->treixor

■treixor

Part. sil.: trei_xor

[del fr. trêcheur, íd., der. de tresser ‘trenar’]

m HERÀLD Peça d’una amplària de la meitat d’una orla, generalment doble (treixor doble), flordelisat i contraflordelisat.

->trekking

trekking^* [tɾɛ́kiŋ]

[mot angl., de to trek ‘caminar penosament’, usat primerament a Sud-àfrica per a designar un viatge amb carreta de bous, del neerl. afrikaans trekken ‘arrossegar, estirar’]

m TUR i ESPORT Tresc.

->trellat

■trellat

[variant de entrellat]

m 1 Entrellat.

2 Judici, enteniment per al govern i direcció d’un afer.

3 Raó, fonament lògic, clarícia.

4 Profit, resultat pràctic d’una acció, d’un esforç.

5 Còpia, trasllat d’un escrit.

6 Fermesa, enteresa de caràcter.

7 no tenir trellat (o no tenir trellat ni forrellat) dial 1 No tenir senderi. No té trellat: només fa estupideses.

2 No tenir sentit. No tenia trellat arriscar-se per tan poca cosa.

8 dial 1 treure (o traure) trellat Tenir sentit. No trau trellat, això que dius.

2 treure (o traure) trellat Arribar a alguna conclusió; treure l’entrellat. No he pogut arribar a traure trellat del problema.

3 treure (o traure) trellat (d’alguna cosa) Treure profit, resultar pràctic. Ha passat mitja vida estudiant i no n’ha tret trellat.

->trellissat

trellissat -ada

[del fr. treillissé ‘enreixat’]

adj HERÀLD Dit del fretat amb més cotisses i llistes, les quals, per tant, són més estretes.

->trema

■trema

Hom.: trémer

[variant de trama, extret de tremall]

f CINEG i PESC dial 1 Tresmall.

2 Art de pescar especial per als rius.

->tremadocià

tremadocià -ana

Part. sil.: tre_ma_do_ci_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al tremadocià.

2 m Primera sèrie (i època) de l’ordovicià, situada damunt el cambrià superior i sota l’arenigià.

->tremaire

■tremaire

Part. sil.: tre_mai_re

[de trema; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f dial CINEG i PESC Persona que caça o pesca amb trema.

->tremall

■tremall

[variant de tramall, der. de trama]

m PESC i CINEG Tresmall.

->tremar

■tremar

Hom.: tramar

[variant de tramar, der. de trama]

v tr dial 1 CINEG Posar una o més tremes en un indret i fer-hi acudir la caça.

2 PESC Parar les tremes per a pescar.

->trematodes

■trematodes

m ZOOL 1 pl Classe de platihelmints, de cos ovalat, petits, amb una o dues ventoses adherents, que poden tenir fins i tot ganxos o glàndules que elaboren substàncies adhesives. Es divideixen en dos ordres: monogenètics i digenètics.

2 sing Platihelmint de la classe dels trematodes.

->tremebund

■tremebund -a

[del ll. tremebundus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Que fa tremolar de por.

->tremel·lals

■tremel·lals

f BOT 1 pl Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, integrat per fongs de basidiocarps gelatinosos o cartilaginosos. Es fan generalment sobre fusta en descomposició.

2 sing Fong de l’ordre de les tremel·lals.

->tremend

■tremend -a

Hom.: trement

[del ll. tremendus, -a, -um, part. futur passiu de tremĕre ‘tremolar’; 1a FONT: s. XV]

adj Que fa por, que meravella per la seva magnitud, violència, etc.; formidable, terrible.

->tremendisme

■tremendisme

m Tendència a fer ressaltar els aspectes tremends o terribles d’alguna cosa.

->tremendista

tremendista

adj Relatiu o pertanyent al tremendisme.

->trement

■trement

Hom.: tremend

[del ll. tremens, -ntis, part. pres. de tremĕre ‘tremolar’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Que trem o tremola.

->trementina

■trementina

f QUÍM ORG 1 Resina semifluida que exsuda el terebint.

2 p ext 1 Oleoresina derivada de diverses espècies de pins, emprada com a base d’ungüents i en la producció de càmfora sintètica i que té propietats rubefaents i carminatives.

2 essència (o oli) de trementina Oli essencial, consistent en una barreja de monoterpens, que hom obté per destil·lació de la trementina de pi.

->trémer

■trémer

Hom.: trema

[del ll. tremĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV]

v intr Tremolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trémer

GERUNDI: trement

PARTICIPI: tremut, tremuda, tremuts, tremudes

INDICATIU PRESENT: tremo, trems, trem, tremem, tremeu, tremen

INDICATIU IMPERFET: tremia, tremies, tremia, tremíem, tremíeu, tremien

INDICATIU PASSAT: tremí, tremeres, tremé, tremérem, treméreu, tremeren

INDICATIU FUTUR: tremeré, tremeràs, tremerà, tremerem, tremereu, tremeran

INDICATIU CONDICIONAL: tremeria, tremeries, tremeria, tremeríem, tremeríeu, tremerien

SUBJUNTIU PRESENT: tremi, tremis, tremi, tremem, tremeu, tremin

SUBJUNTIU IMPERFET: tremés, tremessis, tremés, treméssim, treméssiu, tremessin

IMPERATIU: trem, tremi, tremem, tremeu, tremin

->tremir

■tremir

[del ll. tremĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v intr Tremolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tremir

GERUNDI: tremint

PARTICIPI: tremit, tremida, tremits, tremides

INDICATIU PRESENT: tremeixo, tremeixes, tremeix, tremim, tremiu, tremeixen

INDICATIU IMPERFET: tremia, tremies, tremia, tremíem, tremíeu, tremien

INDICATIU PASSAT: tremí, tremires, tremí, tremírem, tremíreu, tremiren

INDICATIU FUTUR: tremiré, tremiràs, tremirà, tremirem, tremireu, tremiran

INDICATIU CONDICIONAL: tremiria, tremiries, tremiria, tremiríem, tremiríeu, tremirien

SUBJUNTIU PRESENT: tremeixi, tremeixis, tremeixi, tremim, tremiu, tremeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: tremís, tremissis, tremís, tremíssim, tremíssiu, tremissin

IMPERATIU: tremeix, tremeixi, tremim, tremiu, tremeixin

->tremís

■tremís

[del ll. tremis, -is, íd.]

m NUMIS Trient.

->trèmol¹

■trèmol¹

Hom.: trèmul

[del ll. tremŭlus, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT Arbre caducifoli de la família de les salicàcies (Populus tremula), d’escorça llisa, fulles arrodonides i sinuades, molt bellugadisses i d’aments penjants.

->trèmol²

■trèmol²

Hom.: trèmul

[v. trèmol¹]

adj i m Dit de l’armari mirall.

->tremolador

■tremolador -a

[de tremolar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que tremola.

->tremolament

■tremolament

[de tremolar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m 1 Acció de tremolar; tremolor. El tremolament dels membres en l’edat decrèpita.

2 tremolament de terra Terratrèmol.

->tremolar

■tremolar

[del ll. vg. tremŭlare, íd., der. de tremŭlus, -a, -um ‘tremolós’, i aquest, de tremĕre ‘tremolar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 1 Agitar-se amb moviments curts, ràpids i repetits, tenir tremolor. Tremolar de fred, de por. Tremolar com la fulla a l’arbre. Tremolar de cap a peus. La detonació va fer tremolar tots els vidres. Li tremolava la mà, el pols.

2 p anal Percebre’s la veu humana o un altre so amb ràpides inflexions i canvis d’intensitat que li donen semblança amb el tremolor d’un cos. Tremolar-li a algú la veu.

2 fig Tenir molta por d’alguna cosa. Ja tremolo de pensar que pugui venir una altra guerra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tremolar

GERUNDI: tremolant

PARTICIPI: tremolat, tremolada, tremolats, tremolades

INDICATIU PRESENT: tremolo, tremoles, tremola, tremolem, tremoleu, tremolen

INDICATIU IMPERFET: tremolava, tremolaves, tremolava, tremolàvem, tremolàveu, tremolaven

INDICATIU PASSAT: tremolí, tremolares, tremolà, tremolàrem, tremolàreu, tremolaren

INDICATIU FUTUR: tremolaré, tremolaràs, tremolarà, tremolarem, tremolareu, tremolaran

INDICATIU CONDICIONAL: tremolaria, tremolaries, tremolaria, tremolaríem, tremolaríeu, tremolarien

SUBJUNTIU PRESENT: tremoli, tremolis, tremoli, tremolem, tremoleu, tremolin

SUBJUNTIU IMPERFET: tremolés, tremolessis, tremolés, tremoléssim, tremoléssiu, tremolessin

IMPERATIU: tremola, tremoli, tremolem, tremoleu, tremolin

->tremoleda

■tremoleda

[de trèmol¹; 1a FONT: 1587]

f BOT Bosquet de trèmols.

->tremolejar

■tremolejar

[de tremolar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr 1 Tenir un lleuger tremolament. En sentir el seu nom tremolejà d’emoció.

2 PAT Tremolar d’una manera contínua i amb moviments molt ràpids.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tremolejar

GERUNDI: tremolejant

PARTICIPI: tremolejat, tremolejada, tremolejats, tremolejades

INDICATIU PRESENT: tremolejo, tremoleges, tremoleja, tremolegem, tremolegeu, tremolegen

INDICATIU IMPERFET: tremolejava, tremolejaves, tremolejava, tremolejàvem, tremolejàveu, tremolejaven

INDICATIU PASSAT: tremolegí, tremolejares, tremolejà, tremolejàrem, tremolejàreu, tremolejaren

INDICATIU FUTUR: tremolejaré, tremolejaràs, tremolejarà, tremolejarem, tremolejareu, tremolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tremolejaria, tremolejaries, tremolejaria, tremolejaríem, tremolejaríeu, tremolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tremolegi, tremolegis, tremolegi, tremolegem, tremolegeu, tremolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tremolegés, tremolegessis, tremolegés, tremolegéssim, tremolegéssiu, tremolegessin

IMPERATIU: tremoleja, tremolegi, tremolegem, tremolegeu, tremolegin

->tremolenc

■tremolenc -a

[de tremolar]

1 adj Tremolós.

2 f ICT vaca 2 1.

->tremolí

■tremolí

[de tremolar; 1a FONT: s. XVIII]

m 1 Lleuger tremolor.

2 BOT Abró.

->tremolina

■tremolina

[del cast. tremolina, íd., i aquest, probablement del cat. tremolí]

f ESPORT En el tennis de taula, cop efectuat des d’un punt situat fora del camp de visió de l’adversari, amb què s’imprimeix a la pilota un efecte que desconcerta i fa vacil·lar el jugador contrari.

->tremolita

■tremolita

f MINERAL Silicat hidratat de calci, magnesi i ferro, de fórmula Ca₂(Mg,Fe)₅Si₈O₂₂(OH)₂, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->tremolitja

■tremolitja

[der. de tremolar amb el sufix de poc rendiment -itja (ll. -igo, -ĭnis), com calitja, bromitja, ferritja; 1a FONT: 1915, DAg.]

f PESC Cuc que és emprat com a esquer.

->tremoló

■tremoló

Hom.: tremolor

m ICT vaca 2 1.

->trèmolo

■trèmolo

[de l’it. trèmolo, íd., del ll. tremŭlus ‘tremolós’]

m MÚS 1 Terme musical que indica la repercussió o reiteració ràpida d’un so o d’un acord i que produeix un efecte de tremolor.

2 Mecanisme de l’orgue i de l’harmònium, en forma de vàlvula, que deixa anar l’aire i, per tant, el so a petites batzegades i produeix en alguns registres un tremolor o una vibració persistent.

3 En música vocal, vibració.

->tremoloia

■tremoloia

Part. sil.: tre_mo_lo_ia

f ICT vaca 2 1.

->tremolor

■tremolor

Hom.: tremoló

[d’un ll. tremulatio, -ōnio, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m [o f] PAT 1 Sèrie de petites oscil·lacions uniformes i rítmiques que mouen involuntàriament un o més segments del cos.

2 tremolor continu Tremolor persistent, com el que hom observa en la paràlisi agitant.

3 tremolor epileptoide Espasme clònic intermitent, associat amb tremolor.

4 tremolor essencial Tremolor de signe desconegut i caràcter familiar hereditari; consisteix en un tremolor dels membres o de la llengua, de forma variable.

5 tremolor fibril·lar Fibril·lació, tremolor localitzat en algunes fibres musculars.

6 tremolor fisiològic Tremolor passatger que sobrevé a conseqüència d’una emoció, del fred, etc.

7 tremolor histèric Tremolor observat en l’histerisme.

8 tremolor intencional Tremolor que es produeix en una part del cos quan hom fa un moviment ordenat o conscient.

9 tremolor senil Tremolor observat en els vells, localitzat principalment en el cap i que s’atenua amb el repòs.

->tremolós

■tremolós -osa

[de tremolar; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

1 adj Que tremola. Estava tot tremolós de la febre. Tenia la veu tremolosa.

2 f BOT Tremoleda.

3 f ICT vaca 2 1.

->tremolosament

■tremolosament

[de tremolós; 1a FONT: 1462]

adv Amb tremolor, amb veu tremolosa. Cridava tremolosament.

->tremor

■tremor

[del ll. tremor, -ōris, íd.]

m [o f] Tremolor.

->tremp

■tremp

[de trempar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Acció de trempar.

2 1 Punt de duresa i, eventualment, d’elasticitat que hom dóna als metalls, al vidre, etc., trempant-los.

2 METAL·L Tractament al qual hom sotmet un metall per tal d’endurir-lo, especialment el que consisteix a escalfar-lo i refredar-lo ràpidament en submergir-lo sobtadament en un líquid fred.

3 PINT Qualitat de rigidesa o flexibilitat dels pèls dels pinzells o de les puntes de les espàtules.

4 VIDR Refredament sobtat a què hom sotmet el vidre per tal d’augmentar-ne la resistència.

5 fig Fermesa contreta pel caràcter, per la intel·ligència.

3 ESCR 1 Tall que hom feia al canó d’una ploma perquè servís per a escriure.

2 Petita làmina d’acer terminada en punta i amb un tall longitudinal que, fixada a un mànec, o formant part d’una ploma estilogràfica, serveix per a escriure.

4 PINT 1 Fortalesa o poder aglutinant d’una trempa. El tremp d’aquesta trempa de cola és flac.

2 pintura al tremp Nom genèric que hom aplica a les pastes pictòriques aquoses i cobrents, constituïdes per una trempa i un pigment. La pintura al tremp de goma és anomenada aiguada o guaix.

->trempa

■trempa

[de trempar]

f PINT Barreja d’un aglutinant (cola, rovell d’ou, goma, plàstic, caseïna, etc.) amb aigua, amb fort poder de cohesió, que serveix per a deixatar-hi els pigments en preparar les pastes pictòriques cobrents (pintura al tremp, aiguada, etc.) o transparents (aquarel·la, tinta, etc.).

->trempabilitat

■trempabilitat

[de trempable]

f METAL·L Propietat d’un acer d’admetre el tremp fins a una certa profunditat.

->trempable

■trempable

[de trempar]

adj Que es pot trempar.

->trempament

trempament

[de trempar]

m MÚS Temprament.

->trempaplomes

■trempaplomes

[de trempar i ploma; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Coltellet, petit ganivet de butxaca, com el que hom emprava per a tallar les plomes d’escriure d’origen animal.

->trempar

■trempar

[del ll. temperare ‘moderar, temperar’; de la idea d’equilibrar i vigoritzar el cos humà passà a tenir altres aplicacions als metalls, vidre, etc. per designar-ne la bona consistència, la bona disposició; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Donar a l’acer, al vidre, etc., el punt de duresa i elasticitat que els cal per a certs usos. L’acer es trempa escalfant-lo fins a una temperatura elevada i refredant-lo sobtadament.

2 Tallar una ploma d’ocell de manera que serveixi per a escriure.

3 dial amanir 2.

4 MÚS Temprar.

5 abs col·loq Posar-se el penis en erecció, mantenir-s’hi. En veure-la nua va trempar. Anava trempat tot el dia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trempar

GERUNDI: trempant

PARTICIPI: trempat, trempada, trempats, trempades

INDICATIU PRESENT: trempo, trempes, trempa, trempem, trempeu, trempen

INDICATIU IMPERFET: trempava, trempaves, trempava, trempàvem, trempàveu, trempaven

INDICATIU PASSAT: trempí, trempares, trempà, trempàrem, trempàreu, tremparen

INDICATIU FUTUR: tremparé, tremparàs, tremparà, tremparem, trempareu, tremparan

INDICATIU CONDICIONAL: tremparia, tremparies, tremparia, tremparíem, tremparíeu, tremparien

SUBJUNTIU PRESENT: trempi, trempis, trempi, trempem, trempeu, trempin

SUBJUNTIU IMPERFET: trempés, trempessis, trempés, trempéssim, trempéssiu, trempessin

IMPERATIU: trempa, trempi, trempem, trempeu, trempin

->trempat

■trempat -ada

[de trempar]

adj 1 En bon estat de salut.

2 Que, pel seu caràcter franc, pel seu bon humor, per la seva bona disposició, etc., fa de bon tractar-hi. És un xicot molt trempat.

3 trempat com un all (o com un pèsol) Molt trempat, ple de salut i bon humor.

->trempera

■trempera

[de trempar]

col·loq f 1 Estat d’erecció del penis.

2 fig Entusiasme, força.

->trempó

■trempó

[de trempar]

m dial ALIM Amanida feta de tomàtiga, ceba i pebrot verd tallats a trossos petits i altres ingredients secundaris.

->trempolí

■trempolí -ina

Hom.: trampolí

adj i m i f De Tremp (Pallars Jussà).

->tremuja

■tremuja

[d’una base ll. *tremŏdĭa, formada amb el verb tremĕre ‘tremolar’ i mŏdĭa, pl. de modium ‘mesura de gra’, en l’estructura imperativa trem(e) modia ‘sacseja les mesures’; 1a FONT: 1283]

f 1 MANUT i TECNOL Dipòsit, generalment gros, en forma de tronc de piràmide o de tronc de con invertits, que funciona com un embut, en el qual hom acumula i emmagatzema diverses matèries, que hi són posades per la seva part superior i surten per la inferior, i que, disposat sobre un aparell classificador, triturador, etc., o sobre un forn, els alimenta, o sobre un camió, un vagó, etc., els carrega.

2 p anal 1 Nom donat a diversos objectes de forma aproximadament trapezial.

2 Peça de fusta o de ferro que, unida a les nanses d’una campana, serveix per a sostenir-la i li fa de contrapès en ventar-la.

3 CONSTR NAV Timonera, llimera.

4 SUR Conducte inclinat en forma de piràmide truncada que serveix per a conduir la llenya al fornet de la perola de bullir el suro.

->tremujal

■tremujal

[semànticament no sembla tenir res a veure amb tremuja; potser d’un adj. ll. (in)termediale, der. de intermedium ‘interposat’, amb labialització de la segona -e- en -u- per influx de la -m-; 1a FONT: 1915, DAg.]

m CONSTR 1 Cadascuna de les dues jàsseres que van de racó a racó de paret en el cavall de la teulada feta a quatre vessants.

2 Fila de teules del carener d’una teulada.

->trèmul

■trèmul -a

Hom.: trèmol

[del ll. tremŭlus, -a, -um ‘tremolós’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Tremolós.

->trèmulament

■trèmulament

[de trèmul]

adv Tremolant.

->tremusal

■tremusal

[variant de tremujal]

m Qualsevol dels vessants triangulars o trapezials d’una teulada.

->tren

■tren

[de l’angl. train, íd., i aquest, del fr. ant. train ‘acció d’arrossegar’, der. de traîner ‘arrossegar’, del ll. vg. *traginare, der. de *tragĕre, alteració del ll. cl. trahĕre ‘arrossegar, estirar’; 1a FONT: s. XVIII]

m 1 1 Conjunt d’estris, màquines, òrgans, etc., generalment de la mateixa natura o de natura semblant, que són emprats, acoblats o combinats, en una mateixa operació, amb una mateixa finalitat.

2 tren d’artilleria ARM Conjunt de soldats, vehicles, animals, etc., emprats en el transport de l’artilleria.

3 tren d’aterratge AERON Conjunt d’elements que permeten a un avió de dur a terme les operacions d’envol i d’aterratge.

4 tren de barques (o de barcasses) Conjunt de barques enganxades amb cordes o amb cadenes per a conduir coses per un riu o bé per a formar un pont.

5 tren de laminatge TECNOL Successió dels laminadors necessaris per a obtenir una determinada làmina o un altre perfil a partir d’un material plàstic.

6 tren d’engranatges TECNOL Sistema o conjunt de rodes dentades que, amb el moviment de rotació que reben o transmeten, contribueixen a un mateix treball.

7 tren d’ones ELECTRÒN Grup d’ones que es repeteixen successivament.

2 1 Successió de vehicles remolcats.

2 esp FERROC Sèrie de vagons enganxats els uns amb els altres que, arrossegats per una o més locomotores, condueixen passatgers (tren de passatgers) o mercaderies (tren de mercaderies o tren de càrrega) d’un punt a un altre d’una via fèrria. Agafar, perdre, el tren. Tren de vapor o de fum, elèctric.

3 tren correu FERROC Tren, generalment de passatgers, que transporta el correu.

4 tren d’alta velocitat FERROC [sigla TAV] Tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat.

5 tren de rodalia FERROC Tren de passatgers que enllaça les estacions de l’àrea metropolitana i dels pobles de la seva rodalia.

6 tren exprés FERROC Tren de passatgers que circula amb més rapidesa que l’òmnibus i para només a les estacions més importants.

7 tren interciutats FERROC Tren de viatgers, amb un cert grau de confort, que enllaça ciutats i fa recorreguts no inferiors a 100 km.

8 tren òmnibus FERROC Tren de passatgers que para a totes les estacions.

9 tren ràpid FERROC Tren de passatgers que no para en cap estació durant el trajecte.

10 tren tramvia FERROC Tren de rodalia o de trajecte curt que para a totes les estacions.

3 1 Manera de viure amb més o menys luxe. Aquella família porten un tren, que no sé com el poden sostenir.

2 ESPORT Manera de portar una cursa o un joc esportiu, quant a la seva velocitat, intensitat de joc, etc. Aquests jugadors duen un tren molt fort.

->trena

■trena

[del ll. trīna ‘triple’, per al·lusió als tres feixos de cabells o brins entreteixits que formen una trena; 1a FONT: c. 1270]

f 1 Porció de cabells que, dividits en tres o més badies, s’entreteixeixen de manera que cadascuna de les badies, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres, passant-los alternativament per sobre i per sota.

2 Conjunt de fils, de tires de cuir, de vímet, etc., entreteixits com les badies d’una trena de cabells. Una trena de tiretes fines de cuir formava la tralla de les xurriaques.

3 TÈXT Teixit estret, semblant a una corda plana, format per tres o més caps de fil o conjunts de fils entrecreuats i entrellaçats en sentit diagonal sense intervenció de cap trama.

->trenar

■trenar

[de trena; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Disposar cabells, fils, etc., formant trena. Trenar cànem. Trenar o teixir una garlanda.

2 TÈXT 1 Entreteixir tres o més filats o grups de fils prenent el que fa o els que fan servei de trama i fent-los passar alternativament per sobre i per sota dels restants, que fan servei d’ordit.

2 Fer llata de cànem, de jute, d’espart, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trenar

GERUNDI: trenant

PARTICIPI: trenat, trenada, trenats, trenades

INDICATIU PRESENT: treno, trenes, trena, trenem, treneu, trenen

INDICATIU IMPERFET: trenava, trenaves, trenava, trenàvem, trenàveu, trenaven

INDICATIU PASSAT: trení, trenares, trenà, trenàrem, trenàreu, trenaren

INDICATIU FUTUR: trenaré, trenaràs, trenarà, trenarem, trenareu, trenaran

INDICATIU CONDICIONAL: trenaria, trenaries, trenaria, trenaríem, trenaríeu, trenarien

SUBJUNTIU PRESENT: treni, trenis, treni, trenem, treneu, trenin

SUBJUNTIU IMPERFET: trenés, trenessis, trenés, trenéssim, trenéssiu, trenessin

IMPERATIU: trena, treni, trenem, treneu, trenin

->trenat

■trenat -ada

[de trenar]

1 adj HERÀLD Dit de la peça formada per cables o cordes torts i entrellaçats deixant espais buits pels quals es veu el camper.

2 m Manera d’estar trenats els cabells, els fils, etc., que formen una trena, una trenyella, etc.

->trenc

■trenc

[de trencar; 1a FONT: 1315]

m 1 1 Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur.

2 PAT Ferida incisivocontusa, especialment la produïda al cap. Fer-se un trenc al front.

2 1 GEOMORF Terreny desigual i obert entre muntanyes.

2 GEOMORF Obertura erosiva feta per l’aigua d’inundació d’un riu o una riera al dic natural que limita el terreny per on s’escolen les aigües.

3 MIN Lloc on treballen en una mina o una pedrera.

3 a trenc d’alba loc adv Al moment de començar a clarejar el dia.

4 a trenc d’onades loc adv Arran de mar.

->trenca¹

■trenca¹

[de trencar; 1a FONT: s. XV]

f 1 Trencadissa. El torb ha fet una gran trenca de branques a l’arbreda.

2 Punt d’un camí, d’un corrent d’aigua, etc., d’on n’arrenca un altre, trencall.

3 Fita, pedra indicadora de partió.

4 OBR PÚBL gual 2 2.

5 ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids (Lanius minor), semblant al botxí, però amb el front negre i les parts inferiors més rosades.

->trenca²

■trenca²

[del cast. trenca, d’origen incert]

f INDUM Peça d’abric que arriba fins a mitja cuixa, generalment amb caputxa, confeccionada amb un teixit de llana espès.

->trencaaigües

■trencaaigües

Part. sil.: tren_ca_ai_gües

[de trencar i aigua]

m 1 ARQUIT Aresta viva que ressegueix la part inferior d’una cornisa, d’un ràfec, d’un ampit de finestra, per tal que els regalims d’aigua no llisquin façana avall.

2 CONSTR i FUST Peça, generalment de fusta, que, fixada horitzontalment a la part baixa d’una finestra o d’una porta, o formant-ne part, serveix per a impedir l’entrada d’aigua de pluja a l’interior de la construcció.

3 CONSTR Bimbell.

->trencaavellanes

trencaavellanes

Part. sil.: tren_ca_a_ve_lla_nes

m ICT Enrocador.

->trencable

■trencable

[de trencar; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que pot trencar-se.

->trencacames

trencacames

[de trencar i cama]

m Baixada llarga, rosta i pedregosa.

->trencacaps

■trencacaps

[de trencar i cap¹; 1a FONT: s. XVIII]

m Cosa, assumpte, que exigeix molta reflexió, de difícil solució, que preocupa molt.

->trencaclosques

■trencaclosques

[de trencar i closca; 1a FONT: c. 1911]

m 1 Problema o endevinalla de difícil comprensió o resolució.

2 esp JOCS Joc consistent a reconstruir una determinada figura combinant trossos de cartó, fusta, plàstic, etc., en cadascun dels quals hi ha part de la figura total.

->trencacolls

■trencacolls

[de trencar i coll; 1a FONT: s. XV]

m 1 Lloc perillós en què és fàcil de caure i prendre mal.

2 fig Afer difícil, perillós.

->trencacorrents

■trencacorrents

[de trencar i corrent]

m TECNOL Accessori que tenen alguns agitadors, eventualment formant part del recipient, la finalitat del qual és evitar que la mescla, emportada pel moviment de l’agitador, giri sense mesclar-se.

->trencacors

trencacors

m i f col·loq Persona que n’enamora amb facilitat d’altres que finalment no són correspostes i acaben amb el cor trencat.

->trencada

■trencada

[de trencar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Fet de trencar-se una o més coses.

2 Acció de trencar o canviar bruscament de camí.

3 TÈXT Accident que consisteix a trencar-se simultàniament molts fils d’ordit durant el tissatge.

->trencadalla

trencadalla

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les malvàcies (Kosteletzkia pentacarpos), de fins a dos metres d’alt, de grans flors rosades, pròpia de canyars i d’aiguals de les regions costaneres de la Mediterrània europea.

->trencadella

■trencadella

f BOT gatell 2.

->trencadís

■trencadís -issa

[de trencar]

1 adj Que és fàcil de trencar-se, fràgil.

2 f 1 Acció de trencar o de trencar-se moltes coses;

2 l’efecte.

3 f 1 Acció de trencar o de trencar-se en molts bocins;

2 l’efecte.

4 m ART Mosaic fet amb trossos de ceràmica trencada.

->trencador

■trencador -a

[de trencar; 1a FONT: c. 1260]

1 adj i m i f Que trenca. Trencadores d’ametlles.

2 adj i m i f 1 Transgressor, violador.

2 trencador de fe Persona que trenca la paraula donada.

3 m i f 1 OFIC Tallador de pedra, el qui arrenca pedra de la pedrera.

2 SUR Treballador que talla el suro a peces.

4 m 1 Instrument per a trencar alguna cosa.

2 Trencanous.

3 Trencapinyons.

4 FUST Eina de torner semblant al badaine.

5 SUR En la indústria tapera, eina emprada per a trencar o ratllar el suro.

5 f 1 Instrument per a trencar alguna cosa.

2 trencadora d’aprests TÈXT Màquina per al trencament d’aprests dels teixits.

->trencadura

■trencadura

[de trencar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Trencament.

2 esp PAT Hèrnia.

->trencafila

■trencafila

[de trencar i fila]

f GRÀF Costura entrellaçada que els enquadernadors fan entre la corda i la capçada de cada costat al llom d’un llibre, quan el cusen, per fer més fort el relligat.

->trencaglaç

■trencaglaç

[de trencar i glaç]

m CONSTR NAV 1 Roda molt resistent d’alguns vaixells, anomenats precisament trencaglaços, per a obrir-se pas a través del glaç.

2 Vaixell especialment construït per poder trencar la capa de glaç que hi ha a la superfície de l’aigua de determinades mars o de determinades zones, especialment en certes èpoques de l’any, i obrir en l’aigua glaçada un canal lliure que permeti la navegació.

->trencahams

trencahams

m ICT Tallahams.

->trencajunts

■trencajunts

Mot emprat en l’expressió a trencajunts loc adv CONSTR Col·locant les peces d’un enrajolat, o els maons o els carreus d’una paret de manera que no hi hagi coincidència entre els junts de dues filades consecutives.

->trencall

■trencall

[de trencar; 1a FONT: 1915, DAg.]

m 1 Camí travesser. Seguiu aquest camí i agafeu el primer trencall que trobareu a la dreta.

2 Trencant, rompent.

->trencallós

trencallós -osa

[de trencar; 1a FONT: 1575, DPou.]

adj Trencadís.

->trencallums

■trencallums

[de trencar i llum; 1a FONT: 1915, DAg.]

m ARQUIT i CONSTR Mainell.

->trencalòs

■trencalòs

[de trencar i l’os; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

[pl -ossos] m ORNIT Ocell de la família dels vultúrids (Gypaëtus barbatus), de color blanc rogenc al cap, amb una ratlla negra des de cada ull fins al bec, que s’alimenta de carronya, especialment pell i ossos.

->trencament

■trencament

[de trencar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de trencar.

2 1 DR Transgressió. Trencament de llei.

2 trencament de condemna DR i DR PEN Incompliment d’una condemna imposada per sentència ferma.

3 trencament de domicili DR PEN Violació de domicili.

4 trencament de forma DR i DR PROC Violació o omissió voluntària de les garanties substancials en un procediment.

3 trencament d’aprests TÈXT Operació d’acabament que té per missió fer desaparèixer el tacte encarcarat d’un teixit excessivament aprestat.

->trencanous

■trencanous

Part. sil.: tren_ca_nous

[de trencar i nou¹]

m 1 Instrument, generalment en forma de tenalles o pinces, per a trencar nous, ametlles, etc.

2 ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids (Nucifraga caryocatactes), de color castany amb taques blanques, que s’alimenta d’avellanes, nous i pinyons i és bastant sociable.

->trencant

■trencant

Cp. trencall 1

[de trencar]

m Rompent, lloc on rompen les onades.

->trencanua

trencanua

Part. sil.: tren_ca_nu_a

f BOT Cua de cavall.

->trencaolles

■trencaolles

Part. sil.: tren_ca_o_lles

f BOT Arçot.

->trencaonades

trencaonades

Part. sil.: tren_ca_o_na_des

m NÀUT i OBR PÚBL Obra marítima construïda per defensar un port, una rada o la riba de l’embat de les onades.

->trencaones

trencaones

Part. sil.: tren_ca_o_nes

m NÀUT i OBR PÚBL Trencaonades.

->trencapàgines

trencapàgines

m PUBL Robapàgines.

->trencapassa

■trencapassa

[de trencar i passa¹; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Sot tapat amb una reixa de barrots clars que hom fa a la porta d’un clos per evitar que hi entrin les bèsties.

->trencapedra

■trencapedra

[de trencar i pedra]

f BOT 1 Gènere d’herbes anuals o perennes de la família de les cariofil·làcies (Herniaria sp), de fulles simples, flors tetràmeres o pentàmeres i fruits capsulars.

2 Saxífraga.

->trencapins

■trencapins

m Milhomes.

->trencapinyes

■trencapinyes

[de trencar i pinya]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids (Loxia curvirostra), de bec robust, que habita als boscs de coníferes i s’alimenta de llurs llavors.

->trencapinyons

■trencapinyons

[de trencar i pinyó¹]

m 1 Trencanous petit, per a trencar pinyons.

2 ORNIT Trencapinyes.

->trencar

■trencar

[d’origen preromà, d’una base *trenko, íd., potser indoeuropea i potser també cèlt; 1a FONT: s. XII]

v* 1 tr 1 Fer trossos o fragments (una cosa dura), colpint-la, prement-la, tirant-la a terra, etc. Trencar un vidre, un plat. Trencar ametlles, pinyons, nous. Trencar fusta.

2 trencar el cor fig Produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor, despertar un viu sentiment de compassió. Aquella escena trista li ha trencat el cor.

3 trencar el suro SUR Tallar el suro a peces.

4 trencar les paraules Pronunciar-les incompletament, interrompent-les abans d’acabar-les de dir.

5 trencar pedra OFIC Tallar-la arrencant-la de la pedrera.

2 tr 1 Produir una solució parcial de continuïtat en un cos, sense arribar a separar-ne les parts. Del nostre pes es trencà la branca, però no caiguérem perquè no es partí del tot.

2 TRAUM Fracturar. Amb un cop de bastó li trencà la cama.

3 trencar bastes TÈXT Fraccionar les bastes massa llargues d’un fil o d’una passada pintant algun punt d’encreuament d’efecte contrari al de la basta, en el pintat de dibuixos per a teixits.

3 pron 1 Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un punt o més. El càntir se li ha trencat als dits. Trencar-se una processó.

2 abs PAT Contreure una hèrnia, sofrir trencadura.

3 TRAUM Sofrir la fractura d’un membre o una part del cos. Trencar-se un os, un braç, una cama.

4 trencar-se de riure fig Riure amb grans contorsions.

5 trencar-se el cap fig Fatigar-se estudiant i pensant, cercant la solució d’un problema.

6 trencar-se el coll fig Sofrir un greu dany en una empresa o un afer.

7 trencar-se la mà (a una cosa) fig Fer-la-hi destra a força d’exercitar-la-hi.

4 tr 1 Doblegar, fer que una superfície no sigui plana ni rígida.

2 abs TÈXT Fer perdre, en l’aprest, l’encarcarament a una roba estirant-la en tots sentits.

3 fig Alterar accidentalment una cosa sensible barrejant-hi quelcom que la treu o desvia del seu estat normal. Es diu especialment de la veu, del color, de la llum, de la temperatura, etc., d’una cosa. El disgust li trencà la veu i només li sortien gemecs. Una cortina que trenca la llum de l’habitació.

4 trencar el color (d’una persona) Fer-li perdre el color una emoció, una malaltia.

5 trencar la veu Alterar-la, fatigar-la, forçant-la.

5 intr Canviar bruscament de direcció. Allí el camí trenca a l’esquerra.

6 tr 1 Entravessar-se a una cosa interrompent-la, traient-ne la continuïtat. Un riu, un mur, trencar un camí.

2 fig Interrompre. Trencar la conversa.

3 trencar l’alè fig Interrompre la respiració.

4 trencar les oracions (a algú) Interrompre’l, molestant-lo amb intervencions inoportunes.

7 tr fig 1 Transgredir, violar, fer mancament a una obligació, una llei, un tracte, etc. Trencar un tracte. Trencar la paraula donada. Trencar l’amistat amb algú.

2 abs Cessar de tenir amistat amb algú. Eren molt amics, però han trencat.

8 intr 1 Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, colgada, etc. El blat de moro ja trenca. Les dents ja trenquen.

2 Iniciar-se, començar a manifestar-se un fenomen natural. Ja trenca el dia, l’alba.

9 tr Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. Trencar la dansa. Trencar el son.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trencar

GERUNDI: trencant

PARTICIPI: trencat, trencada, trencats, trencades

INDICATIU PRESENT: trenco, trenques, trenca, trenquem, trenqueu, trenquen

INDICATIU IMPERFET: trencava, trencaves, trencava, trencàvem, trencàveu, trencaven

INDICATIU PASSAT: trenquí, trencares, trencà, trencàrem, trencàreu, trencaren

INDICATIU FUTUR: trencaré, trencaràs, trencarà, trencarem, trencareu, trencaran

INDICATIU CONDICIONAL: trencaria, trencaries, trencaria, trencaríem, trencaríeu, trencarien

SUBJUNTIU PRESENT: trenqui, trenquis, trenqui, trenquem, trenqueu, trenquin

SUBJUNTIU IMPERFET: trenqués, trenquessis, trenqués, trenquéssim, trenquéssiu, trenquessin

IMPERATIU: trenca, trenqui, trenquem, trenqueu, trenquin

->trencat

■trencat -ada

[de trencar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj 1 Romput, trossejat.

2 línia trencada GEOM Línia poligonal.

3 pagar els plats trencats fig Tocar les conseqüències d’un dany fet per altres.

4 tenir-hi la mà trencada fig Tenir-hi habilitat i pràctica. En aquests afers, hi té la mà trencada.

2 adj 1 Barrejat lleugerament, que no és pur.

2 esp Dit d’un color rebaixat, que no és el normal. D’un color de cara tot trencat.

3 m ALIM Cafè trencat.

4 adj PAT Herniat, que té una hèrnia inguinal.

5 adj Intermitent. El seu pas era trencat i vacil·lant.

6 adj i m i f GRÀF Dit de la composició en la qual les ratlles tenen molts blancs.

7 m Fractura, solució de continuïtat en un objecte trencat. Aquí hi ha un trencat gairebé invisible.

8 m MAT Nombre que denota un agregat de parts alíquotes d’una unitat, per mitjà de dos enters a i b, que hom escriu a/b. El nombre a és el numerador, i b, el denominador. És conegut també com a nombre fraccionari.

->trencatrama

■trencatrama

m TÈXT Nom donat en els primers temps dels telers mecànics al paratrama.

->trencavent

■trencavent

[de trencar i vent]

m Paravent.

->trencavits

■trencavits

[de trencar i vit]

m ICT Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels ammodítids (Ammodytes tobianus), de cos llarg i estret, molt semblant al sonso, però amb la mandíbula inferior més sortint i la boca més protràctil.

->trenquívol

■trenquívol -a

[de trencar]

adj Trencadís, fràgil.

->trenta

■trenta

[del ll. trīgĭnta, íd. (cf. quaranta); 1a FONT: s. XIII]

1 adj Tres vegades deu, vint-i-nou més un.

2 adj i m i f Que fa trenta; trentè. La pàgina trenta.

3 m El nombre trenta, 30. Els numerals cardinals compresos entre trenta i quaranta són: trenta-un, trenta-una, 31; trenta-dos, trenta-dues, 32; trenta-tres, 33; trenta-quatre, 34; trenta-cinc, 35; trenta-sis, 36; trenta-set, 37; trenta-vuit, 38; trenta-nou, 39. Els mateixos usats com a quasi ordinals són: trenta-u, trenta-dos, trenta-tres, etc. El quilòmetre trenta-u. El trenta-u de gener.

->trentè

■trentè -ena

[de trenta; 1a FONT: 1517]

1 adj i m i f Que, en una sèrie, en té vint-i-nou davant seu, el que fa trenta.

2 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividit en trenta parts iguals. La trentena part de cent vint és quatre.

3 m Un trentè, 1/30. Quatre trentens, 4/30. Els ordinals i fraccionaris compresos entre trentè i quarantè són: trenta-unè, trenta-dosè, trenta-tresè, trenta-quatrè, trenta-cinquè, trenta-sisè, trenta-setè, trenta-vuitè, trenta-novè (femení: trenta-unena, trenta-dosena, etc.).

4 f Conjunt de trenta objectes de la mateixa mena. Tenia una trentena de llibres catalans.

5 f abs Edat de trenta anys.

->trentejar

■trentejar

[de trenta; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr Estar a prop dels trenta anys d’edat. Un home que ja trenteja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trentejar

GERUNDI: trentejant

PARTICIPI: trentejat, trentejada, trentejats, trentejades

INDICATIU PRESENT: trentejo, trenteges, trenteja, trentegem, trentegeu, trentegen

INDICATIU IMPERFET: trentejava, trentejaves, trentejava, trentejàvem, trentejàveu, trentejaven

INDICATIU PASSAT: trentegí, trentejares, trentejà, trentejàrem, trentejàreu, trentejaren

INDICATIU FUTUR: trentejaré, trentejaràs, trentejarà, trentejarem, trentejareu, trentejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trentejaria, trentejaries, trentejaria, trentejaríem, trentejaríeu, trentejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trentegi, trentegis, trentegi, trentegem, trentegeu, trentegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trentegés, trentegessis, trentegés, trentegéssim, trentegéssiu, trentegessin

IMPERATIU: trenteja, trentegi, trentegem, trentegeu, trentegin

->trentenari

■trentenari -ària

[de trenta; 1a FONT: s. XIII]

1 adj Que dura trenta anys.

2 m 1 Sèrie de trenta dies dedicats a una cosa.

2 esp CRIST Sèrie de misses celebrades durant trenta dies seguits, en sufragi d’un difunt.

3 m ant Conjunt de trenta persones reunides per a exercir un càrrec, realitzar un servei, etc.

->trentenni

■trentenni

[de trenta i -enni]

m Període de trenta anys.

->trentepòlia

■trentepòlia

Part. sil.: tren_te_pò_li_a

f BOT Alga clorofícia filamentosa (Trentepohlia), que forma gespes amb aspecte de vellut de color taronja sobre roques, troncs, sòls, etc., en ambients ombrívols.

->trentepolials

trentepolials

Part. sil.: tren_te_po_li_als

f BOT 1 pl Ordre de clorofícies, constituït per algues epífites o epilítiques, de coloracions ataronjades. Sovint aquest ordre és inclòs en el de les ulotricals.

2 sing Alga de l’ordre de les trentepolials.

->trentí

■trentí -ina

1 adj i m i f Que ha complert els trenta anys i no arriba als quaranta.

2 m ant Trentena part.

3 m NUMIS Moneda barcelonesa d’or, encunyada durant el regnat de Felip III (IV de Castella). Fou encunyat també el mig trentí i el terç de trentí, anomenats onzes.

->trentisme

■trentisme

m HIST Doctrina i estratègia preconitzades pel sector de la CNT favorable als signants del manifest dels Trenta.

->trentista

trentista

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent al trentisme.

2 m i f Seguidor del trentisme.

->trenyella

■trenyella

[probable resultat de l’encreuament entre trenella i trunyella ‘corda grossa d’espart’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 TÈXT Cinta estreta en què els fils que formen el teixit tenen una direcció inclinada.

2 Cinta de cotó, seda o llana teixida trenant els fils.

->trenzilla

■trenzilla

[del cast. trenzilla, íd.; 1a FONT: 1670]

f trenyella 2.

->treo-

treo-

QUÍM Prefix emprat, principalment en el camp dels glúcids, per a relacionar, juntament amb el prefix eritro-, les configuracions relatives de dos àtoms de carboni veïns.

->treonina

■treonina

Part. sil.: tre_o_ni_na

f QUÍM ORG i BIOQ [símb: Thr] Aminoàcid essencial, un dels més corrents en les proteïnes, especialment en la caseïna.

->treonina-aldolasa

treonina-aldolasa

Part. sil.: tre_o_ni_na-al_do_la_sa

f BIOQ Enzim que catalitza la conversió de treonina en glicina i acetaldehid.

->treonina-desaminasa

treonina-desaminasa

Part. sil.: tre_o_ni_na-de_sa_mi_na_sa

f BIOQ Enzim que catalitza la conversió de treonina en àcid α-oxobutíric.

->treonina-deshidrasa

treonina-deshidrasa

Part. sil.: tre_o_ni_na-des_hi_dra_sa

f BIOQ Enzim que converteix la treonina en àcid α-oxobutíric.

->treonina-sintetasa

treonina-sintetasa

Part. sil.: tre_o_ni_na-sin_te_ta_sa

f BIOQ Enzim que catalitza la reacció del fosfat d’homoserina en treonina.

->treosa

d-treosa

Part. sil.: tre_o_sa

f BIOQ Aldotetrosa, isòmer de l’eritrosa.

->trep

■trep

[de trepar; 1a FONT: 1597]

m 1 Trenc.

2 Estrip.

->trepa¹

■trepa¹

[de trepar; el sentit de ‘colla’ es degué originar de l’aplicació irònica del sentit primer del mot, ‘ornamentació’; 1a FONT: 1205]

f 1 GRÀF Cartó, planxa, etc., que té el dibuix que hom vol estergir retallat o picat. Pintar a la trepa.

2 INDUM 1 En els vestits medievals, adorn consistent en un tall o una obertura practicats en una peça de tela, sota el qual es veia tela d’una altra classe o color.

2 Cadascun dels trossos de roba de distint color que apareixia a través de la trepa. Una gonella de grana amb trepes de vellut negre.

->trepa²

■trepa²

[v. trepa¹]

f Gentalla, colla de gent menyspreable.

->trepà

■trepà

Hom.: trepar

[del b. ll. trepanum, i aquest, del gr. trýpanon ‘barrina’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m CIR Instrument per a foradar ossos i especialment el crani per mitjà d’una broca.

->trepadella

■trepadella

[dimin. de trepat, -ada, per la forma estriada de les seves flors; 1a FONT: 1839, DLab.]

f BOT i AGR Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Onobrychis viciifolia), de flors rosades amb estries vermelles, reunides en raïms i fruits en llegum, conreada com a farratgera.

->trepador

■trepador -a

[de trepar; 1a FONT: s. XV]

1 adj 1 Que trepa o serveix per a trepar.

2 màquina trepadora (o simplement trepadora) TECNOL Màquina eina emprada per a fer forats a peces metàl·liques, de fusta, etc., anomenada també màquina de foradar o perforadora.

2 m 1 Instrument per a trepar o perforar.

2 CIR Trepà.

3 OFIC i TECNOL Trepant.

->trepadura

■trepadura

[de trepar; 1a FONT: 1460, Roig]

f OFIC i TECNOL Trepatge.

->trepanació

■trepanació

Part. sil.: tre_pa_na_ci_ó

[de trepanar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f CIR Operació practicada amb un trepà als ossos, especialment als cranials.

->trepanar

■trepanar

[formació culta analògica sobre la base del b. ll. trepanum ‘barrina’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v tr 1 CIR Fer una trepanació.

2 fig Travessar, penetrar. Fa un fred que trepana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trepanar

GERUNDI: trepanant

PARTICIPI: trepanat, trepanada, trepanats, trepanades

INDICATIU PRESENT: trepano, trepanes, trepana, trepanem, trepaneu, trepanen

INDICATIU IMPERFET: trepanava, trepanaves, trepanava, trepanàvem, trepanàveu, trepanaven

INDICATIU PASSAT: trepaní, trepanares, trepanà, trepanàrem, trepanàreu, trepanaren

INDICATIU FUTUR: trepanaré, trepanaràs, trepanarà, trepanarem, trepanareu, trepanaran

INDICATIU CONDICIONAL: trepanaria, trepanaries, trepanaria, trepanaríem, trepanaríeu, trepanarien

SUBJUNTIU PRESENT: trepani, trepanis, trepani, trepanem, trepaneu, trepanin

SUBJUNTIU IMPERFET: trepanés, trepanessis, trepanés, trepanéssim, trepanéssiu, trepanessin

IMPERATIU: trepana, trepani, trepanem, trepaneu, trepanin

->trepang

trepang

m ZOOL Nom donat a l’Àsia sud-oriental a diferents equinoderms holoturioïdeus de grans dimensions, especialment a l’espècie Holothuria edulis.

->trepant

■trepant

[del pl. de trepà, trepans, confós fonèticament amb el pl. d’un participi pres. en -ant, que va originar un sing. analògic trepant; d’aquest presumpte participi agent es degué formar el verb trepar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 OFIC Eina de tall que treballa per rotació, com ara la broca, la barrina, etc., i amb la qual hom forada metalls, fusta i altres matèries sòlides.

2 OFIC Instrument, com ara la barrina, el filaberquí, el barrobí, etc., amb què hom imprimeix manualment o mecànicament els moviments de rotació i d’avanç a una eina de tall que treballa per aquests moviments.

3 esp OFIC i TECNOL Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos materials sòlids i més o menys durs.

4 TECNOL Trepadora.

5 OFIC 1 Eina en forma de tenalles que té en una de les seves mordasses una espiga i que serveix per a fer forats al cuir, al cartó, a la lona, etc.

2 Instrument constituït per una tija que té un tall circular en un dels seus extrems i que, en ésser picat amb un martell o una maça per l’altre extrem, permet de fer forats rodons al cuir, a la lona, etc.

->trepar

■trepar

Hom.: trepà

[v. trepant; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr 1 Foradar, perforar, especialment amb el trepant o amb la trepadora. Trepar un cinturó per a fer-hi més forats.

2 Fer calats perforant.

3 ant Fer trepes a una peça de vestit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trepar

GERUNDI: trepant

PARTICIPI: trepat, trepada, trepats, trepades

INDICATIU PRESENT: trepo, trepes, trepa, trepem, trepeu, trepen

INDICATIU IMPERFET: trepava, trepaves, trepava, trepàvem, trepàveu, trepaven

INDICATIU PASSAT: trepí, trepares, trepà, trepàrem, trepàreu, treparen

INDICATIU FUTUR: treparé, treparàs, treparà, treparem, trepareu, treparan

INDICATIU CONDICIONAL: treparia, treparies, treparia, treparíem, treparíeu, treparien

SUBJUNTIU PRESENT: trepi, trepis, trepi, trepem, trepeu, trepin

SUBJUNTIU IMPERFET: trepés, trepessis, trepés, trepéssim, trepéssiu, trepessin

IMPERATIU: trepa, trepi, trepem, trepeu, trepin

->trepat

■trepat

[de trepar]

m Trepatge.

->trepatge

trepatge

[de trepar]

m 1 Acció de trepar.

2 OFIC i TECNOL Operació de fer forats en algun material amb el trepant o amb la trepadora.

->trepidació

■trepidació

Part. sil.: tre_pi_da_ci_ó

[del ll. trepidatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Tremolor d’una cosa que trepida.

2 ASTR Libració de l’esfera celeste a la qual hom atribuïa certs canvis aparents de posició de l’eclíptica i dels astres.

->trepidant

■trepidant

[de trepidar]

adj 1 Que trepida.

2 fig 1 Que té un moviment viu, sacsejat. És un ball molt trepidant.

2 Que es manifesta d’una manera agitada. Activitat trepidant.

->trepidar

■trepidar

[del ll. trepidare, íd.; 1a FONT: 1699]

v intr Ésser sacsejat per moviments curts, ràpids i repetits d’una manera irregular. Quan funcionava aquella enorme màquina, tot l’edifici trepidava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trepidar

GERUNDI: trepidant

PARTICIPI: trepidat, trepidada, trepidats, trepidades

INDICATIU PRESENT: trepido, trepides, trepida, trepidem, trepideu, trepiden

INDICATIU IMPERFET: trepidava, trepidaves, trepidava, trepidàvem, trepidàveu, trepidaven

INDICATIU PASSAT: trepidí, trepidares, trepidà, trepidàrem, trepidàreu, trepidaren

INDICATIU FUTUR: trepidaré, trepidaràs, trepidarà, trepidarem, trepidareu, trepidaran

INDICATIU CONDICIONAL: trepidaria, trepidaries, trepidaria, trepidaríem, trepidaríeu, trepidarien

SUBJUNTIU PRESENT: trepidi, trepidis, trepidi, trepidem, trepideu, trepidin

SUBJUNTIU IMPERFET: trepidés, trepidessis, trepidés, trepidéssim, trepidéssiu, trepidessin

IMPERATIU: trepida, trepidi, trepidem, trepideu, trepidin

->trepig

■trepig

[de trepitjar; 1a FONT: c. 1490]

[pl -igs o -itjos] m 1 1 Acció de trepitjar a terra caminant;

2 l’efecte. Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa.

3 Soroll que hom fa en caminar. Algú passa pel caminal: sento trepig.

4 terreny de bon (o de mal) trepig Que fa de bon (o de mal) caminar.

2 Acció de trepitjar una matèria. El trepig dels raïms.

->trepitjable

■trepitjable

[de trepitjar]

adj Que es pot trepitjar.

->trepitjada

■trepitjada

[de trepitjar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de trepitjar una cosa posant-hi el peu a sobre.

2 Senyal que deixa el peu sobre el lloc on ha trepitjat; petjada. A la neu, s’hi veien trepitjades.

3 ENOL Porció de raïm que és trepitjada d’una vegada en el cup.

->trepitjador

■trepitjador -a

[de trepitjar]

1 adj i m i f Que trepitja.

2 m i f Persona que trepitja raïms per fer vi.

->trepitjaneu

trepitjaneu

Part. sil.: tre_pit_ja_neu

adj i f ESPORT i AUT Dit del vehicle proveït d’erugues per a preparar la neu de les pistes d’esquí.

->trepitjar

■trepitjar

[d’origen incert, per la pronúncia valenciana trapitxar ‘xafar raïm i anàlegs’, amb so de a i d’africada tx, sembla procedir d’una forma mossarabitzada trapitx ‘trull’, del gr. bizantí trapḗtion (ll. trapētus) ‘trull’ amb influx de l’ant. trepejar ‘picar de peus’; 1a FONT: c. 1400]

v tr 1 1 Posar els peus damunt d’una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s’hi. Es feren càrrec del lloc que trepitjaven.

2 Posar el peu sobre algú o alguna cosa, recolzant-l’hi. M’ha trepitjat l’ull de poll.

2 1 Esclafar una cosa amb el peu, trepollar-la. Trepitjar un escarabat.

2 esp ENOL Esclafar el raïm, per fer-ne sortir el most, posant-hi els peus a sobre i movent-los reiteradament. Aquest vi encara és trepitjat de peu. Trepitjar raïms.

3 fig 1 Tractar algú amb el més gran menyspreu, humiliar-lo en el seu honor, en la seva dignitat, etc. No deixarem que ens trepitgin i farem valdre els nostres drets.

2 Menysprear la dignitat, l’honor, la justícia, la virtut, etc. No permeto que trepitgeu la seva memòria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trepitjar

GERUNDI: trepitjant

PARTICIPI: trepitjat, trepitjada, trepitjats, trepitjades

INDICATIU PRESENT: trepitjo, trepitges, trepitja, trepitgem, trepitgeu, trepitgen

INDICATIU IMPERFET: trepitjava, trepitjaves, trepitjava, trepitjàvem, trepitjàveu, trepitjaven

INDICATIU PASSAT: trepitgí, trepitjares, trepitjà, trepitjàrem, trepitjàreu, trepitjaren

INDICATIU FUTUR: trepitjaré, trepitjaràs, trepitjarà, trepitjarem, trepitjareu, trepitjaran

INDICATIU CONDICIONAL: trepitjaria, trepitjaries, trepitjaria, trepitjaríem, trepitjaríeu, trepitjarien

SUBJUNTIU PRESENT: trepitgi, trepitgis, trepitgi, trepitgem, trepitgeu, trepitgin

SUBJUNTIU IMPERFET: trepitgés, trepitgessis, trepitgés, trepitgéssim, trepitgéssiu, trepitgessin

IMPERATIU: trepitja, trepitgi, trepitgem, trepitgeu, trepitgin

->trepó

■trepó

[potser del ll. torpor, -ōris ‘ensopiment’, pel caràcter tòxic de l’herba, amb dissimilació de la primera o i metàtesi de la primera r; 1a FONT: 1696, DLac.]

m BOT 1 Herba blenera.

2 Panís.

3 trepó bord Múria.

4 trepó mascle Planta herbàcia biennal de la família de les escrofulariàcies (Verbascum creticum), pubescent, que es fa en terrenys àrids i sorrencs.

->trepollar

■trepollar

[probable der. de l’ant. trepar ‘saltar, guimbar’, d’origen onomatopeic, relacionat també amb l’ant. i dial. trepejar ‘trepitjar’]

v tr Aixafar una cosa trepitjant-la. Sense voler va trepollar la capseta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trepollar

GERUNDI: trepollant

PARTICIPI: trepollat, trepollada, trepollats, trepollades

INDICATIU PRESENT: trepollo, trepolles, trepolla, trepollem, trepolleu, trepollen

INDICATIU IMPERFET: trepollava, trepollaves, trepollava, trepollàvem, trepollàveu, trepollaven

INDICATIU PASSAT: trepollí, trepollares, trepollà, trepollàrem, trepollàreu, trepollaren

INDICATIU FUTUR: trepollaré, trepollaràs, trepollarà, trepollarem, trepollareu, trepollaran

INDICATIU CONDICIONAL: trepollaria, trepollaries, trepollaria, trepollaríem, trepollaríeu, trepollarien

SUBJUNTIU PRESENT: trepolli, trepollis, trepolli, trepollem, trepolleu, trepollin

SUBJUNTIU IMPERFET: trepollés, trepollessis, trepollés, trepolléssim, trepolléssiu, trepollessin

IMPERATIU: trepolla, trepolli, trepollem, trepolleu, trepollin

->treponema

treponema

m MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels espiroquetals, de la família de les treponematàcies (Treponema sp), anaerobis estrictes i paràsits obligats de l’home i de difícil cultiu.

->treponematàcies

treponematàcies

Part. sil.: tre_po_ne_ma_tà_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels espiroquetals, en forma espiral, desproveïts de cilis i flagels i que es belluguen com un filaberquí. Els tres gèneres que la formen són Treponema, Borrelia i Leptospira.

2 sing Bacteri de la família de les treponematàcies.

->treponemiasi

treponemiasi

Part. sil.: tre_po_ne_mi_a_si

f PAT Nom genèric de les afeccions produïdes per treponemes, entre les quals destaquen la sífilis, el pian i la pinta.

->trepostomats

trepostomats

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de briozous paleozoics, que formen esquelets a vegades enormes i en forma de colònia molt variable.

2 sing Briozou de l’ordre dels trepostomats.

->tres

■tres

[del ll. trēs, íd.; 1a FONT: o.]

1 adj 1 Dos més un. Una nau de tres pals.

2 tres són curtes i quatre són llargues col·loq Expressió amb què es comenta que tan dolent és un extrem com un altre; que mal si fas, mal si no fas.

2 adj i m i f Que fa tres; tercer. El quilòmetre tres. La plana tres. La tres de la llista.

3 m [pl tresos] 1 El nombre tres, 3. La xifra tres.

2 p ext Cosa designada amb el nombre tres. Un tres d’espases. Tinc dos tresos.

3 en un tres i no res En un moment, molt de pressa.

4 les tres La tercera hora des de les dotze de la nit o del migdia.

5 per un tres i no res Per un motiu fútil.

4 m i f Les tres darreres.

->tresar

■tresar

[de tres]

v tr Prendre, comptar, de tres en tres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tresar

GERUNDI: tresant

PARTICIPI: tresat, tresada, tresats, tresades

INDICATIU PRESENT: treso, treses, tresa, tresem, treseu, tresen

INDICATIU IMPERFET: tresava, tresaves, tresava, tresàvem, tresàveu, tresaven

INDICATIU PASSAT: tresí, tresares, tresà, tresàrem, tresàreu, tresaren

INDICATIU FUTUR: tresaré, tresaràs, tresarà, tresarem, tresareu, tresaran

INDICATIU CONDICIONAL: tresaria, tresaries, tresaria, tresaríem, tresaríeu, tresarien

SUBJUNTIU PRESENT: tresi, tresis, tresi, tresem, treseu, tresin

SUBJUNTIU IMPERFET: tresés, tresessis, tresés, treséssim, treséssiu, tresessin

IMPERATIU: tresa, tresi, tresem, treseu, tresin

->tresavi

■tresavi -àvia

[possible confusió del ll. trans ‘més enllà’ amb el numeral tres per la noció de triple generació que es dóna en el rebesavi; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m i f Avi o àvia de l’avi o de l’àvia.

->tresc

■tresc

[de trescar]

m 1 Acció de trescar.

2 TUR i ESPORT Viatge turístic que inclou excursions a peu per indrets poc freqüentats pel turisme convencional, i sense infraestructura hotelera, normalment per alta muntanya.

->tresca

■tresca

[de trescar]

f 1 Tresc.

2 la tresca i la verdesca 1 ant Nom popular donat a una profecia d’Anselm Turmeda.

2 col·loq Això i allò i allò altre.

->trescada

■trescada

[de trescar]

f Caminada per llocs abruptes.

->trescador

■trescador -a

[de trescar; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Que tresca.

->trescament

■trescament

[de trescar]

m APIC Acció de trescar les abelles.

->trescanador

■trescanador

[de trescanar]

m TÈXT Nom donat a les màquines o mecanismes emprats per a trescanar.

->trescanadora

■trescanadora

[de trescanar]

f TÈXT Nom que hom dóna en les fàbriques de sederia a la fileta.

->trescanar

■trescanar

[per trascanar, der. de l’ant. cana ‘canya’, en el sentit de ‘canonet, canut’]

v tr TÈXT Passar el fil d’un rodet, d’una bitlla, etc., a un altre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trescanar

GERUNDI: trescanant

PARTICIPI: trescanat, trescanada, trescanats, trescanades

INDICATIU PRESENT: trescano, trescanes, trescana, trescanem, trescaneu, trescanen

INDICATIU IMPERFET: trescanava, trescanaves, trescanava, trescanàvem, trescanàveu, trescanaven

INDICATIU PASSAT: trescaní, trescanares, trescanà, trescanàrem, trescanàreu, trescanaren

INDICATIU FUTUR: trescanaré, trescanaràs, trescanarà, trescanarem, trescanareu, trescanaran

INDICATIU CONDICIONAL: trescanaria, trescanaries, trescanaria, trescanaríem, trescanaríeu, trescanarien

SUBJUNTIU PRESENT: trescani, trescanis, trescani, trescanem, trescaneu, trescanin

SUBJUNTIU IMPERFET: trescanés, trescanessis, trescanés, trescanéssim, trescanéssiu, trescanessin

IMPERATIU: trescana, trescani, trescanem, trescaneu, trescanin

->trescar

■trescar

[del germ. gòt. thrĭskan ‘batre, batollar’, d’on es passà a significar ‘saltironar, picar de peus’; 1a FONT: s. XIV]

v intr 1 APIC Anar i venir les abelles del rusc a les plantes que els forneixen l’aliment.

2 Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. Trescar per la muntanya. Avui descansarem, però demà ens tocarà de trescar. Aquí no feia gran cosa, però allà ja el fan trescar!

3 TUR i ESPORT Fer un tresc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trescar

GERUNDI: trescant

PARTICIPI: trescat, trescada, trescats, trescades

INDICATIU PRESENT: tresco, tresques, tresca, tresquem, tresqueu, tresquen

INDICATIU IMPERFET: trescava, trescaves, trescava, trescàvem, trescàveu, trescaven

INDICATIU PASSAT: tresquí, trescares, trescà, trescàrem, trescàreu, trescaren

INDICATIU FUTUR: trescaré, trescaràs, trescarà, trescarem, trescareu, trescaran

INDICATIU CONDICIONAL: trescaria, trescaries, trescaria, trescaríem, trescaríeu, trescarien

SUBJUNTIU PRESENT: tresqui, tresquis, tresqui, tresquem, tresqueu, tresquin

SUBJUNTIU IMPERFET: tresqués, tresquessis, tresqués, tresquéssim, tresquéssiu, tresquessin

IMPERATIU: tresca, tresqui, tresquem, tresqueu, tresquin

->tres-centè

■tres-centè -ena

[de tres-cents]

1 adj 1 Que, en una sèrie, en té dos-cents noranta-nou davant seu, el que fa tres-cents.

2 Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en tres-centes parts iguals.

2 m Un tres-centè, 1/300.

->tres-cents

■tres-cents -centes

[de tres i cent¹]

1 adj Tres vegades cent. Tres-cents bous.

2 [inv: tres-cents] adj i m i f Que fa tres-cents; tres-centè. El quilòmetre tres-cents a comptar des de Barcelona. La tres-cents de la llista.

3 m 1 El nombre tres-cents, 300.

2 p ext Cosa designada amb el nombre tres-cents.

4 m i f Les tres-centes primeres.

->treset

■treset

[de tres]

m MÚS Grup de tres notes iguals que s’han d’executar en el temps que normalment correspon a dues o a quatre de la mateixa figura.

->treseta

■treseta

f NUMIS 1 Moneda valenciana de coure, d’un valor de tres diners, encunyada per Felip V.

2 Moneda mallorquina de coure, d’un valor de sis diners o tres doblers, batuda del 1722 al 1724 a nom de Felip V i, el darrer any, de Lluís I.

->tresflorina

■tresflorina

f BOT Herba foradada.

->tresillo

■tresillo

[del cast. tresillo, íd.]

m 1 JOCS Joc de cartes jugat entre tres persones.

2 MOBL Conjunt de sofà i dues butaques.

->treslliures

treslliures

Part. sil.: tres_lliu_res

m ICT Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids (Serranus hepatus), molt semblant al serrà, però més petit, amb aletes ventrals negres, i que habita als fons rocallosos i sorrencs.

->tresmal

■tresmal

m 1 PESC Ormeig format per tres xarxes superposades, una de petita al mig i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.

2 p ext CINEG Filat per a caçar ocells.

->tresnebot

■tresnebot -oda

m i f Fill o filla d’un besnebot o d’una besneboda.

->tresor

■tresor

[cat. ant. tesor, ll. thēsaurus, i aquest, del gr. thēsaurós, íd., amb -r- inicial no prou justificada; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Quantitat de monedes o d’objectes preciosos reunida i guardada amb gran cura. Guarden el tresor dins una arqueta d’argent.

2 p ext Gran quantitat de diners. Aplegar tresors. Això val un tresor.

3 DR ROM i DR CIV Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d’ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.

4 RELIG Conjunt de vasos sagrats, objectes de culte, reliquiaris, etc., d’un temple, una església o un santuari.

5 tresor públic ECON Cabals de què disposa l’estat; erari.

6 tresor públic ECON i DR ADM Departament de l’administració pública d’un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països; també fa funcions de control i d’administració amb relació a la caixa de l’estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques.

2 1 HIST Lloc on són dipositats i conservats objectes de valor.

2 DR ADM Edifici del departament o ministeri del tresor.

3 fig 1 Tot allò que és considerat com a molt preciós.

2 Obra d’art de gran preu i valor. Un museu que conté un tresor inestimable de pintures.

3 Riquesa natural. Tresors amagats a les entranyes de la terra.

4 Qualitat moral, virtut, etc. El tresor de l’hospitalitat.

5 Persona o cosa en tant que hom la considera d’un gran valor. Un bon amic és el millor tresor.

6 Persona plena de simpatia, de bondat, de gràcia, etc. Tens una secretària que és un tresor.

4 LING Nom donat a alguns reculls lexicogràfics o d’arqueologia, especialment a alguns diccionaris exhaustius d’una llengua. Tresor de la llengua llatina.

->tresorejament

tresorejament

[de tresorejar]

m ECON Retenció de riquesa, en forma de diners en efectiu o bé de metalls i objectes preciosos, que hom sostreu de la circulació econòmica.

->tresorejar

■tresorejar

[de tresor; 1a FONT: s. XIV]

v tr 1 Aplegar i guardar tresors, diners, objectes preciosos, etc.

2 fig Tenir virtuts, perfeccions, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tresorejar

GERUNDI: tresorejant

PARTICIPI: tresorejat, tresorejada, tresorejats, tresorejades

INDICATIU PRESENT: tresorejo, tresoreges, tresoreja, tresoregem, tresoregeu, tresoregen

INDICATIU IMPERFET: tresorejava, tresorejaves, tresorejava, tresorejàvem, tresorejàveu, tresorejaven

INDICATIU PASSAT: tresoregí, tresorejares, tresorejà, tresorejàrem, tresorejàreu, tresorejaren

INDICATIU FUTUR: tresorejaré, tresorejaràs, tresorejarà, tresorejarem, tresorejareu, tresorejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tresorejaria, tresorejaries, tresorejaria, tresorejaríem, tresorejaríeu, tresorejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tresoregi, tresoregis, tresoregi, tresoregem, tresoregeu, tresoregin

SUBJUNTIU IMPERFET: tresoregés, tresoregessis, tresoregés, tresoregéssim, tresoregéssiu, tresoregessin

IMPERATIU: tresoreja, tresoregi, tresoregem, tresoregeu, tresoregin

->tresorer

■tresorer -a

[de tresor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f 1 Persona encarregada de la guarda del tresor d’una església, d’una casa, d’un museu, etc.

2 1 Persona que guarda i eventualment administra els cabals d’una dependència pública, d’un banc, d’una empresa, d’una associació, etc.

2 tresorer general HIST Membre del Consell d’Aragó que, a més de les funcions inherents al seu càrrec, presidia les sessions del Consell en absència del vicecanceller.

3 tresorer reial HIST Funcionari reial que tenia cura de l’erari reial.

->tresoreria

■tresoreria

Part. sil.: tre_so_re_ri_a

[de tresorer; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Càrrec de tresorer.

2 ECON i DR ADM Administració del tresor públic.

2 ECON Conjunt d’actius líquids d’una persona o una empresa.

3 HIST Oficina del tresorer.

->trespeus

■trespeus

Part. sil.: tres_peus

[de tres i peu; 1a FONT: c. 1460]

m 1 Cèrcol de ferro amb tres peus baixets que serveix per a posar al foc de terra perols, olles, etc.

2 Trípode.

3 Ribeller, peu de ribella, rentamans.

->trespol

■trespol

[d’origen incert, potser del ll. ĭnterpŏlare ‘refer alguna cosa’, que hauria donat entrepolar amb el sentit de ‘refer un sostre o paviment’; caiguda la primera síl·laba en-, el verb hauria pogut prendre una -s- per influx de molts verbs en tras-; i d’aquí trespol; 1a FONT: s. XIV]

m CONSTR 1 Sostre d’una habitació.

2 dial 1 Mescla de pols feta de tests ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment de séquies i cisternes, i també d’habitacions.

2 El terra.

->trespolar

■trespolar

[v. trespol]

v tr CONSTR 1 Fer el trespol o sostre (d’una habitació o d’una casa).

2 dial 1 Cobrir de trespol.

2 Fer el paviment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trespolar

GERUNDI: trespolant

PARTICIPI: trespolat, trespolada, trespolats, trespolades

INDICATIU PRESENT: trespolo, trespoles, trespola, trespolem, trespoleu, trespolen

INDICATIU IMPERFET: trespolava, trespolaves, trespolava, trespolàvem, trespolàveu, trespolaven

INDICATIU PASSAT: trespolí, trespolares, trespolà, trespolàrem, trespolàreu, trespolaren

INDICATIU FUTUR: trespolaré, trespolaràs, trespolarà, trespolarem, trespolareu, trespolaran

INDICATIU CONDICIONAL: trespolaria, trespolaries, trespolaria, trespolaríem, trespolaríeu, trespolarien

SUBJUNTIU PRESENT: trespoli, trespolis, trespoli, trespolem, trespoleu, trespolin

SUBJUNTIU IMPERFET: trespolés, trespolessis, trespolés, trespoléssim, trespoléssiu, trespolessin

IMPERATIU: trespola, trespoli, trespolem, trespoleu, trespolin

->tresquarts

tresquarts

m i f ESPORT En el rugbi, cadascun dels quatre jugadors situats darrere del mig d’obertura i el mig de melé i davant del darrer que han d’intentar arribar a la zona d’assaig de l’adversari, en rebre la pilota del mig d’obertura, o bé, si és l’equip adversari el que ataca, barrar-li el pas.

->tresquera

■tresquera

[de trescar]

f 1 APIC Camí que segueixen les abelles en trescar.

2 Camí. Coneixia totes les tresqueres i dreceres de la regió.

->tresquiornítids

■tresquiornítids

Part. sil.: tres_qui_or_ní_tids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, amb el cap, i sovint el coll, sense plomes i que emeten uns sons agres i desagradables. Són agrupats en dos grups: el dels ibis i el dels becplaners. Entre els ibis es destaquen l’ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus), el capó reial (Plegadis falcinellus), l’ibis blanc (Eudocimus albus) i l’ibis roig (E. ruber). Entre els becplaners es destaca el becplaner comú (Platalea leucorodia).

2 sing Ocell de la família dels tresquiornítids.

->tressa

■tressa

[variant ant. de trena, probablement de l’oc. tressa o el fr. tresse]

f 1 PESC Corda de les cames del bou, de l’artet, etc., a la qual van enfilats els ploms o els suros.

2 ant Trena.

->tresserrenc

tresserrenc -a

adj i m i f De Tresserra (Rosselló).

->tret¹

■tret¹

[del ll. tractus, part. de trahĕre ‘arrossegar, estirar’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 1 ARM Descàrrega d’una arma de foc o altra que llança projectils; tir. Vaig sentir un tret d’escopeta.

2 Trajectòria que descriu el projectil llançat. Tret directe, desviat.

3 Distància que pot recórrer un projectil. Era a penes a un tret d’escopeta.

4 p ext Distància que separa dos punts. D’ací a casa encara hi ha un tret.

5 fig Distància, diferència. Del que diu al que fa hi ha un gran tret.

6 a llarg tret Tard o d’hora.

7 a tret de pedra (o de gargall) Molt a prop.

8 errar el tret fig Enganyar-se en un judici, una apreciació, un propòsit, etc.

9 sortir (a algú) el tret per la culata fig Sortir-li malament una cosa, al revés de com s’esperava.

2 1 Cadascuna de les línies del rostre. Els trets fins de la seva fisonomia.

2 a grans trets loc adv En poques paraules, sense entrar en detalls.

3 1 Qualitat significativa, característica.

2 FON Unitat última en l’anàlisi fonològica de la llengua i que, juntament amb d’altres, constitueix un fonema.

3 tret cultural ANTROP Unitat material o immaterial, reduïda i identificable, que pertany a una cultura determinada.

4 tret distintiu (o pertinent) FON Tret fonològic que marca la diferència entre els fonemes d’una llengua.

->tret²

■tret²

[de treure; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

prep 1 1 Tret de.

2 tret de loc prep Exceptuant. Tothom hi ha anat, tret de nosaltres dos.

2 tret que loc conj Exceptuant que, llevat que, fora que. Tret que arribi molt tard, el veurem.

->treta

■treta

[de treure; 1a FONT: 1009]

f 1 1 Acció de treure;

2 l’efecte.

2 Sortida d’una mercaderia, producte d’un negoci, càrrec, etc. És una feina de poca treta.

3 1 Facilitat per a treure coses d’un lloc.

2 barca de bona (o mala treta) MAR Barca que fa de bon treure (o mal treure).

3 casa de bona (o mala) treta Casa situada en un lloc accessible (o inaccessible) per als vehicles.

4 Pensada, acudit. Aquest home té unes tretes que fan riure.

5 Cosa dita o feta per a enganyar algú; ardit.

6 ant ARM Tret.

7 ECON Exportació.

8 RAM Acció de separar del ramat el bestiar no apte per a la cria i destinat a la venda.

->tretamina

tretamina

f FARM Substància blanca, cristal·lina, molt tòxica.

->tretze

■tretze

[del ll. trēdĕcim, íd., comp. de tres i decem ‘deu’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Dotze més un. Ésser tretze a taula.

2 adj i m i f El que fa tretze; tretzè. Alfons tretze. El capítol tretze.

3 m [pl tretzes] 1 El nombre tretze, 13. El tretze de febrer cau en dijous. Tots els tretzes de l’any.

2 p ext Cosa designada amb el nombre tretze. Viu al tretze del carrer de Provença.

4 m i f Els tretze darrers.

5 les tretze La tretzena hora després de les dotze de la nit; la una del migdia.

6 tretze són tretze loc adv Porfidiosament. Ella, tretze són tretze, insistia en allò mateix.

->tretzè

■tretzè -ena

[de tretze]

1 adj i m i f [símb: 13è 13a] Que, en una sèrie, en té dotze davant seu, el que fa tretze. És el tretzè de classe.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en tretze parts iguals. Som tretze; per tant, a cadascú ens ha de tocar una tretzena part.

2 m Un tretzè, 1/13. Dotze tretzens, 12/13.

3 m HIST Membre d’un consell o junta format per tretze persones.

4 f Conjunt de tretze objectes de la mateixa mena. Hi devia haver una tretzena de persones.

->treu

■treu

Part. sil.: treu

[probablement del fr. ant. tref, íd. i ‘tenda de campanya’, d’origen incert, potser ll. trabs ‘biga, pal’; 1a FONT: 1331]

m MAR Vela quadra o rodona que en mal temps amb vent fort de popa hom lliga entre el trinquet d’una embarcació de vela i les dues bordes.

->treure

■treure

Part. sil.: treu_re

[ant. i dial. traure (i trer), ll. vg. *tracĕre, ll. cl. trahĕre ‘arrossegar, estirar’, forma sorgida en el tema de present per analogia a correspondències temàtiques en altres verbs (trahere, traxi, tractum, equiparat a dicĕre, dixi, dictum); 1a FONT: s. XVI]

[p p tret -a] v 1 tr 1 Portar, fer sortir, algú o alguna cosa fora del lloc on està tancat, retingut, posat. Treure algú de la presó. Treure aigua del pou. Treure una embarcació del mar. Fer-se treure un queixal. Treure una espina.

2 abs NÀUT Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze.

3 Fer sortir algú de la situació en què es troba. Treure algú d’un mal pas. Treure algú de l’error en què estava.

4 Separar, fer desaparèixer, una cosa del lloc on és. Treure una taca de greix amb benzina. Treu-me les sabates.

5 Separar d’un tot una part. D’aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades. De nou, treu-ne quatre: en resten cinc.

6 Exceptuar. D’ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols.

7 Acomiadar. El van treure de caixer.

8 treure fils ADOB Separar els caps de fil que restaven a les vores del cuir cosit, una vegada adobat i obert, en el sistema antic d’adobar vegetal.

9 treure tros TÈXT Tallar i treure del teler una peça de roba acabada de teixir.

2 tr 1 Obtenir quelcom d’algú o d’alguna cosa. Treure diners d’algú amb amenaces, amb afalacs. D’aquella casa vella, en treu un bon lloguer cada mes. És inútil que l’amenacis: no en trauràs res.

2 Guanyar quelcom per sort. Ha tret mig milió a la rifa.

3 Trobar la solució d’un compte, d’una endevinalla, etc. Treure un compte.

4 Inferir una cosa implicada en una altra. D’això que t’ha dit, treu-ne la conseqüència.

5 Fer sorgir quelcom d’alguna cosa. Treure foc d’una pedra foguera. Treure sons d’un instrument músic exòtic. Aquest mestre ha tret molt bons deixebles.

3 tr 1 Emprar, rumbejar, quelcom que hom fa sortir d’on estava estotjat. Avui va molt mudada: fins ha tret les joies.

2 Fer sortir a algun fi, al·legar, portar a la conversa. Treure un testimoni d’autoritat en una discussió. Sempre treu raons i exemples que no proven res.

3 Inventar. Cada any treuen una moda diferent. Treure una cançó. Treure un malnom a algú.

4 tr 1 Llançar fora de si, expel·lir, quelcom. Treure el menjar. Treure sang pel nas.

2 Fer sortir una part del cos per una obertura. Treure el cap per la finestra.

3 Fer, deixar, aparèixer a l’exterior allò que hom porta habitualment ocult, una cosa interna, que hi ha nascut. Els gats a vegades treuen les ungles. Treure un cargol les banyes. Treure algú el geni. Treure fulla, flor, les plantes.

5 intr ESPORT En el tennis i altres esports i jocs, servir la pilota.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: treure

GERUNDI: traient

PARTICIPI: tret, treta, trets, tretes

INDICATIU PRESENT: trec, treus, treu, traiem, traieu, treuen

INDICATIU IMPERFET: treia, treies, treia, trèiem, trèieu, treien

INDICATIU PASSAT: traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren

INDICATIU FUTUR: trauré, trauràs, traurà, traurem, traureu, trauran

INDICATIU CONDICIONAL: trauria, trauries, trauria, trauríem, trauríeu, traurien

SUBJUNTIU PRESENT: tregui, treguis, tregui, traguem, tragueu, treguin

SUBJUNTIU IMPERFET: tragués, traguessis, tragués, traguéssim, traguéssiu, traguessin

IMPERATIU: treu, tregui, traguem, traieu, treguin

->treva

■treva

[del germ. fràncic *trĭuwa ‘pacte; treva’, pròpiament ‘fidelitat’; 1a FONT: s. XII]

f 1 1 DR INTERN Cessació temporal d’hostilitats entre enemics que estan en guerra, per conveni dels caps d’estat o llurs delegats.

2 treva de Déu HIST Institució medieval que prescrivia uns temps i uns dies determinats de l’any durant els quals s’excloïen les lluites armades i les guerres senyorials.

2 fig Cessació temporal d’una lluita, d’una contesa, d’un treball, d’una sofrença.

->trèvol

■trèvol

[del ll. vg. *trĭfŭlus, i aquest, del gr. tríphyllon, íd., comp. de tri- ‘tres’ i phýllon ‘fulla’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 BOT 1 Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies (Trifolium sp), de fulles trifoliolades, flors rosades, blanques o grogues en glomèruls i de fruits secs petits, emprades com a plantes farratgeres. Cal destacar-ne el trèvol blanc (T. nigrescens), el trèvol campestre (T. campestre), el trèvol de prat (T. pratense), el trèvol estrellat (T. stellatum) i el trèvol maduixer (T. fragiferum).

2 trèvol d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les gencianàcies (Menyanthes trifoliata), de fulles alternes amb tres folíols i un pecíol llarg i de flors rosades en raïms.

3 trèvol de fulla estreta Fenc bord.

4 trèvol de llapassa Melgó de llapassa.

5 trèvol d’olor Almegó.

6 trèvol femella Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Melilotus indica), de flors petites, d’un groc pàl·lid en raïms densos i de fruits de color gris blanquinós.

7 trèvol pudent Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Psoralea bituminosa), amb una forta olor de betum, flors d’un blau violaci en glomèruls i fruits ovoides.

2 HERÀLD Fulla de tres lòbuls arrodonits i amb tija.

3 JOCS 1 pl Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix pels trèvols que duu gravats.

2 sing Carta d’aquest coll.

4 OBR PÚBL En una xarxa de carreteres, especialment d’autopistes, sistema d’enllaç a diferents nivells que serveix per a posar en comunicació la via principal amb les que hi concorren.

->trevolat

■trevolat -ada

[de trèvol]

adj 1 Que té forma de trèvol.

2 HERÀLD Dit de la peça o figura amb les extremitats en forma de trèvol.

->trevolet

■trevolet

[de trèvol]

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Trifolium repens), de fulles llargament peciolades, flors blanques agrupades en glomèruls arrodonits, emprada com a planta farratgera.

->tri trina

■tri trina

[del ll. trinus, -a, -um ‘de tres’]

adj 1 obs Triple.

2 esp CRIST Dit del Déu cristià, de la seva essència, personalitat, etc., per tal com és Trinitat.

->tri-

■tri-

1 Prefix grec i llatí (tri), que significa ‘tres’ o ‘tres vegades’. Ex.: triangular, tricampió.

2 QUÍM [símb: t] Prefix especialment emprat en la formació dels noms sistemàtics dels composts; en els inorgànics indica triple proporció estequiomètrica d’un dels elements, i en els composts orgànics, anteposat al nom d’un substituent d’una estructura més complexa, indica que aquest es repeteix tres vegades dins l’estructura.

->tria

■tria

Part. sil.: tri_a

[de triar; 1a FONT: 1363]

f 1 Acció de triar;

2 l’efecte.

->triabsidal

■triabsidal

Part. sil.: tri_ab_si_dal

[de tri- i absidal]

adj ARQUIT Que té tres absis.

->triac

■triac

Part. sil.: tri_ac

m ELECTRÒN Dispositiu electrònic semiconductor emprat per a controlar i regular un corrent altern.

->triaca

triaca

Part. sil.: tri_a_ca

f FARM Triaga.

->triacantina

triacantina

Part. sil.: tri_a_can_ti_na

f BIOQ Tipus d’ARN-transferidor present en les plantes.

->triacetiloleandomicina

triacetiloleandomicina

Part. sil.: tri_a_ce_ti_lo_le_an_do_mi_ci_na

f FARM Èster triacetílic de l’oleandomicina.

->triacetina

triacetina

Part. sil.: tri_a_ce_ti_na

f QUÍM ORG Triacetat de gliceril, líquid oliós.

->triàcid

■triàcid -a

Part. sil.: tri_à_cid

adj QUÍM Dit d’una base la molècula de la qual té tres hidroxils reemplaçables.

->triacilglicèrid

triacilglicèrid

Part. sil.: tri_a_cil_gli_cè_rid

m BIOQ Triglicèrid.

->triada

■triada

Part. sil.: tri_a_da

[de triar]

f Tria, acció de triar.

->tríada

■tríada

Part. sil.: trí_a_da

[del ll. trias, -ădis, i aquest, del gr. triás, -ádos, íd.; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 Grup de tres entitats, conceptes, noms, etc., sempre que tinguin entre ells alguna relació que permeti de passar de l’un a l’altre, talment que cadascun suposi o inclogui els altres dos.

2 CIT Conjunt de tres cèl·lules que resulten d’una divisió meiòtica irregular.

3 CRIST La Trinitat.

4 FILOS 1 En Plotí, grup de les tres hipòstasis: l’U, el noûs i l’ànima del món, que emanen l’una de l’altra per processió (sense perdre’s l’una en l’altra) i retornen a l’U.

2 En Hegel, cadascuna de les sèries ternàries que desenvolupen unitàriament i harmònicament la dialèctica del pensament i de l’ésser.

5 GEN Conjunt de tres gens.

6 HIST REL i MIT En les religions politeistes, grup de tres divinitats vinculades entre elles la significació del qual varia en cada religió.

7 PAT Conjunt dels tres símptomes principals que caracteritzen una malaltia.

->triadelf

■triadelf -a

Part. sil.: tri_a_delf

adj BOT 1 Dit dels estams agrupats en tres fascicles.

2 Que presenta estams triadelfs.

->triadella

■triadella

Part. sil.: tri_a_de_lla

f dial Triadissa.

->triàdic

triàdic -a

Part. sil.: tri_à_dic

adj MAT Dit d’una operació amb tres operands.

->triadissa

■triadissa

Part. sil.: tri_a_dis_sa

[de triar]

f Acció de triar entre molts.

->triador

■triador -a

Part. sil.: tri_a_dor

[de triar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj i m i f Que tria.

2 m i f 1 Persona encarregada de triar un material, un producte.

2 Persona que tenia per ofici triar la llana i separar-la segons les seves qualitats.

3 Persona que té per ofici triar els caps de bestiar.

3 m dial 1 Nom donat a alguns instruments que serveixen per a triar coses.

2 Garbell.

3 Escumadora.

4 f dial 1 Nom donat a alguns instruments que serveixen per a triar.

2 Mena de plat d’aram o de llauna, amb un mànec curt, que serveix per a destriar i recollir l’oli que va per damunt l’aigua, després de moldre l’oliva.

->triadures

■triadures

Part. sil.: tri_a_du_res

[de triar]

f pl 1 Rebuig d’una tria.

2 Residus.

->triaga

■triaga (o triaga magna)

Part. sil.: tri_a_ga

f FARM i HIST Antídot usat contra tota mena de metzines, compost d’una gran quantitat d’ingredients (més de 300), en especial carn d’escurçó i espècies orientals i aplicat principalment a guarir mossegades d’animals verinosos.

->triaguer

■triaguer -a

Part. sil.: tri_a_guer

1 m i f Persona que preparava i venia triaga i altres electuaris.

2 f Recipient per a tenir-hi triaga.

->trial¹

■trial¹

Part. sil.: tri_al

[de tri- i -al per analogia amb dual]

adj i m LING Dit del nombre gramatical que indica tres persones o coses, en oposició al singular, dual i plural.

->trial²

■trial²

Part. sil.: tri_al

[de l’angl. trial, íd., der. de to try ‘assajar, provar’, i aquest, del fr. trier ‘escollir’, del mateix origen del cast. triar; 1a FONT: c. 1975]

m ESPORT Modalitat motociclista d’habilitat consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb la motocicleta.

->trialles

■trialles

Part. sil.: tri_a_lles

[de triar]

f pl 1 Objectes d’inferior qualitat separats en una tria; triadures.

2 SUR Taps flacs que resten després de fetes les classes corrents.

->triamcinolona

triamcinolona

Part. sil.: tri_am_ci_no_lo_na

f FARM Glucocorticoide relacionat estructuralment amb la hidrocortisona.

->triamterè

triamterè

Part. sil.: tri_am_te_rè

m QUÍM ORG i FARM Derivat pteridínic, de fórmula C₁₂H₁₁N₇, que actua com a diürètic a nivell del túbul distal.

->triandre

triandre -a

Part. sil.: tri_an_dre

adj BOT Amb tres estams.

->triangle

■triangle

Part. sil.: tri_an_gle

[del ll. triangŭlum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 GEOM 1 Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats amb tres segments de línia recta. Triangle acutangle, obtusangle, escalè, isòsceles, equilàter, rectangle.

2 triangle esfèric Triangle curvilini format per tres cercles màxims d’una esfera.

3 triangle podal Triangle que té per vèrtexs els peus de les perpendiculars traçades per un punt als costats d’un altre triangle.

2 p anal ANAT ANIM 1 Àrea o espai del cos limitat per tres costats més o menys imaginaris.

2 triangle de Calot Triangle que té per base l’artèria cística i per vèrtex l’angle format per la unió dels conductes cístic i hepàtic.

3 triangle de Garland Zona sonora de forma triangular, amb el vèrtex dirigit cap avall, que es produeix en l’espai que queda entre la línia de Damoiseau i la columna vertebral, en descendir el nivell del líquid d’un vessament pleural.

4 triangle de Grocco Matitat paravertebral en el costat sa, en casos de vessaments pleurals que tinguin proporcions considerables.

5 triangle de Hesselbach Triangle limitat pel lligament de Poupart, l’artèria epigàstrica profunda i el cantell extern del recte abdominal.

6 triangle de Scarpa Espai de la cuixa comprès entre el lligament de Poupart i els músculs sartori i adductor llarg.

3 HERÀLD Figura en forma de triangle equilàter, generalment pintat sobre una de les seves bases.

4 MÚS Instrument de percussió format per una vareta d’acer doblegada en dos punts en forma d’un triangle obert en un dels seus angles, que sona percudint-lo amb una baqueta d’acer.

5 NÀUT Vela triangular que hom solia posar en temps de bonança.

6 TÈXT Conjunt d’arcades d’una muntura jacquard que pengen d’un mateix encoler.

7 en triangle loc adv ELECTROT Dit de la connexió poligonal en el cas particular d’un sistema trifàsic.

8 triangle de posició ASTR i NÀUT Triangle esfèric determinat sobre l’esfera terrestre pels cercles màxims meridià, horari i vertical d’un astre i que té per vèrtexs el pol, el zenit i l’astre.

9 triangle vocàlic FON Representació gràfica del sistema vocàlic de llengües que ofereixen una sola vocal en el grau de màxima obertura segons unes coordenades que conjuminen el mode i el lloc d’articulació o uns trets acústics equivalents.

->triangulable

■triangulable

Part. sil.: tri_an_gu_la_ble

[de triangular²]

adj MAT Que admet una triangulació.

->triangulació

■triangulació

Part. sil.: tri_an_gu_la_ci_ó

[del ll. td. triangulatio, -ōnis, íd.]

f 1 ÀLG Homeomorfisme d’un espai topològic en un políedre que té triangles per cares.

2 1 GEOM Operació que consisteix a inscriure un políedre de cares triangulars en una superfície de manera que per un procés reversible continu la superfície pugui deformar-se i obtenir el políedre inscrit.

2 GEOD Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.

->triangular¹

■triangular¹

Part. sil.: tri_an_gu_lar

[del ll. td. triangularis, íd.]

adj GEOM 1 Que té forma de triangle.

2 Dit d’un políedre que té una base triangular. Prisma triangular. Piràmide triangular.

->triangular²

■triangular²

Part. sil.: tri_an_gu_lar

[formació culta analògica sobre la base del ll. triangŭlum ‘triangle’]

v tr 1 GEOM Dividir en triangles.

2 Efectuar una triangulació.

3 Donar la forma d’un triangle.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: triangular

GERUNDI: triangulant

PARTICIPI: triangulat, triangulada, triangulats, triangulades

INDICATIU PRESENT: triangulo, triangules, triangula, triangulem, trianguleu, triangulen

INDICATIU IMPERFET: triangulava, triangulaves, triangulava, triangulàvem, triangulàveu, triangulaven

INDICATIU PASSAT: triangulí, triangulares, triangulà, triangulàrem, triangulàreu, triangularen

INDICATIU FUTUR: triangularé, triangularàs, triangularà, triangularem, triangulareu, triangularan

INDICATIU CONDICIONAL: triangularia, triangularies, triangularia, triangularíem, triangularíeu, triangularien

SUBJUNTIU PRESENT: trianguli, triangulis, trianguli, triangulem, trianguleu, triangulin

SUBJUNTIU IMPERFET: triangulés, triangulessis, triangulés, trianguléssim, trianguléssiu, triangulessin

IMPERATIU: triangula, trianguli, triangulem, trianguleu, triangulin

->triangularitzable

triangularitzable

Part. sil.: tri_an_gu_la_rit_za_ble

adj ÀLG Dit d’una matriu que admet triangularització.

->triangularització

triangularització

Part. sil.: tri_an_gu_la_rit_za_ci_ó

f ÀLG Donada una matriu, determinació d’una matriu triangular semblant a la matriu donada.

->triangularitzar

triangularitzar

Part. sil.: tri_an_gu_la_rit_zar

v tr ÀLG Efectuar una triangularització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: triangularitzar

GERUNDI: triangularitzant

PARTICIPI: triangularitzat, triangularitzada, triangularitzats, triangularitzades

INDICATIU PRESENT: triangularitzo, triangularitzes, triangularitza, triangularitzem, triangularitzeu, triangularitzen

INDICATIU IMPERFET: triangularitzava, triangularitzaves, triangularitzava, triangularitzàvem, triangularitzàveu, triangularitzaven

INDICATIU PASSAT: triangularitzí, triangularitzares, triangularitzà, triangularitzàrem, triangularitzàreu, triangularitzaren

INDICATIU FUTUR: triangularitzaré, triangularitzaràs, triangularitzarà, triangularitzarem, triangularitzareu, triangularitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: triangularitzaria, triangularitzaries, triangularitzaria, triangularitzaríem, triangularitzaríeu, triangularitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: triangularitzi, triangularitzis, triangularitzi, triangularitzem, triangularitzeu, triangularitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: triangularitzés, triangularitzessis, triangularitzés, triangularitzéssim, triangularitzéssiu, triangularitzessin

IMPERATIU: triangularitza, triangularitzi, triangularitzem, triangularitzeu, triangularitzin

->triangularment

■triangularment

Part. sil.: tri_an_gu_lar_ment

[de triangular¹]

adv Formant un triangle.

->triangulat

■triangulat -ada

Part. sil.: tri_an_gu_lat

[de triangular²]

adj HERÀLD Dit d’un escut o d’una peça completament plena de triangles i sense cap espai buit entre ells, alternant metall i color, formats pel traç de línies horitzontals i diagonals en ambdós sentits.

->triapedrar

■triapedrar

Part. sil.: tri_a_pe_drar

[de triar i pedra]

v tr Separar les pedretes que hi ha amb el gra, després de batre, garbellant-lo amb el triapedres. Triapedrar blat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: triapedrar

GERUNDI: triapedrant

PARTICIPI: triapedrat, triapedrada, triapedrats, triapedrades

INDICATIU PRESENT: triapedro, triapedres, triapedra, triapedrem, triapedreu, triapedren

INDICATIU IMPERFET: triapedrava, triapedraves, triapedrava, triapedràvem, triapedràveu, triapedraven

INDICATIU PASSAT: triapedrí, triapedrares, triapedrà, triapedràrem, triapedràreu, triapedraren

INDICATIU FUTUR: triapedraré, triapedraràs, triapedrarà, triapedrarem, triapedrareu, triapedraran

INDICATIU CONDICIONAL: triapedraria, triapedraries, triapedraria, triapedraríem, triapedraríeu, triapedrarien

SUBJUNTIU PRESENT: triapedri, triapedris, triapedri, triapedrem, triapedreu, triapedrin

SUBJUNTIU IMPERFET: triapedrés, triapedressis, triapedrés, triapedréssim, triapedréssiu, triapedressin

IMPERATIU: triapedra, triapedri, triapedrem, triapedreu, triapedrin

->triapedres

■triapedres

Part. sil.: tri_a_pe_dres

[de triar i pedra; 1a FONT: 1399]

m Garbell a posta per a triapedrar el gra; erer.

->triàquids

■triàquids

Part. sil.: tri_à_quids

m ICT 1 pl Família de selacis pleurotremats de l’ordre dels lamniformes o esqualiformes, de musell no gaire llarg i amb la primera aleta dorsal més curta que la segona. Inclou, entre altres, els gèneres Galeorhinus (amb G. galeus, el caçó), Mustelus (amb M. mustelus, la mussola, i M. asterias, la mussola gavatxa) i Prionace (amb P. glauca, la tintorera).

2 sing Selaci de la família dels triàquids.

->triar

■triar

Part. sil.: tri_ar

[d’origen incert, probablement extret de destriar, d’un ll. vg. *destriare ‘separar amb un solc’, der. del ll. striare ‘fer estries o solcs’, i aquest, de stria ‘solc, esquerda’; 1a FONT: 1274]

v 1 1 tr D’un conjunt de coses de la mateixa mena, separar-ne una o algunes atenent a la seva qualitat o un altre motiu. Triar draps per a fer paper. D’aquests tres, trieu el que vulgueu.

2 tr Separar d’una cosa les impureses que conté, sia garbellant-la, sia netejant-la amb les mans, etc. Triar mongetes, llenties, arròs.

3 pron Tallar-se. La llet s’ha triat. Que no se’t triï l’allioli.

2 tr Escollir. Donar a triar a algú. Us en podeu fiar: són gent triada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: triar

GERUNDI: triant

PARTICIPI: triat, triada, triats, triades

INDICATIU PRESENT: trio, tries, tria, triem, trieu, trien

INDICATIU IMPERFET: triava, triaves, triava, triàvem, triàveu, triaven

INDICATIU PASSAT: trií, triares, trià, triàrem, triàreu, triaren

INDICATIU FUTUR: triaré, triaràs, triarà, triarem, triareu, triaran

INDICATIU CONDICIONAL: triaria, triaries, triaria, triaríem, triaríeu, triarien

SUBJUNTIU PRESENT: triï, triïs, triï, triem, trieu, triïn

SUBJUNTIU IMPERFET: triés, triessis, triés, triéssim, triéssiu, triessin

IMPERATIU: tria, triï, triem, trieu, triïn

->triarca

triarca

Part. sil.: tri_ar_ca

m HIST 1 Governador o senyor de la tercera part d’un territori.

2 esp Cadascun dels tres senyors del Negrepont.

->triarquia

■triarquia

Part. sil.: tri_ar_qui_a

f Govern exercit per tres persones.

->triàsic

■triàsic -a

Part. sil.: tri_à_sic

[del gr. triás, -ádos ‘grup de tres entitats’]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al triàsic.

2 m Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del juràssic.

->triat

■triat -ada

Part. sil.: tri_at

[de triar]

adj 1 Escollit. Només hi pogué entrar gent molt triada.

2 Dit d’una persona molt mirada en el menjar, exigent, difícil d’acontentar.

->triatge

■triatge

Part. sil.: tri_at_ge

[de triar]

m 1 Operació de triar.

2 MED Procediment de classificació d’accidentats o de malalts que ingressen al servei d’urgències d’un hospital d’acord amb la gravetat de les seves lesions i la disponibilitat assistencial existent, a fi que puguin rebre el tractament més adequat.

3 triatge de residus ECOL Conjunt d’operacions d’emmagatzematge, classificació, selecció i condicionament de residus que no han estat separats al mateix lloc on s’han generat, el qual té per objecte facilitar-ne la valorització posterior.

->triatló

■triatló

Part. sil.: tri_at_ló

m ESPORT Competició esportiva que combina la natació, el ciclisme en ruta i la cursa atlètica.

->triatòmic

■triatòmic -a

Part. sil.: tri_a_tò_mic

adj QUÍM Que conté tres àtoms. La molècula triatòmica de l’aigua.

->triaxial

■triaxial

Part. sil.: tri_a_xi_al

adj Que té tres eixos.

->triazina

■triazina

Part. sil.: tri_a_zi_na

f QUÍM ORG Compost heterocíclic amb un anell de sis baules, tres de les quals són àtoms de nitrogen.

->triazole

■triazole

Part. sil.: tri_a_zo_le

m QUÍM ORG Compost heterocíclic la molècula del qual conté un anell diinsaturat de cinc membres, tres dels quals són àtoms de nitrogen.

->triba

■triba

[probablement d’una base ll. tripănum, variant del b. ll. trepanum, íd. (v. trepà); 1a FONT: 1481]

f OFIC Barrina grossa.

->tríbade

tríbade

adj i f PSIC Lesbiana.

->tribadisme

tribadisme

m PSIC Lesbianisme.

->tribal

■tribal

[calc del fr. tribal, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la tribu.

2 Propi d’una tribu. Guerres tribals. Costums tribals.

->tribalisme

tribalisme

[de tribal]

m SOCIOL Organització social basada en la tribu.

->tribana

■tribana

[de tribanar]

f OFIC Barrina.

->tribanar

■tribanar

[de triba; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Barrinar, fer forats amb la tribana o barrina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tribanar

GERUNDI: tribanant

PARTICIPI: tribanat, tribanada, tribanats, tribanades

INDICATIU PRESENT: tribano, tribanes, tribana, tribanem, tribaneu, tribanen

INDICATIU IMPERFET: tribanava, tribanaves, tribanava, tribanàvem, tribanàveu, tribanaven

INDICATIU PASSAT: tribaní, tribanares, tribanà, tribanàrem, tribanàreu, tribanaren

INDICATIU FUTUR: tribanaré, tribanaràs, tribanarà, tribanarem, tribanareu, tribanaran

INDICATIU CONDICIONAL: tribanaria, tribanaries, tribanaria, tribanaríem, tribanaríeu, tribanarien

SUBJUNTIU PRESENT: tribani, tribanis, tribani, tribanem, tribaneu, tribanin

SUBJUNTIU IMPERFET: tribanés, tribanessis, tribanés, tribanéssim, tribanéssiu, tribanessin

IMPERATIU: tribana, tribani, tribanem, tribaneu, tribanin

->tribanella

■tribanella

[de tribana; 1a FONT: 1380]

f OFIC Barrina petita.

->tribàsic

■tribàsic -a

adj QUÍM Dit d’un àcid la molècula del qual té tres hidrògens reemplaçables.

->triblàstic

triblàstic -a

adj EMBRIOL Triploblàstic.

->tribo-

■tribo-

Forma prefixada del mot grec tríbō, que significa ‘fregar’, emprada per a indicar ‘produït pel frec’. Ex.: tribofosforescència, triboluminescència.

->triboelectricitat

■triboelectricitat

Part. sil.: tri_bo_e_lec_tri_ci_tat

f ELECT Electricitat estàtica obtinguda per fregament d’alguns minerals.

->tribofícies

■tribofícies

Part. sil.: tri_bo_fí_ci_es

f pl BOT Xantofícies.

->tribofluorescència

tribofluorescència

Part. sil.: tri_bo_flu_o_res_cèn_ci_a

f FÍS Triboluminescència en què l’emissió és gairebé simultània amb l’excitació mecànica.

->tribofosforescència

tribofosforescència

Part. sil.: tri_bo_fos_fo_res_cèn_ci_a

f FÍS Triboluminescència que persisteix després d’haver cessat la causa mecànica excitadora.

->tríbol

■tríbol

m BOT Queixals de vella.

->tribologia

tribologia

Part. sil.: tri_bo_lo_gi_a

f FÍS Part de la física que estudia el contacte entre superfícies que presenten moviment relatiu.

->triboluminescència

■triboluminescència

Part. sil.: tri_bo_lu_mi_nes_cèn_ci_a

f FÍS Emissió de llum que té lloc en algunes substàncies sotmeses a accions mecàniques.

->tribòmetre

■tribòmetre

m METROL Instrument utilitzat per a mesurar el coeficient de fricció cinètica de dues superfícies que són en contacte.

->tribonematals

■tribonematals

f BOT 1 pl Grup d’algues de la classe de les xantofícies, filamentoses i no sifonades, freqüents en aigües riques en ferro, que inclou, entre altres, el gènere Tribonema.

2 sing Alga del grup de les tribonematals.

->tribopoliment

■tribopoliment

[de tribo- i poliment]

m OFIC i TECNOL Poliment produït pel frec amb un material (tela, fusta, plàstic, metall) que conté partícules fines abrasives incorporades.

->tribraqui

tribraqui

m POÈTICA En la mètrica llatina, peu compost de tres síl·labes breus.

->tribu

■tribu

[del ll. tribus, -us ‘divisió tradicional del poble romà’; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 HIST 1 A l’antiga Roma, cadascuna de les fraccions en què era dividit el territori.

2 A l’antic Israel, cadascun dels grups en què es concretava l’organització politicosocial dels hebreus abans de la monarquia.

2 ETNOL i SOCIOL Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.

3 ÀLG Família de subconjunts d’un conjunt Ω que té les tres propietats següents: per a tot element de la família, el seu complementari també hi pertany; per a tota successió (A_n)_n∈N d’elements de la família, ⌣A_n també hi pertany; i el conjunt Ω pertany a la família.

4 BIOL Categoria taxonòmica compresa entre la subfamília i el gènere.

->tribú

■tribú

[del ll. tribūnus, íd. der. de tribus ‘tribu’]

m 1 HIST 1 A la Roma antiga, primitiu representant d’una de les tres tribus.

2 Nom de certs oficials o funcionaris romans. Tribú militar. Tribú de la plebs.

3 A l’època medieval, membre d’una magistratura romana creada després de la revolta de Cola di Rienzo i legalitzada pel papa.

4 A la França napoleònica, membre d’una assemblea política creada el 1799 per a la discussió dels projectes de llei i l’exercici d’un poder moderat davant els altres òrgans constitucionals.

2 Orador polític, especialment popular.

->tribulació

■tribulació

Part. sil.: tri_bu_la_ci_ó

[del ll. td. tribulatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f Gran aflicció que torba l’ànim.

->tribular

■tribular

[del ll. tribulare ‘batre, turmentar’; 1a FONT: c. 1400, Canals]

v 1 tr Causar tribulació. Saber allò el tribulà.

2 pron Patir tribulació, afligir-se granment. Es tribulava per qualsevol nimietat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tribular

GERUNDI: tribulant

PARTICIPI: tribulat, tribulada, tribulats, tribulades

INDICATIU PRESENT: tribulo, tribules, tribula, tribulem, tribuleu, tribulen

INDICATIU IMPERFET: tribulava, tribulaves, tribulava, tribulàvem, tribulàveu, tribulaven

INDICATIU PASSAT: tribulí, tribulares, tribulà, tribulàrem, tribulàreu, tribularen

INDICATIU FUTUR: tribularé, tribularàs, tribularà, tribularem, tribulareu, tribularan

INDICATIU CONDICIONAL: tribularia, tribularies, tribularia, tribularíem, tribularíeu, tribularien

SUBJUNTIU PRESENT: tribuli, tribulis, tribuli, tribulem, tribuleu, tribulin

SUBJUNTIU IMPERFET: tribulés, tribulessis, tribulés, tribuléssim, tribuléssiu, tribulessin

IMPERATIU: tribula, tribuli, tribulem, tribuleu, tribulin

->tribulet

■tribulet

[de tribular]

m pop Noi entremaliat. Aquest noi és un autèntic tribulet.

->tribuna

■tribuna

[del b. ll. tribūna, fem. de tribūnus ‘tribú’, aplicat al púlpit de l’orador; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 1 ARQUIT Lloc elevat, amb ampit, des d’on els oradors parlen en una assemblea. Pujar un orador a la tribuna.

2 p ext Mitjà que hom utilitza per a difondre un missatge, una opinió, etc. Aquell diari li serveix de tribuna per a dir la seva.

3 ant ARQUIT Trona, ambó.

2 ARQUIT 1 Lloc elevat, en forma de llotja o galeria, situat normalment a una certa altura de les parets perimetrals d’una sala, des d’on el públic, o una certa categoria de públic, assisteix a una assemblea.

2 Galeria amb seients esglaonats destinada a situar-s’hi els espectadors d’un teatre, d’un cinema, etc.

3 En casos d’espectacles a l’aire lliure, galeria esglaonada construïda provisionalment per a situar-s’hi el públic.

4 A les esglésies, balcó o galeria elevada, situada sovint sobre les naus laterals, des d’on els fidels poden assistir als oficis divins, o on hi ha col·locat l’orgue, o bé el lloc destinat als cantors.

5 Espai cobert i tancat amb vidres construït sobre la llosana d’un balcó; mirador.

->tribunal

■tribunal

[del ll. tribūnal ‘estrada on seien els magistrats’, der. de tribūnus ‘tribú’; 1a FONT: 1446]

m 1 1 DR Lloc destinat als jutges per a administrar la justícia i pronunciar sentències.

2 HIST i ARQUIT Part absidal de les basíliques civils romanes on seien els jutges.

3 HIST i ARQUIT A les basíliques paleocristianes, presbiteri, situat a l’absis, normalment elevat, on seien el bisbe i els preveres.

2 DR 1 Conjunt de persones que han de jutjar i administrar justícia.

2 DR ADM, DR PROC i DR MIL Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.

3 DR CAN i CATOL Conjunt d’eclesiàstics que en nom del papa i dels bisbes administren justícia i pronuncien sentències en afers relacionats amb el dret canònic.

4 ENSENY i ESPORT Conjunt de persones competents, professors, que han de jutjar en uns exàmens, unes oposicions, uns concursos i actes anàlegs.

5 tribunal arbitral de censos DR ADM Organisme jurisdiccional que creà la llei de 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, per tal de resoldre els problemes jurídics que provocava l’esmentada disposició en matèria de redempció i divisió de censos.

6 tribunal constitucional DR CONST Organisme col·legiat que té competència exclusiva per a conèixer dels recursos d’inconstitucionalitat, dels d’empara per violació de drets i llibertats i dels conflictes de competència entre l’estat i les comunitats autònomes.

7 tribunal de garanties constitucionals DR CONST Instrument de tutela dels drets i les llibertats individuals existent en alguns estats.

8 tribunal de testaments i causes pies DR CIV i DR CAN Organisme jurisdiccional que es creà a Barcelona a conseqüència de la concòrdia del 27 de setembre de 1315 entre el rei Jaume II i el bisbe Ponç de Barcelona.

9 tribunal de veedoria (o de visura) DR ADM Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada al lloc mateix del litigi i hi actua.

10 tribunal d’honor HIST DR Tribunal existent dintre de certes corporacions o col·lectivitats per tal de judicar la conducta deshonesta, bé que no delictiva, d’alguns de llurs membres.

11 tribunal popular DR PROC Tribunal constituït en un moment revolucionari, al marge de la legislació vigent, en el qual els membres, generalment d’extracció popular, actuen amb procediments sumaris i amb gravíssimes penes. També realitza tasques de vigilància contrarevolucionària.

12 tribunal suprem DR ADM i DR PROC Instància suprema judicial que exerceix en cassació sobre tot el territori de l’estat.

13 tribunal tutelar de menors DR CIV Tribunal amb facultats reformadores, repressives i protectores dels menors d’edat.

3 fig 1 tribunal de Déu CRIST Judici particular.

2 tribunal de la consciència Recte judici que l’home es forma sobre les pròpies accions.

3 tribunal de la penitència Sagrament de la penitència o confessió i lloc on és administrat.

->tribunat

■tribunat

[del ll. tribunatus, -us, íd.; 1a FONT: s. XV]

m 1 Dignitat, càrrec, de tribú.

2 Època i durada del càrrec.

3 1 Col·legi o conjunt de tribuns.

2 A la Roma medieval i a la França napoleònica, nom donat a determinades magistratures o assemblees polítiques integrades per tribuns.

->tribunici

■tribunici -ícia

[del ll. tribunīcius, -a, -um, íd.]

adj Relatiu o pertanyent al tribú. Eloqüència tribunícia.

->tribut

■tribut

[del ll. trĭbūtum, íd., der. de tribuĕre ‘distribuir entre les tribus; atribuir; assignar’, i aquest, de tribus ‘divisió del poble romà’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 DR FISC Impost, contribució o qualsevol altra forma d’obligació fiscal.

2 ECON Càrrega contínua o obligació que imposa l’ús o la tinença d’alguna cosa.

3 HIST Contribució que una nació pagava a una altra com a reconeixement de submissió, com a preu de la pau o protecció, en virtut d’un tractat.

2 fig Contribució d’ordre no pecuniari, aportació d’ajut, d’esforç, etc. Un riu portar el seu tribut a la mar. Pagar algú a la pàtria el seu tribut de sang. Pagar tribut a la natura, a la mort.

->tributació

■tributació

Part. sil.: tri_bu_ta_ci_ó

[de tributar]

f 1 Acció de tributar.

2 Tribut.

3 Règim o sistema tributari.

->tributador

■tributador -a

[de tributar]

adj i m i f Tributant.

->tributant

■tributant

[de tributar]

adj i m i f 1 Que tributa.

2 Subjecte passiu en la recaptació impositiva.

->tributar

■tributar

[de tribut; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 1 Pagar (una quantitat) com a tribut. Enguany ens ha tocat tributar molt.

2 abs Pagar tribut. Van passar molts anys sense tributar.

2 fig Dedicar o oferir com un tribut, com a cosa merescuda. Tributar respecte a algú. Tributar lloances, honors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tributar

GERUNDI: tributant

PARTICIPI: tributat, tributada, tributats, tributades

INDICATIU PRESENT: tributo, tributes, tributa, tributem, tributeu, tributen

INDICATIU IMPERFET: tributava, tributaves, tributava, tributàvem, tributàveu, tributaven

INDICATIU PASSAT: tributí, tributares, tributà, tributàrem, tributàreu, tributaren

INDICATIU FUTUR: tributaré, tributaràs, tributarà, tributarem, tributareu, tributaran

INDICATIU CONDICIONAL: tributaria, tributaries, tributaria, tributaríem, tributaríeu, tributarien

SUBJUNTIU PRESENT: tributi, tributis, tributi, tributem, tributeu, tributin

SUBJUNTIU IMPERFET: tributés, tributessis, tributés, tributéssim, tributéssiu, tributessin

IMPERATIU: tributa, tributi, tributem, tributeu, tributin

->tributari

■tributari -ària

[del ll. tributarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Curial]

1 adj Subjecte a tribut. Tots els reis eren tributaris de Roma.

2 adj 1 Relatiu o pertanyent al tribut.

2 reforma tributària ECON Reforma fiscal.

3 règim tributari DR FISC Normativa d’un estat en ordre a la recaptació de tributs.

3 m HIST Al Baix Imperi i a l’edat mitjana, masover o parcer sotmès a pagar un tribut pel fet de conrear les terres del domini senyorial.

4 adj fig GEOG Dit del curs d’aigua que desemboca en un corrent fluvial més important (és sinònim d’afluent). El Segre és tributari de l’Ebre.

->tributirina

tributirina

f QUÍM ORG Tributirat de gliceril, triglicèrid de l’àcid butíric.

->-tric

■-tric -trica

Forma sufixada del mot grec thríx, trikhós, que significa ‘cabell’. Ex.: liòtric.

->trical

trical

adj BOT Dit del tal·lòfit constituït per filaments de cèl·lules uninucleades i separades per septes.

->tricarboxílic

tricarboxílic, cicle de l’àcid

BIOQ Cicle de Krebs.

->tricèfal

■tricèfal -a

[del gr. triképhalos, íd., comp. de treĩs ‘tres’ i kephalḗ ‘cap’]

adj Que té tres caps. Un monstre tricèfal.

->tricennal

■tricennal

Cp. triennal

[del ll. tricennalis, íd., comp. de triceni ‘cada trenta’ i annus ‘any’]

adj 1 Que dura trenta anys.

2 Que té lloc un cop cada trenta anys. Festes tricennals.

->tricenni

■tricenni

[del ll. tricennium, íd.]

m Període de trenta anys.

->tríceps

■tríceps

[del ll. trĭceps, íd., comp. de tres i caput ‘cap’]

m ANAT ANIM 1 Múscul que en un dels seus extrems té tres tendons per a unir-se amb l’os.

2 tríceps braquial Múscul de la regió posterior de l’avantbraç format per tres porcions.

3 tríceps sural Conjunt format pels dos bessons, el plantar prim i el soli, que es reuneixen en el tendó d’Aquil·les.

->triceratop

■triceratop

m PALEONT i ZOOL Nom donat als rèptils de l’ordre dels ornitisquis, del subordre dels ceratòpsides, pertanyents al gènere Triceratops, amb el musell acabat en un bec poderós, el tòrax massís i la cua curta i robusta.

->tricicle

■tricicle

[de tri- i cicle]

m 1 TRANSP Velocípede de tres rodes.

2 AUT Vehicle automòbil de tres rodes emprat per a petits transports.

3 p ext TRANSP Qualsevol vehicle de tres rodes.

->tricíclic

tricíclic -a

adj 1 Que acompleix tres cicles.

2 ECOL Trivoltí.

->triclàdides

triclàdides

m ZOOL 1 pl Ordre de platihelmints de la classe dels turbel·laris, amb la boca situada a la meitat del cos i amb òrgans tàctils i quimioceptors, que comprèn tres subordres: els marícoles, entre els quals l’espècie Procerodes lobata; els paludícoles, amb les espècies Planaria lugubris i Dendrocoelum lacteum; i els terrícoles, amb Bipalium javanum i Rhynchodesmus terrestris.

2 sing Platihelmint de l’ordre dels triclàdides.

->triclini

■triclini

[del ll. triclinium, i aquest, del gr. tríklinon, íd., comp. de treĩs ‘tres’ i klínē ‘llit’; 1a FONT: c. 1400, Canals]

m ARQUEOL i HIST 1 A les cases romanes antigues, menjador constituït per una taula voltada de tres llits on hom es reclinava per menjar.

2 Cadascun dels llits del triclini o menjador.

->triclínic

■triclínic -a

adj CRISTAL·L 1 Que té els tres eixos oblics.

2 Relatiu o pertanyent al sistema triclínic.

3 sistema triclínic Sistema cristal·lí format per dues classes de simetria, la característica de les quals és la manca de simetria.

->tricloroacètic

tricloroacètic, àcid

Part. sil.: tri_clo_ro_a_cè_tic

QUÍM ORG Sòlid cristal·lí, incolor i deliqüescent, d’olor molt penetrant i fortament corrosiu, de fórmula CCl₃—COOH.

->tricloroetilè

tricloroetilè

Part. sil.: tri_clo_ro_e_ti_lè

m QUÍM ORG Hidrocarbur insaturat clorat, de fórmula ClCH═CCl₂.

->triclorofenoxiacètic

2,4,5-triclorofenoxiacètic, àcid

Part. sil.: tri_clo_ro_fe_no_xi_a_cè_tic

QUÍM ORG Sòlid cristal·lí incolor, soluble en alcohol i benzè i insoluble en aigua, que és emprat com a herbicida.

->triclorofluorometà

■triclorofluorometà

Part. sil.: tri_clo_ro_flu_o_ro_me_tà

m QUÍM ORG Líquid incolor i gairebé inodor, molt volàtil, de fórmula CCl₃F.

->trico-

■trico-

Forma prefixada del mot grec thríx, trikhós, que significa ‘cabell’. Ex.: tricogen.

->tricobetzoar

tricobetzoar

Part. sil.: tri_co_bet_zo_ar

m PAT Tumor pilós amb nucli calcari que es forma a l’interior de l’estómac d’alguns malalts, principalment alienats, a causa de la ingestió de cabells i substàncies estranyes.

->tricobòtria

tricobòtria

Part. sil.: tri_co_bò_tri_a

f ANAT ANIM Cadascun dels pèls sensorials que tenen els aràcnids repartits per tot el cos.

->trícoc

■trícoc -a

adj BOT Dit dels fruits que consten de tres cocs.

->tricoccals

tricoccals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que comprèn plantes llenyoses o herbàcies, de flors unisexuals i fruits secs. És integrat bàsicament per les famílies de les buxàcies, de les cal·litricàcies i de les euforbiàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les tricoccals.

->tricocèfal

tricocèfal

m ZOOL Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus, de la família dels triquiúrids (Trichuris trichuria), de dimensions petites, amb la part anterior del cos filiforme i la posterior, on hi ha l’aparell reproductor, molt engruixida.

->tricocefalosi

tricocefalosi

f PAT Infestació intestinal de l’home causada pel tricocèfal.

->tricocist

■tricocist

m BOT i ZOOL Cadascun dels bastonets fusiformes dels protozous ciliats i d’algunes algues flagel·lades que es disparen fora de l’organisme en rebre determinats estímuls.

->tricoclàsia

tricoclàsia

Part. sil.: tri_co_clà_si_a

f PAT Fragilitat dels cabells.

->tricodròmids

tricodròmids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que grimpen per les roques, on fan el niu.

2 sing Ocell de la família dels tricodròmids.

->tricoepitelioma

tricoepitelioma

Part. sil.: tri_co_e_pi_te_li_o_ma

m PAT Tumor cutani de natura epitelial, originat en els fol·licles pilosos.

->tricoestèsia

tricoestèsia

Part. sil.: tri_co_es_tè_si_a

f FISIOL ANIM Sensibilitat dels pèls.

->tricofàgia

tricofàgia

Part. sil.: tri_co_fà_gi_a

f PAT Hàbit morbós de mastegar i fins de menjar-se els cabells.

->tricofícia

tricofícia

Part. sil.: tri_co_fí_ci_a

f PAT Tricofitosi.

->tricòfit

■tricòfit

m PAT Fong del gènere Trichophyton, paràsit de la pell, productor de les tinyes, del peu d’atleta, etc.

->tricofitosi

■tricofitosi

f PAT Terme general emprat per a designar les afeccions cutànies causades per un tricòfit.

->tricogàmia

■tricogàmia

Part. sil.: tri_co_gà_mi_a

f BIOL Aplanogàmia pròpia de les algues i dels ascomicets.

->tricogen

tricogen -ògena

1 adj i m Dit de l’agent que estimula el creixement del pèl.

2 ENTOM 1 adj En l’epidermis dels artròpodes i d’altres animals, dit de la cèl·lula portadora d’una o de més setes o pèls, les quals poden tenir funció sensitiva tàctil.

2 f Cèl·lula tricògena.

->tricògina

■tricògina

f BOT Prolongació que presenta el gametangi femení de les florídies i de molts ascomicets.

->tricoglòssia

tricoglòssia

Part. sil.: tri_co_glòs_si_a

f PAT Aspecte pilós de la llengua, com a resultat de la hipertròfia de la beina epitelial de les papil·les linguals.

->tricoide

tricoide

Part. sil.: tri_coi_de

adj BOT Semblant a un tricoma.

->tricoloma

tricoloma

m BOT Gènere de bolets terrícoles de la família de les russulàcies (Tricholoma sp), carnosos, de capell estès o convex i de cama central sense anell ni volva.

->tricolomatàcies

tricolomatàcies

Part. sil.: tri_co_lo_ma_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’agaricals, integrada per fongs amb espores blanques i làmines no decurrents.

2 sing Fong de la família de les tricolomatàcies.

->tricolomatals

■tricolomatals

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs basidiomicets que comprèn, entre d’altres, la família de les tricolomatàcies, tradicionalment inclosa dins l’ordre de les agaricals.

2 sing Fong de l’ordre de les tricolomatals.

->tricolor

■tricolor

[de tri- i color]

adj De tres colors. Una bandera tricolor.

->tricoma

■tricoma

m 1 PAT 1 Formació epidèrmica semblant a un pèl.

2 Plica.

2 ANAT ANIM Cadascun dels pèls de caràcter secretor propis d’alguns invertebrats.

3 BOT Nom donat a qualsevol apèndix epidèrmic de les plantes (pèls, papil·les, esquames).

->tricomatós

■tricomatós -osa

PAT 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la tricomatosi.

2 De la natura de la tricomatosi.

2 m i f Afectat de tricomatosi.

->tricomatosi

tricomatosi

f PAT 1 Malaltia dels cabells produïda per fongs.

2 Plica.