cigonya

1 1 f. [ZOO] Ocell de la família dels cicònids, de plomatge blanc amb les pennes de les ales negres, les potes i el bec vermells, de vol característic amb el coll estès, que nia al capdamunt de campanars i d’edificacions aïllades (Ciconia ciconia).

1 2 [ZOO] cigonya negra Ocell de la família dels cicònids, de plomatge negre amb les parts inferiors blanques, que defuig la proximitat dels éssers humans (Ciconia nigra).

2 1 f. [EI] Colze que fa les funcions d’una manovella en un arbre de transmissió.

2 2 f. [EI] Palanca colzada.

3 f. [LC] POALANCA.

cigonyal

m. [EI] En una màquina alternativa, arbre de transmissió amb cigonyes.

cigrell

adj. [BOS] card cigrell V. CARD.

cigró

1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Llavor globulosa de la cigronera.

1 2 m. [LC] [BOS] [AGA] CIGRONERA.

2 m. [LC] [BOB] SURENY.

3 [LC] del cigró loc. adj. Que ha ascendit de soldat ras. Un sergent del cigró.

cigronaire

m. i f. [LC] [PR] Persona que ven cigrons.

cigronera

f. [LC] [AGA] [BOS] Herba anual de la família de les papilionàcies, pilosa i glandulosa, de fulles imparipinnades, amb els folíols dentats, flors blanques o blavoses i fruit en llegum inflat que conté una o dues llavors, els cigrons, pels quals és cultivada (Cicer arietinum).

cigronet

m. [AQ] [OP] Grava de pedrera més o menys de la mida d’un cigró.

cili

1 m. [BI] Pèl o òrgan semblant a un pèl que, en agrupació, forma una franja marginal com les pestanyes a les vores de les parpelles.

2 m. [BI] Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície d’algunes cèl·lules, tant d’éssers unicel·lulars com d’éssers pluricel·lulars, animals o vegetals.

ciliar

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a les pestanyes.

2 adj. [LC] [MD] De la naturalesa de les pestanyes.

3 adj. [MD] Relatiu o pertanyent als cilis.

ciliat -ada

1 adj. [BI] [MD] [ZOA] Proveït de cilis. Cèl·lules ciliades.

2 1 m. pl. [ZOI] Classe de protozous amb el cos recobert de cilis, que viuen en l’aigua dolça i que poden ésser lliures o paràsits.

2 2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.

cilici

m. [LC] [RE] Camisa aspra, cinyell de cerres o de cadenetes de ferro, portats damunt la pell per esperit de mortificació.

cilindrada

f. [LC] [EI] Volum generat pel desplaçament del conjunt dels pistons d’un motor d’un cap a l’altre del cilindre.

cilindrador cilindradora

m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que té per ofici d’acabar teixits cilindrats.

cilindraire

m. i f. [LC] [IT] [PR] CILINDRADOR, CILINDRADORA.

cilindrar

v. tr. [IMI] Prémer fent passar per entre dos cilindres. Cilindrar roba, paper.

cilindratge

1 m. [IT] Operació de cilindrar.

2 m. [IQA] Operació de comprimir el cuir vegetal per a sola de sabata per l’acció d’un corró a pressió.

cilindre

1 1 m. [MT] Superfície engendrada per una recta que es mou tot mantenint-se paral·lela a una direcció donada.

1 2 m. [MT] [LC] Porció d’aquesta superfície limitada per dos plans paral·lels que tallen totes les generatrius.

1 3 [LC] [MT] cilindre de revolució Cilindre recte de bases circulars.

1 4 [MT] cilindre oblic Cilindre l’eix del qual no és perpendicular a les bases.

1 5 [MT] cilindre recte Cilindre les generatrius del qual tallen perpendicularment els dos plans que el limiten.

2 1 m. [EI] Cambra ordinàriament cilíndrica dins la qual es mou un pistó.

2 2 m. [EI] En certes màquines alternatives, peça que conté aquesta cambra.

3 1 m. [MU] Rodet amb puntes que forma part del mecanisme d’alguns instruments automàtics com el piano de maneta, la capsa de música, etc.

3 2 m. [IT] Calandra 1 1.

3 3 m. [AF] Peça cilíndrica d’una impremta rotativa, que treballa en parella amb una altra, l’una portant el motlle i l’altra premsant el paper contra el motlle.

4 1 m. [BI] [BO] cilindre central Part interna de la tija i de l’arrel, de forma aproximadament cilíndrica, sovint limitada exteriorment per fibres d’esclerènquima.

4 2 [BO] cilindre cortical Escorça 2 2.

cilíndric -a

adj. [LC] [MT] Que té forma de cilindre.

cilindro-

[LC] Forma prefixada del mot cilindre. Ex.: cilindrocefàlic, cilindrocònic.

cilindroide

1 adj. [MT] Més o menys semblant a un cilindre.

2 m. [MT] Cilindre de bases el·líptiques.

cim

1 1 m. [LC] [GL] Punt més elevat d’una cosa. El cim d’una muntanya. El cim d’un campanar.

1 2 m. [LC] [GL] Punt més elevat d’una muntanya. Els cims més alts de Catalunya són encara coberts de neu.

1 3 [LC] al cim de loc. prep. Damunt 1. Va deixar la camisa al cim del llit.

1 4 m. [LC] PER EXT. Arribar algú al cim de la glòria.

2 m. [HIG] En heràld., part superior del pavelló reial, d’un mont o de la punta d’un xebró.

cima

1 f. [LC] [BO] Brot o tany d’una planta que s’enlaira fins al cimall.

2 1 f. [LC] [BO] Sistema de ramificació en què l’eix principal és ultrapassat pels secundaris, aquests pels terciaris, etc. Inflorescència en cima.

2 2 [BO] cima escorpioide Cima amb els eixos laterals, únics, a un sol costat del principal.

2 3 [BO] cima helicoide Cima amb els eixos laterals, únics, a l’un i a l’altre costat del principal.

3 1 f. [LC] [AGP] Part superior i més prima d’una canya llarga de pescar.

3 2 f. [TRA] En una embarcació, part més alta d’un arbre o d’un botaló.

3 3 f. [TRA] Cap d’una corda.

cimaci

m. [LC] [AQ] [AR] Motllura la secció transversal de la qual té forma de S, que es troba generalment a la part superior d’una cornisa.

cimadal

m. [LC] Cim 1.

cimal

1 m. [LC] Cim de muntanya.

2 m. [LC] [AGF] [BO] Branca principal més o menys dreta, especialment la que s’enlaira més que les altres o la que es deixa a l’arbre en tallar les altres. Un cimal de roure de 2 pams de gruix.

3 m. [LC] [IMI] [AGF] Part d’una panna de suro que, en l’arbre, era la més allunyada de terra.

cimalada

f. [LC] [BO] [AGF] Cimal 2.

cimall

m. [LC] [AGA] [BO] [AGF] Part alta de la brancada o de la tanyada d’una planta.

cimallejar

v. intr. [LC] [AGA] [BO] [AGF] Ésser el cimall, formar el cimall d’una brancada.

cimar

1 v. tr. [LC] [AGA] Fer créixer en alt més que en ample la capçada (d’un arbre).

2 1 tr. [TRA] En les naus llatines, passar l’antena d’una banda a l’altra per la cara de proa de l’arbre en virar de bord.

2 2 tr. [TRA] Hissar una vela de tallant fins al cim del pal.

cimbaler cimbalera

m. i f. [MU] [PR] Persona que toca els címbals.

címbals

m. pl. [LC] [MU] Instrument antic anàleg als platerets.

cimbell

1 m. [LC] Ocell o altra cosa que es posa al cim d’un pal i, fent-lo moure, serveix per a atraure els ocells.

2 m. [LC] Allò que hom fa servir d’incentiu, per a atraure.

cimbiforme

adj. [BO] De forma semblant a una barqueta, com el fruit de la calèndula.

cimbori

1 m. [LC] [AQ] [AR] Construcció de planta poligonal o cilíndrica que s’aixeca sobre la intersecció de dues naus d’un edifici monumental per donar llum a l’interior i, generalment, per servir de base a la cúpula.

2 m. [AQ] [AR] A l’interior d’una església, petit baldaquí que cobreix l’altar o una sepultura, generalment sobre quatre columnes.

cimè

m. [QU] Hidrocarbur aromàtic monocíclic emprat com a dissolvent i en la fabricació de resines.

cimejar

1 v. intr. [LC] Formar cim. Les torres de la ciutat cimegen.

2 v. intr. [LC] EXCEL·LIR.

cimell

m. [AGP] [AGF] Canya de pescar curta i molt vincladissa.

ciment¹

1 m. [LC] [AQ] Mescla calcinada de pedra calcària i argila o altra substància, que dona un morter que s’endureix ràpidament. Un sac de ciment. Ciment pòrtland.

2 m. [GL] Matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d’una roca sedimentària detrítica, que trava els grans i els dona coherència.

3 m. [MD] Substància usada en odontologia per a unir pròtesis o per a empastar dents.

ciment²

1 m. [IMI] [IMF] Eina de grans dimensions, del grup de les garlopes, usada pels boters per a planejar les dogues, que s’empra fent lliscar la peça que es treballa per damunt de la fulla de l’eina.

2 m. [IMI] Eina per a fer galzes, del grup dels ribots, estreta i amb l’obertura dels encenalls com la del guilleume.

cimentació

1 1 f. [GLG] Procés de diagènesi que transforma un sediment incoherent en una roca compacta i dura per efecte d’un ciment.

1 2 f. [GLG] Procés pel qual els components d’una mineralització de sulfurs experimenten un enriquiment supergènic.

2 f. [MI] Injecció de ciment entre la paret rocosa d’una perforació i el tub de revestiment, feta per a donar estabilitat a tot el pou.

cimentar¹

v. tr. [LC] Unir o recobrir amb ciment.

cimentar²

v. tr. [IMF] Planejar amb el ciment. Cimentar les dogues.

cimentar³

v. tr. [NU] Incrementar la riquesa d’or (d’un aliatge) fins a la llei exigida per a l’emissió d’una determinada moneda.

cimentatge

m. [IMF] Operació de donar forma a les dogues de les botes amb el ciment.

cimer -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al cim.

2 f. [LC] [PO] Reunió d’alts dignataris.

cimera

1 f. [HIH] [HIG] Guarniment que s’acobla al casc o a la corona, consistent en figures o objectes molt vistosos.

2 f. [AGR] Tos¹2.

cimerol

1 m. [LC] [AGA] [BO] Ram superior d’una planta que es destaca sobre els altres.

2 m. [LC] [AGP] Cima 3 1.

cimo-

[LC] Forma prefixada del mot gr. kŷma, ‘ona’. Ex.: cimòmetre.

cimolsa

f. [IT] Cap de peça dels draps de llana.

cimós -osa

1 adj. [LC] [BO] En bot., relatiu o pertanyent a la cima.

2 adj. [LC] [BO] De la naturalesa de la cima.

3 adj. [BO] Simpòdic 1 i 2.

cinabarí -ina

adj. [LC] Del color vermell del cinabri.

cinabàric -a

adj. [GL] Relatiu o pertanyent al cinabri.

cinabri

1 m. [GLM] Mineral, sulfur de mercuri, de fórmula HgS, que cristal·litza en el sistema trigonal, és de color vermell i és la principal mena de mercuri.

2 m. [IQ] [QU] Sulfur de mercuri vermell, molt tòxic, emprat com a pigment.

cinamat

m. [QU] Sal o èster de l’àcid cinàmic.

cinàmic -a

1 adj. [BOS] Relatiu o pertanyent al cínamom.

2 adj. [QU] Obtingut del cínamom. Aldehid cinàmic.

cinamílic -a

adj. [QU] Relatiu o pertanyent al radical fenilal·lílic.

cínamom

m. [LC] [BOS] ARBRE ARGENTAT.

cínara

adj. [BOS] carlina cínara V. CARLINA.

cinc

1 adj. [LC] [MT] Quatre més un. Una nena de cinc anys. Els cinc dits de la mà. Cinc pessetes fan un duro.

2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el quatre, 5. Cinc més set fan dotze.

2 2 m. [LC] El que fa cinc en una sèrie numerada. El quilòmetre 5. Va morir el 5 d’octubre. Quin número ha sortit? El 5?

2 3 m. [LC] PER EXT. Un cinc de copes.

2 4 m. [LC] Xifra que correspon al nombre 5. Ara escriu un 5 ben gros.

2 5 [LC] ni cinc NI CINC CÈNTIMS. Ha viscut tres anys aquí sense pagar ni cinc.

3 f. pl. [LC] les cinc La cinquena hora després del migdia o de la mitjanit.

cinc-centè -centena

1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té 499 davant seu, el que fa cinc-cents.

2 adj. [LC] [MT] Que és una de les cinc-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot.

3 m. [LC] [MT] Un cinc-centè, 1/500.

cinccentista

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al segle XVI.

cinc-cents -centes

1 adj. [LC] [MT] Cinc vegades cent. Cinc-cents homes. Cinc-centes pàgines.

2 1 m. [LC] [MT] El nombre cinc-cents, 500. Cinc-cents dividit per deu dona cinquanta.

2 2 m. [LC] El que fa cinc-cents en una sèrie numerada. M’allotjo a l’habitació 500.

2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre cinc-cents. El dècim acaba en cinc-cents.

cinc-en-rama

m. [LC] [BOS] GRAM NEGRE.

cínclids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és la merla d’aigua.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

cincnervis

m. [BOS] [LC] PLANTATGE DE FULLA ESTRETA.

cincona

f. [LC] [BOS] ARBRE DE LA QUINA.

cinconina

f. [BI] [MD] [QU] Alcaloide de l’arbre de la quina que s’empra per a combatre el paludisme.

cindri

m. [AQ] Cintra 2.

cine

m. [LC] [CO] [JE] CINEMA.

cine-

[LC] Prefixoide dels mots cinematografia i cinema. Ex.: cinèfil, cineclub.

cineasta

m. i f. [PR] [CO] [JE] Persona que participa en la creació o en la realització tècnica d’un film.

cineclub

m. [CO] Associació que promou activitats d’estudi i de difusió del mitjà cinematogràfic.

cinèfil cinèfila

1 m. i f. [LC] [CO] [JE] Persona afeccionada al cinema.

2 m. i f. [LC] [CO] [JE] Persona versada en cinematografia.

cinefòrum

m. [JE] Sessió de cinema amb un debat organitzat a l’entorn de la pel·lícula projectada.

cinegètic -a

1 adj. [LC] [SP] Relatiu o pertanyent a la cinegètica.

2 f. [LC] [SP] Art de la caça.

cinell

m. [BOI] Alga verda molt ramificada, que viu en rius amb un alt grau d’eutrofització (Cladophora glomerata).

cinema

1 1 m. [LC] [JE] Local on es projecten pel·lícules cinematogràfiques.

1 2 [LC] [JE] cinema d’art i assaig Sala especialitzada en l’exhibició de films en versió original i íntegra d’obres de repertori clàssic, d’experimentació i d’avantguarda.

2 1 m. [CO] [JE] [LC] CINEMATOGRAFIA. Cinema documental. Cinema d’autor. Actriu, estrella de cinema. Director de cinema.

2 2 [LC] [JE] [CO] cinema negre Gènere cinematogràfic que presenta en les seves realitzacions un món marginal, violent, etc.

cinemascop

m. [CO] Sistema de rodatge i de projecció cinematogràfica que deforma les imatges lateralment, comprimint-les en el rodatge i eixamplant-les en la projecció.

cinemateca

f. [CO] [JE] [BB] Filmoteca 2.

cinemàtic -a

1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent al moviment.

2 f. [FIF] [EI] Part de la mecànica que estudia el moviment dels cossos amb independència de les forces que el produeixen.

cinematògraf

1 m. [LC] [JE] [CO] CÀMERA CINEMATOGRÀFICA.

2 m. [LC] [JE] Projector cinematogràfic.

cinematografia

f. [LC] [JE] [CO] Art de representar imatges en moviment en una pantalla, mitjançant la fotografia.

cinematogràfic -a

adj. [LC] [JE] Relatiu o pertanyent al cinema o a la cinematografia.

cinerama

m. [CO] [JE] Sistema de rodatge i de projecció cinematogràfica que utilitza tres càmeres o tres projectors sincrònicament.

cinerari -ària

1 adj. [LC] Destinat a rebre les cendres d’un cadàver incinerat. Urna cinerària.

2 f. [BOS] Mata de la família de les compostes, de fulles molt tomentoses, blanques per sota i d’un verd grisenc per sobre, i flors grogues, que es fa als penya-segats marítims i s’empra com a ornamental (Senecio cineraria).

cineri -èria

adj. [LC] Cendrós 1.

cinerita

f. [GL] Cendra volcànica consolidada per aglutinació dels seus elements.

cinerític -a

1 adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent a la cinerita.

2 adj. [GL] [LC] Que té aspecte porós i color fosc com la cinerita.

-cinesi

[LC] Forma sufixada del mot gr. kínesis, ‘moviment’. Ex.: halocinesi.

cinèsic -a

1 adj. [CO] [LC] Relatiu o pertanyent a la cinèsica.

2 f. [CO] Estudi dels llenguatges corporal i gestual en la comunicació humana.

cinètic -a

1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent al moviment. Teoria cinètica dels gasos.

2 adj. [FIF] Degut al moviment. Energia cinètica.

cingla

1 1 f. [LC] [AGR] Faixa, corretja o corda emprada per a assegurar l’albarda, el bast o la sella, per sota el ventre de l’animal. Estrènyer la cingla a un mul, a un cavall.

1 2 f. [LC] [AGP] Estrop 1 5.

2 f. [MD] Cinta extreta d’una estructura anatòmica fibrosa o feta d’un material resistent que, fixada quirúrgicament, serveix de suport a una estructura que hagi experimentat una ptosi.

cinglada

1 f. [LC] Cop donat amb la cingla i, per extensió, amb un fuet, unes xurriaques, etc.

2 f. [LC] Dolor físic molt fort. Una cinglada de mal de ventre.

3 f. [LC] Dany moral, reprensió. No li ha vingut mala cinglada!

cinglant

m. [LC] Vareta prima.

cinglantada

f. [LC] Cop de cinglant.

cinglar

1 v. tr. [LC] [AGR] Assegurar la sella, el bast o l’albarda (d’un cavall o d’una haveria) amb la cingla. No havia cinglat bé el mul.

2 tr. [LC] [AGR] Donar cops de cingla, de xurriaques, etc., (a una bèstia).

3 tr. [TRA] Vogar amb un sol rem posat al centre de l’espill.

cingle

m. [LC] [GL] Espadat de roca al cim o en el pendent d’una muntanya.

cinglera

1 f. [LC] [GL] Seguit de cingles, cingle que s’estén tot al llarg d’un serrat, d’una serralada.

2 f. [AGR] Part del tronc dels equins darrere les extremitats anteriors per on es col·loca la cingla.

cíngol

1 m. [LC] [RE] Cinyell, especialment cordó de seda o de lli amb una borla a cada cap amb què el sacerdot se cenyeix l’alba per celebrar els oficis divins.

2 m. [BO] Part de la paret dels dinòfits, generalment en forma de canal equatorial.

cínic -a

1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a la doctrina del cinisme.

2 adj. [LC] [FS] Que, impúdicament, fa gala de menysprear els valors morals.

cínicament

adv. [LC] D’una manera cínica, amb cinisme.

cinisme

1 m. [FS] Doctrina de l’escola filosòfica dels cínics, fundada per Antístenes, deixeble de Sòcrates.

2 m. [LC] [FS] Qualitat de cínic.

cino-

[LC] Forma prefixada del mot gr. kýon kynós, ‘gos’. Ex.: cinomorf, cinòdrom.

cinocèfal -a

1 adj. [ZOA] Que té el cap de gos.

2 adj. [ZOA] Que té la cara, el musell, semblant al d’un gos, s’aplica especialment a certes espècies de simis.

3 adj. [MD] Que presenta cinocefàlia.

cinocefàlia

f. [MD] Malformació congènita en què el cap s’assembla al d’un gos.

cinoglossa

f. [BOS] BESNEULA.

cinomorf -a

1 adj. [LC] [ZOM] Semblant a un gos.

2 1 m. pl. [ZOM] Grup de primats integrat per simis catarrins, grans i robustos, de musell allargat que recorda el dels gossos, i callositats isquiàtiques de colors vius.

2 2 m. [ZOM] Individu d’aquest grup.

cinomoriàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies paràsites, de tija en gran part subterrània, fulles esquamoses i inflorescència claviforme, esteses des del Mediterrani a les zones estèpiques de l’Àsia central, entre les quals hi ha la magraneta de corb.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

cinorrincs

1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals vermiformes, petits, amb el dors bombat i la part ventral plana.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

cinorròdon

m. [BO] Fructificació dels rosers del gènere Rosa, constituïda per diferents núcules incloses dins un receptacle carnós en forma de copa d’obertura estreta.

cinquagesma

f. [RE] Pentecosta 2.

cinquanta

1 adj. [LC] [MT] Cinc vegades deu, quaranta-nou més un. Un home de cinquanta anys.

2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el quaranta-nou, 50. Deu per cinc fan cinquanta.

2 2 m. [LC] El que fa cinquanta en una sèrie numerada. La pàgina 50. Viu al cinquanta del carrer Major.

2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre cinquanta. Escriu un cinquanta en xifres romanes.

3 adj. [LC] Un nombre indeterminat considerable. Sempre vol fer cinquanta coses alhora. T’ho he dit més de cinquanta vegades!

4 1 adj. [LC] [MT] Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són: cinquanta-un, cinquanta-una, 51; cinquanta-dos, cinquanta-dues, 52; cinquanta-tres, 53; cinquanta-quatre, 54; cinquanta-cinc, 55; cinquanta-sis, 56; cinquanta-set, 57; cinquanta-vuit, 58; cinquanta-nou, 59.

4 2 m. [LC] [MT] Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són: cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres, etc. El quilòmetre 51. La bola 52.

cinquantè -ena

1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té quaranta-nou davant seu, el que fa cinquanta.

1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les cinquanta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. En moriren una cinquantena part.

1 3 m. [LC] [MT] Un cinquantè, 1/50.

2 adj. [LC] [MT] Els ordinals i fraccionaris compresos entre cinquantè i seixantè són: cinquanta-unè, cinquanta-unena; cinquanta-dosè, cinquanta-dosena; cinquanta-tresè, cinquanta-tresena; cinquanta-quatrè, cinquanta-quatrena; cinquanta-cinquè, cinquanta-cinquena; cinquanta-sisè, cinquanta-sisena; cinquanta-setè, cinquanta-setena; cinquanta-vuitè, cinquanta-vuitena; cinquanta-novè, cinquanta-novena.

cinquantejar

v. intr. [LC] Anar pels cinquanta anys. Noi, no vinguis a fer el jove, que ja cinquanteges.

cinquantena

1 f. [LC] Conjunt de cinquanta objectes de la mateixa naturalesa. Hi havia una cinquantena de cotxes. Una cinquantena de persones.

2 f. [LC] Cinquanta anys. En Vidal ja ha tombat la cinquantena, té complerts els cinquanta anys.

cinquantenari -ària

1 adj. [LC] Que té cinquanta anys.

2 1 m. [LC] CINQUANTENNI.

2 2 m. [LC] Cinquantè aniversari.

2 3 m. [LC] Celebració d’un cinquantenari.

cinquantenni

m. [LC] Període de cinquanta anys.

cinquantí -ina

adj. i m. i f. [LC] QUINQUAGENARI.

cinquè -ena

1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té quatre davant seu, el que fa cinc. Ell és el cinquè de classe. El pis cinquè.

2 adj. [LC] [MT] Que és una de les cinc parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. N’hi ha ben bé dues cinquenes parts de podrits.

3 m. [LC] [MT] Un cinquè, 1/5. Dos cinquens, 2/5.

cinquena

f. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a oli, dividida en 5 quartans, pròpia del Penedès i del Camp de Tarragona.

cinquet

m. [MU] Grup de cinc notes iguals que s’han d’executar en el temps que correspon a quatre de la mateixa figura.

cint

m. [ED] [LC] Cinyell 1.

cinta

1 1 f. [LC] [IT] [ECO] Teixit que forma una tira estreta. La cinta del barret. Una cinta blanca, vermella. Compra 2 metres de cinta d’un dit d’ample.

1 2 f. [LC] PER EXT. La cinta de ferro d’una roda de carro. Una cinta de cuir.

2 1 f. [ECO] Peça de plàstic, de paper, etc., que forma una tira estreta.

2 2 [ECO] cinta adhesiva Tira de plàstic, de roba o de paper, que conté, en una de les cares, una capa de substància adhesiva no solidificada.

2 3 [LC] cinta aïllant Cinta adhesiva de material tèxtil o plàstic, que s’utilitza per a protegir els empalmaments dels conductors elèctrics.

2 4 [ECO] cinta correctora Banda adhesiva enrotllada que serveix, en algunes màquines d’escriure, per a esborrar els caràcters mecanografiats incorrectament.

2 5 [IT] cinta de carda Tira composta per tres o quatre plecs de teixit fort units amb cautxú o una cola especial, que porta clavades les pues d’acer en forma de U i constitueix amb d’altres d’iguals la guarnició de la carda.

2 6 [ECO] cinta de tinta Banda de niló tintada, que en unes màquines d’escriure, calculadores i impressores matricials, marca el relleu dels tipus damunt el paper per mitjà de la pressió que aquests hi exerceixen durant la composició o la impressió.

2 7 [FIF] [CO] [IN] cinta magnètica Cinta en què s’enregistra magnèticament so, imatge o qualsevol tipus d’informació. Cinta de vídeo, magnetofònica, de doble pista. Memòria de cinta magnètica.

2 8 [LC] [ED] [FIF] cinta mètrica Cinta de roba, de metall, de plàstic, etc., dividida en metres, centímetres i mil·límetres, o en peus i polzades, que serveix per a amidar longituds.

2 9 [IN] [FIF] [TC] cinta perforada Cinta de paper resistent, emprada com a suport d’informació en telecomunicacions i en certes màquines com ara telers, màquines eina, etc.

2 10 f. [DE] Dispositiu rígid o articulat, en forma de tira, que permet la unió dels cartutxos i facilita l’alimentació de certes metralladores.

3 1 f. [HIG] BURELA.

3 2 f. [HIG] Tira de roba o de pergamí que conté un lema o una llegenda.

4 f. [MD] Estructura d’un organisme llarga i aplanada, especialment nerviosa.

5 f. [LC] [TRA] Filada principal de l’entaulament d’una nau, més gruixuda que les altres, situada sota el trancanell des de la proa fins a la popa.

6 1 f. [AGP] Teranyina 2.

6 2 f. [AGP] SOLTA.

7 1 f. pl. [LC] [BOS] Planta de la família de les gramínies, força robusta, de fulles basals cintiformes, amb franges longitudinals blanques i grogues, rarament fèrtil, conreada en jardineria (Phalaris arundinacea var. picta).

7 2 f. pl. [LC] [BOS] Planta de la família de les liliàcies, de fulles basals cintiformes, amb franges longitudinals blanques i verdes, reunides en una densa tofa, i flors petites blanques, que sol fer llargs brots penjants, terminats en manyocs de fulles a manera de noves plantetes, originària del sud d’Àfrica i cultivada com a ornamental (Chlorophytum capense o C. comosum).

7 3 f. pl. [LC] [BOS] Planta de la família de les liliàcies, de fulles cintiformes, gruixudes i de color verd intens, totes en roseta basal, flors blanques o liloses en raïms més curts que les fulles i fruits en baia blavenca, pròpia del Japó i cultivada com a ornamental, sobretot fent parterres (Ophiopogon jaburan).

8 f. [LC] [ZOP] VETA².

cintaire

m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que fabrica o ven cintes.

cintar

v. tr. [LC] Guarnir amb cinta.

cinter cintera

m. i f. [LC] [IT] [PR] CINTAIRE.

cinteria

1 f. [LC] [IT] Conjunt de cintes.

2 f. [LC] [IMI] Comerç de cintes.

cintiforme

adj. [LC] Que té forma de cinta.

cintó

m. [LC] [ED] Cinyell 1.

cintra

1 f. [LC] [AQ] Curvatura còncava d’una volta.

2 f. [LC] [AQ] Bastida que sosté una volta, un arc en construcció, fins a estar posada la clau.

cintrar

v. tr. [LC] [AQ] Disposar formant cintra.

cintrat -ada

adj. [HIG] En heràld., que té els cercles que l’envolten d’un esmalt diferent, s’aplica a un món.

cintrell

m. [AQ] Corda o regle que serveix de guia en construir una volta o un arc.

cintura

1 1 f. [LC] [MD] Part més estreta del tronc del cos humà, sota la caixa toràcica. La va agafar per la cintura.

1 2 f. [LC] [ED] Part d’un vestit que correspon a la cintura.

2 1 f. [MD] cintura escapular Anell ossi que, constituït per la clavícula i l’omòplat, recolza sobre la caixa toràcica i serveix de suport per a les extremitats superiors.

2 2 [MD] cintura pelviana Anell ossi que, constituït pels ossos ilíacs i el sacre, serveix de suport per a les extremitats inferiors.

cinturar

v. tr. [LC] Posar (a algú) una faixa o una corretja a la cintura, especialment una faixa o una corretja beneïda.

cinturat -ada

adj. [LC] Estret de cintura.

cinturó

1 1 m. [LC] [ED] Banda de roba, de cuir, etc., destinada a estrènyer la cintura. Porta un ganivet penjat al cinturó.

1 2 m. [SP] En els esports de lluita, banda de tela resistent, d’un color determinat segons el grau de coneixement de l’esportista, amb què aquest es lliga la jaqueta.

1 3 [TRG] [LC] cinturó de seguretat Banda de tela forta que, col·locada abraçant la cintura i sovint encreuant el pit dels passatgers d’un avió o d’un automòbil, evita, en cas de moviments bruscos i d’accidents, que siguin llançats fora del seient.

2 m. [TRG] [OP] cinturó de ronda Ronda 1 5.

3 m. [FIA] cinturó d’asteroides Regió situada entre les òrbites de Mart i de Júpiter, que conté la majoria dels asteroides.

cinyell

1 1 m. [LC] [ED] Cinta, cordó, corretja, etc., que serveix per a cenyir. Un cinyell amb botons d’or.

1 2 m. [LC] PER EXT. Un cinyell de flames.

1 3 [TRG] cinyell de seguretat CINTURÓ DE SEGURETAT.

2 m. [ZOI] cinyell de Venus Animal marí del grup dels ctenòfors tentaculats, de cos comprimit i allargat en forma de cinta, prim i transparent, molt vistós (Cestus veneris).

ciperàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, herbes graminoides de tija sovint trígona, flors molt poc vistoses, disposades a l’axil·la d’una bràctea i reunides en espiguetes, i fruit en aqueni, abundants a les regions temperades i subàrtiques i pròpies sobretot d’indrets pantanosos, humits o entollats, entre les quals hi ha els càrexs, les serranes, les cotoneres i el jonc boval.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

cipolí

m. [GL] Marbre format per calcària cristal·lina esquistosa, caracteritzat per les venes de serpentina grisa o verdosa.

ciprinicultura

f. [AGP] [AGF] Cria de ciprínids amb finalitats comercials o de repoblació.

ciprínids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis d’aigua dolça, de boca protràctil sense dents als maxil·lars, amb un màxim de tres fileres de dents sobre l’arc faringi, escates cicloides, intestí molt llarg, apte per a digerir gran quantitat d’aliments poc nutritius, que inclou els barbs, les carpes, les madrilles, etc.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

ciprinodòntids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cap aplanat superiorment, amb la boca protràctil, oberta cap a dalt, les dents còniques o tricuspidades, les aletes amb tots els radis tous, una sola aleta dorsal oposada a l’anal, sense línia lateral, que inclou el fartet i el samaruc.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

cipripedi

m. [BOS] [AGA] Planta herbàcia de la família de les orquidàcies, de fulles oblongues i flor grossa amb el label groc, en forma d’esclop o de bossa, que es fa a les vorades i clarianes de bosc de la regió eurosiberiana (Cypripedium calceolus).

cípsela

f. [BO] Aqueni format per més d’un carpel.

ciques

f. [BOS] [AGA] Planta de la família de les cicadàcies, dioica, amb aspecte de palmera, de tronc curt i fulles pinnades, d’origen asiàtic, conreada en jardineria (Cycas revoluta).

cirater -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Cirat.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Cirat o als seus habitants.

circ

1 m. [LC] [HIH] [AR] En l’antiga Roma, gran espai pla rectangular destinat a les curses de carros, jocs gimnàstics, etc., amb grades al voltant per als espectadors.

2 1 m. [LC] [JE] Local, fix o ambulant, amb grades circulars per als espectadors i un espai circular al mig on s’executen exercicis eqüestres, acrobàtics, etc.

2 2 m. [JE] [LC] Conjunt d’artistes i d’elements que formen part del circ.

2 3 m. [LC] [JE] Conjunt dels exercicis eqüestres, acrobàtics, etc., que s’executen en un circ. Una temporada de circ.

3 1 m. [GG] [GL] Forma de relleu glacial constituïda per una depressió semicircular de parets abruptes.

3 2 [FIA] [GL] circ lunar Relleu característic de la superfície lunar, que presenta una estructura circular amb el sector central deprimit i els vorells més o menys elevats, i és causat per l’impacte d’un cos celeste.

circa

[escrit abreujadament ca. o c., per a indicar una data aproximada]

adv. [LC] Al voltant de.

circassià -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Circàssia.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Circàssia o als seus habitants.

2 1 m. [LC] [FL] Antiga llengua caucàsica parlada pels circassians.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al circassià.

circell

m. [LC] [BO] Òrgan filamentós i prènsil de certes plantes que els serveix per a aferrar-se als cossos veïns.

circense

adj. [LC] [JE] Relatiu o pertanyent al circ.

circinat -ada

adj. [LC] [BO] Enrotllat en forma de crossa.

circuïció

f. [LC] Acció de circuir; l’efecte.

circuir

v. tr. [LC] CIRCUMDAR.

circuit

1 1 m. [LC] Espai a recórrer per a fer el volt d’una cosa. El circuit de la capital és molt extens.

1 2 m. [LC] [SP] Recorregut tancat en què es disputen curses atlètiques, hípiques, automobilístiques, etc. El circuit de Montmeló.

2 m. [EI] Conjunt de conductes, bombes, vàlvules, etc., a través de les quals pot circular un fluid.

3 1 m. [EL] [EE] Conjunt d’elements conductors, generadors, etc., interconnectats, a través dels quals pot circular un corrent elèctric.

3 2 [EE] [EL] circuit imprès Circuit electrònic format per pistes conductores sobre una placa de material aïllant, destinada a fer de suport dels components del circuit i alhora a establir-ne les connexions.

3 3 [EL] [EE] circuit integrat Circuit electrònic format per un conjunt d’elements de dimensions molt reduïdes i integrats dins un mateix suport.

3 4 [EL] circuit monolític Circuit integrat amb els seus dispositius i components construïts i interconnectats simultàniament en un substrat semiconductor.

4 m. [MT] En mat., corba tancada.

circulació

1 f. [LC] [MD] Acció de circular. Un accident impedia la circulació. Bitllet de lliure circulació.

2 f. [LC] [MD] [ZOA] Moviment d’un fluid a l’interior d’un organisme que s’efectua, generalment, a través d’uns conductes. La circulació de la sang.

3 [ECT] circulació monetària Quantitat de diner, part de l’estoc monetari, que circula durant un període de temps determinat.

circulador

m. [AQ] Accelerador 2 2.

circulant

1 adj. [LC] Que circula, que està en circulació. El capital circulant.

2 m. [NU] Conjunt de la moneda, pròpia o no, que circula en un àmbit determinat.

circular¹

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al cercle, que té forma de cercle. Un espai circular. Funcions circulars.

2 f. [LC] [DR] Carta o lletra que s’adreça a diferents persones amb una mateixa redacció.

3 f. [DR] Disposició administrativa dictada pels òrgans superiors de l’Administració sobre l’organització interna i el funcionament dels serveis que en depenen.

4 adj. [LC] Que constitueix un cercle viciós.

circular²

1 1 v. intr. [LC] Una cosa, moure’s talment que torna al punt de partida. La sang circula per les artèries i les venes.

1 2 v. intr. [LC] PER EXT. La saba circula en les plantes.

2 1 intr. [LC] Anar i venir en tots sentits. Els cotxes circulen pels carrers.

2 2 intr. [LC] Una cosa, passar d’unes mans a les altres. Aquests bitllets de banc ja no circulen.

2 3 intr. [LC] PER EXT. Circulen falses noves.

circularitat

f. [LC] Qualitat d’un raonament, d’una definició, circular.

circularment

adv. [LC] D’una manera circular, en cercle.

circulatori -òria

adj. [LC] [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a la circulació, especialment de la sang. Aparell circulatori.

circum-

[LC] Prefix que significa ‘al voltant’. Ex.: circumesofàgic, circumzenital.

circumcentre

m. [MT] Centre de la circumferència circumscrita a un triangle que passa pels tres vèrtexs d’aquest.

circumcidar

v. tr. [LC] [MD] [AN] [HIH] Tallar el prepuci (a un mascle), el clítoris o els llavis interns de la vulva (a una femella).

circumcís -isa

1 adj. [LC] [MD] Que ha estat circumcidat.

2 adj. [RE] Que ha estat sotmès a la circumcisió ritual pròpia de les religions jueva i musulmana.

circumcisió

1 f. [AN] [HIH] [MD] [ISL] Acció de circumcidar; l’efecte.

2 f. [HIH] [RE] [ISL] Celebració jueva i musulmana en què es duu a terme la circumcisió ritual d’un infant mascle.

circumdant

adj. [LC] Que circumda.

circumdar

v. tr. [LC] Voltar completament (alguna cosa). Altes muralles circumdaven la fortalesa.

circumferència

1 1 f. [LC] [MT] Corba plana els punts de la qual equidisten tots d’un punt interior, el centre.

1 2 f. [LC] [MT] Longitud d’aquesta corba.

2 1 f. [LC] Contorn d’un cos. La circumferència del pit.

2 2 [AGF] circumferència de pela VOLT DE PELA.

circumflex

adj. [FL] accent circumflex V. ACCENT.

circumfús -usa

adj. [LC] Difós, espargit, tot al voltant.

circumlocució

f. [LC] [FL] [FLL] Expressió per mitjà de moltes paraules d’allò que podria dir-se amb una o molt poques.

circumloqui

m. [LC] [FL] [FLL] CIRCUMLOCUCIÓ.

circumnavegació

f. [LC] [TRA] Acció de circumnavegar.

circumnavegar

v. tr. [LC] [TRA] Navegar al voltant (d’un continent, d’una illa, etc.).

circumpolar

adj. [LC] [FIA] Situat als volts d’un pol terrestre o celeste. Mars circumpolars. Constel·lació circumpolar. Estel circumpolar.

circumscripció

1 f. [LC] [MT] [AD] Acció de circumscriure; l’efecte.

2 1 f. [LC] [DR] [AD] [PO] Divisió administrativa, militar o eclesiàstica d’un territori.

2 2 f. [PO] Demarcació territorial d’una organització política.

circumscriure

[quant a la flexió, com escriure]

1 1 v. tr. [LC] Reduir a certs límits o termes. Cap límit no circumscrivia l’autoritat d’aquell tsar.

1 2 intr. pron. [LC] L’acusació se circumscriu a uns conceptes calumniosos. Us heu de circumscriure a obeir les seves ordres.

2 tr. [MT] En mat., traçar (una figura) que envolti una altra figura tocant-la en el major nombre de punts possible.

circumspecció

f. [LC] Qualitat de circumspecte.

circumspectament

adv. [LC] D’una manera circumspecta.

circumspecte -a

1 adj. [LC] Que va molt amb compte amb el que diu, amb el que fa. El xicot és discret i circumspecte: abans de cada acció decisiva fa un examen acurat de la situació. És lògic que un polític sigui circumspecte.

2 adj. [LC] PER EXT. Un posat circumspecte. Una actitud circumspecta.

circumstància

1 f. [LC] [DR] Condició de temps, de lloc, de manera, etc., en què un esdeveniment té lloc. Les circumstàncies en què es realitzà el fet. Les circumstàncies actuals.

2 f. [LC] Fet secundari que acompanya un esdeveniment principal. Cal enumerar totes les circumstàncies del fet.

3 f. [DR] Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica el grau de responsabilitat original i, consegüentment, la penalitat. Una circumstància atenuant, agreujant.

circumstanciadament

adv. [LC] Tenint en compte totes les circumstàncies.

circumstancial

1 adj. [LC] Que constitueix una circumstància, que depèn d’una circumstància.

2 adj. [FL] En gram., que expressa una circumstància de lloc, de temps, etc. Complement circumstancial.

circumstancialitat

f. [LC] Qualitat de circumstancial.

circumstancialment

adv. [LC] D’una manera circumstancial.

circumstanciar

v. tr. [LC] Dir totes les circumstàncies (d’un fet).

circumstant

adj. [LC] [DR] Que presencia un fet, que hi és present.

circumval·lació

1 f. [LC] [DE] Acció de circumval·lar.

2 f. [LC] [DE] Línia defensiva formada per trinxeres i fortificacions amb què s’envolta o circumval·la una plaça.

3 f. [LC] Carretera, camí, que va pel límit d’una ciutat.

circumval·lar

v. tr. [LC] [DE] Envoltar (una plaça, una ciutat assetjada), amb una sèrie de trinxeres o fortificacions.

circumveí -ïna

adj. [LC] Situat al voltant d’un lloc.

circumvolució

1 f. [LC] Volta tortuosa. El riu Llobregat descriu nombroses circumvolucions. Les circumvolucions dels intestins.

2 [MD] [ZOA] circumvolució cerebral Relleu de la superfície del cervell limitat per anfractuositats.

cirenaic -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Cirene.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Cirene o als seus habitants.

cirer

m. [LC] [AGA] [BOS] CIRERER.

cirera

1 f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible del cirerer, drupa d’un vermell fosc, llargament pedunculada.

2 [LC] [BOS] cirera d’arboç Fruit de l’arboç.

3 [BOS] [LC] cirera de pastor a) CIRERETA DE PASTOR.

3 [BOS] cirera de pastor b) CIRERA D’ARBOÇ.

cirerar

m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc plantat de cirerers.

cirerer

1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles estretament ovades, dentades i flors blanques, reunides en nombre de dos a sis en umbel·les, propi dels boscos frescals i molt cultivat pels seus fruits, les cireres (Prunus avium).

1 2 [BOS] [AGF] cirerer americà Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, d’escorça aromàtica, fulles lluents per sobre i flors d’un blanc trencat disposades en raïm, originari d’Amèrica del Nord, conreat com a ornamental i arbre de fusta (Prunus serotina).

1 3 [LC] [BOS] cirerer bord a) Gatzerí 1.

1 3 [LC] [BOS] cirerer bord b) Cirerer no cultivat.

1 4 [LC] [BOS] [AGA] cirerer d’arboç ARBOÇ.

1 5 [BOS] [AGA] cirerer de Betlem GALZERAN.

1 6 [LC] [BOS] [AGA] cirerer de guineu Arbret caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles ovades o cordiformes, flors blanques en corimbe i fruits amargosos, propi de les muntanyes sud-europees seques, sobre el qual s’empelten tot sovint els cirerers per tal d’adaptar-los als sòls i climes mediterranis (Prunus mahaleb).

1 7 [BOS] [AGA] cirerer de la Mare de Déu ARÇ BLANC.

1 8 [BOS] [AGA] cirerer de llop ARBOÇ.

1 9 [BOS] [AGA] cirerer de Santa Llúcia CIRERER DE GUINEU.

1 10 [BOS] [AGA] cirerer del bon pastor a) ARÇ BLANC.

1 10 [BOS] [AGA] cirerer del bon pastor b) GALZERAN.

1 11 [BOS] [AGA] cirerer del Japó Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de flors grosses, blanques, roses o vermelles, originari de l’Àsia oriental i plantat com a ornamental (Prunus serrulata).

1 12 [BOS] [AGA] cirerer de pastor a) ARBOÇ.

1 12 [BOS] [AGA] cirerer de pastor b) ARÇ BLANC.

2 m. [AGF] [IMF] Fusta de cirerer.

cirereta

1 f. [LC] [AGA] [BOS] Bitxo 1.

2 [LC] [BOS] cirereta de pastor Fruit de l’arç blanc.

3 [LC] [BOS] cirereta del bon pastor Fruit del galzeran.

cirerol

m. [LC] [AGA] Tomàquet petit i rodó.

cirerola

f. [BOS] Arbust de la família de les saxifragàcies, dioic, de fulles palmatipartides, flors d’un verd groguenc i fruits comestibles en petita baia vermella, que es fa sobretot als boscos caducifolis (Ribes alpinum).

ciri

1 1 m. [LC] Candela gran de cera. Tots anaven amb un ciri encès a la mà. Ciri de prometença. Dret, encarcarat, com un ciri.

1 2 [LC] [RE] ciri pasqual Ciri de grans dimensions que es beneeix la nit de Pasqua.

1 3 [LC] sortir amb un ciri trencat Sortir amb raons impertinents o fora del cas.

2 m. [BOS] BOGA².

3 m. [SP] Xut alt que fa que la pilota torni a caure gairebé al mateix lloc.

cirial

m. [LC] [RE] Candeler llarg, sense peu, que porten els escolans en els oficis religiosos.

cirialer cirialera

m. i f. [LC] [RE] [PR] Escolà que porta el cirial.

cirialera

f. [BOS] Planta dels gèneres Salicornia i Arthrocnemum, de la família de les quenopodiàcies, de fulletes esquamiformes oposades, tiges cilíndriques, articulades i carnoses, i inflorescències espiciformes gruixudes, molt resistent a la salinitat, que pobla els indrets litorals entollats i els marges de les llacunes salines.

cirier

m. [LC] Estri a propòsit per a aguantar dret un ciri.

ciríl·lic -a

adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’alfabet dels pobles eslaus de tradició bizantina.

cirineu

m. [LC] Persona que n’ajuda una altra, especialment en un treball feixuc.

cirnosard -a

adj. [GG] [LC] Relatiu o pertanyent conjuntament a Còrsega i a Sardenya. La fauna i la flora cirnosardes.

cirri-

[LC] V. CIRRO-.

cirriforme

adj. [ME] [ZOA] [BO] Que té forma de cirrus. Núvol cirriforme.

cirrípedes

1 m. pl. [ZOI] Grup de crustacis marins, amb el cos recobert pel mantell i protegit per una closca de cinc plaques o més, que inclou els glans de mar i els percebes.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

cirro- [o cirri-]

[LC] Forma prefixada del mot cirrus. Ex.: cirrocúmulus, cirroestratus, cirriforme.

cirrocúmul

m. [ME] CIRROCÚMULUS.

cirrocúmulus

m. [ME] Núvol alt que, juntament amb altres de la mateixa espècie, integra un banc de núvols de color blanc, format per elements d’un diàmetre inferior a 1° disposats regularment, i compost quasi exclusivament per cristalls de glaç.

cirroestrat

m. [ME] CIRROESTRATUS.

cirroestratus

m. [ME] Núvol alt que, juntament amb altres de la mateixa espècie, integra un banc de núvols translúcid i blanquinós, compost principalment per cristalls de glaç, que dona lloc a fenòmens d’halo.

cirrós -osa

1 adj. [ZOA] [BO] Que té cirrus.

2 adj. [ME] Cobert de cirrus o de cirroestratus. Cel cirrós.

cirrosi

f. [MD] Malaltia degenerativa i difusa d’un òrgan, especialment del fetge, que tendeix progressivament a la pèrdua de la seva funció. Cirrosi hepàtica.

cirròtic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la cirrosi.

cirrus

1 1 m. [ZOA] [BO] Apèndix filiforme de certs animals i plantes.

1 2 m. [BO] Massa gelatinosa d’espores que surt per l’ostíol d’un periteci o d’un picnidi.

2 m. [ME] Núvol alt en forma de filaments o franges estretes i blanques, de textura fibrosa, compost per cristalls de glaç.

cirurgia

1 f. [LC] [MD] Part de la medicina que té per objecte tractar i guarir les malalties, les deformitats, els traumatismes, etc., per mitjà d’operacions manuals o instrumentals.

2 [MD] cirurgia estètica [o cirurgia plàstica] Branca de la cirurgia que té per objecte la reparació i la reconstrucció d’alguna part danyada de l’organisme per tornar-li la seva forma.

cirurgià cirurgiana

m. i f. [LC] [MD] [PR] Persona que professa la cirurgia.

círvia

f. [ZOP] CÈRVIA.

cirviola

f. [ZOP] CERVIOLA.

cis-

[LC] Prefix que significa ‘deçà’, ‘ençà’. Ex.: cisalpí, cisatlàntic, cisrenà.

cisa

1 f. [LC] Acció de cisar; l’efecte.

2 f. [HIH] DRET DE CISA.

cisador -a

1 adj. i m. i f. [LC] [IMI] [PR] Que cisa.

2 m. [HIH] [PR] Arrendatari o cobrador del dret de cisa o de l’ajuda.

cisalla

1 f. [LC] [IMI] [ECO] Tisores grans per a tallar en fred planxes de metall.

2 f. [ECO] Instrument tallant fixat a un braç mòbil en un dels costats d’un tauler i que, segons la seva grandària, serveix per a tallar planxes de metall, de cartó, de paper, proves fotogràfiques, etc.

3 f. [EI] [IMI] Màquina per a tallar planxes de metall en fred, constituïda per una vora fixa i una ganiveta de tall inclinat i progressiu.

4 f. [MD] En med., tisores que serveixen per a tallar els ossos.

cisallament

1 m. [EI] Acció de cisallar.

2 m. [EI] Deformació produïda en un cos per l’acció de forces que actuen a manera de cisalla.

3 m. [GL] En una massa rocosa, pla de ruptura i de desplaçament al llarg d’aquest pla.

cisallar

v. tr. [EI] Tallar amb la cisalla.

cisalpí -ina

adj. [LC] Que és, respecte a Itàlia, deçà dels Alps.

cisar

1 v. tr. [LC] [IMI] Treure amb les tisores, la cisalla o un instrument anàleg tela, metall, etc., de les vores (d’una peça) perquè tingui la forma i les dimensions indispensables per a un ajust perfecte.

2 1 tr. [HIH] Aplicar l’impost de la cisa (a un producte).

2 2 tr. [LC] Distreure fraudulentament (part d’una quantitat).

cisell

m. [LC] [IMI] Eina de metall llarga i plana amb tall a la vora extrema de la fulla, que serveix per a treballar pedra, metall, fusta, os, etc., ordinàriament a cops de martell.

cisellada

1 f. [LC] Gran quantitat de cisells.

2 f. [LC] Cop de cisell.

3 f. [LC] Acció de cisellar.

cisellador ciselladora

m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que té per ofici cisellar.

cisellar

1 v. tr. [LC] [IMI] Treballar amb el cisell. Cisellar un metall. Una pedra cisellada.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Cisellar una frase, un sonet, un vers.

cisma

1 m. [LC] [RE] Divisió o separació, especialment dins una religió establerta.

2 [RE] cisma d’Orient Separació de l’Església grega i de l’Església romana.

3 m. [LC] Separació en matèria política, d’art, etc.

cismàtic -a

1 adj. [LC] [RE] Que implica cisma, que forma cisma. Opinions cismàtiques.

2 m. i f. [LC] [RE] Persona que crea o segueix un cisma.

cismuntà -ana

adj. [LC] Situat deçà de les muntanyes.

cissoidal

adj. [MT] Relatiu o pertanyent a la cissoide.

cissoide

f. [MT] Corba de tercer grau formada per dues branques simètriques que parteixen d’un mateix punt i tenen una asímptota comuna.

cissura

f. [MD] Solc sinuós a la superfície d’algunes vísceres. Cissures pulmonars. Cissures cerebrals.

cist

m. [BI] Cèl·lula de resistència, generalment pertanyent a una alga, originada pel replegament d’un citoplasma dens i gairebé inactiu a l’interior d’una paret protectora.

cist-

[LC] [MD] V. CISTO-.

-cist

[LC] Forma sufixada del mot gr. kýstis, ‘bufeta’. Ex.: colecist, aerocist.

cista

1 f. [AR] [HIA] Tomba en forma de capsa o de cofre.

2 f. [LC] Tapadora bombada, d’espart, especialment per a les portadores plenes de raïm.

cistàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, majoritàriament petits arbustos o mates, de fulles simples, flors regulars amb cinc pètals, generalment arrugats dins la poncella, promptament caducs, estams nombrosos i fruit en càpsula, molt característiques de la regió mediterrània, entre les quals hi ha les estepes.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

cisteïna

f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic no essencial que conté un grup tiol, precursor en la biosíntesi de taurina.

cistell

1 1 m. [LC] [ED] Recipient portàtil fet de vímets, de joncs, etc., entreteixits, generalment de base oval o rectangular amb una ansa semicircular travessera a la meitat de la seva llargària. El cistell d’anar a plaça.

1 2 m. [LC] [ED] CISTELLADA. Un cistell de fruita.

2 m. [ECT] cistell de consum Conjunt de béns de consum diari que es prenen com a base, juntament amb altres béns i serveis, per al càlcul de l’índex de preus al consum.

cistella

1 1 f. [LC] [ED] Cistell gran.

1 2 f. [LC] [ED] PANERA.

2 1 f. [SP] [LC] En el basquetbol, conjunt de suport, tauler, cèrcol i xarxa en forma de con truncat i sense fons que, col·locat darrere de cadascuna de les línies de fons, serveix per a introduir-hi la pilota.

2 2 f. [SP] ENCISTELLADA.

3 f. [MI] Vagoneta penjada d’un telefèric miner per al transport del material.

cistellada

f. [LC] [ED] Contingut d’un cistell o d’una cistella.

cistellat

m. [LC] [ED] CISTELLADA.

cisteller cistellera

m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven cistells, cistelles, etc.

cistelleria

1 f. [LC] [IMI] Obrador o botiga de cisteller.

2 1 f. [LC] Art del cisteller.

2 2 f. [LC] Fabricació d’objectes de vímet, de jonc, de canya, de palma, de margalló, etc.

cistercenc -a

1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’orde del Cister.

2 m. i f. [LC] [RE] [PR] Membre d’aquest orde.

3 m. [AR] Estil arquitectònic difós pels cistercencs durant el segle XII, caracteritzat pel despullament decoratiu.

cisterna

1 1 f. [LC] [AQ] Dipòsit subterrani on es recullen i guarden les aigües de pluja.

1 2 f. [AGF] Dipòsit condicionat per transportar líquids.

2 f. [MD] Cavitat de l’organisme que enclou un líquid, especialment la limfa o el líquid cefalorraquidi.

cisternó

m. [LC] [AQ] Receptacle petit buidat en el soler d’una cisterna perquè hi vagi l’aigua quan n’hi ha poca.

cisti-

[LC] [MD] V. CISTO-.

cístic -a

1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a una bufeta, especialment a la bufeta biliar.

2 adj. [BI] [MD] [LC] QUÍSTIC.

cisticerc

m. [ZOI] Primera fase del desenvolupament de la tènia i dels cucs anàlegs, anterior a la forma de l’individu adult.

cistidi

m. [BO] Cèl·lula estèril, present a l’himeni o a l’aresta de les làmines d’alguns fongs basidiomicets, normalment més llarga que els basidis.

cistidiat -ada

adj. [BO] Proveït de cistidis.

cistina

f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic amb un pont disulfur, resultant de l’oxidació de la cisteïna.

cistitis

f. [MD] Inflamació d’una bufeta, especialment de la urinària.

cisto- [o cisti-, o cist-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. kýstis, ‘bufeta’. Ex.: cistorràgia, cistorrea, cistotomia, cisticerc, cistadenoma.

cistocarpi

m. [BO] Coberta en forma d’urna arrodonida, amb una obertura apical, que en alguns rodòfits envolta el carposporòfit.

cistografia

f. [MD] Radiografia de la bufeta urinària.

cistoïdeus

1 m. pl. [GLP] Classe extingida d’equinoderms, amb esquelet format per una teca entre esfèrica i sacular i una tija curta o absent, caracteritzats pels porus de les plaques tecals, que visqueren durant el paleozoic.

2 m. [GLP] Individu d’aquesta classe.

cistòlit

m. [BI] Agregat cristal·lí de carbonat o d’oxalat càlcics que es troba en el citoplasma de les cèl·lules epidèrmiques i parenquimàtiques de les acantàcies, les moràcies i les urticàcies, entre altres.

cistoscopi

m. [MD] Aparell òptic que s’introdueix per la uretra amb la finalitat d’explorar la bufeta urinària.

cistoscòpia

f. [MD] Examen de la bufeta urinària mitjançant un cistoscopi.

cistozigot

m. [BO] Zigot encistat que actua com a cèl·lula de repòs.

cistre

m. [MU] Instrument musical de cordes pinçades amb plectre, generalment dobles i metàl·liques, de mànec força allargat, caixa piriforme i fons pla.

-cit

[LC] Forma sufixada del mot gr. kýtos, ‘cèl·lula’. Ex.: leucòcit, fagòcit, eritròcit.

cita

f. [LC] Acció d’assenyalar dia, hora i lloc, per veure’s i parlar dues o més persones.

citació

1 1 f. [LC] [DR] Acció de citar, ordre de compareixença emanada d’una autoritat. Citació judicial.

1 2 f. [LC] [DR] Escrit en què es notifica aquesta ordre.

1 3 [DR] citació a executiu Diligència en judici executiu mitjançant la qual es dona un termini al deutor per a oposar-se a la demanda.

2 1 f. [LC] [FL] [FLL] Text d’un autor que s’addueix en suport d’una opinió, d’una regla, etc. Fer citacions de la Bíblia. Cal comprovar aquesta citació.

2 2 f. [BB] Conjunt de dades precises amb què es remet a un document o a una de les seves parts. Una bibliografia amb unes citacions molt completes.

citador citadora

m. i f. [LC] Persona que cita.

citar

1 1 v. tr. [LC] [DR] [AD] Avisar (algú) perquè comparegui a tal hora en un lloc determinat. El jutge ha citat els testimonis.

1 2 [DR] [AD] citar a dia cert Un jutge o un tribunal, intimar algú perquè comparegui davant seu el dia i l’hora prefixats.

1 3 [DR] [AD] citar a execució Intimar un deutor demandat perquè comparegui en un judici executiu dins un termini prefixat, una vegada practicada la diligència d’embargament dels seus béns.

1 4 [DR] [AD] citar a termini Un jutge o un tribunal, intimar una persona perquè comparegui davant seu dins un termini prefixat.

2 tr. [LC] [FL] [FLL] Algú, adduir de viva veu o per escrit (un passatge d’un autor) en suport del que diu. El conferenciant cità un vers de Virgili.

3 tr. [LC] Anomenar (algú) com a digne d’atenció, d’admiració. Fou citat en l’ordre del dia pel seu coratge.

cítara

1 f. [LC] [MU] Instrument musical de la Grècia antiga, amb cordes paral·leles a la taula harmònica i tensades des d’un bastidor exterior.

2 f. [MU] Instrument musical de cordes pinçades format per una sèrie de cordes paral·leles col·locades tibants sobre una caixa de ressonància que és tocat amb plectre i amb els dits.

citàrids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos, amb els ulls sobre el costat esquerre i el marge preopercular lliure, que inclou la palaia.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

citarista

m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca la cítara.

citaròdia

f. [MU] Cant acompanyat amb cítara propi de la Grècia antiga.

citatori -òria

adj. [LC] Que serveix per a citar o avisar de comparèixer.

citerior

adj. [LC] Situat deçà.

citidina

f. [QU] [BI] Nucleòsid de la citosina.

citinet

m. [LC] [BOS] Margalida 1.

cito-

[LC] Forma prefixada del mot gr. kýtos, ‘cèl·lula’. Ex.: citologia, citoplasma, citòlisi.

citocrom

m. [QU] Heteroproteïna que conté com a grup prostètic un derivat del complex de ferro(II) amb una protoporfirina, catalíticament actiu com a transportador d’electrons, present a les cèl·lules de tots els organismes aerobis.

citodiagnòstic

m. [MD] Diagnòstic basat en l’estudi de les diverses formes cel·lulars trobades en un líquid orgànic, en una lesió, etc.

citoesquelet

m. [BI] Xarxa de microtúbuls, microfilaments i filaments intermedis que s’estén pel citoplasma de les cèl·lules eucariotes i que realitza diferents funcions, principalment la de comunicar les diverses parts de la cèl·lula.

citofaringe

f. [BO] Invaginació de la part apical de diverses algues flagel·lades de l’interior de la qual surten els flagels.

citogenètica

f. [BI] Branca de la genètica que estudia el comportament dels cromosomes i les seves relacions amb la transmissió i la recombinació dels gens, especialment en els processos mitòtics i meiòtics.

cítola

f. [MU] Instrument musical medieval de la família del llaüt, de fons pla, amb quatre o cinc cordes que es pincen amb plectre.

citòleg citòloga

m. i f. [PR] Persona versada en citologia.

citologia

f. [BI] Branca de la biologia que estudia l’estructura i la funció de la cèl·lula.

citopènia

f. [MD] Dèficit d’elements cel·lulars, especialment a la sang.

citoplasma

m. [BI] Constituent fonamental de la cèl·lula, delimitat per la membrana plasmàtica i la membrana nuclear, on van inclosos tots els restants elements cel·lulars.

citoplasmàtic -a

adj. [BI] Relatiu o pertanyent al citoplasma.

citosina

f. [BI] [QU] Base pirimidínica constituent de la citidina, dels nucleòtids que en deriven i dels àcids nucleics.

citosol

m. [BI] Porció líquida del citoplasma.

citostàtic -a

adj. [MD] Que atura la divisió o el creixement de les cèl·lules. Fàrmac citostàtic.

citotòxic -a

adj. [BI] Que és tòxic per a les cèl·lules.

citral

m. [QU] Aldehid líquid d’intensa olor de llimona, constituent natural de diversos olis essencials, obtingut sintèticament a partir del geraniol.

citrat

m. [QU] Sal o èster de l’àcid cítric.

citrí -ina

adj. [LC] Que té el color de la llimona.

cítric -a

1 adj. [LC] [AGA] Relatiu o pertanyent a la llimona.

2 1 m. [AGA] [BOS] Arbre o arbust perennifoli del gènere Citrus i altres afins, de la família de les rutàcies, de fruit en hesperidi, sucós i ric en vitamina C.

2 2 m. [AGA] [BOS] Fruit d’un cítric. El consum, l’exportació, de cítrics.

citricultor -a

adj. i m. i f. [LC] Que conrea, que produeix cítrics. Comarca citricultora.

citricultura

f. [AGA] Conreu dels cítrics.

citró

1 m. [LC] [BOS] RAVENISSA GROGA.

2 m. [BOS] RAVENELL.

3 m. [BOS] RAFANISTRE.

4 m. [LC] [AGA] Bitxo 1.

citronat

m. [LC] [HO] Confitura de poncem.

citronella

1 f. [LC] [BOS] Tarongina 1.

2 f. [BOS] [AGA] LLIMONER.

citroner

m. [BOS] [AGA] PONCEMER.

ciuró

m. [LC] [AGA] [BOS] Cigró 1.

ciutadà -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural o veí d’una ciutat.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la ciutat. Vida ciutadana i vida agresta. Costums ciutadans.

2 m. i f. [LC] [DR] Persona que, com a membre d’un estat, té uns drets i uns deures civils i polítics.

3 1 m. i f. [HIH] A Atenes i a Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat.

3 2 m. i f. [HIH] A l’edat mitjana, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg.

3 3 m. i f. [HIH] Membre del patriciat urbà que es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic. Ciutadà honrat.

ciutadania

1 f. [LC] [AD] Conjunt dels ciutadans.

2 1 f. [LC] [DR] Qualitat, dret, de ciutadà.

2 2 f. [HIH] En l’antiguitat, situació jurídica de les persones considerades membres de la comunitat política, la ciutat, i condició indispensable per a gaudir de drets polítics i econòmics.

2 3 f. [DR] Condició i dret que ostenten les persones que pertanyen a una comunitat política que expressa el vincle existent entre aquesta i els seus membres.

ciutadejar

v. intr. [LC] Assemblar-se en alguna cosa a una ciutat, tenir aire de ciutat. Aquest poble ciutadeja molt.

ciutadella

1 f. [LC] [DE] Fortalesa bastida per a defensar o controlar una ciutat.

2 f. [TRA] Alcàsser 2 2.

ciutadellenc -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Ciutadella.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Ciutadella o als seus habitants.

ciutat

1 1 f. [LC] Població gran que té més preeminències que una vila. La ciutat de Lleida. Férem un passeig per la ciutat. Roma és anomenada la Ciutat Eterna. La Ciutat Comtal és Barcelona.

1 2 f. [LC] Població gran per contrast amb les viles, els pobles i el camp. M’agrada més la vida del camp que la de la ciutat. Anar a ciutat. He passat un mes a ciutat i un altre a pagès.

1 3 [AQ] ciutat dormitori Ciutat en què predomina la funció residencial.

1 4 [HIH] ciutat estat Ciutat la independència del govern de la qual la fa assimilable a un petit estat.

1 5 [AQ] ciutat jardí Zona urbana de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la.

1 6 [AQ] ciutat satèl·lit Ciutat de segon ordre supeditada a la gestió econòmica o financera d’una gran ciutat.

1 7 [LC] la ciutat d’en Nyoca Manera despectiva de designar una població, especialment Barcelona.

2 f. [HIH] Títol que, en alguns països, s’atorga a certes poblacions.

civada

1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les gramínies, que fa una gran panícula de nombroses espiguetes amb arestes, penjants, cultivada per a l’alimentació humana i animal (Avena sativa).

1 2 [LC] [BOS] civada de capellà CUGULA.

2 f. [LC] [AGA] [BOS] Gra de la civada.

civadar

m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de civada.

civader

1 m. [LC] Empostissat, caixó, etc., on es guarda la civada.

2 m. [LC] [AGR] Morral 1.

civadera

f. [LC] [AGR] CIVADER.

civadeta

f. [BOS] TRAIGUERA.

civera

f. [LC] Aparell de transport constituït per dues barres llargues paral·leles unides per unes altres barres de través, també paral·leles i un poc separades una de l’altra, que serveix per a traginar fems, collita o pedregam.

civet

m. [LC] [HO] Guisat de carn marinada, generalment de caça, preparat amb vi negre, cebes, herbes aromàtiques i la sang del mateix animal. Civet de llebre.

civeta

f. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids, d’1 metre de llarg, gris amb ratlles i pics negres, que habita a la meitat oriental d’Àsia i del qual s’obté l’algàlia (Viverra zibetha).

cívic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al ciutadà en l’ordre polític, al zel pels interessos i les institucions de la pàtria. Virtuts cíviques. Processó cívica.

civil

1 1 adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent als ciutadans. Vida civil.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al conjunt de tots els ciutadans, a la seva organització, als seus afers interiors. La societat civil. Institucions civils. Drets civils. Codi civil.

1 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als ciutadans en llurs relacions amb llurs conciutadans.

1 4 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la generalitat dels ciutadans. Les autoritats civils. Les professions civils.

2 adj. [LC] Que té les maneres d’un ciutadà, acostumades entre les persones que viuen en societat.

3 m. i f. [LC] [PR] Individu de la Guàrdia Civil.

civilista

m. i f. [PR] Jurista especialitzat en dret civil.

civilitat

1 f. [LC] Qualitat de civil, de qui té les maneres acostumades entre les persones que viuen en societat.

2 f. [LC] Demostració de bones maneres.

civilitzable

adj. [LC] [AN] Que pot ésser civilitzat.

civilització

1 f. [LC] [AN] Acció de civilitzar; l’efecte.

2 f. [LC] [AN] Estadi evolutiu de la cultura que succeeix a la barbàrie i que es caracteritza, principalment, per l’existència d’una organització política de tipus estatal, el desenvolupament de les ciutats i l’escriptura. La civilització grega. Les civilitzacions precolombines. La civilització xinesa.

3 f. [LC] [AN] Avançament d’una societat i d’una cultura en l’ordre intel·lectual, social, moral, etc. Els progressos de la civilització.

civilitzador -a

adj. i m. i f. [LC] Que civilitza. La influència civilitzadora dels anglesos.

civilitzar

v. tr. [LC] [AN] Treure de l’estat salvatge o de barbàrie, fer passar a un estat més avançat de cultura intel·lectual, social, moral, etc.

civilment

1 adv. [LC] [DR] En matèria civil, d’acord amb el dret civil. Perseguir algú civilment. Casar-se civilment.

2 adv. [LC] Amb civilitat.

civisme

m. [LC] Zel pels interessos i les institucions de la pàtria.

clac¹

m. [LC] [ED] Barret de copa alta que pot aplanar-se de manera que es pot portar sota el braç.

clac²

1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll de dues coses que topen amb força.

2 m. [LC] Soroll de dues coses que topen amb força.

claca¹

f. [LC] [JE] Colla de gent pagada que acudeix a una representació teatral o a un espectacle qualsevol per aplaudir i assegurar-ne l’èxit.

claca²

f. [LC] XERROLA.

clacar

1 v. intr. [LC] Xerrar, garlar.

2 intr. [LC] [ZOA] [AGR] Les oques, fer llur crit.

clado-

[LC] Forma prefixada del mot gr. kládos, ‘branca’. Ex.: cladograma.

cladòcers

1 m. pl. [ZOI] Grup de crustacis branquiòpodes, amb una closca formada per dues valves de la qual surt només el cap, que comprèn la puça d’aigua.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

cladodi

m. [BO] Tija comprimida lateralment, verda i, per tant, fotosintètica.

cladoforals

1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues verdes, marines o d’aigua dolça, caracteritzades per les cèl·lules grosses i polinuclears, al qual pertany el cinell.

2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.

cladogènesi

f. [BI] Fase d’evolució progressiva d’un llinatge biològic en la qual s’intensifica la formació de branques genètiques.

cladònia

f. [BOB] Liquen del gènere Cladonia, de l’ordre de les lecanorals, generalment terrestre, format per un tal·lus primari esquamós, a vegades inapreciable, i uns podecis erectes, en forma d’embut o de branques més o menys ramificades.

clafit -ida

adj. [LC] Ple, farcit. Un escrit clafit de barbarismes. Una conversa clafida de mentides.

clam

1 1 m. [LC] Expressió de malcontentament, de ressentiment.

1 2 m. [LC] Reclamació, queixa. He vingut ací davant la majestat vostra per posar clam i demanda contra un fals i reprovat cavaller.

1 3 m. [LC] [DR] Al·legació formal contra algú presentada al tribunal o al funcionari apropiat, per un tort rebut, un crim comès. Proveirem a tots els clams i greuges que es vulguin proposar contra ell o altres oficials. Lletres de clam. Posar clam, fer clam. Rebre clam.

2 m. [LC] CLAMOR¹. El clam del poble.

clamadissa

f. [LC] Clam repetit i confús de diversa gent.

clamant

adj. i m. i f. [LC] [DR] Que fa o posa un clam. La part clamant. El culpable deu satisfer el clamant.

clamar

1 1 v. tr. [LC] Demanar a crits (alguna cosa). Ell volgué ferir-lo amb la llança, però el cavaller li clamà mercè.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. La terra clama aigua. Aquest crim clama venjança.

1 3 v. tr. [LC] Cridar (l’aviram o altres animals domèstics) perquè compareguin. De bon matí, amb les faldilles plenes de gra, clamen l’aviram.

2 1 intr. [LC] Llançar clams.

2 2 [LC] clamar en el desert Exclamar-se enmig de la indiferència.

2 3 [LC] clamar a Déu Una acció, ésser d’una injustícia evident.

3 intr. pron. [LC] [DR] Fer, posar, clam. L’home es clamava d’un seu germà per raó d’haver-li robat un bou.

clàmide

f. [HIH] Capa curta, agafada sobre l’espatlla dreta amb un afiblall, emprada pels grecs i els romans.

clamídia

f. [BI] Bacteri del gènere Chlamydia, causant de diverses malalties.

clamido-

[LC] Forma prefixada del mot gr. khlamýs khlamýdos, ‘mantell’. Ex.: clamidobacteriàcies, clamidosaure, clamidòspora.

clamor¹

1 m. o f. [LC] Crit sorollós, prolongat.

2 m. o f. [LC] Crit tumultuós de malcontentament, de censura, etc., d’una munió de persones.

clamor²

f. [LC] Riera amb un curs d’aigua no continu, però abundant en època de pluges.

clamoreig

m. [LC] Clamor repetit o continuat. Un clamoreig eixordador de crits trencats i aspres.

clamorejar

v. intr. [LC] Fer clamoreig.

clamorós -osa

1 adj. [LC] Que llança clams repetits.

2 adj. [LC] Ple de clamor, de la natura del clamor. Reunió clamorosa. Disputa clamorosa.

3 adj. [LC] Sorollós, turbulent. Aplaudiments clamorosos. Escàndol clamorós.

clamorosament

adv. [LC] D’una manera clamorosa.

clamosa

f. [HIH] Acusació presentada pel fiscal de la Inquisició contra els sospitosos en la fe catòlica.

clamp

m. [MD] Pinça usada en cirurgia per a obstruir temporalment un vas sanguini o el tub digestiu.

clan

1 m. [AN] [SO] Grup social que prové, mitjançant una filiació unilineal, d’un avantpassat mític o no conegut i que se sol dividir en llinatges.

2 m. [LC] [AN] Grup social fortament cohesionat. El clan dels periodistes.

clandestí -ina

adj. [LC] [PO] Ocult, fet secretament, com essent il·lícit. Reunió clandestina. Casament clandestí.

clandestinament

adv. [LC] [PO] D’una manera clandestina.

clandestinitat

f. [HIH] [PO] [LC] Qualitat de clandestí.

clànic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al clan. Organització clànica.

clap

1 m. [LC] Petita extensió que es distingeix per alguna cosa de la superfície que l’envolta. Un clap de neu. Un clap de bosc. Un clap de bolets. Els ceps d’aquell clap són els més ufanosos de la vinya.

2 [LC] clap de cel Tros de cel blau entre núvols.

3 [LC] a claps loc. adv. Formant claps. Plou a claps.

clapa

1 1 f. [LC] Clap, especialment de color. Un cavall blanc amb clapes rosses. Tota la cara plena de clapes vermelles. Una clapa de tinya. Tenir una clapa al bell cim del cap.

1 2 f. [LC] En una superfície recoberta d’una determinada substància, petita extensió d’on aquesta és absent. Hi ha dues clapes a la paret que han pintat.

2 1 f. [LC] [AGF] Alzina tallada que ha criat rebolls.

2 2 f. [AGF] Estrat baix del bosc mitjà procedent de rebrots.

clapada

f. [LC] POP. DORMIDA.

clapar¹

v. tr. [LC] CLAPEJAR.

clapar²

v. intr. [LC] POP. Dormir 1 1.

clapat -ada

adj. [LC] [AGR] Ple de claps. Té el pèl blanc clapat de negre. Un toro clapat.

clapejar

v. tr. [LC] Formar claps (en alguna cosa). La neu clapejava la muntanya.

clapejat -ada

1 adj. [LC] Que té clapes.

2 m. [BOB] [AGA] Clivellat 3. Clapejat de la perera. Clapejat de la pomera.

claper

1 1 m. [LC] [GL] Tros de terra cobert de rocs.

1 2 m. [GL] Tartera fixada per la vegetació i el sòl.

2 1 m. [LC] [AGA] Munt apilotat de llenya, de pedres, etc.

2 2 m. [LC] [AGA] Munt de pedres tretes d’un terreny per a conrear-lo.

2 3 m. [LC] [AGA] Camp on hi ha munts de pedres tretes i apilonades per a facilitar-ne el conreu.

3 m. [HIA] [GL] claper de gegants Restes de construccions ciclòpies.

clapera

1 f. [LC] [GL] Claper 1.

2 f. [LC] Rodera dels carros.

claperot

m. [HIA] CLAPER DE GEGANTS.

clapir

v. intr. [LC] [AGR] Fer clapits.

clapissa

1 f. [LC] [GL] Paratge cobert per dipòsits de pendent, com ara una tartera o un pedruscall.

2 f. [GL] Terreny de muntanya pedregós.

clapissar

m. [LC] [AGF] Bosc de clapes.

clapissat -ada

adj. [LC] CLAPAT.

clapit

m. [LC] [AGR] Crit sec, agut i penetrant del gos.

clapó

m. [IT] Màquina per a efectuar el rentat de teixits en forma de corda, després del descruatge i del blanqueig.

clapoteig

m. [LC] Seguit de lleus sorolls que fa la superfície agitada d’una massa líquida.

clapotejar

v. intr. [LC] Fer clapoteig.

claqué

[pl. -és]

m. [LC] [JE] Dansa en què s’accentua el ritme de la música picant amb el taló i la punta d’un calçat proveït de claquetes.

claquera

f. [LC] Ganes de clacar, de xerrar.

claqueta

1 f. [CO] En cin., pissarra amb un tros de fusta a la part inferior muntada en forma de finestró amb frontisses, on s’especifiquen les principals indicacions tècniques que permeten identificar cada pla que es filma: el títol de la pel·lícula, el número del pla i el número de la presa.

2 f. [LC] [JE] Peça de fusta o de metall que els ballarins de claqué duen clavada a la punta i al taló de les sabates.

clar¹

1 adv. [LC] D’una manera clara. No hi veu clar: té un tel als ulls.

2 adv. [LC] PER EXT. No hi veig clar, en aquest afer. Parlar clar.

3 [LC] clar i net [o clar i català] loc. adv. Amb tota claredat, sense embuts. Parlar clar i net. T’ho diré clar i català.

clar² -a

1 1 adj. [LC] [FIF] Que fa o rep una llum que res no enfosqueix. Un cel, un temps, clar. Encara és clar a les set. Una casa clara, una cambra clara. Fer un dia clar.

1 2 [LC] fer-se clar Fer-se de dia.

2 1 adj. [LC] [FIF] Que és d’un matís poc pujat, parlant de colors. Color clar. Verd, blau, clar. Uns cabells d’un castany clar.

2 2 adj. [LC] De color clar. Anar vestit de clar.

3 1 adj. [LC] Brillant, polit, que res no n’entela la brillantor.

3 2 adj. [LC] PER EXT. Un diamant clar. Una pell clara.

4 adj. [LC] Pur, límpid. Dona’m aigua clara, que aquesta és tèrbola. Només bec aigua clara.

5 1 adj. [LC] Distintament perceptible, no acompanyat de sorolls que el facin sord o confús. Un so clar. Una veu clara.

5 2 adj. [LC] Lleuger, no espès. Brou clar. Xocolata clara.

6 1 adj. [LC] Fàcil de veure, de discernir, d’entendre. Un contorn clar. Un estil clar. Ser, un afer, clar com l’aigua.

6 2 adj. [LC] PER EXT. Un escriptor clar. Un autor clar.

6 3 [LC] és clar Expressió amb què hom dona per certa, assegurada, la cosa que es diu.

6 4 [LC] fer clar Aclarir, explicar.

7 adj. [LC] Capaç de discernir o de percebre distintament. Una vista clara. Una intel·ligència clara. És un home d’un cap molt clar.

8 1 adj. [LC] Que diu les coses clarament, que té una opinió distinta i evident, que no ofereix dubtes. És una dona molt clara: tal com ho pensa, ho diu. Com més amic, més clar.

8 2 [LC] a la clara loc. adv. Manifestament, sense empatx.

8 3 [LC] posar en clar un afer [o deixar en clar un afer] Explicar-lo clarament, de manera que no ofereixi dubtes. Convindria que poséssim en clar totes les condicions.

8 4 [LC] treure en clar Obtenir amb coneixença completa. Del que t’ha dit, què n’has tret en clar?

9 adj. [LC] Que deixa passar la claror per intervals, que té més intervals que els regulars, constituït per elements que estan molt separats. Un teixit clar. Un bosc clar i una selva densa. D’un planter clar en trauràs menys arbres que d’un planter espès. La gent hi era molt clara.

10 1 adj. pl. [LC] Rars, comptats, escassos. Clars són els homes de talent. Clares vegades.

10 2 [LC] més clars que els campanars Expressió que indica que una cosa s’esdevé de tard en tard.

11 1 m. [LC] Un clar de lluna. Al clar de lluna.

11 2 [LC] clar d’una pintura Part d’un to més clar, poc pujat.

11 3 m. [LC] Espai buit que trenca la continuïtat d’un conjunt compacte. Els clars d’una processó. Van encendre una foguera al mig d’un clar de l’arbreda.

12 1 m. [DE] Escrit que hom codificarà o xifrarà per fer-ne un criptograma.

12 2 m. [DE] Text descodificat o desxifrat.

12 3 m. [IT] Espai entre cada dues palletes de les pues de teixir o d’ordir per on passen els fils d’ordit.

clara

f. [LC] [ZOA] [BI] Matèria albuminosa transparent que, en solució col·loidal, volta el rovell de l’ou.

claraboia

1 1 f. [LC] [AQ] Obertura feta al sostre o a la part alta d’una paret, generalment vidrada, per on entra la llum.

1 2 [AQ] claraboia trepitjable Claraboia construïda amb rajoles de vidre, especials per a poder-les trepitjar, en el paviment d’un terrat, d’una voravia, per donar claror a una habitació interior, un soterrani, etc.

2 f. [HIG] En heràld., espai buit producte de certs tipus d’enreixat, que permet de veure el camper de l’escut.

clarament

adv. [LC] D’una manera clara.

claredat

1 f. [LC] Qualitat de clar. La claredat del dia convida a sortir. La claredat d’aquella aigua.

2 f. [LC] PER EXT. Santa Llúcia ens conservi la vista i la claredat. Expressar-se, raonar, amb claredat. No excel·lia per la claredat de la seva intel·ligència.

clarejant

adj. [LC] [FIA] Que clareja.

clarejar

1 1 v. intr. [LC] Tirar a clar.

1 2 v. intr. [LC] [FIA] Fer-se de dia. Ja clareja. En clarejar ens llevarem.

2 intr. [LC] Tenir un color poc pujat. -És fosca la roba que ens dueu? -No, més aviat clareja.

3 1 intr. [LC] Ésser clar, no espès. En un indret on el bosc ja clareja. Un brou que clareja.

3 2 intr. [LC] Ésser rar, escàs. Els homes realment dotats per a la política sempre han clarejat.

clarell

m. [IT] Cànem de segona qualitat.

clarent

adj. [LC] Il·luminat per una claror intensa. Una vall clarent.

claret

1 adj. [LC] [AGA] [HO] Clar de color, s’aplica especialment al vi.

2 m. [LC] [HO] Vi claret.

clarí

1 m. [LC] [MU] Instrument de vent, de metall, semblant a la trompeta, però de registre més agut.

2 m. [MU] Registre de l’orgue.

clari-

[LC] Forma prefixada del mot clar. Ex.: clarivident.

clariana

1 1 f. [LC] [ME] Petit espai serè entre núvols.

1 2 f. [LC] Clar en un fullatge, en un brancatge, etc., per on passa la llum.

1 3 f. [LC] Clapa 1 2.

1 4 f. [LC] Espai sense arbres dins un bosc.

2 f. [IT] Defecte que a vegades presenten els teixits quan en certs espais tenen menys densitat de passades que la normal.

clarícia

1 f. [LC] Aclariment 2. Donar clarícia d’un text obscur.

2 f. pl. [LC] Dades, notícies, indicis. Donar clarícies. Comuniqueu-nos totes les clarícies que pugueu haver.

clarificació

f. [LC] [IQ] Acció de clarificar.

clarificador -a

1 adj. [LC] [IQ] Que clarifica.

2 m. [HO] Aparell emprat per a clarificar.

clarificar

1 v. tr. [LC] [IQ] Llevar (d’un líquid) les substàncies que l’enterboleixen. Clarificar un xarop, el vi.

2 tr. [LC] Posar en clar (alguna cosa confusa).

clarina

f. [IT] Tela molt fina, clara i transparent, especialment roba negra d’estam molt clara, emprada per a fer vels de monja.

clarinat -ada

1 adj. [HIG] En heràld., que duu una campaneta o una esquella al coll. Un bou clarinat.

2 f. [LC] Tocada de clarí com a senyal d’alguna cosa.

clarinet

1 m. [LC] [MU] Instrument musical aeròfon que consta d’un tub cilíndric amb forats que es tapen amb els dits o amb claus, embocadura amb una llengüeta de canya senzilla i pavelló en forma de campana.

2 m. i f. [LC] [MU] [PR] CLARINETISTA.

clarinetista

m. i f. [MU] [PR] Persona que toca el clarinet.

clarió

m. [LC] [AR] Pasta de guix i de greda, en barretes, per a dibuixar o per a accentuar amb tocs de blanc un dibuix.

clarissa

1 f. [LC] [RE] Religiosa de l’orde fundat per santa Clara a Assís seguint la regla de sant Francesc.

2 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’orde de les clarisses.

claristori

m. [AR] Últim pis de la nau d’una catedral gòtica ocupat gairebé íntegrament per finestrals.

clarividència

1 f. [LC] Qualitat de clarivident.

2 f. [PS] En parapsicologia, percepció extrasensorial d’objectes o de fets passats o futurs.

clarivident

1 adj. [LC] Que hi veu clar, especialment en sentit figurat.

2 adj. [LC] Que, sense intervenció de la vista, té la facultat de veure fenòmens externs al camp visual.

claró

m. [LC] [AGP] Nansa petita feta de xarxa amb carcassa de ferro o de vímet.

clarobscur

1 m. [LC] [AR] Estil pictòric que empra només llum i ombra ometent els diversos colors. Una façana pintada en clarobscur.

2 1 m. [LC] [AR] Distribució de les llums i de les ombres en un dibuix o una pintura. Els clarobscurs de Ribera.

2 2 m. [LC] [AR] Art de distribuir les llums i les ombres de manera que produeixin un efecte harmoniós.

2 3 m. [LC] PER EXT. Clarobscurs de la música. Els clarobscurs de la vida.

2 4 m. [AR] Estampa xilogràfica resultant de la superposició d’una matriu per les línies i una altra per les ombres.

claror

f. [LC] [FIF] Efecte de la llum que fa visibles els objectes. La claror del sol. Aquest llum no fa gens de claror. Es veia una claror per sobre els terrats: devia haver-hi algun incendi. Aquesta pintura, penjada on és, no té bona claror. A la claror de la lluna, d’una llàntia, del foc.

clarós -osa

adj. [LC] Que té certa claror. El firmament clarós.

clasc

1 m. [LC] Toc de campana.

2 m. [LC] Toc d’alarma.

clasca

f. [LC] CLOSCA.

-clasi

[LC] Forma sufixada del mot gr. klásis, ‘acció de trencar’. Ex.: craniòclasi, litòclasi.

classe

1 1 f. [LC] [SO] Conjunt de ciutadans de la mateixa condició social. Classe social. Classe burgesa, obrera, proletària. La lluita de classes.

1 2 f. [LC] [SO] Conjunt de ciutadans que exerceixen la mateixa professió, art, ofici.

1 3 f. [LC] [SO] Categoria de ciutadans. Una persona de la classe política.

1 4 [LC] [SO] classe passiva Conjunt de persones que cobren de l’Estat, del municipi, etc., per raó dels serveis prestats anteriorment per ells mateixos o per algun familiar, i en proporció al sou rebut durant el servei actiu i els anys de permanència.

1 5 f. [LC] Distinció 2. És una persona elegant i amb molta classe.

2 1 f. [DE] Conjunt dels militars per sota del grau d’oficial. Classes de tropa.

2 2 f. [DE] Conjunt dels soldats de la mateixa lleva o quinta. Van cridar a les armes la classe del 1928.

3 1 f. [LC] [PE] Conjunt d’estudiants d’una escola, d’un col·legi, etc., que segueixen qualsevol dels graus d’un ensenyament, d’un curs d’estudis. Classes elementals, superiors.

3 2 f. [LC] [PE] Conjunt dels estudiants d’una mateixa assignatura que assisteixen en dies i en hores assenyalats a les lliçons corresponents. Les classes de ciències, de lletres.

3 3 f. [LC] [PE] Conjunt d’aquestes lliçons. Fer un professor la classe de nou a deu. Avui no hi ha hagut classe.

3 4 f. [LC] [PE] Aula en què es donen aquestes lliçons. Els exàmens tindran lloc a la classe núm. 9.

4 f. [FS] En lòg., conjunt d’objectes que posseeixen uns determinats atributs.

5 1 f. [LC] Grup de persones, d’animals o de coses que resulta d’una distribució feta atenent a les analogies i les diferències que presenten entre ells.

5 2 f. [LC] [BI] [ZOA] [BO] [EG] Grup de classificació taxonòmica dels éssers vius situat entre l’embrancament o la divisió i l’ordre, format per la reunió d’ordres afins. La classe dels mamífers, dels ocells.

5 3 f. [BOC] [EG] [BO] Grup de classificació de la tipologia de la vegetació que sol englobar diversos ordres afins.

5 4 [GL] classe cristal·lina Combinació possible de diversos elements de simetria puntual cristal·lina. Les classes cristal·lines són en total trenta-dues.

5 5 [AGF] classe diametral En silv., conjunt d’arbres amb diàmetres inclosos en un interval.

5 6 [GLG] classe mineral Rang superior de la classificació mineral, definit generalment en funció d’un aspecte estructural comú a tots els seus components.

5 7 [FL] classe natural En fonol., conjunt de fonemes que comparteixen un o més trets distintius i són afectats d’una manera uniforme per una o més regles fonològiques.

5 8 [AGF] classe natural d’edat En silv., agrupació d’individus que tenen un aspecte i una mida semblant.

5 9 [GL] classe pedial Classe de simetria triclínica, la forma cristal·lina de la qual és el pedió.

6 1 f. [LC] Grup que forma part d’una divisió feta atenent al grau, a la qualitat. Vagó de primera classe. Bitllet de segona classe. Aquests objectes formen una classe a part.

6 2 [FIA] classe de lluminositat Tipus de classificació dels estels que es basa en els efectes de la densitat del material sobre l’espectre d’aquests.

6 3 [FIA] classe espectral Tipus de classificació dels estels que es basa en els efectes de la temperatura sobre l’espectre d’aquests.

7 f. [FL] classe gramatical Categoria gramatical A).

8 f. [MT] En una estadística, conjunt d’observacions tal que els valors dels seus elements són compresos entre dues quantitats donades.

9 f. [EL] En electròn., règim de funcionament d’una etapa amplificadora que depèn de les condicions de funcionament del tub o del transistor segons el valor de la polarització fixada.

classejament

m. [AGF] Operació consistent a separar per qualitats una partida d’un producte, especialment el suro.

classejar

v. tr. [LC] Triar fent classes. Classejar el suro.

classer -a

adj. [LC] Que té encarregada una classe, especialment en els convents de religioses. Germana classera.

clàssic -a

1 adj. [MU] [FLL] Relatiu o pertanyent al classicisme.

2 1 adj. [AR] [FLL] [LC] Que ha representat la maduresa o un moment culminant dins una literatura, dins un art, etc., i és considerat un model digne d’imitació. Els nostres autors clàssics. Les obres clàssiques de la literatura universal.

2 2 m. [LC] [FLL] Autor clàssic, obra clàssica. Els nostres clàssics.

3 1 adj. [FLL] [AR] [MU] Pertanyent a l’antiguitat grega i llatina, a la seva literatura, art, cultura, especialment al període en què es produí la millor literatura, pintura, escultura, etc.

3 2 adj. [AR] [FLL] Que ha representat un moment culminant dins un art nacional. Període clàssic.

4 1 adj. [FLL] [AR] [MU] Que segueix els models, les regles, de la literatura i les arts clàssiques.

4 2 adj. [LC] Que segueix els patrons establerts, tradicional. Una jaqueta clàssica. Un vestit de tall clàssic. Una noia clàssica.

5 adj. [LC] Característic, típic, d’un poble, d’una comarca, d’una diada, etc. Va tornar de Praga amb el clàssic titella.

6 adj. [MU] En mús., molt elaborat, amb grans recursos tècnics.

classicisme

1 m. [LC] [AR] [FLL] Conformitat als principis clàssics en literatura i en art.

2 m. [MU] Estil de la música composta a Europa durant un període que comprèn la segona meitat del segle XVIII i el començament del XIX, situat entre el Barroc i el Romanticisme.

3 m. [AR] Estil artístic desenvolupat a França i a les seves zones d’influència durant el segle XVII, que volia ésser el contrapès oficial i normatiu al coetani Barroc.

classicista

1 adj. [LC] [AR] [FLL] Relatiu o pertanyent al classicisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [AR] [FLL] Seguidor del classicisme.

classicitzant

adj. [LC] Que presenta trets clàssics, que segueix les normes del classicisme. Una obra d’art amb un estil classicitzant. Un autor classicitzant.

classificable

adj. [LC] Que pot ésser classificat.

classificació

1 1 f. [LC] [AD] [BB] Acció de classificar; l’efecte. Classificació sistemàtica. Classificació arxivística.

1 2 [LC] [BB] [AD] classificació decimal Classificació bibliogràfica, expressada per mitjà de xifres aràbigues, que es basa en una divisió primera de deu matèries o grups de matèries i es pot anar dividint i subdividint fins a deu indefinidament. Classificació decimal universal.

1 3 [LC] [BI] classificació natural Classificació que atén als caràcters naturals de les espècies.

2 f. [IQ] Separació d’un sòlid granulat en les seves diferents fraccions de densitat o de volum per l’acció d’un fluid en moviment.

classificador -a

1 adj. i m. i f. [LC] [BB] Que classifica.

2 f. [ECO] [BB] Màquina per a classificar i ordenar les targetes perforades segons un codi alfabètic o un altre ordre prèviament determinat.

3 m. [ECO] [BB] Carpeta amb múltiples butxaques o departaments que serveix per a guardar-hi, ordenats, documents o altres papers.

4 [ECO] classificador d’acordió CARPETA D’ACORDIÓ.

classificar

1 1 v. tr. [LC] Distribuir en classes o categories.

1 2 v. tr. [BB] Distribuir en grups segons un sistema.

2 1 intr. pron. [SP] Un esportista o un equip, superar una eliminatòria que li permet de continuar en una competició. Una tennista catalana s’ha classificat per a la final del torneig.

2 2 intr. pron. [SP] Un esportista o un equip, quedar en un determinat lloc en una competició. L’equip d’hoquei de la ciutat s’ha classificat en el tercer lloc.

classificatori -òria

adj. [LC] Que serveix per a classificar.

classisme

m. [SO] [PO] Sistema que tendeix a mantenir les diferències entre les classes socials.

classista

1 adj. [SO] [PO] [LC] Relatiu o pertanyent al classisme.

2 adj. i m. i f. [SO] [PO] [LC] Que defensa o practica el classisme.

classístic -a

adj. [SO] [PO] Relatiu al classisme.

clast

m. [GL] Partícula o fragment sedimentari o volcànic de qualsevol mida i origen.

clasta

f. [LC] [AQ] CLASTRA.

-clasta

[LC] Forma sufixada del mot gr. klastós, ‘trencat’. Ex.: biblioclasta, iconoclasta.

clàstic -a

1 1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al clast.

1 2 adj. [GL] Format per la unió de fragments de roques preexistents o de restes fossilitzades, s’aplica a una roca detrítica.

2 adj. [PE] [MD] Que està fet de peces desmuntables a fi que es pugui veure l’estructura interior dels objectes representats. Un model anatòmic clàstic.

clastra

f. [AQ] Pati central o anterior d’una casa de la pagesia mallorquina voltat de cambres i altres dependències.

clatell

1 m. [LC] [MD] [AGR] Nuca, especialment la de les persones. Clatell pelat.

2 [LC] caure de clatell Caure d’esquena.

clatellada

f. [LC] Cop de mà al clatell.

clatellejar

v. tr. [LC] Donar clatellades (a algú). M’ha clatellejat el noi de mala manera.

clatellera

1 f. [LC] [ED] Tros de drap cordat a la part posterior del barret, de la gorra, etc., per a protegir el clatell contra els rajos de sol, etc.

2 f. [LC] Clatell gras i fort.

clatellot

m. [LC] CLATELLADA.

clatellut -uda

adj. [LC] Que té un gros clatell.

clatrat -ada

1 adj. [QU] Que, essent constituït per dues substàncies distintes, les molècules d’una d’aquestes formen un reticle cristal·lí mantingut per forces de valència normals, en els espais buits del qual es fixen ordenadament les molècules de l’altra, s’aplica als compostos d’inclusió.

2 m. [QU] Compost clatrat.

clau¹

1 1 m. [LC] [IMI] [IMF] Tija de ferro, de llargària i de gruix variables, punxeguda de l’un extrem i amb una cabota a l’altre, que, feta entrar a cops de martell, serveix per a unir dues peces, per a suspendre-hi alguna cosa o per a fins ornamentals. Clavar un clau. Desclavar, arrencar, un clau.

1 2 [LC] arribar com un clau Arribar puntualment.

1 3 [LC] clau de ganxo Clau que té la part de la cabota torçada en angle recte, emprat per a penjar objectes.

1 4 [LC] [IMI] clau de rosca Caragol 3 1.

1 5 [LC] ésser una cosa un clau per a algú Ésser un motiu de gran aflicció, una pena forta.

1 6 [LC] ésser una persona un clau Ésser extraordinàriament prima.

1 7 [LC] no deixar un clau a la paret [o emportar-se fins els claus de les parets] Deixar una casa despullada del tot.

1 8 [LC] no donar-se-li’n un clau No tenir-hi cap interès.

1 9 [LC] no tenir un clau No tenir res, ni diners ni mitjans.

1 10 [LC] un clau en treu un altre Una pena, un amor, etc., fer-ne oblidar un altre.

1 11 [LC] voler fer entrar el clau per la cabota Entossudir-se en un procediment ineficaç, contraproduent.

2 m. [VE] Tumor que es forma a la peülla dels quadrúpedes ungulats.

3 m. [LC] [ZOA] [VE] Ullal 1 1.

4 m. [LC] VULG. COIT. Fotre un clau.

5 1 m. [LC] [BOS] [HO] clau d’espècia CLAVELL D’ESPÈCIA.

5 2 [LC] [BOS] clau de Nostre Senyor Calabruixa 2.

6 1 m. [LC] [ZOP] Garneu 2.

6 2 m. [LC] [ZOP] VIRET.

clau²

1 1 f. [LC] Peça de metall que, introduint-la en el forat d’un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar. La clau de casa. La clau de l’armari, del calaix. Ficar la clau al pany. Treure la clau del pany. Girar la clau. Tancar amb clau, sota clau. Tancar una porta amb pany i clau.

1 2 [LC] clau mestra Clau que tanca i obre tots els panys d’una casa.

1 3 [LC] clau falsa Clau feta ocultament per forçar un pany.

1 4 [LC] donar la clau de casa a un fill Donar-li permís per a sortir i entrar quan vulgui.

1 5 [LC] claus de sant Pere Claus simbòliques amb què ha d’ésser oberta la porta del Paradís.

2 f. [LC] Allò que dona o impedeix l’entrada, el domini, etc. Gibraltar és la clau del Mediterrani. Les Termòpiles eren la clau de Grècia. La clau d’una línia de defensa.

3 1 f. [LC] Allò que cal conèixer per a entendre una cosa. La clau d’un sistema. La clau d’un missatge xifrat. La clau d’un enigma.

3 2 f. [IN] Cadena de caràcters que es fa servir per a identificar una dada elemental.

3 3 [LC] clau de temes [o clau de problemes] Document que conté llurs traduccions, llurs solucions.

4 f. [LC] [usat en aposició] Essencial, indispensable. Paraules clau. Indústria clau.

5 1 f. [MU] En mús., signe col·locat al començament d’un fragment que ens indica quina ratlla del pentagrama correspon a una nota determinada, i per consegüent les ratlles i els espais en què cal escriure les altres notes de l’escala musical. Clau de sol en segona. Clau de fa en quarta.

5 2 f. [MU] Signe que s’escriu abraçant, a l’esquerra, dos o més pentagrames.

5 3 f. [LC] [FL] Signe gràfic ({, o també, }) que s’escriu abraçant per dalt o per baix dues o més columnes contigües o, posat verticalment, dues o més línies successives situades a la seva dreta o esquerra.

6 f. [LC] [SP] Presa 1 4.

7 f. [MU] Clavilla 1 2.

8 1 f. [LC] [IMI] Eina que serveix per a collar o descollar. Clau anglesa. Clau cigonya. Clau fixa.

8 2 [LC] [IMI] clau d’una aixeta Part que es fa girar per obrir-la o tancar-la.

8 3 [LC] [IMI] clau d’un rellotge Clau que serveix per a donar-li corda i avançar-lo o retardar-lo.

8 4 [LC] [MD] clau de dentista Instrument per a l’extracció de les dents.

9 1 f. [AQ] [AR] Dovella central que clou un arc o una volta.

9 2 [LC] [AR] [AQ] clau de volta a) Peça circular i decorada col·locada a la part central d’una volta de creueria.

9 2 [LC] clau de volta b) Element fonamental d’una idea, d’un projecte, etc.

10 f. [MU] Peça metàl·lica adaptada als forats d’alguns instruments de vent, que permet d’obrir i de tapar els forats en ésser accionada pels dits.

11 f. [MU] Eina per afinar instruments de corda.

12 1 f. [TRA] Peça metàl·lica que subjecta l’arbre del llagut al banc d’arborar.

12 2 f. [TRA] Trancanell d’una barca.

13 f. [DE] Peça o mecanisme que servia per a disparar les armes de foc antigues.

claudàtor

1 m. [LC] [FL] Signe gràfic utilitzat en parella amb un altre ([ ]) que hom fa servir per a incloure en un text una referència, una variant, una correcció, etc., que no forma part del context.

2 m. [LC] [MT] En mat., signe gràfic utilitzat en parella amb un altre per a delimitar una expressió o una part d’una expressió.

3 m. [FL] En ling., símbol que enclou la transcripció fonètica d’un so, d’una seqüència de sons, d’una unitat lingüística, etc.

clàudia

f. [AGA] [LC] Pruna rodona, de color groc verdós, molt dolça i sucosa.

claudicació

f. [LC] Acció de claudicar.

claudicar

1 1 v. intr. [LC] Abandonar la resistència o l’esforç en una empresa. Ara ja no pots claudicar, has de continuar endavant amb la teva carrera.

1 2 v. intr. [LC] Faltar al deure o als propis principis.

2 intr. [LC] COIXEJAR.

clauer clauera

1 m. i f. [LC] [PR] Persona que té al seu càrrec les claus d’un lloc de confiança.

2 m. [LC] Anella, cadena, cordó, etc., que reuneix un feix de claus.

claupassat -ada

adj. [LC] [MD] Acabat, aflaquit, per una malaltia.

claustra

1 f. [LC] [AQ] CLAUSTRE.

2 f. [LC] [AQ] CLASTRA.

claustral

1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al claustre. Disciplina, vida, claustral. Ordes claustrals.

2 m. i f. [LC] Membre d’un claustre.

claustrat -ada

1 adj. [LC] [AQ] En forma de claustre. Pati claustrat.

2 adj. [LC] [RE] Que viu en un claustre. Religiosos claustrats.

claustre

1 m. [LC] [AQ] [AR] Passatge cobert, d’una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l’altra, que volta un pati, un jardí, etc., i uneix diferents construccions d’un monestir, d’una catedral. El claustre de Santa Anna. El claustre de Poblet.

2 m. [LC] [RE] Convent o monestir. Acabar els seus dies en un claustre. La pau, la solitud, del claustre.

3 1 m. [PE] Junta de professors d’un centre d’ensenyament.

3 2 m. [LC] [PE] Òrgan màxim de representació i control d’una universitat format pel rector, que el presideix, i per membres representants del personal docent i investigador, estudiants i personal d’administració i serveis. Ha estat convocada reunió del claustre.

4 1 m. [LC] [MD] Estructura anatòmica que recorda per la seva forma un obstacle o barrera o un lloc tancat.

4 2 [LC] [MD] [ZOA] claustre matern ÚTER.

4 3 m. [MD] Làmina prima de substància grisa en cada hemisferi cerebral.

claustro-

[LC] Forma prefixada del mot ll. claustrum, ‘lloc tancat’. Ex.: claustrofòbia.

claustrofòbia

f. [PS] [LC] Aversió morbosa a trobar-se en llocs tancats.

claustrofòbic -a

adj. [LC] Que provoca claustrofòbia, s’aplica a un lloc, local o estança.

claustromania

f. [MD] Impuls obsessiu de restar en llocs tancats.

clàusula

1 1 f. [LC] [DR] [AD] Disposició inclosa en un tractat, un contracte, un testament.

1 2 [DR] clàusula de constitut Clàusula inserida en els contractes d’alienació de la propietat o d’un dret real per la qual la cosa alienada resta en poder del venedor, entenent-se feta la tradició mitjançant la substitució del concepte de possessió en nom propi pel de possessió en nom del nou propietari.

2 f. [FL] En gram., forma lingüística amb l’estructura d’una oració però sense independència sintàctica. Clàusula subordinada, coordinada, juxtaposada. Clàusula substantiva, adjectiva o de relatiu, adverbial. Clàusula adversativa. Clàusula temporal, causal, final, consecutiva.

3 f. [MU] Cadència 2 1.

clausura

1 f. [LC] Acció de terminar o de tancar definitivament. Clausura d’un compte, d’un debat, d’un inventari, d’una discussió. Clausura del Parlament. Clausura d’una exposició, d’una fira. Clausura d’un centre polític. Ordre de clausura.

2 1 f. [RE] Regla de la vida dels monestirs o dels convents que limita, d’una manera més o menys estricta, el contacte dels religiosos amb el món exterior. Clausura rigorosa. Monges de clausura. Respectar, rompre, violar, la clausura.

2 2 f. [LC] [RE] Lloc tancat o de retirament, especialment part d’un convent o d’un monestir d’accés prohibit als membres que no pertanyen a la comunitat religiosa. Aquesta porta dona accés a la clausura.

2 3 f. [LC] [RE] Separació del món. Els dos mesos de clausura li han permès d’acabar la tesi.

3 f. [MT] Mínim conjunt que conté un conjunt donat i té certes propietats. Clausura algebraica. Clausura convexa. Clausura lineal.

clausurar

v. tr. [LC] Terminar, tancar, definitivament. El governador ha clausurat sis societats catalanistes.

clava

f. [LC] Bastó gros que augmenta de diàmetre des del puny a l’extrem oposat. La clava d’Hèrcules.

clavador clavadora

1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que clava pedres precioses.

2 f. [IMF] [AQ] Màquina per a clavar claus o grapes.

clavament

1 m. [LC] Acció de clavar; l’efecte.

2 m. [OP] Operació d’introduir verticalment barres o estaques de fusta o de ferro en un terreny per a suportar una càrrega o augmentar-ne la resistència.

clavaó

f. [LC] [IMI] Conjunt dels claus clavats en una construcció, en un vaixell, etc.

clavar

1 1 v. tr. [LC] [IMF] Fer entrar a cops de martell (un clau) dins un cos sòlid. Clavar un clau a la paret.

1 2 [LC] clavar a algú un clau al cor Causar-li una gran aflicció.

1 3 v. tr. [LC] Introduir (un objecte punxegut) en un altre. Clavar una agulla a la roba. Clavar el punyal al pit.

1 4 [LC] clavar l’ungla Acanar 2.

2 1 tr. [LC] Encaixar, inserir, (una peça) dins una altra.

2 2 tr. [LC] [IMI] Posar (pedres precioses) dins una muntura adequada. Clavar diamants en or.

3 1 tr. [LC] Fixar, tirar, donar, dir, pegar, etc., especialment amb força o violentament. Clavar la vista en algú. Li vaig clavar una pedra pel cap. Clavar un crit, un escàndol, un esvalot, a algú. Clavar un disgust. Clavar una mentida a algú, clavar-la a algú. Clavar una bufetada, un cop de puny, una puntada de peu, a algú.

3 2 [LC] clavar els ulls en una persona o en una cosa Mirar-la atentament, dirigir-li la mirada.

3 3 [LC] clavar la porta pels nassos d’algú Tancar-la quan anava a entrar.

3 4 [LC] clavar alguna cosa pels morros a algú FOTRE ALGUNA COSA PELS MORROS A ALGÚ.

3 5 [LC] clavar alguna cosa per la cara a algú [o clavar alguna cosa pels bigotis a algú] Fer-li’n violentament retret. Li vaig clavar per la cara que és un pocavergonya. Li va clavar pels bigotis el seu desinterès.

3 6 [LC] clavar un juli a algú a) Pegar-li.

3 6 [LC] clavar un juli a algú b) Reprendre’l fortament.

3 7 [LC] clavar un moc a algú Donar-li un miquel, un rebuf.

3 8 [LC] clavar una cosa barres avall a algú Dir-li les veritats.

3 9 [LC] clavar-les pels descosits Parlar sense miraments, dient moltes inconveniències.

4 1 tr. [LC] Fixar (alguna cosa) per mitjà d’un clau o de claus. Clavar una post. Clavar la tapa d’una caixa. Jesús clavat en creu.

4 2 tr. [LC] Penjar (un objecte) a la paret per mitjà d’un o més claus. Clavar un mirall a la paret.

4 3 [LC] restar clavat en terra No poder actuar a causa d’una emoció forta. Amb l’esglai van restar clavades en terra.

5 tr. [LC] Fer pagar (una suma excessiva) per alguna cosa. M’han clavat deu euros per aquest llapis.

6 1 intr. pron. [LC] Posar-se a fer, especialment amb gran delit, alguna cosa. Em vaig clavar a córrer, a riure.

6 2 tr. pron. [LC] Menjar o beure (alguna cosa). S’ha clavat un bon plat de mongetes. Es va clavar un got de vi.

7 intr. pron. [EI] El pistó d’un motor, encallar-se en el cilindre per un augment excessiu de la temperatura. En clavar-se el pistó, la màquina s’ha aturat.

clavari clavariessa

1 m. i f. [LC] Clauer, clauera.

2 m. i f. [LC] [PR] [RE] Persona que presideix una confraria, un gremi, encarregada d’organitzar-ne les festes patronals.

3 m. [LC] [HIH] [PR] Antigament, tresorer, funcionari, de les administracions municipal, gremial i baronial, encarregat de les finances.

clavaria

1 f. [HIH] CLAVARIAT.

2 f. [HIH] Oficina del clavari.

3 f. [HIH] Llibre de comptes on s’assentaven les entrades i les sortides i les definicions de comptes del clavari.

clavària

f. [BOB] Bolet dels gèneres Clavaria, Clavariadelphus, Clavulina, Clavulinopsis o afins, del grup dels afil·loforats, de cos fructífer claviforme o molt estirat, simple o més o menys ramificat.

clavariat

m. [LC] [HIH] Càrrec de clavari.

clavat -ada

1 1 adj. [LC] Molt semblant, pràcticament idèntic. És clavat al seu pare.

1 2 adj. [LC] Exactament a la mida. El vestit li va clavat.

2 m. [IMI] CLAVAÓ.

clavecí

m. [LC] [MU] CLAVICÈMBAL.

clavecinista

m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca el clavecí.

claveguera

1 f. [LC] [OP] [AQ] Conducte, generalment subterrani, per on s’escorren les immundícies, les aigües brutes i les aigües plujanes d’una ciutat. La xarxa de clavegueres d’Alacant. Claveguera mestra. Rata de claveguera.

2 f. [LC] Lloc on aflueixen les coses i les persones més vils.

3 f. [LC] [AGA] Forat que hi ha a les parets dels horts perquè hi passi l’aigua quan plou.

clavegueram

m. [AQ] [LC] Xarxa de clavegueres d’una població.

clavegueró

m. [LC] [AQ] Conducte per on les aigües de la casa s’escorren cap a la claveguera, la bassa, etc.

clavell

1 1 m. [BOS] [AGA] Flor de la clavellina, de calze tubulós i pètals dentats o dividits en lacínies, de color vermell, purpuri, rosat o blanquinós en les espècies silvestres, i encara d’altres colors en les plantes cultivades.

1 2 m. [LC] [AGA] [BOS] Clavellina 1 1.

1 3 [BOS] clavell bord [o clavell boscà] Clavell que creix espontàniament al camp.

1 4 [BOS] clavell de gitana a) Clavell bord de flors purpúries, reunides en petits poms, propi sobretot de les pastures de l’estatge montà (Dianthus carthusianorum).

1 4 [BOS] clavell de gitana b) CLAVELL DE POM.

1 5 [BOS] clavell de pastor CLAVELL BORD.

1 6 [BOS] clavell de pom Clavell de fulles lanceolades i flors purpúries, reunides en glomèruls densos voltats de llargues bràctees, que creix espontàniament als Pirineus i a d’altres muntanyes alpines i és cultivat com a ornamental (Dianthus barbatus).

1 7 [BOS] [AGA] clavell de trenta Clavell de fulles lanceolades i flors rosades o violàcies, diversament clapejades, originari de l’Àsia oriental i cultivat com a ornamental (Dianthus sinensis).

2 1 m. [BOS] [AGA] clavell d’agost Planta herbàcia de la família de les compostes, de fulles pinnatisectes amb segments serrats, i capítols florals grocs o ataronjats, originària de Mèxic i cultivada com a ornamental (Tagetes erecta).

2 2 [BOS] clavell d’ase Niella 1.

2 3 [BOS] [AGA] clavell d’Índia CLAVELL D’AGOST.

2 4 [BOS] clavell de blat Niella 1.

2 5 [BOS] [AGA] clavell de moro a) Planta de la família de les compostes, molt semblant al clavell d’agost, però de capítols més petits, generalment tacats de vermell (Tagetes patula).

2 5 [BOS] clavell de moro b) Niella 1.

2 6 [BOS] [AGA] clavell de paper Planta herbàcia de la família de les compostes, de fulles ovades oposades i capítols terminals, amb les bràctees de l’involucre amb vores negres, disc groc o ataronjat, sovint molt reduït, i corona de colors diversos, originària de Mèxic i conreada en jardineria (Zinnia elegans).

2 7 [BOS] [AGA] clavell de Sant Jaume Blauet 2.

3 m. [HO] [BOS] [MD] clavell d’espècia Poncella deshidratada del claveller, amb aspecte de clau, emprada com a condiment i de la qual s’extreu una essència usada en farmàcia.

4 m. [LC] [ZOP] RAJADA CLAVELLADA.

clavellada

1 f. [ZOP] RAJADA CLAVELLADA.

2 f. [LC] [ZOP] RAJADA¹.

clavellat

adj. [ZOP] peix clavellat V. PEIX.

claveller

1 m. [LC] [BOS] Petit arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de fulles lanceolades i flors vermelloses en corimbes, que forneix el clavell d’espècia (Syzygium aromaticum).

2 [BOS] claveller de penyal Mata de la família de les umbel·líferes, de fulles estretament lanceolades, més o menys aglomerades a la part superior de les tiges, flors grogues, en umbel·la, i fruit oblong, que es fa a les escletxes de les roques calcàries i és endèmica de les Balears (Bupleurum barceloi).

3 m. [LC] [BOS] [AGA] Clavellina 1.

clavellera

f. [BOS] CLAVELLET.

clavellet

1 m. [BOS] Clavell bord de flors petites rosades, propi de les àrees seques de la península Ibèrica (Dianthus hispanicus).

2 [BOS] clavellet de Sant Isidre Clavell de fulles molt estretes i flors blanques o d’un rosa brillant, amb els pètals profundament dividits, originari de les muntanyes de l’Europa central i oriental, cultivat com a ornamental (Dianthus plumarius).

clavellina

1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta del gènere Dianthus, de la família de les cariofil·làcies, de tiges nuoses, fulles estretes i oposades i flors amb cinc pètals en les espècies espontànies o més en les varietats ornamentals.

1 2 [BOS] clavellina borda MANXIULETA.

1 3 [LC] [AGA] [BOS] clavellina d’aire Planta del gènere Tillandsia, de la família de les bromeliàcies, epifítica, de fulles estretes, semblants a les de la clavellina, totes agrupades, i flors violàcies reunides en espigues planes, originària de l’Amèrica del Sud, que es pot conrear, penjada, sense terra.

1 4 [LC] [BOS] [AGA] clavellina de mort BOIXAC.

2 f. [ZOI] Animal equinoderm de la classe dels crinoïdeus, proveït de cirrus que li permeten de fixar-se a les roques o a altres objectes submergits (Antedon mediterranea).

clavellinera

f. [LC] [AQ] A les cases de poble i de pagès, relleix que surt cosa d’un pam i mig a cada banda de finestra, arran de l’ampit, i serveix de suport d’un test allargat.

clavenda

f. [IMF] Post llisa o motllurada, encadellada dins un bastigi o enquadrament adequat.

claver clavera

1 m. i f. [LC] CLAUER, CLAUERA.

2 m. [LC] Clauer 2.

clavera

1 1 f. [LC] Post proveïda d’alguns claus per a penjar-hi coses.

1 2 f. [LC] Forat per a passar-hi un clau.

2 f. [EI] [LC] Motlle emprat per a fabricar manualment la cabota dels claus.

3 f. [IMI] Tas còncau amb forats de formes diverses i osques a les vores sobre el qual els ferrers piquen una peça de ferro per a conformar-la.

claveta

1 f. [EI] CLAVILLA.

2 f. [EI] XAVETA.

clavetaire

m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven claus.

clavetejar

v. tr. [LC] [IMI] Guarnir de claus.

claveter clavetera

m. i f. [LC] [IMI] [PR] CLAVETAIRE.

claveteria

f. [LC] [IMI] Fàbrica, comerç, de claus i altres tiges de ferro que serveixen per a clavar.

clavi-

1 [LC] Forma prefixada del mot ll. clavus, ‘clau’. Ex.: claviforme.

2 [LC] Forma prefixada del mot clava. Ex.: clavíger.

clàvia

1 f. [LC] [IMI] Clavilla, especialment la que subjecta el jou a l’espigó d’una carreta o d’una arada, les rodes d’un carro o d’una carreta al fusell, etc.

2 f. [AGF] Arrel mestra d’un arbre, principalment dels pins.

clavicèmbal

m. [LC] [MU] Instrument musical de cordes metàl·liques disposades en la mateixa direcció que les tecles, i pinçades per plectres maniobrats per un teclat.

clavicipitals

1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs ascomicets, formadors d’estromes amb peritecis, al qual pertany la banya de sègol.

2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.

clavicordi

m. [LC] [MU] Instrument musical cordòfon, semblant a la cítara amb teclat, en què les cordes són percudides per llengüetes metàl·liques fixades a l’extrem de la tecla.

clavicordista

m. i f. [MU] [PR] Músic que toca el clavicordi.

clavícula

f. [LC] [MD] [ZOA] Os llarg i parió articulat per un extrem amb l’omòplat i per l’altre amb l’estern.

clavicular

adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la clavícula.

claviculat -ada

1 adj. [LC] [MD] Que té clavícules.

2 adj. [HIG] En heràld., que té els caps acabats en forma d’ull de clau antiga, s’aplica especialment a una creu.

claviculo-

[LC] Forma prefixada del mot clavícula. Ex.: claviculohumeral.

claviforme

1 adj. [LC] Que té la forma d’un clau.

2 adj. [LC] Que té forma de clava.

clavíger -a

adj. [LC] Que porta una clava.

clavilla

1 1 f. [IMF] [TRA] Tros de fusta o metall, cilíndric o lleugerament cònic, que s’introdueix en un forat fet en un objecte. Posar clavilles als forats d’una peça de fusta per a encolar-la en una altra.

1 2 f. [MU] Peça de fusta o de metall dels instruments de corda a la qual s’enrotllen les cordes per tibar-les o afluixar-les i deixar-les subjectes en l’afinació volguda.

1 3 f. [TRA] En nàut., petit balustre que ficat en un forat del claviller serveix per a amarrar-hi una corda.

1 4 f. [TRA] Maneta de la roda del timó.

2 f. [LC] [MD] TURMELL.

3 f. [EE] Element de connexió elèctrica amovible amb un o més contactes introduïbles als alvèols d’una presa de corrent.

clavillar¹

1 adj. [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent al turmell.

2 m. [LC] [ZOA] [MD] TURMELL.

clavillar²

v. tr. [LC] [TRA] [MU] Posar clavilles (a un objecte).

claviller

1 1 m. [LC] [TRA] Peça amb forats on van les clavilles d’un instrument, d’una nau, etc.

1 2 m. [AGA] Part anterior del timó de l’arada, on hi ha forats que serveixen per a ficar-hi les clavilles.

2 m. [LC] TURMELL.

clavilló

m. [ZOP] [LC] Escatós 3.

claviorgue

m. [LC] [MU] Clavicèmbal combinat amb un registre de tubs d’orgue.

clavó

m. [LC] Clau sense dents, de canya foradada, que s’adapta al piu que es fa girar per obrir i tancar alguns panys.

clàxon

1 m. [LC] [EI] Dispositiu amb què es produeix un so fort i estrident.

2 m. [EI] [LC] Botzina elèctrica per a automòbil.