abegot m. Abellot.

abegot m. 1 Abellot 1. 2 Borinot 1 1.

abeurada f. [...] f. 2 Mescla molt clara de ciment o guix amb aigua, que serveix per a rejuntar peces de revestiment en una paret o en un paviment.

abeurada f. [...] f. 2 Mescla molt clara de ciment, guix o calç amb aigua, que serveix per a emblanquinar parets, unir o rejuntar peces de revestiment en una paret o en un paviment.

abís [pl. -issos] m. Abisme 1 i 2.

abís [pl. -issos] m. 1 Abisme 1, 2, 3 i 4. m. 2 Infern 1 i 2 1.

abismal adj. 1 Relatiu o pertanyent a un abisme. 2 Semblant a un abisme.

abismal adj. 1 1 Relatiu o pertanyent a un abisme. 1 2 Semblant a un abisme. adj. 2 Molt gran, s’aplica a una diferència, a una discrepància. Hi ha una divergència abismal entre els dos punts de vista.

abisme m. 1 1 Profunditat immensa, insondable. Els abismes de la mar. Caigué en un abisme. Els abismes infernals. 1 2 PER EXT. Un abisme de penes. m. 2 En la religió cristiana, infern. m. 3 En heràld., punt o part central de l’escut.

abisme m. 1 Profunditat immensa. Els abismes de la mar. Els abismes infernals. Aquella dissort el precipità al fons de l’abisme. m. 2 Situació moral o material desesperada. L’economia europea es troba arran de l’abisme. m. 3 Diferència molt gran. Entre les paraules i els fets hi va un abisme. m. 4 Seguit de de i d’un substantiu abstracte, quantitat incalculable. Un abisme de penes. Un abisme d’ignorància. m. 5 Infern 1 i 2 1. m. 6 En heràld., punt o part central de l’escut.

abismós -osa adj. Abismal 2. Abismoses cloterades.

abismós -osa adj. Abismal 1 2. Abismoses cloterades.

abominar v. tr. Detestar com a pervers, impiadós, dolent. Abominava els homes que l’havien traït. Abomina la música electrònica.

abominar v. tr. 1 1 Detestar com a pervers, impiadós, dolent. Abominava els homes que l’havien traït. Abomina la música electrònica. 1 2 intr. Manifestar desaprovació vers una persona o un fet. Darrerament tothom abomina dels polítics. Abomineu com abomino jo dels pactes en secret.

abrusar v. tr. [...] 3 3 PER EXT. S’abrusava d’amor.

abrusar v. tr. [...] 3 3 intr. pron. PER EXT. S’abrusava d’amor.

abstreure [inf. abstreure o abstraure; quant a la flexió, com treure] v. tr. 1 Considerar separadament (allò que en la realitat no és ni separat ni separable). Abstreure la noció de dimensió de la d’espai. Abstreure l’universal del particular. intr. pron. 2 Aïllar-se amb la pensa, no prestar cap interès o atenció a res exterior per lliurar-se enterament a la consideració del que es té en la pensa. L’Enric s’abstreia de tota cosa. Després, tornava a abstreure’s en les seves lectures. Tenia ganes d’abstreure’m.

abstreure [inf. abstreure o abstraure ; quant a la flexió, com treure] v. tr. 1 Considerar separadament (allò que en la realitat no és ni separat ni separable). Abstreure la noció de dimensió de la d’espai. Abstreure l’universal del particular. tr. 2 1 Aïllar la ment (d’algú) d’alguna cosa. Cuinar és una activitat que m’abstreu dels maldecaps. 2 2 intr. pron. Aïllar-se amb la ment d’alguna cosa. L’Enric s’abstreia de tota cosa. Quan llegeix, l’Enric s’abstreu i és com si no hi fos.

acceptor m. 1 Substància que actua acceptant electrons en les reaccions químiques heterolítiques o en les d’oxidació-reducció. 2 Àtom present en l’estructura cristal·lina d’un semiconductor, capaç de rebre un electró.

acceptor m. 1 Substància que actua acceptant electrons en les reaccions químiques heterolítiques o en les d’oxidoreducció. 2 Àtom present en l’estructura cristal·lina d’un semiconductor, capaç de rebre un electró.

acció f. [...] 3 2 acció directa Enfrontament directe entre patrons i obrers, al marge del marc legal establert.

acció f. [...] 3 2 acció directa Ús de la violència en l’enfrontament dels obrers amb els patrons per a aconseguir millores en les condicions laborals.

actínic -a adj. 1 Que posseeix la propietat de l’actinisme. Rajos actínics. [...]

actínic -a adj. 1 Que posseeix la propietat de l’actinisme. Raigs actínics. [...]

addictiu -iva adj. 1 Que causa addicció. L’heroïna és una droga altament addictiva. 2 Relatiu o pertanyent a una addicció. Hi ha centres especialitzats en el tractament de conductes addictives.

adenoide adj. [...] f. pl. 2 Amígdales faríngies.

adenoide adj. [...] f. pl. 2 Amígdala faríngia.

aeri aèria adj. 1 1 Relatiu o pertanyent a l’aire. Regions aèries. [...]

aeri -èria adj. 1 1 Relatiu o pertanyent a l’aire. Regions aèries. [...]

afollar v. tr. [...] 1 3 afollar nius Treure’n els ocells. [...]

afollar v. tr. [...] 1 3 afollar nius Treure’n els ous o els ocells. [...]

afroasiàtic -a adj. [...] m. 2 1 Família de llengües parlades al nord d’Àfrica i al sud-oest d’Àsia, entre les quals hi ha el berber. [...]

afroasiàtic -a adj. [...] m. 2 1 Família de llengües parlades al nord d’Àfrica i al sud-oest d’Àsia, entre les quals hi ha l’amazic. [...]

aixafar v. tr. [...] 1 2 aixafar-li a algú la guitarra Desbaratar-li els seus plans, els seus propòsits, etc.

aixafar v. tr. [...] 1 2 aixafar-li a algú la guitarra Desbaratar-li els plans, els propòsits, etc.

aixecar v. tr. [...] 11 2 aixecar el colze Beure molt d’alcohol.

aixecar v. tr [...] 11 2 aixecar el colze Beure begudes alcohòliques en gran quantitat.

alfàbega f. Alfàbrega.

alfabet¹ m. 1 1 Sistema de signes gràfics emprats en l’escriptura d’una llengua, basat en el principi d’assignar un sol signe per a cada so i un sol so per a cada signe. L’alfabet grec. L’alfabet llatí. L’alfabet rus o ciríl·lic. [...]

alfabet¹ m. 1 1 Sistema de signes gràfics d’una escriptura alfabètica. L’alfabet grec. L’alfabet llatí. L’alfabet rus o ciríl·lic. [...]

allet m. Bolet de l’ordre de les agaricals, de mida petita, de cama esvelta i negrosa, caracteritzat per una forta olor d’all ( Marasmius alliaceus, M. scorodonins i espècies afins).

allet m. Bolet de l’ordre de les agaricals, de mida petita, de cama esvelta i negrosa, caracteritzat per una forta olor d’all ( Marasmius alliaceus, M. scorodonius i espècies afins).

allunyar v. tr. 1 Posar o fer anar lluny o més lluny en l’espai i en el temps. Allunyar el llit de la finestra, la cadira de la taula. Allunyeu-vos del foc. Allunya les cadires. Allunyeu-lo, que no ho vegi. La foscor allunya les mosques. Allunyar un pagament, una resposta. 2 PER EXT. Allunya de tu aquests mals pensaments. 3 intr. pron. El vaixell s’allunya i desapareix de la nostra vista. Era una situació perillosa, i se’n va allunyar. Això que ara em contes s’allunya molt del que ell em va contar.

allunyar v. tr. 1 Posar o fer anar lluny o més lluny en l’espai i en el temps. Allunyar el llit de la finestra, la cadira de la taula. Allunya les cadires. Allunyeu-lo, que no ho vegi. La foscor allunya les mosques. Allunyar un pagament, una resposta. 2 PER EXT. Allunya de tu aquests mals pensaments. 3 intr. pron. El vaixell s’allunya i desapareix de la nostra vista. Era una situació perillosa, i se’n va allunyar. Allunyeu-vos del foc. Això que ara em contes s’allunya molt del que ell em va contar.

almívar m. Sucre dissolt en aigua, cuit fins a prendre consistència de xarop. Prunes en almívar.

almívar m. Cuita de sucre, mel o melassa dissolts en aigua fins a prendre consistència de xarop. Prunes en almívar.

alterós -osa adj. 1 Que ateny una alçària considerable sobre el nivell del mar, s’aplica al buc o a la proa d’una nau. 2 Situat en lloc elevat. Els masos alterosos patiren molt per la neu. 3 Altiu.

alterós -osa adj. 1 Altiu. Era un home alterós i intractable. Tenia el posat alterós d’una Juno irritada. Es veuen els minarets alterosos de les mesquites. Els masos alterosos patiren molt per la neu. 2 Que ateny una alçària considerable sobre el nivell del mar, s’aplica al buc o a la proa d’una nau. Era un vaixell curt i de proa alterosa.

altiu -iva adj. 1 Que es té per molt i ho demostra en les seves maneres arrogants o desdenyoses. Un home altiu. 2 Que demostra altivesa. Paraules altives. Maneres altives.

altiu -iva adj. 1 1 Que es té per molt i ho demostra en les seves maneres arrogants o desdenyoses. Un home altiu. 1 2 Que demostra altivesa. Paraules altives. Maneres altives. adj. 2 1 Que té una alçària considerable. S’havien parat al peu de l’alzina més altiva. 2 2 Situat en un lloc elevat. No podia abastar els fruits més altius.

altívol -a adj. Que assoleix una alçària o una elevació considerables. Un cingle altívol.

altívol -a adj. Altiu. El poble estava cansat de tirans altívols. Un posat altívol. Mireu els cloquers forts i altívols de l’església. Un cingle altívol. Els isards cerquen llocs altívols per passar-hi la nit.

amazic amaziga m. i f. 1 1 Individu d’un grup ètnic del nord d’Àfrica, anterior a la conquesta àrab, que actualment ocupa regions discontínues des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als amazics. m. 2 1 Llengua afroasiàtica parlada pels amazics. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’amazic.

americà -ana adj. i m. i f. [...] m. 3 1 Varietat de l’anglès parlada als Estats Units d’Amèrica. [...]

americà -ana adj. i m. i f. [...] m. 3 1 Varietat de l’anglès parlada als Estats Units. [...]

amfistoma m. Petit cuc pla [...]

amfístoma m. Petit cuc pla […]

amniografia f. Examen radiogràfic del fetus fet després de la injecció en el líquid àmnic de substàncies opaques als rajos X.

amniografia f. Examen radiogràfic del fetus fet després de la injecció en el líquid àmnic de substàncies opaques als raigs X.

ampelografia f. Branca de la viticultura que s’ocupa de classificar i descriure botànicament les diferents espècies de vinya i els híbrids i les varietats procedents de llur encreuament.

ampelografia f. Branca de la viticultura que s’ocupa de classificar i descriure botànicament les diferents varietats de vinya i els híbrids i les varietats procedents de llur encreuament.

ampere m. 1 1 Unitat d’intensitat de corrent elèctric del sistema internacional, equivalent a la intensitat d’un corrent que, en circular per dos conductors paral·lels, rectilinis, de secció circular negligible i situats a 1 metre l’un de l’altre en el buit, produeix entre aquests dos conductors una força de dues deumilionèsimes de newton per metre de conductor (símbol, A). [...]

ampere m. 1 1 Unitat d’intensitat de corrent elèctric del sistema internacional, equivalent a la intensitat d’un corrent constant que, mantingut en dos conductors paral·lels, rectilinis, de llargada infinita, de secció circular negligible i situats a 1 metre l’un de l’altre en el buit, produiria entre aquests dos conductors una força de dues deumilionèsimes de newton per metre de longitud (símbol, A). [...]

ampul·lós -osa adj. [...] 2 Grandiloqüent, emfàtic. El capellà ha estat molt ampul·lós en el seu discurs. Un escriptor ampul·lós.

ampul·lós -osa adj. [...] 2 Grandiloqüent, emfàtic. El capellà ha estat molt ampul·lós en el seu sermó. Un escriptor ampul·lós.

anarcosindicalisme m. Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social.

anarcosindicalisme m. Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per la consecució de la revolució social.

aneder -a adj. Que s’empra en la caça de l’ànec, dit dels ocells rapinyaires. Falcó aneder.

aneder -a adj. Que s’empra en la caça de l’ànec, s’aplica als ocells rapinyaires. Falcó aneder.

animal¹ m. [...] m. 3 1 animal d’abastament Animal que tradicionalment s’escorxa. 3 2 animal de bast Animal de càrrega. [...]

animal¹ m. [...] m. 3 1 animal d’abastament Animal que tradicionalment s’escorxa. 3 2 animal de companyia Animal que es té a casa perquè faci companyia. 3 3 animal de bast Animal de càrrega. [...]

anòdic -a adj. Relatiu o pertanyent a l’ànode, que emana de l’ànode. Rajos anòdics. Corrent anòdic. Tensió anòdica.

anòdic -a adj. Relatiu o pertanyent a l’ànode, que emana de l’ànode. Raigs anòdics. Corrent anòdic. Tensió anòdica.

anterior adj. [...] 1 2 Que és abans d’una altra cosa en ordre. És impossible d’aprendre aquesta lliçó sense saber-ne les anteriors. [...]

anterior adj. [...] 1 2 Que és abans d’una altra cosa en ordre. És impossible d’aprendre aquesta lliçó sense saber les anteriors. [...]

anticàtode m. Elèctrode de certs tubs electrònics que emet rajos X en incidir-hi els rajos catòdics.

anticàtode m. Elèctrode de certs tubs electrònics que emet raigs X en incidir-hi els raigs catòdics.

apartheid m. Sistema oficial de segregació racial de les poblacions no blanques vigent a la República de Sud-àfrica fins a l’any 1991.

apartheid m. Sistema oficial de segregació racial de les poblacions no blanques vigent a Sud-àfrica fins a l’any 1991.

apel·lar v. tr. [...] 1 2 Cridar (algú) perquè vingui. Noi, apel·la el gos. intr. [...]

apel·lar v. tr. [...] 1 2 Cridar (una persona o un animal) perquè vingui. Noi, apel·la el gos. intr. [...]

apocatàstasi m. Segons alguns teòlegs i alguns pares de l’Església, retorn final de totes les criatures intel·ligents a la situació primigènia, i alhora reconciliació amb Déu.

apocatàstasi f. Segons alguns teòlegs i alguns pares de l’Església, retorn final de totes les criatures intel·ligents a la situació primigènia, i alhora reconciliació amb Déu.

ardeids m. pl. 1 Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes, que viuen als aiguamolls i s’alimenten de peixos i d’amfibis, amb un bec llarg i punxegut amb què ataquen la presa, amb el coll i les potes llargs, a la qual pertanyen el bernat pescaire, els martinets i els agrons. 2 m. Individu d’aquesta família.

ardeids m. pl. 1 Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes, que viuen als aiguamolls i s’alimenten de peixos i d’amfibis, amb un bec llarg i punxegut amb què ataquen la presa, amb el coll i les potes llargues, a la qual pertanyen el bernat pescaire, el martinet i l’agró. 2 m. Individu d’aquesta família.

argüible adj. Que es pot argüir.

arguïble adj. Que es pot argüir.

argüició f. Acció d’argüir; l’efecte.

arguïció f. Acció d’argüir; l’efecte.

argüidor argüidora m. i f. Persona que argüeix.

arguïdor arguïdora m. i f. Persona que argüeix.

arribar v. intr. [...] 6 3 Algú o alguna cosa que es consumeix, que passa, etc., durar fins a una certa època. El malalt no arribarà al dilluns. [...]

arribar v. intr. [...] 6 3 Algú o alguna cosa que es consumeix, que passa, etc., durar fins a una certa època. El malalt no arribarà a dilluns. [...]

art¹ [generalment masculí en singular i femení en plural] m. o f. [...] 4 3 no tenir art ni part en una cosa No tenir-hi cap interès ni cap intervenció. 4 4 per males arts [...]

art¹ [generalment masculí en singular i femení en plural] m. o f. [...] 4 3 no tenir art ni part en una cosa [o no tenir ni art ni part en una cosa] No tenir-hi cap interès ni cap intervenció. 4 4 sense tenir art ni part en una cosa [o sense tenir ni art ni part en una cosa] loc. adv. Sense tenir-hi cap interès ni cap intervenció. 4 5 per males arts [...]

arxivar v. tr. 1 Guardar (documents) en un arxiu. 2 Guardar i organitzar (documents) perquè hom en considera necessària la conservació pel seu interès històric i jurídic, tot i haver caducat el seu valor administratiu immediat.

arxivar v. tr. 1 Guardar (documents) en un arxiu. 2 Guardar i organitzar (documents) perquè, tot i haver-ne caducat el valor administratiu immediat, se’n considera necessària la conservació, atès el seu interès històric i jurídic.

ase¹ m. [...] 1 4 sense dir ase ni bèstia Sense saludar, sense proferir cap paraula. [...]

ase¹ m. [...] 1 4 no dir ase ni bèstia [o no dir ni ase ni bèstia] Estar-se de saludar, estar-se de dir res. 1 5 sense dir ase ni bèstia [o sense dir ni ase ni bèstia] loc. adv. Sense saludar, sense proferir cap paraula. [...]

asèptic -a adj. [...] 2 Exempt de microorganismes patògens, dit de les ferides, els instruments quirúrgics, les robes, etc., esterilitzats.

asèptic -a adj. [...] 2 Exempt de microorganismes patògens, s’aplica a les ferides, als instruments quirúrgics, a les robes, etc., esterilitzats.

assistent adj. i m. i f. 1 Que assisteix a un acte o a un indret. Els nens assistents a la festa. Les noies assistents a la representació. Els assistents a l’acte. Un dels assistents. Una de les assistents. m. i f. 2 1 [fem. assistenta] En certs ordes religiosos, persona que assisteix el superior o el general. 2 2 assistent social Persona que exerceix professionalment el servei social o treball social. 2 3 m. En la consagració d’un bisbe, bisbe dels dos que assisteixen el consagrant. 2 4 adj. El bisbe assistent. 2 5 m. En les misses solemnes, el diaca i, abans, el sotsdiaca. m. 3 Soldat que servia un oficial o un cap.

assistent adj. i m. i f. 1 Que assisteix a un acte o a un indret. Els nens assistents a la festa. Les noies assistents a la representació. Els assistents a l’acte. Un dels assistents. Una de les assistents. adj. i m. i f. 2 1 Que assisteix algú. L’assistent del professor. 2 2 m. i f. Hoste hostessa 2. Assistent de congressos, assistent de vol. 2 3 [fem. assistenta] m. i f. En certs ordes religiosos, persona que assisteix el superior o el general. 2 4 m. En la consagració d’un bisbe, bisbe dels dos que assisteixen el consagrant. 2 5 adj. El bisbe assistent. 2 6 m. En les misses solemnes, el diaca i, abans, el sotsdiaca. 2 7 m. Soldat que servia un oficial o un cap. m. i f. 3 assistent social Persona que exerceix professionalment el servei social o treball social.

astronau f. Vehicle destinat a la navegació extraatmosfèrica.

astronau f. Nau espacial (→).

autocopiador -a adj. Que té una de les cares recoberta d’una substància que deixa empremta quan és sotmesa a una pressió local, dit del paper.

autocopiador -a adj. Que té una de les cares recoberta d’una substància que deixa empremta quan és sotmesa a una pressió local, s’aplica al paper.

bagol m. Crit.

bagol m. Crit 1 i 2 1.

balanç m. [...] m. 3 1 Comparació entre els estats inicial i final d’un sistema físic, atenent especialment als canvis d’alguna magnitud física. 3 2 balanç hídric Comparació entre la precipitació caiguda sobre una zona geogràfica determinada i l’aigua que el sòl ha perdut per evaporació directa, per transpiració a través de les plantes o per escolament. m. 4 Dispositiu que permet regular les intensitats dels senyals de sortida transmesos per les dues vies d’una cadena estereofònica.

balanç m. [...] m. 3 1 Valoració dels aspectes positius i negatius d’una situació, d’un fet . Malgrat els inconvenients, el president va fer un balanç molt positiu de la seva gestió. 3 2 Resultat d’una operació, d’una activitat, etc. El balanç de la guerra va ser tràgic. m. 4 1 Comparació entre els estats inicial i final d’un sistema físic, atenent especialment als canvis d’alguna magnitud física. 4 2 balanç hídric Comparació [...]

balcanitzar v. tr. 1 Fragmentar (un territori que ha tingut una etapa d’unitat política o administrativa) en petites entitats polítiques independents i sovint enemistades entre elles. 2 PER EXT. Una normativa que balcanitza l’economia.

balcanitzar v. tr. 1 Fragmentar (un territori que ha tingut una etapa d’unitat política o administrativa) en petites entitats polítiques independents i sovint enemistades entre elles. 2 PER EXT. Una normativa que balcanitza l’economia. 3 intr. pron. L’estat es balcanitza i s’afebleix.

baldriga f. 3 baldriga cendrosa Ocell de la família dels procel·làrids, d’uns 45 centímetres de llargada, plomatge gris fosc a les parts superiors i blanc a les inferiors ( Puffinus diomedea).

baldriga f. 3 baldriga cendrosa Ocell de la família dels procel·làrids, d’uns 45 centímetres de llargada, plomatge gris fosc a les parts superiors i blanc a les inferiors ( Calonectris diomedea).

ballaruga f. [...] f. pl. 3 Ball 3 1. Fer ballarugues. Demà hi haurà ballarugues. [...]

ballaruga f. [...] f. 3 Ball 3 1. Fer ballarugues. Demà hi haurà ballarugues. [...]

ballarusca f. 1 Ballaruc 1. 2 Ballaruga 2 i 3. 3 Volva de neu.

ballarusca f. 1 Ballaruc 1. 2 Ballaruga 2. 3 Ball 3 1. 4 Volva de neu.

ballet m. Dansa escènica.

ballet m. 1 1 Dansa escènica amb passos, salts i figures executats per ballarins segons un ordre establert. Vull estudiar ballet a París. 1 2 Música de ballet. El ballet El Trencanous és de Txaikovski. 1 3 Espectacle de ballet. Assistiren a l’estrena del ballet. 1 4 Companyia de ballet. El Ballet Nacional de Cuba actua a Barcelona. m. 2 1 Dansa tradicional catalana espontània o conreada per esbarts, d’aire cerimoniós. Van ballar la Gala de Campdevànol i tres ballets més. 2 2 Música d’aquesta dansa. Les tonades de goigs del segle XVI tenen un aire de ballet.

bandit m. 1 Fugitiu de la justícia. 2 Malfactor que està fora de la llei i es dedica a assaltar a mà armada els vianants.

bandit bandida m. i f. 1 Persona fugitiva de la justícia. 2 Persona que està fora de la llei i es dedica a assaltar a mà armada els vianants.

bandoler m. 1 ANT. Membre d’un bàndol. 2 Bandit 2.

bandoler bandolera m. i f. 1 ANT. Membre d’un bàndol. 2 Bandit 2.

banyar v. tr. [...] tr. 2 1 Mullar abundosament, cobrir d’una capa de líquid. Banyar la paret de morter. La suor li banyava el front. [...]

banyar v. tr. [...] tr. 2 1 Mullar 1 . La pluja no ha arribat a banyar els carrers. La roba s’ha banyat. Si no t’emportes el paraigua, et banyaràs. Banya’t les mans. [...]

barat¹ m. 1 Barata. 2 Engany, frau.

barat¹ m. 1 Barata¹ 1. 2 ANT. Engany, frau.

barata f. Canvi d’una cosa per una altra. Vendrà blat a barata o per diners.

barata1 f. 1 Canvi d’una cosa per una altra. Amb la barata hi hem sortit perdent. Feia barata de cromos amb els amics. 2 a barata de loc. prep. En canvi de (→). Li he donat oli a barata de carbó i llenya.

barata² prep. 1 En canvi de (→). Han fet costat al govern barata res. 2 donar (o fer, etc.) una cosa barata cançons Donar-la, fer-la, etc., a canvi de res o de gairebé res. Li ha cedit els seus drets barata cançons.

bàratre m. Abisme 1 i 2.

bàratre m. 1 Abisme 1. 2 Infern 1 i 2 1.

barca f. 1 1 Embarcació moguda a la vela, al rem o a motor emprada per a pescar, navegar a curtes distàncies, travessar rius, etc. Barca del bou. Barca de mitjana. 1 2 barca cisterna Barca emprada per a transportar aigua dolça i fornir-ne els vaixells. 1 3 barca de panescalm Panescalm. [...] f. 3 1 Objecte semblant per la seva forma a una barca. 3 2 Os del pit dels ocells. 3 3 Naveta 1. [...]

barca f. 1 1 Embarcació moguda a la vela, al rem o a motor emprada per a pescar, navegar a curtes distàncies, travessar rius, etc. Barca del bou. 1 2 barca cisterna Barca emprada per a transportar aigua dolça i fornir-ne els vaixells. 1 3 barca de mitjana Embarcació de cabotatge proveïda de dos arbres, el mestre inclinat cap a proa, dues veles llatines i una pollacra. 1 4 barca de panescalm Panescalm. [...] f. 3 1 Os del pit dels ocells. 3 2 Naveta 1. [...]

barra f. 1 1 Tros de fusta, de ferro o d’altra substància, rígid, de forma cilíndrica o prismàtica, molt més llarg que gruixut. Una barra travessera per a assegurar la porta un cop tancada. Barra cremallera, dels cremalls, dels cremallers. La barra del timó. 1 2 barra d’or Lingot d’or. [...]

barra f. 1 1 Tros de fusta, de ferro o d’altra substància, rígid, de forma cilíndrica o prismàtica, molt més llarg que gruixut. Una barra travessera per a assegurar la porta un cop tancada. Barra cremallera, dels cremalls, dels cremallers. La barra del timó. 1 2 Peça metàl·lica, de fusta o d’un altre material, recta, molt més llarga que gruixuda i de secció uniforme, que serveix de base per a l’execució de determinats exercicis en diversos aparells de gimnàstica artística. Cada dia feia exercicis a la barra. 1 3 barra d’or Lingot d’or. [...]

barretet m. Pagellida.

barretet m. 1 Pagellida. m. 2 Orella de gat (→). m. pl. 3 Herba suculenta de la família de les crassulàcies, amb les flors tubuloses, d’un blanc verdós o vermellenques, disposades en llarg raïm, freqüent en murs i llocs pedregosos obacs, anomenada així per la forma de les seves fulles carnoses, orbiculars i peltades ( Umbilicus rupestris).

barretets m. pl. 1 Herba suculenta de la família de les crassulàcies, amb les flors tubuloses, d’un blanc verdós o vermellenques, disposades en llarg raïm, freqüent en murs i llocs pedregosos obacs, anomenada així per la forma de les seves fulles carnoses, orbiculars i peltades ( Umbilicus rupestris). m. 2 Orella de gat (→).

barrinador -a adj. i m. i f. [...] m. 3 Eruga d’alguns insectes, principalment de lepidòpters endòfits, que penetra a la fusta, tiges o altres parts dels vegetals i hi obre galeries.

barrinador -a adj. i m. i f. [...] m. 3 Eruga d’alguns insectes, principalment de lepidòpters, que penetra a la fusta, tiges o altres parts dels vegetals i hi obre galeries.

base f. [...] 4 2 base de temps Circuit que produeix un senyal periòdic en forma de dent de serra, emprat en els tubs de rajos catòdics per a l’escombratge de la pantalla. f. 5 Distància entre dos telescopis [...]

base f. [...] 4 2 base de temps Circuit que produeix un senyal periòdic en forma de dent de serra, emprat en els tubs de raigs catòdics per a l’escombratge de la pantalla. [...]

basidi m. Cèl·lula esporífera dels fongs del grup dels basidiomicots, típicament claviforme, que, després d’una meiosi, origina generalment quatre espores externes.

basidi m. Cèl·lula esporífera dels fongs del grup dels basidiomicets, típicament claviforme, que, després d’una meiosi, origina generalment quatre espores externes.

bastant adj. 1 Quantitat o nombre més que regular de. Té bastants amics que el poden ajudar. Té bastant de terra, encara que no en té tanta com el seu germà. adv. 2 En quantitat, nombre o grau més que regular. — Com te trobes? — Bastant bé.

bastant -a adj. 1 [sovint seguit de la preposició de; en aquest cas pot no tenir flexió de gènere] Quantitat o nombre més que regular de. Té bastants amics que el poden ajudar. Té bastanta terra. Feien bastant de soroll. Es posa en un pot de vidre amb bastant d’aigua. He vist bastantes de coses. adv. 2 En quantitat, nombre o grau més que regular. —Com te trobes? —Bastant bé.

belarús -a adj. i m. i f. 1 1 Natural de Belarús, nom actual de Bielorússia. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Belarús o als seus habitants. m. 2 1 Llengua eslava parlada a Belarús. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al belarús.

bengala f. 1 1 Canya d’Índia de la qual es fan bastons. 1 2 Bastó 1 1. f. 2 Compost de sofre, nitrat potàssic, sulfur d’antimoni i altres substàncies que en cremar-se emet una llum intensa i que s’empra generalment per a fer senyals.

bengala f. 1 1 Canya d’Índia de la qual es fan bastons. 1 2 Bastó 1 1. f. 2 1 Recipient cilíndric ple d’una mescla de sofre, nitrat potàssic, sulfur d’antimoni i altres substàncies que en cremar-se emet una llum intensa i s’usa per a fer senyals o en pirotècnia. Els nàufrags varen disparar tres bengales abans no els van localitzar. Grans bengales il·luminaven des de les torres tot el parc de l’exposició. 2 2 Vareta curta i prima amb un extrem cobert d’una substància que en cremar desprèn una llum intensa i espurnes brillants. Per Sant Joan encendrem bengales de colors.

berber m. i f. 1 1 Individu d’un grup ètnic del nord d’Àfrica, anterior a la conquesta àrab, que actualment ocupa regions discontínues des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als berbers. m. 2 1 Llengua afroasiàtica parlada pels berbers. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al berber.

berber adj. i m. i f. Amazic.

bèstia f. [...] 1 6 sense dir ase ni bèstia V. ase¹. f. 2 Part animal en l’home [...]

bèstia f. [...] 1 6 no dir ase ni bèstia [o no dir ni ase ni bèstia] V. ase¹. 1 7 sense dir ase ni bèstia [o sense dir ni ase ni bèstia] V. ase¹. f. 2 Part animal en l’home [...]

beurada f. Barreja d’aigua amb calç o guix, generalment sense sorra, usada per a emblanquinar parets, unir pedres, rejuntar aplacats i paviments, etc.

beurada f. Abeurada 2.

bibliografia f. 1 Descripció de llibres, manuscrits o impresos, amb notícies de les edicions, dates de la còpia o de la impressió, etc. 2 Conjunt d’obres relatives a una disciplina o a un tema. 3 Relació d’obres que precedeix o segueix una monografia, un article, etc.

bibliografia f. 1 Descripció de llibres, manuscrits o impresos, amb notícies de les edicions, dates de la còpia o de la impressió, etc. Les abreviatures utilitzades en bibliografia són llatines. 2 Conjunt d’obres relatives a una disciplina o a un tema. Bibliografia jurídica. Bibliografia sobre Carner. Bibliografia dels ocells de les illes Medes. 3 Conjunt d’obres d’un autor. Aquí trobareu la biografia i la bibliografia d’aquest autor. 4 Relació d’obres utilitzades per a la confecció d’un article, d’una monografia, d’un llibre, etc. La bibliografia és en notes a peu de pàgina.

bielorús -ussa adj. i m. i f. 1 1 Natural de Bielorússia. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Bielorússia o als seus habitants. m. 2 1 Llengua eslava parlada a Bielorússia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al bielorús.

bielorús -ussa adj. i m. i f. Belarús.

blau blava adj. [...] 4 4 blau de metilè Colorant del grup de les fenotiazines, emprat en microscòpia, com a indicador d’oxidació-reducció i com a antisèptic. [...]

blau blava adj. [...] 4 4 blau de metilè Colorant del grup de les fenotiazines, emprat en microscòpia, com a indicador d’oxidoreducció i com a antisèptic. [...]

blues [angl.] [inv.] m. Forma musical elaborada pels negres dels Estats Units d’Amèrica, caracteritzada per una fórmula harmònica constant i un ritme a quatre temps.

blues [angl.] [inv.] m. Forma musical elaborada pels negres dels Estats Units, caracteritzada per una fórmula harmònica constant i un ritme a quatre temps.

boc1 m. [...] 2 boc emissari a) Boc que els israelites enviaven al desert després d’haver-lo carregat simbòlicament amb totes les iniquitats del poble. b) Víctima expiatòria.

boc1 m. [...] 2 boc emissari a) Boc que els israelites enviaven al desert després d’haver-lo carregat simbòlicament amb totes les iniquitats del poble. b) Persona a qui s’imputen els torts dels altres.

boca f. [...] 10 12 no tenir prou boca per a lloar algú Lloar-lo molt. 10 13 treure a algú alguna cosa de la boca Anticipar-se a [...]

boca f. [...] 10 12 no tenir prou boca per a lloar algú Lloar-lo molt. 10 13 per boca de loc. prep a) A través del discurs de. Els empresaris han parlat per boca del seu president. Va saber-ho per boca d’algunes persones de confiança. b) Expressant l’opinió d’una altra persona. En Joan, mai no saps què pensa, parla sempre per boca del seu amo. En cap cas no hem parlat per boca d’altri ni per simples suggeriments. 10 14 treure a algú alguna cosa de la boca Anticipar-se a [...]

bolet m. [...] 1 11 bolet d’alzina Rouró primerenc (→). [...]

bolet m. [...] 1 11 bolet d’alzina Flota de surera (→). [...]

bombatxo m. [...] 2 m. pl. Pantalons amples, bombats i generalment curts.

bombatxo m. [...] 2 m. [usat generalment en pl.] Pantalons amples, bombats i generalment curts.

bornós adj. Mal format, dit del suro.

bornós adj. Mal format, s’aplica al suro.

bou1 m. [...] 1 6 perdre el bou i les esquelles Perdre-ho tot. [...]

bou1 m. [...] 1 6 perdre bous i esquelles Perdre-ho tot. [...]

braó m. [...] 2 Peça de carn d’oví de tercera corresponent a la part final de la cuixa i de l’espatlla. [...]

braó m. [...] 2 Peça de carn d’oví de tercera corresponent a la part final de la cuixa o de l’espatlla. [...]

bruel² m. Ocell de la família dels muscicàpids, de mida molt petita, de color verd groguenc amb un plomall al cap de color taronja, de bec arrodonit, semblant al reietó, però amb una cella blanca sobre cada ull (Regulus ignicapillus).

bruel² m. Ocell de la família dels muscicàpids, de mida molt petita, de color verd groguenc amb un plomall al cap de color taronja, de bec arrodonit, semblant al reietó, però amb una cella blanca sobre cada ull (Regulus ignicapilla).

burret m. 1 Asenet. m. 2 Gobi 2.

burret m. Gobi 2.

burro¹ m. 1 1 Ase¹. [...]

burro¹ m. 1 1 Ase¹ 1 1, 1 2 i 2. [...]

cabila f. Tribu de berbers del Marroc, d’Algèria o de Tunísia.

cabila f. Tribu amaziga del Marroc, d’Algèria o de Tunísia.

cabilenc cabilenca m. i f. 1 1 Individu pertanyent a una cabila. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a una cabila o als cabilencs. m. i f. 2 1 Individu d’un poble berber que habita a la regió de Cabília. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a aquesta regió o als seus habitants. m. 3 1 Parlar berber de Cabília. 3 2 adj. Relatiu o pertanyent al cabilenc.

cabilenc cabilenca m. i f. 1 1 Individu pertanyent a una cabila. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a una cabila o als cabilencs. m. i f. 2 1 Individu d’un poble amazic que habita a la regió de Cabília. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a aquesta regió o als seus habitants. m. 3 1 Parlar amazic de Cabília. 3 2 adj. Relatiu o pertanyent al cabilenc.

cabrer cabrera m. i f. 1 1 Persona que guarda un ramat de cabres. 1 2 f. Casa o cabana on es recullen les cabres de nits. [...].

cabrer cabrera m. i f. 1 1 Persona que guarda un ramat de cabres. 1 2 f. Casa o cabana on es recullen les cabres de nits. 1 3 Persona que ven llet de cabra. [...]

cactiforme adj. Que té aspecte de cactus, per la suculència de les tiges, les cutícules gruixudes, les fulles reduïdes a espines i la tendència a l’esfericitat, dit de les cactàcies i d’altres plantes, pertanyents a famílies diferents, adaptades a la sequera.

cactiforme adj. Que té aspecte de cactus, per la suculència de les tiges, les cutícules gruixudes, les fulles reduïdes a espines i la tendència a l’esfericitat, s’aplica a les cactàcies i a altres plantes, pertanyents a famílies diferents, adaptades a la sequera.

cadafal m. 1 1 Plataforma de taulons elevada que es dreça en un lloc públic per a un espectacle, un acte solemne, etc.

cadafal m. 1 1 Plataforma de taulons elevada que es dreça en un lloc públic per a un espectacle, un acte solemne, una execució, etc.

cadavèric -a adj. Relatiu o pertanyent al cadàver. Rigidesa cadavèrica.

cadavèric -a adj. 1 Propi d’un cadàver. Rigidesa cadavèrica. 2 Que presenta les característiques d’un cadàver. Rostre cadavèric. Malalta cadavèrica.

cagarulles f. pl. Cagallons de cabra, d’ovella, de llebre, etc.

cagarulla f. Cagalló de cabra, d’ovella, de llebre, etc.

caixa f. [...] 2 3 caixa alta Sector de la caixa d’impremta que conté les majúscules. 2 4 caixa baixa Sector de la caixa d’impremta que conté les minúscules. [...]

caixa f. [...] 2 3 caixa alta a) Sector superior esquerre de la caixa d’impremta que conté les lletres majúscules. b) Lletra d’impremta majúscula . S’ha de compondre els títols en caixa alta. 2 4 caixa baixa a) Sector inferior de la caixa d’impremta que conté les lletres minúscules, les xifres i els espais. b) Lletra d’impremta minúscula. Aquest text ha d’anar en caixa baixa. [...]

calar v. tr. [...] 5 5 Penetrar, endevinar, les intencions, la manera d’ésser (d’algú), les raons, el secret (d’alguna cosa). Ja l’he calat: és un farsant. tr. 6 1 Fer entrar ben endins (una cosa que es fica). [...]

calar v. tr. [...] 5 5 Penetrar, endevinar, les intencions, la manera d’ésser (d’algú), les raons, el secret (d’alguna cosa). Ja l’he calat: és un farsant. intr. 6 Una idea, un mot, un missatge, etc., penetrar profundament en la ment d’algú. Les seves idees han calat en una part de la població. Les promeses fetes pels polítics van calar entre els votants. Aquella proposta va calar ràpidament. tr. 7 1 Fer entrar ben endins (una cosa que es fica). [...]

calat m. 1 1 Dimensió vertical de la part submergida d’un cos flotant. 1 2 Distància entre el punt més baix de la carena d’una nau i el nivell de la cara de l’aigua. m. 2 1 Treball fet en una roba [...]

calat m. 1 1 Dimensió vertical de la part submergida d’un cos flotant. 1 2 Distància des de la superfície del mar, d’un riu, d’un estany, etc., fins al fons. m. 2 1 Treball fet en una roba [...]

calendari m. [...] 2 2 calendari de flora Taula de les èpoques de l’any en què floreixen un cert nombre d’espècies vegetals.

calendari m. [...] 2 2 calendari de flora Taula de les èpoques de l’any en què floreixen un cert nombre d’espècies vegetals. m. 3 Distribució d’un seguit d’activitats durant un any o durant un període de temps. Ja han confeccionat el calendari escolar per al curs que ve. Van pactar el calendari de les negociacions.

caliquenya f. Cigar prim i dur de tirar.

caliquenya f. Caliquenyo.

caliquenyo m. Caliquenya.

caliquenyo m. Cigar prim i dur de tirar.

camal m. 1 Camall 1. 2 Branca gruixuda que neix d’una soca.

camal m. 1 1 Part d’uns pantalons, d’unes mitges, etc., que cobreix la cama. Duia els pantalons amb els camals arromangats. Els eslips són calçotets sense camals. 1 2 Tira de drap guarnida de cascavells que porten els dansaries en el ball de bastons, que cobreix la cama del genoll fins al peu. Unes calces blanques, camals i espardenyes de betes completaven la vestimenta sorollosa. 2 Branca gruixuda que neix d’una soca. En aquell camal de la figuera hi veig algunes figues que semblen madures.

camall m. 1 Part dels pantalons que cobreix la cama des del genoll fins al peu. 2 Tira de drap guarnida de cascavells, com les que hom es posa als calçons en el ball de bastons.

camall m. Camal. Els patges duien les calces amb camalls de diferent color. Tenia uns camalls de vellut, tatxonats amb cascavells. Aquest arbre té dos camalls.

camàndula f. 1 Rosari ordinàriament de tres denes. f. pl. 2 Raons, explicacions, etc., hipòcrites, importunes, que no treuen cap a res. No em vinguis amb camàndules. No estic per camàndules.

camàndula f. 1 Rosari ordinàriament de tres denes. f. 2 [usat generalment en pl.] Raó, explicació, etc., hipòcrita, importuna, que no treu cap a res. No em vinguis amb camàndules. No estic per camàndules.

canal² f. [...] 2 2 Vall llarga i estreta, limitada a banda i banda per muntanyes. La canal Baridana. [...]

canal² f. [...] 2 2 Depressió allargada en el vessant d’una muntanya. La canal Baridana. [...]

cap¹ m. [...] 1 17 no tenir una cosa cap ni peus No tenir ordre ni concert, ésser un disbarat. m. 2 1 El cap considerat com el seient de l’intel·lecte [...]

cap¹ m. [...] 1 17 no tenir una cosa cap ni centener [o no tenir una cosa ni cap ni centener] No tenir una cosa cap ni peus (→). 1 18 no tenir una cosa cap ni peus [o no tenir una cosa ni cap ni peus] No tenir ordre ni concert, ésser un disbarat. 1 19 [LC] sense cap ni centener loc. adj. Sense cap ni peus (→). És una història sense cap ni centener. 1 20 [LC] sense cap ni peus loc. adj. Sense sentit. És una història sense cap ni peus. m. 2 1 El cap considerat com el seient de l’intel·lecte [...]

capa f. [...] f. 8 En heràld., peça consistent en una calça revessada.

capa f. [...] f. 8 En heràld., peça consistent en una calça revessada. f. 9 a la capa loc. adv. Amb les veles plegades o amb poca vela i la barra del timó tota a sotavent, per tal de resistir millor un temporal. La nau es posa a la capa esperant que el vent amaini. Vàrem navegar a la capa durant tres dies.

careta f. [...] 2 3 Màscara proveïda de filtres de vidre de color emprada pels soldadors quan solden a l’arc per a protegir-se dels rajos infrarojos i ultraviolats, de les guspires, etc. [...]

careta f. [...] 2 3 Màscara proveïda de filtres de vidre de color emprada pels soldadors quan solden a l’arc per a protegir-se dels raigs infrarojos i ultraviolats, de les guspires, etc. [...]

carossa f. Bauma o forat a l’interior del tronc d’un arbre vell o tarat.

carossa f. Balma o forat a l’interior del tronc d’un arbre vell o tarat.

carpo- Forma prefixada del mot gr. karpós, ‘fruit’. Ex.: carpologia, carpostoma, carpòspora.

carpo- Forma prefixada del mot gr. karpós, ‘fruit’. Ex.: carpologia, carpòstoma, carpòspora.

cartra f. Cartre.

caudi- V. caudo-

caudo- Forma prefixada del mot ll. cauda, ‘cua’. Ex.: caudofemoral.

caudo- [o caudi-] Formes prefixades del mot ll. cauda, ‘cua’. Ex.: caudofemoral, caudiforme, caudimà.

cautxú [pl. -ús] m. Substància extreta del làtex de nombroses plantes tropicals, la més important de les quals és l’hevea, que, per la seva elasticitat, tenacitat i impermeabilitat, té multitud d’aplicacions pràctiques. Cautxú vulcanitzat. Cautxú sintètic.

cautxú [pl. -ús] m. Substància extreta del làtex de nombroses plantes tropicals, la més important de les quals és l’hevea, que, per la seva elasticitat, tenacitat i impermeabilitat, té una infinitat d’aplicacions pràctiques. Cautxú vulcanitzat. Cautxú sintètic.

ce [pl. ces] f. 1 Lletra c C. f. 2 ce trencada Lletra ce quan duu el signe diacrític (ç).

ce [pl. ces] f. 1 Lletra c C. f. 2 ce trencada Lletra ce quan duu el signe diacrític (ç).

centener m. [...] 2 2 no tenir una cosa cap ni centener V. cap¹.

centener m. [...] 2 2 no tenir una cosa cap ni centener [o no tenir una cosa ni cap ni centener] V. cap¹. 2 3 sense cap ni centener V. cap¹.

centenni m. Període de cent anys.

centenni m. Segle 1 1.

cèntim m. 1 1 Centèsima part d’una unitat monetària. Això val 50 cèntims d’euro. 1 2 Moneda d’un cèntim. m. 2 fer cinc cèntims d’una cosa Explicar-la breument a algú. m. pl. 3 Diners. No duc prou cèntims.

cèntim m. 1 1 Centèsima part d’una unitat monetària. Això val 50 cèntims d’euro. 1 2 Moneda d’un cèntim. m. 2 1 fer cinc cèntims d’una cosa Explicar-la breument a algú. 2 2 ni cinc cèntims Absolutament cap diner. El meu pare no em va deixar ni cinc cèntims. m. pl. 3 Diners. No duc prou cèntims.

centmil·lèsim -a adj. [...] 3 m. Dos centmil·lèsims, 2^-6.

centmil·lèsim -a adj. [...] 3 m. Dos centmil·lèsims, 2×10^-5.

centmilionèsim -a adj. [...] 3 m. Un centmilionèsim, 1^-9.

centmilionèsim -a adj. [...] 3 m. Un centmilionèsim, 1^-8.

cerimetria f. Volumetria d’oxidació-reducció en què l’agent valorant és una solució d’una sal de ceri (IV).

cerimetria f. Volumetria d’oxidoreducció en què l’agent valorant és una solució d’una sal de ceri (IV).

cicló m. [...] 1 2 cicló tropical Cicló d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre, amb una depressió atmosfèrica al centre, de vegades inferior als 900 hectopascals, que provoca pluges torrencials i vents huracanats. [...]

cicló m. [...] 1 2 cicló tropical Cicló d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre, amb una pressió atmosfèrica al centre de vegades inferior als 900 hectopascals, que provoca pluges torrencials i vents huracanats. [...]

cinc adj. 1 1 Quatre més un. Una nena de cinc anys. Els cinc dits de la mà. Cinc pessetes fan un duro. 1 2 Que fa cinc, cinquè. El quilòmetre 5. 1 3 m. Un cinc de copes. Va morir el 5 d’octubre. m. 2 Nombre natural que segueix el quatre, 5. Quin nombre ha sortit? El 5? f. pl. 3 les cinc La cinquena hora després del migdia o de la mitjanit.

cinc adj. 1 1 Quatre més un. Una nena de cinc anys. Els cinc dits de la mà. Cinc pessetes fan un duro. 1 2 Que fa cinc, cinquè. El quilòmetre 5. 1 3 m. Un cinc de copes. Va morir el 5 d’octubre. m. 2 1 Nombre natural que segueix el quatre, 5. Quin nombre ha sortit? El 5? 2 2 ni cinc Ni cinc cèntims (→). Ha viscut tres anys aquí sense pagar ni cinc. f. pl. 3 les cinc La cinquena hora després del migdia o de la mitjanit.

clitoridectomia f. Ablació quirúrgica del clítoris, que, en certes societats, forma part dels rituals d’iniciació femenina.

clitoridectomia f. Ablació del clítoris, que, en certes societats, forma part dels rituals d’iniciació femenina.

clivella f. Obertura longitudinal més o menys pregona com les que es fan en certs cossos en contreure’s. Una clivella a la pell, al suro, a la roca. Una clivella en una capa de pintura.

clivella f. Obertura longitudinal més o menys pregona com les que es fan en la superfície de certs cossos quan es contreuen. Una clivella a la pell, al suro, a la roca. Una clivella en una capa de pintura.

clòtxina f. 1 Petxina grossa. f. 2 clòtxina de terra Orellana de terra (→).

clòtxina f. 1 Petxina grossa. f. 2 clòtxina de terra Gírgola de pi a) (→).

col f. [...] 12 col de cabdell Col d’una raça de caluix curt i capça molt densa, que comprèn formes diverses, entre les quals hi ha la col geganta, de gran desenvolupament, la col llombarda, de color morat, i la col valenciana, de tija gruixuda i fulles de color verd clar i nervadura molt marcada ( Brassica oleracea var. capitata). [...]

col f. [...] 12 col de cabdell Col d’una raça de caluix curt i capça molt densa, que comprèn formes diverses, entre les quals hi ha la col gegant, de gran desenvolupament, la col llombarda, de color morat, i la col valenciana, de tija gruixuda i fulles de color verd clar i nervadura molt marcada ( Brassica oleracea var. capitata). [...]

col·lectici -ícia adj. Arreplegat d’ací i d’allà, dit de la gent.

col·lectici -ícia adj. Arreplegat d’ací i d’allà, s’aplica a la gent.

colònia¹ f. [...] f. 4 Conjunt d’individus d’un mateix país que viuen en una població estrangera. La colònia alemanya de Palma de Mallorca. [...]

colònia¹ f. [...] f. 4 Conjunt d’individus d’un mateix país que viuen en una població estrangera. La colònia alemanya de Palma. [...]

colorant adj. [...] m. [...] 2 4 colorant azoic Azocolorant insoluble emprat per a tenyir cotó, produït sobre la fibra tèxtil mateixa. [...]

colorant adj. [...] m. [...] 2 4 colorant azo Azocolorant insoluble emprat per a tenyir cotó, produït sobre la fibra tèxtil mateixa. [...]

companyia f. 1 1 Presència d’una persona vora una altra perquè no estigui sola. La vostra companyia m’és molt agradable. Oferir la seva companyia a algú. Estar, anar, en companyia d’algú. Deixar la companyia d’algú. 1 2 PER EXT. Diu que fuma perquè el cigar li fa companyia. 1 3 fer companyia a) Estar prop d’un altre perquè no estigui sol. Mentre serem fora, fes companyia a l’avi. b) Tenir la mateixa opinió que una altra persona. [...]

companyia f. 1 1 Presència d’una persona vora una altra perquè no estigui sola. La vostra companyia m’és molt agradable. Oferir la seva companyia a algú. Estar, anar, en companyia d’algú. Deixar la companyia d’algú. 1 2 fer companyia a) Estar prop d’un altre perquè no estigui sol. Mentre serem fora, fes companyia a l’avi. b) PER EXT. Diu que fuma perquè el cigar li fa companyia. c) Tenir la mateixa opinió que una altra persona. [...]

consagrar v. tr. 1 1 Fer o declarar sagrat, apropiar a usos sagrats, dedicar al servei de Déu. Consagrar una església al culte. 1 2 intr. pron. Des de ben jove es consagrà al servei de Déu. 1 3 intr. En el cristianisme, el sacerdot, pronunciar sobre el pa i el vi les paraules d’institució de l’eucaristia. 1 4 consagrar l’hòstia Consagrar 1 3. 1 5 consagrar el pa i el vi Consagrar 1 3. 1 6 consagrar un bisbe Conferir-li el ministeri episcopal. tr. 2 Dedicar exclusivament al servei d’una persona o d’una cosa. Consagrava al malalt el seu temps. Havia consagrat la seva vida a l’estudi. Consagrar la fortuna al socorriment dels pobres. tr. 3 Revestir del caràcter de durador. Un monument que consagra la memòria de la victòria. És una regla que ha estat consagrada pel temps.

consagrar v. tr. 1 1 Fer o declarar sagrat, apropiar a usos sagrats, dedicar al servei de Déu. Consagrar una església al culte. 1 2 intr. En el cristianisme, el sacerdot, pronunciar sobre el pa i el vi les paraules d’institució de l’eucaristia. 1 3 consagrar l’hòstia Consagrar 1 2. 1 4 consagrar el pa i el vi Consagrar 1 2. 1 5 Una autoritat eclesiàstica, conferir l’autoritat episcopal, imperial o reial. El papa va consagrar tres bisbes. El papa va consagrar Pipí el Breu rei dels francs. El 1700 fou consagrat Guillem Gonyalons bisbe de Solsona. tr. 2 1 Dedicar exclusivament al servei d’una persona o d’una cosa. Consagrava al malalt el seu temps. Havia consagrat la seva vida a l’estudi. Consagrar la fortuna al socorriment dels pobres. 2 2 intr. pron. Des de ben jove es consagrà al servei de Déu. tr. 3 1 Revestir del caràcter de durador. Un monument que consagra la memòria de la victòria. És una regla que ha estat consagrada pel temps. 3 2 Donar prestigi (a algú o alguna cosa) en una activitat. Aquesta pel·lícula la va consagrar com una gran estrella del cinema. Aquesta guia consagra disset restaurants com els més importants. 3 3 intr. pron. Amb els quatre gols d’aquell partit es va consagrar com el millor jugador de la lliga.

contracaixa f. 1 Divisió superior dreta de la caixa tipogràfica, on hi ha lletres especials i altres signes. [...]

contracaixa f. 1 Sector superior dret de la caixa d’impremta, on hi ha lletres especials i altres signes. [...]

cor1 m. [...] m. 9 Abisme 3.

cor1 m. [...] m. 9 Abisme 6.

corona f. [...] 7 1 Unitat monetària de Dinamarca, de Suècia, de Noruega, d’Islàndia, de la República Txeca i d’Eslovàquia. [...]

corona f. [...] 7 1 Unitat monetària de Dinamarca, de Suècia, de Noruega, d’Islàndia i de Txèquia. [...]

corona f. [...] f. 7 1 Unitat monetària de Dinamarca, de Suècia, de Noruega, d’Islàndia i de la República Txeca i d’Eslovàquia. [...]

corona f. [...] f. 7 1 Unitat monetària de Dinamarca, de Suècia, de Noruega, d’Islàndia i de Txèquia. [...]

corraló m. Atzucac.

corraló m. Carreró 1.

cosificar v. tr. Reificar.

cosificar v. tr. Reïficar.

coster -a adj. [...] 1 2 venir coster Venir costa amunt. [...]

coster -a adj. [...] 1 2 venir costera una cosa Fer-se costa amunt una cosa (→). [...]

costum m. 1 1 Manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie. Això era costum en ell, ho tenia per costum. Tinc costum d’anar-me’n al llit a les deu. Fer una cosa contra el nostre costum. És el costum del país. La força del costum. [...]

costum m. 1 1 Manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie. Això era costum en ell, ho tenia per costum. Tinc costum d’anar-me’n al llit a les deu. Fer una cosa contra el nostre costum. És el costum del país. La força del costum. L’home és un animal de costums. [...]

coxal adj. [...] 3 En els vertebrats terrestres, conjunt dels tres ossos articulats, l’ili, l’isqui i el pubis, que connecten l’anca amb el fèmur.

coxal adj. [...] 3 m. En els vertebrats terrestres, conjunt dels tres ossos articulats, l’ili, l’isqui i el pubis, que connecten l’anca amb el fèmur.

cria f. [...] Porta cria de polls al cap. f. 3 Cap de bestiar d’un ramat [...] durant el temps que mama. Té un ramadet de poques cries.

cria f. [...] Porta cria de polls al cap. f. 3 1 Animal en els primers estadis de la seva vida, mentre necessita l’animal adult. 3 2 Cap de bestiar d’un ramat [...]

crioll criolla m. i f. [...] m. 2 1 Llengua mixta originada per la combinació de dues llengües, especialment la formada amb elements d’una llengua europea i la llengua vernacle de les antigues colònies americanes. [...]

crioll criolla m. i f. [...] m. 2 1 Llengua mixta originada per la combinació de dues llengües, especialment la formada amb elements d’una llengua europea i la llengua vernacla de les antigues colònies americanes. [...]

cromàtic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al color o als colors. Aberració cromàtica. adj. 2 1 En mús., que procedeix per semitons. Escala cromàtica. 2 2 Que fa servir moltes alteracions. Una passatge molt cromàtic.

cromàtic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al color o als colors. Aberració cromàtica. adj. 2 1 En mús., que procedeix per semitons. Escala cromàtica. 2 2 Que fa servir moltes alteracions. Un passatge molt cromàtic.

cuixot m. 1 Cama de porc salada. 2 Camall 1.

cuixot m. 1 Cama de porc salada. 2 Camal 1 1. Un cuixot dels pantalons li quedà moll i enravenat.

dadà m. 1 Dadaisme. 2 adj. i m. i f. Dadaista.

dadà [pl. -às] m . 1 Dadaisme. 2 adj. i m. i f. Dadaista.

decatleta m. Atleta que competeix en les proves de decatló.

decatló m. Prova combinada d’atletisme masculí que comprèn quatre curses, tres llançaments i tres salts, disputats en dos dies consecutius i seguint un ordre establert.

decatló m. Prova combinada d’atletisme que comprèn quatre curses, tres llançaments i tres salts, disputats en dos dies consecutius i seguint un ordre establert.

declivi m. Inclinació d’un terreny, d’una superfície, amb relació a un pla horitzontal.

declivi m. 1 Inclinació d’un terreny, d’una superfície, amb relació a un pla horitzontal. m. 2 Fet de decaure. El declivi de l’Imperi romà. Hi ha tractaments que frenen el declivi físic i mental dels ancians.

declivitat f. Declivi.

declivitat f. Declivi 1.

deflexió f. [...] dispositiu, element o sistema. 3 Desviació d’un feix d’electrons en un tub de rajos catòdics.

deflexió f. [...] dispositiu, element o sistema. 3 Desviació d’un feix d’electrons en un tub de raigs catòdics.

depòsit i derivats. V. dipòsit.

derivar¹ v. intr. 1 1 L’aigua d’un corrent, sortir del seu llit per a prendre una altra direcció. Les aigües del riu deriven en aquest canal. 1 2 Tenir el seu origen en algun lloc, en alguna causa, etc. D’aquí deriven totes les seves desgràcies. Tot deriva de la mateixa causa. La seva malaltia deriva de l’estómac. El català deriva del llatí. 1 3 intr. pron. Les conseqüències que es deriven d’una mala decisió. tr. 2 Fer sortir del seu llit (l’aigua d’un corrent) per donar-li una altra direcció. Derivar les aigües d’un riu per a ús de l’agricultura, d’una indústria. tr. 3 1 Formar (un mot) a partir d’un altre per modificació de forma, addició d’afixos o canvi de funció. Els mots blader i bladar deriven de blat . 3 2 intr. pron. El mot blader es deriva de blat . 3 3 intr. El mot taula deriva del llatí tabula . 3 4 Fer sortir (un sentit) d’un altre per extensió, analogia, etc. tr. 4 1 Obtenir (una substància) d’una altra per substitució real o teòrica. Derivar un àcid orgànic de de l’hidrocarbur corresponent. 4 2 intr. pron. Els sulfats es deriven de l’àcid sulfúric per la substitució del seu hidrogen per un metall. tr. 5 1 Deduir (una funció) d’una altra segons una llei fixa. 5 2 Calcular la derivada (d’una funció).

derivar¹ v. tr. 1 1 Fer sortir del seu llit (l’aigua d’un corrent) per donar-li una altra direcció. Derivar les aigües d’un riu per a ús de l’agricultura, d’una indústria. intr. 1 2 L’aigua d’un corrent, sortir del seu llit per a prendre una altra direcció. Les aigües del riu deriven en aquest canal. tr. 2 1 Fer provenir (una cosa) d’un origen, d’una causa. Alguns romanistes deriven el basc del llatí. 2 2 intr. Tenir l’origen en algun lloc, en alguna causa, etc. D’aquí deriven totes les seves desgràcies. Tot deriva de la mateixa causa. La seva malaltia deriva de l’estómac. El català deriva del llatí. La paraula concert té diferents significats, però tots deriven del seu ús musical. 2 3 intr. pron. Les conseqüències que es deriven d’una mala decisió. intr. 3 1 Un mot, tenir l’origen en un radical o en un altre mot. Els mots blader i bladar deriven de blat. El mot taula deriva del llatí tabula. 3 2 intr. pron. El mot blader es deriva blat. intr. 4 1 Evolucionar per convertir-se en una altra cosa. El conflicte derivà en guerra civil. Les cèl·lules embrionàries deriven cap a diferents tipus cel·lulars. 4 2 intr. pron. L’amistat es derivà a poc a poc en indiferència. intr. 5 1 Desviar-se cap a un altre camí, cap a un altre tema. La conversa derivà cap a l’enyorada terra natal. 5 2 intr. pron. Tot d’una la conversa es derivà cap a afers d’actualitat candent. tr. 6 1 Obtenir (una substància) d’una altra per substitució real o teòrica. Derivar un àcid orgànic de l’hidrocarbur corresponent. 6 2 intr. pron. Els sulfats es deriven de l’àcid sulfúric per la substitució del seu hidrogen per un metall. tr. 7 1 Deduir (una funció) d’una altra segons una llei fixa. 7 2 Calcular la derivada (d’una funció).

deshidrogenasa f. Enzim que catalitza reaccions d’oxidació-reducció amb transferència d’àtoms d’hidrogen.

deshidrogenasa f. Enzim que catalitza reaccions d’oxidoreducció amb transferència d’àtoms d’hidrogen.

designar v. tr. [...] 2 Indicar (alguna persona) per a un càrrec o una destinació. Designar els candidats. Van designar la Júlia per a la presidència de la mesa.

designar v. tr. [...] 2 Indicar (alguna persona) per a un càrrec o una destinació. Designar els candidats. L’han designat ministre de l’interior. Van designar la Júlia per a la presidència de la mesa

desproporcionació f. 1 Reacció d’autooxidació-reducció. 2 f. Dismutació .

desproporcionació f. 1 Reacció d’autooxidoreducció. 2 f. Dismutació .

desvaliment f. Estat de qui se sent o es troba desvalgut. El seu desvaliment era absolut.

desvaliment m. Estat de qui se sent o es troba desvalgut. El seu desvaliment era absolut.

deumilionèsim -a adj. [...] 3 m. Un deumilionèsim, 10^-8.

deumilionèsim -a adj. [...] 3 m. Un deumilionèsim, 10^-7.

difractograma m. Enregistrament gràfic de les intensitats dels feixos de rajos X difractats per un cristall.

difractograma m. Enregistrament gràfic de les intensitats dels feixos de raigs X difractats per un cristall.

dismutació f. Reacció d’oxidació-reducció entre les molècules, ions o àtoms d’una determinada substància. La dismutació del clor dóna clorur i hipoclorit.

dismutació f. Reacció d’oxidoreducció entre les molècules, ions o àtoms d’una determinada substància. La dismutació del clor dóna clorur i hipoclorit.

dissabte m. [...] 1 2 Vigília 1 1. [...]

dissabte m. [...] 1 2 Vigília d’una festivitat. [...]

distoma m. Cuc trematode en forma de […]

dístoma m. Cuc trematode en forma de […]

dòlar m. 1 Unitat monetària dels Estats Units d’Amèrica, del Canadà, d’Austràlia, de Hong Kong, de Taiwan, de Libèria i de molts altres països. 2 Moneda o bitllet d’un dòlar.

dòlar m. 1 Unitat monetària dels Estats Units, del Canadà, d’Austràlia, de Hong Kong, de Taiwan, de Libèria i de molts altres països. 2 Moneda o bitllet d’un dòlar.

egarenc -a adj. i m. i f. 1 Natural de l’antiga Egara. 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’antiga Egara o als seus habitants. 3 Terrassenc.

egarenc -a adj. i m. i f. 1 Natural de l’antiga Ègara. 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’antiga Ègara o als seus habitants. 3 Terrassenc.

einstein m. Unitat d’energia d’una radiació electromagnètica que, per a freqüències donades, és igual a l’energia d’1 mol de fotons (símbol, Es).

einstein m. Unitat d’energia d’una radiació electromagnètica que, per a freqüències donades, és igual a l’energia d’1 mol de fotons (símbol, E).

emotivisme m. Teoria segons la qual no es pot considerar pròpiament com a proposicions les expressions de tipus ètic o valoratiu perquè únicament revelen estats d’ànim.

emotivisme m. Teoria segons la qual no es poden considerar pròpiament com a proposicions les expressions de tipus ètic o valoratiu perquè únicament revelen estats d’ànim.

emperò conj. Però. Barreges d’herbes, mancades, emperò, de les propietats del roldó.

emperò conj. Però 1, 2 i 3. Barreges d’herbes, mancades, emperò, de les propietats del roldor.

en- [o em-] Prefix que significa ‘posar dins’, ‘posar en estat de’. Ex.: encerclar, enngrir, embarcar, emmagatzemar.

en- [o em-] Prefix que significa ‘posar dins’, ‘posar en estat de’. Ex.: encerclar, ennegrir, embarcar, emmagatzemar.

energia f. [...] 2 13 energia radiant Energia emesa o transmesa en la forma d’un moviment ondulatori, especialment l’energia de les ones electromagnètiques, com les ones de ràdio, els rajos infrarojos, la llum visible, els rajos ultraviolats, els rajos X i els rajos gamma. [...]

energia f. [...] 2 13 energia radiant Energia emesa o transmesa en la forma d’un moviment ondulatori, especialment l’energia de les ones electromagnètiques, com les ones de ràdio, els raigs infrarojos, la llum visible, els raigs ultraviolats, els raigs X i els raigs gamma. [...]

engiponar v. tr. Arranjar de qualsevol manera, a corre-cuita. Com t’has engiponat la roba, avui? M’he passat els anys engiponant versos. Com ho engiponaràs això? No entenc com el va engiponar tan malament, el treball. Has vist com l’ha engiponada, pobra criatura?

engiponar v. tr. Arranjar de qualsevol manera, a corre-cuita. Com t’has engiponat la roba, avui? M’he passat els anys engiponant versos. Com ho engiponaràs, això? No entenc com el va engiponar tan malament, el treball. Has vist com l’ha engiponada, pobra criatura?

englantina f. [...] f. 3 Als jocs florals, flor d’or amb què es premia la millor poesia de temes patriòtics.

englantina f. [...] f. 3 Als jocs florals, flor d’or amb què es premia la millor poesia de tema patriòtic.

engrelat -ada adj. [...] 2 Que té forma de petits semicercles units amb les puntes cap enfora de la primera partició, s’aplica una línia de partició heràldica.

engrelat -ada adj. [...] 2 Que té forma de petits semicercles units amb les puntes cap enfora de la primera partició, s’aplica a una línia de partició heràldica.

entrada f. [...] 5 2 donar l’entrada Fer el director d’un grup instrumental o vocal un gest per indicar el moment en què ha d’iniciar la intervenció un o més intèrprets. El director dóna l’entrada al metall.

entrada f. [...] 5 2 donar l’entrada El director d’un grup instrumental o vocal, fer un gest per indicar el moment en què ha d’iniciar la intervenció un o més intèrprets. El director dóna l’entrada al metall.

entrexocar v. intr. [...] 2 intr. pron. S’entrexocaven les banyes dels cèrvols.

entrexocar v. intr. [...] 2 intr. pron. S’entrexocaven les banyes dels cérvols.

epispàdies f. pl. Anomalia congènita de la uretra en què aquesta desemboca al dors del penis.

epispàdies m. Anomalia congènita de la uretra en què aquesta desemboca al dors del penis.

equipatge m. 1 Conjunt de coses que es porten en els viatges. 2 Tripulació.

equipatge m. 1 Conjunt de coses que es porten en els viatges. 2 Tripulació 1.

equivaler [quant a la flexió, com valer] v. intr. Una cosa, ésser del mateix valor, preu, significació que una altra. Sis euros equivalen a mil pessetes. La seva resposta equival a un refús. Aquestes dues expressions s’equivalen en la majoria dels casos.

equivaler [quant a la flexió, com valer] v. intr. 1 Una cosa, ésser del mateix valor, preu, significació que una altra. Sis euros equivalen a mil pessetes. La seva resposta equival a un refús. 2 intr. pron. Aquestes dues expressions s’equivalen en la majoria dels casos.

errada f. Acció d’errar o equivocar-se; l’efecte. Ja la pagareu cara la vostra errada. En aquest llibre hi ha moltes errades.

errada f. Acció d’errar o equivocar-se; l’efecte. Ja la pagareu cara, la vostra errada. En aquest llibre hi ha moltes errades.

escaïnar v. intr. Escatainar.

escainar v. intr. Escatainar.

escala f. [...] f. 5 1 Línia graduada, dividida en parts iguals o desiguals, emprada per a prendre mides, per a mesurar quelcom. Escala termomètrica. Escala logarítmica. Escala estratigràfica. Escala granulomètrica. Escala decibèlica. Escala absoluta, Kelvin o termodinàmica. Escala centígrada o Celsius. Escala de Beaufort. [...]

escala f. [...] f. 5 1 Línia graduada, dividida en parts iguals o desiguals, emprada per a prendre mides, per a mesurar quelcom. Escala termomètrica. Escala logarítmica. Escala estratigràfica. Escala granulomètrica. Escala decibèlica. Escala absoluta, de Kelvin o termodinàmica. Escala centígrada o de Celsius. Escala de Beaufort. [...]

escanyapits m. Caliquenya.

escanyapits m. Caliquenyo.

escarit -ida adj. [...] 2 Sense acompanyament de cap mena, sense adornaments, circumloquis, etc. Va continuar amb una enumeració escarida de fets històrics.

escarit -ida adj. [...] 2 Sense acompanyament de cap mena, sense adornaments, circumloquis, etc. Va acabar la classe amb una enumeració escarida de fets històrics.

escot² m. [...] m. 2 Adorn de puntes o d’altre mena en l’escotat d’una camisa, d’un vestit. [...]

escot² m. [...] m. 2 Adorn de puntes o d’altra mena en l’escotat d’una camisa, d’un vestit. [...]

escriptura f. [...] 3 1 Sistema de signes gràfics que serveix per a anotar un missatge oral i poder-lo conservar o transmetre. Escriptura ideogràfica, jeroglífica, fonètica. 3 2 escriptura demòtica Simplificació de l’escriptura hieràtica, [...]

escriptura f. [...] 3 1 Sistema de signes gràfics que serveix per a anotar un missatge oral i poder-lo conservar o transmetre. Escriptura ideogràfica, jeroglífica, fonètica. 3 2 escriptura alfabètica Sistema d’escriptura en què cada signe representa un so. 3 3 escriptura demòtica Simplificació de l’escriptura hieràtica, [...]

escripturar v. tr. Fer constar amb escriptura pública. Escripturar un atorgament, un contracte.

escripturar v. tr. Fer constar en escriptura pública (un acte o un negoci jurídics). Escripturar un atorgament, un contracte.

espacial adj. Relatiu o pertanyent a l’espai.

espacial adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’espai. Cal estudiar la dimensió espacial i temporal d’una epidèmia. adj. 2 1 Relatiu o pertanyent a l’espai còsmic. Tecnologia espacial. 2 2 Que viu, es troba, té lloc, en l’espai. Viatges espacials. Navegació espacial. Transport espacial.

espill m. [...] m. 2 Quadre 5 3. [...]

espill m. [...] m. 2 Quadre 6 3. [...]

espiritual adj. [...] m. 4 espiritual negre Cant religiós d’inspiració cristiana que cantaven els negres dels Estats Units d’Amèrica.

espiritual adj. [...] m. 4 espiritual negre Cant religiós d’inspiració cristiana que cantaven els negres dels Estats Units.

estarrufar v. tr. [...] 1 3 intr. pron. El gat s’estarrufà i feu senyal de saltar-li al coll. L’ànec s’estarrufa vora les aigües. [...]

estarrufar v. tr. [...] 1 3 intr. pron. El gat s’estarrufà i féu senyal de saltar-li al coll. L’ànec s’estarrufa vora les aigües. [...]

estatja¹ f. Dret que es reservava el senyor d’un castell donat en feu, d’entrar-hi, refugiar-s’hi, habitar-hi i romandre-hi sempre que ho volgués.

estatja¹ f. Dret que es reservava el senyor d’un castell donat en feu, d’entrar-hi, refugiar-s’hi, habitar-hi i romandre-hi sempre que volgués.

estil m. [...] 3 4 per l’estil loc. adv. De manera semblant, gairebé igual. [...]

estil m. [...] 3 4 per l’estil loc. adv. D’una manera semblant, gairebé igual. [...]

estrafolàriament adv. De manera estrafolària.

estrafolàriament adv. D’una manera estrafolària.

etimològic -a adj. [...] 2 Molt proper, formalment o semànticament, al seu ètim. El sentit etimològic d’infant és el que no parla .

etimològic -a adj. [...] 2 Molt proper, formalment o semànticament, al seu ètim. El sentit etimològic de infant és ‘el que no parla’.

evirat -a adj. En heràld., que és representat sense sexe, s’aplica a un quadrúpede.

evirat -ada adj. En heràld., que és representat sense sexe, s’aplica a un quadrúpede.

exposar v. tr. [...] tr. 2 1 Posar (quelcom) de manera que rebi l’acció d’alguna cosa. Exposar alguna cosa al sol, a l’aire. Exposar una placa sensible a l’acció dels rajos actínics. [...]

exposar v. tr. [...] tr. 2 1 Posar (quelcom) de manera que rebi l’acció d’alguna cosa. Exposar alguna cosa al sol, a l’aire. Exposar una placa sensible a l’acció dels raigs actínics. [...]

exposició f. [...] 3 2 Secció d’una composició musical en què es presenta el tema, la melodia o els diferents elements temàtics. [...]

exposició f. [...] 3 2 Secció d’una composició musical en què es presenten el tema, la melodia o els diferents elements temàtics. [...]

fal·lera f. Inclinació envers alguna persona o cosa que ens porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la a tot moment, a no saber estar de freqüentar-la, etc. Té una fal·lera per aquella xicota. Té la fal·lera de beure, de jugar. Agafar una fal·lera.

fal·lera f. Inclinació envers alguna persona o cosa que ens porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la a tot moment, a no saber-se estar de freqüentar-la, etc. Té una fal·lera per aquella xicota. Té la fal·lera de beure, de jugar. Agafar una fal·lera.

falguera f. [...] 2 Planta de la divisió dels pteridòfits, de rizoma molt invasor, que a la primavera treu fulles tripinnades, que poden atènyer d’1 a d’1,7 metres d’alçada, les quals s’assequen a la tardor ( Pteridium aquilinum). [...]

falguera f. [...] 2 Planta de la divisió dels pteridòfits, de rizoma molt invasor, que a la primavera treu fulles tripinnades, que poden atènyer d’1 a 1,7 metres d’alçada, les quals s’assequen a la tardor ( Pteridium aquilinum). [...]

falutx m. Barca de mitjana.

falutx m. Barca de mitjana (→).

farfutalla f. 1 Coses de no res. f. 2 1 Gent rebutjada, mala gent. 2 2 Xicalla.

farfutalla f. 1 Coses de no res. f. 2 1 Gent rebutjada, mala gent. 2 2 Mainada 1 2.

federal adj. [...] m. i f. 3 1 Partidari o soldat del Govern de la Unió en la Guerra de Secessió dels Estats Units d’Amèrica. [...]

federal adj. [...] m. i f. 3 1 Partidari o soldat del Govern de la Unió en la Guerra de Secessió dels Estats Units. [...]

fetge m. [...] m. 2 fetge de vaca [...] b) Bolet de soca de l’ordre de les tricolomatals, de barret en forma de ventall o de ronyó, amb una cama lateral molt curta i barret de carn fibrosa, però sucosa, de color vermellós, que es fa als troncs dels roures i dels castanyers i és comestible, fins i tot en cru (Fistulina hepatica).

fetge m. [...] m. 2 fetge de vaca [...] b) Bolet de soca de l’ordre de les tricolomatals, de barret en forma de ventall o de ronyó, amb una cama lateral molt curta i barret de carn fibrosa, però sucosa, de color vermellós, que es fa als troncs dels roures i dels castanyers i és comestible, fins i tot cru (Fistulina hepatica).

flavoproteïna f. Proteïna que conté un grup prostètic derivat de la riboflavina, que generalment és un enzim d’oxidació-reducció.

flavoproteïna f. Proteïna que conté un grup prostètic derivat de la riboflavina, que generalment és un enzim d’oxidoreducció.

flota f. [...] 2 2 Conjunt d’esquadres d’una potència naval que operen en determinades mars. La Sisena Flota dels Estats Units d’Amèrica. [...]

flota f. [...] 2 2 Conjunt d’esquadres d’una potència naval que operen en determinades mars. La Sisena Flota dels Estats Units. [...]

fluorescència f. 1 Propietat que tenen certs cossos d’emetre llum quan són exposats a rajos de l’espectre, com ara els ultraviolats o els rajos X, als rajos catòdics, etc. 2 Llum així produïda.

fluorescència f. 1 Propietat que tenen certs cossos d’emetre llum quan són exposats a raigs de l’espectre, com ara els ultraviolats o els raigs X, als raigs catòdics, etc. 2 Llum així produïda.

fluoroscòpia f. Examen dels teixits profunds de l’organisme en una pantalla de fluorescència amb rajos X.

fluoroscòpia f. Examen dels teixits profunds de l’organisme en una pantalla de fluorescència amb raigs X.

forjat -ada adj. Vestit i arreglat, s’aplica a algú que hom pressuposa que va malforjat. Mireu com va forjat l’oncle! Com va forjada, aquella dona?

forjat -ada adj. Vestit i arreglat, s’aplica a algú que hom pressuposa que va malforjat. Mireu com va forjat, l’oncle! Com va forjada, aquella dona?

fórmula f. [...] f. 5 fórmula dentària Expressió numèrica amb què s’indica el nombre i la situació de les diverses peces dentàries.

fórmula f. [...] f. 5 fórmula dentària Expressió numèrica amb què s’indiquen el nombre i la situació de les diverses peces dentàries.

forn m. [...] 1 10 forn solar Forn en què la calor és produïda per la llum solar recollida per heliòstats. El forn solar de l’Odelló. [...]

forn m. [...] 1 10 forn solar Forn en què la calor és produïda per la llum solar recollida per heliòstats. El forn solar d’Odelló. [...]

fotocòpia f. 1 1 Procediment de reproducció d’imatges a partir d’un original obtingudes per mitjans fotogràfics o fotoelèctrics o per la calor generada per l’absorció de la radiació infraroja. 1 2 Còpia d’un document que hom obté mitjançant aquest procediment. f. 2 Xerografia.

fotocòpia f. 1 1 Procediment de reproducció d’un text o d’imatges a partir d’un original obtingudes per mitjans fotogràfics o fotoelèctrics o per la calor generada per l’absorció de la radiació infraroja. 1 2 Còpia d’un document que hom obté mitjançant aquest procediment. f. 2 Xerografia.

fotoemissió f. Emissió d’electrons d’un cos sotmès a una radiació electromagnètica, especialment llum, rajos X, etc.

fotoemissió f. Emissió d’electrons d’un cos sotmès a una radiació electromagnètica, especialment llum, raigs X, etc.

fotoluminescència f. 1 Luminescència provocada per radiacions visibles o molt pròximes a les visibles, com ara els rajos infrarojos o ultraviolats. 2 Luminescència estimulada en un mineral per la llum natural o per una radiació ultraviolada o infraroja.

fotoluminescència f. 1 Luminescència provocada per radiacions visibles o molt pròximes a les visibles, com ara els raigs infrarojos o ultraviolats. 2 Luminescència estimulada en un mineral per la llum natural o per una radiació ultraviolada o infraroja.

fred² -a adj. [...] 1 3 No escalfat. Beure el cafè fred. [...]

fred² -a adj. [...] 1 3 Que s’ha refredat. Beure el cafè fred. [...]

fruit m. [...] 1 2 Infructescència, especialment quan és compacte. [...]

fruit m. [...] 1 2 Infructescència, especialment quan és compacta. [...]

fuet m. 1 Corretgeta, cordeta, etc., fixada a un mànec, amb què es colpeja els cavalls, els muls i altres bèsties. [...]

fuet m. 1 Corretgeta, cordeta, etc., fixada a un mànec, amb què es colpegen els cavalls, els muls i altres bèsties. [...]

fulé [pl. -és] adj. Batanat, dit de certs teixits fins de llana.

fulé [pl. -és] adj. Batanat, s’aplica a certs teixits fins de llana.

fulgurita f. Vitrificació produïda per la caiguda d’un llamp en materials compactes o poc coherents i amb molta sílice, sobretot la sorra.

fulgurita f. Vitrificació produïda per la caiguda d’un llamp en materials compactes o poc coherents i amb molta sílice, com ara la sorra.

futbol m. [...] 2 futbol sala Variant del futbol practicada entre dos equips de sis jugadors cadascun i en un terreny de sòl dur amb unes dimensions de 24 a 28 metres de llarg i de 13 a 15 metres d’ample.

futbol m. [...] 2 futbol sala Variant del futbol practicada entre dos equips de cinc jugadors cadascun i en un terreny de sòl dur amb unes dimensions de 24 a 28 metres de llarg i de 13 a 15 metres d’ample.

galta f. [...] un gran desvergonyiment. 1 4 galta de pa de ral [o galta de pa tou, o galta de pa torrat, o galta de ferro, o galta de formatge] Galta molt plena. [...]

galta f. [...] un gran desvergonyiment. 1 4 galtes de pa de ral [o galtes de pa tou, o galtes de pa torrat, o galtes de farro, o galtes de formatge] Galta molt plena. [...]

gammagrafia f. [...] 2 Radiografia obtinguda amb rajos gamma per a detectar fissures i defectes interns de les peces metàl·liques.

gammagrafia f. [...] 2 Radiografia obtinguda amb raigs gamma per a detectar fissures i defectes interns de les peces metàl·liques.

ganxa f. Barra de fusta d’uns 3 metres de llarg, més prima d’un cap que de l’altre, que porta un doble ganxo i una punta de ferro al cap gruixut, amb què els raiers agafen les fustes soltes quan barranquegen.

ganxa f. Barra de fusta d’uns 3 metres de llarg, més prima d’un cap que de l’altre, que porta un doble ganxo i una punta de ferro al cap gruixut, amb què els raiers agafen els troncs solts quan barranquegen.

garoter m. Ormeig per a pescar garotes que consisteix en una canya oberta per un extrem.

garotera f. Ormeig per a pescar garotes que consisteix en una canya oberta per un extrem.

garotera f. Garoter.

garrell -a adj. 1 Que té les cames arquejades, amb la concavitat mirant endins de manera que camina amb els genolls separats i es topa dels garrons. [...]

garrell -a adj. 1 Que té les cames arquejades, amb la concavitat mirant endins de manera que camina amb els genolls separats i topa dels garrons. [...]

garrofa f. 1 Fruit del garrofer, bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i polpa carnosa, amb diverses llavors. [...]

garrofa f. 1 Fruit del garrofer, bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i polpa carnosa. [...]

gastrostoma m. Fístula gàstrica.

gastròstoma m. Fístula gàstrica.

gavarra f. Embarcació robusta de bordes paral·leles i caps mínimament afuats destinada al transport fluvial de càrrega.

gavarra f. Embarcació robusta de bordes paral·leles i caps mínimament afuats destinada al transport de càrrega, especialment en els rius navegables.

gençana f. Genciana.

gençana f. 1 Genciana. 2 Gencianeta de tardor (→).

genciana f. 1 Planta de la família de les gencianàcies, robusta, de fulles el·líptiques oposades i flors grogues disposades en una gran inflorescència terminal, que es fa als prats de muntanya, l’arrel de la qual, molt grossa, conté diversos principis actius de propietats aperitives i estomacals ( Gentiana lutea). 2 Planta del gènere Gentiana, de la família de les gencianàcies, de flors blaves o violàcies, acampanades o tubuloses. 3 genciana alpina Genciana amb la majoria de fulles agrupades en roseta basal i de flors grosses campanulades, que es fa als prats d’alta muntanya ( Gentiana alpina). 4 genciana vernal Pastorella 2. 5 gencianeta de tardor Genciana de fulles lanceolades i flors blaves, amb els lòbuls de la corol·la ciliats al marge, que floreix a la tardor a les pastures de la muntanya mitjana ( Gentiana ciliata).

genciana f. 1 Planta de la família de les gencianàcies, robusta, de fulles el·líptiques oposades i flors grogues disposades en una gran inflorescència terminal, que es fa als prats de muntanya, l’arrel de la qual, molt grossa, conté diversos principis actius de propietats aperitives i estomacals ( Gentiana lutea). 2 Planta del gènere Gentiana, de la família de les gencianàcies, de flors blaves o violàcies, acampanades o tubuloses. 3 genciana alpina Genciana amb la majoria de fulles agrupades en roseta basal i de flors grosses campanulades, que es fa als prats d’alta muntanya ( Gentiana alpina). 4 genciana vernal Pastorella 2.

gencianeta f. gencianeta de tardor Genciana de fulles lanceolades i flors blaves, amb els lòbuls de la corol·la ciliats al marge, que floreix a la tardor a les pastures de la muntanya mitjana ( Gentiana ciliata).

gradual adj. 1 Que té lloc per graus. Augment gradual. m. 2 1 Abans de la reforma litúrgica, cant de la missa entre l’epístola i l’evangeli. 2 2 Llibre que conté els cants gregorians de la missa. adj. 3 En fonèt., que es comporta com a variant consonàntica d’una vocal, s’aplica a les consonants aproximants. Consonant aproximant gradual.

gradual adj. 1 Que té lloc per graus. Augment gradual. m. 2 1 Abans de la reforma litúrgica, cant de la missa entre l’epístola i l’evangeli. 2 2 Llibre que conté els cants gregorians de la missa. adj. 3 1 En fonèt., que es comporta com a variant consonàntica d’una vocal. Consonant aproximant gradual. 3 2 m. So gradual.

groguet m. [...] 2 2 groguet pudent Bolet no comestible de l’ordre de les tricolomatals, de color groc, de cama llarga, barret convex i làmines espaiades, que es caracteritza per una forta olor de gas de cuina (Tricholoma sulfureum).

groguet m. [...] 2 2 groguet pudent Bolet no comestible de l’ordre de les tricolomatals, de color groc, de cama llarga, barret convex i làmines espaiades, que es caracteritza per una forta olor de gas de cuina (Tricholoma sulphureum).

guardar v. tr. [...] intr. pron. 4 1 Evitar de fer alguna cosa. Guarda’t d’anar-hi! Me’n guardaré prou de provar-ho.

guardar v. tr. [...] intr. pron. 4 1 Evitar de fer alguna cosa. Guarda’t d’anar-hi! Em guardaré prou de provar-ho.

guenizà f. Lloc d’una sinagoga destinat a guardar-hi els documents [...]

guenizà [pl. -às] f. Lloc d’una sinagoga destinat a guardar-hi els documents [...]

guenyo¹ adv. De manera estràbica. Mirar guenyo.

guenyo¹ adv. D’una manera estràbica. Mirar guenyo.

guerra f. [...] 1 2 guerra freda Estat de tensió política entre dos o més estats, especialment la que, a partir de la Segona Guerra Mundial, oposà d’una banda el bloc occidental i de l’altre el bloc comunista. [...]

guerra f. [...] 1 2 guerra freda Estat de tensió política entre dos o més estats, especialment la que, a partir de la Segona Guerra Mundial, oposà d’una banda el bloc occidental i de l’altra el bloc comunista. [...]

guerxo¹ adv. De manera estràbica. Mirar guerxo.

guerxo¹ adv. D’una manera estràbica. Mirar guerxo.

hagadà f. Exemplar de l’Hagadà. M’he comprat una hagadà comentada.

hagadà [pl. -às] f. Exemplar de l’Hagadà. M’he comprat una hagadà comentada.

halacà f. 1 Conjunt de lleis i tradicions legals del judaisme [...]

halacà [pl. -às] f. 1 Conjunt de lleis i tradicions legals del judaisme [...]

halo m. [...] m. 4 En un tub de rajos catòdics, anell o grup d’anells que envolten el punt lluminós, generalment menys lluminosos que aquest.

halo m. [...] m. 4 En un tub de raigs catòdics, anell o grup d’anells que envolten el punt lluminós, generalment menys lluminosos que aquest.

heptatleta f. Atleta que disputa les set proves de l’heptatló.

heptatleta f. Atleta que competeix en les proves d’heptatló.

heptatló m. Prova combinada d’atletisme femení que comprèn tres curses, dos llançaments i dos salts, disputats en dos dies consecutius i seguint un ordre establert.

heptatló m. Prova combinada d’atletisme que comprèn tres curses, dos llançaments i dos salts, disputats en dos dies consecutius i seguint un ordre establert.

herba f. [...] 6 116 herba de melic Barretets 1. [...] 6 208 herba llombriguera Barretets 1. [...]

herba f. [...] 6 116 herba de melic Barretets. [...] 6 208 herba llombriguera Barretet. [...]

hispà -ana adj. i m. i f. [...] m. i f. 3 1 Hispanoamericà, especialment quan resideix als Estats Units d’Amèrica. [...]

hispà -ana adj. i m. i f. [...] m. i f. 3 1 Hispanoamericà, especialment quan resideix als Estats Units. [...]

hològraf -a adj. Escrit en la seva totalitat per la mà de l’autor. Testament hològraf.

hològraf -a adj. Escrit íntegrament per la mà de l’autor. Testament hològraf.

hoste hostessa m. i f. [...] f. 2 Dona encarregada de l’acolliment en una fira, un congrés i especialment en les companyies aèries. [...]

hoste hostessa m. i f. [...] m i f. 2 Persona encarregada de l’acolliment en una fira, un congrés i especialment en les companyies aèries. [...]

imatge f. [...] f. 6 En els sistemes de televisió, àrea total explorada pel feix d’electrons en els tubs analitzadors i en els rajos catòdics.

imatge f. [...] f. 6 En els sistemes de televisió, àrea total explorada pel feix d’electrons en els tubs analitzadors i en els raigs catòdics.

insolació f. [...] 3 Període de temps durant el qual llueix el sol.

insolació f. [...] 3 Període de temps durant el qual lluu el sol.

insolar v. tr. Exposar a la llum del sol o a una llum rica en rajos ultraviolats (una planxa sensibilitzada) a través d’un clixé.

insolar v. tr. Exposar a la llum del sol o a una llum rica en raigs ultraviolats (una planxa sensibilitzada) a través d’un clixé.

instrumentar v. tr. [...] tr. 2 Fer constar en escriptura pública (un acte o un negoci jurídics).

instrumentar v. tr. [...] tr. 2 Escripturar.

iod f. 1 Desena lletra dels alfabets hebreu i arameu. 2 En fonèt. històrica, so semiconsonàntic o semivocàlic palatal.

iod f. 1 Desena lletra dels alfabets hebreu i arameu. 2 Gradual palatal.

joc m. [...] 2 12 joc de penyores Joc en què els jugadors han de lliurar una penyora per cada error comès i que només recuperen si compleixen el càstig imposat per qui mena el joc o per la resta de jugadors. El pare carbasser és un joc de penyores. [...]

joc m. [...] 2 12 joc de penyores Joc en què els jugadors han de lliurar una penyora per cada error comès i que només recuperen si compleixen el càstig imposat per qui mena el joc o per la resta de jugadors. El pare carabasser és un joc de penyores. [...]

jonc m. [...] ( Juncus maritimus). m. 2 jonc d’Índies Rotang. m. 3 Embarcació proveïda de veles, pròpia dels mars de la Xina.

jonc m. [...] ( Juncus maritimus). m. 2 Tija de jonc. m. 3 jonc d’Índies Rotang. m. 4 Embarcació proveïda de veles, pròpia dels mars de la Xina.

jonquera f. 1 Jonc 1 i 2. 2 Lloc poblat de joncs.

jonquera f. 1 Jonc 1 i 3. 2 Lloc poblat de joncs.

jou m. [...] 2 6 jou de deflexió Dispositiu d’un tub de rajos catòdics, format per dues bobines deflectores per a la deflexió magnètica.

jou m. [...] 2 6 jou de deflexió Dispositiu d’un tub de raigs catòdics, format per dues bobines deflectores per a la deflexió magnètica.

jutge jutgessa m. i f. [...] 1 2 jutge pedani Jutge que sols entenia en les causes lleus i no tenia tribunal, sinó que jutjava dempeus a ple aire. [...]

jutge jutgessa m. i f. [...] 1 2 jutge pedani Jutge que sols entenia en les causes lleus i no tenia tribunal.

kelvin m. Unitat de temperatura absoluta del sistema internacional, igual a 1/273,16 de la temperatura absoluta del punt triple de l’aigua (símbol, K).

kelvin m. Unitat de temperatura termodinàmica del sistema internacional, igual a 1/273,16 de la temperatura absoluta del punt triple de l’aigua (símbol, K).

kirguís [inv.] m. i f. [...] 1 2 Relatiu o pertanyent als kirguís. [...]

kirguís [inv.] m. i f. [...] 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als kirguís. [...]

laosià -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural de Laos. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Laos o als seus habitants. m. 2 1 Llengua daica parlada a Laos. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al laosià.

laosià -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural de Lao. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Lao o als seus habitants. m. 2 1 Llengua daica parlada a Lao. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al laosià.

lligasa f. Enzim que catalitza la unió de dues molècules alhora que és hidrolitzada una molècula d’un nucleòtid trifosfat.

ligasa f. Enzim que catalitza la unió de dues molècules alhora que és hidrolitzada una molècula d’un nucleòtid trifosfat.

limonita f. Òxid de ferro (III) hidratat, de fórmula Fe₂O₃·nH₂O, que és mena de ferro i constitueix una barreja amorfa, col·loïdal o criptocristal·lina d’òxids i hidròxids de ferro, amb quantitats variables d’aigua i presència de sílice i d’argiles.

limonita f. Òxid de ferro(III) hidratat, de fórmula Fe₂O₃·nH₂O, que és mena de ferro i constitueix una barreja amorfa, col·loïdal o criptocristal·lina d’òxids i hidròxids de ferro, amb quantitats variables d’aigua i presència de sílice i d’argiles.

litre m. Unitat de volum equivalent a 1 decímetre cúbic, que és el volum ocupat per la massa d’1 quilogram d’aigua pura a pressió atmosfèrica normal (símbol, l, L).

litre m. Unitat de volum equivalent a 1 decímetre cúbic (símbol, l, L).

llanxa f. 1 Embarcació petita de rems, amb espill a popa i sense arboradura. Llanxa de regates. [...]

llanxa f. 1 Embarcació petita amb espill a popa i sense arboradura. Llanxa de regates. [...]

llargmetratge m. Film d’una longitud superior a 1.600 metres i d’una durada superior als 60 minuts.

llargmetratge m. Film d’una longitud superior a 1.600 metres i d’una durada superior a 60 minuts.

lletada f. 1 Lletó 2. f. 2 Beurada.

lletada f. 1 Lletó 2. f. 2 Abeurada 2.

llombrígol m. [...] m. 4 llombrígol de Venus Barretets 1.

llombrígol m. [...] m. 4 llombrígol de Venus Barretet 3.

llum f. [...] 6 3 llum de bengala Bengala 2.

llum f. [...] 6 3 llum de bengala Bengala 2 1.

logístic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al càlcul. f. 2 Branca de l’art militar que té per objecte de proporcionar a les forces armades els mitjans que calen per tal de satisfer les exigències tant en temps de pau com de guerra.

logístic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la logística. f. 2 1 Organització de tot allò que és necessari per a dur a terme una activitat o un projecte. 2 2 Conjunt de processos que permet assegurar el flux eficient de les matèries primeres, dels productes en procés d’elaboració i dels productes acabats des del punt d’origen fins als centres de consum, passant pels centres d’emmagatzematge i de distribució. 2 3 Branca de l’art militar que s’ocupa de proporcionar a les forces armades els mitjans que calen per a viure, moure’s o combatre tant en temps de pau com de guerra. f. 3 1 Lògica moderna (→). 3 2 m. i f. Persona versada en lògica moderna. George Boole és un dels logístics més rellevants del segle XIX.

luminòfor m. Substància fluorescent amb què és constituïda la pantalla dels tubs de rajos catòdics.

luminòfor m. Substància fluorescent amb què és constituïda la pantalla dels tubs de raigs catòdics.

maccarthisme m. Moviment ideològic iniciat als Estats Units d’Amèrica que va donar lloc a una persecució o a una campanya anticomunista.

maccarthisme m. Moviment ideològic iniciat als Estats Units que va donar lloc a una persecució o a una campanya anticomunista.

majúscul -a adj. 1 Molt gran o gros. Un escàndol majúscul. f. 2 1 Lletra d’escriptura més gran i sovint de forma diferent que l’ordinària corresponent o minúscula. Escriu la lletra inicial del nom amb una majúscula i la resta amb minúscules. 2 2 En tip., lletra de caixa alta. 2 3 adj. Lletra majúscula. Alfabet majúscul.

majúscul -a adj. [...] f. 2 1 Lletra d’escriptura o d’impremta més gran i sovint de forma diferent que l’ordinària corresponent o minúscula. Escriu la lletra inicial del nom amb una majúscula i la resta amb minúscules. 2 2 adj. Lletra majúscula. Alfabet majúscul.

mal¹ m. [...] 3 3 mal del peu dels cereals Malaltia dels cereals deguda al fong Ophiobulus graminis que torna negre el peu de la planta i també l’espiga. [...]

mal¹ m. [...] 3 3 mal del peu dels cereals Malaltia dels cereals deguda al fong Ophiobolus graminis que torna negre el peu de la planta i també l’espiga. [...]

manco adv. Menys 1.

manco adv. 1 1 Menys 1 1. —No ho entenc. —Manco ho entenc jo! El pixacà pot provocar vòmits més o manco forts, depenent de la quantitat ingerida. 1 2 manco de loc. prep. Menys de (→). En manco d’un mes. Me’ls ha venut a manco de dos euros el quilo. 1 3 més o manco loc. adv. Més o menys (→). Ens ho ha explicat més o manco així. 1 4 ni més ni manco loc. adv. Ni més ni menys (→). adj. 2 Menys 2. Els que tenien manco edat em doblaven els anys. adv. 3 Menys 3. Són les quatre manco un quart.

manejar v. tr. 1 1 Fer funcionar, fer anar, (un instrument) amb la mà o les mans. Manejar l’espasa, els rems, el ribot. Manejar la ploma, el pinzell. 1 2 manejar el diner Fer-hi operacions de pagament, de cobrament, etc. 1 3 saber manejar la ironia Saber-la usar oportunament. 1 4 saber manejar la llengua Saber-la fer servir per a expressar els pensaments. intr. 2 Moure les mans parlant. Bé, home: no manegis tant quan parlis. tr. 3 1 Moure (alguna cosa) d’una banda a l’altra, fer bellugar. No manegis el cap així. 3 2 intr. pron. Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es manegen. Quina mala jeia: tota la nit t’has estat manejant. intr. pron. 4 Moure’s, bascar-se, fer diligències per a aconseguir alguna cosa. Ja cal que ens manegem si ho volem aconseguir.

manejar v. tr. 1 1 Fer funcionar, fer anar, (un instrument) amb la mà o les mans. Manejar l’espasa, els rems, el ribot. Manejar la ploma, el pinzell. 1 2 manejar el diner Fer-hi operacions de pagament, de cobrament, etc. 1 3 saber manejar la ironia Saber-la usar oportunament. 1 4 saber manejar la llengua Saber-la fer servir per a expressar els pensaments. intr. 2 Moure les mans parlant. Bé, home: no manegis tant quan parlis.

mar m. o f. [...] 2 1 La mar quant al moviment de les seves aigües. Mar tranquil·la, agitada. Mar bonança, Mar de llevant, de xaloc. [...]

mar m. o f. [...] 2 1 La mar quant al moviment de les seves aigües. Mar tranquil·la, agitada. Mar bonança. Mar de llevant, de xaloc. [...]

mare f. [...] 7 4 treure algú de mare Fer-lo sortir de mare. f. 8 1 mare d’esclata-sang [...]

mare f. [...] 7 4 treure algú de mare Fer-lo sortir de mare. f. 8 Corda llarga del palangre, d’on pengen les braçolades. f. 9 1 mare d’esclata-sang [...]

màscara f. [...] f. 10 màscara perforada Element perforat darrere la pantalla d’un televisor en color del tipus de tub de rajos catòdics, que fa que el feix d’electrons incideixi adequadament sobre les ratlles dels tres pigments i permet formar correctament l’emissió lumínica amb el color corresponent.

màscara f. [...] f. 10 màscara perforada Element perforat darrere la pantalla d’un televisor en color del tipus de tub de raigs catòdics, que fa que el feix d’electrons incideixi adequadament sobre les ratlles dels tres pigments i permet formar correctament l’emissió lumínica amb el color corresponent.

menejar v. tr. i intr. pron. Manejar 3 i 4.

menejar v. tr. i intr. pron. 1 1 Moure (alguna cosa, una part del cos) d’una banda a l’altra, fer bellugar. No menegis el cap així. 1 2 intr. pron. Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es menegen. intr. pron. 2 Regirar 2 1. Tota la nit s’ha estat menejant en el llit a causa de la febre. tr. 3 Remenar 1 1. S’hi afegeix la farina, es meneja fins que es daure i s’hi aboca la llet. intr. pron. 4 Moure’s, bascar-se, fer diligències per a aconseguir alguna cosa. Ja cal que ens menegem si ho volem aconseguir.

més adv. [...] 1 4 més o menys loc. adv. Aproximadament. Arribaré a les quatre, més o menys. 1 5 més que més loc. adv. Sobretot, amb més motiu o raó. Sempre han anat malament de diners, més que més quan ell va perdre la feina. 1 6 més i més loc. adv. En progressió creixent. 1 7 ni més ni menys [o ni més ni pus] loc. adv. Exactament, precisament. 1 8 sense més ni pus [...]

més adv. [...] 1 4 més o menys [o més o manco] loc. adv. Aproximadament. Arribaré a les quatre, més o menys. 1 5 més que més loc. adv. Sobretot, amb més motiu o raó. Sempre han anat malament de diners, més que més quan ell va perdre la feina. 1 6 més i més loc. adv. En progressió creixent. 1 7 ni més ni menys [o ni més ni pus, o ni més ni manco] loc. adv. Exactament, precisament. 1 8 sense més ni pus [...]

microsonda f. Aparell que permet fer una anàlisi química elemental no destructiva a partir d’una superfície mineral mitjançant un bombardeig d’electrons que produeix una emissió de rajos X característics, els quals són analitzats en un comptador que forneix una avaluació quantitativa i qualitativa de la composició química de la mostra.

microsonda f. Aparell que permet fer una anàlisi química elemental no destructiva a partir d’una superfície mineral mitjançant un bombardeig d’electrons que produeix una emissió de raigs X característics, els quals són analitzats en un comptador que forneix una avaluació quantitativa i qualitativa de la composició química de la mostra.

mil·límetre m. Unitat de longitud equivalent a la mil·lèsima part del metre.

mil·límetre m. Unitat de longitud equivalent a la mil·lèsima part del metre (símbol, mm).

mill m. [...] 4 mill de sol petit Herba anual de la família de les boraginàcies, de fulles oblongues, flors blanques, rarament blavenques o purpúries, disposades en cimes folioses, i fruits petits, rugosos i mats, pròpia dels camps de conreu ( Lithospermum arrense). [...]

mill m. [...] 4 mill de sol petit Herba anual de la família de les boraginàcies, de fulles oblongues, flors blanques, rarament blavenques o purpúries, disposades en cimes folioses, i fruits petits, rugosos i mats, pròpia dels camps de conreu ( Lithospermum arvense). [...]

ministrar v. tr. Subministrar.

ministrar v. tr. Fornir.

minúscul -a adj. 1 De petites dimensions, molt petit. f. 2 1 Lletra d’escriptura o d’impremta ordinària. Escriu la lletra inicial del nom amb una majúscula i la resta amb minúscules. 2 2 En tip., lletra de caixa baixa. 2 3 adj. Lletra minúscula. Alfabet minúscul.

minúscul -a adj. 1 De petites dimensions, molt petit. f. 2 1 Lletra d’escriptura o d’impremta ordinària. Escriu la lletra inicial del nom amb una majúscula i la resta amb minúscules. 2 2 adj. Lletra minúscula. Alfabet minúscul.

minut m. [...] 2 2 minut sexagesimal Unitat de mesura d’angles i arcs de circumferència, equivalent a la seixantena part d’1 grau sexagesimal (símbol, ′). Un arc de 40 graus i 30 minuts. [...]

minut m. [...] 2 2 minut sexagesimal Unitat de mesura d’angles i arcs de circumferència, equivalent a la seixantena part d’1 grau sexagesimal (símbol, ′). Un arc de 40 graus i 30 minuts sexagesimals. [...]

miraguà m. 1 1 Capoc. 1 2 Plomall sedós de les llavors de l’aràujia, emprat per a omplir coixins. m. 2 1 miraguà de jardí Aràujia. 2 2 miraguà fals Aràujia.

miraguà m. 1 1 Capoc. 1 2 Plomall sedós de les llavors de l’aràujia, emprat per a omplir coixins. m. 2 miraguà de jardí [o miraguà fals] Aràujia.

mitj๠m. 1 1 Allò que serveix per a arribar a un fi. L’exercici diari és un bon mitjà per a estar en forma. Per a ell tots els mitjans són bons. El fi justifica els mitjans. Mitjans de transport. 1 2 per mitjà de loc. prep. Servint-se de. Fer-li-ho saber per mitjà d’una carta. Ho vaig aconseguir per mitjà d’ell. m. 2 1 mitjà audiovisual Mitjà de transmissió de la informació que té com a suport diversos sistemes auditius, visuals o audiovisuals. 2 2 mitjà de comunicació de massa Mitjà de transmissió de la informació a través del qual es realitza la difusió de significats culturals dirigits a un gran públic. La ràdio, la premsa i la televisió són mitjans de comunicació de massa. 2 3 mitjà imprès Mitjà de transmissió de la informació que utilitza per a la reproducció dels continguts que intenta difondre qualsevol de les tècniques d’impressió existents. La premsa, el llibre, el cartell i el còmic són mitjans impresos.

mitj๠m. 1 1 Allò que serveix per a arribar a un fi. L’exercici diari és un bon mitjà per a estar en forma. Per a ell tots els mitjans són bons. El fi justifica els mitjans. Mitjans de transport. 1 2 per mitjà de loc. prep. Servint-se de. Fer-li-ho saber per mitjà d’una carta. Ho vaig aconseguir per mitjà d’ell. m. 2 1 mitjà audiovisual Mitjà de transmissió de la informació que té com a suport diversos sistemes auditius, visuals o audiovisuals. 2 2 mitjà de comunicació de massa Mitjà de transmissió de la informació a través del qual es realitza la difusió de significats culturals dirigits a un gran públic. La ràdio, la premsa i la televisió són mitjans de comunicació de massa. 2 3 mitjà imprès Mitjà de transmissió de la informació que utilitza per a la reproducció dels continguts que intenta difondre qualsevol de les tècniques d’impressió existents. La premsa, el llibre, el cartell i el còmic són mitjans impresos. m. 3 ANT. Peça de pedra quadrangular usada per a la construcció de cases.

mitjಠ-ana adj. 1 1 Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, etc. Les regions mitjanes de l’aire. Una persona d’estatura mitjana. Una persona d’una edat mitjana. Aquest és el germà mitjà. El curs mitjà és entre l’elemental i el superior. El terme mitjà d’un sil·logisme. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes. La mitjana llatinitat. 1 2 Que és del tipus més corrent, més general. Una edició adreçada al lector mitjà. f. 2 1 Mitjana aritmètica (→). 2 2 mitjana aritmètica Quocient de la suma de valors d’un conjunt i del nombre d’elements que el formen. La mitjana de 3, 9 i 12 és 8. 2 3 mitjana geomètrica [o mitjana proporcional] Arrel enèsima del producte de n quantitats. adj. 3 1 Que té el punt d’articulació entre la part posterior i l’anterior de la cavitat bucal. 3 2 Que s’articula amb una posició de la llengua neutra pel que fa al grau d’obertura. m. 4 ANT. Peça de pedra quadrangular usada per a la construcció de cases.

mitjಠ-ana adj. 1 1 Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, etc. Les regions mitjanes de l’aire. Una persona d’estatura mitjana. Una persona d’una edat mitjana. Aquest és el germà mitjà. El curs mitjà és entre l’elemental i el superior. El terme mitjà d’un sil·logisme. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes. La mitjana llatinitat. 1 2 Que és del tipus més corrent, més general. Una edició adreçada al lector mitjà. adj. 2 Que correspon a la mitjana aritmètica, s’aplica a noms que expressen quantitat. La temperatura mitjana d’aquest estiu ha estat de 25 °C. El preu mitjà dels pisos de lloguer ha baixat. adj. 3 1 Que té el punt d’articulació entre la part posterior i l’anterior de la cavitat bucal. 3 2 Que s’articula amb una posició de la llengua neutra pel que fa al grau d’obertura.

mitjana f. 1 Porció de carn d’un cap de bestiar compresa entre les costelles i el bescoll. Tall de la mitjana. He comprat mitjanes de bou per dinar. f. 2 Arbre de mitjana (→). f. 3 Barra de secció quadrada que, en nombre de dues o tres, suporta el pes de la biga de la premsa de biga en els moments de descans. f. 4 Peça que va al mig del fons d’una bóta, un atuell, una caixa. f. 5 Recta que uneix el vèrtex d’un triangle amb el punt mitjà del costat oposat. f. 6 Separador físic entre les calçades que tenen sentits de circulació oposats. circulació oposats. f. 7 Ampolla de cervesa que conté aproximadament un terç de litre. f. 8 Illeta al mig d’un riu. f. 9 Arbreda que voreja un riu, terreny poblat d’arbres al qual s’estén l’aigua del riu en temps de revingudes.

mitjana f. 1 1 Porció de carn d’un cap de bestiar compresa entre les últimes vèrtebres lumbars i la primera sacra. Tall de la mitjana. 1 2 Costella de la mitjana. He comprat mitjanes de bou per dinar. f. 2 Arbre de mitjana (→). f. 3 Barra de secció quadrada que, en nombre de dues o tres, suporta el pes de la biga de la premsa de biga en els moments de descans. f. 4 Peça que va al mig del fons d’una bóta, un atuell, una caixa. f. 5 1 Mitjana aritmètica (→). La mitjana de 3, 9 i 12 és 8. 5 2 mitjana aritmètica Quocient de la suma de valors d’un conjunt i del nombre d’elements que el formen. 5 3 mitjana geomètrica [o mitjana proporcional] Arrel enèsima del producte de n quantitats. f. 6 Recta que uneix el vèrtex d’un triangle amb el punt mitjà del costat oposat. f. 7 Separador físic entre les calçades que tenen sentits de circulació oposats. f. 8 Ampolla de cervesa que conté aproximadament un terç de litre. f. 9 Illeta al mig d’un riu. f. 10 Arbreda que voreja un riu, terreny poblat d’arbres al qual s’estén l’aigua del riu en temps de revingudes.

modernisme m. [...] m. 3 Moviment artístic, literari i arquitectònic, que es desenvolupà al final del segle xix i al principi del segle xx a l’Europa occidental i als Estats Units d’Amèrica, caracteritzat per la voluntat de modernitat. Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner són figures representatives del Modernisme a Catalunya. m. [...]

modernisme m. [...] m. 3 Moviment artístic, literari i arquitectònic, que es desenvolupà al final del segle xix i al principi del segle xx a l’Europa occidental i als Estats Units, caracteritzat per la voluntat de modernitat. Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner són figures representatives del Modernisme a Catalunya. m. [...]

mullar v. tr. 1 L’aigua o altre líquid, adherir-se a la superfície, penetrar els porus (d’alguna cosa). La roba s’ha mullat. La pluja no ha arribat a mullar els carrers. intr. 2 Sucar 2. Ara que el negoci va bé tots hi volen mullar. tr. 3 1 Fer que l’aigua o altre líquid s’adhereixi a la superfície, penetri els porus (d’alguna cosa). Mulla’t les mans. Mullar el pa amb vi. 3 2 intr. pron. Si no t’emportes el paraigua, et mullaràs. 3 3 POP. mullar-se el cul Arriscar-se, comprometre’s. En Carles no es mulla mai el cul: així sempre queda bé amb tothom.

mullar v. tr. 1 1 L’aigua o altre líquid, cobrir la superfície, penetrar els porus (d’alguna cosa). La pluja no ha arribat a mullar els carrers. 1 2 intr. pron. La roba s’ha mullat. Si no t’emportes el paraigua, et mullaràs. 1 3 Fer que l’aigua o altre líquid cobreixi la superfície, penetri els porus (d’alguna cosa). Mulla’t les mans. intr. pron. 2 pop. mullar-se el cul Arriscar-se, comprometre’s. En Carles no es mulla mai el cul: així sempre queda bé amb tothom. intr. 3 Sucar 1 1 i 2. Mullar galetes en vi dolç. No hi ha tinta per mullar la ploma. Ara que el negoci va bé tots hi volen mullar.

nau² f. [...] Menar a fi un afer difícil. f. 2 1 nau aèria Aeronau. [...]

nau² f. [...] Menar a fi un afer difícil. f. 2 1 nau aèria Aeronau. 2 2 nau espacial Vehicle destinat a la navegació extraatmosfèrica. La nau espacial va tornar dos dies després del que s’havia previst. [...]

navegar v. intr. [...] intr. 2 1 La nau, anar. 2 2 navegar a la capa Navegar amb les veles plegades o amb poca vela i la barra del timó tota a sotavent per tal de resistir millor un temporal. 2 3 navegar de bolina Anar de bolina (→). [...]

navegar v. intr. [...] intr. 2 1 La nau, anar. 2 2 navegar de bolina Cenyir 4. [...]

navilier naviliera m. i f. Propietari d’una o més naus mercants.

navilier -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a les naus mercants. Companyia naviliera. Actualment la indústria naviliera construeix sobretot vaixells de motor. 2 m. i f. Propietari d’una o més naus mercants.

neandertal m. Homínid de cos robust, mans grans, cap ample, nas pla i celles prominents, amb capacitat cranial superior a la de l’home actual, que poblà Europa i l’oest d’Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys ( Homo neandertalensis).

neandertal m. Homínid de cos robust, mans grans, cap ample, nas pla i celles prominents, amb capacitat cranial superior a la de l’home actual, que poblà Europa i l’oest d’Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys ( Homo neanderthalensis).

newton m. Unitat de força del sistema internacional, igual a la força necessària per a comunicar una acceleració d’1 metre per cada segon a una massa d’1 quilogram (símbol, N).

newton m. Unitat de força del sistema internacional, igual a la força necessària per a comunicar una acceleració d’1 metre per segon per cada segon a una massa d’1 quilogram (símbol, N).

niada f. Conjunt dels ocellets d’un niu.

niada f. Niuada.

nici nícia adj. Neci.

nici nícia adj. i m. i f. Neci.

nierada f. Niada.

nierada f. Niuada.

nit f. [...] 1 13 bona nit viola! [o bona nit cargol! ] a) Expressió usada per a denotar la consumació d’un fet que ja no té remei, la pèrdua irremissible d’alguna cosa, etc. [...]

nit f. [...] 1 13 bona nit viola! [o bona nit caragol! ] a) Expressió usada per a denotar la consumació d’un fet que ja no té remei, la pèrdua irremissible d’alguna cosa, etc. [...]

-nom -noma Forma prefixada del gr. -nomos, derivat del mot nomós, ‘llei’, ‘costum’. Ex.: gastrònoma, aerònom.

-nom -noma Forma sufixada del gr. -nomos, derivat del mot nomós, ‘llei’, ‘costum’. Ex.: gastrònoma, aerònom.

nomenar v. tr. Designar per a un càrrec, una funció. L’han nomenat tresorer.

nomenar v. tr. Designar per a un càrrec, una funció. La Universitat nomena el professorat numerari. L’han nomenat tresorer.

nord-americà -americana adj. i m. i f. [...] adj. i m. i f. 2 1 Natural dels Estats Units de l’Amèrica del Nord. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent als Estats Units de l’Amèrica del Nord o als seus habitants.

nord-americà -americana adj. i m. i f. [...] adj. i m. i f. 2 1 Natural dels Estats Units. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent als Estats Units o als seus habitants.

nuclei- V. nucleo-

nucleo- Forma prefixada del mot ll. nucleus, ‘nucli’. Ex.: nucleoplasma, nucleosíntesi.

nucleo- [o nuclei-] Formes prefixades del mot ll. nucleus, ‘nucli’. Ex.: nucleoplasma, nucleosíntesi, nucleïforme.

ohm m. [...] 2 ohm metre Unitat de resistivitat del sistema internacional (símbol, Ω).

ohm m. [...] 2 ohm metre Unitat de resistivitat del sistema internacional (símbol, Ωm).

oïdi m. [...] 2 oïdi de l’avellaner Oïdi amb clistotecis envoltats d’apèndixs radials rígids, que parasita el revers de les fulles d’avellaner (Pyllactinia corylea). [...]

oïdi m. [...] 2 oïdi de l’avellaner Oïdi amb clistotecis envoltats d’apèndixs radials rígids, que parasita el revers de les fulles d’avellaner (Phyllactinia corylea). [...]

ordenand m. i f. Persona que està per rebre algun dels ordes sagrats.

ordenand m. Persona que està per rebre algun dels ordes sagrats.

ordenar v. tr. 1 1 Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar-los. Ordenar un seguici. Han ordenat la casa perfectament. Ordenar els termes d’un polinomi segons les potències creixents d’una lletra. 1 2 En mat., definir en un conjunt una relació d’ordre. tr. 2 1 Conferir un orde sagrat (a algú). L’han ordenat diaca. L’han ordenat. 2 2 intr. pron. Rebre els ordes sagrats. 2 3 En el judaisme, transmetre ritualment l’autoritat espiritual (a algú). tr. 3 Donar ordre (de fer quelcom). Jo li he ordenat que vingués. El metge ha ordenat que em llevés.

ordenar v. tr. 1 1 Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar-los. Ordenar un seguici. Han ordenat la casa perfectament. Ordenar els termes d’un polinomi segons les potències creixents d’una lletra. 1 2 En mat., definir en un conjunt una relació d’ordre. tr. 2 1 Conferir un orde sagrat (a algú). El bisbe ha ordenat tres preveres. L’han ordenat diaca. L’han ordenat. 2 2 intr. pron. Rebre els ordes sagrats. 2 3 En el judaisme, transmetre ritualment l’autoritat espiritual (a algú). tr. 3 Donar ordre (de fer quelcom). Jo li he ordenat que vingués. El metge ha ordenat que em llevés.

oscil·loscopi m. Aparell per a observar i enregistrar, generalment sobre la pantalla d’un tub de rajos catòdics, magnituds físiques variables amb el temps que poden ésser transformades en una magnitud elèctrica variable.

oscil·loscopi m. Aparell per a observar i enregistrar, generalment sobre la pantalla d’un tub de raigs catòdics, magnituds físiques variables amb el temps que poden ésser transformades en una magnitud elèctrica variable.

oxidació f. 1 Acció d’oxidar o d’oxidar-se; l’efecte. 2 En quím., transformació en què un element perd electrons i, en conseqüència, li augmenta el nombre d’oxidació.

oxidació f. 1 Acció d’oxidar o d’oxidar-se; l’efecte. 2 En quím., transformació en què un element perd electrons i, en conseqüència, li augmenta el nombre d’oxidació. 3 oxidació reducció Oxidoreducció

oxidació-reducció f. Procés químic en què existeix transferència d’electrons entre reactants, un dels quals és oxidat i l’altre és reduït.

oxidant adj. 1 Que oxida. 2 m. En una reacció d’oxidació-reducció, l’espècie que guanya electrons.

oxidant adj. 1 Que oxida. 2 m. En una reacció d’oxidoreducció, l’espècie que guanya electrons.

oxidasa f. Enzim que promou reaccions d’oxidació-reducció catalitzant la transferència d’hidrògens o d’electrons, o la incorporació d’oxigen.

oxidasa f. Enzim que promou reaccions d’oxidoreducció catalitzant la transferència d’hidrògens o d’electrons, o la incorporació d’oxigen.

oxidoreducció f. Oxidació-reducció.

oxidoreducció f. Procés químic en què existeix transferència d’electrons entre reactants, un dels quals és oxidat i l’altre és reduït.

paltruc m. 1 1 Budell gros del porc. 1 2 Embotit fet amb el paltruc. m. 2 paltruc d’eruga Balladores.

panhel·lènic -a adj. Relatiu o pertanyent a Grècia considerada en la seva totalitat o a tots els grecs.

panhel·lènic -a adj. Relatiu o pertanyent a tot Grècia o a tots els grecs.

pantaló [usat generalment en pl.] m. [...] 2 pantalons bombatxos Bombatxos. [...]

pantaló [usat generalment en pl.] m. [...] 2 pantalons bombatxos Bombatxo 2. [...]

papellida f. Barretets 1.

papellida f. Barretets.

paquetaire m. i f. Persona que es dedica a fer paquets.

paquetaire m. i f. 1 Persona que es dedica a fer paquets. m. i f. 2 Contrabandista.

part² f. [...] a algú. 5 3 no tenir art ni part en una cosa V. art¹. 5 4 prendre part en alguna cosa [...]

part² [...] a algú. 5 3 no tenir art ni part en una cosa [o no tenir ni art ni part en una cosa] V. art¹. 5 4 sense tenir art ni part en una cosa [o sense tenir ni art ni part en una cosa] V. art¹. 5 5 prendre part en alguna cosa [...]

partida f. [...] 5 2 En un exèrcit, grup tàctic que actua de forma independent per tal d’acomplir una missió determinada. [...]

partida f. [...] 5 2 En un exèrcit, grup tàctic que actua d’una manera independent per tal d’acomplir una missió determinada. [...]

pascal m. Unitat de pressió, del sistema internacional, equivalent a la pressió uniforme que exerceix sobre una superfície plana d’1 metre quadrat una força total d’1 newton (símbol, Pa).

pascal m. Unitat de pressió i tensió, del sistema internacional, equivalent a la pressió uniforme que exerceix sobre una superfície plana d’1 metre quadrat una força total d’1 newton (símbol, Pa).

passar v. intr. [...] intr. 5 1 Transportar-se a un lloc. Deixeu-lo passar a la sala. Abans s’estaven al carrer de Girona; d’allí van passar al Passeig de Gràcia. [...]

passar v. intr. [...] intr. 5 1 Transportar-se a un lloc. Deixeu-lo passar a la sala. Abans s’estaven al carrer de Girona; d’allí van passar al passeig de Gràcia. [...]

pebràs [pl. -assos] m. [...] 2 Bolet comestible de l’ordre de les russulals, precoç, de carn i làtex blancs ( Lactarius piperatus). 3 pebràs coent Lleterola de llet groga (→). 4 pebràs d’estepa negra Lleterola de llet morada, que forma micorizes amb l’estepa negra ( Lactarius cistophilus). 5 pebràs lleter [o pebràs de bosc] Pebràs 2. 6 pebràs lleter de riberada [...]

pebràs [pl. -assos] m. [...] 2 Pebràs lleter (→). 3 pebràs coent Lleterola de llet groga (→). 4 pebràs d’estepa negra Lleterola de llet morada, que forma micorizes amb l’estepa negra ( Lactarius cistophilus). 5 pebràs lleter [o pebràs de bosc] Bolet comestible de l’ordre de les russulals, precoç, de carn i làtex blancs ( Lactarius piperatus). 6 pebràs lleter de riberada [...]

pedani -ània adj. Que té autoritat dins d’una entitat local menor.

pedani -ània adj. 1 Que té autoritat dins d’una entitat local menor. Regidor pedani. 2 Relatiu o pertanyent a la pedania. Ajuntament pedani.

pentatleta m. i f. Atleta que disputa les cinc proves del pentatló.

pentatleta m. i f. Atleta que competeix en les proves de pentatló.

pequinès -esa adj. i m. i f. 1 1 Natural de Pequín. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Pequín o als seus habitants. m. 2 1 Gos de companyia d’una raça d’origen xinès, petit i amb el musell curt, ample i arrugat, les orelles caigudes i el pèl llarg i abundant. 2 2 adj. Un gos pequinès.

pequinès -esa adj. i m. i f. 1 1 Natural de Pequín. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Pequín o als seus habitants. m. 2 1 Gos d’una raça d’origen xinès, petit i amb el musell curt, ample i arrugat, les orelles caigudes i el pèl llarg i abundant. 2 2 adj. Un gos pequinès.

perforació f. [...] f. 4 Obertura o orifici accidental en un òrgan o en una part del cos, produïda per un traumatisme extern o una lesió interna. [...]

perforació f. [...] f. 4 Obertura o orifici accidental en un òrgan o en una part del cos, produït per un traumatisme extern o una lesió interna. [...]

peristoma m. Corona de dents […]

perístoma m. Corona de dents […]

persona f. [...] 1 6 Mode de subsistir i de manifestar-se de Déu segons la doctrina cristina. Les tres persones de la Santíssima Trinitat són el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. [...]

persona f. [...] 1 6 Mode de subsistir i de manifestar-se de Déu segons la doctrina cristiana. Les tres persones de la Santíssima Trinitat són el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. [...]

pescamines m. Embarcació destinada a pescar mines explosives.

pescamines m. Caçamines.

pet m. [...] 6 4 pet de llop gegant Bolet comestible quan és jove, de creixement ràpid, que pot arribar a atènyer grans dimensions (Lagermannia gigantea). [...]

pet m. [...] 6 4 pet de llop gegant Bolet comestible quan és jove, de creixement ràpid, que pot arribar a atènyer grans dimensions (Langermannia gigantea). [...]

petja f. [...] 1 3 no deixar de petja No deixar de perseguir, de prosseguir. No el deixaré de petja fins que m’hagi pagat. [...]

petja f. [...] 1 3 no deixar de petja No deixar de perseguir. No el deixaré de petja fins que m’hagi pagat. [...]

peu m. [...] 2 6 no tenir una cosa cap ni peus V. cap¹. 2 7 posar el peu al coll a algú Vèncer-lo. 2 8 posar quelcom als peus d’algú Oferir-li-ho en homenatge. 2 9 restar en peu una dificultat (o una oferta, etc.) No haver estat vençuda, retirada. 2 10 tenir-li a algú el peu a la gola [...] m. 4 1 peu d’atleta Micosi del peu produïda pel fong Epidermophyton aloccosum. [...] 21 18 peuets de Nostre Senyor Fumària. [...]

peu m. [...] 2 6 no tenir una cosa cap ni peus [o no tenir una cosa ni cap ni peus] V. cap¹. [...] 2 10 sense cap ni peus V. cap¹. 2 11 tenir-li a algú el peu a la gola [...] m. 4 1 peu d’atleta Micosi del peu produïda pel fong Epidermophyton floccosum. [...] 21 17 peu de vedell Sarriassa. m. 22 1 peu blau [...]

peuets m. pl. peuets de Nostre Senyor Fumària.

pielografia f. Radiografia de la pelvis renal i dels urèters, mitjançant una substància de contrast opaca als rajos X.

pielografia f. Radiografia de la pelvis renal i dels urèters, mitjançant una substància de contrast opaca als raigs X.

pimpinella f. 1 1 Herba perenne de la família de les rosàcies, de tijes dretes, fulles pinnaticompostes amb els folíols ovats o oblongs i dentats, les fulles basals disposades en roseta, flors verdes i petites, agrupades en glomèruls esfèrics, i fruit en aqueni, que es fa a les pastures i als fenassars ( Sanguisorba minor). [...]

pimpinella f. 1 1 Herba perenne de la família de les rosàcies, de tiges dretes, fulles pinnaticompostes amb els folíols ovats o oblongs i dentats, les fulles basals disposades en roseta, flors verdes i petites, agrupades en glomèruls esfèrics, i fruit en aqueni, que es fa a les pastures i als fenassars ( Sanguisorba minor). [...]

pinenc m. 1 Pinetell, rovelló. 2 Orellana de terra (→).

pinenc m. 1 Pinetell, rovelló. 2 Gírgola de pi a) (→).

pinenca f. 1 Pinetell 1. 2 pinenca borda Pinetell bord 5 a) (→).

pinenca f. 1 Pinetell 1. 2 pinenca borda Rovelló de cabra (→).

pinetell m. [...] ( Lactarius salmonicolor). 8 pinetell de cabra Pinetell bord 5 a) (→). 9 pinetell de calceta Molleric de calceta (→).

pinetell m. [...] ( Lactarius salmonicolor). 8 pinetell de cabra Rovelló de cabra (→). 9 pinetell de calceta Molleric de calceta (→).

piroscopi m. Termòmetre diferencial per a mesurar la calor radiant, que té una de les boles argentades o daurades.

piroscopi m. Termòmetre diferencial per a mesurar la calor radiant, que té una de les boles argentada o daurada.

pitòspor m. Arbust o arbret perennifoli de la família de les pitosporàcies, de fulles oblongues i espatulades, d’un verd intens, flors petites, blanques o groguenques i oloroses, disposades en cimes umbel·liformes, fruit en càpsula subglobosa i llavors reniformes i brunes, originari de l’Àsia oriental i cultivat com a ornamental i per fer a tanques (Pittosporum tobira).

pitòspor m. Arbust o arbret perennifoli de la família de les pitosporàcies, de fulles oblongues i espatulades, d’un verd intens, flors petites, blanques o groguenques i oloroses, disposades en cimes umbel·liformes, fruit en càpsula subglobosa i llavors reniformes i brunes, originari de l’Àsia oriental i cultivat com a ornamental i per a fer tanques (Pittosporum tobira).

plana f. [...] f. 3 plana major a) Conjunt de comandaments i de tropa que en petites unitats recolzen el cap de forma semblant a com ho fa un estat major en les grans unitats. [...]

plana f. [...] f. 3 plana major a) Conjunt de comandaments i de tropa que en petites unitats recolzen el cap d’una manera semblant a com ho fa un estat major en les grans unitats. [...]

podridura f. [...] 4 podridura de les arrels Podridura causada pels fongs Armillaria mellea i Roselinia necatrix, que afecta les arrels de la vinya i dels arbres fruiters. [...]

podridura f. [...] 4 podridura de les arrels Podridura causada pels fongs Armillaria mellea i Rosellinia necatrix, que afecta les arrels de la vinya i dels arbres fruiters. [...]

poltre m. [...] 4 3 Bancada de ferro emprada per a sostenir els corrons de les cardes per tal de desborrar-los o d’esmerilar-los. m. 5 poltre d’eruga Balladores.

poltre m. [...] 4 3 Bancada de ferro emprada per a sostenir els corrons de les cardes per tal de desborrar-los o d’esmerilar-los.

pop m. [...] 2 Pop que a l’hivern es troba sobre sorrals i fangars i que en arribar la primavera migra cap a la línia de costa i s’instal·la entre les roques, comestible molt apreciat (Ocpotus vulgaris). [...]

pop m. [...] 2 Pop que a l’hivern es troba sobre sorrals i fangars i que en arribar la primavera migra cap a la línia de costa i s’instal·la entre les roques, comestible molt apreciat (Octopus vulgaris). [...]

potrós -osa adj. [...] adj. 2 Brut, especialment dit dels mobles amb engruts i pols acumulada, de la roba malmesa pels anys o de qui la porta.

potrós -osa adj. [...] adj. 2 Brut, s’aplica especialment als mobles amb engruts i pols acumulada, a la roba malmesa pels anys o a qui la porta.

proclamar v. tr. Publicar solemnement (alguna cosa), anunciar-la públicament. Proclamar una llei. Proclamar el nou rei.

proclamar v. tr. Publicar solemnement (alguna cosa), anunciar-la públicament. Proclamar una llei. Proclamar el nou rei. L’han proclamat nou alcalde.

quadre m. 1 1 Pintura executada sobre un plafó de fusta o d’un altre material o sobre tela sostinguda per un bastidor, ordinàriament enquadrada en un marc de fusta. Un quadre d’història. Un quadre de Fortuny. 1 2 Dibuix, làmina o gravat, emmarcat, destinat a ésser penjat en una paret. m. 2 1 En el teatre, agrupament de personatges que durant una estona romanen en la mateixa actitud representant una escena històrica, mitològica, simbòlica, etc. 2 2 Subdivisió d’un acte corresponent a un canvi de decoració. m. 3 1 Formació que adoptava la infanteria [...]

quadre m. 1 1 Pintura executada sobre un plafó de fusta o d’un altre material o sobre tela sostinguda per un bastidor, ordinàriament enquadrada en un marc de fusta. Un quadre d’història. Un quadre de Fortuny. 1 2 Dibuix, làmina o gravat, emmarcat, destinat a ésser penjat en una paret. m. 2 Escena que s’ofereix a la vista i que impressiona. El quadre no pot ésser més desolador. m. 3 1 En el teatre, agrupament de personatges que durant una estona romanen en la mateixa actitud representant una escena històrica, mitològica, simbòlica, etc. 3 2 Subdivisió d’un acte corresponent a un canvi de decoració. 3 3 Descripció literària realista d’un fet, d’un ambient o d’una situació. Aquesta novel·la presenta un quadre de costums de la societat de l’època. m. 4 1 Formació que adoptava la infanteria [...]

quàsar m. Objecte celeste extragalàctic que té aparença estel·lar, és una font molt potent d’energia que emet en forma de llum i, a vegades, d’ones radioelèctriques i de rajos X, i presenta un espectre amb un notable desplaçament cap al vermell.

quàsar m. Objecte celeste extragalàctic que té aparença estel·lar, és una font molt potent d’energia que emet en forma de llum i, a vegades, d’ones radioelèctriques i de raigs X, i presenta un espectre amb un notable desplaçament cap al vermell.

quilogram m. 1 Unitat de massa del sistema internacional, equivalent a la massa d’1 decímetre cúbic d’aigua pura a 4 °C (símbol, kg). [...]

quilogram m. 1 Unitat de massa del sistema internacional equivalent, aproximadament, a la massa d’1 decímetre cúbic d’aigua pura a 4 °C (símbol, kg). [...]

quinti- Forma prefixada del mot quint. Ex.: quintigèmin.

quinti- Forma prefixada del mot quint. Ex.: quintigemin.

quipà f. Casquet que fan servir els homes jueus observants.

quipà [pl. -às] f. Casquet que fan servir els homes jueus observants.

radio-² 1 Forma prefixada del mot ll. radius, ‘raig’, que indica relació amb els rajos X. Ex.: radiodiagnòstic, radiocristal· lografia. [...]

radio-² 1 Forma prefixada del mot ll. radius, ‘raig’, que indica relació amb els raigs X. Ex.: radiodiagnòstic, radiocristal· lografia. [...]

radiografia f. 1 Tècnica consistent a sotmetre un cos que es vol examinar a l’acció de rajos X o a qualsevol radiació altra que la llum, a fi d’obtenir-ne una imatge sobre una superfície sensible, com ara una placa fotogràfica. [...]

radiografia f. 1 Tècnica consistent a sotmetre un cos que es vol examinar a l’acció de raigs X o a qualsevol radiació altra que la llum, a fi d’obtenir-ne una imatge sobre una superfície sensible, com ara una placa fotogràfica. [...]

radiòlisi f. Procés de descomposició d’una substància per irradiació amb partícules d’alta energia, rajos X o rajos γ.

radiòlisi f. Procés de descomposició d’una substància per irradiació amb partícules d’alta energia, raigs X o raigs γ.

radiometal·lografia f. Assaig no destructiu amb rajos X per a detectar fissures i altres defectes interns de les peces metàl·liques.

radiometal·lografia f. Assaig no destructiu amb raigs X per a detectar fissures i altres defectes interns de les peces metàl·liques.

radioscòpia f. Examen d’un cos mitjançant la imatge produïda en una pantalla fluorescent pels rajos X que el travessen.

radioscòpia f. Examen d’un cos mitjançant la imatge produïda en una pantalla fluorescent pels raigs X que el travessen.

raig¹ m. [...] m. 3 1 Corrent de partícules materials, com ara ions o electrons, que es mouen segons una mateixa línia. Rajos beta. Rajos alfa. 3 2 Representació convencional de la trajectòria d’una radiació o d’un feix de partícules en llur propagació per l’espai. 3 3 rajos anòdics En un tub electrònic, ions positius que són formats per les impureses existents a la superfície de l’ànode metàl·lic quan el buit és molt elevat i el camp elèctric és molt intens. 3 4 rajos catòdics Feix d’electrons emesos pel càtode d’un tub electrònic i accelerats per un camp elèctric. 3 5 rajos còsmics Conjunt de partícules de gran energia que incideixen en la Terra procedents de l’espai exterior. 3 6 rajos corpusculars Radiació la natura de la qual és corpuscular. 3 7 rajos gamma Radiació electromagnètica de freqüència superior a la dels rajos X, caracteritzada per un gran poder ionitzant. 3 8 rajos infrarojos Radiació electromagnètica de freqüència inferior a la visible, caracteritzada pels seus efectes calorífics. 3 9 rajos ultraviolats Radiació electromagnètica pertanyent a l’espectre ultraviolat. 3 10 rajos X Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible que, pel seu poder penetrant, és emprada per a exploracions mèdiques. [...]

raig¹ m. [...] m. 3 1 Corrent de partícules materials, com ara ions o electrons, que es mouen segons una mateixa línia. Raigs beta. Raigs alfa. 3 2 Representació convencional de la trajectòria d’una radiació o d’un feix de partícules en llur propagació per l’espai. 3 3 raigs anòdics [o rajos anòdics] En un tub electrònic, ions positius que són formats per les impureses existents a la superfície de l’ànode metàl·lic quan el buit és molt elevat i el camp elèctric és molt intens. 3 4 raigs catòdics [o rajos catòdics] Feix d’electrons emesos pel càtode d’un tub electrònic i accelerats per un camp elèctric. 3 5 raigs còsmics [o rajos còsmics] Conjunt de partícules de gran energia que incideixen en la Terra procedents de l’espai exterior. 3 6 raigs corpusculars [o rajos corpusculars] Radiació la natura de la qual és corpuscular. 3 7 raigs gamma [o rajos gamma] Radiació electromagnètica de freqüència superior a la dels raigs X, caracteritzada per un gran poder ionitzant. 3 8 raigs infrarojos [o rajos infrarojos] Radiació electromagnètica de freqüència inferior a la visible, caracteritzada pels seus efectes calorífics. 3 9 raigs ultraviolats [o rajos ultraviolats] Radiació electromagnètica pertanyent a l’espectre ultraviolat. 3 10 raigs X [o rajos X] Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible que, pel seu poder penetrant, és emprada per a exploracions mèdiques. [...]

recipient adj. 1 Receptiu. [...]

recipient adj. 1 Receptiu 1. [...]

rectangle m. [...] 2 adj. Que un dels seus tres angles és recte. Triangle rectangle.

rectangle m. [...] adj. Que un dels seus angles és recte. Triangle rectangle.

redargüir v. tr. Argüir (contra una asserció, un argument, etc.). Aquesta objecció pot ésser fàcilment redargüida. La declaració del testimoni de la defensa va ser redargüida pel fiscal.

redargüir v. tr. Argüir (contra una asserció, un argument, etc.). Aquesta objecció pot ésser fàcilment redarguïda. La declaració del testimoni de la defensa va ser redarguïda pel fiscal.

redox adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’oxidació-reducció. 2 f. Oxidació-reducció.

redox adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’oxidoreducció. 2 f. Oxidoreducció.

reductor -a adj. [...] m. 2 En una reacció d’oxidació-reducció, espècie química que cedeix els electrons necessaris per a la reducció i que és, per tant, l’espècie que s’oxida. [...]

reductor -a adj. [...] m. 2 En una reacció d’oxidoreducció, espècie química que cedeix els electrons necessaris per a la reducció i que és, per tant, l’espècie que s’oxida. [...]

reificació f. Acció de reificar; l’efecte.

reïficació f. Acció de reïficar; l’efecte.

reificar v. tr. Transformar (una idea, una qualitat, una funció) en una cosa, concebre-la per analogia a l’estructura de les coses.

reïficar v. tr. Transformar (una idea, una qualitat, una funció) en una cosa, concebre-la per analogia a l’estructura de les coses.

reprotxar v. tr. Imputar fent-ne retret. Li va reprotxar que se n’hagués anat tan aviat.

reprotxar v. tr. Retreure 1 2. Li va reprotxar que se n’hagués anat tan aviat.

ressòl m. Solatge.

ressòl m. Pòsit.

rifeny -a adj. i m. i f. [...] m. 2 1 Varietat del berber parlada al Rif. [...]

rifeny -a adj. i m. i f. [...] m. 2 1 Varietat de l’amazic parlada al Rif. [...]

roig roja adj. i m. [...] 1 2 m. roig Congo Colorant azoic (→). [...]

roig roja adj. i m. [...] 1 2 m. roig Congo Colorant azo (→). [...]

romanço m. 1 POP. Romanç 3. [...]

romanço m. 1 POP. Romanç 2 1. [...]

rombe m. 1 Paral·lelogram de costats iguals en què els angles no són rectes. m. pl. 2 1 Coll de la baralla francesa que duu dibuixats rombes. 2 2 m. Carta d’aquest coll.

rombe m. 1 Paral·lelogram de costats iguals en què els angles no són rectes. m. pl. 2 Diamant¹ 3.

ruc¹ m. 1 Ase¹. Un ruc eguasser. [...]

ruc¹ m. 1 Ase¹ 1 1, 1 2 i 2. Un ruc eguasser. [...]

rus russa adj. i m. i f. [...] adj. i m. i f. 2 1 rus blanc Bielorús 1 1. [...]

rus russa adj. i m. i f. [...] adj. i m. i f. 2 1 rus blanc Belarús 1 1. [...]

sarró m. 1 1 Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. 1 2 Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a l’espatlla per a usos diversos. m. pl. 2 1 Herba de la família de les quenopodiàcies, de fulles triangulars alabardades, flors petites i verdoses en panícules terminals estretes, que es fa prop de les cabanes, a les jaces i a d’altres ambients nitròfils de l’alta muntanya, en altre temps consumida com a verdura ( Chenopodium bonus-henricus). 2 2 sarronets de pastor Herba de la família de les crucíferes, de fulles basals en roseta, pinnatífides o pinnatipartides, les caulinars poc dividides o enteres i abraçadores, flors blanques i petites en raïm terminal i fruits triangulars comprimits, que es fa als horts, als camins i en altres indrets ruderals ( Capsella bursa pastoris).

sarró m. 1 1 Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. 1 2 Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a l’espatlla per a usos diversos. m. pl. 2 1 Herba de la família de les quenopodiàcies, de fulles triangulars alabardades, flors petites i verdoses en panícules terminals estretes, que es fa prop de les cabanes, a les jaces i a d’altres ambients nitròfils de l’alta muntanya, en altre temps consumida com a verdura ( Chenopodium bonus-henricus).

sarronets m. pl. sarronets de pastor Herba de la família de les crucíferes, de fulles basals en roseta, pinnatífides o pinnatipartides, les caulinars poc dividides o enteres i abraçadores, flors blanques i petites en raïm terminal i fruits triangulars comprimits, que es fa als horts, als camins i en altres indrets ruderals ( Capsella bursa pastoris).

secà -ana adj. 1 Que és sec per natura. adj. 2 1 Que només es rega amb l’aigua de pluja. Terrenys secans. 2 2 de secà loc. adj. a) Que no rep aigua sinó quan plou, dit de les terres de conreu. b) Que es fa en terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou, dit de plantes i fruites. c) D’ínfima categoria, de per riure. Un poeta de secà. 2 3 m. Terres de secà.

secà -ana adj. 1 Que és sec per natura. adj. 2 1 Que només es rega amb l’aigua de pluja. Terrenys secans. 2 2 de secà loc. adj. a) Que no rep aigua sinó quan plou, s’aplica a les terres de conreu. b) Que es fa en terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou, s’aplica a plantes i fruites. c) D’ínfima categoria, de per riure. Un poeta de secà. 2 3 m. Terres de secà.

semiconsonant f. En fonèt., articulació intermèdia entre fricativa i vocal que es produeix durant l’emissió del primer membre tancat d’un diftong.

semiconsonant f. Variant asil·làbica que es troba davant de la vocal sil·làbica.

semivocal f. En fonèt., articulació intermèdia entre vocal i fricativa que es produeix durant l’emissió del segon membre tancat d’un diftong.

semivocal f. Variant asil·làbica que es troba darrere de la vocal sil·làbica.

senyor senyora m. i f. [...] 1 4 Déu, especialment en la tradició judeocristiana. El Senyor és el meu pastor. La passió de Nostre Senyor. [...] f. 5 Dona casada. Li donava consells una senyora que portava trenta anys de matrimoni. [...] f. 6 senyora de companyia Dona que té el càrrec d’acompanyar habitualment una persona. [...]

senyor senyora m. i f. [...] 1 4 m. Déu, especialment en la tradició judeocristiana. El Senyor és el meu pastor. La passió de Nostre Senyor. [...] f. 5 Dona casada. La tranquil·litzà que no li preguntessin si era senyora o senyoreta. f. 6 senyora de companyia Dona encarregada de fer companyia a una persona. [...]

sèrie f. [...] 6 4 sèrie electromotriu Ordenació dels parells d’oxidació-reducció, en particular els constituïts per cada metall [...]

sèrie f. [...] 6 4 sèrie electromotriu Ordenació dels parells d’oxidoreducció, en particular els constituïts per cada metall [...]

setge m. [...] f. 2 Serverola.

setge m. [...] m. 2 Serverola.

sil·làbic -a adj. [...] 2 Que pot formar una síl·laba.

sil·làbic -a adj. [...] 2 Que és el nucli d’una síl·laba.

símptoma m. [...] 1 3 símptoma secundari En una malaltia, símptoma subsegüent als altres. La febre és un simptoma secundari. [...]

símptoma m. [...] 1 3 símptoma secundari En una malaltia, símptoma subsegüent als altres. La febre és un símptoma secundari. [...]

sistèmic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’organisme, a un sistema, en la seva totalitat. [...]

sistèmic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a tot l’organisme, a tot un sistema. [...]

sobirà -ana adj. 1 1 Que està per damunt de tots els altres. És una sobirana oradura encalçar la cosa que, aconseguida, ens dóna la mort. Tenir per a algú un menyspreu sobirà. És un remei sobirà.

sobirà -ana adj. 1 1 Que està per damunt de tots els altres. És una sobirana oradura encalçar la cosa que, aconseguida, ens dóna la mort. Tenir per algú un menyspreu sobirà. És un remei sobirà.

somer m. Ase¹.

somer m. Ase¹ 1 1 i 2.

sostre m. 1 1 Part d’una casa, d’una habitació, d’una cavitat, que la limita per dalt. Ara pinten el sostre del menjador. Tapar amb un encanyissat les bigues del sostre. El sostre era tan baix que s’hi arribava amb la mà. Les estalactites del sostre de la cova. 1 2 Trespol 1. m. 2 Altura, magnitud màxima que assoleix o pot assolir una cosa. L’Himàlaia és el sostre del món. El sostre salarial. m. 3 De coses que estan posades les unes sobre les altres, les que estan en un mateix pla horitzontal, en una mateixa de les zones horitzontals en què estan separades per alguna cosa. Les anxoves estan disposades a sostres. m. 4 En alp., sobreplom [...]

sostre m. 1 Part d’una casa, d’una habitació, d’una cavitat, que la limita per dalt. Ara pinten el sostre del menjador. Tapar amb un encanyissat les bigues del sostre. El sostre era tan baix que s’hi arribava amb la mà. Les estalactites del sostre de la cova. m. 2 Altura, magnitud màxima que assoleix o pot assolir una cosa. L’Himàlaia és el sostre del món. El sostre salarial. m. 3 1 De coses que estan posades les unes sobre les altres, les que estan en un mateix pla horitzontal, en una mateixa de les zones horitzontals en què estan separades per alguna cosa. Les anxoves estan disposades a sostres. 3 2 Capa de coses que han caigut o han quedat sobre una superfície o a terra, especialment restes i residus. Després de sopar, damunt la taula hi havia un sostre de molles de pa i de pells de taronja. No has agranat bé: t’ho has deixat tot ple de sostre. m. 4 En alp., sobreplom [...]

-stoma Forma sufixada del mot gr. stóma, ‘boca’. Ex.: citostoma.

-stoma Forma sufixada del mot gr. stóma, ‘boca’. Ex.: citòstoma.

sudanès -esa adj. i m. i f. 1 Natural de la República del Sudan. 2 adj. Relatiu o pertanyent a la República del Sudan o als seus habitants.

sudanès -esa adj. i m. i f. 1 Natural del Sudan. 2 adj. Relatiu o pertanyent al Sudan o als seus habitants.

tapa² f. [...] f. 5 [usat generalment en pl.] Petita ració d’olives, marisc, embotits, croquetes, etc., que se serveix en bars i establiments similars, especialment com a part d’un aperitiu.

tapa² f. [...] f. 5 Petita ració d’olives, marisc, embotits, croquetes, etc., que se serveix en bars i establiments similars, especialment com a part d’un aperitiu.

tau-tau loc. adv. Així així, ni molt bé ni molt malament.

tau-tau adv. Així així, ni molt bé ni molt malament.

tauto- Forma prefixada del mot gr. táutós, ‘el mateix’. Ex.: tautofonia, tautosil·làbic.

tauto- Forma prefixada del mot gr. tautós, ‘el mateix’. Ex.: tautofonia, tautosil·làbic.

teginat m. 1 Enteixinat. 2 Sostre 1 1.

teginat m. 1 Enteixinat. 2 Sostre 1.

temps [inv.] m. [...] 4 3 Grau de velocitat a què s’ha portar un tros de música. [...]

temps [inv.] m. [...] 4 3 Grau de velocitat a què s’ha de portar un tros de música. [...]

termini m. [...] m. 2 Suma que s’ha de pagar en escaure un termini. Pagar el primer termini.

termini m. [...] m. 2 Suma que s’ha de pagar en escaure’s un termini. Pagar el primer termini.

terramicina f. Antibiòtic natural del grup de les tetraciclines, descobert en el fong Streptomyces rimosis, d’extensa aplicació terapèutica.

terramicina f. Antibiòtic natural del grup de les tetraciclines, descobert en el bacteri Streptomyces rimosis, d’extensa aplicació terapèutica.

terrús-terrús loc. adv. 1 Prop de terra. [...]

terrús-terrús adv. 1 Prop de terra. [...]

torró m. 1 Massa feta d’ametlles, de pinyons, d’avellanes o de nous torrades, amb mel o feta de coco, fruites confitades, xocolata, etc., que normalment es presenta amb barres rectangulars. [...]

torró m. 1 Massa feta d’ametlles, de pinyons, d’avellanes o de nous torrades, amb mel o feta de coco, fruites confitades, xocolata, etc., que normalment es presenta en barres rectangulars. [...]

traça f. [...] 3 2 Trajectòria descrita pel punt lluminós en la pantalla d’un tub de rajos catòdics. [...]

traça f. [...] 3 2 Trajectòria descrita pel punt lluminós en la pantalla d’un tub de raigs catòdics. [...]

transposar v. tr. [...] tr. 4 Incorporar, adaptant la legislació interna o elaborant noves normes, el contingut (d’una directriu comunitària) a l’ordenament jurídic d’un estat membre de la Unió Europea.

transposar v. tr. [...] tr. 4 Incorporar, adaptant la legislació interna o elaborant noves normes, el contingut (d’una directiva comunitària) a l’ordenament jurídic d’un estat membre de la Unió Europea.

trebol m. 1 Trespol 1. [...]

trebol m. 1 Trespol 3. [...]

tremp m. [...] 1 3 Punt de duresa o d’elasticitat que tenen els metalls que han estat sotmesos al tremp. Una acer, una espasa, de bon tremp. [...]

tremp m. [...] 1 3 Punt de duresa o d’elasticitat que tenen els metalls que han estat sotmesos al tremp. Un acer, una espasa, de bon tremp. [...]

trespol m. 1 Sostre d’una habitació. m. 2 1 Mescla de pols feta de testos ben picats i calç viva amb què es feia el paviment de cisternes, séquies i també d’habitacions. 2 2 Paviment d’una habitació.

trespol m. 1 Paviment d’una habitació, d’una casa. Caigué als seus peus damunt del trespol d’argent. m. 2 Sostre 1. Penjava del trespol un fil elèctric m. 3 Separació d’obra entre els pisos d’un edifici. m. 4 Mescla de calç o ciment amb sorra i aigua usada per a pavimentar cisternes, séquies, habitacions.

troc m. Barata.

troc m. Barata¹ 1.

trossar¹ v. tr. 1 1 Ajustar al cos (una peça de vestir) amb cordons o vetes. Trossar-se la cotilla, el gipó. Primer va trossar el davantal a la Marina i a la Clara i després li va trossar a en Miquel. [...]

trossar¹ v. tr. 1 1 Ajustar al cos (una peça de vestir) amb cordons o vetes. Trossar-se la cotilla, el gipó. Primer va trossar el davantal a la Marina i a la Clara i després el va trossar a en Miquel. [...]

truca f. Barata.

truca f. Barata¹ 1.

túmul m. [...] m. 2 En una cerimònia funerària, cadafal cobert de draps de dol sobre el qual es col·loca un taüt on figura que hi ha el mort del qual se celebren les exèquies.

túmul m. [...] m. 2 Estructura coberta de draps de dol, erigida per a la celebració de les exèquies d’un difunt.

tuneladora f. Màquina perforadora rotativa emprada per a excavar túnels de grans dimensions.

txec -a adj. i m. i f. 1 1 Natural de la República Txeca. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a la República Txeca o als seus habitants. m. 2 1 Llengua eslava parlada a la República Txeca. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al txec.

txec -a adj. i m. i f. 1 1 Natural de Txèquia. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Txèquia o als seus habitants. m. 2 1 Llengua eslava parlada a Txèquia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al txec.

ultraviolat -ada adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’ultraviolat. Rajos ultraviolats. 2 m. Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a la regió dels rajos X.

ultraviolat -ada adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’ultraviolat. Raigs ultraviolats. 2 m. Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a la regió dels raigs X.

un² una adj. [...] 5 6 m. ni un per remei Cap absolutament. [...]

un² una adj. [...] 5 6 ni un per remei Cap absolutament. [...]

unitat f. [...] 5 3 unitat astronòmica Unitat de distància definida com el radi de l’òrbita circular d’un planeta ideal de massa negligible i no sotmès a cap mena de pertorbació, reconeguda en 365,2568983263 dies solars mitjans, aproximadament igual al semieix major de l’òrbita de la Terra i amb un valor aproximat de 149.600.000 quilòmetres. [...]

unitat f. [...] 5 3 unitat astronòmica Unitat de distància definida com el radi de l’òrbita circular d’un planeta ideal de massa negligible i no sotmès a cap mena de pertorbació, recorreguda en 365,2568983263 dies solars mitjans, aproximadament igual al semieix major de l’òrbita de la Terra i amb un valor aproximat de 149.600.000 quilòmetres. [...]

urografia f. Radiografia de les vies urinàries o d’una de llurs parts mitjançant la injecció d’un contrast opac a les radiacions, especialment als rajos X, bé directament a través de la uretra o bé en una vena.

urografia f. Radiografia de les vies urinàries o d’una de llurs parts mitjançant la injecció d’un contrast opac a les radiacions, especialment als raigs X, bé directament a través de la uretra o bé en una vena.

utoasteca adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’utoasteca. 2 m. Grup de llengües de la família utoastecatano parlades a Mèxic i a l’oest dels Estats Units d’Amèrica.

utoasteca adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’utoasteca. 2 m. Grup de llengües de la família utoastecatano parlades a Mèxic i a l’oest dels Estats Units.

vari vària adj. [...] 2 adj. pl. Que és divers, diferent, de distinta mena. Remeis varis. De tonalitats vàries.

vari vària adj. [...] 2 adj. Que és divers, diferent, de distinta mena. Remeis varis. De tonalitats vàries. Productes de qualitat vària.

vau f. 1 Sisena lletra dels alfabets hebreu i arameu. f. 2 Semiconsonant velar.

vau f. 1 Sisena lletra dels alfabets hebreu i arameu. f. 2 Gradual velar.

ventar v. tr. 1 1 Fer artificialment vent que vagi a donar (contra algú o contra alguna cosa). Ventar el foc amb un ventall, amb una manxa, per avivar-lo. Ventar-se amb un ventall, amb un diari. Ventar les cendres perquè es dispersin. Ventar les mosques perquè fugin. Forca de ventar. 1 2 saber ventar-se les mosques Saber contestar als atacs, a les insídies, etc. tr. 2 1 Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separi del gra la palla, les volves, etc. [...]

ventar v. tr. 1 1 Fer artificialment vent que vagi a donar (contra algú o contra alguna cosa). Ventar el foc amb un ventall, amb una manxa, per avivar-lo. Ventar-se amb un ventall, amb un diari. Ventar les cendres perquè es dispersin. Ventar les mosques perquè fugin. 1 2 saber ventar-se les mosques Saber contestar als atacs, a les insídies, etc. tr. 2 1 Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separi del gra la palla, les volves, etc. Forca de ventar. [...]

vermell -a adj. [...] m. 2 1 [...] 2 3 vermell Congo Colorant azoic (→).

vermell -a adj. [...] m. 2 1 [...] 2 3 vermell Congo Colorant azo (→).

versaleta f. Majúscula d’igual grandària que la minúscula de la mateixa caixa.

versaleta f. Lletra d’impremta majúscula de la mateixa alçada que la minúscula del seu mateix cos.

vigília f. 1 1 Dia que precedeix un altre, especialment una festivitat. La vigília de Nadal. [...]

vigília f. 1 1 Dia que en precedeix un altre, especialment una festivitat. La vigília de Nadal. [...]

vocalitzar v. intr. 1 1 Proferir sons vocals, especialment cantant. 1 2 Fer exercicis vocals sense dir les notes, sinó emprant una vocal. intr. 2 Articular correctament els sons [...]

vocalitzar v. intr. 1 Fer exercicis vocals sense dir les notes, sinó emprant una vocal. intr. 2 Articular correctament els sons [...]

xalupa f. [...] 3 La més gran de les embarcacions auxiliars d’un vaixell de guerra.