infantívolament
adv. [LC] INFANTILMENT.
infart
m. [LC] [MD] Necrosi localitzada deguda a la manca d’irrigació sanguínia.
infartat -ada
adj. [MD] [LC] Que ha sofert un infart, s’aplica a un òrgan.
infatigable
adj. [LC] Que no es fatiga.
infatigablement
1 adv. [LC] D’una manera infatigable.
2 adv. [LC] Sense cessar.
infatuació
f. [LC] Acció d’infatuar o d’infatuar-se; l’efecte.
infatuar
1 v. tr. [LC] Fer esdevenir fatu, envanir en alt grau. El nomenament de director el va infatuar.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir fatu. Cal saber perdre sense rancor i guanyar sense infatuar-se.
infaust -a
adj. [LC] No faust, no favorable, que porta una desgràcia, etc. Un dia infaust.
infaustament
adv. [LC] D’una manera infausta, amb desgràcia.
infecció
1 f. [LC] [MD] Acció d’infectar; l’efecte.
2 f. [LC] Allò que infecta.
3 f. [MD] Invasió de l’organisme per gèrmens patògens capaços de desenvolupar-s’hi i de produir-hi substàncies tòxiques.
infecciós -osa
1 adj. [MD] Comunicable o causat per infecció. Una malaltia infecciosa.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix una infecció.
infectament
adv. [LC] D’una manera infecta.
infectant
adj. [LC] [MD] Que infecta.
infectar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Contaminar (quelcom) amb gèrmens patògens. Els microbis ja han infectat tot l’organisme.
1 2 intr. pron. [MD] Contreure, adquirir, una infecció. Infectar-se una ferida.
2 tr. [LC] Comunicar quelcom perniciós (a algú), corrompre amb una influència perniciosa. Infectaven els camperols de superstició.
3 tr. [LC] [MD] Omplir d’emanacions fètides.
infecte -a
1 adj. [LC] [MD] Que s’ha corromput. Una carronya infecta.
2 adj. [LC] [MD] Que desprèn emanacions pudents. Allí es respirava un aire infecte.
3 adj. [MD] Que s’ha infectat. Una ferida infecta.
4 adj. [LC] PER EXT. Una calúmnia infecta. Un adulador infecte.
infectiu -iva
1 adj. [MD] [LC] Que produeix infecció.
2 adj. [MD] De naturalesa infecciosa.
infecund -a
adj. [LC] [MD] No fecund. Una dona, una femella, infecunda.
infecundament
adv. [LC] [MD] D’una manera infecunda.
infecunditat
f. [LC] [MD] Manca de fecunditat.
infeliç
1 adj. [LC] No gens feliç. Ha estat molt infeliç. Passar una vida infeliç.
2 adj. i m. i f. [LC] BABAU. És un infeliç!
infelicitat
1 f. [LC] Qualitat d’infeliç.
2 f. [LC] Acte, paraula, expressió, etc., infeliç, poc afortunat.
infeliçment
adv. [LC] D’una manera infeliç.
ínfer -a
adj. [BO] Concrescent amb el receptacle que l’embolca, s’aplica a l’ovari de la flor.
inferència
1 f. [LC] [FS] Acció d’inferir; l’efecte.
2 f. [FL] [FS] Raonament pel qual es passa d’una o més proposicions a una altra que n’és la conseqüència.
3 f. [MT] inferència estadística Procediment, basat en determinades hipòtesis, que generalitza una estimació, obtinguda a partir d’una mostra limitada, a la totalitat de la població.
inferible
adj. [LC] [FS] Que es pot inferir.
inferior
1 adj. [LC] Situat més avall, més prop del fons o de la base. El nivell del mar Caspi és inferior al del mar Mediterrani. La part inferior d’una columna. El llavi inferior.
2 1 adj. [LC] A un nivell més baix quant al grau, al rang, a la importància, al valor, al mèrit. Aquest xicot és inferior als altres alumnes en coneixements. Aquesta comèdia és molt inferior a l’altra.
2 2 adj. [LC] De grau, rang, importància o valor baix, escàs. Un drap de qualitat inferior.
2 3 m. i f. [LC] SUBORDINAT, SUBORDINADA. Tracta els seus inferiors com si fossin companys.
3 adj. [BI] Que presenta una evolució biològica poc avançada. Plantes inferiors. La roca ha estat envaïda per algunes espècies vegetals inferiors.
4 adj. [HIH] [GL] En la seva primera etapa, s’aplica a un període prehistòric o una era geològica. Paleolític inferior. Cretaci inferior.
inferioritat
f. [LC] Qualitat d’inferior. Inferioritat de nivell, de posició.
inferiorment
adv. [LC] En un lloc, en un nivell, més baixos.
inferir
1 v. tr. [LC] [FS] Treure (una conseqüència). D’aquests indicis podem inferir que ell és el culpable.
2 tr. [LC] Causar o fer (un greuge, una ofensa, una ferida, etc.).
infermer infermera
m. i f. [LC] [MD] [PR] Persona que té cura dels malalts o dels ferits complint les prescripcions del metge.
infermeria
1 f. [LC] [MD] Local destinat als malalts o als ferits en un col·legi, una caserna, una presó, etc.
2 f. [MD] Col·lectiu d’infermers o d’infermeres.
infermetat
1 f. [LC] Manca de fermetat.
2 f. [LC] [MD] Manca de disposició de l’organisme a acomplir tal o tal funció.
infern
1 m. [LC] [AN] [HIH] En la mit. antiga, lloc subterrani on van les ànimes dels morts.
2 1 m. [RE] [LC] En la religió cristiana, lloc destinat a l’etern càstig dels damnats. Anar a l’infern després de mort. Les penes de l’infern. De malagraïts, l’infern n’és ple.
2 2 m. [LC] [RE] Estat d’etern càstig dels damnats.
2 3 m. [LC] PER EXT. Aquesta casa és un infern. Passar una vida d’infern.
3 1 m. [LC] [HIH] Lloc retret, subterrani, on es guarden coses que no convé que vegi tothom, on es recullen els solatges d’una operació, on hi ha el motor de certs mecanismes, etc. L’infern d’una biblioteca, d’un museu. L’infern d’una premsa d’oli.
3 2 m. [LC] [ED] Butxaca a la part interior d’un gec, d’una americana, etc. S’ha guardat les fotografies a l’infern de l’americana.
infernal
1 adj. [LC] [RE] [HIH] De l’infern, relatiu o pertanyent a l’infern. Les potències infernals.
2 adj. [LC] Molt molest, insuportable. Fa un temps, una calor, infernal. Un soroll infernal.
infernalment
adv. [LC] [RE] [HIH] D’una manera infernal.
infero-
[LC] Forma prefixada del mot ll. inferus, ‘inferior’. Ex.: inferoexterior, inferointerior, inferolateral, inferoanterior, inferoposterior, inferomedià.
infèrtil
adj. [LC] [MD] [AGR] No fèrtil.
infertilitat
f. [LC] [MD] Qualitat d’infèrtil.
infertilitzable
adj. [LC] No fertilitzable.
infest -a
adj. [LC] [MD] Danyós, nociu.
infestació
f. [LC] [MD] Acció d’infestar o d’infestar-se; l’efecte.
infestar
1 v. tr. [LC] Causar danys, estralls, amb incursions hostils (en un país, un territori, etc.). Els pirates infestaven el Mediterrani. Una contrada que havia estat infestada de bandits.
2 1 tr. [ED] [EG] [MD] Un animal, una planta, nocius, una malaltia, etc., envair (un indret). La fil·loxera infesta la vinya. Una casa que les rates han infestat.
2 2 intr. pron. [LC] Aquesta casa s’ha infestat de rates.
2 3 tr. [MD] Paràsits no microbians, envair (l’organisme).
infeudació
f. [HIH] Acció d’infeudar.
infeudar
v. tr. [HIH] Un rei, un comte, un senyor, cedir en feu (un bé immobiliari, un càrrec públic o una senyoria amb jurisdicció) a un vassall o a una persona de rang nobiliari o de condició lliure. Infeudar una terra.
infibulació
f. [AN] Acció d’infibular.
infibular
1 v. tr. [AN] Posar un anell als òrgans genitals (d’un animal, d’una persona) que impedeixi la còpula.
2 v. tr. [AN] Cosir els genitals (d’una noia) deixant només una petita obertura, com a part de la circumcisió femenina.
infidel
1 adj. [LC] No fidel, mancat de la deguda fidelitat. Un amic infidel. Un marit infidel a la seva muller. Una traducció infidel. Les nacions infidels.
2 m. i f. [LC] [RE] Persona que, en relació amb una determinada religió, en professa una altra o no en professa cap. Convertir els infidels. Predicar la religió cristiana entre els infidels.
infidelitat
1 f. [LC] Qualitat d’infidel. La infidelitat del marit.
2 f. [LC] Acte contrari a la fidelitat. Ha comès una infidelitat.
infidelment
adv. [LC] D’una manera infidel.
infiltració
1 f. [LC] Acció d’infiltrar o d’infiltrar-se; l’efecte.
2 f. [MD] Acumulació en un teixit, en particular el teixit conjuntiu, d’alguna substància o estructura cel·lular que li és estranya.
infiltrant
adj. [LC] Que infiltra.
infiltrar
1 1 v. tr. [LC] Fer entrar (un líquid) gradualment en els porus, en els intersticis, d’un cos sòlid.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Infiltrar en l’ànim d’algú una idea, una doctrina.
1 3 intr. pron. [LC] Penetrar en els porus o en els intersticis d’una substància. Infiltrar-se en la terra l’aigua de la pluja.
2 1 tr. [LC] Introduir (algú) en un territori o en un grup enemics amb missions d’espionatge, de vigilància, etc.
2 2 intr. pron. [LC] Infiltrar-se en una organització.
ínfim -a
1 adj. [LC] Que està més avall que cap altre, molt avall, quant a mèrit, importància, etc. Un home d’ínfima condició. Vi d’ínfima qualitat. Preus ínfims.
2 m. [MT] En mat., la més gran de les fites inferiors.
infimitat
f. [LC] Qualitat d’ínfim.
infinit1
adv. [LC] Infinitament, moltíssim. T’ho agrairé infinit.
infinit2 -a
1 1 adj. [LC] Que no té fi, sense límit. La seva saviesa és gairebé infinita.
1 2 adj. [MT] En mat., més gran que qualsevol quantitat assignable de la mateixa espècie.
2 adj. [LC] Inconcebiblement gran, immens. Una varietat infinita d’objectes. Té una paciència infinita. Té infinites obligacions.
3 adj. [FL] En gram., que no presenta morfemes de temps i de persona. Forma verbal infinita.
4 1 m. [LC] [FS] [MT] Allò que és infinit.
4 2 m. [MT] Magnitud inabastable.
4 3 m. [MT] Signe que serveix per a designar aquesta magnitud.
4 4 [LC] a l’infinit loc. adv. Més enllà de tot límit assignable.
infinitament
1 adv. [LC] [MT] [FS] D’una manera infinita. Tot em semblava infinitament millor que abans.
2 adv. [LC] PER EXT. Us estic infinitament agraït.
infinitat
1 f. [LC] [MT] [FS] Qualitat d’infinit. La infinitat de l’univers. Hi ha una infinitat de nombres racionals.
2 f. [LC] [MT] Gran nombre. Hi havia una infinitat de persones que no pogueren entrar.
infinitèsim
m. [MT] Variable que té per límit zero.
infinitesimal
1 adj. [MT] [LC] Relatiu a les quantitats infinitament petites.
2 adj. [LC] [MT] En mat., que té per límit zero. Variable infinitesimal.
infinitiu
m. [FL] [LC] Forma no personal del verb que és independent de qualsevol matís temporal o aspectual i pot tenir el valor d’un substantiu.
infinitud
f. [LC] [FS] INFINITAT.
infirmació
f. [LC] Acció d’infirmar.
infirmar
v. tr. [LC] Llevar valor, eficàcia (a alguna cosa).
infix
1 m. [FL] [LC] Afix inserit a l’interior del radical d’un mot. L’infix nasal del verb llatí frango.
2 m. [FL] Afix inserit entre un radical i un sufix que serveix per a connectar l’un amb l’altre. L’infix -eg- del mot polsegós.
infixació
f. [FL] Acció d’infixar; l’efecte.
infixar
v. tr. [FL] Afegir un infix (en un mot).
inflable
adj. [LC] Que pot ésser inflat.
inflació
1 f. [LC] [MD] Acció d’inflar; l’efecte.
2 1 f. [ECT] [LC] Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis que implica una reducció del poder adquisitiu del diner.
2 2 [ECT] inflació de costos Inflació provocada per una elevació dels costos.
2 3 [ECT] inflació de demanda Inflació provocada per un excés de demanda.
2 4 [ECT] inflació estructural Inflació deguda als desequilibris en les estructures de producció o distribució d’una economia.
3 f. [FIA] Procés d’expansió exponencial que se suposa que va ocórrer a altes temperatures poc després de la gran explosió de l’Univers.
inflacionista
1 adj. [ECT] [LC] Relatiu o pertanyent a la inflació.
2 adj. [ECT] [LC] Que tendeix a produir inflació.
inflaconys
m. [LC] [ZOP] SERRÀ MENUT.
inflador -a
adj. [LC] Que infla.
infladura
f. [LC] [MD] INFLOR.
inflamabilitat
f. [LC] [QU] Qualitat d’inflamable.
inflamable
1 adj. [LC] [QU] Que s’inflama fàcilment. Una substància inflamable.
2 adj. [LC] PER EXT. Un cor inflamable.
inflamació
1 f. [LC] Acció d’inflamar o d’inflamar-se; l’efecte.
2 f. [LC] [MD] Alteració morbosa en una part de l’organisme que consisteix en la congestió dels vasos sanguinis i es manifesta exteriorment per la inflor, la rojor i l’escalfor de la part malalta.
inflamador -a
adj. i m. i f. [LC] Que inflama.
inflamar
1 1 v. tr. [LC] Encendre (alguna cosa que cremi amb flama). La metxa serveix per a inflamar la pólvora de la mina.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. L’amor, el zel, que inflamen el seu cor, el seu ànim.
1 3 intr. pron. [LC] S’ha inflamat el petroli del llum.
2 1 tr. [LC] [MD] Causar una inflamació (en un òrgan).
2 2 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir afectat d’inflamació. Se m’han inflamat les genives.
inflamatori -òria
1 adj. [LC] [MD] Que causa inflamació.
2 adj. [LC] [MD] Acompanyat d’inflamació. Reumatisme inflamatori.
inflament
m. [LC] Acció d’inflar o d’inflar-se.
inflar
1 v. tr. [LC] Distendre (un cos) amb aire o un gas qualsevol. El vent infla les veles. Inflar una bomba, una pilota, els pneumàtics d’una bicicleta.
2 1 tr. [LC] Fer augmentar de volum. Les pluges han inflat el riu.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Inflar la veu. Inflar un compte. Inflar l’estil un escriptor. T’inflaré la cara a bufetades.
2 3 [LC] inflar el cap a algú Incitar-lo amb explicacions o raonaments tendenciosos, etc. No hi vagis, que només miraran d’inflar-te el cap!
2 4 [LC] inflar els morros a algú Pegar-li.
2 5 [LC] [ECT] inflar un preu Augmentar-lo anormalment, excessivament.
3 1 tr. [MD] Una causa morbosa, fer augmentar de volum (una part del cos).
3 2 intr. pron. [LC] [MD] Una part del cos, augmentar de volum per una causa morbosa. Se m’ha inflat un braç, una cama, un ull.
4 intr. pron. [LC] ENVANIR-SE.
inflex -a
adj. [LC] Que s’encorba cap al centre. Estams inflexos.
inflexibilitat
f. [LC] Qualitat d’inflexible.
inflexible
1 adj. [LC] No flexible. Una barra d’un material inflexible.
2 adj. [LC] PER EXT. Voluntat inflexible. Rigor inflexible. Un jutge inflexible. Inflexible als precs.
inflexiblement
adv. [LC] D’una manera inflexible.
inflexió
1 f. [LC] Acció de corbar; l’efecte.
2 1 f. [FL] Modificació significativa en la corba melòdica d’una seqüència fònica.
2 2 f. [FL] Modificació del timbre d’una vocal per la influència del timbre d’un element vocàlic, semivocàlic o consonàntic veí.
3 f. [MT] Canvi de curvatura de convexa a còncava o viceversa. Punt d’inflexió.
inflicció
1 f. [LC] Acció d’infligir.
2 f. [LC] Cosa infligida.
inflictiu -iva
adj. [LC] Que causa inflicció.
infligir
v. tr. [LC] Aplicar (una pena). Infligir un càstig a algú.
inflor
1 f. [LC] [MD] Condició d’inflat.
2 f. [LC] [MD] Distensió deguda a un inflament. Se m’ha abaixat una mica la inflor de la cama.
3 f. [LC] PER EXT. La inflor insuportable del seu estil. La inflor del seu orgull.
inflorescència
1 f. [LC] [BO] Sistema de ramificació especialitzat i ben individualitzat que porta un conjunt de flors.
2 [BO] inflorescència definida Inflorescència en què l’eix primari i cadascun dels secundaris és terminat per una flor.
3 [LC] [BO] inflorescència indefinida Inflorescència sense flor terminal, de manera que es pot prolongar indefinidament.
influença
f. [LC] [MD] GRIP.
influència
1 1 f. [LC] Acció d’influir; l’efecte. La influència de la llum sobre la creixença de les plantes. La influència de les lletres sobre la civilització.
1 2 f. [LC] Autoritat, ascendent, que dona aquesta acció. Exercir una influència saludable. És un home de molta influència.
1 3 f. [CO] Capacitat de produir alguns efectes en les idees, en les actituds o en la conducta d’algú.
1 4 f. [FLL] Presència, conscient o no, d’elements formals o temàtics de l’obra d’un autor o d’una poètica en la d’un altre de la mateixa època o posterior.
2 f. pl. [LC] Persones influents de les quals algú es val o es pot valer per aconseguir alguna cosa.
influenciable
adj. [LC] Que pot ésser influenciat.
influenciar
v. tr. [LC] Exercir la seva influència (sobre algú o alguna cosa).
influent
adj. [LC] Que té influència, autoritat, ascendent.
influentment
adv. [LC] D’una manera influent.
influïble
adj. [LC] Que pot ésser influït.
influir
1 v. intr. [LC] Els astres, exercir llur acció sobre algú o sobre alguna cosa. Abans creien que els astres influïen sobre els destins dels homes.
2 v. intr. [LC] Produir un efecte en algú o en alguna cosa d’una manera insensible, indirecta. La calor influeix sobre la vida. Les lleis influeixen sobre els costums. La ignorància i la misèria influeixen a fer tornar els homes perversos. Influir sobre l’ànim dels jutges.
influx
m. [LC] Influència 1 1.
infoli
1 m. [BB] [AF] Llibre o manuscrit en què els fulls són plegats per la meitat, de manera que cadascun presenta quatre cares o pàgines.
2 m. [BB] Volum de gran format.
infòlio
m. [BB] INFOLI.
infondre
[quant a la flexió, com confondre]
v. tr. [LC] Suscitar, produir en el cos, en l’ànim, (un efecte físic, afectiu, moral). El repòs infon nou vigor als membres. Les meves paraules li infongueren un poc d’esperança. Infondre por.
infonedor -a
adj. [LC] Que pot ésser infós.
informació
1 1 f. [LC] [CO] Acció d’informar o d’informar-se; l’efecte. Donar, haver, tenir, rebre, informacions sobre algú o alguna cosa. Un servei d’informacions.
1 2 f. [LC] [CO] Conjunt de notícies. La informació d’un diari.
2 f. [SO] Forma més característica de la comunicació de massa.
3 f. [CO] En teoria matemàtica de la informació, innovació que conté un missatge.
4 1 f. [AD] Indagació o constatació jurídica i legal d’un fet o d’un delicte.
4 2 f. [AD] Conjunt de les proves que resulten de l’examen de documents i de testimonis presentats davant un tribunal.
5 f. [IN] En inform., contingut d’una o més dades, fent abstracció de la representació concreta que adopta.
informador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [CO] [PR] Que informa.
2 1 m. i f. [CO] [LC] [PR] Periodista dedicat a la informació en qualsevol mitjà de difusió.
2 2 [CO] [LC] [PR] informador gràfic Reporter gràfic.
3 m. i f. [FL] Parlant d’una llengua utilitzat com a subministrador de dades per a l’anàlisi d’aquesta llengua.
informal
adj. [LC] Mancat de formalitat.
informalisme
m. [AR] Tendència artística abstracta desenvolupada després de la Segona Guerra Mundial, que es basa en el valor expressiu de la matèria pictòrica.
informalitat
1 f. [LC] Qualitat d’informal.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona informal.
informalment
adv. [LC] D’una manera informal, amb informalitat.
informar
1 1 v. tr. [LC] [AD] Posar (algú) al corrent d’alguna cosa, donar-ne notícia (a algú). Us prego d’informar-me de l’estat de la seva salut. M’havien mal informat.
1 2 intr. pron. [LC] Procurar-se notícies entorn d’algú o d’alguna cosa. Informeu-vos de l’estat sanitari d’aquest establiment. Té avidesa d’informar-se sobre la vida dels escriptors. Abans de contractar-lo, informa-te’n.
1 3 intr. [DR] [AD] Els fiscals i els advocats, parlar en compliment de llur càrrec.
2 tr. [LC] Dotar de forma (alguna cosa), ésser-ne el principi formatiu.
informàtic -a
1 1 adj. [IN] [EI] [LC] Relatiu o pertanyent a la informàtica.
1 2 f. [LC] [EI] [IN] Branca de la ciència i de la tècnica que tracta de la concepció i de la utilització dels sistemes de transmissió i processament automàtics de la informació.
2 m. i f. [PR] [LC] [IN] Persona que treballa en informàtica.
informatització
f. [IN] Acció d’informatitzar; l’efecte.
informatitzar
v. tr. [EI] [IN] [LC] Aplicar la informàtica (a alguna activitat concreta).
informatiu -iva
1 adj. [LC] Que serveix per a informar.
2 m. [LC] [CO] Programa televisiu o radiofònic destinat a transmetre informació. L’informatiu del migdia.
informe1
1 1 m. [DR] [AD] Exposició oral que fa el lletrat o el fiscal davant el tribunal que ha de sentenciar o resoldre qualsevol qüestió.
1 2 m. [LC] [AD] Exposició ordenada sobre un afer, l’estat d’una qüestió, etc.
2 m. pl. [LC] Informacions sobre una persona. Me n’han donat molt bons informes.
informe2
1 adj. [LC] De forma mal determinada, imprecisa. Una massa informe.
2 adj. [LC] Que no té la forma que li correspon.
informement
adv. [LC] D’una manera informe.
informitat
f. [LC] Qualitat d’informe.
infortificable
adj. [LC] [DE] Que hom no pot fortificar.
infortuna
1 f. [LC] Mala fortuna.
2 f. [LC] Influència adversa dels astres.
infortunadament
adv. [LC] Sense fortuna, amb desgràcia.
infortunat -ada
1 adj. [LC] Que té mala fortuna. Un pare infortunat, que ha perdut tots els seus fills.
2 adj. [LC] PER EXT. Una vida infortunada.
infortuni
m. [LC] Cop d’adversa fortuna, desgràcia greu.
infra-
1 [LC] Prefix que significa ‘sota’. Ex.: infraaxil·lar, inframaxil·lar.
2 [LC] Prefix que indica inferioritat. Ex.: infrahumà, infrapsíquic.
infracció
f. [DR] Acció d’infringir; l’efecte. Cometre una infracció.
infractor -a
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que infringeix.
infraestructura
1 f. [ECT] [LC] Conjunt d’elements, especialment els materials, fonamentals per al desenvolupament d’una activitat humana. La infraestructura viària. La infraestructura sanitària.
2 f. [ECT] Base o estructura econòmica d’una societat. La superestructura és determinada per la infraestructura.
infraestructural
adj. [ECT] Relatiu o pertanyent a la infraestructura.
in fraganti
[ll.]
loc. adv. [LC] En el moment de fer una acció reprensible. La veïna, que anava a regar les plantes, va sorprendre els lladres in fraganti.
infrahumà -ana
adj. [LC] Per sota del nivell requerit per a les persones, indigne d’éssers humans. Condicions de treball infrahumanes.
infrangibilitat
f. [LC] Qualitat d’infrangible.
infrangible
adj. [LC] No frangible.
infranquejable
adj. [LC] No franquejable.
infraoctava
f. [RE] Conjunt dels sis dies compresos entre el primer i el darrer de l’octava d’una festivitat de l’Església catòlica.
infrapsíquic -a
adj. [LC] [PS] D’un nivell psíquic baix.
infraroig -roja
1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a l’infraroig.
2 m. [FIF] Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a les microones. Infraroig proper, infraroig llunyà.
infrascrit -a
adj. i m. i f. [LC] [BB] Que signa al capdavall d’un escrit.
infrasò
m. [FIF] So de freqüència inferior a la mínima audible, normalment d’unes vint vibracions per segon per a l’oïda humana.
infrasònic -a
adj. [FIF] Relatiu o pertanyent als infrasons.
infrasonor -a
adj. [FIF] [LC] INFRASÒNIC.
infrautilitzar
v. tr. [LC] Utilitzar (alguna cosa) per dessota les seves possibilitats. Infrautilitzar un sistema informàtic.
infravalorar
v. tr. [LC] Valorar (algú o alguna cosa) per dessota dels seus mèrits.
infreqüència
f. [LC] Qualitat d’infreqüent.
infreqüent
adj. [LC] No freqüent.
infreqüentat -ada
adj. [LC] No freqüentat.
infreqüentment
adv. [LC] No freqüentment.
infringir
v. tr. [LC] [DR] Violar (un pacte, una llei, una regla).
infructescència
f. [BO] Conjunt de fruits procedents d’una inflorescència, especialment quan són més o menys concrescents.
infructífer -a
adj. [LC] INFRUCTUÓS.
infructuós -osa
1 adj. [LC] Que no dona fruit. Arbres de fulles vistoses, però infructuosos.
2 adj. [LC] Que no produeix l’efecte esperat, que és ineficaç. Un treball infructuós. Tots els seus esforços han estat infructuosos.
infructuosament
adv. [LC] D’una manera infructuosa, sense fruit.
infructuositat
f. [LC] Qualitat d’infructuós.
ínfula
1 f. [LC] [AN] [RE] Banda de llana blanca que s’adaptava al voltant del cap amb dues cintes als costats, i era emblema d’inviolabilitat o signe de la dignitat sacerdotal.
2 1 f. pl. [RE] Cintes que pengen de la mitra.
2 2 f. pl. [RE] Mitra 2 1.
3 f. pl. [LC] Presumpció, vanitat. Vestia i parlava amb ínfules de savi i de potentat. Què són aquestes ínfules de gran senyora?
infundat -ada
adj. [LC] Sense fonament o motiu. La seva gelosia era infundada.
infundíbul
m. [ZOA] [MD] Òrgan o part d’un òrgan que té la forma d’un embut.
infundibuliforme
adj. [LC] Que té la forma d’un embut. Corol·la infundibuliforme.
infús -usa
adj. [LC] [RE] Infós en l’ànim, especialment per Déu o per inspiració. Ciència infusa.
infusibilitat
f. [LC] Qualitat d’infusible.
infusible1
adj. [LC] No fusible, incapaç o molt difícil de fondre’s.
infusible2
adj. [LC] INFONEDOR.
infusió
1 1 f. [LC] Acció de vessar aigua sobre alguna cosa. Bateig per infusió.
1 2 f. [MD] Introducció d’un líquid a les venes.
2 1 f. [LC] [MD] [HO] Procés de tractar amb aigua una substància per extreure’n els principis actius solubles.
2 2 f. [LC] [MD] [HO] Producte obtingut per infusió. Una infusió de te, de menta.
2 3 [LC] infusió teïforme Infusió preparada a la manera del te.
infusori
m. [LC] [ZOI] OBS. Protozou ciliat.
ingarantible
adj. [LC] Que no pot ésser garantit.
ingenerable
adj. [LC] Que no pot ésser engendrat o produït.
ingeni
m. [LC] [AGA] Finca que conté una plantació de canya de sucre i una indústria per a l’obtenció del sucre.
ingènit -a
adj. [LC] [MD] Connatural, com nascut amb un mateix. Inclinacions ingènites a l’home.
ingent
adj. [LC] Molt gran. Una quantitat de víctimes incomptable, ingent. L’ingent fons documental del nostre arxiu.
ingenu -ènua
1 adj. [DR] Nat lliure.
2 adj. [LC] Sense dissimulació, d’una franquesa innocent. És ingenu, sense cap malícia. Una persona ingènua. Una confessió ingènua.
ingènuament
adv. [LC] D’una manera ingènua.
ingenuïtat
1 f. [LC] Qualitat d’ingenu.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona ingènua.
ingerència
f. [LC] Acció d’ingerir-se; l’efecte.
ingerible
adj. [LC] [MD] Que es pot ingerir.
ingerir
1 v. tr. [LC] [ZOA] [MD] Introduir-se (alguna cosa) a les vies digestives a través de la boca. Ingerir una metzina. Els aliments que ha ingerit.
2 intr. pron. [LC] Intervenir indegudament en alguna cosa. Fas mal fet d’ingerir-te en els negocis d’altri.
ingesta
f. [MD] [HO] Conjunt de matèries que ingressen a l’organisme per via bucal amb finalitats alimentàries. Ingesta diària.
ingestió
f. [LC] [ZOA] [MD] Acció d’ingerir o introduir en l’estómac; l’efecte.
ingloriós -osa
adj. [LC] Mancat de glòria.
ingloriosament
adv. [LC] Sense glòria.
inglossable
adj. [LC] Que no pot ésser glossat.
ingovernable
adj. [LC] No governable.
ingraduable
adj. [LC] No graduable.
ingrat -a
1 1 adj. [LC] No grat. Un sabor ingrat. Una veu ingrata. Una fisonomia ingrata. Deixà d’ell un record ben ingrat.
1 2 adj. [LC] Que no compensa l’esforç que s’hi posa. Una tasca ingrata.
2 adj. i m. i f. [LC] MALAGRAÏT.
ingratament
adv. [LC] Amb ingratitud.
ingratitud
1 f. [LC] Condició d’ingrat.
2 f. [LC] Acció pròpia d’una persona ingrata, malagraïda.
ingràvid -a
adj. [LC] Lleuger, sense pes.
ingravidesa
f. [LC] Qualitat d’ingràvid. La ingravidesa de l’esperit.
ingravitació
f. [FIF] Situació d’un cos que no està sotmès a la força de la gravetat.
ingredient
m. [LC] Part component d’una mescla. Els ingredients d’un medicament.
ingrés
[pl. -essos]
1 m. [LC] [AD] Entrada 1 1. L’ingrés de l’aire en els pulmons. Prohibir l’ingrés a la sala. El meu ingrés a l’escola.
2 m. [PE] Prova o examen que hom fa per a ésser admès en un lloc. He superat l’ingrés a la universitat.
3 1 m. [LC] [ECT] Entrada de diner en efectiu, xecs, etc. Ingrés en caixa. Les despeses superen els ingressos.
3 2 [ECT] ingrés nacional Agregat macroeconòmic que agrupa el valor dels ingressos derivats de la participació dels diferents factors en la producció d’un país durant un exercici.
4 m. [LC] Lloc pel qual s’entra.
ingressable
adj. [LC] [ECT] Que pot ingressar o que es pot ingressar.
ingressar
1 1 v. intr. [LC] Entrar en un lloc, ésser-hi admès. Aquell any vaig ingressar a la universitat. El mateix dia vaig ingressar a l’hospital.
1 2 tr. [LC] Fer entrar com a pacient en un establiment mèdic. L’haurem d’ingressar a l’hospital.
2 tr. [LC] [ECT] Dipositar a la caixa, al banc, etc. Avui hem ingressat en caixa els guanys del mes passat. Ingressar diners al banc.
ingressiu -iva
1 adj. [FL] Que presenta l’acció verbal en el seu punt inicial i momentani, sense parar esment en el seu possible desenvolupament posterior. Aspecte ingressiu.
2 adj. [FL] Injectiu 2.
inguarible
adj. [LC] [MD] No guarible.
inguinal
adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’engonal, en la regió de l’engonal.
ingurgitació
f. [LC] Acció d’ingurgitar; l’efecte.
ingurgitar
v. tr. [LC] Empassar-se 1 1.
inhàbil
adj. [LC] No hàbil. Inhàbil al treball. Obrers inhàbils. Dies inhàbils.
inhabilitació
1 f. [LC] [DR] Acció d’inhabilitar o d’inhabilitar-se; l’efecte.
2 f. [DR] Pena d’incapacitació temporal per a exercir els càrrecs públics o una professió, o de restricció de drets civils o polítics.
inhabilitar
1 v. tr. [LC] Fer (algú) inhàbil. La ceguesa l’ha inhabilitat per a conduir el cotxe.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir inhàbil.
3 v. tr. [DR] Declarar inhàbil, no apte a exercir o obtenir un càrrec.
inhabilitat
f. [LC] Manca d’habilitat, condició d’inhàbil.
inhàbilment
adv. [LC] D’una manera inhàbil.
inhabitabilitat
f. [LC] Qualitat d’inhabitable.
inhabitable
adj. [LC] No habitable. Una casa inhabitable.
inhabitat -ada
adj. [LC] No habitat.
inhabitual
adj. [LC] No habitual.
inhabitualment
adv. [LC] No habitualment.
inhabituat -ada
adj. [LC] No habituat.
inhalació
1 f. [LC] [MD] Acció d’inhalar; l’efecte.
2 f. [MD] Substància emprada en les inhalacions.
inhalador
m. [LC] [MD] Aparell per a efectuar inhalacions.
inhalar
v. tr. [LC] [MD] Aspirar (un vapor, un gas, un líquid polvoritzat), especialment amb finalitats terapèutiques.
inhalita
f. [GLG] Roca formada per sota d’un fons submarí en un context de processos exhalatius.
inharmonia
f. [LC] [MU] Manca d’harmonia.
inharmònic -a
adj. [LC] [MU] Mancat d’harmonia.
inharmònicament
adv. [LC] [MU] D’una manera inharmònica.
inharmoniós -osa
adj. [LC] [MU] No harmoniós.
inherència
1 f. [LC] Qualitat d’inherent.
2 f. [FL] Compenetració íntima de subjecte i predicat o d’element determinat i element determinant.
inherent
adj. [LC] Que existeix en alguna cosa com a atribut permanent, talment lligat a ella que no se’n pot separar.
inherentment
adv. [LC] D’una manera inherent.
inhibició
1 f. [LC] [AD] Acció d’inhibir o d’inhibir-se; l’efecte.
2 1 f. [MD] Detenció o restricció de la funció d’un òrgan o d’una activitat fisiològica determinada.
2 2 f. [PS] Supressió parcial o completa de l’activitat espontània o condicionada d’un sistema excitable.
2 3 f. [PS] Estat psíquic que tendeix a frenar o evitar els modes d’expressió que podrien revelar públicament el caràcter o els pensaments d’un individu.
inhibidor -a
1 adj. [LC] Que inhibeix.
2 m. [QU] Substància que en una concentració feble té la propietat de deturar o retardar una reacció química, o de bloquejar l’acció d’un catalitzador.
inhibir
1 v. tr. [LC] [AD] Impedir (a algú) d’intervenir en alguna cosa.
2 v. tr. [LC] Detenir o restringir (la funció d’un òrgan, d’una activitat fisiològica o psicològica, d’una reacció química, etc.).
3 intr. pron. [LC] [AD] Defugir d’intervenir en alguna cosa. No podem inhibir-nos dels problemes existents. Si t’inhibeixes a l’hora de decidir, després no podràs reclamar res.
inhibitori -òria
1 adj. [LC] [DR] Que inhibeix. Un decret inhibitori.
2 adj. [DR] Formulat per un òrgan jurisdiccional que es creu competent per a conèixer d’un determinat afer, i dirigit a un altre que en aquell moment en coneix, per tal que el primer en desisteixi. Petició inhibitòria.
inhonest -a
adj. [LC] No honest.
inhòspit -a
adj. [LC] No acollidor, s’aplica especialment a un indret.
inhospitalari -ària
adj. [LC] No hospitalari. Un poble inhospitalari.
inhospitalàriament
adv. [LC] No hospitalàriament.
inhospitalitat
f. [LC] Qualitat d’inhospitalari.
inhumà -ana
adj. [LC] Mancat d’humanitat, cruel.
inhumació
f. [LC] [AN] Acció d’inhumar; l’efecte.
inhumanament
adv. [LC] D’una manera inhumana. Els han tractat inhumanament.
inhumanitat
1 f. [LC] Manca d’humanitat.
2 f. [LC] Acte inhumà.
inhumar
v. tr. [LC] [AN] Enterrar 1 2.
ínia
f. [ZOM] Mamífer cetaci del grup dels odontocets, amb la part dorsal gris fosc i la ventral rosada, de musell llarg i lleugerament corbat cap avall, que viu a les conques de l’Orinoc i de l’Amazones (Inia geoffreusis).
inic -iqua
1 adj. [LC] [DR] Mancat en absolut d’equitat, de justícia. Una sentència iniqua. La iniqua sort.
2 adj. [LC] [DR] Que no detura la consideració del mal que fa.
3 adj. [LC] [DR] Malvat, odiós. Detureu la iniqua guerra!
inici
m. [LC] COMENÇAMENT.
iniciació
f. [LC] [AN] Acció d’iniciar o d’iniciar-se; l’efecte.
iniciador -a
adj. i m. i f. [LC] Que inicia.
inicial
1 adj. [LC] Pertanyent al començament, que està al començament, que assenyala el començament. La síl·laba inicial d’un mot. Velocitat inicial d’un projectil. Símptoma inicial d’una malaltia.
2 1 f. pl. [LC] [FL] Lletres inicials del nom i cognoms d’una persona. Signar algú amb les seves inicials.
2 2 f. [LC] Lletra amb què comença un mot.
3 f. [AF] [FL] [FLL] CAPLLETRA.
inicialització
f. [IN] Acció d’inicialitzar; l’efecte.
inicialitzar
v. tr. [IN] Dur a terme les operacions necessàries per a començar l’execució (d’una feina o programa informàtic), especialment fer que (els registres, els comptadors i les memòries) continguin els valors inicials prefixats.
iniciar
1 1 v. tr. [LC] [AD] Donar començament (a una cosa). Iniciar una investigació, una enquesta. Iniciar un debat.
1 2 intr. pron. [LC] Iniciar-se un foc.
2 1 tr. [LC] [AN] Instruir en els rudiments o principis d’una ciència, d’un art.
2 2 tr. [LC] [RE] [AN] Admetre a la participació i a la coneixença dels misteris religiosos, de coses secretes.
iniciatiu -iva
1 adj. [LC] [RE] [AN] Que serveix per a iniciar.
2 1 f. [LC] Acció de qui és el primer a proposar, a organitzar, alguna cosa. Prendre la iniciativa d’una empresa.
2 2 f. [LC] Aptitud a ésser el primer a proposar, a organitzar, alguna cosa. Tenir iniciatives. És una dona plena d’iniciatives.
2 3 f. [LC] Dret de proposar, d’introduir, una nova mesura. Això és d’iniciativa del ministre.
3 f. [AD] iniciativa legislativa Presentació al Parlament d’un text articulat de prescripcions normatives a fi d’obrir el procediment per fer-ne una llei.
inigualable
adj. [LC] No igualable.
inimaginable
adj. [LC] Que ultrapassa el que hom pot imaginar.
inimitabilitat
f. [LC] Qualitat d’inimitable.
inimitable
adj. [LC] No imitable.
inimitablement
adv. [LC] D’una manera inimitable.
inimprimible
adj. [LC] No imprimible.
inimprovisable
adj. [LC] No improvisable.
ininflamabilitat
f. [LC] [QU] Qualitat d’ininflamable.
ininflamable
adj. [LC] [QU] No inflamable.
ininstaurable
adj. [LC] No instaurable.
inintel·ligència
f. [LC] Manca d’intel·ligència.
inintel·ligent
adj. [LC] [PS] No intel·ligent.
inintel·ligibilitat
f. [LC] Qualitat d’inintel·ligible, manca d’intel·ligibilitat.
inintel·ligible
adj. [LC] No intel·ligible.
inintel·ligiblement
adv. [LC] D’una manera inintel·ligible.
inintermitent
adj. [LC] No intermitent.
ininterpretable
adj. [LC] No interpretable.
ininterrompudament
adv. [LC] Sense interrupció.
ininterromput -uda
adj. [LC] Que no ha estat interromput.
iniquament
adv. [LC] [DR] D’una manera iniqua.
iniquitat
1 f. [LC] [DR] Qualitat d’inic.
2 f. [LC] [DR] Acte inic.
injecció
1 1 f. [LC] [MD] Acció d’injectar; l’efecte.
1 2 f. [LC] [MD] Líquid injectat.
2 f. [ML] Tècnica d’emmotllament que consisteix a introduir el material fos a pressió en un motlle dins el qual se solidifica.
3 f. [EL] Fenomen que permet augmentar les concentracions de portadors elèctrics en el si d’un semiconductor, per acció del seu transport per un corrent elèctric.
4 1 f. [MD] Introducció a l’interior d’un organisme d’una solució o suspensió estèril per mitjà d’un instrument adequat.
4 2 f. [MD] Congestió 1.
injectable
1 1 adj. [LC] [MD] Que es pot injectar.
1 2 adj. [MD] Destinat a ésser injectat.
2 1 m. [MD] Substància o medicament preparats per a ésser administrats per injecció.
2 2 m. [MD] Ampul·la que conté la substància ja preparada per a ésser injectada.
injectar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Fer entrar (un líquid) dins una substància, especialment en un teixit, en una cavitat, del cos. Injectar aigua dins l’orella.
1 2 v. tr. [ML] Fer entrar (un metall fos) a pressió dins un motlle.
1 3 v. tr. [LC] Omplir (una cavitat, una substància, etc.) d’un líquid que hom hi fa entrar. Injectar les artèries d’un mort.
1 4 v. tr. [LC] PER EXT. Injectar a algú una mica de coratge.
2 intr. pron. [LC] [MD] injectar-se els ulls Els ulls, sofrir una afluència de sang.
3 tr. [EL] Fer una injecció (en un semiconductor).
injectiu -iva
1 adj. [MT] En mat., que, entre dos conjunts, no presenta cap element del segon conjunt com a imatge comuna de dos elements diferents del primer conjunt. Aplicació injectiva.
2 adj. [FL] En fonèt., que es produeix per una brusca inspiració d’aire exterior cap a la cavitat bucal.
injector
m. [EI] [LC] Aparell per a injectar en motors, en calderes, etc., un fluid o una mescla de fluids.
injunció
f. [LC] Acció d’imposar peremptòriament una cosa a fer.
injúria
1 f. [LC] [DR] Ofensa feta al nom, a l’honor, d’altri, amb paraules o amb actes. Una injúria greu, baixa, vil. Fer una injúria a algú. Dir una injúria. Prorrompre en injúries. Rebre una injúria.
2 f. [LC] Dany inevitable que fa alguna cosa. La catedral havia patit les injúries del temps.
injuriador -a
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que injuria.
injuriar
v. tr. [LC] [DR] Fer injúria (a algú), carregar d’injúries, d’ultratges.
injuriós -osa
adj. [LC] [DR] Que implica injúria. Paraules injurioses.
injuriosament
adv. [LC] [DR] Amb injúria.
injust -a
adj. [LC] No just. Un jutge injust. Una sentència injusta. Un càstig injust.
injustament
adv. [LC] D’una manera injusta.
injustícia
1 f. [LC] Manca de justícia. La injustícia de la sentència.
2 f. [LC] Acció contrària a la justícia. M’ha fet una injustícia.
injustificable
adj. [LC] No justificable. La seva conducta és injustificable.
injustificablement
adv. [LC] D’una manera injustificable.
injustificadament
adv. [LC] D’una manera injustificada.
injustificat -ada
adj. [LC] Que no és justificat, que no té justificació. Actua amb un optimisme injustificat. Li té una aversió injustificada.
inlandsis
m. [GL] Glacera d’altiplà o que cobreix una gran extensió d’un continent o d’una illa.
innascibilitat
f. [LC] Qualitat d’innascible.
innascible
adj. [LC] Que no pot néixer.
innatisme
m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica que admet l’existència d’idees o de principis innats.
innatista
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’innatisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Partidari de l’innatisme.
innavegable
adj. [LC] [TRA] No navegable.
innecessari -ària
adj. [LC] No necessari.
innecessàriament
adv. [LC] Sense que calgui.
innegable
adj. [LC] Que no pot ésser negat, que és incontestable. Que han treballat molt és innegable.
innegablement
adv. [LC] D’una manera innegable.
innegociable
adj. [LC] No negociable.
innervació
1 f. [ZOA] [MD] Conjunt d’accions que exerceixen els nervis sobre els diferents òrgans i parts del cos.
2 f. [ZOA] [MD] Distribució dels nervis en un òrgan o una regió anatòmica.
innervar
v. tr. [ZOA] [MD] Transmetre impulsos nerviosos (a un múscul, a un òrgan, etc.).
innivació
f. [GL] Temporada durant la qual la neu cobreix el sòl.
innoble
adj. [LC] Mancat de noblesa o dignitat moral. Sentiments innobles. Paraules innobles.
innoblement
adv. [LC] D’una manera innoble.
innocència
1 1 f. [LC] [DR] Condició d’innocent, de qui no ha fet el mal, de qui ignora el mal. Provar, reconèixer, la innocència de l’acusat. La innocència d’un infant.
1 2 [LC] ésser algú la mateixa innocència Ésser perfectament innocent.
2 f. [LC] INNOCUÏTAT.
innocent
1 1 adj. [LC] [DR] Que no fa mal. L’anyell és un animal innocent. Un remei innocent. Una xerrameca innocent.
1 2 adj. [LC] [DR] Que no ha fet el mal, exempt de culpa. És innocent o culpable? D’aquesta malifeta, n’és ben innocent. Fou condemnat essent innocent. Es va vessar sang innocent, de gent que no havia fet cap mal.
1 3 m. i f. [LC] Condemnar un innocent.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Que ignora el mal. Enganyar una criatura innocent.
2 2 adj. i m. i f. [LC] Fàcil d’enganyar, sense malícia. Sempre es riuen dels innocents.
innocentada
1 f. [LC] Acte, paraula, propis d’una persona sense malícia, càndida.
2 f. [AN] Allò que es fa per enganyar algú o fer-ne broma el dia dels Innocents.
innocentesa
f. [LC] INNOCÈNCIA.
innocentment
adv. [LC] D’una manera innocent.
innocu -òcua
adj. [LC] [MD] Que no fa mal. Una beguda innòcua.
innòcuament
adv. [LC] D’una manera innòcua.
innocuïtat
f. [LC] [MD] Qualitat d’innocu.
innombrable
adj. [LC] Massa en nombre per a ésser comptats. Innombrables com els estels en el cel. Una multitud innombrable.
innombrablement
adv. [LC] D’una manera innombrable.
innomenable
adj. [LC] Que no pot ésser nomenat.
innominable
adj. [LC] Que no pot ésser anomenat.
innominat -ada
adj. [LC] [ZOA] [MD] Que no té nom.
innovació
f. [LC] Acció d’innovar; l’efecte.
innovador -a
adj. i m. i f. [LC] Que innova.
innovar
v. tr. [LC] Introduir quelcom de nou (en una cosa). Governà un any sense innovar res. La influència estrangera contribuí a innovar els costums del país.
innúmer -a
adj. [LC] INNOMBRABLE.
innumerable
adj. [LC] [FS] INNOMBRABLE.
innutrició
f. [MD] Manca de nutrició.
innutritiu -iva
adj. [MD] No nutritiu.
ino-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ís inós, ‘múscul’, ‘carn’. Ex.: inoesclerosi, inotropisme.
inobediència
f. [LC] Manca d’obediència.
inobedient
adj. [LC] No obedient.
inobjectable
adj. [LC] No objectable.
inoblidable
adj. [LC] No oblidable. Una cançó inoblidable.
inobservable
adj. [LC] No observable.
inobservació
f. [LC] INOBSERVANÇA.
inobservança
f. [LC] [AD] Manca d’observança, especialment de les prescripcions religioses, morals, mèdiques, etc.
inobservant
adj. [LC] No observant.
inoceràmids
1 m. pl. [GLP] Grup extingit de mol·luscos bivalves, caracteritzats per closques de valves de formes molt diverses, de trapezoidals a arrodonides, amb ornamentació lamel·lar i expansions laterals, que visqueren del permià al cretaci.
2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.
inocibe
m. [BOB] Bolet no comestible del gènere Inocybe, de l’ordre de les cortinarials, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície radialment fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotat d’una forta sentor, sovint espermàtica.
inòcul
m. [BI] Població de microorganismes desenvolupada en un medi de cultiu, que pot ésser dispersada o transferida a un organisme d’una manera natural o artificial, o bé a un medi de cultiu estèril per a la seva propagació.
inoculable
adj. [MD] [BI] [LC] Susceptible d’ésser inoculat.
inoculació
f. [MD] [BI] [AGF] Acció d’inocular; l’efecte.
inoculador -a
adj. i m. i f. [MD] [BI] [LC] Que inocula.
inocular
1 v. tr. [MD] [BI] [LC] Transmetre (una malaltia) a una persona o a un animal introduint l’agent causal a l’organisme.
2 v. tr. [BI] Implantar (microbis o altre material sèptic) en un medi de cultiu.
3 v. tr. [AGF] [AGA] Introduir voluntàriament (fongs seleccionats, sobretot de micorrizes), en una planta o en les seves llavors.
4 v. tr. [BI] [MD] Administrar (vaccins, sèrum immunitzador o altres antígens) amb finalitats preventives, curatives o experimentals.
inocupat -ada
1 adj. [LC] Desocupat 1. Un seient inocupat.
2 adj. [LC] Que no té ocupació. Ell sempre està inocupat.
inodor -a
adj. [LC] Que no fa olor ni pudor. Gas inodor. Un sistema gairebé inodor de fumigació.
inofensiu -iva
adj. [LC] No ofensiu, incapaç de fer mal. Un animal inofensiu. Un llibre inofensiu. Una broma inofensiva.
inofensivament
adv. [LC] D’una manera inofensiva.
inoficiós -osa
1 adj. [LC] [DR] Contrari a un deure natural.
2 adj. [DR] Que lesiona els drets de llegítima. Testament inoficiós.
inoficiositat
f. [LC] [DR] Condició d’inoficiós.
inomissible
adj. [LC] No omissible.
inoperable
adj. [LC] [MD] No operable. Un tumor inoperable.
inoperància
f. [LC] Qualitat d’inoperant.
inoperant
adj. [LC] Que no dona resultats, que és ineficaç. Mesures inoperants.
inoperculat -ada
1 adj. [BO] Mancat d’opercle.
2 1 m. pl. [BOB] Grup de fongs ascomicets que expulsen les espores per un porus apical de l’asc, sense que hi hagi un opercle.
2 2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.
inòpia
f. [LC] Pobresa, fretura.
inopinable
adj. [LC] No opinable.
inopinadament
adv. [LC] D’una manera inopinada.
inopinat -ada
adj. [LC] Que s’esdevé sense haver-hi pensat, no esperat.
inoportú -una
adj. [LC] No oportú. Una visita inoportuna.
inoportunament
adv. [LC] D’una manera inoportuna, sense oportunitat.
inoportunitat
f. [LC] Qualitat d’inoportú, manca d’oportunitat.
inopugnable
adj. [LC] No opugnable.
inordenadament
adv. [LC] D’una manera inordenada.
inordenat -ada
1 adj. [LC] No ordenat encara.
2 adj. [LC] No en ordre regular.
inorgànic -a
1 adj. [QU] No orgànic. Cossos inorgànics.
2 adj. [LC] Mancat d’organització. Societats inorgàniques.
3 adj. [FL] Que és estrany al sistema d’una llengua.
inorgànicament
adv. [LC] D’una manera inorgànica, sense organització.
inorganitzable
adj. [LC] No organitzable.
inorganització
f. [LC] Manca d’organització.
inosilicats
1 m. pl. [GLM] Subclasse de silicats en què els tetraedres de l’estructura es troben polimeritzats en forma de cadenes paral·leles i unides entre si mitjançant cations que tenen coordinació variable segons cada subgrup.
2 m. [GLM] Mineral de la subclasse dels inosilicats.
inositol
m. [QU] Alcohol cíclic que es troba en plantes i en animals, en forma d’èster, de fórmula C6H6(OH)6.
inoxidable
1 adj. [LC] [ML] [QU] No susceptible d’oxidar-se.
2 adj. [ML] Que es caracteritza per la seva elevada resistència a l’oxidació. Acer inoxidable.
inqualificable
adj. [LC] Que hom no pot qualificar, especialment en sentit pejoratiu. Un acte, una conducta, inqualificable.
inqualificablement
adv. [LC] D’una manera inqualificable.
inquer -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Inca.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Inca o als seus habitants.
inqüestionable
adj. [LC] No qüestionable.
inqüestionablement
adv. [LC] D’una manera inqüestionable.
inquiet -a
1 1 adj. [LC] Que no sap estar tranquil.
1 2 adj. [LC] Agitat per anhels, dèries, etc. Ha passat una nit inquieta. Un son inquiet.
1 3 adj. [LC] Agitat per una temença. Estic inquiet per la salut de la meva mare.
2 adj. [LC] Interessat en qüestions i problemes morals, intel·lectuals, artístics. És un artista inquiet: sempre cerca noves orientacions.
inquietador -a
adj. i m. i f. [LC] Que inquieta.
inquietament
adv. [LC] Amb inquietud.
inquietant
adj. [LC] INQUIETADOR. Els deutes augmenten d’una manera inquietant.
inquietar
1 v. tr. [LC] Causar inquietud (a algú). Aquesta malaltia l’inquietava molt.
2 v. tr. [LC] No deixar estar tranquil·la (alguna persona o alguna bèstia). Li agrada d’inquietar les bèsties.
3 intr. pron. [LC] Sentir inquietud. No t’inquietis: no poden tardar a venir.
inquietud
1 f. [LC] Estat de qui està inquiet. Això em causa una gran inquietud.
2 f. [LC] Interès en qüestions i problemes morals, intel·lectuals, artístics. Home d’inquietuds religioses, literàries.
inquilí inquilina
m. i f. [LC] [DR] LLOGATER, LLOGATERA.
inquilinat
1 m. [LC] [DR] Arrendament d’una casa per a viure-hi.
2 m. [DR] Lloguer que paga un inquilí.
inquiridor -a
adj. i m. i f. [LC] INDAGADOR.
inquirir
v. tr. [LC] INDAGAR.
inquisició
1 f. [LC] INDAGACIÓ.
2 f. [HIH] [RE] Tribunal eclesiàstic o estatal que vetllava per la puresa de la fe catòlica, indagant i castigant les doctrines que se’n desviaven.
inquisidor -a
1 adj. i m. i f. [LC] INDAGADOR.
2 m. [HIH] [RE] [PR] Jutge del Tribunal de la Inquisició.
inquisitiu -iva
adj. [LC] [HIH] Que serveix per a indagar.
inquisitorial
adj. [LC] [HIH] [RE] Relatiu o pertanyent a la inquisició, a l’inquisidor.
inquisitorialment
adv. [LC] Amb procediments inquisitorials.
inri
[de la sigla llatina INRI, ‘Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum’]
m. [LC] [RE] Escarn 1. Aquest és el pitjor inri que pot caure sobre la fama d’algú. La tarda que plovia vaig relliscar i, per a més inri, vaig anar a parar damunt d’un toll d’aigua.
insabut -uda
adj. [LC] No sabut, no conegut.
insaciabilitat
f. [LC] Qualitat d’insaciable.
insaciable
adj. [LC] Que no pot ésser saciat. Un apetit insaciable.
insaciablement
adv. [LC] D’una manera insaciable.
insaciat -ada
adj. [LC] No saciat.
insaculació
1 f. [HIH] Acció d’insacular; l’efecte.
2 f. [HIH] Procediment d’elecció pel qual el nom de les persones idònies per als càrrecs era col·locat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació i resultaven elegits els primers extrets per una mà innocent.
insaculador
m. [HIH] El qui insaculava.
insacular
v. tr. [HIH] Posar en un sac, en una bossa de cuir o en una urna (cèdules amb noms de persones o de coses) per treure-les després a la sort.
insadollable
adj. [LC] INSACIABLE.
insalivació
f. [MD] [LC] Acció d’insalivar; l’efecte.
insalivar
v. tr. [MD] [LC] [ZOA] Mesclar (els aliments) amb la saliva.
insalubre
adj. [LC] [MD] No salubre.
insalubritat
f. [LC] [MD] Qualitat d’insalubre.
insalvable
adj. [LC] No salvable. Dificultats insalvables.
insanable
adj. [LC] [MD] INGUARIBLE.
insanament
adv. [LC] Amb insanitat.
insània
f. [PS] [MD] Alienació mental.
insanitat
f. [LC] [MD] Bogeria, condició d’insà.
insatisfacció
f. [LC] Manca de satisfacció.
insatisfactori -òria
adj. [LC] No satisfactori.
insatisfet -a
adj. i m. i f. [LC] No satisfet.
insaturable
adj. [LC] [QU] No saturable.
insaturat -ada
adj. [QU] Que no ha assolit la saturació, s’aplica a una solució.
inscripció
1 1 f. [AD] [AR] [MT] [LC] Acció d’inscriure o d’inscriure’s.
1 2 f. [LC] [AD] [MT] [AR] La cosa inscrita.
2 f. [HIA] Escrit breu en record de persones o d’esdeveniments, gravat en pedra, en marbre o en metall, fos en bronze o esculpit en un monument, com a dedicatòria o intitulació.
3 f. [DR] Assentament principal fet en un registre.
inscriptible
adj. [LC] [MT] Que es pot inscriure.
inscriptor -a
adj. i m. i f. [LC] Que inscriu.
inscriure
[quant a la flexió, com escriure]
1 v. tr. [LC] [HIH] [AR] Gravar sobre pedra, bronze, etc., (paraules, caràcters), especialment per conservar el record d’algú o d’alguna cosa. Inscriure un nom en el marbre d’una tomba.
2 1 tr. [LC] [BB] [AD] Apuntar el nom (d’una persona) en una llista, en un registre. Fer-se inscriure en les llistes electorals.
2 2 intr. pron. [LC] Fer-se apuntar com a membre. S’ha inscrit en un centre excursionista.
2 3 intr. pron. [LC] PER EXT. Inscriure’s en un concurs.
3 1 tr. [MT] Traçar (un polígon o un poliedre) en l’interior d’una corba o d’una superfície corba, de manera que tots els vèrtexs siguin punts de la corba o de la superfície corba.
3 2 tr. [MT] Traçar (una corba o una superfície corba) en l’interior d’un polígon o d’un poliedre de manera que aquella sigui tangent a tots els costats o les cares d’aquest.
inscrutabilitat
f. [LC] INESCRUTABILITAT.
inscrutable
adj. [LC] INESCRUTABLE.
insecable
adj. [MT] Que no pot ésser tallat.
insecte
1 m. [LC] [ZOI] Animal invertebrat, de l’embrancament dels artròpodes antenats, de respiració traqueal, amb el cos dividit distintament en cap, tòrax i abdomen, amb sis potes i amb ales, dues o quatre, o sense.
2 m. pl. [ZOI] En zool., classe d’aquests animals.
insecti-
[LC] Forma prefixada del mot insecte. Ex.: insectífug.
insecticida
1 adj. [LC] [IQ] Que mata els insectes.
2 m. [QU] [AGA] [IQ] Substància emprada per a eliminar els insectes o controlar-ne la població.
insectívor -a
1 adj. [ZOA] [LC] Que es nodreix d’insectes.
2 1 m. pl. [ZOM] [LC] Ordre de mamífers placentaris, plantígrads, de musell allargat acabat de vegades en una petita trompa, que comprèn els talps, els eriçons i les musaranyes.
2 2 m. [ZOM] [LC] Individu d’aquest ordre.
insegmentat -ada
adj. [LC] [MT] No segmentat.
inseguible
adj. [LC] Que hom no pot seguir.
insegur -a
adj. [LC] No segur, mancat de seguretat. Estar insegur el temps. Guanys insegurs.
inseguretat
f. [LC] Manca de seguretat, qualitat d’insegur. La inseguretat del temps. La inseguretat de l’èxit.
inseminació
1 f. [BI] [MD] [ZOA] [AGR] Acció d’inseminar; l’efecte.
2 [ZOA] [MD] [AGR] inseminació artificial Inseminació obtinguda mitjançant tècniques diverses sense acoblament.
inseminar
v. tr. [BI] [MD] [ZOA] [AGR] Introduir semen en la vagina (d’una femella) per tal d’obtenir la fecundació de l’oòcit. Inseminar una vaca, una euga.
insenescència
f. [LC] [MD] Qualitat d’insenescent.
insenescent
adj. [LC] [MD] Que no envelleix, que no pot envellir.
insensat -a
adj. [LC] Que obra sense seny.
insensatament
adv. [LC] D’una manera insensata.
insensatesa
1 f. [LC] Qualitat d’insensat.
2 f. [LC] Acte propi d’un insensat.
insensibilitat
f. [LC] [MD] Manca de sensibilitat.
insensibilització
1 f. [LC] [MD] Acció d’insensibilitzar; l’efecte.
2 f. [MD] Producció d’insensibilitat mitjançant l’administració d’anestèsics o narcòtics.
insensibilitzador -a
adj. i m. i f. [LC] [MD] Que insensibilitza.
insensibilitzar
v. tr. [LC] [MD] Fer insensible.
insensible
1 adj. [LC] Que no sent, mancat de sensibilitat. Ser insensible al fred. Un cor dur i insensible.
2 adj. [LC] Que hom no pot sentir, no pot percebre. El terreny fa un pendent gairebé insensible.
insensiblement
adv. [LC] D’una manera insensible.
inseparabilitat
f. [LC] Qualitat d’inseparable.
inseparablement
adv. [LC] D’una manera inseparable.
insepult -a
adj. [LC] Que no ha estat sepultat. Un cadàver insepult.
inserció
1 f. [LC] Acció d’inserir; l’efecte. Punt d’inserció. La inserció d’un article en un diari. La inserció d’una nota en un text.
2 f. [LC] [MD] Adherència d’un òrgan, un múscul, un tendó o un lligament a un altre.
3 f. [FL] inserció lèxica Procediment pel qual, en una gramàtica, se substitueixen categories lèxiques, especificades d’una manera abstracta com a conjunts de trets sintàctics, per elements concrets de cada categoria.
inserible
adj. [LC] Que pot ésser inserit.
inserir
v. tr. [LC] Fer que (una cosa) s’introdueixi, sigui inclosa, sigui continguda, dins una altra. Inserir un article en un diari. Inserir una nota en un text. Els estams estan inserits a l’ovari.
inserit -ida
adj. [FL] En gram., que es troba dins d’una altra oració, subordinat a algun constituent d’aquesta. Una oració, proposició, clàusula inserida.
inservible
adj. [LC] No servible, que no està en estat de servir.
insídia
f. [LC] Cosa que es diu arterosament per fer mal a algú.
insidiar
v. tr. [LC] Posar insídies (a algú).
insidiós -osa
1 adj. [LC] Que posa insídies.
2 adj. [LC] Que és fet amb insídia. Una pregunta insidiosa.
3 adj. [MD] En med., que no sembla tan dolent com realment és. Una malaltia insidiosa. Una tos insidiosa.
insidiosament
adv. [LC] D’una manera insidiosa.
insigne
adj. [LC] Remarcable entre tots, de gran mèrit. Un literat insigne. La seva mare, aquella insigne dama.
insignement
adv. [LC] D’una manera insigne.
insígnia
1 f. [LC] Senyal o divisa que serveix per a indicar la dignitat, el grau, el rang, etc., d’una persona. Les insígnies de la reialesa. El vaixell arborava la insígnia de l’almirall.
2 f. [NU] Emblema o senyal per a portar a la solapa o subjecte a la roba, de caràcter commemoratiu, propagandístic, lúdic, o per a indicar la pertinença a una entitat, etc.
insignificança
1 f. [LC] Qualitat d’insignificant.
2 f. [LC] Cosa insignificant.
insignificant
adj. [LC] Que no significa res, sense valor, sense importància.
insinuable
adj. [LC] Que pot ésser insinuat.
insinuació
f. [LC] Acció d’insinuar o d’insinuar-se. La insinuació de la metzina en les venes. Obeir a les seves insinuacions. Una insinuació hàbil, malèvola.
insinuant
adj. [LC] Que s’insinua.
insinuar
1 1 v. tr. [LC] Introduir per graus, a poc a poc.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Li va insinuar la sospita en l’ànim.
1 3 intr. pron. [LC] La metzina s’insinua en les venes.
1 4 intr. pron. [LC] Reeixí a insinuar-se en el seu cor.
2 tr. [LC] Donar a entendre (alguna cosa) sense fer sinó indicar-la.
3 1 intr. pron. [LC] Començar a manifestar-se, a percebre’s, a aparèixer. Al fons s’insinua la serra del Cadí.
3 2 intr. pron. [LC] Fer entendre a algú, d’una manera indirecta, l’interès de tenir-hi una relació amorosa. Ell se li insinua, però ella fa la desentesa.
4 tr. [DR] Presentar un instrument públic davant el jutge competent perquè interposi la seva autoritat.
insinuatiu -iva
adj. [LC] Que tendeix a insinuar-se, que implica insinuació. Una observació insinuativa.
insípid -a
1 adj. [LC] Mancat de sabor. L’aigua pura és inodora i insípida.
2 adj. [LC] Sense sal o insuficientment salat. Aquesta sopa és insípida.
3 adj. [LC] Mancat d’esperit, de gràcia, de sal. És una persona insípida.
insípidament
adv. [LC] D’una manera insípida.
insipidesa
f. [LC] Qualitat d’insípid.
insipiditat
f. [LC] INSIPIDESA.
insipiència
f. [LC] Manca de saviesa.
insipient
adj. [LC] Mancat de saviesa.
insistència
f. [LC] Acció d’insistir.
insistent
adj. [LC] Que insisteix.
insistentment
adv. [LC] Amb insistència.
insistir
1 v. intr. [LC] Una cosa, descansar sobre una altra.
2 intr. [LC] Perseverar a dir, a fer, etc., especialment a demanar. Ell insistia en el seu propòsit. És inútil que insisteixis: no aconseguiràs el que demanes.
in situ
[ll.]
1 loc. adv. [LC] En el mateix lloc de què es tracta. El perit ha comprovat in situ l’abast dels desperfectes.
2 loc. adv. [LC] En el lloc d’origen. A Empúries es poden veure in situ mosaics d’època romana.
insociabilitat
f. [LC] [SO] Manca de sociabilitat.
insociable
adj. [LC] [SO] No sociable.
insociablement
adv. [LC] [SO] Mancant de sociabilitat.
insofrible
adj. [LC] Que hom no pot sofrir o suportar. Un dolor insofrible. És un home insofrible.
insofriblement
adv. [LC] D’una manera insofrible.
insolació
1 f. [LC] Exposició als rajos del sol.
2 f. [LC] [MD] Conjunt de trastorns cerebrals produïts per una assolellada forta.
3 f. [ME] Període de temps durant el qual lluu el sol.
insolar
v. tr. [AF] Exposar a la llum del sol o a una llum rica en raigs ultraviolats (una planxa sensibilitzada) a través d’un clixé.
insoldable
adj. [LC] No soldable.
insolència
1 f. [LC] Qualitat d’insolent. La insolència dels vencedors.
2 f. [LC] Paraula, acte, propi d’una persona insolent. Li va dir un munt d’insolències.
insolent
1 1 adj. [LC] Que usa paraules no respectuoses.
1 2 adj. [LC] Que manca grollerament al respecte degut a un altre. Un dependent insolent.
2 adj. [LC] Que implica manca de respecte. Una paraula insolent. Una conducta insolent.
insolentar-se
v. intr. pron. [LC] Mancar grollerament al respecte degut a un superior. Un cert dia em vaig insolentar amb l’alcalde.
insolentment
adv. [LC] D’una manera insolent, amb insolència.
insolidari -ària
adj. [LC] No solidari. Ja fa molts anys que té aquesta conducta insolidària i només mira per ell.
insolidaritat
f. [LC] Qualitat d’insolidari. La recessió econòmica pot provocar un augment de la insolidaritat social.
insòlit -a
adj. [LC] Desacostumat, extraordinari. Menjà amb un apetit insòlit. Es presentà a una hora insòlita.
insòlitament
adv. [LC] D’una manera insòlita.
insolubilitat
f. [LC] [QU] Qualitat d’insoluble.
insoluble
adj. [LC] [QU] No soluble, que no es pot dissoldre, que no es pot resoldre. Una substància insoluble en l’aigua. Un problema insoluble.
insolublement
adv. [LC] [QU] D’una manera insoluble.
insolutumdació
f. [DR] Cessió d’una cosa, d’un dret o béns, en pagament d’un crèdit, amb el consentiment del creditor, que es dona per pagat.
insolvència
f. [LC] [DR] Estat de qui és insolvent.
insolvent
adj. [LC] [DR] Que no pot pagar el que deu. Un deutor insolvent.
insomne
adj. [MD] Que no pot dormir.
insomni
m. [LC] [MD] Estat de qui no pot dormir. Pateix d’insomni.
insondable
1 adj. [LC] No sondable.
2 adj. [LC] Molt profund. Un abisme insondable.
insonor -a
adj. [LC] [FIF] Mancat de sonoritat.
insonorització
1 f. [LC] Acció d’insonoritzar; l’efecte.
2 f. [OP] Conjunt d’actuacions, obres de fàbrica, o de terra, plantacions, etc., amb la finalitat de reduir l’impacte sonor del trànsit d’una via.
insonoritzar
v. tr. [LC] [AQ] Condicionar (una paret, una habitació, etc.) per tal que no la travessin els sorolls o per absorbir-ne la reverberació acústica.
insospitable
adj. [LC] No sospitable.
insospitadament
adv. [LC] D’una manera insospitada.
insospitat -ada
adj. [LC] Que no és sospitat, que ha esdevingut sense que s’hagi sospitat. L’obra aconseguí un èxit insospitat. Es posaren a la feina amb una energia insospitada.
insostenible
adj. [LC] No sostenible. Aquesta proposició em sembla insostenible.
inspecció
1 1 f. [LC] [PE] Examen atent, especialment d’allò que estem encarregats de vigilar. La inspecció del lloc del succés. La inspecció de les tropes. La inspecció d’una escola.
1 2 [TRG] inspecció tècnica de vehicles Inspecció obligatòria a què s’han de sotmetre els vehicles automòbils, a fi de comprovar si compleixen les condicions exigibles per a poder circular per les vies públiques.
2 1 f. [AD] [PE] Funció de l’Administració pública que té per objecte de vigilar el compliment dels serveis administratius o altres.
2 2 f. [LC] [PE] Càrrec d’inspector.
inspeccionar
v. tr. [LC] Examinar atentament (una cosa), fer la inspecció (d’una cosa).
inspector inspectora
m. i f. [LC] [PR] [PE] [DR] Persona que té al seu càrrec la inspecció i la vigilància d’una cosa. Inspector de correus, de duanes. Inspector tècnic d’educació. Inspector de mercats.
inspirable
adj. [LC] [MD] Que pot ésser inspirat.
inspiració
f. [LC] [ZOA] [MD] Acció d’inspirar; l’efecte. La inspiració i l’expiració de l’aire. Moviment d’inspiració dels pulmons. Fou una inspiració de Déu, del cel. Un artista mancat d’inspiració.
inspiradament
adv. [LC] D’una manera inspirada.
inspirador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que inspira o que fa inspirar. Músculs inspiradors. Ella és la inspiradora dels seus cants.
2 m. [EI] INJECTOR.
inspirar
1 v. tr. [LC] [MD] [ZOA] Fer entrar (l’aire) als pulmons. Inspirar l’aire pel nas i expirar-lo per la boca.
2 tr. [LC] Fer néixer en l’ànim, infondre-hi com per una influència sobrenatural (idees, afectes, resolucions, etc.). Aquella dona li inspirà un gran amor.
3 1 tr. [RE] Déu, il·luminar l’enteniment, moure la voluntat (d’algú). Creien que Déu inspirava Joana d’Arc.
3 2 tr. [LC] Exercir una influència estimuladora sobre l’intel·lecte (d’algú).
3 3 intr. pron. [LC] Experimentar una influència estimuladora en l’intel·lecte. S’inspirava amb la contemplació d’aquells bells paisatges. Aquest poeta s’inspira en els clàssics llatins.
inspiratiu -iva
adj. [LC] [RE] [MD] Que tendeix a inspirar.
inspiratori -òria
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a la inspiració.
instal·lable
adj. [LC] Que pot ésser instal·lat.
instal·lació
1 f. [LC] Acció d’instal·lar o d’instal·lar-se; l’efecte. La instal·lació dels aparells d’aire condicionat. Despeses d’instal·lació d’una biblioteca.
2 f. [AR] [LC] Manifestació artística que consisteix en la disposició en l’espai de diversos elements, manipulats o no.
instal·lador -a
adj. i m. i f. [LC] [EI] [PR] Que instal·la. La casa instal·ladora de l’aparell.
instal·lar
1 v. tr. [LC] Posar en possessió d’un càrrec o dignitat.
2 1 tr. [LC] Posar (algú o alguna cosa) en el lloc que li és destinat o reservat. Els forasters, els hem instal·lats al segon pis. Instal·lar els seus llibres, els seus mobles.
2 2 intr. pron. [LC] Establir-se, acomodar-se en un lloc. Ens instal·larem a la masia familiar.
3 tr. [LC] Establir, muntar, (quelcom) per a un ús o servei. Instal·lar la calefacció d’una casa. Instal·lar un taller.
instància
1 1 f. [LC] Acció d’instar, d’insistir a demanar. Li hem demanat amb viva instància que ens ajudi. Ho feu a instàncies meves.
1 2 f. [LC] Sol·licitud escrita que segueix cert formulisme. Presentar, enviar, una instància. Fer, escriure, una instància.
2 f. [LC] Impugnació d’una resposta donada a un argument.
3 1 f. [DR] Exercici de l’acció en judici després de la contestació fins a la sentència definitiva.
3 2 f. [DR] Grau jurisdiccional dels que la llei té establerts per ordre consecutiu per a resoldre els afers de justícia. Primera instància, segona instància.
4 [LC] en darrera instància loc. adv. Al capdavall, com a últim recurs.
instant1
1 m. [LC] Porció de temps brevíssima. Dura no res: un instant. Això es fa en un instant.
2 [LC] a l’instant [o a poc instant] loc. adv. Al cap d’un temps brevíssim.
instant2
adj. [LC] Que insta, que urgeix.
instantaneïtat
f. [LC] Qualitat d’instantani.
instantani -ània
1 1 adj. [LC] [FIF] Que no dura sinó un instant, d’una duració imperceptible. Una fotografia instantània.
1 2 adj. [LC] [FIF] Que es produeix en un instant. La mort fou instantània. La guarició, la desaparició del dolor, és instantània.
1 3 adj. [LC] Que es dissol immediatament, ràpidament soluble. Cafè instantani.
2 f. [CO] Fotografia impressionada en un temps molt curt.
instantàniament
adv. [LC] D’una manera instantània, en un instant.
instantment
adv. [LC] D’una manera instant.
instantó
m. [FIN] Partícula hipotètica emprada en cromodinàmica quàntica.
instar
1 v. tr. [LC] Demanar amb insistència (a algú). El vaig instar a fer-ho.
2 tr. [LC] Impugnar (la resposta donada a un argument), en una discussió acadèmica.
3 1 tr. [AD] Sol·licitar (a algú) que es compleixi un precepte, una norma legal.
3 2 tr. [AD] Demanar alguna cosa que es considera justa.
instaurable
adj. [LC] Que pot ésser instaurat.
instauració
f. [LC] Acció d’instaurar; l’efecte.
instaurador -a
adj. i m. i f. [LC] Que instaura.
instaurar
v. tr. [LC] Establir de nou.
instauratiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut d’instaurar.
instigació
f. [LC] [DR] Acció d’instigar; l’efecte.
instigador -a
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que instiga.
instigar
v. tr. [LC] [DR] Empènyer a fer alguna cosa. L’instigà a robar-ho.
instil·lació
f. [LC] Acció d’instil·lar; l’efecte.
instil·lar
1 v. tr. [LC] Tirar a poc a poc, gota a gota, (un líquid) en una cosa.
2 tr. [LC] Infondre insensiblement en l’ànim. Paraules que instil·laven l’esperança en el cor dels joves.
instint
1 1 m. [LC] [PS] [MD] Impuls interior natural que no depèn de la raó ni de la voluntat. L’instint del bé, del mal. No saber resistir als instints.
1 2 m. [LC] [EG] [PS] [MD] Facultat innata de l’ésser humà i dels animals per fer determinats actes dirigits a la conservació individual i de l’espècie sense haver de recórrer a l’experiència o a l’aprenentatge. Tots els animals tenen l’instint de la pròpia conservació. L’instint de l’abella, de la formiga.
1 3 m. [LC] [PS] [MD] PER EXT. Fer una cosa per instint.
2 m. [PS] [LC] Capacitat d’intuir. Tenir instint per a la política.
instintiu -iva
adj. [MD] [BI] [PS] Que és degut a l’instint, determinat per un impuls natural, una propensió. Actes instintius.
instintivament
adv. [LC] [PS] [BI] D’una manera instintiva, per instint. Obrar instintivament.
institució
1 1 f. [LC] [DR] [AD] Acció d’instituir. La institució d’un orde religiós.
1 2 [LC] [DR] [AD] institució d’hereu En un testament, nomenament d’hereu.
2 f. [AD] Organisme que du a terme una funció d’interès públic. Els hospitals són institucions útils.
3 1 f. pl. [AD] [DR] Conjunt de formes o estructures socials tal com són establertes per la llei o el costum.
3 2 [LC] [DR] [AD] institucions d’un país Lleis fonamentals que el regeixen.
3 3 [LC] [DR] [AD] institucions de dret civil Elements fonamentals de dret civil.
4 f. [SO] Categoria social conformada pel conjunt de pautes sistematitzades de conducta d’un grup d’individus relacionats per vincles de parentiu, econòmics, culturals o altres, que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica.
institucional
1 adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a la institució.
2 adj. [LC] [DR] De la naturalesa d’una institució.
institucionalització
f. [LC] [DR] Acció d’institucionalitzar; l’efecte.
institucionalitzar
v. tr. [DR] Donar caràcter institucional (a alguna cosa).
instituïble
adj. [LC] Que pot ésser instituït.
instituïdor -a
adj. i m. i f. [LC] Que institueix. L’instituïdor d’un orde religiós.
instituir
1 1 v. tr. [LC] Fundar 1 3. Instituir un orde religiós. Instituir un govern. Instituir un premi.
1 2 [DR] instituir hereu algú Fer-lo hereu per testament.
2 tr. [DR] Instruir 2.
institut
1 1 m. [LC] Regla d’una institució, establerta en el moment de la seva fundació.
1 2 m. [RE] Institució constituïda per una regla fundacional. Institut secular.
1 3 [RE] institut religiós Societat de persones cristianes que emeten vots públics de pobresa, castedat i obediència i fan vida fraterna en comú seguint les regles o les constitucions establertes normalment pel fundador o la fundadora.
2 1 m. [LC] [SO] Corporació científica, literària, artística.
2 2 m. [LC] [PE] Establiment on s’imparteixen ensenyaments secundaris o superiors. Institut d’ensenyament secundari. Institut de Ciències de l’Educació.
institutor institutriu
m. i f. [LC] [PE] [PR] Persona encarregada de l’educació i de la instrucció d’un o més joves.
instrucció
1 1 f. [LC] [PE] [DE] Acció d’instruir o d’instruir-se; l’efecte. La instrucció de la joventut, del poble. Un home sense instrucció.
1 2 [LC] [PE] instrucció pública Instrucció donada per l’Administració pública.
1 3 f. [DE] Exercicis pràctics que fan les tropes. La instrucció dels nous reclutes.
2 f. pl. [LC] Ordres, explicacions, etc., donades a algú sobre la manera de conduir un afer. Donar instruccions als seus agents. Rebre un ambaixador instruccions del seu govern.
3 f. [IN] En inform., cadena de caràcters que, en llenguatges de programació i en relació amb un conjunt determinat d’operacions, especifica parcialment o completament una operació o un procés elemental.
4 f. [DR] instrucció de sumari Activitat investigadora, duta a terme pel jutge d’instrucció, preparatòria del judici penal.
instructiu -iva
adj. [LC] [PE] Que serveix per a instruir, que instrueix. Un llibre instructiu.
instructor -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PE] [PR] Que instrueix algú. És l’instructor dels meus fills.
2 adj. i m. i f. [LC] [PR] [DR] Que instrueix un procés, un afer. El jutge instructor.
instruïble
adj. [LC] Que pot ésser instruït.
instruir
1 1 v. tr. [LC] [PE] [DE] Donar (a algú) coneixements o informacions, especialment d’una manera metòdica. Instruir algú en música, en física. Cal instruir i educar el poble. Instruir soldats a manejar les armes, a fer el pas.
1 2 intr. pron. [PE] Adquirir coneixements. La Coloma volia instruir-se en la història de les revolucions. Instruir-se a la universitat.
2 1 tr. [DR] Posar (una causa) en estat d’ésser jutjada, formalitzar (un procés).
2 2 [DR] instruir expedient Practicar les diligències i reunir els documents necessaris per a preparar la decisió d’un afer.
instruït -ïda
adj. [PE] Que ha rebut, que té, instrucció. És una persona instruïda.
instrument
1 1 m. [LC] [EI] Objecte fabricat del qual hom se serveix per a fer una operació, produir un efecte. Instruments d’astronomia, de cirurgia, de física.
1 2 [TRA] instrument de reflexió Instrument de mesurar angles entre visuals, basat en les lleis de la reflexió dels miralls plans, emprat, sobretot, en la navegació astronòmica, com l’octant, el sextant, etc.
2 1 m. [LC] [MU] Instrument que produeix sons musicals.
2 2 [MU] instrument de corda Instrument en què el so es produeix per la vibració de les cordes quan hom les frega, les colpeja o les polsa.
2 3 [LC] [MU] instrument de música Instrument 2 1.
2 4 [MU] instrument de percussió Instrument el so del qual es produeix en colpejar-lo amb baquetes, maces, mans, etc.
2 5 [LC] [MU] instrument de vent Instrument en què els sons es produeixen per la vibració de l’aire que s’hi introdueix bufant o manxant.
2 6 [MU] instrument musical Instrument 2 1.
3 1 m. [LC] Allò de què hom se serveix per a produir un efecte material.
3 2 m. [LC] Cosa o persona de la qual hom se serveix per a arribar a un resultat. Ha fet de vós l’instrument de la seva venjança.
4 m. [DR] Escriptura, document, amb què es justifica o prova alguna cosa.
instrumentació
f. [MU] [LC] Acció d’instrumentar; l’efecte.
instrumental
1 adj. [LC] Que serveix d’instrument. Causa instrumental.
2 1 adj. [MU] Que se serveix d’instruments musicals. Música instrumental.
2 2 m. [LC] [MU] [MD] Conjunt d’instruments d’una orquestra o banda de música, d’un cirurgià, etc.
3 adj. [FL] En gram., que indica el mitjà amb què és efectuada l’acció designada pel verb. Complement instrumental.
4 1 m. [FL] Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc o el sànscrit, indica el mitjà amb què és efectuada l’acció designada pel verb.
4 2 adj. [FL] Cas instrumental.
instrumentalització
f. [LC] Acció d’instrumentalitzar; l’efecte.
instrumentalitzar
v. tr. [LC] Servir-se abusivament (d’algú o d’alguna cosa) com a instrument per a aconseguir un fi. Alguns han volgut instrumentalitzar la nostra associació.
instrumentalment
adv. [LC] Com a instrument.
instrumentar
1 v. tr. [MU] [LC] Escriure (d’una peça de música) les parts que han de tocar els diferents instruments d’una orquestra, d’una banda, etc. Instrumentar una sonata.
2 tr. [LC] [DR] [AD] ESCRIPTURAR.
instrumentari -ària
1 adj. [DR] Relatiu a un instrument legal. Testimoni instrumentari.
2 m. [MU] Conjunt d’instruments que formen una col·lecció, especialment amb valor històric.
instrumentista
m. i f. [MU] [LC] [PR] Persona que toca un instrument de música.
insuau
adj. [LC] No suau.
insuaument
adv. [LC] Sense suavitat.
insuavitat
f. [LC] Manca de suavitat.
insubjecció
f. [LC] Manca de subjecció.
insubjectable
adj. [LC] Que no pot ésser subjectat.
insubmergibilitat
f. [LC] Qualitat d’insubmergible.
insubmergible
adj. [LC] No submergible.
insubmís -isa
1 adj. [LC] No submís, rebel.
2 m. [LC] [SO] Jove que no accepta fer el servei militar ni cap altre servei social substitutori.
insubmissió
1 f. [LC] Manca de submissió.
2 f. [LC] [SO] Moviment social que proposa la desobediència dels joves cridats a fer el servei militar o el civil.
insubordinació
f. [LC] [SO] [AD] Manca de subordinació o obediència a l’autoritat.
insubordinar
1 v. tr. [LC] [SO] Provocar la insubordinació (de soldats, alumnes d’una escola, etc.).
2 intr. pron. [LC] [SO] Mancar a la subordinació o obediència a l’autoritat. Els alumnes s’insubordinaren contra el director.
insubornable
adj. [LC] No subornable.
insubsistència
f. [LC] Manca de subsistència, qualitat d’insubsistent.
insubsistent
1 adj. [LC] No subsistent.
2 adj. [LC] Mancat de fonament o raó.
insubstancial
1 adj. [LC] [FS] No substancial.
2 adj. [LC] [FS] Sense substància, de poca substància.
insubstancialitat
f. [LC] [FS] Qualitat d’insubstancial.
insubstancialment
adv. [LC] [FS] D’una manera insubstancial, sense substància.
insubstituïble
adj. [LC] No substituïble.
insuccés
[pl. -essos]
m. [LC] Manca de succés, mal èxit.
insuficiència
1 f. [LC] Qualitat d’insuficient, manca de suficiència. La insuficiència dels seus coneixements. La insuficiència del seu sou. Insuficiència de provisions.
2 f. [MD] Estat d’inferioritat fisiològica d’un òrgan o d’una glàndula, incapaços de complir íntegrament llurs funcions. Insuficiència cardíaca, renal, hepàtica.
insuficient
adj. [LC] No suficient. Un sou insuficient. Una preparació insuficient.
insuficientment
adv. [LC] D’una manera insuficient. Insuficientment preparat.
insuflable
adj. [LC] Que pot ésser insuflat.
insuflació
1 f. [LC] [MD] Acció d’insuflar; l’efecte.
2 f. [MD] Eixamplament d’una cavitat buida per mitjà d’aire a pressió.
insuflador -a
1 adj. [LC] [MD] Que insufla.
2 m. [LC] [EI] [MD] Instrument insuflador.
insuflar
v. tr. [LC] [MD] Introduir bufant (un gas, un vapor, etc.), especialment dins una cavitat del cos. Insuflar aire en els pulmons d’un asfixiat per excitar la funció respiratòria.
insular
adj. [LC] [GG] ILLENC. Característiques insulars i característiques continentals.
insularitat
f. [LC] Qualitat d’insular.
insulina
f. [BI] [MD] Hormona polipeptídica secretada pel pàncrees que regula fonamentalment el metabolisme dels glícids i dels lípids i disminueix la concentració de glucosa en la sang.
insuls -a
adj. [LC] Insípid, s’aplica especialment a les persones.
insulsament
adv. [LC] D’una manera insulsa.
insult
1 1 m. [LC] Acció d’insultar; l’efecte.
1 2 m. [LC] Paraula o acte amb què s’insulta.
2 m. [LC] Atac morbós. Ha tingut un insult.
insultador -a
adj. i m. i f. [LC] Que insulta.
insultant
adj. [LC] Que constitueix un insult. Una paraula insultant.
insultar
v. tr. [LC] Ofendre amb actes o paraules ultratjosos. Li va fer mil retrets i el va arribar a insultar. Aquells dos sempre s’insulten.
insuperabilitat
f. [LC] Qualitat d’insuperable.
insuperable
adj. [LC] No superable.
insuperablement
adv. [LC] D’una manera insuperable.
insuperat -ada
adj. [LC] Que no ha estat superat.
insuportable
adj. [LC] No suportable. Una calor insuportable.
insuportablement
adv. [LC] D’una manera insuportable.
insurgència
f. [LC] INSURRECCIÓ.
insurgent
adj. i m. i f. [LC] [PO] INSURRECTE.
insurgir-se
v. intr. pron. [LC] [PO] Alçar-se contra l’autoritat civil o política, contra el govern establert. Els qui s’insurgeixen contra la República.
insurrecció
f. [LC] [PO] Acció d’insurgir-se un poble, una nació, etc. La insurrecció de Cuba.
insurreccional
adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a la insurrecció. Moviment insurreccional.
insurreccionar
1 v. tr. [LC] [PO] Provocar la insurrecció (d’una guarnició, d’un poble, etc.).
2 intr. pron. [LC] [PO] INSURGIR-SE.
insurrecte -a
adj. i m. i f. [LC] [PO] Que s’ha insurgit o insurreccionat.
intacte -a
1 adj. [LC] No tocat.
2 adj. [LC] PER EXT. La qüestió ha restat intacta.
3 adj. [LC] Que no ha patit cap deterioració, dany, etc. El segell és encara intacte. Els mobles han arribat intactes.
4 adj. [LC] PER EXT. Reputació intacta.
intàctil
adj. [LC] [MD] No tàctil, que escapa del sentit del tacte.
intangibilitat
f. [LC] Qualitat d’intangible.
intangible
1 adj. [LC] Que no pot ésser tocat. L’essència pura i intangible de l’esperit.
2 adj. [LC] Que no pot ésser canviat ni modificat. La sobirania dels estats no és un mite intangible. Tradicions que alguns consideren intangibles.
integèrrim -a
adj. [LC] Molt íntegre.
integrabilitat
f. [LC] [MT] Qualitat d’integrable. Condició d’integrabilitat d’una equació diferencial.
integrable
adj. [LC] [MT] Que pot ésser integrat. Una funció integrable.
integració
1 f. [LC] [SO] Acció d’integrar o d’integrar-se; l’efecte.
2 1 f. [ECT] Reagrupació sota una mateixa unitat de producció de totes les operacions que van des de les primeres matèries fins a la realització o la difusió del producte acabat. La integració vertical.
2 2 f. [ECT] Supressió progressiva de diverses formes de discriminació entre unitats econòmiques. La integració econòmica europea.
3 1 f. [SO] [AN] Ajustament de les parts que componen un sistema social.
3 2 f. [SO] [AN] Procés que segueix una societat per a la incorporació d’elements humans, culturals, etc., que li són aliens.
3 3 f. [SO] [AN] Assumpció, més o menys coactiva, de grups ètnics o nacionals per un altre de més gran o poderós, o de grups socials d’una mateixa ètnia en un altre de dominant.
4 f. [EL] Fabricació i interconnexió simultània de diversos components i dispositius electrònics en substrat semiconductor formant un circuit integrat.
integracionisme
1 m. [SO] Conjunt de doctrines o d’actituds que propugnen qualsevol tipus d’integració social.
2 m. [SO] Imposició d’un tipus qualsevol d’integració social.
integracionista
1 adj. [SO] Relatiu o pertanyent a l’integracionisme.
2 adj. i m. i f. [SO] Partidari de l’integracionisme.
integrador -a
1 adj. [LC] Que integra. Moviment integrador. Persona integradora.
2 m. [EI] [MT] Aparell per a calcular mecànicament integrals.
3 m. [EL] Dispositiu, transductor, circuit, etc., que dona un senyal de sortida proporcional a la integral en el temps del senyal d’entrada.
4 m. [AQ] integrador fotoelèctric Aparell per a determinar el flux lluminós mitjançant una mesura única.
integral
1 adj. [LC] Que comprèn tots els elements que pot tenir per a ésser complet.
2 adj. [LC] Que entra en la composició d’un tot, essent-ne una part no essencial.
3 1 f. [MT] En mat., operació que té per objecte la mesura de magnituds contínues distribuïdes d’una manera no necessàriament uniforme. Integral definida. Integral curvilínia. Integral de superfície.
3 2 [MT] integral indefinida Funció primitiva.
3 3 adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent a la integració. Càlcul integral.
integralment
adv. [LC] D’una manera integral. Una suma pagada integralment.
íntegrament
adv. [LC] ENTERAMENT.
integrant
adj. [LC] Que integra. Les parts integrants.
integrar
1 1 v. tr. [LC] [SO] Les parts, formar (un tot). Els mots que integren aquesta expressió.
1 2 v. tr. [LC] [SO] Unir en un tot. Caldria integrar els esforços diversos en una acció conjunta.
2 1 tr. [SO] [LC] [AN] Una comunitat, incorporar en el seu si (una persona o una col·lectivitat).
2 2 intr. pron. [PS] [LC] Aquest nen s’ha integrat molt bé a l’escola. És un grup que no acaba d’integrar-se a la resta de la societat. Els immigrants van integrant-se a la nostra col·lectivitat.
3 tr. [MT] Trobar la integral (d’una funció) o la solució (d’una equació diferencial).
integratiu -iva
adj. [LC] INTEGRANT.
íntegre -a
1 adj. [LC] SENCER. Li va pagar la suma íntegra. Conservar íntegres els seus drets.
2 adj. [LC] D’una probitat perfecta, no corruptible. Un home íntegre. Jutges íntegres.
integripal·lial
adj. i m. i f. [ZOA] Que té a les valves la impressió pal·lial contínua i paral·lela a la conquilla, s’aplica a alguns mol·luscos lamel·libranquis.
integrisme
m. [SO] Tendència doctrinal i pràctica, de signe agressiu i intransigent, que defensa fórmules i creences de caràcter religiós o politicosocial no susceptibles d’evolució.
integrista
1 adj. [SO] Relatiu o pertanyent a l’integrisme.
2 adj. i m. i f. [SO] Partidari de l’integrisme.
integritat
f. [LC] Qualitat d’íntegre. La integritat del territori nacional. La integritat d’un jutge. La integritat dels seus drets.
integument
m. [BO] Tegument del primordi seminal.
intel·lecció
f. [LC] [FS] El fet d’entendre.
intel·lecte
m. [LC] [FS] Enteniment 1.
intel·lectiu -iva
adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a l’intel·lecte. Potència intel·lectiva.
intel·lectivament
adv. [LC] [FS] Amb l’intel·lecte.
intel·lectual
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a l’enteniment. Treball intel·lectual.
2 1 m. i f. [LC] [FS] Persona dedicada a les coses intel·lectuals, al coneixement.
2 2 m. i f. [LC] [FS] Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d’influir críticament en l’opinió mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació.
intel·lectualisme
1 m. [LC] [FS] Doctrina filosòfica que afirma la primacia de l’intel·lecte sobre la voluntat.
2 m. [FS] Tendència a assignar un paper preponderant a l’activitat intel·lectual. L’intel·lectualisme de l’ensenyament.
intel·lectualista
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’intel·lectualisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari de l’intel·lectualisme.
intel·lectualitat
1 f. [LC] [FS] Qualitat d’intel·lectual.
2 f. [LC] [SO] [FS] Conjunt dels intel·lectuals d’una ciutat, d’una nació, etc.
intel·lectualment
adv. [LC] D’una manera intel·lectual.
intel·ligència
1 f. [LC] Acció d’entendre alguna cosa amb la pensa. La intel·ligència d’un text. Per a la millor intel·ligència d’aquesta matèria.
2 1 f. [LC] [FS] [PS] Capacitat major o menor de comprendre, d’aprendre, de resoldre situacions noves, etc. La intel·ligència humana. Donar prova d’intel·ligència. Intel·ligència privilegiada.
2 2 f. [LC] [FS] [PS] Facultat de conèixer. La intel·ligència és una de les tres facultats de l’ànima.
3 f. [IN] intel·ligència artificial Conjunt de tècniques i reflexions teòriques sobre la construcció de sistemes intel·ligents.
4 1 f. [LC] Comunicació entre persones que s’entenen. Tenir intel·ligències amb l’enemic.
4 2 f. [LC] Acord de sentiments entre diferents persones. Estar en perfecta intel·ligència. Viure en bona intel·ligència amb els parents.
intel·ligent
1 adj. [LC] [FS] [PS] Dotat d’intel·ligència. L’home és un ésser intel·ligent.
2 1 adj. [LC] [FS] [PS] Que té, que implica, una intel·ligència viva, desperta. És una dona intel·ligent, molt intel·ligent. Una resposta intel·ligent.
2 2 [LC] ésser intel·ligent en una matèria Ésser-hi entès.
intel·ligentment
adv. [LC] [FS] [PS] D’una manera intel·ligent.
intel·ligibilitat
f. [LC] Qualitat d’intel·ligible.
intel·ligible
1 adj. [LC] Que pot ésser entès o comprès. Un text no gaire intel·ligible. Un autor poc intel·ligible.
2 adj. [LC] Copsable pel sol intel·lecte. El sensible i l’intel·ligible.
intel·ligiblement
adv. [LC] D’una manera intel·ligible.
intemperadament
adv. [LC] D’una manera intemperada.
intemperància
1 f. [LC] Qualitat d’intemperant.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona intemperant. Intemperància de llenguatge.
intemperant
adj. [LC] Que no és moderat, mesurat, en el seu comportament. Intemperant en el menjar, en el beure.
intemperantment
adv. [LC] D’una manera intemperant.
intemperat -ada
adj. [LC] No temperat.
intempèrie
1 f. [LC] Inclemència en les condicions atmosfèriques.
2 [LC] a la intempèrie loc. adv. A cel descobert, sense sostre ni recer.
intempestiu -iva
1 adj. [LC] Que s’escau fora del seu temps.
2 adj. [LC] INOPORTÚ. Una determinació, una intervenció, intempestiva.
intempestivament
adv. [LC] D’una manera intempestiva.
intempestivitat
f. [LC] Qualitat d’intempestiu.
intemporal
adj. [LC] No temporal, independent del temps.
intemptable
adj. [LC] No temptable.
intenció
1 1 f. [LC] Determinació de la voluntat amb vista a un fi, a obrar en un cert sentit. Tenir, portar, una intenció. Fer una cosa amb, sense, intenció. Bones, males, intencions.
1 2 [LC] de bones intencions, l’infern n’és ple [o l’infern és empedrat de bones intencions] No basten les bones intencions, calen les bones obres.
1 3 [LC] de primera intenció loc. adv. a) Sense pensar-s’hi gaire.
1 3 [LC] de primera intenció loc. adv. b) D’una manera no definitiva.
1 4 [LC] segona intenció Intenció dissimulada diferent de la que hom aparenta tenir. Ell portava una segona intenció.
2 1 f. [MD] En med., manera de curar una ferida, una fractura.
2 2 [MD] de primera intenció loc. adv. Unint directament les parts d’una ferida abans de produir-se la granulació de les superfícies. Curar de primera intenció.
2 3 [MD] de segona intenció loc. adv. Unint les parts d’una ferida després de produir-se la granulació de les superfícies que segueix la supuració.
intencionadament
adv. [LC] Amb intenció. Ell m’ha fet caure intencionadament.
intencionalitat
f. [LC] [DR] Qualitat d’intencional.
intencionalment
adv. [LC] D’una manera intencional.
intencionat -ada
1 adj. [LC] Fet amb intenció. Això ha estat intencionat.
2 adj. [LC] Que té una certa intenció. Ésser algú ben intencionat, mal intencionat.
intendència
1 1 f. [LC] [DE] Càrrec, funció, jurisdicció, d’intendent.
1 2 f. [LC] [DE] Oficina de l’intendent.
2 f. [DE] Cos de les forces armades encarregat de l’administració de cabals i avituallaments, així com del proveïment d’aliment, vestit i material a les tropes.
intendent intendenta
1 1 m. i f. [LC] [PR] Funcionari col·locat al cap d’una administració pública.
1 2 m. [HIH] A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència.
2 m. i f. [LC] [PR] [DE] Militar encarregat dels serveis administratius.
3 f. [LC] EN REC. Muller d’un intendent.
intens -a
1 adj. [LC] D’un grau extrem. Una llum intensa. Un fred intens. Un sol intens. Un son intens. Un dolor intens. Odi intens.
2 adj. [LC] Que implica un esforç, una activitat, extrems. Estudi intens.
intensament
adv. [LC] Amb intensitat.
intensificable
adj. [LC] Que pot ésser intensificat.
intensificació
f. [LC] Acció d’intensificar; l’efecte.
intensificador -a
adj. i m. i f. [LC] Que intensifica.
intensificar
v. tr. [LC] Fer més intens.
intensió
f. [FS] Comprensió 2.
intensional
adj. [FL] [FS] Relatiu a les propietats definitòries d’un concepte, més que no pas als objectes a què aquest s’aplica. Definició intensional. Significat intensional.
intensitat
1 f. [LC] Qualitat d’intens. La intensitat del dolor.
2 1 f. [FL] Força amb què s’emet o es percep un so.
2 2 f. [FL] Factor acústic que depèn, físicament, de l’amplitud de l’ona sonora i que algunes llengües empren com a tret fonològicament distintiu.
3 1 f. [FIF] Magnitud d’una força, d’una qualitat, per unitat de superfície, de volum, etc.
3 2 f. [FIF] [EE] Magnitud que expressa la càrrega elèctrica que un corrent transporta per unitat de temps.
3 3 [FIF] [FL] intensitat acústica Potència que transmet una ona sonora per unitat d’àrea en una direcció determinada.
3 4 [FIF] intensitat de camp a) En un camp elèctric, vector de magnitud igual al quocient entre la força exercida sobre una càrrega elèctrica i aquesta càrrega, de la mateixa direcció i el mateix sentit que la força.
3 4 [FIF] intensitat de camp b) En un camp magnètic, vector de magnitud igual al quocient entre la inducció magnètica i la permeabilitat, de la mateixa direcció i el mateix sentit que la inducció magnètica.
3 5 [FIF] intensitat de corrent Intensitat 3 2.
3 6 [OP] intensitat de trànsit Índex que indica el nombre de vehicles que passen per una secció transversal determinada d’una via en una unitat de temps.
3 7 [FIF] intensitat energètica Quocient entre el flux energètic, emès en un angle sòlid sobre una direcció determinada, i aquest angle sòlid.
3 8 [AQ] [FIF] intensitat lluminosa Quocient entre el flux lluminós emès per una font lluminosa, en un angle sòlid sobre una direcció determinada, i aquest angle sòlid.
3 9 [FIF] intensitat radiant INTENSITAT ENERGÈTICA.
3 10 [FIF] [FL] intensitat sonora INTENSITAT ACÚSTICA.
intensiu -iva
1 1 adj. [LC] Que tendeix a fer intens, a intensificar.
1 2 adj. [FL] En gram., que serveix per a donar força o èmfasi. Un verb intensiu. Sufix intensiu.
2 adj. [AGR] [AGA] [GG] Que es proposa l’increment de la producció en àrees limitades amb alta aplicació de capital o de treball. Conreu intensiu. Agricultura intensiva. Ramaderia intensiva.
intensivament
adv. [LC] D’una manera intensiva.
intent
1 m. [LC] Acció d’intentar.
2 m. [LC] Cosa intentada.
intentar
1 v. tr. [LC] Obrar per atènyer la consecució (d’un fi). Van intentar inútilment obrir la porta.
2 tr. [DR] Promoure (una acció judicial). Va intentar una demanda contra els propietaris del pis.
inter-
[LC] Prefix que significa ‘entre’, ‘mútuament’. Ex.: interarticular, interaxial, interbranquial, interlobular, intermaxil·lar, intermuscular, interossi, interpeduncular, interdisciplinarietat, interfase.
interacció
1 f. [LC] Acció o influència mútua o recíproca. La interacció del cor i els pulmons.
2 1 f. [FIF] Força amb què els cossos o els agents físics actuen els uns damunt els altres.
2 2 [FIF] interacció bàsica Força elemental de la naturalesa. Les interaccions bàsiques són la gravetat, l’electromagnetisme, la força nuclear forta i la força nuclear feble.
3 f. [SO] Procés social a través del qual els individus i els grups actuen, s’identifiquen, es comuniquen i reaccionen en relació els uns amb els altres.
interaccionar
v. intr. [LC] Dos subjectes o aparells, exercir una interacció o acció mútua.
interactiu -iva
1 adj. [IN] En inform., que està concebut a la manera d’un diàleg entre màquina i usuari o entre màquina i màquina.
2 adj. [IN] Relatiu o pertanyent a un procés interactiu o a la informàtica interactiva.
interactivitat
f. [IN] Qualitat d’interactiu.
interatòmic -a
adj. [FIN] [QU] Que està situat o obra entre els àtoms. Forces interatòmiques.
intercadència
f. [MD] Presència d’una pulsació anormal entre dues pulsacions normals.
intercadent
1 adj. [MD] Irregular en ritme.
2 adj. [MD] Que presenta intercadència. Pols intercadent.
intercadentment
adv. [MD] Amb intercadència.
intercalable
adj. [LC] Que pot ésser intercalat.
intercalació
f. [LC] Acció d’intercalar; l’efecte.
intercalar1
adj. [LC] [HIH] Que ha estat intercalat.
intercalar2
v. tr. [LC] Posar entre els elements o termes d’una sèrie (algun element nou). Intercalar en un text una frase que en canvia tot el sentit. En els anys de traspàs s’intercala un dia darrere el 28 de febrer.
intercanvi
m. [ECT] Permuta, entre dues parts, de béns, de serveis o de diners per altres béns, serveis o diners.
intercanviable
adj. [LC] [ECT] Susceptible d’intercanvi, de substitució mútua.
intercanviar
v. tr. [LC] [ECT] Canviar mútuament.
intercedir
v. intr. [LC] Fer-se mitjancer per obtenir una gràcia, un perdó. Va intercedir a favor del cònsol prop del ministre.
intercel·lular
adj. [BI] [LC] Situat entre cèl·lules. Espai intercel·lular.
intercepció
f. [LC] Acció d’interceptar; l’efecte. La intercepció dels rajos del sol per un nuvolat. La intercepció d’una carta.
interceptable
adj. [LC] Que pot ésser interceptat.
interceptar
1 1 v. tr. [LC] Emparar-se (d’una cosa) abans que arribi a la seva destinació. Interceptar una carta.
1 2 v. tr. [LC] Posar un obstacle (al pas d’algú o d’alguna cosa). Interceptar un núvol els rajos del sol. Interceptar un camí, les vies de comunicació.
2 tr. [MT] Dos punts, incloure entre ells. La part de recta interceptada pels punts A i B.
interceptiu -iva
adj. [LC] Que tendeix a interceptar.
interceptor -a
adj. i m. i f. [LC] Que intercepta.
intercessió
1 f. [LC] Acció d’intercedir; l’efecte.
2 f. [DR] Assumpció d’una responsabilitat patrimonial pròpia en interès exclusivament aliè.
intercessor -a
adj. i m. i f. [LC] Que intercedeix.
intercís -isa
adj. [LC] Tallat per la meitat.
intercisió
f. [LC] Acció de tallar per la meitat; l’efecte.
interclassista
adj. [LC] Que comprèn més d’una classe social. Moviment interclassista.