->santandreuenc

santandreuenc -a

Part. sil.: san_tan_dre_uenc

adj i m i f De Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).

->santanell

■santanell

[probablement del fr. sauterelle, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 OFIC Nom que reben diversos instruments emprats per a traçar angles de diferents obertures, que consisteixen en dos regles articulats per un cap o amb una peça corredissa que hom pot desplaçar al llarg de la ranura de què van proveïts ambdós regles.

2 METROL Instrument d’acer per a mesurar, amb una precisió d’uns 5’, els angles de les peces situats en posicions molt diverses per mitjà de l’angle format per dos regles.

2 impr OFIC xarxó².

3 santanell de cordill CONSTR Cordill que, fixat per un cap al centre d’un arc o d’una volta i tesat en diferents posicions, serveix de guia per a la col·locació de les dovelles o de les rajoles.

->santanella

■santanella

[de santanell]

f 1 Santanell.

2 CONSTR Angle que formen el pla horitzontal i el pla d’inclinació del pendent d’una escala.

->santantonienc

santantonienc -a

Part. sil.: san_tan_to_ni_enc

adj i m i f Portmanyí.

->santanyiner

santanyiner -a

adj i m i f De Santanyí (Mallorca).

->santapauenc

santapauenc -a

Part. sil.: sant_ta_pa_uenc

adj i m i f De Santa Pau (Garrotxa).

->santapoler

santapoler -a

adj i m i f De Santa Pola (Baix Vinalopó).

->santbernat

■santbernat

[del nom del coll del Gran Sant Bernat, als Alps, on hi ha una hostatgeria fundada per sant Bernat de Menthon (mort el 1081) on s’ensinistren els gossos d’aquesta raça]

m ZOOL Raça de gossos de guarda, utilitzat sovint en la recerca de viatgers extraviats a la neu. També és anomenat gos de Sant Bernat.

->santboià

■santboià -ana

Part. sil.: sant_bo_ià

adj i m i f Santboienc.

->santboienc

santboienc -a

Part. sil.: sant_bo_ienc

adj i m i f De Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) o de Sant Boi de Lluçanès (Osona).

->santceloní

santceloní -ina

adj i m i f De Sant Celoni (Vallès Oriental).

->santclimentenc

santclimentenc -a

adj i m i f De Sant Climent Sescebes (Alt Empordà).

->santcrist

■santcrist

[de sant Crist; 1a FONT: 1789]

m CRIST i ART Imatge modelada, tallada, fosa, etc. (no impresa o pintada), del Sant Crist; crucifix. Un santcrist d’argent.

->santcristo

santcristo

pop m 1 Santcrist.

2 treure el santcristo gros fig Recórrer a remeis extrems o molt enèrgics.

->santcugatenc

santcugatenc -a

adj i m i f De Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

->santedat

■santedat

[del ll. sanctĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 Qualitat de sant, condició del que és sant.

2 RELIG i CRIST 1 Atribut aplicat a institucions, a coses o a llocs que hom considera sagrats o que estan en íntima relació amb les coses de Déu. Profanar la santedat del temple.

2 Una de les quatre notes amb què s’ha autodefinit l’Església.

3 Tractament honorífic que hom sol donar al papa i a algun patriarca oriental (abreujat S.S.). Sa Santedat Joan Pau II. La vostra santedat.

4 fig Atribut aplicat a institucions o a deures que hom considera venerables, inviolables. La santedat del jurament, de les lleis.

3 TEOL 1 Perfecció pròpia de Déu, no distinta de la seva essència.

2 p ext Perfecció atribuïda a la Mare de Déu i, en grau divers, a les persones que han reproduït d’alguna manera la santedat divina o han modelat llur vida en la imitació de Crist.

3 p ext Pràctica d’una vida perfecta, a la qual són cridats tots els creients.

4 olor de santedat Fama de sant.

->santejar

■santejar

[de sant; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr 1 Ésser comparable a un sant per la bondat, les obres, etc.

2 Semblar sant, aparentar-ho.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: santejar

GERUNDI: santejant

PARTICIPI: santejat, santejada, santejats, santejades

INDICATIU PRESENT: santejo, santeges, santeja, santegem, santegeu, santegen

INDICATIU IMPERFET: santejava, santejaves, santejava, santejàvem, santejàveu, santejaven

INDICATIU PASSAT: santegí, santejares, santejà, santejàrem, santejàreu, santejaren

INDICATIU FUTUR: santejaré, santejaràs, santejarà, santejarem, santejareu, santejaran

INDICATIU CONDICIONAL: santejaria, santejaries, santejaria, santejaríem, santejaríeu, santejarien

SUBJUNTIU PRESENT: santegi, santegis, santegi, santegem, santegeu, santegin

SUBJUNTIU IMPERFET: santegés, santegessis, santegés, santegéssim, santegéssiu, santegessin

IMPERATIU: santeja, santegi, santegem, santegeu, santegin

->santer

santer

[de sant]

m 1 Home que va de poble en poble portant dins una caixa o capelleta la imatge d’un sant i demanant almoina per devoció a aquell sant.

2 A Alcoi, cadascun dels homes que van a la processó del Corpus portant un pal damunt el qual hi ha una imatge d’un sant.

->santestevenc

santestevenc -a

adj i m i f De Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).

->santesteví

santesteví -ina

adj i m i f De Sant Esteve de Llitera (Llitera).

->santfeliuenc

santfeliuenc -a

Part. sil.: sant_fe_li_uenc

adj i m i f De Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) o de Sant Feliu Sasserra (Bages).

->santfostenc

santfostenc -a

adj i m i f De Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental).

->santfruitosenc

santfruitosenc -a

Part. sil.: sant_frui_to_senc

adj i m i f De Sant Fruitós de Bages (Bages).

->santguimenc

santguimenc -a

adj i m i f De Sant Guim de Freixenet (Segarra) o de Sant Guim de la Plana (Segarra).

->santhipolenc

santhipolenc -a

adj i m i f De Sant Hipòlit de Voltregà (Osona).

->santificable

■santificable

[de santificar]

adj Que mereix o pot ésser santificat.

->santificació

■santificació

Part. sil.: san_ti_fi_ca_ci_ó

[del ll. td. sanctificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Acció de santificar o de santificar-se.

->santificador

■santificador -a

[del ll. td. sanctificator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que santifica.

->santificant

■santificant

[del ll. sanctificans, -ntis, participi pres. de sanctificare ‘santificar’]

adj Que santifica. Gràcia santificant.

->santificar

■santificar

[del ll. td. sanctificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Fer sant, tornar sant. La fe santifica les sofrences.

2 tr Canonitzar.

3 tr LITÚRG Consagrar.

4 pron Apropar-se a la perfecció dels sants, menar una vida de santedat.

5 pron p ext Mortificar-se.

2 tr Reverir com a sant. Sigui santificat el vostre nom.

3 tr Celebrar amb pregàries i amb abstenció de treball les festes religioses. Santificar el dissabte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: santificar

GERUNDI: santificant

PARTICIPI: santificat, santificada, santificats, santificades

INDICATIU PRESENT: santifico, santifiques, santifica, santifiquem, santifiqueu, santifiquen

INDICATIU IMPERFET: santificava, santificaves, santificava, santificàvem, santificàveu, santificaven

INDICATIU PASSAT: santifiquí, santificares, santificà, santificàrem, santificàreu, santificaren

INDICATIU FUTUR: santificaré, santificaràs, santificarà, santificarem, santificareu, santificaran

INDICATIU CONDICIONAL: santificaria, santificaries, santificaria, santificaríem, santificaríeu, santificarien

SUBJUNTIU PRESENT: santifiqui, santifiquis, santifiqui, santifiquem, santifiqueu, santifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: santifiqués, santifiquessis, santifiqués, santifiquéssim, santifiquéssiu, santifiquessin

IMPERATIU: santifica, santifiqui, santifiquem, santifiqueu, santifiquin

->santimònia

■santimònia

Part. sil.: san_ti_mò_ni_a

[del ll. sanctimonia, íd.; 1a FONT: 1472]

f Vida i conducta pròpia de persona santa.

->santíssim

■santíssim -a

[del ll. sanctissĭmus, -a, -um, superlatiu de sanctus, -a, -um ‘sant’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 1 Molt sant. Home de santíssima vida. La santíssima Trinitat.

2 el santíssim sagrament (o simplement el Santíssim) CATOL L’hòstia consagrada. Exposició del Santíssim.

3 capella del santíssim (o simplement Santíssim) CATOL Capella, normalment lateral o a part, on és guardada l’eucaristia. Quan és una capella separada, hom sol anomenar-la també capella fonda.

4 exposar el Santíssim CATOL Mostrar l’hòstia dins la custòdia o el copó i posar-la a l’adoració dels fidels.

5 Maria santíssima! (o Verge santíssima!, o Mare de Déu santíssima!) Exclamació de sorpresa, d’esglai, de dolor, d’alegria, etc.

6 santíssim pare CRIST Títol honorífic donat al papa i a alguns patriarques.

2 fer la santíssima (a algú) Fer-li la guitza, contrariar-lo molt.

->santjaumer

santjaumer -a

Part. sil.: sant_jau_mer

adj i m i f De Sant Jaume d’Enveja (Montsià).

->santjoan

■santjoan -a

Part. sil.: sant_jo_an

1 adj i f AGR Dit d’una varietat de peres, pomes i altra fruita que maduren per Sant Joan.

2 m pl BOT Trepó.

->santjoanada

■santjoanada

Part. sil.: sant_jo_a_na_da

[de sant Joan]

f FOLK Vespra o matinada del dia de Sant Joan, el 24 de juny.

->santjoanenc

santjoanenc -a

Part. sil.: sant_jo_a_nenc

adj i m i f De Sant Joan de Vilatorrada (Bages), de Sant Joan Despí (Baix Llobregat) o de Sant Joan les Fonts (Garrotxa).

->santjoaner

santjoaner -a

Part. sil.: sant_jo_a_ner

adj i m i f D’alguna població anomenada Sant Joan.

->santjoanera

■santjoanera

Part. sil.: sant_jo_a_ne_ra

f BOT 1 Lligabosc.

2 Xuclamel.

3 Marfull.

->santjoaní

santjoaní -ina

Part. sil.: sant_jo_a_ní

adj i m i f De Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).

->santjoanista

■santjoanista

Part. sil.: sant_jo_a_nis_ta

[de sant Joan]

m i f HIST Hospitaler.

->santjordí

santjordí -ina

adj i m i f De Sant Jordi del Maestrat (Baix Maestrat).

->santjordienc

santjordienc -a

Part. sil.: sant_jor_di_enc

adj i m i f De Sant Jordi Desvalls (Gironès).

->santjulianenc

santjulianenc -a

Part. sil.: sant_ju_li_a_nenc

adj i m i f De Sant Julià de Vilatorta (Osona) o de Sant Julià del Llor (Selva).

->santjustenc

■santjustenc -a

adj i m i f De Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

->santllorencí

santllorencí -ina

adj i m i f Llorencí.

->santlluïsenc

santlluïsenc -a

Part. sil.: sant_llu_ï_senc

adj i m i f ant Lluïser.

->santlluïser

santlluïser -a

Part. sil.: sant_llu_ï_ser

adj i m i f ant Lluïser.

->santmarçalenc

santmarçalenc -a

adj i m i f De Sant Marçal (Alt Penedès).

->santmariaire

santmariaire

Part. sil.: sant_ma_ri_ai_re

adj i m i f De Santa Maria de la Mar (Rosselló).

->santmartinenc

santmartinenc -a

adj i m i f De Sant Martí de Riucorb (Urgell), de Sant Martí Sesgueioles (Anoia), de Sant Martí Vell (Gironès) o de Sobremunt (Osona).

->santmateuà

santmateuà -ana

Part. sil.: sant_ma_te_uà

adj i m i f Mateuà.

->santmateuenc

santmateuenc -a

Part. sil.: sant_ma_te_uenc

adj i m i f De Sant Mateu de Bages (Bages).

->santmiquelada

■santmiquelada

f ETNOG Celebració de la festa de Sant Miquel, el 29 de setembre.

->santmiquelenc

santmiquelenc -a

adj i m i f De Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany) o de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà).

->santmorienc

santmorienc -a

Part. sil.: sant_mo_ri_enc

adj i m i f De Sant Mori (Alt Empordà).

->santó

■santó

Hom.: centó i sentor

[del cast. santon, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m RELIG Denominació genèrica per a indicar aquelles persones (en general, ancians) que, en algunes religions —sobretot a l’islam—, es dediquen a pràctiques ascètiques i que mereixen ja una veneració mentre són vius i després de morts, sobretot llurs tombes.

->santolivenc

santolivenc -a

adj i m i f De Santa Oliva (Baix Penedès).

->santonià

santonià -ana

Part. sil.: san_to_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al santonià.

2 m Quart estatge del cretaci superior, situat damunt el coniacià i sota el campanià.

->santònic

■santònic

m BOT i FARM Planta subarbustiva de la família de les compostes (Artemisia cina), olorosa i amargant, de la qual hom extreu la santonina.

->santonina

■santonina

f [C₁₅H₁₈O₃] QUÍM ORG i FARM Lactona sesquiterpènica que ocorre en diverses espècies d’artemísia.

->santoral

■santoral

[del b. ll. ecl. sanctorale, íd.; 1a FONT: 1426]

m 1 CRIST Llibre que conté vides de sants.

2 LITÚRG 1 Llista de sants venerats a l’Església.

2 Llibre litúrgic que conté els texts propis de les festes dels sants.

3 Part de l’any litúrgic que comprèn les celebracions dels sants, en contraposició al temporal.

->santpauenc

santpauenc -a

Part. sil.: sant_pa_uenc

adj i m i f De Sant Pau de Segúries (Ripollès).

->santpedorenc

santpedorenc -a

adj i m i f De Santpedor (Bages).

->santperenc

santperenc -a

adj i m i f De Sant Pere d’Albaida (Vall d’Albaida), de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), de Sant Pere de Torelló (Osona), de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) o de Sant Pere Sallavinera (Anoia).

->santpolenc

santpolenc -a

adj i m i f De Sant Pol de Mar (Maresme).

->santquirzenc

santquirzenc -a

adj i m i f De Sant Quirze de Besora (Osona), de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) o de Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental).

->sant-rafelí

sant-rafelí -ina

adj i m i f De Sant Rafel del Maestrat (Baix Maestrat).

->santsenc

santsenc -a

adj i m i f Del barri de Sants (Barcelona).

->santuari

■santuari

Part. sil.: san_tu_a_ri

[del ll. td. sanctuarium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m 1 CRIST i HIST REL 1 Capella, església, lloc, que ha adquirit caràcter sagrat a causa d’una revelació de la divinitat (o de la Mare de Déu o d’algun sant), o bé que conserva relíquies o imatges, i que ha esdevingut centre de devoció i pelegrinatge.

2 A les esglésies orientals, presbiteri separat de la nau per l’iconòstasi.

3 Entre els hebreus, la part més interna i sagrada del tabernacle i del temple, anomenada també sant dels sants.

2 fig Lloc que cal respectar particularment, l’íntim d’una cosa. El santuari de la consciència.

->santvicentenc

santvicentenc -a

adj i m i f De Sant Vicenç de Torelló (Osona).

->santvicenter

■santvicenter -a

adj i m i f De Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).

->santvicentí

■santvicentí -ina

adj i m i f De Sant Vicenç de Castellet (Bages), de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) o de Sant Vicenç de Montalt (Maresme).

->sanuienc

sanuienc -a

Part. sil.: sa_nu_ienc

adj i m i f De Sanui (Llitera).

->sanya

sanya

f dial Aiguamoll.

->saó

■saó

Part. sil.: sa_ó

[del ll. satio, -ōnis, íd., der. de satus, -a, -um, participi de serĕre ‘sembrar’; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 1 Estat d’una cosa que ha arribat a maduresa, a perfecció, que ja té aptitud per a produir.

2 esp AGR Grau d’humitat d’una terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit, especialment després d’una ploguda.

2 Avinentesa, ocasió, temps en què s’esdevé una cosa. En aquella saó.

->saonada

■saonada

Part. sil.: sa_o_na_da

f AGR Saó grossa deguda a la pluja abundant i profitosa.

->saorrà

saorrà -ana

Part. sil.: sa_or_rà

adj i m i f De Saorra (Conflent).

->sap

■sap

[extret de sapell, cepell, der. de cep]

m BOT Bruguerola.

->sapa¹

■sapa¹

[del cast. zapa, i aquest, de l’it. zappa, íd.]

f 1 Pala de tall acerat.

2 Excavació que hom fa sota una construcció per fer-la caure.

3 GEOMORF Procés erosiu consistent en l’excavació de la base d’un vessant escarpat, feta sobretot per les ones marines, al litoral, o per les aigües d’un curs fluvial als seus costats.

4 MIL Excavació de galeria subterrània o de trinxera.

5 treball de sapa fig Acció o conjunt d’accions que hom duu a terme ocultament per aconseguir alguna cosa, havent generalment de vèncer oposicions, resistències, etc.

->sapa²

■sapa²

[de sap]

f BOT 1 Altina.

2 sapa d’alguer Altina.

->sapador

■sapador -a

[de sapa¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f ORG MIL Soldat, generalment del cos d’enginyers, encarregat del treball de sapes, trinxeres i altres excavacions.

->sapastre

■sapastre -a

[deriv. de sapo, mot cast., port. i basc, d’origen incert, potser preromà, existent també en cat. ant. i dial., amb influx de mots com pillastre i anàlegs, que pogué arribar al cat. a través dels pastors semibascos del Pirineu; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f 1 1 Dit de la persona que fa la feina malament.

2 Malfeiner amb qui hom no pot comptar.

2 Beneitó, ximplet, curt de gambals.

->sapel·li

■sapel·li

m BOT i FUST Gènere d’arbres de la família de les meliàcies (Entandrophragma sp), de més de 30 m d’alçària i de més d’1 m de diàmetre de tronc, la fusta del qual, de tipus caoba, és molt emprada en ebenisteria.

->sàpid

■sàpid -a

[del ll. sapĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj 1 Que té algun sabor o gust (oposat a insípid).

2 ALIM 1 Dit de cadascun dels components dels aliments que influeixen en llur sabor, tals com àcids orgànics, substàncies amargues, polifenols, sucres, etc.

2 Dit de cadascun dels additius emprats per a modificar el sabor dels aliments, tals com edulcorants, amargants, etc.

->sapidesa

■sapidesa

[de sàpid]

f Sapiditat.

->sapiditat

■sapiditat

[de sàpid]

f Qualitat de sàpid.

->sapiència

■sapiència

Part. sil.: sa_pi_èn_ci_a

[del ll. sapientia, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f Saviesa.

->sapiencial

■sapiencial

Part. sil.: sa_pi_en_ci_al

[del ll. td. sapientialis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Pertanyent a la sapiència o saviesa.

2 Que comunica saviesa.

3 llibres sapiencials BÍBL Denominació amb què hom designa el conjunt de llibres de l’Antic Testament integrat pel llibre de Job, el dels Proverbis, l’Eclesiastès, el Càntic dels càntics i els deuterocanònics: el llibre de la Saviesa i l’Eclesiàstic.

->sapient

■sapient

Part. sil.: sa_pi_ent

[del ll. sapiens, -ntis, part. pres. de sapĕre ‘tenir gust’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que sap, que és savi, docte, erudit.

->sapientment

■sapientment

Part. sil.: sa_pi_ent_ment

[de sapient]

adv Sàviament.

->sapígids

sapígids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters que habiten en nius d’altres himenòpters.

2 sing Insecte de la família dels sapígids.

->sapindàcies

■sapindàcies

Part. sil.: sa_pin_dà_ci_es

f BOT 1 pl Família de terebintals que comprèn més de 1 000 espècies de plantes llenyoses i lianoides, a la qual pertany la paul·línia (Paullinia cupana).

2 sing Planta de la família de les sapindàcies.

->sapindals

sapindals

f pl BOT Terebintals.

->sapinde

■sapinde

m BOT i JARD Gènere d’arbres caducifolis de la família de les sapindàcies (Koelreuteria sp), de fulles pinnades o bipinnades i fruits en càpsula, originaris de l’Àsia oriental. Cal destacar el sapinde de la Xina (K. paniculata), plantat en carrers i jardins.

->saplà

■saplà

[der. de pla³, potser d’un comp. sòl-pla, alterat en salplà i dissimilat en saplà; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m replà 1 i replà 2.

->sapon-

sapon-

Forma prefixada del mot llatí sapo, -ōnis, que significa ‘sabó’. Ex.: saponaci, saponificar.

->saponaci

■saponaci -àcia

[formació culta sobre el radical sapon-]

adj Sabonós.

->saponària

■saponària

Part. sil.: sa_po_nà_ri_a

f BOT Sabonera.

->saponificable

■saponificable

[de saponificar]

adj QUÍM ORG Que es pot saponificar.

->saponificació

■saponificació

Part. sil.: sa_po_ni_fi_ca_ci_ó

[de saponificar]

f 1 1 Acció de saponificar o de saponificar-se;

2 l’efecte.

2 QUÍM ORG Procediment consistent a tractar un èster amb un àlcali aquós per conduir a la formació d’un alcohol i de la sal alcalina de l’àcid.

3 nombre de saponificació QUÍM ANAL Nombre de mil·ligrams d’hidròxid potàssic necessaris per a saponificar un gram d’una mostra d’un èster o d’una mescla que els contingui.

->saponificador

■saponificador -a

[de saponificar]

QUÍM ORG 1 adj Que saponifica.

2 m Reactiu que produeix la saponificació d’un èster.

->saponificar

■saponificar

[formació culta sobre el radical sapon-; 1a FONT: c. 1925]

v tr QUÍM ORG 1 Convertir en sabó un greix.

2 Descompondre un èster, per qualsevol procediment d’hidròlisi alcalina, per formar un àcid i un alcohol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saponificar

GERUNDI: saponificant

PARTICIPI: saponificat, saponificada, saponificats, saponificades

INDICATIU PRESENT: saponifico, saponifiques, saponifica, saponifiquem, saponifiqueu, saponifiquen

INDICATIU IMPERFET: saponificava, saponificaves, saponificava, saponificàvem, saponificàveu, saponificaven

INDICATIU PASSAT: saponifiquí, saponificares, saponificà, saponificàrem, saponificàreu, saponificaren

INDICATIU FUTUR: saponificaré, saponificaràs, saponificarà, saponificarem, saponificareu, saponificaran

INDICATIU CONDICIONAL: saponificaria, saponificaries, saponificaria, saponificaríem, saponificaríeu, saponificarien

SUBJUNTIU PRESENT: saponifiqui, saponifiquis, saponifiqui, saponifiquem, saponifiqueu, saponifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: saponifiqués, saponifiquessis, saponifiqués, saponifiquéssim, saponifiquéssiu, saponifiquessin

IMPERATIU: saponifica, saponifiqui, saponifiquem, saponifiqueu, saponifiquin

->saponina

■saponina

f BIOQ Nom genèric d’uns glucòsids vegetals que ocorren en diverses plantes, particularment en la sabonera (Saponaria officinalis).

->saponita

saponita

f MINERAL Mineral de composició variable; bàsicament és un silicat d’alumini i magnesi hidratat.

->saporífer

■saporífer -a

[del ll. sapor, -ōris ‘sabor’ i -fer]

adj Saporífic.

->saporífic

■saporífic -a

[del ll. sapor, -ōris ‘sabor’ i -fic]

adj Que produeix el sabor.

->sapotàcies

■sapotàcies

Part. sil.: sa_po_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de diospirals, constituïda per plantes llenyoses laticíferes, de flors regulars agrupades sovint en inflorescències racemiformes i fruits en baia. Entre les seves espècies cal esmentar l’acres (Achras zapota), l’arbre de ferro (Sideroxylon inerme), la balata (Manilkara bidentata) i el palàquium (Palaquium sp).

2 sing Planta de la família de les sapotàcies.

->sapote

■sapote

m BOT Acres.

->sapr-

sapr-

Forma prefixada del mot grec saprós, que significa ‘podrit’. Ex.: saprèmia.

->saprèmia

saprèmia

Part. sil.: sa_prè_mi_a

f PAT Nom donat a certes septicèmies que hom creia degudes a una intoxicació produïda pel pas a la sang de productes tòxics procedents de teixits gangrenosos.

->sapro-

■sapro-

Forma prefixada del mot grec saprós, que significa ‘podrit’. Ex.: sapròfit.

->saprobi

■saprobi -òbia

[de sapro- i -bi]

BIOL 1 adj i m i f Dit de l’organisme que es desenvolupa sobre un ésser orgànic mort o sobre substàncies orgàniques.

2 m pl Conjunt d’organismes que es desenvolupen en els medis aquàtics continentals caracteritzats per la presència d’una quantitat, més o menys gran, de matèria orgànica.

->saprobiosi

saprobiosi

Part. sil.: sa_pro_bi_o_si

f BIOL Qualitat de saprobi.

->sapròfag

■sapròfag -a

[de sapro- i -fag; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj BIOL Dit de l’organisme que viu o es nodreix de materials orgànics en descomposició.

->sapròfil

sapròfil -a

[de sapro- i -fil]

adj BIOL Dit de l’organisme que prefereix els ambients rics en matèria orgànica morta.

->sapròfit

■sapròfit -a

[de sapro- i -fit]

adj i m i f ECOL Dit de l’animal, el vegetal o el microorganisme que viu i es nodreix d’animals o plantes morts i de tota mena de restes orgàniques en descomposició o descompostes, en els quals troba l’aliment carbonat.

->saprofític

■saprofític -a

[de sapròfit]

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent al sapròfit.

2 Propi del sapròfit.

->saprofitisme

■saprofitisme

[de sapròfit]

m ECOL 1 Estat dels organismes que viuen com a sapròfits.

2 Forma de nutrició dels organismes que viuen com a sapròfits.

->saprogen

saprogen -ògena

[de sapro- i -gen]

adj i m i f BIOL Dit dels organismes capaços de corrompre la matèria orgànica, de produir-ne la descomposició.

->saprogènic

saprogènic -a

[de saprogen]

adj i m BIOL Capa superior d’un sòl sublacustre, en el qual els detrits d’origen planctònic es descomponen activament i formen les capes inferiors.

->saprolègnia

■saprolègnia

Part. sil.: sa_pro_lèg_ni_a

f PAT i VETER Micosi ocasionada per un ficomicet del gènere Saprolegnia, que afecta els peixos i els causa taques blanques a la pell.

->saprolegnials

■saprolegnials

Part. sil.: sa_pro_leg_ni_als

f BOT 1 pl Ordre de ficomicets de la subclasse de les oomicètides, integrat per fongs aquàtics, paràsits o sapròfits i de miceli desenvolupat.

2 sing Fong de l’ordre de les saprolegnials.

->saprolita

■saprolita

f GEOL Roca impregnada de matèria orgànica, rica en argila, de colors foscos.

->sapropel

sapropel

m PEDOL Tipus de sòl sublacustre ric en composts orgànics.

->sapropèlic

sapropèlic -a

adj PEDOL Dit del medi amb característiques de sapropel.

->saprotròfic

■saprotròfic -a

adj BIOL Sapròfag.

->sàput

■sàput

m ZOOL Gripau.

->saqueig

■saqueig

Part. sil.: sa_queig

[de saquejar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Acció de saquejar;

2 l’efecte.

2 DR INTERN Pillatge, per part dels soldats o gent armada, dels béns d’un lloc, d’una ciutat ocupada, d’un vaixell, etc. (de vegades amb violències a les persones).

->saquejador

■saquejador -a

[de saquejar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que saqueja.

->saquejar

■saquejar

[de l’it. saccheggiare, íd., der. de sacco ‘saqueig’, reducció de saccomanno, íd., de l’al. Sackmann ‘camàlic de l’exèrcit; requisador, saquejador’, comp. de Sack ‘sac’ i Mann ‘home’; 1a FONT: 1527]

v tr 1 Emparar-se violentament els soldats, gent armada, etc., de les coses de valor que troben en un lloc. Els mercenaris van saquejar diverses cases. La tropa tenia prohibit saquejar res.

2 Entrar en un lloc robant tot el que hi ha de valor. Una banda de lladres ha saquejat un xalet.

3 fig Apropiar-se un gran nombre de frases, paràgrafs, idees, etc., d’una obra literària d’altri, plagiar. Saquejar un llibre, un autor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saquejar

GERUNDI: saquejant

PARTICIPI: saquejat, saquejada, saquejats, saquejades

INDICATIU PRESENT: saquejo, saqueges, saqueja, saquegem, saquegeu, saquegen

INDICATIU IMPERFET: saquejava, saquejaves, saquejava, saquejàvem, saquejàveu, saquejaven

INDICATIU PASSAT: saquegí, saquejares, saquejà, saquejàrem, saquejàreu, saquejaren

INDICATIU FUTUR: saquejaré, saquejaràs, saquejarà, saquejarem, saquejareu, saquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: saquejaria, saquejaries, saquejaria, saquejaríem, saquejaríeu, saquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: saquegi, saquegis, saquegi, saquegem, saquegeu, saquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: saquegés, saquegessis, saquegés, saquegéssim, saquegéssiu, saquegessin

IMPERATIU: saqueja, saquegi, saquegem, saquegeu, saquegin

->saquer

■saquer -a

Hom.: sequer

[de sac]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent als sacs.

2 agulla saquera Agulla de cosir sacs.

2 m i f OFIC Persona que fa sacs o en ven.

->saqueria

■saqueria

Part. sil.: sa_que_ri_a

[de saquer]

f 1 Fàbrica o magatzem de sacs.

2 Confecció de sacs.

->saqui

saqui

m ZOOL Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids (Pithecia pithecia), amb la cua tan llarga com el cos, de color fosc quan és vell i que s’alimenta de fruita, insectes i mel.

->Sar

Sar

símb BIOQ sarcosina.

->sara

■sara [o sarah bernhardt]

[del nom de l’actriu francesa Sarah Bernhardt (1844-1923)]

f PAST Pastís fet amb bescuit i crema de mantega, recobert amb la mateixa crema i trossets d’ametlles torrades.

->sarabanda

■sarabanda

[del cast. zarabanda, sorgit al s. XVI, d’origen incert; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 DANSA Antiga dansa lenta de forma binària i compàs 3/4 o bé 3/2, d’origen incert.

2 MÚS Música de sarabanda que constitueix un dels fragments de la suite barroca, generalment darrere la courante.

->sarabandista

■sarabandista

m i f MÚS Persona que compon sarabandes.

->saragata

■saragata

[d’origen incert, potser alteració del fr. ant. eschargaite, eschargarde ‘patrulla de guàrdia; emboscada’, del germ. frànc.*skarawahta ‘destacament de guàrdia’, amb influx d’altres mots cast. o potser àr. (zalġaṭa ‘cridòria’); 1a FONT: c. 1834]

f 1 Bullícia, soroll.

2 Avalot, tumult.

->saragatona

■saragatona

f FARM Llavor de l’herba pucera (Plantago psyllium) i d’altres espècies de Plantago, emprada com a laxant suau.

->saragossà

■saragossà -ana

adj i m i f De Saragossa (capital i província d’Aragó).

->saragüells

■saragüells

Part. sil.: sa_ra_güells

m pl INDUM Camalets.

->sarangui

sarangui

m MÚS Instrument de corda i arquet de la família dels llaüts, propi de l’Índia, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma gairebé paral·lelepipèdica, amb el mànec curt amb claviller a l’extrem i als costats, amb tres o quatre cordes melòdiques, generalment de tripa i entre onze i trenta-sis cordes metàl·liques més primes que sonen per simpatia.

->saranyà

saranyà

m ICT Qualsevol peix de la família dels cobítids.

->sarau

■sarau

Part. sil.: sa_rau

[del cast. sarao, i aquest, del gallec serao ‘vespre, capvesprada; festa nocturna’, der. de l’adv. ll. sero ‘tard, cap al tard’ amb el sufix -anus, -a, -um; 1a FONT: 1748]

m 1 FOLK Reunió de persones que es diverteixen ballant.

2 1 Xivarri. Ahir al vespre al pis de dalt hi havia un sarau!

2 Baralles, tràngol.

->sarauista

■sarauista

Part. sil.: sa_ra_uis_ta

[de sarau; 1a FONT: 1909]

1 adj Afeccionat al soroll, a la gresca.

2 m i f Persona que freqüenta els saraus o balls.

->sarbatana

■sarbatana

[de l’àr. vg. zarbaṭâna, íd., àr. zabaṭâna, d’origen persa; 1a FONT: 1462]

f 1 1 ETNOG Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.

2 p ext Petit canó de fusta utilitzat per la mainada per a llançar, bufant, tramussos, cigrons, petites pedres, etc.

2 ARM Peça d’artilleria primitiva (segles XV i XVI), anàloga a la bombarda.

->sarc-

sarc-

Forma prefixada del mot grec sárx, sarkós, que significa ‘carn’. Ex.: sarcoide, sarcoma.

->sarcasme

■sarcasme

[del ll. sarcasmus, i aquest, del gr. sarkarmós, íd., der. de sarkázō ‘escorxar’, i aquest, de sárx ‘carn’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Ironia mordaç.

->sarcàstic

■sarcàstic -a

[del gr. sarkastikós, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Que implica sarcasme. Paraules sarcàstiques.

2 Dit de la persona inclinada a parlar o a escriure amb sarcasme.

->sarcàsticament

■sarcàsticament

[de sarcàstic; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adv Amb sarcasme.

->sarcina

sarcina

f MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les micrococcàcies (Sarcina sp), sense espores, que es presenten en colònies pigmentades i que són freqüents com a contaminants.

->sarcitis

■sarcitis

f PAT Miïtis.

->sarco-

■sarco-

Forma prefixada del mot grec sárx, sarkós, que significa ‘carn’. Ex.: sarcocele.

->sarcocapne

sarcocapne

m BOT Herba freixurera (Sarcocapnos enneaphylla).

->sarcocarpi

■sarcocarpi

m BOT Mesocarpi carnós.

->sarcocele

■sarcocele

f PAT Nom genèric de totes les tumoracions del testicle i de l’epidídim, qualsevol que sigui llur natura.

->sarcocist

■sarcocist

m VETER Formació quistosa que pot presentar-se en el teixit muscular d’alguns animals a conseqüència de la parasitació de sarcosporidis.

->sarcocistina

sarcocistina

f ZOOL Substància tòxica que secreten els protozous sarcosporidis paràsits.

->sarcocol·la

■sarcocol·la

f FARM Goma resina exsudada per Astragalus sarcocolla, emprada antigament per a “fer créixer" la carn de les úlceres, nafres i ferides.

->sarcode

sarcode

m MED i TERAP Remei homeopàtic obtingut a partir de la dinamització de substàncies derivades de plantes sanes, com ara glucòsids, resines o mucílags, de teixits d’animals sans i de secrecions fisiològiques, del qual hom coneix els efectes a partir de l’experimentació patogenètica.

->sarcòfag

■sarcòfag

[de sarco- i -fag; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ARQUEOL i ART Arca sepulcral, generalment de pedra, erigida sobre el sòl, per a contenir un cadàver.

->sarcoide

sarcoide

Part. sil.: sar_coi_de

m PAT Tumor carnós semblant als sarcomes.

->sarcoïdosi

■sarcoïdosi

Part. sil.: sar_co_ï_do_si

f PAT Malaltia inflamatòria crònica, d’etiologia indeterminada, caracteritzada per la formació de proliferacions.

->sarcolemma

■sarcolemma

m ANAT ANIM Beina elàstica que conté un fascicle muscular elemental.

->sarcòlisi

sarcòlisi

f HISTOL Desintegració dels teixits tous o de la carn.

->sarcoma

■sarcoma

[de sarc- i -oma; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m PAT Nom genèric dels tumors malignes del teixit conjuntiu i de sosteniment.

->sarcomatós

■sarcomatós -osa

[de sarcoma; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent al sarcoma.

2 Que té els caràcters del sarcoma.

->sarcomatosi

■sarcomatosi

f PAT Estat morbós caracteritzat per la formació de sarcomes múltiples.

->sarcòmer

sarcòmer

m HISTOL Cadascun dels segments en què hom suposa dividides les fibril·les musculars que constitueixen la unitat estructural i funcional del sistema contràctil muscular.

->sarcoplasma

■sarcoplasma

m HISTOL i BIOQ Protoplasma de les cèl·lules musculars.

->sarcoplasmàtic

■sarcoplasmàtic -a

adj HISTOL i BIOQ Relatiu o pertanyent al sarcoplasma.

->sarcopterigis

■sarcopterigis

m ICT 1 pl Grup de peixos ossis d’aletes carnoses, que suposa el pas a terra ferma i que inclou, entre les formes vivents, la latimèria i els dipnous.

2 sing Peix del grup dels sarcopterigis.

->sarcoptes

sarcoptes

m ZOOL Àcar de la sarna.

->sarcosepte

sarcosepte

m ZOOL Cadascun dels septes mesentèrics que tanquen radialment la cavitat gastrovascular dels antozous.

->sarcosina

■sarcosina

f [CH₃NH—CH₂COOH] BIOQ [símb: Sar] Aminoàcid derivat de la glicina que és present en alguns pèptids.

->sarcosoma

sarcosoma

m CIT Nom donat a cada mitocondri del sarcoplasma d’una fibra muscular.

->sarcosporidis

■sarcosporidis

m ZOOL 1 pl Subclasse de protozous de la classe dels esporozous, semblants als neosporidis però sense càpsules polars, i que produeixen sarcocistina i lesions musculars.

2 sing Protozou de la subclasse dels sarcosporidis.

->sarcotesta

sarcotesta

f BOT Part externa, carnosa, d’algunes llavors.

->sarcòtic

■sarcòtic -a

[del gr. sarkōtikós, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj HISTOL 1 Que promou i ajuda la formació de teixit.

2 Cicatritzant.

->sard¹

■sard¹

[del ll. sargus]

m ICT Sarg.

->sard²

■sard² -a

1 adj i m i f De Sardenya (illa de la Mediterrània) o del sard (llengua).

2 m LING Llengua romànica parlada a Sardenya.

->sarda¹

■sarda¹

f MINERAL Cornalina.

->sarda²

■sarda²

f ICT Sardina.

->sardana

■sardana

Hom.: cerdana

[d’origen incert, probablement prové de cerdana ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’; 1a FONT: 1552]

f FOLK 1 Dansa popular catalana que ballen un nombre indeterminat de balladors agafats per les mans formant una rodona.

2 MÚS Música d’aquesta dansa.

->sardanejar

■sardanejar

[de sardana; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Ballar sardanes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sardanejar

GERUNDI: sardanejant

PARTICIPI: sardanejat, sardanejada, sardanejats, sardanejades

INDICATIU PRESENT: sardanejo, sardaneges, sardaneja, sardanegem, sardanegeu, sardanegen

INDICATIU IMPERFET: sardanejava, sardanejaves, sardanejava, sardanejàvem, sardanejàveu, sardanejaven

INDICATIU PASSAT: sardanegí, sardanejares, sardanejà, sardanejàrem, sardanejàreu, sardanejaren

INDICATIU FUTUR: sardanejaré, sardanejaràs, sardanejarà, sardanejarem, sardanejareu, sardanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sardanejaria, sardanejaries, sardanejaria, sardanejaríem, sardanejaríeu, sardanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sardanegi, sardanegis, sardanegi, sardanegem, sardanegeu, sardanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sardanegés, sardanegessis, sardanegés, sardanegéssim, sardanegéssiu, sardanegessin

IMPERATIU: sardaneja, sardanegi, sardanegem, sardanegeu, sardanegin

->sardanisme

■sardanisme

[de sardana]

m FOLK 1 Afecció per la sardana.

2 Moviment que promou la sardana, la seva perfecció artística i musical, la seva perduració i divulgació com a dansa nacional de Catalunya.

->sardanista

■sardanista

[de sardana; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

1 adj Sardanístic. Germanor sardanista.

2 m i f Ballador de sardanes.

->sardanístic

■sardanístic -a

[de sardana]

adj Relatiu o pertanyent a la sardana.

->sardesc

sardesc -a

adj ant sard².

->sardina

■sardina

[del ll. sardina, íd.; 1a FONT: 1249]

f 1 ICT Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids (Sardina pilchardus), de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que hom captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.

2 estar com les sardines al barril Estar diferents persones com premsades en un espai on a penes caben.

->sardinada

■sardinada

[de sardina]

f GASTR Menjada de sardines.

->sardinaire

■sardinaire

Part. sil.: sar_di_nai_re

[de sardina; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f OFIC Persona que ven sardines o hi comercia.

->sardinal

■sardinal

[de sardina; 1a FONT: 1839, DLab.]

[sovint en pl] m PESC Art de deriva format per xarxes rectangulars les malles de les quals són de la mida adequada perquè s’hi emmallin les sardines i altres peixos de mida semblant.

->sardinaler

■sardinaler -a

[de sardinal]

1 m i f PESC Pescador de sardines, especialment el que les pesca amb sardinals.

2 m CONSTR NAV Sardinalera.

3 f CONSTR NAV i PESC Embarcació dedicada a la pesca amb sardinals.

->sardinell

■sardinell

[és dubtós que sigui un der. de sardina, si no és per comparació de la sèrie de maons amb les sardines premsades ordenadament al barril; potser d’un ll. *cĭrcĭnellus, dimin. de circĭnus ‘compàs, cercle’, d’on *cerzinell, sardinell]

m CONSTR Sèrie de maons posats de cantell formant una vorada, l’acabament d’una paret, etc.

->sardiner

■sardiner -a

[de sardina; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj PESC Relatiu o pertanyent a la sardina o a la pesca de la sardina.

2 m i f OFIC Sardinaire.

3 f BOT Blet pudent.

->sardinyola

■sardinyola

[de sardina; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ICT Xanguet.

->sardònic

■sardònic -a

[del gr. sardōnikós, íd., der. de sardṓnios ‘espècie de ranuncle’, planta que provocava en els músculs de la cara una contracció com d’un riure afectat, nom der. de Sardṓ ‘Sardenya’, on creixia aquesta planta; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Mot emprat en les expressions riure sardònic, rialla sardònica 1 MED Gest o contracció de la cara, com si rigués, produït per la contracció dels músculs risoris en els afectats de tètan.

2 fig Contracció que hom fa amb la cara, com si rigués, que expressa el sarcasme.

->sardònica

■sardònica

f MINERAL Sardònix.

->sardònicament

■sardònicament

[de sardònic; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adv Sarcàsticament, amb riure sardònic.

->sardònix

■sardònix

[del ll. sardŏnyx, -ychis, i aquest, del gr. sardónyx, íd., comp. de sárdion ‘mena de cornalina’ i ónyx ‘ònix’; 1a FONT: s. XV]

m MINERAL Varietat de calcedònia que presenta una alternança de franges vermelles i blanques.

->sarg

■sarg

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids (Diplodus sargus), de color gris argentat, amb bandes brunes i aletes negres, i que habita les aigües poc profundes.

->sarga

■sarga

[del cèlt. *salĭka, variant fem. del cèlt. saliko- (v. sàlic¹), probablement transmès per l’ibèric o el basc, que justificaria el canvi de -l- per -r- (v. salenca); 1a FONT: 1286]

f 1 BOT Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies (Salix elaeagnos), densament ramificat, amb les fulles amb el revers pelós, i freqüent a les vores dels torrents.

2 Vímet prim tret de la sarga.

->sargaire

■sargaire

Part. sil.: sar_gai_re

[de sarga]

m i f Persona que fa treballs amb sarga o vímets, com coves, cistells, etc.

->sargantana

■sargantana

[d’un preromà *lakartana, dimin. del preindoeuropeu *lakarta amb el sufix iberobasc -na, probable base del ll. lacerta ‘llangardaix’, amb encreuament progressiu amb el protobasc seguandílea ‘sargantana’; 1a FONT: 1135]

f ZOOL Nom donat a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids, de dimensions inferiors a les dels llangardaixos, que pertanyen a diversos gèneres, com Lacerta, Psammodromus, Acanthodactylus i Algyroides. Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil (L. agilis), la sargantana comuna septentrional (L. muralis), la sargantana comuna (L. hispanica), la sargantana balear (L. lilfordi), la sargantana de les Pitiüses (L. pityusensus), la sargantana muntanyenca (L. monticola), la sargantana vivípara (L. vivipara), la sargantana corredora o de prat (Psammodromus hisnicus) i la sargantana de Valverde (Algyroides marchi). La sargantana comuna és la més freqüent i hom la troba sovint grimpant per les parets assolellades, rocalls, etc.; té el musell punxegut i un collar d’escates al voltant del coll.

->sargantaner

■sargantaner

m ZOOL Nom que reben les sargantanes del gènere Psammodromus, com el sargantaner gros (Psammodromus algirus), d’ambients herbacis i forestals, i el sargantaner petit (Psammodromus hispanicus), d’ambients àrids amb poc recobriment vegetal.

->sargar

■sargar

m GEOBOT Lloc plantat de sargues.

->sargàs

■sargàs

[pl -assos] m BOT 1 Gènere de feofícies de la família de les fucàcies (Sargassum sp), de tal·lus ramificat i vesícules flotants que semblen petits fruits, anomenats raïm de mar.

2 Nom donat també a altres feofícies semblants al sargàs.

->sargé

■sargé

Hom.: sarger

[pl -és] m TÈXT Sergé.

->sarger

■sarger -a

Hom.: sargé i sergé

[de sarja; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f TÈXT Teixidor de sarges.

->sargeta

■sargeta

[de sarja; 1a FONT: 1645]

f TÈXT 1 Sarja relativament prima.

2 Rodet emprat en les operacions de tòrcer la seda.

->sargidor

■sargidor -a

[de sargir; 1a FONT: 1299]

m i f 1 OFIC Persona que es dedica a sargir.

2 TÈXT En la fabricació de panes, operari pràctic a tapar els forats que s’hi fan en l’operació de ratllar-les i a afegir plomalls de vellut en els pelats de les panes llises.

->sargil

■sargil

[probablement ll. td. saricīle, der. del ll. td. sarĭca (v. sarja), que donà normalment l’ant. sarzil, canviat després en sargil per influx de sarja; 1a FONT: s. XIII]

m TÈXT Roba de llana poc dessuardada, amb lligat de plana, que serveix per a fer davantals.

->sargir

■sargir

[de l’ant. i dial. sarcir, ll. sarcīre ‘apedaçar’, amb la g del ll. surgĕre ‘sorgir; redreçar, reparar’, influx que explica també la variant surgir; 1a FONT: s. XIII]

v tr Refer amb l’agulla el teixit d’una roba foradada o esclarida, imitant el teixit original.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sargir

GERUNDI: sargint

PARTICIPI: sargit, sargida, sargits, sargides

INDICATIU PRESENT: sargeixo, sargeixes, sargeix, sargim, sargiu, sargeixen

INDICATIU IMPERFET: sargia, sargies, sargia, sargíem, sargíeu, sargien

INDICATIU PASSAT: sargí, sargires, sargí, sargírem, sargíreu, sargiren

INDICATIU FUTUR: sargiré, sargiràs, sargirà, sargirem, sargireu, sargiran

INDICATIU CONDICIONAL: sargiria, sargiries, sargiria, sargiríem, sargiríeu, sargirien

SUBJUNTIU PRESENT: sargeixi, sargeixis, sargeixi, sargim, sargiu, sargeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: sargís, sargissis, sargís, sargíssim, sargíssiu, sargissin

IMPERATIU: sargeix, sargeixi, sargim, sargiu, sargeixin

->sargit

■sargit

[de sargir]

m Adob que hom fa en una roba sargint-la.

->sarguer

■sarguer

m BOT Sarga.

->sarguera

■sarguera

f BOT Sarga.

->sarguerar

■sarguerar

[de sarga]

m Sargar.

->sari

sari

[del hindi sari, íd.]

m INDUM Vestit femení, portat a l’Índia, el Pakistan i Sri Lanka, format per una sola peça de tela de més de cinc metres de llargada, ajustada al voltant del cos sense costura ni agulles.

->sarià

■sarià

Part. sil.: sa_ri_à

Hom.: seriar

m ORNIT Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels cariàmids (Cariama cristata), de color brunenc a dalt i blanquinós a sota i amb un plomall dret a sobre el bec.

->sariga

■sariga

f ZOOL Opòssum.

->sarja

■sarja

[ant. sarga, del fr. sarge, íd., d’origen incert, probablement ll. td. sarĭca, alteració del ll. serĭca ‘draps de seda’; 1a FONT: s. XVII]

f TÈXT 1 Lligat quadrat fonamental que té un escalonat constant igual a la unitat, que sol ésser denominat pel nombre de fils i passades del seu curs i presenta sempre uns solcs diagonals formats per les bastes d’ordit en una cara i de trama en l’altra. Sarja batàvia. Sarja romana. Sarja setina (o simplement setina).

2 Teixit fet amb lligat de sarja i amb diferents materials.

->sàrmata

sàrmata

1 adj Relatiu o pertanyent als sàrmates.

2 m i f Individu d’un poble irànic que procedia de Caucàsia i de l’actual Ucraïna i s’establí entre el Vístula i el Volga.

->sarmatià

sarmatià -ana

Part. sil.: sar_ma_ti_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al sarmatià.

2 m Estatge en desús pertanyent al miocè d’Europa Oriental.

->sarmàtic

sarmàtic -a

adj BIOGEOG 1 Relatiu o pertanyent a la província sarmàtica.

2 província sarmàtica Província de la regió biogeogràfica eurosiberiana, que ocupa gran part de Rússia, fins als Urals.

->sarment

■sarment

[del ll. sarmĕntum, íd., der. de sarpĕre ‘exporgar la vinya’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

f [o m] BOT i AGR Branca d’un cep o d’una parra.

->sarmentada

■sarmentada

[de sarment]

f BOT i AGR Conjunt de les sarments d’un cep o d’una parra.

->sarmentós

■sarmentós -osa

[de sarment]

adj BOT 1 Que té sarments o bé branques semblants a les sarments d’un cep.

2 Que té les tiges enfiladisses.

->sarmenya

■sarmenya

[d’origen incert, probablement ll. td. sarminia ‘cerfull’, per semblança amb l’aroma d’aquesta herba; 1a FONT: 1313]

f BOT i AGR Fruit de la sarmenyera.

->sarmenyera

■sarmenyera

[de sarmenya; 1a FONT: 1915, DAg.]

f BOT i AGR Varietat de perera que fa peres petites i primerenques (les sarmenyes).

->sarna

■sarna

[del ll. td. sarna, íd., probablement d’origen preromà; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

f 1 FITOPAT Denominació que inclou malalties de les plantes que tenen en comú alteracions de l’escorça.

2 PAT Ronya.

->sarnós

■sarnós -osa

[de sarna; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Ronyós.

->saros

■saros

[del gr. sáros, íd.]

m ASTR Període de temps després del qual la successió d’eclipsis de Sol i de Lluna es repeteix novament.

->sarpa

■sarpa

f dial grapa 1 1.

->sarpat

■sarpat

m Grapat. Un sarpat de confits.

->sarracènia

sarracènia

Part. sil.: sar_ra_cè_ni_a

f BOT Gènere de plantes herbàcies carnívores, de la família de les sarraceniàcies (Sarracenia sp), de flors pentàmeres i fruits en càpsula loculicida.

->sarraceniàcies

■sarraceniàcies

Part. sil.: sar_ra_ce_ni_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de parietals integrada per plantes herbàcies carnívores pròpies de terrenys marjalencs, amb les fulles transformades en ascidis, flors pentàmeres i fruits capsulars, exclusiva d’Amèrica. Comprèn tres gèneres: la darlingtònia (Darlingtonia sp), l’heliàmfora (Heliamphora sp) i la sarracènia (Sarracenia sp).

2 sing Planta de la família de les sarraceniàcies.

->sarraí

■sarraí -ïna

Part. sil.: sar_ra_í

[del ll. saracenus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Relatiu o pertanyent als sarraïns.

2 m i f 1 Membre d’una tribu del nord d’Aràbia.

2 p ext Musulmà.

->sarraïnesc

■sarraïnesc -a

Part. sil.: sar_ra_ï_nesc

[de sarraí]

adj Relatiu o pertanyent als sarraïns.

->sarralenc

sarralenc -a

adj i m i f De Sarral (Conca de Barberà).

->sarri

■sarri

m dial Cabàs.

->sàrria

■sàrria

Part. sil.: sàr_ri_a

[d’origen incert, possiblement d’un preromà hispànic relacionat amb el basc zare ‘cistell, panera’ (ant. i amb article çárea) i potser amb el lusità sare, aplicat en inscripcions sepulcrals a una cista o sarcòfag semblants a un cove; 1a FONT: 1249]

f TRANSP Recipient molt gros, generalment d’espart, que forma bossa a cadascun dels seus extrems i serveix, posat a través damunt una bèstia, per a transportar terra, palla, fems, etc.

->sarriada

■sarriada

Part. sil.: sar_ri_a_da

[de sàrria; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Contingut d’una sàrria. Una sarriada de palla.

->sarrianenc

■sarrianenc -a

Part. sil.: sar_ri_a_nenc

adj i m i f Del barri de Sarrià (Barcelona) o de Sarrià de Ter (Gironès).

->sarriassa

■sarriassa

Part. sil.: sar_ri_as_sa

[relacionat amb sarrió, variant pirinenca de sarró² (planta herbàcia)]

f BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les aràcies (Arum italicum), de fulles verdes amb taques blanquinoses i de fruits vermells metzinosos, que a vegades és conreada en jardins i el tubercle de la qual ha estat emprat en farmàcia com a expectorant i purgant.

->sarrió

■sarrió

Part. sil.: sar_ri_ó

[de sàrria; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Sàrria petita.

->sarró¹

■sarró¹

[d’origen incert, potser del basc. zorro/çorro, íd., a través d’una formació ll. *sorro, -ōnis; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 Bossa de pell o de tela que els pastors i altra gent que van pel camp porten penjada a l’espatlla amb una corretja i serveix per a dur-hi principalment el menjar.

2 Bossa de cuir i xarxa que duen els caçadors penjada a l’espatlla per a guardar-hi les peces de caça.

3 p anal Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a l’espatlla per a usos diversos.

->sarró²

■sarró²

[d’origen incert, potser der. del ll. serra ‘serra’, per la forma dentada de les fulles]

m BOT 1 Planta herbàcia perenne, de la família de les quenopodiàcies (Chenopodium bonus-henricus), de flors verdoses en inflorescències i de fruits en aqueni, que pot ésser consumida com a verdura.

2 sarrons de pastor Bosses de pastor.

->sarrona

■sarrona

[de sarró¹]

f Sarró gran on hom guarda la sal que dóna al bestiar.

->sarronar

■sarronar

m GEOBOT Herbassar on predominen els sarrons, propi de les jaces i altres llocs molt femats pel bestiar.

->sarroner

■sarroner -a

[de sarró¹; 1a FONT: 1915, DAg.]

1 adj 1 Propi del sarró.

2 butxaca sarronera Butxaca gran, exterior, d’un gec.

2 m i f Persona que fa sarrons o en ven.

3 m i f Contrabandista a petita escala.

->sarronet

■sarronet

[de sarró¹]

m 1 Sarró petit.

2 sarronets de pastor BOT Bosses de pastor.

->sarroquí

sarroquí -ina

adj i m i f De Sarroca de Bellera (Pallars Jussà) o de Sarroca de Lleida (Segrià).

->sarrusòfon

sarrusòfon

[del fr. sarrusophone, mot creat pel fabricant d’instruments Gautrot, comp. amb el nom de M. Sarrus, músic de banda militar francès, i -phone ‘-fon’]

m MÚS Instrument de vent, del grup del metall, de doble llengüeta i amb una sonoritat semblant a la del saxòfon, inventat el 1856 per M. Sarrus.

->sarrussòfon

■sarrussòfon

m MÚS Sarrusòfon.

->sarsa

■sarsa

f BOT i FARM Nom aplicat a diverses espècies americanes del gènere Smilax, de la família de les esmilacàcies.

->sarsaparrella

■sarsaparrella

[del cast. zarzaparrilla, íd., comp. de zarza ‘esbarzer’, d’origen preromà bascoide, i parrilla ‘parra de raïms silvestres’, dimin. de parra ‘cep enlairat’, d’origen incert; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 BOT Sarsa.

2 ALIM 1 Decocció de les arrels de sarsa rica en saponines.

2 Aroma preparada amb olis de sassafràs i d’un bedoll, el Betula lenta, emprat per a fer-ne una beguda no alcohòlica.

->sarsuela

■sarsuela

Part. sil.: sar_su_e_la

[del cast. zarzuela, der. de zarza, nom originat segurament en el “Real Sitio de la Zarzuela" on es representà per primera vegada aquest gènere dramaticolíric; en Lope de Vega el mot designa una dansa; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 MÚS Obra teatral hispànica formada per parts declamades i parts cantades.

2 GASTR Plat de peix variat amb crustacis i mol·luscs preparat amb sofregit de ceba, tomàquet i altres ingredients.

->sartori

■sartori

m ANAT ANIM Múscul llarg i ample que uneix l’ilíac amb la tíbia, per la regió anteroexterna de la cuixa, on s’insereix juntament amb els tendons de la pota d’ànec.

->sashimi

sashimi^* [saʃími]

[jap ] m GASTR Plat de la cuina japonesa elaborat a base de peix o marisc crus, en què els ingredients, tallats en làmines o en trossos, es mengen acompanyats de shoyu i de rave japonès.

->sasor

sasor

m ALIM i TECNOL Cernedor de tamissos oscil·lants, a través del qual circula un corrent d’aire de baix a dalt, emprat per a purificar i classificar la sèmola segons la mida de les partícules.

->sassabi

sassabi

m ZOOL Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids (Damaliscus lunatus), de gran alçada, musell aixafat, potes llargues i banyes corbades, que habita a l’Àfrica tropical.

->sassafràs

■sassafràs

[pl -assos] m BOT i FARM Arbre de la família de les lauràcies (Sassafras albidum), de fulles ovades lobulades, flors groguenques i fruits drupacis de color blau fosc, del qual hom extreu una substància aromàtica i un oli essencial diaforètic.

->sassànida

■sassànida

1 adj Relatiu o pertanyent als sassànides.

2 m i f HIST Membre d’una dinastia persa que substituí la dels arsàcides i governà des del 224 fins al 651.

->sasserès

■sasserès -esa

1 adj i m i f De Sàsser (ciutat i província de Sardenya) o del sasserès (dialecte).

2 m LING Dialecte del sard parlat a Sàsser.

->sàssola

■sàssola

[d’origen incert, potser d’un ll. salsŭla, dimin. de sal, reducció de cochlear salsula ‘cullera saladeta’; 1a FONT: 1465]

f MAR Cullerot de fusta per a treure l’aigua del fons de la llanxa, barca, etc.

->sassolada

■sassolada

[de sàssola]

f Aigua que cap en una sàssola.

->sassolina

■sassolina

f MINERAL Sassolita.

->sassolita

■sassolita

f MINERAL Àcid bòric, H₃BO₃, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic.

->sastre

■sastre

[del nominatiu del ll. sartor, -ōris, íd., der. de sarcīre ‘apedaçar’; 1a FONT: 1197]

m 1 OFIC Persona que fa vestits i en ven, especialment per a home.

2 ENTOM Papaorelles.

3 ZOOL Gènere de crustacis decàpodes de la secció dels notòpodes, de la família dels galateids (Galathea sp), semblants als macrurs però amb l’abdomen replegat i les potes del cinquè parell reduïdes.

->sastreria

■sastreria

Part. sil.: sas_tre_ri_a

[de sastre; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Ofici de sastre.

2 Obrador o botiga de sastre.

->sastressa

■sastressa

[de sastre; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Dona que fa treballs de sastre.

2 [en desús] Muller del sastre.

->sastrinyol

■sastrinyol

[de sastre; 1a FONT: 1452]

m desp Sastre.

->sastrinyoli

■sastrinyoli

[variant expressiva de sastrinyol, segurament per influx de mots com carquinyoli, pipioli]

m desp Sastre.

->satalia

■satalia

Part. sil.: sa_ta_li_a

[d’origen incert, potser del nom de la ciutat i el golf de Satalia, a l’Àsia Menor, d’on devia procedir la flor; 1a FONT: 1575, DPou.]

f BOT Roser mesquer.

->satànic

■satànic -a

[del b. ll. satanĭcus, -a, -um, der. del ll. Satan ‘Satanàs, príncep dels dimonis’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Satanàs, el príncep dels dimonis.

2 fig 1 Extremament pervers; diabòlic. Un orgull satànic.

2 Relatiu o pertanyent al satanisme. Literatura satànica.

->satànicament

■satànicament

[de satànic]

adv Amb perversitat satànica.

->satanisme

■satanisme

[formació culta analògica sobre la base del ll. Satan (v. satànic)]

m ESOT, LIT i ART Actitud de rebel·lió contra Déu, gust per les coses prohibides o pecaminoses, i que va des d’una inversió desafiant dels valors de la fe i de la moral fins al culte a Satanàs.

->satanitzar

satanitzar

v tr Demonitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: satanitzar

GERUNDI: satanitzant

PARTICIPI: satanitzat, satanitzada, satanitzats, satanitzades

INDICATIU PRESENT: satanitzo, satanitzes, satanitza, satanitzem, satanitzeu, satanitzen

INDICATIU IMPERFET: satanitzava, satanitzaves, satanitzava, satanitzàvem, satanitzàveu, satanitzaven

INDICATIU PASSAT: satanitzí, satanitzares, satanitzà, satanitzàrem, satanitzàreu, satanitzaren

INDICATIU FUTUR: satanitzaré, satanitzaràs, satanitzarà, satanitzarem, satanitzareu, satanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: satanitzaria, satanitzaries, satanitzaria, satanitzaríem, satanitzaríeu, satanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: satanitzi, satanitzis, satanitzi, satanitzem, satanitzeu, satanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: satanitzés, satanitzessis, satanitzés, satanitzéssim, satanitzéssiu, satanitzessin

IMPERATIU: satanitza, satanitzi, satanitzem, satanitzeu, satanitzin

->satèl·lit

■satèl·lit

[del ll. satelles, -ĭtis ‘guàrdia de corps; servidor’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m 1 Servent d’algú com a executor de les seves ordres. Els satèl·lits del tirà.

2 fig El qui va sempre acompanyant algú com si en fos un servent.

2 adj inv 1 Dit d’allò que acompanya una altra cosa més important, que depèn d’una influència, d’un poder, etc., exteriors. Ciutat satèl·lit. País satèl·lit.

2 ANAT ANIM Dit de l’òrgan que segueix un trajecte juntament amb un altre, com, per exemple, les venes o els nervis que segueixen el trajecte d’una artèria.

3 PAT Dit de les lesions, adenopaties, etc., secundàries i properes a una lesió primitiva.

4 mots satèl·lit LING Mots que n’envolten un altre en el camp associatiu per sinonímia o proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca. Ex.: entorn del mot cap giren els mots satèl·lit testa, closca, clepsa, coco, topí, terrat, etc.

3 m 1 ASTR Cos celeste que gira al voltant d’un altre, especialment d’un planeta, i que generalment és molt més petit que aquest.

2 satèl·lit artificial ASTRON Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.

3 satèl·lit de comunicació ASTRON i TELECOM Satèl·lit artificial que actua d’enllaç en telefonia, en ràdio i en televisió entre diversos punts de la superfície terrestre.

4 m CIT Element morfològic present en certs cromosomes consistent en un cos arrodonit i separat de la resta del cromosoma per un delicat filament cromatínic.

->satel·litari

satel·litari -ària

adj ASTRON Relatiu a un satèl·lit, obtingut gràcies a un satèl·lit. Imatgeria satel·litària.

->satel·litzable

satel·litzable

[de satel·litzar]

adj ASTRON Que pot ésser satel·litzat.

->satel·lització

■satel·lització

Part. sil.: sa_tel_lit_za_ci_ó

[de satel·litzar]

f ASTRON 1 Acció de posar en una òrbita tancada entorn de la Terra o d’un altre planeta un mòbil qualsevol.

2 velocitat de satel·lització Velocitat que ha de dur un mòbil, en funció de la seva altitud, per tal que pugui ésser transformat o esdevenir un satèl·lit artificial de la Terra o d’un altre planeta.

->satel·litzar

satel·litzar

[de satèl·lit]

v ASTRON 1 tr Efectuar una satel·lització.

2 pron Esdevenir satèl·lit artificial.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: satel·litzar

GERUNDI: satel·litzant

PARTICIPI: satel·litzat, satel·litzada, satel·litzats, satel·litzades

INDICATIU PRESENT: satel·litzo, satel·litzes, satel·litza, satel·litzem, satel·litzeu, satel·litzen

INDICATIU IMPERFET: satel·litzava, satel·litzaves, satel·litzava, satel·litzàvem, satel·litzàveu, satel·litzaven

INDICATIU PASSAT: satel·litzí, satel·litzares, satel·litzà, satel·litzàrem, satel·litzàreu, satel·litzaren

INDICATIU FUTUR: satel·litzaré, satel·litzaràs, satel·litzarà, satel·litzarem, satel·litzareu, satel·litzaran

INDICATIU CONDICIONAL: satel·litzaria, satel·litzaries, satel·litzaria, satel·litzaríem, satel·litzaríeu, satel·litzarien

SUBJUNTIU PRESENT: satel·litzi, satel·litzis, satel·litzi, satel·litzem, satel·litzeu, satel·litzin

SUBJUNTIU IMPERFET: satel·litzés, satel·litzessis, satel·litzés, satel·litzéssim, satel·litzéssiu, satel·litzessin

IMPERATIU: satel·litza, satel·litzi, satel·litzem, satel·litzeu, satel·litzin

->satem

satem^* [sátem]

[avèstic] adj inv LING Dit de les llengües pertanyents a la família indoeuropea, que presenten com a característica la palatalització dels fonemes guturals i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió.

->sàtir

■sàtir

[del ll. satyrus, i aquest, del gr. sátyros, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 MIT En el món grecoromà, semidéu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes.

2 PSIC Home sexualment morbós, que intenta de desfogar, en forma violenta o anormal, els propis instints luxuriosos.

->sàtira

■sàtira

[del ll. satĭra, alteració de satŭra ‘olla de menjars diversos’, substantivació de l’adj. satur, -a, -um ‘tip, sadoll’, aplicat a una composició literària de diversos metres i gèneres i després a una crítica dels vicis; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 LIT Composició poètica que posa al descobert i colpeix, amb l’escarni o amb la burla ridiculitzadora, passions, maneres de viure i comportaments comuns a tota la humanitat, o característics d’una categoria de persones, o d’un sol individu, que contrasten o estan en discordança amb la moral comuna o amb l’ideal ètic de l’escriptor.

2 Paraula, discurs, satíric. Tirar una sàtira a algú.

->satiriasi

■satiriasi

Part. sil.: sa_ti_ri_a_si

[de sàtir i -iasi]

f PAT Exageració morbosa de l’impuls sexual en el sexe masculí; estromania.

->satíric

■satíric -a

[de sàtira; 1a FONT: s. XV]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a la sàtira.

2 De la natura de la sàtira. Poesia satírica.

2 Que ridiculitza severament els defectes, els vicis, etc., dels homes.

->satíricament

■satíricament

[de satíric; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv D’una manera satírica.

->satírids

satírids

m ENTOM 1 pl Família antiga de lepidòpters, considerada actualment una subfamília dels nimfàlids.

2 sing Insecte de la família dels satírids.

->satirins

satirins

m ENTOM 1 pl Subfamília d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, inclosa en la família dels nimfàlids.

2 sing Insecte de la subfamília dels satirins.

->satiritzar

■satiritzar

[de sàtira; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Fer objecte de sàtira. En aquesta obra de teatre satiritzen el poder.

2 Censurar satíricament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: satiritzar

GERUNDI: satiritzant

PARTICIPI: satiritzat, satiritzada, satiritzats, satiritzades

INDICATIU PRESENT: satiritzo, satiritzes, satiritza, satiritzem, satiritzeu, satiritzen

INDICATIU IMPERFET: satiritzava, satiritzaves, satiritzava, satiritzàvem, satiritzàveu, satiritzaven

INDICATIU PASSAT: satiritzí, satiritzares, satiritzà, satiritzàrem, satiritzàreu, satiritzaren

INDICATIU FUTUR: satiritzaré, satiritzaràs, satiritzarà, satiritzarem, satiritzareu, satiritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: satiritzaria, satiritzaries, satiritzaria, satiritzaríem, satiritzaríeu, satiritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: satiritzi, satiritzis, satiritzi, satiritzem, satiritzeu, satiritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: satiritzés, satiritzessis, satiritzés, satiritzéssim, satiritzéssiu, satiritzessin

IMPERATIU: satiritza, satiritzi, satiritzem, satiritzeu, satiritzin

->satisdació

■satisdació

Part. sil.: sa_tis_da_ci_ó

f DR ROM Tipus de convenció celebrada mitjançant una estipulació amb la finalitat de garantir, mitjançant fiadors, el compliment d’una obligació principal prèviament constituïda.

->satisfacció

■satisfacció

Part. sil.: sa_tis_fac_ci_ó

[del ll. satisfactio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de satisfer. La satisfacció d’un desig.

2 Estat del qui està satisfet. Un motiu de satisfacció. Van trobar la manera de fer-ho a satisfacció de tothom.

2 1 Acte pel qual hom obté la reparació d’un greuge, d’una ofensa. Obtenir satisfacció plena.

2 DR Reparació d’una acció injusta o punible complint les obligacions que pesen sobre el deutor. Demanar, exigir, una satisfacció.

3 p ext TEOL Reparació feta a Déu de la pena merescuda pel pecat.

4 p ext TEOL Conjunt de pregàries i obres de pietat que el confessor imposa al penitent com a condició de l’absolució, i que hom anomena generalment penitència.

->satisfactori

■satisfactori -òria

[del b. ll. satisfactorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que satisfà, especialment un dubte, un clam, un greuge. Una explicació satisfactòria.

->satisfactòriament

■satisfactòriament

Part. sil.: sa_tis_fac_tò_ri_a_ment

[de satisfactori]

adv D’una manera satisfactòria.

->satisfaent

■satisfaent

Part. sil.: sa_tis_fa_ent

[formació culta analògica sobre la base del ll. satisfaciens, -ntis, participi pres. de satisfacĕre ‘fer suficientment, satisfer’, en la forma catalanitzada com en faent, estupefaent, rarefaent, etc]

adj Que satisfà; satisfactori.

->satisfer

■satisfer

[del ll. satisfacĕre, íd., comp. de satis ‘suficientment‘ i facĕre ‘fer’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Omplir la mesura d’un desig o d’una necessitat d’algú. Si és això sol el que desitja, ja el podem satisfer.

2 Fer content algú acomplint allò que desitja o espera. Ja em donaré per ben satisfet si em paguen la meitat del que em deuen.

3 Donar a algú allò que hom li deu, les explicacions que demana. Primer cal que satisfacin els creditors.

4 Desfer un greuge o una ofensa fets a algú. Les seves excuses i explicacions no em satisfan.

2 1 Acomplir, saciar, un desig, un apetit, una passió. Satisfer un desig. Satisfer la fam, la set. Qui podria satisfer la seva ambició? Satisfer els gustos del públic.

2 Pagar allò que cal pagar. Satisfer un deute. Satisfer l’import d’un compte.

3 Donar solució a un dubte, un clam, etc. Satisfer la demanda d’un amic.

4 Complir les condicions. Una solució que satisfà les condicions d’un problema. Un valor que satisfà una equació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: satisfer

GERUNDI: satisfent

PARTICIPI: satisfet, satisfeta, satisfets, satisfetes

INDICATIU PRESENT: satisfaig, satisfàs, satisfà, satisfem, satisfeu, satisfan

INDICATIU IMPERFET: satisfeia, satisfeies, satisfeia, satisfèiem, satisfèieu, satisfeien

INDICATIU PASSAT: satisfiu, satisferes, satisféu, satisférem, satisféreu, satisferen

INDICATIU FUTUR: satisfaré, satisfaràs, satisfarà, satisfarem, satisfareu, satisfaran

INDICATIU CONDICIONAL: satisfaria, satisfaries, satisfaria, satisfaríem, satisfaríeu, satisfarien

SUBJUNTIU PRESENT: satisfaci, satisfacis, satisfaci, satisfem, satisfeu, satisfacin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): satisfaci, satisfacis, satisfaci, satisfacem, satisfaceu, satisfacin

SUBJUNTIU IMPERFET: satisfés, satisfessis, satisfés, satisféssim, satisféssiu, satisfessin

IMPERATIU: satisfés, satisfaci, satisfem, satisfeu, satisfacin

IMPERATIU (alternatiu): satisfés, satisfaci, satisfacem, satisfeu, satisfacin

->satiu

■satiu -iva

Part. sil.: sa_tiu

[del ll. satīvus, -a, -um ‘sembrat, conreat’, der. del ll. serĕre, satum ‘sembrar’; 1a FONT: 1905]

adj Conreat.

->satori

satori

m BUD i PSIC Estadi mental, objectiu de la meditació zen, que consisteix en una forma de percepció interior intuïtiva i inintel·ligible per la raó o la lògica.

->sàtrapa

■sàtrapa

[del ll. satrăpa, i aquest, del gr. satrápēs ‘governador de província de Pèrsia’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m HIST 1 Governador d’una província de l’imperi Persa antic, dotat d’amplis poders polítics, administratius i militars.

2 p ext Monarca, rei de l’Orient.

2 m i f fig Persona que ostenta autoritat i la fa valer, que exerceix un càrrec amb suficiència atribuint-se una importància desmesurada amb relació al càrrec i a les pròpies possibilitats i coneixements.

3 m i f Persona que viu regaladament, com un príncep. Viu com un sàtrapa.

4 m i f Murri, astut en les relacions humanes.

->satrapia

■satrapia

Part. sil.: sa_tra_pi_a

f 1 Dignitat, càrrec, de sàtrapa.

2 Durada del govern d’un sàtrapa.

3 Jurisdicció, circumscripció territorial administrada per un sàtrapa.

->saturabilitat

■saturabilitat

[de saturable]

f Qualitat de saturable.

->saturable

■saturable

[del ll. saturabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser saturat.

->saturació

■saturació

Part. sil.: sa_tu_ra_ci_ó

[del ll. saturatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de saturar o de saturar-se;

2 l’efecte.

2 AUTOM Tipus de no-linealitat accidental dels sistemes no lineals consistent en el fet que la característica sortida/entrada presenta una zona en què la sortida es manté aproximadament constant, independentment de l’entrada.

3 ECON Situació dels mercats amb un fort excés d’oferta, normalment temporal, d’una mercaderia i que indica sobreproducció.

4 ELECTRÒN 1 En un dispositiu electrònic (tub, transistor, etc.), estat de conducció caracteritzat pel fet que la caiguda de tensió és petita i quasi constant, independentment del corrent, el qual ha d’ésser limitat pel circuit exterior.

2 corrent de saturació En un díode de buit, valor màxim que pot assolir el corrent de placa, el qual roman constant encara que augmenti la tensió de placa.

3 corrent invers de saturació Corrent a través d’un díode, una junció pn o una barrera Schottky, polaritzat en invers.

5 ELECTRÒN i ELECTROAC En un amplificador, estat o situació en què el senyal de sortida és inferior al que correspondria d’acord amb el d’entrada, pel fet d’ésser aquest molt superior al previst com a normal per l’aparell.

6 FÍS Situació que es presenta quan un recipient conté un vapor en equilibri amb la fase líquida de la mateixa substància.

7 ÒPT i LUM Atribut de la sensació visual que permet d’estimar la proporció de color cromàticament pur contingut en la sensació total.

8 índex de saturació GEOL Índex que permet de classificar les roques magmàtiques en funció de llur proporció relativa de sílice.

9 saturació magnètica MAGNET Estat en què es troba una substància ferromagnètica situada en un camp magnètic elevat, caracteritzat pel fet que la inducció magnètica pren un valor màxim que és aproximadament constant independentment de la intensitat del camp magnètic.

10 zona de saturació HIDROL En els terrenys permeables, zona on tots els intersticis i totes les cavitats són omplerts d’aigua i que, per tant, conté el mantell freàtic.

->saturador

■saturador

[de saturar]

m TECNOL Aparell emprat per a saturar d’una substància una altra, especialment d’humitat l’aire d’una habitació.

->saturant

■saturant

[del ll. saturans, -ntis, participi pres. de saturare ‘sadollar’]

adj FÍS i QUÍM FÍS Que produeix la saturació. Vapor saturant.

->saturar

■saturar

[del ll. saturare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Fer que una cosa esdevingui completament penetrada o impregnada per una altra. Un aire saturat d’humitat.

2 Efectuar una saturació, portar a la saturació.

3 fig Cansar (algú) per excés. Aquest discurs no s’acaba mai: em satura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saturar

GERUNDI: saturant

PARTICIPI: saturat, saturada, saturats, saturades

INDICATIU PRESENT: saturo, satures, satura, saturem, satureu, saturen

INDICATIU IMPERFET: saturava, saturaves, saturava, saturàvem, saturàveu, saturaven

INDICATIU PASSAT: saturí, saturares, saturà, saturàrem, saturàreu, saturaren

INDICATIU FUTUR: saturaré, saturaràs, saturarà, saturarem, saturareu, saturaran

INDICATIU CONDICIONAL: saturaria, saturaries, saturaria, saturaríem, saturaríeu, saturarien

SUBJUNTIU PRESENT: saturi, saturis, saturi, saturem, satureu, saturin

SUBJUNTIU IMPERFET: saturés, saturessis, saturés, saturéssim, saturéssiu, saturessin

IMPERATIU: satura, saturi, saturem, satureu, saturin

->saturat

■saturat -ada

[del ll. saturatus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que presenta saturació. Aire saturat. Mercat saturat.

2 QUÍM FÍS Dit de la solució en la qual, a una temperatura donada, el solut es troba en equilibri amb la substància no dissolta.

3 QUÍM ORG Dit dels composts que contenen la màxima quantitat d’hidrogen o elements equivalents en llurs estructures.

->saturn¹

■saturn¹

[v. saturn²]

m QUÍM INORG 1 ant Plom.

2 sal de saturn Acetat de plom.

->saturn²

■saturn² -a

[del ll. Saturnus ‘Saturn’, déu no jovial, taciturn]

adj Sorrut, taciturn (oposat a jovial).

->saturnal

■saturnal

1 adj Relatiu o pertanyent al déu Saturn.

2 f 1 pl HIST REL A la Roma antiga, festivitats religioses de caràcter popular, celebrades anualment al temple d’August en honor de Saturn, a partir del 17 de desembre.

2 sing fig i p ext Orgia, disbauxa.

->saturni

saturni -úrnia

1 adj 1 Saturnal.

2 Dit de Zeus, emprat com a epítet del déu, fill de Saturn. Zeus saturni.

2 m POÈTICA Vers típic de la poesia llatina, emprat fins a l’època d’Enni, que fou substituït per l’hexàmetre.

->saturní

■saturní -ina

adj 1 Saturnià.

2 1 Relatiu o pertanyent al plom.

2 PAT Produït per una intoxicació pel plom.

->saturnià

■saturnià -ana

Part. sil.: sa_tur_ni_à

adj 1 1 Saturnal.

2 Relatiu o pertanyent al planeta Saturn.

2 Nascut sota la influència del planeta Saturn.

->satúrnids

satúrnids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, que inclou papallones de talla gran, de cos pilós, ocels molt visibles, de costums nocturns. Són propis de països tropicals.

2 sing Insecte de la família dels satúrnids.

->saturnisme

■saturnisme

m PAT Intoxicació aguda o crònica pel plom.

->saüc

■saüc

Part. sil.: sa_üc

[del ll. td. sabūcus, variant de sambūcus, íd.; 1a FONT: 1293]

m BOT i 1 FARM Arbust o petit arbre de la família de les caprifoliàcies (Sambucus nigra), de fulles oposades i compostes, fulles blanques i fruits negres en baia; hom n’empra la medul·la, blana i blanca, per a fer talls histològics, i les flors per llurs propietats sudoríferes i antiinflamatòries.

2 saüc racemós Arbust de la família de les caprifoliàcies (Sambucus racemosa), de fulles oposades, amb folíols lanceolats i flors de color blanc groguenc i fruits rodons vermells.

->saücar

■saücar

Part. sil.: sa_ü_car

[de saüc]

m Terreny poblat de saücs.

->saudita

saudita

Part. sil.: sau_di_ta

1 adj Relatiu o pertanyent als saudites.

2 m i f Membre de la dinastia wahhabita dels Ibn Sa‘ūd, que actualment governa l’Aràbia Saudita.

->saule

■saule

Part. sil.: sau_le

m dial BOT salze 1.

->sauleda

■sauleda

Part. sil.: sau_le_da

f dial Salzeda.

->saulic

saulic

Part. sil.: sau_lic

m BOT Sàlic.

->sauló

■sauló

Part. sil.: sau_ló

[del ll. sabŭlo, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1799]

m GEOL Sorra feldspàtica que resulta de la descomposició dels granits.

->saulonar

■saulonar

Part. sil.: sau_lo_nar

m GEOL Lloc on abunda el sauló.

->saulonenc

■saulonenc -a

Part. sil.: sau_lo_nenc

[de sauló; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj GEOL 1 Semblant al sauló.

2 De la natura del sauló.

->saulós

■saulós -osa

Part. sil.: sau_lós

[del ll. sabulōsus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1882]

adj GEOL Que conté sauló. Terra saulosa.

->sauna

■sauna

Part. sil.: sau_na

[del finès sauna, íd.]

f 1 Bany de vapor a molta temperatura (60°-80°), propi dels pobles escandinaus, que hom practica comunitàriament dins una cambra (o cabanya) de fusta de bedoll (apta per a l’absorció i la transsudació del vapor), en un ambient caldejat per una estufa.

2 Establiment on hom practica la sauna.

3 Habitació equipada per a la pràctica de la sauna.

->saupa

■saupa

Part. sil.: sau_pa

f ICT Salpa.

->saüquer

■saüquer

Part. sil.: sa_ü_quer

[de saüc]

m BOT Saüc.

->saüquera

■saüquera

Part. sil.: sa_ü_que_ra

f BOT i FARM Saüc.

->saur

■saur -a

Part. sil.: saur

[de l’oc. ant. saur, íd, probablement d’un germ. frànc. *saur ‘sec, pansit’]

adj Groc fosc.

->-saure

-saure

Forma sufixada del mot grec saũros, que significa ‘llangardaix’. Ex.: dinosaure.

->saures

■saures

Part. sil.: sau_res

[del gr. saũros ‘llangardaix’]

m ZOOL 1 pl Subordre de rèptils de l’ordre dels escatosos, de cos allargat amb escates còrnies o òssies, amb dos parells de potes pentadàctiles, ovípars i que habiten les zones càlides.

2 sing Rèptil del subordre dels saures.

->sauri sàuria

■sauri sàuria

Part. sil.: sau_ri

[deriv. savi del gr. saũros ‘llangardaix’]

adj ZOOL Relatiu o pertanyent als saures.

->saurí

■saurí -ina

Part. sil.: sau_rí

[de l’àr. zuharî, íd., der. de zúhara ‘planeta Venus’, de zahar ‘brillar’, per semblança de procediments entre astròlegs i saurins; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona que té o s’atribueix la capacitat de descobrir coses ocultes sota terra, especialment aigües subterrànies, valent-se d’una vareta o d’un pèndol.

->sauriasi

sauriasi

Part. sil.: sau_ri_a_si

f PAT Ictiosi.

->saurisquis

■saurisquis

Part. sil.: sau_ris_quis

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de rèptils del grup dels dinosaures, fòssils de pelvis triradiada i que comprenia els carnívors més grans que han viscut a la Terra.

2 sing Rèptil fòssil de l’ordre dels saurisquis.

->sauro-

sauro-

Forma prefixada del mot grec saũros, que significa ‘llangardaix’. Ex.: sauròpodes.

->sauròpodes

■sauròpodes

Part. sil.: sau_rò_po_des

m PALEONT i ZOOL 1 pl Subordre de rèptils de l’ordre dels saurisquis, que comprenia animals quadrúpedes i herbívors, entre els quals hi havia el diplodocus i altres vertebrats, els més grans de la Terra.

2 sing Rèptil fòssil del subordre dels sauròpodes.

->sauropterigis

■sauropterigis

Part. sil.: sau_rop_te_ri_gis

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, de tronc massís i gros, pell nua, cua curta, coll llarg i cap petit, ictiòfags i que visqueren a l’era secundària.

2 sing Rèptil fòssil de l’ordre dels sauropterigis.

->saussurita

saussurita

Part. sil.: saus_su_ri_ta

f MINERAL Agregat mineral compacte compost d’albita, zoisita, epidot i granat, produït per saussuritització.

->saussuritització

saussuritització

Part. sil.: saus_su_ri_tit_za_ci_ó

f MINERAL Efecte de la transformació de les plagiòclasis, gabres i diabases en saussurita.

->sautoní

sautoní -ina

Part. sil.: sau_to_ní

adj i m i f De Sautó i Fetges (Conflent).

->sautor

■sautor

Part. sil.: sau_tor

[del fr. sautoir, íd., de sauter ‘saltar’, del ll. saltare, íd.]

m HERÀLD Peça honorable composta, anomenada també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, que resulta de la unió de la banda i la barra.

->sautoret

■sautoret

Part. sil.: sau_to_ret

[de sautor]

m HERÀLD Cadascun dels sautors petits que figuren en un escut quan n’hi ha més de tres.

->sautor-faixa

sautor-faixa

Part. sil.: sau_tor-fai_xa

m HERÀLD Peça composta que resulta de la unió del sautor i la faixa.

->sautor-peu

sautor-peu

Part. sil.: sau_tor-peu

m HERÀLD Peça composta que resulta de la unió del sautor i del peu.

->savallenc

savallenc -a

adj i m i f De Savallà del Comtat (Conca de Barberà).

->savart

savart

[del nom del físic fr. F. Savart (1791-1841)]

m ACÚST i METROL Unitat logarítmica de mesura de l’altura dels sons musicals.

->savi sàvia

■savi sàvia

[d’un ll. vg. *sabius, -a, -um, del ll. td. sapĭdus ‘que té gust; prudent’, der. de sapĕre ‘tenir gust’ per una via de difícil explicació; 1a FONT: c. 1230]

1 adj 1 Que té la ciència d’alguna cosa o que posseeix molts coneixements sobre determinades ciències o disciplines. Homes experts i savis en afers de mar.

2 abs Que té ciència. Un home savi.

3 p ext Dit d’un animal que té certes habilitats. Un gos savi. Una rata sàvia.

4 llengua sàvia Cadascuna de les llengües antigues clàssiques, com el grec o el llatí, que tingueren una literatura important.

5 mot savi Cultisme.

2 adj Ple de saviesa, assenyat, prudent, que demostra seny. Decisió sàvia.

3 m i f 1 Home que posseeix molta ciència.

2 ant Especialista, doctor en alguna disciplina, magistrat, jurisconsult. Savi en dret. Savi en decretals. Consell dels savis.

4 1 m i f Persona d’experiència i saviesa.

2 m i f abs BÍBL Salomó, considerat autor dels llibres sapiencials. Tal com diu el Savi en l’Eclesiastès.

3 m i f HIST Nom donat a alguns filòsofs i polítics de l’antiga Grècia. Els set savis de Grècia.

->sàviament

■sàviament

Part. sil.: sà_vi_a_ment

[de savi; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera sàvia, amb saviesa.

->sàvic

sàvic -a

adj GEOL i ESTRATIG Dit de la fase de plegament neoalpí que s’esdevingué entre el catià (oligocè) i l’aquitanià (base del miocè), fa uns 22,5 milions d’anys.

->saviejar

■saviejar

Part. sil.: sa_vi_e_jar

[de savi; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr ant Obrar sàviament.

->saviesa

■saviesa

Part. sil.: sa_vi_e_sa

[de savi; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Ciència profunda.

2 Coneixença justa de les coses; sapiència.

3 Capteniment assenyat en la vida quotidiana, en els afers.

4 abs FILOS i RELIG Coneixement superior, de caràcter no sols teoricoespeculatiu, ans també practicomoral, relatiu a la veritat darrera (o primers principis) del real i al sentit i destí del món i, sobretot, de l’home.

->savina

■savina

Hom.: sabina i sabine

[del ll. sabīna, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f BOT 1 Petit arbre perennifoli de la família de les cupressàcies (Juniperus phoenicea), de fulles linears o esquamiformes i que fa gàlbuls vermellosos.

2 savina de muntanya Arbust perennifoli i dioic, de la família de les cupressàcies (Juniperus sabina), baix, de fulles decussades i gàlbuls d’un blau negrós, i que es fa per damunt dels 1 000 m.

3 savina turífera Arbre de la família de les cupressàcies (Juniperus thurifera), de fulles verdes tot l’any i de gàlbuls recoberts de pruïna.

->savinar

■savinar

[de savina]

m Bosquina de savines.

->savinosa

■savinosa

[de savina]

f GEOBOT Comunitat vegetal en què predominen les savines.

->savoià

■savoià -ana

Part. sil.: sa_vo_ià

adj i m i f De la Savoia (regió de França).

->savoienc

savoienc -a

Part. sil.: sa_vo_ienc

adj i m i f ant Savoià.

->saxàtil

■saxàtil

[del ll. saxatĭlis, íd., der. de saxum ‘roca’ (v. contràctil)]

adj ECOL Que viu o creix entre roques. Plantes saxàtils. Peixos saxàtils.

->saxhorn

■saxhorn

[del nom del fabricant d’instruments de música belga Antoine Joseph Adolphe Sax (1814-1894) i l’al. Horn ‘corn’, inventat el l843]

m MÚS Cadascun dels instruments (inventats per Adolphe Sax) de metall, amb perforació gairebé cònica.

->saxi-

saxi-

Forma prefixada del mot llatí saxum, que significa ‘roca’. Ex.: saxícola, saxífrag.

->saxícola

saxícola

[de saxi- i -cola]

adj GEOBOT Dit de la vegetació que viu sobre la superfície de les roques; rupícola.

->saxífrag

■saxífrag -a

1 adj i m FARM Dit del preparat emprat per a desfer les pedres de la bufeta (càlculs renals).

2 f BOT Gènere d’herbes generalment perennes, de la família de les saxifragàcies (Saxifraga sp), de fulles simples, flors agrupades i fruits capsulars, i que comprèn més de 300 espècies, algunes de les quals són plantes de jardí.

->saxifragàcies

■saxifragàcies

Part. sil.: sa_xi_fra_gà_ci_es

f BOT 1 pl Família de rosals constituïda per plantes herbàcies perennes, de fulles alternes, flors pentàmeres i fruits capsulars, en fol·licle o en baia.

2 sing Planta de la família de les saxifragàcies.

->saxo

saxo

MÚS 1 m Saxòfon.

2 m i f Saxofonista.

->saxó

■saxó -ona

Hom.: sacsó

1 adj i m i f De Saxònia (regió d’Alemanya), dels saxons (poble) o del saxó (conjunt de parles).

2 m i f HIST Individu d’un antic poble germànic.

3 m LING Conjunt de parles pertanyents al germànic occidental i originàriament en ús a les vores de l’Elba, des d’on es difongueren per l’Alemanya nord-occidental.

4 genitiu saxó LING Forma d’expressar la possessió, pròpia d’algunes llengües germàniques, especialment l’anglès, consistent a anteposar el substantiu complement d’un nom, seguit d’una ’s, al nom a què es refereix. Ex.: Peter’s son, ‘el fill d’en Pere’.

->saxofon

■saxofon

m i f MÚS Saxòfon.

->saxòfon

■saxòfon

[del nom de A. J. A. Sax (v. saxhorn) i -fon¹, instrument inventat el 1846; 1a FONT: 1917, DOrt.]

MÚS 1 m Instrument de vent de metall, de llengüeta batent, inventat per A.Sax.

2 m i f Saxofonista.

->saxofonista

■saxofonista

[de saxòfon]

m i f MÚS Músic que toca el saxòfon.

->saxonià

saxonià -ana

Part. sil.: sa_xo_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al saxonià.

2 m Segon estatge del permià de l’Europa occidental.

->sb

sb

símb METROL stilb.

->Sb

Sb

símb QUÍM INORG antimoni.

->sbl.

sbl.

abrev símbol.

->Sc

Sc

símb QUÍM INORG escandi.

->-scaf

■-scaf

Forma sufixada del mot grec skáphē, que significa ‘barca’. Ex.: batiscaf.

->scheelita

■scheelita

Part. sil.: schee_li_ta

f MINERAL Tungstat de calci, CaWO₄, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.

->scherzo

■scherzo^* [skérdzo]

[mot it., ‘broma, joc’, der. de scherzare ‘jugar, divertir-se, bromejar’, del germ. longobard skerzan, al. modern scherzen, íd.; 1a FONT: c. 1880]

m MÚS Peça vocal o instrumental renaixentista, de caràcter lleuger i sense forma fixa, que, a principi del s XIX, fou introduïda per Beethoven en la sonata i en el quartet com a substitució del minuet.

->schor

■schor

m MINERAL Ciclosilicat del grup de les turmalines, NaFe₃²⁺Al₆(BO₃)₃Si₆O₁₈(OH)₄, mineral de color negre que es troba com a mineral accessori en moltes roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries.

->schorre

schorre^* [ʃɔ́r]

[neerl ] m GEOG Zona alta d’un estuari, separada de la plataforma mareal per un desnivell abrupte decimètric, que només s’inunda durant les marees vives i que és poblada de vegetació.

->schwatzita

schwatzita

Part. sil.: schwat_zi_ta

f MINERAL Varietat de tetraedrita, anomenada també hermesita, que conté, a més, mercuri.

->-sclerosi

-sclerosi

Forma sufixada del mot grec sklérōsis, que significa ‘enduriment’. Ex.: arteriosclerosi.

->SCOOP

SCOOP

sigla f ECON i DR societat cooperativa.

->s. coop.

s. coop.

abrev ECON i DR societat cooperativa.

->scooter

scooter^*

[mot angl. nord-americà, reducció de motor scooter ‘patinet de motor’, de to scoot ‘arrencar ràpidament’, d’origen incert]

m AUT Escúter.

->-scopi

■-scopi

Forma sufixada del mot grec skopéō, que significa ‘mirar’ i que designa l’instrument que permet d’observar o examinar la cosa designada pel primitiu. Ex.: microscopi.

->-scòpia

■-scòpia

Forma sufixada del mot grec skopéō, que significa ‘mirar’ i que designa l’examen o l’observació de la cosa designada pel primitiu. Ex.: radioscòpia.

->SCR

SCR

[de l’angl. silicon controlled rectifier] sigla m ELECTRÒN tiristor.

->script

script^* [əskɾípt]

[angl ] m CIN Guió de rodatge.

->s. de p.

s. de p.

abrev DR MERC suspensió de pagaments.

->se

■se

[del ll. se, acusatiu del pronom reflexiu de tercera persona, format analògicament sobre sui, genitiu del possessiu suus, -a, -um ‘seu’]

pron 1 Forma que adopta el pronom es quan, no seguint-lo immediatament cap dels pronoms ho i hi, va darrere d’un verb acabat en consonant, davant d’un altre pronom o, facultativament, davant d’un verb començat en so de essa (escrit s o c). No acaben de vestir-se. Van aconseguir de donar-se tots els gustos. Ja se’n sortirà bé. L’aigua se solidifica (o es solidifica) a zero graus.

2 És emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal. No se sent el que diu.

->Se

Se

símb QUÍM INORG seleni.

->SE

SE

símb sud-est.

->seaborgi

■seaborgi

Part. sil.: se_a_bor_gi

m QUÍM INORG [símb: Sg] Element químic artificial, transfèrmic, de nombre atòmic 106 i pes atòmic 263.

->sebacat

■sebacat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid sebàcic.

->sebaci

■sebaci -àcia

Hom.: cebaci

[del ll. sebaceus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 1 Que és de la natura del sèu.

2 Que té l’aparença del sèu.

2 ANAT ANIM Dit de cadascuna de les glàndules que secreten sèu.

->sebàcic

■sebàcic, àcid

[HO₂C—(CH₂)—CO₂H] QUÍM ORG Àcid dicarboxílic saturat que hom obté per destil·lació seca de l’oli de ricí.

->sebastianisme

sebastianisme

Part. sil.: se_bas_ti_a_nis_me

m HIST Fenomen messianista que es produí arran de la creença popular portuguesa que el rei Sebastià I no morí, amb la qual cosa esdevingué el futur alliberador de Portugal i un dels símbols que mantingueren viu l’esperit de rebel·lia del país.

->sebastianista

sebastianista

Part. sil.: se_bas_ti_a_nis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al sebastianisme.

2 m i f Seguidor del sebastianisme.

->sebastocràtor

sebastocràtor

m HIST Títol de l’imperi Bizantí superior al de cèsar.

->sebel·lí

■sebel·lí

m ORNIT Torlit.

->sebest

■sebest

m BOT Fruit del sebester.

->sebester

■sebester

[de l’àr. säbästǟn, per via culta; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT Arbre de la família de les boraginàcies (Cordia myxa), de fulles perennes, flors blanques i fruits carnosos ataronjats, comestibles i amb propietats emol·lients.

->sebi-

■sebi-

Forma prefixada del mot llatí sēbum, que significa ‘sèu’, ‘greix’. Ex.: sebífer.

->sebífer

■sebífer -a

adj FISIOL Sebípar.

->sebípar

sebípar -a

adj FISIOL Que produeix una secreció greixosa.

->sebó

■sebó

Hom.: sabó

m BOT Pi roig.

->sebo-

■sebo-

Forma prefixada del mot llatí sēbum, que significa ‘sèu’, ‘greix’. Ex.: seborrea, sebotròpic.

->sebocistomatosi

sebocistomatosi

f PAT Presència de múltiples quists sebacis a la pell.

->sebòlit

sebòlit

[de sebo- i -lit]

m PAT Càlcul o concreció format en una glàndula sebàcia.

->sebollir

■sebollir

Hom.: cebollí

[del ll. *sepŭllīre, alteració del ll. cl. sepelīre, íd., per influx del seu participi sepultus i els substantius sepultura, sepulcrum; 1a FONT: 1278]

v tr 1 Posar a la tomba un mort, enterrar-lo. Varen sebollir-lo l’1 de desembre passat.

2 fig Soterrar, ficar quelcom en un lloc profund. Sebollir un tresor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sebollir

GERUNDI: sebollint

PARTICIPI: sebollit, sebollida, sebollits, sebollides

INDICATIU PRESENT: sebolleixo, sebolleixes, sebolleix, sebollim, sebolliu, sebolleixen

INDICATIU IMPERFET: sebollia, sebollies, sebollia, sebollíem, sebollíeu, sebollien

INDICATIU PASSAT: sebollí, sebollires, sebollí, sebollírem, sebollíreu, sebolliren

INDICATIU FUTUR: sebolliré, sebolliràs, sebollirà, sebollirem, sebollireu, sebolliran

INDICATIU CONDICIONAL: sebolliria, sebolliries, sebolliria, sebolliríem, sebolliríeu, sebollirien

SUBJUNTIU PRESENT: sebolleixi, sebolleixis, sebolleixi, sebollim, sebolliu, sebolleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: sebollís, sebollissis, sebollís, sebollíssim, sebollíssiu, sebollissin

IMPERATIU: sebolleix, sebolleixi, sebollim, sebolliu, sebolleixin

->seborrea

■seborrea

Part. sil.: se_bor_re_a

[de sebo- i -rrea]

f PAT Secreció excessiva de les glàndules sebàcies i sudorípares de la pell, acompanyat sovint d’hipertròfia glandular.

->seborreic

■seborreic -a

Part. sil.: se_bor_reic

[de seborrea]

PAT 1 adj De la natura de la seborrea.

2 m i f Afectat de seborrea.

->seborreide

seborreide

Part. sil.: se_bor_rei_de

f PAT Dermatosi caracteritzada per elements pitiriàsics escatosos o esquamocrostosos, que apareix amb predilecció a les pells seborreiques.

->sec¹

sec¹

símb MAT secant 2.

->sec²

■sec² -a

[del ll. sĭccus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 adj 1 Mancat d’humitat, d’aigua o de vapor d’aigua, sense suc. Un terreny sec. Fusta seca. Un arbre sec. Un torrent sec. Tenir la boca seca.

2 a peu sec Sense mullar-se els peus en travessar un corrent d’aigua.

3 dida seca Dona que té cura d’un infant sense alletar-lo.

4 en sec Fora de l’aigua o d’un lloc humit.

5 glaç sec QUÍM INORG Neu carbònica.

6 ou sec ALIM Massa d’ou i fècula dessecada i polvoritzada, emprada en pastisseria o per a obtenir lecitines i altres aplicacions industrials.

7 paret seca CONSTR Paret feta amb pedra seca.

8 pedra seca CONSTR Pedres sense tallar, posades sense fang, ni ciment, ni cap aglutinant, de manera que formen una paret o altra construcció.

9 pedregada seca METEOR Pedregada de calamarsa sola, sense pluja.

10 ulls secs Ulls sense llàgrimes.

2 adj Dit de la vaca, l’ovella, etc., a la qual s’ha retirat la llet.

3 adj Molt magre, escàs de carn o de greix; flac.

4 adj ENOL Dit del vi, del xampany, de l’aiguardent, etc., preparats per a tenir un tast poc dolç.

5 adj fig 1 Tot sol, sense acompanyament, sense adorns. Pa sec. Missa seca. Paret seca. Anar una barca a l’arbre sec. Lletra de pal sec.

2 Sense res que n’atenuï la brusquedat, el rigor. Una resposta seca. Un to sec. Una tos seca.

3 Sense res que n’augmenti el valor, l’amenitat, etc. Té unes maneres seques, brusques. Un estil sec.

4 a seques (o a les seques) loc adv dial Sense altres detalls o particularitats.

5 cor sec Cor mancat de sensibilitat.

6 de seques i de verdes De tots colors.

7 en sec Sobtosament. Va parar-se en sec.

6 m Temps sec. Fer sec.

7 f Secada.

8 f Baix de roca, de sorra, a molt poca profunditat.

9 f col·loq La mort.

10 f pl ALIM Mongetes seques. Seques amb botifarra.

11 f CONSTR NAV 1 Verga més baixa del pal de mitjana.

2 Vela que va fermada a la verga més baixa del pal de mitjana.

12 arbre sec m MAR Arbre sense veles. Anar, córrer, a l’arbre sec. Estar a arbre sec.

->séc

■séc

Hom.: cec

[de segar; 1a FONT: s. XVII, Boades]

m 1 1 Senyal que resta en una roba, un paper, etc., que, estant plegat, ha estat sotmès a una pressió.

2 ANAT ANIM i PAT Senyal que resta a la pell quan ha estat sotmesa a un pessic.

2 Solc que deixa en una cosa una corda, un filferro, etc., que l’ha estreta o hi ha fregat.

3 séc de la cama ANAT ANIM canyella 1 1.

->seca

■seca

[de l’àr. hispànic (dâr as-)säkka ‘(casa de la) moneda’; 1a FONT: 1366]

f NUMIS 1 Casa o taller on és encunyada moneda.

2 Motlle de batre moneda.

->secà

■secà -ana

Hom.: sacar

[de sec²; 1a FONT: 1315]

1 adj Que és sec per natura.

2 AGR 1 adj Que no és regat sinó amb l’aigua de pluja. Prat secà. Terra secana.

2 m Terres de secà. Aquest any ha estat molt perjudicial, tant per al secà com per al regadiu.

3 de secà AGR 1 Dit de les terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou.

2 Dit de les plantes i de les fruites que es fan en terres de secà.

4 de secà fig i col·loq D’ínfima categoria, de poca vàlua, de per riure. Un filòsof de secà.

->secada

■secada

Hom.: sacada

[de sec²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Temporada llarga de temps sec, sense pluja.

2 Sequedat del camp.

->secall

■secall

[de sec²]

m 1 1 Branca seca d’una planta, d’un arbre.

2 Conjunt de les rames seques d’un arbre.

2 col·loq Dit d’una persona molt seca.

3 PAST Bescuit prim i llarg, usat principalment per a prendre xocolata.

4 RAM Cap de bestiar, especialment oví, molt magre.

->secalló

■secalló -ona

[de secall; 1a FONT: c. 1840]

1 adj 1 Dit d’un fruit, especialment d’una figa, molt tou i rugós de tan madur. Li agraden les figues secallones. Anava collint totes les olives secallones que trobava.

2 p ext Dit d’una persona magra i pansida per excés de vellesa. Era una dona menuda i secallona.

2 m 1 Oliva primerenca que, caiguda de l’arbre, s’asseca i s’arruga tota.

2 Figa secallona.

3 Branca seca.

->secallós

■secallós -osa

[de secall; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Dit del fruit, la branca, etc., a mig assecar-se.

2 Dit de l’arbre que té molt de secall.

->secament

■secament

[de sec²]

adv D’una manera seca. M’ho va dir secament.

->secança

■secança

[del fr. séquence, íd., del ll. sequentia (v. seqüència)]

f JOCS 1 Reunió de tres o més cartes del mateix coll els valors de les quals se segueixen segons la sèrie natural dels nombres enters.

2 Joc de cartes en el qual es donen tres cartes a cadascun dels jugadors i aquests demanen cartes fins a reunir-ne tres del mateix coll i de valor correlatiu.

->secaner

■secaner -a

[de secà; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj 1 Secà, de secà. Aquest país és molt secaner.

2 De mena sec o eixut.

->secant

■secant

[del ll. secans, -ntis, participi pres. de secare ‘tallar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 GEOM 1 adj Dit d’un parell de línies o de superfícies que es tallen.

2 adj i f Dit de la recta que talla una circumferència en dos punts.

3 adj i f Dit de la recta que talla una corba en un punt sense ésser-ne tangent.

4 adj i f Dit del pla que talla una superfície esfèrica segons una circumferència.

5 adj i f Dit dels plans que tallen les superfícies i les corbes sense ésser-ne tangents.

2 f MAT [símb: sec] Funció trigonomètrica definida per sec α = 1/cos α.

->secany

■secany

[potser calc de l’it. seccagna, íd., del ll. siccaneus, -a, -um ‘sec’, o del mateix ll; 1a FONT: c. 1472]

m Baix que constitueix un escull; seca.

->secardí

■secardí -ina

[de sec²; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj 1 Mancat d’humitat.

2 Escardalenc, magristó.

->secardinenc

■secardinenc -a

[de secardí]

adj Secardí.

->secció

■secció

Part. sil.: sec_ci_ó

[del ll. sectio, -ōnis ‘acció de tallar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de dividir, de seccionar, de tallar un cos, un objecte, separant-ne les parts;

2 l’efecte.

2 Tall practicat en un cos, en un terreny, en un objecte, que en permet un estudi de l’estructura interna.

3 1 DIB Dibuix que representa l’aspecte d’un terreny, d’un edifici, d’una peça o d’un cos qualsevol com si hagués estat tallat segons un pla determinat.

2 secció eficaç FÍS ATÒM Paràmetre característic de la interacció d’una partícula o feix de partícules elementals amb la matèria, que depèn del tipus d’interacció, de les partícules que hi intervenen i de llur energia.

3 secció mullada HIDR Secció transversal d’un canal o altre conducte que és ocupada pel líquid, en la qual la velocitat d’aquest varia segons el punt considerat, de manera que és més gran en la superfície i menor en el fons i en les parets a causa del fregament de les partícules de líquid amb el fons i les parets.

4 GEOM 1 Intersecció d’un pla amb una superfície.

2 secció àuria d’un segment Divisió d’un segment AB en dues parts AX i XB tals que compleixin AX:AB = XB:AX.

3 secció normal en un punt d’una superfície Secció de la superfície en aquest punt.

5 1 Cadascuna de les parts en què ha quedat tallat o dividit un cos o objecte.

2 Cadascuna de les parts d’un tot que hom pot distingir o separar amb línies imaginàries.

3 Cadascun dels grups distints en què es divideix o es distribueix un conjunt de persones o de coses.

4 Cadascuna de les parts en què es divideix regularment una publicació. Secció política, econòmica, d’esports, de cinema.

5 Cadascuna de les parts d’un programa de ràdio o televisió amb entitat autònoma.

6 DR Divisió dins els capítols d’un text normatiu.

7 DR ADM Unitat administrativa que agrupa diferents negociats.

8 Cadascuna de les parts en què és dividida una empresa, un establiment comercial, un laboratori, una unitat de producció, un organisme, etc., dedicada a una activitat determinada diferenciada de la resta d’activitats de la unitat a la qual pertany.

9 DR PROC Cadascuna de les parts en què es divideixen les sales del criminal a les audiències provincials o territorials per a una administració de la justícia més ràpida i eficient.

6 p ext 1 Nom donat només a alguna part d’un tot.

2 BOT Categoria taxonòmica inferior al gènere i superior a la sèrie i a l’espècie.

3 ESCOLT Nom que rebia el grup de minyons de dotze a setze anys.

4 MIL Tropa comandada per un oficial subaltern i amb efectius entre 30 i 50 homes.

->seccionador

■seccionador

Part. sil.: sec_ci_o_na_dor

[de seccionar]

m ELECTROT Interruptor destinat a interrompre la continuïtat d’un circuit, d’un conductor, o a aïllar altres conductors només quan el corrent que el travessa és nul o molt feble.

->seccionament

■seccionament

Part. sil.: sec_ci_o_na_ment

[de seccionar]

m Acció de seccionar.

->seccionar

■seccionar

Part. sil.: sec_ci_o_nar

[de secció]

v tr Tallar o dividir en seccions. Seccionar un tub.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: seccionar

GERUNDI: seccionant

PARTICIPI: seccionat, seccionada, seccionats, seccionades

INDICATIU PRESENT: secciono, secciones, secciona, seccionem, seccioneu, seccionen

INDICATIU IMPERFET: seccionava, seccionaves, seccionava, seccionàvem, seccionàveu, seccionaven

INDICATIU PASSAT: seccioní, seccionares, seccionà, seccionàrem, seccionàreu, seccionaren

INDICATIU FUTUR: seccionaré, seccionaràs, seccionarà, seccionarem, seccionareu, seccionaran

INDICATIU CONDICIONAL: seccionaria, seccionaries, seccionaria, seccionaríem, seccionaríeu, seccionarien

SUBJUNTIU PRESENT: seccioni, seccionis, seccioni, seccionem, seccioneu, seccionin

SUBJUNTIU IMPERFET: seccionés, seccionessis, seccionés, seccionéssim, seccionéssiu, seccionessin

IMPERATIU: secciona, seccioni, seccionem, seccioneu, seccionin

->seccionat

■seccionat -ada

Part. sil.: sec_ci_o_nat

adj BOT Dit de la fulla que presenta divisions que atenyen el nervi medial, en les fulles pinnades, o el pecíol, en les palmades.

->secessió

■secessió

Part. sil.: se_ces_si_ó

Hom.: cessació

[del ll. secessio, -ōnis, íd.]

f Acció de separar-se d’una agrupació, especialment d’un estat o nació, una part del seu poble o territori, per constituir-se nou estat independent o unir-se a un altre.

->secessionisme

■secessionisme

Part. sil.: se_ces_si_o_nis_me

[de secessió]

m Moviment que propugna la secessió.

->secessionista

■secessionista

Part. sil.: se_ces_si_o_nis_ta

[de secessió]

1 adj Relatiu o pertanyent a la secessió.

2 m i f Partidari de la secessió.

->seco-

seco-

QUÍM ORG Prefix emprat en la nomenclatura de sistemes policíclics, especialment en el camp dels esteroides, per a indicar que un dels enllaços —les fites del qual s’han d’especificar— de l’estructura designada pel nom trivial el qual precedeix ha estat trencat, i que les posicions terminals així originades han addicionat cadascuna un àtom d’hidrogen.

->secodont

secodont -a

adj ANAT ANIM Dit de cadascuna de les molars o de les premolars presents en els carnívors caracteritzades pel fet que llurs corones són afilades i tallants.

->secor

■secor

[de sec²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Sequedat.

->secreció

■secreció

Part. sil.: se_cre_ci_ó

[del ll. secretio, -ōnis ‘separació’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 FISIOL ANIM 1 Funció o procés fisiològic en virtut del qual alguns teixits o òrgans produeixen substàncies els elements de les quals són presos de la sang mitjançant una selecció química. Secreció interna. Secreció externa.

2 Producte secretat.

2 FISIOL VEG 1 Elaboració d’un producte específic per activitat d’una glàndula.

2 Producte del metabolisme dels vegetals, que posteriorment no és utilitzat en processos vitals i que pot restar dins la cèl·lula que l’ha produït o fora d’ella i, fins i tot, del vegetal.

3 PETROG Qualsevol material procedent de dissolucions que s’han dipositat per infiltració a les cavitats de les roques, com és el cas de les geodes.

->secret

■secret -a

[del ll. secretus, -a, -um ‘separat, reservat, secret’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 No revelat a la generalitat, reservat, confidencial, que el qui ho sap no ha de divulgar. Tenir secreta una cosa.

2 Ocult, amagat. Una porta secreta.

3 Que hom fa d’amagat o que actua sense ésser conegut dels altres. Votació secreta. Matrimoni secret. Policia secreta.

2 m 1 Allò ignorat de la generalitat, que el qui ho sap no ha de divulgar. Em confià un secret. Guardar un secret.

2 Discreció absoluta. Jo et demano el secret: no ho diguis a ningú.

3 en secret Secretament, d’una manera secreta. Dir alguna cosa a algú en secret.

4 secret de confessió DR CAN Obligació i dret que té el sacerdot d’abstenir-se de revelar el que el penitent li ha confessat en el sagrament de la penitència.

5 secret d’estat DR CONST Secret inherent als afers polítics o diplomàtics, la revelació del qual per part d’un funcionari públic compromet la seguretat de l’estat.

6 secret professional DR CIV i DR PROC Obligació d’un professional de no divulgar allò que ha conegut per raó del seu ofici llevat dels casos que preveu la llei.

7 secret sumarial DR PROC Secret encaminat a garantir tant l’administració de la justícia com la defensa dels interessos personals de les parts implicades en un sumari mentre es fan les diligències tendents al descobriment de la veritat dels fets.

3 m 1 Cosa no descoberta, no explicada; misteri. Els secrets de la natura.

2 Mitjà amagat de produir certs efectes. Li va revelar el secret del seu èxit. El secret d’un mecanisme.

4 m 1 Lloc ocult, on no sap o no pot entrar sinó una o poques persones. Ningú no pot penetrar en el secret del seu cor.

2 Amagatall practicat en certs mobles per guardar-hi coses de valor.

3 MÚS Part essencial de l’orgue, formada per grans caixes de fusta en la part inferior de les quals es rep l’aire a pressió.

->secreta

■secreta

f 1 Nom donat a certes funcions, perquisicions, etc., que hom fa secretament o davant un comptat nombre de persones.

2 Lloc escusat; comuna.

3 LITÚRG Oració sobre les ofrenes.

->secretament

■secretament

[de secret; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera secreta.

->secretant

secretant

[de secretar]

adj FISIOL ANIM Secretori.

->secretar

■secretar

Cp. excretar

[formació culta analògica sobre la base del ll. secretus, -a, -um, participi de secernĕre ‘separar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr FISIOL Produir, un òrgan, una glàndula, etc., una secreció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: secretar

GERUNDI: secretant

PARTICIPI: secretat, secretada, secretats, secretades

INDICATIU PRESENT: secreto, secretes, secreta, secretem, secreteu, secreten

INDICATIU IMPERFET: secretava, secretaves, secretava, secretàvem, secretàveu, secretaven

INDICATIU PASSAT: secretí, secretares, secretà, secretàrem, secretàreu, secretaren

INDICATIU FUTUR: secretaré, secretaràs, secretarà, secretarem, secretareu, secretaran

INDICATIU CONDICIONAL: secretaria, secretaries, secretaria, secretaríem, secretaríeu, secretarien

SUBJUNTIU PRESENT: secreti, secretis, secreti, secretem, secreteu, secretin

SUBJUNTIU IMPERFET: secretés, secretessis, secretés, secretéssim, secretéssiu, secretessin

IMPERATIU: secreta, secreti, secretem, secreteu, secretin