->entretopar
■entretopar[de topar; 1a FONT: s. XX, Oller]
v 1 intr Topar l’un amb l’altre Les branques dels arbres entretopaven amb la ventada.
2 pron Fugien espaordits entretopant-se els uns amb els altres.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entretopar
GERUNDI: entretopant
PARTICIPI: entretopat, entretopada, entretopats, entretopades
INDICATIU PRESENT: entretopo, entretopes, entretopa, entretopem, entretopeu, entretopen
INDICATIU IMPERFET: entretopava, entretopaves, entretopava, entretopàvem, entretopàveu, entretopaven
INDICATIU PASSAT: entretopí, entretopares, entretopà, entretopàrem, entretopàreu, entretoparen
INDICATIU FUTUR: entretoparé, entretoparàs, entretoparà, entretoparem, entretopareu, entretoparan
INDICATIU CONDICIONAL: entretoparia, entretoparies, entretoparia, entretoparíem, entretoparíeu, entretoparien
SUBJUNTIU PRESENT: entretopi, entretopis, entretopi, entretopem, entretopeu, entretopin
SUBJUNTIU IMPERFET: entretopés, entretopessis, entretopés, entretopéssim, entretopéssiu, entretopessin
IMPERATIU: entretopa, entretopi, entretopem, entretopeu, entretopin
->entretzenar-se
■entretzenar-se[de tretze; 1a FONT: s. XX, Oller]
v pron Entestar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entretzenar
GERUNDI: entretzenant
PARTICIPI: entretzenat, entretzenada, entretzenats, entretzenades
INDICATIU PRESENT: entretzeno, entretzenes, entretzena, entretzenem, entretzeneu, entretzenen
INDICATIU IMPERFET: entretzenava, entretzenaves, entretzenava, entretzenàvem, entretzenàveu, entretzenaven
INDICATIU PASSAT: entretzení, entretzenares, entretzenà, entretzenàrem, entretzenàreu, entretzenaren
INDICATIU FUTUR: entretzenaré, entretzenaràs, entretzenarà, entretzenarem, entretzenareu, entretzenaran
INDICATIU CONDICIONAL: entretzenaria, entretzenaries, entretzenaria, entretzenaríem, entretzenaríeu, entretzenarien
SUBJUNTIU PRESENT: entretzeni, entretzenis, entretzeni, entretzenem, entretzeneu, entretzenin
SUBJUNTIU IMPERFET: entretzenés, entretzenessis, entretzenés, entretzenéssim, entretzenéssiu, entretzenessin
IMPERATIU: entretzena, entretzeni, entretzenem, entretzeneu, entretzenin
->entrevall
■entrevallm ant interval 1.
->entrevenir
■entrevenir[del ll. intervenīre ‘intervenir’]
v ant intr dial 1 Intervenir.
2 Freqüentar una casa, un indret qualsevol.
->entreveure
■entreveurePart. sil.: en_tre_veu_re
[de veure]
v 1 tr 1 Veure a mitges, confusament; albirar. El poblet, sota la boira, a penes s’entreveu.
2 fig Entreveure les dificultats d’una empresa. Entreveure la veritat.
2 pron Veure’s mútuament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entreveure
GERUNDI: entreveient
PARTICIPI: entrevist, entrevista, entrevists, entrevistes
PARTICIPI (alternatiu): entrevist, entrevista, entrevistos, entrevistes
INDICATIU PRESENT: entreveig, entreveus, entreveu, entreveiem, entreveieu, entreveuen
INDICATIU IMPERFET: entreveia, entreveies, entreveia, entrevèiem, entrevèieu, entreveien
INDICATIU PASSAT: entreviu, entreveieres, entreveié, entreveiérem, entreveiéreu, entreveieren
INDICATIU PASSAT (alternatiu): entreviu, entreveres, entrevéu, entrevérem, entrevéreu, entreveren
INDICATIU FUTUR: entreveuré, entreveuràs, entreveurà, entreveurem, entreveureu, entreveuran
INDICATIU CONDICIONAL: entreveuria, entreveuries, entreveuria, entreveuríem, entreveuríeu, entreveurien
SUBJUNTIU PRESENT: entrevegi, entrevegis, entrevegi, entrevegem, entrevegeu, entrevegin
SUBJUNTIU IMPERFET: entreveiés, entreveiessis, entreveiés, entreveiéssim, entreveiéssiu, entreveiessin
IMPERATIU: entreveges, entrevegi, entrevegem, entrevegeu, entrevegin
IMPERATIU (alternatiu): entreveu, entrevegi, entrevegem, entreveieu, entrevegin
->entreví
■entreví[potser del ll. dels veterinaris format amb el prefix inter- i mots llatins com vīscĕra ‘entranyes’ o īlĭa ‘ventre, illada’]
m ANAT ANIM Mesenteri.
->entrevia
■entreviaPart. sil.: en_tre_vi_a
[de via1]
f FERROC Espai de separació entre dues vies paral·leles.
->entreviat
■entreviat -adaPart. sil.: en_tre_vi_at
[de entrevia]
adj Que presenta vies o llistes de diferent color.
->entrevindre
entrevindre[variant de entrevenir]
v intr Entrevenir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrevindre
GERUNDI: entrevenint
PARTICIPI: entrevingut, entrevinguda, entrevinguts, entrevingudes
INDICATIU PRESENT: entrevinc, entrevens, entrevé, entrevenim, entreveniu, entrevenen
INDICATIU IMPERFET: entrevenia, entrevenies, entrevenia, entreveníem, entreveníeu, entrevenien
INDICATIU PASSAT: entrevinguí, entrevingueres, entrevingué, entrevinguérem, entrevinguéreu, entrevingueren
INDICATIU FUTUR: entrevindré, entrevindràs, entrevindrà, entrevindrem, entrevindreu, entrevindran
INDICATIU CONDICIONAL: entrevindria, entrevindries, entrevindria, entrevindríem, entrevindríeu, entrevindrien
SUBJUNTIU PRESENT: entrevingui, entrevinguis, entrevingui, entrevinguem, entrevingueu, entrevinguin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrevingués, entrevinguessis, entrevingués, entrevinguéssim, entrevinguéssiu, entrevinguessin
IMPERATIU: entrevén, entrevingui, entrevinguem, entreveniu, entrevinguin
->entrevinent
■entrevinentm i f ant i dial Persona que freqüenta una casa, un indret.
->entrevista
■entrevista[de vista]
f 1 Reunió concertada entre persones que han de parlar d’alguna cosa.
2 PERIOD i SOCIOL 1 Interrogatori a què un periodista o enquestador sotmet una persona per tal de saber les seves opinions, idees, propòsits, etc., prendre’n nota i després publicar-los.
2 Transcripció de l’interrogatori amb l’entrevistat, que pot ésser literal o bé portar l’afegitó de les opinions de l’entrevistador.
->entrevistador
■entrevistador -am i f PERIOD i SOCIOL Periodista o enquestador que fa una entrevista.
->entrevistar
■entrevistar[de entrevista]
v 1 tr Fer una entrevista. Després del recital els periodistes entrevistaren la cantant.
2 pron Tenir una entrevista. M’he d’entrevistar amb el director. X i Y s’entrevistaren abans d’ahir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrevistar
GERUNDI: entrevistant
PARTICIPI: entrevistat, entrevistada, entrevistats, entrevistades
INDICATIU PRESENT: entrevisto, entrevistes, entrevista, entrevistem, entrevisteu, entrevisten
INDICATIU IMPERFET: entrevistava, entrevistaves, entrevistava, entrevistàvem, entrevistàveu, entrevistaven
INDICATIU PASSAT: entrevistí, entrevistares, entrevistà, entrevistàrem, entrevistàreu, entrevistaren
INDICATIU FUTUR: entrevistaré, entrevistaràs, entrevistarà, entrevistarem, entrevistareu, entrevistaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrevistaria, entrevistaries, entrevistaria, entrevistaríem, entrevistaríeu, entrevistarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrevisti, entrevistis, entrevisti, entrevistem, entrevisteu, entrevistin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrevistés, entrevistessis, entrevistés, entrevistéssim, entrevistéssiu, entrevistessin
IMPERATIU: entrevista, entrevisti, entrevistem, entrevisteu, entrevistin
->entrexocar
■entrexocar[de xocar]
v 1 intr Xocar o topar l’un contra l’altre, estant tots dos en moviment. Les espases entrexocaren amb violència.
2 pron Amb la ventada, les branques s’entrexocaven.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrexocar
GERUNDI: entrexocant
PARTICIPI: entrexocat, entrexocada, entrexocats, entrexocades
INDICATIU PRESENT: entrexoco, entrexoques, entrexoca, entrexoquem, entrexoqueu, entrexoquen
INDICATIU IMPERFET: entrexocava, entrexocaves, entrexocava, entrexocàvem, entrexocàveu, entrexocaven
INDICATIU PASSAT: entrexoquí, entrexocares, entrexocà, entrexocàrem, entrexocàreu, entrexocaren
INDICATIU FUTUR: entrexocaré, entrexocaràs, entrexocarà, entrexocarem, entrexocareu, entrexocaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrexocaria, entrexocaries, entrexocaria, entrexocaríem, entrexocaríeu, entrexocarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrexoqui, entrexoquis, entrexoqui, entrexoquem, entrexoqueu, entrexoquin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrexoqués, entrexoquessis, entrexoqués, entrexoquéssim, entrexoquéssiu, entrexoquessin
IMPERATIU: entrexoca, entrexoqui, entrexoquem, entrexoqueu, entrexoquin
->entrigar-se
■entrigar-se[del ll. intricare ‘embolicar’ (v. trigar, intricar)]
v pron ant Retardar-se.
->entriquell
■entriquell[del fr. trique ‘garrot’, étriquer ‘estrènyer, escurçar; reduir un tros de fusta’, del b. al. o neerl. strîken ‘rasar, refregar’; 1a FONT: c. 1900]
m Cadascun dels paquets, estris, etc., que constitueixen un bagatge o una càrrega. Viatjava amb tants d’entriquells, que necessitava tot un furgó del tren per a ell sol.
->entristar
■entristar[de trist]
v tr i pron ant i dial Entristir.
->entristidor
■entristidor -a[de entristir]
adj Que entristeix.
->entristiment
■entristiment[de entristir; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
m 1 Acció d’entristir o entristir-se;
2 l’efecte.
->entristir
■entristir[de trist; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Causar tristesa a algú, fer-lo posar trist.
2 pron Posar-se trist.
2 tr Comunicar un aspecte trist. Aquestes cortines entristeixen la casa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entristir
GERUNDI: entristint
PARTICIPI: entristit, entristida, entristits, entristides
INDICATIU PRESENT: entristeixo, entristeixes, entristeix, entristim, entristiu, entristeixen
INDICATIU IMPERFET: entristia, entristies, entristia, entristíem, entristíeu, entristien
INDICATIU PASSAT: entristí, entristires, entristí, entristírem, entristíreu, entristiren
INDICATIU FUTUR: entristiré, entristiràs, entristirà, entristirem, entristireu, entristiran
INDICATIU CONDICIONAL: entristiria, entristiries, entristiria, entristiríem, entristiríeu, entristirien
SUBJUNTIU PRESENT: entristeixi, entristeixis, entristeixi, entristim, entristiu, entristeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entristís, entristissis, entristís, entristíssim, entristíssiu, entristissin
IMPERATIU: entristeix, entristeixi, entristim, entristiu, entristeixin
->entrò
entrò[del ll. ĭntro ‘cap dins’]
prep ant Fins.
->entrompar
■entrompar[de trompa]
v tr i pron pop Embriagar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrompar
GERUNDI: entrompant
PARTICIPI: entrompat, entrompada, entrompats, entrompades
INDICATIU PRESENT: entrompo, entrompes, entrompa, entrompem, entrompeu, entrompen
INDICATIU IMPERFET: entrompava, entrompaves, entrompava, entrompàvem, entrompàveu, entrompaven
INDICATIU PASSAT: entrompí, entrompares, entrompà, entrompàrem, entrompàreu, entromparen
INDICATIU FUTUR: entromparé, entromparàs, entromparà, entromparem, entrompareu, entromparan
INDICATIU CONDICIONAL: entromparia, entromparies, entromparia, entromparíem, entromparíeu, entromparien
SUBJUNTIU PRESENT: entrompi, entrompis, entrompi, entrompem, entrompeu, entrompin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrompés, entrompessis, entrompés, entrompéssim, entrompéssiu, entrompessin
IMPERATIU: entrompa, entrompi, entrompem, entrompeu, entrompin
->entroncament
■entroncament[de entroncar; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m 1 1 Acció d’entroncar;
2 l’efecte.
2 OBR PÚBL Lloc on entronquen dues línies, carreteres, etc.
->entroncar
■entroncar[de tronc; 1a FONT: 1917, DOrt.]
v 1 tr Establir la genealogia d’una persona.
2 intr Contreure parentiu amb una família.
3 intr 1 Tenir una cosa un punt de coincidència o la seva continuació en una altra. Els intents d’entroncar amb la situació anterior a la guerra.
2 OBR PÚBL Ajuntar-se dues línies de ferrocarril, dues carreteres, etc., en una. La línia del Litoral entronca amb la de Granollers més amunt d’Hostalric.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entroncar
GERUNDI: entroncant
PARTICIPI: entroncat, entroncada, entroncats, entroncades
INDICATIU PRESENT: entronco, entronques, entronca, entronquem, entronqueu, entronquen
INDICATIU IMPERFET: entroncava, entroncaves, entroncava, entroncàvem, entroncàveu, entroncaven
INDICATIU PASSAT: entronquí, entroncares, entroncà, entroncàrem, entroncàreu, entroncaren
INDICATIU FUTUR: entroncaré, entroncaràs, entroncarà, entroncarem, entroncareu, entroncaran
INDICATIU CONDICIONAL: entroncaria, entroncaries, entroncaria, entroncaríem, entroncaríeu, entroncarien
SUBJUNTIU PRESENT: entronqui, entronquis, entronqui, entronquem, entronqueu, entronquin
SUBJUNTIU IMPERFET: entronqués, entronquessis, entronqués, entronquéssim, entronquéssiu, entronquessin
IMPERATIU: entronca, entronqui, entronquem, entronqueu, entronquin
->entronització
■entronitzacióPart. sil.: en_tro_nit_za_ci_ó
[de entronitzar]
f 1 1 Acció d’entronitzar;
2 l’efecte.
2 CATOL Benedicció d’una imatge de Crist o de la Mare de Déu que hom col·loca en un lloc d’honor dins una església o en una llar.
->entronitzar
■entronitzar[de tron; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr 1 1 Col·locar al tron un rei o un pontífex en la cerimònia de l’entronització per conferir-li el poder sobirà.
2 p ext Elevar al tron, a la cadira pontifical, a la seu episcopal.
3 fig Establir sobiranament.
2 CATOL Fer l’entronització d’una imatge de Crist o de la Mare de Déu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entronitzar
GERUNDI: entronitzant
PARTICIPI: entronitzat, entronitzada, entronitzats, entronitzades
INDICATIU PRESENT: entronitzo, entronitzes, entronitza, entronitzem, entronitzeu, entronitzen
INDICATIU IMPERFET: entronitzava, entronitzaves, entronitzava, entronitzàvem, entronitzàveu, entronitzaven
INDICATIU PASSAT: entronitzí, entronitzares, entronitzà, entronitzàrem, entronitzàreu, entronitzaren
INDICATIU FUTUR: entronitzaré, entronitzaràs, entronitzarà, entronitzarem, entronitzareu, entronitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: entronitzaria, entronitzaries, entronitzaria, entronitzaríem, entronitzaríeu, entronitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: entronitzi, entronitzis, entronitzi, entronitzem, entronitzeu, entronitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: entronitzés, entronitzessis, entronitzés, entronitzéssim, entronitzéssiu, entronitzessin
IMPERATIU: entronitza, entronitzi, entronitzem, entronitzeu, entronitzin
->entropessada
■entropessada[de entropessar]
f dial Ensopegada.
->entropessar
■entropessar[del cast. tropezar, íd.]
v intr ant i dial ensopegar 1.
->entropessó
entropessó[de l’ant. entropés, postverbal de entropessar]
m dial Ensopegada.
->entropi
entropim OFTAL Inversió de la vora palpebral cap al globus ocular.
->entropia
■entropiaPart. sil.: en_tro_pi_a
[formació culta sobre el gr. tropḗ ‘mutació’, per analogia amb enérgeia ‘energia’; 1a FONT: 1925]
f 1 FÍS [símb: S] Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema considerat, que, en els sistemes aïllats, no pot disminuir.
2 CIBERN Magnitud que mesura el grau d’informació no aprofitable que dóna una font segons el seu nombre de respostes possibles.
->entròpic
entròpic -aHom.: antròpic
[de entropia]
adj Relatiu o pertanyent a l’entropia.
->entrullar
■entrullar[de trull1]
v tr Posar oli o vi en un trull o en trulls.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrullar
GERUNDI: entrullant
PARTICIPI: entrullat, entrullada, entrullats, entrullades
INDICATIU PRESENT: entrullo, entrulles, entrulla, entrullem, entrulleu, entrullen
INDICATIU IMPERFET: entrullava, entrullaves, entrullava, entrullàvem, entrullàveu, entrullaven
INDICATIU PASSAT: entrullí, entrullares, entrullà, entrullàrem, entrullàreu, entrullaren
INDICATIU FUTUR: entrullaré, entrullaràs, entrullarà, entrullarem, entrullareu, entrullaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrullaria, entrullaries, entrullaria, entrullaríem, entrullaríeu, entrullarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrulli, entrullis, entrulli, entrullem, entrulleu, entrullin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrullés, entrullessis, entrullés, entrulléssim, entrulléssiu, entrullessin
IMPERATIU: entrulla, entrulli, entrullem, entrulleu, entrullin
->entrunyellar
■entrunyellar[de trunyella; 1a FONT: 1653, DTo.]
v tr Trenar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entrunyellar
GERUNDI: entrunyellant
PARTICIPI: entrunyellat, entrunyellada, entrunyellats, entrunyellades
INDICATIU PRESENT: entrunyello, entrunyelles, entrunyella, entrunyellem, entrunyelleu, entrunyellen
INDICATIU IMPERFET: entrunyellava, entrunyellaves, entrunyellava, entrunyellàvem, entrunyellàveu, entrunyellaven
INDICATIU PASSAT: entrunyellí, entrunyellares, entrunyellà, entrunyellàrem, entrunyellàreu, entrunyellaren
INDICATIU FUTUR: entrunyellaré, entrunyellaràs, entrunyellarà, entrunyellarem, entrunyellareu, entrunyellaran
INDICATIU CONDICIONAL: entrunyellaria, entrunyellaries, entrunyellaria, entrunyellaríem, entrunyellaríeu, entrunyellarien
SUBJUNTIU PRESENT: entrunyelli, entrunyellis, entrunyelli, entrunyellem, entrunyelleu, entrunyellin
SUBJUNTIU IMPERFET: entrunyellés, entrunyellessis, entrunyellés, entrunyelléssim, entrunyelléssiu, entrunyellessin
IMPERATIU: entrunyella, entrunyelli, entrunyellem, entrunyelleu, entrunyellin
->entubament
entubamentm 1 Acció d’entubar;
2 l’efecte. L’entubament d’una séquia.
->entubar
■entubarHom.: entovar
[de tub]
v tr 1 Protegir (alguna cosa) amb tubs.
2 Fer passar (un fluid) per l’interior d’un tub.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entubar
GERUNDI: entubant
PARTICIPI: entubat, entubada, entubats, entubades
INDICATIU PRESENT: entubo, entubes, entuba, entubem, entubeu, entuben
INDICATIU IMPERFET: entubava, entubaves, entubava, entubàvem, entubàveu, entubaven
INDICATIU PASSAT: entubí, entubares, entubà, entubàrem, entubàreu, entubaren
INDICATIU FUTUR: entubaré, entubaràs, entubarà, entubarem, entubareu, entubaran
INDICATIU CONDICIONAL: entubaria, entubaries, entubaria, entubaríem, entubaríeu, entubarien
SUBJUNTIU PRESENT: entubi, entubis, entubi, entubem, entubeu, entubin
SUBJUNTIU IMPERFET: entubés, entubessis, entubés, entubéssim, entubéssiu, entubessin
IMPERATIU: entuba, entubi, entubem, entubeu, entubin
->entufat
■entufat -ada[de tuf1]
adj Marejat per inhalacions.
->entuixegar
■entuixegarPart. sil.: en_tui_xe_gar
[del cat. ant. túixec ‘tòxic’, ll. toxĭcum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr ant Emmetzinar.
->entumiment
■entumiment[de entumir]
m MED 1 1 Acció d’entumir o d’entumir-se;
2 l’efecte.
2 Parestèsia amb dificultat de moviments, sensació de pesadesa i insensibilitat tàctil d’una part del cos, produïda per compressió i trastorns circulatoris o d’innervació.
3 Sensació subjectiva d’adormiment.
->entumir
■entumir[del ll. tumēre, amb influx del ll. intumescĕre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
v MED 1 1 tr Fer esdevenir túmid; inflar.
2 pron Esdevenir túmid; inflar-se.
2 1 tr Fer tornar balba, insensible (una part del cos). El fred li entumia els membres.
2 pron Les cames s’entumeixen amb la humitat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entumir
GERUNDI: entumint
PARTICIPI: entumit, entumida, entumits, entumides
INDICATIU PRESENT: entumeixo, entumeixes, entumeix, entumim, entumiu, entumeixen
INDICATIU IMPERFET: entumia, entumies, entumia, entumíem, entumíeu, entumien
INDICATIU PASSAT: entumí, entumires, entumí, entumírem, entumíreu, entumiren
INDICATIU FUTUR: entumiré, entumiràs, entumirà, entumirem, entumireu, entumiran
INDICATIU CONDICIONAL: entumiria, entumiries, entumiria, entumiríem, entumiríeu, entumirien
SUBJUNTIU PRESENT: entumeixi, entumeixis, entumeixi, entumim, entumiu, entumeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entumís, entumissis, entumís, entumíssim, entumíssiu, entumissin
IMPERATIU: entumeix, entumeixi, entumim, entumiu, entumeixin
->enturar
■enturar[de turo]
v 1 tr Embussar una pipa, canonada, etc. Tants draps enturaran la canonada.
2 pron Se m’ha enturat la pipa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enturar
GERUNDI: enturant
PARTICIPI: enturat, enturada, enturats, enturades
INDICATIU PRESENT: enturo, entures, entura, enturem, entureu, enturen
INDICATIU IMPERFET: enturava, enturaves, enturava, enturàvem, enturàveu, enturaven
INDICATIU PASSAT: enturí, enturares, enturà, enturàrem, enturàreu, enturaren
INDICATIU FUTUR: enturaré, enturaràs, enturarà, enturarem, enturareu, enturaran
INDICATIU CONDICIONAL: enturaria, enturaries, enturaria, enturaríem, enturaríeu, enturarien
SUBJUNTIU PRESENT: enturi, enturis, enturi, enturem, entureu, enturin
SUBJUNTIU IMPERFET: enturés, enturessis, enturés, enturéssim, enturéssiu, enturessin
IMPERATIU: entura, enturi, enturem, entureu, enturin
->enturió
enturióPart. sil.: en_tu_ri_ó
m BOT Reseda.
->entusiasmadís
■entusiasmadís -issaPart. sil.: en_tu_si_as_ma_dís
[de entusiasmar]
adj Propens a entusiasmar-se.
->entusiasmador
■entusiasmador -aPart. sil.: en_tu_si_as_ma_dor
[de entusiasmar]
adj Que entusiasma.
->entusiasmar
■entusiasmarPart. sil.: en_tu_si_as_mar
[de entusiasme; 1a FONT: 1839, DLab.]
v 1 tr 1 Causar, produir, infondre, entusiasme. L’orador entusiasmà el públic.
2 p ext Agradar molt. La feina l’entusiasma.
2 pron Tenir, sentir, entusiasme per algú o alguna cosa. S’entusiasmen per les idees noves. Quan parleu d’ell us entusiasmeu massa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entusiasmar
GERUNDI: entusiasmant
PARTICIPI: entusiasmat, entusiasmada, entusiasmats, entusiasmades
INDICATIU PRESENT: entusiasmo, entusiasmes, entusiasma, entusiasmem, entusiasmeu, entusiasmen
INDICATIU IMPERFET: entusiasmava, entusiasmaves, entusiasmava, entusiasmàvem, entusiasmàveu, entusiasmaven
INDICATIU PASSAT: entusiasmí, entusiasmares, entusiasmà, entusiasmàrem, entusiasmàreu, entusiasmaren
INDICATIU FUTUR: entusiasmaré, entusiasmaràs, entusiasmarà, entusiasmarem, entusiasmareu, entusiasmaran
INDICATIU CONDICIONAL: entusiasmaria, entusiasmaries, entusiasmaria, entusiasmaríem, entusiasmaríeu, entusiasmarien
SUBJUNTIU PRESENT: entusiasmi, entusiasmis, entusiasmi, entusiasmem, entusiasmeu, entusiasmin
SUBJUNTIU IMPERFET: entusiasmés, entusiasmessis, entusiasmés, entusiasméssim, entusiasméssiu, entusiasmessin
IMPERATIU: entusiasma, entusiasmi, entusiasmem, entusiasmeu, entusiasmin
->entusiasme
■entusiasmePart. sil.: en_tu_si_as_me
[del gr. enthousiasmós ‘èxtasi’, der. de enthousiázo ‘ser inspirat per la divinitat’, i aquest, de énthous ‘inspirat pels déus’, der. de theós ‘déu’; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 RELIG Exaltació de l’ànima.
2 p ext Exaltació de l’ànima, admiració apassionada.
3 FILOS En Plató, exaltació de l’ànima sota la inspiració divina.
->entusiasta
■entusiastaPart. sil.: en_tu_si_as_ta
[del gr. enthousiastḗs ‘inspirat pels déus’; 1a FONT: 1839, DLab.]
1 m i f Persona que sent entusiasme per algú o per alguna cosa. Les lloances dels seus entusiastes. És entusiasta de Beethoven.
2 adj Entusiàstic. En sóc un admirador entusiasta.
->entusiastament
■entusiastamentPart. sil.: en_tu_si_as_ta_ment
[de entusiasta]
adv Entusiàsticament.
->entusiàstic
■entusiàstic -aPart. sil.: en_tu_si_às_tic
[del gr. enthousiastikós ‘inspirat pels déus’; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj Que denota o expressa entusiasme. Aplaudiments entusiàstics. Demostracions entusiàstiques. Admirador entusiàstic.
->entusiàsticament
■entusiàsticamentPart. sil.: en_tu_si_às_ti_ca_ment
[de entusiàstic]
adv D’una manera entusiasta o entusiàstica.
->enucleació
■enucleacióPart. sil.: e_nu_cle_a_ci_ó
[de enuclear]
f 1 Acció d’enuclear.
2 CIR Extirpació quirúrgica d’un tumor, òrgan o cos estrany, amb l’alliberament previ de les seves cobertes o adherències.
->enuclear
■enuclearPart. sil.: e_nu_cle_ar
[de nucli]
v tr 1 Treure el nucli o pinyol.
2 CIR Efectuar una enucleació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enuclear
GERUNDI: enucleant
PARTICIPI: enucleat, enucleada, enucleats, enucleades
INDICATIU PRESENT: enucleo, enuclees, enuclea, enucleem, enucleeu, enucleen
INDICATIU IMPERFET: enucleava, enucleaves, enucleava, enucleàvem, enucleàveu, enucleaven
INDICATIU PASSAT: enucleí, enucleares, enucleà, enucleàrem, enucleàreu, enuclearen
INDICATIU FUTUR: enuclearé, enuclearàs, enuclearà, enuclearem, enucleareu, enuclearan
INDICATIU CONDICIONAL: enuclearia, enuclearies, enuclearia, enuclearíem, enuclearíeu, enuclearien
SUBJUNTIU PRESENT: enucleï, enucleïs, enucleï, enucleem, enucleeu, enucleïn
SUBJUNTIU IMPERFET: enucleés, enucleessis, enucleés, enucleéssim, enucleéssiu, enucleessin
IMPERATIU: enuclea, enucleï, enucleem, enucleeu, enucleïn
->enuig
■enuigPart. sil.: e_nuig
[de enutjar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
[pl -uigs o -utjos] m 1 Fort desplaer, disgust, irritació. Sentia un enuig tan intens, que no vaig dir mot en tota l’estona.
2 Molèstia, vexació. Li faria tants desserveis i enuigs com podria.
->ènula
■ènula[del ll. ĭnŭla, íd.]
f BOT 1 Herba de l’ala.
2 ènula campana Ènula.
->enumerabilitat
enumerabilitat[de enumerable]
f MAT Qualitat d’enumerable.
->enumerable
■enumerable[de enumerar]
adj 1 Que pot ésser enumerat.
2 MAT Dit del conjunt que pot ésser enumerat.
->enumeració
■enumeracióPart. sil.: e_nu_me_ra_ci_ó
[de enumerar]
f 1 1 Acció d’enumerar;
2 l’efecte.
2 Compte detallat.
3 Recapitulació en un discurs.
4 RET 1 Figura retòrica que consisteix a expressar ràpidament diverses idees.
2 enumeració caòtica Recurs de la poesia contemporània mitjançant el qual són agrupats idees i objectes heterogenis d’una manera desordenada.
->enumerar
■enumerar[de número; 1a FONT: 1839, DLab.]
v tr 1 Enunciar una per una totes les parts d’un tot, les coses que formen un conjunt, una sèrie, etc. Li vaig enumerar tots els inconvenients i tots els avantatges de l’empresa.
2 MAT Establir una correspondència biunívoca entre els elements d’un conjunt i els nombres naturals.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enumerar
GERUNDI: enumerant
PARTICIPI: enumerat, enumerada, enumerats, enumerades
INDICATIU PRESENT: enumero, enumeres, enumera, enumerem, enumereu, enumeren
INDICATIU IMPERFET: enumerava, enumeraves, enumerava, enumeràvem, enumeràveu, enumeraven
INDICATIU PASSAT: enumerí, enumerares, enumerà, enumeràrem, enumeràreu, enumeraren
INDICATIU FUTUR: enumeraré, enumeraràs, enumerarà, enumerarem, enumerareu, enumeraran
INDICATIU CONDICIONAL: enumeraria, enumeraries, enumeraria, enumeraríem, enumeraríeu, enumerarien
SUBJUNTIU PRESENT: enumeri, enumeris, enumeri, enumerem, enumereu, enumerin
SUBJUNTIU IMPERFET: enumerés, enumeressis, enumerés, enumeréssim, enumeréssiu, enumeressin
IMPERATIU: enumera, enumeri, enumerem, enumereu, enumerin
->enumeratiu
■enumeratiu -ivaPart. sil.: e_nu_me_ra_tiu
[de enumerar]
adj Que enumera.
->enunciació
■enunciacióPart. sil.: e_nun_ci_a_ci_ó
Hom.: anunciació
[del ll. enuntiatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Acció d’enunciar;
2 l’efecte. La proposició és l’enunciació d’un judici.
2 LING Acte d’utilització de la llengua.
->enunciar
■enunciarPart. sil.: e_nun_ci_ar
Hom.: anunciar
[del ll. enuntiare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr 1 Dir una cosa en termes precisos, fent-la conèixer netament. Saber enunciar el que hom pensa.
2 pronunciar 1. Enunciar un mot distintament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enunciar
GERUNDI: enunciant
PARTICIPI: enunciat, enunciada, enunciats, enunciades
INDICATIU PRESENT: enuncio, enuncies, enuncia, enunciem, enuncieu, enuncien
INDICATIU IMPERFET: enunciava, enunciaves, enunciava, enunciàvem, enunciàveu, enunciaven
INDICATIU PASSAT: enuncií, enunciares, enuncià, enunciàrem, enunciàreu, enunciaren
INDICATIU FUTUR: enunciaré, enunciaràs, enunciarà, enunciarem, enunciareu, enunciaran
INDICATIU CONDICIONAL: enunciaria, enunciaries, enunciaria, enunciaríem, enunciaríeu, enunciarien
SUBJUNTIU PRESENT: enunciï, enunciïs, enunciï, enunciem, enuncieu, enunciïn
SUBJUNTIU IMPERFET: enunciés, enunciessis, enunciés, enunciéssim, enunciéssiu, enunciessin
IMPERATIU: enuncia, enunciï, enunciem, enuncieu, enunciïn
->enunciat
■enunciatPart. sil.: e_nun_ci_at
[del ll. enuntiatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Fórmula amb la qual hom enuncia alguna cosa. L’enunciat d’un teorema.
2 LING 1 Expressió lingüística d’una idea o d’un fet.
2 Segons l’Escola de Praga, expressió d’una relació de qui parla o escriu enfront d’una realitat concreta o abstracta.
->enunciatiu
■enunciatiu -ivaPart. sil.: e_nun_ci_a_tiu
[del ll. enuntiativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’enunciació.
2 Que serveix per a enunciar.
3 proposició enunciativa GRAM Proposició que expressa un judici, afirmatiu o negatiu.
->enuresi
■enuresiHom.: anuresi
[de en-** i el gr. oúrēsis ‘micció’, de ouréō ‘orinar’]
f PAT Emissió involuntària d’orina, generalment nocturna.
->enutjar
■enutjar[del ll. vg. ĭnŏdiare ‘causar aversió’, der. de la locució ll. cl. in odio esse alicui ‘ser odiat per algú’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Causar enuig, afectar desplaentment.
2 pron Irritar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enutjar
GERUNDI: enutjant
PARTICIPI: enutjat, enutjada, enutjats, enutjades
INDICATIU PRESENT: enutjo, enutges, enutja, enutgem, enutgeu, enutgen
INDICATIU IMPERFET: enutjava, enutjaves, enutjava, enutjàvem, enutjàveu, enutjaven
INDICATIU PASSAT: enutgí, enutjares, enutjà, enutjàrem, enutjàreu, enutjaren
INDICATIU FUTUR: enutjaré, enutjaràs, enutjarà, enutjarem, enutjareu, enutjaran
INDICATIU CONDICIONAL: enutjaria, enutjaries, enutjaria, enutjaríem, enutjaríeu, enutjarien
SUBJUNTIU PRESENT: enutgi, enutgis, enutgi, enutgem, enutgeu, enutgin
SUBJUNTIU IMPERFET: enutgés, enutgessis, enutgés, enutgéssim, enutgéssiu, enutgessin
IMPERATIU: enutja, enutgi, enutgem, enutgeu, enutgin
->enutjós
■enutjós -osa[de enutjar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Que causa enuig.
->enutjosament
■enutjosament[de enutjós]
adv D’una manera enutjosa.
->envà
■envà[del cèlt. *andebannom, comp. de ande- ‘gran’ i bannom ‘banya’, aplicat per comparació de forma a un element de construcció sobresortint, després a un de protector i, d’aquí, a un de separador; 1a FONT: 1360]
m 1 CONSTR Paret prima formada generalment per maons posats de cantell i que normalment no suporta cap pes.
2 ANAT i ANAT ANIM 1 Septe. Envà nasal.
2 envà del cor Separació entre cadascuna de les dues aurícules i dels dos ventricles formada en la part superior per teixit membranós i en la inferior per teixit muscular, amb fibres pertanyents a ambdós ventricles.
3 BOT Septe.
->envaïment
■envaïmentPart. sil.: en_va_ï_ment
[de envair]
m Acció d’envair; invasió.
->envair
■envairPart. sil.: en_va_ir
[del ll. ĭnvādĕre, íd., der. del ll. vadĕre ‘anar’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
v tr 1 Entrar forcívolament en un territori, una ciutat, etc., per ocupar-los o saquejar-los. Els israelians envaïren la península del Sinaí.
2 p ext Cada estiu el país és envaït per turistes.
3 fig La pesta envaí el reialme. La son m’anava envaint.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envair
GERUNDI: envaint
PARTICIPI: envaït, envaïda, envaïts, envaïdes
INDICATIU PRESENT: envaeixo, envaeixes, envaeix, envaïm, envaïu, envaeixen
INDICATIU IMPERFET: envaïa, envaïes, envaïa, envaíem, envaíeu, envaïen
INDICATIU PASSAT: envaí, envaïres, envaí, envaírem, envaíreu, envaïren
INDICATIU FUTUR: envairé, envairàs, envairà, envairem, envaireu, envairan
INDICATIU CONDICIONAL: envairia, envairies, envairia, envairíem, envairíeu, envairien
SUBJUNTIU PRESENT: envaeixi, envaeixis, envaeixi, envaïm, envaïu, envaeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: envaís, envaïssis, envaís, envaíssim, envaíssiu, envaïssin
IMPERATIU: envaeix, envaeixi, envaïm, envaïu, envaeixin
->envaixellar
envaixellarPart. sil.: en_vai_xe_llar
[de vaixell; 1a FONT: c. 1900]
v tr MAR Posar alguna cosa en un vaixell o en vaixells.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envaixellar
GERUNDI: envaixellant
PARTICIPI: envaixellat, envaixellada, envaixellats, envaixellades
INDICATIU PRESENT: envaixello, envaixelles, envaixella, envaixellem, envaixelleu, envaixellen
INDICATIU IMPERFET: envaixellava, envaixellaves, envaixellava, envaixellàvem, envaixellàveu, envaixellaven
INDICATIU PASSAT: envaixellí, envaixellares, envaixellà, envaixellàrem, envaixellàreu, envaixellaren
INDICATIU FUTUR: envaixellaré, envaixellaràs, envaixellarà, envaixellarem, envaixellareu, envaixellaran
INDICATIU CONDICIONAL: envaixellaria, envaixellaries, envaixellaria, envaixellaríem, envaixellaríeu, envaixellarien
SUBJUNTIU PRESENT: envaixelli, envaixellis, envaixelli, envaixellem, envaixelleu, envaixellin
SUBJUNTIU IMPERFET: envaixellés, envaixellessis, envaixellés, envaixelléssim, envaixelléssiu, envaixellessin
IMPERATIU: envaixella, envaixelli, envaixellem, envaixelleu, envaixellin
->envalentiment
envalentiment[de envalentir]
m Estat del qui s’ha envalentit.
->envalentir
■envalentir[de valent]
v 1 tr Fer valent.
2 pron Agafar valentia; embravir-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envalentir
GERUNDI: envalentint
PARTICIPI: envalentit, envalentida, envalentits, envalentides
INDICATIU PRESENT: envalenteixo, envalenteixes, envalenteix, envalentim, envalentiu, envalenteixen
INDICATIU IMPERFET: envalentia, envalenties, envalentia, envalentíem, envalentíeu, envalentien
INDICATIU PASSAT: envalentí, envalentires, envalentí, envalentírem, envalentíreu, envalentiren
INDICATIU FUTUR: envalentiré, envalentiràs, envalentirà, envalentirem, envalentireu, envalentiran
INDICATIU CONDICIONAL: envalentiria, envalentiries, envalentiria, envalentiríem, envalentiríeu, envalentirien
SUBJUNTIU PRESENT: envalenteixi, envalenteixis, envalenteixi, envalentim, envalentiu, envalenteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: envalentís, envalentissis, envalentís, envalentíssim, envalentíssiu, envalentissin
IMPERATIU: envalenteix, envalenteixi, envalentim, envalentiu, envalenteixin
->envalisar
■envalisar[de valisa]
v tr Posar alguna cosa en una valisa o en valises.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envalisar
GERUNDI: envalisant
PARTICIPI: envalisat, envalisada, envalisats, envalisades
INDICATIU PRESENT: envaliso, envalises, envalisa, envalisem, envaliseu, envalisen
INDICATIU IMPERFET: envalisava, envalisaves, envalisava, envalisàvem, envalisàveu, envalisaven
INDICATIU PASSAT: envalisí, envalisares, envalisà, envalisàrem, envalisàreu, envalisaren
INDICATIU FUTUR: envalisaré, envalisaràs, envalisarà, envalisarem, envalisareu, envalisaran
INDICATIU CONDICIONAL: envalisaria, envalisaries, envalisaria, envalisaríem, envalisaríeu, envalisarien
SUBJUNTIU PRESENT: envalisi, envalisis, envalisi, envalisem, envaliseu, envalisin
SUBJUNTIU IMPERFET: envalisés, envalisessis, envalisés, envaliséssim, envaliséssiu, envalisessin
IMPERATIU: envalisa, envalisi, envalisem, envaliseu, envalisin
->envaniment
■envaniment[de envanir]
m 1 Acció d’envanir o envanir-se;
2 l’efecte.
->envanir
■envanir[de va; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Causar o infondre vanitat. Les adulacions dels qui l’envolten acabaran envanint-lo.
2 pron Esdevenir vanitós, agafar vanitat. Ni m’ha saludat: com s’ha envanit, d’ençà que li donaren el premi.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envanir
GERUNDI: envanint
PARTICIPI: envanit, envanida, envanits, envanides
INDICATIU PRESENT: envaneixo, envaneixes, envaneix, envanim, envaniu, envaneixen
INDICATIU IMPERFET: envania, envanies, envania, envaníem, envaníeu, envanien
INDICATIU PASSAT: envaní, envanires, envaní, envanírem, envaníreu, envaniren
INDICATIU FUTUR: envaniré, envaniràs, envanirà, envanirem, envanireu, envaniran
INDICATIU CONDICIONAL: envaniria, envaniries, envaniria, envaniríem, envaniríeu, envanirien
SUBJUNTIU PRESENT: envaneixi, envaneixis, envaneixi, envanim, envaniu, envaneixin
SUBJUNTIU IMPERFET: envanís, envanissis, envanís, envaníssim, envaníssiu, envanissin
IMPERATIU: envaneix, envaneixi, envanim, envaniu, envaneixin
->envant
envant[contracció de en avant]
adv dial Endavant.
->envàs
■envàs[de envasar]
m EMBAL i MANUT 1 Envasament.
2 Recipient dins el qual hom posa un producte per transportar-lo o conservar-lo.
->envasadora
■envasadora[de envasar]
f EMBAL i MANUT Màquina automàtica per a omplir, tancar i sovint etiquetar un envàs determinat (bosses de paper o de plàstic, pots, etc.).
->envasament
■envasamentHom.: embasament
[de envasar]
m EMBAL i MANUT 1 Acció d’envasar;
2 l’efecte.
->envasar
■envasar[de vas; 1a FONT: 1420]
v tr 1 Posar alguna cosa en un vas o en vasos.
2 EMBAL i MANUT 1 Posar alguna cosa en un envàs.
2 màquina d’envasar Envasadora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envasar
GERUNDI: envasant
PARTICIPI: envasat, envasada, envasats, envasades
INDICATIU PRESENT: envaso, envases, envasa, envasem, envaseu, envasen
INDICATIU IMPERFET: envasava, envasaves, envasava, envasàvem, envasàveu, envasaven
INDICATIU PASSAT: envasí, envasares, envasà, envasàrem, envasàreu, envasaren
INDICATIU FUTUR: envasaré, envasaràs, envasarà, envasarem, envasareu, envasaran
INDICATIU CONDICIONAL: envasaria, envasaries, envasaria, envasaríem, envasaríeu, envasarien
SUBJUNTIU PRESENT: envasi, envasis, envasi, envasem, envaseu, envasin
SUBJUNTIU IMPERFET: envasés, envasessis, envasés, envaséssim, envaséssiu, envasessin
IMPERATIU: envasa, envasi, envasem, envaseu, envasin
->envasatge
envasatge[de envasar]
m EMBAL i MANUT Envasament.
->envegès
envegès -esaadj i m i f D’Enveig (Alta Cerdanya).
->enveja
■enveja[del ll. ĭnvĭdĭa, íd., der. del ll. ĭnvĭdēre ‘mirar malament, amb enveja’, i aquest, de vidēre ‘veure’; 1a FONT: s. XII, Hom.]
f 1 Desig d’allò que un altre posseeix.
2 Sentiment, sovint d’odi, envers qui posseeix allò que nosaltres no posseïm.
3 dial desig 3.
->envejable
■envejable[de envejar]
adj 1 Digne d’ésser envejat. Té una salut envejable.
2 Que és d’envejar. Una sort envejable.
->envejablement
■envejablement[de envejable]
adv D’una manera envejable.
->envejar
■envejar[de enveja; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v* tr 1 Tenir enveja (d’alguna cosa). T’envejo la salut.
2 Sentir enveja (envers algú). Té una sort boja: l’envejo.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envejar
GERUNDI: envejant
PARTICIPI: envejat, envejada, envejats, envejades
INDICATIU PRESENT: envejo, enveges, enveja, envegem, envegeu, envegen
INDICATIU IMPERFET: envejava, envejaves, envejava, envejàvem, envejàveu, envejaven
INDICATIU PASSAT: envegí, envejares, envejà, envejàrem, envejàreu, envejaren
INDICATIU FUTUR: envejaré, envejaràs, envejarà, envejarem, envejareu, envejaran
INDICATIU CONDICIONAL: envejaria, envejaries, envejaria, envejaríem, envejaríeu, envejarien
SUBJUNTIU PRESENT: envegi, envegis, envegi, envegem, envegeu, envegin
SUBJUNTIU IMPERFET: envegés, envegessis, envegés, envegéssim, envegéssiu, envegessin
IMPERATIU: enveja, envegi, envegem, envegeu, envegin
->envejós
■envejós -osa[del ll. invidiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 Que té o sent enveja.
2 Que denota enveja. Mots envejosos.
->envejosament
■envejosament[de envejós]
adv Amb enveja. La mirava envejosament.
->envelador
■envelador -aHom.: embalador
[de envelar2]
m i f Persona que fa envelats.
->envelar1
■envelar1Hom.: embalar
[de vel; 1a FONT: s. XV, Curial]
v tr Cobrir amb un vel o amb vels.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envelar
GERUNDI: envelant
PARTICIPI: envelat, envelada, envelats, envelades
INDICATIU PRESENT: envelo, enveles, envela, envelem, enveleu, envelen
INDICATIU IMPERFET: envelava, envelaves, envelava, envelàvem, envelàveu, envelaven
INDICATIU PASSAT: envelí, envelares, envelà, envelàrem, envelàreu, envelaren
INDICATIU FUTUR: envelaré, envelaràs, envelarà, envelarem, envelareu, envelaran
INDICATIU CONDICIONAL: envelaria, envelaries, envelaria, envelaríem, envelaríeu, envelarien
SUBJUNTIU PRESENT: enveli, envelis, enveli, envelem, enveleu, envelin
SUBJUNTIU IMPERFET: envelés, envelessis, envelés, enveléssim, enveléssiu, envelessin
IMPERATIU: envela, enveli, envelem, enveleu, envelin
->envelar2
■envelar2Hom.: embalar
[de vela; 1a FONT: 1429]
v tr 1 Cobrir amb una vela o amb veles per resguardar del sol, de la intempèrie. Envelar una plaça, un carro.
2 NÀUT Estendre les veles d’una embarcació de manera que rebin l’impuls del vent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envelar
GERUNDI: envelant
PARTICIPI: envelat, envelada, envelats, envelades
INDICATIU PRESENT: envelo, enveles, envela, envelem, enveleu, envelen
INDICATIU IMPERFET: envelava, envelaves, envelava, envelàvem, envelàveu, envelaven
INDICATIU PASSAT: envelí, envelares, envelà, envelàrem, envelàreu, envelaren
INDICATIU FUTUR: envelaré, envelaràs, envelarà, envelarem, envelareu, envelaran
INDICATIU CONDICIONAL: envelaria, envelaries, envelaria, envelaríem, envelaríeu, envelarien
SUBJUNTIU PRESENT: enveli, envelis, enveli, envelem, enveleu, envelin
SUBJUNTIU IMPERFET: envelés, envelessis, envelés, enveléssim, enveléssiu, envelessin
IMPERATIU: envela, enveli, envelem, enveleu, envelin
->envelar-se
■envelar-se[de vela]
v pron ARQUIT Corbar-se, una superfície plana, en dues direccions no paral·leles.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envelar
GERUNDI: envelant
PARTICIPI: envelat, envelada, envelats, envelades
INDICATIU PRESENT: envelo, enveles, envela, envelem, enveleu, envelen
INDICATIU IMPERFET: envelava, envelaves, envelava, envelàvem, envelàveu, envelaven
INDICATIU PASSAT: envelí, envelares, envelà, envelàrem, envelàreu, envelaren
INDICATIU FUTUR: envelaré, envelaràs, envelarà, envelarem, envelareu, envelaran
INDICATIU CONDICIONAL: envelaria, envelaries, envelaria, envelaríem, envelaríeu, envelarien
SUBJUNTIU PRESENT: enveli, envelis, enveli, envelem, enveleu, envelin
SUBJUNTIU IMPERFET: envelés, envelessis, envelés, enveléssim, enveléssiu, envelessin
IMPERATIU: envela, enveli, envelem, enveleu, envelin
->envelat
■envelat -ada[de envelar2; 1a FONT: 1626]
1 adj HERÀLD Dit del vaixell amb les veles d’un esmalt diferent del del buc.
2 m 1 Cobert fet amb veles.
2 esp FOLK Construcció, coberta i tancada amb veles, improvisada a l’aire lliure, que fa les funcions de sala de ball popular.
->envellidor
■envellidor -a[de envellir]
adj Que arriba a vell. Tots els de casa som envellidors.
->envelliment
■envellimentHom.: embelliment
[de envellir; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 1 Acció d’envellir o envellir-se;
2 l’efecte.
2 Procés en el decurs del qual es desenvolupa el buquet i l’aroma adients d’un vi.
3 BIOL Procés d’esdevenir vell.
4 DEMOG Augment del percentatge de vells (persones de més de 60 o 65 anys) en una població.
5 METAL·L Procés tèrmic de precipitació d’un dels components d’una solució sòlida que es presenta en els aliatges metàl·lics lleugers quan la solubilitat varia amb la temperatura i que produeix un augment de la duresa i de la resistència mecànica.
6 PLÀST Variació de les característiques d’un plàstic deguda a l’acció dels agents externs als quals és sotmès.
->envellir
■envellirHom.: embellir
[de vell2; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Fer tornar vell. Les penes l’han envellit ràpidament. Els anys, que tot ho envelleixen.
2 esp 1 intr Tornar-se vell. En Joan no envelleix: els anys no passen per a ell.
2 intr fig El llenguatge dels poetes de la Renaixença ha envellit molt.
3 pron En una setmana s’ha envellit més que no en els deu darrers anys.
3 intr Durar, arribar a vell. Sopa poc i envelliràs.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envellir
GERUNDI: envellint
PARTICIPI: envellit, envellida, envellits, envellides
INDICATIU PRESENT: envelleixo, envelleixes, envelleix, envellim, envelliu, envelleixen
INDICATIU IMPERFET: envellia, envellies, envellia, envellíem, envellíeu, envellien
INDICATIU PASSAT: envellí, envellires, envellí, envellírem, envellíreu, envelliren
INDICATIU FUTUR: envelliré, envelliràs, envellirà, envellirem, envellireu, envelliran
INDICATIU CONDICIONAL: envelliria, envelliries, envelliria, envelliríem, envelliríeu, envellirien
SUBJUNTIU PRESENT: envelleixi, envelleixis, envelleixi, envellim, envelliu, envelleixin
SUBJUNTIU IMPERFET: envellís, envellissis, envellís, envellíssim, envellíssiu, envellissin
IMPERATIU: envelleix, envelleixi, envellim, envelliu, envelleixin
->envellutar
■envellutar[de vellut]
v 1 tr Donar a alguna cosa l’aspecte de vellut.
2 pron Agafar l’aspecte de vellut. La terra ha anat envellutant-se d’un gerd borrissol.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envellutar
GERUNDI: envellutant
PARTICIPI: envellutat, envellutada, envellutats, envellutades
INDICATIU PRESENT: envelluto, envellutes, envelluta, envellutem, envelluteu, envelluten
INDICATIU IMPERFET: envellutava, envellutaves, envellutava, envellutàvem, envellutàveu, envellutaven
INDICATIU PASSAT: envellutí, envellutares, envellutà, envellutàrem, envellutàreu, envellutaren
INDICATIU FUTUR: envellutaré, envellutaràs, envellutarà, envellutarem, envellutareu, envellutaran
INDICATIU CONDICIONAL: envellutaria, envellutaries, envellutaria, envellutaríem, envellutaríeu, envellutarien
SUBJUNTIU PRESENT: envelluti, envellutis, envelluti, envellutem, envelluteu, envellutin
SUBJUNTIU IMPERFET: envellutés, envellutessis, envellutés, envellutéssim, envellutéssiu, envellutessin
IMPERATIU: envelluta, envelluti, envellutem, envelluteu, envellutin
->envellutat
■envellutat -ada[de envellutar; 1a FONT: 1516]
adj Que té l’aspecte, la condició, del vellut.
->enventar-se
■enventar-sev pron Agafar vent movent-se ràpidament dins l’aire.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enventar
GERUNDI: enventant
PARTICIPI: enventat, enventada, enventats, enventades
INDICATIU PRESENT: envento, enventes, enventa, enventem, enventeu, enventen
INDICATIU IMPERFET: enventava, enventaves, enventava, enventàvem, enventàveu, enventaven
INDICATIU PASSAT: enventí, enventares, enventà, enventàrem, enventàreu, enventaren
INDICATIU FUTUR: enventaré, enventaràs, enventarà, enventarem, enventareu, enventaran
INDICATIU CONDICIONAL: enventaria, enventaries, enventaria, enventaríem, enventaríeu, enventarien
SUBJUNTIU PRESENT: enventi, enventis, enventi, enventem, enventeu, enventin
SUBJUNTIU IMPERFET: enventés, enventessis, enventés, enventéssim, enventéssiu, enventessin
IMPERATIU: enventa, enventi, enventem, enventeu, enventin
->enventrellat
■enventrellat -ada[de ventrell]
adj Empatxat, enfitat.
->enverar
■enverar[de l’ant. ver ‘variat’, del ll. varius, íd.]
v intr Verolar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enverar
GERUNDI: enverant
PARTICIPI: enverat, enverada, enverats, enverades
INDICATIU PRESENT: envero, enveres, envera, enverem, envereu, enveren
INDICATIU IMPERFET: enverava, enveraves, enverava, enveràvem, enveràveu, enveraven
INDICATIU PASSAT: enverí, enverares, enverà, enveràrem, enveràreu, enveraren
INDICATIU FUTUR: enveraré, enveraràs, enverarà, enverarem, enverareu, enveraran
INDICATIU CONDICIONAL: enveraria, enveraries, enveraria, enveraríem, enveraríeu, enverarien
SUBJUNTIU PRESENT: enveri, enveris, enveri, enverem, envereu, enverin
SUBJUNTIU IMPERFET: enverés, enveressis, enverés, enveréssim, enveréssiu, enveressin
IMPERATIU: envera, enveri, enverem, envereu, enverin
->enverat
■enverat -ada[de enverar]
adj Que tot just verola, verdós.
->enverdescar
■enverdescar[de verdesca1; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
v tr ant Cobrir amb verdesca.
->enverdir
■enverdir[de verd]
v 1 tr Donar color verd, tenyir de verd.
2 pron Esdevenir de color verd.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enverdir
GERUNDI: enverdint
PARTICIPI: enverdit, enverdida, enverdits, enverdides
INDICATIU PRESENT: enverdeixo, enverdeixes, enverdeix, enverdim, enverdiu, enverdeixen
INDICATIU IMPERFET: enverdia, enverdies, enverdia, enverdíem, enverdíeu, enverdien
INDICATIU PASSAT: enverdí, enverdires, enverdí, enverdírem, enverdíreu, enverdiren
INDICATIU FUTUR: enverdiré, enverdiràs, enverdirà, enverdirem, enverdireu, enverdiran
INDICATIU CONDICIONAL: enverdiria, enverdiries, enverdiria, enverdiríem, enverdiríeu, enverdirien
SUBJUNTIU PRESENT: enverdeixi, enverdeixis, enverdeixi, enverdim, enverdiu, enverdeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enverdís, enverdissis, enverdís, enverdíssim, enverdíssiu, enverdissin
IMPERATIU: enverdeix, enverdeixi, enverdim, enverdiu, enverdeixin
->enverga
enverga[de envergar]
f MAR 1 Barra de fusta o de metall que s’estén de penol a penol d’una verga i té traus en tota la seva llargària que serveixen per a envergar-hi una vela.
2 Cadascun dels caps prims que, fixos a la ralinga d’una vela, serveixen per a envergar-la.
->envergadura
■envergadura[de envergar]
f 1 MAR 1 Acció d’envergar;
2 l’efecte.
2 MAR 1 Ample d’una vela envergada.
2 Conjunt de totes les envergues d’una vela.
3 1 ORNIT Distància entre les puntes de les rèmiges primàries quan l’ocell té les ales completament desplegades.
2 p ext AERON Distància mínima entre els extrems de les ales d’una aeronau.
3 fig Un esperit de gran envergadura. Una empresa, un negoci, de molta envergadura.
->envergar
■envergarHom.: embargar
[de verga]
v tr MAR Lligar una vela a una verga subjectant la ralinga del gràtil d’aquella a la seva respectiva verga.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envergar
GERUNDI: envergant
PARTICIPI: envergat, envergada, envergats, envergades
INDICATIU PRESENT: envergo, envergues, enverga, enverguem, envergueu, enverguen
INDICATIU IMPERFET: envergava, envergaves, envergava, envergàvem, envergàveu, envergaven
INDICATIU PASSAT: enverguí, envergares, envergà, envergàrem, envergàreu, envergaren
INDICATIU FUTUR: envergaré, envergaràs, envergarà, envergarem, envergareu, envergaran
INDICATIU CONDICIONAL: envergaria, envergaries, envergaria, envergaríem, envergaríeu, envergarien
SUBJUNTIU PRESENT: envergui, enverguis, envergui, enverguem, envergueu, enverguin
SUBJUNTIU IMPERFET: envergués, enverguessis, envergués, enverguéssim, enverguéssiu, enverguessin
IMPERATIU: enverga, envergui, enverguem, envergueu, enverguin
->envergit
■envergit -ida[der. d’un germ. dwerh ‘torçat, esbiaixat, guerxo’]
adj dial Enrigidit, impossibilitat de moure’s o de doblegar-se, a causa de la humitat, el rovell o el desús. La porta està envergida.
->enverinament
■enverinament[de enverinar]
m 1 1 Acció d’enverinar o d’enverinar-se;
2 l’efecte.
2 TOXICOL Intoxicació produïda pel verí que injecten en mossegar o picar diferents animals (serps, escorpins, aranyes, abelles, etc.).
->enverinar
■enverinar[de verí; 1a FONT: s. XIII, Vides]
v 1 tr Emmetzinar.
2 tr Matar o danyar algú per enverinament.
3 1 tr Irritar una nafra, un mal, etc.
2 pron La ferida se’m comença a enverinar.
3 pron fig Quan crèiem la renyina apaivagada, heus ací que s’enverinà més que mai.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enverinar
GERUNDI: enverinant
PARTICIPI: enverinat, enverinada, enverinats, enverinades
INDICATIU PRESENT: enverino, enverines, enverina, enverinem, enverineu, enverinen
INDICATIU IMPERFET: enverinava, enverinaves, enverinava, enverinàvem, enverinàveu, enverinaven
INDICATIU PASSAT: enveriní, enverinares, enverinà, enverinàrem, enverinàreu, enverinaren
INDICATIU FUTUR: enverinaré, enverinaràs, enverinarà, enverinarem, enverinareu, enverinaran
INDICATIU CONDICIONAL: enverinaria, enverinaries, enverinaria, enverinaríem, enverinaríeu, enverinarien
SUBJUNTIU PRESENT: enverini, enverinis, enverini, enverinem, enverineu, enverinin
SUBJUNTIU IMPERFET: enverinés, enverinessis, enverinés, enverinéssim, enverinéssiu, enverinessin
IMPERATIU: enverina, enverini, enverinem, enverineu, enverinin
->enverinosar
■enverinosar[de verinós]
v tr Fer verinós, impregnar de verí.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enverinosar
GERUNDI: enverinosant
PARTICIPI: enverinosat, enverinosada, enverinosats, enverinosades
INDICATIU PRESENT: enverinoso, enverinoses, enverinosa, enverinosem, enverinoseu, enverinosen
INDICATIU IMPERFET: enverinosava, enverinosaves, enverinosava, enverinosàvem, enverinosàveu, enverinosaven
INDICATIU PASSAT: enverinosí, enverinosares, enverinosà, enverinosàrem, enverinosàreu, enverinosaren
INDICATIU FUTUR: enverinosaré, enverinosaràs, enverinosarà, enverinosarem, enverinosareu, enverinosaran
INDICATIU CONDICIONAL: enverinosaria, enverinosaries, enverinosaria, enverinosaríem, enverinosaríeu, enverinosarien
SUBJUNTIU PRESENT: enverinosi, enverinosis, enverinosi, enverinosem, enverinoseu, enverinosin
SUBJUNTIU IMPERFET: enverinosés, enverinosessis, enverinosés, enverinoséssim, enverinoséssiu, enverinosessin
IMPERATIU: enverinosa, enverinosi, enverinosem, enverinoseu, enverinosin
->envermelliment
■envermelliment[de envermellir]
m 1 Acció d’envermellir o d’envermellir-se;
2 l’efecte.
->envermellir
■envermellir[de vermell; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Fer tornar vermell.
2 pron Esdevenir vermell.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envermellir
GERUNDI: envermellint
PARTICIPI: envermellit, envermellida, envermellits, envermellides
INDICATIU PRESENT: envermelleixo, envermelleixes, envermelleix, envermellim, envermelliu, envermelleixen
INDICATIU IMPERFET: envermellia, envermellies, envermellia, envermellíem, envermellíeu, envermellien
INDICATIU PASSAT: envermellí, envermellires, envermellí, envermellírem, envermellíreu, envermelliren
INDICATIU FUTUR: envermelliré, envermelliràs, envermellirà, envermellirem, envermellireu, envermelliran
INDICATIU CONDICIONAL: envermelliria, envermelliries, envermelliria, envermelliríem, envermelliríeu, envermellirien
SUBJUNTIU PRESENT: envermelleixi, envermelleixis, envermelleixi, envermellim, envermelliu, envermelleixin
SUBJUNTIU IMPERFET: envermellís, envermellissis, envermellís, envermellíssim, envermellíssiu, envermellissin
IMPERATIU: envermelleix, envermelleixi, envermellim, envermelliu, envermelleixin
->envermellonar
■envermellonar[de vermelló]
v tr Pintar amb vermelló alguna cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envermellonar
GERUNDI: envermellonant
PARTICIPI: envermellonat, envermellonada, envermellonats, envermellonades
INDICATIU PRESENT: envermellono, envermellones, envermellona, envermellonem, envermelloneu, envermellonen
INDICATIU IMPERFET: envermellonava, envermellonaves, envermellonava, envermellonàvem, envermellonàveu, envermellonaven
INDICATIU PASSAT: envermelloní, envermellonares, envermellonà, envermellonàrem, envermellonàreu, envermellonaren
INDICATIU FUTUR: envermellonaré, envermellonaràs, envermellonarà, envermellonarem, envermellonareu, envermellonaran
INDICATIU CONDICIONAL: envermellonaria, envermellonaries, envermellonaria, envermellonaríem, envermellonaríeu, envermellonarien
SUBJUNTIU PRESENT: envermelloni, envermellonis, envermelloni, envermellonem, envermelloneu, envermellonin
SUBJUNTIU IMPERFET: envermellonés, envermellonessis, envermellonés, envermellonéssim, envermellonéssiu, envermellonessin
IMPERATIU: envermellona, envermelloni, envermellonem, envermelloneu, envermellonin
->envermenat
■envermenat -ada[de verm]
adj Ple de cucs.
->envernissada
■envernissada[de envernissar]
f 1 Acció d’envernissar;
2 l’efecte.
->envernissador
■envernissador -a[de envernissar]
m i f OFIC Persona que envernissa.
->envernissament
■envernissament[de envernissar; 1a FONT: s. XX, V. Català]
m OFIC 1 Operació d’envernissar;
2 l’efecte.
->envernissar
■envernissar[de vernís; 1a FONT: 1362]
v tr OFIC Donar una capa de vernís a alguna cosa. El moble és fet i pintat, però encara s’ha d’envernissar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envernissar
GERUNDI: envernissant
PARTICIPI: envernissat, envernissada, envernissats, envernissades
INDICATIU PRESENT: envernisso, envernisses, envernissa, envernissem, envernisseu, envernissen
INDICATIU IMPERFET: envernissava, envernissaves, envernissava, envernissàvem, envernissàveu, envernissaven
INDICATIU PASSAT: envernissí, envernissares, envernissà, envernissàrem, envernissàreu, envernissaren
INDICATIU FUTUR: envernissaré, envernissaràs, envernissarà, envernissarem, envernissareu, envernissaran
INDICATIU CONDICIONAL: envernissaria, envernissaries, envernissaria, envernissaríem, envernissaríeu, envernissarien
SUBJUNTIU PRESENT: envernissi, envernissis, envernissi, envernissem, envernisseu, envernissin
SUBJUNTIU IMPERFET: envernissés, envernissessis, envernissés, envernisséssim, envernisséssiu, envernissessin
IMPERATIU: envernissa, envernissi, envernissem, envernisseu, envernissin
->envernissat
■envernissat[de envernissar]
m 1 Capa de vernís aplicada a un objecte.
2 OFIC Envernissament.
->envers
■enversHom.: anvers
[de vers2; 1a FONT: s. XII, Hom.]
prep Vers. Fugiren envers Barcelona. Només és amable envers els superiors.
->envescada
■envescada[de envescar]
f CINEG Trampa feta amb branques, branquillons, etc., envescats.
->envescament
■envescament[de envescar]
m CINEG 1 Acció d’envescar o d’envescar-se;
2 l’efecte.
->envescar
■envescar[de vesc; 1a FONT: s. XIV, Metge]
v 1 tr Untar amb vesc. Agafar ocells amb branquillons envescats.
2 pron 1 Restar agafat en el vesc.
2 fig Deixar-se agafar amb afalacs, abelliments, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envescar
GERUNDI: envescant
PARTICIPI: envescat, envescada, envescats, envescades
INDICATIU PRESENT: envesco, envesques, envesca, envesquem, envesqueu, envesquen
INDICATIU IMPERFET: envescava, envescaves, envescava, envescàvem, envescàveu, envescaven
INDICATIU PASSAT: envesquí, envescares, envescà, envescàrem, envescàreu, envescaren
INDICATIU FUTUR: envescaré, envescaràs, envescarà, envescarem, envescareu, envescaran
INDICATIU CONDICIONAL: envescaria, envescaries, envescaria, envescaríem, envescaríeu, envescarien
SUBJUNTIU PRESENT: envesqui, envesquis, envesqui, envesquem, envesqueu, envesquin
SUBJUNTIU IMPERFET: envesqués, envesquessis, envesqués, envesquéssim, envesquéssiu, envesquessin
IMPERATIU: envesca, envesqui, envesquem, envesqueu, envesquin
->envesprir
■envesprir[de vespre; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v intr Fer-se vespre, fer-se fosc. No te’n vagis: mira que ja envespreix.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envesprir
GERUNDI: envesprint
PARTICIPI: envesprit, envesprida, envesprits, envesprides
INDICATIU PRESENT: envespreixo, envespreixes, envespreix, envesprim, envespriu, envespreixen
INDICATIU IMPERFET: envespria, envespries, envespria, envespríem, envespríeu, envesprien
INDICATIU PASSAT: envesprí, envesprires, envesprí, envesprírem, envespríreu, envespriren
INDICATIU FUTUR: envespriré, envespriràs, envesprirà, envesprirem, envesprireu, envespriran
INDICATIU CONDICIONAL: envespriria, envespriries, envespriria, envespriríem, envespriríeu, envespririen
SUBJUNTIU PRESENT: envespreixi, envespreixis, envespreixi, envesprim, envespriu, envespreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: envesprís, envesprissis, envesprís, envespríssim, envespríssiu, envesprissin
IMPERATIU: envespreix, envespreixi, envesprim, envespriu, envespreixin
->envestat
■envestat -ada[de vesta]
adj Vestit amb una vesta.
->envestida
■envestida[de envestir; 1a FONT: 1561]
f 1 Acció d’envestir;
2 l’efecte.
->envestigat
■envestigat -ada[encreuament de envestat, vestit i abrigat]
adj obs Engavanyat.
->envestir
■envestir[del ll. ĭnvĕstīre ‘revestir; envoltar’, i d’aquí es passà a indicar ‘envoltar, atacar l’enemic’]
v tr 1 1 Anar impetuosament a l’encontre d’algú o d’alguna cosa, anar a topar. El brau m’ha envestit prop del pont. La nostra barca va envestir la seva, i de poc li fem fer sotsobre.
2 envestir la platja MAR Atracar.
2 1 Escometre per demanar quelcom. Si no els envestim, no ens donaran ni un cèntim.
2 fig Emprendre una cosa àrdua. Envestir una pujada. Envestir un negoci.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envestir
GERUNDI: envestint
PARTICIPI: envestit, envestida, envestits, envestides
INDICATIU PRESENT: envesteixo, envesteixes, envesteix, envestim, envestiu, envesteixen
INDICATIU IMPERFET: envestia, envesties, envestia, envestíem, envestíeu, envestien
INDICATIU PASSAT: envestí, envestires, envestí, envestírem, envestíreu, envestiren
INDICATIU FUTUR: envestiré, envestiràs, envestirà, envestirem, envestireu, envestiran
INDICATIU CONDICIONAL: envestiria, envestiries, envestiria, envestiríem, envestiríeu, envestirien
SUBJUNTIU PRESENT: envesteixi, envesteixis, envesteixi, envestim, envestiu, envesteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: envestís, envestissis, envestís, envestíssim, envestíssiu, envestissin
IMPERATIU: envesteix, envesteixi, envestim, envestiu, envesteixin
->envetar
■envetar[de veta]
v tr 1 Posar veta o vetes.
2 TÈXT Enganxar-se els fils en grups en la màquina de parar ajuntant-se i formant vetes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envetar
GERUNDI: envetant
PARTICIPI: envetat, envetada, envetats, envetades
INDICATIU PRESENT: enveto, envetes, enveta, envetem, enveteu, enveten
INDICATIU IMPERFET: envetava, envetaves, envetava, envetàvem, envetàveu, envetaven
INDICATIU PASSAT: envetí, envetares, envetà, envetàrem, envetàreu, envetaren
INDICATIU FUTUR: envetaré, envetaràs, envetarà, envetarem, envetareu, envetaran
INDICATIU CONDICIONAL: envetaria, envetaries, envetaria, envetaríem, envetaríeu, envetarien
SUBJUNTIU PRESENT: enveti, envetis, enveti, envetem, enveteu, envetin
SUBJUNTIU IMPERFET: envetés, envetessis, envetés, envetéssim, envetéssiu, envetessin
IMPERATIU: enveta, enveti, envetem, enveteu, envetin
->enviada
■enviadaPart. sil.: en_vi_a_da
[de enviar]
f Acció d’enviar-se.
->enviament
■enviamentPart. sil.: en_vi_a_ment
[de enviar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
m Acció d’enviar; tramesa.
->enviar
■enviarPart. sil.: en_vi_ar
[de via1; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Trametre. Envià un representant a la reunió de Girona. Li he enviat un paquet.
2 pron Empassar-se, engolir. S’ho ha enviat sense mastegar-ho.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enviar
GERUNDI: enviant
PARTICIPI: enviat, enviada, enviats, enviades
INDICATIU PRESENT: envio, envies, envia, enviem, envieu, envien
INDICATIU IMPERFET: enviava, enviaves, enviava, enviàvem, enviàveu, enviaven
INDICATIU PASSAT: envií, enviares, envià, enviàrem, enviàreu, enviaren
INDICATIU FUTUR: enviaré, enviaràs, enviarà, enviarem, enviareu, enviaran
INDICATIU CONDICIONAL: enviaria, enviaries, enviaria, enviaríem, enviaríeu, enviarien
SUBJUNTIU PRESENT: enviï, enviïs, enviï, enviem, envieu, enviïn
SUBJUNTIU IMPERFET: enviés, enviessis, enviés, enviéssim, enviéssiu, enviessin
IMPERATIU: envia, enviï, enviem, envieu, enviïn
->enviat
■enviat -adaPart. sil.: en_vi_at
[de enviar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m i f 1 Persona que ha rebut l’encàrrec d’anar a un lloc per a una comesa determinada.
2 enviat especial PERIOD Periodista encarregat de recollir, al mateix lloc on s’esdevé, informacions referents a un fet determinat.
3 enviat extraordinari DR INTERN Agent diplomàtic que pertany a la categoria segona entre les reconegudes per les normes internacionals.
->envidar
■envidar[forma popular de invitar, del ll. invitare; 1a FONT: 1423]
v tr JOCS Fer un envit. Envido cinc euros. Envido!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envidar
GERUNDI: envidant
PARTICIPI: envidat, envidada, envidats, envidades
INDICATIU PRESENT: envido, envides, envida, envidem, envideu, enviden
INDICATIU IMPERFET: envidava, envidaves, envidava, envidàvem, envidàveu, envidaven
INDICATIU PASSAT: envidí, envidares, envidà, envidàrem, envidàreu, envidaren
INDICATIU FUTUR: envidaré, envidaràs, envidarà, envidarem, envidareu, envidaran
INDICATIU CONDICIONAL: envidaria, envidaries, envidaria, envidaríem, envidaríeu, envidarien
SUBJUNTIU PRESENT: envidi, envidis, envidi, envidem, envideu, envidin
SUBJUNTIU IMPERFET: envidés, envidessis, envidés, envidéssim, envidéssiu, envidessin
IMPERATIU: envida, envidi, envidem, envideu, envidin
->envidat
■envidat -ada[de vida]
adj Ple de vida.
->envides
■envides[del ll. ĭnvītus ‘que no vol, que obra per força’]
adv ant A penes.
->envidrar
■envidrar[de vidre; 1a FONT: s. XV]
v tr Guarnir de vidres. Envidrar una finestra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envidrar
GERUNDI: envidrant
PARTICIPI: envidrat, envidrada, envidrats, envidrades
INDICATIU PRESENT: envidro, envidres, envidra, envidrem, envidreu, envidren
INDICATIU IMPERFET: envidrava, envidraves, envidrava, envidràvem, envidràveu, envidraven
INDICATIU PASSAT: envidrí, envidrares, envidrà, envidràrem, envidràreu, envidraren
INDICATIU FUTUR: envidraré, envidraràs, envidrarà, envidrarem, envidrareu, envidraran
INDICATIU CONDICIONAL: envidraria, envidraries, envidraria, envidraríem, envidraríeu, envidrarien
SUBJUNTIU PRESENT: envidri, envidris, envidri, envidrem, envidreu, envidrin
SUBJUNTIU IMPERFET: envidrés, envidressis, envidrés, envidréssim, envidréssiu, envidressin
IMPERATIU: envidra, envidri, envidrem, envidreu, envidrin
->envidreïment
■envidreïmentPart. sil.: en_vi_dre_ï_ment
[de envidreir-se]
m 1 Acció d’envidreir-se;
2 l’efecte.
->envidreir-se
■envidreir-sePart. sil.: en_vi_dre_ir-se
[de vidre]
v pron TECNOL 1 Prendre consistència de vidre.
2 Esdevenir vidre. La pasta, en refredar-se, s’ha envidreït.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envidreir
GERUNDI: envidreint
PARTICIPI: envidreït, envidreïda, envidreïts, envidreïdes
INDICATIU PRESENT: envidreeixo, envidreeixes, envidreeix, envidreïm, envidreïu, envidreeixen
INDICATIU IMPERFET: envidreïa, envidreïes, envidreïa, envidreíem, envidreíeu, envidreïen
INDICATIU PASSAT: envidreí, envidreïres, envidreí, envidreírem, envidreíreu, envidreïren
INDICATIU FUTUR: envidreiré, envidreiràs, envidreirà, envidreirem, envidreireu, envidreiran
INDICATIU CONDICIONAL: envidreiria, envidreiries, envidreiria, envidreiríem, envidreiríeu, envidreirien
SUBJUNTIU PRESENT: envidreeixi, envidreeixis, envidreeixi, envidreïm, envidreïu, envidreeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: envidreís, envidreïssis, envidreís, envidreíssim, envidreíssiu, envidreïssin
IMPERATIU: envidreeix, envidreeixi, envidreïm, envidreïu, envidreeixin
->envidriament
■envidriamentPart. sil.: en_vi_dri_a_ment
[de envidriar]
m 1 Acció d’envidriar o d’envidriar-se;
2 l’efecte.
->envidriar-se
■envidriar-sePart. sil.: en_vi_dri_ar-se
[de vidre; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]
v pron 1 Prendre l’aspecte de vidre. Els ulls se li envidrien: ja és mort.
2 Esdevenir rígid, trencadís. Amb la glaçada, el fang del camí s’havia envidriat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envidriar
GERUNDI: envidriant
PARTICIPI: envidriat, envidriada, envidriats, envidriades
INDICATIU PRESENT: envidrio, envidries, envidria, envidriem, envidrieu, envidrien
INDICATIU IMPERFET: envidriava, envidriaves, envidriava, envidriàvem, envidriàveu, envidriaven
INDICATIU PASSAT: envidrií, envidriares, envidrià, envidriàrem, envidriàreu, envidriaren
INDICATIU FUTUR: envidriaré, envidriaràs, envidriarà, envidriarem, envidriareu, envidriaran
INDICATIU CONDICIONAL: envidriaria, envidriaries, envidriaria, envidriaríem, envidriaríeu, envidriarien
SUBJUNTIU PRESENT: envidriï, envidriïs, envidriï, envidriem, envidrieu, envidriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: envidriés, envidriessis, envidriés, envidriéssim, envidriéssiu, envidriessin
IMPERATIU: envidria, envidriï, envidriem, envidrieu, envidriïn
->enviduar
■enviduarPart. sil.: en_vi_du_ar
[de vidu]
v intr Esdevenir vidu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enviduar
GERUNDI: enviduant
PARTICIPI: enviduat, enviduada, enviduats, enviduades
INDICATIU PRESENT: enviduo, envidues, envidua, enviduem, envidueu, enviduen
INDICATIU IMPERFET: enviduava, enviduaves, enviduava, enviduàvem, enviduàveu, enviduaven
INDICATIU PASSAT: enviduí, enviduares, enviduà, enviduàrem, enviduàreu, enviduaren
INDICATIU FUTUR: enviduaré, enviduaràs, enviduarà, enviduarem, enviduareu, enviduaran
INDICATIU CONDICIONAL: enviduaria, enviduaries, enviduaria, enviduaríem, enviduaríeu, enviduarien
SUBJUNTIU PRESENT: enviduï, enviduïs, enviduï, enviduem, envidueu, enviduïn
SUBJUNTIU IMPERFET: envidués, enviduessis, envidués, enviduéssim, enviduéssiu, enviduessin
IMPERATIU: envidua, enviduï, enviduem, envidueu, enviduïn
->envigoridor
■envigoridor -a[de envigorir]
adj Que envigoreix.
->envigoriment
■envigoriment[de envigorir]
m 1 Acció d’envigorir o envigorir-se;
2 l’efecte.
->envigorir
■envigorir[de vigor]
v 1 tr Donar vigor, fer vigorós.
2 pron Agafar vigor. Feu-lo anar amb bicicleta i se li envigoriran les cames.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envigorir
GERUNDI: envigorint
PARTICIPI: envigorit, envigorida, envigorits, envigorides
INDICATIU PRESENT: envigoreixo, envigoreixes, envigoreix, envigorim, envigoriu, envigoreixen
INDICATIU IMPERFET: envigoria, envigories, envigoria, envigoríem, envigoríeu, envigorien
INDICATIU PASSAT: envigorí, envigorires, envigorí, envigorírem, envigoríreu, envigoriren
INDICATIU FUTUR: envigoriré, envigoriràs, envigorirà, envigorirem, envigorireu, envigoriran
INDICATIU CONDICIONAL: envigoriria, envigoriries, envigoriria, envigoriríem, envigoriríeu, envigoririen
SUBJUNTIU PRESENT: envigoreixi, envigoreixis, envigoreixi, envigorim, envigoriu, envigoreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: envigorís, envigorissis, envigorís, envigoríssim, envigoríssiu, envigorissin
IMPERATIU: envigoreix, envigoreixi, envigorim, envigoriu, envigoreixin
->envilanir
■envilanir[de vilà; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr 1 ant Tractar de vilà o com a vilà.
2 Envilir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envilanir
GERUNDI: envilanint
PARTICIPI: envilanit, envilanida, envilanits, envilanides
INDICATIU PRESENT: envilaneixo, envilaneixes, envilaneix, envilanim, envilaniu, envilaneixen
INDICATIU IMPERFET: envilania, envilanies, envilania, envilaníem, envilaníeu, envilanien
INDICATIU PASSAT: envilaní, envilanires, envilaní, envilanírem, envilaníreu, envilaniren
INDICATIU FUTUR: envilaniré, envilaniràs, envilanirà, envilanirem, envilanireu, envilaniran
INDICATIU CONDICIONAL: envilaniria, envilaniries, envilaniria, envilaniríem, envilaniríeu, envilanirien
SUBJUNTIU PRESENT: envilaneixi, envilaneixis, envilaneixi, envilanim, envilaniu, envilaneixin
SUBJUNTIU IMPERFET: envilanís, envilanissis, envilanís, envilaníssim, envilaníssiu, envilanissin
IMPERATIU: envilaneix, envilaneixi, envilanim, envilaniu, envilaneixin
->envilidor
■envilidor -a[de envilir]
adj Que envileix.
->enviliment
■enviliment[de envilir]
m 1 Acció d’envilir o d’envilir-se;
2 l’efecte.
->envilir
■envilir[de vil; 1a FONT: 1653, DTo.]
v 1 tr Fer vil, menyspreable.
2 pron Esdevenir vil, menyspreable.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envilir
GERUNDI: envilint
PARTICIPI: envilit, envilida, envilits, envilides
INDICATIU PRESENT: envileixo, envileixes, envileix, envilim, enviliu, envileixen
INDICATIU IMPERFET: envilia, envilies, envilia, envilíem, envilíeu, envilien
INDICATIU PASSAT: envilí, envilires, envilí, envilírem, envilíreu, enviliren
INDICATIU FUTUR: enviliré, enviliràs, envilirà, envilirem, envilireu, enviliran
INDICATIU CONDICIONAL: enviliria, enviliries, enviliria, enviliríem, enviliríeu, envilirien
SUBJUNTIU PRESENT: envileixi, envileixis, envileixi, envilim, enviliu, envileixin
SUBJUNTIU IMPERFET: envilís, envilissis, envilís, envilíssim, envilíssiu, envilissin
IMPERATIU: envileix, envileixi, envilim, enviliu, envileixin
->envinagrada
envinagrada[de envinagrar]
f 1 Acció d’envinagrar;
2 l’efecte.
->envinagrar
■envinagrar[de vinagre; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr 1 Condimentar amb vinagre.
2 Posar en vinagre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envinagrar
GERUNDI: envinagrant
PARTICIPI: envinagrat, envinagrada, envinagrats, envinagrades
INDICATIU PRESENT: envinagro, envinagres, envinagra, envinagrem, envinagreu, envinagren
INDICATIU IMPERFET: envinagrava, envinagraves, envinagrava, envinagràvem, envinagràveu, envinagraven
INDICATIU PASSAT: envinagrí, envinagrares, envinagrà, envinagràrem, envinagràreu, envinagraren
INDICATIU FUTUR: envinagraré, envinagraràs, envinagrarà, envinagrarem, envinagrareu, envinagraran
INDICATIU CONDICIONAL: envinagraria, envinagraries, envinagraria, envinagraríem, envinagraríeu, envinagrarien
SUBJUNTIU PRESENT: envinagri, envinagris, envinagri, envinagrem, envinagreu, envinagrin
SUBJUNTIU IMPERFET: envinagrés, envinagressis, envinagrés, envinagréssim, envinagréssiu, envinagressin
IMPERATIU: envinagra, envinagri, envinagrem, envinagreu, envinagrin
->envinagrat
envinagrat[de envinagrar]
m dial ALIM Menja aperitiva en què figura com a principal ingredient el vinagre.
->envinar
■envinar[de vi]
v tr Tirar vi (a l’aigua, etc.).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envinar
GERUNDI: envinant
PARTICIPI: envinat, envinada, envinats, envinades
INDICATIU PRESENT: envino, envines, envina, envinem, envineu, envinen
INDICATIU IMPERFET: envinava, envinaves, envinava, envinàvem, envinàveu, envinaven
INDICATIU PASSAT: enviní, envinares, envinà, envinàrem, envinàreu, envinaren
INDICATIU FUTUR: envinaré, envinaràs, envinarà, envinarem, envinareu, envinaran
INDICATIU CONDICIONAL: envinaria, envinaries, envinaria, envinaríem, envinaríeu, envinarien
SUBJUNTIU PRESENT: envini, envinis, envini, envinem, envineu, envinin
SUBJUNTIU IMPERFET: envinés, envinessis, envinés, envinéssim, envinéssiu, envinessin
IMPERATIU: envina, envini, envinem, envineu, envinin
->envinyada
envinyadaf AGR i VITIC 1 Acció d’envinyar;
2 l’efecte.
->envinyar
■envinyar[de vinya]
v tr AGR i VITIC Plantar vinya en un terreny. Muntanyes envinyades.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envinyar
GERUNDI: envinyant
PARTICIPI: envinyat, envinyada, envinyats, envinyades
INDICATIU PRESENT: envinyo, envinyes, envinya, envinyem, envinyeu, envinyen
INDICATIU IMPERFET: envinyava, envinyaves, envinyava, envinyàvem, envinyàveu, envinyaven
INDICATIU PASSAT: envinyí, envinyares, envinyà, envinyàrem, envinyàreu, envinyaren
INDICATIU FUTUR: envinyaré, envinyaràs, envinyarà, envinyarem, envinyareu, envinyaran
INDICATIU CONDICIONAL: envinyaria, envinyaries, envinyaria, envinyaríem, envinyaríeu, envinyarien
SUBJUNTIU PRESENT: envinyi, envinyis, envinyi, envinyem, envinyeu, envinyin
SUBJUNTIU IMPERFET: envinyés, envinyessis, envinyés, envinyéssim, envinyéssiu, envinyessin
IMPERATIU: envinya, envinyi, envinyem, envinyeu, envinyin
->enviró
■enviró[de virar1]
adv ant Al voltant.
->envirollar
■envirollar[de virolla]
v tr OFIC Envoltar una peça amb anells o virolles.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envirollar
GERUNDI: envirollant
PARTICIPI: envirollat, envirollada, envirollats, envirollades
INDICATIU PRESENT: envirollo, envirolles, envirolla, envirollem, envirolleu, envirollen
INDICATIU IMPERFET: envirollava, envirollaves, envirollava, envirollàvem, envirollàveu, envirollaven
INDICATIU PASSAT: envirollí, envirollares, envirollà, envirollàrem, envirollàreu, envirollaren
INDICATIU FUTUR: envirollaré, envirollaràs, envirollarà, envirollarem, envirollareu, envirollaran
INDICATIU CONDICIONAL: envirollaria, envirollaries, envirollaria, envirollaríem, envirollaríeu, envirollarien
SUBJUNTIU PRESENT: envirolli, envirollis, envirolli, envirollem, envirolleu, envirollin
SUBJUNTIU IMPERFET: envirollés, envirollessis, envirollés, envirolléssim, envirolléssiu, envirollessin
IMPERATIU: envirolla, envirolli, envirollem, envirolleu, envirollin
->environada
environada[de environar]
f ant Encontrada.
->environament
■environament[de environar]
m ART Muntatge, decoració o ambientació artístiques d’un espai determinat amb objectes, materials tàctils, visuals, sonors i olfactius, els quals tenen com a fi produir un determinat “clima" per a l’espectador.
->environar
■environar[de virar1; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr i pron ant Envoltar.
->environs
■environs[del fr. environs, íd.]
m pl Voltants, encontorns.
->enviscar
■enviscarv tr i pron dial Envescar.
->enviscolar
■enviscolarv tr i pron dial Envescar.
->envistes
■envistes[de vista; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
Mot emprat en l’expressió a les envistes de loc prep Indica situació en un punt des del qual hom pot veure un lloc determinat relativament llunyà. Quan van arribar a les envistes de la població, van reposar una estona a l’ombra.
->envit
■envit[de envidar; 1a FONT: 1460, Roig]
m 1 JOCS 1 En certs jocs, invitació, en un moment donat, a apostar un nombre de punts convingut o una quantitat determinada.
2 Conjunt de cartes que permeten d’envidar. Tinc envit. Quant tens, d’envit?
2 fig Oferiment.
->envitrallament
envitrallament[de envitrallar]
m ART 1 Acció d’envitrallar;
2 l’efecte.
->envitrallar
envitrallar[de vitrall]
v tr ART Guarnir de vitralls.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envitrallar
GERUNDI: envitrallant
PARTICIPI: envitrallat, envitrallada, envitrallats, envitrallades
INDICATIU PRESENT: envitrallo, envitralles, envitralla, envitrallem, envitralleu, envitrallen
INDICATIU IMPERFET: envitrallava, envitrallaves, envitrallava, envitrallàvem, envitrallàveu, envitrallaven
INDICATIU PASSAT: envitrallí, envitrallares, envitrallà, envitrallàrem, envitrallàreu, envitrallaren
INDICATIU FUTUR: envitrallaré, envitrallaràs, envitrallarà, envitrallarem, envitrallareu, envitrallaran
INDICATIU CONDICIONAL: envitrallaria, envitrallaries, envitrallaria, envitrallaríem, envitrallaríeu, envitrallarien
SUBJUNTIU PRESENT: envitralli, envitrallis, envitralli, envitrallem, envitralleu, envitrallin
SUBJUNTIU IMPERFET: envitrallés, envitrallessis, envitrallés, envitralléssim, envitralléssiu, envitrallessin
IMPERATIU: envitralla, envitralli, envitrallem, envitralleu, envitrallin
->envitricoll
■envitricoll[de envitricollar]
m Embull, embrolla.
->envitricolladament
■envitricolladament[de envitricollat]
adv D’una manera envitricollada.
->envitricollament
■envitricollament[de envitricollar]
m Envitricoll.
->envitricollar
■envitricollar[de envitricollat, adj. sentit com un participi]
v 1 tr Embullar, mesclar confusament.
2 pron Esdevenir envitricollat. L’assumpte ja era prou complicat, però s’envitricollà més quan ell parlà.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envitricollar
GERUNDI: envitricollant
PARTICIPI: envitricollat, envitricollada, envitricollats, envitricollades
INDICATIU PRESENT: envitricollo, envitricolles, envitricolla, envitricollem, envitricolleu, envitricollen
INDICATIU IMPERFET: envitricollava, envitricollaves, envitricollava, envitricollàvem, envitricollàveu, envitricollaven
INDICATIU PASSAT: envitricollí, envitricollares, envitricollà, envitricollàrem, envitricollàreu, envitricollaren
INDICATIU FUTUR: envitricollaré, envitricollaràs, envitricollarà, envitricollarem, envitricollareu, envitricollaran
INDICATIU CONDICIONAL: envitricollaria, envitricollaries, envitricollaria, envitricollaríem, envitricollaríeu, envitricollarien
SUBJUNTIU PRESENT: envitricolli, envitricollis, envitricolli, envitricollem, envitricolleu, envitricollin
SUBJUNTIU IMPERFET: envitricollés, envitricollessis, envitricollés, envitricolléssim, envitricolléssiu, envitricollessin
IMPERATIU: envitricolla, envitricolli, envitricollem, envitricolleu, envitricollin
->envitricollat
■envitricollat -ada[der. del ll. vītīcŭla ‘sarment; tija enfiladissa’, a través potser d’un *inviticulatus i *enviticolat, amb -r- per repercussió de líquida i -ll- per ultracorrecció]
adj Intricat, embullat, embrollat.
->enviudar
■enviudarPart. sil.: en_viu_dar
[de viuda; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]
v intr Enviduar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enviudar
GERUNDI: enviudant
PARTICIPI: enviudat, enviudada, enviudats, enviudades
INDICATIU PRESENT: enviudo, enviudes, enviuda, enviudem, enviudeu, enviuden
INDICATIU IMPERFET: enviudava, enviudaves, enviudava, enviudàvem, enviudàveu, enviudaven
INDICATIU PASSAT: enviudí, enviudares, enviudà, enviudàrem, enviudàreu, enviudaren
INDICATIU FUTUR: enviudaré, enviudaràs, enviudarà, enviudarem, enviudareu, enviudaran
INDICATIU CONDICIONAL: enviudaria, enviudaries, enviudaria, enviudaríem, enviudaríeu, enviudarien
SUBJUNTIU PRESENT: enviudi, enviudis, enviudi, enviudem, enviudeu, enviudin
SUBJUNTIU IMPERFET: enviudés, enviudessis, enviudés, enviudéssim, enviudéssiu, enviudessin
IMPERATIU: enviuda, enviudi, enviudem, enviudeu, enviudin
->envol
■envolHom.: envolt
[de envolar-se]
m Acció d’envolar-se.
->envolada
■envoladaf Envol.
->envolar-se
■envolar-seCp. enlairar
[de volar; 1a FONT: s. XIX]
v pron 1 1 Anar-se’n volant.
2 fig Tots els seus somnis s’envolaren de cop.
2 AERON Separar-se una aeronau de la superfície terrestre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envolar
GERUNDI: envolant
PARTICIPI: envolat, envolada, envolats, envolades
INDICATIU PRESENT: envolo, envoles, envola, envolem, envoleu, envolen
INDICATIU IMPERFET: envolava, envolaves, envolava, envolàvem, envolàveu, envolaven
INDICATIU PASSAT: envolí, envolares, envolà, envolàrem, envolàreu, envolaren
INDICATIU FUTUR: envolaré, envolaràs, envolarà, envolarem, envolareu, envolaran
INDICATIU CONDICIONAL: envolaria, envolaries, envolaria, envolaríem, envolaríeu, envolarien
SUBJUNTIU PRESENT: envoli, envolis, envoli, envolem, envoleu, envolin
SUBJUNTIU IMPERFET: envolés, envolessis, envolés, envoléssim, envoléssiu, envolessin
IMPERATIU: envola, envoli, envolem, envoleu, envolin
->envolt
■envolt -aHom.: envol
[participi de l’ant. envoldre ‘envoltar’ (v. volt1); 1a FONT: s. XV]
adj Envoltat.
->envoltant
■envoltant[de envoltar]
adj Que envolta.
->envoltar
■envoltar[de envolt; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v 1 tr 1 Ésser tot al voltant, tancar dins un cercle. Demoliren les muralles que envoltaven el barri vell. En acabar el partit, centenars de fanàtics envoltaren l’ídol.
2 fig La culpa és de la camarilla que l’envolta.
2 1 tr Posar, disposar, tot al voltant. Han envoltat el terreny d’una estacada.
2 tr fig Volen envoltar-ho de misteri.
3 pron fig S’envolta d’una colla d’aduladors.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envoltar
GERUNDI: envoltant
PARTICIPI: envoltat, envoltada, envoltats, envoltades
INDICATIU PRESENT: envolto, envoltes, envolta, envoltem, envolteu, envolten
INDICATIU IMPERFET: envoltava, envoltaves, envoltava, envoltàvem, envoltàveu, envoltaven
INDICATIU PASSAT: envoltí, envoltares, envoltà, envoltàrem, envoltàreu, envoltaren
INDICATIU FUTUR: envoltaré, envoltaràs, envoltarà, envoltarem, envoltareu, envoltaran
INDICATIU CONDICIONAL: envoltaria, envoltaries, envoltaria, envoltaríem, envoltaríeu, envoltarien
SUBJUNTIU PRESENT: envolti, envoltis, envolti, envoltem, envolteu, envoltin
SUBJUNTIU IMPERFET: envoltés, envoltessis, envoltés, envoltéssim, envoltéssiu, envoltessin
IMPERATIU: envolta, envolti, envoltem, envolteu, envoltin
->envolts
■envolts[de volt1]
m pl Voltants.
->envolupant
■envolupant[de envolupar]
1 adj Que envolupa, envoltant.
2 f ELECTRÒN i RADIOTÈC Corba obtinguda unint els punts màxims d’una funció periòdica d’amplitud variable, com és ara el cas d’una ona modulada en amplitud.
3 f MAT Corba tangent a totes les d’una família, cadascuna de les quals és anomenada involuta.
->envolupar
■envolupar[potser d’un ll. vg. *involuppare, amb influx de volutari ‘rebolcar-se’ i involvere, involvicare ‘embolcar’, que donà l’ant. envolopar, envolpar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr 1 Envoltar cobrint en tots sentits. Abans de facturar-lo, envolupa’l curosament: és molt fràgil.
2 fig Aquesta manera de viure t’envoluparà en el pecat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: envolupar
GERUNDI: envolupant
PARTICIPI: envolupat, envolupada, envolupats, envolupades
INDICATIU PRESENT: envolupo, envolupes, envolupa, envolupem, envolupeu, envolupen
INDICATIU IMPERFET: envolupava, envolupaves, envolupava, envolupàvem, envolupàveu, envolupaven
INDICATIU PASSAT: envolupí, envolupares, envolupà, envolupàrem, envolupàreu, envoluparen
INDICATIU FUTUR: envoluparé, envoluparàs, envoluparà, envoluparem, envolupareu, envoluparan
INDICATIU CONDICIONAL: envoluparia, envoluparies, envoluparia, envoluparíem, envoluparíeu, envoluparien
SUBJUNTIU PRESENT: envolupi, envolupis, envolupi, envolupem, envolupeu, envolupin
SUBJUNTIU IMPERFET: envolupés, envolupessis, envolupés, envolupéssim, envolupéssiu, envolupessin
IMPERATIU: envolupa, envolupi, envolupem, envolupeu, envolupin
->enxampar
■enxampar[d’origen expressiu (xamp-) d’un moviment brusc o groller (variant també xampar); 1a FONT: 1883]
v tr Atrapar. L’hem enxampat en una mentida.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enxampar
GERUNDI: enxampant
PARTICIPI: enxampat, enxampada, enxampats, enxampades
INDICATIU PRESENT: enxampo, enxampes, enxampa, enxampem, enxampeu, enxampen
INDICATIU IMPERFET: enxampava, enxampaves, enxampava, enxampàvem, enxampàveu, enxampaven
INDICATIU PASSAT: enxampí, enxampares, enxampà, enxampàrem, enxampàreu, enxamparen
INDICATIU FUTUR: enxamparé, enxamparàs, enxamparà, enxamparem, enxampareu, enxamparan
INDICATIU CONDICIONAL: enxamparia, enxamparies, enxamparia, enxamparíem, enxamparíeu, enxamparien
SUBJUNTIU PRESENT: enxampi, enxampis, enxampi, enxampem, enxampeu, enxampin
SUBJUNTIU IMPERFET: enxampés, enxampessis, enxampés, enxampéssim, enxampéssiu, enxampessin
IMPERATIU: enxampa, enxampi, enxampem, enxampeu, enxampin
->enxampurradament
■enxampurradament[de enxampurrat]
adv Amb locució enxampurrada.
->enxampurrat
■enxampurrat -ada[de xampurrat]
adj Dit de la locució del qui parla molt imperfectament una llengua barrejant-hi mots, expressions, etc., d’una altra. Un parlar enxampurrat.
->enxaneta
■enxaneta[probablement del llemosí enjaneta ‘fletxeta’, dimin. de l’oc. ant. engana, enjana ‘fletxa’, que sembla el mateix mot que engana ‘engany’; 1a FONT: 1882]
m i f FOLK Infant que en l’exhibició dels castellers s’enfila al cim del castell humà.
->enxardorat
■enxardorat -ada[de xardor]
adj Pres de xardor.
->enxarolar
■enxarolar[de xarol; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr ADOB Envernissar amb xarol.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enxarolar
GERUNDI: enxarolant
PARTICIPI: enxarolat, enxarolada, enxarolats, enxarolades
INDICATIU PRESENT: enxarolo, enxaroles, enxarola, enxarolem, enxaroleu, enxarolen
INDICATIU IMPERFET: enxarolava, enxarolaves, enxarolava, enxarolàvem, enxarolàveu, enxarolaven
INDICATIU PASSAT: enxarolí, enxarolares, enxarolà, enxarolàrem, enxarolàreu, enxarolaren
INDICATIU FUTUR: enxarolaré, enxarolaràs, enxarolarà, enxarolarem, enxarolareu, enxarolaran
INDICATIU CONDICIONAL: enxarolaria, enxarolaries, enxarolaria, enxarolaríem, enxarolaríeu, enxarolarien
SUBJUNTIU PRESENT: enxaroli, enxarolis, enxaroli, enxarolem, enxaroleu, enxarolin
SUBJUNTIU IMPERFET: enxarolés, enxarolessis, enxarolés, enxaroléssim, enxaroléssiu, enxarolessin
IMPERATIU: enxarola, enxaroli, enxarolem, enxaroleu, enxarolin
->enxarolatge
enxarolatge[de enxarolar]
m ADOB 1 Acció d’enxarolar;
2 l’efecte.
->enxarpar
■enxarpar[der. de arpa2, segurament a través de *eixarpar, on ex- té valor totalitzador, reduït després a xarpar i prefixat amb en-1 com altres verbs]
v tr col·loq agafar 1, especialment d’una manera violenta o contra la voluntat de l’agafat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enxarpar
GERUNDI: enxarpant
PARTICIPI: enxarpat, enxarpada, enxarpats, enxarpades
INDICATIU PRESENT: enxarpo, enxarpes, enxarpa, enxarpem, enxarpeu, enxarpen
INDICATIU IMPERFET: enxarpava, enxarpaves, enxarpava, enxarpàvem, enxarpàveu, enxarpaven
INDICATIU PASSAT: enxarpí, enxarpares, enxarpà, enxarpàrem, enxarpàreu, enxarparen
INDICATIU FUTUR: enxarparé, enxarparàs, enxarparà, enxarparem, enxarpareu, enxarparan
INDICATIU CONDICIONAL: enxarparia, enxarparies, enxarparia, enxarparíem, enxarparíeu, enxarparien
SUBJUNTIU PRESENT: enxarpi, enxarpis, enxarpi, enxarpem, enxarpeu, enxarpin
SUBJUNTIU IMPERFET: enxarpés, enxarpessis, enxarpés, enxarpéssim, enxarpéssiu, enxarpessin
IMPERATIU: enxarpa, enxarpi, enxarpem, enxarpeu, enxarpin
->enxarxar
■enxarxar[de xarxa; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v 1 tr Agafar amb xarxa.
2 pron 1 Esdevenir enganxat, retingut, en una xarxa.
2 fig Ficar-se, endinsar-se, en un afer, una situació, etc., lliurar-se, abandonar-se, a alguna cosa de què és difícil de deseixir-se, alliberar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enxarxar
GERUNDI: enxarxant
PARTICIPI: enxarxat, enxarxada, enxarxats, enxarxades
INDICATIU PRESENT: enxarxo, enxarxes, enxarxa, enxarxem, enxarxeu, enxarxen
INDICATIU IMPERFET: enxarxava, enxarxaves, enxarxava, enxarxàvem, enxarxàveu, enxarxaven
INDICATIU PASSAT: enxarxí, enxarxares, enxarxà, enxarxàrem, enxarxàreu, enxarxaren
INDICATIU FUTUR: enxarxaré, enxarxaràs, enxarxarà, enxarxarem, enxarxareu, enxarxaran
INDICATIU CONDICIONAL: enxarxaria, enxarxaries, enxarxaria, enxarxaríem, enxarxaríeu, enxarxarien
SUBJUNTIU PRESENT: enxarxi, enxarxis, enxarxi, enxarxem, enxarxeu, enxarxin
SUBJUNTIU IMPERFET: enxarxés, enxarxessis, enxarxés, enxarxéssim, enxarxéssiu, enxarxessin
IMPERATIU: enxarxa, enxarxi, enxarxem, enxarxeu, enxarxin
->enxautar-se
■enxautar-sePart. sil.: en_xau_tar-se
[de xautar-se]
v pron dial Antullar-se.
->enxavetar
■enxavetar[de xaveta]
v tr Fer forta alguna cosa per mitjà d’una xaveta. Enxavetar una clavilla.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enxavetar
GERUNDI: enxavetant
PARTICIPI: enxavetat, enxavetada, enxavetats, enxavetades
INDICATIU PRESENT: enxaveto, enxavetes, enxaveta, enxavetem, enxaveteu, enxaveten
INDICATIU IMPERFET: enxavetava, enxavetaves, enxavetava, enxavetàvem, enxavetàveu, enxavetaven
INDICATIU PASSAT: enxavetí, enxavetares, enxavetà, enxavetàrem, enxavetàreu, enxavetaren
INDICATIU FUTUR: enxavetaré, enxavetaràs, enxavetarà, enxavetarem, enxavetareu, enxavetaran
INDICATIU CONDICIONAL: enxavetaria, enxavetaries, enxavetaria, enxavetaríem, enxavetaríeu, enxavetarien
SUBJUNTIU PRESENT: enxaveti, enxavetis, enxaveti, enxavetem, enxaveteu, enxavetin
SUBJUNTIU IMPERFET: enxavetés, enxavetessis, enxavetés, enxavetéssim, enxavetéssiu, enxavetessin
IMPERATIU: enxaveta, enxaveti, enxavetem, enxaveteu, enxavetin
->enxiquiment
■enxiquiment[de enxiquir]
m 1 Acció d’enxiquir o enxiquir-se;
2 l’efecte.
->enxiquir
■enxiquir[de xic; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr i pron Empetitir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enxiquir
GERUNDI: enxiquint
PARTICIPI: enxiquit, enxiquida, enxiquits, enxiquides
INDICATIU PRESENT: enxiqueixo, enxiqueixes, enxiqueix, enxiquim, enxiquiu, enxiqueixen
INDICATIU IMPERFET: enxiquia, enxiquies, enxiquia, enxiquíem, enxiquíeu, enxiquien
INDICATIU PASSAT: enxiquí, enxiquires, enxiquí, enxiquírem, enxiquíreu, enxiquiren
INDICATIU FUTUR: enxiquiré, enxiquiràs, enxiquirà, enxiquirem, enxiquireu, enxiquiran
INDICATIU CONDICIONAL: enxiquiria, enxiquiries, enxiquiria, enxiquiríem, enxiquiríeu, enxiquirien
SUBJUNTIU PRESENT: enxiqueixi, enxiqueixis, enxiqueixi, enxiquim, enxiquiu, enxiqueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enxiquís, enxiquissis, enxiquís, enxiquíssim, enxiquíssiu, enxiquissin
IMPERATIU: enxiqueix, enxiqueixi, enxiquim, enxiquiu, enxiqueixin
->enxís
enxís[de enxisar]
m dial Encís.
->enxisar
enxisar[del cast. hechizar, íd. [v. encisar]]
v tr dial Encisar.
->enxonxit
■enxonxit -ida[der. alterat de sonso (per ensonsit)]
adj Ensopit.
->enxubat
■enxubat -ada[modificació de enxovat, per anxovat, der. de anxova, per similitud de sentit amb les anxoves apinyades en un barril; 1a FONT: 1917, DOrt.]
adj 1 Dit d’un lloc tancat d’on l’aire es renova difícilment.
2 Reclòs en un lloc estret. Sempre esteu enxubats a casa, i això no és sa.
->-eny
-eny -enyaSufix, del llatí -ignus, -a, que significa ‘habitant o natural de’. Ex.: madrileny, porto-riqueny.
->enyor
■enyor[de enyorar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
m 1 Enyorança. No he tingut gota d’enyor.
2 trobar a enyor Enyorar, trobar a faltar. Per força m’han de trobar a enyor. He deixat de fumar i ho trobo a enyor.
->enyorable
■enyorable[de enyorar]
adj Digne d’ésser enyorat.
->enyoradís
■enyoradís -issa[de enyorar]
adj Propens a enyorar-se.
->enyorament
■enyorament[de enyorar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Acció d’enyorar o d’enyorar-se.
2 Enyorança.
->enyorança
■enyorança[de enyorar; 1a FONT: s. XV]
f Pena o dolor per l’absència, la pèrdua, d’alguna cosa o persona. Quan de tu s’allunya, d’enyorança es mor.
->enyorar
■enyorar[del ll. ĭgnōrāre ‘ignorar’, que prengué després el sentit de ‘ignorar on és algú’, i després el de ‘trobar-lo a faltar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr 1 Sentir pena d’ésser absent d’un país, d’haver perdut algú o alguna cosa. Enyorar, algú, la seva terra.
2 Trobar a faltar alguna cosa o persona absent, desapareguda. Quan es van emportar el seu germà, els primers dies l’enyorava. Aquells berenars per les fonts, els enyoro.
2 pron Ací, m’hi enyoro, jo! No t’enyoraràs pas, lluny de nosaltres? Enyorar-se d’algú.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enyorar
GERUNDI: enyorant
PARTICIPI: enyorat, enyorada, enyorats, enyorades
INDICATIU PRESENT: enyoro, enyores, enyora, enyorem, enyoreu, enyoren
INDICATIU IMPERFET: enyorava, enyoraves, enyorava, enyoràvem, enyoràveu, enyoraven
INDICATIU PASSAT: enyorí, enyorares, enyorà, enyoràrem, enyoràreu, enyoraren
INDICATIU FUTUR: enyoraré, enyoraràs, enyorarà, enyorarem, enyorareu, enyoraran
INDICATIU CONDICIONAL: enyoraria, enyoraries, enyoraria, enyoraríem, enyoraríeu, enyorarien
SUBJUNTIU PRESENT: enyori, enyoris, enyori, enyorem, enyoreu, enyorin
SUBJUNTIU IMPERFET: enyorés, enyoressis, enyorés, enyoréssim, enyoréssiu, enyoressin
IMPERATIU: enyora, enyori, enyorem, enyoreu, enyorin
->enyorívol
■enyorívol -a[de enyorar]
adj Que es fa enyorar, enyorable.
->enyorós
■enyorós -osa[de enyorar]
adj Que s’enyora, que enyora alguna cosa; enyoradís.
->enzador
■enzador[de enze; pròpiament, el sufix -dor1, propi de mots d’agent, suposaria com a mot bàsic un verb enzar, inexistent]
m Bastó al cim del qual és posat l’enze.
->enze
■enze[del ll. ĭndex, ĭndĭcis ‘indicador, revelador’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 m Animal que serveix com a reclam de caça.
2 fig 1 adj i m i f Dit de la persona aturada, mancada d’iniciativa i d’enteniment. Ets molt enze.
2 fer l’enze Fer l’orni, el beneit.
->enzim
■enzim[del gr. en-3 i zýmē ‘ferment’]
m BIOQ 1 Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
2 enzim de restricció BIOTEC Endonucleasa de restricció.
->enzimàtic
■enzimàtic -a[de enzim]
adj BIOQ Relatiu o pertanyent a un enzim.
->enzímic
■enzímic -a[de enzim]
adj BIOQ Enzimàtic.
->enzimologia
enzimologiaPart. sil.: en_zi_mo_lo_gi_a
[de enzim i -logia]
f BIOQ Branca de la bioquímica que estudia els enzims.
->enzimoteràpia
enzimoteràpiaPart. sil.: en_zi_mo_te_rà_pi_a
[de enzim i teràpia]
f FARM Tractament d’algunes malalties mitjançant enzims d’origen animal (pepsina, pancreatina, tripsina), vegetal (bromelaïna, ficina) o fúngic (cel·lulasa, lactasa).
->enzoòtia
■enzoòtiaPart. sil.: en_zo_ò_ti_a
f VETER Malaltia endèmica i contagiosa que afecta els animals d’un territori concret.
->enzoòtic
■enzoòtic -aPart. sil.: en_zo_ò_tic
adj VETER Relatiu o pertanyent a l’enzoòtia.
->eó
■eóPart. sil.: e_ó
[del gr. aiṓn ‘edat, època’]
m 1 1 Període de temps immesurable o indefinit.
2 CRON Mil milions d’anys.
3 ESTRATIG Unitat geocronològica major que una era.
2 HIST REL Entre els gnòstics, cadascun dels éssers eterns intermediaris entre la divinitat, de la qual procedeixen per emanació, i el món sensible, els quals, com més s’acosten a aquest, més es degraden.
->eo-
■eo-Forma prefixada del mot grec ēṓs, que significa ‘aurora’, usada per a indicar relació amb el primer o primers períodes d’una divisió geològica. Ex.: eocambrià, eocarbonífer.
->eoacantocèfals
eoacantocèfalsPart. sil.: e_o_a_can_to_cè_fals
m ZOOL 1 pl Ordre d’acantocèfals de petites dimensions, mancats de sistema excretor.
2 sing Acantocèfal de l’ordre dels eoacantocèfals.
->eocambrià
eocambrià -anaPart. sil.: e_o_cam_bri_à
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’eocambrià.
2 m Terme del precambrià superior, equivalent del vendià i de l’infracambrià.
->eocè
■eocè -enaPart. sil.: e_o_cè
[de eo- i -cè]
ESTRATIG 1 adj Eocènic.
2 m Segona època del terciari inferior, compresa entre el paleocè i l’oligocè.
->eocènic
■eocènic -aPart. sil.: e_o_cè_nic
[de eocè]
adj ESTRATIG Relatiu o pertanyent a l’eocè.
->eocretaci
eocretaciPart. sil.: e_o_cre_ta_ci
m ESTRATIG Terme en desús que hom havia emprat per a designar la sèrie del cretaci inferior.
->eodevonià
eodevonià -anaPart. sil.: e_o_de_vo_ni_à
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’eodevonià.
2 m Sèrie que correspon al devonià inferior.
->eogen
eogenPart. sil.: e_o_gen
m ESTRATIG Nom proposat per a designar el paleogen.
->eoli eòlia
eoli eòliaPart. sil.: e_o_li
adj i m i f D’Eòlia (antiga regió de l’Àsia Menor).
->eòlic
■eòlic -aPart. sil.: e_ò_lic
[del gr. aiolikós, íd.]
1 adj 1 Relatiu a Èol, déu dels vents.
2 GEOMORF Dit de l’acció erosiva del vent produïda per les partícules que aquest porta en suspensió.
3 MÚS Dit dels instruments, especialment de l’arpa, les cordes dels quals el vent pot posar en moviment.
4 TECNOL Dit de l’energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.
5 TECNOL Dit del giny o mecanisme mogut per la força del vent. Motor eòlic. Central eòlica.
2 1 adj Relatiu o pertanyent a Eòlia (antiga regió del NW d’Àsia Menor).
2 adj ARQUIT Dit d’un tipus de capitell grec, compost per dues volutes simètriques, d’una gran amplitud, lligades per una palmeta eixamplada o un simple triangle.
3 m LING Antic dialecte del grec parlat pels eolis.
3 m MÚS Mode grec tardà.
->eolífon
■eolífonPart. sil.: e_o_lí_fon
[del gr. Aíolos ‘Èol, déu del vent’ i -fon1]
m MÚS Instrument musical que imita el so del vent.
->eolípila
■eolípilaPart. sil.: e_o_lí_pi_la
[del gr. Aíolos ‘Èol, déu del vent’ i pýlē ‘porta’]
f TECNOL Primitiva turbina de reacció, que consisteix en una esfera buida que pot girar al voltant del seu eix vertical i que és suportada per un tub que la comunica amb un recipient on hom produeix vapor d’aigua.
->eòlit
■eòlitPart. sil.: e_ò_lit
[de eo- i -lit]
m PREHIST Suposat instrument de pedra de les primeres fases de la humanitat.
->eolític
■eolític -aPart. sil.: e_o_lí_tic
[de eo- i -lític2]
adj PREHIST Relatiu o pertanyent al primer període o època de l’edat de la pedra.
->eolotrípids
eolotrípidsPart. sil.: e_o_lo_trí_pids
m ENTOM 1 pl Família d’insectes tisanòpters del subordre dels terebrants.
2 sing Insecte de la família dels eolotrípids.
->eonotema
■eonotemaPart. sil.: e_o_no_te_ma
m ESTRATIG Unitat cronostratigràfica de jerarquia més elevada que l’eratema i que equival geocronològicament a un eó.
->eosina
■eosinaPart. sil.: e_o_si_na
f COL Colorant del grup del trifenilmetà, de fórmula C20H6Br2N2Na2O9, anomenat també eosina I, o eosina blava.
->eosinòfil
■eosinòfil -aPart. sil.: e_o_si_nò_fil
MED 1 adj Que té una gran afinitat per l’eosina.
2 m Leucòcit polinuclear amb granulacions citoplasmàtiques grosses i que es tenyeixen amb els colorants àcids, com ara l’eosina.
->eosinofília
eosinofíliaPart. sil.: e_o_si_no_fí_li_a
f MED Presència a la sang d’un excés de leucòcits eosinòfils.
->eosinofílic
eosinofílic -aPart. sil.: e_o_si_no_fí_lic
adj PAT Relatiu o pertanyent a l’eosinofília.
->eosinopènia
eosinopèniaPart. sil.: e_o_si_no_pè_ni_a
f MED Dèficit de leucòcits eosinòfils en la sang perifèrica.
->eosuquis
eosuquisPart. sil.: e_o_su_quis
m ZOOL 1 pl Ordre de rèptils fòssils diàpsids del grup dels lepidosaures, semblants al llangardaix, amb les dents implantades al paladar.
2 sing Rèptil de l’ordre dels eosuquis.
->eozoic
eozoicPart. sil.: e_o_zoic
m ESTRATIG Terme obsolet que comprenia tot el precambrià o només una part.
->ep
■ep[d’origen expressiu; 1a FONT: s. XX, Oller]
interj 1 Interjecció usada per a cridar algú. Ep, Joan!
2 Interjecció usada per a cridar l’atenció a algú. Ep!, sóc aquí, eh?
3 Interjecció que precedeix una objecció, una rectificació, etc. Ep!, jo no volia dir tant.
->ep.
ep.abrev epíleg.
->epacta
■epacta[del ll. epactae, íd., i aquest, del gr. epactaì ēmérai ‘dies intercalats’, de epágō ‘introduir’, der. de ágō ‘conduir’; 1a FONT: 1696, DLac.]
f ASTR i CRON 1 Nombre de dies en què el mes o l’any solar excedeixen, respectivament, el mes o l’any lunar. Epacta mensual. Epacta anual.
2 Edat de la Lluna el primer dia de gener.
->epactal
■epactal[de epacta]
adj ASTR i CRON Dit del dia intercalat als anys de traspàs.
->epagògic
epagògic -aHom.: apagògic
[del gr. epagōgikós ‘provat per inducció’, de epagōgḗ ‘importació, seducció, inducció’, der. de epágō ‘conduir, induir’]
adj LÒG Inductiu.
->epanadiplosi
■epanadiplosi[del gr. epanadíplōsis, íd., de epanadiplóō ‘redoblar’, der. de diploũs ‘doble’ (epán ‘després que’ i õsis ‘formació’)]
f RET Ús d’un mateix mot al començament i a l’acabament d’una clàusula, d’una sentència.
->epanalepsi
■epanalepsi[del gr. epanálēpsis ‘repetició, restabliment’, de epán ‘després que’ i -lepsi]
f RET Repetició d’un mot després d’un cert nombre de mots.
->epanortosi
■epanortosi[del gr. epán ‘després que’, orto- i -osi]
f RET Repetició d’un mot per cridar l’atenció sobre el seu ús, la seva correcció.
->eparca
eparca[del gr. éparkhos ‘comandant’]
m 1 HIST 1 A l’imperi Romà, governador d’una província oriental.
2 A l’imperi Bizantí, prefecte de Constantinoble.
2 CRIST A l’Església Ortodoxa, bisbe.
->eparquia
eparquiaPart. sil.: e_par_qui_a
[del gr. eparkhía, íd.]
f Territori on s’estén la jurisdicció de l’eparca.
->epèctasi
epèctasi[del gr. epéktasis ‘extensió, dilatació’, der. de epekteínō ‘estendre, dilatar’]
f FON Fenomen pel qual un o més elements gramaticals àtons es fonen amb un altre d’ortotònic formant un tot fonètic: digues-m’ho.
->epeira
epeiraPart. sil.: e_pei_ra
f ZOOL Aranya comuna de l’ordre dels araneids (Epeira diadema), anomenada també aranya de jardí o de la creu, per tal com té una creu dibuixada sobre l’abdomen.
->epèndima
■epèndimam ANAT ANIM Membrana que recobreix la cavitat dels ventricles cerebrals (epèndima ventricular) i la cavitat del conducte central de la medul·la espinal (epèndima espinal).
->ependimitis
■ependimitisf PAT Inflamació de l’epèndima.
->epèntesi
■epèntesi[del gr. epénthesis ‘intercalació’, de epí ‘entre’ i énthesis ‘interposició’, de en ‘en’ i títhēmi ‘col·locar’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
f FON Inserció en un mot d’un fonema no etimològic (per comoditat articulatòria, per analogia, etc.). Ex.: la e de esmòquing i la r de tresor.
->epentètic
■epentètic -a[de epèntesi]
adj FON 1 Relatiu o pertanyent a l’epèntesi.
2 Dit del fonema afegit per epèntesi.
->epi-
■epi-Prefix, del grec epí, que significa ‘sobre’. Ex.: epicardi, epicarpi, epicerebral.
->epibiont
■epibiontPart. sil.: e_pi_bi_ont
m ECOL Organisme que habita damunt de la part externa d’un hoste.
->epiblast
epiblastm EMBRIOL Capa exterior del blastoderma dels ocells de la qual derivaran l’ectoderma i el mesoderma.
->epibòlia
epibòliaPart. sil.: e_pi_bò_li_a
f EMBRIOL Tipus de gastrulació en què les cèl·lules del pol animal que se segmenten embolcallen, a causa de llur creixement més ràpid, les del pol vegetatiu.
->epibolita
epibolitaf PETROG Tipus de fàcies petrogràfica originada per l’acció d’una aportació magmàtica en una roca metamòrfica.
->èpic
■èpic -a[del ll. epĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. epikós, íd., der. de épos ‘paraula, vers’; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 1 Relatiu o pertanyent a l’epopeia.
2 poesia èpica (o simplement èpica) LIT Gènere poètic que narra els fets heroics; la seva realització es concentra en l’epopeia.
3 poeta èpic (o simplement èpic) LIT Autor de poesia èpica.
2 1 Digne d’ésser l’assumpte d’una epopeia.
2 Heroic.
->epicalze
epicalzem ANAT VEG Calicle.
->èpicament
■èpicament[de èpic]
adv D’una manera èpica.
->epicant
■epicantm ANAT ANIM Plec cutani perpendicular estès des de l’arrel del nas fins a l’extremitat interna de la cella.
->epicardi
■epicardim ANAT ANIM Làmina visceral del pericardi.
->epicarpi
■epicarpi[de epi- i -carpi]
m BOT En el fruit, capa externa del pericarpi que correspon a l’epidermis exterior del carpel.
->epicè
■epicè -ena[del gr. epíkoinos, íd., de epí ‘en’ i koinós ‘comú’; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 Comú als dos sexes.
2 esp GRAM Dit d’un mot que designa indiferentment els individus masculins i femenins d’una espècie. ‘Rossinyol’ és un nom epicè.
->epicentre
■epicentre[de epi- i centre; 1a FONT: c. 1925]
m GEOL Punt de la superfície terrestre més proper al focus sísmic.
->epiceratode
epiceratodem ICT Neoceratode.
->epicicle
■epicicle[de epi- i cicle]
m ASTR Circumferència que descriu el centre d’un astre, segons el model de Ptolemeu.
->epicicloïdal
■epicicloïdalPart. sil.: e_pi_ci_clo_ï_dal
adj GEOM Relatiu o pertanyent a l’epicicloide.
->epicicloide
■epicicloidePart. sil.: e_pi_ci_cloi_de
f GEOM Corba descrita per un punt d’una circumferència que roda sense lliscar sobre una altra, mantenint-se tangents exteriorment.
->epiclesi
■epiclesif LITÚRG Invocació a Déu perquè enviï el seu poder santificador (l’Esperit Sant) damunt algú o alguna cosa, especialment damunt el pa i el vi de l’eucaristia.
->epiclètic
epiclètic -aadj LITÚRG Relatiu o pertanyent a l’epiclesi.
->epicon
■epiconm BOT Part de la teca de les dinoflagel·lades que queda per damunt del cíngol.
->epicòndil
■epicòndilm ANAT ANIM Prominència òssia que constitueix el final distal de la cara externa de l’húmer situada sobre la superfície articular del còndil.
->epicondilitis
epicondilitisf PAT Inflamació de l’epicòndil.
->epicòtil
epicòtil -aBOT 1 adj Situat per damunt dels cotilèdons.
2 m Primer entrenús format per la plúmula, sobre mateix dels cotilèdons.
->epicrani
■epicrani[de epi- i crani]
m 1 ANAT ANIM Conjunt d’aponeurosis, pell i músculs que recobreix el crani.
2 ENTOM Cadascuna de les dues protuberàncies globulars laterals del cap que presenten les erugues dels lepidòpters.
->epícrisi
epícrisif MED Crisi secundària que segueix la crisi inicial d’una malaltia.
->epicrític
epicrític -aadj 1 Relatiu o pertanyent a l’epícrisi.
2 Dit de la sensibilitat que permet de discriminar entre graus semblants de sensacions causades pel tacte.
->epicureisme
■epicureismePart. sil.: e_pi_cu_re_is_me
[de epicuri]
m FILOS Doctrina d’Epicur que centra el fi humà suprem en el plaer que hom pot aconseguir a través de l’autarquia i l’ataràxia.
->epicuri
■epicuri -úria[del gr. epikoúreios, íd., der. de Epíkouros ‘Epicur’]
adj i m i f 1 FILOS Que segueix l’epicureisme.
2 Que ama especialment els plaers sensuals i els cerca.
->epidèmia
■epidèmiaPart. sil.: e_pi_dè_mi_a
[del gr. epidēmía ‘arribada o sojorn en un país’, de epi- i -demia; 1a FONT: 1354]
f 1 MED Malaltia infecciosa accidental i transitòria, que es difon a un gran nombre de persones d’un territori o regió determinats.
2 FITOPAT Plaga o malura infecciosa en les plantes, que té una gran virulència en un moment donat.
3 fig Cosa dolenta i molt propagada.
->epidèmic
■epidèmic -a[de epidèmia; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj MED Relatiu o pertanyent a l’epidèmia.
->epidèmicament
■epidèmicament[de epidèmic]
adv D’una manera epidèmica.
->epidemiòleg
■epidemiòleg -òlogaPart. sil.: e_pi_de_mi_ò_leg
m i f MED Persona versada en epidemiologia.
->epidemiologia
■epidemiologiaPart. sil.: e_pi_de_mi_o_lo_gi_a
[de epidèmia i -logia]
f MED Branca de la medicina que agrupa el conjunt d’activitats interdisciplinàries emprades en l’estudi dels factors del medi ambient, individuals o d’altra mena, que amenacen la salut de l’home.
->epidemiològic
■epidemiològic -aPart. sil.: e_pi_de_mi_o_lò_gic
adj MED Relatiu o pertanyent a l’epidemiologia.
->epidèrmic
■epidèrmic -a[de epidermis]
adj 1 ANAT Relatiu o pertanyent a l’epidermis.
2 fig Superficial. Té un coneixement epidèrmic d’aquest tema.
->epidermis
■epidermis[de l’adj. gr. epidermís ‘que és situat damunt la pell’ (v. derma)]
f 1 ANAT ANIM Capa exterior de la pell, situada damunt el derma, que cobreix tota la superfície de l’organisme.
2 BOT Teixit adult primari que embolca el cos de les plantes superiors separant-lo del medi extern.
->epidermòlisi
epidermòlisif PAT Fenomen consistent en el despreniment mecànic de l’epidermis que dóna lloc a l’aparició d’erosions o butllofes provocades per traumatismes mínims.
->epidídim
■epidídim[del gr. epididymís, íd.]
m ANAT ANIM Cos de forma semilunar situat a la part superior del testicle, format pel conjunt de conductes seminífers enrotllats i que continua amb el conducte deferent.
->epidometria
■epidometriaPart. sil.: e_pi_do_me_tri_a
f BOT Mesurament i estudi de les lleis de creixement dels arbres i de les masses forestals.
->epidot
■epidotm MINERAL Silicat de calci, alumini i ferro, Ca2(Al, Fe)3Si3O12(OH), mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.
->epidota
■epidotaf MINERAL Epidot.
->epidural
■epidural[de epi- i dural]
adj 1 ANAT Situat entre la duramàter espinal i la paret del canal vertebral, des del forat occipital fins a l’extrem inferior del canal sacre.
2 injecció epidural (o simplement epidural) Introducció d’una substància medicamentosa o anestèsica en l’espai epidural de la regió sacra.
->epifania
■epifaniaPart. sil.: e_pi_fa_ni_a
[del ll. ĕpĭphănīa, i aquest, del gr. epipháneia ‘manifestació, aparició’]
f 1 BÍBL i RELIG Manifestació de Déu o d’un déu entre els homes.
2 [en majúscula] LITÚRG Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el sis de gener en commemoració de la manifestació de la divinitat de Crist als mags, al moment del seu baptisme i a les noces de Canà.
->epifenomen
■epifenomen[del gr. epiphainómenon ‘manifestat’, de epiphaínō ‘manifestar’]
m Fenomen secundari, en connexió amb un altre.
->epifenomenisme
■epifenomenismem PSIC Teoria segons la qual la consciència és un fenomen accessori i sense eficàcia i té com a element essencial els processos nerviosos.
->epifil·le
■epifil·le -aadj BOT Que viu o és situat sobre una fulla, a l’anvers.
->epífisi
■epífisi[del gr. epíphysis ‘excrescència’, de epi- i -fisi]
f ANAT ANIM 1 Òrgan de funció controvertida situat a la cara dorsal de la segona porció de l’encèfal o diencèfal dels vertebrats.
2 Cadascuna de les extremitats dels ossos llargs que s’uneix a la part mitjana o diàfisi per un cartílag que ulteriorment s’ossifica.
->epifisial
■epifisialPart. sil.: e_pi_fi_si_al
adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’epífisi.
->epífit
■epífit -a[de epi- i -fit]
adj i m ECOL Dit de la planta que viu sobre una altra sense parasitar-la.
->epifític
■epifític -a[de epífit]
adj ECOL Relatiu o pertanyent a les plantes epífites.
->epifitisme
epifitismem BIOL Relació interespecífica propera al parasitisme en què l’hoste no és directament afectat pel paràsit.
->epifonema
■epifonema[del gr. epifṓnēma, íd.]
m RET Exclamació o reflexió que clou un discurs o passatge.
->epífora
■epíforaf PAT Llagrimeig constant degut a una obstrucció dels canalicles lacrimals, producte d’un tumor o d’una inflamació.
->epifragma
■epifragmam 1 BOT En certes molses, membrana fina que recobreix el peristoma.
2 ZOOL Tapadora convexa que clou l’obertura de la closca dels gastròpodes pulmonats i que l’animal forma durant els períodes de secada i durant la hibernació.
->epífrasi
■epífrasi[de epi- i -frasi]
f RET Figura per la qual hom afegeix a la frase que semblava acabada un o més membres per desenvolupar idees accessòries.
->epigastràlgia
epigastràlgiaPart. sil.: e_pi_gas_tràl_gi_a
f PAT Dolor a la regió epigàstrica.
->epigastri
■epigastri[de epi- i -gastri]
m ANAT ANIM Regió superior i mitjana de l’abdomen, que correspon a la zona de l’estómac.
->epigàstric
■epigàstric -a[de epigastri]
adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’epigastri.
->epigènesi
■epigènesif EMBRIOL Teoria embriològica que sosté que l’ou és una cèl·lula totalment indiferenciada i totipotent que sofrirà més tard un procés de diferenciació per la presència de substàncies inductores.
->epigenètic
■epigenètic -aadj EMBRIOL Relatiu o pertanyent a l’epigènesi.
->epigènia
■epigèniaPart. sil.: e_pi_gè_ni_a
f 1 GEOMORF Sobreimposició.
2 PETROG Reemplaçament lent, a l’interior d’una roca, d’un mineral per un altre.
->epigènic
epigènic -aadj 1 BOT Dit d’allò que es forma a la cara superior d’un òrgan.
2 GEOL Dit d’un procés geològic que s’origina a prop de la superfície terrestre o a sobre.
->epigenisme
epigenismef EMBRIOL Conjunt de doctrines que fan referència a l’epigènesi.
->epigeu
■epigeu -eaPart. sil.: e_pi_geu
[de epi- i -geu]
adj ECOL Que viu o es desenvolupa per damunt de terra.
->epigin
■epigin -íginaadj BOT 1 Situat sobre l’ovari.
2 Dit de la flor d’ovari ínfer.
->epiglòtic
■epiglòtic -a[de epiglotis]
adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’epiglotis.
->epiglotis
■epiglotis[del gr. epiglōttís, íd.]
f ANAT ANIM Làmina fibrocartilaginosa que tapa l’entrada de la laringe en el moment de la deglució.
->epígon
■epígon[del gr. epígonos ‘nascut després’, der. de gígnomai ‘ser engendrat’]
m 1 Persona que segueix les petjades d’un altre, especialment en matèria d’arts, filosofia o ciències.
2 Persona que pertany a la segona generació.
3 HIST 1 En la història mítica del món grec, cadascun dels fills dels set capitosts que assetjaren Tebes i l’ocuparen.
2 Diàdoc.
->epígraf
■epígraf[de epi- i -graf]
m 1 Curta citació que hom sol posar a la capçalera d’una obra científica o literària o de cadascun dels seus capítols per indicar-ne el contingut.
2 DIPL Inscripció.