rellogat rellogada
m. i f. [LC] Persona que viu en un apartament d’una casa de la qual és llogatera una altra pagant a aquesta un lloguer.
rellom
m. [HO] Filet de porc.
rellotge
1 1 m. [LC] [IMI] Instrument, aparell o màquina que, dotat d’un moviment uniforme, mesura el temps i indica l’hora. Un rellotge de paret. Un rellotge de taula. Un rellotge de butxaca, de polsera. El rellotge del campanar. Un rellotge d’or, d’argent. Han tocat les dotze al rellotge de la catedral. Avançar, retardar, un rellotge.
1 2 [LC] rellotge d’aigua Rellotge en què el temps és mesurat per la quantitat d’aigua que surt per un forat petit.
1 3 [LC] rellotge d’arena Vas de vidre que té dos compartiments i en què l’arena que omple el superior tarda un temps determinat a passar a l’inferior.
1 4 [LC] rellotge de pèndol [o rellotge de pèndola] Rellotge que regula el moviment per l’oscil·lació d’un pèndol.
1 5 [LC] [IMI] rellotge de sol Rellotge en què l’hora és assenyalada, quan hi toca el sol, per l’ombra d’una agulla sobre una superfície plana o cilíndrica.
2 [LC] contra rellotge loc. adv. Molt ràpidament, amb presses. Anar contra rellotge.
3 m. [IN] [EL] Element d’un sistema informàtic o electrònic que dona el ritme de la successió d’operacions a realitzar sincrònicament.
4 m. [BO] [AGA] rellotge de flora Taula de les diferents hores del dia en què obren i tanquen llurs flors certes plantes.
5 m. [ZOI] rellotge de la mort CORC DE LA FUSTA.
6 m. pl. [BOS] CURRIPEUS.
rellotger -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al rellotge. Indústria rellotgera.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa, ven o adoba rellotges.
rellotgera
f. [LC] Capsa per a guardar un rellotge.
rellotgeria
1 f. [LC] [IMI] Fabricació de rellotges.
2 f. [LC] [IMI] Obrador, botiga, de rellotger.
relluc
m. [LC] Nou lluc que treu una planta.
rellucar1
v. tr. [LC] REMIRAR.
rellucar2
v. intr. [LC] [BO] Una planta, treure nous llucs.
relluent
adj. [LC] Que relluu.
reluctància
f. [FIF] [EE] Quocient entre la força magnetomotriu i el flux magnètic d’un circuit magnètic.
rem1
1 1 m. [LC] [TRA] Instrument de vogar i de remar, consistent en una peça llarga i prima de fusta, amb un mànec en un extrem i una pala en l’altre, amb què es bat l’aigua.
1 2 [TRA] a rems [o al rem] loc. adv. Per l’acció dels rems. Fugiren a rems sense ajuda del vent.
1 3 [TRA] a tot rem loc. adv. Amb tota la velocitat possible.
1 4 [TRA] rem de punta Rem sense companyó a l’altre costat del banc.
1 5 [TRA] rem parell Rem amb companyó a l’altre costat del banc.
2 m. [SP] Esport nàutic consistent en la propulsió d’una embarcació que es desplaça utilitzant com a palanca rems que recolzen sempre en el bot.
3 m. [IMI] Bastó de fusta emprat pels confiters per a remenar la pasta.
4 m. [LC] Feina manual a fer. Me’n vaig al rem. Un rem o tall de feina.
5 m. [LC] Direcció d’una casa, d’un negoci, d’una empresa. El pare porta el rem de l’empresa.
6 m. [AGF] Part del bosc on es localitza la tallada.
rem2
[angl. rem, que prové de la sigla REM, ‘röntgen equivalent man’]
m. [FIM] Unitat de mesura de l’efecte biològic de les radiacions, equivalent a la centèsima part d’1 sievert (símbol, rem).
rema
m. [FL] En gram. textual, part d’una oració situada al costat del tema que en una comunicació conté la informació més important i que exposa tot allò que és nou i desconegut.
remada
1 f. [LC] [TRA] [SP] Acció de remar.
2 f. [LC] Cop donat amb un rem.
remador remadora
m. i f. [LC] [TRA] [SP] REMER, REMERA.
remagencar
v. tr. [LC] Tornar a magencar.
remagrit -ida
1 adj. [LC] Que s’ha amagrit molt. Una criatura tota remagrida.
2 adj. [LC] PER EXT. Una terra pobra i remagrida.
remallar
1 v. tr. [LC] Arreglar les malles trencades en un art.
2 v. tr. [LC] Refer les malles en les costures dels gèneres de punt.
remallosa
f. [LC] [IT] Màquina per a remallar les malles dels gèneres de punt.
remar
1 v. intr. [LC] [TRA] [SP] Servir-se dels rems per a fer avançar una embarcació en l’aigua.
2 1 intr. [IT] Els fils d’un ordit en un teler, trobar-se mancats de paral·lelisme pel fet que en el plegador ocupen una amplària diferent de la que tenen en la pua.
2 2 intr. [IT] Les pues, vibrar en la berguedana.
remarca
1 f. [LC] Acció de remarcar; l’efecte.
2 f. [LC] Nota, observació, feta a algú o en alguna cosa.
remarcable
adj. [LC] Digne d’ésser remarcat.
remarcablement
1 adv. [LC] D’una manera remarcable.
2 adv. [LC] Molt, en gran manera, extraordinàriament.
remarcar
1 v. tr. [LC] Marcar de nou.
2 tr. [LC] Portar l’atenció (sobre una cosa). Ha subratllat dues frases de l’escrit per remarcar-les.
remaridar
v. tr. [LC] Maridar de nou.
remàstegues
f. pl. [LC] Pasta que ha quedat agafada a les parets de la pastera.
rematada
1 f. [LC] Acció de rematar; l’efecte.
2 f. [LC] El darrer dels tres tocs de campana que anuncia la missa major i que sol acabar amb un repicó ràpid.
3 f. [LC] Tros final d’una dansa.
rematadament
adv. [LC] TOTALMENT.
rematador rematadora
m. i f. [SP] Jugador que conclou una jugada rematant la pilota o la bola cap a la porteria contrària.
rematant
1 1 m. i f. [LC] Persona que remata una subhasta.
1 2 m. i f. [AGF] Persona que compra i talla la fusta al propietari d’un bosc.
2 m. i f. [PR] [IMF] [AGF] FUSTAIRE. Gremi de serradors i rematants.
rematar
1 1 v. tr. [LC] Posar fi a la vida (d’una persona o d’un animal que s’està morint), acabar de matar.
1 2 v. tr. [LC] [AGF] PER EXT. Rematar una feina. Rematar una subhasta.
2 1 tr. [LC] [SP] En el futbol i altres esports, finalitzar una jugada tirant (la pilota o la bola) a gol. Un jugador que remata molt bé.
2 2 tr. [LC] [SP] PER EXT. Rematar una jugada. Rematar el córner amb el cap.
rematat -ada
adj. [LC] Complet, acabat. És un boig rematat. Una mentidera rematada.
remei
1 1 m. [LC] [MD] Allò que és emprat per a guarir o alleujar una malaltia, un mal. Un remei eficaç. Un remei empíric. Un remei casolà. Un remei heroic. Donar un remei. Prendre un remei. Un remei de bon prendre. És una malaltia, un malalt, inguarible: no té remei.
1 2 m. [LC] PER EXT. El seu mal cap no té remei. Posar remei a la tristesa d’algú. Si no hi posem remei, això acabarà malament. Als grans mals, grans remeis.
1 3 [MD] remei específic Remei eficaç per a guarir una determinada malaltia, especialment el que es ven envasat i amb un nom registrat.
2 1 m. [LC] ni per remei NI UN PER REMEI.
2 2 [LC] no haver-hi altre remei [o no tenir altre remei] No tenir altra possibilitat d’actuar o de sortir bé.
remeiable
adj. [LC] [MD] Que pot ésser remeiat.
remeiar
v. tr. [LC] [MD] Guarir amb un remei, posar remei (a un mal).
remeier -a
1 adj. [LC] [MD] Emprat com a remei. Plantes remeieres.
2 m. i f. [LC] [AN] [PR] Persona que coneix remeis i es dedica a donar-los sense ésser metge.
remembrable
adj. [LC] MEMORABLE.
remembrament
m. [LC] RECORDACIÓ.
remembrança
f. [LC] RECORDANÇA.
remembrar
v. tr. [LC] RECORDAR.
rememoració
f. [LC] Acció de rememorar; l’efecte.
rememorar
v. tr. [LC] RECORDAR. Rememorava les experiències viscudes.
remenada
f. [LC] Acte de remenar.
remenadissa
f. [LC] Remenada múltiple, reiterada.
remenador -a
1 adj. [LC] Que remena.
2 m. [LC] Instrument emprat per a remenar.
remenament
m. [LC] Acció de remenar.
remenar
1 1 v. tr. [LC] Moure, agitar, (una mescla) perquè esdevingui més íntima, perquè es formi una emulsió, una solució, etc. Fer morter remenant la mescla de calç, sorra i aigua. Remenar un líquid tèrbol perquè no es formi pòsit. Remenar amb una cullera, amb una pala.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Tot el dia està remenant llibres, armes. És un assumpte que més val que no el remenem.
1 3 [LC] remenar les cireres Tenir el poder, dirigir un assumpte. En aquesta associació, sempre remenen les cireres els mateixos.
2 1 tr. [LC] Moure, bellugar, (una part del cos) d’un cantó a l’altre. Remenar el cap. Remenar la cua un gos.
2 2 intr. pron. [LC] REGIRAR-SE. Remenar-se en el llit agitat per la febre.
remena-rocs
m. [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 23 centímetres de llargada, d’aspecte massís, amb el bec cònic i fort, característic de les platges codoloses (Arenaria interpres).
remença
1 f. [LC] [HIH] Redempció personal.
2 f. [HIH] Dret que el senyor podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la.
remenjar
v. tr. [LC] Destruir en certs indrets (un color estampat) a fi d’obtenir un dibuix en blanc.
rementerola
f. [LC] [MD] [BOS] Herba de la família de les labiades, molt aromàtica, pubescent, de fulles ovades i peciolades i flors d’un blau violaci, de tub llarg, disposades en cimes axil·lars a la part terminal de les tiges, que es fa sovint en marges de bosc i fenassars, emprada com a aromatitzant i en medicina popular (Satureja calamintha o Calamintha nepeta).
remer remera
1 1 m. i f. [PR] [TRA] [SP] Persona que rema.
1 2 m. i f. [SP] Persona que practica l’esport del rem.
2 f. [AGF] Pal gruixut, d’1 metre de llargada, que servia de punt de suport del rem i que hom dreçava a la part del davant del primer tram d’un rai i a l’extrem del darrer tram.
remesa
1 f. [LC] Acció de remetre.
2 f. [LC] TRAMESA.
3 f. [IQA] Clot on els adobers colguen els cuirs amb escorça seca, per sostres, que és omplert després amb aigua.
4 1 f. [IT] Quantitat de fils d’ordit d’un passat en els lliços que constitueix la totalitat del seu curs o una de les fraccions que el componen.
4 2 f. [IT] Conjunt de lliços que comprenen la disposició completa de fils d’ordit degudament passats segons el lligat que hom vol obtenir.
remetre
[p. p. remès]
1 v. tr. [LC] [AD] Perdonar (una falta, una pena). Remetre les ofenses, les injúries, rebudes. Ha demanat que li sigui remès el càstig. Remetre un pecat, una culpa.
2 1 tr. [LC] [AD] Deixar de fer, de judicar, (quelcom) perquè sigui fet en un altre temps, sigui judicat per altri. Remetre una cosa a la discreció d’algú.
2 2 tr. [FLL] Deixar d’explicar en un escrit alguna cosa indicant (al lector) el lloc del mateix escrit o d’un altre on la cosa és explicada.
3 intr. pron. [LC] ATENIR-SE.
4 1 tr. [LC] Algú, fer passar de mans seves a mans d’altri.
4 2 tr. [LC] TRAMETRE.
5 intr. [LC] [MD] Perdre part d’intensitat. Remetre la febre, el dolor, la tos.
remeulo
m. [LC] MEULO.
remig
[pl. -igs o -itjos]
m. [LC] [TRA] Espai entre banc i banc en una embarcació de rems.
rèmige
1 adj. [LC] [ZOA] Que serveix de rem. Les plomes rèmiges.
2 f. [ZOA] Ploma forta i llarga de les ales d’un ocell.
reminiscència
1 f. [LC] [PS] Record d’una cosa quasi oblidada. Me’n resta a penes una vaga reminiscència.
2 f. [LC] [PS] Allò que sobreviu d’una cosa i serveix per a recordar-la. El carnaval és una reminiscència de les saturnals.
3 f. [LC] Cosa que hi ha en una obra que recorda quelcom d’altres obres. Una façana modernista amb reminiscències gòtiques.
remintolar
v. tr. [LC] TRASPUAR.
remirament
m. [LC] Gran cura, atenció, que hom posa en allò que fa o diu.
remirar
1 v. tr. [LC] Tornar a mirar.
2 v. tr. [LC] Mirar amb gran cura o atenció.
3 intr. pron. [LC] Anar amb circumspecció, posar molta cura en parlar o actuar. S’hi remira molt abans de dir res.
remirat -ada
adj. [LC] Que posa gran cura o atenció en allò que fa o diu.
remís -isa
1 adj. [LC] Fluix, poc curós, en el deure, en la determinació o resolució d’una cosa.
2 adj. [LC] No enèrgic, mancat d’activitat.
remisament
adv. [LC] D’una manera remisa.
remissibilitat
f. [LC] Qualitat de remissible.
remissible
adj. [LC] Que pot ésser remès o perdonat.
remissió
1 f. [LC] Acció de remetre o perdonar; l’efecte. La remissió dels pecats. La remissió d’un deure. No hi va haver remissió: hi vaig haver de restar tot el dia. La remissió total d’un deute.
2 f. [LC] Acció de remetre a la voluntat, al judici, d’altri.
3 f. [LC] Indicació amb què es remet el lector a un lloc d’un mateix escrit o d’un altre.
4 f. [LC] Acció de diferir.
5 1 f. [LC] [MD] Acció de remetre o perdre part de la seva intensitat. Haver-hi remissió en la febre.
5 2 [LC] sense remissió loc. adv. Sense remei. Està malalt sense remissió.
remissiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a remetre.
remissivament
adv. [LC] Amb remissió.
remissori -òria
adj. [LC] Que té la virtut de remetre o perdonar.
remitent
1 adj. [LC] [MD] Que remet. Febre remitent.
2 m. i f. [LC] Persona que remet o envia una cosa. Es recomana posar sempre, darrere el sobre, el nom i l’adreça del remitent.
remitger remitgera
m. i f. [LC] [TRA] [PR] [AGP] Tripulant d’una barca de pesca que va a parts amb el patró.
remitjar
1 v. intr. [LC] Intervenir 1.
2 tr. [LC] Igualar (dues coses) traient part de l’una per posar-la a l’altra.
remitjó
m. [LC] Escadús 1.
remízids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és el teixidor.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
remoció
f. [LC] Acció de remoure; l’efecte.
remodelació
f. [LC] Acció de remodelar; l’efecte.
remodelar
1 v. tr. [LC] Tornar a modelar.
2 v. tr. [LC] Modificar la forma (d’alguna cosa) per adequar-la a un nou model, una nova funció, etc. Remodelar un habitatge.
remoguda
f. [LC] REMOCIÓ.
remoixell
m. [LC] REMOLÍ.
rèmol
1 m. [LC] [ZOP] Peix teleosti de la família dels escoftàlmids, de fins a 60 centímetres de llargada, de coloració molt mimètica, bruna amb moltes taques clares i fosques, amb els ulls al costat esquerre i els tres primers radis de l’aleta dorsal ramificats, de forma oval i amb els contorns envoltats per les aletes excepte la boca i el peduncle caudal, i amb escates petites (Scophthalmus rhombus).
2 [ZOP] rèmol de petxines RÈMOL EMPETXINAT.
3 [ZOP] rèmol de riu Plana 5.
4 [ZOP] rèmol de roca Peix de la família dels escoftàlmids, de 25 centímetres de llargada màxima, brunenc amb una línia fosca a banda i banda dels ulls i taques fosques disperses sobre el costat ocular (Zeugopterus punctatus).
5 [ZOP] rèmol empetxinat Peix de la família dels escoftàlmids, de fins a 1 metre de llargada, amb el costat ocular cobert de petits tubercles ossis dispersos (Psetta maxima).
remolar1
m. [IMI] [PR] El qui, en una drassana, tenia cura de la fabricació i la conservació dels rems.
remolar2
v. intr. [AGP] Fer-se un gros esquinç o estrip en una xarxa o en un altre ormeig semblant pel fet d’haver-se enganxat en una roca del fons o pel fet d’haver-hi passat dofins.
remolatxa
f. [LC] [AGA] [BOS] BLEDA-RAVE.
remolc
1 1 m. [LC] Acció de remolcar; l’efecte. Portar un vaporet una barcassa a remolc. El remolc del camió espatllat fou molt difícil.
1 2 [LC] anar a remolc d’algú No obrar sinó per inspiració, excitació, etc., d’aquest.
2 m. [TRA] Corda o cable emprat per a remolcar una nau.
3 1 m. [LC] La cosa remolcada.
3 2 m. [LC] [TRG] Vehicle enganxat a un automòbil i remolcat per aquest.
remolcador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que remolca.
2 m. [LC] [TRA] Nau destinada a remolcar altres naus.
remolcament
m. [DR] Contracte de transport marítim pel qual el capità d’un remolcador s’obliga a arrossegar un vaixell per un preu estipulat.
remolcar
1 v. tr. [LC] [TRA] Una nau, fer caminar darrere seu (una altra embarcació) estirant-la amb una corda, una cadena o un cable. La fragata entrà al port remolcada per dos vaporets.
2 v. tr. [LC] [TRG] Un vehicle, arrossegar-ne (un altre o d’altres) fent-los caminar darrere seu. La locomotora remolcava un tren de vint vagons. La grua ha remolcat un cotxe avariat.
remoldre
[quant a la flexió, com moldre]
v. tr. [LC] Sotmetre (una cosa molta) a una segona molta.
remolejar
v. intr. [LC] Fugir d’una feina, del compliment d’una obligació, etc., amb dilacions, fent l’orni.
remolest -a
adj. [LC] Brusc2 1.
remolí
1 1 m. [LC] Massa d’aire, d’aigua, etc., animada d’un ràpid moviment giratori. Els remolins del vent alçaven núvols de pols. Allà l’aigua fa un remolí perillós.
1 2 m. [LC] Conjunt de coses arrossegades i amuntegades per un remolí d’aire. Un remolí de fum. Un remolí de neu.
1 3 m. [LC] PER EXT. Un remolí de gent.
1 4 [LC] ésser algú un remolí No estar mai quiet.
2 m. [LC] Allò que s’emporta les persones, que les arrossega amb un moviment ràpid. El remolí dels afers.
3 m. [LC] Entortolligament del pèl en un punt del cos.
remoliment
m. [LC] Acció de remoldre.
remolinada
f. [LC] Remolí de vent, de pols.
remolinador
m. [LC] [AQ] Eina consistent en una peça rectangular amb una ansa fixada a una de les seves cares, emprada per a escampar i igualar l’arrebossat.
remolinar
v. tr. [LC] [AQ] Escampar i igualar l’arrebossat (d’una paret) valent-se del remolinador.
remoll
m. [LC] ESLLAVISSADA.
remolliment
1 m. [LC] Acció de remollir o de remollir-se; l’efecte.
2 m. [MD] Lesió dels teixits orgànics caracteritzada per la disminució de llur consistència natural.
remollir
1 v. tr. [LC] Estovar 1. Remollir el pa sec amb aigua.
2 intr. pron. [LC] Remollir-se la cera amb la calor. Remollir-se un pastís amb la humitat.
3 intr. pron. [LC] Remollir-se el cervell.
remolquista
m. i f. [LC] [TRG] [PR] Persona que mena un cotxe amb remolc.
remolta
1 f. [LC] Acció de remoldre; l’efecte.
2 f. [LC] Allò que resta de les coses que s’espremen fortament per treure’n el suc, com les olives, el raïm, etc.
remor
1 f. [LC] Soroll 1. Feien crits i trons i molta remor.
2 f. [LC] Soroll confús com el que s’alça d’una munió, d’una tempesta, del mar, etc. Sentírem una remor de crits. La remor de la tempesta que s’acostava. La remor del vent entre les fulles. Les remors de la selva.
rèmora
1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels equeneids, de cos fusiforme amb una ventosa ovalada sobre el cap, que els permet d’adherir-se al cos de taurons o cetacis (Echeneis naucrates, Remora remora).
2 f. [LC] Obstacle que s’oposa a l’avançament d’alguna cosa.
remordiment
m. [LC] Pena que ens causa de sentir-nos culpables d’una mala acció. Tenir remordiment d’haver fet alguna cosa. Els remordiments no el deixen viure.
remordir
1 1 v. intr. [LC] Causar remordiment.
1 2 [LC] remordir la consciència Sentir remordiment. Si l’insultes, et remordirà la consciència. Li remordia la consciència d’haver traït la confiança del seu germà.
2 intr. [LC] ANT. Rosegar, mossegar.
remoreig
m. [LC] Acció de remorejar; l’efecte.
remorejant
adj. [LC] Que remoreja.
remorejar
v. intr. [LC] Alçar remor.
remorer -a
adj. i m. i f. [LC] BULLANGÓS.
remorós -osa
adj. [LC] Que fa remor.
remorosament
adv. [LC] Fent remor.
remosqueig
m. [AF] Efecte de remosquejar.
remosquejar
v. intr. [LC] [AF] La lletra acabada d’imprimir, aparèixer duplicada pel moviment dels elements impressors o del paper.
remost
m. [LC] [AGA] RESAIGÜES.
remot -a
1 1 adj. [LC] LLUNYÀ. En un lloc remot. En la més remota antiguitat. Passat remot.
1 2 adj. [LC] Que no és pas probable. Un perill remot.
2 adj. [IN] Lligat a un sistema informàtic per una connexió elèctrica de tipus telefònic.
remotament
1 adv. [LC] De lluny.
2 adv. [LC] No gens probablement.
remoure
[quant a la flexió, com moure]
1 1 v. tr. [LC] Tornar a moure. No remoguem la qüestió ara que hi ha pau.
1 2 [LC] remoure la terra Tornar-la a llaurar o cavar.
2 1 tr. [LC] Regirar 1 1. No hi ha res al seu lloc: tot ho han remogut.
2 2 [LC] remoure cel i terra Fer tots els esforços imaginables per obtenir una cosa.
2 3 [LC] remoure el ventrell GIRAR EL VENTRELL.
3 tr. [LC] Treure (alguna cosa) del seu lloc, apartar, especialment llevar (un obstacle). Remoure un obstacle, un inconvenient.
4 tr. [LC] [ECT] Fer cessar (algú) en l’exercici d’un càrrec a causa del nomenament d’una altra persona per al mateix càrrec. El capità va ser remogut del càrrec d’inspector.
removedor -a
adj. [LC] Que remou.
removiment
m. [LC] Acció de remoure.
remuc
1 m. [LC] [ZOA] [AGR] Acció de remugar. Ovella que bela perd el remuc.
2 [LC] [ZOA] [AGR] de remuc loc. adj. REMUGADOR. Bestiar, animal, de remuc.
3 [LC] [ZOA] [AGR] perdre el remuc un animal remugant Perdre la gana.
remuda
f. [LC] Acció de remudar; l’efecte.
remudar
v. tr. [LC] Rellevar 1 1. La Joana remuda la Lluïsa cada sis hores. Quatre treballadors es remudaven en aquella feina.
remugador -a
adj. [LC] Que remuga.
remugament
m. [LC] [AGR] Acció de remugar; l’efecte.
remugant
1 1 adj. [LC] [AGR] REMUGADOR.
1 2 adj. [LC] [ZOA] [AGR] Relatiu o pertanyent als remugants.
2 1 m. pl. [ZOM] [AGR] Grup de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, caracteritzats per llur dentició i llur estómac compost dividit en quatre compartiments, rumen, reticle, llibret i quall, essent aquest darrer l’autèntic estómac, que comprèn els tragúlids, els cèrvids, els giràfids, els antilocàprids i els bòvids.
2 2 m. [ZOM] [AGR] Individu d’aquest grup.
remugar
1 v. tr. [ZOA] [AGR] Els animals herbívors que tenen un estómac complex, mastegar de nou, fent-los tornar a la boca, (els aliments que s’havien empassat imperfectament mastegats).
2 1 tr. [LC] Dir entre dents en senyal d’enuig, de desgrat o desaprovació. No sé què remuguen.
2 2 intr. [LC] RONDINAR. Aquests dos tot el dia remuguen.
remugueig
m. [LC] REMUGAMENT.
remuguejar
v. tr. [LC] REMUGAR. Què remugueges, ara?
remuguera
adj. [BOS] herba remuguera V. HERBA.
remujot
m. [LC] [AGA] Quantitat de blat que es porta a moldre que no arriba a omplir un sac.
remull
1 m. [LC] Acció de remullar. Posar, tenir, bacallà en remull.
2 m. [IQA] Operació a la qual són sotmeses les pells per tal de tornar-los l’estat d’hidratació que tenien en els animals vius i que han perdut en major o menor grau a causa dels processos de conservació.
remulla
f. [LC] Gorg 1.
remullada
1 f. [LC] Acció de remullar.
2 f. [LC] Fet de mullar-se completament.
remullador
m. [LC] Lloc a propòsit per a tenir-hi coses en remull, especialment el peix.
remullament
m. [LC] Acció de remullar; l’efecte.
remullar
1 1 v. tr. [LC] Posar (alguna cosa) en contacte amb aigua, vi o altre líquid, perquè se n’amari, es dessali, etc.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Bé caldrà que beguem: hem de remullar la gola.
1 3 v. tr. [LC] Mullar molt. Aniré a canviar-me de roba perquè m’han ben remullat.
2 tr. [LC] Beure per celebrar (algun esdeveniment). Anem a remullar el teu aniversari amb cava.
remunerable
1 adj. [LC] Digne d’ésser remunerat.
2 adj. [LC] Que pot ésser remunerat.
remuneració
1 f. [LC] Acció de remunerar.
2 f. [LC] Allò amb què hom remunera o paga el treball, els serveis, d’algú. Rebre una justa remuneració.
remunerador -a
adj. i m. i f. [LC] Que remunera, que proporciona una remuneració. Un treball remunerador.
remunerar
v. tr. [LC] Pagar (a algú) el treball que ha fet, els serveis que ha prestat.
remuneratiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a remunerar. Justícia remunerativa.
remuneratori -òria
adj. [LC] REMUNERATIU.
remunta
1 f. [LC] Acció de remuntar. Aquestes sabates demanen una bona remunta.
2 1 f. [LC] [DE] [AGR] Servei de compra i cria dels cavalls destinats a remuntar la cavalleria d’una institució, d’un exèrcit.
2 2 f. [LC] [DE] Tropa emprada en aquest servei.
2 3 f. [LC] [DE] Conjunt dels cavalls destinats a cada cos de l’exèrcit.
3 f. [LC] Establiment que allotja les haveries de la cavalleria de l’exèrcit.
4 1 f. [SP] Modalitat de pilota que es disputa en frontó llarg, en partits de 40 punts per parelles, amb la remunta.
4 2 f. [SP] Estri emprat per a donar impuls a la pilota en la modalitat de remunta.
remuntador
m. [SP] Conjunt d’instal·lacions d’una estació d’esquí que serveixen per a transportar els esquiadors al punt més elevat de les pistes.
remuntar
1 v. tr. [LC] [DE] Proveir de nous cavalls (un cos de tropes, una cavallerissa).
2 tr. [LC] Adobar renovant-ne una part (un calçat, un vestit, etc.). M’he fet remuntar les botes.
3 tr. [LC] [IT] Aplicar una segona tintura (a un teixit ja tenyit de color no conforme).
4 1 tr. [LC] Un ocell, fer més alt (el seu vol). L’àguila va remuntar el vol i va desaparèixer darrere la cinglera.
4 2 intr. pron. [LC] Remuntar-se un ocell fins a perdre’s de vista.
5 1 tr. [LC] Recórrer cap amunt (una muntanya).
5 2 tr. [LC] Recórrer (un riu) en direcció al seu origen. Remuntar el Nil fins a les seves fonts.
5 3 tr. [LC] PER EXT. Remuntar el curs dels anys.
5 4 intr. pron. [LC] Ens hem de remuntar fins als temps prehistòrics.
6 1 tr. [LC] Algú, superar la situació adversa en què es troba (en alguna cosa). El nou director ha remuntat l’empresa. L’equip local va remuntar el partit.
6 2 intr. pron. [LC] Recuperar-se d’una situació adversa. L’empresa s’ha remuntat.
remuntista
1 adj. [LC] [AGR] Relatiu o pertanyent a la remunta.
2 m. i f. [DE] [PR] Militar o soldat encarregat del servei de remunta.
3 m. i f. [SP] [PR] Pilotari especialitzat en la modalitat de remunta.
ren
m. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels cèrvids, de cos gros, cap allargat, musell eixamplat a la regió nasal, orelles curtes, ulls petits, coll curt, pelatge suau i banyes ramoses i caduques de forma molt característica, que viu a la tundra i a la taigà (Rangifer tarandus).
renà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Renània.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Renània o als seus habitants.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al riu Rin. Províncies renanes.
renadiu -iva
adj. [LC] RENAIXENT.
renadívol -a
adj. [LC] RENAIXENT.
renaixement
1 m. [LC] Renaixença 1.
2 1 m. [HIH] Període històric que va del segle XIV al final del segle XVI.
2 2 m. [LC] [HIH] Moviment cultural impulsat, a partir del segle XIV a Itàlia i després arreu d’Europa, per a la recuperació de les idees i l’art antic grecoromà.
renaixença
1 f. [LC] Acció de renéixer. La renaixença de les arts, de les lletres. La renaixença de la llengua catalana.
2 f. [FLL] Moviment cultural vuitcentista promotor de la recuperació de la llengua i la literatura catalanes.
renaixent
adj. [LC] Que reneix.
renaixentista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Renaixement o a la Renaixença.
2 m. i f. [LC] Artista adscrit al Renaixement o a la Renaixença.
renàixer
[LC] V. RENÉIXER.
renal
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent als ronyons. Glàndules renals.
2 adj. [LC] [ZOA] [MD] En la regió dels ronyons.
renard
m. [LC] [ED] Pell de guineu adobada per a servir d’abric o d’element d’una peça d’abric.
rencontre
m. [HIG] En heràld., cap d’animal posat de cara i sense coll.
renda
1 1 f. [LC] [ECT] [DR] Profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer. Una renda anual. Lloga la casa i en trauràs una bona renda. Viure de renda. Una renda vitalícia.
1 2 f. [ECT] Successió de pagaments equidistants.
2 1 f. [ECT] Ingrés 3. Renda de la terra, renda de monopoli.
2 2 [ECT] renda disponible Renda de què disposa la unitat familiar després de deduir els impostos i afegir les percepcions socials rebudes, generalment destinada al consum i a l’estalvi.
2 3 [ECT] renda fiscal Avaluació de l’oscil·lació del patrimoni d’una persona física o jurídica en un interval de temps donat, que serveix per a calcular la base imposable de determinats tributs.
2 4 [ECT] renda nacional INGRÉS NACIONAL.
2 5 [ECT] renda per capita Renda que resulta de dividir la renda nacional pel nombre d’habitants de la nació. És un país amb una de les rendes per capita més altes d’Europa.
rendal
adj. [LC] [ECT] Pagat com a renda. Tres parells de capons rendals.
render rendera
m. i f. [LC] [ECT] Persona que paga una renda.
rendibilitat
1 f. [ECT] [LC] Qualitat de rendible.
2 f. [ECT] [LC] Relació entre un capital invertit i els rendiments nets que proporciona. Taxa de rendibilitat.
rendibilitzar
v. tr. [LC] Fer rendible (una cosa).
rendible
adj. [ECT] [LC] Que dona un bon rendiment econòmic, de producció, de funcionament, etc. Inversions rendibles. Conreus que no són rendibles.
rendició
1 f. [LC] Acció de retre, rendir o rendir-se; l’efecte. La rendició de Girona.
2 [LC] [ECT] rendició de comptes Acció de presentar, davant qui correspon, la relació de despeses i ingressos d’una administració o gestió per tal que pugui ésser comprovada.
rendiment
1 m. [LC] Acció de rendir o de rendir-se; l’efecte.
2 m. [LC] Fatiga, cansament. Ahir vam treballar quinze hores seguides i avui encara ens dura el rendiment.
3 1 m. [LC] [AGR] Profit que algú o alguna cosa dona. Una vaca de molt rendiment.
3 2 m. [ECT] Retribució que hom percep per un capital invertit. El rendiment dels actius financers.
3 3 m. [ECT] Resultat que es deriva de l’actuació pròpia d’una determinada unitat econòmica o d’un procés productiu referits a un cert període.
3 4 [AGF] rendiment en espècie En silv., rendiment econòmic des del punt de vista de l’espècie productora.
3 5 [AGF] rendiment sostingut En silv., rendiment regular i perpetu del bosc.
4 1 m. [EI] Relació entre l’efecte útil obtingut en una màquina, en un mecanisme, en una instal·lació, etc., i l’energia consumida per a obtenir-lo.
4 2 [AQ] rendiment lluminós En una làmpada, quocient entre el flux total emès i la potència consumida, que hom expressa correntment en lúmens per watt.
5 1 m. [QU] En una reacció química, relació entre el nombre de mols del producte format i el nombre de mols màxim que teòricament podria haver-se obtingut a partir de la quantitat de partida d’un dels reactius.
5 2 [QU] [FIF] rendiment quàntic Eficiència d’un procés fotoquímic, definida per la relació entre el nombre de molècules que experimenten el procés i el nombre total de fotons absorbits pel sistema.
6 m. [IQA] Operació a la qual són sotmeses les pells per tal d’eliminar-ne la matèria proteica interfibril·lar i conferir-los així una flexibilitat que faciliti l’adob i fer-les més fines, més llises, més netes pel costat de la flor i més suaus al tacte.
rendir
1 1 v. tr. [LC] Retre 2 i 3. Rendir homenatge al president. Rendir el castell als assaltants.
1 2 intr. pron. [LC] Sotmetre’s, consentir. Rendir-se a una opinió. S’ha rendit a l’enemic.
2 1 tr. [LC] Fatigar en alt grau.
2 2 intr. pron. [LC] El Jordi, escalant la muntanya, es va rendir molt.
3 tr. [LC] Produir (tal o tal benefici o utilitat). Inversions que rendeixen més d’un deu per cent.
4 tr. [IQA] Sotmetre (les pells) a rendiment.
rendista
1 m. i f. [DR] [PR] [ECT] Persona que percep una renda.
2 m. i f. [ECT] Persona que viu principalment de les seves rendes.
rendzina
f. [GL] Sòl de perfil poc diferenciat, format sobre roca calcària, amb un horitzó superficial ric en humus i carbonats.
reneboda
f. [LC] Filla d’un nebot o d’una neboda.
renebot
m. [LC] Fill d’un nebot o d’una neboda.
renec
1 m. [LC] Paraula o expressió injuriosa contra Déu o una cosa sagrada.
2 m. [LC] Interjecció que hom considera grossera, inconvenient.
rènec1
m. [LC] [ZOI] [AGR] Paparra grossa i arrodonida.
renegaire
adj. i m. i f. [LC] Que té el vici de dir renecs.
renegament
m. [LC] Acció de renegar.
renegar
1 1 v. tr. [LC] No reconèixer més com a propi. Renegar la religió. Renegar la seva pàtria. Renegar les seves opinions.
1 2 [LC] renegar l’amistat d’algú Abominar-la.
1 3 intr. [LC] Renegar de la fe.
2 intr. [LC] Dir renecs.
renegat -ada
1 adj. i m. i f. [LC] Que renega la pròpia religió, la seva fe política, etc. Un cristià renegat. Un renegat de la pàtria.
2 adj. i m. i f. [LC] Malparlat i renegaire. Sents quines paraulotes que diu, la molt renegada?
3 m. [LC] Empelt d’olivera que no pren.
4 m. [JE] [LC] Joc de cartes en què un juga contra dos.
renéixer
[quant a la flexió, com néixer]
1 v. intr. [LC] Tornar a néixer. Els antics creien que el fènix renaixia de les seves cendres.
2 v. intr. [LC] PER EXT. Renéixer l’alegria, l’esperança. Jo sentia renéixer el meu coratge. Renéixer les lletres, les arts.
3 [LC] [RE] renéixer pel baptisme Adquirir la vida de la gràcia.
renet
m. [LC] [HIG] BESNET.
reneta
f. [LC] [HIG] BESNETA.
reng
1 m. [LC] Clos disposat per a tenir-hi un combat. Reng de junyir. Entrar al reng.
2 m. [LC] Línia segons la qual es col·loquen una sèrie de persones, especialment combatents, assistents a una cerimònia, o una sèrie de coses en un mercat, en un rebost, etc. Posar-se els soldats, els jugadors, en rengs. Cadascú al seu reng. Prendre reng. Hi havia un bon reng de venedors d’aviram. Dotze botes totes en un reng. Un reng d’ametllers.
renga
f. [LC] Reng 2.
rengla
f. [LC] Reng 2.
renglar
m. [LC] Reng 2.
rengle
m. [LC] [MU] Reng 2.
renglera
f. [LC] Reng 2.
renglerall
m. [LC] Reng 2.
rengló
1 m. [LC] [ECT] Article amb què negocieja un comerciant. Les puntes no són mal rengló: ben manejades, poden donar molt.
2 m. [IQA] Cuir que, en ésser treballat i convertit en sola, dona lloc a la plantilla d’una sabata.
renguera
f. [LC] Reng 2.
reni
m. [QU] [ML] Metall de transició, molt refractari i dens, amb certa semblança al manganès (símbol, Re; nombre atòmic, 75; pes atòmic, 186,21).
reni-
[LC] [MD] V. RENO-.
reniforme
adj. [LC] Que té forma de ronyó.
renill
m. [LC] [ZOA] [AGR] Crit del cavall.
renillador -a
adj. [LC] Que renilla.
renillar
v. intr. [LC] [ZOA] [AGR] El cavall, cridar.
renitència
f. [LC] Qualitat de renitent.
renitent
1 adj. [LC] Que resisteix a la pressió.
2 adj. [LC] Que refusa d’obeir, que s’oposa persistentment.
reno- [o reni-]
[MD] Forma prefixada del mot ll. ren, ‘ronyó’. Ex.: renovascular, reniforme.
renoc -a
1 adj. [LC] [BO] [AGR] Que presenta senyals de no desenvolupar-se correctament, de no arribar mai a un estat òptim, s’aplica a un animal o una planta.
2 1 adj. [LC] Solter d’edat madura. S’ha casat amb una vella renoca.
2 2 m. i f. [LC] A can Bruguera sempre hi ha renocs. Buscava una renoca acomodada per fer un casament lluït.
3 m. pl. [LC] Coses inútils.
4 m. i f. [LC] CAGANIU.
5 m. [LC] [ZOR] Capgròs 2.
renocat -ada
adj. [LC] Renoc 1.
renoi
interj. [LC] Expressió usada per a manifestar admiració o estranyesa.
renòs
[pl. -ossos]
1 1 m. [AGF] Grop 1 1.
1 2 m. [AGF] Rebrot incrustat dins el suro.
2 m. [LC] [MD] GALINDÓ.
renou1
1 m. [LC] Soroll 1.
2 m. [LC] Agitació, bullícia, moviment de coses que es porten d’un lloc a l’altre. Sense fer renou ni brogit. Fer-ho anar tot en renou.
renou2
m. [LC] [AGF] [BOS] [BO] Rebrot de l’arrel d’un arbre.
renouejar
v. intr. [LC] Fer renou.
renouer -a
adj. [LC] Que fa renou.
renovable
adj. [LC] Que pot ésser renovat.
renovació
f. [LC] Acció de renovar o de renovar-se; l’efecte. La renovació d’un contracte.
renovador -a
adj. i m. i f. [LC] Que renova.
renovament
m. [LC] RENOVACIÓ.
renovar
1 v. tr. [LC] Fer de nou (alguna cosa). Renovar un contracte. Renovar les seves promeses, les seves excuses. Renovar els aplaudiments, les lloances.
2 1 tr. [LC] Reemplaçar (una cosa) per una altra de més nova. Renovar l’aigua d’un dipòsit. Renovar l’aire d’una habitació. Renovar el mobiliari.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Renovar la junta directiva d’una societat.
3 1 tr. [LC] RENOVELLAR.
3 2 intr. pron. [LC] En els darrers anys el país s’ha renovat.
renovellable
adj. [LC] Que pot ésser renovellat.
renovellador -a
adj. i m. i f. [LC] Que renovella.
renovellament
m. [LC] Acció de renovellar o de renovellar-se; l’efecte.
renovellar
1 v. tr. [LC] [AGR] Donar nou vigor (a alguna cosa), animar d’una força nova, fer reviure. Renovellar algú les seves forces. Renovellar els passats plaers. Això li renovellava els dolors. Renovellar una amistat. Hem comprat tres mascles per renovellar el ramat.
2 intr. pron. [LC] Canviar en part. Amb els anys la ciutat s’ha renovellat.
rent
m. [LC] [HO] Llevat11.
rentable
adj. [LC] Que pot ésser rentat.
rentacaps
m. [ED] Moble consistent en una pica i un desguàs, que es fa servir per a rentar-hi els cabells.
rentacares
1 m. [LC] Drap per a rentar-se la cara.
2 m. i f. [LC] Persona que adula.
rentada
1 f. [LC] Acció de rentar o de rentar-se. Rentada de cap.
2 f. [LC] Conjunt de coses que han estat rentades. Estén la rentada quan tornis del mercat.
3 f. [MD] Irrigació repetida, amb aigua o altres líquids, que hom fa d’una part determinada del cos, amb finalitats terapèutiques.
rentadís -issa
adj. [LC] Que es pot rentar fàcilment, especialment que no perd el color en ésser rentat. Són unes tovalles molt rentadisses.
rentadissa
1 f. [LC] Rentada múltiple.
2 f. [LC] Una bona rentada.
rentador1
m. [LC] Lloc on es renta alguna cosa.
rentador2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que renta.
2 1 f. [LC] [ED] Màquina de rentar roba.
2 2 f. [MI] Màquina per a preparar el mineral sortit de la mina o que separa la pols del carbó, de l’argila o de qualsevol altre producte que l’impurifiqui, mitjançant l’elutriació, el tamisatge, la flotació, etc.
rentadora
f. [LC] [ED] Llosa, fusta, sobre la qual es pica la roba que es renta.
rentamans
1 1 m. [LC] [ED] [AR] Gibrell que serveix per a rentar-se.
1 2 m. [LC] [ED] [AR] Pica petita amb aixeta per a rentar-s’hi les mans.
2 m. [LC] [ED] RIBELLER.
rentament
m. [LC] Acció de rentar; l’efecte.
rentapeus
m. [LC] [ED] Atuell per a rentar-s’hi els peus.
rentaplats
1 m. i f. [LC] [ED] [PR] [HO] Persona llogada en una cuina per a rentar els plats, els atuells, etc.
2 m. o f. [LC] [ED] Màquina de rentar plats.
rentar
1 1 v. tr. [LC] Netejar amb aigua o un altre líquid. Rentar la roba bruta. Rentar-se la cara, les mans, els peus. Rentar llana. Rentar un mineral.
1 2 [LC] rentar la cara a algú Adular-lo.
1 3 [LC] rentar la cara a algú amb un drap brut Adular-lo hipòcritament.
1 4 [LC] rentar-se’n les mans com Pilat [o rentar-se’n les mans] Defugir-ne la responsabilitat.
2 tr. [LC] Fer desaparèixer (allò que taca la consciència, la reputació, etc.), per mitjà de l’expiació, d’una reparació, etc.
3 tr. [AR] [LC] Estendre (sobre un dibuix) capes de tinta xinesa, de sèpia, etc., desfeta en aigua, fent els clars i obscurs.
rentat
1 m. [LC] Rentatge 1.
2 [PS] rentat de cervell Acció psicològica sistemàtica exercida sobre una persona per tal d’anihilar-ne les idees, les conviccions i els capteniments i substituir-los per altres.
rentatge
1 1 m. [IQ] [IMI] [IT] [MI] Operació de rentar. Rentatge de minerals. Rentatge de derivats del petroli.
1 2 [IQ] [IMI] [IT] rentatge en sec Rentatge dels gèneres tèxtils i de les peces de roba amb dissolvents orgànics i no amb aigua.
1 3 [IT] rentatge de la llana Desgreixatge 2 1.
1 4 [IT] rentatge a llom [o rentatge en vida, o rentatge al riu] Rentatge de la llana que pot precedir la tosa i que consisteix a fer entrar les ovelles dins un corrent natural d’aigua.
2 m. [IMI] Preparat usat per a rentar certs materials, com els taps de suro.
3 m. [AF] rentatge a l’àcid Tècnica calcogràfica i litogràfica consistent a aplicar l’àcid o aiguafort amb un pinzell directament damunt la superfície de la planxa.
rentívol -a
adj. [LC] RENTADÍS.
rentussejar
v. tr. [LC] Rentar imperfectament, mig rentar.
renuent
adj. [LC] DISCONFORME.
renunci
1 m. [LC] [JE] En certs jocs de cartes, falta que consisteix a no servir d’un determinat coll tot i tenir-ne cartes.
2 m. [LC] Mentida en què s’atrapa algú.
renúncia
1 f. [LC] [AD] Acció de renunciar un càrrec, una promoció, una herència, etc.; l’efecte. Presentar la renúncia d’una promoció. Acceptar la renúncia. La renúncia al tron.
2 f. [LC] [AD] Document on consta la renúncia.
renunciable
adj. [LC] Que pot ésser renunciat.
renunciació
f. [LC] Renúncia 1.
renunciant
adj. i m. i f. [LC] Que renuncia.
renunciar
1 1 v. tr. [LC] Algú, cedir per pròpia voluntat (allò que li pertany, a què té dret). Renunciar una herència, una promoció, un títol, un càrrec.
1 2 intr. [LC] Renunciar a una herència, a un càrrec, etc.
2 1 intr. [LC] Abandonar una cosa definitivament, cessar de pretendre-la. Renunciar al món. Renunciar al papat.
2 2 [LC] renunciar a si mateix Desprendre’s de tot amor propi, privar-se de fer la pròpia voluntat.
renunciatari -ària
adj. i m. i f. [LC] Que renuncia a un seu dret.
reny
m. [LC] Blasme sever adreçat a algú, especialment a un inferior, per una falta comesa, per un mancament.
renyada
f. [LC] Acció de renyar.
renyaire
adj. [LC] Que té costum de renyar per qualsevol motiu.
renyar
v. tr. [LC] Adreçar (a algú, especialment a un inferior) blasmes severs per una falta comesa, per un mancament. La seva mare el va renyar perquè no havia anat a estudi. Ets molt dolent, noi; sempre t’han de renyar. Renya’l fort: veuràs com s’esmenarà.
renyina
1 f. [LC] Acció de renyir. Estan molt afligits amb la renyina dels seus dos fills.
2 1 f. [LC] Dissensió domèstica, entre veïns, etc. Renyines familiars. Renyines de veïnat. Renyines d’enamorats. Moure renyines. Tenir renyines amb els veïns.
2 2 [LC] renyines de capçal [o renyines de coixí] Disputes entre cònjuges.
3 f. [LC] donar renyina a algú RENYAR.
renyinar
v. intr. [LC] Tenir, moure, renyines. Són dos que sempre els veuràs renyinant.
renyir
1 v. intr. [LC] Rompre l’amistat, el tracte personal. Ha renyit amb el seu millor amic, amb el seu antic company, amb el seu soci. Renyir amb la promesa. Eren molt amics, però van renyir.
2 [LC] estar renyit amb algú Haver-hi renyit.
renyoc -a
adj. i m. i f. [AGR] [LC] [BO] RENOC.
renyoquejar
v. intr. [LC] Presentar senyals de no desenvolupar-se bé.
renyós -osa
adj. [LC] De renys, de reganys. Tenen una vida ben renyosa, aquest parell!
reo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. rhéos, ‘corrent’. Ex.: reòmetre, reòfil.
reobertura
f. [LC] Acció de reobrir. La reobertura d’un establiment, d’un teatre.
reobrir
[quant a la flexió, com obrir]
v. tr. [LC] Obrir de nou. Reobrir una botiga.
reocupació
f. [LC] Acció de reocupar.
reocupar
v. tr. [LC] Ocupar de nou.
reòfil -a
adj. [EG] Que viu en els corrents d’aigua. Organisme reòfil.
reòfor
m. [EE] [FIF] OBS. Fil connectador d’un aparell elèctric, travessat per un corrent.
reògraf
m. [FIF] Aparell per a enregistrar corrents elèctrics, especialment els que varien ràpidament.
reologia
f. [FIF] Branca de la física que enllaça la mecànica de fluids amb l’elasticitat i estableix la correlació entre les variables esforços, deformacions, temperatura i temps de la matèria considerada com un medi continu.
reològic -a
adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la reologia.
reòmetre
m. [FIF] [FIM] Aparell per a mesurar o regular un corrent elèctric o un flux reològic.
reometria
f. [FIF] [FIM] Mesurament de corrents elèctrics o de fluxos reològics.
reomètric -a
adj. [FIF] [FIM] Relatiu o pertanyent a la reometria, al reòmetre.
reomplir
[quant a la flexió, com omplir]
1 v. tr. [LC] Omplir de nou.
2 tr. [EI] Aplicar una capa de material per procediment de soldadura (sobre una peça metàl·lica gastada).
reordenable
adj. [LC] Que pot ésser reordenat.
reordenació
1 f. [LC] Acció de reordenar; l’efecte.
2 f. [QU] reordenació intramolecular Transposició 4.
reordenador -a
adj. i m. i f. [LC] Que reordena.
reordenar
v. tr. [LC] Ordenar de nou.
reorganització
f. [LC] Acció de reorganitzar; l’efecte.
reorganitzador -a
adj. i m. i f. [LC] Que reorganitza.
reorganitzar
v. tr. [LC] Organitzar de nou, d’una altra manera.
reorquestrar
v. tr. [LC] Orquestrar de nou.
reoscopi
m. [FIF] Aparell per a detectar un corrent elèctric i observar-lo.
reòstat
m. [EE] [LC] Dispositiu consistent en una resistència el valor de la qual pot ésser ajustat, que serveix per a regular un corrent elèctric.
reostàtic -a
adj. [EE] Relatiu o pertanyent al reòstat.
reotactisme
m. [ZOA] REOTAXI.
reotaxi
f. [ZOA] Tropisme produït per un corrent d’aigua.
reotró
m. [FIF] Accelerador d’electrons per inducció magnètica.
reovirus
[angl. reovirus, terme format a partir dels mots anglesos ‘respiratory enteric orphan virus’]
m. [BI] Grup de virus RNA, sense coberta, productor de malalties diarreiques, antigament classificat com a subgrup dels echovirus.
repadrí
m. [LC] BESAVI.
repadrina
f. [LC] BESÀVIA.
repairar-se
v. intr. pron. [LC] Posar-se a recer. Veniu a repairar-vos, que plou.
repaire
m. [LC] RECER.
repalassa
1 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les compostes, robusta, de fulles basals molt grosses, ovades i cordiformes, i inflorescència ramosa, formada per nombrosos capítols purpuris, amb l’involucre constituït per una gran quantitat de bràctees ganxudes, que es fa als herbassars de tendència humida, les arrels de la qual són emprades en medicina popular (Arctium minus i A. lappa).
2 [LC] [BOS] repalassa borda HERBA BLENERA.
repaleig
m. [SP] Acció de repalejar; l’efecte.
repalejar
v. intr. [SP] Girar el rem sobre el seu eix fins a deixar la pala plana.
repanxolar-se
v. intr. pron. [LC] Enarcar el cos traient la panxa enfora. L’oncle es repanxolava en la seva poltrona.
repapar-se
v. intr. pron. [LC] ARREPAPAR-SE.
repapieig
m. [LC] [MD] Acció de repapiejar.
repapiejar
v. intr. [LC] [MD] Tenir afeblides les facultats mentals a causa de la molta edat. Pobre vellet! ja repapieja.
reparable
adj. [LC] Que pot ésser reparat. Aquest tort no és reparable.
reparació
f. [LC] Acció de reparar; l’efecte. La reparació del cotxe li va costar una fortuna. Fer reparacions en una casa. La reparació d’una ofensa, d’un dany, d’una injustícia.
reparador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que repara. Justícia reparadora. Un aliment reparador. Un descans reparador.
reparament
m. [LC] REPARACIÓ. En reparament i expiació d’aquella ignomínia.
reparar
1 1 v. tr. [LC] Tornar a posar en bon estat (allò que ha sofert un dany, una dilapidació, una destrucció parcial). Reparar la teulada d’una casa. Reparar una nau vella. Reparar un camí.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Reparar les forces perdudes.
2 tr. [LC] [AD] [DR] Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l’honor ofès. Reparar el temps perdut.
3 tr. [LC] Parar-se a considerar (això o allò), parar-hi esment. Heu reparat quin posat ha fet? Repareu que fa un fred que glaça.
4 intr. [LC] no reparar en les despeses No tenir-les en compte.
reparat
m. [LC] REMOLTA.
reparatiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut de reparar.
reparatori -òria
adj. [LC] REPARATIU.
repartible
adj. [LC] Que pot ésser repartit.
repartició
f. [LC] Repartiment 1. Fer la repartició de premis.
repartidament
adv. [LC] Per parts.
repartidor1 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que reparteix.
1 2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Encarregat de remetre o lliurar a cadascú allò que li pertoca en un repartiment.
2 1 m. [LC] Utensili que serveix per a repartir.
2 2 m. [LC] Recipient de forma i de mida diverses que té en una de les seves cares els forats per cada un dels quals surt la ploma d’aigua per a regar, per a l’ús domèstic, etc.
3 f. [LC] Objecte que serveix per a separar i repartir diverses porcions d’una cosa.
4 f. [LC] Acció revolucionària de la qual s’espera que es faci un repartiment gratuït entre els desposseïts dels béns expropiats als rics.
repartidor2 -a
1 adj. [LC] Que es pot repartir fàcilment, que fa de bon repartir. Un pastís molt repartidor.
2 adj. [LC] Que cal repartir.
3 1 m. [LC] Lloc on és repartida una cosa.
3 2 m. [LC] Departament d’una casa, d’un convent, etc., on hi ha preparats els plats i els aliments que s’han de treure a la taula.
repartiment
1 m. [LC] Acció de repartir.
2 m. [HIH] [ISL] Distribució de cases i de terres dels territoris conquerits als andalusins entre els qui havien pres part en la conquesta.
3 1 m. [JE] [CO] Assignació dels papers als membres d’una companyia teatral, als actors d’un film, etc.
3 2 m. [JE] [CO] Conjunt d’actors que intervenen en una obra. La pel·lícula d’ahir tenia un repartiment ple de primeres figures.
repartir
1 v. tr. [LC] Fer parts (d’alguna cosa) atribuint a cadascú la part que li pertoca. Repartir un patrimoni. Repartir-se els guanys haguts. Repartir un impost d’una manera equitativa.
2 v. tr. [LC] DISTRIBUIR. Repartir un diari.
3 [LC] repartir una sardana Determinar el nombre i l’ordre final de passos curts i llargs que cal dansar a cada tirada.
repassada
f. [LC] [PE] Acció de repassar; l’efecte.
repassar
1 v. tr. [LC] Passar de nou (per un lloc). Les tropes, en llur reculada, hagueren de repassar el riu. Repassar un camí.
2 1 tr. [LC] [PE] Tornar a examinar, estudiar, manipular, etc., (alguna cosa), per veure si hi manca alguna cosa, corregir-ne les imperfeccions, acabar-la d’aprendre, completar una primera manipulació, etc. Repassar una lliçó. Repassar una feina.
2 2 [LC] repassar la roba Esmenar-ne els descosits, posar-hi els botons que hi manquin, etc. Repassava la roba de la bugada.
3 tr. [LC] RENYAR.
repassat
m. [IT] Passat14.
repatà -ana
adj. [LC] REPATANI.
repataneria
1 f. [LC] Qualitat de repatani.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona repatània.
repatani -ània
adj. [LC] Que no vol saber res d’allò que podria fer-li canviar una habitud, un mètode, etc.
repatàniament
adv. [LC] Amb repataneria.
repatriació
f. [LC] Acció de repatriar o de repatriar-se; l’efecte.
repatriar
1 v. tr. [LC] Fer tornar a la seva pàtria, al seu país, (algú o alguna cosa que n’havia sortit).
2 intr. pron. [LC] Ningú no els va obligar a repatriar-se.
repel
1 1 m. [LC] [IMF] Llenqueta, estella, etc., despresa en part de la pell, d’una fusta, etc.
1 2 m. [LC] [MD] REPELÓ.
2 1 [LC] a repel loc. adv. A CONTRAPEL.
2 2 [LC] venir una cosa a repel a algú Repugnar-li de fer-la.
repelada
f. [LC] Acció de repelar; l’efecte.
repelar
1 v. tr. [LC] Fer una segona pelada (a una cosa).
2 v. tr. [LC] Netejar per segona vegada (un arbre).
3 v. tr. [LC] Passar el raor una segona vegada en afaitar (algú).
repelenc -a
1 1 adj. [LC] Que ve a repel.
1 2 adj. [LC] [IMI] Que aixeca pèls quan és treballat. Materials repelencs. Fusta repelenca.
2 adj. [LC] Repelós 1.
repel·lent
1 adj. [LC] Que repel·leix.
2 adj. [LC] Que provoca repulsió.
3 m. [QU] AGENT REPEL·LENT.
repel·lir
1 v. tr. [LC] Resistir (alguna cosa) obligant-la a retrocedir, allunyar-la violentament de si. Repel·lir un assalt, una escomesa. Repel·lir l’enemic. Repel·lir un argument.
2 1 tr. [LC] Causar repulsió (a algú). Aquesta pudor em repel·leix.
2 2 tr. [LC] [FIF] Un cos, tendir a separar-se (d’un altre) per una acció recíproca a distància. Repel·lir-se dues càrregues elèctriques.
2 3 tr. [LC] [FIF] Repugnar d’adherir-se. Repel·lir l’oli l’aigua.
repeló
m. [LC] [MD] Llenqueta de pell que s’alça al costat mateix de l’ungla.
repelós -osa
1 adj. [LC] De tracte difícil. Abans tan simpàtic i ara tan repelós. Una mula repelosa.
2 [LC] ésser algú repelós a fer una cosa Venir-li a repel de fer-la.
3 adj. [LC] Excessivament exigent o escrupolós.
repenedit -ida
1 adj. [LC] Que s’ha penedit, especialment de la seva conducta o vida passada.
2 adj. [LC] Que el penediment porta a seguir una altra conducta, a recloure’s.
repenjar
1 v. tr. [LC] Recolzar 2. Repenjar l’escala a la paret.
2 intr. pron. [LC] Agafar-se a alguna cosa recolzant-s’hi. Ella es repenjava al braç d’ell. S’havia repenjat a la balustrada.
repensar
1 v. tr. [LC] Tornar a pensar.
2 intr. pron. [LC] Mudar d’intenció després d’haver reflexionat sobre una cosa. Si us repenseu, podeu venir més tard.
3 intr. pron. [LC] repensar-s’hi Canviar de parer. Anava a fer-ho; però m’hi vaig repensar i vaig veure que no calia.
repercussió
f. [LC] Acció de repercutir; l’efecte.
repercussiu -iva
1 adj. [LC] Que produeix la repercussió.
2 m. [LC] [MD] Medicament repercussiu.
repercutir
1 1 v. intr. [LC] Fer sentir de retorn el seu efecte.
1 2 v. intr. [LC] Un so, produir eco.
1 3 v. intr. [LC] Fer sentir el seu efecte en una cosa ulterior.
1 4 v. intr. [LC] PER EXT. La mala preparació física dels jugadors repercutirà en el resultat del partit.
2 tr. [MD] Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d’un tumor, d’una lesió, etc.).
repertori
1 m. [LC] Índex, registre, en què les matèries estan ordenades de manera que puguin ésser trobades fàcilment. Un repertori bibliogràfic.
2 m. [LC] MOSTRARI.
3 m. [LC] Conjunt de coses a dir, d’actituds a prendre, etc., que hom té a la seva disposició. Quan s’enfada, engega el seu repertori de renecs. Té un repertori d’acudits que no s’acaba mai.
4 m. [LC] [MU] [JE] Conjunt de les obres teatrals, musicals, etc., que una companyia, un músic, un artista, tenen estudiades i estan preparats per a representar o executar.
repès
1 m. [LC] Acció de repesar.
2 m. [LC] Lloc en una plaça, en un mercat, etc., on hom pot fer repesar les mercaderies comprades.
repesar
v. tr. [LC] Tornar a pesar per assegurar-se de l’exactitud del pes.
repesca
f. [LC] Acció de repescar; l’efecte.
repescar
v. tr. [LC] Admetre novament en un examen o en una competició (algú que n’ha estat eliminat).
repetellar-se
v. intr. pron. [LC] ARREPETELLAR-SE.
repetible
adj. [LC] Que pot ésser repetit.
repetició
1 1 f. [LC] Acció de repetir o de repetir-se; l’efecte. La repetició d’un mot.
1 2 f. [FLL] Figura retòrica bàsica que consisteix en la repetició, per èmfasi, de mots o de grups de mots.
1 3 f. [MU] Fragment d’una peça musical que es torna a tocar.
2 f. [LC] Mecanisme o dispositiu dels rellotges que fa que toquin, o sonin, dues vegades. Un rellotge de repetició.
3 f. [DR] Acció de demanar algú que li sigui reintegrat quelcom.
4 f. [MU] En l’orgue, represa.
repetida
f. [LC] [IMI] Hora que per segona vegada toca un rellotge de repetició.
repetidament
adv. [LC] Moltes vegades.
repetidor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que repeteix.
2 m. i f. [LC] [PE] Alumne matriculat en alguna assignatura o en algun curs complet que té pendent d’aprovar.
3 m. [TC] [EL] Instal·lació que amplifica i retransmet els senyals elèctrics aplicats a la seva entrada, a fi de compensar les pèrdues que es produeixen durant una transmissió.
4 m. [TRA] repetidor de la giroscòpica Instrument que, situat a l’aleró d’un vaixell, reprodueix el rumb de l’agulla giroscòpica i permet l’obtenció de demores.
repetir
1 1 v. tr. [LC] Dir de nou (allò que hom ja ha dit), fer que (una cosa) s’esdevingui, ocorri, aparegui, de nou. Repetir un mot. Repetir una pregunta. Repetir una acusació. Repetir una operació.
1 2 [LC] repetir les hores un rellotge Tornar a tocar l’hora.
2 tr. [LC] Dir (allò que un altre ha dit). No faig més que repetir els seus arguments. L’eco repetia els seus crits.
3 intr. pron. [LC] Dir sempre el mateix.
4 1 intr. [LC] Una malaltia, un accident, un atac, una febre, tornar a esdevenir-se. Cada dos anys em repeteix la febre.
4 2 intr. pron. [LC] Un somni que es repeteix sovint. La història es repeteix.
5 intr. [LC] El gust d’una beguda, d’una menja, tornar a la boca.
repetitiu -iva
1 adj. [LC] Que es repeteix contínuament.
2 adj. [LC] Que conté repeticions.
repetjó
m. [LC] Pujada petita.
repeu
1 1 m. [LC] Base d’un mur, d’una columna, de qualsevol element vertical de construcció.
1 2 m. [LC] Part baixa d’una muntanya.
2 m. [AGP] Cadeneta 4.
repeuar
1 v. tr. [LC] [AQ] Reforçar el repeu (d’un mur, d’una columna, etc.).
2 intr. [LC] Un infant, començar a apuntalar-se amb les cames quan el posen de peus a terra.
repic
m. [LC] Repicament, especialment de campanes.
repicada
f. [LC] REPICAMENT.
repicadissa
f. [LC] Repicament persistent.
repicador -a
adj. i m. i f. [LC] Que repica.
repicament
m. [LC] Acció de repicar. Un repicament de campanes.
repicar
1 1 v. tr. [LC] [AQ] Picar de nou (especialment la pedra que ha esdevingut massa llisa o bruta). Repicar les columnes i les voltes d’un edifici.
1 2 v. tr. [AQ] Fer saltar l’arrebossat vell (d’una paret).
2 1 tr. [LC] [MU] Tocar (una campana, etc.) a tocs vius i repetits en senyal de festa.
2 2 intr. [LC] Si ho aconseguiu ja podeu fer repicar les campanes.
2 3 [LC] repicar i anar a la processó Voler fer a un mateix temps coses que són incompatibles.
3 tr. [IT] repicar un dibuix Picar de nou un dibuix jacquard, copiant-lo directament dels cartons picats mitjançant un estergidor.
repicat
m. [LC] Operació de repicar.
repicatalons
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels emberízids, d’uns 15 centímetres de llargada, amb les parts superiors brunes i les inferiors clares, amb collaret i bigoti blancs, que viu entre la vegetació que envolta els marjals (Emberiza schoeniclus).
2 [ZOO] repicatalons de Lapònia Ocell de la família dels emberízids (Calcarius lapponicus).
repicó
1 m. [LC] Acció de repicar, especialment amb un picaporta. Jo m’estic al tercer pis segona porta: has de trucar tres pics i repicó.
2 m. [MU] Repic ràpid i ritmat d’una campana.
repintada
f. [LC] Acció de repintar; l’efecte.
repintar
1 1 v. tr. [LC] Pintar de nou.
1 2 v. tr. [LC] Pintar sobre pintat.
1 3 tr. [LC] Maquillar amb exageració. Li agrada repintar-se i perfumar-se.
2 tr. [LC] [AF] RETINTAR.
repintat
m. [LC] Acció de repintar; l’efecte.
repix
m. [LC] PLOVISQUEIG.
repixar
1 1 v. intr. [LC] Deixar traspuar, escapar, la humitat a gotes, a regalims.
1 2 v. intr. [LC] PLOVISQUEJAR.
2 intr. [LC] [IT] Dues coses tenyides de colors diferents, embrutar-se mútuament.
replà
1 m. [LC] Tros pla i horitzontal en un terreny que fa pendent.
2 m. [LC] [AQ] En una escala, plataforma que hi ha, al cap d’un ram o sèrie d’esglaons, davant les portes dels pisos, als angles del buc de l’escala, etc.
replanar
v. tr. [LC] Tornar a aplanar.
replanell
m. [LC] Petit replà.
replantació
f. [LC] [AGA] Acció de replantar; l’efecte.
replantada
f. [LC] [AGA] REPLANTACIÓ.
replantar
1 v. tr. [LC] [AGA] Plantar de nou (una planta).
2 v. tr. [LC] [AGA] Tornar a plantar arbres, plantes, etc., (en un terreny).
replanteig
m. [LC] REPLANTEJAMENT.
replantejament
m. [LC] Acció de replantejar; l’efecte.
replantejar
1 v. tr. [LC] Tornar a plantejar. Cal que replantegem la política comercial del país. Esdeveniments que li feien replantejar-se el matrimoni.
2 1 tr. [LC] [AQ] [OP] Traçar sobre el terreny el recorregut (d’un camí), els fonaments de la planta (d’una obra projectada).
2 2 tr. [AQ] Marcar sobre el terreny (els elements dibuixats en un plànol).
replè -ena
adj. [LC] Molt ple, dit especialment del cos molt ple de menjar o d’humors.
replec
1 m. [LC] Plec doblat. Fer un replec.
2 m. [LC] Sinuositat 2. Amagats en un replec del terreny.
repleció
1 f. [MD] Estat d’un òrgan ple. Repleció de l’estómac.
2 f. [MD] OBS. Abundància excessiva d’un o més humors, i en particular de sang.
replega
f. [LC] ARREPLEGA.
replegament
m. [LC] Acció de replegar o de replegar-se; l’efecte.
replegar
1 1 v. tr. [LC] [DE] Tornar al seu primer estat (allò que s’havia desplegat o estès). Replegar un ocell les ales. Replegar algú les tropes que havia fet avançar.
1 2 intr. pron. [DE] Les tropes es replegaren en bon ordre.
2 1 tr. [LC] ARREPLEGAR.
2 2 [LC] replegar la cendra i escampar la farina Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen.
replet -a
adj. [LC] REPLÈ.
rèplica
1 f. [LC] Acció de replicar. És un home que quan mana una cosa no admet rèpliques. La rèplica del demandant a la contestació del demandat.
2 f. [LC] [AR] Reproducció d’una obra d’art feta pel mateix autor o supervisada per ell.
replicació
f. [LC] Rèplica 1.
replicador -a
adj. [LC] Que replica.
replicaire
adj. i m. i f. [LC] Que sempre replica.
replicar
1 1 v. tr. [LC] Algú, dir en resposta d’allò que li ha estat contestat, d’allò que sembla no admetre contestació. Ell em va contestar que no volia venir, i jo li vaig replicar que l’hi obligaríem. Quan et diuen això, no hi ha res a replicar.
1 2 intr. [LC] Algú, dir el contrari d’allò que li ha estat dit. No li pots demanar res que no repliqui.
2 intr. [IT] Una peça de teixit blanc, tenyir-se o estampar-se pel contacte amb un altre teixit.
replujar
v. tr. i intr. pron. [LC] AIXOPLUGAR.
repoblació
f. [LC] Acció de repoblar; l’efecte. Repoblació artificial, natural.
repoblador -a
adj. i m. i f. [LC] Que repobla.
repoblament
1 m. [LC] REPOBLACIÓ.
2 m. [HIH] Acció de poblar un territori o de densificar-ne i organitzar-ne la població.
repoblar
v. tr. [LC] [AGF] Tornar a poblar (un lloc, un terreny) amb habitants, amb arbres, etc. Repoblar un territori. Repoblar un bosc d’alzines. Una empresa dedicada a repoblar.
repodrir
1 v. tr. [LC] Podrir del tot.
2 intr. pron. [LC] Consumir-se, especialment d’haver de callar o de dissimular. L’ànima es repodria de patir en silenci.
repoliment
m. [LC] Acció de repolir; l’efecte.
repolir
v. tr. [LC] Polir de nou.
repolit -ida
adj. [LC] Molt polit.
repom
m. [LC] Pom de segona flor, dit especialment de les taronges, de les pomes, de les peres, etc., de flor endarrerida, que es cullen després de la recol·lecció normal.
repòquer
m. [JE] En el joc de pòquer, combinació de quatre cartes o quatre daus del mateix valor, més un jòquer.
report
1 m. [LC] Acció de reportar; l’efecte.
2 m. [LC] Nova que hom porta d’alguna cosa. Han renyit per falsos reports. El report dels experts.
reportador -a
adj. i m. i f. [LC] Que reporta.
reportar
1 v. tr. [LC] Portar (una nova), donar compte (d’alguna cosa). Li va reportar que l’havien titllat de mentider.
2 1 tr. [LC] Treure d’una acció, d’una empresa, etc., (un profit, un dany). És una acció meritòria: ell n’ha de reportar un gran honor.
2 2 tr. [LC] PER EXT. És una acció que li reportarà una gran fama.
3 1 tr. [LC] Reprimir (una passió, un sentiment, etc.).
3 2 intr. pron. [LC] REPRIMIR-SE. Vol fer el favor de reportar-se?
4 tr. [AF] Calcar (una prova litogràfica) d’una pedra a una altra.
reportatge
1 1 m. [CO] Gènere del periodisme d’informació i del periodisme interpretatiu que consisteix a relatar fets d’actualitat o d’interès general, sovint amb l’ajut de fotografies, d’il·lustracions o de filmacions.
1 2 m. [CO] Treball d’aquest gènere. El reportatge sobre el Tibet de la revista d’aquest mes. Un reportatge del telenotícies.
1 3 [CO] reportatge d’acció Reportatge caracteritzat per la narració successiva de detalls ambientals.
1 4 [CO] reportatge gràfic En premsa escrita, reportatge realitzat amb profusió de fotografies.
2 m. [CO] Filmació sobre qüestions d’actualitat destinada a la televisió o al cinema.
reporter -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que porta noves.
2 m. i f. [CO] Periodista que habitualment elabora reportatges. Reporter gràfic.
repòrter
m. i f. [LC] [CO] [PR] REPORTER, REPORTERA.
repòs
1 1 m. [LC] Cessació d’activitat, d’agitació, d’inquietud, etc. No tenir un moment de repòs en tot el dia. Ja és fora; ja no el sentiràs rondinar més: quin repòs!
1 2 [LC] l’etern repòs La mort.
2 m. [LC] [FIF] Estat cinemàtic d’un sistema físic els punts del qual tenen les coordenades constants en el transcurs del temps. Passar un cos de l’estat de repòs a l’estat de moviment.
reposable
adj. [LC] Que pot ésser reposat, tornat a posar.
reposacaps
1 m. [LC] Peça situada a la part superior del respatller d’alguns seients que serveix per a reposar-hi el cap.
2 m. [LC] Placa on el client d’una perruqueria repenja el cap quan li renten els cabells.
reposadament
adv. [LC] Amb repòs.
reposador1
m. [LC] Lloc per a reposar, per a posar a reposar alguna cosa.
reposador2 -a
adj. [LC] Que permet reposar, que dona repòs.
reposapeus
m. [ED] Peça situada a l’extrem inferior de la butaca o col·locada independentment al davant d’aquesta, emprada per a descansar-hi els peus.
reposar
1 v. tr. [LC] Tornar a posar. La imatge fou reposada a l’altar amb l’ajut de tots els vilatans. El funcionari fou reposat en el càrrec.
2 tr. [LC] Posar (una cosa) sobre una altra, fer que s’hi sostingui. No sap on reposar el braç.
3 intr. [LC] Descansar 1, 2 i 3. Ara no treballis més: reposa. Per fi reposem després de tants fatics i tantes calamitats. La paret reposa en un contrafort.
4 intr. [LC] Una cosa que ha estat objecte d’una manipulació o d’una altra operació, ésser deixada a si mateixa perquè es posi, es prengui, etc. Després de batre la mescla, cal deixar-la reposar una estona.
5 intr. pron. [LC] Posar seny. Aquest xicot amb el temps s’ha reposat.
reposat -ada
adj. [LC] Que no es deixa emportar per les passions, pels impulsos, pels requeriments, etc.
reposició
1 f. [LC] Acció de reposar o posar de nou.
2 f. [ECT] reposició de capital Inversió de capital vinculada a l’amortització de les despeses degudes al desgast dels elements patrimonials.
3 f. [AGF] reposició de falles En silv., plantació de nou de les plantes que no han sobreviscut a una repoblació forestal.
4 f. [CO] Exhibició cinematogràfica o televisiva, o representació teatral d’obres que ja han estat estrenades amb anterioritat.
5 f. [DR] Acte jurídic pel qual hom torna una causa o un plet al seu estat primitiu.
repotegar
v. intr. [LC] RONDINAR.
repregunta
f. [LC] Nova pregunta sobre una mateixa qüestió.
repreguntar
v. tr. [LC] Preguntar de nou.
reprendre
[quant a la flexió, com aprendre]
1 v. tr. [LC] Continuar (alguna cosa que havia estat interrompuda). L’orador, després d’un descans d’un quart, va reprendre el seu discurs. Ara no faig res, però aviat reprendré les meves tasques.
2 tr. [LC] RENYAR. La mare el reprenia per les paraules que havia dit.
3 1 tr. [LC] Un aliment, no ésser ben rebut per l’estómac (d’algú). El menjar em va reprendre.
3 2 tr. [LC] Una nova, un retret, etc., venir molt de nou (a algú), no caure-li gens bé.
reprenedor -a
adj. [LC] Que és per a reprendre, per a continuar. Una tasca reprenedora.
reprensible
adj. [LC] Que mereix reprensió.
reprensiblement
adv. [LC] D’una manera reprensible.
reprensió
1 f. [LC] Acció de reprendre, de renyar. La reprensió ha de ser justa perquè faci els seus efectes.
2 f. [DR] Amonestació solemne feta pel tribunal per suscitar en el culpable d’una falta la consciència del mal que ha fet.
reprensiu -iva
adj. [LC] Que inclou reprensió. Paraules reprensives.
reprensor -a
adj. i m. i f. [LC] Que renya.
reprès
m. [EI] En enginyeria mecànica, canvi brusc de secció en una zona d’un eix.
represa
1 f. [LC] Acció de reprendre una cosa interrompuda. La represa de les negociacions del conveni. Hi hagué una represa de les hostilitats.
2 f. [LC] Acció de prendre allò que ens havia estat pres, que havíem perdut. La represa d’una ciutat, d’un fort, d’una posició, de què l’enemic s’havia apoderat.
3 f. [LC] Relleix 1 2.
4 f. [EI] [TRG] Capacitat d’acceleració del motor d’un vehicle.
5 f. [IT] Percentatge en pes d’humitat, sobre la matèria absolutament seca, que absorbeix una fibra tèxtil en deixar-la un temps en una atmosfera estàndard de 21 °C i 65 % d’humitat relativa.
6 f. [MU] En l’orgue, retorn a una tessitura immediata menys aguda en algunes notes d’un joc de mixtura d’una o més fileres. Un ple de cinc fileres amb quatre represes.
represàlia
[usat generalment en pl.]
f. [LC] Acció de tornar a algú, especialment a l’enemic, dany per dany, injúria per injúria, etc. Van usar represàlies contra els habitants del poble. S’han suspès les exportacions en represàlia per l’assalt a l’ambaixada.
representable
adj. [LC] Que pot ésser representat.
representació
1 1 f. [LC] Acció de representar; l’efecte. La representació dels sons del llenguatge per mitjà de lletres. La representació pictòrica d’una batalla. Aquest comerciant té la representació d’una casa de Berlín.
1 2 f. [JE] Realització d’un espectacle, d’una obra teatral, etc., davant el públic. La representació d’una comèdia. La vintena representació d’una òpera. L’autoritat va prohibir la representació d’El foc de les ginesteres.
1 3 f. [JE] Espectacle representat davant el públic.
1 4 f. [LC] Conjunt de persones que representen una corporació, una col·lectivitat, etc. Hi havia una representació de l’Ajuntament.
2 1 f. [LC] Fet d’imposar-se als ulls de la gent pel tren de vida, pel rang, per la condició. El seu pare era home de representació a Figueres.
2 2 f. [LC] Tren de vida que hom ha de portar segons el seu rang o condició.
2 3 f. [LC] Recepcions a les quals estan obligats certs funcionaris. Despeses de representació.
3 1 f. [FL] Estructura sobre la qual s’apliquen les regles d’una gramàtica i estructura que en resulta.
3 2 [FL] representació subjacent ESTRUCTURA SUBJACENT.
4 f. [DR] Poder de caràcter revocable, atorgat legalment a un procurador de tribunals perquè pugui representar algú en un procés civil o una causa criminal.
representador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que representa.
2 m. i f. [LC] Actor, actora.
representant
1 adj. [LC] Que representa.
2 m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que en representa una altra. Una casa de comerç que té representants a l’estranger. La Gemma és la nostra representant al comitè d’empresa.
representar
1 1 v. tr. [LC] Fer present a la ment per mitjà de paraules, de símbols, la imatge que en reté la memòria, una imitació pictòrica, etc. Jo li vaig representar tan bé com vaig saber els inconvenients que en resultarien. En aquesta pintura hom ha volgut representar els horrors de la guerra. Darrere consonant solem representar el so de la s sonora amb la lletra z.
1 2 tr. pron. [LC] Jo me’l represento tal com era quan tenia vint anys.
2 1 tr. [LC] Servir com a signe o símbol (d’alguna persona o d’alguna cosa), ésser-ne la imitació pictòrica, etc., ésser allò que la fa present a la ment. La lletra z representa el so de s sonora en un gran nombre de mots. Aquesta pintura representa la batalla de Lepant. Aquesta estàtua representa la Fortuna. L’escena del primer acte representa un hostal. El lleó representa la força.
2 2 tr. [LC] APARENTAR. Representa tenir vint anys.
3 1 tr. [LC] [JE] Executar en públic (una obra de teatre, un espectacle, etc.) Representar Terra baixa.
3 2 tr. [JE] Interpretar (un paper) en una obra teatral, cinematogràfica, etc. L’actor que representa Manelic.
3 3 [LC] què hi representes tu, ací? Expressió que es diu a qui creiem que no ha d’intervenir en una qüestió, que és de massa en un lloc, etc.
4 tr. [LC] Substituir (algú) en l’exercici dels seus drets, en l’acompliment dels seus deures, fent quelcom en lloc seu, pel seu compte. El fill representa el pare difunt en una successió. Representar el rei en una cerimònia. Representar una casa de comerç. Un diputat representa el seu districte en el Congrés.
5 1 tr. [LC] Constituir 2 2. Aquesta obra representa l’inici del Renaixement a Itàlia.
5 2 tr. [LC] Comportar, suposar. T’adones del que representa la teva proposta per a l’empresa?
representatiu -iva
1 adj. [LC] Que serveix per a representar. Els símbols representatius dels sons.
2 adj. [LC] Que es fa per mitjà de representants. Govern representatiu.
representativament
adv. [LC] D’una manera representativa.
representativitat
f. [LC] Qualitat de representatiu.
repressió
1 f. [LC] [DE] Acció de reprimir.
2 f. [PO] [SO] [DE] Acció exercida des del poder per a neutralitzar i eliminar la voluntat crítica dels col·lectius opositors o discrepants, mitjançant la limitació de les llibertats públiques.
3 f. [MD] Procés o mecanisme psíquic mitjançant el qual resten inconscients determinats elements dinàmics de l’activitat instintiva, per tal com aquests són penosos o perillosos per a l’individu, o hi són vistos, en virtut dels costums o de la moral imperants al seu entorn.
repressiu -iva
adj. [LC] [DE] Que serveix per a reprimir, fet per a reprimir. Lleis repressives.
repressor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que reprimeix.
2 m. [BI] Molècula proteica codificada pel gen regulador amb la funció de blocar el gen operador, que és qui regula l’activitat dels gens estructurals, i encaminada a la síntesi de proteïnes i d’enzims.
reprimenda
f. [LC] Reprensió forta.
reprimible
adj. [LC] Que pot ésser reprimit.
reprimidor -a
adj. [LC] Que reprimeix.
reprimir
1 1 v. tr. [LC] [PS] [SO] Contenir (allò que és excessiu). Reprimir un impuls. Reprimir la ira.
1 2 intr. pron. [LC] [PS] Contenir els propis impulsos, pensaments, etc. Cal saber reprimir-se.
2 1 tr. [LC] [SO] [PO] Impedir l’acompliment (d’allò que és condemnable). Reprimir els abusos.
2 2 tr. [PO] [SO] [LC] [DE] Sotmetre (algú o alguna cosa) a repressió. Reprimir la rebel·lió.
reprivatització
f. [LC] Acció de reprivatitzar; l’efecte.
reprivatitzar
v. tr. [LC] Tornar a mans privades (béns que s’havien nacionalitzat).
reproducció
1 1 f. [LC] Acció de reproduir o de reproduir-se; l’efecte.
1 2 f. [LC] Còpia d’una làmina, d’un text, etc.
1 3 f. [AR] Objecte que reflecteix un altre objecte o és conformat a un altre objecte tingut per original artístic.
2 1 f. [ZOA] [BI] Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o d’individus nous, idèntics o bé semblants a llurs progenitors. Reproducció sexual. Els òrgans de la reproducció.
2 2 [ZOA] [BI] reproducció asexual Reproducció sense fusió de gàmetes, que se sol efectuar per espores o vegetativament en els vegetals i per gemmació o partició en els animals.
3 f. [EL] reproducció de so Acció de llegir un enregistrament a fi de restablir més o menys fidelment la informació sonora original.
reproductibilitat
f. [LC] Qualitat de reproduïble.
reproductiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a la reproducció. La força reproductiva.
reproductor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que reprodueix.
2 1 adj. [LC] [MD] [BI] [AGR] Relatiu o pertanyent a la reproducció. Cicle reproductor.
2 2 adj. [LC] [MD] [BI] [AGR] Que es reprodueix. Animal reproductor.
2 3 adj. [LC] [MD] [BI] [AGR] Que serveix per a la reproducció. Òrgans reproductors.
3 f. [ECO] Màquina per a copiar les perforacions d’unes targetes o fitxes perforades en unes altres de verges.
reproduïble
adj. [LC] Que pot ésser reproduït.
reproduir
1 1 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) existeixi de nou, es repeteixi. Napoleó pretengué reproduir les glòries de Roma.
1 2 intr. pron. [LC] Tornar-se a produir. Es veu els mateixos esdeveniments reproduir-se en la història. És possible que el tumor es reprodueixi.
2 tr. [LC] Fer una còpia o qualsevol altra representació (d’alguna cosa). Reproduir una pintura amb la fotografia, el gravat. Tots els diaris han reproduït el seu article.
3 intr. pron. [LC] Donar naixença, donar existència a éssers de la mateixa espècie. Alguns animals es reprodueixen per gemmació.
reprografia
f. [AF] [BB] Conjunt de procediments, com la fotografia, el microfilm, la fotocòpia, etc., per a la reproducció d’originals, amb l’exclusió expressa de les tècniques d’impressió.
reprogràfic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la reprografia.
repropiesa
f. [LC] Qualitat de repropi.
repropiós -osa
adj. [LC] REPROPI.
reprotxable
adj. [LC] Que mereix ésser reprotxat.
reprotxar
v. tr. [LC] Retreure 1 2. Li va reprotxar que se n’hagués anat tan aviat.
reprotxe
1 m. [LC] Acció de reprotxar.
2 m. [LC] Paraules amb què es reprotxa a algú alguna cosa.
reprovable
adj. [LC] Digne de reprovació.
reprovació
f. [LC] Acció de reprovar.
reprovador -a
adj. i m. i f. [LC] Que reprova.
reprovar
1 v. tr. [LC] Condemnar (un acte, un capteniment, etc.) com a dolent. Jo reprovo la seva conducta.
2 v. tr. [LC] [RE] Excloure del nombre dels aprovats, especialment dels elegits.
reprovatori -òria
adj. [LC] Que implica reprovació, que serveix per a reprovar.
reps
[inv.]
m. [LC] [IT] Teixit que presenta cordons gruixuts en el sentit de la trama.
reptació
1 f. [ZOA] [LC] Moviment d’avançar arrossegant el cos com les serps.
2 f. [GL] Moviment lent del sòl i dels dipòsits de vessant pendent avall, causat per la pesantor que fa descendir les partícules que el constitueixen.
reptador -a
adj. i m. i f. [LC] Que desafia.
reptament
m. [LC] Acció de reptar algú.
reptant
adj. [BO] En bot., que creix horitzontalment, com una tija o un filament, ajagut sobre el substrat, o com un rizoma, dins el sòl.
reptar1
1 v. tr. [LC] Reprendre (algú) tirant-li en cara una falta, un error, etc.
2 tr. [LC] DESAFIAR.
reptar2
1 v. intr. [LC] Un rèptil, moure’s d’un lloc a un altre, per reptació.
2 v. intr. [LC] Un animal, una persona, caminar arrossegant-se, com si fos un rèptil.
repte
1 m. [LC] Fet de provocar algú a un combat, a un duel, etc. El capità no acceptà el repte del seu enemic.
2 m. [LC] PER EXT. Els reptes de la societat actual.
rèptil
1 adj. [LC] [ZOA] [ZOR] Que camina arrossegant o gairebé arrossegant el ventre.
2 1 m. pl. [LC] [ZOR] Classe de vertebrats poiquiloterms, de respiració pulmonar, amb el cor dividit generalment en dues aurícules i un ventricle, el cos cobert d’escames o plaques òssies, ovípars o ovovivípars, que comprèn les serps, els llangardaixos, els amfisbenis, les tortugues i els cocodrils.
2 2 m. [LC] [ZOR] Individu d’aquesta classe.
reptilià -ana
1 adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent als rèptils.
2 adj. [ZOA] Que té caràcter de rèptil.
republicà -ana
1 1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a la república. Govern republicà.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari de la república. Partit republicà. Un republicà federal.
2 m. [ZOO] OCELL REPUBLICÀ.
república
1 1 f. [LC] [PO] Forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no hereditari.
1 2 f. [PO] Estat que té la república com a forma de govern.
2 f. [LC] república de les lletres Conjunt de literats i d’homes doctes.
republicació
f. [LC] Acció de publicar de nou.
republicanisme
1 m. [HIH] [LC] Qualitat de republicà.
2 m. [HIH] [LC] Doctrina dels partidaris de la república com a forma de govern.
repudi
m. [LC] Acció de repudiar algú el propi cònjuge; l’efecte.
repudiació
f. [LC] [DR] Acció de repudiar.
repudiament
m. [LC] [DR] REPUDIACIÓ.
repudiar
1 v. tr. [LC] Algú, rebutjar (una persona) amb la qual té un lligam social o afectiu.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Repudiar algú les seves creences.
3 v. tr. [LC] [DR] Rebutjar legalment (el propi cònjuge).
4 v. tr. [LC] [DR] Algú, renunciar (a allò a què té dret, una herència, una successió).
repugnància
f. [LC] Aversió invencible envers algú o alguna cosa. Sentir una forta repugnància per algú, per alguna cosa. No en puc menjar: em fa repugnància.
repugnant
adj. [LC] Que repugna. Un mal repugnant. Una olor repugnant.
repugnar
1 v. intr. [LC] Inspirar una aversió invencible. És un home que em repugna. Repugnar-li a algú de fer una cosa.
2 v. intr. [LC] Sentir una aversió invencible de fer alguna cosa. Ell repugna d’acceptar-ho. L’oli repugna de mesclar-se amb l’aigua.
repujar
v. tr. [AF] [IMI] Fer sortir a cops de martell un dibuix en relleu (en una placa metàl·lica, un tros de cuir, etc.).
repul·lular
v. intr. [LC] Pul·lular de nou.
repulsa
f. [LC] Reprensió forta.
repulsar
v. tr. [EI] Donar forma de cos de revolució (a una planxa metàl·lica) conformant-la al torn amb la pressió d’una eina.
repulsió
1 1 f. [LC] Acció de repel·lir.
1 2 f. [LC] [FIF] Força amb què dos cossos, dues partícules, etc., es repel·leixen.
2 f. [LC] Moviment d’aversió envers algú o alguna cosa.
repulsiu -iva
adj. [LC] Que repel·leix, que causa repulsió. Força repulsiva. És un home repulsiu. Té unes maneres repulsives.
repulsori -òria
adj. [LC] REPULSIU.
repunt
m. [LC] Cosit en què la basteta de fil de cada punt cavalca una mica pels seus extrems amb les bastetes dels punts anterior i posterior.
repuntar1
v. tr. [LC] Fer repunts (en una roba).
repuntar2
v. intr. [LC] [AGA] El vi, agafar un punt d’agre.
repunteig
m. [LC] Acció de repuntejar.
repuntejar
1 v. tr. [LC] Fer un repunt sobre el cosit (d’una roba, d’un cinturó, etc.), per reforçar-lo o per ornament.
2 v. tr. [LC] PER EXT. L’herba menuda que repunteja les lloses del paviment.
repunxó
m. [LC] [BOS] Planta herbàcia de la família de les campanulàcies, erecta i rígida, d’arrel carnosa fusiforme, fulles estretament lanceolades i flors acampanades, blaves i en panícula estreta, que es fa a les vorades del bosc i en llocs herbosos (Campanula rapunculus).
repussall
m. [LC] Rebuig 3.
reputació
f. [LC] Opinió en què és tingut algú o alguna cosa. Són persones de molt bona reputació. Amb aquesta mala reputació, qui vols que li doni feina? La seva família sempre ha gaudit d’una bona reputació. Un gerent que va comprometre la reputació de l’empresa.
reputar
v. tr. [LC] Tenir en tal o tal opinió. Jo el reputo un bon home.
requadre
m. [LC] Superfície quadrangular limitada per ratlles, motllures, etc.
requadro
m. [LC] REQUADRE.
requenenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Requena.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Requena o als seus habitants.
requeridor -a
adj. i m. i f. [LC] Que requereix.
requeriment
1 m. [LC] Acció de requerir; l’efecte.
2 1 m. [AD] [DR] Instigació verbal o escrita feta mitjançant una autoritat pública a una persona perquè executi o s’abstingui d’executar un acte determinat.
2 2 [LC] a requeriment de loc. prep. A PETICIÓ DE.
requerir
1 1 v. tr. [LC] Demanar, sol·licitar, com a necessari. Requerir l’ajut d’algú. Això requereix molt bona voluntat. És un joc que requereix molta destresa. Quan el cas ho requereix, s’ha de fer un esforç. Això requereix molt de temps.
1 2 v. tr. [LC] Demanar com a prescrit per la llei. Li van requerir el lliurament de l’arma.
1 3 [LC] requerir algú d’amors Demanar-li que accepti l’amor del demandant.
2 tr. [LC] ANT. Desafiar, provocar, (algú) a combatre. Dos cavallers el requerien a una batalla a ultrança.
requesta
1 f. [LC] Acció de requerir. Requesta de matrimoni. Tenir algú molta requesta. Haver-hi molta requesta d’una mercaderia. Fer una requesta. Acollir una requesta.
2 f. [LC] Requeriment 2 1.
3 [LC] requesta d’amor Declaració amorosa.
4 [LC] requesta de batalla Desafiament a combatre.
5 [LC] a requesta de loc. prep. A PETICIÓ DE. Ho ha fet a requesta meva.
requestar
v. tr. [LC] Requerir, especialment per justícia.
requetè
[pl. -ès]
1 m. [LC] Vailet 2 1.
2 1 m. [HIH] [PO] Grup de combatents carlins, sobretot els grups armats que durant la monarquia alfonsina i la Segona República es preparaven militarment i participaren en la Guerra Civil de 1936-1939.
2 2 m. [HIH] [PO] Individu que pertany al requetè.
rèquiem
1 m. [LC] [RE] Oració per les ànimes dels difunts.
2 m. [LC] [RE] MISSA DE RÈQUIEM.
3 m. [LC] [MU] Composició musical cantada amb text de la missa de difunts. El Rèquiem de Mozart.
requincalla
f. [LC] Conjunt de coses de poc valor.
requint
1 1 m. [LC] [MU] Clarinet petit de to més agut que l’ordinari, que s’usa a les bandes de música.
1 2 m. [MU] Guitarra de petites dimensions.
2 m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca el requint.
requisa
1 f. [LC] Acció de requisar; l’efecte.
2 [LC] fer requisa d’eines (o de cotxes, etc.) Cercar totes les eines, tots els cotxes, etc., que hom pot trobar per disposar-ne.
requisar
1 v. tr. [LC] [AD] L’autoritat, posar a la seva disposició (certs béns, certes persones) per a un servei públic.
requisició
1 1 f. [LC] REQUISA.
1 2 f. [AD] Dret concedit a l’autoritat administrativa o militar d’expropiar béns particulars o disposar-ne temporalment i d’obligar coactivament a certes prestacions.
2 f. [LC] ANT. REQUERIMENT.
requisit
1 m. [LC] [AD] Condició exigida o necessària per a una cosa. Requisits d’admissió.
2 m. [LC] [HO] Plat delicat, exquisit, que es fa per a una persona desganada, per a un convidat, etc.
requisitòria
1 1 f. [LC] Discurs en què es fa una enumeració dels càrrecs que pesen sobre l’acusat.
1 2 f. [LC] Enumeració de totes les coses que cal reprotxar a algú.
2 f. [DR] Provisió del jutge d’instrucció per citar un presumpte culpable d’un delicte o perquè hom cerqui i capturi una persona processada que no se sap on habita.
reraltar
m. [AR] Part de darrere l’altar major d’una església.
rere
prep. i adv. [LC] DARRERE.
rere-
[LC] Prefix que significa ‘darrere de’. Ex.: rerecor, rerefons.
rereclam
m. [HIH] [LC] Reclam 5.
rerecor
1 m. [LC] Lloc, a les esglésies, darrere el cor.
2 m. [AQ] [AR] Element de separació, sovint decorat, entre el cor i la resta de la nau, vist des del costat d’aquesta.
rereduna
f. [GG] [AGF] Zona deprimida que hi ha darrere les dunes.
rerefons
[inv.]
m. [LC] Conjunt de circumstàncies que envolten un fet, que van més enllà de la intenció aparent d’aquest fet, d’una actitud, d’una obra artística, etc. Aquesta obra és una història d’amor amb rerefons polític.
rereguarda
1 f. [LC] [DE] Part més retardada d’un exèrcit o unitat militar, tant en moviment com desplegats.
2 f. [DE] Espai que resta darrere un front de guerra.
3 f. [LC] [DE] Part d’un país en guerra no afectada directament pels combats.
rerepaís
1 m. [GG] Regió situada al costat d’una altra, generalment al darrere d’una regió costanera, amb la qual manté una estreta relació econòmica i social.
2 m. [GG] Àrea proveïdora de la majoria de les exportacions i consumidora de les principals importacions d’un port.
reressaga
f. [LC] RESSAGA.
rerevera
f. [LC] [ME] TARDOR.
res1
1 pron. [LC] Cap cosa. No m’ha donat res. És una dona molt valenta: res no l’espanta. No han portat res per a mi? Sense mai fer res del que els manen. Què t’ha dit? Res.
2 1 pron. [LC] no res a) Negació de tota cosa, cosa nul·la. Déu creà el món de no res.
2 1 [LC] no res b) Cosa insignificant, la més petita cosa. És un noiet temorec: no res l’espanta. No pateixis; t’ho faré en menys d’un no res.
2 2 [LC] en un tres i no res V. TRES.
2 3 [LC] per un tres i no res V. TRES.
3 1 pron. [LC] En frases condicionals i interrogatives, alguna cosa. Si saps res de nou, digues-m’ho. Vaig al bar; que vols res? Ves a mirar si ens queda res al rebost.
3 2 [LC] com aquell qui res [o com si res] Sense tenir en compte el que ha passat o el que hom ha dit, impassible. Ningú no l’escoltava, però ell continuava parlant, com aquell qui res. L’hem cridat un munt de vegades, però ell com si res.
3 3 [LC] com qui res Com sense intenció.
3 4 [LC] de res Expressió de cortesia que respon a un regraciament.
3 5 [LC] no haver-hi res a fer No haver-hi cap solució. Un metge de guàrdia digué que ja no hi havia res a fer.
4 interj. [LC] Expressió usada per a indicar que no cal parlar més sobre una cosa, que no cal pensar-hi més. Res, no t’amoïnis més: ha estat un malentès.
res2
1 m. [RE] [LC] Acció de resar; l’efecte.
2 m. [LC] [RE] LITÚRGIA DE LES HORES. Unes monges obligades al res.
resaigües
f. pl. [LC] [AGA] [HO] Vi que s’obté tractant la brisa amb aigua.
resar
v. tr. [LC] [RE] Dir (una oració). Per penitència resaràs un parenostre i dues avemaries. Va resar durant tota la nit. Tot el dia resa; és molt devot.
rescabalament
m. [LC] Acció de rescabalar o de rescabalar-se.
rescabalar
1 v. tr. [LC] Reparar, compensar, la pèrdua que (algú) ha sofert en el joc, en una empresa, etc. Qui em rescabalarà dels diners que hi he perdut?
2 intr. pron. [LC] No podrà rescabalar-se d’aquesta gran pèrdua. Jo ho he pagat tot; però ja me’n rescabalaré. Si tenim salut, ja ens rescabalarem.
rescat
1 1 m. [LC] [DE] Acció de rescatar; l’efecte.
1 2 m. [LC] [DR] [DE] Preu del rescat. Els segrestadors demanen molts milions com a rescat.
2 m. [LC] [JE] al rescat [o a rescats] Joc que es juga entre dues colles adversàries, cadascuna arrenglerada en un dels dos costats oposats d’un camp rectangular, i en què cada jugador surt de la seva filera i penetra en el camp per tal de fer presoners de l’equip contrari o per rescatar un jugador del seu propi equip.
rescatable
adj. [LC] Que pot ésser rescatat.
rescatador -a
adj. i m. i f. [LC] Que rescata.
rescatar
v. tr. [LC] [DR] [DE] [RE] Recobrar pagant un preu o a la força (alguna cosa que l’enemic ens ha pres, que ha passat a mà d’altri). Rescatar un presoner.
rescindible
adj. [LC] Que pot ésser rescindit.
rescindir
v. tr. [LC] [AD] [DR] Anul·lar, deixar sense efecte, (un contracte, un decret, etc.).
rescissió
f. [LC] [DR] Acció de rescindir; l’efecte.
rescissori -òria
adj. [LC] [DR] Relatiu a la rescissió, que serveix per a rescindir.
resclosa
1 f. [LC] [OP] Paret que es fa a través d’un riu, d’un canal, etc., per alçar el nivell de l’aigua i derivar-la fora del seu llit cap a un molí, un rec, etc.
2 f. [OP] [TRA] [LC] Construcció feta en un canal, en un riu navegable, en un port o una dàrsena, que consisteix en uns compartiments que hom buida o omple a voluntat per tal que els vaixells puguin salvar desnivells o siguin protegits de la plenamar.
resclosir-se
1 v. intr. pron. [LC] Alguna cosa, alterar-se lleugerament per falta de ventilació.
2 intr. pron. [LC] Agafar olor de resclosit. Aquest armari es resclosirà si el tens tan tancat.
resclosit -ida
1 adj. [LC] Mancat de ventilació. Com pots viure en un lloc tan resclosit?
2 adj. [LC] PER EXT. L’ambient resclosit d’aquella petita ciutat.
resclumejar
v. intr. [LC] Fer olor de resclum.
rescripte
m. [DR] [RE] Resposta escrita d’un emperador romà, d’un príncep sobirà, a una consulta feta per un magistrat, pel governador d’una província, etc., sobre una qüestió de govern, pel papa sobre una qüestió de govern o de disciplina de l’Església.
rescriptori -òria
adj. [DR] Pertanyent als rescriptes.
resecció
f. [MD] Operació quirúrgica que consisteix a llevar una part més o menys extensa d’un òrgan.
resedàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou herbes i arbustos de flors irregulars, amb els pètals sovint dividits en lacínies estretes, i fruit en càpsula, ben representada als països mediterranis, a la qual pertanyen la galda, la gandalla i el marduixí.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
reserpina
f. [QU] [BOS] Alcaloide principal dels que s’extreuen de l’arrel del Rauvolfia serpentina, arbust o arbret de la família de les apocinàcies, emprat en el tractament de la hipertensió i d’algunes psicosis.
reserva
1 f. [LC] Acció de reservar; l’efecte. Tenir provisions en reserva. Posar diner en reserva.
2 1 f. [LC] Restricció en vista de certes eventualitats. Ell va fer les seves reserves. Donar algú una nova fent totes les seves reserves, sota totes reserves.
2 2 [LC] a reserva de loc. prep. Condicionat a.
2 3 [LC] amb reserva de [o amb la reserva de] loc. prep. Fórmula referida a un acord emprada per a expressar l’adhesió a la generalitat dels seus conceptes però no a tots.
2 4 f. [LC] Cautela, atenció, a no descobrir allò que se sap o es pensa, les seves impressions, els seus sentiments. M’ho va confiar amb gran reserva. Mancar de reserva.
2 5 f. [LC] Secret 2 1. Certes reserves són inútils.
2 6 [LC] reserva mental Intenció restrictiva del jurament o la prometença que no es declara en el moment de fer-los.
2 7 [LC] sense reserves loc. adv. Obertament, francament.
3 1 f. [AD] [DR] Clàusula contractual que dona facultats concretes a alguna de les parts, fins i tot la del desistiment del contracte. Reserva de domini.
3 2 f. [AD] [DR] Disposició unilateral per la qual en alguns contractes una part es reserva el gaudi dels béns transmesos.
3 3 [DR] reserva binupcial Obligació que la llei imposa al vidu o a la vídua que hagi contret noves núpcies de reservar a favor dels fills del matrimoni anterior o dels seus descendents els béns adquirits per qualsevol títol lucratiu del seu consort difunt.
3 4 [AD] [DR] reserva de llei Matèria que, per mandat constitucional, només pot ésser objecte de regulació per norma amb rang i valor de llei.
4 1 f. [LC] [ECT] Allò que és reservat. Tenir una bona reserva de provisions. Les reserves d’un banc. Les reserves d’un país. Despendre les reserves.
4 2 [RE] reserva eucarística Hòsties consagrades que hom conserva en el sagrari.
4 3 f. [EG] Material acumulat, susceptible d’ésser mobilitzat i de permetre la continuïtat de certes transferències o certs cicles en un ecosistema.
4 4 f. pl. [GL] [GLG] Quantitat de material que pot ésser extreta i aprofitada d’un jaciment determinat. Reserves minerals.
5 1 f. [LC] [DE] Part de l’exèrcit destinada a ésser cridada al servei si l’exèrcit actiu és insuficient. Oficials de reserva. Passar un militar a la reserva.
5 2 f. [LC] [DE] Conjunt de combatents situats darrere la línia de foc disposats a reforçar les parts amenaçades en una batalla. Cos, tropes, de reserva.
6 1 f. [HIH] [PO] En alguns països colonitzats, territori reservat als aborígens, que hi resideixen segons un estatut especial. Les reserves índies del Canadà.
6 2 f. [LC] Refugi 4. Reserva de caça.
6 3 [EG] [GL] [ZOA] reserva natural Espai natural d’extensió reduïda i de gran interès científic, la protecció del qual es fa per preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals que conté o alguna de les seves parts.
6 4 [ZOA] [LC] [EG] [AGF] reserva zoològica Territori en què els animals viuen protegits i en llibertat.
7 f. [AF] En el gravat químic, part o parts d’una planxa coberta amb matèries resinoses per tal de protegir-les de l’acció dels àcids mordents.
reservable
adj. [LC] Que pot ésser reservat.
reservació
f. [LC] Acció de reservar; l’efecte.
reservadament
adv. [LC] Amb reserva.
reservar
1 1 v. tr. [LC] Guardar per a l’esdevenidor, per a un ús especial. Aquestes ja podeu gastar-les; aquestes altres, les reservo per a demà.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Reservar-se un dret, una facultat. L’editorial es reserva l’opció d’editar l’obra premiada. Jo em reservo de dir-ho per ara.
1 3 v. tr. [LC] Destinar exclusivament (un lloc, una cosa), per a una persona determinada. Els hem reservat els millors seients.
1 4 v. tr. [LC] [HO] Excloure del nombre de les coses de què hom pot disposar lliurement. Reservar una habitació en un hotel, una taula en un restaurant, etc.
1 5 v. tr. [LC] No comunicar, callar, (alguna cosa). Valdria més que us reservéssiu les vostres opinions.
1 6 [LC] [RE] reservar el Santíssim Deixar de tenir-lo exposat.
2 tr. [IT] Impedir, per mitjans mecànics o químics, la tintura de certes parts d’un filat, d’un ordit o d’un teixit.
reservat1
m. [LC] [HO] Lloc reservat a determinades persones. Van seure en un reservat del cafè.
reservat2 -ada
adj. [LC] Que guarda reserva, que exigeix reserva. Un home reservat. Informes reservats.
reservista
1 m. i f. [LC] [DE] [PR] Militar que pertany a la reserva.
2 m. i f. [DR] Persona que té una reserva de béns o de drets.
reservori
m. [LC] [GL] Estructura que pot emmagatzemar. Avui parlarem dels reservoris geològics dels Pirineus. Un reservori de petroli, de gas.
resguard
1 1 m. [LC] Cura que hom posa a resguardar quelcom.
1 2 m. [LC] Allò que serveix per a resguardar.
2 1 m. [LC] [DR] Seguretat que es fa per escrit en els deutes i en els contractes.
2 2 m. [LC] [DR] Documents en què consta aquesta seguretat.
3 m. [OP] Altura de la coronació dels costats d’un canal sobre el nivell de l’aigua corresponent al màxim cabal.
resguardar
1 v. tr. [LC] Defensar contra un dany, contra un perill.
2 intr. pron. [LC] Resguardar-se del fred.
residència
1 1 f. [LC] [AD] Acció de residir. Lloc de residència.
1 2 f. [AD] [DR] Obligació jurídica de residir en el lloc on hom té un càrrec públic.
2 1 f. [LC] Lloc on hom resideix. Fixar la seva residència a Tarragona.
2 2 f. [LC] Edifici on una autoritat o corporació té el seu domicili o exerceix les seves funcions.
2 3 f. [AD] Edifici on conviuen habitualment diferents persones sota una reglamentació comuna i vinculats per motiu d’edat, de sexe, de treball o ocupació, de creences religioses, etc. Residència d’estudiants. Una residència d’ancians.
3 f. [DR] Càrrec de ministre resident.
residencial
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la residència.
2 adj. [DR] [LC] Que exigeix la residència en un lloc, s’aplica a un càrrec.
3 adj. [LC] Urbanitzat només amb cases per a viure-hi, sense oficines ni botigues, generalment per a classes socials altes. Barri residencial. La zona residencial d’una ciutat.
residenciar
v. tr. [LC] Prendre, demanar, compte (a algú, especialment a qui ha exercit un càrrec públic) de la conducta que ha observat en l’exercici del seu càrrec.
resident
1 adj. [LC] Que resideix.
2 m. i f. [LC] [DR] [PR] Agent diplomàtic que resideix prop d’un govern estranger, d’un grau inferior al d’ambaixador o ministre plenipotenciari.
residentment
adv. [LC] Amb residència ordinària.
residir
1 1 v. intr. [LC] Habitar permanentment o per un temps considerable en un lloc. El rei resideix a la capital. El fill gran té el seu domicili a Tarragona, però resideix sis mesos a Castelló.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. En ell resideix la suprema autoritat.
1 3 v. intr. [LC] Algú, estar-se en el lloc on exerceix una funció. Els bisbes resideixen a llurs diòcesis.
2 intr. [LC] Consistir en alguna cosa. El problema de l’empresa resideix en la mala gestió del director.
residu
1 1 m. [LC] Allò que resta d’un tot després de sostreure’n una o més parts.
1 2 m. [MT] En mat., resultat de la subtracció, especialment de restar del dividend el producte del divisor pel quocient enter.
2 m. [QU] En una operació química, en una manipulació, allò que s’obté al mateix temps que el producte principal, com el coc en la fabricació del gas de l’enllumenat.