S

->S

S

símb 1 sud.

2 FÍS entropia.

3 GEOM superfície 2.

4 METROL siemens.

5 QUÍM FÍS singlet.

6 QUÍM INORG sofre.

->s.

s.

abrev 1 CRON segle 1.

2 següent.

->’s¹

■’s¹

pron Forma que adopta el pronom personal es quan, no seguint-lo cap altre pronom, va immediatament darrere d’un verb acabat en vocal. Això és vendre’s l’ànima.

->’s²

’s²

pron Reducció habitual, en la parla col·loquial, del pronom nos situat entre un verb en primera persona del plural i un altre pronom. Anem’s-en (per anem-nos-en).

->’s³

’s³

pron Reducció habitual, en la parla col·loquial, del pronom vos situat entre un verb en segona persona del plural i un altre pronom. Fixeu’s-hi (per fixeu-vos-hi).

->s’¹

■s’¹

art 1 Forma de l’article definit o determinat masculí del parlar salat davant d’un nom començat en vocal o h. S’estudi. S’arbre.

2 Forma de l’article definit o determinat femení del parlar salat davant d’un nom començat en vocal (precedida o no de h) altra que i o u àtones. S’ala. S’honradesa.

->s’²

■s’²

pron Forma que adopta el pronom personal es davant d’un verb començat en vocal o h o davant dels pronoms ho i hi. S’assabenta de tot. S’ho pren molt bé. Abans s’hi pensa.

->sa¹

■sa¹

[del ll. sua, 3a pers. fem. sing. del pronom possessiu, contret en sa en construccions proclítiques del ll. vg; 1a FONT: s. XII, Hom.]

[pl ses] [no emprat sinó atributivament i anteposat al nom] adj Possessiu femení que fa referència a la tercera persona del singular; la seva. Sa germana.

->sa²

■sa²

[del ll. ipsa ‘ella mateixa’ (v. es²)]

art Article definit femení del parlar salat.

->sa³ sana

■sa³ sana

Hom.: ça

[del ll. sanus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

adj 1 1 Que gaudeix de bona salut, no malalt. Tinc quatre fills, tots sans i adrets.

2 Que revela salut. Té uns colors sans.

3 p ext Exempt de dany, de corrupció, no fet malbé. Aquest presseguer no té cap préssec sa: tots són tocats de la malura.

4 sa i estalvi Escapat d’un perill sense haver-ne rebut gens de dany.

2 Bo per a la salut, que no la danya. Una alimentació sana. Un clima, un país, sa. Un exercici sa.

3 fig No tenir el cap sa. Una doctrina sana. No ha quedat un plat sa: tots són esquerdats o escantonats.

->SA

SA

sigla f ECON i DR societat anònima.

->s. a.

s. a.

abrev ECON i DR societat anònima.

->saba

■saba

[probablement del ll. sapa ‘vi o most cuit’; 1a FONT: 1341]

f 1 1 BOT Líquid que circula a través dels teixits vasculars de les plantes i que consisteix en aigua amb substàncies minerals i orgàniques dissoltes.

2 fig Allò que dóna a una cosa el seu vigor, que expressa vitalitat. Escriu uns articles abrandats, plens de saba.

3 xarop de saba de pi FARM Preparat que hom feia a base de gemmes de pi per maceració alcohòlica (1:1), al qual afegia després deu vegades el seu pes d’aigua bullent i sucre.

2 TÈXT Preparació que hom dóna a la roba perquè fixi i formi els colors en tenyir-la.

->sabadellenc

■sabadellenc -a

adj i m i f De Sabadell (Vallès Occidental).

->sabadilla

sabadilla

f BOT i FARM Planta de la família de les liliàcies (Veratum officinale), la llavor de la qual conté alcaloides i té aplicacions farmacèutiques.

->saballó

■saballó

m ENTOM Viró.

->saballonera

■saballonera

adj i f ENTOM Dit de la mosca vironera.

->sabana

■sabana

[del cast. sabana ‘plana americana’, i aquest, del taïno d’Haití çavána, íd.]

f GEOBOT Tipus de vegetació propi de les regions tropicals amb una estació seca, que consisteix en una praderia d’herbes altes, entre les quals predominen les gramínies, amb arbres o arbusts dispersos.

->sabaner

■sabaner -a

[de sabana]

adj GEOBOT Relatiu o pertanyent a la sabana.

->sabanoide

sabanoide

Part. sil.: sa_ba_noi_de

[de sabana]

adj GEOBOT Semblant a una sabana.

->sàbat

■sàbat

[del ll. sabbătum, i aquest, de l’hebreu šabbãth, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m 1 JUD Setè dia de la setmana hebrea, consagrat a Jahvè, en què hom interromp el treball.

2 ESOT, MIT i HIST En les llegendes medievals germàniques, reunió nocturna de bruixes i bruixots per celebrar llur festa en homenatge al diable.

->sabata

■sabata

[d’origen incert; malgrat de ser un mot comú en la majoria de llengües romàniques i d’altres de no romàniques (eslaves, turc, àrab, persa), no s’hi veu relació etimològica entre elles; 1a FONT: 1268]

1 1 f CALÇ Calçat de cuir, feltre o altra matèria que cobreix el peu i eventualment el turmell, amb sola de cuir, de goma, etc. Sabata alta, baixa.

2 adj i m i f col·loq Toix, ignorant. Ets un sabata.

3 amb una sabata i una espardenya Amb mitjans insuficients.

4 no arribar (a algú) a la sola de la sabata Ésser-li molt inferior.

5 riure (o tenir gana) una sabata Estar feta malbé amb la sola desenganxada, desclavada, del davant.

6 trobar sabata de son peu fig Trobar allò que hom cercava, rebre les conseqüències d’allò que hom ha fet.

2 f CONSTR 1 Peça, generalment de fusta, posada damunt un peu dret, una columna, etc., que suporta una biga o altre element horitzontal.

2 Solera sobre la qual descansa un peu dret.

3 f CONSTR NAV 1 Falsa quilla, post de fusta dura que és fixada a la quilla d’algunes embarcacions de fusta, per la seva part inferior i en tota la seva llargada, per tal de reforçar-la i protegir-la en les avarades i en les entrades al dic.

2 Peça de fusta que és fixada a la part superior de la roda d’una embarcació de pesca.

3 Tros de fusta amb encaix que hom posa entre l’àncora i el buc d’una embarcació, quan es porta penjada.

4 f TECNOL Peça metàl·lica una de les cares de la qual, còncava i revestida de material antifricció, és aplicada contra la superfície exterior de la part anular d’una roda d’un vehicle, d’una màquina, etc., per tal de frenar-la, en el fre anomenat fre de tambor.

5 f TÈXT Peça metàl·lica corba, on va fixat el peu de l’espasa, en alguns jocs de picar dels telers.

->sabatada

■sabatada

[de sabata]

f 1 Cop de sabata.

2 fig Disbarat, dita molt absurda.

->sabatasses

■sabatasses

[de sabata]

adj, m i f inv Toix, imbècil, ignorant. És un sabatasses.

->sabatejar

■sabatejar

[de sabata]

v tr 1 Donar sabatades.

2 fig Reprendre fortament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sabatejar

GERUNDI: sabatejant

PARTICIPI: sabatejat, sabatejada, sabatejats, sabatejades

INDICATIU PRESENT: sabatejo, sabateges, sabateja, sabategem, sabategeu, sabategen

INDICATIU IMPERFET: sabatejava, sabatejaves, sabatejava, sabatejàvem, sabatejàveu, sabatejaven

INDICATIU PASSAT: sabategí, sabatejares, sabatejà, sabatejàrem, sabatejàreu, sabatejaren

INDICATIU FUTUR: sabatejaré, sabatejaràs, sabatejarà, sabatejarem, sabatejareu, sabatejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sabatejaria, sabatejaries, sabatejaria, sabatejaríem, sabatejaríeu, sabatejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sabategi, sabategis, sabategi, sabategem, sabategeu, sabategin

SUBJUNTIU IMPERFET: sabategés, sabategessis, sabategés, sabategéssim, sabategéssiu, sabategessin

IMPERATIU: sabateja, sabategi, sabategem, sabategeu, sabategin

->sabater

■sabater -a

[de sabata; 1a FONT: 1044]

1 m i f OFIC 1 Persona que fa o adoba calçat o en ven.

2 sabater de vell Pegot.

2 m ART i CONSTR Plantilla de cartó, de fullola o de metall que hom utilitza per a passar motllura sobre un material encara tendre mitjançant el desplaçament lineal guiat per un regle.

3 m ENTOM Nom donat a diversos insectes heteròpters pertanyents a les famílies dels gèrrids i dels hidromètrids.

4 m MOBL Moble fet especialment per a guardar-hi sabates.

5 adj 1 Dit d’una menja preparada, adobada, posada en conserva, etc., que s’ha fet malbé.

2 olives sabateres Dit de les olives que després de salades i posades en conserva s’han tornat toves i de color fosc.

6 adj JOCS 1 Dit d’una partida de joc en què no s’ha guanyat cap punt.

2 restar sabater (un jugador) Fer una partida sabatera.

7 quatre sabaters JOCS Artifici de paper amb quatre becs que s’obren de dos en dos i que ha donat origen al joc anomenat cel-infern.

->sabatera

■sabatera

[de sabata]

f BOT Bolet de la família de les poliporàcies (Polyporus [Caloporus] pes-caprae), carnós, de color fosc i amb la cama excèntrica, comestible i que es fa sobre coníferes i arbres caducifolis.

->sabaterada

■sabaterada

[de sabater]

f Cosa mal feta, no gens reeixida, bunyol.

->sabateria

■sabateria

Part. sil.: sa_ba_te_ri_a

[de sabater; 1a FONT: 1242]

f 1 Ofici de sabater.

2 Obrador o botiga de sabater.

->sabateta

■sabateta

[de sabata]

f 1 Sabata petita.

2 sabateta de la Mare de Déu ZOOL Orella de mar.

3 pl BOT Abellera.

->sabatí

■sabatí -ina

[de sàbat]

1 adj Relatiu o pertanyent al dissabte.

2 f Controvèrsia sobre diferents temes que solien tenir els estudiants de les facultats antigues el dissabte.

3 f CATOL Conjunt d’actes de devoció en honor de la Mare de Déu, sobretot la recitació del petit ofici, que hom fa en dissabte.

->sabàtic

■sabàtic -a

[de sàbat]

adj Relatiu o pertanyent al sàbat. Descans sabàtic. Any sabàtic.

->sabatilla

■sabatilla

[de sabata; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 CALÇ 1 Sabata lleugera, feta de roba, feltre, pell fina, plàstic, etc., amb sola molt prima, generalment sense taló i sense cordons ni cap altra subjecció, que hom sol portar per casa.

2 Calçat lleuger, de sola molt flexible i antilliscant, utilitzat pels esportistes.

2 TRANSP Soc.

->sabatisme

■sabatisme

[de sàbat]

m 1 Acció de sabatitzar.

2 CRIST Tendència judaïtzant, pròpia de nombroses sectes postreformades, a tornar a posar en vigor l’observança del sàbat.

->sabatitzar

■sabatitzar

[de sàbat]

v intr 1 1 Observar un jueu el descans sabàtic.

2 Entre els judaïtzants i en algunes sectes cristianes sabatistes, observar la festa el dissabte en lloc del diumenge.

2 Descansar després d’un treball assidu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sabatitzar

GERUNDI: sabatitzant

PARTICIPI: sabatitzat, sabatitzada, sabatitzats, sabatitzades

INDICATIU PRESENT: sabatitzo, sabatitzes, sabatitza, sabatitzem, sabatitzeu, sabatitzen

INDICATIU IMPERFET: sabatitzava, sabatitzaves, sabatitzava, sabatitzàvem, sabatitzàveu, sabatitzaven

INDICATIU PASSAT: sabatitzí, sabatitzares, sabatitzà, sabatitzàrem, sabatitzàreu, sabatitzaren

INDICATIU FUTUR: sabatitzaré, sabatitzaràs, sabatitzarà, sabatitzarem, sabatitzareu, sabatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: sabatitzaria, sabatitzaries, sabatitzaria, sabatitzaríem, sabatitzaríeu, sabatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: sabatitzi, sabatitzis, sabatitzi, sabatitzem, sabatitzeu, sabatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: sabatitzés, sabatitzessis, sabatitzés, sabatitzéssim, sabatitzéssiu, sabatitzessin

IMPERATIU: sabatitza, sabatitzi, sabatitzem, sabatitzeu, sabatitzin

->sabató

sabató

m HIST En l’arnès del cavaller, sabata de malles o de ferro.

->sabatona

■sabatona

[de sabata]

f 1 Sabata petita.

2 esp Primer calçat que hom posa a un infant.

->sabatot

■sabatot

[de sabata]

1 m Sabata vella.

2 adj i m fig Toix, sabatasses.

->sabedor

■sabedor -a

[de saber¹; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj 1 Que està assabentat d’alguna cosa.

2 fer sabedor Fer conèixer, donar notícia. Si passa alguna cosa, fes-me’n sabedor.

->sabeisme

■sabeisme

Part. sil.: sa_be_is_me

m HIST REL Religió dels sabeus, que proclamava l’adoració als astres, a la tríada babilònica i a d’altres déus amb cap d’animal.

->sabel·la

sabel·la

Hom.: sabel·le

f ZOOL Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de la família dels sabèl·lids (Sabella sp), amb el cos completament situat dins un tub cilíndric mucós, membranós o corni. L’espècie principal del gènere, Sabella pavonina, és anomenada també cuc emplomallat.

->sabel·lària

sabel·lària

Part. sil.: sa_bel_là_ri_a

f ZOOL Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de la família dels sabel·làrids (Sabellaria sp), amb el cos dividit en tres regions amb molts segments, sense plomall branquial i amb opercle de dos peduncles.

->sabel·làrids

sabel·làrids

m ZOOL 1 pl Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels sabel·limorfs, que inclou la sabel·lària.

2 sing Anèl·lid de la família dels sabel·làrids.

->sabel·le

sabel·le -a

Hom.: sabel·la

1 adj Relatiu o pertanyent als sabel·les.

2 m i f HIST Membre d’una tribu itàlica situada als Apenins, composta d’umbres, sabins i, sobretot, de samnites.

->sabel·lià

sabel·lià -ana

Part. sil.: sa_bel_li_à

1 adj Relatiu o pertanyent a Sabel·li i al sabel·lianisme.

2 m i f Seguidor del sabel·lianisme.

->sabel·lianisme

sabel·lianisme

Part. sil.: sa_bel_li_a_nis_me

m HIST ECL Denominació donada a la doctrina modalista en la seva forma monarquiana sostinguda pels seguidors de Sabel·li.

->sabèl·lic

sabèl·lic -a

1 adj Sabel·le.

2 m LING Grup de dialectes parlats entre l’Úmbria, el Samni i la Campània, el més important dels quals és el sabí.

->sabèl·lids

sabèl·lids

m ZOOL 1 pl Família d’anèl·lids de la classe dels poliquets, de cos allargat, prostomi reduït, i boca amb una corona de tentacles. Pertanyen a aquesta família els gèneres Sabella, amb S. pavonina (sabel·la o cuc emplomallat), Spirographis, amb S. spallanzanii (espirògrafis o cuc de flor), Myxicola, amb M. infundibulum (cuc de funda) i Branchioma.

2 sing Anèl·lid de la família dels sabèl·lids.

->sabel·limorfs

sabel·limorfs

m ZOOL 1 pl Ordre de poliquets sedentaris que habiten dins un tub corni o mucós secretat per ells mateixos. La família més important d’aquest ordre són els sabèl·lids.

2 sing Poliquet de l’ordre dels sabel·limorfs.

->sabent

■sabent

[de saber¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que sap, que té coneixement d’una cosa. Lamentava sobretot que els seus pares no poguessin ésser sabents de la seva fretura.

2 Que té sentida, regust, sabor de ranci. Oli sabent.

->sabentment

■sabentment

[de sabent]

adv Cientment.

->saber¹

■saber¹

[del ll. sapĕre ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v* 1 tr 1 Conèixer completament, tenir coneixença que una cosa és, s’ha esdevingut, per la informació que hom en té. Saps els motius del seu refús? Saber què cosa és la pobresa. Saber una casa per llogar. Fer saber una cosa a algú. Ho donaré a la noia que tu saps.

2 Déu sap (o qui sap) Expressió que denota la ignorància d’una cosa. Ens vam salvar Déu sap com. Déu sap quan tornaran. Ja qui sap on seríem!

3 fer saber Comunicar, donar notícia.

4 és a saber (o simplement a saber) Fórmula per a entrar en el detall d’una cosa. Les ciències naturals, és a saber, la física, la química,...

5 no saber (algú) què es fa (o què es diu, o què es pesca, etc.) Estar molt atabalat, destarotat. No en facis cas, que no sé què em faig.

6 no sé com D’una manera que hom no pot definir. Avui estic no sé com.

7 no sé què Quelcom que hom no coneix, que hom no pot definir. Té un no sé què de repugnant.

8 saber (algú) de quin mal ha de morir Conèixer els fets que s’esdevindran, especialment els que presenten un caràcter negatiu. Faci’m un pressupost de la reparació del cotxe, així ja sabré de quin mal he de morir.

9 no sé qui Algú que hom no coneix.

10 qui sap? Potser. —Que vindràs al cinema? —Qui sap?

11 no se sap mai Expressió que indica la incertesa d’un fet.

12 saber-la llarga Tenir molta experiència i astúcia.

2 tr 1 Posseir la ciència, l’art, la pràctica, d’una cosa. Saber el llatí. Saber l’alemany. Saber de lletra. Sap conduir un auto. Saber acontentar-se del que un hom té. Ell sap més que jo.

2 Haver après. Saber la lliçó. Saber un actor el seu paper.

3 intr 1 Tenir tal o tal sabor o olor. Aquest llard sap a ranci.

2 saber bé (o saber bo) Ésser agradable. Què li darem que li sàpiga bo?

3 saber greu Lamentar una cosa, sentir pena que s’esdevingui. Li sap molt greu que no hi hagis anat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saber

GERUNDI: sabent

PARTICIPI: sabut, sabuda, sabuts, sabudes

INDICATIU PRESENT: sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben

INDICATIU IMPERFET: sabia, sabies, sabia, sabíem, sabíeu, sabien

INDICATIU PASSAT: sabí, saberes, sabé, sabérem, sabéreu, saberen

INDICATIU FUTUR: sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu, sabran

INDICATIU CONDICIONAL: sabria, sabries, sabria, sabríem, sabríeu, sabrien

SUBJUNTIU PRESENT: sàpiga, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen

SUBJUNTIU IMPERFET: sabés, sabessis, sabés, sabéssim, sabéssiu, sabessin

IMPERATIU: sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen

->saber²

■saber²

[v. saber¹]

m 1 Conjunt de coneixements adquirits per l’estudi. Posar algú tot el seu saber en una empresa.

2 FILOS 1 Coneixement o conjunt de coneixements que, mitjançant la comprovació i una adequada sistematització, donen lloc a la ciència.

2 Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives.

3 saber absolut En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat (finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc.).

->saberut

■saberut -uda

[de saber¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f 1 Que sap molt.

2 esp i iròn Dit d’un que pretén saber molt.

3 iròn Tafaner, delerós de saber noves. Què portes aquí? —Llavor de saberuts.

2 adj Dit del vi o de l’oli que té algun regust.

->sabeu

■sabeu -ea

Part. sil.: sa_beu

1 adj Relatiu o pertanyent als sabeus.

2 m i f HIST Individu d’un poble semític que visqué a l’antic regne de Sabà.

3 m LING Llengua semítica de la branca etiòpica, parlada a l’antic regne de Sabà.

->sabí

■sabí -ina

1 adj Relatiu o pertanyent a la Sabina o als sabins.

2 m i f HIST Individu d’un poble antic de la Itàlia central que, en època històrica, habità el territori comprès entre el Tíber, el Nera i l’Aniene.

->sabina

sabina

Hom.: sabine i savina

f TRANSP Cotxe petit destinat al transport de passatgers per la ciutat.

->sabine

sabine

Hom.: sabina i savina

[del nom del físic nord-americà W. C. Sabine (1868-1919)]

m METROL Unitat anglosaxona de mesura de l’absorció acústica, equivalent a l’absorció d’un peu quadrat d’una superfície que absorbeix tota l’energia que rep.

->sabinià

sabinià -ana

Part. sil.: sa_bi_ni_à

1 adj Relatiu o pertanyent als sabinians.

2 m HIST Membre d’una escola de jurisprudència romana que prengué el nom del jurisconsult Masuri Sabí.

->sabir

■sabir

[del fr. sabir, alteració del cast. o prov. saber, tret de frases sovint repetides en la llengua franca dels ports mediterranis, com mi non sabir, ti sabir]

m LING Llengua mixta, artificial, nascuda en zones de contacte entre dues o més comunitats lingüístiques molt diferents que no tenen cap altre mitjà de comprensió mútua, sobretot en les relacions comercials.

->sable

■sable

[del fr. sable, íd., del b. ll. sabelum, i aquest, del rus sobol o el polonès sabol ‘marta gibelina’, usat per a designar la pell de l’animal i després el color heràldic, com el de la gibelina]

m HERÀLD Color negre representat gràficament per un quadriculat molt fi.

->sabó

■sabó

Hom.: sebó

[del ll. sapo, -ōnis, i aquest, probablement d’un germ. *saipo, íd.; 1a FONT: 1249]

m 1 QUÍM ORG, QUÍM IND i FARM Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras. Sabó fluix o moll, o dur. Sabó fort o de llosa o de pedra.

2 p ext 1 Nom donat a diversos productes d’aspecte o d’ús semblant al sabó.

2 sabó de sastre CONF Esteatita polvoritzada i premsada emprada pels sastres per a fer senyals a la roba.

3 sabó de vidriers VIDR Diòxid de manganès, emprat pels vidriers per a eliminar el color del vidre causat pels composts ferrosos.

3 donar sabó (a algú) fig Ensabonar-lo, adular-lo.

4 sabó de gitana BOT Sabonera.

->saboc

■saboc

m ORNIT Siboc.

->saboga

■saboga

[probablement d’una base cèlt. *sabauca, alteració de la forma documentada samauca, potser causada per lenició cèlt. de -m- en -b-, mot der. del cèlt. samos ‘estiu’, que és quan apareix aquest peix; 1a FONT: 1262]

f ICT Gènere de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids (Alosa sp), de forma semblant a la de la sardina, però molt més grossa.

->sabogal

■sabogal

[de saboga]

m PESC Art emprat per a la pesca de saboga.

->sabonaire

■sabonaire

Part. sil.: sa_bo_nai_re

[de sabó; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f OFIC Persona que fabrica sabó o que en ven.

->saboner

■saboner -a

[de sabó; 1a FONT: 1493]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al sabó.

2 herba sabonera BOT i FARM Sabonera.

2 m i f OFIC Sabonaire.

3 f Escuma que fa el sabó en mesclar-lo amb aigua.

4 f 1 Estoig de plàstic o altra matèria per a guardar i portar una pastilla de sabó, especialment si hom ja l’ha feta servir alguna vegada.

2 Peça de porcellana, de ceràmica, de plàstic, etc., que, disposada al costat d’una banyera, d’un lavabo, etc., serveix per a deixar-hi la pastilla de sabó.

3 Cadascuna de les concavitats d’un lavabo, d’un rentamans, etc., que serveixen per a deixar-hi pastilles de sabó.

5 f fig Lloa exagerada o falsa.

6 f BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies (Saponaria officinalis), de fulles ovals, flors rosades i fruits capsulars oblongs, que conté saponines i l’arrel té virtuts expectorants, i és plantada com a ornamental.

->saboneria

■saboneria

Part. sil.: sa_bo_ne_ri_a

[de saboner; 1a FONT: 1493]

f Fàbrica o botiga de sabonaire.

->saboneta

■saboneta

[de sabó]

f Pastilla de sabó per a rentar-se.

->sabonós

■sabonós -osa

[de sabó; 1a FONT: 1634]

adj De la natura del sabó.

->sabor

■sabor

[del ll. sapor, -ōris, íd., der. de sapĕre ‘tenir gust’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m [o f] 1 1 Propietat que tenen moltes coses d’afectar l’òrgan del gust o els òrgans del gust i de l’olfacte.

2 ALIM Característiques sapidoaromàtiques dels aliments. En terminologia alimentària, aroma, gust, sabor i tast poden ésser equívocs.

2 FISIOL ANIM 1 Sensació percebuda pel sentit del gust.

2 p ext Sensació produïda a la boca i percebuda principalment pels sentits del gust i de l’olfacte, però també pels receptors dolorosos, tàctils i tèrmics.

3 fig Un poema de sabor clàssic. Aquesta sàtira no té cap sabor.

4 PART Terme emprat per a distingir els diferents quarks o leptons.

->saborall

■saborall

[de sabor]

m dial 1 Ossos de porc que hom posa a bullir una estona a l’ollada per donar-li sabor.

2 col·loq Persona que es fica pertot arreu, que tot ho vol saber.

->saborija

■saborija

[alteració de l’ant. sadorija, segurament per influx popular de saborosa (v. sajolida)]

f BOT Sajolida de bosc.

->saboritzant

■saboritzant

[de sabor]

m ALIM Additiu alimentari que modifica el sabor dels aliments i begudes independentment de l’olor, com els edulcorants i els amargants.

->saborós

■saborós -osa

[de sabor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que té sabor, que és de sabor agradable. Un plat molt saborós.

2 fig Una comèdia saborosa.

->saborosament

■saborosament

[de saborós]

adv D’una manera saborosa.

->sabotatge

■sabotatge

[del fr. sabotage, íd., der. de saboter ‘treballar descurosament’, i aquest, de sabot ‘esclop; estri de mala qualitat’, probablement alteració de bot, masculinització de botte ‘bota’ amb influx de savate ‘sabata’]

m POLÍT i 1 TÀCT 1 Represàlia econòmica o política consistent en la destrucció o deterioració dels edificis o dels materials d’una empresa per tal d’impedir o d’obstaculitzar el funcionament normal del treball.

2 p ext Acció militar dirigida generalment per un comando, amb vista a disminuir el potencial bèl·lic i a obstaculitzar el funcionament dels serveis d’un enemic intern o extern.

3 p anal Acció que, per motius polítics, atempta contra la seguretat dels mitjans públics de transport, obstaculitza el funcionament dels serveis públics o acompleix actes de destrucció, amb vista a minar les institucions estatals o la política d’un govern.

2 fig Obstruccionisme.

->sabotejador

■sabotejador -a

[de sabotejar]

adj i m i f Que saboteja.

->sabotejar

■sabotejar

[calc del fr. saboter (v. sabotatge)]

v tr Fer sabotatge. Sabotejar una reunió, la màquina, una votació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sabotejar

GERUNDI: sabotejant

PARTICIPI: sabotejat, sabotejada, sabotejats, sabotejades

INDICATIU PRESENT: sabotejo, saboteges, saboteja, sabotegem, sabotegeu, sabotegen

INDICATIU IMPERFET: sabotejava, sabotejaves, sabotejava, sabotejàvem, sabotejàveu, sabotejaven

INDICATIU PASSAT: sabotegí, sabotejares, sabotejà, sabotejàrem, sabotejàreu, sabotejaren

INDICATIU FUTUR: sabotejaré, sabotejaràs, sabotejarà, sabotejarem, sabotejareu, sabotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sabotejaria, sabotejaries, sabotejaria, sabotejaríem, sabotejaríeu, sabotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sabotegi, sabotegis, sabotegi, sabotegem, sabotegeu, sabotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sabotegés, sabotegessis, sabotegés, sabotegéssim, sabotegéssiu, sabotegessin

IMPERATIU: saboteja, sabotegi, sabotegem, sabotegeu, sabotegin

->sabre

■sabre

[del fr. sabre, íd., i aquest, de l’al. ant. Sabel (al. mod. Säbel), íd., probablement manlleu del polonès szabla, íd., i aquest, de l’hongarès zsáblya, íd.; 1a FONT: 1701]

m 1 1 Arma blanca semblant a l’espasa, de fulla més o menys corba tallant per la seva vora convexa i sovint àdhuc per la còncava prop de la punta.

2 ESPORT Una de les tres armes reconegudes en l’esport de l’esgrima.

2 CONSTR NAV 1 Maneta amb la qual són accionats els molinets manuals.

2 Barra de ferro o palanca que serveix per a travar o deixar lliure la cadena de l’àncora.

3 Llistó de fusta que sosté l’allunament d’una vela.

3 ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels triquiúrids (Lepidopus caudatus), de cos estret i allargat, pell nua, musell en punxa i fortes dents, de color blanc argentat i carn molt apreciada.

->sabrejar

■sabrejar

[de sabre]

v tr Donar cops de sabre. Els amotinats van ésser sabrejats per la cavalleria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sabrejar

GERUNDI: sabrejant

PARTICIPI: sabrejat, sabrejada, sabrejats, sabrejades

INDICATIU PRESENT: sabrejo, sabreges, sabreja, sabregem, sabregeu, sabregen

INDICATIU IMPERFET: sabrejava, sabrejaves, sabrejava, sabrejàvem, sabrejàveu, sabrejaven

INDICATIU PASSAT: sabregí, sabrejares, sabrejà, sabrejàrem, sabrejàreu, sabrejaren

INDICATIU FUTUR: sabrejaré, sabrejaràs, sabrejarà, sabrejarem, sabrejareu, sabrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sabrejaria, sabrejaries, sabrejaria, sabrejaríem, sabrejaríeu, sabrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sabregi, sabregis, sabregi, sabregem, sabregeu, sabregin

SUBJUNTIU IMPERFET: sabregés, sabregessis, sabregés, sabregéssim, sabregéssiu, sabregessin

IMPERATIU: sabreja, sabregi, sabregem, sabregeu, sabregin

->sabrista

■sabrista

[de sabre]

m i f ESPORT Esgrimidor que practica l’especialitat de sabre.

->sabuc

sabuc

m BOT Saüc.

->sabucar

■sabucar

m GEOBOT Saücar.

->sabuda

■sabuda

[de saber¹]

f 1 Fet de tenir coneixement o notícia d’una cosa. Venir una cosa a sabuda d’algú.

2 a sabuda de (algú) Sabent-ho.

3 sense sabuda de (algú) Sense saber-ho.

->sabulícola

sabulícola

[del ll. sabŭlum ‘sorra’ i -cola]

adj ECOL Dit de l’organisme que viu a la sorra, psammòfil, arenícola.

->sabulós

■sabulós -osa

[del ll. sabulosus, -a, -um, íd.]

adj GEOL 1 Que conté sorra.

2 Que consisteix en sorra.

->saburra

■saburra

[del ll. saburra ‘llast, sorra carregada en una embarcació’]

f PAT Matèria espessa que, en forma de capa blanquinosa, s’acumula davant la llengua, en determinades malalties febrils i en malalties digestives cròniques.

->saburral

■saburral

[del ll. saburralis ‘referent al llast’]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a la saburra.

2 Dit de la llengua quan és recoberta d’una capa de saburra.

->saburrós

■saburrós -osa

[formació culta analògica sobre la base del ll. saburra ‘llast’ (cf. sabulós)]

adj PAT Que indica l’existència de saburra. Llengua saburrosa.

->sabut

■sabut -uda

adj 1 Que se sap; conegut. Aquesta lletra és molt sabuda.

2 Que sap molt; savi. Home molt sabut en tot.

3 Delerós de saber noves; tafaner, saberut.

->sac

■sac

[del ll. saccus, íd., ‘vestit bast’, i aquest, del gr. sákkos, íd., d’origen fenici, emparentat amb l’heb. saq ‘cilici, tela basta’; 1a FONT: 1249]

m 1 1 Receptacle de roba, ordinàriament de xarpellera, fet doblegant-ne un tros rectangular, cosint els voravius i deixant obert un costat, que forma la boca, la qual es reforça fent-hi un doblec. La boca del sac. El fons, el cul, del sac. Un sac de blat, de mongetes, de ciment.

2 HIST En les antigues corporacions de caràcter electiu, recipient de tela destinat a posar-hi els rodolins o bolles amb el nom dels candidats elegibles.

3 buidar el sac Esbravar-se dient coses que costaven de retenir.

4 buidar el sac Confessar-se.

5 buidar el sac Fer de cos.

6 caure com un sac Desplomar-se.

7 ésser al sac Estar perdut, atrapat, mort.

8 ésser el sac dels cops Ésser aquell a qui sempre toca de rebre.

9 ésser un sac de bondat (de paciència, de mentides, de malícia, etc.) Ésser molt bondadós (pacient, mentider, dolent, etc.).

10 ésser un sac de carn Ésser deforme de tan gras.

11 ésser un sac de mal profit Ésser una persona flaca malgrat menjar molt.

12 ésser un sac d’ossos Estar molt magre.

13 lligar el sac Lligar-ne la boca.

14 no caure en sac foradat No ésser desatesa una cosa, no deixar d’ésser tinguda en compte.

15 posar en el mateix sac Considerar dos o més fets, qüestions, etc., com a comparables, englobar-los en la mateixa apreciació, incloure’ls en el mateix grup.

16 roba de sac Xarpellera.

17 sac i peres Completament tot.

18 xerrar més que un sac de nous Xerrar molt, insistentment.

2 1 Receptacle de cuir, de plàstic, de paper, etc., anàleg per la forma a un sac ordinari.

2 INDUM Vestit de roba grossera, semblant a un sac, que hom es posava, antigament, en senyal de penitència, de dol.

3 INDUM Peça de vestir més llarga i folgada que el gipó.

4 sac de cops ESPORT Sac ple de sorra o altres materials de farciment amb què els boxadors s’entrenen a donar cops de puny per aconseguir velocitat i força.

5 sac de dormir EXCURS Mena de sac enconxat i enrotllable usat per a dormir en tenda de campanya o a la intempèrie.

3 Saqueig. Donar a sac. Entrar a sac.

4 BOT 1 Nom aplicat a certes cavitats orgàniques en forma de sac.

2 sac embrional En les angiospermes, corpuscle de figura el·lipsoïdal situat a l’interior de la nucel·la. Correspon al gametòfit femení.

3 sac pol·línic En l’antera, cadascuna de les dues cavitats d’una teca, en les quals es formen els grans de pol·len, a partir de l’arquespori dels pteridòfits heterosporis.

5 ANAT ANIM 1 Nom donat a determinades estructures del cos dels animals la forma de les quals recorda un sac.

2 ant Budell culà; recte.

3 a prendre pel sac! fig i vulg A prendre pel cul!

4 donar (o prendre) pel sac vulg Donar pel cul.

5 sac aeri Cadascuna de les cambres de parets fines que tenen, en el cos dels ocells, un paper essencialment respiratori, però tenen també altres missions.

6 sac aneurismal Sac que formen les parets dilatades d’una artèria afectada d’un aneurisma sacciforme.

7 sac herniari Bossa que forma el peritoneu, dins la qual hi ha l’intestí o la part herniada.

8 sac lacrimal Dipòsit membranós situat al costat intern de la base de l’òrbita, que conté llàgrimes aportades pels conductes lacrimals que hi desemboquen.

9 sac visceral Part o regió del cos dels mol·luscs, situada en posició dorsal, que pot adoptar forma cònica o experimentar una torsió enrotllant-se en espiral, en els gastròpodes. Conté la major part de les vísceres.

10 sac vitel·lí Bossa de l’interior de l’ou dels peixos, dels amfibis, dels rèptils i dels ocells que conté el vitel necessari per al nodriment de l’embrió.

11 sac vocal Bossa esfèrica que formen alguns anurs quan inflen les zones cutànies del coll amb la finalitat de modificar les característiques del rauc.

6 sac de gemecs 1 MÚS Cornamusa.

2 fig Es diu d’una persona que sempre es lamenta i gemega.

7 sac i sort HIST A les illes Balears, insaculació.

->saca¹

saca¹

[de sac; 1a FONT: 1309]

f Sac més gros que el normal, d’uns vuitanta centímetres o més d’ample. Una saca llanera.

->saca²

■saca²

[del b. ll. saca, i aquest, del germ. saka ‘plet’; 1a FONT: s. XI]

f 1 DR CIV Dret de tempteig o retracte.

2 DR ARAG Facultat concedida al consanguini, que li permet de recuperar la propietat venuda pels seus pares o avis a un estrany sense haver estat abans oferta al parent pel mateix preu que hom n’hagués pagat.

->sacabutx

■sacabutx

[del cast. sacabuche, íd.]

m MÚS Nom donat als segles XV i XVI a un instrument molt semblant al trombó actual.

->sacada¹

■sacada¹

Hom.: secada

[de sac]

f Càrrega d’una mercaderia posada en sacs.

->sacada²

sacada²

Hom.: secada

[de sacar]

f ESPORT En certs jocs de pilota, servei.

->sacar

■sacar

Hom.: secà

[del cast. sacar, íd., del gòt. sakan ‘pleitejar’, terme jurídic que prengué els nous sentits de ‘obtenir judicialment; desposseir; eximir’ i finalment els més generals i corrents de ‘extreure, treure’ i, en jocs de pilota, el de ‘deixar-la anar, servir-la’]

v intr ESPORT En certs jocs de pilota, servir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sacar

GERUNDI: sacant

PARTICIPI: sacat, sacada, sacats, sacades

INDICATIU PRESENT: saco, saques, saca, saquem, saqueu, saquen

INDICATIU IMPERFET: sacava, sacaves, sacava, sacàvem, sacàveu, sacaven

INDICATIU PASSAT: saquí, sacares, sacà, sacàrem, sacàreu, sacaren

INDICATIU FUTUR: sacaré, sacaràs, sacarà, sacarem, sacareu, sacaran

INDICATIU CONDICIONAL: sacaria, sacaries, sacaria, sacaríem, sacaríeu, sacarien

SUBJUNTIU PRESENT: saqui, saquis, saqui, saquem, saqueu, saquin

SUBJUNTIU IMPERFET: saqués, saquessis, saqués, saquéssim, saquéssiu, saquessin

IMPERATIU: saca, saqui, saquem, saqueu, saquin

->sacar-

■sacar-

Forma prefixada del mot llatí sacchărum, que significa ‘sucre’. Ex.: sacarefidrosi, sacarina.

->sacarat

■sacarat

m QUÍM Qualsevol sal o èster de l’àcid sacàric.

->sacarí

■sacarí -ina

[formació culta analògica sobre la base del ll. sacchărum ‘sucre’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al sucre.

2 De la natura del sucre.

3 Que conté sucre.

->sacari-

■sacari-

Forma prefixada del mot llatí sacchărum, que significa ‘sucre’. Ex.: sacarímetre.

->sacàric

■sacàric -a

1 adj Obtingut d’una substància sacarina.

2 àcid sacàric QUÍM ORG Àcid 1,2-dicarboxílic, de fórmula C₆H₁₀O₈, que es forma per oxidació de les hexoses.

->sacàrid

■sacàrid

[de sacar- i -id; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m BIOQ Glúcid.

->sacarífer

■sacarífer -a

[de sacari- i -fer]

adj Que produeix o conté sucre. És referit sobretot a plantes.

->sacarificable

■sacarificable

[de sacarificar]

adj Que pot ésser sacarificat.

->sacarificació

■sacarificació

Part. sil.: sa_ca_ri_fi_ca_ci_ó

[de sacarificar]

f Acció de sacarificar.

->sacarificador

■sacarificador -a

[de sacarificar]

adj Que sacarifica.

->sacarificar

■sacarificar

[de sacar- i -ificar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Convertir en sucre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sacarificar

GERUNDI: sacarificant

PARTICIPI: sacarificat, sacarificada, sacarificats, sacarificades

INDICATIU PRESENT: sacarifico, sacarifiques, sacarifica, sacarifiquem, sacarifiqueu, sacarifiquen

INDICATIU IMPERFET: sacarificava, sacarificaves, sacarificava, sacarificàvem, sacarificàveu, sacarificaven

INDICATIU PASSAT: sacarifiquí, sacarificares, sacarificà, sacarificàrem, sacarificàreu, sacarificaren

INDICATIU FUTUR: sacarificaré, sacarificaràs, sacarificarà, sacarificarem, sacarificareu, sacarificaran

INDICATIU CONDICIONAL: sacarificaria, sacarificaries, sacarificaria, sacarificaríem, sacarificaríeu, sacarificarien

SUBJUNTIU PRESENT: sacarifiqui, sacarifiquis, sacarifiqui, sacarifiquem, sacarifiqueu, sacarifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: sacarifiqués, sacarifiquessis, sacarifiqués, sacarifiquéssim, sacarifiquéssiu, sacarifiquessin

IMPERATIU: sacarifica, sacarifiqui, sacarifiquem, sacarifiqueu, sacarifiquin

->sacarigen

■sacarigen -ígena

[de sacari- i -gen]

adj Capaç de convertir-se en sucre.

->sacarímetre

■sacarímetre

[de sacari- i -metre]

m QUÍM ANAL i MED Aparell emprat per a determinar la quantitat de sucre d’una solució.

->sacarimetria

■sacarimetria

Part. sil.: sa_ca_ri_me_tri_a

[de sacari- i -metria]

f QUÍM ANAL Tècnica analítica per a la determinació del contingut de sucre i de substàncies relacionades en dissolucions aquoses de mostres, generalment alimentàries, que els contenen. Hom la porta a terme emprant un sacarímetre.

->sacarimètric

■sacarimètric -a

[de sacarimetria]

adj QUÍM ANAL i QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a la sacarimetria.

->sacarina

■sacarina

[de sacar- i -ina*; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f QUÍM ORG i ALIM Imida cíclica de l’àcid orto-toluen-sulfonamido-benzoic, emprada en medicina i alimentació com a edulcorant, especialment per als diabètics que no poden prendre sucre.

->sacarinol

sacarinol

m QUÍM ORG i FARM Sacarina.

->sacaro-

■sacaro-

Forma prefixada del mot llatí sacchărum, que significa ‘sucre’. Ex.: sacarolític.

->sacaroide

■sacaroide

Part. sil.: sa_ca_roi_de

[de sacar- i -oide]

adj 1 Semblant al sucre.

2 PETROG Dit de certes roques i de llur estructura, en les quals els agregats cristal·lins tenen l’aspecte de sucre.

->sacaròmetre

sacaròmetre

[de sacaro- i -metre]

m METROL Areòmetre emprat per a determinar el pes específic i, per tant, la concentració dels xarops i solucions de sucres.

->sacaromicetàcies

sacaromicetàcies

Part. sil.: sa_ca_ro_mi_ce_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’endomicetals, constituïda per fongs unicel·lulars i a la qual pertanyen els principals llevats.

2 sing Fong de la família de les sacaromicetàcies.

->sacaromicetals

■sacaromicetals

f pl BOT Endomicetals.

->sacaromicets

■sacaromicets

m BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, classe de fongs ascomicots que comprèn la família de les sacaromicetàcies.

2 sing Fong de la classe dels sacaromicets.

->sacaromicosi

■sacaromicosi

f PAT Estat morbós degut a la presència de fongs del gènere Saccharomyces.

->sacarosa

■sacarosa

[de sacar- i el sufix -osa¹ (v. glucosa); 1a FONT: 1917, DOrt.]

f BIOQ Disacàrid de la glucosa i la fructosa, conegut també com a sucre de canya.

->sacarosa-fosforilasa

sacarosa-fosforilasa

f BIOQ Enzim d’alguns bacteris que catalitza la degradació de sacarosa.

->sacarur

sacarur

m FARM Qualsevol mescla de sucre en pols amb matèries actives i essències, o bé amb essència sola com a correctiu.

->sacciforme

■sacciforme

adj Que té forma de sac.

->sacerdoci

■sacerdoci

[del ll. sacerdotium, íd., der. de sacerdos, -ōtis, ‘sacerdot’; 1a FONT: s. XV]

m 1 RELIG i CRIST Ofici, dignitat de sacerdot o sacerdotessa.

2 fig Exercici d’una professió, un ministeri, etc., que exigeix una alta virtut.

->sacerdot

■sacerdot

[del ll. sacerdos, -ōtis, íd., comp. de sacer ‘sagrat’ i l’arrel indoeuropea dhō-, dhē- ‘fer’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 RELIG Home dedicat o consagrat a oferir sacrificis a la divinitat.

2 CATOL Prevere, capellà. Sacerdot regular. Sacerdot obrer.

->sacerdotal

■sacerdotal

[del ll. sacerdotalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Relatiu o pertanyent al sacerdot, al sacerdoci. Vocació sacerdotal. Ornaments sacerdotals.

2 codi sacerdotal BÍBL Nom donat a una de les fonts, documents o tradicions que són a la base del Pentateuc.

3 pregària sacerdotal BÍBL Oració solemne que l’Evangeli de Joan posa en boca de Jesús a l’últim sopar.

4 escriptura sacerdotal ESCR Escriptura hieràtica.

->sacerdotalment

■sacerdotalment

[de sacerdotal]

adv Amb caràcter de sacerdot.

->sacerdotessa

■sacerdotessa

[del ll. sacerdotissa, íd.; 1a FONT: s. XVI]

f 1 HIST REL Dona consagrada a cultes i ritus pagans, a oferir sacrificis als déus, a tenir cura de les coses sagrades i dels temples.

2 CRIST Preveressa.

->saciable

■saciable

Part. sil.: sa_ci_a_ble

[del ll. satiabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser saciat.

->saciar

■saciar

Part. sil.: sa_ci_ar

[del ll. satiare, íd., der. de satis ‘prou, bastant’; 1a FONT: s. XV]

v tr Sadollar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saciar

GERUNDI: saciant

PARTICIPI: saciat, saciada, saciats, saciades

INDICATIU PRESENT: sacio, sacies, sacia, saciem, sacieu, sacien

INDICATIU IMPERFET: saciava, saciaves, saciava, saciàvem, saciàveu, saciaven

INDICATIU PASSAT: sacií, saciares, sacià, saciàrem, saciàreu, saciaren

INDICATIU FUTUR: saciaré, saciaràs, saciarà, saciarem, saciareu, saciaran

INDICATIU CONDICIONAL: saciaria, saciaries, saciaria, saciaríem, saciaríeu, saciarien

SUBJUNTIU PRESENT: saciï, saciïs, saciï, saciem, sacieu, saciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: saciés, saciessis, saciés, saciéssim, saciéssiu, saciessin

IMPERATIU: sacia, saciï, saciem, sacieu, saciïn

->sacietat

■sacietat

Part. sil.: sa_ci_e_tat

[del ll. satiĕtas, -ātis, íd., der. de satis ‘prou, bastant’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Estat del qui està sadoll.

->saco

■saco

[del cast. saco, sinònim de saque ‘servei de la pilota’, der. de sacar ‘servir la pilota’]

m ESPORT Nom vulgar del joc de pilota a mà i de paret.

->sacotell

■sacotell

[de sac; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Sac petit.

->sacralitat

sacralitat

f RELIG Qualitat de sacre o sagrat, caràcter sagrat.

->sacralització

■sacralització

Part. sil.: sa_cra_lit_za_ci_ó

[de sacralitzar]

f 1 1 Acció de sacralitzar;

2 l’efecte.

2 PAT Unió òssia entre la cinquena vèrtebra lumbar i el sacre.

->sacralitzar

■sacralitzar

[formació culta analògica sobre la base del b. ll. sacralis ‘sagrat, litúrgic’, der. del ll. sacer, -cra, -crum ‘sagrat’]

v tr RELIG Conferir caràcter sagrat a una cosa profana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sacralitzar

GERUNDI: sacralitzant

PARTICIPI: sacralitzat, sacralitzada, sacralitzats, sacralitzades

INDICATIU PRESENT: sacralitzo, sacralitzes, sacralitza, sacralitzem, sacralitzeu, sacralitzen

INDICATIU IMPERFET: sacralitzava, sacralitzaves, sacralitzava, sacralitzàvem, sacralitzàveu, sacralitzaven

INDICATIU PASSAT: sacralitzí, sacralitzares, sacralitzà, sacralitzàrem, sacralitzàreu, sacralitzaren

INDICATIU FUTUR: sacralitzaré, sacralitzaràs, sacralitzarà, sacralitzarem, sacralitzareu, sacralitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: sacralitzaria, sacralitzaries, sacralitzaria, sacralitzaríem, sacralitzaríeu, sacralitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: sacralitzi, sacralitzis, sacralitzi, sacralitzem, sacralitzeu, sacralitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: sacralitzés, sacralitzessis, sacralitzés, sacralitzéssim, sacralitzéssiu, sacralitzessin

IMPERATIU: sacralitza, sacralitzi, sacralitzem, sacralitzeu, sacralitzin

->sacramental

■sacramental

[del b. ll. ecl. sacramentalis, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un sagrament o als sagraments. Ritu sacramental. Acte sacramental.

2 De la natura d’un sagrament. La fórmula sacramental. Espècies sacramentals.

3 Adquirit en virtut d’un sagrament. Gràcia sacramental.

4 fig Consagrat per la llei, pel costum.

->sacramentalment

■sacramentalment

[de sacramental]

adv D’una manera sacramental.

->sacramentari

■sacramentari -ària

[del b. ll. ecl. sacramentarium, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als sagraments. Teologia sacramentària.

2 adj i m i f HIST ECL Dit dels reformats que, al segle XVI, negaven la presència real en l’eucaristia.

3 m LITÚRG Antic llibre litúrgic llatí que contenia les oracions sacerdotals necessàries per a la celebració eucarística, l’administració dels altres sagraments i sagramentals i el rés de l’ofici diví.

->sacràrium

sacràrium

Part. sil.: sa_crà_ri_um

[del ll. sacrarium ‘lloc per als objectes sagrats’]

m LITÚRG piscina 2.

->sacratíssim

■sacratíssim -a

[del ll. sacratissĭmus, -a, -um, superlatiu de sacratus, -a, -um ‘sagrat’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Molt sagrat.

->sacre¹

■sacre¹

m dial ZOOL Escurçó.

->sacre²

■sacre² -a

[del ll. sacer, -cra, -crum ‘sagrat’; en el sentit de ‘os pelvià’, del ll. os sacrum, calc del gr. hieròn ostéon ‘os sagrat’, per integrar la part de la carn dels animals més preuada en els sacrificis, o bé ‘os fort, robust’; 1a FONT: 1502]

1 1 adj Sagrat. Història sacra.

2 f LITÚRG Cadascuna de les tres taules o quadres que contenien les parts invariables de la missa i que hom col·locava als dos extrems i al mig de la mesa de l’altar.

3 sacre col·legi CATOL Col·legi cardenalici.

2 ANAT ANIM 1 adj Relatiu o pertanyent a l’os sacre.

2 adj Situat a la regió de l’os sacre.

3 m Os desparió central i simètric, compost de cinc peces reunides (vèrtebres sacres), que continua la columna vertebral per sota de les vèrtebres lumbars i forma la part posterior de la pelvis.

->sacrificable

■sacrificable

[de sacrificar]

adj Que pot ésser sacrificat.

->sacrificació

■sacrificació

Part. sil.: sa_cri_fi_ca_ci_ó

[del ll. sacrificatio, -ōnis, íd.]

f Acció de sacrificar o de sacrificar-se.

->sacrificador

■sacrificador -a

[del ll. td. sacrificator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que sacrifica.

->sacrificant

■sacrificant

[del ll. sacrifĭcans, -ntis, participi pres. de sacrificare ‘sacrificar’]

adj i m i f Que sacrifica, que ofereix un sacrifici.

->sacrificar

■sacrificar

[del ll. sacrificare, íd., der. de sacrifĭcus, -a, -um ‘el qui fa ofrenes sagrades’, comp. de sacrum, -i ‘objecte sagrat, de culte’ i facĕre ‘fer’]

v 1 tr 1 Oferir una víctima en sacrifici a un déu o a Déu. Sacrificaren un vedell a Jahvè.

2 abs Sacrificar a Déu, als ídols.

3 p ext Matar un animal, especialment per al consum. Ahir vam sacrificar el porc.

2 fig 1 tr Sofrir voluntàriament la pèrdua de quelcom per tal d’obtenir un avantatge. Per satisfer la seva set de poder, va sacrificar la felicitat de tota la família.

2 tr Lliurar algú o alguna cosa a la mort, a la destrucció, a danys, etc., en profit d’un deure, de quelcom que hom considera més important. No ha vacil·lat a sacrificar el seu interès, el seu benestar. Ha sacrificat alguns capítols per no allargar massa el llibre.

3 pron Sacrificar-se pels fills.

4 pron Endurar privacions, fer concessions oneroses, doloroses, per necessitat, per mortificació. A la feina se sacrifica molt, però ningú no li ho reconeix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sacrificar

GERUNDI: sacrificant

PARTICIPI: sacrificat, sacrificada, sacrificats, sacrificades

INDICATIU PRESENT: sacrifico, sacrifiques, sacrifica, sacrifiquem, sacrifiqueu, sacrifiquen

INDICATIU IMPERFET: sacrificava, sacrificaves, sacrificava, sacrificàvem, sacrificàveu, sacrificaven

INDICATIU PASSAT: sacrifiquí, sacrificares, sacrificà, sacrificàrem, sacrificàreu, sacrificaren

INDICATIU FUTUR: sacrificaré, sacrificaràs, sacrificarà, sacrificarem, sacrificareu, sacrificaran

INDICATIU CONDICIONAL: sacrificaria, sacrificaries, sacrificaria, sacrificaríem, sacrificaríeu, sacrificarien

SUBJUNTIU PRESENT: sacrifiqui, sacrifiquis, sacrifiqui, sacrifiquem, sacrifiqueu, sacrifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: sacrifiqués, sacrifiquessis, sacrifiqués, sacrifiquéssim, sacrifiquéssiu, sacrifiquessin

IMPERATIU: sacrifica, sacrifiqui, sacrifiquem, sacrifiqueu, sacrifiquin

->sacrifici

■sacrifici

[del ll. sacrificium, íd., der. de sacrificare ‘sacrificar’]

m 1 1 HIST REL, BÍBL i CRIST Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat.

2 sacrifici incruent (o el sacrifici de l’altar, o el sant sacrifici) CATOL Celebració de la missa.

2 Acció de sacrificar o de sacrificar-se, privació, concessió onerosa, dolorosa. Fer sacrificis per algú, per alguna cosa. Haver-se de privar d’això és per a ell un gran sacrifici. Encara que et repugni d’anar-hi, fes un sacrifici i avui vés-hi.

->sacrificial

sacrificial

Part. sil.: sa_cri_fi_ci_al

[del ll. sacrificialis, íd.]

adj RELIG Relatiu o pertanyent a un sacrifici. Ritu sacrificial. Aspecte sacrificial de la missa.

->sacríleg

■sacríleg -a

[del ll. sacrilĕgus, -a, -um ‘lladre de coses sagrades’, comp. de sacer, -cra, -crum ‘sagrat’ i legĕre ‘arreplegar’]

adj RELIG i DR CAN 1 Que comet o ha comès un sacrilegi. Home sacríleg. Mans sacrílegues.

2 Que implica un sacrilegi. Un robatori sacríleg.

3 Dit d’un sagrament celebrat sense autorització o sense ésser investit el qui el celebra, o rebut sense sinceritat de fe i de voluntat. Comunió sacrílega.

->sacrílegament

■sacrílegament

[de sacríleg]

adv D’una manera sacrílega.

->sacrilegi

■sacrilegi

[del ll. sacrilegium, íd., der. de sacrilĕgus, -a, -um ‘lladre de coses sagrades’]

m RELIG i DR CAN Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.

->sacrista

sacrista

m ant CATOL Sagristà.

->sacro-

■sacro-

Forma prefixada del mot sacre. Ex.: sacrocaudal, sacrolumbar.

->sacrociàtic

sacrociàtic -a

Part. sil.: sa_cro_ci_à_tic

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al sacre i a l’isqui. Lligaments sacrociàtics.

->sacrococcigi

■sacrococcigi -ígia

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al sacre i al còccix. Múscul sacrococcigi.

->sacrocoxàlgia

sacrocoxàlgia

Part. sil.: sa_cro_co_xàl_gi_a

f PAT Artritis crònica de la símfisi sacroilíaca.

->sacrodínia

sacrodínia

Part. sil.: sa_cro_dí_ni_a

f PAT Dolor a la regió sacra.

->sacroilíac

sacroilíac -a

Part. sil.: sa_cro_i_lí_ac

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als ossos sacre i ilíac. Articulació sacroilíaca.

->sacroilitis

sacroilitis

Part. sil.: sa_cro_i_li_tis

f PAT Afecció inflamatòria de l’articulació sacroilíaca, com ara la que hom pot observar en l’espondilartritis anquilosant.

->sacrolumbar

■sacrolumbar

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al sacre i a la regió lumbar.

->sacrosant

■sacrosant -a

[del ll. sacrosanctus, -a, -um ‘sagrat, inviolable’, comp. de sacer, -cra, -crum ‘sagrat’ i sanctus, -a, -um ‘inviolable’]

adj 1 Sagrat i sant. És usat emfàticament com a superlatiu de sagrat, referit a persones, institucions, coses o llocs sagrats. La sacrosanta imatge. El sacrosant concili.

2 p ext Lleis sacrosantes.

->sacrovertebral

sacrovertebral

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al sacre i a les vèrtebres.

->sacsada

■sacsada

[de sacsar; 1a FONT: c. 1500]

f Sacsejada.

->sacsador

■sacsador -a

[de sacsar]

adj Que sacseja.

->sacsar

■sacsar

Hom.: sexar

[del ll. *saccussare, forma dissimilada del ll. sŭccŭssare, freqüentatiu del ll. sŭccŭtĕre, íd., afavorida per la mateixa dissimilació produïda en el cat. ant. i cast. sacudir i el fr. secouer, procedents del ll. sŭccŭtĕre; 1a FONT: c. 1500]

v tr Sacsejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sacsar

GERUNDI: sacsant

PARTICIPI: sacsat, sacsada, sacsats, sacsades

INDICATIU PRESENT: sacso, sacses, sacsa, sacsem, sacseu, sacsen

INDICATIU IMPERFET: sacsava, sacsaves, sacsava, sacsàvem, sacsàveu, sacsaven

INDICATIU PASSAT: sacsí, sacsares, sacsà, sacsàrem, sacsàreu, sacsaren

INDICATIU FUTUR: sacsaré, sacsaràs, sacsarà, sacsarem, sacsareu, sacsaran

INDICATIU CONDICIONAL: sacsaria, sacsaries, sacsaria, sacsaríem, sacsaríeu, sacsarien

SUBJUNTIU PRESENT: sacsi, sacsis, sacsi, sacsem, sacseu, sacsin

SUBJUNTIU IMPERFET: sacsés, sacsessis, sacsés, sacséssim, sacséssiu, sacsessin

IMPERATIU: sacsa, sacsi, sacsem, sacseu, sacsin

->sacseig

■sacseig

Part. sil.: sac_seig

[de sacsejar; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

m Acció de sacsar o de sacsejar.

->sacsejada

■sacsejada

[de sacsejar]

f 1 Acció de sacsejar;

2 l’efecte.

->sacsejador

■sacsejador -a

[de sacsejar]

adj i m i f Que sacseja.

->sacsejar

■sacsejar

[de sacsar; 1a FONT: 1575, DPou.]

v tr 1 Agitar bruscament (alguna cosa) movent-la alternativament de dalt a baix i de baix a dalt o en dues direccions oposades. El sac ja sembla ple, però si el sacseges encara hi cabrà alguna altra cosa.

2 p ext Moure (algú) violentament d’un costat a l’altre. El sacsejava agafant-lo per les solapes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sacsejar

GERUNDI: sacsejant

PARTICIPI: sacsejat, sacsejada, sacsejats, sacsejades

INDICATIU PRESENT: sacsejo, sacseges, sacseja, sacsegem, sacsegeu, sacsegen

INDICATIU IMPERFET: sacsejava, sacsejaves, sacsejava, sacsejàvem, sacsejàveu, sacsejaven

INDICATIU PASSAT: sacsegí, sacsejares, sacsejà, sacsejàrem, sacsejàreu, sacsejaren

INDICATIU FUTUR: sacsejaré, sacsejaràs, sacsejarà, sacsejarem, sacsejareu, sacsejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sacsejaria, sacsejaries, sacsejaria, sacsejaríem, sacsejaríeu, sacsejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sacsegi, sacsegis, sacsegi, sacsegem, sacsegeu, sacsegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sacsegés, sacsegessis, sacsegés, sacsegéssim, sacsegéssiu, sacsegessin

IMPERATIU: sacseja, sacsegi, sacsegem, sacsegeu, sacsegin

->sacsó

■sacsó

Hom.: saxó

[potser der. de sacsar, *sacsaó (ll. -atione), sense gaire relació semàntica, o més aviat del ll. sectio, -ōnis ‘acció de tallar o fer un séc’, de la mateixa arrel de segar, séc, amb una anomalia d’evolució fonètica; 1a FONT: 1429]

m 1 Plec que hom fa en una peça de roba per escurçar-la i que permet d’allargar-la quan calgui.

2 ANAT ANIM Replec cutani que es forma en les persones grasses.

->sacsoner

■sacsoner -a

[de sacsó]

adj ANAT ANIM Sacsonut.

->sacsonut

■sacsonut -uda

[de sacsó; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj ANAT ANIM Que té bons sacsons.

->sàcul

■sàcul

[del ll. saccŭlus, íd., dimin. de saccus ‘sac’]

m 1 ANAT ANIM 1 Sac petit o bosseta.

2 Òrgan del laberint membranós de l’orella interna dels vertebrats, del qual arrenca la part membranosa del cargol.

2 BOT Tilacoide.

3 CIT Vesícula aplanada, limitada per una membrana llisa, sense ribosomes; llur conjunt forma el dictiosoma.

->saculació

saculació

Part. sil.: sa_cu_la_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. saccŭlus ‘sac petit’]

f ANAT ANIM 1 Sàcul o bosseta.

2 Qualitat de saculat.

->sacular

■sacular

[formació culta analògica sobre la base del ll. saccŭlus ‘sac petit’]

adj En forma de sac.

->saculat

saculat -ada

[formació culta analògica sobre la base del ll. saccŭlus ‘sac petit’]

adj ANAT ANIM Caracteritzat per la presència de sàculs.

->saculina

saculina

f ZOOL Gènere de crustacis cirrípedes de l’ordre dels rizocèfals (Sacculina sp), paràsit de crustacis decàpodes amb rizoides que penetren en l’hoste, i que presenta castració parasitària.

->sàdic

■sàdic -a

[del nom del Marquès de Sade (Donatien Alphonse François Sade, 1740-1814), autor francès de novel·les d’un erotisme cruel; 1a FONT: 1932, DFa.]

1 adj Relatiu o pertanyent al sadisme.

2 adj i m i f Afectat de sadisme.

->sadicomasoquista

sadicomasoquista

adj i m i f PSIQ Sadomasoquista.

->sadisme

■sadisme

[de sàdic; 1a FONT: 1932, DFa.]

m 1 PSIC Modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l’excitació i satisfacció eròtica i sexual és provocada pel sofriment físic infligit a altri.

2 p ext Complaença en el sofriment d’altri.

->sadita

sadita

1 adj Relatiu o pertanyent als sadites.

2 m HIST Membre de la dinastia de xerifs que regnà al Marroc del 1542 al 1660.

->sadoll

■sadoll -a

[del ll. satŭllus, -a, -um, dimin. de satur, -a, -um ‘tip’, der. de satis ‘prou, bastant’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Satisfet, tip.

->sadollament

■sadollament

[de sadollar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de sadollar o de sadollar-se;

2 l’efecte.

->sadollar

■sadollar

[del ll. satullare, íd., der. de satŭllus, -a, -um ‘tipet’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Satisfer plenament un apetit del cos. Has sadollat les teves ànsies de saber?

2 esp Satisfer plenament la gana, atipar. Tenim poc menjar i no podrem sadollar tanta gentada.

2 fig Satisfer plenament el desig d’algú. Tenia ganes de visitar París, i amb una estada llarga vaig quedar sadollat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sadollar

GERUNDI: sadollant

PARTICIPI: sadollat, sadollada, sadollats, sadollades

INDICATIU PRESENT: sadollo, sadolles, sadolla, sadollem, sadolleu, sadollen

INDICATIU IMPERFET: sadollava, sadollaves, sadollava, sadollàvem, sadollàveu, sadollaven

INDICATIU PASSAT: sadollí, sadollares, sadollà, sadollàrem, sadollàreu, sadollaren

INDICATIU FUTUR: sadollaré, sadollaràs, sadollarà, sadollarem, sadollareu, sadollaran

INDICATIU CONDICIONAL: sadollaria, sadollaries, sadollaria, sadollaríem, sadollaríeu, sadollarien

SUBJUNTIU PRESENT: sadolli, sadollis, sadolli, sadollem, sadolleu, sadollin

SUBJUNTIU IMPERFET: sadollés, sadollessis, sadollés, sadolléssim, sadolléssiu, sadollessin

IMPERATIU: sadolla, sadolli, sadollem, sadolleu, sadollin

->sadomasoquisme

■sadomasoquisme

[de sado, format analògicament sobre la base de sàdic, i masoquisme]

m PSIQ Coexistència, en una mateixa persona, de pulsions sàdiques i masoquistes. En realitat ambdues tendències són indissolubles i l’una sol ésser reacció contra l’altra.

->sadomasoquista

■sadomasoquista

[de sado, format analògicament sobre la base de sàdic, i masoquista]

PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent al sadomasoquisme.

2 adj i m i f Dit de la persona que practica el sadomasoquisme.

->saduceu

■saduceu -ea

Part. sil.: sa_du_ceu

BÍBL i JUD 1 adj Relatiu o pertanyent als saduceus.

2 m Membre d’una secta religiosa jueva, creada després del 200 aC, molt activa en la vida política i econòmica. Negaven la resurrecció dels morts, la immortalitat de l’ànima i l’existència dels àngels.

->sadurninenc

sadurninenc -a

adj i m i f De Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès).

->safa

■safa

f dial Gibrella.

->safagenc

safagenc -a

adj i m i f De Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental).

->safannària

safannària

Part. sil.: sa_fan_nà_ri_a

[variant de safanòria]

f dial BOT i AGR Pastanaga.

->safanòria

■safanòria

Part. sil.: sa_fa_nò_ri_a

[de l’àr. vg. safunâriya, íd., d’origen incert; 1a FONT: 1466]

f BOT 1 Pastanaga.

2 safanòria borda Pastanaga borda.

->safareig

■safareig

Part. sil.: sa_fa_reig

[de l’àr. vg. ṣahrîǧ ‘bassal’, probablement d’origen irànic; 1a FONT: 1205]

[pl -eigs o -etjos] m 1 CONSTR 1 Receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular o circular, utilitzat per a omplir-lo d’aigua que serveix ordinàriament per a regar.

2 Receptacle més o menys gran, generalment paral·lelepipèdic, de parets d’obra o de formigó armat, que hom omple d’aigua i serveix per a rentar-hi la roba.

3 Petita cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig.

4 safareig de llanes Establiment on hom descrua, renta i blanqueja la llana.

2 fer-hi (o haver-hi) safareig fig i col·loq Haver-hi enraonies, xafarderies. No ho diguis a ningú, perquè la gent de seguida hi faria safareig.

->safaretger

■safaretger -a

[de safareig]

m i f Persona que té cura d’un safareig públic.

->safaretjada

■safaretjada

[de safareig; 1a FONT: 1932, DFa.]

f Roba que hom renta d’una vegada en un safareig.

->safari

■safari

[del suahili safari ‘bon viatge’, de l’àr. safara ‘viatjar’]

m 1 1 Expedició que hom fa en territoris selvàtics de l’Àfrica equatorial i tropical per caçar-hi animals ferotges.

2 p ext Expedició de caça feta en selves no africanes.

3 safari fotogràfic Safari la finalitat del qual no és caçar animals salvatges, sinó fotografiar-los en llur ambient.

2 Conjunt de persones, bèsties i equipaments per a fer un safari.

->safarós

■safarós -osa

adj dial Ple de brutícia, d’engrut.

->safata

■safata

[de l’àr. safaṭ ‘cistella’; 1a FONT: 1695]

f 1 Plat gran, molt planer, amb vores de poca altura, que serveix per a portar alguns objectes, com gots, tasses, etc., o per a presentar alguna cosa.

2 bacina 1.

3 AUT Post de planxa alleugerida situada horitzontalment damunt del portaequipatge d’un automòbil, de manera que en tapa el contingut.

->safaví

■safaví

[pl -ís] adj i m i f HIST Safàvida.

->safàvida

■safàvida

[de l’àr. ṣafawī, del nom de Ṣafī al-Dīn, fundador dels dervixos]

1 adj Relatiu o pertanyent als safàvides.

2 m i f HIST Membre d’una dinastia xiïta que governà Pèrsia del 1502 al 1736.

->safè

■safè -ena

adj ANAT ANIM 1 Dit de certs nervis, artèries i venes de la cama. Nervi safè intern.

2 vena safena (o simplement safena) Cadascuna de les venes superficials de la cama que tenen l’origen en el peu.

->safèvida

safèvida

adj i m i f HIST Safàvida.

->safflorita

safflorita

f MINERAL Arsenur de cobalt, CoAs₂, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, fràgil i amb esclat metàl·lic.

->sàfic

■sàfic -a

[del ll. sapphĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. sapphikós, íd.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a Safo, a la seva poesia. La lírica sàfica.

2 PSIC Lèsbic.

2 estrofa sàfica POÈTICA Fórmula estròfica constituïda per tres versos sàfics i un d’adònic.

3 vers sàfic POÈTICA Hendecasíl·lab, probablement d’origen compost (ditroqueu i aristofànic), que presenta l’esquema —⌣—&Èm;—⌣⌣—⌣—&ÈR;.

->safir

■safir

[del ll. sapphīrus, i aquest, del gr. sápphiros, íd.; 1a FONT: 1258]

m MINERAL Varietat del corindó, de color blau intens.

->safirí

■safirí -ina

[del ll. td. sapphirĭnus, -a, -um, íd.]

adj De color de safir, blau.

->safirina

■safirina

f MINERAL Silicat d’alumini i magnesi, Al₁₂Mg₅(SiO₄) ₂O₁₉, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, semblant al corindó.

->safisme

safisme

[de sàfic]

m PSIC Lesbianisme.

->saforenc

saforenc -a

adj i m i f De la Safor (País Valencià).

->safra

■safra

f 1 Collita de la canya de sucre.

2 1 Fabricació del sucre de canya.

2 Temps que dura aquesta fabricació.

->safrà

■safrà

[de l’àr. za’farân, íd.; 1a FONT: 1249]

1 m 1 BOT i ALIM Planta herbàcia vivaç de la família de les iridàcies (Crocus sativus), de flors grosses amb sis tèpals i tres estigmes, els quals dessecats constitueixen una espècia molt estimada com a condiment; d’entre les seves espècies destaca també el safrà bord (C. nudiflorus) i el safrà de muntanya (C. vernus).

2 COL Matèria colorant groga que hom extreu del safrà.

2 1 m Color de safrà, groc ataronjat.

2 adj inv De tonalitats marró i safrà.

3 fer safrà fig 1 Fer campana.

2 Fer una safranada.

->safranada

■safranada

f Curta escapada que fa algú de casa seva.

->safranar

■safranar

m AGR Camp plantat de safrà.

->safraner

■safraner -a

[de safrà; 1a FONT: 1378]

1 m i f Venedor de safrà.

2 m i f Persona que fa una safranada.

3 f BOT Safrà 1.

->safranet

■safranet

[de safrà]

m ORNIT 1 Bruel.

2 Reietó.

->safranina

■safranina

f QUÍM ORG i COL Cadascun dels membres d’una família de colorants derivats de la fenazina.

->safranó

■safranó

[de safrà; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT 1 Safrà bord.

2 Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Carthamus tinctorius), de flors grogues o vermelloses, semblants a les del safrà, amb propietats tintòries i d’ús culinari, i fulles coriàcies ovatolanceolades, pròpia de l’Àsia oriental.

->safranol

■safranol

m QUÍM ORG i ALIM Essència del safrà, que li confereix l’aroma.

->safrole

safrole

m [C₁₀H₁₀O₂] QUÍM ORG Èter aromàtic que ocorre en els olis de càmfora i de sassafràs.

->saga¹

■saga¹

Cp. nissaga

[de l’àr. sâqa, íd.; 1a FONT: 1392]

f 1 1 Part posterior d’una cosa.

2 Part posterior d’un exèrcit, d’un grup de gent, etc.

3 Caps de bestiar que van a la part de darrere del ramat.

4 Part posterior d’un vehicle de càrrega.

5 TRANSP Complement fet a la conductora, per tal d’augmentar-ne la capacitat, mantenint l’escala d’accés horitzontal i al nivell del sòl de fons del carruatge, sostinguda amb cadenes i coberta amb les posts dels costats i la fusta.

2 anar a la saga (d’una cosa) Anar-hi al darrere per aconseguir-la. Ja feia temps que anava a la saga d’aquella propietat.

3 no restar a la saga (d’algú) No ésser-li inferior en tal o tal cosa.

->saga²

■saga²

[de l’escandinau ant. saga ‘narració’]

f LIT 1 Nom genèric de les narracions llegendàries de caràcter èpic de l’antiga literatura escandinava.

2 p anal Narració, història, novel·la, etc., sobre una família o un llinatge. La saga dels Forsyte.

->sagaç

■sagaç

[del ll. sagax, -ācis ‘que té bon olfacte, sagaç’, der. del ll. sagīre ‘flairar finament’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj Subtil a descobrir les coses.

->sagacitat

■sagacitat

[del ll. sagacĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f Qualitat de sagaç.

->sagaçment

■sagaçment

[de sagaç]

adv Amb sagacitat.

->sagal

■sagal

[del cast. zagal, íd., i aquest, de l’àr. vg. zaġáll ‘valent, fort’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Noi que fa de mosso d’un pastor, que guarda el bestiar gros d’una masia.

2 Mosso de diligència o cotxe públic.

3 Vailet.

->sagàrtia

sagàrtia

Part. sil.: sa_gàr_ti_a

f ZOOL Gènere d’anemones de l’ordre dels actiniaris (Sagartia sp), de gran talla, que habiten sobre grans closques i són habitades per crustacis anomurs.

->sagenita

sagenita

f MINERAL Varietat de rútil.

->sageta

■sageta

[del ll. sagĭtta, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 f Fletxa.

2 m ORNIT Cargolet.

3 m dial METEOR Llampec.

4 f ZOOL Gènere de cucs marins del grup dels quetògnats (Sagitta sp), de cos allargat i aplanat, amb dues aletes laterals, i que constitueix un element important del plàncton.

->sagetera

■sagetera

[de sageta; 1a FONT: 1495]

f CONSTR Obertura molt estreta, practicada en un mur, per a poder tirar sagetes a cobert dels enemics.

->sagetia

■sagetia

Part. sil.: sa_ge_ti_a

f CONSTR NAV Embarcació d’aparell llatí, d’una sola coberta, usada especialment a l’edat mitjana a la Mediterrània, primerament de dos pals, amb rems i menor que una galera, i posteriorment de tres pals i, al segle XVI, sense rems.

->sagí

■sagí

[del ll. vg. *sagīnum, del ll. sagīna, íd.; 1a FONT: 1249]

m ANAT ANIM 1 ALIM i 1 Greix d’un animal. Sagí fos.

2 fer suar el sagí (a algú) Fer-lo fatigar molt.

3 posar bons sagins Engreixar-se.

2 Epipló.

->saginada

■saginada

[de sagí]

f Ensaginada.

->saginar

■saginar

[de sagí; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v tr Engreixar un animal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saginar

GERUNDI: saginant

PARTICIPI: saginat, saginada, saginats, saginades

INDICATIU PRESENT: sagino, sagines, sagina, saginem, sagineu, saginen

INDICATIU IMPERFET: saginava, saginaves, saginava, saginàvem, saginàveu, saginaven

INDICATIU PASSAT: saginí, saginares, saginà, saginàrem, saginàreu, saginaren

INDICATIU FUTUR: saginaré, saginaràs, saginarà, saginarem, saginareu, saginaran

INDICATIU CONDICIONAL: saginaria, saginaries, saginaria, saginaríem, saginaríeu, saginarien

SUBJUNTIU PRESENT: sagini, saginis, sagini, saginem, sagineu, saginin

SUBJUNTIU IMPERFET: saginés, saginessis, saginés, saginéssim, saginéssiu, saginessin

IMPERATIU: sagina, sagini, saginem, sagineu, saginin

->saginera

■saginera

f ANAT ANIM Epipló.

->sagita

■sagita

f GEOM Fletxa.

->sagital

■sagital

[formació culta analògica sobre la base del ll. sagĭtta ‘sageta’]

adj 1 En forma de sageta.

2 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al pla anteroposterior.

->sagitari

■sagitari -ària

[del ll. sagittarius, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 m i f 1 Tirador de sagetes.

2 Soldat armat d’arc i sagetes.

2 m HERÀLD Figura fabulosa, meitat home meitat cavall, disparant una sageta.

3 m 1 ASTROL Novè signe del zodíac.

2 [en majúscula] ASTROL Novena zona del zodíac que recorre el Sol a l’última part de la tardor.

3 [en majúscula] ASTR Constel·lació zodiacal situada entre les de l’Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l’Escorpió, el Serpentari, el Serpent i l’Escut.

->sagitària

■sagitària

Part. sil.: sa_gi_tà_ri_a

[del ll. científic sagittaria ‘en forma de sageta’]

f BOT Planta herbàcia perenne, de la família de les alismatàcies (Sagittaria sagittifolia), aquàtica i de flors blanques o rosades, que sol ésser plantada en jardins.

->sagitàrids

sagitàrids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels falconiformes i que comprèn una sola espècie, el secretari (Sagittarius serpentarius).

2 sing Ocell de la família dels sagitàrids.

->sagitat

■sagitat -ada

[del ll. científic sagittatus, -a, -um, íd.]

adj BOT Dit de les fulles en forma de fletxa o sageta.

->sagnador¹

■sagnador¹

[de sagnar i -dor²; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m Obertura, comporta, etc., per la qual hom sagna un recipient, un dipòsit, etc.

->sagnador²

■sagnador² -a

[de sagnar i -dor¹; 1a FONT: 1507]

TERAP 1 adj i m i f Que serveix per a sagnar.

2 m i f Persona que té per ofici sagnar malalts.

->sagnant

■sagnant

[de sagnar]

adj 1 Que sagna o perd sang. Amb els peus sagnants.

2 Sangonent.

3 fig Que ofèn greument. Un article sagnant.

->sagnar

■sagnar

[del ll. sanguĭnare, íd., que donà sangnar, escrit convencionalment sagnar; 1a FONT: 1309]

v 1 tr 1 TERAP Practicar en algú una sagnia, treure-li sang, especialment a través d’una flebotomia. Abans hom sagnava sovint els malalts.

2 p ext Donar sortida, en tot o en part, al líquid contingut en un receptacle, obrint-li camí. El safareig es pot sagnar per aquests dos forats.

3 p ext AGR Resinar.

4 p ext FUST i METAL·L Practicar sagnies a les peces de fusta o de metall.

5 si m’haguessin sagnat, no me n’haurien tret gota Expressió que hom diu per indicar que va quedar molt esglaiat.

2 intr TRAUM 1 Desprendre, perdre, degotar, sang. La ferida encara li sagna. Sagnar pel nas.

2 sagnar el cor (a algú) fig Sentir un viu dolor.

3 tr GRÀF Deixar l’espai en blanc amb què sol començar la primera línia d’un paràgraf o reservar altres espais en els marges de la caixa d’una pàgina. Aquest paràgraf s’hauria de sagnar dos quadratins.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sagnar

GERUNDI: sagnant

PARTICIPI: sagnat, sagnada, sagnats, sagnades

INDICATIU PRESENT: sagno, sagnes, sagna, sagnem, sagneu, sagnen

INDICATIU IMPERFET: sagnava, sagnaves, sagnava, sagnàvem, sagnàveu, sagnaven

INDICATIU PASSAT: sagní, sagnares, sagnà, sagnàrem, sagnàreu, sagnaren

INDICATIU FUTUR: sagnaré, sagnaràs, sagnarà, sagnarem, sagnareu, sagnaran

INDICATIU CONDICIONAL: sagnaria, sagnaries, sagnaria, sagnaríem, sagnaríeu, sagnarien

SUBJUNTIU PRESENT: sagni, sagnis, sagni, sagnem, sagneu, sagnin

SUBJUNTIU IMPERFET: sagnés, sagnessis, sagnés, sagnéssim, sagnéssiu, sagnessin

IMPERATIU: sagna, sagni, sagnem, sagneu, sagnin

->sagnat

■sagnat -ada

GRÀF 1 adj Dit del gravat o la il·lustració col·locat al marge d’una pàgina i tallat en part.

2 m Resultat de sagnar.

->sagnia

■sagnia

Part. sil.: sag_ni_a

[del fr. ant. saignie (fr. mod. saignée), íd., tractament normand del sufix ll. de participi fem. -ata, que reduïa el seu resultat -gniee a -gnie; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 TERAP 1 Operació que consisteix a evacuar artificialment una certa quantitat de sang, especialment a través d’una flebotomia.

2 sagnia blanca (o incruenta) Sagnia que hom practica aplicant lligades a les extremitats, per tal de produir una acumulació de sang en aquestes i disminuir, consegüentment, el volum de sang circulant.

3 temps de sagnia DIAG Prova diagnòstica que explora conjuntament el mecanisme vascular i les funcions dinàmiques plaquetàries de la coagulació de la sang.

2 TRAUM 1 Acció de sagnar una ferida;

2 l’efecte.

3 fig Si han de pagar totes aquestes despeses, ja serà una bona sagnia per a la caixa de la societat.

3 ANAT ANIM Part interna de l’articulació de l’avantbraç amb el braç, oposada al colze.

4 p ext 1 Acció de donar sortida al líquid contingut en un recipient, embassament, etc.

2 Obertura, incisió, etc., practicada en un recipient, etc., per tal de donar sortida al líquid que conté.

3 FUST i METAL·L Tall profund i estret practicat en la fusta o en el metall.

->sagnós

■sagnós -osa

[de sang]

adj Sangós, sangonós.

->sàgola

■sàgola

[d’un preromà indoeuropeu sauko-la, der. de souka ‘corda trenada d’espart’, amb adaptació del diftong -ou- a -au-, més acceptable en ll., i amb reducció del mot a *sakŏla; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

f MAR 1 Drissa de bandera.

2 p ext Cordeta curta.

->sagradament

■sagradament

[de sagrat]

adv Amb respecte a les coses sagrades.

->sagrament

■sagrament

[del ll. sacramentum ‘penyora de garantia; jurament; sagrament (ll. ecl.)’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m CRIST, RELIG i 1 1 TEOL Signe de la presència operativa de Déu en la història de la salvació. Jesucrist, sagrament de Déu.

2 LITÚRG Cadascun dels set signes sensibles i eficaços de la gràcia: baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, unció dels malalts, orde i matrimoni.

3 pl Confessió i comunió. Freqüentar els sagraments.

4 pl Confessió, comunió (viàtic) i unció dels malalts, que hom anomena també darrers sagraments. Ha rebut els (darrers) sagraments.

5 sant sagrament Hòstia consagrada.

2 ant Jurament.

->sagramental

■sagramental

[del b. ll. ecl. sacramentalis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 LITÚRG Cadascuna de les accions, ritus, objectes, pregàries, etc., instituïts i aprovats eclesialment a imitació dels sagraments i que produeixen efectes espirituals per intercessió de l’Església.

2 1 HIST Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament.

2 fig Escàndol, esvalot, conjunt de gent que crida o es baralla. Moure, armar, un sagramental.

->sagramentar

■sagramentar

[de sagrament]

v tr LITÚRG Administrar a un malalt o a un moribund els darrers sagraments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sagramentar

GERUNDI: sagramentant

PARTICIPI: sagramentat, sagramentada, sagramentats, sagramentades

INDICATIU PRESENT: sagramento, sagramentes, sagramenta, sagramentem, sagramenteu, sagramenten

INDICATIU IMPERFET: sagramentava, sagramentaves, sagramentava, sagramentàvem, sagramentàveu, sagramentaven

INDICATIU PASSAT: sagramentí, sagramentares, sagramentà, sagramentàrem, sagramentàreu, sagramentaren

INDICATIU FUTUR: sagramentaré, sagramentaràs, sagramentarà, sagramentarem, sagramentareu, sagramentaran

INDICATIU CONDICIONAL: sagramentaria, sagramentaries, sagramentaria, sagramentaríem, sagramentaríeu, sagramentarien

SUBJUNTIU PRESENT: sagramenti, sagramentis, sagramenti, sagramentem, sagramenteu, sagramentin

SUBJUNTIU IMPERFET: sagramentés, sagramentessis, sagramentés, sagramentéssim, sagramentéssiu, sagramentessin

IMPERATIU: sagramenta, sagramenti, sagramentem, sagramenteu, sagramentin

->sagramentat

■sagramentat -ada

[de sagramentar]

adj Dit de Jesús present en els sagraments, sobretot en l’hòstia consagrada. Jesús sagramentat.

->sagrari

■sagrari

[del ll. sacrarium ‘lloc on es guarden objectes sagrats’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 LITÚRG 1 Lloc on hom posa i guarda el Santíssim.

2 piscina 2.

2 HIST REL A l’antiga Roma, sala annexa als temples on eren guardats els objectes i paraments cultuals.

->sagrat

■sagrat -ada

[del ll. sacratus, -a, -um, íd., participi de sacrare ‘consagrar’, i aquest, der. de sacer, -cra, -crum ‘sagrat’]

1 adj 1 Digne de respecte i veneració com a dedicat a Déu i al culte diví. Els llibres sagrats del judaisme. La llengua sagrada dels indis.

2 Digne del màxim respecte. La memòria sagrada de la nostra mare.

3 Considerat com a inviolable. La muller del seu amic era per a ell una persona sagrada.

2 adj i m ETNOL, RELIG i SOCIOL Dit de tot allò que està relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.

3 m Lloc sagrat que servia de refugi als delinqüents. Acollir-se a sagrat.

->sagratí

sagratí -ina

adj i m i f De Sagra (Marina Alta).

->sagrer

■sagrer

[del ll. sacrarium ‘lloc d’objectes sagrats’]

m ant HIST Graner o hospici de residència construït a la sagrera, anomenat també celler per la seva finalitat de guardar-hi les collites i el vi.

->sagrera

■sagrera

[del ll. sacraria, neutre pl. de sacrarium ‘lloc d’objectes sagrats’; 1a FONT: s. XII]

f HIST Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstiques, que envoltava les esglésies consagrades.

->sagrista

sagrista

m ant CATOL Sagristà.

->sagristà

■sagristà -ana

[del b. ll. sacrista, -ānis, íd.; 1a FONT: 1230]

CATOL 1 m i f Clergue, religiós o laic que té cura d’una sagristia, de les coses necessàries per al culte cristià i de l’endreçament d’una església.

2 m i f A les contrades de Tarragona i Tortosa, administrador d’un altar i confraria; paborde.

3 [en desús] f Muller del sagristà.

->sagristanesc

■sagristanesc -a

[de sagristà]

adj 1 Propi de sagristans.

2 fig Propi d’hipòcrites, de gent desconfiada i malpensada.

->sagristania

■sagristania

Part. sil.: sa_gris_ta_ni_a

[de sagristà]

f CATOL Ofici de sagristà.

->sagristia

■sagristia

Part. sil.: sa_gris_ti_a

[del b. ll. sacristia, íd., der. de sacrista, -ānis ‘sagristà’; 1a FONT: c. 1370]

f 1 LITÚRG i ARQUIT A les esglésies, local annex, generalment tocant al presbiteri, on són custodiats els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots i ministres sagrats per a les funcions litúrgiques.

2 dret de sagristia HIST Tribut que pagaven els masos i les cases benestants per tal que el sagristà pogués complir els seus càrrecs.

->sagú

■sagú

Hom.: segur

[del port. sagú, i aquest, del malai sagu; 1a FONT: 1839, DLab.]

[pl -ús] m ALIM Fècula obtinguda de la palmera de sagú, de fàcil digestió.

->saguer

■saguer -a

[de saga¹; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 adj Que va a la saga, a la cua, darrere de tots els altres.

2 m i f Persona que ocupa, a la sirga, el quart i darrer lloc.

->saguntí

■saguntí -ina

adj i m i f De Sagunt (Camp de Morvedre).

->saharià

■saharià -ana

Part. sil.: sa_ha_ri_à

1 adj i m i f Del Sàhara (desert de l’Àfrica septentrional) o del saharià (grup de llengües).

2 f INDUM Jaqueta llarga, de roba generalment lleugera, amb butxaques sobreposades i amb cinturó.

3 LING 1 m Grup de les llengües saharianes.

2 llengües saharianes Grup de llengües de la família nilosahariana parlades al Txad i al NW de Nigèria.

->sahàric

■sahàric -a

adj Relatiu o pertanyent al Sàhara (desert del N d’Àfrica).

->sahelià

sahelià -ana

Part. sil.: sa_he_li_à

adj Relatiu o pertanyent al Sahel (regió de l’Àfrica).

->sahídic

sahídic -a

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al sahídic.

2 m Dialecte de la llengua copta anomenat antigament dialecte tebà.

->sahn

sahn

m ARQUIT i ISLAM Pati central d’una mesquita, on se situa la font de les ablucions.

->sahrauí

■sahrauí

Part. sil.: sah_ra_uí

[de l’àr. ṣaḥra'wī, der. de al-Ṣaḥrā' ‘Sàhara’]

[pl sahrauís] adj i m i f Del Sàhara Occidental (territori del NO d’Àfrica).

->saia

■saia

Part. sil.: sa_ia

[del ll. vg. *sagĭa, der. del ll. sagum ‘mena de mantell’, probablement a través del fr. ant. saie, íd., i amb influx, més tard, del cast. saya, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f TÈXT 1 Tela prima, feta de diverses matèries, que antigament servia per a fer calces i peces de vestir lleugeres.

2 INDUM Túnica de l’hàbit religiós.

->saial

■saial

Part. sil.: sa_ial

[de saia]

m 1 TÈXT Tela de burell.

2 INDUM Túnica, vesta llarga.

->saialer

■saialer -a

Part. sil.: sa_ia_ler

[de saial]

m i f TÈXT Teixidor de burell.

->saidinenc

saidinenc -a

Part. sil.: sai_di_nenc

adj i m i f De Saidí (Baix Cinca).

->saig

■saig

Part. sil.: saig

m 1 HIST DR CAT Oficial executor de les corts baronials o reials que tenia al seu càrrec fer les citacions, executar els embargaments i executar les penes a què eren condemnats els reus.

2 ICT Canari.

->saiga

■saiga

Part. sil.: sai_ga

f ZOOL Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, subfamília dels antilopins i família dels bòvids (Saiga tartarica), amb el musell molt llarg i que arriba a formar una petita probòscide.

->saïm

■saïm

Part. sil.: sa_ïm

[del ll. vg. sagīmen, -ĭnis, íd., variant del ll. vg. *sagīnum, íd.; 1a FONT: 1657]

m 1 Sagí.

2 p ext Llard.

->saïmar

■saïmar

Part. sil.: sa_ï_mar

v tr Ensaginar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saïmar

GERUNDI: saïmant

PARTICIPI: saïmat, saïmada, saïmats, saïmades

INDICATIU PRESENT: saïmo, saïmes, saïma, saïmem, saïmeu, saïmen

INDICATIU IMPERFET: saïmava, saïmaves, saïmava, saïmàvem, saïmàveu, saïmaven

INDICATIU PASSAT: saïmí, saïmares, saïmà, saïmàrem, saïmàreu, saïmaren

INDICATIU FUTUR: saïmaré, saïmaràs, saïmarà, saïmarem, saïmareu, saïmaran

INDICATIU CONDICIONAL: saïmaria, saïmaries, saïmaria, saïmaríem, saïmaríeu, saïmarien

SUBJUNTIU PRESENT: saïmi, saïmis, saïmi, saïmem, saïmeu, saïmin

SUBJUNTIU IMPERFET: saïmés, saïmessis, saïmés, saïméssim, saïméssiu, saïmessin

IMPERATIU: saïma, saïmi, saïmem, saïmeu, saïmin

->saimiri

■saimiri

Part. sil.: sai_mi_ri

m ZOOL Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats i de la família dels cèbids (Saimiri sp), caracteritzats per l’allargament del crani, especialment de la regió occipital, el gran desenvolupament dels ullals i la posició vertical de les dents incisives.

->sainet

■sainet

Part. sil.: sai_net

[del cast. sainete, der. de saín ‘greix’, ll. vg. *sagīnum ‘greix dels animals’; primer significà un ‘mos gustós’, després ‘qualsevol cosa que complau’ i d’aquí, figuradament, ‘peça teatral divertida que s’intercalava en una comèdia o es feia al final’]

m 1 TEAT Peça teatral en un acte, de caràcter còmic i popular.

2 fig Situació còmica o grotesca.

->sainetesc

■sainetesc -a

Part. sil.: sai_ne_tesc

[de sainet]

adj 1 Relatiu o pertanyent al sainet.

2 Que sembla un sainet.

->sainetista

■sainetista

Part. sil.: sai_ne_tis_ta

[de sainet]

m i f Autor de sainets.

->saintpàulia

saintpàulia

Part. sil.: saint_pàu_li_a

f BOT Violeta africana.

->saint-paulin

saint-paulin^* [sɛmpolɛ́ŋ]

[angl ] m ALIM Formatge francès fet amb llet de vaca, semblant al port-salut, de crosta fina de color taronja, i pasta premsada i no cuita, ferma, untuosa i llisa, de sabor molt suau, que conté un 45-50% de matèries grasses.

->saintsimonià

saintsimonià -ana

Part. sil.: saint_si_mo_ni_à

1 adj Relatiu o pertanyent a Saint-Simon o al saintsimonisme.

2 m i f Seguidor del saintsimonisme.

->saintsimonisme

■saintsimonisme

Part. sil.: saint_si_mo_nis_me

m FILOS i SOCIOL Doctrina i moviment conformats pels seguidors de Saint-Simon, els quals pretenien fundar una religió secular de la societat.

->saió

■saió

Part. sil.: sa_ió

[d’una base preromana selion-/seli- ‘sembrar’, probablement indoeuropea, però no cèltica; 1a FONT: 1789]

m AGR Peça de terra conreable d’extensió variable segons les contrades.

->saiol

■saiol

Part. sil.: sa_iol

[d’origen incert, potser der. de cella, com indicaria la grafia dial. cellol]

m Saiola.

->saiola

■saiola

Part. sil.: sa_io_la

f 1 Varietat de figa rodona, de color marró.

2 Varietat de figuera que dóna saioles.

->saioner

■saioner -a

Part. sil.: sa_io_ner

[de saió; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f AGR Pagès que mena un saió o uns quants.

->saïta

saïta

Part. sil.: sa_ï_ta

adj i m i f De Sais (antiga ciutat d’Egipte). L’art saïta.

->sajol

■sajol

m Saiola.

->sajola

■sajola

f Saiola.

->sajolida

■sajolida

[del ll. satureia, íd., que donà primer sadorija i després sajorida per metàtesi i amb canvi de -r- en -l- per contaminació amb el mot oliva, atès que l’herba serveix per a aromatitzar les olives; 1a FONT: s. XIV]

f BOT i FARM 1 Sajolida de bosc.

2 Sajolida de jardí.

3 sajolida borda Hisop.

4 sajolida de bosc Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Satureja montana), de tiges subllenyoses, fulles ciliades als marges i flors blanques o purpúries, emprada com a herba remeiera i per a adobar olives.

5 sajolida de jardí Planta herbàcia anual de la família de les labiades (Satureja hortensis), de fulles de color verd cendrós, semblant a la sajolida de bosc i emprada a més com a planta aromàtica i oficinal.

->sajonia

sajonia

Part. sil.: sa_jo_ni_a

f HIST 1 Demarcació del saig.

2 Ofici de saig.

->sakalava

sakalava

1 adj Relatiu o pertanyent als sakalaves.

2 m i f Individu d’un poble malgaix de substrat racial melanoafricà, amb alguns trets mongoloides i australoides, que ocupa la costa occidental de Madagascar.

->sake

■sake

[del jap. sake, íd.]

m ALIM Beguda alcohòlica simple, típica del Japó, obtinguda per fermentació d’arròs.

->sakmarià

sakmarià -ana

Part. sil.: sak_ma_ri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al sakmarià.

2 m Segon estatge del permià inferior, situat damunt l’asselià i sota l’artinskià.

->śaktisme

śaktisme

m HIND Xactisme.

->sal

■sal

Hom.: salt

[del ll. sal, salis, íd.; 1a FONT: 1249]

f 1 1 QUÍM i FARM Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.

2 QUÍM Clorur de sodi.

3 sal de fruita FARM Antiàcid efervescent compost de bicarbonat sòdic i àcid cítric.

4 sal de La Rochelle QUÍM ANAL i QUÍM ORG Tartrat de potassi i sodi.

5 sal de niló QUÍM ORG Adipat d’hexametilendiamina, primera matèria del niló 66.

6 sal sosa QUÍM ORG Sosa.

2 1 sal comuna (sal de cuina o simplement sal) ALIM Clorur sòdic en condicions d’ésser emprat en alimentació.

2 sal de règim ALIM Producte d’un sabor que recorda la sal de cuina, destinat a malalts que no poden ingerir sodi. Les sals de règim són sals càlciques d’aminoàcids, formiats, citrats o fosfats.

3 sal especial ALIM Sal que porta addicionat algun oligoelement, emprada, de vegades, per a corregir deficiències en la nutrició de grans comunitats. Les sals especials més emprades són la sal iodada i la sal fluorada.

4 sal gemma MINERAL Clorur de sodi, NaCl, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

5 sal microcòsmica QUÍM Hidrogenfosfat d’amoni i de sodi.

3 fig 1 Allò que dóna agudesa, picantor, gràcia, a les paraules, als gests, al capteniment, d’una persona.

2 Allò que preserva de la corrupció, de l’error. Vosaltres sou la sal de la terra.

->s. a. l.

s. a. l.

abrev ECON i DR societat anònima laboral.

->sala

■sala

[del germ. sal ‘edifici amb una sola gran peça de recepció’; 1a FONT: s. XII]

f 1 ARQUIT 1 ant Casa d’una sola habitació gran, residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o fortalesa.

2 Casa comunal on tenen lloc sessions i on hi ha els despatxos de l’administració municipal. Sala del comú, sala de la vila.

3 Cambra espaiosa, principalment destinada a congregar-s’hi moltes persones. Sala d’espectacles. Sala capitular.

4 Peça espaiosa on són celebrades les audiències d’una autoritat, d’un tribunal, etc.

5 Peça principal d’una casa on hom sol rebre visites.

6 sala blanca Local en què les característiques de l’atmosfera són controlades exhaustivament, la qual cosa les fa especialment aptes per al muntatge d’instruments d’alta tecnologia.

7 sala d’actes Saló espaiós, generalment adornat i majestuós, on solen celebrar-se els actes públics d’una universitat, d’un col·legi, etc.

8 sala d’armes En els castells i palaus, cambra on es guarden les armes.

9 sala de festes Local públic amb servei de bar, pista de ball i escenari.

10 sala de parament Sala principal i més ben guarnida d’un palau o d’un altre edifici.

11 sala d’estar Peça on la família sol fer vida en comú a les hores que no són de menjar ni de dormir.

12 sala d’hospital Sala on hi ha els llits d’un hospital.

13 sala d’operacions MED i CIR Departament d’un centre mèdic, especialment condicionat per a realitzar-hi intervencions quirúrgiques.

14 sala estèril Recinte l’atmosfera del qual és contínuament tractada per tal de reduir-hi al màxim possible la quantitat de gèrmens en suspensió. Sovint els termes sala blanca i sala estèril són emprats com a sinònims.

2 DR PROC 1 Cadascuna de les seccions administratives o jurisdiccionals en què es divideixen els tribunals col·legiats.

2 Conjunt de magistrats que es reuneixen corporativament per jutjar i resoldre els litigis sotmesos a llur competència.

3 sala de govern Organisme governatiu format per magistrats i fiscals que té funcions disciplinàries i d’organització de tribunals i audiències.

4 sala de vacances Conjunt de magistrats que constitueixen el tribunal suprem i les audiències territorials, amb caràcter supletori, durant les vacances, per resoldre afers urgents.

3 MOBL Mobiliari de la peça principal d’una casa.

->salabardà

■salabardà

[d’origen incert, probablement preromà, v. abarset, esbarzer]

m BOT Neret.

->salabre

■salabre

[d’origen incert, potser de l’àr. sarâwil ‘calces amples’ o bé d’un ll. vg. *salābrum ‘estri per a sacsejar’, der. del gr. saleúō ‘sacsejar’; 1a FONT: 1557]

m PESC Salabret.

->salabret

■salabret

[de salabre]

m 1 PESC Instrument de pescar que consisteix en una bossa de xarxa fixada a l’extrem d’una canya o d’un pal.

2 Caçapapallones.

->salabror

■salabror

[d’origen incert, sembla format analògicament sobre l’arrel de salabrós; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de salabrós. La salabror de l’aigua de mar.

->salabrós

■salabrós -osa

[possible encreuament de salat² amb un *sabrós, síncope anormal de saborós, o potser del ll. salebrosus, -a, -um ‘aspre, rude’ aplicat a l’aspror del gust de la sal; 1a FONT: c. 1500]

adj 1 Que té gust de sal, salat.

2 Que conté sal.

->salaç

■salaç

[del ll. salax, -ācis, íd., der. de salīre ‘saltar, muntar’]

adj Lasciu, luxuriós.

->salacitat

■salacitat

[del ll. salacĭtas, -ātis ‘lascívia’]

f Qualitat de salaç.

->salacot

■salacot

[del cast. filipí salacot, i aquest, del tagàlog salakót, íd., der. del verb salak ‘partir’, a causa de les tires de canya partida de què fan aquesta mena de barret; 1a FONT: 1868]

m INDUM Capell de forma el·lipsoïdal fet d’un teixit de tires de palma, de canya, etc., usat en alguns països orientals de clima calorós.

->saladar

■saladar

m GEOMORF 1 En zona àrida, fons d’una depressió tancada mancat de vegetació, que presenta afloraments salnitrosos durant l’estació seca.

2 Roca coberta d’eflorescències salnitroses.

->saladí

■saladí

m BOT Camforada.

->salador¹

■salador¹

[de salar¹ i -dor²; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Lloc o vas destinat a salar carn, peix, etc.

->salador²

■salador² -a

[de salar¹ i -dor¹; 1a FONT: 1696]

m i f Persona que sala carn, peix, etc.

->saladura

■saladura

[de salar¹; 1a FONT: 1377]

f 1 Acció de salar;

2 l’efecte.

->salafarda

■salafarda

[alteració de salagarda, íd., per influx de farda¹ i fart (de llenya, de garrotades); 1a FONT: s. XX, Oller]

f Reprimenda, reprensió forta.

->salafisme

salafisme

m ISLAM Moviment modernista i renovador de l’islam sorgit a Egipte al final del segle XIX.

->salamandra

■salamandra

[del ll. salamandra, i aquest, del gr. salamándra, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ZOOL Gènere d’amfibis urodels, de la família dels salamàndrids (Salamandra sp), ovovivípars, d’aspecte robust, amb quatre extremitats i amb glàndules secretores de substàncies tòxiques; comprèn les espècies salamandra comuna i salamandra negra.

2 HERÀLD Animal fabulós posat de perfil amb el cap contornat i la cua alçada i torçada per damunt el dors i voltat de flames, les quals no es blasonen si són del mateix color que l’animal.

3 CALEF Estufa de ferro en la qual hom crema antracita, proveïda d’una finestra amb mica que permet de veure el foc interior i de gaudir d’una part de la calor irradiada per la incandescència del combustible encès.

->salamandrí

■salamandrí -ina

[de salamandra]

adj 1 Semblant a la salamandra.

2 Que resisteix l’acció del foc.

->salamàndria

■salamàndria

Part. sil.: sa_la_màn_dri_a

[variant de salamandra]

f Salamandra.

->salamàndrids

■salamàndrids

m ZOOL 1 pl Família d’urodels de grandària mitjana, de cos poc allargat, potes anteriors amb 4 dits i posteriors amb 4 o 5 i fecundació interna. Inclou els gèneres Salamandra, amb S. salamandra (salamandra comuna) i S. atra (salamandra negra), Chioglossa, amb C. lusitanica (salamandreta), i Pleurodeles, amb Pleurodeles waltl.

2 sing Urodel de la família dels salamàndrids.

->salament

■salament

[de salar¹]

m 1 Acció de salar.

2 QUÍM Procés consistent en l’addició de sals, generalment clorur sòdic, a una mescla o solució per tal de provocar la precipitació d’alguna de les substàncies dissoltes o d’afavorir-ne l’extracció amb un solvent.

->salami

■salami

[de l’it. salami, pl. de salame, íd., del b. ll. salamen, der. de sal ‘sal’]

m ALIM Embotit cru, assecat i fumat, de color vermell fosc, fet amb mescla de carns de porc, de boví, o de porc i boví, i cansalada o greix de porc, finament trinxada.

->salamó

■salamó

m Salomó.

->salanc

■salanc

[probablement d’origen preromà indoeuropeu, format de sal, mot comú en tot l’indoeuropeu, i el sufix anc, de -anko, -anka (cf. barranc, carranc, esvoranc, verdanc, etc.); 1a FONT: 1915, DAg.]

m 1 Salobre.

2 Capa que es forma a la superfície de certs objectes, anàloga al salobre, encara que no sigui de sal.

->salanca¹

■salanca¹

[v. salanc]

f Terreny salobrenc.

->salanca²

■salanca²

[d’un preromà indoeuropeu sal-n-kā, homònim de salanc ‘salobre’]

f BOT 1 Sarga.

2 Sàlic.

->salancar

■salancar

m GEOBOT Comunitat vegetal on predominen les salanques.

->salangana

■salangana

f ORNIT Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Collocalia sp), que construeixen el niu amb la saliva que segreguen, i els quals serveixen per a preparar la sopa de niu d’oreneta.

->salaó

■salaó

Part. sil.: sa_la_ó

[de sal; 1a FONT: 1932, DFa.]

f ALIM 1 1 Acció de salar o d’adobar amb sal algun aliment, especialment carn o peix;

2 l’efecte.

2 Carn, peix o altre aliment salat, adobat amb sal.

3 Conjunt de peces de carn, de peix o d’altres aliments salats, adobats amb sal.

4 Indústria, botiga, transport de salaó.

->salar¹

■salar¹

Hom.: celar

[de sal; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 ADOB i ALIM Impregnar de sal les pells o els cuirs, o els aliments, per tal que no es corrompin i es conservin.

2 ALIM Posar sal a un aliment per tal de donar-li sabor, especialment posar-n’hi massa.

3 RAM Donar sal al bestiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salar

GERUNDI: salant

PARTICIPI: salat, salada, salats, salades

INDICATIU PRESENT: salo, sales, sala, salem, saleu, salen

INDICATIU IMPERFET: salava, salaves, salava, salàvem, salàveu, salaven

INDICATIU PASSAT: salí, salares, salà, salàrem, salàreu, salaren

INDICATIU FUTUR: salaré, salaràs, salarà, salarem, salareu, salaran

INDICATIU CONDICIONAL: salaria, salaries, salaria, salaríem, salaríeu, salarien

SUBJUNTIU PRESENT: sali, salis, sali, salem, saleu, salin

SUBJUNTIU IMPERFET: salés, salessis, salés, saléssim, saléssiu, salessin

IMPERATIU: sala, sali, salem, saleu, salin

->salar²

■salar²

Hom.: celar

v intr LING Emprar algú el parlar salat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salar

GERUNDI: salant

PARTICIPI: salat, salada, salats, salades

INDICATIU PRESENT: salo, sales, sala, salem, saleu, salen

INDICATIU IMPERFET: salava, salaves, salava, salàvem, salàveu, salaven

INDICATIU PASSAT: salí, salares, salà, salàrem, salàreu, salaren

INDICATIU FUTUR: salaré, salaràs, salarà, salarem, salareu, salaran

INDICATIU CONDICIONAL: salaria, salaries, salaria, salaríem, salaríeu, salarien

SUBJUNTIU PRESENT: sali, salis, sali, salem, saleu, salin

SUBJUNTIU IMPERFET: salés, salessis, salés, saléssim, saléssiu, salessin

IMPERATIU: sala, sali, salem, saleu, salin

->salari

■salari

[del ll. salarium ‘ració de sal donada als soldats, després suma que els donaven per comprar-se’n’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ECON, DR TREB i SOCIOL 1 1 Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració en el procés productiu. Salari per temps. Salari a preu fet.

2 salari base Salari estipulat en un conveni per a un treball i categoria laboral concrets.

3 salari mínim interprofessional Salari mínim, fixat pel govern, que ha de percebre tot treballador per compte d’altri.

2 estructura dels salaris Conjunt de relacions entre els diferents components de la renda salarial a nivell macroeconòmic, que es componen de les diferències de remuneració entre treballadors, anomenades salari diferencial.

3 salari social Prestacions socials rebudes, principalment mitjançant els sistemes de la seguretat social, pels assalariats sense consideració a llur aportació al procés productiu, però atenent al conjunt de necessitats que té el treballador i la seva família.

->salarial

■salarial

Part. sil.: sa_la_ri_al

[de salari]

adj Relatiu o pertanyent al salari.

->salarització

salarització

Part. sil.: sa_la_rit_za_ci_ó

[de salaritzar]

f Acció de salaritzar.

->salaritzar

■salaritzar

[de salari]

v tr Reduir a la condició d’assalariat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salaritzar

GERUNDI: salaritzant

PARTICIPI: salaritzat, salaritzada, salaritzats, salaritzades

INDICATIU PRESENT: salaritzo, salaritzes, salaritza, salaritzem, salaritzeu, salaritzen

INDICATIU IMPERFET: salaritzava, salaritzaves, salaritzava, salaritzàvem, salaritzàveu, salaritzaven

INDICATIU PASSAT: salaritzí, salaritzares, salaritzà, salaritzàrem, salaritzàreu, salaritzaren

INDICATIU FUTUR: salaritzaré, salaritzaràs, salaritzarà, salaritzarem, salaritzareu, salaritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: salaritzaria, salaritzaries, salaritzaria, salaritzaríem, salaritzaríeu, salaritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: salaritzi, salaritzis, salaritzi, salaritzem, salaritzeu, salaritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: salaritzés, salaritzessis, salaritzés, salaritzéssim, salaritzéssiu, salaritzessin

IMPERATIU: salaritza, salaritzi, salaritzem, salaritzeu, salaritzin

->salassenc

salassenc -a

adj i m i f De Salàs de Pallars (Pallars Jussà).

->salat¹

■salat¹

Hom.: celat

adj m i m LING Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article —anomenat salat— es (s’), sa (s’), es, ses, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les.

->salat²

■salat² -ada

Hom.: celat

[de salar¹]

1 adj 1 Impregnat de sal, que conté sal. Peix salat. L’aigua de mar és salada.

2 Que conté sal en excés. Aquest arròs és salat: no es pot servir a taula.

3 sabor salat ALIM Sabor de les substàncies salades.

2 adj fig 1 Que té gràcia o agudesa. És una xicota molt salada.

2 fer salat Arribar tard per a fer quelcom.

3 m BOT 1 Arbust de la família de les quenopodiàcies (Suaeda fruticosa), de tija llenyosa, fulles petites i carnoses i flors grogues en raïms llargs.

2 salat blanc Arbust de la família de les quenopodiàcies (Atriplex halimus), totalment blanquinós, de fulles ovades o rombals, flors groguenques en inflorescències fulloses i fruits aqueniformes.

3 salat portulacoide Petit arbust de la família de les quenopodiàcies (Atriplex portulacoides), de color gris blanquinós i amb flors petites d’un verd groguenc.

->salbanda

■salbanda

[de l’al. Salband, íd., de l’alt al. mitjà selbende ‘vora teixida, no tallada’, i aquest, comp. de l’alt al. antic selb (mod. selbst) ‘igual, el mateix’ i ende ‘final’]

f MINERAL 1 Capa argilosa que separa, en determinats jaciments, les parets del filó de mineral de la roca estèril.

2 Paret rocosa d’un filó.

3 Part d’un filó o d’un dic immediat a la roca encaixant.

->salbutamol

salbutamol

m QUÍM ORG i FARM Substància, de fórmula C₁₃H₁₅NO₃, emprada com a broncodilatador en el tractament de malalties respiratòries obstructives reversibles.

->salconduit

■salconduit

Part. sil.: sal_con_duit

[del b. ll. salvus conductus ‘conducció segura’; 1a FONT: 1374]

m 1 DR ADM Document lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza el portador a circular per un territori o travessar una frontera.

2 HIST DR CAT Guiatge.

->salcuit

salcuit

Part. sil.: sal_cuit

m ADOB Defecte o tara de la pell, en la cara de la flor, causat per una temperatura excessiva, superior als 40°C, en el seu primer assecament després de l’espellament.

->saldable

■saldable

[de saldar]

adj Que pot ésser saldat.

->saldar

■saldar

[de l’it. saldare ‘soldar, consolidar; saldar’, der. de l’adj. saldo ‘sencer, intacte’, alteració fonètica de soldo, ll. solĭdus, -a, -um ‘sòlid, dur’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr COMPT i ECON 1 Liquidar d’un compte la diferència entre el deure i l’haver fent una anotació a la columna corresponent.

2 Satisfer d’un compte allò que resta a pagar.

3 Vendre amb rebaixa una mercaderia per esgotar-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saldar

GERUNDI: saldant

PARTICIPI: saldat, saldada, saldats, saldades

INDICATIU PRESENT: saldo, saldes, salda, saldem, saldeu, salden

INDICATIU IMPERFET: saldava, saldaves, saldava, saldàvem, saldàveu, saldaven

INDICATIU PASSAT: saldí, saldares, saldà, saldàrem, saldàreu, saldaren

INDICATIU FUTUR: saldaré, saldaràs, saldarà, saldarem, saldareu, saldaran

INDICATIU CONDICIONAL: saldaria, saldaries, saldaria, saldaríem, saldaríeu, saldarien

SUBJUNTIU PRESENT: saldi, saldis, saldi, saldem, saldeu, saldin

SUBJUNTIU IMPERFET: saldés, saldessis, saldés, saldéssim, saldéssiu, saldessin

IMPERATIU: salda, saldi, saldem, saldeu, saldin

->saldenc

saldenc -a

adj i m i f De Saldes (Berguedà).

->sàldids

sàldids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, de mida petita, forma ovada i color fosc amb taques clares.

2 sing Insecte de la família dels sàldids.

->saldista

■saldista

[de saldo]

m i f 1 Persona que compra i ven articles procedents de liquidacions comercials o saldos.

2 Persona que salda una mercaderia.

->saldo

■saldo

[de l’it. saldo, substantiu, terme comercial, postverbal de saldare ‘saldar, liquidar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m COMPT i ECON 1 Diferència en un compte entre el dèbit i el crèdit o, si es tracta de diversos comptes, entre el total de dèbits i crèdits.

2 Allò que resta invenut d’una mercaderia i que es ven amb rebaixa per esgotar-la.

3 fig i iròn Cosa o persona de poca vàlua.

->salejar

■salejar

[de sal]

v intr Tenir sabor de sal. Aquesta sopa saleja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salejar

GERUNDI: salejant

PARTICIPI: salejat, salejada, salejats, salejades

INDICATIU PRESENT: salejo, saleges, saleja, salegem, salegeu, salegen

INDICATIU IMPERFET: salejava, salejaves, salejava, salejàvem, salejàveu, salejaven

INDICATIU PASSAT: salegí, salejares, salejà, salejàrem, salejàreu, salejaren

INDICATIU FUTUR: salejaré, salejaràs, salejarà, salejarem, salejareu, salejaran

INDICATIU CONDICIONAL: salejaria, salejaries, salejaria, salejaríem, salejaríeu, salejarien

SUBJUNTIU PRESENT: salegi, salegis, salegi, salegem, salegeu, salegin

SUBJUNTIU IMPERFET: salegés, salegessis, salegés, salegéssim, salegéssiu, salegessin

IMPERATIU: saleja, salegi, salegem, salegeu, salegin

->salellès

salellès -esa

adj i m i f De Salelles (Rosselló).

->salemer

salemer -a

adj i m i f De Salem (Vall d’Albaida).

->salenc

salenc -a

adj i m i f De Sales de Llierca (Garrotxa).

->salenca

■salenca

[d’una base preromana sal-n-ka, desenvolupament de l’arrel indoeuropea sal- ‘de color gris tèrbol’, que donà lloc també als mots sàlic, sarga i al mateix ll. salix, -ĭcis ‘salze’, tots arbres de la família de les salicàcies]

f BOT 1 Gatsaule.

2 Sàlic.

3 Nom donat a algunes espècies nanes de salze de distribució boreal i alpina.

->salep

■salep

m BOT Substància mucilaginosa i feculenta que s’obté de diferents espècies d’orquídies.

->saler

■saler

[de sal; 1a FONT: 1412]

m 1 Recipient en què hom conserva la sal o en què hom serveix la sal a taula.

2 Taulell en què hom sala carn d’animal, especialment de porc.

->salera

■salera

[de sal; 1a FONT: 1380]

f 1 Caixó o altre recipient, de formes molt variades, sovint amb brocs i tremuges, destinat a guardar-hi la sal en gros, d’on hom en treu per omplir els salers, per escampar-ne en les saleres del bestiar, etc.

2 Pedra plana damunt la qual els pastors posen la sal que ha de menjar el bestiar.

->salernità

salernità -ana

adj i m i f De Salern (ciutat i província d’Itàlia).

->salesa

salesa

[del nom de sant Francesc de Sales (1567-1622)]

f CATOL Membre de l’orde femení de la Visitació, fundat l’any 1610 per sant Francesc de Sales i Jeanne Françoise Frémyot de Chantal.

->salesià

■salesià -ana

Part. sil.: sa_le_si_à

[del nom de la Societat de sant Francesc de Sales]

CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent a sant Francesc de Sales o als salesians.

2 1 m Membre de la congregació religiosa Societat de Sant Francesc de Sales, fundada l’any 1859 a Torí (Itàlia) per sant Joan Bosco per a educar cristianament la joventut pobra.

2 f Membre de l’institut Filles de Maria Auxiliadora, branca femenina dels salesians.

->saleta

saleta

f Sala d’estar.

->salfumant

■salfumant

[de sal i fumar; 1a FONT: 1915, DAg.]

m QUÍM INORG Denominació vulgar de les solucions aquoses d’àcid clorhídric emprades en la neteja de paviments, en blanqueria, etc.

->sali¹ sàlia

■sali¹ sàlia

1 adj Relatiu o pertanyent als salis.

2 m i f HIST Membre d’un dels dos grans grups en què es partí el poble dels francs a mitjan segle IV.

->sali² sàlia

■sali² sàlia

1 adj Relatiu o pertanyent als salis.

2 m HIST Membre d’un col·legi de sacerdots de l’antiga Roma, dedicats al culte de Mart.

->salí

■salí -ina

[del ll. salīnus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1324]

1 adj 1 QUÍM i GEOL Que és de la natura de la sal. Concreció salina.

2 QUÍM Que conté sal o sals.

3 GEOL Que conté naturalment sal.

2 m HIST 1 Lloc on es guardava la sal.

2 Impost sobre la sal.

->sali-

■sali-

Forma prefixada del mot llatí sal, salis, que significa ‘sal’. Ex.: salífer, salimetria.

->salic

■salic

[de salicar; 1a FONT: 1915, DAg.]

m 1 Degotall.

2 Rajolí d’aigua que salica.

->sàlic¹

■sàlic¹

[d’una base cèlt. saliko-, íd. (v. salenca)]

m BOT Arbust caducifoli de la família de les salicàcies (Salix purpurea), de fulles lanceolades i branques dretes brillants, semblant al vímet, que es fa en salzedes i gatelledes.

->sàlic²

■sàlic² -a

1 adj Relatiu o pertanyent als francs salis.

2 llei sàlica HIST Disposició que excloïa del tron les dones de les famílies reials i llurs descendents.

->salicàcies

■salicàcies

Part. sil.: sa_li_cà_ci_es

f BOT 1 pl Família de salicals formada per arbres o arbusts, de fulles simples, flors disposades en aments i fruits en càpsula.

2 sing Planta de la família de les salicàcies.

->salicall

■salicall

[de salic]

m Salic.

->salicals

salicals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies monoclamídies que comprèn únicament la família de les salicàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les salicals.

->salicar

■salicar

[der. de sal, pel fet que molts degotalls deixen unes concrecions d’aparença salina; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr 1 Degotar un líquid que traspua. En la roca, un xic d’aigua salicava.

2 Brollar aigua de terra en petita quantitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salicar

GERUNDI: salicant

PARTICIPI: salicat, salicada, salicats, salicades

INDICATIU PRESENT: salico, saliques, salica, saliquem, saliqueu, saliquen

INDICATIU IMPERFET: salicava, salicaves, salicava, salicàvem, salicàveu, salicaven

INDICATIU PASSAT: saliquí, salicares, salicà, salicàrem, salicàreu, salicaren

INDICATIU FUTUR: salicaré, salicaràs, salicarà, salicarem, salicareu, salicaran

INDICATIU CONDICIONAL: salicaria, salicaries, salicaria, salicaríem, salicaríeu, salicarien

SUBJUNTIU PRESENT: saliqui, saliquis, saliqui, saliquem, saliqueu, saliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: saliqués, saliquessis, saliqués, saliquéssim, saliquéssiu, saliquessin

IMPERATIU: salica, saliqui, saliquem, saliqueu, saliquin

->salicària

■salicària

Part. sil.: sa_li_cà_ri_a

[del ll. científic salicarius, -a, -um, der. de salix, -ĭcis ‘salze’]

f BOT Planta herbàcia perenne, de la família de les litràcies (Lythrum salicaria), de fulles lanceolades, flors de color magenta, i que creix en llocs amb aigua o molt humits.

->salicil

salicil

m QUÍM ORG Grup o radical orgànic de l’àcid salicílic.

->salicilamida

■salicilamida

Part. sil.: sa_li_ci_la_mi_da

f QUÍM ORG i FARM Amida de l’àcid salicílic, de fórmula C₇H₇NO₂.

->salicilanilida

salicilanilida

Part. sil.: sa_li_ci_la_ni_li_da

f QUÍM ORG i FARM Sòlid cristal·lí, de fórmula C₁₃H₁₁NO₂, obtingut a partir de l’àcid salicílic i l’anilina.