Nit 454

M’han explicat, majestat —prosseguí Xahrazad—, que el califa, sense atendre la mirada suplicant que li havia dirigit el metge, va fer:

—Pregunta.

—Si no respon correctament, podré quedar-me amb la seva toga? —demanà encara la noia.

—En cas que no respongui correctament o ignori la resposta, podràs quedar-te amb la toga.

—Doctor: Digueu-me el nom d’una parella, amb un membre tan rodó com la Terra, que no val gaire, que té el pit estret i una argolla al coll, malgrat que no és esclava ni presa, que és vençuda sense combat, sense culpa colpejada, pel temps gastada i extremament usada i que es reuneix de dia després de separar-se de nit. Digueu-me: quina és aquesta parella?

El metge, perplex, no va tenir resposta i, abans de rebre cap ordre, ell mateix es va treure la toga i la lliurà a l’esclava. Mentrestant, la sala en pes restava expectant: tots els presents esperaven sentir dels llavis de Tauaddud la solució de l’enigma. Abulhussun, especialment, estava que si el punxen no li treuen sang.

—I bé? —va fer Arraixid, finalment—. Quina és aquesta estranya parella?

—Majestat, doctors: són el trau i el botó!

Les lloances a l’enginy i a la sapiència de l’esclava trigaren a extingir-se, però l’examen havia de continuar el curs previst i Ben Saiar, el president del tribunal, donà la paraula al savi astròleg i matemàtic i aquest inicià el qüestionari.

—Comença parlant del sol, la sortida, l’ocàs, etcètera —indicà l’astròleg.

—El sol surt per uns punts determinats i es pon per uns altres. Els punts de la sortida són a llevant i els de la posta a ponent i, cadascun dels dos hemisferis del recorregut fa cent vuitanta graus. En el Llibre de Déu consta la frase: «Pel Senyor dels llevants i dels ponents!», i també: «Ell va posar el sol per il·luminar i la lluna per fer claror, i va disposar les mansions de la lluna a fi de calcular el temps i el nombre dels anys». La lluna, doncs, és la reina de la nit i, el sol, el rei del dia, i ambdós giren amb el curs del temps. Deu ha dit: «No convé que el sol atrapi la lluna ni que la nit atrapi el dia. Cadascun roda en una esfera diferent», i: «Déu enfila el dia en la nit i la nit en el dia».

—Cita els estels coneguts com «les mansions de la lluna».

—Les mansions de la lluna són vint-i-vuit: Xartan, Butain, Thuraià, Dabaran, Hakaa, Hanaa, Dhirà, Nathra, Tarf, Jabha, Zubra, Sarfa, Auà, Simak, Gafar, Zubanà, Iklil, Kalb, Xaula, Naàim, Balda, Saad Addhabih, Saad Albula, Saad Assuud, Saad Alakhbia, Alfarg Almukaddam, Alfarg Almuakhar i Raixà. He enumerat les mansions segons l’ordre acostumat i val a dir que aquestes mansions guarden un secret molt complicat, que només coneix Déu i els savis més eminents en la matèria. La seva correspondència amb els dotze signes del zodíac és: Xartan, Butain i un terç de Thuraià pertanyen a Àries, dos terços de Thuraià, Dabaran i dos terços de Hakaa a Taure, un terç de Hakaa, Hanaa i Dhirà als Bessons, Nathra, Tarf i un terç de Jabha al Cranc, dos terços de Jabha, Zubra i dos terços de Sarfa al Lleó, un terç de Sarfa, Auà i Simak a la Verge, Gafar, Zubanà i un terç d’Iklil a la Balança, dos terços d’Iklil, Kalb i dos terços de Xaula a l’Escorpí, un terç de Saula, Naàaim i Balda a Sagitari, Saad Addhabih, Saad Albula i un terç de Saad Assuud a Capricorn, dos terços de Saad Assuud, Saad Alakhbia i dos terços d’Alfarg Almukaddam a Aquari i un terç d’Alfarg Almukaddam, Alfarg Almuakhar i Raixà als Peixos.

—Quin domini! Impressionant! —exclamà l’astròleg.

L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà…