->monogènic

■monogènic -a

[de mono- i -gènic]

adj 1 GEN Dit del caràcter que és controlat per un sol gen.

2 MINERAL i PETROG Dit de tots els minerals i les roques que tenen un origen comú.

->monogenisme

■monogenisme

[de monogen]

m 1 ANTROP i RELIG Doctrina que sosté que el gènere humà procedeix d’una sola parella.

2 BIOL Teoria segons la qual tots els organismes vius provenen d’una única cèl·lula inicial.

->monogenista

■monogenista

[de monogen]

1 adj Relatiu o pertanyent al monogenisme.

2 m i f Partidari del monogenisme.

->monogin

■monogin -ògina

[de mono- i -gin]

adj 1 Que no té sinó una dona, que no habita sinó amb una femella.

2 BOT Que té un sol pistil.

3 ZOOL Que presenta monogínia.

->monogínia

■monogínia

Part. sil.: mo_no_gí_ni_a

[de mono- i -gínia]

f ZOOL Presència d’una sola femella fecundada en algunes societats d’animals socials, especialment en els insectes.

->monoglicèrid

monoglicèrid

m BIOQ Èster de glicerina i un àcid gras.

->monògraf

monògraf -a

[de mono- i -graf]

m i f Autor de monografies.

->monografia

■monografia

Part. sil.: mo_no_gra_fi_a

[de mono- i -grafia]

f Estudi efectuat sobre un aspecte concret de qualsevol disciplina humanística o científica general.

->monogràfic

■monogràfic -a

[de monografia]

1 adj Relatiu o pertanyent a la monografia.

2 adj i m Dit d’allò que tracta d’un aspecte concret de qualsevol disciplina humanística o científica general. Cursos monogràfics. Un monogràfic sobre literatura neerlandesa.

->monografista

monografista

[de monografia]

m i f Monògraf.

->monograma

■monograma

[del ll. td. monogramma, i aquest, del gr. monógramma, íd.]

m Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d’un nom.

->monogramàtic

■monogramàtic -a

[de monograma]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un monograma.

2 Dit del dibuix o la representació que consisteix en un monograma.

->monohibridisme

monohibridisme

m GEN Tipus d’unió entre dues races que es diferencien en un sol parell d’al·lels.

->monoic

■monoic -a

Part. sil.: mo_noic

adj BOT Dit de les plantes que tenen les flors masculines i les femenines en un mateix individu.

->monoide

■monoide

Part. sil.: mo_noi_de

m ÀLG Estructura algèbrica (A, *) formada per un conjunt A i una operació interna associativa * definida a A. És anomenat també semigrup.

->monolatria

■monolatria

Part. sil.: mo_no_la_tri_a

f HIST REL Henoteisme.

->monòleg

■monòleg

[de mono- i -leg]

m 1 Soliloqui.

2 1 TEAT Part d’una obra dramàtica en la qual un personatge parla sol.

2 TEAT Obra dramàtica basada en un sol actor que interpreta un personatge.

3 p ext En lloc de conversar feia monòlegs inacabables.

3 monòleg interior LIT Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d’una forma directa allò que s’agita en el subconscient d’un personatge, o allò que, d’una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.

->monolingüe

■monolingüe

Part. sil.: mo_no_lin_güe

adj LING Unilingüe.

->monolingüisme

■monolingüisme

Part. sil.: mo_no_lin_güis_me

m LING Unilingüisme.

->monòlit

■monòlit

[de mono- i -lit]

m 1 ART Monument de pedra d’una sola peça.

2 ELECTRÒN Substrat actiu d’un circuit integrat, format per un sol cristall, sobre el qual, per difusió selectiva, es formen els diferents elements del circuit.

->monolític

■monolític -a

[de mono- i -lític²]

adj 1 ART Fet d’una sola pedra.

2 ELECTRÒN Constituït per un monòlit. Circuit monolític.

3 fig Que forma un bloc, un tot homogeni i coherent, sense contradicció i contrari a tota modificació. Un partit monolític. Una doctrina monolítica.

->monolitisme

monolitisme

m Qualitat de monolític 3. El monolitisme dels grans partits polítics. Monolitisme ideològic.

->monologar

■monologar

[de monòleg]

v intr Parlar sol, amb si mateix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: monologar

GERUNDI: monologant

PARTICIPI: monologat, monologada, monologats, monologades

INDICATIU PRESENT: monologo, monologues, monologa, monologuem, monologueu, monologuen

INDICATIU IMPERFET: monologava, monologaves, monologava, monologàvem, monologàveu, monologaven

INDICATIU PASSAT: monologuí, monologares, monologà, monologàrem, monologàreu, monologaren

INDICATIU FUTUR: monologaré, monologaràs, monologarà, monologarem, monologareu, monologaran

INDICATIU CONDICIONAL: monologaria, monologaries, monologaria, monologaríem, monologaríeu, monologarien

SUBJUNTIU PRESENT: monologui, monologuis, monologui, monologuem, monologueu, monologuin

SUBJUNTIU IMPERFET: monologués, monologuessis, monologués, monologuéssim, monologuéssiu, monologuessin

IMPERATIU: monologa, monologui, monologuem, monologueu, monologuin

->monologuista

■monologuista

[de monòleg]

m i f El qui escriu monòlegs.

->monomania

■monomania

Part. sil.: mo_no_ma_ni_a

[de mono- i -mania]

f 1 PSIQ Follia exclusiva per una idea o per un sol ordre d’idees.

2 hiperb Concentració de l’interès en una sola cosa.

->monomaníac

■monomaníac -a

Part. sil.: mo_no_ma_ní_ac

[de monomania]

adj Que pateix monomania.

->monomàquia

■monomàquia

Part. sil.: mo_no_mà_qui_a

[del ll. td. monomachia, i aquest, del gr. monomakhía, íd.]

f Duel.

->monòmer

■monòmer

m QUÍM i PLÀST Cadascuna de les molècules simples, generalment de pes molecular baix, que formen cadenes de dues (dímer), tres (trímer) o més (polímer) unitats.

->monomèric

monomèric -a

adj QUÍM i PLÀST Relatiu o pertanyent al monòmer.

->monometal·lisme

■monometal·lisme

[de mono- i metal·lisme]

m ECON Sistema monetari basat en el reconeixement d’un metall únic, generalment l’or, com a patró de referència.

->monometal·lista

■monometal·lista

[de mono- i metal·lista]

1 adj Relatiu o pertanyent al monometal·lisme.

2 m i f Partidari del monometal·lisme.

->monòmetre

monòmetre

[del ll. td. monomĕter, -tra, -trum, i aquest, del gr. monómetros, íd.]

m POÈTICA Sèrie rítmica d’un sol metre, sigui un peu o una dipòdia.

->monomètric

monomètric -a

[de monòmetre]

adj POÈTICA Relatiu o pertanyent al monòmetre.

->monòmfal

■monòmfal

m ANAT ANIM i PAT Ésser doble format per dos individus units per un llombrígol comú.

->monomi

■monomi

[formació culta analògica sobre la base de binomi]

m MAT Polinomi en el qual només un coeficient és distint de zero.

->monomiari

monomiari -ària

Part. sil.: mo_no_mi_a_ri

adj ZOOL Dit del mol·lusc lamel·libranqui que té un sol múscul adductor.

->monominera

■monominera

adj GEOL Dit de la roca o la mostra mineral composta per una sola espècie mineral.

->monomorfisme

■monomorfisme

m MAT Morfisme injectiu.

->monomotor

■monomotor -a

[de mono- i motor]

1 adj Que té un sol motor.

2 m AERON Avió proveït d’un sol motor.

->mononeuritis

mononeuritis

Part. sil.: mo_no_neu_ri_tis

f PAT Inflamació d’un sol nervi.

->mononuclear

■mononuclear

Part. sil.: mo_no_nu_cle_ar

adj Que té un sol nucli.

->mononucleosi

■mononucleosi

Part. sil.: mo_no_nu_cle_o_si

f PAT Augment del nombre de leucòcits mononuclears, en absolut i en relació amb les altres menes de leucòcits.

->mononucleòtid

mononucleòtid

Part. sil.: mo_no_nu_cle_ò_tid

m BIOQ Fosfat d’un nucleòsid.

->monoparental

■monoparental

adj Dit de la família en què només conviuen o bé el pare o bé la mare amb un o més fills.

->monopatí

■monopatí

[de mono- i patí]

m JOCS i ESPORT Planxa de fusta o de fibra sintètica, muntada damunt quatre rodes amb suspensió, que serveix per a patinar sobre superfícies llises.

->monopètal

monopètal -a

[de mono- i pètal]

adj BOT Que té un sol pètal.

->monopirè

■monopirè -ena

adj BOT Amb un sol pinyol.

->monoplà

■monoplà

[de mono- i pla³]

m AERON Avió que disposa d’una única superfície sustentadora, constituïda per una o dues ales.

->monoplaça

■monoplaça

[de mono- i plaça]

adj i m Dit del vehicle (avió, cotxe, etc.) d’una sola plaça.

->monoplacòfors

■monoplacòfors

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels mol·luscs amfineures, fòssils, excepte dues espècies del gènere Neopilina, d’organització molt simple, amb simetria bilateral i amb dos grups de petits tentacles prop de la boca.

2 sing Mol·lusc de la classe dels monoplacòfors.

->monoplegia

■monoplegia

Part. sil.: mo_no_ple_gi_a

f PAT Paràlisi localitzada en un sol membre o en un sol grup muscular.

->monoploide

monoploide

Part. sil.: mo_no_ploi_de

adj GEN Dit de l’individu les cèl·lules del qual són haploides malgrat que pertanyi a una espècie normalment diploide.

->monòpode

monòpode -a

adj BOT Amb un sol peduncle.

->monopodi

■monopodi

m BOT Ramificació monopòdica.

->monopòdic

■monopòdic -a

adj BOT Dit del tipus de ramificació en què l’eix principal creix indefinidament i dóna lateralment branques secundàries.

->monopol

monopol

m FÍS Hipotètica partícula magnètica constituïda per un sol pol, nord o sud.

->monopoli

■monopoli

[del ll. monopolium, i aquest, del gr. monopṓlion, íd., comp. de mónos ‘un, sol’ i pōléō ‘vendre’; 1a FONT: 1553]

m 1 ECON 1 Forma de mercat en què l’oferta és concentrada en les mans d’un sol oferent i la demanda és atomitzada.

2 monopoli senyorial HIST Monopoli que tenia el senyor feudal en la creació d’establiments i en l’explotació de serveis d’interès comú (molí, forn, forja).

2 fig Ell creu que té el monopoli de l’elegància.

->monopolisme

■monopolisme

[de monopoli]

m ECON Sistema que afavoreix l’establiment de monopolis.

->monopolista

■monopolista

[de monopoli]

ECON 1 adj Dit del sistema econòmic capitalista en què el procés de concentració del capital es troba en un estadi avançat.

2 adj i m i f Dit de la persona o institució que exerceix un monopoli.

->monopolització

■monopolització

Part. sil.: mo_no_po_lit_za_ci_ó

[de monopolitzar]

f ECON 1 Acció de monopolitzar;

2 l’efecte.

->monopolitzador

■monopolitzador -a

[de monopolitzar]

adj i m i f ECON Que monopolitza.

->monopolitzar

■monopolitzar

[de monopoli]

v tr ECON Gaudir del monopoli d’algun producte, subsector, etc., i explotar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: monopolitzar

GERUNDI: monopolitzant

PARTICIPI: monopolitzat, monopolitzada, monopolitzats, monopolitzades

INDICATIU PRESENT: monopolitzo, monopolitzes, monopolitza, monopolitzem, monopolitzeu, monopolitzen

INDICATIU IMPERFET: monopolitzava, monopolitzaves, monopolitzava, monopolitzàvem, monopolitzàveu, monopolitzaven

INDICATIU PASSAT: monopolitzí, monopolitzares, monopolitzà, monopolitzàrem, monopolitzàreu, monopolitzaren

INDICATIU FUTUR: monopolitzaré, monopolitzaràs, monopolitzarà, monopolitzarem, monopolitzareu, monopolitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: monopolitzaria, monopolitzaries, monopolitzaria, monopolitzaríem, monopolitzaríeu, monopolitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: monopolitzi, monopolitzis, monopolitzi, monopolitzem, monopolitzeu, monopolitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: monopolitzés, monopolitzessis, monopolitzés, monopolitzéssim, monopolitzéssiu, monopolitzessin

IMPERATIU: monopolitza, monopolitzi, monopolitzem, monopolitzeu, monopolitzin

->monopròtic

■monopròtic -a

adj QUÍM Dit de l’àcid la molècula del qual pot cedir un sol protó.

->monopsoni

■monopsoni

m ECON Monopoli de demanda.

->monòpter

■monòpter -a

adj Que té una sola ala.

->monorail

■monorail

Part. sil.: mo_no_rail

[de mono- i rail]

m FERROC Monocarril.

->monorefringència

■monorefringència

Part. sil.: mo_no_re_frin_gèn_ci_a

f ÒPT Propietat dels cossos que presenten refracció simple, o sia, que produeixen un únic raig refractat a partir d’un raig de llum incident.

->monorefringent

■monorefringent

adj 1 ÒPT Dit del cos que produeix monorefringència.

2 CRISTAL·L Dit de les direccions de monorefringència d’un cristall birefringent.

->monorim

■monorim -a

[de mono- i rim]

adj POÈTICA Que conté una sola rima. Estrofa monorima.

->monorquídia

monorquídia

Part. sil.: mo_nor_quí_di_a

f PAT 1 Anomalia consistent en la presència d’un sol testicle a l’escrot.

2 Criptorquídia unilateral.

->monosacàrid

■monosacàrid

m BIOQ Sucre simple constituït per un polihidroxialdehid (en el qual cas rep el nom d’aldosa) o una polihidroxicetona (cetosa) i obtingut per hidròlisi dels polisacàrids.

->monoscopi

monoscopi

m TV Tub de feix electrònic que permet d’obtenir un senyal de vídeo, a partir d’una imatge, sobre un elèctrode interior.

->monosèmia

■monosèmia

Part. sil.: mo_no_sè_mi_a

[de mono- i -sèmia]

f LING Propietat d’aquells signes lingüístics que tenen un sol significat.

->monosèmic

■monosèmic -a

[de monosèmia]

adj LING 1 Relatiu o pertanyent a la monosèmia.

2 Que té un sol significat.

->monosèpal

monosèpal -a

[de mono- i sèpal]

adj BOT Que té un sol sèpal.

->monosíl·lab

■monosíl·lab -a

[del ll. monosyllăbus, -a, -um, i aquest, del gr. monosýllabos, íd.]

adj i m LING Dit del mot format per una sola síl·laba: fill, sol.

->monosil·làbic

■monosil·làbic -a

[de monosíl·lab]

1 adj Relatiu o pertanyent als monosíl·labs.

2 m Monosíl·lab.

3 m LIT Vers d’una sola síl·laba.

4 llengua monosil·làbica Llengua que presenta un sistema lèxic integrat principalment per monosíl·labs.

->monosil·labisme

■monosil·labisme

[de monosíl·lab]

m LING 1 Ús de monosíl·labs.

2 Caràcter d’un escrit, d’una llengua, en què hom no usa sinó monosíl·labs.

->monosomia

■monosomia

Part. sil.: mo_no_so_mi_a

f GEN Pèrdua o deleció d’un cromosoma.

->monosòmic

■monosòmic -a

adj GEN 1 Dit de l’organisme que és diploide, real o funcional, excepte per a un cromosoma que té de menys respecte al seu homòleg.

2 Dit del cromosoma d’un organisme monosòmic que no té homòleg.

->monosperm

■monosperm -a

adj BOT Amb una sola llavor.

->monostable

■monostable

adj TECNOL i ELECTRÒN Dit del mecanisme, el circuit, el dispositiu, etc., que presenta un estat estable on pot restar indefinidament i un altre d’inestable o quasiestable on només pot restar un temps determinat, al cap del qual torna a l’estat estable.

->monòstic

■monòstic -a

[de ll. td. monostĭchum, i aquest, del gr. monóstikhos, íd.]

adj i m POÈTICA Que conté un sol vers. Epigrama monòstic. Un monòstic.

->monostratificat

monostratificat -ada

adj HISTOL Disposat en una sola capa, en un sol estrat.

->monostròfic

■monostròfic -a

[del gr. monostrophikós, íd.]

adj POÈTICA Dit de la composició formada d’una sola estrofa.

->monot

■monot

[de mona¹]

m PESC Mena de nansa pròpia de l’Albufera de València.

->monotècic

■monotècic -a

adj BOT Dit de l’antera que té una sola teca.

->monoteisme

■monoteisme

Part. sil.: mo_no_te_is_me

[de mono- i -teisme]

m RELIG Forma de la religió que afirma que només hi ha un sol Déu.

->monoteista

■monoteista

Part. sil.: mo_no_te_is_ta

[de mono- i -teista]

1 adj Relatiu o pertanyent al monoteisme.

2 m i f Partidari del monoteisme.

->monoteleta

■monoteleta

HIST ECL 1 adj Relatiu o pertanyent al monotelisme.

2 m i f Seguidor del monotelisme.

->monotelisme

■monotelisme

m HIST ECL Doctrina que defensa una única voluntat en Crist.

->monotemàtic

monotemàtic -a

adj Que fa referència a un únic tema, que tracta constantment del mateix tema. Discursos monotemàtics.

->monotip¹

■monotip¹

[de mono- i -tip]

f GRÀF Màquina que compon per tipus solts (en oposició a la linotip, que ho fa per ratlles).

->monotip²

■monotip²

[de mono- i -tip]

m CONSTR i NÀUT Iot de regata o de creuer, que forma part d’una sèrie d’embarcacions de característiques determinades, totes iguals.

->monotípia

■monotípia

Part. sil.: mo_no_tí_pi_a

[de mono- i -típia]

f GRÀF Composició feta amb una monotip.

->monotípic

■monotípic -a

[de mono- i -típic]

adj 1 GRÀF Relatiu o pertanyent a la monotip.

2 BIOL 1 Que només té un representant.

2 gènere monotípic Gènere que té una sola espècie.

->monotipista

■monotipista

[de monotip¹]

m i f GRÀF Persona que fa la composició tipogràfica amb una monotip.

->monotocardis

monotocardis

m ZOOL 1 pl Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, amb una sola brànquia, una aurícula i un nefridi i format per animals típicament bentònics.

2 sing Mol·lusc de l’ordre dels monotocardis.

->monòton

■monòton -a

[del ll. td. monotŏnus, i aquest, del gr. monótonos, íd.; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj 1 1 Que té sempre el mateix to o un to poc variat. Un cant monòton. Una veu monòtona.

2 p ext Que cansa per la seva uniformitat, per la repetició de les mateixes coses. Un estil monòton. Un paisatge monòton. Una feina monòtona.

2 MAT 1 Dit de l’aplicació entre dos conjunts ordenats que és creixent o bé decreixent.

2 Dit d’una successió de nombres o de funcions que és creixent o decreixent.

->monòtonament

■monòtonament

[de monòton; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adv D’una manera monòtona.

->monotonia

■monotonia

Part. sil.: mo_no_to_ni_a

[del gr. monotonía, íd.]

f Qualitat de monòton.

->monotremes

■monotremes

m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers de la subclasse dels prototeris, que comprèn la família dels ornitorínquids i la família dels taquiglòssids.

2 sing Mamífer de l’ordre dels monotremes.

->monòtric

monòtric -a

adj BIOL Que té un sol pèl o flagel.

->monotrisians

monotrisians

Part. sil.: mo_no_tri_si_ans

m ENTOM 1 pl Grup minoritari d’insectes lepidòpters poc evolucionats, les femelles dels quals presenten un sol orifici terminal, que realitza les funcions d’excreció, copulació i posta dels ous.

2 sing Insecte del grup dels monotrisians.

->monotròpic

monotròpic -a

adj QUÍM Dit del tipus d’al·lotropia en què hi ha una forma cristal·lina (o un cristall) que és en un estat metastable respecte a qualsevol altra.

->monovalent

monovalent

[de mono- i valent, gerundi de valer¹]

adj QUÍM De valència igual a 1.

->monover

monover -a

adj i m i f De Monòver (Vinalopó Mitjà).

->monoverí

monoverí -ina

adj i m i f Monover.

->monovolum

■monovolum

m AUT Vehicle automòbil que disposa d’un gran espai interior, normalment de més de cinc places, amb seients que poden adoptar diferents posicions, i amb el portaequipatges de molta capacitat, formant part de l’espai interior, sense separacions.

->monòxid

■monòxid

[de mono- i òxid]

m QUÍM Òxid la molècula del qual conté només un àtom d’oxigen.

->monòxil

■monòxil

adj MAR Dit d’un tipus de piragua o canoa primitiva construïda a partir d’un únic tronc de fusta.

->monozigòtic

■monozigòtic -a

adj BIOL Univitel·lí.

->monsènyer

monsènyer

m ant Monsenyor.

->monsenyor

■monsenyor

[de mon¹ i senyor; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 Títol que hom donava als sants, als reis, als prínceps i a altres persones de categoria social elevada.

2 1 Títol inherent a determinats càrrecs o dignitats eclesiàstics.

2 Títol donat a França als prínceps d’una família sobirana.

3 Eclesiàstic el càrrec o dignitat del qual duu inherent el títol de monsenyor.

->monsó

■monsó

[del port monçâo, ant. mouçâo ‘estació apropiada per a navegar’, de l’àr. máusim o mausam ‘estació per a fer una cosa’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m CLIMAT Sistema de vents que comporta la inversió estacional de llur direcció dominant.

->monsònic

■monsònic -a

[de monsó]

adj CLIMAT 1 Relatiu o pertanyent al monsó.

2 clima monsònic Clima regit pel sistema de vents del monsó, caracteritzat per una alternança molt marcada entre l’estació seca, que correspon a l’hivern, i l’estació plujosa, que correspon a l’estació càlida i comporta els màxims de pluviositat mundials.

->monstera

■monstera

f BOT i JARD Gènere de plantes lianoides de la família de les aràcies (Monstera sp), de fulles incises i fenestrades i d’inflorescències en espàdix, algunes de les quals són ornamentals.

->monstre

■monstre

[del ll. monstrum ‘prodigi, avís dels déus’]

m 1 1 MIT Ésser fabulós o real que presenta una conformació contrària a l’ordre natural.

2 PAT Fetus, persona o animal de conformació contrària a l’ordre regular de la natura.

2 1 Ésser d’una grandària extraordinària.

2 [usat adjectivalment] p ext De proporcions extraordinàries. Una manifestació monstre.

3 fig 1 Persona repugnant per la seva extrema lletjor, crueltat, etc. És un monstre d’avarícia.

2 p ext Objecte extremament lleig o mal fet.

4 monstre de Gila ZOOL Rèptil escatós del subordre dels saures, de la família dels helodermàtids (Heloderma suspectum), de formes arrodonides i de color negre amb taques ataronjades, de costums nocturns i que cau en letargia.

->monstruós

■monstruós -osa

Part. sil.: mons_tru_ós

[del ll. monstruosus, -a, -um ‘propi d’un monstre, extraordinari’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 Que té una conformació, deformitat, lletjor, grandària, etc., pròpies d’un monstre. Un cap monstruós. Un crim monstruós.

2 HERÀLD Dit de l’animal representat amb cap humà. Lleó monstruós.

->monstruosament

■monstruosament

Part. sil.: mons_tru_o_sa_ment

[de monstruós; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adv D’una manera monstruosa.

->monstruositat

■monstruositat

Part. sil.: mons_tru_o_si_tat

[del ll. td. monstruosĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 Qualitat de monstruós.

2 Allò que és monstruós.

->mont

■mont

Hom.: món

[del ll. mons, montis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 Muntanya (emprat sobretot en molts topònims). Mont Carmel, Montseny, Montserrat.

2 mont de pietat Establiment benèfic que fa préstecs, generalment pignoratius, de béns mobles, amb interès mòdic.

3 mont de Venus ANAT ANIM Regió púbica de la dona.

->montà

■montà -ana

Hom.: muntà i muntar

[del ll. montanus, -a, -um ‘relatiu a la muntanya’]

adj GEOBOT Dit de l’estatge de vegetació comprès entre l’estatge basal i l’estatge subalpí.

->montagutenc

montagutenc -a

Part. sil.: mont_a_gu_tenc

adj i m i f De Montagut (Garrotxa).

->montanisme

■montanisme

m HIST ECL Secta cristiana dels segles II i III, fundada per Montà, que vivia en l’expectació de la difusió de l’Esperit Sant, imposava una vida ascètica, combatia el relaxament dels cristians i no acceptava la disciplina de la penitència.

->montanista

■montanista

HIST ECL 1 adj Relatiu o pertanyent a l’heresiarca Montà o al montanisme.

2 m i f Seguidor del montanisme.

->montaverní

montaverní -ina

adj i m i f De Montaverner (Vall d’Albaida).

->montblanquí

■montblanquí -ina

adj i m i f De Montblanc (Conca de Barberà).

->montboloní

montboloní -ina

adj i m i f De Montboló (Vallespir).

->montbrionenc

montbrionenc -a

Part. sil.: mont_bri_o_nenc

adj i m i f De Montbrió del Camp (Baix Camp).

->montbuienc

montbuienc -a

Part. sil.: mont_bu_ienc

adj i m i f De Caldes de Montbui (Vallès Oriental) o de Santa Margarida de Montbui (Anoia).

->montcadenc

■montcadenc -a

adj i m i f De Montcada i Reixac (Vallès Occidental).

->montcader

montcader -a

adj i m i f De Montcada de l’Horta (Horta).

->montcadí

montcadí -ina

1 adj Relatiu o pertanyent als Montcada.

2 adj i m i f Montcader.

->montclanenc

montclanenc -a

adj i m i f De Montclar (Berguedà).

->monte

■monte^* [mónte]

[del cast. monte]

m JOCS Joc d’atzar consistent a treure quatre cartes de la baralla, per una o altra de les quals aposten els diferents jugadors, i a descobrir després les cartes restants d’una en una, de manera que cada vegada que en surt una d’igual valor que una d’aquelles quatre, el jugador o els jugadors que havien jugat a favor d’ella guanyen.

->monteia

monteia

Part. sil.: mon_te_ia

f CONSTR 1 Dibuix a escala natural d’una volta o d’un arc, en una paret o a terra, per tal de prendre les mides i les formes de les parts que els formen i per tal de tallar-ne i ajustar-ne la cintra més fàcilment.

2 p ext Paret testera sobre la qual hom projecta el perfil d’una coberta.

->montellanenc

montellanenc -a

adj i m i f De Montellà (Baixa Cerdanya).

->montellanès

montellanès -esa

adj i m i f Montellanenc.

->montemolinista

■montemolinista

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent al comte de Montemolín.

2 m i f Partidari del comte de Montemolín.

->montenegrí

■montenegrí -ina

adj i m i f De Montenegro (estat d’Europa).

->montescotí

montescotí -ina

adj i m i f De Montescot (Rosselló).

->montesí

montesí -ina

adj i m i f De Montesa (Costera).

->montesquiuenc

montesquiuenc -a

Part. sil.: mont_es_qui_uenc

adj i m i f De Montesquiu d’Albera (Rosselló) o de Montesquiu de Besora (Osona).

->montferrienc

montferrienc -a

Part. sil.: mont_fer_ri_enc

adj i m i f De Montferri (Alt Camp).

->montferrinyol

montferrinyol -a

adj i m i f De Montferrer (Vallespir).

->montgaí

montgaí -ïna

Part. sil.: mont_ga_í

adj i m i f De Montgai (Noguera).

->montgatí

■montgatí -ina

adj i m i f De Montgat (Maresme).

->montgolfier

■montgolfier

Part. sil.: mont_gol_fi_er

m AERON Nom genèric que hom donà als primers balons aerostàtics, en els quals el fluid sustentador era aire calent.

->montgrí

montgrí -ina

adj i m i f De Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

->monticel·lita

monticel·lita

f MINERAL Silicat de magnesi i calci, CaMgSiO₄, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->monticle

■monticle

[del ll. monticŭlus, dimin. de mons, montis ‘muntanya’]

m Muntanya petita.

->montitxelvà

montitxelvà -ana

adj i m i f De Montitxelvo (Vall d’Albaida).

->montlluïsà

montlluïsà -ana

Part. sil.: mont_llu_ï_sà

adj i m i f De Montlluís (Conflent).

->montmajorenc

montmajorenc -a

adj i m i f De Montmajor (Berguedà).

->montmaneuenc

montmaneuenc -a

Part. sil.: mont_ma_ne_uenc

adj i m i f De Montmaneu (Anoia).

->montmellenc

montmellenc -a

adj i m i f Del Montmell (Baix Penedès).

->montmeloní

montmeloní -ina

adj i m i f De Montmeló (Vallès Oriental).

->montmoril·lonita

■montmoril·lonita

f MINERAL Silicat hidratat d’alumini, Al₂Si₄O₁₀(OH)₂·nH₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->montnerenc

montnerenc -a

adj i m i f De Montner (Rosselló).

->montnerès

montnerès -a

adj i m i f Montnerenc.

->montoliuenc

montoliuenc -a

Part. sil.: mont_o_li_uenc

adj i m i f De Montoliu de Lleida (Segrià).

->montoriolí

montoriolí -ina

Part. sil.: mont_o_ri_o_lí

adj i m i f De Montoriol (Rosselló).

->montornesenc

montornesenc -a

adj i m i f De Montornès del Vallès (Vallès Oriental).

->montpeller

■montpeller

[de pam de Montpeller, un terç més llarg que el pam corrent, que en nombre de 7 hom deixa a Mallorca entre edificis]

m dial CONSTR Celobert.

->montpellerí

■montpellerí -ina

adj i m i f De Montpeller (ciutat d’Occitània).

->mont-ralenc

mont-ralenc -a

adj i m i f De Mont-ral (Alt Camp).

->mont-rasenc

mont-rasenc -a

adj i m i f De Mont-ras (Baix Empordà).

->mont-realès

mont-realès -esa

Part. sil.: mont_re_a_lès

adj i m i f De Mont-real (capital del Quebec, Canadà).

->mont-rogenc

mont-rogenc -a

adj i m i f De Mont-roig del Camp (Baix Camp).

->montroià

montroià -ana

Part. sil.: mont_ro_ià

adj i m i f De Montroi (Ribera Alta).

->montroier

montroier -a

Part. sil.: mont_ro_ier

adj i m i f Montroià.

->montroydita

montroydita

f MINERAL Òxid de mercuri, HgO, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->montsec

montsec

m ALIM Formatge fet amb llet de cabra, amb la crosta recoberta de floridures de color negrós, de pasta premsada i no cuita, blanca, compacta i untuosa, amb un 45% de matèries grasses.

->montsenyenc

montsenyenc -a

adj i m i f De Montseny (Vallès Oriental).

->montserrater

montserrater -a

adj i m i f De Montserrat d’Alcalà (Ribera Alta).

->montserratí¹

■montserratí¹ -ina

adj 1 Relatiu o pertanyent a Montserrat.

2 relleu montserratí GEOMORF Relleu que presenta una morfologia semblant al massís de Montserrat.

->montserratí²

montserratí² -ina

adj i m i f Montserrater.

->montsianenc

montsianenc -a

Part. sil.: mont_si_a_nenc

adj i m i f Del Montsià (Catalunya).

->montuïrenc

montuïrenc -a

Part. sil.: mon_tu_ï_renc

adj i m i f De Montuïri (Mallorca).

->montuïrer

montuïrer -a

Part. sil.: mon_tu_ï_rer

adj i m i f Montuïrenc.

->montuós

■montuós -osa

Part. sil.: mon_tu_ós

[del ll. montuosus, -a, -um, íd.]

adj Abundant en muntanyes. Catalunya és un país montuós.

->monument

■monument

[del ll. monumentum (moni-) ‘tot allò que recorda o perpetua alguna cosa, sobretot un difunt’, der. del ll. monēre ‘recordar, advertir, amonestar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 ART Obra d’escultura o d’arquitectura erigida per perpetuar el record d’una persona o un fet memorable.

2 p ext Obra d’importància notable per a les arts, la història o la literatura d’un país o d’una cultura. L’Atlàntida és un dels monuments literaris de les lletres catalanes.

3 col·loq Persona molt atractiva i ben proporcionada.

2 ART Edifici notable d’un lloc o d’una ciutat, com és ara les esglésies, els palaus, etc.

3 ART Sepulcre.

4 LITÚRG Altar especial, amb un sagrari o tabernacle, que hom disposa a les esglésies, el Dijous Sant, per a la reserva de l’eucaristia per al Divendres Sant.

5 monument nacional Monument que pel seu valor arqueològic o històric, per decret positiu, queda sota la tutoria de l’estat de cara a la seva conservació i restauració.

->monumental

■monumental

[del ll. monumentalis, íd.]

adj ART 1 Relatiu o pertanyent a un monument.

2 Que té l’aspecte d’un monument, que és comparable a un monument per les seves dimensions.

->monumentalisme

■monumentalisme

[de monumental]

m ARQUIT Tendència arquitectònica que intenta de crear edificis que impressionin no tant per les mides colossalistes com per la proporció dels elements que utilitza.

->monumentalitat

■monumentalitat

[de monumental]

f Qualitat de monumental.

->monya

■monya

[de monyó; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f TAUROM 1 Adorn de cintes, flors, etc., que es col·loca en la divisa dels toros.

2 Llaç que, subjecte a la cua, es posen els toreros quan surten a torejar.

->monyeca

■monyeca

[de monyó]

f 1 Manyoc de roba o fils envoltat d’un drap les puntes del qual hom lliga totes juntes i fa servir de mànec en usar-lo, xopat amb un líquid, per a fregar algun objecte, especialment un moble per a envernissar-lo o enllustrar-lo.

2 Mena de manyoc de roba, generalment petit, farcit d’una substància que en surt filtrada i dissolta, especialment la que conté sucre, medicament, etc., i hom dóna a xuclar als infants.

->monyica

■monyica

[alteració del cast. muñeca]

f dial Monyeca.

->monyicot

■monyicot

[de monyica]

m dial 1 Criatura que mama.

2 Jove que té caràcter o accions d’infant.

->monyicotada

■monyicotada

[de monyicot]

f dial Acció pròpia de monyicots.

->monyo

■monyo

[del cast. moño, íd.; 1a FONT: 1610]

m Lligat de cabells de forma arrodonida que se subjecta al clatell o bé al damunt, al darrere o als costats del cap.

->monyó

■monyó

[d’origen preromà, i, com el fr. moignon, oc. monhon, cast. muñón, probablement emparentat amb el basc muño ‘turó’, cast. moño, moña ‘adorn dels cabells’, cast. muñeca ‘canell; nina’ i el cat. bony (v. aquest mot); 1a FONT: s. XIV]

m 1 ANAT ANIM 1 Porció d’un membre amputat compresa entre la cicatriu i l’articulació situada pel damunt.

2 Puny, carp.

2 p anal Estaloc, galet, banyó.

3 1 TECNOL Peça cilíndrica d’un òrgan mecànic que serveix per a unir-lo al seu suport i sobre el qual pot girar.

2 ARM Cadascuna de les dues peces cilíndriques fixes que té un canó a cada costat, per mitjà de les quals descansa sobre el suport de la curenya i que li permeten el moviment en el pla vertical.

->moquejar

■moquejar

[de moc]

v intr Treure mocs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: moquejar

GERUNDI: moquejant

PARTICIPI: moquejat, moquejada, moquejats, moquejades

INDICATIU PRESENT: moquejo, moqueges, moqueja, moquegem, moquegeu, moquegen

INDICATIU IMPERFET: moquejava, moquejaves, moquejava, moquejàvem, moquejàveu, moquejaven

INDICATIU PASSAT: moquegí, moquejares, moquejà, moquejàrem, moquejàreu, moquejaren

INDICATIU FUTUR: moquejaré, moquejaràs, moquejarà, moquejarem, moquejareu, moquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: moquejaria, moquejaries, moquejaria, moquejaríem, moquejaríeu, moquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: moquegi, moquegis, moquegi, moquegem, moquegeu, moquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: moquegés, moquegessis, moquegés, moquegéssim, moquegéssiu, moquegessin

IMPERATIU: moqueja, moquegi, moquegem, moquegeu, moquegin

->moqueta

■moqueta

[del fr. moquette, d’origen incert; 1a FONT: 1698]

f TÈXT 1 Teixit fort, semblant a un vellut per ordit, usat per a fer catifes, sacs de mà, com a tapisseria, etc.

2 Catifa obtinguda per la fixació de les bagues del fil en una base de làtex, que constitueix el revers de la catifa.

->moquetes

■moquetes

[de moc]

f pl Esmocadores.

->moquim

■moquim

[de moc; 1a FONT: 1451]

m Moquís.

->moquís

■moquís

[de moc; 1a FONT: 1575, DPou.]

[pl -issos] m Moc d’un llum.

->mor¹

■mor¹

Mot emprat en l’expressió per mor de loc prep 1 A causa de, per culpa de. Hem arribat de nit per mor de les retencions de trànsit.

2 Amb la intenció de, amb la finalitat de. Surt de festa per mor de trobar parella.

->mor²

■mor²

m PEDOL Humus brut o mor.

->mora

■mora

[del ll. mŏra, íd.]

f 1 DR CIV Retard voluntari en el compliment d’una obligació.

2 POÈTICA En la prosòdia llatina, unitat mínima de mesura del ritme, que correspon a una síl·laba breu (⌣).

->móra

■móra

[del ll. vg. mōra, ll. cl. mōrum, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 BOT 1 Fruit sincàrpic de la morera.

2 Pluridrupa de l’esbarzer.

2 ICT Xucla.

->morabatí

■morabatí

m NUMIS 1 1 Nom donat al dinar d’or musulmà dels almoràvits.

2 Moneda castellana d’Alfons VIII que imitava els morabatins musulmans.

3 p ext Dírham d’argent medieval.

4 Moneda castellana de billó; anomenada també burgalès.

5 Nom donat al segle XII, a Barcelona, a la moneda d’or de Frederic I Barba-roja, rei de Sicília.

2 Nom que rebia sovint, sobretot als regnes de Mallorca i de València, l’impost del monedatge.

->morabit

■morabit

m ISLAM 1 Al Magrib, membre d’una comunitat religiosomilitar.

2 p ext Predicador musulmà que aconseguia de reunir un grup de deixebles o de fundar una confraria mística.

3 p ext Tomba d’un santó musulmà que per les benediccions que li són atribuïdes és objecte d’una veneració popular.

->moràcies

■moràcies

Part. sil.: mo_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’urticals, integrada per espècies la majoria tropicals de fulles simples, de flors petites i fruits en núcula o en drupa.

2 sing Planta de la família de les moràcies.

->moradenc

■moradenc -a

[de morat]

adj Que tira a morat. Flors moradenques.

->moradís

■moradís -issa

[de morat]

adj Moradenc.

->moraduix

■moraduix

Part. sil.: mo_ra_duix

[variant de moraduix; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m BOT Marduix.

->moradura

■moradura

[de morat]

f PAT Blau.

->moraga

■moraga

[de l’àr. mųhraqa ‘holocaust, combustió’, derivat de háraq ‘cremar’]

f BOT Bolet de l’ordre de les pezizals (Leptopodia monachella), amb el barret bru negrós i cama llisa, comestible i que es fa en terrenys calcaris o arenosos.

->moral

■moral

Hom.: mural

[del ll. moralis, íd., der. de mos, moris ‘costum, estil de viure’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que concerneix els costums, actes i pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa.

2 filosofia moral Ètica.

2 adj Que es capté segons els principis de la moral i els sentiments, deures, etc., que en deriven; ètic¹.

3 f 1 Comportament, acció o obligació que respon al que és moral.

2 FILOS i RELIG Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.

4 f p ext Ànim, capacitat de mantenir-se ferm en l’actitud que hom creu més pròpia i digna. Aquell cop de sort li va aixecar la moral.

5 adj Relatiu o pertanyent a l’ànima, per oposició a material.El món moral.

->moralisme

■moralisme

Hom.: muralisme

[de moral]

m Actitud o doctrina que redueix tota conducta humana a la seva dimensió moral, o atorga una supremacia a la norma moral per damunt de tot altre valor o interès.

->moralista

■moralista

Hom.: muralista

[de moral]

1 1 adj Que predica la moral, que comporta una recomanació moral.

2 m i f Professor de moral o autor d’obres de moral.

2 1 adj Relatiu o pertanyent al moralisme.

2 m i f Partidari del moralisme.

->moralitat

■moralitat

[del ll. moralĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Dimensió de la conducta humana en tant que té relació amb el bé o el mal i és judicable com a bona o dolenta.

2 p ext Qualitat de moral del marc o l’entorn socials, resultant i condicionant alhora de la conducta humana.

2 Conformitat amb els preceptes de la moral.

3 1 Ensenyament moral; sentència.

2 esp Ensenyament que es dedueix al final d’una faula, una rondalla, una narració, etc.

->moralització

■moralització

Part. sil.: mo_ra_lit_za_ci_ó

[de moralitzar]

f 1 Acció de moralitzar;

2 l’efecte.

->moralitzador

■moralitzador -a

[de moralitzar]

adj i m i f Que moralitza.

->moralitzant

■moralitzant

adj Moralitzador.

->moralitzar

■moralitzar

[de moral; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Fer moral.

2 Instruir moralment, donar una lliçó de moral. El mestre moralitzava els deixebles. Ell sempre moralitza, però és qui menys pot fer-ho.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: moralitzar

GERUNDI: moralitzant

PARTICIPI: moralitzat, moralitzada, moralitzats, moralitzades

INDICATIU PRESENT: moralitzo, moralitzes, moralitza, moralitzem, moralitzeu, moralitzen

INDICATIU IMPERFET: moralitzava, moralitzaves, moralitzava, moralitzàvem, moralitzàveu, moralitzaven

INDICATIU PASSAT: moralitzí, moralitzares, moralitzà, moralitzàrem, moralitzàreu, moralitzaren

INDICATIU FUTUR: moralitzaré, moralitzaràs, moralitzarà, moralitzarem, moralitzareu, moralitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: moralitzaria, moralitzaries, moralitzaria, moralitzaríem, moralitzaríeu, moralitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: moralitzi, moralitzis, moralitzi, moralitzem, moralitzeu, moralitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: moralitzés, moralitzessis, moralitzés, moralitzéssim, moralitzéssiu, moralitzessin

IMPERATIU: moralitza, moralitzi, moralitzem, moralitzeu, moralitzin

->moralló

■moralló

[de morró]

m BOT Morró 2.

->moralment

■moralment

[de moral]

adv 1 Conforme a les regles de la moral.

2 Amb una certesa moral, no materialment. Estem moralment segurs que ha estat ell.

->moranovenc

moranovenc -a

adj i m i f De Móra la Nova (Ribera d’Ebre).

->morat

■morat -ada

Hom.: murat

[de móra; 1a FONT: s. XIII]

1 adj i m De color entre vermell i blau, com el del suc de les móres. Té molta afecció al color morat. S’ha fet un vestit morat. Per a pintar això, us servirà el morat.

2 m PAT Blau.

->moratilla

■moratilla

f INDUM Baga cosida a la vora d’un vestit que serveix per a cordar-lo o com a adorn.

->moratori

■moratori -òria

[del ll. moratorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

1 adj 1 Que implica un ajornament.

2 interessos moratoris DR Interessos que han vençut a causa d’una demanda en justícia o de l’ajornament del crèdit exigible.

2 f DR 1 Període durant el qual hom té dret legalment a ajornar el compliment d’una obligació.

2 [sovint en pl] Termini concedit per a pagar una obligació que ja ha vençut.

->moravià

■moravià -ana

Part. sil.: mo_ra_vi_à

adj i m i f 1 De Moràvia (regió de la República Txeca).

2 CRIST Dit del membre de la branca pietista dels germans bohemis.

->morb

morb

[del ll. morbus, íd.]

m PAT Malaltia.

->morber

■morber

[de morb]

m HIST En l’antic règim, funcionari municipal encarregat de vigilar per tal d’impedir l’entrada i la propagació de malalties infeccioses.

->morberia

■morberia

Part. sil.: mor_be_ri_a

[de morber]

f 1 HIST En l’antic règim, comissió municipal destinada a vetllar per la salut pública en cas d’epidèmia.

2 ant Llatzeret.

->mòrbid

■mòrbid -a

[del ll. morbĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 ant PAT Morbós.

2 D’una blanor delicada, dit especialment de les carns d’una persona.

->morbidesa

■morbidesa

[de mòrbid]

f Qualitat de mòrbid.

->morbiditat

■morbiditat

[de mòrbid]

f PAT 1 Estat de malaltia.

2 Quantitat de persones d’un grup o d’una població que són afectades per una certa malaltia.

3 Estudi dels efectes d’una malaltia en una població.

4 DEMOG Nombre i distribució de les malalties que sofreix una població en un moment donat i estudi de les causes de la mort.

->morbífic

■morbífic -a

[del ll. td. morbifĭcus, -a, -um, íd.]

adj PAT Que produeix malaltia.

->morbil·lós

morbil·lós -osa

adj PAT Que fa referència al xarampió.

->morbo

morbo

[del ll. mŏrbus ‘malaltia’; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 ant Malaltia infecciosa, especialment la contagiosa o epidèmica.

2 guarda del morbo HIST Morber.

->morbós

■morbós -osa

[del ll. morbōsus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1450]

adj 1 PAT 1 Relatiu o pertanyent a la malaltia.

2 Que és indici o efecte de malaltia.

2 fig 1 Que és indici o efecte d’una inclinació a coses nocives. Una curiositat morbosa. Un plaer morbós.

2 Que es complau en coses nocives. Una persona morbosa. Un caràcter morbós.

->morbosament

■morbosament

[de morbós]

adv D’una manera morbosa.

->morbositat

■morbositat

[del ll. td. morbosĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de morbós.

->morca

■morca

[del ll. amŭrca, íd.; 1a FONT: 1372]

f OLEÏC Solatge de l’oli.

->morcadera

■morcadera

[de morca]

f Lloc on hom té les morques per a untar els carros, etc.

->morcaire

■morcaire

Part. sil.: mor_cai_re

[de morca]

m i f OFIC Persona que tracta en morques.

->morcar

■morcar

[probablement emparentat amb el cast. amurcar i el port. emborcar, íd., d’origen incert, amb possible influx de morca]

v intr Cotar, tossar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: morcar

GERUNDI: morcant

PARTICIPI: morcat, morcada, morcats, morcades

INDICATIU PRESENT: morco, morques, morca, morquem, morqueu, morquen

INDICATIU IMPERFET: morcava, morcaves, morcava, morcàvem, morcàveu, morcaven

INDICATIU PASSAT: morquí, morcares, morcà, morcàrem, morcàreu, morcaren

INDICATIU FUTUR: morcaré, morcaràs, morcarà, morcarem, morcareu, morcaran

INDICATIU CONDICIONAL: morcaria, morcaries, morcaria, morcaríem, morcaríeu, morcarien

SUBJUNTIU PRESENT: morqui, morquis, morqui, morquem, morqueu, morquin

SUBJUNTIU IMPERFET: morqués, morquessis, morqués, morquéssim, morquéssiu, morquessin

IMPERATIU: morca, morqui, morquem, morqueu, morquin

->mordaç

■mordaç

[del ll. mordax, -ācis ‘que mossega’, der. de mordēre ‘mossegar’; 1a FONT: 1628]

adj 1 corrosiu 1.

2 esp i fig 1 Que ataca la gent malparlant-ne d’una manera acerba. Un crític mordaç.

2 p ext Una llengua mordaç.

->mordacitat

■mordacitat

[del ll. mordacĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Qualitat de mordaç.

->mordaçment

■mordaçment

[de mordaç]

adv D’una manera mordaç, amb mordacitat.

->mordala

■mordala

f dial Pinça dels crancs i d’altres crustacis i de certs insectes.

->mordant

■mordant

[del fr. mordant, íd., variant de mordent; 1a FONT: 1839, DLab.]

m GRÀF Regle doble emprat pels caixistes per a subjectar l’original i assenyalar la ratlla que van component.

->mordassa

■mordassa

[del ll. mordacia, pl. neutre de mordax, -ācis ‘que mossega’; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

f 1 1 Instrument a manera de tenalles que, subjectant els llavis o la llengua, impedeix de mossegar o de parlar.

2 Qualsevol instrument que hom posa a la boca per impedir de parlar.

3 fig Allò que impedeix de parlar, d’expressar-se lliurement.

2 AUT Soc.

3 OFIC i TECNOL Nom de diversos dispositius o instruments formats per dues peces que, actuant a manera de tenalles, serveixen per a subjectar un objecte i sostenir-lo entre elles.

->mordenita

mordenita

f MINERAL Zeolita sodicocàlcica.

->mordent

■mordent

[del ll. mordens, -ntis, participi pres. de mordēre ‘mossegar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 QUÍM i METAL·L Àcid, lleixiu o qualsevol substància corrosiva emprada en el tractament dels metalls per a atacar-ne la superfície.

2 ADOB Solució que conté la concentració necessària d’àcids orgànics per a poder neutralitzar la calç o el sulfur sòdic present en les pells després del tractament de ribera i abans de passar a la secció d’adobar.

3 GRÀF Substància que porten algunes tintes tipogràfiques per a fixar-les amb més intensitat o amb menys damunt els impresos.

4 MÚS Ornament musical que consisteix a alternar la nota escrita en la partitura amb la immediata inferior —o superior— en el temps que ocupa la nota escrita.

5 TÈXT Substància que, aplicada a una fibra tèxtil, serveix per a absorbir el colorant.

->mordentar

■mordentar

[de mordent]

v tr Aplicar mordent, especialment a una fibra tèxtil, a una roba.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mordentar

GERUNDI: mordentant

PARTICIPI: mordentat, mordentada, mordentats, mordentades

INDICATIU PRESENT: mordento, mordentes, mordenta, mordentem, mordenteu, mordenten

INDICATIU IMPERFET: mordentava, mordentaves, mordentava, mordentàvem, mordentàveu, mordentaven

INDICATIU PASSAT: mordentí, mordentares, mordentà, mordentàrem, mordentàreu, mordentaren

INDICATIU FUTUR: mordentaré, mordentaràs, mordentarà, mordentarem, mordentareu, mordentaran

INDICATIU CONDICIONAL: mordentaria, mordentaries, mordentaria, mordentaríem, mordentaríeu, mordentarien

SUBJUNTIU PRESENT: mordenti, mordentis, mordenti, mordentem, mordenteu, mordentin

SUBJUNTIU IMPERFET: mordentés, mordentessis, mordentés, mordentéssim, mordentéssiu, mordentessin

IMPERATIU: mordenta, mordenti, mordentem, mordenteu, mordentin

->mordicació

■mordicació

Part. sil.: mor_di_ca_ci_ó

[del ll. mordicatio, -ōnis ‘còlic, recargolament’]

f QUÍM 1 Acció de mordicar;

2 l’efecte.

->mordicant

■mordicant

[del ll. mordicans, -ntis, participi pres. de mordicare ‘picar, mossegar, coure’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj QUÍM Que mordica, lleugerament corrosiu.

->mordicar

■mordicar

[del ll. mordicare ‘picar, mossegar, coure’, der. de mordēre ‘mossegar’; 1a FONT: s. XV]

v tr QUÍM Corroir lleugerament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mordicar

GERUNDI: mordicant

PARTICIPI: mordicat, mordicada, mordicats, mordicades

INDICATIU PRESENT: mordico, mordiques, mordica, mordiquem, mordiqueu, mordiquen

INDICATIU IMPERFET: mordicava, mordicaves, mordicava, mordicàvem, mordicàveu, mordicaven

INDICATIU PASSAT: mordiquí, mordicares, mordicà, mordicàrem, mordicàreu, mordicaren

INDICATIU FUTUR: mordicaré, mordicaràs, mordicarà, mordicarem, mordicareu, mordicaran

INDICATIU CONDICIONAL: mordicaria, mordicaries, mordicaria, mordicaríem, mordicaríeu, mordicarien

SUBJUNTIU PRESENT: mordiqui, mordiquis, mordiqui, mordiquem, mordiqueu, mordiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: mordiqués, mordiquessis, mordiqués, mordiquéssim, mordiquéssiu, mordiquessin

IMPERATIU: mordica, mordiqui, mordiquem, mordiqueu, mordiquin

->mordovià

mordovià -ana

Part. sil.: mor_do_vi_à

1 adj Relatiu o pertanyent als mordovians.

2 m i f ETNOL Individu d’un grup de tribus fineses establertes a les ribes del Volga mitjà.

3 m LING Llengua pertanyent al grup finoúgric de la família uraliana, parlada pels mordovians.

->mordvà

mordvà -ana

adj i m i f Mordovià.

->mordví

mordví -ina

adj i m i f Mordovià.

->morè

■morè -ena

[ultracorrecció per moreno; 1a FONT: 1523]

adj Bru, especialment parlant del color de la pell.

->morell

■morell

[de moro]

m 1 ICT Rajada romeguera.

2 ORNIT 1 Nom donat, de vegades, als ànecs cabussadors que pesquen en aigües dolces.

2 esp Ànec de plomall.

3 morell bordet Femella i individu jove de morell.

4 morell capellut Morell mascle.

5 morell cap-roig Ànec gavatx.

6 morell de mar Ànec negre.

7 morell de plomall Ànec de plomall.

8 morell d’Islàndia Ànec d’Islàndia.

9 morell negre Ànec negre.

10 morell xocolater Ànec xocolater.

->morella¹

■morella¹

[der. de moro o bé d’una base moss. *muraria, der. del ll. murus ‘mur’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f BOT i 1 morella roquera FARM Planta herbàcia perenne de la família de les urticàcies (Parietaria diffusa), de fulles ovades, flors en cimes i fruits en aqueni, amb propietats emol·lients i diürètiques.

2 morella vera Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies (Solanum nigrum), de flors blanques i baies petites negres i rodones.

->morella²

■morella²

[alteració d’un dial. molella, comú amb el cast. molleja, d’origen incert]

f Pedrer dels ocells.

->morellà

■morellà -ana

Hom.: murallar

adj i m i f De Morella (Ports).

->morellanès

morellanès -esa

adj i m i f De Morellàs (Vallespir).

->morellasès

morellasès -esa

adj i m i f Morellanès.

->morellenc

morellenc -a

adj i m i f Del Morell (Tarragonès).

->morena¹

■morena¹

[del ll. muraena, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f ICT Peix de l’ordre dels anguil·liformes, de la família dels murènids (Muraena helena), sense escata, de pell gruixuda i recoberta de mucositat, de color terrós amb taques clares i amb la boca grossa i dents agudes.

->morena²

■morena²

[del gr. haimorrheũma ‘hemorroides’, comp. de haíma ‘sang’ i rhéō ‘rajar, escolar-se’; en b. ll. existeix també morena ‘hemorroides’, possible llatinització medieval del mot gr; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

f PAT Hemorroide.

->morena³

■morena³

[del fr. moraine, íd., pres del savoià morena ‘bony de terra al límit d’un pendent’, possiblement d’una base *murr- d’origen preromà]

f GEOMORF Acumulació de col·luvions caiguts damunt una glacera, que són transportats durant un cert temps i finalment són dipositats.

->morenc

■morenc -a

adj i m i f De Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre).

->morenell

■morenell

[de morena¹]

m 1 ICT Peix selaci de la família dels raids (Raja batis), d’1,5 a 2 metres de llarg.

2 PESC Nansa per a pescar morenes, anguiles, etc.

->morenella

■morenella

f ICT Nom de diversos peixos teleostis de l’ordre dels gadiformes i de la família dels mòrids, que viuen a fondàries considerables i tenen el cos relativament allargat i una mida que rarament ultrapassa els 50 cm, com la morenella vera (Mora moro), la morenella de clapissar (Gadella maraldi) i la morenella rogenca (Lepidion lepidion).

->morènic

■morènic -a

adj GEOL Relatiu o pertanyent als materials d’una morena.

->moreno

■moreno -a

[d’una interpretació moss. d’un ll. *maurīnus, der. del ll. maurus ‘moro’; 1a FONT: 989]

adj Morè.

->morenor

■morenor

[de moreno; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Qualitat de morè, bru.

->morenot

■morenot

m ICT Peix anguil·liforme de la família dels murènids (Gymnothorax unicolor), de color marró fosc uniforme, de vegades tirant a rosat, que es distribueix per l’Atlàntic oriental i la Mediterrània.

->morent

■morent

[de morir]

adj Moribund.

->morer

■morer

Hom.: murer

[de móra; 1a FONT: 1034]

m BOT Morera.

->morera

■morera

[de móra; 1a FONT: s. XII]

f BOT i JARD 1 Gènere d’arbres caducifolis de la família de les moràcies (Morus sp), amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats móres. Cal destacar-ne la morera blanca (M. alba) i la morera negra (M. nigra).

2 morera de paper Petit arbre caducifoli i dioic, de la família de les moràcies (Broussonetia papyrifera), de fulles ovades i serrades, fruits vermellosos, emprat com a arbre ornamental i d’ombra.

->morerar

■morerar

[de morera]

m Lloc plantat de moreres.

->morerí

morerí -ina

adj i m i f De la Morera de Montsant (Priorat).

->moreria

■moreria

Part. sil.: mo_re_ri_a

[de moro; 1a FONT: s. XIV]

f A la Península Ibèrica, àrea urbana o rural habitada i controlada per població mudèjar i després morisca.

->moresc

■moresc -a

[de moro; 1a FONT: 1523]

1 adj Relatiu o pertanyent als moros.

2 m BOT Blat de moro.

->morescar

■morescar

[de moresc]

m AGR Camp plantat de moresc.

->moret

■moret

[de moro; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 Mudèjar o morisc.

2 ICT Castanyoleta.

->moreu

■moreu -a

Part. sil.: mo_reu

[de l’oc. prov. moureu, íd.; 1a FONT: 1490]

1 adj Fosc, tirant a negre, dit especialment del pèl dels animals grossos.

2 m BOT Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Vicia narbonensis), de flors purpúries en petits raïms axil·lars i de fruits en llegum i negrosos.

->morf

■morf

[formació sàvia sobre morf(ema)]

m LING Realització fònica o gràfica d’un morfema com a unitat mínima de significació del llenguatge, de caràcter gramatical.

->morf-

morf-

Forma prefixada del mot grec morphḗ, que significa ‘forma’. Ex.: morfema, morfosi.

->-morf

■-morf -morfa

Forma sufixada del mot grec morphḗ, que significa ‘forma’. Ex.: al·lomorf.

->morfactina

morfactina

f FISIOL VEG Nom genèric de les substàncies reguladores del creixement i la morfogènesi dels vegetals.

->morfal·laxi

morfal·laxi

f BIOL Regeneració de parts corporals perdudes en què són reemplaçades per un procés de reorganització de cèl·lules o teixits preexistents.

->morfea

■morfea

Part. sil.: mor_fe_a

f PAT Erupció cutània caracteritzada per l’aparició de taques blanques, voltades d’un anell de color lila característic.

->morfeic

morfeic -a

Part. sil.: mor_feic

[der. savi del ll. Morpheus, gr. Morpheús, déu dels somnis, der. del gr. morphḗ ‘forma, aparença’, aplicat al déu en el sentit d’aparença enganyosa]

1 adj Relatiu o pertanyent als somnis.

2 adj i m MED i FARM Dit dels anestèsics que són alhora analgèsics.

->morfema

■morfema

[de morf- i -ema (v. fonema)]

m LING Unitat significativa mínima, que no es pot descompondre en unitats significatives menors.

->morfemàtic

■morfemàtic -a

adj LING Relatiu o pertanyent al morfema.

->morfèmic

■morfèmic -a

[de morfema]

LING 1 adj Morfemàtic.

2 f Part de la pleremàtica que estudia els morfemes.

->mòrfic

■mòrfic -a

adj Relatiu o pertanyent a la forma.

->-mòrfic

■-mòrfic -mòrfica

Forma sufixada del mot grec morphḗ, que significa ‘forma’. Ex.: endomòrfic, pleomòrfic.

->mòrfids

mòrfids

m ENTOM 1 pl Petita família d’insectes lepidòpters de la selva sud-americana, que inclou els morfos.

2 sing Insecte de la família dels mòrfids.

->morfina

■morfina

[mot format del ll. científic morphium i -ina*; el primer element fou creat el 1804 pel químic alemany Friedrich Wilhelm Sertürner (1783-1841), descobridor d’aquest alcaloide, inspirat en el nom de Morpheus, déu dels somnis, i el ll. opium ‘opi’]

f FARM Principal alcaloide de l’opi C₁₇H₁₉NO₃, emprat com a estupefaent.

->morfinisme

■morfinisme

[de morfina]

m PAT 1 Intoxicació crònica causada per un consum prolongat de morfina.

2 Morfinomania.

->morfinòman

■morfinòman -a

[de morfina i -man]

adj i m i f PSIQ i TOXICOL Que pateix de morfinomania.

->morfinomania

■morfinomania

Part. sil.: mor_fi_no_ma_ni_a

[de morfina i -mania]

f PSIQ i TOXICOL Hàbit morbós de prendre morfina.

->morfir-se

■morfir-se

v pron dial Pansir-se, mustigar-se o estovar-se una cosa en ésser masegada o assaonada. Els enciams es morfiran.

->morfisme

■morfisme

m ÀLG Aplicació f entre dos conjunts A i B dotats d’estructura algèbrica, que conserva les operacions en el sentit que operar dos elements del conjunt A i cercar la imatge del resultat coincideix amb el fet d’operar les respectives imatges.

->-morfisme

-morfisme

Forma sufixada del mot grec morphḗ, que significa ‘forma’. Ex.: antropomorfisme.

->morfo

morfo

m ENTOM Gènere de lepidòpters de la família dels mòrfids (Morpho sp), de mida mitjana o gran i coloració blava, molt apreciats pels col·leccionistes a causa de llur bellesa.

->morfo-

■morfo-

Forma prefixada del mot grec morphḗ, que significa ‘forma’. Ex.: morfogènesi, morfosintaxi.

->morfofonema

■morfofonema

[de morfo(logia) i fonema]

m LING Unitat abstracta subjacent a dos fonemes que alternen en una mateixa posició per condicionaments morfològics.

->morfofonemàtic

■morfofonemàtic -a

[de morfofonema]

adj LING Morfofonològic.

->morfofonologia

■morfofonologia

Part. sil.: mor_fo_fo_no_lo_gi_a

[de morfo(logia) i fonologia]

f FON 1 Part de la fonologia que analitza l’estructura fonològica dels morfemes.

2 En gramàtica generativa, descripció de les operacions per les quals l’estructura superficial d’una oració rep una interpretació fonètica.

->morfofonològic

■morfofonològic -a

[de morfofonològic]

adj FON Relatiu o pertanyent a la morfofonologia.

->morfogen

■morfogen -ògena

[de morfo- i -gen]

1 adj GEN Que determina o modifica la producció de caràcters morfològics.

2 m EMBRIOL Nom genèric de les substàncies que interactuen amb els composts químics alliberats pels organitzadors, que determinen el patró de desenvolupament embrionari.

->morfogènesi

■morfogènesi

[de morfo- i gènesi]

f 1 BIOL Desenvolupament de la forma o l’estructura d’un organisme o d’una part d’aquest organisme en els processos ontogènics o regeneratius.

2 GEN Producció i evolució dels caràcters morfològics.

3 GEOMORF Part de la geomorfologia que estudia l’origen i l’evolució de les diferents formes de relleu.

->morfogènia

■morfogènia

Part. sil.: mor_fo_gè_ni_a

[de morfo- i -gènia]

f 1 Estudi de la morfogènesi.

2 Morfogènesi.

->morfogènic

■morfogènic -a

[de morfo- i -gènic]

adj Relatiu o pertanyent a la morfogènia.

->morfologia

■morfologia

Part. sil.: mor_fo_lo_gi_a

[de morfo- i -logia]

f 1 BIOL Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius.

2 GEOMORF Geomorfologia.

3 GRAM Part de la lingüística que estudia l’estructura interna dels mots, independentment de llurs relacions o funcions en l’oració, que constitueixen l’objecte de la sintaxi.

4 morfologia urbana GEOG 1 Part de la geografia urbana que estudia la forma de les ciutats.

2 Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans.

5 morfologia vegetal BOT Part de la botànica que estudia l’estructura i la forma de les plantes i que inclou la citologia, la histologia i l’organografia vegetals.

->morfològic

■morfològic -a

[de morfologia]

adj Relatiu o pertanyent a la morfologia.

->morfològicament

■morfològicament

[de morfològic]

adv Tocant a la forma.

->morfometria

■morfometria

Part. sil.: mor_fo_me_tri_a

[de morfo- i -metria]

f 1 GEOMORF Estudi quantitatiu de les formes del relleu (densitat dels llits fluvials, pendents dels vessants, altura de les muntanyes, etc.).

2 PETROG Ciència i tècnica que estudia les dimensions i la forma dels fragments que formen les roques sedimentàries detrítiques, com els còdols dels conglomerats, la sorra i el gres.

->morfondre

morfondre

[variant de marfondre]

v tr i pron Marfondre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: morfondre

GERUNDI: morfonent

PARTICIPI: morfós, morfosa, morfosos, morfoses

INDICATIU PRESENT: morfonc, morfons, morfon, morfonem, morfoneu, morfonen

INDICATIU IMPERFET: morfonia, morfonies, morfonia, morfoníem, morfoníeu, morfonien

INDICATIU PASSAT: morfonguí, morfongueres, morfongué, morfonguérem, morfonguéreu, morfongueren

INDICATIU FUTUR: morfondré, morfondràs, morfondrà, morfondrem, morfondreu, morfondran

INDICATIU CONDICIONAL: morfondria, morfondries, morfondria, morfondríem, morfondríeu, morfondrien

SUBJUNTIU PRESENT: morfongui, morfonguis, morfongui, morfonguem, morfongueu, morfonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: morfongués, morfonguessis, morfongués, morfonguéssim, morfonguéssiu, morfonguessin

IMPERATIU: morfon, morfongui, morfonguem, morfoneu, morfonguin

->morfoscòpia

morfoscòpia

Part. sil.: mor_fos_cò_pi_a

[de morfo- i -scòpia]

f GEOMORF Estudi de les formes dels elements granulars que constitueixen les roques detrítiques.

->morfosi

morfosi

f BIOL Procés de formació d’una part o d’un òrgan.

->-morfosi

■-morfosi

Forma sufixada del mot grec morphḗ, que significa ‘forma’. Ex.: metamorfosi.

->morfosintàctic

■morfosintàctic -a

[de morfosintaxi]

adj LING Relatiu o pertanyent a la morfosintaxi.

->morfosintaxi

■morfosintaxi

[de morfo(logia) i sintaxi]

f GRAM Part de la gramàtica que estudia les regles de l’estructura interna dels mots i les regles combinatòries dels mots i els sintagmes en les oracions.

->morganàtic

■morganàtic -a

[del b. ll. morganatĭcus, -a, -um, íd., adaptació del frànc. morgangeba (al. Morgengabe) ‘do que el nuvi feia a la núvia al matí després de la nit de noces’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Dit del matrimoni d’un sobirà o un príncep amb una persona de rang inferior. Unió morganàtica.

2 Dit de l’home o de la dona de rang inferior casats amb un príncep o un sobirà.

->morganàticament

■morganàticament

[de morganàtic]

adv En matrimoni morganàtic.

->morganita

morganita

f MINERAL Varietat de beril.

->mòria

mòria

Part. sil.: mò_ri_a

f PSIQ Trastorn mental caracteritzat per una barreja d’eufòria i de jovialitat amb tendència a la plagasitat.

->moribund

■moribund -a

[del ll. moribundus, -a, -um, participi futur passiu del ll. vg. morīre ‘morir’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f Que es mor, pròxim a la mort. Assistir una persona moribunda. Un moribund.

->moridor

■moridor -a

[de morir; 1a FONT: s. XV]

adj Subjecte a la mort.

->mòrids

■mòrids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels gadiformes que comprèn un centenar d’espècies d’aigua dolça de l’hemisferi nord, caracteritzades perquè presenten la bufeta natatòria en connexió amb la part posterior del crani.

2 sing Peix de la família dels mòrids.

->morigeració

■morigeració

Part. sil.: mo_ri_ge_ra_ci_ó

[del ll. morigeratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f Moderació en els costums, en la manera de viure.

->morigeradament

■morigeradament

[de morigerat]

adv Amb morigeració.

->morigerar

■morigerar

[del ll. morigerari, íd., provinent de l’expressió ll. morem gerere alicui ‘suportar l’humor d’algú’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Moderar, evitar els excessos en els costums, en les accions, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: morigerar

GERUNDI: morigerant

PARTICIPI: morigerat, morigerada, morigerats, morigerades

INDICATIU PRESENT: morigero, morigeres, morigera, morigerem, morigereu, morigeren

INDICATIU IMPERFET: morigerava, morigeraves, morigerava, morigeràvem, morigeràveu, morigeraven

INDICATIU PASSAT: morigerí, morigerares, morigerà, morigeràrem, morigeràreu, morigeraren

INDICATIU FUTUR: morigeraré, morigeraràs, morigerarà, morigerarem, morigerareu, morigeraran

INDICATIU CONDICIONAL: morigeraria, morigeraries, morigeraria, morigeraríem, morigeraríeu, morigerarien

SUBJUNTIU PRESENT: morigeri, morigeris, morigeri, morigerem, morigereu, morigerin

SUBJUNTIU IMPERFET: morigerés, morigeressis, morigerés, morigeréssim, morigeréssiu, morigeressin

IMPERATIU: morigera, morigeri, morigerem, morigereu, morigerin

->morigerat

■morigerat -ada

[del ll. morigeratus, -a, -um, participi de morigerari ‘moderar la manera de fer’; 1a FONT: 1445]

adj 1 Moderat en els costums, en la manera de viure.

2 p ext Viu d’una manera morigerada.

->morir

■morir

[del ll. vg. morīre, ll. mori, íd.; 1a FONT: s. XII]

[p p mort -a] v 1 1 intr Cessar de viure. Tots hem de morir. Morir jove. Morir d’una desgràcia, d’un accident. Morir amb tot el coneixement. Morir ofegat, cremat. Morir de vellesa, de fam.

2 pron No viurà gaire: es morirà aviat. Aquests presseguers es moren tots.

3 pron hiperb Dóna’m aigua: em moro de set. Pobra gent: es moren de gana. Ens moríem de riure. Morir-se de desig. Es moria per veure-la.

2 intr fig 1 Cessar d’ésser, de funcionar. Costums que morien.

2 Acabar el seu curs. Aquesta carretera mor a Tavertet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: morir

GERUNDI: morint

PARTICIPI: mort, morta, morts, mortes

INDICATIU PRESENT: moro, mors, mor, morim, moriu, moren

INDICATIU IMPERFET: moria, mories, moria, moríem, moríeu, morien

INDICATIU PASSAT: morí, morires, morí, morírem, moríreu, moriren

INDICATIU FUTUR: moriré, moriràs, morirà, morirem, morireu, moriran

INDICATIU CONDICIONAL: moriria, moriries, moriria, moriríem, moriríeu, moririen

SUBJUNTIU PRESENT: mori, moris, mori, morim, moriu, morin

SUBJUNTIU IMPERFET: morís, morissis, morís, moríssim, moríssiu, morissin

IMPERATIU: mor, mori, morim, moriu, morin

->morisc

■morisc -a

[d’un moss. maurísko; 1a FONT: 1315]

1 1 adj Relatiu o pertanyent als moriscs.

2 m i f HIST Descendent dels musulmans andalusins que continuà habitant a la Península Ibèrica després de la conquesta cristiana.

2 m Vent del sud-oest.

3 f DANSA Dansa pantomímica dels segles XV-XVII, molt freqüent a la Península Ibèrica i a França.

->moriscassa

■moriscassa

[de moresc]

f AGR Canya del moresc.

->morisma

■morisma

[deriv. de moro, amb sufix no prou aclarit, potser sentit com d’origen moss; 1a FONT: 1490, Tirant]

f Gent mora, especialment en multitud.

->morkrum

morkrum

f TELECOM Telègraf automàtic que imprimeix els telegrames en caràcters tipogràfics.

->morlà

■morlà

m NUMIS Diner de billó encunyat a la seca de Morlàs o Morlasas, castell prop de Pau, a Bearn.

->morma

■morma

[alteració popular de l’ant. morbe, variant de morbo ‘malaltia’; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f Cop donat amb la mà a algú. Li va clavar una morma.

->mormiriformes

mormiriformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos actinopterigis, pròxims als clupeïformes, amb un peduncle caudal molt estret, cua molt bilobulada i musell allargat en forma de trompa.

2 sing Peix de l’ordre dels mormiriformes.

->mormó

■mormó -ona

RELIG 1 adj Relatiu o pertanyent al mormonisme.

2 m i f Membre de l’Església de Jesucrist dels Sants del Darrer Dia, fundada a Nova York el 1830 per Joseph Smith.

->mormol

■mormol

[de mormolar]

m Murmuri.

->mormolar

■mormolar

[dissimilació de murmurar]

v intr Murmurejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mormolar

GERUNDI: mormolant

PARTICIPI: mormolat, mormolada, mormolats, mormolades

INDICATIU PRESENT: mormolo, mormoles, mormola, mormolem, mormoleu, mormolen

INDICATIU IMPERFET: mormolava, mormolaves, mormolava, mormolàvem, mormolàveu, mormolaven

INDICATIU PASSAT: mormolí, mormolares, mormolà, mormolàrem, mormolàreu, mormolaren

INDICATIU FUTUR: mormolaré, mormolaràs, mormolarà, mormolarem, mormolareu, mormolaran

INDICATIU CONDICIONAL: mormolaria, mormolaries, mormolaria, mormolaríem, mormolaríeu, mormolarien

SUBJUNTIU PRESENT: mormoli, mormolis, mormoli, mormolem, mormoleu, mormolin

SUBJUNTIU IMPERFET: mormolés, mormolessis, mormolés, mormoléssim, mormoléssiu, mormolessin

IMPERATIU: mormola, mormoli, mormolem, mormoleu, mormolin

->mormoleig

■mormoleig

Part. sil.: mor_mo_leig

[de mormolejar]

m Murmuri.

->mormolejar

■mormolejar

[de mormolar]

v intr Murmurejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mormolejar

GERUNDI: mormolejant

PARTICIPI: mormolejat, mormolejada, mormolejats, mormolejades

INDICATIU PRESENT: mormolejo, mormoleges, mormoleja, mormolegem, mormolegeu, mormolegen

INDICATIU IMPERFET: mormolejava, mormolejaves, mormolejava, mormolejàvem, mormolejàveu, mormolejaven

INDICATIU PASSAT: mormolegí, mormolejares, mormolejà, mormolejàrem, mormolejàreu, mormolejaren

INDICATIU FUTUR: mormolejaré, mormolejaràs, mormolejarà, mormolejarem, mormolejareu, mormolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mormolejaria, mormolejaries, mormolejaria, mormolejaríem, mormolejaríeu, mormolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mormolegi, mormolegis, mormolegi, mormolegem, mormolegeu, mormolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: mormolegés, mormolegessis, mormolegés, mormolegéssim, mormolegéssiu, mormolegessin

IMPERATIU: mormoleja, mormolegi, mormolegem, mormolegeu, mormolegin

->mormonisme

■mormonisme

m CRIST Moviment religiós dels mormons.

->mornat

■mornat -ada

[del fr. morné ‘esmussat’]

adj HERÀLD Dit del lleó i l’àguila representats sense bec, sense llengua, sense ungles i sense cua.

->mornell

■mornell

[variant de morenell]

m dial PESC Morenell.

->moro

■moro -a

[del ll. maurus ‘habitant de Mauritània’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 adj i m i f Magribí.

2 m i f 1 p ext Musulmà.

2 HIST Als regnes cristians de la Península Ibèrica, nom donat als andalusins i, després, als mudèjars i als moriscs.

3 afarta’m i digue’m moro fig Frase amb què es critica la gent que consent qualsevol humiliació mentre vagi acompanyada d’algun guany.

4 fer moros fig cisar 2.

5 festa de Moros i Cristians FOLK Festa que se celebra a diverses localitats valencianes, en la qual diverses comparses escenifiquen, amb variants, la victòria cristiana sobre els musulmans.

6 moros i cristians JOCS Joc d’infants entre dos equips arrenglerats, l’un davant l’altre.

7 o tots moros o tots cristians fig Refrany que vol dir que la justícia ha d’ésser igual per a tothom.

->morònids

morònids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, molt pròxima a la dels serrànids, però dels quals es diferencien per presentar sempre dues aletes dorsals, el preopercle dentat i una coloració grisa dominant.

2 sing Peix de la família dels morònids.

->morós

■morós -osa

[del ll. td. morōsus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Que incorre en morositat.

2 p ext Que implica morositat.

2 Dit del deutor que retarda el pagament dels seus deutes.

->morosament

■morosament

[de morós]

adv Amb morositat.

->morositat

■morositat

[del ll. morosĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Lentitud, trigança, especialment a complir el que és degut.

2 1 Qualitat de morós.

2 Retard voluntari en el compliment d’una obligació, especialment del pagament d’un deute. La crisi econòmica dispara la morositat en les empreses.

->morquenc

■morquenc -a

[de morca]

adj OLEÏC 1 Relatiu o pertanyent a les morques.

2 Semblant a les morques pel seu aspecte, la seva consistència, etc.

->morquera

■morquera

[de morca]

f OLEÏC Recipient destinat a rebre les morques de l’oli.

->morra

■morra

[de l’it. dial. morra, it. mòra, d’origen incert; 1a FONT: 1803, DEst.]

f JOCS Joc popular en què dos jugadors allarguen algun dit de la mà (o cap dit), alhora que pronuncien simultàniament el nombre total presumible de dits allargats per ambdós jugadors.

->morrada

■morrada

[de morro; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 1 Cop donat amb el morro o amb els morros.

2 Cop donat al morro o als morros.

2 fig Nom aplicat a una expressió grollera, inconsiderada, etc. Em va respondre amb una morrada.

->morral

■morral

[de morro; 1a FONT: 1523]

m 1 Sarró que hom penja al morro dels cavalls, ases, etc., per donar-los menjar.

2 col·loq Persona de tracte groller.

3 Roca tallada verticalment.

->morralejar

■morralejar

[de morral]

v intr Fer grolleries, actes propis d’un morral, fer el morral.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: morralejar

GERUNDI: morralejant

PARTICIPI: morralejat, morralejada, morralejats, morralejades

INDICATIU PRESENT: morralejo, morraleges, morraleja, morralegem, morralegeu, morralegen

INDICATIU IMPERFET: morralejava, morralejaves, morralejava, morralejàvem, morralejàveu, morralejaven

INDICATIU PASSAT: morralegí, morralejares, morralejà, morralejàrem, morralejàreu, morralejaren

INDICATIU FUTUR: morralejaré, morralejaràs, morralejarà, morralejarem, morralejareu, morralejaran

INDICATIU CONDICIONAL: morralejaria, morralejaries, morralejaria, morralejaríem, morralejaríeu, morralejarien

SUBJUNTIU PRESENT: morralegi, morralegis, morralegi, morralegem, morralegeu, morralegin

SUBJUNTIU IMPERFET: morralegés, morralegessis, morralegés, morralegéssim, morralegéssiu, morralegessin

IMPERATIU: morraleja, morralegi, morralegem, morralegeu, morralegin

->morralet

■morralet

[de morral]

m 1 Morral.

2 ZOOL Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes, de la família dels sepiòlids (Sepiola rondeleti), de cos curt i rabassut, aletes laterals arrodonides i una coloració vermellosa.

->morralla

■morralla

[de morro]

f 1 ICT Diversitat de peix menut que treu l’artet.

2 fig Persona o cosa considerada de poc valor.

->morraller

■morraller -a

[de morralles; 1a FONT: 1653, DTo.]

m i f OFIC Persona que fa morralles, en ven o n’adoba.

->morralles

■morralles

[de morro; 1a FONT: 1434]

f pl Conjunt de corretges que hom acomoda al cap d’una haveria, a les quals van units la brida i el mos.

->morratxa

■morratxa

[de l’àr. mįrášša, íd., der. de rašš ‘arruixar’, amb influx d’altres variants del mot en l’àr. hispànic; 1a FONT: s. XV]

f Almorratxa.

->morreig

morreig

Part. sil.: mor_reig

m col·loq Morrejada.

->morrejada

morrejada

f col·loq Acció de morrejar o de morrejar-se

->morrejar

■morrejar

[de morro]

v 1 intr Beure agafant amb els llavis el broc, l’aixeta, etc., per on brolla l’aigua, el vi, etc. Beveu a galet: no morregeu.

2 intr 1 Acostar els animals el morro al menjar sense prendre’l.

2 Mamar l’infant sense gana prenent i deixant el pit.

3 intr fig Fer morros.

4 fig 1 tr Besar intensament els llavis (d’algú).

2 pron Es morrejaven en un racó del parc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: morrejar

GERUNDI: morrejant

PARTICIPI: morrejat, morrejada, morrejats, morrejades

INDICATIU PRESENT: morrejo, morreges, morreja, morregem, morregeu, morregen

INDICATIU IMPERFET: morrejava, morrejaves, morrejava, morrejàvem, morrejàveu, morrejaven

INDICATIU PASSAT: morregí, morrejares, morrejà, morrejàrem, morrejàreu, morrejaren

INDICATIU FUTUR: morrejaré, morrejaràs, morrejarà, morrejarem, morrejareu, morrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: morrejaria, morrejaries, morrejaria, morrejaríem, morrejaríeu, morrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: morregi, morregis, morregi, morregem, morregeu, morregin

SUBJUNTIU IMPERFET: morregés, morregessis, morregés, morregéssim, morregéssiu, morregessin

IMPERATIU: morreja, morregi, morregem, morregeu, morregin

->morrena

■morrena

f GEOMORF Morena.

->morrenell

■morrenell

m PESC Morenell.

->morrènic

morrènic -a

adj GEOL Morènic.

->morrió

■morrió

Part. sil.: mor_ri_ó

[de morro; 1a FONT: 1558]

m 1 Boç.

2 CONSTR Reixa de ferro, petita i bombada, que hom col·loca en els embornals i desguassos per tal d’evitar que s’embussin.

3 INDUM Capell militar alt, amb visera i galteres, que protegia el cap i la cara del soldat.

->morrissà

morrissà

Hom.: murrissà

[v. murrissà]

m BOT Morritort.

->morritort

■morritort

[possible comp. de morro i tort, potser pel gust mediocre de la planta, que fa ‘torçar el morro‘; 1a FONT: s. XIV]

m BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Lepidium sativum), de flors blanques i fruits en síliqua i que hom menja crua i amanida.

2 morritort d’aigua Creixen.

3 morritort d’Índies Caputxina.

4 morritort salvatge (o bord) Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes (Lepidium latifolium), de fulles ovals i grosses, flors en panícula i que creix vora l’aigua.

->morro

■morro

[d’origen incert, potser d’una base onomatopeica murr-, expressiva d’una posició botzinaire dels llavis; 1a FONT: s. XII]

m 1 1 ANAT ANIM Musell.

2 Llavi; en diversos indrets, però, és usat només despectivament i en plural, especialment quan són llavis grossos, inflats, bruts, pintats, etc.

3 ésser del morro fort fig Ésser molt tossut, no gens disposat a deixar-se conduir per altri.

4 ésser del morro tort fig Tenir mal geni.

5 fer morros Estar enutjat i demostrar-ho amb la cara.

6 fotre (o clavar, o fregar, etc.) pels morros fig Rebutjar alguna cosa a algú, en actitud despectiva o desafiadora. Quan em doni el diari l’hi fotré pels morros.

7 fotre (o clavar, o fregar, etc.) pels morros fig Retreure, tirar per la cara. Quan el veuré li fregaré pels morros tot el que m’han dit.

8 fotre’s (o caure) de morros Caure de cara.

9 inflar els morros (a algú) Pegar-li a la cara.

10 pel morro fig Amb molta barra, sense esforçar-se. S’ha presentat a la meva festa pel morro.

11 pel morro fig Sense pagar; gratuïtament. Es van colar en el concert pel morro.

12 tenir morro fig Tenir barra. Quin morro que tens, què vols, que sempre et convidi?

2 p anal 1 Sortint semblant a un morro, en qualsevol cosa.

2 GEOMORF Contrafort avançat i abrupte d’una muntanya.

3 Part davantera d’un vehicle, com la d’un automòbil, la proa d’un avió, etc.

4 morro de tenca ANAT ANIM Nom donat a la part intravaginal del coll de l’úter, a causa de la seva forma.

3 morro de vaques ant Botxí.

4 morro d’ovella BOT Herba semblant al plantatge, de la família de les plantaginàcies (Plantago lagopus).

->morró

■morró

[d’origent incert; 1a FONT: s. XV]

m BOT 1 Herba anual de la família de les primulàcies (Anagallis arvensis), de fulles oposades sèssils i ovals, flors blaves o vermelles i fruits en pixidi.

2 Planta herbàcia anual de la família de les cariofil·làcies (Stellaria media), de flors blanques amb els pètals bipartits i en estrella.

3 morró negre Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Veronica hederifolia), ajaguda, de fulles alternes, flors axil·lars blavoses i fruits capsulars.

->morrofès

■morrofès -esa

[de morro i fendre; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj ANAT ANIM Llavifès.

->morrot

■morrot

[de morro]

m 1 pej morro 1.

2 GEOMORF morro 2 2.

->morrotós

■morrotós -osa

[de morro]

adj dial Que manifesta irritació o mal humor.

->morrut

■morrut -uda

[de morro; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj 1 Que té el morro o el musell gros.

2 desp Dit de la persona que té els llavis grossos i sortints.

3 fig Malcarat.

2 f AGR Varietat d’olivera que hom conrea a Tortosa.

3 m pl BOT Xenixell.

4 f ICT Peix de l’ordre dels perciformes, família dels espàrids (Diplodus puntazzo), d’aspecte molt semblant al sarg.

->morsa

■morsa

[del fr. morse, i aquest, del rus morju o el finès morsu, provinents del lapó morssa, íd., probablement onomatopeia del crit de l’animal; 1a FONT: c. 1900]

f ZOOL Gènere de mamífers carnívors de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels odobènids (Odobaenus sp), integrat per individus molt grossos, de pell gruixuda, cos allargat i de carn molt apreciada pels esquimals.

->morse

morse

adj inv i m [del nom de S.F.B. Morse] TELECOM 1 Dit d’un sistema de telegrafia que utilitza l’alfabet morse.

2 Alfabet morse.

->mort¹

■mort¹

[del ll. mŏrs, mŏrtis, íd.; 1a FONT: o., Hom.]

f 1 1 FISIOL Cessació de la vida. Morir de mort natural, sobtada, violenta. Fer una mort tranquil·la, com un pollet.

2 DR PEN Homicidi.

3 a les portes de la mort fig Molt pròxim a morir. En aquell accident, em vaig veure a les portes de la mort. L’avi, tan vell, és a les portes de la mort.

4 amb la mort a la gola fig En perill imminent de mort o en gran estretor de recursos.

5 bona mort Mort ocorreguda d’una manera plàcida i, especialment, estant en gràcia de Déu.

6 combat a mort Combat que ha d’acabar amb la mort d’un dels combatents.

7 condemnar a mort DR Condemnar a ésser privat de la vida.

8 de mala mort fig Amb molt poca activitat. És un bar de mala mort: no hi ha mai ningú.

9 de mort hiperb Que produeix greu trastorn. La notícia li ha causat un disgust de mort.

10 donar mort Matar.

11 entre la vida i la mort En gran perill de morir. No sé pas si se’n sortirà: està entre la vida i la mort.

12 ferit de mort Ferit mortalment.

13 fer mort i vida (en un lloc) No moure-se’n.

14 fins a la mort hiperb Amb constància perpètua, perseverant fins a la fi.

15 impuls (o instint) de mort PSIQ Destrudo.

16 mort natural Mort resultant d’un debilitament progressiu de les funcions vitals.

17 mort sobtada Mort que sobrevé d’una manera imprevista, sense manifestació morbosa prèvia.

18 mort violenta Mort produïda per violència exterior, especialment per efecte d’una arma, d’una metzina, etc.

19 rebre mort Ésser occit.

20 semblar que vagi (algú) a cercar (o buscar) la mort iròn Anar, actuar, amb lentitud extrema.

21 sofrir mort i passió (o sofrir mil morts) hiperb Sofrir molt.

22 tornar de mort a vida fig Sentir-se reviure després d’un greu perill, d’una situació molt anguniosa, etc.

2 fig 1 Cosa extremadament molesta, insofrible. Això és una mort.

2 mort civil HIST DR Privació dels drets civils i polítics que imposa la llei a una persona i que ha variat en el transcurs de la història.

3 mort de l’ànima CRIST Privació de la benaurança, de la vida eterna.

3 fig Destrucció, anihilament. Això serà la mort del comerç.

4 1 Símbol de la mort representat, generalment, per un esquelet humà amb una dalla o per una calavera centrada sobre una aspa de dos ossos iguals aplanada.

2 ICONOG Representació plàstica de la mort.

->mort²

■mort² -a

[del ll. mortuus, -a, -um, participi de mori ‘morir’; 1a FONT: o., Jaume I]

1 1 adj Que ha cessat de viure. Ja no cal cridar el metge: és ben mort. Els ceps morts per la fil·loxera.

2 m i f Persona morta. Poseu el mort a la caixa. Has llegit “Les esposalles de la morta"?

3 m Cadàver humà. El balanç de l’accident dóna cinc morts.

4 adj Estagnant.

5 capital mort ECON Capital que no dóna cap benefici, que hom no fa treballar.

6 com si fos mort (algú per a un altre) Expressió amb què hom manifesta una total indiferència respecte a algú. Ja pot fer el que vulgui: per a mi, com si fos mort.

7 dia dels Morts CATOL i LITÚRG Dia que l’Església fa commemoració dels qui han mort en la fe i que hom espera que siguin acollits per Déu en la glòria.

8 donar per mort Creure que és morta una persona o que és en perill imminent de morir. Després de tant temps sense saber-ne res, ja el donàvem per mort.

9 fer el mort ESPORT Sostenir-se immòbil, estirat i de cara enlaire, damunt de l’aigua.

10 llengua morta LING Llengua que ja no té parlants.

11 quan fou mort, el combregaren Frase amb què es critica l’actuació tardana respecte d’algú o d’alguna cosa.

12 lletra morta DR Llei, convenció escrita que resta sense efecte, que no s’aplica.

13 riure’s del mort i del qui el vetlla iròn Burlar-se de tothom.

14 tenir-se per mort Creure’s en perill imminent de morir, patir la por de morir. Sort de la vostra ajuda, que ja em tenia per mort.

15 tocar a morts (o de mort) CRIST Tocar les campanes amb un so greu per anunciar la mort d’algú.

2 hiperb 1 adj Molt afectat d’una sensació o d’un efecte. Fa moltes hores que no menjo i estic mort de gana.

2 adj Extremament fatigat; exhaust. Arriben morts d’escola.

3 deixar (o haver, o restar, o quedar) mort Expressions amb què hom manifesta el desconcert, la sorpresa, la decepció, etc., d’algú. L’arribada d’en Josep, que no esperava, el va deixar mort.

4 estar mig mort (o més mort que viu) Estar molt afectat i mancat de vitalitat per cansament, por, fam, etc.

5 estar mort (per una persona o cosa) Estar-ne molt enamorat, desitjar-la freturosament.

6 mort de gana desp Persona que no té per a viure. Ha vingut el mort de gana del teu germà, perquè li deixis diners.

3 adj p anal 1 Mancat d’activitat, sensibilitat, força, violència. Duia un vestit de colors ben morts.

2 fer mà morta Relaxar al màxim els músculs de la mà, de manera que resti penjant, com inerta.

4 m fig 1 Persona o cosa d’escassíssim valor, que no serveix per a res, que més aviat fa nosa. És un mort, no es treu la feina dels dits.

2 carregar (o endossar) el mort (a algú) Atribuir-li la culpa, la responsabilitat, d’alguna cosa.

3 carregar (o endossar) el mort (a algú) Fer-li fer una gestió, una feina, que tothom eludeix.

5 m MAR Àncora d’una sola ungla clavada al fons i fixada sòlidament a una boia on hom amarra les embarcacions.

->mortadel·la

■mortadel·la

[de l’it. mortadella, íd., d’un dimin. del ll. murtatum ‘salsitxa farcida amb murtons’, der. del ll. vg. murtus, ll. cl. myrtus ‘murta’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f GASTR Embotit gruixut fet amb carn de porc i de bou, capolada i barrejada amb petits daus de llard.

->mortal

■mortal

[del ll. mortalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Subjecte a la mort.

2 adj i m i f En contraposició a diví o a immortal, dit dels homes.

2 adj 1 Que causa o pot causar la mort. Una ferida, una malaltia, una metzina, mortal.

2 hiperb Que fa sofrir enormement. El rapte del seu fill va ésser un cop mortal per a ell.

3 fig Que causa la destrucció, l’anihilament. Una mesura mortal per a l’economia.

4 fig Que va fins a desitjar la mort d’algú. Són enemics mortals. Es tenen un odi mortal.

5 pecat mortal CRIST Pecat que causa la mort de l’ànima (oposat a venial).

->mortaldat

■mortaldat

Cp. mortalitat

[del ll. mortalĭtas, -ātis ‘mortalitat, condició de mortal’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Multitud de morts causades per la guerra, una epidèmia, etc.

->mortalitat

■mortalitat

Cp. mortaldat

[del ll. mortalĭtas, -ātis ‘mortalitat, condició de mortal’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de mortal.

2 DEMOG Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals.

->mortalla

■mortalla

[del ll. mortualia ‘vestits de dol; cants fúnebres’; 1a FONT: 1392]

f Vestidura o llençol amb què hom embolcalla un cadàver per enterrar-lo.

->mortalment

■mortalment

[de mortal; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv De mort, d’una manera mortal. Mortalment ferit.

->mortasa

■mortasa

[del fr. mortaise, fr. ant. mortoise, íd., d’origen incert]

f TECNOL 1 Forat, mossa, entalla, etc., generalment de forma rectangular, practicat en una peça de fusta o de metall i destinat a rebre la part sortint d’una altra peça que hom hi vol encaixar.

2 Ranura practicada longitudinalment en un eix o arbre, destinada a col·locar-hi una xaveta.

->mortasadora

■mortasadora

[de mortasa]

f TECNOL Màquina eina emprada per a formar ranures, mosses, etc.

->mortasament

■mortasament

[de mortasar]

m TECNOL Mortasatge.

->mortasar

■mortasar

[de mortasa]

v tr TECNOL Fer mortases (en una peça de fusta o de metall).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mortasar

GERUNDI: mortasant

PARTICIPI: mortasat, mortasada, mortasats, mortasades

INDICATIU PRESENT: mortaso, mortases, mortasa, mortasem, mortaseu, mortasen

INDICATIU IMPERFET: mortasava, mortasaves, mortasava, mortasàvem, mortasàveu, mortasaven

INDICATIU PASSAT: mortasí, mortasares, mortasà, mortasàrem, mortasàreu, mortasaren

INDICATIU FUTUR: mortasaré, mortasaràs, mortasarà, mortasarem, mortasareu, mortasaran

INDICATIU CONDICIONAL: mortasaria, mortasaries, mortasaria, mortasaríem, mortasaríeu, mortasarien

SUBJUNTIU PRESENT: mortasi, mortasis, mortasi, mortasem, mortaseu, mortasin

SUBJUNTIU IMPERFET: mortasés, mortasessis, mortasés, mortaséssim, mortaséssiu, mortasessin

IMPERATIU: mortasa, mortasi, mortasem, mortaseu, mortasin

->mortasatge

mortasatge

[de mortasa]

m TECNOL Operació de mecanitzar peces metàl·liques amb la mortasadora per tal d’obtenir ranures, mosses, etc.

->morter

■morter

Hom.: murter

[del ll. mortarium, íd.; 1a FONT: 1069]

m 1 1 Vas de pedra, de metall, de fusta, de porcellana, etc., de cavitat semiesfèrica, on, mitjançant un piló (mà de morter), hom tritura substàncies fragmentades per tal de polvoritzar-les o reduir-les a pasta.

2 morter de percussió Tub d’acer, muntat verticalment sobre un peu, al qual hom ajusta un cilindre del mateix material.

2 ARM Peça d’artilleria de gros calibre, curta amb relació al calibre, destinada al llançament de bombes segons una trajectòria molt corba.

3 CONSTR Material aglomerat fet amb una mescla d’un conglomerat (calç, ciment o una barreja d’ambdós), sorra i aigua, que es pren o s’endureix en un cert temps.

->morterada

■morterada

[de morter]

f 1 Allò que es tritura d’una vegada en el morter.

2 ARM Tret d’un morter.

3 CONSTR Quantitat de morter que hom pasta d’una vegada.

->morteraire

■morteraire

Part. sil.: mor_te_rai_re

[de morter]

m i f CONSTR Persona que pasta el morter.

->morteret

■morteret

[de morter; 1a FONT: 1398]

m ARM 1 Peça petita d’artilleria usada per a fer salves.

2 Morter petit, de bronze o de ferro colat, emprat per a provar la potència de les pólvores.

->morterol

■morterol

[de morter; 1a FONT: 1262]

m 1 Vianda capolada en el morter.

2 Cuinat fet amb morterol.

->morterot

■morterot

[de morter]

m CONSTR Morter sec, a trossos, procedent d’un enderroc.

->mortífer

■mortífer -a

[del ll. mortĭfer, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que causa la mort o que pot causar-la.

->mortíferament

■mortíferament

[de mortífer]

adv Donant la mort.

->mortificació

■mortificació

Part. sil.: mor_ti_fi_ca_ci_ó

[del ll. td. mortificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de mortificar o de mortificar-se;

2 l’efecte.

2 RELIG Privació, patiment, voluntari que hom s’imposa a si mateix per motius ascètics i religiosos.

->mortificador

■mortificador -a

[de mortificar]

adj Que mortifica.

->mortificant

■mortificant

[del ll. mortificans, -ntis, participi pres. de mortificare ‘mortificar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Mortificador.

->mortificar

■mortificar

[del ll. mortificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr PAT Privar de vitalitat alguna part del cos.

2 1 tr RELIG Castigar (el cos) amb mortificacions.

2 pron RELIG Mortificar-se amb dejunis.

3 tr fig Molestar fortament, especialment en l’amor propi. El mortificava encarregant-li les tasques més dures.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mortificar

GERUNDI: mortificant

PARTICIPI: mortificat, mortificada, mortificats, mortificades

INDICATIU PRESENT: mortifico, mortifiques, mortifica, mortifiquem, mortifiqueu, mortifiquen

INDICATIU IMPERFET: mortificava, mortificaves, mortificava, mortificàvem, mortificàveu, mortificaven

INDICATIU PASSAT: mortifiquí, mortificares, mortificà, mortificàrem, mortificàreu, mortificaren

INDICATIU FUTUR: mortificaré, mortificaràs, mortificarà, mortificarem, mortificareu, mortificaran

INDICATIU CONDICIONAL: mortificaria, mortificaries, mortificaria, mortificaríem, mortificaríeu, mortificarien

SUBJUNTIU PRESENT: mortifiqui, mortifiquis, mortifiqui, mortifiquem, mortifiqueu, mortifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: mortifiqués, mortifiquessis, mortifiqués, mortifiquéssim, mortifiquéssiu, mortifiquessin

IMPERATIU: mortifica, mortifiqui, mortifiquem, mortifiqueu, mortifiquin

->mortificat

■mortificat -ada

adj sofert 1.

->mortuori

■mortuori -òria

Part. sil.: mor_tu_o_ri

[del ll. mortuōrum ‘dels morts’, gen. pl. de mortuus ‘mort’, amb influx del sufix -orius; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Relatiu o pertanyent al mort o a les honres que hom fa per ell. La cambra mortuòria.

->morú

■morú -una

[del cast. moruno, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als moros; moresc.

2 f PESC Ormeig de pesca semblant a l’almadrava, però de dimensions més reduïdes.

->mòrula

■mòrula

[del ll. morŭla, dimin. de mora, íd.]

f EMBRIOL Ou segmentat la superfície del qual té l’aspecte d’una petita móra.

->morvedrí

■morvedrí -ina

adj i m i f 1 ant Saguntí.

2 Del Camp de Morvedre.

->mos

■mos

[del ll. mŏrsus, íd., der. de mordēre ‘mossegar’; 1a FONT: s. XIII]

[pl mossos] m 1 Mossegada, mossada.

2 1 Porció de menjar que hom mastega d’un cop. Quin tall més petit: no en té ni per a un mos.

2 Petita porció d’una cosa comestible. Només ha menjat un mos de pa.

3 amb el mos a la boca fig Just havent acabat de menjar.

4 fer (o menjar) un mos p ext Fer, menjar, una mossada.

3 1 Part del fre que entra dins la boca del cavall, del mul, etc.

2 fre 1.

->mosaic¹

■mosaic¹

Part. sil.: mo_saic

[probablement de l’it. mosaico, i aquest, del b. ll. mosaicum (opus), alteració del gr. mouseĩos ‘relatiu a les muses’ per influx de mōsaĩos ‘relatiu a Moisès’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 ART 1 Decoració d’una superfície feta incrustant-hi trossets de pedra, de marbre o d’altres materials de diferents colors.

2 fig Conjunt de coses disposades de manera que ofereixen l’aspecte d’un mosaic.

2 CARTOG Sèrie de fotografies aèries que hom uneix quan pretén de reunir en un sol pla una gran superfície de terreny per cartografiar-la.

3 CONSTR 1 Rajola per a pavimentar interiors, molt fàcil d’abrillantar i generalment de forma quadrada.

2 Paviment fet amb rajoles de mosaic.

4 FITOPAT Nom comú de diferents malalties de plantes (tabac, patatera, tomaquera, etc.), els agents de les quals són virus.

5 GEN 1 Organisme o teixit, derivat d’un sol zigot, que, per fets esdevinguts després de la fecundació, mostra pel cap baix dues línies cel·lulars amb cariotips distints.

2 Organisme híbrid, constituït per teixits genèticament diferents.

6 TV Superfície fotosensible d’un iconoscopi i d’altres tubs analitzadors de televisió.

->mosaic²

■mosaic² -a

Part. sil.: mo_saic

[del ll. td. mosaicus, -a, -um, alteració del gr. mōsaĩos, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a Moisès. Llei mosaica.

->mosaïcista

■mosaïcista

Part. sil.: mo_sa_ï_cis_ta

[de mosaic¹]

m i f ART Persona que fa obres de mosaic.

->mosaisme

■mosaisme

Part. sil.: mo_sa_is_me

m Conjunt de lleis, de ritus i d’institucions atribuïts a Moisès.

->mosaista¹

■mosaista¹

Part. sil.: mo_sa_is_ta

m i f BÍBL Persona que sosté l’atribució literària a Moisès del Pentateuc i l’autenticitat històrica dels primers capítols del Gènesi.

->mosaista²

■mosaista²

Part. sil.: mo_sa_is_ta

[alteració de mosaïcista, de mosaic¹]

m i f Mosaïcista.

->mosca

■mosca

[del ll. mŭsca, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 ENTOM Nom donat a una gran diversitat d’insectes dípters del subordre dels braquícers.

2 afluixar la mosca fig i pop Pagar, donar, diners sense ganes de fer-ho. Al capdavall, ha hagut d’afluixar la mosca.

3 estar mosca fig i col·loq Estar de mal humor o empipat.

4 morir (o caure) com mosques hiperb Morir en gran nombre, especialment en un combat. Els soldats queien com mosques.

5 mosca! col·loq Interjecció que denota admiració, sorpresa, etc.

6 mosca blava ENTOM Mosca vironera.

7 mosca boja ENTOM Bufaforats.

8 mosca camaleó ENTOM Mosca de la família dels múscids (Stomoxys calcitrans), molt semblant a la mosca comuna, però amb la trompa dirigida cap endavant.

9 mosca comuna (o domèstica, o simplement mosca) ENTOM Mosca de la família dels múscids (Musca domestica), de cap negrós i cos gris, d’una gran prolificitat i que és combatuda amb insecticides i mesures d’higiene.

10 mosca d’ase ENTOM Mosca de la família dels hipobòscids (Hippobosca equina), de color groguenc i ales vermelloses i potes molt llargues.

11 mosca de la carn Mosca de la família dels múscids (Sarcophaga carnaria), grisa amb bandes negres, vivípara i perillosa.

12 mosca de la fruita ENTOM Mosca de la família dels tripètids (Ceratitis capitata), de cap groc i gris i ales irisades, molt perjudicial.

13 mosca de la son ENTOM Mosca tse-tse.

14 mosca del colom ENTOM Mosca de la família dels hipobòscids (Ornithomya avicularia), transportadora d’agents patògens.

15 mosca de les cireres ENTOM Mosca de la família dels tripètids (Rhagoletis cerasi), de color negre i que parasita les cireres.

16 mosca de l’olivera ENTOM Mosca de la família dels tripètids (Dacus oleae), de cap vermellós i plaga de les oliveres, on causa grans estralls.

17 mosca dels estables ENTOM Mosca camaleó.

18 mosca del vinagre ENTOM Drosòfila.

19 mosca mediterrània ENTOM Mosca de la fruita.

20 mosca saballonera ENTOM Mosca vironera.

21 mosca tse-tse ENTOM Gènere de mosques de la família dels múscids (Glosina sp), de color gris i transmissores dels tripanosomes, productors de la malaltia de la son.

22 mosca verda ENTOM Mosca de la família dels múscids (Lucilia caesar), de color verd brillant i que pon els ous sobre la carn en descomposició.

23 mosca vironera ENTOM Mosca de la família dels múscids (Calliphora erytrocephala), de color blau metàl·lic i que pon els ous sobre la carn fresca, d’on creixen les larves anomenades saballons.

24 no faria (o no faries, o no faríem, etc.) mal a una mosca (o no ésser capaç [o ésser incapaç] de fer mal a una mosca) hiperb Expressions que hom aplica a una persona de molt bon cor.

25 no sentir-se ni una mosca Haver-hi un silenci absolut.

26 pujar-li (a algú) la mosca al nas fig i col·loq Perdre la paciència, irritar-se. Vés amb compte, que ja comença a pujar-li la mosca al nas!

27 quina mosca el (o et, o us, etc.) pica? (o quina mosca l’ha [o t’ha, o us ha, etc.] picat?) fig i col·loq Expressions amb què hom mostra estranyesa davant un accés d’ira, una rauxa, etc.

28 saber ventar-se (o espolsar-se) les mosques fig i col·loq Saber contestar als atacs, a les insídies, etc.

2 p anal ENTOM 1 Nom donat a diversos insectes pertanyents a ordres molt diferents i que per llur morfologia o llur comportament recorden les mosques pertanyents a l’ordre dels dípters.

2 mosca blanca Nom donat a diverses espècies d’insectes homòpters de la família dels aleuròdids.

3 mosca daurada (o mosca de foc) Insecte de l’ordre dels himenòpters, de la família dels crísids (Chrysis ignita), amb el cap i el tòrax blaus i l’abdomen roig, molt vistosa i que pon els ous dins els nius d’abelles i vespes.

4 mosca d’Espanya Cantàrida.

5 mosca d’olor Aròmia.

6 mosca escorpí Gènere d’insectes de l’ordre dels mecòpters, de la família dels panòrpids (Panorpa communis), d’ales transparents i tacades de negre i amb un agulló verinós a l’abdomen.

3 p anal 1 Nom donat a diferents coses comparables a una mosca per la petitesa, el color o la forma.

2 esp i Petit clap de pèl que hom es deixa créixer entre el llavi inferior i el mentó.

3 COSM Trosset de tafetà negre que les dones s’enganxaven prop de la boca, al front, etc.

4 pl BOT Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ophrys, de la família de les orquidàcies. Les principals són les mosques grogues o abellera groga (O. lutea), les mosques de l’ase o abellera mosquera (O. muscifera), les mosques petites (O. bombyliflora), i les mosques vermelles (O. tenthredinifera).

5 pl PAT 1 Nom donat als dolors del començament del part, corresponents al període de dilatació del coll.

2 mosques volants Fenomen subjectiu consistent en l’aparició de punts negres en el camp visual.

6 TÈXT Mota.

7 mosca de Milà FARM i TERAP Vesicatori constituït per un petit emplastre a base de cantàrides contingut en un tros de tafetà d’uns 6 cm de diàmetre.

->moscallejar

■moscallejar

[de mosca]

v intr Mosquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: moscallejar

GERUNDI: moscallejant

PARTICIPI: moscallejat, moscallejada, moscallejats, moscallejades

INDICATIU PRESENT: moscallejo, moscalleges, moscalleja, moscallegem, moscallegeu, moscallegen

INDICATIU IMPERFET: moscallejava, moscallejaves, moscallejava, moscallejàvem, moscallejàveu, moscallejaven

INDICATIU PASSAT: moscallegí, moscallejares, moscallejà, moscallejàrem, moscallejàreu, moscallejaren

INDICATIU FUTUR: moscallejaré, moscallejaràs, moscallejarà, moscallejarem, moscallejareu, moscallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: moscallejaria, moscallejaries, moscallejaria, moscallejaríem, moscallejaríeu, moscallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: moscallegi, moscallegis, moscallegi, moscallegem, moscallegeu, moscallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: moscallegés, moscallegessis, moscallegés, moscallegéssim, moscallegéssiu, moscallegessin

IMPERATIU: moscalleja, moscallegi, moscallegem, moscallegeu, moscallegin

->moscalló

■moscalló

[de mosca; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m ENTOM Tàvec.

->moscam

■moscam

[de mosca]

m Munió de mosques.

->moscard

■moscard

[der. de mosca amb el sufix augmentativopejoratiu -ard, del germ. -hart ‘fort’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m ENTOM Mosquit.

->moscarda

■moscarda

[de moscard; 1a FONT: 1575, DPou.]

f ENTOM Insecte holometàbol de l’ordre dels dípters, de la família dels asílids (Asilus crabroniformis), de color bru groguenc, potes vermelloses, abdomen negre i ales groguenques.

->moscat

■moscat -ada

[deriv. del b. ll. muscatus, -a, -um, íd., der. del ll. td. muscus ‘mesc’, i aquest provinent del persa (v. mesc); 1a FONT: 1361]

adj Que fa olor de mesc o que té gust de mesc. Nous moscades.

->moscatell

■moscatell

[der. de moscat per l’olor i el gust lleugerament moscat del raïm i el vi; 1a FONT: 1487]

m 1 VITIC 1 Varietat de vinya que produeix un raïm de grans grossos i ovalats, d’un color que va del groc pàl·lid al blau negrós, amb un perfum i un gust dolç, lleugerament moscat.

2 Raïm de vinya moscatell.

3 ENOL Vi elaborat amb raïm moscatell, després d’assolellar-lo diversos dies, el qual posseeix una característica aroma dolça moscada.

2 BOT Varietat de prunera.

->moscovià

moscovià -ana

Part. sil.: mos_co_vi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al moscovià.

2 m Sèrie (i època) del carbonífer marí rus, situat damunt el baixkirià i sota el kasimovià.

->moscovita

■moscovita

1 adj i m i f De Moscou (capital de Rússia).

2 f MINERAL Silicat d’alumini, potassi i fluor, KAl₂Si₃AlO₁₀(OH,F)₂, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, anomenat també mica blanca.

->mosquea

mosquea

Part. sil.: mos_que_a

[del fr. mosquée, íd., de l’àr. măsǧid ‘oratori’ (v. mesquita¹); 1a FONT: 1917, DOrt.]

f ISLAM i ARQUIT Mesquita.

->mosquejar

■mosquejar

[de mosca]

v intr Esquivar-se, un animal, les mosques amb la cua, sacsejant-se, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mosquejar

GERUNDI: mosquejant

PARTICIPI: mosquejat, mosquejada, mosquejats, mosquejades

INDICATIU PRESENT: mosquejo, mosqueges, mosqueja, mosquegem, mosquegeu, mosquegen

INDICATIU IMPERFET: mosquejava, mosquejaves, mosquejava, mosquejàvem, mosquejàveu, mosquejaven

INDICATIU PASSAT: mosquegí, mosquejares, mosquejà, mosquejàrem, mosquejàreu, mosquejaren

INDICATIU FUTUR: mosquejaré, mosquejaràs, mosquejarà, mosquejarem, mosquejareu, mosquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mosquejaria, mosquejaries, mosquejaria, mosquejaríem, mosquejaríeu, mosquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mosquegi, mosquegis, mosquegi, mosquegem, mosquegeu, mosquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: mosquegés, mosquegessis, mosquegés, mosquegéssim, mosquegéssiu, mosquegessin

IMPERATIU: mosqueja, mosquegi, mosquegem, mosquegeu, mosquegin

->mosquejat

■mosquejat -ada

adj Clapat de petites taques fosques. Abric mosquejat. Vaca mosquejada.

->mosquer

■mosquer

[de mosca]

m 1 1 Munió de mosques.

2 fig La damisel·la era assetjada per un mosquer de festejadors.

2 Ventall per a esquivar les mosques.

3 Feix d’herba penjat al sostre per atreure les mosques i, un cop hi són aplegades, cremar-les.

4 Manta o teixit de xarxa que es posa a les bèsties per preservar-les de les mosques.

->mosquera

■mosquera

[de mosca]

f ORNIT Pit-roig.

->mosquerola

■mosquerola

[deriv. de la base de moscat]

adj f i f Dit d’una varietat de pera petita, vermella i esclatada, de gust molt fi.

->mosquet

■mosquet

[de l’it. moschetto ‘fletxa tirada per una ballesta; ballesta; mosquet’, de moschetta, íd., i aquest, dimin. de mosca ‘mosca’; 1a FONT: 1598]

m ARM Antiga arma de foc portàtil, més llarga i pesant que el fusell.