C

->c

c

símb METROL centi-.

->C

C

símb 1 QUÍM i BIOL carboni.

2 METROL coulomb.

3 MÚS do¹.

->c.

c.

abrev carrer 1 1.

->c/

c/

abrev carrer 1 1.

->ca¹

■ca¹

Hom.: ka

[del ll. canis ‘gos’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Gos.

2 un ca és un gos Expressió amb què hom replica a un ca⁴.

2 Mot insultant, aplicat especialment a moros i a jueus.

3 pl BOT Conillets.

4 ca marí ICT Caçó.

->ca²

■ca²

Hom.: ka

[pl cas] f Nom de la lletra k K.

->ca³

■ca³

Hom.: ka

Forma apocopada del mot casa. A ca l’Albert. A ca la ciutat.

->ca⁴

■ca⁴

Hom.: ka

[d’origen incert, probablement és una reducció d’una frase com què ha (de ser, de...)!; 1a FONT: 1839, DLab.]

interj 1 Indica desmentiment (generalment precedida de i). Dius que li apujaran el sou? I ca!

2 ca, barret! Variant intensiva de ca.

->ca⁵

ca⁵

Hom.: ka

m HIST Khan.

->ça¹

■ça¹

Hom.: sa

[del ll. vg. ecce hac ‘vet ací aquí’; 1a FONT: s. XIII]

1 adv ant Ací.

2 ça com lla loc adv De qualsevol manera que sigui, sigui com vulgui.

3 ça i lla loc adv Ací i allà.

4 ça enrere loc adv ant Temps enrere.

->ça²

ça²

Hom.: sa

Mot emprat en l’expressió com ça loc adv Bé, com cal. No anar com ça una cosa. No estar com ça.

->Ca

Ca

símb QUÍM INORG, BIOL i AGR calci.

->caatinga

caatinga

f GEOBOT Formació arbustiva i espinosa més o menys clara, pròpia de les terres semidesèrtiques subtropicals del nord-est del Brasil.

->cab

cab

Hom.: cap

[mot angl., inicialment hansom cab (del nom de l’inventor d’aquest model de carruatge, el 1834), abreviació de cabriolet, manlleu del fr; 1a FONT: s. XIX]

m TRANSP Cabriolé d’origen anglès en el qual el cotxer era col·locat al darrere, en un pescant elevat.

->cabal¹

■cabal¹

[del ll. vg. td. capalis, del ll. clàssic capitalis ‘capital, cabdal’; 1a FONT: 1067]

m 1 1 Conjunt de béns que hom té.

2 pl Diners.

3 cabal de sang (o simplement cabal) Bestiar, ramats.

4 cabal hereditari DR CIV Conjunt de béns i de drets d’una persona difunta considerat com a objecte de la successió per causa de mort.

5 qui paga el que deu fa cabal per son hereu Refrany que expressa els avantatges que té per a la tranquil·litat i els crèdits futurs el fet de pagar els deutes

2 1 HIDROD [símb: Q] Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.

2 cabal cardíac FISIOL Volum de sang impulsat per un ventricle durant un minut.

3 cabal sòlid Quantitat de materials sòlids que travessa la secció d’un curs d’aigua durant una unitat de temps.

4 cabal urinari FISIOL Volum d’orina excretada en un temps determinat.

3 fer cabal Fer cas.

->cabal²

■cabal²

adj 1 Que té totes les qualitats requerides; perfecte. És una persona cabal, que mereix tota la confiança.

2 Exacte, just. Falta mig any cabal per a Nadal.

->càbala

■càbala

[de l’heb. qabbalah ‘tradició’, aplicat primer a la tradició bíblica de l’Antic Testament; 1a FONT: 1488]

f 1 JUD Conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques, de caràcter esotèric, desenvolupades en el judaisme.

2 fig Intriga.

3 pl Càlculs, suposicions, que hom fa per endevinar alguna cosa.

->cabalatge

■cabalatge

m DR CAT Institució consuetudinària pròpia de l’Urgell, la Conca de Barberà i una part de la Segarra per la qual, en les capitulacions matrimonials del cabaler que es casa amb una pubilla, és assignada a aquest una soldada.

->cabaler

■cabaler

[de cabal; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m DR CAT 1 En l’organització tradicional de la família, fill no constituït hereu que rep el seu dret hereditari en una quantitat de diners o en cabal en contreure matrimoni o en morir els seus pares.

2 A la regió de Lleida, fadristern casat amb una pubilla; pubill.

->cabalera

■cabalera

[de cabaler]

f Filla que no és hereva.

->cabalímetre

cabalímetre

[de cabal]

m TECNOL Instrument per a mesurar el cabal i la velocitat de descàrrega d’un fluid que circula per una canonada.

->cabalista

■cabalista

[de càbala]

m i f ESOT Persona versada en la ciència de la càbala.

->cabalístic

■cabalístic -a

[de càbala]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la càbala.

2 Ocult, secret.

->cabalísticament

■cabalísticament

[de cabalístic]

adv D’una manera cabalística.

->cabalós

■cabalós -osa

[de cabal; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Acabalat.

2 D’un gran cabal. Un corrent cabalós.

->cabana

■cabana

[del ll. capanna, íd., mot tardà, possiblement d’origen indoeuropeu; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Cabanya.

->cabanassenc

cabanassenc -a

adj i m i f De la Cabanassa (Conflent).

->cabanellenc

cabanellenc -a

adj i m i f De Cabanelles (Alt Empordà).

->cabanenc

cabanenc -a

adj i m i f De Cabanes d’Empordà (Alt Empordà).

->cabaner

■cabaner

[de cabana]

m ORNIT Cotxa fumada.

->cabanera

■cabanera

[de cabana]

f Camí ramader de més de 32 pams d’amplària.

->cabanut

cabanut -uda

adj i m i f De Cabanes de l’Arc (Plana Alta).

->cabanya

■cabanya

[variant de cabana; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 ETNOG 1 Habitatge simple de dimensions reduïdes construït a base de materials lleugers entrellaçats o també amb terra, fang, etc.

2 barraca 3.

3 Porxada o cobert, adossat a una masia o proper a l’era, per a guardar-hi palla, herba, carros, maquinària, etc.

2 RAM Conjunt de bestiar d’un determinat tipus o raça, d’una comarca, d’un país, d’un propietari, etc. Cabanya de bovins.

->cabanyaler

cabanyaler -a

adj i m i f Del barri del Cabanyal (València).

->cabanyar

■cabanyar

[de cabanya]

m Població formada de cabanyes.

->cabanyella

cabanyella

[de cabanya; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 Cabana petita.

2 festa de les Cabanyelles JUD Festivitat jueva, anomenada també dels tabernacles, en commemoració dels temps en què els israelites habitaren en el desert.

->cabanyenc

cabanyenc -a

adj i m i f De les Cabanyes (Alt Penedès).

->cabanyera

■cabanyera

f RAM Transhumància.

->cabaret

■cabaret

[del neerl. mitjà cabret, del picard cambrette ‘petita cambra’]

m ESPECT Local on hom representa espectacles musicals, de varietats i de revista mentre el públic pot prendre begudes.

->cabareter

■cabareter -a

[de cabaret]

m i f Persona que actua en un cabaret.

->cabàs

■cabàs

[del ll. vg. *capacĕum, íd., der. de capax ‘que té cabuda’ i del ll. cl. capĕre ‘agafar’ i després ‘contenir’; 1a FONT: s. X]

[pl -assos] m 1 1 Recipient constituït per un material flexible i proveït de dues nanses que serveix per a contenir o traginar runa, sorra, etc.

2 senalla 1.

3 fer-ne una com un cabàs Fer una acció fora de propòsit i reprensible.

2 1 Cabassat.

2 fig Despendre els diners a cabassos.

3 ai, cabàs! pop Ja és massa, això!

->cabasita

cabasita

[alteració del ll. chalazius, i aquest, del gr. khalázios, mena de pedra preciosa, der. de khálaza ‘pedregada’, i -ita]

f MINERAL Aluminosilicat de sodi i calci hidratat, (Ca,Na₂)Al₂Si₄O₁₂·6H₂O, que pertany al grup de les zeolites cúbiques i cristal·litza en el sistema trigonal.

->cabassa

■cabassa

[de cabàs; 1a FONT: 1252]

f 1 Cabàs gros per a blat, ordi, etc.

2 Estora d’espart de forma circular sobre la qual hom mesura les olives o fa d’altres operacions.

->cabassada

■cabassada

Hom.: cabeçada

[de cabassa]

f Cabassat.

->cabassat

■cabassat

[de cabàs]

m Contingut d’un cabàs ple.

->cabassejar

■cabassejar

[de cabàs]

v tr 1 Transportar coses amb cabassos.

2 Omplir i buidar cabassos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabassejar

GERUNDI: cabassejant

PARTICIPI: cabassejat, cabassejada, cabassejats, cabassejades

INDICATIU PRESENT: cabassejo, cabasseges, cabasseja, cabassegem, cabassegeu, cabassegen

INDICATIU IMPERFET: cabassejava, cabassejaves, cabassejava, cabassejàvem, cabassejàveu, cabassejaven

INDICATIU PASSAT: cabassegí, cabassejares, cabassejà, cabassejàrem, cabassejàreu, cabassejaren

INDICATIU FUTUR: cabassejaré, cabassejaràs, cabassejarà, cabassejarem, cabassejareu, cabassejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cabassejaria, cabassejaries, cabassejaria, cabassejaríem, cabassejaríeu, cabassejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabassegi, cabassegis, cabassegi, cabassegem, cabassegeu, cabassegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabassegés, cabassegessis, cabassegés, cabassegéssim, cabassegéssiu, cabassegessin

IMPERATIU: cabasseja, cabassegi, cabassegem, cabassegeu, cabassegin

->cabasserol

cabasserol -a

adj i m i f De Cabassers (Priorat).

->cabasset

■cabasset

[de cabàs; 1a FONT: 1249]

m 1 Receptacle de forma anàloga a la d’un cabàs, més petit, ordinàriament fet de palma o de tela.

2 pl METEOR Núvols distribuïts en petites capes blanques.

3 ARM Casc de l’arnès, semiesfèric i sense careta, que a vegades anava combinat amb una bavera.

4 MOT Creuera de la màquina de vapor d’una locomotora.

5 TRANSP Virolla de ferro que va a cada cap del fusell del carro, al costat de la boixa, i que és travessada pel piu.

->cabdal¹

■cabdal¹

[del ll. capitalis ‘principal, que afecta el cap’ (v. cap¹); 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Principal, eminent.

->cabdal²

■cabdal²

m HIST 1 Capitost.

2 Personatge d’alta categoria feudal.

->cabdalat

cabdalat

[de cabdal²]

m HIST 1 Títol i dignitat de cabdal² 2.

2 Territori i demarcació regits per un cabdal² 2.

->cabdalia

cabdalia

Part. sil.: cab_da_li_a

[de cabdal²]

f HIST DR Domini senyorial en terres donades en emfiteusi.

->cabdell¹

■cabdell¹

[del ll. capĭtĕllum ‘petit cap’, aplicat al conglomerat de fils o corda, perquè es formava estirant-los per la punta o el cap del cordó o també tenint en compte el resultat voluminós i arrodonit del mateix cabdell (v. cap¹); 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Bola obtinguda enrotllant un fil, de qualsevol matèria tèxtil, sobre si mateix.

2 1 Conjunt de fulles apinyades com una bola, com el que presenten les cols.

2 BOT Varietat cultivada de l’enciam, que es caracteritza per tenir les fulles disposades en una roseta, més aviat petita, molt densa i apinyada.

3 fig Embolic. No et facis tants cabdells!

->cabdell²

cabdell²

m ant Capitost.

->cabdellador

■cabdellador

m HIST Capità de les companyies de peu i de cavall de les milícies de la ciutat de València anteriors a la Nova Planta.

->cabdelladora

■cabdelladora

[de cabdellar²]

f TÈXT Màquina especialment concebuda per a fer els cabdells emprats en fer teixits de punt manuals i en paqueteria.

->cabdellar¹

■cabdellar¹

[de cabdell¹; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr 1 Enrotllar fil formant un cabdell.

2 p anal Una cosa que va rodolant emportar-se amb ella altres coses.

2 intr Formar cabdell una col o una altra hortalissa. No plou i els enciams no cabdellen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabdellar

GERUNDI: cabdellant

PARTICIPI: cabdellat, cabdellada, cabdellats, cabdellades

INDICATIU PRESENT: cabdello, cabdelles, cabdella, cabdellem, cabdelleu, cabdellen

INDICATIU IMPERFET: cabdellava, cabdellaves, cabdellava, cabdellàvem, cabdellàveu, cabdellaven

INDICATIU PASSAT: cabdellí, cabdellares, cabdellà, cabdellàrem, cabdellàreu, cabdellaren

INDICATIU FUTUR: cabdellaré, cabdellaràs, cabdellarà, cabdellarem, cabdellareu, cabdellaran

INDICATIU CONDICIONAL: cabdellaria, cabdellaries, cabdellaria, cabdellaríem, cabdellaríeu, cabdellarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabdelli, cabdellis, cabdelli, cabdellem, cabdelleu, cabdellin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabdellés, cabdellessis, cabdellés, cabdelléssim, cabdelléssiu, cabdellessin

IMPERATIU: cabdella, cabdelli, cabdellem, cabdelleu, cabdellin

->cabdellar²

cabdellar²

v ant tr 1 Guiar, conduir.

2 Comandar, com a capitost, gent de guerra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabdellar

GERUNDI: cabdellant

PARTICIPI: cabdellat, cabdellada, cabdellats, cabdellades

INDICATIU PRESENT: cabdello, cabdelles, cabdella, cabdellem, cabdelleu, cabdellen

INDICATIU IMPERFET: cabdellava, cabdellaves, cabdellava, cabdellàvem, cabdellàveu, cabdellaven

INDICATIU PASSAT: cabdellí, cabdellares, cabdellà, cabdellàrem, cabdellàreu, cabdellaren

INDICATIU FUTUR: cabdellaré, cabdellaràs, cabdellarà, cabdellarem, cabdellareu, cabdellaran

INDICATIU CONDICIONAL: cabdellaria, cabdellaries, cabdellaria, cabdellaríem, cabdellaríeu, cabdellarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabdelli, cabdellis, cabdelli, cabdellem, cabdelleu, cabdellin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabdellés, cabdellessis, cabdellés, cabdelléssim, cabdelléssiu, cabdellessin

IMPERATIU: cabdella, cabdelli, cabdellem, cabdelleu, cabdellin

->cabdill

■cabdill

[del cast. caudillo]

m 1 Capitost.

2 POLÍT Líder carismàtic, especialment militar i polític.

->cabdillatge

cabdillatge

[de cabdill]

m Lideratge.

->cabeç

■cabeç

[del ll. capĭtĭum, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Obertura d’una peça de vestir per on passa el cap.

2 dial Cim d’un relleu muntanyós.

->cabeça

■cabeça

[del ll. capĭtĭa (més segurament de la variant *capĭttia), pl. de capĭtĭum, der. de caput, -ĭtis ‘cap’ (v. cap¹); 1a FONT: 1289]

f 1 ant Cap de bestiar.

2 Bulb. Una cabeça d’alls.

3 dret de les cabeces HIST Cabeçatge.

->cabeçada

■cabeçada

Hom.: cabassada

[de cabeç; 1a FONT: 1523]

f Arreu del cap dels animals de tir.

->cabeçar

■cabeçar

[de cabeça]

v intr Treure cabeça una planta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabeçar

GERUNDI: cabeçant

PARTICIPI: cabeçat, cabeçada, cabeçats, cabeçades

INDICATIU PRESENT: cabeço, cabeces, cabeça, cabecem, cabeceu, cabecen

INDICATIU IMPERFET: cabeçava, cabeçaves, cabeçava, cabeçàvem, cabeçàveu, cabeçaven

INDICATIU PASSAT: cabecí, cabeçares, cabeçà, cabeçàrem, cabeçàreu, cabeçaren

INDICATIU FUTUR: cabeçaré, cabeçaràs, cabeçarà, cabeçarem, cabeçareu, cabeçaran

INDICATIU CONDICIONAL: cabeçaria, cabeçaries, cabeçaria, cabeçaríem, cabeçaríeu, cabeçarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabeci, cabecis, cabeci, cabecem, cabeceu, cabecin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabecés, cabecessis, cabecés, cabecéssim, cabecéssiu, cabecessin

IMPERATIU: cabeça, cabeci, cabecem, cabeceu, cabecin

->cabeçatge

■cabeçatge

[de cabeça]

m HIST DR Impost que hom pagava sobre els caps de bestiar mort per al consum de carn.

->cabeçó

■cabeçó

[de cabeç]

m Brida en forma de mitja lluna que permet d’exercir una pressió violenta sobre el musell del cavall.

->cabeçol

cabeçol

[de cabeç]

m dial Cabeç de poca altitud.

->cabeçuda

■cabeçuda

[de cabeça]

f ICT Joell de l’espècie Atherina hepsetus, de cos transparent, ulls grossos i mida molt petita.

->cabeçut

■cabeçut

[de cabeça]

m ICT Llíssera llobarrera.

->cabell

■cabell

Cp. l’acc. 1 1amb pèl 1 1.

[del ll. capĭllus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 ANAT i ANTROP FÍS Cadascun dels pèls, propis de l’espècie humana, que surten en la pell del crani, dita cuir cabellut.

2 Conjunt dels cabells. Tallar-se el cabell. Cabell castany, ros, blanc.

3 agafar (o prendre) (una cosa) per la punta dels cabells Considerar versemblant una cosa basant-se en punts de vista molt relatius.

4 estar amb els cabells de punta (o drets) Estar espaordit en una gran manera.

5 estirar-se els cabells fig Penedir-se en alt grau d’haver fet alguna cosa.

6 fer posar els cabells de punta (a algú) Esborronar-lo.

7 fer sortir els cabells blancs fig Fer passar penes, provar la paciència.

8 mata de cabells Cabellera.

2 pl BOT Cuscuta.

3 cabell d’àngel 1 Denominació aplicada a diversos productes, plantes, etc., que presenten una estructura filamentosa.

2 ALIM Confitura feta dels filaments d’algunes espècies de carbasses.

3 ALIM Fideus de cabell d’àngel. Pasta, escudella, de cabell d’àngel.

4 cabells d’àngel DEC pluja 2 2.

->cabellat

cabellat -ada

[de cabell]

adj HERÀLD Dit del cap amb els cabells d’un esmalt diferent.

->cabellblanc

■cabellblanc -a

[de cabell i blanc]

adj Que té els cabells blancs.

->cabellera

■cabellera

[de cabell; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 1 Conjunt dels cabells d’una persona, especialment quan són atapeïts i llargs.

2 Conjunt de filaments semblants a una cabellera. La cabellera de la panotxa de blat de moro.

2 crinera 1.

3 Cua d’un cometa.

4 cabellera de la reina BOT 1 Planta herbàcia semblant al bàlsam, de la família de les aïzoàcies (Disphyma crassifolia), de fulles sempre verdes, crasses, i de flors vermelles formades per nombrosos estams lluents, molt conreada en parterres i rocalles.

2 Nom donat a diverses espècies incloses antigament en el gènere Mesembryanthemum.

->cabelleraire

cabelleraire

Part. sil.: ca_be_lle_rai_re

[de cabellera]

m HIST Fins a mitjan segle XVIII, perruquer.

->cabellut

■cabellut -uda

[de cabell; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que té molts de cabells.

2 Cobert de cabells. Cuir cabellut.

->caber

■caber

[del ll. vg. capēre (ll. cl. capĕre) ‘agafar; contenir; donar cabuda (a alguna cosa); poder ser contingut (en algun lloc)’, usual en tot el cat. ant]

v intr Cabre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabre

INFINITIU (alternatiu): caber

GERUNDI: cabent

PARTICIPI: cabut, cabuda, cabuts, cabudes

INDICATIU PRESENT: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben

INDICATIU IMPERFET: cabia, cabies, cabia, cabíem, cabíeu, cabien

INDICATIU PASSAT: cabí, caberes, cabé, cabérem, cabéreu, caberen

INDICATIU FUTUR: cabré, cabràs, cabrà, cabrem, cabreu, cabran

INDICATIU CONDICIONAL: cabria, cabries, cabria, cabríem, cabríeu, cabrien

SUBJUNTIU PRESENT: càpiga, càpigues, càpiga, capiguem, capigueu, càpiguen

SUBJUNTIU IMPERFET: cabés, cabessis, cabés, cabéssim, cabéssiu, cabessin

IMPERATIU: cap, càpiga, capiguem, cabeu, càpiguen

->cabermoni

■cabermoni

[probable alteració popular del b. ll. capbrevum ‘document notarial, capbreu’, partint del genitiu pl. capbrevorum]

m Conjunt de coses desordenades o de mal resoldre; embull.

->cabernet

■cabernet

[mot originari de la regió del Medòc, Occitània, possiblement relacionat amb el ll. caput ‘cap’]

VITIC 1 f Varietat de vinya originària de la regió de Bordeus que produeix un raïm de grans petits i esfèrics plens de llavors i de gust agre.

2 m Raïm de vinya cabernet.

3 m Vi elaborat amb raïm cabernet.

->cabestanyenc

cabestanyenc -a

adj i m i f De Cabestany (Rosselló).

->cabestrar

■cabestrar

[de cabestre]

v tr Posar cabestre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabestrar

GERUNDI: cabestrant

PARTICIPI: cabestrat, cabestrada, cabestrats, cabestrades

INDICATIU PRESENT: cabestro, cabestres, cabestra, cabestrem, cabestreu, cabestren

INDICATIU IMPERFET: cabestrava, cabestraves, cabestrava, cabestràvem, cabestràveu, cabestraven

INDICATIU PASSAT: cabestrí, cabestrares, cabestrà, cabestràrem, cabestràreu, cabestraren

INDICATIU FUTUR: cabestraré, cabestraràs, cabestrarà, cabestrarem, cabestrareu, cabestraran

INDICATIU CONDICIONAL: cabestraria, cabestraries, cabestraria, cabestraríem, cabestraríeu, cabestrarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabestri, cabestris, cabestri, cabestrem, cabestreu, cabestrin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabestrés, cabestressis, cabestrés, cabestréssim, cabestréssiu, cabestressin

IMPERATIU: cabestra, cabestri, cabestrem, cabestreu, cabestrin

->cabestre

■cabestre

[del ll. capĭstrum, íd.; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

m 1 Corda o corretja que hom lliga al cap d’un cavall o una haveria per menar-lo o fermar-lo.

2 PESC Corda que uneix cada nansa al calament.

->cabestrejar

■cabestrejar

[de cabestre]

v tr Menar una bèstia pel cabestre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabestrejar

GERUNDI: cabestrejant

PARTICIPI: cabestrejat, cabestrejada, cabestrejats, cabestrejades

INDICATIU PRESENT: cabestrejo, cabestreges, cabestreja, cabestregem, cabestregeu, cabestregen

INDICATIU IMPERFET: cabestrejava, cabestrejaves, cabestrejava, cabestrejàvem, cabestrejàveu, cabestrejaven

INDICATIU PASSAT: cabestregí, cabestrejares, cabestrejà, cabestrejàrem, cabestrejàreu, cabestrejaren

INDICATIU FUTUR: cabestrejaré, cabestrejaràs, cabestrejarà, cabestrejarem, cabestrejareu, cabestrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cabestrejaria, cabestrejaries, cabestrejaria, cabestrejaríem, cabestrejaríeu, cabestrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabestregi, cabestregis, cabestregi, cabestregem, cabestregeu, cabestregin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabestregés, cabestregessis, cabestregés, cabestregéssim, cabestregéssiu, cabestregessin

IMPERATIU: cabestreja, cabestregi, cabestregem, cabestregeu, cabestregin

->cabestrell

■cabestrell

[de cabestre; 1a FONT: 1546]

m 1 Embenatge que passa pel coll i que cau sobre el pit per a sostenir l’avantbraç o la mà malalts.

2 Fusta d’un pam de llarg amb tres claus sortints en la cara posterior i una anella a cada cap que hom posa al front dels bous sostinguda amb unes cordes i que serveix per a fer-los obeir.

->cabestrer

■cabestrer -a

[de cabestre]

m i f Persona que fa cabestres i altres articles anàlegs o en ven.

->cabestrera

■cabestrera

[de cabestre]

f 1 Anella de cordill, especialment la que serveix per a agafar la nansa de pescar.

2 TÈXT Conjunt de caps de fils d’ordit que resta en el teler després de tallat un tros de roba acabat de teixir.

->cabet¹

cabet¹

Hom.: cavet

m GEOG FÍS Al País Valencià, especialment a l’Albufera, cap petit.

->cabet²

■cabet²

Hom.: cavet

m ICT Escatós.

->cabila

■cabila

[de l’àr. qabîla ‘tribu’]

f Nom donat a cadascuna de les organitzacions tribals dels beduïns i dels amazics.

->cabilenc

■cabilenc -a

[de cabila]

1 ETNOL 1 adj Relatiu o pertanyent a una cabila o als cabilencs.

2 m i f Individu pertanyent a una cabila.

2 adj i m i f De la Cabília (regió d’Algèria), dels cabilencs (poble) o del cabilenc (parlar).

3 m i f ETNOL Individu d’un poble amazic que habita la regió de Cabília.

4 m LING Parlar amazic de Cabília.

->cabina

■cabina

[del fr. cabine, íd. (1759), pres de l’angl. cabbyne (s. XVI; caban s. XIV), manllevat a l’ant. fr. cabane (1367) ‘petit recer, caseta’, de l’oc. cabanna, ll. td. capanna ‘cabana’; 1a FONT: 1911]

f 1 Cambra o espai aïllat de la resta d’una construcció, d’un vehicle o d’un aparell des del qual hom exerceix el comandament d’una instal·lació. Cabina d’enregistrament, de projecció. Cabina d’un camió. Una grua amb cabina.

2 MAR Cambra petita dels vaixells, destinada a dormitori.

3 Caseta de banys.

4 cabina de passatge Part habitable d’un avió destinada al passatge.

5 cabina telefònica Caseta o compartiment a l’interior del qual hi ha un telèfon públic.

->cabiró

■cabiró

[del ll. vg. *capreone, amb canvi de sufix del ll. capreŏlus ‘cervatell, cabirol’, der. de capra ‘cabra’; 1a FONT: 1039]

m CONSTR Biga mitjana o petita que forma el pendent de la teulada i suporta els llistons.

->cabirol

■cabirol

[del ll. capreŏlus ‘cervatell’; 1a FONT: s. XIII]

m ZOOL Gènere de mamífers remugants de la família dels cèrvids (Capreolus sp), més petits que els cérvols, de cos elegant i molt ràpids.

->cabiscol

■cabiscol -a

[del ll. caput scholae (cantorum) ‘cap d’escola (de cantors)’; una forma més culta: capiscol; 1a FONT: s. XII]

CATOL 1 m ant 1 Xantre.

2 Del segle XII al XV, director de l’escola episcopal.

2 m i f MÚS Director del cant litúrgic en un cor catedralici o monàstic.

->cabiscolia

■cabiscolia

Part. sil.: ca_bis_co_li_a

[de cabiscol]

f Dignitat de cabiscol.

->càbit

■càbit

[possible alteració del ll. cape, imperatiu de capĕre ‘agafar’]

m En el joc de l’argolla, cop de ple que una bola dóna a una altra.

->cablar

■cablar

[de cable]

v tr ELECTROT Establir les connexions (en un aparell elèctric).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cablar

GERUNDI: cablant

PARTICIPI: cablat, cablada, cablats, cablades

INDICATIU PRESENT: cablo, cables, cabla, cablem, cableu, cablen

INDICATIU IMPERFET: cablava, cablaves, cablava, cablàvem, cablàveu, cablaven

INDICATIU PASSAT: cablí, cablares, cablà, cablàrem, cablàreu, cablaren

INDICATIU FUTUR: cablaré, cablaràs, cablarà, cablarem, cablareu, cablaran

INDICATIU CONDICIONAL: cablaria, cablaries, cablaria, cablaríem, cablaríeu, cablarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabli, cablis, cabli, cablem, cableu, cablin

SUBJUNTIU IMPERFET: cablés, cablessis, cablés, cabléssim, cabléssiu, cablessin

IMPERATIU: cabla, cabli, cablem, cableu, cablin

->cablatge

■cablatge

[de cablar]

m ELECTROT 1 Operació de cablar.

2 Conjunt de cables de connexió d’una màquina, un vehicle o un edifici.

->cable

■cable

[del fr. câble ‘corda gruixuda’, d’origen incert, probablement del ll. td. capŭlum ‘corda’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Cap gruixut de cànem, d’unes 120 braces de longitud, que fou usat antigament per a assegurar el vaixell a l’àncora.

2 MAR i METROL Mesura de longitud igual a la desena part d’una milla, o sigui 185,2 m.

3 TECNOL Conjunt format per un nombre variable de fils metàl·lics, o de cordons formats d’aquests fils i l’ànima sobre la qual són enrotllats.

4 TELECOM 1 ELECTROT Conductor filiforme destinat a transmetre un corrent elèctric.

2 p ext ELECTROT Conjunt de conductors o cables elementals aïllats entre ells i protegits correntment per una coberta comuna.

3 cable coaxial Cable emprat per a la transmissió de senyals elèctrics d’alta freqüència.

4 cable submarí Cable submergit emprat en comunicacions intercontinentals.

5 TELECOM Cablegrama.

->cablegrafiar

cablegrafiar

Part. sil.: ca_ble_gra_fi_ar

[de cable i -grafia]

v tr TELECOM Transmetre un cablegrama.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cablegrafiar

GERUNDI: cablegrafiant

PARTICIPI: cablegrafiat, cablegrafiada, cablegrafiats, cablegrafiades

INDICATIU PRESENT: cablegrafio, cablegrafies, cablegrafia, cablegrafiem, cablegrafieu, cablegrafien

INDICATIU IMPERFET: cablegrafiava, cablegrafiaves, cablegrafiava, cablegrafiàvem, cablegrafiàveu, cablegrafiaven

INDICATIU PASSAT: cablegrafií, cablegrafiares, cablegrafià, cablegrafiàrem, cablegrafiàreu, cablegrafiaren

INDICATIU FUTUR: cablegrafiaré, cablegrafiaràs, cablegrafiarà, cablegrafiarem, cablegrafiareu, cablegrafiaran

INDICATIU CONDICIONAL: cablegrafiaria, cablegrafiaries, cablegrafiaria, cablegrafiaríem, cablegrafiaríeu, cablegrafiarien

SUBJUNTIU PRESENT: cablegrafiï, cablegrafiïs, cablegrafiï, cablegrafiem, cablegrafieu, cablegrafiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: cablegrafiés, cablegrafiessis, cablegrafiés, cablegrafiéssim, cablegrafiéssiu, cablegrafiessin

IMPERATIU: cablegrafia, cablegrafiï, cablegrafiem, cablegrafieu, cablegrafiïn

->cablegrama

cablegrama

[de cable i -grama]

m TELECOM Telegrama transmès per cable submarí.

->cablejador

cablejador -a

[de cablejar]

1 adj i m i f Que cableja.

2 màquina cablejadora (o simplement cablejadora) TECNOL Màquina o dispositiu per a cablejar.

->cablejar

■cablejar

[de cable]

v tr 1 Cablar.

2 TECNOL Trenar (els fils o cordons que constitueixen un cable) entorn d’una ànima metàl·lica o de cànem.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cablejar

GERUNDI: cablejant

PARTICIPI: cablejat, cablejada, cablejats, cablejades

INDICATIU PRESENT: cablejo, cableges, cableja, cablegem, cablegeu, cablegen

INDICATIU IMPERFET: cablejava, cablejaves, cablejava, cablejàvem, cablejàveu, cablejaven

INDICATIU PASSAT: cablegí, cablejares, cablejà, cablejàrem, cablejàreu, cablejaren

INDICATIU FUTUR: cablejaré, cablejaràs, cablejarà, cablejarem, cablejareu, cablejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cablejaria, cablejaries, cablejaria, cablejaríem, cablejaríeu, cablejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cablegi, cablegis, cablegi, cablegem, cablegeu, cablegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cablegés, cablegessis, cablegés, cablegéssim, cablegéssiu, cablegessin

IMPERATIU: cableja, cablegi, cablegem, cablegeu, cablegin

->cablejat

cablejat

m 1 ELECTROT Cablatge.

2 TECNOL Operació de cablejar.

->cabler

■cabler

[de cable]

m MAR i TELECOM Vaixell especialment construït per a la instal·lació i el manteniment de cables submarins.

->caboclo

caboclo -a

[mot portuguès del Brasil]

1 adj Relatiu o pertanyent als caboclos.

2 m i f Mestís d’indi i de blanc, que constitueix la base de la població camperola del Brasil.

->caboixó

■caboixó

Part. sil.: ca_boi_xó

[del fr. cabochon, íd., de caboche, forma normandopicarda del fr. ant. caboce, der. de bosse ‘protuberància’ amb el prefix pejoratiu ca-]

m 1 DEC Clau de coure o daurat, amb la cabota decorada, aplicat a les cantoneres d’una làpida o per a tatxonar la pell o la tapisseria en el moblatge d’ostentació.

2 JOI Pedra preciosa polida però no tallada.

->cabomba

cabomba

[del ll. cient. cabomba, i aquest, del carib a través del cast]

f BOT Gènere de plantes aquàtiques de la família de les nimfeàcies (Cabomba sp), de fulles peltades i de flors petites, solitàries, blanques o grogues.

->cabonès

cabonès -esa

adj i m i f De Cabó (Alt Urgell).

->cabòria

■cabòria

Part. sil.: ca_bò_ri_a

[de encaboriar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament.

->caboriejar

■caboriejar

Part. sil.: ca_bo_ri_e_jar

[de cabòria]

v intr Tenir cabòries.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caboriejar

GERUNDI: caboriejant

PARTICIPI: caboriejat, caboriejada, caboriejats, caboriejades

INDICATIU PRESENT: caboriejo, caborieges, caborieja, caboriegem, caboriegeu, caboriegen

INDICATIU IMPERFET: caboriejava, caboriejaves, caboriejava, caboriejàvem, caboriejàveu, caboriejaven

INDICATIU PASSAT: caboriegí, caboriejares, caboriejà, caboriejàrem, caboriejàreu, caboriejaren

INDICATIU FUTUR: caboriejaré, caboriejaràs, caboriejarà, caboriejarem, caboriejareu, caboriejaran

INDICATIU CONDICIONAL: caboriejaria, caboriejaries, caboriejaria, caboriejaríem, caboriejaríeu, caboriejarien

SUBJUNTIU PRESENT: caboriegi, caboriegis, caboriegi, caboriegem, caboriegeu, caboriegin

SUBJUNTIU IMPERFET: caboriegés, caboriegessis, caboriegés, caboriegéssim, caboriegéssiu, caboriegessin

IMPERATIU: caborieja, caboriegi, caboriegem, caboriegeu, caboriegin

->cabot

■cabot

[de cap¹; 1a FONT: 1518]

m 1 ICT Gobi.

2 dial ORNIT Oreneta cuablanca.

3 ZOOL capgròs 2 1.

->cabota

■cabota

[de cap¹; 1a FONT: 1249]

f 1 1 OFIC Cap o extrem més gruixut d’un clau, un rebló, un cargol, etc.

2 p anal La cabota d’un argue.

3 dial Cap gros. No hi ha barrets per a aquesta cabota.

4 voler fer entrar el clau per la cabota fig Voler tenir raó de totes maneres, insistint tossudament.

2 ANAT VEG Bulb.

3 BOT Part més voluminosa d’una planta. Cabota de margalló.

4 Espai de temps que un obrer deixa de comparèixer a la feina. Quan compten les cabotes, la mesada minva molt.

5 OFIC Cap del martell.

->cabotada

■cabotada

[de cabota]

f Moviment d’inclinació del cap, endavant, endarrere o cap a un costat, especialment becaina.

->cabotatge

■cabotatge

[del fr. cabotage, d’origen discutit; 1a FONT: 1868, DLCo., Ruyra]

m MAR i HIST Navegació de port a port seguint la costa i orientant-s’hi.

->caboteig

■caboteig

Part. sil.: ca_bo_teig

[de cabotejar]

m Acció de cabotejar.

->cabotejar

■cabotejar

[de cabota; 1a FONT: s. XV]

v intr Fer cabotades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabotejar

GERUNDI: cabotejant

PARTICIPI: cabotejat, cabotejada, cabotejats, cabotejades

INDICATIU PRESENT: cabotejo, caboteges, caboteja, cabotegem, cabotegeu, cabotegen

INDICATIU IMPERFET: cabotejava, cabotejaves, cabotejava, cabotejàvem, cabotejàveu, cabotejaven

INDICATIU PASSAT: cabotegí, cabotejares, cabotejà, cabotejàrem, cabotejàreu, cabotejaren

INDICATIU FUTUR: cabotejaré, cabotejaràs, cabotejarà, cabotejarem, cabotejareu, cabotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cabotejaria, cabotejaries, cabotejaria, cabotejaríem, cabotejaríeu, cabotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabotegi, cabotegis, cabotegi, cabotegem, cabotegeu, cabotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabotegés, cabotegessis, cabotegés, cabotegéssim, cabotegéssiu, cabotegessin

IMPERATIU: caboteja, cabotegi, cabotegem, cabotegeu, cabotegin

->cabotí

■cabotí

[de cabot]

m 1 Cabussó, sota.

2 TÈXT Defecte que consisteix a prendre forma de ganxo les puntes metàl·liques d’algunes guarnicions, a causa de l’esmerilament.

->cabra

■cabra

Hom.: cabre

[del ll. capra, íd.; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

f 1 1 ZOOL i RAM Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, especialment al gènere Capra.

2 ZOOL i RAM Cabra femella adulta.

3 cabra blanca ZOOL Cabra de pelatge completament blanc de la subfamília dels caprins (Oreamnos americanus), amb banyes de secció circular lleugerament corbades cap enrere, anomenada també cabra de les Rocalloses.

4 cabra daina ZOOL Daina.

5 cabra dels Alps ZOOL Cabra de la subfamília dels caprins (Capra ibex), de pelatge aspre i espès de color bru rogenc.

6 cabra pirinenca ZOOL Herc.

7 cabra salvatge ZOOL Cabra molt semblant a la pirinenca, subespècie d’aquesta, de dimensions més petites, de la subfamília dels caprins (Capra pyrenaica hispanica).

8 carregar les cabres (a algú) fig Carregar-li les culpes.

9 el negoci d’en Robert amb les cabres Un mal negoci.

10 la cabra avesada a saltar fa de mal desavesar (o salta i saltarà) Refrany que es diu per significar que els mals inveterats són difícils de fer perdre.

11 estar com una cabra (o boig com una cabra) pop Dit d’una persona eixelebrada, esbojarrada.

12 haver mamat llet de cabra Ésser una criatura inquieta i entremaliada.

2 ADOB Pell de cabra.

3 ENTOM Insecte paràsit de l’home de l’ordre dels anoplurs (Phthirus pubis), semblant al poll però de cos més curt i ample, anomenat també poll del pubis.

4 ENTOM Aranyó.

5 ZOOL Crustaci decàpode marí de la secció dels braquiürs (Maja squinado), cordiforme, verrucós i ple de punxes, de moviments lents i de vida sedentària solitària.

6 BOT 1 Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius zonarius), amb aspecte de rovelló, de barret viscós amb zones concèntriques de color taronja.

2 Rovelló de cabra.

3 cabra de beç Rovelló de cabra.

7 MAR Cadascuna de les petites onades d’escuma que el vent forma a la superfície de la mar.

->cabrada

■cabrada

[de cabra]

f Ramat de cabres.

->cabrafiga

■cabrafiga

[del ll. caprĭfīcus, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f Siconi carnós, rarament comestible, de la cabrafiguera.

->cabrafigar

■cabrafigar

[de cabrafiga]

v tr FRUCT Caprificar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabrafigar

GERUNDI: cabrafigant

PARTICIPI: cabrafigat, cabrafigada, cabrafigats, cabrafigades

INDICATIU PRESENT: cabrafigo, cabrafigues, cabrafiga, cabrafiguem, cabrafigueu, cabrafiguen

INDICATIU IMPERFET: cabrafigava, cabrafigaves, cabrafigava, cabrafigàvem, cabrafigàveu, cabrafigaven

INDICATIU PASSAT: cabrafiguí, cabrafigares, cabrafigà, cabrafigàrem, cabrafigàreu, cabrafigaren

INDICATIU FUTUR: cabrafigaré, cabrafigaràs, cabrafigarà, cabrafigarem, cabrafigareu, cabrafigaran

INDICATIU CONDICIONAL: cabrafigaria, cabrafigaries, cabrafigaria, cabrafigaríem, cabrafigaríeu, cabrafigarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabrafigui, cabrafiguis, cabrafigui, cabrafiguem, cabrafigueu, cabrafiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabrafigués, cabrafiguessis, cabrafigués, cabrafiguéssim, cabrafiguéssiu, cabrafiguessin

IMPERATIU: cabrafiga, cabrafigui, cabrafiguem, cabrafigueu, cabrafiguin

->cabrafiguera

■cabrafiguera

[de cabra i figuera; 1a FONT: 1507]

f BOT i FRUCT Peu masculí de la figuera silvestre, de la família de les moràcies (Ficus carica).

->cabrafiguerar

■cabrafiguerar

[de cabrafiguera]

m Indret poblat de cabrafigueres.

->cabrales

■cabrales

[del nom de la població asturiana de Cabrales]

m ALIM Formatge blau fet amb llet de vaca, de cabra i d’ovella, de crosta tova de color grisenc, que hom recobreix de fulles de castanyer o de plataner bord, i de pasta ferma i untuosa, d’olor molt forta i sabor picant.

->cabrall

■cabrall

[de cabra; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m RAM Cabrum.

->cabre

■cabre

Hom.: cabra

[substitució tardana de l’ant. caber, com en els altres rars verbs en -èr (si més no dialectalment en alguns casos): valer/valdre, doler/doldre, caler/caldre, saber/sebre, etc.; ll. capĕre ‘agafar; contenir; donar cabuda’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v* intr 1 1 Poder una cosa ésser continguda en una altra. L’aigua que cap en un recipient.

2 no cabre a la pell de goig (o d’alegria, o de satisfacció) Estar molt content i fer-ne demostració.

3 no cabre (una cosa) al cap No poder comprendre que sigui, que s’esdevingui.

2 fig Ésser alguna cosa escaient o natural que hom la faci. Allò era perfecte i no hi cabien retocs.

3 ant Intervenir, prendre part, en algun tracte, en alguna deliberació, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabre

INFINITIU (alternatiu): caber

GERUNDI: cabent

PARTICIPI: cabut, cabuda, cabuts, cabudes

INDICATIU PRESENT: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben

INDICATIU IMPERFET: cabia, cabies, cabia, cabíem, cabíeu, cabien

INDICATIU PASSAT: cabí, caberes, cabé, cabérem, cabéreu, caberen

INDICATIU FUTUR: cabré, cabràs, cabrà, cabrem, cabreu, cabran

INDICATIU CONDICIONAL: cabria, cabries, cabria, cabríem, cabríeu, cabrien

SUBJUNTIU PRESENT: càpiga, càpigues, càpiga, capiguem, capigueu, càpiguen

SUBJUNTIU IMPERFET: cabés, cabessis, cabés, cabéssim, cabéssiu, cabessin

IMPERATIU: cap, càpiga, capiguem, cabeu, càpiguen

->cabreig

■cabreig

Part. sil.: ca_breig

[de cabrejar]

m 1 MAR Fet de cabrejar la mar.

2 vulg 1 Acció de cabrejar o de cabrejar-se;

2 l’efecte.

->cabrejada

cabrejada

f vulg Cabreig, emprenyada.

->cabrejar

■cabrejar

[de cabra; en el sentit de emprenyar, del cast. cabrear]

v 1 intr MAR Formar cabres la mar.

2 tr i pron vulg emprenyar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabrejar

GERUNDI: cabrejant

PARTICIPI: cabrejat, cabrejada, cabrejats, cabrejades

INDICATIU PRESENT: cabrejo, cabreges, cabreja, cabregem, cabregeu, cabregen

INDICATIU IMPERFET: cabrejava, cabrejaves, cabrejava, cabrejàvem, cabrejàveu, cabrejaven

INDICATIU PASSAT: cabregí, cabrejares, cabrejà, cabrejàrem, cabrejàreu, cabrejaren

INDICATIU FUTUR: cabrejaré, cabrejaràs, cabrejarà, cabrejarem, cabrejareu, cabrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cabrejaria, cabrejaries, cabrejaria, cabrejaríem, cabrejaríeu, cabrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabregi, cabregis, cabregi, cabregem, cabregeu, cabregin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabregés, cabregessis, cabregés, cabregéssim, cabregéssiu, cabregessin

IMPERATIU: cabreja, cabregi, cabregem, cabregeu, cabregin

->cabrella

■cabrella

[de cabra; 1a FONT: 1372]

f 1 Diminutiu de cabra.

2 ZOOL Crustaci decàpode marí de la secció dels braquiürs (Maja verrucosa), de color bru, amb el cos recobert de cerres ganxudes a les quals l’animal enganxa algues, hidraris, sorra, etc., per tal de confondre’s amb el medi.

->cabrellot

■cabrellot

[de cabra]

m ORNIT 1 Cabussó emplomallat.

2 cabrellot blanc Calàbria agulla.

->cabrenc

cabrenc -a

adj i m i f De Cabra del Camp (Alt Camp).

->cabrer

■cabrer -a

[de cabra; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 m i f Pastor de cabres.

2 f Dona del cabrer.

3 f Casa o cabana on hom recull les cabres durant la nit.

4 f BOT Maleïda.

5 f PESC Petit ormeig emprat per a pescar cabres.

6 cabrer de raïm Bagot, gotim.

->cabrerenc

cabrerenc -a

adj i m i f De Cabrera de Mar (Maresme).

->cabrerí

cabrerí -ina

adj i m i f De Cabrera d’Igualada (Anoia).

->cabreria

■cabreria

Part. sil.: ca_bre_ri_a

[de cabrer]

f Casa on hom ven llet de cabra.

->cabrerot

■cabrerot

[de cabrer]

m bagot¹.

->cabrestant

■cabrestant

[d’origen incert, potser de l’angl. capstan (1325), capstring (1500) ‘corda posada com una caputxa’, o potser de l’oc. cabestrant, participi de cabestrar ‘enrotllar cables’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Argue.

->cabreta

■cabreta

[de cabra]

f 1 ZOOL Panerola.

2 [generalment en pl] MAR Cabra.

3 pl METEOR Bassetes. Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes.

->cabretenc

cabretenc -a

adj i m i f Cabrenc.

->càbria

■càbria

Part. sil.: cà_bri_a

[del ll. caprĕa ‘cabra salvatge’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 MAR Aparell capaç d’aixecar grans pesos consistent en dues bigues inclinades cap endavant respecte a llur punt de suport i unides en llur extrem superior, d’on penja la politja.

2 TÈXT Aparell de retòrcer anàleg a la roda de corder però més potent que aquesta.

->cabrida

■cabrida

[de cabra; 1a FONT: 1018]

f Cabra femella abans de complir l’any.

->cabridada

■cabridada

[de cabridar]

f Conjunt de cabrits nats d’un part.

->cabridar

■cabridar

[de cabrit]

v intr Parir la cabra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabridar

GERUNDI: cabridant

PARTICIPI: cabridat, cabridada, cabridats, cabridades

INDICATIU PRESENT: cabrido, cabrides, cabrida, cabridem, cabrideu, cabriden

INDICATIU IMPERFET: cabridava, cabridaves, cabridava, cabridàvem, cabridàveu, cabridaven

INDICATIU PASSAT: cabridí, cabridares, cabridà, cabridàrem, cabridàreu, cabridaren

INDICATIU FUTUR: cabridaré, cabridaràs, cabridarà, cabridarem, cabridareu, cabridaran

INDICATIU CONDICIONAL: cabridaria, cabridaries, cabridaria, cabridaríem, cabridaríeu, cabridarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabridi, cabridis, cabridi, cabridem, cabrideu, cabridin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabridés, cabridessis, cabridés, cabridéssim, cabridéssiu, cabridessin

IMPERATIU: cabrida, cabridi, cabridem, cabrideu, cabridin

->cabridella

■cabridella

[de cabrida]

f Cabrida que encara mama.

->cabrilenc

cabrilenc -a

adj i m i f De Cabrils (Maresme).

->cabriola

■cabriola

Part. sil.: ca_bri_o_la

[de l’it. capriola, der. de capriolo ‘cervatell’, del ll. capreŏlus, íd.]

f 1 Salt que hom fa ballant, especialment encreuant diferents vegades els peus quan són enlaire; salt.

2 fer cabrioles (un cavall) Encabritar-se.

->cabriolar

■cabriolar

Part. sil.: ca_bri_o_lar

[de cabriola]

v intr Fer cabrioles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabriolar

GERUNDI: cabriolant

PARTICIPI: cabriolat, cabriolada, cabriolats, cabriolades

INDICATIU PRESENT: cabriolo, cabrioles, cabriola, cabriolem, cabrioleu, cabriolen

INDICATIU IMPERFET: cabriolava, cabriolaves, cabriolava, cabriolàvem, cabriolàveu, cabriolaven

INDICATIU PASSAT: cabriolí, cabriolares, cabriolà, cabriolàrem, cabriolàreu, cabriolaren

INDICATIU FUTUR: cabriolaré, cabriolaràs, cabriolarà, cabriolarem, cabriolareu, cabriolaran

INDICATIU CONDICIONAL: cabriolaria, cabriolaries, cabriolaria, cabriolaríem, cabriolaríeu, cabriolarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabrioli, cabriolis, cabrioli, cabriolem, cabrioleu, cabriolin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabriolés, cabriolessis, cabriolés, cabrioléssim, cabrioléssiu, cabriolessin

IMPERATIU: cabriola, cabrioli, cabriolem, cabrioleu, cabriolin

->cabriolat

■cabriolat

Part. sil.: ca_bri_o_lat

[de cabriola]

m MOBL Petge usual en mobles de diversos estils francesos i anglesos del segle XVIII el perfil del qual és assimilat a la pota d’un animal quadrúpede.

->cabriolé

■cabriolé

Part. sil.: ca_bri_o_lé

[del fr. cabriolet, íd., der. de cabriole ‘cabriola’, a causa dels salts que sol fer aquest carruatge lleuger]

[pl -és] m 1 AUT Descapotable.

2 TRANSP Carruatge lleuger de dues rodes tirat per un sol cavall, obert del davant i proveït d’una capota plegable.

->cabrissa

■cabrissa

[de cabrerissa, com vacarissa, cavallerissa]

f Estable de cabres.

->cabrit

■cabrit

[del ll. caprītus, íd.; 1a FONT: 1249]

m ZOOL Petit de la cabra.

->cabritilla

■cabritilla

[del cast. cabritilla]

f ADOB Pell de cabrit, d’anyell, etc., adobada per a fer guants i altres peces de vestir.

->cabró

■cabró -ona

[de cabra; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 m ZOOL Boc.

2 m Home que consent l’adulteri del seu cònjuge o parella.

3 adj i m i f vulg Malparit.

->cabronada

■cabronada

[de cabró]

f 1 Fet d’aguantar una cosa intolerable.

2 Acció intolerable, mala jugada.

->cabrot

■cabrot

[de cabra]

m ZOOL 1 Boc.

2 cabra 5.

->cabrota

■cabrota

[de cabra]

f ORNIT Mussol banyut.

->cabrú

■cabrú -una

[de cabra; 1a FONT: 1915, DAg.]

1 adj RAM Dit del bestiar integrat per cabres, bocs i cabrits.

2 f BOT 1 Trèvol pudent.

2 cabruna de llei Gitam.

->cabrum

■cabrum

[de cabra; 1a FONT: 1288]

m RAM Bestiar cabrú.

->cabuda

■cabuda

[de cabre; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Capacitat de contenir. La cabuda d’una capsa. La cabuda d’un teatre.

2 tenir cabuda (en un indret) Cabre-hi.

2 Superfície d’un predi, d’un bosc. La cabuda de la parcel·la a talar.

->cabuderia

■cabuderia

Part. sil.: ca_bu_de_ri_a

[de cabut²]

f Tossuderia.

->cabussada

■cabussada

[de cabussar; 1a FONT: 1915, DAg.]

f cabussó 1 , 2 i 3.

->cabussador

■cabussador -a

[de cabussar]

1 adj Que es cabussa.

2 m i f ESPORT En les immersions aquàtiques, nedador que empra l’escafandre autònom o que davalla a pulmó lliure.

->cabussaire

cabussaire

Part. sil.: ca_bus_sai_re

adj Capbussaire.

->cabussament

■cabussament

[de cabussar]

m 1 Acció de cabussar o de cabussar-se.

2 GEOL Inclinació d’un pla d’estratificació, de fractura o d’esquistositat.

->cabussar

■cabussar

[der. de cap¹ amb el complex sufixal -uss-ar; la forma amb -p-, capbussar, representa una falsa reproducció etimològica, interpretant el mot com un compost de cap¹ i un inexistent bussar; 1a FONT: s. XV]

v 1 tr 1 Enfonsar de cap dins l’aigua. Van cabussar el nen perquè s’acostumés a l’aigua.

2 fig Així com l’amor eleva la pensa, la malícia la cabussa.

2 pron 1 Enfonsar-se de cap dins l’aigua. Us podeu mullar els peus, però res de cabussar-se des de la roca.

2 ESPORT En natació i les activitats subaquàtiques, enfonsar-se del tot dins l’aigua, davallar al fons de l’aigua.

3 tr Trabucar, capgirar.

4 intr MAR Alçar i abaixar alternativament la proa i la popa un vaixell.

5 intr GEOL Presentar cabussament, un pla d’estratificació, de fractura o d’esquistositat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabussar

GERUNDI: cabussant

PARTICIPI: cabussat, cabussada, cabussats, cabussades

INDICATIU PRESENT: cabusso, cabusses, cabussa, cabussem, cabusseu, cabussen

INDICATIU IMPERFET: cabussava, cabussaves, cabussava, cabussàvem, cabussàveu, cabussaven

INDICATIU PASSAT: cabussí, cabussares, cabussà, cabussàrem, cabussàreu, cabussaren

INDICATIU FUTUR: cabussaré, cabussaràs, cabussarà, cabussarem, cabussareu, cabussaran

INDICATIU CONDICIONAL: cabussaria, cabussaries, cabussaria, cabussaríem, cabussaríeu, cabussarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabussi, cabussis, cabussi, cabussem, cabusseu, cabussin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabussés, cabussessis, cabussés, cabusséssim, cabusséssiu, cabussessin

IMPERATIU: cabussa, cabussi, cabussem, cabusseu, cabussin

->cabussejar

■cabussejar

[de cabussar]

v intr Fer cabussons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cabussejar

GERUNDI: cabussejant

PARTICIPI: cabussejat, cabussejada, cabussejats, cabussejades

INDICATIU PRESENT: cabussejo, cabusseges, cabusseja, cabussegem, cabussegeu, cabussegen

INDICATIU IMPERFET: cabussejava, cabussejaves, cabussejava, cabussejàvem, cabussejàveu, cabussejaven

INDICATIU PASSAT: cabussegí, cabussejares, cabussejà, cabussejàrem, cabussejàreu, cabussejaren

INDICATIU FUTUR: cabussejaré, cabussejaràs, cabussejarà, cabussejarem, cabussejareu, cabussejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cabussejaria, cabussejaries, cabussejaria, cabussejaríem, cabussejaríeu, cabussejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cabussegi, cabussegis, cabussegi, cabussegem, cabussegeu, cabussegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cabussegés, cabussegessis, cabussegés, cabussegéssim, cabussegéssiu, cabussegessin

IMPERATIU: cabusseja, cabussegi, cabussegem, cabussegeu, cabussegin

->cabusset

■cabusset

[de cabussar]

m ORNIT Ocell del gènere dels cabussons, i de l’ordre dels podicipediformes (Podiceps ruficollis), petit, de color bru amb el dors fosc i el ventre blanquinós.

->cabussó

■cabussó

[de cabussar; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 Fet de tirar-se de cap dins l’aigua; sota.

2 Capficall.

3 Capgirell, tombarella.

4 ORNIT Gènere d’ocells aquàtics de l’ordre dels podicipediformes (Podiceps sp), bons nedadors i cabussadors, de cos arrodonit i de plomatge curt i dens, que comprèn el cabussó collnegre (P. nigricollis), el cabussó emplomallat (P. cristatus), el cabussó gris (P. griseigena) i el cabussó orellut (P. auritus).

->cabussot

■cabussot

[de cabussó]

m ORNIT Cabussó.

->cabut¹

■cabut¹

m ICT Peix perciforme de la família dels serrànids (Anthias anthias), de coloració vermella o rosada amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat.

->cabut²

■cabut² -uda

[de cap¹]

1 adj Que té el cap gros.

2 adj Tossut.

3 m pop NUMIS Moneda de cinc pessetes encunyada en 1888-92 en la qual figura Alfons XIII infant.

->caca

■caca

[d’origen expressiu, de l’arrel ll. de cacare ‘cagar’]

f 1 Terme infantívol per a designar els excrements.

2 p ext Tota mena de brutícia.

3 caca de les orelles Cerumen.

->caça

■caça

Hom.: cassa

[de caçar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 f ETNOG i CINEG 1 Acció de caçar.

2 anar a caça (o a la caça) (d’alguna cosa) fig Cercar-la, sol·licitar-la, posar tots els mitjans per a aconseguir-la.

3 caça a l’abeurada Acció de caçar ocells agafant-los quan s’acosten a beure en un abeurador preparat amb brins d’espart envescats.

4 caça a la joca Acció de caçar els ocells mentre dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los i pegant-los bastonades.

5 caça a l’arruixada Acció de caçar espantant la caça a crits i pedrades per fer-la anar cap a un lloc determinat.

6 caça amb vesc Modalitat popular de caça menor amb parany (creueres envescades i col·locades entre les branques d’un arbret) per a caçar ocells cantaires.

7 caça major Caça d’animals grossos, com ara porcs senglars, cérvols, etc.

8 caça menor Caça d’animals petits, com ara conills, perdius, etc.

9 caça submarina Pesca submarina.

10 obertura de la caça Començament del temps en què la caça és permesa.

2 f 1 Animals que hom tracta de caçar.

2 Animals caçats.

3 f p ext 1 Persecució.

2 MIL Acció bèl·lica de persecució d’un vaixell per part d’un altre, o d’una aeronau per part d’una altra.

3 caça de bruixes HIST Conjunt de mesures inquisitorials i repressives contra persones sospitoses de bruixeria.

4 caça de bruixes Persecució contra minories polítiques, ètniques, religioses, etc., dissidents.

4 m MIL 1 Avió militar d’una gran velocitat i d’una elevada cadència de foc.

2 [pl caces bombarders] caça bombarder Avió militar amb capacitat per a portar una càrrega de bombes o de projectils per a l’atac a terra i que, una vegada llançada, pot actuar com a caça.

5 f MÚS Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV.

->caçada

■caçada

Hom.: cassada

[de caçar; 1a FONT: s. XVI]

f cacera 1.

->caçador¹

■caçador¹ -a

[de caçar i -dor¹; 1a FONT: s. XIII]

1 adj Que caça (dit especialment dels animals que cacen d’altres animals).

2 m i f Persona que caça com a professió o té habilitat i experiència especials en l’activitat cinegètica.

3 m i f ORG MIL Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o a regiments lleugers.

->caçador²

■caçador² -a

[de caçar i -dor²]

adj Que pot ésser caçat. Aquesta perdiu no és caçadora: és massa lluny.

->caçadora

■caçadora

[de caçador¹]

f Gec curt de llana, de cuir, etc., ajustat a la cintura, usat originàriament pels caçadors.

->caçaescota

■caçaescota

Part. sil.: ca_ça_es_co_ta

[de caçar i escota]

m MAR En les barques de mitjana i d’altres embarcacions menors, botavara curta amb la qual hom caça la vela de mitjana.

->caçafortunes

caçafortunes

m i f Persona que cerca de casar-se amb una persona rica.

->caçahereus

caçahereus

Part. sil.: ca_ça_he_reus

f Dona que cerca de casar-se amb un hereu, amb un home ric.

->caçaire

■caçaire

Part. sil.: ca_çai_re

[de caçar]

m i f dial caçador¹ 2.

->caçamines

■caçamines

[de caçar i mina¹]

m MAR GUER Vaixell de guerra construït o adaptat per a la detecció i la localització de mines submarines, usat per algunes armades com a auxiliar dels pescamines.

->caçamosques

■caçamosques

[de caçar i mosca]

m AGR Trampa amb esquer per a combatre la mosca de la fruita i altres insectes perjudicials, anomenada també mosquer i atrapamosques.

->caçanenc

caçanenc -a

adj i m i f De Caçà de la Selva (Gironès).

->caçapapallones

■caçapapallones

[de caçar i papallona]

m Estri format per una bossa de tul o de malla, cosida a un cèrcol metàl·lic o a un marc de fusta, proveït de mànec, que serveix per a atrapar papallones o altres animals voladors o bé per a capturar animalons terrestres sense malmetre’ls.

->caçapubilles

caçapubilles

m Home que cerca de casar-se amb una pubilla, amb una dona rica.

->caçar

■caçar

Hom.: cassar

[del ll. vg. *captiare ‘intentar d’agafar o capturar’, der. del participi captus del ll. capĕre ‘agafar’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 1 Cercar i encalçar animals en llibertat per tal d’atrapar-los o matar-los. Anar a caçar conills. Un mirall de caçar aloses.

2 p ext Perseguir, encalçar, persones, un avió, vaixells.

2 1 Agafar o matar (un animal) caçant. Ha caçat set ocells.

2 fig Aconseguir quelcom. Caçar un bon partit, caçar un dot.

3 Collir. Anar a caçar bolets.

3 MAR Cobrar i fermar les escotes de les veles per presentar-les al vent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caçar

GERUNDI: caçant

PARTICIPI: caçat, caçada, caçats, caçades

INDICATIU PRESENT: caço, caces, caça, cacem, caceu, cacen

INDICATIU IMPERFET: caçava, caçaves, caçava, caçàvem, caçàveu, caçaven

INDICATIU PASSAT: cací, caçares, caçà, caçàrem, caçàreu, caçaren

INDICATIU FUTUR: caçaré, caçaràs, caçarà, caçarem, caçareu, caçaran

INDICATIU CONDICIONAL: caçaria, caçaries, caçaria, caçaríem, caçaríeu, caçarien

SUBJUNTIU PRESENT: caci, cacis, caci, cacem, caceu, cacin

SUBJUNTIU IMPERFET: cacés, cacessis, cacés, cacéssim, cacéssiu, cacessin

IMPERATIU: caça, caci, cacem, caceu, cacin

->caçatorpediners

■caçatorpediners

[de caçar i torpediner]

m MAR GUER Vaixell de guerra que té la finalitat tàctica de combatre els torpediners.

->cacatua

■cacatua

Part. sil.: ca_ca_tu_a

[del malai kakatûwa, íd., que podria ser nom onomatopeic o significar ‘mena de tenalla’, d’on vindria el nom de l’ocell, per la forma del seu bec]

f ORNIT Nom donat a diversos ocells de l’ordre dels psitaciformes semblants als papagais que pertanyen principalment al gènere Cacatua, caracteritzats per un plomall erèctil de colors vistosos al cap.

->cacau

■cacau

Part. sil.: ca_cau

[del nàhuatl kakáwa, forma radical de kakáwatl, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 BOT i AGR Arbre de la família de les esterculiàcies (Theobroma cacao), de flors petites, blanques o rosades, i de fruits que contenen tot de llavors embolcallades en una polpa mucilaginosa.

2 ALIM i ECON 1 Gra del cacau.

2 mantega de cacau Greix contingut en el cacau.

3 col·loq ESPORT Xut molt fort.

->cacauer

■cacauer

Part. sil.: ca_ca_uer

[de cacau]

m BOT cacau 1.

->cacauet

■cacauet

Part. sil.: ca_ca_uet

[del nàhuatl tlalkakáwatl ‘cacau de terra’, comp. de tlal·li ‘terra’ i kakáwatl ‘cacau’; la variant cacau és regressiva com a reacció a l’abús de diminutius; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Arachis hypogea), de fulles pinnades, piloses, de flors grogues i de fruit que madura sota terra en forma de beines amb diversos grans.

2 Fruit del cacauet. Comprarem una paperina de cacauets.

3 1 Llavor del cacauet.

2 mantega de cacauet Producte obtingut per un procés de torrefacció, blanqueig i mòlta fina dels cacauets.

->cacera

■cacera

[de caçar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de caçar.

2 fer bona cacera Agafar molts d’animals en la caça.

2 Partida de caça.

3 Colla de caçadors.

->càceres

càceres

[de la ciutat de Càceres]

m ALIM Formatge extremeny fet amb llet d’ovella, de crosta de color ocre fosc i pasta blanca i cremosa, de tacte greixós, amb alguns forats repartits uniformement.

->cacic

■cacic

[del cast. cacique, provinent del taïno de Santo Domingo, que significa ‘reietó d’indis’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Persona important d’un poble que exerceix una influència excessiva en assumptes polítics i administratius.

2 HIST Cap indígena dels pobles de l’Amèrica Central i del Perú.

->cacicada

cacicada

f Acció arbitrària o abusiva pròpia d’un cacic.

->cacicat

■cacicat

[de cacic; 1a FONT: 1851, DEsc.]

m HIST 1 Domini exercit per un cacic.

2 Temps que dura aquest domini.

->caciquejar

■caciquejar

[de cacic]

v intr Fer actes de cacic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caciquejar

GERUNDI: caciquejant

PARTICIPI: caciquejat, caciquejada, caciquejats, caciquejades

INDICATIU PRESENT: caciquejo, caciqueges, caciqueja, caciquegem, caciquegeu, caciquegen

INDICATIU IMPERFET: caciquejava, caciquejaves, caciquejava, caciquejàvem, caciquejàveu, caciquejaven

INDICATIU PASSAT: caciquegí, caciquejares, caciquejà, caciquejàrem, caciquejàreu, caciquejaren

INDICATIU FUTUR: caciquejaré, caciquejaràs, caciquejarà, caciquejarem, caciquejareu, caciquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: caciquejaria, caciquejaries, caciquejaria, caciquejaríem, caciquejaríeu, caciquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: caciquegi, caciquegis, caciquegi, caciquegem, caciquegeu, caciquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: caciquegés, caciquegessis, caciquegés, caciquegéssim, caciquegéssiu, caciquegessin

IMPERATIU: caciqueja, caciquegi, caciquegem, caciquegeu, caciquegin

->caciquisme

■caciquisme

[de cacic]

m HIST Sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falsejada per la manipulació electoral exercida per persones influents.

->caciquista

■caciquista

[de cacic]

1 adj Relatiu o pertanyent al caciquisme.

2 adj i m i f Partidari del caciquisme.

->caçó

■caçó

Hom.: cassó

[probablement del ll. *cattĕōne, der. de cattus ‘gat’]

m ICT 1 Peix selaci del subordre dels esquals (Galeorhinus galeus), semblant a la mussola, de rostre agut i de coloració grisenca al dors i blanquinosa argentada al ventre.

2 Peix clavellat.

->caco-

■caco-

Forma prefixada del mot grec kakós, que significa ‘dolent’. Ex.: cacodílic, cacografia, cacofonia.

->cacodil

■cacodil

[del gr. kakṓdēs ‘de mala olor’ i -il]

m QUÍM ORG 1 Radical univalent —As(CH₃)₂.

2 Tetrametildiarsina, dímer del radical cacodil.

->cacodilat

cacodilat

[de cacodil i -at***]

m QUÍM ORG i FARM Sal de l’àcid cacodílic o dimetilarsínic.

->cacodílic

■cacodílic -a

[de cacodil]

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent al cacodil. Àcid cacodílic.

->cacofonia

■cacofonia

Part. sil.: ca_co_fo_ni_a

[de caco- i -fonia; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 GRAM So desagradable, especialment el que resulta de la repetició d’uns mateixos fonemes i de l’encontre de certs mots, de la reiteració de síl·labes idèntiques o de l’associació de sons discordants.

2 MÚS Encontre de sons desagradables a l’oïda produït per veus o per instruments discordants.

->cacofònic

■cacofònic -a

[de cacofonia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que té cacofonia.

->cacogèusia

cacogèusia

Part. sil.: ca_co_gèu_si_a

[de caco- i el gr. geũsis ‘acció de gustar’]

f PAT Sensació de gust desagradable.

->cacografia

■cacografia

Part. sil.: ca_co_gra_fi_a

[de caco- i -grafia]

f GRAM Manera d’escriure incorrecta.

->cacolet

cacolet

[del fr. cacolet i aquest del gascó pirinenc cacoulet, provinent segurament del basc kakoletak ‘sella corbada de fusta’]

m EXCURS Estri de lona en forma de motxilla destinat a transportar ferits en terreny abrupte.

->cacologia

■cacologia

Part. sil.: ca_co_lo_gi_a

[de caco- i -logia]

f Expressió dolenta que, tot i no ésser incorrecta gramaticalment, sobta la lògica o el dret ús dels mots.

->cacoquímia

■cacoquímia

Part. sil.: ca_co_quí_mi_a

[der. de caco- i quimo-]

f PAT En la medicina antiga, alteració dels humors del cos.

->cacoquímic

■cacoquímic -a

[de cacoquímia]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la cacoquímia.

2 adj i m i f Afectat de cacoquímia.

->cacòsmia

cacòsmia

Part. sil.: ca_còs_mi_a

[der. de caco- i osmi-]

f PAT Percepció d’olors desagradables.

->cacostomia

■cacostomia

Part. sil.: ca_cos_to_mi_a

[de caco- i el gr. stóma ‘boca’]

f PAT Pudor de la boca.

->cacoxenita

cacoxenita

[del gr. kakóxenos ‘inhospitalari’ i -ita, pel perjudici del fòsfor en altres minerals]

f MINERAL Fosfat de ferro hidratat, Fe₄(PO₄) ₃(OH) ₃·12H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->cactàcies

■cactàcies

Part. sil.: cac_tà_ci_es

[de cactus i -àcia]

f BOT 1 pl Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o sufruticoses, generalment suculentes, molt ben adaptades a climes subdesèrtics de pluges escasses i disperses.

2 sing Planta de la família de les cactàcies.

->cactiforme

■cactiforme

[de cactus i -forme]

adj BOT Dit de les plantes de tija suculenta mancada de fulles o amb fulles poc desenvolupades o transformades en espines.

->cactoide

cactoide

Part. sil.: cac_toi_de

[de cactus i -oide]

adj BOT Cactiforme.

->cactus

■cactus

[del ll. cactos, -i, i aquest, del gr. káktos, íd.; 1a FONT: 1893]

m BOT i JARD Nom amb què són designades les cactàcies suculentes i altres plantes cactiformes, especialment les conreades com a ornamentals.

->cacuminal

■cacuminal

[del ll. cacūmen, -ĭnis ‘cim, punta’]

adj LING Articulació, dita també cerebral o retroflexa, que correspon al so en el qual intervé l’àpex de la llengua i el paladar dur, entre els alvèols i el paladar tou.

->cada

■cada

[del ll. vg. cata, i aquest, del gr. katá ‘de dalt estant, durant, segons’, usat en locucions distributives, d’on cata unum ‘cada u’, i d’aquí, reductivament, cada; 1a FONT: o.]

1 adj [sempre atributiu] 1 Serveix per a designar separadament tots els individus o totes les coses que formen part d’una col·lectivitat o un grup, no aquest o aquell en particular. Donar un número a cada assistent. Tenir un lloc per a cada cosa.

2 cada dia Tots els dies.

3 cada un Cadascun.

2 cada u pron Cadascú.

->cadaf

■cadaf

[de l’àr. qadaḥ, íd.]

m dial 1 Gerro.

2 METROL Antiga mesura d’oli equivalent a la vuitena part d’un càntir.

->cadafal

■cadafal

[d’origen incert, potser d’un ll. vg. *catafalĭcum, encreuament de fala ‘torre de fusta’ i catasta ‘estrada per a la venda d’esclaus’, amb el sufix -icum; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 Plataforma de taulons elevada que hom dreça en un lloc públic per a un espectacle, un acte solemne, etc.

2 Plataforma dreçada per a l’execució d’un condemnat.

3 Túmul.

4 HIST MIL Bastida de fusta per a protegir els combatents contra els projectils enemics.

->cadafet

■cadafet

[de cadaf]

m ORNIT Fraret.

->cadagang

■cadagang

[d’origen incert, potser del noruec kat ‘de gat’ i gang ‘pas’]

m ZOOL Escamarlà.

->cadamunt

■cadamunt

[contracció de cap d’amunt]

m Pis de sota la teulada.

->cadap

■cadap

[variant de cadaf]

m METROL Cadaf.

->cadaquesenc

cadaquesenc -a

adj i m i f De Cadaqués (Alt Empordà).

->cadarn

■cadarn

[del ll. catarrhus, íd., i aquest, del gr. katárrhous, der. de katarrhéō ‘rajar avall’, amb alteració de rr en rn, produïda en bastants mots pirinencs; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Refredat.

->cadarnós

■cadarnós -osa

[de cadarn]

adj Refredat, encadarnat.

->cadars

■cadars

[del gr. akáthartos ‘impur’, probablement a través d’un ll. vg. *acathartium; 1a FONT: 1271]

m SER i 1 TÈXT Seda basta dels capolls enredats, que no es fila al torn.

2 Conjunt de fils de seda curts que recobreixen el capoll.

->cadascú

■cadascú

[v. cadascun; 1a FONT: s. XV]

pron Tota persona indistintament, tothom distributivament. Cadascú és lliure de tenir el seu parer.

->cadascun

■cadascun -a

[de l’ant. i dial. cascun, encreuament de cada un i l’ant. quiscun, del ll. vg. quisque unus ‘cada un’]

adj Tota persona o tota cosa de les que formen part d’un grup o una col·lectivitat. Donaran una baldufa a cadascun dels nens. Posar etiquetes a cadascuna de les capses.

->cadastral

■cadastral

[de cadastre]

adj Relatiu o pertanyent al cadastre.

->cadastre

■cadastre

[de l’it. dial. catastro, it. catasto ‘inventari’, ant. catàstico, del gr. bizantí katástikhon ‘llista, registre’, der. de stíkhos ‘línia’; 1a FONT: 1639]

m 1 DR ADM Documentació establerta per tal de permetre la identificació de les propietats immobles d’una determinada zona, la constatació del caràcter dels seus productes i la quantificació dels ingressos que en resulten.

2 HIST Impost global i directe establert després del decret de Nova Planta.

->cadàver

■cadàver

[abans calabre, ll. cadāver, -ĕris, íd., per via mig culta o culta; 1a FONT: 1498]

m 1 BIOL i MED Cos mort, especialment d’una persona.

2 cadàver exquisit LIT Composició literària o plàstica basada en l’atzar.

->cadavèric

■cadavèric -a

[de cadàver; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Pertanyent o relatiu al cadàver, de cadàver. Pal·lidesa, rigidesa, cadavèrica.

->cadaverina

cadaverina

[de cadàver i -ina**]

f QUÍM ORG Diamina de cadena lineal obtinguda per descarboxilació de la lisina.

->càdec

■càdec

[del ll. td. catănus, íd.]

m BOT Petit arbre de la família de les cupressàcies (Juniperus oxycedrus), de fulles punxants verdes tot l’any i de llavors que recorden els gàlbuls del ginebre.

->cadell¹

■cadell¹

[del ll. catĕllus ‘cria de quadrúpede’, després, especialment, ‘cadell, menut del gos’, per la relació que els romans hi veieren amb el mot canis ‘gos’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ZOOL 1 Petit del gos.

2 p ext Petit del llop, de l’ós, del lleó i d’altres animals mamífers.

2 BOT 1 Nimfea.

2 pl Cospí.

3 pl Espina-xoca.

3 ENTOM i FITOPAT Insecte ortòpter de la família dels gríl·lids (Gryllotalpa gryllotalpa), de color bru, que fa galeries subterrànies i s’alimenta de cucs, larves, arrels i tubercles.

4 FUST 1 Ribot amb mànec, de fulla variable en l’amplada, emprat per a fer ranures en la fusta.

2 Galze fet tot al llarg d’una post per a bastir un tauler.

5 OFIC En els molins de vent, petita barra que assegurava la caiguda contínua del gra pel seu copejament sobre el canalet o la tremuja.

6 ORNIT Cames llargues.

7 TECNOL Peça lleugerament corbada afuada per un cap que, aplicada per aquest cap contra una roda o una barra dentada, permet el pas de les dents quan la roda o la barra es mou en un sentit determinat i impedeix que aquesta es mogui en sentit contrari.

8 TÈXT 1 Troca petita de fil o de seda.

2 Reunió de molts fils per a fer borles i altres treballs de passamaneria.

9 TRANSP Cadena del carro de torn que era destinada a sostenir els bocois.

10 joc de cadells TÈXT Dispositiu de les màquines metxeres de cotó que té la funció de regular l’amplitud de moviment del balancer tot produint la formació de la bobina.

->cadell²

■cadell²

m HIST Membre d’un dels dos bàndols en què era dividit el Principat de Catalunya (contraposat al dels nyerros) que tingué la major activitat durant el primer terç del segle XVII.

->cadell³

■cadell³ -a

adj ZOOL 1 Dit del petit del gos.

2 p ext Dit del petit d’altres mamífers.

->cadella

■cadella

f ZOOL Cadell femella.

->cadellada

■cadellada

[de cadellar; 1a FONT: 1613]

f Conjunt dels cadells nats d’un part.

->cadellar

■cadellar

[de cadell¹; 1a FONT: 1411]

v intr 1 Parir la gossa, la lloba, etc.

2 Anar donant més i més de si alguna cosa. Un llegum que cadella en coure’l.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cadellar

GERUNDI: cadellant

PARTICIPI: cadellat, cadellada, cadellats, cadellades

INDICATIU PRESENT: cadello, cadelles, cadella, cadellem, cadelleu, cadellen

INDICATIU IMPERFET: cadellava, cadellaves, cadellava, cadellàvem, cadellàveu, cadellaven

INDICATIU PASSAT: cadellí, cadellares, cadellà, cadellàrem, cadellàreu, cadellaren

INDICATIU FUTUR: cadellaré, cadellaràs, cadellarà, cadellarem, cadellareu, cadellaran

INDICATIU CONDICIONAL: cadellaria, cadellaries, cadellaria, cadellaríem, cadellaríeu, cadellarien

SUBJUNTIU PRESENT: cadelli, cadellis, cadelli, cadellem, cadelleu, cadellin

SUBJUNTIU IMPERFET: cadellés, cadellessis, cadellés, cadelléssim, cadelléssiu, cadellessin

IMPERATIU: cadella, cadelli, cadellem, cadelleu, cadellin

->cadellet

■cadellet

[de cadell¹; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m Baldó petit.

->cadena

■cadena

[del ll. catēna, íd.; 1a FONT: s. XIII, CTort.]

f 1 1 TECNOL Successió d’elements metàl·lics d’una gran resistència i una gran flexibilitat enllaçats entre ells l’un després de l’altre.

2 cadenes antilliscants AUT Xarxa de cadenes que envolta els pneumàtics d’un vehicle per tal d’augmentar-ne l’adherència.

2 1 DR Antiga pena de reclusió en presidi.

2 fig Les cadenes de l’esclavitud, del vici, de l’amor.

3 arrossegar la cadena fig Suportar penes, la dissort, una subjecció.

4 rompre (o trencar) les cadenes fig Deslligar-se d’una dependència; amollar les amarres.

3 1 Sèrie d’elements semblants que se succeeixen sense interrupció.

2 ESTAD Conjunt totalment ordenat.

3 ESTAD Successió de variables aleatòries tal que la distribució de probabilitats d’una d’elles depèn dels valors obtinguts per les anteriors.

4 GEOMORF Sèrie de muntanyes enllaçades entre elles amb certs caràcters comuns i amb una mateixa direcció general.

5 QUÍM Sèrie d’àtoms enllaçats consecutivament que constitueixen l’esquelet d’una molècula o d’una part d’aquesta molècula.

6 QUÍM ORG Sèrie més o menys llarga d’àtoms de carboni units consecutivament o formant cicles.

7 RADIOTÈC i TV Conjunt d’emissores que transmeten un mateix programa produït en un centre emissor principal.

8 RADIOTÈC Conjunt d’emissores de radionavegació els senyals de les quals indiquen la posició d’un vaixell o d’un avió.

9 ECON Conjunt d’establiments, de sucursals o d’agències que formen part d’un negoci.

4 1 Sèrie ininterrompuda d’idees, de coses, de fets, dependents els uns dels altres.

2 ORG IND Conjunt de màquines i d’equips emprats en la fabricació en cadena. Cadena de fabricació. Cadena de muntatge.

3 cadena alimentària (o de nutrició, o tròfica) ECOL Conjunt de relacions de producció i d’obtenció d’aliments que s’estableix entre els diferents organismes d’un ecosistema.

4 cadena de feines INFORM Conjunt de programes que resolen una aplicació o un seguit de processos relacionats, especialment si els programes són concebuts per a ésser executats l’un darrere l’altre.

5 cadena de fred Conjunt d’instal·lacions, mitjans de transport, béns d’equipament, etc., que asseguren el manteniment a baixa temperatura d’un producte alimentari des del seu origen fins al moment del consum final.

6 cadena respiratòria FISIOL Sistema de transport d’electrons aprofitat en l’oxidació biològica de substrats per a l’obtenció de l’energia reductora que contenen.

7 en cadena loc adj loc adv En successió continuada. Reacció en cadena.

8 fer la cadena Posar-se en fila per passar-se l’un a l’altre galledes d’aigua en un incendi, cabassos, pedres, paquets, etc.

9 treball en cadena ORG IND Sistema de fabricació en què el material passa per les diferents màquines o els diferents equips disposats talment, que en cadascun és efectuada l’operació corresponent.

5 BÍBL Sistema de comentari bíblic que consisteix a explicar cada verset reunint les frases dels Pares de l’Església que hi fan referència.

6 CIBERN Conjunt de dispositius o de circuits que constitueixen un sistema de regulació.

7 DANSA Evolució efectuada per dos rengles de balladors que avancen en sentit oposat donant-se les mans momentàniament i passant-se ara per la dreta, ara per l’esquerra.

8 ESOT Transmissió multiplicada d’oracions sota l’amenaça de dissorts en cas de trencar-la o la promesa d’esdeveniments sortosos en cas de continuar-la.

9 EMBAL i TÈXT Disposició dels ordits, per a llur transport, en forma d’entortolligament sobre si mateixos que imita les baules d’una cadena.

10 GRAM En gramàtica generativa transformacional, qualsevol de les successions de símbols que han estat obtinguts en un determinat estadi de la derivació d’una oració mitjançant les regles de reescriptura.

11 HERÀLD Figura representada amb les anelles rodones, ovals o quadrades.

12 LING En glossemàtica, classe o conjunt d’elements a qualsevol nivell de l’anàlisi sintagmàtica.

13 cadena fònica FON Sèrie de sons successius pronunciats per un parlant que formen un enunciat.

14 cadena de desintegració FÍS NUC Sèrie de núclids en què cada membre es transforma en el següent, per desintegració radioactiva, fins a l’aparició d’un núclid estable.

->cadenador

■cadenador -a

[de cadenar]

m i f TOPOG Persona que mesura terrenys amb la cadena d’agrimensor.

->cadenar

■cadenar

[de cadena]

v tr TOPOG Mesurar un terreny amb la cadena d’agrimensor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cadenar

GERUNDI: cadenant

PARTICIPI: cadenat, cadenada, cadenats, cadenades

INDICATIU PRESENT: cadeno, cadenes, cadena, cadenem, cadeneu, cadenen

INDICATIU IMPERFET: cadenava, cadenaves, cadenava, cadenàvem, cadenàveu, cadenaven

INDICATIU PASSAT: cadení, cadenares, cadenà, cadenàrem, cadenàreu, cadenaren

INDICATIU FUTUR: cadenaré, cadenaràs, cadenarà, cadenarem, cadenareu, cadenaran

INDICATIU CONDICIONAL: cadenaria, cadenaries, cadenaria, cadenaríem, cadenaríeu, cadenarien

SUBJUNTIU PRESENT: cadeni, cadenis, cadeni, cadenem, cadeneu, cadenin

SUBJUNTIU IMPERFET: cadenés, cadenessis, cadenés, cadenéssim, cadenéssiu, cadenessin

IMPERATIU: cadena, cadeni, cadenem, cadeneu, cadenin

->cadenat

■cadenat

[de cadena; 1a FONT: s. XIII]

m TECNOL Tanca no fixa proveïda d’una barra, generalment en forma de U, que hom introdueix dins les bagues, les orelles, etc., d’una caixa, d’un armari, d’una porta, etc.

->cadència

■cadència

Part. sil.: ca_dèn_ci_a

[adaptació llatinitzant de l’it. cadenza, íd.; 1a FONT: c. 1500]

f 1 1 LING Distribució i combinació d’accents i de mots que donen el ritme característic de cada llengua.

2 POÈTICA Bona distribució d’accents i de paraules en una frase.

3 FON Descens d’entonació que assenyala el final d’un mot, d’un enunciat, d’una oració.

4 POÈTICA En un vers, l’efecte de tenir l’accent i l’acabament que li corresponen.

2 MÚS 1 Conclusió o caiguda d’una frase musical.

2 Fórmula harmònica que fa la sensació d’un repòs suspensiu o definitiu.

3 cadència autèntica Cadència de terminació d’una frase, d’un passatge, d’un moviment, que va del cinquè al primer grau de tonalitat de l’escala.

4 cadència plagal Cadència de terminació d’una frase, d’un passatge, d’un moviment, que va del quart al primer grau de tonalitat de l’escala.

5 Passatge de virtuosisme d’un solista, que interromp una cadència harmònica.

6 p ext Passatge de virtuosisme de ritme lliure.

7 Trinat sobre la penúltima nota d’una cadència pròpiament dita.

3 1 Freqüència regular de repetició de sons, d’imatges, de moviments.

2 CIN Quantitat de fotogrames que són projectats sobre la pantalla en un segon.

3 ESPORT Nombre de passes que l’atleta fa en una fracció de temps.

4 cadència de tir ARM Nombre de trets que efectua una arma de foc per unitat de temps.

4 MÚS Ritme simètric dels moviments i dels sons que coincideixen amb els temps forts de la música de dansa.

->cadenciós

■cadenciós -osa

Part. sil.: ca_den_ci_ós

[de cadència]

adj Que té cadència.

->cadenciosament

■cadenciosament

Part. sil.: ca_den_ci_o_sa_ment

[de cadenciós]

adv Amb cadència.

->cadenera

cadenera

[de cadena]

f FRUCT Varietat de taronger amb fruit de pell granellosa i de polpa molt fina i sucosa, lleugerament àcida, sense pinyols o amb pocs pinyols.

->cadeneta

■cadeneta

[de cadena]

f 1 Cadena estreta, especialment l’emprada com a adorn d’una guarnició, etc.

2 Cadascuna de les fileres de nusos formades al llom d’un llibre pel fil emprat per a cosir els plecs.

3 PESC Tira de xarxa que reforça la vora superior d’una xarxa de pescar.

4 punt de cadeneta Punt de ganxet, i també de brodat que disposa el fil en forma de cadena.

->cadenot

■cadenot

[de cadena]

m MAR Cadascun dels tirants de ferro ferms a les taules de guarnició o bé reblats a la primera filada de la cinta que serveixen per a fermar-hi obencs i burdes.

->cadequer

■cadequer

[de càdec]

m GEOBOT Bosquina dominada pel càdec.

->cadernell

■cadernell

[de cadernera]

m ORNIT Cadernera.

->caderner

■caderner

[de cadernera]

ORNIT 1 m Ocell híbrid de cadernera i canari.

2 adj Canari caderner.

->cadernera

■cadernera

[probable síncope i dissimilació de *carderinera, der. de card, pel costum del moixó de picossejar-ne les llavors; amb altres variants (cardina, carderola) suposa un ll. *cardaria; 1a FONT: c. 1385, Eiximenis]

f ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids (Carduelis carduelis), de plomatge fosc, amb una taca vermella al cap, molt apreciat pel cant i la coloració.

->cadet

■cadet

[del fr. cadet ‘jove noble que servia a l’exèrcit’, del gascó capdet ‘cap, oficial’, provinent del ll. capitellum ‘cap petit’]

m i f ORG MIL Alumne d’una acadèmia militar.

->cadi¹

■cadi¹

[de l’àr. qâḍī ‘jutge’]

m ISLAM Jutge en els països musulmans.

->cadi²

cadi²

[angl: caddie] m i f ESPORT Persona que porta els bastons d’un jugador de golf al llarg del recorregut.

->cadinè

cadinè

[del ll. cient. cadinus, del fr. cade (v. càdec), i -è, sufix d’hidrocarburs]

m QUÍM ORG Sesquiterpè bicíclic isolat de l’oli de càdec, de fórmula C₁₅H₂₄, obtingut per síntesi a partir de la bisabolina.

->cadira

■cadira

[del ll. cathĕdra, íd., pres del gr. kathédra ‘seient’, amb canvi de l’accentuació del ll. cl. cáthedra per la del ll. vg. catédra; 1a FONT: 1043]

f 1 MOBL 1 Seient individual amb respatller, generalment amb quatre petges i, a vegades, amb braços.

2 cadira de boga Cadira amb el seient fet de boga.

3 cadira de braços (o de repòs) Cadira amb barres laterals per a descansar-hi els braços, sovint amb el seient encoixinat.

4 cadira de frare Cadira de braços amb el seient i el respatller de cuir clavetejat.

5 cadira de rodes MED Cadira de braços, encoixinada o de pell flexible, sovint plegable, amb rodes fixades als petges, apta per a asseure-hi i transportar-hi impedits.

6 cadira plegable (o plegadissa, o de tisora) Cadira en què cada parell de petges s’encreua en forma d’aspa, sovint amb el seient de tela o flexible, apta per a plegar-se.

7 cadira elèctrica DR PEN Artifici en forma de seient emprat per a executar els condemnats a mort mitjançant una descàrrega elèctrica.

8 cadira gestatòria CATOL Seient construït damunt un baiard, apropiat perquè el portin entre dotze homes, usat pel papa en algunes solemnitats; fou abolida per Pau VI.

9 escalfar cadires desp Fer visites llargues, enutjoses.

10 escalfar cadires desp Passar el temps, l’estona, seient, sense fer res.

11 s’hi poden llogar cadires (o n’hi ha per a llogar-hi cadires) hiperb Ponderació de com és de curiós, d’increïble, d’inaudit, quelcom.

2 cadira de pastor BOT Eriçó.

->cadiraire

■cadiraire

Part. sil.: ca_di_rai_re

[de cadira]

m i f OFIC Persona que fa cadires, que en repara o que en ven.

->cadiral¹

■cadiral¹

[de cadira]

m Cadira de braços.

->cadiral²

■cadiral²

m ENG HID Comporta d’un canal o d’una resclosa.

->cadiram

■cadiram

[de cadira]

m 1 Multitud de cadires.

2 MOBL cadirat¹.

->cadirat¹

■cadirat¹

[de cadira]

m MOBL i ART Conjunt de cadires integrades a l’estructura del cor de les esglésies o de les sales de reunions.

->cadirat²

■cadirat²

m AGR i ENG HID 1 En els recs, pas que dóna sortida a l’aigua d’una gran séquia.

2 p ext Porta de contenció de l’aigua en aquest pas.

->cadiratge

■cadiratge

[de cadira]

m 1 Joc de cadires, cadires d’una sala.

2 Conjunt format per un tresillo i diverses cadires.

->cadirejar

■cadirejar

[de cadira]

v intr Remoure cadires.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cadirejar

GERUNDI: cadirejant

PARTICIPI: cadirejat, cadirejada, cadirejats, cadirejades

INDICATIU PRESENT: cadirejo, cadireges, cadireja, cadiregem, cadiregeu, cadiregen

INDICATIU IMPERFET: cadirejava, cadirejaves, cadirejava, cadirejàvem, cadirejàveu, cadirejaven

INDICATIU PASSAT: cadiregí, cadirejares, cadirejà, cadirejàrem, cadirejàreu, cadirejaren

INDICATIU FUTUR: cadirejaré, cadirejaràs, cadirejarà, cadirejarem, cadirejareu, cadirejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cadirejaria, cadirejaries, cadirejaria, cadirejaríem, cadirejaríeu, cadirejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cadiregi, cadiregis, cadiregi, cadiregem, cadiregeu, cadiregin

SUBJUNTIU IMPERFET: cadiregés, cadiregessis, cadiregés, cadiregéssim, cadiregéssiu, cadiregessin

IMPERATIU: cadireja, cadiregi, cadiregem, cadiregeu, cadiregin

->cadirer

■cadirer -a

[de cadira]

m i f OFIC Cadiraire.

->cadireta¹

■cadireta¹

[de cadira]

f 1 Cadira petita.

2 Seient fet amb les quatre mans de dues persones de manera que cada mà cenyeix un puny. Fer la cadireta. Dur a la cadireta.

3 MAR Bastiment de fusta o de ferro en el qual s’asseu el rodador del gigre.

4 MÚS Consola.

5 RELL En alguns tipus de rellotges de paret o de peu, mena de prestatget que sosté la maquinària.

6 TECNOL Suport dels coixinets d’un arbre de transmissió.

->cadireta²

■cadireta²

[del ll. vg. cateracta, ll. cl. cataracta, del gr. kataráktēs ‘cascada’; 1a FONT: 1207]

f 1 ENG HID Cadiral petit, rústec, de fusta o de pedra, que serveix per a aturar o desviar l’aigua d’un rec.

2 GEOMORF Resclosa natural en un curs d’aigua, formada per l’aflorament transversal de roques resistents.

3 campanar de cadireta ARQUIT Campanar de paret.

->cadmi

■cadmi

[del nom de Cadmos, fundador de Tebes, i gr. kadmeĩa ‘tebana’]

m 1 QUÍM INORG [símb: Cd] Element metàl·lic de color blavós, tou, molt dúctil i mal·leable, de nombre atòmic 48 i de pes atòmic 112,40.

2 PINT Cadascuna de les varietats acolorides del sulfur de cadmi emprades especialment en pintura artística.

->cadmiar

■cadmiar

Part. sil.: cad_mi_ar

[de cadmi]

v tr ELECTROQ Fer un cadmiatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cadmiar

GERUNDI: cadmiant

PARTICIPI: cadmiat, cadmiada, cadmiats, cadmiades

INDICATIU PRESENT: cadmio, cadmies, cadmia, cadmiem, cadmieu, cadmien

INDICATIU IMPERFET: cadmiava, cadmiaves, cadmiava, cadmiàvem, cadmiàveu, cadmiaven

INDICATIU PASSAT: cadmií, cadmiares, cadmià, cadmiàrem, cadmiàreu, cadmiaren

INDICATIU FUTUR: cadmiaré, cadmiaràs, cadmiarà, cadmiarem, cadmiareu, cadmiaran

INDICATIU CONDICIONAL: cadmiaria, cadmiaries, cadmiaria, cadmiaríem, cadmiaríeu, cadmiarien

SUBJUNTIU PRESENT: cadmiï, cadmiïs, cadmiï, cadmiem, cadmieu, cadmiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: cadmiés, cadmiessis, cadmiés, cadmiéssim, cadmiéssiu, cadmiessin

IMPERATIU: cadmia, cadmiï, cadmiem, cadmieu, cadmiïn

->cadmiatge

cadmiatge

Part. sil.: cad_mi_at_ge

[de cadmiar]

m ELECTROQ Operació electroquímica mitjançant la qual hom recobreix un metall oxidable amb una capa de cadmi, que el protegeix de l’oxidació.

->càdmic

■càdmic -a

[de cadmi]

adj QUÍM INORG Relatiu o pertanyent al cadmi. Clorur càdmic.

->cadmífer

cadmífer -a

[de cadmi i -fer]

adj MINERAL Que conté cadmi.

->cadmiosi

cadmiosi

Part. sil.: cad_mi_o_si

[de cadmi i -osi]

f PAT Pneumoconiosi originada per la inhalació de pols de cadmi.

->cadmopó

■cadmopó

m PINT Pigment groc obtingut per precipitació conjunta de sulfur de cadmi i sulfat de bari.

->cadolla

■cadolla

[mot propi del domini occidental, segurament d’un ll. *catŭlla, d’origen incert; podria ser preromà o format amb el ll. catĭnus ‘olla, conca’ i una base cèlt. tŭllo- ‘forat, clot’; 1a FONT: 979]

f Clot natural en una penya, en una llosa, etc., on la pluja, l’aigua de la mar, d’un riu, etc., formen un petit bassal, cocó.

->cadorsa

cadorsa

f Biga solera de la barraca valenciana.

->caduc

■caduc -a

[del ll. cadūcus, -a, -um ‘propens a caure, que ha caigut’; 1a FONT: s. XV, Curial]

1 adj 1 Pròxim a caure, destinat a desaparèixer aviat, que no té la força de mantenir-se. Una organització caduca.

2 BOT Dit de qualsevol òrgan que cau o desapareix més o menys aviat.

3 FON Dit del so que ha perdut tota o gairebé tota la capacitat distintiva.

4 ZOOL Dit de les banyes d’un animal que cauen anualment.

2 adj Decrèpit. Un vell caduc.

3 m Acció o dita pròpia de persona que repapieja; catúfol. Fer caducs.

4 mal caduc Epilèpsia.

->caduca

caduca

f EMBRIOL Decídua.

->caducament

■caducament

[de caduc]

adv D’una manera caduca.

->caducar

■caducar

[de caduc]

v intr 1 Estar pròxim a caure, a desaparèixer.

2 1 esp Perdre força, validesa, etc., un decret, un costum, una llei, etc., per manca d’ús o una altra raó.

2 p ext Deixar d’ésser apte per al consum o per a l’ús, un producte alimentari envasat, un medicament o un cosmètic. Una mantega caducada. L’antibiòtic va caducar fa mig any.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caducar

GERUNDI: caducant

PARTICIPI: caducat, caducada, caducats, caducades

INDICATIU PRESENT: caduco, caduques, caduca, caduquem, caduqueu, caduquen

INDICATIU IMPERFET: caducava, caducaves, caducava, caducàvem, caducàveu, caducaven

INDICATIU PASSAT: caduquí, caducares, caducà, caducàrem, caducàreu, caducaren

INDICATIU FUTUR: caducaré, caducaràs, caducarà, caducarem, caducareu, caducaran

INDICATIU CONDICIONAL: caducaria, caducaries, caducaria, caducaríem, caducaríeu, caducarien

SUBJUNTIU PRESENT: caduqui, caduquis, caduqui, caduquem, caduqueu, caduquin

SUBJUNTIU IMPERFET: caduqués, caduquessis, caduqués, caduquéssim, caduquéssiu, caduquessin

IMPERATIU: caduca, caduqui, caduquem, caduqueu, caduquin

->caduceu

■caduceu

Part. sil.: ca_du_ceu

[del ll. caducĕus, íd.]

m 1 MIT Ensenya del déu Hermes, formada per una vareta amb dues serps enroscades, sovint amb dues aletes al capdamunt.

2 HERÀLD Bastó folrat de vellut dels heralds i dels reis d’armes.

->caduci-

■caduci-

Forma prefixada del mot llatí caducus, que significa ‘caduc’. Ex.: caduciflor, caducifoli.

->caducicordat

caducicordat -ada

adj i m ZOOL Dit dels urocordats en els quals el notocordi només és present en l’estat larval.

->caduciflor

caduciflor -a

adj BOT Dit de les plantes amb flors que cauen o que perden algun verticil.

->caducifoli

■caducifoli -òlia

[de caduci- i -foli]

adj i m i f BOT Dit dels vegetals que perden les fulles quan arriba l’època estacional desfavorable.

->caducitat

■caducitat

[de caduc]

f 1 Qualitat de caduc.

2 Fet de caducar un producte alimentari envasat, un medicament o un cosmètic. Data de caducitat.

3 DR Pèrdua d’un dret o d’una acció pel fet de no ésser efectuada durant el termini assenyalat per la llei o per pacte.

4 DR Extinció d’un permís, una concessió, una autorització, etc., atorgats per l’administració per un temps determinat.

->caduf

■caduf

[de l’àr. qadûs ‘galleda’, pres del ll. cadus ‘gerro, barril’, amb influx de cadaf, mot de significat semblant, pel que fa a la -f; 1a FONT: 1316]

m 1 Catúfol.

2 Canonada soterrada feta d’obra.

->cadup

■cadup

[forma creada analògicament a partir del plural tortosí cadufs, que sona cadups]

m CONSTR Catúfol.

->caduquejar

■caduquejar

[de caducar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr Repapiejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caduquejar

GERUNDI: caduquejant

PARTICIPI: caduquejat, caduquejada, caduquejats, caduquejades

INDICATIU PRESENT: caduquejo, caduqueges, caduqueja, caduquegem, caduquegeu, caduquegen

INDICATIU IMPERFET: caduquejava, caduquejaves, caduquejava, caduquejàvem, caduquejàveu, caduquejaven

INDICATIU PASSAT: caduquegí, caduquejares, caduquejà, caduquejàrem, caduquejàreu, caduquejaren

INDICATIU FUTUR: caduquejaré, caduquejaràs, caduquejarà, caduquejarem, caduquejareu, caduquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: caduquejaria, caduquejaries, caduquejaria, caduquejaríem, caduquejaríeu, caduquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: caduquegi, caduquegis, caduquegi, caduquegem, caduquegeu, caduquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: caduquegés, caduquegessis, caduquegés, caduquegéssim, caduquegéssiu, caduquegessin

IMPERATIU: caduqueja, caduquegi, caduquegem, caduquegeu, caduquegin

->caf

■caf

f Nom de l’onzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->cafè

■cafè

[de l’it. caffè o el fr. café, manlleu del turc kahvé, íd., pres, al seu torn, de l’àr. qáhwa, aplicat alhora al cafè i als vins; 1a FONT: 1704]

[pl -ès] m 1 BOT i AGR 1 Arbre de la família de les rubiàcies (Coffea arabica), de fulles persistents de color verd fosc, de flors estel·liformes blanques i oloroses i de fruits en drupa de la mida d’una cirera.

2 p ext Qualsevol dels arbres del gènere Coffea semblants al cafè pròpiament dit i conreats amb les mateixes finalitats, com el cafè del Congo (C. robusta) i el cafè de Libèria (C. liberica).

2 ALIM i ECON 1 Gra del cafè.

2 cafè descafeïnat Cafè del qual hom ha extret la cafeïna.

3 ALIM 1 Beguda estimulant obtinguda per infusió dels grans de cafè torrats i mòlts. Fer un cafè. Vols el cafè amb sucre o sense?

2 cafè amb llet Barreja de llet amb un raig de cafè que hom pren en una tassa més gran que la destinada al cafè tot sol.

3 cafè irlandès Cafè amb whisky i nata al damunt.

4 cafè trencat (o tallat) Cafè amb una mica de llet.

4 1 Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè, i també licors, refrescs, etc.

2 cafè cantant ESPECT i MÚS Cafè concert.

3 cafè concert ESPECT i MÚS Cafè on eren presentats números de música o de cant en una tarima o en un petit escenari.

4 cafè teatre TEAT Cafè on són presentats espectacles teatrals, especialment obres d’extensió més reduïda o, sovint, d’estructura i de mitjans diferents del teatre convencional.

->cafeïcultura

cafeïcultura

Part. sil.: ca_fe_ï_cul_tu_ra

f AGR Conreu del cafè.

->cafeïna

■cafeïna

Part. sil.: ca_fe_ï_na

[de cafè; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f QUÍM ORG i FARM Alcaloide derivat de la xantina, de fórmula C₈H₁₀N₄O₂, que es troba en el cafè, en les fulles del te, en el mate i en la cola, tònic cardíac i diürètic, que estimula també la secreció gàstrica i el sistema nerviós central.

->cafeisme

cafeisme

Part. sil.: ca_fe_is_me

m PAT Intoxicació aguda o crònica produïda per la ingestió abusiva de cafè.

->cafeol

■cafeol

Part. sil.: ca_fe_ol

m QUÍM ORG Producte oliós obtingut per lixiviació amb èter del cafè torrat.

->cafetar

■cafetar

[de cafè; 1a FONT: 1839, DLab.]

m AGR Plantació de cafè.

->cafeter

■cafeter -a

[de cafè; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent al cafè.

2 m i f 1 Persona que ven cafè.

2 Persona que té un cafè.

3 adj i m i f Dit de la persona a qui agrada molt el cafè.

->cafetera

■cafetera

[de cafè; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Recipient per a servir el cafè.

2 1 Aparell per a obtenir la infusió de cafè. Cafetera elèctrica.

2 cafetera exprés Cafetera en què el cafè (cafè exprés) és obtingut per condensació de vapor d’aigua en una caldera i és dipositat directament a les tasses.

3 1 cafetera russa Cafetera en la qual la percolació és efectuada després d’invertir-la.

2 cafetera russa (o simplement cafetera) fig Objecte vell, màquina que funciona malament.

3 cafetera russa (o simplement cafetera) fig Persona revellida, inhàbil, maldestra.

->cafeteria

■cafeteria

Part. sil.: ca_fe_te_ri_a

[de cafeter]

f Establiment on hom serveix cafè i d’altres begudes i refrescs i menjars ràpids.

->cafetó

cafetó

m col·loq cafè 3 1. Després de dinar sempre prenc un cafetó.

->càfila

■càfila

f 1 ant Caravana.

2 desp Conjunt de gent, ardat. Són una càfila de pocavergonyes.

->cafís

■cafís

[de l’àr. qafîz, íd.; 1a FONT: c. 1000]

[pl -issos] m METROL Mesura de capacitat per a àrids.

->cafissada

■cafissada

f AGR Antiga mesura superficial agrària, corresponent a la superfície que podia ésser sembrada amb un cafís de gra.

->cafit

■cafit -ida

[variant oc. de clafit]

adj Clafit.

->cafrada

■cafrada

[de cafre]

f Acció pròpia d’un cafre, d’un bàrbar.

->cafre

■cafre

[de l’àr. kâfir ‘infidel’]

1 1 adj Relatiu o pertanyent als cafres.

2 m i f ETNOL Dins l’islam, nom aplicat als no musulmans, adoptat pels europeus per a designar els bantus sud-orientals.

2 adj i m i f fig Persona bàrbara, brutal.

->càfrid

càfrid -a

adj i m i f ANTROP FÍS Bantuid.

->caftà

■caftà

[del turc qafṭân, íd.]

m INDUM Capa llarga d’origen oriental, oberta per davant i amb amples mànigues.

->cagacalces

■cagacalces

[de cagar i calces]

m Covard, pusil·lànime.

->cagada

■cagada

[de cagar]

f 1 Acció de cagar o de cagar-se.

2 vulg Errada, acció d’un èxit desgraciat, contrari al que hom esperava.

->cagador

cagador -a

1 adj i m i f Que caga.

2 m FOLK Caganer.

->cagadora

■cagadora

[de cagar]

f 1 Comuna, latrina.

2 Vàter.

->cagadubtes

■cagadubtes

[de cagar i dubte]

m i f Dit de la persona que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.

->cagadur

■cagadur

[de cagar i dur²]

m Ric avariciós.

->cagaelàstics

cagaelàstics

Part. sil.: ca_ga_e_làs_tics

m Mot emprat en l’expressió fer la fi del cagaelàstics loc verb Acabar malament en la fortuna, en la salut; anar a mal borràs.

->cagaferrar-se

■cagaferrar-se

[de cagaferro]

v pron Convertir-se en cagaferro, en una massa anàloga al cagaferro.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cagaferrar

GERUNDI: cagaferrant

PARTICIPI: cagaferrat, cagaferrada, cagaferrats, cagaferrades

INDICATIU PRESENT: cagaferro, cagaferres, cagaferra, cagaferrem, cagaferreu, cagaferren

INDICATIU IMPERFET: cagaferrava, cagaferraves, cagaferrava, cagaferràvem, cagaferràveu, cagaferraven

INDICATIU PASSAT: cagaferrí, cagaferrares, cagaferrà, cagaferràrem, cagaferràreu, cagaferraren

INDICATIU FUTUR: cagaferraré, cagaferraràs, cagaferrarà, cagaferrarem, cagaferrareu, cagaferraran

INDICATIU CONDICIONAL: cagaferraria, cagaferraries, cagaferraria, cagaferraríem, cagaferraríeu, cagaferrarien

SUBJUNTIU PRESENT: cagaferri, cagaferris, cagaferri, cagaferrem, cagaferreu, cagaferrin

SUBJUNTIU IMPERFET: cagaferrés, cagaferressis, cagaferrés, cagaferréssim, cagaferréssiu, cagaferressin

IMPERATIU: cagaferra, cagaferri, cagaferrem, cagaferreu, cagaferrin

->cagaferro

■cagaferro

[de cagar i ferro; 1a FONT: 1321]

m 1 Escòria.

2 esp METAL·L Escòria de carbó i de ferro produïda en els forns de les foneries i les fornals.

->cagaire

■cagaire

Part. sil.: ca_gai_re

[de cagar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f Caganer.

2 m ORNIT paràsit 4.

->cagalatxa

■cagalatxa

[sembla un mot propi de pescadors empordanesos per caga-alatxa, alatxa ‘peix semblant a la sardina’ , Foix]

m Avar, gasiu.

->cagalló

■cagalló

[de cagar]

m 1 Cadascuna de les boles dures que constitueixen els excrements de les cabres, les ovelles, etc., massa de matèries fecals més o menys dura que forma com una bola.

2 vulg Home poruc, covard.

3 vulg Por. Agafar, tenir, cagalló.

4 pl Llana inferior i més basta que penja del bestiar de llana i que cau quan l’esquilen.

->cagamànecs

■cagamànecs

[de cagar i mànec]

m ORNIT Bitxac.

->cagamenja

cagamenja

f col·loq Presó, especialment en llenguatge infantil per a fer por. Si no fas bondat, et tancaré a la cagamenja fins diumenge.

->cagamiques

■cagamiques

[de cagar i mica²; 1a FONT: 1740]

m Avar, gasiu.

->cagamuja

■cagamuja

[del ll. catapotia, pl. de catapotium ‘píndola’, i aquest, del gr. katapótion, íd., per influx de cagar i d’una etimologia popular cast. cagamucho; 1a FONT: 1839, DLab.]

f BOT Planta herbàcia biennal de la família de les euforbiàcies (Euphorbia lathyris), d’inflorescències agrupades en umbel·la i de fruits en càpsula molt grossa.

->caganer

■caganer -a

[de cagar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 1 adj i m i f Que caga sovint.

2 m FOLK Figura popular del pessebre nadalenc en actitud de fer de cos.

2 adj i m i f Criatura fins a tres anys, aproximadament. La classe dels caganers.

3 adj i m i f Covard, cagacalces.

->caganera

■caganera

[de cagar; 1a FONT: 1937]

f 1 Cagadora, comuna.

2 Vàter.

->caganiu

■caganiu

Part. sil.: ca_ga_niu

[de cagar i niu; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 1 m Ocellet d’una niuada nascut darrer.

2 m i f p ext El fillet més petit de tots.

2 m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies (Polygonum alpinum), de fulles llargament lanceolades i de flors blanques o roses agrupades en panícula terminal.

->cagar

■cagar

[del ll. cacare, íd., mot de formació expressiva; 1a FONT: 1372]

v 1 1 intr Evacuar el ventre, fer de cos. No suporta cagar fora de casa.

2 pron Evacuar el ventre involuntàriament. El nen encara es caga a les calces.

3 pron Evacuar el ventre en un lloc inadequat. L’ajuntament multarà les persones incíviques que es caguin pel carrer.

2 tr Expel·lir (la femta o una altra substància) per l’anus. Cagar sang.

3 cagar-la fig Espatllar un negoci, fer un disbarat.

4 1 cagar-se a les calces Desistir, per por, de fer alguna cosa arriscada.

2 cagar-se de por Tenir molta por.

3 cagar-se en (algú o alguna cosa) fig Fer-ne menyspreu insolentment.

5 me cago en l’ou (o en l’olla, etc.) vulg Exclamacions de contrarietat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cagar

GERUNDI: cagant

PARTICIPI: cagat, cagada, cagats, cagades

INDICATIU PRESENT: cago, cagues, caga, caguem, cagueu, caguen

INDICATIU IMPERFET: cagava, cagaves, cagava, cagàvem, cagàveu, cagaven

INDICATIU PASSAT: caguí, cagares, cagà, cagàrem, cagàreu, cagaren

INDICATIU FUTUR: cagaré, cagaràs, cagarà, cagarem, cagareu, cagaran

INDICATIU CONDICIONAL: cagaria, cagaries, cagaria, cagaríem, cagaríeu, cagarien

SUBJUNTIU PRESENT: cagui, caguis, cagui, caguem, cagueu, caguin

SUBJUNTIU IMPERFET: cagués, caguessis, cagués, caguéssim, caguéssiu, caguessin

IMPERATIU: caga, cagui, caguem, cagueu, caguin

->cagarada

■cagarada

[de cagar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Excrements expel·lits cada vegada d’evacuar el ventre.

->cagarel·la

■cagarel·la

[de cagar]

f 1 Deposició clara.

2 fer cagarel·la vulg Fer broma.

->cagarina

■cagarina

[de cagar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m i f Cagacalces, covard, pusil·lànime.

2 f pl Diarrea. Tenir cagarines.

3 sembla que tingui cagarines col·loq Dit de qui va molt de pressa.

->cagarrina

■cagarrina

1 m i f Cagarina.

2 f pl Cagarines.

->cagarro

■cagarro

[de cagar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m vulg Massa de matèries fecals evacuades prou dura per a conservar la forma cilíndrica que ha pres en l’intestí.

->cagarulles

■cagarulles

[de cagar]

f pl Cagallons de cabra, d’ovella, de llebre, etc.

->cagat

■cagat -ada

[de cagar]

adj 1 vulg Brut d’excrements.

2 fig No gens reeixit. Quina excursió més cagada!

3 fig Covard, que per no res s’intimida, amb qui no es pot comptar per a res que impliqui un risc, un esforç, etc.

->cagatió

cagatió

Part. sil.: ca_ga_ti_ó

m FOLK Acte de fer cagar el tió per Nadal.

->cagó

■cagó -ona

[de cagar]

adj i m i f caganer 2.

->càgola

■càgola

[de cagar]

f dial 1 Noi petit i amb pretensions de gran.

2 Home petit i de poc servei.

->cagot

cagot

m i f ETNOL Individu d’un grup ètnic que vivia al País Basc, en comunitats marginades, i al qual hom atribuïa degeneració física o malalties, com ara la lepra.

->caguera

■caguera

[de cagar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Ganes de cagar.

->caguerada

■caguerada

[de cagar]

f Cagarada.

->caguerot

■caguerot

[de cagar; 1a FONT: 1490]

m Persona petita i ridícula.

->caguerri

■caguerri -èrria

[de cagar]

m i f Covard, poruc.

->caguetes

■caguetes

[de cagar]

1 f pl Cagarines.

2 m i f Cagarina.

->cai

■cai

Part. sil.: cai

m GEOMORF Illa baixa formada per l’acumulació de sorres i fragments de corall sobre plataformes coral·lines.

->caiac

■caiac

Part. sil.: ca_iac

[de l’èsquim kayak, íd.]

m 1 Embarcació lleugera, estreta i punxeguda de proa i de popa, usada pels esquimals.

2 ESPORT 1 Varietat de canoa esportiva, totalment coberta, excepte els orificis on se situen els remers.

2 caiac de surf Caiac monoplaça d’uns 6 m de llargada, molt estret i de buc descobert, que hom utilitza per a practicar el surf de caiac.

->caiacpolo

caiacpolo

Part. sil.: ca_iac_po_lo

m ESPORT Modalitat de piragüisme consistent a jugar a polo amb caiac.

->caiaquista

■caiaquista

Part. sil.: ca_ia_quis_ta

[de caiac]

m i f ESPORT Piragüista que competeix amb caiac.

->caïc

caïc

Part. sil.: ca_ïc

[de l’it. caicco, pres del turc kajik, íd.]

m MAR 1 Embarcació de cabotatge de buc molt robust i de poc calat que arbora un pal o dos, a més del bauprès, que aparellen veles tarquines.

2 Embarcació menor semblant a una piragua.

->caid

■caid

Part. sil.: caid

[variant de alcaid]

m Als països del nord d’Àfrica, cap, tant de càrrecs militars com de càrrecs civils.

->caiena

caiena

Part. sil.: ca_ie_na

f ALIM Pebre vermell obtingut d’una varietat de bitxo procedent de Caiena (Guaiana Francesa).

->caient

■caient

Part. sil.: ca_ient

[de caure]

m 1 1 Manera de caure la roba, un vestit. La seda té molt bon caient.

2 fig El caient d’una frase.

2 GEOMORF Vora superior del talús continental, o del vessant d’un rec (canyó submarí) que limita la plana marina (o plataforma continental).

3 MAR 1 Cadascun dels costats d’una vela quadra compresos entre el gràtil i el gràtil d’escota. Caient de sobrevent. Caient de sotavent.

2 caient de popa Costat corresponent a la ralinga de popa de les veles de ganivet, anomenat també baluma.

3 caient de proa Costat corresponent a la ralinga de proa de les veles de ganivet.

4 TÈXT Condició especial de la roba quan per mitjà de certs aprests hom li dóna un tacte flonjo.

5 al caient de loc prep A l’hora de caure (la tarda, tal hora, etc.).

6 caient d’ulls Manera habitual d’abaixar els ulls una persona.

->caiguda

■caiguda

Part. sil.: cai_gu_da

[de caure]

f 1 1 Acció de caure.

2 a la caiguda de la fulla fig Quan cau la fulla, a la tardor.

3 a la caiguda del sol fig A la posta del sol.

4 caiguda dirigida Acció d’abatre un arbre fent-lo caure en una direcció determinada.

5 caiguda lliure ESPORT Fase del descens d’un paracaigudista des que salta fins que obre el paracaigudes.

6 caiguda lliure FÍS Caiguda d’un cos sotmès únicament a la força d’un camp gravitatori.

2 p anal 1 Acció d’inclinar-se.

2 MAR Inclinació dels pals d’un vaixell, mesurada per la distància horitzontal entre el peu del pal i la vertical de l’extrem superior.

3 tenir (una cosa) la caiguda a la dreta (o a l’esquerra) Estar inclinada cap a la dreta o cap a l’esquerra).

3 Part penjant d’una peça de roba, d’unes tovalles, etc.

4 fig 1 Fet de passar a una situació més dolenta, sobretot quan l’anterior era preeminent. La caiguda del privat del rei. La caiguda dels àngels.

2 p anal Una dona que va tenir una caiguda.

3 Rendició d’una plaça forta. La caiguda de Constantinoble.

4 anar de caiguda Estar en decadència.

5 FON Fenomen de desaparició històrica d’un fonema sense influir en la natura fonètica dels seus veïns.

6 caiguda de potencial (o de tensió) ELECT Diferència de potencial entre dos punts d’un circuit, produïda pel pas d’un corrent elèctric a través d’un element disposat entre aquests dos punts.

->caiman

■caiman

Part. sil.: cai_man

[del cast. caiman, pres del carib acayuman, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ZOOL Nom donat a diversos rèptils pertanyents als gèneres Caiman, Melanosochus i Paleosuchus, de l’ordre dels cocodrils.

->caïment

■caïment

Part. sil.: ca_ï_ment

[cat. ant. per caiguda]

m ant Caiguda.

->caïnià

caïnià -ana

Part. sil.: ca_ï_ni_à

RELIG 1 adj Relatiu o pertanyent als caïnians.

2 m i f Membre d’una petita secta de gnòstics del segle II que veneraven tots els personatges de l’Antic Testament reprovats per Déu, sobretot Caín.

->caïnita¹

■caïnita¹

Part. sil.: ca_ï_ni_ta

[del gr. kainós ‘nou, recent’]

f MINERAL Clorur potàssic i sulfat magnèsic hidratats, sal natural monoclínica translúcida, de color blanc.

->caïnita²

■caïnita²

Part. sil.: ca_ï_ni_ta

adj 1 Relatiu o pertanyent a Caín.

2 Que es deixa endur per l’odi contra els parents pròxims.

->caiot

caiot

Part. sil.: ca_iot

m ESPORT Caiac de gran estabilitat que és utilitzat com a embarcació de passeig.

->cairar

■cairar

Part. sil.: cai_rar

[de caire]

v tr Fer caires (a alguna cosa, especialment a un tros de fusta o a una pedra).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cairar

GERUNDI: cairant

PARTICIPI: cairat, cairada, cairats, cairades

INDICATIU PRESENT: cairo, caires, caira, cairem, caireu, cairen

INDICATIU IMPERFET: cairava, cairaves, cairava, cairàvem, cairàveu, cairaven

INDICATIU PASSAT: cairí, cairares, cairà, cairàrem, cairàreu, cairaren

INDICATIU FUTUR: cairaré, cairaràs, cairarà, cairarem, cairareu, cairaran

INDICATIU CONDICIONAL: cairaria, cairaries, cairaria, cairaríem, cairaríeu, cairarien

SUBJUNTIU PRESENT: cairi, cairis, cairi, cairem, caireu, cairin

SUBJUNTIU IMPERFET: cairés, cairessis, cairés, cairéssim, cairéssiu, cairessin

IMPERATIU: caira, cairi, cairem, caireu, cairin

->cairat

■cairat -ada

Part. sil.: cai_rat

[de cairar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 adj Proveït de caires.

2 m CONSTR Biga petita obtinguda en serrar longitudinalment el tronc d’un arbre en forma de creu.

->caire

■caire

Part. sil.: cai_re

[del ll. quadrum ‘quadrat, pedra escairada’, der. de quattuor ‘quatre’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Aresta de l’angle sortint que formen dues cares contigües d’un cos polièdric. Un caire viu.

2 AERON Element estructural que constitueix la part anterior o posterior de l’ala d’un avió.

3 AERON En un perfil aerodinàmic, punt de tangència del perfil amb una recta vertical del seu pla, orientat segons els eixos de referència de l’aeronau.

4 fer caires (a un objecte rodó) Fer-lo políedre.

5 matar un caire Fer-lo desaparèixer, per exemple arrodonint l’objecte en la proximitat de l’aresta.

2 fig Aspecte. La discussió agafà un altre caire.

3 al caire de l’abisme fig Al punt en què és imminent la caiguda en el mal, en quelcom d’abominable.