empomar
v. tr. [LC] Agafar (una cosa) pel pom. Empomar l’espasa.
empopada
f. [TRA] Acció del vent sobre la nau bufant en la direcció de popa a proa. Córrer la nau una empopada.
empopar
v. intr. [TRA] Una nau, calar més de popa.
empoquir
1 v. tr. [LC] Fer més petit.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir més petit.
emporcar
v. tr. i intr. pron. [LC] EMBRUTAR.
empordanès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Empordà.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Empordà o als seus habitants.
empori
1 m. [LC] [HIH] Ciutat d’un comerç extens.
2 m. [LC] [HIH] Centre comercial d’un país.
3 m. [LC] Lloc de gran riquesa material, cultural o artística.
emporità -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Empúries.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Empúries o als seus habitants.
emporprar
1 v. tr. [LC] Tenyir de porpra.
2 v. tr. [LC] Comunicar el color de la porpra (a alguna cosa). L’alba emporprava els cims de les muntanyes.
3 intr. pron. [LC] Agafar el color de la porpra. El cel s’emporprava: anava a apuntar el sol.
emportament
1 m. [LC] Acció d’emportar-se.
2 m. [FIF] Fenomen pel qual un cos es mou perquè forma part d’un sistema en moviment, respecte del qual sistema pot tenir, a més, un moviment relatiu.
emportar-se
1 1 v. tr. pron. [LC] Portar (alguna cosa) amb si sortint d’un lloc, traient-la d’un lloc. De casa no cal que ens emportem sinó l’esmorzar: a l’hora de dinar ja serem a poblat. S’han emportat el ferit a pes de braços. Els lladres s’han emportat totes les joies que hi havia en aquest calaix. Ha fugit emportant-se tot el diner que li havíem confiat. No vull que hi resti res, ací: li ho faré emportar tot.
1 2 v. tr. pron. [LC] PER EXT. Ell s’emportà el secret a la tomba.
2 tr. pron. [LC] Treure, llevar, amb violència. La bala se li emportà un braç. El vent s’ha emportat la teulada. La inundació s’ha emportat tots els ponts.
3 1 tr. pron. [LC] Arrossegar 1 1. El corrent s’emporta la barca.
3 2 [LC] emportar-se una cosa el vent Caure fàcilment en l’oblit.
4 tr. pron. [LC] Obtenir 1. Jo m’he emportat un premi; ell se n’ha emportat tots els altres.
emportinar
v. tr. [AGA] ENCOFINAR. Emportinar pasta d’oliva.
emporxar
1 v. tr. [LC] Posar sota porxo.
2 1 tr. [LC] Cobrir a tall de porxo.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Uns ulls que unes celles aspres emporxaven.
empòsit
m. [LC] PÒSIT.
empostament
m. [LC] [AQ] EMPOSTISSAMENT.
empostar1
v. tr. [LC] [AQ] EMPOSTISSAR.
empostar2
v. tr. [IT] ENCERROSAR.
empostat
m. [LC] EMPOSTISSAT.
empostissada
f. [LC] [AQ] Clos, cobert, etc., fet de posts.
empostissament
m. [LC] [AQ] Acció d’empostissar.
empostissar
v. tr. [LC] [AQ] [IMF] Cobrir amb posts.
empostissat
m. [LC] [AQ] [IMF] Soler, sostre, format de posts.
empotar
v. tr. [LC] Posar en un pot o en pots.
empotinar
v. tr. i intr. pron. [LC] EMBRUTAR.
empotingar
1 v. tr. [LC] [MD] Administrar (a algú) un excés de medicaments. No m’empotinguis amb tantes medecines!
2 intr. pron. [MD] Prendre un excés de medicaments. Si t’empotingues d’aquesta manera tindràs mal de panxa.
empouar
v. tr. [LC] Posar al fons d’un pou, d’un sot pregon.
emprament
m. [LC] Acció d’emprar.
emprar
1 v. tr. [LC] Usar 1. Per a fer aquest treball cal emprar una bona eina. Emprar diners en almoines. Emprar tots els mitjans possibles per a aconseguir una cosa. Emprar, un escriptor, tal i tal mot, tal i tal expressió.
2 tr. [LC] Servir-se (d’algú). Emprà un seu parent perquè anés a emmetzinar el príncep. Per a dissuadir-lo d’aquell matrimoni, hi empraren tots els parents.
3 intr. pron. [LC] Servir-se d’alguna cosa. La llotja dels genovesos, de la qual no s’empren des que és feta la llotja major, sigui donada als cavallers per a capella de Sant Jordi.
4 tr. [LC] Manllevar 1. He emprat un llibre de la biblioteca per a la Rut.
empre
m. [LC] EMPRAMENT. Fan vi per a l’empre de la casa.
empremta
1 f. [LC] [AD] Senyal que un cos premut contra un altre de més tou deixa sobre aquest. L’empremta del seu peu sobre l’asfalt estovat per la calor. L’empremta d’un segell sobre cera.
2 f. [LC] PER EXT. Totes les obres de la naturalesa porten l’empremta de la potència divina. La seva cara portava l’empremta del dolor.
3 [LC] empremta digital [o empremta dactilar] Marca que deixa el dit en un objecte amb què s’ha posat en contacte.
empremtar
v. tr. [LC] Deixar una empremta (sobre algun cos).
emprendre
[quant a la flexió, com aprendre]
1 1 v. tr. [LC] Posar-se a fer, començar (una cosa, especialment que suposa un esforç considerable, que enclou dificultats, riscos, etc.). Emprendre una feina, una tasca, una obra, un negoci, un viatge. Emprendre una campanya contra la implantació dels nous impostos. Emprendre una carrera. No gosar emprendre res.
1 2 v. tr. [LC] Comprometre’s a executar (certs treballs), a subministrar (quelcom), a un preu i en condicions determinades.
2 tr. [LC] Escometre (algú) per fer-li una demanda, una recomanació. Veient que tu no volies prestar-li ajut, em va emprendre a mi explicant-me detalladament els seus propòsits.
3 intr. pron. [LC] Prendre’s massa confiances. Atura-li els peus, si no vols que s’emprengui.
emprenedor1 -a
adj. [LC] Que no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d’emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses. Un projecte per a gent emprenedora.
emprenedor2 -a
adj. [LC] Que pot emprendre’s.
emprenyador -a
adj. [LC] POP. Que emprenya.
emprenyament
m. [LC] Acció d’emprenyar o d’emprenyar-se; l’efecte.
emprenyar
1 v. tr. [LC] [MD] PRENYAR.
2 1 tr. [LC] POP. Enutjar fortament.
2 2 intr. pron. [LC] POP. Si l’àvia no s’emprenya amb l’Andreu, ell en serà hereu.
emprenyavelles
f. [BOS] Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies, de fulles en roseta basal, com si fossin abonyegades per sobre, i flors grogues, pròpia d’indrets àrids de les terres mediterrànies meridionals (Ranunculus bullatus).
empresa
1 1 f. [LC] Allò que hom emprèn, designi que es posa en execució. Una empresa atrevida, perillosa, àrdua. Abandonar una empresa. Reeixir en una empresa.
1 2 [LC] d’empresa loc. adj. EMPRENEDOR1. Un home d’empresa. Una dona d’empresa. Gent d’empresa.
2 f. [LC] [ECT] [AD] Unitat econòmica per a la producció de béns o serveis, per a emprendre i realitzar obres materials, negocis, etc. L’empresa hi perdrà diners, en aquesta obra. Una empresa multinacional.
3 f. [HIH] [HIG] Agrupació de professionals de la milícia que s’associaven per a la consecució d’un objectiu de tipus cavalleresc.
4 f. [HIG] En heràld., divisa.
empresari empresària
1 m. i f. [DR] [ECT] [PR] Persona que dirigeix o que té part en una empresa.
2 m. i f. [DR] [ECT] [PR] Persona que té al seu càrrec d’executar certs treballs, de subministrar quelcom, de dirigir certs serveis.
3 m. i f. [LC] [PR] [ECT] Cap d’una empresa de producció o d’exhibició d’espectacles.
empresarial
adj. [ECT] [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a l’empresa o a l’empresariat.
empresariat
1 m. [LC] [ECT] Conjunt dels empresaris.
2 m. [LC] [SO] [ECT] Classe empresarial.
empresonament
m. [LC] [AD] Acció d’empresonar; l’efecte.
empresonar
1 v. tr. [LC] Ficar (algú) a la presó.
2 v. tr. [LC] Tancar (algú) en un lloc d’on no pot sortir. Van empresonar l’ocell dins la gàbia. Feia dies que la neu els havia empresonat a la barraca.
emprestança
f. [LC] ANT. Préstec 1.
emprestar
v. tr. [LC] Prestar 1.
emprèstit
m. [ECT] [LC] Manlleu, especialment el que un govern, un ajuntament, una institució o una gran empresa obté per subscripció obligant-se a pagar-ne els interessos. Un emprèstit d’obligacions.
emprimació
1 f. [AQ] Acció d’emprimar; l’efecte.
2 f. [AQ] Pasta o pintura emprada per a emprimar.
emprimar
1 v. tr. [AGA] Rompre 3.
2 tr. [AQ] Aplicar la primera capa de pintura (sobre una superfície) per tal d’assegurar una bona adherència del recobriment definitiu.
empriu
1 1 m. [HIH] [AD] [AGF] Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d’un poble o comunitat rural.
1 2 m. [HIH] [AGF] Terra del comú o altre bé objecte d’aquest dret.
2 m. [AGF] Servitud, espai que cal deixar, quan es planta un arbre, des de la partió del predi veí.
3 m. [LC] ANT. Acció d’emprar.
emprivar
v. tr. [DR] Aprofitar-se del dret d’empriu (sobre un bé). No poden emprivar l’aigua sense permís del moliner.
emproar
1 v. intr. [TRA] Una nau, calar més de proa.
2 v. intr. [TRA] Posar la proa del vaixell encarada al vent, a la marea, al corrent o a un objecte determinat.
emprova
f. [LC] [IT] Acció d’emprovar. Fer la primera emprova.
emprovador1
m. [LC] [IT] Cambra destinada a emprovar.
emprovador2 emprovadora
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que emprova.
emprovar
v. tr. [LC] [IT] Posar a algú (una peça de vestir) per veure si li cau bé. Ara acaben d’embastar l’americana; si s’espera una mica la hi podrem emprovar. Avui mateix tallarem el vestit, i demà ja podrem emprovar.
empuat
m. [IT] Conjunt de totes les pues d’una màquina de filar, retòrcer, etc.
empudegador -a
adj. [LC] Que empudega.
empudegament
m. [LC] Acció d’empudegar; l’efecte.
empudegar
1 v. tr. [LC] Omplir, infectar, de pudor. Amb aquesta pipa empudegues la sala. Cremant aquest plomall has empudegat tota la casa.
2 tr. [LC] Molestar, empipar.
empudeïment
m. [LC] EMPUDEGAMENT.
empudeir
v. tr. [LC] EMPUDEGAR.
empudentir
v. tr. [LC] EMPUDEGAR.
empunyadura
f. [LC] [DE] Part d’una arma per on s’empunya o empoma.
empunyant
adj. [HIG] En heràld., que agafa un objecte, s’aplica a una mà o a una pota.
empunyar
1 v. tr. [LC] Agafar (una cosa) estrenyent-la fortament amb la mà. Empunyà un bastó i començà de donar cops a la porta.
2 v. tr. [LC] EMPOMAR. Empunyar l’espasa.
emú
[pl. -ús]
m. [ZOO] Ocell no volador de l’ordre dels casuariformes, d’1,5 metres d’alçada, de plomatge gris fosc, bec de color groc fosc, bon corredor i nedador, que viu a Austràlia (Dromaius novaehollandiae).
èmul èmula
m. i f. [LC] Persona que emula.
emulació
1 f. [LC] Acció d’emular. L’emulació no és enveja.
2 f. [LC] Desig d’emular.
emulador emuladora
1 m. i f. [LC] Èmul, èmula.
2 m. [IN] En inform., simulador que permet que un ordinador executi els programes que se li presenten escrits en el llenguatge de màquina d’un altre ordinador de model o tipus diferent.
emular
1 v. tr. [LC] Cercar d’igualar o superar (algú) en alguna cosa.
2 tr. [IN] Un ordinador o un procés informàtic, simular per mitjà d’un emulador.
emulgent
1 adj. [LC] [MD] Que purifica.
2 adj. [ZOA] [MD] Que estimula la colepoesi o la diüresi, dit especialment de l’artèria i la vena renals.
emulsina
f. [QU] [BI] Mescla d’enzims que hidrolitzen enllaços glicosídics, present en les llavors de certes rosàcies.
emulsió
1 f. [QU] [LC] Dispersió estable d’un líquid que conté en suspensió partícules diminutes d’un altre líquid, com la llet els glòbuls de mantega.
2 f. [QU] Substància química sensible a la llum amb què es recobreixen uniformement les pel·lícules, els papers fotogràfics i les planxes per a gravar.
emulsionant
1 adj. [QU] Que permet d’obtenir una emulsió estable.
2 m. [QU] Substància emulsionant.
emulsionar
v. tr. [QU] [LC] Convertir en emulsió. El suc pancreàtic emulsiona els greixos.
emulsor
m. [QU] Aparell per a fer emulsions.
emunció
f. [MD] Evacuació o excreció de substàncies supèrflues del cos.
emundació
f. [MD] Acció de depurar, especialment les substàncies que entren en una preparació farmacèutica.
emuntori -òria
1 adj. [MD] Que serveix per a evacuar o excretar.
2 m. [MD] Òrgan emuntori.
en1
[pot revestir les formes ’n, n’ i ne]
És emprat reemplaçant:
a) pron. [LC] Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, al teatre, i en surto ara.
b) Un complement introduït amb la preposició de. Ell parla sempre d’ella; jo no en parlo mai. Dius que m’abstingui de menjar carn: ja me n’abstinc. Jo ja t’ho havia advertit: no te’n recordes? De malagraïts, l’infern n’és ple.
c) Un substantiu pres en sentit partitiu en el complement directe o en el subjecte gramatical. Em demanen llibres i no en tinc. En tinc un. En tinc pocs. No en tinc cap. En tinc una dotzena. Volen que els vengui sucre, i no en tinc. De vi, n’he begut molt, n’he begut un got, no n’he begut gaire. N’han arribat dos. N’hi ha quatre.
d) Una locució adjectival possessiva. He estat a Lleida, però no en conec la catedral.
e) El complement d’un verb factitiu. El nomenaran president o no l’en nomenaran.
f) POP. Un adjectiu o substantiu indeterminat complement de ésser. No n’és, de vermell. No n’és, de metge.
en2
1 prep. [LC] Expressa relacions que denoten:
a) L’indret on és o s’esdevé alguna cosa. He viscut en tres cases diferents. Una estàtua que hi ha en una de les places de la ciutat. | Jo no he trobat en ell l’ajut que esperava. Expressar-se en termes violents. | Doctor en farmàcia, en dret.
b) El temps dins el qual o durant el qual quelcom s’esdevé. Fer una cosa en quinze dies, en menys d’una setmana, en poc temps. En 1894.
2 prep. [LC] Darrere de certs verbs de moviment, expressa relacions que denoten el punt d’arribada, sobretot amb els demostratius i els mots un i algun. Havien anat en aquella casa. Pujarem en aquella ermita. Entràrem en una sala.
3 prep. [LC] Formant part d’un bon nombre de locucions adverbials, expressa el mode d’estar, d’obrar, etc. En dejú. En aparença. En renou.
4 prep. [LC] Amb un infinitiu, forma combinacions amb funció adverbial que expressen precedència immediata, causalitat. En entrar jo, tots s’alçaren. En veure’ls tan pobres, un hom s’admirava que poguessin fer el que feien.
5 prep. [LC] Amb certs verbs usats pronominalment o intransitivament designa la cosa relativament a la qual s’esdevé l’acció. Pensa en mi, en ell, en allò. Tardar en l’execució d’alguna cosa. Vacil·lar en l’explicació. Adelitar-se en el joc. Exercitar-se en obres de caritat. Entossudir-se en una cosa.
en3
[pot revestir la forma n’]
1 art. [LC] En el català central en registres informals, forma masculina de l’article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms començats en consonant. L’Antoni i en Joan. La Maria i en Pere. L’Alemany i en Pujol. En Remuga.
2 art. [LC] En el baleàric en registres informals, forma masculina de l’article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms. N’Andreu i en Toni.
3 art. [LC] Títol de cortesia que s’anteposava als noms propis de persona. El rei En Jaume, l’infant En Pere. En Serafí Pitarra.
en- [o em-]
[LC] Prefix que significa ‘posar dins’, ‘posar en estat de’. Ex.: encerclar, ennegrir, embarcar, emmagatzemar.
ena
f. [LC] [FL] Lletra n N.
enagos
m. pl. [LC] [ED] Peça de vestir interior femenina consistent en una faldilla de roba blanca, generalment amb farbalans.
enagrir
v. tr. i intr. pron. [LC] AGRIR.
enagües
f. pl. [LC] ENAGOS.
enaiguament
m. [AGR] [LC] Migrament del bestiar quan el priven d’un bon tracte al qual estava avesat.
enaiguar
1 1 v. tr. [LC] Cobrir d’aigua. Enaiguar els camps.
1 2 intr. pron. [LC] El prat s’ha enaiguat.
1 3 intr. pron. [LC] Se li enaigüen els ulls.
1 4 v. tr. [LC] Aigualir 1 1.
2 1 intr. pron. [AGR] [MD] Un infant de pit, decandir-se, esdevenir flac, trist, macilent. En aquella casa, hi havia una nena que tot sovint se’ls enaiguava.
2 2 intr. pron. [AGR] El bestiar, patir d’enaiguament. Si pengeu el morralet a una mula, les altres s’enaigüen.
enaiguatejar
v. intr. [LC] Especialment les plantes, tenir massa aigua.
enàl·lage
f. [FL] [FLL] Substitució d’una part del discurs per una altra o d’un gènere, nombre, cas, persona, temps o mode d’un mot per un altre del mateix mot.
enaltidor -a
adj. [LC] Que enalteix.
enaltiment
m. [LC] Acció d’enaltir; l’efecte.
enaltir
v. tr. [LC] Posar alt (el mèrit d’algú o d’alguna cosa).
enamoradís -issa
adj. [LC] Propens a enamorar-se.
enamorador -a
adj. [LC] Que enamora.
enamorament
m. [LC] Acció d’enamorar o d’enamorar-se; l’efecte.
enamorar
1 v. tr. [LC] Inspirar amor (a algú). Va enamorar una pubilla del poble i s’hi va casar.
2 v. tr. [LC] Causar (a algú) un viu plaer de veure, sentir, etc. Allí dalt la vista ens enamora. És una noia que enamora. Fa un temps que enamora.
3 intr. pron. [LC] Inflamar-se d’amor per algú o alguna cosa. La meva germana es va enamorar del fill del metge.
enamorat -ada
1 adj. i m. i f. [LC] Que sent amor per algú.
2 adj. i m. i f. [LC] Que manté relacions amoroses amb una altra persona.
enamoriscament
1 m. [LC] Acció d’enamoriscar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Estat de qui està enamoriscat.
enamoriscar-se
v. intr. pron. [LC] Mig enamorar-se. La Júlia s’havia enamoriscat d’un jove ben plantat.
enantema
m. [MD] Erupció a la superfície interna d’una cavitat natural com ara la boca o l’estómac.
enantematós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’enantema.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’enantema.
enantio-
[LC] Forma prefixada del mot gr. enantíos, ‘oposat’. Ex.: enantioblàstic, enantiomorf, enantiòmer.
enantiòmer -a
1 adj. [QU] Que presenta enantiomeria.
2 m. [QU] Compost enantiòmer.
enantiomeria
f. [QU] Estereoisomeria òptica en què l’estructura molecular d’un compost és la imatge especular de la d’un altre.
enantiomorf -a
1 adj. [QU] [GL] Que presenta enantiomorfisme.
2 m. [QU] Antípoda òptic.
enantiomorfisme
m. [GL] Propietat de les classes hemimòrfiques de simetria cristal·lina, mancades de centre i de plans de simetria, en què les formes es desenvolupen de dues maneres diferents: una de dreta i una altra d’esquerra, com si fossin reflectides en un mirall.
enarborar
1 v. tr. [LC] Posar (alguna cosa) dalt de tot d’un pal, d’una torre, etc. Van enarborar les banderes.
2 tr. [LC] Excitar en alt grau.
enarbrar
1 v. tr. [LC] [AGA] ASPRAR.
2 intr. pron. [LC] [AGA] Les plantes enfiladisses, enfilar-se, especialment pels arbres. Enarbrar-se l’arítjol a l’om.
enarcament
m. [LC] [MD] Acció d’enarcar o d’enarcar-se; l’efecte.
enarcar
1 v. tr. [LC] Corbar en forma d’arc.
2 intr. pron. [LC] [MD] Treure l’esquena enfora arquejant l’espinada. El campaner s’enarcava durant els atacs d’epilèpsia. Enarcat de fred.
enarçar
v. tr. [AGR] [LC] Voltar d’arços (alguna cosa, especialment un arbre). Han enarçat els arbres perquè el bestiar no se’n mengi les fulles.
enardidor -a
adj. [LC] Que enardeix.
enardiment
m. [LC] Acció d’enardir o d’enardir-se; l’efecte.
enardir
1 v. tr. [LC] Fer més ardit, excitar l’ànim (d’algú) a la lluita, a l’acció, etc. Les paraules del capità enardiren els soldats.
2 intr. pron. [LC] Els soldats s’enardiren.
enargita
f. [GLM] Mineral, sulfosal d’arsènic i coure, de fórmula Cu3AsS4, que cristal·litza en el sistema ròmbic en cristalls generalment tabulars o prismàtics i és mena de coure.
enartador -a
adj. [LC] Que enarta.
enartament
m. [LC] Acció d’enartar; l’efecte.
enartar
v. tr. [LC] Encisar, encantar.
enartrosi
f. [ZOA] [MD] Diartrosi formada per un cap que encaixa dins una cavitat i es belluga en tots els sentits. Enartrosi del maluc.
enasprar
1 v. tr. [LC] [AGA] ASPRAR.
2 intr. pron. [LC] [AGA] Les plantes enfiladisses, enfilar-se pels aspres.
enaspriment
m. [LC] Acció d’enasprir o d’enasprir-se.
enasprir
1 v. tr. [LC] Fer tornar aspre.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir aspre. El marbre s’enaspreix amb el suc de llimona.
enastar
1 v. tr. [LC] [HO] Posar a l’ast (carn, vianda).
2 v. tr. [LC] Traspassar (una cosa) amb un instrument punxant.
ençà
1 1 adv. [LC] En direcció on hom és. Ha venut tots els seus terrenys de la carretera ençà.
1 2 adv. [LC] Cap al temps present, a partir d’un moment passat. No l’he vist de dijous ençà. D’un quant temps ençà, han canviat les coses.
1 3 [LC] [AD] d’ençà de loc. prep. Des11. D’ençà d’aquell dia.
1 4 [LC] d’ençà que loc. conj. DES QUE. D’ençà que és fora.
1 5 [LC] fer-se ençà ACOSTAR-SE. Remei, fes-te ençà, que no et veig prou bé.
2 [LC] ençà i enllà loc. adv. A un costat i a un altre. Mirar ençà i enllà. He perdut tot el dia anant ençà i enllà.
encabassar
1 v. tr. [LC] Posar en un cabàs o en cabassos.
2 tr. pron. [LC] Imaginar-se (alguna cosa), ficar-se-la al cap.
encabestrar
v. tr. [AGR] [LC] Posar el cabestre (a una haveria). Encabestrar un cavall, un mul.
encabiment
m. [LC] Acció d’encabir o d’encabir-se.
encabir
v. tr. [LC] Ficar, acomodar (algú o alguna cosa) en algun lloc fent-l’hi cabre. La furgoneta ja és plena: no sé pas on les encabirem, aquestes dues cadires. Ara surt l’últim cotxe: hem de veure si ens hi podem encabir.
encabironar
v. tr. [AQ] [LC] Posar els cabirons per a fer (un sostre, una teulada, etc.).
encaboriador -a
adj. [LC] Que encaboria.
encaboriament
1 m. [LC] Acció d’encaboriar o d’encaboriar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Estat de qui està encaboriat.
encaboriar
1 v. tr. [LC] Donar cabòries (a algú).
2 intr. pron. [LC] Agafar cabòries. S’encaboria amb qualsevol fotesa.
encaboriat -ada
adj. [LC] Ple de cabòries.
encabotament
m. [LC] OBSTINACIÓ.
encabotar-se
v. intr. pron. [LC] OBSTINAR-SE. S’encabota amb una cosa i d’allà no el treus.
encabritar-se
v. intr. pron. [LC] [AGR] Alzinar-se. Un cavall va encabritar-se perquè vaig topar amb una de les seves potes.
encadarnar
1 v. tr. [LC] [MD] Afectar d’un cadarn. El fred de la nit el va encadarnar.
2 intr. pron. [LC] [MD] Agafar un cadarn, un refredat. Què fas a la finestra en camisa? No tens por d’encadarnar-te? Estar encadarnat.
encadastrar
v. tr. [SO] [LC] Fer el cadastre (d’una contrada, província, etc.).
encadellar
v. tr. [IMF] Fer cadells (a la fusta) passant-hi el cadell.
encadellat
m. [IMF] [IMI] Juntura de dues posts que consisteix a fer un cadell a un cantell de cada post i col·locar-hi un llistó que les ajunta.
encadenament
1 1 m. [LC] Acció d’encadenar; l’efecte.
1 2 m. [LC] Successió de coses encadenades.
1 3 m. [LC] Connexió d’unes coses amb altres.
2 1 m. [MU] En mús., unió directa de dos acords o més.
2 2 m. [MU] Unió entre dos moviments d’una composició musical que habitualment anirien separats.
3 m. [JE] Recurs cinematogràfic que consisteix a fer desaparèixer gradualment una imatge i a fer-ne aparèixer, també gradualment, una altra sobre la primera.
encadenar
1 1 v. tr. [LC] Lligar amb cadenes. Van encadenar els presoners.
1 2 v. tr. [LC] Tenir (algú) sense deixar-lo moure, sense acció.
1 3 v. tr. [LC] Tenir esclavitzat.
2 1 tr. [LC] Unir coses formant cadena.
2 2 intr. pron. [LC] Succeir-se com les anelles d’una cadena. Les desgràcies sovint s’encadenen les unes amb les altres.
encadenat
1 m. [JE] [MU] [AN] Dansa rossellonesa en què diverses fileres de balladors evolucionen en ziga-zaga i s’entrelliguen els moviments d’una filera amb els d’una altra.
2 m. [JE] [MU] [AN] Moviment de l’encadenat.
encadirar
v. tr. [EI] Posar les cadiretes o suports (a un eix, a un arbre de transmissió).
encadufada
f. [LC] [IMI] Sèrie de cadufs d’una sínia.
encaironar
v. tr. [LC] [AQ] Enrajolar amb cairons.
encaix
1 1 m. [LC] Acció d’encaixar dues coses; l’efecte.
1 2 m. [LC] [IMF] Enllaç de dues peces que encaixen.
1 3 m. [LC] Cavitat en què encaixa una cosa.
2 m. [ECT] encaix bancari Reserva monetària formada pel diner legal que els bancs mantenen a la caixa i pels dipòsits que mantenen en el banc central.
3 m. [HIG] Peça que resulta de la divisió de l’escut heràldic per dues diagonals que sortint dels flancs o de la meitat de dues vores juxtaposades es reuneixen prop de la meitat del flanc oposat o prop de l’angle oposat.
encaixada
f. [LC] Acció de donar-se o estrènyer-se la mà dues persones. Tancaren l’acord amb una forta encaixada.
encaixament
1 m. [LC] [MD] Acció d’encaixar; l’efecte.
2 m. [GL] Aprofundiment i estrenyiment d’una vall.
encaixar
1 1 v. intr. [LC] Una cosa, entrar dins una altra ajustadament. Aquests pius no encaixen amb els forats que heu fet.
1 2 v. intr. [LC] Una cosa, adaptar-se bé dins una altra. La tapa no encaixava amb la capsa. La porta no encaixa.
1 3 v. intr. [LC] Dues persones, donar-se la mà. Encaixeu, nois! Que des d’avui sereu col·legues.
1 4 v. intr. [LC] Una persona, donar la mà a una altra. Vaig allargar la mà per encaixar, però ell es girà d’esquena.
1 5 [LC] dir coses que no encaixen Dir coses inoportunes, extemporànies.
2 intr. pron. [MD] El fetus, penetrar progressivament en el canal pelvià.
3 1 tr. [LC] Fer entrar (una cosa) dins una altra ajustadament.
3 2 tr. [LC] PER EXT. Va encaixar bé la mort de la seva mare.
3 3 tr. [AF] Agrupar ordenadament (els diversos plecs que formen una revista, un diari, etc.), posant-los uns dins els altres.
3 4 tr. [AF] Encartar 4.
4 1 tr. [LC] Posar en una caixa o en caixes. S’han d’encaixar tots els llibres.
4 2 [LC] encaixar un mort Posar-lo al taüt.
encaixat -ada
adj. [HIG] En heràld., que conté un encaix.
encaixonar
1 v. tr. [LC] Posar en un caixó o en caixons.
2 v. tr. [LC] Posar dins un lloc molt estret.
encalafornat -ada
adj. [LC] Ficat molt endins d’un amagatall.
encalaixonar
v. tr. [LC] Posar en un calaix o en calaixos.
encalbiment
m. [LC] [MD] Acció d’encalbir o d’encalbir-se.
encalbir
1 v. tr. [LC] [MD] Fer tornar calb.
2 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir calb. És molt jove per a encalbir-se.
encalç
1 m. [LC] Acció d’encalçar. L’encalç durà ben bé mitja hora.
2 [LC] anar a l’encalç d’algú Esforçar-se per atrapar-lo.
3 [LC] anar a l’encalç d’alguna cosa Esforçar-se per aconseguir-la.
4 [LC] donar l’encalç ENCALÇAR.
encalçador -a
adj. [LC] Que encalça.
encalçament
m. [LC] ENCALÇ.
encalçant
m. i f. [LC] Persona que encalça.
encalçar
1 v. tr. [LC] Córrer (darrere algú) per atrapar-lo. L’he encalçat una estona i no l’he pogut haver. El gos encalçava una llebre.
2 v. tr. [LC] PER EXT. La desgràcia l’encalça.
encalcinada
f. [LC] ENCALCINAMENT.
encalcinament
m. [IQA] [LC] Operació d’encalcinar.
encalcinar
1 v. tr. [LC] [AGA] Cobrir de calç, empolsinar amb calç. Encalcinar les vinyes.
2 v. tr. [LC] Emblanquinar 2.
3 v. tr. [IQA] Tractar (les pells) en un bany de calç.
encalentidor
m. [LC] Escalfador 2.
encalentir
v. tr. [LC] ESCALFAR.
encalimar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENCALITJAR.
encalitjar
1 v. tr. [LC] [ME] Cobrir de calitja.
2 intr. pron. [LC] [ME] El mar s’encalitjava i no podíem veure el port.
encall
m. [LC] ENCALLAMENT.
encallada
f. [LC] ENCALLAMENT.
encallador
m. [LC] Lloc on és fàcil que s’encallin els vehicles, les naus.
encallament
m. [LC] Acció d’encallar o d’encallar-se; l’efecte.
encallar1
v. tr. [IT] En indústria tèxtil, retòrcer (dos o més fils) cadascun dels quals està format per dos, tres o quatre caps retorçats.
encallar2
1 1 v. intr. [LC] Un vehicle, ésser privat d’anar endavant per raó d’un obstacle que trava el seu moviment. El carro va encallar en aquell fanguissar.
1 2 intr. pron. [LC] El cotxe s’encallava en la sorra.
1 3 intr. pron. [LC] PER EXT. Se m’ha encallat una espina a la gola.
2 1 intr. [LC] [TRA] Una nau, venir en un indret on no té prou aigua per a surar.
2 2 intr. [LC] [TRA] Una nau, restar immobilitzada entre roques o baixos. La nau ha encallat vora el far.
2 3 intr. pron. [LC] La barca s’ha encallat en els esculls.
2 4 intr. pron. [LC] [TRA] Es van encallar a l’entrada de la badia.
3 1 intr. [LC] L’evolució d’algú o d’alguna cosa, interrompre’s per obstacles que li ho impedeixen. A mig discurs, restà encallat, sense saber com continuar.
3 2 intr. pron. [LC] La conversa es va encallar en aquell punt. S’han encallat tots els afers per manca de capital.
4 tr. [LC] Un obstacle, privar d’anar endavant (un vehicle) travant els seus moviments. El fang ha encallat l’autobús.
encalliment
m. [LC] Acció d’encallir o d’encallir-se; l’efecte.
encallir
1 v. tr. [LC] Endurir (la pell) fent-hi un call, una durícia.
2 intr. pron. [LC] Les mans se li han encallit de fer servir la destral.
encalmar-se
v. intr. pron. [LC] El temps, la mar, posar-se en calma. Ara que el vent s’encalma, podríem seure a fora.
encalostrar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Una criatura, emmalaltir-se per haver mamat els calostres.
encambrar
1 v. tr. [LC] Tancar en una cambra.
2 intr. pron. [LC] S’encambra tot el dia per no tenir tractes amb la família.
encamellada
f. [LC] Acció d’encamellar o d’encamellar-se.
encamellar
1 v. tr. [LC] Posar la cama entre les cames (d’un que corre o camina) a fi d’entrebancar-lo.
2 intr. pron. [LC] Posar-se cama ací cama allà sobre alguna cosa. La noia s’havia encamellat sobre una branca.
encamerar
v. tr. [HIH] ANT. Adulterar 2 1.
encaminador -a
adj. i m. i f. [LC] Que encamina.
encaminament
m. [LC] Acció d’encaminar o d’encaminar-se; l’efecte.
encaminar
1 v. tr. [LC] Posar en camí, fer avançar, devers un punt determinat. Per anar al poble, ja ens han encaminat bé?
2 v. tr. [LC] PER EXT. Et cal un bon mestre que sàpiga encaminar-te. Encaminar, algú, els seus esforços a l’obtenció d’alguna cosa.
3 intr. pron. [LC] Em vaig encaminar cap al riu. Encaminem-nos cap a aquesta solució.
4 [LC] encaminar algú els seus passos Encaminar-se.
encamisada
1 f. [HIH] Atac de nit per a sorprendre l’enemic adormit, en què els soldats es cobrien amb una camisa blanca per no confondre’s amb els enemics.
2 f. [LC] [AN] Cavalcada de gent encamisada.
encamisar
1 v. tr. [EI] Posar una camisa a l’interior d’un cilindre.
2 intr. pron. [LC] [HIH] Posar-se sobre el vestit una camisa, especialment per executar una encamisada.
encanalament
m. [LC] Acció d’encanalar; l’efecte.
encanalar
v. tr. [LC] Acanalar 2.
encanallar
1 v. tr. [LC] Fer esdevenir un canalla. L’extrema necessitat encanalla els homes honestos.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir un canalla. En Guillem havia jugat a encanallar-se i va trobar un infeliç que es prestà al seu joc.
encanastrar
v. tr. [LC] Posar en una canastra o en canastres.
encanonar
1 v. tr. [LC] Fer passar per un canó.
2 tr. [LC] Apuntar amb una arma de foc (a algú, a una peça de caça).
encant1
1 1 m. [LC] Poder d’encantament. Qui pot resistir l’encant dels seus ulls?
1 2 m. [LC] La cosa que produeix l’encantament. Té un parlar que és un encant.
2 m. [FIN] En fís., nombre quàntic característic del quark c i dels hadrons que el contenen.
encant2
1 m. [HIH] [AD] Venda pública d’objectes a qui en dona més. Vendre una cosa a l’encant. Fer encant d’una cosa. Portar una cosa a l’encant.
2 m. pl. [LC] Lloc on es venen coses velles. Aquest pany, l’he comprat als encants.
encantació
f. [LC] ENCANTAMENT.
encantador -a
1 adj. [LC] Que encanta. Té una gràcia encantadora. Una veu encantadora. És una persona encantadora. Un paisatge encantador.
2 m. i f. [LC] [AN] Persona que fa encantaments. L’encantador Merlí.
encantalls
m. pl. [LC] [AN] donar encantalls DONAR ENCANTÀRIES.
encantament
m. [LC] [AN] Acció d’encantar o d’encantar-se; l’efecte. Per obra d’encantament. Rompre l’encantament. Com per encantament. Feia gràcia de veure l’encantament de la gent davant els aparadors de les botigues.
encantar1
1 v. tr. [LC] [AN] Obrar (sobre algú o alguna cosa) per virtut d’un poder ocult, arts màgiques, pronunciant certes fórmules. La bruixa havia encantat el príncep. Orfeu encantava les feres.
2 1 tr. [LC] Sotmetre a una influència irresistible, fascinar. Encantar un serpent, un ocell. Ens havia encantat amb les seves proeses.
2 2 tr. [LC] Produir (a algú) com un dolç arravatament, plaure-li en alt grau, captivar. Una veu que encanta tothom. L’encanta cuinar. Una bellesa, una gràcia, que encanta.
2 3 intr. [LC] Una veu que encanta a tothom. Li encanta cuinar.
3 intr. pron. [LC] Restar immòbil contemplant una cosa, distreure’s del que un fa sense raó aparent. La gent s’encantava davant l’aparador. Per què us encanteu? Apa, treballeu; si no, no acabareu mai la feina.
encantar2
v. tr. [LC] [HIH] Vendre a l’encant.
encantàries
f. pl. [LC] donar encantàries Encantar, fascinar, fer fer a algú el que hom vol.
encantat -ada
1 adj. i m. i f. [LC] Que està sempre com distret del que cal fer. Què feu així encantats? Apa, estudieu una estona més.
2 adj. [LC] Paralitzat, s’aplica a un afer, a un negoci, etc.
encanteri
m. [LC] [AN] Influència màgica.
encanudir
v. intr. [LC] Posar cabells blancs.
encanyar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer que es mantingui rígid (un membre trencat) lligant-hi un o dos trossos de canya. Encanyar un braç, una pota.
2 tr. [IT] Passar dues canyes o llistons per entre els fils d’un ordit separant-los en parells i senars.
encanyat
m. [IT] Creu de teler formada amb canyes.
encanyissada
f. [LC] [AGA] [AQ] Clos, trampa, sostre, etc., fet de canyes. Una encanyissada per a pescar.
encanyissar
v. tr. [LC] [AGA] Voltar d’un clos de canyes, revestir amb canyes. Van encanyissar l’hort perquè no hi entressin les criatures. Vaig encanyissar el tronc de l’arbre per protegir-lo.
encanyissat
1 m. [LC] Conjunt de canyes entreteixides.
2 m. [LC] [AQ] Reixat, tanca, etc., de canyes.
3 m. [AGF] Ormeig per a pescar llísseres consistent en un teixit de canyes en combinació amb xarxes.
encanyonada
f. [LC] Acció d’encanyonar.
encanyonar
v. tr. [LC] [MD] Empassar-se (la saliva, un aliment).
encaparrador -a
adj. [LC] Que encaparra.
encaparrament
m. [LC] Estat de qui està encaparrat.
encaparrar
1 1 v. tr. [LC] L’estudi, una preocupació, la beguda, etc., fatigar, enterbolir, el cap (d’algú). El carbó mal encès encaparra. La lectura d’aquest llibre m’encaparra.
1 2 intr. pron. [LC] Ha hagut de sortir perquè s’encaparrava amb tant de fum.
2 1 tr. [LC] Preocupar 2. Aquest afer l’encaparra molt.
2 2 intr. pron. [LC] No us hi encaparreu, que no serà res. Ja ho resoldràs un altre dia: no t’hi encaparris ara.
encaparrotar-se
v. intr. pron. [LC] OBSTINAR-SE.
encapçalament
1 m. [LC] Acció d’encapçalar.
2 m. [LC] Allò amb què s’encapçala alguna cosa.
3 m. [BB] Entrada 4 5.
encapçalar
1 v. tr. [LC] Posar al cap o al començament (d’una plana, d’un capítol d’un llibre, d’un escrit qualsevol) un adornament, una nota preliminar, un títol, etc.
2 1 tr. [LC] Anar al capdavant (d’alguna cosa). Els dirigents sindicals encapçalaven la manifestació.
2 2 tr. [LC] PER EXT. L’esquerra va encapçalar el moviment d’oposició.
encapelladura
f. [TRA] Indret de l’arbre o masteler d’una nau on es reuneixen les cordes que el sostenen.
encapellar
v. tr. [LC] [TRA] Enganxar un cap (en un pal, un norai, una bita, etc.), per mitjà d’una baga feta al seu extrem.
encaperonar
v. tr. [LC] Posar el caperó (a algú).
encaperullar
v. tr. [LC] Posar el caperull o la caperulla (a algú).
encaperutxar
v. tr. [LC] Posar la caperutxa (a algú).
encapirotar
v. tr. [LC] Posar el capirot (a algú).
encapotar1
1 v. tr. [LC] Cobrir amb un capot.
2 intr. pron. [LC] El cel, cobrir-se de núvols de pluja. El cel s’havia encapotat.
encapotar2
v. tr. [TRG] Cobrir (un automòbil o carruatge) posant-li la capota.
encapritxar
1 v. tr. [LC] Suscitar un capritx (en algú).
2 intr. pron. [LC] Agafar un capritx. Es va encapritxar amb aquella roba, i n’hi havia de molt millors. Es va encapritxar amb el germà de la seva amiga.
encapsar
1 v. tr. [LC] Posar en una capsa o en capses.
2 [EI] [EE] encapsar un tub en un altre Endollar-l’hi.
encapsulat -ada
adj. [BI] En biol., que està proveït de càpsula.
encapullar
v. tr. [LC] ENCAPUTXAR.
encaputxar
v. tr. [LC] Posar la caputxa (a algú).
encara
1 1 adv. [LC] Denota que en tal moment una cosa continua tenint lloc. Encara plou. A les tres encara seran ací.
1 2 adv. [LC] Amb negació, denota que en tal moment una cosa no ha tingut ja lloc. A les quatre encara no havien arribat.
1 3 adv. [LC] Seguit d’un verb subordinat amb negació, denota que l’acció expressada pel verb principal s’esdevé immediatament després d’haver començat o d’haver-se acomplert la del verb subordinat. Encara la criatura no arrencava el plor, tots corrien a veure què tenia.
1 4 [LC] encara ara loc. adv. Denota que una cosa continua produint un efecte malgrat el temps transcorregut d’ençà que tingué lloc. Encara ara li dol no haver anat a l’estrena.
2 1 adv. [LC] Denota que una cosa té lloc malgrat els obstacles que s’hi oposen. Hi ha guanyat més que no podia esperar, i encara el planys. Ha obtingut tal cosa i tal altra; i, encara, tal altra. Ell és això i allò; i, encara, allò altre. Tu encara ets més ric que ell.
2 2 adv. [LC] Denota que una cosa, en comparació amb una altra, és menys dolenta, passadora, etc. Ella, encara; el seu germà sí, que no calla mai.
2 3 adv. [LC] A MÉS. Té vuit daus vermells i encara en té cinc de blaus.
2 4 [LC] encara és l’hora que [o encara ara és l’hora que] Denota que un fet no s’ha esdevingut. Encara ara és l’hora que vingui a demanar perdó pel seu comportament.
2 5 [LC] i encara! [o i encara gràcies!] loc. adv. Pel cap alt, tot al més. De la revista, en faran tres-cents exemplars, i encara!
2 6 [LC] i encara [o encara bo, o i encara gràcies, o i encara sort] loc. adv. Locucions que denoten que el mal, el dany, etc., ha estat menor que no hauria pogut ésser. I encara bo que ha trobat feina! I encara sort que no ens han encomanat la malaltia!
3 [LC] encara que loc. conj. Introdueix l’enunciació de l’obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc. Encara que plogui, sortirem. Jo ho sabré tot, encara que no m’ho vulguis dir.
encaradís -issa
adj. [LC] Capritxós 1 1.
encaramel·lar
1 v. tr. [HO] Cobrir de caramel.
2 intr. pron. [LC] Els enamorats, tractar-se amb tendresa, amb dolcesa.
encaramel·lat -ada
1 adj. [LC] Cobert de caramel.
2 adj. [LC] Que es tracten amb tendresa, amb dolcesa, s’aplica als enamorats.
encarament
m. [LC] Acció d’encarar o d’encarar-se; l’efecte.
encarar
1 v. tr. [LC] Dirigir cap a algú o alguna cosa la punteria (d’una arma), el raig de llum (d’un llum). Li vaig encarar l’escopeta. Li vaig encarar el llum per veure’l bé.
2 1 tr. [LC] Posar (algú) cara a cara amb un altre. El vaig encarar amb el seu pare.
2 2 intr. pron. [LC] FER CARA. Em vaig encarar amb aquell brètol i li vaig dir què en pensava.
3 tr. [IT] Sobreposar (dues parts d’una peça de roba) que hagin d’ésser simètriques per tallar, cosir, l’una exactament igual a l’altra.
4 intr. pron. [LC] Agafar un desig intens. S’ha encarat a comprar una moto.
encarbonar
v. tr. [LC] EMMASCARAR1.
encarcanyar
v. tr. [LC] Fer empassar (una beguda). S’acuitava a fer aigua de valeriana i me l’encarcanyava per força.
encarcarament
m. [LC] [MD] Qualitat d’encarcarat.
encarcarar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer perdre la flexibilitat (a alguna cosa), fer esdevenir rígid.
2 intr. pron. [MD] Perdre la flexibilitat, esdevenir rígid. Els baldons s’encarcaraven amb el fang. Els dits se li encarcaraven en agafar la ploma.
encarcarat -ada
1 adj. [LC] [MD] Rígid, mancat de flexibilitat.
2 adj. [LC] PER EXT. Un estil encarcarat. Un llenguatge encarcarat. Unes maneres encarcarades.
encarcerament
m. [LC] EMPRESONAMENT.
encarcerar
v. tr. [LC] EMPRESONAR.
encarestiar
v. tr. [LC] Causar la carestia (d’alguna cosa).
encaridament
adv. [LC] Amb encariment.
encaridor -a
adj. i m. i f. [LC] Que encareix.
encariment
m. [LC] Acció d’encarir o d’encarir-se; l’efecte.
encarir
1 1 v. tr. [LC] [ECT] Apujar el preu (d’una cosa), fer-la cara. La carn, encara volen encarir-la més.
1 2 intr. pron. [LC] [ECT] Esdevenir més car. La carn s’ha encarit.
1 3 intr. [LC] [ECT] La carn ha encarit.
2 tr. [LC] Lloar exageradament, ponderar. Com és que encariu una acció tan menyspreable?
encarnació
f. [LC] [MD] [RE] Acció d’encarnar o d’encarnar-se; l’efecte. L’encarnació del Verb. Ell és l’encarnació de l’avarícia.
encarnadura
f. [LC] [MD] CARNADURA. Té molt bona encarnadura: els talls se li tanquen de seguida.
encarnament
m. [LC] Acció d’encarnar o d’encarnar-se.
encarnar
1 1 v. tr. [LC] [RE] Revestir d’una forma corporal, especialment d’una forma humana. Déu encarnà son fill.
1 2 intr. pron. [LC] [RE] El Verb s’ha encarnat.
2 tr. [LC] Personificar 2. Luter encarna l’esperit de la Reforma.
3 intr. pron. [LC] [MD] Entrar dins la carn. Se li ha encarnat una ungla.
4 intr. [LC] [MD] Una ferida, posar carn nova.
5 tr. [AR] Pintar del color de la carn.
encarnat
m. [LC] Color de carn.
encarnatiu -iva
adj. [LC] [MD] Que causa la creixença de carn nova en una ferida.
encarranquinament
m. [LC] Acció d’encarranquinar o d’encarranquinar-se; l’efecte.
encarranquinar
1 v. tr. [LC] Encomanar, endossar (a algú) un treball, un encàrrec, no gens còmode o agradable de fer.
2 intr. pron. [LC] ENCARREGAR-SE. Quan es va casar, va haver d’encarranquinar-se dels gossos del seu marit.
encàrrec
1 m. [LC] Acció d’encarregar o d’encarregar-se.
2 m. [LC] Cosa encarregada. Donar un encàrrec. Tenir un encàrrec. Fer un encàrrec.
3 [AD] encàrrec de gestió Encàrrec d’activitats que són competència d’òrgans administratius o d’entitats de dret públic a altres òrgans o entitats de la mateixa administració o d’una altra, sense que se’n cedeixi la titularitat.
encarregades
1 f. pl. [LC] Inculpació indeguda.
2 [LC] donar les encarregades Atribuir a algú la culpa d’una cosa.
3 [LC] dur-se’n les encarregades Ésser atribuïda a algú la culpa d’alguna cosa.
encarregar
1 1 v. tr. [LC] Confiar, encomanar, endossar, (a algú) l’execució, la cura, d’alguna cosa, una funció de la qual té la responsabilitat. M’han encarregat de vigilar-lo. El vam encarregar d’avisar-te. Ell ha estat encarregat de dir-los-ho.
1 2 intr. pron. [LC] Assumir la cura, l’execució, d’alguna cosa. Jo m’encarrego de trucar a tothom. Ell es va encarregar del magatzem.
2 1 tr. [LC] Encomanar a algú (l’execució d’una cosa, una funció de la qual té la responsabilitat). Li han encarregat la remodelació de l’Institut. Li vam encarregar la inspecció, d’inspeccionar-ho.
2 2 tr. [LC] Demanar que sigui reservada o servida (alguna cosa). Encarrega canelons per al dinar de la Festa Major. Ara ja es poden encarregar les entrades per telèfon.
encarregat encarregada
m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que té al seu càrrec alguna cosa. L’encarregat del magatzem. L’encarregada de la secció de confeccions.
encarrellar
v. tr. [LC] [AGA] Enfilar (fruits). Encarrellar figues, tomàquets, bolets.
encarrerament
m. [LC] Acció d’encarrerar.
encarrerar
v. tr. i intr. pron. [LC] Encarrilar 2.
encarrilament
m. [LC] Acció d’encarrilar o d’encarrilar-se.
encarrilar
1 v. tr. [TRG] Disposar (un vehicle) per tal que vagi pels carrils o pel camí que ha de seguir.
2 1 tr. [LC] Fer agafar (a un afer, a una empresa, etc., a algú, que no va per bon camí) el camí que ha de portar-lo a bon èxit.
2 2 intr. pron. [LC] Un afer, una empresa, etc., algú, agafar el camí que ha de portar-lo a bon èxit. Els problemes s’encarrilaran cap a una solució eficaç.
encartadora
f. [AF] Màquina que es fa servir per encartar.
encartament
1 m. [DR] Acció d’encartar; l’efecte.
2 m. [AF] Full o plec solt intercalat entre els fulls d’una publicació sense formar-ne part.
encartar
1 v. tr. [LC] [DR] [BB] Posar en escrits (alguna cosa), fer-ne escriptura.
2 tr. [DR] Citar a comparèixer en judici mitjançant un edicte o ban.
3 tr. [DR] Condemnar en contumàcia.
4 tr. [AF] [BB] Intercalar (un full o un plec solt) dins una publicació.
encartonament
m. [LC] Acció d’encartonar o d’encartonar-se; l’efecte.
encartonar
1 1 v. tr. [LC] Posar entre cartons, resguardar amb cartons.
1 2 v. tr. [LC] [AF] Relligar (un llibre) amb cartons coberts de paper.
1 3 v. tr. [LC] Enganxar (un paper, una tela) en un cartó.
2 intr. pron. [LC] Una cosa flexible, adquirir un cert grau de rigidesa o encarcarament. Com que has esbandit malament, la camisa s’ha encartonat. Una roba que s’encartona fàcilment.
encartutxar
v. tr. [DE] Posar (un explosiu) en cartutxos. Encartutxar dinamita.
encartutxat -ada
adj. [HIG] En heràld., circumdat per un cartutx. Un escut encartutxat.
encasada
f. [HO] Bunyol gros de crosta endurida, de pasta fina i molt dolça, i amb crema a dins, propi de Barcelona.
encasament
m. [LC] ENCASELLAMENT.
encasar
v. tr. [LC] ENCASELLAR.
encascavellat -ada
adj. [LC] Guarnit amb cascavells.
encasellament
m. [LC] Acció d’encasellar; l’efecte.
encasellar
1 v. tr. [LC] Posar, distribuir, en caselles.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Una obra difícil d’encasellar en un gènere concret. Un pensador que han encasellat com a nihilista.
encasquetar
1 v. tr. [LC] [ED] Ficar ben endins, fins a les orelles (el barret, la gorra, etc.). Encasqueta-li bé la gorra, que el vent no se la hi emporti.
2 1 tr. [LC] Ficar al cap. Li era difícil d’aprendre-ho; però a l’últim li ho vaig poder encasquetar.
2 2 intr. pron. [LC] Ficar-se al cap alguna cosa, obstinar-s’hi. No t’hi encasquetis: no hi vull anar.
3 intr. pron. [DE] Una arma, quedar encallada amb el casquet a dins, en disparar-la. Se li va encasquetar el fusell i li va esclatar.
encast
1 m. [LC] Acció d’encastar; l’efecte.
2 1 m. [IMI] Part d’una joia, especialment d’un anell, destinada a encastar-hi una gemma.
2 2 m. [IMI] [IMF] Cavitat feta en una peça de fusta per encastar-n’hi una altra o per fixar-hi un objecte com ara una frontissa, un pany, un tancador, etc.
3 m. [HIG] Peça heràldica consistent en un trinxat o un tallat abaixat i reduït a una petita secció obliqua, situada en un dels angles inferiors de l’escut.
encastador
m. [SP] Tascó, d’acer o d’un aliatge especial, emprat en escalada per tal d’assegurar-se.
encastament
m. [LC] [IMI] [EI] Acció d’encastar; l’efecte.
encastar
1 v. tr. [LC] [IMI] [EI] Fixar (una cosa) en una altra fent-la entrar en part en una cavitat o buit d’aquesta. Encastar una instal·lació d’aigua, elèctrica, etc., en una paret. Encastar una pedra preciosa en or, en argent. Encastar una cuina.
2 v. tr. [LC] [IMI] [EI] Adherir íntimament (una cosa) a una altra. Han encastat perfectament el paper a la paret.
3 v. tr. [LC] PER EXT. D’una bufetada t’encastaré a la paret.
encastellament
m. [LC] [AQ] Acció d’encastellar o d’encastellar-se; l’efecte.
encastellar
1 v. tr. [LC] [AQ] Fortificar amb castells, a manera de castell.
2 1 intr. pron. [LC] Tancar-se en un castell o en un lloc tancat i fer-s’hi fort. Es veien obligats a encastellar-se en llurs casals.
2 2 intr. pron. [LC] Acollir-se a paratges alts, de difícil accés. Els pallaresos s’havien encastellat als cims i defensaven la vall.
2 3 intr. pron. [LC] PER EXT. S’encastella en els seus arguments, i no posa cap esment als de l’adversari.
3 intr. pron. [LC] Els núvols, apilotar-se formant castells. La nuvolada, mentre s’acostava, s’encastellava prodigiosament.
encastellonat -ada
adj. [LC] ENCIMAT.
encaterinament
m. [LC] Acció d’encaterinar o d’encaterinar-se; l’efecte.
encaterinar
1 v. tr. [LC] Encapritxar, enamorar, embadalir. Encaterinava els assistents amb les seves facècies.
2 intr. pron. [LC] Encaterinar-se d’algú, amb algú. Encaterinar-se d’unes arracades.
encatifar
v. tr. [LC] [ED] Cobrir amb una catifa o amb catifes. Van encatifar el saló principal de la casa.
encatifat
1 m. [LC] [ED] Acció d’encatifar.
2 m. [LC] [ED] Espai cobert de catifa.
encativador -a
adj. i m. i f. [LC] Que encativa.
encativament
m. [LC] Acció d’encativar; l’efecte.
encativar
1 v. tr. [LC] Sotmetre, lligar, al poder d’altri (la pròpia llibertat).
2 v. tr. [LC] CAPTIVAR.
encauament
m. [LC] Acció d’encauar o d’encauar-se; l’efecte.
encauar
1 v. tr. [LC] Ficar, amagar dins un cau o amagatall.
2 intr. pron. [LC] Ficar-se en un cau, en el propi cau. Hi ha cents d’animalons que s’encauen sota terra.
encausar
v. tr. [DR] [LC] Formar causa (a algú), procedir (contra algú) judicialment.
encàustic -a
1 adj. [LC] [AR] En què s’empra l’acció del foc. Mètode encàustic. Rajola, teula, etc., encàustica.
2 m. [LC] [AR] Mètode encàustic. Pintura a l’encàustic.
3 f. [AR] Tècnica pictòrica que utilitza la pintura encàustica.
encavalcament
1 m. [LC] [IMF] Acció d’encavalcar; l’efecte.
2 1 m. [GL] En geol., falla que dona lloc a l’escurçament d’un nivell rocós i que situa les roques més antigues per sobre de les roques més modernes.
2 2 m. [GL] Falla inversa amb un pla de falla d’angle baix inferior a 45° respecte de l’horitzontal.
3 m. [FLL] En un vers, desacord entre la unitat sintàctica i la unitat mètrica produït quan aquella excedeix els límits del vers i continua en el següent o següents.
encavalcant
adj. [LC] Que encavalca.
encavalcar
1 v. tr. [LC] Fer cavalcar, posar (algú) damunt una cavalleria.
2 tr. [LC] [IMF] Posar (una cosa) a cavall d’una altra.
encavalcat -ada
adj. [LC] Muntat a cavall.
encavallada
1 f. [AQ] Bastida feta amb combinació de cabirons i llates que serveix per a accedir a certa alçada d’una obra.
2 f. [IMF] [AQ] [AR] Element constructiu format per un mínim de dues bigues i un tirant disposats en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant, que serveix de biga mestra.
3 f. [AGF] [OP] Sistema de defensa de les vores d’un torrent o d’una riera fet amb bigues o troncs, per al qual s’aprofiten, de vegades, els arbres crescuts a la vora.
encavallament
1 m. [LC] Acció d’encavallar o d’encavallar-se; l’efecte. L’encavallament de les generacions. En l’encavallament dels segles XX i XXI.
2 m. [FLL] Encavalcament 3.
encavallar
1 v. tr. [LC] Encavalcar 2.
2 intr. pron. [LC] [AF] Una cosa que forma part d’un rengle de coses, sobreposar-se, havent sortit del seu lloc, a una altra o a d’altres. Aquestes dues lletres s’encavallen.
enceb
1 1 m. [LC] [DE] Matèria explosiva molt sensible usada per a comunicar el foc a la càrrega d’una arma, d’una barrinada, etc.
1 2 m. [DE] [IQ] Dispositiu que conté una petita quantitat d’enceb i va proveït d’una metxa o d’un sistema elèctric, usat per a comunicar el foc a una càrrega explosiva, en posar-se en ignició per percussió, fricció, etc.
2 m. [IQ] Líquid que cal introduir en una instal·lació per a produir l’encebament d’una bomba hidràulica.
encebador
1 m. [HIH] Dispositiu per a encebar una arma de foc.
2 m. [EE] Dispositiu que permet l’encebament de certs tipus de làmpades, com ara els tubs fluorescents.
enceball
m. [AGR] Menjar, gra, amb què hom engreixa un animal.
encebament
m. [EE] Acció d’encebar; l’efecte.
encebar
1 v. tr. [AGR] Engreixar (un animal).
2 1 tr. [DE] [IQ] Posar (en una arma, un projectil, etc.), l’enceb necessari per a inflamar la càrrega explosiva.
2 2 tr. [FIF] [EI] [IQ] Omplir de líquid la canonada d’aspiració (d’una bomba hidràulica) perquè pugui succionar correctament.
2 3 tr. [EE] Iniciar una descàrrega elèctrica (en un gas).
encèfal
m. [ZOA] [MD] Part del sistema nerviós central continguda en el crani, que comprèn el cervell, el cerebel, la protuberància anular i el bulb raquidi.
encefal-
[LC] [MD] V. ENCEFALO-.
encefàlic -a
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’encèfal. Massa encefàlica.
encefalitis
f. [MD] Inflamació no supurada d’una part de l’encèfal.
encefalo- [o encefal-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot encèfal. Ex.: encefalopatia, encefalàlgia.
encefaloide
adj. [LC] [MD] Semblant al cervell o a la substància cerebral. Tumor encefaloide.
encefalopatia
f. [MD] Malaltia de l’encèfal.
encegador -a
adj. [LC] Que encega.
encegament
1 m. [LC] Acció d’encegar o d’encegar-se; l’efecte. Té un encegament per aquella noia.
2 m. [MD] Debilitat passatgera de la visió, la manifestació més comuna de la qual és la incapacitat de distingir entre certs colors.
encegar
1 v. tr. [LC] [MD] Privar momentàniament de l’ús de la vista. La polseguera ens encegava. Ens havia encegat la claror del llamp.
2 tr. i intr. pron. [LC] Ofuscar 2. La ira l’encega. A vegades les passions ens enceguen.
encelar-se
v. intr. pron. [LC] Pujar cel amunt. La boira s’ha encelat.
encelat -ada
adj. [ME] Que està enlairat cel amunt. Una boira encelada. Un núvol encelat.
encenaire
m. i f. [AGP] [PR] Persona que pesca a l’encesa.
encenall
1 m. [LC] [IMF] Full prim de fusta que es fa quan hom treballa la fusta amb el ribot o altra eina semblant i que surt enrotllat en espiral.
2 m. [LC] Objecte fàcilment combustible.
3 m. [ED] Dolç en forma d’espiral fet amb ametlla, farina i sucre i recobert de xocolata.
encendrar
v. tr. [LC] Cobrir de cendra.
encendre
[quant a la flexió, com atendre]
1 1 v. tr. [LC] Fer que (una cosa) cremi, comunicar el foc (a una cosa), especialment amb la intenció de servir-se’n. Encendre el carbó, la llenya, el foc. Encendre el llum, l’espelma. Encendre el cigar, la pipa.
1 2 intr. pron. [LC] Posar-se a cremar. S’ha encès un paller, un tros de bosc. Han tirat un cigar mal apagat a la pila d’encenalls, i s’han encès. Aquestes teies no s’encenen. Aquest llumí, rasca’l a la paret i s’encendrà.
2 1 tr. [LC] Fer esdevenir ardent (la sang, les galtes, etc., d’algú). Aquesta beguda encén la sang.
2 2 tr. [LC] PER EXT. El comportament del fill li encén la sang: no saps com s’aïra!
3 tr. [LC] Incitar, inflamar. Encendre els desitjos, una passió. Encendre la guerra.
4 tr. [LC] encendre la candela En les vendes a l’encant o subhastes, acceptar el subhastador una xifra oferta com a suficient per a iniciar la subhasta.
encendrosar
v. tr. [LC] ENCENDRAR.
encenedor -a
1 adj. [LC] Que encén.
2 m. [LC] [EI] Instrument que, produint a voluntat una guspira, una flama, serveix per a encendre. Encenedor de gas.
enceniment
m. [LC] Acció d’encendre o d’encendre’s; l’efecte. L’enceniment del grisú a les mines. L’enceniment de la guerra.
encenívol -a
adj. [LC] De bon encendre.
encens
1 m. [LC] [RE] [BOS] [MD] Resina obtinguda sobretot de la boswèl·lia, que en cremar produeix una olor aromàtica, emprada per a fixar perfums i com a fumigatori, en medicina popular i en cerimònies religioses.
2 1 m. [BOS] [LC] DONZELL1.
2 2 [BOS] encens silvestre ESPÍGOL DENTAT.
3 m. [LC] Lloança excessiva, aduladora. Què significa tant d’encens? Què voleu de mi?
encensada
f. [LC] [RE] ENCENSAMENT. Li va donar una encensada.
encensament
m. [LC] [RE] Acció d’encensar; l’efecte. L’encensament de l’altar. El fum dels encensaments. No li plauen sinó els encensaments. Una societat d’encensaments mutus.
encensar
1 v. tr. [LC] [RE] Enviar, mitjançant l’encenser, el fum de l’encens (cap a una persona o cosa). Encensar l’altar. Encensar el celebrant. Encensar el fèretre.
2 v. tr. [LC] Omplir de lloances excessives, lloar aduladorament. Encensar els reis. A tothom li agrada d’ésser encensat. Us el feu vostre encensant els seus defectes.
encenser
m. [LC] [RE] Braseret amb tapadora foradada suspès amb cadenetes, que serveix per a cremar-hi encens i per encensar.
encep
m. [DE] Peça de fusta en què s’aferma el canó d’una arma de foc portàtil.
encepar
1 1 v. tr. [LC] Posar (algú) en el cep. En aquesta presó encepaven i engrillonaven els condemnats.
1 2 v. tr. [LC] Fermar (quelcom) per mitjà d’un cep o de ceps.
2 intr. pron. [LC] Agafar-se a un cep o com en un cep.
3 1 tr. [TRA] Posar cep (a una àncora).
3 2 intr. pron. [TRA] La corda o la cadena, embolicar-se amb el cep de l’àncora fondejada.
encepegada
f. [LC] ENSOPEGADA.
encepegar
v. tr. i intr. i intr. pron. [LC] ENSOPEGAR.
encerada
f. [LC] ENSARRONADA.
encerament
m. [LC] Acció d’encerar; l’efecte.
encerar
1 v. tr. [LC] [IMF] Recobrir d’una capa de cera. Encerar una tela. Va tancar la finestra amb drap encerat perquè hi entrés la llum, però no l’aire. Encerar el parquet, l’empostissat.
2 tr. [LC] Ensarronar 3.
encerat
1 1 m. [IT] Tela impermeabilitzada amb una cera, o diferents productes impermeabilitzants, usada per a aixoplugar mercaderies.
1 2 m. [LC] [IT] Tela o paper amb una capa de cera o una altra substància que cobreix un paviment o una altra superfície.
1 3 m. [LC] [IT] Tela o paper resistents, encerats o no, que es posa a les finestres per a resguardar-se de l’aire.
2 m. [IT] Operació d’aprest i d’acabat de teixits per a peces de vestir especials, emprades en motociclisme, alta muntanya, etc.
encercador encercadora
m. i f. [LC] Persona que encerca.
encercament
m. [LC] Acció d’encercar.
encercar
v. tr. [LC] INVESTIGAR.
encerclador -a
adj. [LC] Que encercla.
encerclament
m. [LC] Acció d’encerclar; l’efecte.
encerclar
1 v. tr. [LC] Tancar dins un cercle. Encerclar els bens.
2 v. tr. [LC] ENVOLTAR. Una muralla encerclava la vila. Els atacants els encerclaren ràpidament. Encerclar un pati amb un reixat.
encercolar
v. tr. [LC] Posar cèrcols (a una bota, un carretell, un bocoi, etc.).
encerrada
f. [IT] ENCERROSADA.
encerrar
v. tr. [IT] ENCERROSAR.
encerregada
f. [IT] ENCERROSADA.
encerregar
v. tr. [IT] ENCERROSAR.
encerrellar
v. tr. [IT] ENCERROSAR.
encerrosada
f. [IT] Manyoc de cànem, lli, llana, etc., que es posa a la filosa per a fer-ne fil.
encerrosar
v. tr. [IT] Posar l’encerrosada (a la filosa).
encert
1 m. [LC] Acció d’encertar; l’efecte.
2 m. [LC] Casualitat, coincidència. Quin encert! Hem arribat tots dos alhora.
encertadament
adv. [LC] Amb encert.
encertant
m. i f. [LC] Persona que encerta el resultat d’un problema, un joc, un concurs, etc.
encertar
1 1 v. tr. [LC] Fer bé (una cosa), fer-la adequadament. Avui sí que he encertat el rostit.
1 2 v. tr. [LC] Tocar (algú o alguna cosa) disparant-li un tret, llançant-li un objecte, etc. La llebre ens va passar a deu passes; tots dos li vam tirar i no la vam encertar.
2 1 tr. [LC] Endevinar, descobrir per casualitat. Han encertat la combinació premiada.
2 2 tr. [LC] Veure feta certa (una suposició). Només jo deia que era mentida i ho vaig encertar.
2 3 [LC] si l’encerto l’endevino [o qui l’encerta l’endevina] Expressió per a indicar que es confia en la sort. Ho faré així i, mira, si l’encerto l’endevino!
encertat -ada
1 adj. [LC] Fet amb encert. Un projecte encertat.
2 adj. [LC] Ben trobat, just, afortunat. Un regal encertat.
encertir
1 v. tr. [LC] Donar certesa (a algú) de la veritat d’una cosa. Això m’encerteix de la seva fidelitat.
2 intr. pron. [LC] [AD] Adquirir la certesa de la veritat d’una cosa. No és fàcil d’encertir-se de la infecunditat d’alguns animals. Jo no sé si això serà veritat; ens n’hem d’encertir. Volia encertir-se que parlava seriosament.
encès -esa
1 1 adj. [LC] Vermell, fortament enrojolat, dit especialment de les galtes. La jove, amb la cara encesa, somrigué. El color encès de les cireres.
1 2 adj. [LC] Ple d’ira. La mestressa, encesa per aquells insults, li clavà dues bufetades.
2 1 adj. [HIG] En heràld., que treu foc per la boca o els ulls, s’aplica a un animal salvatge.
2 2 adj. [HIG] Que té les flames d’un esmalt diferenciat, s’aplica a una torxa, una bomba, una foguera, etc.
encesa
1 1 f. [LC] Acció d’encendre; l’efecte.
1 2 [LC] a encesa de llums loc. adv. A l’hora d’encendre els llums.
2 f. [AGP] PESCA A L’ENCESA.
3 f. [EI] Acció d’iniciar, per mitjà d’una guspira elèctrica, la combustió de la mescla carburada en els motors de combustió interna.
encesor
f. [LC] Rojor a les galtes. Se li arborà la cara d’una gran encesor.
encet
m. [LC] ENCETAMENT.
encetada
f. [LC] [MD] Erosió o irritació de la pell.
encetall
1 m. [LC] Primer tros que es lleva d’una cosa en encetar-la.
2 m. [IT] Ànima de cartó, paper, etc., d’un cabdell.
encetament
m. [LC] Acció d’encetar.
encetar
1 1 v. tr. [LC] Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar. Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Encetar una qüestió.
2 1 tr. [LC] [MD] Pelar o irritar la pell (d’una part del cos). Aquestes sabates li enceten els peus.
2 2 intr. pron. [LC] [MD] De tant mocar-me, se m’ha encetat el nas.
enciam
1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Planta d’hort de la família de les compostes, de fulles grosses i blanes i capítols de flors grogues ligulades, de la qual es cultiven diverses varietats (Lactuca sativa).
1 2 [BOS] enciam bord Planta herbàcia de la família de les compostes, robusta, de fulles pinnatipartides o subenteres i capítols de flors grogues ligulades, freqüent en herbassars ruderalitzats (Lactuca virosa i L. serriola).
1 3 [BOS] [AGA] enciam escaroler Enciam d’una varietat de fulles densament agrupades en cabdell (Lactuca sativa var. capitata).
1 4 [BOS] [AGA] enciam llarg [o enciam romà] Enciam d’una varietat de fulles allargades (Lactuca sativa var. romana).
2 m. [LC] [BOI] enciam de mar LLETUGA DE MAR.
enciamada
f. [LC] [HO] Amanida d’enciam, d’escarola o d’altres verdures que se solen menjar crues.
enciamar
v. tr. [LC] [HO] Amanir amb sal, oli, i, sovint, amb vinagre i altres condiments.
enciamera
f. [LC] [ED] Plata, vas, en què se serveix l’amanida, l’enciamada, etc.
enciamet
m. [BOS] DOLCETA.
encíclica
f. [RE] Lletra del papa adreçada a tots els fidels sobre un punt de doctrina o de comportament.
enciclopèdia
1 f. [LC] Conjunt de totes les ciències.
2 f. [LC] [BB] Conjunt de totes les parts, de totes les branques, d’una ciència. Enciclopèdia jurídica.
3 f. [LC] [BB] Obra en què és exposat el conjunt de les coneixences humanes o de les referents a una ciència, en articles separats, generalment disposats per ordre alfabètic. L’Enciclopèdia de Diderot.
4 [LC] ésser una enciclopèdia Saber de tot.
enciclopèdic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’enciclopèdia, que abraça el conjunt de les coneixences humanes. Diccionari enciclopèdic. Erudició enciclopèdica.
2 adj. [LC] PER EXT. Ho sap tot, és una persona enciclopèdica!
enciclopedisme
1 m. [LC] Tendència a l’acumulació sistemàtica de coneixements pertanyents a diversos dominis del saber.
2 m. [FS] Conjunt de doctrines professades pels autors de l’Enciclopèdia de Diderot.
enciclopedista
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’enciclopedisme.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari de l’enciclopedisme.
2 1 m. i f. [LC] [PR] [FS] Persona que treballa en una enciclopèdia.
2 2 m. [LC] [FS] [HIH] Col·laborador de l’Enciclopèdia de Diderot.
encimar
v. tr. [AGA] [AGF] Netejar o esporgar (els arbres) pel cim.
encimat -ada
adj. [LC] Posat, situat, al cim. Una ermita encimada en un pujol prop de la costa.
encimbellament
m. [LC] Acció d’encimbellar o d’encimbellar-se; l’efecte.
encimbellar
1 1 v. tr. [LC] Posar a dalt, al cim, d’un lloc elevat.
1 2 intr. pron. [LC] Enfilar-se en un punt elevat, posar-se dalt d’un arbre o d’un lloc elevat. Els vaig trobar quan s’encimbellaven pels arbres.
2 tr. [LC] Portar (algú) a un alt rang, a una posició elevada.
encimolsar
v. tr. [AGP] Fer passades de malla amb fil gruixut, per reforçar les vores o caps (de les peces de xarxa).
encinglar-se
v. intr. pron. [LC] Enfilar-se per un cingle. Les cabres s’encinglaven per espadats inaccessibles.
encinglerat -ada
adj. [LC] Que passa per cingleres. Camí encinglerat.
encinta
adj. [LC] [MD] Prenyada, s’aplica a una dona.
encintar
1 v. tr. [LC] Guarnir amb cintes.
2 tr. [TRA] Posar les cintes (en una nau).
encirar-se
v. intr. pron. [LC] ENCIRIAR-SE.
enciriar
1 v. tr. [LC] Guarnir amb ciris. Enciriar un altar.
2 intr. pron. [LC] Posar-se dret com un ciri o un pal. Les noies enrogiren i s’enciriaren orgullosament.
encís
1 m. [LC] Acció d’encisar; l’efecte. Desfer l’encís.
2 m. [LC] Allò que encisa en una persona o cosa. L’encís d’aquell paisatge. Té una manera de ser plena d’encisos.
encisador -a
adj. [LC] Que encisa. És una persona encisadora. És d’una bellesa encisadora.
encisam
m. [LC] ENCIAM.
encisar
1 v. tr. [LC] EMBRUIXAR.
2 v. tr. [LC] Captivar per la bellesa, la boniquesa, la gràcia, el bell capteniment, etc. És una persona que encisa tothom. Té una veu que m’encisa.
enciser -a
adj. [LC] ENCISADOR.
encistament
m. [BI] Acció d’encistar-se; l’efecte.
encistar-se
v. intr. pron. [BI] Transformar-se en cist.
encistellada
f. [SP] [LC] En el joc del basquetbol, acció d’encistellar; l’efecte.
encistellar
1 1 v. tr. [LC] Posar en un cistell o en cistells. Encistellar la fruita.
1 2 v. tr. [SP] [LC] En el joc del basquetbol, introduir (la pilota) dins la cistella. Ha encistellat una pilota molt difícil. No ha aconseguit encistellar més que una sola vegada.
2 tr. [LC] CONJUMINAR.
enclaperar-se
v. intr. pron. [LC] Un carro, encallar-se dins una clapera o rodera.
enclaustrar
1 v. tr. [LC] [RE] Tancar (algú) en un claustre, un convent o un monestir.
2 intr. pron. [LC] Tancar-se, recloure’s. Es va enclaustrar a casa tot el mes de maig per preparar els exàmens finals.
enclavadura
f. [LC] [VE] Ferida causada a un animal de peu rodó per un clau que penetra fins a la carn.
enclavament
1 m. [LC] Acció d’enclavar; l’efecte.
2 1 m. [LC] [GG] Territori enclavat dins un altre amb característiques geogràfiques, administratives o polítiques diferents.
2 2 [FL] enclavament lingüístic Àrea on es parla una llengua distinta de la de la zona circumdant.
3 m. [GL] Massa de mineral o de roca inclosa en una roca ígnia endògena.
4 1 m. [EI] Dispositiu mecànic o elèctric emprat en sistemes de control que subordina l’accionament d’un mecanisme a la posició d’altres.
4 2 m. [OP] Conjunt de dispositius que serveixen per a comandar agulles i senyals en una estació o línia de ferrocarril i també per a evitar falses maniobres.
enclavar
1 v. tr. [LC] Ficar (una cosa o part d’una cosa) en un forat practicat en una altra de manera que hi resti fortament subjectada.
2 tr. [AGP] Fixar (un ormeig) al fons de l’aigua amb pedres o ploms perquè el corrent no se l’emporti.
3 tr. [AGR] Ficar un clau fins a la carn en el peu (d’un animal de peu rodó) en ferrar-lo.
enclavat -ada
1 1 adj. [LC] Situat dins un territori o dins un espai determinat. Estanys enclavats entre les muntanyes.
1 2 m. [GG] Enclavament 2 1.
2 adj. [HIG] En heràld., que conté una partició amb una esmotxadura quadrada al mig, s’aplica a un escut.
enclavillar
v. tr. [LC] Afermar amb clavilles, posar clavilles (a alguna cosa).
encletxa
f. [LC] ESCLETXA.
encletxar
v. tr. [LC] Agafar (algú o alguna cosa) en l’escletxa que fan dues coses, entre dues coses que tendeixen a tocar-se. Havia restat encletxada en el batent.
enclí -ina
adj. [LC] INCLINAT. Anava amb el cap enclí cap a un costat. Ésser enclí a un vici.
enclinomen
m. [FL] Mot enclític.
enclisi
f. [FL] Unió d’un enclític amb el mot precedent.
enclític -a
1 adj. [FL] Que es lliga amb el mot precedent formant amb ell com un sol mot, s’aplica a un mot o partícula feble. La forma la és enclítica a cantar-la i proclítica a la canta.
2 m. [FL] Mot enclític.
enclosa
f. [LC] Acció d’encloure.
enclotar
1 1 v. tr. [LC] Enfonsar fent clot. Del cop li enclotà l’elm dins el cap.
1 2 intr. pron. [LC] Convé que el llit sigui dur i no s’encloti.
2 1 tr. [LC] Enfonsar dins un clot.
2 2 intr. pron. [LC] L’aigua s’enclota en un terreny sinuós.
3 intr. pron. [LC] Anar per clots o clotades, especialment esgarriar-s’hi.
enclotat -ada
1 adj. [LC] Ficat, enfonsat, situat, dins un clot. Enclotat en el matalàs. Aigua enclotada.
2 adj. [LC] Que forma clot o clotada. Un terreny enclotat.
encloure
[quant a la flexió, com cloure; p. p. enclòs]
1 v. tr. [LC] Fer que resti agafat per dues coses que tendeixen a tocar-se. Li vaig encloure el dit amb la porta. M’he enclòs els dits amb la porta.
2 v. tr. [LC] Contenir, comprendre, implicar. Aquest esdeveniment enclou molts ensenyaments. Aquests mots enclouen una gran veritat.
enclova
f. [BOS] [AGA] Herba de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, flors vermelles o rarament blanques, en raïms axil·lars, i llegum segmentat, conreada com a farratgera a Menorca i en altres terres mediterrànies (Hedysarum coronarium).
enclusa
1 1 f. [ML] [LC] Bloc d’acer de forma característica que s’utilitza en els treballs manuals de forja i sobre el qual es treballen els metalls a cops de martell.
1 2 f. [ML] Part inferior, fixa, dels martinets de forja moderns.
1 3 f. [IMI] Peça d’acer semblant a l’enclusa que usen els boters, els argenters, etc., per a treballar els metalls.
1 4 [LC] estar entre l’enclusa i el martell ESTAR ENTRE L’ESPASA I LA PARET.
2 f. [MD] [ZOA] Osset de l’orella situat entre el martell i l’estrep.
3 f. [ME] Part superior d’un núvol de tempesta desenvolupat, que s’estén horitzontalment i té un aspecte fibrós o nebulós.
encobeir
1 v. tr. [LC] Protegir, curar sol·lícitament.
2 tr. [LC] no poder encobeir algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. En Joan no la pot encobeir.
encobertar
1 v. tr. [LC] Cobrir amb draps, amb cuir, etc.
2 v. tr. [LC] [HIH] Protegir (els cavalls) amb cobertes de cuir, de ferro.
encobertorar
v. tr. [LC] Proveir d’una tapa o cobertora. Encobertorar una capsa, un atuell.
encoblada
f. [LC] Conjunt d’animals, d’objectes, encoblats.
encoblament
m. [LC] Acció d’encoblar; l’efecte.
encoblar
1 v. tr. i intr. pron. [LC] ACOBLAR. Encoblar egües per a batre.
2 tr. [LC] [MU] Fer entrar a formar part d’una cobla de músics. En Pere, l’hauríem d’encoblar, perquè toca molt bé.
encobridor encobridora
m. i f. [LC] Persona que encobreix.
encobriment
m. [LC] Acció d’encobrir; l’efecte.
encobrir
[p. p. encobert]
v. tr. [LC] Tapar (un fet, especialment un acte blasmable d’altri) perquè no sigui descobert. No has d’encobrir les malifetes d’aquest bordegàs.
encofiar
v. tr. [LC] Posar la còfia (a algú).
encofinar
v. tr. [LC] Posar en un cofí o en cofins.
encofrador encofradora
m. i f. [IMI] [PR] Persona especialitzada en el muntatge d’encofrats.
encofrar
1 v. tr. [LC] Posar en un cofre o en cofres.
2 tr. [AQ] [OP] Fer l’encofrat (d’un element de construcció).
encofrat
m. [AQ] [OP] Motlle per a donar una forma determinada al formigó en pasta amb què s’omple.
encofurnament
1 m. [LC] Acció d’encofurnar o d’encofurnar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Qualitat d’encofurnat.
encofurnar
1 v. tr. [LC] Ficar en una cofurna, en un lloc fosc i estret.
2 intr. pron. [LC] Amb aquest sol, has d’anar a encofurnar-te a la biblioteca?
encofurnat -ada
adj. [LC] Que és fosc, estret i no té ventilació. Un dormitori encofurnat.
encoixinada
1 f. [IT] [LC] Tirada de punta que cap en el coixí de fer puntes.
2 f. [LC] [TRG] Part flonja d’un seient, d’una sella, d’una paret, etc. L’encoixinada del cotxe és plena de pèl de gos.
encoixinar
1 v. tr. [LC] [IMF] Cobrir (quelcom) amb tela, cuir, etc., sobre borra, llana, crin o un altre material, formant coixí.
2 v. tr. [IMF] Posar o col·locar coixins (en un seient, una paret, una habitació, etc.).
encoixir
v. tr. [LC] Fer coix (algú).
encolada
1 f. [LC] [IMF] Acció d’encolar; l’efecte. Hem d’esperar que l’encolada de les cadires sigui ben seca.
2 f. [IMF] Conjunt de peces de fusta prèviament untades de l’adhesiu adient, posades a prémer alhora o en una mateixa tongada amb caragols d’estrènyer, congrenys, serjants o amb la premsa.
encoladora
f. [IMF] Màquina d’encolar.
encolar
1 v. tr. [LC] [IMF] [IMI] Cobrir d’una capa de cola. Encolar una paret.
2 v. tr. [LC] [AF] Enganxar amb cola. Encolar el llom d’un llibre.
encolat
m. [AF] Paper endurit amb cola.
encoler
m. [IT] Unió que hi ha entre cada ganxo i les seves arcades en la màquina jacquard.
encolerir-se
v. intr. pron. [LC] Posar-se colèric. Si se’n sortien sense ell s’encoleria.
encollar1
v. tr. [LC] Fer passar (quelcom que s’ingereix) coll avall. La noia, assedegada, encollava el rajolí d’aigua fresca.
encollarat -ada
adj. [HIG] En heràld., que porta un collar o una corona al coll, generalment d’un esmalt diferent. Un lleó encollarat.
encolomar
v. tr. [LC] Endossar 2.
encomanadís -issa
1 adj. [LC] [MD] CONTAGIÓS. Tenir un mal encomanadís.
2 adj. [LC] PER EXT. Tenir una rialla encomanadissa.
encomanament
m. [LC] [MD] Acció d’encomanar o contagiar; l’efecte. L’encomanament d’una malaltia contagiosa.
encomanar
1 v. tr. [LC] Confiar a algú de fer (alguna cosa), de tenir cura (d’algú o d’alguna cosa). La compra del paper, a qui l’has encomanada? M’ha encomanat la vigilància dels seus fills. Encomanar l’ànima a Déu.
2 1 intr. pron. [LC] Posar-se sota l’empara d’algú. Encomanar-se a Déu, a tots els sants, abans d’envestir un perill. Encomanar-se a la benevolència d’algú.
2 2 [LC] sense encomanar-se a Déu ni al diable [o sense encomanar-se a Déu ni al dimoni, o sense encomanar-se a Déu ni a santa Maria] Sense meditar allò que hom vol fer, sense prendre precaucions.
2 3 intr. pron. [HIH] COMANAR-SE.
3 1 tr. [LC] [MD] CONTAGIAR. En Peret ha encomanat el xarampió als seus germans petits.
3 2 intr. pron. [LC] [MD] És un mal que s’encomana.
4 1 tr. [IT] Posar plegats tot al llarg (dos o més fils), però sense retorçar-los perquè formin un sol fil. Fil encomanat.
4 2 tr. [IT] Fer acompanyar (un fil trencat) per un dels de la seva banda quan no es pot trobar l’altre cap del fil, en la màquina de parar.
4 3 tr. [IT] Passar (dos fils) pel mateix malló i la mateixa palleta del teler.
encomanda
f. [LC] Acció d’encomanar de fer alguna cosa.
encomi
m. [LC] Lloança calorosa. Tingué paraules d’encomi per a tothom. Una carta d’encomi.
encomiable
adj. [LC] Digne d’encomi.
encomiar
v. tr. [LC] Lloar calorosament. Hem d’encomiar el treball de tots els alumnes.
encomiasta
m. i f. [LC] PANEGIRISTA.
encomiàstic -a
adj. [LC] Que conté o expressa encomi. Les paraules encomiàstiques que tingué per a nosaltres.
enconadora
f. [LC] [MD] Dida que dona la primera llet a un infant.
enconament
m. [LC] Acció d’enconar; l’efecte.
enconar
1 v. tr. [LC] [MD] Donar la primera llet (a un infant). La Maria va enconar el seu fill.
2 v. tr. [LC] Fer agafar (a algú) el gust, l’habitud, d’una cosa. No sé qui l’ha enconat en aquestes idees!
enconcar
1 v. tr. [LC] Donar forma còncava (a alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] Agafar una forma còncava. Aquesta fusta s’ha enconcat amb la humitat.
enconcat -ada
adj. [LC] Que forma una conca.
encondolir-se
v. intr. pron. [LC] Perdre l’habitud del moviment per haver mantingut els membres en repòs excessiu o en mala postura. Se m’han encondolit les cames de seure tanta estona. El meu pare s’encondoleix tot si està massa estona quiet.
encongidament
adv. [LC] D’una manera encongida, amb encongiment.
encongidor -a
adj. [LC] Que encongeix.
encongiment
1 m. [LC] Acció d’encongir o d’encongir-se; l’efecte.
2 m. [LC] Qualitat d’encongit.
3 m. [LC] Estat de qui se sent encongit.
encongir
1 1 v. tr. [LC] Algú o alguna cosa, fer que (una tela) perdi llargada o amplada contraient-se. L’aigua calenta encongeix els jerseis.
1 2 intr. pron. [LC] Aquesta roba, rentant-la s’ha encongit.
2 1 tr. [LC] Arronsar (el cos o algun dels seus membres). Encongeix les cames i deixa’m passar.
2 2 intr. pron. [LC] S’havia d’encongir per posar-se el vestit de sa germana.
3 1 tr. [LC] Aflaquir l’ànim, el coratge (d’algú). La basarda ja no ens encongeix.
3 2 intr. pron. [LC] Amb els de fora casa s’encongeix i no gosa dir res.
encongit -ida
1 adj. [LC] Amb el cos o una part del cos arronsat, com si hom intentés de reduir-ne el volum. Anava tota encongida amb aquell vestit de sa germana.
2 adj. [LC] D’ànim flac, de poc esperit. El germà petit és un milhomes, però el gran és tímid i encongit.
encontinent
adv. [LC] TOT SEGUIT.
encontorns
m. pl. [LC] VOLTANTS.
encontrada1
f. [LC] CONTRADA.
encontrada2
f. [LC] Acció d’encontrar o d’encontrar-se; l’efecte.
encontradís -issa
adj. [LC] TOPADÍS.
encontrador -a
adj. [LC] Que encontra.
encontrar
1 v. tr. [LC] Topar (amb algú), sortir al pas (d’algú). La vaig encontrar un dia quan sortia de la feina.
2 intr. pron. [LC] Persones o coses, topar contra d’altres, especialment hostilment. A entrada de tarda s’encontraren amb els enemics. L’un envestí l’altre i s’encontraren al mig del camp.
encontre
1 m. [LC] Acció d’encontrar o d’encontrar-se; l’efecte. Anar, sortir, a l’encontre d’algú.
2 m. [LC] Desgràcia impensada, contrarietat. Tot anava bé, però vam tenir llavors un encontre, i de poc ho perdem tot.
enconxar
v. tr. [IT] [LC] [IMI] Cobrir (especialment una peça de roba) amb llana, cotó, fibres sintètiques, etc., formant un regruix tou.
enconxat
m. [IT] [LC] Piqué molt gruixut, bast i perxat.
encopresi
f. [PS] Defecació involuntària, sovint de nit, independent de qualsevol lesió orgànica.
encoratjador -a
adj. [LC] Que encoratja. Paraules encoratjadores. Un començament no gens encoratjador.
encoratjament
1 m. [LC] Acció d’encoratjar; l’efecte. Rebeu tot el nostre encoratjament en aquests moments difícils.
2 m. [LC] Paraules, accions, etc., que encoratgen. Amb aquells encoratjaments, el pobre vell recobrà l’ànim perdut.
encoratjar
1 1 v. tr. [LC] Donar coratge, ànim, (a algú). Aquella primera victòria els encoratjà. L’èxit les va encoratjar a prosseguir la investigació. Quan els veia decaure, jo procurava encoratjar-los de nou.
1 2 intr. pron. [LC] Agafar ànim, coratge. En veure que guanyaven, com es van encoratjar!
2 tr. [LC] Afavorir, fomentar. Encoratjar els artistes, els savis. Encoratjar les arts, la ciència. Encoratjar l’afició a la botànica.
encorbament
m. [LC] Acció d’encorbar o d’encorbar-se; l’efecte.
encorbar
v. tr. i intr. pron. [LC] CORBAR.
encorbatat -ada
adj. [LC] Que duu corbata.
encorcobit -ida
1 adj. [LC] Amb els músculs contrets.
2 adj. [LC] Disminuït en salut, en força.
encorda
f. [AGP] Petit palangre per a pescar en aigua dolça.
encordada
1 1 f. [LC] Acció d’encordar; l’efecte.
1 2 f. [LC] Conjunt de persones o de coses lligades amb una corda o amb cordes. Van agafar els lladres i en van fer una encordada de dotze. Una encordada de gossos.
2 f. [AGR] Ferida del travador d’un cavall, causada per una corda.
encordador encordadora
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que encorda bales, cadires, etc.
2 m. [LC] Pal emprat per a encordar bales.
encordar
1 v. tr. [LC] Posar les cordes (a un instrument de música, una màquina, etc.).
2 1 tr. [LC] [SP] Lligar, embolicar, amb una corda o amb cordes.
2 2 intr. pron. [SP] Lligar-se a la corda per seguretat en el transcurs d’una escalada.
3 tr. [LC] EMBOGAR.
4 tr. [HIH] Tensar la corda (de la ballesta).
encordar-se
v. intr. pron. [LC] ENCARCARAR-SE. El noi s’ha encordat tot d’un mal aire. Se m’ha encordat la mà.
encordat
m. [LC] Conjunt de cordes o cordills que lliguen, guarneixen, etc., una cosa.
encordatge
m. [SP] Encordada 1 1.
encordillada
f. [LC] Acció d’encordillar; l’efecte.
encordillar
v. tr. [LC] Lligar, embolicar, amb un cordill o amb cordills.
encordillat -ada
adj. [IT] De tres fils i tres passades de curs. Teixit encordillat.
encordonar
1 v. tr. [LC] Posar cordons (a alguna cosa) sia per adornar-la, sia per lligar-la o embolicar-la.
2 tr. [LC] Tòrcer (fils o fibres) a manera de cordó.
encorralament
m. [LC] [AGR] Acció d’encorralar.
encorralar
v. tr. [LC] [AGR] Ficar al corral (el bestiar).
encorregut -uda
adj. [LC] ESCORREGUT.
encórrer
[quant a la flexió, com córrer]
v. tr. [LC] Posar-se en el cas d’haver de sofrir, de suportar (alguna cosa). Encórrer la ira d’ells.
encorriment
m. [LC] Acció d’encórrer.
encortinar
v. tr. [LC] [ED] Guarnir amb cortines.
encossiar
v. tr. [LC] Posar en un cossi o en cossis.
encotillar
v. tr. [LC] Posar una cotilla (a algú).
encotillat -ada
1 adj. [LC] Cenyit d’una cotilla.
2 adj. [LC] Excessivament cenyit a normes, a regles. Un gènere teatral encotillat.
encotonar
v. tr. [LC] Farcir de cotó.
encotxar
1 v. tr. [LC] Fer entrar en un cotxe. Els taxistes encotxaven la gent que sortia del teatre.
2 intr. pron. [LC] Ficar-se en un cotxe. Les parelles van encotxant-se al peu de l’escalinata.
encovar-se
v. intr. pron. [LC] Ficar-se en una cova, un cau, etc. Per Sant Lleonard, s’encoven o s’ajoquen els lirons.
encovenar
v. tr. [LC] Posar en un cove o en coves.
encrespament
m. [LC] Acció d’encrespar o d’encrespar-se; l’efecte.
encrespar
1 1 v. tr. [LC] Crespar 1.
1 2 v. tr. [LC] Alçar onades (en la mar). El vent encrespava les aigües de la badia.
1 3 intr. pron. [LC] Es va girar un garbí fort, i la mar es va encrespar en un moment.
1 4 intr. pron. [LC] Enmig de les serralades que s’encrespaven.
2 intr. pron. [LC] IRRITAR-SE. La fera engabiada s’encrespava més i més.
encrestar
1 v. tr. [LC] Dreçar a manera de cresta.
2 intr. pron. [LC] Dreçar la cresta.
encreuament
1 1 m. [LC] Acció d’encreuar o d’encreuar-se; l’efecte. L’encreuament de dues races.
1 2 m. [OP] CRUÏLLA. A l’encreuament de dos camins.
1 3 m. [OP] Punt d’intersecció de dues vies de ferrocarril en què els trens no poden passar d’una via a l’altra.
2 1 m. [MU] Pas d’una mà per sobre l’altra en l’execució musical amb instruments de teclat.
2 2 m. [MU] En l’harmonia, pas d’una part per sobre la part superior o viceversa.
3 1 m. [BI] Unió de material genètic d’individus diferents per a obtenir variabilitat genètica.
3 2 [BI] encreuament consanguini Encreuament entre individus amb un grau important de parentiu.
4 m. [QU] Enllaç que uneix diferents cadenes moleculars d’un polímer, mitjançant el qual es construeixen xarxes moleculars tridimensionals.
5 m. [FL] Contaminació 3.
encreuar
1 1 v. tr. [LC] Disposar (dues coses) formant creu l’una amb l’altra. Han encreuat dos llistons per indicar que el pas està barrat. Encreuar les cames l’una sobre l’altra.
1 2 [DE] encreuar els focs [o encreuar els tirs] Dirigir-los des de llocs distints a un mateix punt.
2 1 intr. pron. [LC] Dues vies, trobar-se en un punt del seu recorregut i travessar l’una l’altra. Els dos camins s’encreuen a can Gomis.
2 2 intr. pron. [LC] Un automòbil, un tren, un missatger, etc., trobar-se en un punt determinat del recorregut amb un altre que va en sentit contrari. El Talgo de París i l’exprés de Barcelona s’encreuaran a l’estació de Girona. Encreuar-se dos correus.
3 tr. [DE] Lluitar (amb les espases).
4 tr. [IT] Passar (els fils d’ordit) per la creu.
5 tr. [BI] Acoblar (individus de races diferents o d’espècies afins). Vaig encreuar coloms blancs amb coloms negres. Un gos encreuat de llop. Encreuar dues races de gossos. Encreuar una raça amb una altra.
encreuellar
v. tr. [LC] Enrotllar (dues cintes, dues vetes, dues cordes, etc.), sobre quelcom en sentits contraris formant creus. Encreuellar les vetes de l’espardenya a la cama.
encreuerar
v. tr. [LC] Encreuar 1.
encrinat -ada
1 adj. [LC] [AGR] Proveït de crins o de crina.
2 adj. [HIG] En heràld., que té la crinera d’un esmalt diferent de l’esmalt del cos. Un cavall encrinat.
encriptar
v. tr. [IN] En inform., xifrar basant-se en algorismes matemàtics.
encrocada
f. [AGP] Cosa que es tira a l’aigua per emmetzinar-la.
encrocar
v. tr. [AGP] Tirar croca a l’aigua (d’un indret) per emmetzinar-la.
encrostar
1 v. tr. [LC] Cobrir de crosta. El gebre encrostava els vidres.
2 v. tr. [LC] Causar la formació de crosta (en alguna cosa). El vent assecava i encrostava la terra.
3 intr. pron. [LC] [MD] Cobrir-se de crosta. Els fusells s’encrosten de llot. Es posa un dit de fems al test, així la terra no s’encrosta.
encrostimar
1 v. tr. [LC] Causar la formació de crostim (en alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] Cobrir-se de crostim.
encrostissar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENCROSTAR.
encruar-se
v. intr. pron. [LC] [HO] Els llegums, les verdures, etc., endurir-se en refredar-se a mig coure.
encrueliment
m. [LC] Acció d’encruelir o d’encruelir-se; l’efecte.
encruelir
1 1 v. tr. [LC] EXACERBAR. Això li ha encruelit la nafra.
1 2 intr. pron. [LC] La pestilència s’encrueleix cada dia més fort.
2 intr. pron. [LC] Portar-se amb crueltat envers algú, adelitar-se a causar nou dany, dolor, etc., a l’enemic vençut, a la víctima. Hi ha combats en què el vencedor s’encrueleix amb el feble.
encubar
v. tr. [LC] Posar en un cup o en cups.
encubat -ada
adj. [LC] ENXUBAT.
encubellada
1 f. [LC] Acció d’encubellar.
2 f. [LC] Quantitat d’alguna cosa continguda en un cubell.
encubellar
v. tr. [LC] Posar en un cubell o en cubells.
encuirar
v. tr. [LC] Cobrir amb cuir.
encuirassar
v. tr. [LC] CUIRASSAR.
encular
v. tr. [LC] Penetrar (algú) per l’anus.
enculturació
f. [AN] Procés pel qual un individu aprèn la pròpia cultura.
encuny
1 m. [LC] [IMI] [NU] Peça d’acer on és entallada la figura que cal imprimir a una moneda, una medalla, etc. S’ha de fer un nou encuny.
2 1 m. [LC] [NU] Acció d’encunyar. Una moneda de nou encuny.
2 2 m. [LC] PER EXT. Una paraula de nou encuny, de bon encuny.
2 3 m. [LC] [NU] Empremta o senyal que deixa l’encuny. Es veu amb l’encuny, que és una moneda bona.
encunyació
f. [LC] Acció d’encunyar; l’efecte.
encunyador encunyadora
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que encunya.
2 f. [AF] Màquina que en les arts gràfiques serveix per a encunyar.
encunyament
m. [LC] ENCUNYACIÓ.
encunyar
1 1 v. tr. [LC] [IMI] [NU] [ECT] Batre (una moneda, una medalla) fent-hi l’empremta amb l’encuny.
1 2 v. tr. [LC] EMPREMTAR.
1 3 v. tr. [LC] Donar aparença, forma (a alguna cosa). Encunyar nous termes.
1 4 v. tr. [AF] Assenyalar el tall (en papers i cartons), tallar-los o perforar-los segons una determinada forma.
2 tr. [AGP] Unir per llur llargària (dues peces de xarxa) amb una passada de malla.
encuriosiment
m. [LC] Acció d’encuriosir; l’efecte. L’encuriosiment de la gent.
encuriosir
v. tr. [LC] Desvetllar la curiositat (d’algú). Les paraules de la noia el van encuriosir. Sempre l’havia encuriosit el comportament dels gats.
endalt
adv. [LC] Amunt 1. Mirava endalt mentre pujava. S’envola cel endalt.
endanyar
1 v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] ENDENYAR.
2 tr. [LC] DANYAR. No s’ha dit mai que l’aigua d’aquesta font endanyés ningú.
endarrer
adv. [LC] Amb desig. Anava endarrer de cireres.
endarrere
1 adv. [LC] En direcció a la banda que és darrere algú. Fer una passa endavant i dues endarrere. Fes-te una passa endarrere. Fes-te endarrere!
2 adv. [LC] Més o menys lluny en aquesta direcció. Els nostres companys encara trigaran a arribar: els hem deixats bastant endarrere.
3 adv. [LC] Abans 2. Dies endarrere. Un any endarrere.
endarreriar-se
v. intr. pron. [LC] Restar en retard en els pagaments.
endarreriatges
m. pl. [LC] Allò en què hom s’ha endarreriat.
endarreridor -a
adj. [LC] Que causa un endarreriment.
endarreriment
1 m. [LC] Acció d’endarrerir o d’endarrerir-se; l’efecte. L’endarreriment d’un país. L’endarreriment de la ciència en un país. Hi ha hagut un endarreriment de feina que no sé com podrem remeiar.
2 m. pl. [LC] Rendes vençudes però no pagades. Cal pagar els endarreriments.
3 [PS] [PE] endarreriment mental Desenvolupament insuficient de la intel·ligència produït per lesions orgàniques del cervell.
endarrerir
1 1 v. tr. [LC] Retardar (l’execució d’alguna cosa). He endarrerit la cuita del pa. Aquest accident del motor endarrerirà molt la feina.
1 2 intr. pron. [LC] L’execució d’una cosa, restar en retard. Fent tantes festes, la feina s’endarrereix. S’han endarrerit en els pagaments.
2 1 intr. pron. [LC] Ésser deixat endarrere d’altres en una marxa. Abans de començar la pujada, ens cal esperar els companys que s’han endarrerit pel camí.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Aquest alumne s’endarrereix en els estudis. Un país que s’havia endarrerit en el camp de la tecnologia.
3 intr. pron. [LC] Carregar-se de deutes, tenir més despeses que ingressos. Ell, no tingueu por que mai avenci un cèntim; més aviat s’endarrereix.
endauat -ada
adj. [LC] ESCACAT.
endavant
1 1 adv. [LC] En direcció a la banda que és davant algú. Fer un pas endavant i dos endarrere. Apa, nois, endavant!
1 2 adv. [LC] Més o menys lluny en aquesta direcció. Ja són endavant: doneu-vos ànsia a aconseguir-los. Els nois són més endavant, encara.
2 1 adv. [LC] [AD] En un temps que vindrà. No ho fem ara, encara: deixem-ho per a més endavant.
2 2 [LC] d’ara endavant [o d’avui endavant, o en endavant] loc. adv. A comptar des d’ara.
3 [LC] [AD] per endavant loc. adv. Abans del temps establert o acordat. Pagarem la meitat de la factura per endavant.
endebades
adv. [LC] DEBADES.
endegador -a
adj. [LC] Que endega.
endegament
m. [LC] Acció d’endegar; l’efecte.
endegar
1 v. tr. [LC] [AD] Arranjar, endreçar. Per què no endegueu aquesta habitació tan desendreçada? La noia es disposà a endegar el menjador per als convidats.
2 v. tr. [LC] Donar (a algú o a alguna cosa) una direcció adequada, un bon camí a seguir. Encara no veia com podria endegar la seva vida. No han sabut endegar el negoci de manera que fos rendible. Espero que sàpiga endegar la canalla cap a l’estudi.
3 v. tr. [LC] Emprendre, engegar, iniciar, elaborar. Volia endegar una tesi sobre els comtats catalans. Havia endegat un negoci de fruita seca.
4 tr. pron. [LC] endegar-s’ho [o endegar-se-les] Trobar la manera d’aconseguir un objectiu, de sortir d’un mal pas, etc.
endemà
1 m. [LC] Dia que segueix immediatament aquell del qual hom parla. L’endemà de Nadal. El que puguis fer avui no ho deixis per a l’endemà. Aquell dia era festa, i l’endemà també.
2 [LC] l’endemà passat El dia que segueix immediatament l’endemà.
3 [LC] l’endemà passat l’altre El dia que segueix immediatament l’endemà passat.
endemesa
f. [LC] Atzagaiada 2.
endèmia
f. [MD] Malaltia que regna habitualment en una regió determinada.
endèmic -a
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a l’endèmia.
2 adj. [EG] En ecol., que viu exclusivament en una regió determinada. El ferreret és un amfibi endèmic de Mallorca.
endemig
[pl. -igs o -itjos]
m. [LC] Temps que va d’un esdeveniment a un altre de posterior. En l’endemig. En aquest endemig. En aquell endemig.
endemisme
1 m. [EG] Tàxon vegetal o animal de distribució restringida, els individus del qual viuen exclusivament dins els límits d’un territori determinat.
2 m. [EG] Fenomen i qualitat dels organismes endèmics.
endengat -ada
adj. [LC] [MD] MALALTÍS.
endentar
1 v. tr. [LC] Subjectar amb dents.
2 intr. pron. [LC] La cadena s’endenta amb el pinyó.
endenyar
1 1 v. tr. [LC] Fer empitjorar (una ferida, una part del cos danyada). La manca de neteja va endenyar la ferida.
1 2 intr. pron. [LC] [MD] Si no us el tapeu, aquest tall se us endenyarà.
2 1 tr. [LC] [MD] Irritar¹ 2 1. Aquest fum li ha endenyat els ulls.
2 2 intr. pron. [LC] Se li han endenyat els ulls de tant plorar.
enderga
f. [LC] ANDRÒMINA. No tinc ni bufet ni trinxant ni cap enderga d’aquestes. Tot el dia em ve amb endergues.
enderiar
1 v. tr. [LC] Fer agafar una dèria (a algú). Aquelles lectures l’havien enderiat com un adolescent.
2 intr. pron. [LC] Agafar una dèria. S’enderia en una cosa i res no la’n distreu. El pobre gos s’enderiava a mantenir el seu lladruc inútil.
enderroc
1 m. [LC] [AQ] [OP] Acció d’enderrocar; l’efecte. Cal procedir a l’enderroc de l’església vella.
2 m. [LC] [AQ] [OP] [usat generalment en pl.] Conjunt de materials provinents d’una demolició o enderroc.
3 m. [GL] [usat generalment en pl.] Conjunt de materials detrítics acumulats en un vessant, al repeu d’un espadat, per l’acció de la gravetat.
enderrocador1
m. [LC] Estimball 1.
enderrocador2 -a
adj. i m. i f. [LC] [AQ] [PR] Que enderroca.
enderrocament
m. [LC] Acció d’enderrocar o d’enderrocar-se; l’efecte.
enderrocar
1 v. tr. [LC] [AQ] [OP] Tirar a terra, desfer, (una construcció) fent caure successivament les parts de les quals es compon. Fet el pont nou, enderrocaran el vell.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Enderrocar un govern. Enderrocar un sistema filosòfic, una teoria.
3 intr. pron. [LC] Una edificació, anar caient a trossos, destruir-se. El castell s’enderrocà tot sol.
endeutament
m. [LC] Acció d’endeutar o d’endeutar-se; l’efecte.
endeutar
1 v. tr. [LC] [ECT] Fer contreure un deute o deutes (a algú). Aquesta compra ens ha endeutat de molt.
2 intr. pron. [LC] [ECT] Contreure un deute o deutes. Amb la compra d’aquesta casa s’ha endeutat de molts milers.
endeví endevina
1 m. i f. [LC] [AN] [PR] Persona que pretén endevinar les coses futures o ocultes per mitjans sobrenaturals.
2 [LC] a l’endeví loc. adv. A LES PALPENTES.
endevinable
adj. [LC] Que pot ésser endevinat.
endevinació
f. [LC] [AN] Acció d’endevinar, de descobrir per mitjans sobrenaturals les coses futures o ocultes; l’efecte.
endevinada
f. [LC] ENDEVINAMENT.
endevinador endevinadora
m. i f. [LC] [PR] ENDEVÍ, ENDEVINA.
endevinaire
m. i f. [LC] [PR] ENDEVÍ, ENDEVINA.
endevinalla
f. [LC] [JE] Enigma per a entretenir-se a endevinar-lo.
endevinament
m. [LC] Acció d’endevinar; l’efecte.
endevinar
1 v. tr. [LC] [AN] Descobrir per mitjans sobrenaturals (les coses futures o ocultes). L’art d’endevinar.
2 v. tr. [LC] [AN] Descobrir per conjectures o sense fonament lògic (allò que un no sap). Ha endevinat on era amagat. Endevinar els pensaments, les intencions d’algú.
3 v. tr. [LC] [AN] Descobrir què vol dir (un enigma). Endevinar un secret.
4 v. tr. [LC] [AN] Descobrir per casualitat, encertar. No us diré el nom: endevineu-lo.
5 [LC] endevinar-la Fer una acció encertada. Venent aquests valors i comprant aquestes accions, l’hauràs endevinada.
endevinatiu -iva
adj. [LC] Que endevina.
endevinatori -òria
adj. [AN] Que implica endevinació, que endevina. Pràctiques endevinatòries.
endiabladament
adv. [LC] ENDIMONIADAMENT.
endiabladura
f. [LC] ENDIMONIADURA.
endiablar
v. tr. [LC] ENDIMONIAR.
endiablat -ada
adj. [LC] ENDIMONIAT.
endiastrat -ada
adj. [LC] Endimoniat 2.
endidat -ada
adj. [LC] Que no sap estar sense la dida.
endillunsat -ada
adj. [LC] Peresós de reprendre la feina després d’un dia de festa.
endimoniadament
adv. [LC] Amb gran dolenteria.
endimoniadura
f. [LC] [RE] Fet propi d’una persona endimoniada.
endimoniar
v. tr. [LC] [RE] Introduir els dimonis en el cos (d’una persona).
endimoniat -ada
1 adj. i m. i f. [LC] [RE] Posseït del dimoni.
2 adj. [LC] Molt dolent, s’aplica especialment a les criatures molt entremaliades. No el podem dominar, aquest xicotot: és una criatura endimoniada. El responsable de l’arxiu té un geni endimoniat.
endins
adv. [LC] En direcció a l’interior d’una cosa des de la perifèria, més o menys lluny en aquesta direcció. Aquesta bala no s’ha ficat tan endins de la soca com l’altra. Mar endins.
endinsament
m. [LC] Acció d’endinsar o d’endinsar-se; l’efecte.
endinsar
1 v. tr. [LC] Ficar endins. Aquest clau, heu d’endinsar-lo més.
2 intr. pron. [LC] Ens vam endinsar en un bosc.
endintre
adv. [LC] ENDINS.
endinyar
1 v. tr. [LC] POP. Llançar, etzibar contra algú (un tret, un objecte).
2 v. tr. [LC] POP. Afluixar, amollar (diners, insults, etc.).
3 v. tr. [LC] POP. Endossar 2.
endiumenjar
1 v. tr. [LC] Vestir amb la roba de les festes. Un dia endiumenjà la mosseta i anaren al mercat de Vic. Avui estic d’humor: em sembla que m’endiumenjaré i me n’aniré a fer un tomb.
2 v. tr. [LC] Donar (a una cosa) l’aspecte que presenta els dies de festa. Amb motiu d’aquella visita endiumenjaren la casa de dalt a baix.
3 intr. pron. [LC] Una cosa, prendre l’aspecte que presenta els dies de festa. Sortí el sol i la plaça s’endiumenjà.
endívia
1 f. [AGA] [BOS] Planta hortícola de la família de les compostes, de fulles imbricades i apinyades, de color blanquinós, conreada en caves (Cichorium endivia).
2 f. [LC] ESCAROLA.
3 f. [BOS] Xicoira 3.
endo-
[LC] Prefix que significa ‘dins’. Ex.: endocarpi, endodermis, endòstoma, endòspora.
endobliment
m. [LC] Acció d’endoblir-se; l’efecte.
endoblir-se
v. intr. pron. [LC] Fer-se doble. Mira, aquí les fulles dels brots tendres s’endobleixen.
endocardi
m. [ZOA] [MD] [BI] Capa que recobreix les cavitats i les vàlvules del cor.
endocardíac -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’endocardi.
2 adj. [MD] Situat dins el cor.
endocarditis
f. [MD] Inflamació de l’endocardi.
endocarpi
m. [BO] Capa interna del pericarpi del fruit.
endocèntric -a
adj. [FL] En ling., que té la mateixa distribució que un dels seus components. Frase endocèntrica. Compost endocèntric. Construcció endocèntrica.
endocitosi
f. [BI] Captació de material que fa una cèl·lula mitjançant la invaginació de la membrana plasmàtica.
endocranial
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’interior del crani.
endocrí -ina
1 adj. [MD] [BI] [ZOA] Relatiu o pertanyent a les secrecions glandulars internes. Sistema endocrí. Alteració endocrina.
2 adj. [BI] [ZOA] [MD] Que té secreció interna. Glàndules endocrines.
endocrinòleg endocrinòloga
m. i f. [MD] [PR] Especialista en endocrinologia.
endocrinologia
f. [MD] Branca de la medicina que estudia les glàndules de secreció interna i les hormones.
endoderma
1 m. [BI] Full embrionari intern format per cèl·lules que provenen del blastoderma.
2 m. [BO] [BI] Teixit vegetal que en forma de cilindre, generalment d’una sola cèl·lula de gruix, separa el cilindre cortical del cilindre central, especialment en les arrels de les plantes.
endodòncia
f. [MD] Branca de l’estomatologia que s’ocupa de les malalties de la polpa dental.
endoesquelet
m. [ZOA] [MD] Esquelet intern.
endofàsia
f. [FL] Formulació merament interna del pensament, amb representació de la pròpia veu.
endofàsic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’endofàsia.
endòfit
m. [BI] [EG] Planta paràsita que viu dins un organisme vegetal o animal.