Nit 363

M’han explicat, majestat —continuà Xahrazad—, que el príncep, mentre remuntava el vol enmig de la immensitat del cel blau, recordà l’excepcional bellesa de la princesa de Sanà i, amb l’escalf dels raigs de sol a flor de pell, sentí la melangia de la solitud. Però ja no podia tornar enrere i imprimí més velocitat al corser volador. Amb el domini que ja posseïa del vehicle, el trajecte fou ràpid i, encara a ple dia, albirà la capital del seu reialme.

Tan bon punt el cavall aterrà al pati de palau, el noi va córrer a la sala d’audiència. Quina alegria s’endugué el seu pare en veure’l reaparèixer! Se li llançà al coll i, sense parar de repetir el seu nom, el va estrènyer contra el seu pit amb emoció. Passades les comprensibles efusions de la retrobada, el príncep va demanar:

—On és l’inventor del cavall, pare?

—Maleït sia! M’ha fet patir horriblement per culpa de la teva absència! Ara és a la presó, el vaig fer engarjolar immediatament després de la teva desaparició.

—Oh, si us plau, allibereu-lo! Aquest cavall de banús és una meravella!

El príncep es va desfer en elogis, exalçant les extraordinàries qualitats de l’artefacte i alhora l’enginy del faedor.

—Al cap i a la fi, jo em vaig precipitar més del compte quan vaig voler manejar el cavall sense demanar abans consells sobre el seu funcionament —acabà el jove.

Sa majestat va cedir finalment a la petició del seu hereu, posà en llibertat el savi i el recompensà amb una important suma de diners. El savi, per la seva part, no es mostrà gens satisfet amb aquella decisió, car ell esperava el casament amb la filla petita del rei. «S’han quedat amb el cavall i jo surto de palau sense la princesa!», es digué, enutjat, «però ja me les pagaran…».

Ignorants d’aquests pensaments, el rei i el seu fill passaren junts la tarda i el príncep va contar al seu pare les peripècies que havia viscut i l’aventura a Sanà amb un bell amaniment de detalls.

—El rei de Sanà! —exclamà el pare després d’escoltar la narració amb orelles ben atentes—. És un monarca molt important i amb molta influència, ja pots donar gràcies a Déu que no t’hagi donat mort!

—Ja veieu que sé defensar-me…

—Perquè encara no era la teva hora, fill! Una altra vegada procura no arriscar-te tant i, quant al cavall, deixa’l en repòs de moment. Ordenaré als patges que el posin al magatzem.

El príncep, tanmateix, no oblidà l’impacte que li havia causat la princesa de Sanà i la recordava constantment. Procurava no traslluís a l’exterior, però la passió creixia dia a dia i li corroïa les entranyes. I una matinada, incapaç d’aguantar més aquell desfici, es dirigí al magatzem, recuperà el cavall de banús, accionà la maneta corresponent i s’envolà com anteriorment havia fet.

El descobriment de l’absència del príncep i la desaparició del cavall de banús causà un enorme pesar al rei. De seguida va endevinar el que havia passat i es va penedir de no haver destruït el cavall.

—Fill meu! —exclamà alçant els ulls plorosos cap al cel—. Espero que un dia o altre tornis i llavors… cremaré el nefand cavall de l’infern!

L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà…