->estereoquímica

■estereoquímica

Part. sil.: es_te_re_o_quí_mi_ca

[de stereo- i química]

f QUÍM Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).

->estereoradian

■estereoradian

Part. sil.: es_te_re_o_ra_di_an

m GEOM Estereoradiant.

->estereoradiant

■estereoradiant

Part. sil.: es_te_re_o_ra_di_ant

[de estereo- i radiant]

m GEOM [símb: sr] Unitat de mesura de l’angle sòlid del sistema internacional equivalent a l’angle que amb el vèrtex al centre d’una esfera delimita, sobre la superfície esfèrica corresponent, una àrea igual a la d’un quadrat que té per costat el radi de l’esfera.

->estereoscopi

■estereoscopi

Part. sil.: es_te_re_os_co_pi

[de estero- i -scopi]

m ÒPT Instrument òptic que, per mitjà de dues imatges planes d’un mateix objecte preses des de punts de vista separats, produeix la sensació de relleu quan són mirades alhora cadascuna amb un ull.

->estereoscòpia

■estereoscòpia

Part. sil.: es_te_re_os_cò_pi_a

f ÒPT 1 Conjunt de principis que regeixen l’observació binocular.

2 Visió del relleu mitjançant un estereoscopi.

->estereoscòpic

■estereoscòpic -a

Part. sil.: es_te_re_os_cò_pic

[de estereoscopi; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 ÒPT Relatiu o pertanyent a l’estereoscopi o a l’estereoscòpia.

2 FÍS Que pot ésser observat amb l’estereoscopi.

->estereospòndils

estereospòndils

Part. sil.: es_te_re_os_pòn_dils

m ZOOL 1 pl Ordre d’amfibis de la subclasse dels estegocèfals, de crani gros, ossi i cartilaginós, i de cintures i potes petites i dèbils.

2 sing Amfibi de l’ordre dels estereospòndils.

->estereotip

■estereotip

Part. sil.: es_te_re_o_tip

[de estereo- i -tip; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 GRÀF Planxa de metall tipogràfic obtinguda amb un motlle que és l’empremta d’una o més planes compostes amb caràcters mòbils.

2 SOCIOL Conjunt d’idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establerts.

->estereotipar

■estereotipar

Part. sil.: es_te_re_o_ti_par

[de estereotip]

v tr GRÀF 1 Fer l’estereotip d’una composició tipogràfica.

2 Imprimir amb estereotips.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estereotipar

GERUNDI: estereotipant

PARTICIPI: estereotipat, estereotipada, estereotipats, estereotipades

INDICATIU PRESENT: estereotipo, estereotipes, estereotipa, estereotipem, estereotipeu, estereotipen

INDICATIU IMPERFET: estereotipava, estereotipaves, estereotipava, estereotipàvem, estereotipàveu, estereotipaven

INDICATIU PASSAT: estereotipí, estereotipares, estereotipà, estereotipàrem, estereotipàreu, estereotiparen

INDICATIU FUTUR: estereotiparé, estereotiparàs, estereotiparà, estereotiparem, estereotipareu, estereotiparan

INDICATIU CONDICIONAL: estereotiparia, estereotiparies, estereotiparia, estereotiparíem, estereotiparíeu, estereotiparien

SUBJUNTIU PRESENT: estereotipi, estereotipis, estereotipi, estereotipem, estereotipeu, estereotipin

SUBJUNTIU IMPERFET: estereotipés, estereotipessis, estereotipés, estereotipéssim, estereotipéssiu, estereotipessin

IMPERATIU: estereotipa, estereotipi, estereotipem, estereotipeu, estereotipin

->estereotipat

■estereotipat -ada

Part. sil.: es_te_re_o_ti_pat

[de estereotipar]

adj 1 Fet per mitjà de l’estereotípia.

2 GRÀF Dit del motlle del qual hom ha tret estereotips.

3 fig i pej 1 Dit de la frase, l’expressió, preestablerta, feta d’una manera fixa, la qual hom usa sense haver de discórrer per a formar-la en cada cas.

2 p ext Un discurs, un parlar, estereotipat. Idees estereotipades.

4 fig i pej Dit del gest, l’actitud, etc., que hom adopta formulàriament, que no és la manifestació real d’allò que sent o que pensa. Un somriure estereotipat.

->estereotipatge

■estereotipatge

Part. sil.: es_te_re_o_ti_pat_ge

[de estereotipar]

m Acció d’estereotipar.

->estereotípia

■estereotípia

Part. sil.: es_te_re_o_tí_pi_a

[de estereo- i -típia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f GRÀF Procediment per a reproduir en planxes de metall un gravat o un motlle de tipus movible.

->estereotípic

■estereotípic -a

Part. sil.: es_te_re_o_tí_pic

[de estereotípia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj GRÀF Relatiu o pertanyent a l’estereotípia.

->estereotipus

estereotipus

Part. sil.: es_te_re_o_ti_pus

m GRÀF i SOCIOL Estereotip.

->estereotomia

■estereotomia

Part. sil.: es_te_re_o_to_mi_a

[de estereo- i -tomia]

f OFIC Art de tallar les pedres, la fusta, el ferro, etc.

->estereotropisme

estereotropisme

Part. sil.: es_te_re_o_tro_pis_me

m ECOL Haptotropisme.

->estereovisió

■estereovisió

Part. sil.: es_te_re_o_vi_si_ó

[de estereo- i visió]

f ÒPT Visió estereoscòpica, és a dir, amb efecte de relleu i sensació de distàncies entre les diferents parts de la imatge.

->estèreum

estèreum

Part. sil.: es_tè_re_um

m BOT esteri 1.

->estergidor

■estergidor

[de estergir; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 GRÀF Saquet ple de pólvores de carbó o de guix que serveix per a estergir.

2 TÈXT Aparell emprat per a reproduir directament els cartons ja picats d’un dibuix jacquard o per a picar més de dos dibuixos de dues o més llegides.

->estergir

■estergir

[del ll. extergēre ‘eixugar, netejar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr GRÀF Marcar (un dibuix) en una superfície per mitjà d’un estergit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estergir

GERUNDI: estergint

PARTICIPI: estergit, estergida, estergits, estergides

INDICATIU PRESENT: estergeixo, estergeixes, estergeix, estergim, estergiu, estergeixen

INDICATIU IMPERFET: estergia, estergies, estergia, estergíem, estergíeu, estergien

INDICATIU PASSAT: estergí, estergires, estergí, estergírem, estergíreu, estergiren

INDICATIU FUTUR: estergiré, estergiràs, estergirà, estergirem, estergireu, estergiran

INDICATIU CONDICIONAL: estergiria, estergiries, estergiria, estergiríem, estergiríeu, estergirien

SUBJUNTIU PRESENT: estergeixi, estergeixis, estergeixi, estergim, estergiu, estergeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: estergís, estergissis, estergís, estergíssim, estergíssiu, estergissin

IMPERATIU: estergeix, estergeixi, estergim, estergiu, estergeixin

->estergit

■estergit

[de estergir]

m GRÀF Full de paper, cartolina o metall amb petits forats que formen un dibuix i que en fregar-lo amb l’estergidor deixa passar pels forats unes pólvores de color que traslladen el dibuix a la superfície on ha estat aplicat el full.

->esteri

■esteri

[segurament del fr. stère o angl. stere, del gr. stereós ‘ferm, sòlid, espacial’]

m 1 BOT Gènere de bolets lignícoles de la família de les teleforàcies (Stereum sp), coriacis, en forma de crosta adherida al substrat, d’himeni llis i esporada blanca.

2 FUST Unitat de mesura destinada exclusivament al brancatge, equivalent a la quantitat de llenya que hom pot encabir en un cub d’un metre cúbic, sempre inferior al metre cúbic de fusta.

->estèric

■estèric -a

[formació culta analògica sobre la base del gr. stereós ‘ferm, sòlid, espacial’]

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a la configuració espacial de les molècules.

2 efecte estèric Resultat de la influència que té la configuració de les substàncies reaccionants en la velocitat, la natura i l’extensió d’una reacció.

3 impediment estèric Fenomen que s’esdevé quan un procés químic, una reacció o un simple canvi de configuració o de conformació no poden tenir lloc com a conseqüència del volum dels àtoms de la molècula.

->esterificació

■esterificació

Part. sil.: es_te_ri_fi_ca_ci_ó

[de esterificar]

f QUÍM ORG Procés que s’esdevé en fer reaccionar un àcid carboxílic amb un alcohol per a donar un èster.

->esterificar

■esterificar

[de èster]

v tr QUÍM ORG Convertir o transformar una substància en el seu èster.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esterificar

GERUNDI: esterificant

PARTICIPI: esterificat, esterificada, esterificats, esterificades

INDICATIU PRESENT: esterifico, esterifiques, esterifica, esterifiquem, esterifiqueu, esterifiquen

INDICATIU IMPERFET: esterificava, esterificaves, esterificava, esterificàvem, esterificàveu, esterificaven

INDICATIU PASSAT: esterifiquí, esterificares, esterificà, esterificàrem, esterificàreu, esterificaren

INDICATIU FUTUR: esterificaré, esterificaràs, esterificarà, esterificarem, esterificareu, esterificaran

INDICATIU CONDICIONAL: esterificaria, esterificaries, esterificaria, esterificaríem, esterificaríeu, esterificarien

SUBJUNTIU PRESENT: esterifiqui, esterifiquis, esterifiqui, esterifiquem, esterifiqueu, esterifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: esterifiqués, esterifiquessis, esterifiqués, esterifiquéssim, esterifiquéssiu, esterifiquessin

IMPERATIU: esterifica, esterifiqui, esterifiquem, esterifiqueu, esterifiquin

->esterigma

■esterigma

m BOT 1 Cadascun dels diverticles que, sovint en nombre de quatre, apareixen sobre els basidis i que, per gemmació, originen sengles basidiòspores.

2 Cèl·lules allargades que, en els conidiòfors exobasidials, originen les picnidiòspores.

->estèril

■estèril

[del ll. stĕrĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj 1 1 Que no dóna fruit, que no produeix. Un país estèril.

2 fig Un escriptor estèril. Esforços estèrils.

3 FISIOL ANIM Dit de l’individu que presenta esterilitat.

2 BOT Dit de la flor que no té estams ni pistils.

3 GEOL i MIN Dit d’una roca que conté poc mineral o gens en una explotació del jaciment.

4 MICROB i HIG Lliure de microorganismes, especialment per esterilització prèvia.

->esterilet

esterilet

[del fr. stérilet, der. de stérile ‘estèril’]

m TERAP Dispositiu intrauterí.

->esterilitat

■esterilitat

[del ll. sterilĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat d’estèril.

2 BIOL Impossibilitat de tenir descendència en el procés de reproducció sexual.

->esterilització

■esterilització

Part. sil.: es_te_ri_lit_za_ci_ó

[de esterilitzar]

f 1 1 Acció d’esterilitzar;

2 l’efecte.

2 FISIOL ANIM Intervenció que té per objecte d’anul·lar la facultat de reproducció (quirúrgicament, químicament o per irradiacions).

3 MICROB i ALIM Tractament que consisteix a destruir la totalitat dels microorganismes (bacteris, fongs, virus) que es troben en un medi determinat.

->esterilitzador

■esterilitzador -a

[de esterilitzar]

1 adj Que esterilitza.

2 m MICROB, HIG i 1 TECNOL Aparell emprat per a l’esterilització.

2 Substància germicida.

->esterilitzar

■esterilitzar

[de estèril]

v tr 1 FISIOL ANIM Produir l’esterilització d’un ésser viu.

2 MICROB i HIG Alliberar de microorganismes un producte, un objecte o un medi mitjançant el procés d’esterilització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esterilitzar

GERUNDI: esterilitzant

PARTICIPI: esterilitzat, esterilitzada, esterilitzats, esterilitzades

INDICATIU PRESENT: esterilitzo, esterilitzes, esterilitza, esterilitzem, esterilitzeu, esterilitzen

INDICATIU IMPERFET: esterilitzava, esterilitzaves, esterilitzava, esterilitzàvem, esterilitzàveu, esterilitzaven

INDICATIU PASSAT: esterilitzí, esterilitzares, esterilitzà, esterilitzàrem, esterilitzàreu, esterilitzaren

INDICATIU FUTUR: esterilitzaré, esterilitzaràs, esterilitzarà, esterilitzarem, esterilitzareu, esterilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: esterilitzaria, esterilitzaries, esterilitzaria, esterilitzaríem, esterilitzaríeu, esterilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: esterilitzi, esterilitzis, esterilitzi, esterilitzem, esterilitzeu, esterilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: esterilitzés, esterilitzessis, esterilitzés, esterilitzéssim, esterilitzéssiu, esterilitzessin

IMPERATIU: esterilitza, esterilitzi, esterilitzem, esterilitzeu, esterilitzin

->estèrilment

■estèrilment

[de estèril]

adv D’una manera estèril.

->esterlí

■esterlí -ina

[de l’angl. (pound) sterling, i aquest , del b. ll. sterlingus ‘moneda escocesa des del s. XIII’]

NUMIS 1 adj Relatiu o pertanyent a l’esterlí o a la lliura esterlina.

2 m Moneda anglesa de llei de tres diners d’argent, encunyada per Enric II Plantagenet (1154-89) i els seus successors.

->estern

■estern

[del b. ll. sternum, i aquest, del gr. stérnon, íd.]

m ANAT ANIM Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.

->esternal

■esternal

[de estern]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’estern.

->esternbèrgia

■esternbèrgia

Part. sil.: es_tern_bèr_gi_a

f BOT i JARD Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Sternbergia lutea), de fulles cintiformes acanalades i amb una sola flor groga.

->esterniar

■esterniar

Part. sil.: es_ter_ni_ar

[variant d’un verb esternir, usat per Verdaguer, ll. sternĕre ‘estendre per terra’]

v tr Estabornir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esterniar

GERUNDI: esterniant

PARTICIPI: esterniat, esterniada, esterniats, esterniades

INDICATIU PRESENT: esternio, esternies, esternia, esterniem, esternieu, esternien

INDICATIU IMPERFET: esterniava, esterniaves, esterniava, esterniàvem, esterniàveu, esterniaven

INDICATIU PASSAT: esternií, esterniares, esternià, esterniàrem, esterniàreu, esterniaren

INDICATIU FUTUR: esterniaré, esterniaràs, esterniarà, esterniarem, esterniareu, esterniaran

INDICATIU CONDICIONAL: esterniaria, esterniaries, esterniaria, esterniaríem, esterniaríeu, esterniarien

SUBJUNTIU PRESENT: esterniï, esterniïs, esterniï, esterniem, esternieu, esterniïn

SUBJUNTIU IMPERFET: esterniés, esterniessis, esterniés, esterniéssim, esterniéssiu, esterniessin

IMPERATIU: esternia, esterniï, esterniem, esternieu, esterniïn

->estèrnids

estèrnids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells marins, de mida mitjana, plomatge blanc o gris clar amb una part del cap negra, molt voladors, a la qual pertanyen els xatracs, els fumarells i el curroc.

2 sing Ocell de la família dels estèrnids.

->esternita

esternita

f 1 ENTOM Cadascuna de les peces de dermatosquelet dels insectes corresponent a la regió ventral dels segments del tòrax.

2 ZOOL Peça ventral dels segments del cos dels artròpodes.

->esterno-

■esterno-

Forma prefixada del mot estern, que denota connexió amb l’estern. Ex.: esternoclavicular, esternotiroïdal.

->esternoclavicular

esternoclavicular

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’estern i a la clavícula. Articulació esternoclavicular.

->esternoclidomastoïdal

esternoclidomastoïdal

Part. sil.: es_ter_no_cli_do_mas_to_ï_dal

adj i m ANAT ANIM Dit del múscul situat a la part anterolateral del coll, que actua en la rotació i extensió del cap i en la flexió de la columna vertebral.

->esternocostal

esternocostal

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’estern i a les costelles.

->esternoptíquids

esternoptíquids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, que inclou el peix destral.

2 sing Peix de la família dels esternoptíquids.

->esternudar

■esternudar

[del ll. sternutare ‘esternudar sovint’, verb freqüentatiu del ll. sternuĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v intr Fer un esternut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esternudar

GERUNDI: esternudant

PARTICIPI: esternudat, esternudada, esternudats, esternudades

INDICATIU PRESENT: esternudo, esternudes, esternuda, esternudem, esternudeu, esternuden

INDICATIU IMPERFET: esternudava, esternudaves, esternudava, esternudàvem, esternudàveu, esternudaven

INDICATIU PASSAT: esternudí, esternudares, esternudà, esternudàrem, esternudàreu, esternudaren

INDICATIU FUTUR: esternudaré, esternudaràs, esternudarà, esternudarem, esternudareu, esternudaran

INDICATIU CONDICIONAL: esternudaria, esternudaries, esternudaria, esternudaríem, esternudaríeu, esternudarien

SUBJUNTIU PRESENT: esternudi, esternudis, esternudi, esternudem, esternudeu, esternudin

SUBJUNTIU IMPERFET: esternudés, esternudessis, esternudés, esternudéssim, esternudéssiu, esternudessin

IMPERATIU: esternuda, esternudi, esternudem, esternudeu, esternudin

->estèrnum

■estèrnum

[variant culta de estern; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ANAT ANIM Estern.

->esternut

■esternut

[del ll. td. sternutus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m Acte reflex i involuntari constituït per una inspiració brusca, seguida d’una expiració violenta, espasmòdica i sorollosa.

->esternutatori

■esternutatori -òria

adj i m Que provoca l’esternut.

->esteroïdal

■esteroïdal

Part. sil.: es_te_ro_ï_dal

adj BIOQ i FARM Relatiu o pertanyent als esteroides.

->esteroide

■esteroide

Part. sil.: es_te_roi_de

Hom.: asteroide

BIOQ i FARM 1 adj Esteroïdal.

2 adj i m Dit de cadascun dels components del grup de substàncies naturals que contenen l’esquelet fonamental del ciclopentanperhidrofenantrè, en el qual hi ha fixades una o més cadenes laterals.

->esterol

■esterol

m BIOQ Cadascuna de les substàncies que tenen l’esquelet dels esteroides i una funció alcohòlica en posició 3, sovint un doble enllaç en 5-6, i al carboni 17 una cadena lateral alifàtica.

->esterrecada

■esterrecada

f 1 Acció d’esterrecar;

2 l’efecte.

->esterrecar

■esterrecar

v tr 1 Estossinar, abatre.

2 Extenuar, fer malbé. No us deixeu esterrecar per la calor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esterrecar

GERUNDI: esterrecant

PARTICIPI: esterrecat, esterrecada, esterrecats, esterrecades

INDICATIU PRESENT: esterreco, esterreques, esterreca, esterrequem, esterrequeu, esterrequen

INDICATIU IMPERFET: esterrecava, esterrecaves, esterrecava, esterrecàvem, esterrecàveu, esterrecaven

INDICATIU PASSAT: esterrequí, esterrecares, esterrecà, esterrecàrem, esterrecàreu, esterrecaren

INDICATIU FUTUR: esterrecaré, esterrecaràs, esterrecarà, esterrecarem, esterrecareu, esterrecaran

INDICATIU CONDICIONAL: esterrecaria, esterrecaries, esterrecaria, esterrecaríem, esterrecaríeu, esterrecarien

SUBJUNTIU PRESENT: esterrequi, esterrequis, esterrequi, esterrequem, esterrequeu, esterrequin

SUBJUNTIU IMPERFET: esterrequés, esterrequessis, esterrequés, esterrequéssim, esterrequéssiu, esterrequessin

IMPERATIU: esterreca, esterrequi, esterrequem, esterrequeu, esterrequin

->esterrejar

■esterrejar

[de terra; 1a FONT: s. XIX]

v 1 tr Netejar amb terra; terrejar.

2 intr 1 Remoure terra amb les mans; terrejar. No esterregis, que després et tocaràs els pantalons i te’ls embrutaràs.

2 Arrossegar-se per terra.

3 tr 1 Aplanar els terrossos d’un terreny; esterrossar. Esterrejar un camp.

2 abs Ahir van llaurar i avui toca esterrejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esterrejar

GERUNDI: esterrejant

PARTICIPI: esterrejat, esterrejada, esterrejats, esterrejades

INDICATIU PRESENT: esterrejo, esterreges, esterreja, esterregem, esterregeu, esterregen

INDICATIU IMPERFET: esterrejava, esterrejaves, esterrejava, esterrejàvem, esterrejàveu, esterrejaven

INDICATIU PASSAT: esterregí, esterrejares, esterrejà, esterrejàrem, esterrejàreu, esterrejaren

INDICATIU FUTUR: esterrejaré, esterrejaràs, esterrejarà, esterrejarem, esterrejareu, esterrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: esterrejaria, esterrejaries, esterrejaria, esterrejaríem, esterrejaríeu, esterrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: esterregi, esterregis, esterregi, esterregem, esterregeu, esterregin

SUBJUNTIU IMPERFET: esterregés, esterregessis, esterregés, esterregéssim, esterregéssiu, esterregessin

IMPERATIU: esterreja, esterregi, esterregem, esterregeu, esterregin

->esterrienc

esterrienc -a

Part. sil.: es_ter_ri_enc

adj i m i f D’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) o d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà).

->esterrissenc

esterrissenc -a

adj i m i f Esterrienc.

->esterrossador

■esterrossador

[de esterrossar]

m Maça, estri o aparell per a esterrossar.

->esterrossar

■esterrossar

[de terròs; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v tr 1 Esclafar els terrossos que presenta un terreny, una substància, etc. Esterrossar un camp. Han dut la sal tota terrossos: caldrà que l’esterrossem.

2 abs Abans de sembrar, cal esterrossar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esterrossar

GERUNDI: esterrossant

PARTICIPI: esterrossat, esterrossada, esterrossats, esterrossades

INDICATIU PRESENT: esterrosso, esterrosses, esterrossa, esterrossem, esterrosseu, esterrossen

INDICATIU IMPERFET: esterrossava, esterrossaves, esterrossava, esterrossàvem, esterrossàveu, esterrossaven

INDICATIU PASSAT: esterrossí, esterrossares, esterrossà, esterrossàrem, esterrossàreu, esterrossaren

INDICATIU FUTUR: esterrossaré, esterrossaràs, esterrossarà, esterrossarem, esterrossareu, esterrossaran

INDICATIU CONDICIONAL: esterrossaria, esterrossaries, esterrossaria, esterrossaríem, esterrossaríeu, esterrossarien

SUBJUNTIU PRESENT: esterrossi, esterrossis, esterrossi, esterrossem, esterrosseu, esterrossin

SUBJUNTIU IMPERFET: esterrossés, esterrossessis, esterrossés, esterrosséssim, esterrosséssiu, esterrossessin

IMPERATIU: esterrossa, esterrossi, esterrossem, esterrosseu, esterrossin

->estès

■estès -esa

[de estendre; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Posat tot llarg o pla. Les ales esteses.

2 Posat a estendre perquè s’assequi. Roba estesa.

3 Ajagut tot llarg, especialment sense sentits. Del primer cop de puny el va deixar estès.

4 Generalitzat, difós. Un costum molt estès.

2 m 1 Part estesa d’una cosa.

2 TÈXT Llargada de l’ordit que va des del pinte fins al catxapit de darrere.

3 f Conjunt de coses esteses o escampades. He fet una bona estesa de roba.

4 f CONSTR 1 Part plana i horitzontal de l’esglaó d’una escala, on hom posa el peu.

2 Mesura de la fondària de l’esglaó.

3 Dimensió del baix efectuat a les motllures que guarneixen un bastiment o un plafó.

->estesada

■estesada

f Estesa.

->estesall

■estesall

[de estendre]

m Estesa, estenall.

->estesar

■estesar

[variant de estassar, per confusió amb estès]

v tr estassar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estesar

GERUNDI: estesant

PARTICIPI: estesat, estesada, estesats, estesades

INDICATIU PRESENT: esteso, esteses, estesa, estesem, esteseu, estesen

INDICATIU IMPERFET: estesava, estesaves, estesava, estesàvem, estesàveu, estesaven

INDICATIU PASSAT: estesí, estesares, estesà, estesàrem, estesàreu, estesaren

INDICATIU FUTUR: estesaré, estesaràs, estesarà, estesarem, estesareu, estesaran

INDICATIU CONDICIONAL: estesaria, estesaries, estesaria, estesaríem, estesaríeu, estesarien

SUBJUNTIU PRESENT: estesi, estesis, estesi, estesem, esteseu, estesin

SUBJUNTIU IMPERFET: estesés, estesessis, estesés, esteséssim, esteséssiu, estesessin

IMPERATIU: estesa, estesi, estesem, esteseu, estesin

->estesat

■estesat

m Estesa.

->estèsia

■estèsia

Part. sil.: es_tè_si_a

[del gr. aísthēsis, íd.]

f MED 1 Percepció, sensació, sensibilitat.

2 Neurosi sensorial.

->-estèsia

■-estèsia

Forma sufixada del mot grec aísthēsis, que significa ‘sensació’, ‘sensibilitat’. Ex.: radioestèsia, anestèsia.

->estesio-

■estesio-

Forma prefixada del mot grec aísthēsis, que significa ‘sensació’, ‘sensibilitat’. Ex.: estesiologia.

->estesiologia

■estesiologia

Part. sil.: es_te_si_o_lo_gi_a

Hom.: estasiologia

[de estesio- i -logia]

f MED Estudi de les sensacions, dels òrgans dels sentits i de la sensibilitat en general.

->estesiòmetre

■estesiòmetre

Part. sil.: es_te_si_ò_me_tre

[de estesio- i -metre]

m DIAG Instrument en forma de V, de puntes separades, per a mesurar la sensibilitat tàctil.

->estet-

■estet-

Forma prefixada del mot grec stẽthos, que significa ‘pit’. Ex.: estetàlgia.

->esteta

■esteta

[del gr. aisthētḗs ‘el qui sent, el qui percep pels sentits’]

1 m i f 1 Afeccionat a l’estètica.

2 Persona que estudia l’estètica.

2 f ZOOL Cadascun dels apèndixs sensorials d’uns pocs mil·límetres de longitud, filiformes i amb l’extrem acabat en maça, que travessen la part dorsal de la closca dels poliplacòfors.

->estètic

■estètic -a

[del gr. aisthētikós ‘sensible, que pot ser percebut pels sentits’, der. de aísthēsis ‘percepció, sensació’; 1a FONT: c. 1840]

1 adj Relatiu o pertanyent a la bellesa, a l’art i, més en general, a les sensacions.

2 f FILOS Doctrina sobre la bellesa, l’art i, més en general, les sensacions.

3 f Tècnica que té per objecte d’embellir el cos i, particularment, la pell.

->estèticament

■estèticament

[de estètic]

adv D’una manera estètica.

->esteticisme

■esteticisme

Hom.: estaticisme

[de estètic]

m ART Doctrina segons la qual en l’art predominen els principis estètics.

->esteticista

■esteticista

Hom.: estaticista

[de estètic]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’esteticisme.

2 m i f ART Seguidor de l’esteticisme.

3 m i f COSM Estetista.

->estetista

estetista

Hom.: estatista

m i f COSM Persona especialitzada en cosmètica, que té cura dels tractaments de bellesa, maquillatge, etc.

->estetitzant

■estetitzant

[de estètic]

adj Que es basa en raons o valors estètics.

->esteto-

■esteto-

Forma prefixada del mot grec stẽthos, que significa ‘pit’. Ex.: estetògraf, estetofonòmetre.

->estetòfon

■estetòfon

[de esteto- i -fon¹]

m DIAG Estetoscopi.

->estetoscopi

■estetoscopi

Hom.: estatoscopi

[de esteto- i -scopi]

m DIAG 1 Instrument per a auscultar.

2 esp Fonendoscopi.

->estetoscòpia

estetoscòpia

Part. sil.: es_te_tos_cò_pi_a

[de esteto- i -scòpia]

f DIAG 1 Auscultació, mitjançant l’estetoscopi, de diversos indrets del cos humà.

2 Conjunt de signes obtinguts per l’auscultació amb l’estetoscopi.

->esteva

■esteva

Hom.: esteve

[del ll. vg. *stēva, probable variant umbrosabèl·lica del ll. stīva, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f AGR Part posterior de l’arada, per on l’agafa la persona que llaura.

->esteve

■esteve

Hom.: esteva

m HIST Membre de la gran confraria de Sant Esteve dels freners de Barcelona, la qual, sota la direcció d’aquest ofici, reunia diferents gremis.

->estevenc

estevenc -a

adj i m i f De Sant Esteve del Monestir (Rosselló).

->estiatge

■estiatge

Part. sil.: es_ti_at_ge

[del fr. étiage, íd., der. del fr. dial. occ. étier ‘maresma’, del ll. aestuarium ‘estuari’]

m HIDROG Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada.

->estiba

■estiba

[de estibar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

f 1 1 Acció d’estibar;

2 l’efecte.

2 1 Pila.

2 FUST Pila de taulons, pots o llates feta de manera que entre les peces hi hagi un llistó que hi permeti la deguda circulació d’aire.

3 esp MAR Càrrega d’una nau.

4 MAR Col·locació de la càrrega dins les bodegues i els pallets d’una nau, de tal manera, que aquesta no perdi estabilitat amb brandades fortes.

->estibador

■estibador -a

[de estibar]

m i f 1 Persona que estiba.

2 MAR Encarregat de l’estiba en cada port.

->estibar

■estibar

Hom.: estivar

[del ll. stipare ‘fer compacte, amuntegar’; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr 1 1 Apilar o disposar mercaderies, provisions, etc., de manera que ocupin el menor lloc possible, especialment tractant-se de la càrrega d’una nau.

2 MAR Carregar una nau.

2 1 Col·locar i embalar per al transport. Estiba els quadres dins el cotxe.

2 Posar objectes dins els recipients que han de servir per a transportar-los.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estibar

GERUNDI: estibant

PARTICIPI: estibat, estibada, estibats, estibades

INDICATIU PRESENT: estibo, estibes, estiba, estibem, estibeu, estiben

INDICATIU IMPERFET: estibava, estibaves, estibava, estibàvem, estibàveu, estibaven

INDICATIU PASSAT: estibí, estibares, estibà, estibàrem, estibàreu, estibaren

INDICATIU FUTUR: estibaré, estibaràs, estibarà, estibarem, estibareu, estibaran

INDICATIU CONDICIONAL: estibaria, estibaries, estibaria, estibaríem, estibaríeu, estibarien

SUBJUNTIU PRESENT: estibi, estibis, estibi, estibem, estibeu, estibin

SUBJUNTIU IMPERFET: estibés, estibessis, estibés, estibéssim, estibéssiu, estibessin

IMPERATIU: estiba, estibi, estibem, estibeu, estibin

->estibina

■estibina

f MINERAL Sulfur d’antimoni, Sb₂S₃, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, de color gris de plom i esclat metàl·lic, que és la mena més important de l’antimoni.

->estibnita

■estibnita

f MINERAL Estibina.

->estic¹

■estic¹

[del gr. stíkhos ‘línia, vers’]

m CODIC Versicle.

->estic²

■estic²

[de l’angl. stick ‘bastó’, d’origen germ]

m ESPORT Bastó amb què hom impulsa, atura, etc., la bola o el disc en les diverses modalitats d’hoquei.

->estico-

■estico-

Forma prefixada del mot grec stíkhos, que significa ‘línia, vers’. Ex.: esticometria.

->esticoids

esticoids

Part. sil.: es_ti_coids

m ZOOL 1 pl Família d’equinoderms holoturioïdeus de l’ordre dels aspidoquirots, que inclou l’espardenya.

2 sing Equinoderm de la família dels esticoids.

->esticometria

■esticometria

Part. sil.: es_ti_co_me_tri_a

f CODIC 1 Distribució de les frases en membres breus o estics, per a la lectura correcta, en certs còdexs antics.

2 PALEOG Fórmula final d’un manuscrit en què s’indica el nombre de línies de què consta.

->esticomítia

■esticomítia

Part. sil.: es_ti_co_mí_ti_a

f LIT 1 Diàleg de la tragèdia grega i llatina en què cada rèplica dels interlocutors correspon a un vers o a un dístic.

2 En un vers, acord entre la unitat sintàctica i la unitat mètrica (oposat a l’encavalcament).

->estictàcies

estictàcies

Part. sil.: es_tic_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’ascolíquens gimnocàrpics, constituïda per líquens de tal·lus ben desenvolupat, coriaci i no gaire adherit al substrat.

2 sing Liquen de la família de les estictàcies.

->estifollar

■estifollar

[encreuament de estirar i afollar]

v tr Destrossar, trossejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estifollar

GERUNDI: estifollant

PARTICIPI: estifollat, estifollada, estifollats, estifollades

INDICATIU PRESENT: estifollo, estifolles, estifolla, estifollem, estifolleu, estifollen

INDICATIU IMPERFET: estifollava, estifollaves, estifollava, estifollàvem, estifollàveu, estifollaven

INDICATIU PASSAT: estifollí, estifollares, estifollà, estifollàrem, estifollàreu, estifollaren

INDICATIU FUTUR: estifollaré, estifollaràs, estifollarà, estifollarem, estifollareu, estifollaran

INDICATIU CONDICIONAL: estifollaria, estifollaries, estifollaria, estifollaríem, estifollaríeu, estifollarien

SUBJUNTIU PRESENT: estifolli, estifollis, estifolli, estifollem, estifolleu, estifollin

SUBJUNTIU IMPERFET: estifollés, estifollessis, estifollés, estifolléssim, estifolléssiu, estifollessin

IMPERATIU: estifolla, estifolli, estifollem, estifolleu, estifollin

->estigi

estigi -ígia

[del gr. Styx, Stygós, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a la deessa Estix i al riu infernal homònim. Jurament estigi. Les tenebres estígies.

->estigma

■estigma

[del ll. stĭgma, -ătis ‘empremta de ferro roent’, i aquest, del gr. stígma ‘picada d’insecte; empremta de ferro roent; tatuatge’, der. de stízo ‘marcar una empremta’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 Senyal o marca indeleble.

2 Marca feta amb ferro roent com a signe visible d’infàmia o esclavatge.

3 fig Senyal d’infàmia, de baixesa moral, de capteniment deshonrós. El capteniment d’aquesta noia és un estigma per a tota la família.

4 CRIST Senyal de les plagues en el cos de Jesucrist.

5 CRIST Senyal de les plagues aparegut miraculosament en el cos d’alguns sants.

2 BOT 1 Part apical del carpel encarregada de rebre el pol·len.

2 Taca ocular, de color taronja viu, formada per corpuscles arrodonits rics en carotens, situada a la part anterior del plast, que presenten moltes espècies d’algues del fílum dels euglenòfits.

3 ENTOM Cadascun dels orificis respiratoris dels aràcnids, els insectes i els miriàpodes.

4 PAT 1 Símptoma o signe morbós persistent característic d’una determinada malaltia.

2 Taca, cicatriu o impressió a la pell.

->estigma-

estigma-

Forma prefixada del mot grec stígma, -atos, que significa ‘punt marcat’. Ex.: estigma.

->estigmat-

estigmat-

Forma prefixada del mot grec stígma, -atos, que significa ‘punt marcat’. Ex.: estigmatisme.

->estigmàtic

■estigmàtic -a

Hom.: astigmàtic

[de estigma]

adj 1 BOT Relatiu o pertanyent a l’estigma.

2 ÒPT 1 Dit d’un sistema òptic que converteix tots els raigs que emergeixen d’un punt (punt objecte) en raigs que convergeixen en un segon punt (punt imatge).

2 Dit de cadascun dels punts per als quals un sistema òptic és estigmàtic.

->estigmatisme

■estigmatisme

Hom.: astigmatisme

[de estigma]

m 1 ÒPT Propietat d’ésser estigmàtic un sistema òptic.

2 PAT Estat degut a l’existència d’estigmes.

->estigmatització

■estigmatització

Part. sil.: es_tig_ma_tit_za_ci_ó

f 1 1 Acció d’estigmatitzar;

2 l’efecte.

2 SOCIOL Procés pel qual algú, una conducta, una idea, etc., és definit com a anormal o desviat per part d’un grup amb poder a fi de fomentar-ne el rebuig social. L’estigmatització de l’homosexualitat.

->estigmatitzar

■estigmatitzar

[de estigma]

v tr 1 Marcar algú amb un ferro roent.

2 fig Infamar, blasmar fortament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estigmatitzar

GERUNDI: estigmatitzant

PARTICIPI: estigmatitzat, estigmatitzada, estigmatitzats, estigmatitzades

INDICATIU PRESENT: estigmatitzo, estigmatitzes, estigmatitza, estigmatitzem, estigmatitzeu, estigmatitzen

INDICATIU IMPERFET: estigmatitzava, estigmatitzaves, estigmatitzava, estigmatitzàvem, estigmatitzàveu, estigmatitzaven

INDICATIU PASSAT: estigmatitzí, estigmatitzares, estigmatitzà, estigmatitzàrem, estigmatitzàreu, estigmatitzaren

INDICATIU FUTUR: estigmatitzaré, estigmatitzaràs, estigmatitzarà, estigmatitzarem, estigmatitzareu, estigmatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: estigmatitzaria, estigmatitzaries, estigmatitzaria, estigmatitzaríem, estigmatitzaríeu, estigmatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: estigmatitzi, estigmatitzis, estigmatitzi, estigmatitzem, estigmatitzeu, estigmatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: estigmatitzés, estigmatitzessis, estigmatitzés, estigmatitzéssim, estigmatitzéssiu, estigmatitzessin

IMPERATIU: estigmatitza, estigmatitzi, estigmatitzem, estigmatitzeu, estigmatitzin

->estigmato-

estigmato-

Forma prefixada del mot grec stígma, -atos, que significa ‘punt marcat’. Ex.: estigmatòfor.

->estigonematals

■estigonematals

f BOT 1 pl Grup d’esquizofícies, que comprèn espècies filamentoses, formadores d’heterocists i capaces de produir ramificacions veritables.

2 sing Esquizofícia del grup de les estigonematals.

->estil

■estil

[del ll. stĭlus ‘estaca; tija; punxó d’escriure; manera d’escriure’; 1a FONT: 1369]

m 1 PALEOG Instrument per a escriure damunt matèries toves, com és ara cera, argila, plom, etc.

2 Agulla o busca d’un rellotge de sol.

3 1 Manera característica de fer o de presentar les coses. L’estil alemany de cantar. L’estil francès de recitar. Un nou estil de viure.

2 p ext Gust particular de cadascú, espècie de manera per la qual es distingeixen les seves coses.

3 Elegància, distinció o originalitat d’una persona o una cosa. Un hotel amb molt d’estil. El noi és atractiu, però té poc estil.

4 ART Caràcter especial que dóna a les seves obres un artista, una escola, una nació o una època.

5 ESPORT Manera particular de fer un atleta un exercici o una prova esportiva, tot respectant les regles fonamentals de l’especialitat.

6 ESPORT En la natació, cadascuna de les especialitats establertes per a nedar en competició.

7 pl ESPORT Prova de natació que consisteix a fer una cursa combinant quatre estils: esquena, braça, papallona i crol, l’un darrere l’altre, en quatre trossos iguals.

8 LIT, RET i LING Manera d’expressar el pensament en el llenguatge oral o escrit, no pas pel que fa referència al que és essencial o permanent en el llenguatge, sinó pel que pertany als elements accidentals i variables d’un lèxic, d’una particularitat de formar, combinar, estructurar i lligar els girs, les frases, les clàusules, els períodes, etc.

9 LIT, MÚS, RET i POÈTICA Manera d’escriure, de compondre o de parlar personal, original, d’un escriptor, un compositor, un poeta o un orador.

10 LING Recull de tries lingüístiques que una entitat, institució o mitjà de comunicació considera preferibles o més adequades.

11 estil lliure ESPORT En la natació, aquell estil la pràctica del qual no queda subjecta a unes normes determinades.

12 per l’estil loc adv D’una manera semblant, aproximadament igual.

4 BOT Prolongament filiforme de l’ovari que sosté l’estigma.

5 CRON 1 Manera de computar el començ de l’any.

2 estil bizantí Estil que fa començar l’any l’1 de setembre.

3 estil de la Nativitat Estil que anticipa el començ de l’any al 25 de desembre.

4 estil de la Pasqua (o francès, o de la Passió, o de la Resurrecció) Estil que posposava el començament de l’any al dia de Pasqua, el qual era mòbil.

5 estil de l’Encarnació Estil que feia començar l’any el 25 de març; es dividia en estil florentí i estil pisà.

6 estil florentí Estil de l’Encarnació que posposava el començament de l’any dos mesos i vint-i-quatre dies.

7 estil modern (o de la Circumcisió) Estil segons el qual l’any comença l’1 de gener.

8 estil pisà Estil de l’Encarnació que anticipava el començament de l’any nou mesos i set dies.

9 estil venecià Estil que posposava el començ de l’any a l’1 de març.

6 estil tectònic GEOL Conjunt de característiques geomètriques d’una estructura tectònica extensible a una regió.

->estilar

■estilar

Hom.: astilar

[de estil]

adj BOT Relatiu o pertanyent a l’estil.

->estilar-se

■estilar-se

[de estil; 1a FONT: 1696, DLac.]

v pron 1 Ésser de costum.

2 Estar en ús. Aquesta manera de vestir s’estilava fa un segle.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estilar

GERUNDI: estilant

PARTICIPI: estilat, estilada, estilats, estilades

INDICATIU PRESENT: estilo, estiles, estila, estilem, estileu, estilen

INDICATIU IMPERFET: estilava, estilaves, estilava, estilàvem, estilàveu, estilaven

INDICATIU PASSAT: estilí, estilares, estilà, estilàrem, estilàreu, estilaren

INDICATIU FUTUR: estilaré, estilaràs, estilarà, estilarem, estilareu, estilaran

INDICATIU CONDICIONAL: estilaria, estilaries, estilaria, estilaríem, estilaríeu, estilarien

SUBJUNTIU PRESENT: estili, estilis, estili, estilem, estileu, estilin

SUBJUNTIU IMPERFET: estilés, estilessis, estilés, estiléssim, estiléssiu, estilessin

IMPERATIU: estila, estili, estilem, estileu, estilin

->estilet

■estilet

[de estil]

m 1 HIST Punyal de fulla molt estreta, usat sobretot als segles XVI i XVII.

2 ANAT ANIM Fibló imparell recobert per una beina, com el de certs himenòpters.

3 CIR Sonda metàl·lica llarga, prima, flexible o rígida, amb una petita dilatació olivària en un dels extrems.

4 PALEOG estil 1.

->estiliforme

■estiliforme

[de estil i -forme]

adj Que sembla un estil.

->estílion

estílion

Part. sil.: es_tí_li_on

m ANTROP FÍS Punt somàtic lateral situat en el punt més baix de l’apòfisi estiloide del radi.

->estilista

■estilista

[de estil]

m i f Escriptor o artista que es distingeix per la seva mestria en l’estil o en la forma d’expressió.

->estilístic

■estilístic -a

[de estil]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’estil.

2 f LING 1 Terme que alguns autors empren per a al·ludir a l’estudi dels elements que les llengües posen a disposició dels parlants per a expressar aspectes de llur afectivitat.

2 Disciplina que estudia l’estil dels texts, dels escriptors o de les èpoques.

->estilita

■estilita

m i f CRIST Als primers segles del cristianisme, especialment a l’Orient, anacoreta que per ascesi vivia al cim d’una columna.

->estilització

■estilització

Part. sil.: es_ti_lit_za_ci_ó

[de estilitzar]

f ART 1 Acció d’estilitzar;

2 l’efecte.

->estilitzar

■estilitzar

[de estil; 1a FONT: c. 1910, Rusiñol]

v 1 tr ART Conformar a regles convencionals, dibuixar d’una manera convencional fent una adaptació arbitrària de la realitat, especialment simplificant les formes, els trets, etc.

2 1 tr Fer semblar més prim o esvelt. Aquest vestit estilitza la figura.

2 intr Els colors foscos estilitzen.

3 pron Fer-se més prim o esvelt. Amb el règim, t’has estilitzat molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estilitzar

GERUNDI: estilitzant

PARTICIPI: estilitzat, estilitzada, estilitzats, estilitzades

INDICATIU PRESENT: estilitzo, estilitzes, estilitza, estilitzem, estilitzeu, estilitzen

INDICATIU IMPERFET: estilitzava, estilitzaves, estilitzava, estilitzàvem, estilitzàveu, estilitzaven

INDICATIU PASSAT: estilitzí, estilitzares, estilitzà, estilitzàrem, estilitzàreu, estilitzaren

INDICATIU FUTUR: estilitzaré, estilitzaràs, estilitzarà, estilitzarem, estilitzareu, estilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: estilitzaria, estilitzaries, estilitzaria, estilitzaríem, estilitzaríeu, estilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: estilitzi, estilitzis, estilitzi, estilitzem, estilitzeu, estilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: estilitzés, estilitzessis, estilitzés, estilitzéssim, estilitzéssiu, estilitzessin

IMPERATIU: estilitza, estilitzi, estilitzem, estilitzeu, estilitzin

->estil·lació

■estil·lació

Part. sil.: es_til_la_ci_ó

[del ll. stillatio, -ōnis, íd.]

f Caiguda d’un líquid gota a gota.

->estil·licidi

estil·licidi

m DR CIV Servitud urbana consistent en la prohibició o en el dret de buidar damunt la casa veïna l’aigua de la pluja que cau damunt la teulada pròpia.

->estilo-

■estilo-

Forma prefixada del mot grec stỹlos, que significa ‘columna’. Ex.: estilòbata.

->estilòbata

■estilòbata

[del gr. stylobátẽs ’base d’una columna’, de stỹlos ‘columna’ i baínō ‘caminar’]

m ARQUIT Massís sobre el qual recolza una columnata directament o mitjançant la base de les columnes.

->estilògraf

■estilògraf -a

[comp. híbrid de estil i -graf]

1 m i f Persona que escriu emprant l’estil o un instrument anàleg.

2 m DIB Instrument per a traçar figures amb tinta xinesa, constituït per un tremp amb una punta que pot ésser de gruixos diferents i un dipòsit cilíndric.

->estilografia

■estilografia

Part. sil.: es_ti_lo_gra_fi_a

[comp. híbrid de estil i -grafia]

f Manera d’escriure traçant línies per mitjà d’un estil o un instrument anàleg.

->estilogràfic

■estilogràfic -a

[el fem. estilogràfica (ploma), prové de l’angl. stylographic (pen) (1880), amb grafia errònia amb y per confusió del ll. stilus ‘punxó’ amb el gr. stỹlos ‘columna’]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’estilografia.

2 Usat en estilografia.

2 f Ploma estilogràfica.

->estilogràficament

■estilogràficament

[de estilogràfic]

adv Emprant un estil o instrument anàleg.

->estiloide

■estiloide

Part. sil.: es_ti_loi_de

[comp. híbrid de estil i -oide]

adj 1 Estiliforme.

2 Que presenta un sortint allargat.

3 apòfisi estiloide ANAT ANIM 1 Eminència cònica situada darrere el cap del peroné.

2 Prominència de la part externa de l’extrem inferior del radi i del costat intern de l’extrem inferior del cúbit.

3 Espina de la cara inferior de l’os temporal en la qual s’insereixen el conjunt de lligaments i músculs que formen el ramell de Riolano.

->estilòlit

estilòlit

m PETROG Nom genèric de les formes que s’originen a l’interior dels estrats de les roques calcàries, en els quals les juntes d’estratificació presenten sovint protuberàncies i cavitats en forma de petites columnes, on les cares i sobretot les extremitats són recobertes d’un residu argilós.

->estilomatòfors

estilomatòfors

m ZOOL 1 pl Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats. Comprèn els llimacs i els cargols.

2 sing Mol·lusc de l’ordre dels estilomatòfors.

->estiloníquia

estiloníquia

Part. sil.: es_ti_lo_ní_qui_a

f ZOOL Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de l’ordre dels hipòtrics (Stylonichia sp), amb el cos aixafat dorsiventralment, els cilis aglutinats i formant els cirrus, amb els quals s’arrosseguen.

->estilòpids

estilòpids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels estrepsípters, que inclou l’estílops.

2 sing Insecte de la família dels estilòpids.

->estilopodi

■estilopodi

m BOT Base engruixida dels estils de les flors de les umbel·líferes i que persisteix en els fruits.

->estílops

estílops

m pl ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels estrepsípters, de la família dels estilòpids (Stylops sp), els mascles del qual presenten quatre artells i les femelles no abandonen mai l’individu parasitat.

->estilòspora

estilòspora

f BOT Picnidiòspora.

->estim

■estim

[de estimar; 1a FONT: 1369]

m 1 Valor que s’atribueix a una cosa venedora.

2 pl DR A Mallorca, conjunt d’objectes que es manegen o empren dins una alqueria i que són objecte de valoració quan l’arrendatari surt de la possessió.

->estima

■estima

[de estimar; 1a FONT: 1341]

f 1 Valor, preu d’una cosa.

2 fig Bona opinió que hom té del que val algú o alguna cosa, de la seva bondat, del seu mèrit. Té l’estima de tothom. El tinc en molta estima. És digne d’estima.

3 NÀUT 1 Càlcul aproximat del punt on és la nau i de la direcció que ha de seguir.

2 navegació d’estima Navegació que hom efectua tenint en compte l’estima.

->estimable

■estimable

[del ll. aestimabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj 1 Que pot ésser estimat; avaluable.

2 Digne d’estima.

->estimació

■estimació

Part. sil.: es_ti_ma_ci_ó

[el ll. aestimatio, -ōnis]

f 1 1 Acció d’estimar;

2 l’efecte.

2 DR FISC Mètode per a determinar la base imposable d’un impost. Estimació directa. Estimació objectiva singular.

3 estimació estadística ESTAD 1 Recerca del valor d’un o més paràmetres d’una llei de probabilitat o de distribució d’una població a partir de les observacions d’una mostra.

2 Valor donat pel mètode d’estimació emprat.

->estimador

■estimador -a

[del ll. aestimator, -ōris]

1 adj i m i f Que estima.

2 m ESTAD Successió d’estadístics que convergeix segons un determinat criteri de convergència estocàstica vers un paràmetre.

->estimar

■estimar

[del ll. aestimare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Determinar en tant o tant el valor, el preu d’alguna cosa. El pèrit ha estimat la casa en tres-cents mil euros.

2 esp ECON Determinar el preu o el valor d’un bé o una magnitud econòmica d’acord amb determinades dades de referència.

3 p ext Hom estima la distància de la Terra al Sol en milions de quilòmetres. Tots els observadors han estimat que assistiren als funerals més de tres mil persones.

2 fig Judicar, reputar, considerar. Alguns crítics estimen que és una obra genial: d’altres, que no val res.

3 fig 1 Tenir bona opinió del que val algú o alguna cosa. És una celebritat: la gent l’estima, l’admira. Tots els col·legues estimen en gran manera la seva eficiència.

2 Agrair. Si véns a veure’m, t’estimaré la visita.

3 esp Amar. És lletja, però ell l’estima. Només estima els diners.

4 estimar-se més Preferir. Què t’estimes més: una pilota o una bicicleta? Més m’estimo de no anar-hi.

4 DR 1 Acceptar un jutge, un tribunal (les peticions efectuades per les parts).

2 estimar la demanda Donar lloc el jutge, el tribunal, en la seva sentència, a les peticions efectuades per l’actor en el seu escrit de demanda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estimar

GERUNDI: estimant

PARTICIPI: estimat, estimada, estimats, estimades

INDICATIU PRESENT: estimo, estimes, estima, estimem, estimeu, estimen

INDICATIU IMPERFET: estimava, estimaves, estimava, estimàvem, estimàveu, estimaven

INDICATIU PASSAT: estimí, estimares, estimà, estimàrem, estimàreu, estimaren

INDICATIU FUTUR: estimaré, estimaràs, estimarà, estimarem, estimareu, estimaran

INDICATIU CONDICIONAL: estimaria, estimaries, estimaria, estimaríem, estimaríeu, estimarien

SUBJUNTIU PRESENT: estimi, estimis, estimi, estimem, estimeu, estimin

SUBJUNTIU IMPERFET: estimés, estimessis, estimés, estiméssim, estiméssiu, estimessin

IMPERATIU: estima, estimi, estimem, estimeu, estimin

->estimat

■estimat -ada

[del ll. aestimatus, -a, -um]

1 adj 1 Que és objecte d’amor. Hi guarda les joies més estimades.

2 Com a tractament afectuós, benvolgut. Estimada mare. Estimats germans.

2 adj i m i f Enamorat. És la meva estimada.

->estimatiu

■estimatiu -iva

Part. sil.: es_ti_ma_tiu

[del b. ll. aestimativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

1 adj Que conté l’estimació d’alguna cosa. Un càlcul estimatiu.

2 1 adj Que serveix per a estimar.

2 facultat estimativa (o simplement estimativa f) FILOS Facultat de judicar el valor de les coses.

->estimatori

■estimatori -òria

[del ll. aestimatorius, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu a l’estimació.

2 DR 1 Dit de l’acció que té per objecte determinar la natura d’un contracte de venda, de préstec, etc.

2 Dit d’una resolució o sentència en què les peticions d’una de les parts han estat acceptades.

->estimbada

■estimbada

[de estimbar]

f Acció d’estimbar o estimbar-se.

->estimball

■estimball

[de estimbar; 1a FONT: 1879, Verdaguer]

m Lloc per on és fàcil d’estimbar o d’estimbar-se.

->estimbar

■estimbar

[de timba; 1a FONT: 1864, DLab.]

v 1 1 tr Fer caure daltabaix d’una timba. En ésser dalt del cingle, li va donar una empenta i el va estimbar.

2 pron Caure daltabaix d’una timba. Anant pel camí de la cova es va estimbar.

2 p ext 1 tr Fer caure d’una certa altura. Estimbà el carro a la séquia.

2 pron S’estimbaren marges avall amb el cotxe.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estimbar

GERUNDI: estimbant

PARTICIPI: estimbat, estimbada, estimbats, estimbades

INDICATIU PRESENT: estimbo, estimbes, estimba, estimbem, estimbeu, estimben

INDICATIU IMPERFET: estimbava, estimbaves, estimbava, estimbàvem, estimbàveu, estimbaven

INDICATIU PASSAT: estimbí, estimbares, estimbà, estimbàrem, estimbàreu, estimbaren

INDICATIU FUTUR: estimbaré, estimbaràs, estimbarà, estimbarem, estimbareu, estimbaran

INDICATIU CONDICIONAL: estimbaria, estimbaries, estimbaria, estimbaríem, estimbaríeu, estimbarien

SUBJUNTIU PRESENT: estimbi, estimbis, estimbi, estimbem, estimbeu, estimbin

SUBJUNTIU IMPERFET: estimbés, estimbessis, estimbés, estimbéssim, estimbéssiu, estimbessin

IMPERATIU: estimba, estimbi, estimbem, estimbeu, estimbin

->estímul

■estímul

[del ll. stĭmŭlus ‘fibló; estímul’; 1a FONT: c. 1400]

m 1 Allò que estimula. És peresós i li cal un estímul. L’esperança d’aquesta recompensa li serà un estímul.

2 Acció d’estimular. L’estímul d’aquestes paraules li serà valuosíssim.

3 FISIOL 1 Qualsevol canvi en l’ambient extern o intern d’un organisme que en provoca una modificació en l’activitat.

2 p ext Cadascun dels agents o les condicions que poden provocar aquestes modificacions.

4 PSIC 1 estímul condicionat Estímul que, després d’ésser associat repetidament amb un altre estímul, passa a provocar una resposta similar a la provocada per aquest.

2 estímul psíquic Estímul que afecta la conducta o les vivències d’un animal superior.

->estimulació

■estimulació

Part. sil.: es_ti_mu_la_ci_ó

[del ll. stimulatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’estimular;

2 l’efecte.

2 FISIOL Excitació de l’activitat funcional d’un òrgan o un teixit per mitjans elèctrics, mecànics, tèrmics, químics, etc.

3 estimulació precoç PEDAG Educació primerenca destinada a obtenir el major desenvolupament possible d’infants amb trastorns en el seu desenvolupament.

->estimulador

■estimulador -a

[del ll. stimulator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que estimula.

->estimulant

■estimulant

[del ll. stimulans, -ntis, participi pres. de stimulare, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que estimula.

2 adj i m FARM Dit d’aquell medicament que augmenta o fa més activa una determinada funció o activitat fisiològica.

->estimular

■estimular

[del ll. stimulare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v tr 1 Excitar a l’acció, a l’execució d’alguna cosa. Estimular un cavall amb les xurriaques. Les teves paraules l’han estimulat a treballar.

2 Augmentar l’activitat. Estimular la gana.

3 ant Agullonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estimular

GERUNDI: estimulant

PARTICIPI: estimulat, estimulada, estimulats, estimulades

INDICATIU PRESENT: estimulo, estimules, estimula, estimulem, estimuleu, estimulen

INDICATIU IMPERFET: estimulava, estimulaves, estimulava, estimulàvem, estimulàveu, estimulaven

INDICATIU PASSAT: estimulí, estimulares, estimulà, estimulàrem, estimulàreu, estimularen

INDICATIU FUTUR: estimularé, estimularàs, estimularà, estimularem, estimulareu, estimularan

INDICATIU CONDICIONAL: estimularia, estimularies, estimularia, estimularíem, estimularíeu, estimularien

SUBJUNTIU PRESENT: estimuli, estimulis, estimuli, estimulem, estimuleu, estimulin

SUBJUNTIU IMPERFET: estimulés, estimulessis, estimulés, estimuléssim, estimuléssiu, estimulessin

IMPERATIU: estimula, estimuli, estimulem, estimuleu, estimulin

->estintol

■estintol

[de estintolar]

m puntal 1.

->estintolament

■estintolament

[de estintolar]

m Apuntalament.

->estintolar

■estintolar

[variant de estantolar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Apuntalar.

2 pron Apuntalar-se, recolzar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estintolar

GERUNDI: estintolant

PARTICIPI: estintolat, estintolada, estintolats, estintolades

INDICATIU PRESENT: estintolo, estintoles, estintola, estintolem, estintoleu, estintolen

INDICATIU IMPERFET: estintolava, estintolaves, estintolava, estintolàvem, estintolàveu, estintolaven

INDICATIU PASSAT: estintolí, estintolares, estintolà, estintolàrem, estintolàreu, estintolaren

INDICATIU FUTUR: estintolaré, estintolaràs, estintolarà, estintolarem, estintolareu, estintolaran

INDICATIU CONDICIONAL: estintolaria, estintolaries, estintolaria, estintolaríem, estintolaríeu, estintolarien

SUBJUNTIU PRESENT: estintoli, estintolis, estintoli, estintolem, estintoleu, estintolin

SUBJUNTIU IMPERFET: estintolés, estintolessis, estintolés, estintoléssim, estintoléssiu, estintolessin

IMPERATIU: estintola, estintoli, estintolem, estintoleu, estintolin

->estiomen

■estiomen -òmena

Part. sil.: es_ti_o_men

PAT 1 adj Que corroeix la carn.

2 f Plaga gran a la vulva en unió d’una adenitis inguinal i hipertròfia dels llocs afectats, que pot aparèixer en el limfogranuloma veneri.

->estipel·la

estipel·la

f BOT Petit apèndix esquamós o foliaci que es troba a la base d’algunes fulles dues o tres vegades pinnatisectes.

->estipendi

■estipendi

[del ll. stĭpĕndĭum ‘contribució pecuniària, sou’; 1a FONT: 1358]

m 1 Paga o remuneració que hom dóna a una persona pel seu treball.

2 CATOL Emolument que rep el sacerdot per aplicar una missa a una intenció determinada.

->estipendiar

■estipendiar

Part. sil.: es_ti_pen_di_ar

[del ll. stipendiari, íd.; 1a FONT: s. XVII]

v tr Donar estipendi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estipendiar

GERUNDI: estipendiant

PARTICIPI: estipendiat, estipendiada, estipendiats, estipendiades

INDICATIU PRESENT: estipendio, estipendies, estipendia, estipendiem, estipendieu, estipendien

INDICATIU IMPERFET: estipendiava, estipendiaves, estipendiava, estipendiàvem, estipendiàveu, estipendiaven

INDICATIU PASSAT: estipendií, estipendiares, estipendià, estipendiàrem, estipendiàreu, estipendiaren

INDICATIU FUTUR: estipendiaré, estipendiaràs, estipendiarà, estipendiarem, estipendiareu, estipendiaran

INDICATIU CONDICIONAL: estipendiaria, estipendiaries, estipendiaria, estipendiaríem, estipendiaríeu, estipendiarien

SUBJUNTIU PRESENT: estipendiï, estipendiïs, estipendiï, estipendiem, estipendieu, estipendiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: estipendiés, estipendiessis, estipendiés, estipendiéssim, estipendiéssiu, estipendiessin

IMPERATIU: estipendia, estipendiï, estipendiem, estipendieu, estipendiïn

->estipendiari

■estipendiari -ària

Part. sil.: es_ti_pen_di_a_ri

[del ll. stipendiarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

m i f Persona que cobra un estipendi.

->estipendiós

■estipendiós -osa

Part. sil.: es_ti_pen_di_ós

[de stipendiosus, -a, -um, íd.]

adj Que implica un estipendi.

->estípit

■estípit

[del ll. stipes, -ĭtis ‘tronc, branca’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 BOT 1 Tronc llarg i sense branques, terminat en un plomall de fulles, propi especialment de les palmeres.

2 Peduncle.

3 Cama d’un bolet.

2 ART Columna o pilastra amb la part inferior més prima que la superior.

3 HIST, CRIST i ART Pal vertical de la creu, travessat pels braços, que en els santcrists sol dur afixats el títol, a la part superior, i el supedani, a la inferior.

->estipitat

■estipitat -ada

[de estípit]

adj BOT Proveït d’estípit.

->estíptic

■estíptic -a

[del gr. styptikós, íd., der. de stýphō ‘estrènyer, ser astringent’; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

adj i m FARM Dit del medicament que té una acció astringent, hemostàtica i antidiarreica.

->estípula

■estípula

f BOT Apèndix generalment foliaci que presenten, a cada costat del punt d’inserció, les fulles de moltes espècies de plantes.

->estipulaci

estipulaci -àcia

adj BOT Semblant a una estípula o de la seva natura.

->estipulació

■estipulació

Part. sil.: es_ti_pu_la_ci_ó

[del ll. stipulatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 DR 1 Acció d’estipular;

2 l’efecte.

2 DR Clàusula.

3 DR ROM Contracte verbal fet amb formalitats solemnes i consistent en una interrogació feta pel futur creditor, que definia la classe de contracte, i en la resposta del deutor acceptant.

->estipulant

■estipulant

[del ll. stipulans, -ntis, participi pres. de stipulari, íd.]

adj DR Que estipula. Les parts estipulants.

->estipular¹

■estipular¹

[del ll. stipulari, íd.; 1a FONT: 1357]

v tr DR 1 Fer un contracte verbal.

2 Convenir, acordar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estipular

GERUNDI: estipulant

PARTICIPI: estipulat, estipulada, estipulats, estipulades

INDICATIU PRESENT: estipulo, estipules, estipula, estipulem, estipuleu, estipulen

INDICATIU IMPERFET: estipulava, estipulaves, estipulava, estipulàvem, estipulàveu, estipulaven

INDICATIU PASSAT: estipulí, estipulares, estipulà, estipulàrem, estipulàreu, estipularen

INDICATIU FUTUR: estipularé, estipularàs, estipularà, estipularem, estipulareu, estipularan

INDICATIU CONDICIONAL: estipularia, estipularies, estipularia, estipularíem, estipularíeu, estipularien

SUBJUNTIU PRESENT: estipuli, estipulis, estipuli, estipulem, estipuleu, estipulin

SUBJUNTIU IMPERFET: estipulés, estipulessis, estipulés, estipuléssim, estipuléssiu, estipulessin

IMPERATIU: estipula, estipuli, estipulem, estipuleu, estipulin

->estipular²

estipular²

[de estípula]

adj BOT Relatiu o pertanyent a l’estípula.

->estipulat

■estipulat -ada

[del ll. stipulatus, -a, -um, íd.]

adj BOT Proveït d’estípules.

->estiquidi

estiquidi

m BOT Tetrasporofil·le.

->estira

■estira

[de estirar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Allò en què augmenta el llarg d’una cosa després de sofrir una manipulació.

2 ADOB Eina consistent en una fulla quadrada d’acer que els adobers empren per a rebaixar i igualar el cuir adobat.

->estirabec

■estirabec

[de estirar i bec]

m 1 BOT Tirabec.

2 Estirabot.

->estirabot

■estirabot

[dels ant. cast. estribote o oc. estribot ‘vers satíric’, der. del cast. estribo ‘estrep’, pres com a punt d’arrencada del vers, que donà estaribot per anaptixi i estirabot per metàtesi; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m Dita, acudit, etc., incongruent, que no ve al cas. Surt amb cada estirabot!

->estiracabells

■estiracabells

[de estirar i cabell]

1 m ENTOM Espiadimonis.

2 a estiracabells loc adv Expressió que denota la manera com diferents persones es disputen l’obtenció d’alguna cosa prenent-se-la de les mans els uns dels altres.

->estiracàcies

■estiracàcies

Part. sil.: es_ti_ra_cà_ci_es

f BOT 1 pl Família de l’ordre de les diospirals, composta d’arbres i arbusts de fulles alternes, flors regulars en raïms o en fascicles i de fruits en baia, drupa o càpsula. El representant més característic és l’estírax (Styrax sp).

2 sing Planta de la família de les estiracàcies.

->estiracordetes

■estiracordetes

[de estirar i cordeta; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

1 m Ajudant del botxí.

2 m i f p ext 1 Persona que es complau a ajudar a fer mal a algú.

2 Persona que no plany aquell a qui pot fer mal.

->estirada

■estirada

[de estirar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció d’estirar o estirar-se;

2 l’efecte. Rompràs el fil d’una estirada. Quina estirada ha fet! El porter, fent una estirada, va atrapar la pilota.

2 estirada d’orelles fig Acció de renyar, de reprendre fortament.

->estirador

■estirador -a

[de estirar]

1 adj i m i f Que estira.

2 màquina estiradora (o simplement estiradora f) TÈXT 1 En la filatura de l’estam, màquina emprada en l’estiratge de metxes.

2 En els acabaments de teixits, ram tensor.

->estira-i-amolla

estira-i-amolla

m Estira-i-arronsa.

->estira-i-arronsa

■estira-i-arronsa

m Alternança d’exigències i concessions. Després d’un llarg estira-i-arronsa van arribar a un acord.

->estirallar

■estirallar

v tr dial Estiregassar.

->estirament

■estirament

[de estirar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 1 Acció d’estirar 1 i estirar 2;

2 l’efecte.

2 esp Acció d’estirar, algú, els seus membres. Després d’un gran estirament, començà a vestir-se. Féu uns quants estiraments i expirà.

->estirar

■estirar

[s. XIV; de tirar; AUTOR: Llull]

v 1 1 tr Sotmetre alguna cosa a l’acció de dues forces que tendeixen a allunyar llurs punts d’aplicació allargant-la, estenent-la, posant-la tibant. Va estirar la goma tant com va poder. Estiraven el llençol, el plegaven, el tornaven a estirar... L’has d’estirar més, que és massa fluixa.

2 tr Fer força per portar cap a si alguna cosa. Van arrossegar la caixa estirant-la amb una corda. No l’empenyis: estira’l. Estirava el calaix amb totes dues mans. No estiris la cua al gat.

3 tr abs Tu estira d’un cap i jo estiraré de l’altre. Estira fort!

4 pron Estira’t les mitges. Sempre s’estiren els cabells.

5 a tot estirar Tot al més, com a màxim.

6 estirar les orelles (a algú) loc verb fig Reprendre’l fortament.

2 1 tr Allargar, dilatar, especialment estendre amb força un membre del propi cos. Estirar els braços, les cames, el coll.

2 pron No t’estiris tant i lleva’t d’una vegada! Si t’estires una mica més hi arribaràs.

3 pron Fer-se més llarga o més ampla la roba, una goma, etc.

4 estirar la pota loc verb fig i vulg Morir.

3 pron Créixer, fer-se més alt, ràpidament. El teu fill serà molt alt: com s’ha estirat d’un any ençà!

4 1 tr Ajeure algú. S’ha ben adormit: estirem-lo al sofà.

2 esp pron No t’estiris a terra.

3 esp pron Ajeure’s per descansar, dormir. Vaig a estirar-me una estona.

4 pron En esport, fer una estirada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estirar

GERUNDI: estirant

PARTICIPI: estirat, estirada, estirats, estirades

INDICATIU PRESENT: estiro, estires, estira, estirem, estireu, estiren

INDICATIU IMPERFET: estirava, estiraves, estirava, estiràvem, estiràveu, estiraven

INDICATIU PASSAT: estirí, estirares, estirà, estiràrem, estiràreu, estiraren

INDICATIU FUTUR: estiraré, estiraràs, estirarà, estirarem, estirareu, estiraran

INDICATIU CONDICIONAL: estiraria, estiraries, estiraria, estiraríem, estiraríeu, estirarien

SUBJUNTIU PRESENT: estiri, estiris, estiri, estirem, estireu, estirin

SUBJUNTIU IMPERFET: estirés, estiressis, estirés, estiréssim, estiréssiu, estiressin

IMPERATIU: estira, estiri, estirem, estireu, estirin

->estirat

■estirat -ada

[de estirar]

adj 1 1 Allargat, estès, tibant. Estàvem palplantats, amb els braços estirats al llarg del cos. Té la pell estirada, sense ni una sola arruga.

2 Tibat. Camina molt estirat. Va més estirat que un sabre.

2 Ajagut, allargassat. Els gossos s’estaven ben estirats a la vora de la llar.

->estiratge

■estiratge

[de estirar]

m 1 Operació d’estirar.

2 ADOB Operació d’estirar el cuir, en humit, a fi d’allisar-lo i obtenir-ne un augment de superfície.

3 COSM Lífting.

4 TECNOL 1 Operació de calibrar barres o tubs metàl·lics, laminats en calent, per reducció de llur secció fent-los passar a través d’una filera al mateix temps que hom els sotmet a un esforç de tracció.

2 banc d’estiratge Màquina de bastiment pesant i robust emprada en l’estiratge de barres i perfils.

5 TÈXT 1 Operació que té per finalitat l’aprimament de les cintes i metxes per mitjà d’un allargament d’aquestes.

2 En la filatura de fibres artificials i sintètiques, operació d’allargar els filaments per tal d’orientar longitudinalment llurs cadenes moleculars i augmentar-ne la resistència a la tracció.

3 grans estiratges En les màquines de filar, estiratge de valor molt elevat que permet d’emprar una metxa més gruixuda i estalviar així alguns passos de metxera.

->estiravelles

■estiravelles

[de estirar i vella]

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes (Lepidium graminifolium), amb les fulles radicals espatulades i dentades i les caulinars linears.

->estírax

■estírax

m BOT Gènere d’arbres o arbusts tropicals de la família de les estiracàcies (Styrax sp), de fulles enteres, flors agrupades en raïm i fruits drupacis.

->estirè

■estirè

m QUÍM ORG i QUÍM IND Vinilbenzè, de fórmula C₆H₅CH═CH₂, hidrocarbur aromàtic líquid d’aspecte oliós, d’olor penetrant i lleugerament tòxic.

->estireganyar

■estireganyar

[de estirar; 1a FONT: c. 1900]

v 1 tr Deformar alguna cosa estirant-la.

2 pron Aquesta roba s’ha estireganyat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estireganyar

GERUNDI: estireganyant

PARTICIPI: estireganyat, estireganyada, estireganyats, estireganyades

INDICATIU PRESENT: estireganyo, estireganyes, estireganya, estireganyem, estireganyeu, estireganyen

INDICATIU IMPERFET: estireganyava, estireganyaves, estireganyava, estireganyàvem, estireganyàveu, estireganyaven

INDICATIU PASSAT: estireganyí, estireganyares, estireganyà, estireganyàrem, estireganyàreu, estireganyaren

INDICATIU FUTUR: estireganyaré, estireganyaràs, estireganyarà, estireganyarem, estireganyareu, estireganyaran

INDICATIU CONDICIONAL: estireganyaria, estireganyaries, estireganyaria, estireganyaríem, estireganyaríeu, estireganyarien

SUBJUNTIU PRESENT: estireganyi, estireganyis, estireganyi, estireganyem, estireganyeu, estireganyin

SUBJUNTIU IMPERFET: estireganyés, estireganyessis, estireganyés, estireganyéssim, estireganyéssiu, estireganyessin

IMPERATIU: estireganya, estireganyi, estireganyem, estireganyeu, estireganyin

->estireganyós

■estireganyós -osa

[de estireganyar]

adj Dit d’una cosa que s’estireganya abans no es romp.

->estiregassada

■estiregassada

[de estiregassar]

f Acció d’estiregassar.

->estiregassar

■estiregassar

[de estirar; 1a FONT: 1864, DLab.]

v tr Estirar violentament alguna cosa per fer-la seguir, allargar-la, arrencar-la, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estiregassar

GERUNDI: estiregassant

PARTICIPI: estiregassat, estiregassada, estiregassats, estiregassades

INDICATIU PRESENT: estiregasso, estiregasses, estiregassa, estiregassem, estiregasseu, estiregassen

INDICATIU IMPERFET: estiregassava, estiregassaves, estiregassava, estiregassàvem, estiregassàveu, estiregassaven

INDICATIU PASSAT: estiregassí, estiregassares, estiregassà, estiregassàrem, estiregassàreu, estiregassaren

INDICATIU FUTUR: estiregassaré, estiregassaràs, estiregassarà, estiregassarem, estiregassareu, estiregassaran

INDICATIU CONDICIONAL: estiregassaria, estiregassaries, estiregassaria, estiregassaríem, estiregassaríeu, estiregassarien

SUBJUNTIU PRESENT: estiregassi, estiregassis, estiregassi, estiregassem, estiregasseu, estiregassin

SUBJUNTIU IMPERFET: estiregassés, estiregassessis, estiregassés, estiregasséssim, estiregasséssiu, estiregassessin

IMPERATIU: estiregassa, estiregassi, estiregassem, estiregasseu, estiregassin

->estirènic

estirènic -a

adj QUÍM Relatiu o pertanyent a l’estirè.

->estíric

estíric -a

adj GEOL i ESTRATIG Dit de cadascuna de les dues fases de plegament intramiocè o neoalpí, l’una entre el burdigalià i l’helvecià, i l’altra entre el tortonià i el messinià.

->estiril

estiril

m QUÍM ORG Radical de fórmula C₆H₅—CH═CH— que deriva formalment de l’estirè per eliminació d’un àtom d’hidrogen.

->estiró

estiró

m dial Estirada.

->estirp

■estirp

[del ll. stĭrps, stĭrpis ‘soca; raça; llinatge’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 GENEAL 1 Persona origen d’un llinatge.

2 p ext Llinatge.

2 GEN Grup d’individus emparentats i amb unes característiques comunes que els diferencien d’altres grups.

->estisorada

■estisorada

f Tisorada.

->estisores

■estisores

[de tisora; 1a FONT: 1458]

f pl Tisores.

->estisoreta

■estisoreta

[de estisores]

f 1 ENTOM Papaorelles.

2 pl BOT Tisoretes.

->estitllar-se

estitllar-se

[der. de estitllat ‘serè’, probablement variant de estelat]

v pron Estritllar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estitllar

GERUNDI: estitllant

PARTICIPI: estitllat, estitllada, estitllats, estitllades

INDICATIU PRESENT: estitllo, estitlles, estitlla, estitllem, estitlleu, estitllen

INDICATIU IMPERFET: estitllava, estitllaves, estitllava, estitllàvem, estitllàveu, estitllaven

INDICATIU PASSAT: estitllí, estitllares, estitllà, estitllàrem, estitllàreu, estitllaren

INDICATIU FUTUR: estitllaré, estitllaràs, estitllarà, estitllarem, estitllareu, estitllaran

INDICATIU CONDICIONAL: estitllaria, estitllaries, estitllaria, estitllaríem, estitllaríeu, estitllarien

SUBJUNTIU PRESENT: estitlli, estitllis, estitlli, estitllem, estitlleu, estitllin

SUBJUNTIU IMPERFET: estitllés, estitllessis, estitllés, estitlléssim, estitlléssiu, estitllessin

IMPERATIU: estitlla, estitlli, estitllem, estitlleu, estitllin

->estiu

■estiu

Part. sil.: es_tiu

[del ll. aestivum (tempus) ‘(temps) estiuenc’, der. de aestas, -ātis ‘estiu’; 1a FONT: o., Jaume I, Llull]

m Estació de l’any, entre la primavera i la tardor, que, a l’hemisferi nord, comença el 21 de juny, al solstici d’estiu, i acaba el 23 de setembre, a l’equinocci de tardor, i a l’hemisferi sud comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març.

->estiuada

■estiuada

Part. sil.: es_ti_ua_da

[de estiuar]

f 1 Estada en un indret durant l’estiu.

2 Temporada d’estiu.

->estiuar

■estiuar

Part. sil.: es_ti_uar

[de estiu]

v 1 intr Passar l’estiu en un indret determinat, especialment el bestiar.

2 pron Agostejar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estiuar

GERUNDI: estiuant

PARTICIPI: estiuat, estiuada, estiuats, estiuades

INDICATIU PRESENT: estiuo, estiues, estiua, estiuem, estiueu, estiuen

INDICATIU IMPERFET: estiuava, estiuaves, estiuava, estiuàvem, estiuàveu, estiuaven

INDICATIU PASSAT: estiuí, estiuares, estiuà, estiuàrem, estiuàreu, estiuaren

INDICATIU FUTUR: estiuaré, estiuràs, estiuarà, estiuarem, estiuareu, estiuaran

INDICATIU CONDICIONAL: estiuaria, estiuaries, estiuaria, estiuaríem, estiuaríeu, estiuarien

SUBJUNTIU PRESENT: estiui, estiuis, estiui, estiuem, estiueu, estiuin

SUBJUNTIU IMPERFET: estiués, estiuessis, estiués, estiuéssim, estiuéssiu, estiuessin

IMPERATIU: estiua, estiui, estiuem, estiueu, estiuin

->estiuatges

■estiuatges

Part. sil.: es_ti_uat_ges

[de estiu]

m pl AGR Collites d’estiu.

->estiueig

■estiueig

Part. sil.: es_ti_ueig

[de estiuejar; 1a FONT: c. 1900]

m Acció de passar l’estiu o una part de l’estiu en un indret distint del lloc habitual de residència.

->estiuejador

■estiuejador -a

Part. sil.: es_ti_ue_ja_dor

[de estiuejar]

m i f Estiuejant.

->estiuejant

■estiuejant

Part. sil.: es_ti_ue_jant

[de estiuejar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m i f Persona que estiueja.

->estiuejar

■estiuejar

Part. sil.: es_ti_ue_jar

[de estiu; 1a FONT: c. 1900]

v intr Estar-se a l’estiu en un indret determinat, generalment distint del de residència habitual. Nosaltres estiuegem a Blanes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estiuejar

GERUNDI: estiuejant

PARTICIPI: estiuejat, estiuejada, estiuejats, estiuejades

INDICATIU PRESENT: estiuejo, estiueges, estiueja, estiuegem, estiuegeu, estiuegen

INDICATIU IMPERFET: estiuejava, estiuejaves, estiuejava, estiuejàvem, estiuejàveu, estiuejaven

INDICATIU PASSAT: estiuegí, estiuejares, estiuejà, estiuejàrem, estiuejàreu, estiuejaren

INDICATIU FUTUR: estiuejaré, estiuejaràs, estiuejarà, estiuejarem, estiuejareu, estiuejaran

INDICATIU CONDICIONAL: estiuejaria, estiuejaries, estiuejaria, estiuejaríem, estiuejaríeu, estiuejarien

SUBJUNTIU PRESENT: estiuegi, estiuegis, estiuegi, estiuegem, estiuegeu, estiuegin

SUBJUNTIU IMPERFET: estiuegés, estiuegessis, estiuegés, estiuegéssim, estiuegéssiu, estiuegessin

IMPERATIU: estiueja, estiuegi, estiuegem, estiuegeu, estiuegin

->estiuenc

■estiuenc -a

Part. sil.: es_ti_uenc

[de estiu]

adj 1 Pertanyent a l’estiu; estival.

2 Que perd ufana durant l’estiu.

->estiuet

■estiuet

Part. sil.: es_ti_uet

[de estiu; 1a FONT: 1803, DEst.]

Diminutiu d’estiu emprat en l’expressió estiuet de Sant Martím 1 Sèrie d’alguns dies de bon temps i relativa calor que se sol esdevenir després dels primers freds, al voltant de la festa de Sant Martí (11 de novembre).

2 fig Revifalla de jovenesa.

->estivació

■estivació

Part. sil.: es_ti_va_ci_ó

[de estiuar]

f 1 BOT Prefloració.

2 ZOOL 1 Letargia de certs animals durant l’època de més calor de l’any.

2 Període que dura l’estivació.

->estivada

■estivada

[de estiuar]

f A Menorca, porció de terra destinada a sembrar-hi plantes d’estiu, i especialment plantació que fan per llur compte els missatges d’un lloc o una masia.

->estival

■estival

[del ll. aestivalis, íd.; 1a FONT: 1629]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’estiu.

2 BOT Dit de la planta anual que floreix a l’estiu.

->estivar

estivar

Hom.: estibar

v intr ZOOL Certs animals, passar l’estiu en estat de letargia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estivar

GERUNDI: estivant

PARTICIPI: estivat, estivada, estivats, estivades

INDICATIU PRESENT: estivo, estives, estiva, estivem, estiveu, estiven

INDICATIU IMPERFET: estivava, estivaves, estivava, estivàvem, estivàveu, estivaven

INDICATIU PASSAT: estiví, estivares, estivà, estivàrem, estivàreu, estivaren

INDICATIU FUTUR: estivaré, estivaràs, estivarà, estivarem, estivareu, estivaran

INDICATIU CONDICIONAL: estivaria, estivaries, estivaria, estivaríem, estivaríeu, estivarien

SUBJUNTIU PRESENT: estivi, estivis, estivi, estivem, estiveu, estivin

SUBJUNTIU IMPERFET: estivés, estivessis, estivés, estivéssim, estivéssiu, estivessin

IMPERATIU: estiva, estivi, estivem, estiveu, estivin

->estivellenc

estivellenc -a

adj i m i f D’Estivella (Camp de Morvedre).

->estiverol

■estiverol

[de estiu; 1a FONT: 1575, DPou.]

m ORNIT 1 Mallerenga emplomallada.

2 dial Mallerenga carbonera.

->estivisilva

estivisilva

[del ll. aestivus, -a, -um ‘estiuenc’ i silva ‘bosc’]

f GEOBOT Bosc caducifoli.

->estoa

estoa

Part. sil.: es_to_a

f ARQUIT Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment el porxo d’una àgora.

->estoc¹

■estoc¹

[del fr. estoc ‘punta d’espasa’, der. de estoquier ‘clavar estocades’, del neerl. mitjà stôken ‘clavar, punxar’ o del seu antecessor, el fràncic stôkan, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 HIST Espasa estreta i llarga amb la qual hom només pot ferir de punta.

2 ESPORT En l’esgrima, espasa.

3 TAUROM Espasa especial, sense cassoleta, usada en les corridas per a matar el toro.

->estoc²

■estoc²

[de l’angl. stock íd., d’origen incert]

m ECON 1 Quantitat d’una mercaderia que hi ha en magatzem.

2 Volum de primeres matèries i productes acabats dels quals disposa una empresa en un moment determinat.

3 estoc monetari Quantitat de moneda existent en un país en un moment determinat.

->estocada

■estocada

[de estoc¹; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 Cop d’estoc o de punta d’espasa, sabre, etc.

2 p ext Ferida produïda amb l’espasa de punta.

->estocafix

■estocafix

m Peixopalo.

->estocàstic

■estocàstic -a

[del gr. stokhastikós ‘conjectural’]

adj 1 Que depèn de l’atzar.

2 procés estocàstic ESTAD Procés que estudia l’evolució d’un sistema (econòmic, biològic, tècnic, cibernètic, etc.) en el qual la llei de probabilitat és funció del temps.

->estocfix

estocfix

[del neerl. stokvisch o l’angl. stockfish ‘peix bastó’; 1a FONT: s. XV]

m Peixopalo.

->estocolmès

■estocolmès -esa

adj i m i f D’Estocolm (capital de Suècia).

->estoerès

estoerès -esa

Part. sil.: es_to_e_rès

adj i m i f D’Estoer (Cerdanya).

->estofa

■estofa

[del fr. ant. estofe ‘materials diversos’, segurament der. del verb e(s)tofer ‘preparar’, probablement de l’ant. alt al. stopfôn ‘reblir; tapar’; 1a FONT: c. 1372]

f 1 ant Roba, teixit.

2 1 Matèria de què és feta una cosa. Aquests mobles són de bona estofa.

2 esp i fig Tan dolent és l’un com l’altre: són de la mateixa estofa. En ell hi ha l’estofa d’un savi.

->estofar¹

■estofar¹

Hom.: estufar

[de estofa]

v tr ESCULT 1 Donar una capa de blanc a la fusta que hom ha de daurar.

2 Pintar al tremp damunt d’or brunyit formant relleu.

3 Raspar amb el garfi el color donat sobre l’or.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estofar

GERUNDI: estofant

PARTICIPI: estofat, estofada, estofats, estofades

INDICATIU PRESENT: estofo, estofes, estofa, estofem, estofeu, estofen

INDICATIU IMPERFET: estofava, estofaves, estofava, estofàvem, estofàveu, estofaven

INDICATIU PASSAT: estofí, estofares, estofà, estofàrem, estofàreu, estofaren

INDICATIU FUTUR: estofaré, estofaràs, estofarà, estofarem, estofareu, estofaran

INDICATIU CONDICIONAL: estofaria, estofaries, estofaria, estofaríem, estofaríeu, estofarien

SUBJUNTIU PRESENT: estofi, estofis, estofi, estofem, estofeu, estofin

SUBJUNTIU IMPERFET: estofés, estofessis, estofés, estoféssim, estoféssiu, estofessin

IMPERATIU: estofa, estofi, estofem, estofeu, estofin

->estofar²

■estofar²

Hom.: estufar

[segurament, variant de l’ant. estubar (també estufar) ‘escalfar al bany de vapor’, potser de l’it. stufato, convertit al sud de França en estoufat, estouffade per influx del fr. étouffer ‘ofegar’, d’origen incert; 1a FONT: c. 1480]

v tr GASTR Coure a foc lent (carn, llegums, sípia, etc.) en una olla o una cassola tapada per impedir l’evaporació, generalment amb addició de vi blanc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estofar

GERUNDI: estofant

PARTICIPI: estofat, estofada, estofats, estofades

INDICATIU PRESENT: estofo, estofes, estofa, estofem, estofeu, estofen

INDICATIU IMPERFET: estofava, estofaves, estofava, estofàvem, estofàveu, estofaven

INDICATIU PASSAT: estofí, estofares, estofà, estofàrem, estofàreu, estofaren

INDICATIU FUTUR: estofaré, estofaràs, estofarà, estofarem, estofareu, estofaran

INDICATIU CONDICIONAL: estofaria, estofaries, estofaria, estofaríem, estofaríeu, estofarien

SUBJUNTIU PRESENT: estofi, estofis, estofi, estofem, estofeu, estofin

SUBJUNTIU IMPERFET: estofés, estofessis, estofés, estoféssim, estoféssiu, estofessin

IMPERATIU: estofa, estofi, estofem, estofeu, estofin

->estofat¹

■estofat¹

Hom.: estufat

[de estofar²; 1a FONT: c. 1480]

m GASTR Guisat fet a base de carn tallada a trossos, estofada amb patates, cebes, pastanagues, tomàquet, pèsols o altres verdures, i unes fulles de llorer.

->estofat²

■estofat²

Hom.: estufat

[probablement com estofat¹]

m ZOOL Gènere de tunicats de l’ordre dels flebobranquis, de la família dels ciònids (Diazona sp), amb tòrax i abdomen i proveïts de vint-i-quatre tentacles.

->estoic

■estoic -a

Part. sil.: es_toic

[del gr. stōĩkós, íd., der. de stoá ‘pòrtic’, del Pòrtic d’Atenes on ensenyava el filòsof Zenó; 1a FONT: 1498]

1 1 adj Relatiu o pertanyent a l’estoïcisme.

2 escola estoica FILOS Estoïcisme.

2 m i f Persona que viu segons l’estoïcisme.

->estoicament

■estoicament

Part. sil.: es_toi_ca_ment

[de estoic]

adv D’una manera estoica.

->estoïcisme

■estoïcisme

Part. sil.: es_to_ï_cis_me

[de estoic]

m 1 FILOS Escola filosòfica grecoromana, que tenia com a ideal l’exercici de la virtut, que hom aconsegueix mitjançant l’acceptació del destí i la lluita contra les passions.

2 p ext Impassibilitat, indiferència, davant el plaer o el sofriment, capacitat de suportar el dolor amb fermesa, de no afectar-se per les passions.

->estoig

■estoig

Part. sil.: es_toig

[de estotjar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

[pl -oigs o -otjos] m 1 Capsa adequada per a desar-hi un objecte, un adreç. Un estoig de compassos. Una joia amb el seu estoig. Un estoig de fusta, de llauna, de cuir, de tela.

2 SUR Aparell que serveix de muntura de la peça tallant que empra el llescador, el carrador o l’escairador.

3 TÈXT 1 Capsa cel·lular de la màquina jacquard on són allotjades les molles, anomenades cucs, que fan recular les agulles.

2 Caixa de llautó foradada per al pas dels punxons que hom troba en les màquines de picar cartons jacquard.

->estojar

estojar

v tr Estotjar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estojar

GERUNDI: estojant

PARTICIPI: estojat, estojada, estojats, estojades

INDICATIU PRESENT: estojo, estoges, estoja, estogem, estogeu, estogen

INDICATIU IMPERFET: estojava, estojaves, estojava, estojàvem, estojàveu, estojaven

INDICATIU PASSAT: estogí, estojares, estojà, estojàrem, estojàreu, estojaren

INDICATIU FUTUR: estojaré, estojaràs, estojarà, estojarem, estojareu, estojaran

INDICATIU CONDICIONAL: estojaria, estojaries, estojaria, estojaríem, estojaríeu, estojarien

SUBJUNTIU PRESENT: estogi, estogis, estogi, estogem, estogeu, estogin

SUBJUNTIU IMPERFET: estogés, estogessis, estogés, estogéssim, estogéssiu, estogessin

IMPERATIU: estoja, estogi, estogem, estogeu, estogin

->estol

■estol

[del ll. td. stŏlus, i aquest, del gr. stólos ‘flota, exèrcit’, der. de stéllō ‘preparar, equipar’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 Colla. Un estol de noies.

2 ESCOLT Unitat formada pels llobatons i les daines.

3 MAR Conjunt de naus; esquadra.

->estola

■estola

[del ll. stŏla ‘vestit llarg’, i aquest, del gr. stolḗ ‘vestit’, der. de stéllō ‘preparar, vestir’; 1a FONT: c. 1330, Muntaner]

f 1 HIST A Grècia i a Roma, vestit, generalment llarg.

2 LITÚRG Distintiu litúrgic que el bisbe, el sacerdot i el diaca porten penjat al coll.

->estòlid

■estòlid -a

[del ll. stŏlĭdus, íd.]

adj Nici, mancat d’enginy.

->estòlidament

■estòlidament

[de estòlid]

adv D’una manera estòlida.

->estolidesa

■estolidesa

f Qualitat d’estòlid. Aquell programa representa el triomf de l’estolidesa en la televisió.

->estolidobranquiats

estolidobranquiats

Part. sil.: es_to_li_do_bran_qui_ats

m ZOOL 1 pl Ordre de la classe dels ascidiacis, amb uns plecs meridians a la cambra branquial que constitueixen unes costelles longitudinals. Són corrents a la Mediterrània l’ascidi roig, el raïm de mar i l’ou de mar.

2 sing Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats.

->estolledor

estolledor

[d’un b. ll. *extollitorium, der . del ll. extollĕre ‘elevar, aixecar’; 1a FONT: s. XII]

m AGR i HIDROL Comporta consistent en una post que aixeca el nivell de l’aigua i en tanca el pas en els canals i séquies.

->estoló

■estoló

[variant ant. de estaló]

m 1 BOT Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.

2 ZOOL Estructura tubular que en les colònies de pòlips uneix els diversos zooides entre ells.

->estolonífer

■estolonífer -a

[de estoló i -fer]

adj BOT Que fa estolons.

->estolonífers

estolonífers

m ZOOL 1 pl Ordre de cnidaris colonials de la subclasse dels alcionaris, que formen estolons reptants proveïts d’espícules calcàries, com l’orgue de mar.

2 sing Cnidari de l’ordre dels estolonífers.

->estoloniforme

estoloniforme

adj BOT Que té forma d’estoló.

->estoma

■estoma

[del gr. stóma, -atos ‘boca’]

m 1 ANAT VEG 1 Petita obertura de l’epidermis dels òrgans verds, especialment de les fulles, de les plantes superiors, flanquejada per dues cèl·lules reniformes.

2 estoma aqüífer Obertura d’un hidatode formada per un estoma de cèl·lules oclusives grans i poc engruixides.

2 FISIOL 1 Porus, orifici o obertura petita de la superfície d’un teixit.

2 esp Orifici microscòpic de la superfície dels capil·lars que les cèl·lules migratòries (leucòcits, eritròcits, etc.) produeixen en la diapedesi.

->estomac

■estomac

[de estomacar]

m 1 Acció d’estomacar;

2 l’efecte.

->estómac

■estómac

[del ll. stomachus, íd., i aquest, del gr. stómakhos, íd., der. de stóma, -atos ‘boca’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ANAT ANIM Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.

->estomacada

■estomacada

[de estomacar]

f Estomac, fart de llenya.

->estomacal

■estomacal

[de estómac; 1a FONT: c. 1500]

1 adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’estómac.

2 Bo per a l’estómac, que excita l’acció de l’estómac. Licor estomacal.

2 m ALIM i FARM Substància que afavoreix l’acció digestiva i és adequada per a combatre la dispèpsia.

->estomacar

■estomacar

[del ll. stomachari ‘irritar’; 1a FONT: 1416]

v tr Apallissar, pegar un fart de llenya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estomacar

GERUNDI: estomacant

PARTICIPI: estomacat, estomacada, estomacats, estomacades

INDICATIU PRESENT: estomaco, estomaques, estomaca, estomaquem, estomaqueu, estomaquen

INDICATIU IMPERFET: estomacava, estomacaves, estomacava, estomacàvem, estomacàveu, estomacaven

INDICATIU PASSAT: estomaquí, estomacares, estomacà, estomacàrem, estomacàreu, estomacaren

INDICATIU FUTUR: estomacaré, estomacaràs, estomacarà, estomacarem, estomacareu, estomacaran

INDICATIU CONDICIONAL: estomacaria, estomacaries, estomacaria, estomacaríem, estomacaríeu, estomacarien

SUBJUNTIU PRESENT: estomaqui, estomaquis, estomaqui, estomaquem, estomaqueu, estomaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: estomaqués, estomaquessis, estomaqués, estomaquéssim, estomaquéssiu, estomaquessin

IMPERATIU: estomaca, estomaqui, estomaquem, estomaqueu, estomaquin

->estomat-

■estomat-

Forma prefixada del mot grec stóma, -atos, que significa ‘boca’. Ex.: estomatitis.

->estomàtic

estomàtic -a

[de estoma]

adj BOT Relatiu o pertanyent a l’estoma.

->estomatitis

■estomatitis

f PAT Inflamació de la mucosa bucal.

->estomato-

■estomato-

Forma prefixada del mot grec stóma, -atos, que significa ‘boca’. Ex.: estomatologia, estomatoplàstia.

->estomatòleg

■estomatòleg -òloga

m i f MED Metge especialista en estomatologia.

->estomatologia

■estomatologia

Part. sil.: es_to_ma_to_lo_gi_a

[de estomato- i -logia]

f MED Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia de la boca i les seves estructures.

->estomatològic

■estomatològic -a

[de estomatologia]

adj Relatiu o pertanyent a l’estomatologia.

->estomatòpodes

■estomatòpodes

m ZOOL 1 pl Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis, que tenen descoberts els quatre segments toràcics posteriors, cinc parells de maxil·lípedes i tres parells de potes bífides. A les costes dels Països Catalans és molt corrent la galera.

2 sing Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes.

->estomatós

■estomatós -osa

Hom.: astomatós

[de estoma]

adj HISTOL Proveït d’estomes.

->estomiformes

estomiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos abissals poc evolucionats que comprèn espècies molt diverses, la majoria predadores i amb òrgans luminescents.

2 sing Peix de l’ordre dels estomiformes.

->estomocordats

■estomocordats

m ZOOL 1 pl Embrancament de metazous deuterostomats, que tenen obertures branquials al principi del tub digestiu. Es divideixen en tres classes: enteropneusts, pterobranquis i graptòlits.

2 sing Metazou de l’embrancament dels estomocordats.

->estomodeu

■estomodeu

Part. sil.: es_to_mo_deu

m EMBRIOL Porció inicial i cefàlica del tracte digestiu dels metazous celomats, revestida d’ectoderma pluriestratificat.

->estona

■estona

[del germ. gòtic fem. *stundo, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 Espai de temps d’alguna durada. Espereu-me una estona: no tardaré gaire. Ja fa estona que són fora.

2 1 a estones loc adv De tant en tant.

2 a estones perdudes loc adv En el temps lliure de feines urgents, regulars o obligades. Toca el piano a estones perdudes.

3 anar a estones (algú o alguna cosa) loc verb Ésser d’humor, de tracte, d’intensitat, etc., variables, en funció del temps que passa.

->estonada

■estonada

[de estona; 1a FONT: 1391]

f 1 ant i dial Estona relativament llarga.

2 a estonades loc adv A estones.

->estonià

■estonià -ana

Part. sil.: es_to_ni_à

1 adj i m i f D’Estònia (estat d’Europa) o de l’estonià (dialecte).

2 m LING Llengua finoúgrica parlada a Estònia i a diverses colònies establertes a l’est del llac Peipus, a Crimea, a la regió de Samara (Rússia), al Caucas, a Sibèria, a Letònia i als Estats Units d’Amèrica.

->estontol

■estontol

[de estontolar]

m Estintol.

->estontolament

■estontolament

[de estontolar]

m Estintolament.

->estontolar

■estontolar

[variant de estantolar]

v tr i pron Estintolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estontolar

GERUNDI: estontolant

PARTICIPI: estontolat, estontolada, estontolats, estontolades

INDICATIU PRESENT: estontolo, estontoles, estontola, estontolem, estontoleu, estontolen

INDICATIU IMPERFET: estontolava, estontolaves, estontolava, estontolàvem, estontolàveu, estontolaven

INDICATIU PASSAT: estontolí, estontolares, estontolà, estontolàrem, estontolàreu, estontolaren

INDICATIU FUTUR: estontolaré, estontolaràs, estontolarà, estontolarem, estontolareu, estontolaran

INDICATIU CONDICIONAL: estontolaria, estontolaries, estontolaria, estontolaríem, estontolaríeu, estontolarien

SUBJUNTIU PRESENT: estontoli, estontolis, estontoli, estontolem, estontoleu, estontolin

SUBJUNTIU IMPERFET: estontolés, estontolessis, estontolés, estontoléssim, estontoléssiu, estontolessin

IMPERATIU: estontola, estontoli, estontolem, estontoleu, estontolin

->estop

■estop

m 1 AUT Llum de fre.

2 TELECOM Paraula emprada en la redacció de telegrames, a la manera d’un punt, per a separar les frases.

3 TRANSP Senyal de circulació que, col·locat en un encreuament, adverteix els vehicles que la troben que han d’aturar-se totalment.

->estopa

■estopa

[del ll. stŭppa, íd.; 1a FONT: 1271]

f TÈXT 1 Filaments de rebuig de l’operació de pentinar el lli o el cànem que hom aprofita per a fer-ne un fil de baixa qualitat.

2 Drap teixit amb aquest fil.

->estopada

■estopada

[de estopa; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f OFIC Porció d’estopa o d’una altra matèria elàstica (cautxú, fibres sintètiques, etc.) que hom posa en l’assentament d’algunes vàlvules, en ràcords, etc., a fi d’evitar l’escapament del fluid que hi circula.

->estopanyanès

estopanyanès -esa

adj i m i f D’Estopanyà (Ribagorça).

->estopeït

■estopeït -ïda

Part. sil.: es_to_pe_ït

[de estopa]

adj dial Eixut, espès i sense gust, com si fos estopa. Un menjar estopeït.

->estopejar

■estopejar

[de estopa]

v 1 intr Ésser tou, flonjo, com l’estopa.

2 tr OFIC i TECNOL Calafatar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estopejar

GERUNDI: estopejant

PARTICIPI: estopejat, estopejada, estopejats, estopejades

INDICATIU PRESENT: estopejo, estopeges, estopeja, estopegem, estopegeu, estopegen

INDICATIU IMPERFET: estopejava, estopejaves, estopejava, estopejàvem, estopejàveu, estopejaven

INDICATIU PASSAT: estopegí, estopejares, estopejà, estopejàrem, estopejàreu, estopejaren

INDICATIU FUTUR: estopejaré, estopejaràs, estopejarà, estopejarem, estopejareu, estopejaran

INDICATIU CONDICIONAL: estopejaria, estopejaries, estopejaria, estopejaríem, estopejaríeu, estopejarien

SUBJUNTIU PRESENT: estopegi, estopegis, estopegi, estopegem, estopegeu, estopegin

SUBJUNTIU IMPERFET: estopegés, estopegessis, estopegés, estopegéssim, estopegéssiu, estopegessin

IMPERATIU: estopeja, estopegi, estopegem, estopegeu, estopegin

->estopenc

■estopenc -a

[de estopa]

adj Tou, flonjo, com estopa.

->estopeta

■estopeta

[de estopa]

f TÈXT Teixit molt fi i gairebé transparent, fet generalment d’estopa crua de cànem.

->estopí

■estopí

[de estopa; 1a FONT: 1640]

m ARM 1 ant Canonet ple de substàncies inflamables que hom introduïa a l’orella del canó d’artilleria per encendre’l.

2 Càpsula de llautó o de matèria plàstica, plena d’una substància detonant, que, per l’acció de l’agulla del percussor, per fricció o pel pas d’un corrent elèctric, inicia la combustió de la càrrega de projecció d’un projectil.

->estopós

■estopós -osa

[de estopa]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’estopa.

2 Estopenc.

->estoquejar

■estoquejar

[de estoc¹]

v tr 1 Ferir amb l’estoc.

2 Donar estocades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estoquejar

GERUNDI: estoquejant

PARTICIPI: estoquejat, estoquejada, estoquejats, estoquejades

INDICATIU PRESENT: estoquejo, estoqueges, estoqueja, estoquegem, estoquegeu, estoquegen

INDICATIU IMPERFET: estoquejava, estoquejaves, estoquejava, estoquejàvem, estoquejàveu, estoquejaven

INDICATIU PASSAT: estoquegí, estoquejares, estoquejà, estoquejàrem, estoquejàreu, estoquejaren

INDICATIU FUTUR: estoquejaré, estoquejaràs, estoquejarà, estoquejarem, estoquejareu, estoquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: estoquejaria, estoquejaries, estoquejaria, estoquejaríem, estoquejaríeu, estoquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: estoquegi, estoquegis, estoquegi, estoquegem, estoquegeu, estoquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: estoquegés, estoquegessis, estoquegés, estoquegéssim, estoquegéssiu, estoquegessin

IMPERATIU: estoqueja, estoquegi, estoquegem, estoquegeu, estoquegin

->estor

■estor

Hom.: astor

[del fr. store ‘mena de cortina’, i aquest, de l’it. dial. stora, del mateix origen que el cat. estora; 1a FONT: s. XIX]

m TÈXT 1 Teixit de lli cru propi per a fer cortines.

2 Tros d’aquest teixit que hom posa com a cortina.

->estora

■estora

[del ll. storea, íd.; 1a FONT: 1271]

f TÈXT 1 1 Teixit fet de llates trenades de joncs, de palla, d’espart o de jute, destinat principalment a cobrir el paviment de les habitacions. El terra de les habitacions era d’estora.

2 Tros d’estora rectangular, circular, etc. L’estora de l’entrada, del bany.

2 p ext Catifa. Una estora persa.

->estorac

■estorac

m 1 BOT Resina treta del Styrax officinalis.

2 FARM Cadascuna de les dues varietats de bàlsam extretes de l’escorça del Liquidambar orientalis o del Liquidambar styraciflua.

->estorada

■estorada

[de estorar]

f 1 Acció d’estorar.

2 Conjunt d’estores.

->estorar

■estorar

Hom.: astorar

[de estora]

v tr Cobrir amb una estora o amb estores, especialment el paviment (d’una habitació).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estorar

GERUNDI: estorant

PARTICIPI: estorat, estorada, estorats, estorades

INDICATIU PRESENT: estoro, estores, estora, estorem, estoreu, estoren

INDICATIU IMPERFET: estorava, estoraves, estorava, estoràvem, estoràveu, estoraven

INDICATIU PASSAT: estorí, estorares, estorà, estoràrem, estoràreu, estoraren

INDICATIU FUTUR: estoraré, estoraràs, estorarà, estorarem, estorareu, estoraran

INDICATIU CONDICIONAL: estoraria, estoraries, estoraria, estoraríem, estoraríeu, estorarien

SUBJUNTIU PRESENT: estori, estoris, estori, estorem, estoreu, estorin

SUBJUNTIU IMPERFET: estorés, estoressis, estorés, estoréssim, estoréssiu, estoressin

IMPERATIU: estora, estori, estorem, estoreu, estorin

->estòrcer

■estòrcer

v intr ant Alliberar-se, escapar. Estòrcer dels perills, de la mort.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estòrcer

GERUNDI: estorcent

PARTICIPI: estorçut, estorçuda, estorçuts, estorçudes

INDICATIU PRESENT: estorço, estorces, estorç, estorcem, estorceu, estorcen

INDICATIU IMPERFET: estorcia, estorcies, estorcia, estorcíem, estorcíeu, estorcien

INDICATIU PASSAT: estorcí, estorceres, estorcé, estorcérem, estorcéreu, estorceren

INDICATIU FUTUR: estorceré, estorceràs, estorcerà, estorcerem, estorcereu, estorceran

INDICATIU CONDICIONAL: estorceria, estorceries, estorceria, estorceríem, estorceríeu, estorcerien

SUBJUNTIU PRESENT: estorci, estorcis, estorci, estorcem, estorceu, estorcin

SUBJUNTIU IMPERFET: estorcés, estorcessis, estorcés, estorcéssim, estorcéssiu, estorcessin

IMPERATIU: estorç, estorci, estorcem, estorceu, estorcin

->estordidament

■estordidament

[de estordit; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv Com un estordit.

->estordir

■estordir

[‘quedar com un tord’, pel fet que el tord és considerat un ocell atabaladís, que es deixa caçar fàcilment; 1a FONT: s. XV, Curial]

v tr Deixar sense esma, mig estabornit, un cop fort, una batzegada forta, la por, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estordir

GERUNDI: estordint

PARTICIPI: estordit, estordida, estordits, estordides

INDICATIU PRESENT: estordeixo, estordeixes, estordeix, estordim, estordiu, estordeixen

INDICATIU IMPERFET: estordia, estordies, estordia, estordíem, estordíeu, estordien

INDICATIU PASSAT: estordí, estordires, estordí, estordírem, estordíreu, estordiren

INDICATIU FUTUR: estordiré, estordiràs, estordirà, estordirem, estordireu, estordiran

INDICATIU CONDICIONAL: estordiria, estordiries, estordiria, estordiríem, estordiríeu, estordirien

SUBJUNTIU PRESENT: estordeixi, estordeixis, estordeixi, estordim, estordiu, estordeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: estordís, estordissis, estordís, estordíssim, estordíssiu, estordissin

IMPERATIU: estordeix, estordeixi, estordim, estordiu, estordeixin

->estordit

■estordit -ida

[de estordir]

adj 1 Privat del seny, del bon ús de la raó, per efecte d’un cop, d’admiració, de por, etc.

2 p ext Que fa les coses sense reflexió.

->estorer

■estorer -a

[de estora]

m i f Persona que fa estores o en ven.

->estoreria

■estoreria

Part. sil.: es_to_re_ri_a

[de estorer]

f Obrador o botiga de l’estorer.

->estoret

■estoret

Hom.: astoret

m dial Ventafocs d’espart.

->estoreta

■estoreta

[de estora]

f 1 TÈXT 1 Estora petita.

2 Tros petit d’estora circular, rectangular, etc. L’estoreta de l’entrada del pis.

2 estoreta del ratolí (o simplement estoreta) INFORM Peça generalment de cautxú, tova o semirígida, amb una base antilliscant, sobre la qual hom desplaça el ratolí.

3 estoreta elèctrica Peça de tela que s’escalfa gràcies a una resistència elèctrica que duu incorporada i serveix per a escalfar el llit, una part adolorida del cos, etc.

->estorinar-se

■estorinar-se

v pron dial 1 Estufar-se 2 2.

2 Posar-se dret o erecte.

->estorlit

■estorlit

m ORNIT Torlit.

->estormeiar

■estormeiar

Part. sil.: es_tor_me_iar

[segurament d’un encreuament del dial. atotinat, alteració de atonitat, der. de atònit, amb entumir, i amb influx de estordir, estabornir pel que fa a la -r-]

v tr Estormeir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estormeiar

GERUNDI: estormeiant

PARTICIPI: estormeiat, estormeiada, estormeiats, estormeiades

INDICATIU PRESENT: estormeio, estormeies, estormeia, estormeiem, estormeieu, estormeien

INDICATIU IMPERFET: estormeiava, estormeiaves, estormeiava, estormeiàvem, estormeiàveu, estormeiaven

INDICATIU PASSAT: estormeí, estormeiares, estormeià, estormeiàrem, estormeiàreu, estormeiaren

INDICATIU FUTUR: estormeiaré, estormeiaràs, estormeiarà, estormeiarem, estormeiareu, estormeiaran

INDICATIU CONDICIONAL: estormeiaria, estormeiaries, estormeiaria, estormeiaríem, estormeiaríeu, estormeiarien

SUBJUNTIU PRESENT: estormeï, estormeïs, estormeï, estormeiem, estormeieu, estormeïn

SUBJUNTIU IMPERFET: estormeiés, estormeiessis, estormeiés, estormeiéssim, estormeiéssiu, estormeiessin

IMPERATIU: estormeia, estormeï, estormeiem, estormeieu, estormeïn

->estormeir

estormeir

Part. sil.: es_tor_me_ir

[variant de estormeiar]

v tr Estabornir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estormeir

GERUNDI: estormeint

PARTICIPI: estormeït, estormeïda, estormeïts, estormeïdes

INDICATIU PRESENT: estormeeixo, estormeeixes, estormeeix, estormeïm, estormeïu, estormeeixen

INDICATIU IMPERFET: estormeïa, estormeïes, estormeïa, estormeíem, estormeíeu, estormeïen

INDICATIU PASSAT: estormeí, estormeïres, estormeí, estormeírem, estormeíreu, estormeïren

INDICATIU FUTUR: estormeiré, estormeiràs, estormeirà, estormeirem, estormeireu, estormeiran

INDICATIU CONDICIONAL: estormeiria, estormeiries, estormeiria, estormeiríem, estormeiríeu, estormeirien

SUBJUNTIU PRESENT: estormeeixi, estormeeixis, estormeeixi, estormeïm, estormeïu, estormeeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: estormeís, estormeïssis, estormeís, estormeíssim, estormeíssiu, estormeïssin

IMPERATIU: estormeeix, estormeeixi, estormeïm, estormeïu, estormeeixin

->estormia

■estormia

Part. sil.: es_tor_mi_a

[variant mallorquina de estora, possible mot de l’àr. vg., resultat d’un encreuament entre el mossàrab sṭoriya, ll. storea ‘estora’, amb estrumàs ‘mena de coixí estora’, gr. strōmátion ‘mena d’estora o sac de dormir’; 1a FONT: 1345]

f Coixí circular d’estora de palma ple de palla.

->estornell

■estornell

[del ll. vg. *sturnĕllus, dimin. del ll. stŭrnus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ORNIT Nom d’alguns ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen a diversos gèneres, com Gracula, Lamprotornis, Spreo i Sturnus, de bec fort i punxegut i plomatge fosc amb reflexos metàl·lics. Cal destacar-ne l’estornell negre (Sturnus unicolor), l’estornell rosat (Sturnus roseus) i l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris).

2 fig 1 Persona eixerida, molt desperta i alhora esvalotada. Ésser un bon estornell. Tenir la vivor de l’estornell.

2 cap d’estornell Persona que obra sense reflexió.

->estort

■estort -a

adj ant Que ha escapat d’un perill; estalvi.

->estossada

■estossada

[de estossar]

f Estossinada.

->estossar

■estossar

[de tossar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr Estossinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estossar

GERUNDI: estossant

PARTICIPI: estossat, estossada, estossats, estossades

INDICATIU PRESENT: estosso, estosses, estossa, estossem, estosseu, estossen

INDICATIU IMPERFET: estossava, estossaves, estossava, estossàvem, estossàveu, estossaven

INDICATIU PASSAT: estossí, estossares, estossà, estossàrem, estossàreu, estossaren

INDICATIU FUTUR: estossaré, estossaràs, estossarà, estossarem, estossareu, estossaran

INDICATIU CONDICIONAL: estossaria, estossaries, estossaria, estossaríem, estossaríeu, estossarien

SUBJUNTIU PRESENT: estossi, estossis, estossi, estossem, estosseu, estossin

SUBJUNTIU IMPERFET: estossés, estossessis, estossés, estosséssim, estosséssiu, estossessin

IMPERATIU: estossa, estossi, estossem, estosseu, estossin

->estossec

■estossec

[de estossegar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Acció d’estossegar.

2 esp Cop de tos.

->estossegar

■estossegar

[de tos²; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr Tossir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estossegar

GERUNDI: estossegant

PARTICIPI: estossegat, estossegada, estossegats, estossegades

INDICATIU PRESENT: estossego, estossegues, estossega, estosseguem, estossegueu, estosseguen

INDICATIU IMPERFET: estossegava, estossegaves, estossegava, estossegàvem, estossegàveu, estossegaven

INDICATIU PASSAT: estosseguí, estossegares, estossegà, estossegàrem, estossegàreu, estossegaren

INDICATIU FUTUR: estossegaré, estossegaràs, estossegarà, estossegarem, estossegareu, estossegaran

INDICATIU CONDICIONAL: estossegaria, estossegaries, estossegaria, estossegaríem, estossegaríeu, estossegarien

SUBJUNTIU PRESENT: estossegui, estosseguis, estossegui, estosseguem, estossegueu, estosseguin

SUBJUNTIU IMPERFET: estossegués, estosseguessis, estossegués, estosseguéssim, estosseguéssiu, estosseguessin

IMPERATIU: estossega, estossegui, estosseguem, estossegueu, estosseguin

->estossinada

■estossinada

[de estossinar]

f 1 1 Acció d’estossinar;

2 l’efecte.

2 esp Matança cruel d’un gran nombre d’individus.

->estossinar

■estossinar

[de estossar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Aterrar, matar, a cops.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estossinar

GERUNDI: estossinant

PARTICIPI: estossinat, estossinada, estossinats, estossinades

INDICATIU PRESENT: estossino, estossines, estossina, estossinem, estossineu, estossinen

INDICATIU IMPERFET: estossinava, estossinaves, estossinava, estossinàvem, estossinàveu, estossinaven

INDICATIU PASSAT: estossiní, estossinares, estossinà, estossinàrem, estossinàreu, estossinaren

INDICATIU FUTUR: estossinaré, estossinaràs, estossinarà, estossinarem, estossinareu, estossinaran

INDICATIU CONDICIONAL: estossinaria, estossinaries, estossinaria, estossinaríem, estossinaríeu, estossinarien

SUBJUNTIU PRESENT: estossini, estossinis, estossini, estossinem, estossineu, estossinin

SUBJUNTIU IMPERFET: estossinés, estossinessis, estossinés, estossinéssim, estossinéssiu, estossinessin

IMPERATIU: estossina, estossini, estossinem, estossineu, estossinin

->estotar

■estotar

v tr dial Trencar el tòt (d’un càntir).

->estotjar

■estotjar

[del ll. vg. *stŭdĭāre, íd., der. de studium ‘esforç, aplicació, zel’, ant. estojar; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Desar, guardar, en un estoig o en un altre lloc resguardat. Estotjar les armes.

2 1 Contenir, guardar, un receptacle, alguna cosa en el seu interior.

2 fig El seu pit estotja un ressentiment i un odi mortals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estotjar

GERUNDI: estotjant

PARTICIPI: estotjat, estotjada, estotjats, estotjades

INDICATIU PRESENT: estotjo, estotges, estotja, estotgem, estotgeu, estotgen

INDICATIU IMPERFET: estotjava, estotjaves, estotjava, estotjàvem, estotjàveu, estotjaven

INDICATIU PASSAT: estotgí, estotjares, estotjà, estotjàrem, estotjàreu, estotjaren

INDICATIU FUTUR: estotjaré, estotjaràs, estotjarà, estotjarem, estotjareu, estotjaran

INDICATIU CONDICIONAL: estotjaria, estotjaries, estotjaria, estotjaríem, estotjaríeu, estotjarien

SUBJUNTIU PRESENT: estotgi, estotgis, estotgi, estotgem, estotgeu, estotgin

SUBJUNTIU IMPERFET: estotgés, estotgessis, estotgés, estotgéssim, estotgéssiu, estotgessin

IMPERATIU: estotja, estotgi, estotgem, estotgeu, estotgin

->estovada

■estovada

[de estovar]

f Estovament.

->estovalles

■estovalles

[variant de tovalles, amb aglutinació de l’article]

f pl Tovalles.

->estovament

■estovament

[de estovar; 1a FONT: s. XX, Carner]

m 1 1 Acció d’estovar o d’estovar-se;

2 l’efecte.

2 ADOB Operació de retornar a les pells i als cuirs el contingut d’aigua que tenien abans de l’assecament, per tal que recuperin llur flexibilitat natural.

->estovar

■estovar

Hom.: estubar

[de tou; 1a FONT: 1463]

v 1 1 tr Fer tornar tou o més tou. Estovar un matalàs. La pluja estova la terra.

2 pron Esdevenir tou o més tou. La cera s’estova amb la calor.

2 fig 1 tr Entendrir, despertar en algú els sentiments de compassió, tendresa, indulgència. Si estoves una mica el teu pare, potser et pagarà el viatge.

2 pron Esdevenir menys rigorós, sever, rígid. Semblava que no havia de cedir mai als precs de ningú, però ja comença a estovar-se.

3 tr col·loq Apallissar. Si no fas bondat, t’estovaran.

4 tr OFIC Posar aigua calenta dins una bóta perquè s’infli i eviti els traspuaments del líquid que hom hi ha de guardar.

5 estovar-se la tos Esdevenir, la tos, menys forta i dolorosa pel fet d’haver entrat en període de guariment l’afecció respiratòria que la provoca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estovar

GERUNDI: estovant

PARTICIPI: estovat, estovada, estovats, estovades

INDICATIU PRESENT: estovo, estoves, estova, estovem, estoveu, estoven

INDICATIU IMPERFET: estovava, estovaves, estovava, estovàvem, estovàveu, estovaven

INDICATIU PASSAT: estoví, estovares, estovà, estovàrem, estovàreu, estovaren

INDICATIU FUTUR: estovaré, estovaràs, estovarà, estovarem, estovareu, estovaran

INDICATIU CONDICIONAL: estovaria, estovaries, estovaria, estovaríem, estovaríeu, estovarien

SUBJUNTIU PRESENT: estovi, estovis, estovi, estovem, estoveu, estovin

SUBJUNTIU IMPERFET: estovés, estovessis, estovés, estovéssim, estovéssiu, estovessin

IMPERATIU: estova, estovi, estovem, estoveu, estovin

->estovor

■estovor

[der. alterat de estubar]

f dial Xafogor.

->estràbic

■estràbic -a

[formació culta analògica sobre la base del gr. strabós ‘guerxo’, amb relació a estrabisme; 1a FONT: 1925]

OFTAL 1 adj Relatiu o pertanyent a l’estrabisme.

2 adj i m i f Que pateix d’estrabisme.

->estrabisme

■estrabisme

[del gr. strabismós, íd., der. de strabós ‘guerxo’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m OFTAL Afecció de la vista en què els eixos visuals no són paral·lels en la posició primària de la mirada o en què un ull no pot seguir l’altre en els seus moviments.

->estrabo-

■estrabo-

Forma prefixada del mot grec strabós, que significa ‘guerxo’, ‘estràbic’. Ex.: estrabotomia.

->estrabòmetre

■estrabòmetre

[de estrabo- i -metre]

m OFTAL Aparell emprat per a apreciar i mesurar l’angle d’estrabisme.

->estrabotomia

■estrabotomia

Part. sil.: es_tra_bo_to_mi_a

f OFTAL Tractament quirúrgic de l’estrabisme que consisteix en el desplaçament d’un dels músculs de l’ull.

->estrabul·lat

■estrabul·lat -ada

[mot mallorquí, potser d’un encreuament de mots emparentats, com estrambòtic, estrambot, estràmpol, amb algun altre de sentit semblant, com atribolat]

adj No gens assenyat; baliga-balaga.

->estrada

■estrada

[del ll. strata o strata via ‘camí empedrat’, de stratus, -a, -um, participi de sternĕre ‘estendre per terra’; 1a FONT: 988]

f 1 ant Carretera.

2 1 CONSTR Part d’una sala, una habitació, etc., en què el sòl és més elevat que el de la resta, destinada a col·locar-hi un tron, una cadira, un llit, etc.

2 pl DR Lloc on són celebrades les sessions dels tribunals de justícia i on hom afixa, per a coneixement públic, els edictes de notificació o citació als interessats que no tenen representació en la causa.

->estradiol

■estradiol

Part. sil.: es_tra_di_ol

m BIOQ i FARM Hormona ovàrica i placentària que constitueix l’estrogen més potent sintetitzat en la dona.

->estradiot

estradiot

Part. sil.: es_tra_di_ot

m HIST Membre de la cavalleria lleugera emprat com a explorador als segles XV i XVI.

->estrafer

■estrafer

[d’un encreuament dels dos sinònims més antics, es(carnir) i (con)trafer; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 1 Imitar, més o menys bé, un altre o quelcom d’un altre. Estrafà molt bé el caminar del seu germà.

2 p ext Sap estrafer el cant del rossinyol.

2 1 Canviar quelcom d’un mateix a fi de no ésser reconegut, de semblar una altra persona, etc. Perquè no et coneguin, cal que estrafacis la veu.

2 Canviar una cosa, procurar de desfigurar-la, perquè sembli que és una altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estrafer

GERUNDI: estrafent

PARTICIPI: estrafet, estrafeta, estrafets, estrafetes

INDICATIU PRESENT: estrafaig, estrafàs, estrafà, estrafem, estrafeu, estrafan

INDICATIU IMPERFET: estrafeia, estrafeies, estrafeia, estrafèiem, estrafèieu, estrafeien

INDICATIU PASSAT: estrafiu, estraferes, estraféu, estraférem, estraféreu, estraferen

INDICATIU FUTUR: estrafaré, estrafaràs, estrafarà, estrafarem, estrafareu, estrafaran

INDICATIU CONDICIONAL: estrafaria, estrafaries, estrafaria, estrafaríem, estrafaríeu, estrafarien

SUBJUNTIU PRESENT: estrafaci, estrafacis, estrafaci, estrafem, estrafeu, estrafacin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): estrafaci, estrafacis, estrafaci, estrafacem, estrafaceu, estrafacin

SUBJUNTIU IMPERFET: estrafés, estrafessis, estrafés, estraféssim, estraféssiu, estrafessin

IMPERATIU: estrafés, estrafaci, estrafem, estrafeu, estrafacin

IMPERATIU (alternatiu): estrafés, estrafaci, estrafacem, estrafeu, estrafacin

->estrafet

■estrafet -a

adj Contrafet. Una cara estrafeta.

->estrafolari

■estrafolari -ària

[de l’it. dial. strafalario ‘persona menyspreable, malgirbada’, d’origen incert, probablement der. de strafare ‘estrafer’; 1a FONT: 1760]

adj extravagant 3.

->estrafolàriament

■estrafolàriament

Part. sil.: es_tra_fo_là_ri_a_ment

[de estrafolari]

adv Extravagantment.

->estrafolla

■estrafolla

[probablement d’un encreuament de estrafalari, variant de estrafolari, amb afollar]

m i f Persona que fa trampes, estafes, etc.

->estrafolleria

■estrafolleria

Part. sil.: es_tra_fo_lle_ri_a

[de estrafolla]

f 1 Condició d’estrafolla.

2 Acció pròpia d’un estrafolla.

->estragó

■estragó

[del fr. estragon, i aquest, de l’àr. ṭarḫûn, íd., d’origen incert; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT Planta herbàcia de la família de les compostes (Artemisia dracunculus), de fulles lanceolades i capítols globulars verdosos, reunits en panícula.

->estral

estral

Hom.: astral

[de destral per deglutinació; 1a FONT: 1079]

f dial Destral.

->estrall

■estrall

[relacionat amb l’it. strale, íd., d’una base germ. straijan ‘fletxa’, amb influx del cat. ant. estrall ‘flassada’, que evocava estar ajagut, desfet; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 Gran dany, destrucció, mortaldat, causat per la guerra, una epidèmia, una calamitat, etc.

2 fig El corrector va fer en l’obra un gran estrall.

3 DR PEN En el codi penal espanyol, circumstància agreujant que consisteix a cometre el delicte mitjançant inundació, incendi, explosió, emmetzinament o algun altre artifici que produeixi grans danys.

->estrallar-se

■estrallar-se

[de estrall]

v pron dial Fer un esforç excessiu, un exercici violent.

->estrambot

■estrambot

[d’un encreuament entre estribot i l’oc. ant estramps ‘versos lliures’ (ll. strambus ‘coix, garrell’), que donà l’it. strambotto, l’oc. i cat. estrambot i cast. estrambote]

m 1 POÈTICA Vers o conjunt de versos afegit a una combinació mètrica, especialment a un sonet.

2 MÚS Forma musical italiana popular, de la fi del segle XV i el començament del XVI, en la qual una única veu és acompanyada pels instruments o alterna amb fragments instrumentals.

->estrambòtic

■estrambòtic -a

[de l’it. dial. strambottico, der. de strambotto en sentit dial. de ‘disbarat, broma, niciesa’]

adj Extravagant, excèntric.

->estrambòticament

■estrambòticament

[de estrambòtic]

adv D’una manera estrambòtica.

->estramoni

■estramoni

[del ll. científic stramonium, probablement der. del cat. ant. estremonia ‘astrologia, màgia’, alteració de astronomia, pels efectes narcòtics de l’herba; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m BOT i FARM Herba talpera.

->estramp

■estramp

[de l’oc. estramps, íd., del ll. strambus ‘coix, garrell’]

m POÈTICA Vers lliure.

->estranger

■estranger -a

[del fr. ant. estrangier, der. del fr. ant. estrange ‘estrany’; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

1 adj 1 Que és d’un altre país.

2 Que és altre que el nostre país. Les nacions estrangeres.

2 1 m i f Persona natural d’un altre país.

2 m Conjunt de països altres que el nostre. Viatjar per l’estranger. És a l’estranger.

3 m i f DR INTERN Persona que no té nacionalitat de l’estat en el qual resideix.

3 m i f HIST DR En dret medieval, estrany 4.

->estrangeria

■estrangeria

Part. sil.: es_tran_ge_ri_a

[de estranger]

f 1 Qualitat d’estranger.

2 DR INTERN Condició legal de l’estranger mentre no adquireix la nacionalitat del país on resideix.