semasiologia
f. [FL] [LC] Branca de la semàntica que estudia els conceptes dels signes lingüístics partint de les seves denominacions.
semasiològic -a
adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a la semasiologia.
semat -ada
adj. [IMF] Que té una o diverses semes produïdes per la pressió prolongada d’un objecte allargat.
semblança
1 1 f. [LC] Qualitat de semblant. La semblança de dues figures geomètriques. Tenir una còpia molta semblança amb l’original.
1 2 f. [LC] Allò que fa que una cosa sigui semblant a una altra. Copsar les diferències i les semblances de les coses.
1 3 [LC] a semblança de loc. prep. D’una manera semblant a.
2 f. [LC] Aparença 1. Fals sota semblança de ver.
3 f. [FLL] Esbós biogràfic.
4 f. [MT] Transformació geomètrica tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva, la raó.
semblant1
1 m. [LC] Cara, especialment en tant que revela l’estat de salut, d’ànim, de la persona. Avui fa bon semblant, fa millor semblant que ahir. Fer bon, fer bell, semblant a algú.
2 [LC] fer semblant Fingir 1. S’ha estalviat la feina fent semblant d’estar malalt.
semblant2
1 1 adj. [LC] Que té gairebé la mateixa aparença, les mateixes qualitats, les mateixes característiques que un altre. Els dos barrets són molt semblants.
1 2 adj. [LC] Que s’acosta en la seva manera d’ésser a algú o a alguna cosa. Em va passar un cas semblant al teu.
1 3 m. [LC] Persona o cosa de la mateixa espècie que una altra. Estimar l’home els seus semblants. Engendrar un arbre, amb la seva llavor, el seu semblant.
2 adj. [LC] Aquest, especialment fent referència a quelcom que s’ha dit abans. Mai no li he sentit dir semblants paraules. No és lícit de recórrer a semblants mitjans.
3 adj. [MT] En geom., que té la mateixa forma i diferent magnitud. Dos triangles semblants tenen llurs angles iguals i llurs costats proporcionals.
semblantment
adv. [LC] D’una manera semblant.
semblar
1 v. intr. [LC] Ésser en aparença, oferir-se als ulls o a la imaginació com si fos. Sembla bo, honrat, intel·ligent. No sembla pas fet seu. Sembla un bon home.
2 v. intr. [LC] Tenir l’aparença d’alguna cosa essent-la o no. No sé pas què sembles vestit així. Semblava tot un altre, no semblava el mateix. Semblava un mort.
3 v. intr. [LC] Aparèixer com a probable, ver, just, convenient. Em sembla que això acabarà malament. Em sembla que no es diu així. Tens raó, em sembla. -Què et sembla si hi anàvem ara mateix? -Em sembla molt bé. Em sembla impossible!
sembra
1 f. [LC] [AGA] Acció de sembrar; l’efecte. Al temps de la sembra.
2 f. [LC] [AGA] Temps en què es fa aquesta operació.
sembrador1 -a
1 adj. i m. i f. [LC] [AGA] [PR] Que sembra. Pagar els sembradors.
2 f. [AGA] Màquina agrícola que, arrossegada per animals o per un tractor, serveix per a sembrar gra o altres llavors.
sembrador2 -a
adj. [LC] Apte per a ésser sembrat. Aquest camp ja és sembrador.
sembradura
f. [LC] [AGA] Llavors per a sembrar.
sembrament
m. [LC] [AGA] Sembra 1.
sembrar
1 1 v. tr. [LC] [AGA] Escampar, plantar, en la terra preparada per a rebre-la, la llavor (de tal o tal planta). Sembrar blat, sègol, ordi, civada. Qui no sembra, no cull.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Sembrar entre ells la zitzània, la discòrdia. Sembrar odis.
1 3 [AGF] [AGA] sembrar a eixams Sembrar tirant grapadets de gra.
1 4 [AGF] sembrar a motes Sembrar fent clotets a terra i dipositant-hi alguns grans a cadascun.
1 5 [AGF] sembrar a solcs Sembrar tirant el gra dins el solc que s’ha llaurat.
1 6 [LC] sembrar clar Sembrar espaiant les llavors.
1 7 [LC] sembrar espès Sembrar deixant les llavors molt acostades.
2 1 tr. [LC] [AGA] Escampar, plantar, la llavor de tal o tal planta (en la terra convenientment preparada). Aquest camp, el sembrarem de blat i aquell altre, d’ordi.
2 2 tr. [LC] PER EXT. La nit sembra el cel d’estels. Rocs? a terra n’estava sembrat.
2 3 [LC] sembrar en l’arena Fer un treball inútil, infructuós.
sembrat1
m. [LC] [AGA] Terra sembrada.
sembrat2 -ada
adj. [HIG] En heràld., carregat d’un nombre il·limitat d’objectes idèntics, alguns dels quals surten de la vora de l’escut.
semema
1 m. [FL] Conjunt de semes que constitueixen el contingut semàntic d’un lexema.
2 m. [FL] Significat d’un morfema.
semen
m. [ZOA] [LC] [MD] Líquid produït pels òrgans de reproducció masculins, que conté els espermatozoides i serveix per a fecundar els oòcits madurs.
semença
1 1 f. [LC] [BO] Llavor 1 i 2.
1 2 f. [ZOA] SEMEN.
2 [LC] ni semença [o ni per semença] loc. adv. No gens, ni remotament.
semental
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la sembra.
2 1 adj. [LC] [AGR] LLAVORER. Un cavall semental.
2 2 m. [AGR] Va comprar un semental.
sementer
m. [LC] [AGA] Part d’una terra de conreu en què se sembra d’una planta determinada.
sementera
f. [LC] [AGA] Sembra 1. Llaurar un camp per a la sementera de l’any que ve.
sementici -ícia
adj. [AGA] Bo per a sembrar.
semestral
1 adj. [LC] Que dura un semestre.
2 adj. [LC] Que té lloc cada semestre.
semestralment
adv. [LC] Cada semestre.
semestre
m. [LC] Espai de sis mesos. Pagar un lloguer per semestres avançats.
semi-
1 [LC] Prefix que significa ‘mig’. Ex.: semicercle, semicircumferència.
2 [LC] Prefix que significa ‘parcialment’, ‘no completament’, ‘quasi’. Ex.: semitransparent, seminòmada.
semianticadència
f. [FL] En fonèt., entonació caracteritzada per un petit ascens final de la corba d’entonació inferior al de l’anticadència.
semianular
adj. [LC] Que té forma de mig anell.
semiautomàtic -a
adj. [EI] [LC] No completament automàtic.
semiautopropulsat -ada
adj. [DE] Que disposa d’un coet per a augmentar-ne l’abast, s’aplica a un projectil, especialment de morter.
semiautopropulsió
f. [DE] Capacitat que tenen alguns projectils de prolongar el seu moviment i, per tant, d’augmentar el seu abast, després d’ésser disparats amb una arma convencional, especialment un morter, mitjançant un coet, del qual són proveïts.
semibàrbar -a
adj. i m. i f. [LC] Quasi bàrbar.
semibituminós -osa
adj. [GL] Que té propietats intermediàries entre el carbó bituminós i l’antracita.
semibreu
f. [LC] [MU] Figura musical que en la notació proporcional val la meitat o la tercera part d’una breu.
semicadència
f. [FL] En fonèt., entonació caracteritzada per un descens final de la corba d’entonació inferior al de la cadència.
semicarbazida
1 f. [QU] Compost nitrogenat, derivat formalment de la urea, de fórmula H2NCONHNH2.
2 f. [QU] Compost producte de la substitució d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen per radicals orgànics.
semicarbazona
f. [QU] Compost que hom obté per tractament d’aldehids i cetones amb semicarbazida.
semicercle
m. [LC] [MT] Meitat d’un cercle dividit pel seu diàmetre.
semicilindre
m. [MT] Meitat d’un cilindre dividit per un pla que passa pel seu eix.
semicilíndric -a
adj. [MT] Que té forma de semicilindre.
semicircular
adj. [LC] [MT] Que té forma de semicercle.
semicircumferència
f. [LC] [MT] Meitat d’una circumferència, que té per corda el diàmetre.
semicivilitzat -ada
adj. [LC] Parcialment civilitzat.
semiconductor
m. [EE] [FIF] [QU] Material amb una resistivitat elèctrica intermèdia entre els conductors i els aïllants i molt sensible a la presència de petites concentracions de determinades impureses. Els semiconductors tenen un paper essencial en els dispositius microelectrònics.
semiconserva
f. [HO] Producte en conserva d’una duració limitada.
semiconsonant
f. [FL] Vocal asil·làbica que es troba davant de la vocal sil·làbica.
semiconsonàntic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a una semiconsonant.
2 adj. [FL] Que presenta les característiques d’una semiconsonant.
semicorxera
f. [MU] [LC] Figura de nota musical equivalent a la quarta part d’una negra.
semicromàtic -a
adj. [MU] En mús., en part diatònic i en part cromàtic.
semicultisme
m. [FL] Mot introduït tardanament en una llengua, que no ha sofert una evolució fonètica completa però presenta un estadi més evolucionat que no un cultisme.
semicursiva
adj. [BB] escriptura semicursiva V. ESCRIPTURA.
semideponent
adj. [FL] Conjugat com a deponent en el perfet i en els seus temps derivats, i com a actiu en la resta dels temps, s’aplica a certs verbs llatins.
semidesert
m. [BOC] [EG] [GG] Territori àrid amb vegetació molt esclarissada.
semideu semideessa
1 m. i f. [LC] [AN] Ésser mig diví com a fill d’una deïtat i un mortal.
2 m. i f. [LC] [AN] Deïtat inferior.
3 m. i f. [LC] [AN] Ésser humà divinitzat.
semidiàmetre
m. [MT] [LC] Radi11 1.
semidièsel
m. [EI] Motor que funciona d’una manera semblant al motor dièsel, però té un grau de compressió més baix i necessita, per tant, un ajut elèctric per a l’encesa.
semidiferència
f. [MT] La meitat de la diferència de dos nombres.
semidiürn -a
adj. [FIA] Pertanyent a una de les meitats del camí recorregut per un astre des de la seva sortida a la seva posta.
semieix
1 m. [MT] [LC] Part de l’eix d’una el·lipse o d’una hipèrbola comprès entre el centre i un dels seus extrems.
2 m. [EI] [TRG] Eix de l’automòbil que transmet el moviment des del diferencial a una roda motriu.
semiesfera
f. [MT] [LC] Hemisferi 1.
semiesfèric -a
adj. [MT] [LC] Que té forma d’hemisferi.
semiespai
m. [MT] Regió resultant de la divisió de l’espai ordinari per un pla.
semifil
m. [IT] SEMILLÍ.
semifinal
f. [LC] [SP] Prova que dona accés a la final d’una competició esportiva.
semifinalista
m. i f. [LC] [SP] Esportista o equip que arriba a una semifinal.
semifluid -a
adj. [LC] Imperfectament fluid, molt viscós.
semiforme
adj. [LC] A mig formar.
semifusa
f. [MU] [LC] Figura de nota musical equivalent a la setzena part d’una negra.
semigasa
f. [IT] [LC] Lligat que produeix, en els teixits, un efecte semblant als que s’obtenen amb el veritable lligat de gasa.
semiglassa
f. [LC] SEMIGASA.
semigrup
m. [MT] En mat., conjunt on hi ha definida una operació associativa.
semillí
m. [IT] Teixit amb l’ordit de cotó i la trama de lli.
semilunar
1 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent al semiluni.
2 1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Que té figura de mitja lluna. Gangli semilunar.
2 2 m. [MD] [ZOA] Segon os de la primera fila del carp.
semiluni
m. [FIA] [LC] Meitat d’una llunació.
semimetall
m. [QU] Element químic que té aparença de metall, però que, segons els casos, es comporta com a metàl·lic o com a no-metàl·lic.
semimetàl·lic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent als semimetalls.
semimicroanàlisi
f. [QU] Branca de l’anàlisi química en què les determinacions analítiques són dutes a terme amb una mostra de l’ordre del centigram.
semimínima
f. [MU] Figura musical que en la notació proporcional val la meitat o la tercera part d’una mínima.
semin-
[LC] [MD] V. SEMINO-.
seminal
1 1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al semen. Glàndules seminals.
1 2 adj. [BO] Relatiu o pertanyent a la llavor. Coberta seminal.
2 m. [AGF] En silv., classe natural d’edat formada per la sembra que està naixent.
seminari
1 m. [LC] [RE] [PE] Institut eclesiàstic on s’instrueixen els qui estudien per a capellà.
2 1 m. [LC] [PE] Institució universitària on es fan estudis d’investigació sota la guia d’un mestre.
2 2 m. [LC] Estudi especialitzat guiat per un professor i basat en la suma d’aportacions de totes les persones que hi participen.
seminarista
m. [LC] [RE] [PR] Alumne d’un seminari eclesiàstic.
seminegra
f. [AF] Lletra de traç intermedi entre l’ordinària de la seva família i la negreta corresponent.
semini-
[LC] [MD] V. SEMINO-.
seminífer -a
1 adj. [BO] Que produeix llavors.
2 adj. [ZOA] Que produeix espermatozoides. Túbuls seminífers.
semino- [o semini-, o semin-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. semen seminis, ‘llavor’, que indica relació amb el semen. Ex.: seminologia, seminífer, seminúria.
seminòmada
1 adj. [AN] [SO] Relatiu o pertanyent al seminomadisme.
2 adj. i m. i f. [AN] [SO] Que practica el seminomadisme.
seminomadisme
m. [SO] [AN] Sistema de vida que combina el conreu temporer de la terra amb el pasturatge nòmada.
semio-
[LC] Forma prefixada del mot gr. semeîon, ‘senyal’, ‘símptoma’. Ex.: semiografia, semiologia.
semioctava
f. [MU] [LC] Meitat d’una octava.
semioficial
adj. [LC] Que té una certa autoritat o importància oficial.
semiòleg semiòloga
m. i f. [FL] [PR] Persona versada en semiologia.
semiologia
1 f. [FL] Ciència que estudia el funcionament dels signes en el si de la vida social.
2 f. [MD] SIMPTOMATOLOGIA.
3 f. [MU] Ciència que estudia el significat de l’escriptura musical manuscrita.
semiològic -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la semiologia.
semiona
f. [FIF] Part d’una pertorbació ondulatòria corresponent a la meitat del seu període.
semiopac -a
1 adj. [FIF] [LC] No del tot opac.
2 adj. [FIF] Que absorbeix parcialment qualsevol radiació, normalment lluminosa, que li arriba.
semiopacitat
f. [FIF] [LC] Qualitat de semiopac.
semioscil·lació
f. [FIF] [LC] Meitat d’una oscil·lació.
semiotècnia
f. [MU] Tècnica dels signes de la notació musical.
semiòtic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als senyals, als símptomes.
2 1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la semiòtica.
2 2 f. [FL] Estudi de les diferents classes de signes i de les regles que en governen la generació i la producció, la transmissió i l’intercanvi, la recepció i la interpretació, amb l’objecte d’explicar el fenomen comunicatiu.
2 3 m. i f. [FL] Persona que es dedica a la semiòtica.
3 f. [LC] SIMPTOMATOLOGIA.
semioval
adj. [MT] [LC] Que té forma de mig oval.
semipalmat -ada
adj. [ZOA] [LC] Que té els dits units parcialment per una membrana.
semipedal
adj. [LC] De mig peu de llarg.
semiperíode
m. [FIF] Meitat del període d’un moviment periòdic.
semipermeable
1 adj. [LC] [QU] Parcialment permeable.
2 adj. [LC] [QU] Permeable a determinades partícules o molècules d’un fluid, però no a altres de més grans, com les molècules de les substàncies dissoltes.
semiplà
m. [MT] Regió resultant de la divisió d’un pla per una recta continguda en el dit pla.
semiplena
adj. [DR] prova semiplena V. PROVA.
semiprova
f. [DR] [LC] Prova imperfecta.
semipúblic -a
1 adj. [LC] Que ha estat instituït amb caràcter mixt, en part públic, en part privat.
2 adj. [LC] Obert o destinat al públic d’una manera parcial, dit especialment d’oratoris o capelles d’institucions privades, col·legis, hospitals, etc.
semireacció
f. [QU] Part de les dues en què hom pot considerar formalment dividida una reacció química de transferència d’unes partícules determinades entre substàncies diferents, l’una part representant la cessió d’aquestes partícules per un dels reactants i l’altra representant la captació per l’altre reactant. Temps de semireacció.
semirecta
f. [MT] Segment resultant de la divisió d’una recta per un punt contingut en la recta.
semiregular
adj. [MT] [LC] En geom., que té totes les cares iguals, les quals, però, no són polígons regulars.
semiremolc
m. [TRG] Remolc desproveït de rodes en la part davantera.
semis1
1 m. [LC] [IT] Teixit de plana, de cotó cru, amb trama fluixa, imitació del retort.
2 [IT] semis prim Teixit de cotó cru lleugerament carregat en el paratge, amb lligat de plana, emprat en la confecció de roba blanca ordinària.
semis2
1 m. [NU] Moneda romana de bronze equivalent a 0,5 asos.
2 m. [NU] Després de la reforma de Constantí, moneda d’or equivalent a 0,5 sòlids.
semisalvatge
adj. [LC] Mig salvatge.
semisuma
f. [MT] Meitat de la suma de dos nombres.
semisumador
m. [EL] [IN] En inform., circuit lògic amb dues entrades i dues sortides que és capaç de fer una suma elemental amb senyals binaris.
semita
1 m. i f. [LC] [HIH] [AN] [ISL] Individu pertanyent a un poble representat avui principalment pels jueus i els àrabs.
2 adj. [LC] [AN] [HIH] [ISL] Semític 1 1.
semític -a
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als semites.
1 2 f. [FL] [FLL] SEMITÍSTICA.
2 1 m. [FL] Grup de llengües afroasiàtiques parlades pels pobles semites.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al semític.
semitisme
1 m. [LC] Caràcter semític.
2 m. [LC] [FL] Idiotisme semític.
3 m. [LC] Opinió favorable als semites.
semitista
m. i f. [FL] [FLL] Especialista en semitística.
semitística
f. [FL] [FLL] Estudi científic de les civilitzacions semítiques.
semitò
m. [MU] [LC] Interval musical de mig to.
semitònic -a
adj. [MU] [LC] Relatiu o pertanyent a un semitò, que procedeix per semitons.
semitransparent
adj. [LC] Imperfectament transparent.
semiuncial
adj. [NU] Que pesa 0,5 unces. As semiuncial.
semivitrificació
1 f. [LC] Vitrificació imperfecta.
2 f. [LC] Substància semivitrificada.
semivitrificat -ada
adj. [LC] Imperfectament o incompletament vitrificat.
semivocal
f. [FL] Vocal asil·làbica que es troba darrere de la vocal sil·làbica.
semivocàlic -a
1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a una semivocal.
2 adj. [FL] Que presenta les característiques d’una semivocal.
sèmola
1 f. [LC] [HO] Blat desproveït de la pell i imperfectament molt en granets, emprat per a fer sopa, pastes de sopa, etc.
2 f. [LC] PER EXT. Sèmola d’arròs. Sèmola de blat de moro.
semoler semolera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven sèmola.
semolina
f. [HO] Sèmola molt fina.
semós -osa
adj. [LC] [IMF] Que té semes. Una biga semosa.
semovent
adj. [LC] Que es mou per si mateix.
sempervirent
adj. [AGF] PERENNIFOLI.
sempitern -a
adj. [LC] De durada infinita.
sempiternal
adj. [LC] SEMPITERN.
sempiternalment
adv. [LC] SEMPITERNAMENT.
sempiternament
adv. [LC] Amb duració infinita, sense acabament.
sempiternitat
f. [LC] Qualitat de sempitern.
sempre
1 1 adv. [LC] En tot o qualsevol temps, en tot el temps a venir, en tot el temps passat. Sempre van plegats. Fes-ho sempre així. Sempre ho hem fet així.
1 2 [LC] ara i sempre V. ARA2.
1 3 [LC] sempre més loc. adv. En tot el temps a venir. Sempre més se’n doldrà.
1 4 adv. [LC] EN TOT CAS. Pot haver tingut grans pèrdues; però sempre tindrà un racó estalviat.
1 5 [LC] per sempre loc. adv. Sense límit de temps, per la resta de la vida. S’havien unit per sempre. Van viure per sempre en aquella illa.
1 6 [LC] de sempre loc. adj. ACOSTUMAT.
1 7 [LC] des de sempre loc. adv. Des d’antic, tradicionalment.
2 [LC] [AD] sempre que loc. conj. Si concorre la circumstància que s’expressa. Hi anirem demà, sempre que no plogui. Sempre que se’n va de viatge li prenen una cosa o altra.
sempredura
f. [BOS] flor de sempredura V. FLOR.
semprenflor
m. [LC] [BOS] [AGA] CAPS BLANCS.
sempreviva
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba perenne de la família de les compostes, sovint en forma de mateta, tota coberta d’una pilositat llanosa i blanca, de fulles espatulades i capítols força petits reunits en inflorescències corimbiformes, amb les bràctees de l’involucre escarioses i de color groc daurat, originària de les terres mediterrànies orientals i del Pròxim Orient, cultivada en jardineria i emprada com a planta seca perquè els capítols conserven molt de temps llur color (Helichrysum orientale).
2 [LC] [BOS] sempreviva borda Planta de la família de les compostes, semblant a la sempreviva, però de fulles molt estretes i amb els marges resoluts i de capítols força més petits, que es fa a les brolles i en llocs secs i calents de les terres mediterrànies (Helichrysum stoechas i H. italicum).
3 f. [BOS] Immortal 2.
sena
1 f. [LC] [JE] Número sis en els daus.
2 [LC] fer senes Fer un bon negoci o guany.
senabre
m. [BOS] [LC] Mostassa 1 1.
senador senadora
m. i f. [AD] [PO] [PR] Membre d’un senat.
senadoria
f. [LC] [PO] Dignitat de senador.
senal
m. [LC] [TRA] Aparell de dos bossells emprat en l’aparell d’una vela llatina.
senalla
1 f. [LC] [ED] Cabàs d’espart o palma.
2 [LC] a senalles loc. adv. En gran quantitat.
senallada
f. [LC] Allò que cap o es porta en una senalla.
senalló
m. [LC] Senalla petita.
senar
1 adj. [LC] No en doble, sense folre.
2 1 adj. [LC] [MT] Que no és divisible per dos. 17 és un nombre senar.
2 2 [LC] parells o senars V. PARELL2.
3 1 adj. [NU] Que correspon a la unitat monetària, s’aplica a una moneda.
3 2 m. [NU] Llei d’un diner d’argent fi sobre un total de dotze a la moneda de billó.
senari -ària
adj. [LC] Compost de sis elements.
senat
1 m. [HIH] Assemblea de patricis i magistrats que formava el consell suprem de l’antiga Roma.
2 1 m. [LC] [DR] [PO] Primer cos polític de certs estats. El Senat Romà, el Senat dels EUA.
2 2 m. [LC] [DR] [PO] Una de les dues cambres de què es componen els parlaments bicamerals d’alguns estats contemporanis.
3 1 m. [LC] Seu del senat.
3 2 m. [LC] Reunió del senat.
senatorial
adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al senat o al senador.
sencer -a
1 1 adj. [LC] De què no s’ha sostret o llevat res, cap part. Van projectar la pel·lícula sencera.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Mai no treballem una setmana sencera.
1 3 adj. [LC] No encetat. És sencera: no l’hem encetada encara.
2 adj. [LC] Que conserva la seva integritat. No han deixat un vidre sencer. Una dona sencera. Un home de cor sencer.
sendal
m. [LC] [IT] Teixit molt transparent de fil o de seda.
sendemà
m. [LC] ENDEMÀ.
sender
1 m. [LC] Sendera 1.
2 [SP] sender de gran recorregut Camí numerat i senyalitzat, que segueix generalment antics vials, especialment de muntanya, per a realitzar itineraris de caràcter excursionista, cultural, geogràfic, etc. El sender de gran recorregut GR-7 surt d’Andorra i travessa el Principat de Catalunya i el País Valencià.
sendera
1 1 f. [LC] Camí estret per a vianants.
1 2 f. [LC] PER EXT. La sendera de la virtut.
2 f. [SP] Xarxa que els caçadors posen a la boca dels caus on han aviat la fura.
senderi
m. [LC] Discerniment 2. Només fa barrabassades, no té senderi.
senderisme
m. [SP] Pràctica excursionista que consisteix a recórrer els senders de gran recorregut.
senderista
adj. i m. i f. [LC] Que practica el senderisme.
senderó
m. [LC] Sendera molt estreta.
senderola
f. [LC] SENDERÓ.
sèneca
m. [LC] Persona de molta saviesa. És un sèneca.
senectut
f. [LC] Edat senil.
senegalès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Senegal.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Senegal o als seus habitants.
senès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sena.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sena o als seus habitants.
senescal
1 m. [HIH] [PR] Majordom d’un gran senyor medieval.
2 m. [HIH] [PR] A Catalunya, a l’alta edat mitjana, primer funcionari palatí, alhora cap de govern i cap de l’exèrcit reial.
senescalia
f. [HIH] Dignitat, càrrec, de senescal.
senescència
f. [MD] ENVELLIMENT.
senet
1 m. [LC] [BOS] [MD] Planta del gènere Cassia o Senna, de la família de les cesalpiniàcies, llenyosa, de fulles paripinnades, flors grogues, amb cinc pètals desiguals, disposades en raïms, i llegum molt comprimit i un xic arcuat, originària dels països tropicals d’Àfrica i Àsia i cultivada per aprofitar-ne les fulles, de propietats purgants.
2 [BOS] senet bord a) CORONIL·LA GLAUCA.
2 [BOS] senet bord b) CORONIL·LA BOSCANA.
3 [BOS] senet de pagesos a) LLORERET.
3 [BOS] senet de pagesos b) TINTORELL.
4 [BOS] senet de pobre Planta herbàcia de la família de les globulariàcies, de fulles basals disposades en roseta, força gruixudes, obovades i atenuades en pecíol, tiges dretes amb fulles molt reduïdes, i flors blaves agrupades en capítols terminals, pròpia dels prats secs i els llocs rocosos de l’Europa meridional, emprada en medicina popular com a purgant (Globularia vulgaris).
senglar
1 m. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil de la família dels suids, del qual prové probablement el porc domèstic, de pèl espès i fort de color gris o negre, morro truncat, mòbil i ben desenvolupat, i ullals grossos i sortints en els mascles (Sus scrofa).
2 adj. [LC] [ZOM] Porc senglar.
sengles
adj. [LC] Un per a cadascuna de dues o més persones o coses. Obsequiaren aquelles noies amb sengles llibres.
sénia
1 f. [LC] [AGA] SÍNIA.
2 f. [GG] Tros de terra per a conrear-hi hortalisses regat artificialment.
senier seniera
m. i f. [LC] [PR] SINIER, SINIERA.
senigrec
m. [LC] [BOS] [AGA] FENIGREC.
senil
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la vellesa, a les malalties pròpies de la vellesa. Debilitat senil.
2 adj. [MD] [PS] Afectat de senilitat.
senilitat
1 f. [LC] [MD] [PS] Qualitat de senil.
2 f. [LC] [MD] [PS] Debilitat fisiològica i mental deguda a la vellesa.
senill
m. [LC] [BOS] Canyís 2.
senillar
m. [BOC] CANYISSAR.
senillosa
f. [BOC] CANYISSAR.
senilment
adv. [LC] A la manera de qui és pervingut a la senilitat.
sènior
1 adj. [LC] Darrere un nom propi, que és qui té més edat de dues persones que tenen el mateix nom.
2 1 adj. i m. i f. [SP] Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels júniors, de més de vint-i-un anys d’edat.
2 2 adj. [SP] Relatiu o pertanyent als sèniors.
senixó
m. [BOS] XENIXELL.
senó
m. [TRA] Petita coberta de la part posterior del llagut, a proa del carquinyol.
sens
prep. [LC] SENSE. Sens dubte. Sens falta. Sens fi. Sens mesura. Sens nombre.
sensació
1 1 f. [LC] [FS] [PS] Impressió que les coses causen en l’esperit per mitjà dels sentits. Sensació visiva, auditiva, olfactiva, tàctil. Sensacions internes. Una sensació de fred, de calor.
1 2 f. [LC] [FS] [PS] Estat de consciència produït per un objecte extern o per un canvi en l’estat intern de l’organisme. Una sensació agradable, desagradable. Una sensació de plaer.
1 3 f. [MD] [ZOA] Percepció d’una impressió rebuda a la perifèria per un nervi sensitiu que la transmet dels òrgans dels sentits als centres nerviosos.
1 4 [PS] sensació consecutiva Prolongació d’una vivència sensorial, quan l’estímul extern ja no actua.
2 1 f. [LC] fer la sensació d’alguna cosa Semblar ésser aquesta cosa, fer-ne l’efecte. Aquest home fa la sensació d’anar de bona fe.
2 2 [LC] fer a algú la sensació d’alguna cosa Sospitar algú aquesta cosa. Em fa la sensació que avui plourà. Ens fa la sensació que ens han enganyat.
2 3 [LC] tenir la sensació d’alguna cosa Sospitar aquesta cosa. Tenim la sensació que ens han enganyat.
3 f. [LC] fer sensació Produir en l’ànim una viva impressió d’estupor, sorpresa, admiració, etc.
sensacional
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la sensació.
2 adj. [LC] Capaç de fer o causar sensació. Una notícia sensacional.
sensacionalisme
m. [SO] [CO] [LC] Tendència a difondre les informacions d’una manera exagerada, que causi impacte, que cridi l’atenció.
sensacionalista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al sensacionalisme.
2 adj. i m. i f. [SO] [CO] [LC] Que practica el sensacionalisme. Un diari sensacionalista.
sensat -a
1 adj. [LC] Que té bon sentit, incapaç de fer coses desenraonades, imprudències, atzagaiades, etc. És un home sensat.
2 adj. [LC] PER EXT. Paraules sensates.
sensatament
adv. [LC] D’una manera sensata.
sensatesa
f. [LC] Qualitat de sensat.
sense
1 1 prep. [LC] Expressa relacions que denoten exclusió, mancança, privació absoluta. Un exercici correcte, sense cap falta. Un nen sense pare ni mare. Sense un martell no sé pas com podrem clavar aquests claus. Un càntir sense nansa. Un home sense paraula.
1 2 [LC] no sense loc. prep. Amb. Hi anà, no sense recança.
2 1 conj. [LC] Davant d’un infinitiu, introdueix una oració que denota l’exclusió d’una circumstància. Sense tu dir-ho, ningú no ho hauria sabut.
2 2 [LC] sense que loc. conj. Encara que no. Ja ho sabrem fer sense que tu ens ajudis.
sensibilitat
1 1 f. [MD] [ZOA] [PS] Facultat de sentir, de percebre pels sentits. Els animals són éssers dotats de sensibilitat.
1 2 f. [MD] [ZOA] Àmbit del coneixement determinat per l’activitat sensible o sensorial.
2 1 f. [LC] Facilitat a ésser afectat per les menors impressions físiques o morals. La seva sensibilitat per les lloances, pels aplaudiments. La sensibilitat de la boca del cavall.
2 2 f. [LC] Facilitat a deixar-se emportar pels sentiments de compassió, de tendresa.
3 f. [LC] [FIF] Facilitat d’una cosa a ésser modificada per un agent natural, una influència física. La sensibilitat d’una placa fotogràfica.
4 f. [EI] [FIM] Capacitat de resposta d’un dispositiu, d’un sistema, d’un aparell de mesura, davant una variació de l’estímul d’entrada.
sensibilitzable
adj. [LC] Que pot ésser sensibilitzat.
sensibilització
f. [LC] Acció de sensibilitzar.
sensibilitzador -a
1 adj. [BI] Que sensibilitza.
2 m. [BI] AMBOCEPTOR.
3 m. [QU] FOTOSENSIBILITZADOR.
sensibilitzar
v. tr. [LC] [CO] Fer sensible. Sensibilitzar una placa fotogràfica.
sensible
1 adj. [LC] [ZOA] [PS] Capaç d’ésser percebut pels sentits. El món sensible. Un canvi tan lleu no és sensible. El sensible i l’intel·ligible.
2 adj. [LC] Que és de sentir, de doldre. Ha estat una pèrdua molt sensible.
3 1 adj. [LC] [ZOA] [PS] Dotat de sensibilitat. Els animals són éssers sensibles. Un cavall sensible a l’esperó, a les mosques.
3 2 adj. [PS] Que fàcilment es deixa dur pels sentiments. És massa sensible als elogis. Té un cor sensible.
3 3 adj. [FIF] Que es modifica segons els agents o les influències exteriors. Una placa fotogràfica molt sensible. Un termòmetre sensible als menors canvis de temperatura.
4 f. [MU] Setè grau d’una tonalitat, situat mig to per sota de la tònica.
sensiblement
adv. [LC] D’una manera sensible.
sensibler -a
adj. [LC] Afectat de sensibleria.
sensibleria
f. [LC] Afectació, exageració, de sensibilitat.
sensitiu -iva
1 adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent als sentits, a la facultat de sentir. La vida sensitiva. La facultat sensitiva.
2 adj. [ZOA] Capaç de rebre o de transmetre una sensació.
3 adj. [PS] Que té sensibilitat.
sensitiva
f. [LC] [BOS] [AGA] Herba de la família de les mimosàcies, de fulles dividides d’una manera palmada en quatre folíols pinnaticompostos, de flors molt petites, però amb llargs estams, reunides en glomèruls globosos, rosats o purpurescents, originària del Brasil i estesa per molts països tropicals, que ofereix la particularitat que els seus folíols i les seves fulles senceres es pleguen sobtadament en tocar-les (Mimosa pudica).
sensitivitat
f. [LC] Facultat de sentir.
sensor
1 m. [MD] [EL] [QU] [IN] Dispositiu o element sensible a determinats estímuls que és capaç de captar-los i produir uns senyals, generalment elèctrics, que són transmesos a un altre dispositiu o a un sistema que actua d’acord amb els senyals rebuts.
2 [IN] [EL] sensor magnètic Dispositiu basat en una inductància capaç de llegir la informació continguda en un suport magnètic.
3 [IN] [EL] sensor òptic Dispositiu basat en un element fotosensible capaç de llegir la informació continguda en un suport òptic.
sensori -òria
1 adj. [MD] SENSORIAL.
2 1 m. [ZOA] [MD] El cervell considerat com a focus intel·lectual i centre de les sensacions.
2 2 m. [ZOA] [MD] Conjunt dels sentits.
sensorial
adj. [MD] [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent al sensori, als òrgans dels sentits.
sensual
1 adj. [ZOA] SENSITIU.
2 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent als plaers dels sentits. Els apetits sensuals.
3 adj. [LC] Afectat als plaers dels sentits, especialment al plaer sexual. Una persona sensual. Una vida sensual.
sensualisme
1 1 m. [ZOA] [MD] [PS] SENSUALITAT.
1 2 m. [AR] Preponderància donada al sensual com a element de bellesa en una obra d’art.
2 m. [FS] [PS] Doctrina filosòfica segons la qual totes les idees provenen de les sensacions o percepcions dels sentits.
sensualista
1 adj. [PS] Relatiu o pertanyent al sensualisme.
2 m. i f. [FS] [PS] Persona que professa la doctrina del sensualisme.
sensualitat
1 f. [MD] [ZOA] [PS] Qualitat de sensual.
2 f. [LC] [MD] Propensió als plaers dels sentits.
sensualment
adv. [LC] D’una manera sensual.
sentència
1 1 f. [LC] [RE] [FLL] Opinió, especialment filosòfica o teològica, expressada d’una manera dogmàtica.
1 2 f. [LC] [RE] [FS] [FLL] Dita breu sobre una veritat d’índole moral.
2 1 f. [LC] [DR] [AD] En jur., decisió formulada pel jutge o pel tribunal en acabar-se una instància del procés judicial. La sentència del tribunal. Pronunciar, llegir, escoltar, la sentència.
2 2 [AD] [DR] sentència d’execució Sentència dictada en un judici executiu.
3 f. [FL] En gram., oració independent.
4 f. [IN] En inform., instrucció, en un llenguatge d’alt nivell.
sentenciar
1 v. tr. [LC] [DR] Donar sentència en un judici (sobre un afer). Els tribunals sentencien les disputes entre ciutadans.
2 intr. [LC] [DR] Donar sentència en un judici. Sentenciar sobre els delictes de la tripulació comesos en un viatge. El jutge sentencià contra l’Estat.
3 v. tr. [LC] Prescriure el càstig (a un acusat trobat culpable). El sentenciaren a mort.
sentenciari
m. [LC] [FLL] Llibre de sentències, de màximes.
sentenciós -osa
1 adj. [LC] Que enclou una sentència.
2 adj. [LC] Ple de sentències.
3 adj. [FLL] Greu i concís. Un escrit, un discurs, sentenciós. Un estil sentenciós.
4 adj. [LC] Que expressa les seves opinions amb sentències, amb màximes.
sentenciosament
adv. [LC] D’una manera sentenciosa.
sentida
1 f. [LC] Dolor que se sent en rebre una impressió física o moral. Quan et dones un cop a la canyella de la cama, quina sentida!
2 f. [LC] Gust o olor que comunica a una cosa la presència d’una substància estranya.
sentidament
adv. [LC] Amb sentiment.
sentiment
1 m. [LC] [PS] Actitud mental, coneixença, desvetllada per la sensació. Tenir algú el sentiment de la seva feblesa. Tenir el sentiment de l’art. Tenir el sentiment de la pròpia dignitat.
2 m. [LC] [PS] Disposició emocional envers una cosa. Tenir, nodrir, un sentiment d’odi, d’aversió, d’enveja.
3 m. [LC] Moviment, impuls, de l’ànima, produïts per causes espirituals. Sentiments d’amistat. És un home de bons sentiments. Els sentiments naturals.
4 m. [LC] Estat de l’ànim afligit per un esdeveniment trist, dolorós. Tinc el sentiment de dir-vos que ho hem perdut tot.
5 m. [LC] Manera d’apreciar. No havies de manifestar-li els teus sentiments.
sentimental
1 adj. [PS] Relatiu o pertanyent al sentiment.
2 adj. i m. i f. [LC] Que es lliura amb exageració o afectació als sentiments, a la tendresa. L’Enric és un sentimental. Fa el sentimental.
3 adj. [LC] [PS] En què predomina l’expressió dels sentiments. Una música, una novel·la, sentimentals.
sentimentalisme
m. [LC] Qualitat de sentimental.
sentimentalitat
f. [LC] SENTIMENTALISME.
sentimentalment
adv. [LC] D’una manera sentimental.
sentina
1 f. [LC] [TRA] Fons del buc de la nau on s’arreplega l’aigua que entra pels costats, les cobertes, etc.
2 f. [LC] Lloc ple d’immundícies.
3 f. [LC] PER EXT. Un lloc que és la sentina de tots els vicis.
sentinella
1 1 m. i f. [LC] [DE] [PR] Soldat armat posat per un temps determinat en un lloc per vigilar-lo, impedir el pas, evitar una sorpresa. Posar un sentinella a la porta. Fer de sentinella en un lloc avançat.
1 2 f. [DE] Servei de vigilància i defensa dut a terme per un soldat. Fer la sentinella.
2 m. [IT] Caixa que conté el mecanisme del pot giratori d’algunes màquines de filar, en què és col·locat el bot.
sentiner sentinera
m. i f. [AGP] Mariner que en els llaguts era l’encarregat d’estibar les xarxes i desempescar el peix.
sentir
[ind. pr. 3 sent]
1 1 v. tr. [LC] [MD] Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Els animals viuen i senten. Sentir una olor, un sabor. Sentir un soroll. Sentir trepig.
1 2 v. tr. [LC] [MD] Tenir la sensació (de quelcom). Sentir fred, calor. Sentir una cremor a l’estómac. Sentir-se un dolor al braç.
2 1 tr. [LC] [MD] Oir 1. Sentir cantar algú. Sentir xiular el vent. Sentir gent que enraona. Sentir un tren que passa. Anar a sentir un sermó.
2 2 intr. [LC] sentir-hi Tenir el sentit de l’oïda. No hi sento sinó d’una orella. No hi sent: és sord.
2 3 [LC] no sentir-lo ni el coll de la camisa No entendre’l ningú perquè parla excessivament baix.
2 4 [LC] no sentir-se ni un piu No sentir-se res.
2 5 [LC] sentir dir alguna cosa [o sentir a dir alguna cosa] Tenir coneixement d’allò que es comenta sobre aquesta cosa, d’allò que se’n diu. He sentit a dir que el president dimitirà.
2 6 [LC] sentir parlar d’alguna cosa [o sentir a parlar d’alguna cosa] Tenir-ne un coneixement superficial. Heu sentit parlar de l’energia solar?
2 7 [LC] sentir tocar campanes [o sentir tocar campanes i no saber on] Saber vagament, imperfectament, tergiversada, la veritat d’un fet.
3 1 tr. [LC] Experimentar (una impressió de plaer, de dolor, espiritual), experimentar (un fet subjectiu), tenir-ne el sentiment, ésser-ne conscient. Sentia una gran alegria. Sentir admiració per una persona. Sentia que es moria. Ell sentia que es feia pesat.
3 2 intr. pron. [LC] Tenir consciència del propi estat. Sentir-se malalt. Quan m’han arrencat el queixal, ni me n’he sentit.
3 3 intr. pron. [LC] Tenir el sentiment d’alguna cosa, experimentar-ne en un mateix les conseqüències, ésser-ne dolorosament afectat. D’aquell refús, ell se’n va sentir molt. D’aquestes despeses d’ara, ja us en sentireu algun dia.
4 tr. [LC] Lamentar (un esdeveniment trist, dolorós, etc.). Sentir la mort d’un amic. Sento molt haver-li de comunicar aquesta notícia.
sentit1
1 1 m. [FS] [ZOA] [MD] Funció psicofisiològica per la qual l’ésser humà i els animals reben informacions externes o internes mitjançant un òrgan especialitzat. El sentit de la vista, de l’oïda, del gust, de l’olfacte, del tacte. Els cinc sentits corporals. Els òrgans dels sentits. L’òrgan del sentit de l’oïda és l’orella. Un error dels sentits.
1 2 m. [PS] Facultat humana d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits.
1 3 [LC] amb tots els seus cinc sentits loc. adv. Posant-hi tota l’atenció possible.
1 4 [LC] no tenir sentits No sentir-se de res.
1 5 [LC] perdre els sentits Perdre la consciència.
2 1 m. [LC] [FS] [PS] Facultat de discernir el ver del fals, el bé del mal, etc. Tenir el sentit moral. Tenir el sentit de l’oportunitat. Bon sentit. Sentit pràctic.
2 2 [LC] [PS] sentit comú Facultat atribuïda a la generalitat de les persones de discernir raonablement les coses.
2 3 [LC] [FS] tenir el sentit estètic [o tenir el sentit del bell] Discernir el bell del lleig.
3 1 m. [LC] [FLL] Manera com s’ha d’entendre una cosa, significació. No entenc el sentit de les seves paraules. Paraules sense sentit, buides de sentit. Una cosa que no té sentit. Els diferents sentits d’un mot.
3 2 [FLL] sentit figurat Sentit metafòric d’un mot.
3 3 [FLL] sentit literal Sentit que posseeix una locució o un gir atenent als significats individuals i a la combinació dels seus components.
3 4 [FLL] [FL] sentit propi Significat originari d’un mot, en oposició a altres significats.
3 5 [LC] [FL] [FLL] sentit recte Sentit primitiu d’un mot, no figurat o translatici.
4 m. [FS] [LC] Raó d’ésser, finalitat, orientació. El sentit de la vida, de la història.
5 1 m. [FIF] [MT] Orientació, oposada a l’altra, de les dues que es poden definir en una línia. Un mòbil recorre la recta de dreta a esquerra; l’altre, en sentit contrari: d’esquerra a dreta. Girar en el mateix sentit, en sentit contrari, que les agulles d’un rellotge.
5 2 [FIA] [FIF] sentit antihorari Sentit contrari al de la rotació de les agulles del rellotge.
5 3 [FIF] [FIA] sentit horari Sentit de la rotació de les agulles del rellotge.
sentit2 -ida
adj. [LC] Que se sent molt dels retrets, dels renys, de les desconsideracions, etc.
sentor
1 f. [LC] Olor 1.
2 f. [LC] [HO] Olor o gust que comunica a un menjar, a una beguda, una substància que s’hi ha produït per una transformació química.
seny
1 1 m. [LC] Ponderació mental. Un home de seny. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen de seny.
1 2 m. [LC] Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Vejam quan posarà seny, aquest xicot! No estar en bon seny. Estar fora de seny. Eixir de seny. No tenir el seny complit.
2 m. [LC] ANT. Sentit11.
3 m. [LC] Campana d’una certa grossària.
4 [LC] a seny loc. adv. Del tot, completament. Tenia la guardiola plena a seny de moneda. El tren es va omplir a seny de gent.
senya
1 f. [LC] Caràcter, tret, la coneixença del qual pot servir per a reconèixer un individu o un objecte.
2 [DE] sant i senya V. SANT.
senyador senyadora
m. i f. [LC] [AN] [PR] Persona que pretén de guarir certs mals senyant el malalt i dient determinades oracions.
senyal
1 1 m. [LC] Marca feta en un objecte, cosa posada en algun indret, que serveix per a fer-lo conèixer. Dibuixa-hi les teves inicials, fes-hi un nus a la punta, etc., perquè si no hi fas cap senyal, com sabràs després quin és el teu? Per no perdre el punt, posa-hi de senyal aquesta palleta.
1 2 m. [AGR] Tall, osca o forat que hom fa a l’orella d’un cap de bestiar per reconèixer-lo i evitar que es barregi amb els animals d’un altre ramat.
2 1 m. [LC] Cosa sensible de la qual ens servim per a denotar quelcom, per a indicar el moment de fer quelcom. Un fanal vermell és el senyal que el pas està interceptat. Com coneixerem que som a l’acabament del terme si no hi ha cap senyal? Un disc de senyals. Quan ell feu el senyal convingut, tots ens posàrem a córrer.
2 2 [LC] en senyal de loc. prep. Com a prova o demostració de. Les banderes a mig pal en senyal de dol.
2 3 [TRG] [OP] [LC] senyal de circulació Senyal que transmet una informació, generalment per un sistema codificat, relativa a prohibicions, obligacions o consells adreçats a les persones que circulen per vies públiques.
2 4 [LC] [RE] senyal de la creu Representació de la creu en què morí Jesucrist que els catòlics i els ortodoxos fan, movent la mà dreta, en llurs oracions i actes religiosos.
2 5 m. [LC] Insígnia reproduïda en una bandera, en un penó, etc.
3 1 m. [LC] Empremta que deixa una cosa sobre una altra. El cinyell l’estrenyia tan fort que li ha deixat un senyal.
3 2 m. [LC] CICATRIU. Em vaig fer un trenc, que sempre més n’he portat el senyal.
3 3 [LC] amb tots els pèls i senyals V. PÈL.
4 m. [LC] Allò que ens permet d’inferir l’existència de quelcom, la imminència d’alguna cosa. No contesta: senyal que dorm. Això és un mal senyal: la malaltia és al ronyó. Els senyals són de pluja. No donar senyals de vida.
5 1 m. [LC] Quantitat mínima. Hi resta un senyal de mantega.
5 2 [LC] ni senyal loc. adv. Gens ni mica, absolutament gens.
6 1 m. [LC] [ECT] Quantitat a compte que hom dona com a garantia del pagament total.
6 2 [LC] paga i senyal V. PAGA.
7 1 m. [LC] [TC] [EL] Ona electromagnètica utilitzada en un sistema de telecomunicació per a transmetre la informació.
7 2 m. [EI] [EL] Magnitud física, generalment elèctrica, variable amb el temps, que transmesa i detectada adequadament actua sobre un aparell, un dispositiu, etc., com a portadora d’informació.
7 3 m. [OP] Dispositiu òptic, acústic o d’una altra natura, que serveix per a transmetre ordres i missatges en la navegació i en els ferrocarrils.
8 m. [NU] Moneda de metall baix, fiduciària i local, encunyada a Catalunya des del segle XV fins al XVII, que corria pel valor d’1 diner.
9 m. [ZOA] Forma de les dents dels animals de peu rodó que fins a set anys permet de saber-ne l’edat.
10 m. [LC] TESTICLE.
senyala
f. [LC] Guix amb què s’escriu a la pissarra.
senyalament
m. [LC] [AGF] Acció de senyalar. Senyalament dels arbres que es tallaran.
senyalar
1 v. tr. [LC] Fer o posar un senyal (en alguna cosa). No donis a rentar la roba sense abans senyalar-la.
2 v. tr. [LC] Fer una ferida que deixi un senyal (a algú). S’ha fet un trenc al front, que quedarà senyalat per tota la vida.
senyaler
m. [LC] Portaestendard que guiava una host.
senyalització
f. [LC] [OP] Acció de senyalitzar; l’efecte.
senyalitzar
v. tr. [LC] [OP] Proveir (una pista, un camí, etc.), d’un conjunt de senyals o indicacions per a orientació de les persones que hi transiten.
senyar
v. tr. [LC] Fer el senyal de la creu amb un moviment de la mà (sobre algú o sobre alguna cosa). Senyar una mare el seu fill. Senyar una ferida. En començar la missa, el capellà se senya.
senyera
1 f. [LC] [HIG] Bandera petita, especialment la que serveix de distintiu d’una corporació.
2 f. [LC] [HIG] Bandera 1. Les quatre barres de la senyera catalana.
senyor senyora
1 1 m. i f. [LC] [HIH] [PR] Amo d’una cosa, qui té autoritat sobre un territori, sobre una persona. Un senyor feudal. El rei, nostre senyor, ens ha declarat la guerra. Un avantpassat seu era senyor d’aquella ciutat.
1 2 [LC] ésser senyor de fer alguna cosa Tenir la llibertat de fer-la. Soc senyor de fer el que voldré: ningú no me’n pot privar.
1 3 [LC] senyora i majora Mestressa de disposar com vulgui dels seus béns. En morir la deixà senyora i majora de tot.
1 4 m. [LC] [RE] Déu, especialment en la tradició judeocristiana. El Senyor és el meu pastor. La passió de Nostre Senyor.
1 5 m. i f. [LC] [SO] [PR] Amo respecte als seus criats. -No hi són ara, a casa, els senyors? -La senyora hi és, però el senyor no hi serà fins al vespre. Els meus senyors d’ara són francesos.
2 m. i f. [LC] Cònjuge, dit per cortesia en lloc d’home o de dona. Hi eren, me’n recordo, vostè i la seva senyora. Com segueix el seu senyor?
3 1 m. i f. [LC] Persona de certa posició, de cert rang social. L’odi dels pobres contra els senyors. Fer algú el senyor.
3 2 [LC] ésser tot un senyor Tenir les maneres, la distinció, d’una persona d’alt rang.
4 1 m. i f. [LC] [SO] Tractament de cortesia que s’aplica a qualsevol persona, encara que sigui d’inferior condició. Senyores i senyors, facin el favor de seure. Perdoni, senyora.
4 2 m. i f. [LC] [SO] Títol que, per cortesia, hom anteposa al nom de qualsevol persona a qui s’adreça o de qui parla. Escolti, senyor Moragues!
5 f. [LC] Dona casada. La tranquil·litzà que no li preguntessin si era senyora o senyoreta.
6 f. [LC] [ED] [PR] senyora de companyia Dona encarregada de fer companyia a una persona.
7 1 adj. [LC] Propi d’una persona de certa posició, de cert rang social. Té unes maneres molt senyores. És un vestit molt senyor.
7 2 adj. [LC] Anteposat al substantiu, molt gran, considerable, excel·lent. Caram, quin senyor cotxe! M’he comprat una senyora butaca.
senyorada
f. [LC] Acte imperiós propi de senyor.
senyoralla
f. [LC] Conjunt de senyors o persones de distinció.
senyoratge
m. [DR] [LC] Dret del senyor de la terra donada a feu.
senyorejador -a
adj. i m. i f. [LC] Que senyoreja.
senyorejant
m. i f. [LC] Persona que senyoreja.
senyorejar
1 1 v. tr. [LC] Ésser senyor (d’un lloc). El príncep que senyorejava tota aquella terra.
1 2 v. tr. [LC] Dominar, manar o governar (una cosa) com a senyor. L’home senyoreja la tècnica. Senyorejar les pròpies passions.
1 3 intr. [LC] Aquest advocat ambiciona senyorejar damunt dels altres. El bon gust senyorejava en totes les construccions. La vegetació hi torna a senyorejar. La nit ja senyoreja.
2 1 tr. [LC] Dominar 6 1. El castell senyoreja tot el poble.
2 2 intr. [LC] Només resta en peu la torre que devia senyorejar en l’antiga construcció.
3 intr. [LC] Tenir les maneres, el tarannà, etc., d’un senyor. Senyoregen molt però no tenen ni cinc.
senyoreta
1 1 f. [LC] Dona jove.
1 2 f. [LC] Dona soltera.
1 3 f. [LC] Tractament de cortesia aplicat a una noia, a una dona empleada en un establiment, en una administració, etc. Senyoreta, em pot despatxar, si us plau?
2 f. [IT] Aranya de vidre de les màquines de debanar i doblar la seda.
3 f. [LC] [ZOO] MALLERENGA CUALLARGA.
4 f. [LC] [ZOP] Donzella 1.
5 f. [BOB] LLENEGA NEGRA.
senyoria
1 f. [LC] [HIH] Autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. Usar de cruel senyoria. Sota la senyoria dels comtes.
2 f. [LC] Tractament honorífic donat al senyor, a certes persones d’alt rang. Vostra Senyoria. Vostra Senyoria Il·lustríssima.
senyorial
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al senyor. Dret senyorial.
2 adj. [LC] Propi d’un senyor. Una avinguda senyorial.
senyorívol -a
adj. [LC] De senyor o persona d’alt rang.
senyorívolament
adv. [LC] D’una manera senyorívola.
senzill -a
1 2 adj. [LC] Que és tal cosa i res més.
2 1 adj. [LC] Que és fàcil. És un càlcul molt senzill.
2 2 adj. [LC] Que es capté amb naturalitat, sense artificis, sense ostentació, etc. És una noia molt senzilla. A casa seva t’hi trobaràs bé; són una gent senzilla.
senzillar
v. tr. [AQ] En constr., col·locar, amb ciment ràpid o amb guix, el primer full de rajoles o maons d’un element que té més d’un full (en les soleres, els revoltons, les voltes, etc.).
senzillesa
f. [LC] Qualitat de senzill.
sèpal
m. [BO] [LC] Peça, generalment herbàcia, que juntament amb altres compon el calze d’una flor.
sepalí -ina
adj. [BO] Relatiu o pertanyent al sèpal.
sepaloide
adj. [BO] Que té aspecte de sèpal.
separabilitat
f. [LC] Qualitat de separable.
separable
adj. [LC] Que pot ésser separat.
separació
1 1 f. [LC] [AD] [DR] Acció de separar o de separar-se; l’efecte. La separació fou dolorosa. Separació conjugal. Separació de patrimonis.
1 2 f. [LC] Fet d’estar separat. Després de tres mesos de separació.
2 f. [LC] Allò que separa. Entre els dos horts hi ha una separació.
3 1 f. [LC] [DR] separació de béns Sistema econòmic matrimonial en què cada cònjuge conserva la propietat de tots els seus béns i, sovint, l’administració i el gaudi amb total independència.
3 2 [LC] [DR] separació de cossos Separació que autoritza els cònjuges a no viure plegats.
3 3 [DR] separació de poders Cessació de l’apoderat en les seves funcions de representant del poderdant.
3 4 [AD] separació del servei Sanció disciplinària d’un funcionari públic per causa de falta molt greu.
separadament
adv. [LC] Amb separació, a part l’un de l’altre.
separador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que separa.
2 1 m. [LC] Aparell, dispositiu, etc., que serveix per a separar les coses que estan juntes o barrejades, per a mantenir-les separades o per a impedir que es puguin ajuntar o barrejar.
2 2 m. [QU] Col·lector dissenyat per facilitar i fer d’una manera contínua la separació de les fraccions en un aparell de destil·lació fraccionada, sovint a pressió reduïda.
2 3 m. [AQ] Llistó que, juntament amb d’altres, impedeix el balanceig de la bastida de pont volat, mitjançant la subjecció als taulons de la bastida i el recolzament a l’obra de fàbrica.
2 4 [AQ] separador d’oli Dispositiu que, intercalat en el circuit del fluid refrigerant d’una instal·lació de refrigeració, generalment entre el compressor i el condensador, impedeix el pas de l’oli de greixatge que arrossega.
separar
1 1 v. tr. [LC] Posar l’una en una part i l’altra en una altra (dues o més persones o coses que estan l’una al costat de l’altra, reunides, mesclades). Els teníem dins una mateixa gàbia, però els hem haguts de separar. Separar la fruita bona de la macada.
1 2 v. tr. [LC] Allunyar (alguna persona o alguna cosa) del costat d’una altra, d’enmig de les altres. Separar dos que es barallen. Separar el cap del cos.
1 3 intr. pron. [LC] [DR] L’Esteve s’ha separat de la seva dona. Separar-se marit i muller. Aneu plegats: no us separeu mai.
1 4 v. tr. [LC] Destituir (algú) del càrrec que exercia.
2 tr. [LC] Estar situat (entre dues o més coses o persones) impedint que es toquin, ocupar l’espai que hi ha (entre dues coses). La distància que ens separa. Els Pirineus separen Espanya de França. La paret que separa els dos jardins.
separata
f. [BB] [AF] Relligat a part d’un article o d’un capítol publicat en una revista o en un llibre.
separatisme
m. [LC] [PO] Opinió, partit, de qui es vol separar de l’estat del qual forma part per esdevenir independent o per formar part d’un altre estat.
separatista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al separatisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari del separatisme.
separatiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut de separar.
sepeli
m. [LC] Cerimònia d’enterrar un cadàver. Nombroses personalitats assistiren al sepeli de l’artista.
sèpia
1 f. [LC] [ZOI] SÍPIA.
2 1 f. [LC] [IQ] Matèria colorant preparada amb la tinta que segrega la sípia, usada antigament en pintura.
2 2 adj. [LC] Del color d’aquesta matèria, d’un marró d’aspecte terrós.
2 3 m. [LC] Color sèpia.
sepiola
f. [LC] [ZOI] Morralet 1.
sepiolita
f. [GLM] Mineral, fil·losilicat de les argiles, de fórmula Mg4Si6O15(OH)2·6H2O, molt lleuger, que presenta hàbit filamentós, porós i molt absorbent, és d’origen sedimentari i té moltes aplicacions industrials.
septat -ada
adj. [BO] Proveït de septes.
septe
1 m. [ZOA] [MD] [BO] Làmina o paret prima que separa dues cèl·lules o divideix una cavitat d’un òrgan.
2 m. [ZOA] Paret interna de teixit conjuntiu que separa els diferents metàmers d’un animal.
3 [MD] [ZOA] septe alveolar Làmina òssia que separa els alvèols dentals.
4 [ZOA] septe lúcid Estrat corni de l’epidermis.
5 [MD] [ZOA] septe nasal Porció òssia i cartilaginosa que divideix en dues porcions la fossa nasal.
septemvir
m. [HIH] [PR] Membre d’un cos de set magistrats de l’antiga Roma.
septemviral
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als septemvirs.
septemvirat
m. [HIH] Dignitat, càrrec, de septemvir.
septenari -ària
1 adj. [LC] Que consta de set elements. Una combinació septenària.
2 m. [LC] Grup de set, especialment de set dies.
septennal
1 adj. [LC] Que dura set anys.
2 adj. [LC] Que té lloc un cop cada set anys.
septenni
m. [LC] Període de set anys.
septentrional
1 adj. [FIA] [LC] Relatiu o pertanyent al nord. Els països septentrionals.
2 adj. i m. i f. [LC] Natural, originari, de les regions del nord.
septet
1 1 m. [MU] Composició musical per a set instruments o veus.
1 2 m. [LC] Conjunt dels set executants de septets.
2 m. [FLL] [FL] Estrofa de set versos.
septi-
[LC] Forma prefixada que significa ‘set’,‘set vegades’. Ex.: septilateral, septivalent.
sèptic -a
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la sèpsia. Embòlia d’origen sèptic.
2 adj. [MD] Que conté microorganismes patògens.
septicèmia
f. [MD] [LC] Infecció generalitzada greu, que és deguda a l’existència d’un focus infecciós dins el cos, del qual, constantment o periòdicament, passen gèrmens patògens a la sang circulant.
septicèmic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la septicèmia.
septicida
adj. [BO] Que separa les dues làmines que constitueixen un septe. Dehiscència septicida.
sèptim -a
adj. [LC] [MT] Setè 1.
septimí
m. [MU] Septet 1.
septuagenari -ària
adj. i m. i f. [LC] Que ha complert els setanta anys i no arriba als vuitanta.
septuagèsim -a
1 adj. [LC] SETANTÈ.
2 f. [RE] Primer dels tres diumenges que precedeixen el primer diumenge de quaresma.
sèptuple1
adj. [LC] Format per set.
sèptuple2 -a
1 adj. [LC] [MT] Que és com set vegades un altre nombre, una altra quantitat. Seixanta-tres és un nombre sèptuple de nou.
2 m. [LC] [MT] Seixanta-tres és el sèptuple de nou.
septuplicar
v. tr. [LC] [MT] Fer sèptuple, multiplicar per set.
sepulcral
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al sepulcre. Inscripció sepulcral.
2 adj. [LC] LÚGUBRE. Una veu sepulcral.
sepulcre
1 m. [AN] [AR] [HIH] Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental.
2 [LC] [RE] [AR] sant sepulcre Sepulcre en què fou sebollit Jesucrist després de mort.
3 m. [AR] Urna que conté la imatge de Jesucrist difunt.
4 [LC] sepulcres emblanquinats Persones hipòcrites, que no tenen sinó les aparences de la virtut.
sepultar
1 v. tr. [LC] Enterrar 1 2.
2 v. tr. [LC] Colgar, cobrir. Una esllavissada de rocs i terra sepultà el carro i els animals.
sepultura
1 f. [LC] Acció de sepultar una persona morta.
2 f. [LC] Lloc on una persona morta és sepultada.
sequaç
adj. i m. i f. [LC] Que segueix l’opinió, el partit, etc., d’un altre, dit despectivament.
sequedat
f. [LC] Qualitat de sec.
seqüela
1 f. [LC] Conseqüència 1.
2 f. [LC] Seguit, sèrie, de persones o coses que segueixen una persona o una cosa. Això portarà una llarga seqüela de mals.
3 f. [MD] Ròssec que deixa una malaltia.
seqüència
1 f. [MT] [LC] Successió ordenada de moviments, d’operacions, de coses.
2 f. [LC] [JE] En cin., successió de plans que constitueixen una unitat dins el conjunt argumental d’una pel·lícula.
3 f. [FIA] seqüència principal a) Fase més llarga i estable de la vida d’un estel en què aquest crema hidrogen en el seu nucli.
3 [FIA] seqüència principal b) Conjunt d’estels que es troben en aquesta fase de la seva vida.
4 1 f. [GL] Successió d’esdeveniments geològics, de processos de formació de roques o de minerals, que s’han escaigut segons un ordre cronològic determinat.
4 2 f. [GL] Successió de termes sedimentaris diferents que s’encadenen segons un ordre cronològic i se superposen de manera que van associats a unes condicions sedimentàries determinades.
5 1 f. [FL] En gram., ordre sintàctic dels mots en l’oració.
5 2 [FL] seqüència de temps CORRELACIÓ DE TEMPS.
5 3 [FL] seqüència fònica CADENA FÒNICA.
6 f. [LC] [RE] Himne litúrgic que es diu en certes misses abans de l’evangeli.
seqüencial
adj. [EL] [LC] Que presenta una seqüència o successió d’estats en un ordre determinat. Sistema seqüencial.
sequer
m. [LC] [AGA] Era on, sobre canyissos, es posen a assecar fruites, especialment figues.
sequerada
f. [LC] [AGA] Conjunt de boïcs fets en artigar un terreny.
sequeral
m. [LC] Terreny sec, mancat d’aigua.
sequi
1 m. [BOS] [AGA] Planta de la família de les cucurbitàcies, enfiladissa i híspida, d’arrels tuberoses, fulles cordiformes lobulades, flors blanquinoses i fruit en pepònide amb una sola llavor, originària de l’Amèrica tropical, cultivada com a hortalissa per aprofitar-ne sobretot els fruits i les arrels (Sechium edule).
2 m. [BOS] Fruit comestible del sequi, gros, generalment piriforme, de corfa molt dura, verda o blanquinosa, solcada i rugosa o amb pues, polpa esponjosa i llavor molt grossa.
séquia
1 f. [LC] [AGA] [GG] Canal d’irrigació.
2 [AGA] [GG] séquia fillola Séquia secundària.
3 [AGA] [GG] séquia major [o séquia mare] Séquia principal.
sequiatge
m. [DR] Cànon que es paga per l’ús d’una séquia.
sequier sequiera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que té cura de la distribució de l’aigua d’una séquia.
sequió
m. [LC] [AGA] [GG] SEQUIOLA.
sequiol
m. [LC] SEQUIOLA.
sequiola
f. [LC] [AGA] Séquia secundària.
sequoia
1 f. [LC] [BOS] [AGF] Arbre perennifoli de la família de les taxodiàcies, del grup de les coníferes, de grans dimensions i longevitat, amb l’escorça gruixuda i rogenca, i cons ovoides força petits, originari de la part occidental de l’Amèrica del Nord, cultivat de vegades en els parcs (Sequoiadendron giganteum i Sequoia sempervirens).
2 f. [IMF] [AGF] Fusta de sequoia.
ser1
[ger. sent; p. p. estat (també sigut i set); ind. pr. soc (o so), ets, és, som, sou, són; ind. imperf. era, eres, etc.; ind. p. s. fui, fores, fou, fórem, etc.; ind. fut. seré, etc.; cond. seria, etc., o fora, fores, etc.; subj. pr. sigui, etc.; subj. imperf. fos, fossis, etc., (o sigués, etc.); imper. sigues, sigui, siguem, sigueu, siguin]
v. intr. [LC] ÉSSER1.
ser2
m. [LC] ÉSSER2..
ser-
[LC] [MD] V. SERO-.
serac
m. [GL] Irregularitat de la superfície d’una glacera, que presenta una estructura caòtica amb trossos i blocs de glaç, separats per profundes escletxes.
serafí
1 1 m. [LC] [RE] [HIG] En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al primer cor de la primera jerarquia, concebut com a ministre ardorós de Déu.
1 2 m. [RE] Figura d’àngel representat sencer o només amb el cap i amb sis ales.
2 m. [LC] Persona d’una gran bellesa.
seràfic -a
1 1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent als serafins, de serafí. Ardor seràfic.
1 2 adj. [RE] ANGÈLIC.
2 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a sant Francesc d’Assís i a l’orde que fundà.
seràficament
adv. [LC] D’una manera seràfica.
serafina
f. [LC] [IT] Roba de llana adornada amb dibuixos petits de flors.
serapeu
1 m. [HIA] [AQ] Necròpolis d’Apis, a Egipte.
2 m. [HIA] [AN] [AQ] Temple de Serapis, a Grècia.
serapèum
m. [AQ] [LC] [HIA] SERAPEU.
serbi sèrbia
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sèrbia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sèrbia o als seus habitants.
2 adj. i m. [FL] [LC] SERBOCROAT.
serbo-
[LC] Forma prefixada del mot serbi. Ex.: serbocroat.
serbocroat -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al serbocroat.
2 m. [FL] [LC] Llengua eslava parlada a Sèrbia, a Croàcia, a Bòsnia i Hercegovina i a Montenegro.
serclet
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels aterínids, molt semblant al joell, però amb el cap i els ulls relativament més petits (Atherina hepsetus).
serè -ena
1 adj. [LC] [ME] Sense cap núvol o amb una nuvolositat inferior a una octa. Un cel serè. Fer un dia serè, una nit serena. Estar serè.
2 1 adj. [LC] Exempt de tot torbament. Tenir el cap serè.
2 2 adj. [LC] Que reflecteix la tranquil·litat de l’ànim. Una mirada serena.
3 m. [LC] [ME] Vent sec que ve del nord-oest o de ponent.
serena
1 1 f. [LC] [ME] Humitat de l’aire que cau certes nits serenes, especialment després de la posta del sol. Guardeu-vos de la serena.
1 2 [LC] a la serena loc. adv. A camp ras, sense cobert, durant la nit. Dormir a la serena.
1 3 [LC] a sol i serena V. SOL1.
2 f. [LC] [ME] Clap de cel blau entre núvols.
serenalla
f. [LC] [ZOR] Sargantana 1.
serenament
adv. [LC] Amb serenitat.
serenata
f. [LC] [MU] Cant, música, que es fa de nits com a homenatge i sota la finestra d’algú.
serendipitat
f. [LC] Descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents.
serení
m. [LC] [ME] Serena 1 1.
sereníssim -a
adj. [LC] Títol honorífic donat a certs sobirans, a certs bisbes, etc.
serenitat
1 f. [LC] Serenor, especialment en sentit figurat. Ell no perdé un moment la serenitat.
2 f. [HIH] Títol honorífic donat a certs prínceps.
sereno
m. [LC] Vigilant municipal que ronda de nits.
serenor
f. [LC] Qualitat de serè. La serenor del cel. La serenor del seu ànim.
sereny -a
adj. [LC] Vigorós, molt sa, que no es corromp. Uns préssecs serenys.
serf serva
1 m. i f. [LC] Persona que no és de condició lliure.
2 m. i f. [LC] [HIH] Persona subjecta a un senyor feudal, el qual tenia certs drets sobre els seus béns i la seva persona.
3 [HIH] serf de la gleva Serf afecte a una heretat que era venut amb ella.
sergent sergenta
m. i f. [LC] [DE] [PR] [HIH] Militar que té el grau inferior entre els suboficials de l’exèrcit.
sergenteria
f. [LC] [DE] Càrrec de sergent.
seri-
[LC] V. SERICI-.
seriació
f. [LC] Ordenació o arranjament en sèrie.
seriadament
adv. [LC] Formant sèrie.
serial
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una sèrie.
1 2 adj. [LC] [FLL] Que apareix en parts o números successius. Una publicació serial.
1 3 m. [FLL] [LC] Novel·la que es difon pels mitjans de comunicació, especialment la ràdio, en capítols successius.
2 adj. [MU] Relatiu o pertanyent al serialisme.
serialisme
m. [MU] Tècnica de composició musical en què tots els paràmetres són sotmesos a una ordenació en sèries.
seriar
v. tr. [LC] Arranjar formant una sèrie.
sèric1 -a
adj. [LC] De seda.
sèric2 -a
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al sèrum.
2 adj. [ZOA] [MD] Produït pel sèrum.
serici- [o seri-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. sericum, ‘seda’. Ex.: sericigen, sericultor.
sericícola
adj. [LC] [AGR] Relatiu o pertanyent a la sericicultura.
sericicultor sericicultora
m. i f. [LC] [IT] [PR] [AGR] Persona dedicada a la producció de la seda.
sericicultura
1 f. [LC] [AGR] Cria de cucs de seda amb finalitats comercials.
2 f. [LC] [AGR] Indústria que té per objecte la producció de la seda.
sericina
f. [QU] [BI] Escleroproteïna amorfa que forma la capa externa de les fibres de seda, constituïda fins a un 40 % per l’aminoàcid serina.
sericita
f. [GLM] Varietat de moscovita de gra fi, que es forma per processos d’alteració hidrotermal de roques alumíniques o que forma part de metapelites de grau metamòrfic baix a molt baix.
sericític -a
1 adj. [GL] [GLG] Relatiu o pertanyent a la sericita.
2 adj. [GL] [GLG] Que conté sericita.
sericitós -osa
adj. [GL] SERICÍTIC.
sericultor sericultora
m. i f. [AGR] SERICICULTOR, SERICICULTORA.
sericultura
f. [AGR] SERICICULTURA.
seridoler
m. [BOS] MOIXERA DE GUILLA.
sèrie
1 1 f. [LC] Seguit de coses que se succeeixen les unes a les altres relacionades d’alguna manera entre elles. Estan investigant una sèrie de fets delictius. Els volums de l’enciclopèdia formaran tres sèries.
1 2 [LC] fora de sèrie Molt excel·lent.
2 1 f. [MT] En mat., successió.
2 2 [MT] sèrie alternada En mat., sèrie els termes de la qual són alternativament positius i negatius.
2 3 [MT] sèrie creixent En mat., sèrie els termes de la qual van augmentant.
2 4 [LC] [MT] sèrie decreixent En mat., sèrie els termes de la qual van disminuint.
2 5 f. [MT] Suma dels infinits termes d’una successió. Sèrie convergent, divergent.
3 1 f. [MU] En la música serial i dodecatònica, ordenació dels dotze tons de l’escala cromàtica, prefixada pel compositor.
3 2 [LC] [MU] sèrie ascendent En mús., sèrie en què els termes van augmentant.
3 3 [MU] sèrie descendent En mús., sèrie en què els termes van disminuint.
4 1 f. [FL] Conjunt ordenat d’elements fonològics que tenen un tret, positiu o negatiu, en comú.
4 2 f. [EG] Cadena de comunitats vegetals que se succeeixen des d’una comunitat inicial fins a una de final, estable.
5 1 f. [EI] Conjunt de peces, de màquines, etc., fabricades successivament i en les mateixes condicions.
5 2 [EI] [ECT] [LC] en sèrie loc. adv. a) En la indústria, mitjançant la utilització intensiva de maquinària i un procés automatitzat, de manera que en resulten grans quantitats de peces, màquines, objectes, etc., idèntics. Fabricar en sèrie. Producció en sèrie.
5 2 [FIF] [EE] [EL] en sèrie loc. adv. b) En electr., formant un sol camí per al pas del corrent de manera que aquest travessa tots els elements acoblats. Generadors en sèrie. Connectar en sèrie.
5 2 [IN] en sèrie loc. adv. c) En inform., de manera que les unitats són enviades l’una darrere l’altra. Transmissió en sèrie.
5 2 [BB] en sèrie loc. adv. d) En bibl., que apareix d’una manera successiva en ordre numèric o cronològic. Publicació en sèrie.
6 1 f. [QU] sèrie acetilènica Sèrie d’hidrocarburs alifàtics insaturats que contenen un enllaç triple, de fórmula general CnH2n-2.
6 2 [QU] sèrie aromàtica a) Sèrie d’hidrocarburs cíclics que contenen un nucli benzènic o més.
6 2 [QU] sèrie aromàtica b) Conjunt dels compostos orgànics que deriven d’aquests hidrocarburs.
6 3 [QU] sèrie benzènica Sèrie d’hidrocarburs líquids i sòlids que contenen un sol nucli benzènic.
6 4 [QU] [FIF] sèrie electromotriu Ordenació dels parells d’oxidoreducció, en particular els constituïts per cada metall i els seus ions, segons l’ordre de llurs potencials normals de reducció, de manera que l’oxidant de qualsevol parell és capaç d’oxidar els reductors de tots els parells que el segueixen en la sèrie, i viceversa.
6 5 [FIF] [QU] sèrie espectral Conjunt de línies de l’espectre d’un element químic que tenen el seu origen en transicions electròniques fins a un mateix nivell energètic.
6 6 [QU] sèrie etilènica Sèrie olefínica.
6 7 [QU] sèrie homòloga Sèrie de compostos orgànics cadascun dels quals s’obté de l’anterior per l’addició del grup CH2.
6 8 [GL] [FIF] [QU] sèrie radioactiva Sèrie d’isòtops en què el fill de la desintegració d’un pare és al seu torn pare del membre següent de la sèrie.
7 1 f. [GL] En la classificació americana, conjunt de sòls que, formats d’una mateixa roca mare i amb una situació topogràfica similar, tenen el mateix tipus de perfil.
7 2 f. [GL] Successió vertical d’estrats establerta d’acord amb el principi de superposició.
7 3 [GL] sèrie inversa Sèrie estratigràfica que ha estat invertida tectònicament i apareix amb un ordre contrari al de sedimentació.
7 4 f. [GL] Unitat cronoestratigràfica de rang superior a l’estatge i inferior al sistema.
8 f. [GLG] En miner., sèrie isomòrfica. L’albita és un mineral de la sèrie de les plagiòclasis.
serietat
f. [LC] Qualitat de seriós. Ple de serietat.
serigrafia
f. [AF] [IT] Tècnica d’impressió i d’estampació tèxtil en què cada tinta o pasta de color passa, per acció d’un rascle, a través d’un teixit especial tensat en un marc rígid, impermeable al negatiu del dibuix que es vol imprimir o estampar.
serina
1 f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic no essencial, precursor en la biosíntesi de cisteïna i de purines.
2 f. [QU] SEROALBÚMINA.
seriós -osa
1 1 adj. [LC] Que, en les seves accions i manera de procedir, dona importància a les coses. És un home seriós.
1 2 adj. [LC] Que no obra sense reflexió o coneixement, a la lleugera, per riure-se’n o tractant d’enganyar.
1 3 adj. [LC] No lleuger ni voluble. Fer el seriós.
1 4 adj. [LC] No propici a la jocositat, a la frivolitat, etc. Posar-se, estar, seriós.
1 5 adj. [LC] PER EXT. Un vestit seriós.
2 1 adj. [LC] Important, de consideració, que és per a preocupar-se’n. Un treball seriós. Tenir dos una explicació seriosa. Un compromís seriós. Un perill seriós. Una indisposició, una malaltia seriosa.
2 2 adj. [LC] [MU] No jocós o buf. Òpera seriosa. Música seriosa.
seriosament
adv. [LC] D’una manera seriosa, amb serietat.
seriositat
f. [LC] SERIETAT.
serjant
m. [LC] [IMF] Eina de fusta o de ferro de la qual se serveixen els fusters per a tenir premudes l’una contra l’altra dues peces encolades perquè quedin ben adherides.
serliana
f. [AR] Finestra o porta triforada amb l’obertura central formada per un arc de mig punt i les laterals més baixes i amb llinda.
sermó
1 m. [LC] [RE] [FLL] Discurs pronunciat en públic, normalment per un sacerdot, per a edificació dels assistents. Els sermons del pare Manel. Fer un sermó. Anar a sentir un sermó, anar a sermó. El sermó de la muntanya. Els sermons de sant Vicent Ferrer.
2 m. [LC] Amonestació, exhortació, insistent i llarga.
3 1 m. [FLL] Gènere poètic medieval que, parodiant l’oratòria sagrada, servia al poeta per a la sàtira o l’humor.
3 2 m. [FLL] Composició d’aquest gènere.
sermonador -a
adj. i m. i f. [LC] [RE] [PR] PREDICADOR.
sermonar
v. intr. [LC] Fer un sermó.
sermonari
m. [RE] [LC] Col·lecció de sermons.
sermoneig
m. [LC] Acció de sermonejar.
sermonejador -a
adj. i m. i f. [LC] Que sermoneja, amic de sermonejar.
sermonejar
v. tr. [LC] Amonestar, exhortar, (algú), fent-li un sermó.
sermoner -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] SERMONEJADOR.
sero- [o ser-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot sèrum. Ex.: serosanguinolent, seropurulent, seromucós, seràmnic.
seroaglutinació
f. [MD] Aglutinació que té lloc quan un sèrum és col·locat en contacte d’antígens bacterians, en el cas que aquest sèrum posseeixi els anticossos específics corresponents.
seroalbúmina
f. [QU] Albúmina del sèrum de la sang, en què equival al 65 % del total de proteïnes, i té funcions transportadores.
serodiagnòstic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al serodiagnòstic.
2 m. [MD] Diagnòstic obtingut per mitjà de reaccions provocades en el sèrum sanguini, o pel sèrum sanguini, dels malalts.
seropositiu -iva
adj. [MD] [BI] Que presenta reaccions sèriques positives. Una malaltia seropositiva. Un malalt seropositiu.
serós -osa
1 1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al sèrum.
1 2 adj. [MD] Semblant al sèrum. Un líquid serós.
1 3 adj. [ZOA] [MD] Que conté sèrum.
2 1 f. [ZOA] [MD] MEMBRANA SEROSA.
2 2 f. [ZOA] Albumosa obtinguda del sèrum sanguini.
serositat
1 f. [ZOA] [MD] Qualitat de serós.
2 f. [LC] [MD] Líquid serós.
seroteràpia
f. [MD] Administració parenteral, amb finalitat terapèutica, de solucions salines o de sèrum animal.
seroteràpic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la seroteràpia.
serotip
m. [BI] Subdivisió d’una espècie o d’una subespècie de microorganismes que inclou organismes que tenen algun caràcter antigènic comú que els diferencia d’altres línies o soques.
serotipus
m. [BI] SEROTIP.
serp
1 1 f. [ZOR] [LC] Rèptil ofidi. Una serp d’aigua. Un terrer ple de serps. Una serp gruixuda com el braç. Arrossegar-se, entortolligar-se, com una serp. Mudar de pell com les serps.
1 2 [ZOR] serp blanca Serp de la família dels colúbrids, de mida gran, musell agut i coloració bruna o groguenca pàl·lida, amb dues línies fosques longitudinals que en els joves es troben connectades per unes bandes transversals a mode d’escala (Elaphe scalaris).
1 3 [ZOR] serp corall Serp del gènere Micrurus, de la família dels elàpids, de coloració molt contrastada, amb franges de color vermell alternant amb negre i altres colors, present als continents americà, africà, asiàtic i australià.
1 4 [ZOR] serp d’aigua Serp de la família dels colúbrids, de mida mitjana, cap curt i musell arrodonit, cos cobert d’escates marcadament carenades i d’hàbits molt aquàtics (Natrix maura).
1 5 [ZOR] serp d’Esculapi Serp de la família dels colúbrids, de mida gran i cos esvelt, cap relativament estret, musell xato i coloració brunenca o olivàcia, amb hàbits marcadament grimpaires (Elaphe longissima).
1 6 [LC] [ZOR] serp de cascavell Serp verinosa del gènere Crotalus, de la família dels crotàlids, que té a la punta de la cua una sèrie d’anells cornis que són restes de mudes amb els quals fa, en moure’s, un soroll especial, pròpia d’Amèrica.
1 7 [ZOR] serp de ferradura Serp de la família dels colúbrids, de mida gran, cos cilíndric i allargat i cua molt llarga, amb una taca negra darrere el cap en forma de ferradura, que habita en els ambients mediterranis (Coluber hippocrepis).
1 8 [LC] [ZOR] serp de mar SERP MARINA.
1 9 [LC] [ZOR] serp de vidre Vidriol 1.
1 10 [ZOR] serp llisa meridional Serp de la família dels colúbrids, de mida petita, cap petit amb el musell prominent i arrodonit i amb una brida o línia negra característica entre l’ull i la comissura labial i entre els dos ulls (Coronella girondica).
1 11 [ZOR] serp marina Serp verinosa pròpia dels mars tropicals, amb la cua comprimida lateralment, hidròfid.
1 12 [ZOR] serp pardalera SERP VERDA.
1 13 [ZOR] serp rosa SERP LLISA MERIDIONAL.
1 14 [ZOR] serp verda Serp de la família dels colúbrids, de mida molt gran, cap relativament petit, amb unes dents posteriors que inoculen verí i amb les escates supraoculars prominents, fet que li confereix un aspecte ferotge (Malpolon monspessulanus).
1 15 [ZOR] serp verda i groga Serp de la família dels colúbrids, de mida gran, cos allargat, musell arrodonit i coloració característica molt contrastada, negra o verd fosc tacada de groc, que habita a la Catalunya humida (Coluber viridiflavus).
2 f. [LC] [ZOP] serp de mar Peix de diverses espècies de la família dels ofíctids, de cos cilíndric i molt allargassat (Ophisurus serpens, Dalophis imberbis, Echelus myrus, etc.).
serpejar
v. intr. [LC] SERPENTEJAR.
serpent
1 m. o f. [LC] [ZOR] SERP.
2 [LC] un serpent amagat sota les flors Cosa perillosa sota aparences seductores.
serpentari
1 m. [LC] [ZOO] Ocell exòtic de la família dels accipítrids, de plomatge bru pigallat de blanc a l’abdomen, que es nodreix principalment de serps (Spilornis cheela).
2 m. [ZOO] Secretari 3.
serpentària
f. [LC] [BOS] [MD] [AGA] DRAGONERA.
serpentejar
v. intr. [LC] Anar, estendre’s, segons una línia sinuosa, formant meandres. El riu baixa serpentejant entre prats.
serpentí -ina
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la serp.
2 adj. [LC] Que serpenteja. Línia serpentina.
3 adj. [LC] Clapat a semblança de la pell d’una serp. Marbre serpentí.
4 1 m. [DE] Peça de la clau d’un arcabús de metxa.
4 2 m. [EI] [IQ] Tub helicoidal o en ziga-zaga que permet que hi hagi una notable superfície de tub en un espai relativament petit, per a bescanviar calor entre dos fluids. El serpentí d’un alambí. El serpentí d’un escalfador.
4 3 m. [QU] Refrigerant de serpentí.
5 f. [LC] Tira estreta i molt llarga de paper, enrotllada, que es desenrotlla quan es llança tenint agafat un dels extrems.
6 m. [LC] [ZOP] Lluert 2.
7 1 f. pl. [GLM] Grup de fil·losilicats trisoctaèdrics compostos per un estrat senzill amb una capa tetraèdrica i una d’octaèdrica, que es formen com a producte d’alteració hidrotermal de roques magnesianes, especialment, d’aquelles riques en olivina.
7 2 f. [GLM] Mineral del grup de les serpentines.
8 f. [QU] Alcaloide de la Rauwolfia serpentina, que en els animals superiors es comporta com a depressor del sistema nerviós central i com a hipotensor.
serpentiforme
adj. [LC] Que té forma de serp.
serpentinament
adv. [LC] A manera de serp.
serpentó
m. [MU] Instrument aeròfon de fusta, amb broquet, amb nou forats i corbat en forma de S.
serpeta
1 f. [LC] Persona malèvola.
2 f. [ZOP] Peix del gènere Nerophis, de la família dels singnàtids, de cos molt allargat, sense aletes pectorals ni anal.
3 f. [IT] Peça d’acer de forma especial que en la primitiva màquina jacquard produïa l’oscil·lació del batà.
4 f. [AGA] [ZOI] Cotxinilla de cos allargat i en forma de S o de coma, que ataca els cítrics i altres fruiters.
5 f. [ZOR] serpeta cega Rèptil saure de la família dels amfisbènids, vermiforme, de color rosat o vinós, molt ben adaptat a la vida subterrània (Blanus cinereus).
serpetó
m. [ZOP] AGULLETA.
serpiginós -osa
adj. [MD] Que mentre es guareix per un costat s’estén per l’altre, de manera que adopta formes sinuoses, s’aplica a algunes lesions o ulceracions.
serpol
m. [LC] [BOS] SERPOLL.
serpoll
m. [LC] [BOS] Planta del gènere Thymus, de la família de les labiades, herbàcia o un xic llenyosa, aromàtica, de tiges ajagudes i sovint radicants, fulles planes i petites i flors purpúries o rosades disposades en inflorescències terminals poc o molt denses, que es fa sobretot a les pastures de muntanya i té propietats anàlogues a les de la farigola.
serra
1 1 f. [LC] [IMF] Eina que consisteix en una fulla d’acer proveïda d’una sèrie contínua de dents agudes en una de les seves vores, subjecta a un mànec o bastidor, que serveix per a tallar fusta, pedra, metalls, ossos, etc., imprimint-li un moviment de vaivé. Serra de mà, serra manera.
1 2 f. [LC] [IMF] [AGF] Màquina per a serrar.
1 3 [AGF] [IMF] serra circular Serra proveïda d’un disc d’acer dentat al qual s’imprimeix un moviment de rotació, que serveix per a tallar fusta, pedra, etc.
1 4 [AGF] [IMF] serra d’arc Serra amb la fulla muntada en un bastidor en forma d’arc rígid.
1 5 [AGF] [IMF] serra de cadena Serra constituïda per una cadena sense fi, les baules de la qual són tallants, moguda per un motor d’explosió o elèctric.
1 6 [AGF] [IMF] serra de cinta Serra constituïda per una cinta dentada sense fi i guiada per dos volants.
1 7 [AGF] [IMF] serra de dues mans Serra per a tallar arbres, de grans dimensions i proveïda de dos mànecs, de manera que és manejada per dues persones.
2 1 f. [LC] Instrument anàleg a la serra però de vora llisa que serveix per a tallar pedra amb l’auxili de sorra i aigua.
2 2 f. [LC] Ferro proveït de dents que s’usa en alguns llocs substituint els clemàstecs.
3 f. [IMI] Indústria de transformació dels troncs en taulons, en cairats, en cabirons, etc.
4 1 f. [LC] [GL] [GG] Alineació muntanyosa que constitueix una unitat orogràfica dins d’una serralada.
4 2 f. [GL] [GG] Muntanya més o menys prolongada, de cresta allargada.
5 1 f. [LC] [ZOP] Sabre 3 1.
5 2 f. [ZOP] PEIX SERRA.
serrà1
1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels serrànids, de 15 a 20 centímetres de llargada, de color generalment vermellós, que té de set a nou bandes verticals brunes rogenques que no arriben al ventre, travessades per dos o tres bandes longitudinals groc taronja, i tres línies obliqües sobre el cap (Serranus cabrilla).
2 [ZOP] serrà de bou SERRÀ MENUT.
3 [ZOP] serrà de fang SERRÀ MENUT.
4 [ZOP] serrà imperial PENEGAL.
5 [ZOP] serrà mascle Peix de la família dels serrànids, de color marronós, amb els flancs amb bandes verticals fosques alternativament amples i estretes i nombroses taquetes blau clar sobre les aletes senars (Serranus atricauda).
6 [ZOP] serrà menut Peix de la família dels serrànids, de 10 a 12 centímetres de llargada, de color marronós amb quatre o cinc bandes verticals fosques i una taca negra sobre l’aleta dorsal (Serranus hepatus).
7 [ZOP] serrà penegal PENEGAL.
serrà2 -ana
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la serra, a les muntanyes.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Que viu a la serra, a les muntanyes.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Natural dels Serrans.
2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als Serrans o als seus habitants.
serrabiaixos
m. [LC] [IMF] Eina per a tallar a biaix llistons i motllures, que consisteix en una canal de fusta amb talls de diferent inclinació per a guiar el xerrac o en una serra circular amb dents de vídia.
serrabosses
m. [LC] [TRA] Cadena amb què s’enganxa l’àncora per les ungles per penjar-la al costat de l’orla.
serracaps
m. [LC] ESTRENYECAPS.
serrada
f. [AR] MARÈS1.
serradell
m. [LC] Serrat petit.
serradella
f. [BOS] Herba anual de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, flors petites de color de rosa, en petits glomèruls pedunculats, i llegums linears, articulats i rectes, espontània en alguns països del Mediterrani occidental i eventualment cultivada com a farratge (Ornithopus sativus).
serradís1
[pl. -issos]
1 m. [IMF] Tauló, post, llata, etc., sense obrar ni regruixar.
2 m. [LC] [IMF] SERRADURES.
serradís2 -issa
adj. [LC] [IMF] Bo per a serrar. Fusta serradissa.
serrador -a
1 adj. [IMF] [IMI] Que serra o serveix per a serrar. Màquina serradora.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que té per ofici serrar.
serradora
f. [LC] [IMF] Taller de serrar fusta, especialment quan té instal·lada una o més serres hidràuliques o molines. Serradora mecànica.
serradura
1 1 f. [LC] Acció de serrar; l’efecte.
1 2 f. [LC] Tall que fa la serra.
2 f. pl. [LC] [IMF] Partícules que es desprenen de la fusta en serrar-la o raspar-la.
serralada
f. [LC] [GL] [GG] Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample i que manté una alineació estructural i morfològica.
serrall
m. [LC] [ISL] Harem 1.
serraller serrallera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fabrica i ajusta panys, claus i tota mena d’objectes de ferro per a edificis, mobles, etc.
serralleria
1 f. [LC] [IMI] Ofici de serraller.
2 f. [IMI] Taller de serraller.
serrana
f. [LC] [BOS] Herba del gènere Cyperus, de la família de les ciperàcies, de tija amb tres cantells, fulles linears i llargues i flors reunides en espiguetes poc o molt llargues i estretes, verdoses, groguenques, falbes o d’un bru més o menys fosc, aglomerades entre elles i disposades en umbel·la terminal, voltada de bràctees semblants a les fulles, que es fa en llocs humits.
serrànids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, amb la boca grossa, l’opercle amb dues o tres espines planes, la primera aleta dorsal proveïda de set a dotze radis espinosos forts, unida a la dorsal blana, que inclou els serrans i l’anfós.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
serrar1
1 v. tr. [IMF] [IMI] [EI] Tallar amb una serra o amb una eina anàloga. Serrar fusta. Serrar els barrons d’una finestra. Serrar a màquina.
2 [IMF] serrar a la francesa Accionar la serra o el xerrac amb les dues mans i de dalt a baix, després d’haver fixat sòlidament la fusta o la peça que cal serrar.
serrar2
1 v. tr. [LC] Estrènyer 3 1. Serren les files.
2 intr. pron. [LC] Ens vam serrar tant que no podíem bellugar-nos.
3 [LC] serrar les dents Cloure-les ben estret.
serrat1
1 m. [LC] [GL] [GG] Cadena de muntanyes poc elevades.
2 m. [GL] [GG] Ramificació d’una serra.
serrat2 -ada
adj. [BO] En bot., amb dents agudes, properes i corbades cap a un mateix costat, com les d’una serra.
serratge
1 m. [EI] Diferència en les dimensions de dues peces quan en un muntatge l’una estreny l’altra.
2 m. [IQA] En adob., part inferior de la pell una vegada separada de la flor.
serreig
m. [BOS] [LC] XEREIX.
serrejar
v. intr. [LC] Anar per muntanyes.
serrell
1 m. [LC] [IT] Part de fils, de passades o d’ambdues coses alhora, a les vores d’una manta, d’una tovallola, d’una catifa, etc., que es deixen sense teixir perquè serveixin d’ornament agrupant-los en feixos o fent-hi altres treballs.
2 m. [LC] Vora d’una peça de roba desfilada per l’ús.
3 m. [LC] Cabells tallats curts que es porten sobre el front.
serreller serrellera
m. i f. [LC] [PR] Operari que es dedica a fer serrells.
serrellera
f. [LC] CRINERA.
serrera
1 1 f. [LC] [AQ] BIGA CARENERA.
1 2 f. [LC] [AQ] Esquena d’ase d’un mur, d’una paret.
2 f. [LC] Pila 1.
serreta
1 f. [LC] Peça, òrgan, apèndix, amb dents disposades com les d’una serra.
2 1 f. [LC] [TRA] Llistó clavat de proa a popa, un a cada banda del buc de certes embarcacions, sobre la part inferior de les costelles i inferior al contubal.
2 2 f. [TRA] Tauló que, juntament amb d’altres, se sobreposa al costellam de la nau, a les bodegues de càrrega.
3 f. [ZOP] Sabre 3 1.
serrill
m. [LC] SERRADURES.
sèrum
1 1 m. [ZOA] Part aquosa de la sang i altres líquids animals que resta després de la coagulació.
1 2 m. [MD] Sèrum de la sang preparat perquè serveixi, per inoculació, per a immunitzar l’organisme contra determinades malalties. Sèrum antidiftèric.
1 3 m. [LC] [ZOA] [HO] XERIGOT.
2 1 m. [MD] Solució que conté anticossos protectors específics, obtinguts a partir d’una persona o d’un animal que ha adquirit immunitat.
2 2 m. [MD] Solució d’electròlits emprada en terapèutica per a restablir l’equilibri hidroelectrolític. Sèrum glucosat.
serva
f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit del server, en forma de petita poma, bru o verdós, comestible quan ha sobremadurat.
servador -a
adj. i m. i f. [LC] Que serva.
serval
m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels fèlids, que pot arribar a 1,5 metres de llargada, de costums nocturns i propi de l’Àfrica (Leptailurus serval).
servar
1 1 v. tr. [LC] Algú, complir exactament (allò a què està obligat). Servar les festes. Servar els manaments de Déu. Servar els pactes. Servar una promesa, un jurament.
1 2 intr. [LC] [TRA] La barca, obeir el timó.
2 1 tr. [LC] Guardar intacte (allò que es considera bo o virtuós). Servar la virginitat, la castedat. Servar la dignitat.
2 2 [LC] de servar loc. adj. Que es conserva una llarga temporada sense podrir-se o tornar-se dolent. Fruita de servar. Tomàquets de servar.
3 tr. [LC] Tenir fort (alguna cosa) perquè no sigui emportada. Servar una corda.
servei
1 1 m. [LC] Acció de servir o ésser útil a algú o a algun ús. Hem llençat aquella eina perquè ja no ens feia cap servei. Una màquina fora de servei.
1 2 [LC] posar en servei Posar en ús, en funcionament.
1 3 m. [LC] Avantatge que hom procura a algú intervenint personalment. Li estic agraït perquè m’ha prestat un gran servei.
2 1 m. [LC] Conjunt de treballs, d’operacions, etc., que serveixen a un ús determinat. Cal millorar el servei de correus. El servei de neteja pública.
2 2 m. [ECT] Activitat econòmica que no produeix directament béns materials de consum. Una empresa de serveis.
2 3 [LC] [HO] servei d’àpats Servei de restaurant especialitzat en la preparació per encàrrec de menjars per a grups que se serveixen en el lloc que indica el client.
2 4 [BB] servei de referència Servei d’informació bibliogràfica.
2 5 [LC] servei postvenda Servei que una empresa ofereix als seus clients per atendre els problemes que sorgeixin després de la venda.
3 1 m. [LC] Acció de servir algú o alguna cosa. Consagrar-se al servei de Déu. Posar-se al servei d’un príncep. Vaig estar dos anys al servei dels senyors Roca.
3 2 m. [LC] Conjunt de deures d’algú envers el seu senyor, envers la persona a qui hom deu obediència, de qui hom s’ha posat a la disposició.
3 3 m. [HIH] En el règim feudal, dependència d’un vassall respecte al seu senyor i a les obligacions que se’n deriven.
3 4 m. [DE] Situació d’un funcionari públic dins del seu horari laboral, en la qual desenvolupa les seves funcions.
3 5 m. [LC] [AD] [DE] Sistema de prestació personal per a nodrir les institucions militars. Fer el servei.
3 6 [SO] [AD] [DR] servei civil Sistema de prestació personal en alguna de les activitats incloses en el concepte general de servei social, que és l’alternativa al servei militar obligatori.
3 7 [AD] [LC] [DE] servei militar Servei 3 5. En alguns estats, el servei militar és obligatori.
3 8 [AD] [DR] servei públic Servei prestat d’una manera regular i contínua per l’Administració, directament o mitjançant concessionari, per a satisfer les necessitats generals públiques.
3 9 [PO] [DR] servei social Activitat o programa dedicat a millorar el benestar de persones i de grups mitjançant l’articulació de diversos valors i interessos a través de complexos mecanismes polítics i administratius.
3 10 [SO] [AD] [DR] servei social substitutori SERVEI CIVIL.
4 m. [ECT] servei del deute Quantitat que ha de reembossar cada any un país als seus creditors constituïda pel capital a amortitzar més els interessos.
5 m. [LC] Conjunt dels criats d’una casa. Tenir un bon servei.
6 1 m. [AD] Òrgan de l’Administració pública que agrupa diverses seccions.
6 2 m. [AD] Organisme encarregat d’una branca d’activitats corresponent a una funció d’utilitat social.
7 m. [LC] [ED] Conjunt d’estris amb què se serveix el menjar, begudes, etc.
8 m. [SP] En el tennis i altres esports i jocs, acció de posar en joc la pilota.
servent1
adj. [LC] Servidor 1.
servent2 serventa
1 m. i f. [LC] [ED] [PR] Persona dedicada al servei domèstic.
2 m. [HIH] [PR] En els exèrcits medievals, peó.
3 m. [BB] servent dels servents de Déu Títol emprat normalment pel papa per a encapçalar els seus documents.
server
m. [LC] [BOS] [AGA] Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles imparipinnades amb els folíols serrats, flors blanques en corimbes vistosos i fruit carnós, que es fa als boscos poc humits i es cultiva pels seus fruits, les serves (Sorbus domestica).
servera
f. [LC] [BOS] [AGA] SERVER.
serverola
f. [LC] [BOS] [MD] Herba de la família de les rosàcies, pilosa i glandulosa, de tija dreta, fulles pinnades amb els folíols alternadament grossos i petits, serrats o dentats, i amb estípules evidents, flors grogues en inflorescència espiciforme terminal i calze fructífer acampanat, endurit, solcat longitudinalment i coronat de nombroses setes ganxudes, que es fa en herbassars poc secs i en marges de bosc, emprada en medicina popular com a astringent (Agrimonia eupatoria).
servible
adj. [LC] Que pot servir.
servici
m. [LC] SERVEI.
servicialment
adv. [LC] D’una manera servicial.
servidor -a
1 adj. [LC] Que serveix o compleix els deures que té envers algú. És un home, un criat, molt servidor.
2 1 m. i f. [LC] Persona que està al servei d’algú.
2 2 m. i f. [LC] Emprat sobretot, en fórmules de cortesia, per a designar-se a si mateix, persona que es posa a la disposició d’algú. Disposeu del vostre servidor i amic. -Ricard Casamitjana? -Servidor!
3 m. [IN] Ordinador programat per a emmagatzemar i fer accessible informació a través d’una xarxa informàtica.
servil
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al serf o esclau. Condició servil.
1 2 adj. [LC] Propi d’un esclau. Ànim servil. Obediència servil.
2 adj. [LC] Que segueix el model sense a penes tocar-hi res. Una imitació servil. Una traducció servil.
servilisme
1 m. [LC] Qualitat de servil.
2 m. [LC] Actitud de seguir, obeir, etc., sense cap mena d’iniciativa, de responsabilitat ni, sovint, d’autèntica convicció.
servilitat
f. [LC] Servilisme 1.
servilment
adv. [LC] D’una manera servil.
serviment
m. [LC] Acció de servir.
serviola
1 f. [LC] [TRA] Pescant de l’àncora.
2 m. i f. [LC] [TRA] [PR] Mariner que fa de guaita prop de la serviola, dalt del pont, etc.
servir
1 1 v. intr. [LC] Ésser útil a algú. De què li serveix d’afanyar-se tant?
1 2 v. intr. [LC] Ésser apte o propi a un ús. La boca serveix per a parlar. Els bous serveixen per a llaurar. El xerrac serveix per a serrar. La lectura li serveix de distracció. Això li ha servit de pretext. Ell us servirà de guia.
1 3 [LC] fer servir una cosa Usar-la. Si les tisores no tallen, fes servir el ganivet. Aquest cotxe quasi és nou: l’he fet servir ben poc. Ja n’estic tip, només em fas servir d’escarràs!
1 4 [LC] fer servir una persona de ninot Fer-ne el que hom vol, fer-lo servir d’objecte de burla, etc.
1 5 [LC] servir d’escambell a algú Ajudar a enlairar-lo.
2 intr. pron. [LC] Fer ús. Per a obtenir això, et pots servir d’ell. Serveix-te del meu bastó. Servir-se d’una destral per a tallar un arbre. No sap servir-se de les mans. Servir-se de mitjans deshonestos.
3 1 tr. [LC] Complir els deures que hom té (envers algú). No es pot servir dos amos alhora.
3 2 [LC] servir Déu Donar-li culte o adoració.
3 3 [LC] servir l’estat Ésser-ne funcionari.
3 4 [LC] servir la pàtria Servir-la amb les armes.
3 5 intr. [LC] [DE] Ésser soldat en actiu. Ha servit dos anys a l’Exèrcit de Terra. A quina arma heu servit?
3 6 intr. [LC] Fer de criat. L’única sortida era posar-se a servir. De jove servia a casa d’un marquès.
4 1 tr. [LC] A taula, fer el plat (a algú), abocar-li la beguda, etc. Serviu-vos vós mateix. Una criada que no sap servir a la taula.
4 2 [LC] servir un comprador (o un client, etc.) En una botiga, atendre’l. Ja la serveixen, senyora?
4 3 [LC] servir un client d’una mercaderia Fornir-la-hi.
4 4 [LC] restar algú servit [o restar algú ben servit] Restar malparat, en mala situació, perjudicat. Li n’ha dit de tan grosses que ha restat servit.
4 5 [LC] anar algú servit [o anar algú ben servit] Estar equivocat d’esperar alguna cosa. Si et penses que t’ho diré, ja vas ben servit.
5 1 tr. [LC] Procurar (a algú) un avantatge amb la pròpia intervenció. Servir algú els seus amics amb gran zel. En què puc servir-te?
5 2 tr. [LC] En fórmules de cortesia, estar a disposició (d’algú). -Com us dieu? -Joan, per a servir-vos.
6 1 tr. [LC] Fer funcionar, posar en disposició d’ésser usat. Els soldats que serveixen un canó.
6 2 tr. [LC] Algú, fornir (allò que li és exigit, demanat). Servir una comanda. Servir el dinar. Serviu-me beguda.
6 3 intr. [LC] [SP] En el tennis i en altres esports i jocs, posar en joc la pilota. Ara serveix l’equip australià.
6 4 [LC] [SP] servir la pilota Servir 6 3.
6 5 intr. [LC] [JE] Jugar una carta del mateix coll que la que ha jugat el primer jugador.
servita
m. i f. [RE] [PR] Membre de l’orde dels servents de Maria, fundat a Itàlia al segle XIII.
servitud
1 f. [LC] Condició de serf, subjecció a un amo.
2 f. [HIH] Dependència, especialment a una dominació estrangera. Reduir una potència un poble a la servitud.
3 1 f. [DR] Dret en el predi d’altri que limita el domini d’aquest.
3 2 [DR] servitud d’androna Servitud que recau en un forat fet en la paret pròpia per tenir vistes i llums en el predi veí.
3 3 [LC] servitud de salvament Gravamen imposat als terrenys particulars que confronten amb el mar, les riberes dels rius, etc., susceptibles d’ésser utilitzats, en casos de naufragi, per a varar els vaixells i salvar-ne les restes i la càrrega.
3 4 [DR] servitud de desguàs Servitud que té per objecte donar sortida a l’aigua bruta o sobrant d’un predi veí.
3 5 [DR] [AGF] servitud de llenyes Dret de recollir la llenya en un bosc.
3 6 [DR] servitud de llums Servitud voluntària que permet rebre la claror que ve del cel a través del predi veí.
3 7 [DR] servitud de mitgera Servitud consistent en la copropietat de la paret o de la tanca que separa dues propietats contigües.
3 8 [DR] servitud de pas Dret de pas que es constitueix a favor d’una finca situada entre d’altres de veïnes que li impedeixen l’accés directe a un camí públic.
servo
m. [IN] Forma abreujada de servomotor, servosistema, etc.
servo-
[IN] [LC] Forma prefixada del mot ll. servus, ‘servent’, que indica subordinació d’un mecanisme a un altre. Ex.: servocontrol, servomecanisme.
servocomandament
1 m. [EI] Operació de comandament que es realitza mitjançant un servomecanisme.
2 m. [EI] Conjunt d’instruments de comandament que inclouen un servomecanisme.
servocontrol
m. [EI] [IN] Control exercit per mitjà d’un servosistema.
servodirecció
f. [EI] [TRG] Direcció assistida per un servomecanisme que, en determinats vehicles, facilita la maniobra i redueix l’esforç que ha de fer el conductor.
servofrè
m. [EI] Dispositiu de fre que actua mitjançant un servomecanisme.
servomecanisme
m. [EI] Dispositiu mitjançant el qual s’aconsegueix que un sistema mecànic subordinat, de potència superior a la de l’òrgan de comandament, operi d’acord amb les ordres transmeses per aquest òrgan.
servomotor
m. [EI] [LC] [TRA] Motor auxiliar destinat a comandar un servomecanisme.
servosistema
m. [IN] Sistema de control proveït de retroacció, que opera per comparació entre un valor de referència, la consigna, i el valor real de cada moment.
servovàlvula
f. [EI] Vàlvula que actua mitjançant un servomecanisme.
ses
[pl. sessos]
m. [ZOA] [MD] Extrem inferior de l’intestí recte.
sèsam
1 m. [AGA] [BOS] [HO] Herba anual de la família de les pedaliàcies, erecta i pubescent, de fulles inferiors dividides en tres parts o lobulades, les superiors enteres i estretament lanceolades, flors axil·lars blanquinoses, sovint amb taques grogues o purpúries, i fruit en càpsula, originària probablement de l’Àsia sud-oriental, conreada des de molt antic per les seves llavors (Sesamum orientale o S. indicum).
2 m. [LC] [BOS] [HO] [AGA] Llavor comestible del sèsam, de mida petita, que forneix un oli emprat sobretot en l’alimentació.
sesamoide
1 adj. [ZOA] [MD] Semblant, per la seva forma, a la llavor de sèsam.
2 m. [ZOA] [MD] Osset o cartílag nodular que es troba en els tendons en la proximitat de certes articulacions o prominències òssies.
sesquera
f. [BOS] Herba robusta de la família de les gramínies, que fa grosses tofes, de fulles amb una banda medial blanca i espiguetes piloses en gran panícula blanquinosa, que es fa sobretot en terrenys arenosos (Saccharum ravennae o Erianthus ravennae).
sesqui-
[LC] [QU] En quím., prefix que indica que tres àtoms d’un element es combinen amb dos d’un altre, en un compost. Ex.: sesquiòxid, sesquisulfur.
sesquiàlter -a
1 adj. [LC] Que és en valor respecte a un altre com un i mig a un o com tres a dos.
2 f. [MU] Proporció de tres a dos entre valors de notes, pròpia de la notació musical proporcional.
sesquilineal
adj. [MT] Relatiu o pertanyent a les funcions sesquilineals.
sesquiterpè
m. [QU] Grup de terpens constituïts formalment per tres isoprens, cada molècula dels quals conté, doncs, quinze àtoms de carboni.
sèssil
1 1 adj. [BO] [LC] Desproveït de peduncle, pecíol o altra mena de suport. Fulles sèssils. Flor sèssil. Fruit sèssil. Apoteci sèssil.
1 2 adj. [ZOA] En anat., inserit en una base extensa, no pediculat.
2 adj. [EG] Que viu sedentàriament, subjecte a un substrat ferm.
sessió
1 1 f. [LC] [AD] Reunió dels membres d’una junta, d’un tribunal, d’una assemblea, etc., per a ocupar-se dels treballs o afers que els estan encomanats. S’obre la sessió. Es clou la sessió. Assistir a una sessió. Sessió extraordinària.
1 2 [CO] sessió informativa Reunió que té l’objectiu d’informar o definir oficialment la feina a fer i les tasques dels participants.
2 f. [LC] Espai de temps dedicat a una activitat, a un tractament mèdic, etc. Les sessions d’entrenament es faran a primera hora. Li han prescrit deu sessions de rehabilitació.
3 1 f. [LC] Execució del programa complet d’un cinema, d’un teatre, d’una sala d’espectacles, etc.
3 2 [LC] sessió contínua Sessió en què es projecta repetidament el mateix programa de cinema, de manera que l’espectador el pot veure més d’una vegada sense haver de tornar a pagar.
sestador
m. [LC] [AGR] AMORRIADOR.
sestar
v. intr. [LC] [AGR] AMORRIAR.
sester
1 m. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a grans, de valor variable segons les contrades.
2 m. [FIM] Mesura de capacitat per a vi, pròpia del Pallars, equivalent a 40 porrons.
3 m. [FIM] Mesura de capacitat per a oli, pròpia del Conflent.
sesterci
m. [NU] [ECT] [LC] Moneda romana d’argent equivalent a 2,5 asos en l’època republicana i a 4 asos en l’època imperial, època en què es convertí en moneda de bronze.
sesterçó
m. [HIH] Antiga divisió administrativa de la Vall d’Aran.
sèston
m. [EG] Material sòlid, tant viu com detrític, en suspensió en l’aigua marina o continental, que és obtingut per filtració o sedimentació.
set1
1 m. [LC] [SP] En el tennis, subdivisió d’un partit formada per una sèrie de jocs.
2 m. [SP] En bàdminton i en voleibol, joc.
set2
1 1 f. [LC] [ZOA] Necessitat de beure que es manifesta amb una sensació de sequedat a la boca i a la gola. Tenir set. Apagar la set. Beure sense set.
1 2 [LC] tenir set una planta [o tenir set la terra] Tenir necessitat d’aigua, d’ésser regada.
2 f. [LC] Desig ardent, impacient, d’alguna cosa. Set de riqueses, d’honors, de glòria. Set de venjança.
set3
1 adj. [LC] [MT] Sis més un. Els set dies de la setmana.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el sis, 7. El set és un nombre imparell.
2 2 m. [LC] El que fa set en una sèrie numerada. El quilòmetre 7.
2 3 m. [LC] PER EXT. Parella de sets. El set d’oros.
2 4 m. [LC] Xifra que correspon al nombre set. He tret un set.
2 5 [JE] set i mig Joc de cartes consistent a arribar a sumar set punts i mig o a acostar-s’hi com més millor sense sobrepassar aquest nombre.
3 m. [LC] [IT] Estrip en dues direccions perpendiculars entre elles a partir d’un punt, que recorda, així, per la seva forma, un set.
4 f. pl. [LC] les set La setena hora després del migdia o de la mitjanit.
seta
1 f. [BO] Pedicle filamentós que sosté la càpsula esporífera de molses i hepàtiques.
2 f. [BO] Pèl llarg i rígid d’un òrgan vegetal similar a una cerra.
setaci -àcia
adj. [LC] Rígid com una cerra.
setanta
1 adj. [LC] [MT] Set vegades deu, seixanta-nou més un. L’avi fa setanta anys, avui.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el seixanta-nou, 70. Setanta és un nombre parell.
2 2 [LC] El que fa setanta en una sèrie numerada. La pàgina 70. No arriba als setanta, és més jove que jo.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre setanta. Escriu un setanta a l’inici de cada paràgraf.
3 1 adj. [LC] [MT] Els numerals cardinals compresos entre setanta i vuitanta són: setanta-un, setanta-una, 71; setanta-dos, setanta-dues, 72; setanta-tres, 73; setanta-quatre, 74; setanta-cinc, 75; setanta-sis, 76; setanta-set, 77; setanta-vuit, 78; setanta-nou, 79.
3 2 m. [LC] [MT] Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són: setanta-u, setanta-dos, setanta-tres, etc. El quilòmetre 76.
setantè -ena
1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té seixanta-nou davant seu, el que fa setanta.
1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les setanta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La setantena part.
1 3 m. [LC] [MT] Un setantè, 1/70.
2 adj. [LC] [MT] Els ordinals i fraccionaris compresos entre setantè i vuitantè són: setanta-unè, setanta-unena; setanta-dosè, setanta-dosena; setanta-tresè, setanta-tresena; setanta-quatrè, setanta-quatrena; setanta-cinquè, setanta-cinquena; setanta-sisè, setanta-sisena; setanta-setè, setanta-setena; setanta-vuitè, setanta-vuitena; setanta-novè, setanta-novena.
setantejar
v. intr. [LC] Anar pels setanta anys.
setantena
1 f. [LC] Conjunt de setanta objectes de la mateixa naturalesa.
2 f. [LC] Setanta anys.
setantenni
m. [LC] Període de setanta anys.
setantí -ina
adj. i m. i f. [LC] SEPTUAGENARI.
setària
f. [BOS] XEREIX.
set-centè -centena
1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té 699 davant seu, el que fa set-cents.
2 adj. [LC] [MT] Que és una de les set-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot.
3 m. [LC] [MT] Tres set-centens, 3/700.
setcentista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al segle XVIII.
2 m. i f. [LC] Persona que va viure o va fer la seva obra al segle XVIII.