ra

[pl. ras]

f. [FL] Desena lletra de l’alfabet àrab.

rabada

f. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Regió del cos corresponent al còccix i a la terminació del sacre.

rabadà

m. [LC] [AGR] [PR] Ajudant d’un pastor.

rabassa

1 1 f. [LC] [BO] [AGF] Part de la soca d’un arbre o d’un arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels.

1 2 f. [LC] [IMF] Soca grossa i seca destinada a ésser cremada.

2 f. [LC] [DR] [HIH] rabassa morta Contracte de conreu emfitèutic establert com a cessió d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.

3 f. [IT] Recobriment de fullola resistent i ben seca, generalment de faig, del pla de taules dels telers.

4 f. [AGR] Regió anatòmica dels equins situada entre el pit i l’espatlla.

5 f. [BOI] Alga bruna mediterrània de l’ordre de les fucals, amb fil·loides i cauloides grossos i ramificats, i vesícules de flotació conspícues (Sargassum linifolium).

rabassaire

1 m. [LC] [DR] [PR] El qui conreava un tros de terra a rabassa morta.

2 m. [HIH] [DR] Membre de la Unió de Rabassaires.

rabassell

1 m. [LC] Rabassa petita.

2 m. [LC] Seient fet d’una rabassa.

rabasser

m. [LC] [DR] [PR] Rabassaire 1.

rabassó

m. [LC] [BOS] Rabassa del bruc i altres arbustos. Carbó de rabassó.

rabassola

f. [LC] [BOB] MÚRGOLA.

rabassot

m. [LC] [BOS] Margalida 1.

rabassut -uda

adj. [LC] De molt gruix o volum relativament a la seva alçada.

rabasta

f. [LC] [AGR] [TRG] Banda de cuir, de cànem, etc., que subjecta la sella o el bast per darrere passant per sota la cua de la bèstia.

rabatxet

m. [ZOR] TRITÓ PIRINENC.

rabdo-

[LC] Forma prefixada del mot gr. rhábdos, ‘vareta’. Ex.: rabdomància, rabdòmer.

rabdologia

f. [MT] Manera de calcular per mitjà de varetes dividides en nou espais on hi ha inscrits els números adequats per a fer multiplicacions i divisions.

rabdomància

f. [LC] Radioestèsia 2.

rabdomàntic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la rabdomància.

2 m. i f. [LC] Persona que practica la rabdomància.

rabec

m. [LC] [MU] Antic instrument músic d’arquet, antecessor del violí.

rabeig

1 m. [LC] Acció de rabejar o de rabejar-se. Al rabeig de l’ona.

2 m. [LC] Lloc d’un riu o d’un altre curs d’aigua a propòsit per a rabejar-s’hi o banyar-s’hi.

rabejar

1 1 v. tr. [LC] Ficar (alguna persona o alguna cosa) i tenir-la estona dins l’aigua perquè resti ben mullada. Rabejar-se en un gorg.

1 2 v. tr. [LC] Esbandir 1.

1 3 v. tr. [IQA] Netejar (els cuirs) en un safareig, després d’haver-los pelats.

2 1 intr. pron. [LC] Algú, complaure’s a prolongar allò en què troba una satisfacció. Es rabegen en els records d’infantesa. Ja el tens vençut i indefens als teus peus: ara rabeja-t’hi.

2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Rabejar-se la mar a la platja.

rabent

adj. [LC] Animat d’un moviment ràpid. L’aigua davallava atorrentada, rabent. Va passar rabent.

rabequet

m. [LC] [MU] RABEC.

rabera

f. [LC] [AGR] Ramat d’animals de pastura.

rabí

1 m. [AN] [PR] [RE] Mestre o doctor de la llei jueva.

2 m. [AN] [PR] [RE] Cap espiritual d’una comunitat jueva, expert en la Bíblia i el Talmud, que normalment ha rebut la corresponent ordenació.

3 m. [RE] Títol de respecte aplicat a un mestre o doctor de la llei jueva.

ràbia

1 1 f. [LC] Torbament de l’ànim irritat, violentament enutjat. Tremolar de ràbia. La ràbia se l’emportava.

1 2 f. [LC] Sentiment de disgust o de contrarietat. Em fa ràbia que sigui tan gasiu. Hem fet tard: quina ràbia!

1 3 f. [LC] ANTIPATIA. No entenc per què té ràbia al seu cosí. Li ha agafat una ràbia, al director!

2 f. [LC] [MD] Malaltia infecciosa aguda produïda per un virus, que l’ésser humà contreu generalment per la mossegada d’un animal que la pateix, com ara el gos. El gos que tenien havia agafat la ràbia.

ràbic -a

adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la ràbia o hidrofòbia.

rabietat

1 f. [LC] Ràbia 1 1.

2 f. [LC] RABIOR.

rabínic -a

1 adj. [RE] [LC] [FL] Relatiu o pertanyent als rabins, a llurs opinions, a llur llengua, etc.

2 m. [LC] [RE] [FL] HEBREU RABÍNIC.

rabiola

f. [LC] Enrabiada de criatura o com de criatura. Ja li passarà, la rabiola!

rabior

f. [LC] Molèstia produïda per una picor forta, un dolor intens, etc.

rabiós -osa

1 1 adj. [LC] Emportat per la ràbia. Està rabiós amb la passada que li han jugat.

1 2 adj. [LC] Que es deixa emportar fàcilment per la ràbia. Que ets rabiosa: de seguida t’enfureixes.

2 adj. [LC] Que pateix rabior. Té un mal de queixal, que està rabiós.

3 adj. [LC] [MD] Que pateix de ràbia. La va mossegar un gos rabiós.

rabiosament

1 adv. [LC] Amb ràbia.

2 adv. [LC] Amb fúria.

rabiüt -üda

adj. [LC] Rabiós 1 2.

rabosa

1 f. [LC] [ZOM] Guineu 1.

2 f. [LC] [ZOP] Bavosa 1.

raboseria

f. [LC] Acció pròpia d’una persona astuta, traïdora. No s’hi val, que hi heu fet una raboseria.

rabosí -ina

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la rabosa o guineu.

2 adj. [LC] ASTUT.

rabosot

m. [LC] Mascle de la rabosa o guineu.

raca

f. [LC] [TRA] Anella que pot córrer al llarg d’un pal, d’una corda, etc., per a subjectar-hi una antena, una verga o un altre objecte.

raça

1 1 f. [LC] [HIG] Descendents d’un avantpassat comú, llinatge, nissaga, ascendència. Ésser de raça reial. La raça carolíngia, dels Capets, etc.

1 2 f. [LC] [HIG] [AN] Tribu, poble, nació, que es considera pertanyent a la mateixa soca, al mateix grup ètnic.

1 3 f. [LC] [HIG] Categoria de persones, d’individus, que tenen característiques, interessos, habituds, etc., comuns. Ésser de mala raça.

2 1 f. [LC] [AN] Divisió de l’espècie humana basada en criteris biològics.

2 2 [LC] [AN] raça caucàsica [o raça blanca] Raça humana que comprèn la majoria de pobles d’Europa, del nord d’Àfrica i del sud-oest d’Àsia.

2 3 [LC] [AN] raça etiòpica Raça humana que comprèn els pobles africans del sud del Sàhara.

2 4 [LC] [AN] raça mongòlica [o raça groga] Raça humana que comprèn la major part dels pobles d’Àsia.

2 5 [LC] [AN] raça negra RAÇA ETIÒPICA.

3 f. [LC] la raça humana EL GÈNERE HUMÀ.

4 f. [AN] [LC] [ZOA] [AGR] [BO] [BI] [EG] Grup de classificació d’una espècie animal, vegetal, fúngica o bacteriana, caracteritzada per certs trets constants i transmissibles per reproducció. Una raça de gossos, de cavalls.

racament

m. [TRA] COLLAR DE RACA.

racèmic -a

adj. [QU] Constituït per iguals proporcions de les formes òpticament actives d’un compost quiral. Mescla racèmica.

racemiforme

adj. [LC] [BO] Que té forma de raïm.

racemització

f. [QU] Procediment químic mitjançant el qual una forma òpticament activa d’un compost quiral es transforma en una mescla racèmica.

racemós -osa

adj. [BO] Monopòdic 2. Inflorescència racemosa.

racial

adj. [LC] [SO] Relatiu o pertanyent a una raça, que caracteritza una raça.

ració

1 f. [LC] [HO] [AGR] Porció d’aliments que es dona cada vegada a alguna persona o a algun animal. Una ració de civada.

2 f. [LC] [HO] Porció de cada vianda que, a les fondes, restaurants, etc., es dona per un preu determinat. Quant costa una ració de faves?

3 f. [LC] [HO] Assignació en espècie o diners que es dona a un soldat, un mariner, etc., per al seu aliment diari.

4 f. [LC] [HO] [AGR] Conjunt d’aliments que ha d’ingerir diàriament un individu per a satisfer les seves necessitats energètiques, plàstiques i protectores.

5 [LC] posar a ració Mesurar la quantitat de menjar que es dona a cadascú.

raciocinació

f. [LC] Acció de raciocinar.

raciocinar

v. intr. [LC] Fer ús de la raó per a conèixer i jutjar, per a inferir o demostrar quelcom partint d’unes dades o premisses.

raciocini

1 m. [LC] Facultat de raciocinar.

2 m. [LC] Acció de raciocinar; l’efecte.

racional

1 1 adj. [LC] Dotat de raó. L’home és un animal racional.

1 2 m. [LC] Animal racional, ésser humà.

2 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la raó.

2 2 adj. [LC] Fundat en la raó. Un mètode racional. Una deducció racional.

2 3 adj. [LC] Conforme amb la raó. Un tractament racional.

3 1 adj. [MT] Que es pot expressar com a quocient de dos polinomis, s’aplica a expressions algebraiques.

3 2 adj. [QU] En quím., que expressa l’estructura de la molècula. Fórmula racional.

racionalisme

1 1 m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica que, sense negar que els sentits proporcionen informació, considera que la raó és l’única font de veritable coneixement.

1 2 m. [FS] [LC] Doctrina segons la qual, en religió, cal guiar-se només per la raó, amb exclusió de la revelació.

2 m. [AR] Moviment arquitectònic del segle XX caracteritzat per la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures, l’ús d’elements prefabricats i sense altra ornamentació que la derivada de la mateixa construcció.

racionalista

1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent al racionalisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari del racionalisme.

racionalitat

1 1 f. [LC] [MT] Qualitat de racional.

1 2 f. [ECT] Facultat de raonar.

2 f. [ECT] racionalitat econòmica Pressupòsit que s’aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que es consideren coherents i per a obtenir els quals es fan servir uns mitjans que es creuen adients.

racionalitzable

adj. [LC] Que pot ésser racionalitzat.

racionalització

1 f. [LC] Acció de racionalitzar.

2 f. [PS] Justificació lògica i inconscient d’una conducta de la qual s’ignoren els veritables motius.

racionalitzar

1 v. tr. [LC] Fer racional.

2 tr. [MT] Donat un quocient de nombres reals, multiplicar numerador i denominador per un mateix nombre de tal manera que el denominador esdevingui natural.

racionalment

adv. [LC] D’una manera racional, conforme a la raó.

racionament

1 m. [LC] [ECT] [PO] Acció de racionar; l’efecte.

2 m. [AGR] Càlcul de les quantitats de nutrients i d’aliments necessàries per a cada animal, segons l’espècie, l’edat, la situació o la producció.

racionar

1 v. tr. [LC] Donar les racions (a la tropa, a una col·lectivitat, etc.). Racionar la guarnició.

2 v. tr. [LC] Posar a ració (d’una vianda). Racionar el pa, el vi.

3 v. tr. [ECT] [PO] Sotmetre (els articles de primera necessitat), en cas d’escassesa, a una distribució establerta per l’autoritat.

racioner racionera

m. i f. [LC] [PR] Persona que porta els comptes de les racions que es reparteixen en una comunitat.

racisme

1 m. [SO] [PO] [AN] Doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc.

2 m. [LC] [PO] [AN] Actitud o comportament inspirats en aquesta doctrina.

racista

1 adj. [PO] [SO] [LC] Que denota racisme.

2 adj. [PO] [SO] [LC] Que practica el racisme.

3 m. i f. [PO] [SO] [LC] Persona racista.

racó

1 m. [LC] Espai comprès entre dues parets que formen un angle i en la proximitat de llur punt d’encontre. Aquesta tauleta destorba ací al mig: poseu-la en un racó.

2 m. [LC] Lloc apartat, ocult, d’una casa, d’una ciutat, d’una contrada, etc. Un casalot ple de racons i amagatalls. En un racó de la serra. Viu en un racó de món.

3 1 m. [LC] Allò que per negligència es deixa en un racó en endreçar una habitació. Quan escombra, no li agrada deixar racons.

3 2 m. [LC] Estalvis que hom guarda. Estalviem: fem racó per a quan serem vells.

3 3 m. [LC] Trastorn causat pels aliments que s’han encallat en un indret de l’aparell digestiu. Té un racó de tantes ametlles com ha menjat.

raconada

1 f. [AQ] Racó format per les façanes de dues cases.

2 f. [AQ] Racó d’un camí, d’un carrer, de la costa, del curs d’un riu, etc.

3 f. [LC] Racó 3 3. Té una raconada d’un fart que es va fer fa dies.

raconer -a

1 1 adj. [LC] Que es plau a posar-se pels racons, que cerca els racons.

1 2 adj. [LC] Per a posar en un racó. Moble raconer.

2 1 f. [IMF] Moble petit amb una o dues portes i sobrecòs de vitrina.

2 2 f. [LC] [IMF] TAULA RACONERA.

2 3 f. [IMF] Prestatge de superfície triangular que es posa en un racó d’habitació o de dormitori per tenir-hi un llum o objectes decoratius.

3 f. [AQ] [AR] Part d’una paret compresa entre un racó i el buit més pròxim.

ràcord

m. [EI] [AQ] Peça emprada per a empalmar per testa dos tubs o per connectar un tub a un dispositiu o aparell.

rad

m. [FIM] Unitat de dosi absorbida de radiacions ionitzants, equivalent a la centèsima part d’1 gray (símbol, rad o rd).

rada

f. [LC] Badia apta per a arrecerar-hi les naus.

radar

[angl. radar, que prové de la sigla RADAR, ‘radio detecting and ranging’]

m. [EI] [TC] [FIF] Aparell que, mitjançant ones radioelèctriques d’alta freqüència, és capaç de localitzar i d’identificar objectes a distància.

radi¹

1 1 m. [MT] Segment rectilini que va des del centre d’un cercle, d’una esfera, a qualsevol punt de la circumferència del cercle, de la superfície de l’esfera. El radi és un semidiàmetre.

1 2 m. [MT] Longitud d’aquest segment.

1 3 [MT] [FIF] radi de curvatura d’una línia en un punt donat Radi del cercle osculador.

1 4 [MT] [FIF] radi vector Segment rectilini que va des d’un punt fix de referència, el pol o centre, a un punt variable.

2 m. [TRG] Raig d’una roda.

3 1 m. [FIF] radi de gir En l’estudi de la rotació d’un cos entorn d’un eix, distància de l’eix a un punt tal que, si hom hi concentra tota la massa del cos, el moment d’inèrcia del cos respecte a l’eix no varia.

3 2 [QU] radi covalent Distància característica de cada element, en un tipus particular d’hibridació, definida com la meitat de la distància interatòmica en un compost binari homonuclear covalent.

3 3 [QU] radi iònic En una estructura iònica, radi de l’esfera en el centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.

3 4 [QU] radi metàl·lic En una estructura metàl·lica, radi de l’esfera que es pot assimilar a un àtom metàl·lic.

4 m. [OP] radi hidràulic En un canal, quocient de la secció d’aigua i del perímetre mullat.

5 m. [LC] Espai circular definit pel seu radi. En un radi de 5 quilòmetres. Radi d’acció d’un submarí. Radi d’activitat comercial.

6 1 m. [BO] Pedicel d’una umbel·la que sosté una flor o una umbèl·lula.

6 2 [BO] [BI] radi medul·lar Banda radial de teixit parenquimàtic de l’arrel i la tija de les plantes, situada entre els feixos conductors.

7 m. [LC] [ZOA] Os que, ensems amb el cúbit, forma l’avantbraç.

radi²

m. [QU] [LC] [ML] Metall alcalinoterri intensament radioactiu (símbol, Ra; nombre atòmic, 88; pes atòmic de l’isòtop més estable, 226).

radiació

1 1 f. [FIF] Acció de radiar; l’efecte.

1 2 f. [FIF] Raig o rajos de llum, de calor, etc., radiats.

2 1 f. [FIF] [ME] [EL] Emissió i transferència d’energia en forma d’ones electromagnètiques o partícules.

2 2 f. [FIF] Flux de partícules elementals que són emeses pels nuclis radioactius. Radiació alfa. Radiació beta. Radiació gamma.

2 3 [FIA] [ME] [FIF] radiació atmosfèrica Energia emesa en forma de radiació electromagnètica per l’atmosfera, com a conseqüència de la seva temperatura.

2 4 [ME] [FIF] radiació contrària Porció de la radiació atmosfèrica que és retornada cap a la Terra.

2 5 [FIF] [FIA] radiació de fons de l’univers Radiació electromagnètica isòtropa, en la regió de les microones, procedent de la radiació primordial de l’Univers.

2 6 [FIF] [QU] radiació de sincrotró Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una òrbita circular.

2 7 [FIA] [FIF] radiació efectiva Diferència o balanç entre la radiació emesa per la superfície terrestre i l’absorbida provinent de l’atmosfera.

2 8 [FIA] radiació electromagnètica Conjunt d’ones elèctriques i magnètiques acoblades que viatgen a la velocitat de la llum i difereixen en longitud d’ona o freqüència en funció de la seva energia.

2 9 [QU] [FIF] radiació ionitzant Radiació prou energètica per a ionitzar les molècules de l’aire que travessa.

2 10 [FIF] radiació monocromàtica Radiació que conté una sola freqüència.

2 11 [ME] [FIF] [FIA] radiació solar Energia lumínica, calorífica, etc., emesa pel Sol en forma de radiació electromagnètica, que arriba al sòl i a la vegetació.

2 12 [FIF] [FIA] radiació tèrmica Radiació que emeten els cossos pel fet de trobar-se a temperatura absoluta diferent de zero.

2 13 [FIF] [FIA] radiació terrestre Energia emesa per la superfície terrestre en forma de radiació electromagnètica.

3 f. [LC] Disposició radial.

4 1 f. [MT] Conjunt de figures geomètriques que tenen un punt comú.

4 2 f. [MT] Figura amb una disposició radial.

5 f. [AGF] [OP] [AQ] En topografia, determinació de la posició de diversos punts visibles des d’una sola estació.

radiador

1 1 m. [LC] [TRG] [EI] Aparell que presenta una gran superfície de radiació emprat sia per a escalfar l’aire circumdant fent circular pel seu interior vapor, aigua calenta, etc., sia per a refredar una substància calenta que hi ha dins seu.

1 2 [AQ] [FIF] radiador elèctric Calefactor basat en la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència.

2 1 m. [FIF] radiador gris Sistema físic que en tot l’espectre emet una fracció de l’energia emesa pel cos negre a la mateixa temperatura.

2 2 [FIF] [AQ] radiador ideal Font lluminosa teòrica que dins la zona visible de l’espectre emet amb una distribució d’energies, segons les longituds d’ona, igual que la del cos negre a la mateixa temperatura, i en les altres zones de l’espectre no emet cap radiació.

2 3 [FIF] radiador integral COS NEGRE.

radial

1 1 adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent al radi d’una circumferència. Segment radial.

1 2 adj. [LC] [FIF] Anàleg a la disposició dels rajos d’una roda.

1 3 adj. [LC] [FIF] Que es desenvolupa uniformement al voltant d’un eix central. Simetria radial.

2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al radi de l’avantbraç. Artèria radial. Músculs radials.

radialment

adv. [LC] D’una manera radial.

radian

m. [FIM] [FIF] [MT] Unitat internacional de mesura d’angles que correspon a un arc de circumferència de longitud igual al radi (símbol, rad).

radiància

f. [AQ] [FIF] Quocient entre la intensitat de la radiació que travessa un element infinitament petit d’una superfície emissora i l’àrea d’aquest element.

radiant

1 1 adj. [LC] Que radia. Punt radiant. Calor radiant.

1 2 adj. [LC] PER EXT. Estava radiant d’alegria.

2 adj. [HIG] En heràld., proveït de rajos, generalment ondats. Una estrella radiant. Una creu radiant.

3 adj. [AR] Flamíger 2.

4 1 m. [FIA] Punt del firmament on es tallen totes les trajectòries d’un eixam de meteors.

4 2 m. [FIA] Punt aparent en què sembla originar-se el moviment de cossos celestes, com ara els estels d’una nebulosa o els meteors d’una pluja de meteors, que es desplacen conjuntament i vers l’observador.

5 m. [FIF] [FIM] [MT] RADIAN.

radiar

1 v. intr. [LC] Emetre rajos.

2 intr. [LC] Sortir formant rajos. La llum que radia del Sol.

3 1 tr. [FIF] Emetre rajos, ones, (de calor, de llum, etc.). Cossos que radien una calor intensa.

3 2 tr. [LC] PER EXT. Radiava alegria.

4 tr. [TC] Transmetre per ràdio. Radiar un concert.

radiat -ada

1 1 adj. [LC] Que té rajos o parts radials.

1 2 adj. [LC] Que té una disposició radial.

1 3 adj. [LC] Caracteritzat per la seva simetria radial.

2 1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals invertebrats de simetria radial.

2 2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

radicació

1 f. [LC] Acció de radicar; l’efecte.

2 f. [MT] Operació aritmètica consistent a extreure l’arrel d’un nombre.

radical

1 1 adj. [BO] Relatiu o pertanyent a l’arrel.

1 2 adj. [BO] Que procedeix directament de l’arrel. Tubercles radicals.

1 3 adj. [LC] Que afecta l’arrel mateixa d’una cosa, el principi d’una cosa. Nul·litat radical d’una acta. Un vici radical.

2 1 adj. [LC] [PO] Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa, com és ara, en política, les institucions establertes. Reformes radicals. Política radical. El partit radical.

2 2 adj. i m. i f. [PO] Partidari de la política radical.

3 m. [FL] Arrel 4 1.

4 1 m. [MT] En mat., signe gràfic que, col·locat davant d’una quantitat, indica que se n’ha d’extreure l’arrel quadrada, cúbica, etc. (√)

4 2 m. [MT] Quantitat o expressió afectades del signe √.

5 1 m. [QU] Àtom o agrupament d’àtoms que conté un electró desaparellat, procedent en general de la ruptura homolítica d’un enllaç químic covalent, que presenta una reactivitat exaltada.

5 2 m. [QU] Agrupament atòmic que es manté inalterat al llarg de transformacions químiques diverses.

5 3 [QU] radical peroxi Espècie de fórmula general R–O–O formada per reacció d’un radical orgànic lliure amb l’oxigen molecular.

radicalisme

1 m. [LC] [PO] Qualitat de radical.

2 m. [PO] Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’Estat.

radicalitat

f. [LC] Qualitat de radical.

radicalització

f. [LC] Acció de radicalitzar o de radicalitzar-se.

radicalitzar

1 v. tr. [LC] Fer més radical. Darrerament ha radicalitzat els seus plantejaments ecologistes.

2 intr. pron. [LC] Tornar-se més radical. Tothom s’adonava que la ideologia del partit es radicalitzava progressivament.

radicalment

adv. [LC] D’una manera radical.

radicand

m. [MT] [LC] En mat., quantitat afectada pel signe radical.

radicant

adj. [BO] Que produeix o pot produir arrels.

radicar

1 v. intr. [LC] Arrelar 1 1 i 1 2.

2 intr. [LC] Certes coses, estar en un lloc determinat.

radicel·la

1 f. [BO] Arrel petita.

2 f. [BO] Última divisió d’una arrel.

radici-

[LC] V. RADICO-.

radicícola

adj. [ZOA] [EG] Que viu sobre les arrels.

radiciforme

adj. [BO] Que té la naturalesa o l’aparença d’una arrel.

radico- [o radici-]

[LC] Forma prefixada del mot ll. radix radicis, ‘arrel’. Ex.: radicotomia, radicívor.

radicul-

[LC] [MD] V. RADICULO-.

radícula

1 f. [BO] RADICEL·LA.

2 f. [BO] Rudiment radical de l’embrió.

radicular

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a les arrels, especialment les de la medul·la.

2 adj. [BO] Relatiu o pertanyent a la radícula.

radiculitis

f. [MD] Inflamació de les arrels dels nervis espinals.

radiculo- [o radicul-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot radícula. Ex.: radiculoneuritis, radiculàlgia.

ràdio

1 f. [LC] [TC] [CO] [EL] Aparell emissor i receptor de radiotelefonia.

2 1 f. [CO] [LC] [TC] [EL] Estació emissora i aparell receptor de radiodifusió. Engegar la ràdio.

2 2 [LC] [TC] [CO] [EL] ràdio de galena Aparell receptor simple en què la detecció s’efectua amb un cristall de galena.

3 f. [MD] RADIOGRAFIA.

radio-¹

[LC] Forma prefixada del mot radi, que indica connexió amb el radi de l’avantbraç. Ex.: radiohumeral, radiocarpal.

radio-²

1 [LC] Forma prefixada del mot ll. radius, ‘raig’, que indica relació amb els raigs X. Ex.: radiodiagnòstic, radiocristal·lografia.

2 [LC] Prefixoide del mot radioactiu. Ex.: radiotori, radioprotecció.

radio-³

[EL] [LC] Prefixoide dels mots radiocomunicació i ràdio. Ex.: radiodifusió, radioenllaç.

radioactiu -iva

1 adj. [FIN] Relatiu o pertanyent a la radioactivitat.

2 adj. [LC] [FIN] [QU] Que presenta radioactivitat. L’urani és un element radioactiu.

3 adj. [LC] [FIN] [QU] Que conté elements radioactius.

radioactivitat

1 f. [LC] [FIN] [QU] [GLG] Procés pel qual determinats isòtops d’alguns elements químics, principalment el radi, l’urani, el tori i llurs productes, lliures o combinats, emeten espontàniament partícules o rajos, o tots dos alhora, a causa de la desintegració del nucli de llurs àtoms.

2 [QU] [FIN] radioactivitat artificial Radioactivitat induïda en certs elements pel bombardeig de llurs nuclis amb partícules de gran energia.

radioafeccionat -ada

adj. i m. i f. [TC] RADIOAFICIONAT.

radioaficionat -ada

adj. i m. i f. [TC] Aficionat a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques.

radioastronomia

f. [FIA] Branca de l’astronomia que estudia les ones radioelèctriques que arriben de l’espai exterior i els cossos celestes que les emeten.

radiobalisa

f. [TRA] Balisa que emet energia electromagnètica per a definir la seva situació.

radiocarboni

m. [QU] CARBONI 14.

radiocasset

m. [EL] Aparell, generalment portàtil, que conté un receptor de ràdio i un magnetòfon de casset.

radiocomandament

m. [TC] Telecomandament transmès per ràdio.

radiocomunicació

1 f. [TC] [EL] Telecomunicació feta per mitjà d’ones radioelèctriques.

2 f. pl. [LC] [TC] Estudi de les tècniques de transmissió d’informació per ones radioelèctriques.

radiodiari

m. [CO] Programa radiofònic consistent en la lectura i el comentari de les notícies d’actualitat.

radiodifusió

1 f. [LC] [TC] [EL] Difusió mitjançant ones radioelèctriques d’informació sonora, especialment veu o música, destinada al públic.

2 [CO] [TC] radiodifusió exterior Servei de radiodifusió destinat a ésser rebut per audiències situades a l’exterior de les fronteres de l’Estat on té la seu l’emissora de ràdio exterior.

radiodirigir

v. tr. [TC] Dirigir a distància mitjançant ones radioelèctriques.

radiodirigit -ida

adj. [TC] Dirigit a distància per ones radioelèctriques.

radioelèctric -a

adj. [TC] Relatiu o pertanyent a la radioelectricitat. Ones radioelèctriques.

radioelectricitat

f. [TC] Tècnica de producció, propagació i recepció de les ones radioelèctriques.

radioemissora

f. [TC] [EL] Emissora de ràdio.

radioenllaç

m. [TC] [EL] Enllaç entre dos punts mitjançant ones hertzianes, destinat a transmetre informació utilitzant antenes directives.

radioestel

m. [FIA] Radiofont que hom creia que era un estel.

radioestèsia

1 f. [LC] Pretesa sensibilitat de certes persones a les radiacions emeses o absorbides pels cossos que tenen a prop.

2 f. [LC] Pràctica no científica de detecció de corrents d’aigua, de minerals, d’objectes amagats, etc., basada en la radioestèsia.

radiofar

m. [TC] Far que mitjançant ones radioelèctriques s’empra per a ajudar a la navegació d’avions.

radiòfon

m. [TC] Aparell per a la producció de sons mitjançant l’energia radiant.

radiofonia

1 f. [LC] [TC] [CO] Ús del radiòfon.

2 f. [LC] [TC] [CO] Part de la radiocomunicació que tracta de la transmissió de sons mitjançant ones hertzianes.

3 f. [EL] [LC] Transmissió de sons mitjançant ones hertzianes.

radiofònic -a

adj. [LC] [TC] [CO] Relatiu o pertanyent a la radiofonia.

radiofont

f. [FIA] Regió més o menys extensa del firmament on es detecta una emissió d’ones radioelèctriques.

radiofreqüència

f. [TC] [EL] Freqüència de les ones radioelèctriques emprades en ràdio i televisió.

radiogalàxia

f. [FIA] Galàxia de la qual es detecten emissions d’ones radioelèctriques.

radiogoniòmetre

m. [TC] Aparell per a determinar la direcció d’un emissor d’ones radioelèctriques, emprat en radiogoniometria.

radiogoniometria

f. [TC] Mètode per a determinar la direcció i la posició d’un emissor de ràdio.

radiogoniomètric -a

adj. [TC] Relatiu o pertanyent al radiogoniòmetre o a la radiogoniometria.

radiografia

1 f. [EI] [MD] [FIF] Tècnica consistent a sotmetre un cos que es vol examinar a l’acció de raigs X o a qualsevol radiació altra que la llum, a fi d’obtenir-ne una imatge sobre una superfície sensible, com ara una placa fotogràfica.

2 f. [LC] [FIF] [EI] Radiograma 2.

radiografiar

v. tr. [LC] [MD] Fer la radiografia (d’una cosa).

radiogràfic -a

adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la radiografia.

radiograma

1 m. [TC] [LC] Missatge transmès per radiotelegrafia.

2 m. [MD] Impressió obtinguda sobre una placa fotogràfica per mitjà de la radiografia.

radioimmunoassaig

m. [MD] Tècnica d’anàlisi emprada en el laboratori per a la determinació quantitativa de molècules de fluids i teixits biològics, considerats com a antígens, en què es fa ús de molècules marcades radioactivament.

radiointerferòmetre

m. [FIA] Radiotelescopi que aconsegueix una gran resolució gràcies a la combinació dels senyals de dues o més antenes molt separades.

radiolaris

1 m. pl. [ZOI] [GLP] Ordre de rizòpodes, de dimensions inferiors al mil·límetre, d’esquelet axial silícic i una càpsula central orgànica porosa, que viuen al plàncton marí.

2 m. [ZOI] [GLP] Individu d’aquest ordre.

radiolarita

f. [GL] Roca sedimentària silícia, compacta, composta essencialment d’esquelets silicis de radiolaris.

radiòleg radiòloga

m. i f. [MD] [PR] Especialista en radiologia.

radiòlisi

f. [QU] Procés de descomposició d’una substància per irradiació amb partícules d’alta energia, raigs X o raigs γ.

radiolit

m. [GLP] Gènere de bivalves rudistes, amb closca formada per una valva inferior cònica ornamentada amb plecs i una de superior lleugerament bombada sense porus, que visqueren al cretaci.

radiolocalització

f. [TC] Acció de localitzar un objecte o un obstacle qualsevol i determinar-ne la posició mitjançant l’ús d’un radar.

radiologia

1 f. [FIN] [LC] Estudi de la radioactivitat i dels seus efectes físics i biològics.

2 f. [MD] Branca de la medicina que utilitza les radiacions ionitzants amb fins diagnòstics o terapèutics.

radiològic -a

adj. [FIN] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la radiologia.

radioluminescència

f. [FIF] Emissió de llum o en general de radiacions electromagnètiques per una substància irradiada.

radiometal·lografia

f. [EI] Assaig no destructiu amb raigs X per a detectar fissures i altres defectes interns de les peces metàl·liques.

radiòmetre

1 m. [FIF] [QU] Aparell per a il·lustrar certs fenòmens dels gasos rarificats i de l’energia radiant.

2 m. [ME] Aparell per a mesurar la radiació.

radiometria

f. [FIF] [FIM] Mesurament d’una radiació per mitjà del radiòmetre.

radionavegació

f. [TRA] [TC] Navegació marítima o aèria fonamentada en la utilització de dispositius radioelèctrics.

radionovel·la

f. [LC] Novel·la concebuda per a ésser emesa per ràdio en forma de capítols.

radionúclid

m. [FIN] [QU] Núclid radioactiu.

radiooient

adj. i m. i f. [LC] Oient d’emissions radiofòniques.

radioquímica

f. [QU] Part de la química que comprèn l’estudi de les propietats químiques dels materials radioactius i, en particular, l’ús de materials radioactius en problemes químics.

radioreceptor

m. [TC] Receptor de radiodifusió.

radiós -osa

adj. [LC] Que emet rajos de llum.

radioscòpia

f. [MD] Examen d’un cos mitjançant la imatge produïda en una pantalla fluorescent pels raigs X que el travessen.

radioscòpic -a

adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la radioscòpia.

radiosonda

f. [ME] Instrument meteorològic consistent en un globus sonda que fa una exploració de l’atmosfera lliure i transmet la informació a terra mitjançant una emissora de ràdio.

radiotècnia

f. [TC] [EL] Part de les radiocomunicacions que versa sobre la tècnica de la radiodifusió i la televisió.

radiotècnic -a

1 adj. [LC] [TC] Relatiu o pertanyent a la radiotècnia.

2 m. i f. [LC] [TC] Persona versada en radiotècnia.

radiotelèfon

m. [LC] [TC] [EL] Telèfon que utilitza ones radioelèctriques per a establir les comunicacions.

radiotelefonia

f. [LC] [TC] [EL] Sistema de comunicació telefònica entre dos interlocutors mitjançant una transmissió amb ones radioelèctriques.

radiotelefònic -a

adj. [LC] [TC] [EL] Relatiu o pertanyent a la radiotelefonia.

radiotelefonista

m. i f. [PR] Tècnic en radiotelefonia.

radiotelègraf

m. [LC] [TC] [EL] TELÈGRAF SENSE FILS.

radiotelegrafia

f. [LC] [TC] [EL] Sistema de comunicació telegràfica entre dos o més llocs mitjançant una transmissió amb ones radioelèctriques.

radiotelegrafiar

v. tr. [LC] [TC] [EL] Transmetre per radiotelegrafia.

radiotelegràfic -a

adj. [LC] [TC] [EL] Relatiu o pertanyent a la radiotelegrafia.

radiotelegrafista

1 m. i f. [LC] [TC] [PR] Tècnic en radiotelegrafia.

2 m. i f. [LC] [TC] Persona que transmet radiogrames.

radiotelegrama

m. [LC] [TC] Radiograma 1.

radiotelescopi

m. [FIF] [FIA] [EL] Aparell per a captar les ones radioelèctriques que arriben a la Terra procedents dels cossos celestes, constituït per un receptor i una antena direccional potent.

radioterapeuta

m. i f. [PR] Persona especialitzada en radioteràpia.

radioteràpia

f. [LC] [MD] Tractament de les malalties per mitjà de les radiacions ionitzants.

radó

m. [QU] Element químic radioactiu del grup dels gasos nobles, producte de la desintegració radioactiva del radi, i també de les del tori i de l’actini (símbol, Rn; nombre atòmic, 86; pes atòmic de l’isòtop més estable, 222).

radom

m. [TC] Coberta de protecció del sistema d’antenes de radiocomunicacions i radar, especialment de les aeronaus, dissenyada de manera que permet el pas de les ones radioelèctriques sense provocar cap distorsió ni atenuació.

radsimir

m. [LC] [IT] Teixit de seda tintada en madeixa, amb lligat de batàvia, generalment de color negre, emprat per a fer mocadors de coll o de cap, corbates i vestits de dona.

ràdula

f. [ZOA] Massa muscular bucal proveïda de denticles pròpia de certs mol·luscos.

raduliforme

adj. [LC] Que té forma de raspa.

raent

adj. [LC] Que rau.

rafaelesc -a

1 adj. [AR] Relatiu o pertanyent al pintor italià Rafael.

2 adj. [AR] D’estil semblant al de Rafael. Pintures rafaelesques.

rafal

1 m. [LC] [AQ] [AR] Cobert sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una façana, a una paret, especialment el que és construït davant el portal o el terrat d’una casa per tal de guardar de la pluja o del sol. Un rafal de rama sostingut per quatre pals forcats de dalt.

2 m. [LC] PER EXT. Fer rafal o pont les brancades dels arbres d’un caminal.

rafània

f. [MD] Intoxicació deguda a la ingestió de llavors de rave silvestre barrejades amb el blat.

rafanistre

m. [BOS] Herba de la família de les crucíferes, semblant al rave, d’arrel no engruixida, flors grogues, violàcies o blanquinoses, amb nervis més foscos, i fruit amb constriccions molt marcades, pròpia dels camps de cereals i d’indrets ruderals (Raphanus raphanistrum).

rafe

1 m. o f. [ZOA] [MD] Línia, a manera d’una costura, en la unió de dues parts d’un òrgan.

2 m. o f. [BO] Fissura existent en la valva del frústul de moltes diatomees pennades, relacionada amb el moviment de reptació d’aquestes.

ràfec

m. [LC] [AQ] [AR] Part de la teulada que surt més enllà del pla de la façana.

rafega

f. [LC] Cada cop que es fa o que passa una cosa que va a intermitències. La font anava a rafegues.

ràfega

1 1 f. [LC] [ME] Ventada curta i violenta. Ha fet una ràfega de vent calent.

1 2 f. [LC] [CO] PER EXT. Una ràfega de llum.

2 f. [DE] [LC] Successió ràpida de trets d’arma automàtica. Una ràfega de metralladora.

rafegada

f. [LC] RATXADA.

rafegut -uda

adj. [LC] Que fa volada a la manera d’un ràfec. Bigoti rafegut.

rafet

1 m. [ZOP] Peix de diferents espècies de la família dels tríglids.

2 m. [ZOP] LLUERNA ROJA.

rafflesiàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies paràsites, amb l’aparell vegetatiu reduït en gran part a una mena de filaments que creixen dins les arrels o les tiges de la planta parasitada, flors generalment unisexuals de periant simple, amb una columna central que porta els estams o els estigmes, i fruit carnós, estesa sobretot pels països tropicals, a la qual pertany la margalida.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

rafi

m. [AGF] [AGP] Ganxo de ferro amb mànec de fusta que usen els pescadors de la costa de València.

ràfia

1 f. [LC] [BOS] Palmera monoica del gènere Raphia, de tronc gruixut, fulles pinnades i blanquinoses per sota, i fruit cobert d’esquames, font de la fibra del mateix nom.

2 f. [LC] [IT] [BOS] Fibra extreta de les fulles de la ràfia, blana, sedosa i molt resistent, que serveix per a fer cabassos, lligams, etc.

3 f. [IT] Fibra sintètica, obtinguda del polietilè, d’aspecte semblant a la ràfia.

rafidi

m. [BO] Cristall d’oxalat càlcic que, reunit amb altres en fascicle, es troba dins dels vacúols de certes cèl·lules vegetals.

rafidofícies

1 f. pl. [BOI] Classe poc nombrosa d’algues de la divisió dels crisòfits, amb cloroplasts discoidals i verdosos i tricocists sota la paret externa, que inclou les espècies del gènere Gonyostomum.

2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.

rafidòfits

1 m. pl. [BOI] Divisió d’algues microscòpiques flagel·lades, que comprèn les rafidofícies.

2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.

rafinosa

f. [QU] Trisacàrid incolor, cristal·lí, de gust lleugerament dolç, de fórmula C₁₈H₃₂O₁₆, que es troba en quantitats moderades en el sucre de remolatxa i en la llavor de cotó.

rafió

m. [AGF] [AGP] FITORA.

ràfting

m. [SP] Pràctica esportiva que consisteix a baixar per aigües vives en un bot pneumàtic que generalment té capacitat per a unes vuit persones.

ragatxo

m. [LC] [ED] [PR] Mosso 2. Fer servir de ragatxo.

rager ragera

m. i f. [LC] [PR] [TRA] RAIER, RAIERA.

rai¹

1 m. [IMF] [TRA] [AGF] Conjunt de trams o lligats de troncs subjectats els uns amb els altres amb lligalls per a ésser transportats seguint el corrent d’un riu, emprat també per a transportar objectes.

2 m. [TRA] Vehicle aquàtic, sovint de concepció primitiva, format per un conjunt d’elements flotants subjectats junts que no arriben a formar un cos únic estanc.

3 m. [TRA] Flotador metàl·lic, de plàstic o de goma, que s’utilitza com a element de salvament en els vaixells.

rai²

1 [LC] Mot que, posposat a un membre d’una oració, introdueix o emfatitza un sentit satisfactori que contrasta amb allò que es desprèn del context lingüístic, més o menys ampli, o amb allò que es pressuposa o se sobreentén. En Pere rai; ell no està tan mal ferit i segur que se’n sortirà. Vosaltres rai, que sou joves i teniu molta vida per davant. El passat rai; l’esdevenidor t’ha de preocupar. -La Maria encara no ha arribat. -Això rai; podem començar sense ella. Avui rai, que ja tenim la feina enllestida i podem plegar aviat. Ara rai, que ja hi ha una carretera; abans sí que era difícil d’arribar-hi. Dir-ho rai; fer-ho és una altra cosa. Si podem acabar rai; el mal és si no tenim prou temps.

2 [LC] malament rai V. MALAMENT.

raid

m. [DE] Incursió sobre territori enemic.

raids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis, de cos aplanat, diferenciat en un disc romboidal format principalment per les aletes pectorals molt amples i soldades al cap i al tronc, i una regió caudal estreta amb dues aletes dorsals petites i una aleta caudal rudimentària, amb la boca, els narius i els cinc parells de fenedures branquials en posició ventral, sovint amb denticles dèrmics molt desenvolupats, que inclou les rajades.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

raier raiera

1 m. i f. [TRA] [PR] Persona que condueix des de la vorera bigues soltes d’arbre per un corrent d’aigua.

2 m. i f. [PR] [TRA] Persona que construeix un rai i el mena riu avall muntada sobre seu.

raig¹

1 1 m. [LC] [FIF] Ratlla lluminosa que apareix irradiant d’un cos lluminós. Escampar un astre rajos de llum. Un raig de sol.

1 2 m. [LC] [FIF] Ratlla de llum o d’altra forma d’energia radiant en el sentit de la seva propagació, normal a les ones de propagació del medi transmissor. Rajos convergents, divergents.

1 3 m. [LC] PER EXT. Un raig d’esperança.

2 1 m. [FIF] raig directe Raig que prové directament de la font lluminosa.

2 2 [FIF] raig emergent Raig que ha travessat una superfície de referència.

2 3 [FIF] raig extraordinari Un dels dos rajos en què es divideix la llum que incideix en un material sòlid birefringent i en una direcció diferent de la de l’eix òptic del material.

2 4 [FIF] raig incident Raig que arriba a una superfície.

2 5 [FIF] [LC] raig làser Feix de llum produït per un làser.

2 6 [FIF] raig ordinari Un dels dos rajos en què es divideix la llum que incideix en un material birefringent i que correspon al raig refractat segons les lleis de la refracció.

2 7 [FIF] raig paraxial Raig de llum que forma un angle petit amb l’eix d’un sistema òptic centrat, de manera que li són aplicables les fórmules de l’òptica geomètrica en l’aproximació de Gauss.

2 8 [FIF] raig reflectit Raig emergent d’una superfície en què la radiació ha sofert una reflexió.

2 9 [FIF] raig refractat Raig emergent d’una superfície en què la radiació ha sofert una refracció.

2 10 [FIA] [ME] [FIF] raig verd Llambreig viu i instantani que s’observa alguna vegada en dies molt clars en traspassar el Sol l’horitzó de la mar.

3 1 m. [LC] [FIF] Corrent de partícules materials, com ara ions o electrons, que es mouen segons una mateixa línia. Raigs beta. Raigs alfa.

3 2 m. [FIF] Representació convencional de la trajectòria d’una radiació o d’un feix de partícules en llur propagació per l’espai.

3 3 [FIF] raigs anòdics [o rajos anòdics] En un tub electrònic, ions positius que són formats per les impureses existents a la superfície de l’ànode metàl·lic quan el buit és molt elevat i el camp elèctric és molt intens.

3 4 [FIF] raigs catòdics [o rajos catòdics] Feix d’electrons emesos pel càtode d’un tub electrònic i accelerats per un camp elèctric.

3 5 [FIA] [FIF] raigs còsmics [o rajos còsmics] Conjunt de partícules de gran energia que incideixen en la Terra procedents de l’espai exterior.

3 6 [FIF] raigs corpusculars [o rajos corpusculars] Radiació la natura de la qual és corpuscular.

3 7 [FIF] raigs gamma [o rajos gamma] Radiació electromagnètica de freqüència superior a la dels raigs X, caracteritzada per un gran poder ionitzant.

3 8 [FIF] raigs infrarojos [o rajos infrarojos] Radiació electromagnètica de freqüència inferior a la visible, caracteritzada pels seus efectes calorífics.

3 9 [FIF] raigs ultraviolats [o rajos ultraviolats] Radiació electromagnètica pertanyent a l’espectre ultraviolat.

3 10 [FIF] raigs X [o rajos X] Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible que, pel seu poder penetrant, és emprada per a exploracions mèdiques.

4 1 m. [LC] Massa líquida contínua, prima, no suportada per cap sòlid, formada per partícules animades d’un moviment de translació rectilini o parabòlic, com la que brolla d’un orifici practicat en el fons d’un recipient, del galet d’un càntir, de la canella d’una font. Es va rentar les mans al raig de la font. Beure a raig d’ampolla. L’oli s’hi tira a raig. Es posaren sota el raig mateix d’una canal. Li sortia la sang a raig fet. Afegir a una salsa un raig, un raget, d’oli.

4 2 [LC] a bell raig loc. adv. En gran abundància.

4 3 [AQ] raig de sorra Raig d’aire comprimit que arrossega sorra i la projecta, en les màquines sorrejadores, contra les peces de metall atacades per la corrosió o contra les façanes que es volen netejar per abrasió.

4 4 m. [LC] Gran nombre. L’ase li va tirar un raig de guitzes. Hi va haver un raig de bufetades.

5 m. [LC] [TRG] Barrot o vareta que va del botó d’una roda a la seva circumferència.

raig²

m. [LC] RAI¹.

raigràs

m. [AGA] [BOS] Herba perenne de la família de les gramínies, de fulles estretes i d’espiguetes amb una sola gluma, aplicades a l’eix de la inflorescència, que es fa en prats i vores de camins, emprada com a past i en jardineria (Lolium multiflorum).

raiguer

m. [GL] La part més baixa d’una muntanya, on comença la pujada.

raïl¹

f. [LC] Arrel 1.

raïl² [o rail]

m. [OP] [TRG] [EI] Barra de ferro o d’acer que forma part de les vies d’un ferrocarril, d’un tramvia, etc.

raïm

1 m. [LC] [BOS] [AGA] Infructescència de la vinya, formada per un brot que porta una munió de baies sucoses, els grans de raïm, globoses o el·lipsoidals, de polpa dolça i pela groguenca, vermellenca, violàcia o quasi negra. Raïm blanc, negre. Premsar raïms. Menjar un raïm, uns quants grans de raïm.

2 1 m. [LC] Conjunt de flors o de fruits i també de coses i àdhuc d’animals o persones agrupats a la manera dels grans de raïm. Un raïm de dàtils. A cada plataforma hi havia un raïm de persones.

2 2 m. [BO] En bot., inflorescència o infructescència, típicament monopòdica, consistent en un eix que porta directament flors pedicel·lades.

3 1 m. [LC] [BOS] raïm de bruixa CRESPINELL.

3 2 [LC] [BOS] raïm de guineu Herba de la família de les liliàcies, rizomatosa i tòxica, amb un sol verticil de fulles, normalment en nombre de quatre, disposades a manera de creu, del mig de la qual surt una flor, de pètals linears groguencs, i en la fructificació una baia negra, que creix als boscos frescals de muntanya (Paris quadrifolia).

3 3 [LC] [BOS] raïm de l’escopeta Herba de la família de les fitolacàcies, molt robusta, de tija ramificada sovint vermellosa, fulles ovades o el·líptiques, flors blanquinoses o, més tard, purpúries, en grans raïms, i fruit de color negre purpurescent en baia deprimida i amb deu solcs, originària d’Amèrica del Nord, antigament cultivada i ara naturalitzada, emprada en medicina popular, tot i ésser un xic tòxica, i per a acolorir begudes amb el suc dels fruits (Phytolacca americana).

3 4 [LC] [BOS] raïm de llop CRESPINELL.

3 5 [LC] [BOS] raïm de moro RAÏM DE L’ESCOPETA.

3 6 [LC] [BOS] raïm de pastor CRESPINELL.

3 7 [LC] [BOS] raïm de Sant Salvi RAÏM DE L’ESCOPETA.

4 m. [ZOI] raïm de mar Animal urocordat de la classe dels ascidiacis, de cos més ample que llarg i mantell prim i transparent, poc freqüent (Molgula manhattensis).

raima

f. [AF] [LC] [IMI] Conjunt de vint mans de paper.

raïmada

1 f. [LC] Abundància de raïms.

2 f. [LC] [HO] Menjada de raïms.

raïmar

v. tr. [LC] [AGA] VEREMAR.

raïmat

m. [LC] [HO] Massa de most bullit condimentat amb espècies.

raïmera

f. [LC] [AGA] [BOS] Vinya 1 1.

raïmet

m. [BOS] CRESPINELL GROC.

raïmós -osa

adj. [LC] [AGA] Que lleva raïms, que fa molts raïms.

raió

1 m. [IT] [QU] Fibra tèxtil de polímer natural, brillant, obtinguda per extrusió de solucions de cel·luloses regenerades.

2 m. [IT] [QU] Teixit fet amb aquesta fibra.

rais

[inv.]

1 m. [HIH] [ISL] ARRAIS.

2 1 m. [HIH] Títol donat als dignataris de la cort otomana.

2 2 m. [HIH] Títol donat al president del Govern egipci.

raïssa

1 f. [LC] Llesqueta prima i estreta que s’obté raent amb una làmina de ferro o de fusta un objecte de fang abans de coure’l.

2 f. [LC] Residu de pasta que resta adherit a les parets de la pastera i que hom lleva amb la rasora.

3 f. [LC] [HO] Coca feta amb la pasta que ha restat adherida a les parets de la pastera.

raïssos

1 m. pl. [LC] Rosegons. Aquest tros de pa, acaba-te’l: no facis raïssos.

2 m. pl. [LC] Deixes de menjar. Els raïssos, els donarem al quisso.

rajà

[pl. às]

1 m. [LC] [AN] [PR] Príncep indi.

2 m. [LC] Noble indi.

rajada¹

1 f. [LC] [ZOP] Peix selaci del gènere Raja, de la família dels raids, amb les aletes pectorals molt amples i soldades al cap formant un disc romboidal molt aplanat, seguit d’una regió caudal prima.

2 [ZOP] rajada blanca Rajada de color gris més aviat clar (Raja alba).

3 [ZOP] rajada caputxa Rajada amb el musell molt llarg (Raja oxyrinchus).

4 [ZOP] rajada cardaire Rajada amb el dors cobert de nombroses espinetes, com una carda (Raja fullonica).

5 [ZOP] rajada clavellada Rajada amb botons espinosos sobre l’esquena (Raja clavata).

6 [ZOP] rajada de boca rosa Rajada estrellada jove.

7 [ZOP] rajada de Sant Pere Rajada amb una taca ocel·lada a cada ala (Raja miraletus).

8 [ZOP] rajada estrellada Rajada amb nombroses taquetes de color clar (Raja asterias).

9 [ZOP] rajada morella Rajada amb el musell llarg, de color gris fosc (Raja batis).

10 [ZOP] rajada peluda Rajada amb l’esquena de tacte molt raspós (Raja radula).

11 [ZOP] rajada vestida Rajada amb dues taques negres que contenen taquetes vermiformes grogues (Raja naevus).

rajada²

1 f. [LC] Acció de rajar; l’efecte.

2 f. [LC] Gran nombre. Una rajada de cops.

3 [LC] rajada de sol Raig de sol.

rajar

1 v. intr. [LC] Un líquid, sortir d’un orifici, d’una canal, etc., formant raig o doll. L’aigua raja per dues canelles. Li rajava sang del nas.

2 v. intr. [LC] Un recipient, una canal, etc., treure aigua formant un doll o raig. Amb la secada les fonts no ragen. Aquest porró no raja; deu estar embussat.

3 v. intr. [LC] PER EXT. No sé d’on li ragen les paraules. D’on no n’hi ha, no en pot rajar.

rajol

m. [LC] [AQ] [AR] RAJOLA.

rajola

1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Peça de ceràmica de forma prismàtica i de gruix inferior als 2 centímetres, generalment de planta quadrada o rectangular, que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.

1 2 f. [AQ] Maó prim.

1 3 [LC] [AQ] [AR] rajola de València Rajola, normalment de forma quadrada, amb esmalt vidriat, opac i de color per una de les cares.

1 4 [AQ] rajola vidriada Rajola amb esmalt vidriat, transparent i de color per una de les cares.

2 1 f. [AQ] Peça quadrada de matèria plàstica, obtinguda per laminatge, molt poc gruixuda, que és fixada al sòl amb coles especials per tal de constituir paviments.

2 2 f. [HO] [LC] Peça que recorda per la seva forma una rajola de construcció. Una rajola de xocolata, de tabac.

rajoler rajolera

m. i f. [LC] [PR] [AQ] Persona que fa o ven rajoles.

rajoleria

1 f. [LC] [IMI] Fàbrica de rajoles.

2 f. [LC] [IMI] Botiga de rajoler.

rajoleta

f. [LC] RAJOLA DE VALÈNCIA.

rajolí

m. [LC] Raig molt prim d’un líquid.

ral

1 1 m. [LC] [ECT] [NU] Moneda emesa pel rei. Ral de València de Jaume I. Ral català.

1 2 m. [NU] Unitat monetària d’àmplia difusió a Europa des del segle XIII, d’or o d’argent, amb valor divers segons l’indret i l’època.

1 3 [NU] ral d’ardits Unitat catalana de compte, que designava el conjunt de 12 ardits o 24 diners.

1 4 [NU] ral de billó Unitat castellana de compte, múltiple del maravedís.

1 5 [NU] ral fort Ral d’argent castellà i, des de 1714, espanyol.

2 m. [LC] [NU] [ECT] Moneda de 25 cèntims de pesseta. Quatre rals fan una pesseta.

3 adj. [LC] camí ral V. CAMÍ.

ralentí

m. [TRG] Estat de funcionament d’un motor a la mínima potència. Deixar un motor al ralentí.

ralet

m. [NU] Ral català, especialment als darrers temps de l’edat moderna.

ralinga

1 f. [LC] [TRA] Corda cosida a les vores d’una vela.

2 f. [TRA] [AGP] Corda on hi ha els ploms o els suros d’un art.

ralingar

1 v. tr. [LC] [TRA] Cosir la ralinga (a una vela).

2 v. tr. [LC] [TRA] Hissar (una vela) fins que les ralingues estiguin ben tibants.

3 intr. [TRA] FLAMAR.

rall¹

m. [LC] [AGP] Ormeig de pesca que consisteix en una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo.

rall²

m. [LC] XERRAMECA.

rall³

1 m. [LC] RAÏL².

2 m. [LC] Raig de la roda del carro.

rallador¹ ralladora

m. i f. [AGP] Pescador que fa servir el rall.

rallador² -a

adj. [LC] GARLAIRE.

rallar¹

v. intr. [AGP] Pescar amb rall.

rallar²

v. intr. [LC] GARLAR.

raller

m. [BOS] CAPFERRAT.

ral·li

m. [SP] Prova de resistència, de velocitat i d’habilitat disputada per vehicles o per persones en carreteres, camins o pistes, que és controlada en uns punts determinats i que té lloc generalment per etapes.

ràl·lids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells aquàtics, de l’ordre dels gruïformes, amb les potes i el coll llargs, la cua curta i les ales arrodonides, de mediocres capacitats voladores.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

ram

1 1 m. [LC] [BO] [AN] [AGF] Branca tallada de l’arbre. Un ram de llorer. El ram de la Passió. Caçar amb ram.

1 2 m. [LC] Manoll de flors, d’herbes, etc., que serveix d’adorn. Un ram de flors. El ball de rams.

2 m. [LC] Part o divisió d’una ciència, d’un art, d’una professió o d’una altra activitat. Un ram del saber. Ram de l’Administració pública, de fuster.

3 m. [IT] Conjunt de seccions d’una fàbrica dedicades a efectuar les operacions d’acabar les peces teixides.

4 1 m. [IT] Unitat de longitud de l’amplada i la llargada dels teixits emprada en termofixar-los.

4 2 m. [IT] Màquina robotitzada que permet allisar els teixits i fixar-ne les dimensions i el pes per metre quadrat.

4 3 m. [IT] Troqueta de fil, de seda, etc. Qui ha embolicat el ram que el desemboliqui.

5 1 m. [MD] Començament d’una malaltia. Un ram d’erisipela.

5 2 m. [LC] PER EXT. Un ram de bogeria. Un ram d’enyorança.

6 m. [LC] ram d’aigua Xàfec 1.

7 m. [LC] [AQ] ram d’escala Part d’una escala, entre dos replans.

8 1 m. [BOS] ram de Sant Isidre CALTA.

8 2 [LC] [BOS] [AGA] ram de Sant Pere ARÇ BLANC.

8 3 [LC] [BOS] [AGA] ram de Tots Sants CRISANTEM.

rama¹

1 f. [LC] [BO] Branca amb fulles.

2 f. [BO] Part del corm d’una planta constituït per tija i fulla.

3 f. [LC] Conjunt de rames tallades. Una cabana de rama. Fer, tallar, rama per al bestiar.

rama²

f. [LC] [AF] Peça rectangular de ferro on es colla el motlle en la premsa d’imprimir.

ramada¹

f. [LC] Conjunt de rames.

ramada²

1 f. [LC] [AGR] Ramat 1.

2 f. [LC] [ZOA] Vol d’ocells.

ramadà

m. [AN] [LC] [ISL] Novè mes del calendari lunar islàmic durant el qual els musulmans han d’abstenir-se de menjar, de beure, de fumar i de mantenir relacions sexuals durant les hores de llum.

ramader -a

1 adj. [LC] [AGR] Relatiu als ramats i a la ramaderia. Camí ramader. Producció ramadera.

2 m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona que tracta en bestiar.

ramaderia

1 f. [LC] [AGR] Conjunt d’activitats que tenen per objecte l’explotació del bestiar, de l’aviram, etc.

2 f. [AGR] Conjunt del bestiar d’un país, d’una comarca.

ramal

1 m. [LC] [AGR] Tros de corda lligat al musell, a les morralles, d’una bèstia, per a menar-la.

2 m. [LC] [AGA] [AGF] [BOS] Branc 2 i 3.

ramalada

1 f. [LC] Cop donat amb un ramal.

2 f. [LC] RAUXA.

ramalar

v. tr. [AGR] Lligar (els animals) pel ramal de manera que uns segueixen els altres.

ramalla

f. [LC] [BOS] [AGF] [BO] Conjunt de rames, especialment quan han estat tallades. Cremar ramalla.

ramallut -uda

adj. [LC] De molta rama.

ramanxola

f. [LC] Torta d’un camí, d’un curs d’aigua, etc.

ramar

v. intr. [LC] Brancar 1 1.

ramària

f. [BOB] Bolet del gènere Ramaria, de l’ordre de les gomfals, de basidioma ramificat coral·loide, com ara els peus de rata.

ramarol

m. i f. [LC] Noi o noia que sempre està en moviment.

ramàs

[pl. -assos]

m. [LC] Rascle 1.

ramassa

f. [LC] Conjunt de branquillons amb llurs fulles.

ramassada

1 1 f. [LC] Acció de ramassar.

1 2 f. [LC] La cosa ramassada.

2 f. [LC] Xàfec 1.

ramassar

v. tr. [LC] Arreplegar (coses escampades) amb un rascle o una altra eina adequada.

ramassat

m. [LC] Xàfec 1.

ramat

1 m. [LC] [AGR] Reunió d’un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats. Un ramat d’ovelles, de bous. Un gos de ramat.

2 m. [LC] [RE] Congregació de fidels que reben la direcció d’un pastor espiritual.

3 m. [LC] Gran nombre. Té un ramat d’anys.

ramatge

m. [LC] [AGF] [BO] Conjunt de rames d’un arbre.

rambla

1 1 f. [LC] Sorral, especialment per on corren les aigües pluvials formant rierada.

1 2 f. [GL] RIERA.

2 1 f. [LC] Passeig fet al llit d’una antiga rambla o riera. La Rambla de Barcelona.

2 2 f. [LC] Passeig en una població.

ramblada

f. [LC] RIERADA.

ramblaire

m. i f. [LC] [AGR] [PR] RAMBLER, RAMBLERA.

ramblejar

v. intr. [LC] Passejar per la rambla.

rambler ramblera

m. i f. [LC] [AGR] [PR] Firaire de bestiar.

rambutan

m. [BOS] Fruit comestible de la sapindàcia Nephelium lappaceum, semblant al litxi però cobert de pèls ondulats, grocs o vermellosos.

ramegall

m. [LC] [AGP] Rama de bruc o d’altres arbustos que es fa servir com a senyal, especialment a tall de banderola en un ormeig de pesca.

ramejar

v. tr. [LC] Brancar 1 1.

ramejat -ada

adj. [LC] Que té un dibuix que imita rams, s’aplica a una roba. Una orla ramejada.

ramell

1 1 m. [LC] Ram de flors.

1 2 m. [LC] Pom o penjoll de fruites.

2 m. [LC] [BOS] [AGA] SEMPREVIVA BORDA.

rameller¹

m. [LC] [BOS] [AGA] Planta de jardí.

rameller² ramellera

m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven rams o ramells.

ramera

f. [LC] BRANCATGE.

rami

1 m. [LC] [BOS] Planta de la família de les urticàcies, herbàcia o arbustiva, de tiges llargues, simples en conreu, fulles cordiformes i blanquinoses per sota i inflorescències verdoses, originària de la Xina i cultivada per les seves fibres (Boehmeria nivea).

2 m. [IT] [BOS] Fibra tèxtil procedent de les tiges del rami, sedosa i lluent, però poc flexible, emprada en la indústria tèxtil i en corderia.

rami-

[LC] Forma prefixada del mot rama. Ex.: ramiforme.

ramífer -a

adj. [LC] RAMÓS.

ramificació

1 1 f. [BO] Acció de ramificar-se.

1 2 f. [LC] [BO] Producció de branques.

1 3 f. [BO] Norma de producció de branques i disposició d’aquestes en un vegetal o en una part vegetal.

2 1 f. [LC] Branca o divisió d’una cosa ramificada. Les ramificacions d’una artèria, d’una vena, d’un nervi. Les ramificacions d’una via fèrria. Les ramificacions d’una ciència.

2 2 f. [QU] Cadena secundària, simple o complexa, que té origen en la cadena carbonada principal d’un compost orgànic.

ramificar-se

1 v. intr. pron. [BO] El tronc o la tija d’una planta, dividir-se en branques. Els arbustos comencen a ramificar-se arran de terra.

2 v. intr. pron. [BO] El tal·lus, dividir-se en segments allargats.

3 v. intr. pron. [LC] Dividir-se repetidament i estenent-se a la manera del tronc d’un arbre brancat. Els vasos sanguinis es ramifiquen.

ramiflor -a

adj. [LC] [BO] Que té les flors damunt les branques de més d’un any.

ramiforme

adj. [LC] Que té forma de branca.

ramillet

m. [NU] Diner de billó de València.

ramitxó

m. [LC] Pluja menuda.

ramnàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot arbres i arbustos, de fulles simples i amb estípules, flors petites i no gens vistoses i fruit divers, sovint en drupa o núcula, a la qual pertanyen l’aladern, el púdol, l’arçot i l’espinavessa.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

ramós -osa

adj. [LC] [BO] Que té rames o branques.

rampa¹

1 f. [LC] [AQ] Pla inclinat, situat entre dues superfícies situades a diferent nivell, que es fa servir especialment per a poder-hi pujar i baixar càrregues tot reduint els esforços necessaris. Rampa de llançament. Rampa d’accés.

2 f. [AQ] Terreny que fa pendent.

3 f. [GL] Part originalment redreçada d’una superfície d’encavalcament.

4 [AQ] rampa graonada Rampa amb petits salts verticals que forma una mena de graons de gran estesa inclinats.

5 [AGF] rampa piscícola ESCALA PISCÍCOLA.

rampa²

f. [LC] [MD] Contracció involuntària, dolorosa i de poca durada de certs músculs o grups musculars, especialment de la cama o del braç.

rampant¹

m. [LC] Terreny rost.

rampant²

adj. [HIG] [LC] En heràld., representat dreçat i amb les dues potes esquerres més baixes que les dretes i el cap de perfil, s’aplica especialment al lleó i al griu.

rampell

1 m. [LC] Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. Li va venir el rampell d’anar-se’n. Quin rampell t’agafa, ara? Tot ho feia a rampells i mai no acabava res del que començava.

2 m. [LC] Irritació sobtada.

rampellada

f. [LC] RAMPELL.

rampellar-se

v. intr. pron. [LC] Irritar-se de cop i volta. Es rampellava, de veure tanta incompetència!

rampellut -uda

adj. [LC] Que sol patir rampells, que fa les coses a rampells.

rampeu

1 1 m. [LC] Repeu 1.

1 2 [LC] a rampeu de [o al rampeu de] loc. prep. Al peu mateix de. A rampeu de la muntanya.

2 m. [LC] donar un rampeu Assemblar-se a algú, especialment en mèrit, valor, etc. No és ben bé com l’avi, però li dona un bon rampeu.

rampí

m. [LC] [AGA] Eina que consisteix en un pal que fa de mànec que té a l’extrem un travesser proveït de pues i serveix per a arreplegar palla, gratar la terra, etc.

rampill

m. [LC] [AGA] RAMPÍ.

rampillar

v. tr. [LC] [AGA] RAMPINAR.

rampinador -a

1 adj. [AGA] Que serveix per a arreplegar l’herba segada, la palla, el fenc, etc.

2 m. i f. [AGA] [PR] Persona que treballa amb el rampí o amb la rampinadora, o arreplega l’herba, etc.

3 f. [AGA] Màquina agrícola que consisteix en un bastiment muntat damunt dues rodes i proveït de dents corbes que serveix per a rampinar.

rampinar

v. tr. [LC] [AGA] Recollir (la palla, l’herba, etc.), per mitjà del rampí o de la rampinadora.

rampinya

f. [LC] Acció de rampinyar; l’efecte.

rampinyador -a

adj. [LC] Que rampinya.

rampinyar

v. tr. [LC] RAPINYAR.

rampoina

1 1 f. [LC] Cosa d’escàs valor, inservible. No tens cap eina que valgui res: tot són rampoines. No tinc res de bo, ja no em queden sinó rampoines.

1 2 f. [LC] [AGA] Brots d’una planta que li són perjudicials i convé treure-li.

2 f. [LC] Gent baixa, menyspreable.

rampugoll

m. [TRA] Estri que serveix per a cercar caps i ormejos al fons del mar.

rampugollar

v. tr. [TRA] Escombrar (el fons de la mar) amb un rampugoll.

ramulla

f. [LC] Conjunt de branques primes. Una carretada de ramulla de taronger.

ramut -uda

adj. [LC] RAMÓS.

ran

prep. i adv. [LC] ARRAN.

ranc -a

1 adj. [LC] [MD] [AGR] Coix 2. Tenir una cama ranca. Una pota ranca.

2 adj. [LC] [MD] [AGR] RANCALLÓS. Un ase ranc. Caminar ranc.

rancallós -osa

1 adj. [LC] [AGR] Que té una o més cames o potes ranques i camina coix, amb dificultat.

2 adj. [MD] [AGR] Que té els peus valgs.

ranci rància

1 adj. [LC] [QU] [HO] Que adquireix una olor i un sabor especials i desagradables per alteració química dels seus components, s’aplica a una substància greixosa. Aquesta mantega es torna, s’ha tornat, rància. Fer olor de ranci.

2 1 adj. [LC] [AGA] [HO] Que adquireix una flaire i un tast especials que el milloren en envellir a la bota. Un vi ranci.

2 2 adj. [LC] PER EXT. Una rància estirp. De rància noblesa.

3 adj. [LC] GASIU.

ranciejar

v. intr. [LC] Tirar a ranci, mostrar-se més o menys ranci.

ranciesa

f. [LC] [HO] Qualitat de ranci.

rancificació

f. [QU] Procés mitjançant el qual un greix esdevé ranci.

rancior

f. [LC] [HO] RANCIESA.

rancor

m. [LC] Ressentiment tenaç. Després de tants anys encara li guarda rancor.

rancorós -osa

adj. [LC] Propens al rancor, que guarda rancor.

rancorosament

adv. [LC] Amb rancor.

rancúnia

f. [LC] Sentiment inveterat d’odi, de malícia envers algú. Per què li tens tanta rancúnia? Se sentia ple de rancúnia contra aquella gent.

rancuniós -osa

adj. [LC] Que té rancúnia.

rancuniosament

adv. [LC] Amb rancúnia.

randa

1 f. [LC] [IT] Punta feta de fil gruixut.

2 f. [LC] [TRA] Caient d’una vela.

3 f. [BOB] Cranc 3 1.

randaire

m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa randes.

randat -ada

adj. [LC] Adornat amb randes.

randatge

m. [LC] Ornament de randes.

rander randera

m. i f. [LC] [IMI] [PR] RANDAIRE.

ranejar

v. intr. [LC] Faltar poc per a atènyer un nivell, una edat, etc. No té vint anys, però hi raneja.

ranera

f. [MD] [LC] Soroll anormal que, per una obstrucció de les vies respiratòries baixes, hi produeix el pas de l’aire, com el que es presenta sovint en els moribunds. La ranera de la mort. Tenir ranera.

rang

1 m. [LC] Grau social, jeràrquic.

2 m. [MT] rang d’una matriu En mat., ordre del més gran dels menors no nuls d’una matriu.

3 m. [HO] Conjunt de taules d’un menjador assignades a un cambrer.

raní

[pl. -ís]

f. [AN] Muller del rajà.

ranicultura

f. [AGF] Cria de granotes amb finalitats comercials o de repoblació.

rànids

1 m. pl. [ZOR] Família d’amfibis anurs de mida mitjana o gran, de pell llisa, amb els ulls sobresortints de pupil·la horitzontal, un plec glandular a cada costat, timpà molt aparent, membrana interdigital molt desenvolupada i potes posteriors molt aptes per al salt, d’hàbits generalment aquàtics, que inclou les granotes típiques.

2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.

rànker

m. [GL] Sòl de perfil poc diferenciat, format sobre roques silícies, amb l’horitzó superficial ben desenvolupat i ric en humus.

ranquejar

v. intr. [LC] Caminar ranc.

rànquing

m. [SP] Classificació ordenada per excel·lència, especialment classificació d’esportistes o d’equips segons els resultats que han obtingut en més d’una competició.

ransal

m. [AGP] Conjunt de barques auxiliars, disposades l’una darrere l’altra, que porten algunes embarcacions que van a la pesca.

rantell

m. [LC] [ZOI] Mosquit 1.

rànula

f. [MD] [LC] Tumor quistós format sota la llengua per l’obstrucció del conducte de la glàndula sublingual o submaxil·lar.

ranular

adj. [MD] Que té la natura o l’aspecte d’una rànula.

ranuncle

1 m. [BOS] Planta herbàcia del gènere Ranunculus, de la família de les ranunculàcies, de flors actinomorfes, grogues, blanques o rogenques, amb nombrosos estams, i fruit format per molts aquenis bequeruts.

2 [BOS] ranuncle de pedrusca Ranuncle de fulles cordiformes, gruixudes i tomentoses al revers i flors blanques o rosades, que es fa als pedruscalls i a les tarteres de l’alta muntanya (Ranunculus parnassifolius).

3 [BOS] ranuncle pirinenc JONQUILLA.

ranunculàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, la majoria herbàcies, de fulles generalment molt dividides, flors molt diverses, sovint amb les peces disposades helicoidalment i amb nombrosos estams, i fruit sovint format per diversos fol·licles o per molts aquenis, freqüents sobretot a les regions fredes i temperades, a la qual pertanyen els ranuncles, el marxívol, les anemones, la vidalba, els corniols i les tores.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

ranura

1 f. [IMF] [IMI] [EI] Solc practicat en una peça de fusta, de metall, etc.

2 f. [MD] CISSURA.

3 f. [EE] Canal estreta i llarga que es fa en una peça metàl·lica, especialment en una màquina elèctrica, per tal d’allotjar-hi els conductors d’un enrotllament.

4 f. [IN] ranura d’expansió Ranura de la placa base d’un ordinador on es poden introduir targetes d’ampliació de les seves utilitats.

ranvespre

m. [LC] Hora baixa.

ranxer -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al ranxo.

2 m. i f. [LC] [DE] [PR] Persona que fa el ranxo per a soldats, presos, etc.

3 m. i f. [LC] [PR] Persona que treballa en un ranxo o que el governa.

ranxo

1 m. [LC] [HO] [DE] Menjar que es fa per a molts i que es redueix generalment a un sol plat, com el que es dona a soldats, mariners, presos, etc.

2 m. [LC] Lloc fora de poblat on s’alberguen diferents famílies, on es crien cavalls, muls, etc.

3 m. [LC] [TRA] Cambra d’una nau destinada a la tripulació.

raó

1 1 f. [LC] [FS] Consideració que indueix a una creença, que la confirma, que mou a una determinació. N’estic convençut per moltes raons. Vull dir-te ara les raons que m’han induït a fer això. Tinc les meves raons per a creure que no és veritat.

1 2 f. [LC] Allò que explica, fa entenedora, justifica, alguna cosa. Quina és la raó de la teva tristesa? Diu que és per això que no ho ha fet: ja és una raó. T’has disgustat sense raó. Per raó d’economia. Per raons de prudència. La raó d’ésser d’una cosa. Tens raó de queixar-te. Ell ha obrat contra tota raó.

1 3 [LC] donar la raó a algú Trobar justificat el que diu, el que ha fet, etc.

1 4 [LC] donar raó d’alguna cosa Donar-ne informació. Vam preguntar per ella, i ningú no ens en va saber donar raó.

2 1 f. [LC] Allò que es diu per explicar, per justificar, quelcom. Ho provaré amb raons vàlides. Les vostres raons no em convencen. Dir raó.

2 2 [PO] raons d’estat Consideracions polítiques que col·loquen un interès de l’Estat per damunt dels drets individuals i del respecte al dret internacional.

3 1 f. pl. [LC] Coses que es van dient en una conversa.

3 2 [LC] estar a raons CONVERSAR¹.

3 3 f. pl. [LC] Baralles de paraula. Cercar, buscar, raons. Si dius això, hi haurà raons.

4 1 f. [LC] [FS] Facultat de raonar, de discórrer, de discernir la veritat. L’home està dotat de raó. Tenir ús de raó.

4 2 [FS] raó pura Raó que procedeix sense elements empírics.

5 1 f. [LC] [MT] Quocient d’una quantitat dividida per una altra quantitat. Les dues raons 5/4 i 10/8 són equivalents: ambdues valen 1,25. Una proporció és la igualtat de dues raons.

5 2 [MT] raó àuria Proporció entre dos segments tals que el petit és al gran com el gran és a la suma de tots dos, o sia, el nombre irracional 0,61803…

5 3 [LC] [MT] raó directa Raó entre dues magnituds en l’ordre natural. Les longituds de dues circumferències estan en raó directa de llurs radis.

5 4 [MT] raó inversa Raó de dues quantitats variables que l’una augmenta a mesura que l’altra disminueix essent llur producte constant. El volum d’un gas està en raó inversa de la pressió.

5 5 [LC] a raó de loc. prep. D’acord amb la quantitat que s’expressa. L’indemnitzen a raó de 40 dies per any treballat. Ens paguen a raó de 200 euros per funció.

6 f. [ECT] raó social Denominació oficial que adopta una societat.

raola

f. [BOS] Roldor 1.

raonable

1 adj. [LC] Conforme a la raó. El que diu no és cosa raonable.

2 adj. [LC] Que comprèn la raó. És un home molt raonable.

3 adj. [LC] Just, no exagerat, dins els negocis o el comerç. Vendre a preus raonables.

raonablement

adv. [LC] D’una manera raonable. Parlar raonablement. Obrar raonablement.

raonadament

adv. [LC] D’una manera raonada.

raonador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que raona.

2 1 m. i f. [AD] [DR] Defensor dels interessos dels ciutadans d’Andorra, especialment davant dels abusos de les autoritats i de l’Administració pública.

2 2 [DR] raonador del ciutadà Raonador 2 1.

3 m. [AD] ANT. Defensor 2.

raonament

1 m. [LC] [FS] Acció de raonar.

2 m. [LC] [FS] Encadenament de proposicions que serveixen per a demostrar, justificar, una cosa. Raonament inductiu, deductiu. Ell es va fer el seu raonament.

raonar

1 1 v. intr. [LC] [FS] Fer ús de la raó. Sols els éssers humans raonen. La passió no raona.

1 2 v. intr. [LC] [FS] Discórrer donant les raons que expliquen, justifiquen, quelcom. Raonar per inducció, per deducció.

2 1 tr. [LC] Sotmetre al raonament. Ell raona tot el que fa.

2 2 tr. [LC] Adduir les raons que expliquen, que justifiquen (alguna cosa). No sé com podràs raonar tot el que has fet.

raor

1 m. [LC] [ED] Instrument d’acer de tall molt fi que serveix per a afaitar el pèl, els cabells.

2 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels làbrids, de cos molt comprimit que pot fer 22 centímetres de llargada màxima, de color rosat amb nombroses ratlletes blaves verticals sobre el cap i el cos i amb el perfil anterior del cap quasi vertical, que viu sobre fons de sorra i té la carn de qualitat excel·lent (Xyrichthys novacula).

rap

1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels lòfids, que pot atènyer 150 centímetres de llargada, de color bru negrós tirant a grisenc o olivaci, amb el peritoneu negre, sense escates, de cap molt aplanat, molt ample i més gros que la resta del cos, amb la boca amplíssima i amb un filament pescador sobre el musell, de vida bentònica i gran predador, de carn molt apreciada (Lophius budegassa).

2 [ZOP] rap vermell [o rap cardaire, o rap fotaire] Peix de la família dels lòfids, semblant al rap però de cap proporcionalment més gros i de color més fosc, amb el peritoneu blanc, lleugerament menys apreciat que el rap (Lophius piscatorius).

rapa

1 f. [LC] [AGA] Raïm despullat dels grans.

2 f. [LC] [AGA] Raïmet que formen les flors de l’olivera, l’alzina i altres arbres. Aquest arbre ja treu la rapa.

3 1 f. [BOS] SARRIASSA.

3 2 [BOS] rapa blava Herba de la família de les aràcies, tuberosa, de fulles alabardades amb un reticle de venes blanques i inflorescència en espàdix, embolcallat per una espata en forma de paperina, de color púrpura violaci, que es fa a les màquies i en llocs ombrejats de Mallorca i Menorca (Arum pictum).

3 3 [BOS] rapa de frare Planta de la família de les aràcies, de fulles ovades o sagitades, verdes i amb taques brunes, espàdix amb la punta engruixida o globulosa, verda, i espata verdosa o rogenca i sovint amb tires més fosques, tubulosa a la base i en forma de caputxa a la part distal, que es fa a les màquies i en llocs ombrívols de les terres mediterrànies poc fredes (Arisarum vulgare).

3 4 [BOS] rapa de porc CICLAMEN BALEÀRIC.

3 5 [BOS] rapa marina FONOLL MARÍ.

3 6 [BOS] rapa mosquera Planta de la família de les aràcies, de tiges i pecíols tacats, fulles profundament dividides en segments lanceolats o linears, espàdix d’un púrpura negrós i espata de color violaci lívid, fètida, pilosa per dins i amb la part distal ampla i aplanada, molt atractiva per a les mosques, que es fa a les màquies de Mallorca i Menorca (Dracunculus muscivorus o Arum muscivorum).

4 f. [BOI] HERBA CARAGOLERA.

5 1 f. [IQA] Cuir en pèl, ordinari o senzill o amb alguna tara o defecte, pel qual hom dedueix que en ésser adobat no sortiran senceres totes les peces.

5 2 f. [IQA] Cuir de qualitat inferior.

rapaç

1 1 adj. [LC] Àvid a agafar la presa. El llop és rapaç.

1 2 adj. [LC] Que rapinya.

1 3 m. [ZOO] Ocell rapaç.

2 adj. [LC] Àvid a emparar-se dels béns d’altri. Un usurer rapaç.

rapacitat

f. [LC] Qualitat de rapaç.

rapaçment

adv. [LC] Amb rapacitat.

rapada

f. [LC] Acció de rapar; l’efecte.

rapador rapadora

m. i f. [LC] [PR] Persona que rapa.

rapar¹

v. tr. [LC] Tallar arran el cabell, el pèl (d’algú, d’algun animal).

rapar²

v. intr. [LC] [AGA] Una olivera, treure la rapa.

rapè

[pl. -ès]

m. [LC] Tabac en pols per a ensumar.

rapejar¹

v. tr. [LC] Rapinyar 1.

rapejar²

1 v. tr. [LC] Destriar la rapa (del raïm trepitjat) de la pellofa o de la molla.

2 intr. [LC] El vi, tenir gust de rapa.

ràpel

1 m. [ECT] Descompte o rebaixa especial que, ultra el descompte habitual, es fa als majoristes, d’acord amb les quantitats adquirides en un període determinat de temps.

2 m. [SP] Tècnica emprada en escalada per a baixar parets verticals amb l’ajut d’una corda doble que queda fixada per un pitó, una anella de corda o bé en un sortint de la roca.

ràpid¹

adv. [LC] Ràpidament. Neda molt més ràpid que jo.

ràpid² -a

1 1 adj. [LC] Que té lloc amb una gran velocitat. Un moviment ràpid. Un corrent ràpid.

1 2 adj. [LC] Que es mou, obra, es fa, molt de pressa, amb una gran velocitat. Ràpid en l’execució. Una ullada, una lectura, ràpida. El tren ràpid.

1 3 m. [LC] [GL] Part d’un riu on el pendent és mes fort i el corrent es mou amb una gran velocitat, sense caure al buit.

2 m. [IMI] Taller on adoben sabates.

ràpidament

adv. [LC] D’una manera ràpida.

rapidesa

f. [LC] Qualitat de ràpid. Fer una cosa amb rapidesa.

rapiditat

f. [LC] RAPIDESA.

rapidor -a

adj. [LC] Que rapeix.

rapinya

f. [LC] [ZOO] Acció de rapinyar. Viure de la rapinya. Ocells de rapinya.

rapinyador -a

adj. i m. i f. [LC] [ZOA] RAPINYAIRE.

rapinyaire

adj. i m. i f. [LC] [ZOA] Que rapinya.

rapinyant

adj. [HIG] En heràld., que duu una presa a la boca, s’aplica a un animal salvatge. Una guineu rapinyant.

rapinyar

1 v. tr. [LC] [ZOA] Robar o prendre (una cosa) violentament, com arrabassant-la.

2 tr. [LC] ESGARRAPAR.

rapinyer -a

adj. i m. i f. [LC] RAPINYAIRE.

rapir

v. tr. [LC] Arrabassar 3.

rapissar

v. tr. [LC] Rapinyar 1.

rapsode rapsoda

1 m. i f. [LC] [FLL] [PR] RECITADOR.

2 m. [HIH] [PR] [FLL] En l’antiguitat grega, recitador i improvisador de trossos de poesia èpica.

rapsòdia

1 f. [FLL] [LC] Tros d’un poema èpic que se solia recitar d’un cop.

2 f. [MU] [LC] Peça de música formada de trossos d’aires populars, trossos d’altres obres, etc.

rapsòdic -a

1 adj. [FLL] [MU] [LC] Relatiu o pertanyent al rapsode.

2 adj. [FLL] [MU] [LC] De la naturalesa d’una rapsòdia.

rapsodista

m. i f. [FLL] [MU] [PR] Compositor de rapsòdies.

raptar

v. tr. [LC] Emportar-se amb si per la violència, per seducció (algú). Paris havia raptat Helena.

rapte

m. [LC] [DR] Acció de raptar. El rapte de les sabines.

raptor raptora

m. i f. [LC] Persona que comet un rapte.

raqueta

1 f. [LC] [SP] Instrument format per un enreixat de cordes molt tibants situat dins un marc ovalat proveït de mànec, utilitzat per a colpejar la pilota o el volant.

2 f. [LC] Estri semblant al cos d’una raqueta que se subjecta al calçat i serveix per a caminar per la neu.

raqueter raquetera

m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven raquetes.

raqui-

[LC] [MD] V. RAQUIO-.

raquial

adj. [ZOA] [MD] RAQUIDI.

raquidi -ídia

adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al raquis.

raquio- [o raqui-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot raquis. Ex.: raquiotomia, raquiàlgia.

raquis

1 m. [ZOA] [LC] [MD] COLUMNA VERTEBRAL.

2 1 m. [BO] Nervi medial d’una fulla composta sobre el qual s’articulen els folíols.

2 2 m. [BO] Nervi medial d’una fronda de falguera.

2 3 m. [BO] Eix principal d’una inflorescència.

raquític -a

1 1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al raquitisme.

1 2 adj. [LC] [MD] Que pateix de raquitisme.

2 adj. [LC] Escàs, migrat. M’han servit unes racions de menjar raquítiques.

raquíticament

adv. [LC] D’una manera raquítica, migrada.

raquitis

1 f. [MD] Inflamació del raquis.

2 f. [LC] [MD] RAQUITISME.

raquitisme

m. [LC] [MD] Malaltia que es manifesta sobretot en els nens, caracteritzada per una deformació dels ossos deguda a una mineralització defectuosa.

rar -a

1 1 adj. [LC] Que és en molt petit nombre. Els casos de guarició són rars.

1 2 adj. [LC] Molt poc freqüent. Ve rares vegades. Amb rares excepcions.

1 3 adj. [LC] No gens comú, extraordinari. Un exemplar rar. És rar que no hagi vingut encara.

1 4 adj. [LC] Que actua d’una manera anòmala, fora d’allò que hom considera normal i assenyat. És una persona rara: amb la calor que fa encara porta abric i guants.

1 5 adj. [LC] Que fa rabioles, malcriadeses. Quina criatura tan rara: tot ho demana marranejant.

2 adj. [LC] [FIF] No dens. L’atmosfera rara de les grans altures.

rara avis

[ll.]

f. [LC] Persona que és una excepció, poc habitual.

rarament

adv. [LC] Rares vegades.

rarefacció

1 f. [FIF] [LC] Acció de rarificar o de rarificar-se; l’efecte.

2 f. [FIF] Disminució de la pressió del gas contingut en un recipient per extracció d’una part d’aquest gas.

rarefactible

adj. [QU] RARIFICABLE.

rarefactiu -iva

adj. [QU] RARIFICATIU.

rarejar

v. intr. [LC] Ésser rar, escàs.

raresa

1 1 f. [LC] Qualitat de rar. La raresa d’una cosa la fa cara.

1 2 f. [LC] Cosa rara. Aquesta petxina és una raresa.

2 1 f. [LC] Acte característic d’una persona rara, extravagant.

2 2 f. [LC] Rabiola d’una criatura.

rarificable

adj. [LC] [FIF] [QU] Que es pot rarificar.

rarificació

f. [LC] [FIF] [QU] Acció de rarificar o de rarificar-se; l’efecte.

rarificant

adj. [LC] [FIF] [QU] Que rarifica.

rarificar

1 v. tr. [LC] [FIF] [QU] Fer menys dens.

2 intr. pron. [LC] [FIF] [QU] Esdevenir menys dens. L’aire es rarificava a mesura que anàvem pujant.

rarificatiu -iva

adj. [LC] [QU] Que té la virtut de rarificar.

raritat

f. [FIF] Qualitat de rar, de poc dens.

ras¹

m. [IT] Setí 1.

ras² -a

1 adj. [LC] Tallat arran. Portar el cabell ras, la barba rasa. Un drap de pèl ras.

2 1 adj. [LC] De superfície llisa, plana, sense eminències notables.

2 2 [LC] al ras loc. adv. A CAMP RAS. Aquella nit dormírem al ras.

2 3 adj. [LC] [HIG] En heràld., que té un sol esmalt i no presenta peces ni figures, s’aplica a un escut.

2 4 adj. [LC] Ple fins a la vora superior, sense arribar a fer curull. Una mesura rasa.

2 5 adj. [LC] Sense núvols. Cel ras.

3 1 m. [LC] A muntanya, superfície extensa, llisa, no rocosa i no coberta de bosc. Els rasos de Peguera.

3 2 m. [LC] Pla del nivell que ateny una cosa.

4 adj. [TRA] Que té l’obra morta baixa. Vaixell ras. Goleta rasa.

5 1 adv. [LC] A poca altura de terra. L’avió ha passat ras.

5 2 adv. [LC] Molt de pressa, com volant. El carter va passar ras per davant de casa. Aneu-hi ras, abans no tanquin la porta.

6 1 adj. [LC] dir una cosa tot ras [o dir una cosa ras i curt] Dir-la sense subterfugis, sense embuts. Li vaig dir ras i curt: —Mentiu.

6 2 [LC] llis i ras V. LLIS.

rasa

1 1 f. [AQ] [OP] Excavació llarga i estreta com la que es fa per a posar-hi els fonaments d’un edifici.

1 2 f. [LC] [AQ] [OP] Llenca plana a tall de camí que es fa en els terrenys en pendent per deturar l’emportament de la terra per les aigües de la pluja i retenir part d’aquestes.

2 f. [IMF] Eina emprada pels esclopers per a polir el buit dels esclops, que consisteix en una làmina de ferro corbada i proveïda de tall disposada a l’extrem d’un mànec de fusta.

rasadora

f. [LC] Arrasador 2.

rasament

adv. [LC] Tot ras. Li va dir rasament que no és bo per a res.

rasant

1 adj. [LC] Que passa ras. Tir rasant.

2 1 f. [LC] [OP] Projecció en alçat del perfil longitudinal d’una carretera, d’un carrer, etc., que sol coincidir amb el seu eix longitudinal.

2 2 f. [OP] Inclinació de la rasant respecte al pla horitzontal.

rasar

1 v. intr. [LC] Passar ras, a penes fregant.

2 tr. [LC] Arrasar (una mesura curulla).

rascaculs

m. [LC] POP. Tobogan 2.

rascada

1 1 f. [LC] Acció de rascar.

1 2 f. [LC] Senyal que deixa sobre una cosa una altra que ha passat rascant-la.

2 f. [MD] Erosió produïda per un fregament.

rascador

1 m. [LC] [IMI] Instrument per a rascar.

2 m. [IMI] Eina de picapedrer que consisteix en una peça de fusta amb mànec proveïda de fulles de ferro dentades i que serveix per a allisar la pedra de construcció.

3 m. [IMI] Eina de llauner que consisteix en una peça prismàtica de secció triangular acabada en una punta cònica, proveïda de mànec, que serveix per a rascar la llauna per tal que l’estany agafi.

4 m. [IMI] ESTRÍJOL.

5 m. [IMI] RASORA.

6 m. [IMF] ESGARRAPACRESTES.

7 m. [IMI] Eina de l’escura-xemeneies amb què fa caure el sutge.

8 m. [HIA] Eina paleolítica de pedra de vora recta o incurvada al bisell, obtinguda mitjançant un retocament unifacial.

rascadures

f. pl. [LC] Parts que es desprenen d’una cosa rascant-la o gratant-la.

rascanyós -osa

adj. [LC] Que sempre porta l’opinió contrària.

rascar

v. tr. [LC] GRATAR. Si et pica, rasca’t. Les parets, les heu de rascar bé abans de pintar-les.

rascàs

[pl. -assos]

m. [ZOP] PÀMPOL RASCÀS.

rascassa

f. [ZOP] ESCÓRPORA.

rascat

m. [LC] Lloc on una cosa ha estat rascada.

rascla

1 f. [LC] [ZOO] Rascló 2 1.

2 f. [LC] [ZOP] ESCÓRPORA.

rasclada

1 f. [LC] Acció de rasclar.

2 f. [LC] Allò que ha estat aplegat d’un cop amb un rascle.

rasclador -a

adj. [LC] Que rascla.

rasclar

1 1 v. tr. [LC] [AGA] Passar el rascle per damunt (d’un terreny).

1 2 v. tr. [LC] Arreplegar amb el rascle. Rasclar la palla, l’herba.

2 tr. [AGF] TOSCAR².

rascle

1 m. [LC] [AGA] Instrument que consisteix en un tros de fusta pla, una sèrie de llistons paral·lels, un sol llistó, etc., proveït de claus o de pues de fusta, emprat per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir la llavor, arreplegar palla o herbes, etc.

2 m. [AF] Estri en forma d’espàtula o de ganiveta, de vegades formant part d’una màquina, utilitzat en diverses feines d’impressió, com la serigrafia, la calcografia, etc.

rascler

m. [GL] Conjunt de solcs, d’estries i de canals profunds separats per arestes tallants irregulars d’1 centímetre a 1 metre de profunditat, que s’originen a la superfície de les roques calcàries per l’acció corrosiva de les aigües salvatges, pluvials o marines.

rasclet

1 m. [LC] [AGA] Rascle petit.

2 1 m. [LC] [IMI] [AGF] Aixa petita que s’empra per a toscar el suro.

2 2 m. [IMI] Eina d’escloper que serveix per a rebaixar interiorment l’esclop.

3 1 m. [ZOO] PICARDONA.

3 2 m. [LC] [ZOO] RASCLETÓ.

rascleta

f. [LC] [IMI] Aixol de tall ample per a toscar el suro.

rascletó

m. [ZOO] Ocell de la família dels ràl·lids, d’uns 19 centímetres de llargada, plomatge fosc, potes verdes i bec amb la base vermella (Porzana parva).

rascló

1 m. [LC] [AGA] Rascle petit.

2 1 m. [ZOO] Ocell de la família dels ràl·lids, d’uns 28 centímetres de llargada, plomatge gris i castany amb els flancs ratllats de blanc i negre, i el bec llarg i vermellós (Rallus aquatiqus).

2 2 m. [LC] [ZOO] GUATLLA MARESA.

rasclonar

v. tr. [LC] [AGA] Aplanar amb el rascló. Rasclonar la terra.

rasclot

m. [ZOP] CAPTINYÓS.

rasclum

1 m. [LC] Cosa que, gratant o rascant, s’ha separat d’allò a què estava adherida.

2 m. [LC] [HO] Menjar que ha quedat agafat al recipient en què s’ha cuinat.

rasclumejar

v. tr. [LC] Escurar (un atuell de cuina) traient-ne el rasclum.

raser¹

m. [LC] Arrasador 2.

raser² -a

adj. [LC] Ras² 2 4. Una cullerada rasera.

raseret

m. [LC] CORRIOL¹.

rasora

f. [LC] [IMI] Paleta usada per a raure, especialment la pastera.

raspa

1 f. [LC] [IMI] [IMF] Eina semblant a una llima, de dents piramidals o còniques especialment sortints, que serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya i altres cossos durs no metàl·lics.

2 f. [AGA] Arròs del qual no es pot llevar la pellofa.

3 f. [LC] POP. Minyona de servei.

raspador -a

1 adj. [LC] Que raspa.

2 m. [LC] [IMI] [ECO] Instrument emprat per a esborrar raspant, especialment el format per una petita fulla d’acer afilada col·locada a l’extrem d’un mànec.

raspadura

1 f. [LC] Acció de raspar; l’efecte.

2 f. pl. [LC] Conjunt de les parts que es desprenen d’una cosa raspant-la.

raspall

1 m. [LC] [ED] Instrument que consisteix en un gran nombre de cerres, de crins, de brins rígids, etc., plantats en una placa de fusta, d’os, de vori o d’altra matèria dura, que serveix per a netejar i fregar. El raspall de la roba. Treure la pols amb un raspall. El raspall del cap. El raspallet de les dents, de les ungles.

2 1 m. [IT] Fusta plana coberta de pelfa que hi ha damunt els corrons ratllats i els de goma, en les màquines de filatura del cotó.

2 2 m. [IT] Borra de cotó que es treu de la pelfa del raspall.

2 3 m. [IT] Fusta guarnida de punxes de ferro que en les màquines de picar cartons jacquard fa recular els punxons.

2 4 m. [IT] Element cilíndric de la màquina de raspallar teixits.

3 m. [LC] [SP] Modalitat del joc de pilota valenciana que es pot jugar estant la pilota en terra.

4 m. [LC] [BOS] OLIVELLA.

raspallada

f. [LC] Acció de raspallar.

raspallament

m. [IT] Operació d’acabament que consisteix a sotmetre un teixit a l’acció d’un raspall, amb la finalitat de netejar-ne la superfície i allisar, orientar o aixecar el pèl.

raspallar

1 v. tr. [LC] Fregar, netejar, amb un raspall. Raspallar un vestit. Raspallar-se les dents.

2 tr. [LC] Afalagar (algú) amb lloances, especialment per veure de treure’n alguna cosa.

raspallera

f. [BOS] HERBA ESCOMBRERA.

raspament

1 m. [MD] Operació de raspar, amb un instrument tallant, la superfície d’un òrgan o de quelcom que hi és adherit.

2 m. [IQA] ESMERILAMENT.

raspar

1 v. tr. [LC] Gratar (alguna cosa), especialment amb una raspa o un altre instrument adequat, per treure’n parts superficials o alguna cosa adherida a la seva superfície.

2 tr. [LC] Produir una sensació de raspor (a la boca, a la gola). Aquest vi raspa la boca.

raspat

m. [LC] Acció de raspar; l’efecte.

raspera

f. [LC] [MD] Irritació a la gola que dona una sensació de raspor.

raspeta

f. [LC] [BOS] Rogeta 1.

raspinell

1 m. [ZOO] Ocell de la família dels cèrtids, d’uns 13 centímetres de llargada, amb el plomatge castany ratllat, habitant de superfícies arbrades de la muntanya baixa i mitjana (Certhia brachydactyla).

2 [ZOO] raspinell pirinenc Ocell de la família dels cèrtids, propi dels boscos d’alta muntanya (Certhia familiaris).

raspor

1 f. [LC] Qualitat de raspós.

2 f. [LC] Sensació produïda pel contacte d’un cos raspós.

raspós -osa

1 adj. [LC] Aspre al tacte, que té la superfície plena d’asperitats. Els gats tenen la llengua rasposa. Tenir una persona les mans rasposes.

2 adj. [LC] PER EXT. Un vi raspós.

rasquet

1 m. [LC] [EI] [IT] Tira d’acer, llistó, perfil d’alumini i de goma, col·locat a curta distància d’un corró, d’un cilindre, etc., paral·lelament a les seves generatrius, emprat en estampació que serveix per a treure l’excés de color o de tinta que aquest corró porti adherit a la superfície i també per a fer passar la pasta d’estampació a través del motlle.

2 m. [EI] Eina de secció triangular proveïda de tall, emprada per a rebaixar lleugerament peces de metall.

rasqueta

1 f. [IMI] [LC] Eina emprada per a netejar la fusta, rascar la pintura vella, etc., que consisteix en una planxa triangular de ferro o d’acer, amb tall als caires i proveïda de mànec.

2 f. [IMI] Eina de picapedrer emprada per a allisar la pedra de construcció.

3 f. [IMI] ESTRÍJOL.

rassa

1 f. [LC] [IMI] Conjunt d’objectes sense triar.

2 f. [IMI] [AGF] CARRAC.

rast

m. [LC] Sèrie de coses posades l’una al costat de l’altra al llarg d’un fil, d’una corda, etc. Un rast de cebes. Un rast de granets, de perles.

rastell

1 m. [LC] Paleta de ferro fixada a l’extrem de l’agullada que serveix per a netejar la rella de l’arada quan s’hi adhereix terra.

2 1 m. [LC] [IMI] Barra, llistó, etc., que té tot al llarg una sèrie de pues o de dents.

2 2 m. [LC] [IT] Post de fusta proveïda de puntes, fixada generalment en un cavallet, que s’empra per a pentinar a mà certes fibres dures, com el lli, el cànem, etc.

2 3 m. [LC] [AGR] Estri que es posa damunt la menjadora, on la palla, el fenc, l’herba, se sostenen sobre una sèrie de barrots paral·lels.

3 m. [AGA] Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.

4 m. [LC] RASTELLERA. Posar a rastell.

5 1 m. [AGF] [OP] Obra de correcció en forma de rastell per a fixar la neu i evitar les allaus. Rastell de barres, de brèndoles.

5 2 m. [LC] Vorada 2 3.

6 m. [AQ] Reixa caladissa que defensa l’entrada d’una construcció fortificada.

7 m. [AGP] Ormeig de pesca que consisteix en un sac de xarxa amb boca metàl·lica i cadenes a la part de baix.

rastellar

1 v. tr. [LC] [IT] Pentinar (el cànem, el lli) per mitjà del rastell.

2 v. tr. [AGA] Treballar amb el rastell (la terra), arreplegar amb el rastell (l’herba, la palla, etc.).

rastellat -ada

adj. [HIG] En heràld., proveït de rastell calat a la porta. Un castell rastellat. Una torre rastellada.

rastellera

1 f. [LC] Conjunt de coses posades en fila l’una al costat de l’altra. Una rastellera de garbes.

2 [LC] rastellera de dents Conjunt dels dos rengles de dents.

rastral

m. [MU] Instrument que serveix per a traçar simultàniament les cinc línies del pentagrama.

rastre

1 1 m. [LC] Pista 1. Seguir el rastre d’un conill.

1 2 m. [LC] Vestigi 1. No n’ha quedat ni rastre.

2 m. [BO] rastre foliar Feix conductor que, en les plantes vasculars, se separa de l’estela i es dirigeix a la fulla.

rastreig

m. [SP] [LC] Acció de rastrejar.

rastrejador -a

adj. i m. i f. [LC] Que rastreja.

rastrejament

m. [LC] RASTREIG.

rastrejar

v. tr. [LC] [SP] Seguir el rastre (d’algú o d’alguna cosa).

rastrera

f. [TRA] Vela del trinquet, major i mitjana, semblant a l’ala.

rasura

1 f. [LC] Acció de raure o d’afaitar.

2 f. [LC] [usat generalment en pl.] Pólvores que es desprenen d’una cosa que es raspa. Rasura de vori, de banya de cérvol.

rasurar

v. tr. [LC] Tondre, raure o afaitar.

rat¹

m. [LC] [ZOM] Rata 1.

rat²

adj. [DR] [AD] matrimoni rat V. MATRIMONI.

rata

1 1 f. [ZOM] [LC] Mamífer rosegador de la família dels múrids, de pelatge fosc al dors i clar al ventre, i amb les orelles dretes (Rattus norvegicus).

1 2 [ZOM] rata cellarda Mamífer rosegador de la família dels glírids, amb la cua llarga i peluda, de costums nocturns, que viu a la regió paleàrtica (Eliomys quercinus).

1 3 [ZOM] rata d’aigua Mamífer rosegador de la família dels arvicòlids, que habita a les vores de rierols i masses d’aigua (Arvicola sapidus).

1 4 [ZOM] rata de camp RATA NEGRA.

1 5 [ZOM] rata dormidora grisa Liró 1.

1 6 [ZOM] rata dormidora rogenca Mamífer rosegador de la família dels glírids, de pelatge castany clar i ulls grossos (Muscardinus avellanarius).

1 7 [ZOM] rata negra Mamífer rosegador de la família dels múrids, de cua llarga, amb les orelles grosses i el pelatge aspre i fosc al dors i blanquinós al ventre (Rattus rattus).

1 8 [ZOM] rata talpera Mamífer rosegador de la família dels arvicòlids, de costums diürns, que construeix galeries als prats alpins i subalpins i als camps de dalla (Arvicola terrestris).

2 f. [ZOM] rata bàndicut BÀNDICUT.

3 1 f. [LC] córrer la rata pel ventre Tenir gana.

3 2 [JE] el gat i la rata V. GAT.

4 adj. i m. i f. [LC] AVARICIÓS.

5 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels uranoscòpids, de 30 centímetres de llargada màxima, de color bru amb línies longitudinals més o menys marcades, ventre blanc i aletes ventrals i pectorals rosades, amb el cap gros, cuboide, dur i proveït d’espines, els ulls petits situats a la cara superior del cap, la boca ampla oberta cap a dalt, d’hàbits bentònics, que viu normalment colgat a la sorra (Uranoscopus scaber).

ratador -a

adj. [LC] Inclinat a caçar les rates. Aquest gat és molt ratador.

ratadura

f. [LC] Forat, desgast, fet per una rata.

ratafia

f. [LC] [HO] Licor fet per maceració en alcohol de nous verdes.

ratània

f. [LC] [BOS] [MD] Arbust de fulles simples, flors zigomorfes vermelloses i fruit globós cobert de pues, indígena dels Andes centrals, les arrels del qual proporcionen un extracte medicinal de propietats astringents i tanins (Krameria triandra).

ratapenada

f. [LC] [ZOM] Ratapinyada 1.

ratapeus

m. [BOB] PEU DE RATA.

ratapinyada

1 1 f. [ZOM] Mamífer quiròpter de les famílies dels vespertiliònids, dels molòssids i dels rinolòfids.

1 2 f. [ZOM] [LC] Ratapinyada de la família dels vespertiliònids, de mida petita, abundant a tot Europa (Pipistrellus pipistrellus).

1 3 [ZOM] ratapinyada clara d’aigua Ratapinyada de la família dels vespertiliònids, que viu a la regió paleàrtica en boscos i planes prop de l’aigua (Myotis daubentonii).

1 4 [ZOM] ratapinyada de bigotis Ratapinyada de la família dels vespertiliònids, pròpia d’Europa i Àsia (Myotis mystacinus).

1 5 [ZOM] ratapinyada de bosc Ratapinyada de la família dels vespertiliònids, que viu en zones de muntanya d’Europa, Àsia occidental i Marroc (Barbastella barbastellus).

1 6 [ZOM] ratapinyada de cua llarga Ratapinyada de la família dels molòssids, que es pot trobar a les esquerdes de les roques i de les construccions i, algunes vegades, en forats dels troncs (Tadarida teniotis).

1 7 [ZOM] ratapinyada de ferradura Ratapinyada del gènere Rinolophus, de la família dels rinolòfids, que presenta unes excrescències en forma de ferradura al musell.

1 8 [ZOM] ratapinyada de peus grossos Ratapinyada de la família dels vespertiliònids, que viu habitualment en coves prop de l’aigua a l’àrea mediterrània (Myotis capaccinii).

1 9 [ZOM] ratapinyada de vores clares Ratapinyada de la família dels vespertiliònids, que viu prop dels humans i acostuma a hivernar en escletxes i soterranis al sud d’Europa i a l’Àsia central i occidental (Pipistrellus kuhlii).

1 10 [ZOM] ratapinyada dels graners Ratapinyada de la família dels vespertiliònids, que viu a l’oest d’Europa, Àsia i el Marroc (Eptesicus serotinus).

1 11 [ZOM] ratapinyada muntanyenca Ratapinyada de la família dels vespertiliònids, que viu a tota mena d’indrets i hiverna en coves (Pipistrellus savii).

1 12 [ZOM] ratapinyada orelluda Ratapinyada del gènere Plecotus, de la família dels vespertiliònids, que hiverna en coves, generalment sola.

2 f. [HIG] Figura heràldica d’una ratapinyada que es representa de cara i amb les ales esteses, emprada generalment com a cimera.

ratar

1 v. intr. [LC] Un gat, un gos, etc., caçar rates, ratolins. És un gat que tot el dia està ratant.

2 tr. [LC] Una rata, un ratolí, rosegar. Algun ratolí ha ratat la roba de la calaixera.

ratat -ada

1 adj. [LC] Com rosegat de rates. Tenir el nas ratat. Ratat de la pigota.

2 m. [LC] Malaltia produïda en l’olivera per l’aranyó.

ratbuf

m. [LC] [ZOM] RATA D’AIGUA.

ratejar

v. intr. [EI] Un motor d’explosió, funcionar defectuosament pel fet de fallar algunes explosions.

ratel

m. [ZOM] Mamífer de la família dels mustèlids, d’aspecte arrodonit i massís, amb el pelatge arrissat i llarg, les potes curtes i amb urpes i els ulls petits, excavador i omnívor, que habita a les estepes d’Àfrica i d’Àsia (Mellivora capensis).

rater -a

adj. [LC] RATADOR.

ratera

1 1 f. [LC] Parany per a agafar rates. Parar una ratera. Caure a la ratera.

1 2 f. [LC] PER EXT. Li han parat una bona ratera, a en Joan!

1 3 f. [TRA] Disc metàl·lic amb un forat al mig i una obertura al costat que es col·loca a les amarres per impedir el pas de les rates.

2 1 f. [IT] Màquina per a destriar i espolsar fibres curtes, borres i, especialment, rebutjos de llana.

2 2 f. [IT] MAQUINETA DE LLIÇOS.

rateria

f. [LC] GASIVERIA.

rateta

f. [LC] fer la rateta Projectar sobre alguna cosa la llum reflectida per un mirallet.

raticida

m. [MD] Producte per a matar rates i ratolins.

ratificable

adj. [LC] Que pot ésser ratificat.

ratificació

1 f. [LC] Acció de ratificar; l’efecte.

2 1 f. [AD] Declaració de voluntat per la qual una persona confirma els negocis que un altre ha conclòs en nom seu sense autorització.

2 2 f. [AD] Aprovació d’un tractat o d’un acord internacional pels òrgans interns competents per comprometre internacionalment l’Estat.

ratificar

1 v. tr. [LC] [DR] [AD] Confirmar (alguna cosa que s’ha dit o fet), fer-la valedora. Ell ratifica tot el que havia dit. Ratificar un tractat.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Ratifico la bona opinió que tenia d’ell.

3 intr. pron. [LC] Ens ratifiquem de ple en allò que ja hem dit.

ratina

f. [IT] [LC] RETINA¹.

ratinadora

f. [IT] Màquina de ratinar o de frisar.

ratinar

v. tr. [IT] Sotmetre (un teixit) a l’operació de ratinatge.

ratinatge

m. [IT] Operació d’acabament a la qual és sotmesa la superfície d’un teixit amb molt de pèl, que consisteix a formar frisos o aglomeracions d’aquest pèl en la ratinadora.

ràtio

f. [PE] [ECT] Quocient de dues magnituds o dues quantitats que són objecte de comparació. La ràtio adequada és de 8 infants per professor.

ratlla

1 1 f. [LC] [AF] Línia traçada sobre la superfície d’una cosa amb un llapis, una ploma, etc. Les cinc ratlles del pentagrama.

1 2 [LC] fer creu i ratlla a algú o alguna cosa V. CREU.

1 3 [LC] passar ratlla a) Invalidar quelcom escrit traçant damunt seu una ratlla de tinta, de llapis, etc.

1 3 [LC] PER EXT. passar ratlla b) No hi pensem més: passem-hi ratlla.

1 4 [TRG] [OP] ratlla contínua Marca viària que consisteix en una línia que separa dos carrils, de sentit contrari o no, ordena la circulació i prohibeix el desplaçament entre els carrils contigus.

1 5 [TRG] ratlla de vora de calçada Traç pintat al lateral de la calçada per a delimitar-la i facilitar als conductors la visió dels límits d’aquesta.

1 6 [TRG] [OP] ratlla discontínua Marca viària que consisteix en una línia que separa dos carrils, de sentit contrari o no, ordena la circulació i permet ocasionalment el desplaçament entre els carrils contigus.

2 1 f. [LC] [GL] Solc que deixa el pas d’un estilet, d’un burí, etc., a la superfície d’una cosa.

2 2 f. [AGF] ESQUERD.

2 3 f. [LC] Sec que resta en una cosa d’haver-la doblegada.

3 1 f. [LC] Porció llarga i estreta que es diferencia de les adjacents pel color, pel treballat, etc. Teixit de ratlles blanques i negres.

3 2 f. [MD] Signe clínic consistent en un canvi de coloració en una zona llarga i estreta de la pell o les mucoses.

4 1 f. [FIF] [TC] [QU] ratlla d’absorció Ratlla fosca d’un espectre d’absorció.

4 2 [FIF] [TC] ratlla d’espectre LÍNIA ESPECTRAL.

4 3 [FIF] ratlla tel·lúrica Ratlla d’absorció de l’espectre solar, produïda en travessar, la radiació solar, l’atmosfera terrestre.

4 4 [QU] [FIF] ratlles homòlogues En una espectroscòpia d’emissió, línies espectrals pròximes que es comporten semblantment en variar la concentració de l’element que les produeix o les condicions de l’excitació i són emprades per a l’anàlisi quantitativa.

5 f. [LC] Sèrie de lletres o de mots disposats d’una manera contínua en direcció horitzontal. Una plana de vint ratlles o línies. Pagar un escrit a tant la ratlla. Escriu-li quatre ratlles participant-li la nova.

6 f. [LC] [TC] Signe emprat en l’alfabet Morse, que correspon a un impuls de corrent d’una durada llarga.

7 1 f. [LC] Límit d’una contrada, d’un país, etc. A la ratlla de França.

7 2 f. [LC] PER EXT. Posar ratlla a una cosa.

7 3 [LC] a la ratlla de loc. prep. Prop de (una quantitat). L’edat exacta no la sé, però ja està a la ratlla dels cinquanta. La despesa pujava a la ratlla dels 1.000 euros.

7 4 [LC] a ratlla loc. adv. En els seus límits justos. Jo sabré posar a ratlla els més agosarats.

7 5 [LC] passar de la ratlla PASSAR DE MIDA.

ratllada

f. [LC] Acció de ratllar; l’efecte.

ratllador -a

1 adj. [LC] Que ratlla.

2 1 m. [LC] [ED] Ganivet emprat per a ratllar o reduir a trossets menuts.

2 2 m. [LC] [ED] RATLLADORA.

ratlladora

f. [LC] [ED] Làmina acanalada de llauna o d’acer inoxidable amb forats de vores alçades i tallants emprada per a ratllar pa, formatge, etc.

ratlladura

f. [LC] [usat generalment en pl.] Partícules que es treuen d’una cosa ratllant-la.

ratllar

1 v. tr. [LC] [AD] Fer una ratlla o ratlles (a alguna cosa). Ratllar el suro.

2 tr. [LC] Reduir (certs aliments) a trossets menuts passant-hi un objecte de superfície rasposa. Hem de ratllar formatge per als macarrons.

ratllat -ada

1 adj. [LC] [AGR] Que presenta ratlles. Un full de paper ratllat. Un animal amb la pell ratllada.

2 m. [LC] Conjunt de ratlles que presenta una tela, un paper, etc.

ratolí

1 1 m. [LC] [ZOM] Mamífer rosegador de la família dels múrids, de poca grandària, el cap diferenciat del cos, la cua llarga i escamosa, el crani allargat i sense ullals ni premolars.

1 2 [ZOM] ratolí lleonat Ratolí amb una taca groga palesa a la gola (Apodemus flavicollis).

1 3 [ZOM] ratolí de bosc Ratolí que viu als camps, en llocs no gaire humits, i és molt més abundant que el ratolí lleonat (Apodemus sylvaticus).

1 4 [ZOM] ratolí de les collites Ratolí que viu en valls i planes humides i en planes inundades (Micromys minutus).

1 5 [ZOM] ratolí de rostoll RATOLÍ DE BOSC.

1 6 [ZOM] ratolí domèstic Ratolí que fa estralls en els aliments emmagatzemats i és de distribució antròpica (Mus musculus).

2 m. [MD] ratolí articular ARTRÒLIT.

3 m. [IN] Aparell manual de localització de coordenades del cursor d’una pantalla d’ordinador que funciona per desplaçament sobre una superfície o que pot anar incorporat al teclat.

ratonejar

v. tr. [LC] Ratar 1.

ratoner -a

adj. [LC] RATADOR.

ratpenat

m. [LC] [ZOM] [HIG] Ratapinyada 1.

ratxa

1 f. [LC] [ME] Augment sobtat de la velocitat del vent.

2 f. [LC] PER EXT. De feina, adés n’hi ha molta, adés no n’hi ha gens: va a ratxes. Ha tingut una bona ratxa en el joc.

ratxada

f. [LC] [ME] Ratxa forta.

ratxar

1 v. intr. [LC] La cigala, cantar.

2 v. intr. [LC] El perdigot, cantar, especialment quan es fa servir de reclam. Fer ratxar o parar el perdigot.

ratxós -osa

adj. [LC] Que procedeix a ratxes.

ratxosament

adv. [LC] A ratxes.

ràtzia

f. [LC] [DE] Incursió en un territori enemic per a robar o destruir.

rauc¹

m. [LC] Crit de la granota, del gripau.

rauc² -a

adj. [LC] RONC².

raucador -a

adj. [LC] Que rauca. Gripau raucador.

raucar

v. intr. [LC] La granota, el gripau, cridar.

rau-rau

m. [LC] Rosec, especialment de la consciència. Per força ha de sentir el rau-rau de la consciència. El cor li fa rau-rau.

raure

[quant a la flexió, com plaure]

1 1 v. tr. [LC] Passar un instrument tallant, un raspador, etc., per la superfície (d’una cosa) per llevar-li el pèl, el borrissol, l’herba que s’hi ha fet, les desigualtats. Raure l’era, un camp.

1 2 v. tr. [LC] Llevar (el pèl, el borrissol, etc.), amb un raor.

2 intr. [LC] Tenir tractes amb qui no voldríem. Em sap greu d’haver de raure amb aquell home de tan mal geni.

3 1 intr. [LC] anar a raure a un indret Anar-hi sense voler-ho empès per la ventura.

3 2 intr. [LC] Estar-se en un lloc. On rau ara aquest desgraciat?

3 3 intr. [LC] Consistir en alguna cosa, tenir precisament el seu lloc en tal o tal cosa. El valor d’aquestes joies rau en el fet que són peces úniques.

rautar

v. tr. [LC] GRATAR.

rautija

f. [LC] [MD] Aspror de la laringe deguda a diversos agents irritants, especialment a l’acumulació de mucositats.

rauxa

f. [LC] Determinació sobtada, pensada capriciosa. Li va venir la rauxa d’enviar correus electrònics. Ja em cansen les rauxes que li agafen al teu fill.

rauxós -osa

adj. [LC] ARRAUXAT.

rauxosament

adv. [LC] A rauxes, en una rauxa.

raval

1 m. o f. [LC] [GG] Part d’una població que està o havia estat extramurs.

2 m. o f. [LC] [GG] Part extrema d’una població.

3 m. o f. [LC] [GG] Població annexa a una altra de més gran.

ravata

f. [LC] Acció de deixar-se emportar violentament per una passió.

ravatat -ada

adj. [LC] Emportat per una passió.

rave

1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Arrel comestible de la ravenera, molt engruixida, vermella i de sabor picant.

1 2 m. [LC] [AGA] [BOS] Ravenera 1.

2 m. [LC] [BOS] rave rusticà Herba de la família de les crucíferes, robusta i d’arrel gruixuda, fulles lanceolades, crenades o pinnatífides, flors blanques i oloroses, en inflorescència corimbiforme, i fruit ovoide, originària probablement de l’Europa centreoriental i cultivada per aprofitar-ne l’arrel, blanca i de sabor picant, emprada com a condiment i com a medicinal (Armoracia rusticana).

ravebleda

m. [BOS] [AGA] BLEDA-RAVE.

ravegalla

f. [BOS] RAVENISSA GROGA.

raveguí

m. [BOS] RAFANISTRE.

ravenar

m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de raves.

ravenell

m. [BOS] Herba de la família de les crucíferes, híspida, de fulles oblongues, les basals pinnatipartides o pinnatisectes, flors d’un groc pàl·lid en raïms terminals i fruit dividit transversalment en dos segments, pròpia dels sembrats i dels erms (Rapistrum rugosum).

ravenera

1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les crucíferes, d’arrel tuberosa, fulles oblongues, les inferiors pinnatisectes, flors blanques o violàcies amb venes fosques i fruit en síliqua inflada, conreada per les seves arrels carnoses, els raves (Raphanus sativus).

2 f. [LC] [ED] Plata petita usada per a servir els raves a taula.

ravenet

m. [BOS] RAFANISTRE.