conferenciar

v. intr. [LC] Veure’s amb algú per consultar o discutir un assumpte determinat. Conferenciar amb el seu advocat. Aquest matí han conferenciat llargament el capità general i el governador.

conferiment

m. [LC] Acció de conferir; l’efecte.

conferir

1 v. tr. [LC] Concedir, atribuir en virtut de la pròpia autoritat. Conferir a algú un títol, un dret, un privilegi.

2 1 tr. [FL] [FLL] Posar de costat (textos) per comparar-los. Conferir dos manuscrits entre ells.

2 2 [FL] [FLL] [escrit abreujadament cf.] conferiu Expressió que indica que un passatge pot ésser interessant o instructiu de comparar o confrontar.

3 intr. [LC] CONFERENCIAR.

confés -essa

1 adj. [LC] [DR] Que ha confessat el seu delicte. Acusat confés. Convicte però no confés.

2 m. [RE] CONFESSOR¹.

confessable

adj. [LC] [RE] Que pot ésser confessat.

confessant

adj. i m. i f. [LC] [DR] Que confessa, especialment en judici.

confessar

1 1 v. tr. [LC] [RE] Una persona catòlica, reconèixer o declarar voluntàriament (els pecats) a un sacerdot a fi de rebre l’absolució. Confessar un pecat. Coneixent que es moria, demanà per confessar.

1 2 intr. pron. [RE] Confessar-se d’un pecat. Confessar-se culpable d’orgull. En la quaresma dejunem i ens confessem.

1 3 [LC] confessar algú a) Rebre la seva confessió. El sacerdot que l’ha confessat. Un sacerdot que no té llicència per a confessar.

1 3 [LC] confessar algú b) Arrencar-li un secret.

1 4 v. tr. [RE] Una persona cristiana, reconèixer (els pecats) davant Déu.

2 1 tr. [LC] [DR] Reconèixer o declarar (alguna cosa, especialment que és blasmable o ens desfavoreix), reconèixer ésser vera (una cosa, especialment que volíem tenir secreta). Confesso que he faltat. Confesso la meva falta, la meva culpa. Confesso la meva ignorància, el meu error. Confesso que no el creia tan intel·ligent. Confesso la veritat: he tingut una estona de por. Cal confessar que és un home pesat. Confessar el seu crim al jutge. El detingut ha confessat a la tercera declaració.

2 2 intr. pron. [LC] [DR] El detingut s’ha confessat culpable.

3 tr. [LC] Declarar públicament (les seves creences). Confessar la seva fe.

confessió

1 1 f. [LC] [RE] Acció de confessar o de confessar-se. Morir sense confessió. Fer una confessió general. El secret de la confessió. Fer la confessió de la seva falta.

1 2 f. [LC] [RE] PER EXT. Fer confessió pública de la seva fe.

1 3 [LC] confessió auricular Confessió dita a l’orella, privadament.

2 1 f. [LC] [RE] Església amb una particular confessió de fe. Pertany a la confessió anglicana. Les diverses confessions cristianes.

2 2 [RE] [LC] confessió de fe Declaració dels articles de la fe d’una església cristiana.

3 f. [HIA] Sepulcre d’un màrtir, confessor de la fe, damunt el qual hom ha construït un altar.

4 f. [FLL] Forma literària autobiogràfica caracteritzada perquè l’autor exposa sobretot la pròpia intimitat, a diferència de les memòries, concebudes generalment com la visió global de la vida o l’obra de l’autor.

5 1 f. [DR] En dret, declaració de l’inculpat reconeixent la seva responsabilitat en el fet que li és imputat.

5 2 [DR] confessió en judici Mitjà de prova consistent en la declaració d’alguna de les parts litigants, reconeixent o no fets que la poden perjudicar.

confessional

1 adj. [RE] De confessió. Secret confessional.

2 adj. [RE] [LC] [PE] Relatiu o pertanyent a una confessió religiosa. Educació confessional. Escola confessional. Estat confessional.

confessionalitat

1 f. [RE] [DR] Caràcter o qualitat de confessional.

2 f. [PO] Adhesió pública i oficial d’una institució o àdhuc d’un estat a una confessió religiosa.

confessionari

1 m. [LC] [RE] Caseta que sol haver-hi a les esglésies catòliques, amb un seient per al confessor i una obertura o finestreta per on el penitent des de fora pot dir la seva confessió a l’orella del sacerdot sense ésser sentit per ningú més.

2 m. [RE] Llibre que ajuda a preparar la confessió dels pecats.

confessionista

m. i f. [RE] Adepte d’una determinada confessió de fe.

confessor¹

m. [LC] [RE] [PR] Sacerdot que administra el sagrament de la penitència. Als peus del confessor. Cridar el confessor. Va anar a trobar el seu confessor. El confessor del rei.

confessor² confessora

m. i f. [RE] Cristià que davant el perill confessa la seva fe i sofreix persecució per aquest motiu.

confessòria

f. [DR] En dret, acció civil que correspon al propietari de la finca dominant o al titular de la servitud per obtenir el reconeixement i el respecte de qui la discuteix o pertorba.

confeti

m. [LC] PAPERETS.

confí

[usat generalment en pl.]

1 m. [LC] Terme on un territori acaba i un altre comença, regió fronterera. Els confins d’una província.

2 [LC] confins de la terra Darrers límits de la terra habitada.

confiadament

adv. [LC] Amb confiança. Li vaig deixar els llibres confiadament.

confiament

m. [LC] Acció de confiar; l’efecte. El confiament d’un dipòsit, d’un secret.

confiança

1 1 f. [LC] Seguretat de qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció d’algú. Tenir confiança en algú. Tenir molta confiança, poca confiança, en algú. Posar la confiança en algú. Perdre la confiança en algú. Inspirar confiança a algú. Tenir la confiança d’algú. Perdre la confiança d’algú. Guanyar-se, merèixer, la confiança d’algú. Abusar de la confiança d’algú. Condemnat per abús de confiança. El president ha plantejat la qüestió de confiança.

1 2 [LC] de confiança loc. adj. Expressió usada per a indicar la persona o la cosa en la qual hom pot confiar. Els faré acompanyar per una persona de confiança. Em podries recomanar un paleta de confiança?

2 f. [LC] Seguretat pública que inspira un govern. La confiança comença a renéixer.

3 f. [LC] Seguretat de qui compta amb si mateix. Una dona plena de confiança. Obrar, parlar, amb confiança.

4 f. [LC] Seguretat de qui compta amb alguna cosa. Tenir confiança en un remei. Tenir confiança en el resultat. La confiança en l’èxit és indispensable en tota empresa.

5 1 f. [LC] Relació existent entre persones que es tenen mútuament confiança, franquesa. Sense confiança no hi ha matrimoni feliç. Et diré en confiança que no hi aniré. De primer se’ns feia tot estrany; després ens ha anat agafant confiança.

5 2 f. [LC] FAMILIARITAT. Tractes aquella gent amb massa confiança. Què són aquestes confiances amb els veïns?

confiar

1 1 v. tr. [LC] Remetre, lliurar amb confiança. Confiar un dipòsit. Confiar els infants al mestre. Confiar la instrucció de les criatures a l’escola pública. Li han confiat la direcció de la fàbrica.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Confiar les llavors a la terra. Confiar alguna cosa a la memòria.

2 1 tr. [LC] Fer saber en confiança. Confiar un secret a algú. Confiar a algú les seves pors, les seves esperances, els seus projectes.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Confiar un secret al paper.

3 intr. [LC] Posar, tenir confiança. Confiar en un amic. Confiar en Déu. Confiar en la seva sort. Confiar en les seves pròpies forces. Ha dit que vindrà; però no hi confio.

confiat -ada

1 adj. [LC] Que confia. Estar algú molt confiat de si mateix.

2 adj. [LC] Inclinat a confiar. És tot confiat; presta tots els diners que li demanen.

confidència

1 f. [LC] Acció de confiar o de fer saber a algú alguna cosa que no ha de divulgar. Fer una confidència. Et faré una confidència de la meva situació. Per confidències han sabut que l’enemic prepara una ofensiva.

2 f. [LC] Cosa feta saber en confidència. Si pogués contar totes les confidències que tinc d’ell!

confidencial

1 adj. [LC] [CO] Comunicat en confidència. Notícia confidencial.

2 adj. [LC] Que conté una confidència. Una carta confidencial.

3 adj. [LC] Que indica la comunicació d’una confidència. Em parlà en un to confidencial.

4 adj. [LC] Inclinat a la confidència.

confidencialment

adv. [LC] D’una manera confidencial. Hem sabut confidencialment que es prepara una vaga.

confidenciari confidenciària

m. i f. [LC] Persona que gaudeix d’alguna cosa en virtut d’una convenció secreta.

confident

1 1 adj. [LC] Que rep les confidències d’algú. El meu amic més confident.

1 2 adj. [LC] PER EXT. Un astre confident.

1 3 m. i f. [LC] El meu confident. La confident dels seus amors.

2 m. i f. [LC] [DE] Espia 1. Alerta, és un confident de la policia.

3 m. [IMF] Moble de saló, d’origen francès, fet per a seure-hi dues persones de costat però confrontades de manera que un respatller és situat a la inversa de l’altre.

confidentment

adv. [LC] En confidència.

configuració

1 f. [LC] Disposició de les parts d’un cos que li dona certa forma o figura. Configuració del cos humà. Configuració d’un terreny, d’una serra, d’una illa.

2 f. [FIA] Posició relativa d’un planeta respecte de la Terra i del Sol.

3 f. [QU] En quím., arranjament geomètric dels àtoms o dels grups que envolten un determinat àtom al qual són enllaçats.

configurar

v. tr. [LC] Disposar segons una certa configuració.

configuratiu -iva

adj. [LC] [FL] Que serveix per a configurar. Tret configuratiu.

confinament

1 m. [LC] [DR] [DE] Acció de confinar o de confinar-se en un lloc.

2 1 m. [DR] [DE] Pena restrictiva de la llibertat, aplicada generalment a delictes polítics. Van decretar el confinament d’aquell exministre tan corrupte.

2 2 m. [LC] [DR] Aïllament de la persona que està confinada. El confinament en què visc.

3 m. [FIN] En fís. nuclear, mètode de delimitació espacial d’un plasma.

confinar

1 1 v. intr. [LC] Estar situat als confins d’un país, fronterejar. Catalunya confina a l’oest amb Aragó.

1 2 v. intr. [LC] Dos països, tenir uns confins comuns. Alemanya i França confinen.

1 3 v. intr. [LC] Ésser veí. El meu camp confina amb el d’en Joan Pi.

1 4 v. intr. [LC] PER EXT. El geni confina amb la follia.

2 1 tr. [DR] [DE] Condemnar a confinament.

2 2 tr. [LC] [DR] [DE] Tancar (algú) dins un espai limitat. Han confinat els caps revolucionaris en una illa. La malaltia el té confinat a casa.

3 1 intr. pron. [LC] Aïllar-se, retreure’s. S’ha confinat en un poblet per estudiar.

3 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Confinar-se en una part de la ciència.

confirmable

adj. [LC] Que pot ésser confirmat.

confirmació

1 1 f. [LC] [FS] Acció de confirmar. La confirmació de les nostres esperances. La confirmació d’un privilegi, d’una sentència.

1 2 f. [LC] [FS] Allò que confirma. He rebut la confirmació de la seva mort. Una notícia que no ha tingut confirmació.

1 3 f. [LC] Part d’un discurs que conté les proves d’allò que l’orador ha afirmat en la proposició.

2 f. [BB] Document que renova el contingut jurídic d’un acte anterior per tal de fer-lo vigent.

3 1 f. [LC] [RE] Sagrament d’algunes confessions cristianes destinat a fer davallar l’Esperit Sant sobre el cristià per confirmar-lo en la gràcia del baptisme.

3 2 f. [RE] En diverses esglésies cristianes, ritu suplementari del baptisme.

confirmador confirmadora

1 m. i f. [LC] Persona que confirma.

2 m. pl. [BB] Des de l’alta edat mitjana, signants dels diplomes.

confirmand confirmanda

m. i f. [LC] Persona que ha de rebre el sagrament de la confirmació.

confirmant

adj. [LC] Que confirma.

confirmar

1 v. tr. [LC] Fer encara més ferm, més segur. Això em confirma en les meves esperances, en la meva idea, en la meva decisió. Això confirma les meves esperances, la meva opinió.

2 1 tr. [LC] [RE] Administrar (a algú) la confirmació.

2 2 tr. [LC] POP. BUFETEJAR.

3 1 tr. [LC] Mantenir (una decisió, un càrrec, etc.). Confirmo la meva comanda del 14 del mes corrent.

3 2 [LC] confirmar una sentència Un tribunal, mantenir la sentència d’un tribunal inferior.

3 3 tr. [LC] Mantenir (una persona) en el càrrec que té. Han confirmat el Lluís per segona vegada en el càrrec de secretari.

4 tr. [LC] Fer vàlid per un assentiment formal, per una sanció necessària, ratificar. Confirmo l’oferiment que el meu germà ha fet en el meu nom. Confirmar el nomenament d’un funcionari. El Parlament ha confirmat el decret del ministre.

5 1 tr. [LC] [FS] Donar nova o definitiva seguretat de la certesa (d’una cosa, d’una teoria, d’una hipòtesi, etc.). Confirmar un rumor, una notícia. Els fets han confirmat les nostres sospites. Tots els indicis confirmen la seva fuga.

5 2 intr. pron. [LC] Esdevenir segur i cert. Les nostres sospites s’han confirmat.

5 3 tr. [LC] Verificar, comprovar, (alguna cosa de la qual es dubtava). He confirmat que les botes són mig buides.

confirmatiu -iva

adj. [LC] Que confirma. Resposta confirmativa.

confirmatori -òria

1 adj. [LC] CONFIRMATIU. Sentència confirmatòria.

2 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al sagrament de la confirmació.

confiscable

adj. [LC] [DR] Subjecte a ésser confiscat.

confiscació

f. [LC] [DR] [AD] Acció de confiscar; l’efecte. La confiscació dels béns.

confiscador -a

adj. [LC] [DR] Que pot ésser o ha d’ésser confiscat. Els béns confiscadors.

confiscar

1 v. tr. [LC] [DR] [AD] Atribuir al fisc, en virtut d’un decret, d’una sentència, etc., (béns que eren propietat d’algú). Hom confiscà els béns dels emigrats.

2 v. tr. [LC] Acaparar (quelcom) prenent-ho als altres.

confit¹

m. [LC] [HO] [MD] Pinyó, avellana, gra d’anís, petita quantitat d’un licor o d’un medicament, envoltat d’una capa de sucre fi endurida. Confits de casament, de bateig. Un confit purgant, laxant, vermífug.

confit² -a

1 1 adj. [HO] Que ha estat confitat.

1 2 m. [LC] [HO] CONFITAT.

2 adj. [LC] Impregnat. Una terra confita d’orins.

confitar

1 1 v. tr. [LC] [HO] Posar (fruites o viandes) en algun suc que les penetri i serveixi per a conservar-les. Confitar coliflor, carn, en sal i vinagre. Confitar codonys amb sucre.

1 2 v. tr. [LC] [HO] Coure (la fruita) amb sucre. Confitar peres i préssecs.

2 tr. [LC] Guardar o retenir avariciosament. Que els vols tenir confitats, els diners? Té, confita-t’ho: no ho necessito per a res.

confitat

1 m. [LC] [HO] Menja confitada, especialment en sal i vinagre. Avui mengem confitat.

2 m. [LC] [HO] Carn, especialment conjunt de llom, costelles i embotits de porc, conservada dins olles amb oli o greix. Confitat d’ànec.

confiter confitera

m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que prepara o ven fruites confitades, confits, bombons i altres llaminadures.

confitera

f. [LC] [ED] Pot on es guarden els confits o les confitures.

confiteria

1 f. [LC] [IMI] Indústria, comerç, de confiter.

2 f. [LC] [IMI] Obrador, botiga, de confiter.

confitura

f. [LC] [HO] Fruita confitada, especialment la que forma una pasta o melmelada. Confitura de codony. En el pot petit hi ha la bona confitura.

confiturer -a

1 1 adj. [LC] [ED] Relatiu o pertanyent a la confitura o a la seva fabricació.

1 2 m. i f. [PR] [IMI] [LC] Persona que fa o ven confitures.

1 3 m. i f. [PR] [IMI] [LC] CONFITER, CONFITERA.

2 f. [LC] [ED] Plata o recipient destinats a presentar confitures damunt un taulell o una taula.

confitureria

f. [LC] [IMI] Obrador o tenda on hom elabora o ven confitures.

conflagració

1 f. [LC] Abrandament general.

2 f. [LC] [DE] Fet d’entrar en lluita diferents pobles, nacions i estats.

conflent

m. [LC] Indret on un corrent d’aigua es reuneix amb un altre. El conflent de la Valira i el Segre.

conflentí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Conflent.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Conflent o als seus habitants.

conflicte

1 1 m. [LC] Contesa, lluita. Durant el conflicte de les dues hosts.

1 2 m. [LC] Contesa prolongada. El conflicte grecoturc.

1 3 m. [LC] [SO] Estat d’oposició. Promoure, resoldre, un conflicte.

1 4 m. [LC] [PS] [PE] PER EXT. Un conflicte d’idees, d’interessos, de passions.

1 5 [LC] [PS] [PE] trobar-se en un conflicte Estar indecís entre interessos, desitjos, etc., incompatibles.

1 6 m. [LC] [SO] [AD] Contesa entre dos organismes polítics, judicials, etc., que es disputen un dret, una atribució. Un conflicte entre la jurisdicció civil i l’eclesiàstica.

1 7 [ECT] conflicte col·lectiu Situació d’enfrontament entre sindicats i patronal, o entre treballadors i empresari, per desacord en qüestions salarials i laborals.

1 8 [SO] conflicte de classes Conflicte entre classes socials quan una es considera superior i domina les altres i les explota.

1 9 [SO] conflicte social Desequilibri temporal en la cohesió d’un sistema social, causat per elements dissidents que pretenen de restablir un nou equilibri, fonamentat en unes bases noves.

1 10 [SO] [FL] conflicte lingüístic Conflicte entre grups en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonisme.

2 m. [PS] [PE] En psic., situació donada per una discordança entre les tendències o els interessos d’algú i les imposicions externes.

conflictiu -iva

1 adj. [PS] [SO] [LC] [PE] Que dona lloc a conflictes.

2 adj. [PS] [SO] [LC] [PE] Relatiu o pertanyent a un conflicte.

conflictivitat

f. [LC] Qualitat de conflictiu. Amb la crisi econòmica augmenta la conflictivitat social.

conflictologia

f. [SO] [PS] [PE] [FS] [AN] Estudi científic dels conflictes i llur resolució.

confluència

1 f. [LC] [GG] Acció de confluir. La confluència de la Noguera amb el Segre.

2 f. [LC] [GG] CONFLENT. La confluència de la Noguera i el Segre.

3 f. [LC] PER EXT. La confluència de dues vides.

confluent

1 adj. [LC] [GG] Que conflueix.

2 1 adj. [MD] Tan pròxims que es toquen i es confonen, dit d’uns grans, d’unes pústules. Grans confluents.

2 2 adj. [MD] Caracteritzat per aquesta mena de grans, de pústules, etc. Verola confluent.

confluir

1 v. intr. [LC] [GG] Dos corrents d’aigua, ajuntar les seves aigües. La Noguera Ribagorçana i el Segre conflueixen més amunt de Lleida. El Freser conflueix amb el Ter a Ripoll.

2 v. intr. [LC] PER EXT. En Joan i en Pere conflueixen en les seves idees.

confocal

adj. [FIF] Que té el mateix focus que un altre. El·lipses confocals, lents confocals.

confondre

[ger. confonent; p. p. confós; ind. pr. 1 confonc; subj. pr. confongui, etc.; subj. imperf. confongués, etc.]

1 1 v. tr. [LC] Reunir, barrejar (coses anàlogues) de manera que no es poden distingir les unes de les altres. El Segre i l’Ebre confonen llurs aigües.

1 2 intr. pron. [LC] Confondre’s dues coses, confondre’s una cosa amb una altra. Els nobles s’havien confós amb el poble. Abans de la creació els elements es confonien en el caos.

1 3 [LC] confondre les espècies Embrollar els afers.

2 tr. [LC] Prendre l’una per l’altra (dues persones o dues coses que s’assemblen), identificar falsament. Dos germans que s’assemblen a tal punt que hom els confon. Confondre les dates. Confondre Demòstenes amb Ciceró. Els objectes, de nit, es confonen.

3 1 tr. [LC] Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència. Confondre els seus enemics. Déu ha confós la seva supèrbia. Que el cel et confongui!

3 2 tr. [LC] Desconcertar en la discussió deixant sense saber què dir.

4 tr. [LC] Avergonyir, especialment desconcertar la modèstia, la humilitat, (d’algú). Em confoneu amb els vostres elogis, amb les vostres bondats.

5 1 intr. pron. [LC] Fondre’s, corfondre’s.

5 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Confondre’s en excuses.

conformació

1 f. [LC] Acció de conformar o de conformar-se; l’efecte. La conformació dels sentiments de la mare als dels fills. La conformació de la conducta a la raó. Per a suportar això es necessita molta conformació.

2 1 f. [BI] [AGR] Estructura i arranjament de les parts que formen un cos organitzat, un òrgan. La conformació de l’ésser humà. La conformació del crani, de l’esquelet. Vici de conformació.

2 2 f. [QU] En quím., arranjament geomètric dels àtoms d’una molècula en l’espai, convertible per rotació més o menys lliure d’uns grups atòmics respecte als altres al voltant d’un enllaç senzill pres com a eix.

3 f. [ML] Acció de conformar un metall.

conformadament

adv. [LC] Amb conformació o resignació.

conformador -a

1 adj. [LC] Que conforma.

2 m. [IMI] [MD] [IT] Instrument format per pues mòbils que serveix per a prendre la mesura i la forma d’un cos o d’una cavitat del cos.

conformar

1 1 v. tr. [LC] Fer conforme a un tipus, a un model. Conformava els seus sentiments als de la noia.

1 2 intr. pron. [LC] Virgili es conformà a l’exemple d’Homer.

2 1 tr. [LC] Fer conforme a una norma, a allò que és ordenat per algú, a allò que és necessari. Conformar la seva conducta i els seus gustos a la raó. Conformar les lleis a les necessitats dels pobles.

2 2 intr. pron. [LC] Conformar-se les lleis a les necessitats dels pobles.

3 intr. pron. [LC] RESIGNAR-SE. Conformar-se amb poc. Aquest mes em conformo a no cobrar. Qui no es conforma és perquè no vol.

4 tr. [ML] Donar (als metalls) una forma adequada aprofitant llur capacitat de deformar-se plàsticament.

conformat -ada

adj. [LC] Organitzat segons una certa forma. Un òrgan ben conformat. Un nen mal conformat.

conforme

1 adj. [LC] De forma igual a un altre objecte pres com a tipus o model. Una còpia conforme a l’original.

2 1 adj. [LC] D’una manera d’ésser que és igual a la d’una altra cosa presa com a terme de comparació. Els meus desitjos sempre han estat conformes als seus.

2 2 adj. [LC] Que es correspon exactament amb els principis, amb els costums, etc., amb allò que és ordenat per algú, amb allò que per alguna cosa s’ha fet necessari. La meva conducta ha estat conforme a les vostres ordres. El seu vestit és conforme a la darrera moda.

3 1 adj. [LC] Que està d’acord amb algú, que accepta una cosa. No estar conforme amb ell. No estar conforme amb el que ell diu.

3 2 interj. [LC] Expressió usada per a indicar conformitat, acord.

4 1 adj. [LC] Convenient, decent, escaient, com ha d’ésser una persona o una cosa. Una persona conforme. La seva manera de vestir no és conforme.

4 2 [LC] anar conforme Vestir com cal. Sempre va conforme.

5 adv. [LC] CONFORMEMENT.

conformement

adv. [LC] [AD] D’una manera conforme, conformant-se. S’ha resolt conformement a les lleis. Vestir conformement a la moda.

conformisme

m. [SO] [LC] Actitud d’acceptació passiva de les normes que prevalen en una societat.

conformista

1 1 adj. i m. i f. [SO] [LC] Que es conforma.

1 2 adj. i m. i f. [SO] [LC] Que s’adapta fàcilment a les circumstàncies.

2 adj. i m. i f. [SO] [RE] Adepte de l’Església anglicana.

conformitat

1 1 f. [LC] [AD] Qualitat de conforme. La conformitat de la còpia amb l’original. Viure en conformitat de sentiments amb algú. Existeix entre aquests dos amics una perfecta conformitat de gustos i d’idees. La conformitat amb la voluntat de Déu. De conformitat amb les lleis. Expressar la seva conformitat al nou reglament. El president no ha donat encara la seva conformitat.

1 2 [LC] [AD] de conformitat amb loc. prep. D’acord amb, segons.

2 f. [LC] [AD] Conformació 1. Suportava aquella desgràcia amb conformitat.

3 f. [GL] En geol., relació entre dos estrats, dos estatges o dues sèries quan s’han dipositat paral·lelament l’un damunt l’altre i sense que hi hagi hagut cap mena d’interrupció en la sedimentació.

confort¹

m. [LC] Allò que, en la pena, l’abatiment, etc., dona força, coratge. Les seves paraules van ser el meu confort.

confort²

1 m. [LC] [MD] Absència de tot allò que pot constituir una molèstia o una incomoditat material. Viure en un gran confort.

2 m. [LC] [MD] Disposició de les coses adreçada a fornir un major benestar físic. El confort dels trens moderns. Hotel amb tot el confort.

confortable

1 adj. [LC] [MD] Disposat de manera que procura confort. Una casa confortable. Una cadira confortable.

2 adj. [LC] [MD] Que té confort, que té abundor de comoditats. Duia una vida confortable.

confortablement

adv. [LC] Amb confort.

confortació

f. [LC] Acció de confortar; l’efecte. Dels amics havia rebut gran confortació.

confortador -a

adj. i m. i f. [LC] Que conforta.

confortament

m. [LC] CONFORTACIÓ.

confortant

1 1 adj. [LC] Que conforta, que reanima. Paraules confortants. Una beguda confortant.

1 2 m. [LC] Allò que conforta.

2 m. pl. [LC] [ED] Maneguins que serveixen per a abrigar els punys i part dels braços.

confortar

v. tr. [LC] Sostenir en l’abatiment, el dolor, etc., donant força, coratge, esperança. Amb la seva sola presència ja va confortar-me.

confortatiu -iva

adj. [LC] Propi per a confortar.

confrare confraressa

1 m. i f. [LC] [RE] [PR] Membre d’una confraria.

2 m. i f. [LC] [HIH] [PR] Membre d’una corporació professional, benèfica, etc., considerat amb relació als altres membres.

3 m. i f. [LC] PER EXT. El nostre estimat confrare, el butlletí comarcal de la Safor.

confraria

f. [AN] [HIH] [RE] Associació de persones, generalment laiques però amb un patronatge religiós, unides per a un fi de pietat o de caritat, o de defensa i d’ajuda mútues, sovint amb el mateix ofici.

confraternal

adj. [LC] [HIH] [RE] De confrares, que presenta un esperit de confraternitat. Unió confraternal.

confraternitat

f. [LC] [HIH] [RE] Lligam que uneix persones que són confrares.

confraternitzar

v. intr. [LC] [HIH] Tenir companyia, amistat, com a confrares, com confrares. Tota la vida hem confraternitzat amb els nostres veïns.

confront

1 m. [LC] [DR] Acció de confrontar.

2 [LC] [DR] posar en confront Confrontar.

confronta

f. [AD] Límit, terme o partió que divideix una heretat d’una altra.

confrontable

adj. [LC] [DR] Que pot ésser confrontat.

confrontació

1 f. [LC] [DR] Acció de confrontar o acarar. La confrontació dels testimonis amb l’acusat. La confrontació de dues escriptures.

2 1 f. [LC] Acció d’oposar-se dos adversaris per a mesurar llurs forces.

2 2 f. [LC] Oposició, pugna.

2 3 [LC] en confrontació amb loc. prep. En oposició amb.

3 f. [LC] AFRONTACIÓ.

confrontant

adj. [LC] Que confronta o afronta. Un tros de vinya confrontant amb la vinya d’en Guillem.

confrontar

1 1 v. tr. [LC] [DR] ACARAR. Confrontar un testimoni amb l’acusat. Confrontar dues escriptures.

1 2 intr. [LC] Ésser conforme. La còpia no confronta amb l’original.

2 intr. [LC] [AD] Afrontar 1 2. França confronta a l’est amb Alemanya.

confucià -ana

adj. [RE] Relatiu o pertanyent a Confuci.

confucianisme

m. [HIH] [AN] [RE] Conjunt de doctrines i pràctiques de caire filosòfic, moral i religiós inspirat en l’ensenyament de Confuci.

confucianista

1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al confucianisme.

2 adj. i m. i f. [RE] Seguidor del confucianisme.

confugir

[quant a la flexió, com fugir]

v. intr. [LC] Acudir cercant refugi.

confús -usa

adj. [LC] Indistint, poc clar. Tenir un record confús d’una cosa. Tinc una idea confusa d’haver vist aquest home en alguna banda. Una persona d’idees confuses. Sentiren una confusa remor de veus. Un estil confús.

confusament

adv. [LC] D’una manera confusa. Objectes apilats confusament. Explicar una cosa confusament.

confusible

adj. [LC] Que pot ésser confós.

confusió

1 f. [LC] Estat d’un aplec de persones o de coses mesclades de manera que no es poden distingir les unes de les altres, posades totes juntes de qualsevol manera. Els lladres volgueren aprofitar-se de la confusió per a robar. L’atac sobtat portà la confusió als rengles enemics. Confusió d’atribucions, de drets. Confusió d’idees, d’arguments. Hi havia una gran confusió de gent.

2 f. [LC] Error consistent a prendre una persona o una cosa per una altra a causa de no haver-ne distingit les diferències. Confusió de noms, de dates.

3 f. [LC] Capgirament, desbaratament, desfeta. Aquella zona va quedar en gran confusió després del terratrèmol.

4 1 f. [LC] Desconcert de l’esperit, torbació per la qual es manifesta la vergonya, el pudor. Cobrir algú de confusió. Una deliciosa confusió es pintà en el seu rostre.

4 2 [MD] confusió mental Alteració global de les funcions psíquiques, generalment temporal, deguda a una causa externa.

5 f. [DR] En dret, reunió en una mateixa persona, generalment en ocasió d’un testament, de les qualitats de creditor i de deutor, que té com a efecte jurídic l’extinció de l’obligació.

confusionari -ària

adj. [LC] Que més o menys conscientment confon les idees, els fets, etc. Un esperit confusionari.

confusioner -a

adj. [LC] Que posa confusió amb les seves xafarderies i murmuracions. És l’individu més confusioner que he vist mai.

confusionisme

m. [LC] [SO] Situació o estat de confusió, especialment el provocat deliberadament.

confusionista

adj. i m. i f. [LC] [SO] Que posa confusió.

confutable

adj. [LC] Que pot ésser confutat.

confutació

1 f. [LC] Acció de confutar; l’efecte. Perdre el temps en la confutació d’errors evidents.

2 f. [LC] Discurs de confutació. Ha publicat una extensa confutació.

confutar

v. tr. [LC] Refutar d’una manera conclusiva. Confutar un llibre, una doctrina, una calúmnia, un testimoni.

conga

1 f. [MU] Instrument hispanoamericà de percussió format per dos tambors de cos allargat i una sola pell, que es toca amb les mans o amb baquetes.

2 f. [MU] [JE] Ball popular cubà.

congelable

adj. [LC] [FIF] Que pot ésser congelat.

congelació

1 f. [LC] [FIF] Acció de congelar. La congelació de l’aigua.

2 f. [ECT] PER EXT. La congelació dels preus.

3 f. [LC] [MD] Lesió produïda sobre una part de l’organisme per l’acció del fred. La congelació dels peus, de les mans.

congelador

m. [EI] [LC] [ED] Aparell o compartiment d’un frigorífic que serveix per a congelar o bé per a guardar-hi productes congelats.

congelament

m. [FIA] Comportament de les línies de camp magnètic en un plasma conductor de manera que aquestes es mouen amb el plasma.

congelar

1 1 v. tr. [LC] [FIF] Fer passar de l’estat líquid a l’estat sòlid per l’acció d’una temperatura prou baixa. El fred congela l’aigua.

1 2 intr. pron. [LC] [FIF] Passar de l’estat líquid a l’estat sòlid per l’acció d’una temperatura prou baixa. Aquesta nit s’ha congelat l’oli del setrill.

1 3 v. tr. [LC] PER EXT. L’espant li congelà les sangs.

2 tr. [LC] [FIF] Sotmetre (un producte alimentari) a una temperatura prou baixa perquè es congeli el líquid que conté. Carn congelada.

3 1 tr. [LC] Produir congelació (en una part del cos). El fred li va congelar les orelles.

3 2 intr. pron. [LC] Sofrir congelació. Se li van congelar els dits i n’hi van haver d’amputar dos.

4 1 tr. [ECT] [LC] Mantenir provisionalment inactiu (un compte) per disposició de l’autoritat.

4 2 tr. [ECT] [LC] Declarar provisionalment immodificables (sous, salaris, preus o places d’una plantilla).

congelat -ada

1 adj. [LC] Molt fred. El desembre congelat.

2 m. [HO] Producte alimentari sotmès al procés de congelació. Botiga de congelats.

congènere

1 adj. [BI] Del mateix gènere. Plantes congèneres.

2 adj. [LC] Connex en natura, caràcter o acció amb una altra persona o amb una altra cosa. Malalties congèneres. Institucions congèneres. Mots congèneres. Músculs congèneres.

congenial

1 adj. [LC] Que participa de les mateixes característiques o de les mateixes tendències naturals.

2 adj. [LC] Adaptat naturalment a la disposició, al caràcter, etc., d’algú.

congeniar

v. intr. [LC] Avenir-se per coincidència de geni, de característiques i disposició morals. Un marit i muller que congenien. M’esforçaré per congeniar amb el meu director.

congènit -a

1 adj. [LC] [MD] [BI] Existent a la naixença o des de la naixença. Deformitat congènita. Afecció congènita.

2 adj. [MD] [BI] Que forma part d’un individu per herència dels seus ascendents. Un caràcter congènit.

congesta

f. [LC] [GL] [GG] Clapa de neu que es pot mantenir durant més d’una estació i, eventualment, esdevenir el glaç d’una glacera.

congestera

f. [EG] [GG] Indret on se sol localitzar una congesta.

congestibilitat

f. [MD] Condició de congestible.

congestible

adj. [MD] Propens a la congestió.

congestió

1 f. [LC] [MD] Augment de la quantitat de sang d’un òrgan o d’una regió orgànica. Congestió pulmonar, cerebral. Ha tingut una congestió.

2 f. [LC] [GG] Afluència excessiva de coses o de persones en un lloc. La congestió del trànsit.

congestionar

1 v. tr. [LC] [MD] Produir una congestió (en un òrgan, en algú, en un lloc). L’opi congestiona el cervell. La ira li congestionava la cara. L’excés de trens ha congestionat la línia.

2 intr. pron. [LC] [MD] Sofrir una congestió. Els pulmons es congestionen. Havent dinat es congestiona i es torna tot vermell. Els accessos a l’estadi s’han congestionat.

congestiu -iva

adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la congestió. Febre congestiva.

conglaçar

v. tr. [LC] [FIF] CONGELAR.

conglobació

f. [LC] Acció de conglobar.

conglobar

1 v. tr. [LC] Aplegar formant una massa atapeïda, arrodonida.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Conglobar en un període molts arguments.

conglomeració

f. [LC] Acció de conglomerar o de conglomerar-se; l’efecte.

conglomerant

1 m. [AQ] [QU] Aglutinant que uneix els àrids d’un conglomerat i contribueix a formar el compost.

2 m. [QU] AGLOMERANT.

conglomerar

1 v. tr. [LC] Reunir formant una massa coherent. Processos que conglomeren la sorra i els palets.

2 intr. pron. [LC] A Catalunya, la població es conglomera a les ciutats.

conglomerat

1 m. [LC] Efecte de conglomerar.

2 1 m. [LC] Massa composta formada de fragments de diverses procedències.

2 2 m. [GL] Roca coherent, sedimentària, detrítica, constituïda per fragments de roca, ja siguin còdols, blocs o bé cairells, que tenen llur origen en d’altres roques preexistents que han estat arrencades per l’acció dels elements erosius i que posteriorment s’han sedimentat i cimentat.

2 3 m. [LC] PER EXT. Conglomerat de gent de tots els partits.

3 m. [ECT] Concentració d’empreses amb activitats diferents.

conglutinació

f. [MD] Acció de conglutinar o de conglutinar-se; l’efecte.

conglutinant

adj. [MD] Que conglutina.

conglutinar

1 v. tr. [MD] Ajuntar (els fragments d’un òrgan) mitjançant una substància glutinosa.

2 intr. pron. [LC] [MD] Les membranes basals es conglutinen i formen una càpsula.

congoixa

f. [LC] Angoixa, opressió de l’esperit.

congoixar

v. tr. i intr. pron. [LC] ANGOIXAR.

congolès -esa

1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Congo.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Congo o als seus habitants.

congost

m. [LC] [GL] Vall estreta i pregona entre muntanyes.

congraciament

m. [LC] Acció de congraciar-se.

congraciar-se

1 v. tr. pron. [LC] Captar-se la gràcia, la benvolença, (d’algú). Procura de congraciar-te el ministre.

2 intr. pron. [LC] Feia mèrits per a congraciar-se amb el rei.

congratulació

1 f. [LC] Acció de congratular.

2 f. [LC] Expressió de congratulació.

congratular

1 v. tr. [LC] Testimoniar (a algú), amb expressions d’alegria, la participació que hom pren en la seva alegria, en la seva satisfacció, etc. Tothom el saludava i el congratulava.

2 intr. pron. [LC] Alegrar-se amb algú per algun esdeveniment feliç que l’afecta, per algun mèrit. Em congratulo amb vós de la vostra guarició. Congratulem-nos de la victòria aconseguida. Es congratularien d’haver contribuït al descobriment de la penicil·lina. Ens congratulem a fer saber el nom del benefactor.

congratulatori -òria

1 adj. [LC] Que expressa congratulació.

2 adj. [LC] Disposat a la congratulació.

congre¹

1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels còngrids, de cos molt allargat, que pot superar els 2 metres de llargada i els 30 quilos de pes, de color grisenc, amb el maxil·lar superior un poc prominent i l’aleta dorsal originada clarament per darrere de l’extrem de les pectorals (Conger conger).

2 [ZOP] congre dolç Peix de la família dels còngrids, amb l’aleta dorsal iniciada sobre la part central de les pectorals (Gnathophis mystax).

3 [ZOP] congre pintat Peix de la família dels ofíctids, semblant al congre, de color gris verdós amb línies i punts blanquinosos sobre el cap i la línia lateral (Echelus myrus).

4 [ZOP] congre roig Peix de la família dels còngrids, amb l’aleta dorsal iniciada a l’altura de l’aixella de les pectorals (Ariosoma balearicum).

congre²

m. [LC] [HO] Coca feta d’ous, farina, sucre, oli i matafaluga.

congregació

1 f. [LC] Acció de congregar.

2 1 f. [RE] Comunitat religiosa.

2 2 f. [LC] [RE] Associació de persones cristianes que, sota l’advocació d’un sant, es reuneixen per fer exercicis de pietat. Congregació mariana.

2 3 f. [LC] [RE] Institut religiós fundat en època moderna i organitzat normalment en diverses comunitats, els membres del qual fan només vots simples i es dediquen a tasques d’apostolat, assistència i ensenyament. Va professar en una congregació de missioneres.

3 f. [RE] En la cort romana, junta composta de cardenals, prelats, etc., per a ocupar-se de determinats afers. Congregació de Ritus.

4 f. [LC] [RE] Aplec de monestirs del mateix orde sota la direcció d’un superior general.

congregacional

adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a una congregació.

congregant congreganta

m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona que pertany a una congregació de fidels seglars. Congregant de sant Lluís Gonçaga.

congregar

1 v. tr. [LC] Reunir en assemblea. Havien congregat tots els diputats.

2 intr. pron. [LC] Una gran multitud es congregà davant les portes del palau. La gent es congrega per assistir a l’ofici.

congreny

1 1 m. [LC] [IMI] Aparell que serveix per a subjectar.

1 2 m. [IMF] [IMI] Aparell compost per dos cabirons amb diversos forats rectangulars per a allotjar dos trossos de llistó gruixut a mode de suport, de posició graduable, que amb l’ajut de tascons serveix per a encolar creueres o plafons de fusta massissa.

1 3 m. [LC] Aparell que serveix per a subjectar els cavalls, els muls, etc., quan se’ls ha de sotmetre a determinades operacions o quan es resisteixen a deixar-se ferrar.

1 4 m. [LC] [IMF] [EI] Cèrcol de fusta o de metall amb què se cenyeix un atuell per reforçar-lo, protegir-lo, etc.

1 5 m. [IMF] Cèrcol de fusta, gruixut i ample, amb què se cenyeixen les botes de grans dimensions per reforçar-les.

1 6 m. [EI] Cèrcol d’acer amb què se cenyeix una canonada, una columna, un element estructural, etc., per reforçar-los.

2 m. [AQ] Element de formigó armat disposat horitzontalment en el perímetre d’una estructura per a cenyir-la i augmentar la resistència general de l’edificació.

congrenyar

v. tr. [EI] [LC] Cenyir o lligar mitjançant congrenys.

congrenyat -ada

adj. [LC] [IMI] Cenyit per un congreny o per congrenys. Una bota congrenyada.

congrera

f. [LC] [AGP] Nansa per a pescar congres.

congrés

[pl. -essos]

1 m. [LC] Reunió o assemblea de persones cridades a deliberar sobre algun afer.

2 m. [LC] Parlament, cambra dels diputats.

3 m. [LC] Reunió de savis, estudiosos, professionals o polítics vinguts de diversos indrets per a discutir qüestions de llur especialitat. Congrés de Ciències Socials. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Segon Congrés de Metges de Llengua Catalana.

congressista

m. i f. [LC] [PR] Membre d’un congrés científic, literari, etc.

congriar

1 v. tr. [LC] Formar per acumulació de diversos elements.

2 intr. pron. [LC] Congriar-se una tempesta. Congriar-se una revolta.

còngrids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos de cos molt allargat, sense aletes ventrals, amb aletes pectorals i les aletes dorsal i anal llargues i confluents amb la caudal, que inclou els congres.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

congru còngrua

1 1 adj. [LC] Que s’adapta particularment a les circumstàncies, als fets, a les exigències del cas. Una còngrua recompensa. Edat còngrua per a treballar.

1 2 adj. [MT] Congruent 2.

2 f. [DR] [RE] Renda que les assemblees sinodals de cada diòcesi assenyalen per a la sustentació d’una persona que ha rebut ordes sagrats.

còngruament

adv. [LC] D’una manera còngrua, convenientment. Aprendre de parlar còngruament.

congruència

f. [LC] [DR] Qualitat de congruent. No hi ha congruència entre les seves paraules d’avui i les d’ahir. La congruència entre el 7 i el 15 respecte al mòdul 4.

congruent

1 adj. [LC] Que convé, que s’ajusta, que correspon bé.

2 adj. [MT] En geom., que es pot superposar a un altre i que hi coincideix exactament. Figures congruents.

congruentment

adv. [LC] D’una manera congruent.

congruïtat

f. [LC] Qualitat de congru.

conhort

1 m. [LC] Acció de conhortar o de conhortar-se; l’efecte. Donar conhort a algú.

2 m. [LC] Allò que conhorta. Tu ets el meu conhort.

conhortament

m. [LC] CONHORT.

conhortar

1 v. tr. [LC] Animar, exhortar, (algú que està abatut moralment). Ves, conhorta’l; que no plori més.

2 intr. pron. [LC] La noia es conhortava amb les paraules del seu amic.

3 intr. pron. [LC] Conformar-se, resignar-se. Ja et conhortaràs amb la meitat.

cònic -a

1 adj. [LC] Que té la forma d’un con. Figura cònica. Cavitat cònica.

2 adj. [MT] Pertanyent al con.

3 f. [LC] [MT] Secció cònica.

cònicament

adv. [LC] En forma cònica. Disposat cònicament.

conicitat

f. [LC] Qualitat de cònic.

conidi

m. [BO] Espora de molts fongs, produïda de forma exògena per multiplicació directa i asexual, generalment en gran nombre.

conidio-

[LC] Forma prefixada del mot conidi. Ex.: conidiocist.

conidiòfor

m. [BO] Hifa simple o ramificada de certs fongs, que porta les cèl·lules conidiògenes.

conidiogen -ògena

adj. [BO] Que forma conidis.

conidioma

m. [BO] Cos fructífer dins del qual es produeixen conidis.

coniell

m. [LC] [BOS] COLITX.

coníferes

1 f. pl. [BOS] [AGF] Grup de plantes gimnospermes, llenyoses, de tronc ramificat, productores de resines, de fulles sovint aciculars o esquamoses i flors unisexuals poc vistents, que inclou els pins, els avets, els xiprers, etc.

2 f. [BOS] [AGF] Individu d’aquest grup.

coniferina

f. [BI] [QU] Substància resinosa que s’extreu d’algunes coníferes, també present en les remolatxes i els espàrrecs.

coniferofitins

1 m. pl. [BOS] Subdivisió dels espermatòfits, plantes amb flor, corresponent a les gimnospermes de fulla originàriament dicòtoma, la majoria de les quals corresponen a les coníferes.

2 m. [BOS] Individu d’aquesta subdivisió.

coniforme

adj. [LC] Que té forma de con.

coniïna

f. [QU] Alcaloide líquid, de fórmula empírica C₈H₁₇N, metzina poderosa que produeix la paràlisi dels nervis motors i és principi actiu de la cicuta.

conill¹

1 m. [LC] [AGR] [ZOM] Mamífer lagomorf de la família dels lepòrids, més petit que la llebre, d’orelles llargues, potes posteriors més llargues que les anteriors, del qual es coneixen nombroses varietats domèstiques (Oryctolagus cuniculus). Un conill de bosc. Un conill blanc.

2 m. [LC] [ZOM] [AGR] conill porquí [o conillet d’Índies] Mamífer rosegador, més petit que el conill, d’orelles curtes, cua molt curta, clapat de negre, blanc i lleonat, molt usat en experiments de laboratori (Cavia porcellus).

3 m. [HO] Tros de carn del muscle de les potes de bou o de vedella.

4 m. [JE] [LC] conillets a amagar Variant del joc infantil de fet a amagar.

conill² -a

1 adj. [LC] POP. Nu, completament despullat. La mestressa, conilla i desimbolta, anava i venia per l’estança.

2 [LC] POP. en conill loc. adj. Conill² 1. Li feia vergonya banyar-se en conill.

conilla

1 f. [LC] [ZOM] [AGR] Femella del conill.

2 f. [LC] POP. Dona molt fecunda.

conillada

f. [LC] [AGR] [ZOA] Conjunt de conills parits d’una sola vegada per la conilla.

conillaire

m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que cria o ven conills.

conillam

m. [LC] [AGR] [ZOA] Munió de conills.

conillar¹

m. [LC] [AGR] Lloc destinat a la cria de conills.

conillar²

v. intr. [LC] [ZOM] [AGR] La conilla, parir.

coniller¹

m. [LC] [AGR] CONILLAR¹.

coniller² -a

1 adj. [LC] [AGR] [ZOA] Relatiu o pertanyent als conills.

2 adj. [LC] Que caça conills. Un gos coniller.

3 m. [LC] [ZOM] [AGR] Gos coniller.

conillera

1 f. [LC] [ZOA] Cau de conills.

2 f. [LC] [AGR] Lloc, gàbia, per a tancar-hi conills.

conillets

m. pl. [LC] [BOS] [AGA] Herba de la família de les escrofulariàcies, glandulosa a la part superior, de fulles oblongues o lanceolades, flors generalment rosades o purpúries agrupades en raïms terminals, amb la corol·la gibosa a la base, bilabiada i tancada que, en ésser comprimida lateralment, s’obre com la boca o el morro d’un animal, que creix sobretot en murs i talussos i sovint es cultiva com a ornamental (Antirrhinum majus).

conina

f. [QU] CONIÏNA.

conjectura

1 f. [LC] Judici que hom es forma de quelcom pels indicis o senyals que en té. Fer conjectures. Aventurar una conjectura.

2 f. [LC] Suposició que hom fa per explicar com deu haver passat o deurà passar alguna cosa. Perdre’s en conjectures. Tot això és una mera conjectura.

conjecturable

adj. [LC] Que es pot conjecturar.

conjecturablement

adv. [LC] D’una manera conjecturable.

conjectural

adj. [LC] Fundat en conjectures. Explicació conjectural.

conjecturalment

adv. [LC] Per conjectures. Ho explicaré conjecturalment.

conjecturar

v. tr. [LC] Creure per conjectures. Veiérem prop de la via una casa i conjecturàrem que era la del guardaagulles.

conjugable

adj. [LC] [FL] Que es pot conjugar.

conjugació

1 1 f. [LC] [FL] Acció de conjugar un verb. S’ha equivocat en la conjugació del verb saber.

1 2 f. [LC] [FL] Conjunt de formes que adopta un verb per a expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. Conjugació del verb tenir.

1 3 f. [LC] [FL] Grup a què pertany un verb segons la manera com es conjuga. El verb començar és de la primera conjugació.

2 1 f. [BI] Procés de reproducció sexual propi d’alguns grups d’organismes unicel·lulars com ara els ciliats, algunes algues i els bacteris.

2 2 f. [BI] Unió dels gàmetes, especialment en la isogàmia.

2 3 f. [BI] [BO] Reproducció sexual pròpia de les algues conjugades i dels zigomicets, en què dos gàmetes ameboides o dos gametangis es fusionen totalment.

2 4 f. [BI] En els bacteris, mecanisme d’intercanvi gènic.

3 f. [FIF] [FIN] conjugació de càrrega En fís., transformació teòrica de partícules en antipartícules i viceversa.

conjugades

f. pl. [BOI] ZIGNEMATOFÍCIES.

conjugal

adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent als cònjuges. L’amor conjugal. Deures conjugals. Vida conjugal.

conjugalment

adv. [LC] A la manera d’uns cònjuges.

conjugar

1 v. tr. [LC] [FL] Adjuntar al radical (d’un verb) determinats afixos o introduir-hi alguna modificació formal per expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. El verb començar es conjuga com adreçar perquè la seva flexió és la mateixa.

2 1 tr. [LC] Compaginar, harmonitzar.

2 2 intr. pron. [LC] No és extraordinari que en aquest món un parell de casualitats es conjuguin. En Gaudí, un element nòrdic es conjuga amb la visió mediterrània.

conjugat -ada

1 adj. [MT] Que, en l’enunciació d’una propietat, es pot bescanviar per un altre, s’aplica a punts, corbes, eixos, elements, etc.

2 adj. [QU] En quím., separat o encadenat per enllaços simples, s’aplica als enllaços dobles d’una cadena carbonada.

cònjuge

1 m. i f. [LC] [HIG] [DR] Persona casada en relació amb la seva parella. El cònjuge difunt.

2 m. pl. [LC] [HIG] [DR] Marit i muller. Joan Pagès i Maria Mas, cònjuges.

conjugi

m. [LC] Lligam matrimonial. Units en legal conjugi.

conjugicidi

m. [DR] Mort d’un dels cònjuges causada per l’altre.

conjuminable

adj. [LC] Que pot ésser conjuminat.

conjuminació

f. [LC] Acció de conjuminar.

conjuminar

1 1 v. tr. [LC] Ajustar, posar d’acord, (diverses coses, diversos afers, diverses circumstàncies) de manera que vinguin bé per al fi que es desitja. Conjumina les feines perquè puguis ésser ací a les vuit.

1 2 intr. pron. [LC] Tot s’ha conjuminat en favor meu, contra meu.

2 tr. [LC] Combinar (diversos elements) per obtenir una cosa semblant. Ha conjuminat un vestit amb dos o tres que en tenia de nous, però passats de moda.

conjunció

1 1 f. [LC] Acció d’ajuntar-se dues o mes coses; l’efecte. Una conjunció de circumstàncies favorables. La conjunció de dos exèrcits.

1 2 f. [MD] Unió sexual. La conjunció del mascle i la femella.

2 1 f. [FIA] Posició de dos astres quan es veuen a la mateixa part del cel o tenen la mateixa ascensió recta.

2 2 [FIA] conjunció magna Conjunció de Júpiter i de Saturn.

3 1 f. [FL] [LC] Allò que serveix per a conjunyir o ajuntar.

3 2 f. [LC] [FL] Categoria lèxica constituïda per mots invariables que relacionen dos mots o grups de mots d’idèntica funció sintàctica o bé dues oracions coordinades o subordinades. Conjuncions de coordinació. Conjuncions de subordinació. Conjunció copulativa, adversativa, causal, final.

conjunt¹

1 m. [LC] Reunió de persones o de coses que les unes amb les altres formen un tot. El conjunt de l’obra és bo; són certs detalls que fluixegen. Tenir una visió de conjunt. En conjunt m’agrada. Tres cossos d’exèrcit amb vint mil homes en conjunt. Fer bon efecte de conjunt.

2 1 m. [LC] Reunió de coses que es fan al mateix temps les unes que les altres. Moviments de conjunt d’un exèrcit, d’una esquadra.

2 2 m. [MU] Grup de músics o de cantants necessaris per a l’execució d’una obra musical.

3 m. [MT] En mat., reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat.

conjunt² -a

1 1 adj. [LC] Unit amb un altre. Casa conjunta amb una altra.

1 2 adj. [LC] Unit per un interès comú. Persones conjuntes.

1 3 adj. [LC] En què actuen o intervenen alhora dues o més persones. Emprendre una acció conjunta.

2 adj. [MU] Que progressa per graus consecutius. Interval melòdic conjunt.

conjuntament

adv. [LC] D’una manera conjunta. Obrar conjuntament. Atacar conjuntament per tres punts. Perseguir un fi conjuntament amb algú.

conjuntar

v. tr. [LC] Fer que (diverses persones, animals o coses) esdevinguin un conjunt.

conjuntiu -iva

1 adj. [LC] [ZOA] [MD] [BI] Que uneix, especialment parts orgàniques. Teixit conjuntiu.

2 f. [MD] Capa mucosa situada entre el globus de l’ull i les parpelles.

3 adj. [FL] En gram., que serveix per a unir mots o oracions, que té la força d’una conjunció.

conjuntival

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la conjuntiva.

conjuntivitat

f. [LC] Qualitat de conjuntiu.

conjuntivitis

f. [LC] [MD] Inflamació de la conjuntiva.

conjuntura

1 1 f. [LC] [SO] Combinació fortuïta d’esdeveniments o de circumstàncies. Conjuntura favorable, desfavorable. En aquesta conjuntura he pogut conèixer el tremp del seu caràcter. Aprofitar la conjuntura.

1 2 f. [ECT] Conjunt dels components de la vida econòmica o política, en un moment determinat.

1 3 f. [ECT] Situació que deriva d’una conjuntura.

2 f. [LC] [ZOA] Articulació 1 3. Em fan mal les conjuntures.

conjuntural

adj. [ECT] Relatiu o pertanyent a una conjuntura.

conjunyir

v. tr. [LC] Unir formant un tot.

conjur

1 m. [LC] [AN] Acció de conjurar. El rector començà de fer els conjurs amb aigua beneita.

2 m. [LC] [AN] Fórmula, expressió, amb què es conjura. Obeir al conjur.

conjura

f. [LC] CONJURACIÓ.

conjurable

adj. [AN] [LC] Que es pot conjurar.

conjuració

1 f. [LC] Lliga per jurament comú concertada secretament per capgirar l’ordre d’un estat. La conjuració de Catilina. Entrar en una conjuració. La conjuració ha estat descoberta.

2 f. [LC] PER EXT. Els venedors del mercat han fet una conjuració per no pagar el nou impost. La conjuració del silenci.

conjurador conjuradora

m. i f. [AN] Persona que fa un conjur.

conjurament

m. [LC] [AN] Conjur 1.

conjurar

1 1 v. tr. [LC] [AN] Constrènyer (un esperit, un diable, etc.), a aparèixer o a obeir, per la invocació d’un nom sagrat o per pràctiques màgiques. Conjurar els dimonis. Conjurar les ombres dels morts. Conjurar els elements.

1 2 v. tr. [LC] Pregar (algú) amb instància en nom d’alguna cosa sagrada, cara, etc. Et conjuro pel teu honor que no ho facis.

1 3 v. tr. [LC] Allunyar, com amb un conjur. Conjurar la crisi, el perill.

2 1 intr. pron. [LC] Fer una conjuració. S’havien conjurat per assassinar el president de la república.

2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Els deutors s’han conjurat a no pagar.

2 3 intr. pron. [LC] Diverses coses, combinar-se desfavorablement. Tot es conjura contra vosaltres. Tots els elements semblaven conjurar-se contra l’expedició.

conjurat conjurada

m. i f. [LC] Persona que forma part d’una conjuració. Els conjurats de Catilina. Dos dels conjurats foren presos: els altres pogueren fugir.

conlligar

v. tr. [LC] Lligar (una cosa) amb una altra.

conlloc

m. [AGR] Contracte entre un ramader i un propietari de pasturatge pel qual aquest cedeix al primer el dret de pasturar el bestiar dins la seva terra durant el termini estipulat.

conlloga

f. [LC] [AGR] Acte de deixar-se mútuament els animals de càrrega o de treball els pagesos que només en tenen un, a fi de formar el parell necessari per a les feines agrícoles.

conllogar

v. tr. [AGR] Contractar en conlloc. Conllogar un pasturatge.

connacional

adj. i m. i f. [LC] Que és de la mateixa nació que un altre.

connat -a

1 adj. [LC] Unit a un altre des de la naixença.

2 adj. [BO] Ajuntat per la base. Fulles connates. Bolets connats.

connatural

1 adj. [LC] Que té la mateixa natura.

2 adj. [LC] Conforme a la pròpia natura.

connaturalització

f. [LC] Acció de connaturalitzar o de connaturalitzar-se; l’efecte.

connaturalitzar

v. tr. [LC] Fer natural (alguna cosa) en algú.

connectable

adj. [LC] Que pot ésser connectat.

connectador -a

adj. [LC] Que connecta.

connectar

1 v. tr. [LC] [FS] Establir un lligam estret (entre coses de la mateixa natura).

2 v. tr. [EE] [EL] Establir contacte elèctric (entre dos conductors), un lligam mecànic (entre dues màquines, parts d’un mecanisme, etc.).

connectiu -iva

1 adj. [LC] [BO] Connector 1. Teixit connectiu.

2 f. [FS] PARTÍCULA CONNECTIVA.

connectivitat

f. [GG] Grau de connexió interna dels vèrtexs d’una xarxa territorial.

connector -a

1 adj. [LC] Que serveix per a connectar.

2 m. [EL] [EE] [LC] Dispositiu destinat a establir les connexions elèctriques entre dues sèries de contactes, disposades respectivament en dues peces acoblables.

3 m. [FL] Element lingüístic que explicita la relació semàntica o pragmàtica que s’estableix entre dues oracions o dos conjunts d’oracions i assegura la cohesió de les diferents parts del text. El connector adversatiu però.

4 m. [FS] PARTÍCULA CONNECTIVA.

connex -a

adj. [LC] Lligat estretament amb una cosa de la mateixa natura. La cultura d’un poble és connexa amb la seva política. Idees connexes. Ciències connexes.

connexament

adv. [LC] D’una manera connexa.

connexió

1 1 f. [LC] [EE] Acció de connectar.

1 2 f. [LC] Fet d’estar lligades una cosa amb una altra de la mateixa natura per una relació estreta.

1 3 f. [LC] Relació que hi ha entre dues coses connexes. La connexió de les parts d’un òrgan.

1 4 f. [LC] Conjunt de coses connexes.

1 5 f. [LC] Continuïtat, coherència, de les paraules, de les idees, seqüència lògica. Parla sense cap connexió.

2 1 f. [EE] [EL] [IN] Enllaç entre dos sistemes elèctrics, dos aparells, etc., mitjançant un conductor.

2 2 [AQ] connexió de servei Part d’una instal·lació de consum que enllaça la xarxa de distribució de l’empresa subministradora amb la instal·lació particular d’un abonat al servei.

3 1 f. [IN] Establiment de contacte amb un component de maquinari o de programari per tal d’iniciar una comunicació.

3 2 [IN] connexió punt a punt Connexió entre dos dispositius o dos sistemes de telecomunicacions que permet la comunicació directa.

connexitat

f. [LC] Connexió 1 3. Connexitat de dues causes.

connivència

1 f. [LC] Complicitat moral consistent a fingir ignorància sobre la falta d’algú, especialment d’un subordinat. Es juga amb connivència de les autoritats.

2 f. [LC] Entesa secreta. Obrar de connivència amb algú.

connivent

1 adj. [LC] Que té connivència. Pares connivents amb les faltes dels seus fills.

2 adj. [ZOA] [BO] Que s’encorben endins fins a tocar-se, fins a cloure. Ales connivents. Fulles connivents. Estams connivents.

connotació

f. [LC] [FL] Acció de connotar.

connotar

v. tr. [LC] [FL] Suggerir, indicar, significar, ensems amb la significació primària.

connotatiu -iva

1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a la connotació.

2 adj. [FL] Que implica connotació. Significat connotatiu.

connovici connovícia

m. i f. [RE] Company de noviciat.

connubi

1 m. [DR] Matrimoni legal.

2 m. [AN] Sistema d’intercanvi matrimonial establert entre dos o més grups.

connubial

adj. [AN] Relatiu o pertanyent a l’estat matrimonial.

connumerar

v. tr. [LC] Numerar, comptar (una cosa) ensems amb altres.

conodonts

1 m. pl. [GLP] Grup de microfòssils d’apatita, sovint amb denticles cònics, atribuïts al sistema alimentari de cordats marins primitius, que visqueren des del cambrià fins al triàsic.

2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.

conoidal

adj. [MT] Semblant a un con o conoide.

conoide

m. [MT] Superfície engendrada per una recta que es mou recolzant en una corba i una recta donades i que es manté paral·lela a un pla.

cononcle

m. [LC] Oncle del cònjuge, germà del sogre o de la sogra.

conopial

adj. [AQ] [AR] arc conopial V. ARC.

conoscòpia

f. [GL] Sistema òptic del microscopi de polarització en què la llum polaritzada incideix en la preparació en forma d’un feix de llum convergent.

conqueridor -a

adj. i m. i f. [LC] [DE] Que conquereix o conquista. Un poble conqueridor. Jaume I el Conqueridor.

conquerir

1 v. tr. [LC] [DE] Fer-se seu per la força (un país, un territori, etc.). Els romans conqueriren tot el món aleshores conegut. Conquerir una terra per força d’armes.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Conquerir els pagans a la fe. Conquerir l’estima pública. Conquerir l’amor de Déu.

conquès -esa

adj. [LC] Nadiu o propi d’una conca geogràfica.

conquesta

1 f. [LC] [DE] Acció de conquerir. La conquesta de Mallorca.

2 f. [LC] [DE] El país conquerit. Espanya no sabé conservar les seves conquestes d’Amèrica.

3 f. [LC] PER EXT. Fer la conquesta d’una ànima.

conquili-

[LC] V. CONQUILIO-.

conquilífer -a

adj. [GL] Que conté conquilles. Roca conquilífera.

conquilio- [o conquili-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. kogkhýlion, ‘conquilla’. Ex.: conquiliològic, conquilífer.

conquiliologia

f. [ZOA] Estudi de les conquilles o closques dels mol·luscos.

conquilla

1 f. [ZOA] [LC] Closca calcària d’un mol·lusc.

2 f. [ML] Motlle metàl·lic permanent, generalment d’acer, emprat per a obtenir peces metàl·liques foses.

conquista

1 f. [LC] [DE] CONQUESTA.

2 1 f. [LC] Acció de fer-se seva una persona inspirant-li amor. Fer la conquista d’una dama.

2 2 f. [LC] Persona conquistada. L’he vist passejar-se amb la seva nova conquista.

conquistador -a

1 adj. i m. i f. [LC] [DE] CONQUERIDOR.

2 m. i f. [LC] Persona que es fa seus els cors inspirant-los amor. Un gran conquistador de dones.

conquistar

1 v. tr. [LC] [DE] CONQUERIR.

2 1 tr. [LC] Guanyar-se la voluntat (d’algú). Miraré de conquistar el meu pare perquè em pagui el viatge.

2 2 tr. [LC] Fer-se seva (una persona) inspirant-li amor. Amb la seva bellesa i bondat, la noia l’havia conquistat.

conradís -issa

1 adj. [LC] [AGA] CONREADÍS. Hi ha bosc i terra conradissa.

2 m. [LC] [AGA] Terreny cultivable d’una propietat.

conrador¹ -a

adj. [LC] [AGA] CONREADÍS. Terreny conrador.

conrador² conradora

m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que conrea un tros de terra pel seu compte.

conrar

v. tr. [LC] [AGA] CONREAR.

conreadís -issa

adj. [AGA] Que pot ésser conreat.

conreador conreadora

1 m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que conrea.

2 m. i f. [LC] [AGA] [PR] PER EXT. Conreadors de la ciència, d’un art.

3 f. [AGA] Bastidor amb rodes arrossegat per cavalls o per un tractor on hom disposa dos rengles de dents corbades que, en penetrar en el terreny llaurat, polvoritza la terra.

conrear

1 v. tr. [LC] [AGA] Sotmetre (la terra, les plantes) a certs treballs i cures per fer-la fèrtil, perquè doni fruit. Conrear la terra, un camp, un hort. Les plantes que havia conreat millor van donar més de fruits.

2 1 tr. [LC] Millorar pel treball, la cura, l’educació. Conrear les bones disposicions d’un infant. Conrear la memòria.

2 2 tr. [LC] Consagrar temps i cura especial (a una cosa). Conrear les ciències, la literatura. Conrear les passions, l’odi.

conreria

f. [LC] [AGA] Casa de camp agregada als convents, destinada al conreu de les terres i on es donava estatge als transeünts.

conreu

1 1 m. [LC] [AGA] [AGF] Acció de conrear. El conreu dels camps. Una terra sense conreu. El conreu del blat, de l’olivera. Un conreu arbori de pollancres.

1 2 m. [LC] PER EXT. El conreu de les ciències, de les arts.

1 3 m. [LC] [AGA] Conjunt de tècniques o procediments emprats per a conrear la terra, les plantes, etc.

1 4 [LC] [AGA] conreu itinerant Conreu en què s’artiguen noves terres i s’abandonen les exhaurides.

2 1 m. [LC] [AGA] Terra conreada. On acaba la garriga i comença el conreu.

2 2 m. [LC] [AGA] Plantació que hom explota. El bon estat dels conreus.

conró

f. [LC] Conreu 1 1.

consagració

1 f. [LC] [RE] Acció de consagrar o de consagrar-se; l’efecte.

2 f. [RE] Part de la missa en què el celebrant recita les paraules d’institució de l’eucaristia.

consagrant

1 adj. [LC] [RE] Que consagra. El bisbe consagrant.

2 m. [RE] [LC] Sacerdot que consagra.

consagrar

1 1 v. tr. [LC] [RE] Fer o declarar sagrat, apropiar a usos sagrats, dedicar al servei de Déu. Consagrar una església al culte.

1 2 intr. [RE] En el cristianisme, el sacerdot, pronunciar sobre el pa i el vi les paraules d’institució de l’eucaristia.

1 3 [RE] consagrar l’hòstia Consagrar 1 2.

1 4 [RE] consagrar el pa i el vi Consagrar 1 2.

1 5 tr. [RE] Una autoritat eclesiàstica, conferir l’autoritat episcopal, imperial o reial. El papa va consagrar tres bisbes. El papa va consagrar Pipí el Breu rei dels francs. El 1700 fou consagrat Guillem Gonyalons bisbe de Solsona.

2 1 tr. [LC] Dedicar exclusivament al servei d’una persona o d’una cosa. Consagrava al malalt el seu temps. Havia consagrat la seva vida a l’estudi. Consagrar la fortuna al socorriment dels pobres.

2 2 intr. pron. [RE] Des de ben jove es consagrà al servei de Déu.

3 1 tr. [LC] Revestir del caràcter de durador. Un monument que consagra la memòria de la victòria. És una regla que ha estat consagrada pel temps.

3 2 tr. [LC] Donar prestigi (a algú o alguna cosa) en una activitat. Aquesta pel·lícula la va consagrar com una gran estrella del cinema. Aquesta guia consagra disset restaurants com els més importants.

3 3 intr. pron. [LC] Amb els quatre gols d’aquell partit es va consagrar com el millor jugador de la lliga.

consanguini -ínia

1 adj. [LC] [AN] [AGR] [HIG] D’una mateixa sang, descendent d’un mateix avantpassat.

2 adj. [HIG] [AN] Que és fill del mateix pare que un altre, però de mare diferent. Germà consanguini.

consanguinitat

1 f. [LC] [AN] Parentiu dels qui descendeixen d’un avantpassat comú.

2 f. [BI] Semblança genètica entre individus pel fet que tenen avantpassats comuns en generacions recents.

consciència

1 1 f. [LC] [PS] [FS] Coneixença immediata i directa que la persona té de la pròpia existència, condició, sensacions, operacions mentals, actes, etc. Tenir algú consciència dels seus actes. No tenir algú consciència del mal que ha fet. Ell no té consciència dels seus propis mèrits.

1 2 [SO] consciència col·lectiva Conjunt de creences i sentiments que integren l’heretatge comú d’una societat.

2 1 f. [LC] [PS] [FS] Coneixença interna que cadascú té de la bondat o de la maldat de la seva conducta, intencions, caràcter, ensems amb el sentiment d’obligació de fer allò que hom creu bo. La meva consciència em diu que he obrat bé. Obrar algú segons la seva consciència. Objectors de consciència. Escoltar la veu de la consciència. La consciència no em remordeix de res. Tenir la consciència tranquil·la. Tenir la consciència bruta, plena de remordiments. No vull tenir sobre la meva consciència la ruïna d’aquesta gent. Un escrúpol de consciència.

2 2 [LC] a consciència loc. adv. Ben fet, sense frau.

2 3 [LC] ésser una consciència Ésser un cas de consciència, una cosa de què ens ha de remordir la consciència.

2 4 [LC] fer consciència Provocar el sentiment de culpabilitat o de llàstima. Feia consciència veure aquelles criatures demanant caritat.

2 5 [LC] no tenir consciència Obrar malament, sense cap mena d’escrúpol.

2 6 [LC] prendre consciència Adonar-se, apercebre la coneixença de l’existència, de la realitat, d’una cosa. Finalment ha pres consciència del risc que corria.

2 7 [LC] tenir la consciència molt ampla Tenir-la poc estricta, ésser tolerant.

conscienciació

f. [SO] Acció per la qual hom s’esforça a fer prendre consciència d’alguna cosa a algú.

conscienciar

1 v. tr. [LC] [SO] Fer prendre consciència (a algú) d’alguna cosa.

2 v. tr. [SO] Fer que (les persones o les col·lectivitats) s’adonin dels problemes socials o d’altra mena que els afecten, de les mancances que pateixen o de les situacions de risc en què es troben, i de les possibilitats d’enfrontar-s’hi.

conscienciejar

v. tr. [LC] Conèixer per la consciència.

conscienciós -osa

1 adj. [LC] Que obra segons els dictats de la seva consciència.

2 adj. [LC] Fet a consciència.

conscienciosament

1 adv. [LC] Segons els dictats de la consciència.

2 adv. [LC] A CONSCIÈNCIA.

conscient

1 1 adj. [LC] [PS] Que té consciència de si mateix, de la seva condició, dels seus mèrits, etc. És conscient de les seves limitacions.

1 2 adj. [LC] Fet o dit amb ple coneixement. Paraules conscients i assenyades.

2 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la consciència.

2 2 m. [MD] [PS] Part de l’estructura de la personalitat que pertany al camp de la consciència.

conscientment

adv. [LC] [PS] D’una manera conscient. Obrar, parlar, conscientment.

conscrit

m. [HIH] [PR] Senador de l’antiga Roma.

consectari -ària

1 adj. [LC] Que és conseqüència.

2 m. [LC] COROL·LARI.

consecució

f. [LC] Acció d’aconseguir o obtenir allò que es pretén. La consecució de la felicitat és un somni. La consecució dels seus fins.

consecutiu -iva

1 adj. [LC] L’un darrere l’altre. Ha plogut deu dies consecutius. Quatre sessions consecutives.

2 adj. [LC] Que segueix després d’una cosa, que n’és el ròssec. Fenòmens consecutius d’una malaltia.

3 adj. [FL] Que expressa conseqüència. Una oració consecutiva. Una conjunció consecutiva.

consecutivament

adv. [LC] D’una manera consecutiva, l’un darrere l’altre.

consegüent

1 adj. [LC] Que segueix com a resultat, efecte natural o deducció. Els desastres consegüents a la guerra.

2 1 m. [FS] En lòg., segona proposició d’un argument que consta de dues proposicions.

2 2 m. [FL] En gram., terme relatiu o conjuntiu amb relació al terme antecedent que el precedeix.

2 3 m. [MT] Segon terme d’una raó aritmètica o geomètrica.

3 m. [MU] Fragment melòdic que, en una fuga o en un cànon, imita l’antecedent.

4 [LC] per consegüent loc. adv. Com a conseqüència.

consegüentment

adv. [LC] Per consegüent, en conseqüència.

consell

1 1 m. [LC] Advertiment donat a una persona sobre el que ha de fer. Donar un consell a algú. Escoltar, seguir, els consells del seu pare. Demanar consell a algú. Fer algú alguna cosa per consell d’altri, a consell d’altri.

1 2 m. [LC] PER EXT. La nit porta consell.

1 3 [LC] persona de bon consell [o persona de consell] Persona capaç de donar un bon consell. La senyora Rosalia era la persona de consell a qui acudien les joves del poble.

1 4 [LC] prendre consell d’algú Consultar-lo.

1 5 [SO] consell assistencial Exposició al client o a l’usuari dels possibles camins a seguir per satisfer la seva demanda i de quins són els millors.

2 1 m. [AD] [PO] [DR] Conjunt de persones que constitueixen un òrgan col·legial amb funcions consultives, deliberatives o executives. Els membres del Consell. Convocar, reunir, tenir, consell. Aquest afer serà discutit en consell. Consell de Ministres. El Consell d’Administració del banc. El Consell de Cent. El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya. Un consell federal. El Consell General de les Valls d’Andorra. Un consell de disciplina. Un consell de revisió.

2 2 [LC] consell de família Organisme que decidia sobre la tutela de menors i persones incapacitades.

2 3 [DE] [DR] [LC] consell de guerra a) Tribunal, compost de militars, encarregat d’exercir la justícia militar.

2 3 [DR] [DE] [LC] consell de guerra b) Reunió de generals d’un exèrcit per a discutir les operacions militars.

2 4 [DR] consell de tutela Grup de persones, compost com a mínim per tres i com a màxim per cinc, que té la finalitat de vetllar pel bon desenvolupament de la institució de la tutela.

2 5 [LC] consell rector Òrgan permanent i col·legiat de les societats cooperatives, el qual té funció d’administració i gestió.

3 m. [LC] Edifici o local de reunió d’un consell.

consellar

v. tr. i intr. pron. [LC] ACONSELLAR.

conseller consellera

1 1 m. i f. [LC] Persona que dona consell. Amic de mals consellers.

1 2 m. i f. [LC] PER EXT. L’enveja és mala consellera.

2 1 m. i f. [LC] [DR] [PR] Membre d’un consell. Un conseller del banc. La consellera en cap. Conseller general.

2 2 [ECT] conseller delegat Membre del consell d’administració d’una societat a qui són encarregades funcions del consell i que actua en representació de la societat.

3 1 m. i f. [PO] [LC] [PR] Regidor municipal.

3 2 m. i f. [PO] [LC] [PR] Membre d’un govern autonòmic de l’Estat espanyol.

4 m. [HIH] [PR] Magistrat de Barcelona i d’altres poblacions que tenia les facultats rectores i executives del municipi.

conselleria

1 1 f. [PO] [LC] Departament d’un govern autonòmic de l’Estat espanyol. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.

1 2 f. [LC] [PO] Local on es troba una conselleria.

2 1 f. [HIH] Del segle XIII al segle XVIII, òrgan executiu d’aquells municipis catalans els caps de l’administració dels quals eren els consellers.

2 2 f. [HIH] Temps durant el qual els consellers exercien llur càrrec.

consemblança

f. [LC] Qualitat de consemblant.

consemblant

adj. [LC] Que és d’igual condició que un altre.

consens

m. [SO] [LC] [DR] Acord, assentiment comú. Cercar el consens entre els parlamentaris.

consensual

adj. [LC] [AD] [DR] Basat en el consens. Decisions consensuals.

consensuar

v. tr. [PO] Aprovar per consens. Aquesta llei ha estat consensuada per tota la cambra.

consentent

adj. i m. i f. [LC] Que consent.

consentida

f. [LC] Fet d’estar lleugerament esquerdada alguna cosa.

consentidor¹ -a

adj. [LC] Que consent.

consentidor² -a

adj. [LC] Que pot ésser consentit, que és tolerable. Són consentidores tantes mentides?

consentiment

1 m. [LC] Adhesió, aquiescència, a un sentiment, un projecte, una opinió, un prec. Casar-se sense el consentiment dels seus pares. Donar el seu consentiment. Amb consentiment d’ell.

2 m. [LC] Assentiment comú. Una veritat provada pel consentiment universal.

3 m. [DR] En dret, acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat respecte a un acte extern, propi o estrany.

consentir

[ind. pr. 3 consent]

1 1 v. intr. [LC] Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió, accedir. Mai no consentí a llurs precs. Consento a pagar, però que no constitueixi precedent. Qui calla, consent.

1 2 tr. [LC] Permetre, tolerar. Es passa el dia jugant al carrer: no sé com els seus pares li ho consenten. No consentiré cap altra discussió.

2 intr. pron. [LC] Perdre consistència, resistència, fendre’s lleugerament, a conseqüència d’un cop, una batzegada, etc. En omplir el càntir a la font, ha topat amb l’aixeta i s’ha consentit. Amb un canvi de casa és difícil que un moble o altre no es consenti.

consentit -ida

1 adj. [LC] Aviciat. Magarrufes de criatura consentida.

2 adj. [LC] Que consent, especialment que consent l’adulteri del seu cònjuge.

3 1 adj. [LC] Lleugerament esquerdat, però sense trenc o separació visible. El gerro s’ha trencat; devia estar consentit.

3 2 adj. [LC] Fortament dolorit, com si estigués trencat. De la caiguda, té les cames consentides.

consenyor

m. [LC] Senyor que comparteix una senyoria jurisdiccional amb un altre o amb altres.

conseqüència

1 f. [LC] Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d’un fet. Un incident que pot tenir conseqüències greus. La conquesta de la ciutat fou la conseqüència d’aquella victòria. Obrar sense calcular les conseqüències.

2 1 f. [LC] [FS] Proposició que es dedueix lògicament d’un principi o d’unes premisses. Deduir les conseqüències d’un principi. Heus aquí la conseqüència del vostre raonament. Treure la conseqüència.

2 2 [FS] treure a conseqüència Adduir per derivar-ne una conseqüència.

3 1 [LC] a conseqüència de loc. prep. Com a conseqüència o resultat de. Ha mort a conseqüència d’una caiguda.

3 2 [LC] en conseqüència loc. adv. PER TANT. No tinc diners; en conseqüència, no us puc ajudar. Procedir en conseqüència.

conseqüent

1 adj. [LC] COHERENT. Un raonament conseqüent. Una conducta conseqüent. Ser conseqüent amb les seves idees. Ser conseqüent amb si mateix.

2 adj. [GL] Que s’escola en el mateix sentit que la inclinació dels estrats, bé que rarament ho fa amb el mateix angle, s’aplica en geologia a un curs d’aigua.

conseqüentment

adv. [LC] D’una manera conseqüent. Obrar conseqüentment.

conserge

m. i f. [LC] [PR] Persona que té cura de la custòdia, les claus, el servei de neteja, etc., d’un palau, d’un establiment públic, d’unes oficines o d’un bloc de pisos.

consergeria

1 f. [LC] Càrrec de conserge.

2 f. [LC] Habitació del conserge.

conserva

1 f. [LC] [HO] Allò que és conservat, especialment fruita, llegums o altra vianda preparada i tancada hermèticament dins recipients estancs, com ara pots de llauna o ampolles, i tractada per tal que pugui conservar-se sense alterar-se. Conserva de tomàtecs, de pebrots. Faves en conserva. Per a l’excursió ens emportem llaunes de conserves.

2 [LC] [TRA] de conserva loc. adv. En companyia. Les dues naus navegaven de conserva.

conservable

adj. [LC] Que pot ésser conservat.

conservació

f. [LC] Acció de conservar. Estar encarregat de la conservació de monuments. Una mòmia en perfecte estat de conservació. La conservació de l’espècie. El principi de la conservació de l’energia.

conservador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que conserva. Mesures conservadores.

2 m. [HO] CONSERVANT.

3 1 adj. i m. i f. [PO] [LC] [SO] En polít., que professa idees refractàries a canvis sobtats o importants. Partit conservador. Un conservador.

3 2 adj. [SO] [PO] [LC] PER EXT. Diari conservador. Opinió conservadora.

4 1 m. i f. [LC] [PR] [AR] Persona que té per missió de conservar alguna cosa.

4 2 m. i f. [AR] Responsable científic de les col·leccions d’un museu, d’una biblioteca, etc.

conservadoria

f. [LC] Càrrec de conservador.

conservadorisme

1 m. [PO] [SO] [LC] Principis i doctrines favorables al manteniment d’una situació política establerta.

2 m. [PO] [SO] [LC] Qualitat de conservador, especialment en política.

conservament

m. [LC] CONSERVACIÓ.

conservant

m. [HO] [QU] Substància que, afegida als productes alimentaris en una petita proporció, n’evita l’alteració microbiana i n’elimina o hi impedeix el creixement de microorganismes, de tal manera que n’assegura la conservació.

conservar

1 1 v. tr. [LC] [BB] Tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda. Conservar els ous, la fruita. L’oli i la sal conserven molt la vianda. Mirem de conservar la salut. Conserva bé la vista, aquest vell. Conservar i preservar el fons d’un arxiu.

1 2 intr. pron. [LC] No perdre’s, escapar a les causes d’alteració, de destrucció. Certes viandes es conserven molt bé adobant-les amb sal i vinagre. Conserveu-vos bons i sans.

2 1 tr. [LC] No deixar perdre, no deixar desaparèixer. En enderrocar el castell, no conservaren sinó la capella. De les províncies conquerides, solament n’ha conservada una.

2 2 tr. [LC] No perdre. Conservar el seu càrrec. Conservar els seus amics. Conservar l’amistat d’algú. Una mare que no ha conservat sinó un fill.

conservatiu -iva

1 adj. [LC] Que conserva, que serveix per a conservar alguna cosa.

2 adj. [FIF] Que conserva una certa magnitud física, generalment l’energia. Sistema conservatiu. Camp conservatiu.

conservatori -òria

1 adj. [LC] Conservatiu 1.

2 m. [LC] [MU] [PE] Establiment per al foment i l’ensenyament de certes arts, especialment la música. Conservatori del Liceu.

conserver -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les conserves. Indústria conservera.

2 m. i f. [PR] [LC] Persona que fa conserves.

conserveria

1 f. [LC] [IMI] Art de fer conserves.

2 f. [LC] [IMI] Establiment on fan o venen conserves.

considerabilitat

f. [LC] Qualitat de considerable.

considerable

adj. [LC] Digne de consideració. Un guany, una pèrdua, considerable. Un ajut considerable. Ha perdut al joc una suma considerable.

considerablement

adv. [LC] En quantitat considerable.

consideració

1 f. [LC] Acció de considerar; l’efecte. La consideració de la grandesa de Déu. Consideracions sobre la Renaixença catalana.

2 f. [LC] Acció de valorar algú positivament i amb respecte; l’efecte. Frueix de la consideració de tots els seus conciutadans.

3 [LC] en consideració a [o per consideració a] loc. prep. Tenint en compte. En consideració als seus serveis, als seus mèrits. Ho faré per consideració a la teva persona.

4 [LC] prendre en consideració Prestar atenció. Prendre en consideració una demanda, una proposta.

5 [LC] de consideració loc. adj. CONSIDERABLE. És una dificultat de consideració.

consideradament

adv. [LC] Amb consideració.

considerant

m. [LC] [AD] [DR] Consideració que precedeix un decret, una sentència, un dictamen, etc., com havent-lo motivat. Els considerants d’una sentència.

considerar

1 1 v. tr. [LC] Fixar la pensa (en alguna cosa) examinant-la curosament en tots els seus aspectes. Considereu els danys que en provindran.

1 2 v. tr. [LC] Jutjar 2 2. El considero enemic meu. És considerat per tothom com un gran músic.

2 tr. [LC] Tenir en compte (alguna cosa) per obrar. Abans d’emprendre aquest afer, considera bé les dificultats amb què toparàs. En tota cosa cal considerar el fi.

3 tr. [LC] Fer cas (d’una persona) pel seu mèrit, les seves bones qualitats, les seves virtuts. Tothom el considera molt. És un home que ha estat molt considerat de tothom.

considerat -ada

adj. [LC] Que obra amb consideració, que té consideració.

consigna

1 1 f. [LC] [DE] Ordre que es dona a la persona que mana un post, a un sentinella, a un guarda, etc., especialment de no deixar passar ningú sense autorització, sense mot d’ordre.

1 2 f. [DE] Mot o conjunt de mots que cal conèixer per a tenir accés a un lloc en què hi ha vigilància.

1 3 f. [LC] Lema d’una empresa, d’una campanya, etc., especialment política. La manifestació es convoca sota la consigna de Llibertat!

2 f. [LC] [TRG] Lloc d’una estació de ferrocarril, d’un aeroport, etc., on es dipositen provisòriament els equipatges dels viatgers.

consignació

f. [LC] [AD] [DR] Acció de consignar; l’efecte. Consignació pressupostària.

consignador consignadora

1 m. i f. [LC] [ECT] En com., persona que consigna.

2 adj. [ECT] [DR] La casa consignadora.

consignar

1 1 v. tr. [LC] [AD] Lliurar, destinar (una cosa) a un fi.

1 2 v. tr. [LC] Lliurar (una cosa) en dipòsit.

1 3 v. tr. [LC] [ECT] [DR] En com., trametre (mercaderies) per mitjà d’un corresponsal o dipositar-les judicialment segons el procediment previst per la llei. Han consignat el carregament a la casa comercial de Marsella.

2 tr. [LC] Fer esment (d’alguna cosa) en un escrit. En la seva història, l’autor no consigna aquests fets.

3 tr. [LC] [DE] Retenir (algú) com a mesura d’ordre. La tropa ha estat consignada a les casernes.

consignatari consignatària

1 m. i f. [LC] [ECT] [DR] Persona o entitat a la qual és consignada una cosa.

2 adj. [ECT] [DR] La casa consignatària.

consiliari consiliària

m. i f. [LC] [PR] En certes corporacions i societats, persona elegida per a assistir amb el seu consell el superior que les governa.

consir

m. [LC] ANT. Preocupació relativa a una persona o a una cosa que interessa granment algú.

consirar

v. tr. [LC] ANT. CONSIDERAR.

consirós -osa

adj. [LC] Absorbit per un pensament que preocupa.

consirosament

adv. [LC] D’una manera consirosa.

consistència

1 f. [LC] Allò en què consisteix una propietat, una herència, etc.

2 1 f. [LC] Solidesa, fermetat. Aquest terreny cedirà: és de poca consistència.

2 2 f. [LC] PER EXT. És un home sense consistència.

3 1 f. [LC] Coherència entre les parts d’una cosa.

3 2 f. [AQ] Coherència existent entre les partícules que constitueixen una massa.

4 f. [LC] Grau de densitat, d’espessor. La consistència d’un xarop.

consistent

1 adj. [LC] Que consisteix. Els seus béns, consistents en vinyes i prats.

2 adj. [LC] Que té consistència. És una substància més consistent que la cera. És una fusta molt consistent.

3 adj. [ECT] En econ., que convergeix cap al paràmetre quan creix la dimensió de la mostra, s’aplica a un estimador.

4 adj. [FS] En lòg., que no permet derivar un teorema o la seva negació de les fórmules construïbles amb els seus símbols, s’aplica a un càlcul o a un sistema formal.

consistentment

1 adv. [LC] D’una manera consistent.

2 adv. [LC] CONGRUENTMENT.

consistir

1 v. intr. [LC] Una cosa, tenir la seva essència en una altra cosa, ésser constituïda per aquesta altra cosa. Tots els seus béns consisteixen en aquesta casa i una vinya. Els estoics feien consistir la felicitat en la virtut. Tots els meus problemes amb ell consisteixen a no tenir diplomàcia.

2 v. intr. [LC] Una cosa, ésser la causa d’una altra. En què consisteix que ell no ve mai?

consistori

1 m. [HIH] [PO] [RE] Consell solemne, com el que celebra el papa amb els cardenals, el que celebraven els emperadors romans, el dels déus olímpics.

2 m. [LC] [PO] [DR] Ajuntament 3 1.

3 m. [FLL] Agrupament de set membres o mantenidors encarregat d’examinar les composicions concursants als jocs florals i d’emetre’n el veredicte.

consistorial

adj. [LC] [PO] [RE] Pertanyent a un consistori.

consistorialment

adv. [RE] [PO] [LC] Per decisió presa en un consistori.

consoci consòcia

m. i f. [LC] Persona que és sòcia d’una mateixa societat amb una altra.

consogra

f. [LC] [HIG] Mare de l’un de dos cònjuges respecte al pare o a la mare de l’altre.

consogre

m. [LC] [HIG] Pare de l’un de dos cònjuges respecte al pare o a la mare de l’altre.

consol

1 m. [LC] Acció de consolar o de consolar-se; l’efecte. El consol dels seus amics el confortà.

2 m. [LC] Allò que consola. He tingut el consol de reveure’l. És un consol de veure que encara hi ha gent complidora. Plorar sense consol. Donar consol. Tu ets el meu consol en aquesta soledat.

3 [LC] tenir mal consol d’algú Rebre’n mals tractes.

cònsol

1 m. i f. [AD] [PO] [PR] Agent diplomàtic encarregat pel govern d’un estat de protegir, en una ciutat estrangera, els interessos dels seus nacionals. El cònsol d’Itàlia a València. La cònsol de Bèlgica celebrà una recepció oficial.

2 m. i f. [AD] [PR] Representant dels consells de parròquia o de comú d’Andorra. Cònsol major. Cònsol menor.

3 1 m. [HIH] [PR] Magistrat que compartia amb un altre i per un any la magistratura investida amb la suprema autoritat en la República romana.

3 2 [HIH] [PR] cònsol epònim Cònsol que donava nom a l’any entre els romans.

4 1 m. [HIH] [PR] Magistrat, cap d’un gremi o funcionari que tenia al seu càrrec d’entendre en certs afers comercials.

4 2 [HIH] [PR] cònsol de catalans Cònsol d’ultramar representant dels interessos del comerç català a l’estranger.

4 3 [HIH] [PR] cònsol de llotja [o cònsol de la llotja] CÒNSOL DE MAR.

4 4 [HIH] [PR] cònsol de mar [o cònsol de la mar] Magistrat que a les ciutats i a les viles mercantils catalanes exercia, conjuntament amb un altre, la jurisdicció, en la primera instància, sobre les causes marítimes i mercantils, juntament amb els defensors de la mercaderia, les corporacions de mercaders i llurs organismes de govern.

4 5 m. [HIH] [PR] Conseller 4.

consola

1 f. [LC] [IMF] [ED] Moble en forma de taula de petges corbats o altres suports ornamentals, que es posa arrambat a la paret, generalment sota un mirall, i està destinat a sostenir objectes decoratius.

2 1 f. [EI] Pupitre on es troben els comandaments de control d’una instal·lació electrònica o mecànica.

2 2 f. [MU] Pupitre de comandament i mescla en un estudi d’enregistrament electroacústic.

2 3 f. [MU] Pupitre de comandament de l’orgue, que comprèn els teclats manuals, el pedaler, els registres, etc.

3 f. [MU] Part superior de l’arpa on hi ha el claviller.

4 f. [IN] Perifèric per mitjà del qual l’operador es comunica directament amb el sistema.

consolable

adj. [LC] Que pot ésser consolat.

consolació

[LC] CONSOL. No hi ha consolació que valgui per a ella.

consolador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que consola. Déu és el consolador dels afligits. Paraules consoladores.

2 m. [LC] Estri en forma de penis usat per a obtenir plaer sexual.

consolar

1 1 v. tr. [LC] Alleujar la pena, el dolor, (d’algú). Consolar els afligits. Benaventurats els qui ploren perquè seran consolats. La presència del seu amic el consolà. Consolar algú d’una desgràcia.

1 2 v. tr. [LC] Donar el condol (a algú). Va anar a consolar-lo per la mort del seu germà.

1 3 intr. pron. [LC] No es podia consolar. Consolar-se amb reflexions filosòfiques.

2 1 intr. pron. [LC] RESIGNAR-SE. Em vaig consolar amb un tros de pa.

2 2 [LC] qui no es consola és perquè no vol Qui, donat un contratemps sofert, se’n consola llevant-li importància, volent-hi veure àdhuc avantatges, etc.

consolat

1 1 m. [HIH] Dignitat de cònsol romà.

1 2 m. [HIH] Temps que durava aquesta dignitat.

2 1 m. [LC] [DR] Càrrec de cònsol.

2 2 m. [LC] [DR] Oficina d’un cònsol.

3 1 m. [HIH] [DR] [LC] Tribunal d’origen medieval per a entendre en els afers comercials de mar i terra.

3 2 [HIH] [DR] consolat de mar Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers marítims. El Consolat de Mar de Barcelona.

consolatiu -iva

adj. [LC] Que té la virtut de consolar.

consolatori -òria

adj. [LC] CONSOLATIU.

consolda

1 1 f. [BOS] [LC] Herba perenne del gènere Symphytum, de la família de les boraginàcies, de fulles lanceolades o oblongues i flors de corol·la tubulosa agrupades en cimes.

1 2 [BOS] consolda major Consolda de fulles recurrents i tija alada, i de flors violàcies o rosa, antigament cultivada, que es fa als riberals dels rius i en herbassars humits (Symphytum officinale).

1 3 [BOS] consolda petita Consolda més petita que la consolda major, de fulles poc decurrents o gens i de flors groguenques, pròpia dels boscos humits (Symphytum tuberosum).

2 f. [BOS] BÚGULA.

3 f. [BOS] MARCÒLIC.

4 f. [BOS] HERBA DEL NORD.

consolessa

f. [LC] [PR] Cònsol 1 i 2.

consolidable

adj. [LC] Que pot ésser consolidat.

consolidació

1 1 f. [LC] Acció de consolidar o de consolidar-se; l’efecte. La consolidació d’un edifici. La consolidació del poder. La consolidació del deute públic.

1 2 f. [MD] Procés de guarició d’una fractura òssia amb tendència a retornar les propietats primitives a l’os.

2 f. [ECT] consolidació de balanços Reunió dels balanços de l’empresa matriu amb els de les empreses participades.

3 1 f. [OP] [GL] Assentament natural d’un sòl per l’acció del seu propi pes i el de les construccions que suporta, que produeix una disminució de volum.

3 2 f. [GL] Procés de compactació o de solidificació pel qual un material geològic o una formació geològica esdevé rígid.

consolidant

adj. [LC] Que consolida. Agent consolidant.

consolidar

1 1 v. tr. [LC] Fer més sòlid. Consolidar un edifici.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Consolidar una aliança.

1 3 intr. pron. [LC] Consolidar-se el seu poder.

2 tr. [ECT] consolidar el deute públic Convertir-lo de reembossable en perpetu.

3 tr. [LC] [MD] Reunir les parts (d’una cosa trencada). Consolidar una fractura.

4 tr. [LC] [MD] ANT. consolidar una ferida Cloure una ferida.

consolidatiu -iva

adj. [LC] Que té la virtut de consolidar.

consolva

1 f. [BOS] Planta herbàcia de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombroses rosetes de fulles basals semblants a petites carxofes, i tiges erectes amb cimes de flors vermelloses o rosades, que viu en murs, roques i teulades (Sempervivum tectorum).

2 f. [LC] [BOS] MARCÒLIC.

3 f. [BOS] LLIRGA.

consomé

[pl. -és]

m. [LC] [HO] Brou que ha pres tot el suc de la vianda bullida per mitjà d’una cocció llarga i lenta, que es pren sol o afegint-hi trossos petits de carn, un rovell d’ou, formatge ratllat, etc.

consonància

1 1 f. [LC] [MU] Qualitat de dos sons que, produïts simultàniament, formen un interval d’un acord perfecte.

1 2 f. [LC] [FLL] [FL] Repetició en dos o més mots de les vocals i consonants a partir de la vocal de la síl·laba accentuada.

2 1 f. [LC] Acord, concordança. Entre les nostres idees no hi ha consonància.

2 2 [LC] en consonància amb loc. prep. D’acord amb. Els seus actes no estan en consonància amb les seves paraules.

consonant

1 1 adj. [LC] [FLL] Que forma consonància. Dos mots consonants.

1 2 m. [FLL] Mot que consona amb un altre. Cercar un consonant de poruc.

2 1 f. [LC] [FL] So que s’articula amb una obstrucció o una constricció en algun punt del tracte vocal.

2 2 f. [LC] [FL] Lletra que representa una consonant.

consonantar

v. tr. [FLL] Emprar (un mot) com a consonant d’un altre.

consonàntic -a

1 1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a les consonants.

1 2 adj. [FL] [LC] De la natura de les consonants.

1 3 adj. [FL] [LC] Que consta de consonants.

2 adj. [FL] Que presenta consonància. Rima consonàntica.

consonantisme

m. [FL] [LC] Sistema organitzat de sons consonàntics en una llengua donada.

consonantització

f. [FL] Procés pel qual una vocal o una semivocal passen a tenir valor de consonant.

consonantment

adv. [LC] [FLL] Amb consonància.

consonar

1 v. intr. [LC] Formar consonància. La poesia tradicional es basa en paraules que consonen.

2 v. intr. [LC] Estar d’acord, convenir. Aquestes maneres arrogants no consonen amb la seva pobresa.

consorci

1 m. [AD] [ECT] [DR] Unió de persones, societats, etc., que tenen un interès comú. Consorci hidràulic. Formar un consorci. Desfer un consorci.

2 m. [AD] [ECT] [DR] Associació d’empreses públiques o bé d’empreses públiques i privades per assolir un objectiu econòmic, tot mantenint llur independència jurídica.

consòrcia

1 f. [LC] [AD] CONXORXA.

2 f. [LC] Consorci 1.

consorciar

v. tr. [AGF] [DR] [LC] Unir en consorci mitjançant un acord escrit.

consorciat -ada

adj. [AGF] [DR] Que té un consorci. Una finca consorciada per a la repoblació.

consort

1 m. i f. [LC] Company d’altri en la mateixa sort.

2 m. i f. [LC] [HIG] CÒNJUGE. La seva consort.

conspecte

1 m. [LC] MIRADA.

2 m. [LC] Manera de presentar-se alguna persona o alguna cosa a la vista.

3 m. [LC] PRESÈNCIA.

conspicu -ícua

1 adj. [LC] Aparent 1.

2 adj. [LC] Que atreu l’atenció per la seva excel·lència. Una persona conspícua.

conspícuament

adv. [LC] D’una manera conspícua.

conspicuïtat

f. [LC] Qualitat de conspicu.

conspiració

1 f. [LC] Acció de conspirar; l’efecte.

2 f. [DR] Figura jurídica que consisteix en el fet que dues o més persones, després de posar-se d’acord, decideixen de fer un acte delictiu.

conspirador conspiradora

m. i f. [LC] Persona que conspira.

conspirar

1 1 v. intr. [LC] Tendir a un fi comú. Tots conspiraven al bé comú.

1 2 v. intr. [PO] PER EXT. Tot conspira contra mi.

2 intr. [LC] Concertar-se secretament per fer caure el govern establert. Conspiraven contra la monarquia.

constància¹

f. [LC] Qualitat de constant, fermesa infrangible. Estudiar amb constància. La constància en el treball. La constància d’una amistat, d’una afecció.

constància²

f. [LC] Fet que una cosa consti. No hi ha constància d’aquell acord.

constant

1 1 adj. [LC] Que no cessa d’ésser el mateix, ferm, perseverant. Ésser constant en les seves afeccions. Molt constant en l’estudi. Un dolor constant.

1 2 adj. [LC] No subjecte a canvi. Una quantitat constant.

2 1 f. [MT] Quantitat que conserva el mateix valor dins un problema, un procés, un programa informàtic, unes condicions determinades.

2 2 [FIF] constant cosmològica Paràmetre que apareix en les equacions d’Einstein de la relativitat general, el valor del qual, mal conegut, podria influir en el ritme d’expansió de l’Univers.

2 3 [FIF] constant d’acoblament Paràmetre relacionat amb la intensitat d’alguna interacció física fonamental.

2 4 [FIF] constant d’estructura fina Constant d’acoblament de la interacció electromagnètica.

2 5 [FIF] [EL] [QU] constant de temps En una magnitud que varia exponencialment amb el temps, temps al cap del qual aquesta magnitud assoliria el seu valor límit si conservava el ritme inicial de variació.

2 6 [FIF] constant dels gasos ideals Constant donada pel producte de la pressió pel volum dividit per la temperatura absoluta per a un mol de gas ideal.

2 7 [FIF] [EL] constant dielèctrica PERMITIVITAT.

2 8 [FIN] [QU] constant radioactiva Probabilitat de desintegració per unitat de temps de cadascun dels nuclis que componen una població infinitament gran de nuclis radioactius de la mateixa espècie.

2 9 [FIF] constants fonamentals En fís., paràmetres universals que apareixen en les lleis bàsiques de la naturalesa. Constant de Boltzmann. Constant de Planck. Constant de la gravitació universal.

2 10 [PS] constant personal En psic., tret o peculiaritat persistent en el curs de l’actuació d’una persona.

constantà

m. [QU] [ML] Aliatge de coure i níquel de gran resistència elèctrica, gairebé constant i independent de la temperatura.

constantinopolità -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Constantinoble.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Constantinoble o als seus habitants.

constantment

adv. [LC] D’una manera constant, amb constància. Van constantment plegats.

constar

1 v. intr. [LC] Ésser compost. Les persones consten d’ànima i cos. El vers hendecasíl·lab consta d’onze síl·labes.

2 intr. [LC] [AD] Ésser cert, manifest. Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat. No consta que hagi tingut altres condemnes.

3 intr. [LC] Ésser algú o alguna cosa registrat, inscrit o consignat en algun lloc. He d’anar a comprovar les llistes del cens perquè fa un mes encara no hi constava. Això no consta en l’acta.

constatable

adj. [LC] Que es pot constatar.

constatació

f. [LC] [AD] Acció de constatar; l’efecte. La constatació d’un fet.

constatar

v. tr. [LC] Establir, verificar, (un fet). Constatar una defunció. Els fets s’han de constatar.

constatatiu -iva

adj. [FS] [FL] Que proporciona informació factual i és susceptible d’ésser ver o fals.

constel·lació

1 1 f. [LC] [FIA] Zona del cel que comprèn un grup arbitrari d’estels fixos i la regió que els envolta. Actualment el cel es divideix en vuitanta-vuit constel·lacions. La constel·lació de l’Ossa Menor, d’Orió, del Bouer. Les dotze constel·lacions del zodíac.

1 2 [LC] [FIA] [AN] constel·lació zodiacal Constel·lació de les dotze que han donat nom als signes del zodíac.

2 f. [LC] Multitud, conjunt. Una constel·lació de savis. Una constel·lació de cantants.

3 f. [LC] [AN] [FIA] En astrol., aspecte dels astres al temps del naixement d’una persona. Néixer sota una certa constel·lació.

constel·lar

1 v. tr. [LC] Sembrar d’estels, adornar d’estels.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Un braçalet constel·lat de diamants.

consternació

f. [LC] Aflicció profunda, aclaparament, produït per una desgràcia, una catàstrofe. La seva mort ens ha deixat en la més gran consternació.

consternar

v. tr. [LC] Colpir de consternació. La nova de la mort del president consternà la població.

constipació

1 f. [MD] Obstrucció d’un conducte del cos.

2 [LC] [MD] constipació de ventre RESTRENYIMENT.

constipar

1 v. tr. [MD] Causar constipació (en un conducte del cos).

2 1 tr. [LC] [MD] Causar un constipat (a algú).

2 2 intr. pron. [LC] [MD] Agafar un constipat. Ningú no es constipa de dormir amb aire fresc.

constipat

m. [LC] [MD] Refredat en què les cavitats nasals són obstruïdes per abundants mucositats.

constitució

1 f. [LC] [DR] Acció de constituir; l’efecte. La constitució d’una nova societat. La constitució d’una renda.

2 1 f. [LC] Manera d’estar constituïda una cosa. La constitució del cos humà.

2 2 f. [LC] Conjunt de forces físiques i vitals d’un individu. Tenir una bona constitució, una constitució robusta, sana.

2 3 [PS] constitució neuropàtica Constitució de l’individu en què sembla que siguin més possibles les malalties nervioses.

3 1 f. [HIH] [DR] [PO] Conjunt de normes jurídiques fonamentals d’un estat, aprovat pel poble, que estableix els drets i els deures dels ciutadans i determina la forma de govern, les funcions i la composició de les institucions i les relacions que mantenen entre elles. La Constitució de l’any 1978. Violar la Constitució.

3 2 f. [HIH] Disposició legislativa acordada a les Corts catalanes.

3 3 f. [HIH] Disposició legislativa dels emperadors romans.

3 4 f. [DR] Disposició conciliar o papal sobre qüestions de fe o sobre els costums.

constitucional

1 adj. [LC] [MD] Inherent a la constitució o a l’estructura del cos. Una malaltia constitucional.

2 1 adj. [LC] [PO] Regulat per una constitució política. Govern monàrquic constitucional.

2 2 adj. [LC] [PO] Conforme a la constitució. Un decret poc constitucional.

constitucionalisme

1 m. [PO] Sistema polític en què la forma de govern és regulada per una constitució.

2 m. [PO] Doctrina que propugna l’adopció d’una constitució com a norma suprema d’un estat.

constitucionalista

1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al constitucionalisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari del constitucionalisme.

constitucionalitat

f. [PO] Condició de conforme a una constitució política.

constitucionalment

adv. [LC] [PO] D’acord amb la constitució.

constituent

1 1 adj. [LC] Que constitueix. Els elements constituents d’un cos.

1 2 m. [QU] En quím., element que entra en la constitució d’un compost.

2 adj. [LC] [PO] Que ha d’establir o de renovar la constitució d’un estat. Assemblea constituent.

3 1 m. [FL] Unitat morfemàtica, lèxica o sintagmàtica que forma part d’una construcció morfològica o sintàctica més àmplia.

3 2 [FL] constituent discontinu Constituent que es troba interromput per un altre constituent en una seqüència d’unitats gramaticals.

3 3 [FL] constituent immediat Constituent que no té constituents intermedis entre ell i la construcció.

constituir

1 1 v. tr. [LC] [PO] [DR] Establir, formar, (una institució política, social). Constituir una nova societat d’assegurances. Constituir una família. Constituir un estat. S’ha constituït un govern de coalició.

1 2 v. tr. [DR] Establir (una cosa) en benefici d’algú. Constituir una pensió, una renda, un dot, a algú.

1 3 v. tr. [AD] PER EXT. Constituir un precedent.

2 1 tr. [LC] Ésser parts, elements, essencials (d’un tot, d’un organisme). Les parts que constitueixen el cos humà. Tots els ciutadans constitueixen la nació.

2 2 tr. [DR] Formar l’essència (d’alguna cosa). Aquesta acció constitueix un crim.

3 1 tr. [DR] Establir (algú) en una situació legal. L’han constituït hereu.

3 2 intr. pron. [DR] constituir-se presoner Lliurar-se espontàniament a l’autoritat.

constitut

m. [DR] clàusula de constitut V. CLÀUSULA.

constitutiu -iva

adj. [LC] Que constitueix. L’acte constitutiu d’una societat. Les parts constitutives d’un cos.

constrenyedor -a

adj. [LC] Que constreny.

constrènyer

[p. p. constret]

1 1 v. tr. [LC] Obligar, reduir, (algú) a obrar contra la seva voluntat. El van constrènyer a dir que sí. La necessitat el constreny a vendre’s les propietats.

1 2 v. tr. [LC] Reprimir, contenir. Refrenar i constrènyer la seva cobejança.

2 tr. [LC] Cloure estrenyent.

constrenyible

adj. [LC] Que pot ésser constret.

constrenyiment

1 m. [LC] Acció de constrènyer.

2 1 m. [DR] Procediment o conjunt de normes que determinen l’actuació judicial amb vista a l’execució d’una sentència.

2 2 [DR] constrenyiment administratiu Procediment d’execució forçosa seguit per l’autoritat administrativa per al cobrament de qualsevol obligació pecuniària.

constretament

adv. [LC] D’una manera constreta, amb constrenyiment.

constricció

f. [LC] Acció de cloure estrenyent. La constricció de la faringe.

constrictiu -iva

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la constricció.

2 adj. [LC] Que produeix constricció.

constrictor -a

adj. [LC] [MD] Que té el poder de constrènyer. Músculs constrictors de la faringe.

constringent

adj. [LC] Constrictiu 2.

construcció

1 f. [LC] [OP] Acció de construir. La construcció d’una església, d’un teatre.

2 1 f. [LC] [AQ] [OP] Manera d’estar construïda una cosa. Un edifici d’una construcció elegant.

2 2 f. [LC] PER EXT. La construcció d’un sistema filosòfic, d’un poema.

3 f. [LC] [AQ] [OP] Cosa construïda. A la part nova de la ciutat hi ha construccions sumptuoses.

4 1 f. [LC] [FL] En ling., estructura integrada per unitats lingüístiques jeràrquicament organitzades. La construcció passiva. La construcció causativa.

4 2 [FL] construcció absoluta Construcció formada per un substantiu i un participi que hi concorda deslligada gramaticalment de la resta de l’oració.

4 3 [FL] construcció de sentit Construcció en què la concordança no es fonamenta en la forma gramatical del nom o el sintagma nominal sinó en la idea que aquest expressa.

4 4 [FL] construcció el·líptica Construcció que deixa d’enunciar alguna forma perquè el context no l’exigeix necessàriament.

4 5 [FL] construcció lògica CONSTRUCCIÓ DE SENTIT.

5 f. [MT] construcció geomètrica Construcció que hom traça per demostrar un teorema, resoldre un problema.

6 f. [AQ] [OP] Art o tècnica de construir.

constructiu -iva

1 adj. [LC] [AQ] Relatiu o pertanyent a la construcció.

2 adj. [LC] [AQ] Que serveix per a construir.

constructivament

adv. [LC] D’una manera constructiva.

constructivisme

m. [AR] Moviment artístic abstracte que constitueix una recerca dels plens i dels buits per mitjà de línies i de plans ben travats dins l’espai.

constructor -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la construcció.

2 f. [LC] Empresa constructora.

3 m. i f. [LC] [PR] Persona que construeix. El constructor d’un edifici. Una constructora de màquines.

construïble

adj. [LC] Que pot ésser construït.

construir

1 v. tr. [LC] [AQ] Fer, formar, (alguna cosa) ajuntant-ne les parts constituents segons una ordenació, segons un pla determinat. Construir una màquina.

2 v. tr. [LC] [AQ] [OP] Edificar, bastir. Construir un edifici. Construir un pont, una presa.

3 v. tr. [LC] [MT] [FS] PER EXT. Construir un sistema, una teoria. Construir una frase, una proposició. Construir un verb amb un complement donat. Construir un triangle donats els seus tres costats.

consubstanciació

f. [RE] Doctrina teològica luterana segons la qual en l’eucaristia, el cos i la sang de Jesucrist coexisteixen amb la substància del pa i del vi.

consubstancial

1 adj. [LC] [RE] Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l’Esperit Sant.

2 adj. [LC] Inseparable, propi, coexistent. L’elegància és consubstancial amb ella.

consubstancialitat

f. [LC] [RE] Qualitat de consubstancial.

consubstancialment

adv. [LC] D’una manera consubstancial.

consuet -a

adj. [LC] Sòlit, ordinari, acostumat.

consueta¹

m. i f. [PR] [JE] [LC] Apuntador de teatre.

consueta²

f. [HIH] [RE] Llibre de consuetuds, costums, pràctiques, d’una església, d’una corporació, etc.

consuetud

f. [LC] Ús constant, costum. És antiga consuetud de l’Església.

consuetudinari -ària

adj. [LC] Que és de costum, que es funda en la consuetud.

consuetudinàriament

adv. [LC] Segons consuetud.

consular

adj. [LC] [HIH] [PO] Relatiu o pertanyent a un cònsol, als cònsols. Dignitat consular.

consulta

1 1 f. [LC] Acció de consultar; l’efecte.

1 2 f. [LC] Reunió de dues o més persones per aconsellar-se entre elles entorn d’una determinació a prendre. Abans d’emprendre l’afer, he de fer encara algunes consultes.

2 1 f. [LC] [MD] Entrevista entre un pacient i el metge que l’interroga, l’examina i li prescriu un tractament. Aquesta nit han tingut consulta de tres metges. Han cridat una doctora especialista a consulta.

2 2 f. [LC] [DR] Entrevista entre un advocat i el client que li ve a sotmetre un afer.

3 1 f. [PO] Petició d’assentiment feta per un grup polític als seus components o, si és al poder, a la comunitat nacional.

3 2 f. [LC] Dictamen sobre un afer consultat.

consultable

1 adj. [LC] Digne d’ésser consultat.

2 adj. [LC] Que pot ésser consultat.

consultació

f. [LC] Acció de consultar; l’efecte.

consultant

adj. i m. i f. [LC] Que consulta.

consultar

1 1 v. tr. [LC] Demanar el parer, l’opinió, (d’algú) sobre un partit a prendre. No facis res sense consultar l’advocat.

1 2 v. tr. [LC] Cercar informació (en un autor, en un llibre, etc.). És un llibre que consulto sovint.

1 3 [LC] consultar el mirall Mirar-s’hi B).

2 1 tr. [LC] Sotmetre (alguna cosa) a algú per saber el seu parer sobre ella, per heure’n informació. Li hem consultat algunes dificultats que ens hem trobat.

2 2 [LC] consultar amb la bossa Examinar l’estat pecuniari abans de fer una despesa, de començar una empresa.

consultiu -iva

adj. [LC] Que aconsella, dona el seu parer, però no decideix. Comitè consultiu.

consultor consultora

m. i f. [LC] [PR] Persona encarregada de despatxar informes o consultes sobre matèries tècniques.

consultori

m. [LC] [MD] Local, establiment particular, on un o més professionals, especialment metges, reben a consulta.

consultoria

f. [LC] Establiment de consultor.

consum

1 1 m. [LC] Acció de consumir; l’efecte. A l’hivern, el consum d’electricitat puja molt. A casa fem un gran consum de patates. Una bota de vi per al meu consum.

1 2 m. [ECT] Ús final de béns i serveis per tal d’obtenir-ne satisfaccions directes.

1 3 m. [ECT] Part de la producció d’un país que desapareix durant l’exercici i no s’incorpora a l’estoc de capital.

2 m. pl. [ECT] Antic impost municipal sobre certs comestibles i altres gèneres que s’introduïen en una població per vendre’ls. Aquest vi, pagats els consums, resulta car.

consumació¹

f. [LC] Acció de consumar; l’efecte. La consumació d’un crim. La consumació del matrimoni.

consumació²

f. [LC] CONSUMICIÓ. Pagar la consumació.

consumadament

adv. [LC] D’una manera consumada.

consumador consumadora

m. i f. [LC] Persona que consuma. Jesucrist, el consumador de totes les coses.

consumar

v. tr. [LC] Portar (alguna cosa) a acompliment definitiu. Consumar un sacrifici. Consumar un crim. Consumar el matrimoni.

consumat -ada

adj. [LC] Pervingut al més alt grau d’un art, d’una qualitat, d’un talent, etc. Un músic consumat.

consumatiu -iva

adj. [LC] Que consuma o perfecciona.

consumer

m. [ECT] [PR] Burot¹1.

consumible

adj. [LC] Que pot ésser consumit.

consumició

f. [JE] [LC] [HO] Allò que una persona consumeix en un cafè, en un restaurant, etc. Em vol cobrar la consumició?

consumidor -a

adj. i m. i f. [LC] [ECT] [SO] [CO] Que consumeix, especialment en el llenguatge econòmic. Els productors i els consumidors. Els fabricants consumidors de sucre.

consumiment

m. [LC] Estat de qui es consumeix.

consumir

[ind. pr. 3 consumeix (o consum)]

1 1 v. tr. [LC] El foc o qualsevol agent de descomposició, dissipació, gastament, destruir a poc a poc. El foc ho ha consumit tot.

1 2 intr. pron. [LC] Els materials continuaren cremant fins a consumir-se totalment.

2 1 v. tr. [LC] Les persones, fer desaparèixer (un producte) emprant-lo com a aliment. Als restaurants de la costa es consumeixen cada dia molts quilos de peix.

2 2 v. tr. [LC] PER EXT. Aquesta cuina consumeix molt de gas. Les llànties consumeixen oli.

3 tr. [LC] [ECT] Utilitzar (un producte) per a satisfer una necessitat real o creada. Els països industrialitzats consumeixen el 80 % de la producció mundial. Una societat que consumeix molt.

4 1 tr. [LC] [MD] Una intensa afecció física o moral, el dejuni, fer perdre el vigor, la vitalitat (a algú), causar-li amagriment i minva en l’estat de salut. Pobra noia: el neguit la consumeix.

4 2 intr. pron. [LC] El nàufrag es consumia de fam i de set. Consumir-se esperant.

consumisme

1 m. [LC] [ECT] Corrent econòmic que es basa en el foment del consum de béns i productes, més o menys necessaris.

2 m. [LC] [ECT] Tendència a consumir productes en quantitat molt superior a la necessària.

consumista

1 adj. [ECT] Relatiu o pertanyent al consumisme.

2 adj. i m. i f. [ECT] Partidari del consumisme.

3 adj. [LC] Que es caracteritza pel consumisme. Una societat consumista.

consumpció

f. [LC] [MD] Acció de consumir o de consumir-se; l’efecte. La consumpció de les espècies eucarístiques. Morir de consumpció.