7. Representació de les formes de plural
7.1. El diccionari dona informació sobre el plural dels substantius només en els casos següents:
a) Quan el nom acaba en vocal tònica i fa el plural afegint -s al singular (te [pl. tes], sofà [pl. -às]).
b) 1. Quan el nom és agut, masculí, acabat en -s i el plural es forma afegint -sos al singular (succés [pl. -essos], nas [pl. nassos]).
2. Quan el nom és agut, masculí, acabat en -s i el plural és igual al singular (temps [inv.], fons [inv.], dilluns [inv.]).
3. Quan el nom és agut, masculí, acabat en -x i el plural es forma afegint -s al singular (dux [pl. duxs], amfiox [pl. -s]).
c) Quan el nom és agut, masculí, acabat en -ig i admet, al costat del plural en -igs, un plural en -tjos (estoig [pl. -igs o -tjos], desig [pl. -igs o -tjos]).
d) Quan el singular del nom duu un accent diacrític que no apareix en la forma del plural (mà [pl. mans], món [pl. mons], ús [pl. usos]).
Aquesta informació és de color vermell i està situada sota l’entrada.
Cal tenir en compte que els casos en què no es dona informació sobre el plural s’ajusten a les regles següents:
a) Quan el nom acaba en -a àtona, el plural es forma canviant aquesta -a en -es, amb els consegüents canvis ortogràfics (taula taules, problema problemes, paga pagues, vaca vaques, pasqua pasqües, llengua llengües, pluja pluges, força forces).
b) Quan el nom acaba en vocal tònica, el plural es forma afegint -ns al singular, amb els consegüents canvis ortogràfics (pa pans, camí camins, sarraí sarraïns, cançó cançons).
c) Quan el nom és agut, masculí i acaba en -s, -ç o -x, el plural es forma afegint -os al singular (permís permisos, braç braços, peix peixos, crucifix crucifixos).
d) Quan el nom acaba en -s i no està comprès en el cas c, o bé quan és un compost el segon element del qual és un plural, el plural és igual al singular (pols [f.], llapis, petjapapers, adobacossis).
e)
1. Quan el nom no està comprès en cap dels casos anteriors, el plural es forma afegint -s al singular (torre torres, vel vels, forn forns, altaveu altaveus).
2. Quan el nom és masculí i acaba en -sc, -sp, -st i -xt, admet dues formes de plural: una en -s i una altra en -os (de bosc, boscs i boscos).
3. Quan el nom és agut, masculí i acaba en -ig, admet dues formes de plural: una en -s i una altra en -os, amb els consegüents canvis ortogràfics (de assaig, assaigs i assajos; de fastig, fastigs i fastijos).
7.2. El plural dels adjectius es forma d’acord amb les regles generals (de ample ampla, amples; de curt curta, curts curtes). En el cas dels adjectius acabats en -s, la forma del femení orienta sobre la forma del plural (de revés -essa, revessos revesses; de gris grisa, grisos grises); en el cas dels adjectius acabats en -ig, la forma del femení orienta sobre la forma del plural alternatiu (de lleig lletja, lletjos lletges; de boig boja, bojos boges).
Cal tenir en compte que els adjectius d’una sola terminació acabats en -ç en el singular, fan el plural masculí en -ços i el femení en -ces (de voraç, voraços voraces).
La informació del plural dels adjectius s’indica, doncs, solament en casos com ara els següents: mon ma [pl. mos mes], qualsevol [pl. qualssevol], sufí [pl. -ís], unisex [inv.].