->fetidesa

■fetidesa

[de fètid]

f Qualitat de fètid; fetor.

->fetiditat

■fetiditat

[de fètid]

f Fetidesa.

->fetillar

■fetillar

[der. de l’ant. fetilla (amb paral·lels en l’oc. fachilha, fachilhar, fachilhier), d’un ll. *facticŭla ‘cosa artificiosa’, emparentat amb facticius ‘artificial’; també podria haver existit un facticulare; 1a FONT: c. 1460]

v tr Sotmetre algú o alguna cosa a la influència d’un malefici, d’un sortilegi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fetillar

GERUNDI: fetillant

PARTICIPI: fetillat, fetillada, fetillats, fetillades

INDICATIU PRESENT: fetillo, fetilles, fetilla, fetillem, fetilleu, fetillen

INDICATIU IMPERFET: fetillava, fetillaves, fetillava, fetillàvem, fetillàveu, fetillaven

INDICATIU PASSAT: fetillí, fetillares, fetillà, fetillàrem, fetillàreu, fetillaren

INDICATIU FUTUR: fetillaré, fetillaràs, fetillarà, fetillarem, fetillareu, fetillaran

INDICATIU CONDICIONAL: fetillaria, fetillaries, fetillaria, fetillaríem, fetillaríeu, fetillarien

SUBJUNTIU PRESENT: fetilli, fetillis, fetilli, fetillem, fetilleu, fetillin

SUBJUNTIU IMPERFET: fetillés, fetillessis, fetillés, fetilléssim, fetilléssiu, fetillessin

IMPERATIU: fetilla, fetilli, fetillem, fetilleu, fetillin

->fetiller

■fetiller -a

[probablement d’un ll. *facticularius, alteració d’un *fatucularius, der. de Fatuculus, dimin. de Fatum i Fatuus, divinitats rurals, per influx de *facticŭla ‘cosa artificiosa’ (v. fetillar); 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m i f ESOT Persona que practica la fetilleria.

2 m Curandero de les tribus primitives.

3 adj i m i f dial Llepafils, estugós.

->fetilleria

■fetilleria

Part. sil.: fe_ti_lle_ri_a

[de fetiller; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f ESOT Conjunt de pràctiques màgiques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a càrrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits.

->fetitxe

■fetitxe

[del cast. fetiche, i aquest, del fr. fétiche, que el tragué de l’it. feticcio, adaptació del port. feitiço (der. de feito ‘fet’) amb pronúncia palatal d’un dial. africà]

m 1 1 RELIG Objecte associat a un ésser espiritual, en virtut del qual té un poder sobrenatural.

2 ESOT Amulet.

2 PSIQ Objecte que desperta en l’individu impulsos eròtics per associacions possiblement fortuïtes.

->fetitxisme

■fetitxisme

[de fetitxe]

m 1 RELIG Culte dels fetitxes.

2 PSIQ Manifestació o comportament sexual resultat d’una fixació, generalment d’impressions infantils, que consisteix a contemplar o manipular un objecte o una part del cos determinats per a despertar l’apetència sexual o arribar fins i tot a l’orgasme.

3 fetitxisme de les mercaderies ECON Aparença material que pren la relació social de producció de mercaderies en el moment d’ésser intercanviades.

->fetitxista

■fetitxista

[de fetitxe]

1 adj Relatiu o pertanyent al fetitxisme.

2 m i f 1 RELIG Seguidor del fetitxisme.

2 PSIQ Afectat de fetitxisme.

->fetjó

■fetjó

[de fetge]

m BOT Gènere de fongs hipogeus de la família de les himenogastràcies (Rhizopogon sp), amb petites cavitats a la gleba, comestibles.

->fetjut

■fetjut -uda

[de fetge]

adj Que té el fetge gros.

->fetor

■fetor

[del ll. foetor, -ōris, íd., der. del ll. foetēre ‘pudir’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f HIG Pudor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició.

->fetorós

■fetorós -osa

[de fetor]

adj Que fa fetor; fètid.

->fetus

■fetus

[del ll. fetus, -us ‘fruit del part, generació’ (v. fecund); 1a FONT: c. 1900]

m EMBRIOL Embrió dels vivípars des que ja s’hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement.

->feu

■feu

Part. sil.: feu

[del germ. frànc. *fĕhu ‘possessió, propietat’; 1a FONT: 976]

m 1 HIST DR 1 Conveni pactat entre dues persones nobles, l’una de les quals, en posició preeminent (senyor feudal), rebia de l’altra (senyor feudatari, vassall) la prestació d’homenatge, amb el corresponent jurament de fidelitat, en canvi de lliurar-li un domini real.

2 Domini cedit o posat en feu.

3 Mercè o cànon que pagava el feudatari.

4 feu honorat (o honorable) Feu per raó del qual el vassall o feudatari no pagava cens ni cànon de cap mena, i es limitava a fer homenatge i jurament de fidelitat.

2 fig Àmbit dominat per algú. Aquells barris són feu dels socialistes.

->feuater

■feuater -a

Part. sil.: fe_ua_ter

[pròpiament hauria de ser fevater; 1a FONT: s. XIII]

m i f ant Feudatari.

->feudal

■feudal

Part. sil.: feu_dal

[del b. ll. feudalis, íd.; 1a FONT: s. XIII]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un feu o al feudalisme.

2 dret feudal HIST DR 1 Dret que regulava les relacions entre el senyor feudal i el seu vassall.

2 p ext Conjunt de formacions peculiars que donaven els barons en les respectives jurisdiccions, i les capitulacions afectant matèria feudal atorgades entre aquests i les universitats de llurs territoris.

3 senyor feudal Senyor que cedia un feu a un altre (feudatari o vassall), del qual rebia la prestació d’homenatge.

->feudalisme

■feudalisme

Part. sil.: feu_da_lis_me

[de feudal]

m HIST Sistema feudal que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals.

->feudalista

■feudalista

Part. sil.: feu_da_lis_ta

[de feudal]

m i f HIST DR 1 Tractadista o glossador de dret feudal.

2 Expert en dret feudal.

->feudalitat

■feudalitat

Part. sil.: feu_da_li_tat

[del fr. feodalité, íd.]

f 1 Condició o constitució del feu.

2 Feudalisme.

->feudalment

■feudalment

Part. sil.: feu_dal_ment

[de feudal]

adv Segons el sistema feudal.

->feudatari

■feudatari -ària

Part. sil.: feu_da_ta_ri

[del b. ll. feudatarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1278]

m i f Beneficiari o vassall d’un feu.

->feudater

feudater -a

Part. sil.: feu_da_ter

[del ll. feudatarius, íd.]

m i f Feudatari.

->ff

ff

símb MÚS fortissimo.

->fg

fg

símb METROL frigoria.

->fi¹

■fi¹

[del ll. fīnis ‘fi, acabament; límit’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 f 1 Punt darrer d’una cosa en l’espai o en el temps, lloc o moment precís després del qual ja no continua. L’he recorregut del principi a la fi. Una corretja sens fi. Arribar fins a la fi. Un esdeveniment que posa fi a un període històric.

2 Última part d’una cosa.

3 esp El fet o la manera de cessar alguna cosa; desaparició, destrucció, etc. La fi dels nostres sofriments.

4 esp Mort o estat darrer a què arriba algú en la seva existència. Farà la fi del seu pare.

5 esp Consumació d’un procés, resolució d’un afer, etc. Donar fi a la redacció d’un treball.

6 a la fi (o per fi) loc adv Expressions usades per a indicar que una cosa té lloc després d’un procés llarg o dificultós, d’una espera llarga o intensa, etc. A la fi ha vist que no tenia raó. Ara arriben, per fi!

7 per fi loc adv Expressió usada per a introduir la darrera part d’una exposició, una enumeració, etc. Em referiré, per fi, al problema de la llibertat.

8 en fi loc adv En conclusió. En fi: ja ho faré!

9 fi del món RELIG Expressió amb què hom designa la fi de la història, generalment entesa com a anihilació del món o com a transformació radical d’aquest en tant que realitat natural.

10 fi dels temps BÍBL Expressió amb què hom designa, a l’Antic Testament, la vinguda del Messies i la instauració del seu regne.

11 fi dels temps (o del món) CRIST Expressió amb què hom designa la segona vinguda de Crist, amb la qual l’existència del món i de l’home serà transformada, com a nou cel i nova terra, en un ordre definitiu.

12 fi de segle ART i LIT Tendència artisticocultural de la darreria del segle XIX, que defensa l’art per l’art i es caracteritza per una fugida de la realitat.

13 mala fi dial Gran multitud o quantitat; excés. Hi havia una mala fi de policies.

14 no tenir fi loc verb fig Ésser molt gran o nombrós, immens, incomptable. Una generositat que no té fi.

15 un sens fi Un gran nombre. Un sens fi de desgràcies.

2 m 1 Allò a què és destinada o en vista de què és feta una cosa. Tot té un fi o altre. Ho ha fet amb bon fi.

2 FILOS Allò en vista de què es dóna o és feta una cosa. És anomenat també causa final.

3 a fi de (o a fi que, o a fi i efecte de, o a fi i efecte que) loc conj Locucions que introdueixen el fi d’una acció. Fer-ho tot a fi de guanyar diners. Ho esmento a fi i efecte que hi reflexionis.

4 a fi de bé Amb bona intenció. Dir-ho a fi de bé.

5 fi darrer (o de l’home) FILOS En l’escolàstica, fi en vista del qual ha estat creat el món i al qual és cridat l’ésser humà.

->fi²

■fi²

[del gr. phĩ, íd.]

f Nom de la vint-i-unena lletra de l’alfabet grec [φ Φ].

->fi³ fina

■fi³ fina

[del ll. fīnis ‘terme’ canviat en adj. de dues terminacions i significant ‘perfecte, acabat, subtil’, o més probablement del ll. fidus ‘fidel’, que en oc. ant. donà fonèticament fi; 1a FONT: 1094]

adj 1 ant 1 Extrem o extremat, que arriba fins al límit.

2 fina amor Amor extrema.

3 per fina força Per força extrema, irresistible.

2 1 Extremament dividit en partícules. Una pols fina. Pluja fina. Una lliura de cafè mòlt, ben fi.

2 Extremament prim, que té molt poc gruix. Un llapis de punta fina. Cabells fins. Una capa fina de vernís.

3 Prim, esvelt, agraciat. Quina noieta més fina! Formes fines. Faccions fines.

4 Molt llis o suau. Pell fina. Veu fina. Olor fina.

3 1 D’una puresa extrema. Or fi. Argent fi.

2 D’excel·lent qualitat; triadíssim. Perles fines.

3 Elaborat amb una cura extrema. Vi fi. Cristalleria fina.

4 Conforme al bon gust; distingit, elegant. Els Vienesos feien revistes molt fines. Maneres fines.

4 1 Just, exacte, d’una gran precisió. Un càlcul fi. Balança fina. Rellotge fi.

2 p ext Ésser fi d’orella.

3 p ext Amb fina ironia. Un humor fi.

4 Perspicaç, sagaç, hàbil. És molt fi: ho endevinà de seguida. Un jugador fi.

5 [usat adverbialment] Treballa molt fi.

6 anar fi loc verb Funcionar bé una cosa.

7 estar (o anar) fi loc verb Estar, trobar-se, bé.

5 Que excel·leix pel seu aspecte, les seves maneres, els seus gusts, etc. Gent fina. Es pensen que parlar castellà fa fi.

->fiabilitat

■fiabilitat

Part. sil.: fi_a_bi_li_tat

[de fiable]

f ESTAD i TECNOL Mesura de la confiança que hom pot tenir en el funcionament correcte d’un sistema o d’un dels elements que el componen.

->fiable

■fiable

Part. sil.: fi_a_ble

[de fiar]

adj Que és de fiar, digne de confiança.

->fiacre

■fiacre

Part. sil.: fi_a_cre

[del fr. fiacre (s. XVII), del nom de sant Fiacre, ermità d’origen irlandès del s. VII, l’efígie del qual ornava l’oficina de carruatges de la rue Saint-Antoine de París]

m Cotxe de plaça o de lloguer.

->fiador¹

■fiador¹

Part. sil.: fi_a_dor

[de fiar i -dor²]

m 1 Peça o dispositiu que impedeix l’obertura d’un pany, el disparament d’una arma i, en general, l’accionament de qualsevol mecanisme per efecte d’una acció involuntària.

2 INDUM Doble cordó que hom fixa als traus del coll d’una esclavina, d’un sobrepellís, etc., i que obre o ajusta amb l’acció d’un passador.

->fiador²

■fiador² -a

Part. sil.: fi_a_dor

[de fiar i -dor¹]

m i f 1 Persona que fia.

2 esp DR Persona que fa fiança, fiançador.

->fiala

fiala

Part. sil.: fi_a_la

[variant de fiola]

f Fiola.

->fiàlid

■fiàlid

Part. sil.: fi_à_lid

m BOT Conidiocist en forma d’ampolla.

->fiança

■fiança

Part. sil.: fi_an_ça

[de fiar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 1 Acció de fiar o fiar-se.

2 Fe, confiança. És un home en qui tinc una gran fiança.

2 DR CIV 1 Penyora o garantia que hom dóna en seguretat que hom complirà una obligació.

2 Obligació subsidiària contreta per assegurar el compliment d’una obligació principal, tant si és feta en dipòsit de diner com per mitjà de penyora, hipoteca o garantia real, o bé per la seguretat donada per una altra persona.

3 fiança carcellera Fiança que hom dóna per respondre que algú que ha estat alliberat es presentarà sempre que li ho manin.

4 fiança d’arrelament Fiança que hom dóna hipotecant béns immobles.

5 fiança de la faç Fiança que respon del reu en allò que es refereix a totes les obligacions reals i personals.

6 fiança d’estar a dret Fiança que dóna un tercer responent que el demandat es presentarà a la crida del jutge sempre que aquest li ho mani.

->fiançador

■fiançador -a

Part. sil.: fi_an_ça_dor

[de fiançar]

m i f DR Persona que fa fiança.

->fiançament

■fiançament

Part. sil.: fi_an_ça_ment

[de fiançar]

m DR Acció de fiançar.

->fiançar

■fiançar

Part. sil.: fi_an_çar

[de fiança]

v tr DR Donar fiança.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fiançar

GERUNDI: fiançant

PARTICIPI: fiançat, fiançada, fiançats, fiançades

INDICATIU PRESENT: fianço, fiances, fiança, fiancem, fianceu, fiancen

INDICATIU IMPERFET: fiançava, fiançaves, fiançava, fiançàvem, fiançàveu, fiançaven

INDICATIU PASSAT: fiancí, fiançares, fiançà, fiançàrem, fiançàreu, fiançaren

INDICATIU FUTUR: fiançaré, fiançaràs, fiançarà, fiançarem, fiançareu, fiançaran

INDICATIU CONDICIONAL: fiançaria, fiançaries, fiançaria, fiançaríem, fiançaríeu, fiançarien

SUBJUNTIU PRESENT: fianci, fiancis, fianci, fiancem, fianceu, fiancin

SUBJUNTIU IMPERFET: fiancés, fiancessis, fiancés, fiancéssim, fiancéssiu, fiancessin

IMPERATIU: fiança, fianci, fiancem, fianceu, fiancin

->fiar

■fiar

Part. sil.: fi_ar

Cp. l’acc. 2 amb refiar-se

[del ll. vg. *fidāre, alteració del ll. fīdĕre ‘fiar, confiar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Lliurar alguna cosa a la fe d’algú comptant amb la seva fidelitat; confiar. Li vaig fiar un secret.

2 Vendre sense cobrar al comptat. En aquella botiga no fien.

2 pron Tenir confiança (en algú o en alguna cosa). Si no te’n fies, no ho facis. Et pots fiar d’aquesta corda, que és molt resistent. No es fia ni del que veu. Ens en podem fiar, perquè no sol dir mentida.

3 intr Confiar.

4 DR 1 tr Fiançar.

2 intr Fer fermances, declarar-se fiador o pagador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fiar

GERUNDI: fiant

PARTICIPI: fiat, fiada, fiats, fiades

INDICATIU PRESENT: fio, fies, fia, fiem, fieu, fien

INDICATIU IMPERFET: fiava, fiaves, fiava, fiàvem, fiàveu, fiaven

INDICATIU PASSAT: fií, fiares, fià, fiàrem, fiàreu, fiaren

INDICATIU FUTUR: fiaré, fiaràs, fiarà, fiarem, fiareu, fiaran

INDICATIU CONDICIONAL: fiaria, fiaries, fiaria, fiaríem, fiaríeu, fiarien

SUBJUNTIU PRESENT: fiï, fiïs, fiï, fiem, fieu, fiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: fiés, fiessis, fiés, fiéssim, fiéssiu, fiessin

IMPERATIU: fia, fiï, fiem, fieu, fiïn

->fiasco

■fiasco

Part. sil.: fi_as_co

[de l’it. fiasco ‘flascó; fracàs’, del gòtic *flaskô ‘funda de vímet per a una ampolla’]

m Poc èxit, especialment d’un autor o d’un artista, prop del públic.

->fiat

■fiat -ada

Part. sil.: fi_at

[de fiar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

adj 1 Digne de confiança. Un criat molt fiat. Una minyona molt fiada.

2 1 Que té confiança.

2 Que es fia d’algú o d’alguna cosa.

->fíat

■fíat

Part. sil.: fí_at

[expressió ll., ‘que sigui fet, que es faci’, 3a pers. pres. subj. del ll. fieri, veu passiva de facere ‘fer’, inspirat en la frase bíblica del Gènesi, en la versió llatina, fiat lux ‘que es faci la llum’, pronunciada pel Creador]

m 1 Consentiment que hom dóna perquè una cosa tingui efecte.

2 ant Fórmula usada per a aprovar els exercicis dels qui pretenien de fer-se escrivans.

->fiball

■fiball

[afèresi i dissimilació de afiblall, amb la contaminació de fivella]

m Sivella.

->fibla

■fibla

Hom.: fible

[de fiblar; 1a FONT: 1380]

f 1 Punxó.

2 AGR i CONSTR Obertura que hom fa en una séquia, una presa, etc., per treure’n aigua.

3 METROL Antiga mesura, emprada a Barcelona, per a cabals d’aigua, igual a 100 plomes.

->fiblada

■fiblada

[de fiblar; 1a FONT: s. XVIII]

f 1 Punxada de fibló. Una fiblada de vespa.

2 1 PAT Dolor agut i breu que sobrevé en alguna part del cos.

2 fig Una fiblada d’amor.

->fiblar

■fiblar

[del ll. fibulare ‘clavar l’agulla d’un fermall o sivella’, der. de ll. fībŭla ‘fermall, sivella’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 tr 1 Ferir amb el fibló. M’ha fiblat una abella, una vespa.

2 fig Té una llengua que fibla.

2 tr p ext 1 Ferir amb un objecte flexible.

2 Aplicar un objecte flexible contra algú o alguna cosa.

3 tr Punxar una bóta per treure’n un poc de vi.

4 intr Produir un dolor agut i breu; coure. Com em fibla aquesta ferida!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fiblar

GERUNDI: fiblant

PARTICIPI: fiblat, fiblada, fiblats, fiblades

INDICATIU PRESENT: fiblo, fibles, fibla, fiblem, fibleu, fiblen

INDICATIU IMPERFET: fiblava, fiblaves, fiblava, fiblàvem, fiblàveu, fiblaven

INDICATIU PASSAT: fiblí, fiblares, fiblà, fiblàrem, fiblàreu, fiblaren

INDICATIU FUTUR: fiblaré, fiblaràs, fiblarà, fiblarem, fiblareu, fiblaran

INDICATIU CONDICIONAL: fiblaria, fiblaries, fiblaria, fiblaríem, fiblaríeu, fiblarien

SUBJUNTIU PRESENT: fibli, fiblis, fibli, fiblem, fibleu, fiblin

SUBJUNTIU IMPERFET: fiblés, fiblessis, fiblés, fibléssim, fibléssiu, fiblessin

IMPERATIU: fibla, fibli, fiblem, fibleu, fiblin

->fible

■fible

Hom.: fibla

[variant formal de fibla]

m fibló¹.

->fibló¹

■fibló¹

[deriv. de fiblar per imitació del sinònim agulló; 1a FONT: s. XIV]

m 1 ANAT ANIM Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters.

2 fig Estímul, incitament, agulló.

->fibló²

■fibló²

[v. fibló¹; 1a FONT: s. XIV]

m METEOR Tromba marina o de llac; mànega.

->fiblonejar

■fiblonejar

[de fibló¹]

v tr Fiblar, picar amb fibló.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fiblonejar

GERUNDI: fiblonejant

PARTICIPI: fiblonejat, fiblonejada, fiblonejats, fiblonejades

INDICATIU PRESENT: fiblonejo, fibloneges, fibloneja, fiblonegem, fiblonegeu, fiblonegen

INDICATIU IMPERFET: fiblonejava, fiblonejaves, fiblonejava, fiblonejàvem, fiblonejàveu, fiblonejaven

INDICATIU PASSAT: fiblonegí, fiblonejares, fiblonejà, fiblonejàrem, fiblonejàreu, fiblonejaren

INDICATIU FUTUR: fiblonejaré, fiblonejaràs, fiblonejarà, fiblonejarem, fiblonejareu, fiblonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fiblonejaria, fiblonejaries, fiblonejaria, fiblonejaríem, fiblonejaríeu, fiblonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fiblonegi, fiblonegis, fiblonegi, fiblonegem, fiblonegeu, fiblonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fiblonegés, fiblonegessis, fiblonegés, fiblonegéssim, fiblonegéssiu, fiblonegessin

IMPERATIU: fibloneja, fiblonegi, fiblonegem, fiblonegeu, fiblonegin

->fibr-

fibr-

Forma prefixada del mot llatí fibra, que significa ‘fibra, filament’. Ex.: fibroma, fibroide.

->fibra

■fibra

[del ll. fĭbra, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 BOT Cèl·lula generalment morta, molt allargada, de parets gruixudes i sovint lignificades, que té una funció mecànica.

2 CONSTR i TECNOL 1 Cadascun dels elements filiformes en què hom pot imaginar descompost un material, considerat homogeni, per tal d’estudiar i definir el tipus d’esforç a què és sotmès.

2 fibra neutra Línia teòrica determinada per les fibres que, en un element estructural (biga, suport, etc.) sotmès a flexió, no treballen ni a tracció ni a compressió.

3 HISTOL Cadascun dels elements en forma de fus o de filament que es troba en els teixits animals.

4 TÈXT 1 Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes de llargada limitada però molt superior al gruix, que formen la floca.

2 fibra de vidre QUÍM IND Filament obtingut per extrusió del vidre i posterior estiratge, fins que assoleix el diàmetre desitjat.

5 fig Vigor, energia.

6 fibra alimentària ALIM Fracció dels aliments vegetals que resisteix l’acció dels enzims digestius.

7 fibra òptica ÒPT Medi conductor de la llum consistent en una fibra de material dielèctric transparent, convenientment recoberta per tal d’aconseguir que la radiació incident en un extrem es transmeti a l’altre per un procés de reflexió total.

->fibrana

■fibrana

[de fibra]

f TÈXT Raió tallat en fibres de gruix i longitud semblants als de la llana.

->fibrat¹

fibrat¹

[de fibra]

m MAT En una varietat diferenciable, conjunt dels espais tangents traçats als seus punts.

->fibrat²

fibrat² -ada

[v. fibrat¹]

adj METEOR Dit de l’espècie de núvol del gènere cirrus o cirrostrat que apareix aïllat o en forma de vel prim constituït per filaments no acabats en ganxo.

->fibratus

■fibratus

[del ll. fibratus, -a, -um, íd.]

adj METEOR fibrat².

->fibri-

■fibri-

Forma prefixada del mot llatí fibra, que significa ‘fibra, filament’. Ex.: fibriforme.

->fibriforme

■fibriforme

[de fibri- i -forme]

adj Semblant a una fibra.

->fibril·la

■fibril·la

[formació culta analògica sobre la base del ll. fibra, amb sufix diminutiu]

f 1 Fibra petita.

2 Filament tenuíssim.

->fibril·lació

■fibril·lació

Part. sil.: fi_bril_la_ci_ó

[de fibril·la]

f 1 ANAT Disposició en fibril·les.

2 HISTOL Formació de fibril·les.

3 PAT Trastorn consistent en la contracció de les fibres musculars d’un múscul, que s’esdevé en diferents moments per a cadascuna d’elles.

4 fibril·lació auricular PAT Trastorn greu de la conducció dels estímuls cardíacs en el qual l’aurícula deixa de contreure’s com un tot i hi apareixen contraccions fragmentàries i irregulars.

5 fibril·lació ventricular PAT Fibril·lació que afecta la musculatura dels ventricles.

->fibril·lar

■fibril·lar

[de fibril·la]

adj Relatiu o pertanyent a les fibres o a les fibril·les.

->fibril·lat

■fibril·lat -ada

[de fibril·la]

adj Proveït de fibril·les.

->fibril·lós

■fibril·lós -osa

[de fibril·la]

adj 1 Que consisteix en fibril·les.

2 Fibril·lat.

->fibrin-

fibrin-

Forma prefixada del mot llatí fibra, que significa ‘fibra, filament’. Ex.: fibrinèmia.

->fibrina

■fibrina

[de fibr- i -ina]

f BIOQ Proteïna insoluble constituent de la xarxa fibrosa dels coàguls de la sang o del plasma.

->fibrinèmia

fibrinèmia

Part. sil.: fi_bri_nè_mi_a

[de fibrin- i -èmia]

f FISIOL Presència de fibrina en la sang.

->fibrino-

fibrino-

Forma prefixada del mot llatí fibra, que significa ‘fibra, filament’. Ex.: fibrinogen.

->fibrinogen

■fibrinogen -ògena

[de fibrino- i -gen]

BIOQ 1 adj Que produeix fibrina, que causa la formació de la fibrina.

2 m Proteïna fibrosa soluble del plasma sanguini i de la limfa causant de la coagulació.

->fibrinogenopènia

fibrinogenopènia

Part. sil.: fi_bri_no_ge_no_pè_ni_a

f PAT Disminució de la quantitat normal de fibrinogen en la sang.

->fibrinoide

fibrinoide

Part. sil.: fi_bri_noi_de

adj BIOQ Relatiu o pertanyent a la fibrina, que s’hi assembla.

->fibrinòlisi

■fibrinòlisi

f FISIOL Mecanisme mitjançant el qual la fibrina coagulada és dissolta.

->fibrinolisina

fibrinolisina

f FISIOL Ferment proteolític format en la sang i que dissol el coàgul per desintegració de la fibrina.

->fibrinolític

■fibrinolític -a

adj i m FARM Dit de l’agent que activa la lisi dels coàguls de fibrina.

->fibrinós

■fibrinós -osa

[de fibrina]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la fibrina.

2 Que conté fibrina.

->fibrinúria

fibrinúria

Part. sil.: fi_bri_nú_ri_a

f PAT Eliminació per l’orina de fibrina o fibrinogen, fora de qualsevol hematúria.

->fibro-

■fibro-

Forma prefixada del mot llatí fibra, que significa ‘fibra, filament’. Ex.: fibrovascular, fibrocartílag.

->fibroadenoma

fibroadenoma

Part. sil.: fi_bro_a_de_no_ma

m HISTOL i PAT Tumor benigne de la glàndula mamària.

->fibroblast

■fibroblast

m CIT Cèl·lula allargada i plana, amb prolongacions en forma de llança, que es troba en les diferents varietats del teixit conjuntiu.

->fibrocartílag

■fibrocartílag

m HISTOL Teixit constituït per cèl·lules cartilaginoses separades per feixos de fibres conjuntives.

->fibrociment

■fibrociment

[de fibro- i ciment¹]

m CONSTR i QUÍM IND Material per a la construcció, constituït per una barreja de ciment pòrtland i fibres d’amiant, d’elevada resistència mecànica, ininflamable i molt resistent a l’acció dels agents atmosfèrics.

->fibròcit

■fibròcit

m CIT Fibroblast, madur, inactiu.

->fibrocondroma

fibrocondroma

m PAT Varietat del condroma en què els lòbuls cartilaginosos són separats per teixit fibrós abundant.

->fibrocromatologia

■fibrocromatologia

Part. sil.: fi_bro_cro_ma_to_lo_gi_a

f TÈXT Ciència que estudia la natura, constitució i funció dels colorants amb relació a la coloració i tintura de fibres, filaments i, en general, dels materials teixits.

->fibrocromia

■fibrocromia

Part. sil.: fi_bro_cro_mi_a

f TÈXT Tècnica d’acoloriment de les fibres, els filaments i en general els materials tèxtils, en cadascun dels seus estats.

->fibroelastosi

fibroelastosi

Part. sil.: fi_bro_e_las_to_si

f PAT 1 Proliferació excessiva dels elements fibrosos i elàstics.

2 fibroelastosi endocàrdica Malaltia congènita d’evolució mortal caracteritzada per una hipertròfia fibroelàstica de l’endocardi, sobretot del ventricle.

->fibrògraf

■fibrògraf

m TÈXT Aparell emprat en la mesura de la longitud de les fibres de cotó.

->fibroide

■fibroide

Part. sil.: fi_broi_de

[de fibro- i -oide]

adj ANAT ANIM 1 Semblant al teixit fibrós.

2 Acompanyat de formació de teixit fibrós.

->fibroïna

■fibroïna

Part. sil.: fi_bro_ï_na

f BIOQ 1 Qualsevol de les proteïnes produïdes per algunes espècies d’insectes i aràcnids constitutives de fibres.

2 Proteïna fibrosa de la seda formada per una cadena molecular amb quatre aminoàcids neutres.

->fibrolipoma

fibrolipoma

m PAT Fibroma que conté una gran quantitat de teixit conjuntiu.

->fibrologia

■fibrologia

Part. sil.: fi_bro_lo_gi_a

f TÈXT Branca de l’enginyeria tèxtil que estudia les fibres, els filaments i, en general, els materials tèxtils.

->fibroma

■fibroma

[de fibro- i -oma; 1a FONT: c. 1925]

m PAT Tumor de forma nodular, que pot atènyer grans dimensions, constituït per teixit conjuntiu.

->fibromatosi

■fibromatosi

f PAT Estat caracteritzat per la presència de molts fibromes.

->fibrometria

■fibrometria

Part. sil.: fi_bro_me_tri_a

f TÈXT Conjunt de mètodes emprats per a determinar analíticament els paràmetres de fibres i filaments.

->fibromioma

fibromioma

Part. sil.: fi_bro_mi_o_ma

m PAT Tumor format per fibres musculars llises, juntament amb vasos i teixit conjuntiu abundant.

->fibromixoma

fibromixoma

m PAT Mixoma en què abunden fibroblasts madurs i teixit connectiu.

->fibroplàsia

fibroplàsia

Part. sil.: fi_bro_plà_si_a

f PAT 1 Producció de teixit fibrós.

2 fibroplàsia retrolenticular Afecció ocular que s’esdevé sovint en els infants prematurs que són tractats durant els primers anys de vida amb altes concentracions d’oxigen.

->fibroproteïna

■fibroproteïna

Part. sil.: fi_bro_pro_te_ï_na

f BIOQ i FISIOL ANIM Qualsevol proteïna fibrosa o de sosteniment.

->fibrós

■fibrós -osa

[de fibra; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que conté fibres.

2 Que consisteix en fibres o n’és format. Teixit fibrós.

->fibrosarcoma

fibrosarcoma

[de fibro- i sarcoma]

m PAT Tumor maligne del teixit conjuntiu, amb elements fibrosos abundants.

->fibroscopi

fibroscopi

[de fibro- i -scopi]

m DIAG Aparell consistent en un tub llarg i flexible proveït de fibres òptiques, emprat en les exploracions endoscòpiques.

->fibroscòpia

fibroscòpia

Part. sil.: fi_bros_cò_pi_a

[de fibro- i -scòpia]

f DIAG Endoscòpia feta amb fibroscopi.

->fibrosi

■fibrosi

[de fibro- i -osi]

f PAT 1 Formació de teixit fibrós.

2 Tipus de degeneració caracteritzat per un augment o una neoformació de teixit conjuntiu.

3 fibrosi pulmonar Espessor fibrosa de la paret alveolar que impedeix la difusió d’oxigen i provoca l’aparició d’una insuficiència respiratòria progressiva.

4 fibrosi quística Afecció metabòlica hereditària amb caràcter recessiu, caracteritzada per la anormalitat de les secrecions de les glàndules exocrines.

5 fibrosi retroperitoneal Inflamació crònica de l’espai retroperitoneal que engloba, sense envair-los, els urèters, els vasos limfàtics i els vasos retroperitoneals.

->fibrositis

fibrositis

f PAT Hiperplàsia inflamatòria del teixit fibrós.

->fibrotòrax

fibrotòrax

m PAT Formació d’adherències pleurals difoses, amb retracció de la paret pulmonar, que dificulten els moviments respiratoris del pulmó.

->fibrovascular

fibrovascular

adj BOT Format per fibres i vasos.

->fíbula

■fíbula

[del ll. fibŭla, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 ARQUEOL Sivella o fermall a manera d’imperdible feta de bronze i ferro o metalls preciosos.

2 p ext Mena de fermall per a subjectar peces de vestit.

2 BOT Diverticle en forma de ganxo originat per la cèl·lula terminal d’una dangeàrdia.

3 MED Peroné.

->fibular

fibular

[de fíbula]

adj BOT Relatiu o pertanyent a la fíbula.

->fibulat

fibulat -ada

[del ll. fibulatus, -a, -um, participi de fibulare ‘agafar amb una agulla’]

adj BOT Que porta fíbules, com el miceli dicariòtic dels basidiomicets.

->fibulífer

■fibulífer -a

adj BOT Que porta fíbules. Basidi fibulífer.

->fic¹

fic¹

m BOT Púdol.

->fic²

■fic²

m PAT Berruga, petita i rodona, que surt a la pell, especialment a la cara, les mans i el coll.

->-fic

-fic -fica

Forma sufixada del mot llatí facere ‘fer’, que significa ‘que fa’ o ‘que produeix’. Ex.: malèfic.

->-ficació

-ficació

Forma sufixada del mot llatí facere ‘fer’, que significa ‘acció de fer’. Ex.: solidificació.

->ficada

■ficada

[de ficar]

f 1 1 Acció de ficar o ficar-se;

2 l’efecte.

2 ficada de pota (o de peus a la galleda) fig i col·loq Planxa.

->ficar

■ficar

Cp. posar

[s. XIII; del ll. vg. *figicare, der. del ll. figĕre ‘clavar, ficar, fixar’, contret segurament ben aviat en *ficcare; AUTOR: Vides]

v 1 1 tr Posar, fer entrar, una cosa dins una altra. Fica-ho ben endins. No poder ficar la clau al pany. Ficar diners a la guardiola.

2 pron Ficar-se en una escletxa. Ficar-se al llit. No et fiquis el dit al nas! Ficar-se la mà a la butxaca. Ficar-se de peus en un bassal.

3 ficar al cap fig Fer penetrar a la pensa o a l’ànim d’una altra persona alguna cosa. Li han ficat al cap que ha de fer diners.

4 ficar el nas (en alguna cosa) fig Fer per veure, per saber, etc., allò que és cosa d’altri.

5 ficar el nas pertot arreu fig Tafanejar-ho tot.

6 ficar els genolls en terra Agenollar-se.

7 ficar esperons al cavall Ferir el cavall amb els esperons.

8 ficar la banya (en alguna cosa) (o ficar la banya al [o en un] forat, o ficar el cap a l’olla, etc.) fig Obstinar-se a fer alguna cosa.

9 ficar-se al cap (alguna cosa) fig Entestar-se, enderiar-se. S’ha ficat al cap que ha d’escriure un llibre.

10 ficar-se al cap (a algú) fig Entrar-li una dèria. Quan se li fica al cap una cosa, no hi ha qui la hi tregui.

11 ficar-se amb (algú) Atacar-lo, censurar-lo, provocar-lo. Per què et fiques amb nosaltres?

2 pron Entrar en un lloc indegudament, inoportunament, etc. Avui he estat a punt de ficar-me al pis del costat. Se m’ha ficat a l’habitació.

3 p ext 1 tr Posar una cosa en un lloc insòlit, desavinent, barrejada amb altres, etc., de manera que és difícil de trobar-la, destriar-la, etc.; entaforar, enforfollar, etc. No sé pas on he ficat el rellotge. No fiqueu els documents entremig de les cartes.

2 pron On deu haver-se ficat? La llebre cuità a ficar-se a les bardisses.

4 tr p ext Fer entrar (algú) en un lloc; recloure, tancar. Volen ficar-lo en un col·legi de frares.

5 fig 1 tr Fer intervenir algú o alguna cosa o posar-lo en una determinada situació per l’ascendent, la influència, etc., que hom té. Ficar en un embolic. Vol ficar el seu fill a l’empresa.

2 esp pron Intervenir, algú, en alguna cosa sense tenir-hi dret, sense ésser-hi demanat, massa complicada per a ell, etc. No hi ha pas perill que m’hi fiqui! Sempre es fica on no el demanen. Li agrada molt de ficar-se en tot. Si t’hi fiques en sortiràs malparat.

3 pron Ha aconseguit de ficar-se al ministeri.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ficar

GERUNDI: ficant

PARTICIPI: ficat, ficada, ficats, ficades

INDICATIU PRESENT: fico, fiques, fica, fiquem, fiqueu, fiquen

INDICATIU IMPERFET: ficava, ficaves, ficava, ficàvem, ficàveu, ficaven

INDICATIU PASSAT: fiquí, ficares, ficà, ficàrem, ficàreu, ficaren

INDICATIU FUTUR: ficaré, ficaràs, ficarà, ficarem, ficareu, ficaran

INDICATIU CONDICIONAL: ficaria, ficaries, ficaria, ficaríem, ficaríeu, ficarien

SUBJUNTIU PRESENT: fiqui, fiquis, fiqui, fiquem, fiqueu, fiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: fiqués, fiquessis, fiqués, fiquéssim, fiquéssiu, fiquessin

IMPERATIU: fica, fiqui, fiquem, fiqueu, fiquin

->-ficar

-ficar

Forma sufixada del mot llatí facere, que significa ‘fer’. Ex.: solidificar.

->ficció

■ficció

Part. sil.: fic_ci_ó

[del ll. fictio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 1 Acció de fingir o fingir-se;

2 l’efecte.

2 1 esp Allò que és fingit o imaginat.

2 ficció legal DR Tècnica jurídica que consisteix a atribuir legalment a determinades persones o coses una qualitat o una condició que no tenen per tal de poder atorgar-los per raons d’equitat uns efectes determinats.

3 ficció poètica POÈTICA Allò que el poeta imagina com a assumpte o com a succeït.

->ficcionalisme

ficcionalisme

Part. sil.: fic_ci_o_na_lis_me

m FILOS Doctrina que reconeix a la ficció una funció positiva pel que fa a l’expressió de judicis correctes sobre la realitat.

->ficel·la

■ficel·la

[del fr. ficelle, íd., de *filicella o bé *funicella, dimin. de funis ‘corda’; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

f Cordill.

->-fícia

■-fícia

Forma sufixada del mot grec phỹkos, que significa ‘alga’. Ex.: esquizofícies.

->-fícida

-fícida

Forma sufixada del mot grec phỹkos, que significa ‘alga’. Ex.: bangiofícides.

->ficiforme

■ficiforme

[del ll. ficus ‘figa’ i -forme]

adj De forma de figa.

->ficina

ficina

f BIOQ Enzim proteolític que hom obté del làtex de diverses figueres tropicals, emprat en la determinació del factor Rh i en la indústria de la pell.

->fiçó

■fiçó

[der. de l’ant. fiçar ‘fiblar’ (ll. vg. *fictiare, der. de fictus, v. fit), o potser d’un *fictio, -onis ‘fiblada’, der. també de fictus; 1a FONT: s. XVIII]

m ANAT ANIM fibló¹.

->fico-

■fico-

Forma prefixada del mot grec phỹkos, que significa ‘alga’. Ex.: ficofeïna, ficoxantina.

->ficobilina

■ficobilina

f BOT Pigment blavós o vermellós que forma part de les proteïnes de les esquizofícies, els rodòfits i algunes criptofícies.

->ficobiont

■ficobiont

Part. sil.: fi_co_bi_ont

m BOT Fotobiont.

->ficocianina

■ficocianina

Part. sil.: fi_co_ci_a_ni_na

[de fico(bilina), cian- i -ina**]

f Ficobilina de color blau.

->ficocol·loide

■ficocol·loide

Part. sil.: fi_co_col_loi_de

m BIOQ i BOT Polisacàrid mucilaginós que forma part de la paret cel·lular d’algunes algues marines, com ara l’agar, el carragheen i l’àcid algínic.

->ficoeritrina

■ficoeritrina

Part. sil.: fi_co_e_ri_tri_na

f BOT Ficobilina de color vermell.

->ficòfit

ficòfit

m BOT Alga.

->ficoide

■ficoide

Part. sil.: fi_coi_de

[del ll. ficus ‘figa’ i -oide]

adj BOT Semblant a una figa.

->ficòleg

■ficòleg -òloga

[de fico- i -leg]

m i f BOT Botànic especialitzat en algues.

->ficologia

■ficologia

Part. sil.: fi_co_lo_gi_a

[de fico- i -logia]

f BOT Part de la botànica que estudia les algues.

->ficomicets

■ficomicets

m BOT 1 pl Classe de fongs de tal·lus unicel·lular o format per un miceli filamentós sense septes.

2 sing Fong de la classe dels ficomicets.

->ficoteca

■ficoteca

f BOT Herbari d’algues.

->ficoxantina

ficoxantina

f BIOQ Pigment groc que acompanya la clorofil·la en una gran varietat d’algues.

->fictament

■fictament

adv Fingidament.

->ficte

■ficte -a

adj ant fingit 1.

->fictici

■fictici -ícia

[del ll. ficticius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj De ficció, que no té sinó una realitat de convenció.

->fictíciament

■fictíciament

Part. sil.: fic_tí_ci_a_ment

[de fictici]

adv D’una manera fictícia.

->ficus

■ficus

[del ll. ficus ‘figa, figuera’]

m BOT Gènere de plantes de la família de les moràcies (Ficus sp), de fulles simples i fruits en siconi.

->fidedigne

■fidedigne -a

[del ll. fide dignus ‘digne de fe’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Digne de fe i crèdit.

->fideïcomès

■fideïcomès -esa

Part. sil.: fi_de_ï_co_mès

[de fideïcometre]

adj 1 DR CIV Dit del bé o de l’herència deixada en fideïcomís.

2 bé fideïcomès DR CAT Bé afecte a un gravamen de substitució fideïcomissària instituït pel causant, per tal d’afavorir successivament els diversos hereus o legataris cridats.

->fideïcometre

fideïcometre

Part. sil.: fi_de_ï_co_me_tre

[del ll. fideicommittĕre ‘establir un fideïcomís’]

v tr DR CIV Establir un fideïcomís.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fideïcometre

GERUNDI: fideïcometent

PARTICIPI: fideïcomès, fideïcomesa, fideïcomesos, fideïcomeses

INDICATIU PRESENT: fideïcometo, fideïcomets, fideïcomet, fideïcometem, fideïcometeu, fideïcometen

INDICATIU IMPERFET: fideïcometia, fideïcometies, fideïcometia, fideïcometíem, fideïcometíeu, fideïcometien

INDICATIU PASSAT: fideïcometí, fideïcometeres, fideïcometé, fideïcometérem, fideïcometéreu, fideïcometeren

INDICATIU FUTUR: fideïcometré, fideïcometràs, fideïcometrà, fideïcometrem, fideïcometreu, fideïcometran

INDICATIU CONDICIONAL: fideïcometria, fideïcometries, fideïcometria, fideïcometríem, fideïcometríeu, fideïcometrien

SUBJUNTIU PRESENT: fideïcometi, fideïcometis, fideïcometi, fideïcometem, fideïcometeu, fideïcometin

SUBJUNTIU IMPERFET: fideïcometés, fideïcometessis, fideïcometés, fideïcometéssim, fideïcometéssiu, fideïcometessin

IMPERATIU: fideïcomet, fideïcometi, fideïcometem, fideïcometeu, fideïcometin

->fideïcomís

■fideïcomís

Part. sil.: fi_de_ï_co_mís

[del ll. fideicommissum, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

[pl -isos] m 1 DR CIV i DR CAT 1 Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.

2 fideïcomís d’elecció Modalitat fideïcomissària caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissaris.

3 fideïcomís de residu Modalitat fideïcomissària caracteritzada perquè el primer cridat (l’hereu o legatari fiduciari) té unes facultats dispositives més àmplies que les d’un fiduciari normal.

4 fideïcomís singular Fideïcomís consistent en l’encàrrec fet a l’hereu pel testador de lliurar una cosa determinada a un tercer.

5 fideïcomís universal Fideïcomís segons el qual l’hereu ha de transmetre tota l’herència a un tercer, bé que té dret a retenir la llegítima o, en dret català, la quarta trebel·liànica.

2 DR INTERN Tutela.

->fideïcomissari

■fideïcomissari -ària

Part. sil.: fi_de_ï_co_mis_sa_ri

[del ll. fideĭcommissarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 DR CIV 1 adj Relatiu o pertanyent al fideïcomís.

2 m i f Persona a favor de la qual hom estableix un fideïcomís.

2 adj i m DR INTERN Dit del país sotmès a la tutela d’un altre, anomenat fiduciari, a qui ha estat confiada temporalment la seva administració.

->fideïcomitent

■fideïcomitent

Part. sil.: fi_de_ï_co_mi_tent

[del ll. fideicommittens, -ntis, participi pres. de fideicommittĕre ‘establir un fideĭcomís’]

1 m i f DR CIV Persona que estableix un fideïcomís.

2 m DR INTERN Institució que estableix un fideïcomís.

->fideisme

fideisme

Part. sil.: fi_de_is_me

[formació culta analògica sobre la base del ll. fides ‘fe’]

m RELIG i FILOS Doctrina que accepta la fe i la revelació divina com a darrer criteri de certesa per a conèixer els primers principis metafísics, ètics i religiosos, inaccessibles a la raó.

->fideista

fideista

Part. sil.: fi_de_is_ta

[formació culta analògica sobre la base del ll. fides ‘fe’]

1 adj Relatiu o pertanyent al fideisme.

2 m i f Seguidor del fideisme.

->fidejussió

■fidejussió

Part. sil.: fi_de_jus_si_ó

f DR ROM Forma de fiança per a tota mena d’obligacions que revestia la forma de contracte verbal i solemne per estipulació.

->fidejussor

fidejussor

m DR ROM Fiador del compliment d’un deute en virtut d’una fidejussió.

->fidejussori

fidejussori -òria

adj 1 DR ROM Relatiu o pertanyent a la fidejussió.

2 ant Propi de la fiança.

->fidel

■fidel

[del ll. fĭdēlis, íd., cat. ant. feel, per via popular; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 1 adj Que no manca a la fe promesa.

2 adj i m i f esp RELIG Seguidor d’una fe religiosa. Els fidels musulmans. La missa participada pels fidels.

3 adj i m i f LITÚRG Creient que ha rebut la iniciació sacramental completa, en contraposició al catecumen.

2 adj 1 Que no manca a allò a què s’ha compromès envers algú. Un treballador fidel.

2 Un home fidel a la seva paraula, als seus juraments.

3 1 adj i m i f Constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor, etc. Un súbdit fidel, un fidel. Uns amants fidels. Un amic fidel.

2 m HIST Noble hispanogot lligat al rei per un vincle, privat, de fidelitat.

3 adj p anal Un gos fidel al seu amo.

4 adj p ext Un comportament, una actitud, fidel.

5 1 adj fig Exacte, verídic. Una narració fidel. Un testimoniatge fidel. Una còpia, una traducció fidels.

2 m DR ADM Persona encarregada de controlar el servei públic de determinades operacions de mesura i els aparells amb els quals aquestes són fetes per tal que compleixin les condicions d’exactitud i de legalitat establertes per l’autoritat.

->fidelitat

■fidelitat

[del ll. fidelĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 1 Qualitat de fidel. La fidelitat d’un súbdit, d’un criat. La fidelitat conjugal. La fidelitat dels gossos. La fidelitat d’una traducció, d’una citació.

2 PUBL Lleialtat d’un consumidor envers una marca, un producte o un servei.

2 ELECTRÒN i ELECTROAC Característica d’un aparell electrònic relativa a la mesura de l’aptitud per a reproduir els diferents senyals sense introduir-hi distorsió.

3 ESTAD 1 Qualitat de les estimacions estadístiques segons que sigui més o menys gran l’acord entre les valors obtingudes al llarg d’un conjunt d’experiències fetes en condicions determinades.

2 coeficient de fidelitat Correlació entre els resultats de dues utilitzacions del mateix test, o, més generalment, entre els valors de dues mesures sobre un mateix objecte.

4 GEOBOT Propietat sintètica d’una comunitat vegetal referida a les espècies components, segons la preferència que mostren per tal comunitat.

5 HIST A l’època feudal (ja des del segle VIII), jurament que el vassall feia al seu senyor.

->fidelització

fidelització

Part. sil.: fi_de_lit_za_ci_ó

f PUBL Acció de fidelitzar.

->fidelitzar

fidelitzar

v tr PUBL Aconseguir la fidelitat (d’un consumidor).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fidelitzar

GERUNDI: fidelitzant

PARTICIPI: fidelitzat, fidelitzada, fidelitzats, fidelitzades

INDICATIU PRESENT: fidelitzo, fidelitzes, fidelitza, fidelitzem, fidelitzeu, fidelitzen

INDICATIU IMPERFET: fidelitzava, fidelitzaves, fidelitzava, fidelitzàvem, fidelitzàveu, fidelitzaven

INDICATIU PASSAT: fidelitzí, fidelitzares, fidelitzà, fidelitzàrem, fidelitzàreu, fidelitzaren

INDICATIU FUTUR: fidelitzaré, fidelitzaràs, fidelitzarà, fidelitzarem, fidelitzareu, fidelitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: fidelitzaria, fidelitzaries, fidelitzaria, fidelitzaríem, fidelitzaríeu, fidelitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: fidelitzi, fidelitzis, fidelitzi, fidelitzem, fidelitzeu, fidelitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: fidelitzés, fidelitzessis, fidelitzés, fidelitzéssim, fidelitzéssiu, fidelitzessin

IMPERATIU: fidelitza, fidelitzi, fidelitzem, fidelitzeu, fidelitzin

->fidelment

■fidelment

[de fidel]

adv D’una manera fidel, amb fidelitat. Complir fidelment la paraula. Reproduir fidelment les paraules d’altri.

->fideu

■fideu

Part. sil.: fi_deu

[probablement de fidear ‘créixer, sobreeixir’, sorgit potser a València i conservat en judeocastellà, der. de l’àr. fiḍ, imperatiu de fâḍ, íd., per l’augment de la pasta un cop cuita; 1a FONT: 1348]

m 1 ALIM 1 Peça de pasta de farina en forma cilíndrica, llarga i de poc gruix. Fideus a la cassola.

2 fideu de cabell d’àngel Tipus de fideu molt prim.

2 p anal Trosset filiforme de substància pastosa.

3 ésser prim com (o semblar) un fideu Ésser molt prim.

4 ZOOL Anemone de mar comuna.

->fideuada

■fideuada

Part. sil.: fi_de_ua_da

[de fideu]

f GASTR 1 Guisat de fideus cuits en una paella amb un sofregit, peix i marisc.

2 Menjada de fideus.

3 Gran quantitat de fideus.

->fideuer

■fideuer -a

Part. sil.: fi_de_uer

[de fideu; 1a FONT: 1884, Oller]

m i f Fabricant i venedor de fideus i pasta per a sopa.

->fideueria

■fideueria

Part. sil.: fi_de_ue_ri_a

[de fideuer]

f Fàbrica o botiga de fideuer.

->fidúcia

■fidúcia

Part. sil.: fi_dú_ci_a

[del ll. fiducia, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Confiança.

2 DR ROM Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent o un esclau, amb l’obligació de tornar-la, cedir-la a un tercer o bé complir una altra obligació similar.

3 DR CIV Pacte pel qual una persona (fiduciant) concedeix a una altra (fiduciari) la titularitat d’un bé o d’un dret amb una finalitat determinada que només les parts coneixen, amb una evident desproporció entre la finalitat cercada i el mitjà emprat.

4 fidúcia testamentària DR BAL Modalitat fideïcomissària per virtut de la qual el testador o el donant universal pot encomanar a la persona instituïda que assigni els béns a un parent o els distribueixi entre els parents del testador o donant universal o del mateix distribuïdor lliurement o amb les condicions i limitacions que el testador determini, sense perjudicar naturalment les llegítimes, les quals han d’ésser sempre respectades.

->fiducial

fiducial

Part. sil.: fi_du_ci_al

[del b. ll. fiducialis, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la fidúcia.

2 fe fiducial PROTEST Expressió que designa la peculiar comprensió reformada, segons la qual la fe que justifica equival a la ferma confiança del cor en el perdó diví, atorgat en Crist, malgrat la permanència del pecat en l’home.

->fiduciari

■fiduciari -ària

Part. sil.: fi_du_ci_a_ri

[del ll. fiduciarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que recolza en la confiança.

2 m i f DR CIV 1 Hereu o legatari que ha de conservar i trametre al fideïcomissari els béns rebuts com a fideïcomís.

2 Persona objecte d’una fidúcia.

3 adj i m DR INTERN Dit del país que és encarregat d’un fideïcomís o tutela.

4 valor fiduciari ECON Títol en circulació que no té cap valor en si mateix, l’acceptació del qual depèn de la confiança que hom té en el subjecte emissor.

->figa

■figa

[del ll. vg. i td. fīca, íd., i també pl. neutre, ‘figues’, en substitució del ll. cl. fīcus ‘figa, figuera’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 f 1 BOT Siconi de la figuera, piriforme, de pell verdosa, morada o negra, segons les varietats.

2 figa borda BOT Cabrafiga.

3 figa dels hotentots BOT Fruit comestible del bàlsam.

4 figa de moro (o de pala) BOT Fruit de la figuera de moro.

5 figa paratjal BOT Varietat de figa de color blanc o groc, amb ratlles verdoses o fosques, grossa, de pell prima i de molsa groguenca i aigualosa.

6 figa seca ALIM Figa que, un cop collida, ha estat sotmesa a la dessecació perquè sigui més rica en sucres.

2 f p anal Ampolleta ventruda de forma semblant a una figa.

3 adj i m i f fig Dit de la persona fluixa, excessivament delicada; fleuma.

4 f vulg Parts genitals externes de la dona.

5 f BOT Bossa.

6 això són figues d’un altre paner fig Expressió usada per a manifestar que allò que un altre diu difereix del que ha dit abans o d’allò que hom creia, imaginava, deduïa, etc.

7 com ara plouen figues Expressió usada com a comentari sarcàstic per a manifestar que hom no creu o considera del tot impossible una cosa que un altre assegura.

8 fer figa 1 Fallar o fallir. Les cames em fan figa.

2 p ext Fallir, deixar de funcionar, destrossar-se, un vehicle, una màquina, un edifici, etc.

3 Fer fallida, no reeixir; fracassar. El negoci ha fet figa.

9 fer la figa (a algú) fig Fer-li un gest d’escarn consistent a mostrar el puny clos amb el dit gros sortint entre l’índex i el del mig.

10 mig figa mig raïm fig En un estat d’indecisió, en una situació no clarament definida, etc. Està mig figa mig raïm.

11 pesar figues fig Fer becaines, endormiscar-se.

->figaflor

■figaflor

[de figa i flor]

1 f Figa primerenca que certes varietats de figuera fan pel juny o pel juliol.

2 m i f desp bleda 2.

->figle

■figle

[del fr. bugle ‘corn’, del ll. bucŭlus ‘vedell’, amb la f- potser del fr. ophicléide ‘figle’, del gr. óphis ‘serp’, per la forma corbada, i kleís ‘clau’, per les claus que té; 1a FONT: 1864, DLab.]

m MÚS Instrument de vent consistent en un tub cònic doblegat per la meitat, amb claus per als dits i embocadura de trompeta.

->figolà

figolà -ana

adj i m i f De Fígols d’Organyà (Alt Urgell).

->figolenc

figolenc -a

adj i m i f De Fígols Vell (Berguedà).

->figuer

■figuer

[de figa; 1a FONT: 1034]

m obs Figuera.

->figuera

■figuera

[del ll. ficaria, íd., der. de ficus ‘figa’; 1a FONT: 1127]

f 1 1 BOT i AGR Arbre de la família de les moràcies (Ficus carica), de capçada ampla, làtex lletós, fulles caduques palmatilobulades i fruits (les figues) en siconi.

2 penjar els hàbits (o els llibres) a la figuera loc verb fig Abandonar la vida religiosa, els estudis.

2 figuera borda BOT Cabrafiguera.

3 figuera del diable (o infernal, o de ricí) BOT i FARM Ricí.

4 figuera de les pagodes BOT Arbre de la família de les moràcies (Ficus religiosa), natural de l’Índia.

5 figuera de moro (o de pala) BOT Arbust afil·le de la família de les cactàcies (Opuntia ficus-indica), punxós, de tiges fasciades, carnoses i articulades, flors grogues sèssils i fruits (les figues de moro) bacciformes, ovoides i comestibles.

->figueral

■figueral

[de figuera; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m Parcel·la d’una explotació agrària, tradicional a les Balears, plena de figueres de moro, destinada bàsicament a l’alimentació del bestiar porcí. A Eivissa s’anomena tanca.

->figueraler

figueraler -a

[de figueral]

m i f Persona que, en un figueral, es dedica a recollir figues.

->figuerar

■figuerar

[de figuera]

m AGR Lloc poblat de figueres.

->figuerassa

■figuerassa

[de figuera; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f Figuera de moro.

->figuerenc

■figuerenc -a

adj i m i f De Figueres (Alt Empordà) o de la Figuera (Priorat).

->figuereta

■figuereta

[de figuera]

f 1 Figuera petita.

2 fer la figuereta 1 Posar-se de mans en terra i cames enlaire.

2 Fer moure, davant algú que tracta d’agafar-la amb la boca, una figa seca, penjada per mitjà d’un cordill de l’extrem superior d’una canya que hom agita donant-li copets amb un bastó.

->figuerol

■figuerol

[de figuera]

m ORNIT Oriol.

->figuerolenc

figuerolenc -a

adj i m i f De Figuerola del Camp (Alt Camp) o de Figueroles d’Alcalatén (Alt Camp).

->figueroler

figueroler -a

adj i m i f De Figueroles d’Alcalatén (Alcalatén); figuerolenc.

->figuerolí

figuerolí -ina

adj i m i f De Figuerola del Camp (Alt Camp); figuerolenc.

->figueronenc

figueronenc -a

adj i m i f Del Figueró (Vallès Oriental).

->figueta

figueta

[de figa; 1a FONT: 1789]

f 1 Figa petita.

2 esp Ampolleta de vidre petita en forma de figa o de pera.

->figura

■figura

[del ll. figura, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Forma externa, visible, d’un cos. Té la figura d’un con truncat. Un pobre esguerrat que ni figura d’home té.

2 fig Un dimoni en figura d’àngel.

2 1 Representació d’una forma, especialment la humana, pel dibuix, la pintura, l’escultura.

2 GRÀF Dibuix que il·lustra el text d’un llibre.

3 1 Expressió d’idees abstractes o immaterials per mitjà de mots que suggereixen imatges del món físic.

2 Forma tangible amb què hom significa, convencionalment, una cosa intangible. Representar la imaginació sota la figura d’una ala, la mort sota la figura d’un esquelet.

4 Persona considerada com una personalitat. Les grans figures de la història. És la figura de l’equip.

5 DANSA Conjunt d’evolucions que formen una part d’una dansa.

6 pl ESPORT 1 En l’esquí aquàtic, prova consistent en l’execució d’un programa prèviament determinat compost de salts, passos obligats i exercicis lliures.

2 En l’esquí, en la prova d’eslàlom, resultat de la col·locació de diverses portes segons un ordre successiu determinat.

3 figures lliures Prova de patinatge, sobre glaç o sobre rodes, en la qual el patinador executa, seguint les notes d’una peça musical elegida per ell, un programa de salts, cabrioles i passos.

4 figures obligatòries Prova de patinatge que consisteix a executar determinats dibuixos amb la làmina del patí, quan és sobre glaç, i a resseguir uns dibuixos traçats sobre la pista, quan és sobre rodes.

7 FILOS Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.

8 GEOM Conjunt de punts, de línies i de superfícies emprats per a representar cossos o bé per a il·lustrar un teorema o un problema.

9 HERÀLD 1 Classe d’objecte heràldic representat en un escut d’armes.

2 mitja figura Figura en la situació d’ixent, naixent o sortint.

10 JOCS 1 Cadascun dels reis, els cavalls i les sotes d’un joc de cartes.

2 pl En el joc de pòquer, jugada que consisteix a reunir cinc figures i que té un valor superior a la doble parella i inferior al trio.

11 LING 1 En glossemàtica, cadascun dels no-signes que, en nombre reduït, serveixen per a construir la llengua, sistema infinit de signes.

2 figura etimològica Procediment sintàctic pel qual un verb regeix un substantiu de la seva mateixa arrel o d’un significat relacionat amb el seu. Ex.: Viure la seva vida.

12 LIT i TEAT 1 Personatge d’una obra dramàtica o èpica.

2 Actor que representa un personatge dramàtic.

13 LÒG Cadascun dels modes o formes que pot prendre un sil·logisme segons les posicions que el terme mitjà hi ocupi.

14 MÚS 1 Signe de la notació musical, anomenat habitualment amb el nom de nota.

2 Grup de notes que formen un motiu o el nucli d’un motiu musical.

15 RET 1 Forma del discurs que modifica l’expressió del pensament.

2 figures de mots Recursos retòrics consistents a modificar els mots per donar-los un caire expressiu diferent del que tenen normalment.

3 figures de sentències Formes que modifiquen l’expressió del pensament per recursos independents dels mots sensibles i que afecten més aviat el sentit i la vàlua interior.

16 figures de corrosió CRISTAL·L Depressions que es formen sobre les cares d’un cristall en tractar-lo amb un reactiu apropiat, durant una quantitat de temps mínim.

->figurable

■figurable

[de figurar]

adj Susceptible d’ésser figurat.

->figuració

■figuració

Part. sil.: fi_gu_ra_ci_ó

[del ll. figuratio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de figurar 1;

2 l’efecte.

2 Cosa que algú s’afigura o imagina. Tot això són figuracions teves.

->figuradament

■figuradament

[de figurat; 1a FONT: s. XV]

adv D’una manera figurada.

->figurança

■figurança

[de figurar]

f Figuració.

->figurant

■figurant -a

[de figurar]

m i f TEAT En el teatre, persona que representa un personatge mut.

->figurar

■figurar

[del ll. figurare, íd.; 1a FONT: s. XIX]

v 1 tr 1 Representar una persona, una cosa, imitant-ne, pel dibuix, la pintura, etc., la figura externa, visible. El quadre figurava les faccions del rostre amb gran delicadesa.

2 Representar un ésser immaterial, abstracte, sota una forma visible. Figurar la justícia per mitjà d’unes balances i una espasa.

3 Ésser, una cosa, convencionalment, representació d’una altra. Les ratlles de creus vermelles figuren, en el mapa, les fronteres.

4 Oferir l’aparença d’una cosa. L’escena figura un bosc tropical.

5 Fingir, simular. Ell figurà una retirada.

2 pron Afigurar-se.

3 intr 1 Formar part d’un conjunt de persones o de coses, especialment per escrit (una llista, un llibre, etc.). El meu nom figura a la llista?

2 Aparèixer en un afer, un acte, etc. En allò, ell no hi va figurar per res.

3 Tenir autoritat, representació, fer-se veure molt, etc., en el món, en la societat. Una família que en aquell temps figurava molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: figurar

GERUNDI: figurant

PARTICIPI: figurat, figurada, figurats, figurades

INDICATIU PRESENT: figuro, figures, figura, figurem, figureu, figuren

INDICATIU IMPERFET: figurava, figuraves, figurava, figuràvem, figuràveu, figuraven

INDICATIU PASSAT: figurí, figurares, figurà, figuràrem, figuràreu, figuraren

INDICATIU FUTUR: figuraré, figuraràs, figurarà, figurarem, figurareu, figuraran

INDICATIU CONDICIONAL: figuraria, figuraries, figuraria, figuraríem, figuraríeu, figurarien

SUBJUNTIU PRESENT: figuri, figuris, figuri, figurem, figureu, figurin

SUBJUNTIU IMPERFET: figurés, figuressis, figurés, figuréssim, figuréssiu, figuressin

IMPERATIU: figura, figuri, figurem, figureu, figurin

->figurat

■figurat -ada

[de figurar; 1a FONT: s. XV]

adj 1 1 Que té una figura o una forma determinada.

2 HERÀLD Dit del sol, la lluna, la lluneta, la rodella i el besant pintats amb visatge humà com si s’hi reflectís.

3 MÚS Dit de la música, cant, etc., en el qual les notes tenen diferent valor segons llur figura diversa.

2 1 Representat per una figura, per un símbol.

2 llenguatge figurat RET Llenguatge en què hom fa ús de figures retòriques.

3 sentit figurat RET Significat no propi, que implica una metàfora o una altra figura del llenguatge.

3 Simulat, no autèntic. Aquesta finestra no és de debò, és figurada.

->figuratiu

■figuratiu -iva

Part. sil.: fi_gu_ra_tiu

[del ll. td. figurativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Que serveix de figura o de representació d’una altra cosa.

2 ART 1 Dit de l’art que s’expressa mitjançant la representació o la interpretació de realitats externes i concretes (en oposició a l’art abstracte).

2 Dit de l’artista que practica aquest art.

->figurativament

■figurativament

[de figuratiu; 1a FONT: s. XIV]

adv D’una manera figurativa.

->figurí

■figurí

[de figura; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Dibuix que representa en petit un vestit segons una moda determinada.

2 Figura artificial d’home o de dona per a servir de model de vestits.

3 Persona vestida amb elegància afectada. Allà on vagi, sempre va fet un figurí.

->figurinista

■figurinista

m i f Dissenyador de figurins.

->figurisme

figurisme

[de figura]

m BÍBL i TEOL Sistema interpretatiu de l’Escriptura segons el qual en l’Antic Testament són figurats no solament els esdeveniments del Nou Testament, sinó, a més, tots els que s’han esdevingut o s’esdevindran en el curs de la història de l’Església.

->figurista

■figurista

[de figura]

1 adj Relatiu o pertanyent al figurisme.

2 m i f Partidari del figurisme.

3 m i f Persona que fa figures de pessebre o altres.

->fijià

fijià -ana

Part. sil.: fi_ji_à

1 adj Relatiu o pertanyent als fijians.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de raça melanèsida que habita a les illes Fiji.

->fil

■fil

[del ll. filum, íd.; 1a FONT: 1271]

m 1 1 TÈXT Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format ajuntant fibres i filaments (en l’operació de la filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.

2 TÈXT Nom vulgar donat al fil de lli.

3 TÈXT Fil d’ordit.

4 aguantar-se per un fil Estar a punt de caure, de trencar-se; tenir poca estabilitat, poca seguretat. Les bigues s’aguanten per un fil i tot el sostre pot caure en qualsevol moment.

5 donar fil (a algú) fig Deixar-lo dir, deixar-lo fer, etc., com hom fa amb aquell del qual no cal fer cap cas digui el que digui, faci el que faci, etc.

6 fil adherit TÈXT Fil que té les fibres adherides mitjançant fibres solubles o adhesius, que es poden eliminar posteriorment per rentada quan el fil ha quedat consolidat per mitjà de l’encreuament dels fils en el teixit.

7 fil amb nucli TÈXT Fil que té un nucli de fibres o filaments sense o amb falsa torsió, envoltats per espires d’un altre tipus de fibra o filament que lliga i pot cobrir totalment el nucli.

8 fil autotorçut TÈXT Fil que conté una barreja de dues o més classes o colors de fibres, obtingut sense retorsió pel procediment de filatura per autotorsió.

9 fil coix TÈXT Fil retort que té uns caps més fluixos que uns altres.

10 fil cru TÈXT Fil que encara no ha estat sotmès a cap operació de rentament ni de descruatge.

11 fil d’empalomar TÈXT Cordill molt prim de cànem.

12 fil d’estopa MAR Fil que hom empra per a omplir les costures en l’operació de calafatar les embarcacions.

13 fil de veles MAR Fil prim i fort, de cànem, emprat per a cosir veles.

14 fil de volta TÈXT En el lligament de gasa de volta, fil que evoluciona passant a la dreta i l’esquerra del fil fix.

15 fil jaspiat TÈXT Fil retort amb caps de diferents colors.

16 fil perdut TÈXT En els teixits llavorats, fil que apareix de tant en tant a la cara bona i que fa, a la resta del teixit, llargues bastes en el revés.

17 fil perlé TÈXT Fil fortament torçut que té un aspecte perlat.

18 fils de seda JOI Manyoc de fils de seda, o actualment de cotó, que serveix per a polir les joies.

19 fil tallat TÈXT Fil defectuós, amb parts més primes i dèbils que la mitjana.

20 moure els fils fig Tenir influència per a dirigir un afer, una empresa, etc.

21 posar fil a l’agulla fig Iniciar una actuació, començar una obra.

2 1 Filament.

2 Fibra separada.

3 Doll molt prim. Un fil de veu. Un fil d’aigua.

4 ELECT Cos metàl·lic flexible, de forma capil·lar i de longitud indefinida, generalment recobert per una capa aïllant, emprat per a conduir l’electricitat.

5 METAL·L Metall estirat en forma de fil.

6 MINERAL Vena molt prima d’un mineral.

7 fil d’aram dial METAL·L Filferro.

8 fil d’aranya ZOOL Cadascun dels filaments molt fins i una mica viscosos que surten de les fileres de les aranyes i que serveixen per a fer la teranyina.

9 fil dental HIG Fil encerat usat per a eliminar les restes d’aliments que es fiquen entre les dents.

10 fil magnètic ELECTROAC Primera forma desenvolupada de suport per a l’enregistrament magnètic, constituïda normalment per un fil metàl·lic amb una substància ferromagnètica per a fixar la informació.

11 sense fil loc adj Dit d’un dispositiu o d’un sistema de telecomunicacions en què la comunicació elèctrica es realitza sense la necessitat de cables conductors. Telèfon sense fil.

3 Enfilall. Un fil de perles.

4 1 TECNOL Tall d’una eina.

2 Carena d’una serralada.

3 angle de fil TECNOL En les màquines eina, angle format per la superfície d’incidència i la superfície d’atac de l’eina.

4 passar a fil d’espasa Passar a degolla.

5 fig 1 Sèrie encadenada d’idees, il·lació entre les parts d’un discurs, d’una argumentació, etc.

2 el fil de la vida El curs de la vida.

3 tallar el fil Interrompre el parlament, la conversa, la sèrie encadenada d’idees.

6 AGR Fila.

7 HERÀLD Travessa horitzontal del lambel.

8 MAR 1 a fil de roda En la direcció definida per la roda del vaixell, és a dir, la determinada per l’eix que va de popa a proa.

2 a fil de vent En la direcció del vent.

9 tenir el fil cru ADOB Restar interiorment crua una peça de cuir adobada.

->fil-¹

fil-¹

Forma prefixada del mot grec phílos, que significa ‘amic’, ‘amant’. Ex.: filantrop, filatèlia, filharmonia.

->fil-²

fil-²

Forma prefixada del mot grec phỹlon, que significa ‘raça’. Ex.: filarca.

->-fil

■-fil -fila

Forma sufixada del mot grec phílos, que significa ‘amic’, ‘amant’. Ex.: germanòfil, bibliòfil, hidròfil.

->fila

■fila

[del ll. fila, pl. neutre del ll. filum, ‘fil’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Sèrie de persones o de coses disposades l’una al costat de l’altra o l’una al darrere de l’altra formant una línia recta. Les tropes avançaven en quatre files de vint soldats cadascuna. A l’escola ens fan posar en fila. Arrenglereu-vos en doble fila. Una fila de butaques. Seure a primera fila.

2 pl p ext ORG MIL Exèrcit. Atacar les files enemigues.

3 pl p ext ORG MIL Servei militar. Incorporar-se a files.

4 MAT Filera horitzontal d’una matriu.

5 de segona (o tercera, o quarta) fila loc adj De poca categoria. Un actor de segona fila.

6 en fila índia L’un darrere l’altre. Per l’estretor del camí, havíem d’anar en fila índia.

2 1 Cara, aspecte, d’una persona. Fer bona fila, mala fila.

2 esp Mal aspecte d’una persona. Quina fila que fa!

3 AGR 1 Al País Valencià, unitat volumètrica de reg equivalent a la quantitat que surt per un orifici o espai entre dos partidors. Al Camp de Morvedre és anomenada també roll.

2 Sequiola.

4 FUST Cairat de fusta de pi del mercat de Tortosa, d’uns 30 pams de llargària.

5 INFORM En tota disposició d’elements discrets en dues posicions perpendiculars (matrius, taules, perforacions en cintes o fitxes, etc.), conjunt d’elements al llarg d’una d’elles, especialment l’horitzontal (si aquest terme hi té sentit), contrastant amb els de l’altra direcció (que componen la columna).

->filabarba

■filabarba

[de filar i barba]

f BOT Agulles de pastor.

->filaberquí

■filaberquí

[del fr. vilebrequin, i aquest, del fr. dial. vibrequin, per contaminació de virer ‘girar’, del neerl. wimmerkijn o wimmelken, der. amb sufix dimin. d’un verb corresponent a l’al. wimmeln ‘moure’s vivament, formiguejar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m FUST Eina per a foradar que consisteix en una maneta semicircular o de doble colze, giratòria, en un dels extrems de la qual hom subjecta la broca o perforador i en l’altre hi ha un pom.

->filacteri

■filacteri

[del ll. phylacterium, i aquest, del gr. phylaktḗrion ‘salvaguarda, amulet’, der. de phyláttō ‘guardar’; 1a FONT: 1497]

m 1 Talismà.

2 ART Franja pintada pels artistes medievals i renaixentistes per a comunicar a l’espectador el text dit per un dels personatges representats.

3 JUD Filactèria.

->filactèria

■filactèria

Part. sil.: fi_lac_tè_ri_a

f JUD Cadascuna de les dues bandes de pergamí amb inscripcions de la Torà, que els jueus duen lligades al front i al braç esquerre durant la pregària matinal dels dies feiners.

->filactolemes

filactolemes

m ZOOL 1 pl Subclasse de briozous que presenta el lofòfor en forma de ferradura amb dues fileres de tentacles.

2 sing Briozou de la subclasse dels filactolemes.

->filada¹

■filada¹

[de filar; 1a FONT: 1405]

f 1 Acció de filar;

2 l’efecte.

->filada²

■filada²

[de fila]

f 1 CONSTR 1 Rengle horitzontal de totxos, de maons, de carreus, etc., la superposició dels quals fa créixer en alçada una paret.

2 filada de pedra DR CAT Contraparet de pedra i morter d’almenys un pam de gruix, amb fonaments, arrambada a la paret mitgera o a la del veí, que cal construir entre aquesta i un safareig o aigüera.

2 FOLK Cadascuna de les comparses o grups de disfresses que prenen part en els combats de moros i cristians.

->filadís

■filadís -issa

[de filar]

TÈXT 1 adj Dit de la fibra de bon filar.

2 m Rebuig de la seda que no se separa del capoll.

->filador

■filador -a

[de filar]

TÈXT 1 adj Que fila el lli, el cànem o qualsevol altra matèria tèxtil.

2 m i f 1 Operari dedicat a filar qualsevol matèria tèxtil.

2 filador d’or El qui tenia per ofici fabricar fils d’or i d’argent per a brodats en teixits de seda.

3 1 f Nom genèric que hom dóna a les màquines de filar, especialment a les més antigues, fetes anar a mà o per força hidràulica o animal.

2 filadora de cap obert Màquina de filar moderna en la qual, a diferència de totes les altres, les fibres entren soltes a l’òrgan rotatiu, són aplacades contra la paret interior d’aquest i reben la torsió que les ajunta per a formar el fil.

3 màquina filadora Filadora.

->filag

filag

m BOT Gènere d’herbes anuals tomentoses de la família de les compostes (Filago sp), amb fulles alternes enteres i amb capítols petits en glomèruls terminals.

->filagarsa

■filagarsa

[probablement reducció de esfilagarsar, potser resultat d’un encreuament de esfilegassar amb cadars ‘seda basta dels capolls enredats que no es fila al torn’; 1a FONT: 1670, DTo.]

f 1 Fil o conjunt de fils que pengen d’un tros de roba, penjarella de fils.

2 pl TÈXT Rebuig de caps.

->filagarsós

■filagarsós -osa

[de filagarsa]

adj Que fa filagarsa.

->filamaria

■filamaria

Part. sil.: fi_la_ma_ri_a

[probablement de l’expressió fila, Maria!]

f BOT Herba ruderal de la família de les geraniàcies (Erodium malacoides), pubescent i glandulosa, de fulles ovades, cordades, i flors en umbel·les d’un rosa violaci, que es fa en terrenys ruderals de les contrades mediterrànies.

->filament

■filament

[del ll. filamentum, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Cos filiforme.

2 ANAT ANIM 1 filament mesentèric Gruix que presenten els septes dels cnidaris antozous en la vora lliure que dóna a la cavitat gastrovascular.

2 filament urticant Petit cos filiforme dels cnidoblasts dels cnidaris.

3 ASTR Núvol de gas situat en el límit cromosfera/corona del Sol, que presenta un aspecte filamentós.

4 BOT Part inferior pedicel·liforme de l’estam que sosté l’antera.

5 ELECTROT i ELECTRÒN Fil metàl·lic molt fi i d’elevada resistència que es torna incandescent en passar-hi el corrent elèctric.

6 TÈXT Cos filiforme de longitud indefinida, com ara les sedes.

7 filament uretral PAT Cadascun dels corpuscles blanquinosos, llargs i prims, que hi ha a l’orina dels malalts afectats d’uretritis.

->filamentós

■filamentós -osa

[de filament]

adj 1 Compost de filaments.

2 Que té la forma de filament.

->filandre

■filandre

m VETER Nom donat a diversos cucs de la classe dels nematohelmints que habiten als budells dels ocells, especialment dels falcònids.

->filaner

■filaner -a

[del ll. vg. *filandarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1384]

TÈXT 1 m i f Filador.

2 f Porció de llana o d’estam per a ésser filat.

3 f pl Paquets d’estam, de lliura i mitja de pes, preparats pels paraires.

->filantrop

■filantrop -a

[de fil-¹ i -antrop; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f 1 Persona que estima les altres persones, el gènere humà.

2 p ext Persona que cerca de millorar la situació material i moral dels altres; altruista.

->filantropia

■filantropia

Part. sil.: fi_lan_tro_pi_a

[de fil-¹ i -antropia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Amor envers els altres homes, envers el gènere humà.

->filantròpic

■filantròpic -a

[de filantropia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la filantropia.

2 Caracteritzat per la filantropia. Un home filantròpic.

->filantròpicament

■filantròpicament

[de filantròpic]

adv Amb filantropia.

->filar

■filar

[del ll. filare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 TÈXT Reduir a l’estat filiforme qualsevol fibra tèxtil.

2 Fer, l’aranya, la seva teranyina.

3 Fer, el cuc de seda, el seu capoll.

4 METAL·L Transformar en fil, per mitjà del procediment d’extrusió en calent, un bloc d’acer o de qualsevol metall no ferrós.

5 màquina de filar TÈXT Filadora.

2 tr fig 1 Endevinar els propòsits, la intenció, d’algú. Ja t’he filat, noia: tu et vols casar.

2 Veure, adonar-se de la presència d’algú. Anava tan distret, que no em va filar.

3 intr 1 Discórrer. El meu cap ja no fila.

2 Anar, funcionar bé. Tornem-hi, que això no fila!

3 filar prim Subtilitzar.

4 MAR 1 tr Deixar anar progressivament (un cap, un cable o una cadena, de l’aparell d’una nau, que està treballant).

2 intr Navegar en bones condicions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: filar

GERUNDI: filant

PARTICIPI: filat, filada, filats, filades

INDICATIU PRESENT: filo, files, fila, filem, fileu, filen

INDICATIU IMPERFET: filava, filaves, filava, filàvem, filàveu, filaven

INDICATIU PASSAT: filí, filares, filà, filàrem, filàreu, filaren

INDICATIU FUTUR: filaré, filaràs, filarà, filarem, filareu, filaran

INDICATIU CONDICIONAL: filaria, filaries, filaria, filaríem, filaríeu, filarien

SUBJUNTIU PRESENT: fili, filis, fili, filem, fileu, filin

SUBJUNTIU IMPERFET: filés, filessis, filés, filéssim, filéssiu, filessin

IMPERATIU: fila, fili, filem, fileu, filin

->filària

■filària

Part. sil.: fi_là_ri_a

f ZOOL 1 Nom donat a qualsevol nematode de les famílies dels dracuncúlids i dels filàrids.

2 filària de Medina Nematohelmint de la classe dels nematodes i de la família dels dracuncúlids (Dracunculus medinensis), paràsit de l’home i del crustaci ciclop.

->filàrids

filàrids

m ZOOL 1 pl Família de nematodes de cos filiforme, sis papil·les labials a l’extrem anterior del cos i que parasiten l’aparell circulatori o el teixit subcutani de vertebrats.

2 sing Nematode de la família dels filàrids.

->filariosi

■filariosi

Part. sil.: fi_la_ri_o_si

f PAT Estat morbós degut a la presència de filàries.

->filassa

■filassa

[de fil; 1a FONT: s. XV]

f TÈXT Fil de cànem, de lli, de jute, etc., filat a un cap i destinat a ésser teixit o retort.

->filàstica

■filàstica

[del cast. o port. filástica, probable encreuament d’un mossàrab filacha amb almástica, variant de almáciga ‘màstic’]

f MAR Fil gruixut de cànem a un sol cap i poc retort amb què hom fa els caps i les cordes emprats en la marineria.

->filat

■filat

[de filar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 TÈXT 1 Resultat de l’operació de filar.

2 Fil.

2 1 Teixit de fil metàl·lic (generalment de filferro) o de plàstic emprat per a tancar una obertura o formar un clos.

2 ARM Xarxa de filferro espinós que hom empra per a impedir o dificultar l’avanç de les tropes enemigues.

3 PESC Xarxa.

->filatèlia

■filatèlia

Part. sil.: fi_la_tè_li_a

[de fil-¹ i el gr. atelḗs ‘gratuït, franc de pagament’, aplicat a un segell que indicava l’exempció de cap altre pagament en una tramesa]

f Recerca i estudi dels segells de correus i altres valors postals i de tot allò que té relació amb llur col·leccionisme.

->filatèlic

■filatèlic -a

[de filatèlia]

adj Relatiu o pertanyent a la filatèlia.

->filatelista

■filatelista

[de filatèlia]

m i f Persona que es dedica a la filatèlia.

->filater

■filater -a

[de filar; 1a FONT: s. XV]

m i f TÈXT Persona que fa filats.

->filatura

■filatura

[probablement de l’it. filatura, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 TÈXT Conjunt d’operacions a què hom sotmet una fibra tèxtil per convertir-la en fil.

2 Art de filar.

3 INDÚST Fàbrica on tenen lloc les operacions de filatura.

4 PLÀST i TÈXT Conjunt d’operacions que permeten d’obtenir un feix de filaments artificials o sintètics a partir de la matèria primera en forma de massa viscosa.

->filaxi

■filaxi

f MED Poder de defensa de l’organisme contra la infecció, que comprèn la fagocitosi i la formació d’anticossos.

->-filaxi

-filaxi

Forma sufixada del mot grec phýlaxis, que significa ‘acció de guardar o prevenir’. Ex.: profilaxi, anafilaxi.

->filempua

■filempua

Part. sil.: fi_lem_pu_a

[de fil, en² i pua, de les pues dels antics telers; 1a FONT: 1363]

f Drap de tela clara i prima que hom brodava amb fil o seda com el canemàs i servia per a fer sedassos, tovalloles, cortines, davants de llits, etc.

->filepítids

filepítids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells passeriformes del subordre dels tirans.

2 sing Ocell de la família dels filepítids.

->filera

■filera

[de fil; 1a FONT: s. XVI]

f 1 fila 1.

2 MAT Cadascun dels conjunts d’elements d’una matriu que són disposats en línia recta.

3 OFIC Làmina d’acer, emprada pels ferrers, els llauners i els argenters, proveïda de forats de calibres graduats per on hom fa passar successivament les barres metàl·liques per reduir-les.

4 TECNOL 1 Peça metàl·lica que hom col·loca a la sortida del conducte d’extrusió d’una premsa o d’un extrusor i que va proveïda d’un o més forats, els quals, en passar-hi el metall o el plàstic de què hom fa extrusió, l’afaiçonen segons llur forma.

2 Instrument per a roscar cargols i barres metàl·liques o de fusta que consisteix en una caixa cilíndrica interiorment buida i proveïda d’unes dents que, en introduir-hi la tija o barra, hi produeixen el filet de la rosca.

5 TÈXT Peça metàl·lica proveïda de diversos forats per on hom extrudeix la massa viscosa que un cop solidificada constitueix el fil tèxtil.

6 ZOOL 1 Cadascuna de les eminències mamil·lars de la cara ventral de l’abdomen de les aranyes per on surten els fils amb què fabriquen les teranyines.

2 En els insectes, protuberància del llavi inferior de l’eruga per on surt el fil de seda.

->fileret

■fileret

[de fil]

m CONSTR NAV Vorada del corredor de les barques en la part interior.

->filet

■filet

[de fil]

m 1 1 Diminutiu de fil. Un filet de veu.

2 Tros petit de fil.

3 ART Membre de motllura molt prim.

4 FUST i MOBL Pla llarg i estret que, en una motllura, forma angle al costat d’una mitjacanya, d’un bordó, etc.

5 FUST i MOBL Tira prima i estreta de boix que hom empra per a adornar mobles de caoba o noguera.

6 FUST i MOBL Eina de fuster emprada per a fer filets a les motllures.

7 GRÀF Ratlla impresa que serveix per a enquadrar estats, separar títols o columnes de text, subratllar paraules, etc.

8 GRÀF Làmina de llautó o d’aliatge tipogràfic, de la mateixa alçada del tipus, emprada per a imprimir les ratlles anomenades filets.

2 ALIM 1 Tros prim de carn o de peix, sense os o sense espina.

2 Tros del llom del bou, de la vedella, etc., que no té ossos ni tendons.

3 filet de pobre (o de llonzes) Peça de carn de boví, situada a continuació de les mitjanes, sobre l’espatlla, que es menja principalment com a bistec o guisada.

3 HERÀLD Peça reduïda a la seva mínima amplària.

4 TECNOL Sortint helicoïdal d’un cargol o un vis.

->fileta

■fileta

[de fil]

f 1 FUST Cairat de fusta de pi del mercat de Tortosa d’uns 40 pams de llargària.

2 TÈXT Bastidor que, en algunes màquines tèxtils, com les metxeres, les filadores, les bobinadores, els ordidors, els telers de gènere de punt, etc., serveix per a col·locar-hi les bobines, els rodets i els pots o els cabdells.

->filetejar

■filetejar

[de filet]

v tr 1 ALIM Tallar en filets.

2 GRÀF Adornar amb filets.

3 TECNOL Roscar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: filetejar

GERUNDI: filetejant

PARTICIPI: filetejat, filetejada, filetejats, filetejades

INDICATIU PRESENT: filetejo, fileteges, fileteja, filetegem, filetegeu, filetegen

INDICATIU IMPERFET: filetejava, filetejaves, filetejava, filetejàvem, filetejàveu, filetejaven

INDICATIU PASSAT: filetegí, filetejares, filetejà, filetejàrem, filetejàreu, filetejaren

INDICATIU FUTUR: filetejaré, filetejaràs, filetejarà, filetejarem, filetejareu, filetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: filetejaria, filetejaries, filetejaria, filetejaríem, filetejaríeu, filetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: filetegi, filetegis, filetegi, filetegem, filetegeu, filetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: filetegés, filetegessis, filetegés, filetegéssim, filetegéssiu, filetegessin

IMPERATIU: fileteja, filetegi, filetegem, filetegeu, filetegin

->fileteria

■fileteria

Part. sil.: fi_le_te_ri_a

[de filet]

f GRÀF Conjunt de filets d’una impremta.

->filetí

filetí

m JOI Vora de la talla brillant d’un diamant.

->filètic

filètic -a

adj BIOL Relatiu o pertanyent a les línies evolutives o als fílums.

->filetó

■filetó

m FUST Cairat de fusta de pi del mercat de Tortosa de 20 a 24 pams de llargària.

->filferrera

■filferrera

[de filferro]

f BOT Planta enfiladissa de la família de les poligonàcies (Muehlenbeckia complexa), de tiges densament entrellaçades, fulles de forma variable i petites flors verdoses, originària de Nova Zelanda.

->filferro

■filferro

[del ll. filum ferreum o filum ferri ‘fil de ferro’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m METAL·L Fil d’acer dolç, d’una gran flexibilitat i tenacitat, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge.

->filharmonia

■filharmonia

Part. sil.: fil_har_mo_ni_a

[de fil-¹ i harmonia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MÚS Amor a la música.

->filharmònic

■filharmònic -a

[de filharmonia; 1a FONT: 1839, DLab.]

MÚS 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la filharmonia.

2 Dit d’una societat, institució, etc., que fomenta els interessos musicals.

3 Dit de certes orquestres simfòniques. Orquestra filharmònica.

2 m i f Afeccionat a la música.

->filhel·lènic

■filhel·lènic -a

1 adj Relatiu o pertanyent al filhel·lenisme.

2 m i f Seguidor del filhel·lenisme.

->filhel·lenisme

■filhel·lenisme

m HIST Moviment polític, d’arrel religiosa (cristiana) i cultural (herència clàssica), que cercava la independència grega contra el domini turc.

->fília

■fília

Part. sil.: fí_li_a

[del gr. philía ‘amistat, afecció’]

f Simpatia apassionada per una cosa.

->-fília

■-fília

Forma sufixada del mot grec philía, que significa ‘amor, simpatia, tendència’ envers la cosa designada pel primitiu. Ex.: anglofília, homofília, bibliofília, hemofília.

->filiació

■filiació

Part. sil.: fi_li_a_ci_ó

Cp. afiliació

[del ll. filiatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 ETNOL i DR CIV Lligam de parentiu que uneix un fill als seus pares.

2 filiació civil ETNOL i DR CIV Filiació que tenen els adoptats respecte als adoptants.

3 filiació divina p anal BÍBL Expressió neotestamentària que vol explicar la nova relació interpersonal nascuda entre Déu i l’home a partir de Jesucrist.

2 1 Conjunt de dades referides a un individu. Prendre la filiació.

2 MIL Registre del personal de l’exèrcit, on són anotades les circumstàncies personals i l’historial militar de l’individu.

3 Pertinença a una associació o a un partit polític.

4 Lligam entre dues coses l’una de les quals descendeix, ha sortit, de l’altra. Determinar la filiació d’un llenguatge.

5 filiació semàntica LING Derivació o designació sinonímica.

->filial

■filial

Part. sil.: fi_li_al

[del ll. filialis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj De fill, pertanyent al fill. Amor filial.

2 f ECON Empresa o societat amb personalitat jurídica pròpia el capital de la qual resta majoritàriament en mans d’una altra entitat mercantil.

3 f Centre d’ensenyament, entitat, club, etc., que depèn d’un altre.

->filialment

■filialment

Part. sil.: fi_li_al_ment

[de filial]

adv D’una manera filial.

->filiar

■filiar

Part. sil.: fi_li_ar

[de fill]

v tr Prendre les dades personals o la filiació a algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: filiar

GERUNDI: filiant

PARTICIPI: filiat, filiada, filiats, filiades

INDICATIU PRESENT: filio, filies, filia, filiem, filieu, filien

INDICATIU IMPERFET: filiava, filiaves, filiava, filiàvem, filiàveu, filiaven

INDICATIU PASSAT: filií, filiares, filià, filiàrem, filiàreu, filiaren

INDICATIU FUTUR: filiaré, filiaràs, filiarà, filiarem, filiareu, filiaran

INDICATIU CONDICIONAL: filiaria, filiaries, filiaria, filiaríem, filiaríeu, filiarien

SUBJUNTIU PRESENT: filiï, filiïs, filiï, filiem, filieu, filiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: filiés, filiessis, filiés, filiéssim, filiéssiu, filiessin

IMPERATIU: filia, filiï, filiem, filieu, filiïn

->filibranquis

filibranquis

m ZOOL 1 pl Ordre de mol·luscs lamel·libranquis, amb les brànquies formades per filaments plegats en nansa, al qual pertanyen la majoria de mol·luscs aquàtics comestibles (musclos, dàtils de mar, ostres, cloïsses, etc.).

2 sing Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis.

->filibuster

■filibuster -a

[del cast. filibustero, tret potser de l’angl. ant. flibutor, i aquest, del neerl. vrijbuiter ‘corsari’, comp. de vrij ‘lliure’ i buiten ‘saquejar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

HIST 1 m Pirata de la mar de les Antilles durant el segle XVII.

2 m Nom donat al qui treballava per l’emancipació de les colònies castellanes d’Amèrica, sobretot de Cuba, al segle XIX.

3 adj i m i f POLÍT Que practica l’obstruccionisme dins el parlament, dificultant la sanció de projectes per mitjà de discursos inacabables.

->filibusterisme

■filibusterisme

[de filibuster]

m 1 HIST Partit i pràctiques dels filibusters.

2 POLÍT Tàctica obstruccionista dels filibusters.

->filicals

■filicals

f BOT 1 pl Ordre de filicòpsids leptosporangiats que comprèn les famílies de les ciateàcies, de les dicksoniàcies i de les polipodiàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les filicals.

->filicates

■filicates

f pl BOT Filicòpsids.

->filícic

■filícic -a

[del ll. filix, -ĭcis ‘falguera’]

adj Relatiu o pertanyent a les falgueres. Àcid filícic.

->filiciforme

■filiciforme

[del ll. filix, -ĭcis ‘falguera’ i -forme]

adj Semblant a una falguera.

->filicofitins

■filicofitins

m BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, subdivisió de pteridòfits que comprèn les falgueres, incloses tradicionalment dins la classe dels filicòpsids.

2 sing Pteridòfit de la subdivisió dels filicofitins.

->filicòpsids

■filicòpsids

m BOT 1 pl Classe de pteridòfits, amb fulles molt desenvolupades i prefoliació circinada (les falgueres), que consta de les subclasses de les eusporangiades, de les leptosporangiades i de les primofilicines.

2 sing Planta de la classe dels filicòpsids.

->filiera

■filiera

Part. sil.: fi_li_e_ra

[del fr. filière, der. de fil]

f HERÀLD Peça disminuïda equivalent a una bordura reduïda a la meitat de la seva amplària.

->filiforme

■filiforme

[de fil i -forme]

adj Que té forma de fil.

->filigrana

■filigrana

[de l’it. filigrana, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 ORFEB Obra feta de fils d’or, d’argent, etc., entrellaçats i units per soldadures imperceptibles.

2 fig Obra d’una gran delicadesa, pulquèrrima.

3 GRÀF 1 Senyal o marca transparent, únicament perceptible a contraclaror, fet en el paper en el moment de la fabricació.

2 Motlle amb què hom fa aquest senyal.

->filigranar

■filigranar

[de filigrana]

v tr 1 Afaiçonar en filigrana, adornar amb filigrana. Una creu d’or filigranada. Paper filigranat.

2 fig Estil filigranat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: filigranar

GERUNDI: filigranant

PARTICIPI: filigranat, filigranada, filigranats, filigranades

INDICATIU PRESENT: filigrano, filigranes, filigrana, filigranem, filigraneu, filigranen

INDICATIU IMPERFET: filigranava, filigranaves, filigranava, filigranàvem, filigranàveu, filigranaven

INDICATIU PASSAT: filigraní, filigranares, filigranà, filigranàrem, filigranàreu, filigranaren

INDICATIU FUTUR: filigranaré, filigranaràs, filigranarà, filigranarem, filigranareu, filigranaran

INDICATIU CONDICIONAL: filigranaria, filigranaries, filigranaria, filigranaríem, filigranaríeu, filigranarien

SUBJUNTIU PRESENT: filigrani, filigranis, filigrani, filigranem, filigraneu, filigranin

SUBJUNTIU IMPERFET: filigranés, filigranessis, filigranés, filigranéssim, filigranéssiu, filigranessin

IMPERATIU: filigrana, filigrani, filigranem, filigraneu, filigranin

->filipenc

■filipenc -a

adj i m i f De Filips (antiga ciutat de Macedònia).

->filipèndula

■filipèndula

f BOT Planta herbàcia de la família de les rosàcies (Filipendula hexapetala), de fulles pinnatisectes i flors oloroses, agrupades en cimes.

->filipense

filipense

f CRIST felipa².

->filipí

■filipí -ina

adj i m i f De les Filipines (estat d’Àsia).

->filípica

■filípica

[d’un discurs de Demòstenes contra Felip (gr. Philippos) de Macedònia; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f 1 Discurs violent contra algú.

2 Reprensió dura.

->filipista

■filipista

adj i m i f HIST Partidari de Felip de Borbó durant la guerra de Successió a la corona hispànica.

->filis

■filis

[del nom grecollatí de dona Phyllis, molt usat en la lírica del Renaixement, especialment la castellana, com a nom de dona inspiradora d’un poeta; 1a FONT: 1803, DEst.]

Mot emprat en l’expressió estar de filis loc adv Estar en bona disposició d’esperit, de bon humor.

->filisteu

■filisteu -ea

Part. sil.: fi_lis_teu

1 1 adj Relatiu o pertanyent als filisteus.

2 m i f HIST Individu d’un dels cinc “pobles de la mar" que intentaren d’envair Egipte el 1175 aC i que ocuparen la regió costanera de Palestina.

2 m i f Persona que no aprecia els sentiments i les aspiracions més nobles de la humanitat i només té en compte els interessos materials.

->fill

■fill -a

[del ll. fīlius, íd. (v. fecund); 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 m i f 1 Persona o animal amb relació al seu pare i la seva mare. Té un fill i dues filles. Ja han tingut cinc fills, entre nois i noies. És el fill de l’apotecari. És fill únic o té germans?

2 Nom afectuós amb què hom parla a qualsevol persona volent-li demostrar bona estimació, protecció, etc. Fill, no t’hi emboliquis.

3 p ext Descendent.

4 DR Descendent més directe d’una persona, que, respecte a aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.

5 fill adoptiu DR Descendent per adopció.

6 fill adulterí DR Fill nat d’una unió en la qual almenys una de les persones és unida vàlidament en matrimoni amb una tercera.

7 filla política Nora.

8 fill de papà Jove de família acomodada a qui els seus pares concedeixen tots els capritxos sense haver-se d’esforçar.

9 fill de puta vulg Expressió que hom aplica a una persona per insultar-la.

10 fill de sa mare vulg Fill de puta.

11 fill espiritual Persona que ha rebut l’herència espiritual d’algú, que en continua l’obra, etc.

12 fill incestuós DR Fill nat de persones lligades pel parentiu en grau en què tenen prohibit de casar-se.

13 fill natural DR Fill nascut, fora de matrimoni, de pare i mare que podien casar-se en el moment de la concepció.

14 fill polític Gendre.

15 fill pòstum DR Fill nat després de la mort del pare.

16 fill putatiu DR Fill considerat com a tal sense ésser-ho.

17 fill sacríleg DR CAN Fill nat de la unió entre persones una de les quals, almenys, és subjecta pel vot de castedat pel fet d’haver rebut ordes majors o d’haver professat en un orde religiós.

2 m i f 1 Persona amb relació a la nació, el país, el poble, la regió, etc., de què és natural. Fill de Catalunya.

2 fill predilecte (o il·lustre) Títol honorífic concedit per un municipi a una persona que hi ha nascut en reconeixement als seus valors.

3 m i f fig Aquestes paraules són filles de la irreflexió.

4 m i f CRIST 1 Religiós amb relació al fundador del seu orde. Els fills de sant Benet.

2 Nom donat als membres de certs ordes, congregacions o associacions pies. Filles de Maria. Fill de l’Immaculat Cor de Maria.

5 m 1 [en majúscula] CRIST Segona persona de la Trinitat, anomenada també Fill de Déu, Déu Fill i Fill Unigènit i, teològicament, Verb encarnat.

2 fill de Déu BÍBL En l’Antic Testament, títol messiànic, atribuït adoptivament al poble israelita, als àngels i al rei i que la primitiva comunitat cristiana aplicà a Jesucrist per expressar la creença en la seva divinitat.

3 fill de l’home BÍBL Figura messiànica del llibre de Daniel que, segons l’Evangeli, Jesús s’atribuí per evocar la transcendència de la seva persona i de la seva obra.

6 fill abans que el pare BOT Pota de cavall.

->fil·l-

fil·l-

Forma prefixada del mot grec phýllon, que significa ‘fulla’. Ex.: fil·loide, fil·lita.

->fillada

■fillada

[de fill; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Conjunt dels fills d’algú.

->fil·lastomàtids

fil·lastomàtids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, que inclou els vampirs.

2 sing Mamífer de la família dels fil·lastomàtids.

->fillastre

■fillastre -a

[del ll. filiaster, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f Fill o filla d’un dels dos cònjuges respecte al qui no li és pare o mare.

->-fil·le

■-fil·le -fil·la

Forma sufixada del mot grec phýllon, que significa ‘fulla’. Ex.: afil·le, monofil·le.

->fíl·ler

fíl·ler

[de l’angl. filler, der. de to fill ‘omplir’]

m CONSTR i OBR PÚBL Matèria mineral formada per àrids o per qualsevol producte additiu en grans molt petits que, pel seu coeficient de forma, no es comporta només com a element inert, sinó que té influència reològica en la fabricació del material en què intervé.

->fillet

■fillet -a

[de fill]

m i f Nen.

->-fíl·lic

-fíl·lic -fíl·lica

Forma sufixada del mot grec phýllon, que significa ‘fulla’. Ex.: cristal·lofíl·lic.

->fil·lidi

■fil·lidi

m BOT Òrgan laminar de les plantes inferiors, especialment dels briòfits, que sembla una fulleta.

->fíl·lids

fíl·lids

m ENTOM 1 pl Família exòtica d’insectes de l’ordre dels queleutòpters, que reuneix les espècies anomenades insectes fulla.

2 sing Insecte de la família dels fíl·lids.

->fil·lita

■fil·lita

f PETROG Roca metamòrfica originada a partir de sediments argilosos, compacta, de colors variats i esclat sedós.

->fil·lo-

■fil·lo-

Forma prefixada del mot grec phýllon, que significa ‘fulla’. Ex.: fil·locladi, fil·loxera.

->fil·localina

fil·localina

f FISIOL VEG Calina que actua fent que l’auxina pugui estimular el creixement del mesofil·le de les fulles.

->fil·locàrides

fil·locàrides

m ZOOL 1 pl Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis. Comprèn un sol ordre, el dels leptostracis.

2 sing Crustaci del superordre dels fil·locàrides.

->fil·locladi

■fil·locladi

m BOT Branca de creixement limitat, comprimida, de color verd i que compleix la funció assimiladora de la fulla, amb la qual té, de vegades, una gran semblança.

->fil·lodi

■fil·lodi

m BOT Pecíol eixamplat en forma de làmina foliàcia que substitueix el limbe.

->fil·lòdia

fil·lòdia

Part. sil.: fil_lò_di_a

f BOT Fenomen consistent en la transformació dels pètals, els estams, les bràctees, etc., en fulles.

->fil·lodial

fil·lodial

Part. sil.: fil_lo_di_al

adj BOT Relatiu o pertanyent al fil·lodi.

->fil·lòfag

fil·lòfag -a

adj BIOL Dit de l’organisme que s’alimenta de fulles.

->fil·loide

■fil·loide

Part. sil.: fil_loi_de

[de fil·l- i -oide]

BOT 1 adj Semblant a una fulla.

2 m Part del tal·lus d’una alga en forma de fulla.

->fillol

■fillol -a

[del ll. filiŏlus, dimin. de filius ‘fill; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

1 1 m i f DR CAN i CRIST Persona amb relació als seus padrins de baptisme.

2 f Camí, fil conductor, rec, etc., que arrenca o neix d’un de principal.

2 f Cadascuna de les dues pedres més baixes que la fita col·locades a banda i banda d’aquesta i muntades en el mateix sot, procurant que es toquin en els amples, amb la finalitat de demostrar que la pedra central és la fita.

3 f Matalasset posat entre dos matalassos perquè no facin sot.

4 f AGR i HIDR Séquia fillola; sequiola.

5 m BOT Brot o renou que surt a la part baixa d’una planta.

6 f DR CIV 1 Document autèntic de la porció o els béns que correspon a un cohereu després de fets l’inventari, la valoració, la liquidació i la partició de l’herència amb els altres hereus.

2 Conjunt d’aquests béns.

7 f HIST Cadascuna de les dinou demarcacions fiscals en què era dividida la població morisca del Regne de València el 1602.

8 f LITÚRG Peça de lli que serveix per a cobrir el calze.

->fillolada

■fillolada

[de fillolar]

f BOT Conjunt dels fillols d’una planta.

->fillolaire

fillolaire

Part. sil.: fi_llo_lai_re

adj i m i f De Fillols (Conflent).

->fillolar

■fillolar

[de fillol]

v 1 tr Unir un tub, un fil, etc., fillol de distribució, etc., al principal.

2 intr BOT Treure fillols una planta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fillolar

GERUNDI: fillolant

PARTICIPI: fillolat, fillolada, fillolats, fillolades

INDICATIU PRESENT: fillolo, filloles, fillola, fillolem, filloleu, fillolen

INDICATIU IMPERFET: fillolava, fillolaves, fillolava, fillolàvem, fillolàveu, fillolaven

INDICATIU PASSAT: fillolí, fillolares, fillolà, fillolàrem, fillolàreu, fillolaren

INDICATIU FUTUR: fillolaré, fillolaràs, fillolarà, fillolarem, fillolareu, fillolaran

INDICATIU CONDICIONAL: fillolaria, fillolaries, fillolaria, fillolaríem, fillolaríeu, fillolarien

SUBJUNTIU PRESENT: filloli, fillolis, filloli, fillolem, filloleu, fillolin

SUBJUNTIU IMPERFET: fillolés, fillolessis, fillolés, filloléssim, filloléssiu, fillolessin

IMPERATIU: fillola, filloli, fillolem, filloleu, fillolin

->fillolatge

■fillolatge

[de fillol]

m Lligam entre el fillol i el padrí.

->fillolejar

■fillolejar

[de fillol]

v intr BOT Fillolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fillolejar

GERUNDI: fillolejant

PARTICIPI: fillolejat, fillolejada, fillolejats, fillolejades

INDICATIU PRESENT: fillolejo, filloleges, filloleja, fillolegem, fillolegeu, fillolegen

INDICATIU IMPERFET: fillolejava, fillolejaves, fillolejava, fillolejàvem, fillolejàveu, fillolejaven

INDICATIU PASSAT: fillolegí, fillolejares, fillolejà, fillolejàrem, fillolejàreu, fillolejaren

INDICATIU FUTUR: fillolejaré, fillolejaràs, fillolejarà, fillolejarem, fillolejareu, fillolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fillolejaria, fillolejaries, fillolejaria, fillolejaríem, fillolejaríeu, fillolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fillolegi, fillolegis, fillolegi, fillolegem, fillolegeu, fillolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fillolegés, fillolegessis, fillolegés, fillolegéssim, fillolegéssiu, fillolegessin

IMPERATIU: filloleja, fillolegi, fillolegem, fillolegeu, fillolegin

->fil·loma

fil·loma

f BOT Qualsevol òrgan d’origen o de natura foliars.

->fil·lomania

fil·lomania

Part. sil.: fil_lo_ma_ni_a

f BOT Transformació anormal de peces florals en òrgans semblants a fulles.

->fil·lopodi

fil·lopodi

m BOT Catafil·le de certes isoetàcies.

->fil·loptosi

fil·loptosi

Part. sil.: fil_lop_to_si

[de fil·lo- i ptosi]

f FITOPAT Pèrdua total de fulla en plena vegetació per a reduir al mínim la transpiració, com a conseqüència d’una calor excessiva.

->fil·losilicats

■fil·losilicats

m pl MINERAL Grup de silicats caracteritzats pel fet de tenir estructura laminar.

->fil·lospòric

fil·lospòric -a

adj BOT Dit dels vegetals els esporangis dels quals es formen damunt les fulles; s’oposa a estaquispòric.

->fil·lotàctic

fil·lotàctic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent a la fil·lotaxi.

->fil·lotaxi

■fil·lotaxi

f BOT Estudi de la disposició de les fulles en les tiges.

->fil·lotràquea

fil·lotràquea

Part. sil.: fil_lo_trà_que_a

f ZOOL Cadascun dels òrgans respiratoris dels aràcnids.

->fil·loxera

■fil·loxera

[de fil·lo- i el gr. xērós ‘sec’; 1a FONT: 1878]

f 1 ENTOM Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels afídids (Phylloxera vastatrix).

2 FITOPAT Malaltia de la vinya causada per la fil·loxera.

->fil·loxerat

■fil·loxerat -ada

[de fil·loxera]

adj Dit del cep, de la vinya, etc., atacats per la fil·loxera.

->film

■film

[mot angl. ‘membrana, tel’, emparentat amb el germ. fell ‘pell’, que significà ‘recobriment gelatinós d’una placa fotogràfica’ i, finalment, ‘pel·lícula’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 CIN Pel·lícula.

2 TECNOL Capa molt prima dipositada sobre un material de suport; pel·lícula.

->filmable

■filmable

[de filmar]

adj Que pot ésser filmat.

->filmació

■filmació

Part. sil.: fil_ma_ci_ó

[de filmar]

f CIN 1 Acció de filmar;

2 l’efecte.

->filmador

■filmador -a

[de filmar]

adj 1 Que filma.

2 màquina filmadora (o simplement filmadora) CIN Càmera cinematogràfica.

->filmar

■filmar

[de film]

v tr CIN 1 Enregistrar una pel·lícula cinematogràfica obtenint una sèrie successiva de fotografies d’un mateix tema per mitjà d’una filmadora.

2 màquina de filmar Màquina filmadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: filmar

GERUNDI: filmant

PARTICIPI: filmat, filmada, filmats, filmades

INDICATIU PRESENT: filmo, filmes, filma, filmem, filmeu, filmen

INDICATIU IMPERFET: filmava, filmaves, filmava, filmàvem, filmàveu, filmaven

INDICATIU PASSAT: filmí, filmares, filmà, filmàrem, filmàreu, filmaren

INDICATIU FUTUR: filmaré, filmaràs, filmarà, filmarem, filmareu, filmaran

INDICATIU CONDICIONAL: filmaria, filmaries, filmaria, filmaríem, filmaríeu, filmarien

SUBJUNTIU PRESENT: filmi, filmis, filmi, filmem, filmeu, filmin

SUBJUNTIU IMPERFET: filmés, filmessis, filmés, filméssim, filméssiu, filmessin

IMPERATIU: filma, filmi, filmem, filmeu, filmin

->filmet

■filmet

[de film]

m CIN Projecció cinematogràfica de durada molt curta, feta amb una finalitat generalment publicitària.

->fílmic

■fílmic -a

[de film]

adj Relatiu o pertanyent al film.

->filmina

■filmina

[de film]

f FOTOG Cinta contínua de diapositives emprada en alguns tipus de muntatge audiovisual.

->filmo-

■filmo-

Forma prefixada del mot film. Ex.: filmogen, filmografia.

->filmogen

filmogen -ògena

adj TECNOL Que forma una pel·lícula sobre un material de suport.

->filmografia

■filmografia

Part. sil.: fil_mo_gra_fi_a

[de filmo- i -grafia]

f CIN Llista de films d’un actor, d’un director o d’un productor, o bé sobre un tema determinat.

->filmologia

■filmologia

Part. sil.: fil_mo_lo_gi_a

[de filmo- i -logia]

f CIN Estudi científic del cinema i de la seva influència sobre la vida social.

->filmoteca

■filmoteca

[de filmo- i -teca]

f CIN 1 Cinemateca.

2 Col·lecció de films.

3 Local destinat a la projecció del material cinematogràfic conservat en una cinemateca.

->filó

■filó

[del fr. filon, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 PETROG i GEOL 1 Dipòsit mineral epigènic format per l’ompliment d’esquerdes i caracteritzat pel poc gruix respecte a la longitud.

2 filó bretxa Filó amb inclusions de les roques que travessa.

3 filó capa Filó format en una discontinuïtat dels estrats, per la qual cosa sembla un estrat més.

2 fig Cosa, persona, etc., de la qual hom obté molt profit; mina. Aquesta novel·lista és un filó per a l’editorial.

->filo-¹

■filo-¹

Forma prefixada del mot grec phílos, que significa ‘amic’, ‘amant’. Ex.: filocomunista, filosofia.

->filo-²

■filo-²

Forma prefixada del mot grec phỹlon, que significa ‘raça’. Ex.: filogènia.

->filobús

filobús

[de fil i bus³]

m TRANSP Troleibús.

->filodendre

■filodendre

m BOT i JARD Nom donat a diverses plantes exòtiques de la família de les aràcies (Philodendron), emprades com a ornamentals d’interior.

->filodifusió

filodifusió

Part. sil.: fi_lo_di_fu_si_ó

[de fil i difusió]

f 1 RADIOTÈC Sistema de transmissió de programes, especialment musicals, per mitjà de radioones de longitud d’ona molt llarga transmeses a través de les línies telefòniques destinades al servei telefònic normal entre abonats.

2 TV Sistema de transmissió de programes de televisió mitjançant la utilització de cables coaxials de banda ampla o cables de fibra òptica.

->filogènesi

■filogènesi

[del gr. phỹlon ‘raça’ i gènesi]

f BIOL Procés de diferenciació dels diferents grups d’organismes en l’aspecte específic i llurs relacions evolutives.

->filogenètic

■filogenètic -a

[de filogènesi]

adj Relatiu o pertanyent a la filogènesi.

->filogènia

■filogènia

Part. sil.: fi_lo_gè_ni_a

[del gr. phỹlon ‘raça’ i -gènia]

f BIOL Branca de la biologia que estudia el procés de la filogènesi.

->filogènic

■filogènic -a

[de filogènia]

adj Relatiu o pertanyent a la filogènia.

->filogenista

filogenista

[de filogènia]

m i f Persona versada en filogènia.

->filogin

■filogin -ògina

[de filo-¹ i -gin]

adj i m i f Amant o admirador de les dones (per oposició a misogin).

->filogínia

■filogínia

Part. sil.: fi_lo_gí_ni_a

[de filo-¹ i -gínia]

f Inclinació favorable a les dones.

->filoja

■filoja

[del fr. filoche ‘teixit de fil de malles amples’]

f TÈXT Espècie de llançadora petita d’acer, de fusta, d’os o de vori, sense bitlla, amb un forat a cada cap, emprada per a fer teixits de malla, a mà i amb un sol fil.

->filòleg

■filòleg -òloga

[de filo-¹ i -leg; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona versada en filologia.

->filologia

■filologia

Part. sil.: fi_lo_lo_gi_a

[de filo-¹ i -logia; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Ciència que estudia la llengua en totes les seves manifestacions.

2 esp Ciència històrica que estudia i interpreta els texts antics i llurs relacions amb les cultures que els han fet de marc.

->filològic

■filològic -a

[de filologia; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Relatiu o pertanyent a la filologia.

->filològicament

■filològicament

[de filològic]

adv D’acord amb els principis de la filologia.

->filomàtic

■filomàtic -a

[del gr. philomathḗs, íd.]

adj Amant de les ciències.

->filoneisme

■filoneisme

Part. sil.: fi_lo_ne_is_me

[de filo-¹ i el gr. neós ‘nou’]

m Amor excessiu a les novetats.

->filonià

■filonià -ana

Part. sil.: fi_lo_ni_à

adj GEOL 1 Relatiu o pertanyent al filó.

2 Dit dels jaciments o roques que es troben en filons.

->filopodi

filopodi

m ZOOL Pseudopodi prim, llarg i recte, sense eix intern, que presenten els protozous de l’ordre dels radiolaris.

->filós

■filós -osa

[de fil]

adj Que té fils. Quines mongetes tendres tan filoses!

->filosa¹

■filosa¹

[de fil; 1a FONT: s. XIII]

f TÈXT Instrument per a filar a mà consistent en un bastó acabat per un extrem amb un cap o un eixamplament per a enrotllar-hi la floca que es vol filar.

->filosa²

■filosa²

[v. filosa¹]

f BOT Frare d’estepa.

->filosada

■filosada

[de filosa¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

f TÈXT Encerrosada.

->filòsof

■filòsof -a

[del ll. philosŏphus, i aquest, del gr. philósophos, íd., ‘el qui estima l’art, la saviesa, la ciència’, comp. de filo-¹ i el gr. sophós ‘savi, hàbil’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f 1 Persona que és docta en filosofia, que filosofa.

2 Persona que sap suportar amb filosofia les dificultats de la vida, que es pren la vida amb saviesa.

->filosofal

■filosofal

[de filòsof; 1a FONT: 1413, St. Vicent F.]

adj 1 Filosòfic.

2 pedra filosofal 1 ALQ Substància l’existència de la qual fou suposada pels alquimistes, que tenia la propietat de transmutar els metalls, com el plom, el zinc, etc., en or i argent, i també la de prolongar la vida indefinidament.

2 fig Clau d’una qüestió; desllorigador.

->filosofalment

■filosofalment

[de filosofal]

adv Filosòficament.

->filosofar

■filosofar

[del ll. philosophari, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v intr Raonar filosòficament, doctament, sobre una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: filosofar

GERUNDI: filosofant

PARTICIPI: filosofat, filosofada, filosofats, filosofades

INDICATIU PRESENT: filosofo, filosofes, filosofa, filosofem, filosofeu, filosofen

INDICATIU IMPERFET: filosofava, filosofaves, filosofava, filosofàvem, filosofàveu, filosofaven

INDICATIU PASSAT: filosofí, filosofares, filosofà, filosofàrem, filosofàreu, filosofaren

INDICATIU FUTUR: filosofaré, filosofaràs, filosofarà, filosofarem, filosofareu, filosofaran

INDICATIU CONDICIONAL: filosofaria, filosofaries, filosofaria, filosofaríem, filosofaríeu, filosofarien

SUBJUNTIU PRESENT: filosofi, filosofis, filosofi, filosofem, filosofeu, filosofin

SUBJUNTIU IMPERFET: filosofés, filosofessis, filosofés, filosoféssim, filosoféssiu, filosofessin

IMPERATIU: filosofa, filosofi, filosofem, filosofeu, filosofin

->filosofastre

■filosofastre -a

[del ll. philosophaster, íd.]

m i f Mal filòsof.

->filosofema

■filosofema

[del gr. philosóphēma, íd.]

m FILOS 1 Tesi filosòfica.

2 En la filosofia d’Aristòtil, raonament científic o estudi filosòfic.

->filosofia

■filosofia

Part. sil.: fi_lo_so_fi_a

[del ll. philosophia, i aquest, del gr. philosophía, íd. , comp. de filo-¹ i el gr. sophía ‘saviesa, ciència’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última de la natura, de l’home i la seva actuació i de tota mena de coneixement possible, i que alhora es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i col·lectiva.

2 Doctrina desenvolupada, sistemàticament o no, per un filòsof o un conjunt de filòsofs, o pròpia d’una tendència, d’una època, etc. La filosofia platònica, positivista, materialista, medieval.

2 Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d’una ciència o un àmbit del saber particulars. Filosofia del dret, de la història, de la religió, de la ciència.

3 p ext Saviesa del qui sap suportar les vicissituds de la vida. Has de prendre les coses amb filosofia.

->filosòfic

■filosòfic -a

[del ll. philosophĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Relatiu o pertanyent a la filosofia.

->filosòficament

■filosòficament

[de filosòfic]

adv D’una manera filosòfica, amb filosofia.

->filosofisme

■filosofisme

[de filosofia]

m 1 Falsa filosofia.

2 Abús de la filosofia.

->filosop

■filosop

m ant Filòsof.

->filot

■filot

[de fil]

desp m 1 Fil.

2 pl esp TÈXT Manyoc de fils embullats usat per a netejar les màquines, les mans greixoses, etc.

->filotècnic

■filotècnic -a

[de filo-¹ i tècnic]

adj 1 Amant de les arts, especialment les pràctiques o industrials.

2 Dit d’associacions que tenen per objecte de fomentar les arts.

->filtrable

filtrable

[de filtrar]

adj Susceptible d’ésser filtrat o de filtrar-se.

->filtració

■filtració

Part. sil.: fil_tra_ci_ó

[de filtrar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de filtrar o de filtrar-se;

2 l’efecte.

2 fig Acció de filtrar un document o altra informació secreta o reservada.

3 QUÍM i QUÍM IND Operació de filtrar un fluid que conté substàncies sòlides en suspensió.

4 filtració glomerular FISIOL Primer estadi del procés de depuració de la sang pel nefró, al ronyó.