linòleum

1 m. [IQ] [AQ] [QU] Tela forta i impermeable formada per un teixit de jute cobert per una pasta feta d’oli de llinosa, colofònia, goma, colorant, serradures i càrregues minerals, que s’utilitza com a paviment interior i com a material de recobriment i també per a planxes d’impressió.

2 m. [AR] [AF] Estampa obtinguda per la impressió d’un gravat fet amb linòleum, d’execució similar a la xilografia.

linotip

f. [AF] [LC] Màquina de composició tipogràfica que fon el metall en una sola peça que conté tots els caràcters d’una mateixa ratlla.

linotípia

1 f. [AF] Art de compondre amb linotip.

2 f. [AF] Taller amb linotip.

linotípic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la linotip.

linotipista

m. i f. [PR] [AF] [LC] Persona que fa la composició tipogràfica amb una linotip.

linx

[pl. linxs]

1 m. [ZOM] [LC] Mamífer carnívor del gènere Lynx, de la família dels fèlids, semblant al gat, de cames llargues, cua curta, orelles terminades en un pinzell de pèls negres, que els antics creien que tenia una vista extraordinàriament aguda i penetrant.

2 [ZOM] linx àrtic Linx que viu a Alaska, al Canadà i a la zona septentrional dels Estats Units (Lynx canadensis).

3 [ZOM] linx pardina Linx que viu a les muntanyes i als boscos de la península Ibèrica (Lynx pardinus).

4 [ZOM] linx roig Linx que viu a l’oest de l’Amèrica del Nord, des del Canadà fins a Mèxic (Lynx rufus).

linxament

m. [LC] Acció de linxar.

linxar

v. tr. [LC] Executar (algú) sense formació de procés. La multitud el va linxar.

lio-

[LC] Forma prefixada del mot gr. lýein, ‘dissoldre’. Ex.: liofília.

liòfil -a

adj. [QU] Que conté partícules que, en estat de dispersió, tenen una forta estabilitat, a causa de llur solvatació. Substància liòfila.

liofilització

f. [IQ] Acció de liofilitzar.

liofilitzador -a

1 adj. [IQ] [QU] Que liofilitza.

2 m. [IQ] [QU] Aparell per a liofilitzar.

liofilitzar

v. tr. [IQ] [QU] Congelar ràpidament (una substància) a una temperatura molt baixa i deshidratar-la després al buit.

liofilitzat -ada

adj. [IQ] [QU] Sotmès a liofilització.

liòfob -a

adj. [QU] Que conté partícules que, en estat de dispersió, es coagulen amb facilitat, a causa de llur manca de solvatació.

lionès -esa

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Lió.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Lió o als seus habitants.

2 f. [LC] [HO] Pastís petit, de forma arrodonida, farcit amb una preparació generalment dolça, com crema, nata o xocolata.

liòtric -a

adj. [MD] [AGR] Que té els cabells o el pèl llisos.

liotríquia

f. [MD] Qualitat de liòtric.

lip-

[LC] V. LIPO-².

lipasa

f. [BI] Enzim que hidrolitza els acilglicèrids i forma glicerol i àcids grassos.

lipèmia

f. [MD] Quantitat total de lípids presents a la sang.

lípid

m. [BI] [MD] Substància orgànica que es caracteritza perquè és insoluble, o molt poc soluble, en aigua, i és soluble en dissolvents orgànics no polars.

lipo-¹

[LC] Forma prefixada del mot gr. leipeîn, ‘abandonar’. Ex.: lipograma, lipotímia.

lipo-² [o lip-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. lípos, ‘greix’. Ex.: liposucció, liposoluble, lipòlisi, lipúria.

lipòfil -a

1 adj. [QU] [BI] Que té una forta afinitat pels greixos i altres lípids. Substància lipòfila.

2 adj. [QU] [BI] Que facilita l’absorció o la solubilització dels lípids.

lipograma

m. [FLL] Obra literària o composició poètica en què s’ometen intencionadament totes les paraules en què apareix una determinada lletra o un grup determinat de lletres.

lipogramàtic -a

adj. [FLL] Que forma un lipograma.

lipòlisi

1 f. [MD] Destrucció de greixos.

2 f. [BI] [ZOA] [MD] Descomposició dels lípids alimentaris en el curs de la digestió.

3 f. [BI] [ZOA] Degradació dels triglicèrids en els teixits.

lipolític -a

1 adj. [BI] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la lipòlisi.

2 adj. [MD] [BI] [ZOA] Capaç de descompondre els greixos.

lipoma

m. [MD] Tumor benigne format per una proliferació de teixit adipós normal.

lipoproteïna

f. [QU] [BI] Complex constituït per l’associació de lípids amb certes proteïnes específiques.

liposoluble

adj. [QU] Soluble en greixos i olis.

liposoma

m. [BI] Sistema sintètic format per un compartiment aquós envoltat d’una capa bimolecular, emprat en l’estudi de la permeabilitat dels lípids de les membranes biològiques.

liposucció

f. [MD] Intervenció quirúrgica consistent a introduir sota la pell una cànula connectada a una bomba de buit i aspirar el greix subcutani.

lipotímia

f. [MD] [LC] Pèrdua incompleta i fugaç del coneixement amb debilitació de les funcions cardíaca i respiratòria.

lipsanoteca

f. [AR] Reliquiari en forma de capsa o arqueta.

liquable

adj. [FIF] [ML] [LC] Capaç d’ésser liquat.

liquació

1 f. [FIF] [QU] LIQÜEFACCIÓ.

2 f. [LC] [ML] [FIF] Procés de separació de dues o més substàncies de punts de fusió diferents, per refredament lent d’aquestes substàncies des de l’estat de fusió i per la solidificació successiva dels diferents components de la mescla.

liquadora

f. [HO] Electrodomèstic que serveix per a liquar fruites o verdures.

liquar

1 v. tr. [FIF] [IQ] [QU] Passar (un gas o un sòlid) a l’estat líquid.

2 tr. [HO] Separar el líquid contingut (en una fruita o una verdura) de la polpa, la pell, les llavors i altres parts sòlides que la componen.

liqüefacció

f. [FIF] [IQ] [QU] Pas d’un gas o un sòlid a l’estat líquid.

liquen

1 1 m. [BOB] [LC] [BO] Organisme de natura doble, producte de la simbiosi entre un fong i una alga o una cianofícia, que presenta una morfologia i una fisiologia pròpies, sovint ben adaptat a ambients poc favorables per a les plantes vasculars.

1 2 [BOB] liquen d’Islàndia Liquen de l’ordre de les lecanorals, de lacínies brunes, que forma gespes a l’estatge subalpí, del qual s’obtenia una decocció nutritiva també emprada en el tractament d’afeccions respiratòries (Cetraria islandica).

1 3 [BOB] liquen dels rens Liquen terrícola del gènere Cladonia, de l’ordre de les lecanorals, que forma gespes molt ramificades, sobretot a la tundra i a la taigà, però també en boscos esclarissats mediterranis.

1 4 [BOB] liquen estèril Liquen que ha perdut la capacitat de formar ascòspores, i es multiplica per soredis, isidis o fragments de tal·lus, com les lepràries.

1 5 [BOB] liquen geogràfic Liquen de l’ordre de les lecanorals, que forma sobre les roques silícies, sobretot de muntanya, tal·lus crustacis grocs, delimitats per una línia negra (Rhizocarpon geographicum i espècies afins).

2 1 m. [BOI] Component medicinal simple, derivat d’algues vermelles, emprat en farmàcia per a preparar decoccions emol·lients, laxants i pectorals.

2 2 [BOI] liquen blanc Alga de les espècies Chondrus crispus i Gigartina mamillosa, un cop neta, blanquejada i deshidratada.

3 m. [MD] [LC] Dermatosi pruent caracteritzada per l’erupció de pàpules petites i vermelles.

liquènic -a

adj. [BO] Relatiu als líquens.

liquenificació

f. [BO] Procés que ha tingut lloc diverses vegades en l’evolució i ha conduït a l’aparició dels líquens.

liqüescència

f. [LC] Qualitat de liqüescent.

liqüescent

adj. [LC] Que passa o tendeix a passar a l’estat líquid.

líquid -a

1 1 adj. [LC] [FIF] Compost per molècules que es poden moure lliurement entre elles sense la tendència a separar-se les unes de les altres característica de les dels gasos. Mercuri líquid.

1 2 m. [LC] [FIF] Substància líquida.

1 3 m. [ZOA] líquid cefalorraquidi Líquid incolor contingut en l’espai subaracnoidal, en els ventricles cerebrals i en l’epèndima.

2 1 adj. [ECT] En econ., net de les reduccions que puguin correspondre. Guany líquid.

2 2 adj. [ECT] Que es pot convertir fàcilment en diner efectiu. Béns líquids.

2 3 m. [ECT] Diner en efectiu.

3 adj. [FL] En fonèt., que acústicament presenta trets vocàlics i consonàntics, s’aplica a les consonants laterals i a les ròtiques.

liquidable

adj. [ECT] [LC] Que es pot liquidar.

liquidació

1 1 f. [LC] [ECT] [AD] Determinació del passiu i de l’actiu d’una casa de comerç, d’una corporació, d’una empresa, que plega, dels deutes i crèdits mutus de dos negociants, etc.

1 2 f. [LC] [ECT] [AD] Arranjament final de comptes.

1 3 f. [LC] [ECT] [AD] Pagament d’un deute.

2 f. [LC] [ECT] Venda a la menuda amb gran rebaixa de preus que fa una casa de comerç per cessació, reforma, trasllat, etc.

3 f. [QU] LIQÜEFACCIÓ.

liquidador -a

adj. i m. i f. [ECT] [LC] Que fa una liquidació. La comissió liquidadora.

liquidàmbar

m. [BOS] Arbre caducifoli del gènere Liquidambar, de la família de les hamamelidàcies, exòtic, de fulles palmatilobades, flors unisexuals en raïms de glomèruls, i infructescència globosa i espinosa, del qual s’extreu el liquidambre.

liquidambre

m. [MD] [BOS] Líquid balsàmic groguenc procedent del Liquidambar styraciflua.

líquidament

adv. [ECT] [LC] Sense deutes.

liquidar

1 1 v. tr. [LC] [ECT] Convertir (un bé) en diner líquid.

1 2 v. tr. [ECT] Arranjar, finalment, (un compte).

1 3 v. tr. [LC] Pagar o cobrar (un deute).

2 tr. [FIF] [IQ] LIQUAR.

liquiditat

f. [ECT] [LC] Qualitat de líquid.

lira¹

1 f. [MU] Instrument cordòfon que es toca pinçant les cordes amb un plectre, usat pels antics grecs, especialment per a acompanyar el cant i la recitació.

2 f. [LC] Inspiració d’un poeta.

3 f. [FLL] [FL] Estrofa, originària de la poesia italiana, formada per cinc versos, el segon i el cinquè dels quals són decasíl·labs i els altres, hexasíl·labs, i rimen el primer amb el tercer, i el segon, el quart i el cinquè entre ells.

lira²

1 f. [LC] [ECT] Unitat monetària de Turquia.

2 f. [ECT] [LC] Unitat monetària d’Itàlia, San Marino i Malta, anterior a l’adopció de l’euro.

3 f. [ECT] Moneda d’una lira.

lirat -ada

1 adj. [LC] Que té la forma semblant a la d’una lira.

2 adj. [LC] [BO] Que té el segment terminal més gros que els laterals, s’aplica a les fulles pinnatisectes.

líric -a

1 1 adj. [FLL] [MU] [LC] Antigament, destinat a ésser cantat amb acompanyament de la lira.

1 2 adj. [LC] [FLL] Que segueix la forma de l’antiga poesia lírica.

1 3 adj. [FLL] Amb predomini del to afectiu, sentimental i emotiu.

1 4 f. [FLL] Poesia lírica. La lírica italiana.

1 5 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent a la poesia lírica. Poeta líric.

2 adj. [MU] [LC] Destinat a ésser cantat, acompanyat de cant o de música. Teatre líric. Drama líric.

lirisme

1 m. [FLL] [LC] Qualitat de líric. El lirisme de Petrarca.

2 m. [LC] Inspiració literària o artística de caràcter íntim, subjectiu.

3 m. [LC] Afectació inadequada de l’estil líric.

liró

1 m. [ZOM] Mamífer rosegador de la família dels glírids, semblant a l’esquirol, de color gris, que viu en els arbres, es nodreix de fruits i passa l’hivern amagat hibernant, propi dels boscos caducifolis europeus (Glis glis).

2 adj. i m. i f. [LC] [fem. lirona] Beneit 1.

lis

m. [BOS] [LC] [AGA] Herba de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles dístiques i cintiformes i flor única, vermella, amb tres pètals tombats cap avall i altres tres redreçats i caragolats en cilindre a la base, originària d’Amèrica Central i cultivada en els jardins (Amaryllis formosissima o Sprekelia formosissima).

lis-

[LC] V. LISO-.

lisboeta

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Lisboa.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Lisboa o als seus habitants.

lisèrgic

adj. [QU] àcid lisèrgic V. ÀCID.

lisi

1 f. [BI] Fenomen consistent en la destrucció total o parcial d’una cèl·lula.

2 f. [MD] Desaparició lenta i gradual d’una malaltia.

lisi-

[LC] V. LISO-.

-lisi

[LC] Forma sufixada del mot gr. lýsis, ‘dissolució’. Ex.: electròlisi, diàlisi, històlisi.

lisigen -ígena

adj. [BI] Originat per la dissolució de cèl·lules. Cavitats lisígenes.

lisina

f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic essencial amb cadena lateral de caràcter bàsic, derivat de l’àcid pirúvic.

lísing

m. [ECT] ARRENDAMENT FINANCER.

liso- [o lisi-, o lis-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. lýsis, ‘dissolució’. Ex.: lisogen, lisímetre, lisèmia.

lisogen -ògena

1 adj. [BI] Que hostatja bacteriòfags en una forma latent integrada en el cromosoma del bacteri, s’aplica a algunes soques bacterianes.

2 adj. [BI] Que provoca lisi.

lisogènia

f. [BI] Propietat dels anomenats bacteriòfags temperats d’infectar soques bacterianes i convertir-les en soques lisògenes capaces de produir virus hereditàriament.

lisosoma

m. [BI] Orgànul del citoplasma de les cèl·lules animals i vegetals que intervé en la digestió intracel·lular, el qual ateny de 0,2 a 0,8 micròmetres de diàmetre i conté fosfatases i enzims hidrolítics.

lit-

[LC] V. LITO-.

-lit

[LC] Forma sufixada del mot gr. líthos, ‘pedra’. Ex.: monòlit, megàlit, meteoròlit, aeròlit.

-lita

[LC] Forma sufixada del mot gr. líthos, ‘pedra’, emprada per a formar noms de minerals i de roques. Ex.: oolita, criolita.

litagog -a

1 adj. [MD] Que afavoreix l’expulsió dels càlculs.

2 m. [MD] Medicament litagog.

litargiri

m. [GLM] [QU] [IQ] Mineral, monòxid de plom, de fórmula PbO, que cristal·litza en el sistema tetragonal i és de color roig.

literal

1 adj. [LC] [FL] Conforme a la lletra, al text.

2 adj. [MT] De lletra, que consisteix en lletres. Un error literal.

literalisme

m. [LC] Tendència a seguir el contingut literal d’un text.

literalista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al literalisme.

2 adj. [LC] Que té literalisme.

literalitat

f. [LC] [MT] Qualitat de literal.

literalment

adv. [LC] D’una manera literal.

literari -ària

adj. [LC] [FLL] [FL] Relatiu o pertanyent a les belles lletres, a la literatura. Estudis literaris. Crítica literària. Acadèmia literària.

literàriament

adv. [LC] [FLL] D’una manera literària, segons els preceptes de la literatura.

literarietat

f. [FLL] Propietat intrínseca d’un text la sola presència de la qual el convertiria en literari.

literat -a

adj. i m. i f. [FLL] [PR] [LC] Que es dedica a l’estudi de la literatura o a la producció literària.

literatura

1 1 f. [FLL] Art d’escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit.

1 2 f. [LC] [FLL] Activitat que, per mitjà de l’escriptura, es proposa més un fi estètic que no pas didàctic.

2 1 f. [LC] [FLL] Conjunt de produccions literàries d’un poble, d’un període, destinades a un públic determinat. Literatura grega. Història de la literatura anglesa. La literatura medieval. Literatura juvenil.

2 2 [FLL] literatura comparada Estudi de les relacions diacròniques i sincròniques entre tradicions literàries en diferents llengües i entre aquestes i les diverses arts.

2 3 [FLL] literatura cavalleresca Conjunt d’obres literàries medievals o renaixentistes els personatges principals de les quals pertanyen a la institució de la cavalleria.

2 4 [FLL] literatura de consum PARALITERATURA.

2 5 [FLL] literatura de l’absurd Conjunt d’obres dramàtiques i narratives, posteriors a 1945, que presenten situacions contràries a la raó o al sentit comú per a mostrar-ne les limitacions.

2 6 [FLL] literatura pastoral Gènere literari que es caracteritza per una idealització de la vida dels pastors i, en general, de la vida camperola.

2 7 [FLL] literatura policíaca Subgènere literari basat en la investigació i la repressió d’actes criminals fetes per les forces policíaques o per l’acció d’investigadors privats.

2 8 [FLL] literatura rabínica Conjunt d’obres de literatura hebraica, escrites en hebreu i en arameu, que recullen les opinions dels rabins sobre qüestions legals o bé col·leccions d’ensenyament o de tradicions atribuïdes a rabins notables.

2 9 f. [BB] Bibliografia 2. Literatura jurídica.

3 f. [LC] [FLL] [PE] Producció o estudi d’obres literàries, especialment com una ocupació. Es dedica a la literatura.

4 f. [FLL] Escrit o parlament que divaga entorn d’un tema concret, del qual desatén la part pràctica o interessant. Tot això que dius no és més que literatura.

liti

m. [QU] [ML] Metall alcalí, d’un blanc d’argent, tou, el més lleuger de tots els metalls (símbol, Li; nombre atòmic, 3; pes atòmic, 6,94).

litiasi

f. [MD] Formació o presència de càlculs o concrecions a les vies excretores de certs òrgans o glàndules.

lític -a

1 adj. [BI] Que hostatja bacteriòfags vegetatius, l’àcid desoxiribonucleic dels quals es multiplica aprofitant els mecanismes fisiològics del bacteri, s’aplica a algunes soques bacterianes. Diàtesi lítica.

2 1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al liti.

2 2 adj. [QU] [ML] Que conté liti.

-lític¹ -lítica

[LC] Forma sufixada del mot gr. lithikós, ‘de pedra’. Ex.: batolític, zoolítica.

-lític² -lítica

[LC] Forma sufixada derivada del mot gr. lýsis, ‘dissolució’. Ex.: biolític, ansiolítica.

litificació

f. [GL] Diagènesi 1.

litigació

f. [DR] [LC] Acció de litigar; l’efecte.

litigant

adj. [DR] [LC] Que litiga. Les parts litigants.

litigar

v. tr. [DR] [LC] Pledejar, disputar en judici, (sobre una cosa).

litigi

1 1 m. [DR] Plet, altercació en judici.

1 2 m. [DR] Punt que dona lloc a un plet.

2 m. [LC] Disputa, discussió.

3 m. [AN] litigi de sang Estat d’hostilitat entre dos llinatges perquè un individu d’un llinatge ha mort una persona del llinatge rival.

litigiós -osa

adj. [DR] [LC] Que dona matèria a un litigi, que està en dubte i pot donar, per tant, lloc a discussió.

litigiosament

adv. [DR] [LC] Per mitjà de litigi o plet.

litina

f. [QU] OBS. Òxid de liti.

litínic -a

1 adj. [QU] Que conté liti, s’aplica especialment a una substància que dona medi alcalí en ésser dissolta en aigua. Sals litíniques.

2 adj. [QU] Que conté ions de liti, s’aplica a l’aigua lleugerament bàsica.

litisconsorci

m. [DR] Agrupació de totes les persones que litiguen conjuntament formant una sola part.

litisconsort

m. i f. [DR] Persona que litiga conjuntament amb una altra i forma amb ella una sola part.

lito- [o lit-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. líthos, ‘pedra’. Ex.: litografia, litagog.

litocromia

1 f. [AR] Art de pintar sobre pedra.

2 f. [AF] CROMOLITOGRAFIA.

litodema

m. [GL] Cos de roca ígnia o metamòrfica, homogeni, considerat com a unitat estratigràfica, equivalent de la formació.

litoestratigrafia

f. [GL] Part de l’estratigrafia que tracta de la composició petrològica dels estrats i de llur organització en unitats.

litofàcies

f. [GL] Fàcies descriptiva caracteritzada per un tipus de roca.

litòfag -a

adj. [ZOA] Que perfora la pedra, s’aplica a alguns vegetals i a alguns animals, especialment als mol·luscos.

litofania

1 f. [AR] Impressió de figures sobre porcellana visibles a contraclaror.

2 f. [AR] Placa de porcellana on s’han imprès figures visibles per transparència.

litòfit

1 m. [BO] Planta que té una estructura pètria, com les algues coral·lines.

2 m. [BO] [EG] Planta pròpia de terrenys rocosos o pedregosos.

litogen -ògena

1 adj. [GL] Que produeix pedra, que adquireix la duresa d’una pedra.

2 adj. [MD] Que produeix càlculs.

litogènesi

1 f. [GL] [GLG] Procés de formació de roques.

2 f. [MD] Procés de formació de càlculs.

litoglífia

f. [AR] Art de gravar la pedra, les gemmes.

litògraf litògrafa

m. i f. [AF] [LC] [PR] Persona que imprimeix per mitjà de la litografia.

litografia

1 1 f. [AF] [LC] [CO] Sistema d’impressió en què la imatge a imprimir és reproduïda sobre una pedra o una planxa metàl·lica prèviament preparada.

1 2 f. [AF] [LC] Estampa obtinguda per mitjà de la litografia.

2 f. [AF] [LC] Obrador en què s’exerceix la litografia.

litografiar

v. tr. [AF] [LC] Imprimir mitjançant la litografia.

litogràfic -a

adj. [AF] [LC] Relatiu o pertanyent a la litografia.

litogràficament

adv. [AF] [LC] Per mitjà de la litografia.

litòleg litòloga

m. i f. [GL] [PR] [LC] Persona versada en petrologia.

litòlisi

f. [QU] Meteorització 2.

litologia

1 f. [GL] [LC] PETROLOGIA.

2 f. [GL] Natura de les roques d’una unitat geològica.

litològic -a

adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent a la litologia.

litometeor

m. [ME] Meteor format per un conjunt de partícules, en general sòlides i no aquoses, que es troben suspeses en l’aire.

litopó

m. [AR] [QU] Pigment blanc format per sulfur de zinc i sulfat de bari en proporcions aproximadament equimoleculars.

litoral

1 adj. [LC] [GL] [GG] Relatiu o pertanyent a la vora del mar. L’evolució de les dunes litorals.

2 m. [LC] [GL] [GG] Regió que és a la vora del mar i en rep una forta influència. La conservació del litoral mediterrani.

3 adj. [EG] Que té el seu hàbitat a la vora del mar. Vegetació litoral.

litoscopi

m. [MD] CISTOSCOPI.

litoscòpia

f. [MD] CISTOSCÒPIA.

litosfera

f. [GL] [LC] Capa externa, sòlida i rígida del globus terraqüi, compresa entre l’astenosfera i la superfície terrestre i formada per l’escorça i el mantell superior.

litosfèric -a

adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la litosfera.

litosiderit

m. [FIA] OBS. SIDERÒLIT.

litosoma

m. [GL] Cos sedimentari tridimensional de composició essencialment uniforme.

lítote

f. [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a no fer explícit tot allò que es vol donar entenent, o bé a negar el contrari d’allò que es vol afirmar.

litòtom

m. [MD] Instrument emprat per a practicar la litotomia.

litotomia

f. [MD] Extracció d’un càlcul per mitjà d’una incisió d’un conducte o d’un òrgan, especialment la bufeta urinària.

litotòmic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la litotomia.

litotrícia

f. [MD] LITOTRÍPSIA.

litotrípsia

f. [MD] Operació d’esmicolament d’un càlcul per facilitar-ne l’expulsió o l’extracció.

litotriptor

m. [MD] Instrument per a practicar la litotrípsia.

litotritor

m. [MD] LITOTRIPTOR.

litràcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o llenyoses, de fulles enteres, tàlem floral còncau, flors generalment regulars amb calicle i amb els estams inserits a diferents nivells, i fruit capsular, a la qual pertanyen la salicària i l’arbre de Júpiter.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

litre

m. [LC] [FIM] Unitat de volum equivalent a 1 decímetre cúbic (símbol, l, L).

lituà -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Lituània.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Lituània o als seus habitants.

2 1 m. [LC] [FL] Llengua bàltica parlada a Lituània.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al lituà.

litúrgia

1 f. [LC] [RE] Forma de celebrar les cerimònies religioses. Litúrgia catòlica.

2 [RE] litúrgia de les hores Conjunt de pregàries que els eclesiàstics catòlics i alguns religiosos han de dir cada dia.

litúrgic -a

adj. [LC] [RE] Pertanyent a la litúrgia.

litúrgicament

adv. [LC] [RE] Segons la litúrgia.

liturgista

1 m. i f. [RE] [PR] [LC] Persona que es lliura a l’estudi de la litúrgia.

2 adj. i m. i f. [RE] Partidari de seguir estrictament la litúrgia.

litxi

1 m. [BOS] Arbre de la família de les sapindàcies, de fulles coriàcies i lluents, flors en inflorescència cimosa i fruit en baia, originari de la Xina i cultivat pels seus fruits a molts països tropicals (Litchi sinensis).

2 m. [BOS] Fruit comestible del litxi, esfèric, amb la pell prima, rosa o vermellosa, coberta de prominències, i polpa blanca translúcida.

livedo

f. [MD] Coloració lívida de la pell, produïda, generalment, per un factor local qualsevol com ara el fred, la compressió, etc.

lívid -a

1 adj. [LC] [MD] D’un blau brut com el que pren la pell per contusió o fred.

2 adj. [MD] D’una pal·lidesa blavosa.

lividesa

1 f. [LC] [MD] Qualitat de lívid.

2 f. [MD] Color moradenc de la pell.

lixiviació

1 f. [MD] [IQ] [ML] Operació d’extracció en què se separa un o més components d’un material sòlid mitjançant un dissolvent adequat.

2 f. [GL] [QU] Procés de migració descendent dels elements solubles del sòl, originada per l’aigua de pluja o d’infiltració.

lixiviador -a

1 adj. [QU] Que lixivia.

2 m. [QU] Aparell per a efectuar lixiviacions.

lixiviar

v. tr. [QU] Sotmetre a una operació de lixiviació.

lizardita

f. [GLM] Mineral, fil·losilicat trioctaèdric d’estrat senzill, de fórmula Mg₃Si₂O₅(OH)₄.

lla

1 adv. [LC] ALLÀ.

2 [LC] ça com lla V. ÇA.

3 [LC] ça i lla V. ÇA.

llac¹

m. [GL] [GG] Gran extensió d’aigua que ocupa una depressió del continent. Els llacs de Suïssa. El llac Victòria.

llac²

m. [LC] Llot 1.

llaç

1 1 m. [LC] Corda que en un cap té un ull per on passa l’altre cap, que escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga i serveix per a agafar, per a subjectar.

1 2 [LC] llaç escorredor Llaç format per una corda que es fa passar per un ull o una anella que ella mateixa porta en un dels caps, la baga així formada estrenyent-se en tractar d’escórrer-la.

1 3 m. [LC] Parany 2. Ja has caigut al llaç.

1 4 m. [LC] Lligam 1.

2 m. [LC] Nus amb bagues escorredores que es fa amb una cinta, una veta, un cordó, etc., com a adorn o per a subjectar una cosa amb una altra. Totes portaven un llaç blanc al braç dret. Un segell subjectat amb un llaç de seda. Fer el llaç de la corbata.

3 m. [AR] [ISL] Element decoratiu constituït per línies o cintes que s’entrecreuen formant polígons o estrelles, característic de l’art islàmic.

4 m. [HIG] llaç d’amor En heràld., cordó entrellaçat formant un llaç els extrems del qual, generalment acabats en una borla, surten per baix, a destra i a sinistra.

5 m. [IT] Cordó representatiu d’una passada que hom teixeix en l’aparell de llegir els dibuixos jacquard per traduir-lo en dibuixos de cartons.

llaca

f. [LC] Fang que deixa la pluja als camps.

llacada

f. [LC] Llot que deixa la riuada en retirar-se dels camps inundats.

llaçada

f. [LC] Banda amb què se cenyeix alguna cosa formant llaç.

llaçar

v. tr. [LC] Lligar amb un o més llaços.

llacer

m. [SP] [LC] Persona que es dedica a la caça de conills amb llaç o llacera.

llacera

f. [SP] [LC] Llaç, parany, per a caçar conills.

llaceries

f. pl. [AQ] [AR] Motius geomètrics o florals enllaçats entre ells en la continuïtat d’un fris, que constitueixen un ornament arquitectònic.

llacor

f. [LC] Llot 1.

llacorós -osa

adj. [LC] LLOTÓS.

llacós -osa

adj. [LC] LLOTÓS.

llàcova

f. [GG] Terreny irregular obert entre muntanyes, que forma valls estretes.

llacuna

1 f. [LC] [GL] [GG] Extensió d’aigua que ocupa una depressió del terreny, de menors dimensions que un llac i de poca fondària, ocupat en gran part per vegetació.

2 1 f. [LC] [MD] [GL] Espai buit en la continuïtat d’un cos.

2 2 [GL] llacuna estratigràfica Interrupció en el procés sedimentari.

2 3 f. [LC] Espai blanc, interrupció, en un text, en una sèrie.

2 4 f. [LC] Interrupció en un encadenament de fets o d’idees. Llacunes de la memòria.

2 5 [DR] llacuna legal Manca de regulació legal.

lladella

f. [LC] [ZOI] Cabra 4 1.

lladern

m. [BOS] [LC] ALADERN.

lladracà

m. [BOS] [LC] CANABASSA.

lladradissa

f. [LC] Lladrucs de molts gossos a la vegada.

lladrador -a

adj. [LC] Que lladra. És un gos molt lladrador.

lladraire

adj. [LC] LLADRADOR.

lladrament

m. [LC] LLADRUC.

lladrar

1 v. intr. [LC] [ZOA] [AGR] Fer lladrucs. Els gossos lladren: deu venir algú.

2 1 intr. [LC] Amenaçar sense escometre. No tinguis por d’aquest parell: no fan altra cosa que lladrar.

2 2 [LC] lladrar a la lluna Cridar contra algú que no es digna a escoltar ningú, contra qui hom no pot fer res.

lladre

1 m. i f. [LC] Persona que roba. Un lladre de professió. Un lladre de camí ral. És un lladre de gallines.

2 1 m. [AF] [LC] Cos que, interposant-se entre el motlle i el paper, impedeix l’estampació.

2 2 m. [AF] [LC] Tros de ble que crema malament i fa fondre irregularment un ciri, una espelma, etc.

3 m. [EE] Dispositiu de connexió amb tres derivacions, que permet de connectar fins a tres clavilles en una mateixa presa de corrent.

4 m. [IT] Cilindre alimentador de la carda proveït de guarnició de dents de serra, el qual passa les fibres a la bota.

lladregada

1 f. [LC] Grup de lladres.

2 f. [LC] Acte propi d’un lladre.

lladregam

m. [LC] Lladregada 1.

lladregot lladregota

m. i f. [LC] Lladre que comet robatoris de poca importància.

lladregueig

m. [LC] Acció de lladreguejar.

lladreguejar

v. intr. [LC] Fer de lladre.

lladremaner lladremanera

m. i f. [LC] Lladre de butxaques, que furta amb manya el que hom porta a sobre.

lladreria

1 f. [LC] Qualitat de lladre.

2 f. [LC] Lladregada 2.

lladriola

f. [LC] GUARDIOLA.

lladró

m. [AQ] [LC] Sifó 4.

lladronejar

v. intr. [LC] LLADREGUEJAR.

lladronera

f. [LC] Amagatall de lladres.

lladronia

f. [LC] Lladreria 1.

lladronici

1 m. [LC] ROBAMENT.

2 m. [LC] Sèrie de robaments.

lladruc

m. [LC] [ZOA] [AGR] Crit curt, fort i explosiu del gos.

lladruny

m. [LC] Robatori de qui lladrunya.

lladrunyar

v. intr. [LC] Robar ací i allà quan es presenta l’avinentesa.

lladruquejar

v. intr. [LC] LLADRAR.

llaga

f. [LC] Nafra, úlcera.

llagar

v. tr. i intr. pron. [LC] ULCERAR.

llagast

m. [LC] [ZOI] [AGR] Paparra 1.

llagasta¹

1 f. [LC] [ZOI] [AGR] Paparra 1. Arrapar-se com una llagasta.

2 f. [IQA] En el procés d’adob de pells, bocí de carn que resta adherit a les peces de sola després d’estirades, el qual ha d’ésser eliminat.

llagasta²

f. [BOS] ESPINA-XOCA.

llagost

m. [LC] [ZOI] Llagosta 1.

llagosta

1 1 f. [LC] [ZOI] Insecte ortòpter de la família dels acrídids, amb el cos massís de colors terrosos, amb el tercer parell de potes robustes i llargues a propòsit per a saltar, d’habituds migratòries, que forma a vegades núvols que destrueixen la vegetació dels llocs per on passen. Salta com una llagosta.

1 2 [ZOI] llagosta migradora Llagosta de vol ràpid i potent que pot efectuar llargues migracions, la qual en entrar en fase gregària constitueix la plaga de la llagosta (Locusta migratoria).

2 f. [LC] [ZOI] Crustaci marí de l’ordre dels decàpodes, de 40 a 60 centímetres de llarg, ulls prominents, dos parells d’antenes llargues i fortes, cinc parells de potes, de color fosc que es torna vermell per la cocció, molt apreciat en gastronomia (Palinurus vulgaris).

3 f. [TRA] Entolladura de dos caps de corda.

llagostada

1 f. [ZOA] Núvol de llagostes.

2 f. [LC] [HO] Menjada de llagosta de mar.

llagoster llagostera

1 m. i f. [TRA] [PR] [AGP] Pescador de llagostes.

2 m. [TRA] [AGP] Embarcació destinada a la pesca de llagostes.

llagostera

f. [LC] [AGP] Nansa cilíndrica amb dues entrades emprada en la pesca de llagostes.

llagostí

m. [LC] [ZOI] Crustaci marí de l’ordre dels decàpodes, de 10 a 14 centímetres de llarg, que té deu potes primes i llargues antenes, l’abdomen llarg i comprimit, les vores de les mandíbules fibroses i la closca poc consistent (Penaeus kerathurus).

llagot

m. [LC] Lloança amb què s’adula algú.

llagotejar

v. tr. [LC] Tractar de seduir amb lloances falses, exagerades.

llagoter -a

adj. i m. i f. [LC] Que llagoteja.

llagoteria

f. [LC] Acció de llagotejar.

llagranyer

m. [BOS] ARANYONER.

llàgrima

1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Gota de líquid segregat per la glàndula lacrimal i difós entre l’ull i les parpelles. Les llàgrimes li queien cara avall. Vessar llàgrimes de dolor, de penediment. Plorar, vessar, llàgrimes amargues. Per no res plora: sempre té les llàgrimes als ulls. Venir a algú les llàgrimes als ulls. Li demanava perdó amb les llàgrimes als ulls. No tinguis por que vessi cap llàgrima. Aquest món és una vall de llàgrimes, de dolors.

1 2 f. [LC] PER EXT. Vessar llàgrimes de sang.

1 3 [LC] llàgrimes de cocodril Plors falsos, fingits.

2 f. [LC] Gota de licor segregat per un vegetal.

3 1 f. [LC] Cosa que té la forma d’una gota o d’una llàgrima.

3 2 f. [LC] Tros de vidre fos que, en refredar-lo sobtadament tirant-lo a l’aigua, pren una forma de pera.

3 3 [LC] llàgrima de Batàvia Llàgrima 3 2.

4 1 f. [BOS] [AGA] GESSAMÍ BLAU.

4 2 [LC] [BOS] llàgrimes d’ase Herba de la família de les rubiàcies, grisenca i molt pilosa, de tiges fràgils, fulles lanceolades en falsos verticils, flors molt petites, rogenques o grogoses, en inflorescències cimoses, i fruits pilosos formats per dos aquenis globulosos, que es fa als marges i als boscos clars (Galium maritimum).

4 3 [LC] [BOS] [AGA] llàgrimes de Job Planta herbàcia anual de la família de les gramínies, amb espiguetes unisexuals, les femenines recobertes per un involucre dur i lluent, amb aspecte de perles blanques o grisenques, emprades com a ornamentals i secundàriament com a aliment, cultivada als països tropicals i plantada als jardins (Coix lacryma-jobi).

4 4 [LC] [BOS] llàgrimes de Maria SEGELL DE SALOMÓ.

4 5 [LC] [BOS] [AGA] llàgrimes de Salomó Muguet 1.

4 6 [LC] [BOS] llàgrimes de Sant Josep VICARIS.

llagrimall

m. [LC] [ZOA] [MD] LLAGRIMER.

llagrimeig

1 m. [LC] Acció de llagrimejar.

2 m. [MD] [LC] EPÍFORA.

llagrimejar

1 v. intr. [LC] [MD] Vessar llàgrimes. Tinc un ull que em llagrimeja. Quin nen més ploraner: sempre el veig llagrimejant.

2 intr. [LC] Ploure d’una manera gairebé imperceptible.

llagrimer

m. [LC] [ZOA] [MD] Angle intern de l’obertura formada per les dues parpelles, per on es vessen les llàgrimes quan està obstruït el conducte lacrimal.

llagrimós -osa

1 1 adj. [LC] [MD] Que llagrimeja. Té els ulls tots vermells, llagrimosos.

1 2 adj. [LC] [MD] Ple de llàgrimes.

2 adj. [LC] Que mou a plorar. Ens va contar una història llagrimosa.

llagrimosament

adv. [LC] D’una manera llagrimosa.

llagut

1 m. [TRA] [LC] Bastiment català no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d’aparell llatí d’un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc., i destinat a la pesca o al tràfec.

2 m. [TRA] Bastiment no català que recorda força el llagut.

3 [TRA] llagut palangrer Llagut destinat a la pesca amb palangre.

llama¹

m. o f. [ZOM] [LC] Mamífer artiodàctil de la família dels camèlids, de coll llarg, amb el cos cobert de llana espessa i llarga, que viu domesticat al Perú, a Bolívia i a l’Argentina, i del qual s’empren sobretot la llana i la carn (Lama glama).

llama²

f. [TRA] Part del car i part de la pena d’una embarcació de vela llatina per on s’ajunten i es lliguen les enginyes.

llama³

1 f. [IT] Teixit de seda i or o argent en què el metall no apareix sinó en una cara.

2 f. [IT] TISSÚ.

llamàntol

m. [LC] [ZOI] Crustaci marí del grup dels macrurs, de color fosc, amb pinces enormes al primer parell de potes i de carn molt apreciada (Homarus gammarus).

llamborda

1 f. [LC] [AQ] [OP] Pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar.

2 f. [AQ] [LC] [OP] Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s’utilitza per a pavimentar carrers i carreteres.

llambordí

m. [AQ] [OP] Llamborda 2.

llambrar

v. intr. [LC] LLAMBREJAR.

llambrec

m. [LC] LLAMBREGADA.

llambrega

f. [ZOP] [LC] TORD CUANEGRE.

llambregada

f. [LC] Mirada ràpida.

llambregar

1 v. tr. [LC] Veure amb un cop d’ull.

2 intr. [LC] Donar llambregades ací i allà.

llambreig

m. [LC] Acció de llambrejar.

llambrejar

v. intr. [LC] Emetre rajos de llum per reflexió. L’anell de brillants llambrejava sobre la taula. Els ferros de les llances llambrejaven.

llambrequí

m. [HIG] En heràld., adorn en forma de bandes, de fulles d’acant, etc., que baixa del casc i envolta l’escut.

llambresc -a

adj. [LC] Àgil, lleuger. Té anys, però encara va molt llambresc.

llambric

m. [LC] [ZOI] Cuc, especialment de terra o intestinal.

llambritja

f. [ZOO] XATRAC.

llambroix

m. [IMI] [AGR] [LC] Botavant 2.

llambroixar

1 v. tr. [LC] Escalabornar 1 1.

2 tr. [AGR] Rebaixar amb el llambroix (les peülles de les haveries) abans de ferrar-les.

llambrot

1 m. [LC] Llavi 1 1. Tasteu això i us en llepareu els llambrots.

2 m. [LC] GANYOTA. Així que girava l’esquena, tothom li feia llambrots.

llambroter -a

adj. [LC] GANYOTAIRE.

llambrusca

f. [BOS] [LC] Liana de la família de les vitàcies, molt semblant a la vinya, originària d’Amèrica del Nord, que ha donat lloc a híbrids de conreu, emprats també per empeltar-hi la vinya (Vitis labrusca).

llambrusquer

m. [BOS] [LC] LLAMBRUSCA.

llamenc -a

adj. i m. i f. [LC] Que és delicat, triat, en el menjar.

llamenqueria

f. [LC] Qualitat de llamenc.

llament

m. [LC] LAMENT.

llamí

m. [LC] [HO] LLAMINADURA.

llaminadura

f. [LC] [HO] Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc.

llaminejar

v. intr. [LC] [HO] Menjar llaminadures.

llaminer -a

1 1 adj. [LC] Afeccionat a les llaminadures. La canalla són llaminers tots. Llaminer de sucre.

1 2 adj. [LC] PER EXT. Llaminer de lloances.

2 1 adj. [LC] Que convida a menjar per la finor, la delicadesa, del seu gust. És una menja llaminera.

2 2 adj. [LC] PER EXT. El diner és molt llaminer.

llamineria

f. [LC] Condició de llaminer.

llamp

1 1 m. [ME] Descàrrega elèctrica, acompanyada d’una resplendor instantània, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i la terra. Caure un llamp al campanar de l’església, sobre un pi.

1 2 m. [LC] PER EXT. Córrer com un llamp. Aquest home és un llamp: li manen una cosa, i ja la té feta.

2 1 m. [LC] Formant part d’expressions que enclouen una maledicció. Llamp del cel! Mal llamp! Mal llamp te mati, t’encengui.

2 2 [LC] quin llamp de Expressió que emfatitza la llargària o la grandària d’alguna cosa. Quin llamp de cames, aquesta noia.

3 1 m. [ME] llamp en rosari Alineació de llamps globulars, de tal manera que semblen un rosari igni.

3 2 [ME] llamp globular Llamp de forma esfèrica, d’entre 5 i 20 centímetres de diàmetre, que es desplaça lentament i sol acabar en una explosió.

4 m. [HIG] En heràld., figura en forma de feix de flames amb quatre dards en ziga-zaga i en sautor.

5 m. [LC] [HO] llamp del sostre LLONGANISSA.

llampada

1 f. [LC] Esclat de llum viu i instantani.

2 [LC] de llampada loc. adv. CORRENTS. El davanter va passar de llampada davant el defensa. Veure una cosa de llampada. Tirar, un caçador, de llampada.

llampadura

f. [LC] [AGA] [AGF] Malura d’un vegetal deguda al vent, a la calor, als llamps, etc.

llampament

m. [LC] [AGA] Acció de llampar o de llampar-se; l’efecte.

llampant

1 1 adj. [LC] Lluent com acabat de fer, d’estrenar. Duia un vestit llampant, que es veia que l’estrenava aquell dia.

1 2 adj. [LC] De to intens. Un vestit de colors llampants.

2 adv. [LC] Corrents, de pressa, com un llamp. Va passar llampant.

llampar

1 v. tr. [LC] Un llamp, tocar (algú o alguna cosa). El llamp havia llampat un pi enorme.

2 intr. [LC] LLAMPEGAR. Llampa a la mar, vent a la terra.

3 intr. pron. [LC] [AGA] Els vegetals, agafar certes malures. S’han llampat les mongeteres.

4 intr. pron. [LC] Ésser ferit dolorosament per la llum.

5 intr. pron. [MD] Ferir¹3.

llampat -ada

1 1 adj. [AGA] [AGF] Afectat de llampadura.

1 2 m. [AGA] llampat dels ceps Malaltia de la vinya deguda al fong Stereum hirsutum.

2 adj. [LC] Mancat de seny, tocat del bolet.

3 adj. [LC] anar llampat Anar molt de pressa, com un llamp, decidit.

llampec

1 1 m. [ME] [LC] Resplendor viva i instantània produïda per un llamp. Fa llampecs a la banda de mar. Ho vaig veure a la claror d’un llampec.

1 2 [ME] llampec de calor LLAMPÓ.

1 3 [ME] llampec de rosari Llampec que s’observa en forma de línia interrompuda aparentment.

2 1 m. [LC] Llampada 1.

2 2 m. [LC] Allò que sols dura un instant. Un llampec de felicitat.

2 3 m. [LC] PER EXT. Una guerra llampec.

llampedona

f. [BOS] LLENTISCLE.

llampegadera

f. [LC] LLAMPEGADISSA.

llampegadissa

f. [LC] [ME] Seguit de llampecs.

llampegant

1 adj. [LC] Que llampega.

2 adj. [LC] Que llança esclats de llum.

3 adj. [LC] De colors molt vius.

llampegar

v. intr. [LC] [ME] Fer llampecs. Ja llampega: aviat plourà.

llampegueig

1 m. [LC] [ME] Acció de llampeguejar.

2 m. [ME] LLAMPEGADISSA.

llampeguejar

1 v. intr. [LC] Llançar esclats vius i instantanis de llum.

2 v. intr. [LC] [ME] LLAMPEGAR.

llampera

f. [LC] CORDILL.

llamperó

m. [LC] [JE] Tros de cordill, especialment l’emprat per a fer ballar la baldufa.

llampferit -ida

adj. [LC] Tocat del llamp.

llampó

m. [LC] [ME] Llampec llunyà de què no se sent el tro.

llampoina

f. [BOS] PEÒNIA DE MUNTANYA.

llamprea

f. [ZOP] [LC] LLAMPRESA.

llampresa

f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels petromizòntids, de cos cilíndric molt allargassat, pell nua i llefiscosa, amb la boca sense maxil·lars, circular, xucladora i amb dents còrnies, amb set obertures branquials cilíndriques i laterals, sense aletes parelles, paràsit extern de peixos i cetacis, que entra en els rius per fresar (Petromyzon marinus).

llampuc

m. [LC] [ME] Llampec, llampó.

llampúdol

1 m. [BOS] [LC] ÉVOL.

2 m. [BOS] ALADERN.

llampuga¹

1 1 f. [ZOP] [LC] Peix de la família dels corifènids, de cap alt i cos llarg i comprimit, amb una sola aleta dorsal, estesa des del cap fins prop de la cua, clarament forcada, que viu a alta mar, efectua grans migracions i s’apropa a la costa per fresar (Coryphaena hippurus).

1 2 [ZOP] llampuga reial Peix de la família dels lamprídids, de cos oval, alt i comprimit, que pot atènyer 180 centímetres de llargada i uns 100 quilos de pes, de color gris blavós amb pinzellades de color rosa, verd i blau cel, i nombroses taques blanques, amb una sola aleta dorsal, sense radis espinosos, que viu a alta mar i és de carn exquisida (Lampris guttatus).

2 1 f. [BOS] NOGUEROLA.

2 2 f. [BOS] ALADERN.

llampuga²

f. [LC] [ME] LLAMPÓ.

llampugar

v. intr. [LC] [ME] Fer llampucs.

llampuguera

f. [AGP] Art per a pescar llampugues.

llampurnar

v. intr. [LC] CENTELLEJAR.

llampurneig

m. [LC] CENTELLEIG.

llampurnejar

1 v. intr. [LC] CENTELLEJAR.

2 v. intr. [LC] Fer pampallugues.

llampurnetes

f. pl. [LC] PAMPALLUGUES.

llana

1 1 f. [LC] [AGR] [IT] Pèl de les ovelles i dels moltons. Llana suarda, sutjosa, bruta. Llana de blanqueria.

1 2 f. [LC] [AGR] [IT] Fibra tèxtil procedent de les ovelles, dels moltons, etc., que té una llargària de 8 a 30 centímetres.

1 3 f. [LC] [IT] Teixit fet amb aquesta fibra. Un vestit de llana. Anar vestit de llana.

1 4 [IT] llana carbonitzada Llana que ha estat sotmesa a l’acció d’àcids forts diluïts, per tal de destruir les restes vegetals que duu barrejades.

1 5 [IT] llana cardada Filats de llana gruixuts, peluts, no gaire regulars i sense pentinar, obtinguts en un assortiment de tres cardes.

1 6 [IT] llana d’adoberia [o llana de blanqueria] Llana obtinguda de les pells d’ovelles o de moltons morts a l’escorxador o de malaltia.

1 7 [LC] [IT] llana d’angora MOHER.

1 8 [IT] llana de carda Llana curta no apta per a ésser pentinada i que hom fila pel procediment de la llana cardada.

1 9 [IT] llana de pells LLANA D’ADOBERIA.

1 10 [IT] llana de pinte Llana llarga apta per a ésser pentinada.

1 11 [IT] llana de velló LLANA VERGE.

1 12 [IT] [LC] llana dolça a) Fil de llana, gruixut, suau al tacte, que serveix per a treballs manuals d’agulla.

1 12 [LC] [IT] llana dolça b) Teixit de llana fina i suau.

1 13 [IT] llana morta LLANA D’ADOBERIA.

1 14 [IT] llana pentinada Estam 1.

1 15 [IT] llana punxa Llana que resta a les pintes en l’operació de pentinat, després d’haver separat l’estam.

1 16 [IT] llana regenerada Llana obtinguda per trituració i desfibrament de retalls de teixits nous de llana procedents de la confecció, de peces usades o de restes de filatura o tissatge.

1 17 [IT] llana suarda Llana bruta que encara conté tota la suarda.

1 18 [IT] llana verge Llana obtinguda directament per tosa, exempta de llana regenerada i de tota altra barreja.

2 f. [IT] llana vegetal Fibra de cel·lulosa regenerada que s’assembla a la llana.

3 1 f. [LC] tenir llana al clatell [o portar llana al clatell] Ésser fàcil d’enganyar, ésser excessivament crèdul.

3 2 [LC] treure a algú la llana del clatell Llevar-li la ignorància.

3 3 f. [LC] IGNORÀNCIA. Hi ha molta llana encara en aquest món.

llanada

1 f. [DE] [LC] Bastó amb un tros de pell de moltó lligat a un cap, emprat antigament per a netejar les peces d’artilleria després d’haver-les disparades.

2 f. [IMI] [LC] [TRA] Estri que consisteix en un mànec de fusta en un cap del qual va lligat un manyoc de llana i serveix per a enquitranar les embarcacions i per a posar-hi pega.

llanat -ada

adj. [LC] [AGR] Cobert de llana.

llança

1 1 f. [LC] [DE] Antiga arma ofensiva que consisteix en un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant, sovint adornat d’una bandereta, usat especialment per soldats de cavall. Soldats armats de llances.

1 2 f. [DE] Llancer 2. Un destacament de cent llances.

2 f. [TRG] Peça llarga de fusta unida per l’extrem inferior al joc davanter d’un carruatge, a cada costat de la qual s’enganxa un cavall, una mula, etc.

3 f. [LC] FOGUER¹.

4 f. [OP] Canó per a regular la sortida de l’aigua d’una mànega de bombers.

5 f. [LC] [BOI] llança de Crist LLENGUA DE SERP.

llançabombes

m. [DE] Aparell muntat als avions bombarders i caces bombarders, destinat a llançar bombes.

llançacaps

m. [TRA] [LC] Aparell per a llançar caps de corda a gran distància, usat en casos de salvament de nàufrags.

llançacoets

m. [DE] Arma per a batre zones, que engega coets de gran calibre i pes a 20 quilòmetres o més.

llançada

1 f. [LC] Cop de llança. Rebé una llançada a la cuixa.

2 f. [LC] Ferida de llança.

llançador -a

1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que llança. Llançador de disc, de javelina.

2 f. [IT] Peça generalment de fusta, en forma de barca amb les extremitats afusades i guarnides amb punta de ferro, que s’usa per a teixir i que es fa servir per a inserir el fil de trama dins la calada.

llançadoraire

m. i f. [IT] [PR] [LC] Persona que fabrica llançadores o en ven.

llançaflames

m. [LC] [DE] Arma de guerra que permet projectar a distància un raig de líquid inflamat.

llançagranades

m. [DE] Arma que llança projectils del tipus coet mitjançant un tub, llis i obert per ambdós extrems, que serveix de guia.

llançaire

m. i f. [IT] Operari que, col·locat en parella amb un altre a banda i banda del teler de mà, tenia per missió d’impulsar la llançadora.

llançament

1 m. [LC] Acció de llançar. Llançament d’una nau.

2 m. [SP] Moviment pel qual un atleta deixa anar amb fort impuls el disc, el martell, el pes o la javelina de manera que recorri la màxima distància possible cap endavant i per l’aire. Llançament de disc. Llançament de javelina. Llançament de martell. Llançament de pes.

3 m. [DR] Acció de llançar l’ocupant o les seves pertinences d’un bé immoble; l’efecte.

4 m. [TRA] Inclinació de la roda de proa o popa d’una nau.

llançamíssils

1 m. [DE] Aparell que serveix per a llançar projectils del tipus míssil de trajectòria balística o de trajectòria guiada.

2 m. [DE] Vehicle o plataforma des d’on hom llança projectils del tipus míssil.

llançar

1 1 v. tr. [LC] Deixar anar amb fort impuls (alguna cosa) de manera que recorri una distància en l’aire. L’atleta llançà el pes a una distància de 20 metres. Llançar la pedra amb una sola mà.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Un astre, llançar rajos de llum. Llançar una mirada. Llançar un crit. Llançar una maledicció, una excomunió.

1 3 [LC] llançar el guant a algú a) Llançar-lo en senyal de desafiament.

1 3 [LC] llançar el guant a algú b) Desafiar-lo.

1 4 [LC] llançar les campanes al vol a) Brandar-les.

1 4 [LC] llançar les campanes al vol b) Celebrar un gran esdeveniment amb entusiàstiques manifestacions d’alegria, de satisfacció, etc.

2 1 tr. [LC] Fer partir vivament en una direcció determinada. Va llançar el seu cavall a l’encalç dels lladres.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Llançar una persona a fer una cosa, a un afer. Llançar un afer.

2 3 [TRA] llançar una nau Portar-la del lloc on ha estat construïda al mar.

3 1 intr. pron. [LC] Deixar-se anar amb violència daltabaix, en l’aire, contra algú, etc. Es va llançar al mar de dalt del far. Es va llançar contra el seu enemic. Llançar-se a la persecució d’algú. Llançar-se a un afer.

3 2 [LC] llançar-se als peus d’algú Suplicar-lo humilment.

4 tr. [DR] Una autoritat judicial o administrativa, desallotjar forçosament (l’ocupant o les seves pertinences) d’un bé immoble per a lliurar-lo a un tercer o prendre’n possessió.

llançat¹

m. [AF] Disposició dels motlles o pàgines d’un plec preparat per a la impressió.

llançat²

m. [AGF] Porció aprimada del mànec de la destral de pelar, de la burja.

llançatorpedes

m. [DE] [TRA] Aparell emprat per a llançar torpedes.

llancejar

v. tr. [LC] Ferir amb la llança, donar llançada (a algú).

llancer

1 m. [IMI] [PR] [LC] El qui fabricava llances.

2 m. [DE] [LC] Soldat de cavalleria armat de llança. Un esquadró de llancers.

3 m. pl. [JE] [MU] [AN] Ball de figures semblant al rigodon.

llancera

f. [DE] Estoig on recolza la virolla de la llança.

llanceta

f. [MD] [LC] Instrument de cirurgia que té una làmina acabada en punta, emprat per a fer petites incisions.

llancetera

f. [MD] [LC] Estoig de llancetes.

llancívol -a

adj. [LC] Fet per a ésser llançat. Una arma llancívola.

llanda

1 f. [LC] Planxa de metall.

2 f. [LC] [TRG] Cèrcol de ferro amb què s’envolten les rodes dels carruatges.

3 f. [TRG] Peça metàl·lica on va muntat el pneumàtic d’un vehicle.

llandós -osa

adj. [LC] Que enutja, que dona la llauna.

llanejar

v. intr. [LC] [HO] La carn de bestiar oví, tenir un gust que recorda l’olor de la llana.

llaner -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la llana, al comerç de la llana. Indústria llanera.

2 m. i f. [IT] [LC] [PR] Persona que ven o treballa la llana.

llaneria

1 1 f. [LC] [IT] Fabricació de teixits de llana.

1 2 f. [LC] [IT] Conjunt de teixits de llana.

2 f. [IT] [LC] Casa on es ven llana.

llanerol

m. [HIH] Dret consistent a pagar 2 diners setmanals que imposaven a Mallorca els paraires als teixidors per a exercir l’ofici.

llaneta

f. [IT] [LC] Roba fina de llana, de baixa qualitat.

llangardaix

1 1 m. [LC] [ZOR] Rèptil saure de diferents espècies de la família dels lacèrtids, de mida mitjana o gran, cos robust, dors cobert de petites escates granulades, cua llarga i cònica, i extremitats ben desenvolupades amb dits llargs i prims, acabats en ungles.

1 2 [ZOR] llangardaix ocel·lat [o llangardaix comú] Llangardaix de mida gran, cos cilíndric i robust, cap prominent amb mandíbules poderoses i coloració general verd groguenca, amb un reticulat fosc i amb algunes fileres de taques blaves als costats, que és l’espècie més comuna a Catalunya i al País Valencià (Lacerta lepida).

1 3 [ZOR] llangardaix pirinenc Llangardaix de mida mitjana, d’aspecte rabassut, amb el cap alt, el musell curt i arrodonit i les extremitats relativament curtes, que es troba en algunes localitats del Pirineu de Catalunya i Andorra (Lacerta agilis).

1 4 [ZOR] llangardaix verd Lluert 1.

2 m. [LC] [ZOP] Dragó 3 1.

llangor

1 f. [LC] [MD] Estat de decaïment, físic o moral, prolongat.

2 f. [LC] [MD] Manca d’activitat, d’energia.

llangorós -osa

1 adj. [LC] [MD] Ple de llangor.

2 adj. [LC] [MD] Que expressa la llangor. Una mirada llangorosa.

llangorosament

adv. [LC] Amb llangor, d’una manera llangorosa.

llanguet

m. [ZOP] pixota de llanguet V. PIXOTA¹.

llanguiment

m. [LC] [MD] LLANGOR.

llanguir

v. intr. [LC] [MD] Patir de llangor.

llanós -osa

1 adj. [LC] Cobert d’apèndixs semblants a llana. Una tija llanosa.

2 adj. [LC] Semblant a la llana. Pèl llanós.

llanositat

f. [LC] Qualitat de llanós.

llanot

m. [ZOP] RAJADA CLAVELLADA.

llanta

f. [TRG] [LC] LLANDA.

llanterna

1 1 f. [LC] Fanal de mà amb una cara de vidre i una ansa fixada ordinàriament en la cara oposada.

1 2 f. [ED] [EE] Petit llum de butxaca format per una capsa, on van allotjats una pila o més o acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor.

1 3 [LC] llanterna sorda Llanterna en què pot tapar-se la llum a voluntat.

2 1 f. [TRA] Part superior d’una farola, closa amb vidres, on hi ha el llum i els aparells òptics.

2 2 f. [AQ] Llanternó 1.

2 3 f. [AR] Element prismàtic o cilíndric situat en la part superior d’una coberta, d’una cúpula o d’una teulada per augmentar-ne l’elegància, la llum i, a vegades, ventilar-ne l’interior.

3 f. [JE] [AR] llanterna màgica Aparell en què per mitjà de lents es fan aparèixer amplificades sobre una superfície blanca figures pintades en tires de vidre i fortament il·luminades per un llum situat dins de l’aparell.

4 f. [ZOA] llanterna d’Aristòtil Aparell mastegador dels equinoïdeus format per peces calcàries situades al voltant de l’orifici bucal.

5 f. [BOS] Aranya 6.

llanterner llanternera

1 m. i f. [IMI] [PR] [LC] Persona que fa o ven llanternes.

2 m. i f. [LC] LAMPISTA.

llanternó

1 1 m. [AQ] [LC] [AR] Construcció més alta que ampla amb vidriera, que es posa com a acabament en alguns edificis per donar claror a l’interior.

1 2 m. [AQ] [LC] [AR] Cos superior que s’afegeix a una cúpula.

2 m. [EI] Roda formada per dos discos paral·lels units per llurs circumferències amb barrons cilíndrics amb què engranen les dents d’una roda dentada.

llàntia

1 1 f. [LC] Aparell que té un dipòsit on es posa un líquid combustible i una metxa immergida en el líquid llevat en un dels extrems, i serveix, encès el cap de la metxa, per a produir llum. Encendre la llàntia. Apagar la llàntia. A la cripta cremen dues llànties nit i dia. Llàntia d’esperit de vi.

1 2 [LC] llàntia astral Llàntia que il·lumina de dalt a baix sense projectar cap ombra sobre la taula.

1 3 [LC] [MI] llàntia de seguretat Llàntia en què la flama és envoltada de tela metàl·lica per evitar la inflamació del gas grisú en les mines.

2 f. [LC] Taca, especialment d’oli o de greix. Portava la camisa plena de llànties.

3 f. [ZOI] Invertebrat del grup dels braquiòpodes, de conquilla oval, llisa i transparent (Terebratula vitrea).

llantier¹

m. [LC] Objecte que serveix per a col·locar-hi una llàntia.

llantier² llantiera

m. i f. [PR] Persona que té cura de les llànties netejant-les, posant-hi oli, etc., i encenent-les.

llantió

m. [LC] Llàntia petita.

llantiós -osa

adj. [LC] Ple de llànties o taques.

llantó

m. [LC] Llàntia 1 1.

llantoner

m. [LC] Objecte que sosté diferents llantons o llànties.

llanut -uda

1 adj. [LC] Que té llana.

2 adj. [LC] Ignorant, toix.

llanxa

1 f. [TRA] [LC] Embarcació petita amb espill a popa i sense arboradura. Llanxa de regates.

2 [DE] [TRA] llanxa canonera Llanxa proveïda de canó, morter o obús emprada en combats a curta distància.

llanxada

f. [TRA] [LC] Càrrega que porta una llanxa.

llanxer llanxera

m. i f. [TRA] [PR] [LC] Persona que mena una llanxa.

llaor

1 f. [LC] Acció de lloar; l’efecte.

2 f. [LC] Expressió de lloança.

llapa

f. [BOS] REPALASSA.

llaparassa

f. [LC] [BOS] REPALASSA.

llapassa

1 f. [BOS] [LC] REPALASSA.

2 [BOS] llapassa borda Herba de la família de les compostes, de fulles rombals i capítols fructífers oblongs coberts d’agullons i amb dos becs apicals, que es fa en llocs ruderals humits (Xanthium italicum).

3 f. [BOS] BESNEULA.

4 f. [BOS] Rogeta 1.

5 f. [BOS] XEREIX AFERRADÍS.

llapassera

f. [BOS] REPALASSA.

llapassó

m. [BOS] Planta de la família de les umbel·líferes, de fulles pinnatisectes, flors blanques o rosades en umbel·les oposades a les fulles i fruit ovoide cobert d’agullons, que es fa sobretot als camps de cereals (Turgenia latifolia).

llapidera

1 f. [LC] PORTALLAPIS.

2 f. [LC] Llapis 1.

llapis

1 1 m. [LC] [ECO] Fragment de certs minerals greixosos i suaus al tacte, que s’empra per a dibuixar i escriure.

1 2 m. [ECO] Estri per a dibuixar i escriure a mà, constituït per una mina inclosa en una barreta cilíndrica o prismàtica de fusta, el cap de la qual es talla en punta a fi de deixar descoberta la mina.

2 m. [LC] [ED] Cosmètic en forma de llapis, emprat per al maquillatge de les celles, dels ulls, de la vora dels llavis, etc.

3 m. [IN] llapis òptic Sensor òptic en forma de llapis.

llapissa

f. [BOS] Rogeta 1.

llapissera

f. [LC] PORTALLAPIS.

llapó

1 1 m. [LC] [BOI] [EG] [BOC] Capa d’algues filamentoses o microscòpiques i bacteris, generalment llefiscosa, que recobreix el fons de bassals i rierols, parets de basses, etc.

1 2 m. [LC] [BOI] [BOC] [EG] Verdet 3 1.

1 3 m. [LC] Tovor untuosa deguda al desenvolupament d’algues, que adquireixen certs objectes que han estat llarg temps submergits a l’aigua.

2 1 m. [BOS] Volantí 3.

2 2 m. [BOS] MORRÓ.

llaquim

m. [LC] Llot que es fa a les basses, als llocs d’aigua estancada, etc.

llar

1 1 f. [LC] [AQ] [ED] Paviment o sòl generalment de pedra on es fa el foc d’una casa, proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums. Seia prop la llar.

1 2 [LC] [AQ] [ED] llar de foc Llar 1 1. Encén la llar de foc, que fa fred.

2 1 f. [LC] Casa que hom habita amb els seus.

2 2 [SO] llar de pas Residència temporal per a la reinserció de persones que han estat internades en una institució penitenciària o psiquiàtrica o de persones que han estat temporalment allunyades del seu medi habitual.

2 3 [PE] llar d’infants JARDÍ D’INFANTS.

llard

m. [LC] [HO] Greix tret per fusió del sagí del porc.

llarder

adj. [LC] [AN] dijous llarder V. DIJOUS.

llardissós -osa

adj. [LC] LLARDÓS.

llardó

1 m. [LC] [HO] Tros de sagí dels que resten després d’extreure’n el llard.

2 1 m. [LC] Persona que va sempre plena de taques.

2 2 [LC] anar fet un llardó Anar molt tacat.

llardós -osa

adj. [LC] Recobert de llard, brut de llard o d’un altre greix.

llardufa

f. [LC] [HO] LLARDÓ.

llarg¹

1 1 m. [LC] Llargada d’una cosa, d’una superfície. Una taula de vuit pams de llarg.

1 2 [LC] al llarg loc. adv. Segons la llargada d’una cosa. Heu de tallar la peça al llarg.

1 3 [LC] al llarg de loc. prep. En tota la llargada de, en tota l’extensió de. Al llarg dels anys. Poseu les caixes al llarg del corredor.

1 4 [LC] de llarg a llarg loc. adv. D’extrem a extrem.

2 m. [LC] passar de llarg Passar per un indret sense deturar-s’hi.

3 m. [MU] En mús., temps lent.

llarg²

adv. [LC] Llargament 1. Parlar llarg.

llarg³ -a

1 1 adj. [LC] Que té una llargada considerable d’un extrem a l’altre. Un carrer llarg. Aquest bastó és més llarg que el meu. Agafar el camí més llarg. Porta els cabells massa llargs.

1 2 adj. [LC] En què la dimensió més gran mesura tal o tal extensió. Una séquia llarga de cent metres. Faldilles llargues fins a mitja cama, fins als genolls, fins prop dels peus.

1 3 adj. [LC] D’una llargada més gran que la normal, excessiva. Tenir les cames llargues, ésser llarg de cames. Una passa llarga. Un os llarg.

2 1 adj. [LC] Que té una gran durada, una gran extensió des del començament a l’acabament. Un llarg debat. El seu parlament ha estat més llarg que el vostre. Un llarg viatge. Un text molt llarg.

2 2 adj. [LC] D’una durada que mesura tant o tant. Una conferència llarga d’una hora i mitja.

2 3 adj. [LC] D’una durada més gran que la normal, excessiva. Trobar el dia llarg, les hores llargues.

3 1 [LC] a la llarga loc. adv. A la fi, passat molt de temps.

3 2 [LC] de llarg loc. adv. Amb vestit talar, amb faldilles llargues.

4 1 adj. [LC] anar llarg [o anar per llarg] Haver-n’hi per temps.

4 2 [LC] ésser llarg de dits [o ésser llarg d’ungles] TENIR ELS DITS LLARGS.

4 3 [LC] ésser llarg de llengua Excedir-se de paraules.

4 4 [LC] llarg de mans Expedit en el treball.

4 5 [LC] llarg de vista Que hi veu molt bé de lluny.

4 6 [LC] posar de llarg Presentar una dona jove vestida de llarg per primera vegada en una festa celebrada amb aquest fi.

5 1 adj. [LC] Expedit a fer una cosa.

5 2 adj. [LC] Prompte a entendre les coses.

6 adj. [FL] Que té la durada de dues unitats, s’aplica a una vocal o a una síl·laba. Una síl·laba llarga seguida d’una síl·laba breu.

7 adj. pl. [LC] Molts. Fa llargs anys que dura.

8 m. pl. [JE] En algunes danses, passos oposats als curts.

9 f. [MU] LONGA.

llargada

1 f. [LC] [IMF] Extensió de l’un extrem a l’altre d’una cosa, del començament a l’acabament. La llargada d’un carrer, d’una carretera, d’un riu. L’armari de la botiga té prop de vuit metres de llargada.

2 f. [LC] PER EXT. La llargada d’un setge, d’una guerra.

3 f. [LC] La més gran de les dimensions d’una cosa o figura plana, formant angle amb la més petita. Un tauló de cinc metres de llargada. La taula del menjador fa una llargada de set metres i mig.

4 f. [LC] [IMF] Llargada d’una cosa presa com a unitat de mesura.

llargament

1 adv. [LC] Durant molt temps. Van parlar llargament de l’assumpte.

2 adv. [LC] Amb llarguesa. Els recompensarà llargament.

llargària

f. [LC] LLARGADA.

llargarut -uda

adj. [LC] Molt llarg en comparació de la seva amplària.

llargmetratge

m. [JE] [CO] Film d’una longitud superior a 1.600 metres i d’una durada superior a 60 minuts.

llarguejar

v. intr. [LC] Una cosa, tenir una llargada major que l’habitual, que la convenient. Aquest vestit llargueja.

llarguer -a

adj. [LC] Que té un llarg que excedeix el normal o mitjà.

llarguerut -uda

adj. [LC] LLARGARUT.

llarguesa

f. [LC] Liberalitat 1.

llas llassa

adj. [MD] LAS.

llassar

v. tr. i intr. pron. [LC] LASSAR.

llassís

m. [IMF] [LC] Dispositiu amb què, per mitjà de diferents caragols de fusta o de ferro, es premen l’una contra l’altra dues o més làmines de fusta prèviament encolades.

llast

1 1 m. [TRA] Pedres, trossos de ferro, sorra, etc., que es posen al fons de la nau, per donar-li una major estabilitat.

1 2 m. [TRG] Sacs de sorra que els tripulants dels globus aerostàtics s’emportaven i deixaven caure a mesura que volien enlairar-se.

1 3 m. [LC] Allò que dona estabilitat al caràcter, a la conducta, etc.

1 4 m. [LC] Rèmora 2.

2 m. [BI] llast genètic Disminució del potencial reproductor mitjà dels individus d’una població deguda a la presència de gens letals, semiletals i subvitals.

llastar

1 v. tr. [TRA] Posar llast (a una cosa, especialment a una embarcació o a un globus aerostàtic).

2 tr. [LC] Proveir de recapte.

llàstima

1 f. [LC] Pietat, compassió.

2 1 f. [LC] Objecte que inspira la pietat, la compassió.

2 2 f. pl. [LC] Misèries de la vida, penes, sofriments.

3 1 f. [LC] és llàstima És de plànyer, dol, és pecat.

3 2 [LC] quina llàstima! [o llàstima!] Expressions amb què es lamenta alguna cosa. No pots venir? Quina llàstima! Llàstima que sigui tan esquerpa!

llastimós -osa

adj. [LC] Que mou a compassió.

llastimosament

adv. [LC] D’una manera llastimosa.

llastrar

v. tr. [LC] [TRA] LLASTAR.

llata

1 1 f. [IMF] [AQ] [LC] Peça de fusta estreta i de poc gruix emprada amb d’altres per a aguantar les teules, en la construcció de bastiments, per a fixar-hi arrimadors i empostissats, etc.

1 2 [IMF] llata de ràfec Llata inferior en un vessant de teula plana de més amplada que les altres per tal de disminuir la inclinació de la teula més baixa.

1 3 [AQ] llata per canal Disposició de les llates d’una teulada de teula cònica en què cada teula canal descansa entre dues llates disposades en el sentit del vessant.

1 4 [AQ] [IMF] llata d’empostissar Llistó de fusta dels que serveixen de suport o d’element de fixació de les posts d’un revestiment de paret o de sòl.

2 f. [TRA] BAU.

3 f. [IT] [LC] Trena d’espart, de cànem, de jute, emprada per a fer soles d’espardenya, estores, etc.

4 f. [HO] Tall de carn de damunt l’espatlla del bou o de la vedella.

llatador llatadora

m. i f. [PR] [IT] [LC] Persona que fa llata de cànem o d’espart.

llatí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] LACI.

2 1 m. [FL] [LC] Llengua itàlica parlada pels romans, que la van trasplantar a tot el seu imperi. Estudiar el llatí. Llatí clàssic.

2 2 [LC] [FL] llatí vulgar a) Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble.

2 2 [LC] [FL] llatí vulgar b) Entre els romanistes, llatí col·loquial del baix Imperi romà i dels segles subsegüents.

2 3 [FL] baix llatí Llatí de l’alta edat mitjana, considerat corromput per les concessions que feia a la llengua parlada.

2 4 [LC] [FL] llatí macarrònic Paròdia del llatí clàssic, barreja de mots llatins i de mots vulgars llatinitzats.

2 5 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al llatí. Gramàtica llatina.

3 1 adj. [LC] [FL] Que parla alguna llengua romànica. Les nacions i els pobles llatins.

3 2 adj. [RE] D’occident, aplicat especialment a l’Església catòlica.

4 adj. [LC] anar llatí Anar llis, sense entrebancs.

llatinada

1 f. [FL] [FS] Expressió, clàusula, etc., llatina que hom intercala en el discurs.

2 f. pl. [LC] Frase de blasme, especialment quan és al·lusiva a defectes d’altri. Tirar llatinades.

llatinisme

1 m. [FL] [LC] Gir, expressió, peculiars de la llengua llatina.

2 m. [FL] [LC] Mot manllevat al llatí, gir imitat del llatí.

llatinista

m. i f. [FL] [PR] [LC] [FLL] Persona versada en la llengua i en la literatura llatines.

llatinitat

1 f. [LC] [FL] [FLL] Estil en parlar o en escriure llatí. La baixa llatinitat.

2 f. [LC] [FL] [FLL] Qualitat de la llengua emprada per qui escriu en llatí. La llatinitat de Ciceró.

3 f. [LC] [FL] [FLL] Qualitat de llatí. La llatinitat d’un mot, d’un gir.

llatinització

f. [LC] [FL] Acció de llatinitzar; l’efecte.

llatinitzar

1 1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., llatins.

1 2 v. tr. [HIH] [LC] [SO] Els antics llatins o romans, imposar llurs usos, costums, etc., especialment llur llengua (als pobles o territoris conquerits).

1 3 v. tr. [LC] Revestir de la forma llatina. Llatinitzar un nom grec.

1 4 intr. pron. [HIH] [SO] [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., dels llatins. Els invasors es llatinitzaren i adoptaren el dret romà.

2 tr. [LC] [FL] Omplir de llatinismes.

3 intr. [LC] Imitar la llengua, l’estil, els costums, etc., llatins. La gent lletrada, en escriure, llatinitzava força.

llatinoamericà -ana

adj. i m. i f. [LC] Hispanoamericà 1.

llatinòrum

m. [LC] [FL] Llatinada, especialment macarrònica, en mal llatí.

llàtzer

1 1 m. [LC] Persona en estat molt lamentable, plena de cops, de nafres, etc. Va tornar de l’excursió fet un llàtzer.

1 2 m. [LC] Persona tota estripada, tacada.

2 m. [LC] pobre llàtzer Infeliç, pobre home. Vaig veure aquell pobre llàtzer passejant sol.

llatzerat -ada

1 adj. [MD] Afligit, ple de mals, desgraciat.

2 adj. [LC] [MD] Que pateix el mal de Sant Llàtzer.

llatzeret

m. [LC] [MD] [AGR] Lloc on s’aïllen les persones, els animals o les mercaderies que estan en quarantena i on són sotmesos a revisió i a observació, especialment el situat en ports i llocs fronterers.

llatzerí -ina

adj. [LC] [MD] Llatzerat 2.

llatzèria

f. [LC] Calamitat, misèria, aflicció, de la vida.

llatzerós -osa

adj. [LC] [MD] Llatzerat 2.

llau

f. [LC] ALLAU.

llauada

f. [LC] Pluja torrencial que s’emporta la terra.

llauna

1 f. [LC] [ML] [QU] Làmina d’acer dolç recoberta d’una capa d’estany.

2 1 f. [LC] [ED] Estri de cuina, de llauna, de forma ovalada o rectangular, que serveix per a rostir certes viandes. Bacallà a la llauna.

2 2 f. [LC] [ED] Recipient de llauna que es tanca hermèticament per a la conservació del seu contingut. Una llauna de sardines, de préssecs, de tabac, de cervesa. Pèsols de llauna. Tonyina de llauna.

3 f. [LC] Trosset de llauna on hi ha marcat un número, una lletra, etc.

4 1 f. [LC] Cosa que molesta, que enfastideix per la seva excessiva llargària i monotonia. Quina llauna de discurs, el director!; ha estat insuportable. És una llauna haver d’aguantar constantment les seves queixes.

4 2 [LC] donar la llauna a algú a) Enutjar-lo.

4 2 [LC] donar la llauna a algú b) Despatxar-lo, acomiadar-lo.

llaunar

v. tr. [IT] Afinar (un teixit de seda) fregant-lo lleugerament amb unes llaunes especials.

llauner llaunera

1 m. i f. [PR] [IMI] [LC] Persona que fabrica o ven estris de llauna.

2 m. i f. [LC] LAMPISTA.

llauneria

1 f. [IMI] Ofici de llauner.

2 f. [IMI] [LC] Obrador o botiga de llauner.

llaura

1 f. [AGA] [LC] ARADA.

2 f. [AGA] [LC] Llaurada 1.

llaurada

1 f. [AGA] [LC] Acció de llaurar.

2 f. [AGA] [LC] Tros on s’està practicant aquesta operació. Porta’ns el berenar a la llaurada.

llauradís -issa

adj. [AGA] [LC] Susceptible d’ésser llaurat.

llaurador llauradora

1 1 m. i f. [AGA] [PR] [LC] Persona que llaura la terra.

1 2 m. i f. [AGA] [PR] [LC] Conreador del camp.

2 adj. [AGA] [LC] Que hom pot utilitzar per a llaurar. Un bou llaurador.

3 m. [IMI] [ED] [LC] Pala acanalada, generalment amb un mànec curt, per a agafar gra, sucre, etc., en petites quantitats.

llaurar

1 1 v. tr. [LC] [AGA] Fer solcs (a la terra) amb l’arada.

1 2 intr. [LC] Aplicar-se en una tasca, un treball, etc.

1 3 [LC] llaurar en arena [o llaurar en l’arena] SEMBRAR EN L’ARENA.

1 4 [LC] fer llaurar dret algú Fer-lo procedir com cal.

2 tr. [TRA] Arrossegar l’àncora o el ruixó (pel fons).

llauró

1 f. [AGA] [LC] Terra conreadissa.

2 f. [AGA] [LC] LLAURADA.

llausanger -a

adj. [LC] ANT. ADULADOR.

llaüt

1 m. [MU] [LC] Instrument músic de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes.

2 m. [TRA] LLAGUT.

llaütista

m. i f. [LC] [PR] [MU] Músic que toca el llaüt.

llautó

1 m. [ML] [QU] Aliatge de coure i de zinc, de color groc, susceptible de gran poliment.

2 [LC] veure’s el llautó a algú o a alguna cosa Revelar-se allò que realment hi ha sota la seva aparença enganyosa.

llavador

m. [LC] Safareig 1.

llavadora

f. [LC] RENTADORA.

llavaner

m. [LC] Safareig 1.

llavar

v. tr. [LC] RENTAR.

llavassada

1 f. [LC] Allau 1.

2 f. [LC] ESLLAVISSADA.

llavei

m. [LC] Allau 1.

llavi

1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Part carnosa mòbil que limita l’obertura de la boca per sobre o per sota. Llavi superior, inferior. Llavis gruixuts, prims. Obrir, cloure, estrènyer, els llavis. Pintar-se els llavis.

1 2 [MD] [ZOA] llavi fes [o llavi leporí] Fissura d’un dels llavis, especialment el superior, deguda a la manca d’unió dels esbossos embrionaris.

2 m. [LC] [ZOA] Vora d’algunes coses que recorda els llavis. Els llavis d’una ferida. Els llavis de la vulva.

3 m. [BO] Lòbul d’una corol·la, d’un calze, sovint en nombre de dos, comparable a un llavi. El llavi superior de la sàlvia.

llaviejar

1 1 v. intr. [LC] Moure els llavis.

1 2 v. intr. [LC] BALBUCEJAR.

2 tr. [LC] Passar pels llavis.

llavifès -esa

adj. [ZOA] [LC] [MD] Que té el llavi partit.

llavigròs -ossa

adj. [LC] Que té els llavis grossos.

llavió

m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels làbrids, de fins a 30 centímetres de llargada, i de marcat dimorfisme sexual en la coloració, atès que els mascles són de color verd o verd oliva, amb tres bandes longitudinals fosques que en els adults reproductors s’adornen amb nombroses taquetes vermelles i blaves, i habitualment amb una taca en la part central de la base de la cua, mentre que les femelles són grisoses (Symphodus tinca).

llavor

1 1 f. [AGA] [BO] [LC] [AGF] Germen pluricel·lular, sovint tancat dintre d’un fruit, que, un cop madura i es desenvolupa en condicions adequades, dona naixença a una planta.

1 2 f. [BO] [LC] Gra que conté una llavor.

2 f. [LC] Allò que és causa o origen d’on provenen altres coses. Van sembrar entre ells la llavor de la discòrdia.

3 f. [BOS] llavor de puça Llavor de l’herba pucera.

llavora

f. [AGR] [LC] Truja destinada a la cria.

llavorar

1 v. tr. [LC] Afaiçonar (alguna cosa) de manera que no presenti una superfície llisa sinó formant dibuixos, relleus, etc. Llavorar un drap de seda de fil d’or. Artesans que llavoraven objectes d’argent.

2 tr. [LC] Llevar de mica en mica, amb les eines apropiades, (la part més superficial de la fusta).

3 intr. [LC] Una corda o un altre ormeig, tibar per efecte d’una tracció, una compressió, etc. Aquesta corda llavora: veges que no es rompi.

llavorer -a

adj. [LC] [AGR] Destinat a la cria. Un ase llavorer.

llavoreta

f. [LC] Anís 1 1 i 1 2.

llavors

1 adv. [LC] En aquell moment. Va ésser llavors que va venir ell.

2 adv. [LC] En aquest cas. Si ell moria primer que tu, llavors tu series l’hereu.

llebeig

[pl. -igs o -tjos]

1 m. [LC] [ME] Vent que ve del sud-oest, originat per una situació meteorològica sinòptica.

2 m. [LC] [ME] [GG] Sud-oest 1.

llebetjada

f. [LC] [ME] Ventada forta de llebeig.

llebetjol

m. [LC] [ME] Llebeig fluix.

llebrada

f. [HO] [LC] Guisat de llebre.

llebre

1 1 f. [LC] [ZOM] Mamífer lagomorf del gènere Lepus, de la família dels lepòrids, d’orelles llargues i pèl curt i dens, de color terrós mesclat amb negre, amb les potes posteriors llargues adaptades al salt i a la cursa. Poruc com una llebre. Dormir amb els ulls oberts com les llebres.

1 2 f. [ZOM] [LC] Llebre que viu a l’Europa central i és corrent als Països Catalans (Lepus europaeus).

1 3 [ZOM] llebre africana Llebre pròpia del sud d’Àfrica (Lepus capensis).

1 4 [ZOM] llebre de les neus [o llebre muntanyesa] Llebre que viu als Alps i a l’Europa septentrional (Lepus timidus).

1 5 [ZOM] llebre polar Llebre que viu a les zones àrtiques d’Amèrica (Lepus articus).

2 f. [ZOI] llebre de mar Mol·lusc tectibranqui de color marró amb taques blanques, cos massís i la conquilla totalment recoberta pel mantell (Aplysia punctata).

llebrenca

f. [BOS] ORELLA DE LLEBRE.

llebrer -a

1 adj. [ZOM] [LC] [SP] Que caça llebres. Un ca llebrer, una gossa llebrera.

2 m. [LC] [ZOM] [SP] Gos llebrer.

llebretí

m. [ZOM] [LC] [AGR] LLEBRETÓ.

llebretó

m. [ZOM] [LC] [AGR] Petit de la llebre.

llebrós -osa

adj. i m. i f. [MD] [LC] LEPRÓS.

llebroseria

f. [MD] LEPROSERIA.

llebrosia

f. [MD] [LC] LEPRA.

llebrot

m. [ZOM] [LC] Llebre mascle.

llec llega

1 adj. i m. i f. [LC] Laic 1.

2 adj. [LC] Mancat d’estudis, de coneixements, en una matèria.

3 1 m. [RE] [PR] Religiós profés que no rep l’orde sagrat i que abans servia en les feines domèstiques de la comunitat.

3 2 adj. [RE] [PR] Frare llec.

3 3 f. [RE] [PR] Religiosa professa que abans servia la comunitat en les feines domèstiques.

3 4 adj. [RE] [PR] Monja llega.

llecadora

f. [AGA] [LC] Canya oberta d’un cap, per a collir figues de moro i altra fruita.

llécol

m. [GL] [LC] LLICORELLA.

lledànies

f. pl. [RE] Processó celebrada per Sant Marc i tres dies abans de l’Ascensió, en què es van cantant les lletanies.

lledesme -a

adj. [LC] LEGÍTIM.

lledó

m. [BOS] [LC] Fruit del lledoner, negre, comestible, però poc apreciat.

lledoner

1 1 m. [LC] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies, d’escorça grisenca, branques primes i flexibles, fulles amplament lanceolades, asimètriques a la base, serrades i aspres, flors unisexuals molt poc vistents i fruit drupaci, el lledó, cultivat i sovint subespontani (Celtis australis).

1 2 [BOS] lledoner americà Arbre de la família de les ulmàcies, semblant al lledoner, propi d’Amèrica del Nord, la fusta del qual, força dura i tenaç, és emprada en fusteria i ebenisteria (Celtis occidentalis)

2 m. [IMF] [AGF] Fusta de lledoner.

lledonosa

f. [BOC] Lloc poblat de lledoners.

llefardar

v. tr. [LC] Untar, tacar, de greix.

llefardós -osa

adj. [LC] Untat, tacat, de greix.

llefec -ega

adj. i m. i f. [LC] LLAMENC.

llefiscós -osa

adj. [LC] D’una viscositat enganxosa.

llefre -a

1 adj. [LC] Brut d’una substància greixosa, enganxosa.

2 adj. [LC] GOLUT.

llefuc -uga

adj. [LC] LLAMENC.

llegany

m. [LC] Núvol prim que deixa passar amb intermitències els rajos de sol.

lleganya

1 f. [LC] [MD] [ZOA] Matèria blana produïda per la solidificació d’una secreció de les glàndules sebàcies de les parpelles. No es renta mai: porta els ulls plens de lleganyes.

2 [LC] tenir una lleganya a l’ull No veure-hi clar en algun afer.

lleganyós -osa

1 1 adj. [LC] [MD] Que té lleganyes. Amb els ulls lleganyosos.

1 2 adj. [LC] [MD] Que té els ulls plens de lleganyes.

2 adj. [LC] Cobert de lleganys. El cel esdevenia gris i lleganyós.

llegar

1 v. tr. [DR] [ECT] Deixar (un bé propi) a algú per disposició testamentària.

2 v. tr. [LC] Transmetre de generació en generació.

llegat

1 1 m. [DR] [AD] [ECT] Allò que hom llega en el testament o en el codicil.

1 2 [DR] llegat conjunt Llegat a favor de diverses persones.

1 3 m. [LC] [DR] Disposició per causa de mort que implica una adquisició de béns a títol particular.

2 m. [LC] Allò que una generació llega a una altra.

llegenda

1 1 f. [HIH] [FLL] [AN] Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.

1 2 [HIH] [FL] ésser una llegenda Ésser una faula.

2 1 f. [HIG] [NU] Inscripció gravada en una moneda, en una medalla.

2 2 f. [HIG] Mot posat en un escut.

2 3 f. [LC] [AF] Títol, escrit explicatiu, d’un pla, d’un mapa, etc.

3 f. [FLL] llegenda àuria Recull de vides de sants.

llegendari -ària

1 1 adj. [LC] [AN] [FLL] Relatiu o pertanyent a les llegendes. Narració llegendària.

1 2 adj. [LC] De fama reconeguda. Un personatge, un heroi, llegendari.

2 1 m. [FLL] [LC] Llibre que conté llegendes.

2 2 m. [LC] [FLL] Conjunt de llegendes d’un lloc, d’un personatge, d’un idioma determinats.

llegibilitat

f. [CO] [PE] Qualitat de llegible.

llegible

1 adj. [LC] Que pot ésser llegit. No tota la inscripció de la làpida era llegible. Procureu que els vostres noms siguin ben llegibles.

2 adj. [LC] Que és de lectura fàcil, agradable, etc. L’autor ha escrit una història molt llegible, de gran amenitat.

3 adj. [LC] Digne d’ésser llegit. Els grans clàssics de la literatura sempre seran autors llegibles.

llegida

f. [LC] Acció de llegir.

llegidor¹ -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que llegeix.

2 m. [IT] Bastidor de fusta emprat per a llegir els dibuixos jacquard.

llegidor² -a

adj. [LC] Que pot ésser llegit, que és de bon llegir. Tens una lletra molt llegidora.

llegidora

f. [ED] [LC] Cassa per a treure l’oli de la pica.

llegir

1 1 v. tr. [LC] [FL] Distingir, en un text escrit o imprès, (els sons figurats per les lletres). No saber llegir, de llegir. Aprendre de llegir. Tenir una lletra difícil de llegir. No entén el que llegeix. Llegir una carta, un llibre.

1 2 v. tr. [LC] [FL] Adquirir coneixença del que diu (un escrit, un autor). Llegir una notícia. Llegir Francesc Eiximenis, Bernat Metge.

1 3 tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Aquest estiu m’he llegit el Quixot.

1 4 [LC] llegir entre línies Endevinar el que l’autor deixa entendre sense dir-ho.

1 5 v. tr. [LC] [FL] Anar dient en veu alta (allò escrit que anem recorrent amb la vista). Llegeix-me aquesta carta.

2 tr. [LC] Distingir, comprendre, (allò que és figurat per qualssevol signes escrits). Llegeix música.

3 tr. [LC] Endevinar (els pensaments, sentiments, etc., d’algú) per la seva actitud, fisonomia, exterior. En la seva mirada, vaig llegir quina era la seva intenció.

llegit

m. [IT] Conjunt d’explicacions que hi ha al peu d’un dibuix jacquard i que serveixen per a interpretar-lo.

llegítima

f. [LC] [DR] [AD] Porció de l’herència de la qual el testador no pot disposar lliurement perquè la llei l’assigna als seus parents de línia directa.

llegívol -a

adj. [LC] Que és de bon llegir.

llegó

m. [AGA] [LC] Aixada petita.

llegona

f. [AGA] [LC] Aixada ampla.

llegua

1 1 f. [FIM] Mida itinerària de valor molt variable segons els països o les localitats.

1 2 [FIM] llegua antiga Mida itinerària catalana equivalent a 6.717,6 metres.

1 3 [FIM] llegua jurídica Mida itinerària catalana equivalent a 4.198,5 metres.

1 4 [FIM] llegua marina [o llegua moderna] Mida emprada en marina, equivalent a 5,55 quilòmetres i igual a 3 milles.

2 1 f. [LC] pertot hi ha cent llegües de mal camí Trobar dificultats en tot el que hom emprèn.

2 2 [LC] veure’s una cosa d’una llegua lluny No ésser gens difícil d’adonar-se’n.

lleguda

f. [SO] [LC] LLEURE¹.

llegüina

1 f. [LC] [ZOP] MADRILLETA.

2 f. [LC] [ZOP] MADRILLA.

llegum

1 m. [LC] [HO] [BO] Fruit monocarpel·lar característic de les plantes lleguminoses, de tavella dehiscent en dues valves, que conté llavors típicament diverses. Els llegums de la mongetera.

2 m. [BO] [AGA] Llavor continguda en aquest fruit. Llegums secs. Llegums cuits.

3 m. [LC] [AGA] Planta que té aquests fruits.

llegumet

m. [BOS] [LC] [AGA] Veça 1.

lleguminós -osa

1 adj. [LC] De la naturalesa dels llegums.

2 1 f. pl. [BOS] Grup de plantes, segons alguns autors, amb categoria de família, que engloba les famílies de les papilionàcies, les cesalpiniàcies i les mimosàcies, que solen fer fruit en llegum.

2 2 f. [BOS] Individu d’aquest grup.

llei

1 1 f. [AD] [DR] [PO] Regla d’acció imposada per una autoritat superior. La llei divina. La llei antiga, jueva, de Moisès. Les taules de la llei. La llei nova, de Jesucrist, de l’Evangeli. Observar, complir, la llei. Violar la llei. Ordenar la llei una cosa. Prohibir, defendre, la llei una cosa. Certs costums tenen força de llei.

1 2 [LC] a dreta llei loc. adv. No torcent la llei, amb justícia estricta.

1 3 [LC] [DR] llei humana Llei que emana dels sobirans, dels legisladors, etc., establerta per al manteniment de la societat.

1 4 [LC] [DR] llei natural Llei que emana de la recta raó de l’home.

1 5 [LC] [DR] llei moral Llei que emana de la consciència i ens obliga a fer el bé i evitar el mal.

1 6 [LC] [DR] llei positiva LLEI HUMANA.

2 1 f. [DR] [PO] [AD] Norma jurídica de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans que tenen atribuït el poder legislatiu. Lleis polítiques, civils, criminals, penals. Establir una llei. Derogar una llei.

2 2 [DR] llei adjectiva Llei processal reguladora de l’activitat dels procediments a desenvolupar pels organismes jurisdiccionals.

2 3 [DR] llei de bases a) Llei que conté normes generals sobre una matèria i té per missió de fixar els criteris segons els quals ha d’ésser articulada una llei.

2 3 [DR] llei de bases b) Llei aprovada per l’assemblea legislativa que té per finalitat delegar en un altre òrgan la formació de textos articulats, delimitant l’objecte i l’abast de la delegació i els principis i els criteris que cal seguir en el seu exercici.

2 4 [DR] llei fonamental Llei que defineix i regula l’activitat, l’organització i les institucions polítiques d’un estat.

2 5 [PO] [DE] llei marcial Llei que autoritza l’emprament de la força armada.

2 6 [DR] llei orgànica Llei, aprovada per la majoria absoluta dels membres de la cambra legislativa, que desplega la Constitució i regula aspectes jurídics fonamentals com ara drets i llibertats, els estatuts d’autonomia, etc.

2 7 [DR] llei particular Norma jurídica que es refereix exclusivament a una certa categoria de persones, de coses o de relacions jurídiques o que regeix únicament en llocs determinats.

2 8 [DR] llei qualificada Llei aprovada per una majoria dels membres del Consell General d’Andorra, que desplega la Constitució.

2 9 [HIH] llei sàlica Llei que exclou del tron les dones i llurs descendents.

2 10 [DR] llei sumptuària Llei que té per objecte posar taxa a les despeses dels particulars.

3 1 f. [LC] fer fer la llei a algú Exigir-li el compliment d’allò que és degut.

3 2 [LC] fer la llei a algú Imposar-li la pròpia voluntat.

3 3 [LC] llei de l’embut Tracte, norma, actuació, etc., arbitraris, desigualment avantatjosos.

4 1 f. [LC] Regla establerta. Les lleis de la moda.

4 2 f. [LC] [FIF] Regla universal a la qual estan subjectes els fenòmens de la naturalesa. Les lleis de Kepler. Les lleis de la termodinàmica.

4 3 f. [LC] [MT] Regla o fórmula segons la qual varia el valor d’una variable, dels termes d’una sèrie, etc.

4 4 f. [FL] En ling., formulació d’un fet que té lloc regularment en la producció d’un fenomen qualsevol. Les lleis de la gramàtica.

4 5 [FIF] llei d’escala En fís., relació que expressa la variació d’alguna magnitud en funció de la grandària dels sistemes.

4 6 [MT] llei de composició En mat., operació.

4 7 [PS] llei de totalitat En psic., principi segons el qual tot allò que ha format part d’un tot mental sol fer reaparèixer aquest tot.

4 8 [FL] llei fonètica a) Llei establerta a partir de la repetició d’un fenomen que té lloc en una articulació, en una zona i en un temps determinats.

4 8 [FL] llei fonètica b) Expressió formal d’un canvi fonètic regular en la història d’una llengua.

4 9 [QU] llei periòdica En quím., principi establert empíricament, segons el qual les propietats dels elements varien periòdicament amb llur pes atòmic.

5 1 f. [LC] [IMI] Qualitat, pes, mesura, que ha de tenir un gènere segons la llei.

5 2 f. [LC] [IMI] [NU] Quantitat de metall fi fixada per la llei que han de tenir les monedes i els altres objectes d’or o d’argent.

5 3 f. [MI] En min., contingut metàl·lic o de qualsevol altre element d’una mena expressat en percentatge ponderal.

6 f. [GLG] llei de macla Element de simetria cristal·lina que defineix la relació geomètrica de la macla d’un mineral.

7 1 f. [LC] Mena¹2 1. És una llei de peres que no m’agrada. Fa tota llei d’entremaliadures.

7 2 [LC] llei de Gens de. No tinc llei de pa.

8 f. [LC] Afecte¹1 i 2. No em té gens de llei. Li he posat llei. Li duc llei.

lleial

1 1 adj. [LC] Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció. Un home lleial. Un súbdit lleial.

1 2 adj. [LC] PER EXT. Una conducta lleial. Una paraula lleial.

2 adj. [LC] Que mostra fidelitat a l’amo i és de bon tracte. Era una gossa molt lleial.

lleialment

adv. [LC] D’una manera lleial, amb lleialtat, amb la deguda bona fe.

lleialtat

f. [LC] Qualitat de lleial.

lleidatà -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Lleida.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Lleida o als seus habitants.

2 1 m. [FL] [LC] Subdialecte del català nord-occidental parlat al Segrià i en algunes comarques veïnes.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al lleidatà.

lleig lletja

1 1 adj. [LC] Que té un aspecte desagradable a la vista, mancat de bellesa. Un home lleig. Una cara lletja. Un vestit molt lleig.

1 2 [LC] lleig com un pecat Molt lleig.

2 adj. [LC] Moralment ofensiu, repulsiu. Una acció lletja. És un costum molt lleig. És lleig de fer això.

lleixa¹

1 1 f. [LC] [ED] [IMF] Relleix o prestatge adossat a una paret, a la campana d’una llar, etc.

1 2 f. [ED] [LC] ESCUDELLER¹.

2 f. [LC] [GG] Replanet que fa com un corriol en un cingle.

lleixa²

1 f. [HIH] ANT. Deixa instituïda en última voluntat per a una fundació de fins pietosos o benèfics.

2 f. [HIH] ANT. LLEGAT.

lleixar

1 v. tr. [LC] ANT. DEIXAR.

2 v. tr. [HIH] ANT. Abandonar o lliurar a una persona o a una institució.

3 v. tr. [HIH] ANT. Llegar o instituir a favor d’una persona natural o jurídica o fundar amb fins pietosos o socials.

lleixiu

1 1 m. [LC] [QU] Aigua que té en dissolució àlcalis i sals alcalines, o àlcalis sols, com la que es pot obtenir tractant amb aigua bullent la cendra del carbó vegetal, usada antigament per a fer la bugada.

1 2 [QU] lleixiu d’hipoclorit Solució aquosa d’hipoclorit de sodi que conté clorur de sodi en un excés d’hidròxid de sodi.

2 m. [QU] Líquid alcalí oxidant emprat actualment per a fer la bugada.

3 m. [QU] En la indústria paperera, solució fortament bàsica emprada per a dissoldre la lignina de la fusta i preparar la pasta de cel·lulosa.

lleixivació

f. [IT] [QU] Acció de lleixivar; l’efecte.

lleixivadora

f. [ED] [LC] Caldera per a lleixivar.

lleixivar

1 v. tr. [LC] [ED] [QU] [IT] Bullir (una peça de roba) en lleixiu.

2 v. tr. [QU] Tractar amb lleixiu (la fusta) per tal de dissoldre la lignina i deixar lliures els feixos de fibres de cel·lulosa.

lleixiver

m. [ED] [LC] Bugader¹1.

llema

f. [LC] Llémena 1.

lleme

m. [LC] Llémena 1.

llémena

1 f. [LC] [ZOI] [MD] Ou del poll del cap.

2 f. pl. [IT] Petites bastes d’ordit o de trama que apareixen en els teixits a causa d’un funcionament defectuós dels lliços.

3 f. [BOB] LLENGUA DE BOU.

llemener¹

m. [LC] Clap de llémenes.

llemener² -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la llémena.

llemenera

1 f. [LC] Pinta de pues espesses, a propòsit per a netejar el cap.

2 adj. [LC] Pinta llemenera.

llemenós -osa

adj. [LC] [MD] Ple de llémenes.

llemenosa

adj. [BOS] [LC] botja llemenosa V. BOTJA.

llemosí -ina

1 1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] [FL] Natural de Llemotges o del Llemosí.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Llemotges o al Llemosí o als seus habitants.

2 1 m. [FL] [LC] Dialecte occità parlat al Llemosí.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al llemosí.

3 m. [FL] [HIH] [LC] ANT. Llengua catalana.

llenasca

f. [LC] Llosa gran.

llenat

m. [LC] Teulat de lloses.

llenç

1 m. [IT] [LC] Tela de lli o de cànem.

2 1 m. [AQ] Façana o paret d’un edifici.

2 2 m. [AQ] [LC] Pany² 1. Llenç de paret, de muralla.

llenca

1 f. [LC] Tros llarg i estret de paper, de drap, etc. Una llenca de paper. Una llenca de cansalada.

2 f. [LC] PER EXT. Una llenca de terra.

llença

1 f. [AGP] [LC] Ormeig de pesca que consisteix en un ham lligat a un cordill que es cala amb un pedral o plom i un suro.

2 f. [AQ] [LC] Cordill posat tibant entre dos punts en pujar una paret, un marge, etc.

llençaire

m. i f. [PR] [IT] [LC] LLENCER, LLENCERA.

llençar

1 v. tr. [LC] Tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se’n. El paquet em feia nosa, i l’he llençat. Ja ho pots llençar, això: no serveix per a res.

2 tr. i intr. pron. [LC] LLANÇAR.

llencer llencera

m. i f. [PR] [IT] [LC] Fabricant o venedor de llenços.

llenceria

1 1 f. [ED] [LC] Roba de llit, de bany, de taula i roba interior.

1 2 f. [ED] [LC] Lloc on es guarda aquesta roba.

2 f. [ED] [LC] Botiga on es ven roba interior.

3 1 f. [IMI] Ofici de llencer.

3 2 f. [LC] [IMI] [ED] Botiga de llenços.

llençol

m. [LC] [IT] Peça de llenç, de cotó o d’altres fibres tèxtils que es posa al llit per a abrigall immediat al cos.

llençolet

m. [LC] Bolquer 1.

llendera

f. [LC] Corda prima.

llenega

1 f. [BOB] [LC] Bolet del gènere Hygrophorus, de l’ordre de les tricolomatals, caracteritzat per la presència de viscositat sobre el barret i el peu, més o menys preuat com a comestible.

2 [LC] [BOB] llenega blanca Llenega de color blanquinós o de vori (Hygrophorus eburneus).

3 [BOB] llenega d’alzinar Llenega més petita i de cama més prima que la llenega negra, comestible poc apreciat, que viu en sòls silícics (Hygrophorus persoonii).

4 [BOB] llenega d’or Llenega de color blanc, amb taques groc d’or al marge del barret i a la part alta de la cama (Hygrophorus chrysodon).

5 [LC] [BOB] llenega de primavera BOLET D’ESQUIROL.

6 [LC] [BOB] llenega flairosa MOCOSA PERFUMADA.

7 [LC] [BOB] llenega llarga Llenega de barret bru, poc viscós, peu alt i carn inodora (Hygrophorus camarophyllus).

8 [LC] [BOB] llenega negra Llenega massissa, de barret fosc i viscós i peu sovint inflat, també viscós, que viu formant micorrizes amb pins, en sòls carbonatats, i és una de les espècies més preuades a Catalunya (Hygrophorus latitabundus).

9 [LC] [BOB] llenega pudent Llenega semblant a la llenega blanca, però de barret més convex i carnós i amb carn d’olor forta, de nyàmera, comestible poc apreciat (Hygrophorus discoxanthus o H. cossus).

10 [BOB] llenega rosàcia Llenega comestible, de barret viscós i fosc al centre, amb tonalitats rosades al barret i a les làmines, que viu als carrascars (Hygrophorus roseodiscoideus).

11 [BOB] llenega vermella Carlet 1.

llenegable

adj. [LC] LLENEGADÍS.

llenegada

f. [LC] Acció de llenegar; l’efecte.

llenegadís -issa

adj. [LC] Que llenega fàcilment.

llenegall

1 m. [LC] Lloc relliscós.

2 m. [BOB] LLENEGA.

llenegar

v. intr. [LC] Relliscar, esmunyir-se.

llenegós -osa

adj. [LC] RELLISCÓS.

lleneguera

f. [BOB] [LC] Indret on surten, any rere any, a causa de la persistència del miceli, grups poc o molt nombrosos de llenegues.

lleneguívol -a

adj. [LC] LLENEGADÍS.

llengot

1 m. [LC] LLENGOTA.

2 m. [AF] En tip., peça d’un cert gruix usada per a fer els blancs d’un motlle.

llengota

f. [LC] Acció de treure la llengua davant d’algú en senyal de befa. Fer llengotes. M’ha fet una llengota.

llengotaire

m. i f. [LC] Persona que fa llengotes sovint.

llengotejar

v. intr. [LC] Fer llengotes.

llengoter -a

adj. [LC] Inclinat a llengotejar.

llengua

1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Òrgan musculós dels vertebrats, molt mòbil, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, que serveix com a òrgan del gust i com a òrgan principal de la deglució, la succió, la masticació i l’articulació de sons. La punta de la llengua. Ensenyar la llengua al metge. Treure la llengua. Fer petar la llengua. Va arribar corrent, amb un pam de llengua a fora. Comprar, menjar, una llengua de porc, de bou.

1 2 [LC] [MD] tenir la llengua carregada [o la llengua bruta, o la llengua blanca] Tenir-la recoberta d’una capa blanca, groguenca, indici d’un estat morbós del tub digestiu.

1 3 [LC] [MD] tenir la llengua espessa [o la llengua pastosa] Tenir-la recoberta d’una mucositat espessa.

1 4 [LC] tenir la llengua lligada Tenir un motiu que no permet de dir una cosa.

2 1 f. [LC] Llengua considerada com l’agent principal de la paraula, ús de la llengua en parlar. Fer córrer la llengua. Moderar, frenar, la llengua. Li vaig dir tot el que em va venir a la llengua. Només parla ell, sembla que hagi menjat llengua!

2 2 [LC] anar-se’n de la llengua ANAR-SE’N DE LA BOCA.

2 3 [LC] mala llengua [o llengua d’escorpí, o llengua d’escurçó, o llengua serpentina, o llengua verinosa, o llengua viperina] Propensió a la maldiença. Té una mala llengua incorregible: malparla de tothom.

2 4 [LC] mala llengua Persona maldient. No facis cas del que diu: és una mala llengua. Males llengües diuen que ho ha fet ella.

2 5 [LC] tenir llengua a algú No intimidar-se davant d’algú.

2 6 [LC] tenir molta llengua algú Dir més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc.

2 7 [LC] anar a llengües de la gent Ésser objecte de comentaris maldients.

2 8 f. [LC] Informació que hom dona o rep sobre alguna cosa. Donar llengua d’alguna cosa a algú. Tenir, haver, llengua d’alguna cosa.

3 1 f. [LC] Cosa que per la seva forma recorda la llengua. Una llengua de foc.

3 2 [GL] llengua de glacera Part de la glacera de tipus alpí que s’inicia en el circ glacial i acaba en zones a les quals la velocitat d’avançament resta compensada per la velocitat de fusió del glaç.

3 3 [LC] [GL] llengua de terra Promontori sedimentari pla, estret i llarg que avança endins del mar, d’un llac, etc.

3 4 [LC] [GL] llengua glacial LLENGUA DE GLACERA.

4 f. [HIH] Circumscripció territorial que formava part de la jurisdicció de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

5 1 f. [LC] [FL] Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per a la comunicació. La llengua pàtria, nacional. La llengua catalana. Les llengües neollatines.

5 2 f. [FL] Conjunt de regles subjacents a tot acte de parla, que afecta els diversos components d’un sistema lingüístic.

5 3 [FL] llengua artificial Sistema de signes comunicatius elaborat per convenció deliberada.

5 4 [FL] llengua franca Llengua que és una barreja de dues o més llengües i en la qual s’entenen els naturals de pobles distints.

5 5 [FL] llengua materna Llengua adquirida d’una manera natural al llarg de la infància.

5 6 [LC] [FL] llengua morta Llengua que ja no es parla.

5 7 [LC] [FL] llengua vehicular Llengua de comunicació entre parlants de llengües maternes diferents.

5 8 [LC] [FL] llengua viva Llengua que encara es parla.

5 9 [LC] [FL] llengua aglutinant [o llengua aglomerant] Llengua en què l’estructura dels mots està formada per elements morfològics, fàcilment separables, que mantenen llur significació i llur individualitat.

5 10 [FL] llengua aïllant Llengua en què els elements relacionals i els elements significants constitueixen mots distints.

5 11 [FL] llengua amalgamant LLENGUA FLEXIVA.

5 12 [LC] [FL] llengua analítica Llengua que expressa les funcions morfosintàctiques per mitjà de l’ordre de mots o per l’ús de mots independents.

5 13 [FL] llengua ergativa Llengua que es caracteritza morfològicament per la possessió del cas ergatiu i sintàcticament per l’existència de construccions ergatives.

5 14 [LC] [FL] llengua flexiva Llengua en què els mots no es poden analitzar en elements morfològics fàcilment aïllables i en què una mateixa categoria gramatical pot ésser expressada per diferents elements. El llatí és una llengua flexiva.

5 15 [FL] llengua polisintètica Llengua en què les funcions morfosintàctiques s’expressen per mitjà d’un sol mot que aglutina una gran quantitat d’elements semàntics i de relacions gramaticals.

5 16 [LC] [FL] llengua sintètica LLENGUA FLEXIVA.

5 17 [LC] [FL] llengua tonal Llengua que fa ús distintiu del to lèxic.

6 1 f. [FL] llengua d’oc Occità 2 1.

6 2 [LC] [FL] llengües hispàniques Llengües romàniques parlades al territori de l’antiga Hispània.

6 3 [FL] [LC] llengües romàniques Llengües sortides del desenvolupament del llatí vulgar: portuguès, espanyol, català, francès, italià, romanès, etc.

7 1 f. [FL] Llenguatge propi d’una època, d’un estament, de certes matèries. La llengua de la prosa.

7 2 [FL] llengua d’ús Llengua col·loquial.

7 3 [FL] llengua estàndard Estàndard 4.

7 4 [FL] [FLL] llengua literària Llengua que s’usa en escriure, amb una tendència a la unitat i a l’elevació respecte al llenguatge quotidià.

8 1 f. [BOS] llengua bovina a) PARADELLA MOLLEROSA.

8 1 [BOS] llengua bovina b) BUGLOSSA.

8 2 [BOS] llengua d’oca ESPIGA D’AIGUA.

8 3 [LC] [BOS] llengua de bou Herba de la família de les boraginàcies, tota ella híspida, de tiges dretes puntejades de negre, fulles oblongues o lanceolades, flors de color variable entre el blau i el porpra, amplament tubuloses i amb els estams molt sortints, freqüent en prats secs i vores de camins (Echium vulgare).

8 4 [BOS] llengua de ca Planta de la família de les boraginàcies, tomentosa i d’un verd grisenc, de fulles oblongues, les superiors semiamplexicaules, flors d’un blau brut amb venes violeta i fruit format per quatre mericarpis coberts d’agullons, que es fa en herbassars nitròfils (Cynoglossum creticum).

8 5 [BOS] [AGA] llengua de cavall a) GALZERAN MAJOR.

8 5 [BOS] [AGA] llengua de cavall b) ESPIGA D’AIGUA.

8 6 [BOI] llengua de cérvol Falguera de l’ordre de les asplenials, de fulla entera, amb sorus bruns allargats, a banda i banda del nervi (Asplenium scolopendrium).

8 7 [BOS] llengua de frare CUGOT.

8 8 [BOS] llengua de moixó PASSACAMINS.

8 9 [BOI] llengua de serp Falguera de l’ordre de les ofioglossals, formada per una part aplanada, lanceolada, i una espiga d’esporangis (Ophioglossum vulgatum).

8 10 [LC] [BOS] llengua de vaca BUGLOSSA.

8 11 [BOS] llengua rodona ARISTOLÒQUIA.

9 1 f. [BOB] llengua de bou Bolet del grup dels basidiomicets afil·loforats, de barret carnós, irregular, de color blanquinós o groc pàl·lid, amb agulletes (Hydnum repandum i espècies afins).

9 2 [BOB] llengua de bou blanca Llengua de bou de color blanc i carn fràgil, que viu preferentment en pinedes càlides (Hydnum albidum).

9 3 [BOB] llengua de bou vermellosa BOLET D’AGULLES RUFESCENT.

9 4 [BOB] llengua de terra Bolet dels gèneres Trichoglossum i Geoglossum, del grup dels ascomicets, que es caracteritza per tenir fructificacions erectes i negroses en forma de llengua o de maça, que surten de terra, isolades o en grups.

9 5 [BOB] llengua de vaca Fetge de vaca B).

9 6 [LC] [BOB] llengua de vedella LLENGUA DE BOU.

10 1 f. [LC] [ZOP] llengua de Sant Pau Peix de la família dels soleids, d’uns 20 centímetres de llargada, amb quatre taques negres orlades de blanc, disposades simètricament, amb els dos ulls sobre el costat dret (Microchirus ocellatus).

10 2 [ZOP] llengua de bacallà Peix de la família dels gàdids, de cos molt allargat, que pot atènyer 180 centímetres de llargada, de color bru verdós, amb dues aletes dorsals i una de ventral, que viu en aigües profundes i és molt poc freqüent (Molva molva).

llenguado

1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels soleids, de cos oval i molt aplanat, la boca lateral i els ulls al costat dret (Solea solea).

2 [ZOP] llenguado d’arena Peix de la família dels soleids, d’uns 20 centímetres de llargada, amb bandes transversals o amb grans taques sobre el costat pigmentat i sobre les aletes (Microchirus variegatus).

3 [ZOP] llenguado de fonera Peix de la família dels soleids, que no sol passar dels 15 centímetres de llargada, amb l’aleta pectoral del costat cec pràcticament inexistent (Monochirus hispidus).

4 [ZOP] llenguado menut [o llenguado xic] Peix de la família dels soleids, petit, de 10 a 13 centímetres de llargada, de color canyella amb taques irregulars més fosques (Buglossidum luteum).

llenguadocià -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Llenguadoc.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Llenguadoc o als seus habitants.

2 1 m. [FL] [LC] Dialecte occità parlat al Llenguadoc.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al llenguadocià.

3 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la llengua d’oc.

llenguallarg -a

1 adj. [LC] Que és llarg de llengua.

2 m. [ZOO] COLLTORT¹.

llenguatge

1 1 m. [LC] [FL] Facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit.

1 2 [FL] llenguatge artificial Sistema construït explícitament per a delimitar una àrea conceptual o per a facilitar la comunicació.

1 3 [FL] llenguatge formal Llenguatge artificial emprat en la descripció gramatical.

1 4 [FL] llenguatge lògic Llenguatge en què té preponderància la funció representativa.

1 5 [FL] llenguatge natural Llenguatge emprat en la comunicació humana habitual.

1 6 [FL] llenguatge objecte Llenguatge, natural o artificial, descrit per un altre llenguatge.

1 7 [FL] llenguatge sintètic Llenguatge obtingut per la conversió en sons dels espectres enregistrats en un espectrògraf.

2 1 m. [LC] [FL] Vocabulari i fraseologia propis d’un art, d’una branca de la ciència, etc. El llenguatge de la química. Llenguatge tècnic.

2 2 m. [LC] Manera com un hom expressa el pensament per mitjà de la paraula. No entenc aquest llenguatge: no tens raó de parlar així. Llenguatge culte, groller.

3 1 m. [LC] [FL] Expressió del pensament per signes que substitueixen la paraula. El llenguatge dels sordmuts.

3 2 m. [LC] Manifestació dels sentiments per mitjà de sons inarticulats, de gestos, etc. El llenguatge dels ulls.

3 3 m. [LC] PER EXT. El llenguatge de les flors.

4 1 m. [IN] En inform., conjunt de caràcters, convenis i regles que s’utilitzen per a comunicar informació.

4 2 [IN] llenguatge d’alt nivell Llenguatge de programació amb estructures sintàctiques i semàntiques més properes al punt de vista del programador que al punt de vista de la màquina.

4 3 [IN] llenguatge de baix nivell Llenguatge de programació amb estructures sintàctiques i semàntiques més properes al punt de vista de la màquina que al punt de vista del programador.

4 4 [IN] llenguatge de màquina Llenguatge de baix nivell que depèn totalment de la màquina.

4 5 [IN] llenguatge de programació Llenguatge dissenyat especialment per construir programes informàtics.

llenguerut -uda

adj. i m. [LC] [ZOO] LLENGUALLARG.