->tauler

■tauler -a

Part. sil.: tau_ler

Hom.: teuler

Cp. l’acc. 2 amb taulell 1

[de taula; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m i f 1 Persona que té (a mercat, en una fira, etc.) una taula de vendre carn, peix, llet, etc.

2 HIST Administrador d’una taula de canvi i de dipòsits o de pagaments i cobraments.

2 m 1 Post o conjunt de posts unides pel cantell, que presenta una superfície plana i llisa, reforçada de manera que no es guerxi, sovint amb un o més travessers a la seva cara oposada a aquella, com l’emprada en dibuix o en pintura per a fixar-hi, amb xinxetes, amb cinta adhesiva, etc., el paper o la tela. Un tauler de delineant. Tauler d’anuncis.

2 ESPORT En el basquetbol, superfície rectangular de material resistent a la qual hom fixa el cèrcol de la cistella.

3 JOCS En els escacs i en el joc de dames, escaquer.

4 tauler comptador MAT àbac¹ 1 1.

5 tauler de control (o d’instruments, o de comandament) Quadre de comandament.

6 tauler de dibuixant (o de dibuix) DIB Tauler articulat sobre un suport talment que hom pot modificar-ne la posició en alçada i inclinació per tal de facilitar la tasca de dibuixar sobre la seva superfície.

3 m HIST Taulell de menestral o de canvi.

->tauleta

■tauleta

Part. sil.: tau_le_ta

[de taula; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 MOBL 1 Taula petita.

2 tauleta de nit Petit moble, generalment amb algun calaix i, de vegades, amb una porta a la manera d’un armariet, col·locat al costat de la capçalera del llit per deixar-hi coses que hom pot necessitar durant la nit o en llevar-se.

2 1 Post petita.

2 ART Cadascuna de les planxes de metall preciós, de vori, etc., decorades amb baixos relleus, amb repussats, etc., o amb inscripcions, que formen part d’un díptic, d’un tríptic o d’un políptic.

3 tauleta cuneïforme ESCR Peça plana, poc gruixuda i de petites dimensions, generalment d’argila, utilitzada pels pobles de l’antic Orient Mitjà que empraven l’escriptura cuneïforme.

4 tauleta de cera ESCR Suport de fusta o de vori rebaixat del centre i omplert de cera fosa, que servia per a escriure-hi amb un estilet o punxó de metall, de vori o de fusta.

5 tauleta gràfica INFORM Dispositiu interactiu de determinats ordinadors que permet l’elaboració de gràfics diversos sobre una pantalla.

3 Taula de xocolata o de torró.

->tauló

■tauló

Part. sil.: tau_ló

[de taula; 1a FONT: 1390]

m FUST Post gruixuda.

->taumaturg

■taumaturg -a

Part. sil.: tau_ma_turg

[del gr. thaumatourgós ‘el qui fa prodigis’, comp. de thaũma ‘meravella’ i érgon ‘obra’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f RELIG Faedor de miracles.

->taumatúrgia

■taumatúrgia

Part. sil.: tau_ma_túr_gi_a

[del gr. thaumatourgía ‘fet prodigiós’]

f RELIG Facultat d’acomplir miracles.

->taumatúrgic

■taumatúrgic -a

Part. sil.: tau_ma_túr_gic

[de taumatúrgia]

adj RELIG Relatiu o pertanyent a la taumatúrgia o al taumaturg.

->taumetopeids

taumetopeids

Part. sil.: tau_me_to_peids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, considerada actualment una subfamília dels notodòntids.

2 sing Insecte de la família dels taumetopeids.

->taumetopeïns

taumetopeïns

Part. sil.: tau_me_to_pe_ïns

m ENTOM 1 pl Subfamília d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, integrada en la família dels notodòntids.

2 sing Insecte de la subfamília dels taumetopeïns.

->tauó

■tauó

Part. sil.: ta_uó

m PART Partícula elemental de la família dels leptons, de la mateixa càrrega elèctrica que l’electró i tres mil cinc-centes vegades més pesant.

->taure

■taure

Part. sil.: tau_re

[del ll. taurus ‘toro’]

m 1 ASTROL Segon signe del zodíac.

2 [en majúscula] 1 ASTROL Segona zona del zodíac que recorre el Sol a la meitat de la primavera.

2 ASTR Constel·lació zodiacal situada entre les de Perseu, el Cotxer, els Bessons, Orió, Eridà, la Balena i Àries.

->tauri tàuria

tauri tàuria

Part. sil.: tau_ri

1 adj Relatiu o pertanyent als tauris.

2 m i f Individu de l’antiga població de Crimea (el Quersonès Tàuric o la Tàurida dels grecs), residu de la invasió dels cimmeris i escites.

->taurí

■taurí -ina

Part. sil.: tau_rí

[del ll. taurīnus, -a, -um, íd.]

adj Relatiu o pertanyent al toro i a les corridas de toros.

->taurina

■taurina

Part. sil.: tau_ri_na

f QUÍM ORG i BIOQ Aminoàcid sulfònic que és present a la bilis associat amb els altres àcids biliars.

->taurinyanenc

taurinyanenc -a

Part. sil.: tau_ri_nya_nenc

adj i m i f De Taurinyà (Conflent).

->tauró

■tauró

Part. sil.: tau_ró

[del port. tubarâo, i aquest, probablement del tupí uperú, amb t- aglutinada que correspon al pronom de 3a pers. en funció d’article; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m ICT 1 Nom donat genèricament als selacis de la sèrie dels pleurotremats, especialment als de grandària mitjana o grossa.

2 tauró blanc Selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels odontàspids (Carcharodon carcharias), amb les parts superiors grises blavoses i les inferiors blanques, dents molt grosses i en forma de serra, i molt perillós per la seva voracitat i grandària.

3 tauró blau Tintorera.

4 tauró de Port Jackson Selaci de la sèrie dels pleurotremats, de l’ordre dels heterodontiformes, de la família dels heterodòntids (Heterodontus sp), de cos cilíndric, cap alt i voluminós, amb una espina davant les aletes dorsals, i que s’alimenta de mol·luscs i crustacis.

->tauro-

■tauro-

Forma prefixada del mot llatí taurus, que significa ‘toro’. Ex.: taurofília.

->tauroboli

tauroboli

Part. sil.: tau_ro_bo_li

m HIST REL Ritu propi del culte de la deessa Cíbele, consistent a aspergir amb la sang d’un toro sacrificat el cos del devot que participava en aquell sacrifici.

->taurocolat

taurocolat

Part. sil.: tau_ro_co_lat

m FARM Taurocolat sòdic, NaC₂₆H₄₄NSO₇, substància que es presenta en forma de pólvores blanques.

->taurocòlic

taurocòlic, àcid

Part. sil.: tau_ro_cò_lic

QUÍM ORG i BIOQ Coliltaurina, compost, constituït per una molècula de taurina i una d’àcid còlic, que ocorre en la bilis en forma de sal sòdica.

->tauròfil

■tauròfil -a

Part. sil.: tau_rò_fil

[de tauro- i -fil]

adj i m i f Afeccionat a les corridas de toros.

->tauròmac

■tauròmac -a

Part. sil.: tau_rò_mac

[formació culta analògica sobre la base del gr. tauromakhía ‘combat de toros’]

1 adj Tauromàquic.

2 m i f Persona entesa en tauromàquia.

->tauromàquia

■tauromàquia

Part. sil.: tau_ro_mà_qui_a

[del gr. tauromakhía ‘combat de toros’]

f TAUROM 1 Art i tècnica de torejar; toreig.

2 Conjunt de regles i de convencions de la corrida de toros, que regeixen a les places de toros de l’estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.

3 Obra escrita que tracta de l’art i la tècnica de torejar. La Tauromàquia de Guerrita.

->tauromàquic

■tauromàquic -a

[de tauromàquia]

adj Relatiu o pertanyent a la tauromàquia.

->tauroscita

tauroscita

Part. sil.: tau_ros_ci_ta

adj i m i f HIST Tauri.

->taurus

taurus

Part. sil.: tau_rus

m ASTROL i ASTR Taure.

->taüt

■taüt

Part. sil.: ta_üt

[de l’àr. tābût ‘caixa, arca; taüt’; 1a FONT: 1253]

[o ant i dial f] m Caixa, ordinàriament de fusta, on és posat el cadàver per portar-lo a enterrar.

->tau-tau

■tau-tau

Part. sil.: tau-tau

[d’origen expressiu]

loc adv Mitjanament, passadorament, així així.

->tauto-

■tauto-

Forma prefixada del mot grec tautó, que significa ‘el mateix’. Ex.: tautofonia, tautosil·làbic.

->tautòcron

tautòcron -a

Part. sil.: tau_tò_cron

adj FÍS Isòcron.

->tautocronisme

tautocronisme

Part. sil.: tau_to_cro_nis_me

m FÍS Isocronisme.

->tautofonia

■tautofonia

Part. sil.: tau_to_fo_ni_a

[de tauto- i -fonia]

f LING Repetició d’un mateix so o d’un mateix grup de sons en un mot. Ex.: xiuxiuejar, tetrarca.

->tautofònic

■tautofònic -a

Part. sil.: tau_to_fò_nic

[de tautofonia]

adj 1 LING Relatiu o pertanyent a la tautofonia.

2 Que inclou una tautofonia.

->tautograma

■tautograma

Part. sil.: tau_to_gra_ma

[de tauto- i -grama]

m POÈTICA Poema fet de mots que comencen tots amb la mateixa lletra.

->tautologia

■tautologia

Part. sil.: tau_to_lo_gi_a

[de tauto- i -logia; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 Repetició d’un mateix pensament expressat de maneres distintes.

2 MAT i LÒG Qualsevol fórmula lògica que, en un sistema lògic donat, admet només el valor de veritat.

->tautològic

■tautològic -a

Part. sil.: tau_to_lò_gic

[de tautologia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la tautologia.

2 Que inclou una tautologia.

->tautòmer

■tautòmer

Part. sil.: tau_tò_mer

m QUÍM ORG Cadascuna de les formes en equilibri en un sistema tautomèric.

->tautomeria

■tautomeria

Part. sil.: tau_to_me_ri_a

f QUÍM ORG Tipus d’isomeria, conegut també com a isomeria dinàmica, en la qual les espècies isomèriques existeixen en equilibri i poden interconvertir-se mitjançant processos reversibles.

->tautomèric

tautomèric -a

Part. sil.: tau_to_mè_ric

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a la tautomeria.

->tautomerisme

tautomerisme

Part. sil.: tau_to_me_ris_me

m QUÍM ORG Tautomeria.

->tautònim

■tautònim

Part. sil.: tau_tò_nim

m BIOL Nom binari en el qual coincideixen el nom del gènere i el de l’espècie (Caretta caretta, etc.).

->tautosil·làbic

■tautosil·làbic -a

Part. sil.: tau_to_sil_là_bic

[de tauto- i sil·làbic]

adj FON Dit del grup vocàlic o consonàntic que pertany a una mateixa síl·laba. Ex.: ai-re, cons-truc-ci-ó.

->tautozonal

tautozonal

Part. sil.: tau_to_zo_nal

adj CRISTAL·L Dit dels elements cristal·logràfics (cares i arestes) que pertanyen a una mateixa zona.

->TAV

TAV

sigla m FERROC tren d’alta velocitat.

->tavà

■tavà

Hom.: tebà

[del ll. tabānus, íd. (v. tave)]

m ENTOM Tàvec.

->tave

tave

[del ll. tabănus/tabānus, íd., de procedència no indoeuropea, que ha donat indistintament tave/tàvec (i cast. tábano) o tavà (oc. tavàn, it. tavàno)]

m dial ENTOM Tàvec.

->tàvec

■tàvec

Hom.: tàbac

[alteració de tave amb una -c com en mots semblants: rave/ràvec, rafe/ràfec, ànet/ànec, vímet/vímec, etc]

m ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tabànids (Tabanus sp), d’aparell bucal picador i que ocasiona picades molestes a diversos animals. El tàvec del bou (Tabanus bovinus) és de color fosc i la femella pica els bòvids, els èquids i l’home.

->tàvega

■tàvega

[de l’àr. ṭábaqa, íd., der. de ṭábaq ‘tancar’; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

f Presó subterrània; masmorra.

->tavella

■tavella

[del ll. tabella ‘tauleta’; 1a FONT: 1380]

f 1 Embolcall o beina d’un llegum.

2 Doblec fet per adornament, etc., a la roba o a qualsevol altra cosa flexible.

->tavellar

■tavellar

[de tavella; 1a FONT: s. XV]

v 1 intr Formar tavella els llegums.

2 tr Atavellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tavellar

GERUNDI: tavellant

PARTICIPI: tavellat, tavellada, tavellats, tavellades

INDICATIU PRESENT: tavello, tavelles, tavella, tavellem, tavelleu, tavellen

INDICATIU IMPERFET: tavellava, tavellaves, tavellava, tavellàvem, tavellàveu, tavellaven

INDICATIU PASSAT: tavellí, tavellares, tavellà, tavellàrem, tavellàreu, tavellaren

INDICATIU FUTUR: tavellaré, tavellaràs, tavellarà, tavellarem, tavellareu, tavellaran

INDICATIU CONDICIONAL: tavellaria, tavellaries, tavellaria, tavellaríem, tavellaríeu, tavellarien

SUBJUNTIU PRESENT: tavelli, tavellis, tavelli, tavellem, tavelleu, tavellin

SUBJUNTIU IMPERFET: tavellés, tavellessis, tavellés, tavelléssim, tavelléssiu, tavellessin

IMPERATIU: tavella, tavelli, tavellem, tavelleu, tavellin

->tavellat

■tavellat

m Conjunt de tavelles fetes a una roba.

->tavellera

■tavellera

[de tavella]

f BOT i AGR Mongetera.

->tavelleta

■tavelleta

[de tavella]

f AGR i ALIM Bajoca, mongeta tendra.

->taverna

■taverna

[del ll. taberna ‘cabana; hostalet rural; botiga’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Establiment, botiga, on hom ven vi al detall i on gairebé sempre també serveixen algunes altres begudes alcohòliques.

->tavernari

■tavernari -ària

[del ll. tabernarius, -a, -um, íd.]

adj Propi de la taverna o dels qui solen anar-hi a beure.

->taverner¹

■taverner¹ -a

[de taverna; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 m i f Persona que mena una taverna.

2 [en desús] f Muller del taverner.

->taverner²

taverner² -a

adj i m i f De Tavernes Blanques (Horta).

->taxa

■taxa

[de taxar; 1a FONT: 1393]

f 1 1 ECON i DEMOG Preu, import, mesura o percentatge en què hom ha taxat alguna cosa.

2 Quantitat que expressa de forma proporcional la relació entre dues magnituds; índex. Taxa de natalitat, de mortalitat. Taxa d’ocupació, d’inflació.

3 posar taxa (a una cosa) Taxar-la, evitar-ne l’excés.

4 taxa legal d’humitat TÈXT Percentatge d’humitat d’una matèria tèxtil (referit a la matèria absolutament seca) que hom admet legalment en les transaccions comercials.

5 taxa natural d’humitat TÈXT Represa.

2 DR ADM Tribut que consisteix en el pagament d’una quantitat per la prestació de serveis o per la realització d’activitats en règim de dret públic, que afectin, es refereixin o bé beneficiïn els mateixos subjectes passius.

->taxable

■taxable

[de taxar]

adj Susceptible d’ésser taxat.

->taxàcies

■taxàcies

Part. sil.: ta_xà_ci_es

f BOT 1 pl Família de taxals constituïda per arbres o arbusts perennifolis dioics, de flors masculines i femenines solitàries i llavors aril·lades. Només és espècie europea el teix (Taxus baccata).

2 sing Planta de la família de les taxàcies.

->taxació

■taxació

Part. sil.: ta_xa_ci_ó

[del ll. taxatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1342]

f 1 Acció de taxar.

2 ECON Fixació per part de l’estat dels preus màxims i mínims d’uns productes determinats amb l’objectiu d’eliminar les tensions que en condicions anòmales afecten el mercat.

->taxador

■taxador -a

[del ll. taxator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que taxa.

->taxals

taxals

f BOT 1 pl Ordre de coníferes integrat per plantes llenyoses de ramificació simpòdica, no resiníferes, i de flors femenines amb un sol primordi seminal. Comprèn la família de les taxàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les taxals.

->taxar

■taxar

Hom.: texà

[del ll. taxare, íd.; 1a FONT: 1254]

v tr 1 Posar una taxa.

2 Fixar, per part de l’autoritat, el preu o el límit a què hom ha de vendre (una mercaderia), com també l’import (d’un dret a percebre). La benzina està taxada pel Govern.

3 Fixar la mesura (d’una cosa a prendre, a consumir). Taxar el pa. Taxar el menjar a un malalt.

4 taxar de fig Imputar. Taxar algú de negligència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: taxar

GERUNDI: taxant

PARTICIPI: taxat, taxada, taxats, taxades

INDICATIU PRESENT: taxo, taxes, taxa, taxem, taxeu, taxen

INDICATIU IMPERFET: taxava, taxaves, taxava, taxàvem, taxàveu, taxaven

INDICATIU PASSAT: taxí, taxares, taxà, taxàrem, taxàreu, taxaren

INDICATIU FUTUR: taxaré, taxaràs, taxarà, taxarem, taxareu, taxaran

INDICATIU CONDICIONAL: taxaria, taxaries, taxaria, taxaríem, taxaríeu, taxarien

SUBJUNTIU PRESENT: taxi, taxis, taxi, taxem, taxeu, taxin

SUBJUNTIU IMPERFET: taxés, taxessis, taxés, taxéssim, taxéssiu, taxessin

IMPERATIU: taxa, taxi, taxem, taxeu, taxin

->taxatiu

■taxatiu -iva

Part. sil.: ta_xa_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. taxatus, -a, -um, participi de taxare ‘taxar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que fixa els límits dels quals hom no pot sortir.

2 DR Dit d’allò que circumscriu o redueix una disposició legal, testamentària o contractual, en determinats casos.

->taxativament

■taxativament

[de taxatiu]

adv D’una manera taxativa.

->taxema

■taxema

m LING Segons L. Bloomfield, element gramatical mínim, també anomenat forma tàctica, equivalent al morfema d’altres escoles.

->taxi¹

taxi¹

[del gr. táxis ‘disposició, ordre, orientació’]

f 1 BIOL Resposta cel·lular activa d’orientació i de moviment provocada per un determinat estímul.

2 TERAP Operació manual per a reposar un òrgan desplaçat.

->taxi²

■taxi²

[reducció de automòbil taxímetre]

m TRANSP 1 AUT i 1 Automòbil de servei públic proveït de taxímetre.

2 p ext Automòbil de lloguer amb xofer que presta els serveis de transport a tant per quilòmetre.

2 AERON Aerotaxi.

->taxi-

■taxi-

BIOL Forma prefixada del mot grec táxis, que significa ‘disposició, ordre’. Ex.: taxímetre.

->-taxi

■-taxi

BIOL Forma sufixada del mot grec táxis, que significa ‘disposició, ordre’. Ex.: fototaxi, trofotaxi.

->-tàxia

-tàxia

Forma sufixada del mot grec táxis, que significa ‘disposició, ordre’. Ex.: biotàxia, zootàxia.

->taxiarca

taxiarca

Part. sil.: ta_xi_ar_ca

m HIST En l’antiguitat grega, cap de l’exèrcit.

->taxidèrmia

■taxidèrmia

Part. sil.: ta_xi_dèr_mi_a

[de taxi- i -dèrmia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f ZOOL Art de preparar els animals morts —pràcticament només els vertebrats— de manera que presentin al més exactament possible l’aparença dels animals vius.

->taxidèrmic

■taxidèrmic -a

[de taxidèrmia]

adj Relatiu o pertanyent a la taxidèrmia.

->taxidermista

■taxidermista

[de taxidèrmia]

m i f Persona que es dedica a la taxidèrmia.

->taxímetre

■taxímetre

[de taxi- i -metre; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m AUT Comptador especial de què són proveïts generalment els taxis i que dóna l’import que ha de pagar el client per un servei, en funció de la distància recorreguda i de la tarifa aplicable.

->taxinomia

taxinomia

Part. sil.: ta_xi_no_mi_a

f BIOL Taxonomia.

->taxista

■taxista

[de taxi²]

m i f OFIC Xofer d’un taxi.

->taxó

taxó

m BIOL Tàxon.

->taxo-

■taxo-

BIOL Forma prefixada del mot grec táxis, que significa ‘disposició, ordre’. Ex.: taxologia.

->taxodi

■taxodi

m BOT i JARD Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les taxodiàcies (Taxodium sp), amb branquillons caducs, fulles linears i flors masculines.

->taxodiàcies

■taxodiàcies

Part. sil.: ta_xo_di_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de pinals integrada per arbres sovint enormes, de flors masculines solitàries o en grups i de cons lignificats. Pertanyen a aquesta família la criptomèria (Cryptomeria japonica), la sequoia (Sequoia sempervirens i Sequoiadendron giganteum) i el taxodi (Taxodium sp).

2 sing Planta de la família de les taxodiàcies.

->taxodont

taxodont -a

adj ANAT ANIM Dit de la xarnera dels lamel·libranquis que presenta denticles nombrosos i molt semblants.

->tàxon

■tàxon

[deriv. savi del gr. taxis (v. taxo-)]

m BIOL Nom que hom dóna a cada entitat taxonòmica reconeguda pels codis internacionals de nomenclatura botànica, zoològica i bacteriològica.

->taxonomia

■taxonomia

Part. sil.: ta_xo_no_mi_a

[de taxo- i -nomia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 BIOL Part de la biologia que classifica els éssers vius en grups o tàxons de diferent categoria sense especificar les causes de la classificació.

2 MAT Tractament de les eines matemàtiques que comporta l’estudi de les classificacions.

->taxonòmic

■taxonòmic -a

[de taxonomia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj BIOL Relatiu o pertanyent a la taxonomia.

->taxonomista

■taxonomista

[de taxonomia]

m i f BIOL Persona versada en taxonomia.

->taylorisme

■taylorisme

[del nom de l’enginyer nord-americà F. W. Taylor (1856-1915)]

m ECON Sistema d’organització del treball que consisteix fonamentalment en l’estudi detallat dels processos de treball, que són descomposts en diverses tasques, el temps d’execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l’establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.

->Tb

Tb

símb QUÍM INORG terbi.

->Tc

Tc

símb QUÍM INORG tecneci.

->TC

TC

sigla f DIAG tomografia computada.

->te¹

■te¹

[pl tes] f Nom de la lletra t T.

->te²

■te²

[del ll. te, acusatiu de tu ‘tu’]

pron Forma que adopta el pronom et quan, no seguint-lo immediatament cap dels pronoms ho i hi, va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal, o davant d’un altre pronom. No arribarà a temps de rellevar-te. Subscriu-te a la nova revista. I el cotxe, ja te l’has venut? Vés-te’n.

->te³

■te³

[del xinès dial. t’e, íd., d’on passà al malai i probablement passà a Europa per mitjà del neerlandès; 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl tes] m 1 1 BOT i AGR Arbust de la família de les teàcies (Thea sinensis), de fulles coriàcies i dentades, flors blanques o rosades i fruits en càpsula, emprat per a preparar el producte del mateix nom.

2 ALIM Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.

3 ALIM Beguda obtinguda per infusió de les fulles de te.

4 Reunió de persones que se celebra a la tarda i durant la qual se serveix te com a beguda.

2 te bord BOT i FARM Planta herbàcia anual o perennant de la família de les quenopodiàcies (Chenopodium ambrosioides), d’olor forta, flors verdoses en inflorescències i fruits en núcula, que gaudeix de propietats estomacals.

3 te de roca BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Jasonia glutinosa), recoberta de pèls glandulars, amb capítols de flòsculs grocs i fruits en aqueni, i amb virtuts estomacals.

->Te

Te

símb QUÍM INORG tel·luri.

->te-

■te-

Forma prefixada del mot grec theós, que significa ‘déu’. Ex.: teantropia.

->teàcies

■teàcies

Part. sil.: te_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de gutiferals integrada per plantes llenyoses, de fulles simples alternes, flors hermafrodites, generalment pentàmeres, i fruits en càpsula loculicida o en baia. Són d’aquesta família la camèlia (Camellia sp) i el te (Thea sinensis).

2 sing Planta de la família de les teàcies.

->teagog

teagog -a

Part. sil.: te_a_gog

m i f FILOS i CRIST En el neoplatonisme i en alguns Pares grecs, persona que condueix, per mitjà del seu ensenyament, a la contemplació de la divinitat.

->teàndric

■teàndric -a

Part. sil.: te_àn_dric

[del gr. theandrikós, íd., der. de théandros ‘home-déu’, comp. de theós ‘déu’ i anḗr, andrós ‘home’]

adj 1 Dit d’un ésser o d’un obrar que és alhora diví i humà.

2 esp TEOL 1 Dit de les accions de la vida de Crist, on resplendeix la seva divinitat.

2 p ext Dit de l’acció de les institucions de Crist, com l’Església, els sagraments, etc.

->teandrisme

teandrisme

Part. sil.: te_an_dris_me

[de teàndric]

m TEOL Doctrina teològica relativa a les accions teàndriques de Crist.

->teantrop

■teantrop

Part. sil.: te_an_trop

m MIT Home que encarna un déu.

->teantròpic

■teantròpic -a

Part. sil.: te_an_trò_pic

adj MIT Relatiu o pertanyent a un teantrop.

->teantropisme

■teantropisme

Part. sil.: te_an_tro_pis_me

m MIT Creença en l’encarnació d’un déu en un home.

->teatí

■teatí -ina

Part. sil.: te_a_tí

CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent als teatins.

2 m Membre de l’orde de clergues regulars fundat per sant Gaietà de Thiene.

3 f Membre de la congregació femenina de germanes de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, fundada per Úrsula Benincasa.

->teatral

■teatral

Part. sil.: te_a_tral

[del ll. theatralis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj 1 Relatiu o pertanyent al teatre. Una representació teatral. L’art teatral.

2 fig Dit dels actes, les maneres, les paraules, etc., que semblen fets o adoptats amb vista sobretot a l’efecte. Un gest teatral. Maneres teatrals.

->teatralitat

■teatralitat

Part. sil.: te_a_tra_li_tat

[de teatral]

f Qualitat de teatral.

->teatralment

■teatralment

Part. sil.: te_a_tral_ment

[de teatral; 1a FONT: 1839, DLab.]

adv D’una manera teatral.

->teatre

■teatre

Part. sil.: te_a_tre

[del ll. theatrum, i aquest, del gr. théatron, íd., der. de theáomai ‘mirar, contemplar’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 TEAT 1 Edifici destinat a la representació d’obres de diferent gènere, literari (tragèdia, comèdia, sainet, vodevil, etc.) o musical (revista, sarsuela, opereta, òpera) o altres modalitats (mim, d’ombres, etc.).

2 teatre d’òpera Teatre dedicat principalment o exclusivament a espectacles d’òpera.

2 p ext 1 L’edifici amb els qui el dirigeixen, la companyia d’actors que hi representa, etc. El Teatre X no s’adherí a la vaga.

2 Públic que assisteix a una representació teatral. Els aplaudiments de tot el teatre.

3 TEAT Representació pública d’una obra teatral.

4 p ext 1 Professió d’actor. Dedicar-se algú al teatre. L’actor X ja fa temps que deixà el teatre.

2 Literatura destinada a ésser representada. Aquest escriptor, aquest autor, coneix molt el teatre. Li agrada molt llegir teatre.

3 Conjunt de les obres dramàtiques d’un autor, d’una època, d’un poble. El teatre de Molière. El teatre català del segle XX.

5 fig 1 Lloc on s’acompleix un esdeveniment. Polònia fou el teatre d’aquella guerra.

2 teatre d’operacions MIL Zona geogràfica on es desenvolupa el conjunt d’una campanya bèl·lica.

6 fig 1 Acció o accions de caràcter exagerat o espectacular, fetes per a impressionar. Aquest sempre fa teatre.

2 cop de teatre Cop d’efecte.

7 fig i ant LIT A l’edat mitjana i posteriorment, títol freqüent que hom donava a obres de caràcter enciclopèdic o destinades a oferir una visió general sobre alguna matèria. Teatre del món. Teatre botànic. Teatre de la salut.

->teatrí

■teatrí

Part. sil.: te_a_trí

[de teatre]

m TEAT Escenari en miniatura per a assajar-hi l’esbós dels decorats, etc.

->teb

teb -a

[de l’ant. tébeu tébea, der. del ll. tĕpidus, -a, -um, íd., a partir de la contracció del fem. en teba i la creació analògica del masc. teb]

adj dial Tebi.

->tebà

■tebà -ana

Hom.: tavà

1 adj i m i f De Tebes (ciutats de Grècia i d’Egipte).

2 legió tebana CRIST Segons la llegenda, legió romana que, convertida al cristianisme, sofrí martiri (segle III); en formava part sant Maurici.

->tebaïna

■tebaïna

Part. sil.: te_ba_ï_na

f QUÍM i FARM Un dels alcaloides minoritaris constituents de l’opi.

->tebaisme

tebaisme

Part. sil.: te_ba_is_me

m PAT Estat morbós produït per l’opi o pels seus derivats.

->tebeo

■tebeo

Part. sil.: te_be_o

[de la capçalera (TBO) d’una revista infantil en castellà publicada a Barcelona des del 1917]

m Revista infantil il·lustrada.

->tebi tèbia

■tebi tèbia

[de l’ant. tébeu tébea, der. del ll. tĕpidus, -a, -um, íd., a partir de l’alteració del fem. en tèbia i la creació analògica del masc. tebi; 1a FONT: 1647]

adj 1 Moderadament calent, ni fred ni calent. Aigua tèbia per a rentar-se els ulls lleganyosos.

2 fig No ardent o fogós, no apassionat, no zelós.

->tèbiament

■tèbiament

Part. sil.: tè_bi_a_ment

[de tebi; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera tèbia.

->tebiesa

■tebiesa

Part. sil.: te_bi_e_sa

[de tebi; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Qualitat de tebi. És poc piadós, demostra tebiesa.

->tebior

■tebior

Part. sil.: te_bi_or

[de tebi]

f Qualitat de tebi. Li recava de deixar la tebior del llit.

->tec¹

■tec¹

[probablement format de teca¹ per via regressiva; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Àpat abundós i bo. Per celebrar-ho van fer un tec.

->tec²

■tec²

[del fr. teck, i aquest, del port. teca, del malaiàlam tekka, íd.]

m BOT i FUST Arbre de la família de les verbenàcies (Tectona grandis), important per la seva fusta, dura i resistent, emprada en construcció naval i ebenisteria.

->tec³

■tec³

[d’origen onomatopeic]

m 1 Soroll que fa un cos sòlid que topa amb un altre.

2 fer tec 1 JOCS Fer blanc, fer topar una bola amb una altra i guanyar un punt en el joc.

2 fig Tenir èxit, aconseguir allò que hom es proposava, arribar a un acord.

->teca¹

■teca¹

[probablement regressiu de encatacar-se ‘menjar-se’, encreuament de atacar-se i encarcanyar-se, i de l’ant. entecar-se ‘contagiar-se’, alteració de *eticar-se, der. de ètic² ‘tísic’]

col·loq f 1 Vianda, menjar, conjunt de coses comestibles. Només es preocupava per la teca.

2 fig Conjunt de coses a fer, feina a fer. No ho acabarem pas avui: encara queda molta teca.

->teca²

■teca²

[del ll. thēca, i aquest, del gr. thḗkē ‘dipòsit, estoig’]

f 1 1 Capsa per a guardar alguna cosa.

2 Capseta envidrada que forma part d’un reliquiari i dins la qual hom conserva la relíquia o relíquies d’un sant.

2 ANAT ANIM 1 Recobriment de teixit conjuntiu fibrós que envolta certs òrgans dels metazous.

2 Closca, calcària, quitinosa o d’altra mena, que sosté i envolta el cos de molts protozous rizòpodes.

3 Relleu circular o oval que forma part de l’endosquelet calcari d’un pòlip de madreporari.

3 BOT 1 Cadascuna de les dues meitats de l’antera.

2 Cadascuna de les dues parts encaixades del frústul de les diatomees.

3 obs Asc.

4 Nom donat a les membranes endurides de diversos protists.

->teca³

■teca³

f BOT i FUST tec².

->-teca

■-teca

Forma sufixada del mot grec thḗkē, que significa ‘dipòsit’ i que hom usa en la denominació d’arxius, registres, etc. Ex.: hemeroteca, biblioteca, cinemateca.

->tecal

■tecal

adj Relatiu o pertanyent a la teca².

->tecameboides

tecameboides

Part. sil.: te_ca_me_boi_des

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous rizòpodes proveïts de teca, com l’arcel·la.

2 sing Protozou de l’ordre dels tecameboides.

->techno

techno^* [tɛ́ŋno]

[angl ] MÚS 1 m Estil de música pop, altrament conegut com música electrònica, aparegut durant els anys setanta, i caracteritzat per la utilització d’instruments musicals electrònics, especialment sintetitzadors.

2 adj Relatiu o pertanyent al techno. Festival ‘techno’.

->teci

■teci

m BOT Himeni dels ascomicets i dels ascolíquens.

->tecitis

tecitis

f PAT Inflamació d’una beina tendinosa.

->tecla

■tecla

[probablement de l’àr. africà i hispànic téqra, que designava diversos recipients i capses de música, sobretot de teclat, i acabà per designar reductivament les tecles; 1a FONT: 1529]

f 1 1 MÚS Petita palanca dels instruments de teclat sobre la qual recolza el dit de l’instrumentista per a accionar el mecanisme que permet la producció del so desitjat.

2 p ext Cadascuna de les barretes o botons que, disposats en un ordre determinat i premuts amb els dits, serveixen per a accionar els mecanismes d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, d’una linotip, etc.

3 tecla de funció INFORM Tecla que, en els diferents programes d’aplicació, duu a terme una o diverses ordres concretes.

4 tecla morta OFICINA Cadascuna de les tecles d’una màquina d’escriure l’accionament de les quals no comporta l’avanç del carro o de la bola.

2 fig 1 Cadascun dels mitjans possibles per a la consecució d’un fi.

2 Cadascuna de les diverses matèries que hom pot tocar. L’oncle no va ésser mai ric: tocava massa tecles.

3 encertar (o endevinar) la tecla Encertar la solució d’una dificultat.

4 tocar totes les tecles Posar tots els mitjans o ocupar-se en tota mena de coses.

->teclat

■teclat

[de tecla]

m 1 Conjunt de les tecles d’un instrument musical, d’una màquina d’escriure, de calcular, etc.

2 INFORM Perifèric d’un ordinador constituït per un conjunt de tecles activables manualment i sovint disposades com les d’una màquina d’escriure.

->tecleig

■tecleig

Part. sil.: te_cleig

[de teclejar]

m Acció de teclejar.

->teclejar

■teclejar

[de tecla; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr 1 Accionar les tecles d’un instrument musical, d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, etc., prement-les amb els dits. Que ho escrigui ell: tecleja molt de pressa.

2 fig Moure els dits sobre una cosa com aquell qui toca el piano. Quan teclejava sobre la taula és que estava molt nerviós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: teclejar

GERUNDI: teclejant

PARTICIPI: teclejat, teclejada, teclejats, teclejades

INDICATIU PRESENT: teclejo, tecleges, tecleja, teclegem, teclegeu, teclegen

INDICATIU IMPERFET: teclejava, teclejaves, teclejava, teclejàvem, teclejàveu, teclejaven

INDICATIU PASSAT: teclegí, teclejares, teclejà, teclejàrem, teclejàreu, teclejaren

INDICATIU FUTUR: teclejaré, teclejaràs, teclejarà, teclejarem, teclejareu, teclejaran

INDICATIU CONDICIONAL: teclejaria, teclejaries, teclejaria, teclejaríem, teclejaríeu, teclejarien

SUBJUNTIU PRESENT: teclegi, teclegis, teclegi, teclegem, teclegeu, teclegin

SUBJUNTIU IMPERFET: teclegés, teclegessis, teclegés, teclegéssim, teclegéssiu, teclegessin

IMPERATIU: tecleja, teclegi, teclegem, teclegeu, teclegin

->teclista

■teclista

[de tecla]

m i f MÚS Persona que toca un instrument electrònic de teclat.

->tecneci

■tecneci

[del ll. científic technetium, i aquest, del gr. tekhnētós ‘artificial’]

m QUÍM INORG [símb: Tc] Element químic de nombre atòmic 43 pertanyent al grup VIIB de la taula periòdica.

->tecnetró

■tecnetró

m ELECTRÒN Dispositiu electrònic molt semblant a un transistor unipolar d’efecte de camp.

->tecni-

■tecni-

Forma prefixada del mot grec tékhnē, que significa ‘art’, ‘tècnica’. Ex.: tecnígraf.

->-tècnia

■-tècnia

Forma sufixada del mot grec tékhnē, que significa ‘art, tècnica’. Ex.: aerotècnia.

->tècnic

■tècnic -a

[del ll. technĭcus, i aquest, del gr. tekhnikós ‘relatiu a una art tècnica’, der. de tékhnē ‘art; habilitat’]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a les aplicacions de les ciències i les arts.

2 Que comporta tècnica, l’aplicació d’una tècnica determinada.

3 progrés tècnic ECON Procés de desenvolupament i perfeccionament de la tècnica i la tecnologia en llur aplicació a la producció.

2 adj 1 LING Dit del llenguatge, els mots o les expressions emprats exclusivament en una ciència, art o ofici, o bé amb un sentit diferent del que tenen en llenguatge corrent.

2 falta tècnica ESPORT En el basquetbol, falta per conducta antiesportiva comesa per un jugador, l’entrenador o un membre de l’equip.

3 f 1 Estudi de les aplicacions de les ciències i de les arts.

2 TECNOL Tecnologia.

4 f 1 Conjunt dels procediments d’un art, d’un ofici. Tècnica pictòrica. Tècniques pedagògiques.

2 Conjunt de procediments per a l’aprofitament industrial o científic dels elements naturals i dels seus derivats. Les noves tècniques industrials.

3 Perícia o habilitat que hom té per a usar els dits procediments.

5 m i f 1 Persona versada en una tècnica.

2 El qui té coneixements i pràctica especials d’un art o d’un ofici.

->tècnicament

■tècnicament

[de tècnic; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adv D’una manera tècnica.

->tecnicisme

■tecnicisme

[de tècnic; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m LING Mot tècnic, propi d’un registre especialitzat.

->tecnicolor

tecnicolor

[de l’angl. nord-americà technicolor, marca registrada, comp. de technic ‘tècnic’ i color ‘color’]

m CIN Marca enregistrada d’un dels primers procediments comercials de cinematografia en color.

->tecnificació

tecnificació

Part. sil.: tec_ni_fi_ca_ci_ó

[de tecnificar]

f Acció de tecnificar o de tecnificar-se.

->tecnificar

■tecnificar

[de tècnica]

v 1 tr TECNOL Dotar de procediments tècnics moderns.

2 pron L’agricultura es tecnifica cada cop més.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tecnificar

GERUNDI: tecnificant

PARTICIPI: tecnificat, tecnificada, tecnificats, tecnificades

INDICATIU PRESENT: tecnifico, tecnifiques, tecnifica, tecnifiquem, tecnifiqueu, tecnifiquen

INDICATIU IMPERFET: tecnificava, tecnificaves, tecnificava, tecnificàvem, tecnificàveu, tecnificaven

INDICATIU PASSAT: tecnifiquí, tecnificares, tecnificà, tecnificàrem, tecnificàreu, tecnificaren

INDICATIU FUTUR: tecnificaré, tecnificaràs, tecnificarà, tecnificarem, tecnificareu, tecnificaran

INDICATIU CONDICIONAL: tecnificaria, tecnificaries, tecnificaria, tecnificaríem, tecnificaríeu, tecnificarien

SUBJUNTIU PRESENT: tecnifiqui, tecnifiquis, tecnifiqui, tecnifiquem, tecnifiqueu, tecnifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: tecnifiqués, tecnifiquessis, tecnifiqués, tecnifiquéssim, tecnifiquéssiu, tecnifiquessin

IMPERATIU: tecnifica, tecnifiqui, tecnifiquem, tecnifiqueu, tecnifiquin

->tecnígraf

tecnígraf

m DIB i TECNOL Aparell de dibuix tècnic, consistent en un parell de regles perpendiculars un dels extrems dels quals és fixat sobre un pom giratori proveït d’un goniòmetre, que permet de traçar línies rectes de qualsevol inclinació sobre qualsevol punt de la superfície d’un tauler de dibuix.

->tecno-

■tecno-

Forma prefixada del mot grec tékhnē, que significa ‘art’, ‘tècnica’. Ex.: tecnologia.

->tecnocràcia

■tecnocràcia

Part. sil.: tec_no_crà_ci_a

[de tecno- i -cràcia]

f 1 POLÍT Govern dels tecnòcrates.

2 Conjunt dels tecnòcrates.

->tecnòcrata

■tecnòcrata

[de tecno- i -crata]

m i f 1 Partidari de la tecnocràcia.

2 Funcionari que exerceix un càrrec públic en virtut de la seva preparació tècnica i situa l’eficàcia per sobre d’altres factors polítics, econòmics, socials o ideològics.

->tecnocràtic

■tecnocràtic -a

[de tecno- i -cràtic]

adj Relatiu o pertanyent a la tecnocràcia.

->tecnoestructura

tecnoestructura

Part. sil.: tec_no_es_truc_tu_ra

f SOCIOL Grup de treballadors assalariats amb un alt nivell de coneixement tècnic i especialitzat que ocupen una posició de poder en les grans empreses.

->tecnòleg

■tecnòleg -òloga

[de tecno- i -leg]

m i f Persona versada en tecnologia.

->tecnologia

■tecnologia

Part. sil.: tec_no_lo_gi_a

[de tecno- i -logia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f TECNOL 1 Ciència que tracta de les arts industrials, de tal manera que ve a ésser com la teoria de la indústria pràctica.

2 Conjunt dels coneixements propis d’una art industrial o d’un ofici mecànic.

3 Conjunt dels termes i de les expressions tècniques relacionats amb una art industrial o amb un ofici mecànic.

->tecnològic

■tecnològic -a

[de tecnologia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj TECNOL Relatiu o pertanyent a la tecnologia.

->tecodont

■tecodont -a

1 adj ANAT ANIM 1 Dit de cadascuna de les dents implantades en alvèols dels ossos destinats a allotjar-les, pròpies dels crocodilians i dels mamífers.

2 Dit de l’animal que presenta dents tecodontes.

2 m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures, de crani llarg i esvelt, amb dents tecodontes i sense dents palatines, amb tendència a la marxa bípeda, probablement de vida amfíbia i carnívors, que visqueren durant el triàsic.

2 sing Rèptil de l’ordre dels tecodonts.

->tecòfors

tecòfors

m ZOOL 1 pl Subordre de rèptils de l’ordre dels quelonis, amb l’esquelet del tronc unit a la cuirassa còrnia dèrmica. Comprèn quatre famílies: quelídrids, kinostèrnids, platistèrnids i testudínids.

2 sing Rèptil del subordre dels tecòfors.

->tecoma

tecoma

m PAT Tumor de l’ovari originat a partir de les cèl·lules tecals, rarament maligne.

->tecosomats

tecosomats

m ZOOL 1 pl Grup de l’ordre dels mol·luscs pteròpodes, considerat un ordre per alguns autors.

2 sing Mol·lusc del grup dels tecosomats.

->tecostegnosi

tecostegnosi

f PAT Contracció o estenosi d’una beina tendinosa.

->tectibranqui

■tectibranqui -ànquia

ZOOL 1 adj Dit dels mol·luscs gastròpodes que tenen les brànquies protegides per un replec del mantell.

2 m 1 pl Ordre de gastròpodes de la subclasse dels opistobranquis, amb les brànquies al costat dret de la cavitat paleal i amb closca externa o recoberta pel mantell.

2 sing Gastròpode de l’ordre dels tectibranquis.

->tectita

■tectita

f MINERAL Nom genèric d’un conjunt de vidres naturals d’origen no perfectament definit.

->tectofàcies

■tectofàcies

Part. sil.: tec_to_fà_ci_es

f GEOL Litofàcies dipositada sota una influència tectònica predominant, generalment una orogènesi.

->tectogènesi

■tectogènesi

f GEOL Conjunt de fenòmens orogènics, magmàtics, etc., que d’una manera o altra modifiquen i transformen l’estructura de la superfície terrestre.

->tectònic

■tectònic -a

[del gr. tektonikós ‘relatiu al fuster, a la construcció’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj CIR Relatiu o pertanyent a la cirurgia plàstica o a la cirurgia de la restauració de les parts caigudes.

2 adj GEOL 1 Relatiu o pertanyent a l’estructura de la superfície terrestre transformada per la tectogènesi.

2 estil tectònic Forma característica adquirida pel relleu a causa de les forces orogèniques.

3 f GEOL 1 Conjunt de deformacions que afecten les roques tot produint plecs, fractures, esquistositat, etc.

2 Branca de la geologia que estudia a gran escala les estructures de la litosfera, llurs relacions mútues, origen i evolució.

3 tectònica de plaques Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que “suren" damunt l’astenosfera, més plàstica.

->tector tectriu

■tector tectriu

1 adj BOT Dit de les fulles i altres òrgans que tenen una funció protectora o de cobriment.

2 adj i f ANAT ANIM Dit de cadascuna de les petites plomes que cobreixen les rèmiges dels ocells.

->tectosilicat

■tectosilicat

m MINERAL 1 Mineral del subgrup dels tectosilicats.

2 pl Subgrup de minerals que pertany al gran grup dels silicats, classificats segons l’estructura.

->tedèum

■tedèum

Part. sil.: te_dè_um

m LITÚRG i MÚS 1 Càntic en acció de gràcies a Déu per algun benefici rebut, que comença amb els mots llatins Te Deum laudamus.

2 Cerimònia religiosa solemne en què hom canta aquest himne.

->tedi

■tedi

[del ll. taedium, íd.; 1a FONT: s. XV]

m 1 Molèstia causada per la continuïtat o repetició d’una cosa que no interessa.

2 Fastig.

->tediós

■tediós -osa

Part. sil.: te_di_ós

[del ll. td. taediosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1513]

adj Que causa tedi.

->tediosament

■tediosament

Part. sil.: te_di_o_sa_ment

[de tediós]

adv D’una manera tediosa.

->tee

tee^* [tí]

[angl ] m ESPORT En el golf, suport, generalment de fusta o de plàstic, que serveix per a acomodar la bola en el lloc de sortida a fi de colpejar-la més netament quan es posa en joc.

->tefigrama

tefigrama

m METEOR Diagrama meteorològic en el qual hom representa en abscisses les temperatures absolutes, i en ordenades els logaritmes neperians de les temperatures potencials.

->tefló

■tefló

[marca registrada formada sobre te(tra)fl(uoroetilè) (cf. niló, raió)]

m PLÀST Nom amb què és coneguda una matèria plàstica, preparada a partir del tetrafluoroetilè, caracteritzada per la seva resistència a l’acció dels agents químics i a les variacions de temperatura.

->tefrítids

tefrítids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes dípters fitòfags del subordre dels braquícers, que comprèn diverses espècies de mosques que són plagues dels conreus, com la mosca de la fruita o la de l’olivera.

2 sing Insecte de la família dels tefrítids.

->tegà

tegà -ana

adj i m i f Del Tec (Vallespir).

->tegell

■tegell

[del ll. tĭgĭllum, íd., dimin. de tignum ‘biga’; aquest mot, per semblança formal i de sentit, s’ha interferit amb teixell; 1a FONT: 1382]

m 1 CONSTR Cadascuna de les peces de fusta curtes que, disposades d’una biga a una altra perpendicularment a aquestes, serveixen per a sostenir una teulada.

2 GRÀF Etiqueta quadrada de pell o de paper que conté el títol d’un llibre i que hom enganxa a la meitat superior del llom.

->teginar

■teginar

[infinitiu format sobre teginat]

v tr CONSTR 1 Fer un teginat en un sostre.

2 Acabar un sostre amb un teginat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: teginar

GERUNDI: teginant

PARTICIPI: teginat, teginada, teginats, teginades

INDICATIU PRESENT: tegino, tegines, tegina, teginem, tegineu, teginen

INDICATIU IMPERFET: teginava, teginaves, teginava, teginàvem, teginàveu, teginaven

INDICATIU PASSAT: teginí, teginares, teginà, teginàrem, teginàreu, teginaren

INDICATIU FUTUR: teginaré, teginaràs, teginarà, teginarem, teginareu, teginaran

INDICATIU CONDICIONAL: teginaria, teginaries, teginaria, teginaríem, teginaríeu, teginarien

SUBJUNTIU PRESENT: tegini, teginis, tegini, teginem, tegineu, teginin

SUBJUNTIU IMPERFET: teginés, teginessis, teginés, teginéssim, teginéssiu, teginessin

IMPERATIU: tegina, tegini, teginem, tegineu, teginin

->teginat

■teginat

[der. de tangí, en la seva forma ant. exigible *tagín, com a nom col·lectiu aplicat a un sostre motllurat amb espais còncaus com de cassoletes o tangins. (v. tangí); 1a FONT: c. 1300]

m ARQUIT i CONSTR 1 Estructura inferior d’un sostre pla o en volta constituïda per l’encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals.

2 dial sostre 1.

->tegmen

tegmen

m BOT Endopleura.

->tègula

tègula

f ANAT ANIM Cadascun dels dos apèndixs del mesotòrax que cobreixen les bases de les ales anteriors de certs insectes, especialment els himenòpters i els lepidòpters.

->tegument

■tegument

[del ll. tegumentum ‘allò que cobreix’, der. de tĕgĕre ‘cobrir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 ANAT ANIM Estructura superficial del cos d’un animal que el separa del medi extern.

2 BOT 1 Nom aplicat a diverses membranes, peces o cobertes protectores.

2 Embolcall que protegeix el primordi seminal.

->tegumentari

■tegumentari -ària

adj ANAT ANIM i BOT 1 Relatiu o pertanyent al tegument.

2 Que consisteix en un tegument.

->tei

■tei

Part. sil.: tei

m BOT Matapoll.

->teï-

■teï-

Forma prefixada del mot grec theós, que significa ‘déu’. Ex.: teïforme.

->teia

■teia

Part. sil.: te_ia

[cat. ant. i dial. tea, ll. tēda ‘branca de pi; torxa; teia’; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Fusta resinosa de pi i d’altres arbres, provinent sobretot del cor de l’arbre, que crema amb molta facilitat.

2 Estella grossa d’aquesta fusta, emprada antigament per a fer llum, o bé petita, emprada per a encendre un foc.

2 fig 1 Complexió, manera d’ésser, d’una persona. Era un home de bona teia. Aquella dona no era com les altres; era d’una altra teia.

2 teia de la discòrdia Allò que suscita o atia discòrdies.

->teianenc

teianenc -a

Part. sil.: te_ia_nenc

adj i m i f De Teià (Maresme).

->teïcoic

teïcoic, àcid

Part. sil.: te_ï_coic

BIOQ i MICROB Nom genèric dels polímers de poliols (principalment glicerol i ribitol) units per enllaços fosfodiester.

->teids

■teids

Part. sil.: teids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils exòtics de l’ordre dels escatosos, que inclou el tejú.

2 sing Rèptil de la família dels teids.

->teiera

■teiera

Part. sil.: te_ie_ra

[de teia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Engraellat de ferro en el qual antigament hom cremava teia per fer llum al carrer, en un pati, etc.

->teïforme

■teïforme

Part. sil.: te_ï_for_me

adj 1 Semblant al te.

2 infusió teïforme Infusió preparada a la manera del te.

->teïna

■teïna

Part. sil.: te_ï_na

f FARM i BIOQ Cafeïna present en el te.

->teiós

■teiós -osa

Part. sil.: te_iós

[de teia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Semblant a la teia, de la natura de la teia.

2 Que conté teia. Fusta teiosa.

->teisme¹

■teisme¹

Part. sil.: te_is_me

[de l’angl. theism (s. XVII), i aquest, del gr. theós ‘déu’]

m FILOS i RELIG Doctrina que afirma l’existència d’un Déu personal creador i provident.

->teisme²

teisme²

Part. sil.: te_is_me

[de te³]

m PAT Estat produït per l’abús del te.

->-teisme

-teisme

Forma sufixada del mot grec theós, que significa ‘déu’. Ex.: monoteisme.

->teista

■teista

Part. sil.: te_is_ta

[de l’angl. theist (s. XVII), corresponent a theism (v. teisme¹)]

FILOS i RELIG 1 adj Relatiu o pertanyent al teisme.

2 m i f 1 Seguidor del teisme.

2 esp Persona que creu en l’existència de Déu.

->-teista

-teista

Forma sufixada del mot grec theós, que significa ‘déu’. Ex.: politeista.

->teix

■teix

Part. sil.: teix

[del ll. taxus, íd.; 1a FONT: 1332]

m BOT, JARD i FUST 1 Arbre perennifoli de la família de les taxàcies (Taxus baccata), de fulles agudes i llavors envoltades d’un aril vermell, típicament centreeuropeu, plantat en jardins i apreciat per la seva fusta.

2 Fusta del teix.

->teixar

■teixar

Part. sil.: tei_xar

[de teix]

m Lloc plantat de teixos.

->teixeda

■teixeda

Part. sil.: tei_xe_da

[de teix]

f Teixar.

->teixell

■teixell

Part. sil.: tei_xell

[d’un encreuament entre el ll. taxĭllus ‘dau petit’ i el ll. tessella ‘quadradet’; 1a FONT: 1283]

m JOI i HIST Peça quadrada de metall o de tela fina, pintada o guarnida de metall preciós o de pedreria, que hom portava per adorn de mantells i altres peces d’indumentària.

->teixidor

■teixidor -a

Part. sil.: tei_xi_dor

[de teixir; 1a FONT: 1387]

1 adj Que teixeix.

2 m i f OFIC i HIST 1 Persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà.

2 teixidor de llana Menestral que teixia la llana.

3 teixidor de lli Menestral que fabricava teixits de lli.

4 teixidor de seda Menestral que fabricava teixits de seda amb teler.

3 m 1 Cambra d’una casa, especialment rural, on hi havia instal·lat el teler a mà particular.

2 TÈXT Local on hi ha telers a mà.

4 m ENTOM 1 Insecte de l’ordre dels heteròpters, de la família dels ranàtrids (Ranatra linearis), de cos estret i cilíndric, amb un llarg sifó respiratori.

2 p ext Sabater.

5 m ORNIT 1 Nom donat a diversos ocells de la família dels ploceids, de l’ordre dels passeriformes, que construeixen nius penjats de forma regular i s’alimenten de gra. Cal destacar-ne el teixidor roig (Euplectes orix), el teixidor groc (Malimbus vitellinus) i el teixidor de cap negre (Ploceus cucullatus).

2 Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels pàrids (Remiz pendulinus), de color castany i blanc amb un traç negre i que fa el niu en forma de bola, penjat d’una branca.

->teixidura

■teixidura

Part. sil.: tei_xi_du_ra

[de teixir; 1a FONT: 1460, Roig]

f TÈXT 1 Acció de teixir;

2 l’efecte.

->teixim

■teixim

Part. sil.: tei_xim

[de teixir; 1a FONT: 1383]

m TÈXT Trama.

->teixir

■teixir

Part. sil.: tei_xir

[del ll. tĕxĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 TÈXT 1 Fer tela o un treball anàleg entrellaçant fils o les bagues formades amb un sol fil, especialment entrellaçant fils pertanyents a dues sèries, els de l’una (ordit) perpendiculars als de l’altra (trama). Teixir llana, lli, cotó, cànem, seda.

2 teixir a pas obert (o a peu obert) Teixir mitjançant el procediment que consisteix a donar el cop de batan per a batre la passada de trama quan la calada encara no s’ha clos.

3 teixir a pas tancat (o a peu tancat) Teixir mitjançant el procediment que consisteix a donar el cop de batan per a batre la passada de trama quan la calada ja és closa o bé quan ja s’ha començat a obrir la calada següent.

4 teixir i desteixir fig Treballar i esforçar-se d’una manera inútil. Aquesta feina és un continu teixir i desteixir.

2 p ext Teixir una tela, una roba.

3 1 Entrellaçar d’una manera anàloga cossos prims i flexibles. Teixir una estora.

2 p ext Teixir una garlanda.

3 fig Teixir un discurs.

4 Fer les aranyes llurs teranyines, el cuc de seda el seu capoll, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: teixir

GERUNDI: teixint

PARTICIPI: teixit, teixida, teixits, teixides

INDICATIU PRESENT: teixeixo, teixeixes, teixeix, teixim, teixiu, teixeixen

INDICATIU IMPERFET: teixia, teixies, teixia, teixíem, teixíeu, teixien

INDICATIU PASSAT: teixí, teixires, teixí, teixírem, teixíreu, teixiren

INDICATIU FUTUR: teixiré, teixiràs, teixirà, teixirem, teixireu, teixiran

INDICATIU CONDICIONAL: teixiria, teixiries, teixiria, teixiríem, teixiríeu, teixirien

SUBJUNTIU PRESENT: teixeixi, teixeixis, teixeixi, teixim, teixiu, teixeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: teixís, teixissis, teixís, teixíssim, teixíssiu, teixissin

IMPERATIU: teixeix, teixeixi, teixim, teixiu, teixeixin

->teixit

■teixit

Part. sil.: tei_xit

[de teixir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 TÈXT 1 Entrellaçament del fil o dels fils que formen una tela o treball anàleg.

2 Tela formada per teixit.

3 fig Un teixit de disbarats.

2 p anal HISTOL 1 Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica. Teixit glandular. Teixit nerviós. Teixit muscular. Teixit conjuntiu. Teixit ossi. Teixit reticular. Teixit fibrós.

2 teixit vegetal Conjunt de cèl·lules vegetals íntimament unides, de característiques semblants, d’origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l’espai.

->teixó

■teixó

Part. sil.: tei_xó

[del ll. td. taxo, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV]

m ZOOL Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels mustèlids, de cos massís, cua i potes curtes i dits amb ungles fortes, i que pertanyen als gèneres Meles, Arctonyx, Mydaus, Suillotaxus, Taxidea i Melogale. L’únic dels Països Catalans és el teixó comú (Meles meles), de pèl poc espès, negrós i amb taques blanques, de costums nocturns i que excava caus on passa l’hivern.

->teixonera

■teixonera

Part. sil.: tei_xo_ne_ra

[de teixó; 1a FONT: 1306]

f Cau del teixó.

->tejú

■tejú

[pl -ús] m ZOOL Rèptil escatós del subordre dels saures, de la família dels teids (Tupinambis teguixin), amb el dors cobert per escates juxtaposades i amb la pell de color blau terrós, tacat de groc, i molt apreciada.

->tekrur

tekrur

Part. sil.: te_krur

1 adj Relatiu o pertanyent als tekrurs.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble africà que viu a la conca inferior del Senegal, en algunes zones de Guinea (al Fouta Djalon) i, en grups més dispersos, al Sudan centreoriental i fins a la regió eritreoetiòpica.

->tel¹

■tel¹

[del ll. vg. td. tēlum, tret del ll. tēla ‘tela’; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

m 1 1 Coberta membranosa tenuíssima. El tel d’un ou. Prim com un tel de ceba.

2 Cutícula que es forma a la superfície de la llet si ha estat escalfada.

3 ANAT ANIM Fre.

4 FÍS Capa finíssima que es forma a la superfície d’una solució quan s’evapora.

5 FÍS Capa finíssima que es forma a la superfície d’un líquid a causa de les partícules que conté en suspensió, les quals pugen lentament cap a la superfície i hi resten adherides.

6 TÈXT Capa tènue de fibra que es forma al corró llevador de la carda. També és anomenat vel.

7 tel de la llengua ANAT ANIM Membrana estreta i prima vertical que uneix la part inferior mitjana de la llengua amb la part inferior de la boca.

2 1 TÈXT Llargària de teixit de xarxa amb l’amplada amb què ha estat teixida, abans d’ésser afegida amb altres llargàries per tal de formar una xarxa de pescar.

2 tel de sobre PESC Part superior d’una xarxa de pescar, que porta els suros.

3 tel de sota PESC Part inferior d’una xarxa de pescar, que porta els ploms.

->tel²

■tel²

m ARQUEOL A l’Orient Pròxim i Mitjà, pujol artificial sorgit a la plana a conseqüència dels successius enfonsaments de les cases, fetes de tova, d’un poblat o d’una ciutat i de la posterior construcció d’altres habitacions sobre els enderrocs.

->tel.

tel.

abrev TELECOM telèfon.

->tel-¹

■tel-¹

Forma prefixada del mot grec thēlḗ, que significa ‘mugró’. Ex.: telàlgia, telitis.

->tel-²

■tel-²

Forma prefixada de l’adverbi grec tẽle, que significa ‘lluny’. Ex.: telespectroscopi.

->tela¹

■tela¹

[del ll. tēla, íd., ant. der. del ll. tĕxĕre ‘teixir’ (teks-la, tesla, tela); 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 TÈXT 1 Estructura feta amb fils entrellaçats que té una llargada i una amplada considerables i un gruix molt petit, especialment la feta amb lli o cànem, preferentment amb lligat de tafetà.

2 Roba.

3 haver-hi molta tela per tallar (o tenir tela per a estona) fig Tenir matèria per a ocupar-se’n llarga estona.

4 tela de Penèlope fig Obra que incessantment hom fa i desfà.

5 tela de sac Teixit fet d’estopa i destinat a fer sacs i peces de vestit molt grosseres.

2 1 Peça de tela, especialment la que hom considera completa per a l’objecte a què és destinada. Tela de matalàs. Llençol de dues teles.

2 ART Llenç o quadre pintat, pintura sobre tela de color blanc bastida amb fustes.

3 1 Peça, làmina, òrgan, etc., anàleg a un teixit o peça de tela. Tela d’amiant. Paper tela.

2 ANAT ANIM Formació anatòmica semblant a una peça de tela.

3 PESC Filat per a pescar, especialment al riu.

4 tela asfàltica CONSTR Material tèxtil recobert d’asfalt emprat com a impermeabilitzant.

5 tela d’aranya (o simplement tela) ZOOL Teranyina.

6 tela metàl·lica filat 2 1.

7 pl Filats per a caçar ocells.

8 parar teles fig Posar un parany.

->tela²

■tela²

[probablement del ll. tēla, pl. de tēlum ‘dard, venable’, aplicat al ‘conjunt de pals clavats, palissada’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f HIST En els torneigs, justes, etc., barrera o clos fets normalment d’estaques clavades a terra.

->telaire

■telaire

Part. sil.: te_lai_re

[de tela¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona que ven tela.

->telàlgia

telàlgia

Part. sil.: te_làl_gi_a

Hom.: talàlgia

f PAT Dolor al mugró.

->telamó

■telamó

m ARQUIT i ART Atlant.

->telangièctasi

telangièctasi

Part. sil.: te_lan_gi_èc_ta_si

f PAT Lesió vascular constituïda per la dilatació d’un o de més vasos capil·lars.

->telangiectàtic

telangiectàtic -a

Part. sil.: te_lan_gi_ec_tà_tic

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a la telangièctasi.

2 Que té la natura de la telangièctasi.

->telangioma

telangioma

Part. sil.: te_lan_gi_o_ma

m PAT Tumor format per vasos capil·lars dilatats.

->telangitis

telangitis

f PAT Inflamació dels vasos capil·lars.

->telar

■telar

Hom.: talar v

[de tela¹; 1a FONT: 1915, DAg.]

v tr Posar tela a un objecte. Aquest paraigua s’ha de telar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: telar

GERUNDI: telant

PARTICIPI: telat, telada, telats, telades

INDICATIU PRESENT: telo, teles, tela, telem, teleu, telen

INDICATIU IMPERFET: telava, telaves, telava, telàvem, telàveu, telaven

INDICATIU PASSAT: telí, telares, telà, telàrem, telàreu, telaren

INDICATIU FUTUR: telaré, telaràs, telarà, telarem, telareu, telaran

INDICATIU CONDICIONAL: telaria, telaries, telaria, telaríem, telaríeu, telarien

SUBJUNTIU PRESENT: teli, telis, teli, telem, teleu, telin

SUBJUNTIU IMPERFET: telés, telessis, telés, teléssim, teléssiu, telessin

IMPERATIU: tela, teli, telem, teleu, telin

->telarany

■telarany

[de tela (d’)aranya]

m ZOOL teranyina 1.

->telarquia

telarquia

Part. sil.: te_lar_qui_a

f FISIOL ANIM Desenvolupament de les mamelles.

->tele

tele

col·loq f TELECOM i TV 1 Televisió.

2 Televisor.

->tele-

■tele-

1 Forma prefixada de l’adverbi grec tẽle, que significa ‘lluny’. Ex.: teleobjectiu, telegrafia.

2 Forma prefixada que indica relació o connexió amb la televisió. Ex.: televident, telediari.

->teleaddicte

teleaddicte -a

Part. sil.: te_le_ad_dic_te

m i f Persona que té addicció a la televisió, que molt sovint passa més de quatre hores diàries veient-la.

->teleapuntador¹

teleapuntador¹

Part. sil.: te_le_a_pun_ta_dor

[de tele- i apuntar²]

m ARM Dispositiu electrònic de què són proveïdes les peces d’artilleria antiaèries i que serveix per a apuntar-les en la direcció dels avions enemics contra els quals han d’ésser disparades.

->teleapuntador²

■teleapuntador²

Part. sil.: te_le_a_pun_ta_dor

[de tele- i apuntar¹]

m TV Aparell emprat pels locutors de televisió, consistent en una pantalla on apareix, en lletres grosses, el text que han de llegir.

->telearrossegador

■telearrossegador

Part. sil.: te_le_ar_ros_se_ga_dor

[de tele- i arrossegador]

m TRANSP i ESPORT Teleesquí.

->telebotiga

telebotiga

f TELECOM i ECON Programa publicitari televisiu que es basa en la presentació de productes dels quals hom dóna a conèixer les característiques, les aplicacions i el preu.

->telecabina

■telecabina

[del fr. télécabine, comp. de cabine télé(phérique) ‘cabina tele(fèrica)’]

m TRANSP Telefèric els vehicles del qual són cabines tancades.

->telecadira

■telecadira

[de tele- i cadira]

m TRANSP i ESPORT Telefèric els vehicles del qual són simples seients, individuals o múltiples, amb un reposapeus per al passatger.

->telecàmera

telecàmera

f TV Càmera de televisió.

->telecine

■telecine

[de tele- i cine]

m CIN i TV Telecinematògraf.

->telecinema

■telecinema

[de tele- i cinema]

m CIN i TV Telecinematògraf.

->telecinematògraf

■telecinematògraf

[de tele- i cinematògraf]

m CIN i TV Aparell per a transformar les imatges cinematogràfiques en senyals televisius.

->telecinematografia

■telecinematografia

Part. sil.: te_le_ci_ne_ma_to_gra_fi_a

[de tele- i cinematografia]

f CIN i TV Sistema de projectar o transmetre films per mitjà de la televisió.

->telecinesi

■telecinesi

f OCULT Fenomen metapsíquic de translació d’objectes sense contacte físic directe ni indirecte.

->teleclub

teleclub

m TV Fòrum on hom discuteix o comenta pel·lícules o programes de televisió.

->telecomanda

telecomanda

f MERC i INFORM Comanda realitzada per mitjans telemàtics.

->telecomandament

■telecomandament

[de tele- i comandament]

m AUTOM i 1 TECNOL Accionament a distància d’un mecanisme, d’una màquina, d’un vehicle, etc.

2 TELECOM Comandament a distància d’un aparell, d’un sistema, d’una màquina, etc. És anomenat també telemaniobra i teleaccionament.

3 TELECOM Instrument que permet l’accionament a distància d’un aparell, d’un sistema, d’una màquina.

->telecomandar

■telecomandar

[de tele- i comandar]

v tr AUTOM i TELECOM Efectuar un telecomandament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: telecomandar

GERUNDI: telecomandant

PARTICIPI: telecomandat, telecomandada, telecomandats, telecomandades

INDICATIU PRESENT: telecomando, telecomandes, telecomanda, telecomandem, telecomandeu, telecomanden

INDICATIU IMPERFET: telecomandava, telecomandaves, telecomandava, telecomandàvem, telecomandàveu, telecomandaven

INDICATIU PASSAT: telecomandí, telecomandares, telecomandà, telecomandàrem, telecomandàreu, telecomandaren

INDICATIU FUTUR: telecomandaré, telecomandaràs, telecomandarà, telecomandarem, telecomandareu, telecomandaran

INDICATIU CONDICIONAL: telecomandaria, telecomandaries, telecomandaria, telecomandaríem, telecomandaríeu, telecomandarien

SUBJUNTIU PRESENT: telecomandi, telecomandis, telecomandi, telecomandem, telecomandeu, telecomandin

SUBJUNTIU IMPERFET: telecomandés, telecomandessis, telecomandés, telecomandéssim, telecomandéssiu, telecomandessin

IMPERATIU: telecomanda, telecomandi, telecomandem, telecomandeu, telecomandin

->telecomèdia

telecomèdia

Part. sil.: te_le_co_mè_di_a

f TV Telesèrie còmica.

->telecomunicació

■telecomunicació

Part. sil.: te_le_co_mu_ni_ca_ci_ó

[de tele- i comunicació]

f TELECOM Qualsevol transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, escrits, imatges, sons o informacions de qualsevol natura, per fil, radioelectricitat, mitjans òptics o altres sistemes electromagnètics.

->teleconferència

■teleconferència

Part. sil.: te_le_con_fe_rèn_ci_a

f TELECOM Telereunió.

->telecontrol

■telecontrol

[de tele- i control]

m AUTOM i TELECOM Control a distància d’una màquina, d’un sistema o d’una instal·lació, generalment mitjançant un enllaç de telecomunicació.

->telecòpia

telecòpia

Part. sil.: te_le_cò_pi_a

f TELECOM Fax 1 i 3.

->telecopiador

telecopiador

Part. sil.: te_le_co_pi_a_dor

m TELECOM En el procediment de la telecòpia, aparell de lectura i restitució.

->teledetecció

■teledetecció

Part. sil.: te_le_de_tec_ci_ó

[de tele- i detecció]

f TELECOM Conjunt de tècniques que permeten la percepció o mesura de la natura o les propietats dels objectes, o de tot alhora, sense contacte físic amb ells, és a dir, a distància. Hom anomena també la teledetecció percepció remota.

->teledirecció

teledirecció

Part. sil.: te_le_di_rec_ci_ó

[de tele- i direcció]

f AUTOM i TECNOL Telecomandament dels moviments dels vehicles terrestres, marins i aeris, dels ginys espacials, dels projectils, etc.

->teledirigir

■teledirigir

[de tele- i dirigir]

v tr AUTOM i TECNOL Dirigir (un vehicle, un projectil, etc.) a distància per mitjà de senyals elèctrics o electromagnètics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: teledirigir

GERUNDI: teledirigint

PARTICIPI: teledirigit, teledirigida, teledirigits, teledirigides

INDICATIU PRESENT: teledirigeixo, teledirigeixes, teledirigeix, teledirigim, teledirigiu, teledirigeixen

INDICATIU IMPERFET: teledirigia, teledirigies, teledirigia, teledirigíem, teledirigíeu, teledirigien

INDICATIU PASSAT: teledirigí, teledirigires, teledirigí, teledirigírem, teledirigíreu, teledirigiren

INDICATIU FUTUR: teledirigiré, teledirigiràs, teledirigirà, teledirigirem, teledirigireu, teledirigiran

INDICATIU CONDICIONAL: teledirigiria, teledirigiries, teledirigiria, teledirigiríem, teledirigiríeu, teledirigirien

SUBJUNTIU PRESENT: teledirigeixi, teledirigeixis, teledirigeixi, teledirigim, teledirigiu, teledirigeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: teledirigís, teledirigissis, teledirigís, teledirigíssim, teledirigíssiu, teledirigissin

IMPERATIU: teledirigeix, teledirigeixi, teledirigim, teledirigiu, teledirigeixin

->teledirigit

■teledirigit -ida

[de tele- i dirigir]

adj TECNOL Dit del giny terrestre, marí, aeri o espacial dirigit a distància, per teledirecció.

->teledocumentació

teledocumentació

Part. sil.: te_le_do_cu_men_ta_ci_ó

f DOC Accés a la informació documental per mitjans teleinformàtics.

->teleespectador

■teleespectador -a

Part. sil.: te_le_es_pec_ta_dor

[de tele-* i espectador]

adj i m i f Espectador de la televisió.

->teleesquí

■teleesquí

Part. sil.: te_le_es_quí

[de tele- i esquí]

[pl -ís] m TRANSP i ESPORT Remuntador en què l’esquiador s’agafa a unes perxes de llargada adaptable que pengen del cable tractiu, per ésser arrossegat, dempeus, fins a un punt elevat.

->telefax

■telefax

[de l’angl. telefax, íd., abreviació de telefacs(imile transmission) ‘transmissió d’un facsímil a distància’]

m TELECOM fax 1.

->teleferatge

teleferatge

[de l’angl. telpherage, i aquest, del gr. tḗle ‘lluny, a distància’ i phérō ‘dur, transportar’]

m TRANSP Transport a distància de persones o de materials mitjançant petits vehicles (cabines o recipients) que es desplacen suspesos de cables aeris.

->telefèric

■telefèric -a

[del fr. téléphérique, íd., i aquest, format sobre l’angl. telpherage]

1 adj Relatiu o pertanyent al telefèric.

2 m TRANSP Instal·lació per al transport de persones o de materials amb petits vehicles suspesos d’un o més cables aeris.

->telefilm

■telefilm

[de tele-* i film]

m CIN Pel·lícula rodada per a ésser transmesa per televisió.

->telefílmic

telefílmic -a

[de telefilm]

adj Relatiu o pertanyent als telefilms.

->telèfon

■telèfon

[de tele- i -fon¹; 1a FONT: 1888, DLab.]

m TELECOM 1 [abrev t., tel.] Aparell per a transmetre sons, especialment la veu, a distància mitjançant una instal·lació de telefonia.

2 telèfon mòbil Aparell telefònic de dimensions petites, independent de qualsevol suport, que funciona per mitjà d’ones de ràdio d’alta freqüència.

->telefonada

■telefonada

[de telefonar]

f Acció de telefonar. Ella ho va resoldre amb un parell de telefonades.

->telefonar

■telefonar

[de telèfon; 1a FONT: 1888, DLab.]

v 1 tr 1 Comunicar a algú (quelcom) per telèfon. Telefonar una notícia.

2 abs Parlar per telèfon. No telefonis quan hi ha tempesta.

2 intr 1 Posar-se en contacte amb algú per telèfon. Li telefona cada dia.

2 Trucar al telèfon d’algú. No li telefonis demà, que no hi és.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: telefonar

GERUNDI: telefonant

PARTICIPI: telefonat, telefonada, telefonats, telefonades

INDICATIU PRESENT: telefono, telefones, telefona, telefonem, telefoneu, telefonen

INDICATIU IMPERFET: telefonava, telefonaves, telefonava, telefonàvem, telefonàveu, telefonaven

INDICATIU PASSAT: telefoní, telefonares, telefonà, telefonàrem, telefonàreu, telefonaren

INDICATIU FUTUR: telefonaré, telefonaràs, telefonarà, telefonarem, telefonareu, telefonaran

INDICATIU CONDICIONAL: telefonaria, telefonaries, telefonaria, telefonaríem, telefonaríeu, telefonarien

SUBJUNTIU PRESENT: telefoni, telefonis, telefoni, telefonem, telefoneu, telefonin

SUBJUNTIU IMPERFET: telefonés, telefonessis, telefonés, telefonéssim, telefonéssiu, telefonessin

IMPERATIU: telefona, telefoni, telefonem, telefoneu, telefonin

->telefonema

■telefonema

[de telèfon i -ema]

m Escrit que conté allò que ha estat transmès per telèfon.

->telefonia

■telefonia

Part. sil.: te_le_fo_ni_a

[de tele- i -fonia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f TELECOM 1 Art de construir, instal·lar i manejar els telèfons.

2 Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància del so, especialment de la veu humana, mitjançant dispositius elèctrics.

->telefònic

■telefònic -a

[de telèfon; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj TELECOM Relatiu o pertanyent al telèfon o a la telefonia.

->telefònicament

■telefònicament

[de telefònic]

adv Per mitjà del telèfon.

->telefonista

■telefonista

[de telèfon]

m i f TELECOM Persona que s’ocupa en el servei dels aparells telefònics. Treballa de telefonista.

->teleforàcies

teleforàcies

Part. sil.: te_le_fo_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família del grup dels afil·loforats integrada per fongs crustacis o pediculats, de consistència generalment coriàcia i tenaç.

2 sing Fong de la família de les teleforàcies.

->teleforals

■teleforals

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs basidiomicets que comprèn les teleforàcies i altres bolets afins.

2 sing Fong de l’ordre de les teleforals.

->telefoto

■telefoto

[de tele- i foto]

f TELECOM Telefotograma.

->telefotògraf

■telefotògraf

[de tele- i fotògraf]

m TELECOM Fototelègraf.

->telefotografia

■telefotografia

Part. sil.: te_le_fo_to_gra_fi_a

[de tele- i fotografia]

f TELECOM Fototelegrafia.

->telefotograma

■telefotograma

[de tele- i fotograma]

m TELECOM Fotografia transmesa per fototelegrafia.

->telegovernament

telegovernament

[de telegovernar]

m AUTOM i TELECOM Telecomandament.

->telegovernar

telegovernar

[de tele- i governar]

v tr AUTOM i TELECOM Telecomandar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: telegovernar

GERUNDI: telegovernant

PARTICIPI: telegovernat, telegovernada, telegovernats, telegovernades

INDICATIU PRESENT: telegoverno, telegovernes, telegoverna, telegovernem, telegoverneu, telegovernen

INDICATIU IMPERFET: telegovernava, telegovernaves, telegovernava, telegovernàvem, telegovernàveu, telegovernaven

INDICATIU PASSAT: telegoverní, telegovernares, telegovernà, telegovernàrem, telegovernàreu, telegovernaren

INDICATIU FUTUR: telegovernaré, telegovernaràs, telegovernarà, telegovernarem, telegovernareu, telegovernaran

INDICATIU CONDICIONAL: telegovernaria, telegovernaries, telegovernaria, telegovernaríem, telegovernaríeu, telegovernarien

SUBJUNTIU PRESENT: telegoverni, telegovernis, telegoverni, telegovernem, telegoverneu, telegovernin

SUBJUNTIU IMPERFET: telegovernés, telegovernessis, telegovernés, telegovernéssim, telegovernéssiu, telegovernessin

IMPERATIU: telegoverna, telegoverni, telegovernem, telegoverneu, telegovernin

->telegr.

telegr.

abrev TELECOM telegrama.

->telègraf

■telègraf

[de tele- i -graf; 1a FONT: 1839, DLab.]

m TELECOM 1 Aparell per a transmetre ràpidament despatxos a llarga distància mitjançant senyals convinguts. Telègraf òptic. Telègraf marí.

2 telègraf elèctric Telègraf que utilitza senyals elèctrics que són transmesos per cables o línies.

3 telègraf impressor Teletip.

4 telègraf sense fils Telègraf elèctric en què la transmissió dels senyals és feta mitjançant ones hertzianes.

->telegrafia

■telegrafia

Part. sil.: te_le_gra_fi_a

[de tele- i -grafia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f TELECOM 1 Art de construir, instal·lar i manejar els telègrafs.

2 Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància de missatges en forma de senyals codificats, especialment els que són constituïts per impulsos elèctrics propagats per mitjà de fils conductors o bé per ones hertzianes; en aquest darrer cas és anomenada telegrafia sense fils o radiotelegrafia.

->telegrafiar

■telegrafiar

Part. sil.: te_le_gra_fi_ar

[de telègraf; 1a FONT: 1888, DLab.]

v tr TELECOM 1 Transmetre per telègraf. Telegrafiar una notícia.

2 abs He telegrafiat immediatament a Londres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: telegrafiar

GERUNDI: telegrafiant

PARTICIPI: telegrafiat, telegrafiada, telegrafiats, telegrafiades

INDICATIU PRESENT: telegrafio, telegrafies, telegrafia, telegrafiem, telegrafieu, telegrafien

INDICATIU IMPERFET: telegrafiava, telegrafiaves, telegrafiava, telegrafiàvem, telegrafiàveu, telegrafiaven

INDICATIU PASSAT: telegrafií, telegrafiares, telegrafià, telegrafiàrem, telegrafiàreu, telegrafiaren

INDICATIU FUTUR: telegrafiaré, telegrafiaràs, telegrafiarà, telegrafiarem, telegrafiareu, telegrafiaran

INDICATIU CONDICIONAL: telegrafiaria, telegrafiaries, telegrafiaria, telegrafiaríem, telegrafiaríeu, telegrafiarien

SUBJUNTIU PRESENT: telegrafiï, telegrafiïs, telegrafiï, telegrafiem, telegrafieu, telegrafiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: telegrafiés, telegrafiessis, telegrafiés, telegrafiéssim, telegrafiéssiu, telegrafiessin

IMPERATIU: telegrafia, telegrafiï, telegrafiem, telegrafieu, telegrafiïn

->telegràfic

■telegràfic -a

[de telegrafia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 TELECOM Relatiu o pertanyent al telègraf o a la telegrafia.

2 fig Expressat molt concisament. Unes notes breus, gairebé telegràfiques.

->telegràficament

■telegràficament

[de telegràfic]

adv Per mitjà del telègraf.

->telegrafista

■telegrafista

[de telègraf; 1a FONT: 1888, DLab.]

m i f TELECOM Persona que s’ocupa de la instal·lació i el servei dels aparells telegràfics.

->telegrama

■telegrama

[de tele- i -grama; 1a FONT: 1864, DLab.]

m TELECOM [abrev telegr.] Despatx transmès pel telègraf.

->teleimpressor

teleimpressor

Part. sil.: te_le_im_pres_sor

[de tele- i impressor]

m TELECOM Teletip.

->teleimpressora

teleimpressora

Part. sil.: te_le_im_pres_so_ra

[de tele- i impressora]

f INFORM Terminal constituït per una impressora.

->teleinformàtic

■teleinformàtic -a

Part. sil.: te_le_in_for_mà_tic

[de tele- i informàtic]

1 adj Relatiu o pertanyent a la teleinformàtica.

2 f INFORM Part de la informàtica que tracta de la transmissió de dades, del seu ús i de les seves conseqüències.

->teleinscriptor

teleinscriptor

Part. sil.: te_le_ins_crip_tor

[de tele- i inscriptor]

m TELECOM Teletip.

->telejoc

■telejoc

[de tele- i joc]

m JOCS Videojoc.

->telemanipulador

telemanipulador

[de tele- i manipulador]

m TECNOL Aparell de manipulació a distància que hom utilitza quan treballa amb substàncies perilloses.

->telemarc

telemarc

m ESPORT 1 Modalitat d’esquí en què hom utilitza la tècnica del viratge telemarc. També és anomenat esquí de telemarc.

2 viratge telemarc Viratge que fa l’esquiador flexionant la cama interior fins que el genoll gairebé toca a terra i avançant l’esquí de la cama exterior en la direcció del gir, de manera que fa variar l’angle dels esquís i el centre de gravetat del cos.

->telemarquista

telemarquista

m i f ESPORT Persona que practica l’esquí de telemarc. També és anomenat esquiador de telemarc.

->telemàtic

■telemàtic -a

[de tele- i (infor)màtic]

1 adj Teleinformàtic.

2 f INFORM i TELECOM Teleinformàtica.

->telemesura

■telemesura

[de tele- i mesura]

f METROL i TELECOM Transmissió de mesures a distància a través d’un enllaç de telecomunicació.

->telèmetre

■telèmetre

[de tele- i -metre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m TOPOG Instrument òptic que serveix per a determinar, des d’un punt d’observació, la distància a la qual és situat un objecte llunyà.

->telemetria

■telemetria

Part. sil.: te_le_me_tri_a

[de tele- i -metria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 AUTOM i TELECOM Telemesura.

2 TOPOG Mesura de distàncies mitjançant un telèmetre.

->telemètric

■telemètric -a

[de telemetria; 1a FONT: c. 1925]

adj TOPOG Relatiu o pertanyent al telèmetre o a la telemetria.

->telencèfal

■telencèfal

[de tel-² i encèfal]

m 1 EMBRIOL Part anterior de l’encèfal que conté vesícules, derivada del prosencèfal. Dóna lloc als hemisferis cerebrals, al bulb olfactiu i als ganglis basals del cervell.

2 ANAT ANIM Conjunt dels dos hemisferis cerebrals.

->telencefalització

telencefalització

Part. sil.: te_len_ce_fa_lit_za_ci_ó

f ANAT ANIM Procés evolutiu mitjançant el qual el telencèfal dels vertebrats va assolint un desenvolupament i una complexitat com més va més gran a mesura que hom avança en l’escala evolutiva d’aquests cordats.

->telenotícies

■telenotícies

Part. sil.: te_le_no_tí_ci_es

[de tele- i notícia]

m TV Noticiari televisiu.

->telenovel·la

■telenovel·la

[de tele- i novel·la]

f TV Novel·la adaptada o concebuda per a ésser emesa per televisió en capítols.

->teleo-

■teleo-

Forma prefixada del mot grec téleos, que significa ‘fi’, ‘terme’. Ex.: teleologia.

->teleobjectiu

■teleobjectiu

Part. sil.: te_le_ob_jec_tiu

[de tele- i objectiu]

m FOTOG i ÒPT Objectiu que permet de fotografiar objectes situats a una gran distància de la càmera fotogràfica o obtenir imatges d’objectes situats prop de la càmera a una escala molt més gran que la dels objectius ordinaris.

->teleogènesi

teleogènesi

Part. sil.: te_le_o_gè_ne_si

[de teleo- i -gènesi]

f BIOL Inseminació artificial.

->teleogenètic

teleogenètic -a

Part. sil.: te_le_o_ge_nè_tic

[de teleogènesi]

adj BIOL Relatiu o pertanyent a la teleogènesi.

->teleoïdor

teleoïdor -a

Part. sil.: te_le_o_ï_dor

m i f TV Persona que rep una comunicació televisiva o radiotelefònica que li va dirigida.

->teleologia

■teleologia

Part. sil.: te_le_o_lo_gi_a

[de teleo- i -logia]

f FILOS 1 Finalitat.

2 Teleologisme, finalisme.

->teleològic

■teleològic -a

Part. sil.: te_le_o_lò_gic

[de teleologia]

adj FILOS 1 Relatiu o pertanyent a la teleologia.

2 Ordenat a un fi.

->teleologisme

teleologisme

Part. sil.: te_le_o_lo_gis_me

[de teleologia]

m FILOS Finalisme.

->teleomorf

■teleomorf

Part. sil.: te_le_o_morf

m BOT Estat del cicle vital d’un fong en el qual aquest es reprodueix sexualment.

->teleomòrfic

■teleomòrfic -a

Part. sil.: te_le_o_mòr_fic

adj BOT Relatiu o pertanyent al teleomorf.

->teleonomia

teleonomia

Part. sil.: te_le_o_no_mi_a

[de teleo- i -nomia]

f BIOL Terme emprat per a designar el finalisme en la presència d’estructures, funcions i comportaments dels organismes vius.

->teleosaure

■teleosaure

Part. sil.: te_le_o_sau_re

m PALEONT Crocodilià marí extingit, de morro molt llarg, propi del juràssic.

->teleosti

■teleosti -òstia

Part. sil.: te_le_os_ti

[del gr. téleios ‘complet’ i ostéon ‘os’]

ICT 1 adj Dit dels peixos d’esquelet ossi.

2 m 1 pl Superordre de peixos actinopterigis, el més important pel que fa a nombre d’espècies i a diversitat, que comprèn peixos ossificats amb escates de petites làmines òssies i que habiten tots els medis marins. Hom ha dividit la classe en 26 diferents ordres, amb nombroses famílies.

2 sing Peix del superordre dels teleostis.

->teleòstoms

teleòstoms

Part. sil.: te_le_òs_toms

m pl ICT Nom amb què eren coneguts antigament els osteïctis.

->telèpata

telèpata

m i f PSIC Persona dotada de telepatia.

->telepatia

■telepatia

Part. sil.: te_le_pa_ti_a

[de tele- i -patia]

f PSIC Fenomen consistent en la percepció extrasensorial d’allò que una altra persona sent o pensa.

->telepàtic

■telepàtic -a

[de telepatia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la telepatia.

2 Percebut per telepatia.

->telepàticament

■telepàticament

[de telepàtic]

adv Per mitjà de la telepatia.

->telepeatge

■telepeatge

Part. sil.: te_le_pe_at_ge

[de tele- i peatge]

m Dispositiu electrònic que permet el pagament d’un peatge a una certa distància de la instal·lació de pagament sense haver d’aturar el vehicle.

->teleperiòdic

■teleperiòdic

Part. sil.: te_le_pe_ri_ò_dic

[de tele- i periòdic]

m INFORM i TELECOM Diari transmès per facsímil al domicili dels abonats per mitjà d’una xarxa de cable coaxial que transmet els senyals digitalitzats.

->teleplasma

teleplasma

m ESPIR Ectoplasma.

->teleporqueria

teleporqueria

Part. sil.: te_le_por_que_ri_a

f TELECOM i TV Televisió porqueria.

->telepresència

telepresència

Part. sil.: te_le_pre_sèn_ci_a

f Capacitat d’una persona de manifestar a distància la seva acció utilitzant els canals de comunicació.

->teleprocés

■teleprocés

[de tele- i procés]

[pl -essos] m INFORM 1 Transmissió de dades.

2 Procés realitzat amb les tècniques de la teleinformàtica.

->teleprocessament

■teleprocessament

[de tele- i processament]

m INFORM Teleprocés.

->teler

■teler

Hom.: taler

[de tela¹; 1a FONT: 1258]

m 1 1 TÈXT Aparell o màquina per a teixir. Teler de mà. Teler mecànic. Teler automàtic.

2 tenir (una cosa) al teler fig Tenir-la a mig fer.

2 p anal TEAT i CIN Bastimentada de la part superior de l’escenari d’un teatre, proveïda de politges i cordes, que permet de poder abaixar i apujar els telons en el punt convenient. Per extensió, hom dóna aquest nom a la part superior d’un plató cinematogràfic que té les mateixes finalitats, a més de tenir instal·lada la bateria dels focus.

->telera

■telera

[de tela²; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 AGR Travesser de fusta o de ferro que subjecta el dental a la cameta, en l’arada, i serveix per a graduar l’angle format per aquestes dues peces.

2 ARM Cadascun dels travessers que unien i subjectaven les dues bigues o cuixes de la muntura d’alguns canons antics.

3 TÈXT Mecanisme format per una sèrie de barrots, sovint de fusta, articulats lateralment, constituint una superfície sens fi que circula entre dos cilindres.

4 dial TRANSP Barana llevadissa del carro.

->telerada

■telerada

[de teler]

f TÈXT Conjunt de cartons picats que hom posa en un teler.

->teleradar

■teleradar

[de tele- i radar]

m TELECOM Sistema de radar que utilitza, a més, una petita emissora de televisió en circuit tancat a fi de transmetre les imatges del radar a llocs distints, les quals poden ésser observades, per tant, mitjançant un televisor.

->teleradiografia

teleradiografia

Part. sil.: te_le_ra_di_o_gra_fi_a

[de tele- i radiografia]

f DIAG Radiografia amb el tub posat a distància del cos de manera que els raigs emesos siguin pràcticament paral·lels i les imatges no siguin deformades.

->teleradioscòpia

teleradioscòpia

Part. sil.: te_le_ra_di_os_cò_pi_a

[de tele- i radioscòpia]

f MED i TV Tècnica consistent a reproduir, mitjançant una càmera de televisió, la imatge de la pantalla d’un aparell de radiografia.

->teleradioteràpia

teleradioteràpia

Part. sil.: te_le_ra_di_o_te_rà_pi_a

[de tele- i radioteràpia]

f TERAP Radioteràpia a distància.

->telereceptor

telereceptor

[de tele-* i receptor]

m TV Receptor de televisió.

->teleregulació

■teleregulació

Part. sil.: te_le_re_gu_la_ci_ó

[de tele- i regulació]

f AUTOM i TELECOM Regulació a distància d’un aparell, d’un sistema, d’una instal·lació, etc., per mitjà d’un sistema de teletransmissió.

->teleret

■teleret

[de teler¹]

m Bastigi postís que s’entapissa o es revesteix de balca a part i després s’ajusta al marc amb el galze que correspon, entre d’altres, al seient d’una cadira, d’un tamboret, etc.

->telereunió

■telereunió

Part. sil.: te_le_re_u_ni_ó

[de tele- i reunió]

f TELECOM Reunió de dos o més grups de persones que es troben allunyats geogràficament però que estan interconnectats per mitjans audiovisuals, de manera que tots poden veure’s i escoltar-se.

->teleria

■teleria

Part. sil.: te_le_ri_a

[de teler; 1a FONT: 1785]

f TÈXT Fàbrica, botiga, de teles.

->telescopi

■telescopi

[de tele- i -scopi; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ÒPT i ASTR Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.

->telescòpic

■telescòpic -a

[de telescopi]

adj 1 ASTR Que no pot ésser vist sinó per mitjà del telescopi. Planetes telescòpics.

2 Fet per mitjà del telescopi. Observacions telescòpiques.

3 p anal TECNOL Dit dels dispositius i dels aparells constituïts per parts o elements de diferent amplada que poden penetrar i lliscar els uns dins els altres, de manera que la longitud del dispositiu o de l’aparell és variable. La forquilla telescòpica d’una motocicleta.

->telesella

■telesella

[de tele- i sella]

m TRANSP i ESPORT Telecadira.

->telesenyalització

■telesenyalització

Part. sil.: te_le_se_nya_lit_za_ci_ó

[de tele- i senyalització]

f AUTOM i TELECOM Transmissió de senyalitzacions a distància, generalment elèctriques, mitjançant un enllaç per cable o per ràdio.

->telesèrie

■telesèrie

Part. sil.: te_le_sè_ri_e

[de tele- i sèrie]

f TV Sèrie 1 14.

->telesteri

telesteri

m HIST REL i ARQUIT Sala on era celebrada la iniciació als misteris.

->telestèrion

telestèrion

Part. sil.: te_les_tè_ri_on

m HIST REL i ARQUIT Telesteri.

->telestèsia

telestèsia

Part. sil.: te_les_tè_si_a

[de tele- i -estèsia]

f 1 FISIOL ANIM Sensació o percepció a distància.

2 PSIC Telepatia.

->teletermal

■teletermal

adj GEOL Dit de la mineralització produïda a poca profunditat, en una zona de baixa temperatura (menor que l’epitermal) i allunyada de la font ígnia.

->teletex

teletex

[de l’angl. teletex, comp. de tele- i t(elephone) ex(change) ‘central telefònica’]

m TELECOM 1 Sistema automàtic de transmissió ràpida de texts escrits en màquines especials amb memoritzador, unides a la xarxa telefònica.

2 Videotext.

->teletext

■teletext

[de tele- i text]

m TELECOM Sistema teleinformàtic en què la informació, en imatges fixes, sobretot texts i gràfics, és transmesa juntament amb els programes televisius ordinaris, mitjançant senyals codificats.

->teletip

■teletip

[de tele- i -tip]

m TELECOM Aparell de telegrafia ràpida, amb impressió simultània, a l’aparell receptor, del missatge transmès.

->teletípia

■teletípia

Part. sil.: te_le_tí_pi_a

[de teletip]

f TELECOM Sistema de telecomunicació telegràfica o radiotelegràfica que permet de transmetre un text per mitjà d’un teletip.

->teletipista

■teletipista

[de teletip]

m i f TELECOM Tècnic que té cura del teletip.

->teletipus

teletipus

[de tele- i tipus]

m TELECOM Teletip.

->teletractament

teletractament

m INFORM Teleprocés.

->teletreball

teletreball

m INFORM Treball que hom pot efectuar fora de l’empresa, normalment des del domicili, gràcies a les facilitats ofertes per les telecomunicacions i la informàtica.

->teletreballador

teletreballador -a

m i f ECON Persona que realitza una activitat professional en la modalitat de teletreball.

->teleutòspora

teleutòspora

Part. sil.: te_leu_tòs_po_ra

f BOT Clamidòspora pròpia de les uredinals.

->televenda

televenda

f TELECOM i ECON Venda de productes presentats en un programa de telebotiga i encarregats per telèfon o per mitjans teleinformàtics.

->televident

■televident

[de tele-* i vident]

adj i m i f Teleespectador.

->televigilància

televigilància

Part. sil.: te_le_vi_gi_làn_ci_a

[de tele- i vigilància]

f Vigilància de locals, de vies de comunicació, de túnels, etc., per mitjà de circuits de televisió.

->televisar

televisar

[de l’angl. to televise, íd.; tot i que formalment televisió fóra der. de televisar, el nom del verb fou creat posteriorment com a der. del subst]

v tr TV Transmetre i difondre per televisió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: televisar

GERUNDI: televisant

PARTICIPI: televisat, televisada, televisats, televisades

INDICATIU PRESENT: televiso, televises, televisa, televisem, televiseu, televisen

INDICATIU IMPERFET: televisava, televisaves, televisava, televisàvem, televisàveu, televisaven

INDICATIU PASSAT: televisí, televisares, televisà, televisàrem, televisàreu, televisaren

INDICATIU FUTUR: televisaré, televisaràs, televisarà, televisarem, televisareu, televisaran

INDICATIU CONDICIONAL: televisaria, televisaries, televisaria, televisaríem, televisaríeu, televisarien

SUBJUNTIU PRESENT: televisi, televisis, televisi, televisem, televiseu, televisin

SUBJUNTIU IMPERFET: televisés, televisessis, televisés, televiséssim, televiséssiu, televisessin

IMPERATIU: televisa, televisi, televisem, televiseu, televisin

->televisió

■televisió

Part. sil.: te_le_vi_si_ó

[de l’angl. television, comp. híbrid de l’element gr. tele- i vision, pres del fr. vision, del ll. visio, -ōnis ‘visió’]

f TELECOM i TV [abrev tv.] 1 1 Transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé de cables.

2 televisió a la carta Modalitat televisiva que permet al teleespectador sol·licitar a l’emissora que ofereix el servei un programa concret d’entre els disponibles sense dependre de dates ni horaris prefixats.

3 televisió de pagament Sistema de televisió en el qual l’usuari rep una sèrie d’emissions codificades, sense interrupcions publicitàries, mitjançant un aparell descodificador de senyals i a canvi d’una tarifa d’abonament.

4 televisió per cable Sistema de transmissió que distribueix senyals de televisió, programes originals i altres serveis a través d’un cable coaxial.

5 televisió per satèl·lit Sistema de distribució de senyals de televisió consistent en la utilització d’un satèl·lit artificial com a únic repetidor, de manera que els usuaris d’un territori puguin captar-ne directament els senyals.

2 1 Mitjà de comunicació de massa basat en la transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons.

2 televisió porqueria Gènere televisiu en què hom vol atreure un públic ampli fent objecte d’espectacle la vida privada dels participants o explotant el gust per la violència, els escàndols o la grolleria.

->televisiu

■televisiu -iva

Part. sil.: te_le_vi_siu

[formació culta analògica sobre la base de televisió]

adj TV Relatiu o pertanyent a la televisió.

->televisor

■televisor

[de l’angl. televisor]

m TELECOM i TV Receptor de televisió.

->tèlex

■tèlex

[marca registrada, de l’angl. nord-americà telex, abreviació de tele(printer) ex(change) ‘intercanvi de teletip’]

m TELECOM 1 Sistema de telegrafia ràpida, basat en l’ús del teletip i organitzat com a servei públic a l’abast d’abonats connectats permanentment a una xarxa internacional.

2 Missatge enviat pel sistema de tèlex.

->teli-¹

teli-¹

Forma prefixada del mot grec thēlḗ, que significa ‘mugró’. Ex.: teliplàstia.

->teli-²

■teli-²

Forma prefixada del mot grec thēlýs, que significa ‘femella’. Ex.: telitòcia, teligènic.

->-teli

-teli

Forma sufixada del mot grec thēlḗ, que significa ‘mugró’. Ex.: epiteli.

->teligonàcies

■teligonàcies

Part. sil.: te_li_go_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de rubials integrada per herbes anuals o perennes, de fulles simples i enteres, flors unisexuals, solitàries o en petits grups, i fruits en drupa.

2 sing Planta de la família de les teligonàcies.

->teliòspora

teliòspora

Part. sil.: te_li_òs_po_ra

f BOT Teleutòspora.

->teliplàstia

teliplàstia

Part. sil.: te_li_plàs_ti_a

f CIR Teloplàstia.

->telirràgia

telirràgia

Part. sil.: te_lir_rà_gi_a

f PAT Telorràgia.

->telitis

■telitis

f PAT Inflamació del mugró.

->telitòcia

telitòcia

Part. sil.: te_li_tò_ci_a

f EMBRIOL i BIOL Partenogènesi en la qual només es produeixen femelles.

->telitòcic

telitòcic -a

adj EMBRIOL i BIOL Relatiu o pertanyent a la telitòcia.

->tell

■tell

[del ll. vg. *tĭlius, ll. cl. tĭlia, íd., masculinització per analogia amb la majoria de noms d’arbres: alnus, fagus, fraxinus, malus, pinus, pirus, populus, ulmus, etc; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m BOT 1 1 Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les tiliàcies (Tilia sp), de fulles simples i serrades, amb estípules caduques i flors groguenques o blanquinoses, fragants i que constitueixen la til·la. Hi ha el tell argentat (T. tomentosa), el tell de fulla grossa (T. platyphyllos) i el tell de fulla petita (T. cordata).

2 FUST Fusta del tell.

2 Matapoll.

->tella¹

■tella¹

[variant de teula, amb un tractament diferent de la mateixa etimologia]

f 1 dial CONSTR Teula.

2 1 Fragment de teula, de rajola, etc.

2 JOCS Tros de teula o de pedra plana de forma circular, que hom usa per a jugar llençant-la contra el palet o rèbol.

3 joc de tella JOCS Joc consistent a posar monedes damunt o darrere el palet o rèbol i des de certa distància tirar la tella per tal de separar els diners del palet; el qui aconsegueix que els diners quedin més a prop de la tella que del palet, guanya aquells diners.

->tella²

■tella²

[del ll. tĭlia ‘tell’ (v. tell)]

f BOT Tell de fulla petita.

->telleda

■telleda

[de tell]

f BOT 1 Bosquet de tells.

2 Indret plantat de tells.

->tellerina

■tellerina

Hom.: tallarina

[alteració de tellina per influx de tallarina]

f ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels donàcids (Donax trunculus), de closca allargada i color violeta fosc i rosat groc, i molt apreciat com a marisc.

->telletà

telletà -ana

adj i m i f De Tellet (Vallespir).

->tellina

■tellina

[del gr. tellínē, íd.]

f ZOOL Mol·lusc de la subclasse dels eulamel·libranquis, de la família dels tel·línids (Tellina nitida), de valves oblongoallargades, blanques i rosades, comestible però poc apreciat.

->tel·línids

tel·línids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis, de l’ordre dels eulamel·libranquis, que comprèn animals de closca asimètrica, amb la cara interna de les valves dentada, i que posseeixen sifons llargs i separats. Destaca el gènere Tellina, amb T. nitida.

2 sing Mol·lusc de la família dels tel·línids.

->tellol

■tellol

[probablement d’un ll. *telariolus, der. de tela² (v. tela²), reduït per haplologia de líquides a teliolus]

m AGR camella² 1.

->tel·lur

■tel·lur

m QUÍM INORG Tel·luri.

->tel·lurat

tel·lurat

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid tel·lúric.

2 Cadascun dels anions derivats de l’àcid tel·lúric.

->tel·lurhídric

tel·lurhídric, àcid

QUÍM INORG Denominació de les solucions aquoses del tel·lurur d’hidrogen (H₂Te).

->tel·luri

■tel·luri

[del ll. científic tellurium, format per analogia amb uranium sobre el ll. tellus, -ūris ‘la terra’]

m QUÍM INORG [símb: Te] Element químic de nombre atòmic 52 pertanyent al grup VIA de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 127,60.

->tel·lurià

tel·lurià -ana

Part. sil.: tel_lu_ri_à

[formació culta analògica sobre la base del ll. tellus, -ūris ‘la terra’]

adj GEOG 1 Que prové del sòl. Emanació tel·luriana.

2 Tel·lúric.

->tel·lúric

■tel·lúric -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. tellus, -ūris ‘la terra’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a la Terra. Moviment tel·lúric.

2 GEOL Dit de les roques d’origen terrestre, per oposició a les extratel·lúriques, com és ara els uranòlits.

2 QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al tel·luri.

2 Que conté tel·luri.

3 àcid tel·lúric Àcid ortotel·lúric, oxoàcid del tel·luri que, en estat sòlid, presenta una estructura octaèdrica de fórmula Te(OH)₆.

->tel·lurífer

tel·lurífer -a

adj GEOL Que conté tel·luri.

->tel·lurisme

tel·lurisme

m PAT Influència morbosa de la terra en la producció de malalties.

->tel·lurit

tel·lurit

m QUÍM INORG Denominació genèrica dels composts derivats formalment de l’àcid tel·lurós.

->tel·lurita

tel·lurita

f MINERAL Diòxid de tel·luri, TeO₂, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->tel·luròmetre

tel·luròmetre

m METROL i RADIOTÈC Aparell per a mesurar distàncies entre dos punts visibles, basat en la mesura del temps que tarda a recórrer aquesta distància una ona radioelèctrica.

->tel·lurós

■tel·lurós -osa

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al tel·luri.

2 Que conté tel·luri.

3 àcid tel·lurós Oxoàcid hipotètic del tel·luri, de fórmula H₂TeO₃.

->tel·lurur

tel·lurur

m QUÍM INORG 1 Denominació genèrica dels composts binaris del tel·luri amb elements més electropositius que no pas ell.

2 Anió Te^2-, que hom pot considerar formalment derivat del tel·lurur d’hidrogen per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen.

->teló

■teló

Hom.: taló

[del cast. telón o l’it. telone, der. de tela]

m 1 TEAT 1 Tela gran, de l’amplària de l’escenari, la qual hom pot fer baixar i pujar i, abaixada, tapa l’escenari (teló de boca) o forma part d’una decoració (teló de fons).

2 teló curt Teló que hom col·loca immediatament darrere la boca de l’escenari i permet la representació davant seu d’una breu escena durant el canvi general de les decoracions.

2 teló blanc CIN Pantalla.

3 teló d’acer (o de ferro) fig HIST Expressió que indica les fronteres que hi havia entre l’URSS i els altres països comunistes de l’Europa Oriental, d’una banda, i el bloc occidental, de l’altra.

->telo-¹

■telo-¹

Forma prefixada del mot grec thēlḗ, que significa ‘mugró’. Ex.: telorràgia.

->telo-²

■telo-²

Forma prefixada del mot grec télos, que significa ‘fi’, ‘terme’. Ex.: telocele, telofase.

->telofase

■telofase

f CIT Darrer estadi de la mitosi.

->telofragma

telofragma

m HISTOL Membrana d’una fibra muscular estriada que apareix en la secció longitudinal d’aquesta com una línia fosca i marca els extrems del sarcòmer. És anomenat també membrana (o línia) de Krause.

->telolecític

■telolecític -a

adj EMBRIOL Dit de l’ou el vitel nutritiu del qual és abundós i localitzat en un sol pol.

->teloma

teloma

m BOT Òrgan caulinar elemental dels cormòfits més primitius, no comparable a una tija ni a una fulla.

->telomàtic

telomàtic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al teloma.

->telòmer

■telòmer

m 1 GEN Cadascun dels extrems polars d’un cromosoma que té per funció d’evitar l’adherència amb els altres i regular el nombre de divisions cel·lulars.

2 QUÍM ORG Cadena oligomèrica formada per telomerització.

->telomerització

telomerització

Part. sil.: te_lo_me_rit_za_ci_ó

f QUÍM ORG Denominació genèrica dels processos químics catalítics en els quals una o més molècules d’una substància susceptible de polimeritzar-se es combinen amb els fragments d’una altra molècula.

->telonari

telonari

Hom.: talonari

m HIST DR 1 En la jurisdicció mercantil visigòtica, jutge especial que entenia en les qüestions litigioses entre mercaders estrangers.

2 Oficial encarregat de recaptar el teloni.

3 ant Publicà.

->teloner

■teloner -a

adj i m i f Dit de l’artista menys conegut que actua abans que un altre de més famós en un espectacle, un recital, etc.

->teloneu

■teloneu

Part. sil.: te_lo_neu

m HIST DR 1 Lloc o taula on es cobrava el teloni i, en general, les contribucions.

2 Teloni.

->teloni

■teloni

m HIST DR Imposició indirecta d’origen romà que gravava el trànsit i la venda de mercaderies.

->teloplàstia

teloplàstia

Part. sil.: te_lo_plàs_ti_a

f CIR Cirurgia plàstica del mugró.

->telorràgia

telorràgia

Part. sil.: te_lor_rà_gi_a

f PAT Hemorràgia pel mugró.

->telosporidis

telosporidis

m ZOOL 1 pl Subclasse d’esporozous, integrada per individus amb alternança de generacions. Comprèn els ordres dels coccidis i de les gregarines.

2 sing Esporozou de la subclasse dels telosporidis.

->telotaxi

telotaxi

f ETOL Tipus de taxi en què un animal capta una font d’estimulació amb un dels òrgans dels sentits i es dirigeix vers aquesta font.

->telotisme¹

telotisme¹

[del gr. thēlḗ ‘mugró’]

m ANAT ANIM i PAT Erecció o protrusió del mugró.

->telotisme²

telotisme²

[del gr. tẽlos ‘fi, terme’]

m MED Compliment perfecte d’una funció.

->tèlson

tèlson

m ANAT ANIM Últim segment de l’abdomen dels crustacis.

->telugu

■telugu

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al telugu.

2 m Llengua dravídica del grup central, parlada a l’estat d’Andhra Pradesh (Índia).

->tem

■tem

[del ll. thymus, íd. (v. timó²)]

m BOT 1 Farigola.

2 tem bord Mata de la família de les labiades (Satureja filiformis), amb branques filiformes pèndules, fulles ovades o triangulars i flors blanques, que creix en roques calcàries de diverses illes mediterrànies.

->tema

■tema

Hom.: témer

[del ll. thema, -ătis, i aquest, del gr. théma, -atos, íd, der. de títhēmi ‘posar’; 1a FONT: s. XVI]

m 1 1 Proposició que es pren com a assumpte o matèria d’un discurs, d’un escrit, d’una discussió. Desenvolupar un tema. Sortir-se del tema.

2 Assumpte d’una composició escolar.

3 Tros que hom dóna a traduir a un alumne, de la llengua materna a una altra llengua.

2 HIST Cadascuna de les províncies bizantines, ordenades militarment.

3 LING 1 Arrel.

2 En gramàtica textual, part d’una oració situada al costat del rema que en una comunicació conté menys informació i que exposa tot allò que és conegut, que hi figura com a dada inicial o punt de partida.

4 MÚS Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible d’ésser variada o desenvolupada.

5 prendre (algú) de tema Agafar-li tírria. El mestre m’ha pres de tema.

->temari

■temari

[de tema]

m Repertori de temes tractats o a tractar en una conferència, un curs, un examen, una reunió, etc.

->temàtic

■temàtic -a

[del gr. thematikós, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent al tema.

2 adj LING Dit del morfema determinatiu d’una derivació que apareix entre un lexema o arrel i un morfema derivatiu o desinència.

3 adj MÚS 1 Dit del material bàsic de la construcció d’un fragment amb relació a les possibilitats de desenvolupament dels seus temes.

2 Dit d’una obra o un fragment en els quals el tema té un paper privilegiat.

4 f Conjunt de temes d’algun àmbit concret (científic, literari, etc.) tractat per una obra, un autor o un període determinat.

->tematització

■tematització

Part. sil.: te_ma_tit_za_ci_ó

[de tema]

f LING Procés pel qual un element lingüístic que forma part del rema passa a ésser el tema.

->temedor

■temedor -a

[de témer; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj Que és de témer que s’esdevingui. La llei preveu tota una sèrie de penes temedores.

->temença

■temença

[de tement; 1a FONT: 1330]

f Temor.

->tèmenos

tèmenos

m ARQUIT Recinte sagrat al voltant d’un temple grec o romà, delimitat per pòrtics.

->tement

■tement

[del ll. timens, -ntis, participi pres. de timēre ‘témer’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que tem. Era molt tement de Déu.

->témer

■témer

Hom.: tema

[del ll. timēre, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v* 1 tr 1 Tenir por, torbament de l’ànim, davant un perill real o imaginari. Ella temia molt el fred. És un home perillós i el temo.

2 no témer un perill No curar-se’n, menysprear-lo.

2 tr Tenir envers algú, especialment envers Déu, un sentiment d’extrema veneració que porta a ésser humils, a evitar tot perill de desplaure-li. Témer Déu.

3 tr Considerar que alguna cosa desagradable, perillosa, etc., ha d’ocórrer. Temo que perdrem. Temia que plouria.

4 intr Ésser preocupat, sentir temor. Jo temia per ell. Temo per la seva salut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: témer

GERUNDI: tement

PARTICIPI: temut, temuda, temuts, temudes

INDICATIU PRESENT: temo, tems, tem, temem, temeu, temen

INDICATIU IMPERFET: temia, temies, temia, temíem, temíeu, temien

INDICATIU PASSAT: temí, temeres, temé, temérem, teméreu, temeren

INDICATIU FUTUR: temeré, temeràs, temerà, temerem, temereu, temeran

INDICATIU CONDICIONAL: temeria, temeries, temeria, temeríem, temeríeu, temerien

SUBJUNTIU PRESENT: temi, temis, temi, temem, temeu, temin

SUBJUNTIU IMPERFET: temés, temessis, temés, teméssim, teméssiu, temessin

IMPERATIU: tem, temi, temem, temeu, temin

->temerari

■temerari -ària

[del ll. temerarius, -a, -um, íd., der. de temĕre ‘a l’atzar; a la lleugera’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 Que s’exposa i es llança al perill sense reflexionar, audaciosament, sense motiu. Temeraris, es llançaren contra l’enemic, un contra cent.

2 p ext Una empresa temerària. Un coratge temerari.

3 judici temerari Judici inconsiderat, fet sense fonament.

->temeràriament

■temeràriament

Part. sil.: te_me_rà_ri_a_ment

[de temerari]

adv D’una manera temerària.

->temeritat

■temeritat

[del ll. temerĭtas, -ātis, íd., der. de temĕre ‘a l’atzar; a la lleugera’; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Qualitat de temerari.

2 Acció temerària.

->temible

■temible

[de témer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que és de témer. Un adversari temible.

->temiblement

■temiblement

[de temible]

adv D’una manera temible.

->temor

■temor

[del ll. tĭmor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m [o f] 1 Estat d’ànim del qui tem algú o alguna cosa, el fet de témer. El temor de la mort. Aquelles paraules li van fer perdre tota la temor.

2 1 Respecte, veneració. Temor reverencial envers els pares.

2 temor de Déu RELIG Sentiment de veneració, reverència i respecte envers Déu.

->temorec

■temorec -ega

[de temor (v. dormilec); 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Que s’espanta per no res, que és de natural poruc.

->temorejar

■temorejar

[de temor; 1a FONT: 1490, Tirant]

v intr Tenir, agafar, por, especialment sense gran motiu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: temorejar

GERUNDI: temorejant

PARTICIPI: temorejat, temorejada, temorejats, temorejades

INDICATIU PRESENT: temorejo, temoreges, temoreja, temoregem, temoregeu, temoregen

INDICATIU IMPERFET: temorejava, temorejaves, temorejava, temorejàvem, temorejàveu, temorejaven

INDICATIU PASSAT: temoregí, temorejares, temorejà, temorejàrem, temorejàreu, temorejaren

INDICATIU FUTUR: temorejaré, temorejaràs, temorejarà, temorejarem, temorejareu, temorejaran

INDICATIU CONDICIONAL: temorejaria, temorejaries, temorejaria, temorejaríem, temorejaríeu, temorejarien

SUBJUNTIU PRESENT: temoregi, temoregis, temoregi, temoregem, temoregeu, temoregin

SUBJUNTIU IMPERFET: temoregés, temoregessis, temoregés, temoregéssim, temoregéssiu, temoregessin

IMPERATIU: temoreja, temoregi, temoregem, temoregeu, temoregin

->temorenc

■temorenc -a

[de temor; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj 1 Temorós.

2 Temorec.

->temoric

temoric -a

[de temor]

adj dial Temorec, poruc.

->temorós

■temorós -osa

[de temor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Ple de temor.

2 1 Respectuós, obedient. Un noi temorós.

2 temorós de Déu Que té temor de Déu; piadós.

->temorosament

■temorosament

[de temorós]

adv Amb temor.

->tempanell

■tempanell

[dimin. d’un cat. ant. tempe, fem. témpena, ll. tympănum ‘timpà’]

m CONSTR Envà.

->temperadament

■temperadament

[de temperat]

adv Amb temperància.

->temperament

■temperament

[del ll. temperamentum ‘combinació proporcionada d’elements d’un tot’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 1 Acció de temperar o de temperar-se;

2 l’efecte.

2 ALIM Refredament controlat de la xocolata després d’haver-se barrejat i emmotllat els ingredients.

3 MÚS Temprament.

4 PSIC 1 Terme utilitzat per la medicina hipocràtica per a indicar la resultant de la barreja dels quatre humors fonamentals de l’home.

2 En la psicologia contemporània, forma innata característica d’experimentar d’una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi.

->temperamental

■temperamental

[de temperament; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj 1 Relatiu o pertanyent al temperament.

2 PSIC Que té reaccions intenses i alternatives d’estat d’ànim. Aquest xicot és molt temperamental.