Nit 202

M’han explicat, majestat —continuà Xahrazad—, que quan els dos joves entraren a la capital, rendits, s’instal·laren en una fonda per descansar del viatge. Després d’un bon àpat i un bell son que els va retornar les forces perdudes, anaren als banys i es compraren vestimentes a l’estil dels comerciants. Marzauan adquirí també un quadern d’escriptura, un astrolabi daurat i alguns estris més de l’instrumental dels astròlegs.

—Té, agafa això —va dir lliurant-lo a Kàmar.

—És per a mi?

—Sí, i no em miris amb aquesta cara, para atenció: vés amb aquests instruments cap a l’esplanada que hi ha davant les portes del palau reial i crida oferint els teus serveis com a astròleg. Ja veuràs com el rei, de seguida que s’assabenti de la crida, enviarà a buscar-te i t’encarregarà que visitis la seva filla. Pots comptar que Budur, així que et vegi, es curarà de cop i Gaiur, tal com ha promès, et casarà amb ella i compartirà amb tu el govern.

—Marzauan, ets una mina d’idees!

—Apa, vés. Jo seré a la fonda i ja m’assabentaré del resultat de l’estratègia. Si tot va bé i no hi ha res de nou, tu hauràs aconseguit el teu objectiu i jo me n’aniré altre cop a trescar pel món. Sort, amic!

—Que Déu et beneeixi!

I Kàmar, seguint les instruccions de Marzauan, es dirigí al lloc indicat des d’on començà a pregonar:

—Escriptor! Matemàtic! Astròleg! S’ofereix per escriure el que li dicteu, per comptar el que vulgueu i per desvetllar els secrets que desitgeu! Qui necessita els meus serveis?

Aviat una munió de ciutadans s’aplegà a la plaça: feia molt de temps que no escoltaven l’anunci d’un astròleg! Tothom es quedava amb la boca oberta en veure la joventut i la bellesa de l’expert, i un vilatà de bona fe s’adreçà a Kàmar per advertir-lo:

—Jove, permeteu-me que us ho digui: val més que ho deixeu córrer. Si us heu assabentat de l’oferta del rei i per això heu vingut, traieu-vos-ho del cap, que sa majestat ja n’ha penjat a dotzenes, d’astròlegs. La noia té un mal incurable, creieu-me. No deixeu que l’ambició us encegui, que encara teniu tota una vida per endavant.

Però Kàmar, com si hagués sentit ploure, continuà amb la crida:

—Escriptor! Matemàtic! Astròleg experimentat! S’ofereix, bo i barat!

L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà…