->explotar¹

■explotar¹

[del fr. exploiter, i aquest, del ll. vg. *explicitare, der. de explicĭtum (v. explícit; té també, per error, el sentit de ‘esclatar’ per semblança amb explosió]

v tr 1 ECON Treure profit del producte d’alguna cosa, generalment la terra.

2 Abusar d’algú en profit propi.

3 fig Explotar la curiositat pública.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: explotar

GERUNDI: explotant

PARTICIPI: explotat, explotada, explotats, explotades

INDICATIU PRESENT: exploto, explotes, explota, explotem, exploteu, exploten

INDICATIU IMPERFET: explotava, explotaves, explotava, explotàvem, explotàveu, explotaven

INDICATIU PASSAT: explotí, explotares, explotà, explotàrem, explotàreu, explotaren

INDICATIU FUTUR: explotaré, explotaràs, explotarà, explotarem, explotareu, explotaran

INDICATIU CONDICIONAL: explotaria, explotaries, explotaria, explotaríem, explotaríeu, explotarien

SUBJUNTIU PRESENT: exploti, explotis, exploti, explotem, exploteu, explotin

SUBJUNTIU IMPERFET: explotés, explotessis, explotés, explotéssim, explotéssiu, explotessin

IMPERATIU: explota, exploti, explotem, exploteu, explotin

->explotar²

■explotar²

[v. explotar¹]

v intr Fer explosió; esclatar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: explotar

GERUNDI: explotant

PARTICIPI: explotat, explotada, explotats, explotades

INDICATIU PRESENT: exploto, explotes, explota, explotem, exploteu, exploten

INDICATIU IMPERFET: explotava, explotaves, explotava, explotàvem, explotàveu, explotaven

INDICATIU PASSAT: explotí, explotares, explotà, explotàrem, explotàreu, explotaren

INDICATIU FUTUR: explotaré, explotaràs, explotarà, explotarem, explotareu, explotaran

INDICATIU CONDICIONAL: explotaria, explotaries, explotaria, explotaríem, explotaríeu, explotarien

SUBJUNTIU PRESENT: exploti, explotis, exploti, explotem, exploteu, explotin

SUBJUNTIU IMPERFET: explotés, explotessis, explotés, explotéssim, explotéssiu, explotessin

IMPERATIU: explota, exploti, explotem, exploteu, explotin

->exponencial

■exponencial

Part. sil.: ex_po_nen_ci_al

[de exponent; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj MAT Relatiu o pertanyent a l’exponent.

->exponent

■exponent

[del ll. exponens, -ntis, participi pres. de exponĕre ‘exposar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Allò que serveix d’índex o exemple d’alguna cosa. És un clar exponent de la seva espècie.

2 INFORM Característica 3.

3 MAT Nombre de vegades que es multiplica per ella mateixa la base d’una potència quan l’exponent és un nombre natural, aⁿ.

->exportable

■exportable

[de exportar]

adj Que pot ésser exportat.

->exportació

■exportació

Part. sil.: ex_por_ta_ci_ó

[de exportar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ECON 1 1 Acció d’exportar;

2 l’efecte.

2 Béns i serveis d’un país que són exportats.

->exportador

■exportador -a

[de exportar]

adj i m i f ECON Que exporta mercaderies.

->exportar

■exportar

[del ll. exportare, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr ECON Transportar i vendre en país estranger els productes propis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: exportar

GERUNDI: exportant

PARTICIPI: exportat, exportada, exportats, exportades

INDICATIU PRESENT: exporto, exportes, exporta, exportem, exporteu, exporten

INDICATIU IMPERFET: exportava, exportaves, exportava, exportàvem, exportàveu, exportaven

INDICATIU PASSAT: exportí, exportares, exportà, exportàrem, exportàreu, exportaren

INDICATIU FUTUR: exportaré, exportaràs, exportarà, exportarem, exportareu, exportaran

INDICATIU CONDICIONAL: exportaria, exportaries, exportaria, exportaríem, exportaríeu, exportarien

SUBJUNTIU PRESENT: exporti, exportis, exporti, exportem, exporteu, exportin

SUBJUNTIU IMPERFET: exportés, exportessis, exportés, exportéssim, exportéssiu, exportessin

IMPERATIU: exporta, exporti, exportem, exporteu, exportin

->exposar

■exposar

[calc del ll. expōnĕre, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 tr 1 Posar alguna cosa en un lloc amb el fi d’exhibir-la. Exposa les seves obres a la sala més important.

2 fig Manifestar. Exposar, algú, les seves idees, la seva opinió.

3 p ext Desenvolupar, interpretar, un tema, un paràgraf, etc. Exposar bé un passatge difícil.

2 tr 1 Fer que algú o alguna cosa sigui sotmès a una acció determinada. Exposar la roba al sol i a l’aire perquè s’eixugui. Exposar una placa sensible als raigs actínics.

2 FOTOG Sotmetre (una pel·lícula o una superfície sensible) a una radiació.

3 1 tr Fer que algú o alguna cosa sigui accessible a un atac, un perill, etc. Exposar la vida, la salut. En aquest afer exposes el teu prestigi.

2 pron Arriscar-se molt. Exposar-se a agafar una malaltia. Es va exposar ell per salvar la nena.

4 exposar un infant DR PEN Abandonar un infant en un lloc on pugui ésser recollit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: exposar

GERUNDI: exposant

PARTICIPI: exposat, exposada, exposats, exposades

INDICATIU PRESENT: exposo, exposes, exposa, exposem, exposeu, exposen

INDICATIU IMPERFET: exposava, exposaves, exposava, exposàvem, exposàveu, exposaven

INDICATIU PASSAT: exposí, exposares, exposà, exposàrem, exposàreu, exposaren

INDICATIU FUTUR: exposaré, exposaràs, exposarà, exposarem, exposareu, exposaran

INDICATIU CONDICIONAL: exposaria, exposaries, exposaria, exposaríem, exposaríeu, exposarien

SUBJUNTIU PRESENT: exposi, exposis, exposi, exposem, exposeu, exposin

SUBJUNTIU IMPERFET: exposés, exposessis, exposés, exposéssim, exposéssiu, exposessin

IMPERATIU: exposa, exposi, exposem, exposeu, exposin

->exposició

■exposició

Part. sil.: ex_po_si_ci_ó

[del ll. expositio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 1 Acció d’exposar o exposar-se;

2 l’efecte.

2 FOTOG 1 Acció d’exposar una pel·lícula o un material sensible a la llum.

2 impr Cadascuna de les imatges d’una pel·lícula impressionada.

3 GEOG 1 Situació d’un terreny determinat respecte als punts cardinals, de la qual depèn el condicionament del microclima.

2 Situació respecte a alguns elements del clima, especialment els vents.

4 1 HIST Manifestació pública organitzada de productes agrícoles, industrials, científics o artístics, per tal de promoure la producció, el comerç i la cultura i alhora estimular l’interès públic.

2 exposició d’art ART Mostra d’obres d’art.

5 LITÚRG Cerimònia d’exposar el Santíssim a l’adoració dels fidels, sia mostrant l’hòstia en la custòdia (exposició major), sia mostrant només el copó que la conté (exposició menor).

6 1 MÚS Presentació, en una composició musical, d’un tema, una melodia o un grup de temes.

2 MÚS En la fuga, primera presentació del material temàtic de l’obra.

3 MÚS Primera de les tres parts en què és dividit el primer moviment de la forma sonata o de les que hi són vinculades.

4 TEAT En una obra dramàtica, punt en què és exposat allò que emmena a l’acció.

5 exposició de motius DR Part preliminar d’una llei o un decret que no té caràcter normatiu i en la qual el legislador exposa les raons que n’han aconsellat la promulgació i els aspectes que contempla.

7 exposició d’infant DR PEN Abandó d’un infant per la persona encarregada de la seva cura en un lloc on pugui ésser recollit o assistit.

->exposímetre

■exposímetre

[de exposar i -metre]

m FOTOG Aparell que, com el fotòmetre, serveix per a determinar quina és l’exposició adequada.

->expòsit

■expòsit -a

[del ll. exposĭtus, -a, -um ‘obert, exposat’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f DR Dit de l’infant exposat i recollit per una persona o una institució diferent de la que era encarregada de la seva custòdia.

->expositiu

■expositiu -iva

Part. sil.: ex_po_si_tiu

[del b. ll. expositivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que serveix per a exposar, elucidar, interpretar. Un llenguatge expositiu.

->expositor

■expositor -a

[del ll. td. expositor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1647]

1 adj i m i f Que exposa, especialment obres d’art.

2 m PUBL Moble o suport emprat per a presentar un producte en el punt de venda.

->exprés

■exprés -essa

[del ll. expressus, -a, -um, íd., participi de exprĭmĕre ‘esprémer’, forma semiculta; 1a FONT: 1313]

1 1 adj Manifestat distintament, formalment, explícitament.

2 adj Tramès amb una missió especial, extraordinària.

3 m i f Emissari o correu extraordinari que hom tramet amb un missatge especial.

4 adj Dit del correu urgent.

5 m FERROC Tren exprés.

2 1 adj Fet a posta, amb propòsit deliberat per a una cosa o amb completa adaptació a aquesta.

2 adv Expressament.

3 adj i m Dit del cafè obtingut per condensació de vapor d’aigua en una cafetera exprés.

->expressable

■expressable

[de expressar]

adj Susceptible d’ésser expressat o d’expressar-se.

->expressament

■expressament

[de exprés; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adv 1 D’una manera expressa, clarament manifestada.

2 A posta, amb intenció.

->expressar

■expressar

[del b. ll. expressare, freqüentatiu de exprĭmĕre ‘fer sortir prement, expressar’; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr 1 Manifestar el pensament, el sentiment, etc., amb la paraula, l’actitud, la fesomia o qualsevol altre signe exterior. Expressar desig amb la mirada. Expressava la seva alegria amb rialles.

2 Representar sota una forma sensible. L’artista expressa el seu univers.

3 p ext Les seves paraules no expressen res.

2 pron 1 Manifestar, algú, el seu pensament per mitjà de la paraula. S’expressà amb frases grandiloqüents.

2 p ext Els artistes poden expressar-se molt diversament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: expressar

GERUNDI: expressant

PARTICIPI: expressat, expressada, expressats, expressades

INDICATIU PRESENT: expresso, expresses, expressa, expressem, expresseu, expressen

INDICATIU IMPERFET: expressava, expressaves, expressava, expressàvem, expressàveu, expressaven

INDICATIU PASSAT: expressí, expressares, expressà, expressàrem, expressàreu, expressaren

INDICATIU FUTUR: expressaré, expressaràs, expressarà, expressarem, expressareu, expressaran

INDICATIU CONDICIONAL: expressaria, expressaries, expressaria, expressaríem, expressaríeu, expressarien

SUBJUNTIU PRESENT: expressi, expressis, expressi, expressem, expresseu, expressin

SUBJUNTIU IMPERFET: expressés, expressessis, expressés, expresséssim, expresséssiu, expressessin

IMPERATIU: expressa, expressi, expressem, expresseu, expressin

->expressió

■expressió

Part. sil.: ex_pres_si_ó

[del ll. expressio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció d’expressar.

2 La cosa expressada.

2 Manera d’expressar-se, terme o tomb del llenguatge oral o escrit. Una expressió pròpia del llenguatge corrent. Una expressió incorrecta.

3 ENSENY 1 Facultat de manifestar el pensament i l’estat psíquic.

2 p ext Una pintura sense gens d’expressió.

4 LING 1 En gramàtica generativa, qualsevol enunciat que empra el parlant com a unitat comunicativa.

2 En glossemàtica, pla de significant al qual s’atribueix una substància i una forma.

5 MÚS Facultat pròpia del músic per a fer perceptible la subjectivitat que hi ha implícita en les relacions sonores d’una obra musical.

6 pl Missatge de salutació que es tramet a una persona absent; records. Doneu expressions a la Maria.

7 expressió gènica GEN Manifestació de l’activitat d’un gen mitjançant la seva transcripció i traducció.

8 expressió matemàtica MAT Fet general, regla o principi, expressat mitjançant cadenes de símbols matemàtics.

->expressionisme

■expressionisme

Part. sil.: ex_pres_si_o_nis_me

[de expressió; 1a FONT: c. 1910]

m ART, 1 LIT, CIN i MÚS Moviment artisticoliterari desenvolupat a Alemanya i en l’àmbit centreeuropeu entre el 1905 i el 1933, que representa la consciència més evident d’un estat col·lectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país.

2 expressionisme abstracte Corrent artístic que expressa la reacció contra l’art abstracte geomètric.

->expressionista

■expressionista

Part. sil.: ex_pres_si_o_nis_ta

[de expressió; 1a FONT: c. 1910]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’expressionisme.

2 m i f Partidari de l’expressionisme, que s’hi inspira.

->expressiu

■expressiu -iva

Part. sil.: ex_pres_siu

[del b. ll. expressivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que expressa vivament, clarament, els pensaments, els afectes. Té una cara, una fisonomia, molt expressiva. Una paraula, una mirada, expressiva.

2 accent expressiu LING Accent que cau damunt una síl·laba i que, augmentant-ne la intensitat i normalment la durada i l’altura, posa en relleu el mot al qual pertany.

3 funció expressiva LING Funció per mitjà de la qual aquell qui parla manifesta el seu estat d’ànim i les seves emocions.

4 tret expressiu FON Característica fònica que dóna un èmfasi relatiu a diverses parts de l’enunciat i, alhora, suggereix una actitud emocional del parlant.

->expressivament

■expressivament

[de expressiu]

adv D’una manera expressiva.

->expressivitat

■expressivitat

f 1 Qualitat d’expressiu.

2 GEN Grau de manifestació de l’efecte d’un gen en els individus en què és discernible.

->exprimible

■exprimible

[de exprimir]

adj ant Expressable.

->exprimir

■exprimir

[del ll. exprĭmĕre, íd.]

v tr ant Expressar.

->ex professo

ex professo^* [ɛkspɾoféso]

[llat ] loc adv Locució que significa ‘expressament’, ‘de propòsit’, ‘amb el propòsit exclusiu de’.

->expropiable

■expropiable

Part. sil.: ex_pro_pi_a_ble

[de expropiar]

adj Que pot ésser expropiat.

->expropiació

■expropiació

Part. sil.: ex_pro_pi_a_ci_ó

[de expropiar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f DR ADM Forma d’extinció del dret de propietat i despossessió d’un bé fet per l’administració pública.

->expropiar

■expropiar

Part. sil.: ex_pro_pi_ar

[de propi; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr DR ADM Despullar una persona de la propietat (d’un bé) per causa d’utilitat pública, generalment en canvi d’una indemnització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: expropiar

GERUNDI: expropiant

PARTICIPI: expropiat, expropiada, expropiats, expropiades

INDICATIU PRESENT: expropio, expropies, expropia, expropiem, expropieu, expropien

INDICATIU IMPERFET: expropiava, expropiaves, expropiava, expropiàvem, expropiàveu, expropiaven

INDICATIU PASSAT: expropií, expropiares, expropià, expropiàrem, expropiàreu, expropiaren

INDICATIU FUTUR: expropiaré, expropiaràs, expropiarà, expropiarem, expropiareu, expropiaran

INDICATIU CONDICIONAL: expropiaria, expropiaries, expropiaria, expropiaríem, expropiaríeu, expropiarien

SUBJUNTIU PRESENT: expropiï, expropiïs, expropiï, expropiem, expropieu, expropiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: expropiés, expropiessis, expropiés, expropiéssim, expropiéssiu, expropiessin

IMPERATIU: expropia, expropiï, expropiem, expropieu, expropiïn

->expt.

expt.

abrev DR PROC expedient 3.

->expugnable

■expugnable

[del ll. expugnabĭlis, íd.]

adj Que es pot expugnar.

->expugnació

■expugnació

Part. sil.: ex_pug_na_ci_ó

[del ll. expugnatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’expugnar;

2 l’efecte.

->expugnador

■expugnador -a

[del ll. expugnator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que expugna.

->expugnar

■expugnar

[del ll. expugnare, íd.; 1a FONT: 1476]

v tr Prendre a força d’armes una fortalesa, una ciutat, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: expugnar

GERUNDI: expugnant

PARTICIPI: expugnat, expugnada, expugnats, expugnades

INDICATIU PRESENT: expugno, expugnes, expugna, expugnem, expugneu, expugnen

INDICATIU IMPERFET: expugnava, expugnaves, expugnava, expugnàvem, expugnàveu, expugnaven

INDICATIU PASSAT: expugní, expugnares, expugnà, expugnàrem, expugnàreu, expugnaren

INDICATIU FUTUR: expugnaré, expugnaràs, expugnarà, expugnarem, expugnareu, expugnaran

INDICATIU CONDICIONAL: expugnaria, expugnaries, expugnaria, expugnaríem, expugnaríeu, expugnarien

SUBJUNTIU PRESENT: expugni, expugnis, expugni, expugnem, expugneu, expugnin

SUBJUNTIU IMPERFET: expugnés, expugnessis, expugnés, expugnéssim, expugnéssiu, expugnessin

IMPERATIU: expugna, expugni, expugnem, expugneu, expugnin

->expulsar

■expulsar

[del ll. expulsare, íd., freqüentatiu de expellĕre, expulsus, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr 1 Expel·lir.

2 esp Treure algú d’un lloc on hom creu que no ha d’estar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: expulsar

GERUNDI: expulsant

PARTICIPI: expulsat, expulsada, expulsats, expulsades

INDICATIU PRESENT: expulso, expulses, expulsa, expulsem, expulseu, expulsen

INDICATIU IMPERFET: expulsava, expulsaves, expulsava, expulsàvem, expulsàveu, expulsaven

INDICATIU PASSAT: expulsí, expulsares, expulsà, expulsàrem, expulsàreu, expulsaren

INDICATIU FUTUR: expulsaré, expulsaràs, expulsarà, expulsarem, expulsareu, expulsaran

INDICATIU CONDICIONAL: expulsaria, expulsaries, expulsaria, expulsaríem, expulsaríeu, expulsarien

SUBJUNTIU PRESENT: expulsi, expulsis, expulsi, expulsem, expulseu, expulsin

SUBJUNTIU IMPERFET: expulsés, expulsessis, expulsés, expulséssim, expulséssiu, expulsessin

IMPERATIU: expulsa, expulsi, expulsem, expulseu, expulsin

->expulsió

■expulsió

Part. sil.: ex_pul_si_ó

[del ll. expulsio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 1 Acció d’expel·lir o d’expulsar;

2 l’efecte. L’expulsió de l’orina.

2 DR ADM i DR INTERN Mesura administrativa consistent a obligar a sortir del territori estatal un estranger com a conseqüència de considerar la seva conducta socialment perillosa, pertorbadora de l’ordre públic o contraventora de les disposicions administratives sobre estrangers, sense arribar a ésser delictiva.

3 MOT Escapament.

4 OBST Sortida del fetus de l’interior de l’úter mitjançant les contraccions d’aquest.

->expulsiu

■expulsiu -iva

Part. sil.: ex_pul_siu

[del ll. expulsivus, -a,- um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’expulsió.

2 esp Que serveix per a expel·lir.

->expulsor

■expulsor -a

[del ll. expulsor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que expel·leix.

2 adj ARM 1 Dit del mecanisme d’una arma de foc que expel·leix automàticament el casquet del projectil disparat.

2 p ext Dit de l’escopeta de caça proveïda de mecanisme expulsor.

3 m TECNOL Dispositiu de les màquines eina, emmotlladores, etc., que expel·leix la peça un cop acabada l’operació.

->expuntuació

■expuntuació

Part. sil.: ex_pun_tu_a_ci_ó

f PALEOG 1 Acció d’expuntuar;

2 l’efecte.

->expuntuar

■expuntuar

Part. sil.: ex_pun_tu_ar

v tr PALEOG En els manuscrits antics, posar un punt, o més d’un, sota una lletra o una paraula, com a signe de correcció, per indicar-ne la supressió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: expuntuar

GERUNDI: expuntuant

PARTICIPI: expuntuat, expuntuada, expuntuats, expuntuades

INDICATIU PRESENT: expuntuo, expuntues, expuntua, expuntuem, expuntueu, expuntuen

INDICATIU IMPERFET: expuntuava, expuntuaves, expuntuava, expuntuàvem, expuntuàveu, expuntuaven

INDICATIU PASSAT: expuntuí, expuntuares, expuntuà, expuntuàrem, expuntuàreu, expuntuaren

INDICATIU FUTUR: expuntuaré, expuntuaràs, expuntuarà, expuntuarem, expuntuareu, expuntuaran

INDICATIU CONDICIONAL: expuntuaria, expuntuaries, expuntuaria, expuntuaríem, expuntuaríeu, expuntuarien

SUBJUNTIU PRESENT: expuntuï, expuntuïs, expuntuï, expuntuem, expuntueu, expuntuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: expuntués, expuntuessis, expuntués, expuntuéssim, expuntuéssiu, expuntuessin

IMPERATIU: expuntua, expuntuï, expuntuem, expuntueu, expuntuïn

->expurgació

■expurgació

Part. sil.: ex_pur_ga_ci_ó

[del ll. expurgatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’expurgar;

2 l’efecte.

->expurgar

■expurgar

[del ll. expurgare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Netejar d’allò que conté de nociu, de sobrer, d’erroni, etc., un llibre, un imprès, un escrit.

2 p anal Expurgar la llengua de barbarismes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: expurgar

GERUNDI: expurgant

PARTICIPI: expurgat, expurgada, expurgats, expurgades

INDICATIU PRESENT: expurgo, expurgues, expurga, expurguem, expurgueu, expurguen

INDICATIU IMPERFET: expurgava, expurgaves, expurgava, expurgàvem, expurgàveu, expurgaven

INDICATIU PASSAT: expurguí, expurgares, expurgà, expurgàrem, expurgàreu, expurgaren

INDICATIU FUTUR: expurgaré, expurgaràs, expurgarà, expurgarem, expurgareu, expurgaran

INDICATIU CONDICIONAL: expurgaria, expurgaries, expurgaria, expurgaríem, expurgaríeu, expurgarien

SUBJUNTIU PRESENT: expurgui, expurguis, expurgui, expurguem, expurgueu, expurguin

SUBJUNTIU IMPERFET: expurgués, expurguessis, expurgués, expurguéssim, expurguéssiu, expurguessin

IMPERATIU: expurga, expurgui, expurguem, expurgueu, expurguin

->expurgatori

■expurgatori -òria

[de expurgar]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’expurgació.

2 Que serveix per a expurgar.

->exquisidament

■exquisidament

[de exquisit; 1a FONT: 1455]

adv D’una manera exquisida.

->exquisidesa

■exquisidesa

[de exquisit]

f Exquisitat.

->exquisit

■exquisit -ida

[del ll. exquisītus, -a, -um, íd., participi de exquirĕre ‘recercar, investigar’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj 1 Que plau d’una manera singular per la seva delicadesa, finor, excel·lència, etc. Una menja exquisida. Una flor exquisida. Un poeta exquisit.

2 Que denota refinament, delicadesa, etc.

->exquisitat

■exquisitat

[de exquisit; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat d’exquisit.

2 Cosa exquisida.

->exsangüe

■exsangüe

Part. sil.: ex_san_güe

[del ll. exsanguis, íd.; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj 1 PAT Que ha perdut la sang per hemorràgia externa o interna.

2 p ext D’una pal·lidesa extrema. Llavis exsangües.

3 p ext Mancat de vida, de vigor, de força. Després de tres anys de guerra, el país estava exsangüe

->exsanguinotransfusió

exsanguinotransfusió

Part. sil.: ex_san_gui_no_trans_fu_si_ó

[del ll. exsanguis i transfusió]

f TERAP Substitució total o parcial de la sang d’un malalt per la d’un o més individus sans, anomenats donants.

->exsecallar

■exsecallar

v tr dial Esporgar (els arbres) de les branques seques.

->exsert

■exsert -a

adj BOT Que sobresurt d’un òrgan, dit especialment dels estams.

->exsoldre

■exsoldre

v tr MINERAL Produir-se una exsolució.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: exsoldre

GERUNDI: exsolent

PARTICIPI: exsolt, exsolta, exsolts, exsoltes

INDICATIU PRESENT: exsolc, exsols, exsol, exsolem, exsoleu, exsolen

INDICATIU IMPERFET: exsolia, exsolies, exsolia, exsolíem, exsolíeu, exsolien

INDICATIU PASSAT: exsolguí, exsolgueres, exsolgué, exsolguérem, exsolguéreu, exsolgueren

INDICATIU FUTUR: exsoldré, exsoldràs, exsoldrà, exsoldrem, exsoldreu, exsoldran

INDICATIU CONDICIONAL: exsoldria, exsoldries, exsoldria, exsoldríem, exsoldríeu, exsoldrien

SUBJUNTIU PRESENT: exsolgui, exsolguis, exsolgui, exsolguem, exsolgueu, exsolguin

SUBJUNTIU IMPERFET: exsolgués, exsolguessis, exsolgués, exsolguéssim, exsolguéssiu, exsolguessin

IMPERATIU: exsol, exsolgui, exsolguem, exsoleu, exsolguin

->exsolució

■exsolució

Part. sil.: ex_so_lu_ci_ó

f MINERAL Descomposició d’un cristall mixt en dues fases sòlides de composicions més extremes, generalment per un descens de temperatura.

->exsucció

■exsucció

Part. sil.: ex_suc_ci_ó

[del ll. exsuctio, -ōnis, íd.]

f MED Acció d’extreure per succió.

->exsudació

■exsudació

Part. sil.: ex_su_da_ci_ó

[del ll. exsudatio, -ōnis, íd.]

f 1 FISIOL i PAT 1 Acció d’exsudar;

2 l’efecte.

2 METAL·L Defecte superficial que hom pot trobar en les peces de fosa i que presenta la forma de petites gotes amb un contingut més alt que la resta de l’aliatge del component de punt de solidificació més baix.

->exsudar

■exsudar

[del ll. exsudare, íd.]

v intr 1 FISIOL i PAT Sortir a l’exterior dels porus; traspuar.

2 METAL·L Produir-se en la superfície de les peces de fosa petites gotes del component de l’aliatge més lent a solidificar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: exsudar

GERUNDI: exsudant

PARTICIPI: exsudat, exsudada, exsudats, exsudades

INDICATIU PRESENT: exsudo, exsudes, exsuda, exsudem, exsudeu, exsuden

INDICATIU IMPERFET: exsudava, exsudaves, exsudava, exsudàvem, exsudàveu, exsudaven

INDICATIU PASSAT: exsudí, exsudares, exsudà, exsudàrem, exsudàreu, exsudaren

INDICATIU FUTUR: exsudaré, exsudaràs, exsudarà, exsudarem, exsudareu, exsudaran

INDICATIU CONDICIONAL: exsudaria, exsudaries, exsudaria, exsudaríem, exsudaríeu, exsudarien

SUBJUNTIU PRESENT: exsudi, exsudis, exsudi, exsudem, exsudeu, exsudin

SUBJUNTIU IMPERFET: exsudés, exsudessis, exsudés, exsudéssim, exsudéssiu, exsudessin

IMPERATIU: exsuda, exsudi, exsudem, exsudeu, exsudin

->exsudat

■exsudat

[de exsudar]

m 1 PAT Humor més o menys fluid que surt d’una cèl·lula, d’un vas o d’un capil·lar per exsudació en els processos de tipus inflamatori.

2 BOT Líquid més o menys fluid que surt dels òrgans lesionats de les plantes.

->exsudatiu

■exsudatiu -iva

Part. sil.: ex_su_da_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. exsudatus, -a, -um, participi de exsudare ‘exsudar’]

adj Relatiu o pertanyent a un exsudat o a l’exsudació.

->exsuflació

■exsuflació

Part. sil.: ex_su_fla_ci_ó

[del ll. exsufflatio, -ōnis, íd.]

f Acció de llançar l’alè.

->exsurgència

exsurgència

Part. sil.: ex_sur_gèn_ci_a

[formació culta analògica sobre la base del ll. exsurgĕre ‘alçar-se’]

f HIDROL Reaparició de les aigües subterrànies desaparegudes en forma difusa en un terreny calcari.

->ext.

ext.

abrev 1 TELECOM extensió 9.

2 exterior.

->èxtasi

■èxtasi

[del ll. ecstasis, i aquest, del gr. ékstasis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m 1 PSIC i RELIG Sortida del jo fora dels seus límits ordinaris en virtut de les forces afectives.

2 PAT i PSIQ Estat mental caracteritzat per una contemplació profunda i una expressió absorta de serenitat.

3 Droga sintètica, al·lucinògena i afrodisíaca, presentada en forma de pastilles.

->extasiar

■extasiar

Part. sil.: ex_ta_si_ar

[de èxtasi; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Posar en èxtasi.

2 pron Ésser pres d’una gran admiració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extasiar

GERUNDI: extasiant

PARTICIPI: extasiat, extasiada, extasiats, extasiades

INDICATIU PRESENT: extasio, extasies, extasia, extasiem, extasieu, extasien

INDICATIU IMPERFET: extasiava, extasiaves, extasiava, extasiàvem, extasiàveu, extasiaven

INDICATIU PASSAT: extasií, extasiares, extasià, extasiàrem, extasiàreu, extasiaren

INDICATIU FUTUR: extasiaré, extasiaràs, extasiarà, extasiarem, extasiareu, extasiaran

INDICATIU CONDICIONAL: extasiaria, extasiaries, extasiaria, extasiaríem, extasiaríeu, extasiarien

SUBJUNTIU PRESENT: extasiï, extasiïs, extasiï, extasiem, extasieu, extasiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: extasiés, extasiessis, extasiés, extasiéssim, extasiéssiu, extasiessin

IMPERATIU: extasia, extasiï, extasiem, extasieu, extasiïn

->extàtic

■extàtic -a

Cp. estàtic

[de èxtasi; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Propi de l’èxtasi.

2 Que està en èxtasi.

->extemporaneïtat

■extemporaneïtat

Part. sil.: ex_tem_po_ra_ne_ï_tat

[de extemporani]

f Qualitat d’extemporani.

->extemporani

■extemporani -ània

[del ll. extemporaneus, -a, -um, íd.]

adj 1 Sense previ estudi, sense preparació, no meditat.

2 esp Fora del seu temps.

->extemporàniament

■extemporàniament

Part. sil.: ex_tem_po_rà_ni_a_ment

[de extemporani]

adv D’una manera extemporània.

->extens

■extens -a

[del ll. extensus, -a, -um, íd., participi de extendĕre ‘estendre’, der. de tendĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que té extensió, especialment una extensió considerable. Els terrenys de la propietat són molt extensos.

->extensament

■extensament

[de extens]

adv Amb extensió.

->extensibilitat

■extensibilitat

[de extensible]

f Qualitat d’extensible.

->extensible

■extensible

[formació culta analògica sobre la base del ll. extensus, -a, -um, participi de extendĕre ‘estendre’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Susceptible d’adquirir una major extensió.

->extensió

■extensió

Part. sil.: ex_ten_si_ó

[del ll. extensio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció d’estendre;

2 l’efecte. L’extensió del braç. Donar extensió a una indústria.

2 Porció de l’espai.

3 1 Superfície que ocupa alguna cosa.

2 p anal Espai de temps que dura un espectacle, un discurs, etc. L’extensió de la pel·lícula és de tres hores.

4 FILOS Propietat dels cossos d’ésser situats en l’espai i ocupar-ne una porció determinada.

5 LING 1 Nombre d’éssers als quals un nom pot ésser aplicat.

2 extensió de morfema Separació d’un mot d’una de les seves parts integrants a d’altres mots.

3 extensió de significat Procés semàntic produït en un mot que perd el seu significat primitiu i adopta el d’un altre concepte, normalment més general.

6 LÒG Classe dels objectes respecte als quals un terme és veritable.

7 MAT Ampliació d’un conjunt o d’una estructura per afegiment de nous elements.

8 1 MED Moviment per mitjà del qual se separen els dos extrems d’un membre.

2 MED Tracció exercida damunt un membre fracturat o dislocat per adreçar-lo i mantenir-lo en la posició adequada.

3 CIR Operació quirúrgica que arrenglera els dos extrems d’un os fracturat.

4 extensió contínua TERAP Tracció constant de determinades parts del cos mitjançant politges i pesos.

9 TELECOM [abrev ext.] Cadascun dels aparells de telèfon d’una línia interna connectats a una centraleta.

->extensional

■extensional

Part. sil.: ex_ten_si_o_nal

[de extensió]

adj LING i LÒG Relatiu als objectes a què un signe s’aplica, més que no pas a les propietats que el defineixen. Definició extensional. Significat extensional.

->extensiu

■extensiu -iva

Part. sil.: ex_ten_siu

[del ll. extensivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que produeix l’extensió.

2 Que pot aplicar-se a d’altres.

3 AGR i RAM Dit de l’activitat que es basa en grans superfícies de producció, amb poca inversió de capital o de treball. Agricultura intensiva. Conreu extensiu. Ramaderia intensiva.

->extensivament

■extensivament

[de extensiu]

adv D’una manera extensiva.

->extenso-

■extenso-

Forma prefixada del mot llatí extensus, -a, -um, que significa ‘extens’. Ex.: extensòmetre.

->extensògraf

■extensògraf

[de extenso- i -graf]

m TECNOL Extensòmetre dotat d’un aparell d’enregistrament.

->extensòmetre

■extensòmetre

[de extenso- i -metre]

m TECNOL Aparell emprat per a mesurar petites variacions de la distància entre dos punts d’un sòlid i que hom utilitza en l’estudi de deformacions de models i del comportament de les estructures sotmeses a càrregues.

->extensor

■extensor -a

[del ll. td. extensor, -ōris, íd.]

1 adj Que serveix per a estendre. Músculs extensors.

2 m ESPORT Aparell gimnàstic en forma de politja, subjectat a la paret, que serveix per a fer flexions i extensions dels braços i del tronc.

3 m TÈXT 1 Màquina de descruar els teixits gruixuts de seda.

2 Dispositiu emprat en moltes màquines d’aprest i acabament per a desarrugar la roba quan entra a la màquina.

->extenuació

■extenuació

Part. sil.: ex_te_nu_a_ci_ó

[del ll. extenuatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció d’extenuar o d’extenuar-se;

2 l’efecte.

->extenuant

■extenuant

Part. sil.: ex_te_nu_ant

[de extenuar.]

adj Que extenua. Un treball extenuant.

->extenuar

■extenuar

Part. sil.: ex_te_nu_ar

[del ll. extenuare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Afeblir les forces, exhaurir-les. Aquesta feina m’ha ben extenuat.

2 pron Extenuar-se de fatiga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extenuar

GERUNDI: extenuant

PARTICIPI: extenuat, extenuada, extenuats, extenuades

INDICATIU PRESENT: extenuo, extenues, extenua, extenuem, extenueu, extenuen

INDICATIU IMPERFET: extenuava, extenuaves, extenuava, extenuàvem, extenuàveu, extenuaven

INDICATIU PASSAT: extenuí, extenuares, extenuà, extenuàrem, extenuàreu, extenuaren

INDICATIU FUTUR: extenuaré, extenuaràs, extenuarà, extenuarem, extenuareu, extenuaran

INDICATIU CONDICIONAL: extenuaria, extenuaries, extenuaria, extenuaríem, extenuaríeu, extenuarien

SUBJUNTIU PRESENT: extenuï, extenuïs, extenuï, extenuem, extenueu, extenuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: extenués, extenuessis, extenués, extenuéssim, extenuéssiu, extenuessin

IMPERATIU: extenua, extenuï, extenuem, extenueu, extenuïn

->extenuat

extenuat -ada

Part. sil.: ex_te_nu_at

[del ll. extenuatus, -a, -um, íd.]

adj Exhaust. Cauen els homes extenuats i lassos.

->exterior

■exterior

Part. sil.: ex_te_ri_or

[del ll. exterior, -ōris, íd., comp. de extĕrus (v. extra); 1a FONT: s. XV]

[abrev ext.] 1 1 adj Situat fora d’un cos. Una causa exterior.

2 m Porció d’espai que comença on un cos termina. Ací no ens arriben els sorolls de l’exterior.

2 1 adj Dit de la política, el comerç, etc., d’un país amb els països estrangers.

2 m Estranger, conjunt d’estats altres que el propi. Notícies de l’exterior.

3 1 adj Situat a la part d’un cos que mira enfora, visible de fora estant. La capa exterior d’un terreny. La roba exterior.

2 adj fig Una religiositat exterior.

3 m Part d’un cos que mira enfora. L’exterior d’un edifici.

4 adj i m esp Que té balcons o finestres que donen a un espai obert (carrer, plaça, etc.). En aquesta casa lloguen dos exteriors i un interior.

5 m esp Aspecte, manera d’anar, etc., d’una persona. Té l’exterior d’un home de bé.

->exterioritat

■exterioritat

Part. sil.: ex_te_ri_o_ri_tat

[de exterior; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Qualitat d’exterior o d’exterioritzat.

2 esp 1 Demostració amb què hom simula un afecte.

2 Honor, aparell, etc., de pura cerimònia, de mera ostentació.

->exteriorització

■exteriorització

Part. sil.: ex_te_ri_o_rit_za_ci_ó

[de exterioritzar; 1a FONT: 1871]

f Acció d’exterioritzar o d’exterioritzar-se.

->exterioritzar

■exterioritzar

Part. sil.: ex_te_ri_o_rit_zar

[de exterior]

v 1 tr Situar fora de si mateix. Ha aconseguit d’exterioritzar les causes de la seva obsessió.

2 tr Treure a l’exterior, fer exterior.

3 esp 1 tr Manifestar a l’exterior. Pugnava per no exterioritzar nerviosisme.

2 pron El seu amor per ella s’exterioritza en mil detalls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: exterioritzar

GERUNDI: exterioritzant

PARTICIPI: exterioritzat, exterioritzada, exterioritzats, exterioritzades

INDICATIU PRESENT: exterioritzo, exterioritzes, exterioritza, exterioritzem, exterioritzeu, exterioritzen

INDICATIU IMPERFET: exterioritzava, exterioritzaves, exterioritzava, exterioritzàvem, exterioritzàveu, exterioritzaven

INDICATIU PASSAT: exterioritzí, exterioritzares, exterioritzà, exterioritzàrem, exterioritzàreu, exterioritzaren

INDICATIU FUTUR: exterioritzaré, exterioritzaràs, exterioritzarà, exterioritzarem, exterioritzareu, exterioritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: exterioritzaria, exterioritzaries, exterioritzaria, exterioritzaríem, exterioritzaríeu, exterioritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: exterioritzi, exterioritzis, exterioritzi, exterioritzem, exterioritzeu, exterioritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: exterioritzés, exterioritzessis, exterioritzés, exterioritzéssim, exterioritzéssiu, exterioritzessin

IMPERATIU: exterioritza, exterioritzi, exterioritzem, exterioritzeu, exterioritzin

->exteriorment

■exteriorment

Part. sil.: ex_te_ri_or_ment

[de exterior]

adv A l’exterior.

->exterminable

■exterminable

[del ll. td. exterminabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser exterminat.

->exterminació

■exterminació

Part. sil.: ex_ter_mi_na_ci_ó

[del ll. td. exterminatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Extermini.

->exterminador

■exterminador -a

[del ll. td. exterminator, -ōris, íd.; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj i m i f Que extermina.

->exterminar

■exterminar

[del ll. exterminare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Destruir fins a l’últim; extirpar. Exterminar les mosques amb un insecticida. Els indis foren exterminats pels europeus.

2 fig Exterminar els vicis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: exterminar

GERUNDI: exterminant

PARTICIPI: exterminat, exterminada, exterminats, exterminades

INDICATIU PRESENT: extermino, extermines, extermina, exterminem, extermineu, exterminen

INDICATIU IMPERFET: exterminava, exterminaves, exterminava, exterminàvem, exterminàveu, exterminaven

INDICATIU PASSAT: exterminí, exterminares, exterminà, exterminàrem, exterminàreu, exterminaren

INDICATIU FUTUR: exterminaré, exterminaràs, exterminarà, exterminarem, exterminareu, exterminaran

INDICATIU CONDICIONAL: exterminaria, exterminaries, exterminaria, exterminaríem, exterminaríeu, exterminarien

SUBJUNTIU PRESENT: extermini, exterminis, extermini, exterminem, extermineu, exterminin

SUBJUNTIU IMPERFET: exterminés, exterminessis, exterminés, exterminéssim, exterminéssiu, exterminessin

IMPERATIU: extermina, extermini, exterminem, extermineu, exterminin

->extermini

■extermini

[del ll. td. exterminium, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Acció d’exterminar;

2 l’efecte.

->extern

■extern -a

[del ll. externus, -a, -um, íd., substitut de extĕrus i de la mateixa arrel (v. extra); 1a FONT: s. XIII]

1 adj 1 Situat enfora, que ve de fora. Les causes externes d’una malaltia.

2 Que obra a l’exterior. Medicament d’ús extern.

3 No intrínsec o essencial.

2 adj i m i f ENSENY Dit de l’alumne que només roman al col·legi a les hores de classe (s’oposa a intern).

3 adj GEOL En tectònica, en referir-se a una cadena muntanyosa, dit de les zones originàriament pròximes a l’avantpaís.

->externalisme

■externalisme

m FILOS Teoria que sosté que el desenvolupament i la direcció del coneixement científic vénen determinats essencialment per circumstàncies de tipus social, econòmic o polític.

->externament

■externament

[de extern]

adv Per la part de fora.

->externat

■externat

[de extern]

m ENSENY Escola que només té alumnes externs.

->exteroceptiu

exteroceptiu -iva

Part. sil.: ex_te_ro_cep_tiu

adj FISIOL 1 Relatiu o pertanyent a les àrees de distribució dels òrgans receptors.

2 sensibilitat exteroceptiva Conjunt de sensacions recollides per mitjà de les terminacions nervioses situades a la perifèria (pell i mucoses).

->exteroceptor

exteroceptor -a

adj i m FISIOL Dit del receptor situat a la pell i a les mucoses que recull els estímuls que formen la sensibilitat exteroceptiva.

->exterritorial

■exterritorial

Part. sil.: ex_ter_ri_to_ri_al

[de ex(tra) i territorial]

adj Enfora dels límits d’un territori.

->extinció

■extinció

Part. sil.: ex_tin_ci_ó

[del ll. exstinctio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1487]

f 1 1 Acció d’extingir o extingir-se;

2 l’efecte.

2 1 DR Cessació dels efectes d’un acte o d’una relació jurídica i de la possibilitat de produir-ne, si encara hom no hagués començat a fer-ho.

2 extinció de la relació laboral DR TREB Cessació definitiva dels efectes de la relació motivada per alguna causa independent de la voluntat de les parts, dependent d’aquesta voluntat o derivada de les condicions del contracte.

3 extinció de la responsabilitat penal DR PEN Cessació dels efectes de la pena per la intervenció de determinades circumstàncies posteriors a la comissió del delicte.

4 extinció de les obligacions DR CIV Mode establert per la llei o per la voluntat dels subjectes interessats segons el qual deixa de produir els seus efectes una relació jurídica ja constituïda.

3 BIOL Desaparició d’una espècie o d’un tàxon que presenta una línia evolutiva determinada. Algunes espècies de rinoceront es troben en perill d’extinció.

4 CRISTAL·L Fenomen pel qual, en un microscopi petrogràfic, la llum que travessa un mineral no arriba a l’ocular, per tal com les direccions de vibració dels raigs ordinari i extraordinari del mineral anisòtrop són paral·lels a les direccions de vibració de les polars.

5 FÍS En una radiació composta, desaparició d’algunes longituds d’ona causada per absorció, interferència o polarització.

6 extinció interestel·lar ASTR Reducció de la brillantor dels astres que s’esdevé, per absorció o difusió, en travessar la seva llum el medi interestel·lar.

->extingible

■extingible

[del ll. exstinguibĭlis, íd.]

adj Que pot ésser extingit.

->extingir

■extingir

[del ll. exstinguĕre, íd., der. d’un primitiu stinguĕre ‘apagar’ (cf. distingir); 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 1 tr Fer cessar de cremar, de brillar. Els bombers han extingit l’incendi. La pluja extingirà la foguera.

2 pron El foc s’ha extingit tot sol.

2 1 tr Fer cessar de viure, de subsistir.

2 pron Una raça que s’extingeix.

3 fig 1 tr Anul·lar, fer cessar. Extingir els drets.

2 pron El seu odi s’extingí de seguida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extingir

GERUNDI: extingint

PARTICIPI: extingit, extingida, extingits, extingides

INDICATIU PRESENT: extingeixo, extingeixes, extingeix, extingim, extingiu, extingeixen

INDICATIU IMPERFET: extingia, extingies, extingia, extingíem, extingíeu, extingien

INDICATIU PASSAT: extingí, extingires, extingí, extingírem, extingíreu, extingiren

INDICATIU FUTUR: extingiré, extingiràs, extingirà, extingirem, extingireu, extingiran

INDICATIU CONDICIONAL: extingiria, extingiries, extingiria, extingiríem, extingiríeu, extingirien

SUBJUNTIU PRESENT: extingeixi, extingeixis, extingeixi, extingim, extingiu, extingeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: extingís, extingissis, extingís, extingíssim, extingíssiu, extingissin

IMPERATIU: extingeix, extingeixi, extingim, extingiu, extingeixin

->extint

■extint -a

[del ll. exstinctus, -a, -um, íd.]

adj Extingit, apagat.

->extintiu

■extintiu -iva

Part. sil.: ex_tin_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. exstinctus, -a, -um, participi de exstinguĕre ‘extingir’]

adj Que serveix per a extingir.

->extintor

■extintor -a

[del ll. exstinctor, -ōris, íd.]

1 adj Que extingeix.

2 m TECNOL Aparell que serveix per a apagar un començament d’incendi.

->extirpable

■extirpable

[de extirpar]

adj Que pot ésser extirpat.

->extirpació

■extirpació

Part. sil.: ex_tir_pa_ci_ó

[del ll. exstirpatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1399, Metge]

f 1 Acció d’extirpar;

2 l’efecte.

->extirpador

■extirpador -a

[del ll. td. exstirpator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que extirpa.

2 AGR 1 m Instrument per a extirpar les males herbes.

2 f Màquina emprada en el treball de la terra i que actua tallant-la, sense tombar-la.

->extirpar

■extirpar

[del ll. exstirpare, íd.; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

v tr 1 1 AGR Arrencar d’arrel una planta.

2 CIR Separar o eradicar un òrgan o una part d’un òrgan malalt.

2 fig Destruir radicalment alguna cosa establerta pels homes. Extirpar un mal costum.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extirpar

GERUNDI: extirpant

PARTICIPI: extirpat, extirpada, extirpats, extirpades

INDICATIU PRESENT: extirpo, extirpes, extirpa, extirpem, extirpeu, extirpen

INDICATIU IMPERFET: extirpava, extirpaves, extirpava, extirpàvem, extirpàveu, extirpaven

INDICATIU PASSAT: extirpí, extirpares, extirpà, extirpàrem, extirpàreu, extirparen

INDICATIU FUTUR: extirparé, extirparàs, extirparà, extirparem, extirpareu, extirparan

INDICATIU CONDICIONAL: extirparia, extirparies, extirparia, extirparíem, extirparíeu, extirparien

SUBJUNTIU PRESENT: extirpi, extirpis, extirpi, extirpem, extirpeu, extirpin

SUBJUNTIU IMPERFET: extirpés, extirpessis, extirpés, extirpéssim, extirpéssiu, extirpessin

IMPERATIU: extirpa, extirpi, extirpem, extirpeu, extirpin

->extorn

extorn

[probablement del cast. extorno, íd., der. de extornar]

m ASSEG Part de la prima que l’assegurador torna a l’assegurat com a conseqüència d’alguna modificació en les condicions de la pòlissa contractada.

->extorquir

■extorquir

[del ll. extorquēre, íd.; 1a FONT: 1585]

v tr 1 ant Exigir, imposar, parlant de contribucions, multes, etc.

2 DR PEN Extorsionar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extorquir

GERUNDI: extorquint

PARTICIPI: extorquit, extorquida, extorquits, extorquides

INDICATIU PRESENT: extorqueixo, extorqueixes, extorqueix, extorquim, extorquiu, extorqueixen

INDICATIU IMPERFET: extorquia, extorquies, extorquia, extorquíem, extorquíeu, extorquien

INDICATIU PASSAT: extorquí, extorquires, extorquí, extorquírem, extorquíreu, extorquiren

INDICATIU FUTUR: extorquiré, extorquiràs, extorquirà, extorquirem, extorquireu, extorquiran

INDICATIU CONDICIONAL: extorquiria, extorquiries, extorquiria, extorquiríem, extorquiríeu, extorquirien

SUBJUNTIU PRESENT: extorqueixi, extorqueixis, extorqueixi, extorquim, extorquiu, extorqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: extorquís, extorquissis, extorquís, extorquíssim, extorquíssiu, extorquissin

IMPERATIU: extorqueix, extorqueixi, extorquim, extorquiu, extorqueixin

->extorsió

■extorsió

Part. sil.: ex_tor_si_ó

[del ll. td. extorsio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1385]

f 1 DR PEN 1 Delicte contra la propietat consistent a defraudar algú obligant-lo, amb violència o amb intimidació, a atorgar o a lliurar una escriptura pública o un document o a lliurar diners.

2 Exacció il·legal.

2 Dany o perjudici qualsevol.

->extorsionador

extorsionador -a

Part. sil.: ex_tor_si_o_na_dor

m i f DR PEN Persona que n’extorsiona una altra.

->extorsionar

■extorsionar

Part. sil.: ex_tor_si_o_nar

[de extorsió]

v tr DR PEN Cometre extorsió (contra algú).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extorsionar

GERUNDI: extorsionant

PARTICIPI: extorsionat, extorsionada, extorsionats, extorsionades

INDICATIU PRESENT: extorsiono, extorsiones, extorsiona, extorsionem, extorsioneu, extorsionen

INDICATIU IMPERFET: extorsionava, extorsionaves, extorsionava, extorsionàvem, extorsionàveu, extorsionaven

INDICATIU PASSAT: extorsioní, extorsionares, extorsionà, extorsionàrem, extorsionàreu, extorsionaren

INDICATIU FUTUR: extorsionaré, extorsionaràs, extorsionarà, extorsionarem, extorsionareu, extorsionaran

INDICATIU CONDICIONAL: extorsionaria, extorsionaries, extorsionaria, extorsionaríem, extorsionaríeu, extorsionarien

SUBJUNTIU PRESENT: extorsioni, extorsionis, extorsioni, extorsionem, extorsioneu, extorsionin

SUBJUNTIU IMPERFET: extorsionés, extorsionessis, extorsionés, extorsionéssim, extorsionéssiu, extorsionessin

IMPERATIU: extorsiona, extorsioni, extorsionem, extorsioneu, extorsionin

->extra

■extra

[del ll. extra ‘fora’, forma adverbial der. de extĕrus (exter), -a, -um ‘de fora’]

1 adj De qualitat superior. És un vi extra.

2 adj Extraordinari, fora del que és habitual. Hores extres. Paga, treball extra.

3 m Cosa de més d’allò degut, esperat, acostumat. Avui farem un extra i beurem xampany.

4 m i f CIN Actor secundari; comparsa, figurant.

->extra-

■extra-

1 Prefix, del llatí extra, que significa ‘fora’. Ex.: extraarticular, extraoficial, extravasar-se.

2 Prefix, del llatí extra, usat per a formar adjectius que denoten ‘més que’ allò que denota l’adjectiu simple. Ex.: extradolç, extrasuau.

->extraatmosfèric

■extraatmosfèric -a

Part. sil.: ex_tra_at_mos_fè_ric

adj Dit de l’espai exterior a la zona de l’atmosfera terrestre on evolucionen les aeronaus.

->extraaxil·lar

extraaxil·lar

Part. sil.: ex_tra_a_xil_lar

adj BOT Que no és a l’axil·la.

->extracció

■extracció

Part. sil.: ex_trac_ci_ó

[del b. ll. extractio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció d’extreure;

2 l’efecte. L’extracció d’una essència d’un vegetal.

3 MAT Càlcul de l’arrel d’un nombre. Extracció de l’arrel cúbica de 2.

4 MIN Acció de treure a la superfície els minerals obtinguts en una mina.

5 servitud d’extracció d’aigua DR Servitud que grava un predi a favor d’un altre el propietari del qual pot extreure aigua d’aquell en benefici propi.

2 CIR Operació quirúrgica consistent a retirar, separar o arrencar un cos estrany o una substància patològica, o bé un òrgan malalt o lesionat, o una part d’aquest.

3 ELECTRÒN i MEC QUÀNT Emissió secundària d’electrons produïda per l’impacte d’un electró primari incident.

4 QUÍM IND i QUÍM ANAL Procés de transferències de matèria entre dues fases immiscibles basat en les diferències de solubilitat de les substàncies, que permet la separació de mescles sòlides, líquides o dissoltes mitjançant llur tractament amb un solvent.

5 Origen territorial o social d’una persona. En aquest barri hi viu gent de baixa extracció.

->extracel·lular

extracel·lular

adj CIT Situat o que té lloc a l’exterior de la cèl·lula.

->extracomunitari

extracomunitari -ària

adj De fora de la comunitat, especialment de fora de la Unió Europea. Immigrants extracomunitaris.

->extracorrent

■extracorrent

[de corrent]

m ELECT Corrent induït molt breu que es manifesta en obrir i en tancar un circuit per efecte de l’autoinducció.

->extractable

■extractable

[de extractar]

adj Que pot ésser extractat.

->extractant

■extractant

[de extractar]

m QUÍM ANAL i QUÍM IND Solvent emprat per a fer una extracció.

->extractar

■extractar

[de extracte]

v tr Fer l’extracte d’un escrit, d’un discurs, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extractar

GERUNDI: extractant

PARTICIPI: extractat, extractada, extractats, extractades

INDICATIU PRESENT: extracto, extractes, extracta, extractem, extracteu, extracten

INDICATIU IMPERFET: extractava, extractaves, extractava, extractàvem, extractàveu, extractaven

INDICATIU PASSAT: extractí, extractares, extractà, extractàrem, extractàreu, extractaren

INDICATIU FUTUR: extractaré, extractaràs, extractarà, extractarem, extractareu, extractaran

INDICATIU CONDICIONAL: extractaria, extractaries, extractaria, extractaríem, extractaríeu, extractarien

SUBJUNTIU PRESENT: extracti, extractis, extracti, extractem, extracteu, extractin

SUBJUNTIU IMPERFET: extractés, extractessis, extractés, extractéssim, extractéssiu, extractessin

IMPERATIU: extracta, extracti, extractem, extracteu, extractin

->extracte

■extracte

[del ll. extractus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 1 Resum o selecció substancial d’un escrit, d’un discurs, d’un plet o d’un procés.

2 extracte de compte ECON Còpia o resum de les dades d’un compte per saber-ne l’estat en un moment determinat.

2 Extret.

->extractiu

■extractiu -iva

Part. sil.: ex_trac_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. extractus, -a, -um, participi de extrahĕre ‘extreure’; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

adj 1 Que serveix per a extreure.

2 ECON Que té per objecte l’extracció de productes. La mineria és una activitat extractiva.

->extractor

■extractor -a

[del b. ll. extractor, -ōris, íd.]

1 adj Que extreu.

2 adj ARM Dit del mecanisme d’una arma de foc que extreu el casquet del cartutx un cop disparat.

3 m QUÍM Aparell emprat per a fer una extracció.

4 m TECNOL Ventilador emprat per a treure el fum, el vapor o l’aire viciat d’una habitació, d’una nau industrial, etc.

5 extractor de mel APIC Aparell de centrifugació per a extreure la mel de les bresques.

->extradició

■extradició

Part. sil.: ex_tra_di_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. traditio, -ōnis ‘lliurament’ amb el prefix ex-²]

f DR INTERN Lliurament d’un delinqüent refugiat en un estat, fet per les autoritats d’aquest al govern d’un altre que el reclama per jutjar-lo en el seu territori.

->extradir

■extradir

[formació culta analògica sobre la base del ll. tradĕre ‘lliurar’, amb el prefix ex-², per exigència del mot extradició; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr DR INTERN Fer efectiva l’extradició (d’un estranger).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extradir

GERUNDI: extradint

PARTICIPI: extradit, extradida, extradits, extradides

INDICATIU PRESENT: extradeixo, extradeixes, extradeix, extradim, extradiu, extradeixen

INDICATIU IMPERFET: extradia, extradies, extradia, extradíem, extradíeu, extradien

INDICATIU PASSAT: extradí, extradires, extradí, extradírem, extradíreu, extradiren

INDICATIU FUTUR: extradiré, extradiràs, extradirà, extradirem, extradireu, extradiran

INDICATIU CONDICIONAL: extradiria, extradiries, extradiria, extradiríem, extradiríeu, extradirien

SUBJUNTIU PRESENT: extradeixi, extradeixis, extradeixi, extradim, extradiu, extradeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: extradís, extradissis, extradís, extradíssim, extradíssiu, extradissin

IMPERATIU: extradeix, extradeixi, extradim, extradiu, extradeixin

->extradós

■extradós

[del fr. extrados, íd., comp. de extra- i dos ‘esquena’]

[pl -ossos] m 1 ARQUIT Corba convexa i exterior d’un arc o d’una volta.

2 AERON Cara superior d’una ala o d’un perfil aerodinàmic.

3 CONSTR Cara superior de les dovelles que formen un arc o de les pedres que formen una volta.

->extradural

extradural

[de dural]

adj ANAT Peridural.

->extraembrionari

extraembrionari -ària

Part. sil.: ex_tra_em_bri_o_na_ri

[de embrionari]

adj EMBRIOL Dit de les estructures que acompanyen l’embrió.

->extraescolar

■extraescolar

Part. sil.: ex_tra_es_co_lar

adj Dit de qualsevol de les activitats pedagògiques o d’esplai a les quals assisteixen voluntàriament els alumnes fora de l’horari escolar.

->extrafí

extrafí -ina

adj Dit d’un producte alimentari de qualitat superior. Xocolata extrafina.

->extrafloral

extrafloral

[de floral]

adj BOT Que es troba fora de la flor.

->extraïble

extraïble

Part. sil.: ex_tra_ï_ble

adj Que es pot extreure. Disc dur extraïble. Forn amb porta extraïble.

->extrajudicial

■extrajudicial

Part. sil.: ex_tra_ju_di_ci_al

[de judicial; 1a FONT: 1685]

adj DR Que és fet o tractat fora de la via judicial.

->extrajudicialment

■extrajudicialment

Part. sil.: ex_tra_ju_di_ci_al_ment

[de extrajudicial]

adv D’una manera extrajudicial.

->extralimitació

■extralimitació

Part. sil.: ex_tra_li_mi_ta_ci_ó

[de extralimitar-se]

f 1 Acció d’extralimitar-se;

2 l’efecte.

->extralimitar-se

■extralimitar-se

[de limitar]

v pron Excedir-se en l’ús de les facultats o atribucions pròpies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extralimitar

GERUNDI: extralimitant

PARTICIPI: extralimitat, extralimitada, extralimitats, extralimitades

INDICATIU PRESENT: extralimito, extralimites, extralimita, extralimitem, extralimiteu, extralimiten

INDICATIU IMPERFET: extralimitava, extralimitaves, extralimitava, extralimitàvem, extralimitàveu, extralimitaven

INDICATIU PASSAT: extralimití, extralimitares, extralimità, extralimitàrem, extralimitàreu, extralimitaren

INDICATIU FUTUR: extralimitaré, extralimitaràs, extralimitarà, extralimitarem, extralimitareu, extralimitaran

INDICATIU CONDICIONAL: extralimitaria, extralimitaries, extralimitaria, extralimitaríem, extralimitaríeu, extralimitarien

SUBJUNTIU PRESENT: extralimiti, extralimitis, extralimiti, extralimitem, extralimiteu, extralimitin

SUBJUNTIU IMPERFET: extralimités, extralimitessis, extralimités, extralimitéssim, extralimitéssiu, extralimitessin

IMPERATIU: extralimita, extralimiti, extralimitem, extralimiteu, extralimitin

->extralingüístic

■extralingüístic -a

Part. sil.: ex_tra_lin_güís_tic

[de extra- i lingüístic]

adj LING Dit del fenomen que no pertany pròpiament a la llengua, sinó a la realitat, la cultura o la societat en què es produeix, però que intervé en la producció i la comprensió dels enunciats.

->extramatrimonial

■extramatrimonial

Part. sil.: ex_tra_ma_tri_mo_ni_al

[de matrimonial]

adj Que s’esdevé fora del matrimoni.

->extramediana

extramediana

Part. sil.: ex_tra_me_di_a_na

f ENTOM En les ales dels insectes, regió de transició entre les zones mediana i antemarginal.

->extramediterrani

extramediterrani -ània

adj BIOGEOG Propi de territoris que no pertanyen a la regió mediterrània.

->extrameridià

extrameridià -ana

Part. sil.: ex_tra_me_ri_di_à

[de meridià]

adj ASTR Dit de l’altura d’un astre quan aquesta ha passat pel meridià del lloc.

->extramurs

■extramurs

[de mur]

1 adv Fora del recinte d’una ciutat, una vila o un lloc. Al segle passat, aquesta casa encara es trobava extramurs.

2 adj La basílica de Sant Pau extramurs, a Roma.

->extranet

extranet

f INFORM Xarxa informàtica integrada per diverses intranets connectades a Internet per mitjà d’un servidor web d’accés restringit.

->extraoficial

■extraoficial

Part. sil.: ex_tra_o_fi_ci_al

[de oficial]

adj DR No oficial; oficiós.

->extraoficialment

extraoficialment

Part. sil.: ex_tra_o_fi_ci_al_ment

[de extraoficial]

adv D’una manera extraoficial.

->extraordinari

■extraordinari -ària

Part. sil.: ex_tra_or_di_na_ri

[de ordinari; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Que és fora de l’ordre o de la regla comunament seguida, no acostumat. Despeses extraordinàries. Remeis extraordinaris. Una sessió extraordinària.

2 adj p ext Que excedeix el grau, la mesura, el nivell, habitual, ordinari. Un músic extraordinari.

3 adj i m Correu urgent o especial encarregat d’una missió determinada.

4 raig extraordinari FÍS i ÒPT Un dels dos raigs en què es divideix la llum que incideix en un material sòlid birefringent i en una direcció diferent de la de l’eix òptic del material.

2 m 1 Allò que és extraordinari.

2 Despesa imprevista.

3 Plat afegit als ordinaris d’una menjada.

4 Exemplar especial d’un periòdic, una revista, etc., dedicat a algun fet o alguna data que mereix una atenció especial.

->extraordinàriament

■extraordinàriament

Part. sil.: ex_tra_or_di_nà_ri_a_ment

[de extraordinari; 1a FONT: s. XV]

adv D’una manera extraordinària.

->extraparlamentari

■extraparlamentari -ària

[de parlamentari]

adj POLÍT Dit del grup polític que no es troba representat al parlament.

->extrapiramidal

extrapiramidal

adj 1 ANAT ANIM Que es troba fora de les vies piramidals.

2 síndrome extrapiramidal PAT Conjunt de trastorns provocats per l’alteració del sistema extrapiramidal.

3 sistema extrapiramidal ANAT ANIM Complex situat al cervell i format per uns nuclis grisos motors i per fibres nervioses aferents i eferents.

->extraplà

■extraplà -ana

[de extra- i pla³]

adj Dit d’un objecte aplatat que presenta un gruix molt per sota del normal. Un rellotge extraplà.

->extrapolable

extrapolable

adj Que pot ésser extrapolat. Una conclusió que no és extrapolable.

->extrapolació

■extrapolació

Part. sil.: ex_tra_po_la_ci_ó

[de extrapolar]

f 1 MAT Prolongació d’una llei o una funció fora dels límits on ha estat determinada.

2 p ext 1 Acció d’extrapolar;

2 l’efecte.

->extrapolar

■extrapolar

[formació culta analògica sobre interpolar² (v. aquest mot)]

v tr 1 MAT Fer una extrapolació.

2 p ext Extreure una frase del seu context i donar-li un sentit diferent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extrapolar

GERUNDI: extrapolant

PARTICIPI: extrapolat, extrapolada, extrapolats, extrapolades

INDICATIU PRESENT: extrapolo, extrapoles, extrapola, extrapolem, extrapoleu, extrapolen

INDICATIU IMPERFET: extrapolava, extrapolaves, extrapolava, extrapolàvem, extrapolàveu, extrapolaven

INDICATIU PASSAT: extrapolí, extrapolares, extrapolà, extrapolàrem, extrapolàreu, extrapolaren

INDICATIU FUTUR: extrapolaré, extrapolaràs, extrapolarà, extrapolarem, extrapolareu, extrapolaran

INDICATIU CONDICIONAL: extrapolaria, extrapolaries, extrapolaria, extrapolaríem, extrapolaríeu, extrapolarien

SUBJUNTIU PRESENT: extrapoli, extrapolis, extrapoli, extrapolem, extrapoleu, extrapolin

SUBJUNTIU IMPERFET: extrapolés, extrapolessis, extrapolés, extrapoléssim, extrapoléssiu, extrapolessin

IMPERATIU: extrapola, extrapoli, extrapolem, extrapoleu, extrapolin

->extraradi

■extraradi

m GEOG URB Sector que envolta el centre urbà d’una població i que constitueix una transició vers el medi rural proper.

->extraregional

extraregional

Part. sil.: ex_tra_re_gi_o_nal

[de regional]

adj GEOBOT Dit de les associacions vegetals que s’estenen per regions diferents.

->extrasensorial

■extrasensorial

Part. sil.: ex_tra_sen_so_ri_al

[de sensorial]

adj Que es percep sense la intervenció dels sentits.

->extrasístole

■extrasístole

f PAT Contracció prematura i dèbil del cor que n’altera el ritme regular.

->extraterrestre

■extraterrestre

[de terrestre]

1 adj De fora de la Terra i de la seva atmosfera.

2 adj i m i f Dit d’éssers intel·ligents que hom suposa que habiten altres mons i apareixen a la Terra tripulant alguna mena de naus espacials.

->extraterritorial

■extraterritorial

Part. sil.: ex_tra_ter_ri_to_ri_al

[de territorial]

adj DR Fora dels límits territorials d’una jurisdicció.

->extraterritorialitat

■extraterritorialitat

Part. sil.: ex_tra_ter_ri_to_ri_a_li_tat

[de extraterritorial]

f 1 DR Qualitat d’extraterritorial.

2 DR INTERN Dret o privilegi basat en una ficció jurídica que considera persones, coses i locals com si estiguessin fora del territori en què es troben per a continuar sotmesos a les lleis de llurs països d’origen.

->extratropical

extratropical

adj BIOGEOG Propi de les terres no tropicals (s’oposa a intertropical).

->extraure

■extraure

Part. sil.: ex_trau_re

[del ll. extrahĕre, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v [p p extret -a] tr Extreure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extraure

GERUNDI: extraient

PARTICIPI: extret, extreta, extrets, extretes

INDICATIU PRESENT: extrac, extraus, extrau, extraiem, extraieu, extrauen

INDICATIU IMPERFET: extreia, extreies, extreia, extrèiem, extrèieu, extreien

INDICATIU PASSAT: extraguí, extragueres, extragué, extraguérem, extraguéreu, extragueren

INDICATIU FUTUR: extrauré, extrauràs, extraurà, extraurem, extraureu, extrauran

INDICATIU CONDICIONAL: extrauria, extrauries, extrauria, extrauríem, extrauríeu, extraurien

SUBJUNTIU PRESENT: extragui, extraguis, extragui, extraguem, extragueu, extraguin

SUBJUNTIU IMPERFET: extragués, extraguessis, extragués, extraguéssim, extraguéssiu, extraguessin

IMPERATIU: extrau, extragui, extraguem, extraieu, extraguin

->extrauterí

extrauterí -ina

Part. sil.: ex_tra_u_te_rí

adj OBST i PAT Situat o que té lloc fora de la cavitat uterina. Embaràs extrauterí.

->extravagància

■extravagància

Part. sil.: ex_tra_va_gàn_ci_a

[de extravagant; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat d’extravagant.

2 Acció, paraula, pròpia d’una persona extravagant.

->extravagant

■extravagant

[de extravagar; 1a FONT: 1535]

1 adj Que és fora de certs límits.

2 DR 1 adj Dit del text no inclòs en un corpus o una col·lecció preexistent.

2 m Dit del notari o escrivà que no tenia assentament fix en una notaria, una cúria o un òrgan oficial.

3 1 adj i m i f Que és fora del sentit comú en allò que fa o que diu, que es comporta d’una manera estranya, extraordinària. Diuen que té fama d’extravagant.

2 adj p ext La conducta del teu germà ha estat bastant extravagant.

->extravagantment

■extravagantment

[de extravagant]

adv D’una manera extravagant.

->extravagar

■extravagar

[de extra- i vagar²; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr 1 1 Apartar-se algú del seu camí.

2 esp i fig Deixar-se anar a digressions.

2 Dir, fer, coses extravagants.

3 Desvariejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extravagar

GERUNDI: extravagant

PARTICIPI: extravagat, extravagada, extravagats, extravagades

INDICATIU PRESENT: extravago, extravagues, extravaga, extravaguem, extravagueu, extravaguen

INDICATIU IMPERFET: extravagava, extravagaves, extravagava, extravagàvem, extravagàveu, extravagaven

INDICATIU PASSAT: extravaguí, extravagares, extravagà, extravagàrem, extravagàreu, extravagaren

INDICATIU FUTUR: extravagaré, extravagaràs, extravagarà, extravagarem, extravagareu, extravagaran

INDICATIU CONDICIONAL: extravagaria, extravagaries, extravagaria, extravagaríem, extravagaríeu, extravagarien

SUBJUNTIU PRESENT: extravagui, extravaguis, extravagui, extravaguem, extravagueu, extravaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: extravagués, extravaguessis, extravagués, extravaguéssim, extravaguéssiu, extravaguessin

IMPERATIU: extravaga, extravagui, extravaguem, extravagueu, extravaguin

->extravasació

■extravasació

Part. sil.: ex_tra_va_sa_ci_ó

[de extravasar-se]

f 1 Acció d’extravasar-se;

2 l’efecte.

->extravasar-se

■extravasar-se

[de vas]

v pron Sortir un líquid, per filtració o efusió, del seu conducte normal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extravasar

GERUNDI: extravasant

PARTICIPI: extravasat, extravasada, extravasats, extravasades

INDICATIU PRESENT: extravaso, extravases, extravasa, extravasem, extravaseu, extravasen

INDICATIU IMPERFET: extravasava, extravasaves, extravasava, extravasàvem, extravasàveu, extravasaven

INDICATIU PASSAT: extravasí, extravasares, extravasà, extravasàrem, extravasàreu, extravasaren

INDICATIU FUTUR: extravasaré, extravasaràs, extravasarà, extravasarem, extravasareu, extravasaran

INDICATIU CONDICIONAL: extravasaria, extravasaries, extravasaria, extravasaríem, extravasaríeu, extravasarien

SUBJUNTIU PRESENT: extravasi, extravasis, extravasi, extravasem, extravaseu, extravasin

SUBJUNTIU IMPERFET: extravasés, extravasessis, extravasés, extravaséssim, extravaséssiu, extravasessin

IMPERATIU: extravasa, extravasi, extravasem, extravaseu, extravasin

->extravascular

extravascular

[de vascular]

adj ANAT Que és situat o que té lloc fora dels vasos.

->extravenar-se

■extravenar-se

[de vena¹]

v pron PAT Extravasar-se la sang de les venes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extravenar

GERUNDI: extravenant

PARTICIPI: extravenat, extravenada, extravenats, extravenades

INDICATIU PRESENT: extraveno, extravenes, extravena, extravenem, extraveneu, extravenen

INDICATIU IMPERFET: extravenava, extravenaves, extravenava, extravenàvem, extravenàveu, extravenaven

INDICATIU PASSAT: extravení, extravenares, extravenà, extravenàrem, extravenàreu, extravenaren

INDICATIU FUTUR: extravenaré, extravenaràs, extravenarà, extravenarem, extravenareu, extravenaran

INDICATIU CONDICIONAL: extravenaria, extravenaries, extravenaria, extravenaríem, extravenaríeu, extravenarien

SUBJUNTIU PRESENT: extraveni, extravenis, extraveni, extravenem, extraveneu, extravenin

SUBJUNTIU IMPERFET: extravenés, extravenessis, extravenés, extravenéssim, extravenéssiu, extravenessin

IMPERATIU: extravena, extraveni, extravenem, extraveneu, extravenin

->extraversió

■extraversió

Part. sil.: ex_tra_ver_si_ó

[en psicologia, terme oposat a introversió (v. aquest mot i extravertit)]

f PSIC Qualitat d’extravertit.

->extravertit

■extravertit -ida

[formació culta analògica en oposició a introvertit (v. aquest mot i extraversió)]

adj i m i f PSIC Que tendeix a una actitud positiva envers els altres i oberta a les relacions socials.

->extraviar

■extraviar

Part. sil.: ex_tra_vi_ar

[1803; de via¹; AUTOR: DEst.]

v 1 1 tr Fer perdre el camí, descaminar.

2 esp pron Ens vam extraviar pel bosc.

3 pron Perdre’s una cosa. Se m’ha extraviat el bolígraf.

2 fig 1 tr Fer caure en l’error o en el mal, desencaminar.

2 pron Anant amb tal companyia s’extraviarà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extraviar

GERUNDI: extraviant

PARTICIPI: extraviat, extraviada, extraviats, extraviades

INDICATIU PRESENT: extravio, extravies, extravia, extraviem, extravieu, extravien

INDICATIU IMPERFET: extraviava, extraviaves, extraviava, extraviàvem, extraviàveu, extraviaven

INDICATIU PASSAT: extravií, extraviares, extravià, extraviàrem, extraviàreu, extraviaren

INDICATIU FUTUR: extraviaré, extraviaràs, extraviarà, extraviarem, extraviareu, extraviaran

INDICATIU CONDICIONAL: extraviaria, extraviaries, extraviaria, extraviaríem, extraviaríeu, extraviarien

SUBJUNTIU PRESENT: extraviï, extraviïs, extraviï, extraviem, extravieu, extraviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: extraviés, extraviessis, extraviés, extraviéssim, extraviéssiu, extraviessin

IMPERATIU: extravia, extraviï, extraviem, extravieu, extraviïn

->extrem

■extrem -a

[del ll. extremus, -a, -um, íd., superlatiu de extĕrus (v. extra); 1a FONT: 996]

1 1 adj i m Que en una direcció o successió donada és al darrer lloc, a l’últim de tot. L’Extrem Orient. Les províncies extremes de l’imperi Romà. L’extrem meridional d’Àfrica. És a l’extrem del pont. Els extrems dels dits.

2 [f extrem] m i f ESPORT En el futbol i altres esports d’equip, jugador de la línia davantera que practica l’acció atacant per les zones laterals del camp de joc; ala.

3 extrema dreta (o extrema esquerra) POLÍT Tendència radical extremada dins una línia política de dreta o d’esquerra, respectivament.

2 fig 1 adj i m Que ateny el grau més alt o un grau molt alt, que excedeix al màxim o fortament allò que és mesurat, ordinari, etc. No hi fa extrem de fred ni extrem de calor. L’extrema gravetat de la situació. Una ignorància extrema. Un cas extrem. Una opinió extrema.

2 adj esp Dit d’un mitjà enormement irregular o atzarós, al qual hom no recorre sinó com a última opció. Remeis extrems.

3 en extrem loc adv Moltíssim, en el grau màxim. Em pesa en extrem d’haver-te ofès.

4 portar a l’extrem (o a l’últim, o al darrer extrem) loc verb Portar a ultrança.

3 1 adj i m Dit de cadascun dels dos punts, moments, graus, estats, etc., d’una cosa més distants l’un de l’altre. Van recórrer la costa d’extrem a extrem.

2 adj i m MAT En una funció, punt on hi ha un màxim o un mínim.

3 anar d’extrem a extrem (o passar, o anar, d’un extrem a l’altre) adj , loc verb i m fig Passar bruscament d’una actitud, una opinió, etc., a la contrària.

4 els extrems es toquen adj , loc verb i m fig Expressió per a indicar que les coses oposades tenen sovint alguna semblança, sobretot quant als efectes.

->extremadament

■extremadament

[de extremat; 1a FONT: 1423]

adv D’una manera extremada.

->extremal

extremal

[de extrem; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj i m ÀLG Dit de l’element maximal o minimal d’un conjunt qualsevol.

->extremament

■extremament

[de extrem]

adv D’una manera extrema, a un alt grau.

->extremar

■extremar

[de extrem; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 tr Portar una cosa a l’extrem, al grau més alt. Extremar el rigor. Extremar l’amabilitat.

2 pron Posar tota la cura possible en l’execució d’una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extremar

GERUNDI: extremant

PARTICIPI: extremat, extremada, extremats, extremades

INDICATIU PRESENT: extremo, extremes, extrema, extremem, extremeu, extremen

INDICATIU IMPERFET: extremava, extremaves, extremava, extremàvem, extremàveu, extremaven

INDICATIU PASSAT: extremí, extremares, extremà, extremàrem, extremàreu, extremaren

INDICATIU FUTUR: extremaré, extremaràs, extremarà, extremarem, extremareu, extremaran

INDICATIU CONDICIONAL: extremaria, extremaries, extremaria, extremaríem, extremaríeu, extremarien

SUBJUNTIU PRESENT: extremi, extremis, extremi, extremem, extremeu, extremin

SUBJUNTIU IMPERFET: extremés, extremessis, extremés, extreméssim, extreméssiu, extremessin

IMPERATIU: extrema, extremi, extremem, extremeu, extremin

->extremat

■extremat -ada

[de extremar; 1a FONT: 1616]

adj 1 Portat a l’extrem, al grau més alt.

2 1 Que porta una cosa o les coses a l’extrem.

2 esp Que es compon d’una manera atrevida, extraordinària, seguint a ultrança l’última moda, etc.

3 p ext Un vestit extremat.

->extremeny

■extremeny -a

1 adj i m i f D’Extremadura o de l’extremeny (subdialecte).

2 m LING Subdialecte del lleonès parlat a Extremadura.

->extremer

extremer -a

[de extrem; 1a FONT: 1090]

adj 1 ant Situat a l’extrem.

2 queixal extremer (o simplement extremer) dial Queixal del seny.

->extremisme

■extremisme

[de extrem]

m 1 Condició d’extremista.

2 Opinió pròpia d’un extremista.

->extremista

■extremista

[de extrem]

adj i m i f Que sosté opinions extremes; radical.

->extremitat

■extremitat

[del ll. extremĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat d’extrem.

2 Part extrema d’una cosa; extrem.

3 ANAT ANIM 1 Apèndix del cos dels vertebrats que serveix per al desplaçament i la prensió.

2 p ext Pota, tentacle, etc., dels invertebrats.

4 HERÀLD Nom genèric de la cua, la llengua, les dents, les arpes, les ungles, els corns, etc., dels animals.

->extremitud

■extremitud

[de extrem; 1a FONT: s. XVII]

f 1 Grau extrem.

2 Moment extrem; darreria.

3 PAT [sovint en pl] 1 Convulsió darrera d’un moribund.

2 hiperb Convulsió.

->extremós

■extremós -osa

[de extrem]

adj 1 Mancat de mesura, de moderació.

2 Molt expressiu en les seves demostracions d’afecte.

->extremosament

■extremosament

[de extremós]

adv D’una manera extremosa.

->extremunciar

■extremunciar

Part. sil.: ex_tre_mun_ci_ar

[de extremunció; 1a FONT: 1575, DPou.]

v tr LITÚRG Administrar l’extremunció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extremunciar

GERUNDI: extremunciant

PARTICIPI: extremunciat, extremunciada, extremunciats, extremunciades

INDICATIU PRESENT: extremuncio, extremuncies, extremuncia, extremunciem, extremuncieu, extremuncien

INDICATIU IMPERFET: extremunciava, extremunciaves, extremunciava, extremunciàvem, extremunciàveu, extremunciaven

INDICATIU PASSAT: extremuncií, extremunciares, extremuncià, extremunciàrem, extremunciàreu, extremunciaren

INDICATIU FUTUR: extremunciaré, extremunciaràs, extremunciarà, extremunciarem, extremunciareu, extremunciaran

INDICATIU CONDICIONAL: extremunciaria, extremunciaries, extremunciaria, extremunciaríem, extremunciaríeu, extremunciarien

SUBJUNTIU PRESENT: extremunciï, extremunciïs, extremunciï, extremunciem, extremuncieu, extremunciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: extremunciés, extremunciessis, extremunciés, extremunciéssim, extremunciéssiu, extremunciessin

IMPERATIU: extremuncia, extremunciï, extremunciem, extremuncieu, extremunciïn

->extremunció

■extremunció

Part. sil.: ex_tre_mun_ci_ó

[de unció; 1a FONT: 1545]

f LITÚRG Unció dels malalts.

->extret

■extret

[de extreure]

m 1 QUÍM IND, ALIM i FARM 1 Substància que hom extreu d’una altra per evaporació, maceració, lixiviació, decocció o infusió, la qual posseeix la virtut característica d’aquesta en forma concentrada.

2 Preparat obtingut evaporant el suc d’una planta. Extret d’espígol.

3 Preparat galènic constituït per concentrats de drogues animals i vegetals.

4 PERFUMEssència.

5 extret de carn Substància que conté tots els principis alimentaris i aromàtics de la carn en elevada concentració.

6 extret fluid Extret líquid que conté, en pes, els principis actius continguts en el producte original.

7 extret hepàtic Extret obtingut de fetge de bou i d’altres animals, que hom suposa que conté els principis actius del fetge fresc.

8 extret sec Residu fix.

9 extret tou Extret en el qual hom ha eliminat, per evaporació, una part del dissolvent emprat en l’extracció.

2 BIBLIOG Tiratge a part.

->extreure

■extreure

Part. sil.: ex_treu_re

[de treure]

[p p extret -a] v tr 1 Treure alguna cosa d’una posició fixa per tracció, succió, etc. Extreure una dent, un queixal. Extreure una espina ficada a la carn. Extreure pedra d’una pedrera. Extreure carbó d’una mina.

2 BIBLIOT i LIT Treure d’un escrit, un llibre, etc., un passatge que hom copia o una part que és publicada separadament.

3 QUÍM IND i QUÍM ANAL Separar, d’una substància, un dels seus components per mitjà d’una extracció.

4 extreure una arrel MAT Calcular l’arrel quadrada, cúbica, etc., d’un nombre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extreure

GERUNDI: extraient

PARTICIPI: extret, extreta, extrets, extretes

INDICATIU PRESENT: extrec, extreus, extreu, extraiem, extraieu, extreuen

INDICATIU IMPERFET: extreia, extreies, extreia, extrèiem, extrèieu, extreien

INDICATIU PASSAT: extraguí, extragueres, extragué, extraguérem, extraguéreu, extragueren

INDICATIU FUTUR: extrauré, extrauràs, extraurà, extraurem, extraureu, extrauran

INDICATIU CONDICIONAL: extrauria, extrauries, extrauria, extrauríem, extrauríeu, extraurien

SUBJUNTIU PRESENT: extregui, extreguis, extregui, extraguem, extragueu, extreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: extragués, extraguessis, extragués, extraguéssim, extraguéssiu, extraguessin

IMPERATIU: extreu, extregui, extraguem, extraieu, extreguin

->extrínsec

■extrínsec -a

[del ll. extrinsecus, íd.; 1a FONT: c. 1500, Cauliach]

adj 1 Que ve de fora, que no és tret directament de la cosa mateixa, sinó de circumstàncies exteriors, accessòries. El mal s’agreujà per raons extrínseques. Valor extrínsec d’una moneda.

2 ELECTRÒN Dit del semiconductor que conté impureses que influeixen en les seves propietats elèctriques.

->extrínsecament

■extrínsecament

[de extrínsec]

adv D’una manera extrínseca.

->extrors

■extrors -a

[del ll. extrorsum ‘enfora’]

adj BOT Dit de l’antera dirigida cap enfora.

->extrudibilitat

■extrudibilitat

f Qualitat d’extrudible.

->extrudible

■extrudible

adj Susceptible d’ésser extrudit.

->extrudir

■extrudir

v tr Realitzar l’extrusió (d’una matèria plàstica).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: extrudir

GERUNDI: extrudint

PARTICIPI: extrudit, extrudida, extrudits, extrudides

INDICATIU PRESENT: extrudeixo, extrudeixes, extrudeix, extrudim, extrudiu, extrudeixen

INDICATIU IMPERFET: extrudia, extrudies, extrudia, extrudíem, extrudíeu, extrudien

INDICATIU PASSAT: extrudí, extrudires, extrudí, extrudírem, extrudíreu, extrudiren

INDICATIU FUTUR: extrudiré, extrudiràs, extrudirà, extrudirem, extrudireu, extrudiran

INDICATIU CONDICIONAL: extrudiria, extrudiries, extrudiria, extrudiríem, extrudiríeu, extrudirien

SUBJUNTIU PRESENT: extrudeixi, extrudeixis, extrudeixi, extrudim, extrudiu, extrudeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: extrudís, extrudissis, extrudís, extrudíssim, extrudíssiu, extrudissin

IMPERATIU: extrudeix, extrudeixi, extrudim, extrudiu, extrudeixin

->extrusió

■extrusió

Part. sil.: ex_tru_si_ó

[del b. ll. extrusio, -ōnis ‘expulsió’]

f 1 METAL·L i PLÀST Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.

2 GEOMORF Procés de sortida de les roques subjacents, en estat de fusió, a través dels aparells volcànics.

->extrusiu

■extrusiu -iva

Part. sil.: ex_tru_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. extrusus, -a, -um, participi de extrudĕre ‘expulsar’]

adj PETROG Dit de les roques volcàniques que han sortit a l’exterior en forma de lava compacta i que s’han consolidat sobre la superfície del terreny.

->extrusor

■extrusor -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. extrusus, -a, -um, participi de extrudĕre ‘expulsar’]

1 TECNOL 1 adj Que produeix extrusió.

2 m Dispositiu que obliga a passar el material en l’extrusió.

2 màquina extrusora (o simplement extrusora) PLÀST Màquina emprada en l’extrusió de plàstics.

->exuberància

■exuberància

Part. sil.: e_xu_be_ràn_ci_a

[del ll. exuberantia, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat d’exuberant. L’exuberància de la vegetació. L’exuberància de la seva imaginació.

2 MED Proliferació excessiva o abundant.

->exuberant

■exuberant

[del ll. exuberans, -ntis, participi pres. de exuberare ‘desbordar, abundar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Abundant i copiós en excés, que té un excés de plenitud.

->exuberantment

■exuberantment

[de exuberant]

adv Amb exuberància.

->exulceració

■exulceració

Part. sil.: ex_ul_ce_ra_ci_ó

[del ll. exulceratio, -ōnis, íd.]

f PAT 1 Acció d’exulcerar;

2 l’efecte.

->exulcerar

■exulcerar

Part. sil.: ex_ul_ce_rar

[del ll. exulcerare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr PAT Ulcerar superficialment (l’epidermis) sense atènyer la capa basal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: exulcerar

GERUNDI: exulcerant

PARTICIPI: exulcerat, exulcerada, exulcerats, exulcerades

INDICATIU PRESENT: exulcero, exulceres, exulcera, exulcerem, exulcereu, exulceren

INDICATIU IMPERFET: exulcerava, exulceraves, exulcerava, exulceràvem, exulceràveu, exulceraven

INDICATIU PASSAT: exulcerí, exulcerares, exulcerà, exulceràrem, exulceràreu, exulceraren

INDICATIU FUTUR: exulceraré, exulceraràs, exulcerarà, exulcerarem, exulcerareu, exulceraran

INDICATIU CONDICIONAL: exulceraria, exulceraries, exulceraria, exulceraríem, exulceraríeu, exulcerarien

SUBJUNTIU PRESENT: exulceri, exulceris, exulceri, exulcerem, exulcereu, exulcerin

SUBJUNTIU IMPERFET: exulcerés, exulceressis, exulcerés, exulceréssim, exulceréssiu, exulceressin

IMPERATIU: exulcera, exulceri, exulcerem, exulcereu, exulcerin

->exultació

■exultació

Part. sil.: e_xul_ta_ci_ó

[del ll. exsultatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f Acció d’exultar.

->exultant

■exultant

[de exultar]

adj Que exulta.

->exultar

■exultar

[del ll. exsultare, íd., der. de saltare; 1a FONT: c. 1900]

v intr Estar transportat d’alegria, estar extraordinàriament content.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: exultar

GERUNDI: exultant

PARTICIPI: exultat, exultada, exultats, exultades

INDICATIU PRESENT: exulto, exultes, exulta, exultem, exulteu, exulten

INDICATIU IMPERFET: exultava, exultaves, exultava, exultàvem, exultàveu, exultaven

INDICATIU PASSAT: exultí, exultares, exultà, exultàrem, exultàreu, exultaren

INDICATIU FUTUR: exultaré, exultaràs, exultarà, exultarem, exultareu, exultaran

INDICATIU CONDICIONAL: exultaria, exultaries, exultaria, exultaríem, exultaríeu, exultarien

SUBJUNTIU PRESENT: exulti, exultis, exulti, exultem, exulteu, exultin

SUBJUNTIU IMPERFET: exultés, exultessis, exultés, exultéssim, exultéssiu, exultessin

IMPERATIU: exulta, exulti, exultem, exulteu, exultin

->exutori

■exutori

[formació culta analògica sobre la base del ll. exutus, -a, -um, participi de exuĕre ‘deixar sortir, eliminar’]

m TERAP Úlcera artificial per a mantenir una supuració permanent.

->exúvia

■exúvia

Part. sil.: e_xú_vi_a

[del ll. exuviae (fem. pl.) o exuvia (pl. de exuvium) ‘despulles’]

f ZOOL Pell o exosquelet que es desprèn en l’exuviació.

->exuviació

■exuviació

Part. sil.: e_xu_vi_a_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. exuviae ‘despulles’]

f ZOOL Procés de canvi de la pell o de l’exosquelet que es dóna en insectes, crustacis, serps, etc.

->exvot

■exvot

[del ll. ex voto ‘del o pel vot’]

m RELIG Do fet a Crist, a la Mare de Déu o a un sant en compliment d’un vot o en record d’un benefici rebut, consistent en un objecte (ciri, llàntia, fotografia, etc.) que hom penja a la paret o al sostre d’una capella o un temple.