residual
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al residu. Abscés residual.
1 2 adj. [LC] De la naturalesa d’un residu. Producte residual.
2 1 adj. [MI] [GL] Que cristal·litza en el darrer període de la consolidació d’un magma.
2 2 adj. [MI] [GL] Que ha resistit un procés de metamorfisme o d’alteració, s’aplica a un mineral o a una part d’una roca.
resignació
f. [LC] Acció de resignar o de resignar-se. La resignació d’un càrrec. Suportar una desgràcia amb santa resignació.
resignadament
adv. [LC] Amb resignació.
resignant
adj. i m. i f. [LC] Que resigna un càrrec, un benefici, etc.
resignar
1 v. tr. [LC] Abandonar voluntàriament en favor d’algú (un benefici, un càrrec, el comandament, etc.).
2 intr. pron. [LC] Acceptar amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se.
resignatari resignatària
m. i f. [LC] Persona a favor de qui es fa la resignació d’un càrrec, d’un benefici, etc.
resiliència
1 f. [EI] Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc.
2 f. [EG] Capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o interferències.
resina
1 1 f. [LC] [BO] [IQ] [AGF] [BOS] [QU] Substància orgànica amorfa, sòlida o semisòlida, principalment d’origen vegetal, transparent o translúcida, capaç d’experimentar enduriment en l’aire, soluble en alguns solvents orgànics, que troba aplicació, entre altres usos, en la preparació de laques i vernissos.
1 2 [IQ] [QU] resina de bescanvi iònic BESCANVIADOR IÒNIC.
2 1 f. [EL] Substància fotosensible, utilitzada en la fabricació de circuits integrats, que es diposita sobre el semiconductor perquè la llum ultraviolada que travessa la màscara impressioni selectivament aquelles regions del semiconductor on es volen realitzar els diferents processos d’implantació iònica, d’oxidació, etc.
2 2 [QU] resina acetàlica Material termoplàstic produït per polimerització d’aldehids.
2 3 [QU] resina alquídica Resina polièster en la preparació de la qual, a més de poliols i de poliàcids o llurs anhídrids, intervenen olis i àcids grassos.
2 4 [QU] resina aminoplàstica Resina sintètica resultant de la polimerització conjunta d’urea o tiourea i de formaldehid.
2 5 [QU] resina epoxídica Resina formada per molècules que contenen el grup epòxid, molt emprada en recobriments, en la indústria d’adhesius i en electrònica.
2 6 [IQ] [QU] resina vinílica Resina formada per polimerització de monòmers vinílics.
resinació
f. [AGF] [LC] Extracció de les resines dels vegetals que en contenen.
resinar
v. tr. [AGF] Extreure la resina (dels arbres) mitjançant incisions fetes al tronc.
resinat
m. [QU] Sal o èster d’un àcid resínic.
resiner -a
1 adj. [LC] [BO] [IQ] Relatiu o pertanyent a la resina. Indústria resinera.
2 adj. [LC] [BO] [IQ] Que forneix resina. Arbre resiner.
resini-
[LC] Forma prefixada del mot resina. Ex.: resinífer.
resínic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a les resines.
resinífer -a
adj. [LC] [BO] [IQ] Que conté o destil·la resina. Conducte resinífer.
resinificació
f. [QU] [IQ] Acció de resinificar.
resinificar
v. tr. [LC] [IQ] [QU] Convertir en resina.
resinós -osa
1 1 adj. [LC] [QU] Pertanyent a la resina.
1 2 adj. [LC] [QU] Que conté resina. Fusta resinosa.
1 3 adj. [LC] [QU] De la naturalesa de la resina. Producte resinós.
2 adj. [LC] Semblant a la resina, que en té l’aspecte.
resipiscència
f. [LC] Acció de tornar a la raó, al bon camí.
resistència
1 1 f. [LC] Acció de resistir o de resistir-se. Oposar resistència. Vèncer, superar, una resistència. Sense trobar resistència.
1 2 f. [LC] Poder de resistir. Resistència a la fatiga.
2 1 f. [LC] [FIF] Causa d’oposició a un moviment, com ara el fregament o la viscositat. Vèncer una nau la resistència de l’aigua.
2 2 f. [TRG] Força que s’oposa a l’avanç d’un automòbil, que és la suma de la resistència que oposa l’aire, la resistència al rodolament i qualsevol altra d’eventual.
2 3 f. [FIF] Força que cal vèncer, en una palanca i en qualsevol altra màquina simple, mitjançant l’aplicació de la potència.
3 1 f. [FIF] [EE] Oposició que presenta un cos a ésser travessat per un corrent elèctric, fet que converteix l’energia elèctrica en calor.
3 2 f. [LC] [EE] Dispositiu d’un circuit elèctric que produeix calor en presentar oposició a ésser travessat per un corrent.
3 3 [FIF] resistència acústica Component real de la impedància acústica.
3 4 [FIF] [EE] resistència aparent Impedància 1.
3 5 [FIF] [EE] resistència efectiva En un corrent altern, component del vector impedància.
3 6 [FIF] [EE] resistència específica RESISTIVITAT.
3 7 [FIF] [EE] resistència interna Resistència pròpia d’un generador o d’un dispositiu electrònic.
3 8 [FIF] [EE] resistència magnètica RELUCTÀNCIA.
4 1 f. [EI] Propietat que tenen els cossos de suportar l’acció d’agents mecànics, físics o químics, sense trencar-se, deformar-se, sense ésser atacats per aquests, etc.
4 2 [FIF] resistència de materials Branca de la mecànica que estudia el comportament dels materials sotmesos a forces i tensions determinades.
5 f. [MD] Capacitat d’un individu per a tolerar els efectes de certs agents nocius, tòxics, patògens, etc.
6 1 f. [PO] Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
6 2 [PO] resistència pacífica Mètode d’oposició al sistema establert consistent a negar-se a participar en certs aspectes de la vida pública.
resistent
1 adj. [LC] Que resisteix.
2 m. i f. [PO] Persona que participa en la resistència.
resistibilitat
f. [LC] Qualitat de resistible.
resistible
adj. [LC] Que pot ésser resistit.
resistidor1 -a
adj. [LC] Resistent 1.
resistidor2 -a
adj. [LC] RESISTIBLE. Aquest fred no és resistidor.
resistir
1 1 v. intr. [LC] Un cos, oposar una força a l’acció d’una altra força que tendeix a moure’l o a deformar-lo. La resclosa ha resistit a l’empenta de la riuada. La nau no pogué resistir a la tempesta.
1 2 v. intr. [LC] Oposar-se, no cedir, no obeir, a la voluntat d’altri, a una impulsió, etc. Resistir als enemics.
2 intr. pron. [LC] Oposar resistència. Jo em resisteixo a creure-ho. Ell vol emportar-se’m; però jo m’hi resisteixo.
3 1 tr. [LC] Aguantar, suportar sense cedir, sense flaquejar, etc. La biga no podrà resistir tant de pes.
3 2 tr. [LC] PER EXT. Jo no sé com podeu resistir les seves impertinències.
resistiu -iva
1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la resistència o a la resistivitat.
2 adj. [FIF] Que té resistència.
resistivitat
f. [FIF] [LC] Propietat característica d’una substància que és igual a la resistència d’un fil conductor d’aquesta substància de secció unitat i longitud unitat.
resoldre
[quant a la flexió, com absoldre]
1 1 v. tr. [LC] Descompondre (alguna cosa) reduint-la als seus elements constituents.
1 2 intr. pron. [LC] Al pas del corrent elèctric, l’aigua es resol en hidrogen i oxigen.
2 1 tr. [LC] Convertir (alguna cosa), per desintegració, en tal o tal altra cosa. Resoldre una noció complexa en d’altres de més simples.
2 2 intr. pron. [LC] Resoldre’s un núvol en pluja.
3 tr. [LC] Fer desaparèixer (un tumor, un abscés, etc.) gradualment, sense supuració, per mitjà d’un producte o d’un procediment resolutiu.
4 tr. [LC] Desfer (una dificultat), donar solució (a un dubte), trobar la solució (d’un problema, d’una qüestió). Resoldre un problema. Resoldre una equació.
5 tr. [AD] Deixar sense efecte. Resoldre un contracte.
6 tr. [MU] En mús., efectuar la resolució (d’un acord). Resoldre una dissonància.
7 tr. [LC] Prendre la determinació (de fer tal o tal cosa). Hem resolt anar-hi ara mateix. Encara no hem resolt res.
resoluble
adj. [LC] Que pot ésser resolt.
resolució
1 f. [LC] Acció de resoldre o de resoldre’s; l’efecte. La resolució d’un problema, d’una equació. Prendre una resolució. La meva resolució és ferma.
2 f. [AD] [DR] Determinació presa per un òrgan administratiu o judicial sobre un afer. Resolució judicial.
3 f. [MU] En mús., manera d’enllaçar un acord dissonant amb el subsegüent. La resolució d’una dissonància.
4 1 f. [MD] Terminació d’una inflamació per la tornada de la part malalta al seu estat fisiològic, sense supuració.
4 2 f. [MD] Guarició, espontània o mitjançant la medicació apropiada, d’una malaltia, una ferida, un tumor, etc.
5 f. [QU] En quím., separació de dos compostos isòmers, especialment dels dos enantiòmers components d’una mescla racèmica.
6 f. [EL] Nombre màxim de píxels en què es pot descompondre una imatge mitjançant un sistema de visualització, de tractament d’imatges, etc.
7 f. [FIA] [FIF] Capacitat d’un telescopi per a mostrar separats dos astres que estan molt pròxims o per a recollir detalls dels objectes celestes.
resoludament
adv. [LC] DECIDIDAMENT. Signà resoludament el contracte.
resolut -uda
adj. [LC] DECIDIT.
resolutiu -iva
1 adj. [LC] [MD] Que té la virtut de resoldre un abscés, una inflamació. Medicament resolutiu.
2 adj. [FS] Analític 1. Mètode resolutiu.
resolutivament
adv. [LC] D’una manera resolutiva.
resolutori -òria
adj. [LC] Que resol, que denota resolució. Clàusula resolutòria.
resolutòriament
adv. [LC] D’una manera resolutòria.
resolvent
adj. [LC] [MD] Resolutiu 1. Medicament resolvent.
resorcina
f. [QU] OBS. RESORCINOL.
resorcinol
m. [QU] Difenol emprat com a antisèptic i en la preparació industrial de colorants.
resorció
f. [MD] Absorció per un teixit orgànic o pel torrent circulatori d’un humor o d’un material orgànic, natural o patològic.
respatler
m. [LC] RESPATLLER.
respatlera
f. [LC] RESPATLLER.
respatller
1 m. [LC] Part d’una cadira, d’un banc, etc., que serveix per a recolzar-hi l’esquena.
2 1 m. [LC] ANT. Contrafort d’un mur, d’una volta, etc.
2 2 m. [LC] Contrafort d’una muntanya.
respectabilitat
f. [LC] Qualitat de respectable.
respectable
1 adj. [LC] Digne de respecte. Una persona respectable.
2 adj. [LC] Considerable en grandària, en nombre. Té una panxa respectable. Ells es van posar a una respectable distància.
respectar
1 1 v. tr. [LC] Tenir respecte (a algú o a alguna cosa). Respectar les lleis, la justícia. Respectar els drets dels altres. Respecteu la nostra opinió si voleu que respectem la vostra. Respectar la veritat. Respectar la religió. Respectar els vells, els nostres superiors. Respectar-se a si mateix. Respectar el dolor d’algú.
1 2 v. tr. [LC] Conservar 2 1. Ho han destruït tot: no han respectat res. Monuments que el temps ha respectat.
1 3 [LC] fer-se respectar Infondre respecte, aconseguir d’ésser respectat.
2 intr. [LC] REFERIR-SE. Pel que respecta al temps, farà bon dia.
respecte
1 1 m. [LC] Acció de considerar alguna cosa com quelcom que hom ha de tenir en compte. Per un respecte exagerat a l’opinió de la gent.
1 2 m. [LC] Consideració de l’excel·lència d’alguna persona o d’alguna cosa que ens porta a no faltar-li. El respecte a les lleis, a la justícia, a la veritat. Per respecte a la santedat del temple. El respecte a la paraula donada. El respecte a si mateix.
1 3 m. [LC] Consideració de la superioritat de força de quelcom que ens porta a no afrontar-ho, a no exposar-nos a la seva acció. Infondre algú respecte per la seva força hercúlia.
1 4 [LC] fer respecte alguna cosa Imposar respecte per la seva força, per la seva superioritat, pels seus poders, etc. Entrar en aquell temple budista fa respecte. Els morts sempre m’han fet molt de respecte.
1 5 [LC] respectes humans Mirament excessiu que algú té per l’opinió que els altres es puguin formar sobre ell.
2 m. [LC] Sentiment de consideració, d’estima, envers algú per raó dels seus mèrits, de l’edat, del rang, etc. El respecte envers els pares, els vells, els mestres, els superiors. Tenir un gran respecte als seus pares, als seus mestres.
3 1 m. [LC] [AD] Punt de vista B). En aquest respecte. Bo per molts respectes, sota molts respectes.
3 2 [LC] respecte a [o respecte de] loc. prep. PEL QUE FA A.
4 [LC] de respecte loc. adj. Tingut en previsió d’haver-ho de menester. Cotxe de respecte. Àncora de respecte.
respectiu -iva
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a cadascuna de dues o més persones o coses. Se separaren i se n’anaren a llurs respectives cases.
respectivament
adv. [LC] De manera que cada cosa d’una sèrie concerneix una cosa d’una altra sèrie o s’hi correspon. Els femenins dels noms porc, cavall i ase són respectivament truja, egua i somera.
respectuós -osa
1 adj. [LC] Que guarda, que testimonieja, respecte a algú o alguna cosa. Un fill respectuós envers els seus pares.
2 adj. [LC] PER EXT. Guardar un silenci respectuós. Una salutació respectuosa.
respectuosament
adv. [LC] D’una manera respectuosa. Descobrir-se respectuosament al pas d’una imatge. Expressà la seva disconformitat respectuosament però amb energia.
respir
1 m. [LC] Respiració 1 1.
2 m. [LC] Treva, alleujament, enmig d’un treball, d’un fatic, d’una pena, etc. No tenir un moment de respir. No em dona ni un minut de respir.
respirable
adj. [LC] Bo per a ésser respirat.
respiració
1 1 f. [LC] [ZOA] Acció de respirar; l’efecte. Respiració pulmonar, branquial, cutània. Els òrgans de la respiració. Aguantar-se la respiració. Perdre la respiració. La respiració de les plantes. Un soterrani totalment tancat, sense respiració.
1 2 [MD] respiració artificial Respiració que hom efectua, manualment o mitjançant aparells, quan s’interromp l’activitat espontània de l’aparell respiratori.
1 3 [MD] respiració diafragmàtica Respiració produïda principalment pels moviments del diafragma.
2 f. [MD] [ZOA] [BI] respiració interna [o respiració cel·lular] Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir les seves funcions vitals, mitjançant la deshidrogenació total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.
respirador1
1 m. [AQ] [EI] [IMI] Obertura per on es renova l’aire d’un espai tancat, per on poden sortir els gasos, etc., produïts a l’interior d’una cavitat.
2 1 m. [MD] Aparell destinat a purificar l’aire que hom respira a través seu.
2 2 m. [MD] Aparell que proporciona una respiració artificial mecànica.
respirador2 -a
1 adj. [LC] Que respira.
2 adj. [LC] Que ajuda a la respiració.
respirall
m. [AQ] [EI] [IMI] Respirador11.
respirar
1 1 v. intr. [MD] [ZOA] [BI] [LC] Un animal, absorbir oxigen i desprendre diòxid de carboni a través de les vies respiratòries. És viu: encara respira. El malalt respirava amb dificultat. Respirar a plens pulmons.
1 2 tr. [LC] [ZOA] Atreure als pulmons. Respirar un aire sa. Creien que respirar miasmes provocava infeccions.
2 1 intr. [LC] Gaudir d’una treva, d’un alleujament, enmig d’un treball, d’un fatic, d’una pena, etc. Pleguem: deixeu-me respirar una estona. No es respira un moment en aquella casa: és un trasbals continu!
2 2 intr. [LC] Retrobar, en fi, el repòs, la pau, la tranquil·litat. Ja hem acabat les angúnies: per fi respirem!
2 3 [LC] sense respirar loc. adv. PRECIPITADAMENT.
3 intr. [LC] Parlant d’un lloc clos, comunicar l’atmosfera interior amb l’aire exterior per mitjà d’una obertura que en permet la renovació, l’exhalació. El soterrani respira per una petita obertura que hi ha arran del sostre.
4 intr. [LC] Algú de qui fa temps no tenim noves, donar-ne. Ha telefonat la teva germana: finalment ha respirat!
5 intr. [LC] Una cosa tinguda oculta, saber-se.
6 tr. [LC] Manifestar en l’expressió o en la conducta. Aquella noia respira pau.
respiratori -òria
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la respiració. Funció respiratòria.
2 adj. [MD] [LC] Que serveix per a la respiració. Òrgans respiratoris.
respit
m. [LC] Temps concedit per a diferir l’execució d’alguna cosa, per a prolongar una cosa més enllà del que s’havia convingut. Ell em demanava sis mesos de respit per a pagar-me el que em devia. Un arrendament de sis anys, quatre en ferm i dos de respit.
resplendent
adj. [LC] Que resplendeix.
resplendentment
adv. [LC] D’una manera resplendent.
resplendir
1 1 v. intr. [LC] Brillar amb gran esclat. El sol resplendeix.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Resplendir de bellesa, de gràcia. Resplendir de glòria. Ulls que resplendeixen com dos sols.
2 intr. [LC] Ressonar, retrunyir.
3 intr. [LC] Un dolor, escampar-se.
resplendor
f. [LC] [FIF] Llum que emet un cos que resplendeix.
respondre
[ger. responent; p. p. respost; ind. pr. 1 responc; sub. pr. respongui, etc.; subj. imperf. respongués, etc.]
1 1 v. tr. [LC] Algú, adreçar a qui li ha adreçat una pregunta, una qüestió o una acusació, a qui el crida, li truca, etc., (paraules, senyals, que satisfan la seva pregunta, etc., que hi tenen relació). M’ho han preguntat a mi, i no sé què respondre. Li ha respost que no en tenia ganes.
1 2 intr. [LC] Hi ha qüestions a les quals hom no sap com respondre. El crido, i no em respon. Hem trucat tres vegades i ningú no respon. La policia els intimà, però ells respongueren a trets.
2 tr. [LC] Cantar o recitar (la tornada d’una cançó o la conclusió d’una oració, d’un salm, etc.). Responeu, germans: amén.
3 1 intr. [LC] Mostrar-se amb relació a algú o a alguna cosa tal com era d’esperar. Han fet molta propaganda, però el públic no ha respost. La mà no em respon.
3 2 intr. [LC] Correspondre 1 1. L’efecte obtingut no respon als esforços esmerçats. Són paraules que no responen al pensament. El mot català ull respon a l’acusatiu llatí oculum.
4 intr. [LC] respondre d’algú o d’alguna cosa Donar-ne garantia. Ell ho farà bé: en responc. Jo us responc del seu zel.
responement
m. [LC] [MU] Tornada d’una cançó.
respons
m. [LC] [RE] ABSOLTA.
responsabilitat
1 f. [LC] Qualitat de responsable. La responsabilitat dels ministres.
2 f. [LC] Capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir la realització d’una tasca, el compliment d’un deure, de donar-ne raó. Assumir la responsabilitat d’una cosa. Responsabilitat jurídica.
3 [AD] [DR] responsabilitat administrativa Obligació que l’Administració pública té d’indemnitzar qui, per culpa d’aquella, ha estat lesionat en els seus drets i de demanar comptes a les autoritats, als funcionaris i als altres agents sobre l’exercici de llurs càrrecs.
4 [AD] [DR] responsabilitat civil Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom té obligació de respondre dels actes propis o d’altri.
5 [AD] [DR] responsabilitat contractual Responsabilitat civil del deutor que no pot o no vol complir la seva prèvia obligació i que resta compromès a complir-la en virtut d’un contracte.
6 [DR] responsabilitat extracontractual Responsabilitat civil que brolla de tot dany, culpós o no, amb independència de qualsevol contracte.
7 [AD] [DR] responsabilitat penal Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió d’un delicte.
responsabilització
f. [LC] Acció de responsabilitzar o de responsabilitzar-se; l’efecte.
responsabilitzar
1 v. tr. [LC] Fer responsable d’alguna cosa.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir responsable d’alguna cosa. La companyia no es responsabilitza dels objectes robats. L’estat es responsabilitzava de garantir el finançament.
responsable
1 1 adj. [LC] Obligat a respondre dels seus actes, a respondre d’alguna cosa. Ministres responsables. Si passa alguna desgràcia, tu en seràs responsable. Editor responsable.
1 2 [LC] fer-se responsable Assumir una responsabilitat, especialment respondre per altri o d’alguna comesa.
2 1 m. i f. [LC] Persona que dirigeix, que té al seu càrrec, alguna cosa. Volia parlar amb el responsable del taller.
2 2 m. i f. [LC] Persona que ha de fer-se càrrec de les conseqüències d’una acció, d’un fet, que ha de donar-ne explicacions. Cal esbrinar qui són els responsables de l’incendi.
responsió
1 f. [LC] RESPOSTA.
2 f. [HIH] Pagament periòdic amb què cal contribuir al tresor d’un orde militar o d’una altra institució.
responsiu -iva
adj. [LC] Que enclou una resposta.
responsori
m. [LC] [MU] [RE] Versets que, dins la litúrgia, canta un solista, al qual replica el cor amb una tornada.
respòs
m. [FLL] [MU] RESPONEMENT.
resposta
1 1 f. [LC] Acció de respondre. Va fer una resposta estúpida.
1 2 f. [LC] Allò amb què es respon a una pregunta, a una acusació, a una objecció, etc. Li vaig escriure, però encara no he rebut resposta. Li han donat una resposta favorable. Fa dies que espero la seva resposta. És un home que té resposta per a tot. Preguntes i respostes.
1 3 [LC] de cop i resposta V. COP.
1 4 [LC] deixar sense resposta algú Deixar-lo sense saber què respondre.
1 5 [LC] fer de resposta Respondre 1 1.
1 6 [LC] tornar respostes Algú, replicar a qui el reprèn, a qui li mana alguna cosa, etc.
2 1 f. [MU] En la fuga musical, imitació que fa la segona veu del subjecte proposat per la primera.
2 2 f. [FLL] RESPONEMENT.
3 1 f. [MD] Acció o moviment produït per l’aplicació d’un estímul.
3 2 f. [PS] Activitat transitòria característica d’un sistema excitable mitjançant l’acció d’un agent físic o fisiològic estrany a aquest sistema.
3 3 [PS] resposta condicionada Resposta provocada per un estímul condicionat.
4 f. [EL] Expressió quantitativa de la sortida d’un sistema, d’un aparell, d’un dispositiu, d’un circuit, etc., en funció de l’entrada o de l’excitació aplicada.
respostejador -a
adj. [LC] Que sempre resposteja.
respostejar
v. intr. [LC] Un noi, un criat, etc., tornar respostes amb insolència. Quan el renyen resposteja.
resposter -a
adj. [LC] RESPOSTEJADOR.
resquícies
1 f. pl. [LC] Restes d’alguna cosa. Encara hi ha resquícies del dinar d’ahir.
2 f. pl. [LC] Vestigis. Les resquícies d’una malaltia.
resquill
m. [LC] Trosset semblant a una petita estella que salta o es desprèn d’un os, d’una punta acerada, etc.
resquitar
1 v. tr. [LC] RESCATAR.
2 intr. pron. [LC] Haver reparació d’una pèrdua, d’un dany, d’una ofensa, etc. Aquella fortuna els havia resquitat de les antigues penúries.
resquitllada
f. [LC] RELLISCADA.
resquitllar
v. intr. [LC] RELLISCAR.
resquitx
m. [LC] Trosset petit d’una cosa.
ressabagai
m. [AGP] Cèrcol gruixut per on s’uneixen la peça exterior de la nansa i l’afàs.
ressaca
1 1 f. [LC] Moviment de retrocés de l’aigua que ha avançat riba amunt després de desfer-se l’onada.
1 2 f. [TRA] Corrent d’aigua que es genera dins un port o una badia tancada, especialment de moviment vertical, semblant a la marea.
2 f. [LC] Pesadesa de cap produïda per una ingestió massiva o excessiva d’alcohol o d’una altra droga.
ressaga
f. [LC] D’una colla de persones o d’animals que fan camí, conjunt dels que van restant endarrere.
ressagar-se
v. intr. pron. [LC] Restar endarrere en una marxa. Es va ressagar per encendre un cigarret.
ressagot -a
adj. i m. i f. [LC] [AGR] Que, en un ramat en marxa, va restant endarrere.
ressaguer -a
adj. i m. i f. [LC] Que es ressaga.
ressalt
1 m. [LC] Part que surt enfora interrompent la planor d’una superfície. En la seva caiguda rostos avall, va deturar-lo un ressalt de la roca, del terreny.
2 [GL] ressalt hidràulic Ona produïda a la superfície líquida dels canals poc profunds en determinades condicions de velocitat del corrent i de la profunditat.
ressaltant
adj. [HIG] En heràld., posat damunt d’un altre del qual sobresurt o que cobreix en part, s’aplica a una figura o a una peça. Un roc ressaltant.
ressaltar
1 v. intr. [LC] Sortir enfora interrompent la planor d’una superfície.
2 intr. [LC] Colpir l’ull, distingir-se de la resta, per la seva excel·lència, perquè ofereix un viu contrast. Entre tots els jugadors ressaltà en Lluís pel seu joc fort i intel·ligent alhora. Aquesta circumstància fa ressaltar encara més el seu mèrit.
ressanar
v. tr. [IMI] Posar or a les parts (d’un objecte daurat) que han restat sense daurar o mal daurades.
ressec -a
1 adj. [LC] Completament sec o eixut, sense gens d’humitat, de suc.
2 adj. [LC] Excessivament flac.
ressecada
1 f. [LC] RESSECAMENT.
2 f. [IT] Defecte que presenten els ordits aprestats en les màquines de parar quan, a causa d’una interrupció en el funcionament, en una part de l’ordit l’aprest s’ha assecat abans d’entrar en els corrons espremedors i forma una mena de crosta que es trenca en operacions posteriors.
ressecament
1 m. [LC] Acció de ressecar o de ressecar-se.
2 m. [LC] Qualitat de ressec.
ressecar
1 v. tr. [LC] Assecar del tot, deixar sense gota d’humitat o de suc.
2 intr. pron. [LC] La carn s’ha ressecat.
ressedimentar
v. tr. [GL] Formar (un sediment) amb elements derivats d’un de més antic.
ressegar
1 v. tr. [LC] [AGA] Segar (un herbei, l’alfals, etc.), per segona vegada.
2 v. tr. [AGA] [LC] Segar (els rostolls).
ressegellar
v. tr. [LC] Segellar de nou.
resseguidor -a
adj. i m. i f. [LC] Que ressegueix.
resseguiment
m. [LC] Acció de resseguir.
resseguir
1 v. tr. [LC] Recórrer repetidament (un camí, una contrada).
2 v. tr. [LC] Examinar, escorcollar, de nou, detingudament, sense deixar cap racó, (un indret).
3 v. tr. [LC] Repassar acuradament (alguna cosa) per esmenar-ne els defectes, reparar-ne les deterioracions.
ressemblança
f. [LC] SEMBLANÇA.
ressemblar
v. intr. [LC] ASSEMBLAR-SE.
ressembrada
f. [LC] [AGA] Acció de ressembrar; l’efecte.
ressembrar
v. tr. [LC] [AGA] Sembrar de nou.
ressentida
f. [BOS] HERBA BLENERA.
ressentiment
1 m. [LC] Acció de ressentir-se; l’efecte.
2 m. [LC] Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments.
ressentir-se
[ind. pr. 3 ressent]
1 v. intr. pron. [LC] Alguna cosa, veure afectat el seu bon estat, el bon funcionament, etc., per l’acció d’una altra. Aquest rellotge es ressent de la caiguda: no va pas tan bé com abans. No els feu, aquests excessos: la salut se’n ressent.
2 intr. pron. [LC] Molestar-se per una ofensa, una burla, un engany, etc. L’autor de l’obra se’n va ressentir força, d’aquella crítica mordaç.
ressentit -ida
adj. i m. i f. [LC] Que té ressentiment. Es retirà del projecte ressentit per les crítiques rebudes.
ressenya
1 f. [DE] Revista que es fa de les tropes.
2 f. [LC] [FLL] [AGR] Enumeració, elenc, acompanyat d’observacions i judicis, sobre els principals trets d’una persona, d’un animal, etc.
3 f. [BB] [FL] [FLL] Recensió 3.
ressenyar
v. tr. [LC] [FLL] [AGR] Fer la ressenya (d’alguna cosa).
ressò
1 m. [LC] [FIF] So degut a una ressonància.
2 1 m. [LC] Fet d’ésser una cosa granment esmentada, divulgada. Fou un fet que tingué gran ressò.
2 2 [LC] fer-se ressò d’alguna cosa Servir de divulgador d’idees o de fets aliens. Tots els mitjans de comunicació se’n feren ressò.
ressobinar
1 v. tr. [LC] Fer ajeure de sobines.
2 intr. pron. [LC] Ajeure’s de sobines.
ressogra
f. [LC] [HIG] Mare del sogre o de la sogra.
ressogre
m. [HIG] Pare del sogre o de la sogra.
ressol1
m. [LC] Reverberació del sol.
ressol2
m. [LC] [HO] PÒSIT.
ressolar
v. tr. [LC] Solar de nou.
ressoldar
v. tr. [LC] Soldar de nou.
ressonador -a
1 1 adj. [LC] Que ressona.
1 2 adj. [LC] Que fa ressonar.
2 1 m. [LC] Cos capaç de vibrar i, per tant, d’entrar en ressonància.
2 2 m. [LC] [MU] [FIF] Objecte que presenta una cavitat que serveix per a intensificar i modular un determinat so, especialment un so musical.
2 3 m. [FL] Cavitat supraglòtica de les que, en la parla, destaquen els harmònics pertinents de cada so.
ressonància
1 f. [FL] [FIF] [MU] Prolongament o reforçament d’un so, degut a la reflexió o al fet de posar-se en vibració algun cos sota la influència de les vibracions d’un cos sonor. Sentir-se ressonàncies. La caixa de ressonància d’un violí, d’un violoncel, etc.
2 f. [LC] Ressò 2 1.
3 1 f. [FIF] Estat de màxima amplitud d’una oscil·lació forçada, que s’esdevé en coincidir el seu període i el d’una oscil·lació lliure que la provoca.
3 2 f. [FIF] Fenomen físic que consisteix en un bescanvi òptim d’energia entre dues variables periòdiques que tenen la mateixa freqüència.
3 3 f. [TC] Fenomen pel qual, en determinades freqüències d’un circuit elèctric, l’energia emmagatzemada en el circuit es reparteix igual en elèctrica i en magnètica.
3 4 [TC] [FIF] ressonància elèctrica Fenomen que s’esdevé quan en un circuit oscil·lant s’aplica una oscil·lació periòdica de freqüència igual a la freqüència pròpia del circuit.
3 5 [MD] [FIF] ressonància magnètica a) Tècnica d’investigació de l’estructura molecular d’una substància, d’una part de l’organisme, basada en la capacitat d’alguns nuclis atòmics d’absorbir una radiació de freqüència apropiada quan són sotmesos a un camp magnètic.
3 5 [MD] [FIF] ressonància magnètica b) Tomografia obtinguda amb aquesta tècnica.
4 f. [FIN] Partícula fonamental que es desintegra a través d’una interacció forta i que, per tant, té una vida mitjana extremament curta, inferior a la bilionèsima part d’un segon.
5 f. [QU] Fenomen que es presenta en aquelles molècules a les quals es poden assignar teòricament dues o més estructures que només difereixen en la disposició dels electrons, i que es manifesta en una mobilitat exaltada d’aquests i en una estabilitat de la molècula superior a la que tindria qualsevol de les estructures assignades.
6 f. [FIA] Pertorbació gravitatòria que es produeix entre dos cossos celestes quan la relació entre el període orbital de l’un i el de l’altre és d’una fracció entera senzilla.
ressonant
1 1 adj. [LC] Que ressona.
1 2 adj. [LC] [TC] [FIF] Capaç d’entrar en ressonància. Circuit ressonant.
2 adj. [LC] Que té molt de ressò, una gran divulgació.
ressonar
1 v. intr. [LC] Produir una ressonància. Unes voltes que ressonen. Ressonar la veu sota una volta.
2 v. intr. [LC] Omplir-se de sons. Els ocells feien ressonar la boscúria amb llurs cants.
3 v. intr. [LC] Una cosa, tenir gran divulgació, parlar-se’n molt. El fracàs de l’operació va ressonar per tot el país.
ressopar
v. intr. [LC] [HO] Sopar una segona vegada.
ressopó
m. [LC] [HO] Àpat que es fa a la nit quan es tarda molt a anar al llit després d’haver sopat.
ressorgiment
m. [LC] Acció de ressorgir; l’efecte.
ressorgir
v. intr. [LC] Sorgir de nou.
ressort
1 m. [EI] Molla que, en recobrar, en virtut de la seva força elàstica, la forma primitiva, serveix per a donar impulsió a alguna cosa.
2 1 m. [LC] Allò que dona impulsió a alguna cosa, que incita a actuar.
2 2 m. [LC] Mitjà de què hom es val per a aconseguir un fi.
ressortir
[quant a la flexió, com sortir]
1 v. intr. [LC] Una cosa, elevar-se més que les circumdants, formar relleu.
2 intr. [LC] RESSALTAR.
ressurgència
f. [GL] En un relleu càrstic, reaparició de les aigües infiltrades o absorbides.
ressuscitar
1 1 v. tr. [LC] [RE] Tornar la vida (a un mort). Jesucrist ressuscità Llàtzer.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. És un vi que ressuscitaria un mort.
1 3 v. tr. [LC] Fer reviure. Ressuscitar odis. Ressuscitar una doctrina.
2 intr. [LC] Tornar a la vida. Creien que els morts ressuscitaven.
rest1
1 m. [LC] Peça de ferro que es fermava a la part dreta del pit de l’armadura, on es recolzava el puny de la llança en posició d’atac.
2 m. [DE] Virolla de la llança, de cuir, que servia per a fermar la llança en el rest de la cuirassa.
rest2
1 1 m. [LC] Corda gruixuda d’espart.
1 2 m. [LC] Tros de corda que serveix de metxa, d’atxa de vent.
1 3 [LC] rest d’alls [o rest de cebes] Conjunt d’alls o de cebes format trenant-ne les fulles.
2 m. [LC] Filera de coses posades o formades l’una al costat de l’altra. Un rest de butaques.
resta
1 1 f. [LC] [MT] Allò que resta d’una cosa de què s’ha sostret, ha desaparegut, ha passat, alguna part. Després que cadascú haurà pres la seva part, la resta serà per a tu. Aquesta feina, el 20 del mes serà acabada, i què farem la resta del mes?
1 2 f. pl. [LC] Les restes o deixalles d’un àpat. Les restes d’un naufragi. S’han trobat restes humanes en unes excavacions.
1 3 [LC] restes mortals Allò que resta del cos humà després de mort.
2 f. [LC] Totes altres coses. Això és el que recordo: la resta ho he oblidat.
3 1 f. [LC] [MT] SUBTRACCIÓ.
3 2 f. [LC] [MT] Residu 1 2. La resta d’una subtracció, d’una divisió.
restablidor -a
adj. i m. i f. [LC] Que restableix.
restabliment
m. [LC] Acció de restablir o de restablir-se; l’efecte.
restablir
[p. p. restablert (o restablit)]
1 v. tr. [LC] Tornar a establir. Restablir un impost que havia estat abolit.
2 v. tr. [LC] Posar en l’estat d’abans. Restablir la pau, la disciplina.
3 v. tr. [LC] Tornar a posar en bon estat. Restablir la salut. Restablir un text alterat.
4 intr. pron. [LC] La Núria ja s’ha restablert de la malaltia.
restada
f. [SP] Acció de tornar la pilota provinent d’un servei.
restador -a
m. i f. [SP] Jugador que torna la pilota en cada servei.
restant
1 adj. [LC] Que resta. Els quatre primers poden entrar ara mateix: els restants s’hauran d’esperar.
2 m. [LC] Resta 1 1.
restar
1 1 v. intr. [LC] Algú, no moure’s del lloc on és. Jo me’n vaig; tu resta i espera’l. Qui restarà amb mi si tots us n’aneu?
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Això sol em va restar a la memòria.
2 1 intr. [LC] Subsistir després de la separació d’una o més parts. No em resten sinó 20 cèntims. Resta encara un xic de vi a l’ampolla. Si de vuit en traiem tres, en resten cinc. Els pocs ànims que li resten. Els anys que em resten de vida.
2 2 intr. [LC] PER EXT. Resta saber qui ha estat.
3 1 intr. [LC] Subsistir en el mateix estat d’abans. Ell ha restat fidel. Es van barallar, però van restar amics. El cos resta en repòs, malgrat que és sol·licitat per dues forces.
3 2 intr. [LC] Pervenir a un estat definitiu, estable. L’afer resta arranjat.
3 3 intr. [LC] Arribar a un punt d’on no es passa. Ell restà estupefacte.
3 4 intr. [LC] Deixar interromput en un punt o en un moment determinat. La conversa restà aquí: no diguérem res més.
3 5 intr. [LC] Deixar de fer. Per mi no resti: si creu que s’ha de fer, faci-ho.
3 6 [LC] restar en Convenir, acordar. Vam restar que ens veuríem cada divendres.
4 tr. [LC] [MT] D’una quantitat, treure’n (una part), operar una subtracció. De vuit restar-ne tres. L’operació de restar.
5 tr. [LC] [JE] [SP] En alguns jocs de pilota, tornar (la pilota tirada per qui serveix).
restaurable
adj. [LC] Que pot ésser restaurat.
restauració
1 1 f. [LC] Acció de restaurar; l’efecte.
1 2 f. [PO] Restabliment en un país del règim polític que abans tenia i que havia estat reemplaçat per un altre.
1 3 f. [AR] Conjunt d’intervencions que tenen per objectiu millorar les condicions físiques dels béns culturals.
1 4 [AGF] [OP] restauració hidrologicoforestal Intervenció combinada de repoblació forestal i d’obres de correcció de l’erosió per tal de disminuir o anul·lar l’erosió d’una àrea muntanyosa.
2 f. [LC] Activitat professional que s’ocupa de la preparació i el servei de menjars o begudes.
restaurador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que restaura.
2 m. i f. [LC] Professional de la restauració.
restaurament
m. [LC] Acció de restaurar.
restaurant
1 adj. [LC] Restaurador 1.
2 m. [LC] [HO] Establiment en què se serveixen menjars.
3 m. [LC] ANT. Menja, beguda, reconstituent.
restaurar
1 v. tr. [PO] [DR] [LC] Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l’estat d’abans. Restaurar la monarquia.
2 v. tr. [LC] Posar (un edifici, una obra d’art, etc.) en el bon estat que tenia. Restaurar una església. Restaurar una pintura.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Restaurar les forces, la salut. Restaurar les lletres.
restauratiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a restaurar.
restinga
1 f. [GL] Cordó litoral que separa una badia de la mar oberta.
2 f. [GL] Cresta rocosa submarina.
restitució
1 f. [LC] Acció de restituir; l’efecte. Fer restitució a algú. Restitució espontània. La restitució de l’equilibri.
2 f. [GG] [OP] Aixecament del mapa d’un terreny a partir de dues fotografies aèries observades en estereoscòpia.
3 f. [FL] restitució d’un text Restabliment de la lliçó original d’un text corromput per mitjà de la recensió i, si cal, per la conjectura.
restituïble
adj. [LC] Que pot ésser restituït.
restituïdor -a
adj. i m. i f. [LC] Que restitueix.
restituir
1 v. tr. [LC] [DR] Tornar a algú (una cosa que abans tenia). Restituir a algú el seu patrimoni.
2 tr. [LC] Posar en l’estat o en la forma que abans tenia. Restituir un text alterat. Restituir una inscripció incompleta. Restituir l’equilibri perdut.
restitutori -òria
adj. [LC] Que restitueix, que implica, que disposa, una restitució.
restoblar
v. tr. [LC] [AGA] Repetir (en un terreny) la sembra de cereals dos o més anys seguits.
restoble
m. [LC] [AGA] Segon any de sembrar una mateixa llavor en un camp.
restoll
m. [LC] ROSTOLL.
restrenyedor -a
1 adj. [LC] Que restreny.
2 1 adj. [MD] Que retarda la velocitat del trànsit del contingut intestinal.
2 2 m. [MD] Producte restrenyedor.
restrenyiment
m. [LC] [MD] Estat dels budells en què les evacuacions són infreqüents i difícils.
restret -a
1 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de restrenyiment.
2 [LC] anar restret Patir de restrenyiment.
restretament
adv. [LC] Amb restrenyiment.
restricció
1 1 f. [LC] Acció de restringir; l’efecte. Restricció de la llibertat. Restricció d’una facultat. Sotmetre’s sense restricció.
1 2 [FS] restricció mental Acte de restringir allò que hom diu a un sentit que no és el natural, per tal de no dir la veritat, però sense mentir.
2 f. [FL] En ling., condició que impedeix d’aplicar una regla en un marcador sintagmàtic determinat.
restrictiu -iva
1 adj. [LC] Que expressa o implica restricció.
2 adj. [FL] Que delimita l’abast d’allò expressat prèviament. Una oració adversativa restrictiva.
restrictivament
adv. [LC] Amb restricció, d’una manera restrictiva.
restringent
adj. [LC] [MD] Que restreny.
restringible
adj. [LC] Que pot ésser restringit.
restringir
v. tr. [LC] Reduir a límits més estrets. Restringir la llibertat, els privilegis. Restringir les despeses.
resulta
1 f. [LC] Allò que se segueix d’un fet.
2 f. [LC] Resultat, conclusió, d’una deliberació, d’una conferència, etc.
3 [LC] de resultes de loc. prep. Com a conseqüència de. De resultes d’una pneumònia fulminant, va morir. De resultes del viatge, va publicar un llibre. Els antics privilegis van caient de resultes de l’empenta d’una nova classe social.
resultant
1 adj. [LC] [FIF] Que resulta.
2 1 f. [FIF] Vector lliure obtingut sumant els vectors representatius de les forces que actuen sobre un sistema físic, pres cadascun d’ells com a vector.
2 2 f. [FIF] Vector equivalent a la suma de dos vectors.
resultar
1 v. intr. [LC] Produir-se com a efecte o conseqüència. Els mals que resulten de la guerra. De les meves recerques resulta que el fet no és cert. Aquest 24 resulta de multiplicar el 8 per 3.
2 v. intr. [LC] Manifestar-se, comprovar-se, ésser tal o tal cosa, haver succeït tal o tal cosa. La casa resulta petita. Tots els esforços han resultat inútils.
3 v. intr. [LC] Resultar bé, bo. Si la provatura no resulta, no desespereu.
resultat
1 m. [LC] [MT] Allò que resulta. El resultat d’una operació matemàtica. El resultat d’una votació. Obtenir un bon resultat.
2 m. [MT] Solució, especialment d’un problema.
3 1 m. [ECT] En comptabilitat, saldo.
3 2 [ECT] resultat d’explotació Saldo del compte d’ingressos i despeses, assimilable a beneficis de l’empresa.
resultatiu -iva
adj. [FL] Que assenyala l’estat resultant d’una acció prèvia, s’aplica a alguns verbs o formes verbals. Un verb resultatiu. L’accepció resultativa del perfet.
resum
1 m. [LC] [PE] Exposició resumida d’un assumpte, d’una matèria, etc. El resum d’un discurs. Un resum històric.
2 [LC] en resum loc. adv. Resumint, recapitulant.
resumir
v. tr. [LC] Reduir a termes breus (allò que ha estat dit o escrit). Cercaré de resumir el seu discurs.
resumpció
f. [LC] Acció de resumir.
resupinat -ada
adj. [BO] En forma de crosta aplicada al substrat. Fong resupinat.
resurrecció
1 1 f. [LC] [RE] Acció de ressuscitar; l’efecte. La resurrecció de Llàtzer. La resurrecció de Jesucrist. La resurrecció d’un poble, d’un diari.
1 2 [LC] [RE] resurrecció de la carn Resurrecció de tots els morts el dia del judici final.
2 f. [MD] Tornada a la vida o a l’estat conscient després d’una mort aparent.
ret
1 m. [LC] Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells.
retall
1 m. [LC] Tros sobrant de paper, de tela, de pell, de planxa metàl·lica, etc., resultant de retallar alguna cosa. D’aquesta peça de roba, en sortirà un vestit: quan el tallis, no llencis els retalls. Amb un retall de seda es va fer un llaç per al capell. Un cobrellit de retalls.
2 m. [LC] Fragment d’un escrit que és copiat i inserit en un altre escrit. És un article fet de retalls.
retallable
1 adj. [LC] Que pot ésser retallat.
2 m. [LC] [PE] Figura dibuixada en un paper o en un cartó que els infants retallen per fer-ne joguines.
retallada
f. [LC] Acció de retallar; l’efecte.
retalladura
f. [LC] RETALL. Les retalladures d’aquesta roba encara es podran aprofitar.
retallament
m. [LC] RETALLADA.
retallar
1 1 v. tr. [LC] Tallar allò que sobra (d’alguna cosa).
1 2 v. tr. [LC] Tallar el paper, la tela, o un altre material, seguint els contorns (d’una figura que hi ha estat dibuixada, brodada, etc.).
1 3 v. tr. [LC] [AR] En una pintura, senyalar ben bé els contorns (d’una figura).
2 tr. [LC] Tornar a tallar.
3 1 tr. [LC] Escurçar (un escrit) traient-ne fragments. Abans de publicar-la, l’autor retallarà la novel·la. Les corts van retallar l’estatut d’autonomia.
3 2 tr. [LC] Treure (fragments) d’un escrit, d’un film, etc. És un poema estiregassat que retallant-ne alguns versos milloraria indubtablement. La censura va retallar moltes escenes eròtiques de les pel·lícules.
3 3 tr. [LC] Treure (fragments d’un escrit) per aprofitar-los per a un altre escrit. Per confegir aquest llibre he retallat fragments d’aquí i d’allà.
4 tr. [LC] Dir els defectes (d’algú) quan és absent.
retaló
1 m. [LC] [MD] Part posterior del taló.
2 [LC] dur a retaló les sabates Dur les sabates no acabades de ficar, sense cobrir la part posterior del taló.
retanyar
v. intr. [LC] [BO] [AGA] [AGF] Tanyar de nou.
retard
1 m. [LC] [AD] Fet de retardar-se alguna cosa. El tren ha arribat amb retard. El retard a fer les coses els ha perjudicats molt. Un retard de dues hores.
2 m. [TC] [EL] Diferència de temps existent entre un fenomen produït per una causa determinada i aquesta causa, especialment entre el senyal de sortida i el d’entrada en un sistema de transmissió, un amplificador, un dispositiu o un circuit.
3 m. [GLG] Diferència de trajectòria entre el raig ordinari i l’extraordinari d’un cristall, que és igual al producte de la birefringència pel gruix de la preparació.
4 m. [EI] Temps que hom fa transcórrer en els motors endotèrmics entre el punt mort superior i el salt de la guspira o l’inici de la injecció.
5 m. [MU] Prolongació d’una nota d’un acord sobre l’acord següent.
6 [DE] de retard loc. adj. D’efecte retardat, s’aplica a projectils, bombes, etc.
7 m. [PS] retard mental Funcionament intel·lectual general per sota del nivell normal.
retardable
adj. [LC] Que pot ésser retardat.
retardació
f. [LC] Acció de fer més lent. Provocar una acceleració o una retardació en el ritme de la vida.
retardador -a
1 adj. [LC] [FIF] Que alenteix o retarda un moviment. Una força retardadora. Mecanisme retardador.
2 1 adj. [MD] Que retarda l’assimilació o l’eliminació d’un medicament i n’allarga l’acció.
2 2 m. [MD] Producte retardador.
retardament
m. [LC] Acció de retardar o de retardar-se; l’efecte.
retardant
adj. [LC] RETARDADOR.
retardar
1 1 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) s’esdevingui més tard. Hem retardat la sortida: en lloc de demà, serà demà passat.
1 2 [LC] retardar un rellotge Fer, movent les busques, tenint-lo parat un temps, etc., que assenyali una hora anterior a la que assenyalaria si no l’haguessin tocat.
1 3 intr. [LC] Un rellotge, assenyalar una hora anterior a la que realment és. No et refiïs del despertador, que retarda.
1 4 intr. pron. [LC] Retardar-se un rellotge.
2 1 tr. [LC] [FIF] Fer més lent (un moviment, un procés). Retardar el moviment d’una màquina. En comptes d’accelerar el pas el retardeu. Retardar la creixença d’una planta. Retardar els treballs d’instal·lació. Retardar la fermentació del most.
2 2 intr. pron. [LC] Retardar-se un moviment.
retardat -ada
adj. i m. i f. [PS] Que presenta retard. Retardat mental.
retardatari -ària
1 adj. [LC] Que s’esdevé amb retard.
2 1 adj. [LC] Que progressa poc.
2 2 adj. [LC] Retrògrad 2. Un polític retardatari.
retardatriu
adj. [LC] [FIF] Retardadora. Força retardatriu.
retast
m. [LC] Acció de retastar.
retastar
v. tr. [LC] Tornar a tastar.
retaule
1 m. [LC] [AR] Obra d’arquitectura, amb escultures, pintures, que compon la decoració d’un altar.
2 m. [LC] Evocació escènica de fets històrics, religiosos, llegendaris, etc. Vam anar a veure el Retaule de Sant Ermengol. A les festes de Morella ha eixit el retaule.
retauló
m. [LC] [AN] [RE] EXVOT.
reteixir
1 v. tr. [IT] Tornar a teixir.
2 v. tr. [IT] Teixir (teles molt espesses i atapeïdes).
reteixit
m. [LC] [IT] Teixit molt espès.
reteler
m. [LC] Clàvia emmetxada al forat de la part posterior de la telera.
retemptar
v. tr. [LC] Temptar de nou.
retenció
1 1 f. [LC] Acció de retenir o de retenir-se. L’exercici del seu nou càrrec era incompatible amb la retenció del que abans tenia.
1 2 f. [MD] [LC] Detenció, en el lloc on són formats o continguts, de certs líquids o substàncies destinats a ésser evacuats. Retenció d’orina.
2 f. [ECT] [DR] retenció fiscal Obligació del substitut del contribuent a detreure del pagament efectuat al subjecte passiu d’un tribut el gravamen tributari corresponent o una quantitat determinada a compte.
3 f. [PS] [PE] En psic., efecte consecutiu persistent d’una excitació, d’una experiència o d’una reacció, sobre la base dels quals es poden presentar, en ocasions successives, reaccions o experiències modificades.
4 f. [QU] Retard que sofreix un constituent d’una mescla en el seu moviment al llarg d’una columna cromatogràfica en relació amb el moviment del solvent o del gas d’arrossegament.
retenidor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que reté.
2 m. [LC] [TRA] Corda amb què, des de terra, es reté la barca en avarar-la.
3 1 m. [EI] Dispositiu que permet d’immobilitzar certes peces o certs mecanismes.
3 2 m. [IMF] [LC] Article de ferreteria usat per a mantenir portes, finestres, balcons, etc., oberts o parcialment oberts, sense que es puguin tancar o obrir més.
3 3 m. [EI] Junta que impedeix la pèrdua de greix en un mecanisme.
reteniment
m. [LC] Acció de retenir.
retenir
[quant a la flexió, com mantenir]
1 1 v. tr. [LC] No deixar que (algú o alguna cosa) se’n vagi, que obeeixi a una impulsió. No els deixeu marxar massa aviat: retingueu-los fins al vespre. Ell volia treure’ls de casa, però el vaig poder retenir de fer-ho. Retenir les llàgrimes. No retenir a la memòria una cosa. L’estómac no li reté les medecines.
1 2 [LC] retenir l’orina No orinar per malaltia.
2 1 tr. [LC] Contenir, reprimir (els impulsos, les passions). Va retenir la ira que sentia.
2 2 intr. pron. [LC] Dominar els propis impulsos. Es va retenir d’omplir-lo d’improperis.
3 tr. [LC] [ECT] Deixar de pagar (una suma de diners) perquè es destina a un altre fi. Li han retingut una part del seu sou.
4 tr. [LC] [DR] Arrestar 1. La van retenir dos dies a la comissaria.
retentir
v. intr. [LC] RETRUNYIR.
retentivitat
f. [LC] Poder de retenir.
retenyir
v. tr. [LC] Tenyir de nou.
rètic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Rètia.
reticència
1 f. [LC] Acció de callar una cosa en allò que hom diu, deixant-la, però, entendre.
2 f. [LC] [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a deixar incompleta una frase donant, però, a entendre allò que es calla.
reticent
adj. [LC] Que usa reticència, que implica reticència.
reticle
1 1 m. [MD] Xarxa fina formada per cèl·lules, o per certes estructures dins les cèl·lules, o per fibres de teixit connectiu o vasos sanguinis entre les cèl·lules.
1 2 m. [LC] [BI] Sistema de sàculs aplanats que s’originen molt sovint de l’embolcall nuclear, per evaginacions digitiformes molt allargades de la membrana nuclear externa.
1 3 [LC] [BI] [ZOA] reticle endoplasmàtic Sistema de vesícules aplanades del citoplasma de les cèl·lules eucariotes, compartimentat per mitjà de membranes que deriven de la membrana nuclear.
1 4 [LC] [BI] [ZOA] reticle sarcoplasmàtic Reticle endoplasmàtic llis del múscul, molt diferenciat.
2 m. [GL] [FIF] reticle primitiu Expressió matemàtica de l’estructura geomètrica mínima capaç de formar una xarxa cristal·lina quan es repeteix.
3 1 m. [FIF] Xarxa 4 5.
3 2 m. [FIF] Conjunt de dos o més fils creuats que hom posa als focus de certs instruments òptics i serveix per a efectuar mesures de precisió.
4 m. [ZOA] [AGR] Segon compartiment de l’estómac dels remugants.
5 m. [MT] En mat., conjunt ordenat en què dos elements qualssevol tenen un suprem i un ínfim.
reticul-
[LC] V. RETICULO-.
retícula
1 f. [FIF] [MT] Conjunt de dos sistemes de línies paral·leles que es tallen.
2 f. [FIF] Reticle 3 2.
reticular
1 adj. [LC] [GL] Que té forma de xarxa. Teixit reticular.
2 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al reticle o a la retícula.
reticulat -ada
1 adj. [LC] Que té fibres, venes, etc., disposades com els fils d’una xarxa. Una fulla reticulada.
2 1 adj. [AR] En ceràmica, relatiu o pertanyent a la tècnica d’ornamentació consistent a aplicar a la peça, massissa, una altra paret calada, imitant així els treballs d’ordit.
2 2 m. [AR] Ornamentació reticulada.
reticulo- [o reticul-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. reticulum, ‘reticle’. Ex.: reticuloendoteli, reticulosi.
reticulosi
f. [MD] Malaltia que afecta els elements del sistema reticuloendotelial.
retiforme
adj. [LC] Semblant, per la seva figura, a una xarxa.
retiment
m. [LC] Acció de retre.
retin-
[LC] [MD] V. RETINO-.
retina1
f. [LC] [IT] Teixit de llana, de punt de mitja, etc., amb lligat de ris, que serveix per a fer vestits de dona.
retina2
f. [ZOA] [LC] [MD] Capa sensitiva situada al fons de l’ull, que rep les imatges formades pel cristal·lí i està en connexió amb el cervell per mitjà del nervi òptic.
retinacle
1 m. [MD] Estructura que reté un òrgan o un teixit al seu lloc.
2 m. [BO] Part terminal, viscosa, de la caudícula, que serveix perquè els pol·linis de les orquídies s’adhereixin al cos dels insectes pol·linitzadors.
retinal
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la retina de l’ull.
2 m. [QU] Aldehid carotenoide precursor de la vitamina A, pigment present a la retina.
retinè
m. [ZOA] Pigment carotenoide que és present en els bastonets de la retina i és un dels constituents de la rodopsina.
retinència
f. [LC] [ECT] Allò que hom reté.
retinguda
f. [LC] RETENIMENT.
retingudament
adv. [LC] Amb retenció.
retinina
f. [QU] Retinal 2.
retinitis
f. [MD] Inflamació de la retina.
retino- [o retin-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot retina. Ex.: retinoscopi, retinosi.
retinol
m. [QU] Alcohol carotenoide, el constituent més important de la vitamina A, present en l’oli de fetge de determinats peixos.
retint
m. [LC] Segon tint que es dona a una cosa.
retintar
v. tr. [AF] Un full acabat d’imprimir, embrutar amb la tinta poc seca (un altre full).
retintatge
m. [AF] Acció de retintar; l’efecte.
retir
1 1 m. [LC] Acció de retirar-se de la vida activa, mundana.
1 2 m. [LC] Lloc on hom es retira.
2 1 m. [LC] Acció de retirar-se de la professió, de la milícia, d’un càrrec.
2 2 m. [LC] Situació de la persona que s’ha retirat d’una feina, de la milícia, d’un càrrec.
2 3 m. [LC] Sou que cobra qui s’ha retirat.
retirada
1 f. [LC] [DE] Acció de retirar-se d’un lloc, especialment un cos de tropes davant l’enemic. Operar la retirada en bon ordre. Tallar la retirada. La retirada de les aigües.
2 f. [LC] Semblança 1 1. L’Antoni i el seu cosí s’assemblen, tenen una retirada.
retiradament
adv. [LC] D’una manera retirada, amagada.
retirament
m. [LC] Acció de retirar. El retirament d’una suma, d’un projecte de llei.
retirança
f. [LC] Semblança 1 1. Té una retirança al seu oncle.
retirar
1 1 v. tr. [LC] Separar o apartar (algú o alguna cosa) del lloc on havia estat posat. Retirar algú els seus papers de casa del notari. Retirar algú els diners que tenia al banc, a la caixa d’estalvis. Retirar un drama del teatre. Retirar un bitllet, una moneda, de la circulació.
1 2 intr. pron. [LC] [DE] Sortir d’un lloc. No us he de dir res més: ja podeu retirar-vos.
1 3 intr. pron. [LC] Separar-se dels altres, evitar el tracte amb la gent. Ha deixat els negocis i s’ha retirat del món, de la societat. Retirar-se en un convent.
1 4 intr. [LC] Anar a casa per no sortir-ne fins l’endemà. A quina hora retires?
2 intr. pron. [LC] Deixar de prestar servei actiu en una professió, en la milícia, en un càrrec. Retirar-se algú dels negocis, de l’ensenyament.
3 1 tr. [LC] Enretirar 1. Va retirar la mà que ja li havia allargat. Si no haguessis retirat de pressa el peu, te l’hauria esclafat.
3 2 tr. [LC] PER EXT. Retirar a algú l’amistat, la confiança.
3 3 intr. pron. [LC] L’aigua que inundava els camps ja comença a retirar-se. Les tropes es van retirar ordenadament.
4 1 tr. [AF] Imprimir l’altra cara (d’un full ja imprès).
4 2 tr. [AF] Tornar a tirar amb una tinta diferent (un full que ja en té alguna altra d’impresa).
5 intr. [LC] ASSEMBLAR-SE. Aquest noi retira molt a son avi.
retirat -ada
1 1 adj. [LC] Distant 1.
1 2 adj. [LC] Situat lluny del tràngol d’una ciutat, de llocs de molta activitat, etc.
2 1 adj. [LC] Que ha deixat de prestar servei actiu en una professió.
2 2 adj. [LC] Que passa a la reserva, però manté encara alguns drets en el cos de l’exèrcit a què pertany.
retiratge
m. [AF] Acció de retirar o imprimir l’altra cara d’un full imprès; l’efecte.
retoc
m. [LC] Esmena que es fa en retocar una obra. Fer retocs en una pintura, en una fotografia.
retocador retocadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que retoca, especialment fotografies.
retocament
m. [LC] Acció de retocar; l’efecte.
retocar
1 v. tr. [LC] Tocar de nou.
2 v. tr. [LC] Tocar repetidament.
3 v. tr. [LC] [AF] Esmenar, refer, certes parts (d’una obra) per fer-la més perfecta, per llevar-li algun defecte. Retocar un pentinat.
rètol
1 m. [LC] Inscripció breu que, impresa o pintada sobre un suport, es posa en un lloc visible per a informar el públic. El rètol d’una botiga. Els rètols d’un carrer.
2 m. [LC] Etiqueta que es posa a un objecte.
retolació
f. [LC] Acció de retolar; l’efecte.
retolador -a
1 adj. [LC] Que retola.
2 m. i f. [LC] Persona que es dedica a fer rètols.
3 1 m. [ECO] [LC] [AQ] Estri manual per a escriure i dibuixar, proveït d’un dipòsit ple de tinta en contacte amb una punta de fibra tèxtil. Retolador fosforescent.
3 2 f. [AF] Eina manual o semimecànica que produeix, fotogràficament, textos de rètols.
retolament
m. [LC] Acció de retolar.
retolar
v. tr. [LC] [AQ] Posar un rètol o rètols (a un establiment, a un carrer, etc.).
retolista
1 m. i f. [AQ] [IMI] [PR] RETOLADOR, RETOLADORA.
2 m. i f. [IMI] [PR] Persona especialitzada a retolar capçaleres, títols, etc., especialment si han d’ésser reproduïts per algun procediment d’impressió.
retomb
m. [LC] Recolzada molt pronunciada.
retondre
[quant a la flexió, com confondre]
v. tr. [LC] [AGR] Tondre de nou.
retop
1 1 m. [LC] RETOPADA.
1 2 [LC] de retop loc. adv. a) Venint de topar. La pedra el va ferir de retop. Va ésser llançat contra la paret i de retop contra un arbre.
1 2 [LC] de retop loc. adv. b) INDIRECTAMENT. Això perjudicarà el meu soci i de retop a mi.
2 m. [LC] no tenir retop una cosa Ésser irrebatible.
retopada
f. [LC] Fet de retopar.
retopar
v. intr. [LC] Un cos que ve de topar amb una cosa, topar amb una altra.
rètor
m. [FLL] Mestre de retòrica.
retorçar
1 v. tr. [LC] Torçar en excés.
2 1 tr. [LC] [IT] Unir amb retorsió (dos o més caps de filat).
2 2 [IT] retorçar en moll Retorçar fent passar el fil per un dipòsit d’aigua disposat entre les bobines i els corrons ratllats de les màquines contínues.
2 3 [IT] retorçar en sec Retorçar 2 1.
3 tr. [LC] [FS] RETORQUIR.
retorcedor retorcedora
1 m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que retorça filats.
2 m. [LC] [IT] Màquina de retorçar.
retorciment
m. [LC] Acció de retòrcer; l’efecte.
retòric -a
1 1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a la retòrica.
1 2 adj. [FLL] Conforme a les ensenyances de la retòrica i a l’ús dels rètors.
2 f. [LC] [FLL] Art de l’eloqüència, de l’expressió oral i escrita. Estudiar la retòrica. Les regles de la retòrica. Un tractat de retòrica.
3 m. i f. [LC] [FLL] Persona versada en retòrica.
4 1 adj. [FLL] Que mira d’obtenir un efecte particular sobre l’ànim de l’oïdor o del lector. Figura retòrica. Expressió retòrica.
4 2 adj. [LC] Artificiós, formulari, sense sinceritat, sense contingut.
5 1 f. [FLL] Manera de parlar o d’escriure ampul·losa i buida.
5 2 f. [FLL] Abundància de paraules, sobretot quan són fora de lloc o enganyadores.
5 3 f. pl. [FL] [LC] Raons que no són del cas. No em vinguis amb retòriques!
retòricament
adv. [LC] [FLL] Segons les regles de la retòrica.
retoricisme
m. [LC] [FLL] Excés de retòrica.
retorn
1 m. [LC] Acció de retornar, especialment de tornar al lloc d’on hom havia partit. El seu retorn a casa fou un gran esdeveniment.
2 m. [LC] [IT] En la indústria tèxtil, resultat de retornar un dibuix, un passat, un lligat.
3 m. [EI] Tornada enrere de la peça o de l’eina en una operació de mecanització.
4 m. [EI] Circuit o línia que introdueix la retroacció en un servosistema.
5 m. [EE] Línia, conductor, etc., pel qual el corrent retorna al lloc d’origen del circuit.
6 m. [TRA] Bossell fixat a un punt adequat per a canviar la direcció en què llavora una corda.
7 m. [FLL] Vers o conjunt de versos que es van afegint a una corranda de dansa cada vegada que se’n repeteix el cant.
8 m. [AGR] Anyell nascut de la segona cria d’una ovella dins el mateix any.
retornador -a
1 adj. [LC] Que retorna o fa recobrar els sentits.
2 1 adj. [MD] Que estimula l’activitat cardíaca augmentant l’afluència de sang al cervell en els casos de lipotímia.
2 2 m. [MD] Medicament retornador.
retornament
m. [LC] Acció de retornar, especialment de fer recobrar els sentits.
retornar
1 v. tr. [LC] Restituir, tornar, (alguna cosa). Li has de retornar els diners abans de 30 dies. Retornar l’ànim, els esperits, a algú.
2 1 tr. [LC] Fer recobrar els sentits (a algú). Ha tingut una basca, que no el podíem retornar amb res. Una olor capaç de retornar un mort. Aquesta olor retorna.
2 2 tr. [LC] Donar nova vigoria, nou ànim, (a algú).
3 intr. [LC] Tornar 1.
4 tr. [LC] [IT] Reproduir (un dibuix, un lligat o un passat) en direcció contrària a la que s’havia seguit abans.
retoromànic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al retoromànic.
2 m. [FL] [LC] Llengua romànica parlada a la Suïssa oriental i al nord d’Itàlia.
3 [FL] [LC] retoromànic central Conjunt de dialectes parlats a la regió de les Dolomites, al centre del domini retoromànic.
retorquir
v. tr. [FS] Dirigir, fer valer, (un argument, un raonament) contra el mateix que l’ha fet.
retorsió
1 f. [LC] [FS] [IT] Acció de retorçar; l’efecte.
2 1 f. [IT] Torsió del conjunt de dos o més fils que ja tenen una torsió individual.
2 2 f. [IT] Nombre de voltes de torsió per unitat de longitud que uneix el conjunt de dos o més fils que ja tenen una torsió individual.
retorsiu -iva
adj. [LC] [FS] Que retorqueix.
retort -a
1 adj. [LC] Que va al seu objecte seguint hàbilment camins tortuosos.
2 m. [LC] [IT] Conjunt de fils units per retorsió.
retorta
1 1 f. [QU] Vas de vidre, de gres, etc., de coll llarg i corbat, que serveix per a sotmetre substàncies a la destil·lació o a la descomposició per l’acció del foc.
1 2 f. [QU] Vas semicilíndric de ferro o d’argila refractària on es destil·la l’hulla en la fabricació del gas de l’enllumenat.
2 f. [LC] [IT] Teixit fort de lli, poc blanquejat, usat en la confecció de jocs de llit, de vestits d’home, etc.
3 f. [LC] [TRA] Corda que lliga els troncs que formen un rai.
retortilló
m. [LC] [MD] Retorçó 2.
retracció
1 f. [LC] Acció de retractar o retreure, de reduir-se per contracció; l’efecte.
2 f. [MD] Encongiment, reducció del volum d’una estructura anatòmica, especialment d’un múscul, i deformitat que en resulta.
retractabilitat
f. [LC] Qualitat de retractable.
retractable
adj. [LC] Que pot ésser retractat.
retractació
1 f. [LC] Acció de retractar o de retractar-se. La retractació dels seus errors. Exigir una retractació.
2 f. [LC] Acte pel qual algú es desdiu per escrit o verbalment d’alguna cosa que abans havia afirmat o sostingut.
retractar
1 1 v. tr. [LC] Algú, retirar formalment (allò que ha dit o ha escrit). Vaig exigir que retractés les paraules que acabava de dir. Retractar algú els seus errors.
1 2 intr. pron. [LC] Retractar-se algú d’allò que havia dit.
2 tr. [LC] Retreure 3.
retracte
m. [DR] [AD] Dret que té algú de quedar-se per igual preu la cosa venuda a un altre.
retràctil
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Capaç d’ésser tirat endarrere o endins. Un òrgan retràctil. El gat té les ungles retràctils.
2 adj. [LC] Susceptible de retracció, especialment de termoretracció. Pel·lícula retràctil.
3 adj. [EI] Que pot ésser retret i restar amagat a la vista en una cavitat adequada, mentre no ha d’ésser emprat, com ara el tren d’aterratge de molts avions. Mecanisme retràctil.
retractilar
v. tr. [ED] [LC] Embolicar (un objecte) amb una pel·lícula plàstica que és escalfada perquè en encongir-se s’hi adapti perfectament.
retractilitat
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Qualitat de retràctil.
2 f. [MD] Propietat que tenen determinades estructures orgàniques de reduir parcialment llurs dimensions en resposta a uns estímuls determinats.
retractor -a
adj. [LC] Que retracta.
retraduir
v. tr. [LC] [FLL] Tornar a traduir a la llengua original (un text que havia estat traduït d’aquesta llengua).
retraïment
m. [LC] Acció de retreure’s; l’efecte.
retranga
f. [LC] RABASTA.
retransmetre
[p. p. retransmès]
v. tr. [TC] [LC] Difondre des d’una emissora de ràdio o de televisió (una emissió procedent d’un altre lloc o d’una altra emissora).
retransmissió
f. [TC] [LC] Acció de retransmetre; l’efecte.
retrat
1 m. [LC] [AR] Representació d’una persona per mitjà de la pintura, del dibuix, de la fotografia. Un retrat a l’oli. M’ha regalat el seu retrat.
2 m. [LC] PER EXT. Amb poques paraules ens heu fet el seu retrat. Retrat literari.
3 [LC] [DE] retrat robot Representació gràfica o escrita d’una persona o d’una cosa a partir de la descripció feta per una o diverses persones.
4 [LC] ésser el retrat d’algú Assemblar-s’hi molt.
retratable
adj. [LC] Que pot ésser retratat, que és digne d’ésser retratat.
retratador -a
adj. [LC] Que retrata.
retratar
1 v. tr. [LC] Fer el retrat (d’algú). Fer-se retratar per un bon fotògraf.
2 v. tr. [LC] Descriure exactament. Això el retrata, diu clarament qui és.
retratista
m. i f. [LC] [AR] [PR] Persona que es dedica a fer retrats.
retraure
[LC] V. RETREURE.
retre
1 1 v. tr. [LC] Tornar a algú (allò de què havia estat desposseït), especialment en sentit figurat. Retre tot el que ha pres. Retre la sanitat a un malalt. Retre la vista a un orb. El bou ret a la terra gran part del que en treu.
1 2 v. tr. [LC] Tornar a algú (alguna cosa) en bescanvi, especialment en sentit figurat. Retre bé per mal. Retre ultratge per ultratge.
2 1 tr. [LC] Donar a algú (allò que li és degut). Retre a Déu allò que és de Déu. Retre homenatge a Déu. Retre justícia. Retre llaors, gràcies.
2 2 [LC] retre compte d’alguna cosa Fer-ne la relació exacta. Ell ha de retre compte del seu viatge.
2 3 [ECT] [DR] retre comptes Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.
3 1 tr. [LC] Algú, cedir, lliurar, (allò que no pot menys que cedir o lliurar). Retre una plaça, un castell, a l’enemic.
3 2 intr. pron. [LC] Els assetjats s’han hagut de retre. Retre’s a l’enemic. El meu cor s’ha retut als seus encants.
3 3 [DE] [LC] retre armes [o retre les armes] Lliurar les armes a l’enemic reconeixent-se vençut, en senyal de respecte, de submissió.
3 4 [LC] retre l’ànima a Déu Morir 1 1.
3 5 [LC] retre l’espasa Declarar-se vençut i constituir-se presoner del vencedor.
3 6 intr. pron. [LC] retre’s a discreció Retre’s deixant que el vencedor decideixi les condicions.
4 1 tr. [LC] Rendir 3. L’impost ret anualment vint mil euros.
4 2 intr. [LC] Donar de si. Aquesta varietat de poma ret molt.
retreballar
v. tr. [GL] RESSEDIMENTAR.
retret1
1 1 m. [LC] [AQ] ANT. En una casa, petita peça retirada destinada a diferents usos.
1 2 m. [LC] PER EXT. Sospir eixit del retret del seu cor. Dins el retret del teu pensament.
2 1 m. [LC] Acció de retreure de paraula coses que cal tenir en consideració o que són censurables; l’efecte. Estem avorrits d’escoltar els vostres retrets a tot el que fem.
2 2 [LC] fer retrets a algú d’alguna cosa Imputar-li alguna cosa com a falta.
retret2 -a
adj. [LC] Poc comunicatiu.
retreta
1 f. [LC] [DE] Acció de retirar-se la tropa a la caserna o a l’allotjament per reposar. Tocar retreta.
2 [DE] retreta militar Festa nocturna en què recorren els carrers tropes amb fanals, torxes, músiques, etc.
retretament
adv. [LC] D’una manera retreta.
retreure
[quant a la flexió, com treure]
1 1 v. tr. [LC] Recordar, esmentar, (una cosa que hom vol que es recordi, que es tingui en consideració). Si et fa un servei, te’l retreu a cada moment.
1 2 v. tr. [LC] Esmentar a algú (alguna cosa que ha fet i que es considera censurable) amb intenció de reprovar-li-ho. Vaig fer mal fet; però no cal retreure-m’ho tant.
2 tr. [LC] DISSUADIR. Ningú no el podia retreure d’aquells sacrificis.
3 1 tr. [LC] Tirar endarrere o endins contraient. El gat retreu les urpes. Retreure la llengua.
3 2 intr. pron. [LC] Un múscul que es retreu.
4 1 intr. pron. [LC] Retirar-se. El rei amb les tropes que li restaven es retragué devers la muntanya. Retreure’s en una cambra.
4 2 intr. pron. [LC] Cessar d’intervenir en alguna cosa. Retreure’s d’entrar en combat.
4 3 intr. pron. [LC] [PO] Un partit, una col·lectivitat, etc., allunyar-se temporalment de les seves funcions polítiques.
retria
f. [LC] Acció de retriar.
retriar
1 v. tr. [LC] Fer una nova tria (d’una cosa ja triada).
2 v. tr. [LC] Triar amb molta atenció.
retribució
f. [LC] [ECT] [AD] Acció de retribuir, paga d’un servei.
retribuïble
adj. [LC] Que pot ésser retribuït.
retribuïdor -a
adj. [LC] [ECT] Que retribueix.
retribuir
1 v. tr. [LC] [ECT] [AD] Pagar (un servei, un treball). Retribuir el treball d’algú.
2 v. tr. [LC] [ECT] [AD] Pagar (algú) per un servei, un treball. Els operaris han estat molt mal retribuïts.
retributiu -iva
adj. [LC] Relatiu a la retribució.
retrinxament
m. [LC] Acció de retrinxar.
retrinxar
1 v. tr. [LC] La pedra en caure, batre (una planta) arrencant-ne les fulles, els branquillons, etc. La pedra seca retrinxa els ceps.
2 tr. [LC] Fer més escàs. Cada dia anaven retrinxant la ració de pa. Retrinxar les despeses.
retrò
1 m. [LC] Ressò comparable a un tro.
2 m. [ME] Ressonància d’un tro.
retro-
[LC] Forma prefixada del mot ll. retro, ‘endarrere’. Ex.: retrògrad, retrovisor, retroacció.
retroacció
1 f. [LC] Efecte retroactiu.
2 1 f. [LC] [EL] En un sistema o en un procés, acció per la qual la sortida o el resultat incideix en el conjunt que el precedeix integrant-s’hi o modificant-lo.
2 2 [EL] retroacció negativa En un sistema, fet de prendre una fracció petita del senyal de sortida per oposar-la al senyal d’entrada a fi que la diferència actuï sobre el sistema.
2 3 [EL] retroacció positiva En un sistema, fet de prendre una fracció petita del senyal de sortida per addicionar-la al senyal d’entrada a fi que la suma actuï sobre el sistema.
retroactiu -iva
1 adj. [LC] Que obra àdhuc sobre allò que li és anterior. Una llei retroactiva. Una llei que té efectes retroactius.
2 adj. [EL] En electròn., que presenta retroacció.
retroactivament
adv. [LC] Amb efectes retroactius.
retroactivitat
f. [LC] Qualitat de retroactiu.
retroactor -a
adj. [OP] Que, formant part d’una màquina, es posa en funcionament en apropar-se al cos d’aquesta, s’aplica a un mecanisme.
retrobable
adj. [LC] Que pot ésser retrobat.
retrobador -a
adj. i m. i f. [LC] Que retroba.
retrobament
m. [LC] Acció de retrobar.
retrobar
1 v. tr. [LC] Algú, trobar (algú de qui era separat). Va retrobar l’antiga amiga a Formentera. Vam retrobar-nos a Londres.
2 v. tr. [LC] Trobar (algú o alguna cosa que ha tornat a ésser el que era abans). En fi retrobo en tu el meu antic amic.
3 v. tr. [LC] Trobar (una qualitat, una característica, etc., d’alguna persona o d’alguna cosa) en una altra. En aquest autor retrobem la frescor de Vilanova.
retrocàrrega
f. [DE] Càrrega d’una arma de foc per l’extrem oposat a la boca del canó o per la culata.
retrocedir
1 v. intr. [LC] Recular 1.
2 intr. [LC] [MD] Una malaltia, anar de la superfície cap a l’interior d’un òrgan.
retrocés
[pl. -essos]
1 m. [LC] Acció de retrocedir; l’efecte.
2 m. [DE] Moviment de sentit contrari al de sortida del projectil, que l’expansió dels gasos de la recambra imprimeix al canó d’una arma de foc, en el moment de disparar-la.
retrocessió
1 f. [LC] Retrocés 1. La retrocessió d’un exantema.
2 f. [DR] Acció de cedir a algú allò que ell ens havia cedit.
retrodonació
f. [DR] Donació feta pel donatari al donador de la mateixa cosa que havia rebut d’aquest.
retroexcavadora
f. [OP] Excavadora de cullera que actua anant la màquina endarrere o d’esquena.
retroflex -a
adj. [FL] CACUMINAL.
retroflexió
1 f. [LC] Flexió cap enrere, especialment d’un òrgan del cos.
2 f. [FL] Fenomen pel qual l’àpex de la llengua s’eleva i s’orienta cap al paladar central en certes articulacions fonètiques.
retrògrad -a
1 adj. [LC] [FIA] Que va o es mou endarrere.
2 adj. [LC] Que va contra el progrés. Un polític retrògrad.
3 adj. [MU] En el contrapunt musical, que presenta els sons del tema en l’ordre invers al de l’exposició. Un moviment retrògrad.
retrogradació
1 f. [LC] Acció de retrogradar; l’efecte.
2 f. [GL] Moviment de retracció terra endins de la línia de costa per efecte de l’erosió de les onades.
3 f. [FIA] Fase del moviment aparent d’un planeta durant la qual aquest sembla moure’s en sentit contrari del seu desplaçament real d’oest a est respecte als estels fixos.
retrogradar
v. intr. [LC] Moure’s o semblar moure’s endarrere.
retronar
v. intr. [LC] Fer un soroll fort que ressona com un tro.
retronxa
f. [FLL] Vers que es repeteix al final de cada estrofa en certes composicions poètiques.
retropilastra
f. [AQ] Pilastra situada darrere una columna.
retroprojector
m. [PE] Projector d’imatges i de textos impresos en fulls transparents.
retropulsió
1 f. [MD] En med., acció d’empènyer endarrere.
2 f. [MD] Desordre de la locomoció caracteritzat per una tendència a caminar endarrere.
retrospectiu -iva
1 adj. [LC] Que mira endarrere en el temps. Una visió retrospectiva de l’últim segle.
2 adj. [LC] Que es refereix a coses del passat. Una exposició retrospectiva.
retrospectivament
adv. [LC] D’una manera retrospectiva.
retrossament
m. [LC] ARREGUSSAMENT.
retrossar
v. tr. [LC] ARREGUSSAR.
retrotracció
f. [LC] Acció de retrotreure; l’efecte.
retrotraure
[LC] V. RETROTREURE.
retrotreure
[quant a la flexió, com treure]
1 v. tr. [LC] Fingir que (una cosa) ha passat en un temps anterior a aquell en què realment s’ha esdevingut.
2 tr. [DR] Donar efecte (a una llei) des d’una data anterior a la de la seva publicació.
retrovenda
f. [LC] Acció de retrovendre.
retrovendre
[quant a la flexió, com revendre]
v. tr. [LC] [ECT] [DR] Tornar (una cosa comprada) al seu venedor tornant aquest el seu preu.
retroversió
1 f. [ZOA] [MD] Desviació endarrere. Retroversió de l’úter.
2 1 f. [FLL] Acte de traduir novament a la llengua original un tros ja traduït d’aquella llengua, fet normalment com a exercici didàctic.
2 2 f. [FLL] Fragment que hom ha retraduït o ha de retraduir.
retrovirus
m. [BI] Grup de virus RNA que es caracteritza per transcriure el seu genoma d’àcid ribonucleic a àcid desoxiribonucleic com a primer pas de la infecció cel·lular i que inclou l’agent de la leucèmia i de la sida.
retrovisor
m. [TRG] [LC] Mirall que duen els vehicles, col·locat de manera que el conductor pot veure el que passa darrere seu.
retruc
1 m. [LC] Cop repetit.
2 m. [LC] Acció de retrucar; l’efecte.
3 [LC] de retruc loc. adv. De retop B).
retrucar
1 v. intr. [LC] Donar cops repetits.
2 intr. [LC] [JE] Una bola de billar que ha estat impel·lida pel xoc amb una altra, venir a topar de nou amb aquesta.
3 intr. [IT] La llançadora dels telers mecànics, picar amb la guieta de davant del calaix quan no és ben dirigida.
4 intr. [LC] [JE] En el joc del truc, un jugador que ha acceptat el truc d’un adversari, trucar ell al seu torn.
retrumfar
v. intr. [LC] [JE] En certs jocs de cartes, tirar un atot superior a l’atot amb què un adversari ha trumfat la carta del company.
retruny
m. [LC] RETRUNYIMENT.
retrunyiment
m. [LC] Acció de retrunyir.
retrunyir
[ind. pr. 3 retruny]
v. intr. [LC] Un soroll fort, ressonar a la manera d’un tro.
returar
v. intr. [LC] QUEQUEJAR.
retxa
f. [LC] RATLLA.
retxar
v. tr. [LC] Ratllar 1.
retxillera
f. [LC] ESCLETXA.
reu rea
adj. i m. i f. [LC] Que ha comès una culpa. Reu de traïció, d’homicidi. Reu confés, convicte.
reüllar
v. tr. [LC] Mirar de reüll.
reüllós -osa
adj. [LC] Que sol mirar de reüll.
reuma
1 m. [LC] [MD] REUMATISME.
2 1 m. [MD] Fluxió d’humor en alguna part del cos.
2 2 f. [MD] Flegma 3.
reumat-
[LC] [MD] V. REUMATO-.
reumàtic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al reuma o al reumatisme.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de reumatisme.
reumatisme
m. [LC] [MD] Malaltia genèrica caracteritzada pel dolor i la impotència funcional d’alguna porció de l’aparell de locomoció, dels ossos, dels músculs o de les articulacions.
reumato- [o reumat-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. rheûma rheumátos, ‘flux d’aigua’, que indica relació amb el reumatisme. Ex.: reumatòleg, reumatologia, reumatàlgia.
reumatòleg reumatòloga
m. i f. [MD] [PR] Especialista en reumatologia.
reumatologia
f. [MD] Branca de la medicina que tracta del reumatisme.
reunidora
f. [IT] Doblador que ajunta més de dos caps. Reunidora de vetes.
reunificar
1 v. tr. [LC] Tornar a unificar.
2 intr. pron. [LC] El Vietnam es reunificà després de molts anys de guerra.
reunió
1 1 f. [LC] [AD] Acció de reunir o de reunir-se; l’efecte. Una reunió de circumstàncies. Una reunió de socis. Una reunió pública. Ésser algú invitat a una reunió.
1 2 f. [LC] [AD] Conjunt de persones reunides.
2 f. [MT] reunió de conjunts Conjunt format pels elements que pertanyen almenys a un dels conjunts considerats.
reunir
1 1 v. tr. [LC] Unir (parts separades). Reuní amb gran paciència tots els fragments.
1 2 v. tr. [LC] [AD] Fer que diverses persones estiguin juntes en un mateix lloc. Va reunir la família a casa seva per Nadal.
1 3 intr. pron. [LC] Es reuniran a casa del president.
1 4 intr. pron. [LC] reunir-se en petit comitè Un curt nombre de persones, reunir-se.
2 tr. [LC] reunir condicions COMPLIR CONDICIONS.
reusenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Reus.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Reus o als seus habitants.
reva
f. [HIH] A la baixa edat mitjana, imposició pagada sobre el valor de les transaccions fetes pels mercaders, segons una tarifa determinada.
revaccinació
f. [LC] [MD] Acció de revaccinar.
revaccinar
v. tr. [LC] [MD] Vaccinar de nou.
revacunació
f. [LC] [MD] REVACCINACIÓ.
revacunar
v. tr. [LC] [MD] REVACCINAR.
revalenta
f. [LC] [HO] Aliment format amb diverses farines, principalment amb farina de llentia.
revàlida
1 f. [LC] Acció de revalidar-se; l’efecte.
2 f. [LC] Examen que es fa en acabar alguns estudis per a ratificar-ne la validesa.
revalidació
f. [LC] Acció de revalidar.
revalidar
1 v. tr. [LC] Ratificar la validesa (d’alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] Ésser rebut en una facultat davant un tribunal superior.
revaloració
f. [LC] Acció de revalorar.
revalorar
v. tr. [LC] Tornar a valorar, a reconèixer el valor (de quelcom).
revaluació
f. [ECT] Acció de revaluar; l’efecte.
revaluar
1 1 v. tr. [ECT] Elevar el valor (d’una unitat monetària) en relació amb les dels altres estats. El Govern estudia revaluar la moneda.
1 2 intr. pron. [ECT] Si es revalua el dòlar, pagarem més car el petroli importat.
2 v. tr. [LC] REVALORAR.
revegetació
f. [AGF] Conjunt d’operacions de sembra i d’implantació d’arbres i arbustos, i, si cal, de manteniment, que tenen per objecte el foment d’una nova coberta vegetal en una superfície denudada.
reveixí
1 m. [LC] Floc de cabells o de pèls que creix en direcció contrària a la normal.
2 m. [MD] [LC] REPELÓ.
3 m. [AGF] Formiga petita de cap vermell que excava galeries en el suro i produeix picades doloroses (Crematogaster scutellaris).
reveixinament
m. [LC] ENREVEIXINAMENT.
reveixinar
1 v. tr. i intr. pron. [LC] ENREVEIXINAR.
2 tr. [LC] Girar en direcció contrària a la normal.
reveixinc
m. [LC] [MD] REPELÓ.
revelable
adj. [LC] Que pot ésser revelat.
revelació
1 f. [LC] [RE] Acció de revelar. La revelació d’un complot, d’un secret.
2 f. [LC] [RE] Cosa revelada. Això fou per a mi una veritable revelació. La revelació divina.
revelador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que revela.
2 m. [CO] En fot., líquid amb què es revela una pel·lícula o una placa fotogràfiques.
revelar
1 1 v. tr. [LC] Fer conèixer (allò que es tenia amagat). Revelar un complot, un secret, un misteri.
1 2 v. tr. [RE] Déu, fer conèixer (quelcom) als homes. Les veritats revelades.
2 tr. i intr. pron. [LC] Mostrar 2. Els seus escrits revelen un coneixement profund de la llengua. La decisió es revelà encertada. Déu s’ha revelat salvador.
3 tr. [LC] [CO] Fer visible la imatge impresa (en una pel·lícula o en una placa fotogràfiques).
revelatge
m. [CO] Operació de revelar una pel·lícula o una placa fotogràfiques.
revell
m. [LC] [BOS] ULLASTRE.
revellí
m. [AQ] Obra de fortificació avançada i separada de la principal, amb accés des d’aquesta, per a defensa dels baluards, de les muralles, etc.
revelliment
1 m. [LC] Acció de revellir o de revellir-se; l’efecte.
2 m. [LC] Estat de qui està revellit.
revellir
1 v. tr. [LC] Fer semblar (algú) més vell del que és.
2 intr. pron. [LC] Envellir-se abans d’hora. Com s’ha revellit, en poc temps!
revel·lir
v. tr. [MD] Causar la revulsió (d’un mal).
revellit -ida
adj. [LC] Escarransit 2. De petit era tot revellit, i guaiteu-lo ara, quin xicotàs!
revèncer
[quant a la flexió, com vèncer]
v. tr. [LC] Algú, vèncer (qui l’ha vençut).
revencillada
f. [LC] REVINCLADA.
revenda
f. [LC] [ECT] Acció de revendre; l’efecte.
revendre
[ger. revenent; p. p. revenut (o revengut); ind. pr. 1 revenc, 3 revèn; subj. pr. revengui, etc.; subj. imperf. revengués, etc.]
v. tr. [LC] [ECT] Vendre (allò que s’ha comprat).
revenedor -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] [ECT] Que revèn. Ho he comprat a un revenedor. Un revenedor de localitats.
2 m. i f. [IMI] [PR] Persona que ven queviures a la menuda.
revenedoria
f. [LC] [ECT] Botiga de revenedor.
reveniment
1 m. [LC] Acció de revenir.
2 m. [EI] Tractament tèrmic al qual hom sotmet l’acer després del tremp per disminuir-ne la duresa i la resistència i augmentar-ne la tenacitat, que consisteix a escalfar-lo a una temperatura inferior a la de tremp i deixar-lo refredar.
revenir
[quant a la flexió, com prevenir]
1 v. intr. [LC] Venir un cop i altre cop. És un mal que ens revé a cada hora.
2 1 intr. [LC] Una deu d’aigua, una font, un riu, etc., tornar a venir o a brollar, venir o baixar més fort, augmentar el cabal. Amb la fosa de les neus, els rius revénen. Amb les plogudes persistents d’aquest any, les fonts han revingut.
2 2 intr. [LC] Reinflar-se, augmentar de volum per la mullena.
2 3 intr. [LC] TORNAR EN SI. Comença a respirar, a revenir a poc a poc.
2 4 intr. [LC] Cobrar vigor. Revenir-li a algú el coratge, l’esperança.
3 tr. [EI] Sotmetre (l’acer) a un tractament de reveniment.
revenja
1 f. [LC] Acció de revenjar-se. La revenja d’una derrota. Prendre algú la seva revenja. M’has guanyat, però hem de fer un partit de revenja.
2 [LC] en revenja loc. adv. En compensació del greuge sofert. Tu el difames: ell, en revenja, diu penjaments de tu.
revenjar-se
1 v. intr. pron. [LC] Algú, prendre’s una satisfacció d’un pesar, d’un disgust, d’un dany, etc., que ha rebut d’algú altre. Ara m’he revenjat del seu menyspreu. Ell me’n va fer una de grossa, però ara me n’he pogut revenjar. Esperava poder revenjar-se quan fos l’hora.
2 v. intr. pron. [LC] Algú, prendre sobre un altre l’avantatge que aquest havia pres sobre ell. Al partit de tornada, el nostre equip podrà revenjar-se del rival.
revenxinament
m. [LC] ENREVEIXINAMENT.
revenxinar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENREVEIXINAR.
reverber
1 m. [FIF] [LC] REVERBERACIÓ.
2 1 m. [IMI] [FIF] Cos de superfície brunyida destinada a reflectir la claror d’un llum.
2 2 m. [IMI] [FIF] Llanterna proveïda d’un reflector.
reverberació
1 f. [LC] [FIF] Acció de reverberar; l’efecte.
2 1 f. [FIF] Reflexió del so a les parets d’un local tancat en virtut de la qual, un cop sentit el so que s’ha propagat directament des del lloc on s’ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les ones que es van reflectint successivament a les parets.
2 2 f. [FIF] Reflexió intensa i en totes direccions de la llum.
2 3 [FIF] reverberació artificial Efecte que hom introdueix en un senyal d’àudio, mitjançant dispositius i circuits especials, per tal d’imitar més o menys perfectament la reverberació natural.
reverberant
adj. [LC] [FIF] Que reverbera.
reverberar
1 v. intr. [LC] [FIF] La llum, la calor, el so, reflectir-se en una superfície.
2 tr. [LC] [FIF] Una superfície, reflectir (la llum, la calor, el so).
reverberatori -òria
adj. [QU] Que actua per reverberació.
reverdiment
m. [LC] Acció de reverdir.
reverdir
v. intr. [LC] Tornar a esdevenir verd. Els prats reverdeixen.
reverència
1 1 f. [LC] Respecte profund i afectuós. Tractar amb reverència els vells. Paraules de reverència. Inspirar reverència.
1 2 f. [LC] [RE] Tractament que es dona a certs religiosos.
2 f. [LC] Inclinació que es fa amb el cos per saludar respectuosament. Fer una reverència.
reverenciable
adj. [LC] REVERIBLE.
reverencial
adj. [LC] Que expressa, que implica, reverència.
reverenciar
v. tr. [LC] REVERIR.
reverenciós -osa
adj. [LC] Que tracta la gent amb reverència.
reverenciosament
adv. [LC] D’una manera reverenciosa.
reverend -a
1 1 adj. [LC] [RE] Digne de reverència.
1 2 adj. [LC] [RE] Precedint els mots pare i mare, tractament honorífic donat als sacerdots i a algunes religioses. El reverend pare Miquel.
2 f. pl. [LC] Dimissòries 1.
reverent
adj. [LC] Que mostra reverència.
reverentment
adv. [LC] D’una manera reverent, amb reverència.
reverible
adj. [LC] Digne de reverència.
reverir
v. tr. [LC] Tractar amb reverència, sentir reverència (envers algú). Reverir Déu.
revers
1 1 m. [NU] Cara d’una moneda o d’una medalla oposada a la que conté l’efígie o l’element principal.
1 2 [LC] el revers de la medalla L’oposat en bellesa, en bonesa, etc.
2 m. [BO] Cara inferior o dorsal d’una fulla o d’un altre òrgan laminar.
3 1 m. [LC] [BB] [AF] Cara d’un full oposada a l’anvers.
3 2 m. [BB] [AF] En un llibre, full oposat a l’anvers.
reversibilitat
f. [LC] [QU] [FIF] Qualitat de reversible.
reversible
1 adj. [LC] [FIF] Que pot acomplir-se al revés o en sentit contrari. Una reacció química reversible.
2 adj. [LC] [FIF] Que pot posar-se al revés. Un respatller reversible.
reversió
1 f. [LC] Acció de revertir; l’efecte.
2 1 f. [LC] Retorn d’una cosa a l’estat que abans tenia.
2 2 f. [LC] Atavisme 2.
2 3 f. [MD] Desenvolupament anormal d’un òrgan rudimentari que recorda un altre òrgan d’una espècie inferior.
3 f. [FL] Commutació 4.
revertir
v. intr. [LC] Una cosa, tornar a la propietat de qui n’havia disposat en favor d’un altre.
revés1
[pl. -essos]
1 1 m. [LC] Part oposada al dret. El revés d’un teixit.
1 2 [LC] revés de la mà Part de la mà oposada al palmell.
1 3 m. [LC] Cop donat amb el revés de la mà. Li vaig clavar un revés que el va fer caure.
2 1 [LC] al revés [o del revés] loc. adv. Invertint l’ordre, la posició.
2 2 [LC] al revés de loc. prep. Al contrari de, contràriament a. La venda va malament, al revés del que un voldria.
3 m. [IMF] Sector repelenc i estellós d’una fusta com a conseqüència de la proximitat de nusos o de zones de fibres retorçades.
4 m. [LC] [SP] En certs jocs de pilota, cop que el jugador dona a la pilota que passa per la seva esquerra amb la raqueta, la pala, etc., que té agafada amb la mà dreta o viceversa.
5 1 m. [LC] Contratemps 1.
5 2 [LC] revés de fortuna Contratemps 1.
revés2 -essa
1 adj. [LC] Difícil de governar, de manejar. Una criatura revessa. És revessa a qualsevol que li mani res.
2 adj. [LC] Difícil de treballar, de resoldre, d’aprendre. Una sardana revessa.
revessa
f. [LC] Corrent d’aigua que va al revés o en una altra direcció que el principal o dominant.
revessament
adv. [LC] D’una manera revessa.
revessar
v. tr. [LC] Posar al revés, invertir l’ordre, la posició, (d’alguna cosa). L’home és com un arbre que hom ha revessat: les arrels són els cabells…
revessat -ada
1 adj. [HIG] En heràld., dirigit cap a la punta de l’escut i no en direcció al cap, com és habitual. Un xebró revessat. Una estrella revessada.
2 adj. [HIG] En heràld., invertit en senyal de dol. Un escut revessat.
revessegar
v. intr. [LC] Un líquid que bull o xarbota, vessar per les vores d’un atuell.
revessejar
v. tr. [LC] REVESSAR.
revessejats
m. pl. [DR] Contracte en què el senyor es queda amb el domini útil de la cosa i traspassa el domini directe.
revessí
m. [JE] [LC] Joc de cartes en què guanya el jugador que aconsegueix de fer totes les bases, i si ningú no ho aconsegueix, el que menys bases té.
revestiment
1 1 m. [LC] [AQ] Acció de revestir.
1 2 m. [LC] [AQ] Allò que revesteix.
2 1 m. [AR] [AQ] Conjunt dels materials amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una solidesa més gran, etc. El revestiment de la façana és de marbre.
2 2 m. [EI] [AQ] Coberta 4.
2 3 m. [OP] Paviment d’una calçada.
2 4 m. [OP] Obra de fàbrica amb què es cobreix una fossa, una excavació, un desmunt, un túnel, etc., per tal d’evitar l’esllavissament de la terra.
2 5 m. [EI] Conjunt de materials amb què es cobreixen els conductors d’un cable i la superfície de diversos estris i utensilis per tal de protegir-los.
3 m. pl. [RE] [LC] Ornaments sagrats amb què es revesteix el sacerdot.
revestir
1 1 v. tr. [LC] Posar (a algú) un vestit especial. El van revestir de la toga.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Personatges a qui hom ha revestit d’autoritat. Revestir-se de valor.
1 3 [LC] [RE] revestir-se el sacerdot Posar-se els ornaments quan surt a dir missa.
2 1 tr. [LC] Posar-se (un vestit especial). Revestir els hàbits sacerdotals.
2 2 tr. [LC] Assumir (un càrrec). Va revestir la dignitat episcopal.
2 3 tr. [LC] Conferir (un càrrec).
2 4 tr. [LC] Prendre (una forma especial). Revestir la forma humana.
3 tr. [LC] [AQ] Cobrir (alguna cosa) per protegir-la, per realçar-la. El plomatge que revesteix el cos dels ocells. Un mur que van revestir de marbre. Revestir-se els prats de verdor.
revetla
f. [LC] REVETLLA.
revetler revetlera
m. i f. [LC] Persona plaent, eixerida, simpàtica.
revetlla
f. [LC] [AN] Festa que es fa la nit que precedeix certes diades. La revetlla de Sant Pere.
reveure
[quant a la flexió, com veure]
1 v. tr. [LC] Veure de nou. Oh, si podia reveure la seva pàtria abans de morir!
2 [LC] ésser una cosa a reveure Ésser una cosa que cal tornar a veure, a examinar.
3 [LC] a reveure Expressió de comiat, especialment a una persona que hom espera tornar a veure.
reví
m. [LC] [AGA] RESAIGÜES.
revifada
f. [LC] Acció de revifar o de revifar-se; l’efecte. La revifada d’una planta.
revifador -a
adj. [LC] Que revifa.
revifalla
f. [LC] Acció de revifar-se, especialment transitòriament. La revifalla de la mort. En Miquel, quina revifalla: sembla que s’hagi tret deu anys de sobre!
revifament
m. [LC] REVIFADA.
revifar
1 v. tr. [LC] Fer adquirir nou vigor, nova vida, (a una cosa decandida, que semblava pròxima a finar). Ventant fort, el revifaràs, aquest foc.
2 intr. pron. [LC] Adquirir nou vigor, nova vida. La meva germana, amb els aires de muntanya, s’ha revifat tota. Revifar-se una flama.
revigoritzar
v. tr. i intr. pron. [LC] REVIFAR.
revinclada
f. [LC] [MD] Acció de revinclar o de revinclar-se; l’efecte.
revinclar
1 1 v. tr. [LC] Retorçar 1. L’heura revincla les arrels per les roques.
1 2 intr. pron. [LC] CONTORÇAR-SE. La serp es revinclava damunt l’herba.
2 1 intr. pron. [LC] Una cosa, vinclar-se, corbar-se, per efecte d’una sacsejada.
2 2 tr. [LC] [MD] Torçar 1 3. El lladre li va revinclar la mà. La Núria s’ha revinclat un peu jugant a bàsquet.
revinguda
f. [LC] Acció de revenir. La revinguda d’una riera.
revirada
f. [LC] Acció de revirar; l’efecte.
revirar
v. tr. [LC] Desviar de la línia recta.
revisador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] REVISOR.
revisar
1 v. tr. [LC] Examinar o reexaminar (alguna cosa) per corregir-ne els errors si n’hi ha.
2 v. tr. [LC] Examinar (alguna cosa) per comprovar si han estat complerts els requisits necessaris.
reviscolament
m. [LC] Acció de reviscolar o de reviscolar-se.
reviscolança
f. [LC] REVISCOLAMENT.
reviscolar
1 v. intr. [LC] Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts.
2 intr. pron. [LC] Aquesta planta s’ha reviscolat.
revisió
1 f. [LC] [AD] Acció de revisar. La revisió d’un text.
2 f. [LC] Reconeixement, inspecció. Revisió mèdica.
revisionisme
1 m. [PO] Doctrina que posa en dubte els principis ideològics en què es basa un determinat moviment sociopolític.
2 m. [PO] Corrent d’opinió marxista que expressa una revisió del marxisme en els aspectes filosòfics, econòmics i polítics.
revisionista
1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent al revisionisme.
2 adj. i m. i f. [PO] Partidari del revisionisme.
revisor -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que revisa. Ha passat el revisor del tren i ha demanat els bitllets.
revisoria
f. [LC] Ofici de revisor.
revista
1 f. [LC] Acció d’examinar de nou, amb tota cura, per veure si no manca res, si tot està en ordre, en bon estat, etc.
2 1 f. [LC] [DE] Inspecció que hom fa de les persones o coses sotmeses a la seva autoritat, a la seva cura. El general feu la revista de les tropes. Passar revista.
2 2 f. [LC] [DE] Formació de les tropes per a ésser revistades.
3 1 f. [LC] [CO] [BB] [AF] Escrit periòdic en què es fa l’examen crític dels llibres publicats, de representacions teatrals, de funcions, etc. La revista de teatres.
3 2 f. [LC] Publicació periòdica amb escrits sobre diferents matèries o sobre una especialitat. Una revista literària, científica, mèdica. Revistes il·lustrades.
3 3 [LC] revista del cor Revista especialitzada en afers sentimentals i d’altra mena de la vida dels personatges famosos.
4 f. [LC] [JE] Espectacle teatral que consisteix en una sèrie de números de varietats, sovint inspirats en temes d’actualitat i generalment amb un mínim fil argumental que serveix de lligam.
revistar
v. tr. [LC] [DE] Passar revista (a algú o a alguna cosa). El general ha revistat les tropes de la guarnició.
revitalització
f. [LC] Acció de revitalitzar; l’efecte.
revitalitzar
v. tr. [LC] Donar nova vitalitat (a algú o a alguna cosa).
reviure
[quant a la flexió, com viure]
1 1 v. intr. [LC] Viure de nou, tornar a la vida. Jesús feu reviure Llàtzer.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. En ell semblava reviure el seu pare.
2 1 intr. [LC] RENOVAR-SE. Fer reviure les arts, les ciències. Finalment revivien les esperances de retrobar-se.
2 2 intr. [LC] Tornar a la seva vivacitat primera. Fer reviure un mot caigut en desús.
revivificació
f. [LC] [MD] Acció de revivificar.
revivificant
adj. [LC] Que revivifica.
revivificar
v. tr. [LC] Fer reviure.
reviviscència
1 1 f. [LC] Acció de reviure; l’efecte.
1 2 f. [LC] [BO] Propietat de certes plantes d’assecar-se en les temporades d’eixut i de reviure quan reben aigua.
2 f. [PS] Reaparició en la consciència d’un fet anterior.
reviviscent
1 adj. [LC] Que reviu.
2 adj. [LC] Que resulta d’una reviviscència.
revocabilitat
f. [LC] Qualitat de revocable.
revocable
adj. [LC] Que pot ésser revocat.
revocablement
adv. [LC] D’una manera revocable.
revocació
f. [LC] [AD] Acció de revocar. La revocació d’un decret.
revocador1 -a
adj. i m. i f. [LC] Que revoca.
revocador2 -a
adj. [LC] REVOCABLE.
revocar
v. tr. [LC] [AD] Anul·lar, deixar sense efecte, (una donació, una concessió, una ordre, etc.).
revocatori -òria
adj. [LC] Que implica una revocació. Edicte revocatori.
rèvola
f. [LC] [BOS] Herba de la família de les cariofil·làcies, de fulles oposades, estretes, agudes i rígides i de flors blanques de forma estrellada i amb els pètals bipartits, que es fa als boscos humits (Stellaria holostea).
revolada
1 f. [LC] Acció de revolar.
2 [LC] d’una revolada [o amb una revolada] loc. adv. Amb un moviment ràpid i violent, com una estirada, una empenta, etc. M’ho prengué de les mans amb una revolada. Va obrir la porta d’una revolada.
revolar
v. intr. [LC] Fer un segon vol, un vol de tornada.
revolt1
1 m. [LC] Canvi de direcció. Un revolt de vent.
2 1 m. [LC] Desviació sobtada de la línia recta.
2 2 m. [OP] Tram de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc., en què hi ha un canvi de direcció. Els revolts d’un camí.
revolt2 -a
1 adj. [LC] Desordenat, com regirat.
2 adj. [LC] Agitat, que canvia a cada moment. Fer un temps revolt.
revolta1
1 f. [LC] [PO] Acció de revoltar-se. Excitar, fomentar, la revolta. Reprimir, ofegar, la revolta.
2 [LC] portar en revolta Mantenir en agitació, en avalot.
revolta2
f. [AGR] Eixamplament sobtat o bossa que el camí ramader fa i on es poden parar els ramats.
revoltant
adj. [LC] Que revolta. Una injustícia revoltant.
revoltar
1 v. intr. [LC] Donar voltes. Aquelles paraules revoltaven pel meu cap.
2 1 tr. [LC] Fer donar una volta (a alguna cosa), caragolar-la.
2 2 intr. pron. [LC] Revoltar-se un cuc.
3 1 tr. [LC] [PO] Fer alçar contra l’autoritat establerta, alçar en sedició. Els diputats revoltaren el poble contra el governador.
3 2 intr. pron. [LC] Alçar-se contra l’autoritat establerta. Els soldats es revoltaren. Revoltar-se un fill contra el seu pare.
4 tr. [LC] Provocar un viu sentiment d’indignació (a algú). Aquesta injustícia em revolta. Això revolta el cor.
revolter -a
adj. [LC] Prompte a revoltar-se contra l’autoritat.
revolteria
f. [LC] CIRCUMLOCUCIÓ.
revoltillada
f. [LC] [MD] Torçada de cama.
revoltillar
v. tr. [LC] Retorçar (un objecte flexible).
revoltilló
m. [LC] [MD] REVOLTILLADA.
revoltim
m. [LC] Mescla de coses heterogènies, revoltes.
revoltó
1 m. [LC] [AQ] [AR] Petita volta entre biga i biga.
2 m. [AQ] Motlle corbat amb què es fan els revoltons.
revoltonada
f. [LC] [AQ] Sèrie de revoltons que formen un sostre.
revoltós -osa
1 adj. i m. i f. [LC] Que està en revolta. Els revoltosos apedregaren els balcons del palau.
2 1 adj. [LC] REVOLTER.
2 2 adj. [LC] ENTREMALIAT.
revolució
1 1 f. [LC] [FIF] [MT] [FIA] Moviment d’un cos que descriu una trajectòria closa, circular o el·líptica, al voltant d’un altre cos, d’un centre o eix. La revolució de la Terra al voltant del Sol. La revolució aparent de la volta celeste al voltant de la Terra. Les revolucions dels planetes.
1 2 f. [LC] PER EXT. La revolució de les estacions.
1 3 f. [LC] [MT] [FIF] Moviment de rotació d’un cos al voltant d’un eix.
1 4 f. [LC] [MT] [FIF] Volta que dona un cos animat d’un d’aquests moviments. Una roda que fa tres-centes revolucions per minut.
2 1 f. [LC] Canvi total, radical. Això produí una revolució en les idees dominants.
2 2 f. [LC] [PO] Canvi fonamental en l’organització política, en el govern o en la constitució d’un estat. La Revolució Francesa.
2 3 f. [LC] [PO] Alçament encaminat a aconseguir aquest canvi. La Revolució de Setembre.
2 4 [ECT] revolució industrial Moviment social i econòmic caracteritzat per l’aparició d’una gran quantitat de màquines que substitueixen l’esforç humà en les tasques productives.
revolucionar
1 v. tr. [LC] Fer sofrir una revolució (a alguna cosa). Revolucionar la llengua.
2 v. tr. [LC] [PO] Provocar (en un poble o en una nació) un moviment revolucionari.
revolucionari -ària
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a la revolució política.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari de la revolució.
revolucionàriament
adv. [LC] D’una manera revolucionària.
revolut -a
1 adj. [BO] En bot., enrotllat cap enfora o cap avall.
2 adj. [BO] Amb els marges enrotllats cap avall. Fulla revoluta.
revòlver
m. [LC] [DE] Pistola que, proveïda d’un cilindre amb diferents cambres que passen successivament per davant del canó de l’arma, permet tirar diversos trets ininterrompudament.
revolví
m. [LC] Remolí de vent.
revulsió
f. [MD] Antiga pràctica per a combatre algunes malalties internes consistent a produir congestions o inflamacions en la pell o en les mucoses mitjançant agents físics, químics i fins i tot orgànics.
revulsiu -iva
1 1 adj. [LC] [MD] Que produeix una revulsió.
1 2 m. [MD] Agent revulsiu.
2 m. [LC] Circumstància, esdeveniment, que, tot i causar sofriment o molèsties, és positiu perquè produeix una reacció favorable.
rexistàsia
f. [GL] Fase de desequilibri del medi natural caracteritzada per l’erosió dels sòls en un territori desproveït de cobertora vegetal com a conseqüència d’un canvi climàtic.
rhodesià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Rhodèsia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Rhodèsia o als seus habitants.
ria
f. [GG] [GL] [LC] Vall fluvial profunda envaïda per la mar. Les ries de Galícia.
riada
f. [LC] RIUADA.
rial1
1 m. [LC] [GL] Riera petita.
2 m. [SP] Obstacle format per una barrera seguida d’un fossat d’aigua poc profund, que forma part del recorregut d’una cursa d’obstacles.
rial2
1 m. [ECT] Unitat monetària de l’Iran, d’Oman i de la República Àrab del Iemen.
2 m. [ECT] Moneda d’un rial.
rialla
1 1 f. [LC] Acció de riure. No poder-se aguantar la rialla. Les rialles que feien se sentien del carrer estant. Va comparèixer amb la rialla a la boca. Ara tot són rialles; però ja vindrà que no riureu. De les rialles venen les ploralles.
1 2 [LC] fer la mitja rialla Somriure11.
1 3 [LC] rialla homèrica Rialla inextingible.
2 f. [LC] RIOTA.
riallada
1 f. [LC] Rialla estrepitosa.
2 f. [LC] Rialla de molts.
riallejar
v. intr. [LC] Mostrar-se rialler.
rialler -a
1 adj. [LC] Propens a riure.
2 adj. [LC] D’aspecte delitós que mou a l’alegria. Un prat rialler.
riallera
f. [LC] Ganes de riure.
rialleta
f. [LC] Mitja rialla, somrís.
riallós -osa
adj. [LC] RIALLER.
riba1
1 1 f. [LC] Vora del mar, d’un riu. Anaren a la riba i veieren venir una nau. Els carregadors de la riba, del moll. De riba a riba d’un riu.
1 2 [LC] riba mar A la riba del mar.
2 1 f. [LC] Marge 1.
2 2 f. [LC] Cinglera 1.
riba2
f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit comestible del riber, globós, petit, un xic translúcid i coronat per les restes dels sèpals.
ribagorçà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Ribagorça.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Ribagorça o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Subdialecte del català nord-occidental parlat a la Llitera i a la Ribagorça oriental.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al ribagorçà.
ribald ribalda
m. i f. [LC] Persona que pertany a la gentalla.
ribalderia
f. [LC] Qualitat de ribald.
ribàs
[pl. -assos]
m. [LC] Marge espadat. Es va estimbar per un ribàs de 20 pams d’alçària.
ribell
m. [LC] GIBRELL.
ribella
f. [LC] Rentamans 1 1.