omega
1 f. [LC] [FL] [RE] Vint-i-quatrena i última lletra de l’alfabet grec (ω, Ω).
2 [RE] l’alfa i l’omega V. ALFA.
omeia
1 1 m. i f. [HIH] [ISL] Membre de la dinastia àrab dels Banū Umayya, successora dels quatre primers califes, instal·lada a Damasc.
1 2 m. i f. [ISL] [HIH] Descendent d’aquesta dinastia que governà al-Àndalus.
2 adj. [LC] [HIH] [ISL] Relatiu o pertanyent als omeies.
oment
m. [ZOA] [MD] EPIPLÓ.
omental
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’epipló.
ometre
[p. p. omès]
v. tr. [LC] Deixar de banda (quelcom que calia dir o fer). Faré tot el que m’has dit sense ometre res. Aquests mots podien perfectament ser omesos.
omfacita
f. [GLM] Mineral, clinopiroxè calcicosòdic, de fórmula (Na,Ca)(Al,Fe2+,Fe3+)Si2O6, de color clar, que es troba principalment a les roques metamòrfiques d’alta temperatura i alta pressió.
omfal-
[LC] [MD] V. OMFALO-.
omfalo- [o omfal-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. omphalós, ‘llombrígol’. Ex.: omfalotomia, omfalectomia.
omfalocele
f. [MD] Hèrnia umbilical.
òmicron
f. [LC] [RE] Quinzena lletra de l’alfabet grec (o, Ο).
ominós -osa
adj. [LC] ABOMINABLE.
ominosament
adv. [LC] ABOMINABLEMENT.
omís -isa
1 adj. [LC] Deixat de banda.
2 [LC] fer cas omís d’algú o d’alguna cosa No fer-ne cas, despreocupar-se’n. Sempre ha fet cas omís de les persones que dirigien l’empresa. Autors que fan cas omís de totes les preocupacions socials.
omissible
adj. [LC] Que pot ésser omès.
omissió
f. [LC] Acció d’ometre; l’efecte. Omissió voluntària, involuntària. Salvant error o omissió. Cal esmenar algunes omissions.
omni-
[LC] Forma prefixada del mot ll. omnis, ‘tot’. Ex.: omnívor, omniactiu.
òmnibus
m. [LC] [TRG] Vehicle públic o privat que té capacitat per a transportar més de nou viatgers, incloent-hi el conductor.
omnidireccional
1 adj. [EL] Que posseeix les mateixes propietats electromagnètiques en totes les direccions.
2 adj. [TC] Que emet o rep radiacions en totes direccions amb una intensitat semblant, s’aplica a algunes antenes.
omnímodament
adv. [LC] Abraçant-ho o comprenent-ho tot.
omnímode -a
adj. [LC] Que ho abraça o comprèn tot.
omnipotència
f. [LC] Poder de fer tot allò que hom vol, qualitat d’omnipotent. L’omnipotència de Déu.
omnipotent
1 adj. [LC] Que té el poder de fer tot el que vol.
2 adj. [LC] Que té un poder molt gran.
omnipotentment
adv. [LC] Amb omnipotència.
omnipresència
f. [LC] Qualitat d’omnipresent.
omnipresent
adj. [LC] Present a tot arreu al mateix temps.
omnisciència
f. [LC] Qualitat d’omniscient.
omniscient
adj. [LC] Que ho sap tot.
omnívor -a
adj. [LC] Que menja de tot, aliments animals i vegetals.
omo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. ômos, ‘espatlla’. Ex.: omohioide.
omòfag -a
adj. i m. i f. [LC] Menjador de carn crua.
omofàgia
1 f. [LC] Habitud de menjar carn crua.
2 f. [AN] En algunes cultures, sacrifici ritual seguit d’ingestió de carn crua.
omòplat
m. [LC] [ZOA] [MD] Os pla triangular que forma la part posterior de l’espatlla i al qual s’articula l’húmer.
omplir
[p. p. omplert (o omplit); ind. pr. 2 omples, 3 omple]
1 1 v. tr. [LC] Ocupar la capacitat (d’un receptacle, d’un buit). Omplir fins a la meitat una garrafa.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Aquesta feina m’omple tots els matins. Això omple les meves esperances, les meves aspiracions.
1 3 [LC] omplir el cap a algú Atabalar-lo contant-li, explicant-li, etc., un munt de coses.
1 4 [LC] omplir el pap [o omplir el ventre, o omplir la panxa] Menjar.
1 5 [LC] omplir la mesura Arribar a l’últim límit d’una cosa.
1 6 [LC] omplir-se les butxaques Enriquir-se.
1 7 intr. pron. [LC] Un receptacle, un buit, esdevenir ple. Un safareig que tarda tres hores a omplir-se.
1 8 intr. pron. [LC] ENGREIXAR-SE.
2 1 tr. [LC] Fer ocupar la capacitat (d’un receptacle, d’un buit) per alguna cosa. Omplir un got de vi. Omplir els buits d’un objecte amb cera.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Aquesta nova m’ha omplert d’alegria, de satisfacció. Omplir algú de lloances. T’omplirà de cops.
2 3 intr. pron. [LC] Un receptacle, un buit, ésser ocupat per alguna cosa. Tota la casa s’ha omplert de fum.
2 4 intr. pron. [LC] Omplir-se els mobles de pols. Omplir-se algú de taques.
2 5 [LC] omplir a algú el cap de cascavells Omplir el cap d’esperances falagueres, d’il·lusions, etc.
on
1 1 adv. [LC] Eventualment precedit de a, en quin lloc, a quin lloc. On ets? On vas? A on vas?
1 2 adv. [LC] Precedit d’una preposició locativa, quin lloc. D’on veniu? Per on passareu? Vers on dirigiu l’esguard? M’ha preguntat d’on veníem.
2 1 adv. [LC] Eventualment precedit de a, lloc en el qual, en què. La casa on viuen. El parc on es van conèixer. El paràgraf on s’afirma això és a la pàgina 73. Han plantat arròs en els camps del delta, a on la terra és més bona.
2 2 adv. [LC] Precedit d’una preposició locativa, el qual lloc. El balcó des d’on miràvem la processó. L’objectiu vers on s’adrecen les seves ironies. El país d’on venen. El camí per on han passat.
ona
1 f. [LC] [GL] Moviment oscil·latori de les aigües del mar o d’un llac en sentit ascendent i descendent.
2 1 f. [FIF] [TC] [EL] Fenomen periòdic en l’espai i en el temps caracteritzat per la longitud, la freqüència i l’amplitud. Ones sonores, lluminoses, elàstiques.
2 2 [CO] [FL] [FIF] [TC] ona acústica Ona progressiva produïda en un mitjà elàstic per vibracions compreses en el marge de freqüències audibles.
2 3 [EL] ona curta Ona radioelèctrica que té una longitud de 10 a 100 metres i una banda de 3 a 30 megahertzs.
2 4 [DE] [FIF] [GL] ona de pressió Sobrepressió originada per una explosió, que es desplaça en un fluid a gran velocitat.
2 5 [DE] [FIF] [GL] [FIA] ona de xoc Ona de pressió originada per un objecte que viatja a través del gas ambient a una velocitat supersònica.
2 6 [TC] [CO] [FIF] ona electromagnètica Ona caracteritzada per la variació local d’un camp elèctric i un camp magnètic en estat d’interdependència, que es propaga a través de l’espai.
2 7 [DE] [FIF] ona expansiva ONA DE PRESSIÓ.
2 8 [TC] [FIF] ona hertziana ONA RADIOELÈCTRICA.
2 9 [FIF] ona hidromagnètica Pertorbació electromagnètica que es propaga dins d’un plasma quan la freqüència del plasma és molt més petita que la freqüència ciclotrònica dels ions positius.
2 10 [EL] ona llarga Ona radioelèctrica que té una longitud de 1.000 a 10.000 metres i una banda de 30 a 300 quilohertzs.
2 11 [EL] ona mitjana Ona radioelèctrica que té una longitud de 100 a 1.000 metres i una banda de 0,3 a 3 megahertzs.
2 12 [FIF] [EL] [TC] ona moduladora Ona electromagnètica que conté la informació que, amb el suport d’una ona portadora, es transmet per qualsevol sistema de telecomunicacions.
2 13 [EL] ona molt curta Ona radioelèctrica que té una longitud d’1 a 10 metres i una banda de 30 a 300 megahertzs.
2 14 [TC] [EL] [FIF] ona portadora Ona electromagnètica que, mitjançant la modulació, fa de suport de la informació que es transmet per qualsevol sistema de telecomunicacions.
2 15 [TC] [CO] [FIF] [EL] ona radioelèctrica Ona electromagnètica que es fa servir en transmissions de ràdio, televisió i radar.
2 16 [GL] [FIF] ona sísmica Ona elàstica generada en el focus d’un terratrèmol.
2 17 [CO] [FL] [FIF] ona sonora ONA ACÚSTICA.
2 18 [FIF] ona transversal Ona en què la direcció de propagació és perpendicular a la direcció de vibració.
2 19 [EL] ona ultracurta Ona radioelèctrica que té una longitud de 10 centímetres a 1 metre i una banda de 0,3 a 3 gigahertzs.
3 f. [OP] ona verda Organització escalonada de les fases d’una sèrie consecutiva de semàfors que, si s’ajusta convenientment la velocitat, permet recórrer tot el trajecte regulat per aquests semàfors sense cap detenció.
onada
1 1 f. [LC] [GL] Ona, especialment d’una certa grandària.
1 2 f. pl. [LC] Successió continuada d’onades, el mar. Banyar-se a les onades.
1 3 f. [LC] PER EXT. La gent acudia a onades als grans magatzems. Una onada d’entusiasme.
2 1 f. [ME] onada de calor Fenomen pel qual en una àmplia regió geogràfica la temperatura de l’aire és força superior a la mitjana durant un període de temps, a causa generalment de la invasió d’una massa d’aire càlid.
2 2 [ME] onada de fred Fenomen pel qual en una àmplia regió geogràfica la temperatura de l’aire és força inferior a la mitjana durant un període de temps, a causa generalment de la invasió d’una massa d’aire fred.
onagràcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes, a vegades aquàtiques, i alguns arbustos de fulles simples, de flors generalment regulars amb un tub basal que embolcalla l’ovari, el qual és ínfer o semiínfer, a la qual pertanyen les fúcsies i l’herba de les encantades.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
onagre
1 m. [LC] [ZOM] Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, de color gris rogenc i una ratlla negra al dors, que viu a l’Àsia en petits ramats guiats per un mascle adult (Equus onager).
2 m. [HIH] Giny antic de tirar pedres.
onanisme
m. [LC] MASTURBACIÓ.
onanista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’onanisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Que practica l’onanisme.
onatge
1 m. [TRA] Moviment de les ones.
2 m. [LC] Successió d’onades que es forma en qualsevol extensió d’aigua per l’acció del vent.
onc-
[LC] [MD] V. ONCO-.
onclastre
m. [HIG] Germà d’un padrastre o d’una madrastra.
oncle
1 m. [LC] [HIG] Germà del pare o de la mare.
2 [LC] oncle valencià Cosí del pare o de la mare.
onco- [o onc-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. ónkos, ‘tumor’. Ex.: oncogènesi, oncologia, oncosi.
oncogen -ògena
adj. [MD] [BI] Que produeix tumors.
oncogèn
m. [BI] [MD] Gen alterat per alguna causa o algun agent que pot produir càncer.
oncogènesi
f. [MD] Formació de tumors.
oncogènia
f. [MD] Estudi de l’oncogènesi.
oncogènic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’oncogènia.
2 adj. [MD] Originat en un tumor.
oncòleg oncòloga
m. i f. [PR] [MD] Especialista en oncologia.
oncologia
f. [MD] Branca de la patologia que tracta dels tumors.
oncològic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’oncologia.
oncosi
f. [MD] Estat morbós caracteritzat per la formació de tumors.
onda
1 f. [LC] En una línia corba, en un cos filiforme, etc., part que afecta la forma del perfil de la secció plana d’una ona en el sentit de la seva propagació. El cabell li fa ondes.
2 f. [LC] En una figura que té una vora curvilínia sinuosa, segment sortint limitat per una onda o un arc circular, oval, etc. Les ondes de la vora d’un cortinatge. Amb els cabells es fa una onda que li tapa tot el front.
3 f. [AR] Element decoratiu que simula una línia ondulada.
4 f. [IT] Contorn sortint de les puntes de coixí, de ganxet, etc.
ondàmetre
m. [EL] ONDÒMETRE.
ondar
v. tr. [LC] [EI] [IMI] Fer prendre (a un cos flexible) una forma ondada.
ondat -ada
adj. [LC] Que fa ondes. Té el cabell ondat.
ondejar
1 v. tr. [LC] ONDAR.
2 intr. [LC] Fer ondes. Té el cabell llis, però la barba li ondeja. La bandera ondejava dalt la torre.
ondejat -ada
adj. [LC] ONDAT.
òndia
interj. [LC] Eufemisme per hòstia.
ondina
f. [AN] Ésser femení fabulós que habita l’aigua, esperit o ésser elemental de l’aigua.
ondòmetre
m. [EL] Aparell per a mesurar longituds d’ona i freqüències d’ones radioelèctriques.
ondós -osa
1 adj. [LC] Ple d’ondes.
2 adj. [LC] Ple d’ones.
ondulació
1 f. [LC] Acció d’ondular; l’efecte. L’ondulació del mar.
2 f. [FIF] Moviment de vaivé en un fluid elàstic propagat entre les seves partícules sense que aquestes es traslladin en la direcció de la propagació.
ondulador -a
1 adj. [LC] ONDULANT.
2 m. [EE] [EL] Convertidor estàtic de corrent elèctric continu a corrent elèctric altern.
ondulant
adj. [LC] Que ondula.
ondular
1 v. intr. [LC] Moure’s formant ones. Les messes daurades ondulaven al compàs del vent.
2 tr. [LC] Produir ones (en una cosa). El vent ondulava la superfície del mar.
3 tr. [LC] ONDAR. Ondular el cabell.
ondulat -ada
adj. [LC] ONDAT.
ondulatori -òria
1 adj. [LC] [FIF] Relatiu o pertanyent a l’ondulació.
2 adj. [LC] Que es propaga per ondulació. Un moviment ondulatori.
ondulós -osa
adj. [LC] ONDÓS.
oneig
m. [LC] Acció d’onejar.
onejant
adj. [LC] Que oneja.
onejar
1 v. intr. [LC] La superfície agitada d’un líquid, fer ones.
2 v. intr. [LC] PER EXT. Onejar els sembrats. Onejar una bandera.
onerari -ària
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la càrrega. Nau onerària.
2 adj. [LC] Que té cura d’una cosa, però no en té l’honor.
onerós -osa
adj. [LC] Que imposa càrregues, despeses. Els impostos sempre són onerosos.
onerosament
adv. [LC] D’una manera onerosa.
onic-
[LC] [MD] V. ONICO-.
onico- [o onic-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. ónyx ónykhos, ‘ungla’. Ex.: onicofàgia, onicosi.
onicofàgia
f. [MD] Hàbit de rosegar-se les ungles.
onicòfors
1 m. pl. [ZOI] Grup de metazous que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids, integrat per animals de cos allargat i coberts d’una cutícula quitinosa, terrestres i de moviments molt lents.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
onicoptosi
f. [MD] Caiguda de les ungles.
-ònim -ònima
[LC] Forma sufixada del gr. -ónymos, del mot ónyma, ‘nom’. Ex.: fitònim, al·lònima.
-onímia
[LC] Forma sufixada del mot gr. ónyma, ‘nom’. Ex.: zoonímia.
oníquia
f. [MD] Inflamació de la matriu de l’ungla.
oníric -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al somni.
oniro-
[LC] Forma prefixada del mot gr. óneiros, ‘somni’. Ex.: oniromància, onirocrítica.
oniromància
f. [HIH] [AN] Endevinació basada en la interpretació dels somnis.
ònix
1 m. [GL] [LC] [GLM] Calcedònia llistada de diferents colors, formada per capes concèntriques o planes i usada com a pedra ornamental.
2 m. [GL] Roca calcària cristal·lina vinçada que procedeix de fonts termals.
onocròtal
m. [ZOO] [LC] PELICÀ.
onomància
f. [AN] Endevinació basada en el nom d’una persona.
onomasiologia
f. [FL] Branca de la semàntica que estudia les denominacions dels signes lingüístics partint dels seus conceptes.
onomasiològic -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’onomasiologia.
onomàstic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent als noms propis. Llista onomàstica dels reis d’Egipte.
2 f. [FL] Branca de la lingüística que estudia els noms propis.
onomàsticon
m. [LC] Compilació de mots d’una àrea específica amb la determinació de llur sentit i llur ús, especialment de topònims.
onomatopeia
1 f. [FL] [LC] Formació de mots a partir de la imitació de sons naturals.
2 f. [FL] Mot que resulta d’una onomatopeia.
onomatopeic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’onomatopeia.
2 adj. [LC] [FL] Format per onomatopeia.
onosma
f. [LC] [BOS] CORONA DE REI.
onsa
f. [LC] OSSA.
onsevol
adv. [LC] ONSEVULGA.
onsevulga
adv. [LC] En qualsevol banda.
onsevulla
adv. [LC] ONSEVULGA.
onso
m. [LC] ÓS.
ontinyentí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Ontinyent.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Ontinyent o als seus habitants.
onto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ón óntos, ‘ésser’. Ex.: ontologia.
ontogènia
1 f. [BI] Ciència que estudia el desenvolupament de l’ou fins que l’individu ateny l’estat adult.
2 f. [BI] Procés de formació d’un organisme o d’un òrgan, des de la fase més simple fins a la més desenvolupada.
ontòleg ontòloga
m. i f. [FS] [PR] [LC] Persona versada en ontologia.
ontologia
f. [FS] [LC] Part de la metafísica que tracta de l’ésser en general i de les seves propietats essencials.
ontològic -a
adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent a l’ontologia.
ontologisme
m. [FS] Doctrina filosòfica segons la qual Déu i les seves idees eternes són l’objecte directe i immediat de l’enteniment humà.
onze
1 adj. [LC] [MT] Deu més un. Un noi d’onze anys.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el deu, 11. Onze és un nombre primer.
2 2 m. [LC] El que fa onze en una sèrie numerada. Pius XI (onze). El dia 11 de maig. L’11 de desembre.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre onze. Aquest onze és tan petit que no es veu.
3 f. pl. [LC] les onze Onzena hora després del migdia o de la mitjanit.
onzè -ena
1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té deu davant seu, el que fa onze.
1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les onze parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. L’onzena part de noranta-nou és nou.
1 3 m. [LC] [MT] Un onzè, 1/11; cinc onzens, 5/11.
2 m. [NU] Moneda barcelonesa d’or del segle XVII amb un valor legal d’onze rals catalans, un terç del trentí.
3 m. [HIH] Impost municipal medieval sobre el blat, el vi, l’oli, els salaris i els ingressos personals.
oo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. oón, ‘ou’. Ex.: oologia, ooteca.
oocist
m. [BO] Oòspora de membrana gruixuda que triga a germinar.
oòcit
m. [BI] Cèl·lula sexual femenina que prové de l’oogoni mitjançant la meiosi.
oogàmia
f. [BI] Fecundació en què un gàmeta gros i immòbil, l’ovocèl·lula, és fecundat per un gàmeta petit i ciliat, l’anterozoide o l’espermatozoide, i dona lloc a un zigot.
oogènesi
f. [BI] Formació dels oòcits.
oogoni
m. [BO] [BI] Cèl·lula sexual femenina que representa el primer estadi evolutiu dels gonòcits de l’ovari, de la qual deriven per meiosi els oòcits.
oogònia
f. [BI] Cèl·lula que representa el primer estadi evolutiu dels gonòcits de l’ovari, les divisions de la qual són mitòtiques.
ooide
m. [GL] [GLG] OÒLIT.
oòlit
m. [GLG] [GL] Partícula esferoidal formada per capes de carbonat càlcic que envolten un nucli orgànic o inorgànic, amb estructura concèntrica o radial, de menys de 2 mil·límetres de diàmetre.
oolita
f. [GL] Roca calcària formada per oòlits.
oolític -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’oolita. Estructura oolítica.
oomicets
1 m. pl. [BOB] Classe de pseudofongs, aquàtics, saprotròfics o paràsits de peixos, o bé paràsits de plantes vasculars, que formen oòspores.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta classe.
oomicots
1 m. pl. [BOB] Divisió de pseudofongs, que comprèn els oomicets em classes afins.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta divisió.
oosfera
f. [BO] [BI] OVOCÈL·LULA.
oòspora
f. [BO] Zigot encistat dels oomicets i de les carofícies.
-op
[LC] Forma sufixada del mot gr. óps, ‘ull’. Ex: hemeralop.
opac -a
1 1 adj. [LC] [FIF] [GLG] Que no deixa passar la llum. Un cos opac. Un vidre opac. Un esmalt opac esdevé transparent després d’una cuita excessiva.
1 2 adj. [LC] [FIF] Que no deixa passar la calor, l’electricitat.
2 adj. [LC] Que no dona llum, que no té la brillantor habitual. Uns ulls opacs.
opacament
adv. [LC] D’una manera opaca, amb opacitat.
opacitat
1 f. [LC] [FIF] Qualitat d’opac.
2 f. [FIF] Relació entre la intensitat de la llum que incideix sobre un cos i la de la llum transmesa per aquest.
òpal
1 m. [LC] [GLM] [GL] Mineral, sílice hidratada, de fórmula SiO2·nH2O, amorfa, que presenta quantitats variables d’aigua.
2 [GLM] òpal comú Varietat d’òpal d’aspecte lletós.
3 [GLM] òpal de foc Varietat d’òpal de tons rogencs i intensa opalescència, emprada com a pedra fina.
4 [GLM] òpal noble Varietat d’òpal de tons versicolors i intensa opalescència, emprada com a pedra fina.
opalescència
1 1 f. [FIF] [GLG] Aspecte lletós i, a vegades, iridescent que presenten l’òpal i algunes altres substàncies sòlides, líquides i gasoses.
1 2 [FIF] opalescència crítica Opalescència que presenta un gas mentre passa a l’estat líquid prop de la temperatura crítica.
2 f. [ME] Coloració blanquinosa de l’atmosfera causada per la difusió de la llum que produeixen partícules i gasos en suspensió.
opalescent
adj. [GL] Que té opalescència.
opalí -ina
1 adj. [LC] [GL] Que té l’aparença de l’òpal.
2 adj. [AR] Que imita l’òpal, s’aplica a un vidre de color blavenc o blanc amb reflexos irisats.
opció
1 1 f. [LC] Facultat d’optar o elegir.
1 2 f. [LC] La mateixa elecció.
1 3 [ECT] [DR] opció de compra Dret preferent a adquirir algun bé en cas que el seu propietari se’n desprengui.
2 f. [LC] Dret que es té a un ofici, a una dignitat, etc.
opcional
adj. [LC] Facultatiu 1.
òpera
1 f. [LC] [MU] Drama posat en música per a ésser cantat amb acompanyament d’orquestra i representat amb els elements propis del teatre.
2 f. [MU] Teatre on es fa òpera.
operable
adj. [LC] [MD] Que es pot operar.
operació
1 1 f. [LC] Acció d’operar; l’efecte. L’operació de la gràcia es reconeix en els seus fruits.
1 2 f. [LC] [DE] [MT] Acció que implica l’aplicació d’un principi, d’una regla, especialment formant part d’una sèrie d’accions, d’un pla.
1 3 f. [DE] Execució d’una acció militar degudament planejada i coordinada. Operacions navals. Les operacions de l’exèrcit.
2 f. [ECT] Transacció comercial, especialment especulativa. Operació de borsa.
3 f. [LC] [MD] En med., acció directa sobre certes parts del cos danyades a fi d’eliminar-les en tot o en part, procurar-los alguna correcció o substituir-les per altres d’artificials o procedents de persones sanes, practicar un drenatge, extreure cossos estranys o formacions perilloses o efectuar una adequada diagnosi.
4 1 f. [MT] En mat., regla que permet d’obtenir a partir de cada parell d’elements d’un mateix conjunt un altre element del conjunt. Les operacions aritmètiques. L’addició és una operació en el conjunt dels nombres naturals.
4 2 [MT] [LC] operació directa Operació matemàtica considerada en relació amb la seva inversa.
4 3 [MT] [IN] operació lògica Relació elemental, unària o binària, entre dades lògiques o entre conjunts.
operacional
adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent a una operació o a les operacions. Centre operacional.
operador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que opera.
2 1 m. i f. [LC] [MD] [PR] Metge que fa operacions quirúrgiques.
2 2 m. i f. [LC] [TC] [PR] Persona al càrrec del servei telefònic manual.
2 3 m. i f. [LC] [IN] [PR] Persona encarregada de la manipulació i la vigilància dels grans sistemes autònoms emprats en el tractament de dades.
2 4 m. i f. [PR] En cin., director de fotografia o tècnic col·laborador. Ell era l’operador en cap i el seu germà l’operador de so.
3 m. [MT] En mat., aplicació entre espais de funcions.
4 m. [BI] En biol., seqüència de nucleòtids amb què interacciona una proteïna repressora i bloca la transcripció d’un operó.
5 m. [FL] En lòg. i en ling., element que estableix relacions d’abast sobre una oració o proposició o sobre una part d’aquestes. L’operador negatiu no.
operand
m. [LC] [MT] En mat., element que intervé en una operació per donar el resultat.
operar
1 1 v. tr. [LC] Un principi d’acció, un agent, acomplir (l’obra que li és pròpia). La fe opera miracles.
1 2 intr. [LC] Obrar 2. El medicament ha operat.
2 tr. [LC] [MD] Sotmetre a una operació quirúrgica. Operar un malalt. Operar una hèrnia.
3 intr. [LC] [MD] Fer una operació o operacions. Hem anat a l’hospital a veure el doctor, però ja no hi opera. Empreses que operen amb bancs internacionals.
operari operària
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Treballador manual.
operatiu -iva
1 adj. [LC] Que té la virtut d’operar o obrar. Motiu operatiu. Dosi operativa.
2 adj. [MT] OPERACIONAL.
operativitat
f. [LC] Qualitat d’operatiu.
operatori -òria
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a les operacions quirúrgiques. Medicina operatòria.
opercle
m. [ZOA] [BO] Aparell o element que, a manera de tapadora, serveix per a tancar certes obertures, com les de les ganyes de molts peixos, la de la closca de molts mol·luscos univalves, o que està destinat a desprendre’s d’un òrgan en l’acte de l’obertura, com la part apical de certes càpsules, esporangis, etc.
opercular
adj. [LC] [ZOA] Pertanyent a l’opercle, semblant a un opercle.
operculat -ada
1 adj. [BO] Proveït d’opercle.
2 1 m. pl. [BO] Grup de fongs ascomicets que expulsen les espores gràcies a l’obertura d’un opercle situat a l’àpex de l’asc, al qual pertanyen les pezizals.
2 2 m. [BO] Individu d’aquest grup.
operculiforme
adj. [LC] [ZOA] Semblant a un opercle.
operculina
f. [GLP] Gènere de macroforaminífers, de closca hialina discoidal, apareguts a l’eocè, amb un important registre fòssil al paleogen.
opereta
f. [LC] [MU] Peça teatral lleugera amb fragments musicats i acompanyament d’orquestra.
operista
1 m. i f. [PR] [MU] [LC] Autor d’òperes o d’operetes.
2 m. i f. [MU] [LC] [PR] Actor que interpreta òperes o operetes.
operístic -a
adj. [MU] Relatiu o pertanyent a l’òpera.
operó
m. [BI] Regió cromosòmica que conté un cert nombre de gens estructurals i un operador que els controla.
operós -osa
adj. [LC] Laboriós 2.
operosament
adv. [LC] LABORIOSAMENT.
opi
m. [LC] [MD] Droga que consisteix en el suc dessecat del cascall, emprada com a narcòtic.
opiaci -àcia
adj. [MD] [LC] Que conté opi.
opianina
f. [QU] NARCOTINA.
opiat -ada
adj. [MD] Mesclat, impregnat, amb opi.
opiata
f. [MD] Electuari opiaci.
opilació
1 f. [MD] Obstrucció al pas de matèries sòlides, líquides o gasoses per les vies excretores del cos.
2 f. [MD] Estat d’amenorrea de les joves.
opilar
v. tr. [LC] Obstruir 1.
opilatiu -iva
adj. [LC] OBSTRUCTIU.
opilions
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’aràcnids de potes caminadores molt llargues i fines, carnívors i preferentment higròfils.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
opim -a
adj. [LC] Ric, abundant. Un terreny opim. Les opimes collites d’abans.
opimament
adv. [LC] D’una manera opima.
opinable
adj. [LC] Que pot ésser matèria d’opinió.
opinant
adj. i m. i f. [LC] Que opina, que emet la seva opinió.
opinar
1 v. tr. [LC] Enunciar com a opinió. Alguns opinen que no cal prendre cap precaució. Què opineu sobre aquest assumpte?
2 intr. [LC] Tenir opinió formada. Ell opina altrament. Com opina el president?
opínic
m. [HIG] Animal fabulós amb cap i coll de griu, ales de drac, cos de lleó i cua de camell.
opinió
1 1 f. [LC] Manera de jutjar sobre una qüestió, concepte que hom té d’una cosa qüestionable. Dues opinions contràries. Sostenir, fer prevaler, algú, la seva opinió. Canviar d’opinió. La meva opinió és que no hem d’acceptar. Opinions religioses, filosòfiques, polítiques.
1 2 [LC] [CO] opinió pública Estat de consciència col·lectiu al qual arriba una comunitat davant un fet o un estímul determinats.
2 f. [LC] Concepte que hom té d’una persona, manera com hom la jutja. La bona opinió que tinc de tots ells.
opiniós -osa
adj. [LC] Tenaç en la seva opinió.
opiòman -a
adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’opiomania.
opiomania
f. [MD] Addicció a l’opi.
opípar -a
adj. [LC] Abundant i esplèndid, s’aplica a un àpat, a un banquet, etc. Van fer un dinar opípar. Havien menjat d’una manera opípara.
opíparament
adv. [LC] D’una manera opípara.
opisòmetre
m. [FIM] [AQ] Aparell per a amidar línies corbes, que consisteix essencialment en una rodeta que es fa rodar al llarg de la corba i després en sentit contrari sobre una escala.
opisto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ópisthen, ‘darrere’. Ex.: opistògnat, opistogàstric.
opistobranquis
1 m. pl. [ZOI] Subclasse de mol·luscos gastròpodes, caracteritzats per una distorsió parcial del sac visceral, brànquia única, sense conquilla, herbívors o bé depredadors.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta subclasse.
opistògnat -a
adj. [BI] Que presenta un desenvolupament deficient de la mandíbula inferior.
opistògraf
m. [LC] [FLL] Manuscrit, làpida, etc., escrits de les dues cares.
opistòton
m. [MD] Espasme muscular en què tot el cos es torça enrere i forma un arc.
opo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. opós, ‘suc’. Ex.: opobàlsam.
oponent
m. i f. [LC] Opositor 1.
opopònac
m. [MD] [BOS] Oleoresina amargant extreta de les arrels i la tija de la planta Opopanax chironium, de la família de les umbel·líferes, emprada com a antiespasmòdic.
oportú -una
1 adj. [LC] Que ve a propòsit. En temps oportú. Una resposta oportuna.
2 adj. [LC] PER EXT. Ha estat oportú en la seva resposta.
oportunament
adv. [LC] D’una manera oportuna.
oportunisme
m. [LC] [PO] Política subordinada a les oportunitats o a les circumstàncies.
oportunista
1 1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a l’oportunisme.
1 2 m. i f. [LC] [PO] Persona que defensa o practica l’oportunisme.
2 adj. [MD] Que afecta l’organisme quan aquest té les defenses reduïdes per una malaltia prèvia o per depauperació. Microorganismes oportunistes. Malaltia oportunista.
oportunitat
1 f. [LC] Qualitat d’oportú. L’oportunitat de la seva intervenció.
2 f. [LC] Circumstància oportuna. Obrar segons les oportunitats.
oposable
adj. [LC] Que es pot oposar. El dit gros de la mà és oposable als altres quatre.
oposadament
adv. [LC] Amb oposició.
oposant
adj. [LC] Que s’oposa a algú o a alguna cosa.
oposar
1 v. tr. [LC] Posar (una cosa) davant una altra per fer-li obstacle, combatre-la, contrastar-la. Les naus que els enemics podien oposar a les nostres. Oposar una afirmació a una altra.
2 intr. pron. [LC] Els obstacles que s’oposen al nostre avançament. Jo no m’oposo al seu nomenament.
oposat -ada
1 1 adj. [LC] Posat enfront d’un altre. Costats oposats. Angles oposats. Un angle i un costat oposats en un triangle.
1 2 adj. [LC] PER EXT. És d’una opinió oposada a la vostra.
2 adj. [LC] En sentit contrari dins una mateixa línia o en línies paral·leles.
3 adj. [BO] En bot., en nombre de dos per nus i enfrontats entre ells. Branques oposades, fulles oposades.
oposició
1 f. [LC] Acció d’oposar o d’oposar-se; l’efecte. Ocuparen el puig vencent l’oposició de l’enemic. Els seus interessos estan en oposició amb els nostres. Fer oposició a la política d’un govern. Un partit d’oposició.
2 1 f. [FIA] Situació relativa de dos astres quan llurs longituds celestes difereixen en 180°.
2 2 f. [FIF] En fís., diferència de fase de mig període que presenten dues magnituds d’igual període.
3 f. [FL] Relació existent entre els elements homogenis d’un sistema lingüístic per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats. Oposició privativa. Oposició simple.
4 1 f. [LC] [DR] [AD] Procediment de selecció de funcionaris que inclou la superació d’uns exàmens i, si s’escau, la valoració d’uns mèrits.
4 2 [LC] [DR] [AD] fer oposicions Concórrer a una oposició. La Joana ha fet oposicions al cos d’arxivers.
5 1 f. [PO] Organització o organitzacions que lluiten contra les persones que tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.
5 2 [PO] oposició extraparlamentària Conjunt de grups polítics que no formen part del Parlament, perquè no han obtingut els vots suficients en les eleccions o perquè rebutgen el sistema parlamentari.
oposicionista
m. i f. [LC] Persona que pertany o és addicta a l’oposició política.
opositar
v. intr. [LC] FER OPOSICIONS. Ha opositat a una plaça de professor de grec.
opositi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. oppositus, ‘oposat’. Ex.: opositipètal, opositisèpal.
opositor opositora
1 m. i f. [LC] Persona que s’oposa a altri.
2 m. i f. [LC] Pretendent a una càtedra, un càrrec, etc., que s’ha de proveir per oposició.
opòssum
m. [ZOM] Mamífer marsupial del gènere Didelphis, de la família dels didèlfids, de musell allargat, orelles grosses, cos pelat i cua llarga i nua, que habita el continent americà.
opoteràpia
f. [MD] Teràpia a base de sucs o extrets de teixits o d’òrgans animals, en especial de glàndules endocrines.
opoteràpic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’opoteràpia.
opressió
f. [LC] Acció d’oprimir; l’efecte. Un poble que viu en l’opressió. Alliberar-se un poble de l’opressió estrangera. Sentir una opressió al pit, a l’estómac.
opressiu -iva
adj. [LC] Que oprimeix. Lleis opressives. Taxes opressives. Calor opressiva.
opressivament
adv. [LC] D’una manera opressiva, amb opressió.
opressor -a
adj. i m. i f. [LC] Que actua d’una manera tirànica, que limita la llibertat. Un govern opressor. Els opressors de la humanitat.
oprimir
1 v. tr. [LC] Exercir pressió (sobre una cosa). Aquest jersei t’oprimeix el pit.
2 v. tr. [LC] Exercir una autoritat tirànica (sobre algú), tractar amb injust rigor. Oprimir un poble. Oprimir els febles.
oprobi
1 m. [LC] Deshonor públic.
2 m. [LC] Persona que causa aquest deshonor.
oprobiós -osa
adj. [LC] Que causa oprobi.
oprobiosament
adv. [LC] Amb oprobi.
-òpsia
[LC] Forma sufixada del gr. -opsía, derivat del mot ópsis, ‘vista’, ‘aparença’. Ex.: acianòpsia, macròpsia.
opsiòmetre
m. [MD] OPTÒMETRE.
opsomania
f. [MD] Desig intens i immoderat per determinats aliments.
opsonina
f. [BI] Substància que actua a la superfície dels microbis i facilita la fagocitosi.
opsonització
f. [BI] Acció d’opsonitzar; l’efecte.
opsonitzar
v. tr. [BI] Fer sensibles (els gèrmens, les cèl·lules) a la fagocitosi.
optable
adj. [LC] A què es pot optar.
optació
f. [LC] Expressió vehement del desig d’aconseguir o que s’esdevingui alguna cosa.
optar
v. intr. [LC] Decidir-se per una de les alternatives possibles. Vencedor en dos concursos, optà per la càtedra de grec.
òptic -a
1 adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent a la visió, a l’ull, als fenòmens de la llum. Nervis òptics. Il·lusió òptica. Eix òptic. Angle òptic.
2 1 f. [LC] [FIF] Part de la física que tracta de la naturalesa i les propietats de la llum i dels fenòmens de la visió.
2 2 [FIF] òptica electrònica Estudi del comportament dels electrons i dels feixos electrònics sota la influència dels camps elèctrics i magnètics, especialment per a l’aplicació a la concentració i la desviació de feixos electrònics, en lloc de feixos lluminosos.
2 3 adj. [LC] [FIF] Relatiu o pertanyent a l’òptica. Instruments òptics.
2 4 m. i f. [FIF] [PR] Especialista en òptica.
3 1 f. [FIF] Sistema o conjunt de sistemes òptics d’un aparell, d’un instrument, especialment els emprats en fotografia i en cinematografia.
3 2 f. [LC] [FIF] Fabricació, comerç, d’instruments òptics.
3 3 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fabrica o ven instruments òptics.
4 f. [LC] Punt de vista, manera de veure.
òpticament
adv. [LC] Amb referència a l’òptica, a alguna propietat òptica.
opticoelasticitat
f. [FIF] Part de la física que s’ocupa de l’estudi de les propietats òptiques de les substàncies sòlides sotmeses a deformacions.
òptim -a
1 adj. [LC] Excel·lent, molt bo. La casa té una situació òptima. Una màquina que té un rendiment òptim.
2 m. [ECT] Situació òptima no millorable, més eficient, etc., d’un subjecte econòmic a la qual arriba en decidir entre opcions alternatives. L’òptim d’empresa, de consum, de creixement.
optimació
f. [ECT] Acció d’optimar, especialment un procés industrial; l’efecte.
òptimament
adv. [LC] D’una manera òptima.
optimar
v. tr. [ECT] Portar a l’òptim. Optimar la producció.
optimisme
1 m. [LC] [FS] Doctrina filosòfica segons la qual el món realment existent és el millor dels mons possibles.
2 m. [LC] Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l’aspecte més favorable. La poetessa alternava constantment l’optimisme amb la desil·lusió i el pessimisme.
optimista
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’optimisme o als optimistes.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Seguidor de l’optimisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Inclinat a veure i a jutjar les coses sota l’aspecte més favorable.
optimització
f. [IN] [ECT] Acció d’optimitzar; l’efecte.
optimitzar
1 v. tr. [ECT] OPTIMAR.
2 v. tr. [IN] Dissenyar o modificar (un sistema o un programa informàtic) per tal d’obtenir-ne la màxima eficiència.
opto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. optós, ‘visible’. Ex.: optotip.
optoacoblador
m. [EL] FOTOACOBLADOR.
optoelectrònic -a
1 adj. [EL] Relatiu o pertanyent a l’optoelectrònica.
2 f. [EL] Part de l’electrònica que estudia les relacions entre les radiacions lluminoses i els corrents elèctrics.
optòmetre
m. [MD] Aparell per a mesurar la distància de la visió distinta.
optometria
f. [MD] [FIM] Mesurament de la distància de la visió distinta, especialment per mitjà de l’optòmetre.
optomètric -a
adj. [LC] [MD] [FIM] Relatiu o pertanyent a l’optometria.
optrònica
f. [DE] Conjunt de tècniques i dispositius que combinen components òptics i electrònics que tenen aplicació per a fins militars.
opugnable
adj. [LC] Que pot ésser opugnat.
opugnació
f. [LC] Acció d’opugnar; l’efecte.
opugnador -a
adj. i m. i f. [LC] Que opugna.
opugnar
v. tr. [LC] Combatre, especialment en sentit figurat. Opugnar una opinió, una doctrina, una sentència.
opulència
1 f. [LC] Qualitat d’opulent. La magnífica opulència del palau reial.
2 f. [LC] Abundància de béns. Vivien en l’opulència.
opulent -a
adj. [LC] D’una gran riquesa.
opulentament
adv. [LC] Amb opulència.
opus
m. [MU] Mot que, unit a una xifra, indica l’ordre de composició de cada obra dins la producció d’un compositor.
opuscle
m. [AF] [FLL] [BB] Obra literària o científica de poca extensió.
oquer oquera
m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona que té cura de les oques.
or
1 1 m. [QU] [ML] [LC] Metall preciós, groc, el més mal·leable i dúctil de tots els metalls, molt pesant, inalterable a l’acció de la major part d’agents corrosius (símbol, Au; nombre atòmic, 79; pes atòmic, 196,97). Una moneda, un anell, un rellotge, d’or. Una barra, un full, un fil, d’or. Or natiu, or verge. Or apurat, or de copel·la. Or batut. Or en barres, en fulls. Or mat. Or de llei, or baix. Ésser ros com un fil d’or.
1 2 m. [LC] PER EXT. L’or dels seus cabells.
1 3 [LC] no és or tot el que lluu No cal fiar-se de les aparences.
2 1 m. [LC] Objectes d’or. Anava cosit d’or. Tot era or i pedreries.
2 2 m. [LC] Monedes d’or. Pagar en or.
2 3 m. [LC] RIQUESA. No ho faria per tot l’or del món.
2 4 [LC] fer-se d’or Fer-se molt ric.
2 5 [NU] or de València ROAL.
3 m. [QU] [IMI] or musiu Sulfur d’estany, pólvores cristal·lines escamoses de color d’or.
4 m. [GLM] [QU] or negre PETROLI.
5 m. [LC] [HIG] En heràld., metall daurat o groc.
ora
1 f. [LC] Ventet suau.
2 f. [LC] Temps suau i tranquil.
oració
1 f. [LC] Discurs pronunciat en públic. Una oració fúnebre. L’oració inaugural.
2 1 f. [FL] [LC] Forma lingüística delimitada per dues pauses que té independència sintàctica i, des d’un punt de vista estructural, normalment consta d’un subjecte i un predicat. Oració enunciativa, interrogativa, imperativa. Oració afirmativa, negativa. Oració activa, passiva. Oració copulativa. Oració predicativa.
2 2 [FL] oració clivellada Oració en la qual es focalitza un element fent-lo aparèixer com a atribut d’una oració copulativa davant d’una oració de relatiu.
2 3 [FL] oració composta Oració que conté més d’una construcció lingüística dotada de subjecte i predicat.
2 4 [FL] oració simple Oració que conté un únic subjecte i predicat.
3 1 f. [FL] [LC] Clàusula 2. Oració substantiva, adjectiva, adverbial.
3 2 [FL] oració completiva Oració subordinada que funciona com a complement directe o subjecte gramatical de l’oració principal.
3 3 [FL] oració principal Oració que, en una oració composta, no depèn de cap altra, i a la qual se subordinen una o unes altres oracions.
3 4 [FL] oració relativa [o oració de relatiu] Oració subordinada introduïda per un pronom relatiu.
3 5 [FL] oració subordinada Oració que, en una oració composta, depèn sintàcticament d’una altra oració.
4 1 f. [LC] [RE] Prec, súplica, deprecació, que es fa a Déu o, en el catolicisme, també als sants. Dir una oració. Llibre d’oracions. L’oració del capvespre. Tocar l’oració. A toc d’oració.
4 2 f. [LC] [RE] Elevació de la ment a Déu per exalçar-lo, demanar-li perdó, demanar-li mercès o regraciar-lo. Fer oració. Estar en oració. Oració mental. Oració vocal.
4 3 [LC] [RE] oració dominical PARENOSTRE.
4 4 f. pl. [LC] [RE] Doctrina cristiana elemental. Aprendre, saber, les oracions.
oracional
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’oració.
2 m. [RE] Llibre d’oracions.
oracioner -a
1 adj. [LC] Afectat a dir oracions.
2 1 m. i f. [LC] [AN] [RE] Persona que anava de porta en porta dient oracions.
2 2 m. i f. [LC] [AN] [RE] Persona que es dedica a guarir certs mals dient determinades oracions.
oracle
1 1 m. [HIH] [AN] En l’antiguitat clàssica, resposta feta en nom de la divinitat a qui va a consultar-la al seu temple. Interpretar un oracle.
1 2 m. [HIH] [AN] Lloc on l’oracle és donat.
1 3 m. [HIH] [AN] Divinitat que respon amb l’oracle. Consultar l’oracle.
2 m. [RE] Paraula de Déu, anunciada pels profetes, els apòstols, etc.
3 1 m. [LC] Resposta, opinió, etc., considerada infal·lible.
3 2 m. [LC] Persona que tothom escolta per la seva saviesa, per la seva autoritat en alguna matèria.
oracular
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a l’oracle.
orada
f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, que pot atènyer 70 centímetres de llargada, d’esquena gris blavosa i costats argentats, amb una taca daurada entre els ulls i una taca fosca sobre l’opercle (Sparus aurata).
orador oradora
1 1 m. i f. [LC] Persona que parla en públic. Els oradors que m’han precedit en l’ús de la paraula.
1 2 m. i f. [LC] Persona que pronuncia un discurs.
1 3 [RE] [LC] orador sagrat Ministre de l’Església que fa un sermó, una predicació.
2 m. i f. [LC] Persona que posseeix l’art oratòria o parla d’una manera eloqüent. La Laura té dots d’oradora.
oradura
1 f. [LC] [MD] Condició d’orat.
2 f. [LC] [MD] Acte propi d’un orat.
oral
1 adj. [LC] [FL] [FLL] Dit parlant, no per escrit. Tradició oral. Examen oral.
2 1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la boca. Cavitat oral.
2 2 adj. [FL] En fonèt., sense ressonàncies nasals.
oralment
adv. [LC] Parlant, no per escrit.
-orama
[LC] Forma sufixada del mot gr. hórama, ‘vista’, ‘visió’. Ex.: cosmorama.
orangutan
m. [LC] [ZOM] Mamífer primat de la família dels pòngids, amb membres anteriors molt llargs, peus articulats obliquament, el cos cobert de pèl llarg i vermellenc, pacífic i solitari, que passa molt de temps als arbres, espècie en recessió que habita les selves de Borneo i Sumatra (Pongo pygmaeus).
orant
1 adj. [LC] Que té l’actitud d’orar.
2 m. i f. [AR] [HIA] Representació d’una figura humana amb els braços estesos o amb les mans juntes en actitud de pregària.
orar
1 v. intr. [LC] [RE] Fer oració.
2 intr. [LC] Fer un discurs en públic.
orat -ada
adj. i m. i f. [LC] [MD] Boig 1.
oratge
1 m. [LC] [ME] Vent, especialment vent terral. Les fulles mogudes per l’oratge. Quin oratge s’ha girat! Tindrem tempesta.
2 m. [LC] Temps 9. Avui fa molt bon oratge.
oratgell
m. [LC] Vent de terra.
oratjós -osa
adj. [LC] De vent. Feia una nit oratjosa.
oratori1
1 1 m. [LC] [RE] Lloc destinat a fer-hi oració.
1 2 m. [LC] [RE] Apartament d’una casa on pot dir-se missa.
2 m. [MU] Composició dramàtica i musical sobre assumpte religiós, que avui s’executa sense acció escènica.
oratori2 -òria
1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a l’orador, a l’art de l’orador. Estil oratori. Condicions oratòries.
2 f. [FLL] Art d’expressar-se, de parlar en públic.
oratòriament
adv. [LC] D’una manera oratòria.
orb -a
1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Cec 1 i 2.
2 adj. [LC] EXORBITANT. Guany orb.
3 m. [AGA] Càries 2 1.
orbament
adv. [LC] CEGAMENT.
orbar
v. tr. [LC] Desposseir, privar d’una cosa. Orbar un poble de la seva llibertat.
orbe
1 m. [FIA] ESFERA CELESTE.
2 m. [LC] [FIA] Òrbita o pla de l’òrbita d’un cos celeste.
3 m. [LC] [FIA] Cos celeste.
4 m. [LC] [FIA] Globus terraqüi A).
5 m. [LC] Univers 1 1.
6 m. [FIA] Esfera cristal·lina que, en els antics models geocèntrics, fa de suport a cada un dels planetes.
orbetat
f. [LC] CEGUESA.
orbicular
1 adj. [LC] [FIA] De contorn circular, concernent a un orbe. Orbicular com el disc d’un planeta. El moviment orbicular dels planetes.
2 1 m. [ZOA] [MD] Múscul de forma circular. Orbicular de les parpelles, dels llavis.
2 2 m. [ZOA] [MD] OS LENTICULAR.
orbicularment
adv. [LC] D’una manera orbicular.
òrbita
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Cavitat del crani ocupada per l’ull. Amb els ulls fora de les òrbites.
2 1 f. [LC] [FIA] Camí seguit per un cos celeste en el seu moviment al voltant d’un altre, a causa de la gravitació. L’òrbita de la Terra, de la Lluna.
2 2 [LC] [EI] posar en òrbita Situar un giny espacial en una òrbita prèviament determinada.
3 f. [MT] En mat., conjunt de punts que hom obté fent operar tots els elements d’un grup donat sobre un punt d’un conjunt donat.
orbital
1 adj. [LC] [FIA] En astron., relatiu o pertanyent a l’òrbita.
2 1 m. [QU] orbital atòmic Funció de les que descriuen l’estat estacionari de l’ona tridimensional associada a un electró que forma part d’un àtom.
2 2 [QU] orbital molecular Funció d’ona associada a un electró que forma part d’una molècula.
2 3 [QU] orbital pi Orbital molecular caracteritzat pel fet de posseir simetria binària respecte a l’eix d’enllaç (símbol, π).
2 4 [QU] orbital sigma Orbital molecular caracteritzat pel fet de posseir simetria cilíndrica respecte a l’eix d’enllaç (símbol, σ).
orbitar
v. intr. [FIA] Un cos, descriure una òrbita al voltant d’un altre cos.
orbitari -ària
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’òrbita de l’ull.
orbitolina
f. [GLP] Gènere de macroforaminífers, amb closca cònica helicoidal, que visqueren al cretaci, amb un important registre fòssil.
orc1
m. [LC] [AN] Lloc on, segons els pagans, anaven les ànimes després de la mort, infern.
orc2 -a
1 1 adj. [LC] RÚFOL. Fa un temps orc.
1 2 adj. [LC] Dolent, inhospitalari, s’aplica a una terra.
2 1 adj. [LC] Carregós, enutjós. Aquell home orc.
2 2 adj. [LC] ESQUERP.
3 m. [LC] fer l’orc Fer el ximple, fer bestieses.
orca
f. [LC] [ZOM] Mamífer cetaci del grup dels odontocets, de la família dels delfínids, amb cos de forma massissa, el cap arrodonit, de color negre al dors i blanc a la part inferior, carnívor i depredador molt poderós, que viu als mars del nord (Orcinus orca).
orcaneta
f. [LC] [BOS] PEU DE COLOM.
orceïna
f. [IQ] Matèria colorant nitrogenada vermella que s’obté de l’orcina.
orcina
f. [QU] Substància cristal·lina incolora que es canvia ràpidament en orceïna per l’acció de l’amoníac líquid, de l’oxigen de l’aire, etc.
orcinol
m. [QU] Substància cristal·lina obtinguda per extracció del fermentat d’algunes espècies de líquens.
ordalia
1 f. [LC] [AN] Prova severa emprada per a escatir la veritat d’alguna cosa.
2 f. [HIH] [AN] Prova que a l’edat mitjana feien els acusats, la qual servia per a determinar-ne la culpabilitat o la innocència.
orde
1 1 m. [LC] [HIH] [RE] Cos de persones unides per una regla comuna a observar o per una distinció honorària. Cavaller de l’orde de Carles III.
1 2 m. [LC] [RE] Institut religiós fundat abans de l’època moderna els membres del qual fan vots solemnes i es dediquen al treball manual, a l’estudi i a la pregària i, en alguns casos, també a determinades tasques apostòliques. L’orde de sant Benet. Els ordes mendicants.
1 3 [LC] [HIH] [RE] [ISL] orde militar Comunitat de caràcter religiós i militar creada per a defensar les conquestes cristianes d’Orient i els pelegrins de Terra Santa i, a la Península Ibèrica, la frontera amb l’Islam.
1 4 [LC] [HIH] ordes de cavalleria a) Cossos de caràcter militar i religiós alhora, instituïts per a diversos fins de la lluita amb els infidels.
1 4 [LC] [HIH] ordes de cavalleria b) Ordes honorífics instituïts per diversos sobirans.
1 5 [RE] tercer orde Associació pietosa que depèn d’un orde religiós, els membres de la qual s’esforcen per assolir la perfecció seguint una regla adaptada a la vida secular. El tercer orde franciscà.
2 1 m. [RE] Sagrament d’algunes confessions cristianes que confereix la gràcia i el caràcter sacerdotal.
2 2 m. [LC] [RE] Grau del ministeri sacerdotal catòlic.
2 3 [RE] orde major a) Un dels tres graus en què es dividia el ministeri sacerdotal. Els ordes majors eren el sotsdiaconat, el diaconat i el presbiterat.
2 3 [RE] orde major b) Un dels dos graus que componen el ministeri sacerdotal. El diaconat i el presbiterat són els ordes majors actuals.
2 4 [RE] orde menor Un dels quatre primers graus en què es dividia el ministeri sacerdotal. Els ordes menors són l’ostiariat, el lectorat, l’exorcistat i l’acolitat.
ordenable
adj. [LC] Que pot ésser ordenat.
ordenació
1 f. [LC] [RE] Acció d’ordenar o d’ordenar-se; l’efecte. L’ordenació d’un seguici. L’ordenació de les figures en una pintura. L’ordenació dels apartaments d’un edifici. L’ordenació de les preferències. L’ordenació sacerdotal.
2 [AGF] ordenació forestal Aplicació dels principis tècnics de la silvicultura i de l’economia forestal al tractament de les masses forestals, i fixació dels objectius i la planificació de les tallades i altres intervencions per a una llarga durada.
3 [AQ] ordenació territorial Planificació dels usos que han de tenir els espais supramunicipals.
ordenada
f. [MT] [LC] Segona coordenada cartesiana d’un punt del pla.
ordenadament
adv. [LC] Amb ordre, d’una manera ordenada. Fer ordenadament les coses.
ordenador -a
adj. i m. i f. [LC] Que ordena.
ordenament
1 m. [LC] Acció d’ordenar.
2 m. [AD] ordenament jurídic Conjunt de normes jurídiques d’un estat.
ordenança
1 1 f. [DR] [AD] [DE] Disposició general de caràcter reglamentari. Ordenances reials. Les ordenances municipals. Una ordenança local. Ordenança militar.
1 2 [DR] [AD] ésser d’ordenança Ésser conforme al que està prescrit.
2 1 m. i f. [DE] [LC] [PR] Soldat que està a les ordres d’un oficial per a afers del servei.
2 2 m. i f. [LC] [PR] Empleat subaltern de certes oficines que serveix especialment per a portar ordres.
ordenancista
adj. [LC] Que segueix o fa seguir amb tot rigor les ordenances.
ordenand
m. [RE] [PR] Persona que està per rebre algun dels ordes sagrats.
ordenant
m. [LC] Persona que confereix els ordes sagrats.
ordenar
1 1 v. tr. [LC] [MT] Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar-los. Ordenar un seguici. Han ordenat la casa perfectament. Ordenar els termes d’un polinomi segons les potències creixents d’una lletra.
1 2 v. tr. [MT] En mat., definir en un conjunt una relació d’ordre.
2 1 tr. [LC] [RE] Conferir un orde sagrat (a algú). El bisbe ha ordenat tres preveres. L’han ordenat diaca. L’han ordenat.
2 2 intr. pron. [LC] Rebre els ordes sagrats.
2 3 tr. [RE] En el judaisme, transmetre ritualment l’autoritat espiritual (a algú).
3 tr. [LC] Donar ordre (de fer quelcom). Jo li he ordenat que vingués. El metge ha ordenat que em llevés.
ordèol
m. [MD] MUSSOL2.
ordi
1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les gramínies, amb la gorja de la beina foliar prolongada en dues llargues aurícules falciformes, que s’encreuen entre elles, i espiga densa, amb quatre o sis rengles d’espiguetes, generalment amb arestes llargues, conreada per a farratge i per a la preparació del malt i de la cervesa (Hordeum vulgare).
1 2 [LC] [BOS] [AGA] ordi palmell Planta de la família de les gramínies, molt semblant a l’ordi, però d’espiga comprimida perquè només té dos rengles d’espiguetes fèrtils (Hordeum distichon).
1 3 [LC] [BOS] [AGA] ordi perlat Ordi d’una varietat de gra nu.
2 m. [LC] [AGA] [BOS] Gra de l’ordi.
ordiar1
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat d’ordi.
ordiar2
v. tr. [AGA] Mesclar ordi (amb altres cereals).
ordiat
m. [LC] [HO] Aigua d’ordi.
ordidor -a
1 1 adj. [LC] [IT] [PR] Que ordeix.
1 2 m. i f. [IT] [PR] Operari que efectua l’operació de l’ordit.
2 m. [IT] Màquina per a ordir. Ordidor a mà, mecànic, automàtic.
ordidura
f. [LC] Acció d’ordir; l’efecte.
ordier -a
1 adj. [LC] [AGA] Relatiu o pertanyent a l’ordi.
2 m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que ven ordi.
3 m. [LC] [AGR] Animal que transporta l’ordi per al menjar de la rècula.
4 f. [LC] [AGA] Peça de terra on hi ha hagut sembrat ordi.
5 f. [LC] [AGR] Morralet per a donar ordi als animals.
ordinació
1 f. [DR] [AD] Norma dictada per un comú d’Andorra.
2 f. pl. [LC] Conjunt de regles o disposicions estatuïdes per al funcionament i la bona marxa d’una institució, una comunitat, etc.
ordinador
1 m. [IN] [LC] Màquina electrònica digital que permet el processament automàtic, l’obtenció, l’emmagatzematge, la transformació i la comunicació de la informació mitjançant programes preestablerts. Ordinador central.
2 [IN] ordinador personal MICROORDINADOR.
ordinal
adj. [LC] [FL] [MT] Que indica el lloc dins una sèrie. Els adjectius numerals ordinals.
ordinari -ària
1 1 adj. [LC] Segons l’ordre establert, acostumat. Sessió ordinària. Recurs ordinari. Exàmens ordinaris.
1 2 adj. [LC] Que s’esdevé habitualment. Despesa ordinària.
2 m. [LC] Despesa, menjar, de cada dia d’una casa.
3 m. [RE] [PR] Autoritat eclesiàstica diocesana.
4 1 m. [LC] [TC] Correu que funciona en períodes fixos.
4 2 m. [LC] Individu que va i ve regularment d’una localitat a una altra, i fa les comissions que li encomanen.
5 m. [LC] MENSTRUACIÓ.
6 m. [DR] Antic llibre litúrgic orientador en la manera de celebrar la missa i l’ofici.
7 [LC] d’ordinari loc. adv. Segons l’ordre acostumat.
8 1 adj. [LC] Mancat de distinció. Gent ordinària.
8 2 adj. [LC] D’escàs mèrit.
8 3 adj. [LC] De classe inferior. Drap ordinari.
ordinàriament
adv. [LC] D’una manera ordinària. Ell ve ordinàriament a les quatre. Captenir-se ordinàriament.
ordinatiu -iva
1 adj. [LC] Relatiu a l’ordenació.
2 adj. [LC] Que té la virtut d’ordenar.
ordinograma
m. [IN] DIAGRAMA DE BLOCS.
ordiós -osa
adj. [LC] Que conté ordi. Mestall ordiós.
ordir
1 v. tr. [LC] [IT] En la indústria tèxtil, enrotllar paral·lelament (una certa quantitat de fils) sobre un corró plegador.
2 tr. [LC] MAQUINAR.
ordissatge
m. [LC] Ordit 1.
ordit
1 1 m. [LC] [IT] Operació d’ordir.
1 2 m. [LC] [IT] Resultat d’aquesta operació.
2 m. [IT] Sèrie de fils que van de llarg a llarg de la peça de roba teixida, paral·lelament a les vores.
ordovicià -ana
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’ordovicià.
2 m. [GL] Segon sistema i període del paleozoic, situat entre el cambrià i el silurià, que va de 510 a 439 milions d’anys.
ordovícic -a
adj. i m. [GL] Ordovicià 1.
ordre
1 1 m. [LC] Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. Posar en ordre els llibres d’una biblioteca. Tenir en ordre els papers. Variar l’ordre de col·locació. Combatre sense ordre. Tropes formades en ordre de batalla.
1 2 m. [LC] [MT] Successió metòdica, fixada. Seguint l’ordre alfabètic, l’ordre cronològic.
1 3 [LC] [AD] ordre del dia a) Indicació dels assumptes que han d’ésser tractats en una sessió.
1 3 [LC] [DE] ordre del dia b) Indicació de les disposicions prescrites a un cos militar per a la jornada.
1 4 [LC] sense ordre ni concert loc. adv. Sense cap ordre, d’una manera que no té cap ni peus.
2 m. [FL] ordre dels mots Ordre gramatical habitual amb què es disposen els mots o els constituents d’una frase en una llengua determinada. L’ordre dels mots del basc és subjecte-objecte-verb.
3 1 m. [SO] Sistema de regles i lleis inspiradores, aglutinants i conformadores d’una societat. El restabliment de l’ordre.
3 2 m. [LC] [AD] [DE] Situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència. Els governs han de mantenir l’ordre. Amants, amics, de l’ordre. Forces de l’ordre.
3 3 [LC] [AD] ordre públic Ordre 3 2.
4 m. [LC] Grup de persones o de coses que, per alguna circumstància, és considerat com una classe distinta.
5 1 m. [LC] Grup important d’una classificació.
5 2 m. [BI] [ZOA] [BO] [EG] Grup de classificació taxonòmica dels éssers vius situat entre la classe i la família, format per la reunió de famílies afins. L’ordre dels passeriformes dins la classe dels ocells.
5 3 m. [BOC] [EG] [BO] Grup de classificació de la tipologia de la vegetació situada entre la classe i l’aliança.
6 1 m. [MT] En una corba donada per una funció polinòmica, grau del polinomi. L’el·lipse és una corba de segon ordre.
6 2 m. [MT] Nombre de files o columnes d’un determinant o d’una matriu quadrada.
6 3 [MT] [FIF] ordre de magnitud Valor d’un resultat numèric aproximat a una potència de 10.
7 1 m. [AQ] En arq. clàssica, estil de construcció que es distingeix sobretot per les formes, les proporcions i el mode d’ornamentació de les columnes i l’entaulament.
7 2 [LC] [AR] [AQ] ordre compost Ordre caracteritzat per l’ús de capitells amb elements del jònic i del corinti.
7 3 [AQ] [AR] ordre corinti Ordre caracteritzat per l’ús de capitells adornats amb fulles d’acant en voluta.
7 4 [AQ] [AR] ordre dòric Ordre caracteritzat per l’ús de capitells senzills i rectilinis.
7 5 [AQ] [AR] ordre jònic Ordre caracteritzat per l’ús de volutes als capitells.
7 6 [AQ] ordre toscà Ordre dòric simplificat.
8 1 f. [LC] [ECT] [AD] [DE] Manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d’una autoritat competent. La columna va rebre ordre d’avançar. Obeir, desobeir, una ordre. Mot d’ordre. No obeir les ordres del metge. Ordre ministerial. Ordre de pagament, de lliurament. Ordre de borsa. Ordre d’ingrés.
8 2 f. [IN] En inform., instrucció, particularment quan fa referència a les unitats de control perifèriques.
9 [ECT] a l’ordre de loc. prep. Expressió que, en un valor, designa com a titular una persona determinada o una altra que aquesta pugui designar.
orèada
f. [AN] Nimfa de les muntanyes i dels boscos.
orejada
f. [LC] Acció d’orejar o d’orejar-se.
orejar
1 v. tr. [LC] Exposar a l’acció de l’oreig, de l’aire. Orejar un vestit perquè se’n vagi una olor que l’impregna.
2 intr. pron. [LC] Rebre l’acció de l’oreig, de l’aire. Sortir algú a donar un volt per orejar-se.
orella
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Aparell auditiu format per un conjunt d’òrgans la finalitat dels quals és la percepció dels sons. L’orella interna. L’orella externa. Mal d’orella. Tapar-se les orelles per no sentir un soroll. No sentir-hi d’una orella. Ser sord d’una orella. Parlar a algú a l’orella, a cau d’orella.
1 2 f. [LC] [ZOA] [MD] Oïda 2. Tenir l’orella dura, fina. Ser dur d’orella, fi d’orella. Un soroll que molesta l’orella. Tenir bona orella per a la música. Tenir orella.
2 1 f. [LC] arribar alguna cosa dita a orelles d’algú [o venir alguna cosa dita a orelles d’algú] Arribar a oïda seva.
2 2 [LC] fer orelles de marxant Fer el sord.
2 3 [LC] les parets tenen orelles Algú pot escoltar darrere la paret.
2 4 [LC] [MU] orella musical Orella apta per a la música.
2 5 [LC] donar orella a) Escoltar 1.
2 5 [LC] donar orella b) Escoltar favorablement.
2 6 [LC] tenir les orelles a cal ferrer Entendre o sentir malament allò que s’ha dit.
3 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Part externa de l’òrgan de l’oïda. Tenir les orelles llargues, de pàmpol. Tenir les orelles foradades.
3 2 [LC] veure’s les orelles Començar a sentir-se fort, salvat, etc., després d’una malaltia, d’una situació difícil.
4 1 f. [LC] Peça a la vora de la galleda on es fixa l’ansa.
4 2 f. [LC] ORELLÓ.
5 1 f. [EI] Apèndix d’un objecte que serveix per a agafar-lo o per a subjectar-lo.
5 2 f. [IMF] Apèndix sortint i encorbat cap a dins, situat al capdamunt dels dos costats del respatller d’algunes butaques, que serveix per a recolzar-hi el cap.
5 3 f. [IMI] Porció de pell que surt a un i altre costat d’algunes sabates per ajustar-les a l’empenya del peu.
5 4 f. [TRA] Porció lateral de la boca d’una botavara.
6 f. [LC] orella de gat a) Cosa extremament prima.
6 [LC] orella de gat b) Panna de suro tan prima que no serveix per a fer taps.
7 1 f. [BOB] Trompeta 3 1.
7 2 [BOB] [LC] orella d’ase a) Bolet de l’ordre de les pezizals, d’aspecte similar a una cassoleta però amb els apotecis en forma de copa irregular i oberts lateralment, lleugerament pedunculats (Otidea onotica).
7 2 [BOB] orella d’ase b) Trompeta 3 1.
7 3 [BOB] orella de burro a) Gírgola 1.
7 3 [BOB] orella de burro b) Trompeta 3 1.
7 4 [BOB] orella de castanyer Fetge de vaca B).
7 5 [LC] [BOB] orella de conill TASSA DE BRUC.
7 6 [LC] [BOB] orella de gat Bolet de tardor de l’ordre de les pezizals, comestible quan és cuit, de barret blanc, en forma de sella de muntar, i cama també blanca, amb solcs longitudinals (Helvella crispa).
7 7 [BOB] orella de gat de peu llis MORAGA ELÀSTICA.
7 8 [LC] [BOB] orella de Judes Bolet del grup dels basidiomicets, de cos fructífer gelatinós, comestible poc apreciat, que viu sobre troncs i branques morts o debilitats, especialment de sureres i saücs (Auricularia auricula-judae).
7 9 [BOB] orella de rata a) ORELLA DE GAT.
7 9 [BOB] orella de rata b) ORELLA DE JUDES.
7 10 [BOB] orella de ruc Trompeta 3 1.
7 11 [BOB] orella fosca Bolet de la classe dels ascomicets, amb aspecte de cassoleta bruna oberta pel costat (Otidea cochleata).
7 12 f. pl. [BOB] [LC] Gírgola 1.
8 1 f. [LC] [BOS] orella de llebre Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles oblongues coriàcies, amb nervis molt prominents, i flors grogues, en umbel·les al cap d’una tija flexuosa ramificada, que es fa a les clarianes de bosc i a les pastures del Mediterrani occidental (Bupleurum rigidum).
8 2 [LC] [BOS] [MD] orella d’os Herba de la família de les gesneriàcies, amb una roseta de fulles ovades, crenades, de superfície rugosa, piloses per sobre i densament cobertes de pèls ferruginosos per sota, i amb flors morades, amb el centre groc, que es fa a les roques calcàries ombrívoles dels Pirineus i altres muntanyes, i és emprada popularment com a remei pectoral (Ramonda myconi).
8 3 [LC] [BOS] orella de rata a) MELCORATGE.
8 3 [BOS] orella de rata b) PELOSELLA.
9 f. [ZOI] orella de mar [o orella de rei] Mol·lusc gastròpode, amb la conquilla amb un forat per on surten els tentacles, que és buscat per a obtenir-ne el nacre (Haliotis tuberculata).
orellada
f. [LC] Estirada d’orelles.
orellal
m. [LC] Anella de metall que es porta a l’orella com a adorn.
orellana
1 f. [LC] [HO] Tros de préssec o d’albercoc assecat a l’aire i al sol.
2 f. [LC] [HO] Peça llarguera i molt prima de pasta de farina fregida amb ou i llard o amb llet i oli, que se sol menjar amb sucre o amb mel, pròpia d’alguns indrets de les Balears.
3 1 f. [BOB] Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de carpòfor en forma de petxina, gris, a vegades lilós o brunenc i amb làmines una mica decurrents, que creix normalment sobre la fusta dels pollancres (Pleurotus ostreatus).
3 2 [BOB] orellana borda Gírgola de pi B).
3 3 [BOB] orellana d’arbre [o orellana de poll, o orellana de pollancre] Orellana 3 1.
3 4 [BOB] orellana de suro a) Gírgola de cama excèntrica, feltrada o esquamosa, i barret en forma de petxina, que té restes d’un vel blanc i creix sobre alzines, sureres, roures i fajos (Pleurotus dryinus).
3 4 [BOB] orellana de suro b) Bolet de l’ordre de les poliporals, que forma flotes de barrets densament pilosos, sobre fusta morta de surera (Lentinus strigosus).
3 5 [BOB] orellana de terra Gírgola de pi A).
orellar
v. intr. [LC] [AGR] Un animal, moure les orelles.
orellat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té les orelles d’un esmalt diferent.
orellera
1 f. [LC] [ED] Peça d’una gorra, d’un casc, etc., que cobreix o defensa l’orella.
2 f. [LC] [AGA] Costat de l’arada en què van encaixats els orellons.
orelleta
1 f. [LC] [HO] Coca dolça rodona molt prima i cruixent, fregida amb oli.
2 f. [BOB] CASSOLETA VIOLÀCIA.
orelló
m. [LC] [AGA] Peça de ferro en forma d’aleta que surt a un costat i a l’altre del dental de l’arada i serveix per a eixamplar el solc.
orellut -uda
1 1 adj. [LC] Que té les orelles grosses.
1 2 adj. i m. i f. [LC] TOTXO2.
2 m. [ZOM] RATAPINYADA ORELLUDA.
oremus
1 m. [RE] Veu que es deia en començar moltes oracions de la missa, del breviari, etc., en llatí, i significa preguem.
2 [LC] perdre l’oremus Algú, perdre el control de si mateix.
oreneta
1 1 f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels hirundínids, d’uns 15 centímetres de llarg, de plomatge negre blavós al dors, blanc trencat al pit i castany a la cara i la gola, d’ales punxegudes i cua llarga i bifurcada, que nia a les masies i arriba als nostres climes pel març i n’emigra al setembre (Hirundo rustica).
1 2 [ZOO] oreneta cuablanca Ocell de la família dels hirundínids, de color blau negrós, amb el carpó i l’abdomen blancs, que nia a les façanes de les cases (Delichon urbica).
1 3 [ZOO] oreneta cua-rogenca Ocell de la família dels hirundínids, incorporat a la nostra avifauna en la segona meitat del segle XX (Hirundo daurica).
1 4 [ZOO] oreneta de ribera Ocell de la família dels hirundínids, de plomatge brunenc, que vola en estols per damunt dels corrents d’aigua (Riparia riparia).
2 f. [LC] [ZOO] oreneta gavatxa FUMARELL.
3 f. [LC] [ZOP] ORENYOLA.
orenga
f. [LC] [BOS] [HO] Herba de la família de les labiades, aromàtica, de fulles ovades i de flors rosades o un xic violàcies, que es fa en bardisses i en marges de bosc, emprada com a condiment i com a planta medicinal (Origanum vulgare).
orenol
m. [LC] [ZOP] ORENYOLA.
orenola
f. [LC] [ZOO] Oreneta 1.
orenyola
f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels exocètids, de cos fusiforme, amb les aletes pectorals i, en alguns casos, les ventrals molt desenvolupades, d’una manera que serveixen per a volar planant fora de l’aigua (Cheilopogon heterurus, Hirundichthys rondeletii, Exocoetus volitans).
oreopitec
m. [ZOM] Mamífer primat fòssil, pròxim als homínids i als pòngids actuals (Oreopithecus bambolii).
orèxia
f. [MD] Gana 2.
orfe òrfena
1 adj. i m. i f. [LC] Que és menor d’edat i ha perdut el pare i la mare o algun dels dos. Una pobra òrfena. Orfe de pare i mare. Orfe de pare. Orfe de mare. Asil d’orfes.
2 adj. i m. i f. [LC] Que ha quedat sense emparança.
orfebre
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fabrica o ven objectes d’or o d’argent.
orfebreria
1 f. [LC] [IMI] Art i ofici d’orfebre.
2 f. [LC] [AR] Obra d’orfebre.
orfenat
m. [PE] [DR] Institució que acull infants orfes.
orfenesa
f. [LC] Estat d’orfe.
orfeó
m. [LC] [MU] Societat de cant coral. L’Orfeó Català.
orfeònic -a
adj. [LC] [MU] Relatiu o pertanyent als orfeons.
orfeonista
m. i f. [LC] [MU] Membre d’un orfeó.
òrfic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al personatge mitològic Orfeu o a la literatura i als ritus atribuïts a ell. Himnes òrfics. Misteris òrfics.
2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Seguidor o partidari del moviment religiós de l’orfisme.
orfisme
1 m. [AR] Escola pictòrica francesa de començaments del segle XX, variant del cubisme, que produí una pintura caracteritzada per l’exaltació de la llum i el dinamisme dels colors.
2 m. [HIH] [AN] Moviment religiós d’iniciació, a la Grècia arcaica, que afirmava l’origen i la natura divins de l’ànima humana i que aquesta es trobava presa en el cos.
òrgan
1 1 m. [MD] [ZOA] [BI] Part d’un animal o d’una planta adaptada a l’acompliment d’una funció específica, com el cor, l’arrel, el fetge, etc. Òrgans genitals.
1 2 m. [EI] En tecnol., part component que fa un ofici essencial en el treball d’una màquina complexa, com el cilindre d’una màquina de vapor.
2 1 m. [LC] [AD] Instrument o mitjà que serveix per a acomplir una acció important. Un diari òrgan del partit republicà.
2 2 m. [AD] Unitat administrativa integrada per una esfera d’atribucions i competències i una sèrie de mitjans materials, que són exercits i utilitzats per una o més persones adscrites a aquesta unitat. Els òrgans del Govern. Òrgan col·legiat.
organdí
[pl. -ís]
m. [LC] [IT] Mussolina espessa i empesada.
organdisatge
m. [IT] Tractament químic al qual són sotmesos determinats teixits de cotó per donar-los un aspecte apergaminat i transparent.
orgànic -a
1 1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent a un òrgan o a un sistema d’òrgans. L’estructura orgànica dels animals i de les plantes.
1 2 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent als éssers organitzats. Cossos orgànics. Vida orgànica.
1 3 adj. [LC] [QU] Que deriva dels éssers organitzats. Restes orgàniques.
1 4 adj. [MD] En med., que és produït per una alteració anatòmica. Trastorn orgànic.
2 1 adj. [LC] [AD] Relatiu a les parts essencials d’una cosa, a la seva constitució o estructura, no secundari o accidental. Llei orgànica.
2 2 adj. [LC] [FL] Que té la seva raó d’ésser en l’etimologia del mot en què es troba, s’aplica a algunes vocals o algunes consonants.
orgànicament
adv. [LC] Formant un tot organitzat.
organicisme
1 m. [FS] Doctrina que concep el món com alguna cosa similar a un organisme viu.
2 m. [MD] [LC] Doctrina mèdica que atribueix tota malaltia a la lesió d’un òrgan.
organicista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’organicisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de l’organicisme.
organigrama
m. [ECT] [AD] Representació esquemàtica dels diferents elements d’una empresa o organització, amb les seves funcions i la relació que hi ha entre ells.
organisme
1 1 m. [BI] Entitat biològica unicel·lular o pluricel·lular, animal o vegetal, normalment capaç de fer un cicle vital complet de naixement, creixement i reproducció.
1 2 m. [LC] [BI] Conjunt d’òrgans que funcionen coordinadament, formant un tot individual amb vida pròpia i diferenciat de la resta del món exterior a ell. L’organisme humà. Un organisme microscòpic o microorganisme.
2 1 m. [SO] [PO] [LC] Conjunt de persones constituït amb una finalitat concreta.
2 2 m. [PO] [AD] Conjunt d’oficines, de serveis o de càrrecs que formen un cos o una institució.
organista
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca l’orgue. L’organista de la catedral.
organístic -a
adj. [MU] Relatiu o pertanyent a l’orgue.
organitzabilitat
f. [LC] Qualitat d’organitzable.
organitzable
1 adj. [LC] Que pot ésser organitzat.
2 adj. [BI] Capaç de constituir-se donant un teixit viu.
organització
1 f. [LC] Acció d’organitzar o d’organitzar-se. Encarregar-se de l’organització d’una festa.
2 f. [LC] Manera d’estar organitzada una cosa.
3 f. [AD] Associació que es proposa unes finalitats determinades. Una organització política.
4 [SO] organització social Entitat específica que denota una situació estable o estructurada de funcionament que comporta una interrelació entre les persones o grups que la componen, els quals posseeixen unes característiques que no són manifestes fora d’aquesta entitat.
organitzador -a
adj. i m. i f. [LC] Que organitza.
organitzar
1 1 v. tr. [LC] Donar (a quelcom) una estructura orgànica.
1 2 v. tr. [LC] Constituir (quelcom) de parts dependents entre elles destinada cadascuna a acomplir una funció especial. Organitzar una festa. Organitzar un exèrcit.
1 3 v. tr. [LC] Disposar i coordinar (un conjunt de persones, de coses o de mitjans) per tal d’aconseguir una finalitat determinada. Ha organitzat el repartiment de paquets per barris. Ha organitzat tots els nois i noies del barri per preparar una obra de teatre.
2 intr. pron. [LC] Posar ordre o més ordre a la pròpia manera de viure, a les pròpies activitats, etc. Si no ens organitzem, no farem res de bo.
organitzat -ada
1 adj. [LC] [ZOA] Proveït d’òrgans, que té el caràcter d’un organisme. Un ésser organitzat.
2 adj. [LC] [ZOA] Que forma part d’un animal o d’una planta. Matèria organitzada.
organitzatiu -iva
adj. [AD] Relatiu o pertanyent a l’organització. Potestat organitzativa.
organo-
1 [LC] [MD] Forma prefixada del mot òrgan. Ex.: organogènesi, organoplàstia, organoteràpia.
2 [QU] En quím., forma prefixada del mot orgànic. Ex.: organoclorat, organofosforat.
organoborà
m. [QU] Compost resultant de la combinació d’un hidrocarbur amb bor.
organoclorat -ada
1 adj. [QU] Que conté clor dins la seva molècula, s’aplica a un compost orgànic.
2 m. [QU] Compost organoclorat.
organofosforat -ada
1 adj. [QU] Que conté fòsfor dins la seva molècula, s’aplica a un compost orgànic.
2 m. [QU] Compost organofosforat.
organogen -ògena
adj. [LC] [GL] Format a partir d’organismes o de l’acumulació de restes orgàniques, s’aplica a una roca.
organogènesi
f. [BI] Darrera fase del desenvolupament embrionari, en què les cèl·lules i els teixits experimenten transformacions i desplaçaments encaminats a la formació estructural i funcional dels òrgans.
organogènia
f. [BI] Estudi de l’origen i del desenvolupament dels òrgans.
organografia
1 f. [ZOA] [BI] Branca de la zoologia i de la botànica que té per objecte la descripció dels òrgans dels animals i de les plantes.
2 f. [MU] Descripció i comparació dels instruments musicals i llur història.
organogràfic -a
adj. [LC] [BI] [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’organografia.
organolèptic -a
adj. [HO] [MD] Que produeix un efecte o impressió al tacte, al gust o a l’olfacte. Les propietats organolèptiques d’un cos, d’un aliment, d’un medicament.
organologia
f. [MU] Ciència musicològica que estudia els instruments musicals.
organològic -a
adj. [MU] Relatiu o pertanyent a l’organologia.
organometall
m. [QU] Compost organometàl·lic.
organometàl·lic -a
adj. [QU] Que conté un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom metàl·lic. Compost organometàl·lic.
organoplàstic -a
adj. [BI] Que produeix òrgans.
orgànul
m. [BI] En citologia, constituent ben diferenciat i amb funció definida d’una cèl·lula.
organzí
m. [IT] Fil de seda obtingut retorcent dos o tres fils de seda greja cadascun dels quals es compon de la seda procedent de tres a vuit capolls i té torsió individual.
orgasme
m. [ZOA] [MD] [PS] Culminació o clímax de l’excitació sexual a les zones erotògenes i genitals.
orgàstic -a
adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a l’orgasme.
orgia
f. [LC] Festí en què es menja i beu immoderadament i on tenen lloc altres excessos.
orgíac -a
adj. [LC] Relatiu a l’orgia, de la naturalesa de l’orgia.
orgiàstic -a
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a les orgies rituals. Culte orgiàstic.
orgue
1 1 m. [LC] [MU] Instrument de vent que consta d’un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l’aire mitjançant una manxa, o un mecanisme anàleg, i es toca per mitjà d’un o més teclats. L’orgue de la catedral. Tocar l’orgue. Cor amb acompanyament d’orgue.
1 2 [MU] orgue major [o gran orgue] El cos sonor més important de l’orgue, accionat per un teclat propi.
2 1 m. [LC] orgue de gats Discussió, reunió, etc., en què tothom enraona i ningú no s’entén.
2 2 [LC] no estar per orgues Expressió que indica que algú no es vol embolicar en un afer, en una discussió, etc.
3 m. [LC] [MU] orgue de maneta Orguenet 1.
4 m. [DE] Arma de foc que consistia en un conjunt de canons d’arcabús o de fusell, els quals podien ésser disparats de cop o d’un a un.
orguener orguenera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa i adoba orgues.
orgueneria
f. [MU] Art i ofici d’orguener.
orguenet
1 m. [MU] Instrument musical que hom fa sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona un cilindre, o un plec de paper o de cartó perforat, etc., tancat dins una caixa, generalment en forma de piano.
2 m. [MU] Orgue portàtil de petites dimensions.
orgull
1 m. [LC] Excés d’estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d’orgull. Tenir un orgull insuportable.
2 m. [LC] Sentiment legítim d’estima de si mateix, d’elació per quelcom que hom ha fet, ha aconseguit, etc. Un just orgull. Un noble orgull.
3 m. [LC] La cosa que és causa d’aquest orgull. Aquest deixeble era l’orgull del mestre.
orgullar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENORGULLIR.
orgullós -osa
adj. [LC] Que té orgull.
orgullosament
adv. [LC] Amb orgull.
oricalc
m. [HIH] Substància metàl·lica groga considerada com a preciosa pels grecs i els romans, emprada en les encunyacions.
oricto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. oryctós, ‘excavat’. Ex.: orictologia.
orictognòsia
f. [GL] OBS. MINERALOGIA.
orictografia
f. [GL] OBS. Ciència dels minerals i dels fòssils.
orient
1 m. [LC] EST1.
2 1 m. [LC] Part de la Terra que mira a llevant.
2 2 m. [LC] Contrades situades envers llevant, especialment les situades a l’est del Mediterrani, i també tota l’Àsia. Orient Mitjà.
3 m. [LC] [HIH] gran orient Lògia central formada en una capital pels representants de totes les lògies de les províncies.
4 m. [IMI] [GL] Iridescència de les perles.
orientació
1 f. [LC] [AQ] Posició d’un edifici, d’una persona, etc., amb relació als punts cardinals. L’orientació d’una església.
2 f. [LC] Acció d’orientar o d’orientar-se.
3 1 f. [GG] orientació cartogràfica Conjunt de tècniques i de coneixements que permeten llegir i interpretar croquis, mapes, plànols, etc.
3 2 [GG] orientació geogràfica Orientació general que presenten les serralades, les valls, els rius, els vents, etc.
4 f. [GLG] orientació òptica Relació entre els eixos òptics i els eixos cristal·logràfics d’un mineral.
orientador -a
adj. [LC] Que orienta.
oriental
1 1 adj. [LC] Pertanyent a l’orient, situat a l’orient, especialment a l’orient d’Europa. La part oriental d’Espanya. El català oriental.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Habitant d’una regió oriental, d’orient.
2 1 adj. [IMI] [GL] Genuí, s’aplica a una gemma.
2 2 adj. [IMI] [GL] Que és la més fina o la més valuosa dins d’un mateix tipus de gemmes. Aiguamarina oriental.
orientalisme
1 m. [LC] [FL] ORIENTALÍSTICA.
2 m. [LC] [AR] En algunes arts, tendència, gust, pels temes i l’estil propis de l’Orient.
orientalista
m. i f. [FL] [LC] Persona versada en orientalística.
orientalística
f. [LC] [FL] Estudi científic de les civilitzacions orientals.
orientalitzar
1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., orientals.
2 intr. [LC] Imitar els costums, les maneres, etc., orientals.
3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., orientals.
orientar
1 1 v. tr. [LC] [TRA] Col·locar en una posició determinada respecte als punts cardinals. Orientar un edifici cap al sud. La casa ha estat mal orientada.
1 2 [LC] orientar un mapa [o orientar un plànol] Posar-lo en la mateixa direcció dels punts cardinals del terreny.
1 3 v. tr. [LC] Construir (una església, un temple, etc.) situant l’extrem corresponent a l’altar major mirant a orient.
2 1 tr. [LC] Determinar la posició (d’una persona o d’una cosa) amb relació als punts cardinals.
2 2 tr. [LC] Determinar la direcció que ha de seguir (una cosa).
2 3 tr. [LC] Indicar (a algú) la direcció, el camí, que ha de seguir.
2 4 intr. pron. [LC] Esbrinar el camí que s’ha de seguir.
2 5 tr. [LC] Informar (algú) de l’estat d’un afer, d’un negoci, etc., perquè sàpiga manejar-s’hi.
orientatiu -iva
adj. [LC] Que orienta.
orífex
m. i f. [IMI] [PR] Persona que treballa en or.
orifici
m. [LC] [ZOA] [MD] Obertura que forma l’entrada d’una cavitat.
oriflama
1 f. [LC] [HIH] Estendard usat pel primer dels abats de Saint-Denis i després pels reis de França.
2 f. [HIG] Estendard d’or i gules.
origen
1 1 m. [LC] Allò de què alguna cosa procedeix o arrenca. La importació de pells és l’origen de la seva fortuna. Quin és l’origen de les idees, d’on provenen? Són catalans, però d’origen italià.
1 2 m. [LC] Moment de la naixença d’una cosa, el seu començament. Recollir les aigües a l’origen del riu.
2 1 m. [MT] Zero en una escala de mesurament.
2 2 m. [MT] Punt on es tallen els eixos i els plans d’un sistema de coordenades.
2 3 m. [MT] El primer dels dos punts que determinen un vector.
original
1 adj. [LC] Que remunta a l’origen. El pecat original. Un vici original o d’origen.
2 adj. [LC] Que és l’origen o font d’alguna cosa copiada o reproduïda. El text original. L’estat original de l’home.
3 1 m. [LC] Obra primitiva.
3 2 m. [LC] Persona o cosa que serveix de model a un pintor, a un escultor, etc.
3 3 m. [FLL] [FL] Text autògraf o arquetip, conservat o reconstruït per la crítica textual.
3 4 m. [AF] Model manuscrit, mecanografiat o imprès, que conté el text, i de vegades les il·lustracions, amb les indicacions necessàries per a la seva reproducció.
3 5 m. [DR] En jur., primera còpia literal, autoritzada pel notari, d’una escriptura pública.
4 1 adj. [LC] No copiat o imitat. Un pensament original. En les obres actuals, ja no imita els seus predecessors: és tot original.
4 2 adj. [LC] Que no s’assembla als altres, que té quelcom d’estrany, de rar. És un home original!
originalitat
1 f. [LC] Qualitat d’original.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona original.
originalment
adv. [LC] D’una manera original.
originar
1 v. tr. [LC] Donar origen o començament (a alguna cosa). Aquest mal n’originà un altre.
2 intr. pron. [LC] Prendre existència. La por s’origina per motius molt diversos.
originari -ària
1 adj. [LC] D’on s’origina quelcom. El país originari d’aquesta raça de cavalls.
2 adj. [LC] Que té el seu origen en tal o tal lloc. La meva família és originària de França.
3 adj. [LC] Pertanyent a l’origen, que és a l’origen. L’estat originari d’una llengua.
originàriament
adv. [LC] A l’origen.
orina
f. [LC] [ZOA] [MD] Excreció líquida dels ronyons expel·lida per l’organisme. El metge ha examinat l’orina del malalt. Retenció d’orina. Incontinència d’orina.
orinada
1 f. [MD] [LC] [ZOA] Acció d’orinar; l’efecte.
2 f. [LC] [ZOA] [MD] Quantitat d’orina expel·lida d’un cop.
orinador
1 m. [LC] Lloc per a orinar. Els orinadors de l’estació del tren.
2 m. [LC] Petita pica adossada a la paret, amb instal·lació d’aigua corrent, que en els lavabos destinats als homes serveix per a orinar-hi.
orinaire
adj. i m. i f. [LC] [MD] Que orina sovint.
orinal
1 m. [LC] [ED] Vas de terrissa, de metall, de plàstic, que serveix per a orinar-hi i àdhuc defecar-hi.
2 [LC] [MD] orinal pla Orinal de forma aplanada per als malalts.
orinar
1 1 v. intr. [LC] [ZOA] [MD] Expel·lir l’orina. El malalt fa dos dies que no orina.
1 2 intr. pron. [LC] Expel·lir l’orina involuntàriament. Orinar-se a les calces, al llit.
1 3 intr. pron. [LC] Expel·lir l’orina en lloc inconvenient. Es va orinar a les sabates del seu company.
2 tr. [MD] [ZOA] Expel·lir (humors) per la uretra. Orinar sang.
orinc
m. [TRA] Cap i boia que indiquen on està fondejada l’àncora.
orincar
v. tr. [TRA] Afermar (una corda) per un cap a una boia i per l’altre a l’àncora.
orinera
f. [LC] Ganes d’orinar.
orins
m. pl. [LC] [ZOA] [MD] Orina expel·lida.
oriol
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels oriòlids, d’uns 24 centímetres de llargada, amb el plomatge del cos groc i el de la cua i de les ales, negre (Oriolus oriolus).
2 1 m. [LC] [BOB] Reig 2.
2 2 [LC] [BOB] oriol foll REIG BORD.
oriola
1 f. [LC] [ZOP] LLUERNA VERA.
2 f. [BOS] Herba anual de la família de les compostes, de fulles inferiors pinnatisectes, les superiors lanceolades, i de capítols grocs envoltats de bràctees molt espinoses, que viu als erms mediterranis (Centaurea melitensis).
oriolà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Oriola.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Oriola o als seus habitants.
oriòlids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells tropicals de l’ordre dels passeriformes, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és l’oriol.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
oripell
1 m. [AR] Full de llautó prim i polit que brilla com l’or i del qual es fan ornaments.
2 m. [LC] [AR] Ornament, cosa de poc valor i molta aparença.
oripellar
1 v. tr. [AR] Cobrir d’oripell.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Una faula oripellada.
oripeller oripellera
m. i f. [AR] [PR] Persona que fa o ven oripell.
oriünd -a
adj. [LC] Originari 2. Un futbolista oriünd del Camerun.
òrix
1 m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant del gènere Oryx, de la família dels bòvids, de formes massisses i banyes llargues i primes.
2 m. [ZOM] [LC] Òrix que vivia a l’Àfrica septentrional i occidental i que actualment només viu al Txad (Oryx dammah).
3 [ZOM] òrix beisa BEISA.
4 [ZOM] òrix blanc Òrix que viu a l’Aràbia (Oryx leucoryx).
orla
1 1 f. [LC] [AR] Adorn tirat que es posa a la vora d’una peça de roba, d’un full, enquadrant l’escrit o l’imprès.
1 2 [AR] orla de vinyetes Conjunt de vinyetes que serveix de marc a una composició artística.
2 f. [AR] [LC] Filet paral·lel a la vora d’un capitell.
3 f. [HIG] Peça heràldica que segueix la vora de l’escut sense tocar-la i a una distància igual a la seva amplària, que és la meitat de l’amplària d’una bordura.
4 f. [TRA] [LC] Barana d’una embarcació, part dels costats que ultrapassa el ras de la coberta.
orlador orladora
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que fa orles.
orlar
v. tr. [LC] Guarnir d’una orla. Orlar un cortinatge, un escut.
orleanisme
m. [HIH] Corrent polític francès sorgit sota la Restauració i aglutinat entorn de Felip Igualtat.
orló
m. [IT] [QU] Fibra tèxtil sintètica formada per poliacrilonitril d’alt grau de polimerització.
ormeig
1 m. [LC] Acció d’ormejar.
2 1 m. [LC] [TRA] [IMI] Conjunt de les eines i instruments d’algun ofici o art.
2 2 m. [LC] [TRA] [IMI] Aparell d’una nau.
2 3 m. [LC] [IMI] Arreus d’un animal.
2 4 m. [AGP] Estri de pescar, com un art, una canya, un palangre, etc.
ormejar
1 v. tr. [LC] Proveir de les eines, dels aparells, dels arreus, etc., necessaris.
2 v. tr. [TRA] Aparellar12 2.
ormí
m. [LC] [BOS] SÀLVIA ROMANA.
ornadament
adv. [LC] Amb ornament.
ornament
1 1 m. [LC] Allò que s’afegeix a alguna cosa per embellir-la o adornar-la.
1 2 m. [MU] Notes afegides a una melodia sense alterar-la fonamentalment.
2 1 m. pl. [LC] [RE] Vestidures sagrades que usen els sacerdots quan celebren missa.
2 2 m. pl. [LC] [RE] Adorns de l’altar de lli o de seda.
ornamentació
1 f. [LC] [AR] Acció d’ornamentar; l’efecte.
2 f. [LC] [AR] Conjunt d’ornaments que s’afegeixen a alguna cosa.
ornamental
adj. [LC] Que concerneix l’ornament, que serveix d’ornament.
ornamentar
v. tr. [LC] [AR] Embellir amb ornaments.
ornamentista
m. i f. [LC] [AR] [PR] Artista que es dedica a treballs d’ornamentació.
ornar
v. tr. [LC] ADORNAR.
orni
m. [LC] fer l’orni FER EL DESENTÈS.
ornit-
[LC] V. ORNITO-.
ornitina
f. [QU] [BI] Aminoàcid no proteic derivat de l’àcid glutàmic, que participa en la formació de la urea.
ornitisquis
1 m. pl. [GLP] Ordre extingit de rèptils arcosaures, de pelvis semblant a la dels ocells, quadrúpedes o bípedes, principalment herbívors, que visqueren del triàsic al cretaci.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
ornito- [o ornit-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. órnis órnithos, ‘ocell’. Ex.: ornitofauna, ornitosi.
ornitodelfs
m. pl. [ZOM] OBS. MONOTREMES.
ornitòfil -a
adj. [BO] Que presenta ornitofília.
ornitofília
f. [BO] Pol·linització per mitjà dels ocells.
ornitògal
1 m. [AGA] [BOS] Planta del gènere Ornithogalum, de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles linears, flors generalment blanques i fruit en càpsula, algunes espècies de la qual són conreades en jardineria.
2 m. [BOS] LLET DE GALLINA.
ornitòleg ornitòloga
m. i f. [ZOA] [PR] [LC] Persona versada en ornitologia.
ornitologia
f. [ZOA] [LC] Branca de la zoologia que tracta dels ocells.
ornitològic -a
adj. [ZOA] [LC] Relatiu o pertanyent a l’ornitologia.
ornitomància
f. [AN] Endevinació per mitjà del cant o del vol dels ocells.
ornitòpodes
1 m. pl. [GLP] Subordre de dinosaures ornitisquis, bípedes, alguns amb excrescències diverses al crani, que visqueren del triàsic al cretaci.
2 m. [GLP] Individu d’aquest subordre.
ornitorrinc
m. [ZOM] [LC] Mamífer monotrema del grup dels prototeris, ovípar, de vida amfíbia, amb un bec semblant al de l’ànec, els dits dels peus units amb membranes i el cos cobert de pèl gris molt fi, que habita Austràlia i Tasmània (Ornithorhynchus anatinus).
ornitorrínquids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels monotremes, d’habituds aquàtiques, amb la boca en forma de bec ample i aplanat, que comprèn una única espècie, l’ornitorrinc.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
oró
m. [LC] Recipient gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica o un poc panxuda, fet de teixit de palma, d’espart, de joncs, etc., que serveix per a tenir-hi grans, llegums, figues seques, etc.
oro-
[LC] Forma prefixada del mot gr. óros, ‘muntanya’. Ex.: orogènesi, oromediterrani.
orobancàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, formada per herbes paràsites, d’aparell radical reduït, que connecta amb les arrels de l’hoste mitjançant haustoris, de tiges carnoses de color rogenc, groc, bru, violaci o blanquinós, amb les fulles transformades en bràctees esquamoses, flors tubuloses, bilabiades amb cinc pètals i quatre estams, i fruit en càpsula, a la qual pertanyen el frare de les faveres i altres paràsits semblants.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
oròfit
m. [BO] [EG] Planta de muntanya.
orogen
1 m. [GL] Regió de la Terra on ha tingut lloc una orogènesi.
2 m. [GL] Sistema muntanyós format en una regió inestable de l’escorça terrestre que ha sofert contraccions importants que han generat una estructura de plegament i mantells de corriment.
orogènesi
1 f. [GG] [GL] [GLG] Procés de formació d’un orogen.
2 f. [GL] [GG] [GLG] Temps o període durant el qual es forma una cadena de muntanyes.
orogènia
f. [GL] Orogènesi 1.
orogènic -a
adj. [LC] [GL] Relatiu o pertanyent a l’orogènia.
orografia
1 f. [GL] [LC] Part de la geografia física que tracta de les muntanyes i en descriu la morfologia, l’estructura i l’evolució i en fa la representació cartogràfica.
2 f. [GL] [LC] Conjunt de les muntanyes d’un territori. Els Pirineus i les serralades costaneres conformen l’orografia catalana.
3 f. [GL] Representació gràfica d’una muntanya, d’un relleu.
orogràfic -a
adj. [LC] [GL] Relatiu o pertanyent a l’orografia.
orohidrografia
f. [GL] [LC] Part de la hidrografia que estudia les relacions dels corrents d’aigua amb el relleu de les muntanyes.
oromo
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’oromo.
2 m. [FL] Llengua cuixítica parlada a Etiòpia.
oronejar
v. intr. [LC] Volar d’un costat a l’altre i en eixams, a semblança de les orenetes.
oronell1
m. [LC] [ZOO] Oreneta 1.
oronell2
m. [LC] [ZOA] NARIU.
oronella
f. [LC] [ZOO] Oreneta 1.
oroneta
f. [LC] [ZOO] Oreneta 1.
orònim
m. [FL] [LC] Topònim d’una elevació natural del terreny.
oronímic -a
adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent als orònims.
oros
1 m. pl. [LC] [JE] Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades monedes d’or.
2 m. [LC] [JE] Carta d’aquest coll.
oroval
m. [ZOO] MARTINET ROS.
orpesa
f. [BOS] Herba robusta de la família de les labiades, coberta d’una pilositat blanca, de fulles gruixudes i rugoses, les inferiors ovades i cordiformes, i de flors blanquinoses disposades en una mena de panícula interrompuda, amb bràctees ben evidents, pròpia de cardassars i altres herbassars ruderals de la muntanya mediterrània, l’arrel de la qual és d’ús medicinal (Salvia aethiopis).
orpiment
m. [IQ] [GLM] Mineral, sulfur d’arsènic, de fórmula As2S3, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color groc de llimona i té aplicacions en pintura, tintoreria i pirotècnia.
orquejar
v. intr. [LC] FER L’ORC.
orqueria
f. [LC] Acció pròpia d’una persona que fa l’orc.
orquestra
1 1 f. [JE] En el teatre grec, espai circular davant el prosceni on el cor feia les seves evolucions.
1 2 f. [JE] En el teatre romà, espai semicircular on es posaven les persones de distinció.
1 3 f. [JE] En el teatre modern, espai entre l’escena i les butaques, on es posen els músics que executen la part musical d’una obra teatral.
2 1 f. [LC] [MU] Conjunt d’intèrprets de diferents instruments necessari per a executar la música teatral, simfònica, especialment composta de quatre grups d’instruments: la corda, la fusta, el metall i la percussió.
2 2 [MU] orquestra de cambra Orquestra que té un nombre reduït d’instruments.
2 3 [MU] orquestra simfònica [o orquestra filharmònica] Orquestra que té entre vuitanta i cent instruments.
orquestració
f. [LC] [MU] Arranjament de música per a una orquestra, instrumentació.
orquestral
1 adj. [LC] [MU] Pertanyent a l’orquestra.
2 adj. [LC] [MU] Destinat a ésser tocat per una orquestra.
orquestrar
v. tr. [LC] [MU] Compondre o arranjar (música) per a orquestra.
orquestrina
f. [MU] Orquestra d’un nombre reduït de músics dedicada a música de ball.
orqui-
[LC] [MD] V. ORQUIO-.
orquidàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, que inclou unes divuit mil espècies, en general epifítiques les tropicals, terrícoles les indígenes, de flors de simetria zigomorfa, amb el tèpal dorsal del verticil intern de configuració i color diferents dels restants i sovint en posició ventral en virtut d’una torsió de l’ovari o del pedicel, i de fruit en càpsula amb llavors molt nombroses i menudes, a la qual pertanyen l’abellera, el cipripedi i el curraià.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
orquídia
1 f. [LC] [BOS] Planta de la família de les orquidàcies.
2 f. [BOS] [AGA] Flor ornamental de l’orquídia.
orquido-
[LC] V. ORQUIO-.
orquio- [o orqui-, o orquido-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. órkhis, ‘testicle’. Ex.: orquiotomia, orquiàlgia, orquidoptosi.
orquiocele
f. [MD] Tumor d’un testicle.
orquitis
f. [MD] Inflamació dels testicles.
orri
1 1 m. [LC] [AGR] Lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge.
1 2 [LC] [AGR] fer orri Munyir les ovelles en l’orri.
2 [LC] en orri [o a orri] loc. adv. a) En abundància.
2 [LC] en orri [o a orri] loc. adv. b) En doina 1.
3 m. [LC] anar-se’n una cosa en orri [o anar-se’n en orris] No reeixir, espatllar-se o perdre’s.
òrria
f. [LC] [AGR] Ovella que no s’envia a pasturar a muntanya i es muny en l’orri.
orriaire
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Pastor que té cura de les ovelles destinades a ésser munyides en l’orri.
orsa
1 f. [TRA] Planxa que algunes embarcacions de vela duen sota la carena, o al costat, per tal de no caure a sotavent i augmentar l’estabilitat.
2 f. [TRA] ORSAPOP.
3 [LC] [TRA] anar a l’orsa a) Una nau, navegar amb la proa, tant com és possible, contra el vent.
3 [LC] anar a l’orsa b) Una cosa, anar malament.
orsada
f. [LC] [TRA] Acció d’orsar.
orsai
m. [SP] FORA DE JOC.
orsapop
m. [TRA] Corda per a allunyar de la roda el car de l’antena d’una vela llatina.
orsar
v. intr. [LC] [TRA] Portar la proa de la nau cap a sobrevent.
orsejar
v. intr. [LC] [TRA] ORSAR.
orticó
m. [TC] Tub analitzador de televisió semblant a l’iconoscopi, però de rendiment molt superior, que té un feix electrònic de baixa velocitat a fi de reduir l’emissió secundària.
ortiga
1 1 f. [LC] [BOS] Planta herbàcia del gènere Urtica, de la família de les urticàcies, de fulles oposades, dentades i cobertes, així com les tiges, de pèls urents i de flors unisexuals, verdes i petites, disposades en inflorescències axil·lars, que sol créixer en herbassars ruderals i vora corrals i cases de pagès.
1 2 [BOS] ortiga balera Ortiga amb les flors femenines en capítols globulosos (Urtica pilulifera).
1 3 [BOS] ortiga barragana ORTIGA PETITA.
1 4 [BOS] ortiga de pilotes ORTIGA BALERA.
1 5 [BOS] ortiga gran [o ortiga major] Ortiga perenne, dioica, abundant en sòls humits (Urtica dioica).
1 6 [BOS] ortiga petita Ortiga anual, monoica, de fulles fortament dentades (Urtica urens).
2 1 f. [BOS] ortiga borda Planta de la família de les labiades, pilosa, semblant a una ortiga però no urticant, de tiges sovint mig ajagudes, fulles ovades i fortament dentades i flors blanques amb el llavi superior de la corol·la en forma de casc i amb les anteres glabres, en verticil·lastres densos, que es fa a les vernedes i bardisses humides de les contrades marítimes (Lamium flexuosum).
2 2 [BOS] ortiga morta Herba de la família de les labiades, molt semblant a l’ortiga borda però amb les anteres piloses, pròpia dels herbassars nitròfils de muntanya (Lamium album).
2 3 [BOS] ortiga pudent Herba de la família de les labiades, un xic semblant a una ortiga, pilosa, glandulosa i fètida, de fulles ovades i dentades i de flors purpúries en inflorescències terminals, que es fa a les vernedes i altres boscos humits, sobretot a muntanya (Stachys sylvatica).
3 1 f. [LC] [ZOI] ortiga de mar ACTÍNIA.
3 2 [ZOI] ortiga verda Invertebrat cnidari de l’ordre dels actiniaris, que s’assembla molt al tomàquet de mar, però és normalment de color verd (Actinia cari).
3 3 [LC] [ZOI] ortiga vermella TOMÀQUET DE MAR.
ortigada
f. [LC] Punxada d’ortiga.
ortigall
m. [LC] [BOC] ORTIGAR1.
ortigar1
m. [LC] [BOC] Herbassar d’ortigues.
ortigar2
v. tr. [LC] Punxar o fer coïssor (en una part del cos) amb ortigues. S’ha ortigat totes les cames.
ortigosa
f. [BOC] ORTIGAR1.
ortiu -iva
adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a la sortida d’un astre. Amplitud ortiva.
orto
m. [FIA] Sortida d’un astre.
orto-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot gr. orthós, ‘dret’, ‘recte’, ‘correcte’, ‘regular’, utilitzada també en química per a indicar la forma més alta d’hidratació, especialment en àcids, o, anteposada al nom d’un derivat benzènic disubstituït, que els dos substituents estan units a àtoms de carboni contigus, o, anteposada al nom d’un sistema de dos electrons, que els espins dels dos electrons tenen el mateix signe. Ex.: ortodòncia, ortoselecció; ortofosfòric, ortosilícic; ortoxilè.
ortoàcid
m. [QU] La forma més hidratada d’un oxoàcid qualsevol.
ortoamfíbols
1 m. pl. [GLM] Grup d’amfíbols que cristal·litzen en el sistema ròmbic.
2 m. [GLM] Mineral del grup dels ortoamfíbols.
ortobòric
adj. [QU] àcid ortobòric V. ÀCID.
ortocentre
m. [MT] Punt d’intersecció de les tres altures d’un triangle.
ortoceràtids
1 m. pl. [GLP] Subclasse extingida de cefalòpodes marins, caracteritzats per una closca externa rectilínia i amb cambres, que visqueren del silurià inferior al triàsic.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta subclasse.
ortòclasi
f. [GLM] Mineral del grup dels feldespats alcalins, de fórmula KAlSi3O8, que cristal·litza en el sistema monoclínic i és de color blanc o rosat.
ortocromàtic -a
adj. [CO] [AF] En fot., sensible a tots els colors de l’espectre llevat del roig.
ortodòncia
1 f. [MD] Branca de l’odontologia que s’ocupa de la prevenció i el tractament de les irregularitats en la posició de les dents.
2 f. [MD] Tècnica que té per objecte tractar, corregir i prevenir les irregularitats de posició de les dents.
ortodox -a
1 adj. [LC] [RE] Conforme a una doctrina.
2 1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’ortodòxia cristiana oriental.
2 2 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al conjunt d’esglésies cristianes orientals en comunió amb el patriarca de Constantinoble. Església ortodoxa.
2 3 m. i f. [RE] Membre de l’Església ortodoxa.
ortodoxament
adv. [LC] D’una manera ortodoxa.
ortodòxia
f. [LC] [RE] Qualitat d’ortodox, conformitat plena respecte a una determinada doctrina.
ortodromia
1 f. [MT] Arc de cercle màxim sobre una superfície esfèrica.
2 f. [TRA] [GG] Ruta representada sobre una carta mercatoriana per un arc de cercle màxim.
ortodròmic -a
adj. [GG] [MT] [TRA] Relatiu o pertanyent a l’ortodromia.
ortoedre [o ortòedre]
m. [MT] Prisma de sis cares rectangulars que té tots els angles rectes.
ortoèpia
f. [FL] ORTOLOGIA.
ortoèpic -a
adj. [FL] ORTOLÒGIC.
ortoepista
m. i f. [FL] Entès en ortoèpia.
ortoèster
m. [QU] Compost, de fórmula general R1–C(OR2)3, derivat formalment dels ortoàcids carboxílics.
ortofonia
f. [FL] [LC] Art de corregir l’articulació defectuosa dels sons d’una llengua.
ortoform
m. [QU] Compost pulverulent, insípid, usat com a analgèsic i antisèptic.
ortofosfat
m. [QU] FOSFAT.
ortofosfòric
adj. [QU] àcid ortofosfòric V. ÀCID.
ortofotogrametria
f. [GG] [AQ] [OP] Transformació directa d’un mosaic de fotografies de projecció cònica en un altre de projecció paral·lela o ortogonal.
ortofotomapa
m. [GG] Document cartogràfic resultant de l’aplicació de l’ortofotogrametria a les imatges fotogràfiques o digitals del territori, amb expressió de la seva veritable projecció i escala.
ortògnat -a
adj. i m. i f. [BI] Que té el perfil de la cara formant un pla vertical, amb angle facial aproximadament recte.
ortognatisme
m. [BI] Qualitat d’ortògnat.
ortogonal
adj. [MT] Que cau en angle recte. Projecció ortogonal.
ortogonalitat
f. [MT] Qualitat d’ortogonal.
ortogonalment
adv. [MT] [LC] En angle recte.
ortografia
1 1 f. [LC] [FL] Branca de la gramàtica normativa que estableix l’escriptura correcta dels mots i d’altres signes gràfics d’una llengua.
1 2 f. [FL] Conjunt de normes que regeixen l’escriptura correcta dels mots i d’altres signes gràfics d’una llengua. Les regles de l’ortografia.
1 3 f. [LC] [FL] Escriptura d’un mot o d’un text en relació amb les normes de l’ortografia. Una ortografia viciosa. Heu de vigilar l’ortografia.
2 f. [MT] Tècnica de la geometria projectiva consistent a fer projeccions ortogonals en un pla vertical.
ortografiar
v. tr. [FL] [LC] Escriure segons les regles de l’ortografia.
ortogràfic -a
adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’ortografia. Signes ortogràfics.
ortogràficament
adv. [LC] [FL] Tocant a l’ortografia. Un escrit ortogràficament correcte.
ortoheli
m. [QU] Forma excitada de l’àtom d’heli.
ortohidrogen
m. [QU] Forma de les que coexisteixen en l’hidrogen molecular (H2).
ortologia
1 f. [FL] Branca de la gramàtica normativa que estableix la forma correcta d’expressió, especialment en la llengua parlada.
2 f. [FL] Manera correcta d’expressar-se, en especial oralment.
ortològic -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’ortologia.
ortomòrfic -a
adj. [MT] Que conserva la forma dels seus elements infinitesimals, s’aplica a una transformació, a una representació, d’una figura sobre una superfície.
ortonormal
adj. [MT] Caracteritzat per tenir els vectors que el componen ortogonals dos a dos i la unitat com a norma de cada un d’ells, s’aplica a un subconjunt de vectors.
ortopèdia
f. [LC] [MD] Correcció o prevenció de les deformitats del cos per mitjà de certs aparells, per tractaments especials o per operacions quirúrgiques.