passamaneria
1 f. [LC] [ED] Art de passamanar.
2 f. [LC] [IMI] Fàbrica, obrador, botiga, de passamaner.
3 1 f. [LC] [ED] [IMI] Obra de passamà.
3 2 f. [ED] Conjunt de passamans.
passament
1 m. [LC] Acció de passar.
2 m. [LC] Renda suficient per a viure. Tenir un passament per a la vellesa.
passamuntanyes
m. [LC] [ED] Lligadura de tela gruixuda que tapa les orelles i part de la cara, per a defensar-se del fred.
passant
1 1 adj. [LC] Que passa.
1 2 m. i f. [LC] Transeünt 2.
2 1 m. i f. [LC] [DR] [PR] Persona que assisteix algú en l’exercici d’una facultat per adquirir-ne la pràctica.
2 2 m. i f. [LC] [DR] [PR] Persona que passa les lliçons als estudiants, aquell amb qui van a estudiar els qui estan per examinar-se, etc.
2 3 m. i f. [DR] [PR] Advocat jove o auxiliar d’un advocat o d’un notari.
3 m. [LC] Acció o moment de passar. Sortiren a veure el passant dels músics pel carrer.
4 adj. [IMF] En tecnol., que travessa totalment una peça i sobresurt per l’altre costat, s’aplica a un caragol o a un element semblant.
5 adj. [HIG] En heràld., que té l’actitud de caminar. Una guineu passant.
passantia
1 f. [LC] Exercici de passant.
2 f. [HIH] Examen que havia de passar el fadrí d’un ofici per a adquirir la categoria de mestre gremial.
passa-passa
m. [LC] Truc de prestidigitador que consisteix a fer passar un objecte d’un lloc a un altre sense que l’espectador se n’apercebi.
passaport
1 1 m. [LC] [DR] Llicència per escrit que es dona a algú perquè pugui entrar en un país estranger i viatjar-hi. Encara no m’han despatxat el passaport.
1 2 [DR] passaport diplomàtic Passaport expedit pel ministeri d’afers exteriors, per les ambaixades i pels consolats a llurs propis funcionaris i a altres ciutadans en condicions extraordinàries.
2 m. [LC] donar el passaport a algú Desfer-se’n.
passapunt
m. [LC] Punt llarg sobre el qual es fan els traus, certs brodats, etc.
passapuré
[pl. -és]
m. [LC] [ED] Estri per a fer puré.
passar
1 1 v. intr. [LC] Recórrer tal o tal camí, travessar tal o tal lloc anant d’un indret a un altre. La processó passa per davant de casa. Un carrer per on passa molta gent. Anar de A a B passant per C. Per on passarem? Passar entre dues files de soldats. A quina hora passarà el tren? Ell va passar pel costat meu. Passar per la porta, per la finestra. La taula no passa per la porta. Va passar com un llamp.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Quina idea et passa pel cap? Passar algú per damunt dels escrúpols, dels miraments, de tot.
1 3 v. intr. [LC] Tenir el seu recorregut. El Ter passa per Girona. El camí passa pel mig del bosc. La canonada de l’aigua passa per sota el mur.
1 4 [LC] passar algú per tot Suportar-ho tot.
1 5 [LC] passar i traspassar Passar reiteradament per un lloc.
2 intr. [LC] Ésser tingut per tal o tal cosa sense ésser-ho. Passar per lladre. Passar per bona una moneda falsa. Una moneda que no passa. Aquesta sí que no et passa: me n’has dit tantes, de mentides!
3 1 intr. [LC] Esdevenir-se, ocórrer. Això va passar ahir. Això no et passa sinó a tu. Això no passarà sense càstig. Passar desapercebut.
3 2 intr. [LC] El temps, transcórrer. Una hora que ha passat volant. Els millors dies ja han passat.
3 3 intr. [LC] Cessar 2. Ja han passat els freds. El perill ja ha passat. Les modes passen aviat.
4 intr. [LC] Viure de tal o tal manera. És una família que passa amb molt poc.
5 1 intr. [LC] Transportar-se a un lloc. Deixeu-lo passar a la sala. Abans s’estaven al carrer de Girona; d’allí van passar al passeig de Gràcia.
5 2 intr. [LC] PER EXT. Passar a la posteritat. Passar una nova de boca en boca. Passar un secret de pare a fill.
6 intr. [LC] Esdevenir d’una cosa, d’un estat, a un altre. Passar d’aprenent a mestre. Passar un cos de l’estat sòlid a l’estat líquid. Passar de tinent a capità. Passar una expressió a proverbi. Passar d’alegre a trist.
7 1 intr. [LC] Anar més enllà. Passar de mida. Passar dels cinquanta. El malalt no passarà d’aquesta nit.
7 2 [LC] passa de loc. prep. Un poc més de. Va perdre passa de deu euros. Sol·licituds, n’hi ha passa de vuitanta.
8 intr. [LC] [JE] En certs jocs de cartes, de dòmino, etc., renunciar, voluntàriament o per necessitat, a prendre part en una jugada.
9 tr. [LC] Travessar (un espai). Més amunt del poble, passarem el riu. Com passarem la riera, que baixa plena? Aviat haurem passat la serra.
10 1 tr. [LC] Ultrapassar 1. Passar la ratlla, el terme.
10 2 tr. [LC] PER EXT. Ja em passes: en saps més que jo.
11 1 tr. [LC] Estar durant (cert temps) en algun lloc, emprar (un temps) d’alguna manera. Passar algú l’estiu a fora, al camp. Passar la vida patint. En què passes el temps? El malalt ha passat una nit molt agitada.
11 2 tr. [LC] PER EXT. Passar un examen. Passar una malaltia. Passar penes, treballs. Passar fam, set.
11 3 [LC] passar un llibre Estudiar-lo ordenadament. És una nena molt eixerida, ja passa el segon llibre de lectura.
11 4 [LC] passi-ho bé Expressió de cortesia utilitzada per a acomiadar-se d’algú.
12 1 tr. [LC] Fer travessar un espai (a algú), transportar d’un lloc a un altre. El barquer ens passarà amb la barca. Passar contraban. Passar la mà per l’escletxa. Passar el fil pel forat d’una agulla. Passar el gra pel garbell. Passar un líquid pel colador.
12 2 tr. [LC] PER EXT. Passar avís a algú.
12 3 tr. [LC] Fer servir (un estri de neteja) d’una manera superficial. Abans que arribin, hauríem de passar l’escombra. No pots sortir així; au, renta’t la cara i passa’t la pinta.
13 tr. [LC] Deixar córrer, dissimular. Això t’ho passo; però no tornis mai més a fer una cosa semblant. Te n’he passades moltes; però, si me’n fas una altra, no te la perdonaré.
14 intr. pron. [LC] Empassar-se 3.
15 1 intr. pron. [LC] La fruita, el peix, etc., perdre el seu punt, la seva frescor, la seva ufana. Aquesta fruita comença a passar-se.
15 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Com s’ha passat la teva àvia, pobra dona!
15 3 intr. pron. [LC] Una cosa, gastar-se sense treure’n profit. El foc es passa.
16 intr. pron. [LC] passar-se d’alguna cosa Saber-se’n privar.
passarel·la
1 f. [LC] Pont petit i estret, construït d’una manera provisional o definitiva, sobre una riera, un torrent, una via fèrria, etc.
2 f. [JE] [LC] En els teatres d’espectacles de revista, prolongació de l’escenari per on desfilen els artistes.
passa-rius
m. [ZOO] CORRIOL GROS.
passat1
1 1 m. [LC] Temps passat. Recordar el passat.
1 2 m. [LC] Allò que ha tingut lloc en altre temps. És un home d’un passat tèrbol.
1 3 m. [LC] [FL] Temps verbal que indica anterioritat respecte al moment de l’acte de parla.
1 4 [FL] passat anterior Temps verbal que expressa una acció passada immediatament anterior a una altra també passada.
2 m. pl. [LC] Ascendents.
3 [LC] passat de loc. prep. LLEVAT2. Passat d’ell, tots els altres eren francesos.
4 m. [IT] Ordre en què els fils de l’ordit s’introdueixen per les malles d’un joc de lliços o pels forats de la post o taula d’arcades.
passat2 -ada
1 1 adj. [LC] Que ha tingut lloc en un temps anterior a aquell en què té lloc l’enunciat. El temps passat. Les glòries passades.
1 2 adj. [LC] Immediatament anterior. L’any passat no va ploure gairebé gens. La setmana passada vaig treballar molt.
2 adj. [LC] Que ha perdut les característiques naturals, la frescor i la ufana. M’ha venut un peix passat, aquella dona.
3 adj. [HIG] En heràld., que passa per damunt d’un altre de manera que formen una creu o un sautor, s’aplica a dues figures o peces allargades. Espases passades en creu. Espases passades en sautor.
passatemps
[inv.]
m. [LC] Entreteniment, diversió, etc., que ajuda a passar el temps.
passatge
1 1 m. [LC] ANT. Acció de passar.
1 2 m. [LC] [MU] En mús., transició d’un to a un altre.
2 1 m. [LC] ANT. Lloc per on es passa.
2 2 m. [LC] [AQ] Carrer curt, galeria entre dos carrers, reservat a qui va a peu. El passatge del Rellotge.
3 m. [HIH] Exacció pel trànsit de bestiar o d’esclaus.
4 1 m. [LC] [TRA] [TRG] Preu que es paga per a ésser transportat en una nau i, per extensió, en un vehicle qualsevol. Pagar el passatge.
4 2 m. [TRG] Justificant d’haver pagat el dret de passatge.
4 3 m. [LC] [TRG] [TRA] Conjunt de passatgers d’una nau, d’un tren, d’un tramvia, etc. El sobrecàrrec ha donat la benvinguda al passatge.
5 m. [LC] [FLL] [MU] Porció indefinida, però generalment no llarga, d’una composició literària, musical, etc., que ofereix alguna particularitat. Un passatge obscur, difícil. Un passatge virtuosístic.
passatger -a
1 adj. [LC] Que passa aviat, que dura poc. Un dolor passatger. Una alegria passatgera.
2 1 m. i f. [LC] ANT. Passavolant 1.
2 2 m. i f. [LC] [TRG] Persona que és transportada o que viatja en un tren, una nau, un automòbil, un avió, etc. Els passatgers de primera classe. Un tren de passatgers.
passatgerament
adv. [LC] D’una manera passatgera.
passatú
[pl. -ús]
m. [LC] Cop que hom dona, fluix i ràpid.
passavant
1 m. [DR] [DE] [LC] Document donat a una nau pel cap de les forces enemigues perquè no sigui molestada en la seva navegació.
2 m. [DR] Document que permet l’habilitació de bandera del seu estat a un vaixell, des del port en què ha estat efectuada la seva compra, fins al moment del seu abanderament.
passavetes
m. [LC] PASSACINTES.
passavila
f. [LC] CERCAVILA.
passavins
m. i f. [HO] Persona encarregada de servir els vins i els licors en els restaurants i hotels en què no hi ha sommelier.
passavolant
1 m. i f. [LC] Persona que no fa sinó passar, sense fer estada.
2 m. i f. [LC] Persona que compra en una botiga d’on no és parroquià, que se serveix d’algú de qui no és client, etc.
passeig
1 m. [LC] Acció de passejar. Sortir a passeig. Vine a passeig amb mi.
2 1 m. [LC] Lloc destinat, a propòsit, per a passejar-hi. Un passeig amb arbres a banda i banda.
2 2 m. [LC] Carrer, avinguda o via d’una certa amplada, originalment destinat a passejar-hi.
passejada
1 f. [LC] Camí que es fa passejant. Hem fet una llarga passejada.
2 f. [LC] Acció de passejar-se algú, de prendre-li el pèl.
passejador -a
adj. i m. i f. [LC] Que passeja. Una passejadora d’infants.
passejant
m. i f. [LC] Persona que es passeja. La pluja ha espantat els passejants.
passejar
1 1 v. intr. [LC] Anar d’un costat a l’altre per deport, per fer exercici, prendre l’aire. Vam passejar una hora pels voltants del poble.
1 2 intr. pron. [LC] Passegem-nos una estona pel parc.
2 1 tr. [LC] Passejar portant o vigilant (algú) que no es val per ell mateix o de qui tenim cura. Passejar un infant.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Passejar un gos. Passeja un barret que fa riure.
3 tr. pron. [LC] Rifar-se 1. Noi, com se’l passeja; i ell no ho sap veure.
passera
f. [LC] Tauló, tronc d’arbre, pedres, etc., convenientment col·locats per a poder passar un riu, un torrent. Si vols travessar el riu, més avall trobaràs una passera.
pàssera
f. [LC] [ZOO] MERLA BLAVA.
passerell
1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 13 centímetres de llargada, de mantell castany fosc, pit vermellós i front roig viu el mascle, de plomatge brunenc ratllat la femella (Carduelis cannabina).
1 2 [ZOO] passerell becgroc Ocell de la família dels fringíl·lids (Carduelis flavirostris).
1 3 [ZOO] passerell golanegre Ocell de la família dels fringíl·lids (Carduelis flammea).
2 1 m. [LC] Nou o aprenent en alguna activitat. Aquest esquiador encara és un passerell.
2 2 m. [LC] Persona viva, astuta o molt alegre.
passeriformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells terrestres, voladors, amb el bec dret, tarsos curts i prims, tres dits dirigits endavant i un endarrere, generalment petits, que comprèn cinquanta-sis famílies, a les quals pertanyen el 60 % dels ocells vivents.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
passi1
m. [RE] Narració evangèlica de la passió de Jesucrist que es llegeix o es canta en la litúrgia de la setmana santa.
passi2
m. [ED] Document que serveix per a poder entrar en un indret, espectacle o local, sense restriccions, o per a circular d’un lloc a un altre amb un mitjà de transport.
passibilitat
f. [LC] Qualitat de passible.
passible
adj. [LC] Susceptible de sofrir o sentir.
passifloràcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot lianes, però també arbres, arbustos i herbes, de fulles simples o dividides, flors pentàmeres, sovint amb una corona de peces estèrils filamentoses, i fruit en baia o càpsula, pròpies de les terres tropicals, a la qual pertany la passionera.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
pàssim
adv. [LC] En les citacions bibliogràfiques, indicació que una notícia, una frase o un mot apareix en diversos passatges de l’obra citada. Aquest concepte apareix a Fabra, Gramàtica catalana, 1918, pàssim.
passió
1 1 f. [LC] Acció de patir o endurar una pena infligida.
1 2 [MD] [ZOA] passió ilíaca Sofriment causat per l’obstrucció de l’intestí.
2 1 f. [JE] [FLL] Representació de la passió de Crist provinent del drama litúrgic medieval. La Passió d’Ulldecona.
2 2 f. [MU] Oratori sobre el text evangèlic que narra la passió i la mort de Crist.
2 3 f. [LC] [RE] Narració evangèlica de la detenció, el judici, la crucifixió i la sepultura de Jesucrist. La passió segons sant Mateu.
3 1 f. [LC] [PS] [FS] Emoció intensa. L’orador parlà bé, però sense passió.
3 2 f. [LC] [PS] [FS] Inclinació viva, vehement, violenta, de l’ànim envers una cosa. Té la passió de la música. Té passió pel futbol. Això és la seva passió.
3 3 f. [LC] [PS] Amor violent.
3 4 f. [LC] Necessitat imperiosa. Passió de son. Passió de riure.
4 1 f. [PS] Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una polarització tan gran de l’afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat.
4 2 f. [PS] Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada.
5 f. [PS] Categoria aristotèlica, contraposada a l’acció, que expressa l’estat d’un ens afectat per l’acció d’un altre.
passional
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les passions, especialment a l’amor.
passionari
m. [LC] [RE] [PR] PASSIONER.
passioner
1 m. [LC] [RE] [PR] Persona que canta la passió en els oficis de setmana santa.
2 m. [RE] [PR] Sacerdot destinat a l’assistència espiritual dels malalts.
passionera
f. [LC] [BOS] [AGA] Liana de la família de les passifloràcies, amb circells axil·lars, de fulles palmatipartides, de color verd mat o glauc, flors vistoses, amb cinc pètals blancs o rosats, una corona de nombrosos filaments tenyits de púrpura, cinc estams i tres branques estigmàtiques amb aspecte de claus, i fruit en baia, ovoide i globosa, d’un groc ataronjat, originària de l’Amèrica Central i del Sud, cultivada en jardineria (Passiflora caerulea).
passiu -iva
1 1 adj. [LC] Que sofreix l’acció d’algú o d’alguna cosa. Passius espectadors.
1 2 adj. [LC] Que suporta, endura, quelcom sense oposar resistència. Obediència passiva.
1 3 adj. [LC] No actiu, que deixa obrar els altres sense ell fer res. Estudiants passius.
2 1 adj. [FL] En gram., que té un subjecte gramatical que designa l’entitat sobre la qual recau l’acció expressada pel verb. Forma verbal passiva. Oració passiva. Construcció passiva.
2 2 f. [FL] VEU PASSIVA.
2 3 f. [FL] passiva pronominal [o passiva reflexa] Construcció sintàctica de significació passiva amb el pronom reflexiu es o se i el verb en veu activa.
3 1 m. [ECT] En com., import total del que deu alguna persona o alguna empresa.
3 2 [ECT] passiu exigible Passiu constituït per les obligacions de tipus pecuniari que té una empresa en un moment determinat, com ara crèdits bancaris, proveïdors, etc., que han d’ésser rescindides en un termini establert.
3 3 m. [ECT] Conjunt de comptes que expressen com s’ha finançat l’actiu. El passiu es compon de recursos propis i recursos aliens.
4 adj. [QU] En quím., que ha esdevingut inactiu, inert, resistent a l’acció dels agents corrosius i dels àcids. Metall passiu.
5 adj. [EE] [EL] Que no és capaç d’aportar energia al circuit on està connectat. Dispositiu passiu.
passivació
f. [EL] [QU] Operació de passivar.
passivament
adv. [LC] D’una manera passiva.
passivar
1 v. tr. [EL] Recobrir superficialment (un cristall semiconductor) amb una capa de material aïllant resistent als agents exteriors.
2 v. tr. [QU] Submergir (el ferro o altres metalls oxidables) en un bany d’un àcid oxidant per tal de fer-los inatacables pels medis corrosius.
passivitat
1 f. [LC] Qualitat de passiu.
2 f. [QU] Propietat conferida a un metall oxidable en sotmetre’l a la passivació.
past
1 m. [LC] [AGR] Menjar, aliment, pastura.
2 m. [LC] PER EXT. Donar past a les murmuracions. Donar com a past al públic una carta privada.
pasta
1 1 f. [LC] Massa tova i plàstica formada amb una substància sòlida molta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o amb un altre líquid. Es mulla l’argila i se’n fa una pasta.
1 2 [IQ] pasta de cel·lulosa Suspensió aquosa de cel·lulosa emprada en la fabricació de paper.
1 3 [IMF] pasta de fustes MASSILLA DE FUSTES.
1 4 f. [IQ] PASTA DE CEL·LULOSA.
2 1 f. [LC] [HO] Massa formada amb farina que serveix per a fer pa, galetes, pastissos, etc. Remenar la pasta.
2 2 [LC] [HO] pasta bamba Pasta fina i molt fofa, feta amb farina, ous, sucre i oli o saïm.
2 3 f. [LC] [HO] Producte alimentari obtingut per dessecació d’una massa no fermentada de farina, sèmola de blat i aigua, a la qual es dona formes diverses. Pasta eixuta. Pasta de sopa.
2 4 f. [LC] [HO] Dolç petit fet amb pasta de farina a la qual s’afegeix mantega, crema, xocolata, etc. He pres un parell de pastes i una copa de xampany. Pasta salada. Pasta fullada. Pasta de full. Per berenar, menjarem pastes seques.
2 5 [LC] ésser de pasta d’agnus Una persona, ésser d’una gran bondat.
3 f. [LC] Geni, caràcter. Ser de bona pasta. No sé de quina pasta és en Josep Maria.
4 f. [LC] POP. Diner 2 1.
5 1 f. [AF] Enquadernació en què les cobertes de cartó són recobertes de pell.
5 2 [AF] mitja pasta Enquadernació en què solament el llom és cobert de pell.
5 3 [AF] pasta espanyola Enquadernació que es caracteritza pel marbrejat de color bru de la pell fet amb caparrós.
5 4 f. [AF] Cartó fet antigament enganxant fulls de paper amb engrut.
pastac
m. [LC] Massa de paper mastegat, de fang.
pastada
f. [LC] Acció de pastar d’un cop una determinada quantitat de matèria.
pastador1
m. [LC] [HO] Lloc on es pasta.
pastador2 pastadora
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que pasta.
2 f. [IMI] Màquina que, en l’elaboració del pa, permet de pastar la farina i l’aigua mecànicament.
pastament
m. [LC] Acció de pastar; l’efecte.
pastanaga
1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, erecta, de fulles repetidament dividides en segments estrets, flors blanques en umbel·la, voltada de bràctees dividides en lacínies linears, sovint amb una flor central vermella o negra, i fruit cobert d’agullons, conreada per la seva arrel gruixuda de color de carabassa (Daucus carota ssp. sativus).
1 2 f. [AGA] [BOS] Arrel comestible de la pastanaga.
1 3 [BOS] pastanaga borda Pastanaga d’una raça silvestre d’arrel prima i blanquinosa, no comestible, molt comuna en prats i ermots (Daucus carota ssp. carota).
1 4 [BOS] pastanaga d’ase Pastanaga d’una raça semblant a la pastanaga borda, però d’umbel·les més grosses, que es fa als marges de camps i vores de camins (Daucus carota ssp. maximus).
2 adj. i m. i f. [LC] Curt d’enteniment.
pastar
1 1 v. tr. [LC] [IMI] [HO] Convertir en pasta. Pastar la farina. Pastar argila per fer un test.
1 2 intr. [LC] [IMI] [HO] Treballar la pasta per fer pa, galetes, etc. En aquest forn, a les tres pasten.
1 3 intr. [AQ] En constr., mesclar els materials per fer morter.
2 1 tr. [LC] Afaiçonar a un fi.
2 2 tr. pron. [LC] PER EXT. Com t’ho pastes, tu, això?
pastat1
m. [LC] Barreja de dues o més coses formant una pasta, una massa compacta.
pastat2 -ada
adj. [LC] Molt semblant a un altre. És pastada la seva mare. És el seu germà pastat!
pasteca
f. [IMI] [LC] Bossell una de les cares o galtes del qual es pot obrir i deixar així la politja al descobert.
pastel
1 m. [LC] [AR] Llapis fet d’un color molt i reduït a pasta amb goma aràbiga.
2 m. [LC] [AR] Pintura feta amb aquests tipus de llapis.
pastell
1 1 m. [LC] [AF] Conjunt especialment de caràcters d’impremta barrejats desordenadament.
1 2 m. [AF] Taca produïda, per excés de tinta, en el paper que hom imprimeix.
2 m. [LC] EMBOLIC.
3 m. [TRA] Tros de fusta que hom posa a una escua malmesa per adobar-la.
4 m. [LC] [BOS] GLAST.
pastellar
v. tr. [LC] Posar un pedaç (a una peça de fusta).
pastera
1 1 f. [LC] [IMI] Atuell de forma i dimensions adequades per a pastar farina, morter, etc.
1 2 f. [IMI] Moble rectangular i amb tapa, que servia, entre d’altres funcions, per a pastar el pa.
1 3 f. [IMI] Recipient semblant a una pastera de pastar farina.
1 4 f. [AQ] Caixa amb potes i fons inclinat que utilitzen els guixaires.
1 5 f. [IT] Recipient que conté l’aprest en les màquines de parar i d’aprestar o el color en les màquines d’estampar.
1 6 f. [LC] Nínxol 1 1.
2 f. [LC] Naquera 1.
3 f. [TRA] Embarcació petita, de fons pla, sense quilla.
pasterada
1 1 f. [LC] [IMI] Pasta que es fa d’un cop a la pastera.
1 2 f. [IMI] Pasta mal aplicada.
1 3 f. [IMI] Porció de calç i d’arena que es pasta d’una vegada.
2 f. [LC] Combinació, preparació, etc., no reeixida. Qui vols que se la mengi, aquesta pasterada?
pasterejar
v. intr. [LC] Fer pactes, contemporitzar, per motius més o menys blasmables. Aquest, quan li convé, pastereja amb qualsevol.
pastereta
1 f. [LC] [IMI] Caixó de fusta que serveix per a pastar, rebre aigua a la sínia, escopir-hi, etc.
2 1 f. [LC] [ZOI] Cotxinilla 1.
2 2 f. [LC] [ZOI] PORQUET DE SANT ANTONI.
pasterol
m. [LC] [MD] Hèrnia de budell.
pastetes
1 f. pl. [LC] Pasta clara de midó o farina i aigua, bullida fins a fer-ne una substància aglutinant.
2 f. pl. [LC] [HO] Sopes espesses, com les que hom dona als infants.
3 f. pl. [LC] Fang clar.
pasteurització
f. [HO] [BI] Acció de pasteuritzar; l’efecte.
pasteuritzador
m. [HO] Aparell per a pasteuritzar.
pasteuritzar
v. tr. [HO] [BI] Sotmetre (un aliment) a temperatures controlades i relativament suaus per tal de destruir-ne els gèrmens patògens sensibles a la calor i millorar-ne la conservació, sense alterar les qualitats organolèptiques i nutritives.
pastifa
m. i f. [LC] Persona que no fa polidament el seu treball.
pastilla
1 1 f. [LC] Tros petit de pasta, quadrangular o rodó. Una pastilla de sabó. Una pastilla de xocolata.
1 2 f. [LC] Porció molt petita de pasta de sucre i d’una substància medicinal o aromàtica. Una pastilla d’aspirina.
2 f. [TRG] pastilla del fre Peça metàl·lica recoberta de material resistent al fregament que, juntament amb una altra d’igual, constitueix la part mòbil dels frens de disc.
3 f. [EL] [IN] XIP.
pastim
m. [LC] [HIH] ANT. Fleca municipal.
pastís1
[pl. -issos]
m. [LC] [HO] Massa de farina i d’oli o mantega, ensucrada o salada i aromatitzada, cuita al forn, que se sol guarnir o farcir amb crema, fruita, carn trinxada, etc.
pastís2
[inv.]
m. [AGA] [HO] Licor aperitiu típic de Provença, fet amb anís, regalèssia i altres productes aromàtics.
pastisser pastissera
1 m. i f. [HO] [IMI] [PR] Persona que té per ofici fer pastissos o vendre’n.
2 m. i f. [HO] [IMI] [PR] FLEQUER, FLEQUERA.
pastisseria
1 f. [HO] Ofici de pastisser.
2 1 f. [LC] [IMI] Obrador o botiga de pastisser.
2 2 f. [LC] FLECA.
3 f. [LC] [HO] Conjunt de pastissos.
pastisset
1 m. [LC] [HO] Panada petita.
2 m. [HO] Panada petita semicircular farcida de cabell d’àngel, típica de Tortosa.
pastitx
1 m. [LC] Obra que presenta una barreja, sense criteri, de diversos estils heterogenis.
2 m. [LC] Obra en què es contrafà la manera d’un escriptor, d’un pintor, d’un músic, etc.
pastitxo
m. [LC] Cosa molt mal feta.
pastiu
m. [LC] [BOC] [AGR] Terreny de pastura.
pastor pastora
1 m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que mena bestiar a pasturar, especialment bestiar de llana. Un pastor d’ovelles, de cabres.
2 1 m. [LC] [RE] [PR] pastor d’ànimes Sacerdot, especialment el bisbe, el papa.
2 2 m. i f. [LC] [RE] [PR] Ministre del culte protestant.
3 m. [ZOM] [AGR] pastor alemany Gos d’una raça d’origen germànic, de formes esveltes, robust i àgil, que recorda el llop.
pastoral
1 adj. [LC] [AGR] [FLL] Relatiu o pertanyent als pastors, a la vida dels pastors. Vida pastoral. Poesia pastoral. Música pastoral.
2 f. [RE] Escrit episcopal.
pastoralisme
m. [AN] Sistema de producció d’aliments basat en la cura i la cria d’animals domèstics.
pastoralment
adv. [LC] Com a pastor.
pastorella
1 f. [LC] [ZOO] CUERETA BLANCA.
2 f. [BOS] Planta de la família de les gencianàcies, de floració primerenca, de fulles lanceolades, la majoria en roseta basal, i flors solitàries d’un blau viu, amb un tub cilíndric i cinc lòbuls ovats estesos, que es fa a les pastures de muntanya (Gentiana verna).
pastorel·la
1 f. [FLL] [LC] Composició lírica que combina tres elements bàsics: el passeig matinal i l’encontre d’un cavaller amb una pastora que guarda el bestiar, un diàleg a través del qual aquell requereix d’amor la noia, i el desenllaç de l’aventura.
2 f. [LC] En el llenguatge poètic, pastora.
pastoreta
f. [LC] [ZOO] CUERETA BLANCA.
pastorívol -a
adj. [LC] De pastor, relatiu o pertanyent als pastors, a la vida de pastor.
pastorívolament
adv. [LC] A la manera dels pastors.
pastós -osa
adj. [LC] Que forma com una pasta, semblant a la pasta per la seva consistència tova, agafatosa, suau. Una substància pastosa.
pastositat
f. [LC] Qualitat de pastós.
pastrim
m. [HIH] ANT. PASTIM.
pastura
1 1 f. [LC] [AGR] Acció de pasturar el bestiar.
1 2 f. [LC] [AGR] Lloc on pastura el bestiar.
1 3 f. [LC] [AGR] [BOC] Herba que pastura el bestiar.
2 1 f. [LC] Cosa que és consumida o devorada per les forces naturals. Tot l’edifici fou pastura de les flames.
2 2 f. [LC] PER EXT. Servir, una nova, un secret divulgat, etc., de pastura a la curiositat, a les murmuracions de la gent.
pasturant
adj. [HIG] En heràld., que té el cap abaixat fins a tocar a terra, en actitud de pasturar, s’aplica a un animal.
pasturar
1 1 v. intr. [LC] [AGR] El bestiar, menjar l’herba dels camps. Portar el bestiar a pasturar a muntanya.
1 2 tr. [LC] [AGR] El bestiar pastura l’herba fresca dels prats.
2 tr. [LC] [AGR] Portar a pasturar. Ell pastura el bestiar.
3 intr. [AGF] El peix, rondar entorn l’esquer.
-pata
[LC] Forma sufixada del mot gr. páthos, ‘sofriment’, ‘malaltia’. Ex.: cardiòpata.
patac1
m. [LC] Trompada 2.
patac2
m. [NU] Moneda de billó d’un valor d’1,5 diners emesa a l’àrea occitana als segles XIV-XV i a Perpinyà al segle XV.
patacada
f. [LC] Cop fort que hom rep, que hom dona, especialment amb el palmell de la mà.
patacó
1 1 m. [NU] Antiga moneda castellana de 8 rals.
1 2 m. [NU] Peça d’argent de pes semblant.
1 3 m. [NU] Peça de coure de molt gruix i pes encunyada al segle XVIII.
2 m. pl. [LC] POP. Diner 2 1. És un home de patacons.
3 m. [LC] Cartó o cartolina emprat en certs jocs juvenils.
patafi
m. [LC] Cosa mal executada, no reeixida.
patafier -a
adj. i m. i f. [LC] Que acostuma a fer patafis.
patagi
m. [ZOA] Membrana cutània d’alguns mamífers que els permet de planar o de volar.
patagó -ona
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Patagònia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Patagònia o als seus habitants.
patamoll
m. [LC] AIGUAMOLL.
patapam
interj. [LC] Expressió que evoca la justesa, l’encert, d’un cop, d’un tret, d’una acció. Patapam! Ara l’has dita!
pataplaf
interj. [LC] Expressió que evoca el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra terra o contra un objecte.
patapluf
interj. [LC] PATAPLAF.
pataplum
interj. [LC] PATAPLAF.
patapuf
interj. [LC] PATAPLAF.
pataquejar
v. tr. [LC] Donar patacades (a algú).
patarí -ina
1 1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent al patarisme.
1 2 m. i f. [HIH] Adepte al patarisme.
2 adj. i m. i f. [HIH] Càtar d’Itàlia.
patarisme
m. [HIH] Moviment de reforma religiosa nascut al segle XI en reacció contra la simonia i l’incompliment del celibat eclesiàstic.
patarrugues
f. pl. [BOS] herba de les patarrugues V. HERBA.
patata
1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Tubercle comestible de la patatera, globós, ovoide o allargat, i sovint bonyegut, de pela grogosa, bruna o rogenca i carn blanca o groguenca, ric en fècula.
1 2 [AGA] patata del bufet Patata d’una varietat primerenca i de bona qualitat.
1 3 [HO] [AGA] patates rosses Patates fregides.
2 1 f. [BOS] [AGA] patata de canya NYÀMERA.
2 2 [LC] [AGA] [BOS] patata de Màlaga MONIATO.
3 f. [BOB] patata de bosc FETJÓ.
4 adj. i m. i f. [LC] POP. MALDESTRE.
patatada
f. [LC] Menjada de patates.
patataire
m. i f. [LC] [PR] Persona que comercieja en patates.
patatar
m. [LC] [BOC] [AGA] Camp plantat de patateres.
patatera
f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les solanàcies, amb estolons subterranis terminats en tubercles, poc o molt pilosa, de fulles pinnaticompostes, gruixudes, amb els folíols enters o quasi, alternadament grossos i petits, flors blanques, morades o rosades, en cimes multiflores, i fruit en petita baia globosa, verda o purpúria, originària de l’Amèrica del Sud, cultivada a gran escala pels seus tubercles, les patates (Solanum tuberosum).
patatuf
interj. [AN] [JE] ball del patatuf V. BALL.
patatum
1 interj. [LC] PATAPLAF.
2 m. [LC] Accident sobtat, adversitat sobtada. La seva debilitat física era presagi d’un patatum greu.
patatxap
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll que fa una cosa en caure, especialment a l’aigua.
2 m. [LC] Soroll que fa una cosa en caure, especialment a l’aigua.
patatxup
interj. i m. [LC] PATATXAP.
paté
[pl. -és]
m. [HO] Pasta feta de carn, fetge o altres viandes, assaonada amb herbes i espècies, i cuita, que se sol menjar freda.
patel·la
f. [ZOA] [MD] Ròtula 1.
patel·lar
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la patel·la o ròtula.
patén
m. [IT] Roba de cotó, perxada, amb lligat de batàvia.
patena
f. [LC] [RE] Plat d’or, d’argent o de metall daurat amb què es cobreix el calze i en què es posa l’hòstia durant la missa.
patent
1 adj. [LC] EVIDENT. Una injustícia patent.
2 adj. [BO] En bot., que forma un angle molt obert amb l’eix que el suporta.
3 adj. [HIG] En heràld., que té els braços o les extremitats eixamplats en forma curvilínia, s’aplica especialment a la creu o al sautor.
4 1 f. [LC] [DR] Títol lliurat, per un sobirà, un govern, un superior, etc., conferint certs drets, privilegis. Patent de navegació. Patent de cors.
4 2 f. [DR] Llicència per a exercir una professió, un ofici, etc. Patent de capacitat.
5 f. [BB] [DR] [ECT] Dret concedit a una persona per a l’explotació en exclusiva d’un invent. Patent d’invenció.
6 f. [DR] Document lliurat a una nau en què es declara l’estat de salubritat del port d’on surt. Patent neta. Patent bruta.
patenta
f. [LC] [DR] Allò que, en entrar algú en un cos, els antics del cos fan pagar al nou entrat.
patentable
adj. [LC] Que pot ésser patentat.
patentar
1 v. tr. [LC] [DR] Concedir una patent a favor (d’algú).
2 v. tr. [LC] [DR] Obtenir la patent (d’un invent, d’una innovació tecnològica).
patentitzar
v. tr. [LC] Fer patent.
patentment
adv. [LC] D’una manera patent.
pàtera
f. [HIA] Plat de poca fondària que usaven els antics en els sacrificis per a fer les libacions.
pater familias
[ll.]
m. [DR] En la família romana, l’home que té ple dret com a cap de casa.
patern -a
1 adj. [LC] [HIG] Pertanyent al pare. Responsabilitat paterna.
2 adj. [LC] [HIG] De la part del pare. Avi patern.
paternal
1 adj. [LC] De pare, propi del pare. Amor paternal.
2 adj. [LC] Que indica protecció, acolliment, tracte afectuós. Desplegava una actitud paternal envers els seus subordinats.
3 adj. [LC] Que té una actitud protectora. Era un home molt paternal, que s’havia guanyat l’afecte de tothom.
paternalisme
m. [SO] Relació de tipus jeràrquic que es regeix segons el model de la relació paternofilial tradicional.
paternalista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al paternalisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del paternalisme.
paternalment
adv. [LC] Amb l’afecte, la sol·licitud, etc., d’un pare.
paterner -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Paterna.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Paterna o als seus habitants.
paternitat
1 f. [LC] [DR] Qualitat de pare. Els deures de la paternitat. Paternitat espiritual.
2 f. [LC] AUTORIA. La paternitat d’un llibre.
paternòster
m. [RE] [LC] Parenostre, especialment el que es diu a la missa.
patètic -a
adj. [LC] Que desvetlla emocions vives, especialment penoses.
patèticament
adv. [LC] D’una manera patètica.
patetisme
1 m. [LC] Qualitat de patètic.
2 m. [LC] Abús de motius o de situacions patètiques en una narració, en una escena, etc.
patge
1 m. [LC] [HIH] Jove, generalment noble, que estava afectat al servei d’un príncep, d’una princesa, etc.
2 m. [LC] [HIH] Criat jove per a acompanyar els amos, assistir a les antesales, servir a taula, etc. Patge d’armes, de cambra.
pati
1 1 m. [LC] [AQ] Espai clos i descobert a l’interior o a un costat d’un edifici. La casa té un pati al darrere. El pati de l’escola.
1 2 [AQ] pati interior d’illa Pati tancat, no edificat o edificat només en planta baixa, situat a l’interior d’una illa, que serveix per a il·luminar i airejar les façanes posteriors de les cases que la formen.
2 1 m. [LC] Espai, lloc lliure o desocupat.
2 2 m. [LC] [AQ] Solar12.
patí
1 m. [LC] Aparell que es fixa a la sola del calçat, proveït d’una làmina metàl·lica vertical o de rodetes, usat per a lliscar sobre el glaç o sobre una superfície llisa de fusta, de ciment, etc.
2 m. [LC] [TRA] [SP] Embarcació formada per dos flotadors paral·lels units per dos o més travessers, utilitzada per a fer passejos pel mar, pels llacs. Patí de pedals. Patí de rems. Patí de vela.
3 1 m. [EI] Part d’una peça o d’un mecanisme destinada a servir-hi de base, de guia o de fre en el seu moviment sobre una superfície.
3 2 m. [OP] Base ampla i plana del carril que descansa sobre les travesses.
-patia
[LC] Forma sufixada del gr. -pátheia, derivat del mot páthos, ‘sofriment’, ‘malaltia’. Ex.: espermatopatia.
patíbul
m. [LC] [DR] Lloc on s’executa la pena de mort.
patibulari -ària
1 adj. [LC] [DR] Digne del patíbul.
2 adj. [LC] [DR] Que pel seu aspecte, per la seva condició, inspira horror, espant. Una cara patibulària.
patidor -a
adj. [LC] Que és propens a patir per les coses.
patilla
f. [LC] Porció de barba que es deixa créixer als costats de la cara, una a cada galta.
patiment
m. [LC] Acció de patir. Suportar durs patiments. Haver de suportar aquestes molèsties: quin patiment!
pàtina
1 f. [LC] [ML] Pel·lícula verdosa que es forma sobre els objectes antics de bronze per una llarga exposició a l’aire.
2 f. [LC] [ML] To que amb el temps prenen els objectes antics de metall, de vori, les pintures a l’oli, les pedres d’un edifici, etc.
patinada
1 f. [LC] Fet de patinar.
2 1 f. [LC] RELLISCADA.
2 2 f. [LC] Cosa que ens dol d’haver dit.
patinador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que patina.
2 m. [LC] [TRA] Patí 2. Patinador de pedals. Vam llogar un patinador de vela.
patinar
1 v. intr. [LC] Avançar, lliscant amb patins, pel glaç o per qualsevol superfície llisa.
2 v. intr. [LC] PER EXT. El cotxe va patinar sobre l’asfalt mullat.
patinatge
1 m. [SP] Acció de patinar.
2 m. [SP] [LC] Esport consistent a lliscar, amb patins, per una superfície llisa i dura.
patinet
m. [JE] [LC] Joguina consistent en una plataforma allargada muntada sobre rodes, la del davant governada per un eix vertical unit a un manillar, que es fa córrer pujant-hi amb un peu i recolzant l’altre a terra per a prendre embranzida.
patir
1 1 v. tr. [LC] Rebre l’acció (d’alguna cosa dolorosa o ofensiva). Patir una pena, un martiri. Patir fam, set. Patir fred, calor. Patir privacions. Patir l’opressió del tirà. Patir misèria. Crist patí mort i passió per redimir el gènere humà. Tots hem patit un mal professor.
1 2 [LC] fer patir gana a algú No donar-li l’aliment que li caldria.
2 1 intr. [LC] [MD] Ésser afectat d’un dolor, d’un mal físic, especialment d’un mal habitual, continu. Pateix de migranya, d’insomni, de dolor d’estómac. Patir de l’estómac, del cor. Es veu que pateix. Ha mort sense patir. Morint acabarà de patir.
2 2 v. tr. [LC] [MD] Cada cop són més les persones que pateixen al·lèrgia. L’accidentat pateix amnèsia severa.
2 3 intr. [LC] PER EXT. Amb aquest pes la biga pateix i no m’estranyaria que cedís.
2 4 intr. [LC] Ésser afectat d’un dolor moral intens, prolongat. Patir de gelosia. Ell patia i callava. És un home que l’ha feta patir tota la vida.
2 5 intr. [LC] Preocupar-se, neguitejar-se. No pateixis, que arribarà.
3 intr. [LC] Tenir un defecte, un vici, una mala qualitat. Tots pateixen del mateix defecte.
patllari
m. [LC] [AN] [JE] ball del patllari V. BALL.
pato-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. páthos, ‘sofriment’, ‘malaltia’. Ex.: patometria, patofòbia.
patogen -ògena
1 adj. [MD] [BI] Que causa malaltia. Germen patogen.
2 m. [MD] Agent patogen.
patogènesi
1 f. [MD] Seqüència d’esdeveniments al llarg d’una malaltia.
2 f. [AGF] [AGA] FITOPATOGÈNESI.
patogenètic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la patogènesi.
patogènia
f. [MD] Part de la patologia que tracta de la generació i del desenvolupament de les malalties.
patogènic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la patogènia.
2 adj. [MD] Que és produït per malaltia. Organismes patogènics.
patogenicitat
f. [BI] Qualitat de patogen.
patognòmia
f. [MD] Detecció i avaluació dels símptomes i dels signes d’una malaltia per tal d’arribar al diagnòstic.
patognòmic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la patognòmia.
patognomonia
f. [MD] PATOGNÒMIA.
patoia
f. [LC] [ZOP] AMPLOIA.
patòleg patòloga
m. i f. [LC] [MD] [PR] Persona versada en patologia.
patoll
1 m. [LC] Conjunt de gent que van plegats desordenadament, atropelladament.
2 [LC] a patolls loc. adv. A grups confusos, desordenats.
patollar
1 v. intr. [LC] Fer anar els peus, debatre’s de peus, en el fang, en l’aigua estancada, etc.
2 v. intr. [LC] MALDAR.
patologia
f. [LC] [MD] Part de la biologia i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen.
patològic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la patologia.
2 adj. [LC] [MD] Degut a malaltia.
patologista
m. i f. [LC] [MD] [PR] PATÒLEG, PATÒLOGA.
patota
1 f. [LC] [JE] Trampa que es fa arranjant d’amagat les cartes perquè, en jugar, resulti perjudicat l’adversari. Com podia guanyar sempre, sense patotes?
2 [LC] fer la patota Fer trampes en el joc, per obtenir un benefici, per no sortir perjudicat, etc. Si no fes la patota, els impostos se’m menjarien tots els guanys.
patr-
[LC] V. PATRO-.
patri pàtria
1 adj. [LC] Pertanyent a la pàtria, de la pàtria. Amor patri.
2 adj. [LC] [DR] Del pare. Obligacions pàtries.
patri-
[LC] V. PATRO-.
pàtria
1 1 f. [LC] Terra on hom ha nascut. Catalunya és la pàtria dels catalans. La pàtria sempre tira.
1 2 f. [LC] País al qual hom pertany com a ciutadà. Eren d’origen indi, però la Gran Bretanya era llur pàtria.
1 3 [LC] pàtria celeste Paradís 2.
1 4 [LC] a aquell, tot li és pàtria Aquell no es fa estrany enlloc, no té aprensió de res, etc.
2 f. [LC] Lloc on s’origina i es desenvolupa alguna cosa. Grècia és la pàtria de les arts.
patriarca
1 1 m. [LC] [AN] Home que és cap de família especialment molt extensa.
1 2 m. [LC] [RE] Cap de família anterior a Moisès, segons la Bíblia.
1 3 m. [LC] Vell venerable, d’una gran autoritat moral.
2 m. [RE] [HIH] NASSÍ.
3 1 m. [HIH] [RE] Títol donat en l’antiguitat cristiana als bisbes de les cinc seus principals de l’Imperi romà: Roma, Constantinoble, Antioquia, Alexandria i Jerusalem, i estès més tard a altres seus importants.
3 2 m. [HIH] [RE] [PR] Títol donat als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església catòlica.
patriarcal
adj. [LC] [RE] [AN] Relatiu o pertanyent als patriarques, a la dignitat de patriarca o al sistema del patriarcat. Costums patriarcals. Església patriarcal.
patriarcalment
adv. [LC] D’una manera patriarcal.
patriarcat
1 1 m. [LC] [RE] Dignitat, càrrec, de patriarca.
1 2 m. [LC] [RE] Jurisdicció d’un patriarca.
2 m. [AN] Forma d’organització social que dona la màxima autoritat social i política al pare.
patrici patrícia
1 1 m. i f. [HIH] En l’antiga Roma, persona que pertanyia a la classe noble.
1 2 m. i f. [HIH] Persona que pertanyia a un orde de noblesa fundat per l’emperador romà Constantí el Gran, dignitat que era la primera després de la imperial.
1 3 m. i f. [HIH] Noble hereditari en les repúbliques medievals italianes.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als patricis, al patriarcat.
3 m. i f. [LC] Persona que per la seva naixença o per altres virtuts sobresurt entre els seus conciutadans.
patriciat
m. [LC] Dignitat de patrici.
patrilateral
adj. [AN] Que es vincula a través del pare. Parents patrilaterals.
patrilineal
adj. [AN] Que segueix la línia paterna a l’hora de determinar el parentiu i la pertinença a un grup. Una comunitat patrilineal.
patrilinealitat
f. [AN] Regla de filiació unilineal patrilineal.
patrilocal
adj. [AN] Que determina que el matrimoni acabat de formar s’estableix a la casa del pare del marit. Sistema de residència patrilocal.
patrimoni
1 1 m. [LC] [DR] [ECT] Béns que una persona hereta dels seus ascendents. Heretà un bell patrimoni.
1 2 m. [BI] PER EXT. Patrimoni genètic.
2 1 m. [LC] [DR] [ECT] Conjunt de béns, de valors i de crèdits que posseeix una persona o una institució. Patrimoni reial. Patrimoni de l’Estat.
2 2 m. [LC] PER EXT. Tenir un bell patrimoni d’erudició. El patrimoni natural, cultural.
2 3 [LC] [DR] [ECT] patrimoni de sant Pere Terres que posseïa el papa a Itàlia.
patrimonial
adj. [LC] [DR] [FL] Relatiu o pertanyent al patrimoni.
patriota
m. i f. [LC] Persona que ama la seva pàtria. És un gran patriota.
patrioter -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que té una admiració excessiva, cega, per la glòria del seu país.
2 adj. i m. i f. [LC] Que es vanta d’una manera excessiva de patriotisme.
patrioterisme
m. [LC] Condició de patrioter.
patriòtic -a
adj. [LC] Inspirat pel patriotisme.
patriòticament
adv. [LC] Amb patriotisme.
patriotisme
1 m. [LC] Amor zelós a la pàtria.
2 m. [LC] Comportament propi del patriota.
patrístic -a
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la patrística.
2 f. [RE] Estudi de les vides, dels escrits i de les doctrines dels pares de l’Església.
patró1
1 1 m. [LC] Model de paper, cartó, zenc, etc., segons el qual es talla un objecte. La modista m’ha fet els patrons del vestit.
1 2 [LC] patró de fer puntes Tira de cartó on s’ha passat el dibuix que s’ha de resseguir amb els fils.
2 1 m. [LC] [ECT] Metall que es prenia com a tipus per a l’avaluació de la moneda.
2 2 m. [ECT] Mecanisme pel qual els països efectuen llurs pagaments internacionals i equilibren la balança de pagaments. El patró or, el patró de canvis or.
patró2 patrona
1 1 m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona propietària d’un establiment comercial, industrial, respecte dels seus dependents, dels seus obrers.
1 2 m. i f. [LC] Senyor d’una casa.
2 1 m. i f. [LC] [TRA] [PR] Persona que pot comandar una embarcació de pesca, de tràfec o d’esbarjo, de tonatge limitat dins d’una porció de mar també limitada.
2 2 m. i f. [AGP] [PR] Persona que dirigeix la pesca des d’una embarcació.
3 1 m. i f. [HIH] [PR] En l’antiguitat, persona de distinció respecte d’aquells qui es posaven sota la seva protecció.
3 2 m. i f. [HIH] [PR] Amo que havia afranquit el seu esclau, però conservava encara alguns drets sobre ell.
4 m. i f. [LC] PROTECTOR.
5 1 m. i f. [LC] [RE] Sant, santa o advocació mariana sota la invocació i la protecció del qual està una església, un poble, una congregació, etc.
5 2 m. i f. [RE] Sant de qui s’ha rebut el nom en el baptisme.
6 m. [LC] [AGA] [AGF] Arbre que suporta l’empelt.
patro- [o patri-, o patr-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. pater patris, ‘pare’. Ex.: patròleg, patrifocal, patrònim.
patrocinador -a
adj. i m. i f. [LC] Que patrocina.
patrocinar
v. tr. [LC] Defensar, sostenir, emparar, subvencionar, (una empresa, una causa, etc.). Sempre ha patrocinat les accions en defensa dels animals. Un grup de socis va patrocinar una candidatura de consens. Empreses que patrocinen l’equip de bàsquet del poble.
patrocini
1 m. [CO] [LC] Acció de patrocinar; l’efecte.
2 1 m. [LC] Protecció del patró a favor dels clients.
2 2 m. [LC] Protecció de qui patrocina alguna cosa.
patronal
1 adj. [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent al patró o al patronat.
2 f. [ECT] Associació empresarial per a defensar els seus interessos econòmics i socials.
patronat
1 m. [LC] Títol, dret, ofici, de patró.
2 m. [LC] Corporació que formen els patrons.
3 1 m. [LC] Institució que té per objecte de protegir quelcom.
3 2 m. [DR] Òrgan d’administració de determinades corporacions, tals com les fundacions.
4 m. [DR] Presentació d’un clergue perquè sigui nomenat per a un bisbat, una prelacia, una dignitat, etc. Dret de patronat.
patronatge
1 m. [LC] [AN] Relació jeràrquica establerta entre una persona o una institució i un artista, una obra benèfica, etc., en la qual s’adquireixen compromisos de protecció i fidelitat.
2 m. [LC] Conjunt de patrons o models.
patronejar
v. tr. [LC] [TRA] Fer de patró (d’alguna embarcació).
patronia
1 f. [HIH] Càrrec de patró de vaixell, que podia ésser adquirit, sencer o la meitat, pels armadors.
2 f. [HIH] Escriptura pública en què l’armador o els armadors feien constar l’elecció i el nomenament de patró per a una embarcació.
patrònim
m. [FL] Nom de família patern.
patronímic -a
1 adj. [LC] [FL] [HIG] Que es deriva del nom del pare.
2 m. [FL] [HIG] Nom o cognom patronímic.
patronista
m. i f. [PR] Treballador que fa patrons, o models de paper, cartó, zenc, etc., segons els quals hom talla i confecciona peces de vestir i altres objectes.
patrulla
1 f. [LC] [DE] Partida de soldats o de gent armada, poc nombrosa, que ronda per mantenir l’ordre i la seguretat d’una ciutat, d’una plaça, d’un campament.
2 1 f. [DE] Grup reduït de vaixells o d’avions destinats a missions de vigilància.
2 2 f. [DE] Servei prestat per una patrulla. Fer la patrulla.
patrullar
v. intr. [LC] [DE] Una patrulla, fer la vigilància o la ronda.
patruller -a
1 adj. i m. i f. [LC] [DE] Que patrulla.
2 m. [DE] Vaixell de guerra de poc tonatge, bona velocitat i autonomia, armat amb canons automàtics, metralladores pesants i míssils mar-mar, destinat a la vigilància i al control de les aigües territorials.
patuès
m. [FL] [LC] Parlar dialectal, especialment el privat de cultura literària i emprat sols en la conversa familiar, dit despectivament.
patufet patufeta
m. i f. [LC] Criatura petita.
patuleia
1 1 f. [LC] Soldadesca en desordre.
1 2 f. [LC] Bandada de vagabunds, de gent indesitjable, etc.
2 f. [LC] Mainada 1 2.
patum
1 f. [LC] [AN] Figura que representa un animal fabulós, que es fa sortir a les processons i a les festes populars. La patum de Berga.
2 f. [LC] Persona que frueix d’una gran consideració més pel lloc que ocupa, per la seva fama, etc., que no pas pels seus mèrits reals i presents. Una institució plena de patums.
patxaran
m. [LC] Licor típic de Navarra fet amb anís i aranyons.
patxet -a
adj. i m. i f. [LC] Que és català occidental, especialment de la ribera de l’Ebre.
patxoca
1 f. [LC] Goig que fa una persona per la seva presència ufanosa, l’exuberància del seu cos, l’elegància del seu vestir, etc. Quina patxoca, nois, amb els uniformes nous! La noia feia patxoca, amb aquell vestit llarg i tan ben pentinada.
2 f. [LC] PER EXT. Aquesta camisa fa molta patxoca.
patzeria
f. [HIH] Concòrdia establerta entre valls pirinenques destinada a reglamentar el dret de pastura i de trànsit del bestiar i de llenyar en territori foraster.
pau1
1 1 f. [LC] Estat de tranquil·litat o de quietud no torbat per fatics, molèsties, etc. No m’amoïneu més: deixeu-me en pau. No feu soroll: deixeu-lo dormir en pau.
1 2 f. [LC] Estat de l’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia, etc. La pau del cor és un bé preciós.
1 3 f. [LC] PER EXT. La pau del camp. La pau del paradís, la pau eterna.
2 1 f. [LC] Tranquil·litat pública. La pau del país no ha estat pertorbada fa anys.
2 2 f. [LC] Estat d’una reunió de persones, especialment d’una família, en què no hi ha dissensions, renyines, plets, etc. D’aquella casa ha desaparegut la pau. Posar pau entre els dos germans.
2 3 [LC] de pau loc. adj. Que ama la pau. És home de pau i no vol discussions. Una dona de pau. Una persona de pau. Gent de pau.
2 4 [HIH] pau de Déu Prohibició eclesiàstica de tot acte hostil contra persones o béns en unes condicions i en uns territoris determinats.
3 1 f. [LC] Estat d’una nació que no està en guerra amb una altra. Les arts floreixen en la pau. Un perill per a la pau europea.
3 2 f. [LC] Exempció o cessació d’hostilitats internacionals. Tractat de pau. Firmar la pau.
3 3 [LC] pau octaviana Període de pau absoluta, com la que regnà en el món romà en temps de l’emperador Octavi.
4 1 f. [LC] estar dos en pau [o restar dos en pau] No deure’s més res l’un a l’altre, haver arreglat comptes.
4 2 [LC] [JE] fer la pau a) Algú, guanyar en el joc el que hi havia perdut.
4 2 [LC] fer la pau b) Algú, tornar a algú altre el mal que n’havia rebut.
4 3 [LC] fer les paus Cessar d’estar barallats o renyits.
pau2
1 1 adj. [LC] Sense malícia, que tot s’ho creu, etc.
1 2 m. [LC] Home pau.
1 3 m. [LC] fer el pau Fer el ximple.
2 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels cal·lionímids, amb la segona aleta dorsal molt alta i vistosa i amb nombroses taques rodones negrenques, que viu a poca fondària en fons de sorra (Callionymus maculatus).
pauciflor -a
adj. [BO] Amb poques flors.
paül paüla
m. i f. [LC] [RE] Congregant de sant Vicenç de Paül.
paula
1 adj. [LC] Sense malícia, que tot s’ho creu.
2 f. [LC] Dona paula.
paulí -ina
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a sant Pau.
paul·línia
f. [LC] [BOS] Liana de la família de les sapindàcies, cultivada com a arbust, de fulles pinnades, flors unisexuals en inflorescència espiciforme i fruit en càpsula, originària de la selva sud-americana, amb les llavors de la qual, negres amb un aril blanc, hom prepara una beguda rica en cafeïna (Paullinia cupana).
paulònia
f. [LC] [AGA] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les escrofulariàcies, de grans fulles cordiformes, enteres o trilobades, flors tubuloses violàcies, en panícules terminals molt vistoses, i fruit en càpsula ovoide i amb nombroses llavors alades, originari de l’Àsia oriental i plantat com a ornamental (Paulownia tomentosa).
pauperisme
m. [ECT] [LC] Existència d’un gran nombre de pobres en un estat.
paupèrrim -a
adj. [LC] Molt pobre.
paüra
f. [LC] Gran por.
pausa
1 1 f. [LC] Interrupció momentània, especialment que es fa parlant, llegint. L’orador a cada moment feia una pausa.
1 2 f. [FL] Silenci entre dues emissions fòniques.
1 3 [FLL] pausa mètrica Element constitutiu d’un vers, que consisteix bàsicament en la detenció momentània del curs recitat o llegit de l’estrofa i del vers.
1 4 f. [CO] En ràdio i en televisió, interrupció momentània de l’acció, de la veu, etc., per a donar entrada a un tema musical o per a deixar un moment de silenci en la narració.
1 5 f. [LC] [MU] En mús., interval en què es deixa de tocar o de cantar.
1 6 f. [MU] En mús., signe de silenci que pot durar part d’un compàs, un compàs o alguns compassos.
2 f. [HO] Descans breu que es fa en el decurs d’una activitat. Durant la sessió del congrés, s’ha fet una pausa de quinze minuts.
3 f. [LC] LENTITUD. Parlar amb pausa. Fer les coses amb pausa.
pausadament
adv. [LC] Amb pausa o lentitud.
pausat -ada
1 adj. [LC] Que obra amb pausa, amb lentitud. És una criatura pausada.
2 adj. [LC] Que s’esdevé amb pausa, a poc a poc. Tenia un parlar pausat. La manifestació avançava solemne i pausada.
pauta
1 1 f. [LC] Ratlla o conjunt de ratlles que serveixen de guia per a escriure recte.
1 2 f. [LC] Full de paper amb pautes impreses que es posa a sota el paper on s’escriu.
2 f. [LC] Model, norma. Establir unes pautes de conducta.
3 f. [MU] PENTAGRAMA.
pautat -ada
adj. [LC] Que té ratlles horitzontals o pautes. Paper pautat. Una llibreta pautada.
pavana
1 f. [LC] [MU] [JE] Dansa cortesana de ritme binari, temps lent i moviments pausats.
2 f. [LC] [MU] Música d’aquesta dansa.
pavelló
1 1 m. [LC] Tenda de campanya en forma de con sostinguda interiorment per un pal clavat a terra i subjecta a terra amb estaques i cordes.
1 2 m. [AR] [RE] Dosser plegadís que aixopluga un llit, un altar, etc.
1 3 m. [HIG] Ornament exterior de l’escut heràldic, generalment de color porpra, consistent en una mena de baldaquí que cobreix les armories dels reis i dels prínceps sobirans.
1 4 m. [DE] Feix de quatre fusells inclinats i recolzats entre si per l’abraçadora del punt de mira, de manera que se sostinguin i no caiguin.
2 1 m. [LC] [AQ] Construcció que s’eleva per damunt d’altres construccions, o aïllada en un pati, un jardí, etc. Un pavelló separat del cos de l’edifici.
2 2 m. [AQ] [AR] Edifici exempt que forma part d’un conjunt edificat.
3 1 m. [MU] Eixamplament en la terminació d’un tub. El pavelló d’una trompa, d’una trompeta. El pavelló d’un corn de caça. Un tub d’orgue amb pavelló.
3 2 [ZOA] [MD] pavelló de l’orella Expansió laminar eixamplada de teixit fibrocartilaginós, on desemboca el conducte auditiu extern i amb què forma l’orella externa.
3 3 [MD] [ZOA] pavelló de la trompa uterina Extremitat ovàrica de la trompa uterina, en forma d’embut.
4 1 m. [TRA] En una nau, bandera o senyera que pot hissar-se i arriar-se. Hissar una nau el seu pavelló.
4 2 m. [HIG] [TRA] [LC] Bandera nacional.
4 3 m. [HIG] PER EXT. Sostenir l’honor del seu pavelló. El pavelló cobreix la mercaderia.
pavès
m. [LC] [DE] En la milícia medieval, escut llarg i oblong que, posat a terra i sostingut per un soldat, cobria gairebé tot el cos dels ballesters durant l’atac.
pavesada
f. [LC] EMPAVESADA.
pavesina
f. [LC] [DE] Escut oblong més petit que el pavès.
pavia
1 f. [AGA] Préssec d’una varietat grossa, de carn blanca i pinyol roig.
2 1 f. [AGA] [BOS] Arbret caducifoli de la família de les hipocastanàcies, molt semblant al castanyer d’Índia, però amb les flors rosades o vermelles i els fruits sense pues, cultivat com a ornamental (Aesculus pavia).
2 2 f. [AGA] [BOS] Arbre ornamental, híbrid de la pavia i del castanyer d’Índia (Aesculus × carnea).
pavier
m. [AGA] Presseguer que produeix pavies.
paviment
m. [LC] [AQ] [AR] [OP] Revestiment de pedres, de rajoles o altre material amb què es cobreix un sòl per tal d’embellir-lo, de conferir-li fermesa, llisor, comoditat de trànsit, etc.
pavimentació
1 f. [AQ] [AR] Acció de pavimentar; l’efecte.
2 f. [OP] [AQ] Conjunt d’operacions efectuades per tal de proveir el sòl d’una carretera, d’un aeròdrom, etc., del paviment adequat.
pavimentar
1 v. tr. [LC] [AQ] [AR] Revestir de paviment (un sòl). Pavimentar una habitació. Pavimentar una via.
2 v. tr. [OP] [AQ] Efectuar les operacions de pavimentació (d’una carretera, d’un aeròdrom, etc.).
pavó
1 m. [LC] [ZOO] Paó 1.
2 m. [LC] [ML] Capa protectora de color blavós amb què són revestides les superfícies de metalls ferrosos per tal que no es rovellin.
pavonar
v. tr. [ML] EMPAVONAR.
pe
[pl. pes]
1 f. [LC] [FL] Lletra p P.
2 f. [RE] [FL] Dissetena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
peany
m. [LC] PEANYA.
peanya
1 1 f. [LC] PEDESTAL.
1 2 f. [LC] Replà que hi ha davant l’altar.
2 f. [MU] Conjunt de botons o tecles del pedaler d’alguns orgues antics.
peatge
1 m. [LC] [DR] [HIH] Dret que es paga per passar per certes vies de comunicació. Pont, camí, de peatge. Autopista de peatge.
2 m. [OP] Lloc d’una via de pagament on hi ha les instal·lacions en què aquest es fa efectiu.
pebràs
[pl. -assos]
1 m. [LC] [BOB] Bolet de l’ordre de les russulals, robust, de color blanc, barret més o menys enfonsat, amb el marge incurvat, carn compacta i dura, comestible quan és jove, que viu sobretot als boscos de planifolis (Russula delica i R. chloroides).
2 m. [BOB] PEBRÀS LLETER.
3 [BOB] pebràs coent LLETEROLA DE LLET GROGA.
4 [BOB] pebràs d’estepa negra Lleterola de llet morada, que forma micorrizes amb l’estepa negra (Lactarius cistophilus).
5 [BOB] pebràs lleter [o pebràs de bosc] Bolet comestible de l’ordre de les russulals, precoç, de carn i làtex blancs (Lactarius piperatus).
6 [BOB] pebràs lleter de riberada Bolet de l’ordre de les russulals, de làmines rosades i làtex blanc, associat als pollancres (Lactarius controversus).
7 [BOB] pebràs lleter vellutat Bolet de l’ordre de les russulals, de mida gran, barret en forma d’embut, de cutícula vellutada i carn dura i picant, comestible poc apreciat, que viu sobretot als alzinars (Lactarius vellereus).
8 [BOB] pebràs mascle Pebràs parasitat per l’ascomicet Hypomyces lateritius.
9 [BOB] pebràs pelut LLETRAGA PELUDA.
10 m. [BOB] Rovelló 1.
11 m. [BOB] Pinetell 1.
pebrassa
1 f. [LC] [BOB] PEBRÀS.
2 [LC] [BOB] pebrassa blanca PEBRÀS.
3 [BOB] pebrassa vellutada PEBRÀS LLETER VELLUTAT.
4 [LC] [BOB] pebrassa vermella a) ESCALDABEC.
4 [BOB] pebrassa vermella b) ESCALDABEC FRÀGIL.
pebre
1 1 m. [LC] [HO] Condiment de gust picant obtingut del fruit del pebrer.
1 2 [HO] [LC] pebre blanc Fruit del pebrer collit en ésser madur i privat del pericarpi, que s’usa com a condiment.
1 3 [BOS] pebre de Jamaica Condiment obtingut dels fruits immaturs i dessecats del pebrer de Jamaica.
1 4 [HO] [LC] pebre negre Fruit dessecat del pebrer, usat com a condiment.
1 5 [LC] [HO] pebre roig [o pebre vermell] Condiment en forma de pólvores vermelles obtingudes per la trituració dels fruits dessecats de la pebrotera.
2 m. [LC] [BOS] pebre d’aigua Herba de la família de les poligonàcies, de sabor picant, erecta, de fulles lanceolades lluents, flors blanquinoses o rosades en espigues, i fruits de dues menes, uns de trígons i uns altres de lenticulars, que es fa als indrets molt humits o inundats (Polygonum hydropiper).
3 m. [LC] [BOS] pebre foll d’Espanya ALOC.
4 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Pebrot 1 1.
4 2 [LC] [AGA] pebre de cirereta Bitxo 1.
pebrella
f. [LC] [BOS] Mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles ovades i coriàcies i flors rosades en inflorescències terminals laxes, freqüent a les brolles de la part central del País Valencià i usada per a adobar olives (Thymus piperella).
pebrer
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Arbust de la família de les piperàcies, enfiladís, amb arrels adventícies, fulles el·líptiques i coriàcies, flors molt petites, en raïms espiciformes, i fruit en petita drupa que, en madurar, esdevé de primer vermella i després groga, originari de la regió indomalaia i cultivat als països tropicals pels seus fruits (Piper nigrum).
1 2 [LC] [BOS] [AGA] pebrer bord Arbre perennifoli, dioic, de la família de les anacardiàcies, de branques penjants, fulles pinnaticompostes, amb els folíols estretament lanceolats, flors petites i blanques, en panícules, i fruit en drupa vermella amb aspecte i gust del gra de pebre, originari de l’Amèrica tropical i cultivat als jardins mediterranis (Schinus molle).
2 1 m. [LC] [BOS] [AGA] PEBROTERA.
2 2 [BOS] pebrer de Jamaica Arbret perennifoli de la família de les mirtàcies, molt aromàtic, de fulles oblongues i enteres, flors blanques petites en cimes axil·lars i fruits en baia de color bru fosc, originari de les Antilles i l’Amèrica Central, cultivat a moltes terres tropicals (Pimenta dioica).
pebrera
1 1 f. [BOS] [LC] [AGA] Pebrot 1 1.
1 2 f. [BOS] [AGA] Pebrotera 1.
2 f. [LC] [ED] Vas per a posar-hi pebre.
pebrerera
f. [LC] [BOS] Pebrotera 1.
pebret
m. [LC] [ZOO] FREDELUGA.
pebreta
f. [BOB] MOLLERIC PEBRER.
pebrina1
f. [LC] [IT] Malaltia del cuc de seda en forma de taquetes que es van estenent fins a matar-lo.
pebrosa
adj. [BOB] cualbra pebrosa V. CUALBRA.
pebrot
1 1 m. [BOS] [AGA] Fruit de la pebrotera, baia vermella o groga quan és madura, generalment inflada i buida, més rarament llarga i punxeguda, de sabor dolç i un xic picant, comestible directament o polvoritzada.
1 2 m. [LC] [AGA] [BOS] Pebrotera 1.
1 3 [LC] [BOS] pebrots de ruc Planta herbàcia de la família de les resedàcies, mig ajaguda, de fulles enteres o tripartides, flors blanques amb els estams grocs o ataronjats i fruits capsulars amb aspecte de pebrotets, que es fa en vinyes, horts, etc. (Reseda phyteuma).
2 1 m. pl. [LC] [MD] VULG. Testicles.
2 2 [LC] VULG. tenir pebrots Tenir coratge, tenir barra. Quins pebrots que teniu!
pebroter
m. [LC] [BOS] [AGA] PEBROTERA.
pebrotera
1 f. [LC] [AGA] [BOS] [ED] Herba anual de la família de les solanàcies, de fulles ovades o lanceolades, flors blanques, generalment solitàries, i fruit en baia, originària de l’Amèrica tropical i cultivada pels seus fruits, els pebrots (Capsicum annuum var. grossum).
2 [LC] [BOS] pebrotera borda MASERA.
3 [BOS] [AGA] pebrotera de jardí Herba de la família de les solanàcies, ramificada, de fulles oblongues o lanceolades, enteres o un xic sinuades, flors blanques en cimes extraaxil·lars i fruit en baia globosa, vermella i lluent, originària d’Amèrica del Sud i cultivada com a ornamental (Solanum pseudocapsicum).
pebroterar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de pebroteres.
pec pega
adj. [LC] NECI.
peça
1 1 f. [LC] Part separable o independent d’un objecte, d’una màquina. Les peces d’un mosaic, d’un trencaclosques. Les peces d’un rellotge, d’un teler mecànic. Les peces de la corol·la.
1 2 f. [LC] Part definida considerada com a distinta. Una peça de terra, de bosc.
1 3 [LC] fer peces una cosa Fer-la trossos.
1 4 [LC] peça anatòmica Part d’un cadàver preparada per als estudis anatòmics.
1 5 [LC] peça bolonera Doga d’una bota en què s’ha practicat el boló.
1 6 [TRA] peça condreta En nàut., peça ajustada al lloc on ha d’estar.
1 7 [LC] per peces menudes loc. adv. DETALLADAMENT. M’ho ha explicat tot per peces menudes.
1 8 [LC] tot d’una peça loc. adv. a) Formant un sol cos.
1 8 [LC] tot d’una peça loc. adv. b) Integralment, sense falles.
2 1 f. [AGP] Part d’una xarxa de pescar.
2 2 f. [AGP] Tel14.
3 1 f. [LC] Cosa que forma part d’una col·lecció, d’un joc, etc. Les peces d’una vaixella, d’un mobiliari.
3 2 f. [JE] Objecte o figura que intervé en certs jocs i que els jugadors fan moure. Les peces d’un joc de dames, d’escacs, etc.
3 3 f. [ED] [LC] Component d’una vestimenta. Les peces d’una armadura. Un vestit de tres peces. Quina peça et posaries, abric o gavardina?
3 4 f. [AQ] Sala, cambra o altre espai interior que forma part d’una casa, d’un pis.
3 5 f. [HIG] Classe de càrrega heràldica representada en un escut d’armes, considerada la de més categoria.
4 1 f. [LC] Cosa concebuda a part d’altres de la mateixa espècie. Una peça de pesca, de caça. Una peça de moneda. Una peça d’artilleria. Ho venen tot a tant la peça.
4 2 f. [NU] Moneda múltiple d’una determinada unitat. Peça de 5 rals catalans, peça de 5 sous, peça de 4 quartos, peça de 20 pessetes, peça de 2 euros.
4 3 f. [AGF] Tros de suro de 4 pams de llarg per 2 pams d’ample.
5 1 f. [LC] [IT] Tros de drap, de paper, etc., que es fabrica d’un cop. D’aquesta peça, en sortiran deu vestits.
5 2 f. [IT] Llargària d’ordit disposada per a ésser teixida.
5 3 f. [IT] Porció de teixit obtinguda en teixir una peça d’ordit.
5 4 [LC] tenir mala peça al teler Trobar-se en una situació difícil, especialment tenir una malaltia difícilment guarible, anar a mala fi.
6 1 f. [LC] bona peça Irònicament, mala peça.
6 2 [LC] mala peça Persona de comportament dolent.
6 3 m. i f. [LC] Persona que és una mala peça, un mal subjecte.
7 f. [LC] fer peça Agradar 1. Si aquest no et fa peça, queda’t l’altre.
8 1 f. [LC] [JE] Obra teatral, especialment la que consta només d’un acte.
8 2 f. [LC] [MU] Composició musical. Una peça per a cant i piano.
pecable
1 adj. [LC] Capaç de pecar.
2 adj. [LC] Que pot ésser objecte de pecat.
pecador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que peca. Pregueu per nosaltres pecadors! Un pecador endurit.
2 f. [LC] PROSTITUTA.
pecaminós -osa
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al pecat.
2 adj. [LC] Ple de pecats, contaminat de pecat. Una vida pecaminosa.
pecaminosament
adv. [LC] Amb pecat.
pecar
1 v. intr. [LC] Cometre una falta contra la llei divina, contra un precepte de l’Església. El just peca set vegades el dia. Pecar de gola, d’avarícia.
2 [LC] [RE] pecar per omissió Negligir de fer allò que calia.
3 v. intr. [LC] Obrar malament o amb excés. Ha pecat de lleugeresa i d’ingratitud amb els seus patrocinadors. Pecar contra la veritat.
4 v. intr. [LC] Ésser excessiu en algun aspecte. L’arròs pecava de salat. El discurs pecà de llarg.
pècari
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil de la família dels taiasuids, equivalent americà del porc senglar, amb les dents canines superiors sense corbar-se cap amunt, que habita les selves d’Amèrica Central i del Sud (Tayassu pecari).
pecat
1 m. [LC] [RE] Transgressió de la llei de Déu o d’un precepte de l’Església. Pecat venial. Cometre un pecat. Fer pecat. Confessar els seus pecats. Absoldre algú dels seus pecats. Penedir-se dels seus pecats. Estar en pecat. No tenir culpa ni pecat d’una cosa. Pecat confessat és mig perdonat. Qui ha fet el pecat que faci la penitència.
2 [LC] els set pecats capitals Els pecats que són origen dels altres.
3 [RE] pecat mortal Pecat que causa la mort de l’ànima.
4 [LC] [RE] pecat original Pecat comès per Adam i Eva en els orígens de la humanitat, exponent del caràcter pecaminós d’aquesta, les conseqüències del qual afecten tots els humans.
5 [LC] és pecat Fa pena, sap greu. És pecat que gent tan malèvola escapi sense càstig.
peceta
1 f. [NU] La moneda de valor menor en una sèrie.
2 f. [NU] Moneda de 2 rals forts castellans.
3 f. [NU] Peça de 2 rals castellans d’argent, del tipus segovià de l’arxiduc Carles, feta a Barcelona entre 1707 i 1711.
pechblenda
f. [GLM] Varietat molt impura de la uraninita, de color negre, concrecionada, vellutada i densa, que es troba a les pegmatites granítiques i als filons hidrotermals i és mena d’urani.
pecílids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, menuts, sovint de coloració vistosa, vivípars, originaris de l’Amèrica tropical, i emprats per a combatre les plagues de mosquits que propaguen el paludisme, que inclou la gambúsia.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
pecilític -a
adj. [GLG] Que té petits cristalls inclosos en cristalls més grossos d’un altre mineral, s’aplica a l’estructura d’algunes roques ígnies.
pecilo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. poikílos, ‘variat’. Ex.: pecilogònia.
pecilòcit
m. [MD] Eritròcit deformat.
peciloterm -a
1 adj. [BI] [ZOA] Que té una temperatura interna que depèn completament de la de l’entorn.
2 m. [ZOA] [BI] Organisme o animal peciloterm.
pecíol
m. [BO] [LC] Cua de la fulla, que uneix el limbe a la base foliar o a la tija.
peciolar
adj. [BO] [LC] Relatiu o pertanyent al pecíol.
peciolat -ada
adj. [BO] [LC] Proveït de pecíol. Fulla peciolada.
peciòlul
m. [BO] Pecíol d’un folíol d’una fulla composta.
peciolulat -ada
adj. [BO] Proveït de peciòlul.
peçol
1 m. [LC] [IT] Cap d’un ordit, massa curt per a poder ésser teixit.
2 m. [AGR] [LC] Tros de cordill amb què es lliguen les potes d’un animal.
pècora
1 f. [LC] [ZOM] [AGR] Ovella 1.
2 1 f. [LC] bona pècora Irònicament, mala pècora.
2 2 [LC] mala pècora Persona dolenta.
pèctic -a
adj. [QU] Derivat de la pectina.
pectina
f. [BI] Polisacàrid present a les parets cel·lulars vegetals, constituït per unitats d’àcid galacturònic parcialment esterificades amb metanol.
pectinat -ada
1 adj. [BO] Amb divisions que recorden les pues d’una pinta. Fulla pectinada. Marge pectinat d’una pentinella.
2 adj. [LC] Disposat amb altres a la manera de les pues d’una pinta.
pectini-
[LC] Forma prefixada del mot ll. pecten pectinis, ‘pinta’. Ex.: pectiniforme.
pectinibranqui -ànquia
1 adj. [ZOA] Que té les brànquies pectiniformes.
2 m. [ZOA] Mol·lusc pectinibranqui.
pectiniforme
adj. [LC] Semblant a una pinta.
pècton
m. [EG] Comunitat compacta d’organismes aquàtics adherits a les pedres submergides.
pectoral
1 1 adj. [ZOA] [LC] Relatiu o pertanyent al pit. Aletes o alots pectorals.
1 2 m. [LC] [ZOA] Múscul pectoral. Pectoral major, menor. Els pectorals.
2 adj. [MD] Que té una acció medicamentosa capaç d’augmentar o fluïdificar la secreció bronquial i facilitar-ne l’expulsió per la tos. Remei pectoral.
3 1 m. [RE] Peça de la vestidura del gran sacerdot israelita, en forma de bossa i penjada damunt del pit.
3 2 m. [LC] [RE] [IMI] Creu que com a insígnia pontifical porten penjada sobre el pit els bisbes i altres prelats.
3 3 m. [IMI] Fermall en forma quadrangular utilitzat antigament per a subjectar la capa sobre el pit.
pecuari -ària
adj. [AGR] [LC] Relatiu o pertanyent als ramats. Riquesa pecuària d’un país.
peculat
m. [LC] [DR] Apropiació indeguda del diner públic.
peculi
m. [LC] Diner que particularment té cadascú. Havia pagat la casa del seu peculi.
peculiar
adj. [LC] Propi o privatiu d’una persona o d’una cosa. Les condicions de vida peculiars dels pigmeus. Una característica peculiar de la llengua anglesa.
peculiaritat
1 f. [LC] Qualitat de peculiar.
2 f. [LC] Característica peculiar d’algú o d’alguna cosa.
peculiarment
adv. [LC] D’una manera peculiar.
pecúnia
f. [LC] Diner 2 1. On anirem, sense pecúnia?
pecuniari -ària
adj. [LC] [ECT] De diner. Problemes pecuniaris. Han passat tota mena de maldecaps; sobretot pecuniaris. Mirar l’aspecte pecuniari d’un afer. Ésser condemnat a una pena pecuniària.
pecuniàriament
1 adv. [LC] En diner efectiu.
2 adv. [LC] Mirant a l’aspecte pecuniari.
ped-
[LC] V. PEDO-1.
-peda
[LC] Forma sufixada del gr. -paideia, derivat del mot paideía, ‘educació’. Ex.: ortopeda, logopeda.
pedaç
1 1 m. [LC] Tros de roba cosit a un vestit o a una peça de roba qualsevol per tapar un forat. Tens un forat a les calces: t’hi hauré de posar un pedaç. Un pedaç de la mateixa roba.
1 2 m. [LC] PER EXT. No el guarirem del tot, però mirarem de posar-hi un pedaç.
2 m. [LC] Drap 2.
3 m. [IMI] [AGF] Tros de la pela d’un suro que resta arrapat a la planta en pelar-lo.
4 m. [LC] [ZOP] Tacó 4.
pedacer pedacera
m. i f. [LC] [PR] DRAPAIRE.
pedagog pedagoga
1 m. i f. [LC] [PE] [PR] Persona que ensenya i educa.
2 m. i f. [PR] [PE] [LC] Persona versada en pedagogia.
pedagogia
1 f. [LC] [PE] Ciència que té per objecte l’estudi de l’educació.
2 f. [LC] [PE] Principis i regles de l’ensenyament.
3 [PE] pedagogia social Estudi dels processos educatius en l’àmbit social.
4 [PE] pedagogia terapèutica Estudi de l’educació especial.
pedagògic -a
adj. [LC] [PE] Relatiu o pertanyent a la pedagogia.
pedagògicament
1 adv. [LC] [PE] D’acord amb els principis i les regles de la pedagogia.
2 adv. [LC] [PE] D’una manera pedagògica.
pedal
1 m. [LC] [EI] Peça d’un mecanisme que es mou pitjant-la amb el peu. Els pedals d’un orgue, d’un piano, d’una arpa. Els pedals d’una bicicleta.
2 m. [OP] Mecanisme disposat en una via de ferrocarril que, en ésser accionat per les rodes, provoca un canvi en els senyals de blocatge.
3 1 m. [MU] So prolongat sobre el qual se succeeixen diferents acords musicals.
3 2 m. [MU] Conjunt de registres greus de l’orgue, accionat des del pedaler.
pedalada
f. [SP] PEDALEIG.
pedalar
v. intr. [SP] PEDALEJAR.
pedaleig
m. [SP] Acció de pedalejar.
pedalejar
v. intr. [LC] [SP] Posar en moviment un pedal, especialment els pedals d’una bicicleta.
pedaler
m. [MU] Teclat de l’orgue que es toca amb els peus.
pedaliàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou herbes i arbustos de fulles sovint glanduloses, flors irregulars amb la corol·la tubulosa de cinc pètals i fruit en càpsula o núcula, pròpies de l’Àfrica, l’Àsia sud-oriental i Oceania, a la qual pertany el sèsam.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
pedani -ània
1 adj. [AD] [DR] Que té autoritat dins d’una entitat local menor. Regidor pedani.
2 adj. [AD] [DR] Relatiu o pertanyent a la pedania. Ajuntament pedani.
pedania
f. [DR] Entitat local menor sota la jurisdicció d’un alcalde pedani.
pedant
1 adj. i m. i f. [LC] Que fa ostentació de saber o d’erudició, tenint-ne o no. Acompanyaven el gran escultor uns joves pedants amb pretensions artístiques. Era un bon cuiner, però també era un pedant de qui tothom fugia.
2 adj. i m. i f. [LC] PER EXT. El to de veu d’aquella noia era tan pedant que es feia insuportable.
pedantejar
v. intr. [LC] Mostrar pedanteria.
pedanteria
1 f. [LC] Qualitat de pedant.
2 f. [LC] Acte propi d’un pedant.
pedantesc -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la persona pedant o a la pedanteria. Un parlar pedantesc. Un to pedantesc.
pedantescament
adv. [LC] Amb pedanteria.
pedantisme
m. [LC] PEDANTERIA.
pedat -ada
adj. [BO] Dividit en segments que arrenquen d’una base un xic ampla, anàlogament als dits d’un peu. Fulla pedada.
pedati-
[LC] Forma prefixada del mot pedat. Ex.: pedatinervi, pedatífides, pedatipartides.
-pede
[LC] Forma sufixada del mot ll. pes pedis, ‘peu’. Ex.: maxil·lípede.
pederasta
m. [PS] [LC] [DR] El qui es lliura a la pederàstia.
pederàstia
f. [PS] [LC] [DR] Relació sexual entre un home adult i un infant, generalment del mateix sexe.
pedestal
1 m. [LC] [AQ] [AR] Peu o suport, de poca alçària, d’una estàtua, una columna, un vas o un altre motiu decoratiu. Una estàtua de bronze sobre un pedestal de marbre.
2 1 m. [LC] Tot allò que serveix per a destacar les qualitats d’una persona. Servir de pedestal a algú.
2 2 [LC] posar algú sobre el pedestal Admirar-lo.
pedestre
1 1 adj. [LC] Que va a peu. Forces pedestres.
1 2 adj. [LC] Que es fa a peu. Viatge pedestre. Esport pedestre.
2 adj. [LC] Vulgar, no elevat. Escrivia poesies pedestres i adotzenades.
pedestrement
adv. [LC] D’una manera pedestre.
pedi pèdia
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al peu.
pedi-
[LC] [MD] V. PEDO-2.
-pèdia
[LC] Forma sufixada del gr. -paideia, derivat del mot paideía, ‘educació’. Ex.: hipnopèdia, logopèdia.
pedial
adj. [GL] Relatiu o pertanyent al pedió.
pediatre pediatra
m. i f. [PR] [MD] [LC] Especialista en pediatria.
pediatria
f. [LC] [MD] Branca de la medicina que estudia el creixement i les malalties dels infants.
pediàtric -a
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la pediatria.
pedicel
1 1 m. [BO] Divisió última d’un peduncle ramificat.
1 2 m. [BO] Peduncle petit.
2 1 m. [ZOA] En els lepidòpters, suport pel qual l’escata es fixa a l’epidermis.
2 2 m. [ZOA] En certs insectes, segon artell de les antenes, situat entre l’escap i el flagel.
pedicel·lat -ada
adj. [BO] Agafat a un pedicel.
pedicle
1 m. [BO] Suport prim i allargat de certs òrgans vegetals.
2 m. [ZOA] [MD] Part més o menys estreta que aguanta alguns tumors i els fa comunicar amb la resta de l’organisme.
3 m. [ZOA] [MD] Segment prim i lateral d’una vèrtebra, que limita el forat de conjunció.
4 m. [ZOA] [MD] Conjunt d’elements vasculars, limfàtics i nerviosos, que penetren en els òrgans per l’hílum.
pedicular
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent als polls.
pediculat -ada
adj. [LC] Proveït d’un pedicle.
pediculosi
f. [MD] Infestació de polls.
pedicur pedicura
1 m. i f. [LC] [MD] [PR] Persona que practica la pedicura.
2 f. [ED] Tractament de les afeccions cutànies còrnies pròpies dels peus.
pediforme
adj. [LC] Que té forma de peu.
pedigrí
[pl. -ís]
m. [AGR] Genealogia d’un animal de pura raça.
pediluvi
m. [MD] Bany de peus.
pediment
m. [GG] [GL] Superfície d’erosió de pendent suau i lleugerament còncava que es forma al peu de relleus muntanyosos en les zones àrides.
pedió
m. [GL] Forma cristal·lina oberta constituïda per una cara aïllada sense cap equivalent.
pedipalp
m. [ZOA] Apèndix cefàlic articulat, parell d’un altre, dels aràcnids araneids.
pedo-1 [o ped-, o paido-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. paîs paidós, ‘infant’. Ex.: pedologia, pediatria, paidologia.
pedo-2 [o pedi-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. pes pedis, ‘peu’. Ex.: pedòmetre, pediforme.
pedo-3
[LC] Forma prefixada del mot gr. pédon, ‘sòl’. Ex.: pedologia, pedogènesi, pedobiologia.
pedobiologia
f. [GL] Part de la pedologia que estudia els organismes que habiten el sòl i llurs relacions.
pedocentrisme
m. [PE] Doctrina educativa que dona la màxima consideració a l’infant.
pedoclima
m. [GL] Clima intern del sòl que resulta tant de l’acció dels factors climàtics generals, com ara les pluges i les temperatures, com de les condicions locals que intervenen especialment en la seva aeració.
pedòfil pedòfila
m. i f. [LC] Persona afectada de pedofília.
pedofília
f. [PS] Amor sensual d’un adult per impúbers d’ambdós sexes.
pedofílic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la pedofília o als pedòfils.
pedogènesi
f. [GL] [GLG] Procés de formació d’un sòl.
pedòleg1 pedòloga
m. i f. [PE] [MD] Persona versada en la ciència que estudia el desenvolupament dels infants.
pedòleg2 pedòloga
m. i f. [GL] [PR] Persona versada en la ciència del sòl.
pedologia1
f. [MD] [PS] [PE] Ciència que estudia tot allò que fa referència al desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants.
pedologia2
f. [GL] CIÈNCIA DEL SÒL.
pedològic1 -a
adj. [PE] Relatiu o pertanyent a la ciència que estudia el desenvolupament dels infants.
pedològic2 -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la ciència del sòl.
pedòmetre
m. [LC] [FIM] PODÒMETRE.
pedometria
f. [PE] [PS] Mesurament de les capacitats físiques i mentals de l’infant.
pedomètric -a
adj. [PE] [PS] Relatiu o pertanyent a la pedometria.
pèdon
m. [GL] Volum de sòl mínim necessari per a definir-ne els constituents i els caràcters estructurals.
pedosfera
f. [GL] [GG] Capa terrestre en què es realitzen els processos de la formació dels sòls.
pedra
1 1 f. [AQ] [GL] [IMI] [AR] Matèria mineral dura i sòlida. Un pont, una estàtua, de pedra. Dur com pedra. Pedra calcària, silícia. Pedra marbre. Pedra de calç.
1 2 [AQ] [GL] pedra arenosa Gres 1.
1 3 [AQ] pedra artificial Bloc de formigó de constitució adequada perquè presenti, un cop polida, un aspecte semblant al d’una pedra natural.
1 4 [LC] [GL] pedra d’esmolar [o pedra esmoladora] Gres abrasiu que es fa servir per a esmolar.
1 5 [GL] pedra tosca a) Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constitueix la part superior d’una colada de lava i s’usa per a polir.
1 5 [GL] pedra tosca b) ESCÒRIA VOLCÀNICA.
1 6 [LC] restar de pedra Expressió que indica una gran sorpresa.
2 1 f. [AQ] [GL] [IMI] [AR] Tros de matèria mineral de certa grandària desprès naturalment o tret artificialment d’una roca, emprat ordinàriament com a material de construcció. El noi li va tirar una pedra. Un munt de pedres rodoladisses. Treure les pedres del camí. Posar la primera pedra d’un edifici. Una pedra sepulcral, mil·liar. Tirar la pedra i amagar la mà. La pedra fora de la mà no sap on va. Pedra rodoladissa no posa molsa.
2 2 f. [LC] [GL] Mineral molt preuat en joieria per la seva bellesa, duresa, raresa, durabilitat i propietats òptiques, com ara l’esclat, la transparència, la diafanitat, etc. Una pedra falsa.
2 3 [LC] de pedra seca loc. adj. Amb les pedres disposades sense cap material de lligament, s’aplica a una construcció.
2 4 [LC] no deixar pedra sobre pedra Enderrocar completament.
2 5 [LC] passar per la pedra algú Obligar-lo a fer quelcom vencent la seva resistència.
2 6 [LC] [AQ] [AR] pedra angular a) PEDRA CANTONERA.
2 6 [LC] pedra angular b) Part essencial d’alguna cosa. Jesucrist és la pedra angular de l’Església.
2 7 [LC] [AQ] [AR] pedra cantonera Pedra tallada que, juntament amb d’altres, serveix per a construir la cantonada d’un edifici i reforçar-lo.
2 8 [AQ] [GL] pedra d’empedrar LLAMBORDA.
2 9 [LC] pedra d’escàndol Origen, motiu, d’escàndol.
2 10 [AQ] [AR] [GL] pedra de tall [o pedra de talla] Pedra tallada en forma regular apta per a la construcció que permet d’ésser tallada o esculpida.
2 11 [LC] [ML] pedra de toc Pedra emprada per a reconèixer la quantitat de metall fi que conté un objecte d’or o d’argent per la ratlla que hi deixa el frec del dit objecte.
2 12 [LC] [FS] [AN] pedra filosofal a) Pedra amb què els alquimistes pretenien transformar els metalls ordinaris en or o en argent i obtenir l’elixir capaç de prolongar la vida indefinidament.
2 12 [LC] pedra filosofal b) Desllorigador 2.
2 13 [GL] pedra fina Pedra ornamental menys preuada que la pedra preciosa.
2 14 [LC] [AQ] pedra foguera Tros de sílex que, colpejat amb un altre tros de sílex o amb acer, treu espurnes.
2 15 [AF] [GL] pedra litogràfica Pedra calcària de gra molt fi emprada en litografia.
2 16 [AQ] pedra molera Pedra arenosa que serveix per a fer moles.
2 17 [AQ] [GL] [AR] pedra picada PEDRA DE TALL.
2 18 [GL] [LC] pedra preciosa Pedra 2 2. El diamant, la maragda, el safir i el robí són pedres precioses.
2 19 [GL] pedra tallada Instrument prehistòric del paleolític fet amb sílex tallat d’una manera basta fent-ne saltar esquerdills.
3 1 f. [LC] [MD] Càlcul 1. Ha fet una pedra. Mal de pedra.
3 2 [LC] no posar-se cap pedra al fetge Prendre-s’ho tot amb calma, no preocupar-se per res.
4 1 f. [LC] [ME] Precipitació en forma de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre superior a 5 mil·límetres, formats per congelació de l’aigua continguda dins d’un núvol de tempesta. Cau pedra.
4 2 f. [ME] Gra de glaç. Han caigut pedres grosses com nous.
4 3 [ME] pedra seca Precipitació en forma de pedra que no va acompanyada de pluja. Durant deu minuts ha caigut pedra seca.
5 1 f. [LC] [JE] Pedreta, llobí, còdol, amb què es marquen els punts guanyats en certs jocs.
5 2 f. pl. [LC] [JE] Cartes que valen punts a qui les guanya.
5 3 [LC] fer-se’n set pedres Sortir-ne greument perjudicat.
6 f. [IT] Màquina de calandrar constituïda per una gran pedra plana i llisa que era emprada per a planxar els teixits, col·locats en un corró, sense fer-los perdre el gra o el relleu entre l’ordit i la trama.
pedrada
1 f. [LC] Acció de tirar una pedra.
2 f. [LC] Cop donat amb la pedra tirada.
3 f. pl. [LC] Combat tirant-se pedres.
pedraire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que treu pedra de les pedreres.
pedral
m. [LC] [AGP] Pedra que serveix per a fixar o mantenir submergit un ormeig o per a assegurar una boia.
pedralló
m. [LC] [AGP] PEDRAL.
pedralta
f. [LC] [JE] Joc que consisteix a tirar enlaire i tomar pedretes fins a cinc, segons certes regles. Jugar a pedralta.
pedram
m. [LC] PEDREGAM.
pedrapiquer pedrapiquera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] PICAPEDRER.
pedraplè
m. [OP] Massís que es forma per amuntegament de pedres, que serveix per a la construcció d’un mur de contenció o per a construir un terraplè.
pedrega
1 f. [LC] Acció de tirar pedres.
2 f. [LC] Baralla a pedrades.
pedregada
1 f. [LC] [ME] Precipitació en forma de pedra, especialment si és abundant. Fer una pedregada. Els efectes de la pedregada.
2 f. [LC] Pedrega 1.
pedregam
m. [LC] Munió de pedres.
pedregar1
1 m. [LC] Indret ple de pedres. Caminar pel pedregar.
2 [LC] anar el carro pel pedregar Anar malament un afer.
pedregar2
1 v. intr. [LC] [ME] Caure pedra. Enguany no ha pedregat. Ja pedrega.
2 intr. pron. [LC] [MD] pedregar-se el fetge Fer-s’hi pedres o càlculs.
pedregat -ada
adj. [LC] Afectat per la pedregada.
pedregós -osa
adj. [LC] Ple de pedres, de rocs. Un camí pedregós.
pedreguer
m. [LC] PEDREGAR1.
pedrejar
1 v. tr. [LC] [AGA] Malmetre (els camps, les plantes).
2 v. tr. [LC] Malmetre la salut (d’un animal, d’una persona).
3 intr. pron. [LC] DESMILLORAR-SE.
pedreny
1 1 m. [LC] Massa de pedra.
1 2 m. [LC] Conjunt de pedres.
1 3 [LC] pedreny mort Pedra que s’esgrana fàcilment.
1 4 m. [LC] PEDRA FOGUERA.
2 1 m. [LC] [ZOA] PEDRER1.
2 2 m. [LC] [ZOA] ESTÓMAC.
2 3 [LC] ésser de bon pedreny TENIR UN BON ESTÓMAC.
pedrenyal
1 m. [LC] PEDRA FOGUERA.
2 m. [LC] [DE] Arma de foc, semblant a una pistola de canó llarg, que es disparava amb pedra foguera.
pedrenyera
f. [LC] [GL] [DE] PEDRA FOGUERA.
pedrer1
m. [LC] [ZOA] Segment posterior de l’estómac dels ocells, de parets musculoses i gruixudes, on els aliments sofreixen una trituració, a la qual ajuden molts ocells empassant-se pedretes.
pedrer2
1 m. [LC] [DE] Canó d’artilleria que disparava boles de pedra.
2 m. [LC] [DE] Petit canó amb què hom armava les embarcacions petites.
pedrer3 pedrera
m. i f. [LC] [PR] PEDRAIRE.
pedrera
f. [LC] [MI] Lloc d’on es treu la pedra que serveix per a construir, pavimentar, etc.
pedreria
f. [LC] [IMI] Conjunt de pedres precioses.
pedreta
f. [LC] arribar a les tres pedretes Arribar a una situació de gran destret, greument perillosa.
pedrís
[pl. -issos]
m. [LC] Banc fet de pedra o de maons. Seia en un pedrís del jardí. Posar pedrissos en un passeig.
pedrissa
f. [LC] PEDRERA.
pedró
1 m. [LC] [AQ] Columna o pilar solt especialment amb una inscripció que recorda un fet memorable.
2 m. [AQ] [AGF] Fita en un camí ramader, en la partió de dos termes municipals.
pedrol
m. [LC] [BOS] GUIXÓ.
pedrolí
m. [LC] Pedra petita.
pedrós -osa
adj. [LC] PEDREGÓS.
pedrosa
1 f. [LC] [BOS] Planta de la família de les crucíferes, herbàcia o una mica llenyosa, de fulles oblongues, enteres i coriàcies, de flors rosades o violàcies en raïm i fruit en silícula amplament alada, que es fa a la muntanya calcària, entre el pedruscall o a les roques (Aethionema saxatile).
2 f. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les valerianàcies, erecta, poc ramificada i sovint vermellosa, de fulles pinnatipartides, flors roses o blanquinoses en inflorescència corimbiforme i fruit en aqueni coronat per un papus plomós, que es fa als pradells d’anuals i en sòls pedregosos (Centranthus calcitrapae).
pedrusca
f. [LC] PEDRUSCALL.
pedruscada
f. [LC] [ME] CALAMARSADA.
pedruscall
1 m. [LC] Conjunt de pedretes que es desprenen de les roques, que salten quan es pica la pedra.
2 m. [LC] Terreny inclinat cobert de rocs mòbils de pocs centímetres de diàmetre.
peduncle
1 m. [BO] [LC] Cua o suport d’una flor, d’un fruit o d’una inflorescència ben delimitada.
2 m. [ZOA] [MD] Banda de matèria blanca que uneix diferents parts de la massa encefàlica. Peduncles del cerebel.
peduncular
adj. [ZOA] [BO] Relatiu o pertanyent al peduncle.
pedunculat -ada
adj. [BO] Sostingut per un peduncle.
pega
1 1 f. [LC] [IQ] [QU] Substància negra o de color molt fosc, extraordinàriament viscosa, residu de la destil·lació del quitrà o de resines diverses. Negre com la pega. Enganxar amb pega.
1 2 [LC] [IQ] [QU] pega de sabater Pega mesclada amb cera.
1 3 [HO] pega dolça Extracte de regalèssia.
1 4 [LC] [QU] pega grega COLOFÒNIA.
1 5 f. [ECO] Substància adhesiva.
2 1 f. [LC] Mala sort que sembla perseguir algú. Estic de pega: he suspès una altra vegada l’examen. Ja és pega que hagin perdut el tren!
2 2 [LC] fer-hi pega Una cosa posada en un indret, no anar-hi gens bé, fer-hi lleig.
pegada
f. [LC] Acció de pegar.
pegadella
1 f. [MD] Crostisser produït a la pell per exsudació i manca de netedat.
2 f. [LC] [MD] Crosta làctia.
pegaire
adj. i m. i f. [LC] PEGUISSAIRE.
pegallós -osa
adj. [LC] ENGANXÓS.
pegament
adv. [LC] D’una manera nècia.
pegar
1 v. intr. [LC] Un cos, arribar a tocar amb certa violència un altre. La pedra va anar a pegar contra la paret. Vaig pegar de cap a la paret.
2 intr. [LC] Venir sobtadament. Li va pegar un rampell. Li va pegar per plorar.
3 1 tr. [LC] Donar (un cop, una empenta, etc.). Li vaig pegar un cop de puny, una puntada de peu. Em va pegar una empenta, que de poc em fa caure.
3 2 intr. [LC] Donar cops a algú. Per què li pegueu, a aquest xicot? A mi, ningú no em pega!
3 3 [LC] pegar-se un toc a la barra Desistir d’una cosa.
4 tr. [LC] Fer (un bot, un sotrac, etc.). Va pegar un bot, que de cap va topar al sostre.
5 tr. [LC] Apegar 1.
pega-roques
m. [ZOP] AFERRAPEDRES.
pegàs
m. [HIG] Figura de cavall alat, d’origen mitològic, pròpia de representacions artístiques o heràldiques.
pegat
1 1 m. [LC] Tros de tela, de paper, de cuir, etc., que per mitjà d’un aglutinant s’enganxa sobre alguna cosa.
1 2 m. [LC] [MD] Tros de tela, untat d’ungüent, que s’aplica a un gra, una ferida o una regió malalta. En aquest gra, t’hi pots posar un pegat perquè no t’hi toqui l’aire.
2 1 m. [LC] Cosa sobreposada, com enganxada, a una altra i que no s’hi adiu.
2 2 [LC] un pegat en un banc Cosa inoportuna.
3 m. [AGF] [IMI] Pedaç 3.
pegater pegatera
m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici fabricar pega.
pegatera
f. [LC] Brutícia encastada a la pell.
pegmatita
f. [GL] Roca ígnia caracteritzada per cristalls de grans dimensions, sovint idiomorfs, de composició semblant a la de la roca encaixant, principalment de granitoides i migmatites, rica en aigua i en elements químics rars, que representa la fase final de la consolidació magmàtica.
pegmatític -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la pegmatita.
pego-
[LC] Forma prefixada del mot gr. pegé, ‘font’. Ex.: pegologia.
pegós -osa
1 adj. [LC] Semblant a la pega.
2 adj. [LC] Que conté pega.
pegot
1 m. [LC] Capa de pega.
2 m. [LC] Cosa que no està gens bé, que no fa cap bon efecte, en el lloc on s’ha posat.
3 m. i f. [LC] [IMI] [PR] ATACONADOR, ATACONADORA.
peguera
1 f. [LC] Forn on es crema la llenya de pi per a fer quitrà i pega.
2 f. [LC] Lloc on s’escalfa la pega per a marcar el bestiar.
peguesa
f. [LC] NICIESA.
peguissaire
adj. i m. i f. [LC] Amic de pegar als altres.
peguisser -a
adj. i m. i f. [LC] PEGUISSAIRE.
pegunta
f. [LC] Pega 1.
peia
f. [HIH] PELLA.
peier
m. [HIH] Peller 2.
peiot
m. [BOS] Planta de la família de les cactàcies, amb una part enterrada en forma de nap i una part aèria amb aspecte de petit cactus globós, glauc i proveït de fascicles de pèls, que fa unes flors roses o blanques, originària dels altiplans àrids d’Amèrica del Nord, d’intenses propietats narcòtiques (Lophophora williamsii).
peirada
f. [AGF] Munt de pedres per a aturar el rai.
peiró
1 m. [LC] CREU DE TERME.
2 m. [LC] Pilastra que sosté una capelleta situada a la vora d’un camí.
peita
1 f. [HIH] Impost que pagava la població servil per raó dels béns seents que posseïa.
2 f. [HIH] A la baixa edat mitjana, impost reial ordinari global sobre cada localitat, que es dividia entre els veïns.
peitaví -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Peiteu.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Peiteu o als seus habitants.
peix
1 1 m. [LC] [ZOP] [ZOA] Animal vertebrat aquàtic, de respiració branquial i temperatura variable, amb les extremitats, quan en té, reduïdes a aletes, el cos generalment cobert d’escates i acabat en una aleta ampla vertical, generalment ovípar. Peix de mar, d’aigua dolça. Peix roquer. Peix salat. Pescar peix.
1 2 m. [LC] Animal que viu exclusivament en l’aigua.
1 3 m. [LC] Conjunt de peixos.
1 4 m. [LC] Aliment que s’obté de la pesca.
1 5 [LC] [ZOP] [AGF] peix agostenc Agostenc 2.
1 6 [LC] [ZOP] peix blanc Peix que té una petita proporció de greix a la seva carn.
1 7 [LC] [ZOP] peix blau Peix que té una elevada proporció de greix a la seva carn.
1 8 [LC] [AGP] peix del bou Peix pescat al bou.
2 1 m. [LC] agafar peix Induir algú a fer quelcom en profit, a imitació nostra.
2 2 [LC] com el peix a l’aigua loc. adv. A PLER. En Manel es troba com el peix a l’aigua a casa meva.
2 3 [LC] ésser un bon peix Ésser una persona astuta, sagaç, que la sap llarga.
2 4 [LC] ésser un peix que es porta l’oli Tenir totes les condicions que calen per a reeixir.
2 5 [LC] estar peix [o anar peix] No haver estudiat, no saber una lliçó, una matèria, etc.
2 6 [LC] no ésser ni carn ni peix V. CARN.
2 7 [LC] peix gros Persona de gran poder polític, social, econòmic, etc.
3 m. [AGF] [AGP] peix artificial Esquer artificial que substitueix un peix.
4 1 m. [ZOP] peix àngel ESCAT.
4 2 [ZOP] peix bada Peix de la família dels singnàtids, amb el musell alt i comprimit (Syngnathus typhle).
4 3 [ZOP] peix ballesta BALLESTA2.
4 4 [ZOP] peix bestinal Bestina 1.
4 5 [ZOP] peix clavellat Peix de la família dels esquàlids, amb denticles dèrmics en forma d’escudets espinosos dispersos sobre el cos (Echinorhinus brucus).
4 6 [GLP] peix cuirassat Peix amb un esquelet dèrmic format per plaques òssies, propi del paleozoic.
4 7 [ZOP] peix de bassa CARPÍ2.
4 8 [ZOP] peix de bestina Bestina 1.
4 9 [ZOP] peix de brom TROTLLO.
4 10 [ZOP] peix de Sant Francesc QUETSÉMPER.
4 11 [ZOP] peix destral Peix d’uns 6 centímetres de llargada, de cap i cos alts i comprimits, amb els ulls girats cap amunt, la regió caudal rebaixada, proveït de fotòfors, de vida abissal (Argyropelecus hemigymnus).
4 12 [ZOP] peix dimoni Peix, de cos molt allargat, boca grossa i dilatable amb dents enormes i corbades, amb dues sèries de fotòfors a la part baixa dels costats, de vida abissal (Chauliodus sloani).
4 13 [LC] [ZOP] peix espasa Emperador 2.
4 14 [ZOP] peix gat Peix osteïcti d’aigua dolça, de 20 a 35 centímetres de llargada, de cap aplanat, amb quatre barbellons grossos a cada maxil·lar, que és d’origen americà (Ictalurus melas).
4 15 [ZOP] peix guitarra Peix de la família dels rinobàtids, amb les aletes pectorals soldades al cap, molt poc freqüent a la nostra mar (Rhinobatos rinobatus i R. cemiculus).
4 16 [ZOP] peix lloro Peix teleosti, amb les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro (Sparisoma cretense).
4 17 [LC] [ZOP] peix martell LLUNADA.
4 18 [ZOP] peix pilot Pàmpol 3 1.
4 19 [ZOP] peix porc AFERRAPEDRES.
4 20 [ZOP] peix rellotge Peix osteïcti, de cos curt, alt i comprimit, de 20 a 25 centímetres de llargada, de color rosat, amb els ulls grossos envoltats de relleus radials (Hoplostethus mediterraneus).
4 21 [LC] [ZOP] peix sense sang JOELL.
4 22 [LC] [ZOP] peix serra Peix selaci, amb un rostre llarg i aplanat, munit d’una sèrie de fortes dents a cada costat (Pristis pristis).
4 23 [ZOP] peix vela Marlí 2.
4 24 [ZOP] peix vermell CARPÍ2.
4 25 [LC] [ZOP] peix volador ORENYOLA.
4 26 [ZOP] peix xovato a) Peix de la família dels hexànquids, amb sis brànquies, cua llarga i cap ample, i de color terrós o grisenc (Hexanchus griseus).
4 26 [ZOP] peix xovato b) Peix de mal aspecte, per naturalesa o perquè s’ha fet malbé.
5 m. [ZOM] peix mular a) MULAR1.
5 m. [ZOM] peix mular b) OBS. Catxalot 1.
6 m. [ZOR] peix d’arena Rèptil saure de la família dels escíncids, d’escates llises i perfectament encaixades, cos deprimit, sense coll, cap afusat i extremitats totalment adaptades per a nedar i enterrar-se a la sorra del desert (Scincus scincus)
7 m. pl. i f. pl. [LC] [AN] [FIA] [inv.] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Peixos. Segons l’horòscop, els peixos són introvertits. La meva germana és peixos.
peixalla
f. [LC] Multitud de peixos.
peixard -a
adj. [AGR] De color blanc i roig, s’aplica als cavalls i al seu pelatge.
peixater peixatera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que ven peix.
2 m. i f. [LC] Persona ordinària, no gens amesurada en les paraules.
peixatera
f. [LC] Paratge on els peixos nien, on abunda el peix.
peixateria
f. [LC] Lloc on es ven peix.
peixejar
1 v. intr. [LC] Tenir gust de peix.
2 intr. [LC] El peix, tenir el gust de quan es comença a passar.
peixena
f. [LC] [AGR] Pastura 1 2.
péixer
[ind. pr. 2 peixes]
1 v. tr. [LC] Fornir d’aliment o de pastura (algú o alguna bèstia).
2 1 tr. [LC] Fornir d’aliment (un ocell, un infant, una persona gran, etc.), ficant-l’hi a la boca. Últimament ha perdut molt i l’hem de péixer.
2 2 tr. [LC] Fornir (d’aliment) un infant, una persona gran, etc., ficant-l’hi a la boca. La mare li ha pascut el dinar, els cigrons.
peixera
1 f. [LC] Recipient ple d’aigua per a tenir-hi peixos.
2 1 f. [LC] Rec que pren l’aigua d’un riu o un estany.
2 2 f. [LC] Resclosa per a reg.
peixet
1 m. [LC] Peça de carn d’una part de la cuixa del bestiar boví.
2 m. [LC] [JE] donar peixet Afluixar en un joc perquè l’adversari guanyi punts que altrament no guanyaria.
3 m. [IT] Palanqueta sobre la qual actua el dibuix en les maquinetes de lliços.
4 1 m. [ZOI] peixet de coure Insecte de l’ordre dels microcorifis, de cos rabassut i cobert d’escates de colors metàl·lics que configuren dibuixos complexos, amb capacitat saltadora.
4 2 [ZOI] peixet de plata Insecte de l’ordre dels zigentomes, de cos aplanat i cobert d’escates de color platejat, sense capacitat saltadora.
peixigà
m. [BOB] Camperol 3 1.
peixopalo
m. [LC] [HO] ESTOCAFIX.
pejoratiu -iva
adj. [LC] [FL] Que implica mal, una valoració desfavorable. Un epítet pejoratiu. Un sufix pejoratiu.
pejorativament
adv. [LC] En sentit desfavorable.
pel
[pl. pels]
[LC] Contracció de la preposició per i l’article el.