burlar-se
1 v. intr. pron. [LC] Riure’s d’algú o d’alguna cosa, fer d’algú o d’alguna cosa objecte de riota. És un infeliç: tothom se’n burla i no ho coneix. Es burla de les coses més sagrades.
2 v. intr. pron. [LC] No prendre’s seriosament algú o alguna cosa. De les teves amenaces, se’n burla pla bé, ell. Burlar-se de les lleis. No fa cas de pares ni de mestres: es burla de tots ells.
3 v. intr. pron. [LC] Abusar de l’excessiva confiança, de la credulitat, de la bona fe, etc., d’algú. Senyor, jo us estimava i vós us heu burlat de mi!
burler -a
adj. i m. i f. [LC] Amic de fer burles, que es burla.
burleria
f. [LC] BURLA.
burlesc -a
1 adj. [LC] Que implica burla. Va dirigir-li una ganyota burlesca.
2 f. [MU] Peça musical de caràcter humorístic.
burlescament
adv. [LC] D’una manera burlesca.
burlot
1 m. [LC] Objecte de burla. És el burlot de tothom.
2 m. [LC] [AGA] Munt de garbes que es fa prop de l’era en espera de la batuda.
búrnia
f. [LC] [ED] ALBÚRNIA.
buró
[pl. -ós]
1 1 m. [IMF] [ECO] Taula per a oficina o despatx, generalment amb un o dos bucs amb calaixos, amb un sobrecòs que tanca amb una persiana de llistons articulats que, en obrir-se, resta allotjada a l’interior del sobrecòs.
1 2 m. [ECO] Suport pla de pell, de cartó folrat, etc., que serveix per a protegir la taula damunt la qual s’escriu.
2 m. [PO] Òrgan dirigent d’un partit o d’una associació amb especials funcions de tàctica política i d’organització. El buró polític del partit comunista.
burocràcia
1 f. [LC] [PO] [SO] Autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l’Estat.
2 1 f. [PO] [SO] Model d’administració caracteritzat per la jerarquització, l’especialització de tasques, la regulació escrita dels seus processos i el reclutament de personal per raons de capacitat i mèrit.
2 2 f. [LC] [PO] Conjunt dels funcionaris públics.
2 3 f. [SO] [PO] Forma degradada d’administració en la qual predominen la rutina, la falta d’iniciativa i la ineficiència.
buròcrata
1 m. i f. [PO] Persona al servei de l’Administració pública.
2 m. i f. [LC] [PO] Funcionari que es caracteritza pel seu comportament ineficient i poc responsable.
burocràtic -a
adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a la burocràcia.
burocratisme
m. [LC] Desenvolupament excessiu de la burocràcia.
burocratització
f. [SO] Acció de burocratitzar; l’efecte.
burocratitzar
1 v. tr. [SO] Sotmetre al control de la burocràcia.
2 1 tr. [SO] Conferir característiques burocràtiques (a alguna cosa).
2 2 intr. pron. [SO] Adquirir característiques burocràtiques. El servei administratiu d’aquesta empresa es burocratitza cada dia més.
burot1
1 m. [LC] [PO] [PR] Antic funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d’entrada de certs articles.
2 m. pl. [LC] [PO] Oficina a l’entrada d’una població on els burots cobraven els drets d’entrada de certs articles.
burot2
1 m. [LC] GARGOT. Aquesta plana és plena de burots.
2 m. [LC] [JE] Baldufa que balla a cops de corretja o de corda.
buròtica
f. [IN] OFIMÀTICA.
burra
1 f. [LC] [AGR] [ZOM] Somera 1.
burrada
f. [LC] BESTIESA.
burral
adj. [BOS] card burral V. CARD.
burret
[LC] [ZOP] Gobi 2.
burriàs
[pl. -assos]
m. [LC] Bastonet, vara.
burriassada
f. [LC] VERGASSADA.
burrínids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells camallargs, de l’ordre dels caradriformes, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és el torlit.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
burrita
f. [LC] [IT] Unió de dos caps de fil, caragolats l’un sobre l’altre.
burro1
1 1 m. [LC] [AGR] [ZOM] Ase11 1 i 1 3.
1 2 [LC] burro de càrrega [o burro de feina, o burro de treball] ASE DE CÀRREGA.
1 3 m. i f. [LC] [fem. burra] Ase1 2.
2 m. [LC] [IT] En certes màquines tèxtils, roda que mou totes les altres.
3 m. [AF] Artefacte d’enquadernació consistent en dues barres quadrades de fusta entre les quals es premsa, per mitjà de dos caragols, el llibre que s’està relligant.
4 m. [LC] [ED] Escalfador de llits.
5 1 m. [LC] [JE] Joc de cartes en què, en el cas que un dels jugadors no faci cap basa, aquest, que es diu que ha estat fet burro, ha de pagar dels seus diners els guanyadors de les bases.
5 2 m. [LC] [JE] Variant del joc del burro en què es donen cinc cartes, hi ha descart, i és fet burro qui no arriba a fer dues bases.
5 3 [LC] [JE] burro mallorquí Burro15 2.
burro2
m. [LC] [ZOP] Gobi 2.
bursada
1 f. [LC] Estirada, empenta, acció qualsevulla, violenta i momentània. Li arrancà el collar d’una bursada.
2 [LC] de bursada loc. adv. a) D’un cop. Es va aixecar de bursada i se’n va anar.
2 [LC] de bursada loc. adj. b) Sense perseverança. Són gent de bursada.
bursera
f. [BOS] Arbre perennifoli del gènere Bursera, de la família de les burseràcies, originari d’Amèrica, del qual s’obtenen diversos olis i essències aromàtics emprats en cosmètica i en perfumeria i també en la indústria alimentària.
burseràcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres i arbustos exclusivament tropicals, amb les fulles generalment agrupades a la punta de les branques i flors en panícula, molt rics en resina, a la qual pertanyen les boswèl·lies, les burseres, l’arbre de la mirra i l’ocumé.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
bursitis
f. [MD] Inflamació d’una bossa serosa.
burxa
1 1 f. [LC] Vareta de ferro terminada en punxa, com la que usaven els burots per a examinar les càrregues.
1 2 f. [LC] Barreta de ferro per a remenar i atiar el foc.
2 m. i f. [LC] Persona inclinada a burxar els altres, a incitar i moure renyines.
burxada
1 f. [LC] Cop de burxa o de qualsevol altre instrument o arma de punxa. Li donà una burxada amb la llança.
2 f. [LC] Ferida que en resulta.
burxador burxadora
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que burxa.
2 m. [LC] Instrument que serveix per a burxar.
burxanc
m. [LC] Branca o tros de fusta puntegut.
burxar
1 1 v. tr. [LC] Punxar amb la burxa i, per extensió, amb qualsevol instrument o arma de punxa.
1 2 v. tr. [LC] Remenar (el foc) amb la burxa.
2 1 tr. [LC] Incitar (algú) a descobrir, a revelar, quelcom.
2 2 tr. [LC] Agullonar, atiar.
2 3 [LC] burxar l’orella a algú Instigar-lo a fer una acció contra algú altre.
burxeta
m. i f. [LC] Burxa 2.
burxinar
v. tr. [LC] BURXAR.
burxó
m. [LC] BURXA.
bus1
[pl. bussos]
m. i f. [LC] [PR] Persona que treballa submergida enterament dins l’aigua proveïda o no d’un escafandre.
bus2
m. [LC] fer el bus Fer demostració de reverència, adular aparentant humilitat.
bus3
m. [TRG] [LC] AUTOBÚS.
bus4
m. [IN] [EL] Conjunt de línies de transmissió que serveixen per a comunicar els diferents blocs que componen un ordinador, com la unitat central de procés, la memòria, els equips perifèrics, etc. Bus d’adreça. Bus de camp. Bus paral·lel. Bus sèrie.
busca
1 1 f. [LC] Porció menuda, subtil, d’alguna cosa, com ara una engruna, una volva, un bri, una palleta, etc. Cercar un ocell busques per fer el niu.
1 2 [LC] fer busques [o treure busques] Fer palletes per decidir alguna cosa, jugar a palletes.
2 1 f. [LC] [IMI] Barreta que, moguda per l’acció d’un ressort o de la gravetat, assenyala les hores, els minuts o els segons en l’esfera d’un rellotge.
2 2 f. [LC] [IMI] [FIA] Estil 6.
3 f. [LC] Vara prima més o menys llarga que serveix per a assenyalar sobre una pissarra, un cartell, un mapa, una projecció, etc.
buscador buscadora
m. i f. [LC] CERCADOR, CERCADORA.
buscagatoses
m. i f. [LC] Persona gandula, que va d’una banda a l’altra sense feina.
buscall
m. [LC] Tros de llenya.
buscallada
f. [LC] BASTONADA.
buscallam
m. [LC] Multitud de buscalls.
buscallar
v. intr. [LC] Aplegar buscalls.
busca-raons
m. i f. [LC] CERCA-RAONS.
busqueret
1 m. [LC] [ZOO] TALLAROL.
2 [LC] [ZOO] busqueret de capell TALLAROL DE CASQUET.
3 [LC] [ZOO] busqueret de coa llarga TALLARETA SARDA.
busquereta
f. [LC] [ZOO] TALLAROL.
busqueta
1 f. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 13 centímetres de llargada i plomatge verdós al dors i blanc o groguenc a la resta, que viu preferentment en bardisses (Hippolais polyglotta).
2 [ZOO] busqueta grossa Ocell de la família dels muscicàpids, rar a les nostres contrades (Hippolais icterina).
3 [ZOO] busqueta pàl·lida Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge grisenc i blanc (Hippolais pallida).
busseig
m. [LC] Acció de bussejar.
bussejador -a
1 adj. [LC] Que busseja.
2 1 m. i f. [LC] Persona que busseja.
2 2 m. i f. [LC] BUS1.
2 3 m. i f. [LC] Submarinista 2.
bussejar
v. intr. [SP] Nedar per sota l’aigua.
bussi
m. [TRA] GUSSI.
bussó
m. [AGF] Ormeig en forma de receptacle polièdric de fusta i malla, amb una cara en forma d’embut dirigit cap a dins per on entren els peixos.
bust
1 m. [LC] [AR] [HIG] Figura escultòrica d’un cap humà i la part superior del tronc sense els braços.
2 m. [LC] [MD] Part superior del tronc d’una persona.
bústia
1 f. [LC] [TC] Caixa fixada a la paret d’un estanc, a la porta d’una casa, etc., o receptacle situat a la via pública, que té una obertura estreta per on poden tirar-s’hi cartes, targetes, plecs, etc.
2 f. [LC] [TC] Obertura per on es tiren les cartes al correu.
3 f. [IN] Lloc d’arribada de missatges informàtics.
bustrofèdic -a
adj. [BB] Caracteritzat per l’alternança, d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, de les línies del text. Escriptura bustrofèdica.
butà
1 m. [LC] [QU] [IQ] Hidrocarbur saturat, gasós i inflamable, de fórmula C4H10, present en el gas natural i en el petroli, el compost de cadena no ramificada del qual és molt emprat com a combustible domèstic.
2 m. [QU] Mescla de butà i propà expedida comercialment, liquada i envasada en bombones, per a ésser usada com a combustible domèstic.
butaca
1 f. [LC] [IMF] Seient amb braços i amb el respatller lleugerament inclinat endarrere, generalment entapissat.
2 f. [LC] [JE] Seient de les sales d’espectacles disposat amb uns altres en files o rengleres.
butadiè
m. [QU] Hidrocarbur insaturat la molècula del qual conté quatre àtoms de carboni i dos enllaços dobles conjugats, de fórmula C4H6, emprat en la preparació de cautxú sintètic i d’altres productes macromoleculars.
butanal
m. [QU] ALDEHID BUTÍRIC.
butaner butanera
m. i f. [PR] Venedor i distribuïdor de bombones de gas butà.
butanol
m. [QU] Alcohol butílic isòmer, emprat com a solvent i com a intermediari de síntesis.
but-but
f. [LC] [ZOO] Puput 1.
butè
m. [QU] BUTILÈ.
butilè
m. [QU] Hidrocarbur isòmer la molècula del qual conté quatre àtoms de carboni i un enllaç doble, de fórmula empírica C4H8.
butílic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a algun dels butans o dels alcohols butílics. Alcohol butílic.
butiraci -àcia
1 adj. [LC] Que té les qualitats de la mantega.
2 adj. [LC] Que conté o forneix mantega.
butiraldehid
m. [QU] ALDEHID BUTÍRIC.
butirat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid butíric.
butíric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’àcid butíric o a l’aldehid butíric.
butiril
m. [QU] Grup alcoxi procedent de l’àcid butíric.
butirina
f. [QU] Butirat de glicerol isòmer, substància líquida de tacte oliós.
butiro-
[LC] Forma prefixada del mot gr. boútyron, ‘mantega’. Ex.: butirolactona, butiròmetre.
butlla
1 f. [HIH] Bola de metall que els fills dels patricis romans portaven al coll fins als disset anys.
2 1 f. [HIH] [AD] Bola de plom que s’afegia al segell de les missives oficials i d’altres documents, i el mateix segell.
2 2 f. [HIH] [AD] Missiva, lletra, document, proveïts d’aquest segell.
3 f. [LC] [RE] Lletra pontifícia expedida per la cúria romana, relativa a matèria de fe o d’interès general, a concessió de gràcies i de privilegis, etc.
butllador
m. [HIH] [PR] Oficial de la cancelleria pontifícia encarregat de posar el segell als documents papals.
butllaire
m. [HIH] [RE] [PR] El qui reparteix butlles.
butllari
m. [HIH] [RE] Col·lecció de butlles.
butlleta
1 f. [LC] [DR] [BB] Papereta, cèdula, en què es dona algun permís, alguna autorització, alguna certificació.
2 [AD] butlleta d’estat Relació de dades, generalment numèriques, que reflecteixen, en extracte, la situació en què es troba alguna cosa en el moment al qual es refereix.
butlletí
1 1 m. [CO] [DR] [BB] Publicació periòdica de caràcter oficial.
1 2 m. [CO] [BB] Publicació periòdica sobre una matèria determinada. Butlletí jurídic, històric, científic, literari.
2 1 m. [LC] Cèdula, certificació oficial.
2 2 m. [LC] Antigament, comprovant escrit d’haver complert un precepte de l’Església.
butllofa
1 1 f. [LC] [MD] Lesió produïda per un aixecament de l’epidermis com a conseqüència d’una cremada, del fregadís, etc., que conté inicialment un líquid serós i després pot contenir sang o pus.
1 2 f. [AR] Protuberància aïllada produïda per una dilatació accidental de les capes pictòriques.
2 f. [LC] Mentida 1 1.
butoni
m. [LC] PAPU.
butxaca
1 1 f. [LC] [ED] Cavitat d’una peça de vestir, d’una cartera, etc., destinada a dur-hi objectes d’ús ordinari i freqüent. Una armilla amb quatre butxaques. Anar amb les mans a les butxaques. Fica’t les claus a la butxaca, que no te les deixis.
1 2 [LC] dur una cosa a la butxaca Tenir-la feta, acabada, haver-la aconseguida.
1 3 [LC] tenir la butxaca foradada Ésser malgastador.
2 [LC] de butxaca loc. adj. De petites dimensions, fet per a ésser dut a la butxaca. Un llibre de butxaca.
butxacada
f. [LC] Quantitat d’una cosa que cap en una butxaca, les coses que hom porta en una butxaca.
butxacó
m. [LC] [ED] Butxaca petita, especialment de l’armilla.
butxacós -osa
adj. [LC] [AGF] Que presenta buits, cavitats, que no és ple. Suro butxacós.
butxaquejar
v. intr. [LC] Regirar les butxaques d’un mateix o d’altri, ficar-se les mans a les butxaques cercant alguna cosa.
bútxara
m. [LC] Home egoista, poc formal, que va a la seva sense contemplacions, despòticament.
butza
f. [LC] Conjunt de vísceres abdominals, especialment d’un animal.
buvàrdia
f. [BOS] [AGA] Arbust del gènere Bouvardia, de la família de les rubiàcies, de mida petita, de flors tubuloses, vermelles, grogues o blanques, originari de l’Amèrica Central i conreat com a ornamental.
buxàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, generalment arbustives, de fulles enteres i de flors petites unisexuals, pròpies de zones càlides i temperades, representada a les nostres contrades pel boix.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
buxbaumials
1 f. pl. [BOI] Ordre de molses de la subclasse de les bríides, amb fil·lidis molt reduïts i càpsules grosses.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
bypass
[angl.] [inv.]
1 m. [MD] Anastomosi vascular quirúrgica en què un empelt de vas sanguini o un tub de material plàstic fa de pont entre l’aorta i l’artèria coronària tot eludint el segment vascular obstruït o amb estenosi.
2 m. [EI] Derivació 2 1.
bytownita
f. [GLM] Mineral, tectosilicat de sodi i calci que presenta un component molecular d’anortita d’entre un 70 i un 90 %, pertany a la sèrie de les plagiòclasis i cristal·litza en el sistema triclínic.