->xeremia

■xeremia

Part. sil.: xe_re_mi_a

[del fr. ant. chalemie, íd., amb -r- per influx del cat. caramella, tots dos, del ll. calamella, fem. de calamellus, dimin. de calămus ‘canya’; el mot fr. ve pròpiament d’una base gr. equivalent kalamítēs ‘flauta de canya’, que hauria donat la forma romanitzada *calamita; 1a FONT: 1618]

f MÚS 1 caramella 1 1.

2 1 Tub de la cornamusa que fa la melodia; hom l’anomena també grall.

2 pl dial A Mallorca i Menorca, cornamusa.

3 xeremia bessona (o reclam de xeremies) dial A Eivissa, instrument músic consistent en la unió de dues xeremies simples de mides i construcció iguals i amb les mateixes notes.

4 xeremia simple dial A Eivissa, caramella d’un sol tub de canya, d’uns quants mil·límetres de diàmetre.

->xeremier

■xeremier -a

Part. sil.: xe_re_mi_er

[de xeremia]

m i f MÚS Persona que toca la xeremia o caramella.

->xeremina

■xeremina

[de xeremia]

f Broc de banya que es posa a les botelles de cuir.

->xerès

■xerès

[del nom de la ciutat andalusa de Jerez de la Frontera, ant. Xerés]

[pl -essos] m ENOL Nom que hom dóna als vins blancs, generosos, molt apreciats, elaborats en determinats termes municipals de les províncies de Cadis i de Sevilla.

->xeresà

xeresà -ana

adj i m i f De Xeresa (Safor).

->xerevel·lo

xerevel·lo -a

[encreuament del mallorquí eixorivit i xitxarel·lo [v. eixorivir]]

adj dial Eixerit. Una partida d’infants ben condrets i xerevel·los.

->xerevia

■xerevia

Part. sil.: xe_re_vi_a

f BOT Xirivia.

->xeric

■xeric

[de xericar]

m dial 1 Xiscle.

2 Crit dels ocells petits.

->xèric

xèric -a

adj BOT Sec, àrid.

->xericar

■xericar

Cp. xerricar

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr dial 1 Xisclar.

2 Cridar els ocells petits. Els pardals xericaven al ràfec de la teulada.

->xerif

■xerif

m ISLAM i HIST 1 Títol donat als descendents de Mahoma a través de la seva filla Fàtima i d’‘Alī.

2 A la Meca, membre de la dinastia fatimita que assolí una certa autonomia (960) aprofitant la decadència del califat de Bagdad.

->xèrif

■xèrif -a

[de l’angl. sheriff, íd., angl. ant. scir-gerefa, comp. de scir (mod. shire) ‘comtat; comarca’ i gerefa (mod. reeve) ‘primer magistrat, oficial superior’, d’on shir(r)eve, shir(r)ef]

m i f Als països anglosaxons, oficial administratiu amb algunes funcions judicials, encarregat de mantenir el compliment de la llei en els comtats i districtes.

->xerifat

■xerifat

[de xerif]

m ISLAM Dignitat o càrrec de xerif.

->xerigot

■xerigot

[cat. ant. sirigot o sorigot, d’origen preromà, probablement d’un indoeuropeu o indobascoide *sorikŏtto, relacionat amb l’ètim soro- d’on provenen el port. soro i el cast. suero, emparentats amb el ll. sĕrum, que ha influït en el mot cat; 1a FONT: c. 1300]

m 1 ALIM Líquid aquós obtingut com a subproducte en l’elaboració de diversos derivats lactis (formatge, mantega, mató, etc.).

2 FISIOL ANIM Sèrum.

->xeringa

■xeringa

[ant. siringa, xiringa, del ll. sȳrĭnga, íd., ‘lavativa’, i aquest, del gr. sỹrigx, sỹriggos ‘canya, flauta’; 1a FONT: s. XV]

f 1 MED i TERAP Instrument destinat a la introducció o l’extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l’organisme, consistent en un tub de vidre, plàstic, etc., al qual hom hi acobla l’agulla, el trocar, etc. Xeringa d’un sol ús.

2 col·loq Mànega per a regar o per a apagar incendis.

3 BOT Cogombre salvatge.

->xeringada

■xeringada

[de xeringar]

f Acció de xeringar.

->xeringar

■xeringar

[de xeringa; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 MED i TERAP Injectar un líquid en una cavitat per mitjà d’una xeringa.

2 col·loq Fastiguejar algú, especialment en un seu propòsit. M’han ben xeringat!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xeringar

GERUNDI: xeringant

PARTICIPI: xeringat, xeringada, xeringats, xeringades

INDICATIU PRESENT: xeringo, xeringues, xeringa, xeringuem, xeringueu, xeringuen

INDICATIU IMPERFET: xeringava, xeringaves, xeringava, xeringàvem, xeringàveu, xeringaven

INDICATIU PASSAT: xeringuí, xeringares, xeringà, xeringàrem, xeringàreu, xeringaren

INDICATIU FUTUR: xeringaré, xeringaràs, xeringarà, xeringarem, xeringareu, xeringaran

INDICATIU CONDICIONAL: xeringaria, xeringaries, xeringaria, xeringaríem, xeringaríeu, xeringarien

SUBJUNTIU PRESENT: xeringui, xeringuis, xeringui, xeringuem, xeringueu, xeringuin

SUBJUNTIU IMPERFET: xeringués, xeringuessis, xeringués, xeringuéssim, xeringuéssiu, xeringuessin

IMPERATIU: xeringa, xeringui, xeringuem, xeringueu, xeringuin

->xeringuilla

■xeringuilla

[deriv. de xeringa, perquè es feien flautes de les tiges de la planta, i les flautes es deien syringes en gr. i en ll; 1a FONT: 1839, DLab.]

f BOT i JARD Arbust caducifoli de la família de les saxifragàcies (Philadelphus coronarius), de fulles oposades i el·líptiques, flors blanques, grosses i oloroses en raïms, i fruits en càpsula, molt comú en els jardins europeus.

->xerinola

■xerinola

[comú amb el cast. chirinola, que significà al s. XVI ‘baralla, desori’, del nom de la batalla de Cerignola (1503), on molts, castellans i catalans, es vantaren d’haver participat; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Gresca, tabola, soroll festiu.

->xerla

xerla

f ICT Nom d’alguns peixos teleostis perciformes marins de la família dels pomadàsids, de mida petita o mitjana i carn apreciada, com la xerla vera (Parapristipoma humile), la xerla morruda (Plectorhinchus mediterraneus), la xerla ratllada (Parapristipoma octolineatum) i la xerla roncadora (Pomadasys incisus).

->xerlovita

■xerlovita

f ORNIT Xivita.

->xero-

■xero-

Forma prefixada del mot grec xerós, que significa ‘sec’, ‘eixut’, ‘àrid’. Ex.: xeroderma, xeroftàlmia.

->xeroacàntic

■xeroacàntic -a

Part. sil.: xe_ro_a_càn_tic

[de xero- i -acant]

adj GEOBOT Relatiu o pertanyent a les formacions de mates en coixinet espinós pròpies de l’alta muntanya mediterrània i d’altres terres àrides i ventoses.

->xerocàsia

xerocàsia

Part. sil.: xe_ro_cà_si_a

[de xero- i el gr. khásis ‘obertura’]

f BOT Dehiscència dels fruits produïda per la sequedat de l’ambient.

->xerocòpia

■xerocòpia

Part. sil.: xe_ro_cò_pi_a

[de xero- i còpia]

f FOTOG i GRÀF Còpia obtinguda per xerografia.

->xerocopiar

■xerocopiar

Part. sil.: xe_ro_co_pi_ar

[de xerocòpia]

v tr FOTOG i GRÀF Obtenir xerocòpies de texts o d’imatges.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xerocopiar

GERUNDI: xerocopiant

PARTICIPI: xerocopiat, xerocopiada, xerocopiats, xerocopiades

INDICATIU PRESENT: xerocopio, xerocopies, xerocopia, xerocopiem, xerocopieu, xerocopien

INDICATIU IMPERFET: xerocopiava, xerocopiaves, xerocopiava, xerocopiàvem, xerocopiàveu, xerocopiaven

INDICATIU PASSAT: xerocopií, xerocopiares, xerocopià, xerocopiàrem, xerocopiàreu, xerocopiaren

INDICATIU FUTUR: xerocopiaré, xerocopiaràs, xerocopiarà, xerocopiarem, xerocopiareu, xerocopiaran

INDICATIU CONDICIONAL: xerocopiaria, xerocopiaries, xerocopiaria, xerocopiaríem, xerocopiaríeu, xerocopiarien

SUBJUNTIU PRESENT: xerocopiï, xerocopiïs, xerocopiï, xerocopiem, xerocopieu, xerocopiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: xerocopiés, xerocopiessis, xerocopiés, xerocopiéssim, xerocopiéssiu, xerocopiessin

IMPERATIU: xerocopia, xerocopiï, xerocopiem, xerocopieu, xerocopiïn

->xerodèrmia

xerodèrmia

Part. sil.: xe_ro_dèr_mi_a

[de xero- i -dèrmia]

f PAT Afecció cutània caracteritzada per un estat arrugat, sec i descolorit de la pell, juntament amb descamació.

->xerofàgia

■xerofàgia

Part. sil.: xe_ro_fà_gi_a

[de xero- i -fàgia]

f DIET Nodriment exclusiu o principal d’aliments secs.

->xeròfil

■xeròfil -a

[de xero- i -fil]

adj ECOL Dit dels organismes i de les comunitats que viuen en medis secs.

->xeròfit

■xeròfit

[de xero- i -fit]

m BOT Planta xeròfila.

->xerofític

xerofític -a

[de xeròfit]

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent als xeròfits.

2 Integrat per xeròfits.

->xeroftàlmia

xeroftàlmia

Part. sil.: xe_rof_tàl_mi_a

[de xer(o)- i oftàlmia]

f PAT Oftàlmia seca amb rugositat i manca de brillantor de la conjuntiva, coïssor i vermellor.

->xerografia

■xerografia

Part. sil.: xe_ro_gra_fi_a

[de xero- i -grafia]

f FOTOG i GRÀF 1 Procediment d’impressió, sense contacte entre la matriu i el paper, basat en la fotoconducció de determinades matèries aïllants i en l’atracció elèctrica entre dos cossos carregats d’electricitat estàtica de signe contrari, que permet de reproduir en sec documents i texts impresos.

2 Fotocòpia obtinguda per xerografia.

->xerografiar

■xerografiar

Part. sil.: xe_ro_gra_fi_ar

[de xerografia]

v tr FOTOG i GRÀF Reproduir texts o imatges per xerografia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xerografiar

GERUNDI: xerografiant

PARTICIPI: xerografiat, xerografiada, xerografiats, xerografiades

INDICATIU PRESENT: xerografio, xerografies, xerografia, xerografiem, xerografieu, xerografien

INDICATIU IMPERFET: xerografiava, xerografiaves, xerografiava, xerografiàvem, xerografiàveu, xerografiaven

INDICATIU PASSAT: xerografií, xerografiares, xerografià, xerografiàrem, xerografiàreu, xerografiaren

INDICATIU FUTUR: xerografiaré, xerografiaràs, xerografiarà, xerografiarem, xerografiareu, xerografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: xerografiaria, xerografiaries, xerografiaria, xerografiaríem, xerografiaríeu, xerografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: xerografiï, xerografiïs, xerografiï, xerografiem, xerografieu, xerografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: xerografiés, xerografiessis, xerografiés, xerografiéssim, xerografiéssiu, xerografiessin

IMPERATIU: xerografia, xerografiï, xerografiem, xerografieu, xerografiïn

->xerogràfic

xerogràfic -a

[de xerografia]

adj FOTOG i GRÀF 1 Relatiu o pertanyent a la xerografia.

2 Obtingut per xerografia.

->xeromorf

■xeromorf -a

adj BOT Dit del vegetal que per la seva morfologia externa o per la seva estructura està adaptat a la sequedat.

->xeromòrfic

xeromòrfic -a

adj BOT Xeromorf.

->xerorànker

xerorànker

m PEDOL Sòl de perfil AC, format sobre roca silícia i en un clima mediterrani eixut, semblant a un rànker, però sec i pobre en humus.

->xerorendzina

xerorendzina

f PEDOL Rendzina formada en regions àrides, molt rica en calcària, de color gris cendrós i d’estructura solta i pulverulenta.

->xerosi

xerosi

f PAT Sequedat d’alguna part, principalment de la pell o de l’ull.

->xerpa

■xerpa

1 adj Relatiu o pertanyent als xerpes.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble del Nepal que habita a les zones altes de l’Himàlaia, coneguts mundialment per llur participació en expedicions.

->xerra

■xerra

[de xerrar; 1a FONT: s. XVI]

f Mot emprat en l’expressió moure xerra loc verb Xerrar, parolejar.

->xerrac¹

■xerrac¹

[sembla un der. de serra, amb palatalització inicial i modificació de la terminació, expressiva del fort soroll de l’eina; però la forma molt estesa xorrac fa pensar en un ll. *serrĭcare que, arabitzat, hauria pogut donar un xorrac, xerrac com a postverbal; 1a FONT: 1866]

m FUST 1 Serra de fulla rígida, de forma triangular o trapezial, proveïda al seu cap més ample d’un mànec que permet de manejar-la amb una sola mà.

2 Serra mecànica portàtil de cadena sense fi.

->xerrac²

■xerrac²

[d’origen onomatopeic, mot afí a xerrar i xerricar]

m MÚS Estri de fusta amb una lamineta o llengüeta flexible que, en fer-lo girar, produeix un seguit de sons secs i estridents.

->xerracada

xerracada

[de xerrac¹]

f 1 Cada moviment d’un xerrac en serrar.

2 Soroll que fa el xerrac quan serra.

->xerracar

■xerracar

[de xerrac¹]

v tr Serrar, especialment amb un xerrac. Xerracar un tauló.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xerracar

GERUNDI: xerracant

PARTICIPI: xerracat, xerracada, xerracats, xerracades

INDICATIU PRESENT: xerraco, xerraques, xerraca, xerraquem, xerraqueu, xerraquen

INDICATIU IMPERFET: xerracava, xerracaves, xerracava, xerracàvem, xerracàveu, xerracaven

INDICATIU PASSAT: xerraquí, xerracares, xerracà, xerracàrem, xerracàreu, xerracaren

INDICATIU FUTUR: xerracaré, xerracaràs, xerracarà, xerracarem, xerracareu, xerracaran

INDICATIU CONDICIONAL: xerracaria, xerracaries, xerracaria, xerracaríem, xerracaríeu, xerracarien

SUBJUNTIU PRESENT: xerraqui, xerraquis, xerraqui, xerraquem, xerraqueu, xerraquin

SUBJUNTIU IMPERFET: xerraqués, xerraquessis, xerraqués, xerraquéssim, xerraquéssiu, xerraquessin

IMPERATIU: xerraca, xerraqui, xerraquem, xerraqueu, xerraquin

->xerrada

■xerrada

[de xerrar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de xerrar durant una llarga estona.

2 Dissertació oral en públic sense gaires formalitats.

3 fer petar la xerrada Enraonar una estona de coses de poca importància.

->xerradissa

■xerradissa

[de xerrar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 1 Conversa animada de molts.

2 Xerrada.

2 Piuladissa de molts ocells alhora.

->xerrador

■xerrador -a

[de xerrar]

adj i m i f Xerraire.

->xerraire

■xerraire

Part. sil.: xer_rai_re

[de xerrar; 1a FONT: 1560]

1 adj i m i f 1 Inclinat a xerrar, a parlar molt.

2 Que xerra o conta coses indiscretament. No li ho havies de contar, això, al teu cosí, perquè és un xerraire i aviat ho sabrà tothom.

2 m ORNIT Gaig blau.

->xerrameca

■xerrameca

[de xerra i meca, és a dir ‘xerra estantissa, vana’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Fet de parlar sense substància.

->xerramenta

■xerramenta

[de xerrar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Xerradissa.

->xerraquejar

■xerraquejar

[de xerrac¹]

v tr Serrar amb un xerrac.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xerraquejar

GERUNDI: xerraquejant

PARTICIPI: xerraquejat, xerraquejada, xerraquejats, xerraquejades

INDICATIU PRESENT: xerraquejo, xerraqueges, xerraqueja, xerraquegem, xerraquegeu, xerraquegen

INDICATIU IMPERFET: xerraquejava, xerraquejaves, xerraquejava, xerraquejàvem, xerraquejàveu, xerraquejaven

INDICATIU PASSAT: xerraquegí, xerraquejares, xerraquejà, xerraquejàrem, xerraquejàreu, xerraquejaren

INDICATIU FUTUR: xerraquejaré, xerraquejaràs, xerraquejarà, xerraquejarem, xerraquejareu, xerraquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xerraquejaria, xerraquejaries, xerraquejaria, xerraquejaríem, xerraquejaríeu, xerraquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xerraquegi, xerraquegis, xerraquegi, xerraquegem, xerraquegeu, xerraquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xerraquegés, xerraquegessis, xerraquegés, xerraquegéssim, xerraquegéssiu, xerraquegessin

IMPERATIU: xerraqueja, xerraquegi, xerraquegem, xerraquegeu, xerraquegin

->xerrar

■xerrar

[d’origen expressiu, d’un parlar va, insubstancial; 1a FONT: 1502]

v 1 intr Parlar molt i sense substància, pel sol gust de parlar, fora de propòsit. Sempre la trobaràs xerrant amb les veïnes. Xerra més que setze.

2 tr Dir, contar, una cosa indiscretament, mancant a la reserva deguda. D’això, no li’n diguis res, que ho xerraria.

3 intr Produir certs ocells llurs crits insistents. Els pardals, instal·lats dins un pi esponerós, xerraven a son lloure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xerrar

GERUNDI: xerrant

PARTICIPI: xerrat, xerrada, xerrats, xerrades

INDICATIU PRESENT: xerro, xerres, xerra, xerrem, xerreu, xerren

INDICATIU IMPERFET: xerrava, xerraves, xerrava, xerràvem, xerràveu, xerraven

INDICATIU PASSAT: xerrí, xerrares, xerrà, xerràrem, xerràreu, xerraren

INDICATIU FUTUR: xerraré, xerraràs, xerrarà, xerrarem, xerrareu, xerraran

INDICATIU CONDICIONAL: xerraria, xerraries, xerraria, xerraríem, xerraríeu, xerrarien

SUBJUNTIU PRESENT: xerri, xerris, xerri, xerrem, xerreu, xerrin

SUBJUNTIU IMPERFET: xerrés, xerressis, xerrés, xerréssim, xerréssiu, xerressin

IMPERATIU: xerra, xerri, xerrem, xerreu, xerrin

->xerrell

xerrell

m BOT Serreig.

->xerrera

■xerrera

[de xerrar]

f Ganes de xerrar, de parlar. Tenir xerrera.

->xerri

■xerri

[d’origen preromà, representat pel basc zirri i el seu dimin. txirri; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Excrements del bestiar de llana i del cabrum.

->xèrria

■xèrria

Part. sil.: xèr_ri_a

f BOT i FARM Sarriassa.

->xerric

■xerric

[de xerricar; 1a FONT: s. XX]

m 1 1 Soroll que fa una cosa que xerrica.

2 Soroll que, en beure a galet, es produeix fent passar l’aire aspirat entre el paladar i la punta de la llengua posats en contacte.

3 beure a xerric Beure a galet.

2 Traguet.

3 1 vailet 1 2.

2 esp Vailet que ajuda a bord d’una barca de pesca.

->xerricada

■xerricada

[de xerricar]

f Acció de xerricar.

->xerricar

■xerricar

Cp. xericar

[mot afí a xerrar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 1 Fer un soroll estrident, com el que fan les rodes d’un carro quan no estan prou greixades. La tapa d’aquest bagul xerrica quan l’obres: caldrà posar-hi oli.

2 Cruixir, carrisquejar (com, per exemple, les dents).

2 Beure a galet fent xerrics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xerricar

GERUNDI: xerricant

PARTICIPI: xerricat, xerricada, xerricats, xerricades

INDICATIU PRESENT: xerrico, xerriques, xerrica, xerriquem, xerriqueu, xerriquen

INDICATIU IMPERFET: xerricava, xerricaves, xerricava, xerricàvem, xerricàveu, xerricaven

INDICATIU PASSAT: xerriquí, xerricares, xerricà, xerricàrem, xerricàreu, xerricaren

INDICATIU FUTUR: xerricaré, xerricaràs, xerricarà, xerricarem, xerricareu, xerricaran

INDICATIU CONDICIONAL: xerricaria, xerricaries, xerricaria, xerricaríem, xerricaríeu, xerricarien

SUBJUNTIU PRESENT: xerriqui, xerriquis, xerriqui, xerriquem, xerriqueu, xerriquin

SUBJUNTIU IMPERFET: xerriqués, xerriquessis, xerriqués, xerriquéssim, xerriquéssiu, xerriquessin

IMPERATIU: xerrica, xerriqui, xerriquem, xerriqueu, xerriquin

->xerric-xerrac

■xerric-xerrac

[comp. onomatopeic]

m MÚS xerrac².

->xerrim

■xerrim -a

[de xerra]

dial 1 m i f Xerraire.

2 m Xerrameca.

->xerrola

■xerrola

[de xerra]

[sovint en pl] f dial Fet de xerrar per mer passatemps; claca² 1.

->xerroteig

■xerroteig

Part. sil.: xer_ro_teig

[de xerrotejar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Acció de xerrotejar.

->xerrotejar

■xerrotejar

[de xerrar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 Començar a parlar una criatura. Té poc més d’un any i ja xerroteja.

2 Fer els ocells un seguit de crits que no són pròpiament un cant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xerrotejar

GERUNDI: xerrotejant

PARTICIPI: xerrotejat, xerrotejada, xerrotejats, xerrotejades

INDICATIU PRESENT: xerrotejo, xerroteges, xerroteja, xerrotegem, xerrotegeu, xerrotegen

INDICATIU IMPERFET: xerrotejava, xerrotejaves, xerrotejava, xerrotejàvem, xerrotejàveu, xerrotejaven

INDICATIU PASSAT: xerrotegí, xerrotejares, xerrotejà, xerrotejàrem, xerrotejàreu, xerrotejaren

INDICATIU FUTUR: xerrotejaré, xerrotejaràs, xerrotejarà, xerrotejarem, xerrotejareu, xerrotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xerrotejaria, xerrotejaries, xerrotejaria, xerrotejaríem, xerrotejaríeu, xerrotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xerrotegi, xerrotegis, xerrotegi, xerrotegem, xerrotegeu, xerrotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xerrotegés, xerrotegessis, xerrotegés, xerrotegéssim, xerrotegéssiu, xerrotegessin

IMPERATIU: xerroteja, xerrotegi, xerrotegem, xerrotegeu, xerrotegin

->xertolí

xertolí -ina

adj i m i f De Xert (Baix Maestrat) o de Xerta (Baix Ebre).

->xevat

■xevat

m CRON Mes hebreu, cinquè de l’any civil i onzè de l’any religiós.

->xeviot

■xeviot

Part. sil.: xe_vi_ot

[del nom de Cheviot Hills, cadena muntanyosa que marca el límit entre Anglaterra i Escòcia, on es cria aquesta raça d’ovelles; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 RAM Raça ovina del tipus britànic que es cria a les muntanyes de Cheviot Hills (Escòcia), sense banyes, de llana fina i carn molt saborosa.

2 TÈXT 1 Llana molt blanca, llarga i lluent, procedent de les ovelles de raça xeviot.

2 Teixit fet amb fils de llana xeviot.

->xhosa

xhosa

adj i m i f Xosa.

->xibec

■xibec

m ORNIT Ocell anseriforme de la família dels anàtids (Netta rufina), de bec vermell viu i cap de color canyella, que viu a l’albufera de València.

->xibeca¹

■xibeca¹

[dial. i oc. caveca, d’origen preromà, probablement d’una base indoeuropea kau-ekka, íd., alterat en xi- (primer si-), segurament per influx onomatopeic del crit de l’ocell i, encara més, per influx de xot, xuta, altre nom hipocorístic de l’òliba; 1a FONT: c. 1800]

f ORNIT Òliba.

->xibeca²

xibeca²

[de la marca registrada Xibeca] f col·loq Ampolla de cervesa d’un litre.

->xibiu

■xibiu

Part. sil.: xi_biu

[mot germà de l’oc. sebiu ‘vareta’, probablement d’un ll. vg. *saepivus (ramus) ‘branca de fer tanques’, der. del ll. saepes ‘tanca, clos’]

m dial 1 Enginy per a caçar tords.

2 Antre, cau, lloc petit i brut.

->xibuc

■xibuc

[del fr. chibouque, íd., i aquest, del turc čibuq, íd.]

m Pipa turca d’argila cuita, amb un llarg broquet rígid.

->xic

■xic -a

[comú amb altres parlars, d’origen expressiu, relacionat amb el ll. ciccum ‘membrana que separa els grans de la magrana; cosa insignificant’; 1a FONT: 1351]

1 adj Petit. S’ha emportat tots els atuells: xics i grans.

2 m i f Noi, noia.

3 un xic Una mica, un poc. Aquest està un xic guillat.

->xicalla

■xicalla

[de xic; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Conjunt de nois xics.

->xicana

■xicana

f ESPORT En una pista d’automobilisme, obstacle que obliga el conductor a efectuar un doble revolt.

->xicano

■xicano -a

1 adj Relatiu o pertanyent als xicanos.

2 adj i m i f Immigrat mexicà als Estats Units d’Amèrica.

->xicarró

■xicarró -ona

[de xic; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Molt petit.

2 m i f Noi xic, petit.

->xicle

xicle

[del cast. chicle, íd., i aquest, del nàhuatl tzictli, der. del verb tzic ‘estar enganxat’]

m Goma resina extreta de l’acres que per les seves propietats plàstiques originàriament fou emprada per a la producció de xiclet.

->xiclet

■xiclet

[de xicle]

m ALIM Mena de confit, en forma de pastilla o de boleta, format per una base masticatòria plàstica i sucres, aromatitzants, colorants i altres ingredients.

->xicó

■xicó -ona

[de xic]

m i f dial 1 Nen o nena de pocs anys.

2 Noi o noia molt joves.

->xicoia

■xicoia

Part. sil.: xi_co_ia

[alteració popular de xicoira per influx del dimin. de xica, atès que hi ha una xicoira gran i una de petita]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Taraxacum dissectum), de fulles pinnatipartides, en roseta basal i de capítols grocs.

->xicoira

■xicoira

Part. sil.: xi_coi_ra

[del ll. cĭchoria, pl. de chicorium, i aquest, del gr. kikhórion, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f BOT, 1 FARM i AGR Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes (Cichorium intybus), d’arrel gruixuda, fulles basals i fulles caulinars, capítols blaus i fruits en aqueni, de virtuts tòniques i estomacals, emprada com a succedani del cafè i en amanides.

2 xicoira gran Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes (Lactuca perennis), glabra, de fulles pinnatipartides d’un verd grisenc, capítols blaus o liles en panícula i fruits en aqueni.

->xicol

■xicol

[de xic]

m TÈXT Conjunt de dos llistons sobreposats entre els quals hom col·loca i estreny l’extrem dels fils d’un ordit preparat per a ésser passat per un cos de lliços o jacquard.

->xicon

xicon -a

[variant de xicó]

m i f dial Xicó.

->xicot

■xicot -a

[de xic; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 m i f 1 Noi, noia.

2 Noi o noia que festeja; promès.

2 m TÈXT Llistó de fusta que, en els telers de mà, serveix per a apuntalar el bastiment de les taules, conservant-lo enrere, amb la pua ben separada de la roba.

->xicotet

■xicotet -a

[de xicot]

adj dial Petit.

->xicotiu

xicotiu -a

Part. sil.: xi_co_tiu

[de xicot]

adj dial Xicotet, petit.

->xicra

■xicra

[del cast. ant. xícara, mod. jícara, probablement del nàhuatl xicálli ‘carabassa de beure’; 1a FONT: 1789]

f Tassa petita, emprada especialment per a prendre xocolata desfeta.

->xicranda

■xicranda

[del port. brasiler jacarandá, íd., probablement d’origen tupí]

f BOT i JARD 1 Arbre de la família de les bignoniàcies (Jacaranda semiserrata), de fulles bipinnades, flors tubulars de color blau i fruits en càpsula, d’interès ornamental i en fusteria.

2 FUST Fusta de la xicranda.

->xif-

xif-

Forma prefixada del mot grec xíphos, que significa ‘espasa’. Ex.: xifoide.

->xífids

■xífids

m ICT 1 pl Família de peixos teleostis, de l’ordre dels perciformes, integrada només per Xiphias gladius, el peix espasa.

2 sing Peix de la família dels xífids.

->xifla

■xifla

[de l’àr. šifra ‘falcilla de sabater’]

f OFIC Eina de tall emprada pels enquadernadors i pels guanters per a aprimar les pells.

->xifo-

xifo-

Forma prefixada del mot grec xíphos, que significa ‘espasa’. Ex.: xifodínia.

->xifodínia

xifodínia

Part. sil.: xi_fo_dí_ni_a

f PAT Dolor a l’apèndix xifoide.

->xifòfor

xifòfor

m ICT Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels pecílids (Xiphophorus sp), de mida petita i de color vermellós, amb l’aleta caudal en forma de ventall i els ulls grossos. Les espècies més comunes són X. helleri, el xifòfor comú, i X. maculatus.

->xifoïdal

■xifoïdal

Part. sil.: xi_fo_ï_dal

[de xifoide]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’apèndix xifoide.

->xifoide

■xifoide

Part. sil.: xi_foi_de

[del gr. xiphoeidḗs ‘semblant a una espasa’, comp. de xíphos ‘espasa’ i eídos ‘forma’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

ANAT ANIM 1 adj Ensiforme.

2 m Apèndix que surt del metasoma o part última de l’opistosoma dels xifosurs i que té forma d’espasa, amb la punxa molt prima.

3 apòfisi (o cartílag) xifoide Apèndix de teixit cartilaginós, en forma d’espasa, a l’extrem inferior de l’estern.

->xifonier

xifonier

Part. sil.: xi_fo_ni_er

[del fr. chiffonnier, íd., der. de chiffon ‘drap’, de chiffe, íd., fr. ant. chipe, íd., de l’angl. mitjà chip ‘trosset’, amb influx del fr. mitjà chiffre ‘xifra, zero’]

m MOBL Calaixera alta i estreta.

->xifòpag

xifòpag

m PAT Monstre doble ajuntat pel tòrax.

->xifosurs

■xifosurs

m ZOOL 1 pl Ordre d’artròpodes, de la classe dels merostomats, amb el cos aixafat dorsiventralment, semblant al dels trilobits, amb segments anteriors fusionats per a formar un escut o cuirassa, quelicerats, sense antenes i amb quelícers en posició ventral.

2 sing Artròpode de l’ordre dels xifosurs.

->xifra

■xifra

[de l’àr. ṣifr ‘buit; zero’, aplicat en les llengües romàniques primer al ‘zero’ i després a totes les xifres; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 MAT Cadascun dels signes gràfics utilitzats en els diversos sistemes de numeració per a expressar tots els nombres.

2 p ext Nombre, número. Quina xifra t’ha resultat?

3 xifres astronòmiques Nombres molt alts, quantitats molt elevades.

2 1 Cadascun dels signes convencionals d’una escriptura secreta o d’un llenguatge secret basats en lletres, signes o dígits convencionals, segons una clau determinada, coneguda només pels corresponsals.

2 Sistema criptogràfic basat en xifres. Aquest telegrama és escrit en xifra.

3 Clau o codi d’un sistema criptogràfic xifrat.

3 DIPL Inicials del nom i el cognom d’algú, combinades o enllaçades, que hom utilitza com a abreviatura en segells, marques, etc.

->xifrar

■xifrar

[de xifra; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v tr 1 Numerar. Els fulls xifrats d’un llibre.

2 Escriure emprant una escriptura secreta o xifra. Xifrar un despatx secret.

3 Determinar el valor (d’alguna cosa) en tal o tal quantitat. El govern ha xifrat els danys causats per les inundacions en cent milions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xifrar

GERUNDI: xifrant

PARTICIPI: xifrat, xifrada, xifrats, xifrades

INDICATIU PRESENT: xifro, xifres, xifra, xifrem, xifreu, xifren

INDICATIU IMPERFET: xifrava, xifraves, xifrava, xifràvem, xifràveu, xifraven

INDICATIU PASSAT: xifrí, xifrares, xifrà, xifràrem, xifràreu, xifraren

INDICATIU FUTUR: xifraré, xifraràs, xifrarà, xifrarem, xifrareu, xifraran

INDICATIU CONDICIONAL: xifraria, xifraries, xifraria, xifraríem, xifraríeu, xifrarien

SUBJUNTIU PRESENT: xifri, xifris, xifri, xifrem, xifreu, xifrin

SUBJUNTIU IMPERFET: xifrés, xifressis, xifrés, xifréssim, xifréssiu, xifressin

IMPERATIU: xifra, xifri, xifrem, xifreu, xifrin

->xifratge

■xifratge

[de xifrar]

m Acció de xifrar o escriure en xifra.

->xifreda

■xifreda

f dial Xiprerar.

->xifrer

■xifrer

m dial BOT Xiprer.

->xiisme

■xiisme

Part. sil.: xi_is_me

[de l’àr. šī’at (Alī) ‘secta d’Alí’]

m ISLAM Secta islàmica, sorgida amb motiu de la successió del tercer califa de l’islam, que sosté que l’única interpretació vàlida de l’Alcorà és la dels imams i no pas la sunna.

->xiïta

■xiïta

Part. sil.: xi_ï_ta

[v. xiisme]

1 adj Relatiu o pertanyent al xiisme.

2 m i f Seguidor del xiisme.

->xiitake

■xiitake

Part. sil.: xi_i_ta_ke

m BOT Bolet de soca de la família de les tricolomatàcies (Lentinus edodes), de carn consistent i gust fort, que es cultiva sobretot al Japó i a la Xina, i que és molt apreciat en la cuina d’aquests països.

->xilarials

■xilarials

Part. sil.: xi_la_ri_als

f BOT 1 pl Ordre de fongs ascomicets, majoritàriament lignícoles, al qual pertanyen, entre d’altres, els dits de mort (Xylaria).

2 sing Fong de l’ordre de les xilarials.

->xilè¹

■xilè¹

[del gr. xýlon ‘fusta’]

m QUÍM ORG Dimetilbenzè, C₈H₁₀, cadascun dels tres composts isòmers que ocorren en el quitrà de carbó, derivats formalment del benzè per substitució de dos dels seus àtoms d’hidrogen per grups metil.

->xilè²

■xilè² -ena

adj i m i f De Xile (estat d’Amèrica).

->xilema

■xilema

m BOT En els feixos, conjunt de vasos, de parènquima xilemàtic i de fibres llenyoses.

->xilemàtic

■xilemàtic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al xilema.

->xilemoide

xilemoide

Part. sil.: xi_le_moi_de

adj BOT Semblant al xilema.

->xilènic

xilènic -a

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent als xilens.

->xilenol

■xilenol

m QUÍM ORG Cadascun dels sis composts fenòlics isòmers de fórmula C₈H₁₀O que ocorren en la fracció àcida del residu de la destil·lació del quitrà de carbó.

->xili

xili

m 1 BOT i AGR 1 Varietat de la pebrotera oriünda de l’Amèrica Central i Mèxic.

2 Fruit del xili, semblant al bitxo i intensament picant.

2 salsa de xili GASTR Salsa feta amb xili premsat.

->xilidina

■xilidina

f QUÍM ORG Cadascuna de les sis amines aromàtiques isòmeres de fórmula C₈H₁₁N que hom obté per nitració dels xilens corresponents i posterior reducció dels derivats nitrats.

->xíling

■xíling

[de l’angl. shilling, íd., la moneda angl.; de l’al. schilling, íd., la moneda austríaca; tots dos del germ. comú *skildulingaz ‘com un escut’]

m ECON 1 [angl: shilling] 1 Moneda fraccionària britànica, equivalent a una vintena part de lliura esterlina i a 12 penics fins el 1971, que fou introduït el sistema decimal.

2 Unitat monetària de Somàlia. És subdividida en 100 cents.

3 xíling de l’Àfrica oriental Unitat monetària comuna de Kenya, Tanzània i Uganda.

2 Unitat monetària d’Àustria, dividida en 100 groschen, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro.

->xilla

■xilla

f 1 llufa 1 1.

2 xilla de bou BOT Pet de llop.

->xilo-

■xilo-

Forma prefixada del mot grec xýlon, que significa ‘fusta’. Ex.: xilòfag, xilòfon.

->xilocaïna

xilocaïna

Part. sil.: xi_lo_ca_ï_na

f FARM Clorhidrat de dietilamino-2-6-dimetilacetanilida, anestèsic local tòpic o per infiltració, molt emprat en clínica dental en injecció intragingival per a evitar el dolor de les extraccions; és anomenada també lidocaïna.

->xilocopa

xilocopa

f ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels àpids (Xylocopa sp), de grans dimensions i color fosc, que excaven amb les mandíbules la fusta seca on estableixen el niu, es nodreixen de nèctar i rarament piquen.

->xilòfag

■xilòfag -a

[de xilo- i -fag]

adj ENTOM Dit dels insectes, especialment coleòpters, que es nodreixen de fusta.

->xilòfon

■xilòfon [o xilofon]

[de xilo- i -fon¹; 1a FONT: 1917, DOrt.]

MÚS 1 m Instrument musical format per un teclat rústic de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries diferents que, en ésser percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de notes (de dues a quatre octaves).

2 m i f Persona que toca el xilòfon; xilofonista.

->xilofonista

■xilofonista

[de xilòfon]

m i f MÚS Persona que toca el xilòfon.

->xilogen

xilogen -ògena

adj BOT Que origina xilema.

->xilògraf

■xilògraf -a

[de xilo- i -graf]

m i f Persona que practica la xilografia.

->xilografia

■xilografia

Part. sil.: xi_lo_gra_fi_a

[de xilo- i -grafia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f GRÀF i ART 1 Art de gravar a la fusta que consisteix a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per a ésser tintada i estampada sobre el paper.

2 Matriu de fusta per a estampar un gravat.

3 Làmina obtinguda per estampació d’un gravat de fusta.

->xilografiar

■xilografiar

Part. sil.: xi_lo_gra_fi_ar

[de xilografia]

v tr 1 ART Gravar la fusta.

2 GRÀF Imprimir amb planxes de fusta gravades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xilografiar

GERUNDI: xilografiant

PARTICIPI: xilografiat, xilografiada, xilografiats, xilografiades

INDICATIU PRESENT: xilografio, xilografies, xilografia, xilografiem, xilografieu, xilografien

INDICATIU IMPERFET: xilografiava, xilografiaves, xilografiava, xilografiàvem, xilografiàveu, xilografiaven

INDICATIU PASSAT: xilografií, xilografiares, xilografià, xilografiàrem, xilografiàreu, xilografiaren

INDICATIU FUTUR: xilografiaré, xilografiaràs, xilografiarà, xilografiarem, xilografiareu, xilografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: xilografiaria, xilografiaries, xilografiaria, xilografiaríem, xilografiaríeu, xilografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: xilografiï, xilografiïs, xilografiï, xilografiem, xilografieu, xilografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: xilografiés, xilografiessis, xilografiés, xilografiéssim, xilografiéssiu, xilografiessin

IMPERATIU: xilografia, xilografiï, xilografiem, xilografieu, xilografiïn

->xilogràfic

■xilogràfic -a

[de xilografia]

adj Relatiu o pertanyent a la xilografia.

->xiloide

■xiloide

Part. sil.: xi_loi_de

[de xilo- i -oide]

adj 1 Que s’assembla a la fusta.

2 Que és de la natura de la fusta; llenyós.

->xilolita

xilolita

f CONSTR Mescla de residus de fusta amb ciment magnèsic.

->xilologia

■xilologia

Part. sil.: xi_lo_lo_gi_a

f BOT Estudi del xilema.

->xilòmetre

■xilòmetre

[de xilo- i -metre]

m FUST Dipòsit on se submergeix la fusta per a mesurar-ne el volum en funció de l’aigua desplaçada.

->xilòpal

■xilòpal

m MINERAL Fusta fossilitzada en què la matèria orgànica ha estat substituïda per òpal, conservant, però, l’estructura.

->xiloporosi

xiloporosi

f FITOPAT Malaltia dels cítrics que es manifesta a l’interior de l’escorça de l’arbre en forma de protuberàncies de color marró a la punta.

->xilosa

■xilosa

f BIOQ Aldopentosa l’estructura de la qual deriva de la treosa.

->xilulosa

xilulosa

f BIOQ Cetopentosa l’estructura de la qual deriva de l’eritrulosa.

->xilxer

xilxer -a

adj i m i f De Xilxes (Plana Baixa).

->ximbla

■ximbla

f BOT Aloc.

->ximpanzé

■ximpanzé

[del fr. chimpanzé, íd., d’una parla africana del Congo i Angola; 1a FONT: s. XX, Oller]

[pl -és] m ZOOL Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels pòngids (Pan troglodytes), més alt que l’orangutan i de línia més esvelta i membres més proporcionats, pelatge abundant i negrenc, de costums arborícoles i que habita en grans selves i zones forestals dels grans rius.

->ximple

■ximple

[variant palatalitzada de simple, amb intensificació fonètica i semàntica del mot]

adj i m i f De poc seny, poca-solta.

->ximplejar

■ximplejar

[de ximple; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Fer el ximple, fer o dir ximpleries. Un infant ximpleja quan un desconegut li fa cas.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ximplejar

GERUNDI: ximplejant

PARTICIPI: ximplejat, ximplejada, ximplejats, ximplejades

INDICATIU PRESENT: ximplejo, ximpleges, ximpleja, ximplegem, ximplegeu, ximplegen

INDICATIU IMPERFET: ximplejava, ximplejaves, ximplejava, ximplejàvem, ximplejàveu, ximplejaven

INDICATIU PASSAT: ximplegí, ximplejares, ximplejà, ximplejàrem, ximplejàreu, ximplejaren

INDICATIU FUTUR: ximplejaré, ximplejaràs, ximplejarà, ximplejarem, ximplejareu, ximplejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ximplejaria, ximplejaries, ximplejaria, ximplejaríem, ximplejaríeu, ximplejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ximplegi, ximplegis, ximplegi, ximplegem, ximplegeu, ximplegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ximplegés, ximplegessis, ximplegés, ximplegéssim, ximplegéssiu, ximplegessin

IMPERATIU: ximpleja, ximplegi, ximplegem, ximplegeu, ximplegin

->ximpleria

■ximpleria

Part. sil.: xim_ple_ri_a

[de ximple; 1a FONT: c. 1900]

f Acció o paraules pròpies d’un ximple. D’aquesta ximpleria que has fet, te’n penediràs sovint.

->ximplesa

■ximplesa

[de ximple]

f 1 Condició de ximple.

2 Ximpleria.

->ximplet

■ximplet -a

[de ximple; 1a FONT: 1593]

adj i m i f Beneitó, que no té el seny complit.

->xim-xim

■xim-xim

[d’origen onomatopeic i expressiu; 1a FONT: 1910]

m 1 Pluja menuda i seguida; plovisqueig.

2 Músiques, actes ostensius, etc., amb què hom vol donar solemnitat o importància a un esdeveniment. A mi, no m’agrada el xim-xim que certa gent fa.

->xin¹

■xin¹

f Nom de la vint-i-unena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->xin²

xin² -a

m i f col·loq dial Gat, especialment gatet menut.

->xinar

■xinar

[d’origen expressiu]

v tr 1 dial Estirar els cabells (a algú). No em tallis els cabells amb aquestes tisores, que em xines.

2 Burlar-se, fotre. T’han ben xinat!

3 Fer, fotre. Duia uns patins molt ben xinats. Van estimbar-se en aquell revolt tan mal xinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xinar

GERUNDI: xinant

PARTICIPI: xinat, xinada, xinats, xinades

INDICATIU PRESENT: xino, xines, xina, xinem, xineu, xinen

INDICATIU IMPERFET: xinava, xinaves, xinava, xinàvem, xinàveu, xinaven

INDICATIU PASSAT: xiní, xinares, xinà, xinàrem, xinàreu, xinaren

INDICATIU FUTUR: xinaré, xinaràs, xinarà, xinarem, xinareu, xinaran

INDICATIU CONDICIONAL: xinaria, xinaries, xinaria, xinaríem, xinaríeu, xinarien

SUBJUNTIU PRESENT: xini, xinis, xini, xinem, xineu, xinin

SUBJUNTIU IMPERFET: xinés, xinessis, xinés, xinéssim, xinéssiu, xinessin

IMPERATIU: xina, xini, xinem, xineu, xinin

->xíndria

■xíndria

Part. sil.: xín_dri_a

f BOT Síndria.

->xiné

■xiné

[del fr. chiné, íd., der. de chiner ‘fer aquesta mena de teixit’, der. de Chine ‘Xina’, on es feia aquest teixit]

[pl -és] m TÈXT Teixit fet amb els fils d’ordit pintats o estampats de manera que un cop confeccionat presenti un dibuix determinat, el qual, a causa de les diferències de tensions i encongiments en el moment del tissatge, resulta lleugerament esfumat.

->xinel·la

■xinel·la

[del cast. chinela, ant. chanela, i aquest, probablement de l’it. dial. cianella, it. pianella, íd., dimin. de piano ‘pla’; 1a FONT: 1653, DTo.]

f CALÇ Sabatilla emprada ordinàriament per a estar per casa.

->xinès

■xinès -esa

1 adj i m i f De la Xina (estat d’Àsia) o del xinès (llengua).

2 m LING Llengua del grup sinotibetà, parlada a la Xina.

3 m Colador xinès.

->xinet

xinet -a

1 m i f col·loq dial Gat petit.

2 m ICT Grívia.

->xino-xano

■xino-xano

adv Xano-xano.

->xintoisme

■xintoisme

Part. sil.: xin_to_is_me

[del jap. xintô ‘camí dels déus’]

m RELIG Religió nacional dels japonesos, bàsicament animista o politeista, sense escriptures ni dogmes, però amb una rica mitologia, un culte i uns costums.

->xintoista

■xintoista

Part. sil.: xin_to_is_ta

[v. xintoisme]

RELIG 1 adj Relatiu o pertanyent al xintoisme.

2 m i f Seguidor del xintoisme.

->xintz

xintz

m TÈXT 1 Teixit amb lligat de plana, generalment de cotó, que adquireix brillantor per una de les cares per mitjà d’un calandratge especial i, sovint, de la impregnació amb substàncies resinoses, i que hom empra en decoració.

2 Acabat brillant propi d’aquest teixit.

->xinxa

■xinxa

[del ll. cīmex, -ĭcis, íd., per via mossàrab, que substituí la forma d’evolució cat. normal ant. címeu; segurament del pl. xinxes s’extragué el sing. xinxa; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 ENTOM 1 Gènere d’insectes hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, de la família dels cimícids (Cimex sp), de cos deprimit i ovalat, sense ocels i amb els ulls composts desenvolupats, paràsits de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns. Cal destacar-ne la xinxa comuna (C. lectularius), paràsita d’ocells i mamífers, inclòs l’home, de forma plana i oval, nocturna i lucífuga, que xucla la sang i produeix irritacions.

2 xinxa de camp Nom donat a diversos insectes heteròpters pertanyents a la família dels pentatòmids, de cos pentagonal, d’una pudor desagradable, fitòfags i que xuclen la saba de les plantes. Els representants més importants pertanyen als gèneres Aelia (A. rostrata), Corpocoris, Dolycoris, Eurydema, Eurygaster, Graphosoma i Raphigaster.

3 xinxa de camp Bernat pudent.

2 fig 1 Dona bruta.

2 xinxa de fàbrica Dona que treballa en una fàbrica, sobretot de filats o de teixits, que sol anar bruta i fer olor dels materials amb què treballa.

3 CALÇ Clau petit i prim, de secció quadrada i desproveït de cabota, que és emprat pels sabaters per a fermar les soles i els talons.

->xinxam

■xinxam

[de xinxa]

m Munió de xinxes.

->xinxarella

xinxarella

[de xinxa]

f ORNIT Mallerenga carbonera.

->xinxer¹

■xinxer¹

[de xinxa]

m Teixit de vímets, etc., que hom posava al voltant del llit per aturar-hi les xinxes.

->xinxer²

xinxer² -a

adj i m i f Xilxer.

->xinxera

xinxera

f BOT Bodris.

->xinxeta

■xinxeta

[de xinxa; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 Clauet de cap pla, gros, que serveix per a clavar papers en un tauler, etc.

2 Flotador de suro, etc., proveït d’un ble curt, que hom deixa surar en un vas d’oli i serveix per a tenir encesa una feble llumeta durant la nit, davant una imatge, etc.; és anomenada també animeta.

->xinxilla

■xinxilla

[del cast. chinchilla, íd., d’un mot peruà, d’origen quítxua o aimara; 1a FONT: s. XX, Oller]

f ZOOL Mamífer placentari de l’ordre dels rosegadors, de la família dels xinxíl·lids (Chinchilla chinchilla), amb els ulls grossos i les orelles arrodonides, monògam i amb el pelatge de pèl llarg, sedós i molt suau, un dels més apreciats en pelleteria.

->xinxíl·lids

■xinxíl·lids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de cap gros, cos massís, potes del darrere allargades i del davant curtes i cua llarga i herbívors.

2 sing Mamífer de la família dels xinxíl·lids.

->xinxó

xinxó

[de xinxa; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Xinxa petita.

2 col·loq Moneda d’or antiga, dita també duret d’or, que valia cinc pessetes.

->xinxollar

■xinxollar

[probable encreuament de xipollar amb xarbotar i ampolla; 1a FONT: 1915, DAg.]

v tr 1 Sacsejar, remoure, un líquid dins el seu recipient.

2 fig Amoïnar algú amb demandes, pidolant, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xinxollar

GERUNDI: xinxollant

PARTICIPI: xinxollat, xinxollada, xinxollats, xinxollades

INDICATIU PRESENT: xinxollo, xinxolles, xinxolla, xinxollem, xinxolleu, xinxollen

INDICATIU IMPERFET: xinxollava, xinxollaves, xinxollava, xinxollàvem, xinxollàveu, xinxollaven

INDICATIU PASSAT: xinxollí, xinxollares, xinxollà, xinxollàrem, xinxollàreu, xinxollaren

INDICATIU FUTUR: xinxollaré, xinxollaràs, xinxollarà, xinxollarem, xinxollareu, xinxollaran

INDICATIU CONDICIONAL: xinxollaria, xinxollaries, xinxollaria, xinxollaríem, xinxollaríeu, xinxollarien

SUBJUNTIU PRESENT: xinxolli, xinxollis, xinxolli, xinxollem, xinxolleu, xinxollin

SUBJUNTIU IMPERFET: xinxollés, xinxollessis, xinxollés, xinxolléssim, xinxolléssiu, xinxollessin

IMPERATIU: xinxolla, xinxolli, xinxollem, xinxolleu, xinxollin

->xinyell

■xinyell

[variant de cinyell]

m TÈXT i PESC Corda plana d’espart, emprada especialment en els ormeigs de pesca.

->xip

■xip

[de l’angl. chip ‘estella; bocí’]

1 m ELECTRÒN 1 Substrat d’un circuit integrat.

2 p ext Circuit integrat.

3 Dispositiu constituït per un circuit integrat, amb les potes de connexió soldades i tot el conjunt convenientment encapsulat

2 patates xips (o simplement xips f) ALIM Rodanxes molt primes de patata, fregides, que hom ven en paquets i que es mengen fredes.

->xipell

■xipell

[alteració de cepell, cipell, der. de cep]

m BOT 1 Bruc d’hivern.

2 Bruguerola.

->xipella

■xipella

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al xipella.

2 m Varietat de parlar que s’estén entre el català oriental i el català nord-occidental per una franja els punts més representatius de la qual es troben dins de l’Alt Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà i que es caracteritza pel pas a i de la e àtona final.

->xipoll

■xipoll

[variant de xopoll]

m 1 Bassal d’aigua.

2 Mullader.

->xipollar

■xipollar

[de xipoll]

v 1 tr Fer xipoll, esquitxar. Ha xipollat el terra de llet.

2 intr Agitar la superfície de l’aigua fent que esquitxi. Vogar xipollant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xipollar

GERUNDI: xipollant

PARTICIPI: xipollat, xipollada, xipollats, xipollades

INDICATIU PRESENT: xipollo, xipolles, xipolla, xipollem, xipolleu, xipollen

INDICATIU IMPERFET: xipollava, xipollaves, xipollava, xipollàvem, xipollàveu, xipollaven

INDICATIU PASSAT: xipollí, xipollares, xipollà, xipollàrem, xipollàreu, xipollaren

INDICATIU FUTUR: xipollaré, xipollaràs, xipollarà, xipollarem, xipollareu, xipollaran

INDICATIU CONDICIONAL: xipollaria, xipollaries, xipollaria, xipollaríem, xipollaríeu, xipollarien

SUBJUNTIU PRESENT: xipolli, xipollis, xipolli, xipollem, xipolleu, xipollin

SUBJUNTIU IMPERFET: xipollés, xipollessis, xipollés, xipolléssim, xipolléssiu, xipollessin

IMPERATIU: xipolla, xipolli, xipollem, xipolleu, xipollin

->xipolleig

■xipolleig

Part. sil.: xi_po_lleig

[de xipollejar]

m 1 Acció de xipollejar.

2 Soroll de l’aigua que xipolleja.

->xipollejar

■xipollejar

[de xipoll; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 intr Agitar-se, alçant petites ones i esquitxant, la superfície d’una massa d’aigua. Els xiquets es llençaven contínuament a la piscina i l’aigua xipollejava.

2 tr i intr Xipollar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xipollejar

GERUNDI: xipollejant

PARTICIPI: xipollejat, xipollejada, xipollejats, xipollejades

INDICATIU PRESENT: xipollejo, xipolleges, xipolleja, xipollegem, xipollegeu, xipollegen

INDICATIU IMPERFET: xipollejava, xipollejaves, xipollejava, xipollejàvem, xipollejàveu, xipollejaven

INDICATIU PASSAT: xipollegí, xipollejares, xipollejà, xipollejàrem, xipollejàreu, xipollejaren

INDICATIU FUTUR: xipollejaré, xipollejaràs, xipollejarà, xipollejarem, xipollejareu, xipollejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xipollejaria, xipollejaries, xipollejaria, xipollejaríem, xipollejaríeu, xipollejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xipollegi, xipollegis, xipollegi, xipollegem, xipollegeu, xipollegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xipollegés, xipollegessis, xipollegés, xipollegéssim, xipollegéssiu, xipollegessin

IMPERATIU: xipolleja, xipollegi, xipollegem, xipollegeu, xipollegin

->xipòto

■xipòto -a

adj i m i f 1 Beneit, barroer en les feines.

2 Xarxot.

->xiprer

■xiprer

[variant palatalitzada de ciprer; 1a FONT: 1410, Vides]

m BOT i JARD 1 Arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies (Cupressus sempervirens), monoic, de capçada fastigiada i fosca, amb fulles imbricades i amb gàlbuls arrodonits, conreat des de temps antics, i que és plantat en jardins, parcs i cementiris.

2 FUST Fusta del xiprer.

->xiprera

■xiprera

f BOT Xiprer.

->xiprerar

■xiprerar

[de xiprer]

m Lloc plantat de xiprers.

->xipriota

■xipriota

Part. sil.: xi_pri_o_ta

1 adj i m i f De Xipre (estat d’Àsia), dels xipriotes (poble) o del xipriota (dialecte).

2 m i f HIST Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l’illa de Xipre i s’hi establí.

3 m LING Dialecte grec parlat a l’illa de Xipre, on fou establert amb l’arribada dels colonitzadors grecs.

->xip-xap

■xip-xap

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m Onomatopeia imitant el xipolleig d’una massa líquida.

->xiquesa

■xiquesa

[de xic]

f 1 Qualitat de xic; petitesa.

2 Infantesa.

->xiquet

■xiquet -a

[de xic; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

1 adj Petit.

2 m i f 1 Infant, nen.

2 FOLK Casteller. Xiquet de Valls.

3 xiquet de bord MAR Noi de bord.

3 un xiquet loc adv Una mica.

->xiquímic

xiquímic, àcid

BIOQ Derivat tetrahidrogenat de l’àcid gàl·lic.

->xiquina

■xiquina

[alteració del dial. eixequina, íd., der. probable de aixecar en el seu sentit primitiu de ‘assecar’, ll. exsiccare, der. de siccus ‘sec’]

f Braç de terra que entra dins un riu.

->xiribec

■xiribec

[alteració de xabec ‘mena d’embarcació’, usat metafòricament, com passa també amb el cast. jabeque, del mateix sentit i el mateix origen que el cat., per la semblança d’una ferida allargada amb una embarcació]

m Trenc al cap. El nen ha tornat d’estudi amb un gros xiribec a la closca.

->xiric

■xiric

[variant de xeric]

m dial Xeric.

->xirigar

■xirigar

[variant de xericar]

v intr dial 1 Xericar.

2 Xerricar.

->xirigueig

■xirigueig

Part. sil.: xi_ri_gueig

[de xiriguejar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m Acció de xerricar; xerrics.

->xiriguejar

■xiriguejar

[variant de xerricar]

v intr Xerricar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xiriguejar

GERUNDI: xiriguejant

PARTICIPI: xiriguejat, xiriguejada, xiriguejats, xiriguejades

INDICATIU PRESENT: xiriguejo, xirigueges, xirigueja, xiriguegem, xiriguegeu, xiriguegen

INDICATIU IMPERFET: xiriguejava, xiriguejaves, xiriguejava, xiriguejàvem, xiriguejàveu, xiriguejaven

INDICATIU PASSAT: xiriguegí, xiriguejares, xiriguejà, xiriguejàrem, xiriguejàreu, xiriguejaren

INDICATIU FUTUR: xiriguejaré, xiriguejaràs, xiriguejarà, xiriguejarem, xiriguejareu, xiriguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xiriguejaria, xiriguejaries, xiriguejaria, xiriguejaríem, xiriguejaríeu, xiriguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xiriguegi, xiriguegis, xiriguegi, xiriguegem, xiriguegeu, xiriguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xiriguegés, xiriguegessis, xiriguegés, xiriguegéssim, xiriguegéssiu, xiriguegessin

IMPERATIU: xirigueja, xiriguegi, xiriguegem, xiriguegeu, xiriguegin

->xirimoia

■xirimoia

Part. sil.: xi_ri_mo_ia

[del cast. chirimoya, íd., i aquest, probablement del quítxua chiri ‘fresc’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f BOT, AGR i ALIM Fruit del xirimoier.

->xirimoier

■xirimoier

Part. sil.: xi_ri_mo_ier

[de xirimoia]

m BOT i AGR Arbre de la família de les anonàcies (Anona cherimolia), de fulles simples, alternes i ovades, flors amb 3 sèpals i 6 pètals i fruits pluricarpel·lars i carnosos, coneguts com a xirimoies, comestibles, de carn blanquinosa i mantegosa i d’olor i gust exquisits.

->xirinxina

■xirinxina

[alteració expressiva de xirinxons, que ho és de xenixell]

Mot emprat en l’expressió a la xirinxina loc adv A collibè.

->xiripa

xiripa

[d’origen incert, potser relacionat amb l’ant. xerip, moneda d’or, der. de l’arrel àr. šrb ‘beure’, amb el significat de ‘propina que es dóna per beure’ i, posteriorment, ‘ganga’; 1a FONT: 1830]

col·loq f 1 Bona sort Quina xiripa has tingut, trobant aquest pis!

2 Casualitat favorable. He endevinat les respostes de xiripa. Ens vam trobar a l’estació per xiripa.

->xiripia

■xiripia

Part. sil.: xi_ri_pi_a

f BOT Ortiga.

->xirivellà

xirivellà -ana

adj i m i f De Xirivella (Horta).

->xirivia

■xirivia

Part. sil.: xi_ri_vi_a

[d’origen incert, probablement d’una forma mossàrab *šarawîya, provinent d’un encreuament del ll. siser, -ĕris, íd. (moss. *čísera), amb l’àr. karāwîya, planta semblant a la xirivia; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

f BOT i AGR 1 Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes (Pastinaca sativa), pubescent, de fulles pinnaticompostes i flors grogues disposades en umbel·les, d’arrel comestible, emprada com a verdura i com a farratge. La xirivia silvestre és de tija cilíndrica i de folíols obtusos i creix en herbassars nitròfils.

2 ALIM Arrel comestible de la xirivia.

->xirlot

■xirlot

m ORNIT Daurada.

->xiroi

■xiroi -a

Part. sil.: xi_roi

[alteració del mallorquí xoroi, der. de eixoroiar ‘eixorellar’, ll. ex-auriculare ‘treure la son de les orelles, eixorivir’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Dit d’una persona de temperament alegroi, trempat, com infantívol, graciós. Té un caràcter molt xiroi.

->xiroiament

■xiroiament

Part. sil.: xi_ro_ia_ment

[de xiroi]

adv A tall de persona xiroia.

->xiruca

■xiruca

[del gallec Chiruca, marca registrada escollida pel seu fabricant català, Esteve Fontfreda; el mot és el dimin. de Mercè en gallec, títol d’una obra de teatre del gallec Adolfo Torrado (1904-1958), molt representada els anys 1941-42; el fabricant usà el nom com a marca en honor de la seva dona Mercè; 1a FONT: c. 1950]

f CALÇ Nom genèric de les sabates altes i flexibles, de sola gruixuda de goma, i fetes de tela resistent amb les vores de pell girada.

->xirvellà

xirvellà -ana

adj i m i f Xirivellà.

->xisca

■xisca

f BOT Sisca.

->xiscada

■xiscada

[de xiscar]

f SUR 1 Acció de xiscar;

2 l’efecte.

->xiscar

xiscar

[d’origen onomatopeic]

v tr SUR Treure, amb un instrument tallant, llepies d’un tros de suro, d’un tap.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xiscar

GERUNDI: xiscant

PARTICIPI: xiscat, xiscada, xiscats, xiscades

INDICATIU PRESENT: xisco, xisques, xisca, xisquem, xisqueu, xisquen

INDICATIU IMPERFET: xiscava, xiscaves, xiscava, xiscàvem, xiscàveu, xiscaven

INDICATIU PASSAT: xisquí, xiscares, xiscà, xiscàrem, xiscàreu, xiscaren

INDICATIU FUTUR: xiscaré, xiscaràs, xiscarà, xiscarem, xiscareu, xiscaran

INDICATIU CONDICIONAL: xiscaria, xiscaries, xiscaria, xiscaríem, xiscaríeu, xiscarien

SUBJUNTIU PRESENT: xisqui, xisquis, xisqui, xisquem, xisqueu, xisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: xisqués, xisquessis, xisqués, xisquéssim, xisquéssiu, xisquessin

IMPERATIU: xisca, xisqui, xisquem, xisqueu, xisquin

->xiscladissa

■xiscladissa

[de xisclar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Seguit de xiscles.

->xisclador

■xisclador -a

[de xisclar]

adj Que xiscla.

->xisclaire

■xisclaire

Part. sil.: xis_clai_re

[de xisclar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

1 adj Que xiscla.

2 m i f Persona que sol xisclar sovint. Ésser un xisclaire.

->xisclar

■xisclar

[cat. ant. cisclar, del ll. vg. td. (t)sistulare, alteració palatalitzada del ll. fistulare ‘tocar la flauta’, origen de solucions semblants en altres parlars romànics i del basc txistulari ‘tocador de flauta’; 1a FONT: s. XIV]

v intr Fer xiscles. Les dones van fugir xisclant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xisclar

GERUNDI: xisclant

PARTICIPI: xisclat, xisclada, xisclats, xisclades

INDICATIU PRESENT: xisclo, xiscles, xiscla, xisclem, xiscleu, xisclen

INDICATIU IMPERFET: xisclava, xisclaves, xisclava, xisclàvem, xisclàveu, xisclaven

INDICATIU PASSAT: xisclí, xisclares, xisclà, xisclàrem, xisclàreu, xisclaren

INDICATIU FUTUR: xisclaré, xisclaràs, xisclarà, xisclarem, xisclareu, xisclaran

INDICATIU CONDICIONAL: xisclaria, xisclaries, xisclaria, xisclaríem, xisclaríeu, xisclarien

SUBJUNTIU PRESENT: xiscli, xisclis, xiscli, xisclem, xiscleu, xisclin

SUBJUNTIU IMPERFET: xisclés, xisclessis, xisclés, xiscléssim, xiscléssiu, xisclessin

IMPERATIU: xiscla, xiscli, xisclem, xiscleu, xisclin

->xiscle

■xiscle

[de xisclar; 1a FONT: c. 1400]

m So de veu agut, breu i penetrant, com el que fa fer a una persona un dolor agut, un gran espant, etc.

->xisclera

■xisclera

Mot emprat en l’expressió a la xisclera loc adv dial De tort. Anar a la xisclera.

->xisclet

■xisclet

[de xiscle; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Xiscle.

->xiscló

■xiscló

adj i m Sicló.

->xisquejar

■xisquejar

[de xiscar]

v tr SUR Xiscar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xisquejar

GERUNDI: xisquejant

PARTICIPI: xisquejat, xisquejada, xisquejats, xisquejades

INDICATIU PRESENT: xisquejo, xisqueges, xisqueja, xisquegem, xisquegeu, xisquegen

INDICATIU IMPERFET: xisquejava, xisquejaves, xisquejava, xisquejàvem, xisquejàveu, xisquejaven

INDICATIU PASSAT: xisquegí, xisquejares, xisquejà, xisquejàrem, xisquejàreu, xisquejaren

INDICATIU FUTUR: xisquejaré, xisquejaràs, xisquejarà, xisquejarem, xisquejareu, xisquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xisquejaria, xisquejaries, xisquejaria, xisquejaríem, xisquejaríeu, xisquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xisquegi, xisquegis, xisquegi, xisquegem, xisquegeu, xisquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xisquegés, xisquegessis, xisquegés, xisquegéssim, xisquegéssiu, xisquegessin

IMPERATIU: xisqueja, xisquegi, xisquegem, xisquegeu, xisquegin

->xisqueta

■xisqueta

adj f i f ZOOT Dit d’una raça d’ovella pròpia del Pallars, de llana curta i rústega i carn molt apreciada.

->xistorra

xistorra

[del basc txistor ‘xoriço prim’]

f GASTR Embotit de color vermell característic fet amb mescla de carns picades o trossejades de porc o de porc i boví, cansalada o greix de porc, sal, pebre vermell i all.

->xitar

■xitar

[d’origen onomatopeic]

v tr dial Cridar (algú) sense dir-ne el nom.

->xitxarel·lo

■xitxarel·lo

[der. del mallorquí xítxero ‘pèsol’, ll. cĭcer, -ĕris, íd., ‘cigró’, tots dos mots amb terminacions que acusen un influx mossàrab; 1a FONT: 1833]

m 1 col·loq Jove de la primera volada.

2 Baliga-balaga.

->xitxarra

xitxarra

[del cast. chicharra, alteració de cigarra]

f OFIC Instrument per a foradar, molt emprat en els tallers, i especialment a bord dels vaixells, per a fer forats en llocs poc accessibles de peces metàl·liques.

->xítxero

■xítxero

[forma arabitzada del ll. cĭcer, -ĕris ‘pèsol, cigró’]

m BOT i AGR Pèsol.

->xiulada

■xiulada

Part. sil.: xiu_la_da

[de xiular; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Acció de xiular. El públic el va rebre amb una eixordadora xiulada.

->xiuladera

■xiuladera

Part. sil.: xiu_la_de_ra

[de xiular; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Xiuladissa.

->xiuladissa

■xiuladissa

Part. sil.: xiu_la_dis_sa

[de xiular; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 Xiulada forta, de molts, insistent.

2 Acció de xiular un animal, un instrument, un conducte, etc. La xiuladissa de les bales.

->xiulador

■xiulador -a

Part. sil.: xiu_la_dor

[de xiular; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Que xiula.

2 m ORNIT Ànec xiulador.

->xiulaire

■xiulaire

Part. sil.: xiu_lai_re

[de xiular]

adj i m i f Que xiula.

->xiular

■xiular

Part. sil.: xiu_lar

[alteració de siular; 1a FONT: c. 1371]

v 1 intr Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets o tibants, o també amb l’ajuda dels dits, que hom introdueix a la boca d’una manera apropiada. Qui canta a taula i xiula al llit no té el seny complit.

2 intr 1 Certs animals, certs instruments i conductes en passar-hi un corrent d’aire, el vent, un objecte que talla l’aire, produir un so més o menys semblant al que produeix una persona quan xiula. El vent xiulava entre les canyes. Se sentien xiular les bales. Xiular-li a algú el pit.

2 xiular les orelles (a algú) fig Arribar-li notícia del que diuen d’ell en absència seva.

3 tr 1 Modular un aire musical xiulant. Tot el dia xiulava “Els Segadors".

2 Cridar una persona o un animal fent-li parar atenció amb un xiulet. Si no el xiules, el teu gos, no et veurà.

3 Mostrar amb xiulets la seva desaprovació envers algú o alguna cosa. Xiular un actor. Xiular una comèdia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xiular

GERUNDI: xiulant

PARTICIPI: xiulat, xiulada, xiulats, xiulades

INDICATIU PRESENT: xiulo, xiules, xiula, xiulem, xiuleu, xiulen

INDICATIU IMPERFET: xiulava, xiulaves, xiulava, xiulàvem, xiulàveu, xiulaven

INDICATIU PASSAT: xiulí, xiulares, xiulà, xiulàrem, xiulàreu, xiularen

INDICATIU FUTUR: xiularé, xiularàs, xiularà, xiularem, xiulareu, xiularan

INDICATIU CONDICIONAL: xiularia, xiularies, xiularia, xiularíem, xiularíeu, xiularien

SUBJUNTIU PRESENT: xiuli, xiulis, xiuli, xiulem, xiuleu, xiulin

SUBJUNTIU IMPERFET: xiulés, xiulessis, xiulés, xiuléssim, xiuléssiu, xiulessin

IMPERATIU: xiula, xiuli, xiulem, xiuleu, xiulin

->xiulet

■xiulet

Part. sil.: xiu_let

[de xiular; 1a FONT: 1419]

m 1 1 So que es produeix xiulant. Sabia fer uns xiulets estridents, que se sentien a una gran distància. Els xiulets del vent.

2 ELECTRÒN So agut i continu produït en els amplificadors, els receptors, etc., per diverses causes, molt variables.

2 Instrument per a produir un so semblant a un xiulet, en el qual l’aire insuflat va a pegar obliquament contra la vora fina de l’orifici de sortida. Es va comprar un xiulet d’argent.

->xiuletada

■xiuletada

Part. sil.: xiu_le_ta_da

[de xiulet]

f So fort del que xiula o d’un xiulet.

->xiulit

■xiulit

Part. sil.: xiu_lit

[variant de xiulet]

m xiulet 1 1.

->xiu-xiu

■xiu-xiu

Part. sil.: xiu-xiu

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1496]

1 m Crits d’ocell. Si el cucut el tres d’abril no fa xiu-xiu, o és pres, o no viu, o sent l’estiu.

2 1 m Paraules dites en veu molt baixa perquè els circumstants no les puguin entendre. A mi, parla’m alt: no em vinguis amb xiu-xius.

2 m Remor confusa d’una conversa tinguda en veu molt baixa.

3 adv Aquest parell de velles tot el sant dia estan xiu-xiu.

4 m p anal El xiu-xiu del ventijol.

3 m 1 Crepitació suau del foc.

2 Xauxineig.

->xiuxiuadera

■xiuxiuadera

Part. sil.: xiu_xi_ua_de_ra

[de xiu-xiu]

f Xiu-xiu del foc, crepitació suau.

->xiuxiuar

■xiuxiuar

Part. sil.: xiu_xi_uar

[de xiu-xiu; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr Fer certes coses una remor sorda i tenuíssima. El foc xiuxiua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xiuxiuar

GERUNDI: xiuxiuant

PARTICIPI: xiuxiuat, xiuxiuada, xiuxiuats, xiuxiuades

INDICATIU PRESENT: xiuxiuo, xiuxiues, xiuxiua, xiuxiuem, xiuxiueu, xiuxiuen

INDICATIU IMPERFET: xiuxiuava, xiuxiuaves, xiuxiuava, xiuxiuàvem, xiuxiuàveu, xiuxiuaven

INDICATIU PASSAT: xiuxiuí, xiuxiuares, xiuxiuà, xiuxiuàrem, xiuxiuàreu, xiuxiuaren

INDICATIU FUTUR: xiuxiuaré, xiuxiuràs, xiuxiuarà, xiuxiuarem, xiuxiuareu, xiuxiuaran

INDICATIU CONDICIONAL: xiuxiuaria, xiuxiuaries, xiuxiuaria, xiuxiuaríem, xiuxiuaríeu, xiuxiuarien

SUBJUNTIU PRESENT: xiuxiui, xiuxiuis, xiuxiui, xiuxiuem, xiuxiueu, xiuxiuin

SUBJUNTIU IMPERFET: xiuxiués, xiuxiuessis, xiuxiués, xiuxiuéssim, xiuxiuéssiu, xiuxiuessin

IMPERATIU: xiuxiua, xiuxiui, xiuxiuem, xiuxiueu, xiuxiuin

->xiuxiueig

■xiuxiueig

Part. sil.: xiu_xi_ueig

[de xiuxiuejar]

m 1 Acció de xiuxiuejar.

2 So que fa una persona o una cosa que xiuxiueja. Del confessionari venia un monòton xiuxiueig.

->xiuxiuejar

■xiuxiuejar

Part. sil.: xiu_xi_ue_jar

[de xiu-xiu; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 intr 1 Parlar en veu molt baixa, com quan hom parla a l’orella d’algú. No volíem que ens sentissin i per això xiuxiuejàvem.

2 Xiuxiuar.

2 tr Dir (alguna cosa) xiuxiuejant. Li va xiuxiuejar un secret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xiuxiuejar

GERUNDI: xiuxiuejant

PARTICIPI: xiuxiuejat, xiuxiuejada, xiuxiuejats, xiuxiuejades

INDICATIU PRESENT: xiuxiuejo, xiuxiueges, xiuxiueja, xiuxiuegem, xiuxiuegeu, xiuxiuegen

INDICATIU IMPERFET: xiuxiuejava, xiuxiuejaves, xiuxiuejava, xiuxiuejàvem, xiuxiuejàveu, xiuxiuejaven

INDICATIU PASSAT: xiuxiuegí, xiuxiuejares, xiuxiuejà, xiuxiuejàrem, xiuxiuejàreu, xiuxiuejaren

INDICATIU FUTUR: xiuxiuejaré, xiuxiuejaràs, xiuxiuejarà, xiuxiuejarem, xiuxiuejareu, xiuxiuejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xiuxiuejaria, xiuxiuejaries, xiuxiuejaria, xiuxiuejaríem, xiuxiuejaríeu, xiuxiuejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xiuxiuegi, xiuxiuegis, xiuxiuegi, xiuxiuegem, xiuxiuegeu, xiuxiuegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xiuxiuegés, xiuxiuegessis, xiuxiuegés, xiuxiuegéssim, xiuxiuegéssiu, xiuxiuegessin

IMPERATIU: xiuxiueja, xiuxiuegi, xiuxiuegem, xiuxiuegeu, xiuxiuegin

->xivaisme

xivaisme

Part. sil.: xi_va_is_me

m HIND Forma religiosa del bramanisme centrada en el culte de Xiva (o Śiva).

->xivaïta

xivaïta

Part. sil.: xi_va_ï_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al xivaisme.

2 m i f Seguidor del xivaisme.

->xivarri

■xivarri

[del fr. charivari, íd., a través de l’oc. chavari, del gr. karēbárēsis ‘mal de cap’, que devia sonar en gr. medieval karivárisi; 1a FONT: c. 1880]

m Rebombori, soroll fort, però confús, de gent que parla o crida, de coses que cauen o es mouen violentament. Se sentia a la sala un xivarri infernal.

->xivatà

xivatà -ana

adj i m i f De Xiva de Bunyol (Foia de Bunyol).

->xivertenc

xivertenc -a

adj i m i f Xivertí.

->xivertí

xivertí -ina

adj i m i f D’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat).

->xivita

■xivita

[relacionat amb siboc, amb influx onomatopeic]

f ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Tringa ochropus), amb les parts superiors negrenques, les inferiors, el carpó i la cua blancs.

->xivitona

■xivitona

[de xivita]

f ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Tringa hypoleucos), de color bru i negre a les parts superiors i blanc a les inferiors, migrador parcial i que hiverna a l’Àfrica.

->xixell

■xixell

[cat. ant. seixell, der. de xeixa (ant. seixa) o que s’hi relaciona estretament pel mateix origen]

m ORNIT Xixella.

->xixella

■xixella

[de xixell]

f ORNIT Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids (Columba oenas), de color gris i negre, migrador parcial i que habita en boscs i camps amb arbres escampats.

->xixina

■xixina

[probablement del cast. cecina, íd., i aquest, del ll. vg. caro *siccina ‘carn assecada’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Carn picolada.

2 fer xixines (d’algú o d’alguna cosa) fig Fer-ne miques, fer-ne destrossa.

->xix kebab

xix kebab

m GASTR Broqueta feta amb trossos de carn, generalment de be, intercalats amb verdures, marinada i preparada a l’estil de la cuina de la Mediterrània oriental.

->xixonenc

■xixonenc -a

adj i m i f De Xixona (Alacantí).

->xixoner

xixoner -a

adj i m i f Xixonenc.

->xo

■xo

[d’origen expressiu; 1a FONT: 1803, DEst.]

interj Crit que fan els carreters, etc., per aturar un cavall, la mula, l’ase.

->xòanon

xòanon

Part. sil.: xò_a_non

m ART Estàtua de fusta que representa el cap i els braços d’una persona, amb el cos i les cames en forma de columneta o de biga.

->xoc

■xoc

[de xocar; en el sentit patològic i emotiu, calc de l’angl. shock ‘cop’, i aquest, del fr. choc ‘xoc’, del mateix origen; 1a FONT: c. 1800]

m 1 1 Topada de dos cossos que s’encontren.

2 fig Un xoc entre dos escamots enemics. Un xoc entre els manifestants i la policia. El xoc de dues opinions, de dues idees. El xoc de dues generacions.

3 xoc elàstic FÍS Interacció de dos cossos materials, la qual no altera llur estat intern, amb conservació de l’energia total i de la quantitat de moviment del sistema format pels dos cossos que interaccionen.

4 xoc inelàstic FÍS Interacció de dos cossos materials en què es produeix una alteració de l’estat intern d’algun dels cossos que interaccionen.

2 [angl: shock] 1 PAT Situació clínica transitòria, de caràcter dinàmic i progressiu, en la qual, per l’existència d’un volum de sang circulant insuficient o per una distribució anormal del consum cardíac, la perfusió sanguínia dels teixits disminueix fins a valors inferiors a les necessitats mínimes per a un metabolisme oxidatiu.

2 tractament per xoc MED Electroxoc.

3 xoc de cúpula PAT Varietat de xoc de la punta del cor que es troba en la hipertròfia del ventricle esquerre.

4 xoc emocional (o simplement xoc) PSIC Procés i estat afectiu caracteritzable com a emoció sobtada i relativament breu.

->xocant

■xocant

[de xocar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que xoca, que ve de nou, que sorprèn, que fa gràcia. Una història molt xocant.

->xocar

■xocar

[probablement del fr. choquer, d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr 1 Topar, especialment violentament, una cosa amb una altra. Han xocat dos trens.

2 Venir de nou, sorprendre vivament com a cosa inesperada. Em xoca molt que precisament ell no comparegui.

3 Fer gràcia, agradar. Em xoca molt amb la seva manera de parlar tan florida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xocar

GERUNDI: xocant

PARTICIPI: xocat, xocada, xocats, xocades

INDICATIU PRESENT: xoco, xoques, xoca, xoquem, xoqueu, xoquen

INDICATIU IMPERFET: xocava, xocaves, xocava, xocàvem, xocàveu, xocaven

INDICATIU PASSAT: xoquí, xocares, xocà, xocàrem, xocàreu, xocaren

INDICATIU FUTUR: xocaré, xocaràs, xocarà, xocarem, xocareu, xocaran

INDICATIU CONDICIONAL: xocaria, xocaries, xocaria, xocaríem, xocaríeu, xocarien

SUBJUNTIU PRESENT: xoqui, xoquis, xoqui, xoquem, xoqueu, xoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: xoqués, xoquessis, xoqués, xoquéssim, xoquéssiu, xoquessin

IMPERATIU: xoca, xoqui, xoquem, xoqueu, xoquin

->xocolata

■xocolata

[del cast. chocolate, i aquest, d’una probable combinació de mots nàhuatls d’ingredients de la xocolata, producte artifical: pótxotl ‘capoc’ i kakáwatl ‘aigua de cacau’, potser potxo-kakáwa-atl ‘beguda de cacau i capoc’, abreujat pels espanyols en cho(ca)cahuatl i alterat per influx del nom d’altres begudes mexicanes, com poçolatl ‘beguda de blat de moro’, txilatl ‘beguda de pebrot’, pinolatl ‘beguda de pinole (vainilla i altres espècies)’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 ALIM 1 Producte alimentari obtingut barrejant íntimament quantitats variables de pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre finament polvoritzat (s’hi pot afegir mantega de cacau).

2 xocolata desfeta Beguda feta amb xocolata deixatada cuita amb aigua o llet. Una xicra de xocolata.

2 col·loq Haixix.

->xocolatada

■xocolatada

[de xocolata]

f 1 Menjada o beguda de xocolata.

2 FOLK En festivals infantils, joc consistent a péixer-se mútuament melindros sucats en una xicra de xocolata desfeta dos nens amb els ulls tapats.

->xocolate

■xocolate

[variant de xocolata]

m dial Xocolata.

->xocolater

■xocolater -a

[de xocolata; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Dit de la persona a qui agrada la xocolata. A casa som molt xocolaters.

2 m i f Persona que fabrica xocolata o en ven.

3 f Atuell per a fer xocolata desfeta.

->xocolateria

■xocolateria

Part. sil.: xo_co_la_te_ri_a

[de xocolater]

f 1 Botiga o obrador de xocolater.

2 Establiment on serveixen xocolata desfeta i pastissos.

->xocolatí

■xocolatí

[de xocolata; 1a FONT: 1932, DFa.]

m ALIM Xocolatina.

->xocolatina

■xocolatina

f ALIM 1 Bombó de xocolata.

2 Porció de xocolata, que sol ésser una ració individual.

->xodenc

xodenc -a

adj i m i f De Xodos (Alcalatén).

->xofer

■xofer -a [o xòfer -a]

Hom.: xufer

[del fr. chauffeur ‘fogoner d’una locomotora; xofer’, der. de chauffer ‘escalfar’; 1a FONT: c. 1909]

m i f Persona que té per ofici de conduir automòbils.

->xoixon

xoixon

Part. sil.: xoi_xon

1 adj Relatiu o pertanyent als xoixons o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble amerindi que habitava el sud-est de Califòrnia i Nevada i el nord-oest d’Utah, reduït actualment en reserves.

3 m LING Grup de llengües de la família utoasteca, parlades pels xoixons, els comanxes, els paiutes i els utes.

->xoll¹

■xoll¹

[encreuament de toll amb xopoll]

m Toll. Va ficar els peus en un xoll d’aigua fangosa.

->xoll²

■xoll² -a

[de xollar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Pelat de cap, que té els cabells tallats arran o afaitats.

2 Esquilat. Un ramat d’ovelles xolles.

->xolla

■xolla

[de xoll²]

f 1 Acció de xollar; tosa.

2 Closca del cap.

3 col·loq Enteniment, seny. Aquesta dona no té gens de xolla.

4 Cabells llargs i descurats.

->xollada

■xollada

[de xoll²]

f Esquilada.

->xollador

■xollador -a

[de xoll²]

m i f Esquilador. Van portar la mula al xollador.

->xollar

■xollar

[del ll. vg. *exsubiliare ‘treure de sota les illades’, der. de ilia ‘illades, baix ventre’, que donà la forma menys corrent eixollar, d’on la més estesa xollar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Tallar arran els cabells, el pèl, la llana, d’algú o d’un animal, tondre, esquilar. Avui toca xollar les ovelles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xollar

GERUNDI: xollant

PARTICIPI: xollat, xollada, xollats, xollades

INDICATIU PRESENT: xollo, xolles, xolla, xollem, xolleu, xollen

INDICATIU IMPERFET: xollava, xollaves, xollava, xollàvem, xollàveu, xollaven

INDICATIU PASSAT: xollí, xollares, xollà, xollàrem, xollàreu, xollaren

INDICATIU FUTUR: xollaré, xollaràs, xollarà, xollarem, xollareu, xollaran

INDICATIU CONDICIONAL: xollaria, xollaries, xollaria, xollaríem, xollaríeu, xollarien

SUBJUNTIU PRESENT: xolli, xollis, xolli, xollem, xolleu, xollin

SUBJUNTIU IMPERFET: xollés, xollessis, xollés, xolléssim, xolléssiu, xollessin

IMPERATIU: xolla, xolli, xollem, xolleu, xollin

->xona

■xona

[d’origen incert, potser der. de eixonar, a causa del fluix que sol tenir l’òrgan, o potser també de creació merament expressiva]

f 1 vulg Vulva.

2 col·loq Dona bruta.

3 dial Cargol de terra blanc amb ratlles fosques, molt saborós per a la paella.

->xop¹

■xop¹

[del cast. chopo, ll. vg. plōppu, ll. cl. pōpŭlus ‘poll’, castellanisme ant. en cat. occidental, sobretot valencià, a causa de la gran quantitat de fusta de pollancre que arribava a València pels rius nascuts en terres de parla cast; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m BOT Pollancre.

->xop²

■xop²

[del fr. choppe, i aquest, de l’al. schoppen ‘poar, treure líquid d’un recipient’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Got de cervesa d’aproximadament 1/4 de litre.

->xop³

■xop³ -a

[de xopar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Completament moll, amb els vestits amarats. Vaig arribar a casa ben xop.

->xopada

■xopada

[de xopar]

f 1 Acció de xopar;

2 l’efecte, mullada grossa.

->xopar

■xopar

[probablement del ll. vg. *exsuppare, der. del ll. suppa ‘sopa, pa mullat’; 1a FONT: 1617]

v tr 1 Mullar una cosa de manera que resti impregnada de líquid. La pluja li ha xopat tot el vestit. Una bola de cotó fluix xopada amb alcohol.

2 Mullar quelcom amb un drap, etc., xopat amb un líquid. La seva mare li va xopar l’indret adolorit amb aigua timolada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xopar

GERUNDI: xopant

PARTICIPI: xopat, xopada, xopats, xopades

INDICATIU PRESENT: xopo, xopes, xopa, xopem, xopeu, xopen

INDICATIU IMPERFET: xopava, xopaves, xopava, xopàvem, xopàveu, xopaven

INDICATIU PASSAT: xopí, xopares, xopà, xopàrem, xopàreu, xoparen

INDICATIU FUTUR: xoparé, xoparàs, xoparà, xoparem, xopareu, xoparan

INDICATIU CONDICIONAL: xoparia, xoparies, xoparia, xoparíem, xoparíeu, xoparien

SUBJUNTIU PRESENT: xopi, xopis, xopi, xopem, xopeu, xopin

SUBJUNTIU IMPERFET: xopés, xopessis, xopés, xopéssim, xopéssiu, xopessin

IMPERATIU: xopa, xopi, xopem, xopeu, xopin

->xopet

xopet

m Traguet d’una beguda alcohòlica, especialment licor, servida en un gotet.

->xopina

■xopina

[de xopar]

f Mullader. Xipollegen per la xopina i s’enfanguen.

->xopinejar

■xopinejar

[de xopina]

v intr Xipollar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xopinejar

GERUNDI: xopinejant

PARTICIPI: xopinejat, xopinejada, xopinejats, xopinejades

INDICATIU PRESENT: xopinejo, xopineges, xopineja, xopinegem, xopinegeu, xopinegen

INDICATIU IMPERFET: xopinejava, xopinejaves, xopinejava, xopinejàvem, xopinejàveu, xopinejaven

INDICATIU PASSAT: xopinegí, xopinejares, xopinejà, xopinejàrem, xopinejàreu, xopinejaren

INDICATIU FUTUR: xopinejaré, xopinejaràs, xopinejarà, xopinejarem, xopinejareu, xopinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xopinejaria, xopinejaries, xopinejaria, xopinejaríem, xopinejaríeu, xopinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xopinegi, xopinegis, xopinegi, xopinegem, xopinegeu, xopinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xopinegés, xopinegessis, xopinegés, xopinegéssim, xopinegéssiu, xopinegessin

IMPERATIU: xopineja, xopinegi, xopinegem, xopinegeu, xopinegin

->xopoll

■xopoll

[der. de xopar amb el sufix arcaic -oll (ll. -ŭcŭlus, -a, -um, cf. penjoll, patoll, etc.); 1a FONT: 1803, DEst.]

m Xipoll, fangar.

->xoquí

■xoquí

[de l’àr. mallorquí *šųqqîn, pl. de šųqq, pres del ll. soccus ‘mena de calçat’]

m dial CALÇ Xancleta.

->xorc

■xorc -a

[variant de eixorc; 1a FONT: 1460, Roig]

adj i m i f Eixorc.

->xoric

■xoric

[deriv. regressiu de xoriguer; 1a FONT: 1915, DAg.]

m ICT Xoriguer.

->xoriç

■xoriç

[variant de xoriço]

m ALIM Llonganissa prima, feta especialment de llom de porc.

->xoriço

■xoriço

[del cast. chorizo, d’origen incert, segurament d’una base del ll. vg. *sauricius, d’origen incert, potser preromà]

m 1 ALIM Embotit cru, madurat i dessecat, de color vermell característic, fet amb mescles de diverses menes de carn picada o trossejada de porc, o de porc i de boví (segons les qualitats), i cansalada o greix de porc, amassat i adobat amb sal i pebre vermell dolç i picant en diverses proporcions.

2 ZOOL Gamba vermella.

->xoriguer

■xoriguer

[del ll. td. soricarius, íd., der. de sorex, -ĭcis ‘ratolí’, pel fet que l’ocell en caça; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 ORNIT 1 Ocell de la família dels falcònids (Falco tinnunculus), de color castany rogenc i ocraci, amb taques negres i que s’alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers.

2 xoriguer gros Xoriguer.

3 xoriguer petit Ocell de la família dels falcònids (Falco naumanni), semblant al xoriguer, però amb les parts superiors més vermelles i les inferiors rosàcies.

2 ICT Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels dactiloptèrids (Dactylopterus [Cephalacantus] volitans), molt semblant als tríglids, amb una cuirassa òssia al cap i la boca arrodonida i petita.

->xorigueresc

■xorigueresc -a

[del cast. churrigueresco, del nom de l’arquitecte i escultor madrileny José Benito Xoriguera (1665-1725), que, en establir-se a Madrid, castellanitzà el nom en Churriguera]

adj ART Relatiu o pertanyent al xoriguerisme.

->xoriguerisme

■xoriguerisme

[v. xorigueresc]

m ART Terme, derivat del nom del pintor J.B.Xoriguera, amb el qual hom designa, inadequadament, la modalitat del barroc hispànic del final del segle XVII i de la primera meitat del segle XVIII que es caracteritza per una exaltada combinació carregada, barreja d’elements gòtics, platerescs i barrocs.

->xorinyo

xorinyo

m MÚS Gènere musical d’origen brasiler, derivat de la fusió de la polca amb el xotis, el tango i l’havanera.

->xorla

xorla

f ICT Palomida.

->xoro

xoro

m MÚS Xorinyo.

->xoroll

■xoroll -a

[de xorollar]

adj dial Mancat d’una orella.

->xorollar

xorollar

[de eixorollar, variant de eixorellar, der. de orella]

v tr dial 1 eixorellar 1.

2 Espiar.

->xorra

■xorra

f Nyonya.

->xorrar¹

■xorrar¹

[del cast. chorrear]

v dial 1 intr Rajar, regalimar, un líquid.

2 tr rabejar 1 1.

->xorrar²

■xorrar²

[de l’àr. ǧarr ‘arrossegar’]

v intr dial PESC Cobrar les xarxes per treure el peix que s’hi ha agafat. Els pescadors al matí tornen a sortir per xorrar.

->xòrrec

■xòrrec

[deriv. postverbal d’un xorregar, paral·lel del dial. xorrencar, o aixorrencar, amb canvi de sufix, o bé encreuament de xorrencar amb còrrec; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Xaragall, còrrec.

->xorregall

■xorregall

[encreuament de xòrrec amb xaragall]

m Xaragall.

->xorrencar

■xorrencar

[o aixorrencar, der. de la base etim. de sorra², amb el prefix ex-]

v tr Aixaragallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xorrencar

GERUNDI: xorrencant

PARTICIPI: xorrencat, xorrencada, xorrencats, xorrencades

INDICATIU PRESENT: xorrenco, xorrenques, xorrenca, xorrenquem, xorrenqueu, xorrenquen

INDICATIU IMPERFET: xorrencava, xorrencaves, xorrencava, xorrencàvem, xorrencàveu, xorrencaven

INDICATIU PASSAT: xorrenquí, xorrencares, xorrencà, xorrencàrem, xorrencàreu, xorrencaren

INDICATIU FUTUR: xorrencaré, xorrencaràs, xorrencarà, xorrencarem, xorrencareu, xorrencaran

INDICATIU CONDICIONAL: xorrencaria, xorrencaries, xorrencaria, xorrencaríem, xorrencaríeu, xorrencarien

SUBJUNTIU PRESENT: xorrenqui, xorrenquis, xorrenqui, xorrenquem, xorrenqueu, xorrenquin

SUBJUNTIU IMPERFET: xorrenqués, xorrenquessis, xorrenqués, xorrenquéssim, xorrenquéssiu, xorrenquessin

IMPERATIU: xorrenca, xorrenqui, xorrenquem, xorrenqueu, xorrenquin

->xorroll

■xorroll

[der. de xorrar¹, del cast. chorrear, der. de chorro]

m dial Raig d’aigua o d’un altre líquid que surt impetuosament per un lloc estret.

->xosa

xosa

1 adj Relatiu o pertanyent als xoses o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un grup de tribus pertanyents al grup meridional dels nguni.

3 m LING Llengua bantu parlada pels xoses, oficial al Transkei.

->xot¹

■xot¹

[d’origen onomatopeic del crit de l’ocell; 1a FONT: s. XVI]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Otus scops), de color gris marbrenc, amb ratlles i taques més fosques i petits plomalls als costats del cap.

->xot²

■xot²

m GEOMORF Llac salat de límits imprecisos, propi de les depressions del nord d’Àfrica.

->xot³

■xot³

[d’origen onomatopeic del soroll del cabrit quan mama]

m dial 1 Cabrit que encara mama.

2 1 Anyell

2 marr๠1.

->xota

xota

f dial 1 Cabrida que encara mama.

2 1 Anyella.

2 ZOOL Ovella.

->xotis

■xotis

[de l’al. schottisch ‘escocès’; 1a FONT: 1911]

m 1 DANSA Ball de parella d’origen escocès d’un ritme de dos temps, anàleg al de la polca, i d’un moviment moderat.

2 MÚS Música que acompanya aquest ball.

->xotro

■xotro -a

[com la variant xotre, alteració eufemística de fotre]

adj desp dial brut 3, potiner.

->xotxo

■xotxo -a

[del cast. chocho]

adj Brut, deixat.

->xou

■xou

Part. sil.: xou

[de l’angl. show, íd., postverbal de to show ‘mostrar, exposar’]

m 1 Espectacle, especialment entretingut o jocós.

2 xou d’impacte TV Programa televisiu que presenta com a espectacle aspectes morbosos, escandalosos o marginals de la realitat.

->xovinisme

■xovinisme

[v. xovinista]

m Excessiva admiració pel propi país, que desfigura la realitat nacional i crea desinterès o fins menyspreu per altres cultures i països.

->xovinista

■xovinista

[del fr. chauviniste, íd., del nom de Nicolas Chauvin, soldat del Primer Imperi, patriota ingenu i exagerat, personatge de la comèdia La Cocarde tricolore (1831) dels germans Théodore i Hypolyte Cogniard]

1 adj Relatiu o pertanyent al xovinisme.

2 adj i m i f Que té xovinisme.

->xubec

■xubec

[variant de sobec]

m dial Sobec.

->xuc

xuc

m NUMIS Moneda de cinc pessetes d’argent o duro, encunyada a l’estat espanyol des del 1869 fins al 1899.

->xucla

■xucla

[de xuclar; 1a FONT: 1324]

f ICT Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids (Maena sp), de cos comprimit lateralment, sense dents, amb els costats argentats i amb una taca negra al ventre. Cal destacar la xucla vera (M. maena [vulgaris]) i la xucla blanca, o gerret (M. chryselis).

->xuclà

xuclà

Hom.: xuclar

[alteració de joglar, a causa del vestit de colors que solien dur, relacionat secundàriament amb el verb xuclar]

m ICT Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids (Labrus bimaculatus), de cos esvelt, amb dimorfisme sexual, que habita a les praderies d’algues i s’amaga dins els forats i les grutes.

->xuclada

■xuclada

f 1 Cadascuna de les aspiracions que hom fa quan xucla.

2 Líquid xuclat.

->xucladit

■xucladit

[de xuclar i dit¹]

m ICT Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes, de la família dels gobiesòcids (Lepadogaster lepadogaster), amb el cap deprimit, ulls grossos, boca grossa, de color groc o gris terrós amb taques terroses o blavoses. Hom els anomena també aixafa-roques.

->xuclador

■xuclador -a

[de xuclar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que xucla.

2 m 1 Indret d’una massa líquida (a la mar, en un riu, etc.) en què els objectes flotants són xuclats o atrets cap al fons.

2 METEOR Remolí molt fort d’aigua.

3 m BOT 1 Haustori.

2 pl Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Melampyrum pratense), de fulles lanceolades o linears, flors grogues i zigomorfes i fruits capsulars.

4 m ICT Peix porc.

5 m pl TÈXT Conjunt de dos corrons que, en moltes màquines de filatura, fa avançar la fibra que hom treballa per introduir-la a la màquina o, més generalment, per extreure-la’n.

->xuclamel

■xuclamel

[de xuclar i mel²]

m BOT 1 Nom aplicat a les espècies arbustives del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies, caducifolis de fulles simples, enteres, oposades, flors geminades i axil·lars i fruits en baia. Cal destacar el xuclamel de roca (L. pyrenaica), el xuclamel negre (L. nigra) i el xuclamel xilosti (L. xylosterum).

2 Lligabosc.

->xuclar

■xuclar

Hom.: xuclà

[probablement d’un ll. vg. *sūctŭlare, der. del ll. cl. sūgĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 1 Aplicar els llavis a una cosa de manera que l’aire exterior no pugui entrar a la boca i, llavors, fer una aspiració, especialment per treure’n el líquid o suc que conté. Xuclar un infant la mamella. Prendre una beguda xuclant-la amb una tija buida.

2 xuclar amb la llet materna (un sentiment, una opinió, etc.) fig Adquirir-lo des de la infantesa.

2 p ext Extreure un animal la sang o un altre líquid d’un altre animal, d’una planta, etc. Xuclar un mosquit la sang d’algú, un tàvec la sang d’un bou.

3 p anal Atreure i engolir. El remolí d’aigua va xuclar un nedador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xuclar

GERUNDI: xuclant

PARTICIPI: xuclat, xuclada, xuclats, xuclades

INDICATIU PRESENT: xuclo, xucles, xucla, xuclem, xucleu, xuclen

INDICATIU IMPERFET: xuclava, xuclaves, xuclava, xuclàvem, xuclàveu, xuclaven

INDICATIU PASSAT: xuclí, xuclares, xuclà, xuclàrem, xuclàreu, xuclaren

INDICATIU FUTUR: xuclaré, xuclaràs, xuclarà, xuclarem, xuclareu, xuclaran

INDICATIU CONDICIONAL: xuclaria, xuclaries, xuclaria, xuclaríem, xuclaríeu, xuclarien

SUBJUNTIU PRESENT: xucli, xuclis, xucli, xuclem, xucleu, xuclin

SUBJUNTIU IMPERFET: xuclés, xuclessis, xuclés, xucléssim, xucléssiu, xuclessin

IMPERATIU: xucla, xucli, xuclem, xucleu, xuclin

->xuclat

■xuclat -ada

[de xuclar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Amagrit, dit especialment de la cara. Descolorit, xuclat de cara. Xuclat de galtes.

->xuclera

■xuclera

[de xucla]

f PESC Nansa per a la pesca de xucles.

->xuclet

■xuclet

[de xuclar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m 1 1 Xuclada forta feta a la pell d’una persona.

2 Senyal que hi deixa.

2 METAL·L Defecte produït al final de la colada en un motlle, si no hi ha prou metall.

->xucrut

■xucrut

[del fr. choucroute, íd., de l’alsacià sûrkrût, al. sauerkraut, íd., comp. de sauer ‘agre’ i Kraut ‘herba’, en fr. amb intervenció de l’etimologia popular: chou ‘col’ i croûte ‘crosta’]

f GASTR 1 Col fermentada.

2 Plat de xucrut cuita acompanyada de salsitxes de Frankfurt, llonzes de porc o altres productes de xarcuteria.

->xueta

■xueta

Part. sil.: xu_e_ta

[probablement der. de xulla ‘cansalada’ (mallorquí xuia), com a sarcasme contra els jueus conversos que menjaven cansalada per demostrar que eren cristians; també podria tractar-se d’un der. regressiu de xuetó; en tot cas tots dos mots han d’haver acabat per influir-se recíprocament]

adj i m i f dial HIST A Mallorca, dit dels components d’un grup de famílies descendents de jueus conversos.

->xuetim

xuetim

Part. sil.: xu_e_tim

[de xueta]

m dial Conjunt de xuetes.

->xuetó

■xuetó

Part. sil.: xu_e_tó

[deformació popular de juetó, dimin. medieval de jueu, amb x- per influx de xuia (v. xueta)]

m dial Xueta.

->xufa

■xufa

[variant de xufla]

f AGR, BOT i ALIM xufla 2.

->xufanc

■xufanc

[resultat d’una contracció de peixo(s de) fang, interpretat com peix xufang; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m ZOOL Bernat ermità de l’espècie Pagurus arrosor.

->xufar

■xufar

[de xufa]

m AGR Xuflar.

->xufer

■xufer -a

Hom.: xofer

[de xufa]

m i f Xuflaire.

->xufera

■xufera

[de xufa]

f AGR i BOT Xuflera.

->xufla

■xufla

[en cat. ant. significà ‘burla, falòrnia, cosa de per riure’, der. de l’ant. xuflar ‘bromejar, trufar-se d’algú’, del ll. arcaic i vg. sīfĭlare, *sūfĭlare, ll. cl. sībĭlare ‘xiular’; la variant sobretot valenciana és xufa, per influx de trufar; l’aplicació al tubercle vingué de la seva apreciació com a producte de poc valor, ridícul; 1a FONT: c. 1200]

f BOT i AGR 1 Xuflera.

2 ALIM Tubercle de la xuflera, comestible i de sabor dolç.

->xuflaire

■xuflaire

Part. sil.: xu_flai_re

[de xufla]

m i f Persona que ven xufles.

->xuflar

■xuflar

[de xufla]

m AGR Camp plantat de xufleres.

->xufler

■xufler -a

[de xufla]

1 m i f Xuflaire.

2 f BOT i AGR Planta herbàcia perenne de la família de les ciperàcies (Cyperus esculentus var sativus), de rizoma filiforme, amb tubercles terminals comestibles, grossos i dolços, de tiges triquetres amb una umbel·la d’espícules i tres o quatre fulles al voltant.

->xuït

■xuït

Part. sil.: xu_ït

[d’origen onomatopeic]

m ORNIT Gamba roja pintada.

->xuixar

■xuixar

Part. sil.: xui_xar

[d’origen onomatopeic]

v intr Fer remor, el vent, a la xemeneia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xuixar

GERUNDI: xuixant

PARTICIPI: xuixat, xuixada, xuixats, xuixades

INDICATIU PRESENT: xuixo, xuixes, xuixa, xuixem, xuixeu, xuixen

INDICATIU IMPERFET: xuixava, xuixaves, xuixava, xuixàvem, xuixàveu, xuixaven

INDICATIU PASSAT: xuixí, xuixares, xuixà, xuixàrem, xuixàreu, xuixaren

INDICATIU FUTUR: xuixaré, xuixaràs, xuixarà, xuixarem, xuixareu, xuixaran

INDICATIU CONDICIONAL: xuixaria, xuixaries, xuixaria, xuixaríem, xuixaríeu, xuixarien

SUBJUNTIU PRESENT: xuixi, xuixis, xuixi, xuixem, xuixeu, xuixin

SUBJUNTIU IMPERFET: xuixés, xuixessis, xuixés, xuixéssim, xuixéssiu, xuixessin

IMPERATIU: xuixa, xuixi, xuixem, xuixeu, xuixin

->xuixo

■xuixo

Part. sil.: xui_xo

[del cast. chuzo, íd., d’origen incert, potser der. regressiu de chuzón, alteració de zuizón, der. de zuizo, suizo, perquè els soldats suïssos duien aquesta llanceta]

m 1 Llança curta o bastó acabat en punta que solien dur els vigilants nocturns de les ciutats.

2 PAST Dolç de forma més o menys cilíndrica farcit amb crema i recobert amb sucre.

->xulla

■xulla

[ant. ensunya, del ll. axŭngia ‘greix, sèu’, que degué donar una variant *enxunya, dissimilada en enxulla i reduïda a xulla; 1a FONT: s. XV]

f 1 Cansalada.

2 dial 1 Llenca de cansalada fregida.

2 Costella de moltó, de cabrit, de bou o de porc, cuinada. Em vaig menjar mitja dotzena de xulles de xai amb allioli.

->xumada

■xumada

[de xumar]

f 1 Acció de xumar;

2 l’efecte.

->xumar

■xumar

[d’origen onomatopeic i expressiu; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr 1 Beure a morro. Quan beguis aigua no xumis, que d’aquesta ampolla bevem tots.

2 col·loq Mamar. Aquesta criatura, sempre la veig xumant.

3 Beure vi. A aquell, li agrada molt de xumar.

2 intr dial Traspuar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xumar

GERUNDI: xumant

PARTICIPI: xumat, xumada, xumats, xumades

INDICATIU PRESENT: xumo, xumes, xuma, xumem, xumeu, xumen

INDICATIU IMPERFET: xumava, xumaves, xumava, xumàvem, xumàveu, xumaven

INDICATIU PASSAT: xumí, xumares, xumà, xumàrem, xumàreu, xumaren

INDICATIU FUTUR: xumaré, xumaràs, xumarà, xumarem, xumareu, xumaran

INDICATIU CONDICIONAL: xumaria, xumaries, xumaria, xumaríem, xumaríeu, xumarien

SUBJUNTIU PRESENT: xumi, xumis, xumi, xumem, xumeu, xumin

SUBJUNTIU IMPERFET: xumés, xumessis, xumés, xuméssim, xuméssiu, xumessin

IMPERATIU: xuma, xumi, xumem, xumeu, xumin

->xumet

■xumet

[de xumar; 1a FONT: 1932]

m Estri, generalment de goma i en forma de mugró, que hom posa a la boca dels nodrissons perquè xumin.

->xunga

■xunga

f ORNIT Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels cariàmids (Chunga burmeisteri), semblant al sarià, però de tons més foscs i amb el plomall del bec més llarg.

->xunt

■xunt

[de l’angl. shunt, postverbal de to shunt ‘maniobrar’, d’origen incert]

m 1 CONSTR Xemeneia de ventilació, activada per un barret d’aspiració estàtica, consistent en un conducte general que té adossada una columna de conductes individuals connectats al general al final d’un recorregut parcial.

2 ELECTROT 1 Element connectat en paral·lel.

2 esp Element consistent en una resistència de precisió que hom connecta en paral·lel amb un amperímetre per a ampliar-ne l’abast.

3 MED i CIR Anastomosi, derivació.

->xuntar

xuntar

[de xunt]

v tr ELECTROT Connectar (un element) en paral·lel.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xuntar

GERUNDI: xuntant

PARTICIPI: xuntat, xuntada, xuntats, xuntades

INDICATIU PRESENT: xunto, xuntes, xunta, xuntem, xunteu, xunten

INDICATIU IMPERFET: xuntava, xuntaves, xuntava, xuntàvem, xuntàveu, xuntaven

INDICATIU PASSAT: xuntí, xuntares, xuntà, xuntàrem, xuntàreu, xuntaren

INDICATIU FUTUR: xuntaré, xuntaràs, xuntarà, xuntarem, xuntareu, xuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: xuntaria, xuntaries, xuntaria, xuntaríem, xuntaríeu, xuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: xunti, xuntis, xunti, xuntem, xunteu, xuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: xuntés, xuntessis, xuntés, xuntéssim, xuntéssiu, xuntessin

IMPERATIU: xunta, xunti, xuntem, xunteu, xuntin

->xupa

■xupa

[alteració de xuta (xut, xup, xot)]

f ORNIT Òliba.

->xuplada

■xuplada

[de xuplar]

f Xuclada.

->xuplador

■xuplador -a

[de xuplar]

adj Xuclador.

->xuplar

■xuplar

[d’un encreuament de xupar i xuclar]

v tr Xuclar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xuplar

GERUNDI: xuplant

PARTICIPI: xuplat, xuplada, xuplats, xuplades

INDICATIU PRESENT: xuplo, xuples, xupla, xuplem, xupleu, xuplen

INDICATIU IMPERFET: xuplava, xuplaves, xuplava, xuplàvem, xuplàveu, xuplaven

INDICATIU PASSAT: xuplí, xuplares, xuplà, xuplàrem, xuplàreu, xuplaren

INDICATIU FUTUR: xuplaré, xuplaràs, xuplarà, xuplarem, xuplareu, xuplaran

INDICATIU CONDICIONAL: xuplaria, xuplaries, xuplaria, xuplaríem, xuplaríeu, xuplarien

SUBJUNTIU PRESENT: xupli, xuplis, xupli, xuplem, xupleu, xuplin

SUBJUNTIU IMPERFET: xuplés, xuplessis, xuplés, xupléssim, xupléssiu, xuplessin

IMPERATIU: xupla, xupli, xuplem, xupleu, xuplin

->xuplat

■xuplat -ada

[de xuplar]

adj Xuclat.

->xuplit

■xuplit

[de xuplar]

m Xuclada.

->xup-xup

■xup-xup

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m Soroll que fa una cosa que bull suaument. Aquest guisat, l’has de deixar deu minuts fent xup-xup.

->xurla

■xurla

[d’origen onomatopeic, imitació de la seva veu; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ORNIT Colltort.

->xurma

■xurma

[de l’it. dial. ciurma, ll. vg. *clusma, contracció del gr. kéleusma ‘cant rítmic per a dirigir el moviment dels rems’, pròpiament ‘ordre’, der. de keleúō ‘ordenar’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 HIST Gent de rem d’una galera, que comprenia generalment remers voluntaris, esclaus o forçats o galiots.

2 Conjunt de gent baixa, vil.

->xurmar

■xurmar

[variant de xumar]

v tr RAM Amorrar un xai o un cabrit, la mare del qual és morta o no el vol, a la mamella d’una altra ovella o cabra, perquè li doni mamar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xurmar

GERUNDI: xurmant

PARTICIPI: xurmat, xurmada, xurmats, xurmades

INDICATIU PRESENT: xurmo, xurmes, xurma, xurmem, xurmeu, xurmen

INDICATIU IMPERFET: xurmava, xurmaves, xurmava, xurmàvem, xurmàveu, xurmaven

INDICATIU PASSAT: xurmí, xurmares, xurmà, xurmàrem, xurmàreu, xurmaren

INDICATIU FUTUR: xurmaré, xurmaràs, xurmarà, xurmarem, xurmareu, xurmaran

INDICATIU CONDICIONAL: xurmaria, xurmaries, xurmaria, xurmaríem, xurmaríeu, xurmarien

SUBJUNTIU PRESENT: xurmi, xurmis, xurmi, xurmem, xurmeu, xurmin

SUBJUNTIU IMPERFET: xurmés, xurmessis, xurmés, xurméssim, xurméssiu, xurmessin

IMPERATIU: xurma, xurmi, xurmem, xurmeu, xurmin

->xurmer

■xurmer -a

[de xurmar]

RAM 1 adj Dit del xai o del cabrit que ha de mamar d’una ovella o d’una cabra que no és la seva mare, perquè aquesta és morta o no el vol.

2 adj Dit de l’ovella o de la cabra que no admet un xai o un cabrit fill seu a mamar.

3 m Vedell que mama.

->xurra

■xurra

[d’origen onomatopeic]

f ORNIT Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels pteroclídids (Pterocles orientalis), de color grisenc amb taques ataronjades, el coll castany i el pit gris, els mascles, i de color groguenc i negre, les femelles, i que viu al nord d’Àfrica i a la Península Ibèrica.

->xurrer

■xurrer -a

[de xurro]

m i f Venedor de xurros.

->xurreria

■xurreria

Part. sil.: xur_re_ri_a

[de xurrer]

f PAST 1 Obrador on hom elabora xurros.

2 Establiment on hom ven xurros.

->xurria

■xurria

Part. sil.: xur_ri_a

f OCEANOG Mar de fons que xucla cap endins i que, a la riba, es caracteritza pel fort retrocés de l’aigua després de desfer-s’hi l’onada. Volíem deixar el bot prop del trencall, i amb la xurria se n’anava.

->xurriacada

■xurriacada

Part. sil.: xur_ri_a_ca_da

[de xurriaques; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Cop donat amb unes xurriaques. El carreter va donar al lladre una xurriacada a la cara.

->xurriaquejar

■xurriaquejar

Part. sil.: xur_ri_a_que_jar

[de xurriaques; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Assotar, pegar, amb unes xurriaques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xurriaquejar

GERUNDI: xurriaquejant

PARTICIPI: xurriaquejat, xurriaquejada, xurriaquejats, xurriaquejades

INDICATIU PRESENT: xurriaquejo, xurriaqueges, xurriaqueja, xurriaquegem, xurriaquegeu, xurriaquegen

INDICATIU IMPERFET: xurriaquejava, xurriaquejaves, xurriaquejava, xurriaquejàvem, xurriaquejàveu, xurriaquejaven

INDICATIU PASSAT: xurriaquegí, xurriaquejares, xurriaquejà, xurriaquejàrem, xurriaquejàreu, xurriaquejaren

INDICATIU FUTUR: xurriaquejaré, xurriaquejaràs, xurriaquejarà, xurriaquejarem, xurriaquejareu, xurriaquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xurriaquejaria, xurriaquejaries, xurriaquejaria, xurriaquejaríem, xurriaquejaríeu, xurriaquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xurriaquegi, xurriaquegis, xurriaquegi, xurriaquegem, xurriaquegeu, xurriaquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xurriaquegés, xurriaquegessis, xurriaquegés, xurriaquegéssim, xurriaquegéssiu, xurriaquegessin

IMPERATIU: xurriaqueja, xurriaquegi, xurriaquegem, xurriaquegeu, xurriaquegin

->xurriaques

■xurriaques

Part. sil.: xur_ri_a_ques

[d’un moss. *atxorriiaka, d’una forma *estorriiaca, metàtesi d’un ll. vg. *excorrigiata, íd., der. del ll. corrigia ‘corretja’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f pl Estri per a pegar a les bèsties, que consisteix en una vara, generalment de freixe, que duu al cap una cordeta, una tira de cuir, etc.

->xurro

■xurro -a

[d’origen incert, potser preromà, però també amb aportació de caràcter expressiu, aplicat primer a les ovelles d’aquesta raça, considerades de més baixa qualitat, després als habitants de les zones valencianes de parla castellana i finalment a la pasta de bunyol allargada, típica d’aquelles comarques; 1a FONT: 1851, DEsc.]

1 dial 1 adj i m i f De l’àrea del País Valencià on parlen xurro o d’aquest parlar.

2 m LING Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.

2 m i f dial 1 Treballador estacional que parla foraster.

2 Treballador de baixa condició.

3 vulg 1 m Xamba.

2 f Xamba.

4 m PAST Peça de pasta de bunyol de forma llarguera.

5 adj 1 ZOOT Dit de l’ovella que té les potes i el cap coberts de pèl gruixut, curt i rígid i que té la llana més curta i grossera que la del bestiar transhumant.

2 TÈXT Dit de la llana produïda per les ovelles de raça xurra.

6 m i f Tossut.

->xus

xus

m ESPORT En l’esquí, descens directe dut a terme amb els genolls flexionats, el tronc inclinat cap endavant i el cap cot, per aconseguir la màxima velocitat.

->xusma

■xusma

[del cast. chusma, íd.; 1a FONT: s. XX, Guimerà]

f Xurma.

->xut¹

xut¹

[variant de xot¹]

m 1 Onomatopeia del crit de l’òliba, el mussol i altres ocells nocturns.

2 Òliba, mussol o altres ocells nocturns.

3 Interjecció per a demanar o imposar silenci.

->xut²

■xut²

[de l’angl. to shoot ‘tirar, disparar’, pres substantivadament, o potser d’una confusió fonètica en fr. del verb to shoot i el substantiu shot ‘tret, dispar’, alhora perfet i participi de to shoot; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ESPORT 1 Cop donat al baló o pilota amb el peu.

2 xut de sobrebot (o simplement sobrebot) En el rugbi, xut en direcció als pals contraris que consisteix a deixar anar la pilota amb les mans i colpejar-la amb el peu immediatament després que hagi fet un bot a terra.

3 xut de transformació (o simplement transformació) En el rugbi, xut a pals addicional a la consecució d’un assaig o un assaig de càstig.

->xuta

■xuta

[de xut¹]

f ORNIT Òliba.

->xutada

xutada

f col·loq Injecció de droga.

->xutador

■xutador -a

[de xutar]

adj i m i f ESPORT Que xuta. És un bon xutador.

->xutar

■xutar

[de xut²]

v 1 ESPORT 1 intr Colpejar el baló o pilota amb el peu.

2 tr Xutar la pilota.

2 pron col·loq Injectar-se una dosi de droga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xutar

GERUNDI: xutant

PARTICIPI: xutat, xutada, xutats, xutades

INDICATIU PRESENT: xuto, xutes, xuta, xutem, xuteu, xuten

INDICATIU IMPERFET: xutava, xutaves, xutava, xutàvem, xutàveu, xutaven

INDICATIU PASSAT: xutí, xutares, xutà, xutàrem, xutàreu, xutaren

INDICATIU FUTUR: xutaré, xutaràs, xutarà, xutarem, xutareu, xutaran

INDICATIU CONDICIONAL: xutaria, xutaries, xutaria, xutaríem, xutaríeu, xutarien

SUBJUNTIU PRESENT: xuti, xutis, xuti, xutem, xuteu, xutin

SUBJUNTIU IMPERFET: xutés, xutessis, xutés, xutéssim, xutéssiu, xutessin

IMPERATIU: xuta, xuti, xutem, xuteu, xutin