alinear
1 v. tr. [LC] Situar (diferents persones o diferents coses) en una línia determinada. Alinear les tropes. Alinear lletres d’impremta.
2 tr. [AF] Parangonar 2.
3 tr. [AQ] Situar en un terreny (els vèrtexs que determinen una alineació).
4 intr. pron. [PO] En polít. internacional, arrenglerar-se al costat d’un gran bloc.
alineat -ada
adj. [LC] Posat en línia. Una fila d’arbres alineats.
a l’inrevés
loc. adv. [LC] En sentit oposat, el de dalt a baix, el de davant a darrere, etc.
alípede
adj. [LC] Que té ales als peus.
aliquanta
adj. [MT] part aliquanta d’un nombre V. PART2.
alíquota
adj. [MT] part alíquota d’un nombre V. PART2.
alís -isa
1 adj. [HO] Que ha estat pastat sense llevat. Un pa alís.
2 adj. [LC] anar alís [o estar alís] Estar trist, malenconiós.
aliscaf
m. [TRA] HIDRÒPTER.
alisis
adj. [LC] [ME] vents alisis V. VENT.
alismatàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, aquàtiques o d’ambients molt humits, entre les quals hi ha el plantatge d’aigua i la sagitària.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
alitúrgic -a
1 adj. [RE] Que no pertany a cap celebració oficial de l’Església. Festa alitúrgica.
2 adj. [RE] Sense celebració de missa. Dia alitúrgic.
alitzari
m. [IQ] [BOS] Arrel seca de la roja.
alitzarina
f. [IQ] [QU] Colorant vermell, que antigament s’extreia de la roja, emprat per a l’obtenció d’altres colorants.
aljama
1 f. [HIH] [AN] [RE] [ISL] Comunitat de jueus o de sarraïns, amb personalitat jurídica, en els regnes cristians de la península Ibèrica.
2 f. [HIH] [ISL] [RE] Mesquita principal d’una població o d’un barri on es fa l’oració col·lectiva dels divendres al migdia.
aljamia
1 f. [LC] [FLL] [ISL] Escrit en alguna de les llengües romàniques de la península Ibèrica i en caràcters hebreus o àrabs.
2 f. [FL] [HIH] [ISL] Llengua no àrab, segons la denominació emprada pels parlants d’àrab en època medieval.
aljamiat -ada
adj. [LC] [ISL] Escrit en aljamia. Literatura aljamiada.
aljava
f. [LC] [SP] CARCAIX.
aljub
1 m. [LC] [AQ] [AR] Dipòsit tallat a la penya o fet d’obra i cobert de volta per a arreplegar l’aigua de la pluja.
2 m. [LC] Safareig petit.
aljuba
f. [ED] [LC] Vestit moresc a manera de sac amb mànigues curtes i estretes.
aljubar
v. intr. [LC] Recollir aigua en un aljub.
aljuber aljubera
m. i f. [PR] [LC] Persona que té cura dels aljubs.
all
1 m. [LC] [AGA] [BOS] Planta perenne de la família de les liliàcies, de bulb compost de diversos bulbils, fulles linears planes i flors blanques o purpúries, en umbel·les esfèriques, d’olor forta característica, originària de l’Àsia oriental i conreada als horts (Allium sativum).
2 1 m. [LC] [BOS] Planta del gènere Allium, no conreada.
2 2 [BOS] all bord All de bruixa A).
2 3 [BOS] all columbí All de bulbs oblongs o fusiformes i flors liloses, que es fa en llocs rocosos (Allium senescens).
2 4 [BOS] all de bruixa a) Calabruixa 2.
2 4 [BOS] all de bruixa b) All de bulb globós i flors de color de rosa, disposades en umbel·la globosa o hemisfèrica, corrent als marges i a les vores de camins de les contrades mediterrànies (Allium roseum).
2 5 [BOS] all de colobra All de flors rosades, violàcies o esblanqueïdes, sovint barrejades amb bulbils, rarament substituïdes enterament per bulbils, que es fa als camps de conreu i a les vores dels camins (Allium vinelae).
2 6 [BOS] all de serp All 2 1.
allà
1 1 adv. [LC] En aquell lloc. Allà t’ho diran: ves-hi corrents. Ves allà on t’hem dit. De casa allà hi ha un quart. Fins allà. Cap allà. Venir d’allà. Passar per allà. D’allà estant.
1 2 [LC] allà dellà loc. adv. A l’altra banda.
1 3 [LC] allà enllà loc. adv. Més enllà, més lluny.
1 4 [LC] d’ací d’allà V. ACÍ.
1 5 [LC] d’ací i d’allà V. ACÍ.
2 1 adv. [LC] Davant certes designacions de temps en recalca la llunyania o indica un temps al volt del moment designat. Això ocorregué allà a l’any 1908. No torneu fins allà a la tardor. Allà a tres quarts de vuit.
2 2 [LC] d’ací allà [o d’aquí allà] loc. adv. D’ara a llavors.
3 conj. [LC] allà…, allà… loc. conj. Adés…, adés… Cada dia en morien, allà deu, allà vint, allà trenta.
allada
f. [LC] Picada, salsa, d’alls.
al·lantoic -a
1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la membrana al·lantoide.
2 adj. [BI] Proveït de membrana al·lantoide.
al·lantoidal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la membrana al·lantoide.
al·lantoide
1 adj. [ZOA] [BI] [MD] En forma de sac o de salsitxa.
2 f. [ZOA] [BI] [MD] MEMBRANA AL·LANTOIDE.
allar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp sembrat d’alls.
allarg
1 1 m. [LC] Allargament 1. Pregava per l’allarg de la seva vida.
1 2 [LC] anar-se’n en allargs un afer REDUIR-SE UN AFER EN ALLARGS.
1 3 [LC] donar allargs a una cosa Diferir-la, retardar-ne l’execució, el compliment.
2 m. pl. [LC] Roba sobrant que es deixa sense tallar en fer les costures o les vores d’una peça de vestir, a fi, si més tard convé, de poder-la allargar.
allargada
f. [LC] [SP] [DE] Abast 2 2. L’allargada d’una escopeta, d’un canó.
allargador -a
1 adj. [LC] Que allarga.
2 m. [QU] Instrument de laboratori adaptable al coll d’un baló i que s’empra en les destil·lacions per a fer passar el producte destil·lat del refrigerant al col·lector.
allargament
1 m. [LC] Acció d’allargar o d’allargar-se; l’efecte.
2 m. [LC] [IT] En la indústria tèxtil, estiratge de les fibres, les metxes, etc.
3 m. [EI] Quocient entre el quadrat de l’envergadura i la superfície de l’ala d’una aeronau.
allargar
1 1 v. tr. [LC] Fer més llarg (quelcom) en l’espai o en el temps afegint-hi alguna cosa, estirant-ho, fent-ho durar. Allargar les mànigues d’un vestit. Allargar els braços, les cames, el coll. Quan ell va allargar la mà, jo vaig enretirar la meva. Allargar la conversa.
1 2 v. tr. [LC] Fer (quelcom) llarg en el temps. Parla, però no allarguis massa el teu parlament.
1 3 intr. pron. [LC] No t’allarguis massa.
1 4 intr. pron. [LC] Esdevenir més llarg. La cua dels que s’esperaven s’anava allargant. Pel gener els dies comencen d’allargar-se. El sol anava a la posta, les ombres s’allargaven.
2 1 tr. [LC] [IMI] allargar el camí Fer-lo semblar més llarg.
2 2 [LC] allargar el sou [o allargar els honoraris] Augmentar-los.
2 3 [IMI] allargar el suro Pelar a més del suro de taps una part del suro pelagrí.
2 4 [LC] allargar la mà Ésser caritatiu, generós.
2 5 [LC] allargar més el braç que la màniga ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNIGA.
2 6 [LC] allargar un suc [o allargar una salsa] Afegir-hi líquid.
2 7 intr. pron. [LC] allargar-se de paraules Arribar a paraules inconvenients, insultants.
3 1 tr. [LC] Donar (un objecte) a qui és a certa distància allargant el braç, etc. Allarga’m el martell.
3 2 tr. [LC] PER EXT. Allargar un cop de puny, una puntada de peu.
4 tr. [LC] Diferir, allongar, ajornar.
5 1 intr. [LC] Fer arribar a una distància major o menor el projectil llançat. La teva escopeta allarga més que la meva. Fins on allargues, amb el mandró?
5 2 [LC] no allargar gaire Ésser d’intel·ligència limitada.
6 intr. [LC] Una cosa o una persona que es va consumint, durar. El pa i el vi, no sé si allargaran fins dissabte. Aquest malalt ja no pot allargar gaire.
allargassar
1 1 v. tr. [LC] Allargar excessivament. Descripcions que allargassen la narració dels fets. El sol allargassava les ombres.
1 2 intr. pron. [LC] El so del timbre s’allargassava.
2 intr. pron. [LC] Ajeure’s ben estirat, tan llarg com un és. Si s’allargassa li surten els peus per sota dels llençols. El vàrem trobar allargassat sobre la màrfega.
allargat -ada
adj. [LC] Que és més llarg que no són d’ordinari els del seu gènere.
allargues
f. pl. [LC] donar allargues a una cosa DONAR ALLARGS A UNA COSA.
allassa
1 f. [LC] [BOS] VITRAC.
2 f. [LC] [BOS] LLIRI DE NEU.
3 [LC] [BOS] allassa blava CALABRUIXA GROSSA.
4 f. [BOS] PORRASSA.
5 f. [BOS] Calabruixa 2.
al·latiu
1 m. [FL] Cas de la declinació de llengües com ara el basc que indica la destinació d’un moviment.
2 adj. [FL] Cas al·latiu.
allau
1 1 f. [LC] [GL] Massa de neu o de glaç que es desprèn i es precipita muntanya avall.
1 2 f. [LC] PER EXT. Una allau de gent. Una allau de protestes.
2 f. [EL] Fenomen que es produeix en un medi ionitzable sotmès a l’acció d’un camp elèctric, en presència d’electrons lliures, en què els xocs dels electrons amb els ions donen lloc a més ions i electrons lliures que reprodueixen el mateix fenomen.
al·lè
1 m. [QU] Hidrocarbur insaturat, de fórmula CH2=C=CH2.
2 m. [QU] Hidrocarbur que té dos enllaços dobles acumulats.
al·legable
adj. [LC] [DR] Que hom pot al·legar. Raons al·legables.
al·legació
1 1 f. [LC] [DR] Acció d’al·legar; l’efecte; la cosa al·legada. Període d’al·legacions.
1 2 [DR] al·legació de dret Invocació d’un fonament de dret en un procés o en un procediment administratiu en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.
1 3 [DR] al·legació de fet Invocació d’un fet en un procés o en un procediment en defensa d’una pretensió o d’una petició jurídica.
2 f. [LC] [DR] AL·LEGAT.
al·legador -a
adj. [LC] [DR] Que al·lega.
al·legar
v. tr. [LC] [DR] Citar com a autoritat, donar com a raó, com a argument, com a excusa. El pintor d’avui podria al·legar molts i bons precedents. Per no fer-ho, va al·legar incompetència.
al·legat
m. [LC] [DR] Exposició de les raons en què es fonamenta alguna cosa.
al·legoria
1 1 f. [LC] Allò que representa una cosa per semblança suggestiva, emblema.
1 2 f. [AR] Representació metafòrica d’idees abstractes per mitjà de figures o de temes plàstics.
1 3 f. [FLL] Figura retòrica consistent en una metàfora continuada, proposició o seguit de proposicions que presenten un sentit directe i un altre de figurat o intel·lectual, ambdós complets.
2 f. [RE] Interpretació simbòlica dels textos bíblics en funció de realitats històriques o doctrines filosòfiques i religioses posteriors.
al·legòric -a
1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a l’al·legoria. Discurs al·legòric. Forma al·legòrica. Sentit al·legòric.
2 adj. [LC] [FLL] Que conté al·legoria.
al·legòricament
adv. [LC] [FLL] D’una manera al·legòrica.
al·legorisme
m. [RE] [FLL] Mètode al·legòric d’interpretar, especialment la Sagrada Escriptura.
al·legorista
m. i f. [FLL] [RE] Persona que explica les coses al·legòricament.
al·legorització
f. [FLL] [RE] Acció d’al·legoritzar; l’efecte.
al·legoritzar
v. tr. [FLL] [RE] Interpretar al·legòricament (alguna cosa), donar-li un sentit al·legòric.
allegretto
[it.]
1 adv. [MU] En mús., amb un temps menys viu que l’allegro.
2 m. [MU] Part musical en aquest temps.
allegro
[it.]
1 adv. [MU] En mús., amb un temps moderadament viu.
2 m. [MU] Part musical en aquest temps.
allejar
v. intr. [LC] Tenir gust d’all.
al·lel
m. [MD] [BI] Forma alternativa d’un gen.
al·lèlic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a l’al·lel.
al·lelopatia
f. [EG] Influència negativa d’un organisme sobre un altre, principalment l’exercida a través d’un medi fluid.
al·leluia
1 interj. [LC] [RE] Exclamació d’origen hebreu que usen jueus i cristians com a expressió de joia, agraïment i lloança a Déu.
2 interj. [LC] [RE] Crit d’alegria, especialment de satisfacció de veure en fi realitzada, aconseguida, una cosa.
3 m. [LC] Ja podem cantar l’al·leluia.
allèn
1 adv. [LC] A l’altra banda, a la banda d’allà.
2 [LC] allèn de loc. prep. Ultra, a més de.
allenc
m. [LC] [BOS] AL·LIÀRIA.
allenyament
m. [LC] Provisió de llenya.
allenyar
v. tr. [LC] Proveir de llenya. Era el responsable d’allenyar el forn.
aller1
m. [LC] [AGA] ALLAR.
aller2 allera
m. i f. [LC] [PR] Persona que ven alls.
allerament
m. [LC] Acció d’allerar o d’allerar-se; l’efecte.
allerar
1 v. tr. [LC] Donar llicència, permís (a algú), de fer una cosa.
2 intr. pron. [LC] Permetre’s, prendre la llibertat, de fer alguna cosa. El poeta no s’allerà mai la llicència del vers blanc. Allerem-nos d’estar contents.
allerat -ada
1 adj. [LC] Sense subjecció, trava o embaràs de cap mena, amb entera llibertat. Els nois jugaven allerats. Corria allerat.
2 adj. [LC] Benestant, que viu còmodament, sense estretors de cap mena. Són gent allerada. Viuen allerats.
al·lergen -èrgena
adj. i m. [MD] [BI] AL·LERGOGEN.
al·lèrgia
1 f. [MD] [LC] Susceptibilitat exagerada de l’organisme davant un agent determinat, el qual és innocu per a la majoria d’individus.
2 f. [LC] PER EXT. Tenir al·lèrgia a la política.
3 f. [MD] Sensibilització patològica produïda pel desencadenament de trastorns d’origen emocional.
al·lèrgic -a
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a l’al·lèrgia.
2 adj. i m. i f. [MD] [LC] Que pateix al·lèrgia.
al·lergogen -ògena
1 adj. [MD] [BI] Que provoca al·lèrgia.
2 m. [MD] [BI] Substància al·lergògena.
3 m. [MD] Extret obtingut de les substàncies suposadament al·lergògenes, destinat al tractament i al diagnòstic de les al·lèrgies.
al·lergòleg al·lergòloga
m. i f. [PR] [MD] Especialista en al·lergologia.
al·lergologia
f. [MD] [PR] Branca de la medicina que estudia les al·lèrgies i els processos al·lèrgics.
allet
m. [BOB] Bolet de l’ordre de les agaricals, de mida petita, de cama esvelta i negrosa, caracteritzat per una forta olor d’all (Marasmius alliaceus, M. scorodonius i espècies afins).
alletament
1 m. [LC] [ZOA] [AGR] [MD] Acció d’alletar; l’efecte.
2 m. [MD] [AGR] Període de la vida d’una cria de mamífer en què només és alimentada amb llet.
alletar
v. tr. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Nodrir amb llet (una cria de mamífer). La mare alleta el seu fill. El pagès alleta vedells artificialment.
alleugerar
v. tr. [LC] ALLEUGERIR.
alleugeridor -a
adj. [LC] Que alleugereix.
alleugeriment
m. [LC] Acció d’alleugerir; l’efecte.
alleugerir
1 v. tr. [LC] Fer més lleuger (algú o alguna cosa), treure pes o càrrega. Després d’esmorzar, havent alleugerit els sarrons, vam continuar el camí. Alleugerir de roba. Alleugerir-se de roba. Em va alleugerir el feix que portava.
2 1 tr. [LC] Fer més lleu, alleujar. Això m’alleugerí la pena.
2 2 [LC] alleugerir el dol Posar-se, qui porta dol, un dol més lleuger.
3 tr. [LC] Fer més lleuger, més viu, accelerar. Alleugerir el pas. Alleugerir la marxa.
alleujable
adj. [LC] Que pot ésser alleujat.
alleujador -a
adj. [LC] Que alleuja.
alleujament
m. [LC] [MD] Acció d’alleujar o d’alleujar-se; l’efecte.
alleujar
1 v. tr. [LC] Treure part de la càrrega (a una nau, a un vehicle).
2 1 tr. [LC] [MD] Alliberar (algú) d’una part del seu sofriment físic o moral. Aquest tractament m’ha alleujat molt.
2 2 intr. pron. [MD] El malalt s’ha alleujat ràpidament aquests dies.
3 tr. [LC] Fer més lleu, més passador, més suportable (un sofriment físic o moral, un treball, una pena, un perill). Això alleuja els seus turments.
allevadís -issa
adj. [LC] [DR] IMPUTABLE.
allevar
v. tr. [LC] [DR] Atribuir maliciosament (una cosa falsa). Allevar a algú un fals testimoni. Qui mal vol a ca, ràbia li alleva.
allí
1 adv. [LC] ALLÀ.
2 adv. [LC] En el discurs indirecte, aquell lloc que, en el discurs directe, seria designat per ací.
3 [LC] allí enllà loc. adv. Més enllà d’aquell lloc.
al·liaci -àcia
adj. [LC] [BOS] D’all, relatiu o pertanyent a l’all. Olor al·liàcia.
al·liària
f. [BOS] Herba biennal de la família de les crucíferes, de fulles ovades i cordiformes, dentades, flors blanques i fruit en síliqua, de floració primerenca i olor d’all, que es fa a les clarianes dels boscos humits de la muntanya mitjana (Alliaria petiolata).
alliberable
adj. [LC] Que es pot alliberar.
alliberació
f. [LC] ALLIBERAMENT.
alliberador -a
adj. i m. i f. [LC] Que allibera. Mesures alliberadores. Els alliberadors dels ostatges.
alliberament
m. [LC] Acció d’alliberar o d’alliberar-se; l’efecte.
alliberar
1 v. tr. [LC] Fer que (algú) esdevingui lliure. Alliberar un esclau, un presoner. Alliberar un animal. Alliberar una ciutat. Alliberar un poble.
2 v. tr. [LC] Treure, salvar, (algú) de mals, perills, molèsties, etc. Alliberar el país dels tirans, dels enemics. Alliberar de remordiments.
3 intr. pron. [LC] Alliberar-se dels enemics. Alliberar-se d’una càrrega, d’una obligació, d’una pena.
al·licient
m. [LC] Allò que atreu, atractiu, incentiu.
alliçonador -a
adj. [LC] [PE] Que alliçona.
alliçonament
m. [LC] [PE] Acció d’alliçonar; l’efecte.
alliçonar
v. tr. [LC] [PE] Instruir (algú) en alguna matèria. Alliçonar la joventut.
al·ligació
f. [ECT] regla d’al·ligació V. REGLA.
alligança
f. [LC] Resultat d’alligar-se, lliga.
alligar
1 v. tr. [LC] Fer entrar en una lliga d’estats o de sobirans.
2 intr. pron. [LC] Entrar en una lliga d’estats o de sobirans.
al·ligàtor
m. [ZOR] Rèptil del gènere Alligator, del grup dels crocodilians, de mida gran i musell arrodonit, molt perseguit per tal d’obtenir-ne la pell.
al·lil
m. [QU] Grup alquil insaturat, de fórmula CH2=CHCH2–.
al·lílic -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al grup al·lil.
2 adj. [QU] Que conté un grup al·lil.
allioli
m. [LC] Salsa feta d’alls picats debatuts amb oli.
allipebre
m. [HO] Salsa coent composta de pebre i una picada d’alls i ametlles, molt popular a la Ribera Baixa. Allipebre d’anguiles.
allisada
1 f. [LC] Acció d’allisar; l’efecte.
2 1 f. [LC] Reny, fregada d’orelles.
2 2 f. [LC] PALLISSA2. Ja veuràs quan el trobaré: ja li donaré una bona allisada!
allisador
m. [LC] [EI] [IMI] Estri que serveix per a allisar.
allisadora
1 f. [IT] Màquina emprada per a rentar i suavitzar les metxes de llana pentinada.
2 f. [IQA] Màquina per a polir la superfície de la pell adobada i acabada.
allisadures
f. pl. [LC] Partícules despreses d’una pedra, d’una peça de metall, etc., en allisar-la o polir-la.
allisar
1 v. tr. [LC] [IMI] Posar llisa (alguna cosa). Allisar els cabells. Allisar-se un ocell el plomatge. Allisar la fusta. Allisar una paret.
2 v. tr. [LC] Passar lleugerament la planxa (per la roba sense emmidonar). Allisar una camisa.
3 intr. pron. [LC] allisar-se el cel Cobrir-se d’un núvol uniforme.
allisat
m. [AF] Paper sense setinar, poc apte per a la impressió de fotogravats directes o de tipus de perfils prims.
allisatge
m. [IQA] Operació de sotmetre les pells a l’acció de l’allisadora.
allistador allistadora
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que allista.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que porta l’alta i la baixa d’una o de diferents colles de jornalers que treballen en una mateixa obra o feina.
allistament
1 m. [LC] Acció d’allistar o d’allistar-se; l’efecte.
2 m. [DE] Conjunt de tràmits destinats al reclutament dels joves que han de fer el servei militar.
allistar
1 v. tr. [LC] Posar (algú) en una llista, inscriure’l en una llista.
2 intr. pron. [LC] Fer-se posar en una llista, inscriure’s en una llista. Allistar-se a l’exèrcit.
allitament
m. [LC] Acció d’allitar o d’allitar-se; l’efecte.
allitar
1 v. tr. [LC] [MD] Posar al llit, especialment per causa d’una malaltia. A mitja tarda, la mare allità l’infant enfebrat.
2 intr. pron. [LC] [MD] El meu germà s’allità fa temps.
al·literació
1 f. [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a repetir un mateix so en dos o més mots consecutius o situats a intervals curts.
2 f. [MD] En psiq., disfràsia en què el pacient empra amb freqüència mots que comencen amb el mateix so, generalment consonàntic.
al·literar
1 v. intr. [FLL] [LC] Emprar l’al·literació.
2 v. intr. [FLL] [LC] Constituir al·literació.
3 tr. [FLL] [LC] Un vers al·literat.
allò
1 1 pron. [LC] Aquella cosa, forma que expressa proximitat en l’espai o en el temps respecte a la tercera persona. Allò que em vas contar no és veritat. Voler allò que és desitjable.
1 2 [LC] d’allò més loc. adj. a) Gran quantitat. De llibres i revistes, en té d’allò més.
1 2 [LC] d’allò més loc. adv. b) Molt1 1. Ens ho vam passar d’allò més bé. Era intel·ligent d’allò més. La seva conducta em disgusta d’allò més.
1 3 pron. [LC] Forma despectiva de designar una persona. On va, allò?
2 m. [PS] [pl. -òs] En psicoanàlisi, part de la psique que conté els impulsos instintius reprimits i que es regeix només pel principi del plaer.
al·lo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. állos, ‘altre’, utilitzada també en química per a indicar l’un de dos isòmers. Ex.: al·lomorf, al·lopatia; al·locinàmic.
allocar-se
v. intr. pron. [LC] [AGR] La gallina, tornar-se lloca.
al·locentrisme
m. [PS] Actitud inconscient en què l’interès de l’individu recau principalment sobre els altres més que sobre si mateix.
al·locòrtex
m. [MD] Porció de l’escorça cerebral localitzada a l’hipocamp i a l’àrea olfactòria.
al·lòcton -a
1 adj. [EG] Que no és originari d’un territori al qual ha accedit recentment, sovint per l’acció humana. Animals, vegetals, al·lòctons.
2 adj. [GL] Que es troba en un lloc diferent d’aquell on s’ha format, s’aplica a la formació o a la unitat geològica transportada per un procés tectònic.
al·loctonia
f. [GL] Qualitat d’al·lòcton.
al·locució
f. [LC] [FLL] Discurs generalment breu, especialment el dirigit per un superior als seus inferiors o subordinats.
al·loempelt
m. [MD] Empelt que hom fa entre individus de la mateixa espècie, però amb genotip diferent.
al·loerotisme
m. [PS] Tendència sexual dirigida vers un objecte exterior.
al·loestèsia
f. [MD] Trastorn de la sensibilitat en què els estímuls aplicats sobre el cos se senten equivocadament en un punt llunyà de l’indret on ha tingut lloc aquest estímul, especialment al costat simètric.
al·lòfon
m. [FL] Variant fonètica regular en què es manifesta un fonema en funció del context en què apareix.
al·lofonia
f. [FL] Propietat que té un mateix fonema de realitzar-se mitjançant més d’un fon.
al·lofònic -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’al·lòfon.
al·logàmia
f. [BO] Fecundació d’una planta mitjançant el pol·len d’una altra planta de la mateixa espècie.
al·logen -ògena
adj. [EG] [MD] [FL] Originat fora del lloc actual. Una llengua al·lògena.
al·logènic -a
adj. [MD] Que té cèl·lules antigènicament diferents, siguin de races o d’espècies distintes o no.
al·loglot -a
adj. [LC] Que parla una llengua diferent de la del propi país.
al·lolàlia
f. [MD] Afàsia en què hom pronuncia uns mots per altres.
al·lomeria
f. [QU] Existència de substàncies que tenen la mateixa estructura cristal·lina però són diferents químicament.
al·lometria
f. [BI] Relació de creixement entre parts homòlogues de dos organismes o d’un mateix organisme en diferents edats.
al·lomètric -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a l’al·lometria.
al·lomorf
1 m. [GL] Polimorf 2.
2 m. [FL] Variant en què es manifesta un morfema en funció del context en què apareix.
al·lomorfia
f. [FL] Propietat que té un mateix morfema de realitzar-se mitjançant més d’un morf.
al·lomòrfic -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’al·lomorfia.
al·lomorfisme
m. [GL] Polimorfisme 2.
allong
m. [LC] ANT. Allargament, dilatació.
allongament
m. [LC] Acció d’allongar; l’efecte.
al·lònim -a
1 adj. [LC] [FLL] Signat amb un nom que no és el de l’autor. Un escrit al·lònim.
2 m. [FL] [FLL] Una obra al·lònima.
3 m. [FLL] [FL] Nom d’un altre. Havia fet córrer els versos amb un al·lònim.
allop
m. [BOS] Herba perenne de la família de les compostes, alta, de grans fulles lanceolades, dentades, atenuades en pecíol alat, i capítols de flors grogues, que es fa a les jonqueres i en llocs humits, sobretot a les terres interiors (Senecio doria).
al·lòpata
adj. [MD] Que practica l’al·lopatia. Metge al·lòpata.
al·lopatia
f. [MD] Pràctica terapèutica basada en l’administració a un malalt de remeis que produeixen efectes contraris als causats per la malaltia.
al·lopàtic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’al·lopatia.
al·lopoliploide
1 adj. [BO] [BI] Que té tres o més dotacions completes de cromosomes provinents de dos o més tàxons diferents, dels quals ha derivat per hibridació.
2 m. [BO] [BI] Cèl·lula, teixit o organisme, al·lopoliploide.
al·lopoliploïdia
1 f. [BO] [BI] Condició d’al·lopoliploide.
2 f. [BO] [BI] Fenomen que porta a la formació d’al·lopoliploides.
al·loquímic -a
1 adj. [GLG] Relatiu o pertanyent a un al·loquímic.
2 m. [GLG] Partícula d’una roca carbonàtica de precipitació química o bioquímica, que s’ha format dins una conca sedimentària i ha sofert un transport abans del dipòsit.
allós -osa
adj. [LC] Com d’all. Gust allós.
al·losteria
f. [QU] [BI] Propietat de certs enzims consistent a mesurar la seva activitat com a conseqüència de la unió a compostos reguladors.
al·lostèric -a
1 adj. [QU] [BI] Relatiu o pertanyent a l’al·losteria.
2 adj. [QU] [BI] Que presenta al·losteria. Enzim al·lostèric.
al·lot al·lota
m. i f. [LC] Noi, noia.
al·lotada
f. [LC] CRIATURADA.
al·lotam
m. [LC] Conjunt d’al·lots.
al·lotejar
v. intr. [LC] Fer coses pròpies d’un al·lot o d’una al·lota sense ser-ho.
al·loter -a
adj. [LC] CRIATURER.
al·lotigen -ígena
adj. [GL] Originat fora del lloc on es troba, s’aplica als components minerals d’una roca.
al·lotip
m. [BI] Forma al·lotípica de les immunoglobulines.
al·lotípia
f. [BI] Propietat de les proteïnes determinada genèticament, per la qual aquestes poden presentar, en una mateixa espècie, formes antigènicament distintes.
al·lotípic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a l’al·lotip o a l’al·lotípia.
allotjament
1 1 m. [LC] [HO] Acció d’allotjar o d’allotjar-se; l’efecte.
1 2 m. [LC] [HO] Lloc on hom està allotjat.
2 m. [HIH] Hostalatge que la població civil tenia l’obligació de proporcionar als soldats en temps de guerra.
3 1 m. [EI] Cavitat feta en una peça susceptible d’allotjar totalment o parcialment una altra peça.
3 2 m. [EI] Part del suport on se centra l’anell dels coixinets de rodament.
4 m. [IN] Adreça o espai d’una determinada dada dins la memòria d’un suport informàtic.
allotjar
1 1 v. tr. [LC] [HO] Donar habitació, posada, (a algú). Allotjar uns parents.
1 2 v. tr. [LC] Donar posada (a la tropa). Ells van allotjar el comandant; nosaltres, un capità.
1 3 intr. pron. [LC] [HO] No sé com podrem allotjar-nos, tants com som!
2 intr. pron. [LC] Una cosa, fer-se lloc i restar a l’interior d’una altra. La metralla se li havia allotjat a la cama.
al·lotriomorf -a
adj. [GLG] ANÈDRIC. Un mineral al·lotriomorf.
al·lòtrop
1 m. [QU] En quím., forma al·lotròpica d’un element.
2 m. [FL] En gram., mot d’una llengua que té la mateixa etimologia que un altre o uns altres, considerat amb relació a aquests. Els mots hospital i hostal són al·lòtrops. Hospital és un al·lòtrop de hostal.
al·lotropia
1 f. [QU] En quím., existència d’una substància, especialment elemental, en dues o més formes que, en el mateix estat físic, es distingeixen per llurs propietats físiques i per algunes propietats químiques.
2 f. [FL] En gram., qualitat d’al·lòtrop.
al·lotròpic -a
adj. [QU] [FL] Relatiu o pertanyent a l’al·lotropia. Els estats al·lotròpics del fòsfor.
al·lotropisme
1 m. [FL] [QU] AL·LOTROPIA.
2 m. [MD] Tropisme entre diferents estructures, com passa entre l’oòcit i els espermatozoides.
a lloure
1 loc. adv. [LC] En llibertat, lliurement, sense subjecció. Les egües pasturaven a lloure per la prada. Quan els gats són fora, les rates van a lloure. Amb els cabells a lloure.
2 loc. adv. [LC] A pes, a grapats, sense envasar. Vendre queviures a lloure.
3 loc. adv. [LC] a son lloure A gust seu, a caprici seu.
al·loxana
f. [QU] Base heterocíclica capaç de degradar les cèl·lules pancreàtiques productores d’insulina.
al·lucinació
1 f. [LC] [MD] [AN] Acció d’al·lucinar; l’efecte.
2 f. [LC] [AN] Percepció de sensacions sense l’existència d’una causa externa.
al·lucinador -a
adj. [LC] [MD] [PS] Que al·lucina.
al·lucinant
adj. [PS] [LC] [MD] AL·LUCINADOR.
al·lucinar
1 v. intr. [MD] [AN] [PS] Experimentar visions o percepcions imaginàries.
2 tr. [LC] Encegar, captivar irresistiblement.
al·lucinatori -òria
adj. [MD] AL·LUCINOGEN.
al·lucinogen -ògena
1 adj. [MD] [PS] Que provoca al·lucinacions.
2 m. [MD] [PS] Substància al·lucinògena.
al·ludir
1 v. intr. [LC] Referir-se a una persona o a una cosa sense esmentar-la. A qui al·ludíeu quan heu proferit aquelles amenaces? Dius que hi ha paraules de massa; a quines paraules al·ludeixes? Et vaig parlar molt d’aquella situació i en la conferència de premsa no hi vas al·ludir.
2 tr. [LC] Parlar en un discurs o en un escrit dels fets, de les opinions, etc., (d’una persona), especialment indirectament, per suggestió, sense fer-ne una menció expressa. En el vostre discurs el vau al·ludir diferents vegades.
alluentar
v. tr. [LC] La llum donant (a un objecte), ésser causa que aquest lluï.
allunament
1 m. [LC] Acció d’allunar.
2 1 m. [LC] [MT] Entrant en forma de segment circular que fa un costat corb en separar-se de la línia recta que va d’un vèrtex a l’altre en una figura poligonal.
2 2 m. [TRA] En nàut., arc entrant o sortint que forma algun costat de certes veles.
allunar
1 v. tr. [LC] Donar una forma lleugerament arquejada endins (a la vora d’una figura plana, per exemple, al tall d’un ganivet).
2 intr. [LC] [TRG] Aterrar a la Lluna.
allunat -ada
1 adj. [LC] De forma igual o anàloga a la de la lluna quan fa el creixent, limitada per dos arcs, l’un convex i l’altre còncau.
2 adj. [LC] LLUNÀTIC.
allunatge
m. [LC] [TRG] Acció d’aterrar a la Lluna.
allunyament
m. [LC] Acció d’allunyar o d’allunyar-se; l’efecte.
allunyar
1 v. tr. [LC] Posar o fer anar lluny o més lluny en l’espai i en el temps. Allunyar el llit de la finestra, la cadira de la taula. Allunya les cadires. Allunyeu-lo, que no ho vegi. La foscor allunya les mosques. Allunyar un pagament, una resposta.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Allunya de tu aquests mals pensaments.
3 intr. pron. [LC] El vaixell s’allunya i desapareix de la nostra vista. Era una situació perillosa, i se’n va allunyar. Allunyeu-vos del foc. Això que ara em contes s’allunya molt del que ell em va contar.
al·lusió
1 f. [LC] [FL] Acció d’al·ludir; l’efecte.
2 f. [LC] [FL] [FLL] Paraules amb què hom al·ludeix.
3 f. [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a evocar una cosa per mitjà d’una altra que hi fa pensar.
al·lusiu -iva
1 adj. [LC] Que fa al·lusió, que conté una al·lusió. Va dir unes paraules al·lusives a la seva obra.
2 adj. [LC] Que fa referència.
al·luvial
adj. [GL] D’al·luvió, produït per al·luvió. Dipòsit al·luvial. Terrenys al·luvials.
al·luvió
1 1 m. [LC] Revinguda d’aigua contra la riba, inundació.
1 2 m. [GL] Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.
2 m. [DR] Accessió natural dels béns immobles consistent en l’increment successiu i lent de terres produït als predis afins a rius, com a conseqüència del corrent de les aigües.
al·luvionament
m. [GL] Formació d’al·luvions per la deposició dels materials d’erosió que el riu transporta i que se sedimenten en disminuir la capacitat de transport.
almadrava
f. [LC] [AGP] Clos amb compartiments fet de xarxes, establert generalment prop de la costa, i destinat a la pesca de tonyines i altres espècies migratòries.
almadraver almadravera
m. i f. [LC] [AGP] [PR] Persona que pesca amb una almadrava.
almàixera
f. [AGF] [AGA] Peça de terra destinada a planter.
almanac
1 m. [LC] [FIA] Calendari acompanyat de dades astronòmiques, de pronòstics sobre el temps, de les dates de les festes anyals, les fires, etc.
2 m. [FIA] Anuari astronòmic.
almanco
adv. [LC] ALMENYS.
almandina
f. [GLM] Mineral del grup dels granats, de fórmula Fe3Al2(SiO4)3, de color vermellós, que es troba en metapelites i com a mineral accessori en algunes roques ígnies altament alumíniques.
almangra
f. [GLM] MANGRA.
almanjanec
m. [DE] [HIH] Giny antic de guerra per a llançar pedres.
almàrtec
m. [GLM] [IQ] OBS. LITARGIRI.
almàssera
f. [LC] [AGA] MOLÍ D’OLI.
almasserer almasserera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que té al seu càrrec una almàssera.
almegó
m. [LC] [BOS] Herba erecta del gènere Melilotus, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, que fa llargs raïms de petites flors grogues o blanques i fruits globosos monosperms.
almenys
1 adv. [LC] Encara que no sigui més que, si altra cosa no, si més no. Digueu-me almenys qui us ho ha dit.
2 adv. [LC] PEL CAP BAIX. Eren almenys quinze.
almesc
m. [LC] [ZOA] [ED] MESC.
almescar
v. tr. [LC] [ED] Perfumar amb almesc o mesc.
almescat
1 m. [MD] [BOS] IVA.
2 m. [MD] [BOS] Herba de la família de les geraniàcies, pilosa i glandulosa, de fulles pinnaticompostes, amb els folíols ovats, dentats o pinnatífids, flors rosades, en umbel·la, i fruits prolongats en un llarg bec, d’olor semblant a la del mesc, pròpia d’indrets ruderals (Erodium moschatum).
almesquera
f. [ZOM] Mamífer insectívor de la família dels tàlpids, de musell llarg i mòbil, cua llarga, potes posteriors allargades i peus proveïts de membrana interdigital, de costums amfibis, que habita a la meitat nord de la península Ibèrica i als Pirineus francesos (Galemys pyrenaicus).
almesquí
m. [MD] Herba bulbosa de la família de les amaril·lidàcies, de fulles linears, totes basals, i flors grogues i petites, amb una corona central cilíndrica, solitàries o en grups de dues o tres, de florida primerenca, abundant a les brolles seques i en llocs rocosos (Narcissus requienii o N. juncifolius).
almiquí
m. [ZOM] Mamífer insectívor semblant a una rata grossa, de pelatge abundant i negrós i groc al cap, que habita a l’illa de Cuba (Solenodon cubanus).
almirall almirallessa
1 m. i f. [DE] [PR] [HIH] Oficial general de l’armada.
2 m. i f. [LC] [PR] [HIH] Oficial que comanda una esquadra.
almirallat
1 m. [LC] [DE] Dignitat o jurisdicció d’almirall.
2 m. [DE] [LC] Administració superior de la marina de l’Estat, especialment important en alguns països, com per exemple a la Gran Bretanya.
almívar
m. [LC] Cuita de sucre, mel o melassa dissolts en aigua fins a prendre consistència de xarop. Prunes en almívar.
almodí
1 m. [LC] [HIH] Establiment destinat a la compra i la venda de blat i altres grans.
2 m. [FIM] Mesura de capacitat per a grans pròpia del País Valencià, equivalent a 6 cafissos.
almodinatge
m. [HIH] A l’edat mitjana, dret que es pagava per la introducció i la venda de cereals.
almogàver
1 1 m. [LC] [HIH] [PR] [ISL] Als regnes cristians hispànics, soldat d’infanteria autònom, defensor, des del segle XIII, de la frontera amb l’Islam i que vivia del botí que aconseguia en les incursions en terres islàmiques.
1 2 m. [HIH] Membre de tropes irregulars d’infanteria o de cavalleria que lluità a favor de la Generalitat a l’inici de la Guerra dels Segadors.
1 3 m. [HIH] Des del segle XVII, miquelet.
1 4 m. [HIH] Al final del segle XVIII, voluntari català que combatia contra França.
2 m. [HIH] Patriota abrandat.
almogaveria
f. [LC] [HIH] [ISL] Tropa d’almogàvers.
almohade
1 1 m. i f. [LC] [HIH] [ISL] Individu d’un moviment reformista de l’islam sorgit el segle XII.
1 2 m. i f. [HIH] [ISL] Membre de la dinastia califal pertanyent a aquest moviment, fundadora d’un gran imperi al nord d’Àfrica i a la península Ibèrica, que reemplaçà el dels almoràvits.
1 3 m. [HIH] [ISL] Califa de la dinastia almohade.
2 adj. [LC] [HIH] [ISL] Relatiu o pertanyent als almohades.
almoina
1 f. [LC] Allò que hom dona gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba. Li feu almoina d’un tros de pa. Viure d’almoines. Demanar almoina.
2 1 f. [HIH] Institució de beneficència de diversos bisbats, que arrenca de l’edat mitjana.
2 2 f. [HIH] Edifici que albergava la institució de l’almoina, on hom procurava l’ajut i l’aliment quotidià als pobres.
almoinar
v. intr. [LC] Captar 1.
almoiner almoinera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que distribueix les almoines en un establiment religiós, benèfic, etc.
2 m. i f. [LC] Persona que fa almoina per altri. L’almoiner del príncep.
almoineria
f. [LC] Dignitat, rendes, propietats d’almoiner.
almoixerif
1 m. [HIH] [PR] [ISL] Oficial reial d’origen islàmic que tenia el càrrec de cobrar les rendes i els drets del rei.
2 m. [HIH] [PR] [ISL] A l’edat mitjana, encarregat de la recaptació de l’almoixerifat.
almoixerifat
1 m. [HIH] [ISL] Ofici i jurisdicció d’almoixerif.
2 m. [HIH] [ISL] A l’edat mitjana, dret de duana que es pagava entre els sarraïns i que es mantingué en alguns regnes cristians hispànics.
almon
adv. [LC] ENLLOC.
almoràvit
1 1 m. i f. [LC] [HIH] [ISL] Individu d’un moviment reformista de l’islam sorgit el segle XI.
1 2 m. i f. [ISL] [HIH] Membre d’una dinastia pertanyent a aquest moviment, fundadora d’un gran imperi al nord d’Àfrica i que reunificà els territoris andalusins, abans de l’adveniment dels almohades.
2 adj. [LC] [HIH] [ISL] Relatiu o pertanyent als almoràvits.
almorratxa
f. [LC] [ED] Recipient de vidre proveït de diferents brocs per a espargir aigua d’olor.
almosta
f. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a grans equivalent a la quantitat que cap a la conca de les dues mans juntes.
almucantarat
m. [FIA] Cercle menor de l’esfera celeste, paral·lel a l’horitzó sensible.
almud
m. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a grans usada en diferents països, d’un valor variable.
almugatèn
m. [HIH] [PR] Capità de peons o d’almogàvers d’una host.
almussa
f. [LC] [ED] Esclavina que cobreix el pit i les espatlles botonada per davant o fermada al coll amb un fiador, la qual usen com a senyal de dignitat alguns eclesiàstics i doctors universitaris.
alna
f. [LC] [FIM] Mida equivalent a la distància del colze a la mà.
aloc
m. [LC] [BOS] Arbust o arbret de la família de les verbenàcies, de fulles oposades palmaticompostes, amb els folíols estretament lanceolats, grisencs al revers, flors blavoses, en llargues inflorescències terminals i axil·lars, i fruit en petita drupa negrosa, que viu a les rambles de terra baixa (Vitex agnus-castus).
alocar
m. [BOC] Lloc poblat d’alocs.
alodial
adj. [DR] Relatiu o pertanyent a l’alou. Béns alodials.
àloe
1 m. [LC] [AGA] [BOS] Planta del gènere Aloe, de la família de les liliàcies, exòtica, de fulles suculentes, carnoses i enteres, disposades en roseta basal, i flors tubuloses, generalment vermelles o grogues, cultivada sovint com a ornamental.
2 m. [LC] [QU] [MD] SÈVER.
aloer -a
1 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’alou.
2 m. i f. [HIH] Senyor o propietari de cases, de terres o de masos en alou, lliures de tot domini superior per raó de la propietat.
aloètic -a
1 adj. [QU] [MD] [BOS] Relatiu o pertanyent a l’àloe.
2 adj. [QU] [MD] [BOS] Que conté àloe. Medicament aloètic. Àcid aloètic.
alògia
f. [MD] Alteració del pensament caracteritzada per la incapacitat de produir idees.
alògic -a
adj. [LC] No conforme amb les lleis del raonament.
aloïna
f. [QU] Principi purgant que hi ha a l’àloe.
aloja
f. [LC] Fada, dona d’aigua.
aloma
adj. [LC] [AGA] col aloma V. COL.
alopècia
1 f. [MD] Absència de pèl o de cabells a les regions del cos que normalment en posseeixen.
2 f. [VE] En els animals, absència parcial o total de cabells, pèl, llana o plomes.
alòpids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis, de cos fusiforme amb l’aleta caudal enormement allargada, gairebé tan llarga com la resta del cos, que inclou la guineu.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
alosa
1 1 f. [ZOO] Ocell de la família dels alàudids, d’uns 18 centímetres de llargada, de plomatge terrós, de costums sedentaris, abundant en conreus i rostolls (Alauda arvensis).
1 2 [ZOO] alosa banyuda Ocell de la família dels alàudids, molt rar a les nostres contrades (Eremophila alpestris).
1 3 [ZOO] alosa becuda Ocell de la família dels alàudids, que arriba a 19 centímetres de llargada, de bec llarg i corbat, i que habita a les àrees estepàries (Chersophilus duponti).
2 f. [LC] [ZOP] Saboga 2.
alot
1 m. [LC] [ZOA] Aleta 1.
2 m. [LC] [ZOA] [AGR] Petit plomall inserit en el primer artell de l’ala, corresponent al dit polze.
alou
m. [LC] [HIH] [DR] Propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial.
alpaca
1 1 f. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil de la família dels camèlids molt semblant al llama, però més petit i de pèl més llarg i fi, que viu al Perú i a Bolívia (Lama pacos).
1 2 f. [LC] [IT] Pèl d’alpaca.
1 3 f. [LC] [IT] Tela prima feta del pèl de l’alpaca, mesclat moltes vegades amb seda o amb cotó.
1 4 f. [LC] [IT] Teixit amb l’ordit de cotó i la trama de pèl de cabra, que s’utilitza per a vestits d’estiu.
2 f. [LC] [ML] [QU] [IMI] Aliatge de coure, zinc i níquel emprat en la fabricació de coberts i en orfebreria.
alpax
m. [EI] Aliatge eutèctic d’alumini i silici.
alpestre
adj. [LC] Alpí 1.
alpí -ina
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als Alps o a les muntanyes elevades.
1 2 adj. [LC] Que neix, creix o es troba als Alps o a les muntanyes elevades. Planta alpina.
1 3 adj. [GL] Que té els caràcters morfològics i estructurals propis dels Alps. Serralada alpina.
2 adj. [LC] Que promou l’alpinisme. Club alpí.
alpinisme
m. [LC] [SP] Esport que consisteix a fer ascensions a muntanyes elevades.
alpinista
m. i f. [LC] [SP] [PR] Persona que practica l’alpinisme.
alpinístic -a
adj. [LC] [SP] Relatiu o pertanyent a l’alpinisme.
alpinització
f. [EG] [BO] Transformació dels boscos de coníferes subalpins en prats i matolls de caràcter alpí.
alquè
m. [QU] Hidrocarbur acíclic que té en la seva molècula algun enllaç doble.
alquemil·la
f. [BOS] Planta herbàcia del gènere Alchemilla, de la família de les rosàcies, de fulles dividides d’una manera palmada, de vegades compostes, i flors verdes molt petites, pròpia sobretot de les muntanyes alpines.
alquena
1 f. [BOS] Arbret perennifoli de la família de les litràcies, de flors blanques i oloroses, originari de l’Àfrica septentrional i d’Aràbia, cultivat extensament per aprofitar-ne les fulles (Lawsonia inermis).
2 f. [ED] Fulles seques en pols de l’alquena, emprades per a tenyir els cabells, les celles i les ungles d’un color bru vermellós.
alquenar
v. tr. [ED] Tenyir amb alquena.
alquenil
m. [QU] Grup que resulta de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur etilènic.
alquequengi
m. [BOS] Herba de la família de les solanàcies, de fulles ovades, flors blanquinoses i fruit en baia vermella o de color de carabassa, tancada dintre el calze que ha esdevingut vesiculós i vermell, pròpia de sòls humits (Physalis alkekengi).
alqueria
f. [LC] Casa de camp amb terra de conreu, generalment de regadiu.
alquí
m. [QU] Hidrocarbur acíclic que té en les seves molècules algun enllaç triple.
alquibla
f. [ISL] Orientació vers la Meca, cap on han de dirigir la mirada els musulmans en pregar.
alquídica
adj. [QU] resina alquídica V. RESINA.
alquil
m. [QU] Grup dels que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur saturat acíclic.
alquilació
f. [QU] Introducció d’un grup alquil en una molècula orgànica.
alquilar
v. tr. [QU] Introduir un grup alquil (en una molècula orgànica).
alquílic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent als alquils.
alquímia
f. [LC] [AN] Doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics que tenia per objecte trobar la pedra filosofal i l’elixir de perllongar la vida indefinidament.
alquímic -a
adj. [AN] Relatiu o pertanyent a l’alquímia.
alquimista
m. [LC] [AN] Persona que es dedicava a l’estudi o a la pràctica de l’alquímia.
alquisser
m. [ED] [ISL] Peça d’indumentària moresca semblant a una capa, usada també com a cobertor de llits, de taules i d’altres objectes.
alruna
f. [AN] Arrel de la mandràgora de forma antropomorfa.
alsacià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Alsàcia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Alsàcia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte alamànic parlat a Alsàcia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’alsacià.
alt1
1 1 m. [LC] Alçària 1. El mur té un metre d’ample i quatre d’alt.
1 2 [LC] alts i baixos a) Desigualtats en alçària, pujades i baixades, d’un terreny, d’un camí.
1 2 [LC] alts i baixos b) PER EXT. Els alts i baixos de la fortuna, d’una febre.
2 m. [LC] [usat generalment en pl.] Part alta d’algunes coses. Jo cercaré pels baixos, tu cerca pels alts.
alt2
1 adv. [LC] A una altura considerable. Salten alt. Ella salta més alt que tu.
2 adv. [LC] EN VEU ALTA. No parlis tan alt, que el despertaràs.
3 adv. [LC] [MU] Per sobre de la nota musical deguda. Aquest piano està afinat molt alt.
alt3 -a
1 1 adj. [LC] Que és d’una alçària considerable, superior a l’ordinària. Un home alt. Una casa alta. Un campanar molt alt. Una muntanya alta. Una habitació alta de sostre. Capell alt. Dels dos germans, el més petit és el més alt. És baix, però és més alt que tu.
1 2 [LC] alt de D’una alçària de. És alt de vuit pams. Una paret alta de cinc metres.
2 1 adj. [LC] Que és o arriba a una altura considerable sobre la superfície de la Terra o qualsevol altre terme de comparació. El sol era ja molt alt. Un vol alt. Aquella àguila passa molt alta. Va fer un salt molt alt.
2 2 [LC] passar alt Una cosa, no estar a l’abast de qui la desitja.
3 1 adj. [LC] Situat més amunt, a un nivell superior. Han podat l’arbre i no hi han deixat sinó les branques altes. Els barris alts. Les altes regions de l’aire. L’alt Egipte.
3 2 adj. [LC] Que passa del nivell ordinari o d’un nivell donat, que arriba més amunt, més enllà, superior a les coses de la mateixa espècie. Preu alt. Número alt. Temperatures altes. Les classes altes de la societat. L’alta burgesia. L’alt clericat. Una escola d’alts estudis. Altes matemàtiques. Alta protecció. Alta estima. Alt concepte. Alta traïció.
4 adj. [LC] passar per alt una cosa a) Ometre-la. Passo per alt la primera part del document.
4 [LC] passar per alt una cosa b) Passar desapercebuda. Les vostres indicacions ens han passat per alt.
5 adj. [LC] Pròxim a l’inici, especialment a l’inici d’un període històric. L’alta edat mitjana.
6 adj. [LC] Avançat en el temps, tardà. Eren altes hores de la nit. Aquest any Corpus ve molt alt.
7 1 adj. [LC] [MU] Agut 5 1. Notes altes. Cantar la part alta.
7 2 adj. [LC] [MU] Que sona més agut que no hauria de sonar.
7 3 adj. [MU] Fort3 2 1. No poseu la ràdio tan alta.
8 adj. [LC] [AGR] anar alta Una femella, desitjar l’acostament del mascle.
alta
1 1 f. [LC] [DE] Entrada en servei actiu d’un militar destinat a un cos o que hi torna després d’haver-ne estat donat de baixa.
1 2 f. [LC] Document que acredita la dita entrada.
1 3 f. [LC] Inclusió d’un nou associat en la llista d’una associació.
1 4 [LC] donar d’alta Declarar ingressat en un cos, en una associació.
2 1 f. [LC] [MD] donar d’alta un malalt Declarar-lo guarit per a determinats efectes legals.
2 2 f. [ECT] [AD] [DR] Declaració mèdica per la qual el treballador ha de reincorporar-se al treball després d’una malaltia o d’un accident.
3 f. [ME] ANTICICLÓ.
altaic altaica
1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble turc de Sibèria.
1 2 adj. [LC] [FL] [AN] Relatiu o pertanyent a l’Altai o als altaics.
2 1 m. [LC] [FL] Família de llengües parlades a l’Àsia Menor, l’Àsia central, Mongòlia i Sibèria.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’altaic.
altament
adv. [LC] D’una manera superior, en gran manera.
altar
1 m. [LC] [AR] [RE] Monument disposat per a oferir sacrificis cultuals o cremar encens. Un altar consagrat a Júpiter.
2 m. [LC] [RE] Construcció en forma de taula sobre la qual se celebra l’eucaristia. L’altar major.
3 m. [LC] [AR] La taula ensems amb el retaule. Altar de Sant Roc.
altaveu
m. [LC] [TC] Aparell que transforma un senyal elèctric en so.
altazimut
m. [FIA] [AQ] Muntura dels instruments d’observació mitjançant la qual l’instrument se situa sobre un pla paral·lel a l’horitzó sensible girant al voltant d’un eix vertical, de manera que permet mesurar fàcilment l’azimut i l’angle d’altura d’un objecte.
altazimutal
adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a un altazimut.
altea
f. [BOS] MALVÍ.
altejar
1 v. intr. [LC] Mostrar-se alt, ésser més o menys alt.
2 intr. [AGR] [AGF] Pasturar pels punts alts durant el bon temps.
altell
m. [LC] [GL] Petita altura en un terreny.
altera
f. [IQA] Premsa per a pells que consisteix en un gros cilindre que es mou al llarg d’una taula plana damunt la qual ha estat col·locada la pell a premsar.
alterabilitat
f. [LC] Qualitat d’alterable.
alterable
adj. [LC] Capaç d’ésser alterat.
alteració
1 f. [LC] Acció d’alterar o d’alterar-se; l’efecte.
2 1 f. [GL] Modificació de les propietats físiques i químiques d’un mineral, d’una roca, per efecte dels agents atmosfèrics i de les aigües subterrànies o termals.
2 2 f. [GL] Transformació de les roques de les zones profundes terrestres per efecte de la temperatura, de la pressió i dels fluids, que engendren metamorfisme.
3 f. [MU] Signe de l’escriptura musical que indica la modificació de l’altura del so d’una o més notes.
4 f. [HIG] En heràld., transformació soferta per una càrrega primitiva a través del temps.
alterador -a
adj. [LC] Que altera.
alterament
m. [LC] Estat de qui està alterat. Què és aquest alterament per no res?
alterar
1 1 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) sigui altra que no era abans, mudar-ne la naturalesa, l’aspecte o qualsevol de les propietats. Una substància que la llum altera ràpidament. Un canvi en l’ordre dels sumands no altera el valor de la suma.
1 2 v. tr. [MU] Posar una alteració (a una nota) o modificar-ne l’altura o la durada mitjançant una alteració.
1 3 v. tr. [LC] Falsificar, desnaturalitzar. Alterar la llet. Alterar un text. Alterar la veritat.
2 1 tr. [LC] Fer sortir de l’estat normal. Alterar la salut.
2 2 tr. [LC] Torbar, commoure, agitar vivament l’ànim. Jo volia conservar la calma, però aquella resposta tan poca-solta em va alterar.
2 3 intr. pron. [LC] No t’alteris per tan poca cosa. Això el va fer alterar.
alteratiu -iva
1 adj. [LC] [MD] Que té la virtut d’alterar, especialment d’una manera gradual.
2 m. [LC] [MD] Medicament alteratiu.
altercació
f. [LC] ALTERCAT.
altercar
v. intr. [LC] Disputar amb calor. Les dues germanes van altercar per culpa del noi.
altercat
m. [LC] Acció d’altercar; l’efecte. La disputa acabà en un altercat vergonyós.
alter ego
[ll.]
1 m. i f. [LC] Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, que se’n refia com d’ell mateix. L’Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica.
2 m. i f. [LC] Amic inseparable, amic íntim.
alteritat
f. [LC] Estat o qualitat d’ésser altre.
altern -a
1 1 adj. [LC] Que presenta alternança. Rimes alternes. Corrent altern.
1 2 adj. [LC] Que té lloc un dia sí i l’altre no. Una assignatura de classe alterna.
2 adj. [BO] En bot., espars i fent dues rengleres oposades.
alternació
1 f. [LC] Alternança 1 2.
2 f. [SO] En sociol., possibilitat d’escollir entre sistemes de significació diferents que sol implicar un procés de resocialització.
alternador
m. [LC] [EE] Màquina elèctrica rotativa que genera corrent altern.
alternança
1 1 f. [LC] Fet d’alternar dues o més coses. L’arrel del verb eixir presenta una alternança vocàlica: en unes formes té e; en altres, i.
1 2 f. [LC] Acció d’alternar. L’alternança dels conreus.
2 1 f. [FL] Relació combinatòria existent entre formes variants d’una mateixa unitat lingüística.
2 2 [FL] alternança lingüística Fet d’alternar dues llengües o varietats lingüístiques en un mateix enunciat o en un mateix acte comunicatiu.
3 f. [GL] Efecte d’alternar, en una formació estratigràfica, diverses capes que es repeteixen successivament.
4 f. [EE] Semiona que, formant parell amb una altra, compon un cicle de corrent altern.
alternant
1 adj. [LC] Que alterna amb un altre. Conreus alternants.
2 adj. [GL] En geol., que és format de diverses capes de composició diferent que es repeteixen successivament.
3 adj. [FL] Que intervé en una alternança morfofonològica.
alternar
1 v. intr. [LC] Esdevenir-se, actuar, successivament adés l’un adés l’altre. La nit alterna amb el dia. Pel març alternen els dies clars amb els dies plujosos. Hi ha dos vigilants nocturns que alternen.
2 1 intr. [LC] Un objecte o més, ocórrer amb un altre o amb d’altres en un mateix indret, grup, etc. Un bosc en què els avets alternen amb els pins. En el verb collir el radical cull alterna amb el radical coll.
2 2 intr. [LC] Tenir comunicació amistosa, fer-se. Ella alterna amb les senyores més distingides de la ciutat.
3 tr. [LC] Fer que alternin (dues o més coses). Hem d’alternar l’estudi amb els divertiments. Alternar els conreus.
alternat -ada
adj. [LC] Que conté alternança.
alternatiu -iva
1 adj. [LC] Que s’esdevé amb alternança. El servei nocturn serà alternatiu entre els dos vigilants. La successió alternativa dels dies i les nits. Els moviments alternatius del cor.
2 adj. [LC] Que ofereix dues o més coses, de les quals cal escollir l’una amb exclusió de l’altra o les altres. Obligació alternativa.
3 1 adj. [FS] Que constitueix una alternativa o opció possible. Vam prendre una via alternativa.
3 2 adj. [SO] Que no es basa en les tècniques o els hàbits propis de la societat industrial. Energia alternativa. Tecnologia alternativa.
alternativa1
1 f. [LC] Successió de coses que alternen. Aquestes alternatives de calor i fred són molt perjudicials.
2 1 f. [LC] Obligació d’escollir entre dos o més partits a prendre. Es troba amb aquesta alternativa: o ajupir-se a totes les seves exigències o anar-se’n de casa.
2 2 f. [LC] Opció que es pot escollir entre diverses de possibles. Si algú et maltracta, l’única alternativa vàlida és el rebuig.
alternativa2
f. [JE] Cerimònia per la qual un matador de toros autoritza un matador de jònecs perquè actuï en lloc seu.
alternativament
adv. [LC] D’una manera alternativa.
alterni-
[LC] [BO] Forma prefixada del mot altern. Ex.: alternifoliat, alternisèpal.
alteró
m. [LC] [GG] ALTURÓ.
alterós -osa
1 adj. [LC] ALTIU. Era un home alterós i intractable. Tenia el posat alterós d’una Juno irritada. Es veuen els minarets alterosos de les mesquites. Els masos alterosos patiren molt per la neu.
2 adj. [TRA] Que ateny una alçària considerable sobre el nivell del mar, s’aplica al buc o a la proa d’una nau. Era un vaixell curt i de proa alterosa.
alterquejar
v. intr. [LC] ALTERCAR.
altesa
1 f. [LC] Qualitat d’alt, d’elevat, especialment en sentit figurat. Altesa d’ànim. Altesa de sentiments.
2 1 f. [LC] Títol donat als prínceps.
2 2 f. [LC] Persona que té el títol d’altesa. -És la princesa? -Sí, és Sa Altesa.
altificar
v. tr. [LC] ENALTIR.
altiloqüència
f. [LC] GRANDILOQÜÈNCIA.
altiloqüent
adj. [LC] GRANDILOQÜENT.
altímetre
m. [LC] [FIM] Aparell per a amidar altures, utilitzat sobretot en navegació aèria.
altimetria
1 f. [LC] [AQ] Art d’amidar altures.
2 f. [AQ] [OP] Conjunt de signes o cotes que en els mapes representen el relleu del terreny.
altimètric -a
adj. [LC] [AQ] Relatiu a l’amidament d’altures. Relleu altimètric.
altimira
1 f. [LC] [BOS] Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes, d’olor poc agradable, de fulles pinnatipartides o bipinnatipartides, blanques pel dessota, i flors rogenques, en petits capítols agrupats en panícula ampla, freqüent a les valls pirinenques i en gran part d’Europa i del nord d’Àfrica, emprada en medicina popular com a tònica i aperitiva (Artemisia vulgaris).
2 f. [LC] [BOS] CORONA DE REI.
altimontà -ana
adj. [EG] Propi de la part més alta de l’estatge montà.
altina
f. [BOS] ALGA DELS VIDRIERS.
altiplà
1 m. [GL] [LC] Elevació del terreny que presenta una superfície més o menys plana, generalment limitada per vessants rostos i solcada per valls encaixades.
2 [GL] [GG] altiplà tectònic En geomorfologia, altiplà de la superfície terrestre que es correspon amb un horst situat en un nivell geològic profund.
altisonància
f. [LC] Qualitat d’altisonant.
altisonant
adj. [LC] Que sona alt, pompós. La veu altisonant de l’orador. Llenguatge altisonant. Estil altisonant.
altitonant
adj. [LC] Que trona des de dalt. Júpiter altitonant.
altitud
f. [GG] [LC] Altura d’un punt de la Terra respecte al nivell del mar.
altiu -iva
1 1 adj. [LC] Que es té per molt i ho demostra en les seves maneres arrogants o desdenyoses. Un home altiu.
1 2 adj. [LC] Que demostra altivesa. Paraules altives. Maneres altives.
2 1 adj. [LC] Que té una alçària considerable. S’havien parat al peu de l’alzina més altiva.
2 2 adj. [LC] Situat en un lloc elevat. No podia abastar els fruits més altius.
altivament
adv. [LC] Amb altivesa, d’una manera altiva.
altivar
1 v. tr. [LC] Fer esdevenir altiu, arrogant. Les aventures que li atribuïen l’altivaren.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir altiu, arrogant. Suportes que s’altivin servidors insolents.
altivesa
1 f. [LC] Sentiment d’orgull arrogant, desdenyós. L’altivesa d’aquell home desplagué a tothom.
2 f. [LC] Qualitat d’altiu. L’altivesa de les seves maneres.
altivitat
f. [LC] ALTIVESA.
altívol -a
adj. [LC] ALTIU. El poble estava cansat de tirans altívols. Un posat altívol. Mireu els cloquers forts i altívols de l’església. Un cingle altívol. Els isards cerquen llocs altívols per passar-hi la nit
alto
1 1 interj. [LC] Expressió usada per a fer que hom es deturi en una marxa, correguda, etc., que hom interrompi un discurs, una tasca qualsevol, l’execució d’alguna cosa. Us ho torno a repetir: alto! Alto! Parlem-ne!
1 2 [PO] [DE] alto el foc Suspensió temporal de les hostilitats entre bàndols bel·ligerants. Les negociacions per arribar a un alto el foc han començat aquest matí.
2 m. [LC] Arrest o parada que fan els soldats, vianants, etc., per tal de descansar.
alto-
[LC] Forma prefixada del mot alt. Ex.: altonúvol.
altocúmul
m. [ME] ALTOCÚMULUS.
altocúmulus
m. [ME] Núvol mitjà que constitueix un banc de núvols de color blanc o gris, format per elements en forma de còdols d’un diàmetre aparent entre 1° i 5°.
altoestrat
m. [ME] ALTOESTRATUS.
altoestratus
m. [ME] Núvol mitjà que constitueix un banc de núvols de color blanc o gris i d’aspecte estriat.
altonúvol
m. [ME] Núvol que té la base situada a la regió mitjana de la troposfera, entre 2 i 6 quilòmetres d’altitud.
altrament
1 1 adv. [LC] D’una altra manera. Ell pensa altrament que jo.
1 2 adv. [LC] D’altra part, endemés.
2 conj. [LC] D’altra manera, si no fos per això. Ho faig perquè ell m’ho ha demanat: altrament, no ho faria pas.
altre1
pron. [LC] Altra cosa. No hi havia altre a fer que resignar-se.
altre2 -a
1 1 adj. [LC] Que no és la mateixa persona o cosa que la mencionada anteriorment o sobreentesa. Tenia dos bons companys, l’un se’n va anar a Amèrica; l’altre és mort. Aquest llibre, ja l’he llegit; deixa-me’n un altre. Anar d’un costat a l’altre. Prendre una cosa per una altra.
1 2 [LC] no altre que Referit a una persona, precisament ella, ella mateixa. No altre que ell ho va fer!
1 3 [LC] tot altre que Qualsevol que. Hi hauria anat tot altre que no fos ell.
1 4 [LC] una altra vegada [o un altre dia, o un altre cop] La propera vegada, el proper dia, el proper cop. Una altra vegada demana’m permís abans d’anar-te’n. Un altre dia banya’l més tard.
1 5 [LC] ésser una altra persona Haver canviat molt en les seves qualitats.
1 6 adj. [LC] Que és semblant o comparable a algú o a alguna cosa per les seves qualitats, la seva importància, etc. És un altre Alexandre.
1 7 adj. [LC] Encara un més. En vull una altra lliura.
1 8 adj. [LC] Restant 1. Té aquests dos: els altres els tinc a casa.
1 9 [LC] tots altres Els restants, siguin els que siguin. Calç, guix i tots altres materials de construcció.
1 10 [LC] tots els altres Els restants, en nombre determinat. Aquest mes no ha plogut sinó dos dies: tots els altres ha fet bo.
1 11 adj. [LC] Que no és de la mateixa qualitat, condició, mena. Aquesta minyona és tota altra que la que teníeu abans. Un nombre altre que el tres.
2 1 pron. [LC] Persona o cosa en relació amb una d’anterior. S’han mirat l’un a l’altre. L’un diu que és veritat; l’altre, que és mentida.
2 2 [LC] els altres Tothom que no és un mateix, l’altra gent. Cal saber escoltar els altres.
2 3 [LC] l’un i l’altre V. UN2.
altressí
1 adv. [AD] [DR] En un escrit judicial, igualment, també.
2 m. [AD] [DR] [pl. -ís] Petició que es fa en una demanda judicial a continuació de la petició principal, i que comença amb el mot altressí.
altri
pron. [LC] Referit a persones, un altre, uns altres, el proïsme. Els béns d’altri. En mans d’altri. Treballar per altri. No facis mal a altri.
altruisme
m. [LC] Mirament, afany, complaença, pel bé d’altri, àdhuc a costa del propi.
altruista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’altruisme. Un gest altruista.
2 adj. i m. i f. [LC] Que mira pel bé d’altri, que es complau en el bé d’altri, àdhuc en perjudici del propi.
altura
1 1 f. [LC] Distància vertical d’un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre terme de comparació. Vola a una gran altura. Enlairar-se fins a una altura de mil metres.
1 2 [LC] a l’altura de loc. prep. a) Al mateix paral·lel de. Eren a l’altura de Gandia.
1 2 [LC] a l’altura de loc. prep. b) PER EXT. Els nostres jugadors estan a l’altura dels anglesos. No està a l’altura del seu temps, de les circumstàncies.
1 3 f. [GL] En topografia, alçària determinada mitjançant els instruments d’anivellació.
1 4 f. [LC] [MT] Segment perpendicular a la base comprès entre la base i el vèrtex oposat, en el triangle, el con i la piràmide, o entre la base i el costat o la cara oposats, en el paral·lelogram, el paral·lelepípede i el cilindre.
1 5 f. [MT] Longitud d’aquest segment.
1 6 [FIA] altura d’un astre Angle entre l’horitzó sensible i un astre, mesurat sobre la vertical d’aquest.
1 7 [FIA] altura del pol Per a un punt sobre la superfície terrestre, arc de meridià comprès entre el punt de l’horitzó sensible més pròxim al pol i el pol.
1 8 [FIA] altura meridiana d’un astre Altura d’un astre quan passa pel pla meridià.
1 9 f. [LC] Altesa 1.
2 1 f. [LC] [GL] Lloc elevat. Des d’aquella altura dominàvem tota la ciutat.
2 2 f. [LC] [GL] Petita elevació del terreny.
3 f. pl. [LC] Cel 3 1. Déu de les altures.
4 1 f. [MU] En mús., qualitat del so amb relació a la freqüència.
4 2 f. [FL] En fonèt., grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to.
alturó
m. [LC] [GG] Turó, petita altura.
aluata
m. [ZOM] Mamífer primat del gènere Alouatta, del grup dels platirrins, de color bru, que produeix un udol molt profund a causa d’una estructura situada a la gola, que fa de caixa de ressonància, i habita les selves d’Amèrica Central i del Sud.
aluda
f. [IQA] [AGR] Pell de xai o de cabrit adobada, suau i prima, usada principalment per a fer guants, bosses i cobertes de llibres.
aluder
m. [LC] [PR] [IQA] Fabricant d’aluda.
a l’uf
loc. adv. [LC] En abundància.
alullar
v. tr. [LC] Mirar de lluny (algú o alguna cosa) amb desig d’acostar-s’hi o d’obtenir-los.
alum
1 m. [LC] [QU] [GLM] [MD] Sulfat doble d’alumini i de potassi, ordinàriament cristal·litzat en octaedres, dotat de propietats astringents, hemostàtiques i antidiarreiques.
2 m. [QU] Sulfat doble isomorf amb l’alum comú, en què el potassi és reemplaçat per un altre ió monovalent, com el sodi, i l’alumini per un altre ió trivalent, com el ferro, el crom, etc.
alumag
m. [EI] Aliatge lleuger d’alumini amb 5-7 % de magnesi.
aluman
m. [EI] Aliatge lleuger d’alumini i manganès.
alumel
m. [EI] Aliatge de níquel amb silici, alumini i manganès.
alumenar
v. tr. [LC] [IT] Antigament, impregnar d’alum (els teixits, les madeixes, etc.), abans de tenyir-los, a fi que els colors s’hi fixin millor.
alumenatge
m. [IT] Acció d’alumenar.
alumera
f. [MI] Lloc on es troba alum.
alumin-
[LC] [QU] V. ALUMINO-.
alúmina
f. [QU] [GL] [GLM] Òxid anhidre d’alumini, de fórmula Al2O3, que ocorre en la natura com a mineral en forma de corindó.
aluminat
m. [QU] Sal derivada formalment de l’hidròxid d’alumini quan aquest hidròxid actua com un àcid feble. Aluminat de sodi.
alumini
m. [LC] [QU] [ML] Metall d’un blanc d’argent blavós, molt mal·leable, dúctil, molt bon conductor de la calor i l’electricitat, notable per la seva lleugeresa i per la seva resistència a la corrosió, el qual constitueix el 8 % de la litosfera (símbol, Al; nombre atòmic, 13; pes atòmic, 26,98). Un plat d’alumini. Un compost d’alumini.
aluminífer -a
adj. [GL] Que conté alumini.
aluminita
f. [GL] [GLM] Mineral, sulfat d’alumini hidratat natural, de fórmula estructural Al2(SO4)(OH)47H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic.
alumino- [o alumin-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot alumini. Ex.: aluminofèrric, aluminosi.
aluminós -osa
adj. [LC] [IQ] Que conté alum o alúmina.
aluminosi
1 f. [MD] Pneumoconiosi provocada per la inhalació de pols d’alumini, de silicat d’alúmina, de bauxita o d’esmeril.
2 f. [LC] [AQ] Pèrdua de resistència del formigó fet amb ciment aluminós a conseqüència dels canvis fisicoquímics que experimenta aquest ciment per l’acció de diversos factors com la porositat, la humitat, l’anhídrid carbònic, els àlcalis, l’escalfor, etc.
aluminosilicat
m. [GL] Silicat en què alguns àtoms de silici dels tetraedres de sílice són reemplaçats per un alumini.
aluminotèrmia
f. [ML] [QU] Procés metal·lúrgic per a l’obtenció de metalls a partir de la reducció dels òxids d’aquests amb llimalla d’alumini o amb alumini en pols.
aluminotèrmic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’aluminotèrmia.
alumnat
m. [LC] [PE] Conjunt d’alumnes.
alumne alumna
1 m. i f. [LC] [PE] Persona que rep ensenyament amb relació a qui el dona, a l’establiment docent on el rep, a la matèria que aprèn. Aquesta professora té un gran nombre d’alumnes. Els alumnes de química orgànica. Els alumnes de l’Escola de Comerç.
2 [LC] [PE] alumne extern Alumne que sols va al col·legi a les hores de classe.
3 [LC] [PE] alumne intern Alumne que viu en un internat.
alundum
m. [QU] Material refractari i abrasiu constituït essencialment per alúmina, obtingut per fusió de bauxita en el forn elèctric.
alunita
f. [GLM] Mineral, sulfat bàsic de potassi i alumini, de fórmula KAl3(SO4)2(OH)6, que cristal·litza en el sistema trigonal i es forma per alteració hidrotermal o meteòrica de roques alumíniques en condicions molt àcides i oxidants.
alvèol
1 1 m. [LC] [ZOA] Petita cavitat, petita dilatació sacular en un organisme. Alvèol pulmonar.
1 2 [LC] [MD] alvèol dental Alvèol de l’os maxil·lar en què va encastada una dent.
1 3 m. [AGR] Cel·la o compartiment d’una bresca.
2 1 m. [GL] A la superfície d’una roca, cavitat d’1 mil·límetre a 1 centímetre de grandària i de poca profunditat, originada per erosió química o mecànica.
2 2 m. [GL] Cubeta excavada en una roca cristal·lina de dimensions d’hectomètriques a quilomètriques.
3 m. [EE] Cavitat d’una presa de corrent on és introduïda la clavilla per a establir el contacte elèctric.
4 m. [AF] [AR] En tip. i en tècnica calcogràfica, cavitat on es diposita la tinta que després es trasllada al paper.
alveolar
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent als alvèols. Artèria alveolar.
2 adj. [LC] [MD] [ZOA] Semblant als alvèols.
3 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb la punta de la llengua tocant a la regió alveolar. La s és una consonant alveolar.
alveolat -ada
1 adj. [LC] [MD] Format per alvèols.
2 adj. [AR] Relatiu o pertanyent a la tècnica d’esmaltar que consisteix a soldar a una planxa metàl·lica làmines fines de menys d’1 mil·límetre de relleu que delimiten els contorns del dibuix.
alveolina
f. [GLP] Gènere extingit de macroforaminífers, de closca calcària semblant a la porcellana, globulosa o fusiforme, que visqueren a l’eocè.
alveolització
f. [GL] Erosió que produeix cavitats alveolars o alvèols superficials a les roques, especialment als gresos, als esquistos arenosos, als conglomerats, etc.
alveolo-
[LC] [ZOA] [MD] Forma prefixada del mot alvèol. Ex.: alveolodental, alveololabial, alveololingual.
alví -ina
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al baix ventre o als budells. Evacuacions alvines.
alvocat
m. [AGA] [BOS] Fruit comestible de l’alvocater, piriforme, de pela verda o bruna i polpa mantegosa de sabor aromàtic.
alvocater
m. [AGA] [BOS] Arbre de la família de les lauràcies, de fulles coriàcies i flors en panícula, originari de l’Amèrica Central i del Sud, el fruit del qual, molt apreciat, és l’alvocat (Persea americana).
al voltant
1 loc. adv. [LC] En l’espai que hi ha al volt d’una cosa. L’hort té arbres tot al voltant.
2 [LC] al voltant de loc. prep. a) Tots érem al voltant de la taula.
2 [LC] al voltant de loc. prep. b) Pels volts de. Al voltant de migdia.
2 [LC] al voltant de loc. prep. c) A PROPÒSIT DE. A classe, vam estar divagant al voltant de les noves tendències estètiques.
alzina
1 1 f. [LC] [BOS] [AGF] Arbre de la família de les fagàcies, de fulles coriàcies sempre verdes, grisenques pel dessota, i flors unisexuals, les masculines en llargs aments penjants, de fusta dura, densa i resistent, i fruit en gla, que forma boscos a la terra baixa mediterrània (Quercus ilex ssp. ilex).
1 2 [BOS] [LC] [AGF] alzina carrasca CARRASCA.
1 3 [BOS] [LC] [AGF] alzina de fulla curta CARRASCA.
1 4 [BOS] [LC] [AGF] alzina de fulla llarga Alzina 1 1.
1 5 [BOS] [LC] [AGF] alzina surera SURERA.
1 6 [BOS] alzina vera Alzina 1 1.
2 f. [LC] [IMF] [AGF] Fusta d’alzina.
alzinar1
m. [LC] [AGF] [BOC] Bosc d’alzines.
alzinar2
1 v. tr. [LC] Alçar, posar en sentit vertical.
2 intr. pron. [LC] Redreçar el cos. Estava moix i abatut; però, en sentir aquelles paraules, va alzinar-se.
3 intr. pron. [AGR] Un cavall, posar-se dret alçant les potes de davant.
alzinat -ada
adj. [LC] Gairebé vertical.
alzineda
f. [LC] [AGF] [BOC] ALZINAR1.
alzinenc
m. [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les boletals, robust, de peu groguenc i aspre, porus grocs i carn compacta, que es torna vermellosa i després s’enfosqueix en contacte amb l’aire, que viu als alzinars i a les suredes (Leccinum lepidum).
alzineta
f. [LC] [BOS] CAMEDRIS.
alzinoi
m. [LC] [BOB] Bolet de l’ordre de les tricolomatals, amb làmines, amb el barret de color de mel i la cama anellada, comestible quan és jove, que ataca alzines, roures i altres planifolis, damunt o a la vora dels quals forma flotes denses (Armillaria mellea i espècies afins).
alzinoia
f. [BOB] FLOTA DE SURERA.
alzireny -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Alzira.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Alzira o als seus habitants.
amabilitat
f. [LC] Qualitat d’amable.
amable
1 adj. [LC] Digne d’ésser amat. La qualitat més amable en ell és la modèstia.
2 adj. [LC] De natural plaent, afectuós. Amb mi sempre és molt amable.
amablement
adv. [LC] D’una manera amable, amb amabilitat.
amaçar
1 v. tr. [LC] Donar cops (a alguna cosa) amb una maça.
2 intr. [LC] Insistir reiteradament sobre alguna cosa.
amador -a
adj. [LC] Que ama.
amagadament
adv. [LC] D’AMAGAT.
amagador1
m. [LC] AMAGATALL.
amagador2 -a
adj. [LC] Que pot ésser amagat. Aquell embalum no era amagador: era massa gros.
amagador3 amagadora
m. i f. [LC] Persona que amaga.
amagament
m. [LC] Acció d’amagar o d’amagar-se; l’efecte.
amagar
1 1 v. tr. [LC] Sostreure a la vista, impedir de veure. Aquell núvol ens amaga la lluna.
1 2 v. tr. [LC] Posar (quelcom) en un lloc retret a fi que altri no ho vegi o li sigui difícil de trobar-ho. Vaig amagar la clau darrere la cortina, entre els papers. Amagaren els diners sota terra, sota una pedra. Amagaren el fugitiu en un armari.
1 3 intr. pron. [LC] Amaga’t darrere la cortina. La lluna s’amagà darrere un núvol. Ves-te a amagar.
1 4 [LC] [JE] fet i amagar V. FET.
2 1 tr. [LC] Sostreure a la coneixença d’altri, no manifestar, no mostrar. Tot aquell dia li van amagar la notícia de la mort del seu fill. No podia amagar la por que tenia. Li amagaren la veritat.
2 2 [LC] amagar l’ou a algú Enganyar-lo.
amagat -ada
1 adj. [LC] No manifest a la vista. Estava amagat darrere un arbre. No han trobat ningú amagat a les cases veïnes.
2 adj. [LC] No manifest al coneixement. Pensaments amagats. Ho tenies molt amagat, que tocaves tan bé el piano.
3 [LC] d’amagat loc. adv. Amagant-se, sense ésser vist. Va entrar d’amagat.
4 [LC] d’amagat de loc. prep. Fer-ho d’amagat d’ell.
amagatall
m. [LC] Indret disposat o propi per a amagar-hi alguna cosa o per a amagar-s’hi. En aquella casa hi havia molts amagatalls.
amagriment
1 m. [LC] Acció d’amagrir o d’amagrir-se; l’efecte.
2 m. [MD] Dèficit del teixit adipós.
amagrir
1 1 v. tr. [LC] Fer tornar magre. Aquesta malaltia l’ha amagrit.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir magre. Cada dia s’amagreix més.
1 3 v. tr. [LC] Fer semblar més magre. La barba l’amagreix.
2 1 tr. [LC] EMPOBRIR.
2 2 intr. pron. [LC] No hem de permetre que el patrimoni cultural s’amagreixi.
amainar
1 1 v. tr. [LC] [TRA] Abaixar o plegar en tot o en part (les veles d’una nau).
1 2 [LC] amainar veles Moderar-se, cedir a l’adversari.
2 1 intr. [LC] [ME] [TRA] El vent, la pluja, una tempesta, la calor, etc., minvar. El vent ha amainat.
2 2 intr. [LC] Una malaltia, un dolor, un desig, etc., minvar. La febre ha amainat.
amalecita
1 m. i f. [RE] Individu d’un poble nòmada establert al nord-oest d’Aràbia, que la Bíblia considera com a descendent d’Amalec.
2 adj. [RE] Relatiu o pertanyent als amalecites.
amalequita
adj. i m. i f. [RE] AMALECITA.
amalgama
1 1 f. [LC] [ML] [GL] Aliatge de mercuri amb un altre metall. Amalgama d’or.
1 2 f. [LC] Mescla d’elements heterogenis. És una amalgama de veritats i errors.
2 f. [MU] En mús., compàs en què es combinen un ritme binari i un de ternari. Compàs d’amalgama.
3 1 f. [FL] Fusió de dos mots o dos morfemes contigus en un de sol.
3 2 f. [FL] Reunió en un mateix morfema de diversos sentits gramaticals.
3 3 f. [FL] Reunió en un mateix mot o morfema de diverses funcions sintàctiques.
amalgamació
f. [LC] [ML] Acció d’amalgamar o d’amalgamar-se; l’efecte.
amalgamador
m. [ML] Aparell per a beneficiar l’or per amalgamació.
amalgamant
adj. [LC] Que amalgama.
amalgamar
1 v. tr. [LC] [ML] Aliar (un metall) amb el mercuri.
2 v. tr. [LC] Unir en un tot uniforme (elements heterogenis). Amalgamar dues races.
3 intr. pron. [LC] El mercuri s’amalgama amb l’or.
amalgamatge
m. [IT] En la indústria tèxtil, operació de superposar ordenadament dos lligats o més per obtenir-ne de nous.
amaluc
m. [LC] [ZOA] [AGR] MALUC.
amaneradament
adv. [LC] Amb amanerament.
amanerar
1 v. tr. [LC] Donar una certa uniformitat afectada i forçada (al seu posat, els gestos, el vestir, el llenguatge, etc.).
2 intr. pron. [LC] Esdevenir amanerat. Amb el temps, l’estil del poeta s’amanerà i va perdre interès.
amanerat -ada
1 adj. [LC] Que no té naturalitat i es conforma a motlles establerts. Gestos amanerats. Llenguatge, estil, amanerat.
2 adj. [LC] PER EXT. En Juli és un home amanerat. Una noble dama amanerada. Escriptors, artistes, amanerats.
amanida
f. [LC] Plat d’enciam, tomàquet, ceba i altres verdures crues amanides amb oli, sal, vinagre, etc.
amanidor
m. [LC] [HO] Lloc on es preparen i arreglen les viandes.
amaniment
1 m. [LC] Acció d’amanir; l’efecte.
2 m. [LC] Allò que serveix per a amanir, condiment. Sense cap altre amaniment que sal i oli.
amanir
1 1 v. tr. [LC] Preparar 1 1. Amanir les tovalles i els coberts per al sopar.
1 2 intr. pron. [LC] Amaneix-te a fer-ho.
2 tr. [LC] [HO] Posar oli, vinagre, sal, etc., (a certes viandes). Amanir l’enciam.
amanita
f. [BOB] Bolet del gènere Amanita, de l’ordre de les agaricals, de carpòfor carnós, amb volva a la base de la cama i anell típicament present, que pot ésser comestible, com el reig i la cua de cavall, o metzinós, com el reig bord i la farinera borda.
amanitina
f. [BO] Tòxic format per alguns fongs del grup de les amanites.
amanollar
1 v. tr. [LC] Disposar en manolls o manats.
2 tr. [LC] Agafar amb la mà. Quin braç té aquesta criatura!; no l’hi puc amanollar.
amanós -osa
adj. [LC] Fàcil de manejar. Una eina poc amanosa. El diccionari és molt amanós.
a mansalva
loc. adv. [LC] Sense cap risc.
amansar
v. tr. i intr. pron. [LC] AMANSIR.
amansiment
m. [LC] Acció d’amansir o d’amansir-se; l’efecte.
amansir
1 v. tr. [LC] [AGR] Llevar (a un animal) la seva qualitat de feroç o d’esquerp, un estat d’indocilitat, d’enfuriment, etc. La música d’Orfeu amansia les feres. Aquest gat era molt esquerp, però hem acabat per amansir-lo. El gos em va saltar al damunt per mossegar-me, però el vaig amansir donant-li un tros de pa.
2 v. tr. [LC] Canviar el caràcter violent, esquerp, (d’una persona), fer-la tornar tractable, raonable.
3 intr. pron. [LC] [AGR] Esdevenir mansuet, deixar d’ésser feroç, esquerp, etc. Aquella egua tan boja, quan va haver fet tot el sembrar ja s’havia amansit. Amb els anys, l’avi s’anà amansint.
4 v. tr. [LC] Apaivagar, mitigar, calmar, (la ferocitat, la ira, la malvolença, l’odi).
amant1
1 m. [TRA] ENFLONC.
2 m. [TRA] Corda o cable que, passant per un o més bossells posats en llocs convenients, serveix per a hissar pesos.
3 [TRA] amant de rissada Cap que en una vela quadra en facilita la rissada.
amant2
1 adj. i m. i f. [LC] Que té afecció per una cosa. És amant de la caça. Amant de l’aire, de la llum. És massa amant del vi.
2 adj. i m. i f. [LC] Que ama. Una mare amant.
3 m. i f. [LC] Referint-se a l’amor sexual, persona que té relacions amb una altra amb la qual no està casada.
amantbraç
m. [DE] Defensa de l’avantbraç.
amantina
f. [TRA] Corda que suspèn o dona la inclinació desitjada a les vergues, botavares, etc.
amanuense
m. i f. [LC] [FL] [PR] Persona que escriu a mà i al dictat o copiant.
amanyac
1 m. [LC] Acció d’amanyagar.
2 1 m. [LC] Cant amb què festegen els coloms i les tórtores.
2 2 m. [LC] Cant per a fer dormir els infants.
amanyagador -a
adj. [LC] Que amanyaga.
amanyagament
m. [LC] Acció d’amanyagar; l’efecte.
amanyagar
1 1 v. tr. [LC] Fer tornar manyac, especialment amb carícies, afalacs.
1 2 v. tr. [LC] Tractar amb amor o amb afectuosa simpatia. Un infant massa amanyagat es pot tornar un infant aviciat.
2 tr. [LC] Acariciar 1. Li amanyagava els cabells amb la mà.
amanyat -ada
adj. [LC] MANYÓS.
amanyogar
1 v. tr. [LC] Convertir en un manyoc.
2 v. tr. [LC] REBREGAR. No m’agafis tan fort, que m’amanyogaràs la màniga.
amar
v. tr. [LC] Tenir amor (a una persona o a una cosa). L’amo tant que no ho puc explicar amb paraules.
amàrac
m. [LC] [BOS] MARDUIX.
amarador1
m. [LC] [IT] Bassa on s’amara el lli, el cànem, etc.
amarador2 amaradora
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que amara, especialment el lli, el cànem, l’espart, etc.
amarament
m. [LC] [IT] Acció d’amarar; l’efecte.
amarant
1 1 m. [LC] [BOS] Herba del gènere Amaranthus, de la família de les amarantàcies, semblant al blet, de flors poc vistents, en panícula terminal o en cimes axil·lars, i fruit petit, amb una sola llavor, generalment negra i lluent, que es fa com a mala herba dels conreus o en ambients ruderals.
1 2 m. [LC] [BOS] Flor de l’amarant.
2 m. [LC] [AN] Flor imaginària que suposadament no es marceix mai.
3 m. [LC] [IQ] [QU] Matèria colorant purpúria sintètica.
amarantàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, la majoria herbàcies, de flors amb tèpals generalment escariosos, acompanyades de bràctees i bractèoles de vegades molt vistents, que inclou els amarants, la cresta de gall i els cordons de gitana.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
amarantí -ina
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’amarant.
2 adj. [LC] Immarcescible, com l’amarant, immortal.
3 adj. [LC] De color de porpra.
amarar1
1 1 v. tr. [LC] Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid. Amarar una esponja. Plovia molt i vam arribar amarats. Les plogudes persistents havien amarat els camps.
1 2 v. tr. [LC] [IT] Tenir (el lli, el cànem i altres vegetals) llarg temps en aigua per fer-ne fermentar les parts llenyoses i poder-ne separar les fibres.
1 3 [LC] amarar el vi Aigualir-lo.
1 4 [LC] amarat de suor Cobert de suor.
1 5 [LC] [AQ] amarar la calç Afegir-hi l’aigua necessària per a apagar-la, per a transformar-la d’òxid en hidròxid.
2 tr. [LC] Un afecte, una idea, etc., penetrar l’ànim (d’algú). Les paraules de l’orador amaraven d’entusiasme tots els presents.
amarar2
v. intr. [LC] [TRG] Un hidroavió, una astronau, etc., baixar fins a posar-se en contacte amb la superfície del mar, d’un llac, etc.
amaratge
m. [LC] [TRG] Acció d’amarar.
amarg -a
1 1 adj. [LC] De sabor característicament desagradable, com el del fel, el del sèver. El suc és amarg, no es pot beure. Ametlles amargues.
1 2 adj. [LC] Propi de les substàncies amargues. Té un gust amarg.
2 m. pl. [MD] Composició remeiera els principals ingredients de la qual són amargs.
3 adj. [LC] Que produeix una impressió de disgust, que expressa aflicció. Una desgràcia molt amarga. Queixes amargues. Passàrem uns dies molt amargs.
amargament1
m. [LC] Acció d’amargar; l’efecte.
amargament2
adv. [LC] D’una manera amarga. Plorava amargament.
amargantejar
v. intr. [LC] AMARGUEJAR.
amargantor
f. [LC] AMARGOR.
amargar
1 1 v. tr. [LC] Fer esdevenir amarg. Aquesta beguda m’ha amargat la boca.
1 2 v. tr. [LC] Afligir moralment, llevar el goig. Aquest fill, amb el seu mal cap, li amarga l’existència.
2 intr. [LC] Tenir un gust amarg. Un xarop que amarga com el fel.
amargenar
v. tr. [AGA] [LC] [AGR] Fer marges (a un camp, a un camí, etc.). Amargenar una vinya. Un camí sorrenc amargenat d’atzavares.
amargor
1 f. [LC] Qualitat d’amarg. L’amargor del fel. L’amargor d’un remei. Vejam si això em traurà l’amargor de la boca.
2 f. [LC] PER EXT. L’amargor de les seves paraules. Calze d’amargor.
amargosament
adv. [LC] AMARGAMENT2. Ploraven amargosament.
amargot
m. [BOS] Herba perenne de la família de les compostes, finament pilosa, de fulles inferiors pinnatipartides, les superiors no tan dividides i un xic abraçadores, capítols de flors totes ligulades, de color groc de sofre, tacades de vermell per fora, i fruit prolongat en un bec gruixut i amb un plomall de color blanc rogenc, pròpia dels prats secs de la regió mediterrània (Urospermum dalechampii).
amargotejar
v. intr. [LC] AMARGUEJAR.
amarguejar
v. intr. [LC] Ésser més o menys amarg, tenir un punt d’amarg. Aquesta medecina amargueja.
amarguesa
f. [LC] AMARGOR.
amargura
f. [LC] Amargor, especialment en sentit figurat.
amaril·lidàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, sovint amb bulb o rizoma, de fulles linears i flors vistents, de vegades agrupades en umbel·la, a la qual pertanyen, entre d’altres, els narcisos, el lliri de mar i l’amaril·lis.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
amaril·lis
f. [LC] [BOS] Planta de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles cintiformes, flors d’un rosa viu, que apareixen a la tardor, originària del sud d’Àfrica i cultivada com a ornamental (Amaryllis belladona).
amarina
f. [QU] Substància cristal·lina, tuixegosa, que s’obté per l’acció de l’amoníac sobre l’oli d’ametlles amargues.
amarinament
m. [LC] [TRA] Acció d’amarinar una nau.
amarinar
v. tr. [LC] [TRA] Proveir (una nau) del nombre de tripulants, pertrets i provisions necessaris.
amarra
f. [LC] [TRA] Cable o corda de fibra natural o sintètica que serveix per a amarrar la nau.
amarrada
f. [TRA] Acció d’amarrar; l’efecte.
amarrador1
1 m. [LC] [TRA] Pilar, estaca o argolla en què s’amarra una nau.
2 m. [LC] [TRA] Lloc on amarren les embarcacions.
amarrador2 amarradora
m. i f. [LC] [TRA] [PR] Persona que, de terra estant, s’ocupa de l’amarratge d’embarcacions.
amarrament
m. [TRA] AMARRATGE.
amarrar
1 1 v. tr. [TRA] Subjectar (alguna cosa) amb cordes, cables, cadenes, etc.
1 2 v. tr. [LC] [TRA] Subjectar (la nau) amb les amarres.
1 3 v. tr. [LC] Lligar (una persona). L’ha deixat amarrat amb dos grillons.
2 tr. [LC] Lligar, fer ferm, assegurar, (un cap de corda, un cable, una cadena).
3 intr. [LC] [TRA] La nau, ésser subjectada, fermada. On amarra, la barca del teu pare?
amarratge
m. [TRA] [SP] Acció d’amarrar, especialment una nau o un aeròstat; l’efecte.
amarrir
v. tr. [LC] [AGR] El marrà, cobrir (l’ovella).
amartellar
1 v. tr. [LC] Donar cops (a alguna cosa) amb un martell.
2 tr. [DE] Aixecar (el martellet d’una arma de foc) de manera que quedi preparada per a ésser disparada.
amàs
[pl. -assos]
1 m. [LC] [FIF] Conjunt de coses amassades. Un amàs de provisions.
2 [FIA] amàs d’estels CÚMUL D’ESTELS.
3 [FIA] [FIF] amàs de galàxies CÚMUL DE GALÀXIES.
4 [FIA] amàs globular CÚMUL GLOBULAR.
amasesi
f. [MD] Incapacitat de mastegar.
amassament
m. [LC] Acció d’amassar; l’efecte.
amassar
1 1 v. tr. [LC] Reunir (una cosa) en massa, acumular. Amassar diners. Amassar provisions.
1 2 intr. pron. [LC] PER EXT. La gent es va amassar al voltant del missatger.
2 intr. pron. [LC] Convertir-se per adhesió en una massa compacta.
a matadegolla
1 loc. adv. [LC] Matant i fent el màxim de mal possible. Els soldats van entrar a matadegolla en el campament.
2 [LC] estar a matadegolla Dues persones, dues famílies, etc., estar molt enemistades.
amatat -ada
adj. [LC] [AGF] En forma de mata, apinyat, acopat.
amatença
f. [LC] Fet d’ésser o d’estar amatent.
amatent
1 adj. [LC] Disposat, aparellat, a fer, a punt de fer.
2 adj. [LC] Ràpid a collir les ocasions, ràpid en l’acudit, en l’acció.
3 adj. [LC] Afable, accessible al tracte.
amateur
[fr.]
1 adj. i m. i f. [LC] AFICIONAT.
2 adj. [SP] Que agrupa els esportistes que practiquen un esport de competició per plaer, no professionalment i sense treure’n un profit econòmic. Categoria amateur.
3 adj. i m. i f. [LC] [SP] Esportista que pertany a la categoria amateur. Hi ha tornejos en què els esportistes amateurs competeixen amb esportistes professionals.
amateurisme
m. [SP] Qualitat d’amateur.
amatinar-se
1 v. intr. pron. [LC] MATINEJAR. S’amatinava pels treballs de la verema.
2 intr. pron. [LC] Guanyar temps, anticipar-se, no adormir-se, en una sol·licitud o una empresa. Quan Jaume II rebé la nova, s’amatinà a escriure al primogènit.
amatiu -iva
adj. [LC] Apte a amar.
amativitat
f. [LC] Propensió a amar.
amatollat -ada
adj. [LC] [AGF] Ple de matolls.
amatonar
1 v. tr. [LC] Fer coagular (la llet). Amb un bastonet remena la llet fins que l’amatona.
2 intr. pron. [LC] La llet, coagular-se. La llet s’amatona amb la calor.
amatori -òria
1 adj. [LC] Pertanyent a l’amor sexual, que produeix o expressa aquest amor. Una poció amatòria. Poesia amatòria.
2 m. [MD] Múscul oblic superior de l’ull.
amatoxina
f. [BO] Substància molt tòxica que es troba a la farinera borda i en altres agaricals.
amaurosi
f. [MD] Pèrdua total de la visió, deguda a una causa orgànica.
amauròtic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’amaurosi o gota serena.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’amaurosi.
amazic amaziga
1 1 m. i f. [HIH] [AN] [ISL] Individu d’un grup ètnic del nord d’Àfrica, anterior a la conquesta àrab, que actualment ocupa regions discontínues des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara.
1 2 adj. [HIH] [AN] [ISL] Relatiu o pertanyent als amazics.
2 1 m. [FL] [ISL] Llengua afroasiàtica parlada pels amazics.
2 2 adj. [FL] [ISL] Relatiu o pertanyent a l’amazic.
amazona
1 1 f. [AN] En mit. grega, dona pertanyent a un poble de guerreres, hàbils cavalcadores, que no admeten cap home entre elles.
1 2 f. [LC] Dona guerrera, viril.
2 1 f. [LC] [PR] Dona que munta a cavall. Un vestit d’amazona.
2 2 f. [ED] Vestit femení amb faldilles llargues per a muntar a cavall.
amazònic -a
adj. [EG] [GG] [LC] Relatiu o pertanyent al riu Amazones o a l’Amazònia.
amazonita
f. [GLM] Varietat de microclina de color verd blavós, acolorida per petites quantitats de plom, que es troba en algunes pegmatites granítiques i és usada com a pedra fina.
amb
1 1 prep. [LC] Expressa relacions que denoten l’acompanyament, la concurrència a una acció, el contacte, l’instrument, el mitjà. Era a l’hort amb en Pere. Anava amb el meu germà. No enraona amb ningú. S’ha casat amb sa cosina. Una barca es tocava amb l’altra. S’ha tallat el dit amb el ganivet. Anar amb bicicleta. Comprar-ho amb els meus diners. Aconseguir una cosa amb precs, amb amenaces. Parlar amb vivor.
1 2 prep. [LC] Envers 2. És molt bo amb els pobres.
2 [LC] amb que loc. conj. Amb la condició que. Ell ho farà avui mateix amb que li envieu un ajudant.
ambages
m. pl. [LC] Circumlocucions. Sense ambages.
ambaixada
1 1 f. [DR] Missió tramesa per un govern prop d’un altre govern. Els sicilians trameteren una ambaixada al rei d’Aragó.
1 2 f. [LC] Missió confiada a un particular.
2 1 f. [DR] Missió permanent d’un estat prop d’un altre estat per a facilitar les relacions entre ambdós. L’ambaixada de França a Espanya, a Madrid.
2 2 f. [DR] Grup de persones encarregades d’aquesta missió, l’ambaixador amb els seus consellers, secretaris, etc.
2 3 f. [DR] Residència de l’ambaixador.
ambaixador ambaixadora
1 1 m. i f. [DR] [PR] Persona tramesa en missió diplomàtica prop d’un govern estranger.
1 2 m. i f. [DR] Cap de la missió diplomàtica permanent prop d’un govern estranger.
2 m. i f. [LC] Persona encarregada d’una missió.
ambaixadriu
f. [PR] [LC] AMBAIXADORA.
ambarí -ina
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’ambre.
2 adj. [GL] Semblant a l’ambre.
ambdós ambdues
1 adj. [LC] Tots dos, totes dues; l’un i l’altre, l’una i l’altra. Ambdós germans van rebre premis.
2 pron. [LC] Ambdós sabien que la competició era dura.
amberlita
f. [QU] Resina sintètica de bescanvi iònic constituïda majorment per poliestirè reticulat.
ambi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. ambo, ‘tots dos’, ‘dos alhora’. Ex.: ambivalència, ambisexual.
ambició
1 f. [LC] Desig gran d’aconseguir honors, dignitats, fama, poder o qualsevol cosa que afalaga l’amor propi. Ple d’ambició. Un home sense ambició.
2 f. [LC] Objecte d’ambició. La seva ambició era d’aconseguir la corona de l’Imperi.
ambicionar
v. tr. [LC] Tenir ambició (per alguna cosa). Ambicionar riqueses. Ambicionava la sobirania de Grècia. Ambicionava de ser nomenat conseller.
ambiciós -osa
1 adj. [LC] Que sent ambició, afectat d’ambició. Un home ambiciós de riqueses.
2 adj. [LC] Que indica ambició. Un projecte ambiciós. Ha escrit una obra molt ambiciosa.
ambiciosament
adv. [LC] Amb ambició.
ambiciositat
f. [LC] Qualitat d’ambiciós.
ambidexteritat
f. [LC] [MD] [PE] [PS] Qualitat d’ambidextre.
ambidextre -a
adj. i m. i f. [LC] [MD] [PE] [PS] Que se serveix igualment de la mà esquerra que de la mà dreta. Un noi ambidextre. Una ambidextra.
ambidextrisme
m. [MD] [PE] [PS] AMBIDEXTERITAT.
ambient
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un fluid que circumda, que circula al voltant d’un cos. L’aire ambient. Temperatura ambient.
2 1 m. [LC] [EG] Allò que envolta, que circula al voltant d’una cosa, especialment l’aire, el medi. En aquella sala hi havia un ambient irrespirable.
2 2 m. [LC] Conjunt de circumstàncies enmig de les quals hom creix, viu, fa una cosa. L’ambient familiar li era favorable. Un ambient de festa.
2 3 m. [JE] En el teatre i el cinema, medi material, moral, etc., en què hom situa l’acció de l’obra.
3 m. [AQ] Conjunt d’elements que integren el camp de percepció sensorial.
ambientació
1 f. [JE] [LC] Acció d’ambientar; l’efecte.
2 f. [JE] En el teatre i el cinema, conjunt d’efectes que ambienten l’acció d’una obra. L’ambientació d’aquella pel·lícula era molt dolenta.
ambientador -a
1 adj. [LC] Que ambienta.
2 m. [ED] [LC] Substància que dona a un ambient una olor agradable.
ambiental
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’ambient.
2 adj. [EG] Relatiu o pertanyent al medi ambient.
ambientar
1 1 v. tr. [LC] [JE] Situar en un ambient. L’autor ha ambientat la novel·la a Alacant al final del segle XVIII.
1 2 v. tr. [LC] Adaptar-se, habituar-se, a un ambient. L’espectador resta una estona a les fosques per a ambientar-se.
2 tr. [LC] Produir un ambient (en un lloc). Ambientar la sala per a la festa.
ambientòleg ambientòloga
m. i f. [PR] [EG] Especialista en ciències ambientals.
ambigu -a
adj. [LC] [FLL] [FL] Que ofereix diferents sentits, que admet diferents interpretacions. Una resposta ambigua. Una expressió ambigua.
ambigú
[pl. -ús]
1 m. [LC] Àpat fred en què se serveixen tots els plats alhora.
2 m. [LC] Apartament d’un teatre on se serveixen aquests àpats.
ambiguament
adv. [LC] D’una manera ambigua.
ambigüitat
1 1 f. [LC] [FL] [FLL] Qualitat d’ambigu. L’ambigüitat de la seva resposta.
1 2 f. [LC] [FL] [FLL] Mot o expressió ambigus. Dona’m una resposta clara: no em vinguis amb ambigüitats.
2 1 f. [FL] ambigüitat lèxica Fenomen lingüístic que es dona quan es poden atribuir diversos significats a un mot en una oració.
2 2 [FL] ambigüitat sintàctica Fenomen lingüístic que es dona quan es poden assignar diverses descripcions estructurals, i en conseqüència, diverses interpretacions semàntiques, a una oració.
ambistòmids
1 m. pl. [ZOR] Família d’amfibis urodels, de mida mitjana o gran i hàbits generalment terrestres, propis d’Amèrica del Nord.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
àmbit
1 m. [LC] Contorn, volt, perímetre, d’una cosa. L’àmbit de la Terra.
2 m. [LC] [AD] Espai circumscrit, especialment el que volta una casa, un castell, etc. Una guàrdia protegia l’àmbit del palau.
3 m. [LC] Conjunt de tot allò en què una institució o una persona són competents. L’agricultura intensiva és el seu àmbit. En l’àmbit de la seva jurisdicció.
ambivalència
f. [LC] [PS] Existència simultània de dos valors diferents, de dues significacions oposades, d’emocions o sentiments contradictoris.
ambivalent
adj. [LC] [PS] Que presenta ambivalència.
amblador -a
adj. [LC] [AGR] Que ambla. Cavall amblador.
ambladura
f. [LC] [AGR] Anadura, pas, de l’animal que ambla.
amblar
v. intr. [LC] [AGR] Un animal, caminar a bon pas, sense sacsejar, movent alhora les potes d’un mateix costat.
ambli-
[LC] Forma prefixada del mot gr. amblýs, ‘obtús’. Ex.: ambligonal, ambliopia.
ambliopia
f. [MD] Disminució de la visió no deguda a una causa orgànica.
ambo
1 m. [LC] [JE] En el joc de la plena, combinació de dos números dels d’una mateixa fila. Fer ambo.
2 m. [LC] [JE] En el joc antic de la loteria, jugada de dos números amb la qual es venç segons certes regles.
ambó
m. [LC] [AR] Trona elevada, generalment de pedra, que hi havia en les esglésies cristianes primitives i que servia per a cantar les epístoles i els evangelis i per a predicar.
amboceptor
m. [MD] [BI] Anticòs termoestable present en els sèrums animals en què ha estat injectat un antigen.
amboina
1 m. [BOS] [AGF] Arbre de la família de les papilionàcies, originari del sud-est asiàtic, de fusta apreciada (Pterocarpus indicus).
2 m. [IMF] [AGF] Fusta d’amboina, de color vermellós amb vetes negres, emprada en ebenisteria.
ambrat -ada
adj. [LC] Que té el color de l’ambre groc.
ambre
1 m. [MD] [GLM] [ED] [QU] Resina fòssil de diverses coníferes, amorfa, groguenca, translúcida, electritzable per fricció, d’olor característica, bona de treballar, emprada en joieria i bijuteria.
2 m. [ED] [MD] [GLM] ambre gris Concreció intestinal del catxalot, la qual, després d’haver surat molt de temps en la mar, forma blocs cristal·lins, grisos i porosos a les platges, i és emprada en perfumeria.
ambreïna
f. [MD] [ED] Alcohol que s’extreu de l’ambre gris, emprat en perfumeria.
ambrita
f. [GL] Resina fòssil, de composició molt similar a la de l’ambre, però sense àcid succínic.
ambrosia
f. [LC] [AN] Menjar o aliment dels déus grecs, que feia immortal qui en menjava.
ambrosià -ana
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a sant Ambròs, bisbe de Milà. Ritu ambrosià. Cant ambrosià. Litúrgia ambrosiana.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Milà o als seus habitants.
ambrosíac -a
1 adj. [LC] Que participa de la naturalesa de l’ambrosia.
2 adj. [LC] De gust o d’olor deliciosos.
-àmbul -àmbula
[LC] Forma sufixada del ll. -ambulus, derivat del mot ambulare, ‘caminar’. Ex.: noctàmbul.
ambulacral
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a un ambulacre. Sistema ambulacral dels eriçons de mar.
ambulacre
m. [ZOA] Part del cos dels equinoderms, disposada radialment amb altres iguals, que conté els nervis principals, els vasos sanguinis, els conductes d’aigua i, ordinàriament, els tentacles locomotors.
ambulància
1 f. [MD] Vehicle equipat per al transport de malalts i ferits.
2 f. [LC] [MD] Equip hospitalari ambulant destinat a prestar primeres assistències.
ambulant
adj. [LC] Que va d’un lloc a l’altre. Còmics ambulants. Biblioteca ambulant.
ambular
v. tr. [LC] DEAMBULAR.
ambulatori -òria
1 1 adj. [LC] Que es refereix al caminar, que té la facultat de caminar. Un animal ambulatori.
1 2 adj. [MD] Que no obliga el malalt a fer llit. Un tractament, una malaltia, ambulatoris.
2 m. [MD] Lloc on acudeixen alguns malalts en règim d’externs per a llur tractament.
3 m. [AR] [AQ] ANT. DEAMBULATORI.
amè -ena
1 adj. [LC] Plaent a la vista. Una vall amena.
2 adj. [LC] Que recrea, que entreté agradablement, que delecta plàcidament. Comèdia amena. Lectura amena. Tenir una conversa amena.
ameb-
[LC] V. AMEBO-.
ameba
f. [ZOI] [MD] [BI] Protozou de l’ordre dels ameboides, constituït per una cèl·lula eucariota habitualment nua i uninucleada, limitada solament per la membrana citoplasmàtica, que pot variar contínuament de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, amb funció locomotriu i alimentària.
amebeu -ea
1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al cant amebeu o a l’amebeu.
2 m. [FLL] Peu de la poesia clàssica que consta de dues síl·labes llargues, dues de breus i una de llarga.
amebiasi
f. [MD] Malaltia provocada per diverses espècies d’ameba.
amèbic -a
1 adj. [ZOI] [MD] [BI] Relatiu o pertanyent a l’ameba.
2 adj. [MD] [BI] Causat per amebes. Disenteria amèbica.
amebo- [o ameb-]
[LC] Forma prefixada del mot ameba. Ex.: amebobacteri, amebúria.
amebòcit
m. [MD] Cèl·lula capaç de fer moviments ameboides.
ameboide
1 1 adj. [ZOI] [BI] Propi de l’ameba, s’aplica al seu moviment de locomoció.
1 2 adj. [ZOI] [BI] Semblant a una ameba en els seus moviments o canvis de forma.
2 1 m. pl. [ZOI] Ordre de rizòpodes que es mouen per mitjà de pseudopodis i que tenen el cos limitat per una membrana fina.
2 2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
àmec
m. [AGR] Pol·len que les abelles extreuen de les flors i dipositen en el rusc.
amelar-se
v. intr. pron. [LC] Esdevenir dolç com la mel.
amelat -ada
adj. [LC] Encaramel·lat 2. Ell i ella anaven de bracet tots amelats.
amèlia
f. [MD] Absència congènita d’extremitats.
ameloblast
m. [BI] Cèl·lula que en l’embrió de molts vertebrats constitueix els epitelis adamantins.
amén
1 interj. [LC] [RE] Expressió d’origen hebreu usada en les litúrgies jueva i cristiana com a conclusió de les oracions.
2 [LC] [RE] dir amén a tot Aprovar-ho tot, donar a tot la seva aquiescència.
amenaça
1 f. [LC] Acció d’amenaçar. Una amenaça d’expulsió bastarà perquè no continuïn en llur actitud. Mirar amb aires d’amenaça.
2 f. [LC] Paraula, gest, etc., amb què s’amenaça. Proferir amenaces. Amenaces de mort.
3 f. [LC] Indici pel qual es manifesta un perill, una cosa a témer. La restricció de les importacions és una amenaça per a la indústria.
4 f. [DR] Delicte consistent a intimidar algú amb l’anunci de causar un mal.
amenaçador -a
adj. [LC] Que amenaça. Una mirada amenaçadora. El temps era amenaçador.
amenaçament
m. [LC] Amenaça 1.
amenaçar
1 1 v. tr. [LC] Donar a entendre (a algú) la intenció de fer-li mal. Ell la va amenaçar, però no va arribar a pegar-li. Amenaça a tothom, però és incapaç de fer mal a ningú. Quan el vaig amenaçar amb el bastó, tot seguit va fugir.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Causes d’infecció que amenacen la salut pública. Els perills que l’amenacen.
2 tr. [LC] Anunciar (a algú) un perill, un càstig, etc., cas de fer això o allò. El vaig amenaçar de treure’l si no callava de seguida. Ens amenaçaren amb l’expulsió.
3 tr. [LC] Donar senyals d’estar a punt d’esdevenir-se (quelcom d’enutjós, desagradable, perillós, etc.). El temps amenaça pluja. Aquests llampecs amenacen tempesta. Aquesta casa amenaça ruïna. Aquest matí amenaçava pluja, amenaçava de ploure.
amenitat
f. [LC] Qualitat d’amè. L’amenitat de la seva conversa.
amenitzar
v. tr. [LC] Fer amè. La banda d’Alcoi amenitzarà la vetllada.
amenorrea
f. [MD] Absència o supressió del fluix menstrual.
amenorreic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’amenorrea.
ament
m. [BO] Inflorescència unisexual amb aspecte d’espiga, sovint pèndula.
amentaci -àcia
adj. [BO] Semblant a un ament. Inflorescència amentàcia.
amenti-
[LC] Forma prefixada del mot ament. Ex.: amentífer.
amentiflores
1 f. pl. [BOS] Grup de plantes llenyoses que fan inflorescències en ament.
2 f. [BOS] Individu d’aquest grup.
amentiforme
adj. [BO] Que té forma d’ament.
amerar
v. tr. [LC] AMARAR1.