bolet
1 1 m. [LC] [BOB] [BO] Cos fructífer d’un fong basidiomicet o ascomicet, carnós, suberós o gelatinós, que es forma a partir del miceli, gairebé sempre en contacte amb l’exterior.
1 2 m. pl. [LC] [BOB] [BO] POP. Fong, floridura. Si no et rentes et sortiran bolets. Hi ha una humitat a la paret i s’ha cobert de bolets. El pa no es pot aprofitar: hi han sortit bolets.
1 3 [BOB] bolet amarg Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de bona mida, de carn molt amarga, freqüent als boscos mediterranis (Leucopaxillus gentianeus).
1 4 [LC] [BOB] bolet blanc a) PEBRÀS.
1 4 [BOB] bolet blanc b) Farinera.
1 5 [LC] [BOB] bolet cabriter Rossinyol 2 1.
1 6 [LC] [BOB] bolet carner Bolet comestible del grup dels basidiomicets, lignícola, de cos fructífer carnós i recobert totalment d’acícules (Hericium erinaceum i espècies afins).
1 7 [LC] [BOB] bolet d’agulles LLENGUA DE BOU.
1 8 [LC] [BOB] bolet d’agulles ferruginós Bolet del grup dels basidiomicets, brunenc i suberós, amb agulletes brunes portades per un barret turbinat (Hydnellum ferrugineum).
1 9 [LC] [BOB] bolet d’agulles rufescent Bolet del grup dels basidiomicets, semblant a la llengua de bou però d’un to més pujat (Hydnum rufescens).
1 10 [LC] [BOB] bolet d’àlber Pollancró 1.
1 11 [BOB] bolet d’alzina FLOTA DE SURERA.
1 12 [LC] [BOB] bolet d’esca a) Bolet de soca de l’ordre de les porials, perenne, la carn del qual, prèviament assecada o torrada, s’emprava antigament per a encendre foc (Fomes fomentarius).
1 12 [BOB] [LC] bolet d’esca b) Bolet emprat per a encendre foc.
1 13 [LC] [BOB] bolet d’esca cremat Bolet de soca de l’ordre de les porials, de color gris (Bjerkandera adusta).
1 14 [LC] [BOB] bolet d’esca de verger BOLET DE SOCA DELS FRUITERS.
1 15 [LC] [BOB] bolet d’esquirol Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de l’ordre de les tricolomatals, vernal, de barret convex, quan és tendre, i després aplatat, boterut i de color de pissarra (Hygrophorus marzuolus).
1 16 [LC] [BOB] bolet d’oliu GÍRGOLA D’OLIVERA.
1 17 [BOB] bolet d’om Orellana 3.
1 18 [LC] [BOB] bolet d’or OU DE REIG.
1 19 [LC] [BOB] bolet d’orella a) Orellana 3.
1 19 [BOB] bolet d’orella b) Gírgola 1.
1 20 [LC] [BOB] bolet d’ou a) OU DE REIG.
1 20 [BOB] bolet d’ou b) MOLLERIC.
1 20 [BOB] bolet d’ou c) SURENY.
1 21 [LC] [BOB] bolet d’ovella Bolet de l’ordre de les tricolomatals, brunenc i llenegós, amargant, que forma micorrizes amb el pi (Tricholoma fracticum i espècies afins).
1 22 [LC] [BOB] bolet de bou SURENY.
1 23 [LC] [BOB] bolet de cabra LLETEROLA VERA.
1 24 [BOB] bolet de camí Terrerol 1 2.
1 25 [LC] [BOB] bolet de camp Camperol 3.
1 26 [LC] [BOB] bolet de castanyer GÍRGOLA DE CASTANYER.
1 27 [LC] [BOB] bolet de crosta Bolet de soca, de barret semicircular, cobert d’una crosta bruna (Ganoderma applanatum).
1 28 [LC] [BOB] bolet de femer Bolet del gènere Coprinus, del grup dels basidiomicets, sense interès culinari, de barret amb plecs radials, espores negres i làmines deliqüescents, que creix en substrats rics en matèria orgànica.
1 29 [LC] [BOB] bolet de femer clapat Bolet de femer amb clapes blanques sobre el barret negre (Coprinus picaceus).
1 30 [LC] [BOB] bolet de femer prisat Bolet de femer de barret delicat, solcat de plecs radials (Coprinus plicatilis).
1 31 [BOB] bolet de fems a) BOLET DE FEMER.
1 31 [BOB] bolet de fems b) BOLET DE TINTA.
1 32 [LC] [BOB] bolet de ginesta Bolet comestible del grup dels basidiomicets, semblant al fals carlet (Entoloma clypeatum).
1 33 [LC] [BOB] bolet de greix Bolet primaveral del grup dels ascomicets, semblant a una múrgola, de barret arrodonit i brunenc, amb aspecte de cervell, sovint tòxic, però comestible si prèviament ha estat assecat (Gyromitra esculenta).
1 34 [LC] [BOB] bolet de l’espinacal GÍRGOLA DE PANICAL.
1 35 [LC] [BOB] bolet de la palla d’arròs Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de làmines rosades i cama amb una gran volva, que hom conrea sobre palla d’arròs o altres residus agrícoles (Volvariella volvacea).
1 36 [LC] [BOB] bolet de mantellina CORTINARI.
1 37 [BOB] bolet de neu BOLET D’ESQUIROL.
1 38 [LC] [BOB] bolet de noguera Bolet de soca, comestible quan és tendre, que forma uns grans barrets d’inserció lateral, recoberts d’esquames característiques i sovint superposats (Polyporus squamosus).
1 39 [BOB] bolet de panical GÍRGOLA DE PANICAL.
1 40 [LC] [BOB] bolet de pi Bolet del grup dels basidiomicets, groc i amargant, que sovint fa flotes formades per molts individus (Hypholoma fasciculare).
1 41 [LC] [BOB] bolet de pi rogenc Bolet del grup dels basidiomicets, semblant al bolet de pi, però de barret més gros i vermellós, que forma flotes sobre la fusta dels planifolis (Hypholoma sublateritium).
1 42 [LC] [BOB] bolet de pila GÍRGOLA DE BRUC.
1 43 [LC] [BOB] bolet de poll [o bolet de polla, o bolet de pollanc] Pollancró 1.
1 44 [LC] [BOB] bolet de porc Camperol 3.
1 45 [BOB] bolet de roc Bolet de l’ordre de les pluteals, de peu blanc, làmines rosades i olor de farina (Entoloma lividoalbum).
1 46 [LC] [BOB] bolet de saüquer ORELLA DE JUDES.
1 47 [LC] [BOB] bolet de Sant Jordi Moixernó 1.
1 48 [LC] [BOB] bolet de soca Bolet que creix sobre la fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
1 49 [LC] [BOB] bolet de soca de colors BOLET DE SOCA ZONAT.
1 50 [BOB] bolet de soca de pi BOLET DE PI.
1 51 [BOB] bolet de soca dels fruiters Bolet de soca del grup dels basidiomicets, que ataca els fruiters de pinyol i els ametllers, sobre els quals forma fructificacions de color canyella, gruixudes, cobertes de porus (Phellinus tuberculosus).
1 52 [LC] [BOB] bolet de soca rosat Bolet de soca del gènere Pluteus, del grup dels basidiomicets, de làmines rosades i cama central, que viu sobre fusta molt alterada.
1 53 [LC] [BOB] bolet de soca vellutat Bolet de soca del grup dels basidiomicets, en forma de consola de color brunenc, cutícula amb pèls rígids i carn esponjosa (Inonotus hispidus).
1 54 [LC] [BOB] bolet de soca zonat Bolet de soca de l’ordre de les porials, amb porus, de barret prim semicircular, amb zones concèntriques vellutades de diversos colors (Trametes versicolor).
1 55 [LC] [BOB] bolet de socarrada Socarrell 1.
1 56 [LC] [BOB] bolet de tinta Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de barret cilíndric cobert de fibres blanques que, en madurar, es converteixen en un suc negre que era emprat com a tinta, que apareix en els sòls ben adobats (Coprinus comatus).
1 57 [LC] [BOB] bolet de tinta tòxic Pixacà 2 2.
1 58 [LC] [BOB] bolet de vaca Bolet de l’ordre de les cortinarials, de grandària mitjana, de barret viscós i cama amb un ampli bulb marginat, de color ocre lleonat i làmines taronja, freqüent als alzinars i boscos mixtos (Cortinarius fulmineus i espècies afins).
1 59 [BOB] bolet de xop Pollancró 1.
1 60 [BOB] bolet del dimoni MATAGENT.
1 61 [BOB] bolet fort Pebràs 1.
1 62 [BOB] bolet groc MOLLERIC.
1 63 [LC] [BOB] bolet lletereser ROVELLÓ DE CABRA.
1 64 [LC] [BOB] bolet pebrer PEBRÀS LLETER.
1 65 [BOB] bolet pudent OU DEL DIABLE.
1 66 [BOB] bolet rialler Bolet de l’ordre de les cortinarials, de color groc, que forma flotes sobre soques en descomposició i pot ésser al·lucinogen (Gymnopilus spectabilis).
1 67 [LC] [BOB] bolet terrolenc Camperol 3.
2 1 m. [LC] [ED] Barret tou rodó.
2 2 m. [AGP] AFÀS.
3 m. [LC] Persona menuda.
4 m. [LC] Cop donat al cap d’algú amb la mà.
boletada
f. [LC] Collida o menjada de bolets. Fer una boletada.
boletaire
1 m. i f. [LC] Persona que cull bolets.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que va a cercar bolets per vendre’ls.
boletals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs basidiomicets, de carn homogènia, amb els porus fàcilment separables, gairebé sempre micorrizògens, al qual pertanyen els surenys, els mollerics, els mataparents i les cames de perdiu.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
boletera
f. [LC] [BOB] Lloc on es fan bolets.
bòlid
1 m. [LC] [FIA] Meteor de gran lluminositat que sovint s’exhaureix amb una explosió.
2 m. [SP] [LC] Automòbil de competició que pot assolir una gran velocitat.
bolig1
[pl. -igs o -itjos]
1 m. [LC] [JE] Bola petita usada com a punt de referència en el joc de botxes i en la petanca.
2 m. [LC] [AGP] ARTET.
bolígraf
m. [ECO] [LC] Estri per a escriure a mà, proveït d’un dipòsit de tinta tancat en un cap per una bola d’acer que gira sobre el paper i hi deixa la tinta.
bolina
1 f. [TRA] Corda de dur cap a proa el caient de sobrevent d’una vela quadrada.
2 [TRA] anar de bolina Cenyir 4.
bolineta
f. [TRA] Bolina de les veles altes.
bòlit
1 m. [LC] [JE] Tros de fusta cilíndric terminat en punta en els dos extrems, que es fa saltar pegant-li, quan està ajagut, un cop de dalt a baix prop d’una de les puntes. Jugar a bòlit.
2 [LC] anar de bòlit Actuar precipitadament sense saber ben bé el que cal fer, surti el que surti.
bolitger bolitgera
m. i f. [AGP] [PR] Persona que pesca amb bolig.
bolitjada
f. [LC] [AGP] Peix pescat amb una tirada de bolig.
bolívar
1 m. [ECT] Unitat monetària de Veneçuela.
2 m. [ECT] Moneda d’un bolívar.
bolivià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bolívia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bolívia o als seus habitants.
boll
m. [LC] [AGA] Pellofa que cobreix el gra de blat.
bolla
1 f. [LC] BOLA1. Una bolla de neu, de fang.
2 f. [LC] [RE] BUTLLA.
3 1 f. [LC] [ECT] [HIH] Marca que es posava en una mercaderia per indicar-ne l’origen o que havia estat reconeguda o despatxada en la duana.
3 2 f. [HIH] [LC] [ECT] Peça de metall que era posada a cada cap de la peça de roba com a comprovant de pagament de l’impost que gravava la confecció de teixits.
bollador
m. [HIH] [PR] Oficial encarregat de posar la bolla als teixits o a altres mercaderies.
bollament
m. [ED] [IT] Acció de bollar, fent bollats o relleus; l’efecte.
bollar1
1 v. tr. [HIH] Posar la bolla (a un teixit, a una mercaderia).
2 tr. [LC] bollar-la Cometre una gran errada, equivocar-se.
bollar2
1 v. tr. [ED] [IT] Fer bollats (en una tela, un vestit, etc.).
2 tr. [IMI] Treballar (una peça de metall) traient-li relleus o bollats.
bollar3
v. intr. [LC] Una mola de peix, fer bombolles. Mireu com bolla la sardina!
bollat
1 m. [ED] [IT] Plec en forma de bossa o bony fet en una tela, un vestit, un cortinatge, etc.
2 m. [IMI] Figura de relleu obrada en una peça de metall.
bolleta
f. [LC] BUTLLETA.
bolletí
m. [LC] BUTLLETÍ.
bolló
1 m. [LC] [ED] [BB] Clau de cabota daurada que serveix per a adorn.
2 m. [BB] Clau de metall de cabota grossa fixat a la tapa d’un llibre per tal d’evitar-ne el desgast pel frec.
boló
1 m. [LC] [IMI] Forat practicat en una de les dogues de la bota, pel qual s’hi fica el vi.
2 m. [IMI] Tap amb què s’obstrueix el boló.
bolòmetre
m. [FIM] [FIA] [EL] Fotòmetre termoelèctric per a mesurar la intensitat de la radiació electromagnètica d’un objecte.
bolomètric -a
adj. [FIA] Obtingut per mitjà d’un bolòmetre. Magnitud bolomètrica.
bolondo
m. [BOS] TALÍ.
bolonera
adj. [LC] peça bolonera V. PEÇA.
bolonyès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bolonya.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bolonya o als seus habitants. Salsa bolonyesa.
bolquer
1 1 m. [LC] [ED] Peça rectangular de tela amb què s’embolca el cos i les cames de les criatures de pit fins a calçar-les. S’ha de canviar el bolquer a la criatura.
1 2 m. [LC] [ED] Peça de cel·lulosa amb què, a manera de calça, s’embolca el cos dels bebès o dels adults que no poden contenir les evacuacions i que serveix per a retenir-ne els orins i la matèria fecal.
2 1 m. pl. [ED] [LC] Bolquer 1.
2 2 m. pl. [LC] [ED] Conjunt de robes del nadó.
bolquim
m. [LC] [ED] Bolquer 1.
bolxevic
1 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent al bolxevisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Partidari del bolxevisme.
bolxevisme
m. [HIH] Facció del moviment socialista rus, dirigida per Lenin, que aconseguí el control del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia.
bomba1
1 1 f. [LC] [DE] Artefacte de ferro o altre material resistent, generalment esfèric, ple de pólvora o d’un altre explosiu, amb una metxa, especialment el que es disparava amb un morter i esclatava en caure a terra. La bomba va esclatar a poques passes de nosaltres.
1 2 [DE] bomba de mà Granada1 1 1. Combatien amb bombes de mà.
1 3 f. [DE] Artefacte cilíndric o cilindrocònic, metàl·lic, carregat d’explosius, de productes químics d’acció diversa, etc., o de materials susceptibles de desencadenar una reacció nuclear, que pot transportar un avió a fi de llançar-lo sobre un objectiu. Bomba d’aviació. Bomba atòmica. Bomba nuclear.
1 4 f. [DE] Artefacte explosiu. Els terroristes han posat una bomba a la via del tren.
1 5 [LC] caure com una bomba Sobrevenir sobtosament.
2 f. [LC] passar-s’ho bomba Passar-s’ho molt bé.
3 1 f. [LC] Objecte buit de forma esferoidal.
3 2 f. [LC] AERÒSTAT.
3 3 f. [LC] Bufeta de goma inflada amb gas d’enllumenat.
3 4 f. [LC] BARRABOMBA.
4 f. [GL] bomba volcànica Fragment de lava expel·lit durant una erupció volcànica que es desplaça per l’aire amb un moviment de rotació que li proporciona una forma arrodonida i afusada.
5 f. [HIG] Moble heràldic en forma de bola amb una flama que surt de la part superior.
6 m. [AGA] Arròs d’una varietat de planta molt alta, de color clar i de tiges molt robustes.
bomba2
1 1 f. [LC] [EI] [FIF] Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte en un sentit determinat mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega. Bomba volumètrica. Bomba de paletes, d’alvèols. Bomba d’engranatges, de pistons.
1 2 [FIF] bomba calorimètrica Calorímetre de bomba.
1 3 [QU] bomba peristàltica Varietat de bomba de mànega en què uns corrons es desplacen al llarg d’un tub flexible estrenyent-lo i empenyent així el líquid, emprada en els laboratoris de química per a lliurar amb precisió volums de líquid constants en el temps.
2 f. [IMI] Cilindre que, juntament amb un altre, conté els mecanismes en els panys de serreta i es prolonga fora de la caixa.
bombable
adj. [LC] [AQ] Que pot ésser transportat per una bomba al llarg d’una canalització. Ciment bombable.
bombacàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres generalment de tronc gruixut i fulles caduques, flors vistoses, que neixen sobre les parts velles de la planta, i fruits en càpsula, que viu en zones tropicals, a la qual pertanyen el baobab, la balsa, el dúrio, el capoquer i la corísia.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
bombada
f. [LC] [EI] Acció de bombar aigua o un altre fluid cada cop que es realitza.
bombament1
m. [LC] Acció de bombar-se; l’efecte.
bombament2
m. [LC] [EI] Acció de bombar aigua o qualsevol altre fluid.
bombar1
1 1 v. tr. [LC] [IMF] Fer que la superfície (d’una cosa) prengui, com inflant-se, una curvatura anàloga a la d’una bomba o volta. Els paletes han bombat el terrat perquè s’escorri l’aigua quan plou. Un vehicle amb el sostre una mica bombat.
1 2 intr. pron. [LC] [IMF] Aquest tauló s’ha bombat.
2 intr. pron. [LC] ENVANIR-SE.
3 tr. [LC] POP. Suspendre (algú o els coneixements d’algú) en un examen.
4 tr. [LC] que el bombin! Expressió emprada per a engegar algú.
bombar2
v. tr. [EI] [OP] Treure o transportar amb una bomba (líquids o gasos). Si volen aigua, l’han de bombar.
bombarda
1 1 f. [LC] [DE] [HIH] Giny antic de foc per a tirar pedres grosses.
1 2 f. [LC] [DE] Morter 2 1.
2 1 f. [DE] [HIH] Vaixell de guerra armat amb un morter o dos de gran calibre per a bombardejar ports o objectius situats darrere les muralles de ciutats marítimes.
2 2 f. [TRA] Antic veler de dos arbres.
3 1 f. [MU] Instrument de vent antic, de llengüeta doble, de la família de les xeremies.
3 2 f. [MU] Registre de l’orgue compost de grans tubs de llengüeta que produeixen sons molt greus.
bombardeig
m. [LC] [DE] Acció de bombardejar; l’efecte.
bombardejar
1 v. tr. [LC] [DE] Atacar amb artilleria, llançar projectils (contra una població, una plaça forta).
2 v. tr. [LC] [DE] Llançar bombes des d’un avió (sobre un objectiu).
bombarder bombardera
1 1 m. i f. [DE] [PR] Soldat, especialment aviador, encarregat del llançament de bombes.
1 2 m. [PR] [HIH] [DE] Soldat que servia les bombardes.
1 3 m. i f. [HIH] [PR] Fonedor de bombardes.
2 m. [EI] [DE] AVIÓ DE BOMBARDEIG.
bombardí
m. [LC] [MU] Instrument de vent de llautó, de tub encorbat i de perforació cònica, que té de tres a sis pistons.
bombardó
m. [LC] [MU] Instrument de vent semblant al bombardí, però de sons més greus.
bombat
m. [LC] Convexitat d’una cosa bombada.
bombatge
1 m. [FIF] BOMBAMENT2.
2 m. [FIF] bombatge magnètic a) Acció de moure un líquid conductor mitjançant un camp magnètic constant o variable en el temps.
2 [FIF] bombatge magnètic b) Acció d’escalfar un plasma mitjançant compressions adiabàtiques successives induïdes per un camp magnètic.
3 m. [FIF] bombatge òptic Procediment que fa passar un sistema d’un estat energètic a un altre mitjançant l’absorció de fotons les freqüències dels quals són dins de la regió visible de l’espectre electromagnètic.
bombatxo
1 m. [LC] [IT] Teixit de cotó amb lligat de plana, amb vions blancs sobre fons blau de tina, utilitzat en la confecció de pantalons d’home.
2 m. [LC] [usat generalment en pl.] Pantalons amples, bombats i generalment curts.
bombeig
m. [LC] [DE] BOMBARDEIG.
bombejament
m. [LC] Acció de bombejar, de lloar excessivament.
bombejar1
v. tr. [LC] [DE] BOMBARDEJAR.
bombejar2
v. tr. [LC] Fer lloances excessives (entorn d’una cosa), especialment per atreure envers ella l’atenció de la gent.
bomber bombera
m. i f. [LC] [PR] Persona que forma part d’un cos organitzat per a extingir incendis i per a dur a terme diverses tasques de salvament.
bombeta
f. [LC] [EE] Làmpada elèctrica formada per una ampolla de vidre a l’interior de la qual s’ha fet el buit i hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi el corrent elèctric.
bombí
m. [LC] Barret de copa dura, rodona i baixa.
bombicíl·lids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells d’arbreda de dimensions mitjanes, de plomatge sedós, de bec curt i fort, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és l’ocell sedós.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
bòmbix
m. [LC] [ZOI] [AGR] CUC DE SEDA.
bombo
1 1 m. [LC] [MU] Instrument de percussió consistent en un tambor molt gros que hom toca amb una maça i que forma part de les bandes militars, de les orquestres i de la bateria de jazz. Tocar el bombo. Anunciar una cosa a so de bombo i platerets.
1 2 m. [LC] Lloança excessiva que es fa entorn d’una cosa, especialment per atreure envers ella l’atenció de la gent.
2 m. i f. [MU] [PR] Músic que toca el bombo.
3 m. [LC] [JE] Caixa cilíndrica o esfèrica giratòria que conté boles numerades, cèdules, etc., que han de treure’s a la sort.
4 m. [LC] [EI] [IQA] Recipient cilíndric fet de metall o de fusta, de bastant diàmetre amb relació a la seva altura, que forma part de moltes màquines.
bombó
1 m. [LC] [HO] Dolç petit, fi, confeccionat a base de xocolata, fondant, caramel, etc. Bombons de xocolata. Bombons àcids.
2 m. [AGA] Bomba1 6.
bombolla
1 f. [LC] Porció d’aire o d’un gas qualsevol envoltada d’un tel d’aigua o d’un altre líquid. Les bombolles d’una escuma. Una bombolla d’aigua de sabó.
2 1 f. [LC] Glòbul d’aire o d’un gas qualsevol en l’interior d’un líquid o d’un sòlid transparent.
2 2 f. [LC] Glòbul d’aire en el tub ple de líquid d’un nivell.
3 f. [ML] Part aixecada en la superfície sòlida d’una peça metàl·lica de fosa, produïda per la presència d’un gas en l’interior seu mentre era en estat pastós.
bombollar
v. intr. [LC] BOMBOLLEJAR.
bombolleig
m. [LC] Acció de bombollejar. El bombolleig de l’ona.
bombollejar
v. intr. [LC] Un líquid, fer bombolles.
bombona
1 f. [LC] [ED] [IMI] Garrafa gran de vidre, gres, etc., utilitzada en el transport de certs productes químics, generalment líquids corrosius.
2 f. [LC] [IMI] Recipient metàl·lic emprat per a l’envasament de gasos liquats. Bombona de butà.
bombonera
f. [LC] Capsa per a guardar bombons.
bombosí
m. [LC] [IT] Teixit de cotó blanc assarjat i llistat, del qual es fan peces d’ús interior.
bon1
m. [AN] Religió prebudista del Tibet, caracteritzada sobretot per l’animisme i el xamanisme i per la creença en un ésser suprem.
bon2
adj. [LC] Forma que revesteix l’adjectiu bo quan precedeix l’element que modifica.
bonament
adv. [LC] Tot simplement, sense esforçar-s’hi gaire. Vós li dieu bonament el que heu vist. Faré bonament el que podré.
bonança
1 f. [LC] [ME] Estat tranquil de la mar. S’assossegà la mar i feu bonança.
2 f. [LC] [ME] Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil.
bonancenc -a
adj. [LC] [ME] Caracteritzat per la bonança, amb bonança. Fa un temps bonancenc.
bonapartisme
1 m. [HIH] Corrent polític francès partidari del retorn dels Bonaparte al tron.
2 m. [PO] Sistema de govern caracteritzat pel predomini del poder executiu i d’una burocràcia especialitzada, amb una orientació populista i paternalista.
bonàs -assa
adj. [LC] Bo en excés, de bon natural.
bonastre
m. [LC] Bon home, que tot s’ho pren bé.
bonaventura
1 f. [LC] Pretesa endevinació de la sort d’una persona per les ratlles de les mans, els trets fisonòmics, etc.
2 [LC] dir la bonaventura a algú Pronosticar-li el que li ha de succeir.
bonda1
f. [LC] [IMI] Tap gros per a tapar botes.
bonda2
f. [LC] fer bonda FER BONDAT.
bondadós -osa
adj. [LC] Ple de bondat.
bondadosament
adv. [LC] Amb bondat.
bondat
1 1 f. [LC] Qualitat de qui és bo per a altri, que és inclinat a fer bé. És un home d’una gran bondat. La bondat de Déu. Les seves proves de bondat. Vol tenir la bondat de deixar-m’ho?
1 2 f. [LC] Acció d’una persona bona, especialment envers altri. Estic molt agraït a les seves bondats.
1 3 [LC] fer bondat Comportar-se bé, especialment un infant.
2 f. [LC] Bona qualitat. La bondat d’un vi, d’una tela.
bonegada
f. [LC] Acció de bonegar.
bonegador -a
adj. [LC] Que bonega.
bonegar
v. tr. [LC] Renyar, amonestar.
bonegó
m. [LC] BONEGADA.
bonent
adj. [LC] BONIDOR.
bonera
f. [LC] Forat per on es buida l’aigua d’un safareig, d’una pica, etc.
bonesa
f. [LC] Qualitat de bo. La bonesa del fill gran és coneguda de tothom.
bonet
1 m. [LC] [ED] Casquet rígid, rodó, de quatre becs cap amunt usat pels eclesiàstics i, antigament, pels estudiants i els graduats.
2 1 m. [HIG] Timbre heràldic de vellut i erminis, propi d’autoritats civils, especialment jutges i magistrats.
2 2 m. [HIG] Folre d’una corona.
3 m. [ZOA] [AGR] Reticle 4.
4 m. [LC] [BOS] BONETER1.
boneta
f. [TRA] Vela supletòria que s’afegia a una altra.
boneter1
1 m. [BOS] Arbust o arbret del gènere Evonymus, de la família de les celastràcies, de fulles oposades i fruit en càpsula dehiscent per quatre o cinc valves i granes amb una coberta carnosa de color carabassa o vermellós.
2 m. [BOS] Boneter caducifoli de branques verdes, fulles amplament lanceolades i dentades, flors d’un blanc verdós, càpsules rosades amb els lòbuls crenats i granes de color de carabassa, que es fa sobretot a les bardisses i als boscos caducifolis d’Europa i de l’Àsia occidental (Evonymus europaeus).
boneter2 bonetera
m. i f. [IMI] [PR] Persona que fa bonets o que en ven.
bonets
m. pl. [BOS] BONETER1.
bonhomia
1 f. [LC] Condició de qui és un bon home.
2 f. [LC] Simplicitat amable.
bonhomiós -osa
adj. [LC] Que implica bonhomia.
bonic -a
adj. [LC] Que causa una impressió agradable per les seves belleses, la seva gràcia, la seva elegància, la seva gentilesa. Una noia bonica. Un vestit bonic.
bonicària
f. [LC] BONIQUESA.
bonics
m. pl. [LC] Joiells, ornaments, especialment de les núvies.
bonidor -a
adj. [LC] Que boneix.
bonifaci -àcia
adj. [LC] BONÀS.
bonificació
1 f. [LC] Acció de bonificar; l’efecte. La bonificació d’una terra. La bonificació d’un negoci.
2 f. [LC] [ECT] [DR] Acció de pagar o donar quelcom en addició al que és estrictament degut.
bonificar
1 1 v. tr. [LC] Fer millor, especialment fer més productiu. Els adobs bonifiquen les terres.
1 2 intr. pron. [LC] El negoci es bonificaria amb l’aportació de capital.
2 tr. [LC] [ECT] Abonar2 3 2.
bonior
f. [LC] Remor sorda i contínua que mou un abell, una multitud de persones.
boniquesa
f. [LC] Qualitat de bonic.
bonítol
1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels escòmbrids, de fins a 75 centímetres de llargada, de dors blau fosc on destaquen de set a nou bandes negroses obliqües descendents cap endavant, ventre argentat, i de carn excel·lent (Sarda sarda).
2 [ZOP] bonítol de ventre ratllat Peix de la família dels escòmbrids, que pot superar els 100 centímetres de llargada, dors blau purpuri i ventre argentat, amb quatre o sis bandes longitudinals fosques molt vistents (Katsuwonus pelamys).
bonitolera
f. [AGP] Xarxa per a pescar bonítols.
bonó
1 m. [LC] [IMI] BOLÓ.
2 m. [LC] BONERA.
3 m. [LC] Tap de safareig, de pica, etc., proveït d’un filferro, d’una cadeneta, etc., per a poder destapar la bonera sense ficar les mans a l’aigua.
4 m. [LC] Estaca que serveix de tap de la bonera.
bonsai
1 m. [LC] Tècnica i art orientals de cultiu d’arbres nans en una safata.
2 m. [LC] Arbre cultivat per mitjà d’aquesta tècnica.
bony
1 1 m. [LC] [MD] Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos per una contusió i la produïda per un cop o qualsevol altra causa mecànica en una làmina metàl·lica. Ha caigut i s’ha fet un bony al front. Un cantiret tot ple de bonys. Anava tot malgirbat; la roba li feia un bony a l’esquena.
1 2 [LC] tenir bony o bua Patir d’un o altre defecte.
1 3 m. [OP] Protuberància de petites dimensions en un paviment.
2 1 m. [LC] [GL] ALTELL.
2 2 m. [GL] Cim de muntanya no punxegut.
bonyarrut -uda
adj. [LC] BONYEGUT. Una soca bonyarruda.
bonyegut -uda
adj. [LC] Ple de protuberàncies, de bonys. No havia vist mai una paret tan bonyeguda.
bonyiga
f. [LC] [AGR] [ED] BUINA.
bonyigar
v. tr. [HIH] [ED] Sotmetre (les peces de roba) a un bany que conté bonyiga.
bonze
m. [LC] [AN] Sacerdot o monjo budista.
booleà -ana
adj. [MT] Relatiu o pertanyent a l’obra del matemàtic anglès George Boole. Variable booleana.
boom
[angl.]
1 m. [ECT] [LC] Increment fort i sobtat. Un boom de la demanda, de les vendes d’un producte. Un boom dels preus, de les cotitzacions.
2 m. [ECT] [LC] Fase de prosperitat econòmica considerable i sobtada.
boquejar
1 1 v. intr. [LC] Moure la boca, obrir-la i tancar-la com qui espira.
1 2 v. intr. [LC] ESPIRAR.
2 1 intr. [LC] Una peça de roba, fer bosses.
2 2 intr. [LC] El calçat, els guants, amplejar.
boquer
m. [AGF] Xarxa o filat per a caçar conills.
boquera
1 f. [MD] Comissura dels llavis.
2 f. pl. [LC] [MD] Afecció caracteritzada per fissures, enrogiment i ulceració de la pell de les comissures dels llavis.
boquet
m. [IMF] Cap de biga que sobresurt de la façana d’una casa i que serveix per a aguantar, entre d’altres coses, el ràfec de la teulada o la volada d’un balcó.
boquina
f. [LC] [IQA] [AGR] Pell de boc adobada.
boquir
v. tr. [LC] [AGR] El boc, cobrir (la cabra).
bor
m. [QU] [ML] Element químic no-metàl·lic d’una gran duresa, que ocorre solament en combinacions com el bòrax o l’àcid bòric (símbol, B; nombre atòmic, 5; pes atòmic, 10,81).
borà
1 m. [QU] Hidrur de polibor, d’estructura molecular polièdrica, deficient d’electrons.
2 m. [QU] Hidrur de bor hipotètic, de fórmula BH3, formalment el precursor de tota la sèrie dels borans.
boracita
f. [GLM] Mineral dimorf del cloroborat de magnesi, de fórmula Mg3B7O13Cl, que cristal·litza en el sistema romboèdric, és fortament piroelèctric i es presenta en masses blanques o en cristalls durs.
boraginàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn sobretot herbes i arbustos però també arbres i lianes, generalment recobertes de pèls aspres, de fulles normalment enteres, flors agrupades en cimes escorpioides o helicoides, i fruits secs o carnosos, esteses per les zones temperades i subtropicals de tot el món, especialment abundoses a la regió mediterrània, a la qual pertanyen la borratja, el boleng roig, la llengua de bou i els miosotis.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
boral
m. [MD] Pólvores fines, blanques i astringents, compostes de borat i tartrat d’alumini, usades pels dermatòlegs.
borar
v. tr. [LC] Foradar (una cosa) obrint-hi conductes interiors. Borar pomes per fer-les al forn.
borat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid bòric.
boratat -ada
adj. [QU] Impregnat de bòrax o d’àcid bòric.
bòrax
m. [IMI] [QU] [GLM] Mineral, borat sòdic bàsic hidratat, de fórmula Na2B4O5(OH)4·8H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic, es forma en conques evaporítiques continentals que reben aportacions hidrotermals i és mena de bor.
borboll
1 m. [LC] Porció d’un líquid que impulsada de baix a dalt produeix un inflament en la seva superfície lliure, com els produïts a la superfície d’un líquid en ebullició.
2 1 m. [LC] Tumult, confusió.
2 2 m. [LC] Embolic, baralla. Cercar borbolls.
2 3 [LC] a borbolls loc. adv. Tumultuosament i amb intermitències. La gent sortia a borbolls. Parlar a borbolls.
borbollaire
adj. [LC] BORBOLLEJANT.
borbollar
1 v. intr. [LC] Formar borbolls. -Que ja bull, la sopa? -No, encara no borbolla.
2 tr. [LC] Dir a borbolls, precipitadament. Es va posar a borbollar parenostres.
borbolleig
m. [LC] Agitació produïda a la superfície d’un líquid com quan bull, i el soroll que l’acompanya. El borbolleig de l’ona.
borbollejant
adj. [LC] Que borbolleja. Per allà s’escolen les aigües borbollejants.
borbollejar
v. intr. [LC] BORBOLLAR.
borbònic -a
1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent als Borbó.
2 adj. i m. i f. [PO] Partidari de la dinastia dels Borbó.
borborigme
m. [LC] [MD] Soroll produït per la mescla de gasos i líquids a l’intestí.
bord1
1 1 m. [LC] [TRA] Contorn superior d’una nau.
1 2 m. [LC] [TRA] Costat d’una nau. Els dos bords de la nau: babord i estribord.
1 3 [LC] [TRA] a bord loc. adv. Dins d’un vaixell, dins d’una aeronau. Dormir a bord. Quan serem a bord.
1 4 [LC] [TRA] de bord loc. adj. Del vaixell, de l’aeronau. Els homes de bord. Els llibres de bord.
1 5 m. [TRA] Bordada curta.
2 m. [AQ] Ferro que sosté la volada del balcó. Els bords d’un balcó han de ser molt resistents.
bord2 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Bastard 1.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Nascut de pares desconeguts. Aquella nena era borda, i se l’havien afillada.
2 adj. [LC] [AGA] Que no produeix fruit, silvestre, no empeltat.
3 1 adj. [GL] Que és de mal treballar perquè és massa dur o perquè s’esmicola fàcilment. Pedra borda. Granit bord.
3 2 m. [GL] Diamant que no pot ésser aprofitat com a gemma i que, per la seva duresa, és utilitzat industrialment com a abrasiu.
borda1
1 f. [LC] Cabana, barraca, especialment per a tenir la palla, el fem, les eines de conreu.
2 f. [LC] Casa rústica aïllada, que depèn d’una masia.
borda2
f. [TRA] [LC] Vorada d’una nau arran de coberta.
bordada1
1 f. [TRA] Camí que fa la nau entre dues virades quan, navegant contra vent, se la fa avançar decantant-se adés a dreta adés a esquerra de la derrota que no pot seguir directament. Donar bordades. Les barques anaven venint a llargues bordades.
2 1 f. [DE] Rengle de canons de cadascun dels dos bords o costats de la nau.
2 2 f. [LC] Descàrrega simultània de tots els canons d’una bordada.
bordada2
f. [LC] Acció de bordar. L’en fan marxar a bordada de gossos.
bordadissa
f. [LC] Acció de bordar diferents gossos.
bordador -a
adj. [LC] Que borda. És un gos molt bordador.
bordall
m. [LC] [AGA] Tanyada d’un arbre fruiter. Un bordall de pomera, d’olivera.
bordalla
f. [LC] [AGA] Olivera o rebrot d’olivera sense empeltar.
bordanya
f. [LC] Veça 1.
bordar
v. intr. [LC] Lladrar amenaçadorament. Els gossos borden: senyal que algú ha entrat a l’hort.
bordatge
m. [LC] [TRA] Bord1 1 1.
bordegàs bordegassa
1 m. i f. [LC] ANT. Bord, borda.
2 m. i f. [LC] POP. Noi, noia.
bordejar1
v. intr. [TRA] Navegar contra vent donant bordades.
bordejar2
v. intr. [LC] Una planta, una persona, no ésser de bona llei.
bordelès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bordeus.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bordeus o als seus habitants.
2 1 adj. [IMF] Que té una capacitat compresa entre 200 i 240 litres. Bota bordelesa.
2 2 f. [FIM] Mesura de capacitat per a vi, equivalent a uns 225 litres.
bordell
m. [LC] PROSTÍBUL.
bordeller -a
1 adj. [LC] De bordell. Dona bordellera.
2 adj. [LC] Que freqüenta els bordells. Home bordeller.
bordenc -a
adj. [LC] [AGA] Que dona poc fruit i encara dolent.
border
1 m. [LC] Propietari, masover, arrendador, d’una borda.
2 m. [HIH] Pagès de remença adscrit a una borda.
borderia
1 f. [LC] Fet d’ésser bord.
2 f. [LC] Casa de beneficència on els bords eren recollits.
borderís
[pl. -issos]
m. [LC] Tany de mala llei de qualsevol planta.
bordet1
adj. [ZOO] morell bordet V. MORELL.
bordet2 -a
adj. i m. i f. [LC] Bord2 1.
bordeus
[inv.]
m. [AGA] Vi de la regió de Bordeus. Un bordeus blanc, negre.
bordiol
m. [LC] [BOS] ESTEPA DE MUNTANYA.
bordís
[pl. -issos]
1 m. [LC] [AGA] Arbre que no produeix fruit, silvestre, no empeltat.
2 m. [LC] BORDERÍS.
3 m. [LC] [AGA] ULLASTRE.
bordissalla
f. [LC] Conjunt de persones de mala llei.
bordissenc -a
adj. [LC] Que no és de bona mena. Aquests ametllers són bordissencs, no lleven fruit. Gossos bordissencs.
bordisser -a
adj. [LC] Bord, bastard.
bordissot
m. [LC] [AGA] Figa de color negre o blanc, grossa, una mica aplanada.
bordó1
1 1 m. [LC] [IMF] Bastó alt del qual se servien els pelegrins en llurs viatges pedestres.
1 2 m. [LC] [RE] Vara de metall que usen certs capellans en les processons i altres cerimònies religioses.
2 m. [HIH] [DE] Espasa d’estoc, que punxa però no talla.
3 m. [FLL] En la literatura occitana i catalana medieval, vers o ratlla d’una composició poètica.
bordó2
m. [AF] [FL] Falta tipogràfica que consisteix a ometre en la composició tot un passatge, generalment perquè es troba comprès entre dos mots idèntics i s’ha pres l’un per l’altre.
bordó3
1 1 m. [AQ] [EI] Vora de secció circular feta en una planxa.
1 2 m. [IMF] [AQ] Motllura en relleu, de secció circular.
2 m. [LC] [IT] Ratlla de relleu longitudinal obtinguda en els teixits mitjançant fils gruixuts o en gran nombre, per efecte del lligat de glassa.
bordó4
1 m. [LC] [MU] La corda més gruixuda i que dona el so més greu en els instruments de corda, com el violí o la guitarra.
2 m. [MU] Registre de l’orgue de tubs tapats que sonen una octava més baixa del que correspondria a la seva llargada.
3 m. [MU] Joc de clavecí, que sona a l’octava greu.
4 m. [MU] Campana de so més greu en un carilló.
5 m. [MU] Corda tibada diametralment sobre la pell d’alguns tambors per a donar-los un so més incisiu.
6 m. [LC] [MU] So greu i invariable sobre què recolza una polifonia rudimentària.
bordonadora
f. [LC] [EI] Màquina que serveix per a bordonar.
bordonament
m. [LC] [EI] Operació de bordonar.
bordonar
v. tr. [LC] [EI] Fer bordó (en una motllura, en un teixit, en una xapa).
bordonat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té les extremitats acabades en forma de bordó de pelegrí, s’aplica especialment a una creu.
bordonejar
v. intr. [LC] [TRA] BORDEJAR1.
bordoner
m. [LC] [RE] [PR] Clergue que duu bordó en les funcions religioses.
bordura
f. [HIG] En heràld., peça fonamental que voreja el camper.
borèada
1 m. i f. [AN] Divinitat alada nascuda de Bòrees.
2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als borèades o a les borèades.
boreal
1 adj. [LC] [GG] [FIA] Relatiu o pertanyent a l’hemisferi nord. Hemisferi boreal.
2 adj. [LC] [GG] [FIA] ÀRTIC. Pol boreal. Zona boreal. Aurora boreal.
bòrees
m. [LC] Vent del nord.
boreo-
[LC] Forma prefixada del mot ll. boreus, ‘septentrional’. Ex.: boreoalpí, boreomediterrani.
boreoalpí -ina
adj. [EG] [BO] Relatiu o pertanyent a les terres septentrionals d’Euràsia i l’alta muntanya alpina. Regió boreoalpina.
borgenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de les Borges.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les Borges o als seus habitants.
borgià -ana
adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als Borja.
borgonya
m. [AGA] Vi de la regió de Borgonya. Preferia els borgonyes als bordeus.
borgonyó -ona
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Borgonya.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Borgonya o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte francès parlat a la Borgonya i en una part del Nivernès i de la Xampanya.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al borgonyó.
bòria
1 f. [LC] [GG] [AGA] Parcel·la no gaire extensa de terra de conreu, dedicada generalment a vinya, situada a la falda d’una muntanya, a poca distància d’una població. Meno tres saions de pla i dues bòries.
2 f. [LC] [GG] RAVAL.
bòric -a
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent al bor.
2 adj. [QU] Que conté bor. Àcid bòric.
borina1
f. [TRA] BOLINA.
borina2
f. [LC] GATZARA. Moure borina.
borina3
f. [QU] El borà més senzill, de fórmula BH3.
borinar
1 v. intr. [LC] Pensar intensament.
2 tr. i intr. [LC] Moure 1. No borinis la taula. Nen, no borinis tant.
borino
m. [LC] [ZOI] Borinot 1.
borinor
f. [LC] Soroll sord i llunyà que precedeix una tempesta. Fa estona que se sent una borinor per la muntanya: podria ésser bé que pedregués.
borinot
1 1 m. [LC] [ZOI] Insecte himenòpter del gènere Bombus, voluminós, molt pelut, de vol brogent, que viu en societats poc nombroses compostes de mascles, femelles fecundes i femelles estèrils o obreres.
1 2 m. [LC] Persona que mai no calla, que hom es troba sempre al davant, etc.
2 m. [JE] Joc infantil en què qui para es gira d’esquena i ha d’endevinar qui dels altres jugadors, que imiten el brunzit del borinot, l’ha colpejat.
borinotejar
v. intr. [LC] Fer el borinot.
borja
f. [LC] [AGA] Caseta de pedra seca, sense porta, que serveix de sopluig i per a vigilar la vinya.
borla
1 f. [LC] [IT] Reunió de molts fils de seda, llana, etc., lligats per un de llurs extrems formant una espècie de bola o plomall estarrufat o un pom de fils penjants, usada com a adornament.
2 f. [LC] [HIG] Cordó terminat en una borla o floc que penja del pal d’un penó, d’una bandera, d’un capel eclesiàstic, etc.
borlar
v. tr. [LC] [IT] Guarnir amb borles (la vora d’una cortina, etc.).
borlet
m. [HIG] En heràld., capçana col·locada sobre el casc, que agafa o lliga els llambrequins o la cimera i és formada per dues o més cintes de seda enrotllades, cadascuna d’un metall o un color dels de l’escut.
borleta
f. [BOI] ASPRELLA.
borlí
m. [LC] [IT] Borla petita.
borlista
m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona que porta en les processons una borla o un cordó d’un penó.
borm
m. [LC] [VE] Malaltia contagiosa dels cavalls, els ases, els muls, etc., caracteritzada principalment per la inflamació i el fluix de la membrana pituïtària.
born
1 m. [LC] [HIH] Clos on tenien lloc els tornejos.
2 1 m. [LC] [IMI] Cilindre buit que envolta un objecte.
2 2 m. [IMI] Disc amb un forat al mig per a passar-hi una corda, etc.
2 3 [LC] [IMI] [AGF] fer un born En pelar un suro, treure en una sola peça, en lloc de dues, el suro que envolta l’arbre.
3 m. [LC] [AGF] Panna que comença a formar-se en la soca d’una alzina surera.
4 m. [LC] BORNADA.
5 m. [EE] [LC] [EL] Peça conductora i de connexió de dispositius, màquines o aparells elèctrics.
bornada
f. [LC] Volt, tomb, passeig.
bornador
m. [IMI] Eina de boter que serveix per a fer forats i consisteix en una serra tubular en què va endollat un mànec en forma de T.
bornar
1 v. intr. [HIH] Fer armes en un torneig.
2 intr. [LC] Donar tombs, voltes, moure’s a un costat i a l’altre.
3 intr. [LC] [AGP] BRIVAR.
bornejar
1 1 v. intr. [LC] Una cosa, moure’s de costat al voltant d’un punt fix, amb un desplaçament angular.
1 2 v. intr. [LC] Una nau o una barca, girar circularment sobre la seva àncora.
2 intr. [LC] Les cavalleries, saltironar d’alegria.
borneol
m. [QU] Alcohol terpènic, de fórmula empírica C10H18O, semblant a la càmfora, en què es converteix per oxidació, emprat en la fabricació dels seus èsters i d’utilitat en perfumeria i en farmàcia.
borni bòrnia
adj. [LC] [MD] Mancat d’un ull.
bornita
f. [GLM] Mineral, sulfur doble de coure i ferro, de fórmula Cu5FeS4, que cristal·litza en el sistema cúbic, és de color violaci amb lluïssor metàl·lica i és mena de coure.
bornoi
m. [LC] [AGP] Enfilada de trossos circulars de suro que serveix per a sostenir quelcom a flor d’aigua, evitar que vagi a fons un ormeig calat, etc.
bornoiera
f. [LC] [AGP] Corda que enfila els suros que formen un bornoi.
bornós
adj. [LC] [AGF] Mal format, s’aplica al suro.
boro-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot bor. Ex.: borosilicat, borotungstat.
boroglicerina
f. [QU] Compost format per reacció de l’àcid bòric amb la glicerina, usat com a antisèptic, en què la força àcida resulta exaltada per efecte de la combinació del bor amb grups hidroxils.
borosilicat
1 m. [QU] Sal de l’àcid complex format per combinació de l’àcid bòric amb l’àcid silícic.
2 m. [QU] Sal de sodi, emprada en la fabricació de vidres de petit coeficient de dilatació tèrmica, resistents als canvis bruscos de temperatura.
borra
1 1 f. [LC] [IT] Fibra curta de qualsevol matèria tèxtil que se separa de la floca en les màquines de filatura o s’arrenca dels teixits en l’acte de perxar-los.
1 2 f. [IT] Rebuig d’una fibra tèxtil.
2 1 f. [LC] [BO] Pelussa que cobreix la superfície d’alguns òrgans vegetals.
2 2 f. [BOS] Inflorescència en ament d’alguns arbres com l’àlber o l’alzina, d’aspecte pilós.
3 f. [LC] Borró 3.
borradura
f. [LC] [MD] Granellada de grans molt petits, sovint causada per la suor.
borraina
f. [LC] [BOS] BORRATJA.
borraire
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Comerciant de borres.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fila borres.
borraix
m. [LC] [IMI] BÒRAX.
borrall
1 m. [LC] [IT] Petita porció de fibres aglomerades.
2 m. [LC] Porció petitíssima d’una cosa.
borrallut -uda
adj. [LC] Que té molt pèl, molta borra.
borràs
[pl. -assos]
1 m. [IT] La part més basta de l’estopa de cànem sense netejar.
2 m. [IT] Teixit bast fet amb aquesta estopa.
3 [LC] anar a mal borràs [o anar de mal borràs] Anar malament, per mal camí, molt avall en la fortuna, la salut, etc. Ja fa temps que el seu negoci va a mal borràs.
borrasca
1 1 f. [LC] [ME] Tempesta de vent acompanyat de pluja, neu o pedra.
1 2 [LC] [ME] borrasca de neu Nevada forta acompanyada de vent.
2 f. [LC] Esdeveniment desordenat i violent.
borrascada
f. [LC] [ME] Vent impetuós acompanyat de pluja o calamarsa. Va venir una borrascada i va malmetre el blat de moro.
borrascall
m. [LC] [ME] Caiguda de petites volves de neu, petita nevada que amb treballs cobreix la terra.
borrascós -osa
1 adj. [LC] [ME] Que causa borrasques, en què es produeixen borrasques, propens a borrasques. Vent borrascós. Fer un temps borrascós. Feia una nit borrascosa. És una regió borrascosa.
2 adj. [LC] Ple d’esdeveniments desordenats, violents. Una vida borrascosa.
borrasquejar
v. intr. [ME] [LC] Fer temps borrascós.
borrasquer -a
1 adj. [ME] De borrasca, s’aplica al vent.
2 adj. [LC] Amic de gresques i esvalots.
borrassa
1 f. [LC] [AGA] Gran tros de roba de cànem, de jute, etc., que serveix per a aplegar les olives, les garrofes, etc., per a portar faves, mongetes, palla, etc.
2 f. [LC] [MU] Sac de gemecs A).
borrassó
m. [LC] [AGA] Borrassa petita feta amb dos o tres sacs cosits junts.
borratgenca
adj. [BOS] [AGA] col borratgenca V. COL.
borratja
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les boraginàcies, espontània o més rarament cultivada, molt híspida, de fulles ovades, les inferiors agrupades en roseta, i flors blaves i grosses, en inflorescència laxa, força primerenques, de fulles basals comestibles i sovint utilitzada com a remeiera (Borago officinalis).
2 [LC] [BOS] borratja borda BUGLOSSA.
3 [LC] [BOS] borratja de cingle ORELLA D’OS.
borratxa
f. [LC] [ED] Botella de cuir, o carabassa, per a vi.
borratxejar
v. intr. [LC] Ésser donat a emborratxar-se.
borratxel·lo
m. [FIM] Mesura mallorquina per a vi, equivalent a un vuitè del quartí.
borratxeria
f. [LC] Quantitat enorme d’alguna cosa.
borratxo2 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] EMBRIAC.
1 2 m. [HO] Dolç elaborat generalment amb bescuit tallat a trossos i banyat amb licor, ensucrat i cremat.
2 adj. [AQ] En constr., amarat totalment d’aigua. Un maó borratxo.
borrec
m. [LC] [AGR] Cria de l’ovella d’un a dos anys.
borregada
f. [LC] [AGR] Ramat de borrecs.
borrego
m. [LC] [HO] Rodanxa tallada d’un pastís fet de farina i sucre i aromatitzat amb comí, que es torra després de tallada.
borreguer borreguera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Pastor que guarda els borrecs.
borrejar
v. intr. [LC] Començar a tornar-se gris. El cel borreja.
borrell
m. [LC] [ED] Forat de la bota per on s’aboca el vi.
borrena
f. [SP] Relleu de la sella que fa que el genet no rellisqui endavant o endarrere.
borrer -a
1 adj. [BO] [AGA] Que no té sinó flors masculines. Ets com la planta borrera que no dona sinó pols.
2 adj. [AGA] INFRUCTUÓS. Anyada borrera. Promesa borrera.
borreu
m. [LC] Botxí 1 1.
borrianenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Borriana.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Borriana o als seus habitants.
borrianer -a
adj. i m. i f. [LC] BORRIANENC.
borriga
f. [IT] Caragolí 3.
borrimejar
v. intr. [LC] [ME] PLOVISQUEJAR.
borrissó
m. [LC] [IT] Borrissol 1.
borrissol
1 1 m. [LC] [IT] Pèl suau i curt que fa la llana, el cotó, etc.
1 2 m. [LC] Pelussa que tenen algunes fruites. El borrissol del préssec.
1 3 m. [LC] PÈL MOIXÍ.
1 4 m. [LC] Borró 2 1.
1 5 m. [LC] Herba menuda que cobreix un tros de terra.
2 m. [LC] [BOS] MORRÓ.
borró
1 m. [LC] [BO] [AGF] Gemma d’una planta llenyosa, protegida totalment per peces esquamoses, que roman en estat de vida latent durant una època desfavorable.
2 1 m. [ZOA] Primera ploma dels ocells abans de canonar.
2 2 m. [LC] PÈL MOIXÍ.
3 m. [LC] Pòsit que van formant lentament en el sòl d’una habitació les matèries en suspensió en l’aire, com el que es forma al dessota dels mobles quan fa temps que no s’hi ha passat l’escombra.
4 m. [BOS] [AGF] Herba de la família de les gramínies, robusta, de fulles junciformes i espiguetes reunides en una panícula llarga i densa, que es fa a les dunes de les platges i serveix per a fixar-ne la sorra (Ammophila arenaria ssp. arundinacea).
borromba
1 f. [LC] [AGR] Esquella grossa, normalment més ampla del cos que de l’obertura, que es penja al coll de les ovelles i altres animals a muntanya.
2 f. [LC] [AGR] Esquella que porta l’ovella que guia el ramat.
3 [LC] dur la borromba Ésser el darrer d’una classe en una escola.
borrombí
m. [AGR] Borromba petita.
borrombori
m. [LC] Tumult, esvalot.
borronada
f. [LC] [BO] [AGF] Acció de borronar.
borronadura
f. [LC] [MD] BORRADURA.
borronar
v. intr. [LC] [BO] [AGF] Les plantes, treure borrons. Els arbres ja borronen.
borroner
adj. [ZOO] pinsà borroner V. PINSÀ.
borrós -osa
1 adj. [LC] [IT] Ple de borra.
2 adj. [LC] De contorns o traços poc concrets. Les lletres eren borroses. Una imatge borrosa.
borrosament
adv. [LC] D’una manera borrosa.
borrufa
f. [LC] [ME] Precipitació en forma de flocs de neu enduts pel vent. Fer temps de borrufa.
borrufada
f. [LC] [ME] Tempesta de vent i neu.
borrufar
v. intr. [LC] [ME] Nevar i fer vent a la vegada.
borrufejar
v. intr. [LC] [ME] BORRUFAR. Ahir va borrufejar tot el dia.
borrut -uda
adj. [LC] [IT] Borrós 1.
borsa
1 f. [LC] [ECT] Lloc públic on es reuneixen els agents de canvi, on es negocien els valors mobiliaris admesos a cotització. Negocis de borsa.
2 [ECT] [SO] borsa de treball Entitat destinada a fer conèixer les ofertes i les demandes d’ocupació.
borsari -ària
adj. [ECT] Relatiu a les operacions de borsa i als valors que s’hi cotitzen.
borseguí
m. [LC] [IMI] [ED] Calçat que arriba més amunt del turmell, obert per davant i que s’ajusta amb cordons.
borsista
m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que es dedica a fer operacions borsàries.
borumballa
f. [LC] Encenall 1.
borur
m. [QU] Compost binari de bor i un element menys electronegatiu, generalment un metall de transició.
bosc
1 m. [LC] [AGF] [BOC] Lloc poblat d’arbres. Bosc de pins, d’alzines, d’avets.
2 [BOC] [AGF] bosc alt Bosc d’arbres alts que es multipliquen sobretot per llavor.
3 [AGF] [BOC] bosc baix a) Lloc poblat de mates espesses.
3 [AGF] [BOC] bosc baix b) BOSC MENUT.
4 [AGF] bosc buit Bosc en què els arbres estan molt separats i permet el conreu o la pastura.
5 [AGF] [BOC] bosc de galeria Bosc que ocupa bandes llargues i estretes de terreny i que segueix el curs d’un riu o un altre accident geogràfic.
6 [BOC] bosc de ribera Bosc que es fa a la ribera dels rius i dels estanys, en sòls humits.
7 [AGF] bosc fuster Bosc productor de fusta.
8 [BOC] [AGF] bosc gros BOSC ALT.
9 [AGF] bosc irregular Bosc en què els arbres tenen edats molt desiguals.
10 [BOC] [AGF] bosc menut Bosc sotmès a aprofitament, en què els arbres es multipliquen sobretot per rebrotada i que en general no assoleixen gaire alçària.
11 [AGF] bosc mitjà Bosc compost de bosc alt i bosc menut.
12 [AGF] bosc normal En silv., bosc model o ideal que té els valors que es consideren més convenients, de creixement, distribució d’arbres i volum d’existències.
13 [AGF] [BOC] bosc primari Bosc natural estable, no alterat per l’home.
14 [AGF] bosc regular Bosc en què tots els arbres són gairebé de la mateixa edat.
15 [AGF] [BOC] bosc secundari Bosc que creix com a etapa intermèdia de regeneració abans del restabliment del bosc primari destruït.
boscà -ana
adj. [LC] [AGF] [EG] Que es cria en el bosc. Herbes boscanes.
boscaler
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 14 centímetres de llargada i de plomatge bru, el coll i el ventre blancs, una cella blanca sobre cada ull, i el bec fi, que viu als canyissars de les llacunes litorals i a les vores dels canals (Locustella luscinioides).
2 [ZOO] boscaler fluvial Ocell de la família dels muscicàpids, rar a les nostres contrades (Locustella fluviatilis).
3 [ZOO] boscaler mostatxut Ocell de la família dels muscicàpids, semblant a la boscarla de joncs, que viu en canyars i aiguamolls (Lusciniola melanopogon).
4 [ZOO] boscaler pintat gros Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge ratllat al dors, propi dels herbassars humits (Locustella naevia).
boscam
m. [LC] [AGF] [BOC] BOSCATGE.
boscana
f. [BOC] [AGF] Bosc amb molt poc sotabosc arbustiu.
boscany
m. [LC] [BOC] [AGF] Fragment residual de bosc en àrees desforestades.
boscar
v. tr. [AR] ESBOSCASSAR.
boscarla
1 f. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 13 centímetres de llargada, de dors amb ratlles negres, les parts inferiors i les celles de color blanc groguenc, que viu i fa niu als canyissars (Acrocephalus schoenobaenus).
2 [ZOO] boscarla d’aigua Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge ratllat amb una banda groga al cap (Acrocephalus paludicola).
3 [ZOO] boscarla de canyar Ocell de la família dels muscicàpids, de color brunenc al dors i blanquinós al davant (Acrocephalus scirpaceus).
4 [ZOO] boscarla dels joncs Boscarla 1.
5 [ZOO] boscarla menjamosquits Ocell de la família dels muscicàpids, semblant a la boscarla de canyar (Acrocephalus palustris).
6 [ZOO] boscarla mostatxuda Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge bru i celles blanques ben marcades, que viu preferentment als canyissars inundats (Acrocephalus melanopogon).
boscat -ada
adj. [LC] [AGF] [EG] Cobert de bosc.
boscater boscatera
1 m. i f. [LC] [AGF] [PR] Persona que fa llenya al bosc.
2 adj. [NU] En numism., fals. Moneda boscatera.
boscós -osa
adj. [LC] [AGF] [EG] Ple de bosc.
boscúria
1 f. [LC] [AGF] Espessor d’un bosc.
2 f. [AGF] [BOC] Bosc gran i dens.
bosnià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bòsnia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bòsnia o als seus habitants.
bosó
1 m. [FIN] [FIF] Partícula no sotmesa al principi d’exclusió de Pauli, un nombre indefinit de les quals, per tant, pot ocupar simultàniament un mateix estat quàntic.
2 [FIF] [FIN] bosó intermediari Bosó intercanviat en les interaccions bàsiques entre partícules elementals.
bosònic -a
adj. [FIN] Relatiu o pertanyent als bosons.
bosquer bosquera
m. i f. [LC] [AGF] [PR] BOSCATER, BOSCATERA.
bosqueró
m. [LC] [AGF] [BOC] Bosc petit.
bosquerol -a
1 adj. [LC] [AGF] [EG] BOSCÀ.
2 adj. i m. i f. [LC] [EG] Que viu habitualment al bosc. Criar-se bosquerol.
bosquet
m. [AGF] [BOC] Grup d’arbres reduït que posseeix incompletament els caràcters del bosc.
bosquetà -ana
adj. [LC] [EG] BOSCÀ.
bosquetó
m. [AGF] [BOC] Bosc de port no gaire alt, format per arbres baixos o arbustos.
bosquí -ina
1 adj. [LC] [AGF] [EG] Plantat de bosc. Part campa i part bosquina.
2 adj. [AGF] Relatiu o pertanyent al bosc. Flors bosquines.
bosquina
f. [LC] [BOC] Lloc poblat d’arbustos.
bossa
1 1 f. [LC] [ED] Saquet de cuir, de roba, etc., amb cordons o tancador, per a portar diners. Una bossa plena, buida.
1 2 f. [LC] Diner que hom porta o té.
1 3 [LC] fer bossa Reunir diners a un fi determinat.
1 4 [LC] la bossa o la vida! Intimació de lliurar els diners que hom porta, sota pena de la vida.
2 1 f. [LC] [ED] Saquet per a guardar tota mena d’objectes. Una bossa de mà. Una bossa de malla. Duia els llibres en una bossa de plàstic. Bossa dels corporals del calze.
2 2 f. [LC] [TRG] [AGA] BOSSAT.
2 3 f. [AGP] Cop d’alguns arts de pesca.
3 1 f. [LC] [IT] Plec en forma de bossa practicat per adorn en una peça de vestir.
3 2 f. [LC] Bòfega que, per un defecte de confecció, un esllenegament, etc., fa una peça de vestir, un embolcall qualsevol. Aquesta americana et fa una bossa a l’esquena.
4 1 f. [MD] Cavitat o estructura anatòmica en forma de bossa.
4 2 [MD] bossa de les aigües Annexos fetals.
5 f. [MI] Concentració irregular i petita de qualsevol mineral, en forma de butxaca, de raïm, de ronyó.
6 f. [ME] bossa d’aire Corrent d’aire descendent que es troba freqüentment a sotavent de les muntanyes o damunt les superfícies fredes.
7 1 f. [TRA] Corda no gaire llarga fermada a coberta que serveix per a subjectar un cap que podria escapolir-se durant la maniobra.
7 2 f. [TRA] Tros curt de cadena fermat a coberta que s’usa per a retenir la cadena de l’àncora.
8 1 f. [LC] [BOB] Bolet del grup dels basidiomicets, en forma de mà de morter, de color groc o ocraci, de carn blanca i amargant (Clavariadelphus pistillaris).
8 2 [BOB] bossa escapçada [o bossa truncada] Bolet comestible del grup dels basidiomicets, semblant a la bossa, de basidiocarp aplanat per dalt i carn dolça (Clavariadelphus truncatus).
8 3 [AGA] bosses de blat de moro CARBÓ DEL BLAT DE MORO.
9 1 f. pl. [LC] [BOS] ALQUEQUENGI.
9 2 [LC] [BOS] bosses de pastor SARRONETS DE PASTOR.
9 3 [LC] [BOS] bosses vermelles ALQUEQUENGI.
bossada
f. [LC] Quantitat de coses que caben dins una bossa.
bossanya
f. [LC] Bony, protuberància.
bossarrera
f. [IQA] Forat per on és llençada a la claveguera l’aigua bruta de l’adoberia.
bossat
m. [LC] [TRG] [AGA] Reixat de cordes, peça d’estora, que es posa sota el carro per a portar-hi càrrega.
bossell
1 1 m. [LC] [IMI] [EI] Aparell de manutenció consistent en una o diverses politges col·locades dins un bloc de ferro o de fusta.
1 2 [LC] [IMI] [EI] bossell doble Bossell que, en lloc d’una sola politja, en porta dues de col·locades paral·lelament l’una a l’altra.
2 m. [AQ] Motllura rodona que generalment forma part dels basaments de les columnes.
3 m. [LC] [IMF] Eina de tall afinat, del grup dels ribots, estreta amb sola còncava de secció semicircular, i també el tall de la fulla, que serveix per a perfilar bordons a la fusta.
bossellar
v. tr. [AR] Donar forma de bossell (a una motllura).
bosser bossera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa bosses.
2 m. i f. [LC] [HIH] [PR] Tresorer d’alguns monestirs o parròquies.
bossic
m. [LC] [ED] Compartiment d’una bossa.
bossoc
m. [LC] Bony 1.
bossoga
1 f. [LC] Bony 1.
2 f. [LC] [AGF] [BO] Protuberància que es forma a l’escorça d’un arbre, en el suro.
bossonalla
1 f. [NU] Moneda menuda de billó de poc valor.
2 f. [NU] Moneda barcelonina de billó de Pere I.
3 f. [NU] Moneda menuda o de billó, fora del seu context legal de circulació, que val, com a màxim, el seu valor intrínsec.
bossut -uda
1 adj. [LC] Que forma bossa.
2 adj. [LC] Ple de bosses.
bòston
m. [JE] Joc de cartes jugat per quatre persones amb dos jocs de cinquanta-dues cartes cadascun.
boswèl·lia
f. [BOS] Arbre del gènere Boswellia, de la família de les burseràcies, originari de l’Àfrica o de l’Àsia tropicals, que conté una goma resina de la qual s’obtenen l’encens i l’elemí africà.
bot1
1 1 m. [LC] [IQA] [IMI] Cuir, generalment de boc, que, cosit i empegat, serveix per a contenir vi i altres líquids. Portaven dos bots de vi. Un bot olier. Inflar-se com un bot.
1 2 m. [IQA] [IMI] Pells o peces que, cosides, tenen l’aparença d’un bot.
2 1 m. [LC] tenir el bot ple Estar cansat, fart de sofrir, de suportar, alguna cosa.
2 2 [LC] fer el bot a) Estar, especialment una criatura, si romp o no a plorar.
2 2 [LC] fer el bot b) Entossudir-se en una actitud de retraïment fent l’ofès o el disgustat amb algú per produir en ell un sentiment de greu o de penediment, esperant ésser desagreujat, pregat de deposar la seva actitud, etc. No facis el bot, que hi perdràs.
3 m. [LC] [MU] Sac de gemecs A).
4 1 m. [LC] fer bot a) Formar protuberància. El minyó, arrambat a la paret, no feia gaire bot, i, amb la fosca, no era fàcil que se n’adonessin.
4 1 [IMF] fer bot b) Una post, un plafó, un tauló, etc., presentar una cara convexa. La porta de l’armari fa bot.
4 2 [LC] fer molt bot Un cos que descansa o recolza en una superfície, sobresortir-ne molt. Feien més bot els pallers que la casa. Aquest gra avui et fa molt bot.
4 3 [LC] fer poc bot Un cos que descansa o recolza en una superfície, sobresortir-ne poc.
5 m. [IT] Recipient cilíndric on és dipositada la matèria tèxtil, en forma de veta o de cinta, a la sortida d’algunes màquines, que serveix per a transportar-la a les màquines següents, que en continuaran l’elaboració.
bot2
1 1 m. [LC] Salt brusc d’una persona o un animal. Feia uns bots que tocava al sostre. El llop es va tirar d’un bot sobre l’ovella.
1 2 [LC] a bots i empentes loc. adv. Precipitadament. Les coses no es poden fer a bots i empentes, que després tot surt malament.
1 3 [LC] d’un bot [o en un bot] loc. adv. Ràpidament, en un instant, corrents. El pare m’espera; me’n vaig a casa en un bot.
2 1 m. [LC] [FIF] Moviment d’un cos inert que, en topar a terra, és llançat enlaire fins a tornar a tocar a terra. El bot de la pilota. Agafar una pilota al segon bot.
2 2 m. [LC] PER EXT. La penya es desprengué i caigué fent bots muntanya avall.
3 m. [LC] fer un bot L’esperit, experimentar una commoció violenta. Ja va fer un bot, ja, quan van retreure-li allò.
bot3
1 m. [LC] [TRA] Embarcació petita de rems, oberta, de dues rodes, amb carena i escues. Llogarem un bot, que en deu minuts ens portarà a bord del transatlàntic.
2 [TRA] bot pneumàtic Embarcació menor, inflable, emprada especialment com a bot salvavides.
3 [TRA] [LC] bot salvavides Embarcació menor destinada especialment al salvament de nàufrags.
bot4
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels mòlids, de cos molt comprimit, de contorn gairebé circular, que pot atènyer els 2 metres de diàmetre, sense regió caudal, amb les aletes dorsal i anal curtes i molt altes i la boca petita, que sol reposar indolent a la superfície de l’aigua (Mola mola).
bota1
1 1 f. [LC] [IMI] [ED] Calçat de cuir o altra matèria que cobreix el peu i una part de la cama. Un parell de botes. Aquestes botes li van amples de cama.
1 2 [LC] [IMI] [ED] botes de muntar Botes que cobreixen una gran part de la cama.
1 3 [LC] [ED] botes de goma Botes que cobreixen una gran part de la cama i a vegades tota la cuixa com les de pescar.
2 f. [LC] [ED] Doblec que es fa per adorn a l’extrem de la màniga.
bota2
1 1 f. [LC] [AGA] [IMF] [AGF] Recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal aproximadament circular, major en el centre que en els extrems, les bases del qual són dues peces de fusta i la superfície lateral està formada per dogues encorbades i acoblades mantingudes unides amb cèrcols de fusta o ferro, que serveix per a guardar i transportar vi i altres líquids, especialment de capacitat superior a quatre cargues. Una bota de vi, de vinagre. Una bota de sis cargues. Carro de la bota.
1 2 [LC] semblar una bota [o semblar una bota de set cargues] Algú, ésser molt gros.
1 3 [IMF] bota congrenyada Bota grossa els cèrcols de la qual solen ésser de fusta en lloc de ferro.
2 f. [LC] Bot petit amb un broc per a beure-hi a galet.
3 f. [IQA] Bombo 4.
4 1 f. [FIM] Mesura de capacitat per a vi, equivalent a 64 porrons.
4 2 f. [FIM] Mesura de capacitat per a oli, de valor variable.
botada
1 f. [LC] [AGA] Quantitat de líquid que cap en una bota.
2 1 f. [LC] [IMF] Fusta per a fer botes, carretells, etc.
2 2 f. [LC] [IMF] Quantitat de fusta equivalent a quatre sostrades de dogues.
botafió
1 m. [LC] [TRA] Cordeta que penja d’una vela i que serveix per a rissar-la.
2 m. [LC] [AGP] Corda emprada per a unir dues peces de xarxa quan són calades.
botafoc
m. [DE] Pal que portava a un cap la metxa encesa per a calar foc al canó.
botafora
f. [LC] [TRA] Botaló de popa de les barques de mitjana, que permet caçar l’escota de la mitjana.
botall
1 m. [LC] [AGA] Bota de mitja carga o d’un quart de carga en què sol guardar-se el vi ranci.
2 m. [LC] [AGA] Barril portàtil usat pels carboners.
botaló
1 m. [TRA] Masteler del bauprès.
2 m. [TRA] Petit arbre que surt gairebé horitzontal de la proa d’una embarcació.
botam
m. [LC] Conjunt de botes, especialment les que contenen la provisió d’aigua, vi, etc., d’una nau.
botana
1 f. [LC] [AGA] Peça rodona de fusta, pedaç, amb què es tapen els forats dels bots o de les botes, especialment l’adaptada a la boca de la botella o gat on es fica la xeremina o broc.
2 f. [LC] Forat que fa a la roba una guspira de foc.
botànic -a
1 adj. [LC] [BO] Relatiu a l’estudi dels vegetals. Expedició botànica.
2 f. [LC] [BO] Branca de la biologia que té per objecte l’estudi dels vegetals.
3 m. i f. [LC] [BO] [PR] Persona versada en botànica.
botano-
[LC] Forma prefixada del mot gr. botáne, ‘planta’. Ex.: botanologia, botanòfil.
botar2
v. intr. [LC] FER EL BOT.
botàs
[pl. -assos]
m. [LC] Dipòsit d’aigua a cel obert, excavat o tancat per un mur, on es recull l’aigua corrent conduïda per un rec o canal.
botatge
m. [HIH] Als Països Catalans, antic impost exigit per un baró o un municipi sobre la collita de vi, en diners o en part de collita.
botavant
1 m. [LC] [TRA] [IMF] Pal llarg ferrat per un cap com l’usat pels raiers, els pescadors, etc., per a evitar de topar amb les ribes o amb altres embarcacions.
2 m. [LC] [AGR] [VE] Instrument de ferro en forma de pala amb què els ferradors rebaixen i igualen les peüngles dels cavalls, dels muls, etc.
3 m. [IMI] Eina d’escloper, consistent en un petit tallant que serveix per a rebaixar la fusta de l’interior de l’esclop i fer-li la sola.
botavara
f. [LC] [TRA] Perxa horitzontal on s’enverga el pujament d’una cangrea o d’una vela bermudiana.
botedor1
1 m. [LC] Lloc a propòsit per a botre-hi o fer-hi botre alguna cosa.
2 m. [LC] Pal travesser que es posa a la gàbia dels ocells.
botedor2 -a
1 adj. [LC] Que bot o salta. Insecte botedor o saltador.
2 m. [LC] [ZOA] Pota posterior de la llagosta i d’altres insectes saltadors.
botejar
v. intr. [LC] Fer bots o salts. Tots els infants botejaven d’alegria.
botell
m. [LC] [ED] Carretell de fusta amb un galet de forma esclafada que serveix per a beure vi, usat pels pagesos i els treballadors.
botella
1 1 f. [LC] [ED] Bot petit proveït d’un broc o xeremina que permet de beure-hi a galet.
1 2 f. [LC] [ED] BOTELL.
2 1 f. [LC] [ED] Ampolla 1.
2 2 f. [LC] [ED] Tap per a una ampolla de litre.
3 f. [LC] [MU] Sac de gemecs A).
boteller botellera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa botelles o bots.
2 m. [HIH] Antigament, encarregat del celler de la casa reial o d’altres senyors.
botelleria
1 f. [LC] [IMI] Ofici de boteller.
2 f. [LC] [IMI] Obrador de boteller.
3 f. [LC] [IMI] Lloc on són guardades les botelles de vi o de licor.
boter botera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que té l’ofici de fer botes de fusta.
2 1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa bots de cuir.
2 2 [LC] [IMI] [PR] boter de cuir Boter 2 1.
botera
1 f. [LC] [AQ] [OP] Forat arran de terra en un dic, un mur, una porta, etc.
2 f. [LC] Marc o part sortint del conducte de sortida d’un recipient, especialment del que arrenca d’una bonera.
3 f. [OP] CLOSELL.
boterat
m. [LC] [AGA] Lloc per on surt l’aigua de regar.
boterell
m. [LC] [AQ] [AR] Contrafort exterior d’un mur per a evitar que aquest cedeixi en els punts on ha de sostenir l’empenta d’un arc o d’una volta de la nau, sovint constituït per un pilar exterior sobre el qual descansa l’extrem inferior d’un mig arc que, per l’extrem superior, recolza en el mur.
boteria
1 f. [IMF] Tècnica de la fabricació de recipients de fusta encercolats, especialment botes, aptes per a contenir líquids.
2 f. [LC] [IMI] [IMF] Taller on es construeixen les botes.
3 f. [LC] Conjunt de botes d’un celler.
boterola
f. [IMI] Eina amb què es reté el cap d’un rebló mentre es pica l’altre cap en fer una unió reblonada.
boterut -uda
1 adj. [LC] Que té figura de bot o de bota, que fa bot. Tenir els dits boteruts.
2 adj. [LC] Gras i baix. Una persona boteruda.
botgeta
1 f. [LC] Bossa petita.
2 1 f. [LC] [BOS] Mata de la família de les crucíferes, sovint arrodonida, de branquillons espinosos, fulles oblongues, flors blanques i fruit orbicular, que es fa als matollars xeroacàntics i a les roques de la muntanya mediterrània (Alyssum spinosum).
2 2 [LC] [BOS] botgeta blanca BOTJA D’ESCOMBRES.
2 3 [LC] [BOS] botgeta de la cascadura ESPERNALLAC.
botí1
m. [LC] [DE] Conjunt d’objectes de valor, com armes, diner, bestiar, etc., que hom agafa com a profit d’una victòria, d’una empresa reeixida, etc.
botí2
m. [LC] [ED] Peça de drap, de cuir, etc., cordada generalment amb botons o amb sivelles, que s’adapta al calçat cobrint-ne l’empenya, els turmells i el taló.
bòtids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos, amb la boca grossa, els dos ulls sobre el costat esquerre i el marge preopercular lliure, sense línia lateral en el costat cec.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
botifarra
1 1 f. [LC] [HO] Embotit elaborat farcint un budell amb carn trinxada, generalment de porc, espècies i sal. Botifarra blanca, negra. Botifarra de sang. Botifarra catalana. Botifarra dolça. Botifarra d’ou.
1 2 [HO] botifarra culana Botifarra feta amb budell culà.
2 1 f. [LC] Gest característic fet amb la mà i el braç, doblegant-lo, que indica negació, rebuig, menyspreu. Fer botifarra a algú.
2 2 f. [LC] PER EXT. Si m’empipa gaire li faré botifarra i ja s’espavilarà.
3 1 f. [LC] [JE] Joc català de cartes, jugat entre dues parelles, en què cada jugador rep dotze cartes i pot triar trumfo rotativament i tots estan obligats a servir i matar la carta de l’adversari.
3 2 f. [JE] En el joc de la botifarra, partida sense trumfo en què els punts valen el doble.
botifarrada
f. [HO] Menjada de botifarres.
botifarrer botifarrera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa botifarres.
2 f. [LC] [ED] Barra o perxa on es pengen les botifarres.
botifarró
m. [HO] Embotit elaborat farcint un budell prim o curt amb carn magra i sang de porc, amanides amb sal, pebre i espècies, i a vegades amb ceba i arròs.
botifler -a
1 1 adj. [LC] Que té les galtes molt grosses.
1 2 adj. [LC] Presumit, arrogant.
2 1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] En la Guerra de Successió, partidari de Felip V.
2 2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Que col·labora amb els enemics de la seva terra.
botiga
1 1 f. [LC] Establiment on es venen a la menuda un o més articles de comerç. La Rosa i la Isabel han posat una botiga de robes. Tenir botiga. Plegar la botiga.
1 2 [LC] posar botiga Obrir una botiga. Els seus avis havien posat botiga a Tremp.
1 3 f. [HIH] Obrador on el menestral venia també la seva producció.
2 f. [LC] Conjunt de les mercaderies que hi ha en una botiga. Per molt poc li compraries tota la botiga.
3 1 f. [LC] Celler que no està sota terra o sota volta.
3 2 f. [LC] Lloc a la planta baixa d’una casa de pagès on es guarden queviures i algunes eines.
4 1 f. [LC] Construcció petita, vora la costa, destinada a guardar-hi ormejos i accessoris de la barca i, eventualment, a viure-hi o a passar-hi l’estiu.
4 2 [LC] [AGP] botiga de mar Botiga 4 1.
5 f. [LC] [IMI] Fàbrica de taps de suro.
botija
1 f. [LC] [ED] Vas de terrissa de ventre gros i coll curt i estret.
2 f. [LC] Bony que surt al cap de resultes d’una contusió.
botijós -osa
adj. [LC] BALBUCIENT.
botilla
f. [LC] BOTIJA.
botillós -osa
adj. [LC] BALBUCIENT.
botina
f. [LC] [IMI] [ED] Calçat que arriba més amunt del turmell, amb botons o gomes.
botinflament
m. [LC] [MD] EMBOTORNAMENT.
botinflar-se
v. intr. pron. [LC] Una part del cos, inflar-se. Els ulls, si els tenia estona closos, se li botinflaven.
botir
1 v. intr. [LC] Una cosa, fer bot a algú, especialment causant la tibantor de la pell, de l’embolcall.
2 intr. pron. [LC] EMBOTIR-SE. Tot ell es botia de l’abundosa riallada.
3 1 intr. [LC] Ésser llençat per alguna força i anar a caure a certa distància.
3 2 intr. [LC] Ésser expulsat d’un lloc o d’un càrrec. El director ha botit.
4 intr. pron. [LC] ENUTJAR-SE. Es boteix per no res.
botiró1
m. [LC] [AGP] [AGF] Ormeig de pescar anguiles que consisteix en un enfilall de cucs en un fil d’empalomar, posat en forma de troca i penjat d’una canya.
botiró2
m. [LC] Home, noi, petit i gros.
botit -ida
1 adj. [LC] Rodó, ple.
2 m. [LC] Crescuda del riu, arribada de la riuada.
botja
1 f. [LC] [AGA] [AGR] Enramada que es fa a les andanes on es cria el cuc de seda perquè aquest s’hi enfili a filar el capoll.
2 1 f. [BOS] Mata baixa i arrodonida.
2 2 [BOS] botja blanca a) ALBADA2.
2 2 [BOS] botja blanca b) Mata de la família de les euforbiàcies, densament tomentosa, d’un gris argentat, de fulles ovades o rombals, crenades, flors unisexuals groguenques, en petits raïms axil·lars, i fruit en càpsula de tres cocs, pèndula i coberta de pèls esquamiformes, que es fa als codolars dels rius i en indrets pedregosos (Mercurialis tomentosa).
2 3 [BOS] botja d’escombres Mata de la família de les papilionàcies, de fulles amb cinc folíols i flors blanques en glomèruls, freqüent a la regió mediterrània (Dorycnium pentaphyllum).
2 4 [BOS] botja de cuc ALBADA2.
2 5 [BOS] botja de Sant Joan ESPERNALLAC.
2 6 [BOS] botja fenollera ESPERNALLAC.
2 7 [BOS] botja groga FONOLL MARÍ.
2 8 [BOS] botja llemenosa Mata de la família de les compostes, de fulles dividides en segments linears i capítols molt petits, gens vistosos, disposats en panícula, freqüent en llocs secs (Artemisia campestris).
2 9 [BOS] botja peluda Mata de la família de les papilionàcies, pilosa, de fulles amb cinc folíols i flors blanques o rosades, disposades en glomèruls, freqüent en brolles i garrigues de terra baixa (Dorycnium hirsutum).
2 10 [BOS] botja pudent Mata de la família de les compostes, de fulles petites molt dividides, i flors groguenques en capítols oblongs, que fa una olor molt forta, pròpia de les timonedes nitròfiles de les terres mediterrànies àrides (Artemisia herba-alba).
botjar
m. [LC] [BOC] Matollar de botges.
botjosa
f. [BOC] BOTJAR.
botó
1 1 m. [LC] [BO] En bot., gemma.
1 2 m. [LC] [BO] Poncell 3. Un botó de rosa.
2 1 m. [LC] Peça petita circular, plana o bombada, de metall, os, nacre, etc., recoberta o no de tela, que es posa als vestits i serveix principalment, passant-la per un trau o una baga, per a subjectar l’una a l’altra dues peces del vestit o dues parts d’una mateixa peça, o a vegades merament d’adorn o com a distintiu. Una armilla amb botons de nacre. Un gec amb dos rengles de botons. Botes amb botons. Un llibre amb cobertes de pergamí, baga i botó.
2 2 m. [LC] Peça petita de metall, os, etc., usualment formada per un disc que porta al centre una espiga amb cabota, que serveix, passant-la per dos traus, per a subjectar l’una a l’altra dues peces de vestir o dues parts d’una mateixa peça.
2 3 [LC] botó de pressió Dispositiu constituït per dues peces metàl·liques circulars, l’una amb una espiga central i l’altra amb un encaix, les quals, cosides cadascuna en un dels costats d’una peça de vestir, hom fa encaixar a pressió per tal de cordar-la.
2 4 [LC] botons de puny Joc de botons dobles per a cordar els punys de les camises.
3 1 m. [LC] Objecte en forma de botó o bola.
3 2 m. [LC] [SP] Bola amb què termina la fulla d’un floret.
3 3 m. [LC] [IQ] Residu d’or, argent, etc., que es reuneix formant una bola en el fons del gresol, de la copel·la, etc.
3 4 m. [IT] Petit apilotament de fibres en un fil produït durant l’operació de cardat.
3 5 [MD] botó de foc Tija d’acer terminada en una bola que serveix, arroentant-la, per a cauteritzar, i el cauteri mateix. Li donaren dos botons de foc.
3 6 m. [EI] [IMI] Part central d’una roda, d’un volant, etc., travessada per l’arbre, generalment de secció circular i més gruixuda que la resta de la peça, on, si escau, encaixen els rajos.
4 m. pl. [LC] [AGR] POP. Testicles.
5 1 m. [LC] [IMI] Arracada en forma de bola. Li va regalar dos botonets per a les orelles.
5 2 m. [LC] [IMI] Part en forma de bola d’una arracada. Botons d’arracades. Arracades de botó i ametlla.
6 1 m. [MU] Peça generalment de banús que, juntament amb el lligam, serveix per a fixar el cordal, en els instruments de la família del violí.
6 2 m. [MU] Peça per a fixar les cordes de les arpes a la taula harmònica.
6 3 m. [IMF] Cilindre travessat per l’eix que uneix les dues parts de la majoria de frontisses i que és visible i sobresurt de la porta, la finestra, el balcó, etc., on la frontissa és encastada.
7 1 m. [LC] [EE] Peça que hom pitja o bé fa girar a fi d’accionar un mecanisme, obrir o tancar un circuit elèctric, etc.
7 2 m. [MU] Comandament de l’orgue dels que permeten d’introduir, amb un sol moviment del peu o de les mans, els jocs preparats prèviament.
8 m. [MD] botó d’Orient Afecció endèmica caracteritzada per l’aparició a les parts descobertes dels cos, sobretot a la cara, d’unes pàpules vermelles d’uns 2 o 3 centímetres.
9 1 m. [LC] [BOS] botó d’or [o botó daurat] Planta herbàcia del gènere Ranunculus, de la família de les ranunculàcies, de fulles retallades i flors d’un groc daurat.
9 2 [BOS] botons de frare GRATABOUS.
9 3 [BOS] [AGA] botons de gat CONILLETS.
9 4 [BOS] botons de gos Herba dels gèneres Ophrys o Orchis, de la família de les orquidàcies, caracteritzada per la forma del seu aparell subterrani, que presenta dues tuberositats arrodonides.
botonada
f. [LC] Joc de botons d’una peça de vestir. Una botonada d’argent.
botonador
m. [LC] Instrument per a cordar els botons del calçat o de la roba.
botonadura
f. [LC] BOTONADA.
botonar
1 v. tr. [LC] Cordar ficant els botons a llurs traus o bagues. Botonar un vestit, una jaqueta. Botonar unes botes.
2 intr. [LC] [BO] [AGF] BORRONAR.
botonat -ada
1 adj. [HIG] En heràld., que té el botó d’un esmalt diferent, s’aplica a una flor. Una rosa botonada.
2 adj. [HIG] Proveït de borrons o poncelles. Un roser botonat.
botoner botonera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven botons.
botonera
f. [LC] Trau d’un botó.
botoneria
f. [LC] [IMI] Fàbrica o botiga de botons.
botorn
m. [LC] [ME] Aire calent, sufocant, que fa a vegades a l’estiu. Quin botorn que fa, avui.
botornons
m. pl. [MD] Tumor que es fa entre l’orella i el coll.
botós -osa
adj. [LC] Que fa sovint el bot.
botre
1 1 v. intr. [LC] Fer un bot, aixecar el cos bruscament del seu punt de suport restant un moment enlaire.
1 2 v. intr. [LC] Un cos elàstic, ésser llançat enlaire després de topar a terra o sobre una superfície. Aquesta pilota no bot.
2 intr. [LC] Experimentar una commoció violenta de l’esperit. Ja va botre, ja, quan van retreure-li allò.
botri
1 m. [ZOA] Òrgan de fixació d’alguns cestodes, menys perfeccionat que el botridi.
2 m. [MD] Ulceració profunda de la còrnia.
botridi
m. [ZOA] Òrgan de fixació d’alguns cestodes, semblant a una ventosa, però sense musculatura.
botriocèfal
m. [ZOI] Cuc paràsit intestinal cestode, amb el primer anell proveït de dos botris o xucladors (Diphyllobothrium latum).
botrioide
m. [GLG] Agregat cristal·lí compost de cristalls aciculars disposats radialment, d’aspecte semblant a un brot de raïm.
botriomicosi
f. [VE] Malaltia dels cavalls, caracteritzada per la formació de granulomes.
botuliforme
adj. [LC] Que té forma de botifarra.
botxa
1 1 f. [LC] [JE] Bola de fusta o de metall que s’empra en el joc de botxes.
1 2 f. pl. [JE] [LC] Joc practicat entre equips, en què el jugador que tira la botxa ha de procurar que, rodolant, s’acosti al màxim al bolig o bola de referència.
2 f. [LC] Arruga que es fa al vestit quan no s’ajusta bé al cos.
3 f. [AR] Obra de terrissa crua.
botxí
1 1 m. [LC] [DR] [PR] Persona que executa les penes de mort i altres penes corporals.
1 2 m. [LC] Persona que castiga sense pietat, que tortura, turmenta, fa sofrir, algú.
2 m. [LC] [JE] En el joc de l’osset, part més plana de la taba.
3 m. [ZOO] Ocell de la família dels lànids, d’uns 25 centímetres de llargada, de plomatge cendrós blavenc amb les ales negres i una taca negra allargassada a la zona dels ulls, que té el bec robust i ganxut i que, en caçar, clava en una punxa les seves preses (Lanius excubitor).
botxinejar
v. tr. [LC] TURMENTAR.
botzina
1 1 f. [LC] Instrument de vent constituït per una conquilla de forma cònica molt prolongada o per una banya que, bufant per un forat fet al vèrtex, produeix sons semblants als d’una trompa, els quals són emprats per a fer senyals. Uns tocs de botzina van indicar l’inici de la cacera.
1 2 f. [TRG] [LC] Avisador acústic basat en la transformació d’energia elèctrica o mecànica en energia sonora. Les botzines dels automòbils.
2 f. [LC] Instrument de metall en forma de trompeta, amb embocadura, que serveix per a parlar de lluny.
3 f. [ZOI] Mol·lusc gastròpode marí, molt gros, de conquilla cònica, de colors clars i amb espires regulars (Triton nodiferus).
botzinaire
adj. [LC] RONDINAIRE.
botzinar
v. intr. [LC] RONDINAR.
bou1
1 1 m. [LC] [ZOM] [AGR] [JE] Mamífer artiodàctil remugant domèstic de la família dels bòvids, de grans dimensions, cap gros armat de dues banyes, pell dura i pèl curt (Bos taurus).
1 2 m. [LC] [ZOM] [AGR] Bou adult castrat. Una parella de bous. Junyir els bous a l’arada. Carn de bou. Bou mener o esqueller.
1 3 [ZOM] [AGR] bou mesquer Mamífer remugant del grup dels bovins, molt gros, de pelatge llarg i grans banyes recorbades davant els ulls, que viu a Alaska, al Canadà i a part de Groenlàndia (Ovibos moschatus).
1 4 [LC] no veure un bou a tres passes Ésser molt curt de vista.
1 5 [LC] passar bou per bèstia grossa Ésser certes coses possibles o passadores perquè hom no mira prim, no s’hi mira gaire.
1 6 [LC] perdre bous i esquelles Perdre-ho tot.
1 7 m. [LC] Carn de bou o de vaca. Avui venien el bou molt bé de preu.
2 m. pl. [JE] [LC] Festes populars de joc amb un o més bous. Avui fan bous.
3 m. [ZOI] Crustaci decàpode marí i braquiür, gros i robust, comestible molt apreciat (Cancer pagurus).
4 m. [LC] Bestreta feta per un fabricant a un treballador pagant-li per endavant una feina a fer.
bou2
m. [LC] [AGP] Art de ròssec en forma d’embut amb dues bandes a cada costat que es manté obert mitjançant dues portes. Pescar al bou. Anar al bou.
bouada
f. [LC] [AGR] Gran nombre de bous, ramada de bous.
boual
m. o f. [LC] [AGR] BOVAL1.
bouejar
v. intr. [LC] Fer coses de bou, semblar un bou.
bouenc -a
adj. [LC] [ZOA] [AGR] Relatiu o pertanyent al bou.
bouer bouera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Pastor de bous.
bouet
m. [LC] [AGP] ARTET.
boulangerita
f. [GLM] Mineral, sulfosal amb antimoni i plom, de fórmula Pb5Sb4S11, que cristal·litza en el sistema monoclínic i forma agregats fibrosos.
bournonita
f. [GLM] Mineral, sulfosal amb antimoni, coure i plom, de fórmula PbCuSbS3, que cristal·litza en el sistema ròmbic i pot formar macles cícliques molt característiques.
boutique
[fr.]
f. [HO] Botiga especialitzada en la venda d’articles de moda, especialment de roba de qualitat.
bouvaca
m. [LC] [AGP] Art de pesca igual a l’emprat en la pesca del bou, però més petit, que arrossega una sola embarcació proveïda de dues llargues perxes laterals, una a cada banda, en els extrems de les quals es lliguen els caps de l’ormeig.
bova
f. [LC] [BOS] BOGA2.
bovada
f. [LC] BOUADA.
boval1
m. o f. [LC] Estable de bous.
boval2
adj. [BOS] jonc boval V. JONC.
bovalar
m. [HIH] Tros de terra tancat on pasturen els bous.
bovatge
m. [HIH] Dret cobrat pels sobirans de la Corona catalanoaragonesa, al començament del regnat o en ocasions excepcionals, sobre les parelles de bous i a vegades sobre d’altre bestiar.
bovenc -a
adj. [LC] BOUENC.
bover1 -a
adj. [BOS] Relatiu a la bova.
bover2 bovera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] BOUER, BOUERA.
boveral
m. [LC] [AGR] Lloc tancat on es guarden els bous.
boví -ina
1 adj. [LC] [AGR] [ZOM] Relatiu o pertanyent als bovins, especialment als bous, a les vaques i als vedells. Bestiar boví.
2 1 m. pl. [ZOM] [AGR] Grup de mamífers de la família dels bòvids integrada per individus de grans dimensions i de cos massís i pesant, utilitzats des de temps remots com a animals domèstics, que comprèn el bou, els búfals i els bisons.
2 2 m. [ZOM] [AGR] Individu d’aquest grup.
bovicultura
f. [AGR] Cria i explotació de bovins amb finalitats comercials.
bòvids
1 m. pl. [ZOM] [AGR] Família de mamífers remugants, la més nombrosa dels artiodàctils, que comprèn els bovins, els caprins i els antilopins.
2 m. [ZOM] [AGR] Individu d’aquesta família.
bovor
1 f. [LC] Xafogor de l’atmosfera.
2 f. [LC] Escalfor que se sent en un lloc tancat i poc ventilat on hi ha moltes persones, moltes bèsties, una gran il·luminació, etc.
box
[pl. boxs]
m. [LC] Lloc destinat a l’assistència tècnica i als serveis auxiliars dels automòbils o motocicletes que participen en una cursa.
boxa
f. [LC] [SP] Esport individual de combat en què dos contendents de la mateixa categoria de pes lluiten a cops de puny, respectant un reglament establert.
boxador boxadora
m. i f. [LC] [SP] [PR] BOXEJADOR, BOXEJADORA.
boxar
v. intr. [LC] [SP] BOXEJAR.
boxejador boxejadora
m. i f. [LC] [SP] [PR] Persona que practica la boxa.
boxejar
v. intr. [LC] [SP] Batre’s a cops de puny d’acord amb el reglament de la boxa.
bòxer
m. [HIH] Membre d’una societat secreta xinesa de caràcter xenòfob sorgida arran de la derrota xinesa davant el Japó i de les pressions politicoeconòmiques de les potències europees el darrer decenni del segle XIX.
brabant
m. [IT] Teixit de lli de fabricació manual procedent de la província belga de Brabant.
brac2
m. [ZOM] Gos de caça d’orelles penjants i de pèl ras, perdiguer.
braç
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Part de l’extremitat toràcica de l’ésser humà compresa entre l’espatlla i el colze. S’ha trencat els ossos de l’avantbraç i el del braç.
1 2 m. [LC] [ZOA] [MD] Extremitat toràcica de l’ésser humà, especialment la part compresa entre l’espatlla i la mà. Es recolzava amb els braços a la barana. El braç dret. El braç esquerre. Alçar els braços enlaire, al cel.
1 3 [LC] amb els braços encreuats loc. adv. Amb els braços en posició horitzontal i en direccions oposades.
1 4 [LC] amb els braços oberts loc. adv. a) En actitud d’abraçar.
1 4 [LC] amb els braços oberts loc. adv. b) Amicalment, cordialment. Rebre algú amb els braços oberts.
1 5 [LC] amb els braços plegats loc. adv. a) AMB ELS BRAÇOS ENCREUATS.
1 5 [LC] amb els braços plegats loc. adv. b) Inactiu, sense fer res.
1 6 [LC] anar amb els braços arromangats Anar amb les mànigues arromangades.
1 7 [LC] anar amb els braços caiguts Anar amb els braços deixats anar.
1 8 [LC] braç a braç loc. adv. De costat, amb familiaritat, amb confiança.
1 9 [LC] donar el braç a algú Donar-li el braç perquè s’hi repengi.
1 10 [LC] dur alguna cosa sota el braç Dur-la estrenyent-la amb el braç contra el tronc.
1 11 [LC] en braços loc. adv. De manera que el pes d’algú o d’alguna cosa recaigui sobre els braços estesos endavant. Prendre en braços, portar en braços.
1 12 [LC] portar algú o alguna cosa al braç Portar-lo recolzat o penjat en l’avantbraç formant angle amb el braç superior. Portar un infant, un cistell, al braç.
1 13 [LC] prendre del braç [o agafar pel braç] Agafar algú per anar-hi de bracet.
1 14 [LC] tenir algú el braç llarg Abastar lluny el seu poder.
2 1 m. [LC] [ZOA] Pota anterior d’un quadrúpede.
2 2 m. [LC] [ZOA] Tentacle de certs mol·luscos, pinça de certs crustacis, etc.
3 1 m. [LC] Persona que treballa. S’hauran d’aturar les feines per manca de braços.
3 2 m. [LC] EXECUTOR. Jo soc el cap, ell és el braç.
3 3 [LC] ésser el braç dret d’algú Ésser el seu principal instrument, el seu auxiliar indispensable.
4 1 m. [LC] [TRA] Part d’una cosa que s’allarga en forma de braç partint d’un tronc, d’un eix o d’un fulcre. Els braços d’un canelobre, d’una aranya. Els braços d’una àncora. Els braços d’una balança.
4 2 [LC] braços d’un carro Braços entre els quals va l’animal.
4 3 [LC] braços d’una cadira Pals sobre els quals descansen els braços de la persona asseguda.
4 4 [LC] braços d’una creu Les dues meitats del travesser.
4 5 m. [TRA] Part de la verga d’una embarcació de vela entre la creu i el penol.
4 6 m. [FIA] Estructura allargada i corba que presenten les galàxies espirals, composta de gas, pols i estels joves.
4 7 m. [EI] Peça d’un mecanisme articulada i de forma allargada que per un dels extrems sosté, empeny, estira, etc., una altra peça.
5 1 m. [LC] [AGA] braç de cavalló Petit rec que embranca amb un rec principal i serveix per a distribuir millor l’aigua.
5 2 [HO] braç de gitano Pastís de forma allargada, fet amb pa de pessic, farcit de crema, nata, trufa, etc., enrotllat i empolvorat amb sucre de llustre, xocolata o crema cremada.
5 3 [LC] [GL] braç de mar Canal format per una porció de mar que entra terra endins.
5 4 [LC] [GL] braç de riu Part d’un riu que se separa del curs principal.
5 5 [FIF] braç fonocaptor En un tocadiscs, peça en forma de barra equipada de suports en un cap i adequada per a sostenir en l’altre la càpsula fonocaptora, la qual es pot així desplaçar damunt la superfície del disc.
5 6 [LC] [GL] braç mort Meandre abandonat d’un riu.
5 7 m. [FIF] Distància entre el punt de suport d’una palanca i la línia que, passant pel punt d’aplicació d’una força, té la direcció d’aquesta força. Potència és a resistència com braç de resistència és a braç de potència.
6 1 m. [LC] [HIH] [SO] Grup dels que, a manera de cambra, representaven els diferents estaments a les corts dels regnes de la Corona catalanoaragonesa. Braç eclesiàstic. Braç militar. Braç reial.
6 2 [LC] [HIH] [DR] braç secular Conjunt dels tribunals de justícia civils o seculars, per oposició al Tribunal de la Inquisició i als altres tribunals eclesiàstics.
6 3 m. [LC] Posició social i econòmica. Gent de poc braç. No sentia cap mena d’atracció pels xicots del seu braç.
braça
1 1 f. [LC] [FIM] Distància que hi ha des de l’extrem d’una mà a l’extrem de l’altra tenint els braços estirats en creu.
1 2 f. [LC] [FIM] Mida generalment usada en la marina, equivalent a 1,67 metres. La mar tenia allà una profunditat de tres braces.
1 3 f. [FIM] Mida itinerària equivalent a 1/1.200 de la milla marina.
2 f. [LC] Força muscular. Tenir braça. Un home de molta braça.
3 f. [LC] [SP] Estil de natació executat en posició prona, que consisteix a efectuar tracció amb els braços estenent-los endavant, separant-los amb un moviment semicircular, plegant-los sobre el pit i tornant-los a llançar endavant mentre les cames fan un moviment d’extensió i contracció per ajudar la propulsió i l’estabilització del cos. Nedar a la braça.
4 f. [TRA] Corda que, fermada al penol d’una verga o passant per un bossell que és fix al penol o en un braçalot, serveix per a bracejar-la.
braçada
1 1 f. [LC] Moviment de contracció dels braços quan a força de braços s’estira quelcom.
1 2 f. [LC] [SP] Moviment propulsor que hom fa amb el braç en nedar.
2 f. [LC] BRAÇAT.
bracal
m. [LC] [AGR] Primera llet que porten les vaques després de parir.
braçal
1 m. [HIH] Peça de l’armadura corresponent al braç.
2 m. [LC] [ED] [IT] Tira de tela que cenyeix el braç més amunt del colze, que serveix de distintiu o com a senyal de dol quan és negra.
3 m. [LC] Nansa disposada per a passar-hi el braç.
4 m. [LC] [AGA] Braç de riu, ramal de séquia.
braçalada
f. [LC] [AQ] Conjunt dels costats d’un portal.
braçalera
f. [LC] Braç de cadira de cor, de banc, etc.
braçalet
m. [LC] [IMI] Objecte d’ornament en forma d’anell que es porta a l’extrem inferior de l’avantbraç envoltant-lo. Un braçalet d’or.
braçalladora
f. [LC] En la premsa de formatge, barra de fusta que prem el formatge i li fa escórrer el xerigot.
braçalot
m. [TRA] Tros de corda o de cable fermat per un extrem a un element mòbil de l’aparell, com ara una verga o un floc, i amb un bossell en l’altre, pel qual passa un cap de maniobra, com ara una braça o una escota.
braçat
1 m. [LC] Quantitat de llenya, de canyes, d’herbes, etc., que cap dins els braços. Un braçat de sarments.
2 m. [LC] [AGA] Feix de blat que agafa el segador quan cull l’estassada. Dos o tres braçats fan la garba.
3 m. [LC] Moviment i posició dels braços per envoltar algú o alguna cosa. Va agafar la màrfega d’un braçat.
braçatge
1 m. [HIH] Dret de compensació que el sobirà o l’Estat rebia, juntament amb el de senyoria, per les despeses de fabricació de moneda.
2 m. [HIH] Prestació d’una part de la collita que alguns emfiteutes pagaven per raó de la possessió de la terra que els havia estat establerta.
braceig
m. [LC] Acció de bracejar.
bracejador -a
adj. [LC] Que braceja.
bracejant
adj. [LC] BRACEJADOR.
bracejar
1 v. intr. [LC] Moure els braços.
2 intr. [TRA] En nàut., maniobrar les braces, variant l’angle que forma la verga amb el pla longitudinal.
bracer1 -a
1 adj. [LC] Feiner, dit especialment de les dones.
2 adj. [AGR] Que va enmig dels braços o vares del carro. Cavall bracer.
bracer2 bracera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Treballador, jornaler, del camp.
bracera
f. [LC] [BOS] Herba de la família de les compostes, força aspra, de fulles pinnatipartides i pinnatífides i capítols vermells amb les bràctees involucrals terminades en tres o cinc espinetes grogues, pròpia dels marges i dels prats secs mediterranis (Centaurea aspera).
bracerola
f. [SP] En el tir amb arc, peça de cuir o de plàstic que serveix per a cobrir i protegir la part interna del braç que sosté l’arc del frec de la corda en el moment de disparar.
bracista
m. i f. [SP] Nedador especialitzat en braça.
braçol
m. [LC] [AGP] Braçolí 1.
braçola
f. [TRA] Barana d’una escotilla.
braçolada
f. [LC] [AGP] Cordill o fil que penja de la mare del palangre i porta un ham a l’extrem.
braçolí
1 m. [LC] [AGP] Braçolada d’un palangre petit o palangró.
2 m. [IT] Cordill de cànem o de lli retort en dues vegades amb torsió contrària.
3 m. [IT] Torçalet de seda que serveix d’ànima en fer la vora d’un trau.
bràctea
1 f. [BO] [LC] Òrgan foliaci, situat vora les flors, d’estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, de mida, de coloració, etc., diferents d’aquestes.
2 f. [BO] Branqueta unicel·lular que, en les carofícies, envolta els òrgans reproductors.
3 f. [BO] Fil·lidi més gros que els normals que forma l’involucre de les molses i les hepàtiques tal·loses.
bracteal
adj. [BO] Relatiu o pertanyent a la bràctea.
bracteïforme
adj. [BO] Que té la forma o la naturalesa d’una bràctea.
bractèola
f. [BO] [LC] Petita bràctea situada en el mateix pedicel de la flor.
bracteolat -ada
adj. [BO] Que té una bractèola o bractèoles.
bradi-
[LC] Forma prefixada del mot gr. bradýs, ‘lent’. Ex.: bradicàrdia, bradipèpsia.
bradicàrdia
f. [ZOA] [MD] Lentitud dels batecs del cor.
bradipèpsia
f. [MD] Digestió lenta.
bradipòdids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers xenartres que comprèn els peresosos.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
braga
1 1 f. [LC] [IT] Drap de tela que es posava als infants perquè no embrutessin els bolquers i poder-los netejar sense desbolcar-los.
1 2 f. [LC] [ED] Bolquer 1.
1 3 f. pl. [LC] [ED] Calces que els homes duien sota l’altra roba.
2 f. [TRA] [EI] Tros de cable o de cadena amb els caps entollats l’un amb l’altre, que es passa al voltant d’una càrrega per a hissar-la.
bragada
f. [LC] [ZOA] Entrecuix del cavall i d’altres animals.
bragasses
m. [LC] CALÇASSES.
bragat -ada
1 adj. [LC] [ZOA] [AGR] Que té l’entrecuix de diferent color que la resta del cos, s’aplica als bous i d’altres animals.
2 m. [ZOO] ÀNEC CULLEROT.
bragot
1 m. [TRA] Estrop folrat d’una embarcació de vela llatina que sosté l’antena al capdavall de l’enflonc.
2 m. [TRA] Part folrada de la corda d’atansar a la roda el car d’una vela llatina, que comprèn la gassa i l’indret on frega la corda.
braguer
1 m. [LC] [AGR] [ZOA] Mamelles d’una vaca, d’una cabra i d’altres quadrúpedes.
2 m. [LC] [MD] Aparell ortopèdic per a mantenir reduïda una hèrnia inguinal o crural.
3 m. [DE] Cap gruixut que retenia les antigues peces d’artilleria en llur retrocés en ésser disparades, subjectant-les al folre del vaixell.
bragueta
f. [LC] [ED] Obertura a la part anterior de les calces o pantalons.
bram1
1 1 m. [LC] [ZOA] [AGR] Crit de l’ase o d’altres animals, com el lleó.
1 2 [LC] brams d’ase no pugen al cel Allò que algú diu i que no mereix d’ésser atès.
2 m. [LC] Crit fortíssim, eixordador.
3 m. [LC] Soroll intens del vent tempestuós, de la mar avalotada.
bram2
m. [LC] [IMI] Corrent impetuós d’aigua com el que surt d’un molí. -Porta molta aigua el torrent? -En ve un bram.
brama1
1 f. [LC] RUMOR. Corre la brama que és un espieta.
2 f. [LC] Fama, reputació. Tenia brama de sàvia.
brama2
f. [LC] Escuma de la llet.
bramadissa
1 f. [LC] Acció repetida de bramar un o més ases.
2 f. [LC] Bram fort i seguit.
bramador1
m. [LC] [IMI] Forat situat prop de la resclosa del molí per on surt el bram o cabal d’aigua que ha mogut les moles.
bramador2 -a
adj. [LC] BRAMAIRE.
bramaire
adj. i m. i f. [LC] Que brama.
braman
m. [LC] [AN] [PR] Membre de la casta sacerdotal entre els hindús, el deure principal del qual és l’estudi i l’ensenyament dels Vedes i la celebració de cerimònies religioses.
bramànic -a
adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als bramans o a llurs doctrines i llur culte.
bramanisme
m. [LC] [AN] Religió o sistema de doctrines i institucions dels bramans i hindús ortodoxos.
bramar
1 v. intr. [LC] [ZOA] L’ase i altres animals, fer brams.
2 1 intr. [LC] Les persones, cridar fort.
2 2 intr. [LC] Cantar fent grans crits.
3 intr. [LC] La tempesta, la mar avalotada, etc., fer soroll.
bràmids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos oval, alt i comprimit, boca obliqua i aleta caudal forcada, que inclou la castanyola.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
bramul
1 m. [LC] [ZOA] [AGR] Crit del bou i d’animals afins.
2 m. [LC] Soroll intens de la tempesta, de la mar avalotada.
bramular
v. intr. [ZOA] [LC] Fer bramuls. El bou bramula. La tempesta bramulava.
bran
m. [HIH] [DE] Espasa que se solia manejar amb les dues mans.
branc
1 m. [LC] [AGF] [AGA] [BO] Branca 1 i 2.
2 m. [LC] [AGA] Camí, séquia, serra, etc., que arrenca d’un altre de principal.
3 m. [TRG] Tram viari de no gaire longitud que fa d’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es connecten a diferent nivell.
branca
1 1 f. [LC] [AGF] [BO] [AGA] Divisió i subdivisió de la tija d’una planta i, en particular, del tronc dels arbres.
1 2 f. [LC] [MD] PER EXT. Les branques d’una artèria, d’una vena, etc. Les branques d’una família són les diferents famílies eixides d’un tronc comú. Les branques d’una ciència, d’un art, de la indústria.
1 3 f. [FL] En ling., línia que uneix dos nodes en un diagrama arbori.
2 1 f. [LC] Braç 4 1. Un canelobre de tres branques. Les branques d’una cadira.
2 2 [LC] branques de les ulleres Les dues peces amb què es recolzen a les orelles.
3 f. [LC] [AQ] [AR] Brancal 1. La branca d’un portal.
4 f. [MT] Part d’una corba oberta que s’allunya cap a l’infinit.
brancada
1 f. [LC] [AGA] Branca amb relació a la fruita o a la flor que porta.
2 f. [LC] [AGF] [BO] Brancatge, especialment d’un arbre.
brancal
1 m. [LC] [AQ] [AR] Costat del mur que limita lateralment un portal, una porta o una finestra, especialment quan és de pedra.
2 m. [LC] Pedra col·locada a la part inferior de la porta.
brancall
m. [LC] [AGF] [BO] RAMALLA.
brancallós -osa
adj. [LC] [AGF] [BO] BRANCUT.
brancament
m. [IN] En inform., tria de la seqüència d’instruccions que s’ha d’executar a continuació, d’entre diverses seqüències d’instruccions alternatives.
brancar
1 1 v. intr. [LC] [AGF] [BO] Un arbre, treure branques.
1 2 tr. [LC] [EI] [AQ] Fer ramificacions (especialment en una conducció d’aigua) mitjançant tubs empalmats al principal.
2 tr. [LC] [AGF] Deixar (en un arbre) les branques convenients, en podar-lo.
brancatge
m. [LC] [AGF] [BO] Conjunt de branques.
brancó
m. [LC] [AGF] [BO] Branca petita que arrenca d’una branca principal.
brancut -uda
1 adj. [LC] [AGF] [BO] De moltes branques.
2 adj. [LC] [AGF] [BO] De fortes branques.
3 adj. [LC] [AGF] [BO] Ramificat.
branda1
f. [LC] FLAMA.
branda2
f. [MU] Dansa dels segles XVI i XVII en què els balladors fan un moviment oscil·latori.
brandada
1 1 f. [LC] Oscil·lació d’un cos que branda.
1 2 f. [TRA] Oscil·lació transversal d’una nau.
2 f. [HO] Plat preparat amb bacallà esmicolat, posat prèviament en remull amb alls, que es lliga amb oli d’oliva, llet i julivert fins a aconseguir la consistència d’un puré.
brandador -a
adj. [LC] Que branda.
brandal
m. [TRA] BURDA.
brandar
1 v. tr. [LC] Portar (una arma) a la mà movent-la amenaçadorament. L’envestí brandant l’espasa.
2 tr. [LC] [MU] Fer tocar (una campana). Brandeu les campanes.
3 1 intr. [LC] [MU] Estar animat d’un moviment oscil·latori vibratori. Les xemeneies branden. Les campanes branden.
3 2 intr. [LC] Caminar balancejant-se, gronxant-se. Caminava brandant brandant.
brandejar
v. tr. [LC] Brandar 1. Brandejant amb mà ferrenya l’espasa flamejant.
brandi
m. [LC] [HO] Aiguardent de vi blanc que adquireix la flaire i el color envellint-lo llarg temps en botes.
brandir
v. tr. [LC] Brandar 1.
brandonera
1 f. [LC] Canelobre per a brandons.
2 f. [LC] Caixa llargaruda per a brandons.
branquejar
1 v. intr. [LC] Anar per les branques.
2 intr. [LC] Agitar les branques.
branquell
m. [LC] BRANCÓ.
branqui-
[LC] V. BRANQUIO-.
-branqui -brànquia
[LC] Forma sufixada del mot gr. brágkhion, ‘brànquia’. Ex.: tetrabranqui, gimnobrànquia.
brànquia
f. [LC] [ZOA] Òrgan de la respiració dels animals aquàtics consistent en una sèrie de làmines o filaments pels quals passa el líquid circulatori solament separat de l’aigua que els envolta per membranes primes, a través de les quals és absorbit l’oxigen dissolt en l’aigua.
branquial
adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent a les brànquies.
branquiat -ada
adj. [ZOA] Proveït de brànquies. Un vertebrat branquiat. Un artròpode branquiat.