Nit 671

M’han explicat, majestat —prosseguí Xahrazad—, que el governador de Xiraz tenia un germà anomenat Siran que era conegut com Siran el bruixot, per tal com era un dels més grans fetillers de l’època. Vivia en una fortalesa al mig del bosc, a una jornada de distància de la ciutat de Xiraz, i cap allà es van dirigir els sobrevivents de l’exèrcit del seu germà després de la devastació del campament. Entre els sobrevivents hi havia un capità, antic company de Siran, que el va informar de la desfeta que havia patit l’exèrcit del governador en campanya a mans d’un parell de genis terribles.

—Es veu que els dos monstres havien raptat el governador i el príncep Uard —explicà el capità— abans d’arrasar el campament. I és molt probable que ambdós es trobin al palau d’Isbanir, en mans de l’usurpador àrab, i no precisament com a convidats d’honor.

—El maleït Garib! —vociferà Siran molt excitat—. També tracta amb genis aquest alarb? Ja em coneixerà el molt bergant! A ell el faré trossets i no en deixaré cap amb vida, d’aquesta púrria de musulmans!

Seguidament va pronunciar en to abrivat una sèrie de paraules inintel·ligibles per invocar un dels seus aliats: el geni Ahmar. I aquest va aparèixer a l’acte, prest a obeir les ordres del bruixot.

—Vés a Isbanir, elimina Garib i els musulmans de palau i allibera els presoners perses —manà Siran al geni.

—Sí, amo.

—I compte que entre els presoners hi deu haver el meu germà i molt possiblement el rei Sabur i el príncep Uard.

—Ho tindré en compte.

—Vés per feina, doncs, i no et torbis.

—Sí, amo.

El geni Ahmar es va presentar a Isbanir al capdavant d’un nodrit contingent de genis armats i, tot i que agafaren la gent per sorpresa, Garib va actuar ràpidament, desembeinà l’Exterminadora i va cridar Kailajan i Kaurajan, que acudiren d’immediat a auxiliar-lo. Els súbdits de Maraix demostraren ben aviat la seva superioritat en front dels vassalls d’Ahmar i en poca estona es desempallegaren de més de la meitat. El mateix Ahmar va resultar tocat i ferit per l’espasa de Garib i, quan va veure que anaven mal dades, va abandonar la lluita i remuntà el vol cap a la fortalesa de Siran.

—No hi ha res a fer amb aquest Garib, amo —es va excusar, tot abatut, davant de Siran—. Té l’espasa màgica de Jàfet i és invencible. I, a més, té al seu servei dos genis dels de Maraix, els que a les muntanyes del Kaf van acabar amb Burkan i Azrak.

—Què dius, gamarús? —l’escridassà Siran, enfurismat—. Sembla mentida que busquis excuses d’aquesta mena per a la teva incompetència. Fuig de la meva vista, inútil!

Ahmar va desaparèixer capmoix i Siran s’apressà a invocar el geni Zazí, un altre dels seus aliats.

—Mana i t’obeiré —va dir Zazí en fer acte de presència.

—Vull que em portis Garib, l’àrab que ara ocupa el tron del palau d’Isbanir. Però escolta bé, no t’enfrontis directament a ell, sembla que està ben preparat i compta amb aliats poderosos. Val més que et transformis en ocell, un ocell inofensiu com ara un pardal, i així penetraràs fàcilment a palau. De nit, mentre dormi, l’emmetzines amb algun dels teus narcòtics i me’l portes cap aquí.

—Entesos. Aquesta nit el tindràs.

Transformat en pardal, el geni va entrar al palau d’Isbanir i va esperar que es fes de nit. I quan Garib es va adormir, Zazí li va introduir un potent narcòtic al nas, el va embolicar amb el llençol i se’l va endur cap a la fortalesa de Siran.

El bruixot, que en el moment de l’arribada de Zazí conversava amb un dels seus consellers en una sala privada, va felicitar el geni pel treball i li ordenà que deixés el cos de Garib a terra. A continuació, agafà un punyal i va estar a punt d’enfonsar-lo en el cor de Garib, però el conseller el va parar a temps tot dient:

—Atureu-vos, senyor! No heu dit que aquest musulmà té tractes amb Maraix i altres genis poderosos? Imagineu-vos el que ens pot passar si s’assabenten que l’heu mort!

—Ja, però què vols que faci? L’he d’esborrar com sigui d’aquest món!

—D’acord, feu-lo desaparèixer; però de manera que no corri la sang ni en quedin proves. Per exemple, ara que està narcotitzat, llenceu-lo al riu i… si s’ofega, bé, podrem dir que ha estat un accident.

—Sí, tens raó. Sembla lògica i encertada la teva proposta.

I sense pensar-s’hi dues vegades, Siran encarregà a Zazí la missió d’anar a tirar el cos de Garib al riu Jaihun.

L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà…