->tirar

■tirar

Hom.: tirà

Cp. llençar 2 1, 2 2 i 2 3.

[d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir- ‘fletxa’; 1a FONT: s. XII]

v 1 tr 1 Un home, un animal, fer força per moure una cosa en la mateixa direcció en què ell es mou. Una carrossa tirada per quatre cavalls. Els bous tiren l’arada.

2 abs Els cavalls estan molt cansats i no tiraran.

3 TRANSP Estirar un rai amb cordes, un home des de cada riba, en un riu o en una riera de corrent escàs.

2 1 tr Fer força per portar cap a si una cosa, encara que no sigui en la mateixa direcció en què es mou el qui fa la força o encara que aquest no es mogui. Tirar aigua del pou.

2 tr abs Mamar. Com tira, aquesta criatura!

3 tr fig Atreure. Una paraula tira l’altra. No em tira el teatre, aquest vespre.

4 tr abs fig La sang tira. La pàtria sempre tira. No m’ha tirat mai la història.

5 pron ant Atreure’s (algú).

6 pron vulg Copular (amb algú). S’ha tirat aquella dona.

7 pron p ext Burlar-se (d’algú), abusar (d’algú).

3 1 intr Agafar una direcció determinada. Quan siguis al molí, tira a l’esquerra.

2 intr fig Tenir tendència, tendir. Tirar per a metge. Aquest vi tira a agre.

3 tr GEOM i DIB Traçar una línia en un dibuix mitjançant un llapis, un tiralínies, etc.

4 tr fig Traçar mentalment plans, teories, projectes, etc. Sempre està tirant propostes que no es poden portar a cap.

5 tirar pel dret Anar directament a un lloc sense seguir el camí normal ni fer voltes.

6 tirar pel dret fig Obrar resoludament, sense miraments.

7 tirar per mal cap (o per mal camí) Seguir una orientació moralment condemnable, anar pel mal camí.

4 intr Permetre un conducte l’aspiració d’un fluid a través d’ell. Aquesta xemeneia tira molt bé. Aquest cigar no tira.

5 tr Tenir d’extensió tant o tant, arribar fins a tal o tal quantitat. Aquesta peça de roba tira vint canes. Aquest pou tira molt endins.

6 intr 1 Durar amb més o menys dificultats. Aquest vestit encara tirarà tot l’hivern.

2 anar tirant Subsistir sense perdre, però sense progressar o progressant molt poc. Com te trobes? Vaig tirant.

7 1 tr Transportar una mica més enllà o més ençà una cosa que descansa sobre una altra empenyent-la o estirant-la sense aixecar-la. Aquest piano fa nosa, aquí: l’hem de tirar una mica més enllà.

2 tr Moure en una certa direcció una part del cos. El Pau tira el tors cap a la dreta.

3 tr Estendre una cosa sobre una altra. Tirar-se un xal a les espatlles.

4 tr Fer venir una cosa de banda a banda d’una altra, tapant-la, interceptant-la. No podrem passar: ja han tirat les cadenes.

5 pron Em vaig tirar endarrere per evitar el cop.

6 tirar-s’ho a l’esquena fig No preocupar-se gens d’una cosa.

8 1 tr Deixar anar amb un cert impuls una cosa, donar un cop, una empenta, etc., a una cosa, de manera que recorri una certa distància. Li va tirar una pedra i el va tocar del cap. La mar va tirar la nau contra les roques.

2 tr Deixar caure una cosa, un condiment, etc., dins un recipient, sobre una superfície, etc. Tirar sucre al cafè. Tirar pa als peixos de l’estany. Tirar una carta al correu. Tirar els daus. Tirar un as, la manilla, un atot.

3 pron Llançar-se. Es va tirar al riu.

4 haver-n’hi per a tirar el barret al foc fig Ésser una cosa granment empipadora, molestosa.

5 tirar a terra Fer caure a terra, abatre, enderrocar. La font ja no hi és: l’han tirada a terra.

6 tirar en cara (o per la cara) (a algú una cosa) fig Fer-li’n retret.

7 tirar-hi terra damunt fig Procurar que no se’n parli.

8 tirar la casa per la finestra fig Fer una despesa domèstica extraordinària.

9 tirar les cartes OCULT Tractar d’endevinar l’esdevenidor per mitjà de les cartes.

10 tirar-se al llit Ajeure-s’hi per poc temps sense despullar-se.

11 tirar-s’hi de cap fig Emprendre una activitat enèrgicament i sense reflexionar gaire.

9 tr 1 Disparar la càrrega d’una arma de foc, un artifici de pólvora. Tirar una canonada. Tirar coets.

2 abs Tirar amb bales de goma. Tirar al blanc.

3 tirant curt loc adv Pel cap baix.

4 tirant llarg loc adv Pel cap alt.

5 tirar curt No arribar a l’objectiu amb el projectil.

6 tirar curt fig No arribar al just, tallar curt. No em pensava que fóssim tants, hem tirat curt en el compte.

7 tirar llarg Sobrepassar l’objectiu amb el projectil.

8 tirar llarg fig Passar del just, en una previsió, un pressupost, etc. Ja cal que tiris llarg en calcular les racions.

10 tr Esgrimir. Tirar l’espasa.

11 tr FOTOG Accionar el disparador d’una càmera fotogràfica per tal d’impressionar una fotografia. He tirat ja tot el rodet.

12 tr GRÀF Treure una o més reproduccions d’una composició tipogràfica, d’un gravat, etc., mitjançant una premsa d’impressió. D’aquesta obra, n’hem tirat vint exemplars en paper de fil.

13 tira! Imperatiu usat com a interjecció admirativa.

14 tira peixet! Exclamació de congratulació per una bona notícia, per un bon resultat, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tirar

GERUNDI: tirant

PARTICIPI: tirat, tirada, tirats, tirades

INDICATIU PRESENT: tiro, tires, tira, tirem, tireu, tiren

INDICATIU IMPERFET: tirava, tiraves, tirava, tiràvem, tiràveu, tiraven

INDICATIU PASSAT: tirí, tirares, tirà, tiràrem, tiràreu, tiraren

INDICATIU FUTUR: tiraré, tiraràs, tirarà, tirarem, tirareu, tiraran

INDICATIU CONDICIONAL: tiraria, tiraries, tiraria, tiraríem, tiraríeu, tirarien

SUBJUNTIU PRESENT: tiri, tiris, tiri, tirem, tireu, tirin

SUBJUNTIU IMPERFET: tirés, tiressis, tirés, tiréssim, tiréssiu, tiressin

IMPERATIU: tira, tiri, tirem, tireu, tirin

->tiràs

■tiràs

[probablement der. postverbal de tirassar; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

[pl -assos] m 1 1 AGR Eina que consisteix en una post fixada transversalment a l’extrem d’un mànec llarg que serveix per a arreplegar el gra o la palla damunt l’era, etc.

2 p anal Estri de neteja, semblant al tiràs, però amb la post horitzontal folrada de feltre o proveïda d’un altre teixit gruixut, que hom passa pel terra de les cases per netejar-lo.

2 TRANSP Vehicle rudimentari sense rodes que era emprat per al transport de pedres, de terres, d’herba, de troncs, etc., per terrenys muntanyosos i per boscs, arrossegat per una bèstia.

->tirassa

■tirassa

[de tiràs]

f AGR Tiràs gros en què el mànec és més curt que en el tiràs normal i la post més grossa i que és tirat per un animal.

->tirassar

■tirassar

[de tirar; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr 1 ant 1 Arrossegar.

2 esp Aplicar el turment consistent a arrossegar un reu per terra, lligat a la cua d’un animal.

2 1 AGR Manejar el tiràs, recollir palla, gra, etc., amb el tiràs.

2 Passar el tiràs de neteja.

3 TRANSP Transportar terra, herba, troncs, etc., amb el tiràs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tirassar

GERUNDI: tirassant

PARTICIPI: tirassat, tirassada, tirassats, tirassades

INDICATIU PRESENT: tirasso, tirasses, tirassa, tirassem, tirasseu, tirassen

INDICATIU IMPERFET: tirassava, tirassaves, tirassava, tirassàvem, tirassàveu, tirassaven

INDICATIU PASSAT: tirassí, tirassares, tirassà, tirassàrem, tirassàreu, tirassaren

INDICATIU FUTUR: tirassaré, tirassaràs, tirassarà, tirassarem, tirassareu, tirassaran

INDICATIU CONDICIONAL: tirassaria, tirassaries, tirassaria, tirassaríem, tirassaríeu, tirassarien

SUBJUNTIU PRESENT: tirassi, tirassis, tirassi, tirassem, tirasseu, tirassin

SUBJUNTIU IMPERFET: tirassés, tirassessis, tirassés, tirasséssim, tirasséssiu, tirassessin

IMPERATIU: tirassa, tirassi, tirassem, tirasseu, tirassin

->tirat

■tirat -ada

[de tirar]

1 adj Prolongat sense interrupció; seguit.

2 m 1 Manera d’estar tirada una línia, un camí, etc.

2 tirada 2.

3 Disposició de les línies que determinen la configuració general de la cara, d’una persona o d’una cosa, que li dóna tal o tal aspecte, una semblança amb tal o tal altra persona o cosa. Una jove alta, elegant, amb tirat de reina.

3 m Inclinació, propensió, tirada. Té molt tirat a fer tal cosa.

->tiratac

■tiratac

[de tirar i tac]

m TÈXT Corretja de cuir que enllaça el tac amb el garrot, en els telers mecànics de garrot.

->tiratge

■tiratge

[de tirar; 1a FONT: 1387]

m 1 GRÀF 1 Acció de tirar o d’imprimir.

2 Conjunt d’exemplars impresos.

3 Nombre d’exemplars impresos, tirada.

4 tiratge a part Edició d’un nombre determinat d’exemplars que hom fa d’un article, d’un capítol, etc., aparegut en una revista, obra, etc., aprofitant-ne els motlles.

2 ENOL En l’elaboració de vins escumosos, operació que consisteix a afegir llevats al vi de base dins de l’ampolla amb la finalitat d’iniciar la segona fermentació.

3 PAT Depressió del buit epigàstric i de la part superior del tòrax i coll durant la inspiració, en els casos d’obstrucció de les vies respiratòries altes.

4 SUR 1 Tap de suro de qualitat inferior.

2 Rebuig dels taps destinats a la venda.

5 TECNOL 1 Diferència de pressió d’un fluid entre l’entrada i la sortida de l’aparell, de la instal·lació o de la construcció, pel qual ha de circular; hom distingeix el tiratge natural i el tiratge artificial o forçat (amb aspiradors, ventiladors, etc.).

2 Corrent de fluid produït pel tiratge. Aquesta xemeneia no té prou tiratge.

->tira-tira

■tira-tira

[de tirar]

adv dial A poc a poc, però sense aturar-se.

->tiratró

■tiratró

m ELECTRÒN Tub electrònic de gas, generalment tríode o tètrode, proveït d’un càtode termoelectrònic. És un rectificador controlat que permet el pas de corrents molt elevats.

->tiravaques

■tiravaques

m BOT i FARM Passacamins.

->tiravira

■tiravira

[de tirar i virar¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 Corda que serveix per a ajudar a estirar.

2 esp MAR Corda que serveix per a ajudar a fer força quan el cóp d’un ormeig de pesca és molt feixuc i no es pot acabar de voltar per excés de pes quan ja és a l’orla de la barca.

->tireganyós

■tireganyós -osa

[de tirar]

adj Estireganyós, tirós.

->tirella

■tirella

[de tira]

f TÈXT Tira estreta, especialment la que és feta al cap d’una peça de roba.

->tireo-

tireo-

Forma prefixada del mot tiroide.

->tirera

tirera

[de tira]

f dial Tira, filera. Poseu-vos en tirera!

->tireta

■tireta

[de tira; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 Tira estreta, sobretot de roba o de pell.

2 1 trinxa¹.

2 Cordó o tira capçada amb llauna o altre material resistent usada per a cenyir el gipó o altres peces de vestit.

3 CALÇ 1 Peça estreta de pell que, posada a la part posterior d’una sabata, serveix per a reforçar la unió de les dues peces que formen la talonera.

2 Llengüeta.

4 pop MED i FARM Tros d’esparadrap tèxtil o de matèria plàstica, proveït d’un petit apòsit impregnat d’una substància medicamentosa desinfectant, emprat per a guarir rascades, talls, petites ferides, butllofes, etc.

5 fer tiretes (d’algú) 1 Destrossar-lo.

2 Criticar-lo durament.

->tireter

■tireter -a

[de tira; 1a FONT: 1502]

m i f OFIC Persona que fabrica tiretes o en ven.

->tireteria

■tireteria

Part. sil.: ti_re_te_ri_a

[de tireter]

f 1 Ofici de tireter.

2 Botiga de tireter.

->tiri tíria

■tiri tíria

adj i m i f De Tir (antiga ciutat de Fenícia).

->tirià

■tirià -ana

Part. sil.: ti_ri_à

adj i m i f Tiri.

->tirídids

tirídids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters, que comprèn un miler d’espècies, de dimensions mitjanes o petites, habitualment nocturnes.

2 sing Insecte de la família dels tirídids.

->tirijà

tirijà -ana

adj i m i f De Tírig (Alt Maestrat).

->tiristor

■tiristor

m ELECTRÒN [sigla SCR] Dispositiu electrònic amb quatre capes de semiconductor p i n alternades, generalment de silici, proveït de tres elèctrodes: ànode, càtode i porta o elèctrode de control. És conegut també com a tiratró sòlid.

->tiró¹

■tiró¹

[del ll. tiro, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Nou o aprenent en algun art.

->tiró²

tiró²

[de tirar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m MAR Cadena llarga i gruixuda que hom enganxa a la braga quan ha de treure una embarcació a terra.

->tiró³

■tiró³

[d’origen expressiu, de la forma de cridar l’aviram ti, ti; hi pot haver influït el verb tirar per la forma de moure el cap l’ànec quan camina; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 ORNIT 1 Ànec, sobretot casolà.

2 pl Crit per a cridar l’aviram, sobretot els ànecs.

2 dial Gall dindi.

->tiro-

■tiro-

Forma prefixada del mot tiroide. Ex.: tiroglobulina, tiropatia.

->tirocele

■tirocele

f PAT 1 Tumor de la glàndula tiroide.

2 Goll.

->tirocini

■tirocini

[del ll. tirocĭnĭum, íd., der. de tiro ‘tiró’]

m Aprenentatge.

->tiroglobulina

tiroglobulina

f FISIOL ANIM i BIOQ Glucoproteïna d’elevat pes molecular, sintetitzada a les cèl·lules fol·liculars de la glàndula tiroide.

->tiroia

■tiroia

Part. sil.: ti_ro_ia

[de tira]

f Tireta, especialment d’adorn.

->tiroïdal

■tiroïdal

Part. sil.: ti_ro_ï_dal

[de tiroide]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al tiroide o a la tiroide.

->tiroide

■tiroide

Part. sil.: ti_roi_de

[del gr. thyroeidḗs ‘semblant a una porta’, comp. de thýra ‘porta’ i eĩdos ‘forma, semblança’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

ANAT ANIM 1 adj Tiroïdal.

2 f 1 Glàndula de secreció interna dels vertebrats, situada, en l’home, a la part inferior i anterior del coll, la qual intervé en la regulació del metabolisme fosfocàlcic. És anomenada també glàndula tiroide o cos tiroide.

2 tiroide aberrant Massa ectòpica de teixit tiroïdal.

3 tiroide accessòria Porció de tiroide que a vegades es troba a la base de la llengua.

4 tiroide intratoràcica Glàndula tiroide situada darrere l’estern.

3 m Cartílag de la laringe unit a l’os hioide i al cartílag cricoide per lligaments elàstics. Correspon a la prominència anomenada nou del coll.

->tiroidectomia

tiroidectomia

Part. sil.: ti_roi_dec_to_mi_a

f CIR Ablació quirúrgica de la glàndula tiroide.

->tiroïdina

■tiroïdina

Part. sil.: ti_ro_ï_di_na

f FARM Preparat obtingut de la glàndula tiroide d’animals domèstics ovins i bovins.

->tiroïdisme

tiroïdisme

Part. sil.: ti_ro_ï_dis_me

m PAT 1 Hipertiroïdisme.

2 Estat morbós produït per l’extirpació de la glàndula tiroide.

->tiroïditis

■tiroïditis

Part. sil.: ti_ro_ï_di_tis

f PAT Inflamació de la glàndula tiroide.

->tirolès

■tirolès -esa

1 adj i m i f Del Tirol (regió dels Alps orientals).

2 f MÚS 1 Manera de cantar típica dels Alps tirolesos, consistent en una sèrie de frases melòdiques curtes que hom canta sobre algunes síl·labes o vocals, i que es caracteritza per la transició ràpida del registre greu a l’agut i de la veu de pit al falset.

2 Dansa que hom executa acompanyada amb aquest cant.

3 capell tirolès INDUM Capell de pana o de vellut, amb una ploma o un plomall a la part posterior, propi del Tirol.

->tiroliro

■tiroliro

[d’origen onomatopeic]

m So agut, com de flabiol o d’un altre instrument de buf.

->tirolles

■tirolles

[de tira]

f pl TÈXT Manyocs de llana cargolada dels quals els paraires treien l’estam valent-se de la carda.

->tirona

■tirona

f 1 ORNIT Ànega.

2 dial Oca domèstica.

->tironià

tironià -ana

Part. sil.: ti_ro_ni_à

[del ll. tironianus, -a, -um, íd., der. del nom de Marc Tul·li Tiro, llibert i secretari de Ciceró]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Marc Tul·li Tiró.

2 notes tironianes ESCR i PALEOG Nom donat al conjunt de signes taquigràfics que constitueixen el primer sistema coherent d’abreviació, ideat, segons la tradició, per Marc Tul·li Tiró.

->tironina

tironina

f BIOQ α-aminoàcid derivat de la tirosina, el qual per reducció dóna tiroxina.

->tirony

tirony

m ZOOL Nom donat als equinoderms de la classe dels holoturioïdeus, de color terrós, que habiten en fons de sorra i a les praderies de la zona costanera.

->tiropatia

tiropatia

Part. sil.: ti_ro_pa_ti_a

f PAT Qualsevol malaltia de la glàndula tiroide.

->tiropriu

tiropriu -iva

Part. sil.: ti_ro_priu

adj FISIOL ANIM i PAT Causat per la manca de secreció de la glàndula tiroide, que la inhibeix.

->tiroptosi

tiroptosi

f PAT Estat en el qual un goll descendeix del seu lloc cap a la cavitat toràcica.

->tirós

■tirós -osa

[de tirar]

adj 1 Brusc i costerut (aplicat a una pujada).

2 Estireganyós.

->tirosi

tirosi

f PAT Tiropatia.

->tirosina

■tirosina

f QUÍM ORG i BIOQ [símb: Tyr] Aminoàcid no essencial que forma part de la constitució de la majoria de proteïnes.

->tirostàtic

tirostàtic -a

adj i m BIOQ Dit de la substància que interfereix en la biosíntesi de la tiroxina.

->tirostimulina

tirostimulina

f FARM Tirotropina.

->tiroteig

■tiroteig

Part. sil.: ti_ro_teig

[de tirotejar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Acció de tirotejar.

->tirotejar

■tirotejar

[de tirar; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr MIL Tirar trets d’una manera irregular, generalment per hostilitzar l’enemic, sense el sentit d’un veritable atac.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tirotejar

GERUNDI: tirotejant

PARTICIPI: tirotejat, tirotejada, tirotejats, tirotejades

INDICATIU PRESENT: tirotejo, tiroteges, tiroteja, tirotegem, tirotegeu, tirotegen

INDICATIU IMPERFET: tirotejava, tirotejaves, tirotejava, tirotejàvem, tirotejàveu, tirotejaven

INDICATIU PASSAT: tirotegí, tirotejares, tirotejà, tirotejàrem, tirotejàreu, tirotejaren

INDICATIU FUTUR: tirotejaré, tirotejaràs, tirotejarà, tirotejarem, tirotejareu, tirotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tirotejaria, tirotejaries, tirotejaria, tirotejaríem, tirotejaríeu, tirotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tirotegi, tirotegis, tirotegi, tirotegem, tirotegeu, tirotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tirotegés, tirotegessis, tirotegés, tirotegéssim, tirotegéssiu, tirotegessin

IMPERATIU: tiroteja, tirotegi, tirotegem, tirotegeu, tirotegin

->tirotoxicon

tirotoxicon

m QUÍM ORG, BIOQ i ALIM Nom d’una ptomaïna tòxica no ben coneguda, aïllada de formatges vells o alterats.

->tirotoxicosi

tirotoxicosi

f PAT Hipertiroïdisme.

->tirotricina

tirotricina

f FARM Antibiòtic obtingut per mitjà de Bacillus brevis, format per gramicidina i tirotricina.

->tirotropina

tirotropina

f FISIOL ANIM i BIOQ Glucoproteïna que actua sobre la tiroide. És coneguda també com a hormona tireostimulant (TSH).

->tiroxina

■tiroxina

f FISIOL ANIM, BIOQ i QUÍM ORG Aminoàcid aromàtic iodat que, juntament amb la triiodotironina, representa la forma activa de les hormones de la tiroide.

->tirrè

■tirrè -ena

1 adj Relatiu o pertanyent a la mar Tirrena o a les illes que s’hi troben.

2 adj i m i f Etrusc.

->tirrenià

tirrenià -ana

Part. sil.: tir_re_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al tirrenià.

2 m Estatge del quaternari, per sobre del sicilià i per sota del flandrià.

->tírria

■tírria

Part. sil.: tír_ri_a

[d’origen expressiu, d’un so que manifesta despit; 1a FONT: 1768]

f Forta mania contra una persona o una cosa.

->tirrit

tirrit

[d’origen expressiu (v. tiró³ i tit)]

m ORNIT Territ.

->tirs

■tirs

[del ll. thyrsus, i aquest, del gr. thýrsos ‘tija, tronquet’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 BOT Inflorescència racemosa fusiforme.

2 MIT Emblema de Dionís i dels seus sàtirs i bacants consistent en un bastó ple de grops (símbol del cep) guarnit d’heura i fulles de parra.

->tirsoide

tirsoide

Part. sil.: tir_soi_de

adj BOT Semblant al tirs.

->tirvià

tirvià -ana

Part. sil.: tir_vi_à

adj i m i f De Tírvia (Pallars Sobirà).

->tisa

■tisa

[relacionat amb tió]

f Brasa fumera; fumall.

->tisana

■tisana

[del gr. ptisánē ‘beguda d’ordi’, der. de ptíssō ‘batre’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f FARM Preparat obtingut per infusió o decocció de drogues vegetals en aigua i edulcorat generalment amb sucre.

->tisanòpters

tisanòpters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots hemimetàbols de petites dimensions, amb el cos allargat, cap quadrangular i potes curtes, amb els ulls, ocels i antenes ben desenvolupats, i de vida terrestre. Inclou dos subordres (els terebrants i els tubulífers) i cinc famílies.

2 sing Insecte de l’ordre dels tisanòpters.

->tisanurs

■tisanurs

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes de la subclasse dels apterigots, de cos fusiforme i color fosc, antenes llargues amb múltiples artells i ulls composts. Comprèn dos subordres (els maquiloïdeus i els lepismoïdeus) i quatre famílies.

2 sing Insecte de l’ordre dels tisanurs.

->tisi

■tisi

[del ll. phthĭsis, i aquest, del gr. phthísis, íd., der. de phthíein ‘consumir-se’; el nom de la malaltia, però, fou antigament i durant molt de temps ‘la tísica’; 1a FONT: 1864, DLab.]

f PAT 1 En general, qualsevol malaltia consumptiva.

2 esp Tuberculosi pulmonar.

->tísic

■tísic -a

[del ll. phthĭsĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. phthisikós, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la tisi.

2 adj i m i f Que pateix de tisi.

->tisiòleg

tisiòleg -òloga

Part. sil.: ti_si_ò_leg

[de tisi i -leg; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f MED Metge especialitzat en l’estudi i el tractament de la tuberculosi pulmonar.

->tisiologia

tisiologia

Part. sil.: ti_si_o_lo_gi_a

[de tisi i -logia]

f MED Conjunt de coneixements relatius a la tisi o tuberculosi pulmonar.

->tisora

■tisora

[del ll. (forfĭces) tonsōrias ‘(tisores) esquiladores’, a través d’unes dissimilacions a partir d’un primer tosores i un segon tesores; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Cadascuna de les dues làmines d’unes tisores.

2 de tisora Dit de diferents coses constituïdes per dos elements encreuats i articulats com les làmines d’unes tisores. Cadira de tisora.

3 fer la tisora ESPORT En el futbol, rematar la pilota saltant amb totes dues cames.

4 fer la tisora ESPORT En la lluita, agafar amb les cames el cos, el coll, etc., de l’adversari.

2 pl 1 OFIC Instrument de tallar constituït per dues làmines entrecreuades i unides en el punt d’entrecreuament per un piu al voltant del qual poden girar, obrint-se en forma de X, proveïdes generalment d’un mànec cadascuna.

2 TECNOL Cisalla.

3 tisores d’abaixar TÈXT Eina emprada antigament per a abaixar els draps, consistent en unes tisores grosses amb molla i sense punta.

4 tisores de podar AGR Podadora de tisora.

5 tisores de tallar filferro FERRET Alicates de tallar filferro.

->tisorada

■tisorada

[de tisora; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Tall fet d’un cop amb les tisores.

2 fig Acció de retallar o escurçar.

3 ESPORT Moviment emprat en molts exercicis gimnàstics, consistent a saltar de manera que la cama que és en posició inferior superi ràpidament l’altra.

4 TRANSP Combinació de bigues que hom entravessava i superposava en un riu, en un lloc planer, la qual, tot deixant passar l’aigua, en tancava el curs i aturava les bigues barranquejades pels raiers, la qual cosa permetia d’arreplegar-les a la riba on eren construïts els rais.

->tisoreta

■tisoreta

[de tisora]

f 1 ENTOM Papaorelles.

2 pl BOT Planta herbàcia de la família de les papaveràcies (Corydalis solida), de rizoma tuberós, fulles bipinnatisectes, flors purpúries i fruits capsulars.

->tissatge

■tissatge

[del fr. tissage, íd., der. de tisser ‘teixir’]

m TÈXT 1 Operació de teixir; teixidura.

2 Fàbrica de teixits.

->tissú

■tissú

[del fr. tissu, íd., participi passat substantivat del fr. ant. tistre, actual tisser ‘teixir’; 1a FONT: 1789]

[pl -ús] m TÈXT Teixit de seda i metalls preciosos usat generalment en ornaments litúrgics.

->tissular

■tissular

[del fr. tissulaire, íd., der. de tissu ‘teixit’]

adj HISTOL 1 Relatiu o pertanyent als teixits.

2 De la natura del teixit.

->tit

tit

[de la forma de cridar dels ocells]

m 1 Nom infantívol per a designar un pollet, un moixó, un ocell petit.

2 pl Crit amb què hom crida els pollets o l’aviram.

3 1 So agut i curt; xiulet.

2 Xisclet del tord, especialment al temps de la passa.

->tít.

tít.

abrev títol 1, 2 i 3.

->tita¹

■tita¹

[de tit]

f 1 Nom infantívol de la gallina o de l’aviram en general.

2 pl Crit amb què hom crida les gallines.

3 ORNIT Polla díndia.

4 col·loq Penis.

->tita²

■tita²

[v. tita¹]

f ZOOL Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids (Sipunculus nudus), de cos nu amb la superfície llisa i amb solcs longitudinals circulars.

->tità

■tità

Hom.: titar

[del ll. Titan, i aquest, del gr. Titãn, personatge mitològic gegantí; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 MIT En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.

2 Home d’una gran potència física o intel·lectual.

3 MANUT i TECNOL Grua pòrtic.

->titanat

■titanat

m QUÍM INORG 1 Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el titani com a àtom central.

2 Denominació genèrica, no sistemàtica, de diversos òxids dobles de titani i altres metalls.

->titani

■titani

[del ll. científic titanium, nom donat el 1795 pel químic alemany M. H. Klaproth (1743-1817) a l’element químic descobert el 1791 pel químic anglès W. Gregor, per analogia amb el nom de uranium, que ell mateix donà també a aquest altre element descobert per ell un temps abans; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM INORG 1 [símb: Ti] Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22, que pertany al grup IVB de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 47,90.

2 diòxid de titani Una de les menes naturals del titani, de fórmula TiO₂.

->titànic¹

■titànic¹ -a

[de tità; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj 1 MIT Relatiu o pertanyent als titans.

2 Gegantí, enorme. Un esforç titànic.

->titànic²

■titànic² -a

[de titani]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al titani.

2 Que conté titani.

3 impr Dit dels composts del titani en els quals aquest actua amb la valència 4.

->titànicament

■titànicament

[de titànic¹]

adv D’una manera titànica.

->titanífer

■titanífer -a

adj GEOL Que conté o forneix titani.

->titanil

titanil

m QUÍM INORG Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic TiO²⁺. Els composts on existeix aquest agrupament han d’ésser anomenats oxisals.

->titanita

■titanita

f MINERAL Esfèn.

->titanós

■titanós -osa

[de titani]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al titani.

2 Que conté titani.

3 impr Dit dels composts de titani en els quals aquest element actua amb valència inferior a 4.

->titanoteris

■titanoteris

m PALEONT i ZOOL 1 pl Grup de mamífers fòssils de l’ordre dels perissodàctils, d’aspecte semblant al d’un rinoceront, molts amb un parell de banyes òssies sobre els ulls, que visqueren de l’eocè a l’oligocè.

2 sing Mamífer del grup dels titanoteris.

->titar

titar

Hom.: tità

[de tit]

v intr Xisclar o llençar el tit el tord.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: titar

GERUNDI: titant

PARTICIPI: titat, titada, titats, titades

INDICATIU PRESENT: tito, tites, tita, titem, titeu, titen

INDICATIU IMPERFET: titava, titaves, titava, titàvem, titàveu, titaven

INDICATIU PASSAT: tití, titares, tità, titàrem, titàreu, titaren

INDICATIU FUTUR: titaré, titaràs, titarà, titarem, titareu, titaran

INDICATIU CONDICIONAL: titaria, titaries, titaria, titaríem, titaríeu, titarien

SUBJUNTIU PRESENT: titi, titis, titi, titem, titeu, titin

SUBJUNTIU IMPERFET: tités, titessis, tités, titéssim, titéssiu, titessin

IMPERATIU: tita, titi, titem, titeu, titin

->titaranya

■titaranya

[variant de les dial. teraranya, telaranya per influx de tita¹]

f 1 Aranya.

2 Teranyina.

3 Conjunt de l’aranya i la teranyina.

->titella

■titella

[d’origen expressiu, probable imitació de la veu aguda (ti-ti) amb què el titellaire estrafà les veus dels ninots; 1a FONT: 1915, DAg.]

1 m ESPECT 1 Qualsevol ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic.

2 titella de fils Marioneta.

3 titella de guant Putxinel·li.

2 m fig 1 Persona mancada d’energia o voluntat, manejable fàcilment pels altres.

2 Persona ridícula, esquifida i petulant.

3 f ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids (Anthus pratensis), semblant a la piula, però de color groc verdós a les parts superiors i amb el pit més llistat.

->titellaire

■titellaire

Part. sil.: ti_te_llai_re

[de titella; 1a FONT: 1905]

m i f ESPECT 1 Persona que fa bellugar i parlar els titelles.

2 Persona que fabrica titelles o en ven.

->títera

■títera

[del cast. títere]

f dial 1 Tombarella.

2 pl Espectacle de titelles o de circ.

->titet

■titet

m Poll del gall dindi.

->titeta

■titeta

f 1 ORNIT Trobat.

2 Titet femella.

->tití

■tití

[d’origen onomatopeic, expressiu del crit de l’animal]

[pl -ís] m ZOOL 1 Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, família dels hapàlids (Hapale sp), amb ungles als dits que els ajuden en la seva existència arborícola, i cua gruixuda no prènsil.

2 tití tigre Mamífer placentari de l’ordre dels primats, família dels cèbids (Aotes trivirgatus), petit, amb la cua no prènsil, de pèl curt, espès i llanós, de color gris amb dues taques blanques entorn dels ulls.

->titil·lació

■titil·lació

Part. sil.: ti_til_la_ci_ó

[del ll. titillatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Acció de titil·lar;

2 l’efecte.

2 Sensació de pessigolles o acció de fer-les, especialment en tocar amb els dits la mucosa nasal o la gargamella per provocar l’esternut o el vòmit.

->titil·lant

■titil·lant

[del ll. titillans, -ntis, participi pres. de titillare ‘moure’s, brillar amb un lleuger tremolor; pessigollejar’]

adj Que titil·la.

->titil·lar

■titil·lar

[del ll. titillare, íd.]

v intr 1 Moure’s amb un lleu tremolor. Titil·la el brot i es desclou la flor.

2 Brillar amb un lleu tremolor. Els estels titil·laven en el firmament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: titil·lar

GERUNDI: titil·lant

PARTICIPI: titil·lat, titil·lada, titil·lats, titil·lades

INDICATIU PRESENT: titil·lo, titil·les, titil·la, titil·lem, titil·leu, titil·len

INDICATIU IMPERFET: titil·lava, titil·laves, titil·lava, titil·làvem, titil·làveu, titil·laven

INDICATIU PASSAT: titil·lí, titil·lares, titil·là, titil·làrem, titil·làreu, titil·laren

INDICATIU FUTUR: titil·laré, titil·laràs, titil·larà, titil·larem, titil·lareu, titil·laran

INDICATIU CONDICIONAL: titil·laria, titil·laries, titil·laria, titil·laríem, titil·laríeu, titil·larien

SUBJUNTIU PRESENT: titil·li, titil·lis, titil·li, titil·lem, titil·leu, titil·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: titil·lés, titil·lessis, titil·lés, titil·léssim, titil·léssiu, titil·lessin

IMPERATIU: titil·la, titil·li, titil·lem, titil·leu, titil·lin

->titil·lomania

titil·lomania

Part. sil.: ti_til_lo_ma_ni_a

[de titil·lar i -mania]

f PAT Necessitat imperiosa i obsessionant de rascar-se.

->titina

■titina

f ORNIT 1 Trobat.

2 titina sorda Titella.

->titisme

titisme

m POLÍT Nom donat a la forma en què Tito dirigí el comunisme a Iugoslàvia.

->titista

titista

POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent a Tito o al titisme.

2 m i f Partidari de Tito o del titisme.

->titit

■titit

[d’origen expressiu infantívol]

m Nom infantívol per a designar un moixó, un ocell petit.

->titla

titla

[variant de titlla]

f Titlla.

->titlar

titlar

v tr Titllar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: titlar

GERUNDI: titlant

PARTICIPI: titlat, titlada, titlats, titlades

INDICATIU PRESENT: titlo, titles, titla, titlem, titleu, titlen

INDICATIU IMPERFET: titlava, titlaves, titlava, titlàvem, titlàveu, titlaven

INDICATIU PASSAT: titlí, titlares, titlà, titlàrem, titlàreu, titlaren

INDICATIU FUTUR: titlaré, titlaràs, titlarà, titlarem, titlareu, titlaran

INDICATIU CONDICIONAL: titlaria, titlaries, titlaria, titlaríem, titlaríeu, titlarien

SUBJUNTIU PRESENT: titli, titlis, titli, titlem, titleu, titlin

SUBJUNTIU IMPERFET: titlés, titlessis, titlés, titléssim, titléssiu, titlessin

IMPERATIU: titla, titli, titlem, titleu, titlin

->titlet

titlet

m Titllet.

->titlla

■titlla

[de titllar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 GRAM Ratlleta que hom posa sobre una lletra com a signe diacrític o d’abreviació.

2 Nota desfavorable. En tot has de posar la titlla: no estàs mai satisfet!

->titllar

■titllar

[del ll. titulare ‘titular’]

v tr 1 GRAM Posar titlla sobre una lletra.

2 Assenyalar algú amb una nota desfavorable, denigrant. La gent el titllava injustament d’avar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: titllar

GERUNDI: titllant

PARTICIPI: titllat, titllada, titllats, titllades

INDICATIU PRESENT: titllo, titlles, titlla, titllem, titlleu, titllen

INDICATIU IMPERFET: titllava, titllaves, titllava, titllàvem, titllàveu, titllaven

INDICATIU PASSAT: titllí, titllares, titllà, titllàrem, titllàreu, titllaren

INDICATIU FUTUR: titllaré, titllaràs, titllarà, titllarem, titllareu, titllaran

INDICATIU CONDICIONAL: titllaria, titllaries, titllaria, titllaríem, titllaríeu, titllarien

SUBJUNTIU PRESENT: titlli, titllis, titlli, titllem, titlleu, titllin

SUBJUNTIU IMPERFET: titllés, titllessis, titllés, titlléssim, titlléssiu, titllessin

IMPERATIU: titlla, titlli, titllem, titlleu, titllin

->titllet

■titllet

[de titlla]

m 1 GRAM Titlla.

2 TÈXT Tros de paper que hom posa al cap d’una peça de roba, etc., per anotar-hi la llargada, el preu, etc.

->tito

tito

[d’origen expressiu, regressiu de titot]

m dial ORNIT Gall dindi.

->títol

■títol

[del ll. titŭlus, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 [abrev tít.] 1 Designació distintiva d’una obra, d’una empresa, d’un objecte, etc. La confraria fou posada sota el títol i advocació de la Misteriosa Llum.

2 Designació d’una obra escrita, impresa, etc., que serveix normalment per a indicar-ne l’assumpte o contingut i que, si es tracta d’un llibre, va posada al començament, a la portada o coberta, al llom o al tegell d’aquest.

3 Encapçalament d’un capítol o divisió qualsevol, en què es designa el seu contingut.

4 Subdivisió d’un codi, reglament, etc., que tracta d’una matèria determinada. El paràgraf tercer del títol segon.

5 CERÀM Inscripció distintiva d’una peça de ceràmica en la qual sol figurar el nom de l’autor o fàbrica, l’any, etc.

6 TELECOM En ràdio i televisió, indicació del nom d’un programa.

7 títols de crèdit TELECOM Crèdits.

8 HIST i ART Rètol que sol haver-hi afixat a la part alta de l’estípit de la creu on hi ha la inscripció Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum o la seva sigla INRI.

9 TÈXT Nom que hom dóna generalment al número dels fils fins (seda, raions, fils sintètics) quan és expressat en deniers o en tex, segons el sistema de numeració directe.

10 títol clau BIBLIOT Títol amb què es reconeix internacionalment una publicació.

2 [abrev tít.] 1 Designació honorífica.

2 de títol Dit de la persona que posseeix títol nobiliari. Gent de títol.

3 títol de dignitat (o de càrrec) DR CIV i DR CAN Signe distintiu o qualificació honorífica particular unida a una dignitat o un càrrec important.

4 títol d’ordenació DR CAN Garantia material de l’honesta subsistència d’un ordenand.

5 títol de virtut HIST Cadascun dels títols honorífics concedits pel papa als sobirans catòlics.

6 títol nobiliari (o títol de noblesa) Distinció honorífica concedida a una persona i als seus descendents o successors hereditaris segons un ordre establert.

3 [abrev tít.] 1 Allò que estableix el dret d’algú a una distinció honorífica, a un grau professional, a exercir un càrrec o una professió.

2 DR Document que comprova aquest dret.

3 Causa o raó jurídica justificadora de la pertinença d’un dret o de la manera com fou adquirit.

4 ECON Document que estableix la propietat d’un actiu financer o material.

5 ENSENY Document expedit per l’administració pública per a l’exercici d’una professió a favor de les persones que n’han cursat els estudis corresponents, han passat les proves pertinents i han satisfet els drets que pertoquen a tal títol. Tenir el títol de metge, d’advocat, de mestre.

6 títol executiu DR PROC Document que confereix el dret d’actuar executivament contra el deutor.

4 fig 1 Qualitat, serveis, etc., que donen dret a alguna cosa. Aquella acció heroica era el seu títol de glòria. Ell és el qui té més títols per a ocupar aquest alt càrrec.

2 a títol de En qualitat de. Rebre una quantitat a títol de préstec.

5 ALIM Nombre de parts de llet quallada per cada part de quall.

6 LITÚRG i HIST Nom donat a cadascuna de les antigues esglésies de Roma encomanades a un prevere o diaca, que hom anomenà més tard cardenal.

7 TERMO En un vapor en equilibri amb la fase líquida, fracció de massa que correspon al vapor sec respecte a la massa total de la mateixa substància.

->titola

■titola

[d’origen expressiu infantívol o popular]

f col·loq Penis.

->titolet

■titolet

[de títol]

m PERIOD Títol petit, a l’interior del text d’un diari, utilitzat per a marcar la divisió en paràgrafs.

->titolot

■titolot

m ICT Nom d’alguns peixos teleostis de la família dels macrúrids, de cos rodanxó del davant, tronc curt i cua molt allargada que es va aprimant cap al final, com el titolot ver (Trachyrynchus scabrus), el titolot americà (Coelorhynchus occa), el titolot blavós (Nezumia sclerorhynchus), el titolot d’aleta serrada (N. aequalis) i el titolot xato (Coelorhynchus coelorhynchus).

->titonià

titonià -ana

Part. sil.: ti_to_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al titonià.

2 m Unitat que pot ésser considerada equivalent de l’estatge portlandià d’Anglaterra.

->titònic

titònic -a

adj i m ESTRATIG Titonià.

->titònids

■titònids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, amb el plomatge blanc, negre i roig i adaptat al vol nocturn.

2 sing Ocell de la família dels titònids.

->titot

■titot

[d’origen expressiu popular, augmentatiu de tita¹]

m ORNIT Gall dindi.

->titubació

■titubació

Part. sil.: ti_tu_ba_ci_ó

[del ll. titubatio, -ōnis, íd.]

f Acció de titubar.

->titubant

■titubant

[del ll. titubans, -ntis, participi pres. de titubare ‘vacil·lar’]

adj Que tituba.

->titubar

■titubar

[del ll. titubare, íd.; 1a FONT: 1487]

v intr 1 Estar o moure’s oscil·lant com si hom anés a caure. Aquella roca tituba: pareu compte!

2 fig 1 Mostrar-se indecís, perplex, en l’execució d’una cosa; titubejar. No titubis i apunta-t’hi.

2 esp Vacil·lar en l’elecció dels mots, en llur pronunciació. Titubava de nerviós que estava i quequejava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: titubar

GERUNDI: titubant

PARTICIPI: titubat, titubada, titubats, titubades

INDICATIU PRESENT: titubo, titubes, tituba, titubem, titubeu, tituben

INDICATIU IMPERFET: titubava, titubaves, titubava, titubàvem, titubàveu, titubaven

INDICATIU PASSAT: titubí, titubares, titubà, titubàrem, titubàreu, titubaren

INDICATIU FUTUR: titubaré, titubaràs, titubarà, titubarem, titubareu, titubaran

INDICATIU CONDICIONAL: titubaria, titubaries, titubaria, titubaríem, titubaríeu, titubarien

SUBJUNTIU PRESENT: titubi, titubis, titubi, titubem, titubeu, titubin

SUBJUNTIU IMPERFET: titubés, titubessis, titubés, titubéssim, titubéssiu, titubessin

IMPERATIU: tituba, titubi, titubem, titubeu, titubin

->titubeig

■titubeig

Part. sil.: ti_tu_beig

[de titubejar]

m Acció de titubejar.

->titubejant

■titubejant

[de titubejar]

adj Que titubeja.

->titubejar

■titubejar

[de titubar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr titubar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: titubejar

GERUNDI: titubejant

PARTICIPI: titubejat, titubejada, titubejats, titubejades

INDICATIU PRESENT: titubejo, titubeges, titubeja, titubegem, titubegeu, titubegen

INDICATIU IMPERFET: titubejava, titubejaves, titubejava, titubejàvem, titubejàveu, titubejaven

INDICATIU PASSAT: titubegí, titubejares, titubejà, titubejàrem, titubejàreu, titubejaren

INDICATIU FUTUR: titubejaré, titubejaràs, titubejarà, titubejarem, titubejareu, titubejaran

INDICATIU CONDICIONAL: titubejaria, titubejaries, titubejaria, titubejaríem, titubejaríeu, titubejarien

SUBJUNTIU PRESENT: titubegi, titubegis, titubegi, titubegem, titubegeu, titubegin

SUBJUNTIU IMPERFET: titubegés, titubegessis, titubegés, titubegéssim, titubegéssiu, titubegessin

IMPERATIU: titubeja, titubegi, titubegem, titubegeu, titubegin

->titulació

■titulació

Part. sil.: ti_tu_la_ci_ó

[del b. ll. titulatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de titular;

2 l’efecte.

2 ENSENY Títol acadèmic.

3 PERIOD Expressió resumida de la part més important d’una notícia que hom col·loca en lloc destacat.

4 QUÍM Valoració.

5 TÈXT Operació de titular els fils.

->titular¹

■titular¹

[del b. ll. titularis, íd.; 1a FONT: s. XVII]

1 adj Relatiu o pertanyent a un títol. Lletra titular.

2 adj i m i f 1 Revestit d’un títol.

2 Que exerceix un ofici o una professió amb títol especial. Metge titular.

3 Que posseeix un lloc de treball o una plaça de propietat. El titular de la càtedra d’història.

4 ECON Dit de la persona en nom de la qual va un títol de propietat, un document, una llibreta d’estalvis, etc. El meu avi era el titular d’aquesta pòlissa.

5 bisbe titular DR CAN Bisbe que té assignat el nom d’una antiga diòcesi, sense tenir-ne, però, jurisdicció territorial.

3 adj i m Dit de cadascun dels títols d’una publicació periòdica, revista, etc.

4 m i f LITÚRG Nom d’un misteri o d’un sant donat com a títol a una església o capella.

->titular²

■titular²

[del ll. td. titulare, íd.; 1a FONT: c. 1260]

v 1 1 tr Posar títol a una obra escrita o impresa.

2 pron Com es titularà la teva novel·la?

2 1 tr Donar (a algú) un títol acadèmic o professional.

2 pron Obtenir un títol acadèmic o professional.

3 tr QUÍM Valorar.

4 tr TÈXT Determinar el títol d’un fil.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: titular

GERUNDI: titulant

PARTICIPI: titulat, titulada, titulats, titulades

INDICATIU PRESENT: titulo, titules, titula, titulem, tituleu, titulen

INDICATIU IMPERFET: titulava, titulaves, titulava, titulàvem, titulàveu, titulaven

INDICATIU PASSAT: titulí, titulares, titulà, titulàrem, titulàreu, titularen

INDICATIU FUTUR: titularé, titularàs, titularà, titularem, titulareu, titularan

INDICATIU CONDICIONAL: titularia, titularies, titularia, titularíem, titularíeu, titularien

SUBJUNTIU PRESENT: tituli, titulis, tituli, titulem, tituleu, titulin

SUBJUNTIU IMPERFET: titulés, titulessis, titulés, tituléssim, tituléssiu, titulessin

IMPERATIU: titula, tituli, titulem, tituleu, titulin

->titularitat

■titularitat

[de titular¹]

f DR El fet de pertànyer un dret subjectiu al subjecte que n’és el titular.

->titulat

■titulat -ada

[del ll. titulatus, -a, -um, íd.]

adj Que posseeix un títol professional. Un professor titulat. Una infermera titulada.

->titulatura

titulatura

[de titulat]

f 1 Conjunt de títols que posseeix una persona, un llinatge, una ciutat, etc.

2 HIST A l’antiga Roma, conjunt de títols que ostentava l’emperador.

3 HIST A l’antiga Roma, llista de títols que ostentaven les ciutats, els municipis, les colònies, etc.

->titulomètric

■titulomètric -a

adj QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a la valoració quantitativa d’una substància mitjançant una altra substància de composició coneguda.

->tiuram

tiuram

Part. sil.: tiu_ram

m QUÍM ORG Radical de fórmula —C—NH₂.

->tiuranenc

tiuranenc -a

Part. sil.: tiu_ra_nenc

adj i m i f De Tiurana (Noguera).

->tiv

tiv

1 adj Relatiu o pertanyent als tivs.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de raça melanoafricana, de la família lingüística nigerokurdufaniana, que ocupa quasi tota la vall del riu Benue, a la regió sudanesa.

->tivenysenc

tivenysenc -a

adj i m i f De Tivenys (Baix Ebre).

->tivissà

tivissà -ana

adj i m i f De Tivissa (Ribera d’Ebre).

->tixòtrop

tixòtrop -a

adj 1 GEOL Dit d’un sediment que presenta tixotropia.

2 PEDOL Dit d’un sòl que presenta tixotropia.

3 QUÍM Dit dels gels que són liquables per agitació i regenerables pel repòs.

->tixotropia

■tixotropia

Part. sil.: ti_xo_tro_pi_a

f 1 QUÍM FÍS Propietat de certs sistemes col·loïdals que en remenar-los esdevenen líquids i quan s’atura l’agitació tenen la capacitat de tornar a la consistència original.

2 GEOL Propietat d’un sediment d’esdevenir líquid a causa d’un moviment que fa passar les partícules dels sediments a l’aigua continguda en el sediment.

3 PEDOL Propietat d’un sòl de presentar un tacte sabonós a l’estat humit i un de pulverulent a l’estat sec.

->tixrí

■tixrí

[pl -ís] m CRON Mes hebreu, primer de l’any civil i setè de l’any religiós.

->Tl

Tl

símb QUÍM INORG tal·li.

->Tm

Tm

símb QUÍM INORG tuli.

->tmesi

■tmesi

[del ll. tmēsis, i aquest, del gr. tmẽsis ‘partició en dos’, der. de témnō ‘partir’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f RET Hipèrbaton consistent a intercalar una paraula entre els dos elements d’una altra de composta.

->Tn

Tn

símb FÍS ATÒM toró.

->to

■to

[del ll. tŏnus, i aquest, del gr. tónos ‘tensió d’una corda; accent; to’; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 1 ACÚST Característica d’un so determinada per la freqüència de la vibració fonamental o primer harmònic.

2 control de to ELECTROAC Circuit per a controlar el to i modificar la resposta de freqüència d’un amplificador d’audiofreqüència.

3 to cardíac MED Cadascun dels dos sorolls, primer i segon, que hom sent en auscultar la regió cardíaca.

2 1 FON Tret fonètic que depèn de la freqüència de l’ona fonamental. En una ona simple, on no hi ha harmònics, el to equival al timbre.

2 Inflexió o modulació de la veu en tant que expressa els diversos sentiments. Ho va dir en to d’amenaça. Parlar en un to modest, suplicant, arrogant. Jo li vaig respondre en el mateix to.

3 p anal Mira en quin to m’escriu!

4 pujar (o baixar) (algú) de to Parlar, captenir-se, amb més (o amb menys) arrogància o sobergueria.

3 fig 1 Maneres, capteniment, d’una persona en societat. En aquelles circumstàncies, aquella observació era de molt mal to.

2 Grau de major o menor elevació que hom atribueix a la manera de captenir-se en societat. Gent de bon to.

3 donar el to (a alguna cosa) Fer-la aparèixer en tal o tal grau d’elevació, de consideració, de criteri, etc. El polític X dóna el to als diaris del seu partit.

4 donar-se to Donar-se importància davant la gent.

4 MÚS 1 Interval que correspon a la segona major.

2 En teoria clàssica, tonalitat. Simfonia en to de re major. To major, to menor.

3 Altura de l’afinació d’un instrument. Una flauta en to de fa.

4 So just, afinat. Cantar fora de to.

5 agafar el to Copsar el grau d’elevació d’una nota o notes musicals per a cantar o sonar d’acord amb aquesta elevació.

6 donar el to Fer sentir un so de determinada elevació perquè els músics o cantants, sentint-lo i imitant-lo, puguin graduar llur veu i llurs instruments.

7 posar a to Fer que un instrument músic tingui graduats els seus sons d’acord amb els altres o amb una determinada elevació del so.

8 posar a to fig Fer que (una persona o una cosa) tingui el comportament o el funcionament que se n’espera.

5 ÒPT i LUM 1 Atribut de la sensació visual que permet de classificar un color com a vermell, verd, groc, etc.

2 Grau d’intensitat, de vivesa, d’un color. Tons clars.

6 MED i FISIOL ANIM 1 Grau normal de vigor i tensió.

2 Estat d’elasticitat d’un teixit normal i aptitud per a complir la seva funció en resposta a un estímul ordinari.

3 to muscular Estat de tensió activa dels músculs, permanent i involuntària, variable en la seva intensitat segons les diverses accions reflexes que la reforcen o la inhibeixen.

->toaleta

■toaleta

Part. sil.: to_a_le_ta

[del fr. toilette, dimin. de toile ‘tela’, al·lusió a la tovallola dels lavabos amb expansió de significat]

f 1 Acció de rentar-se, pentinar-se, afaitar-se. Fer algú la seva toaleta.

2 MED i CIR Neteja d’una ferida operatòria o d’un camp operatori abans de la intervenció, o dels genitals abans d’un part.

->toarcià

toarcià -ana

Part. sil.: to_ar_ci_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al toarcià.

2 m Últim estatge de la part inferior del sistema juràssic, situat per sobre del pliensbaquià i per sota de l’aalenià.

->tobogan

■tobogan

[de l’angl. canadenc toboggan (i també tabagan, tabogan, tarbogan) ‘trineu per lliscar avall’, pres possiblement del fr. canadenc tabaganne, i aquest, d’alguna varietat de l’algonquí: micmac tobâkun, abnaki udâbâgan, cree otabanak; 1a FONT: c. 1910]

m 1 1 ETNOL Trineu llarg, tradicional dels algonquins del NE del Canadà, fet de taulons molt prims encorbats enlaire en un extrem, entrelligats i revestits de pells, tirat normalment per gossos, però també sovint per les dones.

2 p anal Trineu anàleg a l’anterior, bé que de dimensions més reduïdes, estès arreu com a esport hivernal, que hom fa davallar lliscant sobre pistes de pendent pronunciat.

2 p ext Pla inclinat disposat per a deixar-s’hi anar lliscant.

->tobramicina

tobramicina

f QUÍM ORG i FARM Antibiòtic que pertany a la classe dels aminoglicosídics, produït per soques de Streptomyces tenebratius, emprat com a bactericida contra Pseudomonas aeruginosa.

->toc

■toc

[de tocar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 Acció de tocar.

2 Manera com un cos afecta el sentit del tacte. Aquesta tela té un bon toc.

3 METAL·L Assaig fet amb la pedra de toc.

4 TERAP Aplicació lleugera d’una substància medicamentosa en un punt molt limitat. Uns tocs de tintura de iode.

5 pedra de toc METAL·L Basanita.

2 ART 1 Cop de pinzell, burí, etc., donat a una obra pictòrica, escultòrica, etc., especialment per tal de millorar-la, perfer-la. Amb quatre tocs més quedarà llest el quadre.

2 Manera de manejar un artista, un artífex, etc., el pinzell, el burí, etc. Té un toc molt característic.

3 toc de llum Toc de color més clar aplicat a una pintura.

4 toc d’ombra Toc de color més fosc.

3 CONSTR Cadascuna de les palades de calç amb què els paletes subjecten els regles i les mires o amb què defineixen una alineació o un pla.

4 1 MÚS Acció de tocar un instrument músic.

2 Acció de tocar determinats instruments, com les campanes, els tambors i les trompetes, com a senyal d’alguna activitat. Ja fan el darrer toc: arribaràs tard.

3 toc d’alarma MIL Alarma.

4 toc d’atenció MIL Toc de corneta amb què la tropa o la policia avisa la gent perquè es retiri abans d’imposar l’ordre per la força.

5 toc d’atenció fig Advertiment fet a algú per desviar-lo d’una conducta inconvenient. Fes-li un toc d’atenció.

6 toc de diana MIL Diana.

7 toc de morts (o de mort) Campaneig que anuncia la mort o el funeral d’algú.

8 toc d’oració CRIST Repic de campanes que es fa al capvespre o també al migdia, que invita els fidels a saludar la Mare de Déu (toc de l’àngelus) o a pregar pels difunts (toc d’ànimes).

9 toc d’oració MIL Toc al capvespre per a arriar la bandera i fer un silenci pels soldats caiguts.

5 a toc de campana (o de corneta) loc adv Amb disciplina i puntualitat exagerades.

6 a toc d’oració loc adv Al capvespre.

->toca¹

■toca¹

[segurament del cast. toca, que sembla suposar una base tauca, d’origen incert, potser preromà ibèric o, menys segurament, del persa ṭāq, nom de lligadures diverses, a través de l’àr. ṭâqiya o ṭâq; 1a FONT: 1413]

f 1 INDUM 1 Lligadura femenina de tela que cobreix el cap i les espatlles.

2 Capellina.

3 Lligadura de tela usada per les monges per a cobrir-se el cap i cenyir la cara.

4 Capell femení d’ala petita.

2 TÈXT Tela de lli o de seda utilitzada per a la fabricació de toques.

->toca²

■toca²

[de tocar]

f METAL·L Patró consistent en una vareta d’or amb què hom fregava la pedra de toc perquè la ratlla que hi deixava servís de terme de comparació per a assajar els quirats d’una moneda o d’una altra peça d’or.

->tocable

■tocable

[de tocar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que pot ésser tocat.

->tocaboires

■tocaboires

Part. sil.: to_ca_boi_res

[de tocar i boira]

m i f Somiatruites.

->tocacampanes

■tocacampanes

[de tocar i campana; 1a FONT: 1888]

m i f Persona que parla sense solta, lleugera d’enteniment o mancada de formalitat.

->tocada

■tocada

[de tocar]

f MÚS Fet de tocar un músic, una cobla, etc., una o més peces musicals de caràcter popular. A les onze hi haurà una tocada de sardanes a la plaça.

->tocadís

■tocadís -issa

[de tocar]

adj Que hom pot tocar fàcilment, sense risc. Aquesta mula és tocadissa.

->tocadiscos

■tocadiscos

[v. tocadiscs]

m ELECTROAC Tocadiscs.

->tocadiscs

■tocadiscs

[de tocar i disc]

m ELECTROAC Aparell per a la reproducció del so enregistrat en els discs fonogràfics, constituït per un giradiscs, un braç i una càpsula fonocaptora.

->tocador¹

■tocador¹

[de tocar i -dor²]

m lligador¹ 1.

->tocador²

■tocador² -a

[de tocar i -dor¹.; 1a FONT: 1502]

1 adj i m i f 1 Que toca.

2 esp MÚS Que toca un instrument músic. Un tocador de flauta rústica.

2 m MÚS Maceta per a tocar el tambor o timbal.

3 m Bastó per a assenyalar les lletres, els indrets, etc., d’un cartell mural, etc.

->tocadura

■tocadura

[de tocar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f VETER Nafra o pelada produïda en una haveria pel fregadís de l’aparell, dels guarniments, dels braços del carro o de l’arada, etc.

->tocament

■tocament

[de tocar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m Acció de tocar.

->tocant

■tocant

[de tocar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Que toca, que és en contacte.

2 tocant a loc prep Relativament a, amb relació a. Tocant a la vostra pregunta, us respondré que...

3 tocant a loc prep Prop de, a la vora de. Viuen tocant a la plaça.

->tocar

■tocar

Hom.: tucà

[d’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el ll. vg., al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat; 1a FONT: s. XII]

v 1 tr 1 Fer que la mà, els dits o una altra part exterior del cos entri en contacte amb quelcom i en sigui afectat el sentit del tacte. Toca-la: ja veuràs que fina que és.

2 Entrar en contacte amb algú o amb alguna cosa per mitjà d’un objecte que hom maneja. Vaig tocar aquella serp amb el bastó i no es va moure.

3 Aplicar la pedra de toc o una barreta de metall fi a una peça d’or o d’argent per a reconèixer la porció de metall fi que conté.

4 fig Cobrar, rebre, diners o una cosa equivalent. No n’he tocats ni cinc.

5 fig Experimentar, adquirir, coneixement directe d’una cosa. Hem obrat precipitadament, i ara en tocarem les conseqüències.

6 fer tocar (a algú una cosa) amb la mà fig Donar-li’n proves evidents.

7 no tocar No fer d’una cosa l’ús o l’abús que suposa establir-hi contacte. Fa un any que no he tocat cap llibre.

8 toca-la! Donem-nos les mans.

9 tocar el cavall Pegar-li, colpir-lo, amb els esperons o el fuet perquè acceleri el pas.

10 tocar ferro (o fusta) fig OCULT Prevenir-se contra la mala sort.

2 pron 1 Estar en contacte dues coses. Les boles es tocaven.

2 GEOM Una línia o una superfície ésser tangent a una altra. La corba a i la recta b es toquen en el punt M.

3 fig Els extrems es toquen.

3 intr 1 Arribar, atènyer. El sol hi toca de bon matí. Mira que no li toqui l’aire.

2 Ésser alguna cosa en contacte amb una altra, ésser nul·la la distància entre elles. Amb el cap tocàvem al sostre.

3 En un viatge o camí, fer una aturada incidental, arribar de pas en un punt. Passant per aquesta carretera, no tocarem pas a Isona.

4 a tocar loc adv Molt a prop.

5 no tocar de peus a terra fig No adonar-se de la realitat, ésser il·lús.

6 no tocar-hi fig No entendre una cosa tal com és. En aquest punt no hi toques.

7 no tocar-hi fig Mancar el seny. Ja no hi toca gaire.

8 tocar-hi fig Encertar a comprendre una cosa, entendre-la tal com és.

4 1 tr Afectar una cosa directament, amb capacitat per a modificar-la o per a influir-hi. T’ha tocat molt el sol. Mira que no et toqui l’aire, el fred.

2 pron Passar-se, fer-se malbé. Aquest vi ja es toca.

3 pron Tornar-se boig, perdre l’enteniment. No li’n feu cas, que s’ha tocat.

4 tocar-se de l’ala (o del bolet) fig Tornar-se boig; tocar-se.

5 1 tr Encertar alguna cosa amb un cop, amb un tret, etc., ferir. Tocar el blanc. He tirat a una llebre, però no l’he tocada.

2 pron Produir-se un animal una tocadura. La gallina s’ha tocat.

3 tocar el viu (a algú) Ferir algú en la part més sensible.

6 tr fig 1 Abordar, tractar, en un discurs, en una conversa, en una obra, etc. El seu discurs no va tocar la qüestió religiosa.

2 Tractar en, comerciar en. Aquest botiguer toca massa articles.

3 Dir alguna paraula, fer algun acte, que pugui desplaure o perjudicar. De mi, en podeu dir el que vulgueu, però no toqueu el pare!

4 tocar el cor (a algú) Desvetllar-li un sentiment de compassió, de tendresa, de penediment.

5 tocar l’honor (d’algú) Ofendre’l.

7 tr 1 Treure del seu lloc. No trobo les claus al seu lloc: qui les ha tocades?

2 Introduir petites modificacions en una obra cercant de millorar-la, etc., retocar. Encara has de tocar una mica aquesta pintura.

8 intr 1 Pertànyer a algú una cosa per dret, en un repartiment, etc. Es van repartir els objectes robats i a ell li tocà un rellotge. En el darrer sorteig ens va tocar la grossa.

2 Ésser de la seva obligació o càrrec. Ara et toca a tu de fer la guàrdia.

9 tr 1 MÚS Fer sonar un instrument músic. Tocar el piano.

2 MÚS Executar una peça de música. L’orquestra ha tocat la cinquena simfonia de Beethoven.

3 abs Aquest violinista toca millor que l’altre.

4 abs esp Una campana, una corneta, etc., fer sentir els sons indicadors d’un moviment a fer, d’una cerimònia a celebrar, etc. Tocar a morts, a missa. Tocar a foc, a sometent.

5 Tocar hores. Ara toquen la una. Toquen les tres.

6 tocar a anar-se’n (o a fugir) fig Arribar el moment d’anar-se’n, de fugir.

7 tocar a penedits fig Penedir-se.

8 tocar el botet (a algú) Fer-li dir amb habilitat allò que volia tenir en secret.

9 tocar el dos Anar-se’n.

10 tocar hores Un rellotge, una campana, fer sentir els sons indicadors de les hores.

11 tocar la corda sensible (a algú) fig Retreure a algú allò que li és més sensible.

12 tocar l’orgue fig TÈXT Entre teixidors, fer avançar dents de la roda del collador del teler mecànic per tal d’accelerar la fabricació de la roba.

13 tocar moltes tecles fig Tractar molts afers, intervenir en moltes coses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tocar

GERUNDI: tocant

PARTICIPI: tocat, tocada, tocats, tocades

INDICATIU PRESENT: toco, toques, toca, toquem, toqueu, toquen

INDICATIU IMPERFET: tocava, tocaves, tocava, tocàvem, tocàveu, tocaven

INDICATIU PASSAT: toquí, tocares, tocà, tocàrem, tocàreu, tocaren

INDICATIU FUTUR: tocaré, tocaràs, tocarà, tocarem, tocareu, tocaran

INDICATIU CONDICIONAL: tocaria, tocaries, tocaria, tocaríem, tocaríeu, tocarien

SUBJUNTIU PRESENT: toqui, toquis, toqui, toquem, toqueu, toquin

SUBJUNTIU IMPERFET: toqués, toquessis, toqués, toquéssim, toquéssiu, toquessin

IMPERATIU: toca, toqui, toquem, toqueu, toquin

->toca-son

■toca-son

[de tocar i son¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Dormilega.

->tocat

■tocat -ada

[de tocar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Que malalteja d’alguna part del cos. Tocat del pit.

2 Que comença a sentir els efectes d’una malura, a passar-se a causa d’una macadura. Tocat de poagre. Fruita tocada.

3 estar tocat del cap (o de l’ala, o del bolet, o simplement estar tocat) No ésser-hi tot, no tenir el cap sa, haver perdut l’enteniment.

2 ADOB 1 Dit del cuir que presenta defectes o tares.

2 tocat d’aigua de mar Dit del cuir que presenta defectes originats pel contacte amb aigua de mar a conseqüència del transport marítim.

3 tocat de l’alum Dit del cuir tarat per haver sofert alguna fermentació durant el procés de l’alumatge.

4 tocat de la mesa Dit del cuir defectuós per una excessiva estada en la mesa.

5 tocat del calciner Dit del cuir tarat pel fet d’haver estat massa temps en un calciner vell o pel fet d’haver entrat al calciner abans d’haver-se refredat la calç.

6 tocat del remull Dit del cuir tarat per haver estat massa temps en remull o haver-se iniciat en el bany de remull un procés de putrefacció.

3 1 Que va amb molt de compte, que és molt mirat, en fer les coses. És un home molt tocat.

2 tocat i posat Tocat. Anar tocat i posat.

->tocata

■tocata

[de l’it. toccata, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f MÚS Forma de música instrumental de caràcter lliure destinada als instruments de teclat: orgue, clavecí, clavicordi i virginal.

->tocatardà

■tocatardà -ana

[de tocar i tardà]

adj i m i f 1 Que sol llevar-se tard.

2 Que és tardà a fer les coses.

->toclasa

toclasa

f FARM Agent antitussigen d’acció atropínica selectiva sobre els centres medul·lars.

->toco-

■toco-

Forma prefixada del mot grec tókos, que significa ‘part’. Ex.: tocologia, tocofòbia.

->tocoferol

■tocoferol

m QUÍM ORG i BIOQ Denominació genèrica de diversos composts d’ocurrència natural i d’estructures íntimament relacionades, que constitueixen la vitamina E.

->tocofòbia

tocofòbia

Part. sil.: to_co_fò_bi_a

f PAT Temor exagerat a sofrir en un part.

->tocoginecòleg

■tocoginecòleg -òloga

[de toco- i ginecòleg]

m i f MED Metge versat en tocoginecologia.

->tocoginecologia

■tocoginecologia

Part. sil.: to_co_gi_ne_co_lo_gi_a

[de toco- i ginecologia]

f MED Branca de la medicina que comprèn l’obstetrícia i la ginecologia.

->tocografia

tocografia

Part. sil.: to_co_gra_fi_a

[de toco- i -grafia]

f OBST Descripció dels parts.

->tocòleg

■tocòleg -òloga

[de toco- i -leg; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f MED Metge que es dedica a la tocologia.

->tocologia

■tocologia

Part. sil.: to_co_lo_gi_a

[de toco- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f MED Obstetrícia.

->tocològic

■tocològic -a

[de tocologia]

adj MED Relatiu o pertanyent a la tocologia.

->tocom

■tocom

[mot fantasma, fruit d’una mala interpretació de l’adv. indefinit dial. ontocom ‘a qualsevol lloc’, del ll. undecum(que) ‘de qualsevol lloc’]

m Lloc, indret.

->tocoquinona

tocoquinona

f BIOQ Quinona derivada de l’α-tocoferol, la qual es forma per oxidació suau de la tocoferolhidroquinona.

->tódol

tódol

m ANAT ANIM Astràgal.

->todolellà

todolellà -ana

adj i m i f De la Todolella (Ports).

->todorokita

■todorokita

f MINERAL Òxid hidratat de manganès, calci i magnesi, (Mn²⁺,Ca,Mg)Mn₃⁴⁺O₇·nH₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i és mena de manganès.

->toesat

toesat -ada

Part. sil.: to_e_sat

adj i m i f De Toès (Conflent).

->tofa

■tofa

[del ll. tofus ‘pedra esponjosa’; 1a FONT: 1647]

f 1 Espessor de cabells, de fullatge, de mates, d’encenalls, etc.

2 tofa de neu Massa esponjosa de neu. Blanc com una tofa de neu.

->tofenc

■tofenc -a

[de tofa]

adj Tou, de poca consistència; fofo.

->tòfol

■tòfol -a

[reducció del nom propi Cristòfol]

adj i m i f pop Enze, beneit.

->tòfola

■tòfola

f BOT Tòfona negra.

->tòfona

■tòfona

[cat. ant. tòfera, ll. dial. *tŭfăra, ll. cl. tūbĕra, pl. de tūber ‘bony; tumor; excrescència’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f BOT Gènere de fongs subterranis de l’ordre de les tuberals (Tuber sp), en forma de tubercle berrugós o llis, que comprèn algunes espècies molt apreciades com a menja i com a condiment. Hi ha la tòfona blanca (T. aestivum), la tòfona negra (T. melanosporum), anomenada també tòfona del Perigord, i la tòfona rogenca (T. rufum).

->tofonaire

■tofonaire

Part. sil.: to_fo_nai_re

[de tòfona]

m i f 1 Persona que es dedica a cercar tòfones.

2 Persona que ven tòfones.

->tofonar

tofonar

[de tòfona]

m Tofonera.

->tofoner

■tofoner -a

[de tòfona]

1 adj 1 Que produeix tòfones. Aquest tros és el més tofoner del bosc.

2 Dit de l’animal (porc o gos) que, per l’olor, descobreix el lloc de les tòfones.

2 m i f Tofonaire.

3 f Indret on abunden les tòfones.

->tofu

tofu

[del jap. tofu, íd.]

m ALIM Mató de soia obtingut per precipitació de la llet de soia amb composts càlcics.

->tofus

tofus

m PAT Concreció d’urat sòdic que es diposita al voltant de les articulacions i sobre la vora del pavelló de l’orella en els gotosos.

->tofut

■tofut -uda

[de tofa; 1a FONT: 1617]

adj Que fa tofa. Un arbre tofut.

->toga

■toga

[del ll. tŏga, íd., der. de tegĕre ‘cobrir’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 INDUM 1 Peça de roba llarga i ampla que, endossada damunt la túnica, era la indumentària principal dels ciutadans de Roma.

2 Peça llarga fins als peus, generalment de drap negre, amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues, que constitueix el revestiment oficial o solemne de magistrats, advocats, jutges, etc., i també de professors universitaris i doctors.

2 fer la toga Marcar els cabells cargolant-los al voltant del cap i subjectant-los-hi amb pinces.

->togat

■togat -ada

[de toga; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que vesteix toga, dit especialment dels antics romans i, actualment, dels magistrats i doctors universitaris.

->togata

togata

adj i f TEAT Dit de la comèdia centrada en escenes de la vida romana.

->togolès

■togolès -esa

adj i m i f Del Togo (estat d’Àfrica).

->toia

■toia

Part. sil.: to_ia

[d’origen incert, potser del gascó toja, tojo ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà; 1a FONT: 1593]

f 1 Ram de flors.

2 LITÚRG 1 Tenebrari.

2 Darrer ciri de fas que romania encès.

3 fig i col·loq Persona poc destra, sense nervi. Aquest futbolista és una toia.

->toís

■toís

Part. sil.: to_ís

[dissimilació de l’ant. tosís, der. de tos, participi de tondre ‘esquilar’; 1a FONT: 1438]

m ant i dial RAM Cap de bestiar de llana entre un i dos anys, quan ja es pot tondre.

->toisó

■toisó

Part. sil.: toi_só

[del fr. toison, i aquest, del ll. tonsio, -ōnis ‘esquilada’]

m 1 MIT Velló d’or.

2 1 HERÀLD Insígnia de l’orde del Toisó d’Or, que consisteix en el velló d’un moltó que penja d’una peça que figura una pedra foguera que llança flames.

2 Toisó d’Or HIST Orde de cavalleria fundat per Felip el Bo de Borgonya.

->toïssa

■toïssa

Part. sil.: to_ïs_sa

f ant i dial RAM Toís femella.

->toix

■toix -a

Part. sil.: toix

[possiblement d’un ll. *tŭscia, abstracte de tŭscus ‘dissolut, desvergonyit’, formació anàloga a la de les parelles greix/greixa, gruix/gruixa; existeix també dialectalment la forma masculina toix amb valor també abstracte, que s’ha pogut convertir en adjectiu; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Esmussat, mancat de tall. Unes tisores toixes.

2 adj fig D’escassa o obtusa intel·ligència; estúpid.

3 m Mena de rebaix, bisell o xamfrà que fa la mola en una eina de tall afilat quan l’esmola.

->toixarrudesa

■toixarrudesa

Part. sil.: toi_xar_ru_de_sa

[de toixarrut]

f Qualitat de toixarrut.

->toixarrut

■toixarrut -uda

Part. sil.: toi_xar_rut

[de toix; 1a FONT: 1877]

adj Rude, grosser mentalment; estúpid.

->toixó

■toixó

Part. sil.: toi_xó

[variant, per assimilació, de teixó; 1a FONT: 1434]

m ZOOL Teixó.

->tokhari

tokhari -ària

Part. sil.: to_kha_ri

1 adj Relatiu o pertanyent als tokharis o a llur llengua.

2 m i f HIST Individu d’un antic poble, d’origen indoeuropeu, de llengua tokhària, que residí al Turquestan xinès i que cal no confondre amb els habitants del Tokharestan iranià.

3 m LING Llengua indoeuropea, del tipus centum, de parentiu desconegut, molt diversa de la veïna indoirànica, que hom conegué al començament del segle XX a través de nombrosos texts al Turquestan xinès, escrits en brahmi i força influïts pel sànscrit.

->tola

■tola

f BOT i FUST Arbre de la família de les cesalpiniàcies (Gossweilerodendron balsamifera), de fulles pinnaticompostes i fruits en llegum, que proporciona fusta i un bàlsam.

->tolazolina

tolazolina

f FARM Priscol.

->tolbutamida

tolbutamida

f FARM Sulfamida hipoglucemiant emprada en els casos de diabetis senil.

->toldre

■toldre

[del ll. tollĕre, íd.; 1a FONT: 1010]

v tr Llevar, treure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: toldre

GERUNDI: tolent

PARTICIPI: tolt, tolta, tolts, toltes

INDICATIU PRESENT: tolc, tols, tol, tolem, toleu, tolen

INDICATIU IMPERFET: tolia, tolies, tolia, tolíem, tolíeu, tolien

INDICATIU PASSAT: tolguí, tolgueres, tolgué, tolguérem, tolguéreu, tolgueren

INDICATIU FUTUR: toldré, toldràs, toldrà, toldrem, toldreu, toldran

INDICATIU CONDICIONAL: toldria, toldries, toldria, toldríem, toldríeu, toldrien

SUBJUNTIU PRESENT: tolgui, tolguis, tolgui, tolguem, tolgueu, tolguin

SUBJUNTIU IMPERFET: tolgués, tolguessis, tolgués, tolguéssim, tolguéssiu, tolguessin

IMPERATIU: tol, tolgui, tolguem, toleu, tolguin

->toledà

■toledà -ana

adj i m i f De Toledo (ciutat i província de Castella-la Manxa).

->tolellà

tolellà -ana

adj i m i f Todolellà.

->tolerabilitat

■tolerabilitat

[de tolerable]

f Qualitat de tolerable.

->tolerable

■tolerable

[del ll. tolerabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

adj Que pot ésser tolerat.

->tolerablement

■tolerablement

[de tolerable]

adv D’una manera tolerable.

->tolerància

■tolerància

Part. sil.: to_le_ràn_ci_a

[del ll. tolerantia, íd.; 1a FONT: 1391]

f 1 Acció de tolerar.

2 Capacitat de l’ànim de tolerar, disposició a tolerar.

3 1 Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d’altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc., i no n’impedeix l’exercici.

2 tolerància religiosa HIST i POLÍT Reconeixement legal per part de l’estat del dret a professar qualsevol religió distinta de l’oficial.

4 MED i FARM Facultat d’habituar-se a l’ús continuat o creixent d’una droga, d’un medicament, etc., o facultat de suportar aquest ús.

5 TECNOL Error o inexactitud, en més o en menys, que és permès en les dimensions d’una peça respecte a les indicades en les cotes del pla de construcció.

->tolerant

■tolerant

[del ll. tolerans, -ntis, participi pres. de tolerare ‘suportar’; 1a FONT: 1460, Roig]

adj Que tolera, que té tolerància.

->tolerantisme

■tolerantisme

[de tolerant]

m 1 En religió o en moral, opinió favorable a la permissió del lliure exercici de tota religió distinta de l’oficial d’un país.

2 Tolerància excessiva.

->tolerar

■tolerar

[del ll. tolerare, íd.; 1a FONT: 1399]

v tr 1 Suportar en els altres quelcom que hom desaprova, usant indulgència, no prohibint-ho o no impedint-ho. Són mancaments que no es poden tolerar.

2 Deixar passar sense consentir-ho expressament. El govern no hauria de tolerar aquestes manifestacions.

3 MED i FARM Resistir sense dany l’acció d’una metzina, d’un medicament, d’una droga, etc. És un menjar que el meu estómac no tolera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tolerar

GERUNDI: tolerant

PARTICIPI: tolerat, tolerada, tolerats, tolerades

INDICATIU PRESENT: tolero, toleres, tolera, tolerem, tolereu, toleren

INDICATIU IMPERFET: tolerava, toleraves, tolerava, toleràvem, toleràveu, toleraven

INDICATIU PASSAT: tolerí, tolerares, tolerà, toleràrem, toleràreu, toleraren

INDICATIU FUTUR: toleraré, toleraràs, tolerarà, tolerarem, tolerareu, toleraran

INDICATIU CONDICIONAL: toleraria, toleraries, toleraria, toleraríem, toleraríeu, tolerarien

SUBJUNTIU PRESENT: toleri, toleris, toleri, tolerem, tolereu, tolerin

SUBJUNTIU IMPERFET: tolerés, toleressis, tolerés, toleréssim, toleréssiu, toleressin

IMPERATIU: tolera, toleri, tolerem, tolereu, tolerin

->tolerització

tolerització

Part. sil.: to_le_rit_za_ci_ó

f IMMUNOL Acció de toleritzar.

->toleritzar

toleritzar

v tr IMMUNOL Induir tolerància immunitària (a un individu) mitjançant l’administració d’un determinat antigen en condicions adequades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: toleritzar

GERUNDI: toleritzant

PARTICIPI: toleritzat, toleritzada, toleritzats, toleritzades

INDICATIU PRESENT: toleritzo, toleritzes, toleritza, toleritzem, toleritzeu, toleritzen

INDICATIU IMPERFET: toleritzava, toleritzaves, toleritzava, toleritzàvem, toleritzàveu, toleritzaven

INDICATIU PASSAT: toleritzí, toleritzares, toleritzà, toleritzàrem, toleritzàreu, toleritzaren

INDICATIU FUTUR: toleritzaré, toleritzaràs, toleritzarà, toleritzarem, toleritzareu, toleritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: toleritzaria, toleritzaries, toleritzaria, toleritzaríem, toleritzaríeu, toleritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: toleritzi, toleritzis, toleritzi, toleritzem, toleritzeu, toleritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: toleritzés, toleritzessis, toleritzés, toleritzéssim, toleritzéssiu, toleritzessin

IMPERATIU: toleritza, toleritzi, toleritzem, toleritzeu, toleritzin

->tolerogen

tolerogen -ògena

adj i m IMMUNOL Dit de la substància capaç de toleritzar.

->tolidina

tolidina

f QUÍM ORG i ALIM Substància que en dissolució aquosa reacciona amb el clor (i amb altres oxidants) i dóna un color groc o taronja.

->tolidura

■tolidura

[de tolir-se; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 Acció de tolir-se;

2 l’efecte.

->tolil

tolil

m QUÍM ORG Cadascun dels tres radicals isòmers derivats del toluè per pèrdua d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell aromàtic d’aquest.

->tolilè

2,4-tolilè, diisocianat de

QUÍM ORG i PLÀST Diisocianat aromàtic, una de les primeres matèries importants en la fabricació de poliuretans.

->tolir-se

■tolir-se

[format sobre toldre, per expansió de la -i- del seu der. regular toliment; de fet, ja havia existit l’ús del participi tolt en sentit de tolit]

v pron Perdre algú l’ús i el moviment del cos o d’un dels seus membres, ésser colpit de paràlisi. El meu company de feina s’ha tolit i l’hem dut a l’hospital.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tolir

GERUNDI: tolint

PARTICIPI: tolit, tolida, tolits, tolides

INDICATIU PRESENT: toleixo, toleixes, toleix, tolim, toliu, toleixen

INDICATIU IMPERFET: tolia, tolies, tolia, tolíem, tolíeu, tolien

INDICATIU PASSAT: tolí, tolires, tolí, tolírem, tolíreu, toliren

INDICATIU FUTUR: toliré, toliràs, tolirà, tolirem, tolireu, toliran

INDICATIU CONDICIONAL: toliria, toliries, toliria, toliríem, toliríeu, tolirien

SUBJUNTIU PRESENT: toleixi, toleixis, toleixi, tolim, toliu, toleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: tolís, tolissis, tolís, tolíssim, tolíssiu, tolissin

IMPERATIU: toleix, toleixi, tolim, toliu, toleixin

->tolit

tolit -ida

[de tolir-se; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f PAT Impossibilitat, afectat de tolidura o de paràlisi.

->toll

■toll

[d’origen incert, probablement del cèlt. tŭllos ‘clot; forat; buit’; 1a FONT: 1341]

m 1 Sot ple d’aigua; bassiot. Saltava d’una pedra a l’altra per evitar els tolls de l’aigua de la pluja.

2 Lloc profund d’un riu o séquia on l’aigua és neta i té poc moviment.

->tolla

■tolla

[de toll; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Toll gros.

->toller

toller -a

adj i m i f De Tollos (Comtat).

->tol·le-tol·le

■tol·le-tol·le

[del ll. tolle, tolle, imperatiu repetit de tollĕre ‘treure, llevar’, extret de la versió ll. Vulgata de l’Evangeli de sant Joan (19, l5), de l’escena en què els jueus protesten cridant contra l’intent de Pilat d’alliberar Jesús: Tolle, tolle! Crucifige eum! ‘Fora, fora! Crucifica’l’]

m Clamor d’indignació contra algú o alguna cosa. Van armar un tol·le-tol·le contra l’orador.

->tolos

tolos

m ARQUEOL i ARQUIT 1 Construcció circular romana edificada especialment al centre d’un macellum com a element decoratiu, que imita un temple circular grec.

2 Temple circular perípter o sense columnes.

3 Tomba circular coberta amb una falsa cúpula.

->tolosà

■tolosà -ana

adj i m i f De Tolosa (ciutat d’Occitània).

->tolta

■tolta

[de toldre; 1a FONT: 1090]

f HIST DR 1 Exacció injusta.

2 esp Exigència de serveis que el senyor feudal feia al vassall contra dret.

->tolteca

tolteca

1 adj Relatiu o pertanyent als tolteques.

2 m i f ETNOL i HIST Individu d’un poble amerindi precolombí pertanyent probablement al grup nahua que desenvolupà a Mèxic una de les cultures postclàssiques més importants.

->tolú

■tolú

[pl -ús] m FARM Bàlsam o resina que hom extreu de l’arbre Toluifera balsamum de l’Amèrica del Sud.

->toluat

toluat

Part. sil.: to_lu_at

m QUÍM ORG Qualsevol àcid o èster d’un àcid toluic.

->toluè

■toluè

Part. sil.: to_lu_è

m QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic present en el quitrà de carbó com a constituent dels olis lleugers.

->tolugenc

tolugenc -a

adj i m i f De Toluges (Rosselló).

->toluic

toluic, àcid

Part. sil.: to_luic

[C₈H₈O₂] QUÍM ORG Cadascun dels tres àcids carboxílics aromàtics isomèrics derivats formalment del toluè per substitució d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell per un grup carboxil.

->toluïdina

■toluïdina

Part. sil.: to_lu_ï_di_na

f [C₇H₉N] QUÍM ORG Cadascuna de les tres amines aromàtiques isomèriques derivades formalment del toluè per substitució d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell per un grup amino.

->toluïl

toluïl

Part. sil.: to_lu_ïl

m QUÍM ORG Cadascun dels tres radicals isomèrics derivats dels corresponents àcids toluics per pèrdua de l’hidroxil de llur grup carboxílic.

->toluol

toluol

Part. sil.: to_lu_ol

m QUÍM ORG Nom a abandonar per al toluè.

->tolus

■tolus

m BOT Part interna engruixida, cupular, de la paret apical de l’asc de molts líquens.

->tom

■tom

Hom.: tomb

[del ll. tomus, i aquest, del gr. tómos ‘tros; fascicle, tom’, der. de témnō ‘tallar’; 1a FONT: 1592]

m [abrev t.] Cadascuna de les parts en què és dividida una obra impresa o manuscrita de molta extensió. Hom el sol anomenar també volum.

->-tom

■-tom -toma

Forma sufixada del mot grec tomós, que significa ‘tallant’. Ex.: micròtom, dicòtom.

->tomaca

■tomaca

[v. tomàtec; 1a FONT: 1803, DEst.]

f AGR Tomàquet.

->tomacó

■tomacó

[de tomaca]

m Varietat de tomàquet petit, sobretot el que es penja per conservar-lo.

->tomador

■tomador -a

[de tomar¹]

m i f Persona que toma.

->tomahawk

tomahawk^* [tɔ̀mahɔ́k]

[angl ] m ARM i ETNOG Destral de guerra dels indis nord-americans.

->tomaní

■tomaní

[d’un ll. *tumaninus, der. de *tumania, vulgarització d’una forma *thymania, alteració trivial de thymiama, -atis, i aquest, del gr. thymíama ‘encens’, de les mateixes arrels que timó²]

m BOT i FARM Mata de la família de les labiades (Lavandula stoechas), amb fulles d’un verd blanquinós i flors purpúries, que té virtuts digestives i antisèptiques.

->tomany

■tomany -a

[extracció de tomanyí, considerat d’un perfum inferior al d’altres plantes aromàtiques, forma presa com un diminutiu dignificador; d’aquí que la forma reduïda fos aplicada en sentit pejoratiu]

adj Toix, curt d’enteniment.

->tomanyí

■tomanyí

[variant de tomaní; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 BOT Tomaní.

2 SUR Tap petit de suro, especialment el d’un flascó de medicament o de perfums.

->tomaquera

■tomaquera

[de tomaca; 1a FONT: 1803, DEst.]

f BOT i AGR Planta herbàcia de la família de les solanàcies (Lycopersicon esculentum), de fulles alternes, flors grogues i fruits en baia sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme, i comestibles apreciats, coneguts com a tomàquets.

->tomàquet

■tomàquet

[v. tomàtec; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 BOT, AGR i ALIM 1 Fruit en baia de la tomaquera.

2 Tomaquera.

2 tomàquet de mar ZOOL Cnidari antozou de la subclasse dels zoantaris, de l’ordre dels actiniaris, de la família dels actínids (Actinia equina), d’un color roig encès, amb les vores del disc de color blau.

->tomar¹

■tomar¹

[dissimilació de l’ant. i dial. pomar, der. del ll. palma ‘palmell de la mà’, amb influx també de tomar² en el sentit de ‘caure’; 1a FONT: s. XIX]

v tr 1 Copsar parant la mà, el davantal, etc., alguna cosa que cau o que hom tira. Ell li tirava la fruita que collia i ella la tomava parant el davantal.

2 p anal No vam trobar cap aixopluc i no vam tenir altre remei que tomar la pluja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tomar

GERUNDI: tomant

PARTICIPI: tomat, tomada, tomats, tomades

INDICATIU PRESENT: tomo, tomes, toma, tomem, tomeu, tomen

INDICATIU IMPERFET: tomava, tomaves, tomava, tomàvem, tomàveu, tomaven

INDICATIU PASSAT: tomí, tomares, tomà, tomàrem, tomàreu, tomaren

INDICATIU FUTUR: tomaré, tomaràs, tomarà, tomarem, tomareu, tomaran

INDICATIU CONDICIONAL: tomaria, tomaries, tomaria, tomaríem, tomaríeu, tomarien

SUBJUNTIU PRESENT: tomi, tomis, tomi, tomem, tomeu, tomin

SUBJUNTIU IMPERFET: tomés, tomessis, tomés, toméssim, toméssiu, tomessin

IMPERATIU: toma, tomi, tomem, tomeu, tomin

->tomar²

■tomar²

[variant de tombar]

v tr dial Fer caure, enderrocar. La casa és massa vella i l’haurem de tomar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tomar

GERUNDI: tomant

PARTICIPI: tomat, tomada, tomats, tomades

INDICATIU PRESENT: tomo, tomes, toma, tomem, tomeu, tomen

INDICATIU IMPERFET: tomava, tomaves, tomava, tomàvem, tomàveu, tomaven

INDICATIU PASSAT: tomí, tomares, tomà, tomàrem, tomàreu, tomaren

INDICATIU FUTUR: tomaré, tomaràs, tomarà, tomarem, tomareu, tomaran

INDICATIU CONDICIONAL: tomaria, tomaries, tomaria, tomaríem, tomaríeu, tomarien

SUBJUNTIU PRESENT: tomi, tomis, tomi, tomem, tomeu, tomin

SUBJUNTIU IMPERFET: tomés, tomessis, tomés, toméssim, toméssiu, tomessin

IMPERATIU: toma, tomi, tomem, tomeu, tomin

->tomata

■tomata

[v. tomàtec]

f dial AGR Tomàquet.

->tomàtec

■tomàtec

[del cast. tomate, i aquest, del nàhuatl tomatl; el cast. tomate degué prendre a Catalunya la forma tomàtec (cf. rafe/ràfec, tave/tàvec) i, d’altra banda, el pl. tomates, sentit també com un pl. cat. provocà un sing. tomata; aquest darrer, per encreuament amb pataca, variant de patata, donà tomaca, d’on, per encreuament també amb tomàtec, sorgí tomàquet; un altre encreuament invers de tomàtec amb tomaca produí tomàtiga; totes elles, variants comarcals de la mateixa fruita; 1a FONT: 1892]

m dial AGR Tomàquet.

->tomateguera

■tomateguera

[de tomàtec]

f dial BOT Tomaquera.

->tomatera

■tomatera

[de tomata]

f dial BOT Tomaquera.

->tomàtic

■tomàtic

[variant de tomàtec]

m dial AGR Tomàquet.

->tomàtiga

■tomàtiga

[v. tomàtec]

f dial AGR Tomàquet.

->tomatiguera

■tomatiguera

[de tomàtiga]

f dial BOT Tomaquera.

->tomatiquera

■tomatiquera

[de tomàtic]

f dial BOT Tomaquera.

->tomb

■tomb

Hom.: tom

[de tombar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 1 Volta que fa un cos quan cau.

2 esp Mitja volta donada a una cosa, per una cosa. Donar un tomb a la clau.

2 fig 1 Canvi que una cosa experimenta en la seva marxa. El temps ha fet un tomb.

2 Direcció que pren una conversa, un afer, etc. Això pren un tomb que no m’agrada. Donar un altre tomb a la frase.

3 1 Passejada curta i que acaba en el mateix lloc on ha estat començada. Cada vespre sortim a fer un tomb.

2 els tres tombs FOLK Els tres giravolts que feia amb el cavall el capdavanter de la comitiva de la cavalcada del dia de sant Antoni, anomenada per això els Tres Tombs.

4 venir a tomb Venir a propòsit, ésser oportú. La conversa vingué a tomb per a parlar de la meva vida.

->tomba

■tomba

[del ll. td. tŭmba, íd., i aquest, del gr. týmbos ‘túmul, munt de terra; tomba’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Lloc de sepultura d’un o més morts.

2 sepulcre 1.

3 esp Sepultura excavada a terra coberta d’una llosa o marbre, que té quelcom de monumental.

4 del bressol a la tomba Tota la vida.

->tombac

■tombac

[de l’angl. tombac, i aquest, del malai tambâga ‘coure’]

m METAL·L Llautó amb zinc, generalment emprat en bijuteria.

->tombada

■tombada

[de tombar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de tombar.

2 1 Canvi o camí evolutiu que pren un esdeveniment, un afer, etc., tomb.

2 ASTR Canvi de fase de la lluna.

3 METEOR Canvi que fa el temps. Si el temps dóna tombada.

->tombak

tombak

m MÚS Instrument de percussió persa en forma de copa, constituït per un ressonador de fusta al qual s’enganxa una pell de cabra gruixuda, que es toca percudint-lo amb les mans.

->tombal

■tombal

[de tomba; 1a FONT: 1889]

adj Relatiu o pertanyent a la tomba. Pedra tombal. Inscripció tombal.

->tomballar

■tomballar

[de tomb]

v intr Anar per terra fent tombs. Sortí del vehicle en marxa i tomballà pels matolls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tomballar

GERUNDI: tomballant

PARTICIPI: tomballat, tomballada, tomballats, tomballades

INDICATIU PRESENT: tomballo, tomballes, tomballa, tomballem, tomballeu, tomballen

INDICATIU IMPERFET: tomballava, tomballaves, tomballava, tomballàvem, tomballàveu, tomballaven

INDICATIU PASSAT: tomballí, tomballares, tomballà, tomballàrem, tomballàreu, tomballaren

INDICATIU FUTUR: tomballaré, tomballaràs, tomballarà, tomballarem, tomballareu, tomballaran

INDICATIU CONDICIONAL: tomballaria, tomballaries, tomballaria, tomballaríem, tomballaríeu, tomballarien

SUBJUNTIU PRESENT: tomballi, tomballis, tomballi, tomballem, tomballeu, tomballin

SUBJUNTIU IMPERFET: tomballés, tomballessis, tomballés, tomballéssim, tomballéssiu, tomballessin

IMPERATIU: tomballa, tomballi, tomballem, tomballeu, tomballin

->tomballejar

■tomballejar

[de tomballar]

v intr Tomballar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tomballejar

GERUNDI: tomballejant

PARTICIPI: tomballejat, tomballejada, tomballejats, tomballejades

INDICATIU PRESENT: tomballejo, tomballeges, tomballeja, tomballegem, tomballegeu, tomballegen

INDICATIU IMPERFET: tomballejava, tomballejaves, tomballejava, tomballejàvem, tomballejàveu, tomballejaven

INDICATIU PASSAT: tomballegí, tomballejares, tomballejà, tomballejàrem, tomballejàreu, tomballejaren

INDICATIU FUTUR: tomballejaré, tomballejaràs, tomballejarà, tomballejarem, tomballejareu, tomballejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tomballejaria, tomballejaries, tomballejaria, tomballejaríem, tomballejaríeu, tomballejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tomballegi, tomballegis, tomballegi, tomballegem, tomballegeu, tomballegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tomballegés, tomballegessis, tomballegés, tomballegéssim, tomballegéssiu, tomballegessin

IMPERATIU: tomballeja, tomballegi, tomballegem, tomballegeu, tomballegin

->tomballó

■tomballó

[der. de tomballar amb el sufix -ó; 1a FONT: 1839, DLab]

m 1 tomb 1 1.

2 de tomballons loc adv 1 Tomballant. Van anar de tomballons per terra.

2 fig El negoci anava de tomballons.

->tombant

■tombant

[de tombar; 1a FONT: 1904]

m 1 Lloc on tomba o gira un camí, etc.

2 fig Canvi, viratge. L’índex de producció ha experimentat un enorme tombant.

3 fig Moment en què acaba un temps i en comença un altre. El tombant de l’edat mitjana. Tombant de segle.

4 al tombant de loc prep A la vora de, a punt de (tal o tal temps). Han vingut al tombant de les sis.

->tombar

■tombar

[d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra; 1a FONT: s. XII]

v 1 1 tr Fer fer mitja volta o part d’una volta a una cosa. No podem tombar la clau.

2 tr Posar una cosa de l’altre costat, fer anar a baix, endarrere, a l’esquerra, la part que era dalt, al davant, a la dreta; girar. Tombar la truita.

3 tr Fer caure allò que estava dret. D’una bufetada el va tombar. Arbres tombats pel vent.

4 pron Girar-se. Tomba’t de l’altre costat. Ja el pots cridar: no es tombarà pas a mirar-te.

2 tr fig 1 Fer claudicar, fer canviar de parer. És ferm en les seves conviccions, no aconseguiràs pas de tombar-lo.

2 pop Suspendre un examen, una prova. Li han tombat la física.

3 intr 1 Girar. Quan siguis al molí, tomba a l’esquerra.

2 Experimentar un canvi. El temps ha tombat per bé.

3 que tomba, que gira col·loq Que torna, que gira.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tombar

GERUNDI: tombant

PARTICIPI: tombat, tombada, tombats, tombades

INDICATIU PRESENT: tombo, tombes, tomba, tombem, tombeu, tomben

INDICATIU IMPERFET: tombava, tombaves, tombava, tombàvem, tombàveu, tombaven

INDICATIU PASSAT: tombí, tombares, tombà, tombàrem, tombàreu, tombaren

INDICATIU FUTUR: tombaré, tombaràs, tombarà, tombarem, tombareu, tombaran

INDICATIU CONDICIONAL: tombaria, tombaries, tombaria, tombaríem, tombaríeu, tombarien

SUBJUNTIU PRESENT: tombi, tombis, tombi, tombem, tombeu, tombin

SUBJUNTIU IMPERFET: tombés, tombessis, tombés, tombéssim, tombéssiu, tombessin

IMPERATIU: tomba, tombi, tombem, tombeu, tombin

->tombarell

■tombarell

[de tomb]

m TRANSP 1 AUT Camió de trabuc.

2 Carro de trabuc.

->tombarella

■tombarella

[de tomb; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Tomb o giravolt que hom fa amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans a terra.

->tombassejar

■tombassejar

[de tomb]

v intr Anar de tomballons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tombassejar

GERUNDI: tombassejant

PARTICIPI: tombassejat, tombassejada, tombassejats, tombassejades

INDICATIU PRESENT: tombassejo, tombasseges, tombasseja, tombassegem, tombassegeu, tombassegen

INDICATIU IMPERFET: tombassejava, tombassejaves, tombassejava, tombassejàvem, tombassejàveu, tombassejaven

INDICATIU PASSAT: tombassegí, tombassejares, tombassejà, tombassejàrem, tombassejàreu, tombassejaren

INDICATIU FUTUR: tombassejaré, tombassejaràs, tombassejarà, tombassejarem, tombassejareu, tombassejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tombassejaria, tombassejaries, tombassejaria, tombassejaríem, tombassejaríeu, tombassejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tombassegi, tombassegis, tombassegi, tombassegem, tombassegeu, tombassegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tombassegés, tombassegessis, tombassegés, tombassegéssim, tombassegéssiu, tombassegessin

IMPERATIU: tombasseja, tombassegi, tombassegem, tombassegeu, tombassegin

->tombejar

■tombejar

[de tomba; 1a FONT: 1894]

v intr Fer soroll de buit, ressonar com una estança buida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tombejar

GERUNDI: tombejant

PARTICIPI: tombejat, tombejada, tombejats, tombejades

INDICATIU PRESENT: tombejo, tombeges, tombeja, tombegem, tombegeu, tombegen

INDICATIU IMPERFET: tombejava, tombejaves, tombejava, tombejàvem, tombejàveu, tombejaven

INDICATIU PASSAT: tombegí, tombejares, tombejà, tombejàrem, tombejàreu, tombejaren

INDICATIU FUTUR: tombejaré, tombejaràs, tombejarà, tombejarem, tombejareu, tombejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tombejaria, tombejaries, tombejaria, tombejaríem, tombejaríeu, tombejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tombegi, tombegis, tombegi, tombegem, tombegeu, tombegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tombegés, tombegessis, tombegés, tombegéssim, tombegéssiu, tombegessin

IMPERATIU: tombeja, tombegi, tombegem, tombegeu, tombegin

->tombet

tombet

[de tomb]

m GASTR 1 Plat consistent en una fregida de patates, pebrots i albergínies damunt la qual s’aboca una salsa de tomàquet i ceba, acompanyat sovint de carn o peix.

2 Guisat de carn amb salsa, cuit dins una olla de terra cuita, que hom sacseja sovint per remenar la carn.

->tómbol

■tómbol

[de l’it. tombolo, íd., del ll. tŭmulus ‘túmul’]

m GEOMORF Relleu format per una fletxa o cordó litoral, simple, doble o triple, que forma un istme entre una illa i el continent. El tómbol de Peníscola.

->tómbola

■tómbola

[de l’it. tómbola, joc d’atzar, pròpiament ‘rodolada’, mot usat com a interjecció davant algun mal resultat, der. de tombolare ‘rodolar, fer tombarelles’, freqüentatiu de tombare ‘tombar’]

f Loteria, generalment de caràcter benèfic, en què diferents objectes oferts com a lots i numerats són guanyats cadascun per aquell a qui ha escaigut en sort el número corresponent.

->tomell

■tomell

[ultracorrecció de tomello; 1a FONT: 1795]

m BOT Farigola.

->tomello

tomello

[probablement del ll. vg. *thumellu, dimin. del ll. thymus, i aquest, del gr. thýmos, íd. [v. timó]]

m BOT Farigola.

->toment

■toment

[del ll. tomentum, íd., probablement der. de tondēre ‘esquilar’, *ton(d)-s-mentum; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m BOT Conjunt de pèls molt junts, que formen com una borra.

->tomentós

■tomentós -osa

[de toment; 1a FONT: c. 1925]

adj BOT Cobert de toment.

->-tomia

■-tomia

Forma sufixada del mot grec tomḗ, que significa ‘tall, secció’. Ex.: craneotomia.

->tomisme

■tomisme

m FILOS i TEOL Doctrina de Tomàs d’Aquino i dels seus seguidors i intèrprets, i corrent filosòfic integrat per aquests.

->tomista

■tomista

[v. tomisme]

FILOS i TEOL 1 adj Relatiu o pertanyent al tomisme.

2 m i f Seguidor del tomisme.

->tomo-

tomo-

Forma prefixada del mot grec tomós, que significa ‘tallant’. Ex.: tomografia.

->tomodensitometria

tomodensitometria

Part. sil.: to_mo_den_si_to_me_tri_a

f DIAG Tomografia.

->tomògraf

tomògraf

[de tomo- i -graf]

m TECNOL i DIAG Aparell de raigs X per a realitzar tomografies.

->tomografia

■tomografia

Part. sil.: to_mo_gra_fi_a

[de tomo- i -grafia]

f DIAG 1 Radiografia seriada per plans paral·lels, anomenada també planigrafia.

2 1 tomografia computada [sigla TC] Exploració radiològica basada en la informació obtinguda a partir d’una font de raigs X que efectua una rotació al voltant del pacient i envia emissions successives a un detector.

2 tomografia axial per computadora (o tomografia axial per ordinador) obs [sigla TAC, TAO] Tomografia computada.

->tomogràfic

tomogràfic -a

[de tomografia]

adj Relatiu o pertanyent a la tomografia.

->tomòpter

tomòpter

m ZOOL Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels tomoptèrids (Tomopteris sp), sense quetes, amb el cos transparent, antenes llargues i segmentació interna reduïda.

->tomoptèrids

tomoptèrids

m ZOOL 1 pl Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels nereidiformes, que inclou els tomòpters.

2 sing Anèl·lid de la família dels tomoptèrids.

->tomotòcia

tomotòcia

Part. sil.: to_mo_tò_ci_a

f OBST i CIR Naixement a través d’una incisió abdominal; cesària.

->ton

■ton

[del ll. tuum, acus. 2a pers. masc. sing. del pronom possessiu, contret en ton en construccions proclítiques del ll. vg; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

[pl tos] adj Possessiu masculí que fa referència a la segona persona del singular. Ton pare.

->-ton

■-ton -tona

Forma sufixada del mot grec tónos, que significa ‘to’, ‘tensió’. Ex.: àton.

->tona

■tona

[del ll. td. tŭnna, íd., i aquest, del cèlt. tunna ‘pell, cotna; bot; barril’; 1a FONT: 947]

f 1 1 EMBAL Bóta grossa, de més de 500 litres de capacitat.

2 Tap per a tapar una bóta, un barril de cervesa, etc.

2 MAR Unitat de pes o de capacitat emprada per a mesurar el desplaçament, el pes brut, l’arqueig, etc., d’un vaixell. En el sistema mètric equival a 1 000 kg.

3 METROL Unitat de pes de valor molt variable. La més generalitzada és la tona mètrica, de símbol t, equivalent a 1 000 kg; hi ha també la tona anglesa, de 1 016 kg, i la tona americana, de 907 kg.

->tonada

■tonada

[de to; 1a FONT: 1803, DEst.]

f MÚS Melodia d’una cançó.

->tonafàsia

tonafàsia

Part. sil.: to_na_fà_si_a

f PAT Impossibilitat de recordar un cant musical; afàsia musical.

->tonaira

■tonaira

Part. sil.: to_nai_ra

[d’un ll. arabitzant *thunnaria, der. de thunnus ‘tonyina’]

f PESC Art de deriva emprada per a pescar petits túnids.

->tonal

■tonal

[de to]

adj MÚS Relatiu o pertanyent a la tonalitat. Música tonal.

->tonalita

■tonalita

f PETROG Diorita quarsífera els principals components màfics de la qual són l’hornblenda i la biotita.

->tonalitat

■tonalitat

[de tonal; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 MÚS 1 Organització jeràrquica dels sons amb relació a una nota de referència, com a punt d’atracció de tots els sons utilitzats.

2 To, en oposició als modes major i menor.

3 Estructura melòdica o harmònica en què són ben definides les funcions de la tonalitat, per oposició a les estructures atonals.

2 FON Altura relativa d’una vocal.

3 PINT Relació de tons en una pintura.

->tonant

■tonant

[del ll. tonans, -ntis, íd., participi pres. de tonare ‘tronar’]

adj Que trona; és dit especialment de Júpiter. Júpiter tonant.

->tonatge

■tonatge

[de tona]

m 1 MAR Arqueig.

2 p ext TRANSP Cabuda o capacitat d’un vehicle de transport. Camió de gran tonatge.

->tondo

tondo

m ART Element decoratiu, esculpit o pintat, de forma circular i generalment de tema religiós, típic del Renaixement italià.

->tondosa

■tondosa

[del fr. tondeuse, íd.]

f 1 Maquineta de tallar cabells.

2 TÈXT Màquina per a igualar, tallar o suprimir totalment el pèl de certs teixits, o per a tallar les baguetes o els anells de certs teixits de ris.

->tondosar

■tondosar

[de tondosa]

v tr TÈXT 1 Abaixar el pèl d’un teixit apelfat.

2 Apelfar un teixit amb la tondosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tondosar

GERUNDI: tondosant

PARTICIPI: tondosat, tondosada, tondosats, tondosades

INDICATIU PRESENT: tondoso, tondoses, tondosa, tondosem, tondoseu, tondosen

INDICATIU IMPERFET: tondosava, tondosaves, tondosava, tondosàvem, tondosàveu, tondosaven

INDICATIU PASSAT: tondosí, tondosares, tondosà, tondosàrem, tondosàreu, tondosaren

INDICATIU FUTUR: tondosaré, tondosaràs, tondosarà, tondosarem, tondosareu, tondosaran

INDICATIU CONDICIONAL: tondosaria, tondosaries, tondosaria, tondosaríem, tondosaríeu, tondosarien

SUBJUNTIU PRESENT: tondosi, tondosis, tondosi, tondosem, tondoseu, tondosin

SUBJUNTIU IMPERFET: tondosés, tondosessis, tondosés, tondoséssim, tondoséssiu, tondosessin

IMPERATIU: tondosa, tondosi, tondosem, tondoseu, tondosin

->tondosatge

■tondosatge

[de tondosar]

m TÈXT Operació d’acabament la finalitat de la qual és tallar uniformement a la mateixa alçada el pèl de la superfície dels teixits.

->tondre

■tondre

[del ll. tondēre, tonsum, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Tallar arran el pèl, la llana. Tondre un xai.

2 Tallar arran la llana, el pèl, d’un animal, d’una roba. Tondre la llana del ramat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tondre

GERUNDI: tonent

PARTICIPI: tos, tosa, tosos, toses

INDICATIU PRESENT: tonc, tons, ton, tonem, toneu, tonen

INDICATIU IMPERFET: tonia, tonies, tonia, toníem, toníeu, tonien

INDICATIU PASSAT: tonguí, tongueres, tongué, tonguérem, tonguéreu, tongueren

INDICATIU FUTUR: tondré, tondràs, tondrà, tondrem, tondreu, tondran

INDICATIU CONDICIONAL: tondria, tondries, tondria, tondríem, tondríeu, tondrien

SUBJUNTIU PRESENT: tongui, tonguis, tongui, tonguem, tongueu, tonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: tongués, tonguessis, tongués, tonguéssim, tonguéssiu, tonguessin

IMPERATIU: ton, tongui, tonguem, toneu, tonguin

->tonedís

■tonedís -issa

[de tondre; 1a FONT: 1504]

1 adj A punt per a ésser tos. Aquests xais ja són tonedissos.

2 m TÈXT Borra produïda en tondre les robes de llana.

->tonedor

■tonedor -a

[de tondre; 1a FONT: 1564]

1 adj 1 Que ton. Tisores tonedores.

2 màquina tonedora (o simplement tonedora) Tondosa.

2 m i f Persona que ton les ovelles.

->tonell

■tonell

[de tona; 1a FONT: s. XIII]

m EMBAL Bóta grossa d’una capacitat de més de 500 l; tona.

->tonema

■tonema

[de to i -ema, per analogia amb fonema]

m FON Unitat d’inflexió tonal, fonològicament pertinent, dins una seqüència fònica, especialment al final.

->tonenc

tonenc -a

adj i m i f De Tona (Osona).

->tòner

■tòner

[de l’angl. toner ‘virador’, der. de tone ‘to’]

m GRÀF Mescla de materials utilitzada com a tinta, en forma de pols o líquida, en la impressió basada en principis electrostàtics.

->tonètica

■tonètica

[formació culta analògica sobre la base de tonema, seguint la relació fonema/fonètica]

f FON Disciplina particular de la fonologia que estudia la vàlua distintiva de totes les modalitats tonals en les llengües.

->tongada

■tongada

[der. del cat. ant. tonga ‘túnica dels jueus medievals’, ll. tŭnĭca ‘túnica’, usat després dialectalment com a terme agrícola, igual que tongada; 1a FONT: 1604]

f 1 Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període determinat de temps. Hem tingut una tongada de pluges fortes. Una tongada de desgràcies, de morts. Una tongada de feina.

2 dial Temporada. Hem passat una tongada a muntanya.

->tongalès

tongalès -esa

adj i m i f De les illes Tonga (estat d’Oceania).

->tongrià

tongrià -ana

Part. sil.: ton_gri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al tongrià.

2 m Estatge de l’oligocè inferior que, en part, podria pertànyer a l’eocè superior.

->-tonia

-tonia

Forma sufixada del mot grec tónos, que significa ‘to’, ‘tensió’. Ex.: hipotonia.

->tònic

■tònic -a

[de to; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 1 adj Que produeix i que restableix el to normal de l’organisme. Aliments tònics.

2 adj fig Que envigoreix moralment o mentalment.

3 adj i m FARM Tonificant.

4 adj FISIOL ANIM Caracteritzat per una tensió contínua (oposat a clònic).

5 aigua tònica (o simplement tònica) adj ALIM Beguda no alcohòlica feta a base d’extractes o essències de fruits cítrics, aigua gasada o mineral, amb sucre o sense, amb petites quantitats de quinina o naringina, a les quals és degut el tast amarg característic.

2 adj FON Dit de l’element sil·làbic o fonemàtic que presenta un accent d’intensitat, per oposició a d’altres elements no tònics o àtons.

3 f 1 MÚS Primer grau de l’escala heptatònica, de la qual és la nota central.

2 To, tendència. La tònica general de la reunió va ser el desconcert.

->-tònic

-tònic -tònica

Forma sufixada del mot grec tónos, que significa ‘to’, ‘tensió’. Ex.: diatònic.

->tonicitat

■tonicitat

[de tònic; 1a FONT: 1911]

f 1 Qualitat de tònic.

2 FISIOL ANIM 1 Estat normal de to o de tensió.

2 To.

->tonificació

■tonificació

Part. sil.: to_ni_fi_ca_ci_ó

[de tonificar]

f Acció de tonificar.

->tonificant

■tonificant

[de tonificar]

1 adj Que tonifica.

2 adj i m FARM Dit del producte que augmenta el to muscular o nerviós.

->tonificar

■tonificar

[de to; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Donar vigor a l’organisme, fortificar-lo. Una dutxa et tonificarà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tonificar

GERUNDI: tonificant

PARTICIPI: tonificat, tonificada, tonificats, tonificades

INDICATIU PRESENT: tonifico, tonifiques, tonifica, tonifiquem, tonifiqueu, tonifiquen

INDICATIU IMPERFET: tonificava, tonificaves, tonificava, tonificàvem, tonificàveu, tonificaven

INDICATIU PASSAT: tonifiquí, tonificares, tonificà, tonificàrem, tonificàreu, tonificaren

INDICATIU FUTUR: tonificaré, tonificaràs, tonificarà, tonificarem, tonificareu, tonificaran

INDICATIU CONDICIONAL: tonificaria, tonificaries, tonificaria, tonificaríem, tonificaríeu, tonificarien

SUBJUNTIU PRESENT: tonifiqui, tonifiquis, tonifiqui, tonifiquem, tonifiqueu, tonifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: tonifiqués, tonifiquessis, tonifiqués, tonifiquéssim, tonifiquéssiu, tonifiquessin

IMPERATIU: tonifica, tonifiqui, tonifiquem, tonifiqueu, tonifiquin

->tonneau

tonneau^* [tonó]

[fr ] m AERON Tirabuixó.

->tono-

tono-

Forma prefixada del mot grec tónos, que significa ‘to’, ‘tensió’. Ex.: tonometria.

->tonofibril·la

tonofibril·la

f HISTOL Cadascuna de les fibril·les diferenciades de l’interior d’algunes cèl·lules contràctils de determinats animals.

->tonofosfan

tonofosfan

m FARM Substància en forma de pólvores blanques, de fórmula CH₃—(CH₃)₂—N—C₆H₃—P(OH)₃(ONa)·3H₂.

->tonòmetre

■tonòmetre

[de tono- i -metre]

m 1 ACÚST i METROL Instrument emprat per a mesurar el nombre de vibracions dels sons.

2 MED i DIAG Instrument emprat per a mesurar la pressió, especialment la sanguínia o la intraocular.

->tonometria

■tonometria

Part. sil.: to_no_me_tri_a

[de tono- i -metria]

f Mesurament mitjançant un tonòmetre.

->tonoplast

tonoplast

m CIT Capa que delimita un vacúol.

->tonsil·l-

■tonsil·l-

Forma prefixada del mot llatí tonsilla, que significa ‘amígdala’. Ex.: tonsil·lectomia.

->tonsil·la

■tonsil·la

f ANAT ANIM 1 Amígdala.

2 Cadascun dels dos lòbuls de la cara inferior del cerebel.

->tonsil·lar

■tonsil·lar

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les tonsil·les o amígdales.

->tonsil·lectomia

■tonsil·lectomia

Part. sil.: ton_sil_lec_to_mi_a

f CIR Extirpació d’una o més amígdales, anomenada també amigdalectomia.

->tonsil·litis

■tonsil·litis

f PAT Amigdalitis.

->tonsura

■tonsura

[del ll. tonsūra, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 RELIG i LITÚRG 1 Cerimònia religiosa consistent a tallar els cabells, parcialment o totalment, per a significar una consagració especial de la persona.

2 Manera de dur tallats els cabells els qui han rebut la tonsura religiosa.

2 al·legar tonsura DR PROC En els països en què vigeix un concordat amb la Santa Seu o on hi ha privilegi d’immunitat eclesiàstica, al·legar caràcter clerical per tal d’alliberar-se de la jurisdicció ordinària o per obtenir mitigació o modificació d’una pena.

3 benefici de tonsura DR CAN Benefici eclesiàstic del qual hom podia fruir només havent rebut la tonsura, sense necessitat de cap orde sagrat.

->tonsurar

■tonsurar

[del ll. tonsurare, íd.]

v tr 1 RELIG Fer la tonsura a algú.

2 LITÚRG Conferir la condició de clergue per mitjà del ritu de la tonsura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tonsurar

GERUNDI: tonsurant

PARTICIPI: tonsurat, tonsurada, tonsurats, tonsurades

INDICATIU PRESENT: tonsuro, tonsures, tonsura, tonsurem, tonsureu, tonsuren

INDICATIU IMPERFET: tonsurava, tonsuraves, tonsurava, tonsuràvem, tonsuràveu, tonsuraven

INDICATIU PASSAT: tonsurí, tonsurares, tonsurà, tonsuràrem, tonsuràreu, tonsuraren

INDICATIU FUTUR: tonsuraré, tonsuraràs, tonsurarà, tonsurarem, tonsurareu, tonsuraran

INDICATIU CONDICIONAL: tonsuraria, tonsuraries, tonsuraria, tonsuraríem, tonsuraríeu, tonsurarien

SUBJUNTIU PRESENT: tonsuri, tonsuris, tonsuri, tonsurem, tonsureu, tonsurin

SUBJUNTIU IMPERFET: tonsurés, tonsuressis, tonsurés, tonsuréssim, tonsuréssiu, tonsuressin

IMPERATIU: tonsura, tonsuri, tonsurem, tonsureu, tonsurin

->tonsurat

tonsurat

[de tonsurar; 1a FONT: 1430]

adj i m HIST Coronat.

->tontina

tontina

f ASSEG i HIST 1 Operació financera, antecessora de l’assegurança de vida i de vellesa, en la qual, mitjançant el pagament d’una quota determinada durant un nombre d’anys per part de diverses persones que s’associen per a aquest fi, es constitueix un capital que, acumulat amb els seus interessos, es reparteix entre els supervivents al final dels contractes respectius.

2 Associació formada per a aquest fi.

->tonus

■tonus

[del ll. tŏnus, íd.]

m FISIOL ANIM To, tonicitat.

->tonya

■tonya

[variant de tona]

f 1 Crosta del pa.

2 1 Pa de forma rodona; fogassa.

2 dial ALIM Coca rodona feta de farina, patata, ous, oli i sucre, que hom menja principalment per Pasqua.

->tonyar

tonyar

v tr 1 dial Fènyer la pasta del pa i donar-li forma.

2 Atonyar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tonyar

GERUNDI: tonyant

PARTICIPI: tonyat, tonyada, tonyats, tonyades

INDICATIU PRESENT: tonyo, tonyes, tonya, tonyem, tonyeu, tonyen

INDICATIU IMPERFET: tonyava, tonyaves, tonyava, tonyàvem, tonyàveu, tonyaven

INDICATIU PASSAT: tonyí, tonyares, tonyà, tonyàrem, tonyàreu, tonyaren

INDICATIU FUTUR: tonyaré, tonyaràs, tonyarà, tonyarem, tonyareu, tonyaran

INDICATIU CONDICIONAL: tonyaria, tonyaries, tonyaria, tonyaríem, tonyaríeu, tonyarien

SUBJUNTIU PRESENT: tonyi, tonyis, tonyi, tonyem, tonyeu, tonyin

SUBJUNTIU IMPERFET: tonyés, tonyessis, tonyés, tonyéssim, tonyéssiu, tonyessin

IMPERATIU: tonya, tonyi, tonyem, tonyeu, tonyin

->tonyina

■tonyina

[del ll. vg. *tŭnnīna, dimin. de thŭnnus, del gr. thýnnos, íd.; 1a FONT: 1249]

f 1 ICT i ALIM Teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids (Thunnus thynnus), amb el dors blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós, depredador actiu i amb la carn agradable i nutritiva que hom consumeix fresca o en conserva.

2 Pallissa, tupada, sèrie de cops violents donats a una persona.

->tonyinaire

■tonyinaire

Part. sil.: to_nyi_nai_re

[de tonyina]

1 m i f Pescador o comerciant de tonyina.

2 m MAR i PESC Pesquer destinat a la pesca de la tonyina.

->tonyiner

■tonyiner -a

adj Relatiu o pertanyent a la tonyina o a la pesca de la tonyina. Xarxa tonyinera. Vaixell tonyiner. Indústria tonyinera.

->top¹

■top¹

[del fr. top, íd., d’origen onomatopeic]

m ELECTRÒN Breu senyal elèctric destinat a servir de referència per a una sincronització, una mesura de temps, etc.

->top²

■top²

[de l’angl. top ‘dalt, part alta’]

m INDUM Cosset amb tirants que només cobreix el bust.

->top-

■top-

Forma prefixada del mot grec tópos, que significa ‘lloc’. Ex.: topectomia, topàlgia.

->-top

■-top

Forma sufixada del mot grec tópos, que significa ‘lloc’. Ex.: isòtop.

->topada

■topada

Hom.: tupada

[de topar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de topar.

2 Disputa forta; aferrada 2.

->topadís

■topadís -issa

[de topar; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj 1 Dit d’allò amb què és fàcil de topar.

2 1 Dit de la persona que es fa trobadissa.

2 fer-se topadís Arranjar les coses per trobar-se amb algú.

->topador

■topador -a

[de topar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que topa sovint, que no té compte a evitar les topades, propens a topar, a envestir. Un bou topador.

->topàlgia

topàlgia

Part. sil.: to_pàl_gi_a

f PAT Dolor fix o localitzat en una part sense relació amb una regió anatòmica o fisiològica determinada.

->topall

■topall

[de topar; 1a FONT: 1932, DFa.]

m 1 Part d’una cosa per la qual aquesta topa amb una altra.

2 esp FERROC 1 Cadascun dels dispositius que són col·locats en els vagons de tren i en les locomotores, per tal de mantenir-los en contacte elàstic durant la marxa i amortir els xocs.

2 Cadascun dels dos dispositius semblants als topalls dels vagons i de les locomotores que són muntats al final d’una via fèrria.

3 p ext Rebaix fet en un determinat indret de cadascun dels dos carrils d’una via fèrria.

3 TECNOL Peça o part de peça que limita el joc d’una altra peça, els moviments d’un òrgan mecànic, etc.