despallar

v. tr. [LC] Treure la palla (de la batuda).

despalmar

v. tr. [TRA] Netejar i enseuar el fons (d’una nau).

despampolador despampoladora

m. i f. [LC] [AGA] [PR] DESPAMPOLAIRE.

despampolaire

m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que despampola.

despampolar

v. tr. [LC] [AGA] Treure els pàmpols (d’un cep).

despanyar

v. tr. [LC] ESPANYAR.

desparar

v. tr. [LC] Treure el parament (d’una cosa). Desparar la taula.

desparedar

1 v. intr. [LC] [AQ] Desfer paret.

2 tr. [AQ] Fer cessar d’estar paredat.

desparellament

m. [LC] Acció de desparellar; l’efecte.

desparellar

v. tr. [LC] Separar (dues coses que formen parell).

desparençador -a

adj. [LC] Que desparença.

desparençar

v. tr. [LC] Perjudicar la parença (d’algú), fer-lo semblar menys bell. Aquest vestit et desparença molt.

despariar

1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar apariat.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar apariat.

desparió -ona

1 adj. [LC] Sense el seu parió.

2 adj. [LC] Que no forma parell amb un altre.

desparionar

v. tr. [LC] DESPARELLAR.

desparterat -ada

adj. [LC] [MD] ANT. Que ha sortit del temps de parteratge. Una dona desparterada.

despassar

1 v. tr. [LC] Treure (un fil, una corda, un objecte semblant) del forat, tub, etc., per on passa.

2 intr. pron. [LC] Un fil, una corda, un objecte semblant, sortir del forat, tub, etc., per on passava. Se sentí el grinyol d’un forrellat que es despassava.

despatx

1 m. [LC] Acció de despatxar, especialment un gènere, un producte. Avui hi ha hagut molt despatx de sucre. El despatx de les cèdules és de nou a dotze.

2 1 m. [AD] [AQ] [LC] Lloc on un director, un funcionari, un advocat, un metge, etc., despatxa els seus assumptes, treballa o rep els seus clients.

2 2 [LC] posar despatx Obrir un despatx.

2 3 m. [IMF] Estança destinada a l’estudi, a la lectura, a la investigació, on sol haver-hi prestatgeries, taula, màquina d’escriure, ordinador, etc.

2 4 m. [IMF] Conjunt del mobiliari que compon un despatx.

3 m. [LC] [TC] Comunicació adreçada a algú per via ràpida. Un despatx urgent. Un despatx xifrat. Un despatx telegràfic.

4 m. [ECT] despatx de duanes Conjunt de tràmits burocràtics seguits per l’Administració duanera per donar curs a les importacions i a les exportacions de mercaderies, percebent els drets de duana corresponents.

despatxar

1 1 v. tr. [LC] [ECT] [AD] Desfer-se (d’algú), donar-li comiat perquè no es necessiten o no es volen més els seus serveis. Aquest mosso no ens serveix: l’haurem de despatxar.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Què fa aquest importú, ací? Apa, despatxa’l.

2 1 tr. [LC] [ECT] [AD] Vendre (un gènere) en una botiga. Avui sol hem despatxat 100 quilos de panellets. Érem tres a despatxar i no podíem donar l’abast.

2 2 tr. [LC] Servir (un client) en un establiment públic, atendre’l. Que ja us despatxen? Manquen molts clients per despatxar.

2 3 tr. [LC] Acabar (un afer). És un assumpte que em cal despatxar aviat.

2 4 tr. [LC] Expedir 1 2. On despatxen les cèdules?

3 tr. [LC] [TC] Trametre (un missatger, un propi, un correu).

despecec -ega

adj. [LC] Pròdig en el despendre.

despecegador -a

adj. [LC] Que despecega.

despecegar

v. tr. [LC] Algú, gastar (especialment els béns que posseeix), despendre pròdigament.

despeceguesa

f. [LC] PRODIGALITAT.

despectiu -iva

1 adj. [LC] Que expressa menyspreu. Una paraula despectiva.

2 adj. [FL] Que afegeix una idea de menyspreu a la idea expressada pel mot al qual s’uneix, s’aplica a alguns afixos.

3 m. [FL] Mot format amb un afix despectiu.

despectivament

adv. [LC] Amb menyspreu.

despedregar

v. tr. [LC] DESEMPEDREGAR.

despenalització

f. [LC] Acció de despenalitzar; l’efecte.

despenalitzar

v. tr. [LC] Fer cessar d’estar penalitzat.

despendre

[quant a la flexió, com ofendre]

1 v. tr. [LC] Donar, emprar (diner) per a procurar-se alguna cosa. Va despendre tots aquells diners en la compra de llibres. Ell despèn més que no guanya.

2 v. tr. [LC] Emprar (el propi temps, els propis esforços, etc.) per a obtenir un resultat. Prou paraules heu despès, i les heu ben bé despeses en va. Despenia el temps en la música i en la lectura.

despenedor -a

adj. i m. i f. [LC] Que despèn.

despenjar

1 v. tr. [LC] [IMF] Fer cessar d’estar penjat. Han despenjat el llum per netejar-lo. S’ha de despenjar la porta per entrar aquest moble.

2 1 intr. pron. [LC] Cessar d’estar penjat. De la sotragada, els porticons s’han despenjat.

2 2 intr. pron. [LC] Manifestar un pensament, una idea, un propòsit, estrany o absurd. Sempre et despenges amb acudits sense solta ni volta!

2 3 intr. pron. [LC] Deixar-se caure en algun lloc. Tard o d’hora es despenjarà per aquí.

despenser

m. [HIH] [PR] A la baixa edat mitjana, oficial palatí que tenia cura del dipòsit on es guardaven els objectes d’ús personal del rei.

despentinar

1 v. tr. [LC] Desfer (a algú) el pentinat.

2 intr. pron. [LC] Amb aquesta ventada el president s’ha despentinat.

despenyador

m. [LC] Estimball 1.

despenyar

v. tr. i intr. pron. [LC] ESTIMBAR.

desperfecte

m. [LC] Deterioració, dany, no greus.

desperfilar

v. tr. [LC] Eliminar, suavitzar, el contorn viu (d’un objecte dibuixat o pintat).

despersonalització

f. [LC] Acció de despersonalitzar o de despersonalitzar-se; l’efecte.

despersonalitzador -a

adj. [LC] Que despersonalitza.

despersonalitzar

1 v. tr. [LC] Fer que (algú o alguna cosa) perdi caràcter personal. Despersonalitzar una discussió. El canvi de venedors ha despersonalitzat el tracte amb els clients.

2 intr. pron. [LC] Perdre el caràcter personal. Com més s’estén la burocràcia, més es despersonalitza.

despert -a

1 adj. [LC] No adormit. Tots dormien: jo era l’únic que estava despert. Somiar despert.

2 adj. [LC] SAGAÇ.

desperta

f. [LC] Albada¹2 1.

despertada

1 f. [LC] Acció de despertar o de despertar-se. A l’hora de despertada.

2 f. [LC] Cercavila amb banda de música i llançament de coets que recorre els carrers la matinada dels dies de festa, especialment durant les falles de Sant Josep, a València.

despertador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que desperta.

2 m. [LC] [IMI] Rellotge proveït d’un aparell que, a l’hora volguda, s’engega i fa sonar una campana, un timbre, etc.

despertament

m. [LC] Acció de despertar o de despertar-se, especialment en sentit figurat; l’efecte.

despertar

1 1 v. tr. [LC] Treure del son (algú que dorm). Demà, desperteu-me a les sis. Un gran tro ens va despertar a tots.

1 2 intr. pron. [LC] Algú que dormia, sortir del son. Aquesta nit m’he despertat dues o tres vegades. Tots ens hem despertat quan ell ha trucat a la porta.

1 3 intr. pron. [LC] Despertar-se la naturalesa al matí, a la primavera.

2 intr. pron. [LC] Una part del cos, deixar d’estar adormida. Se m’havia adormit aquesta cama, però sembla que ja se’m va despertant. En despertar-se-li el queixal, li feia molt de mal.

3 1 tr. [LC] ESTIMULAR. Poseu aquest xicot a les meves mans, i jo us asseguro que el despertaré. Quatre olives et despertaran la gana.

3 2 tr. [LC] SUSCITAR. Una notícia que ha despertat interès i curiositat.

3 3 intr. pron. [LC] Si no es desperta estudiant, s’haurà de despertar feinejant. No se’m vol despertar la gana.

despesa

1 1 f. [LC] Acció de despendre; l’efecte. Esquiveu vanes despeses. Ha fet una gran despesa de forces, d’energia. Ha estat una despesa de temps ben malaguanyada. La despesa de carbó d’una màquina.

1 2 f. [LC] Allò que val el que hom s’ha procurat, ha consumit. Fer despeses supèrflues. Les despeses excedeixen els ingressos. Ens donaran una quantitat per a despeses menors. Qui pagarà la despesa? Tenim el viatge i totes altres despeses pagats.

2 1 f. [ECT] despesa agregada Import agregat dels béns i serveis que són adquirits pel conjunt de la població per al consum o la producció.

2 2 [ECT] despesa pública Volum de les despeses fetes per l’Administració per satisfer les necessitats col·lectives.

3 1 f. pl. [ECT] Sobrecàrrega en els efectes de comerç, ocasionada per llur circulació.

3 2 [DR] despeses de representació Assignació complementària concedida a determinats alts càrrecs públics destinada a mantenir el decòrum que comporta llur exercici.

despietadament

adv. [LC] Sense pietat.

despietat¹

f. [LC] Manca de pietat.

despietat² -ada

adj. [LC] Mancat de pietat.

despintament

m. [LC] Acció de despintar o de despintar-se; l’efecte.

despintar

1 v. tr. [LC] Llevar, esborrar, la pintura (d’una cosa pintada).

2 intr. pron. [LC] Una cosa pintada, perdre la pintura. La medalleta no es despintarà gens en el seu estoig.

3 intr. pron. [LC] Despintar-se una cosa de la memòria.

despistar

1 v. tr. [LC] Fer perdre (a algú) la pista. Aconseguí despistar els seus perseguidors.

2 intr. pron. [LC] Perdre la pista, l’orientació. S’havien despistat de la ruta. Donant tombs pels carrers, es despistava sovint.

despistat -ada

adj. i m. i f. [LC] Distret, desorientat. És molt despistat i mai no troba les claus. Quan em troba pel carrer fa el despistat.

despit

1 m. [LC] Irritació que ens causa el desdeny que algú ens mostra, la preferència que mostra a un altre. Causar despit a algú. Sentir despit. Despit amorós.

2 [LC] a despit de loc. prep. Sense fer cas de l’oposició de. A despit de la resposta seca que va rebre, hi va insistir. S’obstinava, a despit de tot, a no creure el que veia. Plorava a despit d’ell mateix.

despitar

1 v. tr. [LC] Causar despit (a algú). El seu desdeny em despita.

2 intr. pron. [LC] Tenir o sentir despit. Les nimfes es despiten per la indiferència d’Orfeu.

despitós -osa

adj. [LC] Que es despita fàcilment.

despitralat -ada

adj. [LC] Que duu el pit al descobert. Deu patir molta calor, que va tot despitralat.

desplaçable

adj. [LC] Que pot ésser desplaçat.

desplaçament

1 m. [LC] Acció de desplaçar o de desplaçar-se; l’efecte.

2 m. [TRA] desplaçament d’una nau Pes del volum d’aigua que desplaça.

3 1 m. [FIF] Vector que té la mateixa direcció i el mateix sentit que la intensitat del camp elèctric i una magnitud igual al producte d’aquesta per la permitivitat.

3 2 [FIF] desplaçament virtual En un sistema físic sotmès a lligams, canvi de posició infinitesimal que, en principi, hom podria efectuar conforme als lligams existents a l’instant considerat.

4 m. [PS] Mecanisme inconscient que fa que una càrrega afectiva passi del seu objecte real a un element substitutiu.

desplaçar

1 1 v. tr. [LC] Treure (alguna cosa) del seu lloc. Desplaçar el punt d’aplicació d’una força. L’aigua que un cos submergit ha desplaçat.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Desplaçar una qüestió.

1 3 intr. pron. [LC] Els objectes es desplacen en l’espai. Una literatura que es desplaça al camp de l’assaig.

2 intr. pron. [LC] Anar d’un lloc a un altre. Els clients es desplaçaren fins a Luxemburg. El metge va desplaçar-se per assistir a un congrés.

3 tr. [QU] Produir (en una substància) una reacció de desplaçament.

desplaçat -ada

adj. [LC] No adaptat al lloc, a la situació o a l’ambient en què es troba. En aquella festa, s’hi trobava desplaçat. Són gent desplaçada, que no encaixa enlloc.

desplaença

f. [LC] DESPLAER.

desplaent

adj. [LC] No gens plaent, desagradable, propi a desplaure.

desplaentment

adv. [LC] D’una manera desplaent.

desplaer

m. [PS] [LC] [PE] Impressió desagradable que algú o alguna cosa produeix.

desplaïment

m. [LC] DESPLAER.

desplantació

f. [LC] Acció de desplantar.

desplantada

f. [LC] DESPLANTACIÓ.

desplantar

v. tr. [LC] Arrencar, treure, (una cosa plantada). Desplantar un pal, una estaca.

desplaure

[quant a la flexió, com plaure]

v. intr. [LC] No plaure. És un home que em desplau. Si no t’ha de desplaure, el faré venir.

desplegable

adj. [LC] Que pot ésser desplegat.

desplegadament

adv. [LC] EXPLÍCITAMENT.

desplegament

m. [LC] [AD] Acció de desplegar. El desplegament de les veles. Un desplegament d’energia. Un gran desplegament de forces. El desplegament de la Llei de l’esport.

desplegar

1 1 v. tr. [LC] Estendre (una cosa que estava plegada). Desplegar un mocador, un llençol. Desplegar un ocell les seves ales.

1 2 v. tr. [LC] [DE] Fer que (un grup de gent, especialment la tropa) s’estengui sobre una extensió de terreny més gran. Desplegar una columna de tropa.

2 1 tr. [LC] Posar plenament en acció, en evidència, (alguna cosa). Cal desplegar tota la nostra energia. Desplegar un gran luxe.

2 2 [AD] desplegar una llei Dictar les disposicions necessàries per regular l’aplicació concreta dels preceptes inclosos en una llei.

desplom

1 m. [AQ] [LC] [MI] Desviació de la posició vertical en una paret, una façana, un objecte dret, etc.

2 m. [AGR] Desviació dels aploms d’un quadrúpede.

desplomament

1 m. [MI] Soscavament fet a la part baixa d’un filó fins que s’esbaldrega per acció de la gravetat.

2 m. [GL] Soscavament a la base d’un talús causat per l’acció de l’onatge o de l’aigua d’un riu, d’un torrent.

desplomar

1 v. tr. [LC] [AQ] Fer perdre la posició vertical (a una paret, a una façana, a un objecte dret, etc.).

2 intr. pron. [LC] [AQ] Una paret, una façana, un objecte dret, etc., perdre la posició vertical. L’espantall es desplomà amb un terrabastall de canyes.

3 intr. pron. [LC] Caure a plom. Unes roques grosses amenacen de desplomar-se sobre el pont.

despoblació

f. [LC] [SO] Fet de despoblar-se, d’estar despoblat.

despoblador -a

adj. [LC] [SO] Que despobla.

despoblament

m. [SO] [LC] Acció de despoblar o de despoblar-se; l’efecte.

despoblar

1 v. tr. [LC] [SO] Treure habitants (d’un lloc). Les guerres han despoblat la contrada.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Despoblar un camp d’arbres. Despoblar un bosc de caça. Despoblar un estany de peixos.

3 intr. pron. [LC] [SO] Un lloc, perdre gran part dels habitants. Amb l’anada de la gent a les ciutats, el camp es despobla.

despoblat -ada

1 adj. [LC] [SO] No poblat. És una regió despoblada.

2 m. [LC] Lloc fora poblat.

despoder

m. [LC] Manca de poder.

despoderament

m. [LC] Estat de qui està despoderat.

despoderat -ada

adj. [LC] Mancat de poder o vigor. Un asil per a recollir les persones despoderades.

dèspoina

f. [LC] Muller d’un dèspota.

despolarització

f. [QU] [FIF] Acció de despolaritzar; l’efecte.

despolaritzador -a

1 adj. [LC] Que despolaritza.

2 m. [QU] Substància emprada per a despolaritzar.

despolaritzar

1 v. tr. [QU] [FIF] Fer perdre (a alguna cosa) la polarització.

2 v. tr. [QU] Rebaixar el potencial elèctric addicional (d’una pila o d’una bateria) per sobre del seu valor reversible.

despoliment

m. [LC] [IMI] [EI] Acció de despolir o de despolir-se; l’efecte.

despolir

1 v. tr. [LC] [IMI] [EI] Treure el poliment (a una cosa polida).

2 intr. pron. [LC] Perdre el poliment.

despolitització

f. [LC] [PO] Acció de despolititzar o de despolititzar-se; l’efecte.

despolititzar

1 1 v. tr. [LC] [PO] Fer que (algú o alguna cosa) perdi caràcter polític. Despolititzar una reunió.

1 2 intr. pron. [LC] [PO] Perdre caràcter polític. Aquesta associació de veïns s’ha despolititzat.

2 tr. [LC] [PO] Desinteressar de la política (una persona, un grup). L’esfondrament del comunisme va despolititzar alguns intel·lectuals.

desponcellament

m. [LC] Acció de desponcellar.

desponcellar

v. tr. [LC] Desflorar 2.

despondre’s

[quant a la flexió, com respondre]

v. intr. pron. [LC] [AGR] Les gallines, deixar de pondre. Amb aquestes gelades s’han despost les gallines.

despopar

v. tr. [LC] [AGR] DESMAMAR.

desposori

m. [LC] [AN] [DR] ESPOSALLES.

desposseïdor -a

adj. i m. i f. [LC] Que desposseeix.

desposseïment

m. [LC] Acció de desposseir.

desposseir

v. tr. [LC] Privar (algú) de la possessió d’alguna cosa. El van desposseir dels béns heretats del seu avi.

despossessió

f. [LC] Acció de desposseir.

despossessori -òria

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la despossessió.

dèspota

1 m. [LC] [HIH] [PR] A Grècia, Roma i Bizanci, sobirà amb poders absoluts.

2 m. i f. [LC] Persona que exerceix autoritat, imposa la seva voluntat, tirànicament, opressivament, brutalment.

despotat

m. [HIH] Territori governat per un dèspota.

despòtic -a

adj. [LC] [HIH] Propi d’un dèspota. Un poder despòtic.

despòticament

adv. [LC] [HIH] D’una manera despòtica. Governar despòticament.

despotisme

1 m. [LC] [HIH] Poder, govern, despòtic. Despotisme il·lustrat.

2 m. [LC] [HIH] Qualitat de despòtic.

desprendre

[quant a la flexió, com aprendre]

1 1 v. tr. [LC] Separar (alguna cosa) d’allò que la té agafada. No ho podràs desprendre: està massa arrapat.

1 2 intr. pron. [LC] Estava tan poc enganxada, que s’ha desprès ella sola.

2 intr. pron. [LC] [DR] DESAPROPIAR-SE.

despreniment

1 m. [LC] [MD] [AGF] Acció de desprendre o de desprendre’s; l’efecte. Despreniment de retina. Despreniment de neu.

2 m. [MD] Últim temps de l’expulsió del cap del fetus durant el part.

despreocupació

f. [LC] Estat de l’ànim de qui no té preocupacions.

despreocupar-se

v. intr. pron. [LC] Deslliurar-se d’una preocupació. T’hauries de despreocupar una mica de la feina; si no, et posaràs malalt.

despreocupat -ada

adj. [LC] Que no té preocupacions.

després

1 adv. [LC] MÉS TARD. La Marta ha arribat a les vuit; la Carolina, vint minuts després. Primer, anirem al cafè; i després, on anirem?

2 adv. [LC] Més enllà, seguint una altra cosa en situació, ordre, rang. No és la casa blanca: és la que ve després.

3 [LC] després de loc. prep. Indica el terme respecte del qual s’afirma la posterioritat d’una acció quan aquell terme és expressat per un infinitiu, un participi, un adjectiu, un substantiu o un pronom. Després de sopar, jugarem. Ell és el qui és més ric del poble després de tu. Després del que t’he dit, em penso que ja aniràs amb més compte.

4 [LC] després que loc. conj. Indica el terme respecte del qual s’afirma la posterioritat d’una acció quan aquell terme és expressat per un temps verbal. Després que he donat esbarjo a l’alegria, torno a treballar.

5 [LC] després de tot loc. adv. Al capdavall 2 1. Si vols pintar la paret d’aquest color, tu mateix; després de tot, l’habitació és teva. Hi hem dedicat molts esforços, però, després de tot, el nostre llibre és a les llibreries.

desprès -esa

adj. [LC] Que amb facilitat es desprèn del que té.

despresa

f. [LC] Despreniment 1.

desprestigi

m. [LC] Acció de desprestigiar o de desprestigiar-se; l’efecte.

desprestigiar

1 v. tr. [LC] Fer perdre el prestigi (a algú). Aquesta malifeta el va desprestigiar als ulls de tothom.

2 intr. pron. [LC] Perdre el prestigi. El cap del govern va desprestigiar-se amb aquelles declaracions.

desprevenció

f. [LC] Manca de prevenció.

desprevingudament

adv. [LC] Sense prevenció.

desprevingut -uda

adj. [LC] No previngut.

desprisar

1 v. tr. [LC] Desfer el prisat (d’una cosa prisada).

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar prisat.

desprofit

m. [LC] Desavantatge, menyscabament, dany, que alguna cosa porta, ocasiona, a algú.

desproporció

f. [LC] Manca de la deguda proporció.

desproporcionació

1 f. [QU] Reacció d’autooxidoreducció.

2 f. [QU] DISMUTACIÓ.

desproporcionadament

adv. [LC] D’una manera desproporcionada.

desproporcionar

v. tr. [LC] Privar de la seva proporció.

desproporcionat -ada

adj. [LC] Que no té la deguda proporció. Si el comparem amb la resta del mobiliari, aquest armari és desproporcionat. Ha fet un elogi desproporcionat del director.

despropòsit

m. [LC] Paraula o acte fora de lloc, sense sentit, inconvenient.

desprotegit -ida

adj. [LC] Mancat de protecció.

desproveir

v. tr. [LC] Prendre (a algú) allò de què s’havia proveït. L’han desproveït de tots els seus béns.

desproveït -ïda

adj. [LC] No proveït, mancat.

despull

m. [LC] DESPULLAMENT.

despulla

1 1 f. [LC] Allò de què hom és despullat.

1 2 f. [LC] [AGR] Pell treta o despresa d’un animal. Es vestien amb les despulles dels animals.

1 3 f. [LC] PER EXT. Despulles de blat.

1 4 f. [AGR] [usat generalment en pl.] SECUNDINES.

1 5 f. [LC] El cos considerat com l’embolcall de l’ànima. La despulla mortal de la gran escriptora.

2 1 f. pl. [LC] Allò de què hom és desposseït.

2 2 f. pl. [LC] Vestits, armes, presos a l’enemic mort al camp de batalla.

2 3 f. pl. [LC] Objectes mobiliaris i altres que deixa un mort.

3 f. [EI] Angle que forma la cara tallant d’una eina amb el pla tangent a la peça que mecanitza.

4 1 f. [IMF] Fals escaire als cantells de les fulles de portes que impedeix que les arestes de la cara on no hi ha les frontisses toquin o freguin els muntants i els travessers del bastiment o del moble.

4 2 f. [EI] Lleugera conicitat que es dona a una peça que ha d’anar endollada en una altra per tal de facilitar-ne la introducció, especialment en els models de foneria.

4 3 f. [EI] DESTALONAMENT.

5 f. [HIG] Representació heràldica de la pell d’un animal.

despullament

m. [LC] [FL] [FLL] Acció de despullar, especialment un text, un llibre, un conjunt de documents, un compte.

despullar

1 1 v. tr. [LC] Llevar (a alguna persona o cosa) allò que la cobreix, especialment els vestits. Despulla’l i fica’l al llit. Va despullar-se i es tirà a l’aigua.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. El vent ha despullat de fulles els arbres.

1 3 [LC] despullar un sant per vestir-ne un altre Privar algú o alguna cosa d’allò que li pertany per aplicar-ho a alguna altra persona o cosa que no en té pas més necessitat.

1 4 v. tr. [LC] Llevar (els vestits). Ell es va despullar la camisa.

2 1 tr. [LC] DESPOSSEIR. El van despullar de tots els seus béns.

2 2 tr. [DR] Treure la possessió de béns (a algú) mitjançant una sentència judicial per tal de donar-los a llur amo legítim.

2 3 intr. pron. [LC] Desfer-se voluntàriament d’alguna cosa. Despullar-se del poder que tenia, de la seva autoritat.

3 tr. [LC] [FL] [FLL] Extreure (d’un conjunt de documents, d’un llibre, d’un text, etc.) els documents que ens convé d’examinar, els passatges, les notícies, que ens convenen. Ja he despullat tot l’arxiu i aquests són els documents que ens poden ser útils.

despumació

f. [LC] Operació de despumar.

despumar

v. tr. [LC] Escumar 1.

despuntar

1 v. tr. i intr. pron. [LC] ESPUNTAR.

2 tr. [AR] Marcar les puntes (d’un dibuix ornamental) amb uns tocs clars de perfil precís.

3 intr. [LC] Apuntar² 3. Despuntar el dia, l’alba. El sol ja despunta.

despús-ahir

adv. [LC] ABANS-D’AHIR.

despús-anit

adv. [LC] En la nit anterior a la darrera passada.

despús-demà

adv. [LC] DEMÀ PASSAT.

desqualificació

f. [LC] Acció de desqualificar; l’efecte.

desqualificar

1 v. tr. [LC] Inhabilitar 3.

2 v. tr. [LC] Impedir legalment (a algú) d’ésser o de fer alguna cosa.

desqueferat -ada

adj. [LC] Lliure de quefers.

desquiratar

v. tr. [IMI] Abaixar la llei (de l’or) afegint-hi argent o coure.

d’esquitllèbit

loc. adv. [LC] DE GAIRELL.

d’esquitllentes

loc. adv. [LC] Esquitllant-se.

desraó

f. [LC] Condició d’allò que se separa de la raó.

desraonat -ada

adj. [LC] Mancat de raó, irracional.

desratització

f. [LC] Acció de desratitzar; l’efecte.

desratitzar

v. tr. [LC] Exterminar les rates (d’un local, d’un vaixell, d’una ciutat, etc.).

desrengar

1 v. intr. [DE] Abandonar els rengs o files. Al crit del capità els soldats desrengaren.

2 intr. pron. [DE] Els sarraïns es desrengaren.

desroentar

1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar roent.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar roent.

desrosar

v. tr. [LC] Eixugar la rosada que mulla (una planta).

desrovellar

1 v. tr. [LC] Treure el rovell (d’alguna cosa).

2 tr. [LC] Algú, posar en estat de funcionar (un òrgan, una facultat, etc.), que fa temps que no exerceix.

dessabeït -ïda

adj. [LC] INSÍPID.

dessabor

m. o f. [LC] INSIPIDESA.

dessaborir

1 v. tr. [LC] [HO] Fer perdre el sabor (a un menjar).

2 intr. pron. [LC] [HO] Un menjar, esdevenir dessaborit, insípid.

dessaborit -ida

adj. [LC] Poc gustós, insípid, s’aplica especialment a la fruita.

dessacralització

f. [RE] Acció de dessacralitzar; l’efecte.

dessacralitzar

v. tr. [RE] Deixar de considerar com a sagrat.

dessagnament

m. [LC] [MD] Acció de dessagnar o de dessagnar-se.

dessagnar

1 v. tr. [LC] [MD] Treure la sang (a una persona o a un animal).

2 intr. pron. [LC] [MD] Una persona o un animal, perdre molta sang o tota la sang. L’apunyalà i el deixà dessagnant-se a terra.

dessalar

v. tr. [LC] [HO] Llevar la sal (d’una cosa salada).

dessalatge

m. [GG] Acció de dissoldre la sal o simplement eliminar la concentració salina d’un terreny amb regatges intensius i continuats durant un cert temps.

dessalinització

f. [LC] Acció de dessalinitzar; l’efecte.

dessalinitzar

v. tr. [LC] Treure la sal (d’un terreny, d’una substància, etc.).

dessecació

1 f. [LC] [GG] Acció de dessecar o de dessecar-se; l’efecte.

2 f. [HO] Deshidratació parcial d’aliments a l’aire lliure per radiació solar directa.

dessecador

m. [QU] Aparell de vidre, amb un recinte per a contenir un dessecant i una connexió amb clau per a una bomba de buit, emprat per a la dessecació de substàncies en un laboratori.

dessecament

m. [HIH] [GG] Conjunt de treballs mitjançant els quals es treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.

dessecant

1 adj. [LC] Que desseca.

2 m. [QU] Substància dessecant.

dessecar

1 1 v. tr. [LC] Eliminar els líquids (d’un cos viu). Fulles que han estat dessecades al sol.

1 2 intr. pron. [LC] Un cos viu, perdre els líquids. Dessecar-se una planta.

2 tr. [LC] Treure l’aigua (d’un lloc pantanós). Dessecar un aiguamoll, un pantà.

dessegellar

v. tr. [LC] Treure el segell o segells (a una cosa segellada).

desservei

m. [LC] Mal servei, acció que en lloc d’afavorir algú el perjudica.

desservir

v. tr. [LC] No prestar (a algú) el servei o serveis acostumats o deguts.

desset

adj. i m. [LC] DISSET.

dèsset

adj. i m. [LC] DISSET.

dessobre

adv. [LC] Sobre, usat principalment en la locució al dessobre.

dessolar

1 v. tr. [LC] Llevar la sola (a alguna cosa solada).

2 intr. pron. [LC] Una cosa solada, perdre la sola.

dessolcar

v. tr. [LC] Treure els solcs (d’una cosa solcada).

dessoldar

1 v. tr. [EI] [IMI] Fer cessar d’estar soldat.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar soldat.

dessonillar

1 v. tr. [LC] Llevar la son (a algú), deixondir-lo.

2 intr. pron. [LC] Perdre la son.

dessorrar

v. tr. [LC] Treure la sorra (d’un lloc).

dessota

adv. [LC] Sota, davall, usat principalment en la locució al dessota.

dessoterrar

1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar soterrat.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar soterrat.

dessuador

1 m. [LC] [ED] Peça de roba, tira de cuir, etc., que es posa a la part interior de l’aixelleró, d’un barret, etc., perquè embegui la suor.

2 m. [AGR] Manta que es posa sota la sella per a absorbir la suor i evitar que l’animal s’enceti.

dessuadora

1 f. [LC] DESSUADOR.

2 f. [LC] Samarreta de cotó, de màniga llarga, que hom utilitza com a part superior del xandall o també com a jersei esportiu.

dessuar

1 v. tr. [LC] Treure la suor (a algú). L’airet em dessua el front. L’ombra del brancatge el dessuava.

2 intr. [LC] Descansar per cessar d’estar suat. Seiem a dessuar a l’ombra d’aquest arbre.

dessuardar

v. tr. [IT] Eliminar la suarda (de la llana).

dessuardatge

m. [IT] Desgreixatge 2.

dessucar

1 v. tr. [LC] Llevar el suc (a una cosa sucosa).

2 intr. pron. [LC] Una cosa, perdre el propi suc.

dessulfuració

f. [QU] Acció de dessulfurar.

dessulfurar

v. tr. [QU] [ML] Llevar o reduir la quantitat de sofre (dels cossos que en contenen, com ara el ferro colat, l’acer o el gas natural).

dessús

adv. [LC] Damunt 2.

destacable

adj. [LC] Digne d’ésser destacat.

destacament

m. [DE] [LC] Grup de tropa, de naus, destacades.

destacar

1 v. tr. [LC] [DE] Separar d’un conjunt (un o més dels seus components) per a una acció especial o altre fi. El comandant destacà una companyia perquè anés a ocupar el turó. La mestra ha destacat unes noies de la classe que acompanyaran els pàrvuls.

2 v. tr. [AR] Fer ressaltar, fer més aparent (una part d’una pintura, una nota musical, etc.).

3 intr. [LC] Ressaltar de la resta. La Lluïsa destaca per la seva intel·ligència. La seva intervenció va destacar sobre les altres.

destalent

f. [LC] DESGANA.

destalentat -ada

adj. [LC] DESGANAT.

destalonament

m. [LC] Acció de destalonar; l’efecte.

destalonar

v. tr. [LC] ESTALONAR².

destapador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que destapa.

2 m. [LC] Instrument que serveix per a destapar ampolles.

destapar

1 1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar tapat. Destapar una ampolla. Destapar un forat.

1 2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar tapat. El sol es tapava i es destapava.

2 intr. pron. [LC] Algú, mostrar-se sobtadament tal com és, sense reserves. En la darrera escena, la protagonista es destapa.

destapiar

v. tr. [LC] [AQ] Tirar a terra o treure la tàpia o tàpies amb què (un indret) està tapat o tancat. Destapiar una porta, una finestra.

destarifat -ada

adj. [LC] DESBARATAT.

destarotador -a

adj. [LC] Que destarota.

destarotament

m. [LC] Acció de destarotar; l’efecte.

destarotar

v. tr. [LC] Desconcertar 2.

destarotat -ada

adj. [LC] Que fa les coses sense ordre ni concert.

desteixinar-se

v. intr. pron. [LC] Esforçar-se molt per obtenir alguna cosa. Tots s’han desteixinat per treure l’entrellat d’aquella situació.

desteixir

1 v. tr. [LC] [IT] Desfer les passades (d’un teixit) valent-se d’una pinça, fent rodar el teler en sentit contrari al normal, etc.

2 [LC] teixir i desteixir V. TEIXIR.

destemençat -ada

adj. [LC] Sense temença de res.

destemperat -ada

adj. [LC] No temperat.

destempradament

adv. [LC] DESTREMPADAMENT.

destemprament

m. [LC] DESTREMPAMENT.

destemprança

f. [LC] Manca de temprança.

destemprar

v. tr. i intr. pron. [LC] DESTREMPAR.

destemptament

m. [LC] Estat de qui està destemptat.

destemptar

v. tr. [LC] Posar (algú) en un estat d’esperit de no saber cap a quina cosa decantar-se, quina direcció agafar.

destensar

v. tr. [LC] DESTESAR.

destenyidor -a

adj. [LC] [IMI] [IT] Que destenyeix.

destenyiment

m. [LC] [IMI] [IT] Acció de destenyir o de destenyir-se; l’efecte.

destenyir

1 v. tr. [LC] [IT] Fer perdre el color (a una cosa tenyida).

2 intr. pron. [LC] Una cosa tenyida, perdre el color. Si hi poses tint natural, es destenyirà.

destermenar

v. tr. [LC] Treure els termes (a una propietat atermenada).

desterrament

m. [LC] BANDEJAMENT.

desterrar

v. tr. [LC] BANDEJAR.

desterrossar

v. tr. [LC] [AGA] ESTERROSSAR.

destesar

v. tr. [AQ] Fer cessar d’estar tes o tibant.

desteular

1 v. tr. [LC] [AQ] Treure les teules de la teulada (d’un edifici).

2 intr. pron. [AQ] Un edifici, perdre les teules de la teulada. Amb aquest vent, es desteularà el porxo.

destí

1 1 m. [LC] [FS] [AN] Potència sobrehumana que, suposadament, fixa per endavant el curs dels esdeveniments, la sort reservada a cadascú.

1 2 m. [LC] Sort reservada a cadascú.

2 m. [LC] Destinació 2.

destil·lable

adj. [LC] Que pot ésser destil·lat.

destil·lació

1 f. [QU] [LC] Acció o procés de destil·lar.

2 [QU] destil·lació fraccionada Procediment de destil·lació que, mitjançant repetides evaporacions i condensacions en una columna de fraccionament, permet arribar a separar les mescles en els seus components de punts d’ebullició diferents.

3 [QU] destil·lació seca Descomposició de material orgànic per piròlisi controlada, amb aprofitament dels gasos despresos.

4 [QU] destil·lació seca de la fusta Carbonització de la fusta en què són aprofitats també els gasos despresos, dels quals s’obtenen l’àcid pirolignós, el quitrà de fusta, el formaldehid, etc.

destil·lador -a

1 adj. [LC] [QU] Que destil·la.

2 m. i f. [LC] [PR] Persona que fabrica productes obtinguts per destil·lació.

3 m. [LC] Aparell que serveix per a destil·lar.

destil·lar

1 1 v. tr. [LC] Una cosa, deixar caure a gotes (un líquid o suc que s’hi produeix). L’arbre que destil·la l’encens.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Heu destil·lat en el seu cor el verí de l’enveja.

2 tr. [QU] Vaporitzar la part volàtil (d’una substància líquida o sòlida) i condensar-la per refredament.

destil·lat -ada

adj. [LC] [QU] Obtingut per destil·lació. Aigua destil·lada. Licors destil·lats.

destil·latori -òria

1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent a la destil·lació.

2 adj. [LC] [QU] Que serveix per a destil·lar. Aparell destil·latori.

destil·leria

f. [LC] [HO] Establiment on es fabriquen o venen productes obtinguts per destil·lació.

destinació

1 f. [LC] Acció de destinar.

2 1 f. [LC] Fi al qual alguna cosa és destinada. La destinació d’aquests diners no és gens clara.

2 2 f. [LC] Lloc on s’ha de trametre alguna cosa, on algú ha d’anar. Arribar un paquet a la seva destinació.

2 3 f. [LC] [AD] Lloc on algú, especialment un funcionari, treballa. Quina destinació t’ha tocat?

destinar

1 v. tr. [LC] Fixar per endavant la sort (d’algú o d’alguna cosa). La Terra ha estat destinada a esdevenir un planeta mort.

2 v. tr. [LC] Determinar per endavant l’emprament, l’acció, la condició futura (d’algú o d’alguna cosa). Destinar part del pressupost a la construcció d’un pont. Edifici que ha estat destinat a oficines. Hores que destinava a rebre el públic.

3 v. tr. [LC] Algú, decidir per endavant (allò que farà). Havia destinat d’anar als Alps quan arribés la primavera.

destinatari destinatària

m. i f. [LC] Persona a la qual és destinada o adreçada alguna cosa.

destintar

v. tr. i intr. pron. [LC] [IMI] [IT] DESTENYIR.

destintatge

m. [AF] Tractament al qual se sotmeten les deixalles de paper imprès perquè puguin ésser reutilitzades com a matèria fibrosa en la fabricació de paper nou.

destitució

f. [LC] Acció de destituir.

destituïble

adj. [LC] Que pot ésser destituït.

destituir

1 v. tr. [LC] Privar (algú) d’allò que li serveix de sosteniment. Destituir de protecció. Destituir algú dels seus béns.

2 v. tr. [LC] [DR] Desposseir d’un càrrec, d’una col·locació. Ha estat destituït del càrrec que tenia. Destituir un funcionari.

destituït -ïda

adj. [LC] Privat, no en possessió, d’alguna cosa.

destorb

m. [LC] Allò que destorba.

destorbador -a

adj. i m. i f. [LC] Que destorba.

destorball

m. [LC] DESTORB.

destorbar

1 v. tr. [LC] Posar obstacle, fer nosa (a algú) en l’execució d’una cosa. Aquesta feina, si no em destorba ningú, l’acabaré avui. No el destorbis d’anar-hi.

2 v. tr. [LC] Ésser un obstacle (a l’execució d’alguna cosa). La falta d’operaris destorbava la construcció del túnel.

destorçar

1 1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar torçat.

1 2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar torçat.

2 tr. [IT] Desfer la torsió (d’un fil) caragolant-lo en sentit contrari al de la torsió.

destòrcer

[quant a la flexió, com tòrcer]

v. tr. i intr. pron. [LC] DESTORÇAR.

destra

f. [LC] [AGR] RONSAL.

destrador

m. [LC] [AQ] [PR] ANT. ACANADOR.

destral

1 f. [LC] [IMI] [AGA] [AGF] Eina de tall formada per una fulla acerada proveïda d’un mànec de fusta, en angle recte, en el mateix pla de la fulla. La destral del llenyataire.

2 [AGF] destral de pelador Destral amb el mànec acabat en forma de falca o burja per a pelar les sureres.

3 f. [DE] Fulla tallant de l’atxa, perpendicular al mànec.

destralada

1 f. [LC] Cop donat amb una destral.

2 f. [LC] Ferida causada per un cop de destral.

destralejar

1 v. tr. [LC] Tallar, treballar, (un tronc) amb la destral.

2 intr. [LC] Donar cops de destral.

destraler destralera

1 m. i f. [LC] [PR] LLENYATAIRE.

2 m. i f. [DE] [PR] Soldat proveït de les eines adequades, com destrals, pales, etc., per a netejar els camins i preparar-los per al pas de les tropes.

3 1 adj. i m. i f. [LC] Molt menjador.

3 2 adj. i m. i f. [LC] Barroer 1 i 3.

destraló

m. [LC] [IMI] [AGA] Destral petita.

destramar

1 v. tr. [IT] Desfer la trama (d’una tela).

2 v. tr. [LC] Desfer (una trama).

3 v. tr. [IT] DESTEIXIR.

destrament

adv. [LC] Amb destresa.

d’estranquis

loc. adv. [LC] POP. D’AMAGAT.

destrar¹

v. tr. [LC] [AGR] Menar (un cavall) per la destra o ronsal.

destrar²

v. tr. [LC] [AQ] Mesurar emprant com a unitat el destre.

destravar

1 v. tr. [LC] [AGR] Fer cessar d’estar travat.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar travat. La llengua se m’havia destravat i vaig poder parlar.

destre¹

1 m. [FIM] [HIH] Mesura de longitud emprada a Catalunya que és igual a 12 pams de destre i equival a 2,82 metres.

2 m. [FIM] Mida agrària emprada a Mallorca, equivalent a 4,214 metres.

destre² -a

1 adj. [LC] Dret² 3 i 4. La mà destra i la mà esquerra.

2 1 f. [LC] Mà dreta. La imatge té el bàcul a la destra i l’església a la sinistra.

2 2 [LC] a destra i a sinistra loc. adv. Sense discreció ni mirament.

3 adj. [HIG] En heràld., situat a l’esquerra de qui mira. El flanc destre de l’escut.

4 adj. [LC] Hàbil, expert, en un art, un ofici, etc. Destre en les armes.

destrempadament

adv. [LC] Amb destrempament.

destrempament

m. [LC] Acció de destrempar o de destrempar-se; l’efecte.

destrempar

1 1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar trempat.

1 2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar trempat. L’acer es destrempa a temperatures excessivament altes.

2 tr. [LC] Fer perdre les ganes de fer alguna cosa (a algú). Tots aquests entrebancs m’han ben destrempat.

destrenar

1 v. tr. [LC] Desfer (allò que està trenat).

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar trenat. La corda es va destrenar del tot.

destrènyer

[p. p. destret]

v. tr. [LC] Posar (algú) en destret.

destrer

m. [LC] [DE] Cavall de batalla A).

destresa

f. [LC] Condició de destre, d’hàbil. Té una gran destresa en els treballs manuals.

destret

1 1 m. [LC] Situació anguniosa, d’extrema necessitat, de qui es veu perdut, sense possibilitat de salvació, si hom no li porta ajut. Es trobava en un bon destret, sense feina i sense casa. Aquests diners us poden treure de molts destrets.

1 2 m. [MD] En med., situació de gravetat accentuada. Destret respiratori.

2 1 m. [LC] Fort malestar.

2 2 [LC] donar destret a algú Causar-li gran molèstia.

3 m. [LC] [HIH] ANT. Imposició, obligació, per força major. Per manament o destret de senyoria.

4 m. [HIH] ANT. DISTRICTE.

destriable

adj. [LC] Que pot ésser destriat.

destriador -a

adj. [LC] Que destria.

destriament

m. [LC] Acció de destriar.

destriar

1 v. tr. [LC] Separar (alguna cosa que està barrejada, confosa, amb altres).

2 v. tr. [LC] Pervenir a la coneixença (d’alguna cosa difícil de penetrar, d’esbrinar).

3 v. tr. [LC] Distingir amb la vista (alguna cosa llunyana).

destrompassar

v. tr. [LC] Salvar (un obstacle) amb un salt.

destronament

m. [LC] [DR] [PO] Acció de destronar. El destronament d’Isabel II.

destronar

1 v. tr. [LC] [DR] [PO] Desposseir (un sobirà) del tron.

2 v. tr. [LC] [PO] Desposseir de la preeminència.

destrossa

f. [LC] Acció de destrossar; l’efecte.

destrossador -a

adj. [LC] Que destrossa.

destrossar¹

1 v. tr. [LC] Rompre, deformar, desballestar, gastar, (alguna cosa) posant-la en tan mal estat que no és bona per a res, que no es pot aprofitar, que no té adob possible.

2 v. tr. [LC] Fer malbé del tot (la salut, la fortuna, etc.).

3 v. tr. [LC] Derrotar (l’enemic) deixant-lo completament malmès.

destrossar²

v. tr. i intr. pron. [LC] DESATROSSAR.

destrucció

f. [LC] Acció de destruir; l’efecte. La destrucció de Jerusalem.

destructible

adj. [LC] Que pot ésser destruït.

destructiu -iva

adj. [LC] Que tendeix a destruir. Una acció destructiva.

destructivitat

f. [LC] Qualitat de destructiu.

destructor -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que destrueix. És destructor: tot ho fa malbé. Un flagell destructor.

2 m. [DE] Vaixell de guerra de tonatge mitjà, ràpid i ben armat, destinat a missions de lluita antisubmarina i d’escorta.

destruir

1 1 v. tr. [LC] Fer a trossos (una cosa construïda), arruïnar-la. Destruir un edifici, un pont.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. L’incendi ha destruït el bosc. Destruir un imperi. Destruir el comerç d’un país.

2 1 tr. [LC] Posar fi a l’existència (d’algú o d’alguna cosa). Destruir els microorganismes patogènics.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Destruir els abusos, les injustícies. Destruir la felicitat d’algú, les seves esperances.

destrumfar

v. tr. [LC] [JE] Jugar, en certs jocs, de manera que (un altre jugador) resti sense cap trumfo o atot en el seu joc.

desuet -a

adj. [LC] DESACOSTUMAT.

desuetud

f. [LC] Abandó en què cau una cosa que deixa de posar-se en pràctica, d’usar-se.

desullar

1 v. tr. [LC] Trencar l’ull (d’una agulla o altre instrument).

2 1 tr. [LC] [MD] Fatigar en extrem els ulls (a algú), fer-li perdre la vista, pel fet de mirar insistentment, fixament, alguna cosa. Treballar amb mala claror desulla qualsevol.

2 2 intr. pron. [LC] L’Úrsula es desullava davant d’aquell espectacle tan macabre.

2 3 [LC] [MD] estar desullat Sentir-se els ulls fatigats de tant mirar.

desunglar

1 v. tr. [LC] Arrencar les ungles (a algú).

2 intr. pron. [LC] Cansar molt els caps dels dits treballant. M’he desunglat collint olives tot el dia.

desunidament

adv. [LC] Sense unió.

desunió

1 f. [LC] Cessació de la unió.

2 f. [LC] Manca d’unió.

desunir

1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar unit. Baralles que han desunit la família.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar unit. Cal portar un registre de les parelles que s’uneixen i que es desuneixen?

desunit -ida

adj. [LC] No unit.

desús

m. [LC] Cessació d’ús. Caure en desús un mot. Les coses es fan malbé per molt ús i per llarg desús.

desusadament

adv. [LC] D’una manera desusada.

desusar

1 v. tr. [LC] Cessar d’usar.

2 intr. pron. [LC] Caure en desús.

desusat -ada

adj. [LC] No usat.

desvagament

m. [LC] OCIOSITAT.

desvagar-se

v. intr. pron. [LC] Sortir de feina, esdevenir ociós. No es podia desvagar gaire feinejant d’ací d’allà.

desvagat -ada

adj. [LC] Que no té feina ni res a fer. Sempre anava amb els desvagats del poble.

desvalgut -uda

adj. [LC] Que no es pot valer sinó de l’ajut o socorriment dels altres.

desvaliment

m. [LC] Estat de qui se sent o es troba desvalgut. El seu desvaliment era absolut.

desvalisador desvalisadora

m. i f. [DE] Lladre especialitzat en desvalisaments.

desvalisament

m. [DE] Acció de desvalisar; l’efecte.

desvalisar

1 v. tr. [LC] [DE] Despullar (algú) dels diners, de les coses de valor, que porta a sobre.

2 v. tr. [LC] [DE] Robar amb força els béns que es troben a l’interior (d’un local o d’un vehicle).

desvaloració

f. [LC] Acció de desvalorar; l’efecte.

desvalorar

v. tr. i intr. pron. [LC] DEVALUAR. Moltes persones desvaloren les seves aptituds artístiques. La nostra moneda es desvalora cada dia.

desvaporar

v. tr. [EI] Descarregar de vapor (una caldera, una màquina, etc.).

desvari

m. [LC] [MD] Acció de desvariejar.

desvariar

v. intr. [LC] [MD] DESVARIEJAR.

desvariat -ada

adj. [LC] Que desvarieja.

desvariejament

m. [LC] [MD] DESVARI.

desvariejar

v. intr. [LC] [MD] Dir o pensar coses fora del sentit comú, desraonades, inconnexes per efecte de la febre, d’una viva excitació, etc.

desvear

v. tr. [LC] DESMAMAR.

desvelar

v. tr. [LC] Revelar 1 1.

desventura

f. [LC] Desgràcia 1.

desventuradament

adv. [LC] DESGRACIADAMENT.

desventurat -ada

adj. [LC] DESGRACIAT.

desvergonyidament

adv. [LC] Amb desvergonyiment.

desvergonyiment

1 m. [LC] Manca de vergonya.

2 m. [LC] Condició de desvergonyit.

3 m. [LC] Paraula o acte propi d’una persona desvergonyida.

desvergonyir-se

1 v. intr. pron. [LC] Perdre la vergonya de fer alguna cosa, atrevir-se a fer-la. Quan es desvergonyí, l’escometé resolta.

2 [LC] desvergonyir-se amb algú Mancar-li al respecte, perdre-li la por. Després de la victòria es desvergonyiren amb el rei.

desvergonyit -ida

adj. i m. i f. [LC] Que parla o obra amb desvergonyiment, que no té vergonya. Uns nois desvergonyits havien insultat la professora. Només un desvergonyit com ell pot fer preguntes tan obscenes.

desvesar

v. tr. i intr. pron. [LC] DESAVESAR.

desvestir

v. tr. [LC] Despullar (algú) del seu vestit. Desvestir un malalt.

desvetllable

adj. [LC] Que pot ésser desvetllat.

desvetllador -a

adj. [LC] Que desvetlla.

desvetllament

1 m. [LC] Acció de desvetllar.

2 m. [LC] [MD] Estat de qui està desvetllat.

desvetllar

1 1 v. tr. [LC] [MD] Treure la son (a algú). Tenia son i he pres una tassa de cafè perquè em desvetllés. Quan agafo el son no hi ha res que em desvetlli.

1 2 intr. pron. [LC] [MD] Perdre la son. T’he despertat, però no t’has desvetllat pas: al cap d’un moment ja tornaves a dormir. Es desvetlla així que es desperta.

2 tr. [LC] SUSCITAR. Aquell llibre va desvetllar un interès inesperat.

desvetllat -ada

adj. [LC] [MD] Que no té son, especialment a l’hora de dormir. Em vaig ficar al llit desvetllat i vaig trigar almenys dues hores a adormir-me.

desviable

adj. [LC] Que pot ésser desviat.

desviació

1 1 f. [LC] [FIF] [MD] Acció de desviar o de desviar-se; l’efecte. La desviació del projectil del pla de la seva trajectòria normal. La desviació de la columna vertebral.

1 2 f. [OP] Tram de carretera que té els seus dos extrems enllaçats amb una carretera principal.

1 3 f. [OP] Disposició dels carrils en una bifurcació de manera que els trens passin per una o altra via segons que convingui.

1 4 f. [SO] [PS] Comportament que s’aparta del que es considera admès socialment.

2 f. [FLL] En lit., efecte de ruptura o d’apartament dels usos habituals de les estructures de la llengua natural causat per la imposició de les convencions formals literàries.

3 1 f. [MT] Mesura de dispersió d’un conjunt de dades igual a l’arrel quadrada del quocient entre la suma dels quadrats de les diferències de les dades i el seu valor mitjà, i el nombre de dades.

3 2 [MT] desviació estàndard [o desviació típica] Desviació 3 1.

4 f. [LC] [TC] [EL] Increment màxim, positiu o negatiu, de la freqüència modulada instantània a partir del valor central de la freqüència portadora sense modular.

5 1 f. [FIA] Angle que forma l’agulla nàutica amb el meridià magnètic.

5 2 f. [TRA] Efecte causat per les masses metàl·liques d’una nau sobre la brúixola.

desviacionisme

m. [PO] Tendència a allunyar-se dels principis polítics propis d’un partit.

desviador -a

adj. [LC] Que desvia.

desviament

m. [LC] Acció de desviar o de desviar-se.

desviar

1 1 v. tr. [LC] Separar (algú o alguna cosa) del seu dret camí, de la seva direcció normal. L’obstacle va desviar la bala. El vent desvia el baló.

1 2 intr. pron. [LC] Van desviar-se del camí. Desviar-se dels bons principis.

2 1 intr. pron. [LC] [MD] Un òrgan o una part del cos, un fenomen, una conducta, etc., separar-se de la seva contextura, forma, direcció, normals. La columna vertebral es desvia a causa d’una mala positura.

2 2 intr. pron. [LC] FER MALA VIA. M’he desviat i m’he posat a tossir.

desviat -ada

adj. [LC] Apartat del bon camí o de la direcció normal.

desvinculació

f. [LC] Acció de desvincular o de desvincular-se; l’efecte.

desvincular

1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar vinculat.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar vinculat. Les vacances li serveixen per a desvincular-se de la feina.

desvirar

1 v. tr. [LC] [IMI] Retallar el que sobra d’una sola (de sabata) després de cosida.

2 v. tr. [TRA] Amollar (un cap, un cable o una cadena) amb l’ajut d’una màquina.

desvirgar

v. tr. [LC] POP. Desflorar 2.

desvironar

v. tr. [LC] Treure el viró (d’una capa o d’una faldilla).

desvirtuar

1 v. tr. [LC] Llevar força o virtut (a una cosa).

2 v. tr. [LC] Rebaixar el mèrit (d’una acció).

desvitrificar

1 v. tr. [AR] Fer que (una substància) perdi l’estat vítric per l’acció prolongada de la calor.

2 intr. pron. [LC] Una substància, perdre l’estat vítric per l’acció prolongada de la calor. Les rajoles s’han desvitrificat.

desviure’s

[quant a la flexió, com viure]

1 v. intr. pron. [LC] Tenir un interès viu i incessant per algú. Es desviu pels fills.

2 v. intr. pron. [LC] Sentir molta afecció per una cosa, ser-ne un apassionat. Tots tres germans es desviuen pel futbol.

desvorar

v. tr. [LC] Desfer les vores (d’un objecte).

desxifrable

adj. [LC] Que pot ésser desxifrat.

desxifrador -a

adj. i m. i f. [LC] Que desxifra.

desxiframent

m. [LC] Acció de desxifrar.

desxifrar

1 v. tr. [LC] Llegir (un escrit xifrat), arribar a llegir (allò que està escrit en una llengua desconeguda, en caràcters desconeguts, en lletra molt dolenta). Desxifrar un criptograma, un jeroglífic.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Desxifrar el caràcter d’algú. Desxifrar algú.

detall

1 1 m. [LC] Part petita o subordinada d’un tot. Vaig considerar el conjunt sense deturar-me en els detalls. Sobre aquest afer, ell us donarà tota mena de detalls. S’ha preocupat de tots els detalls, del més petit detall. Contar una cosa en tots els seus detalls. Ell t’ho ha contat tot, dius; però s’ha oblidat d’un detall.

1 2 m. [LC] Demostració de delicadesa, generositat o estimació. Aquest noi té molts detalls amb la seva xicota. Ahir va tenir un detall: em va regalar una entrada per al concert.

2 m. [LC] Relació, compte, llista, etc., minuciosa, circumstanciada.

3 [LC] al detall a) loc. adv. En petites quantitats. Vendre al detall.

3 [LC] al detall b) loc. adj. Venda al detall.

detalladament

adv. [LC] D’una manera detallada, amb tots els detalls.

detallar

1 v. tr. [LC] Referir, enunciar, tractar, etc., (una cosa) amb tots els detalls. Detalla-li tot el recorregut de l’excursió. Em va detallar l’inventari.

2 tr. [LC] [ECT] Vendre (una cosa) al detall. En aquest magatzem només detallen la roba quan fan rebaixes.

detallisme

m. [LC] Qualitat de detallista.

detallista

1 adj. i m. i f. [LC] Que té molt en compte els detalls. Un art detallista. Una persona detallista.

2 m. i f. [LC] [PR] Persona que ven al detall.

detardar

v. tr. [LC] RETARDAR.

detecció

f. [LC] Acció de detectar; l’efecte.

detectar

1 1 v. tr. [LC] Descobrir per un procediment físic (la presència d’alguna cosa oculta) en un lloc determinat.

1 2 v. tr. [QU] Descobrir per un procediment químic o fisicoquímic (la presència d’un constituent d’un sistema material).

1 3 v. tr. [LC] Descobrir (una cosa amagada) a través d’indicis. Detectar un estat d’opinió.

2 tr. [LC] [TC] DESMODULAR.

detectiu detectiva

m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ocupació de fer investigacions sobre fets amagats o obscurs, especialment sobre fets delictius i criminals.

detectivesc -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent als detectius o a llurs activitats. Novel·la detectivesca.

detector -a

1 adj. [LC] [TRG] Que detecta.

2 1 m. [TRG] [LC] Aparell detector. Detector de velocitat.

2 2 m. [TC] [LC] [FIF] Aparell que revela l’existència de coses ocultes o invisibles, com ara metalls, gasos, mines explosives, ones radioelèctriques, etc.

2 3 m. [TC] [EL] DESMODULADOR.

2 4 [PS] detector de mentides Polígraf emprat en els interrogatoris per a esbrinar si la persona interrogada menteix.

detenció

1 f. [LC] [DR] [AD] Acció de detenir; l’efecte. Detenció il·legal dels béns d’altri. En els avalots d’ahir es van fer deu detencions. Detenció preventiva.

2 f. [LC] DETENIMENT.

deteniment

m. [LC] Acció de detenir-se. Ho hem estudiat, examinat, amb molt de deteniment.

detenir

[quant a la flexió, com mantenir]

1 v. tr. [LC] Impedir (a algú o a alguna cosa) d’anar endavant. Fórem detinguts per un accident. No sé quin sant em deté, com no el trec de casa!

2 intr. pron. [LC] Aturar-se, especialment a considerar alguna cosa. Es detingué per prendre alè. Ens hem detingut molt de temps en l’examen dels fonaments de la teoria. Aquests autors es detenen a reflexionar sobre el funcionament de la tiroide.

3 tr. [LC] [AD] Algú, guardar (alguna cosa) en la seva possessió. Detenir il·legalment allò que pertany a altri. Ha detingut el títol de campiona durant tres anys.

4 tr. [LC] [DR] [AD] Retenir (algú), privant-lo de llibertat. Van detenir tres dels revoltosos. Els havien detingut quan intentaven passar la frontera.

detentor detentora

m. i f. [LC] Persona que deté alguna cosa. Detentor d’armes prohibides. El detentor del títol.

detergent

1 1 adj. [LC] [IQ] [MD] [QU] Que detergeix.

1 2 m. [LC] [MD] [QU] Agent detergent.

2 1 m. [IQ] Preparació comercial de neteja que conté un agent tensioactiu juntament amb productes adjuvants, altres additius i matèries de càrrega, que produeix una notable disminució de la tensió superficial del líquid en què està dissolt o dispersat, de manera que n’augmenta la capacitat humectant i emulsionant.

2 2 [IQ] detergent aniònic Detergent que conté un tensioactiu aniònic.

2 3 [IQ] detergent catiònic Detergent que conté un tensioactiu catiònic.

detergir

1 v. tr. [MD] Netejar (una plaga, una ferida) eliminant-ne les secrecions que la recobreixen.

2 v. tr. [QU] Netejar amb detergent.

deterioració

1 f. [LC] Acció de deteriorar o de deteriorar-se; l’efecte.

2 f. [MD] Procés pel qual hom perd progressivament les facultats psíquiques o físiques o ambdues alhora.

deteriorament

m. [LC] DETERIORACIÓ.

deteriorar

1 v. tr. [LC] Posar en mal estat, fer inferior en qualitat o en valor, fer anar a pitjor. Hàbits que deterioren la salut. Tants sotracs han deteriorat la suspensió del cotxe.

2 intr. pron. [LC] Després de la guerra, les condicions de vida del país es van deteriorar.

determinabilitat

f. [LC] Qualitat de determinable.

determinable

adj. [LC] Que pot ésser determinat.

determinació

1 f. [LC] Acció de determinar o de determinar-se; l’efecte.

2 f. [LC] Qualitat de determinat.

3 f. [QU] En quím., procés de cercar el resultat d’una anàlisi quantitativa.

determinadament

adv. [LC] D’una manera determinada, amb determinació.

determinant

1 1 adj. [LC] Que determina. Això ha estat la causa determinant. Els motius determinants de les nostres accions.

1 2 m. [LC] Element, factor, decisiu i fonamental. Determinant antigènic. Els determinants externs.

2 1 adj. [LC] [FL] Que, adjuntat a un altre terme, en restreny l’extensió fent-lo més definit i precís.

2 2 m. [FL] Categoria lèxica constituïda per mots que s’anteposen al substantiu amb el qual concorden i respecte al qual aporten una especificació de caràcter no qualitatiu que en restreny el significat i el fa més precís i definit. L’article i els demostratius pertanyen a la classe dels determinants.

2 3 m. [FL] Mot d’aquesta categoria.

3 m. [MT] En mat., suma de tots els productes possibles de n² quantitats disposades en n columnes i n files, prenent per a cada producte una sola quantitat de cada columna i de cada fila i afectant-lo del signe + o del signe - segons que sigui parell o senar el nombre d’inversions en l’ordre de les columnes, el de les files essent en tots ells el natural.

determinar

1 v. tr. [LC] [AD] Fixar, establir exactament com a resultat d’una deliberació, d’un raonament, d’una investigació. Encara no hem determinat l’hora de la sortida. Determinar la distància de la Terra al Sol. Determinar la densitat d’un cos.

2 1 tr. [LC] Prendre la decisió (de fer una cosa). Vaig determinar d’anar-hi.

2 2 tr. [LC] Portar a la decisió de fer alguna cosa. Aquesta consideració em va determinar a callar.

2 3 intr. pron. [LC] Abans de determinar-vos, reflexioneu bé el que aneu a fer.

3 tr. [LC] Ésser la causa immediata (d’alguna cosa). Aquesta esllavissada va determinar la caiguda de la paret.

4 tr. [QU] Trobar (una concentració) com a resultat d’una anàlisi quantitativa.

5 tr. [FL] Aportar (a un substantiu) una especificació de caràcter no qualitatiu que en restreny el significat i el fa més definit i precís.

determinat -ada

1 adj. [LC] Que no recula quan ha pres una resolució o determinació.

2 1 adj. [FL] Definit 2.

2 2 m. [FL] Element lingüístic especificat per un determinant.

determinatiu -iva

1 adj. [LC] Que té la virtut de determinar.

2 m. [FL] ADJECTIU DETERMINATIU.

determini

m. [LC] Determinació 1.

determinisme

1 1 m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica segons la qual tots els fenòmens de l’univers, o una categoria d’aquests, depenen tan estretament dels que els precedeixen que per a cada moment només hi ha un resultat possible.

1 2 m. [FS] Teoria segons la qual, conegudes exactament unes certes condicions, els fets que se’n deriven poden ésser previstos amb exactitud.

2 m. [GG] Corrent dels estudis geogràfics que intenta explicar els fets considerant especialment la influència dels factors i elements naturals.

determinista

1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent al determinisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari del determinisme.

detersió

f. [LC] [MD] Acció de detergir; l’efecte.

detersiu -iva

adj. i m. [LC] [MD] [QU] Detergent 1.

detestable

1 adj. [LC] Digne d’ésser detestat. Aduladors detestables. La traïció és detestable.

2 adj. [LC] Molt dolent.

detestablement

adv. [LC] D’una manera detestable.

detestació

f. [LC] Acció de detestar.

detestar

v. tr. [LC] Avorrir 1. Detestar els traïdors. Detestar el pecat.

detingudament

adv. [LC] Amb molta cura, amb atenció i interès. Va examinar els comptes detingudament.

detingut -uda

1 adj. [LC] Fet amb atenció i deteniment, dedicant-hi tot el temps que sigui necessari. Caldrà una anàlisi detinguda de les dades abans de fer res.

2 adj. i m. i f. [LC] Que ha sofert detenció, privació de llibertat. Les persones detingudes passaran a disposició judicial. Els quatre detinguts foren interrogats.

detonació

1 f. [LC] [DE] Acció de detonar; l’efecte.

2 f. [EI] Ignició simultània d’una massa considerable de mescla en la cambra de combustió d’un motor d’encesa per guspira.

3 f. [LC] [IQ] Explosió l’ona de pressió de la qual es desplaça a velocitat supersònica.

detonador

m. [DE] [IQ] Artefacte emprat per a produir l’explosió d’una càrrega.

detonant

1 adj. [LC] Que té la propietat de detonar. Una mescla detonant.

2 adj. [LC] Que sorprèn per inesperat. Un comportament detonant.

detonar

v. intr. [LC] [DE] Una cosa que explota, fer un soroll sobtat com un tro.

detracció

f. [LC] [DE] Acció de detreure; l’efecte.

detractar

v. tr. [LC] [DE] Cercar de rebaixar el crèdit, la reputació (d’algú).

detractor detractora

m. i f. [LC] Persona que detracta.

de tranuita

loc. adv. [LC] Tranuitant.

de trascantó

loc. adv. [LC] D’una manera imprevista, inesperada. Sortir de trascantó.

detraure

[LC] V. DETREURE.

detreure

[quant a la flexió, com treure]

1 v. tr. [LC] [DE] DETRACTAR.

2 tr. [LC] Separar, sostreure.

detriment

1 m. [LC] Dany, perjudici, material o moral, que es va operant lentament. En detriment de la salut. En detriment de la seva glòria, de la seva reputació.

2 m. [FIA] [AN] En astrol., posició d’un planeta en el signe oposat a la seva casa.

detrit

m. [GL] DETRITUS.

detrític -a

adj. [GL] [LC] Format per detritus. Roques detrítiques.

detritívor -a

adj. [EG] Que s’alimenta de material detrític, quan conté una important proporció de matèria orgànica.

detritus

1 m. [GL] [LC] [EG] Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals. Detritus al·luvials. Detritus orgànic.

2 m. [GL] Material geològic al·lòcton.

de trobadures

loc. adv. [LC] Com a gratificació per haver trobat una cosa. Li donaren de trobadures una bona picossada.

de trompis

loc. adv. [LC] Per terra, com a resultat d’una ensopegada o d’una empenta.

detumescència

f. [LC] [MD] Desaparició o disminució d’una inflor.

deturar

v. tr. [LC] Detenir 1.

deturpació

f. [LC] Acció de deturpar; l’efecte.

deturpador -a

adj. [LC] Que deturpa.

deturpar

v. tr. [LC] Desfigurar, enlletgir.

deu¹

1 f. [GL] Naixement d’aigua, origen d’una font, d’un corrent d’aigua. S’han eixugat totes les deus. Una deu termal.

2 [LC] tenir set deus d’una cosa Tenir-ne abundància.

deu²

1 adj. [LC] [MT] Nou més un. Una nena de deu anys. De deu casos, nou.

2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el nou, 10. Deu elevat al quadrat és cent.

2 2 m. [LC] El que fa deu en una sèrie numerada. Lleó X (deu). El quilòmetre 10. Va néixer el 10 de setembre. Ha sortit el 10.

2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre deu. Li han posat un 10 en geografia.

3 f. pl. [LC] les deu La desena hora després del migdia o de la mitjanit.

déu

1 1 m. [LC] [AN] Ésser sobrehumà concebut com a exercint el seu poder sobre el món o una part del món i al qual és degut el culte dels humans. El déu Mart. Els déus de la mitologia grega. Els déus de l’Índia. Neptú, el déu del mar. La venjança és un plaer dels déus, un plaer suprem.

1 2 m. [LC] [AN] Deïtat masculina. Els déus i les deesses de l’Olimp.

1 3 m. [LC] [RE] Persona o cosa que es té en màxim respecte o consideració, per damunt de qualsevol altra. Per a ell el seu pare és un déu. El diner és el seu déu.

2 1 m. [LC] [RE] Ésser suprem, creador de l’Univers, en les religions monoteistes. Déu ha fet el món en sis dies. Creure en Déu. Negar Déu. Déu és pertot, ho veu tot. Una gràcia de caritat per l’amor de Déu. Rei per la gràcia de Déu. L’home proposa i Déu disposa. Els musulmans, els jueus i els cristians creuen en un sol déu.

2 2 m. [LC] [RE] Persona de la Santíssima Trinitat. Déu el Pare.

3 1 m. [LC] Déu et faci bo! Expressió amb què afectem de compadir qui creiem que està en un error, es capté equivocadament, etc.

3 2 [LC] Déu hi faci més que nosaltres! Expressió emprada per a manifestar que hom ja ha fet tot el que ha pogut per aconseguir una cosa.

3 3 [LC] Déu meu! Exclamació que expressa consternació, sorpresa.

3 4 [LC] Déu vulgui que… [o Déu ho vulgui, o Déu t’escolti, o Déu no ho vulgui, o Déu em preservi de…, o Déu em guardi de…] Expressió emprada per a reforçar la manifestació d’un desig.

3 5 [LC] per Déu [o en nom de Déu, o per l’amor de Déu] Expressió emprada per a reforçar un prec.

3 6 [LC] si Déu vol [o Déu volent, o amb l’ajuda de Déu] Expressió emprada per a manifestar que esperem que una cosa serà o s’esdevindrà sense cap obstacle.

4 m. [LC] anar com Déu vol Anar de qualsevol manera.

5 1 [LC] POP. de cal déu [o de tots els déus] loc. adj. Molt gran. Hi havia un xivarri de cal déu.

5 2 [LC] POP. tot déu TOTHOM. Coneix tot déu.

deumesó -ona

adj. [LC] Nascut el desè mes d’ésser engendrat.

déu-n’hi-do

interj. [LC] Expressió emprada per a manifestar la conformació, la suficiència, etc.

deure¹

[ger. devent; p. p. degut; ind. pr. 1 dec; subj. pr. degui, etc.; subj. imperf. degués, etc.]

1 1 v. tr. [LC] [ECT] Haver de donar o pagar (una quantitat prestada, imposada per la llei, etc.). Em deu molts diners. Pagueu-me el que em deveu. Encara li és deguda la quantitat que va avançar. Ell deu a tothom.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Encara em deveu una resposta. Deure obediència als seus superiors. Deure respecte als pares. Deure agraïment als seus benefactors. Cal donar-li l’explicació que li és deguda.

2 1 tr. [LC] Haver d’atribuir (un resultat bo o dolent). Aquest resultat, el deuen al bon entrenament. La pèrdua de la batalla és deguda a la defecció dels aliats. Ho dec tot a ell. Ho deus als teus mèrits.

2 2 [LC] deure la vida a algú Ésser salvat per ell de la mort. Jo li dec la vida.

3 tr. [LC] Haver (de fer quelcom), no poder deixar (de fer quelcom). L’home deu menjar per viure. Un noi deu obeir els seus pares. A mi deu atribuir-se tota la culpa.

4 aux. [LC] Davant d’infinitiu, ésser d’inferir l’ocurrència de quelcom. Deu haver plogut, perquè tot és mullat. Encara no són ací: deuran arribar amb el tren de les deu. Seieu: deveu estar cansats. Se’n va anar corrents: devia tenir pressa.

deure²

1 m. [LC] [FS] [DE] Allò que hom ha de fer per obligació moral. Complir algú el seu deure. Morí víctima del deure. Els deures professionals. Deures socials, civils, religiosos. Deure militar.

2 m. pl. [LC] [PE] Exercicis escolars que els alumnes han de fer a casa.

deure³

m. [LC] [ECT] En un compte obert a algú, el conjunt de les partides que formen el crèdit de qui obre el compte.

deute

1 m. [LC] [DR] [AD] Allò que hom deu a un altre. Tenir deutes. Pagar els seus deutes. Estar algú ple de deutes. Un deute de molts milers d’euros.

2 [ECT] deute exterior Deute que contreu un país amb un creditor estranger, com ara el que contreuen els països del Tercer Món amb els creditors dels països rics.

3 [LC] [DR] [AD] deute flotant Deute a curt termini.

4 [LC] [DR] [AD] deute perpetu Deute que mai no s’amortitza.

5 [LC] [DR] [AD] deute públic Endeutament de les administracions públiques per la venda de títols representatius d’aquest deute en el mercat.

deuter-

[LC] V. DEUTERO-.

deuteri

m. [QU] [FIN] Isòtop de l’hidrogen, de nombre de massa 2 i símbol ²H o D.

deuteró

m. [FIN] Nucli del deuteri, constituït per l’associació d’un protó i un neutró.

deutero- [o deuter-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. deúteros, ‘segon’, ‘secundari’. Ex.: deuterogàmia, deuteropatia, deuteroscòpia, deuteragonista.

deuterocanònic -a

adj. [RE] Relatiu o pertanyent als llibres deuterocanònics.

deuteroliquen

m. [BOB] Deuteromicet que ha sofert una liquenificació.

deuteromicets

1 m. pl. [BOB] Grup molt nombrós de fongs, en bona part derivats dels ascomicets, que han perdut la capacitat de reproduir-se sexualment, molts dels quals són saprotròfics, i d’altres paràsits sobre plantes, animals i fins l’espècie humana.

2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.

deutor -a

1 adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que deu, que té un deute o deutes. Els deutors de l’Estat. Un deutor morós.

2 adj. i m. i f. [LC] PER EXT. Us soc deutor d’una resposta.

3 m. i f. [DR] En una relació jurídica, persona que té l’obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat.

dèutzia

f. [BOS] [AGA] Arbust caducifoli de la família de les saxifragàcies, de fulles ovades finament serrades i flors blanques, sovint tenyides de rosa per fora, reunides en petites panícules erectes, originari de l’Àsia oriental i cultivat en jardineria (Deutzia scabra).

devaluació

f. [LC] [ECT] Acció de devaluar o de devaluar-se; l’efecte.

devaluar

1 v. tr. [ECT] [LC] Rebaixar o disminuir el valor (d’alguna cosa, especialment de la moneda).

2 intr. pron. [LC] [ECT] Perdre valor. La moneda brasilera es devalua progressivament.

devanir-se

v. intr. pron. [LC] ENVANIR-SE.

devastació

f. [LC] Acció de devastar; l’efecte.

devastador -a

adj. i m. i f. [LC] Que devasta.

devastar

v. tr. [LC] Destruir (un territori) arrasant habitacions, boscos, collites, etc. La contrada ha estat devastada per la guerra. La inundació ho ha devastat tot.

deverbal

adj. [FL] En ling., que deriva directament d’un verb. Un nom deverbal.

devers

prep. [LC] Cap a. La inundació avançava devers el poble. S’ha instal·lat devers Tarragona. En total, eren devers quinze persones.

devesa

1 f. [LC] [AGA] [AGR] Terreny comunal destinat a pastura.

2 f. [LC] Antigament, possessió rural tancada.

3 f. [LC] Lloc poblat d’arbres arran d’un riu.

devessall

1 m. [LC] Desfet de pluja.

2 m. [LC] PER EXT. Un devessall de llàgrimes. Un devessall de paraules.

devessell

1 m. [LC] DEVESSALL.

2 m. [LC] Gran soroll que fan moltes persones o animals cridant o movent-se veloçment. A la discoteca hi ha tant de devessell que no s’hi pot entrar.

devoció

1 f. [LC] [RE] Zel per la religió, per les pràctiques religioses. L’ardent devoció dels croats. La devoció a Déu i als sants.

2 f. [LC] [RE] Pràctica religiosa. Fer les seves devocions.

3 f. [LC] Respecte reverent. Devoció al rei, a la pàtria.

devocionari

m. [LC] [RE] Llibre que conté les oracions amb què els fidels exerciten llur devoció.

devolució

f. [LC] Acció de tornar una cosa a la persona que la posseïa primer.

devolut -a

adj. [DR] Atribuït a algú en virtut d’un dret que el fa passar d’un altre a ell.

devolutiu -iva

adj. [DR] Que fa que una cosa sigui devoluta.

devon

m. [AGF] Esquer artificial per a pescar amb canya a llarga distància.

devonià -ana

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al devonià.

2 m. [GL] Quart període i sistema del paleozoic, situat entre el silurià i el carbonífer, que va de 408 a 355 milions d’anys.

devora

1 prep. [LC] Prop 1. Seia devora el foc.

2 prep. [LC] AL COSTAT DE. Seu al devora meu, que en parlarem.

devorador -a

adj. i m. i f. [LC] Que devora. Una set devoradora.

devorament

m. [LC] Acció de devorar.

devorant

adj. [HIG] En heràld., que devora una figura humana, de la qual només es veu la meitat superior. Una serp devorant.

devorar

1 1 v. tr. [LC] Un animal, menjar-se (la seva presa). Els llops han devorat quatre ovelles.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Les erugues han devorat les fulles. El nostre cos serà devorat pels cucs.

1 3 v. tr. [LC] Menjar àvidament. Després de la caminada, vam devorar el dinar. Té una gana, que no menja: devora.

1 4 v. tr. [LC] PER EXT. La devorava amb la mirada. Devora llibres i més llibres.

2 1 tr. [LC] Exhaurir, consumir enterament. Ha devorat l’herència.

2 2 tr. [LC] [MD] PER EXT. Tinc una febre que em devora. Tinc una set que em devora.

devot -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que té devoció. És un home molt devot. A l’església hi havia unes devotes passant el rosari.

2 adj. [LC] Que mou a devoció. Una imatge devota.

devotament

adv. [LC] Amb devoció.

devuit

adj. i m. [LC] DIVUIT.

dexio-

[LC] Forma prefixada del mot gr. dexiós, ‘a la dreta’. Ex.:dexiocàrdia, dexiotròpic.

dextrat -ada

1 adj. [HIG] En heràld., que té la línia de divisió paral·lela al costat destre, situada a un terç de l’amplària. Escut dextrat.

2 adj. [HIG] Que té una o diverses figures o peces a la seva dreta, s’aplica a una càrrega.

3 adj. [HIG] Col·locat més a la dreta respecte a la seva situació habitual dins l’escut, s’aplica a un pal.

4 adj. [HIG] Que mira el flanc destre de l’escut, s’aplica a un casc.

dextrina

f. [BI] [QU] Producte resultant de la hidròlisi àcida o enzimàtica de midons i fècules.

dextro-¹

[LC] Forma prefixada del mot ll. dexter dextra dextrum, ‘dret’. Ex.: dextrogir, dextrocàrdia.

dextro-²

[LC] Prefixoide del mot dextrogir, que indica que la substància anomenada és dextrogira. Ex.: dextroglucosa.

dextrogir -a

1 adj. [FIF] [GL] [QU] Que desvia a la dreta el pla de la llum polaritzada.

2 1 adj. [HIG] En heràld., que es dirigeix del costat sinistre de l’escut vers el destre, s’aplica a un braç.

2 2 m. [HIG] Braç dextrogir.

dextrorotatori -òria

adj. [QU] Dextrogir 1.

dextrors -a

adj. [LC] [QU] Que s’enfila en espiral d’esquerra a dreta.

dextrosa

f. [QU] GLUCOSA.

dha

[pl. dhas]

f. [FL] Dissetena lletra de l’alfabet àrab.

dhal

f. [FL] Novena lletra de l’alfabet àrab.

di-¹

[LC] [QU] Prefix que significa ‘dos cops’, ‘doble’. Ex.: diòxid, diadelf.

di-²

[LC] V. DIA-.

dia

1 1 m. [LC] [FIA] [FIM] Temps que dura la claror del sol o interval entre una nit i la següent. A l’hivern els dies són més curts que les nits. Pel juny els dies són molt llargs. Passat Sant Joan el dia s’escurça, els dies s’escurcen. A la primavera els dies s’allarguen. Ara, a les quatre ja hi ha claror de dia. A les vuit encara hi ha claror de dia. A punta de dia. Apuntar el dia. Rompre el dia. A la caiguda del dia. Quan ens llevàrem era ja dia clar, era gran dia. Si hagués estat de dia, els hauríem vistos. De nits i de dies.

1 2 [LC] bon dia! [o bon dia i bona hora!] Fórmules de salutació.

1 3 [LC] de dia [o de dies] Durant el temps en què hi ha claror del sol. El pagès treballa de dies; el pescador, de nits.

1 4 [LC] [FIA] [FIM] dia artificial Temps que va des de la sortida a la posta del sol.

1 5 [LC] fer del dia nit i de la nit dia Dormir durant el dia i estar despert durant la nit.

1 6 [LC] gran dia Entrat el dia.

1 7 [LC] nit i dia V. NIT.

2 m. [LC] Temps atmosfèric que fa durant el dia o una part d’ell. Fer un dia plujós, un dia núvol, un dia rúfol. Fer un dia clar, un dia serè. Fer bon dia. Quin dia feia ahir a Girona?

3 1 m. [LC] [FIA] [FIM] Unitat de temps igual a l’interval de temps que transcorre durant una rotació completa de la Terra sobre ella mateixa, que es divideix en 24 hores i equival al temps transcorregut entre dos passos successius del centre del disc del sol mitjà pel meridià superior. Un any té 365 dies 5 hores 48 minuts i una fracció de minut. 24 hores fan un dia. El dipòsit estarà ben bé dos dies i mig per a buidar-se.

3 2 m. [FIA] Espai de temps que empra un astre a donar una volta completa sobre el seu eix.

3 3 [FIA] [FIM] dia natural Dia 3 1.

3 4 [FIA] [FIM] dia sideral a) Interval de temps transcorregut entre dos passos successius d’un estel pel meridià superior, equivalent a 23 hores i 56 minuts.

3 4 [FIA] [FIM] dia sideral b) Dia 3 2.

3 5 [FIA] [FIM] dia sideri Interval de temps transcorregut entre dos passos successius del punt Àries pel meridià superior.

3 6 [FIA] [FIM] dia solar [o dia solar mitjà] Dia 3 1.

3 7 [FIA] [FIM] dia solar veritable Interval de temps entre dos passos successius del centre del disc del sol veritable pel meridià superior.

4 1 m. [LC] En el curs del temps, divisió de la durada d’un dia solar que comença al punt de mitjanit i comprèn 24 hores, ordinàriament numerades en dues sèries, cadascuna de l’1 al 12. El dia 1 de maig. El segon dia de cada mes. El dia de Nadal, de Sant Joan, dels Morts. El dia d’avui, de demà, d’ahir. Treballar els set dies de la setmana, cada dia. Fer festa dos dies la setmana. Un dia de fira, de mercat. Un dia assenyalat. Dia de missa, de precepte. Dia de dejuni, de peix. El dia del sant d’algú.

4 2 [LC] darrers dies CARNAVAL.

4 3 [LC] dia afortunat Dia en què tot va bé.

4 4 [RE] dia d’abstinència Dia en què és prohibit de menjar carn per raons religioses.

4 5 [LC] dia de festa Dia d’exempció del treball.

4 6 [AGF] dia de fortuna Dia en què els animals no tenen les facultats normals de defensa com a conseqüència d’inundacions, de nevades, etc., i en què la caça sol ésser prohibida.

4 7 [RE] [LC] dia del Senyor [o dia dominical] DIUMENGE.

4 8 [AD] dia dels fets Dia en què es van produir uns fets que són objecte d’una actuació judicial.

4 9 [LC] dia feiner [o dia de cada dia, o dia de feina, o dia laborable, o dia obrer] Dia en què es treballa, que no és de festa.

4 10 [LC] [HIH] dia feriat Dia en què estan tancats els tribunals.

4 11 [AD] dia hàbil Dia que és utilitzable per a les actuacions judicials i administratives, que normalment no és feriat.

4 12 [LC] dia intercalar a) Dia afegit als anys de traspàs.

4 12 [LC] dia intercalar b) En med., dia sense febre entre els dies d’accés.

4 13 [LC] dia onomàstic d’algú El dia del seu sant.

4 14 [LC] dia rodó Dia feiner comprès entre dos dies de festa.

4 15 [LC] dies entrants Primers dies d’un mes.

5 1 [AD] a dia adiat [o a dia cert, o a dia sabut] loc. adv. En un dia fixat per endavant.

5 2 [LC] a dies loc. adv. Uns dies sí i altres no.

5 3 [LC] a l’altre dia loc. adv. L’endemà.

5 4 [LC] al seu dia loc. adv. Al seu temps, oportunament.

5 5 [LC] de dia en dia loc. adv. Cada dia l’un darrere l’altre.

5 6 [LC] del dia loc. adj. a) D’avui. Fruita, ous, pa, del dia. El sant del dia.

5 6 [LC] del dia loc. adj. b) Que domina actualment, que està actualment en voga. El gust del dia. Costums del dia.

5 7 [LC] dia per altre loc. adv. Cada dos dies, un dia sí, un dia no.

5 8 [LC] dia per dia loc. adv. Comptat exactament sense ni un dia de més, ni de menys. L’any que ve dia per dia.

5 9 [LC] d’un dia a l’altre loc. adv. En un curt espai de temps.

5 10 [LC] en tal dia com avui [o tal dia com avui] loc. adv. En un dia d’un any passat d’igual data que el present.

5 11 [LC] en breus dies loc. adv. En pocs dies.

5 12 [LC] l’altre dia Un dels dies proppassats.

5 13 [LC] posar al dia Posar al corrent. Posar els llibres, la correspondència, al dia. Hauràs de posar al dia els balanços.

5 14 [LC] tal dia farà un any [o tal dia farà l’any] Expressió que indica indiferència envers un fet o la poca importància que s’hi dona.

5 15 [LC] tenir el dia sis Estar algú en un estat d’ànim que no és bo per a res, que no se’n pot treure res.

5 16 [LC] tenir els dies comptats No restar sinó un nombre limitat de dies a viure o a ésser vigent. Aquest pacient té els dies comptats. Aquell enamorament tenia els dies comptats.

5 17 [LC] tot el sant dia INCESSANTMENT.

6 1 m. [RE] dia eclesiàstic Dia que per al culte eclesiàstic es compta des de l’hora de vespres d’un dia a la mateixa hora del dia següent.

6 2 [ME] [FIM] dia meteorològic Període de temps de 24 hores comprès entre les 8 hores d’un dia i les 8 hores del dia següent.

7 m. pl. [LC] Temps de vida d’una persona. A la fi dels seus dies. Va acabar els seus dies a França.

dia- [o di-]

[LC] Prefix que significa ‘a través de’. Ex.: diatèrmic, dielèctric.

diabasa

f. [GL] Roca ígnia volcànica intermèdia entre el basalt i el gabre, de gra mitjà amb estructura ofítica, formada per cristalls de feldespat inclosos en una matriu de petits cristalls de piroxens.

diabètic -a

1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la diabetis.

2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix de diabetis.

diabetis

1 f. [LC] [MD] Malaltia caracteritzada per una excessiva secreció d’orina.

2 f. [LC] [MD] DIABETIS SACARINA.

3 [MD] diabetis insípida Diabetis caracteritzada per una alteració en la regulació hidrosalina de l’organisme.

4 [MD] diabetis sacarina Diabetis que es manifesta fonamentalment per trastorns del metabolisme hidrocarbonat, però que afecta també els lípids i les proteïnes.

diable

1 1 m. [LC] [RE] [AN] En la religió cristiana, esperit del mal. El diable temptà Eva en el paradís terrestre.

1 2 m. [LC] [RE] [AN] ÀNGEL REBEL. Els diables de l’infern.

1 3 m. [LC] [RE] [AN] Príncep dels àngels rebels.

1 4 [LC] [RE] anar-se’n una cosa al diable Ésser perduda sense remissió.

1 5 [LC] donar-se al diable [o donar-se a tots els diables] Desesperar-se, impacientar-se excessivament.

1 6 [LC] que el diable se m’emporti si… Expressió per a indicar que és ver el que anem a dir.

1 7 [LC] tenir el diable al cos Ésser viu, turbulent, entremaliat.

2 1 m. [LC] Persona que hom compara a un diable, especialment per temerari, turbulent, entremaliat. Aquest menut és un diable: no pot estar quiet un moment.

2 2 m. [LC] Persona que en alguna cosa ens meravella. Diable de dona: no sé com es treu la feina dels dits. Diable d’home: com ho pot haver endevinat?

2 3 [LC] ésser un pobre diable Ésser un pobre home.

3 m. [ZOM] diable de Tasmània Mamífer marsupial, carnívor, de marsupi poc profund i en forma de ferradura, i de pelatge curt i fosc amb taques blanques (Sarcophilus laniarius).

diablejar

v. intr. [LC] Fer entremaliadures.

diableria

f. [LC] ENTREMALIADURA.

diablessa

1 f. [LC] [RE] Representació femenina del diable.

2 f. [LC] Dona dolenta com un diable.

diabló

1 m. [LC] Infant turbulent, entremaliat.

2 m. [AGA] [ZOI] [AGF] Insecte del gènere Balaninus, de la família dels curculiònids, proveït d’una llarga probòscide amb què perfora la closca de certs fruits. Diabló de l’avellaner. Diabló del castanyer.

diabòlic -a

1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al diable o als diables, que ve del diable. Poder diabòlic. Arts diabòliques. Temptació diabòlica.

2 adj. [LC] Granment perniciós. Una invenció diabòlica. Intencions diabòliques.

diabolical

adj. [LC] [RE] DIABÒLIC.

diabòlicament

adv. [LC] D’una manera diabòlica.

diabolisme

m. [LC] [AN] SATANISME.

diàbolo

m. [JE] [LC] Joc en què es fa rodar, es llança enlaire i es toma un rodet mitjançant un cordill que es té agafat pels dos caps.

diac

[angl. diac, que prové de la sigla DIAC, ‘diode alternating current’]

m. [EL] Dispositiu electrònic semiconductor que equival a dos díodes connectats en antiparal·lel.

diaca

m. [LC] [RE] [PR] Clergue ordenat per al diaconat pel bisbe, que ajuda el prevere.

diacetil

m. [QU] Dicetona, de fórmula CH₃COCOCH₃, present en l’oli de llorer.

diàcid -a

adj. [QU] Que té la molècula amb dos grups neutralitzables per un àcid monopròtic, s’aplica a una base.

diaclasament

m. [GL] Disposició i freqüència dels plans de diàclasi en una roca.

diaclasat -ada

1 adj. [GL] Afectat per diàclasi.

2 m. [GL] DIACLASAMENT.

diàclasi

f. [GL] Fractura en una roca rígida sense que es desplaci cap dels fragments.

diaconal

adj. [RE] Relatiu o pertanyent al diaca.

diaconat

1 m. [RE] El primer dels ordes majors actuals. Rebre el diaconat.

2 m. [RE] Dignitat, càrrec, de diaca. Exercir el diaconat.

3 m. [RE] Conjunt dels diaques d’una Església, d’un país, etc.

diaconessa

f. [RE] [LC] [PR] Dona dedicada al servei de l’Església.

diaconia

f. [RE] Circumscripció eclesiàstica servida antigament per un diaca.

diàcrisi

1 f. [MD] Crisi característica d’una malaltia.

2 f. [MD] Evacuació que acompanya algun cop aquesta crisi.

diacrític -a

1 adj. [LC] [FL] Que serveix per a caracteritzar, per a distingir. Símptomes diacrítics.

2 m. [FL] SIGNE DIACRÍTIC.

diacronia

f. [LC] [FL] Perspectiva d’estudi de les llengües que considera els fets o elements d’un sistema tenint en compte llur evolució al llarg del temps.

diacrònic -a

adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la diacronia. Lingüística diacrònica. Estudi diacrònic.

diacústica

f. [LC] [FIF] Part de l’acústica que estudia la refracció del so.

diada

1 f. [LC] [AN] Dia assenyalat, en què se celebra una festa grossa. La diada de Corpus. D’avui a molts anys puguem celebrar semblants diades.

2 f. [LC] Dia en relació amb el temps que fa o l’assignat per a fer alguna cosa. Dijous tenim la diada de regar.

diadelf -a

adj. [BO] En bot., amb els filaments estaminals concrescents formant dos grups o fascicles. Estams diadelfs.

diadema

1 f. [LC] Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc., amb què els sobirans se cenyeixen el cap. Una diadema d’or.

2 f. [LC] Corona 1 1.

3 f. [LC] Adornament que consisteix ordinàriament en un cercle flexible que cenyeix el cap i manté els cabells a lloc.

diademat -ada

adj. [HIG] En heràld., decorat amb una diadema.

diàdic -a

adj. [MT] En mat., que té dos operands.

diàdoc

1 m. [HIH] [PR] Títol donat als generals d’Alexandre el Gran.

2 m. [HIH] [PR] Títol donat a Grècia al príncep hereu del regne.

diàfan -a

adj. [LC] [FIF] [GLG] Transparent 1.

diafanitat

f. [LC] [FIF] [GLG] Qualitat de diàfan.

diàfisi

f. [ZOA] [MD] Part mitjana dels ossos llargs, situada entre les epífisis.

diafonia

1 1 f. [MU] Polifonia de dues veus.

1 2 f. [MU] Dissonància pròpia de la música grega antiga.

2 f. [LC] [TC] [EL] Transferència no desitjable d’informació entre dos circuits o canals de transmissió pròxims, produïda per inducció electromagnètica o bé electroestàtica.

diaforesi

f. [MD] Transpiració profusa que pot ésser provocada artificialment.

diaforètic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la diaforesi.

2 adj. [MD] Que activa o provoca la diaforesi. Agent diaforètic.

diafragma

1 1 m. [MD] [ZOA] Membrana muscular que separa la cavitat toràcica de l’abdominal en els mamífers.

1 2 m. [MD] [ZOA] Paret membranosa, calcària, etc., que separa dos òrgans, dues cavitats d’un òrgan, etc.

2 1 m. [IMI] [LC] Disc mòbil destinat a interrompre la comunicació en un tub de bomba, una ullera, etc.

2 2 m. [LC] [FIF] Envà porós per a separar solucions en una pila elèctrica, en processos electrolítics.

2 3 m. [FIF] Disc o membrana vibrant, en un telèfon, un fonògraf.

3 m. [MD] diafragma contraceptiu Dispositiu de goma o d’un material similar que hom col·loca davant el coll uterí per evitar l’embaràs.

4 m. [CO] Dispositiu que engrandeix o disminueix l’obertura per on entra la llum en un aparell òptic o fotogràfic.

diafragmat-

[LC] V. DIAFRAGMATO-.

diafragmàtic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al diafragma.

diafragmato- [o diafragmat-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. diáfragma diáfragmatos, ‘diafragma’. Ex.: diafragmatocele, diafragmatitis.

diagènesi

1 f. [GLP] [GLG] Conjunt de canvis quimicofísics que experimenten els sediments des que es dipositen fins que es converteixen en una roca sedimentària coherent per efecte de la pressió, de la temperatura, de la pèrdua d’aigua i de porositat, etc.

2 f. [GL] [GLG] Conjunt dels canvis produïts en els estrats del mantell de neu a causa de noves precipitacions.

diagenitzar

v. tr. [GL] Produir diagènesi (en els sediments).

diageotropisme

m. [BO] Geotropisme transversal, com el dels rizomes.

diàglif

m. [AR] [AF] Dibuix fet a la pedra o altre material dur talment que una impressió del dibuix dona una figura en relleu.

diagnosi

1 1 f. [MD] Coneixença que s’adquireix per l’observació dels signes diagnòstics.

1 2 f. [MD] DIAGNÒSTIC¹.

2 f. [BI] En hist. nat., descripció concisa d’una espècie o grup, la qual comprèn els caràcters distintius d’aquesta espècie o grup.

diagnòstic¹

1 m. [LC] [MD] Determinació d’una malaltia pels signes o símptomes que li són propis. El diagnòstic d’una malaltia. Fer el diagnòstic. Equivocar-se en el diagnòstic.

2 [SO] diagnòstic sociofamiliar Determinació dels problemes socials que afecten una família, de la capacitat que té per a sortir-se’n i de la naturalesa de les relacions que n’uneixen els membres.

diagnòstic² -a

adj. [MD] Que serveix per a reconèixer.

diagnosticar

v. tr. [LC] [MD] Fer el diagnòstic (d’una malaltia).

diagòmetre

m. [FIM] [FIF] CONDUCTÍMETRE.

diagonal

1 1 adj. [LC] [MT] Que uneix dos vèrtexs que no són d’un mateix costat d’una figura poligonal o que no són d’una mateixa cara d’una figura polièdrica. Recta diagonal.

1 2 f. [MT] [LC] Recta diagonal. Les dues diagonals d’un quadrat.

2 adj. [LC] Que travessa quelcom obliquament, segons la direcció d’una diagonal.

3 adj. [MT] Que passa per dues arestes no adjacents d’un poliedre. Pla diagonal.

4 f. [OP] Via fèrria que talla en angle agut un feix de vies paral·leles i les enllaça mitjançant els corresponents canvis de via.

diagonalització

f. [MT] En mat., procés per a convertir en forma diagonal una matriu.

diagonalment

adv. [LC] En la direcció d’una diagonal.

diàgraf

m. [AR] Aparell per a transportar sobre el paper la representació d’un objecte mitjançant un punt de mira mòbil, que es fa moure seguint els contorns de l’objecte, unit a un cursor proveït d’un llapis.

diagrafia

f. [GL] Enregistrament continu de certs paràmetres físics, com el potencial espontani, la velocitat de les ones acústiques, la radioactivitat natural, etc., que s’obté mitjançant un sensor mòbil que recorre un pou o una perforació, el qual transmet en un gràfic la magnitud del senyal segons la profunditat.

diagrama

1 1 m. [LC] Representació gràfica que mostra l’arranjament de les parts d’alguna cosa.

1 2 [EL] diagrama de blocs Diagrama d’un sistema, sovint electrònic, on figuren els seus elements o parts constituents, les funcions que exerceixen i llur interacció, que és representada per línies que uneixen aquests elements.

1 3 [BO] diagrama floral Diagrama equivalent a un tall transversal idealitzat, en què es representen per projecció les diferents peces de la flor.

2 1 m. [FIF] Gràfic amb uns eixos de coordenades que indica la relació existent entre dues quantitats variables, una de les quals es pot considerar com a funció de l’altra.

2 2 [AGF] [GG] [ME] diagrama ombrotèrmic Diagrama que relaciona gràficament la temperatura amb la precipitació.

2 3 [ME] [FIF] diagrama termodinàmic Diagrama en què es representa l’estat termodinàmic d’un sistema, especialment de l’atmosfera.

diagramació

f. [AF] Acció de diagramar; l’efecte.

diagramar

v. tr. [AF] Organitzar (una pàgina o doble pàgina d’un llibre, d’un imprès, etc.) segons una estructura harmònica, mitjançant criteris geomètrics.

diagramàtic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un diagrama.

dial

m. [TC] Escala graduada en els aparells receptors de ràdio que indica les longituds d’ona i les freqüències de les emissores.

dialectal

adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a un dialecte. Una forma dialectal. Una àrea dialectal.

dialectalisme

1 m. [FL] Tret lingüístic propi d’un dialecte.

2 m. [FL] Mot dialectal.

dialectalització

f. [FL] Procés de trencament en dialectes d’un domini lingüístic o d’una llengua literària unificats.

dialecte

1 m. [LC] [FL] Varietat geogràfica, històrica o social d’una llengua, associada a la procedència dels parlants.

2 m. [LC] [FL] Modalitat que presenta una llengua en una zona determinada del seu domini.

3 [FL] dialecte consecutiu Dialecte resultant del desplaçament d’una llengua per raons històriques. El valencià, el baleàric i l’alguerès són dialectes consecutius.

4 [FL] dialecte constitutiu Dialecte resultant de l’evolució d’una llengua parlada anteriorment en el territori que avui ocupa aquest dialecte. El català central, el nord-occidental i el septentrional són dialectes constitutius.

dialèctic -a

1 1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a la dialèctica.

1 2 adj. [FS] Que intenta d’establir i mantenir alhora aspectes oposats. Pensament dialèctic.

1 3 adj. [LC] [FS] Que procedeix per raonament. Procediments dialèctics.

2 1 f. [FS] Art de discutir.

2 2 f. [FS] LÒGICA CLÀSSICA.

3 m. i f. [LC] [FS] [PR] Expert en la dialèctica, que professa la dialèctica.

4 1 f. [FS] Procés de comprensió de la realitat mitjançant la contraposició i la síntesi de contraris.

4 2 f. [FS] Concepció segons la qual la realitat mateixa és el resultat de la contraposició i la síntesi de contraris.

dialècticament

adv. [FS] [LC] Emprant els procediments de la dialèctica.

dialectòleg dialectòloga

m. i f. [LC] [FL] [PR] Persona versada en l’estudi dels dialectes.

dialectologia

1 f. [FL] [LC] Branca de la lingüística que estudia els dialectes.

2 [FL] dialectologia social Branca de la dialectologia que descriu els sistemes lingüístics de grups socials.

dialectològic -a

1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la dialectologia.

2 adj. [FL] DIALECTAL.

diàleg

1 m. [LC] Conversa entre dues o més persones.

2 m. [FLL] [FS] Obra literària en forma de conversació caracteritzada per l’intercanvi d’idees sovint contraposades.

3 m. [JE] Conversa entre els personatges d’una obra teatral, d’un film, etc.

4 m. [MU] Part d’una composició musical en què dos instruments, dues veus, es responen l’un a l’altre.

5 m. [IN] Comunicació bidireccional entre dos equips informàtics.

diali-

[LC] Forma prefixada del mot gr. dialýein, ‘dissoldre’, ‘separar’. Ex.: dialifil·le, dialitèpal.

dialipètal -a

adj. [BO] Que té els pètals lliures.

dialisèpal -a

adj. [BO] Que té els sèpals lliures.

diàlisi

1 f. [QU] [FIF] Separació de soluts segons llur velocitat de difusió a través d’una membrana natural o artificial.

2 f. [MD] HEMODIÀLISI.

dialitèpal -a

adj. [BO] Que té els tèpals lliures.

dialític -a

adj. [QU] [MD] Relatiu o pertanyent a la diàlisi.

dialitzable

adj. [QU] Que pot ésser dialitzat.

dialització

f. [MD] Acció de dialitzar.

dialitzador

m. [QU] Aparell emprat per a efectuar una diàlisi.

dialitzar

1 v. tr. [QU] Separar per diàlisi.

2 1 tr. [MD] [QU] Realitzar una diàlisi (a algú).

2 2 intr. pron. [MD] Sotmetre’s a un tractament de diàlisi.

dialogar

1 v. intr. [LC] CONVERSAR¹. Amb qui dialogaves?

2 tr. [FLL] [FS] Posar en diàleg. Dialogar una escena. Una escena ben dialogada.

dialògic -a

1 adj. [LC] Que és en forma de diàleg. Tractat dialògic.

2 adj. [FLL] [FL] Relatiu o pertanyent al diàleg.

3 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al dialogisme.

dialogisme

1 1 m. [FS] [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a posar en forma de diàleg les idees o els sentiments dels personatges.

1 2 m. [FLL] Corrent de la teoria literària del segle XX que entén la literatura en general i la novel·la en particular com un diàleg entre paraules, valors i accions diferents sense que cap arribi a predominar.

2 m. [FS] Conclusió disjuntiva inferida d’una sola premissa.

dialogista

m. i f. [FLL] [PR] [FL] Autor de diàlegs.

dialogístic -a

adj. [FLL] [FL] DIALÒGIC.

dialtea

f. [MD] Ungüent emprat antigament, compost principalment d’arrel de malví.

diamagnètic -a

1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent al diamagnetisme. Fenòmens diamagnètics.

2 adj. [FIF] Que presenta diamagnetisme. El bismut és una substància diamagnètica.

3 m. [FIF] Substància diamagnètica.

diamagnetisme

1 m. [FIF] Estudi dels fenòmens diamagnètics i de les propietats dels cossos diamagnètics.

2 m. [FIF] Propietat de certes substàncies que posseeixen una susceptibilitat magnètica negativa, de manera que són repel·lides per un imant o tendeixen a prendre una posició perpendicular a les línies de força d’un camp magnètic. El diamagnetisme del bismut.

diamant¹

1 1 m. [LC] [GLM] Mineral polimorf del carboni que cristal·litza en el sistema cúbic, és el més dur de tots els minerals, presenta bona exfoliació i una lluïssor intensa i s’usa com a pedra preciosa. Un anell amb un diamant. Dur com un diamant. Diamant bord.

1 2 [LC] [GLM] diamant brillant Brillant 3.

1 3 [LC] [GLM] diamant rosa Diamant amb una cara plana per sota i tallat en facetes per sobre.

1 4 [IMI] [GLM] [GL] diamant taula Diamant tallat formant una cara plana amb quatre bisells.

1 5 [LC] [GLM] diamant fals Pedra natural o artificial que imita el diamant.

2 1 m. [EI] [IMI] Eina que porta encastada una punta de diamant, la qual serveix per a tallar vidre.

2 2 m. [EI] Eina per a rectificar el perfil de les moles.

3 1 m. pl. [JE] Coll de la baralla francesa que duu dibuixats rombes vermells.

3 2 m. [JE] Carta d’aquest coll.

diamant²

m. [ZOO] Ocell exòtic de l’ordre dels passeriformes, de mida petita i colors vius.

diamantar

v. tr. [EI] Rectificar (el perfil d’una mola d’esmolar) mitjançant un diamant.

diamantat -ada

1 adj. [LC] Cobert de diamants.

2 adj. [LC] Que té el reflex del diamant.

diamantí -ina

adj. [LC] Que té la lluïssor del diamant.

diamantífer -a

adj. [GL] [LC] Que conté diamants. Terreny diamantífer.

diamantista

m. i f. [PR] [IMI] [LC] Persona que talla o ven diamants.

diametral

adj. [MT] Pertanyent al diàmetre.

diametralment

1 adv. [LC] En els extrems d’un diàmetre. El pol Nord i el pol Sud són diametralment oposats.

2 adv. [LC] En oposició directa. Són dos parers diametralment oposats.

diàmetre

1 1 m. [LC] [MT] Corda que passa pel centre d’una figura com un cercle, una secció cònica o una esfera. El diàmetre d’un cercle val tant com dos radis.

1 2 m. [LC] [MT] Línia que divideix per la meitat un sistema de cordes paral·leles d’una corba.

1 3 m. [LC] [MT] Longitud d’aquesta línia. La relació de la circumferència al diàmetre és un nombre incommensurable.

1 4 [MT] [FIN] diàmetres conjugats Dos diàmetres d’una cònica cadascun dels quals divideix per la meitat les cordes paral·leles a l’altre.

2 m. [FIA] diàmetre aparent d’un astre Angle sota el qual un observador veu el diàmetre de l’astre.

3 1 m. [LC] [MT] Amplària d’un cos rodó mesurada d’un costat a l’altre passant pel mig. El diàmetre d’una soca.

3 2 [AGF] diàmetre normal [o diàmetre a l’alçada de l’home] Diàmetre del canó d’un arbre a 1,3 metres del sòl.

diamina

f. [IT] [QU] Compost que conté en la molècula dos grups amina funcionals –NH₂.

diana

1 f. [LC] [DE] Toc militar a punta de dia per a despertar els soldats. Tocar la diana. Tocar diana.

2 1 f. [DE] Punt central d’un blanc de tir.

2 2 [DE] fer diana Encertar la diana.

diantre

m. [LC] Eufemisme per diable.

dianye

m. [LC] Eufemisme per diable.

diapalma

f. [MD] Emplastre compost de litargiri, oli de palma i sulfat de zinc.

diapasó

1 1 m. [MU] Extensió d’una veu o d’un instrument, part de l’escala musical que recorre des de la nota més greu a la més aguda. El diapasó del clarinet té cinc o sis notes més que el de la flauta.

1 2 [LC] posar-se al diapasó d’algú Conformar-se a la seva manera de veure, de sentir.

2 1 m. [MU] [FIF] Instrument que dona una nota determinada que serveix de referència per a l’afinació de la veu i dels instruments, especialment vareta d’acer en forma de U que, posada en vibració, dona la nota la.

2 2 m. [MU] Batedor¹4.

diapausa

f. [ZOA] Període de la interrupció del desenvolupament i l’activitat fisiològica de nombroses espècies d’insectes.

diapedesi

f. [MD] [ZOA] Sortida dels leucòcits a través dels capil·lars sanguinis.

diapente

m. [MU] Interval de quinta.

diapir

m. [GG] [GL] Anticlinal en què les capes més internes, mòbils i plàstiques, han perforat l’embolcall extern de roques més competents.

diapositiva

f. [CO] [LC] [PE] Fotografia positiva obtinguda sobre una pel·lícula transparent que es pot projectar amb l’ajut d’aparells especials.

diaprat -ada

adj. [HIG] En heràld., ornat amb arabescos.

diaprea

f. [AGA] [LC] Pruna petita, rodona, gustosa, però agrenca en el tros de prop del pinyol.

diàpsids

1 m. pl. [GLP] Subclasse de rèptils, amb dues fosses temporals al crani, coneguts des del carbonífer, que comprèn tots els rèptils actuals i la majoria dels extingits.

2 m. [GLP] Individu d’aquesta subclasse.

diaqueni

m. [BO] Fruit que, a la maturitat, se separa en dos fragments amb caràcter d’aqueni.

diaquiló

m. [MD] Emplastre fet amb sucs de diferents plantes o amb un òxid de plom i oli.

diari -ària

1 adj. [LC] Que correspon a cada dia. Sou diari. Rep una paga diària.

2 1 adj. [LC] [CO] Que es produeix o surt cada dia. Un full diari. Una publicació diària.

2 2 m. [LC] [CO] Periòdic diari.

3 1 m. [LC] [FLL] Llibre, registre, on s’apunten dia per dia els fets esdevinguts. Escriure el diari d’una expedició, d’un viatge. El diari de bord. Escriu els seus pensaments i reflexions en un diari personal.

3 2 m. [LC] LLIBRE DIARI. Portar el diari d’una casa de comerç.

3 3 [AN] diari de camp Llibreta per a la recollida de dades del treball de camp on s’anoten els resultats de l’observació directa de fets, persones i experiències.

3 4 [AD] diari de sessions Publicació periòdica on es transcriuen les intervencions orals i el resultat de les votacions d’una sessió parlamentària.

3 5 [AD] diari oficial Publicació en què es difonen les disposicions i altres decisions dels òrgans governamentals.

4 m. [ECT] Conjunt de les despeses, dels sous a pagar, etc., corresponents a un dia.

diàriament

adv. [LC] Cada dia.

diarrea

1 f. [LC] [MD] [VE] Evacuació de femta de consistència fluida, sovint líquida, que es produeix amb més freqüència de l’habitual. Tenir diarrea.

2 [MD] diarrea coleriforme Diarrea semblant a la del còlera.

diarreic -a

1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la diarrea.

2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de diarrea.

diartrosi

f. [MD] [ZOA] Articulació que deixa l’os mòbil en tots sentits. L’articulació de l’húmer amb l’omòplat és una diartrosi.

diascordi

m. [MD] Electuari estomacal i astringent fet de fulles seques d’escordi i altres herbes.

diasistema

m. [FL] Descripció conjunta dels trets lingüístics comuns i divergents de dos o més dialectes.

diàspor

m. [GLM] Mineral, de fórmula AlO(OH), que cristal·litza en el sistema ròmbic, de textura laminar i color blanc o gris perla, component de la bauxita.

diàspora

1 f. [AN] [SO] [LC] [HIH] Dispersió d’un grup ètnic, religiós o cultural fora del seu lloc originari, especialment la dels jueus.

2 f. [BO] Unitat funcional de disseminació de les plantes, com poden ésser els fruits, les espores, les llavors o els fragments de la planta mare.

diasprat -ada

adj. [LC] JASPIAT.

diaspre

m. [GLM] JASPI.

diassa

m. [LC] l’altre diassa L’ALTRE DIA.

diastàltic -a

adj. [ZOA] [MD] Que fa contraure els músculs d’una manera reflexa a través de la medul·la espinal. Acció diastàltica. Arcs diastàltics.

diastasa

f. [QU] [BI] OBS. AMILASA.

diàstasi

f. [ZOA] [MD] Separació de dos ossos sense fractura o d’òrgans que normalment estan junts.

diastema

1 m. [ZOA] [MD] Espai lliure que existeix entre dues dents successives.

2 m. [MU] Interval musical.

3 m. [GL] Petita interrupció en la sedimentació entre dues capes adjacents que presenta una erosió local, però no un canvi en les característiques generals de la sedimentació.

diastemàtic -a

adj. [MU] Relatiu o pertanyent a la notació diastemàtica.

diastereoisòmer -a

1 adj. [QU] Que presenta diastereoisomeria.

2 m. [QU] Compost diastereoisòmer.

diastereoisomeria

f. [QU] Estereoisomeria no òptica que presenten entre ells els possibles parells de compostos les molècules dels quals posseeixen dos o més centres d’asimetria diferents.

diastimòmetre

m. [AQ] Aparell per a mesurar distàncies curtes sense moure’s de lloc.