espasa
1 1 f. [LC] [DE] Arma blanca, amb làmina, generalment d’acer, llarga, recta, aguda i tallant, amb puny proveït d’una guarda, que es porta a un costat dins una beina. El pom de l’espasa. Cenyir-se l’espasa. Desembeinar l’espasa. Amb l’espasa desembeinada, nua. Donar un cop d’espasa. Encreuar l’espasa amb algú combatent. Batre’s a espasa. Manejar, esgrimir, l’espasa. Envestir l’enemic espasa en mà.
1 2 f. [LC] PER EXT. Posar un militar l’espasa al servei de l’estranger, d’una causa política.
1 3 [LC] estar entre l’espasa i la paret Estar en una situació de la qual és difícil sortir-se’n.
1 4 [LC] passar a espasa Degollar 1.
2 1 f. [LC] Persona apta al maneig de l’espasa. És la millor espasa de França.
2 2 m. i f. [JE] Torero que mata els braus amb l’espasa.
3 1 f. pl. [LC] [JE] Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades espases. L’as d’espases.
3 2 f. [LC] [JE] Carta pertanyent a aquest coll. Tinc quatre copes i una espasa.
4 1 f. [IT] Palanca d’alguns telers mecànics que es mou al llarg del calaix, i que porta el tac amb què pica la llançadora.
4 2 f. [IT] Palanca situada a les parts superior i inferior dels telers proveïts de joc de segments de les que posen en comunicació els lliços amb els excèntrics del joc esmentat.
5 f. [AGF] [LC] Placa guia d’una serra mecànica per on corre la cadena que talla.
espasada
f. [LC] Cop d’espasa.
espasar
v. tr. [IT] Amidar la llargària (d’una roba) valent-se d’un llistó que la disposa a plecs curts.
espasenc
m. [ZOP] [LC] ARANYA FRAGATA.
espasenca
adj. [ZOP] aranya espasenca V. ARANYA.
espaser espasera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven espases.
espaseria
f. [LC] [IMI] Obrador o botiga d’espaser.
espasí
1 m. [LC] [DE] Espasa de fulla molt estreta que forma part d’alguns vestits de cerimònia.
2 m. [MU] Instrument de percussió en forma d’espasa.
espasista
m. i f. [SP] [PR] Tirador d’esgrima que practica l’especialitat d’espasa.
espasme
1 m. [LC] [MD] Contracció involuntària i persistent d’un múscul o d’un grup de músculs.
2 m. [LC] Por, basarda.
espasmòdic -a
1 1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a un espasme, acompanyat d’espasmes.
1 2 adj. [MD] Que produeix espasmes.
1 3 m. [MD] Agent espasmòdic.
2 adj. [MD] [LC] Que obra d’una manera intermitent.
espasmòdicament
adv. [MD] [LC] Amb espasmes, d’una manera espasmòdica.
espasmòlisi
f. [MD] Supressió dels espasmes.
espasmolític -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’espasmòlisi.
2 m. [MD] Substància que relaxa la musculatura llisa, emprada per a suprimir els espasmes.
espassar
1 v. intr. [LC] Anar-se’n, desaparèixer calmant-se, mitigant-se. Tot el matí que pica però la gana no li espassa. He pres un calmant, però la migranya, el dolor, no m’espassa.
2 intr. pron. [LC] Espassar-se la tempesta, la pluja, la boira.
espat
1 m. [GL] [GLM] Mineral transparent, de color clar amb lluïssor vítria, que presenta bona exfoliació en més de dues direccions.
2 [GL] [GLM] espat d’Islàndia Calcita transparent.
3 [GLM] [QU] espat fluor FLUORITA.
4 [GL] [GLM] espat pesant Barita 2.
espata
f. [BO] Bràctea que envolta l’espàdix i que sovint és grossa i vistosa.
espatangoides
1 m. pl. [GLP] Ordre d’equinoïdeus irregulars, amb teca globosa cordiforme, àrees ambulacrals petaloides, que viuen enterrats al sediment, coneguts des del cretaci inferior.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
espaterrament
m. [LC] Estat de qui està espaterrat.
espaterrant
adj. [LC] Que espaterra.
espaterrar
v. tr. [LC] Meravellar, espantar, granment amb alguna cosa extraordinària, amenaçadora.
espàtic -a
adj. [GL] Semblant a l’espat, laminós, que fa fulls.
espatla
f. [LC] ESPATLLA.
espatlla
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Part superior i lateral del cos a cada costat del coll formada pels ossos que uneixen el braç al tronc i els músculs que els recobreixen. L’espatlla esquerra. Tenir una espatlla més alta que l’altra. Ample d’espatlles. Carregat d’espatlles.
1 2 f. [LC] [ZOA] Part posterior de l’espatlla.
1 3 [LC] donar les espatlles Fugir 1.
1 4 [LC] posar l’espatlla en alguna cosa Prestar esforç, ajut.
2 f. [LC] [ED] Quarter davanter del bestiar boví, oví, cabrum i porcí. Van rostir les dues espatlles del cabrit.
espatllador -a
adj. [LC] Que espatlla.
espatlladura
f. [LC] Dany sofert per una cosa en espatllar-se.
espatllam
m. [LC] Conjunt de les dues espatlles. Té un espatllam de gegant.
espatllament
m. [LC] Acció d’espatllar o d’espatllar-se; l’efecte.
espatllar
1 v. tr. [LC] Alterar el bon estat, el correcte funcionament, la bona marxa (d’algú o d’alguna cosa). Això espatlla la salut. Amb les teves imprudències espatllaràs el negoci. La humitat va espatllar el rellotge. Em vaig espatllar la mà: no me’n puc servir.
2 intr. pron. [LC] Tenim una rentadora que s’espatlla massa sovint.
espatllat -ada
1 adj. [MD] Malaltís, desganat, de mal color, però que no té febre.
2 [MD] [AN] espatllat de pit Que sofreix una o diverses molèsties imprecises atribuïdes a una defectuosa posició esternal.
espatllejar
v. intr. [LC] Moure les espatlles.
espatllera
1 f. [DE] Peça de l’armadura que cobria l’espatlla.
2 f. [LC] Respatller 1.
3 f. [LC] [SP] Aparell gimnàstic en forma d’escala, fixat en una paret, que és usat en els exercicis de gimnàstica educativa i correctiva.
4 f. [LC] Enreixat de filferro o de fusta per a sostenir una plantació.
espatlleta
f. [LC] fer espatlleta Posar l’espatlla bé perquè hi pugi un altre.
espatlló
m. [LC] [HO] Espatlla de porc salada.
espatllut -uda
adj. [LC] Gros d’espatlles.
espatodea
f. [AGA] [BOS] Arbre perennifoli de la família de les bignoniàcies, de fulles imparipinnades i grans flors de color escarlata, que pot atènyer 8 metres d’alçada, originari de l’Àfrica tropical i plantat com a ornamental als països càlids (Spathodea campanulata).
espatotxí espatotxina
m. i f. [LC] Persona de molta vivor, de molt enginy.
espàtula
f. [LC] [MD] Instrument en forma de pala petita, prima, sovint flexible, emprada per a emplastrar, mesclar o estendre medicaments, colors i altres substàncies semilíquides.
espatulat -ada
adj. [LC] De forma semblant a la d’una espàtula. Fulles espatulades.
espatuler
m. [LC] Estri per a guardar les espàtules.
espavent
m. [LC] ESPANT.
espaventable
adj. [LC] ESPANTÓS.
espaventablement
adv. [LC] ESPANTOSAMENT.
espaventall
m. [LC] ESPANTALL.
espaventar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESPANTAR.
espaventós -osa
adj. [LC] ESPANTÓS.
espaventosament
adv. [LC] ESPANTOSAMENT.
espavilament
1 m. [LC] Acció d’espavilar o d’espavilar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Qualitat d’espavilat.
espavilar
1 1 v. tr. [LC] Esmocar (un llum). Espavilar un llum d’oli.
1 2 v. tr. [LC] Fer que (un llum, una foguera, una brasa, etc.), es revifi, atiant, remenant, netejant. Espavilar la llar de foc.
2 1 tr. [LC] Avivar l’enteniment, l’enginy (d’algú). Fes-lo anar a ciutat: això l’espavilarà.
2 2 intr. pron. [LC] Adquirir vivor d’enteniment, d’enginy. Aquest noi, des que és a casa, s’ha espavilat molt. Espavila’t; si no, els altres ho obtindran primer que tu.
espavilat -ada
1 adj. [LC] D’enteniment viu, despert. És un noi molt espavilat: tot ho entén de seguida.
2 adj. [LC] DEIXONDIT.
especejament
1 m. [LC] Acció d’especejar; l’efecte.
2 m. [IMF] Acció de dividir longitudinalment un tronc d’arbre o roll, serrant-lo, i el fet de treballar-ne les peces obtingudes fins a aconseguir posts de mides comercials.
especejar
1 v. tr. i intr. pron. [LC] ESPEDAÇAR.
2 tr. [EI] Representar separadament les peces constitutives (d’una màquina o d’un mecanisme).
espècia
f. [LC] [HO] Substància vegetal aromàtica o picant que s’empra per a condimentar el menjar, com pebre, safrà, canyella, claus.
especiació
1 f. [BI] Procés evolutiu de formació de les espècies.
2 f. [QU] En quím., procediment químic per a establir quines són les espècies químiques realment presents en mescles complexes amb equilibris múltiples, i determinar llurs concentracions.
especiaire
m. i f. [PR] [HO] [LC] ESPECIER.
especial
1 adj. [LC] Relatiu a una simple cosa o a una espècie de coses, particular, peculiar. Caràcter especial. Una classe especial.
2 adj. [LC] Que es distingeix per alguna qualitat individual, no comú. Necessita un permís especial. És un home molt especial.
3 adj. [LC] Limitat a un determinat camp d’acció. Coneixences especials.
4 [LC] en especial loc. adv. ESPECIALMENT.
especialista
m. i f. [LC] [MD] Persona que es dedica a alguna branca especial de la ciència, de l’art, etc., com un metge que es dedica especialment a cert ordre de malalties. Un especialista en malalties nervioses.
especialitat
1 f. [LC] Qualitat d’especial.
2 1 f. [LC] Allò a què algú es consagra d’una manera especial. Una especialitat mèdica.
2 2 f. [LC] Activitat en què algú excel·leix. El bacallà a la llauna és l’especialitat de la casa.
especialització
1 f. [LC] [ECT] Acció d’especialitzar o d’especialitzar-se; l’efecte.
2 f. [FL] Fenomen semàntic que consisteix a restringir o especialitzar el sentit general, ampli, d’un mot.
especialitzar
1 1 v. tr. [LC] Restringir (l’estudi, l’activitat, etc.) a una especialitat. Van especialitzar la producció per als mercats internacionals.
1 2 intr. pron. [LC] Dedicar-se a una especialitat. S’especialitzà en novel·la històrica.
2 intr. pron. [BI] Una part d’un organisme, adaptar-se en la seva estructura a l’acompliment d’una funció especial.
especialment
adv. [LC] D’una manera especial. He vingut especialment per veure’t.
especiar
v. tr. [LC] Condimentar amb espècies.
espècie
1 1 f. [PS] Imatge mental, aparença sensible de les coses. Espècies sensibles. Espècies intel·ligibles.
1 2 f. [RE] Aparences del pa i del vi en l’eucaristia després de la transsubstanciació.
2 1 f. [FS] En lòg., grup d’individus que tenen atributs comuns i són designats pel mateix nom.
2 2 f. [LC] [FS] Subconjunt del gènere, del qual difereix pel fet de tenir més d’atributs i comprendre menys d’individus.
3 1 f. [LC] [BI] [BO] [EG] [ZOA] Unitat taxonòmica fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius i base de llur classificació. Les diverses espècies animals, vegetals, fúngiques, bacterianes. Els individus d’una mateixa espècie.
3 2 [AGF] espècie accessòria En silv., espècie d’arbre útil de menys valor que l’espècie dominant.
3 3 [AGF] espècie de llum Espècie que necessita llum per tal de desenvolupar-se normalment.
3 4 [AGF] espècie d’ombra Espècie que necessita ombra per tal de desenvolupar-se normalment.
3 5 [AGF] espècie dominant Espècie d’arbre majoritària dins la massa forestal.
3 6 [AGF] espècie intolerant ESPÈCIE DE LLUM.
3 7 [AGF] espècie principal ESPÈCIE DOMINANT.
3 8 [AGF] espècie tolerant ESPÈCIE D’OMBRA.
4 1 f. [QU] Classe de matèria, sigui un element o un compost, caracteritzada pel fet de tenir una composició química definida i constant.
4 2 [GLG] espècie mineral Unitat bàsica de la mineralogia sistemàtica, caracteritzada per una estructura cristal·lina i una composició química determinades.
5 1 f. [MD] Part constituent d’un medicament compost. Espècies astringents, tòniques.
5 2 f. [MD] Conjunt de drogues que tenen propietats semblants.
6 f. [LC] Mena12 1 i 2 2. Hi ha gent de tota espècie. Quina espècie d’home és? Aquell instrument és una espècie de guitarra: s’hi assembla molt.
7 f. [DR] Cas de què es tracta en una causa.
especier especiera
1 m. i f. [PR] [HO] Persona que comercia amb espècies.
2 m. i f. [PR] [HO] ADROGUER, ADROGUERA.
3 m. i f. [MD] FARMACÈUTIC, FARMACÈUTICA.
específic -a
1 1 adj. [LC] Que caracteritza o distingeix una espècie de tota altra. Caràcters específics del cavall. Qualitats específiques d’una droga. El nostre enfocament ha de ser més genèric que específic.
1 2 adj. [BI] [BO] [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’espècie. Nom específic.
2 m. [MD] REMEI ESPECÍFIC.
especificable
adj. [LC] Que pot ésser especificat.
especificació
1 f. [LC] Acció d’especificar; l’efecte.
2 f. [FL] En gram., determinació.
3 f. [DR] Variant de l’accessió de béns mobles que consisteix en la producció d’un objecte nou, la creació d’una nova espècie, fent servir totalment o en part matèria aliena, feta per compte propi i sense permís del propietari.
especificadament
adv. [LC] Amb especificació. Expliqueu-m’ho especificadament.
especificador
1 adj. i m. [FL] Determinant 2.
2 adj. i m. [FL] Constituent sintàctic situat a l’esquerra de l’element que actualitza. Els determinants i els quantificadors funcionen com a especificadors del nom.
específicament
adv. [LC] D’una manera específica.
especificar
v. tr. [LC] Dir, explicar, declarar, en detall, d’una manera explícita.
especificatiu -iva
1 adj. [LC] Que té la virtut d’especificar.
2 adj. [FL] En ling., que delimita la qualitat o l’extensió d’un altre element. Oració relativa especificativa.
especificitat
1 f. [BI] Qualitat d’específic.
2 f. [BI] Propietat per la qual un anticòs té afinitat per un sol antigen.
3 f. [QU] Propietat d’un procediment quimicoanalític de permetre el reconeixement i la determinació d’una sola espècie química, sense interferència de cap altra.
espècimen
m. [LC] Mostra o part d’una cosa destinada a donar una idea del restant. Aquest castell és un espècimen de l’arquitectura renaixentista. Els espècimens més complets d’homínids primitius.
especiós -osa
1 adj. [LC] Que no té de bo o ver sinó l’aparença. Arguments especiosos.
2 adj. [LC] ANT. Bell 1.
especiosament
adv. [LC] D’una manera especiosa.
espectacle
1 m. [LC] [JE] Allò especialment notable, digne d’atenció, que s’ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual. La vila incendiada oferia un espectacle desolador. Els germans barallant-se entre ells: quin espectacle!
2 m. [LC] [JE] Funció, representació, oferta al públic. Una sala d’espectacles. Ja no hi ha entrades per a l’espectacle.
espectacular
1 adj. [LC] Que esdevé un espectacle per les seves característiques excepcionals, sorprenents, grandioses, etc. Una pel·lícula espectacular.
2 adj. [LC] Que impressiona, que provoca astorament per algun aspecte excepcional, que s’ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual com una cosa notable. Un salt espectacular. Ha fet un progrés espectacular en els últims dos mesos.
espectacularitat
f. [LC] Qualitat d’espectacular.
espectador espectadora
1 m. i f. [LC] [JE] Persona que presencia una cosa, una acció, un esdeveniment. Els espectadors d’una catàstrofe.
2 m. i f. [LC] [JE] Persona que assisteix a un espectacle.
espectral
adj. [LC] [FIF] [QU] Relatiu a l’espectre. Anàlisi espectral.
espectre
1 m. [LC] Imatge d’un mort que s’apareix als ulls d’algú. Aparegué a Hamlet l’espectre del seu pare.
2 1 m. [FIF] [FIA] Representació de la descomposició d’una ona composta en ones simples de longituds d’ona o de freqüència característiques.
2 2 [FIA] espectre continu Espectre de la radiació electromagnètica que no presenta cap línia espectral.
2 3 [QU] espectre de masses Espectre produït per un espectròmetre de masses.
2 4 [FIF] [FIA] [QU] espectre electromagnètic Espectre de la descomposició d’una radiació electromagnètica policromàtica en els seus components de longituds d’ona o de freqüència característics.
2 5 [FIA] [FIF] espectre estel·lar Espectre electromagnètic de la radiació que emet un estel.
2 6 [FIA] [FIF] [ME] espectre llampec Espectre d’emissió de la cromosfera solar observat en els eclipsis quan el disc de la Lluna tapa completament el disc solar.
2 7 [FIA] [ME] [FIF] espectre solar Espectre electromagnètic de la radiació que emet el Sol.
3 1 m. [FIF] Distribució de les freqüències d’un fenomen determinat.
3 2 [FL] [FIF] espectre acústic Conjunt de les ones sonores, de freqüències ben definides, que componen un so per superposició.
4 m. [ME] espectre de Brocken Ombra augmentada d’un objecte que a vegades s’observa sobre un núvol, a la banda oposada al sol.
espectro-
[LC] Forma prefixada del mot espectre. Ex.: espectrograma, espectrògraf, espectròmetre, espectroscopi.
espectrofluorímetre
m. [QU] Instrument per a mesurar la radiació fluorescent total emesa per una mescla exposada a radiació monocromàtica.
espectrofotòmetre
m. [FIA] [QU] [FIF] Aparell per a produir un espectre d’emissió o d’absorció i per a mesurar la intensitat de les ratlles o bandes espectrals obtingudes.
espectrògraf
1 m. [QU] [FIF] [FIM] Instrument per a produir l’espectre d’una substància en un camp determinat de radiació electromagnètica i obtenir-ne un registre.
2 m. [FL] [FIM] [FIF] Aparell que descompon l’ona sonora complexa i permet estudiar-ne les característiques temporals i espectrals.
espectrografia
f. [FIF] [QU] Tècnica de registre dels espectres d’una radiació electromagnètica.
espectrogràfic -a
adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a l’espectrografia.
espectrograma
1 m. [FIF] [FIM] [QU] Fotografia o altre tipus de representació gràfica de l’espectre d’una radiació electromagnètica.
2 m. [FL] [FIF] [FIM] Representació gràfica d’una ona sonora obtinguda amb l’espectrògraf.
espectroheliògraf
m. [FIA] Espectrògraf d’alta resolució per a fer fotografies monocromàtiques de l’atmosfera solar.
espectroheliografia
f. [FIA] Estudi de l’atmosfera solar que es fa amb l’espectroheliògraf.
espectroheliogràfic -a
adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a l’espectroheliògraf o a l’espectroheliografia.
espectroheliograma
m. [FIA] Fotografia del Sol feta amb l’espectroheliògraf.
espectrohelioscopi
m. [FIA] Espectroscopi d’alta resolució per a estudiar l’espectre solar per observació directa o visual.
espectròmetre
1 m. [FIF] [FIM] [FIA] Espectrògraf per a mesurar la intensitat de la radiació corresponent a cadascuna de les longituds d’ona de l’espectre d’una radiació electromagnètica.
2 [QU] espectròmetre de masses Aparell per a separar els feixos d’ions atòmics o moleculars de diferents masses i enregistrar-ne la deflexió i la intensitat.
espectrometria
1 f. [QU] Branca de la ciència que tracta del mesurament de l’energia radiant emesa o absorbida per la matèria, com a resultat d’interaccions de diversa natura entre matèria i energia en les diferents regions de l’espectre electromagnètic, de la interpretació teòrica de les mesures i de llur aprofitament pràctic, especialment en anàlisi química.
2 [QU] espectrometria d’absorció atòmica Tècnica d’anàlisi química elemental quantitativa basada en la mesura de l’energia radiant absorbida per un element, vaporitzat en una flama o en algun altre dispositiu, quan s’irradia per una llum monocromàtica característica d’aquell element.
3 [QU] espectrometria d’emissió atòmica de flama Espectrometria d’emissió atòmica que utilitza la flama per a vaporitzar, atomitzar i excitar els elements de la mostra.
4 [QU] espectrometria de masses Branca de l’espectrometria que s’ocupa de tots els aspectes relacionats amb la producció, el mesurament i la interpretació dels espectres de masses.
espectromètric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’espectrometria.
espectroscopi
m. [FIF] [FIM] [QU] Aparell per a produir i analitzar espectres d’una radiació electromagnètica.
espectroscòpia
1 f. [QU] Tècnica per a determinar la composició d’una substància a partir de les seves característiques espectrals.
2 f. [FIF] [QU] [FIA] Disciplina que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions que emet.
espectroscòpic -a
adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a l’espectroscòpia. Anàlisi espectroscòpica.
espectroscopista
m. i f. [FIA] [PR] Persona versada en espectroscòpia.
espècul
m. [MD] ESPÈCULUM.
especulació
f. [LC] Acció d’especular; l’efecte. Especulacions filosòfiques. Aquesta set de guany i d’especulació immoderada.
especulador especuladora
m. i f. [LC] Persona que especula.
especular1
1 adj. [LC] [FIF] Que reflecteix la llum com un mirall.
2 1 adj. [FIF] Que és la imatge d’un objecte reflectida per un mirall.
2 2 adj. [FIF] Que apareix com la imatge d’un objecte vista en un mirall. Els caràcters d’impremta són imatges especulars respecte dels caràcters impresos.
3 adj. [MD] Que es fa valent-se d’un espèculum. Examen especular.
especular2
1 v. tr. [LC] Mirar amb atenció (alguna cosa).
2 1 intr. [FS] Reflexionar, fer suposicions, sobre alguna cosa en un pla teòric. La ciència especula sobre l’origen de la vida. Els filòsofs especulen per a penetrar l’essència de les coses.
2 2 intr. [LC] Fer càbales, comentaris, sobre alguna cosa que no es coneix amb seguretat. Especular sobre la composició del nou gabinet. No podem especular sempre, hem de prendre decisions.
3 intr. [LC] [ECT] Comprar o vendre comptant aprofitar-se d’una fluctuació en el preu per lucrar-se, fer operacions aleatòries. Especula amb moneda estrangera.
especulatiu -iva
1 adj. [LC] Donat a l’especulació.
2 adj. [LC] CONTEMPLATIU.
3 adj. [LC] Que implica especulació, format per especulació.
especulativament
adv. [LC] D’una manera especulativa.
espèculum
m. [MD] Instrument per a eixamplar l’entrada de les cavitats naturals del cos i mantenir separades llurs parets per facilitar-ne l’exploració.
espedaçament
m. [LC] Acció d’espedaçar o d’espedaçar-se; l’efecte.
espedaçar
1 v. tr. [LC] Fer peces o trossos. El lleó espedaçava la gasela que havia caçat.
2 intr. pron. [LC] El gerro s’ha espedaçat.
espedregar
1 v. tr. [LC] [AGA] Treure les pedres (d’un camp, d’un hort, d’un jardí, etc.). Espedregar una feixa per llaurar-la.
2 tr. [LC] APEDREGAR.
espelagrinar
v. tr. [IMI] [LC] [AGF] Treure el suro pelagrí (d’una alzina surera).
espelegat -ada
adj. [LC] Mancat de vegetació. Muntanyes espelegades.
espeleo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. spélaion, ‘cova’, ‘gruta’. Ex.: espeleologia.
espeleòleg espeleòloga
1 m. i f. [SP] [PR] Persona versada en espeleologia.
2 m. i f. [SP] [LC] [PR] Persona que practica l’espeleologia.
espeleologia
1 f. [GL] [LC] Estudi científic del carst.
2 f. [SP] [LC] Exploració de les coves i els avencs amb finalitats esportives o científiques.
espeleològic -a
adj. [SP] [LC] Relatiu o pertanyent a l’espeleologia.
espell
m. [IMI] Eina dels entalladors o argenters per a gravar els encunys de les monedes.
espellar
v. tr. [LC] [AGR] Llevar la pell (a algú o a alguna cosa).
espellat
m. [LC] Pelat 3.
espelleringar
1 v. tr. [LC] Destrossar (la roba) fent-ne pelleringues.
2 intr. pron. [LC] S’ha espelleringat un llençol.
espelletar
v. tr. [LC] [AGR] ESPELLAR.
espellida
f. [LC] Acció de descloure’s una flor.
espellifament
1 m. [LC] Acció d’espellifar o d’espellifar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Qualitat d’espellifat.
espellifar
1 v. tr. [LC] Destrossar (la roba). En poc temps, ha espellifat l’americana.
2 intr. pron. [LC] Aquesta jaqueta s’espellifa com si res.
espellifat -ada
adj. [LC] Que porta vestits fets malbé, esquinçats. Un home espellifat regirava les escombraries. Aquest nen sempre va espellifat.
espellingar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESPELLERINGAR.
espellir
v. intr. [LC] DESCLOURE’S.
espellissament
m. [LC] ESPELLIFAMENT.
espellissar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESPELLIFAR.
espellofar
v. tr. [LC] Treure la pellofa (d’una fruita o d’un llegum). Espellofar el blat.
espellonar
v. tr. [LC] Treure el pelló (d’un fruit).
espellotar
v. tr. [LC] Llevar la pell (a algú).
espellussar
v. tr. [LC] ESPELLAR.
espelma
1 f. [LC] Candela d’esperma de balena, de cera o d’estearina, normalment curta i gruixuda, emprada per a ús domèstic.
2 [LC] fer d’espelma Acompanyar una parella d’enamorats per vigilar-los.
espelta
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Blat d’espigues planes, laxes, i de gra blanc, conreat en terres pobres de la regió mediterrània (Triticum spelta).
2 1 f. [LC] [BOS] [AGA] espelta bessona Pisana11.
2 2 [BOS] [AGA] espelta petita Blat d’espiga petita, poc productiu, cultivat als països mediterranis (Triticum monococcum).
espelunca
f. [LC] ANT. COVA.
espencar
1 1 v. tr. [LC] Fer penques (d’una cosa), esqueixant-la longitudinalment. Espencar els suros.
1 2 v. tr. [LC] Tallar (el bacallà, la cansalada, etc.), a penques, a bocins.
2 tr. [LC] Esqueixar (una branca).
espenta
f. [LC] EMPENTA.
espentejar
v. tr. [LC] EMPENTEJAR.
espentolat -ada
adj. [LC] Amb les robes fetes a péntols. Duia el davantal tot espentolat.
espenyador
m. [LC] Estimball 1.
espenyar1
v. tr. i intr. pron. [LC] ESTIMBAR.
espenyar2
v. tr. i intr. pron. [LC] ESPATLLAR.
esper
m. [LC] ESPERANÇA.
espera
1 1 f. [LC] Acció d’esperar o d’esperar-se, fins a l’arribada d’algú o d’alguna cosa; l’efecte. Una llarga espera.
1 2 [LC] tenir algú espera Tenir la paciència, la calma, d’esperar. Si la gana l’arbora no té espera.
1 3 [LC] tenir alguna cosa espera Ésser ajornable. Aquesta feina no té espera, s’ha d’acabar aquesta tarda.
1 4 [LC] en espera de loc. prep. Esperant.
2 1 f. [LC] [DR] Espai de temps concedit o acordat per al compliment d’un manament, d’un tracte, d’un crèdit, etc., un cop ha vençut el termini.
2 2 f. [DR] Termini assenyalat pel jutge per a executar una diligència.
2 3 [AD] quitament i espera V. QUITAMENT.
3 f. [AQ] Lligada 5.
esperada
f. [LC] Acció d’esperar durant un temps llarg. Has trigat a venir: m’has fet fer una bona esperada.
esperador -a
adj. [LC] Que espera.
esperança
1 1 f. [LC] Confiança d’aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se. Tenir l’esperança d’una cosa. Tenir esperances. Concebre l’esperança, esperances. Donar, infondre, esperances. Conservar l’esperança. Perdre l’esperança. Trair-lo, a algú, l’esperança. Somriure-li, a algú, l’esperança. Viure d’esperances. Nodrir-se, alimentar-se, d’esperances. No haver-hi esperança, esperances. Esperança de guariment, de salvació, de victòria. Una esperança viva, forta, ferma, feble, vana.
1 2 f. [LC] [RE] Virtut teologal per la qual el creient cristià confia rebre de Déu la vida eterna i l’ajut per a arribar-hi.
2 f. [LC] Persona o cosa que és objecte de l’esperança.
3 f. [MT] En un joc d’atzar, guany mitjà per jugada.
4 f. [MT] [ECT] esperança matemàtica Valor al qual tendeixen amb tota probabilitat les mitjanes de mostres independents d’una variable aleatòria quan la grandària de les mostres es fa molt gran.
5 f. [MD] [ECT] esperança de vida Durada mitjana de la vida de les persones d’una col·lectivitat.
esperançador -a
adj. [LC] Que dona o infon esperança.
esperançar
1 v. tr. [LC] Donar esperances (a algú). La seva actitud benèvola l’esperançà.
2 v. tr. [LC] Tenir l’esperança (d’alguna cosa). Això no era d’esperançar.
esperançat -ada
adj. [LC] Ple d’esperança.
esperançós -osa
adj. [LC] Propens a l’esperança.
esperant
m. i f. [LC] Persona que espera, que té esperança en alguna cosa.
esperantisme
m. [LC] Moviment que promou la difusió de l’esperanto com a idioma auxiliar universal.
esperantista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’esperanto o l’esperantisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [FL] Partidari de l’esperanto com a idioma auxiliar internacional.
esperanto
m. [LC] [FL] Llengua artificial creada pel lingüista polonès Ludwik Lejzer Zamenhof el 1887 com a llengua auxiliar internacional.
esperar
1 1 v. tr. [LC] Algú, creure que s’ha de realitzar (allò que desitja, que tem), tenir esperança d’aconseguir (alguna cosa). Ell espera que tu li escriuràs. Esperar una recompensa. Jo espero d’ell una satisfacció.
1 2 [LC] esperar amb candeletes Esperar amb impaciència, amb delit.
1 3 [LC] esperar un fill [o esperar una criatura, o esperar un nen] Estar embarassada.
1 4 intr. [LC] Confiar en l’ajut d’algú. Ell no espera sinó en mi.
2 1 tr. [LC] Restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l’arribada (d’algú o d’alguna cosa). T’esperaré al carrer. Feia una hora que t’esperava. No les cullis encara, aquestes prunes: espera que siguin més madures. Mai no ve a l’hora convinguda: li agrada fer-se esperar. No sortim, encara; esperem que pari de ploure. Espero veure’l per dir-li-ho. Si esperes més, serà massa tard.
2 2 intr. pron. [LC] Espereu-vos a l’escala. Espera’t un moment: ara vinc.
2 3 [LC] fer esperar algú els seus creditors Tardar a pagar-los.
esperesar-se
v. intr. pron. [LC] DESEMPERESIR-SE.
esperit
1 1 m. [LC] HÀLIT. L’esperit de Déu alenava sobre les aigües.
1 2 [FL] [FLL] esperit aspre En gram. grega, emissió del so amb aspiració.
1 3 [FL] [FLL] esperit suau En gram. grega, emissió del so sense aspiració.
2 1 m. [FS] Substància subtil que es considera com a principi de vida. Esperit vital. Aquesta pudor, aquest licor, etc., em regira els esperits.
2 2 m. [LC] [QU] Substància que es desprèn de certs cossos sotmesos a la destil·lació.
2 3 [LC] [QU] esperit de nitre ÀCID NÍTRIC.
2 4 [LC] [QU] esperit de sal ÀCID CLORHÍDRIC.
2 5 [LC] [QU] esperit de vi ETANOL.
2 6 [FS] esperits animals En l’antiga fisiol., partícules més subtils de la sang que, després de passar pel cervell, arriben a través dels nervis a tots els membres del cos i en possibiliten les funcions sensitives i motrius.
3 1 m. [LC] [FS] Substància incorpòria. Déu és esperit. L’esperit és prompte, però la carn és flaca. L’esperit i la matèria.
3 2 m. [LC] [FS] PER EXT. Fou arrabassat en esperit. Seré amb vosaltres en esperit.
4 1 m. [LC] [RE] Ésser incorpori. Déu és un pur esperit.
4 2 [LC] [RE] [AN] esperit angèlic [o esperit celeste] Àngel 1 1.
4 3 [LC] [RE] [AN] esperit infernal [o esperit maligne, o mal esperit] Diable 1.
4 4 [LC] esperits aeris Esperits que hom suposava que vivien a l’aire.
4 5 [AN] esperits astrals Esperits que hom suposava que vivien en els cossos celestes o en les regions aèries.
4 6 m. [LC] [AN] Ànima d’un mort. Evocar els esperits.
5 m. [LC] Ànim, principi de les nostres resolucions. Tenir esperit per a fer alguna cosa. Tenir molt d’esperit. Un home d’esperit. Aixecar els esperits abatuts. Un esperit tímid, audaç, arrauxat, generós. Pobre d’esperit.
6 1 m. [LC] Ànima racional, pensant. L’esperit humà.
6 2 m. [LC] PER EXT. Ésser algú un esperit profund. Ésser un esperit inquiet.
7 1 m. [LC] Impuls dominant segons el qual obrem. Esperit de rebel·lió, d’intransigència, d’indisciplina. Esperit de sacrifici.
7 2 [LC] esperit de contradicció Disposició constant a contradir.
7 3 m. [LC] Pensament, conjunt d’idees, de sentiments, dominant en la manera d’obrar, en una obra. L’esperit de l’Església. L’esperit d’una llei. Sacrificar l’esperit a la lletra.
7 4 [LC] esperit d’equip Sentiment de treball col·lectiu.
7 5 [LC] esperit de cos Manera de pensar comuna als membres d’una corporació.
7 6 m. [LC] Direcció general seguida per la intel·ligència en alguna cosa. Copsar l’esperit de l’autor.
esperitar-se
1 v. intr. pron. [LC] Agafar els mals esperits. Deien que la pobra dona s’havia esperitat.
2 intr. pron. [LC] Excitar-se en alt grau. S’esperitava quan sentia aquella música estrident.
esperitat -ada
1 adj. i m. i f. [LC] Posseït de l’esperit maligne, que té els mals esperits. Semblar un esperitat. Fer ulls d’esperitat.
2 adj. i m. i f. [LC] PER EXT. La noia, esperitada, s’obria pas entre la gent. Córrer com un esperitat. Cridar com un esperitat.
esperitós -osa
adj. [LC] CORATJÓS.
esperma
1 f. [LC] [ZOA] [MD] SEMEN.
2 f. [QU] [ZOA] esperma de balena Matèria extreta de l’oli contingut a les cavitats del cap del catxalot, constituïda principalment per palmitat de cetil i quantitats apreciables d’alcohol cetílic, que serveix per a fabricar espelmes, cosmètics, etc.
espermaceti
m. [QU] ESPERMA DE BALENA.
espermaci
m. [BO] [BI] Gàmeta masculí no flagel·lat o cèl·lula no flagel·lada que actua com a tal.
espermat-
[LC] [MD] V. ESPERMATO-.
espermatangi
m. [BI] [BO] Òrgan productor d’espermacis.
espermati-
[LC] [MD] V. ESPERMATO-.
espermàtic -a
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’esperma. Cordó espermàtic.
espermaticida
1 adj. [MD] Que destrueix els espermatozoides abans que puguin fecundar l’òvul.
2 m. [MD] Substància espermaticida.
espermàtida
f. [BI] Cèl·lula haploide, derivada d’un espermatòcit, que experimenta una sèrie de canvis morfològics i moleculars i esdevé finalment un espermatozoide.
espermato- [o espermati-, o espermat-, o espermo-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. spérma spérmatos, ‘esperma’. Ex.: espermatogènesi, espermatologia, espermatorrea, espermaticida, espermatangi, espermograma.
espermatòcit
m. [BI] Cèl·lula diploide derivada de l’espermatogoni, que per meiosi dona lloc a l’espermàtida.
espermatòfits
1 m. pl. [BOS] Divisió de plantes cormofítiques, que fan flors i llavors.
2 m. [BOS] Individu d’aquesta divisió.
espermatogènesi
f. [BI] Procés de formació dels gàmetes masculins.
espermatogoni
1 m. [BI] Cèl·lula de l’aparell reproductor masculí, situada en el tub seminífer, de la qual deriven, per mitosi i meiosi successives, els espermatozoides.
2 m. [BO] Cèl·lula esdevinguda plurilocular productora de gàmetes masculins.
espermatozoide
m. [LC] [BI] [ZOA] Cèl·lula sexual masculina destinada a la fecundació de l’oòcit madur, que s’origina als testicles a partir dels espermatogonis.
espermatozou
m. [LC] [ZOA] OBS. ESPERMATOZOIDE.
espermo-
[LC] [MD] V. ESPERMATO-.
espermograma
m. [MD] [VE] Anàlisi de l’esperma.
espernallac
m. [LC] [BOS] Mata de la família de les compostes, de flors totes tubuloses en capítols grocs i d’olor forta, que es fa a les pastures i als erms de la regió mediterrània (Santolina chamaecyparissus).
espernegar
v. intr. [LC] ESPETERNEGAR.
espernegat -ada
adj. [LC] ENFEINAT.
espernetec
m. [MD] ESPETERNEC.
espernetegar
v. intr. [LC] ESPETERNEGAR.
esperó
1 1 m. [LC] [AGR] Espiga de metall terminada generalment en un disc dentat mòbil i unida a l’altre extrem a una peça semicircular que s’adapta al taló del genet, i serveix per a estimular el cavall punyint-lo en els flancs. Posar-se els esperons.
1 2 [LC] córrer a esperons batuts Córrer galopant.
1 3 m. [LC] Agulló 2.
2 1 m. [ZOA] Unglot punxegut situat en la part posterior del tars dels mascles de les gallinàcies. Els esperons d’un gall.
2 2 m. [BO] Prolongació tubular i tancada d’una peça del periant. Un pètal amb esperó.
3 1 m. [MD] En anat., prominència punxeguda i sobresortint.
3 2 m. [MD] Part sobresortint de la mucosa intestinal en ésser juxtaposades dues porcions de budell en l’anus contra natura.
4 m. [TRA] [DE] Peça metàl·lica tallant que termina la proa dels antics vaixells de guerra.
5 1 m. [OP] Construcció en punta addicionada als pilars d’un pont aigua amunt i aigua avall per a tallar el corrent del riu.
5 2 m. [OP] Construcció sortint destinada a sostenir com a contrafort un mur, un marge, etc.
5 3 m. [OP] Punta de roca que romp les onades a l’entrada d’una cala, d’un port, etc.
6 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta herbàcia del gènere Delphinium o Consolida, de la família de les ranunculàcies, de fulles retallades en segments estrets, flors prolongades en un esperó nectarífer i fruit en fol·licle.
6 2 [BOS] [AGA] esperó de cavaller Esperó de flors blaves, rosades o blanques, agrupades en raïm, i fol·licle únic, cultivat com a ornamental (Delphinium ajacis o Consolida ajacis).
6 3 [BOS] esperó de gat MILL DE SOL PETIT.
6 4 [BOS] [AGA] esperó de jardí Planta ornamental de la família de les ranunculàcies (Delphinium cheilanthum var. formosum).
6 5 [BOS] esperó de sembrat PELICANS.
esperonador -a
adj. [LC] Que esperona o incita. L’exemple esperonador d’aquells que superaren les adversitats.
esperonament
m. [LC] Acció d’esperonar.
esperonar
1 v. tr. [LC] [AGR] Punyir (el cavall) amb els esperons. Aquest cavall, perquè corri no cal esperonar-lo.
2 v. tr. [LC] INCITAR. No treballa si no l’esperonen.
esperonat -ada
adj. [LC] [AGR] Proveït d’esperó o d’esperons. Un ocell esperonat. Calze esperonat. Corol·la esperonada.
esperonejar
1 v. tr. [LC] ESPERONAR.
2 intr. [LC] Donar cops amb els peus com esperonant un cavall.
3 intr. [LC] ESPETERNEGAR.
esperpèntic -a
adj. [LC] Ridícul, grotesc.
esperrucar
v. tr. [LC] ESCABELLAR.
espès -essa
1 1 adj. [LC] Que té una densitat o una consistència relativament gran. Un fum espès. Una boira espessa.
1 2 adj. [LC] Que té molta matèria sòlida en suspensió o solució. Un xarop espès. Li agrada la xocolata ben espessa.
1 3 adj. [LC] Compost d’elements poc separats, en gran nombre en poc espai. Un bosc espès. D’un planter clar en trauràs menys arbres que d’un planter espès. Una multitud espessa.
1 4 adj. [LC] PER EXT. Aquests arbres estan plantats molt espessos.
2 1 adj. [LC] [MD] Obtús, d’intel·ligència no gens clara. És molt espès aquell home.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Avui tinc el cap espès.
3 m. [IT] Atacat 2.
espesseïdor -a
adj. i m. [LC] ESPESSIDOR.
espesseïment
m. [LC] ESPESSIMENT.
espesseir
v. tr. i intr. pron. [LC] ESPESSIR.
espessetat
f. [LC] ESPESSOR.
espessidor -a
1 1 adj. [LC] Que té la virtut d’espessir.
1 2 m. [HO] Additiu alimentari que manté o augmenta la consistència d’un producte.
2 m. [LC] SUBSTÀNCIA ESPESSIDORA.
espessigar
v. tr. [LC] Prendre un pessic, una porció petita (d’alguna cosa, especialment de menjar). Té el costum d’espessigar l’esmorzar del seu germà.
espessiment
m. [LC] Acció d’espessir o d’espessir-se; l’efecte.
espessir
1 1 v. tr. [LC] Fer més espès. És clar aquest xarop: cal espessir-lo.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir més espès. La xocolata s’ha espessit massa. Allí el bosc s’espesseix i esdevé gairebé impenetrable.
2 tr. [QU] Augmentar, per addició d’un espessidor, la viscositat (d’un líquid).
espessor
f. [LC] Qualitat d’espès. L’espessor d’un xarop. L’espessor de la boira. Per entre l’espessor de la gent. Una espessor d’arbres.
espessorall
m. [LC] Munió de vegetals, especialment arbres, plantats espessos. L’espessorall de les espigues. Ens arribava el perfum d’espessoralls balsàmics.
espet
m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels esfirènids, de cos molt llarg i poc comprimit, amb el maxil·lar inferior prominent i acabat en punta cònica, dents punxegudes, i dues aletes dorsals molt separades (Sphyraena sphyraena).
espetarrecs
m. pl. [LC] Conjunt de sorolls seguits que produeixen alguns materials com la llenya o el carbó en cremar-se. Els espetarrecs que surten de la llar de foc fan companyia.
espetarregar
v. intr. [LC] La llenya, el carbó, etc., produir, en cremar, una successió de petits sorolls.
espetec
1 1 m. [LC] Soroll sec que fa una cosa en esclatar o esberlar-se bruscament.
1 2 m. [LC] Esclat de claror. L’espetec del llamp.
1 3 [LC] espetec d’aigua XAFEGADA.
2 m. [HO] Fuet 2.
espetegadís -issa
1 adj. [LC] Que espetega.
2 f. [LC] Seguit, gran quantitat, d’espetecs. Vam sentir l’espetegadissa dels coets des del balcó.
espetegar
1 v. intr. [LC] Fer un espetec o espetecs. La llenya era molt seca i, en cremar, espetegava.
2 v. intr. [LC] Xocar amb força. El cotxe va espetegar contra el camió que venia en sentit contrari.
3 [LC] anar a espetegar en un lloc Anar-hi a parar sense voler-ho.
espeteguera
f. [LC] ESPETEGADISSA.
espeternec
m. [LC] [MD] Moviment que fa amb les cames qui espeternega.
espeternegar
v. intr. [LC] [MD] Moure violentament les potes o les cames, fer una sèrie de moviments més o menys violents amb les potes o les cames.
espeu
m. [HIA] Santuari subterrani de l’antic Egipte.
espeuar
1 v. tr. [LC] Fatigar, adolorir, els peus (d’algú). La caminada l’havia espeuat.
2 intr. pron. [LC] De tant caminar mal calçat s’espeuava.
espí
1 m. [LC] [BOS] ARÇOT.
2 [BOS] espí blanc ARÇ BLANC.
3 [BOS] espí negre a) ARANYONER.
3 [BOS] espí negre b) ARÇOT.
espia
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que és encarregada d’espiar aquells de qui es vol saber les intencions, els passos, etc. La policia té els seus espies. Han afusellat un espia dels enemics. Tenir espies en el camp enemic.
2 m. [ZOO] XIVITONA.
espiadimonis
m. [LC] [ZOI] Insecte odonat, d’abdomen llarg i prim de colors lluents i virolats, amb quatre ales llargues i estretes, que vola prop de l’aigua i les larves del qual són aquàtiques.
espiament
m. [LC] Acció d’espiar.
espiar
1 1 v. tr. [LC] Observar cautelosament, amagadament (algú, allò que fa, que diu, etc.). L’espiaven de lluny. Espiar els passos d’algú. Espiar els moviments de l’enemic. Ves amb compte a parlar: algú ens espia.
1 2 v. tr. [LC] Estar amatent (a una ocasió) per actuar. Espiàvem el moment favorable per escapar-nos.
2 tr. [LC] Descobrir a algú (una acció d’altri).
3 tr. [LC] Mirar atentament. Sempre espiava el temps, a veure si plouria.
espic
m. [LC] [BOS] ESPÍGOL.
espicanard
1 m. [BOS] [LC] Planta de la família de les valerianàcies, de fulles lanceolades i dentades i flors purpúries, de l’arrel de la qual s’extreu un oli essencial (Nardostachys jatamansi).
2 m. [BOS] Arrel de l’espicanard.
espicassar
1 v. tr. [LC] [ZOA] Un ocell, pegar un cop de bec (a algú o a alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] [ZOA] Barallar-se a cops de bec.
espiciforme
adj. [BO] Que té forma d’espiga.
espicossar
v. tr. [LC] [ZOA] Les gallines i altres ocells, picar (els grans, les pedretes, etc., que troben a terra).
espícula
1 f. [FIA] Estructura de la cromosfera solar en forma de flama, d’uns 10.000 quilòmetres d’alçada.
2 1 f. [LC] [ZOA] Estructura orgànica petita i prima en forma d’agulla.
2 2 f. [ZOA] Petit cos calcari o silici dels que sostenen els teixits de diferents invertebrats, com les esponges.
3 f. [BO] Inflorescència elemental de les gramínies, formada típicament per flors reunides en espiga i protegides a la base d’aquesta per dues bràctees.
espiera
1 f. [LC] Forat fet en una paret, en una porta, etc., per poder guaitar des de l’interior el que passa a fora.
2 f. [LC] Forat practicat al revestiment d’una pila de carbó a la part on convé avivar la combustió.
espieta
m. i f. [LC] Persona que espia, especialment que intenta descobrir què fa un altre per delatar-lo.
espifiada
f. [LC] Acció d’espifiar; l’efecte.
espifiar
1 v. tr. [LC] Fer malament (alguna cosa). Espifiar les notes d’un acord musical.
2 [LC] espifiar-la Cometre un error. Em penso que l’hem ben espifiat: el seu aniversari va ser ahir.
espiga
1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Conjunt de flors o de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de la majoria de cereals i de moltes gramínies silvestres. Una espiga de blat, d’ordi, de sègol. El sol daura les espigues. Una espiga plena.
1 2 [LC] [BOS] [AGA] espiga de blat de moro PANOTXA.
1 3 f. [BO] Inflorescència formada per la reunió de flors sèssils disposades al llarg d’un eix.
2 f. [BOS] espiga d’aigua Planta aquàtica del gènere Potamogeton, de la família de les potamogetonàcies, amb les fulles de formes diverses, submergides o flotants, i amb les flors molt poc vistoses, però reunides en espigues evidents.
3 f. [AGR] [LC] Línia de confluència dels pèls que tenen diferent sentit.
4 1 f. [IMI] Part terminal d’un objecte aprimada perquè encaixi en el buit practicat en un altre objecte.
4 2 f. [IMI] Petita tija de ferro, de fusta, etc., destinada a entrar a encaix en un forat.
4 3 f. [IMI] Peça cilíndrica guarnida de rosques que va ficada dins unes altres peces i serveix per a fer moure, estrènyer o eixamplar algun element d’un mecanisme.
4 4 f. [IMF] Metxa 2 1.
5 1 f. [TRA] Part de masteler compresa entre la cofa o la creueta i el tamboret.
5 2 f. [TRA] Final de proa d’un botaló enter a partir del nervi del petifloc.
espigada
f. [LC] [AGA] Conjunt d’espigues.
espigall
1 m. [BOS] [AGA] [LC] Inflorescència que treuen al cap del caluix les cols i altres hortalisses.
2 m. [BOS] [AGA] [LC] PANOTXA.
espigar
1 v. intr. [LC] [BOS] [AGA] Els cereals, treure espiga. Els blats ja espiguen.
2 1 intr. pron. [LC] [AGA] Una planta, una persona, fer la creixença. Les criatures en aquesta edat tot d’una s’espiguen.
2 2 intr. pron. [LC] [AGA] Les cols i altres hortalisses, allargar-se del caluix quan són prop de treure llavor.
3 tr. [LC] Fer punta, aprimar (el cap d’un objecte) formant-li l’espiga per fer-lo penetrar dins un encaix d’un altre objecte.
espigat -ada
adj. [LC] Que ha fet una bona creixença. Un noiet espigat.
espigatrencat
m. [BOS] MARGALL BORD.
espignar
v. intr. [LC] [MU] ESPINGAR.
espignet
m. [LC] ESPINGUET.
espigó
1 m. [BOS] [LC] [AGA] Espigall 1.
2 m. [LC] [IMI] Piu11.
3 m. [AGA] Peça llarga de la carreta, de l’arada antiga, que va entre els dos bous o muls.
4 m. [LC] [OP] Massís sortint fet a la vora d’un riu o del mar per a defensar els marges, canviar el corrent, etc.
5 m. [TRA] Puny de pena d’una vela llatina.
espígol
1 m. [BOS] [ED] Mata aromàtica de la família de les labiades, de fulles molt estretes i flors blaves o violàcies en inflorescència terminal interrompuda, en què s’intercalen bràctees membranoses ovades, pròpia sobretot de prats i matollars secs de la muntanya mediterrània i cultivada per extreure’n un oli essencial emprat en perfumeria i com a aromatitzant (Lavandula angustifolia o L. officinalis).
2 [BOS] espígol comú Mata de la família de les labiades, molt semblant a l’espígol, però de fulles més amples i de bràctees floríferes linears herbàcies, pròpia de les brolles i els prats secs mediterranis, també cultivada i productora d’un oli essencial (Lavandula latifolia).
3 [BOS] espígol dentat Mata de la família de les labiades, semblant a l’espígol, però de fulles crenades o pinnatipartides i amb la inflorescència terminada en un flocall de bràctees violàcies, que es fa a les brolles de les terres mediterrànies càlides, sovint plantada com a ornamental (Lavandula dentata).
espigolada
f. [LC] Acció d’espigolar. Fer una bona espigolada.
espigolador espigoladora
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que espigola.
espigoladures
f. pl. [AGA] [LC] ESPIGOLALLES.
espigolaire
m. i f. [AGA] [PR] [LC] ESPIGOLADOR, ESPIGOLADORA.
espigolalles
f. pl. [AGA] [LC] Espigues que resten al camp després de la sega i que els espigoladors arrepleguen.
espigolament
m. [LC] Acció d’espigolar.
espigolar
1 1 v. tr. [LC] [AGA] Collir (les espigues que han restat en un camp després de la sega).
1 2 v. tr. [LC] [AGA] Collir (els fruits que han quedat en el camp després de la collita general).
2 1 tr. [LC] Arreplegar (allò que un altre ha deixat).
2 2 tr. [LC] Triar (allò que està barrejat entre altres coses).
2 3 tr. [LC] Arreplegar d’ací i d’allà.
espigoler espigolera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] ESPIGOLADOR, ESPIGOLADORA.
espigot
1 m. [LC] Panotxa de blat de moro desgranada.
2 m. [BOS] Tija florífera de l’atzavara.
espigueig
m. [AGA] [LC] Fet d’espigar o d’espigar-se.
espiguejar
v. intr. [AGA] [LC] ESPIGAR.
espigueta
f. [BO] [LC] Espícula 3.
espill
1 1 m. [LC] [FIF] MIRALL.
1 2 m. [LC] PER EXT. Per la seva generositat, aquest home és espill de tothom.
2 m. [LC] Quadre 6 3.
3 m. [TRA] Cara posterior dels bucs de popa tallada.
espín
m. [FIN] [FIF] SPIN.
espina
1 1 f. [LC] [BO] Apèndix dur i punxegut d’algunes plantes. Les espines del roser. En collir aquesta rosa m’he punxat amb una espina. La corona d’espines de Jesús.
1 2 f. [LC] Causa perenne de dolor, de tribulació, de turment. La seva vida ha estat un camí ple d’espines. La mort del noi era una espina que duia clavada al cor.
1 3 f. [BO] Òrgan endurit i punxegut que prové de la metamorfosi d’una tija, d’una fulla, etc., i posseeix teixit vascular.
2 1 f. [LC] [ZOA] Os de peix, especialment els prims i punxeguts. Van servir un peix treta l’espina. Menjant peix s’ha clavat una espina, s’ha empassat una espina.
2 2 f. [ZOA] [MD] Apòfisi òssia llarga i prima.
3 1 f. [MD] espina bífida Malformació congènita consistent en una fissura a la columna vertebral a través de la qual fan hèrnia les meninges i la medul·la espinal.
3 2 [ZOA] [LC] [MD] espina dorsal [o espina de l’esquena] COLUMNA VERTEBRAL.
4 1 f. [BOS] espina blanca BUFASSA.
4 2 [BOS] espina cervina Arbust espinós de la família de les ramnàcies, dioic, caducifoli, de fulles ovades, flors groguenques i fruit negre i purgant, propi de la muntanya mitjana (Rhamnus cathartica).
4 3 [BOS] espina de Crist [o espina santa, o espina vera] ESPINAVESSA.
espinac
1 m. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les quenopodiàcies, de fulles basals triangulars alabardades, flors unisexuals, reduïdes, agrupades en espiga densa, i fruit enclòs en unes bràctees sovint espinoses, cultivada com a verdura (Spinacia oleracea).
2 [BOS] espinac de carn BLET BLANC.
espinacal
m. [BOS] [LC] PANICAL.
espinada
f. [LC] [ZOA] [MD] COLUMNA VERTEBRAL. Li fa mal l’espinada. L’espinada del porc.
espinadella
f. [BOS] [LC] BARRELLA PUNXOSA.
espinal1
m. [LC] [BOS] ARÇ DE TANQUES.
espinal2
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’espina dorsal.
2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la medul·la espinal.
espinalb
m. [LC] [BOS] [AGA] ARÇ BLANC.
espinalbar
m. [BOC] Lloc poblat d’espinalbs.
espinàquer
m. [TRA] [SP] Vela triangular de molta bossa emprada per a navegar amb vents llargs o de popa.
espinar1
m. [BOC] Bosquina molt espinosa i amb fullatge poc dens que caracteritza el paisatge d’alguns països subtropicals i tropicals àrids.
espinar2
1 v. tr. [LC] Coronar d’espines.
2 intr. pron. [LC] Punxar-se amb espines.
espinavessa
f. [LC] [BOS] Arbust espinós de la família de les ramnàcies, amb les branquetes en ziga-zaga, fulles ovades i asimètriques, flors grogues i fruit envoltat d’una ampla ala membranosa, que es fa a les bardisses mediterrànies poc humides (Paliurus spina-christi).
espinavineta
f. [BOS] CORALETS.
espina-xoca
f. [BOS] Herba de la família de les compostes, amb espines trífides a l’axil·la de les fulles i involucre fructífer cobert d’agullons ganxuts (Xanthium spinosum).
espinçadora
f. [IT] ESCUTIADORA.
espinçar
v. tr. [IT] ESCUTIAR.
espinel·les
1 f. pl. [GLM] Grup mineral d’òxids que tenen una estructura del sistema cúbic en què la tercera part dels cations es troba en coordinació tetraèdrica, i la resta, en coordinació octaèdrica, són d’elevada duresa, de colors variats i n’hi ha algunes varietats que són emprades en joieria.
2 f. [GLM] Òxid del grup de les espinel·les, de fórmula MgAl2O4, que presenta magnesi a les posicions tetraèdriques i alumini, a les octaèdriques.
espineta1
f. [MU] Instrument musical antic, espècie de clavicèmbal petit i de cordes transversals a la direcció del teclat.
espineta2
f. [LC] Ganyims o part prima de la carn de la tonyina salada. Aquests caragols amb espineta són molt gustosos.
espingar
v. intr. [LC] [MU] La gralla o qualsevol altre instrument de veu aguda, sonar. Ja espinga la gralla.
espingarda
1 f. [DE] [LC] Màquina de guerra que llançava pedres.
2 f. [DE] [LC] Canó d’artilleria de petit calibre.
3 f. [DE] [LC] Arma semblant a una escopeta de canó molt llarg amb l’ànima llisa i clau de pedra foguera, amb la caixa sovint damasquinada i treballada amb incrustacions.
espingarder
m. [LC] [HIH] Home armat d’espingarda.
espinguet
1 m. [LC] So, crit, agut. L’espinguet del clarí. Quins espinguets fa, aquesta criatura!
2 m. [LC] Veu aguda. Amb el seu espinguet tapava totes les converses. Quin espinguet que té, aquest noi!
3 m. [LC] Persona que xiscla, crida.
espinós -osa
1 1 adj. [LC] Que té espines. Una planta espinosa.
1 2 adj. [LC] Que presenta dificultats. Una qüestió espinosa. Un assumpte espinós.
1 3 adj. [LC] Que pertot posa dificultats. Un caràcter espinós.
2 adj. [LC] Que sembla una espina. Apòfisi espinosa.
3 m. [ZOP] PUNXOSET.
espínula
f. [BO] Espina diminuta.
espinyadora
1 f. [AGF] Màquina per a treure els pinyons d’una pinya.
2 f. [IMI] Tros de ferro emprat per a assenyalar amb una gota d’aigua el punt on s’ha d’escapçar el coll de l’ampolla i per a fer caure el vidre del cap de la flesca.
espinyar
1 v. tr. [LC] Rompre (una pinya).
2 1 tr. [LC] Pegar amb el puny clos al cap (d’algú). Mira que t’espinyaré!
2 2 tr. [LC] PER EXT. Espinyar el nas, els morros, a algú.
3 intr. pron. [LC] haver-se d’espinyar Algú, haver de restar sense una cosa que volia o desitjava.
espinyolador
m. [LC] Estri o aparell per a espinyolar.
espinyolar
v. tr. [LC] Treure el pinyol o els pinyols (d’una fruita).
espinyonar
v. tr. [LC] Treure els pinyons (d’una pinya).
espinzellar
v. tr. [LC] Explicar minuciosament.
espionatge
1 m. [LC] Acció d’espiar.
2 m. [DE] Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre l’organització, l’armament i la indústria bèl·lica i, en general, sobre tot el que fa referència a la capacitat defensiva o ofensiva d’un estat.
espiot
m. [LC] Espia 1.
espipellada
f. [LC] Acció d’espipellar; l’efecte.
espipellar
1 v. tr. [LC] Un ocell, especialment una gallina, picar amb el bec per menjar.
2 v. tr. [LC] Fer tast (d’un menjar o d’una beguda).
espipellejar
v. tr. [LC] Prendre un pessic (d’una cosa), uns pocs grans (d’un raïm), etc.
espira1
1 f. [MT] [LC] [EE] Volta d’una espiral, d’una hèlice, del fil d’una bobina o d’un enrotllament.
2 f. [MT] [LC] Espiral 1 1.
espira2
f. [LC] Espurna 1.
espiració
1 f. [LC] [MD] Acció d’espirar; l’efecte.
2 f. [RE] Acte pel qual l’Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill.
espiracle
m. [ZOA] Orifici que comunica l’aparell respiratori dels cetacis, d’alguns peixos i d’alguns artròpodes amb l’exterior.
espiral
1 1 f. [LC] [MT] Corba descrita per un punt que gira al voltant d’un eix allunyant-se’n contínuament segons una llei determinada. Espiral d’Arquimedes, hiperbòlica. Una molla en espiral.
1 2 f. [IMI] Molla, en forma d’una corba espiral, del mecanisme de corda de certs tipus de rellotges.
2 f. [LC] Hèlice 1. Una escala en espiral.
3 f. [ECT] espiral inflacionista Procés d’augment progressiu dels preus com a conseqüència d’una inflació inicial dins una economia amb una estructura rígida de costos reals.
4 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’espiral.
4 2 adj. [LC] Semblant a una espiral.
4 3 adj. [LC] Que forma espires com l’espiral o l’hèlice.
espirali- [o espiro-, o espiri-]
[LC] Forma prefixada del mot espiral. Ex.: espiraliforme, espirogira, espiritrompa.
espiraliforme
adj. [LC] [MT] Que té forma d’espiral.
espirall
1 m. [AQ] Respirador11.
2 m. [LC] [OP] Petita obertura practicada en la paret, el sostre, etc., d’un lloc tancat, per a donar pas a l’aire, a la llum.
3 m. [OP] [AGF] Petita obertura en un dic per a donar pas a l’aigua.
4 m. [EI] Obertura, en un motor alternatiu de dos temps, per on entra el carburant o per on surt el fluid que resulta després del cicle de treball.
espiralment
adv. [LC] Formant espires.
espirànic -a
adj. [QU] Que presenta cicles units per un àtom de carboni compartit, oposat als cicles condensats que en comparteixen dos. Compost espirànic.
espirant
adj. [FL] FRICATIU.
espirantització
f. [FL] Procés pel qual una consonant oclusiva esdevé espirant.
espirar
v. intr. [LC] [MD] Bufar, especialment d’una manera lleugera.
espirea
f. [BOS] [AGA] Arbust caducifoli del gènere Spiraea, de la família de les rosàcies, de fulles generalment simples i de flors petites, blanques o rosades, agrupades en inflorescències vistoses, cultivat com a ornamental.
espireig
m. [LC] ESPURNEIG.
espirejar
v. intr. [LC] Espurnejar.
espiri-
[LC] V. ESPIRALI-.
espirifèrids
1 m. pl. [GLP] Ordre extingit de braquiòpodes amb una estructura calcària interna espiral i xarnera recta, amb expansions laterals típiques, que visqueren del silurià al juràssic.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
espiril
1 m. [BI] Bacteri gramnegatiu del gènere Spirillum, de la família de les espiril·làcies, microaeròfil.
2 m. [BI] OBS. Bacteri rígid en forma de filament allargat i més o menys caragolat com un tirabuixó.
espiril·làcies
1 f. pl. [BI] Família de bacteris de forma corbada o de tirabuixó.
2 f. [BI] Individu d’aquesta família.
espiritisme
m. [LC] [AN] Teoria de qui creu poder comunicar amb els esperits dels morts, per mitjà d’un mèdium.
espiritista
m. i f. [LC] [AN] Persona que professa l’espiritisme.
espiritrompa
f. [ZOA] Trompa en forma d’espiral plana pròpia dels lepidòpters que els serveix per a libar el nèctar de les flors o qualsevol altre suc nutritiu.
espiritual
1 1 adj. [LC] Que és esperit.
1 2 adj. [LC] Pertanyent a l’esperit, no material. Substància espiritual. La natura espiritual de l’ànima humana.
1 3 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la vida interior de l’ànima. Exercicis espirituals. Lectures espirituals. Lligams espirituals. Vida espiritual. Director, pare, espiritual. Parentiu espiritual.
2 adj. [LC] Que revela una gran finor d’esperit. Un mot espiritual.
3 m. [HIH] Membre de l’escissió de l’orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament.
4 m. [MU] espiritual negre Cant religiós d’inspiració cristiana que cantaven els negres dels Estats Units.
espiritualisme
m. [FS] [LC] Doctrina que admet l’existència de realitats espirituals, especialment Déu i l’ànima.
espiritualista
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a l’espiritualisme, conforme a l’espiritualisme.
2 adj. i m. i f. [FS] [LC] Partidari de l’espiritualisme. Doctrina espiritualista. Filòsof espiritualista.
espiritualitat
f. [LC] [RE] Qualitat d’espiritual. L’espiritualitat de l’ànima.
espiritualització
f. [LC] Acció d’espiritualitzar; l’efecte.
espiritualitzar
1 v. tr. [LC] [RE] Fer espiritual.
2 v. tr. [LC] [RE] Considerar com a espiritual. Espiritualitzar l’amor.
espiritualment
adv. [LC] D’una manera espiritual, no material.
espirituós -osa
adj. [LC] Que conté una elevada proporció d’alcohol, s’aplica a les begudes.
espiro-1
[LC] Forma prefixada del mot ll. spiro, ‘respirar’. Ex.: espirografia.
espiro-2
[LC] V. ESPIRALI-.
espirogira
f. [BOI] Alga verda conjugada del gènere Spirogyra, que forma filaments no ramificats, llefiscosos i amb plastidis helicoidals, a les aigües dolces de circulació lenta.
espirògraf1
m. [MD] Aparell per a enregistrar els moviments respiratoris.
espirògraf2
m. [ZOI] Poliquet sedentari, amb el cos completament entaforat dins un tub, incrustat de fang, del qual només surt l’enorme plomall branquial (Spirographis spallanzanii).
espiroide
adj. [MT] Semblant a una espiral.
espiròmetre
m. [MD] Aparell per a mesurar el volum d’aire que pot expulsar una expiració màxima després d’una inspiració màxima.
espirometria
f. [MD] Mesura, amb l’ajut de l’espiròmetre, del volum d’aire mobilitzat en respirar.
espiroqueta
1 f. [BI] Bacteri filiforme, caragolat helicoidalment i de moviments flexuosos.
2 f. [BI] Bacteri del gènere Spirochaeta, que habita lliurement a l’aigua en presència de matèria orgànica en descomposició i no és patogen per a les persones.
espiroquetosi
f. [MD] Malaltia produïda per espiroquetes.
espitat -ada
adj. [LC] [MD] Espatllat del pit.
espitellar-se
v. intr. pron. [LC] ESPITREGAR-SE.
espitjar
1 1 v. tr. [LC] PRÉMER.
1 2 v. tr. [LC] EMPÈNYER. Espitja la porta!
2 intr. pron. [LC] ESCAPOLIR-SE.
espitllar
v. intr. [LC] Resplendir, centellejar.
espitllera1
f. [AQ] [DE] [LC] Obertura rectangular llarga i estreta practicada en un mur o en una porta perquè hi entri la llum o per a disparar des de dins.
espitllera2
adj. [BOS] [LC] herba espitllera V. HERBA.
espitllerar
v. tr. [AQ] [DE] [LC] Fer espitlleres (en un mur).
espitrar
v. tr. [LC] ESCOTAR1.
espitregar
1 v. tr. [LC] Descordar (la roba) de manera que resti el pit més o menys descobert. Espitrega-li la camisa; no veus com sua?
2 v. tr. [LC] Destapar el pit (d’algú). El metge espitrega el malalt per auscultar-lo.
3 intr. pron. [LC] Quan arriba el fred convé no espitregar-se.
espitxar-se
v. intr. pron. [LC] Anar-se’n, especialment de pressa. S’espitxaren per la porta del darrere.
esplai
1 m. [LC] Acció d’esplaiar o d’esplaiar-se.
2 m. [SO] [PE] Centre d’esbargiment o d’educació en el lleure organitzat amb els corresponents monitors.
esplaiar
1 v. tr. [LC] Donar expansió (a un sentiment). Versificaven per esplaiar llur malenconia.
2 intr. pron. [LC] Donar expansió als propis sentiments. Amb vós, puc esplaiar-me: ell ni m’escolta quan li conto les meves penes.
esplana
f. [IMI] Instrument de fusta de què se serveixen els cerers per a allisar les candeles.
esplanació
1 f. [OP] Acció de fer pla un terreny per mitjans mecànics, llevant-ne les desigualtats.
2 f. [OP] Zona de terreny esplanat, ocupada per una carretera.
esplanada
f. [LC] Porció quelcom vasta de terreny esplanat, especialment davant una fortificació.
esplanador -a
1 adj. [LC] [OP] Que esplana.
2 1 f. [OP] [EI] Màquina constituïda bàsicament per un tractor i una pala acoblada a la part del davant, que serveix per a remoure la terra o traslladar-la.
2 2 [OP] esplanadora d’erugues Esplanadora emprada per a excavar i remoure terres que consisteix en un tractor d’erugues proveït d’una pala davantera que pot pujar i baixar.
2 3 [OP] esplanadora de biaix Esplanadora en què la pala frontal és obliqua respecte a l’eix del tractor.
2 4 [OP] esplanadora de punta Esplanadora en què la fulla o pala frontal pot variar la inclinació en girar entorn d’un eix horitzontal.
esplanar
1 v. tr. [LC] [IMI] Fer pla (un terreny) llevant-ne les desigualtats.
2 v. tr. [IMI] Allisar (una candela), amb l’esplana o un altre instrument.
esplancn-
[LC] V. ESPLANCNO-.
esplàncnic -a
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a les vísceres.
esplancno- [o esplancn-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. splágkhnon, ‘entranyes’. Ex.: esplancnoptosi, esplancnografia.
esplandit
m. [AR] [AQ] Inclinació lateral o biaix interior que presenten els brancals i el llindar d’un portal o d’una finestra perquè entri més claror o perquè les portes o les vidrieres obrin bé.
esplanissada
f. [LC] Cop de pla donat amb una espasa, un sabre, etc.
esplen-
[LC] [MD] V. ESPLENO-.
esplendent
adj. [LC] ESPLENDORÓS.
esplèndid -a
1 adj. [LC] Que posseeix, que desplega, esplendor. Feia un sol esplèndid.
2 adj. [LC] Magnífic 1. Un palau esplèndid. Una victòria esplèndida.
3 adj. [LC] Munífic, generós. És molt esplèndid: sempre ens paga el dinar.
esplèndidament
adv. [LC] D’una manera esplèndida. Viure esplèndidament.
esplendidesa
f. [LC] Qualitat d’esplèndid.
esplendor
1 f. [LC] Esclat magnífic d’una cosa que brilla, que resplendeix. El sol estava en la seva més gran esplendor.
2 f. [LC] Magnificència 1. L’esplendor medieval de la Corona d’Aragó.
3 f. [LC] Apogeu, estat d’allò que ha aconseguit un alt grau de desenvolupament, de perfeccionament, de riquesa. Llavors el nostre poeta estava en la seva màxima esplendor. Un temps d’esplendor.
esplendorós -osa
adj. [LC] Ple d’esplendor, molt brillant.
esplenètic -a
adj. i m. i f. [LC] [MD] Malalt de la melsa.
espleni
m. [ZOA] Múscul pla que uneix les vèrtebres cervicals i les primeres dorsals amb el clatell i la part superior de l’esquena i contribueix als moviments del cap.
espleno- [o esplen-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. splén, ‘melsa’. Ex.: esplenotomia, esplenàlgia.
esplet
1 1 m. [LC] [AGA] Acció d’espletar; l’efecte.
1 2 m. [LC] COLLITA.
2 m. [LC] [AGA] Abundor, plenitud.
espletar
1 1 v. tr. [AGA] [LC] Collir el fruit, treure el profit (d’un conreu o de qualsevol cosa destinada a la producció).
1 2 v. tr. [AGA] [LC] Treure tot el profit (de quelcom).
1 3 v. tr. [LC] ANT. Usar 1.
2 intr. [AGA] [LC] Donar fruit en abundor.
esplín
m. [PS] [MD] Malenconia que produeix tedi de tot.
esplomar
v. tr. [LC] Plomar11.
esplomatgegat -ada
adj. [LC] MALFORJAT.
esplomissar
v. tr. [LC] Plomar11.
espluga
f. [LC] [GL] Cova, gran balma.
esplugabous
m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels ardeids, d’uns 50 centímetres de llargada, gairebé tot blanc a l’hivern, amb el bec groc i les potes fosques, el menys aquàtic de la família, que es troba sovint associat amb ramats de bous o bé amb grans herbívors salvatges (Bubulcus ibis).
esplugar
v. tr. [LC] [MD] Netejar de polls, de puces. Esplugar un gos. Esplugar-se algú el cap.
espluguí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Esplugues de Llobregat o de l’Espluga de Francolí.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Esplugues de Llobregat o a l’Espluga de Francolí, o als seus habitants.
espodassar
v. tr. [AGA] [LC] Podar a mitges, imperfectament (especialment un cep).
espoderaments
1 m. pl. [MD] [LC] Contracció violenta experimentada en un òrgan per a expel·lir un cos estrany.
2 m. pl. [MD] Contracció dolorosa del recte per a evacuar.
espodumena
f. [GLM] Mineral del grup dels clinopiroxens, de fórmula LiAlSi2O6, incolor, que es troba principalment en pegmatites granítiques d’elements rars, pot ésser mena de liti i s’usa també com a pedra preciosa.
espolet
m. [IT] Broca petita que tenen els espolins i les llançadores emprades en la fabricació de cintes.
espoleta
f. [DE] [LC] Aparell que es col·loca a l’ogiva d’un projectil, a la boca d’una bomba, d’una granada, etc., i serveix per a fer esclatar la càrrega.
espoli1
m. [DR] [LC] Conjunt de béns que resten per mort dels prelats.
espoli2
m. [LC] ESPOLIACIÓ.
espolí
m. [IT] Llançadora petita usada per a espolinar.
espoliació
f. [LC] Acció d’espoliar; l’efecte.
espoliador -a
adj. i m. i f. [LC] Que espolia.
espoliar
v. tr. [LC] [DR] Desposseir (algú) d’allò que li pertany.
espolinar
v. tr. [IT] Introduir en certs indrets (d’un teixit) trames diferents de la general, per a imitar els efectes de brodat.
espolinat
m. [IT] Teixit que porta mostres o dibuixos aïllats, produïts valent-se dels espolins.
espollar
1 v. tr. [AGR] [LC] Treure els polls (a un animal), el poll (a una planta).
2 tr. [AGF] Treure les branques seques (dels arbres).
espollinar-se
v. intr. pron. [VE] [LC] [AGR] La somera, afollar-se.
espolsabutxaques
m. i f. [LC] ESCURABOSSES.
espolsada
1 f. [LC] Acció d’espolsar o d’espolsar-se; l’efecte.
2 f. [JE] [AN] [MU] Ball en què els balladors executen un pas consistent a espolsar amb violència una cama.
espolsador -a
1 adj. [LC] Que serveix per a espolsar.
2 m. pl. [ED] Instrument que consisteix en un manat de tires de drap, de pell, etc., enganxades a un mànec de fusta, amb què es piquen els objectes empolsats per llevar-los la pols.
espolsamates
m. [ZOO] ÀGUILA CALÇADA.
espolsar
1 v. tr. [LC] Treure la pols (d’alguna cosa), especialment amb els espolsadors. Espolsar els mobles d’una sala. Espolsar-se les sabates.
2 1 tr. [LC] Sacsejar (alguna cosa) per fer-ne caure allò que està adherit a la seva superfície, que en penja, etc. Espolsar un arbre fruiter per fer-ne caure la fruita.
2 2 intr. pron. [LC] El meu gos, quan surt de l’aigua, s’espolsa ben fort i es posa a jeure al sol.
3 tr. [LC] Agitar (extremitats) per alliberar-se d’alguna cosa, netejar-se, gratar-se, etc. Un cavall, espolsar la cua.
4 tr. pron. [LC] Treure’s de sobre (algú o alguna cosa que molesta). Espolsar-se les mosques. Espolsar-se un inoportú.
espolsó
m. [LC] Espolsada 1.
espoltrar-se
v. intr. pron. [VE] [LC] [AGR] L’euga, afollar-se.
espoltrir
1 v. tr. [LC] Reduir a pols o a bocins molt petits.
2 intr. pron. [LC] Fer-se pols, bocins. Fins les massisses roques s’espoltreixen.
espona
1 1 f. [LC] Costat de llit. L’Anna dorm en aquesta espona i en Jaume a l’altra.
1 2 f. [LC] Espai que hi ha entre el llit i les parets laterals. L’habitació era tan petita que a les espones no hi cabia cap tauleta de nit.
2 1 f. [AGA] Marge de pedra per a sostenir les terres d’un bancal.
2 2 f. [LC] Marge de terra.
esponcellar
v. tr. [LC] [BO] DESPONCELLAR.
espondaic -a
1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent a l’espondeu.
2 adj. [FLL] Que conté espondeus. Hexàmetre espondaic.
espondeu
m. [FLL] Peu compost de dues síl·labes llargues.
espòndil
m. [ZOA] [MD] VÈRTEBRA.
espondil-
[LC] [MD] V. ESPONDILO-.
espondili -ília
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a les vèrtebres o a la columna vertebral.
espondilitis
1 f. [MD] Inflamació de les vèrtebres.
2 [MD] espondilitis tuberculosa Espondilitis que provoca la destrucció del disc intervertebral i de les plataformes dels cossos vertebrals.
espondilo- [o espondil-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot espòndil. Ex.: espondilotomia, espondilartritis.
esponerós -osa
1 adj. [LC] UFANÓS. Una alzina esponerosa.
2 adj. [LC] PER EXT. Una cabellera esponerosa. Som hereus d’un passat esponerós.
esponerosament
adv. [LC] D’una manera esponerosa.
esponger -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les esponges.
2 f. [LC] Bossa de malla o recipient per a guardar una esponja.
espongiforme
adj. [LC] Semblant a una esponja.
espongina
f. [ZOA] Substància proteica i imputrescible que constitueix l’esquelet intern de les esponges no calcàries.
esponja
1 f. [ZOI] Animal pertanyent al grup dels porífers. Esponja de bany.
2 1 f. [LC] [ZOA] Massa porosa i elàstica de fibres còrnies entrellaçades, que forma l’esquelet intern de certs animals marins pertanyents al grup dels porífers, la qual té un gran poder d’absorbir aigua i deixar-la anar fàcilment per pressió, que s’empra en la higiene personal i per a la neteja domèstica. Rentar amb una esponja. Hem de passar l’esponja a la pissarra per esborrar el que hi ha escrit.
2 2 f. [LC] [ED] Peça de material sintètic porós que s’empra en la neteja i com a absorbent.
2 3 f. [LC] PER EXT. La falta és perdonada: oblidem-la, passem-hi l’esponja.
3 f. [BO] Part inferior, fàcilment separable, del barret dels bolets amb porus de l’ordre de les boletals.
4 f. [LC] [QU] Substància esponjosa. Esponja de platí.
esponjament
m. [LC] Acció d’esponjar o d’esponjar-se; l’efecte.
esponjar
1 1 v. tr. [LC] Absorbir (un líquid) amb una esponja, amb un cos esponjós.
1 2 v. tr. [LC] Eixugar amb una esponja.
2 1 tr. [LC] Fer més porós, més flonjo.
2 2 intr. pron. [LC] Si poses el pastís al forn s’esponjarà.
2 3 intr. pron. [LC] El cor se li esponjava de tendresa.
esponjat
m. [HO] Pasta ensucrada esponjosa feta amb clara d’ou i suc de llimona.
esponjós -osa
1 adj. [LC] Semblant a una esponja.
2 adj. [LC] Que és elàstic i porós com una esponja, flonjo i ple de cavitats. Una pasta esponjosa.
esponjositat
f. [LC] Qualitat d’esponjós.
esponsàlies
f. pl. [DR] ANT. ESPOSALLES.
espontaneïtat
f. [LC] Qualitat d’espontani. Oferir una cosa amb espontaneïtat.
espontani -ània
1 1 adj. [LC] Que procedeix d’un impuls interior, que obra sense un estímul extern. Un moviment espontani de l’ànima. Un oferiment espontani. Combustió espontània. Generació espontània. Un noi espontani.
1 2 m. i f. [LC] Persona que assisteix a un espectacle públic com a espectador i que, en un moment determinat, hi intervé per iniciativa pròpia, especialment en les corregudes de toros, en el futbol, etc. En assenyalar l’àrbitre el penal, va saltar un espontani amb la intenció d’agredir-lo.
2 adj. [BO] [EG] Que viu i es dissemina d’una manera natural en un territori, s’aplica als vegetals.
espontàniament
adv. [LC] D’una manera espontània.
espor-
[LC] V. ESPORO-.
espora
1 f. [BO] [BI] Element reproductor dels vegetals, en general unicel·lular però pluricel·lular en alguns fongs, que dona lloc directament a un nou individu.
2 f. [BI] Forma d’abiosi pròpia dels bacteris de la família de les bacil·làcies, resistent a la calor i a la dessecació.
esporada
f. [BO] Acumulació d’espores despreses d’un bolet, que s’obté en un ambient humit disposant una superfície sota l’aparell esporífer.
esporàdic -a
1 adj. [LC] Que es presenta d’una manera aïllada, sense obeir a una llei general. La protesta es manifestava en actes esporàdics de violència.
2 adj. [LC] [MD] Que no constitueix una epidèmia, que ataca ocasionalment alguns individus.
esporàdicament
adv. [LC] D’una manera esporàdica.
esporal
adj. [BI] [BO] Relatiu o pertanyent a les espores.
esporangi
m. [BO] Cèl·lula o òrgan pluricel·lular dins el qual es produeixen una o més espores.
esporangiòfor
m. [BO] Peduncle d’un esporangi o d’un grup d’esporangis.
esporcellar-se
v. intr. pron. [VE] [LC] La truja, afollar-se.
esporga
f. [LC] [AGA] ESPORGADA.
esporgada
f. [LC] [AGA] Acció d’esporgar; l’efecte.
esporgadís -issa
adj. [LC] [AGA] Que es pot esporgar.
esporgador esporgadora
1 m. i f. [AGA] [PR] [LC] Persona que esporga.
2 f. [AGA] [LC] Eina per a esporgar, de mànec curt i amb una peça metàl·lica plana i ampla que s’utilitza per a tallar les branques.
esporgar
1 1 v. tr. [LC] [AGA] Netejar (una planta) de les branques inútils o supèrflues.
1 2 v. tr. [LC] EXPURGAR. Esporgar d’errors una teoria, un llibre.
2 tr. [BB] Retirar les obres que han quedat obsoletes (d’una biblioteca, d’un arxiu).
esporguia
f. [AGA] [LC] ESPORGUIMS.
esporguims
m. pl. [AGA] [LC] Branques tallades d’un arbre en esporgar-lo.
esporguinyar
v. tr. [AGA] [LC] Esporgar lleugerament.
esporidi
m. [BO] Cèl·lula originada per gemmació d’una espora.
esporífer -a
adj. [BO] Que produeix espores.
esporo- [o espor-]
[LC] Forma prefixada del mot espora. Ex.: esporogènesi, esporòfor, esporozou, esporangi.
esporocarp
m. [BO] Aparell o òrgan complex on es formen espores.
esporofil·le
m. [BO] Fulla, poc o molt modificada d’una planta vascular, sobre la qual es formen els esporangis.
esporòfit
m. [BO] En els vegetals amb alternança de generacions, individu pertanyent a la generació asexual que produeix espores, típicament diploide.
esporofític -a
adj. [BO] Relatiu o pertanyent als esporòfits.
esporogen -ògena
adj. [BO] [LC] Que produeix espores.
esporogoni
m. [BO] Esporòfit d’un briòfit.
esporozous
1 m. pl. [ZOI] [VE] Classe de protozous paràsits.
2 m. [ZOI] [VE] Individu d’aquesta classe.
esport
1 m. [LC] [SP] Exercici corporal d’agilitat, destresa o força, que es practica individualment o en grup, amb finalitat lúdica o competitiva i seguint unes regles establertes. Fer esport. Els esports d’hivern. La natació és un esport molt complet.
2 1 adj. [LC] [inv.] Esportiu 3 1. Uns pantalons esport. Una jaqueta esport.
2 2 adj. [LC] [inv.] Esportiu 3 2. Té un parell d’automòbils esport.
esporta
f. [LC] SENALLA.
esportellament
m. [LC] [AQ] Acció d’esportellar.
esportellar
1 v. tr. [LC] [AQ] Obrir portell (en un mur, una muntanya, etc.).
2 tr. [LC] Trencar la vora (d’un recipient).
esportí
m. [LC] [AGA] COFÍ.
esportista
adj. i m. i f. [SP] [LC] [PR] Que practica un o més esports.
esportiu -iva
1 1 adj. [LC] [SP] Relatiu o pertanyent a l’esport. Un diari esportiu.
1 2 adj. [LC] [SP] Afectat a l’esport. És una noia molt esportiva.
2 adj. [SP] Que s’adequa a les normes ètiques que exigeix la pràctica d’un esport. Esperit esportiu.
3 1 adj. [LC] Que hom porta amb comoditat i confort, i que denota certa informalitat. Un calçat esportiu. Va assistir a l’acte vestit amb roba esportiva, però elegant.
3 2 adj. [LC] Que té un aspecte semblant als vehicles de competició. Té un parell d’automòbils esportius.
esportivament
adv. [LC] [SP] Amb esportivitat.
esportivitat
1 f. [LC] [SP] Qualitat d’esportiu.
2 f. [SP] Conjunt d’exigències ètiques que es basen en el reconeixement i el respecte de les regles del joc i de les relacions correctes amb un adversari, el manteniment de la igualtat d’oportunitats i l’actitud digna en la victòria i en la derrota.
esportó
m. [LC] Senalla petita.
espòrtula
f. [HIH] Do, present.
esporuguiment
m. [LC] Acció d’esporuguir o d’esporuguir-se; l’efecte.
esporuguir
1 v. tr. [LC] Fer agafar por (a algú).
2 intr. pron. [LC] Agafar por. La llebre s’esporuguí davant dels gossos.
espòrula
f. [BO] ESPORA.
esporulació
f. [BI] Acció de produir espores; l’efecte.
esporular
v. intr. [BO] [BI] Els fongs i certes plantes, formar espores. Després de tres setmanes, aquesta floridura esporula.
espòs esposa
m. i f. [LC] [HIG] CÒNJUGE.
esposalles
f. pl. [LC] [AN] [DR] Prometatge de noces, prometença mútua de casar-se.
esposar
1 v. tr. [LC] Prendre per marit o per muller.
2 intr. pron. [LC] Prometre’s mútuament de casar-se. S’ha esposat amb una hereva molt rica, però no s’hi casarà.
3 intr. pron. [LC] CASAR-SE.
espot
m. [LC] [CO] Espai publicitari breu, propi de la ràdio i dels mitjans de comunicació audiovisuals.
espotonar-se
v. intr. pron. [VE] [LC] Un animal, fer-se malbé les potes.
esprai
1 m. [IQ] [ED] Líquid contingut en un recipient que es projecta a pressió en forma de polsim o aerosol.
2 m. [IQ] [LC] [ED] Recipient que conté l’esprai.
espremedor -a
1 adj. [LC] Que esprem.
2 f. [LC] [ED] Estri disposat per a esprémer alguna cosa i recollir-ne el suc.
esprémer
1 v. tr. [LC] Prémer fortament (una cosa) per fer-ne sortir el suc, el líquid que conté. Esprémer una taronja. Esprémer un mocador mullat. Esprémer un gra, un tumor.
2 v. tr. [LC] Treure (d’algú o d’alguna cosa) tot el partit possible. Convé que espremis al màxim el teu bon moment de forma. Els governs espremen els ciutadans tant com poden.
3 [LC] esprémer-se el cervell Esforçar-se molt per trobar la solució d’alguna cosa.
espremuda
f. [LC] Acció d’esprémer; l’efecte.
esprimatxament
m. [LC] Condició d’esprimatxat.
esprimatxar-se
v. intr. pron. [LC] Esdevenir esprimatxat.
esprimatxat -ada
adj. [LC] Prim per l’alçada que té. És alta i esprimatxada.
esprint
m. [SP] [LC] En una cursa, acceleració ràpida i potent de la velocitat amb què un corredor intenta d’avançar els adversaris, especialment en la proximitat de la meta.
esprintador esprintadora
m. i f. [SP] Esportista dotat d’una gran capacitat per a esprintar.
esprintar
v. intr. [SP] Fer un esprint.
esprovar
v. tr. [LC] ANT. Sotmetre (algú o alguna cosa) a certes proves per apreuar-ne el valor.
esprue
m. [MD] Malaltia produïda per una mala absorció dels greixos.
espuament
m. [LC] Acció d’espuar o d’espuar-se; l’efecte.
espuar
1 v. tr. [LC] Llevar les pues (d’alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] Perdre les pues. Aquestes pintes s’espuen de seguida.
espuçada
f. [LC] Acció d’espuçar.
espuçar
v. tr. [LC] [MD] Netejar de puces. Espuçar un gos. El gat no para d’espuçar-se.
espuma
f. [LC] ESCUMA.
espumós -osa
adj. [LC] ESCUMÓS.
espuntament
m. [LC] Acció d’espuntar; l’efecte.
espuntar
1 v. tr. [LC] Trencar, esmussar, la punta (d’alguna cosa). Una agulla espuntada.
2 intr. pron. [LC] Aquests llapis s’espunten com si res.
espuntegar
v. intr. [LC] Especialment el bestiar de ferradura, ensopegar.
espunyar
v. tr. [LC] [MD] Tallar els punys (a algú).
espunyida
f. [LC] [MD] Acció d’espunyir-se.
espunyidella
1 f. [BOS] [LC] Herba del gènere Galium, de la família de les rubiàcies, de fulles aparentment verticil·lades, petites flors en inflorescència cimosa i fruit format per dos aquenis globulosos que se separen a la maturitat.
2 [BOS] espunyidella blanca Espunyidella de fulles linears i de flors blanques en panícula, freqüent als fenassars i als marges de l’Europa meridional (Galium lucidum).
3 [BOS] espunyidella groga Espunyidella de fulles linears i de flors grogues en panícula, oloroses, freqüent als prats, sobretot a muntanya (Galium verum).
espunyidera
f. [BOS] [LC] ESPUNYIDELLA.
espunyidura
1 f. [LC] Efecte d’espunyir.
2 f. [LC] Desllorigament del puny.
espunyir
v. tr. [LC] [HO] Esprémer (una ceba o una altra menja) de manera que desaparegui la picantor.
espunyir-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Desllorigar-se un puny. Jo no m’hauria espunyit, si no hagués podat les pomeres.
espuri -úria
1 adj. [LC] Bastard, no legítim, no autèntic. Mots espuris.
2 adj. [BO] En bot., fals, bord.
espurna
1 1 f. [LC] [FIF] Partícula inflamada que es desprèn d’un cos en combustió o fortament rascat. Em va caure una espurna a l’ull. L’euga corria tant que treia espurnes de l’empedrat.
1 2 [EE] [FIF] espurna elèctrica Descàrrega brusca i transitòria que es produeix entre dos conductors o elèctrodes pròxims, entre els quals existeix una elevada diferència de potencial.
2 f. [LC] Petita quantitat d’una cosa. Posa una espurna de sal a l’amanida.
3 f. [LC] Persona espavilada.
espurnall
m. [LC] Raig d’espurnes.
espurnar
v. intr. [LC] Espurnejar.
espurneig
m. [LC] Acció d’espurnejar.
espurnejant
adj. [LC] Que espurneja.
espurnejar
1 v. intr. [LC] Llançar espurnes. Com espurneja, aquest foc!
2 v. intr. [LC] CENTELLEJAR.
3 [LC] espurnejar-li a algú els ulls Tenir una llàgrima a punt de caure.
esput
m. [LC] [BI] [MD] Producte de secreció patològica que és expulsat en cada expectoració. Un esput sangonós.
esputació
f. [LC] [MD] Acció d’esputar. Una esputació freqüent.
esputar
v. intr. [LC] [MD] Llançar esputs.
esquadra
1 f. [DE] [LC] Colla de gent armada sota les ordres d’un cap, especialment de soldats sota les ordres d’un caporal.
2 f. [DE] [LC] Reunió de vaixells de guerra sota les ordres d’un almirall.
esquadrilla
f. [DE] [LC] Fracció d’una esquadra naval o aèria, composta respectivament d’un petit nombre de naus o d’aeronaus.
esquadró
m. [DE] [LC] Unitat militar que en cavalleria equival a una companyia i en l’Exèrcit de l’Aire consta d’un nombre variable d’avions.
esquaix
m. [SP] Esport en què dos contrincants competeixen llançant una pilota amb una raqueta contra les parets de la pista.
esqualè
m. [QU] Hidrocarbur insaturat amb sis dobles enllaços, de fórmula empírica C30H50, d’estructura isoprenoide amb sis unitats d’isoprè, que ocorre a l’oli de fetge d’alguns esquals i en altres olis, intermedi en la biosíntesi del colesterol.
esquàlids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis, de cos fusiforme, amb cinc fenedures branquials, sense aleta anal, sovint amb una espina a cada aleta dorsal, que inclou els agullats.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
esquals
1 1 m. pl. [ZOP] Grup de peixos condrictis elasmobranquis, de cos fusiforme.
1 2 m. [ZOP] Individu d’aquest grup.
2 m. [ZOP] TAURÓ.
esquama
1 f. [BO] En bot., apèndix o òrgan foliaci membranós comparable a una escata de peix.
2 f. [BO] Peça aplanada, sovint de color viu, situada al revers del tal·lus de les hepàtiques marcancials.
esquamiforme
adj. [BO] Amb aspecte d’esquama.
esquamós -osa
adj. [BO] Recobert d’esquames.
esquàmula
f. [BO] [LC] Petita esquama.
esquamulós -osa
adj. [BO] [LC] Recobert d’esquàmules.
esquarterament
m. [LC] Acció d’esquarterar; l’efecte.
esquarterar
1 v. tr. [LC] Dividir (un cos) en quatre quarters. Esquarterar un bou.
2 v. tr. [LC] Fer trossos (alguna cosa), especialment per repartir-la.
esquatínids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis, de cap i cos molt aplanats, amb la boca terminal i ampla i les fenedures branquials situades als costats del cap, aletes pectorals i ventrals molt grosses i eixamplades, sense aleta anal, d’hàbitat bentònic, que inclou els escats.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
esquei
1 m. [GL] [LC] Clap de roca que presenta una superfície clivellada, cantelluda.
2 m. [GL] Esquerda en una roca.
esqueix
1 m. [LC] [AGA] Rama esqueixada d’una planta herbàcia, que s’enterra per la seva part inferior en terra humida perquè hi arreli. M’ha donat un esqueix de clavellina.
2 m. [LC] [MD] Esquinç 1.
esqueixada
1 f. [LC] [HO] Amanida feta amb bacallà o tonyina esqueixats, enciam, tomàquet, olives, etc.
2 f. [AR] [AQ] ESPLANDIT.
esqueixalament
1 m. [LC] Acció d’esqueixalar.
2 m. [LC] Qualitat d’esqueixalat.
esqueixalar
v. tr. [AGR] [LC] Llevar els queixals (a un animal).
esqueixalat -ada
1 adj. [LC] [MD] [AGR] Que ha perdut tots els queixals o una part.
2 adj. [LC] Que té l’aparença d’una mandíbula esqueixalada, a causa de la caiguda d’algunes de les seves pedres. Una paret, una torre, esqueixalada.
esqueixall
m. [LC] ESQUINÇALL.
esqueixament
1 m. [LC] Acció d’esqueixar o d’esqueixar-se.
2 m. [LC] Condició d’esqueixat.
esqueixar
1 1 v. tr. [LC] ESQUINÇAR.
1 2 intr. pron. [LC] Esqueixar-se una tela.
1 3 [LC] esqueixar la grua Desbaratar un projecte.
2 1 tr. [LC] Arrencar (una rama) d’una planta. Repenjant-s’hi, han esqueixat una branca de la figuera.
2 2 intr. pron. [LC] Esqueixar-se una branca.
2 3 intr. pron. [LC] esqueixar-se de riure TRENCAR-SE DE RIURE.
3 tr. [LC] Partir (un cos fibrós) segons la direcció de les seves fibres. Esqueixar bacallà.
esqueixat -ada
adj. [LC] Mancat absolutament de correcció, de contenció, etc., en el parlar, en les maneres.
esquela
1 f. [LC] Paper imprès o litografiat que serveix per a notificar quelcom a diferents persones.
2 f. [LC] Anunci en un periòdic per a notificar quelcom, especialment per a comunicar una defunció. Una esquela mortuòria.
esquelet
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Ossada de l’home o de qualsevol altre animal vertebrat.
1 2 [LC] semblar un esquelet Ésser una persona magríssima, que no té sinó la pell i l’os.
2 m. [ZOA] Conjunt de les parts dures, rígides, protectores d’un animal o d’una part del seu cos.
3 1 m. [LC] Carcassa 2.
3 2 m. [IMF] Estructura o armadura de qualsevol moble que s’ha d’entapissar o folrar.
4 m. [LC] Pla general d’una obra sense desenvolupament.
esquelètic -a
1 1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’esquelet.
1 2 adj. [LC] Molt magre. Una persona esquelètica.
2 1 adj. [GL] Que conté molts fragments de la roca mare o fragments al·lòctons i en què el material comença a alterar-se. Els sòls esquelètics són sòls poc evolucionats.
2 2 adj. [GL] Poc desenvolupat, s’aplica a un cristall.
esquella
1 f. [LC] [AGR] Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que es posen al coll dels bous, dels moltons, etc., que guien un ramat.
2 [LC] perdre el bou i les esquelles V. BOU1.
esquellada
f. [BOS] [LC] HERBA ESQUELLERA.
esquellar
v. tr. [LC] [AGR] Posar l’esquella (a un animal). Esquellar la vaca. Demà esquellarem.
esquellat -ada
1 adj. [AGR] [LC] Proveït d’esquella. Una ramada ben esquellada.
2 f. [AGR] Acció d’esquellar el bestiar.
3 f. [AGR] ESQUELLERIA.
esquelleig
m. [LC] ESQUELLERIA.
esquellejar
v. intr. [LC] Tocar les esquelles, fer soroll amb esquelles.
esqueller -a
1 adj. [AGR] [LC] Que porta l’esquella, s’aplica a un cap de ramat. Una vaca esquellera.
2 m. i f. [IMI] Persona que fa esquelles.
3 f. [BOS] [LC] HERBA ESQUELLERA.
esquelleria
f. [LC] Dring d’esquelles.
esquelleta
f. [BOS] JUSQUIAM.
esquellí
m. [LC] [AGR] ESQUELLERINC.
esquellinc
m. [LC] [AGR] ESQUELLERINC.
esquellotada
f. [AN] [LC] Esvalot que es fa amb esquelles, corns, llaunes, etc., especialment davant la casa d’un vidu el dia que es torna a casar.
esquellotaire
m. i f. [LC] [AN] Persona que fa esquellots.
esquellotar
1 v. tr. [AN] [LC] Fer esquellots (a algú).
2 v. tr. [LC] Esbombar (alguna nova).
esquellotejar
v. tr. [LC] ESQUELLOTAR.
esquema
1 1 m. [LC] Conjunt de les línies principals d’un dibuix.
1 2 m. [LC] Conjunt de les línies o les idees principals d’una teoria, d’un discurs, d’un projecte, etc.
2 m. [LC] Proposició redactada en forma per a ésser posada a la deliberació d’un concili.
3 1 m. [LC] [FIA] Representació gràfica de les lleis de variació de certs fenòmens.
3 2 m. [FS] Representació sensible d’un concepte.
esquemàtic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’esquema.
2 adj. [LC] Simplificat, que conserva els trets essencials i manca de matisos. Una explicació esquemàtica.
esquemàticament
1 adv. [LC] D’una manera esquemàtica.
2 adv. [LC] Per mitjà d’un esquema o d’esquemes.
esquematisme
1 m. [LC] Procediment esquemàtic.
2 m. [LC] Condició d’esquemàtic.
esquematització
f. [LC] Acció d’esquematitzar; l’efecte.
esquematitzar
1 v. tr. [LC] Posar en forma d’esquema.
2 v. tr. [LC] Posar segons un arranjament sistemàtic.
esquena
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Part posterior del cos de l’home des de les espatlles a la cintura. Tenir dolor a l’esquena, al mig de l’esquena. Rebre un cop a l’esquena caient endarrere. Caure d’esquena a terra. Jeure d’esquena. Donar l’esquena a algú. Girar-se d’esquena a algú, a alguna cosa. Caminar amb la pluja a l’esquena. Rompre’s l’esquena treballant.
1 2 f. [LC] [ZOA] Part superior del cos dels animals des del coll a les anques. Aquest cavall és alt d’esquena.
2 1 f. [LC] Part posterior d’algunes coses. L’esquena d’un vestit.
2 2 f. [LC] Part d’una eina tallant oposada al tall. L’esquena d’un ganivet.
2 3 f. [LC] Llom d’un llibre.
2 4 f. [LC] Part d’una post o d’una llesca de suro que quan era a l’arbre queia a l’exterior.
3 1 f. [LC] Part superior i convexa d’una cosa. L’esquena d’una muntanya.
3 2 [AQ] [OP] esquena d’ase a) Acabament d’un mur, d’una paret, etc., formant declivi a un costat i a l’altre de la línia més alta o cresta.
3 2 [AQ] [OP] esquena d’ase b) Perfil transversal de la superfície de la calçada en forma de llom i amb pendent a banda i banda per a desguassar cap a les vores l’aigua de la pluja.
3 2 [AQ] [OP] esquena d’ase c) Canvi de rasant en la via fèrria d’una estació de classificació des d’on hom deixa anar els vagons vers la via que calgui.
4 f. [SP] Estil de natació executat en posició supina, que consisteix a efectuar tracció amb els braços d’una manera alterna, mentre les cames es mouen amunt i avall per ajudar la propulsió i l’estabilització del cos.
esquenada
f. [LC] Cop a l’esquena.
esquenador esquenadora
m. i f. [PR] [IMI] [AGF] Operari dedicat a esquenar llesques o carracs.
esquenadret -a
adj. [LC] GANDUL.
esquenall
m. [LC] [GG] Carena d’una muntanya.
esquenar
v. tr. [AGF] [IMI] Treure l’esquena (d’una llesca de suro, d’un carrac).
esquena-romput -rompuda
adj. [LC] Aixafat pels treballs, les fatigues, etc., que ha hagut d’endurar.
esqueneta
f. [LC] fer esqueneta a) Ajupir-se parant l’esquena perquè un altre hi pugi. Si em fas esqueneta podré enfilar-me a la paret.
f. [LC] fer esqueneta b) PER EXT. En aquest afer, si no em fas esqueneta, no sé pas com podré reeixir.
esquenut -uda
1 adj. [LC] Que té l’esquena grossa.
2 adj. [LC] Lleugerament convex en lloc de pla. És un cofre esquenut.
esquer1
1 m. [LC] [AGP] [AGF] Menjar que serveix per a atraure el peix, els ocells, etc. Posar esquer als hams.
2 m. [LC] Allò que atrau, que excita la cobejança, el desig. L’esquer de la recompensa. Li posaren una persona com a esquer.
esquerar1
v. tr. [AGP] [LC] ESCAR2.
esquerar2
v. tr. [LC] Criar, nodrir. Com que va néixer amb set mesos i pesava dos quilos, el metge va dir que no l’esqueraríem i que dubtava que visqués fins a la matinada. Sempre ha tingut molt bona mà per a les plantes, fa dos dies li van donar una dàlia pansida i a punt de morir, però ja l’ha esquerada.
esquerd
m. [AGF] Incisió longitudinal practicada en el tronc d’un arbre, un cop extret el suro, per evitar que el nou suro s’esquerdi i facilitar-ne la pela.
esquerda
1 f. [LC] [AQ] Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur. En aquella paret hi ha una esquerda que va de dalt a baix. En aquest càntir hi deu haver alguna esquerda: mira com vessa.
2 1 f. [LC] [AQ] ESQUERDILL.
2 2 f. [LC] [AQ] Estella llarga i prima.
2 3 f. [LC] [AQ] Tros de pedra.
esquerdar
1 v. tr. [LC] Fer una esquerda (en algun cos dur). Qui ha esquerdat aquesta gerra?
2 intr. pron. [LC] Aquesta roca s’esquerda tota.
esquerdat -ada
adj. [LC] De tonalitat estrident, aspre. Veu esquerdada.
esquerdejada
f. [AQ] Acció d’esquerdejar; l’efecte.
esquerdejar
v. tr. [AQ] [LC] Arrebossar (una paret) amb morter de sorra gruixuda, llançat amb la paleta, per tal d’igualar la superfície, tapar forats i deixar-la en condicions d’ésser arrebossada amb més cura.
esquerdejat
m. [AQ] Efecte d’esquerdejar.
esquerdell
1 m. [AGF] Segona escorça del suro després de set o vuit anys d’haver-lo espelagrinat.
2 m. [AGF] Carrac de vena oberta que es trenca fàcilment.
esquerdill
m. [LC] Fragment que es desprèn d’un cos dur en esquerdar-se, en esberlar-se.
esquerdillar
v. tr. [LC] Rompre fent esquerdills.
esquerdissar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESQUERDAR.
esquerp -a
1 adj. [LC] Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s’hi acosten. Una persona esquerpa. Un ocell, un gos, un gat, esquerp.
2 adj. [LC] PER EXT. Un país esquerp.
esquerpament
adv. [LC] D’una manera esquerpa.
esquerperia
f. [LC] Qualitat d’esquerp.
esquerrà -ana
1 adj. [LC] Que se serveix millor de la mà esquerra que de la dreta. Un noi esquerrà i una noia dretana.
2 1 adj. [LC] [PO] [SO] Pertanyent a un partit polític d’esquerra.
2 2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari de l’esquerra política.
3 f. [LC] Paleta grossa que el mestre de cases aguanta amb la mà esquerra i que conté el morter que aplica a l’obra.
esquerranisme
m. [LC] [PO] Condició pròpia dels partidaris de l’esquerra política.
esquerrar
v. tr. [AGA] [LC] Munyir 2.
esquerre -a
1 1 adj. [LC] Situat a la banda de ponent quan una persona està de cara al nord. Costat esquerre i costat dret.
1 2 adj. [LC] Situat al costat esquerre d’una persona o d’un animal, s’aplica a dos òrgans simètrics. El ronyó esquerre. L’ull esquerre. La mà esquerra. La cama esquerra. El pulmó esquerre. La mà esquerra i la mà dreta.
2 1 adj. [LC] Situat amb relació a la seva part anterior com, en l’home, el costat esquerre està situat amb relació a la cara. El costat esquerre d’un cotxe. L’ala esquerra d’un exèrcit.
2 2 adj. [LC] Situat a la banda esquerra d’algú que recorregués un riu o un canal en la direcció del corrent de cara endavant. La vora o la riba esquerra d’un riu.
3 1 f. [LC] Mà esquerra. Escriu amb la dreta, però menja amb l’esquerra.
3 2 f. [LC] Costat esquerre, formant part de locucions que denoten la situació a la banda o regió de l’espai que correspon al costat esquerre d’algú. Anar, seure, a l’esquerra d’algú. Els àrabs escriuen de dreta a esquerra.
4 1 f. [PO] Sector de diputats d’un hemicicle que seu a l’esquerra del president.
4 2 f. [PO] [LC] Conjunt de partits que mantenen una posició ideològica caracteritzada per actituds polítiques favorables a la modificació de les estructures socials, a la igualtat entre individus i a la intervenció pública en les relacions socioeconòmiques per aconseguir aquesta igualtat. En les darreres eleccions l’esquerra ha obtingut uns bons resultats. L’esquerra europea té un gran pes.
4 3 [PO] [LC] l’extrema esquerra L’esquerra d’ideologia més radical.
4 4 [PO] [LC] d’esquerra [o d’esquerres] loc. adj. Relatiu o pertanyent a l’esquerra política.
esquerrer -a
adj. [LC] Esquerrà 1.
esquetx
m. [JE] Escena curta, generalment còmica i amb pocs actors.
esquí
[pl. -ís]
1 m. [LC] [SP] Llenca llarga i estreta de material dur terminada anteriorment en punta corbada cap amunt, que se subjecta al peu i serveix per a lliscar sobre una superfície coberta de neu o sobre l’aigua.
2 m. [SP] Esport practicat sobre la neu o sobre l’aigua amb esquís. Esquí alpí. Esquí nòrdic. Esquí aquàtic.
esquiable
adj. [SP] Relatiu a un lloc o a un període de temps en què és possible practicar l’esquí.
esquiador esquiadora
1 m. i f. [LC] Persona que esquia.
2 m. i f. [SP] [PR] Esportista que practica l’esquí.
esquiar
1 v. intr. [LC] [SP] Anar per la neu amb esquís.
2 v. intr. [SP] Practicar l’esquí.
esquif
1 m. [TRA] [LC] Embarcació de servei dels vaixells.
2 m. [TRA] [SP] Embarcació lleugera, llarga i estreta, per a la pràctica esportiva.
esquifidament
adv. [LC] Amb esquifidesa.
esquifidesa
f. [LC] Qualitat d’esquifit.
esquifiment
m. [LC] ESQUIFIDESA.
esquifir-se
v. intr. pron. [LC] Esdevenir esquifit. Amb la sequera, les plantes s’esquifien.
esquifista
m. i f. [SP] Remer que competeix amb un esquif.
esquifit -ida
1 adj. [LC] Que no té la grandor deguda, que no arriba a la mida. Portava un vestit esquifit.
2 adj. [LC] PER EXT. Guanyen uns sous esquifits.
esquila
f. [LC] prendre algú de cap d’esquila [o tenir algú de cap d’esquila] V. CAP1.
esquilada
f. [AGR] [LC] Acció d’esquilar; l’efecte.
esquilador esquiladora
m. i f. [AGR] [PR] [LC] Persona que esquila.
esquilar
1 1 v. tr. [LC] [AGR] Tallar arran el pèl, la llana, (a un animal), tondre. Esquilar un cavall, un gos. Esquilar les ovelles.
1 2 v. tr. [LC] Tallar arran el cabell (a algú).
2 tr. [LC] Deixar (algú) sense diners.
esquimal
1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble que habita les costes àrtiques d’Amèrica.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als esquimals.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua parlada pels esquimals.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’esquimal.