->antilopins

■antilopins

[de antílop]

m ZOOL 1 pl Subfamília de mamífers bòvids gregaris integrada per un gran nombre d’animals remugants coneguts amb el nom d’antílops.

2 sing Mamífer de la subfamília dels antilopins.

->antimaculador

■antimaculador

[de macular]

m GRÀF Dispositiu situat a la sortida del paper de les màquines d’imprimir que projecta pols fina o líquid assecant sobre els fulls ja impresos per tal de facilitar-ne l’assecament i protegir cada full de la tinta fresca d’un altre.

->antimatèria

■antimatèria

Part. sil.: an_ti_ma_tè_ri_a

[de matèria]

f FÍS Matèria formada per antipartícules, és a dir, per estructures d’antiprotons, antineutrons i positrons.

->antimefític

■antimefític -a

[de mefític]

adj i m Que destrueix els gasos mefítics.

->antimensi

antimensi

[del b. ll. antimensium, íd., i aquest, del gr. bizantí antimḗnsion, format sobre el ll. mensa ‘mesa’]

m LITÚRG A l’església bizantina, llenç, decorat amb una representació de la Sepultura de Crist, que hom estén damunt l’altar per a la celebració de l’eucaristia.

->antiménsion

antiménsion

Part. sil.: an_ti_mén_si_on

[de antimensi]

m LITÚRG Antimensi.

->antímer

■antímer

[de anti- i -mer]

m ANAT ANIM 1 Cadascuna de les dues parts de cada metàmer del cos dels animals segmentats.

2 Cadascuna de les parts iguals i simètriques respecte a l’eix central el conjunt de les quals compon el cos dels animals de simetria radiada.

->antimeridià

■antimeridià

Part. sil.: an_ti_me_ri_di_à

[de meridià]

m ASTR Meridià inferior.

->antimetabòlit

antimetabòlit

[de metabòlit]

m BIOQ i FISIOL Substància estructuralment relacionada amb un metabòlit que inhibeix la utilització d’aquest i en bloca les reaccions enzimàtiques normals en entrar en competició amb ell per tal d’ocupar les posicions actives dels enzims.

->antimetropia

antimetropia

Part. sil.: an_ti_me_tro_pi_a

[de anti-, metr(o) i -opia]

f OFTAL Defecte de visió que es produeix quan un ull és normal o emmetrop i l’altre anormal o ametrop, o quan un ull és miop i l’altre hipermetrop.

->antimicòtic

antimicòtic -a

[de micòtic]

adj FARM Antifúngic.

->antimicrobià

■antimicrobià -ana

Part. sil.: an_ti_mi_cro_bi_à

[de microbià]

1 adj Que actua contra els microbis.

2 m FARM Fàrmac que combat els microbis.

->antimigranyós

antimigranyós -osa

[de migranyós]

FARM 1 adj Que combat la migranya.

2 m Nom genèric dels fàrmacs emprats en el tractament de la migranya.

->antimilitarisme

■antimilitarisme

[de militarisme]

m 1 POLÍT Moviment d’oposició i d’hostilitat envers la preponderància de l’exèrcit dins l’administració de l’estat.

2 Actitud antimilitarista.

->antimilitarista

■antimilitarista

[de militarista]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’antimilitarisme.

2 m i f Partidari de l’antimilitarisme.

->antimines

■antimines

[de mina¹]

adj ARM i MIL Preparat per a resistir l’explosió de les mines. Carro antimines.

->antimíssils

■antimíssils

[de míssil]

adj i m ARM Dit del míssil o sistema d’arma utilitzat per a la intercepció dels míssils enemics.

->antimitòtic

■antimitòtic -a

[de mitòtic]

1 adj BIOL Que impedeix la mitosi.

2 m MED Agent que, per la seva acció blocadora de la divisió cel·lular, és emprat en el tractament del càncer i de les leucèmies.

->antimonàrquic

■antimonàrquic -a

[de monàrquic]

adj Contrari a la monarquia.

->antimonat

■antimonat -ada

[de antimoni]

1 adj Combinat o preparat amb antimoni.

2 m QUÍM INORG Qualsevol de les sals dels àcids antimònics.

->antimoni

■antimoni

[del b. ll. antimonium, procedent, sembla, d’una variant de l’àr. ´uṯmud, ´iṯmid, íd.; 1a FONT: s. XV]

m 1 QUÍM INORG [símb: Sb] Element fonamentalment metàl·lic pertanyent al grup V de la taula periòdica, de nombre atòmic 51 i de pes atòmic 121,75.

2 groc d’antimoni PINTUR Antimonat de plom.

->antimonial

■antimonial

Part. sil.: an_ti_mo_ni_al

[de antimoni; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’antimoni.

2 Que conté antimoni.

2 m FARM Preparat o medicament que conté antimoni combinat amb una molècula orgànica.

->antimònic

■antimònic -a

[de antimoni]

adj QUÍM INORG Que conté antimoni, dit especialment dels composts d’antimoni en els quals aquest és quinquevalent.

->antimonil

■antimonil

[de antimoni i -il (v. nitril)]

m QUÍM INORG Designació del grup SbO, formalment present en les sals bàsiques d’antimoni trivalent.

->antimonit

■antimonit

[de antimoni i -it]

m QUÍM INORG Qualsevol de les sals obtingudes dissolent el triòxid d’antimoni en solucions de bases fortes.

->antimonita

antimonita

[de antimoni i -ita]

f MINERAL Estibina.

->antimonopolista

■antimonopolista

[de monopolista]

adj Contrari als monopolis. Política antimonopolista.

->antimonós

■antimonós -osa

[de antimoni i -ós¹]

adj QUÍM INORG Que conté antimoni, dit especialment dels composts d’antimoni en els quals aquest és trivalent.

->antimonur

■antimonur

[de antimoni i -ur²]

m QUÍM INORG Compost binari de l’antimoni i un metall.

->antimorf

antimorf

[de anti- i -morf]

m GEN Al·lel mutant que aparentment té un efecte contrari al de l’al·lel que no ha mutat o estàndard.

->antimutagen

■antimutagen -àgena

[de mutagen]

adj GEN Dit de l’agent que impedeix la mutació.

->antimutagènic

■antimutagènic -a

[de mutagènic]

adj GEN Relatiu o pertanyent als agents antimutàgens.

->antina

■antina

[d’origen incert, potser alteració de altina, der. de alt]

f GEOMORF Roca situada prop de la costa i just per sota del nivell de l’aigua.

->antinatalisme

■antinatalisme

[de anti- i natalisme, der. de natal]

m DEMOG Denominació aplicada a diverses doctrines partidàries de la restricció de la natalitat.

->antinatalista

■antinatalista

[de anti- i natalista, der. de natal]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’antinatalisme.

2 m i f Partidari o seguidor de l’antinatalisme.

->antinatural

■antinatural

[de natural]

adj Contrari a allò que és natural; contranatural.

->antineoplàstic

■antineoplàstic -a

Part. sil.: an_ti_ne_o_plàs_tic

[de neoplàstic]

adj i m FARM Anticancerós.

->antineuràlgic

antineuràlgic -a

Part. sil.: an_ti_neu_ràl_gic

[de neuràlgic]

1 adj Que combat la neuràlgia.

2 m FARM Medicament que combat la neuràlgia.

->antineurític

antineurític -a

Part. sil.: an_ti_neu_rí_tic

[de neurític]

1 adj Que prevé o combat la inflamació d’un nervi.

2 m FARM Nom genèric dels agents antineurítics.

->antineutrí

antineutrí

Part. sil.: an_ti_neu_trí

[de neutrí]

m PART Antipartícula del neutrí.

->antineutró

antineutró

Part. sil.: an_ti_neu_tró

[de neutró]

m PART Antipartícula del neutró.

->antinidificant

antinidificant

[de nidificar]

1 adj Que evita la nidificació.

2 m FARM Agent que evita la implantació de l’òvul fecundat a la paret de la matriu.

->antinodal

■antinodal

[de nodal]

adj ÒPT En un sistema òptic, dit de cadascun dels dos punts conjugats de l’eix principal tals, que qualsevol raig que passi pel primer surt del sistema passant realment o virtualment pel segon, formant amb l’eix un angle igual i de signe contrari al que forma en el punt objecte.

->antinode

■antinode

[de node]

m FÍS Cadascun dels punts de desplaçament màxim en un sistema d’ones estacionàries.

->antinomià

antinomià -ana

Part. sil.: an_ti_no_mi_à

[del b. ll. antinomi ‘els antillei’]

CRIST 1 m i f Seguidor de l’antinomisme.

2 adj Relatiu o pertanyent a l’antinomisme o als antinomians.

->antinòmia

■antinòmia

Part. sil.: an_ti_nò_mi_a

[del ll. antinomia, i aquest, del gr. antinomía ‘contradicció en les lleis’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Oposició d’una llei o una regla a una altra llei o una altra regla.

2 DR Contradicció real o aparent entre dues lleis o entre dos preceptes d’una mateixa llei.

3 FILOS Contradicció entre dues proposicions que, considerades separadament, tenen tantes raons justificadores l’una com l’altra.

4 LÒG Paradoxa.

->antinòmic

■antinòmic -a

[de antinòmia]

adj Relatiu o pertanyent a l’antinòmia.

->antinomisme

antinomisme

[del b. ll. antinomi ‘els antillei’]

m CRIST Doctrina que ensenya que, per la gràcia de Jesucrist, hom resta alliberat de l’obligació d’observar cap llei moral.

->antinuclear

■antinuclear

Part. sil.: an_ti_nu_cle_ar

[de nuclear]

adj 1 Que s’oposa a l’ús de l’energia o les armes nuclears.

2 Dit de tot el que es relaciona amb la defensa o protecció contra els efectes de les radiacions nuclears.

->antinucleó

■antinucleó

Part. sil.: an_ti_nu_cle_ó

[de nucleó]

m PART Antipartícula d’un nucleó.

->antioncogèn

antioncogèn

Part. sil.: an_ti_on_co_gèn

m GEN Gen supressor de tumors.

->antioquè

antioquè -ena

Part. sil.: an_ti_o_què

adj i m i f D’Antioquia (ciutat de Turquia).

->antiotrípsia

antiotrípsia

Part. sil.: an_ti_o_tríp_si_a

[del gr. antíos ‘oposat, contrari’ i trípsis ‘fricció, esclafament’]

f CIR Procediment operatori d’hemostàsia que consisteix a cloure els grans pedicles vasculars amb una pinça de gran pressió.

->antioxidant

■antioxidant

Part. sil.: an_ti_o_xi_dant

[de oxidant]

1 adj Que evita o combat l’oxidació.

2 m QUÍM IND Qualsevol compost que, afegit a una substància autooxidable, retarda o inhibeix la seva oxidació autocatalítica o autooxidació.

->antioxigen

antioxigen

Part. sil.: an_ti_o_xi_gen

[de oxigen]

m obs QUÍM ORG Nom donat originàriament als antioxidants.

->antiozonant

■antiozonant

Part. sil.: an_ti_o_zo_nant

[de ozó]

QUÍM IND 1 adj Dit de les substàncies utilitzades per a reduir o evitar l’enèrgica acció oxidant de l’ozó.

2 m Substància antiozonant.

->antipà

antipà

m ESPORT Peça de cautxú que hom acobla entre les puntes dels grampons per a evitar-hi la formació de pans de neu.

->antipalúdic

antipalúdic -a

[de palúdic]

1 adj Que evita o combat el paludisme o malària.

2 m FARM Medicament o agent que combat el paludisme.

->antipànic

■antipànic

[de pànic]

adj inv Dit d’aquells dispositius de què són dotades les portes d’emergència dels locals públics que, en ésser empesos per la multitud que s’aglomera davant de les sortides en un moment de pànic, desenclaven la tanca i permeten que les portes s’obrin de bat a bat cap enfora.

->antipapa

■antipapa

[de papa¹]

m DR CAN Persona que vol arrogar-se l’autoritat pròpia del suprem pontificat amb mitjans irregulars i esdevé competidor del papa legítim.

->antipara

■antipara

[postverbal partint del ll. ante parare ‘protegir-se els davants’]

f INDUM Peça de drap o de cuir que cobreix la cama fins al genoll i va botonada per la part de fora.

->antiparal·lel

■antiparal·lel -a

[de paral·lel]

adj 1 GEOM Dit de dues línies rectes no paral·leles que tallen els dos costats d’un angle talment, que l’angle que forma una d’elles amb un dels costats de l’angle és igual al que forma l’altra amb l’altre costat de l’angle.

2 FÍS Dit de dos vectors de la mateixa direcció, però de sentits oposats.

->antiparal·lelisme

antiparal·lelisme

[de paral·lelisme]

m GEOM Relació d’equivalència entre dues línies antiparal·leles.

->antiparàsit

■antiparàsit -a

[de paràsit]

adj i m TELECOM Dit dels dispositius que serveixen per a eliminar o per a reduir els efectes dels paràsits que dificulten la recepció dels senyals radioelèctrics.

->antiparasitari

■antiparasitari -ària

[de antiparàsit]

BIOL 1 adj Que va contra els paràsits.

2 m Agent que combat qualsevol mena de paràsit.

->antiparkinsonià

antiparkinsonià -ana

Part. sil.: an_ti_par_kin_so_ni_à

[de parkinsonià]

adj i m FARM Dit de l’agent que combat la malaltia de Parkinson.

->antiparlamentari

■antiparlamentari -ària

[de parlamentari]

adj Contrari al sistema parlamentari.

->antiparlamentarisme

■antiparlamentarisme

[de parlamentarisme]

m Aversió als usos, a les institucions, etc., propis del sistema parlamentari.

->antipartícula

■antipartícula

[de partícula]

f PART En un parell de partícules que tenen la mateixa massa i càrregues elèctriques de signes oposats, la menys freqüent d’aquest parell respecte a l’altra.

->antipataris

■antipataris

[del gr. antipathés]

m ZOOL 1 pl Ordre de zoantaris format per pòlips petits que viuen en colònies i reben també el nom de corall negre.

2 sing Zoantari de l’ordre dels antipataris.

->antipatia

■antipatia

Part. sil.: an_ti_pa_ti_a

[del gr. antipátheia, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Sentiment de repugnància envers alguna persona o alguna cosa.

->antipàtic

■antipàtic -a

[de antipatia; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que excita o causa antipatia.

->antipàticament

■antipàticament

[de antipàtic]

adv D’una manera antipàtica.

->antipatinador

antipatinador -a

[de patinador]

adj i m AUT Dit del sistema concebut per evitar que les rodes d’un vehicle arribin a patinar en ésser-los aplicat un esforç de frenada superior al que permet la seva adherència al sòl.

->antipatriota

■antipatriota

Part. sil.: an_ti_pa_tri_o_ta

[de patriota]

m i f Persona que s’expressa o actua d’una manera antipatriòtica.

->antipatriòtic

■antipatriòtic -a

Part. sil.: an_ti_pa_tri_ò_tic

[de antipatriota]

adj Contrari al patriotisme.

->antipatriotisme

■antipatriotisme

Part. sil.: an_ti_pa_tri_o_tis_me

[de patriotisme]

m Hostilitat al patriotisme.

->antipell

antipell

[de pell]

adj inv i m PINTUR Dit dels productes que hom afegeix als vernissos i les pintures a fi d’evitar que, per oxidació, es formin tels en llur superfície mentre romanen a l’interior dels pots durant l’emmagatzematge.

->antiperistalsi

■antiperistalsi

[de peristalsi]

f FISIOL ANIM Contracció o acció antiperistàltica.

->antiperistàltic

■antiperistàltic -a

[de peristàltic]

adj FISIOL ANIM 1 En sentit invers al de la contracció peristàltica, com el dels moviments que fan possible el vòmit.

2 Que s’oposa al moviment peristàltic.

->antiperspirant

■antiperspirant

[de perspirar]

adj i m FARM Dit de l’agent que inhibeix la secreció de la suor.

->antiperthita

■antiperthita

f MINERAL 1 Partícula de feldspat potàssic que es troba inclosa, juntament amb d’altres de similars, dins d’un cristall d’un feldspat sòdic i comparteix amb aquest l’orientació òptica atès que ambdós feldspats s’han format per un procés d’exsolució.

2 Agregat cristal·lí generat per exsolució de feldspat potàssic dins de feldspat sòdic.

->antipestilencial

■antipestilencial

Part. sil.: an_ti_pes_ti_len_ci_al

[de pestilencial]

adj Que combat la pesta.

->antipíic

■antipíic -a

Part. sil.: an_ti_pí_ic

[der. de anti- i el gr. pýon ‘pus’]

adj i m MED Que prevé la supuració.

->antipirètic

■antipirètic -a

[de pirètic]

1 adj Que va contra la febre.

2 m FARM Medicament o pràctica terapèutica que rebaixa la febre.

->antipirina

■antipirina

[de anti-, el gr. pỹr, pyrós ‘foc’ i -ina]

f QUÍM ORG Cristalls obtinguts per condensació de la metilfenilhidrazina amb acetoacetat d’etil.

->antiplàstic

■antiplàstic -a

[de plàstic]

adj Que disminueix la plasticitat.

->antípoda

■antípoda

[del ll. td. antipodas, acusatiu de antipodes, -um (ad antipodas), del gr. antípodes, íd.]

1 m i f GEOG Persona que ocupa en la Terra un punt diametralment oposat respecte a una altra.

2 m i f fig Persona o cosa diametralment contrària, pel caràcter o la natura, a una altra.

3 adj i f EMBRIOL Dit de les cèl·lules del sac embrionari de les angiospermes situades a l’extrem oposat al que ocupa l’ovocèl·lula.

4 m 1 GEOD Cadascun dels dos punts de la superfície terrestre situats als extrems d’un mateix diàmetre del geoide.

2 pl Part de la Terra situada a l’altre extrem del mateix diàmetre. Nova Zelanda es troba als antípodes de Catalunya.

3 estar als antípodes fig Pensar o actuar d’una manera totalment oposada a la d’un altre.

5 antípoda òptic m QUÍM ORG Cadascun dels parells d’estereoisòmers òptics que fan girar en direccions contràries, d’un mateix angle determinat, el pla de la llum polaritzada plana.

->antipodària

antipodària

Part. sil.: an_ti_po_dà_ri_a

[de podària]

f MAT Corba que té per podària una corba donada.

->antipodisme

antipodisme

[der. de anti- i el gr. poũs, podós ‘peu’]

m ESPECT Exercici en el qual l’acròbata, recolzat sobre un suport, fa moure amb els peus tota mena d’objectes.

->antipodista

antipodista

[der. de anti- i el gr. poũs, podós ‘peu’]

m i f ESPECT Persona que practica l’antipodisme.

->antipoètic

■antipoètic -a

Part. sil.: an_ti_po_è_tic

[de poètic]

adj Contrari a la poesia.

->antipolític

■antipolític -a

[de polític]

adj Contrari a l’esperit polític, de resultats no polítics.

->antiprincipal

■antiprincipal

[de principal]

adj ÒPT 1 En un sistema òptic, dit de cadascun dels dos plans conjugats normals a l’eix del sistema i amb augment lateral igual a -1.

2 Dit de cadascun dels dos punts d’intersecció dels plans antiprincipals amb l’eix del sistema.

->antiprojectil

antiprojectil

[de projectil]

m ARM Míssil que va contra un altre projectil.

->antiprotó

antiprotó

[de protó]

m PART Antipartícula del protó.

->antiprotozoari

antiprotozoari -ària

Part. sil.: an_ti_pro_to_zo_a_ri

[de protozoari]

adj i m FARM Que combat les infeccions per protozous.

->antipruriginós

antipruriginós -osa

[de pruriginós]

1 adj Que prevé o combat la picor i el prurigen.

2 m FARM Nom genèric dels fàrmacs antipruriginosos.

->antipsiquiatria

antipsiquiatria

Part. sil.: an_ti_psi_qui_a_tri_a

[de psiquiatria]

f PSIQ Moviment psiquiàtric, nascut com a denúncia de les bases de la psiquiatria clàssica, que considera la malaltia mental com un fenomen sociogenètic i en rebutja l’existència.

->antipsòric

antipsòric -a

[de psòric]

1 adj Que va contra la sarna.

2 m FARM Medicament per a combatre la sarna.

->antiptosi

antiptosi

[de ptosi]

f GRAM Construcció sintàctica que consisteix en l’atracció de l’antecedent al cas del relatiu.

->antiputrescent

■antiputrescent

[de putrescent]

adj Que preserva de la putrefacció.

->antipútrid

■antipútrid -a

[de pútrid]

adj Antiputrescent.

->antiquari

■antiquari -ària

[del ll. antiquarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona que es dedica a estudiar, col·leccionar o vendre coses antigues.

->antiquark

antiquark

[de quark]

m PART Antipartícula d’un quark.

->antiquat

■antiquat -ada

[del ll. antiquatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV]

adj Propi de temps antics, passat d’ús o de moda.

->antiquíssim

■antiquíssim -a

[de antic]

adj Molt antic.

->antiràbic

■antiràbic -a

[de ràbic]

1 adj Que evita o combat la ràbia.

2 m FARM Medicament o agent que combat la ràbia.

->antiracionalisme

antiracionalisme

Part. sil.: an_ti_ra_ci_o_na_lis_me

[de racionalisme]

m FILOS Actitud o doctrina que nega a la raó la possibilitat de comprendre el real.

->antiracionalista

antiracionalista

Part. sil.: an_ti_ra_ci_o_na_lis_ta

[de racionalista]

m i f FILOS Partidari de l’antiracionalisme.

->antiradar

■antiradar

[de radar]

m ARM Conjunt de mesures amb què hom cerca d’anul·lar o de reduir l’acció dels radars enemics.

->antiraquític

■antiraquític -a

[de raquític]

1 adj Que evita o combat el raquitisme.

2 m FARM Medicament o agent que combat el raquitisme.

->antireactivitat

■antireactivitat

Part. sil.: an_ti_re_ac_ti_vi_tat

[de reactivitat]

f NUC Reactivitat de signe negatiu.

->antireflector

antireflector -a

[de reflector]

adj i m ÒPT Dit de la substància que, en dipositar-ne una capa d’un gruix de 0,1 μ sobre la superfície d’una lent, disminueix la reflexió dels raigs incidents i augmenta, així, la quantitat de llum tramesa.

->antireglamentari

■antireglamentari -ària

[de reglamentari]

adj Contrari al reglament.

->antireligiós

■antireligiós -osa

Part. sil.: an_ti_re_li_gi_ós

Cp. ateu i irreligiós

[de religiós]

adj Contrari a la religió.

->antiressonància

■antiressonància

Part. sil.: an_ti_res_so_nàn_ci_a

[de ressonància]

f ELECTROT Condició de màxima impedància en un circuit elèctric paral·lel.

->antiretorn

antiretorn

[de retorn]

m HIDR Vàlvula que, interposada en un conducte pel qual circula un fluid, permet el pas d’aquest en un sentit, però no en el contrari.

->antiretroviral

antiretroviral

adj i m MICROB i FARM Que té capacitat per a inhibir la reproducció d’un retrovirus o per a combatre’n l’acció.

->antiretrovíric

antiretrovíric -a

adj i m MICROB i FARM Antiretroviral.

->antireumàtic

■antireumàtic -a

Part. sil.: an_ti_reu_mà_tic

[de reumàtic]

1 adj Que evita o combat el reuma.

2 m FARM Medicament o agent que combat el reuma.

->antirevolucionari

■antirevolucionari -ària

Part. sil.: an_ti_re_vo_lu_ci_o_na_ri

[de revolucionari]

adj Oposat a la revolució.

->antirobatori

■antirobatori

[de robatori]

adj inv i m AUT Dit del dispositiu per a impedir el robatori d’un vehicle.

->antirotatori

■antirotatori -òria

[de rotatori]

adj Que s’oposa a un moviment de rotació. Cable antirotatori.

->antirovell

■antirovell

[de rovell]

adj inv Que evita la formació de rovell. Pintura antirovell.

->antisci

■antisci -íscia

[de anti- i el gr. skiá ‘ombra’]

adj i m i f En l’antiga geografia, dit de l’individu o l’objecte que és situat en el mateix meridià però en distint hemisferi i a igual distància de l’equador.

->antisecretor

antisecretor -a

[de secretor]

1 adj FISIOL Que inhibeix una secreció.

2 antisecretor gàstric FARM Agent que bloca els receptors H₂ de la histamina i que provoca una inhibició de la secreció gàstrica.

->antisemita

■antisemita

[de semita]

1 m i f Partidari de l’antisemitisme.

2 adj Antisemític.

->antisemític

■antisemític -a

[de antisemita]

adj Relatiu o pertanyent a l’antisemitisme.

->antisemitisme

■antisemitisme

[de antisemita]

m HIST Animadversió envers els jueus com a grup ètnic.

->antisèpsia

■antisèpsia

Part. sil.: an_ti_sèp_si_a

[de sèpsia]

f MED Pràctica terapèutica que té per objecte de combatre i prevenir les infeccions, especialment les infeccions esdevingudes a conseqüència de ferides.

->antisèptic

■antisèptic -a

[de antisèpsia]

1 adj MED Relatiu o pertanyent a l’antisèpsia.

2 adj Que va contra les infeccions o que les evita.

3 m FARM Substància química que inhibeix la proliferació de microorganismes i n’impedeix l’acció patògena, sense perjudicar sensiblement els organismes superiors.

4 m ALIM Conservador antimicrobià.

5 aprest antisèptic TÈXT Tractament al qual són sotmesos els teixits, especialment els destinats a tenir un contacte directe amb el cos humà, per tal de fer-los més higiènics i duradors, en impedir l’atac de bacteris i de fongs.

->antisèrum

■antisèrum

[de sèrum]

m FARM Sèrum que conté anticossos específics, obtingut de la sang d’un animal que ha rebut repetides dosis d’un determinat antigen.

->antisifilític

■antisifilític -a

[de sifilític]

1 adj Que evita o combat la sífilis.

2 m FARM Medicament o agent que combat la sífilis.

->antisigma

antisigma

[de sigma]

f ESCR 1 Signe de correcció en forma de C invertida amb el qual els antics copistes indicaven que calia transposar els versos.

2 En la transcripció de texts, sigma invertida que serveix per a assenyalar el lloc on se suposa que existeix una inversió de paraules.

->antisimètric

antisimètric -a

[de simètric]

adj FÍS En mecànica quàntica, dit de les funcions i els vectors que, per als sistemes de partícules idèntiques, romanen invariables per a qualsevol permutació parella i canvien de signe per a les permutacions senars.

->antisionisme

■antisionisme

Part. sil.: an_ti_si_o_nis_me

[de sionisme]

m POLÍT Actitud d’oposició a l’existència o a l’extensió de l’estat d’Israel.

->antisionista

antisionista

Part. sil.: an_ti_si_o_nis_ta

[de sionista]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’antisionisme.

2 m i f Partidari de l’antisionisme.

->antisísmic

antisísmic -a

adj CONSTR Preparat per a resistir els efectes d’un terratrèmol. Construccions antisísmiques.

->antisocial

■antisocial

Part. sil.: an_ti_so_ci_al

[de social]

adj Contrari a l’ordre social.

->antisol

■antisol

[de sol¹]

m METEOR Punt del cel oposat al Sol respecte a l’observador.

->antisolar

■antisolar

[de antisol]

adj 1 METEOR Relatiu o pertanyent a l’antisol.

2 COSM Dit dels productes utilitzats per a evitar l’eritema produït per una excessiva exposició de la pell nua a la radiació solar.

->antisonor

■antisonor -a

[de sonor]

adj Que evita les vibracions sonores. Pintura antisonora.

->antispast

■antispast

[del gr. antíspastos, íd.]

m POÈTICA Peu de quatre síl·labes, dues de llargues entre dues de breus, és a dir, compost d’un iambe i un troqueu.

->antistreptolisina

antistreptolisina

[de estreptolisina]

f IMMUNOL Anticòs que s’oposa a l’acció de l’estreptolisina O, antigen hemolític produït per l’estreptococ β hemolític del grup A.

->antístrofa

■antístrofa

[del gr. antistrophḗ, íd.]

f LIT 1 En la dansa coral grega, tornada dels cors que responia exactament a una estrofa prèvia.

2 Repetició de mots en un ordre invertit.

->antisubmarí

■antisubmarí -ina

[de submarí]

adj 1 Oposat als atacs de la guerra submarina.

2 ARM Dit de tot element destinat a combatre els submarins o a defensar-se’n.

->antisutge

antisutge

[de sutge]

adj inv i m PETROL Dit dels productes que, afegits al carburant, disminueixen la producció de sutge en els motors d’explosió.

->antitabac

■antitabac

[de tabac¹]

adj inv Dit de les mesures i les accions destinades a reduir el consum de cigarrets o a abolir l’hàbit de fumar.

->antitancs

■antitancs

[de tanc²]

adj i m ARM Dit de qualsevol mitjà o arma amb capacitat per a destruir, inutilitzar o almenys dificultar l’actuació de tancs i altres vehicles blindats.

->antitèrmic

■antitèrmic -a

[de tèrmic]

1 adj FARM Antipirètic.

2 m TERMOT Que s’oposa a la producció o a la transmissió de la calor.

->antiterrorista

■antiterrorista

[de terrorista]

adj POLÍT Contrari al terrorisme. Llei antiterrorista.

->antítesi

■antítesi

[del gr. antíthesis, íd.; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]

f 1 FILOS Oposició entre dos termes o dues proposicions.

2 LIT Figura consistent a oposar dos mots, dos pensaments, dues expressions, etc., de sentit contrari en una mateixa frase.

->antitetànic

■antitetànic -a

[de tetànic]

1 adj Que evita o combat el tètan.

2 m FARM Medicament o agent que combat el tètan.

->antitètic

■antitètic -a

[de antítesi]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’antítesi.

2 Que forma antítesi.

->antitèticament

■antitèticament

[de antitètic]

adv D’una manera antitètica.

->antitip

antitip

[de tipus]

m BÍBL Realitat prefigurada pel tipus o figura.

->antitípia

■antitípia

Part. sil.: an_ti_tí_pi_a

[de anti- i -típia]

f FILOS Impenetrabilitat de la matèria.

->antitipus

antitipus

[de anti- i tipus]

m BÍBL Antitip.

->antitòxic

■antitòxic -a

[de tòxic]

1 adj Que obra contra una metzina o tòxic.

2 m FARM Medicament o agent que obra contra una metzina o tòxic.

->antitoxina

■antitoxina

[de toxina]

f FISIOL ANIM Anticòs detectable en el plasma sanguini dels animals després d’injeccions repetides i prou espaiades d’antígens amb funció tòxica.

->antitrague

antitrague

[de trague]

m ANAT ANIM Antitragus.

->antitragus

■antitragus

[de tragus]

m ANAT ANIM Prominència de l’orella, davant el tragus.

->antitranspirant

■antitranspirant

[de transpirar]

adj i m COSM Dit del producte que redueix la transpiració cutània, generalment per les seves propietats astringents.

->antitrinitari

■antitrinitari -ària

[de trinitari]

adj CRIST Dit de les confessions cristianes que, de diverses maneres, neguen el que avui és la doctrina catòlica de la Trinitat.

->antitripsina

antitripsina

[de tripsina]

f BIOQ i PAT Proteïna sèrica que inhibeix l’acció de la tripsina.

->antitrombina

antitrombina

[de trombina]

f FISIOL ANIM Substància anticoagulant present en la sang circulant.

->antituberculós

■antituberculós -osa

[de tuberculós]

adj i m FARM Tuberculostàtic.

->antitussigen

■antitussigen -ígena

[de tussigen]

1 adj Que combat la tos.

2 m FARM Agent que té la propietat de calmar la tos.

->antiulcus

antiulcus

Part. sil.: an_ti_ul_cus

[de anti- i ulcus ‘úlcera’]

m FARM Fàrmac que combat les úlceres d’estómac.

->antivariolós

■antivariolós -osa

Part. sil.: an_ti_va_ri_o_lós

[de variolós]

1 adj Que evita o combat la verola.

2 m FARM Medicament o agent que combat la verola.

->antivel

antivel

[de vel]

adj inv PINTUR Dit dels dissolvents que eviten el velat dels vernissos o les laques que s’assequen per evaporació.

->antiveneri

■antiveneri -èria

[de veneri]

1 adj Que evita o combat les malalties venèries.

2 m FARM Medicament o agent que combat les malalties venèries.

->antiverí

antiverí

[de verí]

adj inv i m TERAP Dit del sèrum que conté l’antitoxina específica contra el verí d’un animal.

->antiverminós

■antiverminós -osa

[de verminós]

adj i m FARM Antihelmíntic.

->antivibrador

antivibrador

[de vibrador]

m TECNOL 1 Dispositiu que amorteix les vibracions i les oscil·lacions d’un sistema mecànic.

2 Dispositiu emprat per tal d’evitar que, en funcionament, les màquines i els motors transmetin vibracions a l’exterior.

->antivici

■antivici

[de vici]

adj inv Que combat el tràfic il·legal d’estupefaents, la prostitució, etc. Brigades antivici.

->antivíric

■antivíric -a

[de víric]

adj i m FISIOL Que actua contra els virus. Agent antivíric.

->antivirus

antivirus

adj i m INFORM Dit del programa capaç de contrarestar l’efecte d’un virus informàtic.

->antivitamina

antivitamina

[de vitamina]

f FARM Substància d’estructura semblant a les vitamines però d’acció antagònica.

->antixocs

■antixocs

Cp. para-xocs

[de xoc]

adj 1 Que resisteix o contraresta els efectes de les topades.

2 PLÀST Dit del poliestirè d’elevada resistència a l’impacte.

->antizimòtic

■antizimòtic -a

[de anti- i el gr. zýmẽ ‘ferment’]

adj Que evita la fermentació. Agent antizimòtic.

->anto-

■anto-

Forma prefixada del mot grec ánthos, que significa ‘flor’. Ex.: antòfor, antòfit.

->antobdels

antobdels

[de anto- i el gr. bdélla ‘sangonera’]

m ZOOL 1 pl Subclasse d’anèl·lids hirudinis integrada per animals que tenen una ventosa anterior i una altra de posterior i que comprèn les sangoneres.

2 sing Anèl·lid de la subclasse dels antobdels.

->antobiologia

antobiologia

Part. sil.: an_to_bi_o_lo_gi_a

[de anto- i biologia]

f BOT Estudi de la biologia floral, especialment dels aspectes relacionats amb la pol·linització.

->antocarpi

antocarpi

[de anto- i -carpi]

m ANAT VEG Part persistent i acrescent del periant, que envolta el fruit de les nictaginàcies.

->antocerotals

■antocerotals

[del ll. científic anthocerotales, de anto- i el gr. kéras, kératos ‘corn’]

f BOT 1 pl Petit ordre de briòfits que comprèn plantes notables per la presència d’alguns caràcters primitius propis d’algues.

2 sing Briòfit de l’ordre de les antocerotals.

->antocerotes

■antocerotes

f pl BOT Antocerotòpsids.

->antocerotòpsids

■antocerotòpsids

[del ll. científic Anthocerotopsida, de anto-, el gr. kéras, kératos ‘corn’, ópsis ‘aparença’ i -id]

m BOT 1 pl Classe de briòfits constituïda únicament per l’ordre de les antocerotals.

2 sing Briòfit de la classe dels antocerotòpsids.

->antocià

■antocià

Part. sil.: an_to_ci_à

[de anto- i el gr. kýanos ‘blau fosc’]

m BIOQ Antocianidina.

->antocianescència

antocianescència

Part. sil.: an_to_ci_a_nes_cèn_ci_a

[de anto-, cian- i -escència (v. degenerescent)]

f FITOPAT Coloració anormal, violàcia o vermellosa fosca, de les fulles o d’altres òrgans, produïda pel desenvolupament anòmal dels pigments antociànics.

->antocianidina

antocianidina

Part. sil.: an_to_ci_a_ni_di_na

[de anto-, cian-, -id (sufix de àcid, òxid) i -ina]

f BIOQ Denominació genèrica de les sals de polihidroxiflavili (polihidroxi-2-fenil-5,6-benzopirili) que constitueixen les aglicones de les antocianines i que són responsables de llurs coloracions.

->antocianina

■antocianina

Part. sil.: an_to_ci_a_ni_na

[de anto-, cian- i -ina]

f BIOQ Denominació genèrica d’un grup de pigments vegetals causants de les coloracions vermelles, morades i blaves de les flors, de molts fruits i d’algunes fulles, escorces i arrels.

->antoclor

antoclor

[de anto- i clor-]

m BOT Pigment de color groc dissolt a la saba cel·lular de la corol·la.

->antodi

■antodi

[de ant- i el gr. eĩdos ‘aspecte’]

m BOT 1 Capítol.

2 Involucre.

->antòfag

■antòfag -a

[de anto- i -fag]

adj Dit dels animals que es nodreixen de flors, com s’escau en força famílies d’insectes.

->antòfil

■antòfil -a

[de anto- i -fil]

adj Que habita entre flors (dit especialment de les abelles).

->antofil·le

■antofil·le

[de anto- i -fil·le]

m ANAT VEG Cadascuna de les fulles modificades que integren la flor.

->antofil·lita

antofil·lita

[de anto-, -fil·le i -ita]

f MINERAL Silicat ferromagnèsic, mineral del grup dels amfíbols que cristal·litza en la singonia ròmbica.

->antòfit

■antòfit -a

[de anto- i -fit]

BOT 1 adj i m Fanerògam.

2 m pl Espermatòfits.

->antòfor

■antòfor

[de anto- i -for]

m ANAT VEG 1 Prolongació del tàlem, situada entre el calze i els altres verticils florals, que presenten algunes flors.

2 Zona inferior de l’espàdix de les aràcies situada per sota de l’osmòfor, en la qual s’insereixen les flors.

->antogen

antogen -ògena

[de anto- i -gen]

adj BOT Que pot originar flors o provocar la formació de flors.

->antogènesi

antogènesi

[de anto- i -gènesi]

f BOT Producció de flors.

->antogènic

antogènic -a

[de anto- i -gènic]

adj BOT 1 Que és originat per les flors.

2 Relatiu o pertanyent a l’acció de les flors.

->antòleg

antòleg -òloga

[de anto- i -leg]

m i f Persona que fa antologies.

->antòlisi

antòlisi

[de anto- i -lisi]

f BOT Fenomen teratològic que consisteix en l’allargament extraordinari de l’eix d’una flor i la regressió dels òrgans que la componen.

->antologia

■antologia

Part. sil.: an_to_lo_gi_a

[del gr. anthología ‘collita de flors’, comp. de ánthos ‘flor’ i légō ‘recollir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 LIT [abrev ant.] Recull de texts de diversos autors o de diverses obres d’un mateix autor fet amb criteris històrics, temàtics, crítics o didàctics, denominat també analectes, crestomatia i florilegi.

2 d’antologia loc adj Extraordinari, digne d’ésser destacat; antològic. La interpretació de les dues actrius protagonistes és d’antologia.

->antològic

■antològic -a

[de antologia]

1 adj 1 Propi de l’antologia, digne de formar part d’una antologia.

2 p ext Una actuació antològica. Un disbarat antològic.

2 f ART Exposició, generalment d’homenatge, d’un recull d’obres d’un mateix artista.

->antologista

antologista

[de antologia]

m i f Antòleg.

->antomedusa

antomedusa

[de anto- i medusa]

f ZOOL Tipus de medusa que presenten els hidroïdeus gimnoblasts.

->antòmids

antòmids

[de anto-, el gr. myĩa ‘mosca’ i -id]

m ENTOM 1 pl Família d’insectes dípters fitòfags del subordre dels braquícers, que compren diverses plagues, com la mosca de la bleda-rave.

2 sing Insecte de la família dels antòmids.

->antoní

■antoní -ina

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als antonins.

2 m Membre d’una dinastia d’emperadors romans que començà amb Nerva (96) i acabà amb Còmmode (192).

->antonià

■antonià -ana

Part. sil.: an_to_ni_à

[del nom de sant Antoni]

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent als antonians.

2 m i f Membre de l’orde religiós maronita fundat a fi d’unir els monestirs que seguien la regla de sant Antoni.

->antònim

■antònim -a

[de anti- i -ònim, segons el model de sinònim]

adj i m LING Dit del mot de sentit directament oposat a un altre.

->antonímia

■antonímia

Part. sil.: an_to_ní_mi_a

[de anti- i -onímia, segons el model de sinonímia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f LING Oposició de sentits entre dos mots.

->antoninià

■antoninià

Part. sil.: an_to_ni_ni_à

m NUMIS Moneda romana d’argent feta encunyar per Marc Aureli Antoní (Caracal·la) i d’altres emperadors.

->antònom

antònom

[de anto- i el gr. nomós ‘pastura’]

m ENTOM i FITOPAT Gènere d’insectes coleòpters de la família dels curculiònids (Anthonomus sp), de petites dimensions i fitoparàsits (pomeres, pereres, cotó).

->antonomàsia

■antonomàsia

Part. sil.: an_to_no_mà_si_a

[del gr. antonomasía, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Figura retòrica consistent en l’ús d’un epítet, un títol oficial, etc., en lloc del nom propi d’una persona o, inversament, l’ús d’un nom propi en lloc d’un apel·latiu.

2 per antonomàsia loc adv Per excel·lència. Sant Pau és l’apòstol per antonomàsia.

->antonomàstic

■antonomàstic -a

[de antonomàsia]

adj Relatiu o pertanyent a l’antonomàsia.

->antonomàsticament

■antonomàsticament

[de antonomàstic]

adv Per antonomàsia.

->antopòlip

antopòlip

[de anto- i pòlip]

m ZOOL Pòlip característic dels antozous que té la cavitat gastrovascular dividida en compartiments per diversos septes.

->antosta

■antosta

[probablement derivat d’un verb *antostar, i aquest, del ll. obstare ‘oposar-se’ amb el prefix ante- ‘davant’; 1a FONT: 1803]

f 1 Escudeller, lleixa, prestatge.

2 Sostremort per a mals endreços.

3 Petita tanca destinada a aturar el pas de l’aigua per una obertura o un canal.

->antotaxi

antotaxi

[de anto- i -taxi]

f BOT 1 Disposició de les flors en una planta.

2 Estudi de la disposició de les flors en una planta.

->antova

■antova

[probablement der. de entovar en el sentit de ‘lloc connectat a un forn per toves’]

f Peça que, per algun costat, dóna a un forn o un lloc d’on pren calor.

->antoxantina

antoxantina

[de anto-, xant- i -ina]

f BIOQ Flavona.

->antozous

■antozous

Part. sil.: an_to_zous

[de anto- i -zou]

m ZOOL 1 pl Classe de cnidaris formada exclusivament per pòlips, anomenats antopòlips, classificats en dues subclasses, la dels alcionaris o octocoral·laris i la dels zoantaris o hexacoral·laris.

2 sing Cnidari de la classe dels antozous.

->antr-

antr-

Forma prefixada del mot grec ántron, que significa ‘cova, antre anatòmic’. Ex.: antrectomia.

->antra-

■antra-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot antracè, utilitzada en la designació d’alguns dels seus derivats i també en la designació d’hidrocarburs policíclics que hom pot imaginar formats per condensació de l’antracè amb un altre hidrocarbur que és considerat el constituent fonamental.

->antrac-

antrac-

Forma prefixada del mot grec ánthrax, -akos, que significa ‘carbó’. Ex.: antracita, antracosi.

->antracè

■antracè

[de antrac- i el sufix científic -è designador d’hidrocarburs]

m 1 QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic tricíclic obtingut en la destil·lació del quitrà d’hulla, de fórmula C₁₄H₁₀.

2 oli antracè QUÍM IND Fracció de la destil·lació del quitrà d’hulla emprada com a preservatiu de la fusta i com a font d’hidrocarburs aromàtics.

->antràcic

■antràcic -a

[de àntrax]

adj PAT Que pateix d’àntrax.

->antracita

■antracita

[de antrac- i -ita; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f MINERAL Carbó mineral, el més antic i el més ric en carboni, amorf, d’aparença homogènia, fràgil i de fractura irregular, de color negre o gris de ferro.

->antracític

■antracític -a

[de antracita]

adj MINERAL Relatiu o pertanyent a l’antracita, semblant a l’antracita.

->antracitització

■antracitització

Part. sil.: an_tra_ci_tit_za_ci_ó

[de antracita]

f MINERAL i PETROG Procés natural de metamorfisme pel qual el carbó bituminós es transforma en antracita.

->antracnosi

antracnosi

[de antrac, nos- i -osi]

f FITOPAT Malaltia de natura fúngica que ataca la vinya i diverses espècies de plantes hortícoles i d’arbres.

->antraco-

antraco-

Forma prefixada del mot grec ánthrax, -akos, que significa ‘carbó’. Ex.: antracòmetre.

->antracolític

antracolític -a

[de antraco- i -lític²]

adj i m obs ESTRATIG Divisió del paleozoic superior, que agrupava els sistemes carbonífer i permià.

->antracosi

■antracosi

[de antrac- i -osi]

f PAT Varietat de pneumoconiosi causada per la inhalació de pols de carbó.

->antraflavona

antraflavona

[de antra- i flavona]

f COL Colorant de tina antraquinònic, de fórmula C₃₀H₁₄O₄.

->antragal·lol

antragal·lol

[de antra-, gal·l(ic) i -ol¹]

m [C₁₄H₈O₅] COL Colorant obtingut condensant els àcids gàl·lic i benzoic amb àcid sulfúric.

->antralina

antralina

[de antra- i -ina]

f [C₁₄H₁₀O₃] QUÍM ORG Pólvores terroses o groguenques usades en medicina per al tractament de la psoriasi.

->antranilat

■antranilat

[de antra-, anil i -at²]

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid antranílic.

->antranílic

■antranílic, àcid

[der. de antra- i anil]

QUÍM ORG Àcid o-aminobenzoic, intermediari en la fabricació de colorants, de productes farmacèutics i de perfums.

->antraquinona

■antraquinona

[de antra- i quinona]

f QUÍM ORG Substància cristal·lina obtinguda per reacció entre anhídrid ftàlic i benzè per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè, de fórmula C₁₄H₈O₂.

->antraquinònic

■antraquinònic -a

[de antraquinona]

1 adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a l’antraquinona, derivat de l’antraquinona.

2 m FARM Substància química derivada de l’antraquinona emprada com a purgant.

3 colorant antraquinònic COL i QUÍM Colorant que conté el nucli aromàtic de l’antraquinona, com l’alitzarina, etc.

->àntrax

■àntrax

[del ll. anthrax, i aquest, del gr. ánthrax, -akos ‘carbó’; 1a FONT: 1490]

m PAT i VETER 1 Tumor inflamatori que té l’origen en les glàndules sebàcies de la pell i s’estén al teixit cel·lular subcutani.

2 àntrax maligne (o simplement àntrax) Carboncle.

->antre

■antre

[del ll. antrum, i aquest, del gr. ántron; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 1 Caverna, cova.

2 fig Local fosc i cavernós. Aquest bar és un antre.

2 ANAT ANIM Cavitat o espai, especialment dins un os.

3 antre auricular ANAT ANIM Caixa del timpà.

4 antre pilòric ANAT ANIM Cul-de-sac de l’estómac immediatament per sota del pílor.

->antrè

antrè

[del gr. anthrḗnē ‘vespa’]

m ENTOM Gènere de petits coleòpters de la família dels dermèstids (Anthrenus museorum), amb el cos recobert d’escates que formen dibuixos, anomenats també arnes dels museus.

->antrectomia

antrectomia

Part. sil.: an_trec_to_mi_a

[de antre i -ectomia]

f CIR Extirpació quirúrgica de les parets d’un antre, especialment del mastoïdal.

->antritis

antritis

[de antre i -itis]

f PAT Inflamació d’un antre, especialment el mastoïdal, a conseqüència d’una otitis mitjana.

->antro-

antro-

Forma prefixada del mot grec ántron, que significa ‘cova, antre anatòmic’. Ex.: antronàlgia.

->antrop-

antrop-

Cp. andro-

Forma prefixada del mot grec ánthropos, que significa ‘ésser humà’. Ex.: antropoide.

->-antrop

■-antrop -antropa

Forma sufixada del mot grec ánthropos, que significa ‘ésser humà’. Ex.: misantrop, pitecantrop.

->-antropia

■-antropia

Forma sufixada del mot grec ánthropos, que significa ‘ésser humà’. Ex.: misantropia.

->antròpic

■antròpic -a

Hom.: entròpic

[de antrop- i -ic³]

adj Relatiu o pertanyent a l’home o a la seva acció. Erosió antròpica.

->-antròpic

-antròpic -antròpica

Forma sufixada del mot grec ánthropos, que significa ‘ésser humà’. Ex.: filantròpic.

->antropo-

■antropo-

Forma prefixada del mot grec ánthropos, que significa ‘ésser humà’. Ex.: antropobiologia, antropogeografia.

->antropobiologia

antropobiologia

Part. sil.: an_tro_po_bi_o_lo_gi_a

[de antropo- i biologia]

f ANTROP Antropologia física.

->antropocèntric

■antropocèntric -a

[de antropo- i -cèntric]

adj FILOS Relatiu o pertanyent a l’antropocentrisme.

->antropocentrisme

■antropocentrisme

[de antropocèntric]

m FILOS Concepció segons la qual la finalitat última de l’univers és l’home i les seves necessitats.

->antropocor

antropocor -a

[de antropo- i el gr. khõros ‘lloc, comarca, país’]

adj BOT 1 Dit de les plantes disseminades, sovint de manera inconscient, per l’home.

2 Dit del tipus de disseminació de les plantes antropocores.

->antropocòria

■antropocòria

Part. sil.: an_tro_po_cò_ri_a

[de antropocor]

f BOT Disseminació antropocora.

->antropòfag

■antropòfag -a

[del gr. anthrōpophágos, íd., de ánthrōpos ‘home’ i phagéō ‘menjar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que es nodreix de carn humana.

->antropofàgia

■antropofàgia

Part. sil.: an_tro_po_fà_gi_a

[del gr. anthrōpophagía, de ánthrōpos ‘home’ i phagéō ‘menjar’]

f ETNOL Habitud de menjar carn humana.

->antropofàgic

antropofàgic -a

[de antropofàgia]

adj Relatiu o pertanyent a l’antropofàgia.

->antropòfil

■antropòfil -a

[de antropo- i -fil]

adj BOT Dit d’un vegetal que resulta afavorit en la seva disseminació per l’acció de l’home.

->antropòfit

antropòfit

[de antropo- i -fit]

m BOT Planta introduïda en un país per l’acció de l’home, o bé aquella que, per la mateixa causa, es fa en una estació que no li és la pròpia.

->antropòfob

antropòfob -a

[de antropo- i -fob]

m i f PSIQ Persona afectada d’antropofòbia.

->antropofòbia

■antropofòbia

Part. sil.: an_tro_po_fò_bi_a

[de antropòfob]

f PSIQ Aversió envers l’home i la societat en general.

->antropogen

antropogen -ògena

[de antropo- i -gen]

1 adj BIOL Que engendra éssers humans.

2 m ESTRATIG Quaternari.

->antropogènesi

■antropogènesi

[de antropo- i -gènesi]

f ANTROP FÍS 1 Origen i desenvolupament de l’home.

2 Hominització.

->antropogènic

■antropogènic -a

[de antropogènesi]

adj 1 Que és produït pels éssers humans.

2 Relatiu o pertanyent a l’acció dels éssers humans.

->antropogeografia

■antropogeografia

Part. sil.: an_tro_po_ge_o_gra_fi_a

[de antropo- i geografia]

f GEOG i ANTROP Part de la geografia general que estudia la distribució de races i de pobles sobre la terra i llurs activitats, llur llengua, llur cultura i llur organització.

->antropografia

antropografia

Part. sil.: an_tro_po_gra_fi_a

[de antropo- i -grafia]

f ANTROP Estudi descriptiu de les diferències biològiques entre individus i races humanes.

->antropoide

■antropoide

Part. sil.: an_tro_poi_de

[del gr. anthrōpoeidḗs, de ánthropos ‘home’ i eĩdos ‘figura’]

adj 1 Semblant a l’home.

2 ZOOL Dit en general de qualsevol simi, especialment de qualsevol antropomorf.

->antropolatria

antropolatria

Part. sil.: an_tro_po_la_tri_a

[del gr. anthrōpolatreía ‘adoració de les criatures humanes’, de ánthrōpos ‘home’ i latreía ‘adoració’]

f RELIG Adoració i culte a l’home divinitzat.

->antropòleg

■antropòleg -òloga

[de antropo- i -leg]

m i f Persona versada en antropologia.

->antropologia

■antropologia

Part. sil.: an_tro_po_lo_gi_a

[de antropo- i -logia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 ANTROP Ciència que estudia l’home i, en un sentit més ampli, els homínids.

2 CRIST Originàriament, reflexió sobre l’home a partir de la revelació.

3 FILOS Reflexió filosòfica sobre l’home.

4 antropologia criminal Branca de la criminologia dedicada a l’estudi dels factors antropològics amb relació a l’activitat criminal.

5 antropologia cultural ANTROP Estudi de la cultura humana des dels seus orígens fins als nostres dies, i de les seves varietats i adaptacions en funció de les seves relacions socials i biològiques.

6 antropologia física (o biològica) Ciència que estudia l’home, o, en un sentit més ampli, els homínids, com a objecte de les ciències naturals, analitzant la variabilitat normal del cos humà en l’espai i en el temps.

7 antropologia política ANTROP i POLÍT Disciplina que estudia les institucions polítiques i llur funcionament.

8 antropologia social Estudi de l’home en funció de la seva conducta social.

->antropològic

■antropològic -a

[de antropologia]

adj ANTROP Relatiu o pertanyent a l’antropologia o a l’home.

->antropomància

■antropomància

Part. sil.: an_tro_po_màn_ci_a

[de antropo- i -mància]

f ESOT Endevinació fundada en l’examen de les vísceres humanes, principalment del cor.

->antropòmetre

antropòmetre

[de antropo- i -metre]

m ANTROP FÍS Aparell emprat per a efectuar mesures antropomètriques.

->antropometria

■antropometria

Part. sil.: an_tro_po_me_tri_a

[de antropo- i -metria]

f ANTROP FÍS Branca de l’antropologia que mesura les diferents parts del cos humà i determina llurs proporcions mútues.

->antropomètric

■antropomètric -a

[de antropometria]

adj ANTROP FÍS Relatiu o pertanyent a l’antropometria.

->antropomorf

■antropomorf -a

[del gr. anthrōpómorphos, íd., de ánthrōpos ‘home’ i morphḗ ‘forma’]

1 adj Que s’assembla a l’home.

2 m ZOOL 1 pl Grup de primats, els més pròxims i semblants a l’home, integrat per simis catarins caracteritzats per la manca total de cua i que comprèn dues famílies, la dels hilobàtids (gibons) i la dels pòngids (orangutan, ximpanzé i goril·la).

2 sing Primat del grup dels antropomorfs.

->antropomòrfic

■antropomòrfic -a

[de antropomorf]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’antropomorfisme.

2 antropomorf 1. Figura antropomòrfica.

->antropomorfisme

■antropomorfisme

[de antropomorf]

m 1 Atribució de característiques humanes a éssers no humans.

2 FILOS Doctrina que empra nocions pròpies de la natura o de la conducta de l’home per a explicar entitats diferents d’aquest.

3 RELIG Tendència a atribuir a Déu característiques humanes.

->antropomorfista

■antropomorfista

[de antropomorf]

1 adj antropomòrfic 1.

2 m i f Persona que atribueix la forma i els atributs de l’home a Déu o a qualsevol ésser no humà.

->antropomorfita

■antropomorfita

[de antropomorf i -ita]

m i f 1 Antropomorfista.

2 esp HIST ECL Membre d’una secta d’ascetes de Mesopotàmia i de Síria (segles III-V), fundada per Audi, quartodecimans en calendari i antropomorfistes en teologia.

->antropònim

■antropònim

[de antropo- i -ònim]

m LING Nom propi de persona.

->antroponímia

■antroponímia

Part. sil.: an_tro_po_ní_mi_a

[de antropònim]

f LING 1 Conjunt d’antropònims.

2 Part de l’onomàstica que estudia els antropònims.

->antroponímic

■antroponímic -a

[de antropònim]

adj Relatiu o pertanyent a l’antroponímia.

->antroponosi

antroponosi

[de antropo- i -osi]

f PAT Malaltia infecciosa (parasitària, bacteriana o vírica) específica de l’home.

->antropopatia

antropopatia

Part. sil.: an_tro_po_pa_ti_a

[de antropo- i -patia]

f PSIQ 1 Deliri en què el malalt creu que allotja en el propi cos un o diversos éssers humans que només sent o dels quals suposa escoltar la veu.

2 Adjudicació de sentiments a éssers no humans.

->antroposociologia

antroposociologia

Part. sil.: an_tro_po_so_ci_o_lo_gi_a

[de antropo- i sociologia]

f ANTROP SOC Forma peculiar de determinisme racial basada en estadístiques interpretades amb el prejudici de la superioritat del tipus ros dolicocèfal.

->antroposofia

antroposofia

Part. sil.: an_tro_po_so_fi_a

[de antropo- i -sofia]

f FILOS i RELIG Corrent de la teosofia que entén l’ésser humà constituït per un cos físic, un d’eteri i un altre d’astral, per un jo que es reencarna i per un jo espiritual, per l’esperit vital i per l’home espiritual.

->antroposòfic

antroposòfic -a

[de antroposofia]

adj Relatiu o pertanyent a l’antroposofia.

->antrotomia

antrotomia

Part. sil.: an_tro_to_mi_a

[de antre i -tomia]

f CIR Obertura quirúrgica d’un antre.

->antrustió

antrustió

Part. sil.: an_trus_ti_ó

[del b. ll. antrustio, -ōnis, íd.]

m HIST Entre els francs, home lliure que, havent jurat fidelitat al rei o a la reina, en rebia a canvi honors i protecció i formava part de la comitiva reial.

->antú

antú

[de l’angl. a(lpha)-n(aphtyl)-t(hio)-u(rea)]

[pl -ús] m QUÍM ORG Pólvores utilitzades com a raticida, de fórmula C₁₁H₁₀N₂₅.

->antuixà

■antuixà

Part. sil.: an_tui_xà

Hom.: entoixar

[possiblement ll. vg. *ante ostianus, -a, -um ‘situat davant la porta’]

m Tros de carrer, etc., de davant la porta d’una casa.

->antull

■antull

[del ll. ante ŏcŭlum ‘davant de l’ull’; 1a FONT: s. XV]

m ant i dial Capritx.

->antulladís

■antulladís -issa

[de antull]

adj ant i dial Que té antulls.

->antullar-se

■antullar-se

[de antull]

v pron ant i dial Agafar l’antull o el capritx (de fer alguna cosa). No haig pas de fer això sols perquè a tu se t’antulla!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: antullar

GERUNDI: antullant

PARTICIPI: antullat, antullada, antullats, antullades

INDICATIU PRESENT: antullo, antulles, antulla, antullem, antulleu, antullen

INDICATIU IMPERFET: antullava, antullaves, antullava, antullàvem, antullàveu, antullaven

INDICATIU PASSAT: antullí, antullares, antullà, antullàrem, antullàreu, antullaren

INDICATIU FUTUR: antullaré, antullaràs, antullarà, antullarem, antullareu, antullaran

INDICATIU CONDICIONAL: antullaria, antullaries, antullaria, antullaríem, antullaríeu, antullarien

SUBJUNTIU PRESENT: antulli, antullis, antulli, antullem, antulleu, antullin

SUBJUNTIU IMPERFET: antullés, antullessis, antullés, antulléssim, antulléssiu, antullessin

IMPERATIU: antulla, antulli, antullem, antulleu, antullin

->anturi

■anturi

[del ll. cient. anthurium, comp. de les partícules d’origen gr. ant- i -ur¹]

m BOT i JARD Gènere de plantes tropicals de la família de les aràcies (Anthurium sp), herbàcies o enfiladisses, algunes de les quals són conreades en jardineria per la bellesa de llurs fulles o de llurs espates.

->antuvi

■antuvi

[del cast. antic antuvio, derivat del verb antuviarse ‘sortir a l’encontre’, provinent del ll. ante obviare ‘sortir a trobar algú’, derivat de obviam ‘a l’encontre’; 1a FONT: 1839, DLab.]

Mot emprat en l’expressió de bell (o de primer) antuvi (o simplement d’antuvi) loc adv De primer moment, abans de tota altra cosa.

->anual

■anual

Part. sil.: a_nu_al

Cp. anyal 2

[de any; 1a FONT: 1378]

1 adj Que s’esdevé cada any.

2 adj Que dura un any.

3 adj i f BOT Dit de la planta monocàrpica que acaba el cicle vital en el curs d’un sol període de vegetació.

->anualitat

■anualitat

Part. sil.: a_nu_a_li_tat

[de anual; 1a FONT: s. XIV]

f COMPT Pagament o cobrament anual, que pot ésser fragmentat en intervals menors durant un període fix o indeterminat.

->anualment

■anualment

Part. sil.: a_nu_al_ment

[de anual]

adv Cada any. Cobra la renda anualment.

->anuari

■anuari

Part. sil.: a_nu_a_ri

[de any]

m BIBLIOG Publicació en la qual és recollit cada any el resum dels esdeveniments de l’any anterior en una activitat determinada o els treballs originals d’una entitat científica, literària, artística, econòmica, esportiva, etc.

->anuència

■anuència

Part. sil.: a_nu_èn_ci_a

[formació culta analògica sobre la base del ll. annuĕre ‘assentir amb un senyal’, cultisme jurídic; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Consentiment.

->anuent

■anuent

Part. sil.: a_nu_ent

[del ll. annuens, -ntis, participi pres. de annuĕre ‘assentir’]

adj ANAT ANIM Dit de cadascun dels músculs que produeixen la inclinació del cap endavant.

->anulació

■anulació

Part. sil.: a_nu_la_ci_ó

[del ll. anŭlus ‘anell’]

f 1 Formació d’anells.

2 Formació circular o semblant a un anell.

->anular

■anular

[del ll. anularis, íd.]

adj 1 Que té la forma d’un anell. Nebulosa anular. Eclipsi anular.

2 Relatiu o pertanyent a l’anell.

3 GEN Dit del cromosoma que adopta la forma d’anell quan s’entrecreuen i queden units els seus extrems.

4 dit anular Quart dit de la mà, en el qual hom posa ordinàriament els anells.

->anul·labilitat

■anul·labilitat

[de anul·lable]

f DR Condició d’un acte jurídic afectat per un vici o un defecte legal que, bé que no és suficient per a produir la seva ineficàcia o la seva nul·litat absoluta, permet, a petició d’una de les parts interessades, que els tribunals o l’administració en declarin la ineficàcia.

->anul·lable

■anul·lable

[de anul·lar]

adj Que pot ésser anul·lat.

->anul·lació

■anul·lació

Part. sil.: a_nul_la_ci_ó

[del ll. ecl. annullatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’anul·lar;

2 l’efecte.

2 DR 1 Acció d’anul·lar un acte o un negoci jurídic;

2 l’efecte.

->anul·lador

■anul·lador -a

[de anul·lar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj i m i f Que anul·la.

2 m TECNOL Element de comanda mecànic, elèctric o de qualsevol altra mena, que anul·la alguna ordre, algun senyal o alguna indicació.

->anul·lament

■anul·lament

[de anul·lar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m Acció d’anul·lar.

->anul·lar

■anul·lar

[de nul; 1a FONT: 1357]

v tr 1 1 Fer tornar nul, destruir, especialment llevar valor o força (a una llei, un tractat, una disposició). Han anul·lat dues parades d’autobús. Li va anul·lar tots els arguments. El govern ha anul·lat la llei del comerç.

2 fig Deixar (algú) sense iniciativa, destruir la personalitat (d’algú) fent que deixi de ser un mateix. L’autoritarisme del director anul·la els treballadors.

2 DR Declarar invàlid i sense efectes legals (un acte o un negoci jurídics).

3 ESPORT Invalidar (els punts assolits en una competició esportiva) pel fet d’haver incorregut en alguna acció antireglamentària.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: anul·lar

GERUNDI: anul·lant

PARTICIPI: anul·lat, anul·lada, anul·lats, anul·lades

INDICATIU PRESENT: anul·lo, anul·les, anul·la, anul·lem, anul·leu, anul·len

INDICATIU IMPERFET: anul·lava, anul·laves, anul·lava, anul·làvem, anul·làveu, anul·laven

INDICATIU PASSAT: anul·lí, anul·lares, anul·là, anul·làrem, anul·làreu, anul·laren

INDICATIU FUTUR: anul·laré, anul·laràs, anul·larà, anul·larem, anul·lareu, anul·laran

INDICATIU CONDICIONAL: anul·laria, anul·laries, anul·laria, anul·laríem, anul·laríeu, anul·larien

SUBJUNTIU PRESENT: anul·li, anul·lis, anul·li, anul·lem, anul·leu, anul·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: anul·lés, anul·lessis, anul·lés, anul·léssim, anul·léssiu, anul·lessin

IMPERATIU: anul·la, anul·li, anul·lem, anul·leu, anul·lin

->anul·latiu

■anul·latiu -iva

Part. sil.: a_nul_la_tiu

[de anul·lar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que té poder d’anul·lar.

->anunci

■anunci

[de nunci]

m 1 1 Acció d’anunciar;

2 l’efecte.

2 Avís mitjançant el qual és posada alguna cosa en coneixement del públic.

3 PUBL 1 Text, imatge, etc., divulgat a través d’un mitjà de publicitat per tal d’incitar el públic a adquirir un producte o a utilitzar uns serveis.

2 esp Inserció publicitària que hom fa en la premsa.

->anunciació

■anunciació

Part. sil.: a_nun_ci_a_ci_ó

Hom.: enunciació

[del ll. ecl. annuntiatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1393]

f 1 Acció d’anunciar.

2 CRIST [en majúscula] 1 Anunci fet per l’arcàngel Gabriel a Maria que havia d’ésser mare de Jesús.

2 Festa amb què l’Església celebra aquest misteri.

->anunciador

■anunciador -a

Part. sil.: a_nun_ci_a_dor

[del ll. td. anuntiator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1429]

adj Que anuncia.

->anunciament

■anunciament

Part. sil.: a_nun_ci_a_ment

[de anunciar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció d’anunciar;

2 l’efecte.

->anunciant

■anunciant

Part. sil.: a_nun_ci_ant

[de anunciar]

m i f 1 Persona que anuncia.

2 PUBL Tota persona natural o jurídica que utilitza la publicitat per tal de fer conèixer i introduir en un mercat determinat els productes que fabrica o que comercialitza o els serveis que desenvolupa.

->anunciar

■anunciar

Part. sil.: a_nun_ci_ar

Hom.: enunciar

[del ll. annunciare, íd.; 1a FONT: s. XIV]

v tr 1 Donar notícia pública o la primera notícia (d’alguna cosa); fer saber, publicar, proclamar. Anunciar el descobriment d’un manuscrit antic.

2 Donar notícia de l’arribada, de la presència (d’algú). Després d’anunciar-lo, entrà solemnement.

3 Divulgar l’existència o les qualitats de productes comercials, d’empreses, etc., per atreure compradors, clients, etc. Anunciar un cosmètic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: anunciar

GERUNDI: anunciant

PARTICIPI: anunciat, anunciada, anunciats, anunciades

INDICATIU PRESENT: anuncio, anuncies, anuncia, anunciem, anuncieu, anuncien

INDICATIU IMPERFET: anunciava, anunciaves, anunciava, anunciàvem, anunciàveu, anunciaven

INDICATIU PASSAT: anuncií, anunciares, anuncià, anunciàrem, anunciàreu, anunciaren

INDICATIU FUTUR: anunciaré, anunciaràs, anunciarà, anunciarem, anunciareu, anunciaran

INDICATIU CONDICIONAL: anunciaria, anunciaries, anunciaria, anunciaríem, anunciaríeu, anunciarien

SUBJUNTIU PRESENT: anunciï, anunciïs, anunciï, anunciem, anuncieu, anunciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: anunciés, anunciessis, anunciés, anunciéssim, anunciéssiu, anunciessin

IMPERATIU: anuncia, anunciï, anunciem, anuncieu, anunciïn

->anunciata

■anunciata

Part. sil.: a_nun_ci_a_ta

[de l’it. annunziata ‘denominació aplicada a la Mare de Déu de l’Anunciació’]

f Versió popular del passatge evangèlic de l’aparició de l’àngel als pastors de Betlem per a anunciar-los la naixença de Jesús.

->anur

■anur -a

Part. sil.: an_ur

[de an- i el gr. ourá ‘cua’]

ZOOL 1 adj Que no té cua.

2 m 1 pl Ordre d’amfibis integrat per animals saltadors i mancats de cua en l’estat adult.

2 sing Amfibi de l’ordre dels anurs.

->anuresi

■anuresi

Part. sil.: an_u_re_si

Hom.: enuresi

[de an- i el gr. oúrēsis ‘micció’]

f PAT Absència de miccions deguda a la retenció d’orina a la bufeta.

->anúria

■anúria

Part. sil.: an_ú_ri_a

[de an- i -úria¹]

f PAT Absència d’orina per manca de secreció renal o per causa d’un obstacle interposat en el curs de l’orina.

->anus

■anus

[del ll. anus ‘anell, anus’; 1a FONT: s. XV]

m ANAT ANIM 1 Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s’obre a l’exterior o desemboca a la cloaca i a través del qual l’animal expulsa els residus no digerits d’aliment i altres matèries associades.

2 anus contra natura Obertura de l’intestí feta a la paret de l’abdomen, de manera que per aquesta obertura són expulsades les matèries fecals.

->anuscopi

anuscopi

[de anus i -scopi]

m DIAG Aparell de forma tubular dotat d’un focus lluminós i d’un sistema de lents per a la pràctica de l’anuscòpia.

->anuscòpia

anuscòpia

Part. sil.: a_nus_cò_pi_a

[de anus i -scòpia]

f DIAG Examen de l’anus, i habitualment també de la part inferior del recte, mitjançant un anuscopi.

->anvers

■anvers

Hom.: envers

[de vessar]

m 1 ANAT VEG Superfície superior de la fulla, que normalment rep els raigs del sol.

2 BIBLIOG 1 Cara o front d’un full imprès o manuscrit.

2 En un llibre, pàgina que és a la dreta del lector i que porta la numeració senar.

3 NUMIS 1 Costat d’una moneda o una medalla on figuren el tipus i la inscripció o la llegenda principal, o bé el començament de la llegenda, que continua al revers.

2 Cara, per contraposició a creu o revers.

4 SIGIL·L Cara principal del segell, on són gravades l’efígie, les armes, les divises o els emblemes de la persona o la corporació a què pertanyen.

->anxiogen

anxiogen -ògena

Part. sil.: an_xi_o_gen

[comp. híbrid del ll. anxius, -a, -um ‘ansiós’ i -gen]

adj PSIQ Que causa ansietat.

->anxiolític

■anxiolític -a

FARM i PSIQ 1 adj Que combat l’ansietat; tranquil·litzant. Propietats anxiolítiques.

2 m Psicofàrmac que, actuant sobre el sistema nerviós central, suprimeix la intranquil·litat i l’excitació pròpies de l’ansietat. És anomenat també tranquil·litzant.

->anxova

■anxova

[d’un dialecte it. del nord o del sud, anciöa o anciova, del ll. vg. *apiúa, provinent del gr. aphýē, íd.; 1a FONT: 1383]

f 1 ALIM Seitó adobat amb sal.

2 ICT Seitó.

->anxovera

■anxovera

[de anxova]

f PESC Seitonera.

->any

■any

[del ll. ănnus, íd.; 1a FONT: o., Hom.]

m 1 ASTR Interval de temps comprès entre dues passades consecutives del Sol pel mateix punt de l’eclíptica, que correspon a la durada d’una revolució de la Terra al voltant del Sol.

2 CRON 1 [símb: a] Unitat de mesura del temps, que correspon aproximadament a l’any solar.

2 any civil Any format per un nombre enter de dies civils (365 si és comú, o 366 si és de traspàs) i que és d’ús social general.

3 any de traspàs Any civil que consta de 366 dies civils, anomenat any bixest o any bissextil.

3 1 Període de temps que abraça de l’u de gener al trenta-u de desembre, considerat amb relació als fets que s’hi han esdevingut i amb relació als anys precedents i subsegüents. L’any 1931. L’any de l’Exposició.

2 any de gràcia CRON Any del Senyor.

3 any del Senyor CRON Any de l’era cristiana, o sigui, any comptat a partir del naixement de Jesucrist.

4 els anys vint (o trenta, etc.) Els anys del segon, el tercer, etc., decenni del segle.

4 1 Període de dotze mesos comptat a partir d’una data determinada.

2 caure l’any (tal dia) Escaure’s aquest dia el venciment d’un terme anual, especialment el lloguer.

3 el que no passa (o succeeix) en un any (o en cent anys), passa (o succeeix) en un instant Recomanació de no confiar que una cosa no ha de passar perquè fins ara no ho ha fet.

4 fer l’any (d’un fet) Fer un any que s’esdevingué.

5 no fer cap any de tretze mesos No estar molt de temps en un punt, ésser voluble en els plans.

6 tal dia farà l’any Frase usada per a indicar la indiferència amb què hom veu una cosa.

5 1 Període de dotze mesos durant el qual és desenvolupada una determinada activitat.

2 Curs d’estudis. Fa el quart any de medicina.

3 any de plor DR CAT Primer any de viduïtat durant el qual la vídua té el dret a ésser alimentada a càrrec del patrimoni del marit en consonància amb la seva posició social i amb la quantia del dit patrimoni.

4 any jubilar JUD Entre els jueus, l’any que venia després de set vegades set anys, és a dir, l’any cinquantè.

5 any litúrgic LITÚRG Any ordenat de manera que se celebrin successivament els principals esdeveniments de la vida de Crist i els misteris més importants del cristianisme.

6 any sabàtic JUD Segons la llei jueva, el darrer de cada set anys, durant el qual la terra no podia ésser conreada i cada amo havia d’alliberar un esclau hebreu, si aquest ho volia.

7 any sabàtic p ext ENSENY En els països de tradició cultural anglosaxona, curs o semestre que hom concedeix cada sis o set anys a un professor per a dedicar-lo als seus estudis o a la investigació, tot exonerant-lo de l’ensenyament.

8 any sant (o jubilar) CATOL Any durant el qual tots els qui visiten Roma o determinades esglésies poden guanyar el jubileu o indulgència plenària.

9 any útil Dies útils o feiners de l’any.

6 AGR 1 Cicle del treball agrícola amb relació als factors meteorològics o a la collita produïda.

2 any de neu Any en què ha fet nevades.

3 any de neu, any de Déu (o de bé de Déu) Refrany que explica que un any de nevades sol ésser un any de bones collites.

4 any de pluges (o plover) Any de pluja abundosa.

5 any d’esplets Any d’una gran collita.

6 any prim Any de poca collita.

7 any sec Any de pluja escassa.

8 bon any Any de bona collita.

9 mal any Any de collita dolenta.

7 1 Espai de dotze mesos de l’edat d’una persona comptat des del dia i el mes del naixement, referit també a la vida dels animals i a l’existència o a la durada de les coses. La gent de vint anys. Un auto de tres anys.

2 pl Edat. Als teus anys, això no t’escau.

3 a cent anys, coteta verda Comentari que es fa quan una persona gran fa coses que ja no són pròpies de la seva edat.

4 d’anys loc adj Vell, d’edat. Un home, una dona d’anys.

5 fer anys Viure.

6 fer els anys Arribar (algú) a la data en què es compleixen anys de la seva naixença. Faig els anys el 27 de gener.

7 fer (tants) anys Complir (tants) anys. Avui faig trenta anys.

8 no hi ha quinze anys lleigs Indica que la jovenesa supleix la beutat.

9 no passar els anys (per a algú) No fer-se vell.

10 per molts anys Fórmula de felicitació que expressa el desig d’una llarga vida.

11 treure’s anys Declarar tenir menys anys d’edat que els veritables.

8 pl 1 Temps. Fa molts anys. Anys ha.

2 fer anys i panys (d’un esdeveniment) Fer molt de temps.

9 AGR i SUR Cadascun dels cercles que apareixen en el tronc tallat d’un arbre, corresponents al creixement anual, especialment els cercles de l’escorça de suro.

10 any llum (o any de llum) ASTR Unitat usada en astronomia amb finalitats de vulgarització i que equival a la longitud que ha recorregut la llum en un any (en lloc seu cal usar unitats astronòmiques o parsecs).

11 any meteorològic Any que és comptat des de l’1 de desembre fins al 30 de novembre de l’any següent.

12 any nou Primers dies de l’any amb relació a l’any que acaba.

13 any nou, vida nova Expressió de bons propòsits a l’entrada d’any.

14 anys passats Anys enrere.

15 cap d’any 1 Primer dia de l’any.

2 Aniversari.

16 cua d’any Darrer dia de l’any.

17 entrada d’any Any nou.

18 ésser de l’any vuit Ésser de l’antigor.

19 l’altre any Fa dos anys.

20 l’any de la Mariacastanya L’any de la picor.

21 l’any de la picor En un temps remot indeterminat.

22 l’any d’en Quinze L’any xeix.

23 l’any passat L’any anterior a aquell en què hom viu.

24 l’any que ve (o venidor, o vinent) L’any següent d’aquell en què hom viu o d’aquell de què hom parla.

25 l’any xeix Mai.

26 treure el ventre de mal any (o eixir de mal any) Aprofitar-se d’un bon àpat després de dies de menjar poc.

->anyada

■anyada

[de any; 1a FONT: 1380]

f 1 Major o menor quantitat de fruits d’una espècie o conjunt de fruits que ha produït la terra en un any determinat.

2 Allò que importa cada any una renda, un cens, un sou, que hom paga per anys.

3 Període d’un any d’un càrrec.

4 ENOL Vi d’una collita determinada.

5 pl Anys, edat.

->anyader

■anyader -a

[de any]

m i f Persona, especialment mosso, que es lloga per un any.

->anyal

■anyal

Cp. anual 2

[de any; 1a FONT: 1531]

adj 1 Anual, que s’esdevé cada any, dit especialment de certes festes.

2 De l’any actual, collit o nat aquest any.

3 un infant anyal Que no ha complert l’any.

->anyalment

■anyalment

[de anyal]

adv Cada any. La processó es fa anyalment.

->anyatià

anyatià -ana

Part. sil.: a_nya_ti_à

[del birmà anyathian ‘del nord de Birmània’]

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent a l’anyatià.

2 m Cultura prehistòrica del paleolític inferior de Birmània, amb extensions cap a Tailàndia, la Indoxina i el sud de la Xina.

->anyell

■anyell

[del ll. agnellus ‘anyellet’, diminutiu de agnus ‘anyell’; 1a FONT: 1015]

m 1 1 Fill de l’ovella fins a l’edat d’un any.

2 Carn de xai de menys de quatre mesos amb un pes de la canal fins a 13 kg.

3 anyell de llet (o lletó) Anyell que encara no pastura.

4 anyell de llet Carn de xai de menys d’un mes i mig amb un pes de la canal fins a 8 kg.

5 ésser un anyell Ésser suau, dolç, mansuet.

2 HERÀLD Figura heràldica d’un anyell o d’un anyell pasqual o agnus dei, generalment representada passant.

3 pl TÈXT Llana d’anyell.

4 anyell de Déu BÍBL Expressió aplicada per Joan Baptista a Jesús, en la qual és considerat víctima innocent.

5 anyell pasqual JUD i CRIST En el judaisme, anyell que era sacrificat el dia de Pasqua, en memòria de l’alliberament del poble de l’esclavitud d’Egipte; en el cristianisme, és símbol de Jesús mort i ressuscitat.

->anyella

■anyella

[de anyell; 1a FONT: 1296]

f Anyell femella.

->anyellada

■anyellada

[de anyell]

f Ramat d’anyells.

->anyellar

■anyellar

[de anyell; 1a FONT: 1611]

v intr Parir l’ovella.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: anyellar

GERUNDI: anyellant

PARTICIPI: anyellat, anyellada, anyellats, anyellades

INDICATIU PRESENT: anyello, anyelles, anyella, anyellem, anyelleu, anyellen

INDICATIU IMPERFET: anyellava, anyellaves, anyellava, anyellàvem, anyellàveu, anyellaven

INDICATIU PASSAT: anyellí, anyellares, anyellà, anyellàrem, anyellàreu, anyellaren

INDICATIU FUTUR: anyellaré, anyellaràs, anyellarà, anyellarem, anyellareu, anyellaran

INDICATIU CONDICIONAL: anyellaria, anyellaries, anyellaria, anyellaríem, anyellaríeu, anyellarien

SUBJUNTIU PRESENT: anyelli, anyellis, anyelli, anyellem, anyelleu, anyellin

SUBJUNTIU IMPERFET: anyellés, anyellessis, anyellés, anyelléssim, anyelléssiu, anyellessin

IMPERATIU: anyella, anyelli, anyellem, anyelleu, anyellin

->anyenc

■anyenc -a

[de any]

adj Que té molts anys.

->anyer

■anyer -a

[de any]

1 adj Que lleva fruit solament un any per altre, anyívol.

2 m i f CATOL Penitent que es confessa una vegada l’any.

3 m HIST 1 En l’organització gremial, fadrí contractat per un any.

2 Aprenent al qual mancava un any per a ésser fadrí.

->anyí

■anyí -ina

[de anyell]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’anyell.

2 m Anyell.

3 m pl ADOB Pells d’anyell o de cabrit sense tondre.

4 m TÈXT 1 Llana d’anyell.

2 pl Anyí.

->anyil

■anyil

[del cast. añil, pres de l’àr. an-nîl]

m 1 BOT Gènere d’arbusts de la família de les papilionàcies (Indigofera sp) propis de països tropicals, de fulles imparipinnades. D’algunes espècies hom extreu la substància colorant dita indi o anyil.

2 COL Indi.

->anyívol

■anyívol -a

[de any]

adj 1 D’un any.

2 Feble, malaltís, esmerlit.

3 AGR Dit de l’arbre que fructifica amb alternança d’anys abundosos i altres de buits o escassos.

->anyoc

■anyoc

[d’origen incert, sembla emparentat amb el cast. añicos, probablement d’origen preromà, potser cèltic; 1a FONT: 1399]

m 1 Redol de coses agafades entre elles.

2 Aplec de fruits sortits d’un mateix brot i encara junts.

->anyocar-se

■anyocar-se

[de anyoc]

v pron dial 1 Doblegar-se, algú, sota el pes d’una càrrega, dels anys, etc.

2 fig Claudicar, cedir a una pressió.

->anyol

■anyol

[probable encreuament de allol, der. de all, i bonyol ‘bony’]

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Conopodium majus), d’umbel·les de flors blanques, amb l’arrel inflada en una tuberositat comestible.

->aombrar

■aombrar

Part. sil.: a_om_brar

[de ombra; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Submergir en l’ombra, en les tenebres. La nit aombrà el bosc.

2 Astorar. Un llamp, deixar com aombrat algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aombrar

GERUNDI: aombrant

PARTICIPI: aombrat, aombrada, aombrats, aombrades

INDICATIU PRESENT: aombro, aombres, aombra, aombrem, aombreu, aombren

INDICATIU IMPERFET: aombrava, aombraves, aombrava, aombràvem, aombràveu, aombraven

INDICATIU PASSAT: aombrí, aombrares, aombrà, aombràrem, aombràreu, aombraren

INDICATIU FUTUR: aombraré, aombraràs, aombrarà, aombrarem, aombrareu, aombraran

INDICATIU CONDICIONAL: aombraria, aombraries, aombraria, aombraríem, aombraríeu, aombrarien

SUBJUNTIU PRESENT: aombri, aombris, aombri, aombrem, aombreu, aombrin

SUBJUNTIU IMPERFET: aombrés, aombressis, aombrés, aombréssim, aombréssiu, aombressin

IMPERATIU: aombra, aombri, aombrem, aombreu, aombrin

->aoni aònia

aoni aònia

Part. sil.: a_o_ni

[del ll. aonius, -a, -um ‘de l’Aònia’, nom mitològic de la Beòcia, seu de les muses]

adj Relatiu o pertanyent a les muses.

->aorist

■aorist

Part. sil.: a_o_rist

[del gr. aóristos ‘il·limitat, indefinit’]

m GRAM Forma del verb que expressa una acció passada sense interessar-se per la seva durada ni per la seva posició respecte a una altra acció.

->aorístic

■aorístic -a

Part. sil.: a_o_rís_tic

[de aorist]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’aorist.

2 Indefinit, indeterminat.

->aorta

■aorta

Part. sil.: a_or_ta

[del gr. aortḗ, íd., derivat de aeírō ‘elevar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f ANAT ANIM 1 1 Vas sanguini dels cordats, el més important de llur sistema circulatori, que surt del cor i distribueix la sang oxigenada per tot el cos.

2 p ext Vas principal, anterior o posterior, que en alguns invertebrats (mol·luscs, artròpodes, etc.) condueix els líquids circulatoris pel cos.

2 crossa de l’aorta Segment de l’aorta en forma d’arc situat entre els segments aòrtics ascendent i descendent.

->aòrtic

■aòrtic -a

Part. sil.: a_òr_tic

[de aorta]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’aorta.

->aortitis

■aortitis

Part. sil.: a_or_ti_tis

[de aorta i -itis]

f PAT Inflamació de l’aorta.

->aortografia

aortografia

Part. sil.: a_or_to_gra_fi_a

[de aorta i -grafia]

f MED Radiografia de l’aorta.

->aotus

aotus

Part. sil.: a_o_tus

[del gr. áōtos ‘sense orelles’]

m ZOOL Gènere de primats platirins de la família dels cèbids (Aotus sp), molt semblants als titís, de cua llarga i d’ulls grossos.

->ap

ap

símb GEOM apotema.

->ap.

ap.

abrev 1 apartat 2.

2 BIBLIOG apèndix 2.

->apa

■apa

[interjecció de creació expressiva en la qual han influït les formes i els valors de au, upa, ep; 1a FONT: 1839, DLab.]

interj 1 Serveix per a excitar a moure’s o a augmentar l’activitat. Apa, noi, endavant!

2 Indica una certa reticència a fer una acció o un fre quan hom la fa. Ara no ho vull fer, apa! Apa, noi, potser que afluixis!

->apadana

apadana

[del persa apadana ‘palau’]

f HIST Sala del tron dels palaus dels reis perses aquemènides.

->apadrinador

■apadrinador -a

[de apadrinar]

adj i m i f Que apadrina.

->apadrinament

■apadrinament

[de apadrinar]

m 1 Acció d’apadrinar;

2 l’efecte.

->apadrinar

■apadrinar

[de padrí; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Fer de padrí (d’algú) en algun acte públic. L’àvia l’apadrinà en el bateig. El famós químic apadrinà la investigadora novella en aquella conferència.

2 fig Patrocinar, protegir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apadrinar

GERUNDI: apadrinant

PARTICIPI: apadrinat, apadrinada, apadrinats, apadrinades

INDICATIU PRESENT: apadrino, apadrines, apadrina, apadrinem, apadrineu, apadrinen

INDICATIU IMPERFET: apadrinava, apadrinaves, apadrinava, apadrinàvem, apadrinàveu, apadrinaven

INDICATIU PASSAT: apadriní, apadrinares, apadrinà, apadrinàrem, apadrinàreu, apadrinaren

INDICATIU FUTUR: apadrinaré, apadrinaràs, apadrinarà, apadrinarem, apadrinareu, apadrinaran

INDICATIU CONDICIONAL: apadrinaria, apadrinaries, apadrinaria, apadrinaríem, apadrinaríeu, apadrinarien

SUBJUNTIU PRESENT: apadrini, apadrinis, apadrini, apadrinem, apadrineu, apadrinin

SUBJUNTIU IMPERFET: apadrinés, apadrinessis, apadrinés, apadrinéssim, apadrinéssiu, apadrinessin

IMPERATIU: apadrina, apadrini, apadrinem, apadrineu, apadrinin

->apagable

■apagable

[de apagar]

adj Que es pot apagar.

->apagada

■apagada

[de apagar]

f ELECT Acció d’apagar-se els llums o de cessar la transmissió del corrent elèctric. Apagada general de llums.

->apagador

■apagador -a

[de apagar]

1 adj Que apaga.

2 m Estri per a apagar llums.

3 m ELECTROT Dispositiu que apaga l’arc en un interruptor i on es troben a vegades els contactes auxiliars.

4 m MÚS Cadascuna de les petites peces de fusta folrades que té el piano que, adherint-se a les cordes, en mantenen apagada la vibració mentre hom no les faci allunyar de la posició habitual.

->apagaguspires

■apagaguspires

[de apagar i guspira]

m ELECTROT Contacte auxiliar d’un interruptor que permet d’interrompre el circuit en condicions ideals per tal que no es malmeti el material ni s’encebi l’arc.

->apagallums

■apagallums

[de apagar i llum]

m 1 Objecte de llauna, de forma cònica, fixat a l’extrem d’una canya per a apagar ciris.

2 Sagristà.

3 Persona poc amiga de la instrucció, obscurantista.

4 BOT 1 Matallums.

2 Paloma.

->apagament

■apagament

[de apagar]

m 1 Acció d’apagar o d’apagar-se;

2 l’efecte.

->apagapenol

■apagapenol

[de apagar i penol]

m MAR Cap de maniobra de les veles majors que serveix per a apagar-les cobrant de la ralinga de caiguda, anomenat també sobrebolina.

->apagar

■apagar

Hom.: apegar

[de pagar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Fer cessar de cremar, de fer llum. Apagar el forn.

2 pron Cessar de cremar, de fer llum. Apagar-se el forn.

3 tr p ext ELECTROT Tancar l’interruptor (d’un aparell elèctric). Apaga el llum, el televisor, la ràdio.

4 pron p ext ELECTROT Interrompre’s el corrent elèctric (d’un aparell). La ràdio s’ha apagat durant la tempesta.

2 tr fig Calmar, fer cessar de subsistir, extingir. Apagar el dolor.

3 tr fig Eclipsar. La llum del sol apaga la de les estrelles.

4 tr MAR Fer que les veles treguin el vent que les infla tot plegant-les.

5 apagar la calç Convertir la calç d’òxid (calç viva) en hidròxid (calç apagada) posant-la en contacte amb l’aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apagar

GERUNDI: apagant

PARTICIPI: apagat, apagada, apagats, apagades

INDICATIU PRESENT: apago, apagues, apaga, apaguem, apagueu, apaguen

INDICATIU IMPERFET: apagava, apagaves, apagava, apagàvem, apagàveu, apagaven

INDICATIU PASSAT: apaguí, apagares, apagà, apagàrem, apagàreu, apagaren

INDICATIU FUTUR: apagaré, apagaràs, apagarà, apagarem, apagareu, apagaran

INDICATIU CONDICIONAL: apagaria, apagaries, apagaria, apagaríem, apagaríeu, apagarien

SUBJUNTIU PRESENT: apagui, apaguis, apagui, apaguem, apagueu, apaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: apagués, apaguessis, apagués, apaguéssim, apaguéssiu, apaguessin

IMPERATIU: apaga, apagui, apaguem, apagueu, apaguin

->apagat

apagat -ada

adj 1 1 Mancat de vivor, d’animació. Una mirada apagada.

2 Mancat de vitalitat, pansit. Avui et veig molt apagat.

2 Poc intens o fort. Un color apagat. El so apagat de la mar.

->apagaveles

■apagaveles

[de apagar i vela]

m MAR Cap usat per a plegar les veles en llur verga o botavara.

->apagesat

■apagesat -ada

[de pagès]

adj Que té costums o semblança de pagès.

->apagoge

■apagoge

[del gr. apagōgḗ ‘acció de conduir’]

f LÒG Reducció a l’absurd.

->apagògic

■apagògic -a

Hom.: epagògic

[de apagoge]

adj LÒG 1 Relatiu o pertanyent a l’apagoge.

2 Que enclou una apagoge. Reducció apagògica.

->apaïsat

■apaïsat -ada

Part. sil.: a_pa_ï_sat

[de país; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj De figura rectangular amb la base més gran que l’altura.

->apaivagable

■apaivagable

Part. sil.: a_pai_va_ga_ble

[de apaivagar]

adj Que es pot apaivagar.

->apaivagador

■apaivagador -a

Part. sil.: a_pai_va_ga_dor

[de apaivagar]

adj Que apaivaga.

->apaivagament

■apaivagament

Part. sil.: a_pai_va_ga_ment

[de apaivagar]

m 1 Acció d’apaivagar o d’apaivagar-se;

2 l’efecte.

->apaivagar

■apaivagar

Part. sil.: a_pai_va_gar

[del ll. ad pacĭfĭcare]

v 1 tr Calmar, amainar, fer desaparèixer o minvar un estat d’excitació , d’agitació, de violència (en algú o en alguna cosa), portar (algú) a sentiments plàcids, de pau, de concòrdia. Una fórmula màgica per a apaivagar les tempestes. El seu discurs apaivagà la multitud.

2 pron Apaivagar-se el soroll.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apaivagar

GERUNDI: apaivagant

PARTICIPI: apaivagat, apaivagada, apaivagats, apaivagades

INDICATIU PRESENT: apaivago, apaivagues, apaivaga, apaivaguem, apaivagueu, apaivaguen

INDICATIU IMPERFET: apaivagava, apaivagaves, apaivagava, apaivagàvem, apaivagàveu, apaivagaven

INDICATIU PASSAT: apaivaguí, apaivagares, apaivagà, apaivagàrem, apaivagàreu, apaivagaren

INDICATIU FUTUR: apaivagaré, apaivagaràs, apaivagarà, apaivagarem, apaivagareu, apaivagaran

INDICATIU CONDICIONAL: apaivagaria, apaivagaries, apaivagaria, apaivagaríem, apaivagaríeu, apaivagarien

SUBJUNTIU PRESENT: apaivagui, apaivaguis, apaivagui, apaivaguem, apaivagueu, apaivaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: apaivagués, apaivaguessis, apaivagués, apaivaguéssim, apaivaguéssiu, apaivaguessin

IMPERATIU: apaivaga, apaivagui, apaivaguem, apaivagueu, apaivaguin

->apalatxià

■apalatxià -ana

Part. sil.: a_pa_lat_xi_à

adj 1 Relatiu o pertanyent als Apalatxes (serralada de l’Amèrica del Nord).

2 relleu apalatxià GEOMORF Forma de relleu constituïda per una sèrie de crestes paral·leles més o menys de la mateixa alçària i separades per valls llargues i estretes.

->apalissar

apalissar

[de palissa]

v tr dial Apallissar.

->apallar

■apallar

Hom.: apellar

[de palla]

v tr Donar palla o pallada (al bestiar).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apallar

GERUNDI: apallant

PARTICIPI: apallat, apallada, apallats, apallades

INDICATIU PRESENT: apallo, apalles, apalla, apallem, apalleu, apallen

INDICATIU IMPERFET: apallava, apallaves, apallava, apallàvem, apallàveu, apallaven

INDICATIU PASSAT: apallí, apallares, apallà, apallàrem, apallàreu, apallaren

INDICATIU FUTUR: apallaré, apallaràs, apallarà, apallarem, apallareu, apallaran

INDICATIU CONDICIONAL: apallaria, apallaries, apallaria, apallaríem, apallaríeu, apallarien

SUBJUNTIU PRESENT: apalli, apallis, apalli, apallem, apalleu, apallin

SUBJUNTIU IMPERFET: apallés, apallessis, apallés, apalléssim, apalléssiu, apallessin

IMPERATIU: apalla, apalli, apallem, apalleu, apallin

->apallerar

■apallerar

[de paller]

v tr 1 Disposar (palla, herba seca, etc.) formant paller.

2 Entrar (palla, herba seca, etc.) al paller o pallissa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apallerar

GERUNDI: apallerant

PARTICIPI: apallerat, apallerada, apallerats, apallerades

INDICATIU PRESENT: apallero, apalleres, apallera, apallerem, apallereu, apalleren

INDICATIU IMPERFET: apallerava, apalleraves, apallerava, apalleràvem, apalleràveu, apalleraven

INDICATIU PASSAT: apallerí, apallerares, apallerà, apalleràrem, apalleràreu, apalleraren

INDICATIU FUTUR: apalleraré, apalleraràs, apallerarà, apallerarem, apallerareu, apalleraran

INDICATIU CONDICIONAL: apalleraria, apalleraries, apalleraria, apalleraríem, apalleraríeu, apallerarien

SUBJUNTIU PRESENT: apalleri, apalleris, apalleri, apallerem, apallereu, apallerin

SUBJUNTIU IMPERFET: apallerés, apalleressis, apallerés, apalleréssim, apalleréssiu, apalleressin

IMPERATIU: apallera, apalleri, apallerem, apallereu, apallerin

->apalleronar

■apalleronar

[de palleró]

v tr Disposar (la palla) formant palleró prop de l’era després de la batuda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apalleronar

GERUNDI: apalleronant

PARTICIPI: apalleronat, apalleronada, apalleronats, apalleronades

INDICATIU PRESENT: apallerono, apallerones, apallerona, apalleronem, apalleroneu, apalleronen

INDICATIU IMPERFET: apalleronava, apalleronaves, apalleronava, apalleronàvem, apalleronàveu, apalleronaven

INDICATIU PASSAT: apalleroní, apalleronares, apalleronà, apalleronàrem, apalleronàreu, apalleronaren

INDICATIU FUTUR: apalleronaré, apalleronaràs, apalleronarà, apalleronarem, apalleronareu, apalleronaran

INDICATIU CONDICIONAL: apalleronaria, apalleronaries, apalleronaria, apalleronaríem, apalleronaríeu, apalleronarien

SUBJUNTIU PRESENT: apalleroni, apalleronis, apalleroni, apalleronem, apalleroneu, apalleronin

SUBJUNTIU IMPERFET: apalleronés, apalleronessis, apalleronés, apalleronéssim, apalleronéssiu, apalleronessin

IMPERATIU: apallerona, apalleroni, apalleronem, apalleroneu, apalleronin

->apal·lestèsia

apal·lestèsia

Part. sil.: a_pal_les_tè_si_a

[de a-¹ i el gr. pállō ‘sacsejar’ i -estèsia]

f PAT Pèrdua del sentit vibratori.

->apallissar

■apallissar

[de pallissa²]

v tr Donar una pallissa (a algú).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apallissar

GERUNDI: apallissant

PARTICIPI: apallissat, apallissada, apallissats, apallissades

INDICATIU PRESENT: apallisso, apallisses, apallissa, apallissem, apallisseu, apallissen

INDICATIU IMPERFET: apallissava, apallissaves, apallissava, apallissàvem, apallissàveu, apallissaven

INDICATIU PASSAT: apallissí, apallissares, apallissà, apallissàrem, apallissàreu, apallissaren

INDICATIU FUTUR: apallissaré, apallissaràs, apallissarà, apallissarem, apallissareu, apallissaran

INDICATIU CONDICIONAL: apallissaria, apallissaries, apallissaria, apallissaríem, apallissaríeu, apallissarien

SUBJUNTIU PRESENT: apallissi, apallissis, apallissi, apallissem, apallisseu, apallissin

SUBJUNTIU IMPERFET: apallissés, apallissessis, apallissés, apallisséssim, apallisséssiu, apallissessin

IMPERATIU: apallissa, apallissi, apallissem, apallisseu, apallissin

->apamadora

apamadora

[de apamar]

f ENTOM Eruga dels lepidòpters geomètrids, mancada de potes intermèdies, que en desplaçar-se sembla que amidi el terreny a pams.

->apamament

■apamament

[de apamar]

m Acció d’apamar.

->apamar

■apamar

[de pam¹]

v tr 1 Mesurar a pams.

2 tenir apamat (algú, alguna cosa) fig Conèixer a fons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apamar

GERUNDI: apamant

PARTICIPI: apamat, apamada, apamats, apamades

INDICATIU PRESENT: apamo, apames, apama, apamem, apameu, apamen

INDICATIU IMPERFET: apamava, apamaves, apamava, apamàvem, apamàveu, apamaven

INDICATIU PASSAT: apamí, apamares, apamà, apamàrem, apamàreu, apamaren

INDICATIU FUTUR: apamaré, apamaràs, apamarà, apamarem, apamareu, apamaran

INDICATIU CONDICIONAL: apamaria, apamaries, apamaria, apamaríem, apamaríeu, apamarien

SUBJUNTIU PRESENT: apami, apamis, apami, apamem, apameu, apamin

SUBJUNTIU IMPERFET: apamés, apamessis, apamés, apaméssim, apaméssiu, apamessin

IMPERATIU: apama, apami, apamem, apameu, apamin

->apanar

■apanar

[de pa]

v tr Proveir de pa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apanar

GERUNDI: apanant

PARTICIPI: apanat, apanada, apanats, apanades

INDICATIU PRESENT: apano, apanes, apana, apanem, apaneu, apanen

INDICATIU IMPERFET: apanava, apanaves, apanava, apanàvem, apanàveu, apanaven

INDICATIU PASSAT: apaní, apanares, apanà, apanàrem, apanàreu, apanaren

INDICATIU FUTUR: apanaré, apanaràs, apanarà, apanarem, apanareu, apanaran

INDICATIU CONDICIONAL: apanaria, apanaries, apanaria, apanaríem, apanaríeu, apanarien

SUBJUNTIU PRESENT: apani, apanis, apani, apanem, apaneu, apanin

SUBJUNTIU IMPERFET: apanés, apanessis, apanés, apanéssim, apanéssiu, apanessin

IMPERATIU: apana, apani, apanem, apaneu, apanin

->apanatge

apanatge

[de apanar]

m HIST 1 Assignació de terres en benefici d’un infant altre que l’hereu feta pel sobirà per tal d’assegurar-li un mitjà de vida d’acord amb el seu rang.

2 Terra assignada en apanatge.

->apantallament

apantallament

[de pantalla]

m FÍS 1 Dispositiu o estat que modifica, redueix o suprimeix la transmissió d’una força o d’una radiació entre dues regions de l’espai.

2 Efecte de pantalla pel qual un medi o un conjunt de partícules debiliten una determinada interacció.

3 Blindatge o protecció d’una font de radiacions.

->apanyar

■apanyar

[del cast. apañar, der. de paño, mot principalment de les parles valenciana i de l’extrem oest i sud del Principat; 1a FONT: 1639]

v 1 tr Adobar, apariar.

2 pron Arranjar-se, espavilar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apanyar

GERUNDI: apanyant

PARTICIPI: apanyat, apanyada, apanyats, apanyades

INDICATIU PRESENT: apanyo, apanyes, apanya, apanyem, apanyeu, apanyen

INDICATIU IMPERFET: apanyava, apanyaves, apanyava, apanyàvem, apanyàveu, apanyaven

INDICATIU PASSAT: apanyí, apanyares, apanyà, apanyàrem, apanyàreu, apanyaren

INDICATIU FUTUR: apanyaré, apanyaràs, apanyarà, apanyarem, apanyareu, apanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: apanyaria, apanyaries, apanyaria, apanyaríem, apanyaríeu, apanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: apanyi, apanyis, apanyi, apanyem, apanyeu, apanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: apanyés, apanyessis, apanyés, apanyéssim, apanyéssiu, apanyessin

IMPERATIU: apanya, apanyi, apanyem, apanyeu, apanyin

->apanyussar

■apanyussar

[de apanyar]

v tr Adobassar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apanyussar

GERUNDI: apanyussant

PARTICIPI: apanyussat, apanyussada, apanyussats, apanyussades

INDICATIU PRESENT: apanyusso, apanyusses, apanyussa, apanyussem, apanyusseu, apanyussen

INDICATIU IMPERFET: apanyussava, apanyussaves, apanyussava, apanyussàvem, apanyussàveu, apanyussaven

INDICATIU PASSAT: apanyussí, apanyussares, apanyussà, apanyussàrem, apanyussàreu, apanyussaren

INDICATIU FUTUR: apanyussaré, apanyussaràs, apanyussarà, apanyussarem, apanyussareu, apanyussaran

INDICATIU CONDICIONAL: apanyussaria, apanyussaries, apanyussaria, apanyussaríem, apanyussaríeu, apanyussarien

SUBJUNTIU PRESENT: apanyussi, apanyussis, apanyussi, apanyussem, apanyusseu, apanyussin

SUBJUNTIU IMPERFET: apanyussés, apanyussessis, apanyussés, apanyusséssim, apanyusséssiu, apanyussessin

IMPERATIU: apanyussa, apanyussi, apanyussem, apanyusseu, apanyussin

->aparador

■aparador

[de parar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 PUBL Vitrina, generalment a l’exterior d’un establiment mercantil, on són exposades mostres dels articles que hi venen.

2 bufet² 1.

->aparadora

■aparadora

[de parar]

f bufet² 1.

->aparadorisme

■aparadorisme

[de aparador]

m Tècnica de decoració i d’agençament dels aparadors.

->aparadorista

■aparadorista

[de aparador]

m i f Agençaaparadors.

->aparat

■aparat

Cp. aparell

[de parar]

m 1 Allò que fa pompós un acte, una cerimònia.

2 1 p ext Conjunt de fets o d’aspectes vistosos o impressionants que acompanyen un fenomen o un esdeveniment. Una tempesta amb molt aparat de llamps i trons.

2 aparat elèctric METEOR Gran aparat de llamps.

3 POLÍT aparell 10.

4 aparat crític CRÍT TEXT Conjunt de dades de caràcter històric, arxivístic, diplomàtic, filològic, bibliogràfic, etc., destinades a fonamentar científicament les circumstàncies que concorren en un text narratiu o en un document.

->aparatós

■aparatós -osa

[de aparat]

adj De gran aparat. Una cerimònia de casament aparatosa. Un accident aparatós.

->aparatositat

■aparatositat

[de aparatós]

f Qualitat d’aparatós.

->aparaular

■aparaular

Part. sil.: a_pa_rau_lar

[de paraula]

v tr dial Emparaular.

->aparcament

■aparcament

[de aparcar]

m 1 1 Acció d’aparcar;

2 l’efecte.

2 1 Lloc a propòsit per a aparcar un vehicle. En aquest barri costa molt trobar aparcament.

2 Zona, recinte o establiment destinat a aparcar-hi vehicles automòbils. Un aparcament subterrani.

3 aparcament d’enllaç (o de dissuasió) Aparcament de gran capacitat connectat amb mitjans de transport públic i concebut perquè els conductors hi deixin els seus vehicles i es desplacin amb transport públic per l’interior d’una població.

->aparcar

■aparcar

[de parc¹]

v tr 1 1 Estacionar un vehicle en un lloc a propòsit. Ha aparcat el camió damunt la vorera. En aquest barri costa molt d’aparcar.

2 abs Aparca allà on puguis.

2 fig Deixar pendent (un assumpte). Van aparcar el repartiment de l’herència fins l’endemà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aparcar

GERUNDI: aparcant

PARTICIPI: aparcat, aparcada, aparcats, aparcades

INDICATIU PRESENT: aparco, aparques, aparca, aparquem, aparqueu, aparquen

INDICATIU IMPERFET: aparcava, aparcaves, aparcava, aparcàvem, aparcàveu, aparcaven

INDICATIU PASSAT: aparquí, aparcares, aparcà, aparcàrem, aparcàreu, aparcaren

INDICATIU FUTUR: aparcaré, aparcaràs, aparcarà, aparcarem, aparcareu, aparcaran

INDICATIU CONDICIONAL: aparcaria, aparcaries, aparcaria, aparcaríem, aparcaríeu, aparcarien

SUBJUNTIU PRESENT: aparqui, aparquis, aparqui, aparquem, aparqueu, aparquin

SUBJUNTIU IMPERFET: aparqués, aparquessis, aparqués, aparquéssim, aparquéssiu, aparquessin

IMPERATIU: aparca, aparqui, aparquem, aparqueu, aparquin

->aparedament

■aparedament

[de aparedar]

m 1 Acció d’aparedar;

2 l’efecte.

->aparedar

■aparedar

[de paret; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Tancar, tapar (un buit, un apartament, etc.) mitjançant una paret o parets. Quan van deixar la masia, van aparedar totes les portes i finestres.

2 Tancar (algú) entre parets. Sembla que van aparedar la víctima.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aparedar

GERUNDI: aparedant

PARTICIPI: aparedat, aparedada, aparedats, aparedades

INDICATIU PRESENT: aparedo, aparedes, apareda, aparedem, aparedeu, apareden

INDICATIU IMPERFET: aparedava, aparedaves, aparedava, aparedàvem, aparedàveu, aparedaven

INDICATIU PASSAT: aparedí, aparedares, aparedà, aparedàrem, aparedàreu, aparedaren

INDICATIU FUTUR: aparedaré, aparedaràs, aparedarà, aparedarem, aparedareu, aparedaran

INDICATIU CONDICIONAL: aparedaria, aparedaries, aparedaria, aparedaríem, aparedaríeu, aparedarien

SUBJUNTIU PRESENT: aparedi, aparedis, aparedi, aparedem, aparedeu, aparedin

SUBJUNTIU IMPERFET: aparedés, aparedessis, aparedés, aparedéssim, aparedéssiu, aparedessin

IMPERATIU: apareda, aparedi, aparedem, aparedeu, aparedin

->aparegut

aparegut -uda

m i f Espectre, aparició.

->apareixement

■apareixement

Part. sil.: a_pa_rei_xe_ment

[de aparèixer]

m Aparició.

->aparèixer

■aparèixer

Part. sil.: a_pa_rèi_xer

[del ll. td. apparescĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pr ind sing 1 aparec o apareixo] v 1 intr Mostrar-se de cop una cosa a la vista. Ens aparegué l’home de qui parlàvem.

2 intr Ésser publicat, posat a la venda (un llibre, una revista, un disc, etc.). Ja ha aparegut la seva segona novel·la.

3 1 intr Mostrar-se, especialment un esperit o una cosa de l’altre món, sota forma visible. Li apareixen fantasmes.

2 pron Se li apareixen fantasmes.

4 intr Ésser trobada una cosa que hom donava com a perduda. Ha aparegut l’arma de l’assassí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aparèixer

GERUNDI: apareixent

PARTICIPI: aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes

INDICATIU PRESENT: aparec, apareixes, apareix, apareixem, apareixeu, apareixen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): apareixo, apareixes, apareix, apareixem, apareixeu, apareixen

INDICATIU IMPERFET: apareixia, apareixies, apareixia, apareixíem, apareixíeu, apareixien

INDICATIU PASSAT: apareguí, aparegueres, aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren

INDICATIU FUTUR: apareixeré, apareixeràs, apareixerà, apareixerem, apareixereu, apareixeran

INDICATIU CONDICIONAL: apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien

SUBJUNTIU PRESENT: aparegui, apareguis, aparegui, apareguem, aparegueu, apareguin

SUBJUNTIU IMPERFET: aparegués, apareguessis, aparegués, apareguéssim, apareguéssiu, apareguessin

IMPERATIU: apareix, aparegui, apareguem, apareixeu, apareguin

->aparell

■aparell

Cp. aparat

[de aparellar¹; 1a FONT: 1309]

m 1 Preparatius, aparellament.

2 Ostentació de preparatius, de mitjans. Un gran aparell de forces. Un sopar de gran aparell.

3 1 TECNOL Sistema o conjunt de sistemes mecànics i eventualment elèctrics o electrònics constituït en general a la manera d’unitat substancialment independent d’altres i d’una certa complexitat constructiva o de funcionament, que serveix per a executar alguna operació o que duu a terme determinades funcions. Aparell de ràdio. Aparell ortopèdic.

2 p ext Dit de certs ginys (com els avions).

3 GIMN En gimnàstica artística, qualsevol dels instruments que hom utilitza per a realitzar els exercicis, com ara les paral·leles, el cavall amb arcs, les anelles, etc.

4 aparell manual GIMN En gimnàstica rítmica, qualsevol dels aparells lleugers i mòbils, manipulats amb les mans, que hom fa servir en els exercicis, com ara la cinta, la corda, el cèrcol, etc.

4 Arreus per a muntar o carregar les bèsties de bast.

5 1 BIOL Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada. Aparell respiratori. Aparell digestiu.

2 CIT Estructura cel·lular que duu a terme una funció determinada.

6 CONSTR Disposició que tenen les peces que formen una paret. Aparell ciclopi.

7 MAR 1 Conjunt de l’arboradura, les eixàrcies i el velam d’un vaixell que serveix per a impel·lir aquest valent-se de la força del vent.

2 aparell de creu Aparell rodó.

3 aparell llatí Aparell típic a Catalunya, que rep aquest nom perquè les veles que duu són llatines, o sigui, en forma de triangle isòsceles i de manera que el gràtil, que és el costat diferent, va assegurat a una verga llarga, flexible i composta de dues peces anomenada antena, la qual se suspèn de la drissa mitjançant la raca, i pel penol del cap és fermada en algun punt del buc.

4 aparell rodó (o quadre) Designació genèrica de qualsevol tipus d’aparell que porti veles rodones.

8 MAR Cadascuna de les diferents màquines formades per combinacions de bossells amb un cap que treballa per llurs politges, en què necessàriament un dels bossells o quadernals ha d’ésser fermat en un lloc consistent perquè romangui sempre immòbil.

9 PINTUR 1 Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura.

2 Material que serveix per a preparar les peces de fusta per tal de fer-les aptes a rebre el bol i el pa d’or, a fi de daurar-les.

10 POLÍT Part o sector d’un partit polític, d’un govern, d’un organisme, etc., encarregat de tasques internes, especialment de les d’organització.

11 pl TÈXT Nom que generalment hom dóna al conjunt de màquines per als acabats dels teixits de llana, així com també a la secció o el departament de la fàbrica on són instal·lats.

12 aparell de mesura METROL Instrument sensible a un fenomen físic o químic determinat o identificable a una magnitud, mitjançant el qual, gràcies a un calibratge previ o a l’ús d’uns patrons, és possible de valorar el fenomen o la magnitud en les unitats escollides per a definir-los.

->aparellador¹

■aparellador¹ -a

[de aparellar¹; 1a FONT: s. XVI]

1 adj i m i f Que aparella o prepara.

2 m i f CONSTR Professional del ram de la construcció que supleix l’arquitecte en la vigilància de les obres, comprova la correcta execució de les previsions dels plans, resol problemes d’execució i revisa la bona qualitat dels materials, les mides, els preus unitaris i les factures del constructor.

->aparellador²

■aparellador² -a

[de aparellar¹; 1a FONT: s. XVI]

adj Que pot ésser aparellat o preparat.

->aparellament

■aparellament

[de aparellar¹; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 Acció d’aparellar.

2 Arreus, ornaments.

3 ZOOL Reunió de dos individus de sexe diferent durant l’època de zel, que té per finalitat l’acoblament.

4 aparellament cromosòmic GEN Unió longitudinal de cromosomes homòlegs en què tots els gens homòlegs queden encarats.

->aparellar¹

■aparellar¹

[de parell; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Preparar, disposar, els elements necessaris per a fer una operació, una obra. Van aparellar un camió perquè servís de carrossa a la rua.

2 Posar l’aparell (a una cavalleria).

3 PINTUR Donar les primeres capes dels recobriments pictòrics anomenats aparell o emprimació directament damunt una tela o una taula.

4 MAR Guarnir un vaixell de l’eixàrcia, els arbres, les vergues i el velam a fi que resti en disposició de poder navegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aparellar

GERUNDI: aparellant

PARTICIPI: aparellat, aparellada, aparellats, aparellades

INDICATIU PRESENT: aparello, aparelles, aparella, aparellem, aparelleu, aparellen

INDICATIU IMPERFET: aparellava, aparellaves, aparellava, aparellàvem, aparellàveu, aparellaven

INDICATIU PASSAT: aparellí, aparellares, aparellà, aparellàrem, aparellàreu, aparellaren

INDICATIU FUTUR: aparellaré, aparellaràs, aparellarà, aparellarem, aparellareu, aparellaran

INDICATIU CONDICIONAL: aparellaria, aparellaries, aparellaria, aparellaríem, aparellaríeu, aparellarien

SUBJUNTIU PRESENT: aparelli, aparellis, aparelli, aparellem, aparelleu, aparellin

SUBJUNTIU IMPERFET: aparellés, aparellessis, aparellés, aparelléssim, aparelléssiu, aparellessin

IMPERATIU: aparella, aparelli, aparellem, aparelleu, aparellin

->aparellar²

■aparellar²

[(v. aparellar¹)]

v tr i pron 1 apariar 1.

2 Aparionar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aparellar

GERUNDI: aparellant

PARTICIPI: aparellat, aparellada, aparellats, aparellades

INDICATIU PRESENT: aparello, aparelles, aparella, aparellem, aparelleu, aparellen

INDICATIU IMPERFET: aparellava, aparellaves, aparellava, aparellàvem, aparellàveu, aparellaven

INDICATIU PASSAT: aparellí, aparellares, aparellà, aparellàrem, aparellàreu, aparellaren

INDICATIU FUTUR: aparellaré, aparellaràs, aparellarà, aparellarem, aparellareu, aparellaran

INDICATIU CONDICIONAL: aparellaria, aparellaries, aparellaria, aparellaríem, aparellaríeu, aparellarien

SUBJUNTIU PRESENT: aparelli, aparellis, aparelli, aparellem, aparelleu, aparellin

SUBJUNTIU IMPERFET: aparellés, aparellessis, aparellés, aparelléssim, aparelléssiu, aparellessin

IMPERATIU: aparella, aparelli, aparellem, aparelleu, aparellin