F
fa1
[pl. fas]
m. [LC] [MU] Quarta nota de l’escala diatònica musical.
fa2
[pl. fas]
f. [FL] Vintena lletra de l’alfabet àrab.
fabària
f. [BOS] Herba de la família de les crassulàcies, de fulles carnoses, oblongues o ovades, i flors blanques o roses en corimbe terminal, que es fa a les vorades de bosc i en indrets rocosos (Sedum telephium).
fabrià -ana
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Pompeu Fabra o a la seva obra.
fàbrica
1 1 f. [IMI] Acció de fabricar, especialment un edifici. Començar, dirigir, la fàbrica d’un teatre, d’una església.
1 2 [LC] [ECT] estar en fàbrica una cosa Estar fabricant-se.
2 1 f. [AQ] Conjunt de les parets d’un edifici en funció de llurs components. Fàbrica de totxo massís, de maó vist, de totxana.
2 2 f. [IMI] Pedra o maons de què es fa un edifici. Una obra de fàbrica.
3 f. [LC] [IMI] Establiment on es fabrica alguna cosa. Fàbrica d’armes, de sabó, de paper, de draps, de teixits. Obrir, tancar, una fàbrica. L’amo, els treballadors, els obrers, d’una fàbrica.
4 f. [DR] [RE] Conjunt de béns d’una església, amb personalitat jurídica, destinats a la seva construcció i conservació i posats sota la responsabilitat de l’obrer.
5 f. [GL] Disposició interna dels components mineralògics d’una roca relacionats amb la textura, l’estructura i l’orientació cristal·lina.
fabricació
1 f. [LC] [IMI] Acció de fabricar mercaderies i altres productes; l’efecte. La fabricació d’armes. Un defecte de fabricació en un objecte. A Sant Martí hi ha molta fabricació. Fabricació de moneda falsa.
2 [IMI] fabricació en sèrie Fabricació contínua i abundant d’un tipus d’article segons un patró únic, generalment molt mecanitzada.
fabricador -a
adj. i m. i f. [LC] Que fabrica, especialment en sentit figurat. Un fabricador de mentides. Un fabricador de moneda falsa.
fabricant
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fabrica mercaderies i altres productes.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Amo d’una o més fàbriques. Els fabricants de teixits de Mataró.
fabricar
1 v. tr. [LC] [IMI] Algú, fer amb primeres matèries que hom treballa (mercaderies i altres productes). Fabricar paper, sabó. Fabricar armes, espelmes. Fabricar moneda falsa.
2 v. tr. [LC] [IMI] Construir (un edifici, un mur, etc.). Fabricar un dic.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Fabricar mentides. Fabricar algú la seva fortuna.
fabril
adj. [IMI] [LC] Relatiu o pertanyent a les fàbriques, a llurs obrers o als productes que s’hi obtenen.
fabriquer
m. [HIH] [PR] Eclesiàstic que té al seu càrrec l’administració de la fàbrica o les obres de construcció i de conservació d’una església.
fabrisme
m. [LC] [FL] Normativització de la llengua catalana impulsada per Pompeu Fabra i adoptada per l’Institut d’Estudis Catalans.
fabrista
adj. i m. i f. [LC] [FL] Partidari del fabrisme.
fabulació
f. [LC] [FLL] [FL] Acció i efecte de fabular.
fabulador fabuladora
m. i f. [LC] [FLL] [FL] Persona que fabula.
fabular
v. intr. [LC] [FLL] [FL] Inventar trames o arguments.
fabulista
m. i f. [FLL] [PR] [LC] Autor de faules o d’apòlegs.
fabulós -osa
1 adj. [LC] Que té el caràcter d’una faula. Un esdeveniment fabulós.
2 adj. [LC] Altament exagerat, increïble. Preus fabulosos. Una ignorància fabulosa.
3 adj. [HIH] [FLL] Pertanyent a la faula, a la mitologia antiga. Temps fabulosos. Els herois fabulosos.
fabulosament
adv. [LC] D’una manera fabulosa. Això és fabulosament car.
façana
1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Cara visible des de l’exterior dels murs verticals que clouen un edifici o una construcció.
1 2 f. [AQ] [AR] Cara exterior d’un edifici on hi ha la porta principal. La façana d’un palau.
2 f. [GG] Litoral o front marítim d’un país o d’un territori.
facció
1 1 f. [LC] Acció de fer alguna cosa.
1 2 [DR] facció de testament Capacitat de poder-lo fer.
1 3 f. [DE] Acte del servei militar. Estar, un soldat, de facció.
1 4 f. [DE] Acció de guerra.
2 1 f. [PO] Grup de persones unides per a una acció política violenta. L’empresonaren perquè pertanyia a una facció contrària al Govern.
2 2 f. [PO] Grup polític, pertanyent a un partit, amb una línia pròpia.
3 f. pl. [LC] [MD] Trets de la fisonomia. Un rostre de faccions molt dures.
facciós -osa
1 adj. [PO] [LC] Pertanyent a una facció política violenta.
2 m. i f. [PO] [LC] Persona que forma part d’una facció política violenta.
facècia
f. [LC] Allò que hom diu o fa per divertir fent riure.
faceciós -osa
1 adj. [LC] Que enclou una facècia. Una dita faceciosa.
2 adj. [LC] Que diu o fa facècies. Un home faceciós.
faceciosament
adv. [LC] D’una manera faceciosa.
faceta
1 f. [LC] [MT] [GL] Cara d’una figura polièdrica. Diamant tallat a facetes.
2 f. [LC] Aspecte dels que es poden considerar en algú o en una qüestió. Fotografies que mostren la faceta més terrible de la guerra.
facial
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la faç o cara. Artèria facial. Nervi facial. Paràlisi facial.
2 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la fàcies.
fàcies
1 f. [LC] [BO] Aspecte general d’una planta.
2 1 f. [MD] Aspecte de la cara, determinat per les modificacions que una malaltia hi imprimeix.
2 2 [MD] fàcies adenoidal Aspecte de la cara dels infants amb vegetacions adenoides, que presenten una expressió especial, amb la boca oberta.
2 3 [MD] fàcies hipocràtica Cara profundament alterada, amb el nas afilat, els llavis prims i cianòtics i els pòmuls prominents, que indica la proximitat de la mort.
2 4 [MD] fàcies lleonina Cara voluminosa i de trets durs que s’observa en certes formes de lepra.
3 1 f. [GL] Associació de minerals que componen una roca metamòrfica, reflex de les condicions fisicoquímiques sota les quals aquesta s’ha format.
3 2 [GL] fàcies cristal·lina Aspecte general d’un cristall d’acord amb les cares que presenta, les dimensions relatives i la combinació polièdrica.
3 3 [GL] fàcies estratigràfica Conjunt de caràcters físics, mineralògics i paleontològics que presenten els estrats d’una unitat estratigràfica.
fàcil
1 1 adj. [LC] Que es fa o s’ateny amb poc de treball, que no costa gaire de fer, d’obtenir. Una empresa fàcil. Una tasca fàcil de fer. Una lliçó fàcil d’aprendre. Un tema fàcil de traduir. Una cosa fàcil d’aconseguir.
1 2 adj. [LC] PER EXT. És un home fàcil de convèncer. És un animal fàcil de mantenir.
1 3 [LC] ésser fàcil que s’esdevingui quelcom Ésser probable.
1 4 adj. [LC] Que no costa gaire que s’avingui al tracte sexual. Una dona fàcil.
2 adj. [LC] Que té facilitat. És un orador fàcil.
facilitació
f. [LC] Acció de facilitar.
facilitar
1 v. tr. [LC] Fer fàcil, menys dificultós. Aquesta eina facilita el treball.
2 tr. [LC] Proporcionar 2. Ella et facilitarà tota la informació que necessitis.
facilitat
1 f. [LC] Qualitat de fàcil. La facilitat de les comunicacions.
2 f. [LC] Facultat de fer fàcilment alguna cosa. Té una gran facilitat de paraula. Dibuixa amb una gran facilitat.
3 f. [LC] Allò que facilita de fer alguna cosa. Donar a algú facilitats per al pagament.
fàcilment
adv. [LC] D’una manera fàcil, amb facilitat.
facinerós -osa
adj. i m. i f. [LC] [DR] MALFACTOR.
faco-
[LC] Forma prefixada del mot gr. phakós, ‘lent’. Ex.: facoèrisi, facòlit.
facoma
1 m. [MD] Petit tumor de la retina que es pot observar en l’esclerosi tuberosa.
2 m. [MD] Placa de fibres nervioses mielíniques que es pot observar a la retina de malalts amb neurofibromatosi.
facomatosi
f. [MD] Grup de malalties hereditàries que tenen en comú la presència de petits tumors a diferents llocs del cos, amb manifestacions oculars, cutànies, viscerals i sobretot del sistema nerviós.
facòpids
1 m. pl. [GLP] Ordre de trilobits, caracteritzats pels ulls compostos prominents, que visqueren de l’ordovicià inferior al devonià superior.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
facoquer
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil de la família dels suids, d’aspecte semblant al porc senglar, propi de l’Àfrica oriental (Phacochoerus aethiopicus).
facsímil
1 m. [FL] [LC] [AF] Reproducció fidel d’un escrit, d’un dibuix, etc.
factible
adj. [LC] Que es pot fer. Això no és factible.
fàctic -a
1 adj. [FS] Que és un fet.
2 adj. [FS] Que es dona de fet i no de dret. Els poders fàctics.
factici -ícia
adj. [LC] [FS] Que no és de creació natural, sinó producte d’un artifici o d’una convenció.
factíciament
adv. [LC] [FS] D’una manera factícia.
factitiu -iva
adj. [FL] Causatiu 2.
factiu -iva
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la factivitat. Els verbs lamentar i molestar són factius.
factivitat
f. [FL] Propietat de les construccions que designen situacions assumides com a vertaderes pels interlocutors de l’acte de parla.
factor factora
1 m. i f. [LC] Persona que fa alguna cosa.
2 m. i f. [ECT] [PR] Persona encarregada de dirigir, en nom propi i per compte d’altri, un establiment mercantil.
3 1 m. i f. [TRG] [PR] Persona que en les estacions dels ferrocarrils cura de la recepció, l’expedició i el lliurament d’equipatges, d’encàrrecs, de mercaderies, etc.
3 2 [OP] [PR] factor de circulació Persona que en les estacions dona les sortides o el senyal de pas dels trens i n’enregistra els moviments.
4 1 m. [MT] Quantitat de les que, multiplicades ensems, formen un producte. L’ordre dels factors no altera el producte.
4 2 m. [LC] [MT] Divisor 2. Descompondre un nombre en factors.
5 1 m. [LC] [ECT] [PS] Element, circumstància, influència, que contribueix a produir un resultat. El treball i el capital són els dos factors de la riquesa pública. Factors de producció. Factor psicològic.
5 2 [MD] factor de la coagulació Substància continguda a la sang d’una manera natural que té un paper decisiu en la coagulació.
5 3 [MD] factor intrínsec gàstric Mucoproteïna produïda per les cèl·lules que entapissen interiorment l’estómac, necessària per a l’absorció de la vitamina B12.
5 4 [MD] factor plaquetari Complex bioquímic, que comporta proteïnes, enzims, hormones, etc., contingut a les plaquetes sanguínies, el qual té una intervenció activa en la coagulació.
6 1 m. [FIF] [AQ] Relació entre dos valors d’una magnitud. Factor de potència, de qualitat. Factor de reflexió, de transmissió, d’uniformitat, d’utilització.
6 2 [FIF] factor giromagnètic Quocient entre el moment magnètic i el moment angular d’un cos carregat.
factoria
1 f. [ECT] [LC] Càrrec de factor.
2 f. [ECT] [LC] Oficina, establiment, del factor.
factorial
1 adj. [LC] Que procedeix per factors. Anàlisi factorial. Intel·ligència factorial.
2 adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent a un factor matemàtic.
3 m. o f. [MT] Producte dels nombres enters consecutius des de l’1 fins a un nombre donat. 1 × 2 × 3 × 4 és la factorial de 4.
factòtum
1 m. i f. [LC] Persona que exerceix en casa d’altri tots els ministeris.
2 m. i f. [LC] Persona que ho fa tot ella en un afer, una empresa, etc.
factual
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al fet, de la natura del fet. Els elements factuals d’una doctrina.
2 adj. [FL] Que designa un fet. Predicat factual. Oracions condicionals no factuals.
factura1
1 f. [LC] Acció de fer una cosa.
2 f. [LC] Execució de la part material d’una obra d’art.
3 f. [LC] Manera d’ésser feta una cosa.
factura2
1 f. [LC] [ECT] [ECO] Document on consten les mercaderies lliurades o els serveis prestats per un fabricant, un comerciant, etc., amb els preus, les taxes i els totals corresponents.
2 [ECO] [AD] factura proforma Document amb què un venedor notifica per endavant al comprador el cost d’una comanda, però que no n’exigeix el pagament.
facturació
1 f. [LC] [ECT] Acció de facturar.
2 f. [ECT] Quantitat total facturada en un període determinat.
facturador -a
1 adj. i m. i f. [ECT] [PR] [LC] Que factura.
2 f. [ECO] Màquina comptable emprada per a la confecció de factures.
facturar1
v. tr. [LC] FABRICAR.
facturar2
1 v. tr. [LC] [ECT] Posar en factura.
2 tr. [TRG] Enregistrar (equipatges, mercaderies) en les estacions dels ferrocarrils, els aeroports, etc., per tal que siguin tramesos a llur destinació.
facturatge
m. [ECT] Operació de cobrament i finançament de crèdits que sovint una empresa encomana a una entitat intermediària.
fàcula
f. [FIA] Zona brillant en la fotosfera solar.
facultar
v. tr. [LC] Donar facultats (a algú) per a fer alguna cosa.
facultat
1 f. [LC] [DR] Poder, dret, de fer alguna cosa. La llei li dona la facultat de disposar lliurement de tots els seus béns. Facultat plena, lliure, entera, incondicionada, limitada.
2 1 f. [FS] Capacitat, aptitud natural, per a exercir una funció. La facultat de pensar, de sentir, de voler.
2 2 [LC] facultat estimativa Facultat de judicar el valor de les coses.
3 f. [PE] Secció d’una universitat a la qual correspon una branca general del coneixement. Facultat de medicina, de farmàcia, de ciències, de filologia, de dret, de teologia.
facultatiu -iva
1 adj. [LC] Deixat a la facultat d’altri. Aplicació facultativa o obligatòria d’una regla. Disposició facultativa d’una llei.
2 adj. [PE] [LC] Relatiu o pertanyent a una facultat.
3 1 m. i f. [PR] [PE] Persona que professa alguna facultat, que té títol legal per a exercir una professió científica o tècnica.
3 2 m. i f. [MD] [PR] Metge 1 1.
3 3 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent al metge. Prescripció facultativa.
facultativament
1 adv. [LC] D’una manera facultativa.
2 adv. [LC] Segons els principis o les regles d’una facultat.
facúndia
f. [LC] [FL] [FLL] Elocució fàcil i abundant.
facundiós -osa
adj. [LC] [FL] [FLL] Que té facúndia.
facundiosament
adv. [LC] [FL] [FLL] Amb facúndia.
fada
f. [LC] [AN] Ésser fantàstic que es representa sota la figura d’una dona dotada d’un poder sobrenatural. Per encantaments d’una fada. Un conte de fades. Un país de fades. Tenir mans de fada. Treballar com una fada. Ésser bella com una fada.
fadador -a
adj. [AN] [LC] Que fada.
fadament1
m. [AN] [LC] Acció de fadar; l’efecte.
fadament2
adv. [LC] D’una manera fada.
fadar
1 v. tr. [AN] [LC] Una fada, exercir el seu poder (sobre algú).
2 v. tr. [AN] [LC] Encisar, encantar.
fadejar
v. intr. [LC] [HO] Ésser més o menys fat, mostrar fador. Aquest guisat fadeja. És una noia que fadeja.
fàding
m. [TC] [EE] Fenomen que dificulta la recepció dels sistemes de comunicació radioelèctrics, especialment en ona curta, caracteritzat per unes fluctuacions en el senyal rebut que depenen de les condicions atmosfèriques.
fador
f. [LC] [HO] Qualitat de fat.
fadrí fadrina
1 1 m. i f. [LC] Persona jove, especialment en estat de casar-se. Els fadrins de Sant Boi.
1 2 [LC] fadrí de la primera calda Jovenet.
1 3 m. i f. [LC] Persona soltera. Té trenta anys i encara és fadrí.
1 4 [LC] [HIH] fadrí extern FADRISTERN.
2 m. i f. [PR] Persona que ha passat l’aprenentatge d’algun ofici. Fadrí fuster, manyà, paleta.
3 m. [BOS] LLIRI DE NEU.
4 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels làbrids, de cos comprimit, de 15 a 20 centímetres de llargada, de color general verdós amb nombroses ratlletes verticals vermelloses sobre els costats, amb ratlles blaves sinuoses sobre el cap, més marcades en els mascles, els quals tenen una faixa blava vertical sota les aletes pectorals (Thalassoma pavo).
fadrinalla
f. [LC] Conjunt de fadrins. La fadrinalla ja és a l’envelat.
fadrinatge
1 1 m. [LC] Estat de fadrí, de solter.
1 2 [LC] fer el fadrinatge Divertir-se com se suposa que fan els fadrins.
2 m. [LC] [IMI] Condició de fadrí d’un ofici.
fadrinejar
v. intr. [LC] Fer actes propis d’un fadrí, de la joventut.
fadrinesa
1 f. [LC] Qualitat de fadrí.
2 f. [LC] Temps que una persona és fadrina.
fadrinot
m. [LC] Fadrí vell.
fadristern
m. [LC] [HIH] [DR] [HIG] CABALER.
faedor1 -a
adj. [LC] Que es pot fer, que s’ha de fer. Això no és una cosa faedora.
faedor2 faedora
m. i f. [LC] Persona que fa alguna cosa. Déu, el suprem faedor.
faent
adj. [LC] Que fa.
faetó
m. [TRG] Cotxe de caixa rectangular amb dos seients disposats al llarg, un a cada costat.
-fag -faga
[LC] Forma sufixada del gr. -phagos, derivat del mot phageîn, ‘menjar’. Ex.: antropòfag, ictiòfaga.
fagàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de fulles simples, flors unisexuals generalment reunides en aments i fruit en núcula, protegit a la base o totalment embolcat per una cúpula endurida, que inclou arbres que formen masses forestals importants a les terres temperades de l’hemisferi nord, a la qual pertanyen els roures, les alzines i els fajos.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
fageda
f. [LC] [BOC] [AGF] Bosc de fajos.
fagedena
f. [LC] [MD] Apetit immoderat.
fagedènic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la fagedena.
2 adj. [MD] Que consumeix les fungositats. Substàncies fagedèniques.
3 adj. [MD] Que destrueix ràpidament els teixits veïns. Úlcera fagedènica.
fagedenisme
m. [MD] Tendència que tenen algunes ferides, xancres o úlceres a créixer ràpidament en extensió i en profunditat i a fer-se rebels al tractament.
fagell
m. [AGF] Terra que acosten a la pila de carbó per enterrar-la quan ja és feta carbó.
-fàgia
[LC] Forma sufixada del gr. -phagía, derivat del mot phageîn, ‘menjar’. Ex.: antropofàgia, aerofàgia.
fagina
f. [ZOM] [LC] Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, semblant a la mostela però bastant més gros, de pèl bru al llom i blanc a la gorja i al pit, propi de la regió paleàrtica (Martes foina).
fago-
[LC] Forma prefixada del mot gr. phageîn, ‘menjar’. Ex.: fagofòbia, fagocitòlisi.
fagòcit
m. [BI] Leucòcit que destrueix els microbis patogènics de la sang i dels teixits del cos.
fagocitari -ària
adj. [LC] [BI] Relatiu o pertanyent a la fagocitosi.
fagocitosi
f. [BI] Acte pel qual determinades cèl·lules o organismes unicel·lulars engloben i generalment digereixen o destrueixen elements molt diversos, com ara bacteris i altres gèrmens, cossos estranys, deixalles metabòliques, etc.
fagony
m. [ME] FOEHN.
fagot
1 m. [MU] [LC] Instrument aeròfon de fusta, de llengüeta doble, format per un canó de més d’1 metre, plegat en forma de U, amb forats que es tapen els uns amb els dits i els altres amb claus.
2 m. i f. [MU] [PR] Músic que toca el fagot.
fagotista
m. i f. [MU] [PR] Persona que toca el fagot.
fai
m. [IT] [LC] Teixit de seda fet amb lligat de plana i trama gruixuda o doblada a diversos caps per passada.
faialita
f. [GLM] Mineral, nesosilicat de ferro, de fórmula Fe2SiO4, que és terme extrem de la sèrie de l’olivina, cristal·litza en el sistema ròmbic i es troba en algunes roques ígnies alcalines i en roques metamòrfiques d’alt grau molt riques en ferro.
faiança
f. [AR] Terrissa envernissada o esmaltada.
faiçó
1 1 f. [LC] Acció de fer un objecte donant una certa forma a una matèria. L’aram d’aquest vas no ens ha costat res; només n’hem hagut de pagar la faiçó.
1 2 f. [LC] Forma donada a l’objecte així fet. El cuir d’aquestes sabates és bo, però no m’agrada la faiçó.
2 f. pl. [LC] FACCIONS. L’home veu en el mirall les seves faiçons.
faig
1 1 m. [LC] [BOS] [AGF] Arbre caducifoli de la família de les fagàcies, d’escorça llisa i grisenca, borrons fusiformes, fulles ovades, enteres i translúcides, flors masculines en aments globosos pedunculats i fruits en núcula, les fages (Fagus sylvatica).
1 2 [BOS] faig austral Arbre del gènere Nothofagus, de la família de les fagàcies, de fulles perennes o caduques de forma diversa, enteres, dentades o crenades, i fruits en núcula trígona, tancats en nombre d’un a tres dins una cúpula coberta d’esquames sovint glanduloses, dehiscent per valves, originari de les àrees fredes o temperades de l’Amèrica del Sud i de la regió australiana, de vegades cultivat com a ornamental o forestal.
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de faig.
faïment
m. [LC] ANT. Acció de fer.
faió
m. [BOS] CÀRRITX.
faisà
m. [LC] [ZOO] [AGR] Ocell de la família dels fasiànids, que arriba a fer 89 centímetres de llargada, de cua llarga, amb el plomatge de colors brillants, el cos castany rogenc reticulat de negre, el cap i el coll blau verdós metàl·lic, i la pell nua del voltant dels ulls vermella, molt preat com a ocell de caça (Phasianus colchicus).
faisana
f. [LC] [ZOO] Femella del faisà.
faisandé
adj. [HO] Que presenta un inici de descomposició que li dona un tast especial, s’aplica a la carn de caça.
faisanera
f. [AGR] [LC] Corral on es crien faisans.
faisme
m. [HIH] Doctrina política pròpia de la FAI, Federació Anarquista Ibèrica, que defensava una certa ortodòxia anarquista en les discussions amb el sindicalisme revolucionari.
faisó
f. [LC] Manera 1 1. La seva faisó de parlar. Tot ho explica a sa faisó.
faista
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a la FAI, Federació Anarquista Ibèrica, o al faisme.
2 m. i f. [HIH] Membre o partidari de la FAI.
faitó
m. [AGP] Graella en forma de teula invertida, amb un mànec per a fermar-la a la popa d’una embarcació, que s’emprava per a fer-hi el foc en el sistema de pesca a l’encesa.
faixa
1 1 f. [LC] [ED] Peça de roba molt més llarga que ampla que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-li diferents volts. Dur la faixa estreta, fluixa. Portava un ganivet a la faixa. Cenyir els bolquers amb la faixa.
1 2 f. [ED] Faixa que s’usa com a insígnia, generalment de seda. La faixa de general.
2 1 f. [LC] [ED] Peça sencera elàstica que cenyeix el cos per la cintura i el ventre.
2 2 f. [LC] [ED] [MD] Peça de teixit elàstic o de cuir que serveix per a cenyir el cos i sostenir les vísceres abdominals en cas de ptosi. Faixa ortopèdica.
3 f. [LC] o caixa o faixa V. CAIXA.
4 1 f. [LC] [AF] Tira de paper amb què s’envolta un llibre, un plec de paper, un fullet, etc., per posar-hi una inscripció publicitària, l’adreça on s’ha d’enviar o qualsevol altra indicació.
4 2 f. [LC] Corda, cordó, etc., amb què se cenyeix alguna cosa a la manera que la faixa cenyeix el cos.
5 1 f. [LC] Superfície que s’estén sobre un espai llarg i estret. Pintaren les parets grogues amb una faixa blava arran de terra.
5 2 f. [HIG] En heràld., peça fonamental que travessa horitzontalment el camper, situada normalment al centre de l’escut quan és única. Un escut d’or amb tres faixes de gules.
6 1 f. [TRA] Tira de lona que es cus a la vela per reforçar-la.
6 2 f. [TRA] Cap que ferma l’arbre al banc d’arborar.
6 3 [TRA] faixa de rissos Faixa d’una vela on van els botafions.
6 4 f. [LC] Peça allargada de terra, sovint en forma de terrassa.
7 f. [AQ] faixa armada Congreny 2.
8 f. [IT] Secció en què es divideixen els fils d’un ordit en confeccionar-lo en certs tipus d’ordidors.
9 f. [ZOP] Peix de la família dels traquiptèrids, de cos molt allargat i comprimit, de 100 a 150 centímetres de llargada, de color argentat amb tres o quatre taques rodones negres a la part alta dels costats (Trachypterus trachypterus).
faixada
f. [LC] [ED] Acció de faixar; l’efecte.
faixador faixadora
m. i f. [LC] Persona que faixa.
faixaire
m. i f. [PR] [IT] [LC] Persona que fabrica o ven faixes.
faixar
v. tr. [LC] [ED] Cenyir amb una faixa. Faixar una criatura de bolquers. Ja heu faixat els diaris que heu de portar a correus? Faixa’t més estret.
faixat -ada
1 adj. [LC] Cenyit o embolicat amb una faixa.
2 adj. [HIG] En heràld., que té el camper cobert de faixes, alternant un metall i un color i en nombre parell. Escut faixat.
faixí
m. [LC] Cinyell de seda, de diferents colors, que usen com a insígnia certs funcionaris.
faixó
m. [TRA] Vorada d’una vela.
faja
f. [BOS] [LC] [AGF] Fruit del faig, núcula amb tres cantells, tancada en nombre de dues a tres dins un involucre un xic espinós, dehiscent per quatre valves, emprat com a aliment dels animals.
fajol
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herba anual de la família de les poligonàcies, de fulles triangulars sagitades, flors blanques o rosades, en raïms densos, originària de l’Àsia central i cultivada pels seus fruits, trígons i llisos, negres, que s’empren per a l’alimentació del bestiar i de l’aviram i antigament també per a l’alimentació humana (Fagopyrum esculentum).
2 [BOS] [AGA] fajol boig [o fajol de moro] Planta de la família de les poligonàcies, molt semblant al fajol, però de flors verdoses i fruit rugós, amb caires ondulats, i de gust amargant (Fagopyrum tataricum).
3 [BOS] fajol bord Herba de la família de les poligonàcies, de tija voluble, fulles triangulars sagitades, flors blanquinoses i fruit trígon negre, típica dels camps de cereals (Polygonum convolvulus).
fajolar
m. [AGA] [LC] [BOC] Camp plantat de fajol.
fajosa
f. [LC] [BOC] [AGF] FAGEDA.
falacrocoràcids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes, de bec llarg i cilíndric amb la punta corbada, molts d’ells amb plomatge de tonalitats fosques, pescadors i capbussaires, a la qual pertanyen els corbs marins.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
falaguer -a
1 adj. [LC] Que atrau per les maneres agradoses, corteses.
2 1 adj. [LC] SATISFAENT.
2 2 adj. [LC] ESPERANÇADOR.
falaguerament
adv. [LC] D’una manera falaguera.
falagueria
1 f. [LC] Qualitat de falaguer.
2 f. [LC] Paraula, acte, propi d’una persona falaguera.
falange
1 1 f. [HIH] En l’antiguitat grega, cos d’infanteria format en files compactes.
1 2 f. [HIH] Cos de tropes nombrós.
2 1 f. [PO] [SO] Conjunt de persones unides en un cert ordre a un mateix fi.
2 2 f. [PO] [SO] Associació de cent famílies en el sistema polític i econòmic de Fourier.
3 f. [LC] [ZOA] [MD] Os dels dits de les mans i dels peus, especialment el situat entre el metacarpià o metatarsià i la falangina.
falangèrids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers marsupials, de cua llarga i prènsil, pelatge atapeït, amb el segon i el tercer dits soldats i, en algunes espècies, amb una àmplia membrana entre les extremitats que els permet planar, de costums són arborícoles i habiten la regió australiana.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
falangeta
f. [ZOA] [LC] [MD] Tercera falange d’un dit.
falàngic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a una falange.
falangina
f. [ZOA] [LC] [MD] Segona falange d’un dit.
falangisme
m. [PO] [HIH] Ideologia de l’organització política Falange Española.
falangista1
m. [ZOM] [LC] Mamífer marsupial del gènere Phalanger i de la família dels falangèrids, de la grandària d’una rata a un gat gros, de costums arborícoles, propi d’Austràlia.
falangista2
1 adj. [PO] [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a l’organització política Falange Española.
2 m. i f. [PO] [HIH] [LC] Membre de la Falange Española.
falansteri
1 m. [LC] [PO] [SO] Habitació d’una falange en el sistema polític i econòmic de Fourier.
2 m. [LC] [SO] [PO] Habitació d’una associació de persones.
falansterià -ana
1 adj. [PO] [SO] Relatiu o pertanyent al falansteri. Sistema falansterià.
2 adj. i m. i f. [PO] [SO] Adepte de les doctrines de Fourier.
falaropòdids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes, que inclou els escuraflascons, limitada a tres espècies, de mida petita i dits lobulats, que llevat de l’època de la nidificació menen una vida pelàgica.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
falb -a
adj. [LC] [AGR] D’un color entre roig i groc com el lleó. Una mula falba.
falç
1 1 f. [LC] [AGA] Eina que serveix per a segar les messes o tallar herba, consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part còncava i fixada a un mànec de fusta. Pel juny la falç al puny. Un cop de falç.
1 2 [AGF] [AGA] falç bosquera Falç molt resistent emprada per a tallar branques.
2 1 f. [MD] Formació anatòmica que s’assembla a una falç.
2 2 [MD] falç del cerebel Envà vertical i mitjà situat a la part més posterior de la cavitat cranial, entre ambdós hemisferis cerebrals.
2 3 [MD] [ZOA] falç del cervell Làmina de la duramàter que separa ambdós hemisferis cerebrals.
falc-
[LC] V. FALCI-.
falca
1 f. [LC] [IMI] Tascó o altre objecte emprat per a falcar. Posar una falca sota el petge d’una taula, d’una cadira, perquè no balli.
2 1 f. [TRA] Taula de fusta que forma l’orla d’un llagut i altres embarcacions de pesca o l’orla que hi ha immediata a l’escollat de proa o de popa.
2 2 f. [TRA] Taula de fusta que es posa encaixada entre els macarrons de l’orla d’una barca quan no cal fer ús dels rems i serveix per a fer l’orla més alta.
3 1 f. [FLL] Reble 3.
3 2 f. [FL] Mot que allarga l’enunciat per guanyar temps a causa d’un vici d’elocució.
4 f. [LC] Breu espai generalment publicitari de ràdio o de televisió.
5 f. [ME] falca anticiclònica Zona de l’atmosfera en què la pressió atmosfèrica és més alta que a les zones del seu voltant al mateix nivell, i es representa en un mapa sinòptic mitjançant un sistema d’isòbares o d’isohipses paral·leles en forma de U, amb la concavitat dirigida cap a la zona de pressió atmosfèrica més gran.
falcament
m. [EI] Bloqueig del possible lliscament entre dues peces garantit pel creixement de la resistència al lliscament, ocasionat per la mateixa força que les fa lliscar.
falcar
v. tr. [LC] [IMI] Introduir una o més falques, especialment en l’escletlla que hi ha entre (una cosa) i el seu suport, entre (una part d’una cosa) i l’altra part, per fer fort el conjunt, per evitar que la cosa o la part balli o vagi baldera. He falcat la pota de la taula amb un tros de cartó.
falçat
m. [AGA] Manat de messes o d’herba que se sega o es talla d’un cop de falç.
falcejar
v. intr. [AGA] Fer anar la falç segant.
falci- [o falc-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. falx falcis, ‘falç’. Ex.: falcirostre, falcèmia.
falcia
f. [LC] [ZOO] FALCILLOT.
falcídia
adj. [DR] quarta falcídia V. QUARTA.
falciforme
adj. [LC] [MD] Que té forma de falç. Lligament falciforme. Fulla falciforme.
falcilla
1 1 f. [IMI] [LC] Ganiveta corba que usen els sabaters per a tallar la sola.
1 2 f. [AGA] [LC] FALÇÓ.
2 f. [ZOO] [LC] FALCILLOT.
falcillot
1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels apòdids, de cos afusat, potes curtes i ales llargues en forma de falç, la vida del qual transcorre en gran part a l’aire, on caça, s’acobla, canta amb un xiscle agut i reposa tot volant.
2 [LC] [ZOO] falcillot negre Ocell de la família dels apòdids, d’uns 16 centímetres de llargada, plomatge negre, que durant l’estiu és molt comú a les viles de tot Europa (Apus apus).
3 [LC] [ZOO] falcillot pàl·lid Ocell de la família dels apòdids, de plomatge bru, que nia a la Mediterrània (Apus pallidus).
falciot
m. [LC] [ZOO] FALCILLOT.
falcó
1 1 m. [ZOO] Ocell rapinyaire de la família dels falcònids, d’ales punxegudes i cua llarga i estreta.
1 2 [ZOO] falcó cama-roig Ocell de la família dels falcònids, de plomatge gris i de potes vermelles els mascles (Falco vespertinus).
1 3 [ZOO] falcó de la reina [o falcó de ribera] Ocell de la família dels falcònids, de plomatge gris molt fosc, que caça damunt el mar ocells en migració (Falco eleonorae).
1 4 [ZOO] falcó llaner Ocell de la família dels falcònids, mediterrani, que es confon sovint amb el falcó pelegrí (Falco biarmicus).
1 5 [ZOO] falcó marí FALCÓ DE LA REINA.
1 6 [ZOO] falcó mosquer FALCÓ DE LA REINA.
1 7 [ZOO] falcó mostatxut Ocell de la família dels falcònids, de plomatge gris fosc al mantell i amb unes taques molt marcades a la resta del plomatge (Falco subbuteo).
1 8 [ZOO] falcó negre FALCÓ DE LA REINA.
1 9 [ZOO] falcó pelegrí Ocell de la família dels falcònids, d’uns 40 centímetres de llarg, de color cendrós amb taques negres i el coll i el ventre blanquinosos amb ratlles transversals grises, el falcó per excel·lència (Falco peregrinus).
1 10 [ZOO] falcó sagrat Ocell de la família dels falcònids, el més gran del seu gènere i molt preat en falconeria (Falco rusticolus).
1 11 [ZOO] falcó torter FALCÓ DE LA REINA.
2 m. [ZOO] falcó vesper AGUILOT VESPER.
3 m. [DE] Peça d’artilleria molt semblant al falconet, però de funcionament més primari i de calibre més gran.
falçó
m. [AGA] [LC] Falç petita usada especialment per a segar herba, per a tallar raïms a la verema o per a tallar branques d’arbustos.
falconada
1 f. [SP] Acció d’escometre el falcó, l’esparver, etc., la seva presa.
2 f. [LC] Escomesa, especialment a fi d’emparar-se d’alguna cosa. Donar, pegar, falconada.
falconer
m. [PR] [SP] [LC] El qui s’encarregava de criar, ensinistrar i portar a la caça els falcons i altres ocells de presa.
falconeria
f. [SP] [LC] Art de criar i d’ensinistrar per a la caça falcons i altres ocells de presa.
falconet
m. [DE] Peça petita d’artilleria, emprada durant el segle XV, que es carregava per la recambra i reposava sobre una forquilla damunt la qual podia bascular verticalment i horitzontalment.
falcònids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de presa diürns, de l’ordre dels falconiformes, de mida petita o mitjana, d’ales estretes i punxegudes i cua llarga, amb el bec oscat, que s’alimenten d’ocells i d’insectes, a la qual pertanyen els falcons, els xoriguers i l’esmirla.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
falconiformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells rapinyaires diürns, de mida mitjana o petita, amb el bec corbat i oscat, d’ales estretes i punxegudes i la cua llarga, que comprèn quatre famílies, dues de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
falda
1 f. [LC] [ED] Part de la roba talar de la cintura per avall.
2 f. [BO] Conjunt de branques i de brots exteriors de la capçada d’un arbre inclinats cap a terra.
3 f. [GG] Part inferior d’una muntanya, d’una serralada.
4 f. [LC] Part inferior del casc.
5 f. [LC] [HO] [AGR] Part lateral del ventre d’un moltó, d’una vedella, etc.
6 1 f. [IQA] Part de la pell d’un animal que correspon a la meitat de la pell del ventre i a la part superior de les potes.
6 2 f. [IQA] Peça o tros de cuir obtingut d’aquella part.
7 f. [AF] Paper sobrant que resulta a la part extrema d’un full, per excés de mida, després d’ésser imprès.
8 f. [LC] Replà que formen les cames d’una persona asseguda, des del ventre als genolls. Estava assegut amb un nen a la falda. Deixa’m seure a la falda. Aquest gat sempre se’m posa a la falda.
faldada
f. [ED] [LC] El que cap a la bossa que es fa amb la faldilla alçant-se-la de davant. Duia una faldada de gra.
faldar
1 m. [ED] [LC] Part d’una peça de vestir, especialment de l’armadura antiga, de la camisa, que cau solta de la cintura avall.
2 1 m. [ED] [AQ] [LC] Campana d’una xemeneia.
2 2 m. [ED] [AQ] [LC] Lleixa al volt de la boca de la xemeneia. El paper retallat que guarnia el faldar de la xemeneia.
2 3 m. [AQ] Superfície plana d’una teulada.
3 m. [GG] [LC] Falda 3.
4 m. [TRA] Pujament 2.
faldara
f. [ED] [LC] Bolquer gruixut que es posava sobre els bolquers ordinaris.
faldejar
1 v. tr. [LC] Recórrer, seguir, la falda (d’una muntanya, d’una serralada).
2 intr. [LC] Seure a la falda.
faldellí
m. [ED] Faldilla que se sobreposa a una altra de més llarga.
falder -a
1 1 adj. [LC] A qui li agrada d’estar sempre a la falda d’algú. Ja té set anys i encara és una criatura molt faldera.
1 2 adj. [LC] Que es pot tenir còmodament a la falda, s’aplica a animals de companyia. Un gos falder.
2 m. [LC] Caudatari 1.
faldeta
1 1 f. [LC] [usat generalment en pl.] FALDILLA.
1 2 f. [LC] [usat generalment en pl.] ENAGOS.
2 f. [LC] Carn de la falda o del ventre d’un animal.
faldilla
1 f. [LC] [ED] [usat generalment en pl.] Part del vestit exterior de la dona que va des de la cintura avall cobrint les cames o una part d’elles. Portar les faldilles llargues fins als peus, curtes fins arran dels genolls.
2 [LC] [ED] faldilla pantaló Faldilla dividida en dos camals com els pantalons.
faldiller -a
1 1 adj. [LC] Que va sempre darrere les dones, amb dones.
1 2 m. [LC] Home faldiller.
2 adj. [LC] Que sempre està agafat a les faldilles. Un gosset faldiller.
faldilletes
1 m. [LC] Home efeminat.
2 f. pl. [TRA] Lona posada a la cintura de l’arbre d’una nau per tal que no entri aigua per l’enfogonament.
faldistori
m. [IMF] [RE] Seient pontifical, baix i sense respatller, en forma de tisores, plegable i fàcilment transportable.
faldó
m. [ED] [LC] Part d’una peça de vestir, o de l’armadura antiga, que penja sense cenyir-se al cos. Els faldons del frac, de la levita, del jaqué.
faldona
f. [TRA] Vela estireganyada per l’ús.
falena
f. [ZOI] [LC] Papallona nocturna.
falern
m. [AGA] A l’antiga Roma, vi famós, produït al territori del mateix nom, a la Campània.
falgar
m. [LC] [BOC] FALGUERAR.
falguera
1 f. [LC] [BOI] Planta de la classe dels filicòpsids pròpia d’ambients humits.
2 f. [BOI] Planta de la divisió dels pteridòfits, de rizoma molt invasor, que a la primavera treu fulles tripinnades, que poden atènyer d’1 a 1,7 metres d’alçada, les quals s’assequen a la tardor (Pteridium aquilinum).
3 [LC] [BOI] falguera aquilina Falguera 2.
4 [LC] [BOI] falguera d’espasa Falguera de fulles rígides i pinnades, llargues, d’origen asiàtic, però molt usada com a planta d’interior (Nephrolepis exaltata).
5 [LC] [BOI] falguera de rei Falguera de l’ordre de les osmundals, que forma grans fulles acabades en segments esporangiòfors, que es fa vora torrents i en llocs humits (Osmunda regalis).
6 [LC] [BOI] falguera femella Falguera de fulles bipinnades, de 3 a 25 centímetres, amb sorus oblongs, amb indusi persistent, que es fa en boscos humits i indrets frescals (Athyrium filix-femina).
7 [LC] [BOI] falguera fràgil Falguera de fulles bipinnades, de contorn lanceolat i sorus al final confluents, que viu principalment a les roques humides dels Pirineus (Cystopteris fragilis).
8 [LC] [BOI] falguera gran FALGUERA DE REI.
9 [LC] [BOI] falguera mascle Falguera amb fulles de fins a 1,2 metres, de pecíol curt i làmina bipinnada, i sorus amb indusi arrodonit, present en llocs humits al nord de Catalunya, de propietats vermífugues (Dryopteris filix-mas).
10 f. pl. [BOI] FILICOFITINS.
falguerar
m. [LC] [BOC] Lloc poblat de falgueres.
falguereta
f. [BOI] [LC] Falguera de rizoma curt i fibrós i fulles bipinnatisectes amb sorus allargats (Asplenium fontanum).
falguerola
f. [LC] [BOI] FALZIA.
falinfaina
m. i f. [LC] BALIGA-BALAGA.
fall
1 m. [GL] [LC] Penya-segat produït per l’enfonsament parcial d’un terreny.
2 m. [GL] Escletxa entre dues penyes.
falla1
1 1 f. [LC] [AN] Branca seca, estella, manat o pila de matèries combustibles que s’encén per fer claror, anar a calar foc, etc.
1 2 f. [LC] FOGUERA.
2 f. [LC] [AN] [JE] Construcció de material combustible, constituïda per ninots i escenes satíriques, que es crema en moltes places de València i d’altres poblacions per la festa de Sant Josep.
falla2
f. [LC] Falta d’una cosa necessària, útil.
falla3
1 1 f. [GL] [LC] Fractura de l’escorça terrestre al llarg de la qual s’ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs o compartiments en què queda dividida la roca afectada.
1 2 [GL] [LC] falla de transformació Falla de desplaçament horitzontal que constitueix el límit de dues plaques litosfèriques sense formació ni destrucció de litosfera.
2 f. [FIA] [GL] Fractura de l’escorça d’un planeta o d’un satèl·lit al llarg de la qual pot produir-se un desplaçament dels blocs que en resulten.
fal·laç
1 adj. [LC] Que cerca d’enganyar. Un home fal·laç.
2 adj. [LC] Que enganya amb falses aparences. Un jurament, una promesa, fal·laç. Obsequis fal·laços.
fal·làcia
1 f. [LC] Disposició a enganyar.
2 f. [LC] Qualitat de fal·laç.
fal·laciós -osa
adj. [LC] FAL·LAÇ. Promeses fal·lacioses.
fal·laciosament
adv. [LC] FAL·LAÇMENT.
fal·laçment
adv. [LC] Amb fal·làcia, d’una manera fal·laç.
fallada
f. [LC] Acció de fallar.
fallaire
m. i f. [AN] [PR] [LC] Persona que, amb una falla encesa a la mà, pren part en certes festes especialment les que fan en alguns indrets dels Pirineus la revetlla de Sant Joan.
fal·lals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs gasteromicets, de peridi gelatinós, blanc per fora i en forma d’ou, que es trenca per a deixar sortir el receptacle, blanc o de colors vius, que s’expandeix exposant la gleba, viscosa i pudent, a la visita dels insectes, al qual pertanyen el cranc i l’ou del diable.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
fallar
1 1 v. tr. [LC] Algú, no encertar, errar, (allò que vol tocar, atènyer). Vaig apuntar amb tota cura al colom, però el vaig fallar.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Fallar un tret.
2 1 intr. [LC] Una facultat humana, una persona, un mecanisme, etc., no respondre quan hom ho necessita, no obrar en un moment donat com s’esperava. Li falla la memòria, ja no sap ni on viu. Em fallen les forces: no puc córrer més. El fre li ha fallat i s’ha estimbat. Tots els amics li van fallar quan més els necessitava. Quan anava a disparar, l’arma va fallar.
2 2 intr. [LC] Frustrar-se, no reeixir.
3 tr. [LC] [JE] Matar (una carta) amb un atot quan no se’n té cap del mateix coll per a jugar. Amb quina carta has fallat la meva espasa?
fallat -ada
1 adj. [GL] Que té falles o n’és afectat. Relleu fallat. Estructura fallada.
2 adj. [AGF] Que no té tot el suro que caldria per a ésser complet, s’aplica a un tap o a un carrac.
falleba
f. [IMF] [AQ] Barreta de ferro que es posa en sentit vertical a les cares interiors de balcons, de finestres, etc., la qual, a l’alçada convenient, té una maneta amb què es transmet a la barra un gir que fa que els dos extrems colzats de la barra s’encaixin en els tancadors que es col·loquen en els travessers dels bastiments.
fallença
f. [LC] Acció de fallir.
faller -a
1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a les falles de Sant Josep.
2 1 m. i f. [LC] Membre de les comissions encarregades d’organitzar les festes de les falles.
2 2 [LC] [AN] fallera major Noia que presideix les festes de cada falla.
3 f. [LC] TEIERA.
fal·lera
f. [LC] Inclinació envers alguna persona o cosa que ens porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la a tot moment, a no saber-se estar de freqüentar-la, etc. Té una fal·lera per aquella xicota. Té la fal·lera de beure, de jugar. Agafar una fal·lera.
falleva
f. [IMF] [AQ] FALLEBA.
fal·libilitat
f. [LC] Qualitat de fal·lible.
fal·lible
adj. [LC] Que pot caure en error. Tots som fal·libles.
fàl·lic -a
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al fal·lus.
fal·liforme
adj. [MD] Que té forma de fal·lus.
falliment
1 m. [LC] Acció de fallir; l’efecte.
2 m. [LC] Falta moral.
fallió
f. [LC] ANT. FALLIMENT.
fallir
1 v. intr. [LC] Fallar 2 1. Li ha fallit el coratge i no ha pogut fer-ho. A l’hora d’executar el pla ens han fallit tres dels companys.
2 intr. [LC] [ECT] [DR] Un comerciant, cessar els seus pagaments.
3 intr. [LC] Caure en falta.
fallit -ida
1 adj. [DR] [AD] [ECT] Que ha fet fallida. Un comerç fallit.
2 1 f. [DR] [AD] [ECT] Fet de deixar de complir, una persona o una empresa comercial o industrial, amb els seus pagaments quan té un passiu superior a l’actiu. Fer fallida.
2 2 f. [LC] PER EXT. La fallida de la ciència.
2 3 f. [DR] [AD] [ECT] Situació de la persona o de l’empresa fallida. Estar en fallida. Declarar-se en fallida.
2 4 f. [DR] Situació del comprador que, en una subhasta, no ha pagat el preu de la cosa adquirida dins el termini fixat.
fal·lus
1 1 m. [LC] Símbol de l’òrgan masculí de la generació.
1 2 m. [MD] Penis 1.
2 m. [BOB] Bolet del gènere Phallus, de l’ordre de les fal·lals.
falòria
f. [LC] FALÒRNIA.
falòrnia
f. [LC] Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dona com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc.
fals -a
1 1 adj. [LC] Que no és ver per error o per engany. Una teoria falsa. Una notícia falsa. Un jurament fals. Un testimoniatge fals.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Un fals testimoni.
1 3 m. [BB] Document forjat intencionadament que no correspon a un acte jurídic autèntic.
2 1 adj. [LC] Que no és real, que no té d’una cosa sinó l’aparença, no autèntic. Una alegria falsa. Una falsa modèstia. Una falsa alarma.
2 2 adj. [LC] Que pren l’aparença d’una cosa per tal d’enganyar. Moneda falsa. Joies falses. Un fals pretext.
2 3 adj. [LC] Que afecta sentiments que no té. És un home fals.
3 1 adj. [LC] Que no és exacte, que no té la direcció volguda. Un càlcul fals. Un colorit fals. Una nota falsa. Un vers fals. Fer un moviment fals.
3 2 [LC] en fals loc. adv. a) No conformement a la veritat o a la realitat, cercant d’enganyar. Jurar en fals.
3 2 [LC] en fals loc. adv. b) Fallant allò que hom vol tocar o atènyer, d’una manera poc sòlida o poc estable. Fer una passa en fals. Pegar un cop en fals.
falsabilitat
f. [FS] Qualitat de falsable.
falsable
adj. [FS] Que pot ésser falsat.
falsador falsadora
m. i f. [LC] Falsificador, falsificadora.
falsament
adv. [LC] D’una manera falsa, amb falsedat.
falsar
1 v. tr. [LC] FALSIFICAR.
2 1 tr. [LC] Falsejar 1.
2 2 [LC] falsar la cara a algú Fer com qui no el veu o no el coneix.
3 tr. [LC] [FS] Invalidar (una hipòtesi, una teoria, etc.), mitjançant una observació o una experiència que els desmenteixin.
falsari falsària
1 m. i f. [LC] [BB] Persona que, amb intenció fraudulosa, falsifica un document, posa una signatura falsa, etc.
2 m. i f. [LC] Persona que acostuma a dir o a fer falsedats.
falsedat
1 1 f. [LC] Qualitat de fals. La falsedat del seu amor. La falsedat d’una acusació. És un home tot falsedat.
1 2 f. [LC] Afirmació falsa. Dir falsedats.
2 f. [DR] Ocultació o alteració maliciosa de la veritat amb la intenció de produir algun efecte jurídic capaç de lesionar els béns d’un tercer.
falsejament
m. [LC] Acció de falsejar; l’efecte.
falsejar
1 1 v. tr. [LC] Alterar (una cosa) tornant-la falsa, no conforme a la veritat, a la justesa, a l’exactitud. Falsejar el sentit d’una llei. Falsejar la paraula donada.
1 2 [LC] falsejar la vista a algú Fer com qui no el veu.
2 intr. [LC] Una corda d’un instrument, dissonar de les altres.
falset
m. [MU] [LC] Veu artificiosa que s’emet per fer sons molt aguts. El cantant ha de saber unir el falset a la veu natural. Veu de falset.
falsetà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Falset.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Falset o als seus habitants.
falsia1
1 f. [LC] Qualitat de qui afecta sentiments que no té, de la persona falsa.
2 f. [LC] Acte o paraula propi d’una persona falsa.
falsia2
f. [IT] Llançadora de bronze.
falsificable
adj. [LC] Que pot ésser falsificat.
falsificació
1 1 f. [LC] Acció de falsificar; l’efecte.
1 2 f. [AR] Obra d’art que hom pretén fer valorar com a autèntica, sense ésser-ho, o com a feta per un autor diferent del que l’ha feta.
2 f. [DR] Delicte que es comet en document públic, comercial o privat, en moneda, segell o marca quan es produeix l’alteració de la veritat.
falsificador falsificadora
m. i f. [LC] Persona que falsifica.
falsificar
1 v. tr. [LC] Alterar (una cosa) per tal d’enganyar. Falsificar el vi.
2 v. tr. [LC] Fer una cosa que tingui l’aparença (d’una altra).
3 [LC] falsificar moneda Fer-ne de falsa.
falsiós -osa
adj. [LC] Ple de falsia.
falta
1 1 f. [LC] Defecte o privació d’una cosa útil o necessària. Tenir falta de diners. Haver-hi falta de treball. Això és falta de criteri. Sentir la falta d’algú que és absent, mort. No ho han fet per falta de temps, per falta de mitjans.
1 2 [LC] fer falta Ésser necessari. No cal que vinguis, que no ens faràs falta. Em fa falta un ganivet. Us farà falta un advocat.
1 3 [LC] a falta de loc. prep. Mancant. A falta d’un ganivet, ho farem amb unes tisores.
1 4 [LC] sens falta loc. adv. Sens mancar-hi, indefectiblement. Heu de venir sens falta.
2 1 f. [LC] [AD] Fet de mancar a un deure, a una obligació, a una regla. Cometre una falta contra el reglament. Perdonar una falta. Estar algú en falta. Una falta d’ortografia. Una falta d’impremta. Una falta d’assistència.
2 2 f. [SP] Contravenció del reglament en què incorre un esportista quan fa una acció que aquell prohibeix explícitament.
3 f. [DR] Acció o omissió voluntària penada per la llei amb una sanció lleu.
4 f. [MD] Fet de deixar de tenir la menstruació per embaràs.
faltar
1 1 v. intr. [LC] Mancar 3 i 4. Li falta un braç. Compteu amb mi: no hi faltaré. Falten deu minuts per a les cinc. Faltar a la fe jurada. Confesso que he faltat: però la meva falta és ben perdonable. Ell em va faltar a mi.
1 2 [LC] falta gent! Locució que es posposa a frases exclamatives indicadores de direcció per a intensificar-les. A treballar falta gent! Cap a casa falta gent!
1 3 [LC] faltar al respecte a algú No guardar-li aquella consideració que pertoca.
1 4 [LC] faltar un bull No haver bullit prou.
1 5 [LC] faltar-li a algú un bull No estar bé del cap, no ésser-hi tot.
2 1 intr. [LC] Algú, ésser absent pel fet d’haver-se mort. El dia que el pare falti hauràs d’encarregar-te de la botiga.
2 2 [LC] trobar a faltar algú o alguna cosa Adonar-se que no és allà on hauria d’ésser, sentir-ne la llunyania, la pèrdua, la desaparició. Quan te’n vagis, et trobaré a faltar.
faltat -ada
1 adj. [LC] Mancat d’una qualitat, d’una característica determinada. Un pintor faltat de talent.
2 adj. [LC] Que no té seny. Sembla faltat!
falua
f. [TRA] Galiota d’un sol ordre de rems destinada a l’ús de personatges de categoria.
falutx
m. [TRA] BARCA DE MITJANA.
falzia
1 f. [BOI] Falguera de pecíol negre i llustrós i fulles bipinnatipartides, amb els segments amples en forma de ventall, usada com a pectoral i emmenagoga, que creix en degotalls calcaris (Adiantum capillus-veneris).
2 f. [LC] [BOI] Falguera del gènere Asplenium, de l’ordre de les polipodials i del gènere Adiantum de l’ordre de les pteridals, de petit port.
3 [LC] [BOI] falzia blanca Falguera de rizoma curt, amb fulles bipinnatisectes, de contorn triangular (Asplenium ruta-muraria).
4 [BOI] falzia de bosc FALZIA NEGRA.
5 [LC] [BOI] falzia de pou Falzia 1.
6 [BOI] falzia femella FALGUERA FEMELLA.
7 [BOI] falzia mascle FALGUERA MASCLE.
8 [BOI] falzia negra Falguera de pecíol negre i lluent i de fulles tripinnades, freqüent als alzinars (Asplenium adiantum-nigrum ssp. onopteris).
9 [LC] [BOI] falzia prima Falguera de fulles dividides en segments allargats, amb el revers gairebé recobert per sorus oblongs d’esporangis, que viu a les escletxes dels penyals silícics de muntanya (Asplenium septentrionale).
10 [LC] [BOI] falzia roja Falguera de fulles mitjanament petites, pinnades, amb raquis bru fosc i lluent, que viu en escletxes de roques i murs, preferentment de muntanya (Asplenium trichomanes).
11 [LC] [BOI] falzia verda Falguera de l’ordre de les asplenials, semblant a la falzia roja però de fulles blanes, amb el raquis verd, que viu a l’alta muntanya (Asplenium viride).
falzilla
f. [LC] [BOI] FALZIA.
fam
1 1 f. [LC] [MD] [ZOA] Ganes intenses de menjar. Patir de fam, passar fam. Morir de fam.
1 2 [LC] fam canina Fam que fa que hom devori.
1 3 [MD] fam dolorosa Dolor a l’epigastri que es presenta quan l’estómac és buit.
1 4 [MD] fam oculta Necessitat fisiològica de les persones alimentades insuficientment, sense traducció sensorial.
1 5 f. [LC] Desig ardent d’alguna cosa. Tenir fam de riqueses. Una fam insaciable d’honors.
2 f. [HIH] [SO] Sofriment general produït per l’extrema escassetat d’aliments. Fou un any de fam. Els horrors de la guerra i de la fam.
fama
1 f. [LC] Veu pública de lloança o de blasme, reputació favorable o desfavorable. Tenir bona fama, mala fama. Té fama de valent.
2 f. [LC] Notorietat deguda a l’excel·lència d’una persona en el seu art, professió, etc., a l’excel·lència d’un remei, d’una cosa qualsevol. És un metge de fama.
famejant
adj. [LC] [MD] FAMOLENC.
famejar
v. intr. [LC] [MD] Patir fam.
famèlic -a
adj. [LC] Que té molta fam, que sovint no té per a menjar. Un gos famèlic.
famèlicament
adv. [LC] Amb molta fam.
família
1 1 f. [LC] [AN] [SO] Conjunt de persones que viuen en una casa.
1 2 f. [LC] [AN] [SO] Conjunt de persones unides per estret parentiu, especialment el pare, la mare i els fills.
1 3 f. [LC] [AN] [HIG] Conjunt de totes les persones passades i presents descendents d’un progenitor comú.
1 4 [LC] ésser de bona família Ésser d’una família distingida, de bona reputació.
1 5 [SO] [AN] família extensa Família formada per diverses unitats maritals vinculades per parentiu i els seus ascendents vius i descendents.
1 6 [AN] família matrifocal Família formada per una o més dones adultes emparentades i la seva descendència, dins la qual els esposos, companys sexuals, pares i genitors no són residents permanents.
1 7 [AN] família monoparental Família en què només conviuen o bé el pare o bé la mare amb un o més fills.
1 8 [SO] [AN] família nuclear Família formada per una unitat marital monògama i els seus descendents solters.
1 9 f. [LC] [AN] Conjunt d’infants nascuts d’un matrimoni.
1 10 f. [LC] [AN] Infant nascut d’un matrimoni.
2 1 f. [LC] [AN] Grup d’éssers que tenen un origen comú, una condició comuna. La família humana.
2 2 f. [BI] [ZOA] [BO] [EG] Grup de classificació taxonòmica dels éssers vius situat entre l’ordre i el gènere, format per la reunió de gèneres afins. La família dels còrvids.
3 f. [MU] Conjunt d’instruments musicals basats en el mateix principi, que generalment tenen la mateixa forma amb diferents tessitures.
4 1 f. [AF] Conjunt de caràcters gràfics que corresponen a un mateix disseny, que inclou diversos cossos i variants.
4 2 f. [AF] Grup dels quatre que configuren la classificació de totes les famílies tipogràfiques: romà antic, romà modern, egipci i pal sec.
5 f. [BB] família de manuscrits Grup de còdexs d’un text amb variants i errors comuns que permeten suposar-los derivats d’un mateix model.
6 1 f. [FL] família de mots Grup de mots que tenen la mateixa arrel.
6 2 [FL] família lingüística Conjunt de llengües que constitueixen desenvolupaments divergents d’una llengua mare.
familiar
1 1 adj. [LC] Pertanyent a la família. Els deures familiars.
1 2 m. i f. [LC] Membre d’una família, considerat amb relació als altres membres.
2 1 m. i f. [LC] Criat, servent.
2 2 m. [RE] [PR] Eclesiàstic al servei personal d’un bisbe.
2 3 m. [RE] [PR] [HIH] Oficial de la Inquisició.
3 1 adj. [LC] Que té una coneixença íntima, acostumat a la pràctica, a l’ús, d’alguna cosa. Familiar amb els autors grecs.
3 2 adj. [LC] De pràctica o ús ordinari, que és conegut. Aquesta expressió li és familiar.
4 adj. [LC] [FL] Semblant a allò que s’estila entre persones de la mateixa família, s’aplica especialment al tracte senzill, sense compliments, al llenguatge, a l’estil, a les frases, etc., corrents, col·loquials.
5 m. [TRG] Brec2 1.
familiaritat
1 f. [LC] Qualitat de familiar.
2 f. [LC] Acte, paraula, capteniment, tracte, familiars.
familiaritzar
1 v. tr. [LC] Fer (algú) familiar amb una persona o amb una cosa. Els haureu de familiaritzar amb les noves tecnologies.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir familiar amb una persona o amb una cosa. L’estada a Xàtiva li ha servit per a familiaritzar-se amb la cunyada.
familiarment
adv. [LC] D’una manera familiar, amb familiaritat.
famolenc -a
adj. [LC] Que té molta fam. Un vell ca famolenc el seguia. Les multituds famolenques dels països pobres.
famós -osa
1 adj. [LC] Que té una gran fama. És un metge famós. Una pintura famosa.
2 adj. [LC] Remarcable en alt grau. Ets un famós xerraire.
famosament
adv. [LC] D’una manera famosa.
fàmul fàmula
1 m. i f. [PR] [ED] [LC] CRIAT, CRIADA.
2 m. [LC] [PR] [RE] Servent de la comunitat d’un col·legi religiós.
fan
m. i f. [LC] [PS] Partidari, admirador incondicional, especialment d’un cantant, d’un artista, etc.
-fan -fana
[LC] Forma sufixada del gr. -phanes, derivat del mot phanós, ‘clar’, ‘evident’. Ex.: litòfan, piròfana.
fanal
1 m. [LC] [OP] [TRG] [ED] Caixa que té una o més cares de vidre, dins la qual es posa un llum a l’abric del vent. Un fanal de gas.
2 m. [OP] [AQ] Aparell destinat a la il·luminació d’una via pública consistent en una font lluminosa, sovint col·locada en una caixa fixada sobre un pal vertical, o bé a la paret d’un edifici al final d’un braç. Els fanals de l’enllumenat públic.
3 1 m. [TRG] Llum que duen els vehicles, els vaixells, els ferrocarrils, etc. Els fanals d’un cotxe.
3 2 [OP] fanal de cua Llum vermell que porta el darrer vagó d’un tren.
fanaler
m. [PR] [LC] Persona que tenia cura dels fanals públics i els encenia.
fanalera
f. [TRA] Suport d’un fanal de reglament d’una nau.
fanalet
1 m. [LC] Fanal fet de papers de colors utilitzat com a guarniment en les revetlles i les festes.
2 m. pl. [BOS] [AGA] Herba de la família de les sapindàcies, enfiladissa i proveïda de circells, de fulles compostes, flors blanques, fruit membranós inflat i llavors negres amb una taca blanca en forma de cor, originària dels països tropicals i emprada en jardineria (Cardiospermum halicacabum).
fanàtic -a
1 adj. [LC] Que sustenta una creença o una opinió, especialment religiosa, amb intemperància i sense sentit crític. Són uns sectaris fanàtics.
2 adj. [LC] PER EXT. És fanàtic de la música.
fanàticament
adv. [LC] Amb fanatisme.
fanatisme
m. [LC] Qualitat de fanàtic. El fanatisme d’aquells sectaris. Té un fanatisme per la música.
fanatitzador -a
adj. i m. i f. [LC] Que fanatitza.
fanatitzar
1 v. tr. [LC] Fer tornar fanàtic.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir fanàtic. Hi ha persones que es fanatitzen per l’espiritisme.
fandango
1 m. [MU] [JE] Ball espanyol.
2 m. [MU] Música d’aquest ball, de compàs 3/4 o 6/8 i moviment viu.
faneca
f. [AGA] [FIM] [LC] Mesura de capacitat per a grans, dividida en 8 o en 12 almuds.
fanecada
f. [AGA] [FIM] [LC] Mesura superficial agrària equivalent a l’extensió de terreny que es pot sembrar amb una faneca de gra.
faner-
[LC] V. FANERO-.
fànera
f. [AGR] Formació epidèrmica diferenciada.
fanerític -a
adj. [GL] En geol., que té els components minerals identificables a ull nu. Roques fanerítiques.
fanero- [o faner-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. phanerós, ‘visible’. Ex.: fanerocristal·lí, fanerosi.
fanerocristal·lí -ina
adj. [GLG] Que té una estructura cristal·lina en què els grans són apreciables a simple vista. Quars fanerocristal·lí.
faneròfit
m. [BO] [EG] Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes persistents a més de 30 centímetres per damunt de terra.
fanerògam -a
1 adj. [BO] [BOS] Que produeix flors. Plantes fanerògames.
2 f. pl. [BOS] ESPERMATÒFITS.
fanerogàmia
f. [BO] Part de la botànica que estudia les plantes fanerògames.
fanerozoic -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al fanerozoic.
2 m. [GL] Eó i eonotema que comprèn el paleozoic, el mesozoic i el cenozoic, que abasta els darrers 570 milions d’anys de la història terrestre, en què els indicis paleontològics de la vida són abundosos.
fanfara
1 f. [MU] [LC] XARANGA.
2 f. [MU] Tocada de trompetes en to solemne o joiós.
3 f. [MU] Fragment musical breu, molt sonor, d’acords ràpids i ritmats, propi de les suites instrumentals del segle XVII.
fanfarró -ona
adj. i m. i f. [LC] Que es glorieja de valent, de fets o de qualitats reals o suposats.
fanfarronada
f. [LC] Dita o fet propis d’un fanfarró.
fanfarronejar
v. intr. [LC] Dir o fer fanfarronades.
fang1
1 1 m. [LC] [GL] Mescla pastosa d’argila i d’aigua. Els carrers estan plens de fang.
1 2 [GLP] fang de radiolaris Fang pelàgic amb un contingut del 30 al 80 % d’esquelets de radiolaris.
2 m. [LC] Situació moral deshonrosa o difícil. Estar dins el fang. Viure en el fang.
3 m. [AR] Figureta o atuell fet de fang.
fang2
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble que habita a Gabon, Camerun i Guinea Equatorial.
1 2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als fangs.
2 1 m. [FL] Llengua bantú parlada pels fangs.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al fang.
fanga
f. [LC] [AGA] Eina de ferro en forma de forquilla o de pala amb mànec de fusta que serveix per a girar la terra.
fangada
1 f. [AGA] [LC] Acció de fangar; l’efecte.
2 f. [FIM] Mesura superficial agrària, pròpia de Lleida, equivalent a 360 canes quadrades, que són 871,609 metres quadrats.
fangador fangadora
m. i f. [AGA] [PR] [LC] Persona que fanga la terra.
fangal
m. [GL] [LC] Fons fangós.
fangar1
m. [LC] [GL] Lloc de molt fang.
fangar2
v. tr. [LC] [AGA] Girar la terra (d’un camp) amb la fanga.
fangós -osa
adj. [LC] Ple de fang. Un camí fangós.
fangot
m. [LC] [AGA] FANGA.
fangueig
m. [LC] Fanguer, especialment el d’un lloc transitat.
fanguejar
1 v. intr. [LC] Anar pel fang.
2 v. intr. [LC] Remenar fang.
fanguer
m. [LC] Fang que cobreix un camí, un carrer, una passera, etc.
fanguera
f. [LC] FANGAR1.
fanguetejar
v. intr. [LC] FANGUEJAR.
fanguissar
m. [LC] [GL] FANGAR1.
-fania
[LC] Forma sufixada del gr. -phaneia, derivat del mot phanós, ‘clar’, ‘evident’. Ex.: teofania.
fanotró
m. [EL] Díode de gas proveït d’un càtode calent.
fantasia
1 1 f. [LC] Facultat de formar imatges mentals o representacions dels objectes no presents, de concebre combinacions que no forneix la realitat. Les coses rarament són com les pinta la fantasia.
1 2 f. [LC] Creació fictícia, imatge il·lusòria, noció quimèrica. Això no és pas cert: són fantasies seves.
2 1 f. [LC] [MU] Obra artística, especialment composició musical lliure a l’estil d’una improvisació, en què hom s’abandona a la imaginació o a la fantasia i defuig la subjecció a unes determinades normes.
2 2 f. [MU] Composició musical feta de trossos d’una òpera, d’un drama líric, etc. Una fantasia del Lohengrin.
3 [LC] de fantasia loc. adj. a) De molta aparença i poc valor. Un collaret de fantasia.
3 [LC] de fantasia loc. adj. b) Que no respon a cap dels models clàssics, s’aplica al dibuix o a l’estampat d’un teixit.
fantasiaire
adj. i m. i f. [LC] Que fantasia.
fantasiar
v. intr. [LC] Deixar córrer la fantasia, somiar despert.
fantasieig
m. [LC] Acció de fantasiar.
fantasiejar
v. intr. [LC] FANTASIAR.
fantasiós -osa
1 adj. [LC] Creat per la fantasia. El món fantasiós dels somnis.
2 adj. [LC] Capriciós en alt grau.
fantasista
m. i f. [LC] Persona que s’abandona a la fantasia en l’art, la literatura, etc.
fantasma
1 m. [LC] [FS] Imatge mental d’un objecte, especialment il·lusòria o enganyosa.
2 m. [AN] Espectre 1. Diuen que és un castell on hi ha fantasmes.
3 m. o f. [AN] Persona que simula una aparició, un espectre, per espantar els altres.
fantasmagoria
1 1 f. [LC] [AR] Art de representar figures per mitjà d’una il·lusió òptica.
1 2 f. [LC] Emprament d’imatges, de combinacions, etc., pròpies per a fer il·lusió a l’esperit colpint la imaginació.
2 f. [LC] Objecte o concepte més aparent que real.
fantasmagòric -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la fantasmagoria.
fantasmagòricament
adv. [LC] D’una manera fantasmagòrica.
fantasmal
1 adj. [LC] Propi dels fantasmes.
2 adj. [LC] Que conté fantasmes o té aparença fantàstica. Era una nit fantasmal.
fantàstic -a
1 1 adj. [LC] Que és o sembla ésser un producte merament de la fantasia.
1 2 adj. [LC] Que es deixa dur per la fantasia.
1 3 adj. [LC] Que es vesteix, es capté, etc., d’una manera extravagant.
2 adj. [AR] [JE] [FLL] De temàtica irreal, basat en la fantasia, els somnis, la màgia, etc. El cinema fantàstic. La literatura fantàstica.
3 adj. [LC] Extraordinari, magnífic. Ens ha fet un dia fantàstic. Una vista fantàstica.
fantàsticament
adv. [LC] D’una manera fantàstica.
fantotxe
m. [LC] Persona que és molt menys del que aparença, que no pot ésser presa seriosament.
faquí
m. [LC] [PR] BASTAIX.
faquir
1 m. [LC] [AN] [PR] [ISL] Membre de diferents germandats sufís.
2 m. i f. [JE] [PR] Artista especialitzat en demostracions d’insensibilitat física.
far
1 1 m. [LC] [TRA] [AQ] Torre amb una llanterna al cim edificada en indrets ostensibles de les costes, o en un escull, perquè serveixi de referència als navegants tant de nit com de dia.
1 2 m. [TRA] Foguera que servia de senyal.
2 m. [TRG] Llum situat a la part davantera dels vehicles que serveix per a il·luminar el camí quan és de nit o quan no hi ha prou llum natural. Fars antiboira.
farad
m. [FIM] Unitat de capacitat elèctrica, del sistema internacional, igual a la capacitat d’un condensador que, carregat amb 1 coulomb, dona una diferència de potencial d’1 volt (símbol, F).
faradaic -a
adj. [QU] FARÀDIC.
faraday
m. [QU] Quantitat d’electricitat necessària per a alliberar o dipositar electrolíticament un equivalent gram d’electròlit.
faràdic -a
adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a les lleis de Faraday o al corrent faràdic.
faradímetre
m. [EE] [QU] CAPACÍMETRE.
faradització
f. [MD] Acció de faraditzar.
faraditzar
v. tr. [MD] Estimular (els músculs, els nervis), per mitjà de corrents faràdics o induïts.
faralló
m. [GL] Roca més o menys aguda que sobresurt del nivell del mar, generalment pròxima a la costa.
faramalla
1 1 f. [LC] Conjunt de coses de certa aparença però de poca importància.
1 2 f. [LC] Ostentació 2.
2 1 f. [LC] Conjunt de persones renoueres.
2 2 f. [LC] XICALLA.
farandola
f. [LC] [JE] Dansa provençal de ritme viu i de compàs ternari.
faràndula
f. [LC] [JE] Colla de comediants ambulants que recorre els pobles fent espectacles populars i generalment còmics.
faranduler -a
1 1 adj. [LC] [JE] Propi de la faràndula.
1 2 m. i f. [JE] [PR] Persona que forma part d’una faràndula.
2 adj. i m. i f. [LC] Amic de presumir, de fer ostentació.
faraó faraona
1 m. i f. [LC] [HIH] [PR] Sobirà de l’antic Egipte. Les dinasties dels faraons.
2 m. [JE] Joc de cartes.
faraònic -a
1 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent als faraons.
2 adj. [LC] Que és molt monumental i costós. Un teatre faraònic.
farbalà
m. [LC] [ED] Banda de roba cosida per la part superior i deixada penjar, amb què s’adorna una faldilla, una cortina, etc. Unes faldilles amb farbalans.
farcell
m. [LC] [ED] Roba o altra cosa envoltada amb un mocador o un tros de drap qualsevol per a poder ésser portada d’una banda a l’altra.
farciment
1 m. [LC] [HO] Acció de farcir; l’efecte.
2 m. [LC] Allò amb què es farceix alguna cosa. Val més el farciment que el gall.
farcir
1 v. tr. [LC] [HO] Omplir de carn trinxada i d’altres ingredients (un ocell, un pastís, etc.). Van farcir un gall dindi. Un braç de gitano farcit de crema.
2 v. tr. [LC] Omplir fins a l’atapeïment. Ha farcit el vestit de guarniments.
farcit
m. [LC] FARCIMENT.
farda
1 f. [LC] Conjunt d’objectes que es duen amb si en un viatge, una excursió, etc., especialment provisions de boca.
2 f. [LC] Conjunt de coses més aviat inútils que fan d’embaràs, de què es podria prescindir, que enfarfeguen.
fardam
m. [LC] Farda 2.
fardassa
m. i f. [LC] Persona grossa i malgirbada.
fardatge
1 m. [LC] Conjunt d’objectes que es porten amb si en una expedició.
2 m. [IT] Definició deficient del contorn del dibuix d’un teixit estampat a causa del mal funcionament del rasquet.
fardatxet
m. [ZOR] SARGANTANER GROS.
fardatxo
m. [ZOR] [LC] [ZOP] LLANGARDAIX.
fardell
1 m. [ED] Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins un embolcall d’arpillera, roba enquitranada, etc., per a ésser així convenientment transportada.
2 m. [LC] [ED] FARCELL.
farell
m. [LC] [TRA] [AQ] Far 1 1.
farfalleig
m. [MD] Acció de farfallejar.
farfallejar
1 v. intr. [MD] Pronunciar els mots tan precipitadament que la darrera síl·laba d’un es confon amb la primera del següent.
2 v. intr. [LC] BARBOTEJAR.
3 v. intr. [LC] PAPISSOTEJAR.
farfallós -osa
adj. i m. i f. [LC] [MD] Que té una locució poc clara a causa d’una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula.
farfant farfanta
m. i f. [LC] Brètol, brètola.
fàrfara
f. [BOS] [LC] POTA DE CAVALL.
farfolla
f. [LC] Prometença, assegurança, etc., enganyadora.
farfutalla
1 f. [LC] Coses de no res.
2 1 f. [LC] Gent rebutjada, mala gent.
2 2 f. [LC] Mainada 1 2.
farga1
1 1 f. [ML] [LC] [QU] Establiment on es treballaven materials metal·lúrgics, especialment aquell on s’obtenia el ferro per reducció directa del mineral. Farga de ferro. Farga d’aram.
1 2 [ML] farga catalana a) Mètode de reducció del mineral de ferro, emprat entre els segles XVII i XIX a les fargues de Catalunya i a altres regions d’Europa.
1 2 [ML] farga catalana b) Establiment on s’obtenia el ferro per mitjà d’aquest mètode.
2 f. [HIH] farga de destret Monopoli senyorial pel qual els vassalls eren obligats a adquirir o a reparar les eines de treball a la farga del senyor.
farga2
f. [AGA] [LC] Fargalada que es forma al fons de les botes de fusta.
fargaire
m. i f. [ML] [PR] [LC] Persona que treballava en una farga.
fargalada
f. [LC] Solatge, escuma, exsudació, que es forma al fons o a la superfície d’un cos o se n’escorre.
fargar
1 v. tr. [ML] [LC] Treballar (un metall) en la farga.
2 intr. pron. [LC] Vestir-se bé, ficar-se bé la camisa.
fària
f. [LC] Cigar de tripa formada per brins llargs, popular de consum i de preu, que s’elabora a l’Estat espanyol.
farigola
1 f. [LC] [BOS] [HO] Mata de la família de les labiades, molt aromàtica, de fulles oblongues i petites, i flors bilabiades, rosades, violàcies o blanques, en inflorescències terminals, freqüent a les timonedes i als matollars mediterranis, de la qual s’obté el timol (Thymus vulgaris).
2 [BOS] farigola borda Pinzell 3.
3 [BOS] farigola mascle Mata de la família de les labiades, poc o molt cotonosa, de fulles estretes i flors blanquinoses o purpúries, d’olor agradable, pròpia de les brolles i els erms mediterranis (Teucrium capitatum).
farigolaire
m. i f. [PR] [LC] Persona que va a collir o ven farigola.
farigolar
m. [LC] [BOC] Matollar de farigola.
farina
1 1 f. [LC] [HO] [AGA] Pólvores obtingudes de la molta de grans de cereals, especialment del blat. Un sac de farina. Farina de sègol, d’ordi, de blat de moro.
1 2 [HO] farina de galeta Pa torrat i ratllat emprat sobretot per a arrebossar un menjar.
1 3 [LC] fer la farina blana Obeir per obligació, per por, sotmetre’s.
2 1 f. [LC] Polsim, serradures, de suro i d’altres substàncies.
2 2 f. [HO] [AGR] Pólvores d’origen animal que s’obtenen per altres mètodes que el de la molta. Farina de peix.
farinaci -àcia
1 adj. [LC] [HO] Propi de la farina.
2 adj. [LC] [HO] Fet de farina.
3 adj. [LC] [HO] Farinós 1. Un gust farinaci.
farinada
f. [LC] [HO] [AGR] Menjar, especialment per al bestiar, fet principalment de farines.
farinaire
m. i f. [PR] [LC] Venedor o comerciant de farines.
fariner -a
1 adj. [AGA] [IMI] Relatiu a la farina. Molí fariner. Sedàs fariner.
2 f. [IMI] Caixa on es guarda la farina.
3 f. [LC] [AGA] Molí fariner.
4 1 f. [LC] [BOB] Bolet de l’ordre de les agaricals, gros i carnós, comestible no gaire preat, de cama robusta i de barret blanc, amb restes farinoses del vel universal, propi dels sòls calcaris (Amanita ovoidea).
4 2 [LC] [BOB] farinera borda Bolet molt tòxic, sovint mortal, de l’ordre de les agaricals, de barret convex o aplanat, amb coloracions grogues, verdoses i brunes, cama amb anell i volva membranosa, freqüent als boscos de planifolis (Amanita phalloides).
4 3 [BOB] farinera perlada Bolet de l’ordre de les agaricals, semblant a la farinera, però amb el vel universal desfet en berrugues sobre el barret i en el lloc de la volva (Amanita baccata).
4 4 [BOB] farinera verinosa FARINERA BORDA.
4 5 [BOB] farinera vinosa CUA DE CAVALL.
farinetes
f. pl. [LC] [HO] [ED] Menja, sobretot per als nens, feta de farina de diversos cereals i d’aigua bullent i condimentada amb oli i sal o bé amb sucre.
faringalització
f. [FL] En fonèt., articulació en què es produeix una constricció de la faringe.
faringe
f. [LC] [ZOA] [MD] Conducte que forma part del tub digestiu i de l’aparell respiratori, que s’estén des de la part posterior de les fosses nasals fins al començ de l’esòfag i de la laringe.
faringi -íngia
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la faringe.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula mitjançant un contacte o un acostament entre l’arrel de la llengua i la paret de la faringe.
faringitis
f. [MD] [LC] Inflamació de la faringe.
faringo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot faringe. Ex.: faringotomia, faringobranquial.
faringola
f. [BOS] BOIXEROLA.
faringoscopi
m. [MD] Aparell òptic emprat per a efectuar una faringoscòpia.
faringoscòpia
f. [MD] Examen de la faringe mitjançant el faringoscopi o per inspecció directa.
farinós -osa
1 1 adj. [LC] [HO] Que conté farina, que produeix farina. Substàncies farinoses. Aliments farinosos.
1 2 adj. [LC] Que sembla farina, que en té l’aspecte.
1 3 adj. [LC] Recobert d’una pols blanca.
2 f. [LC] [BOB] En bot., farinera.
farinot
m. [BOB] farinot vernal Cogomassa 1.
farisaic -a
adj. [LC] [RE] Propi o característic dels fariseus.
farisaicament
adv. [LC] [RE] HIPÒCRITAMENT.
fariseisme
1 m. [LC] [RE] Qualitat de fariseu.
2 m. [RE] Capteniment religiós propi dels fariseus.
fariseu farisea
1 m. i f. [RE] Membre d’un grup religiós jueu que es comprometia a observar estrictament la llei jueva.
2 m. i f. [RE] [LC] Persona que afecta una pietat que no té observant rigorosament les pràctiques exteriors de la religió.
3 adj. [RE] Actitud farisea. Secta farisea.
faristol
m. [IMF] [ED] [ECO] Moble de fusta o d’altres materials, amb peu o sense, que forma un pla inclinat on es repenja un llibre, una partitura, etc., per tal de llegir amb més comoditat.
fàrmac
m. [MD] [LC] Substància emprada en farmàcia com a medicament o com a ingredient d’un medicament.
farmacèutic -a
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la farmàcia. Preparacions farmacèutiques.
2 1 m. i f. [MD] [PR] [LC] Persona que exerceix la farmàcia.
2 2 m. i f. [MD] [PR] Persona que té el títol de llicenciat en farmàcia.
farmàcia
1 1 f. [MD] [LC] Ciència i art de conèixer les substàncies d’acció terapèutica, d’obtenir-les o de combinar-les per tal de preparar els medicaments de conformitat amb les prescripcions dels metges.
1 2 f. [MD] [LC] Professió del farmacèutic.
2 f. [LC] [IMI] [MD] Establiment on el farmacèutic prepara i expèn els medicaments.
farmaciola
f. [LC] [ED] [MD] Armariet o estoig, amb medicaments, gases, etc., per a casos d’urgència.
farmaco-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. phármakon, ‘medicament’. Ex.: farmacognòsia, farmacologia, farmacopèdia.
farmacòleg farmacòloga
m. i f. [MD] [PR] Persona versada en farmacologia.
farmacologia
f. [MD] Ciència que estudia els efectes dels fàrmacs sobre els éssers vius.
farmacològic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la farmacologia.
farmacopea
f. [MD] Codi de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori, el qual recull les normes oficials de preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat de les substàncies medicamentoses d’ús més comú.
farmacoteràpia
1 f. [MD] Estudi de l’ús i dels efectes dels medicaments en els malalts.
2 f. [MD] Tractament de les malalties amb medicaments.
farnaca
f. [LC] Llebre jove.
farnat
m. [HO] [LC] Barreja de moltes viandes que resulta desagradable.
farneria
1 f. [HIH] Dret del pes de la farina.
2 f. [HIH] Lloc on hom cobrava el dret del pes de la farina.
farnesol
m. [QU] Alcohol sesquiterpènic dels olis de tarongina i de llimona, o dels bàlsams del Perú i de Tolú.
farola
f. [LC] [TRA] [OP] Far 1 1.
farolejar
v. intr. [LC] FARONEJAR.
faronejar
v. intr. [LC] Fer-se veure, donar-se importància.
faroner1 -a
adj. [LC] Afectat a faronejar.
faroner2 faronera
m. i f. [TRA] [PR] [LC] Persona que cura d’un far.
faroneria
1 f. [LC] Qualitat de faroner.
2 f. [LC] Acte, paraules, propis d’una persona faronera.
farònia
f. [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles dividides en segments estrets, gairebé totes basals, flors grogues i fruit alat, pròpia de les terres mediterrànies meridionals (Elaeoselinum asclepium).
farraginar
m. [AGA] [LC] [BOC] Camp destinat a fer farratge.
farratge
m. [LC] [AGA] [AGR] Verd que es dona com a aliment al bestiar.
farratger -a
adj. [AGA] [LC] [AGR] Que forneix farratge. Planta farratgera. Blat de moro farratger.
farratjador farratjadora
m. i f. [AGA] [PR] [LC] Collidor de farratge.
farratjar
v. intr. [AGA] [LC] Collir farratge.
farratjó
m. [LC] [AGA] [AGR] Blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar.
farrigo-farrago
m. [LC] Conjunt de coses mal ordenades, inconnexes, mal compreses.
farro
m. [LC] [HO] Farinetes bullides o fregides fetes amb farina de blat de moro.
farroig
m. [BOS] [AGA] Fenc 1.
farsa
1 f. [LC] [JE] [FLL] Comèdia burlesca generalment en un sol acte.
2 f. [LC] Cosa fingida que es pretén fer passar com a vera.
farsaire
adj. i m. i f. [LC] Que actua en farses i comèdies.
farsant
adj. i m. i f. [LC] Que fingeix coses que pretén fer passar com a veres.
farsanteria
f. [LC] Qualitat de farsant.
farser farsera
m. i f. [LC] FARSAIRE.
farsista
m. i f. [FLL] Autor de farses.
fart1
1 m. [LC] [HO] Acció d’ingerir una quantitat d’aliment excessiva; l’efecte. Fer-se algú un fart de pa, de faves, d’arròs. Estar malalt d’un fart de caragols.
2 1 m. [LC] Excés en qualsevol acció. Un fart de riure, de plorar. Un fart de treballar, de córrer. Donar, rebre, algú un fart de garrotades.
2 2 [LC] fart de llenya PALLISSA2.
fart2 -a
1 adj. [LC] Que ha menjat fins a no poder més. Farts com estan, difícilment podran continuar la caminada.
2 adj. [LC] Satisfet d’una cosa fins a sentir-ne fàstic, cansat d’una cosa. Estar algú fart de plaers, de divertiments. Ja n’estic fart, de tant d’estudiar.
3 m. i f. [LC] Fartaner, fartanera. És un fart: només pensa a menjar.
fartada
f. [LC] FARTANERA.
fartaner fartanera
m. i f. [LC] Persona amiga de menjar molt.
fartanera
f. [LC] Fet d’afartar-se.
fartaneria
f. [LC] Qualitat de fartaner.
fartet
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels ciprinodòntids, de cos curt i rabassut, d’uns 5 centímetres de llargada, de color grisenc amb nombroses ratlles verticals més fosques en els mascles, que viu en aigües salabroses i a les desembocadures dels rius (Aphanius iberus).
fartís -issa
adj. [LC] Molt amic de menjar una determinada menja. És un canari molt fartís de gra.
fartó fartona
m. i f. [LC] Fartaner, fartanera.
fartum
m. [LC] FART1.
fàscia
1 f. [ZOA] [MD] Membrana fibrosa i resistent, de color blanquinós brillant, que serveix d’embolcall als òrgans subjacents i els manté en llur posició respectiva.
2 f. [ZOA] [MD] APONEUROSI.
fasciat -ada
adj. [BO] En bot., aplatat o amb ramificacions concrescents en un pla. Tija fasciada.
fascicle
1 m. [BO] Conjunt de fibres, fulles, flors, etc., que formen un grup compacte.
2 1 m. [ZOA] [MD] Conjunt de fibres nervioses o musculars que generalment tenen la mateixa significació funcional.
2 2 [ZOA] fascicle piramidal Fascicle de fibres nervioses descendents en els cordons anterior i lateral de la medul·la espinal.
3 m. [AF] [LC] [BB] Divisió d’un llibre formada per un curt nombre de plecs encartats els uns dins dels altres. Publicar una enciclopèdia per fascicles, en fascicles.
fasciculat -ada
1 adj. [BO] [MD] Disposat en un o més fascicles.
2 adj. [BO] Format per arrels totes equivalents, s’aplica als sistemes radicals.
fascinació
f. [LC] Acció de fascinar.
fascinador -a
adj. [LC] Que fascina.
fascinant
adj. [LC] FASCINADOR.
fascinar
v. tr. [LC] Captivar irresistiblement amb la mirada, amb algun atractiu poderós, amb el seu prestigi. El mar embravit em fascina.
fascíola
f. [ZOI] Dístoma que en estat adult és paràsit dels conductes biliars de l’ovella i, ocasionalment, de l’home.
fascolomis
m. [ZOM] Mamífer marsupial de musell pelat, orelles curtes i pèl molt fi, propi d’Austràlia (Vombatus ursinus).
fase
1 1 f. [FIA] Aspecte sota el qual se’ns mostren la Lluna, els planetes, en les etapes successives de llur revolució. Les fases de la Lluna: fase creixent, fase de lluna plena, fase minvant, fase de lluna nova.
1 2 f. [FIA] Quocient entre la part del diàmetre il·luminat i el diàmetre del disc lunar o dels planetes.
2 1 f. [LC] [GL] Estat pel qual passa un procés, una cosa o un ésser viu, en el curs del seu desenvolupament. La fase larval de les papallones. Fase de plegament. Fase tectònica.
2 2 [BI] fase haploide Fase del cicle biològic d’un organisme en què posseeix una sola sèrie (n) de cromosomes.
3 f. [FIA] [QU] [FIF] Regió homogènia d’un sistema físic no homogeni. La fase sòlida d’una mescla d’aigua i gel. Aquesta dissolució té dues fases: una de diluïda i una de concentrada.
4 1 f. [EE] Magnitud sinusoidal d’un sistema elèctric polifàsic.
4 2 f. [EE] Conductor o born d’una línia elèctrica polifàsica.
5 f. [MT] En mat., fracció del període d’una funció sinusoidal, que depèn de l’elecció de l’origen de coordenades.
-fàsia
[LC] Forma sufixada del mot gr. phásis, ‘paraula’. Ex.: agitofàsia.
fasiànids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells terrejants, de l’ordre dels gal·liformes, de mida mitjana o gran, cos robust, ales arrodonides i bec curt, poc voladors, de plomatge vistós els mascles, a la qual pertanyen diferents espècies domesticades i salvatges, com els galls, els paons, els faisans, les guatlles i les perdius.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
fasianiformes
m. pl. [AGR] [ZOO] GAL·LIFORMES.
fàsic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una fase.
fasmòpters
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes que poden adoptar forma de branquilló o de fulla per passar desapercebuts en el medi, que comprèn els cavalls de faves.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
fasos
m. pl. [RE] [LC] Matines del dimecres, del dijous i del divendres de setmana santa.
fasser
m. [BOS] [LC] PALMERA DE DÀTILS.
fassera
f. [LC] [AGA] Rec dins una finca.
fasset
m. [ED] [LC] Vestit d’infant de bolquers.
fassina
f. [LC] [IMI] Fàbrica de licors destil·lats.
fassinaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que té o mena una fassina.
fast
m. [LC] Ostentació de magnificència, luxe extraordinari.
fàstic
1 m. [LC] Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna. Fer fàstic una menja. Déu me’n guard, de tocar un llimac: em fa fàstic. Tan brut, quin fàstic que fa!
2 m. [LC] PER EXT. La seva conducta em fa veritable fàstic. Un home capaç d’aquesta acció tan baixa: quin fàstic!
3 [LC] tenir alguna cosa en fàstic Tenir-la avorrida.
4 [LC] dir fàstics d’algú DIR PENJAMENTS D’ALGÚ.
5 [LC] dir quatre fàstics a algú Fer-li greus retrets.
fastig
m. [LC] Sensació de cansament que produeix en l’ànim una cosa de la qual estem saciats, que no ens interessa gens.
fastigi
1 m. [LC] [MD] ACME.
2 m. [MD] Punt més alt del sostre del quart ventricle cerebral.
3 m. [AR] Frontó triangular que culmina un exterior.
fastigiat -ada
adj. [BO] Que té les branques dretes i acostades al tronc de manera que la capçada esdevé llarga i estreta, s’aplica als arbres.
fastigós -osa
1 adj. [LC] Que fa fàstic.
2 adj. [LC] Que sent fàstic.
fastigosament
adv. [LC] D’una manera fastigosa.
fastiguejar
1 v. tr. [LC] Causar fàstic (a algú).
2 v. tr. [LC] Molestar en extrem. Aquest temps em fastigueja.
fastijós -osa
adj. [LC] Que causa fastig.
fastos
m. pl. [HIH] FASTS.
fasts
m. pl. [HIH] Monuments escrits que conserven el record dels esdeveniments. Aquest solemne esdeveniment serà enregistrat en els fasts de la nostra ciutat.
fastuós -osa
1 adj. [LC] Amic del fast. Un príncep fastuós.
2 adj. [LC] Que és senyal de fast, que és fet amb fast. Unes celebracions fastuoses.
fastuosament
adv. [LC] D’una manera fastuosa.
fastuositat
f. [LC] Qualitat de fastuós.
fat1
1 m. [HIH] [AN] [LC] Divinitat o força desconeguda que, segons els pagans, fixava per endavant l’encadenament dels esdeveniments.
2 m. [HIH] [AN] [LC] Destí ineludible.
fat2 fada
1 adj. [LC] INSÍPID. Trobo que la sopa és fada. Una persona fada. Un escrit fat.
2 adj. [LC] Mancat de seny.
fatal
1 adj. [LC] Que ha d’esdevenir-se inevitablement.
2 1 adj. [LC] Que emmena la destrucció, la ruïna, la mort.
2 2 adj. [LC] Calamitós, de greus conseqüències. Ha comès un error fatal.
fatalisme
m. [FS] [LC] Doctrina que considera tot el que passa com a determinat per endavant d’una manera inevitable.
fatalista
m. i f. [FS] [LC] Persona que admet el fatalisme.
fatalment
adv. [LC] D’una manera fatal, inevitablement.
fatic
1 m. [LC] [MD] PANTEIX.
2 m. pl. [LC] Esforços treballosos, penibles, que hom fa per vèncer una grossa dificultat o les dificultats que li sobrevenen.
fàtica
adj. [FL] funció fàtica V. FUNCIÓ.
fatídic -a
1 adj. [LC] Que anuncia el destí.
2 adj. [LC] Que anuncia una desgràcia.
fatídicament
adv. [LC] D’una manera fatídica.
fatifat
f. [LC] Art de màgia. Ha aparegut com per fatifat.
fatiga
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Estat d’exhauriment o grossa disminució de forces, de pèrdua de potència, produïts per un treball excessiu. Morir de la fatiga. Suportar la fatiga. Resistir a la fatiga. Alleujar la fatiga. Respirar amb fatiga.
1 2 f. [LC] [MD] Allò que és causa de cansament o fatiga. Les fatigues de la guerra.
2 f. [EI] [OP] Disminució de la resistència a la ruptura d’un material elàstic sotmès a tensions d’intensitat i de signe variables. Assaig de fatiga.
fatigació
f. [LC] [MD] Acció de fatigar; l’efecte.
fatigant
adj. [LC] [MD] Que fatiga.
fatigar
1 v. tr. [LC] [MD] Causar fatiga (a algú), cansar.
2 intr. pron. [MD] [LC] S’ha fatigat molt corrent.
fatigós -osa
adj. [LC] [MD] FATIGANT.
fatigosament
adv. [LC] Amb fatiga.
fatimita
1 m. i f. [HIH] [ISL] Membre de la dinastia àrab de califes que governà al nord d’Àfrica.
2 adj. [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent als fatimites.
fato
1 m. [LC] Conjunt de coses per a un viatge, per a un ús qualsevol.
2 m. [LC] Abundància de menjar. En aquest plat hi ha massa fato.
3 m. [LC] FEINADA. No saps el fato que tinc, avui!
fàtsia
f. [AGA] [BOS] ARÀLIA DEL JAPÓ.
fatu fàtua
adj. [LC] Ple de presumpció, de vanitat infundada.
fàtua
f. [ISL] Resposta d’un muftí a una consulta jurídica.
fàtuament
adv. [LC] Amb fatuïtat.
fatuïtat
f. [LC] Qualitat de fatu.
fatxa1
1 f. [LC] Aspecte exterior d’una persona. Tenir algú fatxa d’ésser estranger. Fer bona fatxa, mala fatxa.
2 [LC] en fatxa loc. adv. a) En actitud adequada a un fi determinat. Posar-se en fatxa. Estar en fatxa.
2 [LC] [TRA] en fatxa loc. adv. b) Fent bracejar les veles d’una nau de manera que unes rebin el vent per la cara de proa i les altres per la cara de popa, per tal que la nau es mantingui aturada.
fatxa2
adj. i m. i f. [LC] [PO] POP. FEIXISTA.
fatxada
f. [LC] [AQ] [AR] Façana 1.
fatxejar
v. intr. [TRA] Mantenir una nau en fatxa.
fatxenda
1 f. [LC] Presumpció, ostentació. Gastar molta fatxenda.
2 m. i f. [LC] Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure.
fatxendar
v. intr. [LC] FATXENDEJAR.
fatxendejar
v. intr. [LC] Donar-se importància, obrar amb presumpció, amb ostentació.
fatxender -a
adj. [LC] Que fatxendeja.
fatxenderia
f. [LC] Acte propi d’una persona fatxendera.
faula
1 f. [LC] Narració falsa, mentidera, fictícia, de pura invenció. Tot això que conten són faules: no te’n creguis res.
2 1 f. [LC] [FLL] Narració de fets meravellosos.
2 2 f. [LC] [FLL] Narració en què es dona un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al·legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals.
3 f. [FL] Sèrie d’incidents dels quals es compon l’acció d’un poema èpic o dramàtic.
faüllada
f. [BOS] HERBA ESQUELLERA.
fauna
f. [LC] [ZOA] Conjunt d’animals d’una regió determinada, d’un període o formació geològics determinats. La fauna de Catalunya. La fauna del paleozoic.
faune
1 m. [AN] [AR] [LC] Déu campestre representat ordinàriament amb banyes i peus de cabra.
2 m. [LC] Home madur endut per la lascívia.
faunístic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la fauna.
faust -a
adj. [LC] Afortunat 1. Un faust esdeveniment.
faustament
adv. [LC] AFORTUNADAMENT.
fautor fautora
m. i f. [LC] Persona que obra en favor d’algú o d’alguna cosa.
fautoria
f. [LC] Qualitat de fautor.
fauvisme
m. [AR] Moviment pictòric originat a la França del començament del segle XX, que es basa en la descripció violentament colorista de la realitat i es definí com a reacció a l’anàlisi impressionista del color i de la llum.
fauvista
1 adj. [LC] [AR] Relatiu o pertanyent al fauvisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [AR] Seguidor del fauvisme.
fava
1 1 f. [AGA] [BOS] Fruit en llegum de la favera. Pelar faves.
1 2 f. [BOS] Llavor comestible de la favera, grossa, ovada i comprimida, amb un senyal negrós, allargat, en un dels seus caps. Un plat de faves estofades.
1 3 [LC] això són faves comptades És cert, no hi cap posar-ho en dubte.
1 4 [LC] no poder dir fava No poder ni parlar de tan fatigat que hom està.
1 5 [LC] treure faves d’olla Experimentar una gran millora, refer-se d’una mala situació, d’un estat precari, etc.
2 1 f. [BOS] [AGA] FAVERA.
2 2 [BOS] fava de Calabar Planta herbàcia de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors purpúries en raïms axil·lars i llegums de dues o tres llavors molt metzinoses (Physostigma venenosum).
3 f. [LC] MASTEGOT.
4 m. i f. [LC] Persona aturada, que sembla com encantada.
5 f. [LC] VULG. GLAND.
6 f. [VE] Tumor de sang coagulada que es forma a la boca de les bèsties.
7 f. [LC] Inflor a l’epidermis.
8 f. [LC] Clap o taca de color a la ploma o a la pell d’un animal.
favada
1 f. [LC] [HO] Menjada de faves.
2 f. [LC] Feta pròpia d’una persona fava, beneitona.
favar
m. [AGA] [LC] [BOC] Camp plantat de faves.
favassa
f. [LC] [MD] Protuberància que es forma en algun indret de la pell, semblant a una butllofa ampla i aplatada.
favater
m. [AGA] [LC] Garbell per a porgar faves.
faver
adj. [ZOO] gall faver V. GALL1.
favera
f. [LC] [AGA] [BOS] Planta anual de la família de les papilionàcies, robusta, de fulles paripinnades i de flors blanques amb les ales negroses, conreada per les propietats alimentoses de les seves llavors, les faves, i dels seus llegums tendres (Vicia faba).
favó
m. [LC] [AGA] [BOS] Fava més petita que les ordinàries, produïda per una raça especial de favera, que serveix d’aliment a les haveries (Vicia faba var. equina).
favolí
m. [AGA] [BOS] [LC] FAVÓ.
favoni
m. [ME] [LC] Zèfir 1.
favor
1 1 m. [LC] Disposició a concedir un avantatge a algú de preferència a d’altres. Gaudir del favor d’algú.
1 2 [LC] estar en favor d’algú Gaudir del seu favor.
1 3 [LC] a favor de loc. prep. En benefici, en utilitat, en defensa, etc., de. Anar a favor d’algú. Parlar a favor d’algú. Els teníem a favor nostre.
2 1 m. [LC] Allò que concedim a algú per la nostra voluntat envers ell. Omplir algú de favors. Em va fer un favor que mai no li agrairé prou. Concedir algú alguna cosa com a favor, per favor. Certs favors no es fan.
2 2 [LC] feu-me el favor de Forma polida de demanar alguna cosa.
2 3 [LC] per favor loc. adv. SI US PLAU.
favorable
adj. [LC] Disposat a favor d’algú, que és o va a favor d’algú. El jutge els és favorable. Una opinió favorable. Un vent favorable.
favorablement
adv. [LC] D’una manera favorable. Ens van acollir favorablement. Jutjar algú favorablement.
favorejar
v. tr. [LC] Afavorir 1. Han pensat fer-los mal, i això encara els favoreja.
favorit -a
1 adj. [LC] PREDILECTE. És el meu llibre favorit, la meva lectura favorita.
2 m. i f. [LC] Persona que és objecte de la predilecció d’algú, especialment d’un príncep, d’un personatge. El favorit del rei. La favorita del sultà.
favoritisme
m. [LC] Preferència donada al favor sobre el mèrit. Una convocatòria oberta a tothom, sense favoritismes.
favull
m. [BOS] TAPISSOT.
fax
1 m. [TC] [LC] [IN] Aparell emprat per a transmetre documents a través de la línia telefònica que consta d’un sistema òptic de lectura, un mòdem per a la transmissió i un sistema d’impressió per a la recepció.
2 m. [TC] [LC] [IN] Procediment de transmissió de documents a través de la línia telefònica.
3 m. [LC] [TC] Document enviat mitjançant un fax.
fe1
m. [BOS] [LC] [AGA] FENC.
fe2
[pl. fes]
1 1 f. [LC] [DR] Creença ferma en la fidelitat, en la veracitat, en la capacitat, d’algú, en la veritat d’alguna cosa, en l’eficàcia d’alguna cosa. Tenir fe en algú. Prestar fe a algú. Una persona digna de fe. Prestar fe a una notícia. Una notícia digna de fe. Tenir fe en un medicament.
1 2 [LC] en fe de loc. prep. Perquè hom cregui fermament en (una cosa).
2 1 f. [HIH] [LC] Adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o a un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
2 2 f. [LC] [RE] Creença en els dogmes revelats d’una religió. Perdre la fe. Home de poca fe. Fer acte de fe. La ciència i la fe. Fe cristiana, fe musulmana.
2 3 f. [LC] [RE] Virtut teologal per la qual hom creu en les veritats revelades per Déu. Fe, esperança i caritat.
2 4 f. [HIH] [RE] [LC] Conjunt de dogmes i creences d’una religió. Fe budista, fe cristiana, fe musulmana. La propagació de la fe.
3 1 f. [LC] Paraula que hom dona, prometença que hom fa, de complir alguna cosa. Mancar a la fe donada, jurada. Jurar per sa fe. A fe d’home honrat.
3 2 f. [LC] Fidelitat a algú. El vassall devia fe al seu senyor.
3 3 [LC] a bona fe [o a fe, o a fe de Déu, o a fe de cristià, o a fe de món, o per ma fe] Fórmules per a afirmar d’una manera rotunda i emfàtica. A fe que és cert! A fe de Déu que mai no havia vist res semblant.
3 4 [LC] [AD] donar fe d’alguna cosa Certificar-la.
3 5 [LC] [AF] fe d’errates Llista de les errates d’un llibre.
3 6 [LC] [RE] fe de baptisme Certificació d’haver estat batejat algú.
3 7 [LC] fe de vida Certificat de l’existència d’una persona donat per l’autoritat competent.
3 8 [DR] fe pública Autoritat legítima atribuïda a notaris, secretaris de jutjats i de tribunals i a altres funcionaris, perquè els documents que autoritzen en deguda forma siguin considerats com a autèntics.
3 9 [LC] fer fe Testimoniar, servir de prova.
4 1 f. [LC] bona fe Manca de malícia.
4 2 [LC] mala fe MALÍCIA.
5 f. [HIG] En heràld., moble que representa dues mans en faixa que s’encaixen.
feble
1 1 adj. [LC] Deficient en força física, d’escassa capacitat per a exercir força o fer resistència, mancat de força, de vigor. És un home feble. Tenir les cames febles. Un feble suport.
1 2 adj. [LC] Deficient en caràcter, acció, expressió, mancat de força moral, d’eficiència. Una voluntat feble. Ésser feble amb algú, envers algú. Una nació feble.
1 3 m. [LC] PER EXT. Prendre la defensa del feble.
1 4 adj. [LC] Deficient en intensitat, en concentració. Un color feble. Una veu feble. Una vista feble.
1 5 adj. [LC] Que constitueix la part defectuosa, vulnerable, d’una cosa. Volien descobrir el punt feble del castell. No sé quin és el seu costat feble.
1 6 m. [LC] PER EXT. El feble d’un argument.
2 adj. [FL] No accentuat. Pronom feble. Una síl·laba feble.
3 adj. [NU] En numism., de llei o pes inferior al legal, però generalment dins dels marges de tolerància. Moneda feble.
feblement
adv. [LC] D’una manera feble, amb feblesa.
feblesa
1 1 f. [LC] Qualitat de feble. La feblesa del seu cos. La feblesa de la seva intel·ligència, de la seva memòria. La feblesa d’un argument. La feblesa d’un suport. La feblesa de la voluntat.
1 2 [MD] feblesa mental DEBILITAT MENTAL.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona feble.
3 f. [LC] Inclinació, tendència. La seva feblesa són els homes alts.
febrada
f. [LC] [MD] Accés de febre.
febre
1 1 f. [LC] [MD] Elevació de la temperatura del cos que manifesta la reacció de l’organisme a algun procés patològic. Tenir febre. Abaixar un remei la febre. Ara li ve la febre. Un accés de febre. Febres intermitents, remitents, contínues.
1 2 [MD] febre aguda Febre greu.
1 3 [LC] febre anticipant Febre en què l’accés periòdic apareix anticipadament.
1 4 [LC] [MD] febre continent Febre contínua.
1 5 [MD] febre hèctica Febre amb grans oscil·lacions diàries.
1 6 [MD] febre miliar Febre que acompanya una erupció miliar.
1 7 [MD] [LC] febre quartana Febre que ve cada quatre dies.
1 8 [LC] [MD] febre terçana [o febre terciana] Febre intermitent que repeteix al tercer dia, pròpia del paludisme.
1 9 [LC] tenir una febre de cavall Tenir una febre molt forta.
2 1 f. [MD] Malaltia en què la febre és el símptoma prominent.
2 2 [MD] febre ganglionar MONONUCLEOSI INFECCIOSA.
2 3 [MD] OBS. febre gàstrica Afecció que presenta alteracions digestives, decaïment i febre.
2 4 [MD] febre groga Malaltia aguda i maligna d’origen víric que produeix trastorns digestius, hemorràgies, icterícia, etc.
2 5 [MD] [LC] febre tifoide Malaltia febril infecciosa causada per un bacil que s’introdueix al cos pels aliments o l’aigua de beure.
3 f. [LC] Viva excitació produïda per una causa moral.
febrejar1
v. intr. [LC] [MD] Tenir febre.
febrejar2
v. intr. [LC] Fer un temps propi del febrer.
febrer1
m. [LC] Segon mes de l’any, de vint-i-vuit dies en els anys comuns i de vint-i-nou en els anys de traspàs. Si el febrer riu, el fred reviu.
febrer2
m. [BOS] [LC] [AGA] EUCALIPTUS BLAU.
febrerada
f. [LC] Cop de temps barrejat de pluja i calamarsa.
febricitant
adj. [LC] [MD] FEBRÓS.
febrícula
f. [MD] Febre lleugera.
febrífug -a
adj. i m. [MD] ANTIPIRÈTIC.
febril
1 1 adj. [LC] [MD] Pertanyent a la febre. Símptomes febrils.
1 2 adj. [LC] [MD] Que indica la febre. Un pols febril. Calor febril.
2 1 adj. [LC] Que manifesta una viva agitació. Impaciència febril.
2 2 adj. [LC] Intens, incansable. Activitat febril.
febrilment
adv. [LC] D’una manera febril. Treballar febrilment.
febrós -osa
adj. [LC] [MD] Que té febre.
febrosament
adv. [LC] FEBRILMENT.
febrosenc -a
adj. [LC] [MD] Que té un poc de febre.
februra
f. [LC] [ME] Temps rúfol.
fecal
adj. [ZOA] [MD] [LC] Relatiu o pertanyent als excrements.
fecaloide
adj. [ZOA] [MD] Semblant als excrements.
fecial
m. [PR] [HIH] Membre d’un col·legi de sacerdots de l’antiga Roma encarregats de sancionar formalment els tractats, declarar la guerra, etc.
fècula
f. [LC] [HO] [QU] Midó que es troba en forma de grànuls en les cèl·lules vegetals dels tubercles, els rizomes i altres arrels d’algunes plantes, com ara patates, mandioca i sagú.
feculència
f. [LC] Qualitat de feculent.
feculent -a
1 adj. [LC] Que fa pòsit.
2 adj. [HO] Que conté fècula. Aliments feculents.
fecund -a
1 1 adj. [LC] [BI] [AGR] Prolífic, fèrtil, que dona fruit, especialment abundant. Un terreny fecund.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Un escriptor fecund. Un principi fecund.
2 1 adj. [BI] [AGR] Que té possibilitat de reproduir-se.
2 2 adj. [LC] [BI] [ZOA] Que s’ha reproduït. Hi ha hagut casos de mules fecundes.
fecundable
adj. [LC] [MD] [AGR] Susceptible de fecundació.
fecundació
1 f. [BI] [LC] [MD] Acció de fecundar.
2 f. [MD] Procés inherent a la reproducció sexual en què es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d’originar una cèl·lula diploide o zigot, d’on sorgirà un nou individu.
3 [MD] fecundació artificial INSEMINACIÓ ARTIFICIAL.
4 [BI] [MD] fecundació externa [o fecundació extrauterina, o fecundació in vitro] Fecundació realitzada fora del si matern.
fecundament
adv. [LC] Amb fecunditat.
fecundant
adj. [LC] [MD] Que fecunda. L’acció fecundant de la pluja.
fecundar
1 v. tr. [LC] [BI] Fer fecund o productiu.
2 v. tr. [LC] [BI] FERTILITZAR.
3 v. tr. [BI] [MD] Produir la fecundació (d’un oòcit, d’un primordi seminal, etc.).
fecunditat
1 f. [LC] [BI] [AGR] Qualitat de fecund.
2 f. [BI] [MD] Capacitat de fecundació, que depèn de les característiques genètiques i del medi ambient intern i extern.
fedaí fedaïna
m. i f. [LC] Membre del moviment d’alliberament palestí.
fedal
adj. [LC] Nascut el mateix any, de la mateixa edat. L’Oriol i en Pau són fedals.
fedatari -ària
1 adj. [AD] Que dona fe.
2 adj. [AD] Que té autoritat per a donar fe pública, sia judicial, notarial o mercantil.
3 m. i f. [AD] Persona dipositària de la fe pública.