corada
1 f. [LC] Impuls amb què hom es llança a executar el que el cor li diu de fer, sense parar-se a considerar les dificultats, els perills, etc., de l’empresa.
2 f. [LC] [ZOA] [HO] [usat generalment en pl.] Entranyes, freixura.
coradella
f. [LC] [ZOA] FREIXURA.
coragre
m. [LC] [MD] PIROSI.
coragror
f. [LC] [MD] PIROSI.
coral1
1 m. [ZOI] Invertebrat cnidari marí, amb un esquelet calcari roig i arborescent, que pot viure isolat o formar part d’una colònia.
2 [ZOI] coral negre ANTIPATARI.
3 m. [LC] [ZOI] [ZOA] Esquelet calcari comú de certs pòlips que viuen en colònies que afecten generalment una forma arborescent, d’un vermell més o menys viu, emprat en joieria.
coral2
adj. [LC] Cordial 1. Una afecció coral. Amics corals.
coral3
1 1 adj. [LC] [MU] [FLL] Relatiu o pertanyent al cor. Música coral. La lírica dels grecs era monòdica o bé coral.
1 2 f. [LC] [MU] Entitat dedicada al cant coral.
2 m. [LC] [RE] [MU] [FLL] Aire, generalment religiós, destinat a ésser cantat en cor. Un coral de Bach.
coralar
v. intr. [LC] [AGP] Pescar coral.
coraler coralera
m. i f. [LC] [AGP] [PR] Persona que pesca coral, que trafiqueja en coral.
coralera
f. [BOS] [AGA] PEBROTERA.
coralet
1 m. [LC] Bitxo 1.
2 m. pl. [BOS] [LC] [AGA] Arbust espinós caducifoli, de la família de les berberidàcies, d’espines tripartides, fulles dentades amb espínules, flors grogues i fruits comestibles d’un vermell lluent, propi de les bardisses de muntanya (Berberis vulgaris).
3 [BOS] [AGA] coralets del Japó Arbust caducifoli, molt semblant als coralets, originari del Japó i conreat en jardineria sota una raça de fulles vermelloses (Berberis thunbergii).
corall
m. [LC] [ZOI] CORAL1.
corallar
v. intr. [LC] [AGP] CORALAR.
corallejar
v. intr. [LC] [AGP] Pescar coral.
coraller corallera
m. i f. [LC] [PR] CORALER, CORALERA.
corallera
f. [AGP] Ormeig per a pescar coral.
coral·lí -ina
adj. [LC] [GLP] De coral, semblant al coral. Formacions coral·lines.
coral·li-
[LC] Forma prefixada del mot corall. Ex.: coral·liforme.
coral·lífer -a
adj. [ZOA] [LC] Que conté coral.
coral·ligen -ígena
1 adj. [EG] Que es caracteritza per una presència important d’animals fixos i filtradors i d’algues coral·lines, s’aplica a una comunitat del bentos.
2 m. [EG] Comunitat coral·lígena.
coral·lina
1 f. [ZOI] [BOI] Animal o alga que forma masses calcificades semblants al coral.
2 f. [BOI] Alga vermella del gènere Corallina, molt calcificada, freqüent a les costes mediterrànies, on forma pinzells articulats d’aspecte cespitós.
coral·lins
m. pl. [BOS] Subarbust perenne de la família de les labiades (Salvia splendens), de fulles ovals acuminades, crenades, i de flors, generalment de color escarlata, que s’obren a la tardor.
coral·loide
adj. [LC] [BO] Que té forma o aparença de coral. Arrels coral·loides.
coralment
adv. [LC] CORDIALMENT.
corassot
m. [AGA] [BO] [LC] Tany dret que treu un arbre esporgat.
coratge
1 m. [LC] Disposició del cor, de l’ànima. Déu, que veu els coratges de tots.
2 m. [LC] Fermesa de cor davant el perill o les dificultats. Envestint un enemic superior en nombre, donaren una prova de coratge. Calia un gran coratge per a afrontar una situació tan difícil.
coratgia
f. [LC] Qualitat de coratjós.
coratjós -osa
1 adj. [LC] Que té coratge. Una dona i un home coratjosos.
2 adj. [LC] PER EXT. Una conducta coratjosa.
coratjosament
adv. [LC] Amb coratge. Batallaren coratjosament.
corb1
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels còrvids, d’uns 64 centímetres de llargada, de plomatge i de bec negres, que viu en indrets rocosos (Corvus corax).
2 1 m. [ZOO] corb marí Ocell de la família dels falacrocoràcids, de mida grossa, amb el cos, el coll i el bec llargs i de coloració fosca.
2 2 [ZOO] corb marí emplomallat Ocell de la família dels falacrocoràcids, d’uns 76 centímetres de llargada i de plomatge negre amb un plomall verdós al cap durant l’època de zel (Phalacrocorax aristotelis).
2 3 [ZOO] corb marí gros Ocell de la família dels falacrocoràcids, que arriba a fer 91 centímetres de llargada i es caracteritza pel plomissol blanc de les galtes sobre el plomatge negrós (Phalacrocorax carbo).
2 4 [ZOO] corb marí pigmeu Ocell de la família dels falacrocoràcids, d’uns 48 centímetres de llargada, propi de l’est d’Europa (Phalacrocorax pygmeus).
corb2 -a
1 adj. [LC] Que canvia de direcció d’una manera contínua i sense formar angles, no dret. Una trajectòria corba. Una línia corba. Una superfície corba. Té l’esquena un poc corba. Digues-li que es posi més dret, que camina molt corb.
2 1 f. [LC] Tros corb d’una cosa.
2 2 f. [LC] Línia corba. Allà la carretera fa una corba.
3 1 f. [MT] Conjunt de punts les coordenades dels quals, respecte a un sistema de referència donat, poden ésser expressades com a funcions contínues d’un sol paràmetre.
3 2 [FIF] corba anacàmptica En fís., corba produïda per la reflexió de la llum sobre una superfície, la posició de l’ull romanent fixa.
3 3 [FIF] corba braquistòcrona En fís., corba que ha de recórrer un cos sobre el qual obra una sola força per a anar d’un punt donat a un altre en un temps més curt que si recorria qualsevol altre camí.
3 4 [FIF] corba característica En fís., corba que representa la relació entre dues o més magnituds referents al funcionament d’una màquina, d’un aparell, d’un motor, d’un dispositiu, etc.
3 5 [FIF] corba càustica Secció plana d’una superfície càustica.
3 6 [GG] [GL] corba de nivell ISOHIPSA.
3 7 [FIF] corba hipsogràfica [o corba hipsomètrica] Línia que indica l’extensió d’una superfície a diferents nivells d’altitud.
3 8 [MT] corba podària PODÀRIA.
3 9 [MT] corbes tangents en un punt Corbes que tenen la mateixa recta tangent en aquest punt.
4 f. [ECT] Representació gràfica conforme a una llei econòmica. Corba de Phillips. Corba de Lorenz.
5 1 f. [IMI] Peça corba que forma part d’un cèrcol.
5 2 f. [IMI] Motlle de fer teules.
6 1 f. [TRA] En nàut., peça forta de fusta que fa naturalment angle i serveix per a assegurar o lligar dos fusts units angularment.
6 2 [TRA] corba coral En nàut., corba que ajunta el codast amb la carena.
corbador -a
1 adj. [LC] Que corba.
2 f. [EI] Màquina corbadora.
corball
1 m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels esciènids, de color bru obscur amb reflexos daurats, amb el perfil dorsal molt arquejat i el ventral subrectilini, amb el maxil·lar inferior sense barbelló, les aletes ventrals i anal amb fortes espines i amb el marge anterior blanc (Sciaena umbra).
2 [ZOP] corball de fang Peix de la família dels esciènids, de color gris argentat amb línies obscures obliqües sobre el dors i la part superior dels costats, amb un barbelló curt i rígid sota la mandíbula (Umbrina canariensis).
3 m. [ZOP] REIG RATLLAT.
corbar
1 v. tr. [LC] [IMF] Fer corb. Corbar una barra de ferro. Corbar una branca. Corbar fusta.
2 intr. pron. [LC] [IMF] Esdevenir corb. Corbar-se una branca sota el pes dels fruits.
3 [LC] corbar el cos [o corbar l’esquena] Ajupir-se, humiliar-se.
corbassa
f. [VE] [AGR] Tumor que es forma en el garró dels quadrúpedes ungulats.
corbata
1 1 f. [LC] [ED] Tira de seda, de mussolina, etc., que es porta al voltant del coll, llaçada o nuada a la part del davant. Una corbata de seda. Fer el nus de la corbata.
1 2 [ED] [LC] corbata de llacet Corbatí 1.
2 f. [LC] Banda que forma llaçada, posada a l’extrem de l’asta d’una bandera, d’un estendard.
3 f. [SP] En l’esport de lluita, presa il·legal consistent a estrangular el contrari per darrere i amb la part interna del braç.
corbater corbatera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven corbates.
corbateria
f. [LC] [IMI] Establiment on es fan o es venen corbates.
corbatí
1 m. [LC] [ED] Tireta amb un llaç fet al davant que es posa al voltant del coll cordada amb un gafet a la part del darrere.
2 m. [IMF] Travesser corbat que forma part del respatller d’una cadira.
corbató
1 m. [ZOO] [LC] Poll del corb.
2 m. [TRA] En nàut., corba petita.
corbell
m. [AGA] [LC] [AGF] Sàrria feta de branques torçades per a transportar llenya.
corbella
f. [LC] [AGA] Falç 1.
corbellot
m. [LC] [AGA] Falç grossa.
corbera
f. [LC] Indret on nien els corbs.
corbesa
f. [LC] Qualitat de corb.
corbet
m. [LC] [ED] Vèrtebra de porc i la carn que hi ha adherida.
corbeta
1 f. [TRA] [LC] BRICBARCA.
2 f. [LC] [TRA] [DE] Vaixell d’escorta, més petit que la fragata, dissenyat especialment per a la lluita antisubmarina i antiaèria i proveït d’armament similar al de la fragata i al del destructor.
corbina
f. [ZOP] [LC] Reig 1.
corc
1 1 m. [LC] [ZOI] [AGF] [IMF] Insecte coleòpter que viu a la fusta, en el gra o en altres productes vegetals, dels quals s’alimenta. Corc de l’arròs. Corc de la pomera. Corc del blat. Corc del llegum. Corc del suro.
1 2 m. [AGA] Insecte dels ordres dels lepidòpters, himenòpters o dípters, d’hàbits semblants als corcs de l’ordre dels coleòpters. Corc de pomes i peres. Corc de la pruna jove.
1 3 [ZOI] [AGF] corc de la fusta Insecte coleòpter que excava galeries cilíndriques a la fusta (Anobium punctatum i Oligomerus ptilinoides).
2 m. [MD] Càries d’un os o d’una dent.
3 m. [LC] Persona o cosa que va consumint la hisenda, els cabals, etc., d’algú.
corcadura
1 f. [LC] Pols que fa el corc.
2 f. [LC] Regió corcada d’un objecte.
corcar
1 1 v. tr. [LC] [IMF] [AGF] El corc, rosegar (la fusta, els grans, etc.).
1 2 intr. pron. [LC] [IMF] Ésser rosegat pel corc. Corcar-se la fusta, les llentilles. Un tros de fusta corcada.
2 intr. pron. [LC] [MD] CARIAR-SE. Se’m corca un queixal. Una dent corcada.
corcat
1 m. [LC] Resultat de l’acció del corc.
2 m. [LC] Part corcada d’una cosa.
corcó
1 1 m. [LC] [ZOI] Corc 1.
1 2 [LC] ésser un corcó de treball Ésser incansable en el treball.
2 1 m. [LC] Rosec 2.
2 2 m. [LC] Persona insistent, porfidiosa. Quin corcó, aquest xicot: no para de demanar-me coses.
corcoll
1 m. [LC] Capoll 3 2.
2 [LC] anar de corcoll a) Caure 1 1.
2 [LC] anar de corcoll b) Anar malament. El davanter va fer anar de corcoll els defenses contraris.
2 [LC] anar de corcoll c) Encaminar-se a la ruïna. Amb la crisi, alguns empresaris van de corcoll.
3 [LC] caure de corcoll Caure 1 1.
corcollana
f. [ZOI] [LC] PAPAORELLES.
corcorcar-se
v. intr. pron. [LC] Consumir-se de neguit, d’angúnia.
corcuitós -osa
adj. [LC] Que obra precipitadament.
cord
1 m. [IT] Teixit elàstic i robust emprat en la fabricació de pneumàtics.
2 m. [IT] Cable de fils metàl·lics o sintètics emprat en la fabricació de pneumàtics.
cord-
[LC] V. CORDO-.
corda
1 1 f. [LC] [ED] [IT] [AGP] Reunió de cert nombre de fils de cànem, d’espart, de materials sintètics, etc., torçats plegats formant un cos cilíndric, flexible, d’un gruix variable. La corda del pou. Lligar algú amb una corda. Una escala de corda. Pujar, estirar, una cosa amb una corda. Saltar a la corda. Corda d’amidar. Una corda per a cobrar l’ormeig.
1 2 [LC] [IT] corda de nusos Corda en què de distància en distància s’han fet nusos per a facilitar d’enfilar-s’hi al llarg.
1 3 f. [SP] En gimnàstica rítmica, aparell manual consistent en un cordill gruixut i flexible, de cànem o sintètic, i de longitud proporcional a l’alçada de la gimnasta.
2 1 f. [LC] [DE] [SP] Corda feta de cànem, de crin, de tripa o de material sintètic que es col·loca entre els dos extrems d’un arc o d’una ballesta que, tensant-la, serveix per a projectar les sagetes.
2 2 f. [LC] [SP] Fil tibant, generalment de niló o de budell, que encreuat amb d’altres forma el cordatge d’una raqueta de tennis.
3 1 f. [LC] [MU] Corda elàstica, allargada i de diàmetre regular, tesada entre dos punts, emprada en els instruments cordòfons, que es fa vibrar polsant-la, fregant-la amb un arquet o percudint-la. Les cordes d’una guitarra, d’un violoncel. Instrument de corda. Les cordes altes, les cordes baixes, d’un instrument.
3 2 f. [MU] Grup d’instruments de l’orquestra simfònica format per violins, violes, violoncels i contrabaixos.
3 3 f. [MU] Grup de cantants segons la veu que interpreten quan canten en un cor. La corda de tenors de l’orfeó.
3 4 [LC] anar fora de corda Anar fora de seny, ple d’exaltació passional, principalment d’ira, però també d’alegria, d’entusiasme, etc.
4 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Estructura anatòmica prima i flexuosa semblant a una corda.
4 2 [LC] [MD] [ZOA] corda vocal Replec muscular de la laringe que, quan és posat en contacte amb el seu parell, vibren l’un i l’altre al pas de l’aire expirat i produeixen la veu.
5 1 f. [IMI] [LC] Part propulsora del mecanisme d’un rellotge i d’altres mecanismes semblants. Donar corda a un rellotge, a una joguina, a una capsa de música. Tenir corda un rellotge. Acabar la corda un rellotge.
5 2 f. [LC] PER EXT. Mentre l’escolteu, no pararà pas de parlar: té corda per a tota la tarda.
5 3 [LC] donar corda a algú que parla Incitar-lo a prosseguir parlant, seguir-li la veta.
6 1 f. [TRA] Peça gruixuda de fusta que va de popa a proa per sota els baus, descansa sobre puntals i serveix de reforç al buc contra la flexió longitudinal.
6 2 f. [SP] Vorera que delimita el perímetre interior d’una pista d’atletisme, d’un velòdrom, etc., i en determina la longitud.
7 f. [LC] [MT] En geom., segment de recta que uneix els extrems d’un arc d’una corba. La corda d’un arc de cercle de 60 graus té la mateixa llargària que el seu radi.
cordabotes
m. [IMI] [LC] Tija metàl·lica amb un ganxo en un extrem, que ajuda a cordar les botes fent passar els botons pels traus.
cordada
1 f. [LC] Cop donat amb una corda.
2 1 f. [LC] Conjunt de coses penjades o subjectades amb una corda.
2 2 f. [LC] [JE] Traca penjada de banda a banda d’una plaça o d’un carrer. La cordada és el plat fort de les festes majors.
3 1 f. [LC] Conjunt de persones o d’animals lligats a una corda. Una cordada de presos. Menava una cordada de muls.
3 2 f. [LC] [SP] Conjunt de persones que s’ajuden en la pràctica d’un esport d’escalada, d’alta muntanya, etc., lligant-se en una mateixa corda.
cordaïtes
m. [GLP] Gènere extingit de gimnospermes que inclou plantes arbòries amb llargues fulles en forma de cinta, que visqueren del carbonífer al permià.
cordal
m. [MU] Peça mòbil on van fixades les cordes en els instruments cordòfons, situada a l’extrem oposat del claviller.
cordam
m. [LC] [TRA] Conjunt de cordes, especialment d’una nau.
cordar
1 1 v. tr. [LC] Cloure l’obertura (d’una peça de vestir) fent passar els botons pels traus, els gafets per les gafetes, etc. Corda-li l’abric, que es constiparà. Cordar-se els pantalons, l’armilla.
1 2 [LC] cordar-se bé les calces Agafar coratge.
1 3 [LC] saber-se cordar les calces Saber-se governar sense ajut d’altri.
2 tr. [LC] Fer passar (el botó) pel trau, (el gafet) per la gafeta, etc. Corda-li els botons de l’abric, a la nena.
3 tr. [IT] Torçar (cànem, espart, etc.) formant corda.
4 1 tr. [LC] [IMI] Posar les cordes (a certs instruments). Cordar una raqueta.
4 2 tr. [LC] [IMI] EMBOGAR. Cordar una cadira.
cordat1 -ada
adj. [LC] CORDIFORME.
cordat2 -ada
adj. [HIG] En heràld., que té les cordes d’un esmalt diferent que el de la resta de la figura, s’aplica a un arc o a un instrument musical.
cordatge
m. [LC] Conjunt de cordes de certs instruments. El cordatge d’una raqueta.
cordats
1 m. pl. [ZOA] Grup d’animals de simetria bilateral, amb el tub neural en posició dorsal, amb fenedures a la faringe i amb notocordi, que inclou els urocordats, els cefalocordats i els vertebrats.
2 m. [ZOA] Individu d’aquest grup.
cordejar
v. tr. [TRA] Fer avançar (una embarcació) des de terra tirant-la amb la sirga. Cordejar un rai des del marge.
cordell
m. [LC] [IT] CORDILL.
cordellat
1 m. [IT] Teixit groller de llana en què el fil de trama és molt més gruixut que el d’ordit i forma un teixit de cordonets.
2 m. [IT] Cinta de passamaneria de dibuix semblant a una corda.
corder2 cordera
m. i f. [PR] Persona que fabrica o ven cordes.
corderar
v. intr. [LC] [ZOA] L’ovella, parir.
corderia
f. [IT] Fàbrica de cordes.
cordial
1 1 adj. [LC] Que surt del cor. Una salutació cordial. Regraciament cordial. Un afecte cordial.
1 2 adj. [LC] Afectuós, de cor. Un home cordial.
2 1 adj. [LC] Que reconforta o estimula el cor. Poció cordial.
2 2 m. [LC] [MD] Medicament o beguda cordial.
cordialitat
f. [LC] Qualitat de cordial. És ple de cordialitat. Tractar, acollir, algú amb cordialitat.
cordialment
adv. [LC] D’una manera cordial, amb cordialitat.
cordierita
f. [GLM] Mineral, ciclosilicat de fórmula Mg2Al4Si5O18, que cristal·litza en el sistema ròmbic i forma macles pseudohexagonals, alguna varietat del qual s’usa en joieria.
cordiforme
adj. [LC] [HIG] Que té forma de cor.
cordilina
f. [BOS] [AGA] Planta del gènere Cordyline, de la família de les agavàcies, arborescent, amb les fulles agrupades a l’extrem de les branques i les flors en panícula terminal, d’origen tropical i cultivada com a ornamental.
cordill
m. [LC] [IT] Fil gruixut inicialment de cànem i actualment també d’altres matèries, retort a dos, tres o quatre caps. Duia un paquet lligat amb un cordill. Un mirallet penjat amb un cordill. El cordill d’un estel. Un cabdell de cordill.
cordita
f. [QU] Mescla de cotó pólvora, nitroglicerina i vaselina.
corditis
f. [MD] Inflamació de les cordes vocals.
cordó
1 1 m. [LC] [ED] [IT] Cordeta generalment d’estructura tubular feta amb diferents caps retorts o trenats, de cotó, de lli, de llana, de seda, etc., amb ànima o sense. Els cordons de les sabates. Els cordons d’una bossa. Dur el vestit cenyit amb un cordó. Per a tocar la campana, hi ha un cordó amb una anella.
1 2 m. [LC] [RE] [HIG] Cordeta amb què se cenyeixen l’hàbit els frares de certs ordes religiosos. Cordó de Sant Francesc.
1 3 m. [HIG] Banda que porten com a insígnia els membres de certs ordes de cavalleria.
1 4 m. [HIG] Cinta que sosté o aguanta una condecoració.
1 5 m. [HIG] Ornament proveït de nusos i borles, que penja a cada costat d’un capel.
1 6 m. [MU] En els instruments aeròfons de fusta, cordeta agafada a l’instrument que permet de mantenir-lo penjat al coll.
1 7 [LC] no arribar els cordons per a alguna cosa No tenir prou diners per a fer-la.
1 8 [LC] tenir els cordons de la bossa Tenir el maneig dels diners.
2 m. [EE] Cable elèctric constituït per un o diversos conductors flexibles aïllats, sovint protegits per una coberta comuna també flexible, destinat especialment a les instal·lacions domèstiques, a l’alimentació d’aparells electrodomèstics o a efectuar determinades connexions provisionals entre aparells.
3 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Estructura anatòmica semblant a un cordó. Cordons nerviosos.
3 2 [BO] cordó micelià Feix d’hifes que creixen paral·leles i són visibles a la base dels basidiomes o entre el substrat.
3 3 [LC] [ZOA] [MD] cordó umbilical Cordó flexible que uneix el melic del fetus a la placenta de la mare.
4 1 m. [LC] Motllura en forma de cilindre massís.
4 2 m. [NU] Orla gravada al cantell de les monedes que en fa més difícil la falsificació i posa en evidència si han estat retallades o hi falta metall.
4 3 m. [IT] Llista estreta i de relleu que, repetida, forma els teixits acanalats.
4 4 [GL] cordó litoral [o cordó de platja] Acumulació de sorra, de còdols i de llim disposada paral·lelament a la línia de la costa i més alta que les plenamars.
5 1 m. [LC] [DE] Conjunt de persones col·locades a intervals al llarg d’una línia per impedir el pas d’un costat a l’altre d’aquesta línia. Un cordó de policia impedia l’accés a la plaça.
5 2 [LC] [MD] cordó sanitari Defensa que s’oposa a una epidèmia mitjançant mesures administratives i materials que n’impedeixen la propagació.
5 3 m. [AN] Conjunt de castellers que cenyeixen els baixos.
6 m. [BOS] [AGA] cordons de gitana Planta herbàcia anual de la família de les amarantàcies, de fulles ovades o rombals i flors petites, vermelles, groguenques o blanquinoses, disposades en llargues panícules penjants, sovint plantada com a ornamental (Amaranthus caudatus).
cordo- [o cord-]
[LC] Forma prefixada del mot corda, utilitzada també en medicina per a indicar connexió o relació amb les cordes vocals. Ex.: cordòfon; cordotomia, cordectomia.
cordòfon -a
1 adj. [MU] Que produeix el so per la vibració d’una corda tesada entre punts fixos.
2 m. [MU] Instrument cordòfon.
cordonada
f. [LC] Cop de cordó.
cordoner cordonera
1 m. i f. [PR] [LC] [IT] Persona que fabrica o ven cordons.
2 m. i f. [HIH] Passamaner, passamanera.
cordoneria
1 f. [IT] [LC] Lloc on es fabriquen, es treballen o es venen cordons.
2 f. [IT] [LC] Conjunt de les classes de cordons que fabrica el cordoner.
cordonet
1 m. [ED] [LC] Cordó prim.
2 1 m. [BOS] [LC] ESPERNALLAC.
2 2 m. [BOS] [LC] CAMAMILLA DE MUNTANYA.
cordons
interj. [LC] Eufemisme per collons.
cordovà
m. [IMI] [IQA] Pell de cabra adobada.
cordovès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Còrdova.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Còrdova o als seus habitants.
cordur -a
adj. [LC] Que té el cor dur.
corea
f. [MD] Malaltia nerviosa per la qual els membres es mouen convulsivament i d’una manera irregular.
coreà coreana
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble que habita principalment la península de Corea.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Natural de Corea.
1 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Corea o als coreans.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua de filiació genètica no resolta parlada a la península de Corea.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al coreà.
coreic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la corea.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de corea.
corejar
1 1 v. tr. [LC] [MU] Cantar (una melodia) en cor.
1 2 v. tr. [LC] [MU] Acompanyar amb un cor (una peça de música).
2 tr. [LC] Assentir (al que diu algú) repetint, com aquell qui diu, les seves mateixes paraules.
coreògraf coreògrafa
m. i f. [LC] [PR] [JE] Persona que es dedica a la coreografia.
coreografia
1 f. [LC] [MU] [JE] Art de compondre els moviments, les figures i els passos de danses o ballets d’acord amb la música.
2 f. [JE] [MU] Art de la dansa.
coreogràfic -a
1 adj. [LC] [MU] [JE] Relatiu o pertanyent a la coreografia.
2 adj. [JE] [MU] Relatiu o pertanyent a la dansa.
coreòpside
f. [BOS] Planta herbàcia anual de la família de les compostes, de capítols amb el disc bru purpuri i amb les lígules grogues a la part terminal i vermelles purpúries a la part basal (Coreopsis tinctoria).
coreopsis
f. [BOS] [AGA] Planta herbàcia del gènere Coreopsis, de la família de les compostes, de fulles dividides o enteres i capítols amb la corona groga, purpúria, vermellosa o de dos colors, sovint cultivada com a ornamental.
coresforç
m. [LC] Acció de coresforçar-se; l’efecte.
coresforçar-se
v. intr. pron. [LC] Esforçar-se desplegant la pròpia força moral.
corfa
1 f. [LC] Closca de certs fruits, dels ous, etc. Corfes de nous, d’ametlles.
2 f. [LC] Pell de certs fruits, del formatge, etc.
3 f. [LC] Crosta del pa, de les nafres.
4 f. [LC] Escorça 1.
corferir
v. tr. [LC] Ferir del cor.
corfondre
[quant a la flexió, com confondre]
1 v. tr. [LC] Causar (en algú) la sensació que la seva personalitat es fon compenetrant-se amb allò que l’envolta. La visió dels estels el corfon amb la nit.
2 intr. pron. [LC] Tenir la sensació que la pròpia personalitat es fon compenetrant-se amb allò que ens envolta. Va corfondre’s en amorositat paterna.
corgelar
1 v. tr. [LC] El fred, congelar, endurir, (una fruita, una polpa, etc.).
2 intr. pron. [LC] La fruita s’ha corgelat.
corglaçar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESGLAIAR.
cori
1 m. [MD] [ZOA] [BI] Membrana que envolta completament el cos fetal.
2 m. [MD] [BI] Capa profunda dels vasos de la mucosa.
3 [MD] [BI] [ZOA] cori cutani DERMA.
cori-
[LC] Forma prefixada del mot gr. khorís, ‘separat’. Ex.: coripètala, corisèpal.
-còria
[LC] Forma sufixada derivada de -cor, derivat del mot gr. khorêin, ‘escampar’. Ex.: mirmecocòria.
coriaci -àcia
adj. [LC] Que té la consistència del cuir.
coriambe
m. [FLL] Peu de quatre síl·labes compost d’un troqueu i un iambe.
coriàmbic -a
1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al coriambe. Vers coriàmbic. Hemistiqui coriàmbic.
2 adj. [FLL] Que conté coriambes.
coriandre
m. [BOS] [LC] [HO] Herba aromàtica de la família de les umbel·líferes, de fulles basals pinnaticompostes, les superiors dividides en lacínies linears, flors blanques, en umbel·la de pocs radis, i fruits globosos, emprats com a condiment i en l’elaboració de begudes (Coriandrum sativum).
coriariàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn uns quants arbustos de fulles oposades i de fruits carnosos, la part suculenta dels quals prové dels pètals, de distribució mundial molt discontínua, a la qual pertany el roldor.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
coribant
m. [AN] [PR] Antic sacerdot frigi de Cíbele.
coricàrpic -a
adj. [BO] APOCÀRPIC.
corifènids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos comprimit i allargat, més alt a la part anterior, de color blau verdós metàl·lic, amb l’aleta dorsal originada sobre la nuca i estesa sobre tot el dors, la cua molt forcada, migradors de vida pelàgica, que inclou la llampuga.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
corifeu
1 m. [JE] Persona que guiava el cor en les tragèdies gregues i romanes.
2 m. [LC] Guia, persona que va al davant, d’un partit, d’una secta, etc.
corimbe
m. [BO] Inflorescència en què els pedicels neixen de punts diferents de la tija i eleven les flors fins a un nivell semblant.
corimbi-
[LC] Forma prefixada del mot corimbe. Ex.: corimbiforme.
corimbífer -a
adj. [BO] Que té les flors en corimbe.
corimbiforme
adj. [BO] Que té forma de corimbe. Cima corimbiforme.
corimboide
adj. [BO] Semblant a un corimbe.
corimori
m. [LC] [MD] MAL DE COR.
corindó
m. [GLM] Mineral, òxid d’alumini, de fórmula Al2O3, que cristal·litza en el sistema trigonal, és el més dur dels minerals després del diamant i presenta varietats que són utilitzades com a pedres precioses.
corinti -íntia
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Corint.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Corint o als seus habitants.
2 adj. [AQ] [AR] Relatiu o pertanyent a l’ordre corinti. Columna coríntia. Capitell corinti.
coríntic -a
adj. [LC] CORINTI.
còrion
m. [ZOA] [MD] [BI] CORI.
corisèpal -a
adj. [BO] DIALISÈPAL.
corísia
f. [BOS] [AGA] Arbre caducifoli de la família de les bombacàcies, de tronc inflat i espinós, fulles palmaticompostes, flors piloses per fora, blanques, grogues o vermelloses, i fruit en càpsula grossa amb les llavors cobertes de llargs pèls sedosos, originari d’Amèrica del Sud i cultivat com a ornamental o per aprofitar la fibra de les llavors (Ceiba insignis o Chorisia insignis).
corissó
m. [IT] Peça de contorn excèntric, semblant a un cor, que hi ha en diferents màquines tèxtils.
corista
1 m. i f. [LC] [PR] [JE] Persona que canta en un cor, especialment en un cor d’òpera o de sarsuela.
2 m. i f. [LC] [PR] [JE] Artista que canta i balla en un espectacle musical o de revista.
corivell
m. [AGA] [LC] CORIVELLA.
corivella
f. [AGA] Olivera d’una varietat que dona olives petites.
coriza
f. [MD] Catarro nasal.
corm
m. [BO] Cos de les plantes format per arrels, tiges i fulles veritables.
corma
f. [LC] [AGR] Cep format per dos trossos de fusta que hom adapta al peu de l’home o d’un animal per impedir que camini lliurement.
cormòfit
m. [BO] Planta amb corm.
cormofític -a
adj. [BO] Relatiu o pertanyent als cormòfits.
cormorà
m. [ZOO] CORB MARÍ.
corn
1 1 m. [LC] [AGR] Banya 1 1.
1 2 m. [LC] [MU] Banya buidada i foradada a la punta, usada com a instrument de vent per a fer senyals. Corn de caça.
2 1 m. [LC] [MU] Instrument de vent, generalment de metall, de forma cònica més o menys semblant a la d’una banya.
2 2 [MU] corn anglès Instrument aeròfon amb el tub de fusta lleugerament cònic i acabat en una campana ovoide característica, més baix de to que l’oboè.
3 m. [LC] [AN] corn de l’abundància Corn o banya buidada vessant de flors, fruites i riqueses que representa l’abundància.
4 1 m. [LC] Punta o part extrema que presenten algunes coses. Els dos corns d’una enclusa. Els dos corns de la lluna creixent o de la lluna minvant. Els dos corns d’un exèrcit. Els dos corns d’un altar: el corn de l’evangeli i el corn de l’epístola. Els corns d’una mitra. Capell de dos corns, de tres corns.
4 2 m. [LC] Cornaló 1. Un corn de màrfega, de sàrria, de mocador.
4 3 m. [IMI] Caire del carrac.
5 m. pl. [BOS] [AGA] CORNIOL.
6 m. [BOB] Trompeta 3.
7 1 m. [ZOI] Botzina 3.
7 2 m. [ZOI] Mol·lusc gastròpode del gènere Murex, amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó.
cornac
m. [PR] A l’Àsia, conductor d’un elefant domesticat.
cornàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de fulles oposades, de flors sovint en corimbes o umbel·les i de fruit carnós, que inclou sobretot arbres i arbustos distribuïts per les zones temperades de l’hemisferi boreal, com ara el sanguinyol i l’aucuba.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
cornada
f. [LC] Banyada2 1. Un toro li clavà una cornada.
cornadís
[pl. -issos]
m. [AGR] Menjadora amb una barana per on el bestiar passa el cap i pot quedar travat.
cornal
m. [LC] CORNALÓ.
cornalera
f. [AGA] Ansa d’una portadora.
cornalina
f. [GL] [GLM] Calcedònia de color rogenc.
cornaló
1 m. [LC] Punta d’una manta, d’un mocador, d’un full de paper, etc.
2 m. [AGP] Anella de corda que es fixa a cada extrem del cop d’un art de ròssec per tal de poder hissar l’art i assecar-lo.
cornamenta
f. [LC] [ZOA] [AGR] Banyam d’un animal.
cornamusa
1 f. [MU] Sac de gemecs A).
2 f. [TRA] Peça metàl·lica o de fusta, en forma de T, que s’utilitza per a afermar-hi caps.
cornamusaire
m. i f. [MU] [PR] Persona que toca la cornamusa.
cornar
v. intr. [MU] El corn o qualsevol instrument semblant, sonar.
corne-
[LC] V. CORNEO-.
corneal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la còrnia.
corneïtis
f. [MD] CERATITIS.
cornell
m. [LC] Cornut 2.
cornella
1 f. [ZOO] Ocell de la família dels còrvids, d’uns 47 centímetres de llargada, sedentari, que presenta dues subespècies (Corvus corone).
2 [ZOO] cornella emmantellada Cornella de plomatge gris a les parts inferiors (Corvus corone cornix).
3 [ZOO] cornella negra Cornella de plomatge i bec negre, que és la pròpia de les nostres contrades (Corvus corone corone).
corneller
m. [BOS] SANGUINYOL.
corneo- [o corne-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. corneus, ‘corni’, ‘de la còrnia’. Ex.: corneosilici, corneocalcari, corneoescleròtic, corneïtis.
corner
m. [BOS] [LC] Arbust caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles el·líptiques i serrades, i flors blanques molt vistoses, de pètals estrets, i fruit carnós d’un bru negrenc, que es fa sobretot a les rouredes clares i als costers rocosos (Amelanchier ovalis).
córner
m. [SP] [LC] En el futbol, cop lliure des d’un dels dos angles del camp més pròxims a la porta que defensa un dels bàndols, concedit al bàndol contrari.
cornera
1 f. [BOS] Arbust caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles ovades, glabres a l’anvers i tomentoses al revers, flors rosades i fruit vermell, propi dels matollars subalpins (Cotoneaster integerrimus).
2 [BOS] cornera borda BOIX MOLL.
3 [BOS] cornera tomentosa Arbust de la família de les rosàcies, semblant a la cornera però més alt i de fulles més grosses, pubescents a l’anvers, que es fa principalment a les rouredes clares (Cotoneaster tomentosus o C. nebrodensis).
4 f. [BOS] CORNER.
cornet
1 m. [LC] [JE] Instrument de banya, de cuir, etc., que serveix per a remenar i tirar els daus.
2 m. [ZOA] [MD] Petita làmina òssia situada a l’interior de les cavitats nasals.
3 m. [HO] [ED] Cucurull ple de gelat.
corneta
1 1 f. [LC] [MU] Instrument músic de vent, de metall, semblant a la trompeta, però més petit i de sons més aguts.
1 2 f. [MU] Joc de l’orgue.
2 m. i f. [LC] [PR] [MU] Persona, especialment soldat, que toca la corneta.
cornetí
1 m. [MU] [LC] Instrument músic de vent, de metall, similar a la trompeta, proveït de pistons, de registre més agut i de sonoritat penetrant.
2 m. i f. [PR] [MU] [LC] Músic que toca el cornetí.
corni còrnia
1 adj. [LC] [ZOA] D’una textura semblant a la de la banya. Substància còrnia. El teixit corni de les ungles.
2 f. [LC] [ZOA] [MD] Part transparent de l’embolcall de l’ull que cobreix l’iris i la pupil·la.
corniana
f. [GL] [GLG] Roca metamòrfica dura, no físsil, de gra fi o mitjà i de microestructura granoblàstica, produïda per un metamorfisme de contacte.
còrnic -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Cornualla.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Cornualla o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua cèltica, avui extingida, parlada a Cornualla.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al còrnic.
cornicabra
f. [BOS] [LC] NOGUEROLA.
corniculat -ada
adj. [LC] Que té forma de banya petita.
corniforme
adj. [LC] Que té forma de banya.
corniol
1 m. [BOS] [LC] [AGA] Herba de la família de les ranunculàcies, de fulles compostes, de folíols ovats i lobats, i flors grosses de color blau amb cinc sèpals petaloides estesos i cinc pètals prolongats en una cucurulla o corn nectarífer de punta torçada o ganxuda, pròpia dels boscos i dels herbassars humits (Aquilegia vulgaris).
2 [BOS] corniol hirsut Herba de la família de les ranunculàcies, semblant al corniol però tota ella pubescent, glandulosa i viscosa, que es fa a les roques i pedruscalls calcaris dels Pirineus (Aquilegia hirsutissima).
corniola
f. [GL] [GLM] CORNALINA.
cornisa
1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Ornament sortint, generalment horitzontal i motllurat, que corona una façana, un pedestal.
1 2 f. [LC] [IMF] Motllura que corona les parts altes de mobles i altres construccions en fusta.
2 1 f. [LC] Camí elevat que segueix sense grans desnivells el contorn lateral d’una muntanya.
2 2 f. [GL] Part rocosa d’una muntanya o d’una costa abrupta que sobresurt a causa d’una capa dura que recobreix les que són immediatament inferiors.
2 3 f. [GL] Petit relleix en una paret rocosa que serveix de via d’escalada.
2 4 [LC] [GL] cornisa de neu Neu acumulada formant sortint en un cingle o cresta.
corniülls
m. [LC] [BOS] CERVINA.
cornuar-se
v. intr. pron. [LC] A algú, nuar-se-li el cor. L’home es cornua i es posa a plorar.
cornubianita
f. [GL] Corniana formada a partir de roques argiloses no carbonatades.
cornucòpia
1 f. [AN] CORN DE L’ABUNDÀNCIA.
2 f. [ED] [AR] [LC] Mirall de marc ornamentat i daurat, basat en el tema del corn de l’abundància, sovint amb un o més braços per a posar-hi espelmes.
cornuda
f. [ZOP] [LC] LLUNADA.
cornúpeta
adj. [AGR] Que té banyes.
cornut -uda
1 adj. [LC] [ZOA] [AGR] Proveït de corns.
2 1 m. [LC] Marit enganyat per la muller.
2 2 adj. [LC] ésser cornut i pagar el beure Fer un sacrifici per altri i sortir-ne perjudicat.
coroça
f. [HIH] Cucurulla infamant, de paper engrutat, que se solia posar als condemnats per la Inquisició ensems amb la gramalleta.
corògraf corògrafa
m. i f. [GG] [PR] Persona que es dedica a la corografia.
corografia
f. [GG] Descripció geogràfica d’un país o d’un territori extens.
corogràfic -a
adj. [GG] Relatiu o pertanyent a la corografia.
coroidal
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la coroide.
coroide
1 adj. [MD] Semblant al cori.
2 f. [MD] [ZOA] Capa entre l’escleròtica i la retina.
coroïditis
f. [MD] Inflamació de la coroide.
corol·la
f. [BO] [LC] Embolcall intern de la flor, format generalment per peces de coloració viva, els pètals.
corol·lari
1 m. [MT] [FS] Conseqüència més o menys immediata d’una proposició demostrada. Els corol·laris d’un teorema.
2 m. [LC] Conseqüència natural.
corol·lí -ina
1 adj. [BO] [LC] Relatiu o pertanyent a la corol·la.
2 adj. [LC] [BO] De la naturalesa de la corol·la.
corol·li-
[LC] Forma prefixada del mot corol·la. Ex.: corol·liforme.
corol·liflor -a
adj. [BO] Amb els estams inserits a la corol·la.
corol·liforme
adj. [BO] Que té forma de corol·la.
corologia
f. [GG] [EG] Ciència que s’encarrega de l’estudi de les àrees de distribució dels éssers vivents.
corològic -a
adj. [BO] Relatiu o pertanyent a la corologia.
coromina
f. [AGA] [LC] QUINTÀ.
corona
1 1 f. [LC] [AR] Ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap, fet de flors, de fullatge, de metall, especialment el que es posa com a recompensa d’una victòria, com a distinció militar o cívica. Les noies anaven adornades amb corones de roses.
1 2 [LC] [HIG] corona acadèmica Corona o premi guanyat en un concurs acadèmic.
1 3 [LC] [HIH] corona obsidional a) Corona donada a qui havia alliberat una plaça assetjada.
1 3 [HIH] corona obsidional b) Peça usada com a moneda d’una manera ocasional.
1 4 [LC] [HIH] corona rostral Corona que es donava al soldat que primer saltava armat a la nau enemiga.
1 5 [LC] [HIG] corona triomfal Corona de llorer.
2 1 f. [LC] RECOMPENSA. La corona del martiri. La corona de glòria dels vencedors.
2 2 [LC] corona poètica Antologia de poemes circumstancials, especialment dedicats a commemorar efemèrides dels monarques regnants o festivitats religioses d’una certa importància.
3 1 f. [LC] Cercle de flors amb fulles i amb altres elements decoratius d’ús funerari.
3 2 [AN] corona d’advent Corona feta de branques d’avet amb quatre espelmes que és penjada o bé col·locada damunt una taula durant l’advent.
4 1 f. [LC] [AR] [PO] Cèrcol de metall adornat de florons, de pedres precioses, etc., que se cenyeix al cap com a insígnia de dignitat sobirana, de noblesa. Corona reial, imperial. Corona ducal. Corona de comte, de marquès.
4 2 [LC] [RE] corona d’espines Corona posada per burla a Jesucrist la nit de la passió perquè deien que s’havia anomenat rei dels jueus.
4 3 [RE] [HIG] triple corona Tiara papal.
5 1 f. [HIG] Representació heràldica dels diferents tipus de corona, que constitueix un dels timbres de l’escut.
5 2 [HIG] corona imperial Corona d’or amb vuit florons i un bonet escarlata, agafada de cada costat per dues diademes carregades i una altra diadema que aguanta un món centrat que acaba amb una creu.
5 3 [HIG] corona reial Corona que és un cercle d’or enriquit de pedreria, realçat per vuit florons o fulles d’acant, intercalats amb una perla cada un, que sostenen vuit diademes carregades de perles i tancades al punt d’intersecció on agafen un món centrat i somat d’una creu d’or.
6 1 f. [LC] [HIH] [PO] Sobirania, poder, reial o imperial. Aspirar a la corona. Obtenir la corona. Refusar la corona. Abdicar la corona. Les prerrogatives de la Corona.
6 2 f. [LC] [HIH] [PO] Regne, monarquia. La Corona d’Aragó.
7 1 f. [ECT] Unitat monetària de Dinamarca, de Suècia, de Noruega, d’Islàndia, de Txèquia i d’Eslovàquia.
7 2 f. [ECT] Moneda d’una corona.
7 3 f. [LC] [ECT] [NU] Moneda d’or o d’argent d’àmplia difusió i valors diversos, que es va encunyar a Navarra, Castella, Portugal, Alemanya, Àustria i Anglaterra.
7 4 f. [NU] Escut d’or encunyat a València en temps dels Àustria.
8 1 f. [IMI] Conjunt de les facetes que té un brillant entorn del pla central.
8 2 f. [RE] Tonsura, de figura circular, que es feien els eclesiàstics.
8 3 f. [LC] Base d’un tap.
8 4 f. [HIH] [DE] Obra exterior de les antigues fortificacions, oberta per la gola.
8 5 f. [AGR] Part de les extremitats dels equins entre el casc i el travador, on la pell entra en contacte amb el casc.
8 6 f. [RE] Rosari de set denes.
8 7 [MT] corona circular Tros de pla comprès entre dues circumferències concèntriques.
8 8 f. [AGP] Cop2 4.
9 f. [FIA] Regió més externa de l’atmosfera del Sol, de forma irregular, que s’observa especialment en els eclipsis totals de Sol.
10 f. [LC] [RE] Aurèola dels sants.
11 1 f. [LC] [ZOA] Coroneta 1.
11 2 f. [ZOA] [MD] Part d’una dent que surt de les genives i està revestida d’esmalt.
11 3 f. [AGF] Secció d’una soca o d’una branca en el lloc on ha estat tallada.
11 4 f. [BO] Conjunt d’apèndixs que neixen a la part interior de la corol·la de certes flors.
11 5 f. [GLG] Creixement d’un o de diversos minerals al voltant d’un altre fins a embolcallar-lo completament, que es produeix quan aquest reacciona amb altres minerals de la roca.
12 1 f. [BOS] corona de Crist a) TRÈVOL ESTRELLAT.
12 1 [BOS] corona de Crist b) Roja 1.
12 2 [BOS] corona de frare a) Herbacol 1.
12 2 [BOS] corona de frare b) FOIXARDA.
12 3 [BOS] corona de rei Planta de la família de les saxifragàcies, amb nombroses fulles llargues i gruixudes en roseta, formant com una corona, i amb les flors blanques en gran panícula, pròpia de les roques calcàries de muntanya (Saxifraga longifolia).
12 4 [BOS] corona de reina a) Planta de la família de les saxifragàcies, semblant a la corona de rei, però més petita i de fulles serrades, pròpia de les roques i pedruscalls de muntanya (Saxifraga paniculata).
12 4 [BOS] corona de reina b) Planta de la família de les saxifragàcies, semblant a la corona de rei, però més petita, de fulles no serrades, exclusiva de les roques calcàries de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt (Saxifraga catalaunica).
12 5 [BOS] [AGA] corona imperial Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles lanceolades i de flors penjants, vermelles, grogues o ataronjades, disposades en cercle al capdamunt de la tija i sota un floc de petites fulles, originària del Pròxim Orient i conreada en jardineria (Fritillaria imperialis).
coronació
f. [LC] [PO] Coronament d’un sobirà. Les festes de la coronació.
coronadís -issa
adj. [AGA] [AGF] Que convé o s’acostuma de tallar-li les branques, s’aplica a un arbre.
coronal
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una corona.
1 2 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a la corona solar. Forat coronal.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb un acostament de la part anterior de la llengua al paladar.
3 adj. [MD] Frontal 1 1. Pla coronal. Os coronal.
coronament
1 1 m. [LC] Acció de coronar. El coronament d’un sobirà. El coronament d’una posició. El coronament d’una carrera.
1 2 m. [LC] Allò que corona, que completa. El coronament d’un edifici, d’una volta.
2 m. [TRA] Part sobirana de popa.
coronar
1 1 v. tr. [LC] [PO] Posar (a algú) una corona, especialment com a insígnia de dignitat sobirana. Coronar el vencedor. Carlemany va ser coronat emperador a Aquisgrà.
1 2 v. tr. [LC] [PO] PER EXT. Coronar la virtut. Això el corona de glòria.
1 3 intr. pron. [PO] [LC] Coronar-se, algú, de glòria.
2 tr. [LC] [PO] Formar com una corona tot al voltant (d’alguna cosa), adornar-ne la part superior. Uns turons boscats coronen la vall. Els merlets que coronen la torre.
3 1 tr. [LC] [SP] Arribar (a dalt d’un lloc, a la part més alta d’un lloc). Coronar el cim.
3 2 [DE] coronar una posició Ocupar-la soldats.
3 3 tr. [LC] Completar, portar a perfecció. El fi corona l’obra. L’empresa fou coronada d’un èxit complet.
4 1 tr. [LC] [AGF] Tallar el brancam (d’un arbre).
4 2 tr. [AGF] Tallar la soca (d’un arbre) prop de terra per tal que tanyi.
5 intr. [LC] [MD] El fetus, deixar veure el cap en el moment del part.
6 intr. pron. [EI] Les dents d’una roda dentada, trencar-se o desgastar-se.
coronari -ària
adj. [LC] [ZOA] [MD] Disposat en corona. Artèria coronària. Lligament coronari del fetge.
coronària
f. [BOS] SORDONAIA.
coronat -ada
1 1 adj. [LC] Que té forma de corona.
1 2 adj. [LC] Que du representada una corona.
2 adj. [AGR] Que té una ferida o cicatriu a la part anterior del genoll. Cavall coronat.
3 1 adj. [HIH] Que ha rebut tonsura.
3 2 m. [HIH] Home que ha rebut la tonsura.
4 1 m. [NU] Moneda encunyada pels comtes de Provença de la casa de Barcelona a partir de la fi del segle XII.
4 2 m. [NU] Moneda d’argent encunyada per Ferran I de Nàpols des de mitjan segle XV.
4 3 m. [NU] Diner de tern barcelonès creat per Jaume I.
4 4 m. [NU] Moneda catalana de billó encunyada per Joan I i Martí I.
coronatge
m. [HIH] Dret que pagaven els vassalls dels reis de la Corona catalanoaragonesa amb motiu de la coronació dels membres de la família reial.
corondell
1 1 m. [BB] En tip., columna.
1 2 m. [AF] Regle que es posa al motlle de dalt a baix per dividir la plana en columnes.
1 3 m. [AF] Espai en blanc, filet o vinyeta amb què són separades les columnes de text d’una pàgina.
2 m. [AF] [IQ] Línia vertical de la verjura.
coronel coronela
1 m. i f. [LC] [DE] [PR] Militar de grau intermedi entre tinent coronel i general de brigada.
2 m. [HIH] [PR] Als segles XVII i XVIII, a Barcelona, i durant la Guerra de Successió també a Ciutat de Mallorca, cap de la host ciutadana anomenada la Coronela.
3 f. [LC] EN REC. Muller d’un coronel.
coronell
1 m. [ZOA] Coroneta 1.
2 m. [AQ] [AR] Motllura que corona un membre arquitectònic.
3 m. [HIG] Corona heràldica oberta, anterior a la classificació heràldica de les corones.
4 m. [IT] Disc o casquet esfèric de l’antic fus de filar a mà que corona l’extrem oposat a la punta.
coronella
f. [AQ] [AR] Finestra dividida en tres parts per dues columnetes.
coroneta
1 f. [ZOA] [MD] Punt més eminent del cap o crani.
2 f. [LC] Clap sense cabells al cap d’una persona.
coronil·la
1 f. [BOS] [AGA] Herba del gènere Coronilla, de la família de les papilionàcies, amatada o arbustiva, de fulles pinnades, flors grogues agrupades en ramells en forma de corona i fruit en llegum articulat.
2 [BOS] coronil·la boscana Coronil·la arbustiva pròpia de les rouredes i els matollars de l’Europa meridional (Coronilla emerus).
3 [BOS] coronil·la escorpioide Coronil·la herbàcia de fulles caulinars trifoliolades, amb el folíol terminal molt gros, que es fa als camps de conreu i als prats d’anuals de les terres mediterrànies (Coronilla scorpioides).
4 [BOS] [AGA] coronil·la glauca Coronil·la arbustiva, de fullatge glauc i flors molt oloroses, que es cultiva com a ornamental (Coronilla glauca).
corònim
m. [FL] Topònim que designa comarques i zones àmplies.
coronògraf
m. [FIA] Telescopi que disposa d’un disc opac per produir eclipsis artificials de Sol, de manera que permet l’estudi de la corona solar.
coronoide
adj. [LC] [MD] En forma de bec de cornella. Apòfisi coronoide.
coroplàstia
f. [AR] Tècnica de modelatge de la terrissa, especialment la que s’utilitzà en la fabricació dels vasos grecs antics.
còrpora
f. [LC] [MD] Cos d’una persona o d’un animal llevat de les extremitats.
corporació
1 f. [LC] [SO] [DR] Grup organitzat de persones lligades entre elles per una comunitat de regles, d’obligacions, de privilegis. Corporacions religioses.
2 [DR] [SO] [LC] corporació municipal Ajuntament 3 1.
3 [LC] en corporació loc. adv. En grup sense faltar-hi ningú. L’Ajuntament assistí en corporació a un acte.
corporal
1 adj. [LC] [MD] [FS] Relatiu o pertanyent al cos. Els sentits corporals. La mort corporal.
2 m. [RE] Peça de roba blanca que el sacerdot estén damunt l’altar per posar-hi el calze i l’hòstia.
corporalitat
f. [LC] Qualitat de corporal.
corporalment
adv. [LC] D’una manera corporal, amb el cos.
corporatiu -iva
adj. [LC] [SO] Relatiu o pertanyent a una corporació.
corporativament
adv. [LC] [SO] EN CORPORACIÓ.
corporativisme
1 m. [SO] [ECT] Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d’associacions professionals, de tipus patronal o obrer, per a controlar els problemes econòmics i laborals.
2 m. [PO] [LC] Gremialisme 2.
corporativista
1 adj. [ECT] Relatiu o pertanyent al corporativisme.
2 adj. i m. i f. [ECT] Partidari del corporativisme.
corporeïtat
f. [LC] Qualitat de corpori.
corpòriament
adv. [LC] CORPORALMENT.
corporificar
1 v. tr. [LC] Atribuir un cos (a un ésser incorpori). Corporificar un àngel.
2 1 tr. [LC] Reduir a un cos.
2 2 tr. [FIF] Ajuntar en una sola massa les gotetes escampades (de mercuri). Cal corporificar el mercuri.
corprendre
[quant a la flexió, com aprendre]
v. tr. [LC] Captivar el cor (d’algú).
corprenedor -a
adj. [LC] Que corprèn.
corpulència
f. [LC] Qualitat de corpulent.
corpulent -a
adj. [LC] Que té el cos gros.
corpus
1 m. [LC] [RE] [AN] Festa catòlica en què se celebra solemnement, dotze dies després de Pentecosta, la institució de l’eucaristia.
2 1 m. [FL] [FLL] Col·lecció general d’escrits. El corpus de les inscripcions llatines.
2 2 m. [FL] [FLL] Tota la literatura sobre una matèria.
2 3 m. [FL] Conjunt d’enunciats o de textos utilitzats en l’anàlisi i la descripció lingüística d’una llengua.
corpuscle
1 m. [LC] [FIF] Partícula petita. Els corpuscles en suspensió de l’atmosfera.
2 m. [FIF] Partícula molt petita considerada hipotèticament com a constituent elemental de la llum, fotó, o de la matèria, partícula elemental.
3 m. [ZOA] [MD] Estructura cel·lular o histològica de dimensions molt petites.
corpuscular
1 adj. [FIF] [ZOA] Relatiu als corpuscles.
2 adj. [FIF] [ZOA] Compost de corpuscles.
corra
f. [LC] [JE] Correguda, especialment d’animals, en algunes celebracions festives. Corra de toros.
corral
1 1 m. [LC] [AGR] Lloc tancat, en les cases o en el camp, especialment el destinat a tenir-hi bestiar. El corral dels porcs, de les ovelles.
1 2 [LC] [AQ] [AGR] corral badívol Corral descobert, destinat especialment a l’aviram, que forma un badiu davant o darrere la casa.
2 m. [JE] Recinte on es representaven comèdies a València, a Mallorca i sobretot a Castella, des de la fi de l’edat mitjana.
corralada
f. [HIH] Dret que a Mallorca pagava al corraler l’amo del bestiar agafat fent tala o aperduat, en compensació d’haver-lo guardat dins el corral del rei.
corraler corralera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que cura d’un corral, especialment d’un corral públic.
corralera
f. [LC] [AQ] Edifici rústic tancat amb una part a l’aire lliure i una altra a cobert.
corralet
m. [LC] CELOBERT.
corraleta
f. [LC] [AGR] Corral de porcs.
corralina
1 f. [LC] [AGR] Departament d’un corral, especialment per a tenir-hi les cabres o les ovelles quan estan a punt de parir, per a separar-les del ramat quan hom les vol munyir, etc.
2 f. [LC] [AGR] CORRALETA.
corraló
m. [LC] Carreró 1.
corranc
m. [LC] [GL] XARAGALL.
corranda
1 f. [LC] [JE] Dansa curta de moviment més aviat viu que se sol ballar com a final d’una altra dansa.
2 f. [MU] [FLL] Cançó popular breu, sovint improvisada.
corrasió
f. [GL] Acció de desgast erosiu exercit a la superfície d’una roca per la sorra que transporta el vent, per l’aigua o pel glaç.
correbou
m. [LC] [AN] Cos de bous per carrers i places.
correcames
m. [LC] [AN] Coet que s’engega horitzontalment arran de terra.
correcamins
m. [ZOO] Ocell de la família dels cucúlids, de potes llargues i d’ales curtes, excel·lent corredor, que habita en els deserts del sud dels Estats Units (Geococcyx californianus).
correcció
1 f. [LC] Acció de corregir. La correcció d’una observació astronòmica.
2 1 f. [FL] [LC] [AF] Acció de corregir un escrit o un imprès substituint-ne les lletres, els mots, etc., en què hi ha errors materials o que per altres raons es vulguin canviar, per unes altres lletres, uns altres mots, etc. Fer una correcció en un escrit.
2 2 [LC] [FL] [AF] correcció d’estil Correcció feta sobre l’original d’un text literari, científic, etc., per tal d’esmenar-ne les faltes gramaticals, d’evitar-hi repeticions innecessàries, de donar-li forma literària, etc.
2 3 [LC] [FL] [AF] correcció de proves Correcció feta generalment per l’autor o un corrector sobre proves d’impremta mitjançant crides al marge amb signes convencionals.
2 4 [LC] [FL] correcció gramatical CORRECCIÓ D’ESTIL.
2 5 [LC] [FL] [AF] correcció tipogràfica Acció de substituir les lletres en la composició a mà o en la monotip, o les ratlles en la linotip, objecte d’una correcció.
2 6 f. [LC] [FL] Canvi resultant d’una correcció. Un manuscrit ple de correccions.
2 7 f. [FL] [FLL] Proposta d’un especialista per a millorar un text antic corromput.
3 f. [LC] Qualitat de correcte. La correcció del seu estil. Escriure amb correcció.
4 f. [LC] [OP] [AGF] Conjunt de treballs que tenen per objecte lluitar contra l’erosió, contra les allaus, contra les dunes mòbils, etc. Correcció de torrents, d’allaus, de dunes.
correccional
1 adj. [LC] [DR] Que emmena a la correcció, especialment punint, exercint una acció educadora. Penes correccionals. Jurisdicció correccional.
2 m. [DR] [SO] [PE] Reformatori 2.
correccionalment
adv. [LC] [DR] Amb pena o procediment correccional.
correctament
adv. [LC] D’una manera correcta. Escriure correctament.
correcte -a
adj. [LC] Que no se separa de les regles, lliure d’errors o de defectes. Un text correcte. Dibuix correcte. La seva conducta no fou gaire correcta. Un capteniment correcte. Un escriptor correcte.
correctiu -iva
1 adj. [LC] Que té la virtut de corregir.
2 m. [LC] Cal imposar-li un correctiu. Un correctiu de l’acidesa.
corrector -a
1 adj. [LC] Que corregeix. Aquesta lent correctora ens permetrà d’enfocar bé el microscopi.
2 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que corregeix.
2 2 [LC] [PR] corrector d’impremta Persona encarregada de corregir les proves d’impremta.
3 m. [ECO] Pinzell, llapis, etc., que conté una substància generalment blanca, emprat per a tapar els errors comesos en l’escriptura o en el dibuix. Corrector líquid.
corredemptor -a
adj. [LC] Que redimeix ensems amb un altre.
corredís -issa
adj. [EI] [LC] Disposat de manera que pot córrer sobre una part fixa, dit d’un element d’una màquina o d’un mecanisme.
corredissa
1 f. [LC] Correguda curta.
2 f. pl. [LC] Correguda d’una munió que fuig, que es dispersa, etc. Quan va començar el xàfec, tot eren corredisses.
corredor1
1 m. [LC] [AQ] [TRA] Peça de pas, llarga i estreta, en un edifici, en una nau, etc.
2 m. [TRA] Taula que, a cada banda del llagut o d’un altre bastiment no cobertat, va de proa a popa perpendicular al costat, resseguint-lo per dins, i impedeix que en cas de temporal hi entri aigua.
3 1 m. [GL] [GG] Depressió llarga i estreta que serveix de pas entre dues contrades.
3 2 m. [GG] Franja territorial aprofitada per a les comunicacions entre dos territoris. El corredor de Danzig.
4 m. [MI] Excavació minera horitzontal feta gairebé sempre en la vinça bona o mena.
corredor2 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que corre. És un bon corredor. És un cavall molt corredor. Un corredor àgil.
1 2 m. i f. [PR] [JE] [SP] Esportista que pren part en una cursa. Hi havia inscrits deu corredors.
1 3 [SP] corredor de fons FONDISTA2.
1 4 m. [HIH] [DE] [PR] Soldat que s’enviava per a descobrir i observar l’enemic.
2 1 m. i f. [HIH] [ECT] [PR] Persona que per ofici intervé en compres i en vendes de tota mena. Corredor de canvis. Corredor d’assegurances.
2 2 [LC] [PR] [ECT] corredor d’encant CORREDOR DE COLL.
2 3 [LC] [PR] [ECT] corredor d’orella CORREDOR DE LLOTJA.
2 4 [LC] [PR] [ECT] corredor de coll Corredor que tenia dret a vendre tota mena de béns mobles i immobles a l’encant.
2 5 [LC] [PR] [ECT] corredor de comerç Agent mediador que intervé en la negociació de lletres, en contractes de compra i venda, en assegurances, etc.
2 6 [LC] [PR] [ECT] corredor de llotja Corredor que intervenia en els contractes de compravenda d’importació i d’exportació, en la negociació de lletres de canvi, en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i de mercaderies, etc.
2 7 [LC] [PR] [ECT] corredor de pella CORREDOR DE COLL.
3 m. [IT] Petit anell obert que llisca empresonat per la secció dels anells concèntrics a la pua de la màquina de filar contínua.
4 m. [ZOO] Ocell de la família dels glareòlids, propi de les zones àrides del nord d’Àfrica i del sud-est d’Àsia (Cursorius cursor).
corredora
1 f. [TRA] Aparell per a mesurar la velocitat d’una nau.
2 1 f. [TRG] [EI] Peça de distribució de certs motors alternatius.
2 2 f. [TRG] [EI] Peça que, movent-se amunt i avall dins la caixa de distribució d’una màquina de vapor, permet, segons la seva posició, l’admissió del vapor al cilindre per un dels extrems i la sortida del vapor per l’altre o, inversament, l’admissió del vapor per aquest extrem i la sortida per l’altre.
2 3 f. [EI] Peça d’un mecanisme que pot lliscar sobre una guia fixa o mòbil.
3 1 f. [MU] Llistó del salmer mecànic de l’orgue que, connectat al tirador o plaqueta corresponent de la consola, es desplaça lleugerament en accionar-lo, i, a través dels seus forats transversals, dona pas a l’aire que fa sonar, en els jocs escollits, els tubs corresponents a les tecles que es toquen. Salmer de corredores, secret de corredores.
3 2 f. [MU] Clau corredissa dels instruments de vent antics.
4 f. [LC] [AGA] Séquia que surt d’un gran rec o canal.
5 f. [AGF] Estimball 2.
corredoria
1 1 f. [LC] [ECT] Ofici de corredor.
1 2 f. [LC] [ECT] Diligència que fa un corredor.
2 f. [ECT] corredoria d’assegurances Companyia dedicada a la mediació d’assegurances.
3 f. [LC] [ECT] Estipendi que percep el corredor per la seva diligència.
correferència
f. [FL] Relació per la qual dos elements lingüístics d’una o més oracions denoten el mateix referent.
correferent
adj. [FL] En ling., que designa el mateix referent que un altre element.
correfoc
m. [AN] Joc de carrer en què la multitud corre per esquivar els focs d’artifici de dracs, de diables i d’altres personatges fantàstics.
corregada
f. [LC] [GL] BARRANC. L’acompanyà bon tros corregada avall.
corregall
m. [GL] [LC] XARAGALL.
corregència
f. [PO] [LC] Càrrec de corregent.
corregent
m. i f. [PO] [LC] Persona que exerceix una regència ensems amb una altra.
corregibilitat
f. [LC] Qualitat de corregible.
corregible
adj. [LC] Que pot ésser corregit.
corregidor
m. [HIH] [LC] [PR] Magistrat d’origen castellà introduït als països de la Corona catalanoaragonesa per la Nova Planta borbònica en substitució dels antics veguers, governadors i sobrejunters.
corregiment
1 m. [HIH] [LC] Càrrec o ofici de corregidor.
2 1 m. [HIH] [LC] Territori de la jurisdicció d’un corregidor.
2 2 m. [HIH] Demarcació administrativa en què Felip V dividí el Regne de València, el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó arran dels decrets de Nova Planta, en substitució de les antigues governacions, vegueries i juntes.
corregimental
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al corregidor o al corregiment.
corregir
1 1 v. tr. [LC] Emmenar a la regla (allò que se’n separa), purgar dels defectes i dels errors, esmenar, rectificar. Corregir el tema d’un alumne. Corregir un càlcul equivocat. Corregir un mot.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Corregir un defecte d’un vestit. Hi ha defectes que no es poden corregir.
1 3 v. tr. [LC] Emmenar a la mesura (allò que és excessiu). Hauria de corregir la seva verbositat.
2 1 tr. [LC] Advertir, renyar, castigar, per emmenar a la regla (la persona que se’n separa). El pare ha de corregir els fills. Has de corregir-lo d’aquest vici. Si m’equivoco, corregeix-me.
2 2 intr. pron. [LC] Canviar la manera incorrecta de dir, de fer, etc. La crítica les obliga a corregir-se.
3 tr. [IT] En la indústria tèxtil, passar sovint la moleta per damunt el corró que es grava a fi de fer coincidir els motius.
corregnant
adj. [PO] [LC] Que regna ensems amb un altre.
corregnar
v. intr. [PO] [LC] Regnar ensems amb un altre.
correguda
1 1 f. [LC] Acció de córrer una persona o un animal. Quina correguda que has fet!
1 2 [LC] en una correguda loc. adv. De pressa, en poca estona. Aniré a comprar en una correguda i així podré anar al cinema amb tu. Ves-hi en una correguda.
2 1 f. [LC] Cursa 1.
2 2 [LC] correguda de bous a) Fet de córrer bous.
2 2 [JE] correguda de bous b) Espectacle públic en què una persona toreja un bou fins a donar-li mort, d’acord amb les convencions de la tauromàquia.
3 f. [DE] Acció de recórrer un país en so de guerra, per saquejar-lo.
correguera
f. [LC] Ganes de córrer.
correlació
1 f. [LC] Relació recíproca o mútua entre dues o més coses. Guardar correlació.
2 f. [GL] Relació d’equivalència entre dos fenòmens geològics que s’escauen en indrets diferents, mitjançant proves paleontològiques o físiques de l’edat o de la posició estratigràfica basades en els fòssils i en la composició litològica.
3 f. [MT] En mat., grau d’interdependència entre diverses variables o entre diferents conjunts de nombres.
4 1 f. [FL] Conjunt d’oposicions fonològiques binàries que es basen en la presència o absència d’una mateixa característica diferencial.
4 2 f. [FL] En gram., concordança que s’estableix entre dos elements d’una oració de manera que la presència d’un suposa necessàriament la presència de l’altre.
4 3 [FL] correlació de temps Correlació que s’estableix entre els temps dels verbs en les oracions compostes, i d’acord amb el sentit que es vulgui donar a l’enunciat.
5 f. [FLL] correlació objectiva Tècnica literària segons la qual els esdeveniments, les situacions i els objectes esdevenen fórmules precises per a evocar emocions i sentiments.
correlacional
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una correlació.
correlacionar
v. tr. [MT] [GL] Establir una correlació (entre dues o més coses). Correlacionar dues sèries estadístiques. Correlacionar dos fenòmens geològics.
correlar
v. tr. [MT] CORRELACIONAR.
correlat -ada
1 adj. [MT] Que presenta un coeficient de correlació significatiu.
2 m. [FL] Membre d’una correlació.
3 m. [FLL] correlat objectiu Objecte, situació, esdeveniment utilitzat en una obra literària com a fórmula per a evocar emocions i sentiments.
correlatiu -iva
adj. [LC] Que té o indica una relació recíproca o mútua.
correlativament
adv. [LC] Indicant o implicant correlació.
correligionari correligionària
1 m. i f. [LC] [RE] Persona que professa la mateixa religió que una altra.
2 m. i f. [LC] [PO] Persona que té la mateixa opinió política que una altra.
corrent
1 adj. [LC] [GL] Que corre, que flueix, que no està estancat. Aigua corrent.
2 1 m. [LC] [GL] Massa fluida, com l’aigua, el vent, la lava, etc., que es mou contínuament en una certa direcció. Un corrent d’aigua. Els corrents del mar. Avui hi ha corrent de llevant, de garbí. Els corrents atmosfèrics. Un corrent d’aire. Avui el riu porta molt de corrent.
2 2 m. [LC] [GL] Moviment d’aquesta massa. Un corrent fort. Nedar, navegar, a favor del corrent, seguint el corrent, contra corrent.
2 3 [GL] corrent de turbiditat [o corrent de terbolesa] Massa d’aigua turbulenta carregada de material detrític en suspensió i més densa que l’aigua que la circumda i que s’esllavissa pel pendent marí o lacustre per efecte de la gravetat.
3 1 m. [FIF] [FIN] En fís. de partícules, moviment o evolució d’una càrrega, en el sentit general, en una interacció. Corrent leptònic, hadrònic.
3 2 m. [LC] [FIF] Corrent elèctric A).
3 3 [FIF] [EE] corrent altern Corrent elèctric el sentit del qual varia periòdicament amb el temps.
3 4 [FIF] [EE] corrent continu Corrent elèctric el sentit del qual roman constant en el temps.
3 5 [FIF] corrent de desplaçament Corrent elèctric que té lloc en un material, conductor o aïllant, quan hom hi aplica un camp elèctric variable en el temps.
3 6 [LC] [FIF] [EE] corrent elèctric a) Moviment de càrregues elèctriques resultant d’una diferència de potencial entre dos punts.
3 6 [LC] [FIF] [EE] corrent elèctric b) Intensitat d’un corrent elèctric mesurada en amperes.
3 7 [FIF] [EE] corrent faràdic Corrent elèctric altern induït, produït per interrupció repetida del corrent continu en una bobina d’inducció.
3 8 [FIF] [EE] corrent magnetitzant Corrent elèctric destinat a crear un camp magnetitzant.
4 1 m. [LC] [SO] Ús general, moda. Fins en això cal seguir el corrent.
4 2 [SO] [LC] [PO] corrent d’opinió Sector d’ideologia diferenciada dins un partit o una altra organització política.
5 1 adj. [LC] Que passa ara, actual. L’any corrent, el mes corrent. El dia 10 del mes corrent. Comprar al preu corrent.
5 2 [LC] estar al corrent a) No estar endarrerit en els pagaments deguts, en una feina.
5 2 [LC] estar al corrent b) Estar assabentat del que passa.
5 3 [LC] posar algú o alguna cosa al corrent Fer que estigui al corrent. Hauries de posar l’agenda al corrent. Posar-se al corrent amb la lectura dels diaris.
6 1 adj. [LC] Que circula.
6 2 adj. [LC] Generalment acceptat, admès per l’ús comú, pel costum. Una opinió corrent. El sentit corrent d’un mot.
correnteig
m. [ZOA] [LC] Cant de la perdiu.
correntia
f. [LC] [GL] [GG] Corrent d’aigua, especialment de les aigües del mar.
correntment
adv. [LC] D’una manera corrent, sense dificultat.
correntòmetre
m. [GL] Aparell per a mesurar la velocitat i la direcció dels corrents marins i fluvials.
corrents
adv. [LC] Molt de pressa. Ves-hi corrents, no et torbis.
córrer
[p. p. corregut; ind. pr. corro, corres, corre, etc.; subj. pr. 4 correguem (o correm), 5 corregueu (o correu); subj. imperf. corregués, etc.]
1 v. intr. [LC] Traslladar-se d’un lloc a un altre movent les cames de manera que a cada passa hi ha un moment en què cap dels dos peus no toca a terra. A la cursa d’avui corren totes dues. El primer quilòmetre l’ha fet corrent; el segon, caminant. Va arrencar a córrer quan va veure que el tren ja era a l’estació.
2 1 intr. [LC] Anar de pressa cap a fer una cosa, fent una cosa. Correguem a rebre’l, a ajudar-lo, a socórrer-lo. Corro a cridar-lo. Corres massa, llegint.
2 2 intr. [LC] PER EXT. Córrer, algú, a la seva perdició. Mira els núvols com corren.
2 3 [LC] ara hi corro! Expressió emprada com a resposta per algú quan no està disposat a fer allò que li suggereixen o li manen.
2 4 [LC] a tot córrer [o a més córrer] loc. adv. Corrent tan ràpidament com es pot.
2 5 [LC] fer córrer una cosa Robar-la.
3 1 intr. [LC] CIRCULAR2. He corregut tot el dia per la ciutat, d’una banda a l’altra. Corren noves alarmants. Corre la veu que és mort. Fer córrer una notícia. Córrer una epidèmia, una passa. Corria la moda de deixar-se els cabells llargs. Corren bitllets falsos. És una moneda que no corre ara. Córrer un vent, un aire gelat.
3 2 intr. [LC] El temps, transcórrer.
3 3 intr. [LC] [ECT] PER EXT. El lloguer corre des de l’u de juliol, s’ha de pagar des de llavors.
3 4 intr. [LC] Un líquid, seguir el seu curs. L’aigua que corre per la canal.
4 intr. [LC] Una cosa, moure’s al llarg d’una altra, no ésser impedit el seu moviment al llarg d’aquesta. El tren corre sobre raïls. Fer córrer la taula, una cadira. Aquesta ploma no corre: s’encalla.
5 intr. [LC] Estendre’s tot al llarg d’una cosa. La serralada corre de llevant a ponent. Un camí que corre entre vinyes.
6 1 tr. [LC] Recórrer 2 1. He corregut tot Catalunya. Córrer món.
6 2 tr. [LC] PER EXT. Una notícia que ha corregut tot València.
6 3 tr. [LC] Recórrer (un país, una contrada, etc.), en so de guerra, per saquejar-lo.
6 4 tr. [HIH] Recórrer els carrers (d’una població) o la coberta (d’una nau) essent exhibit i, a vegades, assotat durant el trajecte, com a càstig.
7 tr. [LC] Estar exposat (a una contingència), passar (per una contingència), afrontar-la. Córrer un perill, un atac. Tots correrem la mateixa sort que ell.
8 1 tr. [LC] Fer córrer (una cosa) sobre una altra. Correu la taula un xic cap a la finestra.
8 2 [JE] [LC] córrer bous Fer córrer els bous, esquivant-ne les envestides.
9 tr. [LC] [ECT] Dedicar-se a vendre (un producte) oferint-lo als comerciants del ram. Aquell viatjant només corre televisors.
correra
f. [AQ] Teula posada amb la concavitat cara amunt per tal que s’hi escorri l’aigua de la teulada.
correspondència
1 f. [LC] Acció de correspondre o de correspondre’s; l’efecte. Entre aquests dos mots no hi ha una correspondència perfecta. Estar en correspondència amb algú. Posar en correspondència les diferents imatges d’un objecte.
2 f. [LC] [TC] Conjunt de cartes, d’impresos i d’altres trameses que circulen per mitjà del correu, incloent-hi les comunicacions telegràfiques. Servei de correspondència. Estar encarregat de la correspondència en una casa de comerç.
correspondre
[quant a la flexió, com respondre]
1 1 v. intr. [LC] Dues coses, estar en relació de conformitat, de congruïtat, mútua. El fi obtingut no correspon als mitjans emprats. Jo en tinc notícies que no corresponen amb les que vós en teniu.
1 2 intr. pron. [LC] Aquest fet es correspon amb la realitat.
2 1 intr. [LC] Ocupar en una sèrie de coses un lloc anàleg al d’una cosa d’una sèrie diferent, fer-hi un paper anàleg al d’aquesta altra cosa. El terme B de la segona progressió correspon al terme A de la primera.
2 2 intr. pron. [LC] La línia equinoccial es correspon amb l’equador terrestre.
3 1 intr. [LC] Una cosa, estar en relació de simetria amb una altra. En aquest jersei una màniga no correspon amb l’altra.
3 2 intr. pron. [LC] Les dues ales de l’edifici no es corresponen exactament.
3 3 [LC] correspondre a l’afecte (o al capteniment, etc.) d’algú Tenir envers algú el mateix afecte, el mateix capteniment, etc., que té envers nosaltres.
4 intr. [LC] Pertocar per rang, per mèrit, etc. A tu et correspon el primer lloc.
5 1 intr. pron. [LC] Tenir comunicació. El menjador es correspon amb la cuina per un corredor.
5 2 intr. pron. [LC] Estar en relació epistolar, d’afers. Jo em corresponc amb ell.
corresponent
1 adj. [LC] Que correspon a alguna cosa, que es correspon amb alguna cosa. En dos triangles semblants, els angles corresponents són iguals i els costats corresponents són proporcionals. Cadascú estava al seu lloc corresponent.
2 m. i f. [LC] Representant d’una acadèmia en una localitat diferent d’aquella on resideix la corporació.
corresponentment
adv. [LC] Amb correspondència.
corresponsal
1 adj. i m. i f. [LC] [CO] Que té correspondència amb una persona o amb una corporació.
2 1 m. i f. [CO] Periodista destinat a cobrir la informació d’una àrea que va des d’una localitat a un conjunt de països i a comunicar a l’agència d’informació o a un mitjà les notícies de fets que hi tenen lloc.
2 2 m. i f. [LC] [ECT] Comerciant que representa una empresa mercantil en una localitat distinta d’aquella on resideix la casa representada.
corresponsalia
f. [LC] Lloc de treball de corresponsal. Li han donat la corresponsalia de Damasc.
corretatge
1 m. [ECT] Operació de corredor o agent que serveix d’intermediari entre el comprador i el venedor.
2 m. [ECT] Retribució del corredor, de l’agent de canvi.
corretejar
v. intr. [LC] ANT. Exercir l’ofici de correter.
correter corretera
m. i f. [ECT] [PR] Corredor2 2.
corretger corretgera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven corretges.
corretgeria
1 f. [LC] [IMI] Ofici de corretger.
2 f. [LC] [IMI] Botiga de corretger.
corretgeta
1 1 f. [JE] CORRETGETA LA NING-NING.
1 2 [JE] corretgeta la ning-ning Joc d’infants, en què un dels jugadors amaga un objecte, especialment un mocador, i els altres l’han de cercar.
2 f. [AGA] fer la corretgeta a un arbre Treure-li un tros d’escorça tot al voltant del tronc o d’una branca.
corretja
1 1 f. [LC] [ED] Banda o llenca de cuir o d’un material semblant. Cenyir-se el cos amb una corretja. Una corretja amb sivelles. Un espolsador de corretges.
1 2 [LC] [IMI] corretja sens fi Corretja amb els dos caps cosits junts, la qual, passant per dues politges, dos cilindres o dos cons, serveix per a comunicar el moviment de l’un a l’altre.
2 1 f. [LC] Resistència a rompre’s d’una cosa vescosa, flexible.
2 2 f. [LC] Aguant per a sofrir burles, dites molestoses, etc. Tenir corretja. Tenir molta corretja.
3 1 f. [AQ] Bigueta col·locada horitzontalment, recolzada damunt dues encavallades o dues bigues, que serveix alhora de recolzament als cabirons per a formar la coberta o teulada.
3 2 f. [AQ] Congreny 2.
corretjada
1 f. [LC] Cop de corretja.
2 f. pl. [LC] Assots. Càstig de corretjades emplomades.
corretjam
m. [LC] [ED] Conjunt de corretges de què es compon alguna cosa.
corretjó
m. [IT] Tira de cuir o de cautxú que, juntament amb d’altres, divideix el tel de floca en diverses vetes a la sortida d’algunes cardes de llana.
corretjola
1 1 f. [LC] [BOS] Planta rizomatosa de la família de les convolvulàcies, de tiges herbàcies volubles, fulles sagitades i flors en forma d’embut, blanques o rosades, que es fa als marges i als guarets com a mala herba (Convolvulus arvensis).
1 2 [BOS] corretjola blanca a) CORRETJOLA BORDA.
1 2 [BOS] corretjola blanca b) CORRETJOLA GRAN.
1 3 [BOS] corretjola borda Herba enfiladissa de la família de les asclepiadàcies, de tiges volubles, fulles cordiformes, flors blanques de tub molt curt i fruit cilíndric, que creix en sòls humits, sovint salabrosos, de terra baixa (Cynanchum acutum).
1 4 [BOS] corretjola de serp Planta de la família de les convolvulàcies, semblant a la corretjola, però de fulles superiors retallades i flors més grosses i de color de rosa, pròpia dels prats secs de les terres mediterrànies (Convolvulus althaeoides).
1 5 [LC] [BOS] corretjola gran Planta de la família de les convolvulàcies, molt més robusta que la corretjola i amb el calze cobert per dues bràctees herbàcies, pròpia d’indrets humits (Calystegia sepium o Convolvulus sepium).
1 6 [BOS] corretjola marina CAMPANETA DE MAR.
1 7 [BOS] corretjola vera CORRETJOLA GRAN.
2 f. [BOB] Cama-sec 1.
corretjut -uda
adj. [LC] [HO] Mal cuit, que no té la tovor que cal. Pa corretjut.
correu
1 m. i f. [LC] [TC] [PR] Persona que té per ofici portar la correspondència d’un lloc a un altre. És el correu de Setcases.
2 m. pl. [LC] [TC] Servei públic que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada. Servei de correus. Casa de correus. Portar una carta a correus. Fer una reclamació a correus.
3 1 m. [LC] [TC] Conjunt de cartes, de plecs, etc., que es trameten o es reben per correu. Deixa’m llegir el correu.
3 2 [AD] [TC] a correu seguit [o pel primer correu] loc. adv. El mateix dia en què es rep (una carta). Contestar, respondre, una carta a correu seguit.
3 3 [BB] [IN] [TC] correu electrònic Aplicació en un ordinador o en una xarxa de diversos usuaris per mitjà de la qual es poden enviar i rebre missatges personalitzats.
4 m. [LC] [MD] PRÒDROM.
corrible
adj. [LC] Corrent, usual.
corricabut
m. [ZOO] CORRIOL GROS.
corrigenda
f. [LC] FE D’ERRATES.
corriment
1 m. [LC] Correguda 1.
2 m. [MD] Fluix d’un humor en alguna part del cos.
3 1 m. [GL] Acció de desplaçar-se una unitat de l’escorça terrestre del lloc on ha estat formada; l’efecte.
3 2 [GL] corriment de terres Desplaçament d’una massa de terra per inestabilitat d’un talús.
corrinyar
v. intr. [LC] Córrer sense posar-hi una gran pressa.
corriol1
m. [LC] Camí estret. Un corriol costerut el dugué fins a la casa.
corriol2
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels caràdrids, d’entre 15 i 19 centímetres de llargada, de cos arrodonit, bec curt i potes llargues.
2 [ZOO] corriol camanegre Ocell de la família dels caràdrids, de bec i de potes foscos (Charadrius alexandrinus).
3 [ZOO] corriol gros Ocell de la família dels caràdrids, de bec i de potes ataronjats (Charadrius hiaticula).
4 [ZOO] corriol petit Ocell de la família dels caràdrids, de costums i d’aspecte semblants al corriol gros (Charadrius dubius).
5 [ZOO] corriol pit-roig Ocell de la família dels caràdrids, de plomatge gris a l’hivern i de coloracions variades a l’estiu, amb la part baixa del pit de color ataronjat (Eudromias morinellus).
corriola2
1 1 f. [LC] [BOS] CORRETJOLA.
1 2 [BOS] corriola de cavall GATMAIMÓ.
2 f. [BOB] Cama-sec 1.
corriola3
f. [ZOO] CORRIOL2.
corriolada
f. [LC] Conjunt de persones o de bèsties que caminen afilerades l’una darrere l’altra.
corrioleig
m. [LC] Acció de corriolejar.
corriolejar
v. intr. [LC] Anar formant corriolada.
corrípies
f. pl. [LC] [MD] DIARREA. Tenir corrípies.
corró
1 1 m. [IMI] [EI] Cilindre que, posat sota una cosa de molt pes, serveix per a arrossegar-la amb més facilitat.
1 2 m. [LC] [IMI] Cilindre pesant de pedra o de ferro que, fent-lo rodar sobre quelcom, serveix per a aplanar-ho, compactar-ho, aixafar-ho, etc. No està prou pla encara: cal passar-hi el corró.
1 3 [OP] corró vibrador En obres públiques, corró que també actua mitjançant vibració.
2 1 m. [IMI] [EI] Objecte o part d’una màquina, cilíndric o cònic, que serveix per a enrotllar-hi quelcom, per a gravar, per a donar tinta a una forma d’impremta, etc.
2 2 m. [IMI] Eina per a pintar formada per un cilindre dur folrat de matèria absorbent que gira sobre un eix metàl·lic, el qual, torçat convenientment, també serveix de mànec.
2 3 [AQ] [OP] corró de dilatació Cilindre sobre el qual recolza l’extrem d’una jàssera de grans dimensions, d’un pont, etc., que permet la lliure dilatació o contracció de la peça recolzada.
3 m. [LC] Regió lumbar.
cor-robat -robada
adj. [LC] Que té el cor captivat per algú o alguna cosa.
corroboració
1 f. [LC] Acció de corroborar; l’efecte.
2 f. [BB] Clàusula final d’un document en què s’anuncien els signes de validació que en garanteixen l’autenticitat.
corroborar
1 v. tr. [LC] Donar més força (a una cosa), envigorir-la. Corroborar l’estómac.
2 tr. [LC] Confirmar (una opinió, una hipòtesi, una sospita, un manament, etc.). Això corrobora la meva opinió. Aquests fets corroboren la nostra teoria.
corroboratiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut de corroborar.
cor-rodat
m. [IMF] [AGF] Defecte de la fusta en què s’aprecia com el cor se separa de les anelles de creixement.
corroir
1 1 v. tr. [LC] [QU] L’acció d’un àcid fort, d’un àlcali càustic, etc., destruir, gastar, (alguna cosa), gradualment com rosegant-la.
1 2 intr. pron. [LC] El ferro es corroeix a la intempèrie.
2 1 intr. [LC] Consumir, minar. L’enveja corroeix.
2 2 intr. pron. [LC] Corroir-se de gelosia.
corrompiment
m. [LC] CORRUPCIÓ.
corrompre
1 1 v. tr. [LC] Alterar (una substància) tornant-la putrescent, insana. La calor corromp la carn. Miasmes que corrompen l’aire.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Un text que copistes maldestres van corrompre.
1 3 intr. pron. [LC] Amb tanta calor, la carn es corromp.
2 1 tr. [LC] Alterar la sanitat, la bondat, la integritat, la puresa, (de l’ànima, de la consciència, dels costums). Certes doctrines corrompen els costums. Corrompre el gust del públic.
2 2 intr. pron. [LC] Costums que s’han corromput.
2 3 tr. [LC] Desviar (algú) de la rectitud, del deure. Mala gent que corromp els joves.
2 4 tr. [LC] Induir (algú) a obrar il·legalment, pervertir. Corrompre un jutge amb diners.
corrompudament
adv. [LC] D’una manera corrompuda, amb corrupció.
corronada
f. [LC] Conjunt de corrons.
corronera
f. [IT] Filera de corrons ratllats que forma part del tren d’estiratge de les màquines de preparació i de filatura del cotó, de la llana, etc.
corrosible
adj. [LC] [QU] Que pot ésser corroït.
corrosió
1 f. [LC] [QU] Acció de corroir; l’efecte.
2 f. [GL] Modificació de la part externa d’un mineral o d’una roca per dissolució o fusió.
corrosiu -iva
1 adj. [LC] [QU] Que té la virtut de corroir. Un àcid molt corrosiu.
2 adj. [LC] PER EXT. Doctrines corrosives.
3 m. [QU] Substància corrosiva.
corrua
1 f. [LC] Munió de persones, de vehicles, etc., que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera. Una corrua de camions ocupava la carretera. Corrues de formigues que pugen i baixen.
2 [LC] en corrua [o corrua feta, o a corrua feta] loc. adv. Formant filera. Els cotxes anaven en corrua darrere del camió.
corrugació
f. [LC] [MD] Formació d’arrugues, especialment a la pell sota l’acció de certs músculs.
corrugador -a
adj. [MD] Que produeix corrugació. Múscul corrugador.
corrugar
v. tr. [LC] Formar arrugues (en alguna cosa). Corrugar les celles.
corrugat -ada
adj. [AQ] [OP] Que presenta relleus a la superfície per a millorar l’adherència al formigó. Una barra d’acer corrugada.
corrugatiu -iva
adj. [LC] Tot arrugat.
corruixar-se
v. intr. pron. [LC] ENFELLONIR-SE.
corrupció
f. [LC] Acció de corrompre o de corrompre’s; l’efecte. Preservar la carn de la corrupció. La corrupció dels costums. Corrupció de menors. Temptativa de corrupció d’un jutge, d’un testimoni. La corrupció del gust. La corrupció de la llengua.
corruptament
adv. [LC] CORROMPUDAMENT.
corrupte -a
1 adj. [LC] Que s’ha corromput. Una carn corrupta.
2 adj. [LC] Que accepta suborns, que no actua segons justícia. Van expulsar de l’associació dos membres corruptes.
corruptela
f. [LC] Abús contra la llei o contra el dret.
corruptibilitat
f. [LC] Qualitat de corruptible.
corruptible
adj. [LC] Que es pot corrompre, susceptible de corrupció.
corruptiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut de corrompre.
corruptor -a
adj. i m. i f. [LC] Que corromp.
corruqueig
m. [LC] Acció de corruquejar.
corruquejar
1 v. intr. [LC] El colom, cantar en l’època de zel.
2 v. intr. [LC] Els enamorats, dir-se paraules dolces.
cors1
m. [HIH] Campanya que fa una nau mercant amb patent del seu govern, contra les naus de l’enemic. Armar una nau en cors. Fer el cors. Sortir a cors.
cors2 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Còrsega.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Còrsega o als seus habitants. Parlars corsos.
2 1 m. [LC] [FL] Conjunt dels dialectes italians parlats a Còrsega.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al cors.
corsari -ària
1 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent al cors d’una nau. Vaixell corsari.
2 m. i f. [HIH] Persona que fa el cors.
corsec
m. [BO] [AGF] Clap en la soca d’un arbre que es corseca.
corsecador -a
adj. [LC] Que corseca.
corsecament
m. [LC] Acció de corsecar o de corsecar-se; l’efecte.
corsecar
1 v. tr. [LC] Causar (en un ésser vivent) una minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanós. El sol i la manca d’aigua han corsecat les plantes.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Aquests disgustos em corsequen.
3 intr. pron. [LC] Els rosers es corsequen. Es corsecava de ràbia.
corser
1 m. [LC] [ZOM] Cavall que servia en els tornejos i en les batalles.
2 m. [LC] En el llenguatge poètic, cavall.
cort1
m. [HIH] [PR] Als segles XII i XIII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants.
cort2
1 1 f. [LC] [PO] Població on resideix el sobirà. Anar a la cort. Viure a la cort.
1 2 [LC] [RE] cort celestial Conjunt format per Déu i tots els éssers que habiten amb ell en el Cel.
2 1 f. [LC] [PO] Conjunt de totes les persones que componen la família i la comitiva del sobirà.
2 2 f. [LC] [PO] Govern del sobirà, especialment en les seves relacions amb els governs estrangers. La cort d’Itàlia.
2 3 f. [LC] Conjunt de les persones que envolten algú afalagant-lo, cercant de plaure-li, etc. Aquesta dona té una cort d’adoradors.
2 4 [LC] fer la cort a algú Afalagar-lo per obtenir la seva benvolença, els seus favors. Fer la cort a una dama. Fer la cort a una noia per obtenir la seva mà.
3 f. [FLL] cort d’amor Tribunal format per dames i cavallers encarregat de jutjar qüestions galants.
4 f. [HIH] Organisme que té a càrrec seu l’exercici de la jurisdicció governativa, administrativa, legislativa i judicial pertanyent a un sobirà, a un senyor jurisdiccional o a l’Església catòlica.
5 1 f. [LC] [PO] Assemblea convocada pel sobirà.
5 2 f. pl. [LC] [HIH] [PO] A la Corona catalanoaragonesa, junta formada pel rei i els representants dels diferents estaments de cadascun dels regnes, amb atribucions legislatives, administratives, econòmiques i judicials.
5 3 f. pl. [LC] [PO] A Espanya, el conjunt del Senat i el Congrés dels Diputats, que tenen la facultat de fer lleis i altres atribucions que els assenyala la Constitució. Convocar les Corts.
5 4 [LC] [PO] [HIH] cort general Cort2 5 2.
5 5 [LC] [PO] corts generals Cort2 5 3.
6 f. [LC] [AGR] Habitació, tancat, destinat al bestiar. La cort de les vaques. Una cort de porcs. Aquella casa sembla una cort de porcs, una cort.
cortadèria
f. [BOS] [AGA] Herba de la família de les gramínies, molt robusta, que fa grosses tofes, de fulles serrades al marge, molt tallants, i de panícules sedoses i argentades, originària d’Amèrica del Sud i cultivada com a ornamental (Cortaderia selloana).
cortal
1 m. [LC] [AGR] Corral per al bestiar.
2 m. [LC] [AGR] Mas destinat exclusivament a la ramaderia, amb closes per al bestiar.
cortaler cortalera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que té cura d’un cortal.
cortejar
v. tr. [LC] Fer la cort (a algú). Cortejar un príncep per obtenir la seva protecció. Cortejar una dona.
cortès -esa
1 adj. [LC] Que té una urbanitat extrema. Una persona cortesa. És cortès amb tothom.
2 adj. [LC] PER EXT. Ha tingut paraules corteses per a tothom. Llenguatge cortès.
cortesà -ana
1 1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a la cort d’un príncep.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Que forma part, com a conseller, etc., de la cort d’un príncep.
2 f. [LC] Prostituta refinada i culta.
cortesament
adv. [LC] D’una manera cortesa.
cortesania
f. [LC] Capteniment propi d’una persona cortesana.
cortesia
1 f. [LC] Qualitat de cortès. Dir una cosa per cortesia.
2 f. [LC] Demostració de cortesia. Una carta plena de cortesia. Feu-me la cortesia d’advertir-lo.
3 f. [LC] Salutació inclinant el cos, llevant-se el barret, etc.
còrtex
1 m. [ZOA] [MD] [BO] Zona externa de determinats òrgans. Còrtex cerebral.
2 m. [BO] Capa externa del tal·lus dels líquens, formada per hifes disposades densament.
3 m. [BO] Capa externa de moltes algues, formada per cèl·lules densament disposades i pigmentades.
cortic-
[LC] [MD] V. CORTICO-.
cortical
1 adj. [MD] [ZOA] [BO] Relatiu o pertanyent a l’escorça d’un vegetal, al còrtex d’un òrgan.
2 f. [MD] Substància cortical.
corticat -ada
adj. [BO] Proveït de còrtex.
cortici-
[LC] [MD] V. CORTICO-.
corticícola
adj. [EG] [BO] Que viu sobre les escorces d’arbres i arbustos. Líquens corticícoles.
cortico- [o cortici-, o cortic-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. cortex corticis, ‘escorça’. Ex.: corticosuprarenal, corticífer, corticectomia.
corticoesteroide
m. [BI] [QU] [MD] Hormona esteroide no sexual secretada pel còrtex suprarenal i els compostos sintètics que se’n deriven.
corticoide
m. [QU] CORTICOESTEROIDE.
corticosterona
f. [QU] [BI] Principal hormona glucocorticoide en els rosegadors, d’efectes antagònics a la insulina.
corticotropina
f. [MD] [BI] HORMONA ADRENOCORTICOTRÒPICA.
cortiella
f. [LC] [AGR] Cort de porcs.
cortina1
1 1 f. [LC] [ED] Peça de roba penjant amb què es cobreix una porta, una finestra, una prestatgeria, un llit, etc. Tirar la cortina. Descórrer la cortina.
1 2 f. [AR] A l’edat mitjana, tela generalment fosca decorada amb escenes de caça, galants o mitològiques, o ornamentacions, a imitació dels treballs de tapisseria.
2 f. [LC] Allò que limita la vista, que tapa alguna cosa. Una cortina de muntanyes. Una cortina de núvols.
3 f. [BO] Restes del vel secundari, en forma de filaments fins, que, en alguns bolets, van del marge del barret fins a la cama.
4 f. [AQ] Tros de muralla entre baluard i baluard.
5 f. [HIG] Part lateral del pavelló d’un escut heràldic, que cau del seu cim.
cortina2
f. [LC] [AGR] CORTIELLA.
cortinari
1 m. [BOB] Bolet del gènere Cortinarius, de l’ordre de les cortinarials, que forma micorrizes, amb moltes espècies no comestibles, però sovint d’aspecte vistent, caracteritzat per una típica cortina, ben visible en els exemplars joves.
2 [BOB] cortinari gros Cortinari comestible, de carn massissa i compacta, propi de boscos de caducifolis (Cortinarius praestans).
3 [BOB] cortinari metzinós Cortinari de làmines vermelles gruixudes i separades, letal en ésser consumit (Cortinarius orellanus).
4 [BOB] cortinari verd Cortinari de cama bulbosa marginada i barret verd i viscós (Cortinarius ionochlorus i C. prasinus).
5 [BOB] cortinari violaci Cortinari amb la superfície del barret seca, esquamulosa i violàcia i la cama claviforme i bulbosa (Cortinarius violaceus).
cortinarials
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs basidiomicets, amb làmines aviat tenyides de bru ferruginós, ocraci o negrós per la maduració de les espores, al qual pertanyen moltes espècies micorrizògenes, com en els gèneres Cortinarius i Hebeloma, o saprotròfiques, com en els gèneres Stropharia i Pholiota, i poques espècies comestibles, entre les quals hi ha el pollancró, el carlí i el cortinari gros.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
cortinatge
m. [LC] [ED] Joc de cortines d’un llit, d’una porta, etc.
cortiol
m. [LC] [AGR] Cortal 1.
cortisol
m. [ZOA] [MD] [BI] Principal hormona glucocorticoide en la majoria de mamífers, d’efectes antagònics a la insulina.
cortisona
1 f. [QU] [MD] [BI] Hormona glucocorticoide relacionada metabòlicament amb el cortisol, que s’usava com a antiinflamatori o antial·lèrgic.
2 f. [QU] [MD] [BI] Derivat sintètic de la cortisona que s’usa com a antiinflamatori.
cortrencar
v. tr. [LC] Causar un sentiment de dolor o de llàstima (a algú). Veure-la patir em cortrencava.
corunyer
m. [LC] [BOS] CORNER.
corunyès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Corunya.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Corunya o als seus habitants.
corutina
f. [IN] Programa informàtic destinat a ésser executat concurrentment amb d’altres.
corverd
m. [BOS] [IMF] [AGF] Arbre perennifoli de la família de les lauràcies, originari de l’Amèrica tropical, que proporciona una fusta molt dura i tenaç, preuada en la construcció (Chlorocardium rodiei o Nectandra rodiei).
corvicida
1 adj. [AGF] [AGA] Que mata els còrvids.
2 m. [AGF] [AGA] Substància emprada per a eliminar els còrvids i controlar-ne la població.
còrvids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, omnívors, de mida mitjana o grossa, crit ronc i estrident, de bec robust i recte amb la punta lleugerament corbada, a la qual pertanyen els corbs, les gralles, els gaigs, les garses i les cornelles.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
corxera
f. [MU] Figura de nota musical equivalent a la meitat d’una negra.
cos1
[pl. cossos]
1 1 m. [LC] [ZOA] Agregat de totes les parts materials que componen l’organisme de l’home o d’un animal. Un cos vivent, mort. Un cos robust, feble. Cal tenir cura de l’educació del cos. No pensar sinó en la salut del cos.
1 2 [LC] amb el cos atroncat loc. adv. Amb el cos rígid com un tronc.
1 3 [SP] cos a cos loc. adv. Amb els cossos en contacte estret, especialment en alguns esports de combat. Lluitar cos a cos. Un combat cos a cos.
1 4 [LC] en cos i ànima loc. adv. Totalment, completament. Es dedicava en cos i ànima a la música. -Ets tu? -Sí, soc jo en cos i ànima.
1 5 [LC] fer de cos Defecar 2.
1 6 [LC] [RE] cos de Jesucrist Hòstia consagrada.
2 1 m. [LC] [DR] Persona 2 1. Separació de cossos i de béns.
2 2 m. [LC] PER EXT. Ésser com un cos sense ànima. Tenir un diable al cos.
3 m. [LC] Cos mort, cadàver. A les cinc ja era cos. Vetllar el cos. El cos fou sebollit al monestir de Poblet. El difunt era al llit de cos present.
4 1 m. [LC] [ZOA] [MD] El cos llevat el cap i les extremitats. No s’hi val a agafar pel cos: l’has d’agafar per un braç o per una cama.
4 2 m. [LC] [ZOA] [MD] Tot el cos llevat el cap. El cap fou trobat en un vall, i el cos, deu passes lluny.
4 3 m. [LC] [ED] Part d’un vestit que cobreix el tronc. El cos de la camisa. Un gec amb el cos llis i les mànigues ratllades.
4 4 [LC] anar en cos de camisa ANAR EN MÀNIGUES DE CAMISA.
5 1 m. [LC] Part central o principal d’una cosa. El cos d’una bomba. El cos d’un os, d’un múscul. Cos d’un document, d’un llibre. Cos d’un edifici. Un cop suprimides l’adreça, la signatura i la data, el cos de la carta té dues ratlles.
5 2 m. [IT] Conjunt d’arcades, de posts, de baques i de ploms d’una muntura jacquard disposada per a teixir.
5 3 [TRA] cos mort En nàut., obra morta.
5 4 m. [AQ] Part d’una construcció des del basament a una cornisa o una imposta.
5 5 [DR] cos cert En dret, objecte perfectament definit per ésser susceptible d’una relació jurídica.
5 6 [LC] [DR] cos del delicte Persona o cosa en què o amb què s’ha comès el delicte, fet principal que el constitueix.
6 1 m. [FIM] Mida corresponent a les dimensions normals de l’home o d’un animal. Un llit d’un cos i mig.
6 2 m. [AF] Dimensió o altura màxima de cada tipus de lletra d’impremta.
6 3 m. [AF] En fotocomposició, distància compresa entre els límits superior i inferior de les lletres que tenen traços ascendents o descendents respectivament, més una part de blanc, que evita la superposició entre dues línies consecutives no interlineades.
7 1 m. [QU] Substància material. Cos sòlid, líquid, gasós. Els set cossos dels alquimistes.
7 2 [QU] cos compost Cos format per combinació dels simples.
7 3 [FIA] [QU] cos negre Cos que absorbeix tota la radiació que hi incideix sense reflectir-la i la radiació que emet només depèn de la seva temperatura.
7 4 [QU] cos simple Element 5 2.
7 5 [QU] cossos cetònics Producte de l’oxidació dels greixos i d’alguns aminoàcids a l’organisme.
8 1 m. [LC] [FIF] Porció limitada de matèria. Els cossos celestes. La caiguda d’un cos en el buit. El moviment d’un cos recolzat en un pla inclinat. El xoc de dos cossos elàstics.
8 2 m. [MT] En geom., figura que té llarg, ample i gruix.
8 3 [LC] [MD] cos callós Làmina de fibres comissurals que uneix els dos hemisferis del cervell.
8 4 [LC] [MD] [ZOA] cos cavernós Cos erèctil de certs òrgans.
8 5 [MD] cos ciliar Part anterior gruixuda de la coroide de l’ull, en forma d’anell.
8 6 [MD] cos estrany Objecte aliè a l’organisme que hi ha penetrat més o menys profundament.
8 7 [BO] cos fructífer Aparell esporífer dels fongs i d’algunes plantes criptògames.
8 8 [MD] [ZOA] cos luti [o cos groc] Formació cel·lular endocrina de l’ovari, resultant de la ruptura del fol·licle de Graaf i de l’expulsió d’un oòcit.
8 9 [BO] cos oleífer Corpuscle refractiu que conté lípids, format per una o per diverses vesícules confluents, que es troba en el citoplasma de les cèl·lules de moltes hepàtiques folioses.
8 10 [ZOA] [MD] cos tiroide GLÀNDULA TIROIDE.
8 11 [MD] [ZOA] [FIF] cos vitri Medi refractiu de l’ull constituït per l’humor vitri i la membrana hialoide.
9 1 m. [LC] Consistència 4. Aquesta roba no té cos. És un vi de molt de cos. A aquesta salsa li falta cos.
9 2 m. [IT] Part del fil compost responsable de les propietats estètiques i de confort.
10 1 m. [LC] [DR] [DE] Col·lectiu, conjunt de persones que formen com un organisme, que exerceixen una mateixa funció, etc. El cos de bombers d’una vila, etc. El cos d’enginyers de camins, de telègrafs, etc., d’un estat. El cos consular. El cos mèdic. El cos d’infanteria, de cavalleria, d’artilleria, etc., d’un exèrcit. Cos policial.
10 2 [DE] cos d’exèrcit Unitat constituïda per dues o més divisions sota el comandament d’un tinent general.
10 3 [LC] [JE] cos de ball Conjunt dels dansaires d’un teatre.
10 4 [DE] [HIH] cos de guàrdia a) Conjunt de soldats encarregats de la vigilància d’una posició militar.
10 4 [DE] cos de guàrdia b) Lloc on s’allotgen els soldats de guàrdia.
10 5 [LC] [DE] cos de seguretat Col·lectiu format pels guardes de seguretat d’una corporació o d’una institució.
10 6 [LC] [PO] [PR] cos diplomàtic Conjunt d’ambaixadors, ministres estrangers, acreditats prop d’un govern.
11 1 m. [LC] Conjunt de coses que formen un sistema, una col·lecció general.
11 2 [IT] cos de lliços Conjunt de lliços que es posen en un teler.
11 3 [DR] cos legal Col·lecció de lleis.
11 4 [IT] passar un cos PASSAR ELS LLIÇOS.
12 m. [MT] En mat., anell associatiu amb unitat on cada element no nul té un element invers.
cos2
[pl. cossos]
m. [LC] Forat d’una agulla a l’extrem oposat a la punta, per on passa el fil de cosir.
cos3
[pl. cossos]
1 m. [LC] [AN] [JE] En certes festes, cursa a peu o a cavall i altres jocs populars per a guanyar algun premi. El darrer dia de la festa major faran cossos.
2 m. [LC] [AN] CORS¹.
3 m. [LC] [AQ] Solar o pati de forma rectangular i d’uns cinc metres d’amplada. Una casa d’un cos i mig.
cosa
1 1 f. [LC] Tot allò que existeix o és concebut d’existir com una entitat separada, sia corpòria o espiritual, real o abstracta. Déu, creador de totes les coses. Totes les coses tenen una fi en aquest món. Veig allà baix una cosa negra.
1 2 f. [LC] Allò que és real, concret. Anar al fons de les coses. El nom no fa la cosa.
1 3 [FS] cosa en si Realitat tal com és en ella mateixa, amb independència de les possibilitats del coneixement humà.
2 1 f. [LC] Objecte inanimat. Les persones i les coses. L’esclau era considerat com una cosa. Hem comprat moltes coses. Una cosa de preu.
2 2 f. [DR] En dret, objecte que té una realitat diferent de la persona i dels seus actes, i que és susceptible d’ésser regulat jurídicament.
3 1 f. [LC] Allò que s’esdevé, que es fa, de què hom parla, esdeveniment, fet, circumstància, etc. Les coses van malament. Cal prendre les coses tal com venen. Ha fet coses més difícils que saltar aquest barranc. Fer grans coses. Ha dit una cosa increïble. Això que ara dius ja és una altra cosa. Certes coses no es diuen. Coses de criatures.
3 2 [LC] tenir coses Tenir estranyeses, genialitats, etc.
3 3 f. [LC] Afer, assumpte. La cosa pública. Cosa jutjada. Preocupar-se massa de les coses temporals. La cosa no marxa, va malament, no rutlla. La cosa està decidida. Això no és cosa meva.
4 1 f. [LC] Reforçant el pronom què: No sé què cosa és.
4 2 [LC] bona cosa loc. adv. No poc. Enguany, collirem bona cosa de fruita.
4 3 [LC] cosa de loc. adv. Aproximadament. Fa cosa d’un any.
4 4 [LC] per cosa en el món loc. adv. Per res del món.
4 5 [LC] poca cosa a) Cosa sense importància. Ha tingut una caiguda molt aparatosa, però s’ha fet poca cosa.
4 5 [LC] poca cosa b) Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer.
cosac cosaca
1 m. i f. [LC] [HIH] [AN] Individu d’un poble pastor i guerrer, que habita diferents regions de Rússia i fornia contingents de cavalleria als seus exèrcits. Els cosacs del Don.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als cosacs.
coscó
m. [BOS] COSCOLL.
coscoll
1 m. [LC] [BOS] GARRIC.
2 m. [BOS] BRÚCOL.
3 [BOS] coscoll del vesc [o coscoll grec] Grèvol12.
coscolla
f. [LC] [BOS] GARRIC.
coscollar
1 m. [LC] [BOC] Garriga de coscoll.
2 m. [BOC] Lloc on abunda el brúcol o coscoll.
coscolleda
f. [BOC] COSCOLLAR.
cosconilla
f. [LC] [BOS] Herba de la família de les compostes, un xic glauca, de fulles oblongues, poc o molt dividides, les caulinars abraçadores, i de capítols grocs amb bràctees involucrals en forma de cor, que es fa als fenassars i prats secs de terra baixa i que es menja en amanida (Reichardia picroides).
coscorra
f. [LC] [AGR] Esquella de bestiar.
cosecant
f. [MT] Secant del complement d’un angle o d’un arc.
cosí
1 1 m. [LC] [AN] [HIG] Fill d’un oncle o d’una tia. Som cosins: sa mare era germana del meu pare. M’és cosí de part de pare.
1 2 [LC] [AN] [HIG] cosí germà Cosí 1 1.
1 3 [AN] [HIG] cosí encreuat Fill d’un oncle matern o d’una tia paterna.
1 4 [AN] [HIG] cosí paral·lel Fill d’un oncle patern o d’una tia materna.
2 1 m. [LC] [HIG] [AN] Fill d’un cosí del pare o de la mare.
2 2 [LC] [AN] [HIG] cosí prim [o cosí segon] Cosí 2 1.
cosidor1
1 m. [LC] [IT] Habitació o departament on treballen els cosidors i les cosidores.
2 m. [LC] [ED] Capsa o moble en forma de tauleta que serveix per a desar-hi els estris de cosir.
3 m. [AF] Estri d’enquadernador que consisteix en un tauler horitzontal sobre el qual es van posant els plecs del llibre a mesura que es cusen als cordills del llom, els quals es mantenen tibants entre una de les vores del tauler i un travesser horitzontal sostingut per dos peus drets roscats que arrenquen dels extrems d’aquella vora.
cosidor2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que cus.
2 m. i f. [LC] [PR] [IT] Persona que té per ofici cosir en un taller, per a un sastre, per les cases, etc.
cosidura
f. [LC] [ED] [IT] Costura 2 1.
cosificació
f. [SO] [AN] [FS] Acció de cosificar; l’efecte.
cosificar
v. tr. [FS] [AN] [SO] REÏFICAR.
cosina
1 1 f. [LC] [HIG] [AN] Filla d’un oncle o d’una tia.
1 2 [LC] [AN] [HIG] cosina germana Cosina 1 1.
1 3 [AN] [HIG] cosina encreuada Filla d’un oncle matern o d’una tia paterna.
1 4 [AN] [HIG] cosina paral·lela Filla d’un oncle patern o d’una tia materna.
2 1 f. [LC] [HIG] [AN] Filla d’un cosí del pare o de la mare.
2 2 [LC] [AN] [HIG] cosina prima [o cosina segona] Cosina 2 1.
cosinalla
f. [LC] Conjunt de cosins.
cosinatge
m. [LC] Parentiu, especialment entre cosins.
cosinus
m. [MT] Sinus del complement d’un angle o d’un arc.
cosir
[ind. pr. cuso, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; subj. pr. cusi, cusis, cusi, cosim, cosiu, cusin]
1 1 v. tr. [LC] [ED] [IT] Unir (dues o més peces de roba, de cuir, etc.), amb punts fets amb fil, cordill, o un altre filament passats mitjançant una agulla o un punxó. El llaç és cosit a la màniga: no tinguis por que caigui. No són clavades, les soles: són cosides. Cosir un botó. Aprendre de cosir. Sap molt de cosir. Cosir amb fil blanc, amb fil d’argent, d’or. Aquella noia cus molt bé.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. No s’aixeca per ningú: està cosit a la cadira. Estar, un nen, cosit a les faldilles de la mare.
2 1 tr. [LC] Fer les costures (d’una peça de vestir, d’una vela, etc.). Cosir uns pantalons, una camisa.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Cosir algú a punyalades. Una cara cosida de taques de verola. Una cara cosida de verola.
3 tr. [MD] SUTURAR.
cosit
1 m. [LC] [ED] [IT] Acció de cosir. D’aquesta peça, el tallat costa més que el cosit.
2 m. [LC] [ED] [IT] Conjunt dels punts amb què s’ha cosit alguna cosa. Es veu massa el cosit.
cosm-
[LC] [FIA] V. COSMO-.
cosmètic -a
1 adj. [LC] [ED] Que serveix per a conservar i embellir el cos. Sabó cosmètic. Pomada cosmètica.
2 m. [LC] [ED] [MD] Substància cosmètica. L’abús de cosmètics.
3 f. [LC] [MD] Tècnica de preparar i aplicar els productes cosmètics.
cosmetologia
f. [MD] [PR] COSMÈTICA.
còsmic -a
adj. [LC] [FIA] Relatiu o pertanyent al cosmos, a l’Univers. Lleis còsmiques. Matèria còsmica.
cosmo- [o cosm-]
[LC] [FIA] Forma prefixada del mot gr. kósmos, ‘món’. Ex.: cosmobiologia, cosmografia, cosmorama.
cosmogonia
1 f. [FIA] [FS] [RE] Teoria, sistema, de caràcter mític, religiós, filosòfic o científic, sobre la formació de l’Univers.
2 f. [FIA] Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de la formació dels objectes celestes, especialment dels del sistema solar.
cosmogònic -a
adj. [FIA] [RE] [FS] Relatiu o pertanyent a la cosmogonia.
cosmògraf cosmògrafa
1 m. i f. [PR] [FIA] Persona versada en cosmografia.
2 m. [LC] [PR] ANT. GEÒGRAF.
cosmografia
1 f. [FIA] [GG] Descripció general del món o de l’Univers, astronomia descriptiva.
2 f. [GG] ANT. GEOGRAFIA.
cosmogràfic -a
adj. [FIA] [GG] Relatiu o pertanyent a la cosmografia.
cosmòleg cosmòloga
m. i f. [PR] [FIA] [FS] Persona versada en cosmologia.
cosmologia
f. [FS] [FIA] [FIF] Disciplina filosòfica o científica que tracta de l’origen i la constitució de l’Univers.
cosmològic -a
adj. [FIA] [FIF] [FS] Relatiu o pertanyent a la cosmologia. Constant cosmològica.
cosmonauta
m. i f. [PR] ASTRONAUTA.
cosmopolita
1 1 adj. [LC] Que considera tot el món com a pàtria seva.
1 2 adj. [LC] Que viu tan aviat en un país com en un altre. Un aventurer cosmopolita.
1 3 adj. [LC] Que es troba a tot arreu del món. Una planta, un animal, cosmopolita.
1 4 adj. [LC] PER EXT. Una existència cosmopolita.
2 adj. [LC] Que acull gent de molts països. Londres és una ciutat cosmopolita.
cosmopolitisme
1 m. [SO] Doctrina cosmopolita.
2 m. [SO] Existència cosmopolita.
cosmorama
m. [LC] Exhibició de vistes de diferents parts del món.
cosmos
1 m. [LC] [AN] [FIA] Univers, concebut com un tot ordenat.
2 m. [AGA] [BOS] Planta herbàcia de la família de les compostes, de fulles dividides en lacínies linears i capítols amb disc groc, antenes negrenques i lígules blanques, roses o purpúries, tridentades a l’àpex, originària de Mèxic i cultivada en jardineria (Cosmos bipinnatus).
-cosmos
[LC] [FIA] Forma sufixada del mot gr. kósmos, ‘món’. Ex.: macrocosmos.
cosmovisió
f. [SO] [AN] [FS] Visió global del món i del lloc que hi ocupa l’ésser humà, que orienta la interpretació i la valoració de l’existència.
cosó -ona
1 adj. [LC] Que es fa apegalós cercant carícies, afalacs, etc.
2 m. [LC] Home efeminat.
cosoneria
f. [LC] Acte propi d’un cosó.
cospell
m. [NU] En l’encunyació de la moneda, peça metàl·lica llisa, preparada per a gravar-hi els tipus d’anvers i de revers.
cospí
1 m. [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles ovades o de contorn triangular, molt dividides, flors blanques o una mica vermelloses, en petites umbel·les, i fruits oblongs, coberts de forts agullons, que es fa als camps de cereals (Caucalis platycarpos).
2 [BOS] cospí de flor gran Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides, flors blanques, amb els pètals del marge de la umbel·la molt grossos, i fruit amb agullons poc gruixuts, que es fa als camps de conreu i als erms pedregosos (Orlaya grandiflora).
3 [BOS] cospí marí Herba de la família de les umbel·líferes, pilosa, de flors blanques o vermelloses i fruit amb agullons, pròpia de les platges i les dunes litorals (Pseudorlaya pumila o Orlaya maritima).
cosquerelles
f. pl. [LC] PESSIGOLLES.
cossar
v. tr. [LC] Donar cos o consistència (a alguna cosa).
cossat -ada
1 adj. [LC] Que té el tronc configurat de tal o tal manera. Ésser una dona ben cossada.
2 adj. [LC] Que porta el vestit ben ajustat al cos. Ella sempre va ben cossada, mal cossada.
cossatge
m. [LC] Tronc de la dona o de l’home quant a la seva configuració o a les proporcions.
cosselet
m. [HIH] Cuirassa lleugera.
cossellet
m. [HIH] COSSELET.
cosset
m. [LC] [ED] Peça de vestir que cobreix el cos o el bust, generalment sense mànigues.
cossetà cossetana
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona i estès probablement fins a la Conca de Barberà i el Penedès.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als cossetans.
cossi
m. [LC] [ED] Atuell gran, de terrissa, de metall o de plàstic, de forma de tronc de con, destinat principalment a fer-hi la bugada.
cossia
1 f. [TRA] Passadís central d’una galera.
2 f. [TRA] Pla diametral d’una nau.
cossiada1
f. [LC] [ED] Contingut d’un cossi.
cossier
m. [AN] [JE] Dansaire del ball dels cossiers.
cossiera
adj. [BOS] herba cossiera V. HERBA.