Nit 775
M’han explicat, majestat —prosseguí Xahrazad—, que després d’un parell de copes, el vi li pujà un xic al cap i Badia es va desencarcarar: força més distesa i agosarada digué:
—Daula, que no vindrà mai aquest noi?
—Vols que el vagi a buscar?
—Sí, fes-me aquest favor.
Daula va sortir com una exhalació i va tornar al cap de poc amb Saif al costat.
Però Saif es va quedar tan xocat en veure la seva estimada que Daula li va haver de refrescar la cara amb aigua-ros per fer-lo reaccionar. Badia, interiorment, no estava menys alterada i va haver de fer un gran esforç per dissimular els seus sentiments.
—Et presento Saif Almuluk, rei d’Egipte, el cavaller que em va salvar —digué finalment Daula per trencar el gel—, i que pel teu amor ha recorregut el món, ha passat mil i una penalitats i gairebé hi ha deixat la vida.
—Que potser els homes són capaços de sentir el veritable amor? —va dir Badia, fredament, tot i que per dins bullia de passió.
—El meu amor és sincer, etern i fidel, princesa Badia Aljamal —intervingué llavors Saif donant èmfasi a les seves paraules—, el meu cor no en podria estimar d’altra. Et prego que no jutgis tots els homes amb els mateixos ulls.
I tot seguit declamà improvisant:
Bella Badia, tingues pietat,
d’aquest espectre que pel teu esguard
ha quedat totalment meravellat!
Per la bellesa de les teves galtes,
com el roig de roselles sobre blanc,
no abandonis, cruel, aquest malalt!
Per tu ja gairebé s’ha fos mon cos,
i solament conservo l’esperança:
esmerço amb gran desig tot mon esforç
per tal d’unir-me amb tu ben aviat.
I després d’un profund sospir continuà recitant:
Et saluda l’amant desesperat,
el generós és bo amb el generós.
Salut! I que no em falti el teu record,
ni faltis tu a les teves amistats.
Per gelosia ni dic el teu nom,
tot amant és gelós de l’estimat.
No privis de favors l’enamorat,
perquè l’abaten penes i tristors!
Contemplo el cel i els seus astres brillants:
que llarga fa la nit la passió!
Ja no puc més! Per demanar-te amor,
quins mots hauré de dir prou suplicants?
A l’hora del desdeny, el patidor
us envia un salut d’enamorat.
I encara va recitar amb veu entretallada per l’emoció:
No tinc cap més desig llevat de tu,
i tret de tu no me’l dóna ningú.
Ningú més posseeix la formosor
que amb tanta força em porta al teu redós.
Que lluny estic de dominar l’amor!
Per tu, oh, vida, m’he anihilat jo!
—Em penso, Saif, que si accedeixo al teu desig perdré el teu amor —argumentà Badia per posar-lo a prova—. Els homes, generalment, sou falsos i mentiders. Potser feu el que sigui per aconseguir el vostre desig, però quan ja el teniu a les mans us en desenteneu. Salomó, per exemple, va declara el seu amor a Bilkís, la reina de Sabà, i ella consentí a unir-se amb ell, i després d’haver-la posseïda la va abandonar per una altra.
—Amor meu, afortunadament Déu no ha creat a tots els homes iguals —replicà Saif—. Pots estar segura que jo et seré fidel tota la vida i moriré als teus peus. A Déu poso per testimoni de la meva sinceritat!
—Jura pel més sagrat que mai no em serà infidel si accedeixo a unir-me amb tu! —insistí la desconfiada Badia.
Saif li jurà a Badia amor etern i li dedicà aquesta poesia:
He plorat de desig i enyorament
per qui el meu cor sent tanta estima;
noto un agut dolor d’allunyament
per qui entre els meus braços no tinc,
i la meva tristesa fa evident
als qui em censuren la greu malaltia.
A la fi s’ha esgotat la paciència
de qui ha tingut tan llarga resistència.
Ah, tant de bo que vulgui Déu unir-me
amb qui desitjo, i del dolor guarir-me!
I a continuació també va jurar fidelitat Badia, que de fet es moria de ganes de caure als braços d’ell. Un cop fet això, Daula sortí discretament de la glorieta i els va deixar sols.
L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà…