enreixat

m. [LC] Conjunt de barres, de llistons, etc., disposats com els d’una reixa.

enrellador

m. [AGA] [LC] Extrem del dental de les arades tradicionals on va ficada la rella.

enrellentir

1 v. tr. [LC] HUMITEJAR. L’aigüera enrellenteix tota la paret.

2 intr. pron. [LC] Esteneu el gra al sol perquè no s’enrellenteixi.

enrenou

m. [LC] RENOU¹.

enrere

adv. [LC] ENDARRERE. Fes-te enrere. Vam deixar enrere el turó de l’Home.

enretirar

1 v. tr. [LC] Tirar endarrere. Quan ell va allargar la mà, jo vaig enretirar la meva.

2 v. tr. [LC] Decantar a un costat, a un racó. Enretireu la taula, que fa nosa.

enreular

1 v. tr. [LC] Fer arraulir de fred. Ens ha atrapat una bufada que ens ha enreulat.

2 intr. pron. [LC] Arraulir-se de fred. A l’hivern, el bestiar s’enreula.

enreveixinament

m. [LC] Estat de qui està enreveixinat.

enreveixinar

1 v. tr. [LC] Eriçar, posar rígida, (una cosa que normalment és flexible i ajaguda). El gat enreveixinava la cua.

2 1 intr. pron. [LC] Algú, posar-se ferm a no cedir, a no doblegar-se al que li mana de fer qui té dret, qui té autoritat sobre ell, etc. Han fet fora l’aprenent perquè s’enreveixinava massa sovint.

2 2 intr. pron. [LC] Irritar-se, enutjar-se ostensiblement. És una criatura malcriada que s’enreveixina per qualsevol cosa.

enrevenxinament

m. [LC] ENREVEIXINAMENT.

enrevenxinar

v. tr. i intr. pron. [LC] ENREVEIXINAR.

enrevessadament

adv. [LC] D’una manera enrevessada.

enrevessament

m. [LC] Condició d’enrevessat.

enrevessat -ada

adj. [LC] Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució.

enriallar

v. tr. i intr. pron. [LC] ENRIOLAR.

enrigidir

1 v. tr. [LC] [MD] Fer esdevenir rígid.

2 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir rígid. A causa de la malaltia se li han enrigidit les cames.

enrigidor

m. [AQ] Element que impedeix el moviment relatiu dels components d’una estructura.

enrinxar-se

v. intr. pron. [LC] [BO] Una planta proveïda de circells o d’arrels adventícies, arrapar-se per mitjà d’aquests. L’heura s’enrinxa paret amunt.

enrinxolar

1 v. tr. [LC] Caragolar en espiral.

2 intr. pron. [LC] La cabellera s’enrinxolava sota les ales del barret.

enriolar

1 v. tr. [LC] Fer venir ganes de riure (a algú). Fa una mímica que enriola milers d’espectadors.

2 intr. pron. [LC] Agafar ganes de riure. En Jaume s’enriolava per no res.

enriostar

v. tr. [AQ] Assegurar (una estructura) amb riostes.

enriquidor -a

adj. [LC] Que enriqueix.

enriquiment

1 m. [LC] Acció d’enriquir o d’enriquir-se; l’efecte.

2 m. [FIN] Procés per mitjà del qual s’incrementa la proporció d’un component en una mescla. L’enriquiment de l’urani.

3 m. [MI] Augment de la concentració d’un element químic o d’un mineral valuós en una mena, en un jaciment.

enriquir

1 v. tr. [LC] Fer ric. El president ha enriquit tots els seus associats. El comerç l’ha enriquit. El treball enriqueix.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Ha enriquit la nostra literatura amb poesies excel·lents. Enriquir la ciència amb noves descobertes. Enriquir la llengua amb noves expressions. Ha enriquit la seva col·lecció amb tres escultures de Clarà.

3 intr. pron. [LC] Esdevenir ric. Persones que s’han enriquit amb el treball dels altres. Enriquir-se ràpidament.

4 intr. pron. [LC] enriquir-se amb la sang dels pobres Enriquir-se amb els diners, els béns, etc., dels pobres. Un usurer enriquit amb la sang dels pobres.

enriuar

v. tr. [IT] [LC] Amarar (el cànem, el lli) en aigua corrent o submergint-lo en basses el temps necessari per a poder-ne extreure la fibra.

enrivetar

v. tr. [LC] Guarnir amb un rivet o amb rivets. Aquest jaqué, manca enrivetar-lo.

enrobat -ada

adj. [LC] Que va vestit amb molta roba.

enrobustir

1 v. tr. [LC] Fer més robust. L’estada al camp l’enrobustí.

2 intr. pron. [LC] L’infant s’ha enrobustit amb vitamines.

enroc

m. [LC] [JE] En el joc d’escacs, acció d’enrocar.

enrocador

1 m. [ZOP] Peix de la família dels làbrids, amb una taca semilunar negra blavosa just darrere els ulls (Symphodus melops).

2 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels làbrids, amb una gran taca ocel·lada sobre la part superior de l’opercle, de color marró orlat de groc o taronja en les femelles i blava orlada de vermell en els mascles (Symphodus ocellatus).

enrocar¹

1 1 v. tr. [LC] [AGP] Enganxar (un ormeig de pesca, una corda, etc.) en una roca del fons.

1 2 intr. pron. [AGP] Enrocar-se una xarxa, un ham.

2 intr. pron. [LC] Una persona, el bestiar, enfilar-se per les roques. Si els xais s’enroquen, poden estimbar-se.

3 tr. i intr. pron. [GL] Petrificar 1.

enrocar²

v. intr. [LC] [JE] En el joc d’escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar la torre a la primera casa de l’altre costat del rei.

enrodillar

v. tr. [LC] Encorbar formant cercle.

enroentir

v. tr. [LC] ARROENTAR.

enrogallament

m. [LC] [MD] Estat de qui està enrogallat.

enrogallar

1 v. tr. [LC] [MD] Fer agafar rogall (a algú). Un bleix penós l’enrogallava.

2 intr. pron. [LC] [MD] Algú, agafar rogall. La pols del pòrtland ha fet que s’enrogallés molta gent.

3 intr. pron. [LC] [MD] La veu, enronquir-se. De tant parlar se t’ha enrogallat la veu.

enrogiment

m. [LC] Acció d’enrogir o d’enrogir-se; l’efecte.

enrogir

1 v. tr. [LC] Fer tornar roig. L’alba enrogia el cel. Una bufetada li enrogí les galtes.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir roig. L’aigua s’enrogí de sang. La Joana s’enrogeix una mica.

3 intr. [LC] Tota l’illa enrogeix del sol de la posta. La cara li enrogeix per la vergonya. La filla enrogí fins al blanc dels ulls.

enrojolament

m. [LC] Acció d’enrojolar-se; l’efecte.

enrojolar

1 v. tr. [LC] Un sentiment o una emoció, fer enrogir (algú). La llàstima d’ella mateixa l’enrojolà.

2 intr. pron. [LC] Algú, enrogir-se per vergonya, còlera o algun altre sentiment o emoció. S’enrojola de satisfacció.

3 intr. [LC] La marqueseta ha enrojolat i ha somrigut.

enrolador -a

adj. i m. i f. [LC] Que enrola.

enrolament

m. [LC] [TRA] Acció d’enrolar o d’enrolar-se; l’efecte.

enrolar

1 v. tr. [TRA] [LC] [DE] Allistar, inscriure, en un rol.

2 intr. pron. [LC] S’ha enrolat a la legió estrangera.

enrondar

v. tr. [LC] ENVOLTAR. Va sentir uns braços que li enrondaven estretament el cos.

enrònia

1 f. [LC] CABÒRIA.

2 f. [LC] Idea fixa i pertinaç.

3 f. [LC] Mania, quimera.

enronquir

1 v. tr. [LC] [MD] Fer esdevenir ronc.

2 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir ronc. Si crides d’aquesta manera, t’enronquiràs.

enrosar

1 v. tr. [LC] Mullar de rosada.

2 1 intr. pron. [LC] Cobrir-se de rosada. A la matinada, l’herba s’enrosava completament.

2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. La cara se m’enrosava de freda suor.

enroscar

1 v. tr. [LC] Torçar donant una forma anular.

2 v. tr. [IMF] Caragolar 3.

enrossiment

m. [LC] Acció d’enrossir o d’enrossir-se; l’efecte.

enrossir

1 v. tr. [LC] Fer tornar ros. Aquesta tintura enrosseix el cabell. Enrossir la carn en coure-la.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir ros. El cabell se t’ha enrossit.

enrotllable

adj. [LC] Que pot ésser enrotllat.

enrotllador -a

1 adj. [LC] Que enrotlla.

2 f. [IT] Màquina per a enrotllar.

enrotllament

1 m. [LC] Acció d’enrotllar o d’enrotllar-se; l’efecte.

2 1 m. [EE] [EL] Conjunt de conductors, enrotllats al voltant d’un nucli magnètic o disposats en ranures, que constitueix el circuit elèctric de certs dispositius o aparells i especialment de les màquines elèctriques.

2 2 [EE] [EL] enrotllament primari En un transformador, enrotllament connectat a la font d’alimentació.

2 3 [EE] [EL] enrotllament secundari En un transformador, enrotllament considerat de sortida.

enrotllar

1 v. tr. [LC] [IT] Donar (a alguna cosa) la forma de rotlle. El mapa, enrotlleu-lo i el portareu més còmodament.

2 tr. [LC] ENVOLTAR.

3 intr. pron. [LC] POP. Estendre’s excessivament, parlant o escrivint. S’enrotlla com una persiana.

enrovinar

v. tr. [LC] Una riuada, deixar (un terreny) cobert de llot o rovina.

enrubinar

v. tr. [GL] ENROVINAR.

enrullar

v. tr. i intr. pron. [LC] Arrissar 1.

enrunament

m. [LC] [AQ] Acció d’enrunar o d’enrunar-se.

enrunar

1 v. tr. [AQ] [LC] Convertir en runes (un edifici).

2 intr. pron. [AQ] La casa, a poc a poc, s’enruna.

ens¹

[inv.]

1 m. [LC] [FS] Ésser² 2 1.

2 m. [SO] [LC] [AD] Institució, organisme, entitat.

ens²

[pot revestir les formes ’ns i nos]

pron. [LC] Acusatiu i datiu del pronom de primera persona nosaltres i de nos. Mai no ens escolta. No ens ho vol dir.

ensabar

v. tr. [IT] Amarar (una roba) amb sabes, que fixen i aviven els colors.

ensabatat -ada

1 adj. [LC] Que duu sabates.

2 adj. [LC] Que no ha estat pelat, s’aplica a les faves i altres llegums.

ensabonada

f. [LC] Acció d’ensabonar; l’efecte.

ensabonar

1 1 v. tr. [LC] Mullar o impregnar amb una dissolució de sabó. La roba, encara l’heu d’ensabonar.

1 2 v. tr. [LC] Recobrir amb l’escuma formada amb aigua i sabó. Ensabonar-se abans d’afaitar-se.

2 tr. [LC] Adreçar (a algú) lloances falses o exagerades. Ja t’ho faré, no cal que m’ensabonis.

ensacada

1 f. [LC] Acció d’ensacar; l’efecte.

2 f. [LC] Conjunt de sacs plens d’una mercaderia determinada. Si plou se’m mullarà l’ensacada d’ordi.

3 f. [LC] Conjunt de sacs buits en la forma en què es venen, que generalment consta de cinquanta sacs ficats dins un d’ells els quaranta-nou restants.

ensacador -a

1 adj. [LC] Que ensaca.

2 m. [LC] [AGA] Conducte per on passa la farina cernuda o un altre material al sac que hi va lligat.

ensacar

v. tr. [LC] Posar en un sac o en sacs. Ensacar olives, avellanes. Ensacar runa, encenalls.

ensafranar

1 v. tr. [LC] Tenyir, aprestar, (un teixit) amb safrà.

2 v. tr. [LC] Posar safrà (en una menja).

ensaginada

f. [HO] [LC] Coca preparada amb sagí o llard.

ensaginar

v. tr. [LC] [HO] Untar amb sagí.

ensagnar

1 v. tr. [LC] Tacar de sang.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Aquesta maleïda guerra està ensagnant tot el país.

ensaïmada

f. [LC] [HO] Pastís en forma d’espiral fet amb flor de farina, ou, sucre i llard.

ensajornar

v. tr. [HO] [LC] Passar per les brases (la carn o altra vianda) perquè es conservi.

ensalada

1 1 f. [LC] [HO] AMANIDA.

1 2 [HO] ensalada russa Ensalada feta amb patates i verdures bullides i tallades a trossets, tot amanit amb maionesa.

2 f. [MU] Composició musical a quatre veus o més, en què alternen diferents temes i cançons populars, conreada al segle XVI als Països Catalans.

ensalgar

v. tr. [LC] Empolvorar amb sal o qualsevol substància polvoritzada. Perquè et quedi més gustós ho has d’ensalgar de canyella.

ensalivar

1 1 v. intr. [LC] Secretar saliva en abundància.

1 2 v. intr. [LC] Agafar salivera a la vista d’una cosa gustosa. Ens van portar un plat d’arròs que feia ensalivar.

2 tr. [LC] Mullar de saliva. Em fa angúnia ensalivar els segells. Ensaliva’t les mans abans d’agafar l’eina.

ensalvatgir

v. tr. [LC] Fer tornar salvatge.

ensamarrar

v. tr. [LC] Posar la samarra (a algú).

ensangonar

v. tr. [LC] ENSAGNAR.

ensardinar

v. tr. [LC] Encabir (gent) en un espai on estan molt estrets.

ensarriar

v. tr. [LC] Posar en una sàrria o en sàrries. Ensarriar la palla, els fems.

ensarrionar

v. tr. [LC] Posar en un sarrió o en sarrions.

ensarronada

f. [LC] Fet d’ensarronar, de fer creure una falsedat a algú.

ensarronar

1 v. tr. [LC] Posar en un sarró o en sarrons.

2 v. tr. [LC] Posar (a algú) un vestit que no li cau bé, que l’engavanya.

3 v. tr. [LC] Enganyar fent creure una falsedat. I tu et penses que he estat jo qui t’ha ensarronat?

ensegonada

1 f. [AGR] [LC] Pasta feta amb aigua i segó, per a donar a l’aviram.

2 f. [LC] Calderada 2.

enseguir-se

v. intr. pron. [LC] Allò que s’ha fet en una ocasió determinada, continuar fent-se en endavant sempre que sigui ocasió de fer-se.

enselladura

f. [AGR] [LC] Corba del dors d’un cavall, d’un mul, etc., on es posa la sella.

ensellament

1 m. [AGR] Acció d’ensellar; l’efecte.

2 m. [AGR] [LC] Conjunt de la sella i dels seus accessoris.

ensellar

v. tr. [LC] [AGR] Posar la sella (a un cavall, a un mul, etc.). Enselleu l’egua. Ensella i partirem.

ensellat -ada

1 adj. [LC] Que té forma còncava.

2 adj. [LC] [ED] Que no és recte, s’aplica al tall d’un ganivet.

3 adj. [AGR] Que presenta un enfonsament dorsal anormal, s’aplica als animals de quatre potes.

ensementar

v. tr. [LC] [AGA] SEMBRAR.

ensems

1 adv. [LC] JUNTAMENT. Hi anaren tots ensems.

2 adv. [LC] ALHORA. Li donà el llibre i el comiat ensems.

3 [LC] ensems amb loc. prep. En unió de, al mateix temps que. Rebé la vostra carta ensems amb la meva.

ensenderar

v. tr. [LC] Encarrilar 2.

ensentimentat -ada

adj. [LC] Afligit per un esdeveniment trist, dolorós.

ensenya

f. [LC] Insígnia, estendard. L’ensenya de la guàrdia reial. Ensenyes militars. L’ensenya del regiment de llancers.

ensenyable

adj. [LC] Que pot ésser ensenyat.

ensenyament¹

1 m. [LC] [PE] Acció, art, d’ensenyar. L’ensenyament de la gramàtica. Ensenyament públic, privat. Ensenyament elemental, mitjà, superior. Ensenyament primari, secundari, universitari. Mètodes d’ensenyament.

2 [PE] ensenyament lliure Ensenyament en què l’alumne té dret a ésser examinat sense haver assistit a classe.

3 m. [LC] Allò que algú ensenya. Aquests són els ensenyaments que ha rebut.

4 m. [LC] PER EXT. Els ensenyaments de l’experiència, de la vida.

ensenyament²

1 m. [FLL] Gènere de l’antiga poesia provençal i catalana escrit en octosíl·labs de rimes planes o en estrofes.

2 m. [FLL] Composició d’aquest gènere.

ensenyança

f. [LC] [PE] ENSENYAMENT¹.

ensenyant

adj. i m. i f. [PE] Que es dedica professionalment a l’ensenyament.

ensenyar

1 1 v. tr. [LC] [PE] Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics. Ensenyar la filosofia, les matemàtiques, el llatí, el dibuix. Ensenyar de llegir, d’escriure, de cuinar. Ensenyar el parenostre. Ensenyar una cançó.

1 2 v. tr. [LC] Instruir (algú). Ensenya els fills del comte.

2 1 tr. [LC] Indicar 1. Ensenyeu-nos el camí, el carrer, la casa.

2 2 tr. [LC] Mostrar, deixar veure. Ensenya’ns el rellotge que t’ha regalat ton pare. Porta unes mànigues tan curtes, que ensenya tots els braços.

2 3 tr. [LC] PER EXT. Li hem hagut d’ensenyar l’error en què era.

2 4 [LC] ensenyar algú la pota Fer o dir quelcom que revela un defecte propi, una mala inclinació, etc.

2 5 [LC] ensenyar el llautó VEURE’S EL LLAUTÓ A ALGÚ O A ALGUNA COSA.

2 6 [LC] ensenyar l’orella Revelar involuntàriament una intenció amagada.

2 7 [LC] ensenyar les dents Mostrar-se capaç de defensar-se dels altres o d’atacar-los, fer cara a algú.

ensenyorir

1 v. tr. [LC] Fer (algú) senyor o amo d’alguna cosa. El rei l’ensenyorí d’aquelles terres.

2 intr. pron. [LC] Adquirir el domini d’alguna cosa. Ell s’ensenyoreix de tot de seguida.

enserrellar

v. tr. [LC] Guarnir amb serrell. Han enserrellat la cortina.

ensetinar

v. tr. [LC] [IT] Donar el llustre del setí (a una roba) fent-la passar per entre cilindres que la comprimeixen i planxen.

ensetinat

1 m. [LC] [IT] Roba que té un aspecte semblant al del setí.

2 m. [LC] [IT] Operació d’ensetinar.

enseuador

m. [LC] Peça de fusta llarguera amb sèu per on es passa el ganivet de llescar el suro per enseuar-lo.

enseuar

v. tr. [LC] Untar de sèu.

ensibornador -a

adj. i m. i f. [LC] Que ensiborna.

ensibornament

m. [LC] Acció d’ensibornar; l’efecte.

ensibornar

v. tr. [LC] [AD] Induir amb enganys, males arts, a fer alguna cosa.

ensiforme

adj. [LC] Que té forma d’espasa. Fulla ensiforme.

ensimar

v. tr. [IT] Untar (la llana, el jute i les altres fibres tèxtils) per suavitzar-les i facilitar-ne la filatura.

ensimatge

1 m. [IT] Operació d’ensimar.

2 m. [IT] Producte emprat per a ensimar les fibres.

ensinistrador -a

adj. i m. i f. [LC] Que ensinistra.

ensinistrament

m. [LC] Acció d’ensinistrar o d’ensinistrar-se; l’efecte.

ensinistrar

1 1 v. tr. [LC] Comunicar (a algú) aptesa, destresa, en algun art, en algun treball, etc. Ensinistrar els infants en la lectura.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Ensinistrar un goril·la, una serp.

2 intr. pron. [LC] Exercitar-se en alguna cosa per a adquirir destresa.

ensitjament

m. [AGA] Acció d’ensitjar; l’efecte.

ensitjar

1 v. tr. [LC] [AGA] Posar (el gra, el farratge, les olives, etc.), en una sitja o en sitges.

2 tr. i intr. pron. [LC] Amagar 1 2.

ensitjat

1 m. [AGR] Farratge conservat dins una sitja on tenen lloc determinades fermentacions.

2 m. [AGA] ENSITJAMENT.

ensivellar

1 v. tr. [LC] Posar sivella o sivelles (en alguna cosa). Ensivellar unes sabates, un cinturó.

2 tr. [LC] Pegar, ventar, (un cop).

ensobecar-se

v. intr. pron. [LC] ENDORMISCAR-SE.

ensobinada

1 f. [GL] ESLLAVISSADA.

2 f. [AGF] [GL] Tros de sòl que una allau s’emporta rostos avall.

3 f. [GL] Restes de llot i de terra en un conreu negat.

ensobinar-se

v. intr. pron. [LC] Posar-se de sobines.

ensobradora

f. [ECO] [AF] Màquina que omple i tanca sobres.

ensobrar

v. tr. [LC] Ficar en un sobre o en sobres.

ensofrada

1 f. [LC] [AGA] Acció d’ensofrar; l’efecte.

2 f. [AGA] Metxa de sofre que es crema dins les botes de fusta per ensofrar-les.

ensofrador

m. [LC] Recinte clos destinat a ensofrar quelcom.

ensofradora

f. [LC] [AGA] Aparell usat per a ensofrar.

ensoframent

m. [LC] [AGA] Ensofrada 1.

ensofrar

1 1 v. tr. [LC] [AGA] Aplicar pólvores de sofre (als cultius) amb polvoritzadors o amb empolsadors. Ensofrar la vinya.

1 2 v. tr. [AGA] Sotmetre (quelcom) a l’acció de l’anhídrid sulfurós produït per la combustió del sofre. Ensofrar els taps en l’ensofrador.

2 tr. [LC] ADULAR.

ensofronyar

v. tr. [LC] ENTAFORAR.

ensolcar

1 v. tr. [LC] Posar en un solc o en solcs.

2 tr. [LC] Encarrilar 2.

ensomni

m. [LC] SOMNI.

ensomniar

v. intr. i tr. [LC] SOMIAR.

ensonyament

m. [LC] Estat de qui està ensonyat.

ensonyar-se

v. intr. pron. [LC] Agafar son. Sentint aquella salmòdia, m’ensonyava.

ensopec

m. [LC] Ensopegada 1.

ensopegada

1 f. [LC] Acció d’ensopegar; l’efecte. Donar una ensopegada.

2 f. [LC] Mancament, especialment en matèria d’honestedat.

3 f. [LC] Entrebanc, contratemps.

ensopegall

m. [LC] [BOS] ENSOPEGUERA.

ensopegar

1 1 v. intr. [LC] Topar amb el peu contra un obstacle. He ensopegat amb una pedra, amb l’esglaó, amb una branca entravessada.

1 2 v. intr. [LC] PER EXT. En aquesta empresa he ensopegat amb grans dificultats.

1 3 [LC] tot bon cavall ensopega El més hàbil pot errar.

2 tr. [LC] Encertar a trobar. El vaig ensopegar a casa seva. He ensopegat la resposta correcta!

3 intr. pron. [LC] ESCAURE’S. Aquest any Nadal s’ensopega en dilluns. Aquell dia justament, m’ensopegava a passar per allà.

ensopeguera

f. [LC] [BOS] Planta del gènere Limonium, de la família de les plumbaginàcies, de fulles generalment en roseta basal i flors petites, sovint rosades, reunides en inflorescència paniculiforme, que es fa en terrenys salabrosos.

ensopidor -a

adj. [LC] Que ensopeix.

ensopiment

1 m. [LC] [MD] Estat de qui està com mig adormit, comprèn difícilment les coses, té el cap espès.

2 m. [LC] Manca d’interès, de delit, etc.

ensopir

1 1 v. tr. [LC] [MD] Causar ensopiment (a algú). El beuratge ha ensopit el malalt.

1 2 intr. pron. [LC] [MD] Caure en ensopiment. Estant aquí tot sol, m’he ensopit.

2 tr. [LC] Enganyar (algú) per treure’n algun profit.

ensopit -ida

1 adj. [LC] Que no s’adona bé de les sensacions ni de les idees. Quan s’acaba de llevar està ben ensopit: no li pots parlar de res.

2 adj. [LC] Endormiscat.

3 adj. [LC] Que no té cap animació, que no és divertit. Un poble ensopit. Quina xicota tan ensopida!

en sopols

loc. adv. [LC] Aguantant-ne el pes sense que recolzi enlloc. És home de braó: aixeca en sopols una semal de 10 roves de pes.

ensordidor -a

adj. [LC] [MD] Que ensordeix.

ensordiment

1 m. [LC] [MD] Acció d’ensordir o d’ensordir-se; l’efecte.

2 m. [FL] En fonèt., procés pel qual una consonant sonora esdevé sorda quan s’escau en posició final o per influència d’una consonant veïna.

ensordir

1 1 v. tr. [LC] [MD] Fer tornar sord.

1 2 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir sord.

2 tr. [FL] En fonèt., una consonant sonora, esdevenir sorda.

ensorrada

f. [LC] Acció d’ensorrar o d’ensorrar-se; l’efecte.

ensorrament

m. [LC] ENSORRADA.

ensorrar

1 1 v. tr. [LC] Enfonsar a la sorra.

1 2 intr. pron. [LC] Les monedes que li han caigut jugant a la platja se li han ensorrat i no les troba. El carro es va ensorrar fins als botons de les rodes.

2 1 tr. [LC] Fer caure (un edifici). L’explosió va ensorrar dues cases.

2 2 intr. pron. [LC] Amb els aiguats s’ha ensorrat la teulada de l’edifici.

3 1 tr. [LC] Abatre 5. Ja anaven molt malament, però aquesta pèrdua ha acabat d’ensorrar-los.

3 2 intr. pron. [LC] ensorrar-se el món a algú Sentir-se algú molt desgraciat, fracassat, etc.

ensostrament

m. [LC] [AQ] Acció d’ensostrar.

ensostrar

1 1 v. tr. [LC] [AQ] Fer el sostre (d’una casa, d’una barraca, etc.). Ensostraren la cabana amb joncs i canyes.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Ensostrava el cel una nuvolada.

2 tr. [LC] Disposar (una quantitat d’objectes) dins coves, caixes, atuells, etc., formant capes o sostres.

ensota

adv. [LC] En direcció a sota, més o menys lluny. Ho ha posat molt ensota.

ensotanat -ada

adj. [LC] Vestit amb sotana.

ensotar-se

v. intr. pron. [LC] Ficar-se en un sot. El camí, de primer, s’ensota, després s’enfila.

ensotat -ada

1 adj. [LC] Menys prominent que d’ordinari, com enfonsat. Amb el nas un xic ensotat.

2 adj. [LC] Formant sot o concavitat, que forma sot o concavitat. Amb les galtes ensotades.

enstatita

f. [GLM] Mineral, ortopiroxè de fórmula Mg₂Si₂O₆, en què el magnesi predomina com a catió d’enllaç, és de coloració isomòrfica amb l’ortoferrosilita i es troba principalment en roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques.

ensucrar

1 v. tr. [LC] [HO] Posar sucre (en alguna cosa), endolcir amb sucre.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Paraules de consol que li ensucraven el dolor.

ensucrat

m. [HO] Dolç fet amb roses de blat de moro i molt de sucre.

ensulfatador -a

adj. i m. i f. [LC] [AGA] SULFATADOR.

ensulfatar

v. tr. [AGA] Sulfatar 1.

ensulsiada

1 f. [LC] Esfondrament de terres, de roques, de parets, etc.

2 f. [LC] PER EXT. L’ensulsiada de l’Imperi britànic.

ensulsiar

1 v. tr. [LC] Esfondrar (terres, roques, parets, edificis, etc.). Un desfet de pluja ha ensulsiat els marges.

2 intr. pron. [LC] El soroll esgarrifós d’alguna casa que s’ensulsiava.

ensulsida

f. [LC] ENSULSIADA.

ensulsir

v. tr. i intr. pron. [LC] ENSULSIAR.

ensum

1 m. [LC] Acció d’ensumar o de sentir l’olor d’alguna cosa. En beure l’aigua de la font pudent procura evitar-ne l’ensum tapant-te el nas.

2 m. [LC] PER EXT. M’he informat d’aquest xicot i no n’he hagut gaires bons ensums.

ensumada

f. [LC] Acció d’ensumar o aspirar amb força l’aire pel nas.

ensumar

1 1 v. intr. [LC] Aspirar amb força l’aire pel nas. Ja pots ensumar: no sentiràs cap olor. Ensuma: no sents la flaire de la ginesta?

1 2 tr. [LC] Ensumar rapè.

2 1 tr. [LC] Sentir l’olor (d’alguna cosa), discernir amb l’olor. Els gossos lladren: ja han ensumat l’amo.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Ja he ensumat que en tramen alguna.

ensunya

f. [LC] [ZOA] [AGR] Greix de qualsevol animal.

ensuperbiment

m. [LC] Acció d’ensuperbir o d’ensuperbir-se; l’efecte.

ensuperbir

1 v. tr. [LC] Fer tornar superbiós. La victòria l’ensuperbí.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir superbiós. No t’ensuperbeixis si ara tot són lloances.

ensurat -ada

1 adj. [LC] Que sura a l’aigua a causa d’haver esdevingut menys pesant que ella.

2 [LC] a l’ensurada loc. adv. Mantenint-se a flor d’aigua, surant.

ensurt

m. [LC] SOBRESALT.

ensús

adv. [LC] AMUNT.

ensutjar

v. tr. [LC] Embrutar amb sutge.

ensutzar

v. tr. [LC] EMBRUTAR.

ensutzeir

v. tr. [LC] EMBRUTAR.

ensutzir

v. tr. [LC] EMBRUTAR.

ent-

[LC] V. ENTO-.

entabanable

adj. [LC] Que pot ésser entabanat.

entabanador -a

adj. [LC] Que entabana.

entabanament

m. [LC] Acció d’entabanar; l’efecte.

entabanar

1 v. tr. [LC] Una olor, el fum, un vapor, etc., torbar el cap (a algú). Aquell baf l’entabanava.

2 v. tr. [LC] Omplir el cap (a algú) amb promeses, esperances, etc., enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa. No et deixis entabanar.

entabuixar

1 v. tr. [LC] Entabanar 1.

2 intr. pron. [LC] El cap, la pensa, els sentits, torbar-se, esvanir-se.

entaferrar

v. tr. [LC] ETZIBAR.

entaforall

m. [LC] AMAGATALL.

entaforament

m. [LC] Acció d’entaforar o d’entaforar-se; l’efecte.

entaforar

1 v. tr. [LC] Amagar, especialment en un forat, en un racó, en un amagatall. On has entaforat el martell, que no el trobo enlloc?

2 v. tr. [LC] PER EXT. Els han entaforats en un hotel de mala mort.

3 intr. pron. [LC] Si s’entaforen pel bosc, no els trobarem. Ja heu trobat un sopluig? On sou entaforats?

entalla

1 1 f. [LC] Tall pregon fet en una planta, en un objecte, amb una destral o qualsevol altra eina tallant.

1 2 f. [AGF] Tall fet en forma de falca en la secció per on es tallarà l’arbre, que permet dirigir-ne la caiguda.

1 3 f. [IMF] Tall parcial i ample fet al cantell d’una peça, generalment perquè hi encaixi una altra peça.

1 4 f. [IMF] Encast 2 2.

2 f. [LC] Tros de fusta en forma de falca.

entallador entalladora

m. i f. [LC] [PR] Persona que entalla.

entalladura

1 f. [LC] Operació d’entallar.

2 f. [LC] Figura entallada.

entallament

m. [LC] Entalladura 1.

entallar

1 1 v. tr. [LC] Fer un tall pregon (en alguna cosa).

1 2 v. tr. [LC] Treure trossos (d’un bloc de fusta, de marbre, etc.), amb un instrument tallant, especialment per esculpir figures, motius decoratius.

2 tr. [LC] Fer (un abric, un vestit, etc.), de manera que s’ajusti a la forma del cos.

entalpia

1 f. [FIF] Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat, la disminució de la qual fixa el sentit en què es poden produir els processos en sistemes a entropia i pressió constant.

2 [FIF] entalpia lliure Funció d’estat definida com l’entalpia menys el producte de l’entropia per la temperatura absoluta.

entapissar

1 v. tr. [LC] Cobrir amb tapissos.

2 tr. [LC] Folrar, recobrir, (un moble, una paret) amb tapisseria.

entarimar

v. tr. [LC] Cobrir (el terra) amb una tarima o tarimes.

entarimat

m. [IMF] EMPOSTISSAT.

èntasi

m. [AR] [AQ] Engruiximent del fust d’una columna que disminueix l’aparença de concavitat que produeix el fust recte.

entat -ada

1 adj. [HIG] En heràld., que té els perfils exteriors torçats en forma de clavilles, de manera que les clavilles d’un perfil corresponen als espais buits de l’altre, s’aplica a una peça heràldica.

2 adj. [HIG] Dividit longitudinalment en dues parts iguals per un torçat en forma de clavilles, i d’esmalts diferents, s’aplica a una peça heràldica.

3 adj. [HIG] Torçat en forma de clavilles, s’aplica a una línia de partició.

entatxar

v. tr. [IMF] [LC] Clavar amb tatxes (especialment les vores de la tapisseria en el cadiratge, el folre en una tarima).

entatxonament

m. [LC] Acció d’entatxonar o d’entatxonar-se; l’efecte.

entatxonar

1 v. tr. [LC] [HO] Introduir (alguna cosa) dins una cavitat atapeint-la. Havia entatxonat tota la roba per a mudar-se en el sac de mà.

2 v. tr. [LC] Algú, atapeir (una cavitat, els forats fets en alguna cosa) amb allò que hi posa. Entatxona les butxaques de les criatures de caramels. Heu d’entatxonar la carn de talls de cansalada.

3 intr. pron. [LC] Treta de la plaça, la gent s’entatxonà pels carrerons.

entaulament

1 m. [LC] Acció d’entaular; l’efecte.

2 1 m. [AQ] [AR] Conjunt d’elements arquitectònics, constituït per l’arquitrau, el fris i la cornisa, que corona un edifici d’estil clàssic.

2 2 m. [TRA] Conjunt de les taules d’una nau.

entaular

1 1 v. tr. [LC] [JE] Posar, en certs jocs, com els escacs, (les peces) en llurs llocs corresponents del tauler per començar a jugar.

1 2 v. tr. [LC] Iniciar (el joc o la partida).

1 3 v. tr. [LC] Iniciar (una discussió, una conversa, una contesa, un combat, etc.).

1 4 [LC] entaular diners Jugar-se’ls.

2 1 intr. pron. [LC] Asseure’s a taula per menjar. Ens entaularem a les dues en punt.

2 2 [TRA] entaular-se el vent El vent, persistir.

entaulat

1 m. [LC] [AQ] BANQUET². Era un entaulat de quaranta persones.

2 1 m. [LC] [AQ] EMPOSTISSAT.

2 2 m. [LC] [AQ] Cadafal 1.

entaulellar

v. tr. [IMI] Pavimentar de taulells.

entebeir

1 v. tr. [LC] Fer esdevenir tebi. El banyem en l’aigua que el sol ha entebeït.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Això ha entebeït el seu entusiasme.

3 intr. pron. [LC] Esdevenir tebi. És massa calent aquest cafè: afegeix-li’n de fred perquè s’entebeeixi.

entebionar

v. tr. i intr. pron. [LC] ENTEBEIR.

entecar

v. tr. [LC] [MD] Corrompre amb una influència perniciosa, infectar.

enteixinar

1 v. tr. [AQ] [LC] Fer un enteixinat (en un sostre).

2 v. tr. [AQ] [LC] Acabar (un sostre) amb un enteixinat.

enteixinat

m. [AQ] [LC] [AR] Encreuament de bigues i de motllures en un sostre, en una volta, etc., formant compartiments quadrats, poligonals.

entelament

m. [LC] Acció d’entelar o d’entelar-se; l’efecte.

entelar

1 1 v. tr. [LC] Recobrir (un objecte brillant, llustrós) d’un tel que en destrueix o en minva la brillantor. Entelar un vidre, un mirall, amb l’alè. Les llàgrimes li entelaven els ulls.

1 2 intr. pron. [LC] Entelar-se els vidres de les ulleres.

1 3 intr. pron. [LC] PER EXT. De l’emoció, se li entelava la veu.

2 1 tr. [LC] Destruir o fer minvar el valor (d’alguna cosa). Aquesta crueltat entela la seva glòria. No vull que ni una sospita pugui entelar el meu honor, el meu bon nom.

2 2 intr. pron. [LC] La virtut és com un mirall: basta un alè perquè s’enteli.

entelèquia

1 f. [FS] Acte 4.

2 f. [LC] Persona, cosa, etc., que només existeix en la ment, que no té realitat objectiva.

entema

f. [LC] Aversió, avorriment. Quina entema que li tens!

entemat -ada

adj. [LC] Tossut 1.

entemonir

v. tr. [LC] ESTABORNIR.

entenalls

1 m. pl. [IMI] [LC] Tenalles a propòsit per a estirar els fils metàl·lics en passar-los per la filera.

2 m. pl. [IMI] Pinces petites i graduables que els argenters fan servir per a agafar pedretes i peces fines.

entendar

v. tr. [LC] Cobrir amb un tendal, un tenderol, una vela, etc.

entendre

[quant a la flexió, com atendre]

1 v. intr. [LC] Intervenir en un afer. Ell no podia entendre en la venda de la casa.

2 tr. [LC] Tenir intenció (de fer alguna cosa). Jo entenc donar-li la meitat de la meva fortuna.

3 1 tr. [LC] Percebre amb la intel·ligència el sentit (d’alguna cosa), tenir la intel·ligència, una idea clara (d’alguna cosa). És ucraïnès i encara no entén el català. Entén el català, però no el parla. Tu vas dir una cosa, i ell en va entendre una altra. Entendre les matemàtiques. Un zel mal entès.

3 2 tr. [LC] PER EXT. Perdoni: no l’he entès. És un home que no sap fer-se entendre. No us entenc: no sé el que voleu dir. Ja t’entenc: ja conec el que vols, el que intentes.

3 3 [LC] al meu entendre Segons jo entenc.

3 4 [LC] entendre que Jutjar que, opinar que. Jo entenc que seria millor fer-ho ara.

3 5 [LC] no entendre-hi futil·la [o no entendre-hi un borrall] No entendre-hi res.

4 1 intr. pron. [LC] Posar-se d’intel·ligència, anar d’acord. Amb mitja paraula ens entenem ell i jo. Em vaig entendre amb el seu pare. Són dos que s’entenen.

4 2 [LC] com s’entén? Interrogació que denota l’enuig que causa el que hom veu, sent, etc.

4 3 [LC] no entendre’s de raons [o no entendre’s de romanços] Actuar sense escoltar consells ni avisos, anar dret als seus propòsits sense escoltar ningú.

4 4 intr. pron. [LC] POP. Tenir relacions amoroses amagadament. La Natàlia s’entenia amb el seu cunyat. En Pau i la Teresa s’entenen.

5 1 intr. [LC] entendre en una cosa Ésser-hi intel·ligent. No hi entenc.

5 2 intr. pron. [LC] entendre-s’hi Veure amb claredat una situació per a poder obrar amb eficàcia. -T’hi entens? -Sí que m’hi entenc. No m’hi entenc.

entendridor -a

adj. [LC] Que entendreix.

entendriment

m. [LC] Acció d’entendrir o d’entendrir-se; l’efecte.

entendrir

1 v. tr. [LC] Fer tornar tendra, més tendra, (alguna cosa). La cocció entendreix els llegums.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Aquell espectacle em va entendrir el cor.

3 intr. pron. [LC] Esdevenir tendre, més tendre. Aquesta carn, hem d’esperar que s’entendreixi.

entenebrament

m. [LC] Acció d’entenebrar o d’entenebrar-se; l’efecte.

entenebrar

1 v. tr. [LC] Omplir de tenebra.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Entenebrar les nostres penses.

3 intr. pron. [LC] El cel s’entenebrà.

entenebriment

m. [LC] ENTENEBRAMENT.

entenebrir

v. tr. i intr. pron. [LC] ENTENEBRAR.

entenedor¹ -a

adj. [LC] De bon entendre, intel·ligible. Paraules planes i entenedores.

entenedor² entenedora

m. i f. [LC] Persona que entén alguna cosa o en alguna cosa.

entenent

1 adj. [LC] INTEL·LIGENT.

2 1 adj. [LC] donar entenent a algú d’alguna cosa Fer-la-hi comprendre, convèncer-l’en. Com li donaràs entenent que l’enganyen? Per molt que li diguis, no li donaràs entenent que ho faci.

2 2 [LC] fer entenent Fer saber.

enteniment

1 m. [LC] [FS] Aptitud, facultat, d’entendre.

2 m. [FS] Ànima en tant que dotada d’enteniment.

3 m. [LC] Seny 1.

entenimentadament

adv. [LC] Amb enteniment o seny.

entenimentat -ada

adj. [LC] ASSENYAT. És un noi molt entenimentat.

entenimentós -osa

adj. [LC] Assenyat, dit especialment dels infants i de la gent jove.

enter -a

1 1 adj. [LC] SENCER. Té encara a la vostra disposició la suma entera; no n’ha despès ni un cèntim. En aquest afer, hi deixarà la seva fortuna tota entera. Un retrat de cos enter. Ha passat la nit entera sense dormir.

1 2 m. [LC] Bitllet sencer d’una rifa.

1 3 m. [LC] [MT] NOMBRE ENTER.

2 adj. [BO] En bot., que té les vores llises i contínues. Fulla entera.

3 1 adj. [LC] Sense restricció. Em van deixar en entera llibertat.

3 2 adj. [LC] Sense alteració. Conservar entera la seva reputació.

enter-

[LC] [MD] V. ENTERO-.

enterament

adv. [LC] D’una manera entera.

enteranyinar

1 1 v. tr. [LC] Cobrir de teranyines. Les aranyes enteranyinaven la vella turbina.

1 2 intr. pron. [LC] El sostre de l’establa es va enteranyinar.

2 1 tr. [LC] Cobrir d’alguna cosa que lleva la transparència. Una claror de cendra enteranyina el pla.

2 2 intr. pron. [LC] El cel ja no és tan clar: s’ha enteranyinat.

enterbolidor -a

adj. [LC] Que enterboleix.

enterboliment

m. [LC] [MD] Acció d’enterbolir o d’enterbolir-se; l’efecte.

enterbolir

1 v. tr. [LC] [MD] Posar tèrbola (alguna cosa). L’argila en suspensió enterbolia l’aigua.

2 intr. pron. [LC] Una cosa, tornar-se tèrbola.

3 v. tr. [LC] [MD] Privar de lucidesa. Tu tens el cap enterbolit, noi: no hi veus clar, en aquest afer.

enterc -a

1 adj. [LC] Rígid, encarcarat. Les fulles grogues, enterques, rodant per terra.

2 adj. [LC] OBSTINAT.

entercament

m. [LC] OBSTINACIÓ.

entercar

1 v. tr. [LC] Fer esdevenir enterc.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir enterc. La mà s’enterca, amb els dits estirats i espaiats.

enteresa

f. [LC] Qualitat d’enter.

entèric -a

adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent als intestins.

enteritis

f. [MD] Inflamació de l’intestí, especialment del prim.

entero- [o enter-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. énteron, ‘intestí’. Ex.: enteropatia, enterorràgia, enterotomia, enteràlgia.

enterobacteriàcies

1 f. pl. [BI] Família de bacteris gramnegatius en forma de bacils anaerobis facultatius.

2 f. [BI] Individu o soca d’aquesta família.

enterocèlia

f. [BI] Procés de formació del mesoderma a partir d’un replec de l’intestí primitiu.

enteròcit

m. [BI] Cèl·lula epitelial absorbent del budell.

enterococ

m. [BI] Estreptococ fecal pertanyent als Streptococcus faecalis, que es troba al tub digestiu i s’utilitza com a indicador de contaminació fecal de l’aigua.

enteropatia

f. [MD] Malaltia intestinal.

enteropneusts

1 m. pl. [ZOI] Classe de metazous estomocordats, amb el cos vermiforme dividit en tres regions i recobert de cilis.

2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.

enterotoxèmia

f. [VE] Malaltia intestinal pròpia del bestiar oví.

enterovirus

m. [BI] Virus en forma d’icosaedre i sense embolcall, que hom aïlla del tub digestiu, la femta i les aigües contaminades.

enterrador enterradora

m. i f. [LC] [PR] FOSSER, FOSSERA.

enterrament

1 m. [LC] Acció d’enterrar; l’efecte.

2 m. [LC] [RE] [AN] Cerimònia de l’enterrament.

3 m. [LC] [RE] [AN] Conjunt de les persones que porten i acompanyen el cadàver a enterrar. Ara passa l’enterrament.

enterramorts

m. i f. [LC] [PR] FOSSER, FOSSERA.

enterrar

1 1 v. tr. [LC] Colgar a terra. Enterrar un tresor. Havien enterrat el cadàver en un racó del jardí.

1 2 v. tr. [LC] Posar (una persona morta) en el sepulcre. Demà enterren el seu pare.

1 3 v. tr. [LC] SOBREVIURE. Està molt malalt; tots el planyen, però encara els enterrarà a tots.

2 tr. [LC] [AN] enterrar el carnaval [o enterrar la sardina] Terminar la festa del carnaval.

3 tr. [LC] Oblidar voluntàriament (un record, una idea). Ha enterrat l’amor que li tenia.

4 intr. pron. [LC] Retirar-se completament de la vida de relació. Es va enterrar en un poblet de muntanya.

enterrat -ada

adj. [TRA] En el mar, que està situat cap a la banda de terra.

enterratge

m. [LC] [AN] [RE] ENTERRAMENT.

enterrossament

m. [LC] [OP] Acumulació de materials sòlids darrere d’un dic o una obra transversal de correcció de l’erosió.

enterrossar

1 v. tr. [LC] [OP] Omplir de terra.

2 intr. pron. [LC] Ficar-se en terra. Les foques s’enterrossen en illots.

entès -esa

adj. i m. i f. [LC] Que entén en alguna cosa, que és intel·ligent en una matèria. És un metge molt entès. Molt entès en antiguitats. Els entesos diuen que s’ha de fer així.

entesa

1 f. [LC] Fet d’entendre’s amb algú.

2 f. [PO] Col·laboració internacional eventual o acord polític susceptible de revisió entre estats, que no implica aliança ni tractat.

entestament

m. [LC] Estat de qui s’ha entestat en alguna cosa.

entestar

1 1 v. tr. [LC] Reunir (dues coses) ajustant-les per llurs caps o extrems. Entestar dos arpions de xarxa.

1 2 v. tr. [LC] Fermar (una corda) per un cap.

2 intr. pron. [LC] OBSTINAR-SE.

entestat

m. [AQ] Sostre fet de testos o de trossos de terrissa rompuda amb què es cobreix la plataforma de maons dels forns de coure obra.

entimar

1 v. tr. [LC] Declarar a algú (una cosa violenta, ofensiva o inesperada). Li ho va entimar tot a la cara.

2 v. tr. [LC] Pegar 3. Li he entimat dues galtades.

entimema

m. [FS] Sil·logisme en què una de les premisses està sobreentesa, i consta per tant de dues proposicions tan sols, l’antecedent i el consegüent.

entinar

v. tr. [LC] [AGA] Posar en una tina o en tines.

entintament

m. [LC] Acció d’entintar; l’efecte.

entintar

v. tr. [AF] Posar tinta (a l’aparell o mecanisme que en necessita per a fer la seva funció). Entintar un motlle, un corró. Entintar les galerades.

entintatge

m. [AF] Acció d’entintar.

entitat

1 1 f. [FS] Essència d’un ésser.

1 2 f. [FS] Substància d’un ésser.

2 1 f. [LC] Col·lectivitat considerada com una unitat.

2 2 f. [AD] PERSONA JURÍDICA.

ento- [o ent-]

[LC] Prefix que significa ‘dins’. Ex.: entozou, entòptic, entòtic.

entoiar

1 v. tr. [LC] Adornar (un lloc) amb toies.

2 v. tr. [LC] Disposar (flors) formant una toia o toies.

entoixar

1 v. tr. [IMI] Esmussar el tall (de les eines).

2 v. tr. [IMI] Tallar obtusament.

entollada

f. [LC] ENTOLLAMENT¹.

entolladura

f. [TRA] Teixit que formen els fils de dos caps de corda entollats.

entollament¹

m. [LC] Acció d’entollar o d’entollar-se formant tolls; l’efecte.

entollament²

m. [LC] [TRA] Acció d’entollar dos caps de corda.

entollar¹

1 v. tr. [LC] Convertir en toll, omplir de tolls. L’aigua de la pluja ha entollat els camins.

2 intr. pron. [LC] Formar toll o tolls. L’aigua s’ha entollat.

entollar²

v. tr. [TRA] Unir (dos caps de corda) entreteixint els fils de l’un amb els de l’altre.

entomar

v. tr. [LC] TOMAR¹.

entomo-

[LC] Forma prefixada del mot gr. éntomon, ‘segmentat’, que indica relació o connexió amb els insectes. Ex.: entomologia.

entomocecidi

m. [AGF] [BO] [ZOA] Cecidi produït per un insecte.

entomòfag -a

1 adj. i m. i f. [EG] Que es nodreix d’insectes. Animal entomòfag, planta entomòfaga.

2 adj. i m. i f. [EG] Paràsit dels insectes. Fongs entomòfags.

entomòfil -a

adj. [BO] Que presenta entomofília.

entomofília

f. [BO] Pol·linització en què el transport del pol·len és fet per insectes.

entomoftorals

1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs zigomicets, paràsits, sobretot d’insectes.

2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.

entomògam -a

adj. [BO] ENTOMÒFIL.

entomogàmia

f. [BO] ENTOMOFÍLIA.

entomòleg entomòloga

m. i f. [PR] Zoòleg dedicat a l’estudi dels insectes.

entomologia

f. [ZOA] Branca de la zoologia que estudia els insectes.

entonació

1 f. [LC] [MU] Acció d’entonar, manera d’entonar, de donar el to en començar a cantar una peça. Entonació justa, baixa, alta. Prendre l’entonació.

2 f. [FL] Successió de tons al llarg d’una seqüència fònica. L’entonació d’un discurs.

entonador entonadora

m. i f. [MU] [LC] Persona que entona, que dona el to.

entonament

m. [LC] Estat o qualitat de qui és entonat.

entonar

1 1 v. tr. [LC] [MU] Algú, començar a cantar (un cant) per donar el to als altres.

1 2 v. tr. [LC] [MU] Començar a cantar. Vam entonar La marsellesa.

1 3 v. tr. [LC] [MU] PER EXT. Entonar una lloança a la pàtria.

1 4 v. tr. [MU] Donar (a una nota) el seu to just. Entonar bé les notes d’una melodia.

1 5 intr. [MU] Cantar entonant bé cada nota, no desafinant. Qui no té orella no pot entonar.

2 tr. [LC] [AR] Fer que els tons (d’una pintura) s’adiguin.

3 tr. [LC] TONIFICAR. Vols una tassa de cafè? T’entonarà. Aquesta beguda entona.

4 intr. pron. [LC] Agafar supèrbia, presumpció. Des del seu darrer èxit s’ha entonat de mala manera.

entonat -ada

adj. [LC] Que es dona to, ple de presumpció.

entorcillar

v. tr. [LC] RETORÇAR.

entorcillat -ada

adj. [LC] Que ha estat retorçat.

entorcir

v. tr. [LC] TORÇAR.

entorn

1 1 m. [LC] CONTORN.

1 2 m. pl. [LC] Voltants immediats. Els entorns de la vila, del castell.

2 m. [LC] Vora d’una faldilla.

3 1 [LC] a l’entorn [o tot a l’entorn] loc. adv. Al voltant 1. El jardí té arbres a l’entorn.

3 2 [LC] a l’entorn de [o entorn de] loc. prep. a) Al voltant de A) i B). Arrengaren les tropes a l’entorn del castell. Estaven tots entorn del llit. Entorn de mitjanit. Entorn de dues roves.

3 2 [LC] a l’entorn de [o entorn de] loc. prep. b) A PROPÒSIT DE. Van discutir tot el dia entorn del mateix tema.

4 m. [EG] MEDI AMBIENT. Interessats per la qualitat de l’entorn.

5 m. [LC] fer els entorns a algú Llagotejar-lo.

entornar

1 v. tr. [AGA] [LC] Donar la segona llaurada (a la terra).

2 tr. [LC] Fer el segon cosit per amagar (les vores d’una costura).

entornar-se

v. intr. pron. [LC] [ED] La roba, encongir-se. T’hem fet el vestit un poc ample perquè aquesta roba s’entorna.

entornpeu

1 m. [LC] [AQ] Post, faixa de fusta, etc., que cobreix o forma la part inferior de la barana d’un balcó, d’una escala.

2 m. [LC] [AQ] En una paret, faixa estreta, prop de terra, de color diferent que la resta de la paret.

3 m. [LC] [ED] Drap que es posa al voltant del llit per tapar-ne les potes i el sota.

4 m. [LC] [ED] Vora d’una faldilla.

entorpidor -a

adj. [LC] Que entorpeix.

entorpiment

1 m. [LC] Acció d’entorpir o d’entorpir-se; l’efecte.

2 m. [LC] Allò que entorpeix. Una vida plena d’entorpiments.

entorpir

1 v. tr. [LC] Impedir, torbar, (el progrés, el funcionament d’una cosa). Les lleis proteccionistes entorpeixen el comerç internacional.

2 intr. pron. [LC] Amb aquest fred que fa se m’entorpeixen les mans.

entorrellat

adj. [LC] Cobert de núvols esponjosos. Un cel entorrellat.

entortellament

m. [LC] Acció d’entortellar o d’entortellar-se; l’efecte.

entortellar

1 v. tr. [LC] Corbar (alguna cosa) de manera que prengui la forma d’un cercle.

2 intr. pron. [LC] Alguna cosa, corbar-se prenent la forma d’un cercle.

entortillar

1 v. tr. i intr. pron. [LC] ENTORTELLAR.

2 1 tr. [LC] Doblegar (una cosa rígida) de manera que formi angle.

2 2 tr. [LC] TORÇAR.

entortolligadís -issa

adj. [LC] Que es pot entortolligar.

entortolligament

m. [LC] Acció d’entortolligar o d’entortolligar-se; l’efecte.

entortolligar

1 v. tr. [LC] Corbar (alguna cosa) de manera que formi un o més cercles o espires al voltant d’una altra cosa. Entortolligaren una corda a la cintura del reu.

2 intr. pron. [LC] El porxo era ple de lianes enfiladisses que s’entortolligaven per les columnes. Una serpent s’havia entortolligat al tronc d’un arbre.

3 intr. pron. [LC] PER EXT. Vol parlar tan de pressa, que se li entortolliga la llengua.

entorxar

1 v. tr. [LC] [IMI] Tòrcer plegades (diferents candeles) formant una torxa.

2 tr. [IT] Cobrir (un fil o una corda) amb un fil d’or, d’argent, etc., fer entorxats.

entorxat

1 m. [IT] Corda o fil de seda cobert tot a l’entorn amb fil d’or, d’argent, etc.

2 m. [LC] Brodat d’argent o d’or, insígnia de general, de ministre i d’altres funcionaris.

entossar-se

v. intr. pron. [LC] OBSTINAR-SE.

entossudiment

m. [LC] OBSTINACIÓ.

entossudir-se

v. intr. pron. [LC] OBSTINAR-SE. S’entossudeix en la seva actitud. No sé per què t’entossudeixes a negar-ho: tothom sap que ho has fet tu.

entotsolar-se

1 v. intr. pron. [LC] Fugir del tracte o companyia de la gent. Mentre els companys jugaven, ell s’entotsolava en un racó.

2 v. intr. pron. [LC] Abstreure’s, tancar-se en el propi jo. S’entotsolava en el record del fill mort.

entovar

v. tr. [AQ] [LC] Revestir amb toves (un cup, un forn).

entrada

1 1 f. [LC] [MU] Acció d’entrar. Una gran gentada presencià l’entrada del vaixell en el port. L’entrada en escena del tenor fou rebuda amb grans aplaudiments. Els diumenges a la tarda, l’entrada a la ciutat és terrible. L’entrada al món, la naixença. L’entrada de mercaderies perilloses per la frontera s’ha de controlar. L’entrada d’una quantitat en caixa. El llibre d’entrades i sortides. L’entrada de dades en un computador.

1 2 [LC] fer entrada de cavall sicilià Començar quelcom amb gran arrencada i no acabar-ho.

1 3 f. [LC] Lloc on alguna cosa entra. El mar fa allí una entrada, una petita badia.

1 4 f. [LC] Forma regressiva de la línia dels cabells, de naixement, o bé resultat de la caiguda dels cabells. Aquest noi serà calb aviat: ja té entrades.

1 5 f. [JE] En certs jocs de cartes, acció de jugar un jugador contra tots els altres, anunciant el coll al qual ho fa.

2 1 f. [LC] Accés en un lloc. Aquesta porta dona entrada a la sala.

2 2 f. [LC] PER EXT. Donar entrada a algú en una escola, en una acadèmia, en una associació. Tenir, algú, entrada en una casa, a tots els teatres. Aquesta mercaderia no té entrada. Pagar els drets d’entrada d’una mercaderia.

3 1 f. [LC] [JE] Conjunt de les persones que han entrat a un espectacle o funció. Avui hi ha una bona entrada.

3 2 f. [JE] Bitllet que dona dret a entrar a un espectacle. Compreu-me tres entrades per a la funció d’aquesta nit.

3 3 f. [JE] Producte de la venda d’aquests bitllets. Amb la meitat de l’entrada ja pagarem les despeses.

3 4 [JE] entrada de favor Entrada gratuïta a un espectacle.

4 1 f. [LC] Indret per on s’entra en un lloc, allò que hi dona accés. L’entrada del port és a la banda de llevant. A l’entrada del poble, del carrer.

4 2 f. [LC] Primera peça d’una casa passat el portal d’entrada.

4 3 f. [IN] Dispositiu per on es pot introduir informació en un ordinador.

4 4 f. [EL] [EE] Circuit per on s’introdueix el senyal en un aparell electrònic.

4 5 f. [BB] Concepte a partir del qual es pot localitzar una informació bibliogràfica.

4 6 f. [FL] En un diccionari, mot o locució que encapçala les diverses informacions que s’hi refereixen.

5 1 f. [LC] Primera part d’una cosa. L’entrada de l’hivern.

5 2 [LC] [MU] donar l’entrada El director d’un grup instrumental o vocal, fer un gest per indicar el moment en què ha d’iniciar la intervenció un o més intèrprets. El director dona l’entrada al metall.

5 3 f. [MU] Tocada de flabiol a manera d’introducció a la sardana.

5 4 f. [MU] Peça que inicia una suite instrumental.

5 5 f. [ECT] [DR] Primer pagament d’una cosa venuda a terminis a compte del preu final.

5 6 f. [CO] En un periòdic, part introductòria de la notícia o d’un article que en resumeix els elements més importants.

6 1 [LC] a entrada de fosc [o a entrada de nit] loc. adv. Quan comença a enfosquir, en començar a fer-se de nit. Vam arribar a Venècia a entrada de fosc.

6 2 [LC] d’entrada loc. adv. Des del començament, d’antuvi. El nou director, d’entrada, ha acomiadat gran part del personal dels laboratoris.

entrador -a

adj. [LC] PENETRANT. Quin parlar tenia més entrador!

entra-i-surt

m. [LC] Acció d’entrar i sortir. Els entra-i-surts dels veïns.

entramat

m. [AQ] Conjunt de bigues que serveixen per a construir un sostre de pis o de coberta, una paret o un envà.

entràmenes

f. pl. [LC] ANT. Entranyes.

entrament

m. [LC] ANT. Entrada 1 1.

entrampar

1 v. tr. [LC] Agafar en una trampa.

2 intr. pron. [LC] Caure en una trampa. Una rata s’ha entrampat a la ratera de casa.

3 intr. pron. [LC] Algú, contreure deutes que difícilment podrà pagar. S’ha entrampat fins al coll per mantenir el tren de vida.

entrant

1 1 adj. [LC] Que entra. Hi ha una part entrant entre dues de sortints. Les persones entrants d’una casa són les que hi tenen accés. Ésser molt entrant d’una casa. Els alumnes entrants.

1 2 adj. [AD] Que accedeix a un càrrec. L’acadèmic entrant. El president entrant.

1 3 adj. [LC] VINENT. El mes entrant, la setmana entrant.

2 m. [LC] Part entrant.

3 1 m. [LC] [ED] [HO] Plat que se serveix a taula, llevat de l’olla o bullit. Per dinar mengem escudella, carn d’olla i dos entrants.

3 2 m. [HO] [ED] Primer plat d’un àpat. Començarem el dinar amb un entrant lleuger.

4 [LC] a l’entrant loc. adv. A l’entrada. A l’entrant del carrer.

entranya

1 f. [LC] [ZOA] [MD] Òrgan situat a l’interior del pit i del ventre, com ara el cor, els pulmons, l’estómac. Nosaltres ens menjarem la carn; ells, que es mengin les entranyes.

2 1 f. pl. [LC] [ZOA] Si de la mare. Beneït sia el fruit de les vostres entranyes.

2 2 f. pl. [LC] PER EXT. Les entranyes de la terra.

3 f. pl. [LC] Cor, sentiments. És una persona de bones entranyes. Calia no tenir entranyes per a no commoure’s davant d’aquella desgràcia.

entranyable

adj. [LC] Que causa un sentiment o un afecte molt pregon, molt íntim.

entranyablement

adv. [LC] Amb un afecte entranyable.

entranyat -ada

1 adj. [LC] Que es porta a les entranyes, a l’ànima. Té la bondat entranyada.

2 [LC] mal entranyat De males entranyes, sense bons sentiments.

entrapar

v. tr. [LC] Agafar en una trapa, com en una trapa. Vaig entrapar-me la cama entre dues fustes.

entrar

1 1 v. intr. [LC] Anar, passar, de fora a dins d’un lloc. Entrar en una casa, en una sala, en una botiga, a l’església. Fes-lo entrar al menjador, a la cuina. Fes entrar l’aviram al galliner. La nau ha entrat al port. El sol entrava per l’escletxa. La pols, el fum, que entrava per la finestra. Li ha entrat a la carn tota la punxa. Li ha entrat una brossa a l’ull.

1 2 [LC] entrar a degolla en un indret Assaltar-lo sense donar quarter. Els soldats van entrar a degolla en el campament.

1 3 v. intr. [LC] Una cosa, poder passar a l’interior d’una altra. La barra no entra en el forat, la clau no entra al pany.

1 4 v. intr. [LC] PER EXT. Entrar en combat.

1 5 [LC] entrar en lliça contra algú Entrar en lluita pública amb escrits, discursos, etc.

1 6 v. intr. [LC] Un període de temps, començar. Això s’esdevingué ben entrat el mes de novembre d’aquell any.

1 7 v. intr. [LC] PER EXT. Ja havíem entrat a la primavera. Ja hem entrat al nou segle.

1 8 [LC] entrar per l’ull dret CAURE A L’ULL.

1 9 [LC] entrar per una orella i sortir per l’altra No prestar atenció a allò que diuen, no fer-ne cap cas.

1 10 [LC] no entrar-li a algú alguna cosa al cap [o no entrar-li a algú alguna cosa] No poder-la aprendre. El grec no m’entra al cap; em resulta molt difícil.

1 11 [LC] no entrar-li a algú una persona No poder-li agafar afecte, ser-li antipàtica. Aquest home no m’entra.

1 12 v. intr. [LC] Un sentiment, un estat d’ànim, una sensació, sobrevenir a algú. Li ha entrat gana. Em va entrar una alegria enorme quan m’ho van dir. Li ha entrat un dubte, una sospita. Li ha entrat una gran tristesa.

1 13 [LC] entrar en calentor Una cosa que era freda, anar-se escalfant.

2 intr. [LC] Una peça de vestir, un calçat, poder-se’ls posar algú. Aquestes botes no m’entren. M’he engreixat i no m’entra el vestit.

3 1 tr. [LC] Fer entrar (alguna cosa). Entreu el blat al graner. Ho han entrat d’amagat. Han entrat el piano per la finestra. Entrar mercaderies de frau. Entrar informació en un diccionari, en una base de dades.

3 2 tr. [IMF] Fer que (un calaix) ajusti a l’escambell o buc d’un moble.

4 1 intr. [LC] Posar-se en una situació, en un estat, en una manera d’ésser. Entrar en funció. Entrar en convalescència. Entrar en religió.

4 2 intr. [LC] Ésser admès en una companyia, en una corporació, en un cos, etc. El seu fill gran ha entrat a l’exèrcit, a la marina. Ha entrat com a alumne a l’Escola Municipal de Música. Ha entrat com a membre a l’Acadèmia de Ciències.

5 intr. [LC] Prendre part en alguna cosa, formar part d’alguna cosa. Entrar en una empresa, en un negoci. Entrar en una conjura, en un complot. Això no entra en els meus costums. Els materials que han entrat en la construcció del pont. En aquest preparat, hi entra sofre. En aquest vestit, hi entraran tres metres de roba. Això no entra en els meus projectes.

6 intr. [JE] En els jocs de cartes, prendre part en una jugada.

7 intr. pron. [LC] entrar-se’n a) Enfonsar-se, ensorrar-se. Quin soroll que feu: sembla que la casa se n’entra.

7 intr. pron. [LC] entrar-se’n b) PER EXT. El dia de la festa major, la casa se n’entra, el poble se n’entra.

entravessament

1 m. [LC] Acció d’entravessar o d’entravessar-se; l’efecte.

2 m. [LC] Condició d’entravessat.

entravessar

1 v. tr. [LC] Posar de través. Havien entravessat el presoner damunt un cavall.

2 intr. pron. [LC] Se m’ha entravessat un osset, una espina, a la gola. La barca, en passar pel canal, es va entravessar i va restar encallada. No el puc pronunciar, aquest mot: la llengua se m’entravessa.

3 intr. pron. [LC] És un home que se m’ha entravessat: no el puc veure ni en pintura.

entravessat -ada

1 adj. [LC] ENREVESSAT.

2 1 adj. [TRA] Que bufa perpendicular a la línia proa-popa. Vent entravessat.

2 2 adj. [TRA] Que rep vent entravessat. Vaixell entravessat.

entre

prep. [LC] Expressa relacions que denoten:

a) Situació en l’espai que separa dues persones o dues coses. Pineda és entre Calella i Malgrat. Tinc una espina ficada entre pell i carn. Vam haver de passar entre dues rengleres de soldats. Tancat entre quatre parets.

b) Situació en l’espai de temps que separa dos moments, dos esdeveniments. Ell arribarà entre vuit i nou.

c) Situació més alta que l’un i més baixa que l’altre de dos graus, rangs, estrats, etc. Comte és entre marquès i vescomte.

d) Acció recíproca, relació mútua. Entre ell i ella, tot eren mirades d’intel·ligència. Les lluites entre la noblesa i el poble. L’odi entre els dos pobles. La diferència entre 10 i 6. Dues rectes paral·leles entre elles. Dos nombres primers entre ells.

e) Inclusió d’algú o d’alguna cosa en el nombre d’un conjunt de persones o de coses que participen en una distribució, en una difusió o en una acció recíproca o que cooperen en una acció comuna. Ell va ésser trobat entre els morts. El compto entre els meus amics. Entre tants concurrents, n’hi haurà algun de foraster. Entre altres coses, va dir això. Beneita sou Vós entre totes les dones. Es distingeix entre tots els seus condeixebles. Distribueix aquests diners entre els teus tres germans. Això era freqüent entre els romans. L’acord entre parents. Adés es barallen amb els veïns, adés entre ells. Entre tots tres el vam poder alçar. Entre jo i tu l’alçarem. Entre moneda i paper portava prou diners. | això sigui dit entre nosaltres D’això, que no se n’assabentin els altres. | entre si (o entre mi, etc.) loc. adv. Interiorment, sense transcendir a l’exterior. Entre mi pensava que m’enganyaven.

entre-

1 [LC] Prefix que significa ‘al mig’, ‘a mitges’. Ex.: entreacte, entreobrir.

2 [LC] Prefix que significa ‘mútuament’, ‘un amb un altre’. Ex.: entrebatre’s, entrexocar.

entreabaltir-se

v. intr. pron. [LC] Abaltir-se lleugerament. S’entreabaltia, però anava escoltant la respiració del malalt.

entreacte

1 m. [LC] [JE] En una representació teatral, interval de descans entre dos actes.

2 m. [LC] Incís, parèntesi, en una explicació.

entrebadar-se

v. intr. pron. [LC] Els llavis, les parpelles, etc., descloure’s lleugerament. Quan dorm se li entrebaden els llavis.

entrebanc

1 m. [LC] Allò que entrebanca, que és un destorb, un obstacle. Aquest camí està ple d’entrebancs: branques caigudes, pedres despreses…

2 m. [LC] PER EXT. Ja estaria llest; però m’ha sortit un entrebanc.

entrebancada

f. [LC] Fet d’entrebancar-se. Quina entrebancada: he cuidat matar-me.

entrebancar

1 v. tr. [LC] Una cosa, venir-se a posar entre cames (d’algú) impedint-li o dificultant-li la marxa. Aquests buscalls al mig del carrer entrebanquen els vianants: tots hi ensopeguen.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Mil obstacles havien vingut a entrebancar la realització d’aquesta empresa.

3 intr. pron. [LC] Algú, topar, trobar-se amb quelcom que, posant-se entre cames, li impedeix o dificulta la marxa. Entrant a les fosques m’he entrebancat amb un tamboret i he caigut.

4 intr. pron. [LC] Entrebancar-se parlant.

entrebancós -osa

adj. [LC] Ple d’entrebancs.

entrebatre’s

v. intr. pron. [LC] Batre’s mútuament.

entrebesar-se

v. intr. pron. [LC] Besar-se mútuament.

entrebiga

f. [AQ] Espai que hi ha entre dues bigues.

entrebigar

v. tr. [AQ] Construir un entrebigat. Entrebigar una estança.

entrebigat

m. [AQ] Tros de sostre comprès entre dues bigues.

entrecalada

f. [IT] [LC] Acció d’entrecalar; l’efecte.

entrecalar

v. intr. [IT] [LC] Passar la llançadora per una calada no prou perfecta de manera que restin fils mal teixits.

entrecanal

f. [LC] Espai que hi ha entre dues canals o estries.

entrecanviar

v. tr. [LC] BESCANVIAR.

entrecara

f. [AGF] Part d’escorça que queda entre dues cares d’un arbre de resinació.

entrecàs

m. [LC] Esdeveniment fortuït.

entrecavada

f. [LC] [AGA] Operació d’entrecavar.

entrecavalcar-se

v. intr. pron. [LC] Una peça, cavalcar sobre una altra.

entrecavar

v. tr. [LC] [AGA] Cavar lleugerament (els sembrats), al voltant (dels ceps o d’una altra planta), per desfer els terrossos i treure l’herba.

entrecella

f. [LC] [MD] Espai que hi ha entre les dues celles.

entreclar -a

adj. [LC] No clar del tot.

entreclaror

f. [LC] Claror tènue, somorta.

entrecoberta

f. [TRA] Espai que hi ha entre coberta i coberta d’una nau.

entrecor

m. [AQ] Espai entre el cor i l’altar major.

entrecostella

f. [LC] [ZOA] Espai entre dues costelles.

entrecot

m. [LC] [HO] Tros de carn gruixut, especialment de bou, tallat entre dues costelles. Entrecot amb pebre verd.

entrecreuament

m. [LC] Acció d’entrecreuar-se; l’efecte.

entrecreuar

v. tr. i intr. pron. [LC] ENCREUAR.

entrecriar

v. tr. [LC] [AGA] Criar (alguna planta) ensems amb altres.

entrecuix

1 m. [LC] [ZOA] [MD] Regió de separació entre les dues cuixes.

2 m. [LC] Part de les mitges o dels pantalons on s’uneixen els camals.

entrecuixar

v. intr. [LC] Dues persones, per exemple assegudes l’una davant l’altra, posar les cames de manera que una de les cames de cadascuna d’elles vingui a estar entre les dues cames de l’altra. L’espai era tan petit que vam haver d’entrecuixar per a cabre-hi.

entredevorar-se

v. intr. pron. [LC] Devorar-se mútuament. Els llops afamats s’entredevoren.

entredir

[quant a la flexió, com dir]

1 v. tr. [LC] PROHIBIR.

2 v. tr. [LC] Posar entredit (a algú, a algun lloc).

entredit

m. [LC] Prohibició, especialment eclesiàstica.

entredoble

adj. [LC] Entre senzill i doble. Tafetans entredobles.

entredós

1 m. [IT] [LC] Tira estreta de punta, brodat, tul, punt reixat, etc., que es posa com a adornament entre dues peces de roba.

2 m. [IMF] [LC] Petit armari de poca alçària que es col·loca en el pany de paret comprès entre dos balcons o dues finestres.

3 m. [AF] En tip., caràcter de lletra ampla de 10 punts.

entreferir-se

v. intr. pron. [LC] Ferir-se mútuament. Els exèrcits s’entrefereixen.

entreferro

m. [EE] Interrupció molt curta en la part ferromagnètica d’un circuit magnètic.

entrefí -ina

adj. [LC] Entre fi i bast. Robes entrefines.

entrefilet

1 m. [AF] Paràgraf entre dos filets.

2 m. [AF] Nota inserida en el text d’un diari de manera que cridi l’atenció.

entrefinestra

f. [AQ] [LC] Espai de paret entre dues finestres.

entrefolre

m. [LC] [IT] Roba de reforç posada entre la roba del vestit i el folre.

entrefolro

m. [IT] [LC] ENTREFOLRE.

entreforc

1 m. [LC] [BO] [AGF] Bifurcació, especialment del tronc d’un arbre.

2 m. [LC] Cruïlla de camins.

entreforcar-se

v. intr. pron. [LC] BIFURCAR-SE.

entrefosc -a

adj. [LC] No fosc del tot.

entrefulla

f. [BO] Espai d’una rama, entre fulla i fulla.

entrega

f. [LC] Acció d’entregar; l’efecte.

entregar

1 1 v. tr. [LC] Lliurar 1 i 2. Entregar les mercaderies als distribuïdors. Entregueu aquest sobre al conserge. Entregar un criminal a la justícia. Entregar una ciutat a l’enemic. Entregar un llibre a la impremta. Entregar els presoners a la mort.

1 2 intr. pron. [LC] Entregar-se a algú apassionadament. Entregar-se a l’estudi. Entregar-se a la disbauxa.

2 intr. pron. [LC] Comparèixer, presentar-se, davant una autoritat. Entregar-se a la justícia.

entregirar

1 v. tr. [LC] Girar (una part del cos). Va entregirar el cap vers el mirall.

2 intr. pron. [LC] Girar-se a mitges. Sentí una mà al seu braç i s’entregirà per veure qui era.

entreguard

1 m. [AQ] Acció d’entreguardar.

2 m. pl. [IMF] Joc de dos llistons, a vegades ajuntats per peces corredores, que es col·loquen perpendicularment als extrems d’una peça de fusta per entreguardar-la.

entreguardar

v. tr. [AQ] [IMF] Mirar (una cosa) segons la línia o pla que passa per dos punts o dos regles paral·lels, per saber si és plana, si està a plom, etc.

entrellaçament

1 m. [LC] Acció d’entrellaçar; l’efecte.

2 m. [EL] Mètode d’exploració que es fa servir en televisió i que consisteix en la descomposició d’una imatge completa en dues trames de línies entrellaçades.

entrellaçar

v. tr. [LC] Enllaçar (una cosa) amb una altra.

entrellaçat

m. [AR] Motiu ornamental format d’elements encreuats, siguin motllures, xifres o figures geomètriques.

entrellat

m. [LC] Manera com s’ha esdevingut o realitzat, com està conjuminada, alguna cosa, i que és l’objecte d’una indagació. No entenc com pot haver estat, això: vejam si tu en pots treure l’entrellat.

entrelligament

m. [LC] Acció d’entrelligar; l’efecte.

entrelligar

v. tr. [LC] Lligar (una cosa) amb una altra.

entrelligassar

1 v. tr. [LC] Embolicar (algú) en alguna cosa de la qual li és difícil deseixir-se. La proposta dels companys m’entrelligassà una bona temporada.

2 intr. pron. [LC] No té repòs qui s’entrelligassa en negocis il·lícits.

entrellucar

v. tr. [LC] ENTREVEURE.

entrelluir

[quant a la flexió, com lluir]

v. intr. [LC] Una cosa, deixar-se entreveure o albirar entremig d’una altra.

entrellum

1 f. [LC] Mitja llum.

2 [LC] a l’entrellum loc. adv. En la llunyania.

entrelluscar

v. tr. [LC] ENTREVEURE.

entrelluu

1 m. [LC] Fet d’entrelluir.

2 [LC] a l’entrelluu loc. adv. A L’ENTRELLUM.

entremaliadura

f. [LC] Acció pròpia d’una persona entremaliada. Aquest menut només fa entremaliadures.

entremaliat -ada

1 adj. [LC] Que fa dolenteries pròpies d’una criatura. Quina nena més entremaliada: sempre pensa quina en farà.

2 adj. [LC] Afectat i hàbil a fer maleses que tenen certa gràcia.

entremaliejar

v. intr. [LC] Fer entremaliadures.

entrematar-se

v. intr. pron. [LC] Matar-se mútuament. Les feres, embogides, s’entremataven.

entremèdies

f. pl. [LC] [AGR] Pasturatges dels boscos comuns d’un terme, que els veïns poden utilitzar per al bestiar pagant un tant per cap.

entremès

1 1 m. [LC] [HO] Plat que es posa a taula amb viandes lleugeres, com anxoves, olives, llonganissa, etc., servit ordinàriament abans de la sopa o del primer plat de l’àpat.

1 2 m. [HO] [usat generalment en pl.] Assortiment d’embotits.

2 1 m. [LC] [FLL] Peça teatral de caràcter menor escrita en llenguatge col·loquial i sovint dialectal.

2 2 m. [MU] Divertiment musical que s’interpretava als entreactes d’una òpera o d’una peça teatral.

entremesa

f. [LC] ENTREMETIMENT.

entremesclament

m. [LC] Acció d’entremesclar; l’efecte.

entremesclar

v. tr. [LC] Mesclar (una cosa) amb altres, entre altres.

entremetedor -a

adj. [LC] Que s’entremet, que es fica allí on no el demanen.

entremetiment

m. [LC] Acció d’entremetre’s; l’efecte.

entremetre’s

[p. p. entremès]

1 v. intr. pron. [LC] Algú, posar-se entre dues o més persones, com a mitjancer, especialment sense que ningú li ho demani. Per què t’hi entremets, si és una discussió de família?

2 v. intr. pron. [LC] Algú, posar-se en assumptes que no són de la seva incumbència. No t’entremetis en aquest afer, que el porta la gerència directament.

entremig

1 adv. [LC] Al mig. Vosaltres poseu-vos aquí que jo seuré entremig.

2 [LC] entremig de loc. prep. En mig de, entre. Feia pena de veure aquella pobra criatura entremig d’aquells homes. Ell va sortir d’entremig de la gent.

3 m. [LC] [pl. -igs o -itjos] Interval 1.

entremirar-se

v. intr. pron. [LC] Mirar-se mútuament.

entrenador entrenadora

1 m. i f. [LC] [PR] [SP] Tècnic esportiu que dirigeix els entrenaments i la competició dels esportistes. En aquell club tenen un bon entrenador.

2 m. i f. [SP] [PR] En el ciclisme darrere moto, motorista que amb una moto degudament preparada precedeix el ciclista i el protegeix del vent.

entrenament

1 m. [LC] [SP] Acció d’entrenar o d’entrenar-se; l’efecte.

2 m. [SP] Conjunt de pràctiques destinades a preparar un esportista perquè obtingui el màxim rendiment en una competició.

entrenar

1 1 v. tr. [LC] [SP] Preparar (algú) per a una activitat mitjançant exercicis i un règim especial. Entrenar els astronautes. Entrenar els soldats en la lluita cos a cos.

1 2 v. tr. [LC] Posar, per l’exercici, en bona disposició de fer alguna cosa. Una bona tècnica d’entrenar la memòria.

2 1 tr. [SP] Dirigir l’entrenament (d’un esportista).

2 2 intr. pron. [SP] Preparar-se per a una prova esportiva mitjançant un entrenament. La tennista s’entrena dues hores cada matí.

entrenervi

m. [AF] Espai entre dos dels cordills als quals van cosits els plecs en el llom d’un llibre.

entrenús

m. [LC] [BO] Espai o interval entre dos nusos, especialment d’una tija o d’un tronc.

entrenyellar

v. tr. [LC] TRENAR.

entrenyor

m. [LC] Pena de qui s’entrenyora.

entrenyorar-se

v. intr. pron. [LC] Doldre’s d’un desamor, d’un desposseïment, d’una postergació, d’una absència. S’entrenyorava del treball que l’edat li impedia de fer.

entreobrir

[quant a la flexió, com obrir]

v. tr. [LC] Mig obrir.

entreoir

[quant a la flexió, com oir]

v. tr. [LC] Mig oir.

entrepà

m. [LC] [HO] Panet o crostó migpartit o dues llesques de pa amb un tall de carn, d’embotit, de formatge, etc., a dins.

entreparent entreparenta

m. i f. [LC] Parent de parent, mig parent.

entrepàs

[pl. -assos]

m. [ZOA] AMBLADURA.

entrepassegada

f. [LC] Ensopegada 1.

entrepassegar

v. intr. [LC] Ensopegar 1.

entrepelós -osa

adj. [AGR] Que té pèls blancs escampats, s’aplica a un animal.

entrepeu

1 m. [LC] PEDESTAL.

2 m. [LC] [ED] ENTORNPEU.

entrepilastra

f. [AQ] [LC] Espai que hi ha entre dues pilastres.

entrepit

m. [LC] [ZOA] [MD] Regió situada sobre l’estern, entre pit i pit.

entreploure

[quant a la flexió, com ploure]

v. intr. [LC] Ploure a estones.

entrepont

m. [LC] ENTRECOBERTA.

entrepuat

m. [IT] [LC] Espai intermediari, llis, entre els dos rengles de pues d’una pinta de doble puada.

entresaludar-se

v. intr. pron. [LC] Saludar-se mútuament.

entrescador

m. [IMI] [LC] [IMF] Eina usada per a entrescar les dents de les eines dentades.

entrescar

v. tr. [IMI] [LC] [IMF] Tòrcer lleugerament (les dents d’una eina), alternativament a una banda i a l’altra, a fi que s’obri pas més fàcilment.

entreseguiment

m. [LC] Acció d’entreseguir-se; l’efecte.

entreseguir-se

v. intr. pron. [LC] Diverses coses, seguir-se les unes a les altres. Els dies i els mesos s’entresegueixen.

entresentir

[ind. pr. 3 entresent]

1 1 v. tr. [LC] Mig sentir. Una dona havia entresentit el que deia el batlle.

1 2 intr. pron. [LC] ASSABENTAR-SE.

2 intr. pron. [LC] Algú, sentir-se del que fa un altre.

entresenya

f. [LC] Senya convinguda entre dues o més persones per a entendre’s.

entresol

m. [LC] [AQ] Pis situat entre la planta baixa d’un edifici i el principal o el primer.

entresolat

m. [AQ] Part superior de les dues en què un sostre fet a una certa altura del sòl divideix parcialment o totalment una cambra.

entresolc

m. [LC] [AGA] Espai entre solc i solc.

entresoldar-se

v. intr. pron. [LC] Dues coses, soldar-se entre elles.

entreson

m. [LC] Estat intermedi entre adormit i despert. Aquells moments d’entreson abans de llevar-me.

entrespolar

v. tr. [AQ] [LC] TRESPOLAR.

entresuar

v. intr. [LC] [MD] Suar lleugerament.

entresuor

f. [LC] [MD] Suor lleu.

entretall

1 m. [LC] ENTRETALLAMENT.

2 m. [AR] ENTRETALLADURA.

entretallador entretalladora

m. i f. [AR] [PR] [LC] Persona que fa escultures entretallades.

entretalladura

1 f. [AR] [LC] Escultura entretallada.

2 f. [LC] [IMI] Incisió a la sola, al llarg de la línia segons la qual s’ha de fer una costura, per tal d’alçar el tros de cuir que després, abaixant-lo, taparà la costura.

entretallament

1 m. [LC] [IMI] [AR] Acció d’entretallar.

2 m. [LC] [IMI] [AR] Cosa entretallada.

entretallar

1 v. tr. [LC] Fer talls discontinus (en una cosa). Amb una llanceta de sagnar s’entretallà tota la cara.

2 tr. [AR] Esculpir de mig relleu.

entretancar

v. tr. [LC] Deixar a mig tancar.

entretant

1 adv. [LC] En l’endemig.

2 [LC] en l’entretant loc. adv. Mentrestant, durant aquest temps. En l’entretant faré una dormideta.

entreteiximent

m. [LC] [IT] Acció d’entreteixir o enllaçar; l’efecte.

entreteixir

1 v. tr. [IT] Teixir ensems amb els fils d’una tela (fils de matèria o color diferent). Entreteixir fils d’or.

2 1 tr. [LC] Enllaçar 1.

2 2 intr. pron. [LC] Les branques s’entreteixien formant un dosser.

entretela

f. [LC] Tros de roba que es col·loca a l’interior dels colls, dels punys, dels davants de camisa, etc., per donar-los gruix.

entretelar

v. tr. [IT] [LC] Posar entretela (a un coll, a un puny, etc).

entretemps

[inv.]

1 m. [LC] Temps comprès entre estiu i hivern.

2 [LC] d’entretemps loc. adj. No tan gruixut com el d’hivern ni tan prim com el d’estiu. Un vestit, una americana, d’entretemps.

entreteniment

1 m. [LC] Acció d’entretenir o d’entretenir-se; l’efecte.

2 m. [LC] Allò amb què hom entreté o s’entreté.

entretenir

[quant a la flexió, com mantenir]

1 1 v. tr. [LC] Retenir en un indret (qui va al seu fet). Ja m’ho contaràs demà: no m’entretinguis, que tinc pressa. M’ha entretingut ensenyant-me les fotografies, i m’ha fet fer tard a l’oficina. No l’entretingueu: no veieu que perdrà el tren?

1 2 intr. pron. [LC] Qui va al seu fet, deturar-se a conversar, a mirar quelcom, etc. M’he entretingut a parlar amb el manyà, i de poc no arribo a temps a l’estació.

2 1 tr. [LC] Fer passar (a algú) agradablement el temps. Quan vaig estar malalt, ella venia sovint i m’entretenia amb la seva conversa. És un joc que entreté.

2 2 intr. pron. [LC] Passar el temps agradablement en alguna cosa. Els vespres ens entretenim jugant a cartes.

3 tr. [LC] Fer passar temps (a algú) amb promeses, amb esperances, etc.

4 tr. [LC] entretenir la gana [o entretenir la fam] Menjar una mica per no sentir tant la gana.

entretesta

f. [IT] Tros de roba teixida que es deixa al teler quan es treu la peça perquè no es despassin els fils d’ordit.

entretingut -uda

1 adj. [LC] Que entreté distraient, divertint, etc. Un joc entretingut.

2 adj. [LC] Que requereix un cert temps. És una feina entretinguda: encara en tinc per una bona estona.

entretoc

1 m. [IMI] Assaig per a esbrinar la llei d’un objecte d’or o d’argent per l’examen de la ratlla que deixa sobre una pedra basàltica.

2 m. [LC] Insinuació, suggeriment.

entretocar-se

v. intr. pron. [LC] Tocar-se mútuament. Les nostres terres s’entretoquen.

entretopar

1 v. intr. [LC] Topar l’un amb l’altre. Les boles entretopen damunt el feltre verd del billar.

2 intr. pron. [LC] Les branques s’entretopen amb espetecs secs i breus.

entretzenar-se

v. intr. pron. [LC] OBSTINAR-SE. No sé per què s’entretzenen en el rebuig d’aquesta solució. S’entretzenà a fer-ho tota sola.

entrevall

m. [LC] ANT. INTERVAL.

entrevenir

[quant a la flexió, com prevenir]

1 v. intr. [LC] Freqüentar una casa, un indret qualsevol.

2 intr. [LC] ANT. Intervenir 1.

entreveure

[quant a la flexió, com veure]

1 1 v. tr. [LC] Veure a mitges, confusament. El poblet, sota la boira, a penes l’entrevèiem.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Entreveure les dificultats d’una empresa. Entreveure la veritat.

2 intr. pron. [LC] Veure’s mútuament. S’entreveuen sovint perquè són veïns.

entreví

m. [ZOA] MESENTERI.

entrevia

f. [TRG] [OP] Espai de separació entre dues vies de ferrocarril paral·leles.

entreviat -ada

adj. [LC] VIAT.

entrevinent

m. i f. [LC] Persona que freqüenta una casa, un indret.

entrevista

1 f. [LC] [CO] [PE] Reunió concertada entre dues o més persones que han de parlar d’algun tema que ha estat prèviament acordat.

2 f. [CO] Gènere del periodisme informatiu que consisteix a sotmetre una persona a les preguntes d’un periodista per tal de conèixer-ne les opinions, idees, propòsit, etc.

3 f. [CO] Conversa d’aquest gènere que es difon en un mitjà de comunicació.

4 [CO] entrevista documental Entrevista utilitzada en l’anàlisi d’empreses que recull informació sobre els treballadors en l’exercici de llur activitat.

5 [CO] [SO] entrevista en profunditat Entrevista en què l’entrevistador deixa parlar la persona entrevistada amb l’objectiu d’arribar al fons dels temes tractats.

entrevistador entrevistadora

m. i f. [SO] [CO] Persona que fa entrevistes.

entrevistar

1 v. tr. [LC] [CO] Fer una entrevista (a algú). No va poder entrevistar la guanyadora.

2 intr. pron. [LC] Tenir una entrevista. M’he d’entrevistar amb el director. Les dues parts interessades es van entrevistar abans-d’ahir.

entrexocar

1 v. intr. [LC] Xocar l’un contra l’altre. Ossos que entrexocaven i cruixien.

2 intr. pron. [LC] S’entrexocaven les banyes dels cérvols.

entrigar-se

v. intr. pron. [LC] RETARDAR-SE.

entriquell

m. [LC] Paquet, estri, etc., que forma part d’un bagatge o d’una càrrega. Porto tants d’entriquells que no tindré més remei que facturar-los.

entristar

v. tr. i intr. pron. [LC] ENTRISTIR.

entristidor -a

adj. [LC] Que entristeix.

entristiment

m. [LC] Acció d’entristir o d’entristir-se; l’efecte.

entristir

1 1 v. tr. [LC] Causar tristesa (a algú), fer-lo posar trist.

1 2 intr. pron. [LC] Posar-se trist. M’entristeixo de veure’l malalt.

2 tr. [LC] Comunicar (a alguna cosa) un aspecte trist.

entrompar

v. tr. i intr. pron. [LC] POP. EMBRIAGAR.

entroncament

1 m. [LC] [OP] Acció d’entroncar; l’efecte.

2 m. [LC] [OP] Lloc on entronquen dues vies de comunicació.

entroncar

1 1 v. tr. [LC] [HIG] Establir la genealogia (d’una persona).

1 2 intr. [LC] Contraure parentiu amb una família. Amb el casament ha entroncat amb la noblesa.

2 1 intr. [LC] Una cosa, tenir un punt de coincidència o la seva continuació en una altra. Una música que entronca amb les composicions dels primers romàntics.

2 2 intr. [LC] [OP] Una línia de ferrocarril, una carretera, etc., ajuntar-se amb una altra. La línia del litoral entronca amb la de Granollers més amunt d’Hostalric. Amb el nou pla de carreteres aquestes dues comarcals entroncaran abans d’arribar a l’autovia.

entronització

f. [LC] Acció d’entronitzar; l’efecte.

entronitzar

1 v. tr. [LC] [RE] [PO] Elevar al tron, a la cadira pontifical, a la seu episcopal.

2 v. tr. [LC] [PO] Establir sobiranament.

entropessada

f. [LC] Ensopegada 1.

entropessar

v. intr. [LC] Ensopegar 1.

entropia

1 f. [FIF] Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, el creixement de la qual fixa el sentit en què es poden produir els processos en els sistemes aïllats, d’acord amb el segon principi de la termodinàmica.

2 f. [FIF] Magnitud que mesura el grau d’informació no aprofitable que dona una font segons el seu nombre de respostes possibles.

3 f. [FIF] Mesura del desordre microscòpic d’un sistema.

entrullar

v. tr. [AGA] Posar en un trull o en trulls. Entrullar l’oli.

entrunyellar

v. tr. [LC] TRENAR.

entubar

1 v. tr. [AQ] Protegir (alguna cosa) amb tubs.

2 tr. [AQ] Fer passar (un fluid) per l’interior d’un tub.

entufat -ada

adj. [LC] Marejat per inhalacions.

entuixegar

v. tr. [LC] EMMETZINAR.

entumiment

1 m. [LC] [MD] Acció d’entumir o d’entumir-se; l’efecte.

2 m. [MD] Sensació subjectiva d’adormiment.

entumir

1 1 v. tr. [LC] [MD] Inflar, fer esdevenir túmid.

1 2 v. tr. [LC] [MD] Fer tornar ert, balb, insensible, (un membre).

1 3 intr. pron. [LC] [MD] Entumir-se els dits del fred, de la humitat.

2 tr. i intr. pron. [LC] Ensopir 1.

enturar

1 v. tr. [LC] EMBOSSAR². Si poses més tabac, enturaràs la pipa i s’apagarà.

2 intr. pron. [LC] Aquesta canonada s’entura tot sovint: l’haurem de fer canviar.

entusiasmadís -issa

adj. [LC] Propens a entusiasmar-se.

entusiasmador -a

adj. [LC] Que entusiasma.

entusiasmar

1 v. tr. [LC] Causar, infondre, entusiasme (a algú). L’orador entusiasmà el públic.

2 intr. pron. [LC] Lliurar-se a l’entusiasme. Suposo que no s’entusiasmà amb la meva obra.

entusiasme

1 m. [LC] Exaltació de l’ànima sota la inspiració divina. L’entusiasme dels profetes.

2 m. [LC] Exaltació de l’ànim, admiració apassionada. L’entusiasme de les sibil·les. L’entusiasme del públic. Causar, produir, infondre, entusiasme. Tenir, sentir, entusiasme per alguna cosa.

entusiasta

1 m. i f. [LC] Persona que sent entusiasme per una persona o per una cosa. Les lloances dels seus entusiastes. És un entusiasta de Beethoven.

2 adj. [LC] ENTUSIÀSTIC. En soc un admirador entusiasta.

entusiastament

adv. [LC] ENTUSIÀSTICAMENT.

entusiàstic -a

adj. [LC] Que denota o expressa entusiasme. Aplaudiments entusiàstics. Demostracions entusiàstiques. Admirador entusiàstic.

entusiàsticament

adv. [LC] D’una manera entusiàstica.

enucleació

1 f. [LC] [MD] Acció d’enuclear.

2 f. [MD] Extirpació quirúrgica d’un tumor, d’un òrgan o d’un cos estrany, alliberant-lo primer de les seves cobertes o d’altres teixits adherits.

enuclear

1 v. tr. [LC] [MD] Treure el nucli o pinyol (d’alguna cosa).

2 tr. [MD] Efectuar una enucleació quirúrgica (d’un tumor, d’un òrgan o d’un cos estrany, etc.).

enuig

[pl. -igs o -tjos]

1 m. [LC] Fort desplaer, contrarietat. Si us he causat qualsevol enuig, perdoneu-me.

2 m. [LC] MOLÈSTIA.

ènula

f. [BOS] HERBA DE L’ALA.

enumerable

adj. [LC] Que pot ésser enumerat.

enumeració

1 f. [LC] Acció d’enumerar; l’efecte.

2 f. [LC] Compte detallat. El pressupost contenia una enumeració de totes les partides.

3 1 f. [FL] [FLL] Figura retòrica que consisteix en l’agrupació de mots o de grups de mots disposats successivament, i units mitjançant alguna forma de coordinació, que exposen diversos aspectes d’un tema.

3 2 f. [LC] En un discurs, recapitulació. El final del discurs va consistir en una enumeració dels punts principals.

3 3 [FLL] [FL] enumeració caòtica Recurs de la poesia contemporània que consisteix a agrupar, en desordre aparent, idees i objectes, amb valor simbòlic.

enumerar

v. tr. [LC] Enunciar l’una darrere l’altra (les coses d’una sèrie, les parts d’un tot). Li vaig enumerar tots els avantatges i tots els inconvenients de l’empresa.

enumeratiu -iva

adj. [LC] Que enumera.

enunciació

1 f. [LC] Acció d’enunciar; l’efecte. La proposició és l’enunciació d’un judici.

2 f. [FL] Procés individual de producció d’un enunciat, considerat com a resultat d’un conjunt de factors lingüístics, socials, culturals, etc.

enunciar

1 v. tr. [LC] Dir en termes precisos (alguna cosa) fent-la conèixer netament. Saber enunciar el que hom pensa. Enunciar un teorema.

2 v. tr. [LC] Pronunciar 1. Enunciar un mot distintament.

enunciat

1 1 m. [LC] Fórmula amb la qual enunciem alguna cosa. L’enunciat d’un teorema.

1 2 m. [FL] [FS] Expressió lingüística d’un judici.

2 1 m. [FL] Expressió lingüística mínima d’una idea, d’un fet.

2 2 m. [FL] Expressió d’una relació de qui parla o escriu enfront d’una realitat concreta o abstracta.

2 3 m. [FL] Fet lingüístic que és el correlat empíric d’una oració.

enunciatiu -iva

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’enunciació.

2 adj. [LC] Que serveix per a enunciar.

enuresi

f. [MD] Emissió involuntària d’orina, generalment nocturna.

enutjar

1 v. tr. [LC] Causar enuig (a algú).

2 intr. pron. [LC] Sentir un fort desplaer, un sentiment d’enuig, de malestar.

enutjós -osa

adj. [LC] Que causa enuig.

enutjosament

adv. [LC] D’una manera enutjosa.

envà

1 m. [LC] [AQ] Paret prima feta de maons posats de cantell o de panys prefabricats, que generalment no aguanta cap pes.

2 m. [ZOA] SEPTE. Envà nasal. Envà del cor.

envaïment

m. [LC] Acció d’envair.

envair

1 v. tr. [LC] [DE] Entrar per la força (en un territori) per ocupar-lo, saquejar-lo. Els alemanys envaïren França.

2 v. tr. [LC] PER EXT. La sala fou envaïda per la multitud. Un núvol de llagosta ha envaït el país. El còlera ha envaït Europa.

envalentir

1 v. tr. [LC] Fer valent.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir valent. Davant les dificultats cal envalentir-se en lloc d’acovardir-se.

envalisar

v. tr. [LC] Posar en una valisa o en valises.

envaniment

m. [LC] Acció d’envanir o d’envanir-se; l’efecte.

envanir

1 v. tr. [LC] Causar o infondre vanitat (a algú). El triomf l’ha envanit.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir vanitós, agafar vanitat. S’envaneix del més petit èxit.

envàs

1 m. [LC] [ECT] [ED] ENVASAMENT.

2 m. [LC] [ECT] [ED] Recipient dins el qual es posen productes, generalment articles de comerç, per transportar-los o conservar-los.

envasadora

f. [LC] [ED] Màquina automàtica que omple, tanca i sovint etiqueta envasos.

envasament

m. [LC] [ED] Acció d’envasar.

envasar

1 v. tr. [LC] [ED] Posar en un vas o en vasos.

2 v. tr. [IMI] [ED] Posar en un envàs o en envasos.

enveja

1 1 f. [LC] Desig d’allò que un altre posseeix. El fruiterar del veí em fa enveja. Té uns fills que són l’enveja de les altres mares. Qui mor gloriosament és digne d’enveja.

1 2 f. [LC] Sentiment, especialment d’odi, envers qui posseeix una cosa que nosaltres no posseïm. Quan considera la sort que ha tingut el seu antic company, es mor d’enveja. Una mirada d’enveja. Tot el mal que diu de tu és enveja.

2 f. [LC] Desig en les dones embarassades.

envejable

adj. [LC] Digne d’ésser envejat, que és d’envejar. Té una salut envejable. Una sort envejable.

envejablement

adv. [LC] D’una manera envejable.

envejar

1 v. tr. [LC] Tenir enveja (d’alguna cosa). T’envejo la salut.

2 v. tr. [LC] Sentir enveja (envers algú). Té una sort boja: l’envejo.

envejós -osa

1 adj. [LC] Que té enveja. Estava envejós de la teva fortuna.

2 adj. [LC] Que denota enveja. Paraules envejoses.

envejosament

adv. [LC] Amb enveja. La mirava envejosament.

envelador enveladora

m. i f. [PR] [LC] Persona que fa envelats.

envelar¹

v. tr. [LC] Cobrir amb un vel o amb vels. Li havien envelat el cap perquè no li veiessin la cara.

envelar²

1 1 v. tr. [LC] Cobrir amb veles (un indret) per resguardar-lo del sol, de la intempèrie. Envelaren i empal·liaren la plaça.

1 2 v. tr. [LC] Desplegar les veles (d’un vaixell, d’un molí).

2 intr. [LC] envelar-li Anar-se’n, començar a caminar. A les cinc de la matinada ja li hem envelat cap a Felanitx.

envelar-se

v. intr. pron. [AQ] Una superfície plana, corbar-se segons dues directrius no paral·leles.

envelat¹

m. [LC] [AN] Cobert fet amb veles, especialment el que imita una sala de ball. Aquest any, per la Festa Major, hi haurà dos envelats.

envelat² -ada

adj. [HIG] En heràld., que té les veles d’un esmalt diferenciat. Un vaixell envelat.

envellidor -a

adj. [LC] Que arriba a vell. Tots els de casa som envellidors.

envelliment

1 m. [LC] [MD] Acció d’envellir o d’envellir-se; l’efecte.

2 m. [LC] [AGA] Procés de desenvolupament del buquet d’un vi.

3 m. [ML] Procés tèrmic que es produeix en l’acer dolç i en els aliatges metàl·lics lleugers, el qual causa un augment de la duresa i de la resistència mecànica.

envellir

1 1 v. tr. [LC] [MD] Fer tornar vell. Les penes l’han envellit ràpidament.

1 2 intr. pron. [LC] [MD] Tornar-se vell. S’ha envellit d’hora, el pobre Tomàs.

2 intr. [LC] Arribar a vell. Tots els de casa envelleixen molt. Sopa poc i envelliràs.

envellutar

1 v. tr. [LC] Donar (a alguna cosa) l’aspecte de vellut. La molsa envellutava les roques.

2 intr. pron. [LC] Agafar l’aspecte de vellut. A l’hora baixa, el mar s’envellutava.

envellutat -ada

adj. [LC] Que té l’aspecte, la condició, del vellut.

enventar-se

v. intr. pron. [LC] Agafar vent movent-se ràpidament dins l’aire.

enventrellat -ada

adj. [LC] [MD] Empatxat, enfitat.

enverar

v. intr. [AGA] VEROLAR.

enverat -ada

adj. [AGA] Que tot just verola, verdós.

enverdescar

v. tr. [LC] [AGA] Cobrir amb rames.

enverdir

1 v. tr. [LC] Donar color verd (a alguna cosa), tenyir de verd.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir verd. Els camps s’enverdeixen quan arriba la primavera.

envergadura

1 f. [TRA] [LC] Acció d’envergar; l’efecte.

2 1 f. [TRA] Amplària d’una vela envergada.

2 2 f. [ZOA] [LC] Distància entre les puntes de les ales quan l’ocell les té completament desplegades.

2 3 f. [TRG] [EI] Distància mínima entre els extrems de les ales d’una aeronau. L’envergadura d’un aeroplà.

2 4 f. [LC] PER EXT. Un esperit de gran envergadura. El negoci del petroli és de molta envergadura.

envergar

1 v. tr. [TRA] Lligar a una verga. Envergar una vela.

2 tr. [LC] Llençar, posar, aplicar, ficar, pegar, etc. Li ha envergat una bona empenta. Tot d’una ha envergat un crit que ens ha eixordat a tots. D’una enrabiada ho ha envergat tot escales avall.

3 tr. pron. [LC] Menjar-se.

envergit -ida

adj. [LC] Rígid a causa de la humitat, el rovell o el desús. La porta s’ha reinflat i està envergida.

enverinament

1 m. [LC] [MD] Acció d’enverinar o d’enverinar-se; l’efecte.

2 m. [MD] Intoxicació produïda pel verí que injecten serps, escorpins, aranyes, abelles, etc., quan piquen o mosseguen.

enverinar

1 1 v. tr. [LC] [MD] EMMETZINAR.

1 2 v. tr. [LC] [MD] Matar o danyar per enverinament.

2 1 tr. [LC] [MD] Irritar (una nafra, un mal). El fregadís us enverinarà la ferida.

2 2 intr. pron. [LC] [MD] La ferida se m’ha enverinat.

2 3 intr. pron. [LC] La renyina s’ha enverinat més que mai quan la crèiem apaivagada.

enverinosar

v. tr. [LC] Fer verinós, impregnar de verí.

envermelliment

m. [LC] Acció d’envermellir o d’envermellir-se; l’efecte. L’envermelliment de la pell.

envermellir

1 v. tr. [LC] Donar color vermell (a una cosa), tenyir de vermell. El rubor li envermellia el rostre.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir vermell. Mira com s’envermelleix el cel!

envermellonar

v. tr. [LC] Pintar amb vermelló. Hem envermellonat la barana de ferro.

envermenat -ada

adj. [LC] [IMI] Ple de cucs.

envernissada

f. [LC] Acció d’envernissar; l’efecte.

envernissador envernissadora

m. i f. [IMI] [PR] Artesà que envernissa.

envernissament

m. [IMI] ENVERNISSADA.

envernissar

v. tr. [LC] [IMI] Donar una capa de vernís (a alguna cosa). El moble és fet i pintat, però encara s’ha d’envernissar.

envernissat

1 m. [LC] [IMI] Operació d’envernissar.

2 m. [IMI] Capa de vernís aplicada a una superfície.

envers

1 prep. [LC] Vers² 1. Va anar-se’n envers ponent.

2 prep. [LC] En allò que concerneix, que mira, algú o alguna cosa. S’ha de tenir comprensió envers les debilitats humanes. Ell s’ha captingut molt malament envers els seus parents.

envescada

1 f. [LC] [SP] Trampa feta amb branques envescades.

2 f. [LC] Parany 2.

envescament

m. [LC] Acció d’envescar o d’envescar-se; l’efecte.

envescar

1 v. tr. [LC] [SP] Untar amb vesc. Envescaven branquillons per agafar ocells.

2 intr. pron. [LC] [SP] Restar agafat en el vesc. Els ocells s’han envescat i ara els podrem caçar.

3 intr. pron. [LC] Deixar-se agafar amb afalacs, amb abelliments, etc. S’ha ben envescat amb les propostes d’aquella empresa.

envesprir

v. intr. [LC] Fer-se vespre, fer-se fosc. No te’n vagis: mira que ja envespreix.

envestat -ada

adj. [LC] Vestit amb una vesta.

envestida

f. [LC] Acció d’envestir; l’efecte.

envestigat -ada

adj. [LC] Que porta un vestit nou o de mudar que el fa anar cohibit, amb compte de no embrutar-se’l, etc.

envestir

1 1 v. tr. [LC] Anar impetuosament a l’encontre (d’algú o d’alguna cosa), anar a topar-hi. El brau m’ha envestit prop del pont, i sort he tingut de poder-me enfilar en un arbre. La nostra barca va envestir la seva i de poc li fem fer sotsobre. El tren ràpid ha envestit un tren que estava parat a l’estació.

1 2 [LC] envestir la platja Atracar 1.

2 1 tr. [LC] Escometre (algú) per demanar-li quelcom. Si no els envestim, no ens donaran ni un cèntim.

2 2 tr. [LC] Emprendre (una cosa àrdua). Envestir una pujada. Envestir un negoci.

envetar

1 v. tr. [LC] Posar veta o vetes (a alguna cosa).

2 intr. pron. [LC] Els fils de l’ordit, enganxar-se accidentalment formant vetes en la màquina de parar.

enviada

f. [LC] Acció d’enviar-se.

enviament

m. [LC] Acció d’enviar; l’efecte.

enviar

1 1 v. tr. [LC] TRAMETRE. Enviar un missatger a Girona. Enviar les caixes al magatzem.

1 2 [LC] enviar algú a l’altre món Occir-lo.

1 3 [LC] enviar algú a fer punyetes (o a la porra, o a pastar fang, o al diable, etc.) ENGEGAR ALGÚ A PASSEIG.

1 4 [LC] enviar-ho tot a rodar ENGEGAR-HO TOT A RODAR.

2 tr. pron. [LC] Empassar-se 1 1. S’ha enviat el pinyol.

enviat enviada

1 1 m. i f. [LC] [PO] Persona que ha rebut l’encàrrec d’anar a un lloc per a una comesa determinada.

1 2 m. i f. [LC] Ministre o ambaixador tramès per un cap d’estat prop d’un altre cap d’estat.

1 3 [PR] [CO] enviat especial Periodista encarregat de recollir informacions referents a un fet determinat en el mateix lloc on s’esdevé.

1 4 [LC] enviat extraordinari Persona encarregada d’una missió especial. L’enviat extraordinari del Japó ha estat rebut en audiència oficial.

2 f. [AGP] Barca que va a comprovar si ha entrat peix a l’almadrava.

envidar

v. tr. [LC] [JE] Fer un envit (de tants punts, de tal o tal quantitat). Envido tres euros. Envido!

envidat -ada

adj. [LC] Ple de vida.

envides

adv. [LC] A penes, tot just.

envidrar

v. tr. [LC] [AQ] Posar vidres (en un balcó, en una finestra, etc.). Encara s’han d’envidrar els balcons.

envidreïment

m. [LC] Acció d’envidreir-se; l’efecte.

envidreir-se

1 v. intr. pron. [LC] [EI] [ML] Prendre consistència de vidre. Les patates, en refredar-se, s’han envidreït.

2 v. intr. pron. [LC] [EI] [ML] Esdevenir vidre.

envidriament

m. [LC] Acció d’envidriar-se; l’efecte.

envidriar-se

1 v. intr. pron. [LC] [MD] Prendre l’aspecte de vidre. La mirada de la vella s’ha envidriat. Els ulls del cadàver s’envidriaran.

2 v. intr. pron. [LC] Esdevenir rígid, trencadís. La verdura s’ha envidriat. Envidriar-se el suro.

enviduar

v. intr. [LC] Esdevenir vidu o vídua.

envigoridor -a

adj. [LC] Que envigoreix.

envigoriment

m. [LC] Acció d’envigorir o d’envigorir-se; l’efecte.

envigorir

1 v. tr. [LC] Donar vigor (a algú o a alguna cosa).

2 intr. pron. [LC] Agafar vigor. Com que vaig sovint amb bicicleta, se m’envigoreixen les cames.

envilanir

v. tr. [LC] Tractar de vilà o com a vilà.

envilidor -a

adj. [LC] Que envileix.

enviliment

m. [LC] Acció d’envilir o d’envilir-se; l’efecte.

envilir

1 v. tr. [LC] Fer vil, menyspreable. Aquesta actitud l’envileix.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir vil, menyspreable. S’envileix l’home que exalça, per or o per temença, el sabre i el triomf.

envinagrar

1 v. tr. [LC] [HO] Tirar vinagre (en alguna cosa).

2 v. tr. [HO] Posar (verdures o hortalisses) en vinagre.

envinar

1 v. tr. [LC] Tirar vi (a una cosa). Envinar l’aigua d’un gerro.

2 intr. pron. [LC] EMBRIAGAR-SE.

envinyar

v. tr. [LC] [AGA] Plantar vinya (en un terreny). Totes aquestes muntanyes estaven envinyades.

enviró

adv. [LC] Al voltant.

envirollar

v. tr. [EI] [IMI] Envoltar (una peça) amb anells o virolles.

environament

m. [AR] Muntatge, decoració, ambientació artístiques d’un espai, amb objectes, materials tàctils, visuals, sonors i olfactius.

environar

v. tr. i intr. pron. [LC] ENVOLTAR.

environs

m. pl. [LC] VOLTANTS. Els environs de Puigcerdà.

enviscar

v. tr. i intr. pron. [LC] [SP] ENVESCAR.

enviscolar

v. tr. i intr. pron. [LC] [SP] ENVESCAR.

en vist

loc. prep. [LC] EN COMPARACIÓ DE. Què és la formiga en vist l’elefant?

envit

1 1 m. [LC] [JE] En certs jocs, invitació a apostar un nombre de punts convingut o una quantitat determinada. Tenia bones cartes i va fer un fort envit.

1 2 m. [LC] [JE] Conjunt de cartes que permeten d’envidar. Tinc envit. Quant tens d’envit?

2 m. [LC] OFERIMENT.

envitricoll

m. [LC] EMBROLLA.

envitricolladament

adv. [LC] D’una manera envitricollada.

envitricollament

m. [LC] EMBROLLA.

envitricollar

v. tr. i intr. pron. [LC] Embrollar 1.

envitricollat -ada

adj. [LC] EMBROLLAT.

enviudar

v. intr. [LC] ENVIDUAR.

envol

m. [LC] Acció d’envolar-se.

envolada

f. [LC] ENVOL.

envolar-se

1 v. intr. pron. [LC] Emprendre el vol. Un ocell s’envola per primer cop al costat dels pares. L’helicòpter es va envolar malgrat la tempesta.

2 v. intr. pron. [LC] Ésser endut pel vent. Mireu com s’envolen les fulles.

3 v. intr. pron. [LC] PER EXT. Les falses esperances s’envolen.

envolt -a

adj. [LC] Que està envoltat per algú o per alguna cosa. Una ciutat envolta de muralles.

envoltant

adj. [LC] Que envolta.

envoltar

1 1 v. tr. [LC] Ésser tot al voltant (d’alguna cosa o d’alguna persona). Les muralles que envolten la ciutat. Els jardins que envolten la finca. Els seus admiradors l’envoltaven.

1 2 v. tr. [LC] Posar-se tot al voltant (d’alguna cosa o d’alguna persona). Els soldats enemics els envoltaren.

2 1 tr. [LC] Posar, disposar, quelcom tot al voltant (d’alguna cosa o d’alguna persona). Envoltar el camp d’una tanca.

2 2 intr. pron. [LC] S’envolta d’una munió d’amics.

envolts

m. pl. [LC] VOLTANTS.

envolupant

1 adj. [LC] ENVOLTANT.

2 1 f. [MT] Corba tangent a totes les corbes d’una família d’involutes.

2 2 f. [TC] [EL] Corba obtinguda unint els punts màxims d’una funció periòdica d’amplitud variable.