fotocopiar
1 v. tr. [AF] [LC] Reproduir (un text, un plànol, un dibuix, etc.), per mitjans fotoquímics o fotoelèctrics.
2 v. tr. [AF] XEROGRAFIAR.
fotocromia
f. [AF] Conjunt de processos fotogràfics de descomposició dels colors d’un original en diverses tintes i en diversos motlles per a poder-los reproduir en arts gràfiques, normalment amb tres o quatre colors bàsics.
fotodíode
m. [EL] Díode sensible a la llum, de manera que en incidir-hi aquesta es produeix un augment notable del corrent invers, gairebé nul en l’obscuritat.
fotodissociació
f. [QU] Ruptura d’un enllaç químic com a resultat de l’absorció d’un fotó.
fotoelàstic -a
adj. [FIF] Que té fotoelasticitat.
fotoelasticitat
f. [FIF] Propietat d’algunes substàncies transparents i isòtropes de convertir-se en birefringents per la influència d’una deformació elàstica.
fotoelèctric -a
adj. [EL] [FIF] Relatiu o pertanyent a la fotoelectricitat. Efecte fotoelèctric.
fotoelectricitat
f. [EL] Electricitat produïda per efecte de la llum.
fotoelectró
m. [EL] Electró alliberat per l’efecte fotoelèctric.
fotoelectrònic -a
adj. [EL] Relatiu o pertanyent a la fotoemissió d’electrons.
fotoemissió
f. [EL] Emissió d’electrons d’un cos sotmès a una radiació electromagnètica, especialment llum, raigs X, etc.
fotoemissiu -iva
adj. [EL] Que produeix fotoemissió. Cèl·lula fotoemissiva.
fotòfil -a
adj. [EG] Que viu en condicions d’elevada lluminositat. Organisme fotòfil.
fotofòbia
f. [MD] [PS] Aversió morbosa a la llum.
fotòfon
m. [TC] Telèfon usat antigament, basat en l’efecte que la llum produeix sobre la resistència elèctrica del seleni.
fotòfor
m. [ZOP] [ZOA] Òrgan lluminós que presenten la majoria d’invertebrats i de peixos que habiten a més de 500 metres de profunditat.
fotoforesi
f. [FIF] Moviment de partícules suspeses en un gas o en una dissolució col·loidal quan són sotmeses a l’acció de la llum o d’una altra radiació electromagnètica.
fotogen -ògena
adj. [LC] [FIF] Que produeix llum.
fotogènia
f. [LC] [FIF] Qualitat de fotogènic.
fotogènic -a
1 adj. [FIF] Que engendra llum. Bacteris fotogènics.
2 adj. [LC] Que sol sortir bé en ésser fotografiat. Aquest polític no és gens fotogènic.
fotògraf fotògrafa
m. i f. [PR] [CO] [LC] Persona que practica la fotografia.
fotografia
1 f. [LC] [CO] Procediment tècnic que permet d’obtenir imatges permanents mitjançant un dispositiu òptic que produeix una imatge real sobre una capa fotosensible.
2 1 f. [LC] [CO] [AR] Imatge obtinguda mitjançant aquest procediment.
2 2 [GG] [AGF] fotografia aèria Fotografia feta des de l’aire i que pot ésser la base d’aixecaments cartogràfics, de fotointerpretació forestal, etc.
2 3 [GG] fotografia estereoscòpica Fotografia feta des de dos punts diferents de manera que amb l’estereoscopi es pot observar, a partir d’un parell d’imatges, el relleu d’un territori.
3 f. [LC] [CO] Obrador de fotògraf.
fotografiable
adj. [LC] [CO] Que es pot fotografiar.
fotografiar
1 v. tr. [LC] [CO] Reproduir la imatge (d’alguna cosa) per mitjà de la fotografia. Fotografiar un monument.
2 v. tr. [LC] PER EXT. L’has fotografiat amb poques paraules.
fotogràfic -a
1 1 adj. [LC] [CO] Relatiu o pertanyent a la fotografia.
1 2 adj. [LC] [CO] Obtingut per mitjà de la fotografia.
2 adj. [LC] [CO] Que representa o reprodueix alguna cosa acuradament fins als més petits detalls, per un procediment mecànic.
fotogràficament
1 adv. [LC] [CO] Per mitjà de la fotografia.
2 adv. [LC] [CO] Com per mitjà de la fotografia.
fotograma
m. [CO] [JE] Imatge component d’una pel·lícula fotogràfica o cinematogràfica.
fotogrametria
f. [AQ] [OP] Conjunt de tècniques que permeten, mitjançant fotografies, deduir les dimensions i la situació de l’objecte fotografiat.
fotogravador fotogravadora
m. i f. [AF] [PR] Operari especialitzat en fotogravat.
fotogravar
v. tr. [AF] Gravar (planxes) mitjançant el sistema de fotogravat.
fotogravat
1 m. [AF] [LC] Procediment emprat per a gravar materials sensibles a la llum per tal d’aconseguir una matriu que en permeti la reproducció.
2 m. [AF] [LC] Planxa obtinguda pel procediment del fotogravat.
fotoheteròtrof -a
adj. i m. i f. [BI] Que pot utilitzar energia radiant, però no pot desenvolupar-se amb anhídrid carbònic com a única font de carboni. Organisme fotoheteròtrof.
fotoimpressor fotoimpressora
m. i f. [PR] Operari que reprodueix sobre planxes metàl·liques, partint de negatius fotogràfics, el material que s’ha d’imprimir.
fotointerpretació
f. [GG] [AGF] Estudi d’imatges fotogràfiques per tal d’identificar accidents naturals, ocupació del terreny, espècies arbòries i deduir-ne les mesures.
fotoionització
f. [QU] Alliberament d’un electró o més d’un, d’un àtom o d’una molècula com a resultat de l’absorció d’un fotó.
fotòlisi
f. [QU] Reacció de descomposició provocada per efecte de la llum, iniciada generalment per la ruptura homolítica d’un enllaç que dona dos fragments moleculars que són radicals fortament reactius.
fotolit
m. [AF] Clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset.
fotolitografia
1 f. [AF] Art de fixar sobre un suport litogràfic imatges fetes fotogràficament.
2 f. [AF] Estampa obtinguda per mitjà d’aquest art.
fotolitogràfic -a
adj. [AF] Relatiu o pertanyent a la fotolitografia.
fotoluminescència
1 f. [FIF] Luminescència provocada per radiacions visibles o molt pròximes a les visibles, com ara els raigs infrarojos o ultraviolats.
2 f. [GL] Luminescència estimulada en un mineral per la llum natural o per una radiació ultraviolada o infraroja.
fotomagnètic -a
adj. [FIF] Relatiu o pertanyent al fotomagnetisme.
fotomagnetisme
m. [FIF] Magnetisme degut a radiacions lluminoses.
fotomecànic -a
1 adj. [LC] [AF] Que s’usa en la confecció de planxes i de formes d’impressió. Les tècniques fotomecàniques.
2 m. i f. [AF] [PR] FOTOGRAVADOR, FOTOGRAVADORA.
fotometal·lografia
f. [AF] Procediment fotomecànic que utilitza una planxa de zinc o d’alumini en què la imatge que cal tintar no presenta buits ni relleus.
fotometeor
m. [ME] Fenomen lluminós provocat per la reflexió, la refracció, la difracció o les interferències de la llum solar o lunar.
fotòmetre
m. [FIM] [FIA] [FIF] Aparell per a mesurar la intensitat de la llum.
fotometria
1 f. [FIF] [FIM] [FIA] Part de l’òptica que tracta del mesurament de la intensitat de la llum.
2 f. [QU] fotometria de flama ESPECTROMETRIA D’EMISSIÓ ATÒMICA DE FLAMA.
fotomètric -a
adj. [FIF] [FIM] [AQ] [FIA] Relatiu o pertanyent al fotòmetre o a la fotometria.
fotomultiplicador
m. [EL] Tub de buit electrònic constituït per un fotocàtode i un multiplicador d’electrons.
fotomuntatge
1 m. [CO] Tècnica fotogràfica per mitjà de la qual hom obté una fotografia a partir de dues o més per aconseguir determinats efectes.
2 m. [CO] [LC] Fotografia obtinguda amb aquesta tècnica.
fotonovel·la
f. [LC] [FLL] Narració, generalment sentimental, explicada mitjançant una seqüència de fotografies combinada amb textos que recullen les paraules dels personatges i les acotacions de lloc i temps.
fotonuclear
adj. [FIN] reacció fotonuclear V. REACCIÓ.
fotoperíode
m. [BO] [EG] Espai del temps diari en què un organisme és exposat a la llum.
fotopila
f. [EL] CÈL·LULA FOTOVOLTAICA.
fotoplà
m. [AQ] [OP] Pla fotogràfic elaborat reunint fotografies aèries verticals, les quals prèviament han estat reduïdes a una mateixa escala, utilitzant de cadascuna les parts centrals no deformades.
fotòpsia
f. [MD] Conjunt de sensacions visuals la causa de les quals és una excitació no lumínica de la retina o de les vies i els centres òptics.
fotoquímic -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la fotoquímica.
2 f. [QU] Part de la química que estudia la interacció entre un quàntum lluminós i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.
fotoreceptor -a
1 adj. [LC] [ZOA] Capaç de copsar la llum.
2 m. [BO] [BI] Orgànul d’algunes algues flagel·lades sensible a la llum que, en col·laboració amb l’estigma, permet l’orientació de la cèl·lula respecte de la llum.
fotoreproducció
f. [AF] Conjunt de tècniques i processos fotogràfics seguits en la confecció de fotolits.
fotoreproductor fotoreproductora
m. i f. [AF] Tècnic especialista en fotoreproducció.
fotoresistència
f. [EL] Resistència elèctrica el valor de la qual varia per influència de la llum incident.
fotosensibilització
1 f. [MD] [QU] Sensibilització d’un organisme o d’una substància a la llum.
2 f. [MD] Augment anormal de la sensibilitat de la pell a les radiacions lluminoses, a causa de la presència en els teguments de substàncies que actuen per fotocatàlisi.
fotosensibilitzador
m. [QU] Molècula capaç d’absorbir la radiació lluminosa i provocar canvis energètics en una altra molècula.
fotosensible
adj. [FIF] [EL] Sensible a la llum. Element fotosensible.
fotosensor
m. [EL] Element o dispositiu fotosensible.
fotosfera
f. [FIA] Capa més profunda de l’atmosfera del Sol d’on prové gairebé tota la radiació visible que arriba a la Terra.
fotosíntesi
1 f. [BI] [EG] Assimilació d’anhídrid carbònic per un procés que depèn de la llum.
2 [BI] fotosíntesi bacteriana Fotosíntesi que utilitza altres reductors diferents de l’aigua.
3 [BI] fotosíntesi vegetal Fotosíntesi que utilitza l’aigua com a font de poder reductor i lliura oxigen.
fotosintètic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la fotosíntesi.
fototaxi
f. [BI] Desplaçament de bacteris o d’altres microorganismes provocat per un estímul lluminós.
fototeca
1 f. [BB] Lloc que conté una col·lecció ordenada de fotografies.
2 f. [BB] Col·lecció de fotografies.
fototelègraf
m. [TC] Aparell emprat en la fototelegrafia.
fototelegrafia
f. [TC] Procediment per a la transmissió a distància, mitjançant cable o per ràdio, d’imatges fixes.
fototípia
f. [AF] Procediment d’impressió que usa com a motlle una pel·lícula de gelatina bicromatada estesa en una planxa gruixuda de vidre, que actua com una tècnica litogràfica.
fototiristor
m. [EL] Tiristor que pot ésser disparat per un impuls elèctric i per un raig lluminós.
fototransistor
m. [EL] Transistor sensible a la llum incident, que es comporta de la mateixa manera que un fotodíode però dona un senyal de sortida amplificat.
fototropisme
m. [BI] Tropisme en què el factor estimulant és la llum.
fotovoltaic -a
1 adj. [EL] [FIF] Relatiu o pertanyent a l’efecte fotovoltaic.
2 adj. [EL] Que es basa en l’efecte fotovoltaic. Aparell, dispositiu, fotovoltaic.
fotral
m. [LC] FOTIMER. Té un fotral d’anys.
fotralada
f. [LC] FOTIMER. Quina fotralada de llibres!
fotre1
1 1 v. tr. [LC] POP. FER2. No ha fotut res del que li han manat. Per celebrar-ho, fotrem un bon àpat. Tant me fot tot plegat. Fotre la punyeta. Com has fotut això? Els nostres jugadors van fotre cinc gols a l’equip contrari.
1 2 v. tr. [LC] POP. Donar, pegar, clavar, llançar, posar, col·locar, ficar, etc. Fotre una puntada de peu, una empenta. Et fotré una plantofada que et tombaré. Li va fotre un tret al cap. Fot-ho a l’armari, que no ho vull veure més.
1 3 [LC] POP. fotre a mar [o fotre al rec, o fotre a la bassa, o fotre a les escombraries] Llençar 1. Això, ja ho pots fotre a les escombraries.
1 4 [LC] POP. fotre el camp Anar-se’n, fugir.
1 5 [LC] POP. fotre mà a algú Tocar-lo libidinosament.
1 6 [LC] POP. fotre alguna cosa pels morros a algú Rebutjar-la-hi despectivament, desafiadorament.
1 7 v. tr. [LC] POP. Perjudicar, danyar. El que tu vols és fotre’m.
1 8 v. tr. [LC] POP. Prendre, furtar, robar. M’han fotut la ràdio del cotxe.
2 1 intr. pron. [LC] POP. Riure’s, burlar-se. Que potser te’n fots? Es fot del mort i de qui el vetlla.
2 2 intr. pron. [LC] POP. Patir una experiència negativa, desagradable, fastiguejar-se. Fotre’s de gana. Fotre’s de fàstic. Fotre’s de son. Fotre’s d’avorriment.
2 3 intr. pron. [LC] POP. Haver de suportar un fet o una situació que molesta o desagrada. Si no t’agrada, et fots.
2 4 [LC] POP. fer-se fotre Fotre12 3. Si no hi estàs d’acord, t’hauràs de fer fotre.
2 5 intr. pron. [LC] POP. Un fet, ésser indiferent (a algú). Se me’n fot, d’aquest brètol. Se’ls en fot, que estiguis malalt; no et vindran a veure, no!
2 6 tr. pron. [LC] POP. Menjar-se, beure’s. Li agradava tant que se n’ha fotut tres plats.
3 tr. [LC] POP. fot-li! Expressió usada per a animar a actuar sense miraments, tirant pel dret.
4 tr. [LC] POP. no fotis! [o no fotem!] Expressió usada per a indicar sorpresa o contrarietat.
5 intr. [LC] VULG. Copular 1 2.
fotre2
interj. [LC] POP. Expressió usada per a manifestar admiració, sorpresa, ira, etc.
fou
f. [LC] Barranc, pas estret.
fouling
m. [EG] Conjunt d’organismes que s’adhereixen al buc de les embarcacions i en dificulten el moviment.
fòvea
1 1 f. [ZOA] [BO] [MD] [BI] Sot o depressió petita en un òrgan.
1 2 f. [MD] [BI] Depressió que deixa la pressió del dit damunt els teguments edematosos.
2 f. [MD] Depressió central de la taca groga o màcula lútia de la retina, caracteritzada per ésser la zona amb la màxima agudesa visual.
foxtrot
m. [MU] [JE] Ball de principi del segle XX, de ritme ràpid, habitualment en compàs de 4/4.
fra
m. [LC] [RE] Tractament que es dona als frares, anteposant-lo al nom. Fou escollit prior fra Antoni de Mataró.
frac
m. [LC] [ED] Jaqueta masculina, d’etiqueta, que per davant arriba només fins a la cintura i per darrere porta dos faldons llargs de forma trapezial.
fracàs
[pl. -assos]
m. [LC] Èxit del tot dolent, desastrós.
fracassar
v. intr. [LC] No tenir bon èxit, no reeixir en una empresa, etc. Si fracasso, no hi perdré res.
fracció
1 f. [LC] Acció de rompre, de dividir en parts.
2 1 f. [LC] Part d’un tot presa a part. Una fracció del partit republicà.
2 2 f. [LC] [MT] En mat., una o més parts alíquotes de la unitat.
2 3 f. [LC] [MT] Quocient indicat de dues expressions algebraiques.
2 4 [MT] fracció contínua Fracció el denominador de la qual és un enter més una fracció que té per denominador un enter més una fracció i així indefinidament.
2 5 [LC] [MT] fracció decimal Fracció en què el denominador és una potència de deu.
2 6 [LC] fracció impròpia Fracció en què el numerador és més gran que el denominador.
3 1 f. [QU] Producte obtingut per fraccionament d’una mescla.
3 2 [QU] fracció molar Fracció de mols d’un component determinat en una mescla o en una solució, expressada respecte del nombre total de mols de tots els components.
fraccionament
m. [LC] [QU] Acció de fraccionar o de fraccionar-se; l’efecte.
fraccionar
1 1 v. tr. [LC] [MT] Dividir (un tot) en parts o fraccions.
1 2 intr. pron. [LC] El partit es va fraccionar en dos grups. El regne es va fraccionar el segle XIV.
2 tr. [IQ] [QU] Separar (una mescla) en fraccions de característiques diferents, o en els seus components, per destil·lació, per cromatografia o per altres tècniques anàlogues.
fraccionari -ària
1 adj. [LC] [MT] Pertanyent a les fraccions o a una fracció.
2 adj. [LC] [MT] Que constitueix una fracció. Un nombre fraccionari.
fractal
1 adj. [FIF] [MT] Relatiu o pertanyent a una fractal o a les fractals.
2 f. [MT] [FIF] Model matemàtic o objecte real que manté la seva forma essencial, fragmentada i irregular, encara que variï l’escala d’observació.
fractocúmul
m. [ME] FRACTOCÚMULUS.
fractocúmulus
m. [ME] Cúmulus de vores molt esquinçades i de formes fàcilment canviants.
fractonimbus
m. [ME] Nimbus de vores molt esqueixades i com desfent-se, que corre sovint per dessota un nimbus més alt i més important.
fractura
1 f. [LC] [MD] Ruptura, solució de continuïtat produïda violentament en un cos sòlid, especialment en un os o en un cartílag. La fractura de l’húmer, del crani. Fractura articular, comminuta, esberlada.
2 f. [GL] Ruptura d’una massa rocosa, amb desplaçament o sense, causada en ésser ultrapassat el seu límit de coherència.
3 f. [GL] [GLG] Aspecte que presenta la superfície de trencament d’un mineral. Fractura concoidal.
fracturable
adj. [LC] [GL] Que es pot fracturar.
fracturar
v. tr. [LC] [MD] Produir la fractura (d’alguna cosa, especialment d’un os o d’un cartílag). Caigué i es fracturà un fèmur.
fraga
1 f. [AGA] [BOS] Fruit comestible de la fraguera, que consisteix en un receptacle carnós, vermell, sobre el qual s’insereixen els diminuts fruits.
2 f. [AGA] [BOS] MADUIXA.
3 f. [BOS] [AGA] Fraguera 1.
fragant
adj. [LC] OLORÓS.
fragassa
f. [BOS] GRAM NEGRE.
fragata
1 f. [TRA] [LC] Nau de tres o més arbres de tres peces, tots creuats.
2 f. [DE] Nau d’escorta, de port mitjà, destinada a la protecció antisubmarina i antiaèria dels grups de combat, dels combois, etc.
fragatí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Fraga.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Fraga o als seus habitants.
fragiforme
adj. [BO] Que té forma de maduixa.
fràgil
1 adj. [LC] [GLG] Que es trenca fàcilment. Fràgil com el vidre, com la pisa. El quars és un mineral fràgil.
2 adj. [LC] Feble, delicat, precari. Salut fràgil.
3 adj. [LC] Que sucumbeix fàcilment a les temptacions.
fragilitat
1 f. [LC] Qualitat de fràgil. La fragilitat del vidre.
2 f. [LC] PER EXT. La fragilitat de l’ésser humà.
fràgilment
adv. [LC] Amb fragilitat.
fragment
1 m. [LC] Tros d’una cosa trencada. Un fragment d’una estàtua.
2 m. [LC] Part que ha restat, que es publica o se cita d’una obra.
3 m. [MU] Part d’una obra musical.
fragmentació
1 f. [LC] Acció de fragmentar o de fragmentar-se; l’efecte.
2 f. [QU] Procés de bombardeig amb electrons a què és sotmesa una molècula orgànica a l’entrada d’un espectròmetre de masses per obtenir-ne fragments de masses diferents.
fragmentar
1 v. tr. [LC] Dividir en fragments, rompre la unitat (d’una cosa).
2 intr. pron. [LC] Les roques es fragmenten per l’acció del glaç.
fragmentari -ària
1 adj. [LC] No sencer o complet.
2 adj. [LC] Compost de fragments.
fragmentàriament
adv. [LC] D’una manera fragmentària.
fragmo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. phragmós, ‘tancat’, ‘estacada’. Ex.: fragmocon, fragmoplast.
fragor
m. o f. [LC] ESTRÈPIT. El fragor continu de les aigües de la cascada.
fragorós -osa
adj. [LC] ESTREPITÓS.
fragorosament
adv. [LC] ESTREPITOSAMENT.
fragós -osa
adj. [LC] [GG] Abrupte, ple de matolls, de roques, etc.
fragositat
1 f. [LC] [GG] Qualitat de fragós.
2 f. [GG] Allò que fa un terreny, un camí, etc., fragós.
fraguera
1 f. [BOS] [AGA] Planta de la família de les rosàcies, molt semblant a la maduixera, però més robusta, d’origen híbrid i cultivada pels seus fruits comestibles, les fragues o maduixots (Fragaria ananassa).
2 f. [AGA] [BOS] MADUIXERA.
frambèsia
f. [MD] PIAN.
framenor
m. [RE] Membre del primer orde de sant Francesc.
framiré
[pl. -és]
1 f. [BOS] [AGA] [AGF] Arbre de la família de les combretàcies, originari de l’Àfrica occidental (Terminalia ivorensis).
2 f. [AGF] [IMF] Fusta de framiré, resistent a l’aigua, emprada en ebenisteria i en la fabricació de contraplacats.
franc1
1 m. [LC] [ECT] Unitat monetària de diversos països europeus i africans, com ara Suïssa, Liechtenstein, Burundi, Congo, Costa d’Ivori, Txad, etc.
2 m. [ECT] [LC] Unitat monetària de França, Bèlgica, Luxemburg, Andorra i Mònaco anterior a l’adopció de l’euro.
3 m. [ECT] Moneda d’un franc.
4 m. [NU] Moneda medieval francesa d’or o d’argent.
franc2 franca
1 1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble germànic que conquerí la Gàl·lia i hi fundà la monarquia francesa.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als francs.
2 adj. [LC] [DR] Que és de condició lliure. Franc i lliure. Fer llibert o franc algú.
3 1 adj. [ECT] Lliure, exempt, de certes càrregues. Franc de port.
3 2 [LC] fer a algú franc d’alguna cosa Eximir-l’en.
3 3 [LC] de franc loc. adv. Sense pagar. No et costarà res: ho donen de franc.
4 1 adj. [LC] Que expressa obertament el seu pensament. Et seré franc: crec que no tens raó. Sigueu-me franques: m’està bé aquest vestit?
4 2 adv. [LC] Parla’m franc.
5 adj. [LC] No dubtós, exempt de barreja, no adulterat.
francament
adv. [LC] Amb franquesa.
francbord
m. [TRA] Distància que hi ha entre la cara de l’aigua i la part superior de la coberta principal d’una nau mercant.
franccantó
m. [HIG] Cantó 3.
francès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de França.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a França o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a França, als antics dominis francesos i en una part de Bèlgica i de Suïssa.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al francès.
2 3 [LC] a la francesa loc. adv. Sense dir adeu, sense acomiadar-se. Anar-se’n, marxar, a la francesa.
francesilla1
f. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les ranunculàcies, cultivada en jardineria per les seves flors grogues, blanques o vermelles, generalment dobles (Ranunculus asiaticus).
francesilla2
f. [LC] Allò que hom fa fora de l’acostumat i que implica una despesa extraordinària, no molt considerable, però. Pel seu aniversari va fer la francesilla de comprar-se aquell moble que tant li agradava. Una economia precària no permet gaires francesilles.
francesisme
m. [FL] GAL·LICISME.
francesització
f. [SO] [FL] Acció de francesitzar; l’efecte.
francesitzar
1 1 v. tr. [SO] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., francesos.
1 2 v. tr. [LC] Revestir de la forma francesa. No sé per què s’han de francesitzar els topònims occitans.
1 3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., francesos. Ha viscut tants anys a París que s’ha francesitzat considerablement.
2 tr. [LC] [FL] Omplir de gal·licismes.
franci
m. [QU] [ML] Metall alcalí radioactiu, el més pesant i el més actiu dels elements alcalins, remarcable pel seu punt de fusió molt baix, 27 °C (símbol, Fr; nombre atòmic, 87; pes de l’isòtop més estable, 223).
francià -ana
1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al francià.
2 m. [FL] Dialecte del francès antic parlat a l’Illa de França que és la base del francès actual.
fràncic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al fràncic.
2 m. [FL] [LC] Llengua germànica parlada pels antics francs.
franciscà -ana
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a un dels ordes de sant Francesc.
2 m. i f. [RE] [PR] Membre d’algun dels ordes fundats per sant Francesc o dels posteriors que en segueixen la regla.
francmaçó francmaçona
m. i f. [HIH] [LC] Persona que pertany a la francmaçoneria.
francmaçoneria
f. [HIH] [LC] Associació secreta internacional de persones unides per a propòsits fraternals que usa com a emblemes certs instruments de l’ofici de mestre de cases, com nivells, escaires, etc.
francmaçònic -a
adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a la francmaçoneria o als francmaçons.
franco-
[LC] Forma prefixada del mot ll. francus, ‘franc’, ‘francès’. Ex.: francoprovençal, francòfil, francòfob, francoprussià.
francòfon -a
adj. i m. i f. [LC] De parla francesa.
francolí
m. [ZOO] Ocell de la família dels fasiànids, semblant a la perdiu, originari de l’est de la Mediterrània, introduït i posteriorment extingit a les nostres contrades (Francolinus francolinus).
francoprovençal
1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al francoprovençal.
2 m. [FL] [LC] Conjunt de dialectes no estandarditzats intermedis entre el francès i l’occità.
francquarter
m. [HIG] Peça heràldica equivalent al primer quarter d’un escut quarterat.
franctirador franctiradora
1 m. i f. [LC] [DE] Combatent que no pertany a cap exèrcit regular.
2 m. i f. [LC] Persona que actua individualment, sense disciplina de partit o de corporació.
franel·la
1 f. [LC] [IT] Teixit lleuger i fi de llana amb lligat de plana.
2 f. [LC] [IT] Teixit de cotó imitant en aspecte i en tacte la veritable franel·la de llana.
franel·lògraf
m. [PE] Plafó de feltre o de franel·la al qual s’adhereixen figures que es van mostrant als alumnes durant l’explicació d’una lliçó.
franel·lograma
m. [PE] Figura o imatge de paper, feltre o franel·la que s’adhereix al franel·lògraf.
franger frangera
m. i f. [PR] [LC] [ED] Persona que fa o ven franges.
frangibilitat
f. [LC] Qualitat de frangible.
frangible
adj. [LC] Capaç de trencar-se.
fràngula
1 f. [BOS] [LC] Arbust caducifoli de la família de les ramnàcies, de fulles el·líptiques o ovades, petites flors verdoses i fruit en drupa, de primer vermell i després negre, que viu en bardisses i boscos humits (Rhamnus frangula).
2 f. [MD] [BOS] Escorça de la fràngula, de propietats purgants.
franja
1 f. [ED] [LC] Guarnició en forma de banda sobreposada.
2 1 f. [LC] Tros llarg i estret d’alguna cosa. Una franja de terreny.
2 2 f. [LC] PER EXT. Les zebres tenen franges de color fosc a tot el cos.
franjar
v. tr. [LC] Guarnir amb una franja o amb franges. Franjar d’or un escut.
frankeniàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou herbes i petites mates, de fulles petites, flors amb calze tubulós i fruit en càpsula, pròpies de les regions temperades i subtropicals, adaptades als sòls salins.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
franqueig
m. [LC] [TC] Acció de franquejar una carta, un paquet que es tramet per correu, etc.; l’efecte.
franquejable
adj. [LC] Que pot ésser franquejat, que hom pot travessar.
franquejar
1 1 v. tr. [LC] AFRANQUIR.
1 2 v. tr. [LC] [ECT] [TC] Pagar el port (d’una carta, d’un paquet, etc.), en el moment d’expedir-lo. Franquejar una carta.
1 3 v. tr. [LC] Travessar (un pas). Franquejar la porta, la boca d’un riu.
1 4 v. tr. [ECT] Alliberar (algú) de pagar contribució, tribut, etc.
2 intr. pron. [LC] Tractar-se mútuament amb franquesa. Eren coneguts però no es franquejaven.
franquer -a
1 adj. i m. i f. [HIH] Que gaudeix de la condició de franc.
2 adj. i m. i f. [HIH] ALOER.
franqueres
f. pl. [AGP] Boca de l’art per on entra el peix.
franquesa
1 1 f. [LC] Qualitat de qui és franc en el parlar. Parla’m amb franquesa: què en penses, d’això?
1 2 [LC] tenir franquesa amb algú Tenir amb algú amistat o coneixença suficient per a poder parlar-li francament, sense encongiments, sense compliments, sense reserves, etc.
2 1 f. [HIH] A l’alta edat mitjana, condició de llibertat civil o d’exempció de prestació de les càrregues o d’impostos. Terra de franquesa.
2 2 f. [HIH] Territori o localitat que gaudia de la condició de franquesa.
franquícia
1 1 f. [DR] [LC] [ECT] Exempció del pagament de certs drets o de certs serveis públics.
1 2 f. [ECT] Tant per cent sobre el valor dels efectes assegurats o quantitat fixa, a partir del qual comença a comptar la responsabilitat de l’assegurador.
1 3 f. [ECT] Autorització donada per un fabricant a un distribuïdor o comerciant de vendre els seus productes i d’usar certes patents o marques.
2 f. [IMF] Espai just que es proporciona a un forat, una regata, un encaix, un trau, a alguna part d’un moble o d’una altra construcció de fusta, per a rebre metxes, ànimes, crestalls, clavilles, etc., de manera que entrin sense dificultats.
franquisme
1 m. [PO] [LC] [HIH] Règim polític dictatorial implantat pel general Francisco Franco a l’Estat espanyol com a resultat de la guerra de 1936-1939.
2 m. [PO] [LC] [HIH] Ideologia pròpia d’aquest règim.
franquista
1 adj. [PO] [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent al franquisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [LC] [HIH] Partidari del franquisme.
frarada
f. [LC] [RE] POP. Acte propi d’un frare.
fraram
m. [LC] [RE] POP. Conjunt de frares.
frare
1 m. [LC] [RE] [PR] Religiós de certs ordes, especialment dels mendicants.
2 1 m. [LC] [ED] Tros de la vora d’una peça de vestir, d’una cortina, etc., que s’alça accidentalment i fa com un doblec.
2 2 m. [AF] Part d’un full imprès que no ha pres o ha pres feblement la tinta en imprimir-lo.
2 3 m. [AF] Arruga que de vegades es produeix a l’angle interior d’un quadern en l’acció de plegar-lo.
2 4 m. [ED] Defecte que es produeix en fer una mitja quan es deixa un punt sense collir.
3 m. [ED] Joguina que es fa tallant l’extrem d’una fava i traient-ne el gla de manera que la pellofa imita la caputxa d’un frare.
4 m. [ED] ESCALFALLITS.
5 m. [ZOO] Fraret 1.
6 m. [LC] [ZOI] FRARÓ.
7 1 m. [LC] [BOS] Planta herbàcia del gènere Orobanche, de la família de les orobancàcies, sense clorofil·la, de fulles esquamiformes i flors zigomorfes, bilabiades i en espiga, i fruit en càpsula, paràsita sobre les arrels de diferents plantes.
7 2 [LC] [BOS] frare de les faveres Planta de la família de les orobancàcies, robusta, poc o molt glandulosa, de flors blanques amb venes violàcies, que parasita les faveres i altres lleguminoses (Orobanche crenata).
7 3 [LC] [BOS] frare del romaní Planta de la família de les orobancàcies, tot ella rogenca o violàcia, paràsita del romaní (Orobanche latisquama).
7 4 m. [BOS] CUGOT.
7 5 [BOS] frare d’estepa MARGALIDA.
8 m. [BOB] Bolet no comestible de l’ordre de les cortinarials, de barret cònic i làmines groguenques (Inocybe rimosa).
fraret
1 m. [ZOO] Ocell capbussaire de la família dels àlcids, d’uns 30 centímetres de llargada, de plomatge negre a les parts superiors i blanc a les inferiors, amb el bec travessat per bandes de color vermell, blau i groc, que pesca sempre en aigües marines (Fratercula arctica).
2 m. [BOS] CUGOT.
3 m. [BOB] Fredolic 2 1.
fraró
m. [LC] [ZOI] Corc que es fa als llegums secs: faves, pèsols, llentilles, etc.
frase
1 1 f. [LC] [FL] Expressió que té un sentit complet. Una frase correcta. Trobar la frase justa. No sap com acabar la frase.
1 2 [LC] fer frases Parlar pretensiosament.
1 3 [FL] frase feta a) Expressió d’ús corrent en la llengua.
1 3 [FL] frase feta b) Frase que presenta un alt grau de fixació, el significat de la qual no pot ésser deduït del significat dels seus components.
2 1 f. [FLL] Manera peculiar amb què constitueix i ordena les proposicions cada escriptor, una llengua.
2 2 f. [FL] Oració 2 1. Frase distributiva, final.
3 f. [FL] SINTAGMA. Una frase nominal, adverbial.
4 f. [MU] Element de melodia que comprèn dos o més compassos, termina en una cadència i forma sensiblement un grup amb sentit propi.
fraseig
m. [MU] Art o tècnica de frasejar.
frasejar
1 v. intr. [LC] [FLL] Formar les frases de tal o tal manera. Frasejava com un gran orador.
2 v. intr. [FL] [LC] Llegir, dir, destacant bé les frases i els seus membres.
3 v. intr. [MU] [LC] En mús., interpretar destacant les frases, les pauses, etc.
fraseologia
1 1 f. [LC] [FLL] Conjunt de maneres de dir característiques d’una llengua, d’un sector d’aquesta o d’un autor. Fraseologia catalana. La fraseologia esportiva.
1 2 f. [FLL] [LC] Recull d’aquestes maneres de dir.
2 f. [LC] [FLL] Excés de paraules, ús de frases buides de sentit.
fraseològic -a
adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a la fraseologia.
frasqueta
f. [AF] Marc de ferro revestit amb paper fort, tallat solament al lloc que ha d’imprimir el motlle, que impedeix que caiguin els plecs fixats al timpà.
fratern -a
adj. [LC] Pertanyent als germans.
fraternal
adj. [LC] De germà, propi de germans. Amor fraternal.
fraternalment
adv. [LC] D’una manera fraternal.
fraternitat
1 f. [LC] GERMANOR.
2 f. [HIH] [RE] Associació religiosa creada entorn d’una església, d’un santuari o d’una comunitat monàstica per fer participar els seus membres dels seus béns espirituals i temporals.
fraternitzar
v. intr. [LC] Dos o més, unir-se i tractar-se com a germans. Els fadrins del Rosselló fraternitzen amb llurs germans de l’Empordà. En aquelles trobades, fraternitzaven escriptors de diverses generacions.
fraticel
m. [HIH] Espiritual 3.
fratricida
adj. i m. i f. [DR] [LC] Que mata un germà.
fratricidi
m. [DR] [LC] Crim de qui mata un germà.
frau1
1 m. [LC] [DR] Acció d’enganyar algú per procurar-se un avantatge en detriment d’ell.
2 [DR] en frau de creditors loc. adj. Que pot ésser objecte de rescissió quan el deutor ha defugit les seves obligacions i no pot satisfer els crèdits, dit d’un negoci jurídic.
3 [DR] frau de llei Acció feta emparant-se en una llei per eludir-ne una altra.
frau2
f. [GL] [LC] CONGOST.
fraudulència
1 f. [DR] [LC] Qualitat de fraudulent.
2 f. [DR] Cosa fraudulenta.
fraudulent -a
1 adj. [LC] [DR] Que empra el frau.
2 adj. [LC] [DR] Que és fet amb frau.
fraudulentament
adv. [LC] [DR] Amb frau.
fraudulós -osa
adj. [LC] [DR] FRAUDULENT.
fraudulosament
adv. [LC] [DR] FRAUDULENTAMENT.
fraula
f. [AGA] [BOS] [LC] MADUIXA.
fraular
m. [LC] [AGA] [BOC] MADUIXERAR.
fraulera
f. [BOS] [AGA] MADUIXERA.
fre
1 1 m. [LC] [AGR] [TRG] Instrument de ferro al qual es lliguen les regnes, que es posa a la boca dels cavalls, dels muls, etc., i serveix per a subjectar-los i menar-los.
1 2 m. [LC] PER EXT. Posar fre a una passió. Cal posar un fre a la seva ambició. Aquest home no té fre.
2 1 m. [LC] [EI] [TRG] Mecanisme que serveix per a aturar o alentir el moviment d’una màquina, d’un vehicle, etc.
2 2 [LC] [EI] [TRG] frens de disc Sistema de frenada d’un vehicle, en què uns dispositius de fricció pitgen el disc que gira solidari amb la roda.
2 3 m. [IT] Mecanisme que serveix per a aturar ràpidament el teler mecànic, amb la llançadora totalment dins un calaix, evitant que resti enclosa dins la calada.
2 4 m. [IT] Tensor de fil de la llançadora.
2 5 m. [IT] Mecanisme que serveix per a donar al plegador d’ordit una tensió regular.
3 1 m. [MD] Plec membranós que, a manera de brida, limita els moviments d’un òrgan o d’una part.
3 2 [MD] [ZOA] fre de la llengua TEL DE LA LLENGUA.
3 3 [MD] fre del prepuci Brida que uneix el prepuci al gland.
4 m. [EI] Dispositiu usat en els bancs de proves per a mesurar parells. Fre dinamomètric. Fre hidràulic.
freàtic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les aigües subterrànies. Capa freàtica.
frec
1 m. [LC] [FIF] FREGAMENT.
2 1 [LC] a frec de [o frec a frec de] loc. prep. a) A PUNT DE. He estat a frec de caure. Ha estat frec a frec de perdre’s.
2 1 [LC] a frec de [o frec a frec de] loc. prep. b) Molt a la vora de. Estic a frec de la trentena. El cavall passà frec a frec del grup.
2 2 [LC] frec a frec loc. adv. Gairebé tocant. La segueixo frec a frec.
3 m. [MD] Signe clínic constituït per un soroll determinat per auscultació i de vegades per palpació, produït en fregar dues superfícies seroses inflamades.
fred1
1 m. o f. [LC] Sensació produïda per la pèrdua de calor. Dona’m l’abric, que tinc fred. Fa estona que sento fred.
2 m. o f. [LC] Temps fred. Fer fred. Els freds de l’hivern. Un fred tardà.
fred2 -a
1 1 adj. [LC] Que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà. Un vent fred. Un bany fred. Tenir una suor freda.
1 2 adj. [LC] Caracteritzat per una temperatura baixa. Un clima fred. Una espècie que viu a les mars fredes.
1 3 adj. [LC] Que no té el grau de calor normal, necessari a un fi. Tenir els peus freds, les mans fredes. Trobar fred un menjar.
1 4 adj. [LC] Que s’ha refredat. Beure el cafè fred.
1 5 [LC] una de freda i una de calenta Adés una cosa, adés la contrària.
2 1 adj. [LC] Que no és animat, que no és apassionat, deficient en ardor, en zel, etc. Un discurs fred. Un orador fred. Un estil fred.
2 2 adj. [LC] Naturalment indiferent o apàtic. Temperament fred.
2 3 adj. [LC] Deficient en cordialitat, en interès, etc., envers algú o alguna cosa. Una rebuda freda.
3 [LC] en fred loc. adv. Sense sotmetre a un procés d’escalfament. Xapa laminada en fred.
fredament
adv. [LC] Amb fredor.
fredejar
1 v. intr. [LC] Fer més aviat fred. Avui fredeja; necessitaràs un jersei.
2 v. intr. [LC] Una cosa, mostrar-se més o menys freda. El cafè fredeja.
fredeluc -uga
adj. i m. [LC] [BOB] FREDOLIC.
fredeluga
1 f. [ZOO] Ocell de la família dels caràdrids, d’uns 30 centímetres de llargada, amb el mantell verd fosc tornassolat, el pit negre, els costats del cap i les parts inferiors blanques i un plomall negre al cap (Vanellus vanellus).
2 [ZOO] fredeluga gregària Ocell de la família dels caràdrids, d’uns 30 centímetres de llargada, plomatge castany olivaci, corona negra, ratlla blanca sobre el traç negre de l’ull, que nia a l’Àsia central i hiverna a l’Índia i al Sudan (Vanellus gregarius).
fredolec -ega
adj. [LC] Fredolic 1.
fredolí -ina
adj. i m. [LC] [BOB] FREDOLIC.
fredolic -a
1 adj. [LC] Molt sensible al fred.
2 1 m. [LC] [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, tardorenc, de cama cilíndrica i barret gris, primer cònic i després aplanat, finament fibrós, un punt vellutat, i carn, cama i làmines blanques (Tricholoma terreum i espècies afins).
2 2 [BOB] fals fredolic Bolet de l’ordre de les cortinarials, de cama robusta i barret carnós, viscós i d’una tonalitat groguenca (Cortinarius multiformis).
2 3 [BOB] fredolic blau PIMPINELLA MORADA.
2 4 [BOB] fredolic esquamós Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de barret gris, amb esquames de color gris negrós i una olor característica de pebre negre (Tricholoma atrosquamosum).
2 5 [BOB] fredolic farinós Bolet de l’ordre de les tricolomatals, semblant al fredolic, però amb olor de farina, que es fa sota alzines i carrasques (Tricholoma scalpturatum).
2 6 [BOB] fredolic gros Bolet de l’ordre de les tricolomatals, més gros que el fredolic i amb olor de farina (Tricholoma portentosum).
2 7 [BOB] fredolic metzinós Bolet tòxic de l’ordre de les tricolomatals, robust, de cama gruixuda i barret cobert d’esquames fosques, que es fa a les fagedes i a les avetoses (Tricholoma pardinum).
fredor
1 f. [LC] Qualitat de fred. No es banya per la fredor de l’aigua. L’aigua, no la vull gaire calenta: tan sols perduda la fredor. La fredor d’un públic. La fredor de les seves paraules. Saludar-se amb fredor.
2 f. [LC] FRED1. Quina fredor, avui!
fredorada
f. [LC] Gran fred.
fredorejar
v. intr. [LC] Fer fred. Fredorejava damunt del riu, però el dia era radiant.
fredorós -osa
adj. [LC] Que fa sentir fred. Un dia fredorós.
fredós -osa
adj. [LC] Que tira a fred.
freelance
[angl.] [inv.]
1 m. i f. [PR] Professional del periodisme, la publicitat, l’edició, etc., que treballa per a diverses empreses sense contracte fix.
2 adj. [PR] Un fotògraf freelance.
frega
f. [LC] [MD] Acció de fregar una part del cos amb les mans per aplicar-hi una substància medicinal.
fregada
1 1 f. [LC] Operació de fregar.
1 2 f. [LC] Fet de passar una cosa fregant amb una altra; l’efecte.
2 f. [LC] fregada d’orelles REPULSA.
fregadís
[pl. -issos]
m. [LC] Fregament continu, reiterat, de dues coses que es toquen, que l’una passa lliscant sobre l’altra.
fregadissa
f. [LC] Acció continuada, repetida, de fregar.
fregador1
m. [LC] [ED] [HO] Espai d’una cuina d’un restaurant, establiment o habitatge on es renten els estris de cuinar.
fregador2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que frega.
2 1 m. [IMF] Tros petit de suro, recobert de paper de vidre, que serveix per a fregar a mà la peça de fusta massissa o aplacada amb fullola, prèviament polida amb el ribot de polir o amb la ganiveta, deixant-la així a punt d’envernissar.
2 2 f. [IMF] Màquina per a fregar, emprada en els treballs de fusteria.
fregadora
f. [ED] [LC] FREGADOR1.
fregall
m. [LC] [ED] Manyoc d’espart o d’altre material que serveix per a fregar.
fregament
1 1 m. [LC] [FIF] Acció de fregar; l’efecte.
1 2 m. [IMF] Operació de fregar la fusta amb fregadores o a mà.
2 m. [FL] Articulació d’un so que es produeix quan l’aire passa a través d’una constricció del conducte bucal.
fregar
1 1 v. intr. [LC] [FIF] Dues superfícies en contacte, moure’s de manera que uns mateixos punts de l’una vinguin a posar-se successivament en contacte amb punts diferents de l’altra. El carro ha passat tan acostat que la roda ha fregat amb la paret.
1 2 v. intr. [IMF] Un element mòbil, com ara una porta, una finestra o un calaix, no funcionar prou bé perquè toca d’un lloc o altre.
2 1 tr. [LC] Tocar, passant, la superfície (d’alguna cosa). L’avió ha passat gairebé fregant la teulada.
2 2 tr. [LC] [ED] [IMF] Sotmetre (alguna cosa) a l’acció d’una altra que es fa moure sobre la seva superfície amb pressió i fricció. Fregar un atuell amb terra d’escudelles. Frega’t les mans amb aquest drap. Fregar-se el front amb una mà. Fregar la fusta amb paper de vidre.
2 3 [LC] fregar pels morros Retreure, reprotxar.
2 4 [LC] fregar-se les mans Fregar-se-les, l’una amb l’altra, en senyal de satisfacció, per escalfar-se-les, etc.
3 1 tr. [LC] [ED] Netejar (el paviment, un enrajolat, etc.), fregant-lo amb un drap, un fregall, etc., mullats. Avui no heu fregat el menjador.
3 2 tr. [LC] [ED] Rentar (els plats). Cada dia em toca a mi de fregar els plats.
fregata
f. [ZOO] Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de cos molt estilitzat i gran volador, propi de les costes dels mars i oceans tropicals, que pertany a un gènere que conté cinc espècies.
fregatel·la
f. [LC] Fregada, fregadissa.
fregida
f. [LC] [HO] Acció de fregir.
fregidina
f. [LC] [HO] Soroll, olor i fum que fa l’oli, el llard, etc., quan bull.
fregidora
f. [ED] [LC] Recipient d’una certa fondària, proveït d’una escorredora, que serveix per a fregir-hi aliments.
freginat
m. [LC] [HO] Fregit, especialment de freixura.
fregir
1 1 v. tr. [LC] [HO] Coure (un menjar) en oli, llard, mantega, bullents. Fregir peix, carn. Fregir un parell d’ous amb oli.
1 2 intr. pron. [HO] La ceba es fregeix de pressa.
2 1 tr. [LC] fregir-la a algú Enganyar-lo.
2 2 intr. pron. [LC] Consumir-se d’impaciència, neguit, etc.
3 intr. [LC] L’aigua de mar, fer soroll en passar entre roques llepant-les.
fregit
m. [LC] [HO] Menjar fregit.
fregitel·la
1 f. [HO] [LC] Acció de fregir.
2 f. [HO] [LC] Conjunt de coses fregides.
freixe
1 1 m. [AGF] [BOS] Arbre caducifoli del gènere Fraxinus, de la família de les oleàcies, de fulles oposades, pinnaticompostes, i fruit en sàmara.
1 2 [BOS] [AGA] freixe de flor Freixe de flors amb corol·la blanca, propi dels boscos submediterranis, que pot ésser sagnat per obtenir-ne una substància gomosa, el mannà (Fraxinus ornus).
1 3 [BOS] [AGF] freixe de fulla grossa Freixe de folíols oblongs i borrons negres, que es fa als boscos caducifolis humits d’una gran part d’Europa (Fraxinus excelsior).
1 4 [BOS] [AGF] freixe de fulla petita Freixe de folíols lanceolats i borrons bruns, propi dels boscos de ribera (Fraxinus angustifolia).
2 m. [IMF] [LC] [AGF] Fusta de freixe.
freixeda
f. [AGF] [BOC] FREIXENEDA.
freixeneda
f. [LC] [BOC] [AGF] Bosc de freixes.
freixenet
m. [BOC] [AGF] FREIXENEDA.
freixura
1 f. [LC] [ZOA] [AGR] Entranyes, especialment pulmons, d’un animal.
2 [LC] treure la freixura per la boca Fatigar-se granment.
freixurera
adj. [BOI] [LC] herba freixurera V. HERBA.
frèjol -a
adj. [LC] Magre, prim, escàs, de roba, de carn, etc.
frement
adj. [LC] [MD] Que fremeix.
fremiment
1 m. [LC] [MD] Acció de fremir; l’efecte.
2 m. [MD] Vibració perceptible per la mà aplicada damunt el tòrax o una altra part del cos.
fremir
v. intr. [LC] [MD] Tremolar fortament, estremir-se. Fremia davant d’aquella imatge terrible.
fren-
[LC] [MD] V. FRENO-.
frenada
1 f. [LC] [TRG] Acció de frenar.
2 [TRG] frenada de recuperació Sistema de frenada emprat en algunes locomotores elèctriques, en què els motors actuen com a generadors i retornen l’energia elèctrica al cable o al carril conductor.
frenar
1 v. tr. [LC] [TRG] [EI] Deturar o alentir el moviment (d’una màquina, d’un vehicle, etc.), fent funcionar el fre o els frens. Quan arribis a la carretera, frena el cotxe. A les baixades, freneu.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Mesures per frenar l’èxode rural. Frena la llengua!
frèndol
m. [LC] ÍMPETU. Quin frèndol que portes!
frenell
1 m. [LC] Cap o corda curta que serveix per a lligar.
2 m. [TRA] Corda amb què es lliguen els rems dins una embarcació.
3 m. [TRA] Barbiquell de botaló.
frener
m. [IMI] [PR] [LC] Persona que feia o venia frens per a les haveries.
freneria
1 f. [IMI] [LC] Obrador o botiga del frener.
2 f. [HIH] Carrer o barri on hi havia els obradors o les botigues de frener.
frenesia
1 f. [PS] [LC] [MD] Deliri furiós.
2 f. [PS] [LC] [MD] Exaltació furiosa, excitació extrema. Estimar amb frenesia.
frenètic -a
1 1 adj. [LC] [PS] [MD] Que té frenesia.
1 2 adj. [LC] PER EXT. El teu silenci em fa posar frenètic.
2 adj. [LC] [PS] [MD] Que és senyal de frenesia. Aplaudiments frenètics. Un entusiasme frenètic.
frenèticament
adv. [LC] [PS] Amb frenesia, d’una manera frenètica.
-frènia
[LC] Forma sufixada derivada del mot gr. phrén, ‘ment’. Ex.: bradifrènia.
frènic -a
adj. [ZOA] [MD] Relatiu al diafragma.
-frènic -frènica
[LC] Forma sufixada derivada de -frènia, derivat del mot gr. phrén, ‘ment’. Ex.: oligofrènic, hebefrènica.
freno- [o fren-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. phrén, ‘diafragma’, ‘intel·ligència’. Ex.: frenograma, frenologia, frenitis, frenastènia.
frenòleg frenòloga
m. i f. [BI] [PR] Persona versada en frenologia.
frenologia
f. [BI] [MD] Hipòtesi de Gall segons la qual qualsevol de les nostres facultats mentals, dels nostres instints, podrien induir-se de la conformació del crani.
frenològic -a
adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent a la frenologia.
frenòpata
1 m. i f. [MD] FRENÒLEG, FRENÒLOGA.
2 m. i f. [MD] [PR] [LC] PSIQUIATRE, PSIQUIATRA.
3 m. i f. [MD] Malalt mental.
frenopatia
f. [MD] [LC] PSIQUIATRIA.
frenopàtic -a
adj. [LC] [MD] PSIQUIÀTRIC.
freó
m. [QU] CLOROFLUOROCARBUR.
freqüència
1 f. [LC] Qualitat de freqüent, repetició reiterada i a curts intervals d’un acte, d’un esdeveniment. La freqüència de les seves visites. La freqüència de les pluges en aquesta contrada. Venir amb freqüència.
2 1 f. [MT] Nombre de repeticions d’un fenomen observat, o la seva raó respecte al nombre total d’observacions.
2 2 f. [FL] Nombre d’aparicions d’un element lingüístic en un corpus determinat.
3 1 f. [FIF] [TC] Nombre d’oscil·lacions per unitat de temps en un fenomen periòdic, igual a la inversa del període. Alta freqüència. Baixa freqüència. Freqüència de ressonància.
3 2 [TC] [FIF] freqüència central Mitjana aritmètica de les freqüències extremes que defineixen un canal. La freqüència central d’aquest canal de televisió és de 850 megahertzs.
3 3 [FIF] [TC] freqüència ciclotrònica Freqüència angular a la qual giren les partícules carregades elèctricament a l’interior d’un ciclotró.
3 4 [FIF] [TC] freqüència de tall En un filtre, freqüència per a la qual la magnitud de sortida sofreix una atenuació de 3 decibels.
3 5 [FIF] [TC] freqüència giromagnètica Freqüència corresponent a la rotació d’una partícula electritzada que, introduïda en un camp magnètic uniforme perpendicular a la seva velocitat, descriu una trajectòria circular.
3 6 [TC] [FIF] freqüència intermèdia En els receptors superheterodins, freqüència del senyal resultant de la mescla del senyal rebut i el de l’oscil·lador local, que és igual a la diferència de les dues freqüències.
3 7 [FIF] [TC] freqüència musical Freqüència audible corresponent a la zona de baixes freqüències de les notes musicals.
3 8 [LC] [TC] freqüència vocal Freqüència compresa dins la banda utilitzada per a la transmissió de la paraula.
4 f. [TC] freqüència modulada Sistema de ràdio que utilitza la modulació de freqüència.
freqüencial
adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la freqüència.
freqüencímetre
m. [EI] Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
freqüent
adj. [LC] Que té lloc sovint, a curts intervals. Aquí les pluges són molt freqüents. Les seves absències són massa freqüents.
freqüentació
f. [LC] Acció de freqüentar.
freqüentador -a
adj. [LC] Que freqüenta.
freqüentar
1 v. tr. [LC] Anar sovint per obligació, per habitud, (a un indret), a visitar (una persona). Freqüentar el cafè. Freqüentar els teatres. No freqüenta gaire l’escola. En aquella època freqüentava molt els artistes de més renom.
2 [RE] [LC] freqüentar els sagraments Anar sovint a confessar i combregar.
freqüentat -ada
adj. [LC] Transitat o visitat per molta gent a totes hores.
freqüentatiu -iva
adj. [FL] En gram., que serveix per a expressar la repetició freqüent d’una acció. Un verb freqüentatiu.
freqüentment
adv. [LC] Amb freqüència, d’una manera freqüent.
fres
m. [AGP] [LC] Indret d’un riu on les truites, els salmons, etc., van a pondre.
fresa1
1 1 f. [EI] [ML] Eina rotativa de tall emprada en el fresatge, formada per diferents arestes tallants disposades regularment al voltant del seu eix de rotació.
1 2 f. [IMF] Eina circular proveïda de diverses dents de tall afinat que, segons el seu perfil, serveix per a fer galzes, cadells, boets i motllures.
2 1 f. [AGA] Conreadora formada per una fresa d’eix horitzontal mogut per la presa de força d’un tractor.
2 2 f. [AGA] Molinet que remou la terra i arrenca les males herbes.
fresa2
f. [AGP] [LC] Acció de pondre els peixos.
fresada
f. [LC] Part fresada d’un forat.
fresadora
f. [EI] Màquina eina per a mecanitzar peces de metall o de fusta.
fresar1
1 v. tr. [LC] [EI] [ML] Eixamplar l’entrada (d’un forat), planejar, regatejar, etc., (una peça de metall, de fusta), amb una fresa.
2 tr. [AGA] Passar la fresa (per un camp).
fresar2
v. tr. [HO] [LC] Mesclar (el llevat amb la farina) abans de pastar.
fresar3
v. intr. [AGP] [LC] Els peixos, pondre.
fresatge
m. [EI] [ML] Operació de mecanitzar peces de metall o de fusta.
fresc -a
1 1 adj. [LC] Moderadament fred. Aigua fresca. Un aire fresc. Un ventet fresc.
1 2 adj. [LC] Que dona una sensació de frescor. Tenir la boca fresca.
1 3 adj. [LC] Que no reté la calor del cos. Un vestit fresc. Una camisa fresca. Uns llençols frescos.
2 1 adj. [LC] Acabat de fer, completament recent. Ous frescos. La pintura encara és fresca. Una notícia fresca. Una ferida fresca.
2 2 adj. [LC] Que conserva inalterades les seves qualitats originàries. Cutis fresc, galtes fresques. L’herba fresca dels prats. Estar fresc com una rosa. Mira quin peix tan fresc!
2 3 adj. [LC] PER EXT. Una veu fresca. Una imaginació fresca.
2 4 adj. [LC] Que no ha estat salat o adobat. Peix fresc.
2 5 [LC] de fresc loc. adv. D’ara mateix, de poc temps. Afaitat de fresc.
3 1 adj. [LC] Que no s’immuta fàcilment. Ets molt fresc, tu: tot t’ho prens a la broma.
3 2 [LC] estar fresc Estar en una situació difícil.
4 m. [AR] Obra pictòrica mural feta amb la tècnica de la pintura al fresc. Un fresc de Torres Garcia.
5 [LC] en fresc loc. adv. En un paratge fred, en aigua freda, perquè es refredi. Posar el vi en fresc.
fresca
1 f. [LC] [ME] Temps fresc. Fer fresca.
2 f. [LC] [ME] Fred moderat, especialment agradable quan hom té calor. Sentir fresca. Prendre la fresca.
3 [LC] anar a la fresca Anar amb poca roba.
4 [LC] estar a la fresca [o posar-se a la fresca] Estar, posar-se, en un indret fresc.
5 [LC] prendre’s una cosa a la fresca Sense immutar-se per ella.
6 [LC] dir-ne una de fresca a algú [o dir-ne quatre de fresques a algú] Fer-li un retret o retrets obertament o sense miraments.
frescor
f. [LC] Qualitat de fresc. La frescor de l’aire. La frescor d’un peix. La frescor de la seva veu. M’agrada la teva frescor: no t’immutes per res.
frescós -osa
adj. [LC] Més aviat fresc. Vàrem tenir un dia frescós.
frescum
m. [HO] [LC] Carn de porc matat de poc.
frescumada
f. [HO] [LC] FRESCUM.
frèsia
f. [BOS] [AGA] LLIRI DE SANT JOSEP.
fresquejar
1 v. intr. [LC] Fer fresca. Aquest matí fresquejava.
2 v. intr. [LC] Quelcom, mostrar-se més o menys fresc.
fresquívol -a
adj. [LC] Fresc, s’aplica a un lloc. És una habitació fresquívola.
fressa1
1 f. [LC] Soroll, brogit, continuat. La fressa de les fulles agitades pel vent. La fressa de l’aigua del torrent. Sentir fressa. Fer fressa. La fressa dels cucs de seda quan mengen.
2 f. [LC] Senyals que una bèstia deixa per on ha passat. Trobar la fressa d’un conill.
fressa2
f. [LC] DISFRESSA.
fressar
1 v. intr. [LC] Els cucs de seda, menjar.
2 tr. [LC] Petjar sovint (un camí, un terreny), freqüentar-lo, fer-lo transitable.
fressat -ada
adj. [LC] Que és molt freqüentat, s’aplica als camins.
fressejar
1 v. intr. [LC] Fer fressa.
2 v. intr. [LC] Fer veure que es fa molt i no fer res.
fresser -a
adj. [LC] Que fa fressa, bullícia.
fresseta
m. i f. [LC] Manifasser, manifassera.
fressós -osa
adj. [LC] FRESSER.
fressosament
adv. [LC] Amb fressa.
freta
f. [HIG] Moble heràldic format per una cotissa i una llista entrecreuant-se amb una malla gran abismada.
fretura
1 f. [LC] Mancança o escassetat del necessari. Passar fretura. Venir a fretura. Tenir fretura d’una cosa.
2 [LC] fer fretura Mancar quelcom necessari, de què se sent la pèrdua.
freturant
adj. [LC] FRETURÓS.
freturar
1 v. intr. [LC] Estar mancat, tenir fretura, necessitat. Ell fretura de tot ajut, i sense un ajut no pot fer res.
2 v. intr. [LC] Ésser indispensable. No fretura que ho facis.
freturejar
v. intr. [LC] FRETURAR. Freturejaven d’aliments.
freturós -osa
adj. [LC] Que té, que passa, fretura. Freturós de béns temporals. Freturós de tot sentiment de dignitat.
freturosament
adv. [LC] Amb fretura.
freu
m. [GL] Estret 2.
freudià -ana
adj. [PS] [MD] [FS] Relatiu o pertanyent al psiquiatre austríac Sigmund Freud o al freudisme.
freudisme
m. [PS] [MD] [FS] Doctrina de Sigmund Freud o de les escoles que en deriven.
frèvol -a
adj. [LC] Flac de forces, sense vigor.
frevolesa
f. [LC] Qualitat de frèvol.
friabilitat
f. [LC] [QU] Qualitat de friable.
friable
adj. [LC] [GL] [QU] Que fàcilment es disgrega en petits trossos, en pólvores.
fricandó
[pl. -ós]
m. [LC] [HO] Guisat de carn amb suc preparat amb ceba, tomàquet, herbes aromàtiques i bolets, generalment moixernons.
fricassé
[pl. -és]
m. [HO] [LC] Guisat de carn tallada a trossos i cuita en una salsa amb llard i espècies, presentat generalment damunt llesques de pa.
fricatització
f. [FL] Acció de fricatitzar o fricatitzar-se; l’efecte.
fricatitzar
1 v. tr. [FL] Fer esdevenir fricatiu (un so).
2 intr. pron. [FL] Un so, esdevenir fricatiu.
fricatiu -iva
adj. [FL] En fonèt., que es produeix per la fricció de l’aire en passar entre dos òrgans bucals acostats fins a formar una obertura molt estreta. La s i la f són consonants fricatives.
fricció
1 1 f. [LC] Acció de fregar un cos amb un altre.
1 2 f. [LC] FREGA.
1 3 f. [LC] Acció de fregar el cap amb una loció per netejar el cabell, el cuir cabellut. Fer-se una fricció amb quina.
2 f. [LC] Desacord, topada lleugera. Són bons amics, però de vegades hi ha friccions.
3 1 f. [FIF] fricció externa Resistència al moviment entre dues superfícies en contacte.
3 2 [FIF] fricció interior Resistència que ofereix una substància al moviment relatiu de les seves partícules.
4 f. [GG] fricció de distància Mesura del retard que es produeix en l’acció humana al llarg del territori.
friccional
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la fricció.
friccionar
v. tr. [LC] [MD] Sotmetre a una fricció. El metge m’ha recomanat que em friccioni el cap amb una loció especial.
frifrit
m. [LC] [ZOO] PINSÀ.
frigània
f. [ZOI] Insecte del gènere Phryganea, de l’ordre dels tricòpters, amb quatre ales transparents, plegades en repòs, d’aspecte semblant a les papallones.
frigi frígia
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Frígia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Frígia o als seus habitants.
frígid -a
1 adj. [LC] Molt fred.
2 1 adj. [MD] Que pateix frigidesa.
2 2 f. [MD] [LC] Dona frígida.
frigidari
m. [HIA] Departament de les termes romanes destinat al bany amb aigua freda.
frigidesa
1 f. [LC] Qualitat de frígid.
2 f. [MD] [PS] Incapacitat de la dona per a experimentar plaer sexual i arribar a l’orgasme.
frigiditat
1 f. [LC] [MD] Qualitat de frígid.
2 f. [LC] [MD] Fredor d’un òrgan.
frígola
1 f. [BOS] [LC] Mata de la família de les labiades, aromàtica, de tiges tomentoses i blanquinoses, fulles linears cobertes de glàndules i poc o molt ciliades al marge, oposades i en fascicles axil·lars, i flors roses, agrupades en densos glomèruls terminals, esfèrics o oblongs, que es fa a les timonedes, sobretot en indrets molt pasturats de les terres mediterrànies meridionals, corrent a Eivissa i emprada com a aromatitzant (Thymbra capitata o Thymus capitatus).
2 [BOS] frígola borda Mata de la família de les labiades, molt foliosa, de fulles aciculars amb els marges revoluts, i flors purpurescents, soles o a parells a la part superior de les branques, que es fa a les timonedes i als llocs molt pasturats, comuna a Eivissa (Satureja barceloi o Micromeria inodora).
frigolar
m. [BOC] Matollar de frígola.
frigoleta
f. [BOS] SERPOLL.
frigoria
f. [FIM] Unitat d’energia, emprada en la indústria del fred, equivalent a l’absorció d’1 quilocaloria.
frigorífic -a
1 adj. [LC] [FIF] Que serveix per a abaixar la temperatura o per a mantenir-la baixa. Una mescla frigorífica. Cambra frigorífica.
2 m. [FIF] [EI] [ED] [EE] Aparell, generalment elèctric, per a la conservació de determinades substàncies a baixa temperatura.
frigorista
m. i f. [PR] Tècnic en instal·lacions frigorífiques.
fringíl·lids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells granívors, de l’ordre dels passeriformes, de mida petita, bec dur, dret i cònic, que comprèn algunes espècies molt apreciades com a ocells de gàbia pel plomatge acolorit i la bellesa del seu cant, com el pinsà i la cadernera.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
fris1
1 1 m. [AQ] [AR] Part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa, generalment amb relleus. Els frisos del Partenó.
1 2 m. [AR] Decoració tallada, pintada o gravada en bandes horitzontals.
2 1 m. [LC] [AQ] [AR] Faixa més o menys ampla que sol pintar-se amb un color diferent a la part inferior de les parets.
2 2 m. [LC] [AQ] [AR] Faixa de paper pintat, de drap, d’estora de jonc, etc.
3 m. [HIG] Ornament exterior posat sota un escut heràldic per aguantar els sostenidors.
fris2
m. [IT] Petit aglomerat esfèric de fibres emprat en la fabricació de certs fils de fantasia.
frisança
1 f. [LC] Neguit de qui frisa. No tinguis frisança.
2 f. [LC] PRUÏJA. Donar, una granissada, frisança.
frisar1
1 v. intr. [LC] [IT] Fabricar frisos per als fils de fantasia.
2 tr. [IT] Alçar el pèl (d’un teixit, especialment de certs draps de llana).
frisar2
1 v. intr. [LC] Impacientar-se vivament. No frisis, home: tard o d’hora ell vindrà. Frisava perquè d’un cop acabés de parlar.
2 intr. pron. [LC] Parla, Marta, que em friso per saber-ho!
frisat
m. [IT] [LC] Operació de frisar; el resultat.
frisatge
m. [IT] [LC] FRISAT.
frisel·la
f. [IT] Cordill de lli o cànem molt retort que serveix per a fer xurriaques.
frisó -ona
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Frísia. Cavall frisó.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Frísia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua germànica parlada a Frísia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al frisó.
frisor
f. [LC] FRISANÇA.
frisós -osa
adj. [LC] Fortament impacient.
frisosament
adv. [LC] Amb frisança.
fritada
f. [LC] Plat de fregit, especialment de peix variat.
fritil·lària
1 f. [AGA] [BOS] Planta del gènere Fritillaria, de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles lanceolades i flors acampanades, pèndules, de color groc, vermell o ataronjat.
2 [BOS] fritil·lària imperial CORONA IMPERIAL.
fritura
f. [HO] Guisat de carn i freixura fregida amb patates o moniatos.
friülà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Friül.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Friül o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte retoromànic parlat al Friül.
2 2 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al friülà.
friülès -esa
adj. i m. i f. [LC] [FL] FRIÜLÀ.
frívol -a
1 adj. [LC] De poc pes, de poca importància, perquè hom s’hi interessi. Agradar-li les coses frívoles. Una raó frívola.
2 adj. [LC] Que dona gran importància a les coses vanes, que no valen la pena. No suportava la gent frívola.
frívolament
adv. [LC] D’una manera frívola, amb frivolitat.
frivolitat
f. [LC] Qualitat de frívol.
frivolité
[pl. -és]
m. [IT] [LC] Treball de malla que es fa amb una filoja.
frivolitzar
v. tr. [LC] Tractar (alguna cosa) amb frivolitat.
fromental
1 m. [BOS] [LC] Planta de la família de les gramínies, d’espiguetes en panícula laxa, component principal de molts prats de dall (Arrhenatherum elatius).
2 [BOS] fromental petit Herba de la família de les gramínies, de panícula groguenca i brillant, amb espiguetes petites amb arestes, pròpia dels prats de dall i dels herbassars poc o molt humits (Trisetum flavescens).
frondós -osa
adj. [LC] [BO] Abundós de branques i fulles. Un bosc frondós.
frondositat
1 f. [LC] Qualitat de frondós.
2 f. [LC] [BO] Lloc frondós.
front
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Part superior de la cara compresa entre els dos polsos i entre les celles i el començament del cuir cabellut. Tenir el front ample, estret, boterut.
1 2 [LC] amb el front alt [o amb el front ben alt] loc. adv. Amb el cap alt, sense avergonyir-se. Poder mirar a tothom amb el front ben alt.
2 m. [ZOA] En els insectes, peça del cap, situada entre el clipi i la sutura frontal, a la zona compresa entre els dos ulls compostos.
3 1 m. [AQ] Part anterior d’un monument, d’un edifici, etc. Empal·liar tots els fronts de les cases amb draps de ras.
3 2 m. [AQ] [DE] Part d’una muralla compresa entre dos bastions veïns.
4 1 m. [DE] Primera fila de la tropa formada o acampada. El front d’un batalló.
4 2 m. [DE] Amplària d’una porció de tropa o un exèrcit. Front de batalla.
4 3 m. [DE] Extensió lineal de territori on hi ha la zona de combat.
5 1 [LC] de front loc. adv. Del costat del front. L’enemic ens vingué no de costat sinó de front. Marxar de front.
5 2 [LC] fer front a Afrontar 2.
5 3 [LC] front a front loc. adv. CARA A CARA.
6 1 m. [PO] Coalició de diferents partits polítics o de diferents moviments polítics o socials.
6 2 [PO] front comú Unió de diverses forces per a assolir un fi comú.
6 3 [PO] front d’alliberament Front dirigit a la consecució de drets i de llibertats.
6 4 [PO] front popular Front comú impulsat pels moviments socialista i comunista d’alguns països europeus entre 1930 i 1940.
7 m. [AGF] Part d’un incendi forestal que avança amb més força, en general a favor del vent o costa amunt.
8 1 m. [ME] Superfície de separació entre dues masses d’aire.
8 2 m. [ME] Línia d’intersecció de la superfície de separació entre dues masses d’aire amb un pla horitzontal o amb una superfície isobàrica.
8 3 [ME] [FIF] front actiu Front que produeix nuvolositat apreciable i generalment precipitació.
8 4 [ME] [FIF] front anabàtic Front en què l’aire càlid ascendeix al llarg de la superfície per sobre la qual es troba.
8 5 [ME] [FIF] front càlid Front en què una massa d’aire es mou i en reemplaça una altra d’aire més fred.
8 6 [ME] [FIF] front catabàtic Front en què l’aire càlid descendeix al llarg de la superfície per sobre la qual es troba.
8 7 [ME] [FIF] front fred Front en què una massa d’aire es mou i en reemplaça una altra d’aire més calent.
8 8 [ME] [FIF] front inactiu Front que produeix poca nuvolositat i precipitació nul·la.
8 9 [ME] [FIF] front principal Front que separa dues masses d’aire d’orígens geogràfics diferents.
8 10 [ME] [FIF] front secundari Front que separa dues masses d’aire que, tenint el mateix origen geogràfic, tenen característiques tèrmiques diferents a conseqüència de la diferència de trajectòries seguides o del temps transcorregut des de la seva formació.
8 11 [ME] [FIF] front superior Front fred que es conserva en les capes altes de l’atmosfera.
9 m. [TC] [FIF] front d’ona Superfície imaginària normal a la direcció de propagació d’una ona que correspon al lloc geomètric de tots els punts que tenen la mateixa fase.
frontal
1 1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al front. Angle frontal. Artèria frontal. Regió frontal.
1 2 m. [MD] [ZOA] OS FRONTAL.
2 1 m. [RE] [AR] Tela o taula per a adornar el davant de la mesa de l’altar.
2 2 m. [LC] [DE] Part de l’armadura o de l’abillament per a cobrir o adornar el front.
2 3 m. [LC] Cataplasma o drap mullat d’alguna aigua remeiera que s’aplica al front.
frontaler -a
1 adj. [LC] Davanter 1.
2 f. [DE] Porció d’exèrcit situat en la frontera o proximitat de l’enemic.
3 f. [AGR] Corretja de la brida que passa per davant el front del cavall per tal de fixar la testera.
frontalitat
f. [LC] Qualitat de frontal.
frontample -a
adj. [LC] De front ample.
frontenis
m. [SP] FRONTENNIS.
frontennis
m. [SP] Modalitat masculina i femenina de pilota que es disputa en un frontó curt de 30 metres, en partits per parelles de 30 punts, amb raqueta.
fronter -a
adj. [LC] Situat a tocar d’un altre, davant d’un altre. Dos països fronters.
frontera
1 1 f. [LC] [GG] Ratlla o límit que separa dos territoris fronters.
1 2 f. [GG] Línia que assenyala els límits reconeguts d’un estat.
1 3 [FL] frontera lingüística Límit geogràfic que separa dos dominis lingüístics.
2 f. [LC] Façana 1.
3 f. [ECT] En un espai cartesià, línia que separa la zona de punts que compleixen una determinada restricció, expressada per una funció, dels que no la compleixen. La frontera de possibilitats de producció.
fronterejar
v. intr. [LC] Un territori, ésser fronter amb un altre.
fronterer -a
1 adj. [LC] [AD] Relatiu o pertanyent a la frontera.
2 adj. [LC] Situat prop de la frontera d’un territori. Una ciutat fronterera.
3 adj. [LC] Prop d’un límit.
frontis
1 m. [AQ] [LC] Façana o frontispici d’un edifici.
2 1 m. [AR] Part davantera d’un altar.
2 2 m. [IMF] Part davantera d’un moble o altra instal·lació o construcció en fusta.
frontispici
1 1 m. [AQ] [LC] Cara principal d’un edifici.
1 2 m. [AR] Frontó 1.
2 1 m. [AF] [LC] Pàgina del llibre que hi ha davant la portada.
2 2 m. [AF] [LC] Il·lustració de la pàgina encarada amb la del títol.
frontissa
1 f. [LC] [IMI] [IMF] Conjunt de dues planxetes subjectes per un de llurs costats a un mateix eix al voltant del qual poden girar, cosa que permet variar la inclinació de l’una respecte a l’altra. Les frontisses d’una finestra.
2 [AGF] frontissa de caiguda Franja de fusta d’uns 3 centímetres d’ample sense tallar entre l’entalla i el tall de caiguda, que fa de frontissa quan es talla un arbre.
3 f. [LC] [ZOA] [MD] Articulació 1.
frontó
1 m. [AQ] [AR] Acabament triangular o de perfil corbat d’una façana o d’un pòrtic.
2 1 m. [LC] [JE] [SP] Paret contra la qual es llança la pilota en certs jocs de pilota.
2 2 m. [JE] [SP] Edifici disposat per a jugar-hi a l’esport de pilota.
fronto-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot front. Ex.: frontoparietal, frontoclipi.
frontogènesi
f. [ME] En meteor., formació d’un front.
frontolisi
f. [ME] En meteor., esvaïment d’un front.
frontpopulista
1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent al front popular.
2 adj. i m. i f. [PO] Partidari del front popular.
frotis
m. [MD] [BI] Preparació microscòpica, prima i transparent, obtinguda estenent un líquid orgànic espès o un teixit semilíquid o pastós, com és ara sang, secrecions, exsudats, cultiu de bacteris, etc., damunt el portaobjectes i deixant-lo assecar.
fructan
m. [QU] [BI] Polisacàrid de reserva present en el bulb o l’arrel d’alguns vegetals, constituït per unitats de fructosa.
fructi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. fructus, ‘fruit’. Ex.: fructicultura.
fructicultor fructicultora
m. i f. [AGA] [PR] Persona que es dedica a la fructicultura.
fructicultura
f. [AGA] Conreu d’arbres i de plantes fruiters.
fructífer -a
adj. [LC] [BO] Que dona fruit.
fructíferament
adv. [LC] [BO] Amb fruit.
fructificant
adj. [LC] [BO] Que fructifica.
fructificar
1 v. intr. [LC] [BO] Donar fruit. És un arbre jove que encara no fructifica.
2 v. intr. [LC] PER EXT. Aquest bon exemple fructificarà.
3 v. intr. [BO] Els fongs, produir fructificacions.
fructofuranosa
f. [QU] Forma semiacetàlica cíclica de la fructosa, que conté un anell de furan.
fructosa
f. [QU] [BI] Cetohexosa que es dona en estat lliure, juntament amb la glucosa i la sacarosa, en la fruita i la mel, i combinada en alguns oligosacàrids.
fructosan
m. [QU] FRUCTAN.
fructuós -osa
1 adj. [BO] Que dona fruit. Ben conreat, un camp erm esdevé fructuós.
2 adj. [LC] Eficaç 1. Les darreres investigacions sobre el càncer s’han revelat molt fructuoses.
fru-fru
[pl. -us]
m. [LC] Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda.
frugal
1 1 adj. [LC] Que s’acontenta d’aliments simples, moderat en el menjar. Una persona frugal.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una vida frugal.
2 adj. [LC] Que consisteix en aliments simples. Un àpat frugal.
frugalitat
f. [LC] Qualitat de frugal.
frugalment
adv. [LC] Amb frugalitat.
frugi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. frux frugis, ‘fruit’. Ex.: frugífer.
frugífer -a
adj. [LC] [BO] Que porta fruits.
frugívor -a
adj. [ZOA] Que s’alimenta de fruita.
fruïble
adj. [LC] Que pot ésser fruït.
fruïció
f. [LC] Acció de fruir; l’efecte.
fruir
v. intr. [LC] Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d’una cosa, per la consecució d’una cosa desitjada. Aquell any va fruir de les vacances d’estiu com cap altre.
fruit
1 1 m. [LC] [BO] Òrgan que conté les llavors en les plantes angiospermes, originat bàsicament pel desenvolupament de l’ovari, de forma i consistència diverses segons les espècies. La gla és el fruit de l’alzina. Una planta que no fa fruit.
1 2 m. [BO] [LC] Infructescència, especialment quan és compacta.
1 3 m. [LC] [BO] Peduncle, receptacle, etc., acrescent més o menys carnós i sovint comestible.
1 4 [LC] [BO] fals fruit Òrgan que enclou les llavors en moltes plantes gimnospermes.
1 5 m. [LC] Infant que una dona porta en el seu si. El fruit de les seves entranyes. El fruit del vostre sant ventre.
1 6 m. [LC] PER EXT. El fruit del seu enginy.
2 1 m. [LC] [DR] Producció de la terra que ret una utilitat. Els camps de la finca donaran fruits abundosos.
2 2 m. [LC] [DR] Profit, utilitat, que alguna cosa produeix. Els fruits del seu treball, de les seves fatigues. Els fruits d’una bona educació. Treballar amb fruit, sense fruit. Donar fruit un treball.
fruita
1 f. [LC] [HO] Fruit comestible. Menjar fruita. Fruites seques. Fruita confitada.
2 f. [BOS] fruita de la passió Fruit de la liana Passiflora edulis, de la família de les passifloràcies, semblant a la passionera plantada als jardins, ovoide o subglobós, de pela coriàcia i llisa, de color púrpura o groc, i de polpa sucosa, formada per nombroses llavors negres envoltades d’un aril, comestible i emprat també per a fer begudes i licors.
fruitar
v. intr. [LC] [BO] Una planta, llevar fruit.
fruitat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té fruita d’un esmalt diferent del del fullatge, s’aplica a un arbre o a una branca.
fruiter -a
1 adj. [BO] [AGA] Relatiu o pertanyent a la fruita o al conreu de la fruita.
2 1 adj. [LC] [BO] [AGA] Que fa fruita. Un arbre fruiter.
2 2 m. [LC] [BO] [AGA] Arbre fruiter. Una plantació de fruiters.
3 m. i f. [LC] [PR] Persona que ven fruita.
fruitera
f. [ED] [LC] Plat o recipient per a tenir-hi fruita i servir-la a taula.
fruiterar
m. [LC] [AGA] [BOC] Indret plantat d’arbres fruiters.
fruiteria
f. [LC] Botiga, parada, de fruiter.
fruïtiu -iva
adj. [LC] Propi per a causar plaer amb la seva possessió.
fruitós -osa
adj. [LC] FRUCTUÓS.
frumentaci -àcia
1 adj. [BOS] [AGA] [LC] Fet de blat o d’un altre gra.
2 adj. [BOS] [AGA] [LC] Semblant al blat.
frumentari -ària
1 adj. [AGA] [BOS] [LC] FRUMENTACI.
2 adj. [BO] Relatiu al blat i als altres cereals, especialment amb relació al comerç, a l’abastament públic.
frunzidor frunzidora
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que frunzeix.
frunzir
v. tr. [LC] [IT] Plegar (una roba) amb plecs petits.
frunzit
m. [LC] [IT] Operació de frunzir; l’efecte.
frust
m. [MT] Part d’un con o d’una piràmide compresa entre dues seccions transversals.
frustració
1 f. [LC] Acció de frustrar; l’efecte.
2 f. [PS] Estat de qui resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon.
frustrador -a
adj. [PS] [LC] Que frustra.
frustrant
adj. [PS] [LC] FRUSTRADOR.
frustrar
1 v. tr. [LC] Privar (algú) d’atènyer el que esperava. Frustrar els joves en les seves esperances. Aquell fracàs l’havia frustrat.
2 1 tr. [LC] Deixar sense efecte (un propòsit). Frustrar un delicte.
2 2 tr. [LC] Portar a no res (un pla, un desig, etc.). L’espia va frustrar el plans de l’exèrcit. Ha frustrat les nostres esperances.
frustratori -òria
adj. [LC] Que fa frustrar.
frústul
m. [BO] Coberta de sílice amb aspecte de capseta vítria i ornamentada, formada per dues teques, que protegeix exteriorment la cèl·lula de les bacil·lariofícies.
frutescent
adj. [BO] Semblant a un arbust.
fruticulós -osa
1 adj. [BO] Que té la qualitat d’un arbust petit.
2 adj. [BO] Semblant o comparable a un arbust petit. Líquens fruticulosos.
ftalocianina
1 f. [QU] Colorant sintètic d’estructura relacionada amb la dels pigments naturals com la clorofil·la i l’hemoglobina.
2 f. [QU] Complex metàl·lic de la ftalocianina o dels seus derivats substituïts en els anells benzènics, que és emprat com a pigment per a pintures i vernissos.
ftiriasi
f. [MD] PEDICULOSI.
fua
f. [LC] ENVESTIDA.
fucals
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues brunes, que presenten aparentment una sola generació productora de gàmetes, ben representades a les mars fredes.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
fucofícies
f. pl. [BOI] FEOFÍCIES.
fúcsia
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Planta del gènere Fuchsia, de la família de les onagràcies, subarbustiva, de flors penjants, vistoses, amb quatre sèpals i quatre tèpals de colors purpuris o violacis, i de fruit en baia, originària d’Amèrica i cultivada com a ornamental.
2 1 m. [LC] Color rosa violaci.
2 2 adj. [LC] Una camisa fúcsia.
fucsina
f. [IQ] [QU] Colorant vermell porpra de la família del trifenilmetà, derivat de la pararosanilina.
fucus
m. [BOI] Alga bruna del gènere Fucus, de l’ordre de les fucals, proveïda de lacínies aplanades i dividides dicotòmicament, abundant a la zona intermareal dels mars freds.
fuel
m. [EI] [IQ] [QU] Combustible líquid, espès i de color fosc, per a ús industrial, que és una de les fraccions pesants obtingudes per destil·lació del petroli.
fuell
m. [ZOO] Daurada 2 1.
fuent
adj. [LC] RABENT.
fuet
1 m. [LC] [AGR] Corretgeta, cordeta, etc., fixada a un mànec, amb què es colpegen els cavalls, els muls i altres bèsties.
2 m. [LC] [HO] Llonganissa llarga i prima deixada assecar.
fuetada
f. [LC] Cop de fuet.
fuetejar
1 v. tr. [LC] [AGR] Donar cops de fuet (a algú).
2 v. tr. [LC] El vent, assotar (el rostre, els arbres, etc.).
-fug -fuga
[LC] Forma sufixada del ll. -fugum, derivat dels mots fugere, ‘fugir’, i fugare, ‘fer fugir’. Ex.: vermífug, centrífug.
fuga
1 1 f. [LC] FUGIDA.
1 2 f. [LC] Fet d’escapar-se un fluid per una esquerda, un forat, etc. Una fuga de gas va provocar l’incendi del magatzem.
2 f. [MU] En mús., composició polifònica monotemàtica o pluritemàtica de desenvolupament tonal complex, basada en regles del contrapunt imitatiu.
3 f. [LC] Moment de gran activitat o entusiasme d’una cosa passatgera. Ara hi ha una fuga en les vendes de camises, però després vindrà la calma.
fugaç
adj. [LC] De molt breu durada. Un moment fugaç de felicitat.
fugacitat
1 f. [LC] Qualitat de fugaç.
2 f. [QU] Funció termodinàmica que substitueix la pressió parcial en les equacions que descriuen el comportament dels gasos reals i llurs mescles, i que es confon amb la pressió quan aquesta esdevé pròxima a zero.
fugaçment
adv. [LC] D’una manera fugaç.
fugat -ada
adj. [MU] Elaborat a manera de fuga però sense respectar-ne les regles estrictes. Un passatge fugat.
fugida
f. [LC] Acció de fugir, d’escapar-se. Afavorir la seva fugida.
fugina
f. [LC] fer fugina Deixar d’assistir allà on calia anar, com a escola, a missa, etc.
fugir
[p. p. fugit (o fuit); ind. pr. fujo, fuges, fuig, etc.]
1 v. intr. [LC] Allunyar-se corrent per tal d’evitar un dany, un perill. Fuig: si no, t’agafaran. Els lladres van fugir encalçats pels guàrdies.
2 v. intr. [LC] Alguna cosa, allunyar-se ràpidament. El capell, amb el vent, li va fugir del cap. Les sabates li són tan amples, que li fugen dels peus. El martell li ha fugit de les mans.
3 v. intr. [LC] Escapar-se. L’ocell ha fugit de la gàbia.
4 v. intr. [LC] PER EXT. Com fuig el temps!
5 [LC] fugir a esperons batuts Fugir galopant.
6 [LC] fugir d’estudi Defugir una qüestió, un assumpte, que no interessa o del qual no es vol parlar.
7 [LC] fugir de fam i de feina Defugir tota obligació.
8 [LC] fugir del born Defugir una baralla, una contesa.
9 [LC] fugir una cosa del cap Anar-se’n de la memòria.
10 [LC] fugir del foc i caure a les brases Salvar-se d’un perill, d’un mal pas, etc., per a caure en un altre de pitjor.
11 [LC] fugir dels vicis Allunyar-se’n.
12 [LC] fugir per la tangent ANAR-SE’N PER LA TANGENT.
fugisser -a
adj. [LC] Que passa ràpidament. El temps és fugisser. Il·lusions fugisseres.
fugisserament
adv. [LC] D’una manera fugissera.
fugitiu -iva
adj. i m. i f. [LC] Que ha fugit o s’ha escapat. Un esclau fugitiu.
fuita
1 1 f. [LC] FUGIDA. Posar en fuita l’enemic. Posar-se en fuita davant l’enemic.
1 2 f. [LC] Fuga d’un fluid. Han tingut una fuita d’aigua.
2 f. [EE] Derivació de corrent elèctric produïda per un aïllament defectuós.
ful -a
adj. [LC] Fals, no autèntic.
fulard
1 m. [LC] [ED] Mocador de coll de teixit molt fi, especialment de seda.
2 1 m. [IT] Aparell per a impregnar teixits de solucions de colorants o aprestos, consistent en una pastera amb dos o més corrons escorredors.
2 2 m. [IT] Màquina composta d’una o més cubetes o pasteres i de dos, tres o quatre cilindres escorredors que es fa servir per a impregnar un teixit a l’ample amb un bany de tintura, un material d’aprest o amb altres substàncies.
fulardar
v. tr. [IT] Impregnar (teixits) valent-se del fulard.
fulcre
m. [EI] Suport, especialment d’un alçaprem.
fulé
[pl. -és]
adj. [IT] Batanat, s’aplica a certs teixits fins de llana.
fulgència
f. [LC] Qualitat de fulgent.
fulgent
adj. [LC] Brillant, resplendent.
fúlgid -a
adj. [LC] FULGENT.
fulgidesa
f. [LC] Qualitat de fulgent.
fulgir
v. intr. [LC] Brillar, resplendir.
fulgor
m. o f. [LC] Esplendor d’un cos lluminós.
fulguració
1 f. [LC] Acció de fulgurar o llampegar; l’efecte.
2 f. [ML] Esclat lluminós de l’or o de l’argent fosos quan el tel d’òxid metàl·lic en deixa al descobert la superfície.
3 f. [FIA] fulguració solar Descàrrega violenta d’energia de la cromosfera solar, que té lloc a les regions actives i produeix una gran lluminositat.
fulgural
1 adj. [ME] [LC] Relatiu o pertanyent al llamp.
2 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a la fulguració solar.
fulgurant
adj. [LC] Que fulgura.
fulgurar
v. intr. [LC] Llançar rajos de llum. Els estels fulguraven en la foscor de la nit.
fulgurita
f. [GL] [IQ] Vitrificació produïda per la caiguda d’un llamp en materials compactes o poc coherents i amb molta sílice, com ara la sorra.
fuliginós -osa
adj. [LC] Semblant al sutge o al fum.
fuliginositat
1 f. [LC] Qualitat de fuliginós.
2 f. [LC] Matèria dipositada pel fum.
full
1 1 m. [LC] [AF] [ECO] Tros de paper rectangular, especialment l’obtingut o com l’obtingut d’una vegada en el motlle en la fabricació a mà. Un full de paper de barba.
1 2 m. [LC] [AF] PER EXT. Un full de cartó.
1 3 m. [LC] [AF] [BB] Làmina rectangular de paper que forma part d’un llibre, d’un quadern, etc. Un llibre que té un full arrencat. Girar full.
1 4 m. [AF] [ECO] Tros rectangular de pergamí, paper, etc., apte per a escriure-hi.
2 1 m. [LC] [HO] Làmina o escama que forma una massa que s’exfolia. Pasta de fulls.
2 2 m. [LC] Defecte que altera l’homogeneïtat en algun punt d’una massa.
3 1 m. [AQ] Capa de material que forma part d’un element de construcció.
3 2 [AQ] full de volta Capa de rajoles o de maons que formen una part de la volta prima a la catalana.
4 m. [IN] full de càlcul Programa informàtic per al tractament comptable de conjunts de dades.
5 m. [DE] full de serveis Document on consta l’historial d’un militar.
fulla
1 1 f. [BO] Òrgan laminar generalment de creixement limitat, ordinàriament verd, que neix lateralment de la tija d’una planta i és característic de l’esporòfit de les plantes superiors. Un arbre cobert de fulles. Una fulla de morera. Una fulla de col, d’enciam. Una fulla acicular, caduca, perenne. Sortir la fulla. Posar un arbre fulla. Caure la fulla. Fulles seques emportades pel vent. Tremolar com la fulla a l’arbre, al vent. No es mou fulla que Déu no vulla.
1 2 [BO] fulles alternes Fulles esparses que neixen alternadament sobre la tija, cadascuna oposada a l’anterior i a la següent.
1 3 [BO] fulles decussades Fulles oposades disposades en parells, cadascun en angle recte respecte als dos parells immediats superior i inferior.
1 4 [BO] fulles entresoldades Fulles oposades que tenen els limbes ajuntats per les bases formant-ne com un de sol travessat per la tija.
2 1 f. [LC] fulla estaminal Estam 2.
2 2 [BO] fulla tectriu Bràctea en l’axil·la de la qual surt una flor.
3 f. [LC] [BO] PÈTAL. Una fulla de rosa.
4 1 f. [LC] [IMI] Làmina prima de metall, especialment d’una arma o d’una eina. La fulla d’un ganivet.
4 2 f. [IMF] Eina de tall més o menys afinat.
4 3 [LC] [IMI] fulla d’afaitar Làmina d’acer prima i flexible que, fixada a una màquina d’afaitar, serveix per a raure els pèls.
5 f. [LC] [AQ] [IMF] Part mòbil d’una porta, d’una finestra, etc., que l’obre o la tanca. Una porta de dues fulles.
6 f. [IQA] Meitat d’un cuir tallat per l’espinada.
7 1 f. [HIG] Representació heràldica de diferents tipus de fulla.
7 2 [HIG] fulla de serra Faixa, banda o barra amb el perfil inferior dentelat.
7 3 [HIG] fulla marina Moble heràldic cordiforme, entallat en forma trilobada per la part interior.
8 1 f. pl. [BOS] [LC] ASPIDISTRA.
8 2 [BOS] fulles de bàlsam Orval 1 1.
8 3 [BOS] fulles de cinc nervis PLANTATGE DE FULLA ESTRETA.
8 4 [BOS] fulles de Santa Maria PARADELLA.
8 5 [BOS] fulles peludes HERBA DE SANT PELEGRÍ.
9 f. [BOI] fulla de col Alga bruna de grans tal·lus laminars, que habita en fons pedregosos mediterranis (Laminaria rodriguezii).
fullac
m. [LC] Fullaraca, especialment del pi.
fullaca
f. [LC] FULLARACA.
fullar
v. intr. [LC] [BO] Els arbres, treure fulla. Els cirerers ja fullen.
fullaraca
1 f. [LC] Fullam sec. El vent arremolina la fullaraca.
2 f. [LC] PER EXT. Un llibre insubstancial, en què tot és fullaraca.
fullareda
f. [LC] Fullatge 1.
fullat -ada
1 adj. [LC] Que té fulla. Un arbre fullat.
2 adj. [LC] [HO] Que fa fulls. Una pasta fullada.
3 adj. [HIG] En heràld., que té les fulles d’un esmalt diferent de l’esmalt del tronc. Un arbre fullat.
fullatge
1 m. [BO] [LC] Conjunt de fulles d’una planta. Un arbre de fullatge espès.
2 m. [AR] [LC] Ornament imitant el fullatge dels arbres.
fullejar
v. tr. [LC] Passar els fulls (d’un llibre, d’un registre, etc.), llegint-ne ça i lla algun passatge, alguna anotació.
fullet
m. [AF] [LC] [BB] Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena.
fulletó
1 1 m. [FLL] [LC] [BB] En un periòdic, part reservada per a la publicació de textos literaris. El diari La Veu de Catalunya publicà de fulletó l’obra La família dels Garrigues.
1 2 m. [LC] [BB] Obra publicada en el fulletó d’un periòdic.
1 3 m. [LC] [FLL] [BB] Fascicle d’una obra literària publicada fragmentàriament, de manera que pugui ésser relligada en un sol volum a la fi de la publicació.
2 1 m. [LC] Obra literària, succés, etc., de característiques melodramàtiques, semblants a les de moltes novel·les de fulletó. La seva vida és un fulletó.
2 2 m. [JE] Telesèrie molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic.
fulletonesc -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al fulletó.
fulletonista
m. i f. [FLL] [PR] [LC] Persona que escriu fulletons en un periòdic.
fullola
1 f. [LC] [IMF] [AQ] Làmina molt prima de fusta, d’un gruix inferior a 3 mil·límetres, per a aplacats i contraplacats.
2 [IMF] fullola de ganiveta Fullola tallada en sentit diagonal respecte al tronc o al tauló.
3 [IMF] fullola desenrotllada Fullola tallada de través respecte al tronc o roll.
fullós -osa
1 adj. [LC] Que té fulles.
2 adj. [LC] Que fa fulls.
fulmar
m. [ZOO] Ocell marí de la família dels procel·làrids, semblant al gavià, que viu a les costes de l’oceà Àrtic i en altres mars septentrionals (Fulmarus glacialis).
fulmicotó
m. [IQ] [QU] COTÓ PÓLVORA.
fulminació
f. [LC] Acció de fulminar.
fulminador -a
adj. i m. i f. [LC] Que fulmina.
fulminant
1 adj. [LC] Que fulmina.
2 1 adj. [LC] [MD] En med., que ve sobtadament i amb una gran violència. Un atac fulminant de gota.
2 2 adj. [LC] D’efecte ràpid o instantani. Una resposta fulminant.
3 1 adj. [DE] [IQ] Que esclata per percussió.
3 2 m. [DE] [QU] Petit recipient o beina cilíndrica de llautó o d’alumini ple d’una mixtura d’explosiu indicador molt sensible que s’inflama per l’acció del percussor i produeix l’encesa de la càrrega propulsora del cartutx.
3 3 m. [DE] [IQ] [QU] Explosiu contingut en aquest recipient.
fulminar
1 v. tr. [LC] Colpir amb el llamp o amb llamps.
2 tr. [IQ] Fer fer explosió (a una matèria explosiva).
3 tr. [RE] Llançar (una condemnació) especialment en nom de l’Església. Fulminar una excomunió.
4 intr. [LC] Llançar llamps.
fulminatori -òria
adj. [RE] Que fulmina. Sentència fulminatòria.
fulmini -ínia
adj. [LC] Propi del llamp.
fulvè
1 m. [QU] Hidrocarbur cíclic insaturat, de fórmula CH2=C5H4.
2 m. [QU] Hidrocarbur derivat del fulvè per substitució dels hidrògens del grup metilè per grups alquílics.
fúlvic
adj. [GL] [QU] àcid fúlvic V. ÀCID.
fum
1 1 m. [LC] [QU] Aerosol format per partícules carbonoses sòlides disperses en el si dels gasos, producte d’una combustió. El fum d’un incendi. El fum d’un cigar. Fum de palla. El fum que sortia de la xemeneia.
1 2 [IMI] [QU] fum d’estampa Pólvores carbonoses obtingudes del fum de la pega grega i d’altres substàncies orgàniques amb molts àtoms de carboni.
1 3 [LC] anar-se’n una cosa en fum Perdre’s sense resultat.
2 1 m. [LC] Substància que té l’aparença del veritable fum.
2 2 m. [LC] Vapor visible que exhala un líquid o un cos humit més calents que l’aire ambient.
3 1 m. pl. [LC] Excitació produïda en el cervell per les begudes alcohòliques.
3 2 m. pl. [LC] Excitació que torba l’esperit. Els fums de l’orgull.
3 3 m. pl. [LC] Vanitat, presumpció, altivesa. Tenir algú molts fums. Agafar fums.
3 4 [LC] tenir fums d’una cosa Tenir-ne indicis.
3 5 [LC] ni amb fums de sabatot loc. adv. De cap manera, ni emprant els recursos més enèrgics.
4 m. [LC] Gran nombre. Coses així, en deia un fum.
fumada
1 f. [LC] Massa de fum que s’aixeca d’una foguera.
2 1 f. [LC] Acció de fumar tabac, opi, etc.
2 2 [LC] tenir bona fumada un tabac Ésser de bon fumar.
2 3 f. [LC] Quantitat de tabac amb què es carrega una pipa.
fumadell
m. [ZOO] FUMARELL.
fumador1
1 m. [LC] Local, peça d’una casa, destinat als fumadors.
2 m. [LC] Lloc on es fa l’operació de fumar quelcom.
fumador2 fumadora
1 m. i f. [LC] Persona que té el costum de fumar. Gràcies: no soc fumador. Fumador d’opi.
2 m. [AGR] Aparell on es fa cremar un combustible fumigen que serveix per a amansir les abelles i manipular-les amb comoditat.
fumagina
1 f. [BOB] [AGA] Malura produïda per un ascomicet, que redueix la fotosíntesi i debilita la planta atacada.
2 f. [BOB] Bolet del gènere Capnodium, del grup dels ascomicets, que creix sobre les fulles i els branquillons de diverses plantes, aprofitant exsudats produïts per la picada d’insectes o d’àcars, i causa una crosta pulverulenta i negrosa.
fumaguera
1 f. [LC] Fum abundós i espès.
2 f. [LC] Gran quantitat de fum.
fumall
1 m. [LC] Tros de llenya a mig cremar.
2 m. [LC] Brasa fumera.
fumant
1 adj. [LC] Que desprèn fum.
2 adj. [QU] En quím., que desprèn vapors, especialment pel contacte amb la humitat de l’aire. Àcids fumants.
fumar
1 1 v. tr. [LC] Exposar a l’acció del fum.
1 2 intr. pron. [LC] L’arròs s’ha fumat i no es pot menjar.
1 3 v. tr. [LC] Ennegrir per l’acció del fum. Fumar un vidre per mirar el sol. Aquesta llar de foc fuma les parets.
1 4 v. tr. [HO] Sotmetre (un aliment) al fumatge.
2 1 tr. [LC] Aspirar el fum (d’una herba en combustió). L’Esteve fuma tabac ros. S’havia acostumat a fumar opi.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Fumar un cigar, una pipa.
2 3 tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] S’havia fumat tres cigarretes l’una darrere l’altra.
2 4 intr. [LC] Fumar tabac. Ha fet el propòsit de deixar de fumar.
3 intr. [LC] Un cos en combustió, un líquid calent, etc., desprendre fum, fer fum. La cendra encara fumava. Tinc el vestit mullat i em fuma si em poso a la vora del foc.
fumarada
f. [LC] Fumada 1.
fumarat
m. [QU] Sal de l’àcid fumàric.
fumarell
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels làrids, d’uns 24 centímetres de llargada.
2 [ZOO] fumarell alablanc Ocell de la família dels làrids, de plomatge estiuenc negre amb la part superior de les ales i de la cua blanques (Chlidonias leucoptera).
3 [ZOO] fumarell carablanc Ocell de la família dels làrids, amb el capell negre i una taca blanca a les galtes a l’estiu (Chlidonias hybrida).
4 [ZOO] fumarell negre Ocell de la família dels làrids, de plomatge estiuenc totalment negre (Chlidonias nigra).
fumarel·la
f. [LC] FUMEROL.
fumària
f. [BOS] [LC] Herba del gènere Fumaria, de la família de les papaveràcies, de fulles molt dividides, flors petites en raïm, zigomorfes, amb un gep a la base i amb la punta de color fosc, i fruit globós amb una sola llavor, freqüent als conreus i en llocs ruderals.
fumàric
adj. [QU] àcid fumàric V. ÀCID.
fumarola
f. [GL] [LC] Forat o fissura en una regió volcànica on hi ha una emissió tranquil·la de gasos d’origen magmàtic.
fumarolià -ana
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a les fumaroles.
fumassa
f. [LC] Gran fumera.
fumat -ada
adj. [LC] De color semblant al del fum.
fumaterra
m. [BOB] PET DE LLOP.
fumatge
m. [HO] Operació de sotmetre aliments a l’acció del fum a fi d’assaonar-los i de conservar-los.
fumeguera
f. [LC] FUMAGUERA.
fumejant
adj. [LC] Que fumeja.
fumejar
v. intr. [LC] Fumar 3. La foguera encara fumeja.
fumer -a
adj. [LC] Que fa fum. Una brasa fumera.
fúmer
1 v. tr. [LC] Eufemisme per fotre. Què fums aquí? En tot el dia no fum res. Li vaig fúmer un cop de puny, una empenta. El vaig fúmer escales avall. Si ara no ens ajuda, ens haurà ben fumut. Fúmer el camp. Jo et fum!
2 intr. pron. [LC] És un que es fum de tot. Diu que no ho vol fer: me’n fum.
3 tr. pron. [LC] Es va fúmer tres plats d’arròs.
fumerada
f. [LC] Fumada 1.
fumeral
m. [LC] [AQ] Xemeneia 1.
fumereta
f. [DE] Peça petita de ferro en forma de xemeneia caragolada sobre la recambra de les armes de percussió, pel forat de la qual es transmetia el foc del pistó que era col·locat a sobre.
fumerol
1 m. [LC] Fumera tènue.
2 m. [LC] Boirina que es desprèn d’un lloc humit.
fumerola
f. [LC] Fumerol 1.
fumerri
m. [LC] Fumera 1.
fumi-
[LC] Forma prefixada del mot fum. Ex.: fumífug.
fumífer -a
adj. [LC] Que produeix fum.
fumífug -a
adj. [LC] Que extingeix el fum.
fumigació
f. [LC] [AGA] [MD] [QU] [AGR] Acció de fumigar; l’efecte.
fumigador -a
1 adj. i m. i f. [PR] [AGA] [MD] Que fumiga. Una avioneta fumigadora.
2 m. [AGA] Aparell emprat per a fumigar.
fumigant
m. [AGA] [AGF] Substància emprada en fase gasosa per a exterminar rosegadors, insectes, fongs i bacteris.
fumigar
v. tr. [LC] [MD] [AGA] [AGR] [QU] Algú, aplicar el fum o vapor de substàncies que fa cremar o escalfar (a una part del cos) per produir-hi algun efecte mèdic, (a un objecte, un lloc) per desinfectar-lo o desinsectar-lo.
fumigatori -òria
adj. [MD] [LC] [QU] Que s’empra per a fer fumigacions. Substàncies fumigatòries.
fumigen -ígena
1 adj. [LC] FUMÍFER. Granada fumígena.
2 m. [DE] Substància capaç de formar núvols d’aerosol, que resten en suspensió en l’atmosfera i oculten, així, de l’observació els objectius militars.
fumista
m. i f. [PR] [IMI] [LC] Persona que té per ofici construir, posar, conservar en bon estat, els aparells de calefacció.
fumisteria
1 f. [IMI] [LC] Art de fumista.
2 f. [LC] [IMI] Obrador, botiga, de fumista.
fumívor -a
1 adj. [LC] Que absorbeix el fum.
2 adj. [LC] Que evita que es formi o es desprengui fum en un aparell de calefacció.
funàmbul funàmbula
m. i f. [JE] [LC] [PR] Equilibrista que fa exercicis de funambulisme.
funambulesc -a
adj. [JE] [LC] Relatiu als funàmbuls o al funambulisme.
funambulisme
m. [JE] Número de circ o de varietats en què l’artista fa exercicis d’equilibri sobre una corda o un cable tens o fluix, a una certa distància de terra.
funarials
1 f. pl. [BOI] Ordre de molses acrocàrpiques, al qual pertanyen les espècies del gènere Funaria.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
funció
1 1 f. [LC] [ZOA] Acció pròpia d’un òrgan o d’un aparell d’un animal o d’una planta. La funció del cor. La funció de les fulles. Funcions de nutrició, de reproducció.
1 2 [BI] [QU] funció clorofíl·lica FOTOSÍNTESI VEGETAL.
1 3 f. [LC] [CO] Acció pròpia, característica, d’una facultat natural.
1 4 [PS] funció psíquica Acció pròpia d’una facultat psíquica o d’un procés mental dins la totalitat de l’activitat psicològica d’un individu.
1 5 f. [LC] Acció d’una màquina. La funció de la palanca.
2 f. [LC] [SO] Acció que pertany fer a una persona pel seu càrrec, ofici, etc. Complir les funcions del seu càrrec. Les funcions del jutge, del magistrat. Entrar en funcions. Estar en funcions.
3 f. [RE] Cerimònia religiosa més o menys solemne. Assistir a la funció de Corpus.
4 f. [LC] [JE] Representació d’una obra de teatre, d’un espectacle de varietats, etc. En tal teatre avui no hi ha funció.
5 1 f. [MT] En mat., aplicació.
5 2 f. [MT] Magnitud els valors de la qual depenen dels d’una altra o d’altres magnituds variables. L’àrea de la superfície esfèrica és funció del radi. Compondre dues funcions. Desenvolupar en sèrie una funció.
5 3 [MT] funció contínua Funció en què a variacions infinitament petites de l’argument corresponen variacions infinitament petites de la funció.
5 4 [FIF] [QU] funció d’estat Funció que defineix l’estat termodinàmic d’un sistema.
5 5 [FIF] funció d’ona En mec. quàntica, funció que descriu completament l’estat d’un sistema, el quadrat del mòdul de la qual descriu la probabilitat de trobar un cert valor de les seves magnituds en dur-ne a terme la mesura.
5 6 [MT] funció de densitat de probabilitat Funció d’una variable aleatòria que integrada sobre qualsevol subconjunt mesurable de valors dona la probabilitat que la variable prengui un valor en aquell subconjunt.
5 7 [MT] funció de distribució Funció que assigna a cada nombre d’una variable aleatòria la probabilitat que la variable prengui un valor menor o igual que ell.
5 8 [QU] [FIF] funció de partició a) Funció, derivada de la teoria quàntica, que expressa la mesura del nombre possible de nivells d’energia d’una molècula.
5 8 [QU] [FIF] funció de partició b) En mec. estadística, suma, sobre tots els microestats d’un sistema, de l’exponencial del quocient de l’energia del microestat, canviada de signe, i el producte de la temperatura absoluta per la constant de Boltzmann.
5 9 [ECT] funció de risc Funció essencial en la teoria de la decisió estadística que representa l’esperança matemàtica de la pèrdua.
5 10 [MT] funció de versemblança Funció associada a un model estadístic i a una sèrie de dades observades, que determina la funció de densitat de probabilitat d’aquestes dades en funció dels paràmetres desconeguts del model, i que es pot considerar com a proporcional a les probabilitats d’haver obtingut les dades donades segons cadascun dels paràmetres del model.
5 11 [MT] funció holomorfa [o funció holomòrfica] Funció d’una o diverses variables complexes que admet derivada o derivades parcials en el sentit complex.
5 12 [MT] funció indicadora En un conjunt, funció que aplica a 1 els elements del conjunt i a 0 els del complementari.
5 13 [MT] funció inversa Funció que, feta darrere d’una altra, reprodueix la quantitat inicial. La divisió és la funció inversa de la multiplicació.
5 14 [MT] funció meromorfa [o funció meromòrfica] Funció d’una o diverses variables complexes que és holomorfa en el seu domini, llevat en un conjunt de punts isolats que són pols de la funció.
5 15 [MT] funció primitiva d’una funció donada Funció tal que la seva derivada és igual a una funció donada.
5 16 [MT] funció racional Quocient de dos polinomis.
5 17 [MT] funció sesquilineal Funció de dues variables vectorials, d’un espai vectorial sobre els nombres complexos, que és lineal en la primera, que respecte a la segona conserva la suma i que quan es multiplica la segona variable per qualsevol nombre complex la imatge del parell de variables queda multiplicada pel conjugat d’aquest nombre.
5 18 [MT] funció transformada Funció definida a partir d’una altra mitjançant una integral.
6 1 [LC] en funció de loc. prep. Depenent de. Es concediran indemnitzacions en funció dels danys soferts.
6 2 [LC] ésser funció una cosa d’una altra Dependre’n.
7 f. [IN] En llenguatge de programació, procediment que en ésser executat proporciona un valor, la crida de procediment del qual pot ésser utilitzada com a operand d’una expressió.
8 1 f. [FL] Relació que un element estableix amb altres elements d’una oració o d’un sintagma.
8 2 [FL] funció gramatical FUNCIÓ SINTÀCTICA.
8 3 [FL] funció semàntica Relació semàntica que un argument estableix amb el predicat de què depèn sintàcticament. Les funcions semàntiques d’agent, pacient, experimentador, etc.
8 4 [FL] funció sintàctica Relació gramatical que un element estableix amb els altres elements d’una oració o d’un sintagma. Dins una oració es poden distingir les funcions sintàctiques de subjecte, predicat, complement directe, complement indirecte, etc.
9 1 f. [FL] Propietat, finalitat, valor, característics del llenguatge.
9 2 [FL] funció apel·lativa [o funció conativa, o funció imperativa] Funció que impulsa l’oient a actuar d’una forma determinada, de manera que el missatge se centra en el receptor.
9 3 [FL] funció denotativa FUNCIÓ REFERENCIAL.
9 4 [FLL] [FL] funció emotiva [o funció expressiva] Funció que manifesta l’actitud, el sentiment o la intenció del parlant, de manera que el missatge se centra en l’emissor.
9 5 [FL] funció fàtica Funció que manifesta la intenció de mantenir la comunicació amb l’oient, de manera que el missatge se centra en l’establiment d’un contacte social.
9 6 [FL] funció metalingüística Funció mitjançant la qual es parla de la llengua mateixa, de manera que el missatge se centra en el codi lingüístic.
9 7 [FLL] [FL] funció poètica Funció que crida l’atenció del lector sobre el text mateix i en propicia l’efecte estètic.
9 8 [FL] funció referencial Funció en què el parlant informa objectivament sobre algun aspecte de l’entorn comunicatiu, de manera que el missatge se centra en el context.
10 f. [SO] [AN] Interdependència de les parts que formen un sistema social, llur aportació positiva a ell i llur grau d’integració en ell.
11 f. [QU] En quím., conjunt de propietats característiques d’una família de compostos que contenen en la molècula un mateix grup funcional.
funcional
1 adj. [LC] Perfectament adaptat a la funció que ha de fer. Moble funcional.
2 1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a les funcions. Activitat funcional. Lògica funcional.
2 2 adj. [MD] En med., que no és produït per cap alteració anatòmica. Malaltia funcional.
3 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la funció d’un element lingüístic o a la funció del llenguatge.
funcionalisme
1 m. [SO] [AN] [PS] Teoria que explica l’existència de costums i institucions culturals per la funció que tenen dins d’un sistema sociocultural.
2 m. [AR] Posició teòrica de l’arquitectura i del disseny que subordina la forma de l’obra o de l’objecte a la seva funció.
3 m. [FL] Teoria lingüística en què els elements lingüístics es defineixen en virtut de la seva funció en la llengua, entesa sobretot amb una finalitat comunicativa.
funcionalista
1 adj. [SO] [AR] [FL] Relatiu o pertanyent al funcionalisme.
2 adj. i m. i f. [SO] [AR] [FL] Seguidor del funcionalisme.
funcionalitat
f. [LC] Qualitat de funcional.
funcionament
1 m. [EI] Acció de funcionar; l’efecte.
2 m. [LC] Manera de funcionar una cosa. El funcionament del cor, d’una màquina.
3 [LC] posar en funcionament Engegar.
funcionar
v. intr. [LC] Acomplir la pròpia funció o funcions. El cor no funciona bé. El fre no funciona.
funcionari funcionària
m. i f. [AD] [PR] [DR] Empleat d’una administració pública que es troba en una situació regulada pel dret administratiu.
funcionarial
adj. [PR] Relatiu o pertanyent als funcionaris.
funcionariat
m. [LC] Conjunt de funcionaris d’una administració pública.
functiu
m. [FL] Terme que intervé en una funció.
funda
1 f. [LC] [ED] Coberta llevadissa, generalment de roba, cuir o plàstic amb què es recobreix un moble, un instrument, etc., per protegir-lo de la pols i dels cops.
2 f. [DE] Coberta de lona o de cuir que s’ajusta a una arma o una eina i serveix per a protegir-la i transportar-la.