L
l’1
1 pron. [LC] Forma que revesteix el pronom de tercera persona el davant un verb començat en vocal o en h o davant un dels dos pronoms febles hi i en. No l’entenc. L’hem vist. Poseu-l’hi. Treu-l’en. Aquell que tu et creies que era el metge, no l’és pas.
2 pron. [LC] Forma que revesteix el pronom de tercera persona la davant un verb començat en vocal, precedida o no de h, altra que i o u febles. La miro i l’escolto. L’hem vista.
l’2
1 art. [LC] Forma que revesteixen els articles masculins el i lo en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. L’avi. L’home. L’Albert. Viu a l’Hospitalet de Llobregat. Mesclar el diví amb l’humà. L’ou com balla. L’antic casino. L’únic germà que té resideix a Inca. L’altre dia en parlàvem. L’un i l’altre. És l’onzè aspirant que entrevisten avui. L’esperat desenllaç.
2 art. [LC] Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l’article femení la en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal, precedida o no de h, altra que i o u febles. L’ànima. L’hora. L’Antònia. Van a l’Espluga de Francolí. L’antiga estació del tren. L’única pega que hi ha és que no pot venir. L’una i l’altra. Aquesta és l’onzena medalla de les atletes catalanes en la competició. L’enyorada infantesa.
’l
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom personal de tercera persona el darrere un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o darrere un pronom feble acabat en vocal, sempre, però, que la forma l’ no sigui possible. Veure’l. Me’l dona.
la1
[pl. las]
m. [LC] [MU] Sisena nota de l’escala musical diatònica.
la2
[pot revestir la forma l’]
pron. [LC] Acusatiu femení del pronom de tercera persona ella. La veig cada dia. Dona-me-la.
la3
[pot revestir la forma l’; pl. les]
1 art. [LC] Forma femenina de l’article definit. La meva germana i les seves amigues. Dos cops la setmana. La grossa de Nadal. La universitat de Cervera. La història universal. La una en punt. La ira dels déus. La unió fa la força.
2 art. [LC] En registres informals, s’anteposa als noms propis de dona. L’Anna, l’Helena i la Teresa. La Montserrat Roig. La Caballé.
làbarum
m. [HIH] Estendard adoptat per l’emperador Constantí després de la seva conversió al cristianisme, el qual portava un monograma compost de les dues primeres lletres del nom de Crist en grec.
label
1 m. [BO] Tèpal del periant de les orquídies, normalment de posició inferior, diferent dels altres per la forma i el color.
2 m. [BO] Peça petaloide de les zingiberàcies, formada per la soldadura dels dos estaminodis anteriors.
laberint
1 1 m. [LC] Clos amb caminals intricats, que fan difícil, un cop dins, de trobar-ne la sortida. El laberint de Creta.
1 2 m. [LC] Complicació inextricable.
1 3 m. [LC] Entrecreuament de camins, de galeries d’una mina, etc.
2 1 m. [ZOA] [MD] Conjunt de cavitats sinuoses que componen l’orella interna.
2 2 m. [ZOA] [MD] Porció cortical del ronyó composta de tubs urinífers tortuosos.
laberíntic -a
adj. [LC] Que té la naturalesa d’un laberint, que és intricat.
laberínticament
adv. [LC] D’una manera laberíntica.
labial
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent als llavis.
2 adj. [FL] [LC] En fonèt., que s’articula principalment amb els llavis. Les consonants p, b i m són labials.
labialització
f. [FL] [LC] Acció de labialitzar o de labialitzar-se; l’efecte.
labialitzar
1 v. tr. [FL] [LC] Fer adquirir (a un so) un cert grau d’arrodoniment labial com a articulació secundària.
2 intr. pron. [FL] La s del mot suma es labialitza.
labiat -ada
1 1 adj. [BO] [LC] En bot., zigomorf i dividit en dues parts en forma de llavis o amb un sol llavi, s’aplica a la corol·la o al calze.
1 2 adj. [BO] Que té la corol·la labiada. Una flor, una planta, labiada.
2 1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, integrada per unes 3.000 espècies herbàcies o llenyoses, de tiges sovint amb quatre cantells, fulles oposades, flors simpètales, generalment amb la corol·la dividida clarament en dos llavis, i fruit format per quatre petites núcules, a la qual pertanyen les farigoles, el romaní, les sàlvies, els espígols i altres plantes aromàtiques.
2 2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
làbil
1 1 adj. [LC] Caduc 1 1.
1 2 adj. [LC] INESTABLE.
2 adj. [QU] Que es descompon amb facilitat, s’aplica a una substància o compost químic.
labilitat
f. [LC] [QU] Qualitat de làbil.
labio-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. labium, ‘llavi’. Ex.: labioalveolar, labioplàstia.
labiodental
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent als llavis i a les dents.
2 adj. [FL] [LC] En fonèt., que s’articula amb la cooperació del llavi inferior i les incisives superiors. Les consonants f i v són labiodentals.
labiovelar
adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb els llavis i el postdors de la llengua i el vel del paladar.
labiovelarització
f. [FL] Acció de labiovelaritzar o de labiovelaritzar-se; l’efecte.
labiovelaritzar
1 v. tr. [FL] Fer esdevenir labiovelar (un so).
2 intr. pron. [FL] Un so, esdevenir labiovelar.
labirint-
[LC] V. LABIRINTI-.
labirinti- [o labirint-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. labýrinthos, ‘laberint’. Ex.: labirintiforme, labirintodonts.
labirintiforme
adj. [LC] INTRICAT.
labirintitis
f. [MD] Inflamació del laberint de l’orella.
labirintodonts
1 m. pl. [GLP] Subclasse extingida d’amfibis, els primers vertebrats a colonitzar el medi continental, caracteritzats per dents còniques i d’estructura laberíntica, que visqueren del devonià al triàsic.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta subclasse.
labirintulomicots
1 m. pl. [BOB] Divisió de fongs del grup dels pseudofongs, de vida aquàtica i cèl·lules que es desplacen per l’interior de tubs elàstics.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta divisió.
labor
1 1 f. [LC] [MI] Treball, especialment prolongat. Labor minera.
1 2 f. [LC] Resultat d’aquest treball.
2 f. [LC] [IT] Obra de cosir, de brodar, etc.
laboral
1 adj. [LC] [ECT] [AD] Relatiu o pertanyent al treball. Contracte laboral. Jornada laboral.
2 adj. [AD] Sotmès a la normativa jurídica que regula el treball.
laboralista
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que és versat en dret del treball. Advocat laboralista.
laborant laboranta
m. i f. [PR] [LC] Persona que té cura de certs treballs auxiliars de laboratori.
laborar
v. intr. [LC] Treballar prolongadament en una cosa. Hem laborat per la prosperitat del nostre país.
laboratori
m. [LC] Local disposat per a efectuar investigacions científiques o tècniques, anàlisis químiques, preparats farmacèutics, etc.
laboriós -osa
1 adj. [LC] Treballador, amic del treball. És una noia molt laboriosa.
2 adj. [LC] Que costa treball, esforç. Un part laboriós. Una digestió laboriosa.
laboriosament
adv. [LC] D’una manera laboriosa. Paeix laboriosament.
laboriositat
f. [LC] Qualitat de laboriós.
laborisme
m. [PO] Moviment polític inspirat en el programa polític, social i econòmic del Labour Party, partit britànic socialista, lligat als sindicats.
laborista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al laborisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari del laborisme.
labortà -ana
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al labortà.
2 m. [FL] Dialecte basc parlat al Laburdi i en alguns pobles de Navarra.
laboulbenials
1 f. pl. [BOB] Ordre de petits fongs ascomicets, molt especialitzats en viure paràsits sobre insectes.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
labradorita
f. [GLM] Mineral, tectosilicat de la sèrie de les plagiòclasis, que conté entre un 50 i un 70 % de component molecular d’anortita.
labre
1 m. [ZOA] Peça imparella de l’aparell bucal dels insectes, situada en posició dorsal respecte a les altres i articulada amb el clipi.
2 m. [ZOA] Vora externa de certes conquilles univalves.
làbrids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos en general oblong i moderadament comprimit, de coloració molt variada habitualment força llampant, sovint amb un marcat dimorfisme sexual, amb els llavis molt carnosos, que normalment viuen a les roques prop de la costa, a la qual pertanyen els tords i la donzella.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
labriforme
adj. [BO] En bot., que té forma de llavi.
laburn
m. [BOS] [AGA] Arbust o arbret de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues en llargs raïms penjants i fruit en llegum, originari de l’Europa central, conreat en jardineria (Laburnum anagyroides).
laca
1 1 f. [QU] [IQ] [AR] Resina secretada per l’insecte Laccifer lacca i per altres espècies de la mateixa subfamília, que viuen damunt de certs arbres, sobretot a l’Índia i a l’Àsia sud-oriental, i és emprada en la fabricació de vernissos, en la decoració d’objectes d’art, etc.
1 2 f. [IQ] Resina produïda per exsudació de certs vegetals orientals de la família de les anacardiàcies, especialment dels gèneres Gluta i Rhus.
2 1 f. [IQ] [QU] [LC] Vernís dur i brillant fet amb laca natural o amb productes sintètics.
2 2 f. [LC] Objecte envernissat amb laca.
3 f. [AR] Compost d’alúmina, de creta i de matèria colorant que s’empra en pintura.
4 f. [LC] [ED] Producte fet de resines sintètiques que, vaporitzat sobre els cabells, serveix per a fixar el pentinat.
lacai
m. [LC] Criat de lliurea que acompanya el seu amo a peu, a cavall o en el cotxe.
lacar
v. tr. [IQ] [LC] Envernissar amb laca.
lacat
m. [AF] Procés d’impressió que consisteix a dipositar una pel·lícula transparent de vernís o de laca damunt un imprès.
lacedemoni -ònia
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Lacedemònia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Lacedemònia o als seus habitants.
laceració
f. [MD] [LC] Acció de lacerar; l’efecte.
lacerar
1 v. tr. [LC] [MD] Estripar (especialment teixits del cos dels animals o dels vegetals). Lacerar la carn.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Lacerar el cor.
lacerat -ada
adj. [BO] En bot., amb les vores profundament i irregularment retallades. Pètals lacerats.
lacerna
f. [HIH] Entre els antics romans, capot o mantell més aviat curt, de tela gruixuda, sense mànigues i sovint proveït de caputxa, que es posava sobre la túnica.
lacèrtids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils saures, de cos generalment esvelt, cap ben diferenciat del cos, extremitats ben desenvolupades i cua llarga i regenerable, que comprèn el llangardaix i la sargantana.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
lacertiforme
adj. [ZOA] Que té forma de llangardaix.
lacertilis
m. pl. [ZOR] SAURES.
lacetà lacetana
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble ibèric preromà establert a la part central de Catalunya, amb el nucli al Bages i al Solsonès.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als lacetans.
laci làcia
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Laci.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Laci o als seus habitants.
lacínia
f. [BO] En bot., segment estret en què es divideix un òrgan laminar.
laciniat -ada
adj. [BO] Dividit en lacínies. Fulles laciniades. Líquens fruticulosos laciniats.
lacòlit
m. [GL] Massa intrusiva de roca magmàtica, de base plana i de sostre convex, col·locada sensiblement concordant dins una sèrie sedimentària.
lacònic -a
adj. [LC] [FL] [FLL] Que expressa el pensament amb molt poques paraules. Un orador lacònic.
lacònicament
adv. [LC] [FL] [FLL] D’una manera lacònica.
laconisme
m. [LC] [FL] [FLL] Qualitat de lacònic.
lacrar
v. tr. [LC] Cloure, segellar, (una carta, un document, etc.), amb lacre.
lacre
m. [LC] Pasta sòlida composta de laca, de trementina i d’una matèria colorant, que s’empra, fosa, per a cloure i segellar cartes, plecs, etc.
lacrimació
f. [AGF] [AGA] Emissió de líquid a través de les ferides de les plantes.
lacrimal
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a les llàgrimes. Efusions lacrimals.
2 adj. [MD] Que produeix llàgrimes. Glàndules lacrimals.
3 adj. [MD] Pròxim a la glàndula lacrimal. Conducte lacrimal.
lacrimatori
m. [AR] Vas petit, de coll estret, que es troba a les sepultures dels romans antics i servia per a guardar-hi perfums.
lacrimi-
[LC] [MD] V. LACRIMO-.
lacrimiforme
adj. [LC] Que té forma de llàgrima.
lacrimo- [o lacrimi-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. lacrima, ‘llàgrima’. Ex.: lacrimotomia, lacrimiforme.
lacrimogen -ògena
1 adj. [LC] [MD] Que provoca llàgrimes. Un gas lacrimogen.
2 adj. [LC] Llagrimós 2. Una novel·la lacrimògena.
lact-
[LC] [MD] V. LACTO-.
lactació
1 f. [ZOA] [LC] [MD] [AGR] Secreció de la llet.
2 f. [AGR] Període de producció de les femelles lleteres que va des del part fins que perden la llet.
3 f. [ZOA] [LC] [MD] [AGR] ALLETAMENT.
lactam
m. [QU] Amida cíclica, caracteritzada pel grup –NHCO– i obtinguda dels γ-aminoàcids i dels δ-aminoàcids, per pèrdua d’aigua intramolecular.
lactància
f. [MD] [LC] [AGR] ALLETAMENT.
lactant
1 adj. [MD] [LC] [ZOA] Que lacta.
2 1 adj. [MD] [LC] [ZOA] Que encara mama.
2 2 m. i f. [MD] [LC] [ZOA] Infant que encara mama.
lactar
v. tr. [MD] [ZOA] [AGR] ALLETAR.
lactari
m. [BOB] Bolet micorrizogen del gènere Lactarius, de l’ordre de les russulals, de barret sovint deprimit i carn granelluda, amb tubs laticífers que, en els llocs ferits, exsuden un làtex de colors diversos.
lactasa
f. [QU] [BI] Enzim de la mucosa intestinal, que hidrolitza la lactosa en glucosa i en galactosa.
lactat
m. [QU] [BI] Sal o èster de l’àcid làctic.
lacti làctia
1 1 adj. [LC] [HO] [AGR] Relatiu o pertanyent a la llet. Febre làctia.
1 2 adj. [LC] [HO] Que té un aspecte lletós.
2 adj. [MD] Que consisteix exclusivament en llet. Dieta làctia.
lacti-
[LC] [MD] V. LACTO-.
làctic -a
1 adj. [LC] [HO] [BI] [MD] LACTI. Fermentació làctica.
2 adj. [LC] [BI] Que prové de la llet agra o del xerigot.
lacticèmia
f. [MD] Presència d’àcid làctic a la sang.
lacticini
m. [LC] [HO] Llet o menjar fet amb llet.
lactífer -a
adj. [ZOA] [LC] [MD] [AGR] GALACTÒFOR.
lactiforme
adj. [LC] Semblant a la llet.
lactífug -a
1 adj. [MD] [LC] [AGR] Que impedeix o detura la secreció de la llet.
2 m. [MD] Medicament lactífug.
lactívor -a
adj. [LC] Que s’alimenta exclusivament o principalment de llet.
lacto- [o lacti-, o lact-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. lac lactis, ‘llet’. Ex.: lactoscopi, lactòmetre, lactífer, lactagog.
lactobacil
m. [BI] Bacteri grampositiu no esporogen del gènere Lactobacillus, que té la propietat de fermentar sucres i donar àcid làctic sol o acompanyat de diòxid de carboni, etanol, acetat i altres productes.
lactodensímetre
m. [FIM] [QU] [FIF] Aparell per a mesurar la densitat de la llet i, per tant, el seu valor nutritiu.
lactoflavina
f. [QU] RIBOFLAVINA.
lactoglobulina
f. [QU] Globulina que forma part de les proteïnes de la llet de vaca.
lactòmetre
m. [LC] [FIM] [QU] LACTODENSÍMETRE.
lactona
f. [QU] Èster cíclic format intramolecularment a partir d’un hidroxiàcid.
lactosa
f. [QU] [BI] [LC] Sucre de la llet, disacàrid constituït per glucosa i galactosa.
lactoscopi
m. [LC] [IMI] Aparell per a determinar la riquesa de la llet en nata per la seva major o menor opacitat.
lactucari
m. [MD] [ED] Suc lletós que s’obté de la lletuga fent incisions al caluix, el qual, dessecat, s’empra en farmàcia i en perfumeria.
lacunar
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les llacunes.
2 adj. [LC] Que té llacunes.
lacustre
1 adj. [LC] [EG] Relatiu o pertanyent als llacs.
2 adj. [LC] [EG] Que creix, que viu, en els llacs. Plantes lacustres.
3 adj. [LC] Que es troba en els llacs o s’ha construït sobre pilars en un llac. Ciutat lacustre. Habitació lacustre.
làdan
m. [LC] [BOS] [QU] Substància resinosa aromàtica que flueix de certes estepes i principalment de l’estepa ladanífera.
ladanífera
adj. [BOS] estepa ladanífera V. ESTEPA1.
làdanum
m. [BOS] [LC] [QU] LÀDAN.
lagena
f. [ZOA] Regió de l’orella dels amfibis, dels rèptils i dels peixos que correspon al canal coclear dels ocells i dels mamífers.
lageniforme
adj. [BO] En bot., que té forma d’ampolla o de flascó.
làgida
1 m. i f. [HIH] [RE] Membre de la dinastia que regnà a Egipte durant l’època hel·lenística.
2 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent als làgides.
lago-
[LC] Forma prefixada del mot gr. lagós, ‘llebre’. Ex.: lagòpode.
lagoftàlmia
f. [MD] Condició de la parpella deguda a la paràlisi del múscul orbicular, que li impedeix de cloure l’ull.
lagoftàlmic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la lagoftàlmia.
lagomorfs
1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers placentaris, de marxa plantígrada, sense ullals i amb incisives de creixement continu, que inclou la família dels lepòrids.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.
lagòpode -a
adj. [ZOA] Que té el peu cobert de pèls o de plomes espessos.
lagrangià -ana
1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la teoria del matemàtic francès Joseph-Louis Lagrange.
2 m. [FIF] Operador que consisteix en l’energia cinètica menys l’energia potencial d’un sistema, expressades en funció de les coordenades de posició de les partícules que el componen i de llurs respectives derivades temporals.
laguerstrèmia
f. [BOS] ARBRE DE JÚPITER.
lagun
m. [GG] Llacuna d’un atol.
lai
m. [FLL] Poema narratiu o líric medieval.
laic -a
1 1 adj. [LC] [RE] Que no és eclesiàstic. Persones laiques.
1 2 m. i f. [RE] Cristià, membre actiu de la comunitat eclesial, que no és ni clergue ni religiós.
2 adj. [PE] [RE] Independent de tota confessió religiosa. Ensenyament laic. Escola laica. Estat laic.
laical
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als laics. Estat laical.
laicament
adv. [LC] [PE] Prescindint de l’ensenyament religiós.
laïcat
m. [RE] Conjunt dels fidels laics.
laïcisme
1 m. [RE] [PE] Actitud que vol preservar els individus i la societat de tota influència religiosa.
2 m. [LC] [PE] [RE] LAÏCITAT.
laïcista
adj. i m. i f. [RE] [PE] Partidari del laïcisme.
laïcitat
1 f. [RE] [PO] [PE] Qualitat de laic.
2 f. [PO] [RE] [PE] Actitud que reconeix la independència de la política i de l’ensenyament respecte de les diverses confessions religioses. La laïcitat de l’Estat.
laïcització
f. [LC] Acció de laïcitzar; l’efecte.
laïcitzar
1 v. tr. [LC] Fer laic. Laïcitzar una escola, l’ensenyament, un estat.
2 v. tr. [LC] Reemplaçar el personal religiós (d’una institució) per personal laic. Van laïcitzar tots els hospitals.
laietà laietana
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble ibèric preromà establert a les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als laietans.
-làlia
[LC] Forma sufixada del mot gr. laleîn, ‘parlar’. Ex.: ecolàlia, paralàlia, al·lolàlia.
lam
f. [FL] Vint-i-tresena lletra de l’alfabet àrab.
lamaisme
m. [AN] Forma particular del budisme al Tibet i a l’Àsia central.
lamarckià -ana
1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent al lamarckisme o al naturalista francès cavaller Lamarck.
2 adj. i m. i f. [BI] Partidari del lamarckisme o de Lamarck.
lamarckisme
m. [BI] Teoria evolutiva que admet com a principi evolutiu la transmissió hereditària dels caràcters adquirits per l’ús i el desús.
lambda
f. [LC] [RE] Onzena lletra de l’alfabet grec (λ, Λ).
lambel
m. [HIG] En heràld., moble que consisteix en una mena de travessa de la qual pengen unes peces ordinàriament trapezoidals.
làmed
f. [RE] [FL] Dotzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
lamel·la
1 1 f. [LC] Làmina prima.
1 2 f. [LC] [MD] Òrgan en forma de làmina.
2 f. [BI] [MD] Replec aplanat de la membrana interna del cloroplast, que penetra a l’interior de l’estroma.
3 f. [EE] Peça de coure component del col·lector d’algunes màquines elèctriques rotatives.
lamel·lat -ada
adj. [BI] [MD] Format per lamel·les.
lamel·li-
[LC] Forma prefixada del mot lamel·la. Ex.: lamel·licorni.
lamel·libranquiat -ada
adj. [ZOA] De brànquies lamel·liformes.
lamel·libranquis
1 m. pl. [ZOI] Classe de mol·luscos bivalves que tenen el cos bilateralment simètric, clos dins un mantell, sense cap i amb dues brànquies lamel·liformes.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
lamel·liforme
adj. [LC] Que té forma de lamel·la.
lamentable
adj. [LC] Digne de lamentació. Un espectacle lamentable.
lamentablement
adv. [LC] D’una manera lamentable.
lamentació
f. [LC] Acció de lamentar o de lamentar-se.
lamentar
1 v. tr. [LC] Doldre’s (d’una cosa) amb plors, planys i altres manifestacions de dolor. Ara tots lamenten la seva mort.
2 v. tr. [LC] Doldre’s, queixar-se amargament, (d’una cosa). Ara lamenta la seva lleugeresa. No cal lamentar, sortosament, cap desgràcia personal.
3 intr. pron. [LC] Queixar-se amargament. El professor es lamentà de la situació de la universitat. Es lamenta que no li siguis amic com abans.
lamentós -osa
1 adj. [LC] Que prorromp en laments.
2 adj. [LC] Que és causa de lamentació.
làmia
f. [AN] Monstre fabulós amb cap de dona i cos de drac.
lamiàcies
f. pl. [BOS] LABIADES.
làmina
1 f. [LC] Tros de metall, de fusta, de vori, etc., pla i molt prim. Una làmina d’acer, d’or.
2 f. [EI] làmina bimetàl·lica BILÀMINA.
3 f. [MD] En med., superfície plana o membrana.
4 1 f. [BO] Part distal eixamplada del pètal.
4 2 f. [BO] Replec radial que hi ha sota el barret de molts bolets, recobert per l’himeni.
4 3 f. [BO] Limbe 1.
4 4 f. [BO] Tal·lus laminar d’un liquen foliaci.
5 f. [AF] Estampa o il·lustració fora de text.
laminador -a
1 adj. i m. i f. [ML] [IMI] [PR] Que lamina.
2 m. [ML] [IMI] [LC] Màquina emprada per a laminar.
laminar1
adj. [ML] [IMI] [LC] Que té forma de làmina.
laminar2
1 v. tr. [LC] [IMI] Reduir a una làmina o làmines.
2 v. tr. [LC] [ML] [IQ] Sotmetre (un material) a una deformació plàstica entre dos cilindres o més, per tal d’obtenir una làmina o un perfil laminat.
laminària
f. [BOI] Alga del gènere Laminaria de la divisió dels feòfits, constituïda per grans làmines brunenques fixades per un estípit, present sobretot a les costes atlàntiques.
laminarials
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues brunes, poc tolerants a l’emersió, proveïdes d’un estípit fixat a la roca per un òrgan de fixació i portador d’un o diversos fil·loides laminars.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
laminarina
f. [BO] [QU] [BI] Polisacàrid de reserva dels feòfits.
laminatge
m. [ML] [IMI] [LC] [IQ] Operació de laminar.
laminós -osa
adj. [LC] En forma de petites làmines.
làmnids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis, de cos fusiforme, amb cinc fenedures branquials, la segona aleta dorsal molt més petita que la primera, la caudal semilunar, i les dents grosses i tallants, de vida pelàgica oceànica i grans predadors, que inclou el solraig i el tauró blanc.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
làmpada
f. [EE] [AQ] Element o dispositiu productor de llum. Làmpada d’incandescència. Làmpada de descàrrega.
lampadari
1 m. [HIH] [PR] [LC] A l’Imperi bizantí, el qui portava el llum davant un emperador, un príncep, etc.
2 m. [ED] [LC] Suport ornamental terminat amb branques portallànties.
lampassat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té la llengua d’un esmalt diferent del cos, s’aplica a quadrúpedes salvatges. Un lleó lampassat.
lampista
m. i f. [LC] [PR] Persona que col·loca o adoba llums i instal·lacions elèctriques, d’aigua i de gas.
lampisteria
f. [LC] [IMI] Taller de lampista.
lamprídids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis amb aletes sense radis espinosos i boca protràctil, que inclou la llampuga reial.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
lampròfir
m. [GL] Roca filoniana bàsica i holocristal·lina, formada per fenocristalls de minerals màfics, associada a roques intrusives de diferents composicions, rica en biotita, hornblenda o augita, i alguns feldespats.
lamproïta
f. [GLG] Roca subvolcànica rica en potassi i magnesi, que pot ésser font de diamants.
lanceolat -ada
adj. [LC] Que té forma de ferro de llança. Fulles lanceolades.
lancinant
adj. [LC] [MD] Que produeix una sensació semblant a un cop de llança. Dolor lancinant.
landa
f. [LC] [BOC] Matollar dens de brucs, de gatoses, de falgueres, etc., propi de l’Europa atlàntica i de les terres properes de clima plujós.
landgravi
m. [HIH] [PR] Títol usat per alguns prínceps germànics que posseïen terres cedides directament per l’emperador.
landgravial
adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent al landgravi o al landgraviat.
landgraviat
1 m. [HIH] Dignitat de landgravi.
2 m. [HIH] Territori de la jurisdicció d’un landgravi.
landgravina
f. [HIH] Muller d’un landgravi.
landó
[pl. -ós]
m. [TRG] [LC] Cotxe de cavalls, de quatre rodes, amb capota que permetia de cobrir-lo o descobrir-lo a voluntat.
lànguid -a
adj. [LC] Dèbil, mancat d’energia, de vigor, d’empenta. Una veu lànguida. Prendre en alguna cosa un interès lànguid.
lànguidament
adv. [LC] D’una manera lànguida.
languidesa
f. [LC] Condició de lànguid.
lànids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de mida petita i mitjana, de cap voluminós i bec ganxut, que cacen insectes, ocells petits o ratolins, com l’escorxador i el capsigrany.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
lanífer -a
adj. [AGR] [LC] Que produeix llana.
lanital
m. [IT] [QU] Fibra tèxtil química, de polímer natural, que s’obté per coagulació del caseïnat de sodi en medi àcid.
lanolina
f. [MD] Substància greixosa que s’obté de la llana d’ovella, usada especialment en cosmètica i en farmàcia com a excipient.
lansquenet
m. [HIH] [PR] Antic soldat d’infanteria alemany.
lantà
m. [LC] [QU] LANTANI.
lantana
f. [BOS] [AGA] Arbust caducifoli de la família de les verbenàcies, de fulles ovades i serrades, flors petites tubuloses, agrupades en poms corimbiformes, totes grogues o unes grogues i altres vermelles, i fruit en petita drupa negra, originari d’Amèrica del Sud i cultivat en jardineria (Lantana camara).
lantani
m. [QU] [ML] Metall de transició, de color gris de plom, que dona nom a la família dels lantànids (símbol, La; nombre atòmic, 57; pes atòmic, 138,91).
lantànid
1 m. [QU] Element de la família dels lantànids.
2 m. pl. [QU] Família d’elements químics que en la taula periòdica comença amb el lantani i acaba amb el luteci, els quals juntament amb l’escandi i l’itri constitueixen el grup de metalls de les terres rares.
lantanoide
m. [QU] OBS. LANTÀNID.
lanugen
1 m. [ZOA] [MD] Borrissol fi que recobreix el cos del nadó i desapareix al cap de pocs dies.
2 m. [ZOA] [MD] Pèl moixí de les dones.
lanuginós -osa
adj. [LC] [MD] Cobert de borrissol o de pèl molt fi.
laosià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Lao.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Lao o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua daica parlada a Lao.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al laosià.
laparo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. lapára, ‘llom’, ‘abdomen’. Ex.: laparotomia, laparoscòpia.
laparoscòpia
f. [MD] PERITONEOSCÒPIA.
laparotomia
f. [MD] Incisió quirúrgica de la paret abdominal i del peritoneu.
lapiaz
m. [GG] [AGF] RASCLER.
làpida
1 f. [LC] Pedra plana on hi ha una inscripció.
2 f. [LC] Pedra plana que tanca un sepulcre àdhuc quan no porta inscripció.
lapidació
1 f. [LC] Acció de lapidar; l’efecte.
2 f. [HIH] Forma d’execució de la pena capital consistent a lapidar el reu.
lapidar
v. tr. [LC] Matar (algú) a pedrades.
lapidari -ària
1 adj. [LC] [FLL] Relatiu a les pedres, especialment a les inscripcions gravades en pedra.
2 adj. [LC] Que té la concisió pròpia de les inscripcions. Un estil lapidari. Una frase lapidària.
3 m. i f. [PR] Persona que té per ofici tallar, polir i gravar pedres i gemmes.
4 m. [FLL] Obra medieval que descriu les pedres precioses i llurs virtuts guaridores o sobrenaturals.
lapidi -ídia
adj. [LC] Petri 1.
lapidificació
f. [LC] PETRIFICACIÓ.
lapidificar
v. tr. i intr. pron. [LC] Petrificar 1.
lapidós -osa
adj. [LC] Petri 1.
lapil·li
m. [GL] Material de projecció volcànica constituït per piroclasts de 2 a 30 mil·límetres o de 2 a 64 mil·límetres de grandària, segons la classificació granulomètrica que s’adopti.
lapislàtzuli
m. [IMI] [LC] [GL] Roca composta principalment de latzurita, que també conté sodalita, calcita, pirita i diòpsid, de color blau intens, que és una pedra fina usada com a ornamental i per a fer blau d’ultramar.
laplacià -ana
1 adj. [MT] Relatiu o pertanyent a l’obra del matemàtic francès Pierre Simon Laplace.
2 m. [MT] Operador emprat en l’anàlisi matemàtica.
lapó -ona
1 1 adj. i m. i f. [LC] [AN] Natural de Lapònia.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a Lapònia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua baltofinesa parlada pels lapons.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al lapó.
lapse -a
1 adj. [LC] Que ha caigut en error.
2 m. [LC] Espai de temps transcorregut.
lapsus
m. [LC] Error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint.
lar
[usat generalment en pl.]
m. [HIH] [AN] A la Roma antiga, déu protector de la casa o de la llar.
larari
m. [AQ] Lloc de la casa romana destinat al culte domèstic dels lars.
larghetto
[it.]
1 adv. [MU] En mús., amb un temps bastant lent.
2 m. [MU] Part musical en aquest temps.
largo
[it.]
1 adv. [MU] En mús., amb un temps més lent que l’adagio.
2 m. [MU] Part musical en aquest temps.
làrids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes, bàsicament marins, però que es troben també terra endins remuntant el curs dels rius, de mida mitjana o grossa, cap ovalat i bec comprimit lateralment, plomatge blanc i de diferents tons de gris, molt voraços, a la qual pertanyen les gavines i els gavians.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
laring-
[LC] [MD] V. LARINGO-.
laringal
adj. [FL] En fonèt., que s’articula en la zona de la laringe. Consonant fricativa laringal.
laringe
f. [ZOA] [LC] [MD] Part del conducte respiratori, de constitució musculocartilaginosa, situada damunt la tràquea i en comunicació amb la faringe.
laringi -íngia
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la laringe. Artèries laríngies. Nervis laringis.
2 adj. [FL] LARINGAL.
laringitis
f. [MD] Inflamació de la laringe.
laringo- [o laring-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot laringe. Ex.: laringoscopi, laringotomia, laringectomia.
laringòleg laringòloga
m. i f. [MD] [PR] Especialista en laringologia.
laringologia
f. [MD] Branca de la medicina que estudia la laringe i les seves malalties.
laringoscopi
m. [FL] Aparell per a explorar la laringe des de l’exterior i especialment el moviment de les cordes vocals.
laringoscòpia
f. [MD] Examen efectuat mitjançant un laringoscopi.
laringotomia
f. [MD] Incisió quirúrgica de la laringe.
larinx
f. [ZOA] [LC] [MD] LARINGE.
làrix
1 m. [BOS] [LC] [AGF] Arbre caducifoli del gènere Larix, de la família de les pinàcies, de fulles curtes, fasciculades i pinyes petites.
2 m. [BOS] Làrix que fa boscos a les muntanyes centreeuropees, és emprat en plantacions forestals i com a ornamental i forneix trementina.
3 m. [IMF] [AGF] Fusta de làrix, forta i duradora, que s’empra per a fer pals de vaixell i d’electricitat i en construccions hidràuliques.
larva
1 f. [LC] Espectre repugnant.
2 1 f. [LC] [ZOA] Animal en un estadi de desenvolupament embrionari que té lloc fora de l’ou o del cos dels progenitors, al final del qual assoleix l’estat adult.
2 2 f. [BI] [ZOI] Insecte en la primera fase de desenvolupament, des que surt de l’ou fins a la metamorfosi, sense ales i generalment vermiforme.
larval
adj. [ZOA] [LC] Relatiu o pertanyent a la larva.
larvat -ada
adj. [MD] [LC] Que es presenta sense cap simptomatologia clara o que té un curs pràcticament asimptomàtic. Malaltia larvada.
larvi-
[LC] Forma prefixada del mot larva. Ex.: larvívor.
larvicida
1 adj. [ZOA] Que destrueix les larves.
2 m. [AGF] Producte utilitzat per a destruir les larves.
larviforme
adj. [ZOA] Semblant a una larva.
larvípar -a
adj. [ZOA] Que, en lloc d’ous, pon larves, s’aplica a un animal ovovivípar.
las lassa
adj. [LC] [MD] Fatigat.
lasanya
1 f. [HO] [LC] Plat format per capes de pasta de farina de forma quadrada o allargada i carn picada o verdura, cuinat amb salsa i formatge.
2 f. [HO] [LC] Peça plana de pasta alimentosa de farina per a fer lasanya.
lascar
v. tr. [TRA] Deixar anar una mica (un cap, un cable o una cadena, de l’aparell d’una nau, que està treballant).
lasciu -iva
1 1 adj. [LC] Inclinat als delits carnals. Un home lasciu.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Un desig lasciu.
2 adj. [LC] Que revela lascívia. Mirades lascives.
lascivament
adv. [LC] D’una manera lasciva.
lascívia
f. [LC] Qualitat de lasciu.
lasciviós -osa
adj. [LC] LASCIU.
lasciviosament
adv. [LC] LASCIVAMENT.
làser
[angl. laser, que prové de la sigla LASER, ‘light amplification by stimulated emissions of radiation’]
1 m. [FIF] [LC] [CO] Aparell que proporciona feixos de llum monocromàtics i coherents de gran energia.
2 adj. [LC] [FIF] [inv.] raig làser V. RAIG1.
laserteràpia
f. [LC] [MD] Tractament de certes malalties per mitjà dels rajos làser.
lassar
1 v. tr. [LC] [MD] Fatigar molt.
2 intr. pron. [LC] L’hereu es lassava pels alts i baixos de les brugueres.
lassitud
f. [LC] Cansament, fatiga.
làstex
m. [IT] Fil elàstic obtingut per extrusió del làtex de cautxú natural i successiva coagulació i vulcanització, que es pot utilitzar nu o recobert amb filaments tèxtils.
lat -a
adj. [LC] Extens, ampli, dilatat.
lata
f. [LC] Llauna 4.
latament
adv. [LC] Amb extensió, llargament.
latència
1 f. [LC] [MD] Qualitat de latent.
2 f. [MD] Període d’incubació d’una malaltia.
latent
1 adj. [LC] [MD] [FIF] Que existeix sense manifestar-se a l’exterior.
2 adj. [MD] Que no es manifesta clínicament. Malaltia latent.
lateral
1 adj. [LC] Pertanyent o situat al costat d’una cosa. Les capelles laterals d’una església. Les parets laterals del crani.
2 adj. [LC] Que surt del costat d’una cosa. Les branques laterals d’un arbre.
3 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb la llengua aplicada per la seva part central a la regió dentoalveolar o al paladar i deixant passar l’aire per ambdós costats o per un de sol. Les consonants l i ll representen sons laterals.
lateralitat
f. [PS] [PE] Predomini funcional dels òrgans i dels membres d’un costat del cos humà sobre els de l’altre.
lateralització
f. [FL] Acció de lateralitzar o de lateralitzar-se; l’efecte.
lateralitzar
1 v. tr. [FL] Convertir en lateral (un so).
2 intr. pron. [FL] Un so, esdevenir lateral.
lateralment
adv. [LC] En una posició lateral.
laterita
f. [GL] Sòl o formació propis dels climes tropicals humits, originats a partir de roques silícies mitjançant un intens procés de lixiviació en què es forma un horitzó il·luvial superficial, una cuirassa ferruginosa.
laterític -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la laterita.
latero-
[LC] Forma prefixada del mot ll. latus lateris, ‘costat’. Ex.: lateroabdominal, laterocervical.
làtex
1 1 m. [LC] [BO] Líquid lletós, sovint blanc, que es troba en certes cèl·lules i conductes d’algunes plantes i flueix per les ferides.
1 2 m. [BO] Líquid lletós, transparent o diversament acolorit, que a vegades canvia de color en contacte amb l’aire i flueix per les ferides dels lactaris o d’alguns altres bolets.
2 m. [QU] [IQ] [LC] Material fabricat amb làtex. Guants de làtex.
lati-
[LC] Forma prefixada del mot ll. latus, ‘ample’. Ex.: latirostre.
laticífer -a
adj. [BO] Que conté làtex. Cèl·lules laticíferes.
laticlavi
m. [ED] Túnica adornada amb una ampla franja de porpra, que portaven els senadors romans.
latifundi
m. [LC] [GG] Finca rústica d’una gran extensió.
latifundisme
m. [GG] Sistema de propietat i d’explotació d’àrees rurals o agràries on predomina el règim de latifundi.
latifundista
1 adj. [LC] [GG] Relatiu o pertanyent als latifundis o al latifundisme.
2 m. i f. [LC] [GG] Propietari d’un o més latifundis.
latitud
1 1 f. [LC] Qualitat de lat. La latitud moral d’un país.
1 2 f. [LC] Amplada 1. La longitud, la latitud i la profunditat d’un cos.
2 1 f. [GG] Distància d’un lloc a l’equador mesurada per l’arc de meridià que va des del dit lloc a l’equador.
2 2 f. [LC] Regió o localitat quant a la seva latitud. La vegetació varia segons les latituds.
3 1 f. [FIA] latitud ascendent Latitud creixent d’un astre que es mou cap al nord de l’eclíptica.
3 2 [FIA] latitud celeste [o latitud eclíptica] Angle determinat pel pla de l’eclíptica i un astre, mesurat sobre el cercle màxim que passa pel pol de l’eclíptica i per l’astre.
3 3 [FIA] latitud galàctica Angle determinat pel pla galàctic i un astre, mesurat sobre el cercle màxim que passa pel pol galàctic i per l’astre.
latitudinal
adj. [LC] [GG] Relatiu o pertanyent a la latitud, especialment geogràfica.
latitudinari -ària
1 adj. [LC] [RE] Oposat a l’estricta aplicació d’una norma de creença o d’opinió, especialment en matèries religioses.
2 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al latitudinarisme.
3 adj. i m. i f. [RE] Seguidor del latitudinarisme.
latitudinarisme
m. [RE] Moviment anglicà sorgit al segle XVII que admet la salvació per a tothom qui cregui en Crist i cerqui la veritat en la Bíblia.
-latra
[LC] Forma sufixada del gr. -latres, derivat del mot latréueîn, ‘adorar’. Ex.: andròlatra.
latria
f. [RE] Culte donat exclusivament a Déu.
-latria
[LC] Forma sufixada del gr. -latreia, derivat del mot latréia, ‘servei’, ‘adoració’. Ex.: demonolatria.
latrina
1 f. [LC] Comuna o vàter, especialment de determinats llocs públics com casernes i campaments. Netejar les latrines de l’estació.
2 f. [LC] MESQUITA2. Extracció de latrines.
latzulita
f. [GLM] Mineral, hidroxifosfat d’alumini, ferro i magnesi, de fórmula (Mg, Fe)Al2[OH/PO4]2, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color blau, té origen hidrotermal i s’usa com a pedra fina.
latzurita
f. [GLM] [LC] Mineral del grup dels feldespatoides, de fórmula Na3Ca(Al3Si3O12)S, que cristal·litza en el sistema cúbic, és de color blau i té usos ornamentals.
lauan
1 m. [BOS] [AGF] Arbre del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, del qual se n’aprofita la fusta.
2 m. [AGF] [IMF] Fusta de lauan, emprada en ebenisteria i comercialitzada com a caoba de les Filipines.
lauda
1 f. [FLL] Himne de tipus religiós conreat a Itàlia des del segle XIII fins al segle XVIII, precursor de l’oratori.
2 f. [LC] lauda sepulcral Làpida d’un sepulcre que conté incisa una inscripció.
laudabilitat
f. [LC] Qualitat de laudable.
laudable
adj. [LC] LLOABLE.
laudablement
adv. [LC] D’una manera laudable.
làudan
m. [MD] [LC] LÀUDANUM.
laudanina
f. [MD] [QU] Alcaloide cristal·lí obtingut de l’opi.
làudanum
m. [MD] [LC] [QU] Tintura o extret d’opi.
laudatori -òria
adj. [LC] Que conté lloança. Una frase laudatòria.
laudatòriament
adv. [LC] D’una manera laudatòria.
laude
m. [DR] Decisió dictada pels àrbitres o amigables componedors.
laudes
f. pl. [RE] [LC] Part de l’ofici diví que es diu després de les matines.
laumontita
f. [GLM] Mineral del grup de les zeolites, de fórmula CaAl2Si4O12·4H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls d’hàbit prismàtic, és de color blanc i és indicador de metamorfisme de grau molt baix.
lauraci -àcia
1 adj. [LC] Semblant al llorer.
2 1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, principalment arbres i arbustos de fulles coriàcies i aromàtiques, flors petites, generalment amb tres peces per verticil, i fruit en drupa o en baia, estesa sobretot pels països tropicals i subtropicals, a la qual pertanyen el llorer, l’alvocater, el canyeller i el camforer.
2 2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
laurat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid làuric.
làurea
f. [AR] Element decoratiu que imita una corona de fulles de llorer.
laurèola
f. [LC] Corona de llorer.
làuric
adj. [QU] àcid làuric V. ÀCID.
laurifoli -òlia
1 adj. [BO] De fulles semblants a les del llorer.
2 m. [BO] Planta laurifòlia.
lauril
m. [QU] Radical univalent derivat del dodecà, de fórmula C12H25–.
laurini -ínia
adj. [LC] Lauraci 1.
lava
1 1 f. [LC] [GL] Matèria magmàtica en estat de fusió que surt d’un volcà o d’una esquerda de la terra i forma corrents que s’escolen pels vessants.
1 2 f. [LC] [GL] Aquesta matèria solidificada per refredament.
1 3 [GL] lava de coixins Lava d’escolament subaquàtic que forma uns cossos el·lipsoidals semblants a un coixí.
2 f. [FIA] [GL] Magma que flueix per la superfície d’un planeta o d’un satèl·lit.
lavabo
1 1 m. [RE] Part de la missa en què el sacerdot es renta les mans, després de l’ofertori.
1 2 m. [RE] Tovallola petita amb què el sacerdot s’eixuga les mans.
2 1 m. [LC] [AQ] [ED] Pica de porcellana o ceràmica destinada a rentar-s’hi.
2 2 m. [LC] [ED] Habitació destinada a rentar-s’hi.
2 3 m. [LC] [AQ] [ED] VÀTER.
3 m. [AQ] Templet amb una font situat al centre dels claustres.
lavativa
f. [MD] [LC] ÈNEMA.
lavatori
1 m. [RE] [LC] Cerimònia de la litúrgia catòlica consistent a rentar els peus a dotze pobres el Dijous Sant.
2 m. [RE] Lavabo 1 1.
lawrenci
m. [QU] Element químic radioactiu artificial de la família dels actínids, el més pesant de tots ells (símbol, Lr; nombre atòmic, 103; pes atòmic de l’isòtop més estable, 260).
lawsona
f. [QU] [BOS] Matèria colorant, de fórmula C10H6O3, extreta de les fulles i les arrels joves de l’alquena.
lawsonita
f. [GLM] Mineral de la subclasse dels sorosilicats, de fórmula CaAl2(Si2O7)(OH)2·H2O, que cristal·litza en el sistema ròmbic i es forma en el metamorfisme regional de baixa temperatura i d’alta pressió de roques riques en calci.
lax -a
1 1 adj. [LC] Fluix, que no té la tensió necessària.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Disciplina laxa.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb escassa dislocació de la cavitat bucal, repartint l’energia articulatòria entre el sector bucal i el faringi.
3 adj. [BO] Que té flors molt separades, s’aplica a les inflorescències.
laxament
adv. [LC] D’una manera laxa.
laxant
1 adj. [LC] [MD] Que facilita l’evacuació dels excrements d’una manera natural i guareix el restrenyiment.
2 m. [MD] Medicament laxant.
laxar
1 v. tr. [LC] Disminuir la tensió (d’alguna cosa).
2 1 tr. [MD] Una substància, facilitar (a algú) l’evacuació dels excrements. El meló verd l’ha laxat i ara tot són corredisses. Menja bledes, que laxen.
2 2 tr. [MD] Administrar (a algú) una substància, especialment un medicament, que faciliti l’evacuació dels excrements. Abans de l’operació el van laxar. Té molt de restrenyiment i s’ha de laxar regularment.
laxatiu -iva
adj. [LC] [MD] [MD] Que laxa.
laxitud
f. [LC] Qualitat de lax.
lecanora
f. [BOB] Liquen del gènere Lecanora, de l’ordre de les lecanorals, de tal·lus que forma crostes, lobulades o no, sobre roques o escorces, amb apotecis amb el marge del color del tal·lus.
lecanorals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs ascomicets, el més important dels que han sofert liquenificació, que comprèn sobretot líquens amb apotecis.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
leccionari
m. [RE] Llibre del ritual catòlic que conté les lectures de la missa i de l’ofici diví.
lecitina
f. [BI] [LC] Fosfoglicèrid que conté àcid fosfòric esterificat amb colina, abundant a les membranes cel·lulars, al rovell d’ou i en algunes llavors.
lectina
f. [BI] Proteïna vegetal present sobretot a les llavors, bé que també a les arrels, les fulles i l’escorça, que té activitat d’anticòs en les cèl·lules animals.
lectiu -iva
adj. [PE] En què hi ha classe en els centres docents. Dia lectiu.
lector lectora
1 1 m. i f. [LC] Persona que llegeix alt davant d’altres persones.
1 2 m. i f. [LC] [BB] Persona que llegeix pel seu compte alguna obra.
1 3 m. i f. [PE] [PR] Professor adjunt estranger que ensenya la seva llengua, especialment en una universitat.
2 1 m. i f. [RE] Persona encarregada de fer la lectura dels textos bíblics en la litúrgia catòlica, especialment aquella que ha estat admesa en el lectorat.
2 2 m. [RE] [PR] Clergue que havia rebut el lectorat i s’ocupava de la lectura dels textos bíblics.
3 1 m. [IN] [EL] [BB] [AF] Aparell que projecta en una pantalla el contingut de microfilms i microfitxes, per a poder-los llegir.
3 2 [IN] [BB] lector reproductor Lector que reprodueix sobre paper el fotograma que es desitja.
3 3 m. [IN] [BB] Dispositiu destinat a interpretar senyals d’informació en un suport determinat i a convertir-los, generalment, en corrents elèctrics.
3 4 [CO] lector acústic Dispositiu que llegeix les vibracions mecàniques de l’agulla reproductora que resulten de la modulació del solc d’un disc.
3 5 [CO] lector d’àudio Dispositiu que transforma i reprodueix en sons els senyals enregistrats en una cinta magnètica.
3 6 [CO] lector electrònic Dispositiu que genera forces electromotrius variables, destinades a la reproducció sonora dels senyals enregistrats, mitjançant les vibracions del capçal de lectura en seguir un solc d’un disc.
3 7 [CO] lector gramofònic Dispositiu que transforma les vibracions de l’agulla que explora el solc d’un disc de gramòfon en impulsos elèctrics.
3 8 [CO] [EL] [AF] lector òptic a) Dispositiu destinat a transformar les modulacions d’una pel·lícula sonora, impressionada fotogràficament, en impulsos que poden ésser traduïts acústicament.
3 8 [CO] [AF] lector òptic b) Dispositiu capaç d’interpretar directament caràcters gràfics.
lectoral
m. [RE] [LC] CANONGE LECTORAL.
lectoralia
f. [RE] Càrrec de canonge lectoral.
lectorat
1 m. [PE] Càrrec de lector.
2 1 m. [RE] Ministeri dels dos establerts per al culte litúrgic, que pot ésser confiat als seglars, i que confereix la funció de llegir textos bíblics, llevat de l’Evangeli.
2 2 m. [RE] [LC] El segon dels ordes menors.
lectoria
f. [RE] [LC] Càrrec de lector en les comunitats religioses.
lectura
1 1 f. [LC] [PE] Acció de llegir. Una hora de lectura. Judicar una obra a la seva primera lectura. Llibre de lectura amena. La lectura d’una peça de música, d’una partitura.
1 2 f. [LC] [PE] Obra llegida. Les males lectures no fan bé a ningú.
1 3 f. [LC] [RE] Fragment de la Sagrada Escriptura o dels sants pares que es diu en la missa i en la litúrgia de les hores.
2 f. [FL] [FLL] Interpretació del sentit d’un text, d’un fet, etc.
3 f. [PE] lectura labial Interpretació de les paraules pronunciades per una persona a través de l’observació del moviment dels seus llavis.
4 f. [EL] Restitució dels senyals enregistrats en un suport magnètic, a fi d’obtenir la informació en la forma inicial.
ledeburita
f. [ML] [QU] Constituent microscòpic que es forma en solidificar-se el ferro colat i és una mescla eutèctica de cementita i austenita.
-leg -loga
[LC] Forma sufixada del gr. -logos, derivat del mot lógos, ‘teoria’, ‘tractat’, ‘ciència’, que indica persona especialista. Ex.: geòleg, filòleg, antropòloga.
legació
1 1 f. [DR] [LC] Càrrec de legat.
1 2 f. [DR] [LC] Casa o oficina del legat.
2 f. [DR] [LC] Conjunt de persones que un legat té a les seves ordres.
legal
adj. [LC] [DR] Conforme a la llei. Un guany, un interès, legals. Les formalitats legals. Medicina legal.
legalisme
m. [LC] [DR] Actitud de la persona legalista.
legalista
adj. i m. i f. [LC] [DR] Partidari d’aplicar rigorosament la llei segons la seva lletra.
legalitat
1 f. [LC] Qualitat de legal. La legalitat del seu guany. La legalitat d’un decret.
2 f. [LC] Sistema legal constituït. Estar dins la legalitat. Sortir de la legalitat.
legalització
f. [LC] [DR] Acció de legalitzar.
legalitzar
1 v. tr. [LC] [DR] Donar estat legal (a una cosa).
2 v. tr. [LC] [DR] Certificar la legalitat, l’autenticitat, (d’un document, d’una signatura, etc.).
legalment
adv. [LC] Conforme a la llei, d’una manera legal.
legat
1 m. [PR] [PO] Delegat dels emperadors romans encarregat de representar-los en una província.
2 m. [PR] [RE] [PO] Cardenal delegat pel papa per a governar una província de l’Església.
3 m. [LC] [PR] [PO] Persona enviada per encàrrec temporani a representar un estat, un sobirà.
legatari legatària
m. i f. [DR] [LC] Persona a qui es deixa un llegat.
legatori -òria
adj. [RE] [PO] [LC] Administrat per un legat. Província legatòria.
legió
1 1 f. [HIH] [DE] [LC] En l’antiga Roma, cos d’exèrcit compost d’infanteria i cavalleria. Les legions romanes.
1 2 f. [DE] Cos especial d’infanteria en alguns països, com l’Estat espanyol i l’Estat francès.
2 1 f. [LC] Grup nombrós d’individus que persegueixen un mateix fi. Una legió de sol·licitants. Les persones que pretenen això són legió.
2 2 f. [LC] PER EXT. Una legió d’àngels, de dimonis.
3 f. [HIH] legió d’honor Orde de mèrit civil i militar instituït a França per Napoleó I.
legionari -ària
1 adj. [LC] [DE] Relatiu o pertanyent a una legió.
2 m. i f. [LC] [DE] [PR] Soldat, membre, d’una legió.
legionel·la
f. [BI] Bacil gramnegatiu, aerobi, de la família Legionellaceae, amb l’únic gènere Legionella i sis espècies.
legislació
1 f. [LC] [DR] [AD] Conjunt de lleis que regulen una branca determinada de l’activitat d’una comunitat. La legislació d’un país. Reformar la legislació criminal. Legislació social.
2 f. [DR] Ciència de les lleis.
legislador -a
adj. i m. i f. [LC] [DR] [PR] Que legisla.
legislar
v. intr. [LC] [DR] Fer o establir una llei o lleis.
legislatiu -iva
1 adj. [DR] [LC] Que concerneix el legislador o la legislació. Poder legislatiu.
2 adj. [DR] [LC] Que té per missió fer lleis. Assemblea legislativa. Cos legislatiu.
3 m. [LC] [DR] Òrgan legislatiu.
legislativament
adv. [DR] [LC] Per via legislativa.
legislatura
f. [LC] [DR] [AD] Període durant el qual una assemblea legislativa exerceix els seus poders, el qual s’inicia amb l’elecció dels membres de l’assemblea i acaba amb la dissolució d’aquesta, abans d’unes noves eleccions.
legista
m. i f. [LC] [DR] Persona versada en l’estudi de les lleis.
legítim -a
1 adj. [LC] [DR] Fundat en dret, vàlid perquè és conforme a llei, als principis acceptats. Govern legítim. Monarca legítim. En defensa legítima.
2 adj. [LC] Genuí, no fals. Un raonament legítim. Una conseqüència legítima. Inscripcions legítimes.
legitimació
f. [LC] [DR] Acció de legitimar; l’efecte.
legitimador -a
adj. [LC] Que legitima.
legítimament
adv. [LC] D’una manera legítima.
legitimar
1 v. tr. [LC] [DR] Justificar, fer reconèixer com a legítim.
2 v. tr. [LC] [DR] Fer legítim (el fill que no ho era).
3 v. tr. [DR] Habilitar (una persona) per a un càrrec o ofici.
legitimari legitimària
m. i f. [DR] Persona o grup de persones que tenen dret a reclamar una part del valor dels béns de l’herència en la successió del causant, pel fet d’ésser-ne descendents o ascendents.
legitimisme
m. [PO] Doctrina que afirma la legitimitat de la branca d’una dinastia.
legitimista
adj. i m. i f. [PO] [LC] Partidari del rei o del govern legítim.
legitimitat
f. [LC] Qualitat de legítim.
leishmaniosi
f. [MD] Malaltia produïda per protists del gènere Leishmania, transmesos per mosquits.
leitmotiv
[al.] [inv.]
m. [MU] [FLL] Motiu recurrent d’una obra, especialment en literatura i música.
lek
1 m. [ECT] Unitat monetària d’Albània.
2 m. [ECT] Moneda d’un lek.
lema
1 1 m. [FLL] Argument o tema d’una composició, que es posa al seu davant com a títol o introducció.
1 2 m. [LC] [CO] Paraules d’un emblema expressives de l’objecte d’una empresa, d’una institució, etc.
1 3 m. [LC] Contrasenya utilitzada pels participants en certs concursos a fi que el jurat pugui judicar els treballs sense conèixer els noms dels autors.
2 1 m. [FL] Unitat lexicogràfica que encapçala l’article d’un diccionari.
2 2 m. [FL] Representació formal del conjunt de formes flexionades d’un mot.
3 m. [FS] [MT] Proposició preliminar que serveix per a la demostració d’una altra proposició.
lematització
f. [FL] Acció de lematitzar; l’efecte.
lematitzar
v. tr. [FL] Relacionar amb un lema les diverses formes flexives d’una unitat lèxica que es troben (en un text).
lèmming
m. [ZOM] Mamífer rosegador del gènere Lemmus, de la família dels múrids, que fa grans migracions, propi de les zones de tundra de l’hemisferi nord.
lemnàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies aquàtiques, diminutes, a la qual pertany la llentia d’aigua.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
lemnisc
m. [MD] Cinta de fibres sensitives longitudinals que puja dels peduncles cerebel·losos fins al tàlem.
lemniscata
f. [MT] Lloc geomètric dels peus de les perpendiculars traçades des del centre d’una cònica a les seves tangents.
lempira
1 f. [ECT] Unitat monetària d’Hondures.
2 f. [ECT] Moneda d’una lempira.
lèmur
1 m. [AN] En l’antiguitat romana, fantasma d’un mort.
2 m. [ZOM] Mamífer primat de la família dels lemúrids, animal petit d’ulls grans, cua llarga i primer dit oposable, que habita Madagascar.
lemúrids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers semblants als simis amb el musell semblant al de les guineus, la cua ordinàriament molt llarga però no prènsil, i els dits grossos de les quatre extremitats oposables, propis de Madagascar.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
lemuriformes
1 m. pl. [ZOM] Grup no sistemàtic de mamífers de l’ordre dels primats, que inclou espècies com l’indri, el maquí i l’ai-ai.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest grup.
lenició
f. [FL] Fenomen d’afebliment consonàntic que afecta sobretot les consonants intervocàliques.
lenificar
v. tr. [LC] MITIGAR. Lenificar el dolor.
leninisme
m. [PO] [HIH] Branca del marxisme basada en les idees del polític rus Vladimir Ilitx Lenin.
leninista
1 adj. [PO] [HIH] Relatiu o pertanyent al leninisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [HIH] Seguidor del leninisme.
lenitat
f. [LC] Blanor a exigir el compliment dels deures, a castigar les faltes.
lenític -a
adj. [EG] Relatiu a les aigües estagnants.
lenitiu -iva
1 adj. [LC] Que té la virtut de lenificar o mitigar. Remeis lenitius.
2 m. [MD] Medicament lenitiu.
3 m. [LC] PER EXT. Això que em dieu és un lenitiu a la meva aflicció.
lent1
1 1 f. [LC] [FIF] [CO] Porció de cristall o altra substància transparent que té dues superfícies oposades, ambdues corbes o l’una corba i l’altra plana, usada en instruments òptics per a desviar la direcció dels rajos de llum. Lent còncava. Lent concavoconvexa.
1 2 [MD] [FIF] lent de contacte Petita lent de plàstic o de vidre que s’aplica directament sobre la còrnia per a corregir alguns defectes de la visió.
2 f. [FIA] [FIF] lent gravitacional Efecte de desdoblament d’imatge produït en passar la llum d’un astre llunyà prop d’un altre de més proper.
3 f. [EL] [FIF] lent electrònica Dispositiu que permet de desviar o d’enfocar un feix electrònic.
lent2
adv. [LC] Lentament. Corre molt més lent que tu.
lent3 -a
1 adj. [LC] Que no va de pressa. És lent en els moviments. És lent en les seves resolucions. Amb pas lent. Respiració lenta.
2 adj. [LC] Que triga més del normal a fer el seu curs. Una metzina lenta. Una mort lenta. Febre lenta. Pols lent.
lentament
adv. [LC] D’una manera lenta. Caminar lentament.
lenti-
[LC] Forma prefixada del mot lent. Ex.: lentiforme.
lentibulariàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies insectívores, de fulles simples, flors zigomorfes generalment bilabiades i amb un esperó i fruit en càpsula, aquàtiques o de llocs humits, a la qual pertanyen la viola d’aigua i les utriculàries.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
lenticel·la
f. [BO] [BI] Obertura lenticular del periderma de les plantes llenyoses, que facilita l’intercanvi de gasos amb l’exterior.
lentícula
f. [MD] LENT DE CONTACTE.
lenticular
1 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a una lent de contacte.
1 2 adj. [LC] [MD] [GL] Semblant per la forma a una llentia o a una lent biconvexa. Os lenticular. Fòssil lenticular.
1 3 m. [MD] OS LENTICULAR.
2 adj. [MD] Relatiu al cristal·lí.
lenticulat -ada
adj. [LC] [GL] Lenticular 1 2.
lentiforme
adj. [LC] [GL] Lenticular 1 2.
lentigen
m. [MD] PIGA.
lentilla
f. [LC] [MD] LENT DE CONTACTE.
lentitud
f. [LC] Qualitat de lent. Parlar amb lentitud. Lentitud de moviments.
leocials
1 f. pl. [BOB] Gran ordre de fongs ascomicets, d’ascs inoperculats i unitunicats, que comprèn petits bolets que són apotecis sèssils o estipitats.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
lepidi-
[LC] V. LEPIDO-.
lepidiforme
adj. [LC] Que se segmenta en trossos en forma d’escama.
lepido- [o lepidi-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. lepís lepídos, ‘escata’. Ex.: lepidòpter, lepidosaure, lepidiforme.
lepidoblàstic -a
adj. [GL] Constituïda per minerals d’hàbit fullós, s’aplica a la textura d’algunes roques metamòrfiques.
lepidodendrals
1 f. pl. [BOI] [GLP] Ordre de pteridòfits, d’estructura arbòria, afins als licopodis, completament extingit, que va tenir la màxima esplendor durant el període carbonífer.
2 f. [BOI] [GLP] Individu d’aquest ordre.
lepidodendre
m. [BOI] [GLP] Planta del gènere Lepidodendron, de l’ordre de les lepidodendrals, de port arbori.
lepidolita
f. [GLM] Mineral del grup de les miques, fil·losilicat dioctaèdric, de fórmula K(Li,Al)3(Si3AlO10)(F,OH)2, que normalment es presenta en forma d’agregats laminars de color rosat a les pegmatites granítiques d’elements rars i és font de liti i de rubidi.
lepidòpters
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes pterigots que comprèn les papallones, amb les ales cobertes d’escates, sovint molt acolorides, i amb espiritrompa per a xuclar el nèctar, el pol·len i els sucs vegetals.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
lepidosaures
1 m. pl. [GLP] Subclasse de rèptils que inclou els escatosos i els rincocèfals.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta subclasse.
lepidòtric
m. [ZOA] Radi ossi que constitueix les aletes dels peixos teleostis.
leporí
adj. [MD] llavi leporí V. LLAVI.
lepòrids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels lagomorfs que comprèn el conill i la llebre.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
lepra
1 f. [LC] [MD] Malaltia crònica, infecciosa, caracteritzada per lesions granulomatoses a la pell, a les mucoses i al sistema nerviós perifèric.
2 f. [LC] Mal que pren i s’estén com la lepra. La lepra de la corrupció s’estenia entre els jutges de la ciutat.
leprària
f. [BOB] Liquen pulverulent del gènere Lepraria i gèneres afins, format gairebé exclusivament per soredis i mai amb ascomes.
leprós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la lepra.
2 adj. i m. i f. [MD] Malalt de lepra.
leproseria
f. [MD] Casa, hospital o poblat per a aïllar-hi els leprosos sotmesos a tractament.
leptó
m. [FIN] [FIF] Partícula elemental que no experimenta la interacció forta.
lepto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. leptós, ‘petit’, ‘prim’. Ex.: leptocefàlia, leptocèfals, leptosporangiades.
leptomeninge
f. [ZOA] Meninge interior.
leptònic -a
adj. [FIN] Relatiu o pertanyent als leptons. Nombre leptònic.
leptosomàtic -a
adj. i m. i f. [PS] Que té una constitució prima, a la qual s’associa un caràcter introvertit.
leptospirosi
f. [MD] Infecció causada per espiroquetes del gènere Leptospira.
leptosporangi
m. [BO] Esporangi de paret prima constituïda per un sol estrat de cèl·lules.
leptosporangiades
1 f. pl. [BOI] Grup tradicional de falgueres de la classe dels filicòpsids, caracteritzades per la presència de leptosporangis, que inclou la majoria de les falgueres actuals.
2 f. [BOI] Individu d’aquest grup.
leri-leri
adv. [LC] Prop d’esdevenir-se, si cau no cau. Està encara leri-leri de morir-se.
lerrouxisme
m. [HIH] Moviment polític organitzat a Barcelona per Alejandro Lerroux, d’ideologia republicana i anticatalanista, caracteritzat per un obrerisme extremat.
lerrouxista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al lerrouxisme.
2 m. i f. [LC] Partidari del lerrouxisme.
les1
pron. [LC] Acusatiu femení plural del pronom de tercera persona. Les veurem demà, les nenes. Aquestes prestatgeries, si no les vols, ven-te-les.
les2 -a
adj. [DR] [LC] Que ha estat ultratjat. És vergonyós ésser ofès i no reparar l’honor les. Un delicte, un crim, de lesa majestat. Un crim de lesa humanitat.
lesbi lèsbia
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’illa de Lesbos.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a aquesta illa o als seus habitants.
lesbianisme
m. [PS] [LC] Homosexualitat femenina.
lèsbic -a
adj. [PS] [LC] Relatiu o pertanyent al lesbianisme.
lesena
f. [AQ] [AR] Element decoratiu format per una faixa estreta i de poc gruix que recorre i divideix un mur.
lesió
1 f. [LC] [MD] Dany fet a una part de l’organisme. Una lesió al pulmó.
2 1 f. [LC] Dany fet als drets, als interessos, d’algú.
2 2 f. [LC] [DR] En jur., perjudici que experimenta una de les parts quan hi ha una desigualtat en llurs objectes o prestacions.
lesionar
1 v. tr. [LC] [MD] [DR] Causar una lesió (a algú o a alguna cosa, especialment en una part d’un organisme).
2 intr. pron. [MD] Patir una lesió, fer-se mal. El nervi òptic es pot lesionar per una forta insolació.
lesiu -iva
adj. [MD] [DR] [LC] Que pot danyar o causar lesió.
letal
1 adj. [LC] Capaç de produir la mort.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la mort.
letalment
adv. [LC] D’una manera letal.
letargia
1 f. [MD] [ZOA] Son profund i continuat, anormal, del qual és difícil despertar-se i durant el qual hom sembla com mort. Caure en letargia.
2 f. [LC] Estat d’inacció i d’indiferència.
letàrgic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la letargia.
2 adj. [LC] [MD] Semblant a la letargia.
3 adj. [LC] [MD] Que causa o que pateix letargia.
letícia
f. [LC] Alegria 1.
letífer -a
adj. [MD] Que porta la mort a l’organisme. Un beuratge letífer.
letífic -a
adj. [LC] Que alegra.
letó -ona
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Letònia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Letònia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua bàltica parlada a Letònia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al letó.
leu
1 m. [ECT] Unitat monetària de Romania.
2 m. [ECT] Moneda d’un leu.
leuc-
[LC] V. LEUCO-.
leucèmia
f. [LC] [MD] Malaltia progressiva caracteritzada per la proliferació de leucòcits i la presència de formes immadures a la sang i als òrgans infiltrants, com ara el moll de l’os, la melsa, el fetge, els ganglis, etc.
leucèmic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la leucèmia.
leucina
f. [BI] [QU] Aminoàcid proteic essencial amb cadena lateral de caràcter alifàtic, derivat de l’àcid pirúvic.
leucita
f. [GLM] Mineral del grup dels feldespatoides, de fórmula KAlSi2O6, que a alta temperatura cristal·litza en el sistema cúbic i a baixa temperatura, en el tetragonal, i és mineral essencial de certes roques volcàniques subsaturades i riques en àlcalis.
leucític -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la leucita.
2 adj. [GL] Que conté leucita.
leuco- [o leuc-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot gr. leukós, ‘blanc’, utilitzada també en química per a indicar l’absència de color en un compost derivat d’un colorant. Ex.: leucodèrmia, leucosi; leucobase.
leucòcit
m. [ZOA] [BI] [MD] Cèl·lula sanguínia encarregada de combatre els agents nocius.
leucocitosi
f. [MD] Augment del nombre de leucòcits a la sang.
leucocràtic -a
adj. [GL] Format per més elements mineralògics clars que foscos, s’aplica a algunes roques ígnies.
leucoderivat
m. [QU] Derivat incolor d’un colorant, obtingut per reducció d’aquest o per algun altre tipus de modificació del sistema electrònic dels seus grups cromòfors.
leucoencefalitis
f. [MD] Encefalitis que causa lesions en la substància blanca.
leucoma
m. [MD] Taca blanca opaca a la còrnia de l’ull.
leuconíquia
f. [MD] Descoloriment total o parcial de l’ungla, en forma de ratlles o de taques.
leucopatia
1 f. [MD] Malaltia dels leucòcits.
2 f. [MD] Malaltia de la pell caracteritzada per la falta de pigment.
leucopènia
f. [MD] Disminució anormal del nombre de leucòcits a la sang.
leucoplàsia
f. [MD] Afecció de les mucoses caracteritzada per l’aparició de plaques blanques o opalines degudes a l’engruiximent i la ceratinització de l’epiteli.
leucoplast
m. [BI] Plastidi incolor incapaç de fer la fotosíntesi.
leucorrea
f. [ZOA] [MD] Fluix mucós blanquinós produït per la inflamació o la congestió de la membrana mucosa de l’úter i de la vagina.
leucosi
f. [MD] LEUCÈMIA.
leucosina
f. [BO] CRISOLAMINARINA.
leviatan
m. [IT] Màquina emprada en el rentat de la llana en floca.
levigació
f. [IQ] [QU] Acció de levigar.
levigar
v. tr. [LC] [IQ] [QU] Tractar amb aigua o aire (una substància reduïda a pólvores) a fi de separar la part més fina de l’altra.
levirat
m. [HIH] [AN] [RE] Costum d’algunes cultures que obliga el germà d’un difunt sense descendència masculina a casar-se amb la vídua. El levirat de la llei mosaica.
levita1
1 m. [RE] [LC] [PR] Israelita de la tribu de Leví, dedicat al servei del temple.
2 m. [RE] [LC] [PR] DIACA.
levita2
f. [ED] [LC] Peça de vestir masculina cenyida al cos, amb mànigues, i amb faldons llargs que envolten completament les cuixes.
levitació
f. [AN] [LC] Acció de levitar; l’efecte.
levitar
v. intr. [LC] [AN] Elevar-se per damunt una superfície sense cap punt de suport ni ajuda material.
levitat
f. [LC] Qualitat de lleu.
levític -a
1 adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent als levites.
2 adj. [LC] Clerical 1. És una ciutat levítica i tancada.
levo-
[LC] Forma prefixada del mot ll. laevus, ‘esquerre’. Ex.: levogir, levorotació.
levogir -a
1 adj. [FIF] [QU] Que desvia a l’esquerra el pla de la llum polaritzada.
2 adj. [HIG] SINISTROGIR.
levorotatori -òria
adj. [FIF] [QU] Levogir 1.
levulosa
f. [QU] FRUCTOSA.
levuriforme
adj. [BO] Amb l’aspecte i les característiques dels llevats.
lewisita
f. [QU] Compost arsenical clorat emprat com a gas de guerra, de fórmula ClCH=CHAsCl2.
lexema
1 m. [FL] Morfema que vehicula la significació primària d’un mot.
2 m. [FL] Representació abstracta d’un mot, amb independència dels aspectes flexius o de formació.
lexemàtic -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent al lexema.
-lèxia
[LC] Forma sufixada del mot gr. léxis, ‘elocució’, que indica capacitat d’entendre el llenguatge escrit. Ex.: dislèxia, bradilèxia.
lèxic -a
1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al lèxic.
2 1 m. [LC] [FL] Conjunt de mots d’una llengua.
2 2 m. [LC] [FLL] Cabal, mena, de mots usats per un autor, per una persona, en parlar o escriure.
3 m. [FL] Diccionari, vocabulari, especialment del grec, hebreu o llatí.
lexical
adj. [FL] Lèxic 1.
lexicalització
f. [FL] Acció de lexicalitzar o de lexicalitzar-se; l’efecte. La lexicalització dels sintagmes clau de pas o parar compte.
lexicalitzar
1 v. tr. [FL] Convertir (un element lingüístic, com ara un sintagma lliure, una metàfora o una onomatopeia), en una unitat lèxica.
2 intr. pron. [FL] Els sintagmes clau de pas o parar compte s’han lexicalitzat.
lexico-
[LC] Forma prefixada del mot lèxic. Ex.: lexicografia.
lexicó
m. [FL] En ling. generativa, component de la gramàtica que descriu la competència lèxica.
lexicògraf lexicògrafa
m. i f. [FL] [PR] [LC] Persona versada en lexicografia.
lexicografia
f. [FL] [LC] Branca de la lexicologia aplicada que s’ocupa de l’elaboració de diccionaris o lèxics.
lexicogràfic -a
adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a la lexicografia.
lexicòleg lexicòloga
m. i f. [FL] [PR] [LC] Persona versada en lexicologia.
lexicologia
f. [FL] [LC] Branca de la lingüística que estudia el lèxic d’una llengua.
lexicològic -a
adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a la lexicologia.
lexicometria
f. [FL] Branca de la lexicologia aplicada que analitza un text partint de la freqüència d’ocurrència dels mots que l’integren.
lherzolita
f. [GL] Peridotita que conté olivina i, subordinadament, ortopiroxens, clinopiroxens i espinel·les.
li
pron. [LC] Datiu singular del pronom de tercera persona ell. L’ha vist i li ha dit allò. L’ha vista i li ha dit allò. No li ho diguis. No li’n donis.
liana
f. [LC] [BO] Planta enfiladissa de tija llenyosa, abundant a les terres tropicals, però també freqüent entre la vegetació mediterrània.
liasa
f. [BI] Enzim que trenca enllaços del seu substrat per eliminació de grups i allibera un producte amb enllaços dobles, o bé que, al revés, addiciona grups als enllaços dobles.
liàsic -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al liàsic.
2 m. [GL] Primera sèrie i època del juràssic inferior.
libació
f. [HIH] [AN] Acció de libar; l’efecte.
libanès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Líban.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Líban o als seus habitants.
libar
1 v. tr. [LC] [AN] Vessar (vi, mel, llet o altre líquid), a terra o sobre la víctima d’un sacrifici en honor a una divinitat.
2 1 tr. [LC] [HO] Beure un petit glop (de vi, de licor, etc.).
2 2 tr. [LC] [HO] Xuclar suaument (el suc d’una cosa).
2 3 tr. [LC] Un insecte, xuclar (el nèctar de les flors).
libel
1 m. [LC] [FLL] [CO] Escrit difamatori contra algú o alguna cosa.
2 m. [CO] Llibre de petites dimensions.
libel·làtic libel·làtica
m. i f. [HIH] Dels segles II al IV, cristià que obtenia un document acreditatiu d’haver fet sacrificis als ídols.
libel·lista
m. i f. [LC] [FLL] Autor d’un libel.
libèl·lula
f. [LC] [ZOI] ESPIADIMONIS.
liberal
1 1 adj. [LC] Generós 1 2. Un donador liberal.
1 2 adj. [LC] Fet amb liberalitat. Un do liberal.
2 adj. [LC] [SO] Digne d’una persona de condició lliure. Professions liberals.
3 1 adj. [PO] [ECT] Relatiu o pertanyent al liberalisme. El partit liberal. Sistema liberal.
3 2 adj. i m. i f. [LC] [PO] [ECT] Partidari del liberalisme. Un home liberal. Liberals i conservadors.
4 adj. [PO] Que manifesta una actitud de tolerància i diàleg.
liberalisme
1 m. [ECT] [PO] [LC] Qualitat de liberal.
2 m. [PO] [ECT] [LC] Corrent polític i econòmic que dona preferència a la llibertat individual per damunt d’altres valors socials i promou l’activitat privada sense intervenció de l’estat.
liberalitat
1 f. [LC] Condició de qui és liberal a donar, a premiar.
2 f. [LC] Cosa donada amb liberalitat.
liberalització
f. [LC] [ECT] [PO] Acció de liberalitzar; l’efecte.
liberalitzador -a
adj. [LC] [PO] Que liberalitza.
liberalitzar
v. tr. [PO] [ECT] [LC] Fer liberal o més liberal, especialment en política econòmica.
liberalment
adv. [LC] [PO] D’una manera liberal. Ésser educat liberalment. Donar liberalment. Governar liberalment.
liberià1 -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Libèria.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Libèria o als seus habitants.
liberià2 -ana
adj. [BO] [BI] Relatiu o pertanyent al líber.
libèrrim -a
adj. [LC] Molt lliure.
líbic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Líbia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua afroasiàtica, avui extingida, parlada al nord d’Àfrica.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al líbic.
libidinal
adj. [LC] [MD] [PS] Relatiu o pertanyent a la libido.
libidinós -osa
adj. [LC] [PS] Que s’abandona als plaers sexuals.
libidinosament
adv. [LC] D’una manera libidinosa.
libidinositat
f. [LC] [MD] [PS] Qualitat de libidinós.
libido
1 f. [PS] Desig de plaer, sobretot de plaer sexual.
2 f. [PS] En la psicoanàlisi, impuls fonamental i força creadora de l’energia vital que brolla de l’instint o principi de vida i origina i dirigeix les manifestacions de l’impuls sexual.
libocedre
m. [BOS] [AGA] Arbre de la família de les cupressàcies, del grup de les coníferes, de rames aplanades, amb fulles esquamoses molt decurrents i fals fruit llenyós, format per dos o tres parells d’esquames que se separen fins a la base, originari d’Amèrica del Nord i cultivat en jardineria (Calocedrus decurrens o Libocedrus decurrens).
libració
f. [FIA] Moviment aparent oscil·latori que presenta la Lluna i que permet a un observador terrestre de veure zones de la superfície lunar que abans eren inaccessibles.
librari -ària
adj. [LC] Relatiu al llibre. Materials libraris.
liburna
f. [TRA] Vaixell de guerra de l’època romana amb dos ordres de rems i rostre metàl·lic.
lic-
[LC] V. LICO-.
licantrop -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la licantropia.
2 adj. i m. i f. [MD] Malalt de licantropia.
licantropia
f. [MD] Deliri en què la persona afectada creu ésser un llop i es comporta com si ho fos.
licaó
m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels cànids, d’aspecte semblant al d’un gos amb les orelles grosses i arrodonides i coloració fosca i groguenca a clapes, que habita l’Àfrica subsahariana (Lycaon pictus).
liceista
adj. i m. i f. [HIH] Partidari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en oposició als defensors de l’antic Teatre de la Santa Creu o Teatre Principal de Barcelona.
liceu
1 m. [LC] [SO] Societat literària o recreativa, on es donen lectures, conferències, etc.
2 m. [LC] [PE] En alguns països, establiment d’ensenyament secundari.
lícit -a
adj. [LC] Permès, no prohibit per la llei.
licitació
1 f. [ECT] [LC] Acció de licitar; l’efecte.
2 [AD] licitació al més-dient Sistema de licitació pública en una subhasta, feta de viva veu, consistent a adjudicar una cosa a qui n’ofereix el preu més avantatjós.
licitador licitadora
m. i f. [ECT] [LC] [AD] Persona que licita.
lícitament
adv. [LC] D’una manera lícita.
licitar
v. tr. [ECT] [LC] Oferir preu (per una cosa o servei) en subhasta o encant.
licitatori -òria
adj. [LC] [DR] Relatiu a la licitació. Acte licitatori.
licitud
f. [LC] Qualitat de lícit.
lico- [o lic-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. lýkos, ‘llop’. Ex.: licocèfal, licantropia.
licocèfal -a
adj. [HIG] Que té cap de llop. Àguila licocèfala.
licofitins
1 m. pl. [BOI] Subdivisió de pteridòfits amb fulles petites i amb un sol feix vascular, que comprèn els licopodiòpsids i els isoetòpsids.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta subdivisió.
licoperdals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs gasteromicets, d’espores arrodonides i capil·lici filamentós i elàstic, amb peridi membranós i obertura per un porus, al qual pertanyen els pets de llop.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
licopodi
m. [BOI] Planta del gènere Lycopodium, de la classe dels licopodiòpsids i de gèneres afins, de tija prima amb ramificació lateral en aparença dicotòmica, coberta de fulles linears, amb les esporíferes agrupades en posició terminal, sovint amb aspecte d’espiga.
licopodials
1 f. pl. [BOI] Ordre de pteridòfits, herbacis i perennes, generalment reptants, isosporis, amb fulles molt petites sense lígula i un protal·lus ben desenvolupat.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
licopodiates
f. pl. [BOI] LICOPODIÒPSIDS.
licopodiòpsids
1 m. pl. [BOI] Classe de pteridòfits, caracteritzats per la presència de fulles molt petites, amb isospòria, que inclou els licopodis.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta classe.
licor
1 m. [LC] [HO] Beguda alcohòlica obtinguda per maceració d’herbes i fruits en aiguardent i endolcida amb sucre o xarop.
2 m. [QU] [MD] En farm., solució en aigua d’una substància medicinal, d’un reactiu, etc.
licorera
f. [ED] [LC] Estri de taula on es posen les ampolles o flascons de licor i els gotets o copetes en què se serveix.
licorina
f. [QU] Alcaloide, de fórmula C16H17O4N, contingut en les arrels de Lycoris radiata i d’altres plantes de la mateixa família.
licorista
m. i f. [HO] [PR] [LC] Persona que fa o ven licors.
licorós -osa
adj. [HO] [LC] Ric en alcohol, que sembla un licor. Un vi licorós.
lictor
m. [HIH] [PR] A l’antiga Roma, el qui portava el feix com a insígnia del seu ofici, que era principalment d’atendre els magistrats quan apareixien en públic.
lidar
[angl. lidar, terme format a partir dels mots anglesos ‘light radar’]
m. [ME] Radar meteorològic que utilitza senyals de làser.
líder
1 m. i f. [LC] [PO] [AN] Cap d’un partit polític, d’una associació, d’una secta, etc. Fou la líder dels liberals.
2 m. i f. [LC] [SP] Cap d’una classificació, d’una competició, etc. El líder del campionat. L’equip líder de la lliga d’handbol. Una empresa líder en productes alimentaris.
liderar
v. tr. [LC] Ésser líder (d’alguna cosa). El considero prou capacitat per a liderar aquest canvi. El nostre equip lidera la classificació.
lideratge
m. [LC] [SP] Condició de líder.
lidi lídia
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Lídia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Lídia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua anatòlica parlada antigament a Lídia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al lidi.
lidita
f. [GL] Roca silícia negra, de gra molt fi, composta principalment de quars i de calcedònia microcristal·lins, usada com a pedra de toc pels argenters.
lies
m. [GL] Liàsic 2.
lífting
m. [ED] Operació d’estirar la pell per a fer-la esdevenir llisa, quirúrgicament o amb un producte cosmètic.
ligasa
f. [BI] [QU] Enzim que catalitza la unió de dues molècules i alhora hidrolitza una molècula d’un nucleòtid trifosfat.
light
[angl.] [inv.]
1 adj. [MD] [LC] Amb menys calories de les que són habituals en la seva composició. Una beguda light.
2 adj. [MD] [LC] Amb menys elements nocius dels que li són propis. Cigarrets light.
ligne
m. [BO] [BI] Conjunt de vasos lignosos d’una planta que condueixen o han conduït la saba bruta.
ligni lígnia
adj. [LC] De fusta.
ligni-
[LC] V. LIGNO-.
lígnic -a
adj. [BO] [BI] Relatiu o pertanyent al ligne.
lignícola
adj. [EG] Que viu a la fusta.
lignificació
1 f. [BO] Procés d’esdevenir llenyós.
2 f. [BO] [BI] Procés d’acumulació de lignina a la paret cel·lular.
lignificar
1 v. tr. [LC] [BI] Convertir en fusta.
2 intr. pron. [BO] [BI] Experimentar lignificació. Les cèl·lules del tany del cànem es lignifiquen.
lignina
f. [BI] [QU] [BO] Polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà, que forma part de la paret cel·lular de moltes cèl·lules vegetals, a les quals confereix duresa i resistència.
lignit
m. [GL] [LC] [QU] Carbó de pedra més recent que l’hulla, poc madurat, pobre en carboni i en matèries volàtils, de les eres secundària i terciària, en què encara es distingeix la textura de la fusta originària.
lignític -a
1 adj. [GL] [LC] De la naturalesa del lignit.
2 adj. [LC] [GL] Que conté lignit.
ligno- [o ligni-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. lignum, ‘fusta’. Ex.: lignocel·lulosa, lignífer, lignívor.
lignocèric
adj. [QU] àcid lignocèric V. ÀCID.
lignós
adj. [BO] vas lignós V. VAS.
ligroïna
f. [QU] Fracció obtinguda de la destil·lació del petroli, formada sobretot per heptans i octans.
lígula
1 f. [LC] [MD] [BO] Part o òrgan en forma de llengüeta.
2 f. [BO] Apèndix de la fulla, en la junció del limbe i el pecíol.
3 f. [BO] Flor d’una composta amb la corol·la prolongada en una llengüeta formada per tots els pètals.
ligulat -ada
1 adj. [BO] Proveït de lígules.
2 adj. [BO] En forma de lígula.
liguliflor -a
1 adj. [BO] Que té totes les flors del capítol ligulades.
2 f. [BO] Composta liguliflora.
lígur
1 1 m. i f. [HIH] Individu d’un antic poble de la costa mediterrània establert a la part sud-oriental de la Gàl·lia cisalpina.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Ligúria.
1 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Ligúria o als lígurs.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte italià parlat a la Ligúria.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al lígur.
lila
1 adj. [LC] De color morat clar.
2 m. [LC] Color morat clar.
lilà
[pl. -às]
1 m. [LC] [AGA] [BOS] Arbret o arbust caducifoli de la família de les oleàcies, de fulles cordiformes, flors oloroses, morades o blanques, en panícules erectes, i fruit en càpsula, originari de l’Europa oriental submediterrània i cultivat en jardineria (Syringa vulgaris).
2 adj. i m. [LC] LILA.
liliaci -àcia
1 adj. [BO] Semblant a la flor del lliri blanc.
2 1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, la majoria herbàcies, sovint bulboses o rizomatoses, de flors generalment actinomorfes amb sis tèpals vistosos i normalment amb sis estams i fruit en càpsula o baia, a la qual pertanyen els albons, la jonça, els alls, les tulipes, el marcòlic i les esparregueres.
2 2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
liliates
f. pl. [BOS] MONOCOTILEDÒNIES.
liliïflores
1 f. pl. [BOS] Grup de plantes monocotiledònies, predominantment herbàcies, de flors amb sis tèpals vistents, que inclou, entre d’altres, les famílies de les liliàcies, les amaril·lidàcies i les iridàcies.
2 f. [BOS] Individu d’aquest grup.
liliòpsids
m. pl. [BOS] MONOCOTILEDÒNIES.
lil·liputenc -a
adj. [LC] Extremament petit. Arbres lil·liputencs.
lilós -osa
adj. [LC] Que tira a lila. Unes flors liloses.
limba
1 f. [BOS] [AGF] Arbre de la família de les combretàcies, de gran port, de fulles enteres i flors petites, originari de l’Àfrica tropical, els fruits verds del qual són rics en tanins (Terminalia superba).
2 f. [IMF] [AGF] Fusta de limba, de color clar, apreciada en ebenisteria.
limbe
1 1 m. [LC] [BO] Làmina verda que constitueix la part principal de la fulla.
1 2 m. [LC] [BO] Part terminal laminar i eixamplada d’un pètal.
1 3 m. [LC] [BO] Part terminal, lliure, d’un calze o d’una corol·la que té les peces parcialment soldades.
2 m. [FIA] Vora exterior del disc d’un astre.
límbic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al limbe.
limf-
[LC] [MD] V. LIMFO-.
limfa
1 f. [MD] [LC] [ZOA] Líquid coagulable, gairebé incolor, dèbilment alcalí, exsudat pels vasos capil·lars, que és transportat a les grans venes prop del cor pels vasos limfàtics.
2 f. [MD] [LC] [ZOA] Substància fibrinosa exsudada pels vasos sanguinis, que es mostra a la superfície de les nafres i ajuda a guarir-les.
limfadenitis
f. [MD] Inflamació dels ganglis limfàtics.
limfadenopatia
f. [MD] Malaltia dels ganglis limfàtics.
limfangièctasi
f. [MD] Dilatació dels ganglis i conductes limfàtics.
limfangitis
f. [MD] Inflamació dels vasos limfàtics.
limfàtic -a
1 adj. [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a la limfa.
2 adj. [ZOA] [MD] Que conté limfa. Vasos limfàtics.
limfatisme
m. [MD] Distròfia caracteritzada per un augment excessiu dels teixits o òrgans limfàtics.
limfo- [o limf-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot limfa. Ex.: limforrea, limforràgia, limfúria.
limfòcit
m. [BI] [ZOA] Leucòcit mononuclear de 6 a 25 micròmetres de diàmetre, present normalment a la sang i als teixits limfoides, que es forma a partir de cèl·lules indiferenciades de la medul·la òssia.
limfocitosi
f. [MD] Augment del nombre de limfòcits a la sang.
limfoide
adj. [ZOA] Semblant a la limfa o al teixit limfàtic.
limfoma
m. [MD] Tumor maligne dels teixits limfàtic i reticuloendotelial.
limícola
1 adj. [EG] Que viu en llocs fangosos.
2 adj. [EG] Que viu en els fons fangosos de les aigües dolces, colgat totalment o parcialment en el llim. Fauna limícola.
3 adj. [EG] Que s’alimenta dels organismes que viuen en fons fangosos, s’aplica als ocells de ribera.
límit
1 1 m. [LC] Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. Aquestes serralades marquen el límit meridional de la contrada. Haver arribat al límit d’edat assignat per la llei per a exercir un càrrec.
1 2 m. [LC] Punt on s’acaba l’exercici d’un poder, d’una facultat. Tot té un límit, els seus límits, en aquest món. El seu atreviment no té límits.
2 m. [MT] En mat., valor fix al qual una quantitat variable pot acostar-se tant com es vulgui.
3 1 m. [OP] [FIF] límit d’adherència Adherència en el moment en què la roda d’un vehicle comença a patinar.
3 2 [FIF] límit de fluència Valor de l’esforç de tracció en què es comença a presentar el fenomen de fluència en un material.
limitació
f. [LC] Acció de limitar o de limitar-se; l’efecte.
limitadament
adv. [LC] D’una manera limitada, amb limitació.
limitador -a
1 adj. [LC] Que limita.
2 m. [EI] [TC] [EE] Dispositiu o circuit que serveix per a evitar que una magnitud variable superi un valor màxim fixat.
limitar
1 v. tr. [LC] Fixar, assenyalar, ésser, el límit o els límits (d’alguna cosa). Aquesta serralada limita la contrada per la banda de llevant.
2 1 tr. [LC] RESTRINGIR. Cal limitar el nombre dels invitats. Hem de limitar les despeses.
2 2 intr. pron. [LC] Beu molt i no sap limitar-se. Limita’t a fer el que et manin.
3 intr. [LC] Un territori, un país, etc., tenir uns límits comuns amb un altre. Finlàndia limita amb Rússia.
limítrof -a
adj. [LC] Adjacent, s’aplica especialment al territori que és tocant als límits o fronteres d’un altre territori.
limni-
[LC] V. LIMNO-.
límnic -a
1 adj. [LC] [GL] Lacustre 1 i 2.
2 adj. [GL] Que conté carbó acumulat i sedimentat en un llac. Capa límnica. Jaciment límnic.
limnígraf
m. [FIM] [GL] Aparell per a enregistrar l’evolució del nivell d’una superfície líquida.
limnímetre
m. [FIM] [GL] FLUVIÒGRAF.
limno- [o limni-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. límne, ‘llac’, ‘pantà’. Ex.: limnologia, limnòfil, limnígraf.
limnologia
f. [EG] Ciència que estudia els llacs en tots els aspectes, el geogràfic, el geològic, el físic, el químic i el biòtic, i, per extensió, totes les aigües continentals.
limnoplàncton
m. [EG] Plàncton d’aigua dolça.
limolita
f. [GL] Llim petrificat, endurit o cimentat, de gra més petit d’1/64 mil·límetres.
limonè
m. [QU] Terpè que és contingut en els olis essencials de llimona, taronja i bergamota.
limonina
f. [QU] Triterpenoide, de fórmula C26H30O8, causant del gust amarg dels cítrics.
limonita
f. [GL] Òxid de ferro(III) hidratat, de fórmula Fe2O3·nH2O, que és mena de ferro i constitueix una barreja amorfa, col·loidal o criptocristal·lina d’òxids i hidròxids de ferro, amb quantitats variables d’aigua i presència de sílice i d’argiles.
límpid -a
1 adj. [LC] [GL] Clar, pur, d’una transparència perfecta. Una aigua, una atmosfera, límpides. Un diamant límpid.
2 adj. [LC] PER EXT. Estil límpid.
límpidament
adv. [LC] D’una manera límpida.
limpidesa
f. [LC] [GL] Qualitat de límpid.
limpiditat
f. [LC] [GL] LIMPIDESA.
limusina
f. [LC] [TRG] Cotxe llarg i luxós.
linàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes i arbustos de fulles simples, flors pentàmeres i actinomorfes i fruit generalment en càpsula, a la qual pertanyen el lli i la maleïda.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
linalol
m. [QU] Compost obtingut de l’oli de la flor del taronger i de l’oli de bergamota, de fórmula (CH3)2C=CHCH2CH2C(CH3)(OH)CH=CH2.
lindane
m. [QU] Insecticida constituït per la mescla de les tres formes isòmeres alfa, beta i gamma de l’hexaclorociclohexà.
lineal
1 1 adj. [LC] [MT] Pertanyent a la línia.
1 2 adj. [LC] [MT] Que consisteix en línies. Dibuix lineal. Perspectiva lineal.
1 3 adj. [LC] [MT] Que sembla una línia.
2 adj. [MT] En mat., que només intervenen polinomis de primer grau en el seu desenvolupament. Funció lineal. Equació lineal.
linealitat
1 f. [LC] Qualitat de lineal.
2 f. [AN] Parentiu per consanguinitat que uneix individus vinculats per una línia directa ascendent o descendent.
linealització
f. [FL] Procés lingüístic pel qual les entitats significatives globalment actualitzades per l’emissor adopten una disposició seqüencial i es col·loquen una darrere l’altra, en el moment d’ésser explicitades en la parla.
linealment
adv. [LC] En línia recta.
lineament
m. [LC] Línia que indica una forma, un contorn.
linear
adj. [BO] En bot., llarg i estret, amb els marges quasi paral·lels, s’aplica als òrgans laminars. Fulla linear.
lineatura
f. [AF] Nombre de línies per centímetre o polzada en les trames utilitzades en fotoreproducció, o de fils en les pantalles de serigrafia.
lineòmetre
m. [AF] Regle graduat emprat per a mesurar o calcular la lineatura, de vegades formant part d’un tipòmetre.
lingala
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al lingala.
2 m. [FL] Llengua bantú parlada a la República del Congo.
lingot
1 m. [ML] [IMI] [LC] Peça metàl·lica que s’obté per emmotllament en una lingotera.
2 [ML] fals lingot Primera part solidificada en un procés de colada contínua.
lingotera
f. [ML] [IMI] [LC] Motlle metàl·lic en forma de piràmide truncada, que s’omple amb el metall o l’aliatge fos obtingut en un forn o en un convertidor.
lingual
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la llengua. Artèria lingual. Nervis linguals.
2 adj. [FL] [LC] En fonèt., que s’articula amb l’ajut de la llengua aplicada a un altre òrgan.
linguat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té la llengua d’un esmalt diferent del del cos, s’aplica a les aus o als quadrúpedes domèstics. Una àguila linguada.
lingüi-
[LC] [MD] V. LINGUO-.
lingüiforme
adj. [LC] Que té forma de llengua.
lingüista
m. i f. [LC] [FL] [PR] Persona versada en lingüística.
lingüístic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística.
2 1 f. [FL] Ciència que estudia el llenguatge i s’interessa per descriure i explicar l’estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües.
2 2 [FL] lingüística antropològica Estudi de les relacions entre cultura i llenguatge, especialment de la manera com les estructures culturals es reflecteixen en les estructures lingüístiques.
2 3 [FL] lingüística cognitiva Lingüística que parteix de la hipòtesi que la llengua és una capacitat cognitiva semblant a la resta de capacitats cognitives humanes.
2 4 [FL] lingüística comparada Branca de la lingüística basada en la comparació de diverses llengües.
2 5 [FL] lingüística computacional Branca de la lingüística que, tant en el seu vessant teòric com aplicat, se centra en l’elaboració de models i sistemes de comprensió i producció del llenguatge mitjançant tècniques informàtiques.
2 6 [FL] lingüística contrastiva Lingüística que estudia les diferències entre les llengües, especialment amb propòsits pedagògics amb vista a l’ensenyament de segones llengües.
2 7 [FL] lingüística descriptiva LINGÜÍSTICA SINCRÒNICA.
2 8 [FL] lingüística diacrònica Lingüística que se centra en l’estudi de l’evolució de les llengües.
2 9 [FL] lingüística estructural Estructuralisme 2.
2 10 [FL] lingüística general Lingüística que proposa elaborar mètodes d’anàlisi aplicables a qualsevol llengua o a descobrir els principis universals del llenguatge humà.
2 11 [FL] lingüística sincrònica Lingüística que estudia una llengua en un estat determinat de la seva evolució.
2 12 [FL] lingüística teòrica LINGÜÍSTICA GENERAL.
lingúlids
1 m. pl. [GLP] Ordre de braquiòpodes, amb closca d’apatita allargada, marins, que viuen enterrats al sediment, originats al cambrià.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
linguo- [o lingüi-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. lingua, ‘llengua’. Ex.: linguodental, linguopalatal, linguovelar, lingüiforme.
linguograma
m. [FL] Representació gràfica de les zones de la llengua que entren en contacte amb el paladar durant la pronunciació d’un so.
línia
1 1 f. [LC] [MT] [AF] Traç d’un gruix petitíssim amb relació a la seva llargada. Traçar línies sobre el paper, amb un llapis, amb una ploma.
1 2 f. [LC] PER EXT. La línia de conducta.
1 3 f. [MU] Traç del pentagrama i del tetragrama gregorià.
2 1 f. [LC] [MT] [TRA] Conjunt de punts del pla o de l’espai que són la imatge, per una aplicació contínua, del conjunt dels nombres reals. La intersecció de dos plans és una línia recta. Línia recta, corba, trencada, sinuosa. La línia que limita un polígon és el seu perímetre.
2 2 f. [LC] [MT] Traça que figura una línia. Dues línies paral·leles.
2 3 [LC] línia dreta LÍNIA RECTA.
2 4 [LC] línia mixta Línia que és en part rectilínia i en part curvilínia.
2 5 [MT] línia poligonal Línia formada per segments de recta.
2 6 [LC] [MT] línia recta Línia que en l’espai ordinari dona la distància més curta entre dos punts. La línia recta que va d’un punt a un altre. Tres punts situats en línia recta. Anar en línia recta.
2 7 f. [MT] Sinus, tangent o secant d’un angle o d’un arc.
3 1 f. [FIF] línia aclínica EQUADOR MAGNÈTIC.
3 2 [GL] línia agònica Línia que uneix els punts de la Terra que presenten declinació magnètica zero.
3 3 [GL] [FIF] línia batimètrica ISÒBATA.
3 4 [OP] [TRG] línia contínua RATLLA CONTÍNUA.
3 5 [GL] [EG] línia cotidal Línia que uneix els punts de la costa on la plenamar, o la baixamar, té lloc a la mateixa hora.
3 6 [FIF] línia d’acció Lloc geomètric dels punts de contacte de dos perfils conjugats de les dents d’un engranatge.
3 7 [TRA] línia d’aigua LÍNIA DE SURADA.
3 8 [SP] línia d’arribada Meta12 1.
3 9 [TRA] línia d’alleujada Línia de surada quan el vaixell va sense càrrega.
3 10 [AQ] línia d’esteses En les escales mixtes compensades, línia que es traça a la meitat de l’amplària de l’escala o a 45 centímetres de l’ull i en què les esteses són totes de la mateixa amplària.
3 11 [IQ] línia d’operació Representació de l’equació que relaciona les composicions dels dos corrents que entren en contacte en un aparell de transferència de matèria.
3 12 [FIF] línia d’univers Expressió de la trajectòria d’una partícula en l’espaitemps.
3 13 [FIF] línia de camp En un camp vectorial, línia en els punts de la qual els vectors corresponents hi són tangents.
3 14 [FIF] [GL] línia de corrent Línia que, en el si d’un líquid en moviment, en un instant determinat, és tangent, en cada punt, al vector velocitat del fluid en aquest punt.
3 15 [GL] [TRA] línia de costa Línia cartogràfica que separa la terra de la mar, la qual es fa coincidir amb el límit que assoleixen les marees vives en temps de calma.
3 16 [GL] línia de crestes Línia que uneix els punts més alts situats entre dues valls, les quals separa, i fa de línia divisòria d’aigües.
3 17 [GL] línia de falla Línia d’intersecció del pla de falla amb la superfície topogràfica.
3 18 [LC] línia de flotació Línia que separa la part immergida d’un cos de la que no ho està.
3 19 [FIF] línia de força Línia de camp d’un camp de forces.
3 20 [LC] [FIF] [GG] línia de mira Línia visual que hom dirigeix a una cosa.
3 21 [LC] [GL] línia de nivell ISOHIPSA.
3 22 [TRA] línia de surada Intersecció de la superfície d’un cos que sura amb la cara del líquid on sura.
3 23 [OP] [TRG] [LC] línia de vora de calçada RATLLA DE VORA DE CALÇADA.
3 24 [OP] [TRG] línia discontínua RATLLA DISCONTÍNUA.
3 25 [LC] [GG] línia equinoccial Equador terrestre.
3 26 [FIA] línia espectral Llum d’una determinada longitud d’ona que correspon a una energia de transició en un àtom i es reflecteix en un espectre com una disminució o un augment d’intensitat.
3 27 [FIA] [GG] línia meridiana Línia traçada sobre la superfície de la Terra i situada en el pla meridià.
3 28 [HIG] línia palar En heràld., línia de separació en una dimidiació o en un empalament.
3 29 [CO] [TC] [ZOA] línia visual Línia imaginària que va des de l’ull de l’espectador fins a l’objecte observat.
4 1 f. [LC] [TRG] Camí terrestre, marítim o aeri que enllaça els punts d’un itinerari. La línia de Marsella a Alger.
4 2 f. [LC] [TRG] Servei regular de transport. Línies aèries. Cotxe de línia.
5 1 f. [LC] Sèrie de coses disposades d’una manera contínua en una direcció determinada. La línia del tauler que domina un alfil, una torre. Una línia de forts. Una línia de defensa. Posar-se en línia una sèrie de batallons, esquadrons, etc. Situar tropes en primera línia. Infanteria de línia. Línia de batalla.
5 2 [TRA] línia de fila Formació de vaixells que van l’un darrere l’altre.
5 3 [TRA] línia de front Formació de vaixells que van l’un al costat de l’altre.
5 4 [TRA] línia de marcació Formació de vaixells alineats segons certa marcació.
5 5 [LC] posar en línia Un país, reunir un nombre de soldats determinat per a combatre. Palestina pot posar en línia pocs soldats.
5 6 f. [CO] [BB] Fila rectilínia formada per un conjunt de signes gràfics, en forma manuscrita o impresa, disposats l’un al costat de l’altre. Una pàgina de vint línies o ratlles. Un article, un anunci, pagat a tant la línia.
5 7 f. [CO] [BB] Conjunt de caràcters col·locats en fileres destinats a la impressió.
5 8 [AF] [BB] línia de parangó Nivell de les bases de les lletres d’una ratlla, fins i tot de cossos diferents.
5 9 [CO] [BB] línia de trasllat Línia que indica on continua una informació o on ha començat.
5 10 [CO] [BB] línia en blanc Línia sense text utilitzada per a separar les parts d’una capçalera, els paràgrafs o diferents informacions.
5 11 [AF] línia òrfena Línia inicial d’un paràgraf, que queda sola després d’una línia en blanc, a final de columna o de pàgina.
5 12 [CO] [BB] línia tipogràfica Mesura tipogràfica equivalent a 4,512 mil·límetres.
5 13 [CO] [BB] [AF] línia viuda Línia final d’un paràgraf, generalment curta, que apareix al principi de la columna o de la pàgina següent.
5 14 f. [AF] [BB] Dotzena part d’1 polzada, mida bàsica de l’escriptura antiga i de la tipografia.
6 1 f. [HIG] Conjunt de persones, almenys de tres generacions, que davallen d’un fill de l’estirp, aquest inclòs, o d’un fill d’un primogènit, aquest fill també inclòs, del llinatge.
6 2 [HIG] línia agnatícia LÍNIA MASCULINA.
6 3 [LC] [HIG] [AN] línia ascendent Línia que va d’un subjecte a un dels seus ascendents.
6 4 [HIG] línia cognatícia LÍNIA FEMENINA.
6 5 [HIG] línia col·lateral Línia que va d’un subjecte a un parent del qual no descendeix o ascendeix directament.
6 6 [LC] [AN] [HIG] línia descendent Línia que va d’un subjecte a un dels seus descendents.
6 7 [HIG] línia directa Línia que uneix un subjecte amb el pare, l’avi, el besavi, etc., o a l’inrevés, un subjecte amb el seu fill, el net, el besnet, etc. Descendir d’algú en línia directa.
6 8 [HIG] [ZOA] [BI] línia femenina Línia que procedeix per descendència o ascendència de dones.
6 9 [HIG] línia lateral LÍNIA COL·LATERAL.
6 10 [HIG] [ZOA] [BI] línia masculina Línia que procedeix per descendència o ascendència només d’homes.
6 11 [HIG] línia recta LÍNIA DIRECTA.
6 12 [HIG] línia transversal LÍNIA COL·LATERAL.
7 f. [MD] En med., grup de reproducció natural o artificial, uniforme respecte a algun caràcter. Aquest i aquell individu pertanyen a la mateixa línia.
8 f. [CO] En televisió, recorregut del punt lluminós produït pel xoc d’un feix d’electrons sobre el tub analitzador d’imatge.
9 1 f. [OP] línia de contacte Línia elèctrica d’alimentació de les locomotores elèctriques.
9 2 [TC] [EE] [FIF] [EL] línia de parells Línia de transmissió formada per dos conductors aïllats i enrotllats helicoidalment entre ells, utilitzada en telefonia.
9 3 [TC] línia de retard Línia de transmissió destinada especialment a introduir un cert retard en un senyal elèctric.
9 4 [LC] [TC] [CO] [EL] línia de transmissió Línia elèctrica destinada a la transmissió d’informació en forma d’energia electromagnètica.
9 5 [TC] [EE] línia elèctrica Conductor o conjunt de conductors, emprats per al transport i la distribució de l’energia elèctrica.
10 1 f. [CO] [TC] línia microfònica Circuit radiofònic de banda estreta.
10 2 [CO] [TC] línia oberta Procediment de producció de programes de ràdio que consisteix a establir comunicació directa, mitjançant el telèfon, entre els oients i l’estudi.
11 f. [ZOA] línia lateral Òrgan sensorial dels peixos i de les larves dels amfibis, format per un sistema de canals mucosos.
12 [IN] [TC] en línia loc. adv. De manera que la màquina o la unitat informàtica que és controlada per una altra o pel sistema pot establir-hi connexió operativa sense intervenció externa.
linier
m. i f. [SP] [PR] Auxiliar que té la missió d’ajudar l’àrbitre a dirigir un partit de futbol.
liniment
m. [LC] [MD] Preparació menys espessa que un ungüent, que s’aplica exteriorment en friccions.
linina
f. [MD] Substància blanca, cristal·lina, amargant, extreta d’una espècie de lli (Linum catharticum), usada com a purgant.
linitis
f. [MD] Inflamació perivascular de la paret de l’estómac.
linneà -ana
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al naturalista suec Carl von Linné.
linneïta
f. [GLM] Mineral, sulfur de cobalt, de fórmula Co3S4, que cristal·litza en el sistema cúbic i és una mena important de cobalt.
linnèon
m. [BI] [BO] En bot., espècie delimitada d’una manera àmplia, corresponent a un conjunt d’individus vegetals que exhibeix una certa variabilitat, ben diferenciada d’altres de properes i fàcilment divisible en entitats infraespecífiques.
linoleic
adj. [QU] àcid linoleic V. ÀCID.
linolènic
adj. [QU] àcid linolènic V. ÀCID.