americà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Amèrica.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Amèrica o als seus habitants.
2 adj. i m. i f. [LC] Nord-americà 2.
3 1 m. [LC] [FL] Varietat de l’anglès parlada als Estats Units.
3 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’americà.
4 f. [LC] [ED] Peça de vestir que cobreix el tronc, fins més avall de la cintura, amb mànigues i sense faldons.
5 f. [MU] [JE] Havanera 1.
americanisme
1 m. [LC] [FL] Afecte a les coses d’Amèrica.
2 m. [LC] [FL] Costum, manera de pensar, etc., característic d’Amèrica.
3 m. [FL] En ling., mot provinent d’una llengua americana, generalment indígena, introduït en una altra llengua.
americanista
m. i f. [LC] Persona versada en americanística.
americanística
f. [LC] Estudi científic del continent americà i els seus habitants, especialment de les civilitzacions precolombines.
americanització
f. [LC] [SO] Acció d’americanitzar o d’americanitzar-se; l’efecte.
americanitzar
1 v. tr. [LC] Conformar als gustos, als costums, a les maneres, etc., americans.
2 v. tr. [LC] Revestir de la forma americana.
3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., americans. L’Europa occidental s’americanitza.
americi
m. [QU] Element químic radioactiu artificial de la família dels actínids (símbol, Am; nombre atòmic, 95; pes atòmic de l’isòtop més estable, 243).
amerindi -índia
1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als indis americans.
2 1 m. [FL] Conjunt de llengües que comprèn la majoria de les famílies lingüístiques d’Amèrica.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’amerindi.
amerístic -a
adj. [LC] No segmentat, no diferenciat.
amesurat -ada
adj. [LC] Que fa les coses amb mesura, que defuig tot excés.
ametàbol -a
adj. i m. i f. [ZOA] [BI] Que no presenta metamorfosi, s’aplica especialment als insectes que en la fase adulta s’assemblen a la larva.
ametista
1 1 f. [LC] [GLM] Varietat fanerocristal·lina del quars, de color morat, que es troba en geodes i druses d’origen hidrotermal i és utilitzada com a pedra preciosa.
1 2 [GLM] ametista falsa Varietat de fluorita del color de l’ametista, però menys dura.
1 3 [GLM] ametista oriental Varietat transparent i violeta del corindó.
2 1 m. [LC] Color morat clar o violat blavós.
2 2 adj. [LC] Una camisa granat i ametista.
ametla
f. [LC] AMETLLA.
ametler
m. [LC] [BOS] [AGA] AMETLLER.
ametlla
1 1 f. [AGA] [BOS] Fruit de l’ametller i especialment la seva llavor comestible, que, coberta d’una pell de color torrat, es troba a l’interior de la clofolla dura. La collita de l’ametlla. Ametlles torrades. Ametlles ensucrades.
1 2 [LC] [AGA] ametlla amarga Ametlla usada en la fabricació d’essències.
1 3 [LC] [AGA] ametlla bessona Ametlla que conté dues llavors.
1 4 [LC] [AGA] ametlla queixalera Ametlla fàcil de trencar.
2 f. [LC] [BOS] [AGA] Llavor anàloga a la de l’ametlla, com la del préssec, l’albercoc, etc.
3 1 f. [LC] Objecte de forma semblant a una ametlla: diamant en forma d’ametlla, capoll de seda, etc.
3 2 f. [AR] Peça de terra cuita, de les dimensions d’una ametlla, utilitzada en les terrisseries per a separar les peces de pisa abans de coure-les.
3 3 [AR] ametlla mística Ornament que encercla una figura sagrada a la qual es vol donar un relleu especial.
ametllat -ada
1 adj. [LC] En forma d’ametlla. Un medalló ametllat. Ulls ametllats.
2 m. [LC] [HO] Pasta feta amb ametlles, farina i mel o sucre.
ametllenc
m. [AGA] Avellaner d’una varietat catalana de troncs molt inclinats, que madura a la primeria de setembre.
ametller
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Arbre de la família de les rosàcies, de fulles caduques i lanceolades, flors blanques o roses molt primerenques, fruit en drupa de carn eixuta, l’ametlló, i llavor comestible, l’ametlla, originari de l’Orient Mitjà i molt cultivat a la regió mediterrània (Prunus dulcis o Amygdalus communis).
2 [LC] [BOS] [AGA] ametller amarg Ametller d’una varietat que produeix ametlles amargues, usades en farmàcia.
ametllerar
m. [LC] [AGA] [BOC] Indret plantat d’ametllers.
ametlló
m. [AGA] [BOS] Fruit tendre de l’ametller.
ametrop
adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’ametropia.
ametropia
f. [MD] Anomalia de la refracció de l’ull per la qual les imatges no es formen degudament en la retina. La hipermetropia, la miopia i l’astigmatisme són ametropies.
ametròpic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’ametropia.
amfetamina
1 f. [QU] Amina primària utilitzada com a estimulant nerviós, somnífug i com a anorèctic.
2 f. [QU] Substància amb propietats farmacològiques anàlogues que s’utilitza en el dopatge i també com a droga.
amfi-
[LC] Prefix que significa ‘ambdós’, ‘de dues maneres’, ‘a ambdós costats’, ‘a l’entorn’. Ex.: amfídrom, amfiteatre, amfiteri, amficàrpia.
amfiartrosi
f. [MD] [ZOA] Articulació que uneix les superfícies òssies mitjançant discos de fibrocartílag.
amfibi -íbia
1 adj. [LC] [EG] [ZOA] [ZOR] Que pot viure en l’aigua i en la terra. Animals amfibis.
2 1 m. pl. [LC] [ZOR] [ZOA] Classe d’animals vertebrats poiquiloterms, que tenen el cor amb dues aurícules i un ventricle, respiració pulmonar i cutània, embrió desproveït d’amni, són generalment ovípars i passen per un estat de larva aquàtica proveïda de brànquies, que inclou les granotes, els gripaus, els tritons i les salamandres.
2 2 m. [ZOR] [LC] [ZOA] Individu d’aquesta classe.
3 1 adj. [LC] Que té una doble naturalesa, una doble manera d’ésser.
3 2 adj. [LC] Que es pot moure per l’aigua i per la terra o per l’aire. Avió amfibi, vaixell amfibi.
amfibòlia
f. [FL] [FS] [FLL] AMFIBOLOGIA.
amfibòlic -a
1 1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent als amfíbols.
1 2 adj. [GL] Que conté amfíbols.
2 adj. [ZOA] En zool., que pot ésser projectat cap endavant i cap endarrere com el dit exterior de l’òliba.
3 adj. [MD] En med., incert o irregular, de pronòstic dubtós.
amfibolífer -a
adj. [GL] Que conté amfíbols.
amfibolita
f. [GL] Roca metamòrfica composta essencialment d’amfíbols.
amfibolític -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’amfibolita.
amfibologia
1 f. [FL] [FS] [FLL] Oració, proposició, sintagma susceptible d’ésser interpretat de dues o més maneres.
2 f. [FL] [FS] [FLL] Ambigüitat resultant d’una oració, d’una proposició, d’un sintagma amfibològics.
amfibològic -a
adj. [FL] [FS] [FLL] Referent o pertanyent a l’amfibologia. Frase amfibològica.
amfíbols
1 m. pl. [GLM] Grup d’inosilicats amb anions addicionals (OH)–, F–, Cl–, O=, de simetria monoclínica o ròmbica, que es caracteritza per cadenes dobles de tetraedres, les quals s’uneixen entre si mitjançant cations que tenen diferents nombres de coordinació amb els oxígens dels tetraedres i els anions addicionals.
2 m. [GLM] Mineral del grup dels amfíbols.
3 [GLM] amfíbols calcicosòdics Subgrup d’amfíbols monoclínics que es caracteritza perquè els seus membres presenten entre una quarta i tres quartes parts de les posicions de coordinació 8 ocupades per calci, i la resta, per sodi.
4 [GLM] amfíbols càlcics Subgrup d’amfíbols monoclínics que es caracteritza perquè els seus membres presenten més de les tres quartes parts de les posicions de coordinació 8 ocupades per calci.
5 [GLM] amfíbols sòdics Subgrup d’amfíbols monoclínics que es caracteritza perquè els seus membres presenten més de les tres quartes parts de les posicions de coordinació 8 ocupades per sodi.
amfíbrac
m. [FLL] Peu de la poesia grega i llatina que consta de tres síl·labes, una de llarga entre dues de breus.
amficèlic -a
adj. [MD] [ZOA] Que és còncau en els dos extrems. Vèrtebra amficèlica.
amfictió
m. [HIH] [PR] Diputat d’un poble en una amfictionia.
amfictionia
f. [HIH] Entre els grecs, associació religiosa entre pobles o tribus veïns.
amfictiònic -a
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a l’amfictionia o a l’amfictió. Lliga amfictiònica. Consell amfictiònic.
amfigastri
m. [BO] Fil·lidi que forma part d’una tercera sèrie implantada a la cara ventral del caulidi de moltes hepàtiques folioses.
amfigen
m. [QU] CALCOGEN.
amfímacre
m. [FLL] CRÈTIC.
amfineures
1 m. pl. [ZOI] Grup de mol·luscos marins d’organització molt primitiva, amb el cap sovint atrofiat.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
amfiox
[pl. -s]
m. [ZOI] Animal marí cefalocordat, amb el cos comprimit lateralment i acabat en punta per cada extrem (Branchiostoma lanceolatum).
amfípodes
1 m. pl. [ZOI] Ordre de crustacis amb el cos comprimit lateralment.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
amfipròstil -a
1 adj. [AQ] [AR] Que té pòrtic de columnes en dues façanes.
2 m. [LC] [AQ] [AR] Temple amfipròstil.
amfipròtic -a
adj. [QU] En la classificació general dels solvents, que posseeix simultàniament propietats d’àcids i de bases.
amfisbènids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils del grup dels amfisbenis, caracteritzats pel seu aspecte de cuc de terra i hàbits excavadors, que inclou, entre altres, la serpeta cega.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
amfisbenis
1 m. pl. [ZOR] Grup de rèptils escatosos, generalment àpodes, d’aspecte vermiforme, amb escates concèntriques, ulls poc desenvolupats i hàbits subterranis.
2 m. [ZOR] Individu d’aquest grup.
amfisci -íscia
adj. i m. i f. [GG] Que està situat en els tròpics, on, al migdia, l’ombra es projecta cap al nord o cap al sud, segons l’època de l’any.
amfístoma
m. [ZOI] Petit cuc pla de la classe dels trematodes, paràsit dels bòvids (Amphistoma conium).
amfistomàtic -a
adj. [BO] Que té estomes tant a l’anvers com al revers.
amfiteatre
1 m. [LC] [AR] [AQ] Edifici de forma circular o ovalada amb grades superposades voltant l’arena, on se celebraven diferents espectacles, com combats de gladiadors, de feres, etc.
2 1 m. [JE] [AQ] En un teatre modern, conjunt de seients ordinàriament col·locats en grades semicirculars. Butaques i amfiteatre.
2 2 m. [JE] Públic que ocupa els seients de l’amfiteatre.
3 1 m. [LC] Aula amb seients col·locats en grades disposades en semicercle.
3 2 [MD] [AR] [AQ] amfiteatre anatòmic Sala de dissecció en les escoles de medicina.
4 1 m. [GL] Pla rodejat de turons.
4 2 [GL] amfiteatre glacial Circ glacial de grans dimensions.
4 3 [GL] amfiteatre morènic Morena terminal d’una glacera alpina que té forma d’arc i envolta l’extrem final de la llengua glacial.
amfiteci
1 m. [BO] Capa exterior de cèl·lules en l’esporangi d’una molsa.
2 m. [BO] Vorell de tal·lus que envolta el disc dels apotecis d’alguns líquens.
amfitrió amfitriona
m. i f. [LC] Persona que té convidats a taula especialment tractant-los amb magnificència.
amfòlit
m. [QU] Espècie química amfòtera que en solució pot existir en forma d’anió o de catió segons el grau d’acidesa del medi.
àmfora
f. [LC] [AR] Gerra o vas de cos ovalat, coll estret i cilíndric i dues anses que arriben prop del nivell de l’orifici.
amforal
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una àmfora.
amfòric -a
adj. [LC] Que produeix un so anàleg al que s’origina bufant dins un vas buit.
amfòter -a
adj. [QU] En quím., que es pot comportar com a àcid o com a base.
amfoterisme
m. [QU] Comportament de les espècies químiques amfòteres.
amhàric -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’amhàric.
2 m. [FL] Llengua afroasiàtica parlada a Etiòpia.
amiant
m. [LC] [GLM] Varietat d’alguns amfíbols i serpentines que forma agregats fibrosos que es poden desfer en fils flexibles, incombustibles i resistents als àcids.
amic -iga
1 1 adj. i m. i f. [LC] Unit per l’amistat amb algú, que sent amistat envers algú. Qui troba ver amic troba tresor. Som amigues d’anys.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Que té afecció per algú o alguna cosa. Amic dels homes, dels animals.
1 3 adj. i m. i f. [LC] Partidari d’algú o d’alguna cosa. Els amics del govern.
1 4 adj. i m. i f. [LC] Que afavoreix algú o alguna cosa. Un sobirà amic de les arts.
2 m. i f. [LC] POP. Amant2 3. En Soteres i l’amiga. La Joana i el seu amic.
3 adj. [LC] Que mostra afecció, no hostil, favorable, propici. Una paraula amiga.
amical
adj. [LC] D’amic, amistós.
amicalment
adv. [LC] D’una manera amical.
amicícia
f. [LC] Amistat 1.
amida
f. [QU] Compost resultant de la substitució d’un o més àtoms d’hidrogen de l’amoníac per un radical acil. Amida acètica o acetamida.
amidable
adj. [LC] Que pot ésser amidat.
amidador amidadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que amida.
amidament
1 m. [LC] Acció d’amidar.
2 m. pl. [LC] Conjunt de mides d’un projecte d’obres.
amidar
1 v. tr. [LC] Determinar, prendre, les mides (d’alguna cosa). Amidar amb el metre. Amidar a pams. Amidar un camp.
2 v. tr. [LC] Avaluar amb una mida (una magnitud lineal). Amidar la llargària i l’alçària d’una paret.
amidina
f. [QU] Compost en què un mateix àtom de carboni va unit a un grup NH2 i a un grup NH.
amido-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot amida, que indica la substitució d’un dels àtoms d’hidrogen units al nitrogen, o ambdós, per radicals alquílics o arílics. Ex.: amidopirina, amidoxina.
amidur
1 m. [QU] Derivat de l’amoníac en què un àtom d’hidrogen és substituït per un ió metàl·lic.
2 [QU] amidur de sodi Producte de reacció del sodi metàl·lic amb amoníac gas, de fórmula NaNH2, agent deshidratant i intermediari en moltes reaccions de síntesi orgànica.
amièlia
f. [MD] [ZOA] Absència congènita de la medul·la espinal.
amielínic -a
adj. [BI] Que no posseeix beina de mielina.
amigable
adj. [LC] Que obra, que té lloc, per via de conciliació. Amigable componedor. Partició amigable.
amigablement
adv. [LC] D’una manera amigable.
amigdal-
[LC] [MD] V. AMIGDALO-.
amígdala
1 f. [MD] En anat., òrgan en forma d’ametlla. Amígdala cerebel·losa.
2 f. [LC] [MD] [ZOA] Òrgan constituït per un reticle de teixit limfàtic i epitelial, que conté fol·licles limfàtics. Tenir les amígdales inflamades.
3 [MD] amígdala faríngia Amígdala situada a la part nasal de la faringe.
4 [MD] amígdala palatina Amígdala situada a la paret lateral de la faringe entre els pilars del vel del paladar.
5 f. pl. [MD] Amígdales palatines.
amigdalectomia
f. [MD] Extirpació quirúrgica d’una o més amígdales.
amigdalí -ina
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a les amígdales.
amigdalina
f. [QU] Glucòsid extret de les ametlles amargues, emprat en perfumeria en forma d’essència d’ametlles amargues.
amigdalitis
f. [MD] Inflamació de les amígdales.
amigdalo- [o amigdal-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot amígdala. Ex.: amigdalouvular, amigdalotomia, amigdalectomia.
amigdaloide
1 adj. [LC] Ametllat 1.
2 1 adj. [GL] Que conté petites cavitats produïdes, abans de la solidificació, per les expansions dels vapors, i omplertes posteriorment per dipòsits de minerals diferents, s’aplica a una roca ígnia.
2 2 adj. [GL] Que conté elements en forma d’ametlla, s’aplica a una roca.
amigdalotomia
f. [MD] Incisió en una amígdala.
amigrançar
v. tr. [LC] Causar (a algú) migrança.
amiguer -a
adj. [LC] Que es complau a tenir amics, a fer-se o a dir-se amic de tothom.
amiguisme
m. [LC] Favoritisme amb els amics.
amil
m. [QU] Radical alifàtic amb cinc àtoms de carboni, de fórmula C5H11–, que inclou vuit possibles isòmers.
amilaci -àcia
1 adj. [QU] De la naturalesa del midó. Substàncies amilàcies.
2 adj. [QU] Que conté midó.
amilasa
f. [QU] [BI] Enzim que hidrolitza enllaços α–1,4–glicosídics dels polisacàrids.
amílic -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent als grups amil.
2 adj. [QU] Que conté el grup amil.
amilo-
1 [LC] [QU] Forma prefixada del mot ll. amylum, ‘midó’. Ex.: amilopectina, amilogènesi, amilòmetre.
2 [LC] [QU] Forma prefixada del mot amil. Ex.: amilòlisi.
amiloide
1 1 adj. [QU] Semblant al midó.
1 2 adj. [BO] Que conté midó o una substància anàloga.
1 3 m. [QU] Substància amiloide.
2 m. [MD] Proteïna complexa formada per una fracció fonamental de natura globulínica i una petita proporció associada de mucopolisacàrids sulfurats.
amiloïdosi
f. [MD] Malaltia caracteritzada pel dipòsit d’amiloides en diverses vísceres.
amilopectina
f. [QU] [BI] Polisacàrid ramificat constituït per unitats de glucosa, component principal del midó, que, amb iode, adquireix una coloració violada.
amiloplast
m. [BI] Leucoplast que sintetitza el midó i l’acumula en capes concèntriques, abundant en certs parènquimes vegetals de reserva.
amilosa
f. [QU] [BI] Polisacàrid lineal constituït per un nombre reduït d’unitats de glucosa, component del midó, que, amb iode, adquireix una coloració blava intensa.
amímia
f. [MD] Pèrdua, més o menys completa, de la facultat d’expressió mímica.
amina
f. [QU] Compost orgànic que deriva formalment de l’amoníac per substitució d’un o més àtoms d’hidrogen per grups hidrocarbonats. Amines primàries, secundàries, terciàries.
aminació
f. [QU] Introducció d’una funció amina en una molècula orgànica per desplaçament d’un altre grup funcional.
aminat -ada
adj. [QU] Que conté una funció amina, s’aplica a un compost orgànic.
amino-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot amina, que indica la presència en una molècula orgànica del grup funcional NH2, unit a un radical no àcid. Ex.: aminoalcohol, aminofenol.
aminoàcid
1 m. [BI] [QU] Substància orgànica que té almenys un grup funcional carboxil i un grup funcional amina.
2 [BI] [QU] aminoàcid essencial Aminoàcid que no és sintetitzat per l’organisme humà i que ha de formar part de l’alimentació.
aminoacidopatia
f. [MD] Afectació motivada per un trastorn del metabolisme a causa del qual no s’hidrolitzen normalment els aminoàcids.
aminoalcohol
m. [QU] Substància orgànica que té almenys una funció amina i una funció alcohol.
aminobenzoic
adj. [QU] àcid aminobenzoic V. ÀCID.
aminofenazona
f. [QU] [MD] Derivat de la pirazolona d’acció analgèsica i antipirètica.
aminofenol
m. [QU] Compost orgànic que conté almenys un grup funcional amina i un grup hidroxil fenòlic.
aminoplàstica
adj. [QU] resina aminoplàstica V. RESINA.
aminosucre
m. [QU] [BI] Monosacàrid en què un dels grups hidroxils ha estat substituït per un grup funcional NH2.
amiostènia
f. [MD] MIASTÈNIA.
amiotròfia
f. [MD] Atròfia muscular.
amissió
f. [HIH] A la Catalunya medieval, pèrdua de béns o de drets posseïts en feu o en emfiteusi com a conseqüència d’actes o d’omissions del seu titular o posseïdor.
amistançament
m. [LC] Relació extramatrimonial i habitual d’home i dona.
amistançar-se
1 v. intr. pron. [LC] Contreure amistançament. S’amistançà amb l’hostalera. En no poder-se casar es van amistançar.
2 v. intr. pron. [LC] ANT. Contreure amistat.
amistançat amistançada
m. i f. [LC] Home o dona respecte de la persona amb qui té relacions sexuals habituals fora del matrimoni.
amistar
1 v. tr. [LC] Fer amigues (dues o més persones).
2 v. tr. [LC] Reconciliar (els enemistats).
amistat
1 1 f. [LC] Afecció d’una persona envers una altra nada d’una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual. L’amistat entre la Maria i la Júlia. Una amistat antiga. Fer amistat amb una persona. Rompre l’amistat.
1 2 f. [LC] PER EXT. L’amistat entre dues famílies, entre dues ciutats.
2 f. [LC] Persona amb qui hom té amistat. Ho notificaren a llurs amistats i coneixences.
3 f. [LC] fer l’amistat Saludar els pares, els avis, etc., besant-los la mà.
amistós -osa
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’amistat. Tracte amistós. Consell amistós.
2 adj. [LC] Jugat per mer esport. Un partit amistós.
amistosament
adv. [LC] Amb amistat, d’una manera amistosa.
amit
m. [RE] Llenç blanc que el sacerdot es posa sobre les espatlles, sota l’alba, per celebrar els oficis divins.
amitat
f. [AN] Relació especial, sobretot d’autoritat, entre una dona i la filla o les filles del seu germà.
amitjanar
v. tr. [LC] Repartir en dues parts iguals.
amíxia
1 f. [EG] Impossibilitat d’encreuar-se un animal amb altres de congèneres com a resultat de l’aïllament geogràfic.
2 f. [EG] Absència de barreja, especialment en les aigües d’un llac.
ammina
1 f. [QU] Compost complex en què l’amoníac és un lligand neutre coordinat amb l’àtom metàl·lic central per l’àtom de nitrogen.
2 f. [QU] Amoníac quan actua com a lligand en un compost de coordinació.
ammocet
m. [AGF] Larva de llamprea emprada com a esquer per a la pesca.
ammodítids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis costaners de cos subcilíndric i molt allargassat, musell cònic, maxil·lar inferior prominent, mancats d’aletes ventrals, amb les aletes dorsal i anal llargues i baixes, petits, de no més de 20 centímetres de llargada, que inclou el sonso.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
ammonita
1 m. i f. [RE] Individu d’un antic poble semita establert a l’est del Jordà.
2 adj. [RE] Relatiu o pertanyent als ammonites.
ammonits
1 m. pl. [GLP] Grup de cefalòpodes ammonoïdeus, caracteritzats per l’ornamentació ben desenvolupada i les complicades sutures d’unió entre els septes interns i la paret de la conquilla.
2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.
ammonoïdeus
1 m. pl. [GLP] Subclasse extingida de mol·luscos cefalòpodes, marins, de conquilles externes d’aragonita sovint ben ornamentades, enroscades o no, amb envans interns, que visqueren del devonià al cretaci.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta subclasse.
amnèsia
1 f. [LC] [MD] [PS] Pèrdua o feblesa de la memòria per efecte d’una malaltia, de la vellesa, etc.
2 [MD] amnèsia infantil Amnèsia lacunar referida als fets dels primers anys de la vida.
3 [MD] amnèsia psicògena Amnèsia sovint d’origen afectiu, caracteritzada per l’oblit de noms, persones i esdeveniments i, de vegades, per un desdoblament de la personalitat, que acostuma a desaparèixer tan sobtadament com s’ha manifestat.
amnèsic -a
1 adj. [PS] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’amnèsia.
2 adj. i m. i f. [PS] [LC] [MD] Que pateix amnèsia.
amni
m. [MD] [ZOA] Membrana que forma la capa interna del sac embrionari en els mamífers, els ocells i els rèptils.
àmnic -a
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’amni. Fluid àmnic.
2 adj. [ZOA] [MD] Caracteritzat per un amni. Cavitat àmnica.
amnio-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot amni. Ex.: amniogènesi.
amniocentesi
f. [MD] Punció de l’amni per a l’obtenció de líquid àmnic per tal d’ésser analitzat.
amniografia
f. [MD] Examen radiogràfic del fetus fet després de la injecció en el líquid àmnic de substàncies opaques als raigs X.
amniorrea
f. [MD] Evacuació del fluid àmnic abans del temps natural de trencar-se la bossa de les aigües.
amnioscòpia
f. [MD] Examen de les membranes que embolcallen el fetus i del líquid àmnic mitjançant la il·luminació per transparència del pol inferior a través de la cèrvix.
amniota
1 adj. [ZOA] [MD] Que té amni.
2 1 m. pl. [ZOA] Grup de vertebrats que comprèn els rèptils, els ocells i els mamífers, l’embrió dels quals és envoltat per l’amni i posseeix també al·lantoide.
2 2 m. [ZOA] Individu d’aquest grup.
amniòtic -a
adj. [MD] [ZOA] ÀMNIC.
amniotitis
f. [MD] Inflamació de l’amni.
amniotomia
f. [MD] Ruptura artificial de les membranes fetals per a provocar el part.
amnistia
f. [LC] [DR] Acte del poder sobirà que atorga l’oblit o el perdó general de tota una categoria de delictes. Donar, concedir, promulgar, l’amnistia. Van lluitar per aconseguir l’amnistia dels presos polítics.
amnistiar
v. tr. [LC] [DR] Incloure (algú) dins una amnistia. Han estat amnistiats tots dos.
amo
1 1 m. [LC] Home que té el domini d’alguna cosa. L’amo de la vinya. L’amo d’aquelles cases.
1 2 m. [LC] PER EXT. És l’amo dels seus pensaments.
1 3 m. [LC] Home que té algú sota el seu domini o al seu servei. Un criat fidel al seu amo. Els obrers anaren a parlar amb l’amo.
1 4 m. [LC] CAP DE CASA.
2 m. [LC] Masover d’una explotació rural a Mallorca o Menorca. L’amo En Biel des Rafal. Ha vingut l’amo de Son Fullana.
amoïnadís -issa
adj. [LC] Propens a amoïnar-se.
amoïnador -a
adj. [LC] Que amoïna.
amoïnament
m. [LC] Acció d’amoïnar o d’amoïnar-se; l’efecte.
amoïnar
1 1 v. tr. [LC] No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre’ls.
1 2 v. tr. [LC] Importunar, molestar. Aquestes mosques m’arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m’amoïna: no em deixa treballar. Sempre m’amoïna amb preguntes.
2 intr. pron. [LC] Preocupar-se, patir amoïnament. És un tranquil: no s’amoïna per res. Avui no cal amoïnar-se a ressuscitar antigues històries. No t’amoïnis, home: ja t’ho pagarà. No cal que t’hi amoïnis: ja ho faré jo.
amoïnós -osa
1 adj. [LC] Que amoïna.
2 adj. [LC] Que de costum amoïna.
amoixador -a
adj. [LC] Que amoixa. Amb paraules amoixadores, el va induir a fer-ho.
amoixadorament
adv. [LC] Amb amoixament, d’una manera amoixadora.
amoixament
m. [LC] Acció d’amoixar; l’efecte.
amoixar
1 1 v. tr. [LC] Amanyagar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt. A aquest gatet, li agrada que l’amoixin.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. L’infant amoixà amb la maneta la galta de la seva mare.
2 tr. [LC] Recaptar la benvolença, el consentiment, l’aquiescència, etc., (d’algú) amb afalacs, manyagueries. Sap tant d’amoixar-lo que en fa el que vol.
amoixir-se
v. intr. pron. [LC] Una fruita, esdevenir moixa.
amolar-se
v. intr. pron. [AGP] Els peixos, agrupar-se formant mola.
amollada
f. [SP] Acció d’amollar; l’efecte.
amollar
1 1 v. tr. [LC] [SP] Deixar anar afluixant. Amollar una corda.
1 2 intr. pron. [LC] [SP] Anar baixant d’un lloc escorrent-se per una corda, una fusta, etc.
2 1 tr. [LC] Deixar anar, deixar lliure cessant de tenir agafat, tancat, detingut. El mestre ha amollat els nois una hora abans.
2 2 [LC] amollar el bestiar Obrir-li l’estable perquè vagi a pasturar.
2 3 tr. [LC] Deixar anar cessant de retenir, engegar. Li va amollar un tret.
2 4 tr. [LC] PER EXT. Li va amollar un cop de puny.
2 5 tr. [LC] Deixar anar, afluixar. Amollar un renec. A veure si amolla uns quants euros, aquest, que mai no paga.
3 1 intr. [LC] Una cosa, afluixar, perdre intensitat. El vent amolla. La febre amolla.
3 2 intr. [LC] Afluixar, posar un menor esforç en una tasca, empresa, etc., cedir. Al principi és inexorable; però després amolla.
amollegament
m. [LC] Acció d’amollegar o d’amollegar-se; l’efecte.
amollegar
v. tr. i intr. pron. [LC] Estovar 1. He amollegat el pa perquè era massa dur.
amolliment
m. [LC] Acció d’amollir o d’amollir-se; l’efecte.
amollir
1 1 v. tr. [LC] Fer tornar moll o bla. Amollir el ferro posant-lo al foc.
1 2 intr. pron. [LC] El ferro s’amolleix per l’acció del foc.
2 tr. [LC] Fer menys viva, menys intensa (alguna cosa). Paraules que li amolliren el dolor.
amollonament
m. [LC] Acció d’amollonar; l’efecte.
amollonar
v. tr. [LC] Senyalar amb mollons els límits (d’una propietat).
amoltonament
m. [LC] Acció d’amoltonar-se; l’efecte.
amoltonar-se
v. intr. pron. [LC] Comportar-se amb esperit gregari.
amoltonat -ada
adj. [LC] Que es capté amb esperit gregari.
amom
m. [BOS] Planta del gènere Amomum, de la família de les zingiberàcies, exòtica, les llavors de la qual s’empren com a aromatitzants i en medicina.
amonal
m. [LC] [IQ] [QU] Explosiu constituït per la barreja de nitrat amònic, alumini polvoritzat, carboni i trinitrotoluè.
amonedar
v. tr. [LC] [NU] [ECT] Convertir en moneda (un metall). Or amonedat.
amonedat -ada
adj. [LC] ADINERAT.
amonestació
1 f. [LC] [DR] [RE] Publicació, en l’església, dels noms i altres circumstàncies dels qui volen contreure matrimoni. Tirar les amonestacions.
2 f. [LC] AMONESTAMENT.
amonestador -a
adj. i m. i f. [LC] Que amonesta.
amonestament
m. [LC] Acció d’amonestar; l’efecte.
amonestar
1 1 v. tr. [LC] Advertir severament (algú) per tal que s’esmeni.
1 2 v. tr. [DR] Imposar (a algú) una sanció de caràcter lleu per infraccions de disciplina administrativa, de treball, etc.
2 tr. [LC] Publicar el nom i altres circumstàncies (dels qui volen contreure matrimoni).
amoni
1 m. [QU] Ió monovalent positiu, de fórmula NH4+, les sals del qual es comporten semblantment a les sals dels metalls alcalins. Sals d’amoni. Sulfur d’amoni.
2 [QU] amoni quaternari Catió unipositiu en què un àtom de nitrogen es troba unit a quatre àtoms de carboni pertanyents a diferents cadenes carbonades.
amoni-
[LC] [QU] V. AMONIO-.
amoníac
1 m. [LC] [IQ] [QU] Gas incolor, d’una olor penetrant, compost de nitrogen i d’hidrogen, la solució del qual en aigua té caràcter bàsic.
2 adj. [QU] [fem. -a] Gas amoníac. Goma amoníaca. Sal amoníaca.
amoniacal
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent a l’amoníac.
2 adj. [LC] [QU] Que conté amoníac.
amònic -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’ió amoni.
2 adj. [QU] Que conté l’ió amoni. Clorur amònic. Sals amòniques.
amonièmia
f. [MD] Presència de carbonat amònic a la sang.
amonio- [o amoni-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot amoni. Ex.: amoniocúpric, amoniúria.
amoniúria
f. [MD] Concentració d’amoníac a l’orina.
amonòlisi
f. [QU] Reacció química similar a la hidròlisi en què un enllaç químic és trencat per l’acció dels ions de l’amoníac H+ i NH2-.
amontillat
m. [AGA] Xerès, semblant al vi de Montilla, de color d’ambre, que amb l’envelliment s’enfosqueix.
amor
1 1 m. o f. [LC] Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa. Amor paternal, filial. Amor a la pàtria. Amor a la veritat, a la justícia. Posar amor a algú, en alguna cosa.
1 2 [LC] amb amor loc. adv. Amb aquella atenció especial que dicta l’amor a alguna cosa. Estudia amb amor.
1 3 [RE] amor de Déu Amor de l’ésser humà per Déu.
1 4 [PE] [PS] amor propi Estima de si mateix que porta a no deixar-se ultrapassar pels altres, a no fer un mal paper, etc.
1 5 [LC] per amor a l’art loc. adv. Desinteressadament.
1 6 [LC] per l’amor de Déu loc. adv. Per caritat.
2 1 m. o f. [LC] Afecció tendra i apassionada per una persona. L’amor que sentia per aquella dona.
2 2 m. o f. [LC] Passió sexual. Recordava els amors de la seva joventut.
2 3 m. o f. [LC] PER EXT. Els amors dels ocells.
2 4 [LC] [FLL] amor cortès Concepció de les relacions amoroses, enteses com un vassallatge feudal al servei de la dama.
2 5 [LC] amor lliure Llibertat en les relacions sexuals.
2 6 [LC] fer l’amor Tenir relacions sexuals.
2 7 [LC] fer l’amor a algú Festejar-lo. Fa temps que li fa l’amor però ella no es decideix.
3 m. o f. [LC] Objecte de l’amor. Les obres d’art són el seu amor.
amoral
adj. [LC] Que prescindeix de la moral, enfora de la moral.
amoralitat
f. [LC] Condició d’amoral.
amorejar
v. intr. [LC] Tenir amors. Ell amorejava amb aquella fadrina.
amoret
m. [AR] Figura d’infant nu i amb ales que originàriament representa l’amor humà, però sovint esdevé un mer recurs ornamental.
amoretes
f. pl. [LC] Paraules, esguards, amanyacs, etc., amb què es manifesta l’enamorament, demostracions amoroses. Qui tira pedretes, tira amoretes.
amorf -a
1 1 adj. [LC] Sense forma determinada.
1 2 adj. [GL] No cristal·lí. Fòsfor amorf.
2 adj. [MD] [BI] En biol., que no produeix cap efecte sobre el caràcter en què es manifesta el seu al·lel normal, s’aplica a un al·lel mutant.
3 adj. [PS] [PE] De personalitat feble, apàtic, indiferent i sense iniciativa.
amorfa
f. [AGA] [BOS] Arbust caducifoli de la família de les papilionàcies, de fulles pinnades, flors de color púrpura fosc, en espiga, i llegum glandulós, originari de l’Amèrica del Nord i cultivat en jardineria (Amorpha fruticosa).
amorfia
f. [GL] [MD] AMORFISME.
amorfinisme
m. [MD] Estat morbós produït per la privació de l’ús de la morfina a qui està habituat a prendre’n.
amorfisme
m. [GL] [MD] Estat o qualitat d’amorf.
amorós -osa
1 adj. [LC] Que sent amor. És un pare amorós.
2 1 adj. [LC] Que denota, que manifesta, amor. Mirades amoroses. Llenguatge amorós.
2 2 adj. [LC] Inspirat per l’amor. Una carta amorosa.
3 adj. [LC] AGRADÓS. Una criatura tendra i amorosa.
4 1 adj. [LC] Suau, bla, de bon treballar, s’aplica a les coses. Terra amorosa. Roba amorosa.
4 2 adj. [LC] Suau, temperat, tranquil, s’aplica al temps, al mar, etc.
amorosament
adv. [LC] D’una manera amorosa.
amorosenc -a
1 adj. [LC] Amorós, que denota amor.
2 adj. [LC] Inspirat per l’amor.
amorosiment
m. [LC] Acció d’amorosir o d’amorosir-se; l’efecte.
amorosir
1 v. tr. [LC] Fer tornar amorosa (alguna cosa). És un cataplasma que amoroseix la coïssor.
2 intr. pron. [LC] Una cosa, esdevenir amorosa. Amb les rentades aquests llençols s’han amorosit.
amorositat
1 f. [LC] Qualitat d’amorós.
2 f. [LC] Dolçor i suavitat en el tracte, agradositat. L’abraçava amb pròdiga amorositat.
amorosívol -a
adj. [LC] AGRADÓS. És una noia dolça i amorosívola.
amorrallar
v. tr. [LC] [AGR] Posar les morralles (a una haveria).
amorrar
1 1 v. tr. [LC] Fer posar (algú) tocant de cara, de boca, a terra o a qualsevol altre objecte. El tenia agafat pel clatell i l’amorrava a terra. El vaig amorrar contra la paret.
1 2 intr. pron. [LC] Posar la cara o la boca tocant a terra o a qualsevol altre objecte. S’amorrava a la sorra i es pensava que no el vèiem. Amorrar-se a la font, al càntir, a la gerra, per beure-hi.
2 1 tr. [LC] Fer tocar per l’extrem anterior. Amorrar l’embarcació a la vora.
2 2 [LC] amorrar el gallet de l’escopeta Abaixar-lo fins a tocar el pistó.
2 3 [LC] amorrar el tret Tocar més baix d’allà on s’apunta.
3 1 intr. pron. [TRA] Una nau, clavar-se de proa a la sorra de la platja, en un banc de sorra, etc.
3 2 intr. pron. [TRA] Una nau, enfonsar-se de proa més del compte mentre navega.
3 3 intr. [TRA] La nau amorra.
amorreu amorrea
1 m. i f. [HIH] [RE] Individu d’un poble semític seminòmada de l’antic Orient, habitant del nord-oest de Mesopotàmia.
2 adj. [LC] [HIH] [RE] Relatiu o pertanyent als amorreus.
amorriador
m. [LC] [AGR] [AGF] Indret on s’amorria el bestiar.
amorriar
1 v. intr. [LC] [AGR] El bestiar, fer migdiada en un lloc ombrat.
2 intr. pron. [LC] [AGR] Quan els bens s’amorrien, no hi ha manera de fer-los bellugar.
amorronir
v. tr. [LC] Treure (els llavis) enfora.
amortallador amortalladora
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que amortalla.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici amortallar.
amortallament
m. [LC] Acció d’amortallar.
amortallar
v. tr. [LC] Embolcallar amb una mortalla. Amortallar un difunt.
amortar
v. tr. [LC] Extingir 1. L’aigua amortarà el foc.
amorterar
v. tr. [AQ] Barrejar (calç o ciment) amb aigua i sorra per fer morter.
amortiment
1 m. [LC] [FIF] Acció d’amortir o d’amortir-se; l’efecte.
2 m. [FIF] [EL] Progressiva reducció i supressió de l’oscil·lació d’un sistema. Amortiment crític. Coeficient d’amortiment.
amortir
1 v. tr. [LC] [FIF] Extingir 1.
2 tr. [LC] [FIF] ESMORTEIR.
3 tr. [QU] [FIF] Addicionar (a una solució) els soluts adequats per a convertir-la en amortidora.
amortitzable
adj. [LC] [ECT] [DR] Que hom pot amortitzar.
amortització
f. [LC] [DR] [ECT] Acció d’amortitzar; l’efecte.
amortitzar
1 v. tr. [LC] [ECT] [DR] Convertir en bé de mà morta, passar (els béns) a qui no els pot alienar.
2 1 tr. [LC] [ECT] [DR] Extingir gradualment (un deute) per pagaments successius.
2 2 tr. [LC] [DR] [ECT] Repartir el cost de reposició (d’una màquina, una instal·lació, etc.), entre els períodes en què aquesta és econòmicament útil i, consegüentment, disminuir cada any el seu valor comptable en el balanç.
3 tr. [LC] [DR] [ECT] Suprimir (un càrrec, una plaça, etc.), quan resta vacant per defunció, dimissió, etc., de qui l’exercia.
amotar-se
v. intr. pron. [LC] Les plantes, formar mota.
amotinament
m. [LC] [DE] Acció d’amotinar o d’amotinar-se; l’efecte.
amotinar
1 v. tr. [LC] [DE] Alçar en motí. Aconseguiren amotinar les tropes contra llur capità.
2 intr. pron. [LC] [DE] Els encarcerats s’amotinaren contra els escarcellers. El poble amotinat assaltà el palau del regent.
amovibilitat
f. [LC] Qualitat d’amovible.
amovible
1 adj. [LC] Que pot ésser separat del lloc que ocupa. Un funcionari amovible.
2 adj. [LC] Que pot ésser retirat a algú. Un càrrec amovible. Una pensió amovible.
ampelita
f. [GL] Llicorella argilosa, grafitosa, negra, sovint molt físsil i de vegades rica en matèria orgànica i en pirita, de la qual se servien els antics per a matar els insectes de les vinyes.
ampelo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ámpelos, ‘vinya’. Ex.: ampelografia, ampelòfag.
ampelografia
f. [AGA] Branca de la viticultura que s’ocupa de classificar i descriure botànicament les diferents varietats de vinya i els híbrids i les varietats procedents de llur encreuament.
ampelonímia
f. [FL] [LC] Conjunt dels noms dels ceps i dels raïms.
amperatge
1 m. [LC] [FIF] [EE] Intensitat d’un corrent elèctric mesurada en amperes.
2 m. [FIF] [LC] [EE] Intensitat de consum pròpia d’un aparell.
ampere
1 1 m. [LC] [FIM] [FIF] Unitat d’intensitat de corrent elèctric del sistema internacional, equivalent a la intensitat d’un corrent constant que, mantingut en dos conductors paral·lels, rectilinis, de llargada infinita, de secció circular negligible i situats a 1 metre l’un de l’altre en el buit, produiria entre aquests dos conductors una força de dues deu milionèsimes de newton per metre de longitud (símbol, A).
1 2 m. [FIM] Unitat de força magnetomotriu del sistema internacional, equivalent al corrent d’1 ampere que recorre un circuit d’una sola espira.
1 3 [FIM] [FIF] ampere per metre Unitat d’intensitat de camp magnètic, del sistema internacional, igual a la intensitat creada al centre d’un circuit, d’un metre de diàmetre i constituït per un fil conductor de secció negligible, pel pas d’un corrent d’un ampere.
2 m. [FIM] [FIF] ampere hora [o ampere minut, o ampere segon] Quantitat d’electricitat fornida per un corrent d’1 ampere en 1 hora, en 1 minut, en 1 segon.
3 m. [FIM] [FIF] ampere volta Unitat del producte del nombre de voltes del fil d’una bobina pel d’amperes del corrent que hi passa.
amperímetre
m. [FIM] [EE] [FIF] Aparell per a mesurar la intensitat d’un corrent elèctric.
amperimetria
f. [QU] Tècnica electroquímica consistent en el mesurament de la intensitat del corrent elèctric, quan el potencial d’elèctrode es manté constant, utilitzada generalment per a determinar un anàlit o el punt final d’una anàlisi titulomètrica.
amperolada
f. [AGF] Pèl de cuca, pèl de seda, on els pescadors posen els hams.
amperòmetre
m. [FIM] AMPERÍMETRE.
amperometria
f. [QU] AMPERIMETRIA.
ampit
1 m. [AQ] [LC] [AR] [TRG] Mur o empara de pedra, fusta, ferro, etc., que pot arribar fins a l’alçària del pit, construït a la vora d’un pont, terrat, finestra, balcó, etc.
2 m. [LC] [AQ] [AR] Part inferior del marc d’obra d’una finestra per a recolzar-s’hi qui surt a mirar.
amplada
1 1 f. [LC] [IMF] Distància de costat a costat. Han mesurat l’amplada del carrer. L’amplada de pit d’una persona.
1 2 f. [LC] La més petita de les dimensions d’una figura plana qualsevol, formant angle amb la més gran o llargada.
2 f. [LC] Extensió 3. L’amplada del mar.
3 f. [FIF] [IN] amplada de banda Diferència entre els valors de les freqüències extremes d’una banda de freqüències.
amplament
adv. [LC] En tota la seva amplària, amb tota extensió.
amplària
f. [LC] AMPLADA.
ample -a
1 1 adj. [LC] Extens en amplada, que té una amplada considerable. Un barret d’ales amples. Ample d’espatlles. Un carrer ample.
1 2 adj. [AF] Que té més amplada que les sèries restants de la mateixa família, s’aplica als caràcters gràfics.
1 3 adj. [LC] D’una amplada que mesura tal o tal extensió. Un forat ample d’un pam.
2 1 adj. [LC] Folgat, que no estreny. Un vestit ample. Unes botes massa amples. Venir ample un vestit, un barret, un calçat. Aquestes botes em van amples.
2 2 [LC] venir ampla una cosa a algú Ésser superior en finalitat o en complexitat a les possibilitats d’algú.
3 1 adj. [LC] No restringit, no esquifit. Té una visió ampla dels problemes.
3 2 adj. [LC] No estret, no apinyat. En aquesta butaca, hi estaràs ample. Sis hi van molt justos, però quatre hi van amples.
3 3 [LC] a l’ample loc. adv. CÒMODAMENT. Aquesta família sempre ha viscut a l’ample.
4 m. [LC] AMPLADA. El camp té vint metres d’ample per quaranta de llarg.
amplejar
v. intr. [LC] Posseir en un grau major o menor la qualitat d’ample.
amplexicaule
adj. [BO] En bot., que envolta la tija. Fulla amplexicaule.
ampli àmplia
1 adj. [LC] De gran extensió o capacitat. Una àmplia sala.
2 adj. [LC] No breu, no concís, plenament suficient en extensió. Una àmplia explicació. Ordenar una informació àmplia. Un desenrotllament ampli del tema.
3 adj. [LC] Obert i tolerant. Una interpretació àmplia.
ampliable
adj. [LC] Que pot ésser ampliat.
ampliació
f. [LC] Acció d’ampliar; l’efecte.
ampliador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que amplia.
2 f. [AF] Aparell que mitjançant la projecció permet obtenir proves positives d’un negatiu original.
àmpliament
adv. [LC] D’una manera àmplia.
ampliar
v. tr. [LC] Donar una major extensió (a alguna cosa), fer més ampli. Ampliar la matrícula d’un curs. Ampliar una obra. Ampliar algú els seus coneixements de botànica. Ampliar el termini d’admissió.
ampliatiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a ampliar, que reforça el sentit. Un judici ampliatiu. Un adverbi ampliatiu.
amplificació
1 f. [LC] [FIF] Acció d’amplificar; l’efecte. L’amplificació de la imatge.
2 f. [MD] amplificació gènica Producció de moltes còpies d’un mateix gen per rèplica selectiva d’un fragment determinat de l’àcid desoxiribonucleic.
3 f. [FLL] Figura retòrica que consisteix a desenvolupar les idees per mitjà de recursos d’estil per tal de donar-los més força o d’aconseguir un efecte més intens.
4 f. [EE] Quocient entre el valor de sortida i el valor d’entrada d’una magnitud, en un dispositiu elèctric.
amplificador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que amplifica.
2 m. [FIF] [CO] Lent col·locada darrere l’objectiu d’un aparell òptic per tal d’engrandir l’àrea visual.
3 1 m. [FIF] [EL] [LC] Aparell o dispositiu per a amplificar senyals, generalment elèctrics. Amplificador de radiofreqüència. Amplificador diferencial.
3 2 m. [FIF] Aparell destinat a amplificar senyals elèctrics la freqüència dels quals pertany a l’espectre audible. Amplificador estereofònic, quadrifònic.
amplificar
1 1 v. tr. [LC] [FIF] Engrandir, augmentar (el valor d’una magnitud).
1 2 v. tr. [LC] [FIF] [FIA] Els microscopis, els telescopis, etc., engrandir l’angle sota el qual s’observa (un objecte) per tal d’augmentar-ne la grandària aparent.
2 tr. [LC] [FL] [FLL] Desenvolupar extensament (una idea, un assumpte).
amplificatiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a amplificar.
amplitud
1 f. [LC] Qualitat d’ampli, extensió.
2 1 f. [FIA] [FIF] amplitud astronòmica D’un astre, arc de l’horitzó comprès entre el veritable est o oest i el peu de la vertical que passa per l’astre.
2 2 [FIA] [FIF] amplitud magnètica D’un astre, arc de l’horitzó comprès entre l’est o l’oest magnètic i el peu de la vertical que passa per l’astre.
2 3 [FIA] [FIF] amplitud ortiva D’un astre, arc de l’horitzó comprès entre el centre d’un astre a la seva sortida i el punt cardinal est.
2 4 [FIA] [FIF] amplitud occídua D’un astre, arc de l’horitzó comprès entre el centre de l’astre a la seva posta i el punt cardinal oest.
3 1 f. [FIF] [EL] En fís., valor màxim que pren una magnitud vibratòria o oscil·lant en un semiperíode. Amplitud d’una oscil·lació, d’una vibració.
3 2 f. [MT] [FIF] En mat., diferència entre el valor més alt i el més baix que adopta una variable, dins d’un abast determinat.
3 3 f. [ME] Diferència entre els valors extrems d’una variable meteorològica durant un període de temps determinat.
amploia
f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels clupeids, semblant a la sardina, de 17 centímetres de llargada màxima, de color blau verdós i ventre argentat, amb l’inici de l’aleta dorsal oposat a les aletes ventrals, propi d’aigües més aviat fredes (Sprattus sprattus).
ampolla
1 1 f. [LC] [AR] [IQ] [ED] Vas portàtil de vidre, cristall, plàstic, etc., de coll estret, destinat a contenir líquids. Una ampolla de vidre. Una ampolla de tres quarts de litre.
1 2 f. [LC] [ED] Contingut d’una ampolla. Beure’s una ampolla de vi.
2 f. [LC] ésser bufar i fer ampolles V. BUFAR.
ampoller
m. [LC] Armari, prestatge, per a posar les ampolles.
ampolleta
1 f. [LC] Ampolla petita de ventre ample.
2 1 f. [IMI] RELLOTGE D’ARENA.
2 2 f. [IMI] Antigament, en els rellotges d’arena, interval de temps que triga l’arena a passar d’una meitat a l’altra.
ampostí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Amposta.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Amposta o als seus habitants.
amprar
v. tr. [LC] MANLLEVAR.
ampul·la
1 f. [AR] Vas de vidre o de terra de cos rodó i coll allargat i estret que era usat entre els romans per a servir vi a taula o guardar-hi olis, perfums, etc.
2 f. [MD] [LC] Recipient que conté un medicament injectable.
3 1 f. [ZOA] [BO] Sac o vesícula membranosa.
3 2 f. [BO] Vesícula plena d’aire de les fulles o les arrels de certes plantes aquàtiques.
3 3 f. [ZOA] Vesícula de les que presenten certs equinoderms a la base de llurs tentacles ambulacrals, per la contracció de les quals aquests són trets enfora.
4 1 f. [MD] [ZOA] Dilatació sacciforme d’un conducte, d’un tub, etc. Ampul·la de Vater. Ampul·la del recte.
4 2 f. [ZOA] Dilatació dels conductes galactòfors de les glàndules mamàries que serveix de dipòsit a la llet.
5 f. [BO] Cèl·lula utricular superficial dels caulidis dels esfagnes, on s’acumula l’aigua.
ampul·laci -àcia
adj. [LC] Semblant a una ampul·la.
ampul·liforme
adj. [LC] [MD] Que té forma d’ampul·la.
ampul·lós -osa
1 adj. [LC] [FLL] D’expressió afectada. Un estil ampul·lós.
2 adj. [FLL] Grandiloqüent, emfàtic. El capellà ha estat molt ampul·lós en el seu sermó. Un escriptor ampul·lós.
ampul·losament
adv. [LC] D’una manera ampul·losa, amb ampul·lositat.
ampul·lositat
1 f. [LC] Qualitat d’ampul·lós. L’ampul·lositat del seu estil.
2 f. [LC] Allò que és ampul·lós. Un discurs ple d’ampul·lositats.
amputació
f. [LC] [MD] Acció d’amputar; l’efecte. Fer, practicar, una amputació.
amputar
v. tr. [LC] [MD] Tallar i separar del cos (un membre o una part d’un membre, un òrgan). Amputar una cama, un braç, una mà.
amulet
m. [LC] [AN] Objecte al qual és atribuïda supersticiosament una virtut preservadora.
amulètic -a
adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a un amulet, que obra com un amulet.
amullerar-se
v. intr. pron. [LC] L’home, casar-se. Un xerric que va amullerar-se amb la filla de l’amo.
amunionar-se
v. intr. pron. [LC] Aplegar-se formant una munió. La gent volia els diners i s’amunionava a les portes del banc.
amunt
1 1 adv. [LC] En direcció de baix a dalt, d’un lloc a un altre de més alt. El globus tardarà a caure: encara va amunt. El teu estel ha arribat molt amunt, més amunt que el meu. Tal casa està situada més amunt que tal altra.
1 2 adv. [LC] Pot posposar-se a un substantiu. La formiga se t’enfila braç amunt. Ves carretera amunt i els trobaràs.
2 [LC] per amunt loc. adv. Expressió usada per a indicar vagament un indret més elevat. Són per amunt cercant bolets.
3 [LC] més amunt loc. adv. En un escrit, en una relació, anteriorment. Com hem dit més amunt.
4 [LC] de… en amunt [o de… per amunt] loc. prep. Un poc més de, passant de, més enllà de. Això pot valer de vint euros en amunt. De vint anys per amunt.
5 [LC] amunt i avall loc. adv. Alternativament en una direcció i en l’oposada, àdhuc en un pla horitzontal. Passejar-se amunt i avall del carrer, del vestíbul.
6 interj. [LC] Exclamació per a encoratjar a pujar, o a començar o a prosseguir una tasca, una empresa, etc. Amunt i fora!
amuntanyar
v. tr. [LC] [AGR] Menar (el bestiar) a passar l’estiu a muntanya. Ja han amuntanyat el ramat.
amuntegador -a
adj. [LC] Que amuntega o acumula.
amuntegament
m. [LC] Acció d’amuntegar o d’amuntegar-se; l’efecte.
amuntegar
1 1 v. tr. [LC] Disposar formant un munt. Anem a l’era a amuntegar les garbes.
1 2 intr. pron. [LC] Les mercaderies s’amuntegaven al moll.
amunter -a
adj. [LC] Que és per amunt. És el llibre més amunter.
amuntonar
v. tr. i intr. pron. [LC] AMUNTEGAR.
amura
1 f. [LC] [TRA] Corda que es ferma a cadascun dels dos punys o angles inferiors d’una vela baixa de creu, que s’adreça cap a proa i que permet orientar-la.
2 f. [TRA] MURA.
amuradar
1 v. tr. [LC] [DE] Circuir o tapar amb un mur o una murada.
2 intr. pron. [LC] Quedar-se en un lloc tancat. Va tornar a casa seva i s’hi va amuradar.
amurar
1 v. tr. [LC] [TRA] Portar cap a proa el puny baix de sobrevent (d’una vela baixa) i fermar-lo al costat de la nau amb l’amura.
2 v. tr. [TRA] Afermar el puny d’amura (d’una vela de tallant).
amurat -ada
1 adj. [LC] [TRA] Caracteritzat pel grau de convergència de les mures, s’aplica a una embarcació. Una nau molt, poc, amurada.
2 adj. [TRA] Amb el vent per una banda. Un veler amurat a babord.
amúsia
f. [MD] [PE] [PS] Afàsia caracteritzada per la incapacitat de produir o de reconèixer sons musicals.
an-1
[LC] V. A-1.
an-2
[LC] V. ANA-.
ana- [o an-]
[LC] Prefix que significa ‘contra’, ‘amunt’, ‘de nou’. Ex.: anabiosi, anafront, ànode.
anabaptisme
m. [RE] Doctrina que nega l’eficàcia del baptisme dels infants i exigeix de rebatejar els adults.
anabaptista
m. i f. [RE] Adepte de l’anabaptisme.
anàbasi
f. [MD] Primer període o puja d’una malaltia.
anabàtic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’anàbasi.
2 adj. [ME] Que ascendeix per un pendent on la densitat de l’aire és inferior a la dels voltants a causa d’un escalfament de la superfície per l’acció del sol, s’aplica al vent.
anabòlic -a
adj. [MD] [BI] Relatiu o pertanyent a l’anabolisme.
anabolisme
m. [MD] [BI] Conjunt de reaccions de síntesi que tenen lloc en el metabolisme.
anabòlit
m. [BI] [MD] Compost format com a resultat d’un procés anabòlic.
anabolitzant
1 adj. [MD] Que activa la síntesi de les proteïnes, produeix un augment de la gana o del pes i una millora de l’estat general, i afavoreix el dipòsit del calci en els ossos.
2 m. [MD] Medicament anabolitzant.
anacàmptic -a
1 1 adj. [FIF] Relatiu a la reflexió, especialment dels sons.
1 2 f. [FIF] Part de la física que tracta de la reflexió dels sons.
2 adj. [FIF] Reflectit.
anacantins
1 m. pl. [ZOP] Grup de peixos osteïctis, sense radis espinosos, sovint amb barbellons, que tenen d’una a tres aletes dorsals i una o dues d’anals, les aletes ventrals generalment en posició jugular, que inclou els gàdids, els macrúrids, els merlúccids i els mòrids.
2 m. [ZOP] Individu d’aquest grup.
anacard
1 m. [LC] [BOS] [AGA] [AGF] Arbre de la família de les anacardiàcies, originari de l’Amèrica Central, cultivat pel seu fruit comestible i la seva fusta (Anacardium occidentale).
2 m. [BOS] [AGA] Peduncle fructífer de l’anacard, piriforme, molt engruixit i carnós.
3 m. [BOS] [AGA] Fruit de l’anacard, reniforme, de llavor comestible.
anacardí -ina
1 adj. [LC] ANACÀRDIC.
2 adj. [LC] Confeccionat amb anacards. Remei anacardí.
3 f. [LC] Producte fet amb anacards.
anacardiàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies llenyoses, que solen tenir substàncies resinoses i fan fruits en drupa, pròpies dels tròpics i de les zones temperades, entre les quals hi ha l’anacard, el llentiscle, el mango, la noguerola i el festuc.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
anacàrdic -a
1 adj. [BOS] Relatiu o pertanyent a l’anacard.
2 adj. [BOS] Que prové de l’anacard. Àcid anacàrdic.
anacíclic -a
adj. [FL] [LC] [FLL] Que té el mateix sentit llegit del dret que del revés. Vers anacíclic.
anàclasi
1 f. [FL] Canvi de lloc entre una síl·laba curta i una de llarga que la precedeix.
2 f. [FIF] Refracció de la llum.
3 f. [MD] Reflex 6.
4 f. [MD] Flexió forçada d’una extremitat per tal de trencar una anquilosi.
anaclàstic -a
1 adj. [FL] [FIF] Relatiu o pertanyent a l’anàclasi.
2 1 adj. [FIF] Produït per la refracció de la llum.
2 2 f. [FIF] DIÒPTRICA.
anàclisi
f. [MD] Dependència emocional, especialment la del lactant cap al pit matern.
anacolut
m. [FL] Construcció gramatical en què la darrera part no lliga sintàcticament amb la primera.
anacolútic -a
adj. [FL] Mancat d’il·lació gramatical.
anaconda
f. [ZOR] Serp de la família dels boids, actualment la més grossa de la família, pròpia d’ambients aquàtics de l’Amèrica tropical (Eunectes murinus).
anacoreta
m. i f. [LC] [RE] [PR] Religiós o religiosa que fa penitència en un lloc desert.
anacorètic -a
adj. [LC] [RE] D’anacoreta, relatiu o pertanyent a l’anacoreta.
anacreòntic -a
1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al poeta grec Anacreont o a les Anacreòntiques.
2 m. [FLL] VERS ANACREÒNTIC.
3 f. [FLL] Composició poètica escrita en anacreòntics, d’extensió breu i inspirada en algun dels temes recurrents a les Anacreòntiques.
anacrogin -ògina
adj. [BO] Que té els arquegonis en el costat dorsal de l’aparell vegetatiu i no en l’àpex, s’aplica als briòfits.
anacrònic -a
adj. [LC] Que conté anacronisme.
anacronisme
1 m. [LC] Error que consisteix a suposar esdevingut un fet en una data altra que la seva, error de cronologia. Atribuir aquest fet al regnat de Pere II és un anacronisme evident.
2 m. [LC] Fet, costum, etc., no propi del temps al qual es vol referir o incongruent amb el seu ambient com a propi d’una altra època.
anacrusi
1 f. [MU] En mús., nota o notes que precedeixen el primer temps fort.
2 f. [FLL] Síl·laba o síl·labes àtones que precedeixen el primer accent d’un vers.
anacústic -a
adj. [FIF] [LC] Que no propaga el so.
anada
1 1 f. [LC] Acció d’anar a un indret. A l’anada tot ha anat bé; no així a la tornada. Quant ens costarà l’anada?
1 2 [LC] anades i vingudes Passos, diligències.
1 3 f. [LC] Sortida, excursió. Fer una anada a Montserrat.
2 f. [LC] [JE] En certs jocs de cartes, acció d’anar-se’n d’una carta.
anadènia
1 f. [MD] Deficiència d’activitat glandular.
2 f. [MD] Absència de glàndules.
anadiplosi
1 f. [FL] [FLL] Repetició, afegint-hi un adjunt, d’un mot, d’una proposició o d’un vers.
2 f. [FLL] Concatenació 3.
anadípsia
f. [MD] Set intensa.
anàdrom -a
1 adj. [ZOA] Que va en sentit contrari al considerat normal. Humors, dolors anàdroms.
2 adj. [ZOP] Que fresa a les aigües continentals, s’aplica als peixos marins. El salmó és un peix anàdrom.
anadura
1 f. [LC] [AGR] Manera de moure’s un animal en marxa. Aquest cavall té una bona anadura.
2 f. [LC] [AGR] Acció de recórrer una distància.
anaerobi -òbia
1 adj. [BI] [EG] Que viu en absència de l’oxigen de l’aire. Microorganisme anaerobi.
2 m. [BI] [MD] [EG] Bacteri anaerobi.
anaeròbic -a
1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent als anaerobis.
2 adj. [BI] Provocat pels anaerobis.
anaerobiosi
f. [BI] [EG] Forma de vida dels anaerobis.
anafase
f. [BI] Fase de la mitosi o de la meiosi en què les cromàtides o els cromosomes se separen i es dirigeixen cap als dos pols de la cèl·lula.
anàfia
f. [MD] Manca o pèrdua de la sensació del tacte.
anafil
m. [LC] [MU] Trompeta natural recta d’origen medieval.
anafilàctic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’anafilaxi. Manifestacions anafilàctiques.
2 adj. [MD] En med., que es caracteritza per una sensibilització extrema o anormal a una proteïna que li és estranya.
anafilaxi
1 f. [MD] Susceptibilitat excessiva que produeix estats morbosos, com la urticària deguda a menjar marisc, maduixes, etc.
2 f. [BI] Aparició de reaccions molt greus en animals d’experimentació després que hom els administri per segona vegada una toxina que, en ésser aplicada per primer cop, no ha produït cap reacció o ha estat molt lleugera.
anafiler
m. [LC] [PR] [MU] Persona que toca l’anafil.
anàfora
1 1 f. [FLL] Figura retòrica que consisteix a repetir el mateix mot al començament de successives clàusules o versos.
1 2 f. [FL] [FLL] Referència ulterior de què és objecte un element lingüístic dins la mateixa oració o dins el discurs.
1 3 f. [FL] [FLL] Element lingüístic que s’interpreta segons un antecedent.
1 4 [FL] [FLL] anàfora de referència Anàfora que s’estableix entre dos elements correferents.
1 5 [FL] [FLL] anàfora de sentit Anàfora que s’estableix entre dos elements que tenen el mateix significat sense ésser necessàriament correferents.
2 f. [FIA] ASCENSIÓ OBLIQUA D’UN ASTRE.
anafòric -a
adj. [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent a l’anàfora. Funció anafòrica.
anafrodísia
f. [MD] Absència o disminució de desig sexual.
anafrodisíac -a
1 adj. [LC] [MD] Capaç de moderar l’apetit sexual.
2 m. [MD] Agent anafrodisíac.
anafrodita
adj. i m. i f. [LC] [MD] Que s’absté de l’activitat sexual.
anagall
1 m. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les primulàcies, de fulles ovades, sèssils, flors vermelles o blaves i fruit en pixidi, molt comuna a les terres cultivades i en indrets ruderals (Anagallis arvensis).
2 [BOS] anagall d’aigua Herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles oposades i flors blavenques o rosades en raïms axil·lars, que es fa als rierols o en sòls xops (Veronica anagallis-aquatica).
anagènesi
1 f. [BI] [MD] Reproducció o regeneració dels teixits orgànics.
2 f. [BI] En l’evolució biològica, canvi evolutiu d’un llinatge, sense subdivisió.
anàglif
1 m. [LC] [AR] Ornament esculpit, cisellat o tallat en baix relleu.
2 m. [CO] [FIF] Dibuix que consisteix en dues imatges d’un mateix objecte, l’una en blau i l’altra en vermell, no exactament superposades, de tal manera que, mirat amb un anaglifoscopi, dona la visió en relleu d’aquell objecte.
anaglifoscopi
m. [CO] [FIF] Aparell per a mirar a través seu un anàglif de manera que un ull rebi la llum que travessa un vidre blau i l’altre, la que travessa un vidre vermell.
anaglíptic -a
1 adj. [LC] [FL] [AF] Que es fa en relleu usant l’alfabet Braille o d’altres, per a ús dels cecs. Escriptura anaglíptica. Impressió anaglíptica.
2 f. [LC] Escriptura anaglíptica.
anagnòrisi
f. [FLL] En el teatre grec i llatí, reconeixement d’un fet o d’una persona per part dels personatges, la qual cosa dona a l’obra un tomb decisiu i mena l’argument al desenllaç.
anagnosta
m. [HIH] [RE] [PR] Lector de l’Església ortodoxa.
anagogia
1 f. [RE] Interpretació dels textos sagrats per la qual els fets descrits són considerats símbols de les realitats celestials.
2 f. [MD] Conjunt de tendències idealistes i creadores de l’inconscient.
anagògic -a
adj. [RE] [MD] Relatiu o pertanyent a l’anagogia. Sentit anagògic.
anagògicament
adv. [RE] Amb anagogia.
anagrama
1 m. [LC] [FL] [FLL] Transformació d’un mot o d’una frase en un altre per la transposició de les seves lletres.
2 m. [FLL] Figura poètica que consisteix a construir un vers com a paràfrasi fònica d’un nom o incloure-la-hi.
anagramàtic -a
1 adj. [LC] [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent a un anagrama.
2 adj. [LC] [FL] [FLL] Que conté un anagrama. Vers anagramàtic.
anagramatitzar
v. tr. [LC] [FL] [FLL] Posar en anagrama.
anagramista
m. i f. [LC] [FL] [FLL] Persona que fa anagrames.
anal
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’anus. Vena anal.
2 adj. [LC] [ZOA] [MD] Situat prop de l’anus. Les aletes o alots anals dels peixos.
analcima
f. [GLM] Mineral del grup de les zeolites, de fórmula NaAlSi2O6·H2O, que cristal·litza en el sistema cúbic i té usos industrials.
analcohòlic -a
adj. [LC] No alcohòlic.
analectes
f. pl. [FLL] Col·lecció de fragments literaris escollits.
analèctic -a
1 adj. [FLL] Relatiu a les analectes.
2 adj. [FLL] Fet de seleccions.
anàleg -àloga
adj. [LC] Que té analogia amb una altra cosa.
analema
m. [FIA] Gràfic en forma de vuit que resulta de l’observació de la posició del Sol en el cel a intervals regulars al llarg de l’any i sempre a la mateixa hora, en el qual es basen alguns quadrants solars.
analemàtic -a
adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a l’analema. Quadrant analemàtic.
analèpsia
f. [MD] Recobrament de les forces després d’una malaltia.
analèptic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’analèpsia.
2 adj. [MD] Que dona forces, que restableix les forces. Aliment analèptic.
3 m. [MD] Agent analèptic.
4 m. [MD] Estimulant nerviós d’acció preponderant sobre l’aparell circulatori perifèric que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i millora, així, l’oxigenació dels teixits i dels òrgans principals.
analfabet -a
adj. i m. i f. [LC] [PE] Que desconeix l’alfabet, que no sap de llegir, completament illetrat.
analfabetisme
m. [LC] [PE] Estat d’analfabet.
analgèsia
f. [LC] [MD] Absència de sensibilitat per al dolor.
analgèsic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’analgèsia.
2 adj. [LC] [MD] Que produeix analgèsia.
3 m. [LC] [MD] Agent analgèsic.
anàlgia
f. [MD] Insensibilitat total al dolor.
anàlisi
1 1 f. [LC] Divisió d’un tot en les seves parts constituents o elements.
1 2 f. [LC] Examen de les parts constituents d’un tot, separadament o en llur relació a aquest.
1 3 f. [LC] [FL] [FLL] Examen acurat d’un escrit, discurs, teoria, etc.
2 1 f. [QU] En quím., identificació i determinació d’un o més dels components d’una mescla, o d’un o més dels elements químics que constitueixen un compost, separació d’aquests components o elements i establiment dels graus de puresa dels sistemes materials. Anàlisi elemental.
2 2 [QU] [FIF] anàlisi colorimètrica Conjunt de tècniques analítiques que fan ús de la colorimetria.
2 3 [QU] [FIF] anàlisi conductomètrica Mètode instrumental per a la detecció del punt final d’una volumetria a partir de la variació de conductivitat elèctrica de la solució que es valora.
2 4 [QU] anàlisi de traces Conjunt de tècniques analítiques adients per a la identificació i la determinació de traces d’elements o compostos en mescles.
2 5 [FIM] [QU] anàlisi gravimètrica Anàlisi en què les quantitats dels constituents són determinades pel pes.
2 6 [LC] [QU] anàlisi qualitativa Anàlisi que té per objecte determinar la natura dels components o ingredients d’una substància, però no llurs proporcions.
2 7 [QU] anàlisi quantitativa Anàlisi que determina en quines proporcions entren en una substància o mostra els seus components o ingredients.
2 8 [FIF] [QU] anàlisi tèrmica Tècnica per a determinar la composició d’una substància a partir de les característiques de la seva corba d’escalfament segons el temps.
2 9 [QU] anàlisi titulomètrica Anàlisi quantitativa que fa ús d’una reacció química entre dues solucions, una d’elles de concentració ben coneguda, per tal de determinar la concentració de l’altra i, consegüentment, la quantitat de substància objecte de l’anàlisi, present en la mostra.
3 f. [MD] [QU] anàlisi clínica Anàlisi de sang, d’orina, etc., humanes feta amb finalitats orientadores amb vista al diagnòstic.
4 1 f. [FL] [FLL] Descomposició d’un element lingüístic, com ara una oració en sintagmes i en mots, un mot en morfemes o en trets semàntics, etc. Anàlisi sintàctica. Anàlisi estructural, distribucional, transformacional, nocional.
4 2 [FL] anàlisi funcional Anàlisi lingüística que té per objecte l’estudi de les funcions portades a terme pels elements concrets de la llengua.
5 1 f. [FS] Raonament pel qual hom remunta de la proposició que s’ha de provar a principis ja establerts.
5 2 [FS] [FL] anàlisi lògica Anàlisi que escateix els termes d’una proposició, llur funció, etc.
6 f. [ME] Determinació de la distribució espacial dels valors mesurats de qualsevol variable meteorològica.
7 f. [IN] Estudi d’un problema des del punt de vista informàtic, descomponent-lo en unitats més petites, esbrinant-ne l’estructura, aïllant els tractaments bàsics de la informació i dissenyant els algorismes que els realitzin.
8 1 f. [PS] PSICOANÀLISI.
8 2 [PS] [PE] anàlisi didàctica Psicoanàlisi que segueix qui es vol dedicar a la professió de psicoanalista.
9 f. [MT] anàlisi matemàtica Part de les matemàtiques bastida sobre els conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral.
10 1 f. [SO] [MT] anàlisi factorial Anàlisi multivariable que descriu i explica les relacions entre variables observables i els factors de què puguin dependre.
10 2 [SO] [MT] anàlisi multivariable Anàlisi estadística simultània de dues o més variables.
analista
adj. i m. i f. [PR] [MD] [IN] Que es dedica a fer anàlisis. Metge analista. Químic analista. Una analista informàtica.
anàlit
m. [QU] [FIF] Element o compost que és objecte d’una anàlisi química.
analític -a
1 adj. [LC] [QU] [FS] Relatiu o pertanyent a l’anàlisi. Mètode analític. Procediments analítics.
2 f. [LC] [QU] Anàlisi clínica o sèrie d’anàlisis.
analíticament
1 adv. [LC] Per via analítica.
2 adv. [LC] D’una manera analítica.
analitzable
adj. [LC] Que pot ésser analitzat.
analitzador -a
1 1 adj. [LC] Que analitza.
1 2 m. [MD] Aparell que realitza una anàlisi.
2 m. [FIF] [QU] Part del detector d’un instrument analític que rep el senyal procedent de l’anàlit i en permet l’estudi.
3 1 m. [EL] [FIF] analitzador d’imatge Dispositiu electrònic que descompon una imatge en moviment en una sèrie de punts, i transforma la intensitat lluminosa i el color de cada un d’aquests punts en un senyal de vídeo.
3 2 [EL] analitzador lògic Equip emprat per a la verificació d’un sistema electrònic digital.
analitzar
v. tr. [LC] [FL] [FLL] Fer l’anàlisi (d’alguna cosa). Analitzar una obra, una teoria. Analitzar un carbó, un vi, una aigua. Analitzar la llum blanca per mitjà d’un prisma.
anal·lagmàtic -a
adj. [MT] En mat., que no canvia de forma per inversió. Corbes anal·lagmàtiques.
anal·lantoic -a
adj. [ZOA] Que no té membrana al·lantoide.
anal·lèrgic -a
adj. [MD] Que no té poder per a produir al·lèrgia.
anàlogament
adv. [LC] D’una manera anàloga.
analogia
1 f. [LC] [FS] Relació de semblança entre dues o més coses diverses per algunes característiques comunes. Dues teories que tenen molta analogia entre elles. L’analogia que existeix entre el gos i el llop.
2 1 f. [FL] Relació entre diversos mots d’una llengua quant a llur forma o significació.
2 2 f. [FL] Part de la gramàtica que tracta dels accidents i de les propietats dels mots considerats aïlladament.
2 3 f. [LC] [FL] En la història del llenguatge, procés en virtut del qual els mots existents són modificats o bé nous mots són creats prenent per model determinats grups o categories de mots.
3 f. [BI] En biol., semblança funcional entre òrgans de diferent origen evolutiu.
analògic -a
1 1 adj. [LC] [FL] [FS] Relatiu o pertanyent a l’analogia.
1 2 adj. [LC] [FS] [FL] Fundat en l’analogia.
2 adj. [IN] Que utilitza models de transmissió o de tractament de la informació en què les variables són contínues i proporcionals a les reals. Sistema analògic.
analògicament
adv. [LC] [FL] [FS] D’una manera analògica, per analogia.
analogisme
m. [LC] [FL] Raonament, argumentació, per analogia.
analogista
m. [FL] Entre els grecs i els llatins, gramàtic que sostenia que una llengua és feta primordialment de processos regulars.
anament
m. [LC] Manera d’anar.
anamnesi
1 f. [MD] [PE] [PS] Part de la història clínica d’un malalt que recull, d’ell mateix o d’altres persones, els antecedents familiars, fisiològics, patològics, etc., amb vista a la diagnosi.
2 f. [MD] [PS] [PE] Tornada a la memòria de les idees dels objectes oblidats.
anamnèstic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’anamnesi.
2 adj. [LC] [MD] Que ajuda la memòria. Remeis anamnèstics.
anamniota
adj. [MD] [ZOA] Que no té amni.
anamorf
m. [BO] Fong que es troba en la fase asexual del seu cicle.
anamòrfic -a
1 1 adj. [FIF] [LC] Relatiu o pertanyent a l’anamorfosi.
1 2 adj. [FIF] [LC] Que produeix anamorfosi. Objectius anamòrfics. Miralls anamòrfics.
2 adj. [BO] Que pertany a la fase asexual del cicle vital d’un fong que es multiplica asexualment, sovint per conidis.
anamorfoscopi
m. [FIF] Aparell per a retornar a les seves proporcions normals una imatge estrafeta per anamorfosi, consistent generalment en un mirall cilíndric.
anamorfosi
1 1 f. [FIF] Compressió d’una imatge per mitjans mecànics, gràfics o òptics.
1 2 f. [FIF] En cin., compressió horitzontal de les imatges d’una pel·lícula obtinguda amb un objectiu anamòrfic, per tal que, en ésser projectades per un altre objectiu anamòrfic, es reprodueixi l’escena amb les proporcions reals.
2 1 f. [BO] En bot., desenvolupament monstruós d’un òrgan.
2 2 f. [BI] En biol., progressió o canvi de forma gradualment ascendent d’un tipus a un altre en l’evolució d’un grup d’animals o de plantes.
ananàs
[inv.]
m. [LC] [BOS] [AGA] Planta herbàcia biennal de la família de les bromeliàcies, de fulles llargues, rígides, estretes i de marge espinós, disposades en roseta, originària de l’Amèrica tropical i cultivada per la seva infructescència comestible, la pinya tropical o pinya americana (Ananas comosus).
anandre -a
adj. [BO] En bot., que no té estams. Flor anandra.
anant
1 m. i f. [LC] Persona que va.
2 [LC] anants i vinents Les persones que van i venen, els transeünts.
anap
m. [LC] [AR] ANT. Vas per a beure.
anapaïta
f. [GLM] Mineral, fosfat hidratat de calci i ferro, de fórmula Ca2Fe2+(PO4)2·4H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic i és de color verd.
anapest
m. [FLL] En mètrica grecollatina, peu compost de tres síl·labes, les dues primeres curtes o inaccentuades i la tercera llarga o accentuada.
anapèstic -a
1 adj. [FLL] Pertanyent a l’anapest. Peu anapèstic.
2 adj. [FLL] Compost d’un o més anapests. Vers anapèstic.
anapiràtic -a
adj. [MD] En med., produït per l’exercici prolongat d’algun membre o l’ús continuat d’un múscul. Rampa anapiràtica.
anaplàstia
f. [MD] CIRURGIA ESTÈTICA.
anaplàstic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’anaplàstia.
anaplerosi
f. [MD] Restauració de la substància perduda en una ferida.
anàpsids
1 m. pl. [GLP] Subclasse extingida de rèptils, sense fosses temporals al crani, que comprèn els rèptils més primitius del paleozoic.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta subclasse.
anaptíctic -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’anaptixi.
anaptixi
f. [FL] Producció d’una vocal paràsita dins un grup de consonants.
anaptòtic -a
adj. [FL] Que ha perdut o tendeix a perdre les flexions. Llenguatges anaptòtics.
anar
[ind. pr. vaig, vas, va, anem, aneu, van; ind. fut. aniré o iré, etc.; subj. pr. 1 vagi, 2 vagis, 3 vagi, 6 vagin; imper. 2 ves]
1 v. intr. [LC] Moure’s passant d’un punt a l’altre en una direcció determinada, per un camí determinat, amb un vehicle determinat, d’una manera determinada, etc. Anar endavant, endarrere, enlaire, a fons. Anaven per un camí estret. Aneu per la drecera! Anar per mar, per terra. Anar amb cotxe, amb barca. Anar en cotxe, en barca. Anar a cavall, a peu. Anar a poc a poc, de pressa, corrents. Anar a les palpentes, de genollons. Anar de nits.
2 1 intr. [LC] Moure’s passant d’un punt a l’altre dirigint-se a un indret determinat, que no és ni ací ni aquí, o a acomplir una acció determinada. Anar a casa seva, al teatre, al cafè. Anar a ciutat. Els rius van a la mar. La nau va a port. Anaven a collir olives.
2 2 intr. [LC] PER EXT. Aquesta música va a l’ànima.
3 1 intr. pron. [LC] Unit al pronom en significa partir d’un lloc per anar en un altre. Demà ja no seran ací: se’n van a Mallorca. Jo me’n vaig; tu queda’t i espera’l.
3 2 intr. pron. [LC] Sense expressar el terme de l’anada: Anem-nos-en! No et vull veure més al davant meu: ves-te’n de seguida.
3 3 intr. pron. [LC] Abandonar la vida, morir. El malalt se’n va per moments.
3 4 intr. pron. [LC] Un líquid, escapar-se del recipient que el conté. L’aigua d’un càntir, anar-se’n per una esquerda. El gra d’un sac, anar-se’n per un forat.
3 5 intr. pron. [LC] Un recipient, deixar escapar el seu contingut per una esquerda, un forat. El càntir se’n va. Aquell sac se n’anava.
3 6 intr. pron. [LC] Una part del cos, no aturar-se quan cal, anar massa enllà, relliscar, en un moviment, en una operació, etc. Se me’n va anar la mà i li vaig posar massa vi. Se li’n va anar un peu i va caure tan llarg com és.
3 7 intr. pron. [LC] PER EXT. La mirada se me’n va cap a l’espectacle insòlit. Està tan emocionat que les paraules se li’n van de la boca.
3 8 intr. pron. [LC] Esvair-se, gastar-se, extingir-se. L’oncle els volia apallissar, però tot se’n va anar en crits i amenaces. Duia un vestit que se n’anava a trossos.
4 intr. [LC] Dirigir-se, ésser portat, a atènyer un fi. Anar a la seva perdició. Anar a la ruïna. Anar a la vicepresidència. Aquest noi anirà lluny.
5 1 intr. [LC] Ésser posat en joc pel qui parla, a favor d’una carta determinada, d’un resultat concret en una prova, etc. Va tot el que tinc a la sota. Va un sopar que jo arribo primer. Hi va tot!
5 2 intr. [LC] PER EXT. Hi va la seva fama, la seva reputació.
5 3 intr. [LC] Entrar en joc. Hi vaig amb tot el que em queda. Vaig!
6 1 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a, s’usa quan l’acció indicada per aquell infinitiu és quelcom d’inconvenient. La pedra va anar a rompre un vidre.
6 2 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a o per i en imperfet, denota que l’acció indicada per aquell infinitiu estava a punt d’esdevenir-se. El cotxe anava a caure.
7 intr. [LC] [MD] POP. Fer de cos, evacuar. El malalt ha anat dos cops avui.
8 1 intr. [LC] Funcionar, procedir o realitzar-se. Fer anar el rellotge. Aquest rellotge no va: està parat. Anar de pressa el pols. Ja no li va el cor. El negoci va malament. Com va la collita? Anar cansat. Anar de debò, anar de per riure. La festa va anar millor que no esperàvem.
8 2 [LC] com més va, menys Expressió que denota evolució decreixent en un procés o en una acció.
8 3 [LC] com més va, més Expressió que denota evolució creixent en un procés o en una acció. Nevava com més anava, més.
8 4 intr. [LC] [ED] Una mercaderia, ésser venuda a un preu determinat. Anar car, a baix preu. A quant van les maduixes?
8 5 intr. [LC] Presentar-se vestit o arreat d’una manera o amb una peça de vestit determinades. Anar mudat. Anar apedaçat. Anar descalç, despullat, nu. Anar en camisa. Anar amb gorra.
9 aux. [LC] Davant de gerundi, trobar-se en curs de fer l’acció indicada per aquell gerundi. Van treballant. Anar depurant el català. El malalt es va posant bé d’un dia a l’altre.
10 1 intr. [LC] Convenir a un fi determinat, a una destinació, a un gust. Aquestes botes em van amples.
10 2 intr. [LC] PER EXT. Aquest càrrec li va ample, és superior a les seves aptituds.
10 3 intr. [LC] Escaure 2 1. Aquest vestit no li va, no li va bé, li va malament. No et va, fer aquests posats.
10 4 intr. [LC] Tenir el seu lloc adequat o usual en un indret determinat. Aquests llibres van al tercer prestatge.
11 intr. [LC] Un camí, conduir, portar, a un indret determinat. Una drecera que va a Sant Marçal.
12 1 intr. [LC] Estendre’s d’un punt a un altre. El prat va de l’estany al bosc.
12 2 intr. [LC] Una distància, una diferència, separar dos punts, dos valors. De tres a dotze, en van nou.
12 3 [LC] anar de poc [o anar de res] Faltar-se’n poc. Aquesta vegada li ha anat de poc. Va anar de poc com no l’encertés. Va anar de res que no hi deixés la vida.
anarco-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ánarkhos, ‘anàrquic’. Ex.: anarcosindicalisme, anarcocol·lectivisme.
anarcocomunisme
m. [PO] Comunisme llibertari.
anarcosindicalisme
m. [PO] [HIH] Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per la consecució de la revolució social.
anarcosindicalista
1 adj. [PO] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’anarcosindicalisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [HIH] Partidari de l’anarcosindicalisme.
anarquia
1 f. [LC] [PO] Absència de govern.
2 f. [LC] [PO] Desordre per absència o feblesa de l’autoritat pública, per mancança d’un cap, d’una autoritat, etc.
anàrquic -a
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a l’anarquia.
2 adj. [LC] [PO] Que implica anarquia.
3 adj. [LC] [PO] Que tendeix a produir l’anarquia. Doctrines anàrquiques.
anàrquicament
adv. [LC] D’una manera anàrquica.
anarquisme
m. [LC] [HIH] [PO] Teoria política i social que, basant-se en el principi de la llibertat individual, preconitza l’abolició de tota forma de poder polític i la socialització de la propietat.
anarquista
1 adj. [LC] [PO] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’anarquisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] [HIH] Partidari de l’anarquia o de l’anarquisme.
anarquitzant
adj. [PO] [SO] Que tendeix a l’anarquia.
anarquitzar
v. tr. [LC] [HIH] [PO] Propagar l’anarquia o l’anarquisme (en un grup, un país, etc.).
anartre -a
1 adj. [FL] Usat sense article. Substantiu anartre.
2 adj. [ZOA] En zool., sense articulacions visibles.
anartròpodes
m. pl. [ZOI] ANÈL·LIDS.
anasarca
f. [MD] Infiltració generalitzada de líquid plasmàtic al teixit intracel·lular subcutani i en les capes seroses.
anascot
m. [LC] [IT] Teixit assarjat, d’estam ordinari, que hom tenyia en peça, usat per a vestits femenins.
anàstasi
f. [AR] Tema iconogràfic usat en l’art bizantí per a representar la resurrecció o la davallada als inferns de Jesucrist.
anastàtic -a
1 adj. [AF] Relatiu a l’anastàtica.
2 1 f. [AF] Tècnica de reproducció autogràfica en pedra litogràfica o en planxa de zinc.
2 2 f. [AF] Impressió obtinguda mitjançant gravats anastàtics.
3 f. [AF] Edició d’un llibre per qualsevol procediment o tècnica d’impressió que reprodueixi idènticament una edició precedent.
anastigmàtic -a
adj. [FIF] Exempt d’astigmatisme, s’aplica especialment a un sistema de lents corregides d’aquest defecte.
anastigmatisme
m. [FIF] Propietat d’un sistema òpticament anastigmàtic.
anastomitzar
1 v. tr. [MD] Reunir, soldar, per anastomosi.
2 intr. pron. [MD] Soldar-se per anastomosi.
anastomosi
1 f. [ZOA] [MD] En anat., unió d’un vas amb un altre que pertany a un sistema diferent, o reunió de diferents branques que arrenquen d’un tronc comú, formant, així, com una xarxa.
2 f. [ZOA] [MD] [BO] Reunió anàloga de les branques d’altres sistemes ramificats, com els nervis de les fulles, de les ales dels insectes, de les hifes o les làmines d’un fong, etc.
3 f. [MD] [BI] Comunicació artificial entre dos conductes orgànics normalment separats.
anastomòtic -a
1 adj. [MD] [ZOA] [BI] Relatiu o pertanyent a l’anastomosi.
2 adj. [MD] [ZOA] [BI] Que presenta anastomosi.
anàstrofe
f. [FLL] [FL] HIPÈRBATON.
anatasa
f. [GLM] Mineral polimorf de l’òxid de titani, de fórmula TiO2, que cristal·litza en el sistema tetragonal i es forma per processos d’alteració hidrotermal.
anatèctic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’anatèxia.
anatema
1 m. [LC] [RE] [DR] Sentència d’excomunió pronunciada per l’autoritat eclesiàstica. Pronunciar, fulminar, l’anatema contra algú.
2 m. [LC] [RE] [DR] Reprovació completa. Ell mereix l’anatema de tothom.
3 m. i f. [LC] [RE] [DR] Persona anatematitzada, colpida d’anatema.
anatematitzar
1 v. tr. [LC] [DR] [RE] Pronunciar un anatema (contra algú).
2 v. tr. [LC] [DR] REPROVAR.
anatèxia
f. [GL] Procés de metamorfisme general que té lloc a gran profunditat i a temperatures i pressions molt elevades, pel qual les roques consolidades preexistents experimenten una fusió.
anàtids
1 m. pl. [ZOO] [AGR] Família d’ocells de l’ordre dels anseriformes, nedadors, migradors de llargues distàncies, de cos arrodonit i mida gran o mitjana, amb el coll llarg i les potes curtes, amb tres dits units per una membrana natatòria, a la qual pertanyen els ànecs, els cignes i les oques.
2 m. [ZOO] [AGR] Individu d’aquesta família.
anatocisme
m. [DR] Producció d’interessos de l’interès vençut.
anatòlic -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Anatòlia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Anatòlia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Grup de llengües indoeuropees que comprenia, durant el segon mil·lenni aC, la majoria de llengües de l’Àsia Menor.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’anatòlic.
anatomia
1 1 f. [MD] Dissecció o separació de les parts que integren un ésser viu.
1 2 f. [LC] [MD] Art de disseccionar o de separar les parts d’un ésser viu per descobrir-ne la situació, l’estructura, etc.
1 3 f. [LC] Anàlisi subtil. Fer l’anatomia d’un sistema científic.
2 1 f. [LC] [MD] Ciència que tracta de l’estructura dels éssers vius. Anatomia general. Anatomia humana.
2 2 [MD] anatomia patològica Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos.
3 f. [LC] [MD] Estructura d’un ésser viu.
anatòmic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’anatomia. Art anatòmica, peça anatòmica.
2 m. i f. [LC] [MD] ANATOMISTA.
anatòmicament
adv. [LC] [MD] Des del punt de vista de l’anatomia. Anatòmicament, el gos s’assembla molt al llop.
anatomista
m. i f. [LC] [MD] [PR] Persona versada en anatomia.
anatomitzar
1 v. tr. [LC] [MD] Disseccionar, executar, l’anatomia (d’un cos).
2 v. tr. [LC] [MD] Destriar minuciosament, analitzar subtilment.
anàtrop -a
adj. [BO] Que presenta un gir de 180° respecte al funicle, de manera que el micròpil queda situat al costat d’aquell, s’aplica al primordi seminal.
anca
1 f. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Regió anatòmica de la part posterior de l’home o dels animals al damunt de la cuixa.
2 f. [LC] [ZOA] [AGR] Part posterior de l’esquena dels cavalls, de les bèsties de càrrega. Cavalcava a les anques del mul.
3 1 f. [TRA] Part exterior del buc d’algunes naus a ambdós costats de la popa, sota la part arquejada.
3 2 f. [TRA] Aleta d’un vaixell.
ancada
1 f. [LC] Cop donat amb les anques.
2 f. [LC] [TRA] Conjunt de quadernes d’una embarcació.
anca-rossegant
adj. [LC] Abatut, alacaigut.
ancat -ada
adj. [LC] [AGR] Que té les anques grosses. Aquesta euga és molt ancada.
ancestral
adj. [LC] Provinent d’un passat llunyà i imprecís, avial.
ancestre
m. [LC] Ascendent o avantpassat remot.
ancià -ana
1 adj. [LC] Que té molts anys, dit d’un home o d’una dona.
2 m. i f. [LC] Persona de molts anys.
ancilòstom
m. [MD] Cuc de la classe dels nematodes, de color rosat, paràsit de l’home (Ancylostoma duodenale).
ancilostomiasi
f. [MD] Malaltia causada per l’ancilòstom, nematode paràsit que es fixa en l’intestí prim i provoca petites hemorràgies continuades, que poden arribar a produir casos d’anèmia greu.
ancó
1 m. [LC] [TRA] [GG] Badia petita.
2 m. [IQA] Tros de pell que cobreix les anques dels cavalls, els ases i altres animals equins, a banda i banda de l’espinada.
anconal
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al colze, del colze.
2 m. [LC] [MD] Múscul anconal.
àncora
1 1 f. [LC] [TRA] Estri de fondejar, que, lligat a l’extrem d’una corda, d’un cable o d’una cadena, s’arria dins l’aigua fins a tocar el fons, on es clava i impedeix que la nau sigui emportada pel vent, pels corrents, etc.
1 2 [LC] àncora de salvació a) Àncora que solament s’empra en un gran perill.
1 2 [LC] àncora de salvació b) Recurs suprem.
1 3 [LC] [TRA] estar a l’àncora Estar amb l’àncora o les àncores clavades.
2 1 f. [LC] Objecte que té la forma d’una àncora o que fa una funció anàloga a l’àncora d’una nau.
2 2 f. [IMI] Peça d’acer o de llautó que forma part del mecanisme d’escapament dels rellotges, de forma semblant a l’àncora dels vaixells.
ancorar
1 v. tr. [TRA] Fondejar (la nau).
2 1 intr. [LC] Clavar l’àncora al fons de l’aigua. Ancoraren a mitja llegua de la costa.
2 2 [LC] ancorar a peu d’oca Tirar tres àncores, l’una a estribord, l’altra a babord i una altra cap a la part d’on ve el vent.
3 tr. [LC] [EI] Fixar a terra o en una estructura (una peça, una màquina, etc.), mitjançant un element de fixació.
4 tr. [AQ] Unir fortament (dues peces) per evitar que l’una pugui moure’s en relació amb l’altra, especialment per provar-ne els moviments horitzontals.
ancoratge
1 1 m. [LC] [TRA] Acció d’ancorar.
1 2 m. [LC] [TRA] Lloc on les naus ancoren.
2 m. [LC] [EI] Element de fixació que permet d’assegurar sòlidament una màquina a terra o a un altre element fix.
3 m. [OP] Consolidació i immobilització d’una via fèrria amb tirants, tensors o altres dispositius que la fixen i que n’eliminen tota mena de joc lateral i longitudinal.
4 1 m. [AQ] Giny que serveix per a lligar fortament dos elements constructius, especialment el que serveix per a evitar desplaçaments horitzontals.
4 2 m. [AQ] Fixació que no resta confiada a la força de gravetat.
ancorell
m. [LC] [AGP] Pedra que s’usa per a fixar les xarxes de pescar.
ancoreria
f. [TRA] Taller o foneria d’àncores.
ancut -uda
adj. [LC] ANCAT. Una egua molt ancuda.
andador1
1 m. [LC] Pista al voltant d’una sínia.
2 m. [LC] Camí dalt d’un mur.
3 m. [AGR] CAMÍ RAMADER.
andador2 andadora
m. i f. [LC] [PR] En les confraries, germandats, convents de clausura, etc., persona que s’ocupa de portar avisos i fer altres comissions.
andalús -usa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Andalusia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Andalusia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Dialecte espanyol parlat a Andalusia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’andalús.
andalusí -ina
adj. [LC] [HIH] [ISL] Relatiu o pertanyent a al-Àndalus.
andalusisme
1 m. [LC] Qualitat d’andalús.
2 1 m. [LC] Idiotisme peculiar de l’andalús.
2 2 m. [FL] Mot, tret lingüístic, propi de l’andalús, introduït en una llengua peninsular.
andalusita
f. [GLM] Mineral polimorf del nesosilicat d’alumini anhidre, de fórmula Al2SiO5, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és freqüent en les metapelites a temperatures i pressions intermèdies.
andami
[usat generalment en pl.]
m. [LC] Manera de caminar una persona. Té uns andamis que sembla un ànec.
andana
1 1 f. [LC] [AGA] Llenca de terra que, en fer la llaurada d’una peça, resta sense llaurar.
1 2 f. [LC] [AGA] Llenca de terra entre els termes de dos camps contigus, entre rengle i rengle d’una vinya, entre rem i rem d’una dallada.
2 f. [LC] [OP] [TRG] Pla més llarg que ample situat a la vora d’una via de trànsit i a una alçària convenient, que facilita als viatgers d’entrar i sortir d’un vehicle, d’un vagó de tren, i la càrrega i descàrrega de mercaderies.
3 f. [LC] [AGR] Pis de fusta o de canyís en la part superior de la casa o barraca, destinat generalment a la cria dels cucs de seda o a guardar-hi algunes collites.
4 f. [LC] [TRA] Costat del buc d’una nau per la part de fora.
5 1 f. [TRA] Línia o filera, especialment de peces usades en construcció naval. Andana de baus, de taulons, de nanses.
5 2 f. [TRA] Sèrie de vaixells col·locats paral·lelament, l’un al costat de l’altre, a fi d’ocupar poc espai. Atracar en andana.
andanada
1 f. [LC] [AGR] Conjunt de cucs de seda que ocupen una andana.
2 1 f. [DE] Descàrrega de tota l’artilleria d’una banda d’un vaixell.
2 2 f. [LC] Reprensió dura i severa. Noi, quina andanada t’ha engegat!
3 f. [AGF] Filada formada per pannes de suro, posades l’una sobre l’altra, en apilar-les.
andanar
v. tr. [LC] [TRA] Aparellar (una embarcació) per emprendre la navegació.
andante
[it.]
1 adv. [MU] En mús., amb un temps moderadament lent, equivalent al pas tranquil d’una persona.
2 m. [MU] Part musical en aquest temps. L’andante de la cinquena simfonia.
andantino
[it.]
1 adv. [MU] En mús., amb un temps un poc més viu que l’andante.
2 m. [MU] Part musical en aquest temps.
andar
1 m. [LC] [AGR] Reixat de fusta, d’uns 8 a 10 pams de llargària per 6 d’alçària, amb què es construeixen pletes ajuntant-ne alguns amb ridortes o amb cordes i subjectant-los a terra amb puntals.
2 m. [LC] Baiard per a traginar fems.
andarec -ega
adj. [LC] Que es plau a rondar o anar d’un indret a l’altre.
andarejar
v. intr. [LC] Anar rondant d’un costat a l’altre.
andarivell
1 1 m. [TRA] Corda que, fixada per un cap a la riba, punt d’ancoratge, etc., serveix, estirant-la des de la nau, per a fer-la avançar.
1 2 m. [TRA] Corda o conjunt de cordes situades a la coberta d’una nau per facilitar, en mal temps, els moviments per coberta.
2 m. pl. [LC] Embolics, embrolles, especialment per a deseixir-se d’un afer desagradable, per a defugir un càstig, un càrrec, etc.
anderris
m. pl. [LC] Trastos inútils, impediments.
andes
1 f. pl. [AGA] Aparell format per dues barres llargues, lleugerament corbades, unides per quatre barres curtes i cordes formant un teixit, que per un cantó és unit a la bèstia de càrrega i per l’altre és arrossegat i serveix per a transportar garbes, herba, llenya, terrissa, etc.
2 f. pl. [LC] Taula adornada i amb una barra horitzontal a cada costat per a transportar-hi una imatge, o una relíquia, d’un sant, d’un màrtir, etc. A la processó han tret el patró en unes andes precioses.
3 f. pl. [LC] ANT. Llitera de formes diverses amb dues barres horitzontals per a sostenir-la i dur-la entre dues o quatre persones.
andesina
f. [GLM] Mineral del grup dels feldespats que conté entre un 30 i un 50 % de component molecular d’anortita, és terme intermedi de la sèrie de les plagiòclasis i cristal·litza en el sistema triclínic.
andesita
f. [GL] Roca ígnia volcànica que conté plagiòclasis, amfíbols i, de vegades, una petita proporció de quars i de feldespats alcalins.
andí -ina
adj. [LC] [GG] Relatiu o pertanyent als Andes o als seus habitants.
andoiar
v. intr. [LC] Anar d’ací d’allà sense fer res de bo.
andola
1 f. [LC] Paratge desavinent, fora de camí, en les expressions per aquestes andoles i per aquelles andoles.
2 f. [LC] POP. Pesseta 1.
andorrà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Andorra.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Principat d’Andorra o a la població d’Andorra la Vella o als seus habitants.
andradita
f. [GLM] Mineral del grup dels granats, de fórmula Ca3Fe2(SiO4)3, que es forma en skarns i en roques metamòrfiques riques en calci.
-andre -andra
[LC] [BO] Forma sufixada del mot gr. anér andrós, ‘home’, ‘persona del sexe masculí’, utilitzada també en botànica per a indicar els estams d’una flor. Ex.: ginandra, misandre; monandre, diandre.
andreeals
1 f. pl. [BOI] Ordre de molses de la subclasse de les andreeides, que formen petits coixinets bruns sobre les roques, les càpsules de les quals s’obren per quatre valves que resten unides en l’àpex i en la base.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
andreeides
1 f. pl. [BOI] Subclasse de molses acrocàrpiques, que presenten un aspecte similar al de les molses típiques per bé que tenen un protonema tal·lós i un esporòfit sense seta que s’obre per escletxes verticals.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta subclasse.
-àndria
[LC] Forma sufixada derivada d’-andre, derivat del mot gr. anér andrós, ‘home’, ‘persona del sexe masculí’. Ex.: misàndria.
andriana
f. [LC] [ED] Bata ampla usada per les dones antigament.
andritxol -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Andratx.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Andratx o als seus habitants.
andro-
[LC] [AR] [MD] Forma prefixada del mot gr. anér andrós, ‘home’, ‘persona del sexe masculí’. Ex.: androcèfal, androfòbia, andromorf, andròleg.
androcèfal -a
1 adj. [AR] Que té cos d’animal i cap humà.
2 m. [AR] Monstre androcèfal.
androcèntric -a
adj. [AN] Relatiu o pertanyent a l’androcentrisme.
androcentrisme
m. [LC] [AN] Visió del món i de la cultura centrada en el punt de vista masculí.
androceu
m. [BO] Conjunt d’estams de la flor.
androcràtic -a
adj. [LC] [PO] Que té el govern compost només per homes. Societat androcràtica.
androdioècia
f. [BO] Existència en una mateixa espècie de flors hermafrodites en uns peus i de flors masculines en altres.
androdioic -a
adj. [BO] Que presenta androdioècia.
androfòbia
f. [MD] [PS] Fòbia als individus de sexe masculí.
andròfor
m. [BO] Suport columnar on s’insereix l’androceu en algunes flors.
androgen -ògena
1 adj. [ZOA] [MD] Que provoca l’aparició dels caràcters sexuals masculins.
2 m. [ZOA] [MD] [QU] [BI] Hormona esteroide secretada pels testicles i pel còrtex suprarenal responsable del desenvolupament dels genitals i dels caràcters sexuals secundaris masculins.
androgin -ògina
1 1 adj. [LC] [MD] [BI] De sexe difícil de determinar.
1 2 adj. [BO] Que té flors masculines i flors femenines. Plantes andrògines. Inflorescències andrògines.
2 adj. i m. [BI] [MD] Hermafrodita 2.
androginisme
m. [LC] [BI] [MD] HERMAFRODITISME.
androginòfor
m. [BO] Òrgan columnar d’algunes flors, que sosté els estams i l’ovari.
androide
1 adj. [LC] Semblant a l’home.
2 m. [LC] Autòmat de forma humana.
andròleg andròloga
m. i f. [PR] [MD] Especialista en andrologia.
andrologia
f. [MD] Branca de la medicina que estudia l’home i les malalties del sexe masculí, especialment les afeccions dels òrgans reproductors.
andromania
f. [MD] NIMFOMANIA.
andròmina
1 f. [LC] Moble, estri, etc., atrotinat, inútil. Ens hem de desfer de totes aquestes andròmines.
2 f. pl. [LC] Embolics, males arts. És un vell carregat d’andròmines.
andromonoècia
f. [BO] Existència en una mateixa planta de flors hermafrodites i flors masculines.
andromonoic -a
adj. [BO] Que presenta andromonoècia.
androna
1 f. [LC] [AQ] Carreró o pas públic d’amplària molt reduïda entre dues parets contigües.
2 f. [AQ] Edícula que s’aixeca en una teulada, amb una portella, per a permetre de pujar-hi a netejar-la i adobar-la.
andropausa
f. [MD] [ZOA] Involució fisiològica de la funció gonadal en l’home.
andròspora
1 f. [BO] Micròspora de les gimnospermes.
2 f. [BO] Zoòspora masculina, típica de les algues edogonials.
androsporangi
m. [BO] Microsporangi de les gimnospermes.
androstà
m. [QU] [BI] Hidrocarbur saturat, de fórmula empírica C19H32, del qual deriva formalment tota una sèrie d’esteroides hormonals.
androsterona
f. [QU] [MD] [BI] Androgen format en el fetge per modificació de la testosterona.
ànec
1 1 m. [ZOO] [AGR] Ocell de la família dels anàtids, de cos feixuc i bec aplanat, que pot ésser de superfície o nedador, o bé capbussador.
1 2 [ZOO] ànec arlequí Ocell de la família dels anàtids, propi d’Islàndia (Histrionicus histrionicus).
1 3 [ZOO] ànec becvermell Ocell de la família dels anàtids, que arriba als 56 centímetres de llargada, de bec vermell viu, el cap de color canyella, el mascle del qual té blancs els costats (Netta rufina).
1 4 [ZOO] ànec blanc Ocell de la família dels anàtids, d’uns 60 centímetres de llargada, plomatge blanc amb el cap i el coll de color verd fosc i franja de color canyella al pit (Tadorna tadorna).
1 5 [ZOO] ànec buixot Ocell de la família dels anàtids, d’uns 48 centímetres de llargada, amb el plomatge negre i blanc (Aythya marila).
1 6 [ZOO] ànec canyella Ocell de la família dels anàtids, rar a les nostres contrades (Tardona ferruginea).
1 7 [ZOO] ànec capblanc Ocell de la família dels anàtids, de plomatge bru amb el cap blanc i el bec de color blau cel (Oxyura leucocephala).
1 8 [ZOO] ànec cap-roig Ocell de la família dels anàtids, de plomatge blanc grisenc amb el cap de color marró vermellós i pit negre el mascle (Aythya ferina).
1 9 [ZOO] ànec collverd Ocell de la família dels anàtids, d’uns 58 centímetres de llargada, amb el cap i el coll verds, del qual deriven les varietats domèstiques (Anas platyrhynchos).
1 10 [ZOO] ànec cuallarg Ocell de la família dels anàtids, d’uns 56 centímetres de llargada, amb la cua llarga i prima (Anas acuta).
1 11 [ZOO] ànec cullerot Ocell de la família dels anàtids, amb un gran bec molt eixamplat a l’extrem (Anas clypeata).
1 12 [ZOO] ànec d’Islàndia Ocell de la família dels anàtids, d’uns 53 centímetres de llargada, propi del Canadà, de Groenlàndia i d’Islàndia (Bucephala islandica).
1 13 [ZOO] ànec d’ulls grocs Ocell de la família dels anàtids, que viu a les badies marines i a les llacunes litorals (Bucephala clangula).
1 14 [ZOO] ànec de bosc ÀNEC COLLVERD.
1 15 [ZOO] ànec de plomall Ocell de la família dels anàtids, que es distingeix pel color negre intens del dors i pel petit plomall negre al cap (Aythya fuligula).
1 16 [ZOO] ànec fosc Ocell de la família dels anàtids, amb el plomatge negre amb una taca blanca a les ales, de costums marins (Melanitta fusca).
1 17 [ZOO] ànec gavatx ÀNEC CAP-ROIG.
1 18 [ZOO] ànec glacial Ocell de la família dels anàtids, amb el plomatge del cos blanc i les ales negres, de costums marins (Clangula hyemalis).
1 19 [ZOO] ànec griset Ocell de la família dels anàtids, d’uns 50 centímetres de llargada, amb el plomatge gris (Anas strepera).
1 20 [ZOO] ànec mandarí Ocell de la família dels anàtids, d’uns 51 centímetres de llargada, d’un plomatge acolorit d’una gran bellesa i, per això, espècie ornamental, propi de la Xina i aclimatat en altres zones (Aix galericulata).
1 21 [ZOO] ànec marcenc ÀNEC CUALLARG.
1 22 [ZOO] [AGR] ànec mut Ocell de la família dels anàtids, que ateny 84 centímetres de llargada, de plomatge negre iridescent i amb plomall al cap els mascles, que habita a l’Amèrica tropical, on ha estat domesticat (Cairina moschata).
1 23 [ZOO] ànec negre Ocell de la família dels anàtids, d’uns 48 centímetres de llargada i plomatge negre, de costums marins (Melanitta nigra).
1 24 [ZOO] ànec paleter ÀNEC CULLEROT.
1 25 [ZOO] ànec xiulador Ocell de la família dels anàtids, d’uns 50 centímetres de llargada, de plomatge castany amb les espatlles blanques (Anas penelope).
1 26 [ZOO] ànec xocolater Ocell de la família dels anàtids, de plomatge castany fosc i ulls blancs (Aythya nyroca).
2 m. [LC] fer l’ànec Ofegar-se, morir.
anècdota
f. [LC] Petit fet particular, més o menys curiós, d’història o de la vida íntima d’algú.
anecdotari
m. [LC] Recull, col·lecció, d’anècdotes.
anecdòtic -a
adj. [LC] Que atén principalment o exclusivament les anècdotes.
anecoic -a
adj. [FIF] [LC] [EL] Sense eco. Cambra anecoica.
àneda
f. [ZOO] ÀNEGA.
aneder -a
adj. [LC] [ZOO] Que s’empra en la caça de l’ànec, s’aplica als ocells rapinyaires. Falcó aneder.
anedó
m. [LC] [AGR] [ZOO] Poll d’ànec.
anèdric -a
adj. [GLG] Que no presenta cares cristal·lines. Un mineral anèdric.
ànega
f. [LC] [ZOO] [AGR] Femella de l’ànec.
aneguet
1 m. [LC] [ZOO] [AGR] ANEDÓ.
2 m. [HIG] En heràld., ànec petit representat de perfil i amb les ales tancades.
anelèctric -a
1 adj. [FIF] No susceptible d’electritzar-se per fricció.
2 m. [FIF] Substància anelèctrica.
anell
1 1 m. [LC] [IMI] Peça de metall o d’una altra matèria resistent, en forma de cèrcol, que s’aplica a un objecte envoltant-lo o cenyint-lo.
1 2 m. [LC] [IMI] [BB] Petit cèrcol d’or, argent, etc., llis o llavorat, adornat o no amb pedres precioses, que hom porta al dit. Anell de prometatge. Anell episcopal.
1 3 [LC] [BB] anell del Pescador Anell sigil·lar usat pels papes per a autenticar personalment algunes de llurs missives i, particularment, els breus pontificis.
2 m. [LC] Tap de suro foradat longitudinalment.
3 m. [ZOA] Segment que forma part del cos d’un anèl·lid.
4 1 m. [LC] [BO] En bot., òrgan o part d’un òrgan, en forma d’anell.
4 2 m. [LC] [BO] Sèrie de cèl·lules, en forma d’anell tancat o obert, amb membranes radials i internes gruixudes, que posseeixen els esporangis de moltes falgueres i que provoca la dehiscència d’aquests.
4 3 m. [BO] Resta membranosa del vel parcial, que protegeix les làmines d’un bolet i que, normalment, envolta la cama quan el barret s’obre.
4 4 m. [BO] Sèrie anular de cèl·lules, existent en la càpsula de la majoria de molses, que fa possible el despreniment de l’opercle i, per tant, l’obertura de la càpsula.
4 5 [AGF] [IMF] [BO] anell de creixement Anell aproximadament concèntric amb uns altres, visible a les seccions transversals de la fusta dels troncs dels arbres de zones temperades o fredes, reflex del creixement anual en gruix.
5 1 m. [QU] En quím., cadena d’àtoms closa.
5 2 [QU] anell benzènic Cadena tancada existent en el benzè i en altres compostos orgànics aromàtics, formada per sis àtoms de carboni que comparteixen un conjunt d’electrons comuns que donen al sistema les seves propietats especials.
6 m. [ZOA] [MD] Obertura que presenten certs músculs o aponeurosis per a donar pas a vasos, nervis, etc. Anell abdominal, inguinal. Anell crural.
7 1 m. [LC] [IT] Cèrcol fixat al balancer de les màquines contínues de filar i de retòrcer, concèntric amb les pues, de secció generalment en forma de doble T, que serveix per a guiar el corredor o anella.
7 2 m. [IT] Didal 2 1.
8 1 m. [FIA] Banda lluminosa que envolta un planeta en el seu pla equatorial, constituïda per una gran quantitat de partícules independents que hi giren a l’entorn com a petits satèl·lits. Els anells de Saturn.
8 2 [FIA] anell astronòmic Astrolabi nàutic simplificat.
9 1 m. [MT] En mat., grup abelià amb un producte que és distributiu respecte a la suma.
9 2 [MT] anell commutatiu Anell en què el producte és commutatiu.
anella
1 1 f. [LC] [IMI] Peça de metall, fusta o una altra matèria resistent, en forma de cèrcol, que serveix generalment per a retenir o agafar alguna cosa.
1 2 f. [LC] [IMI] Peça circular que, clavada a terra, a una paret, a una porta, etc., serveix, mitjançant una corda, una cadena o un ganxo, per a fermar-hi una bèstia, una nau a la riba, etc., o per a penjar-hi un objecte.
1 3 f. [LC] [IMI] Peça circular que, fixada a un pes, a un bagul, a un estri qualsevol, serveix per a agafar-lo o penjar-lo a un clau, a una barra, etc.
1 4 f. [LC] Peça d’una cadena, dels clemàstecs, etc.
1 5 f. [LC] Cèrcol de ferro fixat a la part forana de la porta, que serveix per a trucar i per a acompanyar-la quan hom tanca.
1 6 f. [LC] Petit cèrcol d’os, fusta, metall, etc., per a guardar el tovalló plegat.
1 7 f. pl. [LC] [SP] Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en dos cèrcols de ferro suspesos de dos cables que pengen d’una estructura metàl·lica.
2 f. [LC] Rull en forma d’anella.
3 1 f. [IT] Lligat en forma d’anella dels fils en les puntes fetes al coixí.
3 2 [IT] anella corredora Element de la contínua de filar que afecta la torsió dels filats.
4 1 f. [FIF] anella d’acumulació Estructures magnètiques circulars en què s’emmagatzemen i s’acumulen les partícules produïdes en els acceleradors.
4 2 [FIF] anelles de col·lisió Aparells en què s’encreuen feixos de partícules per tal de fer-les xocar les unes amb les altres.
anellada
f. [LC] Cop d’anella o picaporta.
anellar
1 v. tr. [LC] Disposar en anelles. Anellar els cabells.
2 1 tr. [LC] Posar una anella o anelles (a algú o alguna cosa).
2 2 tr. [LC] [AGR] Posar una anella al morro (d’un animal).
2 3 tr. [AGR] Posar una anella o anelles a les potes (d’un ocell) a fi de facilitar-ne la identificació.
anellat -ada
1 1 adj. [LC] Disposat en anells, compost d’anells.
1 2 m. [LC] ANÈL·LID.
2 1 adj. [LC] Envoltat. Un segell d’or anellat de blanc.
2 2 adj. [LC] Adornat amb anells. Duia els dits anellats.
3 1 adj. [LC] [HIG] En heràld., que té un anellet a cadascun dels extrems, s’aplica a la peça abscissa, generalment la creu i el sautor.
3 2 adj. [LC] [HIG] Que té les anelles d’obrir d’un esmalt diferent, s’aplica a un sepulcre o una llosa sepulcral.
anellatge
m. [AGR] Acció d’anellar; l’efecte.
anèl·lids
1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals invertebrats amb simetria bilateral i mancats de potes, que comprèn els cucs pròpiament dits i consta de tres classes principals: oligoquets, poliquets i hirudinis.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
anèmia
f. [LC] [MD] Deficiència en la sang caracteritzada per una disminució en el nombre de glòbuls vermells, una baixa concentració d’hemoglobina i una reducció del valor de l’hematòcrit.
anèmic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’anèmia. Un estat anèmic.
2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix d’anèmia. Una persona anèmica. Un anèmic, una anèmica.
anemo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ánemos, ‘vent’. Ex.: anemografia, anemocor.
anemocòria
f. [BO] Disseminació de les diàspores per mitjà del vent.
anemòfil -a
adj. [LC] [BO] Que presenta anemofília. Planta anemòfila.
anemofília
f. [BO] Pol·linització o transport del pol·len pel vent.
anemògam -a
adj. [BO] ANEMÒFIL.
anemogàmia
f. [BO] ANEMOFÍLIA.
anemògraf
m. [FIM] [ME] Anemòmetre enregistrador que dona un registre continu de la velocitat del vent.
anemografia
f. [LC] [FIM] Estudi de les variacions d’intensitat del vent mitjançant l’anemògraf.
anemograma
m. [FIM] [ME] Registre gràfic obtingut mitjançant l’anemògraf.
anemòmetre
m. [FIM] [ME] Aparell per a mesurar la velocitat del vent i en general la rapidesa d’un fluid gasós.
anemometria
f. [LC] [ME] Conjunt de tècniques de mesura i enregistrament de la direcció i de la velocitat del vent.
anemomètric -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’anemometria.
anemone
1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Planta del gènere Anemone, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides, unes de basals i altres, tres o quatre, formant un verticil sota les flors, i de flors vistoses, que tenen de cinc a vuit tèpals i nombrosos estams i pistils.
1 2 f. [BOS] [AGA] Anemone de flors de color blanc, malva o escarlata, originària de la regió mediterrània i cultivada en jardineria (Anemone coronaria).
1 3 [BOS] anemone alpina Anemone de flor blanca i de fruits prolongats en una aresta plomosa, pròpia de la muntanya (Anemone alpina o Pulsatilla alpina).
1 4 [BOS] [AGA] anemone coronària Anemone 1 2.
1 5 [BOS] [AGA] anemone del Japó Anemone de fulles molt dentades o serrades i flors malva, vermelles o blanques, originària de l’Àsia oriental i cultivada en jardineria (Anemone huphensis o A. japonica).
2 f. [ZOI] Pòlip del grup dels antozous, de colors variats i vius, amb nombrosos tentacles disposats al voltant de la boca, que li donen certa semblança amb una flor.
anemonina
f. [QU] Substància tòxica que s’obté de certes plantes ranunculàcies.
anemoscopi
m. [FIM] [ME] Aparell que indica l’existència de vent i la direcció que pren.
anepígraf -a
adj. i m. [BB] [AF] ANEPIGRÀFIC.
anepigràfic -a
1 adj. [NU] Que no porta inscripció. Medalla anepigràfica. Moneda anepigràfica.
2 m. [AF] [BB] Llibre o escrit sense indicació del títol.
anestable
adj. [EL] En electròn., que no presenta cap estat estable en el funcionament. Multivibrador anestable.
anestèsia
1 1 f. [LC] [MD] Estat d’insensibilitat total o parcial produït per malaltia, per hipnotisme o per absorció de certes substàncies. Anestèsia total.
1 2 [MD] anestèsia local Supressió del dolor en una zona determinada del cos per tal de facilitar una intervenció mèdica.
2 f. [MD] Anestèsic 3.
anestesiar
v. tr. [LC] [MD] Insensibilitzar per mitjà d’un anestèsic.
anestèsic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’anestèsia. Efecte anestèsic.
2 adj. [LC] [MD] Que produeix l’anestèsia. Un fàrmac anestèsic.
3 m. [LC] [MD] Agent anestèsic. Un anestèsic poderós.