->reticent

■reticent

[del ll. retĭcens, -ntis, participi pres. de reticēre ‘callar alguna cosa’, der. de tacēre ‘callar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Que parla amb reticència.

2 Que implica reticència.

->reticle

■reticle

[del ll. reticŭlum, dimin. de rete ‘xarxa’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 1 En plantes i animals, nom aplicat a certes parts orgàniques que ressemblen a una xarxa.

2 ANAT ANIM Segon compartiment de l’estómac dels artiodàctils remugants i dels tilòpodes.

3 ANAT ANIM i HISTOL Nom de diverses xarxes de fibres o de vasos.

4 CIT Xarxa protoplasmàtica cel·lular.

5 HISTOL Teixit reticular.

6 reticle endoplasmàtic CIT Conjunt de cavitats aplanades o cisternes, molt polimorfes i ramificades, del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.

7 reticle sarcoplasmàtic CIT Reticle endoplasmàtic de les cèl·lules musculars, molt diferenciat.

2 1 FÍS, ÒPT i CRISTAL·L Xarxa.

2 ÒPT Conjunt de dos fils o més creuats que hom posa als focus de certs instruments òptics i que serveix per a efectuar mesures de precisió.

3 reticle primitiu CRISTAL·L Una de les funcions vectorials, representada per la lletra P, emprada per a expressar matemàticament la xarxa en la qual és fonamentat un edifici cristal·lí.

3 ÀLG Conjunt ordenat en el qual dos elements qualssevol tenen un suprem (la més petita de les fites superiors o elements majorants) i un ínfim (la més gran de les fites inferiors o elements minorants). És anomenat, també, conjunt reticular.

->reticlècit

reticlècit

m BIOQ Cèl·lula procedent d’un eritroblast, que no posseeix nucli i que dóna lloc (dins el procés d’eritropoesi) a un eritròcit.

->reticul-

■reticul-

Forma prefixada del mot llatí reticulum, que significa ‘reticle’. Ex.: reticulosi.

->retícula

■retícula

[del neutre pl. del ll. reticŭlum, dimin. de rete ‘xarxa’]

f 1 GEOM 1 Conjunt de dos sistemes de línies paral·leles que es tallen perpendicularment o obliquament i divideixen així el pla en quadrats o quadrilàters, tots de la mateixa mida.

2 Representació en el pla del graf d’un reticle.

2 ÒPT Reticle.

->reticular

■reticular

[de retícula; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al reticle o a la retícula.

2 1 Que té la forma d’una xarxa, reticulat.

2 Que té estructura de xarxa.

->reticulat

■reticulat -ada

[del ll. reticulatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj 1 Que és dividit en quadrilàters, segons una retícula. Paper reticulat.

2 Que forma una retícula.

3 Dit del conjunt que té una estructura de reticle.

2 adj i m ART En ceràmica, dit del tipus d’ornamentació consistent a aplicar a la peça, massissa, una altra paret calada, imitant així els treballs d’ordit.

->reticulina

reticulina

f BIOQ Escleroproteïna constitutiva de les fibres reticulars del teixit conjuntiu.

->reticulo-

■reticulo-

Forma prefixada del mot llatí reticulum, que significa ‘reticle’. Ex.: reticulòcit, reticuloendotelial.

->reticulòcit

reticulòcit

m CIT Eritròcit jove.

->reticuloendoteli

reticuloendoteli

Part. sil.: re_ti_cu_lo_en_do_te_li

m HISTOL Teixit del sistema reticuloendotelial.

->reticuloendotelial

reticuloendotelial, sistema

Part. sil.: re_ti_cu_lo_en_do_te_li_al

HISTOL Conjunt de cèl·lules fagocitàries, com ara macròfags, cèl·lules encebades, cèl·lules plasmàtiques o limfòcits, que intervenen en els processos immunològics dels animals.

->reticuloendoteliosi

reticuloendoteliosi

Part. sil.: re_ti_cu_lo_en_do_te_li_o_si

f PAT Hipertròfia del teixit reticuloendotelial.

->reticulosarcoma

reticulosarcoma

m PAT Tumor de caràcter maligne format a partir de les cèl·lules del sistema reticuloendotelial.

->reticulosi

■reticulosi

f PAT Nom donat a totes aquelles malalties que afecten els elements del sistema reticuloendotelial.

->retiforme

■retiforme

adj Semblant a una xarxa, reticular.

->retiment

■retiment

[de retre; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m Acció de retre.

->retin-

■retin-

Forma prefixada del mot retina. Ex.: retinosi.

->retina¹

■retina¹

Hom.: ratina

[del b. ll. retina, íd., dimin. de rete ‘xarxa’; 1a FONT: c. 1500]

f ANAT ANIM Capa interna del globus ocular que és fotoreceptora i té per missió la percepció de l’energia radiant.

->retina²

■retina²

Hom.: ratina

[variant de ratina; 1a FONT: 1774]

f TÈXT Ratina.

->retinacle

■retinacle

[del ll. retinacŭlum, íd.]

m 1 ANAT ANIM Estructura que reté un òrgan o un teixit al seu lloc.

2 ENTOM 1 En els insectes col·lèmbols, apèndix bifurcat del tercer segment abdominal que subjecta l’òrgan saltador (furca) del segment següent.

2 En els insectes lepidòpters que posseeixen fre com a sistema d’acoblament de les ales, feix de pèls curts a la base de les ales anteriors, en el qual s’enganxa el fre de les ales posteriors.

3 BOT En la flor de les orquídies, corpuscle nectarífer viscós que es troba a la base de les caudícules.

->retinal

■retinal

1 adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la retina.

2 m QUÍM ORG i BIOQ Aldehid carotenoïdal, precursor biològic de la vitamina A. Té la fórmula C₂₀H₂₈O.

->retindre

retindre

[variant de retenir]

v tr i pron Retenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retindre

GERUNDI: retenint

PARTICIPI: retingut, retinguda, retinguts, retingudes

INDICATIU PRESENT: retinc, retens, reté, retenim, reteniu, retenen

INDICATIU IMPERFET: retenia, retenies, retenia, reteníem, reteníeu, retenien

INDICATIU PASSAT: retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren

INDICATIU FUTUR: retindré, retindràs, retindrà, retindrem, retindreu, retindran

INDICATIU CONDICIONAL: retindria, retindries, retindria, retindríem, retindríeu, retindrien

SUBJUNTIU PRESENT: retingui, retinguis, retingui, retinguem, retingueu, retinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: retingués, retinguessis, retingués, retinguéssim, retinguéssiu, retinguessin

IMPERATIU: retén, retingui, retinguem, reteniu, retinguin

IMPERATIU (alternatiu): retingues, retingui, retinguem, retingueu, retinguin

->retinè

■retinè

m BIOQ i 1 FISIOL ANIM Pigment carotenoide que és present en els bastonets de la retina i que en la seva forma isomèrica cis es combina amb l’escotopsina per formar la rodopsina.

2 obs Retinal.

->retinència

■retinència

Part. sil.: re_ti_nèn_ci_a

[del ll. retinentia, íd.; 1a FONT: 1315]

f Allò que hom reté, retenció.

->retinguda

■retinguda

[de retenir; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Acció de retenir.

->retingudament

■retingudament

adv Amb retenció.

->retinina

■retinina

f QUÍM ORG i BIOQ Retinal.

->retinitis

■retinitis

f PAT Inflamació de la retina.

->retino-

■retino-

Forma prefixada del mot retina. Ex.: retinopatia, retinoscòpia.

->retinoblastoma

retinoblastoma

m OFTAL Metaplàsia de cèl·lules retinals en llur període final de desenvolupament.

->retinol

■retinol

m QUÍM ORG i BIOQ Vitamina A, alcohol carotenoïdal conegut impròpiament com a axeroftol, de fórmula C₂₀H₃₀O.

->retinoscopi

retinoscopi

m OFTAL Oftalmoscopi.

->retinosi

retinosi

f OFTAL i PAT Terme amb què són designades les degeneracions de la retina ocular.

->retint

■retint

[de retintar; 1a FONT: 1272, CTort.]

m Segon tint que hom dóna a una cosa.

->retintar

■retintar

[de tintar]

v GRÀF 1 tr Un full de paper imprès embrutar-ne un altre a causa d’ésser-hi en contacte abans que la tinta sigui seca.

2 pron Aquests papers s’han retintat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retintar

GERUNDI: retintant

PARTICIPI: retintat, retintada, retintats, retintades

INDICATIU PRESENT: retinto, retintes, retinta, retintem, retinteu, retinten

INDICATIU IMPERFET: retintava, retintaves, retintava, retintàvem, retintàveu, retintaven

INDICATIU PASSAT: retintí, retintares, retintà, retintàrem, retintàreu, retintaren

INDICATIU FUTUR: retintaré, retintaràs, retintarà, retintarem, retintareu, retintaran

INDICATIU CONDICIONAL: retintaria, retintaries, retintaria, retintaríem, retintaríeu, retintarien

SUBJUNTIU PRESENT: retinti, retintis, retinti, retintem, retinteu, retintin

SUBJUNTIU IMPERFET: retintés, retintessis, retintés, retintéssim, retintéssiu, retintessin

IMPERATIU: retinta, retinti, retintem, retinteu, retintin

->retintatge

■retintatge

[de retintar]

m GRÀF 1 Acció de retintar o de retintar-se;

2 l’efecte.

->retínula

retínula

f ENTOM En els ulls composts dels insectes, conjunt fotosensible format per l’agrupació de diverses cèl·lules allargades, denominades cèl·lules retinulars.

->retir

■retir

[de retirar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Acció de retirar-se de la vida activa, d’una professió, d’un càrrec, d’un servei públic, de la milícia.

2 Situació del funcionari, el militar, etc., que s’ha retirat.

3 Sou que cobra el qui s’ha retirat.

4 Apartament del món, del tracte amb la gent, de les amistats.

5 Lloc on hom es retira.

6 CATOL Recés.

->retirada

■retirada

[de retirar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 MIL Acció de retirar-se d’un lloc.

2 esp MIL Abandó forçós del terreny ocupat.

3 retirada de les aigües Moviment de descens de l’aigua de la marea, d’una riuada, etc.

2 Retirança, semblança.

->retiradament

■retiradament

[de retirat]

adv Amagadament, d’una manera apartada.

->retirament

■retirament

[de retirar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Acció de retirar.

->retirança

■retirança

[de retirar; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Semblança, entre persones. Aquest noi té una retirança al seu oncle.

->retirar

■retirar

[de tirar; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr 1 Separar o apartar algú o alguna cosa del lloc on havia estat posat. Retirar els seus documents de casa del notari.

2 Recuperar diners traient-los d’allà on hom els havia dipositats. He retirat tots els diners de la caixa.

3 Apartar un bitllet o una moneda de la circulació. Van retirar els bitllets desgastats.

2 pron 1 Sortir d’un lloc. No us he de dir res més: ja podeu retirar-vos.

2 Deixar de prestar servei actiu en una professió. Retirar-se dels negocis, d’un càrrec.

3 Apartar-se del tracte amb la gent o de les amistats. Es retirà del món.

4 esp Retirar-se en un convent.

3 intr Anar a casa, al vespre, per a no sortir-ne fins a l’endemà. A quina hora retires, habitualment?

4 tr 1 Tirar endarrere, enretirar. Va retirar la mà que ja li havia allargat.

2 fig Retirar l’amistat a algú, la confiança.

5 pron 1 Tornar endarrere, enretirar-se. El boxador es va retirar un xic en veure que el seu oponent era molt agressiu.

2 Minvar. L’aigua de la riuada ja comença a retirar-se.

6 tr GRÀF 1 Imprimir la segona cara d’un full imprès per l’altra cara.

2 Tornar a tirar amb una tinta diferent un full que ja en té alguna altra d’impresa.

7 intr Assemblar-se, entre persones. Aquest noi retira molt a son avi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retirar

GERUNDI: retirant

PARTICIPI: retirat, retirada, retirats, retirades

INDICATIU PRESENT: retiro, retires, retira, retirem, retireu, retiren

INDICATIU IMPERFET: retirava, retiraves, retirava, retiràvem, retiràveu, retiraven

INDICATIU PASSAT: retirí, retirares, retirà, retiràrem, retiràreu, retiraren

INDICATIU FUTUR: retiraré, retiraràs, retirarà, retirarem, retirareu, retiraran

INDICATIU CONDICIONAL: retiraria, retiraries, retiraria, retiraríem, retiraríeu, retirarien

SUBJUNTIU PRESENT: retiri, retiris, retiri, retirem, retireu, retirin

SUBJUNTIU IMPERFET: retirés, retiressis, retirés, retiréssim, retiréssiu, retiressin

IMPERATIU: retira, retiri, retirem, retireu, retirin

->retirat

■retirat -ada

[de retirar]

adj 1 Distant, allunyat.

2 Dit d’un lloc allunyat del tràngol d’una ciutat, etc.

3 1 Dit de la persona que ha deixat de prestar servei actiu en una professió.

2 Dit del militar que passa a la reserva, però manté encara alguns drets en el cos.

->retiratge

■retiratge

[de retirar]

m GRÀF 1 Acció de retirar;

2 l’efecte.

->retoc

■retoc

[de retocar; 1a FONT: s. XV]

m 1 Cadascuna de les esmenes que hom fa en retocar una obra. Fer retocs en un vestit.

2 FOTOG i GRÀF Cadascuna de les modificacions a les quals hom sotmet els clixés per tal de corregir els defectes de l’original.

->retocador

■retocador -a

[de retocar]

m i f Persona que fa retocs, especialment en fotografies.

->retocament

■retocament

[de retocar]

m 1 Acció de retocar;

2 l’efecte.

->retocar

■retocar

[de tocar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 1 Tocar de nou.

2 Tocar repetidament. Retocava una vegada i una altra aquell objecte misteriós.

2 1 Esmenar, refer, certes parts d’una obra per fer-la més perfecta, per llevar-li algun defecte, per canviar-ne algun detall, etc. Has de retocar l’informe: és massa espès. Retocar un quadre, una escultura.

2 FOTOG i GRÀF Efectuar un retoc o retocs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retocar

GERUNDI: retocant

PARTICIPI: retocat, retocada, retocats, retocades

INDICATIU PRESENT: retoco, retoques, retoca, retoquem, retoqueu, retoquen

INDICATIU IMPERFET: retocava, retocaves, retocava, retocàvem, retocàveu, retocaven

INDICATIU PASSAT: retoquí, retocares, retocà, retocàrem, retocàreu, retocaren

INDICATIU FUTUR: retocaré, retocaràs, retocarà, retocarem, retocareu, retocaran

INDICATIU CONDICIONAL: retocaria, retocaries, retocaria, retocaríem, retocaríeu, retocarien

SUBJUNTIU PRESENT: retoqui, retoquis, retoqui, retoquem, retoqueu, retoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: retoqués, retoquessis, retoqués, retoquéssim, retoquéssiu, retoquessin

IMPERATIU: retoca, retoqui, retoquem, retoqueu, retoquin

->rètol

■rètol

[de l’ant. ròtol ‘document de paper enrotllat’, del ll. rotŭlus, forma masculina de rotŭla, dimin. de rota ‘roda’, d’on es derivà rotolar, dissimilat en retolar, que influí en ròtol i el canvià en rètol; 1a FONT: 1541]

m 1 Inscripció que, posada en un lloc ben visible, assenyala al públic l’entrada d’un establiment, un carrer, etc.

2 Cartell anunciador de venda o lloguer d’un pis, d’un establiment, etc., que hom col·loca a la porta o als balcons.

3 Etiqueta posada a un objecte, al peu d’un quadre o d’una peça de museu, etc.

->retolació

■retolació

Part. sil.: re_to_la_ci_ó

[de retolar]

f 1 Acció de retolar;

2 l’efecte.

->retolador

■retolador -a

[de retolar]

1 adj Que retola.

2 m i f Persona que es dedica a fer rètols.

3 f Eina manual o semimecànica que produeix, fotogràficament, texts de rètols.

4 m OFICINA Estri manual emprat per a escriure, proveït d’un dipòsit constituït per una matèria absorbent amarada de tinta, en contacte amb una punta de fibra tèxtil.

->retolament

■retolament

[de retolar]

m Acció de retolar.

->retolar

■retolar

[v. rètol; 1a FONT: c. 1680]

v tr 1 Posar un rètol o rètols allí on calgui. Retolar un centre de convencions.

2 1 Escriure, especialment a mà, el text d’un rètol o de rètols. Ella ha retolat les ofertes.

2 màquina de retolar OFIC Aparell manual que marca signes diversos, principalment lletres, números, etc., en relleu sobre una cinta adhesiva generalment de plàstic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retolar

GERUNDI: retolant

PARTICIPI: retolat, retolada, retolats, retolades

INDICATIU PRESENT: retolo, retoles, retola, retolem, retoleu, retolen

INDICATIU IMPERFET: retolava, retolaves, retolava, retolàvem, retolàveu, retolaven

INDICATIU PASSAT: retolí, retolares, retolà, retolàrem, retolàreu, retolaren

INDICATIU FUTUR: retolaré, retolaràs, retolarà, retolarem, retolareu, retolaran

INDICATIU CONDICIONAL: retolaria, retolaries, retolaria, retolaríem, retolaríeu, retolarien

SUBJUNTIU PRESENT: retoli, retolis, retoli, retolem, retoleu, retolin

SUBJUNTIU IMPERFET: retolés, retolessis, retolés, retoléssim, retoléssiu, retolessin

IMPERATIU: retola, retoli, retolem, retoleu, retolin

->retolista

■retolista

[de rètol]

m i f OFIC 1 Persona especialitzada a retolar capçaleres, títols, etc., especialment si han d’ésser reproduïts per algun procediment d’impressió.

2 Persona que fa rètols.

->retomb

■retomb

[de re- i tomb]

m Recolzada molt pronunciada d’un camí, d’un riu, etc. Després de la baixada hi havia un retomb molt perillós.

->retondre

■retondre

[de tondre]

v tr Tondre de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retondre

GERUNDI: retonent

PARTICIPI: retós, retosa, retosos, retoses

INDICATIU PRESENT: retonc, retons, reton, retonem, retoneu, retonen

INDICATIU IMPERFET: retonia, retonies, retonia, retoníem, retoníeu, retonien

INDICATIU PASSAT: retonguí, retongueres, retongué, retonguérem, retonguéreu, retongueren

INDICATIU FUTUR: retondré, retondràs, retondrà, retondrem, retondreu, retondran

INDICATIU CONDICIONAL: retondria, retondries, retondria, retondríem, retondríeu, retondrien

SUBJUNTIU PRESENT: retongui, retonguis, retongui, retonguem, retongueu, retonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: retongués, retonguessis, retongués, retonguéssim, retonguéssiu, retonguessin

IMPERATIU: reton, retongui, retonguem, retoneu, retonguin

->retop

■retop

[de retopar]

m 1 Retopada.

2 de retop loc adv 1 Després de topar. La pedra el va ferir de retop.

2 fig Això perjudicarà el meu soci i, de retop, a mi.

3 no tenir (una cosa) retop Ésser irrebatible, no tenir rèplica possible.

->retopada

■retopada

[de retopar]

f Fet de retopar.

->retopar

■retopar

[de topar]

v intr Topar amb una cosa un cos que ve de topar amb una altra. La bola de billar retopà amb l’altra bola després de rebotar a la paret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retopar

GERUNDI: retopant

PARTICIPI: retopat, retopada, retopats, retopades

INDICATIU PRESENT: retopo, retopes, retopa, retopem, retopeu, retopen

INDICATIU IMPERFET: retopava, retopaves, retopava, retopàvem, retopàveu, retopaven

INDICATIU PASSAT: retopí, retopares, retopà, retopàrem, retopàreu, retoparen

INDICATIU FUTUR: retoparé, retoparàs, retoparà, retoparem, retopareu, retoparan

INDICATIU CONDICIONAL: retoparia, retoparies, retoparia, retoparíem, retoparíeu, retoparien

SUBJUNTIU PRESENT: retopi, retopis, retopi, retopem, retopeu, retopin

SUBJUNTIU IMPERFET: retopés, retopessis, retopés, retopéssim, retopéssiu, retopessin

IMPERATIU: retopa, retopi, retopem, retopeu, retopin

->retor

retor

m ORNIT Ànec d’ulls grocs mascle.

->rètor

■rètor

m 1 HIST A la Grècia antiga, nom amb què eren designats els oradors i mestres d’eloqüència.

2 RET Retòric.

->retorçar

■retorçar

[de retòrcer; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

v tr Retòrcer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retorçar

GERUNDI: retorçant

PARTICIPI: retorçat, retorçada, retorçats, retorçades

INDICATIU PRESENT: retorço, retorces, retorça, retorcem, retorceu, retorcen

INDICATIU IMPERFET: retorçava, retorçaves, retorçava, retorçàvem, retorçàveu, retorçaven

INDICATIU PASSAT: retorcí, retorçares, retorçà, retorçàrem, retorçàreu, retorçaren

INDICATIU FUTUR: retorçaré, retorçaràs, retorçarà, retorçarem, retorçareu, retorçaran

INDICATIU CONDICIONAL: retorçaria, retorçaries, retorçaria, retorçaríem, retorçaríeu, retorçarien

SUBJUNTIU PRESENT: retorci, retorcis, retorci, retorcem, retorceu, retorcin

SUBJUNTIU IMPERFET: retorcés, retorcessis, retorcés, retorcéssim, retorcéssiu, retorcessin

IMPERATIU: retorça, retorci, retorcem, retorceu, retorcin

->retorcedor

■retorcedor -a

[de retòrcer; 1a FONT: 1696, DLac.]

TÈXT 1 m i f Persona que treballa en la feina de retòrcer.

2 f 1 Màquina de retòrcer.

2 Selfactina o contínua de retòrcer, que es diferencia de les de filar perquè, en lloc del tren d’estiratge, té un mecanisme de cilindres que lliura sense estiratge dos o més fils que són retorts pels fusos.

->retòrcer

■retòrcer

[de tòrcer; 1a FONT: 1371]

v tr 1 Tòrcer en excés. Retorcia el verduc fins que el va trencar.

2 TÈXT 1 Reunir i tòrcer junts dos filats o més.

2 retòrcer en moll Retòrcer fent passar el fil per un dipòsit d’aigua disposat entre les bobines i els corrons ratllats de les màquines contínues.

3 retòrcer en sec Retòrcer.

3 LÒG Retorquir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retòrcer

GERUNDI: retorcent

PARTICIPI: retorçut, retorçuda, retorçuts, retorçudes

INDICATIU PRESENT: retorço, retorces, retorç, retorcem, retorceu, retorcen

INDICATIU IMPERFET: retorcia, retorcies, retorcia, retorcíem, retorcíeu, retorcien

INDICATIU PASSAT: retorcí, retorceres, retorcé, retorcérem, retorcéreu, retorceren

INDICATIU FUTUR: retorceré, retorceràs, retorcerà, retorcerem, retorcereu, retorceran

INDICATIU CONDICIONAL: retorceria, retorceries, retorceria, retorceríem, retorceríeu, retorcerien

SUBJUNTIU PRESENT: retorci, retorcis, retorci, retorcem, retorceu, retorcin

SUBJUNTIU IMPERFET: retorcés, retorcessis, retorcés, retorcéssim, retorcéssiu, retorcessin

IMPERATIU: retorç, retorci, retorcem, retorceu, retorcin

->retorciment

■retorciment

[de retòrcer]

m 1 1 Acció de retòrcer;

2 l’efecte.

2 TÈXT Operació de retòrcer.

->retorçó

■retorçó

[de retòrcer; 1a FONT: 1915, DAg.]

m 1 Retorciment.

2 esp PAT Cargolament de ventre, torçó.

->retòric

■retòric -a

[del ll. rhetorĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. rhētorikós, íd., der. de rhḗtōr ‘orador’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

RET 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la retòrica. Art retòrica. Escola retòrica. Tradició retòrica.

2 Dit de tot allò que és conforme a les ensenyances de la retòrica i a l’ús dels rètors.

3 Dit de qualsevol expressió que, allunyant-se de l’ús gramatical més obvi, mira d’obtenir un efecte particular sobre l’ànim de l’auditor o del lector. Figura retòrica.

2 m i f Persona versada en retòrica, mestre de retòrica.

->retòrica

■retòrica

f 1 RET Art de l’eloqüència, de l’expressió oral i escrita, fixada d’acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s’enriquiren en la tradició successiva.

2 1 desp Manera de parlar o d’escriure ampul·losa i buida, artificialment elegant, que té en compte només els efectes exteriors, sense un sentiment seriós, convicció artística o moral, etc.

2 Abundància de paraules, sobretot quan són fora de lloc o enganyadores.

3 pl Raons que no són del cas. No em vinguis amb retòriques.

->retòricament

■retòricament

[de retòric]

adv Segons les regles de la retòrica.

->retoricisme

■retoricisme

[de retòric]

m Excés de retòrica.

->retorn

■retorn

[de retornar; 1a FONT: 1352]

m 1 1 Acció de retornar.

2 esp Acció de tornar al lloc d’on hom havia partit, tornada.

3 AUTOM Circuit o línia que introdueix la retroacció en un servosistema.

4 ELECTROT Línia, conductor, etc., pel qual el corrent retorna al lloc d’origen (generador, transformador, etc.) del circuit.

5 MAR Bossell fixat a un punt adequat per a canviar la direcció en què llavora un cap.

6 OFIC Cadascun dels extrems de la ferradura.

7 TECNOL Retrocés, tornada enrere d’una peça, etc., canvi molt gran en la direcció d’un corrent, etc.

8 TÈXT Resultat de retornar un dibuix, un lligat, un passat.

2 1 Restitució, devolució.

2 en retorn En compensació.

3 1 obs Acció de repetir una cosa, d’esdevenir-se de nou.

2 AGR Terreny de restoble.

3 POÈTICA Cadascun dels versos que es van afegint a una corranda de dansa cada vegada que es repeteix el seu cant.

4 RAM Anyell nascut de la segona cria d’una ovella dins el mateix any.

->retornador

■retornador -a

[de retornar]

1 adj 1 Que retorna.

2 esp Que fa recobrar els sentits.

2 adj i m FARM Dit del medicament que estimula l’activitat cardíaca augmentant l’afluència de sang al cervell en els casos de lipotímia.

->retornament

■retornament

[de retornar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de retornar.

2 esp Acció de fer recobrar els sentits.

->retornar

■retornar

[de tornar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Restituir, tornar, una cosa. Us retorno els llibres que em vau deixar.

2 tr 1 Fer recobrar els sentits a algú. Va tenir una basca i no el podíem retornar amb res.

2 abs Aquesta olor retorna.

3 p ext Retornar l’ànim, els esperits, a algú.

3 intr Anar del lloc on hom ha anat al punt de partida, tornar. Finalment, va retornar al seu país d’origen.

4 tr TÈXT En teoria de teixits, reproduir un dibuix, un lligat o un passat en direcció contrària a la que hom havia seguit abans.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retornar

GERUNDI: retornant

PARTICIPI: retornat, retornada, retornats, retornades

INDICATIU PRESENT: retorno, retornes, retorna, retornem, retorneu, retornen

INDICATIU IMPERFET: retornava, retornaves, retornava, retornàvem, retornàveu, retornaven

INDICATIU PASSAT: retorní, retornares, retornà, retornàrem, retornàreu, retornaren

INDICATIU FUTUR: retornaré, retornaràs, retornarà, retornarem, retornareu, retornaran

INDICATIU CONDICIONAL: retornaria, retornaries, retornaria, retornaríem, retornaríeu, retornarien

SUBJUNTIU PRESENT: retorni, retornis, retorni, retornem, retorneu, retornin

SUBJUNTIU IMPERFET: retornés, retornessis, retornés, retornéssim, retornéssiu, retornessin

IMPERATIU: retorna, retorni, retornem, retorneu, retornin

->retoromànic

■retoromànic -a

1 adj Relatiu o pertanyent al retoromànic.

2 m LING Conjunt de dialectes romànics constituït per tres blocs dialectals que s’estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtica: el retoromànic occidental o rètic, el ladí o dolomític i el friülà.

->retorquir

■retorquir

[del ll. retorquēre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr LÒG Dirigir, fer valer, un argument, un raonament, contra el mateix que l’ha fet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retorquir

GERUNDI: retorquint

PARTICIPI: retorquit, retorquida, retorquits, retorquides

INDICATIU PRESENT: retorqueixo, retorqueixes, retorqueix, retorquim, retorquiu, retorqueixen

INDICATIU IMPERFET: retorquia, retorquies, retorquia, retorquíem, retorquíeu, retorquien

INDICATIU PASSAT: retorquí, retorquires, retorquí, retorquírem, retorquíreu, retorquiren

INDICATIU FUTUR: retorquiré, retorquiràs, retorquirà, retorquirem, retorquireu, retorquiran

INDICATIU CONDICIONAL: retorquiria, retorquiries, retorquiria, retorquiríem, retorquiríeu, retorquirien

SUBJUNTIU PRESENT: retorqueixi, retorqueixis, retorqueixi, retorquim, retorquiu, retorqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: retorquís, retorquissis, retorquís, retorquíssim, retorquíssiu, retorquissin

IMPERATIU: retorqueix, retorqueixi, retorquim, retorquiu, retorqueixin

->retorsió

■retorsió

Part. sil.: re_tor_si_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. retorsus (o retortus), -a, -um, part. de retorquēre ‘retòrcer’]

f 1 Acció de retorquir.

2 DR INTERN Acció mitjançant la qual un estat contesta d’una manera semblant a una manca de consideració o d’equitat d’un altre estat.

3 TÈXT 1 Torsió del conjunt de dos o més fils que ja tenen una torsió individual.

2 Nombre de voltes de retorsió per unitat de longitud d’un fil retort.

->retorsiu

■retorsiu -iva

Part. sil.: re_tor_siu

[v. retorsió; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que retorqueix.

->retort

■retort -a

[de retòrcer; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Dit del qui, en els seus afers, va al seu objecte no de dret i obertament, sinó seguint hàbilment camins més o menys tortuosos.

2 adj BOT contort 1 2.

3 m TÈXT 1 Fil retort.

2 Teixit de cotó blanquejat, amb lligat de plana, en el qual tant l’ordit com la trama són fils de dos caps retorçuts, emprats per a confeccionar roba interior de gran resistència.

->retorta

■retorta

[de retòrcer; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 QUÍM Matràs de vidre, gres o metall, de fons rodó, de coll llarg, afuat i corbat cap avall.

2 1 MAR Redorta per a lligar els troncs d’un rai.

2 TÈXT Teixit fort de lli, poc blanquejat, emprat en la confecció de jocs de llit, de vestits d’home, etc.

->retortilló

■retortilló

[de retòrcer]

m PAT Retorçó, cargolament de ventre.

->retoteliosi

retoteliosi

Part. sil.: re_to_te_li_o_si

f PAT Reticulosi.

->retracció

■retracció

Part. sil.: re_trac_ci_ó

[del ll. retractio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de retreure o retractar, de reduir-se per contracció;

2 l’efecte.

2 PAT Encongiment, reducció del volum d’una estructura anatòmica (en particular un múscul) i deformitat que en resulta.

3 PLÀST Termoretracció, encongiment d’un film o d’una làmina de material plàstic per efecte de la calor.

->retractabilitat

■retractabilitat

[de retractable]

f Qualitat de retractable.

->retractable

■retractable

[de retractar]

adj 1 Que pot ésser retractat.

2 PLÀST i EMBAL Termoretractable.

->retractació

■retractació

Part. sil.: re_trac_ta_ci_ó

[del ll. retractatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Acció de retractar o de retractar-se.

2 1 Acte pel qual algú es desdiu per escrit o verbalment d’allò que abans havia afirmat o sostingut.

2 DR Acte pel qual hom retira el consentiment o l’aprovació a una oferta o proposta.

3 DR PROC Declaració que una confessió prèvia és inexacta, falsa o feta per coacció.

->retractar

■retractar

[del ll. retractare, íd.; 1a FONT: 1472]

v 1 1 tr Retirar formalment allò que hom ha dit o escrit. Retractar algú els seus errors.

2 pron Retractar-se algú d’allò que havia dit.

2 tr Retreure, tirar endarrere o endins contraient. El gat retracta les urpes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retractar

GERUNDI: retractant

PARTICIPI: retractat, retractada, retractats, retractades

INDICATIU PRESENT: retracto, retractes, retracta, retractem, retracteu, retracten

INDICATIU IMPERFET: retractava, retractaves, retractava, retractàvem, retractàveu, retractaven

INDICATIU PASSAT: retractí, retractares, retractà, retractàrem, retractàreu, retractaren

INDICATIU FUTUR: retractaré, retractaràs, retractarà, retractarem, retractareu, retractaran

INDICATIU CONDICIONAL: retractaria, retractaries, retractaria, retractaríem, retractaríeu, retractarien

SUBJUNTIU PRESENT: retracti, retractis, retracti, retractem, retracteu, retractin

SUBJUNTIU IMPERFET: retractés, retractessis, retractés, retractéssim, retractéssiu, retractessin

IMPERATIU: retracta, retracti, retractem, retracteu, retractin

->retracte

■retracte

[del ll. td. retractus, -us ‘acció de tirar enrere’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 DR CIV Dret d’adquisició preferent que correspon a una persona sobre una cosa venuda, en les mateixes condicions (preu, terminis, etc.) del contracte de compravenda efectuat.

2 MAT Conjunt tancat que és imatge per una aplicació contínua d’un conjunt més ampli que el conté en un espai topològic.

->retràctil

■retràctil

[formació culta analògica sobre la base de retracte (v. contràctil)]

adj 1 ANAT ANIM i FISIOL ANIM 1 Que pot retreure’s o escurçar-se.

2 Dit de l’òrgan o de la part d’un òrgan capaç d’ésser tirat endarrere o endins i restar amagat. Les ungles dels gats són retràctils.

2 PLÀST i EMBAL Termoretractable.

3 TECNOL Dit dels mecanismes articulats que poden ésser retrets i restar amagats a la vista en una cavitat adequada, mentre no han d’ésser emprats, com els trens d’aterratge de molts avions.

->retractilació

retractilació

Part. sil.: re_trac_ti_la_ci_ó

f EMBAL Operació que consisteix a escalfar momentàniament la pel·lícula plàstica termoretractable que embolcalla un objecte per tal que en encongir-se s’hi adapti perfectament.

->retractilar

■retractilar

v tr Embolicar (un objecte) per retractilació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retractilar

GERUNDI: retractilant

PARTICIPI: retractilat, retractilada, retractilats, retractilades

INDICATIU PRESENT: retractilo, retractiles, retractila, retractilem, retractileu, retractilen

INDICATIU IMPERFET: retractilava, retractilaves, retractilava, retractilàvem, retractilàveu, retractilaven

INDICATIU PASSAT: retractilí, retractilares, retractilà, retractilàrem, retractilàreu, retractilaren

INDICATIU FUTUR: retractilaré, retractilaràs, retractilarà, retractilarem, retractilareu, retractilaran

INDICATIU CONDICIONAL: retractilaria, retractilaries, retractilaria, retractilaríem, retractilaríeu, retractilarien

SUBJUNTIU PRESENT: retractili, retractilis, retractili, retractilem, retractileu, retractilin

SUBJUNTIU IMPERFET: retractilés, retractilessis, retractilés, retractiléssim, retractiléssiu, retractilessin

IMPERATIU: retractila, retractili, retractilem, retractileu, retractilin

->retractilitat

■retractilitat

[de retràctil]

f 1 Qualitat de retràctil.

2 FISIOL Propietat que tenen determinades estructures orgàniques de reduir parcialment llurs dimensions en resposta a uns estímuls determinats.

->retractor

■retractor -a

[de retractar]

adj 1 Que retracta, que retreu.

2 múscul retractor ANAT ANIM 1 Cadascun dels músculs que, en nombre d’un o dos, tanca, en contreure’s, la closca dels mol·luscs lamel·libranquis. Hom també els anomena músculs adductors.

2 En molts vertebrats, múscul que fa moure l’ull.

->retraduir

■retraduir

Part. sil.: re_tra_du_ir

v tr Traduir de nou a la llengua original (un text ja traduït d’aquella llengua).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retraduir

GERUNDI: retraduint

PARTICIPI: retraduït, retraduïda, retraduïts, retraduïdes

INDICATIU PRESENT: retradueixo, retradueixes, retradueix, retraduïm, retraduïu, retradueixen

INDICATIU IMPERFET: retraduïa, retraduïes, retraduïa, retraduíem, retraduíeu, retraduïen

INDICATIU PASSAT: retraduí, retraduïres, retraduí, retraduírem, retraduíreu, retraduïren

INDICATIU FUTUR: retraduiré, retraduiràs, retraduirà, retraduirem, retraduireu, retraduiran

INDICATIU CONDICIONAL: retraduiria, retraduiries, retraduiria, retraduiríem, retraduiríeu, retraduirien

SUBJUNTIU PRESENT: retradueixi, retradueixis, retradueixi, retraduïm, retraduïu, retradueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: retraduís, retraduïssis, retraduís, retraduíssim, retraduíssiu, retraduïssin

IMPERATIU: retradueix, retradueixi, retraduïm, retraduïu, retradueixin

->retraïment

■retraïment

Part. sil.: re_tra_ï_ment

[de retraure; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Acció de retreure’s;

2 l’efecte.

->retranca

■retranca

[variant de retranga]

f 1 Retranga.

2 pl dial Elàstics.

->retranga

■retranga

[contraccció de rere i tranca, cat. ant. reretranga; 1a FONT: 1313]

f Rabasta.

->retransmetre

■retransmetre

[de transmetre; 1a FONT: s. XIII]

v tr TELECOM Difondre una emissora les emissions procedents d’una altra estació, tornar a transmetre una emissió procedent d’un altre lloc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retransmetre

GERUNDI: retransmetent

PARTICIPI: retransmès, retransmesa, retransmesos, retransmeses

INDICATIU PRESENT: retransmeto, retransmets, retransmet, retransmetem, retransmeteu, retransmeten

INDICATIU IMPERFET: retransmetia, retransmeties, retransmetia, retransmetíem, retransmetíeu, retransmetien

INDICATIU PASSAT: retransmetí, retransmeteres, retransmeté, retransmetérem, retransmetéreu, retransmeteren

INDICATIU FUTUR: retransmetré, retransmetràs, retransmetrà, retransmetrem, retransmetreu, retransmetran

INDICATIU CONDICIONAL: retransmetria, retransmetries, retransmetria, retransmetríem, retransmetríeu, retransmetrien

SUBJUNTIU PRESENT: retransmeti, retransmetis, retransmeti, retransmetem, retransmeteu, retransmetin

SUBJUNTIU IMPERFET: retransmetés, retransmetessis, retransmetés, retransmetéssim, retransmetéssiu, retransmetessin

IMPERATIU: retransmet, retransmeti, retransmetem, retransmeteu, retransmetin

->retransmissió

■retransmissió

Part. sil.: re_trans_mis_si_ó

[de retransmetre]

f TELECOM 1 Acció de retransmetre;

2 l’efecte.

->retransmissor

■retransmissor -a

[de retransmetre]

TELECOM 1 adj Que retransmet.

2 m Repetidor.

->retrat

■retrat

[de l’it. ritratto, íd., part. de ritrarre ‘tirar enrere; retratar’, ll. retrahĕre, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 ART Representació d’una persona o un animal mitjançant la pintura, el dibuix, el gravat o la fotografia.

2 fig Persona molt semblant a una altra. Aquesta nena és el retrat de sa mare.

3 1 Descripció molt precisa o exacta d’una persona, d’una cosa. Amb poques paraules ens n’heu fet el retrat.

2 retrat literari LIT Descripció dels trets exteriors i dels costums i trets morals d’una persona.

->retratable

■retratable

[de retratar]

adj Susceptible d’ésser retratat.

->retratador

■retratador -a

[de retratar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que retrata.

->retratar

■retratar

[de retrat; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 1 Fer el retrat d’algú. Aquest pintor retratà el meu avi. El periodista és especialista a retratar la gent del carrer.

2 màquina de retratar pop FOTOG Càmera fotogràfica.

2 fig Mostrar clarament com és algú o alguna cosa. Això que ha dit el retrata.

3 fig Descriure exactament. Amb la teva exposició has retratat la situació en què es troba aquesta gent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retratar

GERUNDI: retratant

PARTICIPI: retratat, retratada, retratats, retratades

INDICATIU PRESENT: retrato, retrates, retrata, retratem, retrateu, retraten

INDICATIU IMPERFET: retratava, retrataves, retratava, retratàvem, retratàveu, retrataven

INDICATIU PASSAT: retratí, retratares, retratà, retratàrem, retratàreu, retrataren

INDICATIU FUTUR: retrataré, retrataràs, retratarà, retratarem, retratareu, retrataran

INDICATIU CONDICIONAL: retrataria, retrataries, retrataria, retrataríem, retrataríeu, retratarien

SUBJUNTIU PRESENT: retrati, retratis, retrati, retratem, retrateu, retratin

SUBJUNTIU IMPERFET: retratés, retratessis, retratés, retratéssim, retratéssiu, retratessin

IMPERATIU: retrata, retrati, retratem, retrateu, retratin

->retratista

■retratista

[de retrat; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f 1 Persona que es dedica a retratar.

2 esp ART Artista que conrea el retrat.

->retraure

■retraure

Part. sil.: re_trau_re

[del ll. retrahĕre ‘tirar enrere’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v [p p retret -a] tr Retreure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retraure

GERUNDI: retraient

PARTICIPI: retret, retreta, retrets, retretes

INDICATIU PRESENT: retrac, retraus, retrau, retraiem, retraieu, retrauen

INDICATIU IMPERFET: retreia, retreies, retreia, retrèiem, retrèieu, retreien

INDICATIU PASSAT: retraguí, retragueres, retragué, retraguérem, retraguéreu, retragueren

INDICATIU FUTUR: retrauré, retrauràs, retraurà, retraurem, retraureu, retrauran

INDICATIU CONDICIONAL: retrauria, retrauries, retrauria, retrauríem, retrauríeu, retraurien

SUBJUNTIU PRESENT: retragui, retraguis, retragui, retraguem, retragueu, retraguin

SUBJUNTIU IMPERFET: retragués, retraguessis, retragués, retraguéssim, retraguéssiu, retraguessin

IMPERATIU: retrau, retragui, retraguem, retraieu, retraguin

->retre

■retre

[del ll. rĕddĕre ‘tornar, lliurar’, der. de dare ‘donar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 tr 1 Restituir, tornar a algú allò de què havia estat desposseït. Retre tot el que ha pres. Retre la salut a un paralític. Retre la vista a un orb.

2 Tornar a algú una cosa en bescanvi. Retre bé per mal.

3 Donar a algú allò que li és degut. Retre culte a Déu.

4 retre armes MIL Rendir armes en senyal de respecte, de submissió.

5 retre compte de (alguna cosa) Fer-ne la relació exacta.

2 1 tr Donar un profit, una utilitat, un fruit, donar de si, rendir. Aquest impost ret anualment tres milions d’euros.

2 abs Aquest negoci no ret.

3 intr Donar de si. Aquest llegum ret molt quan es cou.

3 1 tr Cedir, lliurar, allò que hom no pot sinó cedir o lliurar, rendir. Retre una plaça a l’enemic. Retre l’ànima a Déu.

2 pron Els assetjats es van haver de retre. Retre’s a l’enemic. El meu cor s’ha retut als seus encants.

4 pacte de retre DR CIV Pacte en el qual un dels contractants es reserva el dret d’obligar l’altre que torni enrere en allò convingut, o sigui, que quedin les coses en el mateix estat com estaven abans del contracte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retre

GERUNDI: retent

PARTICIPI: retut, retuda, retuts, retudes

INDICATIU PRESENT: reto, rets, ret, retem, reteu, reten

INDICATIU IMPERFET: retia, reties, retia, retíem, retíeu, retien

INDICATIU PASSAT: retí, reteres, reté, retérem, retéreu, reteren

INDICATIU FUTUR: retré, retràs, retrà, retrem, retreu, retran

INDICATIU CONDICIONAL: retria, retries, retria, retríem, retríeu, retrien

SUBJUNTIU PRESENT: reti, retis, reti, retem, reteu, retin

SUBJUNTIU IMPERFET: retés, retessis, retés, retéssim, retéssiu, retessin

IMPERATIU: ret, reti, retem, reteu, retin

->retreballar

■retreballar

v tr GEOL Ressedimentar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retreballar

GERUNDI: retreballant

PARTICIPI: retreballat, retreballada, retreballats, retreballades

INDICATIU PRESENT: retreballo, retreballes, retreballa, retreballem, retreballeu, retreballen

INDICATIU IMPERFET: retreballava, retreballaves, retreballava, retreballàvem, retreballàveu, retreballaven

INDICATIU PASSAT: retreballí, retreballares, retreballà, retreballàrem, retreballàreu, retreballaren

INDICATIU FUTUR: retreballaré, retreballaràs, retreballarà, retreballarem, retreballareu, retreballaran

INDICATIU CONDICIONAL: retreballaria, retreballaries, retreballaria, retreballaríem, retreballaríeu, retreballarien

SUBJUNTIU PRESENT: retreballi, retreballis, retreballi, retreballem, retreballeu, retreballin

SUBJUNTIU IMPERFET: retreballés, retreballessis, retreballés, retreballéssim, retreballéssiu, retreballessin

IMPERATIU: retreballa, retreballi, retreballem, retreballeu, retreballin

->retret¹

■retret¹

[v. retret²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Acció de retreure, d’esmentar o recordar quelcom que hom vol que sigui recordat.

2 esp Acció de retreure de paraula coses de menyspreu o d’humiliació per a algú; reprotxe. No em facis retret d’aquestes coses: no cal parlar-ne més.

3 Déu no m’ho tingui en retret Frase que hom diu després de dir-ne una altra que pot semblar vanaglòria.

2 obs En una casa, petita peça retirada destinada a diferents usos.

->retret²

■retret² -a

[de retreure; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Dit d’una persona poc comunicativa.

2 HERÀLD Dit del pal, la banda o la barra que, sortint de la part superior o inferior de l’escut, no toquen la part oposada i acaben a poca distància de la part inicial.

->retreta

■retreta

[del fr. retraite, íd., que passà també al cast. retreta, o potser del cast]

f ORG MIL 1 Acció de retirar-se la tropa a la caserna o a l’allotjament per reposar.

2 retreta militar Festa nocturna en la qual recorren els carrers tropes amb fanals, torxes i música.

3 toc de retreta Tocada de corneta indicadora de l’hora de retreta.

->retretament

■retretament

[de retret²]

adv D’una manera retreta.

->retreure

■retreure

Part. sil.: re_treu_re

[variant més moderna de retraure]

[p p retret -a] v 1 tr 1 Recordar, esmentar, quelcom que hom vol que es recordi o que es tingui en consideració. Si et fa un servei, te’l retreu a cada moment.

2 Esmentar els defectes o mancaments d’algú o els favors a què no ha correspost. Vaig fer mal fet, però no cal que m’ho retreguis tant.

2 1 tr Tirar endarrere o endins contraient; retractar. El gat retreu les urpes. Retreure la llengua.

2 pron Sofrir retracció. Les banyes dels cargols es retreuen si hom les toca.

3 tr Dissuadir, fer que algú no faci allò que pensava fer. Ningú no el podia retreure d’aquells actes heroics.

4 pron fig 1 Refugiar-se en algun lloc, retirar-se, aïllar-se. Es va retreure perquè se sentia desenganyat del món.

2 Cessar d’intervenir en alguna cosa. La discussió es complicava i per això em vaig retreure.

3 esp Allunyar-se temporalment un membre o un partit, un grup, etc., de les seves activitats o funcions polítiques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retreure

GERUNDI: retraient

PARTICIPI: retret, retreta, retrets, retretes

INDICATIU PRESENT: retrec, retreus, retreu, retraiem, retraieu, retreuen

INDICATIU IMPERFET: retreia, retreies, retreia, retrèiem, retrèieu, retreien

INDICATIU PASSAT: retraguí, retragueres, retragué, retraguérem, retraguéreu, retragueren

INDICATIU FUTUR: retrauré, retrauràs, retraurà, retraurem, retraureu, retrauran

INDICATIU CONDICIONAL: retrauria, retrauries, retrauria, retrauríem, retrauríeu, retraurien

SUBJUNTIU PRESENT: retregui, retreguis, retregui, retraguem, retragueu, retreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: retragués, retraguessis, retragués, retraguéssim, retraguéssiu, retraguessin

IMPERATIU: retreu, retregui, retraguem, retraieu, retreguin

->retria

■retria

Part. sil.: re_tri_a

[de retriar]

f Acció de retriar.

->retriar

■retriar

Part. sil.: re_tri_ar

[de triar; 1a FONT: 1653]

v tr 1 Tornar a fer una tria d’una cosa ja triada.

2 Triar amb molta atenció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retriar

GERUNDI: retriant

PARTICIPI: retriat, retriada, retriats, retriades

INDICATIU PRESENT: retrio, retries, retria, retriem, retrieu, retrien

INDICATIU IMPERFET: retriava, retriaves, retriava, retriàvem, retriàveu, retriaven

INDICATIU PASSAT: retrií, retriares, retrià, retriàrem, retriàreu, retriaren

INDICATIU FUTUR: retriaré, retriaràs, retriarà, retriarem, retriareu, retriaran

INDICATIU CONDICIONAL: retriaria, retriaries, retriaria, retriaríem, retriaríeu, retriarien

SUBJUNTIU PRESENT: retriï, retriïs, retriï, retriem, retrieu, retriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: retriés, retriessis, retriés, retriéssim, retriéssiu, retriessin

IMPERATIU: retria, retriï, retriem, retrieu, retriïn

->retribució

■retribució

Part. sil.: re_tri_bu_ci_ó

[del ll. retributio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Curial]

f 1 1 Acció de retribuir;

2 l’efecte.

2 ECON 1 Acció de retribuir, de pagar una prestació.

2 Acció de retribuir els diferents agents econòmics durant un període de temps determinat.

3 Paga d’un servei.

->retribuïble

■retribuïble

Part. sil.: re_tri_bu_ï_ble

[de retribuir]

adj Que pot ésser retribuït.

->retribuïdor

■retribuïdor -a

Part. sil.: re_tri_bu_ï_dor

[de retribuir; 1a FONT: 1445]

adj Que retribueix.

->retribuir

■retribuir

Part. sil.: re_tri_bu_ir

[del ll. retribuĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v tr 1 Pagar un servei, un treball. Retribuir el treball d’algú.

2 Pagar algú per un servei, un treball. Els operaris han estat molt mal retribuïts.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retribuir

GERUNDI: retribuint

PARTICIPI: retribuït, retribuïda, retribuïts, retribuïdes

INDICATIU PRESENT: retribueixo, retribueixes, retribueix, retribuïm, retribuïu, retribueixen

INDICATIU IMPERFET: retribuïa, retribuïes, retribuïa, retribuíem, retribuíeu, retribuïen

INDICATIU PASSAT: retribuí, retribuïres, retribuí, retribuírem, retribuíreu, retribuïren

INDICATIU FUTUR: retribuiré, retribuiràs, retribuirà, retribuirem, retribuireu, retribuiran

INDICATIU CONDICIONAL: retribuiria, retribuiries, retribuiria, retribuiríem, retribuiríeu, retribuirien

SUBJUNTIU PRESENT: retribueixi, retribueixis, retribueixi, retribuïm, retribuïu, retribueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: retribuís, retribuïssis, retribuís, retribuíssim, retribuíssiu, retribuïssin

IMPERATIU: retribueix, retribueixi, retribuïm, retribuïu, retribueixin

->retributiu

■retributiu -iva

Part. sil.: re_tri_bu_tiu

[de retribuir]

adj Que té la virtut de retribuir.

->retriever

retriever^* [rətɾíßəɾ]

m ZOOT 1 [angl ] Raça de gos de caça originària de la Gran Bretanya, especialitzat a recuperar les peces un cop abatudes, de mida gran, constitució forta i bon nedador.

2 golden retriever Raça de gos de caça originària de la gran Bretanya, de constitució robusta i ben proporcionat, de pèl llarg, llis o ondulat, de color daurat o crema.

3 retriever del Labrador Raça de gos de caça originària de la península del Labrador (Canadà), de mida gran, constitució robusta, pit ample i pèl curt i dens de color groguenc, marró o negre.

->retrinxament

■retrinxament

[de retrinxar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de retrinxar.

->retrinxar

■retrinxar

[de trinxar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Trinxar molt, trossejar a bocins petits. La pedra seca ha retrinxat els ceps.

2 Escurçar, fer més escàs. Cada dia retrinxaven una mica la ració de pa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retrinxar

GERUNDI: retrinxant

PARTICIPI: retrinxat, retrinxada, retrinxats, retrinxades

INDICATIU PRESENT: retrinxo, retrinxes, retrinxa, retrinxem, retrinxeu, retrinxen

INDICATIU IMPERFET: retrinxava, retrinxaves, retrinxava, retrinxàvem, retrinxàveu, retrinxaven

INDICATIU PASSAT: retrinxí, retrinxares, retrinxà, retrinxàrem, retrinxàreu, retrinxaren

INDICATIU FUTUR: retrinxaré, retrinxaràs, retrinxarà, retrinxarem, retrinxareu, retrinxaran

INDICATIU CONDICIONAL: retrinxaria, retrinxaries, retrinxaria, retrinxaríem, retrinxaríeu, retrinxarien

SUBJUNTIU PRESENT: retrinxi, retrinxis, retrinxi, retrinxem, retrinxeu, retrinxin

SUBJUNTIU IMPERFET: retrinxés, retrinxessis, retrinxés, retrinxéssim, retrinxéssiu, retrinxessin

IMPERATIU: retrinxa, retrinxi, retrinxem, retrinxeu, retrinxin

->retrinxat

retrinxat -ada

[de retrinxar]

adj 1 Reduït a bocins petits, molt trinxat.

2 HERÀLD Dit de l’escut trinxat una de les divisions del qual ha estat novament trinxada.

->retrò

■retrò

[de retronar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m Ressonància d’un tro o d’un soroll fort com un tro, retrunyiment.

->retro-

■retro-

Forma prefixada de la partícula llatina retro, que significa ‘endarrere’. Ex.: retropulsió, retrocessió.

->retroacció

■retroacció

Part. sil.: re_tro_ac_ci_ó

[de retro- i acció]

f 1 Efecte retroactiu.

2 AUTOM i ELECTRÒN En un sistema qualsevol, acció d’aplicar una fracció de senyal de sortida novament a l’entrada per tal que actuï també sobre el sistema.

3 control per retroacció BIOL Regulació de la resposta dins un sistema (molècula, cèl·lula, organisme o població) que influeix damunt l’activitat o la productivitat del sistema, el qual és constituït per elements interactuants, cadascun dels quals pot presentar molts estats diferents, en funció dels estats dels altres.

->retroactiu

■retroactiu -iva

Part. sil.: re_tro_ac_tiu

[de retro- i actiu]

adj Que té aplicació o força en el passat. Una llei retroactiva. Efectes retroactius.

->retroactivament

■retroactivament

Part. sil.: re_tro_ac_ti_va_ment

[de retroactiu]

adv Amb efectes retroactius.

->retroactivitat

■retroactivitat

Part. sil.: re_tro_ac_ti_vi_tat

[de retroactiu]

f Qualitat de retroactiu.

->retroactor

■retroactor -a

Part. sil.: re_tro_ac_tor

[de retroacció]

adj TECNOL Dit de la peça, el dispositiu, etc., que formant part d’una màquina treballa en apropar-se al cos d’aquesta.

->retrobable

■retrobable

[de retrobar]

adj Que pot ésser retrobat.

->retrobador

■retrobador -a

[de retrobar]

adj i m i f Que retroba.

->retrobament

■retrobament

[de retrobar]

m Acció de retrobar o de retrobar-se.

->retrobar

■retrobar

[de trobar¹]

v 1 1 tr Trobar una cosa que hom ha perdut, que ha oblidat. Regirant calaixos he retrobat aquelles cartes.

2 tr Trobar algú de qui hom era separat. El vaig retrobar a Londres.

3 pron Ens hem retrobat després de molts anys.

2 tr 1 Trobar algú o alguna cosa que ha tornat a ésser el que era abans. Vaig retrobar en ell el meu antic amic.

2 Trobar una qualitat, etc., d’alguna persona o cosa en una altra. En aquest autor retrobem la frescor de Vilanova.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retrobar

GERUNDI: retrobant

PARTICIPI: retrobat, retrobada, retrobats, retrobades

INDICATIU PRESENT: retrobo, retrobes, retroba, retrobem, retrobeu, retroben

INDICATIU IMPERFET: retrobava, retrobaves, retrobava, retrobàvem, retrobàveu, retrobaven

INDICATIU PASSAT: retrobí, retrobares, retrobà, retrobàrem, retrobàreu, retrobaren

INDICATIU FUTUR: retrobaré, retrobaràs, retrobarà, retrobarem, retrobareu, retrobaran

INDICATIU CONDICIONAL: retrobaria, retrobaries, retrobaria, retrobaríem, retrobaríeu, retrobarien

SUBJUNTIU PRESENT: retrobi, retrobis, retrobi, retrobem, retrobeu, retrobin

SUBJUNTIU IMPERFET: retrobés, retrobessis, retrobés, retrobéssim, retrobéssiu, retrobessin

IMPERATIU: retroba, retrobi, retrobem, retrobeu, retrobin

->retrocàrrega

■retrocàrrega

[de retro- i càrrega]

f ARM 1 Càrrega d’una arma de foc per l’extrem oposat a la boca del canó o per la culata.

2 de retrocàrrega Dit de les armes de foc que són carregades per la culata o per la part posterior del canó.

->retrocedir

■retrocedir

[del ll. retrocedĕre, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v intr 1 Tornar endarrere; recular. Aquest no és el camí: retrocediu fins a la font i agafeu l’altre camí.

2 PAT Anar una malaltia de la superfície cap a l’interior d’un òrgan.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retrocedir

GERUNDI: retrocedint

PARTICIPI: retrocedit, retrocedida, retrocedits, retrocedides

INDICATIU PRESENT: retrocedeixo, retrocedeixes, retrocedeix, retrocedim, retrocediu, retrocedeixen

INDICATIU IMPERFET: retrocedia, retrocedies, retrocedia, retrocedíem, retrocedíeu, retrocedien

INDICATIU PASSAT: retrocedí, retrocedires, retrocedí, retrocedírem, retrocedíreu, retrocediren

INDICATIU FUTUR: retrocediré, retrocediràs, retrocedirà, retrocedirem, retrocedireu, retrocediran

INDICATIU CONDICIONAL: retrocediria, retrocediries, retrocediria, retrocediríem, retrocediríeu, retrocedirien

SUBJUNTIU PRESENT: retrocedeixi, retrocedeixis, retrocedeixi, retrocedim, retrocediu, retrocedeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: retrocedís, retrocedissis, retrocedís, retrocedíssim, retrocedíssiu, retrocedissin

IMPERATIU: retrocedeix, retrocedeixi, retrocedim, retrocediu, retrocedeixin

->retrocés

■retrocés

[del ll. retrocessus, -us, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl -essos] m 1 1 Acció de retrocedir;

2 l’efecte.

2 ARM Moviment cap enrere que l’expansió dels gasos de la recambra, en el moment de disparar, imprimeixen al canó d’una arma de foc, en el sentit contrari al de la sortida del projectil.

->retrocessió

■retrocessió

Part. sil.: re_tro_ces_si_ó

[del ll. td. retrocessio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de retrocedir;

2 l’efecte.

2 DR Acte pel qual una persona torna a una altra un dret que havia rebut abans d’aquesta.

3 OBST i PAT Detenció del curs d’un part començat amb normalitat.

->retrocoet

retrocoet

Part. sil.: re_tro_co_et

[de retro- i coet]

m ASTRON Propulsor coet emprat per a generar una empenta en sentit aproximadament oposat al de moviment d’un giny, per tal de descelerar-lo.

->retrocoli

retrocoli

f PAT Desviació del coll cap endarrere.

->retrodifusió

retrodifusió

Part. sil.: re_tro_di_fu_si_ó

[de retro- i difusió]

f NUC Fenomen sofert per algunes radiacions ionitzants (partícules alfa, beta, gamma o neutrons) d’un feix emès per una font de característiques ben definides, consistent en l’aparició d’unes radiacions secundàries, d’energia diferent de les del feix.

->retrodonació

■retrodonació

Part. sil.: re_tro_do_na_ci_ó

[de retro- i donació]

f 1 DR CIV Donació feta pel donatari al donador de la mateixa cosa que havia rebut d’aquest.

2 enllaç de retrodonació QUÍM FÍS Model teòric per a la interpretació de l’enllaç entre àtoms metàl·lics pesants de transició i molècules neutres.

->retroexcavadora

■retroexcavadora

Part. sil.: re_tro_ex_ca_va_do_ra

[de retro- i excavadora]

f OBR PÚBL Excavadora de cullera retroactora.

->retrofeu

retrofeu

Part. sil.: re_tro_feu

m 1 HIST Feu dependent d’un altre de principal.

2 p ext Renda o pensió anual imposada sobre l’herència, que hom transmet en certes condicions.

->retroflex

■retroflex -a

[del ll. retroflexus, -a, -um, part. de retroflectĕre ‘plegat enrere’]

adj 1 1 Corbat cap endarrere.

2 BOT Corbat cap avall.

2 FON Dit de l’articulació d’un so produïda per retroflexió.

->retroflexió

■retroflexió

Part. sil.: re_tro_fle_xi_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. retroflexus, -a, -um, part. de retroflectĕre ‘plegar enrere’]

f 1 1 Flexió cap endarrere.

2 esp ANAT ANIM Flexió cap endarrere d’un òrgan del cos.

2 FON Fenomen pel qual l’àpex de la llengua s’eleva i s’orienta cap al paladar central en certes articulacions.

->retrògrad

■retrògrad -a

[del ll. retrogradus, -a, -um, íd. (v. retro- i -grad); 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Que va o es mou endarrere.

2 MÚS Dit del procediment d’imitació contrapuntístic que consisteix a presentar els sons d’un tema en el sentit invers al de llur exposició.

3 sentit retrògrad FÍS En el moviment d’un cos al voltant d’un altre, sentit d’aquest moviment quan té lloc en el sentit de les agulles del rellotge.

2 fig 1 Que degenera.

2 esp FISIOL Catabòlic.

3 fig Que va contra el progrés. Una política retrògrada.

->retrogradació

■retrogradació

Part. sil.: re_tro_gra_da_ci_ó

[del ll. retrogradatio -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de retrogradar;

2 l’efecte.

3 esp ASTR Fase del moviment aparent d’un planeta durant la qual aquest sembla moure’s en sentit contrari del seu desplaçament real respecte als estels fixos.

2 ESTRATIG Moviment de retracció terra endins de la línia de costa per efecte de l’erosió de les onades (oposat a progradació).

3 ALIM Alteració que sofreix durant l’emmagatzematge el midó gelatinitzat, que consisteix en una pèrdua de solubilitat i en un canvi de la seva textura.

->retrogradar

■retrogradar

[del ll. td. retrogradare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Moure’s o semblar moure’s cap enrere.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retrogradar

GERUNDI: retrogradant

PARTICIPI: retrogradat, retrogradada, retrogradats, retrogradades

INDICATIU PRESENT: retrogrado, retrogrades, retrograda, retrogradem, retrogradeu, retrograden

INDICATIU IMPERFET: retrogradava, retrogradaves, retrogradava, retrogradàvem, retrogradàveu, retrogradaven

INDICATIU PASSAT: retrogradí, retrogradares, retrogradà, retrogradàrem, retrogradàreu, retrogradaren

INDICATIU FUTUR: retrogradaré, retrogradaràs, retrogradarà, retrogradarem, retrogradareu, retrogradaran

INDICATIU CONDICIONAL: retrogradaria, retrogradaries, retrogradaria, retrogradaríem, retrogradaríeu, retrogradarien

SUBJUNTIU PRESENT: retrogradi, retrogradis, retrogradi, retrogradem, retrogradeu, retrogradin

SUBJUNTIU IMPERFET: retrogradés, retrogradessis, retrogradés, retrogradéssim, retrogradéssiu, retrogradessin

IMPERATIU: retrograda, retrogradi, retrogradem, retrogradeu, retrogradin

->retrogressió

retrogressió

Part. sil.: re_tro_gres_si_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. retrogressus, -a, -um, part. de retrogradi ‘anar enrere’, segons el model de progressió, regressió, digressió, transgressió]

f EVOL Pas d’un estat d’organització a un altre de considerat inferior, tant en el desenvolupament evolutiu d’un individu com en la filogènesi.

->retroinhibició

retroinhibició

Part. sil.: re_tro_in_hi_bi_ci_ó

[de retro- i inhibició]

f BIOQ Inhibició d’una reacció per acumulació del producte final.

->retromutació

retromutació

Part. sil.: re_tro_mu_ta_ci_ó

[de retro- i mutació]

f EVOL Mutació que inverteix una mutació ocorreguda anteriorment en l’ADN.

->retronant

retronant

[de retronar]

adj 1 Que retrona.

2 HERÀLD Dit del canó del qual surten flames o fum.

->retronar

■retronar

[de tronar]

v intr Ressonar com un tro. La cova retronava; hi havíem d’entrar procurant no fer soroll.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retronar

GERUNDI: retronant

PARTICIPI: retronat, retronada, retronats, retronades

INDICATIU PRESENT: retrono, retrones, retrona, retronem, retroneu, retronen

INDICATIU IMPERFET: retronava, retronaves, retronava, retronàvem, retronàveu, retronaven

INDICATIU PASSAT: retroní, retronares, retronà, retronàrem, retronàreu, retronaren

INDICATIU FUTUR: retronaré, retronaràs, retronarà, retronarem, retronareu, retronaran

INDICATIU CONDICIONAL: retronaria, retronaries, retronaria, retronaríem, retronaríeu, retronarien

SUBJUNTIU PRESENT: retroni, retronis, retroni, retronem, retroneu, retronin

SUBJUNTIU IMPERFET: retronés, retronessis, retronés, retronéssim, retronéssiu, retronessin

IMPERATIU: retrona, retroni, retronem, retroneu, retronin

->retronxa

■retronxa

[de l’oc. retroncha, variant de retroencha, adaptació del fr. ant. retrouenge, íd., probablement der. de Rotrou, nom dels senyors del Perche, un d’ells honrat en una retronxa; 1a FONT: c. 1210]

f 1 POÈTICA Cançó lírica de possible origen francès i d’estil vivaç, escrita en estrofes proveïdes de refrany.

2 Repetició d’un o més versos, mots o rimes del refrany al final de l’estrofa corresponent.

->retroperitoneu

retroperitoneu

Part. sil.: re_tro_pe_ri_to_neu

[de retro- i peritoneu]

m ANAT ANIM Espai anatòmic situat darrere el peritoneu, on hi ha els ronyons.

->retropilastra

■retropilastra

[de retro- i pilastra]

f ARQUIT Pilastra situada darrere una columna.

->retroprojector

■retroprojector

m FOTOG Aparell destinat a projectar documents transparents sobre una pantalla situada, generalment, darrere d’un conferenciant.

->retropropulsió

retropropulsió

Part. sil.: re_tro_pro_pul_si_ó

[de retro- i propulsió]

f ASTRON Propulsió en el mateix sentit de la marxa, efectuada mitjançant retrocoets, que permet de frenar els vehicles espacials en absència d’atmosfera.

->retropulsió

■retropulsió

Part. sil.: re_tro_pul_si_ó

[de retro- i pulsió]

f 1 PAT Tendència que tenen certs malalts a caure enrere quan caminen.

2 OBST Retrocessió.

->retrors

retrors -a

adj BOT Dit dels tricomes dirigits cap a la base de l’òrgan on són inserits.

->retrospectiu

■retrospectiu -iva

Part. sil.: re_tros_pec_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. retrospectus, -a, -um, part. de retrospicĕre ‘mirar enrere’, segons el model de respectiu, prospectiu, perspectiu; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj Que mira endarrere en el temps. Una vista retrospectiva.

2 adj Que es refereix a coses del passat. Una exposició retrospectiva.

3 f 1 ART Exposició que presenta les obres d’un artista o d’una època seguint la cronologia de la seva realització.

2 CIN Conjunt de projeccions de les pel·lícules d’un director, d’un país, d’un actor, etc., normalment per poder seguir-ne l’evolució en el temps.

->retrospectivament

■retrospectivament

[de retrospectiu]

adv D’una manera retrospectiva.

->retrossament

■retrossament

[de retrossar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de retrossar.

->retrossar

■retrossar

[de trossar¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Arregussar, arromangar. Es retrossà les faldilles per no embrutar-les amb el fang.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retrossar

GERUNDI: retrossant

PARTICIPI: retrossat, retrossada, retrossats, retrossades

INDICATIU PRESENT: retrosso, retrosses, retrossa, retrossem, retrosseu, retrossen

INDICATIU IMPERFET: retrossava, retrossaves, retrossava, retrossàvem, retrossàveu, retrossaven

INDICATIU PASSAT: retrossí, retrossares, retrossà, retrossàrem, retrossàreu, retrossaren

INDICATIU FUTUR: retrossaré, retrossaràs, retrossarà, retrossarem, retrossareu, retrossaran

INDICATIU CONDICIONAL: retrossaria, retrossaries, retrossaria, retrossaríem, retrossaríeu, retrossarien

SUBJUNTIU PRESENT: retrossi, retrossis, retrossi, retrossem, retrosseu, retrossin

SUBJUNTIU IMPERFET: retrossés, retrossessis, retrossés, retrosséssim, retrosséssiu, retrossessin

IMPERATIU: retrossa, retrossi, retrossem, retrosseu, retrossin

->retrotracció

■retrotracció

Part. sil.: re_tro_trac_ci_ó

[de retrotraure; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de retrotraure;

2 l’efecte.

->retrotranscripció

retrotranscripció

Part. sil.: re_tro_trans_crip_ci_ó

f BIOQ i GEN Transcripció inversa.

->retrotraure

■retrotraure

Part. sil.: re_tro_trau_re

[de traure; 1a FONT: 1839, DLab.]

v [p p retrotret -a] tr Retrotreure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retrotraure

GERUNDI: retrotraient

PARTICIPI: retrotret, retrotreta, retrotrets, retrotretes

INDICATIU PRESENT: retrotrac, retrotraus, retrotrau, retrotraiem, retrotraieu, retrotrauen

INDICATIU IMPERFET: retrotreia, retrotreies, retrotreia, retrotrèiem, retrotrèieu, retrotreien

INDICATIU PASSAT: retrotraguí, retrotragueres, retrotragué, retrotraguérem, retrotraguéreu, retrotragueren

INDICATIU FUTUR: retrotrauré, retrotrauràs, retrotraurà, retrotraurem, retrotraureu, retrotrauran

INDICATIU CONDICIONAL: retrotrauria, retrotrauries, retrotrauria, retrotrauríem, retrotrauríeu, retrotraurien

SUBJUNTIU PRESENT: retrotragui, retrotraguis, retrotragui, retrotraguem, retrotragueu, retrotraguin

SUBJUNTIU IMPERFET: retrotragués, retrotraguessis, retrotragués, retrotraguéssim, retrotraguéssiu, retrotraguessin

IMPERATIU: retrotrau, retrotragui, retrotraguem, retrotraieu, retrotraguin

->retrotreure

■retrotreure

Part. sil.: re_tro_treu_re

[de treure]

[p p retrotret -a] v tr 1 Fingir que una cosa ha passat en un temps anterior a aquell en què realment s’ha esdevingut. Van retrotreure la consagració de la catedral per tal d’aconseguir privilegis.

2 DR Donar efecte a una llei des d’una data anterior a la de la seva publicació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retrotreure

GERUNDI: retrotraient

PARTICIPI: retrotret, retrotreta, retrotrets, retrotretes

INDICATIU PRESENT: retrotrec, retrotreus, retrotreu, retrotraiem, retrotraieu, retrotreuen

INDICATIU IMPERFET: retrotreia, retrotreies, retrotreia, retrotrèiem, retrotrèieu, retrotreien

INDICATIU PASSAT: retrotraguí, retrotragueres, retrotragué, retrotraguérem, retrotraguéreu, retrotragueren

INDICATIU FUTUR: retrotrauré, retrotrauràs, retrotraurà, retrotraurem, retrotraureu, retrotrauran

INDICATIU CONDICIONAL: retrotrauria, retrotrauries, retrotrauria, retrotrauríem, retrotrauríeu, retrotraurien

SUBJUNTIU PRESENT: retrotregui, retrotreguis, retrotregui, retrotraguem, retrotragueu, retrotreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: retrotragués, retrotraguessis, retrotragués, retrotraguéssim, retrotraguéssiu, retrotraguessin

IMPERATIU: retrotreu, retrotregui, retrotraguem, retrotraieu, retrotreguin

->retrovenda

■retrovenda

[de retrovendre]

f 1 Acció de retrovendre.

2 DR CIV Venda feta pel comprador al venedor, tornant les coses a l’estat en què es trobaven abans.

->retrovendre

■retrovendre

[de retro- i vendre]

v [pr ind sing 3 i imper sing 2 retrovèn] tr Tornar al venedor la cosa comprada, tornant ell el preu que hom li n’havia pagat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retrovendre

GERUNDI: retrovenent

PARTICIPI: retrovenut, retrovenuda, retrovenuts, retrovenudes

INDICATIU PRESENT: retrovenc, retrovens, retrovèn, retrovenem, retroveneu, retrovenen

INDICATIU IMPERFET: retrovenia, retrovenies, retrovenia, retroveníem, retroveníeu, retrovenien

INDICATIU PASSAT: retrovenguí, retrovengueres, retrovengué, retrovenguérem, retrovenguéreu, retrovengueren

INDICATIU FUTUR: retrovendré, retrovendràs, retrovendrà, retrovendrem, retrovendreu, retrovendran

INDICATIU CONDICIONAL: retrovendria, retrovendries, retrovendria, retrovendríem, retrovendríeu, retrovendrien

SUBJUNTIU PRESENT: retrovengui, retrovenguis, retrovengui, retrovenguem, retrovengueu, retrovenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: retrovengués, retrovenguessis, retrovengués, retrovenguéssim, retrovenguéssiu, retrovenguessin

IMPERATIU: retrovèn, retrovengui, retrovenguem, retroveneu, retrovenguin

->retroversió

■retroversió

Part. sil.: re_tro_ver_si_ó

[de retro- i versió]

f 1 ANAT ANIM i PAT Desviació o inclinació cap endarrere d’un òrgan del cos.

2 LIT 1 Acte de traduir novament a la llengua original un text ja traduït d’aquella llengua, fet normalment com a exercici didàctic.

2 Fragment que hom ha retraduït o ha de retraduir.

->retrovirus

■retrovirus

[de retro- i virus]

m MICROB Família de virus amb ARN monocatenari, de simetria icosaèdrica i forma esfèrica, amb embolcall, la replicació dels quals inclou una etapa de retrotranscipció. Inclou els virus responsables de la sida.

->retrovisor

■retrovisor

[de retro- i visor]

adj i m AUT Mirall retrovisor.

->retruc

■retruc

[de retrucar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Cop repetit.

2 JOCS 1 Acció de retrucar;

2 l’efecte.

3 TÈXT Soroll característic que produeix la llançadora dels telers mecànics en entrar al calaix, quan ensopega lleugerament, pel fet de no ésser ben dirigida, amb la guieta de davant del calaix.

4 de retruc De retop.

->retrucar

■retrucar

[de trucar¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 Donar cops repetits. Va retrucar la capsa per tots els costats per tal de veure si era plena.

2 JOCS 1 En el joc de billar, una bola que ha estat impel·lida pel seu xoc amb una altra anar a topar de nou amb aquesta.

2 En el joc del truc, un jugador que ha acceptat el truc d’un adversari trucar ell al seu torn.

3 TÈXT Produir-se el retruc de la llançadora en el teler mecànic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retrucar

GERUNDI: retrucant

PARTICIPI: retrucat, retrucada, retrucats, retrucades

INDICATIU PRESENT: retruco, retruques, retruca, retruquem, retruqueu, retruquen

INDICATIU IMPERFET: retrucava, retrucaves, retrucava, retrucàvem, retrucàveu, retrucaven

INDICATIU PASSAT: retruquí, retrucares, retrucà, retrucàrem, retrucàreu, retrucaren

INDICATIU FUTUR: retrucaré, retrucaràs, retrucarà, retrucarem, retrucareu, retrucaran

INDICATIU CONDICIONAL: retrucaria, retrucaries, retrucaria, retrucaríem, retrucaríeu, retrucarien

SUBJUNTIU PRESENT: retruqui, retruquis, retruqui, retruquem, retruqueu, retruquin

SUBJUNTIU IMPERFET: retruqués, retruquessis, retruqués, retruquéssim, retruquéssiu, retruquessin

IMPERATIU: retruca, retruqui, retruquem, retruqueu, retruquin

->retrumfar

■retrumfar

[de trumfar]

v intr JOCS En certs jocs de cartes, tirar un atot superior a l’atot amb què un adversari ha trumfat la carta del company.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retrumfar

GERUNDI: retrumfant

PARTICIPI: retrumfat, retrumfada, retrumfats, retrumfades

INDICATIU PRESENT: retrumfo, retrumfes, retrumfa, retrumfem, retrumfeu, retrumfen

INDICATIU IMPERFET: retrumfava, retrumfaves, retrumfava, retrumfàvem, retrumfàveu, retrumfaven

INDICATIU PASSAT: retrumfí, retrumfares, retrumfà, retrumfàrem, retrumfàreu, retrumfaren

INDICATIU FUTUR: retrumfaré, retrumfaràs, retrumfarà, retrumfarem, retrumfareu, retrumfaran

INDICATIU CONDICIONAL: retrumfaria, retrumfaries, retrumfaria, retrumfaríem, retrumfaríeu, retrumfarien

SUBJUNTIU PRESENT: retrumfi, retrumfis, retrumfi, retrumfem, retrumfeu, retrumfin

SUBJUNTIU IMPERFET: retrumfés, retrumfessis, retrumfés, retrumféssim, retrumféssiu, retrumfessin

IMPERATIU: retrumfa, retrumfi, retrumfem, retrumfeu, retrumfin

->retruncat

retruncat -ada

[de truncat]

adj 1 Truncat de nou.

2 HERÀLD Dit de l’escut truncat una de les divisions del qual ha estat novament truncada.

->retruny

■retruny

[de retrunyir; 1a FONT: 1932, DFa.]

m Retrunyiment, retrò.

->retrunyiment

■retrunyiment

[de retrunyir]

m Acció de retrunyir.

->retrunyir

■retrunyir

[del ll. retĭnnīre ‘ressonar, retrunyir’, der. de tinnire ‘ressonar, cascavellejar’, amb influx de tronar; 1a FONT: 1864, DLab.]

v intr Un soroll fort ressonar a la manera d’un tro. La seva veu poderosa retruny per les naus del temple.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retrunyir

GERUNDI: retrunyint

PARTICIPI: retrunyit, retrunyida, retrunyits, retrunyides

INDICATIU PRESENT: retrunyo, retrunys, retruny, retrunyim, retrunyiu, retrunyen

INDICATIU IMPERFET: retrunyia, retrunyies, retrunyia, retrunyíem, retrunyíeu, retrunyien

INDICATIU PASSAT: retrunyí, retrunyires, retrunyí, retrunyírem, retrunyíreu, retrunyiren

INDICATIU FUTUR: retrunyiré, retrunyiràs, retrunyirà, retrunyirem, retrunyireu, retrunyiran

INDICATIU CONDICIONAL: retrunyiria, retrunyiries, retrunyiria, retrunyiríem, retrunyiríeu, retrunyirien

SUBJUNTIU PRESENT: retrunyi, retrunyis, retrunyi, retrunyim, retrunyiu, retrunyin

SUBJUNTIU IMPERFET: retrunyís, retrunyissis, retrunyís, retrunyíssim, retrunyíssiu, retrunyissin

IMPERATIU: retruny, retrunyi, retrunyim, retrunyiu, retrunyin

->returar

■returar

v intr dial PAT Quequejar.

->retús

retús -usa

adj BOT Dit dels òrgans laminars d’àpex truncat i emarginat.

->retxa

■retxa

f dial Ratlla.

->retxar

■retxar

[de retxa]

v tr Ratllar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retxar

GERUNDI: retxant

PARTICIPI: retxat, retxada, retxats, retxades

INDICATIU PRESENT: retxo, retxes, retxa, retxem, retxeu, retxen

INDICATIU IMPERFET: retxava, retxaves, retxava, retxàvem, retxàveu, retxaven

INDICATIU PASSAT: retxí, retxares, retxà, retxàrem, retxàreu, retxaren

INDICATIU FUTUR: retxaré, retxaràs, retxarà, retxarem, retxareu, retxaran

INDICATIU CONDICIONAL: retxaria, retxaries, retxaria, retxaríem, retxaríeu, retxarien

SUBJUNTIU PRESENT: retxi, retxis, retxi, retxem, retxeu, retxin

SUBJUNTIU IMPERFET: retxés, retxessis, retxés, retxéssim, retxéssiu, retxessin

IMPERATIU: retxa, retxi, retxem, retxeu, retxin

->retxillera

■retxillera

[de retxar]

f dial Escletxa, obertura llarga i estreta.

->reu rea

■reu rea

Part. sil.: reu

[del ll. reus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que ha comès una culpa, culpable.

2 m i f DR PROC 1 En un procés civil, el demandat.

2 En un judici criminal, l’acusat d’un delicte, el presumpte autor d’un delicte.

3 El condemnat després de la sentència.

4 En un procés canònic, el qui hi és citat com a part.

5 reu confés El qui declara voluntàriament el delicte.

6 reu convicte Aquell al qual hom ha provat el seu delicte, bé que no l’hagi confessat.

->reuchlinià

reuchlinià -ana

Part. sil.: reuch_li_ni_à

adj LING Dit de la pronunciació del grec antic, que coincideix substancialment amb la pronunciació bizantina i moderna del grec.

->reüll

■reüll

Part. sil.: re_üll

[de ull; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Ullada de través.

2 de reüll 1 De cua d’ull.

2 fig Amb recel o amb antipatia.

->reüllar

■reüllar

Part. sil.: re_ü_llar

v tr Mirar de reüll.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reüllar

GERUNDI: reüllant

PARTICIPI: reüllat, reüllada, reüllats, reüllades

INDICATIU PRESENT: reüllo, reülles, reülla, reüllem, reülleu, reüllen

INDICATIU IMPERFET: reüllava, reüllaves, reüllava, reüllàvem, reüllàveu, reüllaven

INDICATIU PASSAT: reüllí, reüllares, reüllà, reüllàrem, reüllàreu, reüllaren

INDICATIU FUTUR: reüllaré, reüllaràs, reüllarà, reüllarem, reüllareu, reüllaran

INDICATIU CONDICIONAL: reüllaria, reüllaries, reüllaria, reüllaríem, reüllaríeu, reüllarien

SUBJUNTIU PRESENT: reülli, reüllis, reülli, reüllem, reülleu, reüllin

SUBJUNTIU IMPERFET: reüllés, reüllessis, reüllés, reülléssim, reülléssiu, reüllessin

IMPERATIU: reülla, reülli, reüllem, reülleu, reüllin

->reüllós

■reüllós -osa

Part. sil.: re_ü_llós

[de reüll]

adj Que sol mirar de reüll.

->reuma

■reuma

Part. sil.: reu_ma

[del ll. rheuma, i aquest, del gr. rheũma ‘flux, refredat, reuma’, der. de rhéō ‘rajar’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

1 PAT 1 m Fluxió d’humor o catarral en alguna part del cos.

2 f esp flegma 1.

2 m Reumatisme.

->reumat-

■reumat-

Forma prefixada del mot grec rheũma, rheumátos, que significa ‘flux d’aigua, reuma’. Ex.: reumatàlgia.

->reumàtic

■reumàtic -a

Part. sil.: reu_mà_tic

[del ll. rheumatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. rheumatikós, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent al reuma o al reumatisme.

2 adj i m i f Que pateix de reumatisme.

->reumatisme

■reumatisme

Part. sil.: reu_ma_tis_me

[del ll. rheumatismus, i aquest, del gr. rheumatismós ‘fluxió nasal’; 1a FONT: 1575, DPou.]

m PAT Nom genèric amb què són conegudes diverses malalties d’etiologia molt diversa però que tenen en comú el dolor i la impotència funcional d’alguna porció de l’aparell de locomoció (ossos, músculs i articulacions), com per exemple l’artritis, l’artrosi, la col·lagenosi i la gota.

->reumato-

■reumato-

Forma prefixada del mot grec rheũma, rheumátos, que significa ‘flux d’aigua, reuma’. Ex.: reumatologia.

->reumatòleg

■reumatòleg -òloga

Part. sil.: reu_ma_tò_leg

[de reumato- i -leg]

m i f MED Especialista en reumatologia.

->reumatologia

■reumatologia

Part. sil.: reu_ma_to_lo_gi_a

[de reumato- i -logia]

f MED Branca de la medicina que tracta del reumatisme i de les manifestacions corresponents.

->reunflament

reunflament

Part. sil.: re_un_fla_ment

m dial Reinflament.

->reunflar

reunflar

Part. sil.: re_un_flar

v tr i pron dial Reinflar.

->reunidora

■reunidora

Part. sil.: re_u_ni_do_ra

[de reunir]

f FIL 1 Nom donat al doblador quan el nombre de caps que ajunta és superior a dos.

2 reunidora de vetes Màquina emprada en la preparació de la filatura del cotó per a reunir un nombre determinat de vetes o cintes provinents de la carda en un rotlle de pes constant per unitat de longitud, destinat a l’alimentació de manuars o de pentinadores.

->reunificació

reunificació

Part. sil.: re_u_ni_fi_ca_ci_ó

[de reunificar]

f Acció de reunificar. La reunificació d’Alemanya.

->reunificar

■reunificar

Part. sil.: re_u_ni_fi_car

[de unificar]

v 1 tr Tornar a unificar.

2 pron Vietnam es reunificà després de la guerra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reunificar

GERUNDI: reunificant

PARTICIPI: reunificat, reunificada, reunificats, reunificades

INDICATIU PRESENT: reunifico, reunifiques, reunifica, reunifiquem, reunifiqueu, reunifiquen

INDICATIU IMPERFET: reunificava, reunificaves, reunificava, reunificàvem, reunificàveu, reunificaven

INDICATIU PASSAT: reunifiquí, reunificares, reunificà, reunificàrem, reunificàreu, reunificaren

INDICATIU FUTUR: reunificaré, reunificaràs, reunificarà, reunificarem, reunificareu, reunificaran

INDICATIU CONDICIONAL: reunificaria, reunificaries, reunificaria, reunificaríem, reunificaríeu, reunificarien

SUBJUNTIU PRESENT: reunifiqui, reunifiquis, reunifiqui, reunifiquem, reunifiqueu, reunifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: reunifiqués, reunifiquessis, reunifiqués, reunifiquéssim, reunifiquéssiu, reunifiquessin

IMPERATIU: reunifica, reunifiqui, reunifiquem, reunifiqueu, reunifiquin

->reunió

■reunió

Part. sil.: re_u_ni_ó

[de reunir; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de reunir o de reunir-se;

2 l’efecte.

2 1 Conjunt de persones reunides. Una reunió de socis. Una reunió pública, privada. Ésser invitat a una reunió.

2 dret de reunió DR CIV i DR PEN Dret de reunir-se les persones en un mateix lloc de comú acord amb la finalitat d’assistir a un esdeveniment, de discutir temes d’interès comú o simplement de conversar amigablement.

3 MAT Conjunt format pels elements que, almenys, pertanyen a un dels conjunts considerats.

->reunir

■reunir

Part. sil.: re_u_nir

[de unir; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

v 1 tr Unir parts, fragments, elements, etc., separats. Va reunir pacientment tots els trossos.

2 1 tr Aplegar, congregar, persones a un fi. Reuneix els membres del grup.

2 pron Es van reunir a casa del president.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reunir

GERUNDI: reunint

PARTICIPI: reunit, reunida, reunits, reunides

INDICATIU PRESENT: reuneixo, reuneixes, reuneix, reunim, reuniu, reuneixen

INDICATIU IMPERFET: reunia, reunies, reunia, reuníem, reuníeu, reunien

INDICATIU PASSAT: reuní, reunires, reuní, reunírem, reuníreu, reuniren

INDICATIU FUTUR: reuniré, reuniràs, reunirà, reunirem, reunireu, reuniran

INDICATIU CONDICIONAL: reuniria, reuniries, reuniria, reuniríem, reuniríeu, reunirien

SUBJUNTIU PRESENT: reuneixi, reuneixis, reuneixi, reunim, reuniu, reuneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reunís, reunissis, reunís, reuníssim, reuníssiu, reunissin

IMPERATIU: reuneix, reuneixi, reunim, reuniu, reuneixin

->reusenc

■reusenc -a

Part. sil.: reu_senc

adj i m i f De Reus (Baix Camp).

->reutilització

reutilització

Part. sil.: re_u_ti_lit_za_ci_ó

f 1 1 Acció de reutilitzar;

2 l’efecte.

2 ECOL Valorització consistent a utilitzar de nou un residu en la seva forma original per al mateix o diferent ús.

->reutilitzar

reutilitzar

Part. sil.: re_u_ti_lit_zar

v tr Tornar a utilitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reutilitzar

GERUNDI: reutilitzant

PARTICIPI: reutilitzat, reutilitzada, reutilitzats, reutilitzades

INDICATIU PRESENT: reutilitzo, reutilitzes, reutilitza, reutilitzem, reutilitzeu, reutilitzen

INDICATIU IMPERFET: reutilitzava, reutilitzaves, reutilitzava, reutilitzàvem, reutilitzàveu, reutilitzaven

INDICATIU PASSAT: reutilitzí, reutilitzares, reutilitzà, reutilitzàrem, reutilitzàreu, reutilitzaren

INDICATIU FUTUR: reutilitzaré, reutilitzaràs, reutilitzarà, reutilitzarem, reutilitzareu, reutilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: reutilitzaria, reutilitzaries, reutilitzaria, reutilitzaríem, reutilitzaríeu, reutilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: reutilitzi, reutilitzis, reutilitzi, reutilitzem, reutilitzeu, reutilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: reutilitzés, reutilitzessis, reutilitzés, reutilitzéssim, reutilitzéssiu, reutilitzessin

IMPERATIU: reutilitza, reutilitzi, reutilitzem, reutilitzeu, reutilitzin

->reva

■reva

f 1 HIST A la baixa edat mitjana, imposició pagada sobre el valor de les transaccions fetes pels mercaders, segons una tarifa determinada.

2 Tanda, torn.

->revaccinació

■revaccinació

Part. sil.: re_vac_ci_na_ci_ó

[de revaccinar]

f MED Revacunació.

->revaccinar

■revaccinar

[de vaccinar]

v tr MED Revacunar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revaccinar

GERUNDI: revaccinant

PARTICIPI: revaccinat, revaccinada, revaccinats, revaccinades

INDICATIU PRESENT: revaccino, revaccines, revaccina, revaccinem, revaccineu, revaccinen

INDICATIU IMPERFET: revaccinava, revaccinaves, revaccinava, revaccinàvem, revaccinàveu, revaccinaven

INDICATIU PASSAT: revacciní, revaccinares, revaccinà, revaccinàrem, revaccinàreu, revaccinaren

INDICATIU FUTUR: revaccinaré, revaccinaràs, revaccinarà, revaccinarem, revaccinareu, revaccinaran

INDICATIU CONDICIONAL: revaccinaria, revaccinaries, revaccinaria, revaccinaríem, revaccinaríeu, revaccinarien

SUBJUNTIU PRESENT: revaccini, revaccinis, revaccini, revaccinem, revaccineu, revaccinin

SUBJUNTIU IMPERFET: revaccinés, revaccinessis, revaccinés, revaccinéssim, revaccinéssiu, revaccinessin

IMPERATIU: revaccina, revaccini, revaccinem, revaccineu, revaccinin

->revacunació

■revacunació

Part. sil.: re_va_cu_na_ci_ó

[de revacunar]

f MED 1 Acció de revacunar;

2 l’efecte.

->revacunar

■revacunar

[de vacunar]

v tr MED Vacunar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revacunar

GERUNDI: revacunant

PARTICIPI: revacunat, revacunada, revacunats, revacunades

INDICATIU PRESENT: revacuno, revacunes, revacuna, revacunem, revacuneu, revacunen

INDICATIU IMPERFET: revacunava, revacunaves, revacunava, revacunàvem, revacunàveu, revacunaven

INDICATIU PASSAT: revacuní, revacunares, revacunà, revacunàrem, revacunàreu, revacunaren

INDICATIU FUTUR: revacunaré, revacunaràs, revacunarà, revacunarem, revacunareu, revacunaran

INDICATIU CONDICIONAL: revacunaria, revacunaries, revacunaria, revacunaríem, revacunaríeu, revacunarien

SUBJUNTIU PRESENT: revacuni, revacunis, revacuni, revacunem, revacuneu, revacunin

SUBJUNTIU IMPERFET: revacunés, revacunessis, revacunés, revacunéssim, revacunéssiu, revacunessin

IMPERATIU: revacuna, revacuni, revacunem, revacuneu, revacunin

->revalenta

■revalenta

[de valent , Peña]

f ALIM Aliment fet amb diverses farines, especialment de llentilla.

->revàlida

■revàlida

[de revalidar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de revalidar;

2 l’efecte.

2 Examen que hom fa en acabar alguns estudis per a ratificar la seva validesa.

->revalidació

■revalidació

Part. sil.: re_va_li_da_ci_ó

[de revalidar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Acció de revalidar.

->revalidar

■revalidar

[de validar; 1a FONT: 1575, DPou.]

v tr Ratificar la validesa d’un títol universitari, d’un document, d’una marca d’una prova esportiva, etc. L’atleta va revalidar el títol de campió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revalidar

GERUNDI: revalidant

PARTICIPI: revalidat, revalidada, revalidats, revalidades

INDICATIU PRESENT: revalido, revalides, revalida, revalidem, revalideu, revaliden

INDICATIU IMPERFET: revalidava, revalidaves, revalidava, revalidàvem, revalidàveu, revalidaven

INDICATIU PASSAT: revalidí, revalidares, revalidà, revalidàrem, revalidàreu, revalidaren

INDICATIU FUTUR: revalidaré, revalidaràs, revalidarà, revalidarem, revalidareu, revalidaran

INDICATIU CONDICIONAL: revalidaria, revalidaries, revalidaria, revalidaríem, revalidaríeu, revalidarien

SUBJUNTIU PRESENT: revalidi, revalidis, revalidi, revalidem, revalideu, revalidin

SUBJUNTIU IMPERFET: revalidés, revalidessis, revalidés, revalidéssim, revalidéssiu, revalidessin

IMPERATIU: revalida, revalidi, revalidem, revalideu, revalidin

->revaloració

■revaloració

Part. sil.: re_va_lo_ra_ci_ó

[de revalorar]

f Acció de revalorar.

->revalorar

■revalorar

[de valorar]

v tr Tornar a valorar, a reconèixer el valor de quelcom. Els nous crítics han revalorat l’obra d’aquest dramaturg.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revalorar

GERUNDI: revalorant

PARTICIPI: revalorat, revalorada, revalorats, revalorades

INDICATIU PRESENT: revaloro, revalores, revalora, revalorem, revaloreu, revaloren

INDICATIU IMPERFET: revalorava, revaloraves, revalorava, revaloràvem, revaloràveu, revaloraven

INDICATIU PASSAT: revalorí, revalorares, revalorà, revaloràrem, revaloràreu, revaloraren

INDICATIU FUTUR: revaloraré, revaloraràs, revalorarà, revalorarem, revalorareu, revaloraran

INDICATIU CONDICIONAL: revaloraria, revaloraries, revaloraria, revaloraríem, revaloraríeu, revalorarien

SUBJUNTIU PRESENT: revalori, revaloris, revalori, revalorem, revaloreu, revalorin

SUBJUNTIU IMPERFET: revalorés, revaloressis, revalorés, revaloréssim, revaloréssiu, revaloressin

IMPERATIU: revalora, revalori, revalorem, revaloreu, revalorin

->revaluació

■revaluació

Part. sil.: re_va_lu_a_ci_ó

[de revaluar]

f ECON Mesura de política monetària que consisteix en l’augment del valor d’una unitat monetària respecte a la d’altres estats.

->revaluar

■revaluar

Part. sil.: re_va_lu_ar

[de vàlua]

v tr 1 Revalorar.

2 esp ECON Elevar el valor d’una moneda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revaluar

GERUNDI: revaluant

PARTICIPI: revaluat, revaluada, revaluats, revaluades

INDICATIU PRESENT: revaluo, revalues, revalua, revaluem, revalueu, revaluen

INDICATIU IMPERFET: revaluava, revaluaves, revaluava, revaluàvem, revaluàveu, revaluaven

INDICATIU PASSAT: revaluí, revaluares, revaluà, revaluàrem, revaluàreu, revaluaren

INDICATIU FUTUR: revaluaré, revaluaràs, revaluarà, revaluarem, revaluareu, revaluaran

INDICATIU CONDICIONAL: revaluaria, revaluaries, revaluaria, revaluaríem, revaluaríeu, revaluarien

SUBJUNTIU PRESENT: revaluï, revaluïs, revaluï, revaluem, revalueu, revaluïn

SUBJUNTIU IMPERFET: revalués, revaluessis, revalués, revaluéssim, revaluéssiu, revaluessin

IMPERATIU: revalua, revaluï, revaluem, revalueu, revaluïn

->revegetació

■revegetació

Part. sil.: re_ve_ge_ta_ci_ó

f ECOL Conjunt d’operacions de sembra i de plantació d’arbres i arbusts, i, si cal, de manteniment, que tenen per objecte el foment d’una nova coberta vegetal en una superfície denudada.

->reveixí

■reveixí

Part. sil.: re_vei_xí

[de reveixinar]

m 1 Mata o floc de cabells o de pèls que creixen en direcció contrària a la normal.

2 ENTOM Formiga petita que excava galeries en els troncs dels arbres, en el suro.

3 PAT Repeló.

->reveixinament

■reveixinament

Part. sil.: re_vei_xi_na_ment

[de reveixinar]

m Enreveixinament.

->reveixinar

■reveixinar

Part. sil.: re_vei_xi_nar

[format sobre revessar, amb l’infix pal·liatiu o afectiu -in- (cf. aixafinar, plovinejar, engreixinar, clenxinar, etc.) i palatalització de la -ss-]

v 1 tr Girar en direcció contrària a la normal. Amb els ulls reveixinats.

2 tr i pron Enreveixinar.

3 pron SUR Ésser el suro atacat pels reveixins.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reveixinar

GERUNDI: reveixinant

PARTICIPI: reveixinat, reveixinada, reveixinats, reveixinades

INDICATIU PRESENT: reveixino, reveixines, reveixina, reveixinem, reveixineu, reveixinen

INDICATIU IMPERFET: reveixinava, reveixinaves, reveixinava, reveixinàvem, reveixinàveu, reveixinaven

INDICATIU PASSAT: reveixiní, reveixinares, reveixinà, reveixinàrem, reveixinàreu, reveixinaren

INDICATIU FUTUR: reveixinaré, reveixinaràs, reveixinarà, reveixinarem, reveixinareu, reveixinaran

INDICATIU CONDICIONAL: reveixinaria, reveixinaries, reveixinaria, reveixinaríem, reveixinaríeu, reveixinarien

SUBJUNTIU PRESENT: reveixini, reveixinis, reveixini, reveixinem, reveixineu, reveixinin

SUBJUNTIU IMPERFET: reveixinés, reveixinessis, reveixinés, reveixinéssim, reveixinéssiu, reveixinessin

IMPERATIU: reveixina, reveixini, reveixinem, reveixineu, reveixinin

->reveixinc

■reveixinc

Part. sil.: re_vei_xinc

[variant de reveixí deguda al tractament regional arcaic de la -n]

m dial PAT Reveixí, repeló.

->reveixinós

reveixinós -osa

Part. sil.: re_vei_xi_nós

[de reveixí]

adj SUR Dit del suro en el qual es crien reveixins.

->revelable

■revelable

[de revelar]

adj Que pot ésser revelat.

->revelació

■revelació

Part. sil.: re_ve_la_ci_ó

[del ll. td. revelatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de revelar.

2 La cosa revelada.

2 RELIG i TEOL 1 Acte pel qual Déu es manifesta als homes i els descobreix el seu designi de salvació.

2 El que ha estat revelat, la doctrina religiosa.

->revelador

■revelador -a

[del ll. td. revelator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 adj i m i f Que revela.

2 m CIN i FOTOG Bany a l’acció del qual hom sotmet les emulsions fotogràfiques impressionades per tal de transformar la imatge latent en imatge visible.

->revelar

■revelar

Cp. rebel·lar-se

[del ll. revelare, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Fer conèixer allò que hom tenia amagat. Revelar un secret, un misteri, un complot.

2 TEOL 1 tr Fer conèixer Déu alguna cosa incognoscible per la sola raó als homes, sia per inspiració directa o bé per mitjà d’altres persones (profeta, mitjancer, etc.). Religions revelades. Les veritats revelades.

2 pron Manifestar-se, donar-se a conèixer en la veritable essència, en el propi poder, sobretot la divinitat. Déu es revela als nets de cor.

3 1 tr Mostrar, posar de manifest. Les seves paraules revelen desconfiança.

2 pron Mostrar-se, resultar ésser. La decisió es revelà encertada. El nou director s’ha revelat un bon organitzador.

4 tr CIN i FOTOG Tractar les emulsions fotogràfiques amb un revelador per tal de fer visibles les imatges latents.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revelar

GERUNDI: revelant

PARTICIPI: revelat, revelada, revelats, revelades

INDICATIU PRESENT: revelo, reveles, revela, revelem, reveleu, revelen

INDICATIU IMPERFET: revelava, revelaves, revelava, revelàvem, revelàveu, revelaven

INDICATIU PASSAT: revelí, revelares, revelà, revelàrem, revelàreu, revelaren

INDICATIU FUTUR: revelaré, revelaràs, revelarà, revelarem, revelareu, revelaran

INDICATIU CONDICIONAL: revelaria, revelaries, revelaria, revelaríem, revelaríeu, revelarien

SUBJUNTIU PRESENT: reveli, revelis, reveli, revelem, reveleu, revelin

SUBJUNTIU IMPERFET: revelés, revelessis, revelés, reveléssim, reveléssiu, revelessin

IMPERATIU: revela, reveli, revelem, reveleu, revelin

->revelatge

■revelatge

[de revelar]

m CIN i FOTOG Conjunt d’operacions a les quals són sotmeses les emulsions fotogràfiques, per tal de fer visibles i estables les imatges latents que hi han estat impressionades.

->revell

■revell

[del ll. (arbor) rebellis ‘(arbre) rebel’, amb tractament semipopular de la -b- com a -v-, adj. aplicat a l’ullastre pel seu caràcter salvatge]

m BOT Ullastre bord.

->revellí

■revellí

Hom.: revellir

[probablement de l’oc. revelin, der. de l’oc. ant. revel, ll. rebellis ‘rebel’; 1a FONT: 1640]

m CONSTR Obra de fortificació separada de la principal per a defensa dels baluards, les muralles, etc.

->revelliment

■revelliment

[de revellir]

m 1 1 Acció de revellir o de revellir-se;

2 l’efecte.

2 Estat del qui està revellit.

->revellir

■revellir

Hom.: revellí

[de vell²; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Fer semblar més vell que hom no és. Les malalties l’han revellit.

2 pron Com s’ha revellit, tan jove!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revellir

GERUNDI: revellint

PARTICIPI: revellit, revellida, revellits, revellides

INDICATIU PRESENT: revelleixo, revelleixes, revelleix, revellim, revelliu, revelleixen

INDICATIU IMPERFET: revellia, revellies, revellia, revellíem, revellíeu, revellien

INDICATIU PASSAT: revellí, revellires, revellí, revellírem, revellíreu, revelliren

INDICATIU FUTUR: revelliré, revelliràs, revellirà, revellirem, revellireu, revelliran

INDICATIU CONDICIONAL: revelliria, revelliries, revelliria, revelliríem, revelliríeu, revellirien

SUBJUNTIU PRESENT: revelleixi, revelleixis, revelleixi, revellim, revelliu, revelleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: revellís, revellissis, revellís, revellíssim, revellíssiu, revellissin

IMPERATIU: revelleix, revelleixi, revellim, revelliu, revelleixin

->revel·lir

■revel·lir

v tr TERAP Causar la revulsió d’un mal o d’una malaltia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revel·lir

GERUNDI: revel·lint

PARTICIPI: revel·lit, revel·lida, revel·lits, revel·lides

INDICATIU PRESENT: revel·leixo, revel·leixes, revel·leix, revel·lim, revel·liu, revel·leixen

INDICATIU IMPERFET: revel·lia, revel·lies, revel·lia, revel·líem, revel·líeu, revel·lien

INDICATIU PASSAT: revel·lí, revel·lires, revel·lí, revel·lírem, revel·líreu, revel·liren

INDICATIU FUTUR: revel·liré, revel·liràs, revel·lirà, revel·lirem, revel·lireu, revel·liran

INDICATIU CONDICIONAL: revel·liria, revel·liries, revel·liria, revel·liríem, revel·liríeu, revel·lirien

SUBJUNTIU PRESENT: revel·leixi, revel·leixis, revel·leixi, revel·lim, revel·liu, revel·leixin

SUBJUNTIU IMPERFET: revel·lís, revel·lissis, revel·lís, revel·líssim, revel·líssiu, revel·lissin

IMPERATIU: revel·leix, revel·leixi, revel·lim, revel·liu, revel·leixin

->revellit

■revellit -ida

[de revellir; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Envellit abans de temps.

2 Que té aparença de vell sense ésser-ho.

2 Migrat, escarransit. Aquest noi puja molt revellit.

->revèncer

■revèncer

[de vèncer; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr Vèncer a qui abans havia vençut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revèncer

GERUNDI: revencent

PARTICIPI: revençut, revençuda, revençuts, revençudes

INDICATIU PRESENT: revenço, revences, revenç, revencem, revenceu, revencen

INDICATIU IMPERFET: revencia, revencies, revencia, revencíem, revencíeu, revencien

INDICATIU PASSAT: revencí, revenceres, revencé, revencérem, revencéreu, revenceren

INDICATIU FUTUR: revenceré, revenceràs, revencerà, revencerem, revencereu, revenceran

INDICATIU CONDICIONAL: revenceria, revenceries, revenceria, revenceríem, revenceríeu, revencerien

SUBJUNTIU PRESENT: revenci, revencis, revenci, revencem, revenceu, revencin

SUBJUNTIU IMPERFET: revencés, revencessis, revencés, revencéssim, revencéssiu, revencessin

IMPERATIU: revenç, revenci, revencem, revenceu, revencin

->revencillada

■revencillada

[de vencillada]

f Revinclada.

->revenda

■revenda

[de revendre; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 Acció de revendre;

2 l’efecte.

->revenderia

revenderia

Part. sil.: re_ven_de_ri_a

[de revenda; 1a FONT: 1375]

f arc Conjunt de coses que revèn un revenedor.

->revendre

■revendre

[de vendre; 1a FONT: 1310]

v [pr ind sing 3 i imper sing 2 revèn] tr Tornar a vendre (allò que hom ha comprat). Va revendre el pis a un preu més alt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revendre

GERUNDI: revenent

PARTICIPI: revenut, revenuda, revenuts, revenudes

INDICATIU PRESENT: revenc, revens, revèn, revenem, reveneu, revenen

INDICATIU IMPERFET: revenia, revenies, revenia, reveníem, reveníeu, revenien

INDICATIU PASSAT: revenguí, revengueres, revengué, revenguérem, revenguéreu, revengueren

INDICATIU FUTUR: revendré, revendràs, revendrà, revendrem, revendreu, revendran

INDICATIU CONDICIONAL: revendria, revendries, revendria, revendríem, revendríeu, revendrien

SUBJUNTIU PRESENT: revengui, revenguis, revengui, revenguem, revengueu, revenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: revengués, revenguessis, revengués, revenguéssim, revenguéssiu, revenguessin

IMPERATIU: revèn, revengui, revenguem, reveneu, revenguin

->revenedor

■revenedor -a

[de revendre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que revèn.

2 m i f OFIC 1 Persona que es dedica a revendre. Ho he comprat a un revenedor. Revenedor de localitats.

2 esp Persona que ven queviures a la menuda.

->revenedoria

■revenedoria

Part. sil.: re_ve_ne_do_ri_a

[de revenedor; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f Botiga de revenedor.

->revengisme

revengisme

[de revenja]

m Estat d’esperit que inspira un fort desig de revenjar-se, especialment d’una derrota militar.

->revengista

revengista

[de revenja]

adj i m i f Que és dominat pel revengisme.

->reveniment

■reveniment

[de revenir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de revenir.

2 METAL·L Recuita dels metalls.

->revenir

■revenir

[de venir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pr ind sing 2 revéns; pl 3 revénen; imper sing 2 també revine] v intr 1 Venir un cop i un altre. És un mal que ens revé a cada hora.

2 1 Tornar a venir o a brollar, venir o baixar més fort, augmentar el cabal una deu d’aigua, una font, un riu, etc. Amb la fosa de les neus els rius revénen. Després d’aquestes pluges, les fonts revindran aviat.

2 Reinflar-se, augmentar de volum per la mullena. Les portes han revingut i no es poden tancar.

3 1 Recobrar les forces, refer-se d’una malaltia, tornar en si després d’una basca, etc. Comença a respirar, a revenir a poc a poc.

2 fig Revenir-li a algú el coratge, l’esperança.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revenir

GERUNDI: revenint

PARTICIPI: revingut, revinguda, revinguts, revingudes

INDICATIU PRESENT: revinc, revéns, revé, revenim, reveniu, revénen

INDICATIU IMPERFET: revenia, revenies, revenia, reveníem, reveníeu, revenien

INDICATIU PASSAT: revinguí, revingueres, revingué, revinguérem, revinguéreu, revingueren

INDICATIU FUTUR: revindré, revindràs, revindrà, revindrem, revindreu, revindran

INDICATIU CONDICIONAL: revindria, revindries, revindria, revindríem, revindríeu, revindrien

SUBJUNTIU PRESENT: revingui, revinguis, revingui, revinguem, revingueu, revinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: revingués, revinguessis, revingués, revinguéssim, revinguéssiu, revinguessin

IMPERATIU: revén, revingui, revinguem, reveniu, revinguin

IMPERATIU (alternatiu): revine, revingui, revinguem, reveniu, revinguin

->revenja

■revenja

[de revenjar-se; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de revenjar-se. La revenja d’una derrota. Prendre algú la seva revenja. M’has guanyat, però hem de fer un partit de revenja.

2 en revenja En compensació. Tu l’has difamat: ell, en revenja, diu penjaments de tu.

->revenjar-se

■revenjar-se

[de venjar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v pron 1 Prendre’s una satisfacció d’un pesar, d’un disgust, d’un dany que hom ha rebut d’algú. Me’n va fer una de grossa, però ara me n’he pogut revenjar.

2 Prendre l’avantatge sobre algú que abans era el guanyador. M’has guanyat, però em revenjaré.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revenjar

GERUNDI: revenjant

PARTICIPI: revenjat, revenjada, revenjats, revenjades

INDICATIU PRESENT: revenjo, revenges, revenja, revengem, revengeu, revengen

INDICATIU IMPERFET: revenjava, revenjaves, revenjava, revenjàvem, revenjàveu, revenjaven

INDICATIU PASSAT: revengí, revenjares, revenjà, revenjàrem, revenjàreu, revenjaren

INDICATIU FUTUR: revenjaré, revenjaràs, revenjarà, revenjarem, revenjareu, revenjaran

INDICATIU CONDICIONAL: revenjaria, revenjaries, revenjaria, revenjaríem, revenjaríeu, revenjarien

SUBJUNTIU PRESENT: revengi, revengis, revengi, revengem, revengeu, revengin

SUBJUNTIU IMPERFET: revengés, revengessis, revengés, revengéssim, revengéssiu, revengessin

IMPERATIU: revenja, revengi, revengem, revengeu, revengin

->revenxinament

■revenxinament

[de revenxinar]

m Enreveixinament.

->revenxinar

■revenxinar

[de reveixinar]

v tr i pron Enreveixinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revenxinar

GERUNDI: revenxinant

PARTICIPI: revenxinat, revenxinada, revenxinats, revenxinades

INDICATIU PRESENT: revenxino, revenxines, revenxina, revenxinem, revenxineu, revenxinen

INDICATIU IMPERFET: revenxinava, revenxinaves, revenxinava, revenxinàvem, revenxinàveu, revenxinaven

INDICATIU PASSAT: revenxiní, revenxinares, revenxinà, revenxinàrem, revenxinàreu, revenxinaren

INDICATIU FUTUR: revenxinaré, revenxinaràs, revenxinarà, revenxinarem, revenxinareu, revenxinaran

INDICATIU CONDICIONAL: revenxinaria, revenxinaries, revenxinaria, revenxinaríem, revenxinaríeu, revenxinarien

SUBJUNTIU PRESENT: revenxini, revenxinis, revenxini, revenxinem, revenxineu, revenxinin

SUBJUNTIU IMPERFET: revenxinés, revenxinessis, revenxinés, revenxinéssim, revenxinéssiu, revenxinessin

IMPERATIU: revenxina, revenxini, revenxinem, revenxineu, revenxinin

->reverber

■reverber

[de reverberar; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 FÍS Reverberació.

2 LUM i ÒPT 1 Cos la superfície del qual és brunyida i especialment preparada per a produir la reflexió d’algun tipus d’ones.

2 Reflector generalment metàl·lic que, acoblat a un focus lluminós, és destinat a dirigir-ne la llum cap a un punt determinat.

3 p ext Llanterna o fanal de vidre, proveït de reflectors, destinats a l’enllumenat nocturn de carrers, places, etc.

->reverberació

■reverberació

Part. sil.: re_ver_be_ra_ci_ó

[de reverberar; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 1 Acció de reverberar;

2 l’efecte.

2 ACÚST 1 Fenomen degut a la reflexió del so a les parets d’un local tancat en virtut del qual, un cop sentit el so que s’ha propagat directament des del lloc on s’ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les ones que es van reflectint successivament a les parets.

2 cambra de reverberació Cambra o recinte tancat, construït de parets reflectores de les ones sonores, a l’interior de la qual hi ha una font sonora que crea un camp difús, de manera que l’energia del so resta uniformement distribuïda.

3 ÒPT Reflexió intensa i en totes direccions de la llum.

4 reverberació artificial ELECTROAC Efecte que hom introdueix en un senyal d’àudio, mitjançant dispositius i circuits especials, per tal d’imitar més o menys perfectament la reverberació natural.

->reverberant

■reverberant

[de reverberar]

adj FÍS Que reverbera.

->reverberar

■reverberar

[del ll. reverberare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v FÍS 1 intr Reflectir-se, un raig de llum, de calor, o un so, en una superfície.

2 tr Reflectir, una superfície, un raig (de llum, de calor) o una ona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reverberar

GERUNDI: reverberant

PARTICIPI: reverberat, reverberada, reverberats, reverberades

INDICATIU PRESENT: reverbero, reverberes, reverbera, reverberem, reverbereu, reverberen

INDICATIU IMPERFET: reverberava, reverberaves, reverberava, reverberàvem, reverberàveu, reverberaven

INDICATIU PASSAT: reverberí, reverberares, reverberà, reverberàrem, reverberàreu, reverberaren

INDICATIU FUTUR: reverberaré, reverberaràs, reverberarà, reverberarem, reverberareu, reverberaran

INDICATIU CONDICIONAL: reverberaria, reverberaries, reverberaria, reverberaríem, reverberaríeu, reverberarien

SUBJUNTIU PRESENT: reverberi, reverberis, reverberi, reverberem, reverbereu, reverberin

SUBJUNTIU IMPERFET: reverberés, reverberessis, reverberés, reverberéssim, reverberéssiu, reverberessin

IMPERATIU: reverbera, reverberi, reverberem, reverbereu, reverberin

->reverberatori

■reverberatori -òria

[de reverberar]

adj Que actua per reverberació.

->reverdiment

■reverdiment

[de reverdir]

m Acció de reverdir.

->reverdir

■reverdir

[de verd]

v intr 1 Tornar a esdevenir verd. A la primavera els prats reverdeixen.

2 fig Reproduir-se. Ja estava bé, però el mal li ha tornat a reverdir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reverdir

GERUNDI: reverdint

PARTICIPI: reverdit, reverdida, reverdits, reverdides

INDICATIU PRESENT: reverdeixo, reverdeixes, reverdeix, reverdim, reverdiu, reverdeixen

INDICATIU IMPERFET: reverdia, reverdies, reverdia, reverdíem, reverdíeu, reverdien

INDICATIU PASSAT: reverdí, reverdires, reverdí, reverdírem, reverdíreu, reverdiren

INDICATIU FUTUR: reverdiré, reverdiràs, reverdirà, reverdirem, reverdireu, reverdiran

INDICATIU CONDICIONAL: reverdiria, reverdiries, reverdiria, reverdiríem, reverdiríeu, reverdirien

SUBJUNTIU PRESENT: reverdeixi, reverdeixis, reverdeixi, reverdim, reverdiu, reverdeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reverdís, reverdissis, reverdís, reverdíssim, reverdíssiu, reverdissin

IMPERATIU: reverdeix, reverdeixi, reverdim, reverdiu, reverdeixin

->reverència

■reverència

Part. sil.: re_ve_rèn_ci_a

[del ll. reverentia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Respecte o admiració profunda i quasi temorosa que hom sent davant algú, o davant de coses, sobretot sagrades. Tractar amb reverència els vells. Reverència per les tradicions sagrades.

2 CATOL Títol honorífic donat a determinats eclesiàstics, especialment religiosos regulars.

3 HIST Títol honorífic donat antigament a personatges d’alta categoria.

2 Inclinació que hom fa amb el cos per saludar respectuosament. Fer la reverència. Reverència profunda.

->reverenciable

■reverenciable

Part. sil.: re_ve_ren_ci_a_ble

[de reverenciar]

adj Reverible.

->reverencial

■reverencial

Part. sil.: re_ve_ren_ci_al

[de reverència; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que expressa, que implica, reverència.

->reverenciar

■reverenciar

Part. sil.: re_ve_ren_ci_ar

[de reverència; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr Reverir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reverenciar

GERUNDI: reverenciant

PARTICIPI: reverenciat, reverenciada, reverenciats, reverenciades

INDICATIU PRESENT: reverencio, reverencies, reverencia, reverenciem, reverencieu, reverencien

INDICATIU IMPERFET: reverenciava, reverenciaves, reverenciava, reverenciàvem, reverenciàveu, reverenciaven

INDICATIU PASSAT: reverencií, reverenciares, reverencià, reverenciàrem, reverenciàreu, reverenciaren

INDICATIU FUTUR: reverenciaré, reverenciaràs, reverenciarà, reverenciarem, reverenciareu, reverenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: reverenciaria, reverenciaries, reverenciaria, reverenciaríem, reverenciaríeu, reverenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: reverenciï, reverenciïs, reverenciï, reverenciem, reverencieu, reverenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: reverenciés, reverenciessis, reverenciés, reverenciéssim, reverenciéssiu, reverenciessin

IMPERATIU: reverencia, reverenciï, reverenciem, reverencieu, reverenciïn

->reverenciós

■reverenciós -osa

Part. sil.: re_ve_ren_ci_ós

[de reverència]

adj Que tracta la gent amb reverència.

->reverenciosament

■reverenciosament

Part. sil.: re_ve_ren_ci_o_sa_ment

[de reverenciós]

adv D’una manera reverenciosa.

->reverend

■reverend -a

Hom.: reverent

[del ll. reverendus, -a, -um ‘que ha d’ésser reverenciat’, part. futur passiu de reverēri ‘tenir reverència’; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 adj 1 Digne de reverència.

2 esp CATOL Tractament honorífic donat als sacerdots, a les monges amb títol de mare, a les comunitats religioses i a algunes institucions eclesiàstiques.

3 HIST Tractament honorífic donat antigament a determinats personatges d’alta categoria.

2 f pl Dimissòries.

->reverendíssim

reverendíssim -a

[de reverend; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj CATOL Tractament honorífic donat als bisbes i altres prelats, i superiors generals d’ordes religiosos.

->reverent

■reverent

Hom.: reverend

[del ll. reverens, -ntis, íd., part. pres. de reverēri ‘tenir reverència’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que mostra reverència. Una actitud reverent.

->reverentment

■reverentment

[de reverent]

adv D’una manera reverent, amb reverència.

->reverible

■reverible

[de reverir]

adj Digne de reverència.

->reverir

■reverir

[del ll. reverēri ‘tenir reverència’, der. de verēri; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr 1 Tractar algú amb reverència. Els deixebles reverien el seu mestre.

2 Sentir reverència envers algú. Reverir tant l’amo no pot ser bo.

3 reverir Déu RELIG Donar culte a Déu, ésser-ne temorós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reverir

GERUNDI: reverint

PARTICIPI: reverit, reverida, reverits, reverides

INDICATIU PRESENT: revereixo, revereixes, revereix, reverim, reveriu, revereixen

INDICATIU IMPERFET: reveria, reveries, reveria, reveríem, reveríeu, reverien

INDICATIU PASSAT: reverí, reverires, reverí, reverírem, reveríreu, reveriren

INDICATIU FUTUR: reveriré, reveriràs, reverirà, reverirem, reverireu, reveriran

INDICATIU CONDICIONAL: reveriria, reveriries, reveriria, reveriríem, reveriríeu, reveririen

SUBJUNTIU PRESENT: revereixi, revereixis, revereixi, reverim, reveriu, revereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reverís, reverissis, reverís, reveríssim, reveríssiu, reverissin

IMPERATIU: revereix, revereixi, reverim, reveriu, revereixin

->revers

■revers

[del ll. reversus, -a, -um, part. de revertĕre ‘girar-se, retornar’]

m 1 Revés.

2 BIBLIOG En un llibre, pàgina oposada a l’anvers.

3 BOT Cara inferior de la fulla.

4 NUMIS Cara d’una moneda o medalla oposada a la que conté l’efígie o element principal (anvers).

5 SIGIL·L Cara posterior d’un segell, llisa en els adherents i amb algun relleu en els penjants.

->reversibilitat

■reversibilitat

[de reversible]

f 1 Qualitat de reversible.

2 principi de la reversibilitat microscòpica QUÍM FÍS Principi que estableix que, en un procés reversible, les reaccions directa i inversa segueixen el mateix mecanisme.

->reversible

■reversible

[de revers; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 1 Que pot acomplir-se al revés o en sentit contrari.

2 MED i FISIOL Dit dels processos o reaccions que poden tenir lloc en l’un sentit o l’altre.

3 QUÍM Dit del procés o de la reacció que progressen a través d’una successió d’estats d’equilibri.

4 procés reversible FÍS Procés experimentat per un sistema material en el qual, en variar infinitesimalment les condicions sota les quals es produeix, canvia el sentit del procés.

2 Que pot posar-se al revés. Un respatller reversible. Un abric reversible.

->reversió

■reversió

Part. sil.: re_ver_si_ó

[del ll. reversio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 1 Acció de revertir;

2 l’efecte.

2 Retorn d’una cosa o d’una persona a l’estat que abans tenia. La seva reversió a la religió en la qual havia estat educat.

3 ALIM Producció d’aromes indesitjables en olis a causa d’un procés d’oxidació o d’hidròlisi.

4 DR ADM Dret de recobrar un bé expropiat quan no s’ha executat l’obra o establert el servei que motivà l’expropiació i quan desaparegui l’afectació.

5 EVOL Desenvolupament anormal d’un òrgan rudimentari que recorda un altre òrgan d’una espècie inferior.

6 GEN Mutació soferta per un individu en el sentit invers al d’una mutació anterior, que és constatada pel fet que es retorna al fenotip salvatge inicial. És anomenada també mutació supressora o retromutació funcional.

7 GEN i ANTROP Atavisme.

8 RET Commutació.

->reversional

reversional

Part. sil.: re_ver_si_o_nal

[de reversió]

adj DR CIV CAT Dit del pacte que hom solia afegir als heretaments cumulatius i mixts, en virtut del qual l’heretant recobraria els béns transmesos a l’hereu contractual en els casos estipulats, i si no havia estat previst l’abast de la revisió, quan l’hereu premoria a l’heretant sense deixar fills.

->revertir

■revertir

[del ll. revertĕre ‘retornar’; 1a FONT: 1911]

v intr 1 1 Tornar una cosa a l’estat que tenia abans.

2 esp Tornar una cosa a la propietat de qui l’havia posseïda abans.

2 revertir en benefici (o en dany) (d’algú o d’alguna cosa) Redundar. Les obres olímpiques han revertit en benefici de la ciutat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revertir

GERUNDI: revertint

PARTICIPI: revertit, revertida, revertits, revertides

INDICATIU PRESENT: reverteixo, reverteixes, reverteix, revertim, revertiu, reverteixen

INDICATIU IMPERFET: revertia, reverties, revertia, revertíem, revertíeu, revertien

INDICATIU PASSAT: revertí, revertires, revertí, revertírem, revertíreu, revertiren

INDICATIU FUTUR: revertiré, revertiràs, revertirà, revertirem, revertireu, revertiran

INDICATIU CONDICIONAL: revertiria, revertiries, revertiria, revertiríem, revertiríeu, revertirien

SUBJUNTIU PRESENT: reverteixi, reverteixis, reverteixi, revertim, revertiu, reverteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: revertís, revertissis, revertís, revertíssim, revertíssiu, revertissin

IMPERATIU: reverteix, reverteixi, revertim, revertiu, reverteixin

->revés¹

■revés¹

[v. revés²]

[pl -essos] m 1 1 Cara o part d’una cosa oposada al dret.

2 TÈXT Cara dolenta d’un teixit, oposada a l’endret.

3 FUST Rebava fibrosa que resta en una superfície de fusta planejada quan no ha pogut ésser treballada en el sentit de la fibra.

4 al (o del) revés loc adv Invertint l’ordre, la posició. Penjar un quadre al revés.

5 al revés loc conj Ans, ans al contrari. No ha estat cap molèstia; al revés, ha estat un plaer la vostra visita.

6 al revés de loc prep De manera oposada a, contràriament a. Tot ho fa al revés de com jo voldria.

7 revés de la mà Part de la mà oposada al palmell.

8 revés d’espatlla ALIM Peça de la carn de boví, melosa i sense tendrums, de la part davantera de l’animal, prop de l’espatlla.

2 p ext 1 Cop donat amb el revés de la mà.

2 Cop donat diagonalment amb l’espasa.

3 cop de revés (o simplement revés) ESPORT En certs jocs de pilota, com el tennis, el bàdminton, la pilota, etc., cop donat a la pilota o al volant des de la banda oposada a aquella on el jugador sosté la raqueta, la pala, etc., la qual cosa l’obliga a colpejar amb la mà girada.

3 fig Contratemps, adversitat. Un revés de fortuna. Els revessos de la vida.

->revés²

■revés² -essa

[del ll. reversus, -a, -um, part. de revertĕre ‘retornar’; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

adj 1 Dit de la persona difícil de governar, de manejar. Una criatura revessa.

2 1 Dit de la cosa, del material, difícil de treballar.

2 fusta revessa FUST Fusta amb grops, dolenta de treballar.

3 terra revessa AGR Terra dura, difícil de conrear.

3 1 Dit d’allò que és difícil de resoldre, d’aprendre. Un problema revés.

2 sardana revessa (o simplement revessa) DANSA Sardana que per la seva dificultat (hom sol repetir-hi un motiu melòdic relativament curt) desorienta el qui compta els punts.

->revessa

■revessa

[de revés¹]

f Corrent d’aigua que es mou en sentit diferent del principal o dominant.

->revessament

■revessament

[de revés²]

adv D’una manera revessa.

->revessar

■revessar

[del b. ll. reversare, freqüentatiu de revertĕre ‘retornar’]

v tr Posar al revés, invertir l’ordre, la posició.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revessar

GERUNDI: revessant

PARTICIPI: revessat, revessada, revessats, revessades

INDICATIU PRESENT: revesso, revesses, revessa, revessem, revesseu, revessen

INDICATIU IMPERFET: revessava, revessaves, revessava, revessàvem, revessàveu, revessaven

INDICATIU PASSAT: revessí, revessares, revessà, revessàrem, revessàreu, revessaren

INDICATIU FUTUR: revessaré, revessaràs, revessarà, revessarem, revessareu, revessaran

INDICATIU CONDICIONAL: revessaria, revessaries, revessaria, revessaríem, revessaríeu, revessarien

SUBJUNTIU PRESENT: revessi, revessis, revessi, revessem, revesseu, revessin

SUBJUNTIU IMPERFET: revessés, revessessis, revessés, revesséssim, revesséssiu, revessessin

IMPERATIU: revessa, revessi, revessem, revesseu, revessin

->revessat

■revessat -ada

[de revessar]

adj HERÀLD 1 Dit de la peça o figura normalment dirigida cap al cap de l’escut, quan es troba dirigida cap a la punta.

2 Dit de l’estrella de cinc puntes quan dues d’elles són a la part superior.

->revessegar

■revessegar

[de revés¹]

v intr Vessar per les vores d’un atuell un líquid que bull o xarbota. L’olla ha revessegat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revessegar

GERUNDI: revessegant

PARTICIPI: revessegat, revessegada, revessegats, revessegades

INDICATIU PRESENT: revessego, revessegues, revessega, revesseguem, revessegueu, revesseguen

INDICATIU IMPERFET: revessegava, revessegaves, revessegava, revessegàvem, revessegàveu, revessegaven

INDICATIU PASSAT: revesseguí, revessegares, revessegà, revessegàrem, revessegàreu, revessegaren

INDICATIU FUTUR: revessegaré, revessegaràs, revessegarà, revessegarem, revessegareu, revessegaran

INDICATIU CONDICIONAL: revessegaria, revessegaries, revessegaria, revessegaríem, revessegaríeu, revessegarien

SUBJUNTIU PRESENT: revessegui, revesseguis, revessegui, revesseguem, revessegueu, revesseguin

SUBJUNTIU IMPERFET: revessegués, revesseguessis, revessegués, revesseguéssim, revesseguéssiu, revesseguessin

IMPERATIU: revessega, revessegui, revesseguem, revessegueu, revesseguin

->revessejar

■revessejar

[de revés¹]

v tr Revessar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revessejar

GERUNDI: revessejant

PARTICIPI: revessejat, revessejada, revessejats, revessejades

INDICATIU PRESENT: revessejo, revesseges, revesseja, revessegem, revessegeu, revessegen

INDICATIU IMPERFET: revessejava, revessejaves, revessejava, revessejàvem, revessejàveu, revessejaven

INDICATIU PASSAT: revessegí, revessejares, revessejà, revessejàrem, revessejàreu, revessejaren

INDICATIU FUTUR: revessejaré, revessejaràs, revessejarà, revessejarem, revessejareu, revessejaran

INDICATIU CONDICIONAL: revessejaria, revessejaries, revessejaria, revessejaríem, revessejaríeu, revessejarien

SUBJUNTIU PRESENT: revessegi, revessegis, revessegi, revessegem, revessegeu, revessegin

SUBJUNTIU IMPERFET: revessegés, revessegessis, revessegés, revessegéssim, revessegéssiu, revessegessin

IMPERATIU: revesseja, revessegi, revessegem, revessegeu, revessegin

->revessejats

■revessejats

[de revés¹; 1a FONT: 1932, DFa.]

m pl DR CAT Contracte en què el senyor alodial es desprèn del domini directe a favor d’un altre, reservant-se l’útil i passant així a la condició d’emfiteuta.

->revessí

■revessí

[probablement de l’it. rovescina, íd., del ll. td. reversare ‘girar enrere’]

m JOCS 1 Joc de cartes en què solen ésser quatre jugadors, dels quals el qui les dóna en reparteix onze a cadascun dels altres i se’n queda dotze per a ell.

2 trencar el revessí Trencar una basa al qui intenta de fer-les totes.