o¹

[pl. os]

f. [LC] [FL] Lletra o O.

o²

1 conj. [LC] Expressa una alternativa. Escriu al president o al secretari. Vindrà l’un o l’altre. Un o altre ho farà. Fes-ho tu o bé ell. O plourà o farà vent. O és veritat o és mentida.

2 conj. [LC] Denota equivalència, reforçada sovint amb el mot sia. El protagonista o personatge principal de l’obra. El protagonista, o sia, el personatge principal de l’obra.

o³

interj. [LC] Expressió usada per a adreçar-se a una persona o a una cosa personificada anomenant-la. Gràcies, o déus, d’aquest amor.

oasi

1 m. [LC] [GL] [GG] Indret de terra fèrtil dins d’un desert on creix la vegetació gràcies a l’existència d’aigües subterrànies, de pous o de surgències.

2 m. [LC] Lloc, període, situació, que és com una excepció enmig del desordre, dels neguits, etc., i que permet un repòs psíquic o físic. Un oasi de pau al centre de la gran ciutat. Un oasi de prosperitat.

ob-

[LC] Prefix que significa ‘a l’inrevés’, ‘en direcció oposada’. Ex.: obovat, obcordat.

obac -aga

1 adj. [LC] Ombrívol 1. Les maduixes es fan en indrets obacs.

2 m. [LC] [GG] OBAGA.

obaga

f. [LC] [GL] [GG] Part d’una muntanya, d’una vall, on toca poc o no gens el sol.

obagor

f. [LC] Condició d’obac o ombrívol.

obagós -osa

adj. [LC] Ombrívol 1.

obcecació

f. [LC] Greu ofuscació.

obcecadament

adv. [LC] Amb obcecació.

obcecar

v. tr. [LC] Ofuscar greument. La ira t’ha obcecat: ell no és pas tan dolent com et penses.

obduració

f. [LC] Resistència a deixar-se abellir el cor.

obediència

1 f. [LC] Acció d’obeir.

2 f. [LC] Qualitat d’obedient.

obediencial

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’obediència.

obedient

adj. [LC] Que obeeix, que té el costum d’obeir.

obedientment

adv. [LC] Amb obediència.

obeïdor -a

adj. [LC] Que és d’obeir.

obeir

1 1 v. tr. [LC] Executar allò que mana (algú). No ha obeït el seu pare. Ho hem manat, però no hem estat obeïts.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. El cavall obeeix el fre.

1 3 v. tr. [LC] Complir (un manament). Obeir la llei. Obeir la raó.

2 tr. [LC] Alguna cosa, cedir a l’impuls, a l’acció, (de quelcom). La nau no obeïa el timó.

3 1 intr. [LC] Una cosa, esdevenir-se en virtut de tal o tal causa. Això obeeix a lleis molt complicades. El curs del riu obeeix a una orografia molt complexa.

3 2 [LC] no obeir el ventrell No pair bé.

obelisc

m. [HIH] [AR] [LC] Monument en forma de pilar quadrangular que va aprimant-se lleugerament de baix a dalt, terminat en una piràmide.

obenc

m. [TRA] Corda o cable que va de l’arbre d’una nau a la murada i serveix amb altres per a mantenir dret l’arbre.

obencadura

f. [TRA] Conjunt dels obencs d’un arbre o d’una nau.

obenquell

m. [TRA] Obenc que subjecta un masteler a la cofa corresponent.

obert -a

1 1 adj. [LC] Que ha estat obert. Hi ha totes les finestres obertes. Ja poden passar, que la porta és oberta! Les botigues ja són obertes. Carretera oberta al trànsit. Quan vaig arribar ja hi havia el ball obert.

1 2 adj. [LC] Sense límit de participació. Una sessió, una assemblea, una reunió, oberta. Torneig obert de tennis.

2 adj. [LC] Sense muralles, sense defenses. Ciutat oberta.

3 adj. [LC] Ample, espaiós. Un front obert. A cel obert. Un camp obert.

4 adj. [LC] Receptiu, tolerant, acollidor. Una colla d’amics molt oberta. Mentalitat oberta a les novetats. L’Elisenda té un caràcter molt obert.

5 adj. [LC] Manifest, declarat. Guerra oberta contra la delinqüència.

6 adj. [FL] Que s’emet mitjançant una separació intermaxil·lar o linguopalatal relativament gran respecte d’altres emissions fonemàtiques considerades neutres o tancades.

oberta

1 f. [LC] Acció de fer una incisió longitudinal en un embolcall, d’eixamplar l’escletlla que deixen entre elles dues posts contigües; l’efecte.

2 f. [AGF] Incisió de dalt a baix per a poder pelar el suro.

3 f. [TRA] Obertura d’un llagut limitada lateralment pels corredors i travessada pels bancs on s’asseuen els remitgers.

obertura

1 1 f. [LC] [AD] Acció d’obrir o d’obrir-se; l’efecte. L’obertura d’una caixa. L’obertura d’un canal de comunicació. L’obertura d’un testament. L’obertura d’una sessió. Sessió d’obertura. L’obertura del diafragma.

1 2 [SP] obertura de la caça Començament del temps en què la caça és permesa.

2 f. [MU] Peça d’orquestra posada al començament d’una suite, d’una òpera, d’un drama líric. L’obertura d’Els mestres cantaires de Nuremberg.

3 f. [JE] En el joc d’escacs, conjunt de jugades inicials que generalment defineixen la tàctica de cada jugador.

4 f. [FL] Constituent d’una síl·laba que precedeix el nucli.

5 f. [PO] [SO] Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics. Finalment, el Govern va anunciar un règim d’obertura.

6 1 f. [LC] [AQ] Solució de continuïtat que permet l’entrada, espai obert en un mur, en un sostre, etc. L’obertura d’una cova. En aquesta cambra hi ha massa obertures.

6 2 [FIF] obertura d’un circuit Interrupció d’un circuit elèctric pel qual circula un determinat corrent elèctric.

7 1 f. [MT] Grau de divergència dels costats d’un angle, d’un compàs, etc.

7 2 f. [FL] Grau de separació entre els òrgans de la cavitat oral durant l’emissió d’un so articulat, generalment vocàlic.

8 f. [FIF] Magnitud que mesura la dimensió dels feixos de llum que, procedents de l’objecte, penetren en un instrument òptic.

oberturisme

m. [PO] [SO] Tendència ideològica, política, etc., favorable a l’obertura liberal i democràtica.

oberturista

1 adj. [PO] [SO] Relatiu o pertanyent a l’oberturisme.

2 adj. i m. i f. [PO] [SO] Partidari de l’oberturisme.

obès -esa

adj. [LC] [MD] Excessivament gras.

obesitat

f. [LC] [MD] Qualitat d’obès.

obi

1 m. [LC] [AGA] [AGR] Recipient de pedra o de fusta emprat com a abeuradora, menjadora dels porcs, rentamans, etc.

2 m. [GL] VALL D’OBI.

òbila

f. [LC] ÒLIBA.

òbit

1 m. [LC] DEFUNCIÓ.

2 m. [LC] Certificació de la defunció d’algú. Treure l’òbit.

obituari -ària

1 adj. [LC] Relatiu a la defunció. Registre obituari.

2 m. [LC] Llibre on s’anoten les partides de defunció i d’enterrament.

objecció

1 f. [LC] Allò que hom oposa a una afirmació per combatre-la, a una proposició per rebutjar-la. Fer una objecció. Respondre a una objecció. Les objeccions que poden fer-se a una teoria. No faré sinó una objecció a això que tu proposes.

2 [SO] [DR] objecció de consciència Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, especialment de qui es nega a fer el servei militar o a fer servir armes, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva.

objectabilitat

f. [LC] Qualitat d’objectable.

objectable

adj. [LC] Susceptible d’objecció.

objectar

1 v. tr. [LC] Oposar (alguna cosa) a una afirmació per combatre-la, a una proposició per rebutjar-la. Ells no poden objectar res al que jo dic.

2 v. tr. [DR] Presentar oposició al nomenament (de determinats testimonis).

objecte

1 m. [LC] [FS] Cosa material en tant que s’ofereix als nostres sentits. Les imatges dels objectes. Observar un objecte a distància.

2 1 m. [LC] [FS] Cosa que s’ofereix al pensament, de la qual es pren coneixença. Objecte de meditació. Ha estat objecte de l’admiració de tothom.

2 2 m. [LC] [FS] Matèria d’una ciència. L’objecte de la teologia és Déu.

2 3 m. [LC] [FS] Allò que es pren com a fi d’una acció, d’un esforç. L’objecte del seu amor. El meu principal objecte és convèncer-vos que aneu errats.

2 4 [FS] objecte formal Perspectiva des de la qual es considera un objecte. L’home com a ésser cultural és objecte formal de l’antropologia.

2 5 [FS] objecte material L’objecte en tant que pot ésser considerat des de diverses perspectives. L’home és l’objecte material tant de l’antropologia cultural com de l’antropologia biològica.

3 1 m. [FL] En gram., mot o grup de mots que denota allò sobre què recau l’acció expressada pel verb.

3 2 [FL] objecte cognat ACUSATIU INTERN.

3 3 [FL] objecte directe COMPLEMENT DIRECTE.

3 4 [FL] objecte indirecte COMPLEMENT INDIRECTE.

4 m. [MT] objecte matemàtic Concepte matemàtic precisat per una definició.

5 m. [FIF] Punt o conjunt de punts dels quals un sistema òptic dona una imatge.

objectiu -iva

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’objecte.

1 2 adj. [LC] Que existeix independentment del pensament, de la consciència.

1 3 adj. [LC] Que tracta els esdeveniments, els fenòmens, etc., independentment de les reflexions, dels sentiments, dels prejudicis de l’observador. Un judici objectiu, una crítica objectiva.

2 m. [LC] Fi a aconseguir. El seu objectiu era dirigir l’empresa. Controlar la inflació és un dels objectius del Govern.

3 1 m. [DE] Tot allò a què es dirigeix el foc de les armes amb la finalitat de destruir-ho o anul·lar-ho.

3 2 m. [DE] Indret l’ocupació del qual constitueix la finalitat de l’acció d’una unitat militar.

4 1 m. [LC] [FIF] Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic a la banda de l’objecte, que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.

4 2 [FIF] objectiu gran angular Objectiu de lent focal curta, que permet un ampli camp visual.

objectivació

1 f. [LC] Acció d’objectivar; l’efecte.

2 f. [SO] En sociol., procés pel qual una definició social de la realitat amaga la seva dimensió subjectiva i és percebuda com a objectiva i independent de la voluntat individual.

objectivament

adv. [LC] D’una manera objectiva, quant a l’objecte.

objectivar

v. tr. [LC] Fer objectiu, fer que (alguna cosa) assumeixi el caràcter d’un objecte.

objectivisme

m. [FS] [LC] [FLL] Teoria filosòfica, estètica, etc., que dona la predominança a l’objectiu sobre el subjectiu.

objectivista

1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a l’objectivisme.

2 adj. i m. i f. [FLL] [AR] [LC] Seguidor de l’objectivisme, especialment de l’art o de la literatura objectives.

objectivitat

f. [LC] Qualitat d’objectiu.

objector objectora

1 m. i f. [LC] Persona que objecta.

2 [SO] [LC] objector de consciència Persona que es nega a obeir una llei, especialment la de complir el servei militar, a causa de les seves conviccions.

objurgació

f. [LC] Acció d’objurgar.

objurgar

v. tr. [LC] Reprendre, renyar, fortament (algú) especialment per dissuadir-lo de dir o de fer alguna cosa.

oblació

f. [RE] [LC] Acció d’oferir a Déu, especialment les espècies eucarístiques.

oblada¹

f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels espàrids, de cos oblong i comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, d’esquena blavosa i ventre argentat, amb una taca negra envoltada d’una anella blanca sobre el peduncle caudal, i d’ulls grossos, que habita zones costaneres i alguers (Oblada melanura).

oblada²

f. [RE] [LC] Ofrena de pa feta pels familiars d’un difunt en el moment de l’ofertori en la missa del funeral.

oblat oblata

m. i f. [RE] [LC] Persona que es feia d’un orde religiós fent donació dels seus béns.

oblata

1 f. [RE] [LC] Quantitat que es donava per a les despeses de vi, d’hòsties, de cera i d’ornaments per a dir les misses.

2 f. [RE] [LC] Pa i vi oferts pel sacerdot abans d’ésser consagrats.

oblatiu -iva

adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’oblació.

oblia

f. [EL] Disc molt prim, tallat d’una barra cilíndrica monocristal·lina de silici, utilitzat com a substrat per a la fabricació de circuits integrats.

oblic -iqua

1 adj. [LC] [MT] Que no és perpendicular ni paral·lel a un pla, a una recta, a una direcció, determinats. Dos eixos oblics entre ells.

2 adj. [LC] Que obra, que s’executa, indirectament, per vies indirectes.

oblidable

adj. [LC] Que pot ésser oblidat.

oblidadís -issa

adj. [LC] OBLIDÓS.

oblidador -a

adj. [LC] OBLIDABLE.

oblidament

m. [LC] Oblit 1.

oblidança

f. [LC] Oblit 1.

oblidar

1 1 v. tr. [LC] Perdre la memòria (d’alguna cosa), no recordar-la, no tenir-la present en l’esperit. Sabia la regla, però l’he oblidada. He oblidat el seu nom. Oblides que ell no n’ha de saber res, d’això?

1 2 v. tr. [LC] No pensar a agafar (alguna cosa). Oblidar un objecte. He oblidat els guants en el cotxe.

1 3 v. tr. [LC] No pensar (en algú o en alguna cosa) per negligència. Oblidar algú el seu deure.

2 intr. pron. [LC] No recordar-se d’algú o d’alguna cosa. S’oblidaren de l’idioma nadiu. Al llit, hom s’oblida de tot. M’he oblidat de dir-t’ho.

oblidós -osa

adj. [LC] Que oblida, que fàcilment s’oblida de les coses.

obligació

1 1 f. [LC] [DR] Allò que hom és constret a fer, deute imposat per una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc. La meva obligació és de tornar-li el que m’ha deixat. Complir una obligació. Mancar a una obligació. Les obligacions d’un funcionari, d’un mestre, del cap de família.

1 2 [LC] obligacions domèstiques Obligacions que comporta la vida en família.

2 1 f. [LC] Compromís de pagar una suma determinada.

2 2 f. [DR] [ECT] Títol que representa una part dels capitals emmanllevats per una societat financera, industrial, etc., que produeix un interès fix i és amortitzable dins un termini limitat.

obligacionista

m. i f. [LC] [DR] Posseïdor d’una o més obligacions d’una societat financera, industrial, etc., la tinença de les quals comporta la condició de creditor de l’entitat emissora.

obligadament

adv. [LC] Per obligació, per força, necessàriament.

obligador -a

adj. i m. i f. [LC] Que obliga.

obligança

f. [LC] Obligació 1 i 2 1.

obligant

adj. [LC] OBLIGADOR.

obligar

1 v. tr. [LC] [DR] Una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc., lligar (algú), compel·lir-lo a fer alguna cosa. La llei l’obliga a pagar.

2 1 tr. [LC] [DR] Fer fer (a algú) allò que imposa una llei, un contracte, etc.

2 2 intr. pron. [LC] Comprometre’s a complir alguna cosa. S’obligava a entrenar-se dues hores al dia.

3 tr. [LC] Guanyar la voluntat (d’algú) amb favors, beneficis, etc.

obligat -ada

1 adj. [LC] Agraït 1. Us estic molt obligat.

2 1 m. [MU] Peça musical en l’execució de la qual un instrument té un paper principal. Un obligat de cornetí.

2 2 adj. [MU] Imprescindible, ja que la seva supressió desnaturalitzaria l’obra musical, s’aplica a un instrument concertant o a una part d’acompanyament.

obligatori -òria

adj. [LC] Que obliga, que és d’obligació. Instrucció obligatòria. Servei militar obligatori. Aplicació facultativa o obligatòria d’una regla.

obligatòriament

adv. [LC] D’una manera obligatòria.

obligatorietat

f. [LC] Qualitat d’obligatori.

obliquament

adv. [LC] Amb obliqüitat.

obliquangle

adj. [MT] [LC] Que no té cap dels seus tres angles rectes. Triangle obliquangle.

obliquar

1 v. intr. [LC] Desviar-se de la perpendicular.

2 v. intr. [LC] Canviar la direcció de la marxa girant uns 45° a la dreta o a l’esquerra de la direcció primitiva.

obliqüitat

1 f. [LC] [MT] Qualitat d’oblic.

2 f. [LC] [MT] Desviació major o menor de la perpendicularitat o del paral·lelisme.

3 [FIA] obliqüitat de l’eclíptica Angle que determinen el pla de l’eclíptica i el pla de l’equador celeste, equivalent a 23° 27′.

oblit

1 m. [LC] Acció d’oblidar. L’oblit de les injúries rebudes. L’oblit dels seus deures. Ha estat un oblit lamentable. Caure una cosa en l’oblit. Posar en oblit una cosa. Jaure una cosa en l’oblit. Deixar una cosa en l’oblit. Treure, sostreure, una cosa de l’oblit.

2 m. [PS] [PE] Pèrdua temporal o permanent de la capacitat de recordar, de reconèixer o d’actuar en relació amb el que ha estat après.

obliteració

f. [LC] [TC] Acció d’obliterar; l’efecte.

obliterador -a

1 adj. [LC] Que oblitera.

2 m. [TC] Segell o estampilla per a obliterar els timbres de les cartes.

obliterar

1 1 v. tr. [LC] Fer il·legible esborrant, ratllant, etc.

1 2 v. tr. [TC] Estampar un segell (damunt els timbres de les cartes) a fi d’inutilitzar-los.

2 tr. [ZOA] Obstruir (un conducte d’un ésser organitzat).

oblivió

f. [LC] Oblit 1.

oblong -a

adj. [LC] Més llarg en una direcció que en l’altra.

obnoxi -òxia

adj. [LC] Exposat a la censura, al blasme.

obnubilació

1 f. [LC] [MD] Enfosquiment morbós de la vista.

2 f. [MD] [PS] Trastorn mental caracteritzat per la lentitud de pensament i l’ofuscació.

obnubilar

1 v. tr. [LC] Produir obnubilació (en algú).

2 intr. pron. [LC] Sofrir obnubilació. S’obnubila en les entrevistes de feina.

oboè

[pl. -ès]

1 m. [LC] [MU] Instrument aeròfon de fusta, de registre agut, consistent en un tub estret que s’eixampla lleugerament a l’extrem inferior, proveït d’un tudell amb doble llengüeta de canya.

2 m. i f. [LC] [MU] [PR] OBOISTA.

oboista

m. i f. [MU] [PR] Persona que toca l’oboè.

òbol

1 1 m. [NU] [HIH] En l’antiguitat grega, pes, moneda d’argent, equivalent a la sisena part de la dracma.

1 2 m. [MD] Pes usat antigament en medicina i en farmàcia equivalent a mig escrúpol.

2 m. [NU] [HIH] Malla² 1 1.

3 m. [LC] Petita quantitat amb què es contribueix a un fi.

obovat -ada

adj. [BO] De forma ovada invertida, amb la part ampla a l’àpex.

obra

1 1 f. [LC] Aplicació de l’activitat humana a un fi. Posar-se a l’obra. Posar les seves virtuts en obra.

1 2 [LC] per obra de loc. prep. Mitjançant l’acció de. Han estat arruïnats per obra d’ell. Sembla fet per obra d’encantament. Per obra de l’Esperit Sant.

2 1 f. [LC] [RE] Acció humana quant a la seva conformitat amb els deures morals, religiosos. Fer bones obres, males obres. Una obra de caritat, de misericòrdia.

2 2 [LC] [RE] obra pia Institució de beneficència de caràcter religiós.

2 3 [LC] [RE] obra d’una parròquia Fons destinat a la seva conservació.

3 1 f. [LC] Resultat de l’aplicació de l’activitat a un fi, la cosa produïda o acomplerta. Les obres de la indústria humana.

3 2 f. [LC] PER EXT. Obres d’art. Les obres de Déu, de la naturalesa. Les obres d’un escriptor, d’un artista. Ha escrit una obra de química. Una obra en tres volums.

3 3 f. [LC] [AR] Conjunt de les obres d’un escriptor, d’un artista. L’obra de Tolstoi, de Rembrandt, de Mompou.

3 4 [BB] obra de referència Obra que es consulta per trobar informació precisa d’una manera ràpida. Les úniques obres de referència que tenim són diccionaris, enciclopèdies i bibliografies.

3 5 [FLL] [BB] obra en manuscrit Obra no impresa.

4 1 f. [LC] Allò en què hom està treballant.

4 2 [LC] ésser l’obra de la seu [o semblar l’obra de la seu] Ésser de molta durada, tardar molt a acabar-se.

4 3 [LC] [AQ] fer obres en una casa Fer-hi reformes, reparacions.

4 4 f. [LC] [OP] Edifici que s’està construint.

4 5 f. [LC] [AQ] Conjunt dels materials emprats en la construcció. Traginar obra.

4 6 f. [IMF] Conjunt de bastiments, portes, finestres i altres construccions i instal·lacions en fusta, que són part d’una edificació, reforma, transformació, restauració o instal·lació.

4 7 f. [LC] [AQ] Construcció feta amb maons, pedra, formigó, etc. Paret d’obra.

4 8 [AQ] [LC] obra vista Obra, paret, pilar, etc., construït amb maons i sense arrebossar.

5 1 f. [OP] Pont, claveguera, resclosa, paret o qualsevol altra obra feta amb pedra, maons o formigó, que forma part de la construcció d’un canal, d’una carretera, d’unes vies de ferrocarril o d’altres vies de comunicació.

5 2 [OP] obra deflectora En la correcció d’allaus, obra de desviament.

5 3 [OP] obra d’esplanació Conjunt d’actuacions de moviment de terres i construcció d’obres de fàbrica per a fer una esplanació amb els perfils i els pendents exigits pel projecte.

5 4 [AD] [DR] [ECT] [OP] obres públiques Obres d’ús i d’aprofitament general i construccions destinades a serveis que vagin a càrrec d’organismes de l’Administració.

6 1 f. [TRA] obra morta Part del buc que és sobre la línia de flotació.

6 2 [TRA] obra viva Part del buc que és sota la línia de flotació.

obrador

m. [LC] [IMI] Taulell o oficina on es fa algun treball manual. L’obrador d’una sabateria, d’una pastisseria.

obradura

f. [LC] [IMI] Acció d’obrar o d’afaiçonar alguna cosa; l’efecte.

obrall

m. [LC] [IMI] Part d’un forn, aparell, etc., on es treballa o obra la matèria a elaborar.

obrar

1 1 v. intr. [LC] Aplicar l’activitat a un fi, especialment d’ordre moral, de tal o tal manera en una circumstància donada. Ell ha obrat molt malament fent això. Obra bé i no temis el que diran.

1 2 [LC] obrar del seu cap FER DEL SEU CAP.

2 intr. [LC] Deixar sentir els seus efectes, tenir eficàcia. El remei ja ha obrat, encara no ha obrat.

3 tr. [LC] Afaiçonar 1 1. Obrar el fang, la fusta.

4 1 tr. [AQ] Edificar, fer obra (de construcció). Obrar bé una casa.

4 2 tr. [IMF] Planejar (la fusta).

obratge

1 m. [LC] Acció d’obrar o d’afaiçonar; l’efecte.

2 m. [LC] [IMI] Adorn fet en un objecte en obrar-lo.

obreampolles

m. [LC] Estri que serveix per a treure els taps metàl·lics de les ampolles.

obrecartes

1 m. [ECO] Estri que serveix per a obrir els sobres de les cartes.

2 m. [ECO] TALLAPAPERS.

obrellaunes

m. [LC] Estri que serveix per a obrir llaunes de conserva.

obrepció

f. [LC] Acció d’amagar la veritat, falsa narració d’un fet, per obtenir alguna cosa.

obreptici -ícia

adj. [LC] Obtingut amagant la veritat.

obreptíciament

adv. [LC] D’una manera obreptícia.

obrer obrera

1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que treballa en un ofici manual.

2 m. i f. [RE] [PR] [HIH] Persona que tenia al seu càrrec l’administració o l’obra d’una parròquia, d’una confraria o d’una altra institució religiosa o benèfica.

3 adj. [LC] [PR] Treballador 1. Jamai gran parler no fou gran obrer.

4 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als obrers. La classe obrera.

5 f. [ZOI] [AGR] Femella estèril de les diverses espècies d’insectes socials. Una abella obrera.

obreria

1 f. [LC] [RE] Càrrec d’obrer en una parròquia, en una confraria, etc.

2 f. [LC] Banc on solien seure els obrers de la parròquia els dies de les festivitats de l’Església.

obrerisme

m. [ECT] [SO] [LC] Política favorable als interessos dels obrers.

obrerista

1 adj. [SO] Relatiu o pertanyent a l’obrerisme. Societat obrerista.

2 adj. i m. i f. [SO] Partidari de l’obrerisme.

obridor¹ -a

1 1 adj. [LC] Que obre.

1 2 m. [LC] Estri o dispositiu que serveix per a obrir.

2 f. [LC] Màquina que serveix per a obrir, per a destriar, el cotó, el jute, etc.

obridor² -a

adj. [LC] Que s’obre fàcilment, espontàniament.

obriment

m. [LC] Acció d’obrir o d’obrir-se.

obrir

[p. p. obert; ind. pr. 2 obres, 3 obre]

1 v. tr. [LC] Fer accessible (allò que està tancat o clos) llevant o movent la porta, la tapa, etc., que ho tanca o clou o separant dues parts juntes. Obrir un armari. Obrir una caixa. Obrir la botiga a les nou. Obrir una carta.

2 1 tr. [LC] Fer accessible (alguna cosa). Obrir la casa a algú.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Obrir el cor a l’alegria.

2 3 [LC] obrir el cor a algú [o obrir el pit a algú] Dir-li tot el que es pensa o se sent.

2 4 [LC] [ECT] obrir un crèdit a algú Autoritzar-lo a manllevar diners fins a una quantitat determinada.

3 1 tr. [LC] [AD] [SP] Donar començament (a alguna cosa), posar en marxa. Obrir la sessió. Obrir una discussió. Obrir la temporada de caça. Obrir el ball. Obrir un parèntesi. Obrir un compte. Obrir el foc contra l’enemic. Van obrir una botiga a la plaça de Vic.

3 2 [LC] obrir la marxa Ésser dels primers en una desfilada.

4 1 tr. [LC] Llevar o moure (allò que intercepta l’entrada o la sortida). Obrir una porta, un reixat. Obrir una porta de bat a bat. Obrir les parpelles. Obrir els llavis. Obrir les portes al públic. Les botigues obren les portes a les vuit. Les botigues obren a les vuit.

4 2 tr. [LC] PER EXT. Obrir la porta als abusos.

4 3 [LC] en un tancar i obrir d’ulls loc. adv. EN UN GIRAR D’ULLS.

4 4 [LC] no obrir boca [o no obrir els llavis] No dir res.

4 5 [LC] obrir els ulls [o obrir l’ull] Vigilar atentament.

4 6 [LC] obrir els ulls Hom, veure el que fins aleshores, enganyat, obcecat, etc., no sabia veure.

4 7 [LC] obrir els ulls a algú Fer-li veure la veritat.

4 8 [LC] obrir els ulls a la llum Néixer 1.

4 9 [LC] obrir la boca Parlar¹1 1.

4 10 [LC] obrir la boca a algú Fer-lo parlar.

4 11 [LC] obrir l’orella [o obrir les orelles] Escoltar atentament.

4 12 [LC] obrir l’orella a una proposició Mostrar-se disposat a acollir-la.

5 1 tr. [LC] Moure al voltant de llur punt d’articulació (dues o més parts del cos o d’un objecte) separant-les, fent que formin un angle més gran. Obrir un ocell les seves ales. Obrir unes tisores. Obrir les cames. Obrir un compàs.

5 2 tr. [LC] PER EXT. Obrir un llibre. Obrir un ventall. Obrir un paraigua. Obrir un ocell la cua. Obrir la mà.

5 3 intr. [LC] Aquest ventall obre molt bé.

5 4 [LC] obrir la mà a) Donar amb liberalitat.

5 4 [LC] obrir la mà b) Moderar el rigor.

6 1 tr. [LC] Fer menys compacte. Obrir les files.

6 2 [AF] obrir blancs Separar els elements gràfics per aclarir la imatge.

6 3 tr. [IT] Destriar (una fibra) abans de filar-la. Obrir el cotó.

6 4 tr. [TRA] El calafat, eixamplar (els coments) per tal de poder-hi introduir l’estopa.

7 1 tr. [LC] Fer (una solució de continuïtat) en alguna cosa. Obrir una finestra en una paret. Obrir una galeria en una mina.

7 2 intr. pron. [LC] Obrir-se una via d’aigua en una nau.

7 3 [LC] obrir-se call Obrir-se pas. Amb empentes i cops de colze anaven obrint-se call per entre la munió de gent.

7 4 tr. [LC] Fer una solució de continuïtat (en alguna cosa). Obrir un gra, un abscés. Obrir una bèstia.

7 5 intr. pron. [LC] Obrir-se el sostre. Obrir-se la terra.

7 6 [LC] obrir en canal Obrir de dalt a baix.

7 7 [LC] [MD] obrir la vena a algú Fer-li una sagnia.

7 8 [LC] obrir-se les venes Fer-se rajar la sang per donar-se la mort.

7 9 intr. [TRA] Una embarcació, desatracar.

8 tr. [IMF] Serrar (fusta) al llarg.

obriüllar

m. [LC] [BOC] Herbassar on abunden els obriülls.

obriülls

1 m. [LC] [BOS] Planta herbàcia de la família de les compostes, de capítols de flors purpúries, fortament espinosos, que es fa en camins calcigats, ermots i sestadors de bestiar (Centaurea calcitrapa).

2 m. [BOS] TRÍBOL.

obscè -ena

adj. [LC] Que ofèn greument el pudor. Una paraula obscena. Una pintura obscena.

obscenament

adv. [LC] D’una manera obscena.

obscenitat

1 f. [LC] Qualitat d’obscè.

2 f. [LC] Paraula, acte, obscens.

obscur -a

1 adj. [LC] FOSC². Cambra obscura. Un text obscur. Un escriptor obscur.

2 adj. [LC] Humil, no conegut. Un obscur metge d’un poblet.

obscurament

adv. [LC] D’una manera obscura.

obscurantisme

m. [LC] [PO] Oposició sistemàtica a la cultura i a la instrucció de les classes populars.

obscurantista

1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent a l’obscurantisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari de l’obscurantisme.

obscuriment

m. [LC] ENFOSQUIMENT.

obscurir

v. tr. i intr. pron. [LC] ENFOSQUIR.

obscuritat

f. [LC] FOSCOR. Avançà en l’obscuritat.

obsecració

f. [LC] Prec fervorós, conjurant Déu o en nom de Déu.

obsedir

v. tr. i intr. pron. [LC] OBSESSIONAR.

obseqüent

adj. [LC] Obedient, submís.

obsequi

m. [LC] Allò amb què hom obsequia algú.

obsequiador -a

adj. i m. i f. [LC] Que obsequia.

obsequiar

v. tr. [LC] Mostrar deferència (envers algú) omplint-lo d’atencions, fent-li presents, invitant-lo a festes, àpats, etc. En aquell poble saben molt d’obsequiar els forasters.

obsequiós -osa

adj. [LC] Que es plau a obsequiar. Una persona obsequiosa.

obsequiosament

adv. [LC] D’una manera obsequiosa, amb obsequiositat.

obsequiositat

1 f. [LC] Qualitat d’obsequiós.

2 f. [LC] Acte propi d’una persona obsequiosa.

observable

adj. [LC] Que pot ésser observat.

observació

1 f. [LC] [AD] Acció d’observar allò que està prescrit. L’observació rigorosa del reglament.

2 1 f. [LC] [SO] [TRA] Acció d’observar o de mirar amb una atenció seguida. L’observació dels fenòmens acústics. Observacions nàutiques. Una tècnica de recerca basada en l’observació.

2 2 f. [DE] Acció de vigilar el camp enemic, el moviment de tropes, etc.

2 3 f. [LC] Cosa notada observant. Recull d’observacions meteorològiques.

2 4 f. [LC] Advertiment motivat per alguna cosa observada. Fer observacions a algú.

observacional

adj. [LC] Que es fonamenta en l’observació. Teoria observacional.

observador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que observa.

2 1 m. i f. [LC] Persona que assisteix a una reunió, una assemblea, etc., sense dret a intervenir-hi, sinó només per presenciar-ne el desenvolupament.

2 2 m. i f. [DE] Representant civil d’un estat o d’una organització internacional en un indret en què té lloc una activitat determinada, com ara un referèndum, unes eleccions o fins i tot un conflicte armat, per a fer-ne un seguiment.

observança

f. [LC] [AD] Observació o compliment exacte d’allò que prescriu una llei, una regla, un estatut, la religió, etc.

observant

adj. [LC] [RE] Que observa, especialment els preceptes de l’Església.

observar

1 v. tr. [LC] Seguir exactament (allò que està prescrit). Observar una regla. Observar una llei, allò que prescriu la llei. Observar les prescripcions del metge. Observar els dejunis.

2 1 tr. [LC] Mirar amb una atenció seguida. Observar els passos d’algú. Observar els moviments de l’enemic. Observar els estels amb el telescopi.

2 2 tr. [LC] Notar, advertir. He observat que no arriba mai a l’hora. Li vaig fer observar que el compte era equivocat.

observatori

1 m. [LC] [FIA] [ME] Lloc apropiat per a fer observacions, especialment astronòmiques o meteorològiques. L’Observatori Fabra. L’observatori astronòmic del Garraf.

2 m. [LC] [DE] Indret apte per a l’observació a distància d’una extensió de terreny.

obsés -essa

adj. i m. i f. [LC] Que pateix d’obsessió.

obsessió

1 f. [LC] [PS] Apoderament de l’esperit per una idea, una preocupació, persistent.

2 f. [LC] [PS] Idea o preocupació que el causa.

obsessionar

1 v. tr. [LC] Una idea fixa, una preocupació persistent, apoderar-se de l’esperit (d’algú).

2 intr. pron. [LC] Obsessionar-se per una fotesa. Obsessionar-se per la política, per fer diners.

obsessiu -iva

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’obsessió.

obsidiana

f. [GL] Roca ígnia volcànica, totalment vítria, d’estructura compacta, fractura concoidal, de color negre o verd fosc, emprada com a pedra ornamental.

obsidional

adj. [LC] [HIH] Relatiu al setge d’una plaça.

obsolescència

f. [ECT] Depreciació dels béns d’equipament com a conseqüència del progrés tècnic.

obsolet -a

1 adj. [LC] ANTIQUAT.

2 adj. [LC] Poc usat.

obstacle

1 m. [LC] [DE] Allò que s’oposa al pas. Saltar un obstacle. Cursa d’obstacles. Obstacles que alentien l’avanç de les tropes.

2 m. [LC] Allò que s’oposa a l’acompliment d’un propòsit. Ésser una cosa obstacle. Fer una cosa obstacle.

obstaculitzar

v. tr. [LC] Posar obstacles a l’acompliment (d’alguna cosa).

obstar

1 v. intr. [LC] Fer obstacle.

2 intr. [LC] no obstant això [o això no obstant] loc. adv. Sense que sigui obstacle el que s’acaba de dir.

obstetre obstetra

m. i f. [PR] [MD] Metge versat en obstetrícia.

obstètric -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’obstetrícia.

obstetrícia

f. [LC] [MD] Part de la medicina que tracta de la gestació, el part i el puerperi.

obstinació

1 f. [LC] Manteniment tenaç d’una resolució, un propòsit, una opinió, etc.

2 f. [LC] Qualitat d’obstinat.

obstinadament

adv. [LC] Amb obstinació.

obstinar-se

v. intr. pron. [LC] Mantenir-se ferm en una resolució, un propòsit, una opinió, etc. Obstinar-se en l’error. S’obstina a negar-ho.

obstinat -ada

1 adj. [LC] Que manté amb tenacitat una resolució, un propòsit, una opinió.

2 adj. [LC] Que no cedeix a les amonestacions, als arguments, etc.

obstrucció

1 f. [LC] Acció d’obstruir o d’obstruir-se; l’efecte.

2 f. [PO] Tàctica d’una minoria encaminada a impedir o a retardar els acords d’una assemblea. La minoria radical acordà fer obstrucció al projecte del ministre.

obstruccionisme

m. [LC] [PO] Sistema d’impedir l’acompliment d’alguna cosa fent-hi obstrucció, especialment en política.

obstruccionista

1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a l’obstruccionisme.

2 adj. [PO] Que fa obstrucció.

3 adj. i m. i f. [PO] Partidari de l’obstruccionisme.

obstructiu -iva

adj. [LC] Que produeix l’obstrucció.

obstruir

1 v. tr. [LC] Tancar el pas (d’un camí, d’un conducte) amb un obstacle. Un vaixell enfonsat obstruïa la boca del port. Càlculs que obstrueixen el conducte biliar.

2 intr. pron. [LC] El conducte biliar s’ha obstruït.

obtemperar

v. tr. [LC] Obeir, sotmetre’s (a una injunció).

obtenció

f. [LC] Acció d’obtenir.

obtenidor -a

adj. [LC] Que pot ésser obtingut.

obteniment

m. [LC] OBTENCIÓ.

obtenir

[quant a la flexió, com mantenir]

1 v. tr. [LC] Algú, reeixir a haver (allò que desitja, sol·licita, mereix). Obtingué el premi que es mereixia. Obtingué la plaça que sol·licitava. Obtenir el permís de fer alguna cosa.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Obtenir hidrogen per l’acció d’un àcid sobre un metall.

obtentor

m. [LC] El qui posseeix un benifet eclesiàstic.

obtestació

f. [LC] Acció d’invocar com a testimoni Déu, els homes, la naturalesa, etc.

obtundent

1 adj. [MD] Que calma la irritació.

2 m. [MD] Substància obtundent.

obturació

f. [LC] [MD] Acció d’obturar; l’efecte.

obturador -a

1 adj. [LC] Que serveix per a obturar.

2 m. [LC] Allò que obtura o tapa una obertura. L’obturador d’una càmera fotogràfica.

3 m. [DE] Junta disposada entre el canó i la culata d’una arma de foc, especialment d’una peça d’artilleria, per tal d’evitar la fuita dels gasos originats per la combustió de la càrrega de projecció.

obturar

1 v. tr. [LC] Tapar o tancar (una obertura).

2 v. tr. [MD] Empastar (una dent).

obtús -usa

1 adj. [LC] No agut. Un punxó obtús. Angle obtús.

2 adj. [LC] Mancat d’agudesa intel·lectual o de sensibilitat. Un esperit obtús.

obtusament

adv. [LC] Sense cap agudesa.

obtusangle

adj. [MT] [LC] Que té un dels seus tres angles obtús. Triangle obtusangle.

obús

1 1 m. [LC] [DE] Peça d’artilleria, el projectil de la qual descriu una trajectòria més corba que el canó i menys que el morter.

1 2 m. [DE] Granada¹2.

2 m. [EI] Dispositiu obturador de la vàlvula d’un pneumàtic.

obvenció

f. [LC] Avantatge eventual.

obvenir

[quant a la flexió, com prevenir]

v. intr. [LC] Un avantatge, escaure eventualment.

obventici -ícia

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’obvenció.

2 adj. [LC] Inesperat, vingut eventualment, s’aplica a un guany, un profit, etc. Un heretatge obventici.

obvers

m. [LC] ANVERS.

obvi òbvia

1 adj. [LC] Que és davant dels ulls.

2 adj. [LC] EVIDENT.

òbviament

adv. [LC] D’una manera òbvia.

obviar

1 v. tr. [LC] ELUDIR. Obviar un problema, una dificultat.

2 intr. [LC] Algú, posar obstacle, oposar-se a un efecte que tem. Ho farem per obviar a aquest inconvenient, a aquesta necessitat.

obvietat

f. [LC] Qualitat d’obvi.

oc

m. [LC] [ZOO] Mascle de l’oca.

oca

1 1 f. [ZOO] [AGR] Ocell de la família dels anàtids, que ateny uns 90 centímetres de llargada, de plomatge gris cendrós amb les parts inferiors blanques, de potes rosades, propi del nord d’Europa, d’on a l’hivern sol emigrar als països temperats, domesticable, i del qual s’aprofita la carn, el fetge i les plomes (Anser anser).

1 2 [ZOO] oca d’Egipte Ocell de la família dels anàtids, que viu a l’Àfrica (Alopochen aegyptiacus).

1 3 [ZOO] oca de bec curt Ocell de la família dels anàtids, de bec rosat i negrós (Anser brachyrhynchos).

1 4 [ZOO] oca de collar Ocell de la família dels anàtids, de plomatge negre i gris fosc amb una taca blanca al coll que de vegades s’estén formant un collaret (Branta bernicla).

1 5 [ZOO] oca de galta blanca [o oca de ventre blanc] Ocell de la família dels anàtids, amb el front, la cara i l’abdomen de color blanc sobre un plomatge gris clar (Branta leucopsis).

1 6 [ZOO] oca riallera grossa Ocell de la família dels anàtids, de front blanc, que ateny uns 75 centímetres de llargada (Anser albifrons).

1 7 [ZOO] oca riallera petita Ocell de la família dels anàtids, d’uns 65 centímetres de llargada (Anser erythropus).

1 8 [ZOO] oca salvatge Ocell de la família dels anàtids, de coloració fosca amb potes grogues (Anser fabalis).

2 f. [LC] sempre han tingut bec les oques Sempre ha passat el mateix.

ocapi

m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels giràfids, amb el cos de color bru, el dors marcadament descendent, el coll robust, les potes llargues i ratllades, herbívor, selvàtic i de costums nocturns, propi del Congo (Okapia johnstoni).

ocarina

f. [MU] Flauta globular, sovint de terra cuita, amb vuit forats que es tapen amb els dits.

ocàs

1 1 m. [LC] [FIA] Posta d’un astre. El Sol anava a l’ocàs.

1 2 m. [LC] Oest 1.

2 m. [LC] DECADÈNCIA.

ocasió

1 1 f. [LC] Circumstància oportuna. Aprofitar l’ocasió. Presentar-se l’ocasió. Valer-se de l’ocasió. Cercar una ocasió. L’ocasió fa el lladre.

1 2 f. [LC] Circumstància que es presenta. En aquella ocasió, ningú no va ajudar-me.

1 3 [LC] d’ocasió loc. adj. Comprat a baix preu, especialment perquè és vell o de segona mà. Vehicles d’ocasió.

2 f. [LC] Circumstància que determina una cosa. Una petita ferida pot ésser ocasió de mort.

ocasionador -a

adj. i m. i f. [LC] Que ocasiona.

ocasional

adj. [LC] [FS] Que és l’ocasió d’alguna cosa.

ocasionalisme

1 m. [FS] Doctrina filosòfica que explica la interacció entre les diverses substàncies, i especialment entre l’ànima i el cos, per l’acció de Déu, única causa real, que actua amb ocasió de les causes ocasionals.

2 m. [FS] Teoria de les causes ocasionals.

ocasionalista

1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’ocasionalisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari de l’ocasionalisme.

ocasionalment

adv. [LC] Per ocasió.

ocasionar

v. tr. [LC] Ésser l’ocasió (d’alguna cosa). La seva determinació va ocasionar grans mals.

ocater ocatera

m. i f. [LC] [PR] Persona que guarda oques.

occamisme

m. [FS] Doctrina filosòfica de Guillem d’Occam i dels seus seguidors.

occident

1 m. [LC] OEST.

2 1 m. [LC] Part de la Terra que mira a ponent. L’Imperi d’Occident.

2 2 m. [LC] Contrades situades envers ponent, especialment les situades a l’oest d’Europa i a Amèrica. L’occident d’Europa.

occidental

1 1 adj. [LC] Pertanyent a l’occident, situat a l’occident. La part occidental d’Espanya. El català occidental. Civilització occidental.

1 2 adj. i m. i f. [LC] Habitant d’una regió occidental.

2 adj. [GL] De qualitat inferior o que aparença una altra gemma de més bona qualitat. Àgata occidental.

occidentalització

f. [LC] Acció d’occidentalitzar o d’occidentalitzar-se; l’efecte.

occidentalitzar

1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., occidentals.

2 intr. [LC] Imitar els costums, les maneres, etc., occidentals.

3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., occidentals. Turquia s’occidentalitzà amb la revolució de Kemal.

occidor -a

adj. i m. i f. [LC] Matador 1.

occidu -ídua

1 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a la posta d’un astre. Amplitud occídua.

2 adj. [LC] [FIA] Occidental 1 1.

occípit

m. [ZOA] [LC] [MD] NUCA.

occipital

1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la nuca. Artèria occipital. Forat occipital. Protuberància occipital.

2 m. [MD] [ZOA] OS OCCIPITAL.

occipito-

[LC] [MD] Forma prefixada del mot occipital. Ex.: occipitofrontal, occipitoparietal.

occir

v. tr. [LC] MATAR².

occisió

f. [LC] Acció d’occir.

occità -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Occitània.

1 2 adj. [LC] [FL] OCCITÀNIC.

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Occitània.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’occità.

occitànic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Occitània o als seus habitants.

occitanisme

1 m. [HIH] Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes.

2 m. [FL] Element lingüístic de l’occità passat a un altre idioma.

occitanista

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’occitanisme.

1 2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de l’occitanisme.

2 m. i f. [LC] [PR] [FL] Persona versada en la llengua i en la cultura occitanes.

occitanitzar

1 1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., occitans.

1 2 v. tr. [LC] Revestir de la forma occitana.

1 3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., occitans.

2 tr. [LC] [FL] Omplir d’occitanismes.

oceà -ana

1 adj. [LC] [GG] Oceànic 1. El mar oceà, la mar oceana.

2 1 m. [LC] [GL] [GG] Massa total d’aigua salada que cobreix el 71 % de la superfície terrestre.

2 2 m. [LC] [GL] [GG] Part de les cinc en què es considera dividida aquesta massa. Oceà Atlàntic, Pacífic, Índic, Àrtic, Antàrtic.

oceànic -a

1 adj. [LC] [GL] [GG] Relatiu o pertanyent a l’oceà.

2 adj. [LC] [GG] Relatiu o pertanyent a Oceania.

3 1 m. [FL] Grup de llengües malaiopolinèsies parlades a les illes d’Oceania.

3 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’oceànic.

oceano-

[LC] Forma prefixada del mot oceà. Ex.: oceanòleg.

oceanògraf oceanògrafa

m. i f. [GL] [PR] [LC] [GG] Persona versada en oceanografia.

oceanografia

f. [GL] [LC] [GG] Ciència que estudia els mars i els oceans des del punt de vista físic, químic, biològic i geològic.

oceanogràfic -a

adj. [LC] [GL] Relatiu o pertanyent a l’oceanografia.

oceanòleg oceanòloga

m. i f. [PR] [GL] [GG] Persona versada en oceanologia.

oceanologia

f. [GL] [GG] Ciència que estudia els fenòmens físics, biològics i geològics dels mars i dels oceans.

ocel

m. [ZOA] Orgànul fotosensible, propi de diversos grups d’animals invertebrats, que és format per un grup de cèl·lules que els permet de detectar la llum.

ocell

1 1 m. [LC] [ZOO] [ZOA] Animal vertebrat, ovípar, de sang calenta, que té el cor amb quatre cavitats, respiració pulmonar, el bec corni, el cos cobert de plomes i les extremitats toràciques en forma d’ales aptes per al vol, capacitat que excepcionalment pot perdre.

1 2 m. pl. [ZOA] [ZOO] [LC] En zool., classe d’aquests vertebrats.

1 3 [LC] [ZOO] ocell de presa [o ocell de rapinya] OCELL RAPAÇ.

1 4 [SP] ocell noble Ocell de presa que es pot dreçar per a la caça.

1 5 [LC] [ZOO] [SP] ocell rapaç [o ocell rapinyador, o ocell rapinyaire] Ocell que s’alimenta, sobretot, de preses vives.

2 1 m. [ZOO] ocell de març ÀGUILA MARCENCA.

2 2 [ZOO] ocell de tempesta Ocell de la família dels hidrobàtids, d’uns 15 centímetres de llargada, que viu en illots, vola mar endins i només és present al litoral empès per vents tempestuosos (Hydrobates pelagicus).

2 3 [ZOO] ocell del paradís Ocell de l’ordre dels passeriformes, molt notable pels seus colors brillants i les extraordinàries plomes allargades de la cua en els mascles, propi de les selves de Nova Guinea.

2 4 [ZOO] ocell elefant Ocell no volador, exclusiu de Madagascar, extingit recentment per l’acció humana, que comprèn una espècie que atenyé el pes més gran entre l’ornitofauna de l’holocè.

2 5 [ZOO] ocell republicà Ocell de la família dels ploceids, d’uns 13 centímetres de llargada, la cara i el coll de color negre, el ventre terrós i el dors bru, que nia en colònies a les acàcies de les estepes africanes (Philetairus socius).

2 6 [ZOO] ocell sedós Ocell de la família dels bombicíl·lids, d’uns 18 centímetres de llargada, amb el plomatge molt fi de color gris rogenc, que habita als boscos d’Escandinàvia i hiverna a l’Europa central (Bombycilla garrulus).

3 m. [LC] [JE] ocell de paper Figura que recorda un ocell i que és construïda mitjançant la tècnica de la papiroflèxia.

ocella

f. [LC] En el llenguatge poètic, ocell femella.

ocellada

f. [LC] Multitud d’ocells, especialment d’ocells petits.

ocellaire

1 m. i f. [LC] [PR] Persona que es dedica a caçar ocells vius o a criar ocells.

2 m. i f. [LC] [PR] Venedor d’ocells.

ocellam

m. [LC] Conjunt d’ocells.

ocel·lar

adj. [LC] [ZOA] Que té forma d’ocel.

ocel·lat -ada

adj. [LC] [ZOA] Que té ocels.

ocelleria

f. [LC] Botiga on venen ocells i de vegades altres animals domèstics.

ocellets

m. pl. [LC] [BOS] [AGA] CORNIOL.

ocelot

m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels fèlids, de color gris terrós amb taques negrenques, propi d’Amèrica (Leopardus pardalis).

oci

1 m. [LC] Fet d’estar sense fer res. Donar-se a l’oci. Viure en l’oci. Oci forçat.

2 m. [LC] LLEURE¹. Omple els moments d’oci fent mots encreuats.

ociós -osa

1 adj. [LC] Que està en oci, sense fer res.

2 adj. [LC] Que és inútil, que no treu cap a res. Preguntes ocioses.

ociosament

adv. [LC] Sense fruit o utilitat.

ociositat

1 f. [LC] Vici d’estar ociós, de no treballar.

2 f. [LC] Qualitat d’ociós.

oclocràcia

f. [LC] Govern de la multitud.

oclocràtic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’oclocràcia.

oclusió

1 f. [MD] [ZOA] [FL] Tancament transitori d’una obertura natural per acostament de les seves vores, com ara les dues parpelles, els dos llavis, etc.

2 1 f. [MD] IMPERFORACIÓ.

2 2 [ZOA] oclusió intestinal Obstrucció intestinal.

3 1 f. [QU] En quím., fenomen que consisteix en la dissolució de gasos en metalls, cosa que origina compostos intersticials.

3 2 f. [QU] Inclusió d’anions o cations estranys en el si d’un precipitat a causa del creixement massa ràpid d’aquest.

4 f. [FL] En fonèt., articulació que consisteix en una interrupció completa del corrent d’aire en un punt qualsevol de les cavitats supraglòtiques o en la glotis. Oclusió bilabial, linguodental.

5 f. [ME] En una depressió atmosfèrica, fenomen en què el front fred encalça el front càlid que el precedeix.

oclusiu -iva

1 1 adj. [LC] [FL] Que causa l’oclusió.

1 2 adj. [LC] [FL] Produït per oclusió.

2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb una interrupció completa del corrent de l’aire. Consonants oclusives.

ocnàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de fulles generalment simples i flors pentàmeres, de distribució pantropical, a la qual pertany l’azobé.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

ocórrer

[quant a la flexió, com córrer]

1 v. intr. [LC] Esdevenir-se 3 2. Explica’m tot el que ha ocorregut mentre he estat fora.

2 intr. [LC] Dues festes, escaure’s en un mateix dia. Aquest any ocorren Sant Benet i Diumenge de Rams.

3 1 intr. [LC] Venir al pensament. Hi pensaré fins que m’ocorri una solució.

3 2 intr. pron. [LC] Si a tu no se t’ocorre cap solució, a mi tampoc. Veient-se perdut, se li ocorregué cridar.

4 intr. [QU] Un component, ésser present en una substància, una solució, etc.

ocraci -àcia

adj. [LC] Del color de l’ocre.

ocre

1 m. [LC] [GLM] [QU] Barreja d’òxids, hidròxids o sulfats minerals de ferro, de gra molt fi, aspecte terrós i colors groguencs o bruns, emprada en pintura.

2 m. [GLM] [QU] Varietat terrosa i groguenca o bruna de diversos minerals, com ara l’ocre d’antimoni o el de bismut.

òcrea

f. [BO] Beina membranosa que ordinàriament envolta la tija, a la base de les fulles d’algunes plantes.

ocro-

[LC] Forma prefixada del mot gr. okhrós, ‘groc pàl·lid’. Ex.: ocrodèrmia, ocrosporat.

ocromonadals

1 f. pl. [BOI] Ordre de procariotes de la classe de les crisofícies, integrat per espècies flagel·lades, lliures o colonials, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Ochromonas i Dinobryum.

2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.

ocrós -osa

1 adj. [LC] Que conté ocre.

2 adj. [LC] Semblant a l’ocre.

3 adj. [LC] OCRACI.

oct-

[LC] V. OCTA-.

octa

f. [ME] [FIM] Unitat de mesura de la nuvolositat que correspon a una vuitena part de la volta celeste.

octà

m. [QU] [IQ] Hidrocarbur isòmer de la sèrie dels alcans que té per fórmula C₈H₁₈.

octa- [o octo-, o oct-]

[LC] Forma prefixada que significa ‘vuit’. Ex.: octàmetre, octosèpal, octosíl·lab, octatló.

octaedre [o octàedre]

1 1 m. [MT] Poliedre de vuit cares.

1 2 [MT] octaedre regular Octaedre en què les cares són triangles equilàters.

2 m. [GL] Poliedre cristal·lí del sistema cúbic, de vuit cares triangulars equilàteres.

octaèdric -a

1 adj. [LC] [GL] [MT] Format per vuit cares.

2 adj. [LC] [GL] [MT] Cristal·litzat en octaedres.

3 adj. [MT] [GL] Relatiu o pertanyent a l’octaedre.

octaedrita

f. [FIA] [GL] [QU] Siderit format per intercreixement de camacita i taenita.

octaetèride

f. [HIH] Període de vuit anys.

octàgon

m. [MT] Polígon de vuit angles i vuit costats.

octagonal

1 adj. [MT] Que té vuit angles.

2 adj. [MT] Que té per base un octàgon.

octàmer -a

adj. [LC] Que consta de vuit parts.

octanol

m. [QU] Alcohol isòmer de fórmula C₈H₁₇OH derivat del n-octà.

octant

1 1 m. [MT] Vuitena part d’un cercle compresa en un angle de 45°.

1 2 m. [MT] Regió de l’espai de les vuit que determinen els tres plans de coordenades en un sistema de coordenades cartesianes.

2 m. [TRA] [FIA] Instrument de reflexió, anàleg al sextant, el sector del qual és d’una vuitena part del cercle.

octau -ava

1 1 adj. [LC] [MT] VUITÈ.

1 2 m. [LC] Vuitena part d’un full de paper de marca ordinària. Un llibre en octau.

2 f. [LC] [RE] VUITADA.

3 f. [FLL] Estrofa de vuit versos, especialment decasíl·labs, en la qual es combinen tres rimes diferents.

4 1 f. [MU] En mús., interval que abraça vuit graus consecutius de l’escala diatònica i en el qual la nota més aguda és la repetició de la més greu en la tessitura superior.

4 2 f. [MU] Nota musical respecte a una altra que n’està separada per aquest interval.

4 3 f. [MU] Conjunt de totes les notes compreses en aquell interval.

4 4 [MU] octava curta En alguns instruments de teclat antics, disposició de les notes en la digitació d’una octava de manera que algunes notes alterades corresponen a notes diatòniques més greus que la del primer so.

5 f. [EL] [FIF] En fís., interval comprès entre dues freqüències quan hi ha entre elles una relació de 2 a 1.

6 m. [ME] OCTA.

octavari

m. [LC] [RE] Festa que es fa els vuit dies d’una octava o vuitada.

octaví

m. [LC] [MU] Flautí 1.

octavià -ana

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’emperador romà Octavi.

octet

1 1 m. [MU] Composició musical per a vuit instruments.

1 2 m. [MU] Conjunt instrumental de vuit músics.

2 1 m. [IN] [FIM] Cadena de vuit bits, tractada com a unitat per l’ordinador.

2 2 m. [IN] [FIM] Cadena de bits de longitud fixa de 8, 16 o 32 bits.

3 m. [QU] [FIM] octet electrònic Conjunt de vuit electrons que confereix estabilitat al nivell electrònic més extern dels àtoms i que aquests adquireixen ja sigui per transferència d’electrons amb altres àtoms, formant ions, ja sigui compartint electrons amb aquests altres, originant enllaços covalents.

octo-

[LC] V. OCTA-.

octodòntids

1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers rosegadors d’Amèrica.

2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.

octogenari -ària

adj. i m. i f. [LC] Que ha complert els vuitanta anys i no arriba als noranta.

octogèsim -a

adj. [LC] [MT] VUITANTÈ.

octogesimal

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al vuitanta o a la vuitantena.

2 adj. [LC] Que procedeix o es compta per vuitantenes.

octògon

m. [MT] [LC] OCTÀGON.

octogonal

adj. [MT] [LC] OCTAGONAL.

octosíl·lab -a

1 adj. [LC] [FL] [FLL] De vuit síl·labes.

2 m. [FLL] [LC] [FL] Vers de vuit síl·labes mètriques que pot tenir cesura en la quarta.

octosil·làbic -a

adj. [FL] [FLL] [LC] Octosíl·lab 1.

octubrada

f. [LC] Temps d’octubre. No diguis oliada que no sigui passada l’octubrada.

octubrar-se

v. intr. pron. [LC] L’aviram, despondre’s. A la tardor les gallines s’octubren.

octubre

1 m. [LC] Desè mes de l’any. El fred d’octubre mata l’eruga.

2 m. [LC] [BOS] [AGA] OCTUBRERA.

octubrer -a

1 adj. [LC] Pertanyent al mes d’octubre.

2 f. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les compostes, de fulles ovades o espatulades, irregularment dentades i decurrents, i de capítols amb el botó groc i una corona de lígules blanques o d’un altre color, violaci, purpuri, blau o rosat, segons les varietats, originària de l’Àsia oriental i plantada als jardins (Callistephus sinensis).

òctuple¹

adj. [LC] Format per vuit.

òctuple² -a

1 adj. [LC] [MT] Que és com vuit vegades un altre nombre, una altra quantitat. Quaranta és un nombre òctuple de cinc.

2 m. [LC] [MT] Quaranta és l’òctuple de cinc.

octuplicar

v. tr. [LC] [MT] Multiplicar per vuit.

òcul

m. [AR] ULL DE BOU.

ocular

1 1 adj. [LC] [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’ull.

1 2 adj. [LC] [MD] [ZOA] Percebut pels ulls.

2 m. [LC] [FIF] Lent o sistema de lents d’un instrument òptic que és situat en el lloc on l’observador aplica l’ull i serveix per a augmentar la imatge produïda per l’objectiu.

ocularment

adv. [LC] Amb inspecció ocular.

oculista

m. i f. [LC] [MD] [PR] OFTALMÒLEG, OFTALMÒLOGA.

oculomotor -a

adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent als moviments dels ulls.

oculomotriu

adj. [ZOA] Oculomotora.

ocult -a

adj. [LC] AMAGAT. Causes ocultes.

ocultable

adj. [LC] Que pot ésser ocultat.

ocultació

1 f. [LC] [FIA] Acció d’ocultar o d’ocultar-se; l’efecte. L’ocultació de la Lluna durant un eclipsi de Lluna. Ocultació de béns. Ocultació d’un fill.

2 f. [FIA] Pas d’un astre pròxim a la Terra pel davant d’un altre astre més allunyat. L’ocultació de Júpiter per la Lluna.

ocultador -a

adj. i m. i f. [LC] Que oculta.

ocultament

adv. [LC] D’AMAGAT.

ocultar

v. tr. i intr. pron. [LC] AMAGAR. Ocultar un delicte. Ocultar la veritat.

ocultisme

m. [LC] [AN] Creença en poders misteriosos o amagats que és possible de sotmetre al control humà.

ocultista

1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a l’ocultisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [AN] Adepte de l’ocultisme.

ocumé

[pl. -és]

1 m. [BOS] Arbre de la família de les burseràcies, propi de l’Àfrica equatorial (Aucoumea klaineana).

2 m. [AGF] [IMF] Fusta d’ocumé, de color rosat, molt usada per a fer taulers contraplacats i caixes de cigars.

ocupa

m. i f. [LC] [SO] Persona que ocupa un habitatge o un local deshabitat sense el consentiment del propietari.

ocupable

adj. [LC] Que pot ésser ocupat.

ocupació

1 f. [LC] [DE] Acció d’ocupar o d’ocupar-se; l’efecte. L’ocupació de l’illa pels anglesos. Forces d’ocupació.

2 f. [DR] En jur., situació provinent de la presa de possessió, amb títol o sense, d’un bé material.

3 1 f. [LC] Allò en què hom està ocupat. Portar el nen a l’escola és ara la seva ocupació.

3 2 f. [LC] [ECT] Treball o una altra activitat en què s’empra el temps amb retribució o guany. Donar ocupació a algú. Nivell d’ocupació. Plena ocupació. Oficina d’ocupació.

3 3 f. [ECT] Utilització efectiva, en un moment donat, dels recursos productius disponibles.

ocupacional

adj. [SO] Relatiu o pertanyent a una ocupació professional, lúdica, etc. Centre ocupacional. Taller ocupacional. Teràpia ocupacional.

ocupador -a

adj. i m. i f. [LC] OCUPANT.

ocupant

adj. i m. i f. [LC] Que ocupa. L’exèrcit ocupant del país. Una de les ocupants del cotxe el va saludar.

ocupar

1 1 v. tr. [LC] Prendre possessió (d’un lloc), establir-s’hi. Ocuparen les noves terres descobertes.

1 2 v. tr. [LC] Estar establert en un lloc, omplir-lo. El lloc, el seient, que ell ocupa. Tot cos ocupa espai. Ocupen aquella casa tan petita del carrer de Santa Anna.

1 3 v. tr. [LC] [AD] PER EXT. Ocupar un càrrec. Ocupar un lloc de treball.

2 tr. [SO] Un grup de persones, instal·lar-se temporalment (en un centre de treball, un edifici públic, etc.) per tal de fer pressió en una situació conflictiva. Els vaguistes han ocupat la fàbrica. Els estudiants ocuparen el deganat.

3 tr. [PO] [DE] Sotmetre militarment (un territori estranger). El país ha estat ocupat durant molts anys.

4 1 tr. [LC] Emprar (algú) en alguna feina. Em van ocupar a repartir el correu.

4 2 tr. [LC] Donar una col·locació (a algú). L’han ocupat en un magatzem.

4 3 intr. pron. [LC] Dedicar-se a algú o alguna cosa. S’ocupa del benestar dels seus pares. La Raquel s’ocupava d’organitzar festivals.

5 tr. [LC] Emprar (un espai de temps) a fer alguna cosa. En què ocupes les hores?

ocurrència

1 1 f. [LC] Fet d’ocórrer.

1 2 f. [LC] Encontre o esdeveniment casual.

1 3 f. [LC] Idea que ocorre de sobte.

1 4 f. [LC] Pensada enginyosa, aguda.

2 f. [FL] Aparició d’un element lingüístic en un enunciat.

ocurrent

adj. [LC] Que ocorre.

oda

1 f. [FLL] [MU] [LC] Composició poètica del gènere líric dividida en estrofa, antístrofa i epode. Oda heroica, anacreòntica.

2 1 f. [MU] Composició musical cantada, de forma lliure.

2 2 f. [MU] Madrigal 2.

odalisca

f. [LC] [ISL] Esclava o concubina d’un harem turc.

-ode

[LC] Forma sufixada del mot gr. hodós, ‘camí’. Ex.: elèctrode.

odèon

m. [AR] [JE] Teatre de dimensions reduïdes que, a la Grècia antiga, era destinat a les audicions musicals.

odi

1 m. [LC] Sentiment profund de malvolença envers algú. Un odi feroç, implacable, mortal. Tenir odi contra algú. Encegat per l’odi. Fer alguna cosa per odi contra algú. Paraules plenes d’odi.

2 m. [LC] Repugnància profunda per alguna cosa. Tinc odi al tabac.

odiar

v. tr. [LC] Sentir odi (contra algú o alguna cosa). Odiava aquella gent a mort. Sempre ha odiat les discussions.

-odínia

[LC] Forma sufixada del gr. -odinia, derivat del mot odýne, ‘dolor’. Ex.: toracodínia.

odiós -osa

adj. [LC] Que provoca l’odi, digne d’odi. És un home odiós. La vida li és odiosa.

odiosament

adv. [LC] D’una manera odiosa.

odiositat

f. [LC] Qualitat d’odiós.

odissea

f. [LC] Llarg anar d’uns llocs a d’altres abans d’aconseguir el que hom es proposa.

odobènids

1 m. pl. [ZOM] Família de carnívors del grup dels pinnípedes a la qual pertany com a única espècie la morsa.

2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.

odonats

1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes de cap eixamplat, antenes curtes i filiformes i aparell bucal mastegador, que inclou els espiadimonis.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.

odont-

[LC] [MD] V. ODONTO-.

-odont

[LC] Forma sufixada del mot gr. odóus odóntos, ‘dent’. Ex.: homodont.

odonto- [o odont-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. odoús odóntos, ‘dent’. Ex.: odontologia, odontografia, odontàlgia.

odontoblast

m. [BI] Forma immadura de l’odontòcit responsable de la formació de la dentina.

odontocets

1 m. pl. [ZOM] Grup de mamífers de l’ordre dels cetacis, amb dents en els adults i un sol espiracle.

2 m. [ZOM] Individu d’aquest grup.

odontòcit

m. [BI] Forma madura de la cèl·lula del teixit dentari que presenta moltes ramificacions.

odontoide

adj. [ZOA] Que té forma de dent.

odontòleg odontòloga

m. i f. [LC] [MD] [PR] Especialista en odontologia.

odontologia

f. [LC] [MD] Branca de la medicina que tracta de les dents i de les seves malalties.

odontològic -a

adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’odontologia.

odontoma

m. [MD] Tumor format a costa del teixit dental.

odorant

adj. [LC] OLORÓS.

odorar

v. tr. [LC] OLORAR.

odorífer -a

adj. [LC] OLORÓS.

odorós -osa

adj. [LC] OLORÓS.

odre

m. [LC] Bot per a portar vi, oli, etc.

odrer odrera

m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven odres.

odrina

f. [LC] Pell de bou cosida en forma de bot.

oersted

m. [FIM] [FIF] Unitat d’intensitat de camp magnètic del sistema cegesimal, equivalent a 1.000/4π amperes per metre (símbol, Oe).

oest

1 1 m. [LC] [GG] Punt de l’horitzó sensible per on es pon el sol en els equinoccis. El vent ve de l’oest.

1 2 m. [LC] [GG] Porció de cel veïna a l’oest.

1 3 m. [LC] [GG] [usat en aposició] En direcció oest.

2 1 m. [LC] [GG] Part d’un país situada envers l’oest, regions situades envers l’oest. L’oest de França.

2 2 m. [LC] [GG] [usat en aposició] La costa oest.

3 1 m. [GG] Vent que ve de l’oest.

3 2 m. [LC] [GG] [usat en aposició] Vent oest.

ofec

m. [LC] [MD] Extrema dificultat de respirar. Patir d’ofec.

ofegabous

m. [ZOR] Amfibi del grup dels urodels, amb el cos i el cap deprimits i uns bonys laterals formats per la pressió de les costelles que poden arribar a perforar la pell, de color marronós, endèmic de la península Ibèrica (Pleurodeles waltl).

ofegador -a

adj. [LC] Que ofega.

ofegament

m. [LC] [MD] Acció d’ofegar o d’ofegar-se; l’efecte.

ofegar

1 1 v. tr. [LC] [MD] Fer morir privant la respiració. Li va estrènyer el coll fins a ofegar-lo.

1 2 v. tr. [LC] [MD] Impedir de respirar. La calor l’ofega.

2 1 tr. [LC] Negar² 1. Li va tenir el cap dins l’aigua fins que el va ofegar.

2 2 intr. pron. [LC] Ha caigut al pou i s’ha ofegat.

2 3 tr. [LC] Produir ofec (a algú). L’ofegava a petons.

2 4 intr. pron. [LC] Ofegar-se de calor.

2 5 intr. pron. [LC] ofegar-se en un got d’aigua [o ofegar-se en dos dits d’aigua, o ofegar-se en poca aigua] Neguitejar-se, acovardir-se, per dificultats aparents o que no tenen importància, o bé no saber sortir-se’n.

3 1 tr. [LC] Apagar, extingir, (el foc, la vida) privant l’accés de l’aire. Ofegar el foc amb cendra.

3 2 [AGR] ofegar el capoll En l’obtenció de seda, matar la nimfa que conté sotmetent-lo a l’acció del vapor d’aigua en caixes tancades.

3 3 tr. [LC] Impedir la propagació (d’alguna cosa). Aïllaments que ofeguen els sorolls. Ofegar les murmuracions, l’escàndol.

4 tr. [HO] Coure a foc lent (un menjar) amb oli o llard, ben tapat i amb poca aigua.

ofegat -ada

1 adj. [LC] Sense ventilació.

2 adj. [LC] [HO] Que ha estat cuit amb foc suau, poca aigua i ben tapat. Pèsols ofegats.

ofegor

f. [LC] Condició d’un ambient on es fa difícil la respiració, on hom s’asfixia.

ofegós -osa

1 adj. [LC] Que produeix ofec, sufocació. El vapor ofegós del forn.

2 adj. [LC] PER EXT. Respiració ofegosa.

ofelimitat

f. [ECT] Grau de plaer o satisfacció que representa la disponibilitat d’un bé segons la quantitat d’aquest i d’altres d’alternatius potencialment assequibles.

ofendre

[ger. ofenent; p. p. ofès; ind. pr. 1 ofenc, 3 ofèn; subj. pr. ofengui, etc.; subj. imperf. ofengués, etc.]

1 v. tr. [LC] Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l’orella un soroll.

2 v. tr. [LC] Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l’heu ofès greument. No era la meva intenció d’ofendre’l.

3 [LC] [RE] ofendre Déu Ultratjar-lo pecant.

4 intr. pron. [LC] Sentir-se ferit en la dignitat, molestar-se fortament. S’ofèn per no res.

ofenedor -a

adj. i m. i f. [LC] OFENSOR.

ofenós -osa

adj. [LC] Que ofèn o molesta. Fa una calor ofenosa.

ofensa

1 f. [LC] Acció d’ofendre. Els vostres dubtes són una ofensa per a mi.

2 f. [LC] Acte o paraula que ofèn. Una ofensa greu, imperdonable. Cal perdonar les ofenses. Això és una ofensa al pudor, al bon gust.

ofensiu -iva

1 adj. [LC] [DE] Que ofèn, que ataca. Una paraula ofensiva. Una arma ofensiva. Aliança ofensiva i defensiva.

2 f. [LC] [DE] Estat o situació de qui ofèn o ataca. Prendre l’ofensiva.

ofensivament

adv. [LC] D’una manera ofensiva.

ofensor -a

adj. i m. i f. [LC] Que ofèn o ha ofès algú.

oferent

1 adj. i m. i f. [LC] Que ofereix.

2 [ECT] major oferent En una subhasta, persona que ofereix el preu més alt.

oferidor -a

1 adj. [LC] Que ofereix.

2 adj. [LC] Que es pot oferir o que ha d’oferir-se. Per als antics, certs animals no eren oferidors en sacrifici.

oferiment

m. [LC] Acció d’oferir o d’oferir-se. No puc acceptar els seus oferiments. Rebutjar un oferiment. Fer un oferiment.

oferina

f. [RE] Ofrena 1 2.

oferir

[p. p. ofert (o oferit)]

1 1 v. tr. [LC] Posar a la disposició d’algú. Em va oferir un cigar, un got de vi, un seient en el cotxe. Oferir ajut, protecció, a algú. Oferir el braç a algú. Oferir tant o tant en una subhasta.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Oferir una cova un aixopluc segur.

1 3 intr. pron. [LC] Em vaig oferir a acompanyar-lo. Oferir-se una ocasió.

2 tr. [LC] [RE] [AN] Fer (ofrenes) a una divinitat per propiciar-se-la o regraciar-la. Oferir sacrificis a Déu.

3 tr. [LC] Mostrar (una característica). La casa ofereix un aspecte molt trist. Vestit d’aquella manera, oferia un aspecte magnífic.

oferta

1 f. [LC] OFERIMENT. Fer una oferta. Acceptar una oferta. L’oferta de candeles en uns funerals.

2 1 f. [ECT] Quantitat de productes que concorren en un mercat per ésser venuts en un moment determinat. La llei de l’oferta i la demanda.

2 2 f. [LC] Mercaderia que hom ofereix a millor preu. He comprat pomes d’oferta.

2 3 [ECT] oferta monetària Conjunt dels dipòsits mantinguts per la banca privada i del diner de curs legal en mans del públic.

3 f. [DR] En jur., proposició unilateral que una persona fa a una altra per establir un contracte.

oferter

m. [LC] [RE] Persona que repartia les candeles de l’oferta en uns funerals i en les misses.

ofertor ofertora

m. i f. [LC] Persona que fa una oferta, una ofrena.

ofertori

1 m. [LC] [RE] Part de la missa en què el celebrant ofereix el pa i el vi que han d’ésser consagrats.

2 m. [MU] Antífona que l’acompanya.

office

[angl.]

m. [LC] [HO] Habitació annexa a la cuina dels hotels i d’algunes cases, on es prepara el servei de taula.

ofici

1 1 m. [LC] Funció a acomplir. El seu ofici era assessorar la directora.

1 2 m. [LC] Allò que hom està obligat a fer pel càrrec que ocupa. Això no és ofici del jutge.

1 3 m. [LC] El càrrec mateix. Deures de l’ofici.

1 4 [LC] bons oficis Gestions que hom fa a favor d’algú recomanant-lo, interposant la seva influència, etc. El noi obtingué la plaça gràcies als bons oficis del president.

1 5 [LC] d’ofici loc. adv. En virtut dels deures del càrrec, sense ésser-ne requerit. Advocat d’ofici. El tribunal ha rebutjat d’ofici la demanda presentada.

1 6 [DR] ofici eclesiàstic Càrrec constituït per dret diví o eclesiàstic que fa partícip del poder de l’orde o de jurisdicció dins l’Església.

2 m. [DR] [HIH] [LC] [RE] sant ofici Inquisició 2.

3 m. [LC] Professió d’alguna art mecànica. L’ofici de manyà. Escola d’Arts i Oficis.

4 m. [DR] Comunicació escrita entre individus d’una corporació sobre assumptes referents a aquesta, o, en les dependències de l’Estat, referent a assumptes del servei públic.

5 1 m. [LC] [RE] Funció sacra. Celebrar els divins oficis. Ofici de difunts.

5 2 m. [LC] [RE] Missa major.

5 3 [RE] ofici diví LITÚRGIA DE LES HORES.

5 4 [RE] ofici ferial Ofici propi dels dies que no tenen festivitat especial.

oficial¹

adj. [LC] Que té la sanció de l’autoritat constituïda, que és d’ofici, no particular o privat. Butlletí oficial. Notícies oficials.

oficial² oficiala

1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que exerceix un ofici, especialment sota les ordres d’un cap, d’un director, etc. Oficial de secretaria.

1 2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que en un ofici manual ha acabat l’aprenentatge. Un oficial sastre.

2 1 m. i f. [LC] [DE] [PR] Militar que té un grau des d’alferes a capità inclusivament. Oficial de carrera.

2 2 m. i f. [TRA] [PR] Persona que ha fet qualsevol de les carreres que es cursen a les escoles de nàutica i a les escoles navals i pertany a la marina mercant o a la de guerra.

2 3 m. [HIH] [PR] Titular d’un grau superior al de cavaller. Oficial de la Legió d’Honor.

3 m. [HIH] En l’Administració pública catalana de l’Antic Règim, funcionari que exercia un càrrec o ofici municipal, de la Generalitat o reial.

oficialista

adj. [LC] Que segueix les orientacions o les normes del govern o dels dirigents d’una associació. Les propostes dels membres oficialistes del sindicat.

oficialitat

1 f. [LC] Qualitat d’oficial.

2 f. [DE] Conjunt d’oficials de l’exèrcit.

oficialitzar

v. tr. [LC] Fer esdevenir oficial (una cosa que no ho era). Oficialitzar un costum, una llengua.

oficialment

adv. [LC] D’una manera oficial, amb caràcter oficial.

oficiant

1 adj. [LC] Que oficia.

2 m. i f. [LC] [RE] Persona que celebra els oficis litúrgics.

oficiar

1 v. intr. [LC] [RE] Presidir els oficis litúrgics.

2 tr. [LC] Comunicar oficialment i per escrit.

oficina

1 f. [LC] Lloc on es fa un dels serveis d’una administració. Oficina de recaptació d’impostos.

2 1 f. [LC] Lloc on es treballa en alguna cosa. Una oficina d’investigació bioquímica. Les oficines de l’empresa són al tercer pis.

2 2 f. [LC] [MD] Lloc on es fan les preparacions farmacèutiques.

2 3 [CO] oficina de premsa Departament d’una empresa o d’un organisme que, en termes generals, realitza funcions de mitjancer entre la institució que representa i els periodistes i és concebut com a servei periodístic.

oficinal

1 adj. [MD] [LC] Que entra en les preparacions farmacèutiques. Plantes oficinals.

2 adj. [MD] [LC] En farm., que té una fórmula fixa i és confeccionat per endavant pel farmacèutic. Medicaments oficinals.

oficinesc -a

adj. [LC] Propi de les oficines de les administracions públiques, dit despectivament.

oficinista

m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que treballa en una oficina.

oficiós -osa

1 1 adj. [LC] Que es manifesta sol·lícit a ésser útil a un altre. Se m’acostava amb un aire amable i oficiós.

1 2 adj. [LC] De caràcter benèvol, s’aplica a la mediació d’un tercer.

2 1 adj. [LC] Que prové d’una autoritat, però sense caràcter oficial. Comunicació oficiosa.

2 2 adj. [LC] Que expressa el pensament del Govern sense ésser oficial. Diari oficiós.

oficiosament

adv. [LC] D’una manera oficiosa, amb oficiositat.

oficiositat

1 f. [LC] Qualitat d’oficiós.

2 f. [LC] Acte oficiós.

oficleide

m. [MU] FIGLE.

ofíctids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos serpentiforme, molt allargassat, sense escates, en general sense aletes pectorals ni caudal, que inclou les serps de mar i el congre pintat.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

ofídic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent als ofidis.

ofídids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargat i comprimit, sense radis espinosos, amb les aletes dorsal i anal molt llargues i unides amb la caudal, i les aletes ventrals reduïdes a 1 o 2 filaments, en alguns gèneres situades sota el maxil·lar inferior, que inclou el metge.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

ofidis

1 m. pl. [ZOR] Grup de rèptils escatosos, amb el tronc i la cua allargats i de secció cilíndrica, sense extremitats, amb escates sobreposades, cap sense timpà i ulls dotats de parpelles soldades i transparents, com les colobres i els escurçons.

2 m. [ZOR] Individu d’aquest grup.

ofimàtica

f. [IN] Conjunt de tècniques i de mitjans informàtics i teleinformàtics orientats a l’automatització de les tasques d’oficina i, principalment, al tractament i a la comunicació de la paraula, l’escriptura i la imatge.

ofio-

[LC] Forma prefixada del mot gr. óphis, ‘serp’. Ex.: ofiomància, ofiologia.

ofioglossals

1 f. pl. [BOI] Ordre poc nombrós de falgueres primitives, amb espigues d’eusporangis, al qual pertanyen la llunària i la llengua de serp.

2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.

ofioglossòpsids

1 m. pl. [BOI] Classe de falgueres, amb eusporangis, que inclou les ofioglossals.

2 m. [BOI] Individu d’aquesta classe.

ofioide

adj. [LC] Semblant a una serp.

ofiolita

f. [GLG] Associació de roques bàsiques i ultrabàsiques formades en el mantell o que formen part de l’escorça oceànica, rica en minerals del grup de les serpentines i emplaçada tectònicament en massissos orogènics.

ofita

f. [GL] Roca ígnia volcànica semblant a la diabasa, de color verdós.

ofític -a

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’ofita.

2 adj. [GL] Que té la textura pròpia de les ofites.

ofiuroïdeus

1 m. pl. [ZOI] Classe d’animals equinoderms, de cos estrellat, amb un disc diferenciat dels braços, que viuen amagats entre les roques o bé colgats al fang.

2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.

ofrena

1 1 f. [LC] [RE] [AN] Do que s’ofereix a una divinitat o, en el catolicisme, a un sant o una santa.

1 2 f. [LC] [RE] [AN] Pa i altres espècies que es porten a l’església en ocasió de certes solemnitats.

2 f. [LC] Allò que s’ofereix a algú. Jo us faig ofrena de la meva admiració.

ofrenar

v. tr. [LC] Fer ofrena (d’alguna cosa).

òfset

m. [CO] [AF] Tècnica d’impressió indirecta, que utilitza formes litogràfiques o bé planxes en relleu.

oftalm-

[LC] [MD] V. OFTALMO-.

oftàlmia

f. [MD] [LC] Malaltia ocular.

oftàlmic -a

1 adj. [ZOA] [LC] Relatiu o pertanyent als ulls, situat a la regió dels ulls. Artèria oftàlmica. Gangli oftàlmic.

2 adj. [MD] [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’oftàlmia.

oftalmo- [o oftalm-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. ophthalmós, ‘ull’. Ex.: oftalmologia, oftalmografia, oftalmoscòpia, oftalmectomia.

oftalmòleg oftalmòloga

m. i f. [MD] [PR] Especialista en oftalmologia.

oftalmologia

f. [MD] Branca de la medicina que tracta de l’ull i de les seves malalties.

oftalmològic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’oftalmologia.

oftalmoplegia

f. [MD] Paràlisi dels músculs de l’ull.

oftalmoscopi

m. [MD] Aparell per a il·luminar i explorar el fons de l’ull, consistent bàsicament en un mirall pla o còncau amb un forat al centre.

oftalmoscòpia

f. [MD] Exploració de l’interior de l’ull mitjançant l’oftalmoscopi.

ofuscació

1 f. [LC] OFUSCAMENT.

2 f. [LC] Afebliment passatger de l’esclat del sol.

ofuscament

m. [LC] Acció d’ofuscar o d’ofuscar-se.

ofuscar

1 1 v. tr. [LC] Enfosquir per intercepció de la llum. Els núvols ofuscaven el cel.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Ofuscar la glòria, la veritat.

1 3 v. tr. [LC] Fer veure-hi menys clar. La llum del sol l’ofusca completament.

1 4 v. tr. [LC] PER EXT. Un núvol negre ofuscà els nostres ulls.

1 5 intr. pron. [LC] Veure-hi menys clar. S’ha ofuscat amb la llum dels focus.

1 6 intr. pron. [LC] Ofuscar-se la vista.

2 1 tr. [LC] Fer perdre lucidesa mental (a algú). La ira l’ofuscava i no reconeixia ningú.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Errors capaços d’ofuscar l’enteniment.

2 3 intr. pron. [LC] Perdre lucidesa mental. S’ofusca i no entén la raó. Ofuscar-se l’enteniment.

ogiva

1 f. [AQ] [LC] [MT] [AR] Arc acabat en punta en què els dos costats són dos arcs simètrics i còncaus que es troben formant un angle curvilini inferior a 90°.

2 f. [DE] Part davantera d’un projectil.

ogival

1 adj. [LC] [AR] Que té forma d’ogiva.

2 adj. [AQ] [AR] Relatiu o pertanyent a l’estil arquitectònic gòtic. Estil ogival. Arquitectura ogival.

ogre ogressa

1 m. i f. [LC] [FLL] Gegant dels contes de fades que figura que menja carn humana.

2 f. [LC] [FLL] Dona, filla, d’un ogre.

3 m. i f. [LC] Persona cruel.

oh

1 interj. [LC] Expressió usada per a manifestar diferents emocions segons el to i la manera d’ésser proferida, com sorpresa, admiració, pena, alegria, desaprovació.

2 interj. [LC] O³.

ohm

1 m. [FIM] Unitat de resistència elèctrica del sistema internacional, equivalent a la resistència d’un conductor que deixa passar un corrent d’1 ampere quan s’aplica entre els seus extrems una diferència de potencial constant d’1 volt (símbol, Ω).

2 [FIM] ohm metre Unitat de resistivitat del sistema internacional (símbol, Ω m).

ohmímetre

m. [FIM] [FIF] [EE] Aparell per a mesurar la resistència elèctrica en ohms.

oi¹

m. [LC] [MD] Fàstic, nàusea. Un menjar, una medecina, fer oi, donar oi.

oi²

1 1 interj. [LC] Expressió usada per a demanar la confirmació del que es diu, l’assentiment a una demanda. Ell ha estat ací a les vuit del matí; oi? Oi que ho faràs?

1 2 interj. [LC] Expressió usada per a manifestar la conformitat al que s’acaba de dir. —Ell és un mal amic. —Oi; sens dubte.

2 interj. [LC] Expressió usada per a comunicar sorpresa. Oi!, tu per ací?

3 interj. [LC] Expressió usada per a significar dolor, generalment reduplicada. Oi!, oi! Quin mal que em fas!

oiar

v. tr. [LC] Produir fàstic (a algú). El president deia que la cultura l’oiava.

oiat -ada

adj. [LC] [MD] Marejat fins a tenir ois o nàusees.

oïble

adj. [LC] Que pot ésser oït.

oidà

interj. [LC] Expressió usada per a manifestar l’alegria o la sorpresa motivada per un fet o esdeveniment favorable, beneficiós.

oïda

1 f. [LC] [ZOA] [MD] Acció d’oir. Arribar una notícia a oïda d’algú. Testimoni d’oïda.

2 f. [ZOA] [MD] Sentit amb què es perceben els sons. L’òrgan de l’oïda.

oïdi

1 m. [BOB] [AGF] [AGA] Fong de l’ordre de les erisifals, del grup dels ascomicets, paràsit de les parts aèries de diverses fanerògames, sobre les quals produeix taques blanques o cendroses.

2 [BOB] [AGA] oïdi de l’avellaner Oïdi amb clistotecis envoltats d’apèndixs radials rígids, que parasita el revers de les fulles d’avellaner (Phyllactinia corylea).

3 [BOB] [AGA] oïdi de la vinya Oïdi amb clistotecis amb apèndixs radials acabats en un ganxo, que ataca els pàmpols de la vinya (Uncinula necator i el seu anamorf Oidium tuckerii).

4 [BOB] [AGF] oïdi del roure Oïdi amb clistotecis petits, amb apèndixs radials dicotòmics, que ataca les fulles de roure, les quals agafen un color blanquinós (Microsphaera alphitoides).

oídium

m. [AGA] [BOB] [AGF] OÏDI.

oïdor¹ -a

1 1 adj. i m. i f. [LC] [PE] Que escolta qui parla, perora, canta, etc.

1 2 m. i f. [LC] [PE] Persona que, sense ésser alumne matriculat a una classe, hi assisteix.

2 m. [HIH] [PR] Antigament, persona revestida d’autoritat per a oir l’exposició de fets judicials, econòmics, etc., i dictaminar sobre ells. Oïdor de comptes.

oïdor² -a

adj. [LC] Digne d’ésser oït, que cal oir.

oient

adj. i m. i f. [LC] [PE] Oïdor¹1.

oïment

m. [LC] Acció d’oir; l’efecte.

oimés

1 adv. [LC] SOBRETOT². Els límits de les parcel·les són incerts oimés si hom té en compte que no hi ha fites.

2 adv. [LC] A MÉS. I em plau oimés saludar el públic reunit aquí. Oimés, aquesta ciència ensenya que l’ésser humà és lluny de dominar la natura.

oint

adj. i m. i f. [LC] ANT. Oïdor¹1.

oioi

m. [LC] En el llenguatge infantil, mal.

oiós -osa

1 adj. [MD] [LC] Que causa ois o nàusees.

2 adj. [LC] Que causa un fort tedi.

oiosament

adv. [LC] D’una manera oiosa.

oir

[ind. pr. oeixo, oeixes (o ous), oeix (o ou), oïm, oïu, oeixen (o ouen)]

1 v. tr. [LC] [MD] [ZOA] Percebre amb el sentit de l’oïda (un so).

2 tr. [LC] oir missa Assistir-hi i prestar-hi atenció.

3 tr. [DR] L’autoritat, admetre (peticions, raonaments o proves de les parts) abans de dictar una resolució.

oixque

interj. [LC] Expressió usada pel carreter per a fer anar l’animal cap a l’esquerra.

okapi

m. [ZOM] OCAPI.

òlbia

f. [AGA] [BOS] Planta de la família de les malvàcies, arbustiva i pilosa, de fulles trilobades o palmatilobades, flors violeta o vermelles, axil·lars i en inflorescència apical, que es fa en terres humides de la regió mediterrània (Lavatera olbia).

oldre

[quant a la flexió, com absoldre]

1 v. tr. [LC] OLORAR.

2 intr. [LC] Una cosa, tenir o fer bona olor.

oleàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres i arbustos de fulles generalment oposades, flors generalment tetràmeres, de vegades sense pètals, pistil de dos carpels i fruit molt divers, a la qual pertanyen l’olivera, els freixes, el lilà, el gessamí i la troana.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

oleaginós -osa

1 adj. [AGA] [QU] [LC] Que és de la natura de l’oli.

2 adj. [AGA] [QU] [LC] Que conté o produeix oli.

oleandre

m. [LC] [AGA] [BOS] Baladre 1.

oleandrina

f. [MD] Glucòsid metzinós que es troba a les fulles de l’oleandre o baladre.

oleasa

f. [AGA] [BI] Enzim lipolític del pinyol de les olives.

oleat

m. [QU] Sal o èster de l’àcid oleic.

olècran

m. [MD] Apòfisi situada a l’extremitat superior del cúbit, que forma la prominència del colze.

olècranon

m. [ZOA] [MD] OLÈCRAN.

olefina

f. [QU] Hidrocarbur que conté en la seva estructura almenys un enllaç doble entre àtoms de carboni adjacents.

olefínic -a

1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a les olefines.

2 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al doble enllaç entre àtoms de carboni adjacents.

olei-

[LC] V. OLEO-.

oleic -a

1 adj. [AGA] [QU] [LC] Derivat de l’oli.

2 adj. [QU] Oliós 1. Fruits oleics.

oleícola

adj. [AGA] Relatiu o pertanyent a l’oleïcultura.

oleïcultor oleïcultora

m. i f. [LC] [PR] Persona que es dedica a l’oleïcultura.

oleïcultura

1 f. [AGA] Conreu de l’olivera i d’altres plantes oleaginoses.

2 f. [AGA] Tècnica i indústria de fabricació d’oli, especialment el d’oliva.

oleífer -a

adj. [AGA] [LC] Que produeix oli. Llavors oleíferes.

oleïna

f. [QU] Triglicèrid de l’àcid oleic, greix líquid a temperatura ordinària, que es troba abundantment en animals i vegetals.

oleo- [o olei-]

[LC] Forma prefixada del mot ll. oleum, ‘oli’. Ex.: oleoducte, oleïcultura.

oleodinàmic -a

1 adj. [EI] Relatiu o pertanyent a l’oleodinàmica.

2 f. [EI] Tecnologia de la transmissió d’esforços a distància mitjançant circuits pels quals circula un líquid a baixa pressió.

oleoducte

m. [IQ] Conducció destinada a transportar el petroli cru i els seus derivats, des dels camps petrolífers als ports d’embarcament, o des dels ports de desembarcament o els camps productors a les refineries.

oleografia

1 f. [AF] Cromolitografia que imita la pintura a l’oli.

2 f. [AF] Art de produir oleografies.

oleogràfic -a

adj. [AF] Relatiu o pertanyent a l’oleografia.

oleohidràulica

f. [EI] OLEODINÀMICA.

oleomargarina

f. [HO] Producte líquid que resulta de fondre sèu i deixar-lo refredar a 35 °C.

oleòmetre

m. [AGA] [FIM] ELEÒMETRE.

oleoresina

f. [BO] Mescla semisòlida de resina i oli essencial que flueix naturalment o per incisió de determinades plantes.

olesà -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Olesa.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Olesa o als seus habitants.

2 f. [LC] [AGA] Olivera d’una varietat originària d’Olesa que dona una oliva negra i rodona.

òleum

m. [QU] Solució de triòxid de sofre en àcid sulfúric.

olfacció

f. [ZOA] Percepció de les olors pel sentit de l’olfacte.

olfacte

m. [LC] [ZOA] [MD] Sentit amb què es perceben les olors.

olfactiu -iva

adj. [LC] [ZOA] OLFACTORI.

olfactori -òria

adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’olfacte o a l’olfacció. Nervis olfactoris.

oli

1 1 m. [LC] [QU] [AGA] [BOS] Greix de procedència animal o vegetal, líquid a la temperatura de 20 °C. Oli de cacauet, de soia, de sèsam, de gira-sol, de blat de moro. Oli de ricí, d’ametlles dolces, d’eucaliptus. Oli de fetge de bacallà.

1 2 [BOS] oli de cedre Oli extret, per destil·lació, del duramen de diverses coníferes d’Amèrica del Nord, principalment de la tuia del Canadà i del cedre de Virgínia, emprat en microscòpia, per a lents d’immersió, i en perfumeria.

1 3 [LC] [QU] [BOS] oli de cròton Oli fix extret per compressió de les llavors del cròton, vesicant, emprat com a purgant i com a revulsiu.

1 4 [LC] [QU] oli de fusel Subproducte de la fermentació etílica dels glúcids, constituït principalment per alcohols de cinc àtoms de carboni.

1 5 [BOS] oli de gerani Oli aromàtic, extret de les fulles de diversos geranis exòtics del gènere Pelargonium, emprat en perfumeria.

1 6 [LC] [AGA] [QU] oli de llinosa Oli assecant, obtingut de la llavor del lli, ric en glicèrids dels àcids linolènic i linoleic, emprat en la preparació de pintures, vernissos, màstics i materials anàlegs.

2 1 m. [LC] [HO] [AGA] Líquid untuós de color verd groguenc que s’extreu de l’oliva. Amanir l’escarola amb oli i sal. Pa sucat amb oli. Oli escaldat.

2 2 [LC] [AGA] oli de basses Oli extret de les morques.

2 3 [LC] [HO] [AGA] oli de primeres Oli de primera pressió.

2 4 [LC] [HO] [AGA] oli de segones Oli de segona pressió.

2 5 [LC] [HO] [AGA] oli verge Oli d’oliva extret per procediments mecànics en fred, sense cap més manipulació que la clarificació mecànica.

2 6 [LC] [RE] sants olis Conjunt dels olis consagrats usats per l’Església en els sagraments i altres cerimònies.

3 1 m. [LC] [IMI] Substància untuosa, combustible, líquida o fàcilment liquidable, generalment més lleugera que l’aigua, en què és insoluble. Un llum d’oli. Oli acimat. Olis minerals. Olis fixos, volàtils o essencials. Olis d’absorció. Oli lubrificant.

3 2 [IQ] [QU] oli d’antracè Fracció de la destil·lació del quitrà d’hulla emprada per a extreure’n hidrocarburs aromàtics i per a protegir la fusta.

3 3 [QU] oli de mirbà NITROBENZÈ.

3 4 [LC] [QU] oli de parafina Parafina líquida.

3 5 [QU] oli de vidriol ÀCID SULFÚRIC.

3 6 [LC] ésser oli en un llum Una cosa ésser eficaç d’una manera ràpida i oportuna.

3 7 [LC] qui oli mesura, els dits se n’unta Expressió que al·ludeix a qui pren part en un negoci brut.

4 m. pl. [IT] Cotó encara no filat, que es taca d’oli durant les operacions de filatura i que és emprat, barrejat amb altres rebutjos de cotó, per a la trama dels moletons.

oliada

1 f. [LC] [AGA] Abundància d’oli. Quina oliada hi ha aquest any!

2 f. [LC] [AGA] Collita, anyada, d’oli.

oliaire

m. i f. [LC] [IMI] [PR] Fabricant o comerciant d’oli.

oliana

f. [LC] [ZOP] Fura 3 1.

olianes

f. pl. [LC] [AGA] OLIASSES.

oliar

v. tr. [LC] Untar amb oli.

oliasses

1 f. pl. [LC] [AGA] Aigües que s’obtenen en l’elaboració de l’oli, procedents de l’oliva, i que es recullen a l’infern de la premsa.

2 f. pl. [LC] [AGA] Solatge de l’oli.

òliba

f. [ZOO] Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba).

olíban

m. [LC] [BOS] Encens 1.

olier -a

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’oli.

1 2 adj. [LC] Que serveix per a posar-hi oli. Gerra oliera. Bot olier.

2 m. [ED] [LC] Oliera 1.

3 m. i f. [LC] [IMI] [PR] OLIAIRE.

oliera

1 f. [ED] [LC] Setrill de l’oli.

2 f. [RE] Vas on es guarden els sants olis per a les cerimònies litúrgiques.

olifant

m. [MU] Trompa de vori emprada a l’edat mitjana com a instrument de senyals per a la guerra o per a la caça.

olig-

[LC] V. OLIGO-.

oligarca

m. i f. [LC] Individu que forma part d’una oligarquia.

oligarquia

1 f. [PO] [LC] Govern en què el poder és en mans d’un grup reduït de persones.

2 f. [LC] [SO] [PO] Grup de poques persones poderoses que dominen algun sector de la societat. Una oligarquia financera. Oligarquia política.

oligàrquic -a

adj. [LC] [PO] Pertanyent a l’oligarquia. Govern oligàrquic.

oligàrquicament

adv. [LC] [PO] Segons un sistema oligàrquic.

oligist

m. [GLM] OBS. HEMATITES.

oligo- [o olig-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. olígos, ‘poc’, ‘petit’. Ex.: oligogalàxia, oligocèfal, oligosperm, oligofil·le, oligúria.

oligocè -ena

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’oligocè.

2 m. [GL] Tercera sèrie i època del terciari, situada entre l’eocè i el miocè, que va de 35 a 23 milions d’anys.

oligocènic -a

adj. [GL] Oligocè 1.

oligòclasi

f. [GLM] Mineral de la sèrie de les plagiòclasis que té entre un 10 i un 30 % de component molecular d’anortita i cristal·litza en el sistema triclínic.

oligoelement

m. [BI] [QU] Element químic que es troba en els éssers vius en proporcions indiciàries, el qual, però, és indispensable per a les funcions vitals.

oligofrènia

f. [PS] [MD] [PE] Deficiència mental congènita o adquirida.

oligofrènic -a

1 adj. [PS] [MD] [PE] Relatiu o pertanyent a l’oligofrènia.

2 adj. i m. i f. [PS] [MD] [PE] Que pateix d’oligofrènia.

oligohalí -ina

1 adj. [EG] Que presenta poca salinitat. Medi oligohalí.

2 adj. [EG] Que viu en un medi oligohalí.

oligolecític -a

adj. [BI] Que conté poca quantitat de vitel, propi de les espècies en què l’embrió no es nodreix de les substàncies vitel·lines, sinó que ho fa del cos matern o bé passa aviat a l’estat larval i a fer vida lliure. Ou oligolecític.

oligòmer

m. [QU] Compost de natura polímera, format per un nombre petit de monòmers.

oligopoli

m. [ECT] Forma de mercat en què un nombre petit d’empreses controlen una gran proporció de la producció, de la població activa del sector, etc.

oligopolístic -a

adj. [ECT] Relatiu o pertanyent a l’oligopoli.

oligopsoni

m. [ECT] Forma de mercat en què concorren pocs demandants.

oligoquets

1 m. pl. [ZOI] Classe d’invertebrats anèl·lids amb quetes, que comprèn els cucs de terra.

2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.

oligosacàrid

m. [BI] Glícid format per poques unitats de monoglícids, deu com a màxim, unides mitjançant enllaços glicosídics.

oligosaprobi -òbia

adj. [EG] [BI] Que habita en medis poc pol·luïts o de feble nivell de putrescència, s’aplica a un microorganisme saprobi.

oligòtrof -a

adj. [EG] OLIGOTRÒFIC.

oligotròfia

f. [EG] Qualitat d’oligotròfic.

oligotròfic -a

adj. [EG] Pobre en elements essencials per a la vida. Medi oligotròfic.

olimpíada

1 f. [LC] [HIH] En l’antiguitat grega, període de quatre anys comprès entre dues celebracions consecutives dels jocs olímpics.

2 f. [LC] [SP] Celebració dels jocs olímpics.

olímpic -a

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Olimp. Divinitats olímpiques.

1 2 adj. [LC] Exageradament majestuós. Un aire olímpic.

2 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Olímpia, ciutat de la Grècia antiga.

2 2 adj. [AN] [FLL] Relatiu als jocs olímpics de l’antiga Grècia i als cants que s’hi cantaven en honor dels vencedors.

2 3 adj. [LC] [SP] Relatiu o pertanyent als jocs olímpics internacionals. Esport olímpic. Ciutat olímpica.

olímpicament

1 adv. [LC] MAJESTUOSAMENT.

2 adv. [LC] Despreocupadament, sense amoïnar-s’hi. Fa dies que falta a classe olímpicament.

olimpisme

m. [SP] Doctrina que té per objectiu posar l’esport al servei del desenvolupament harmònic de l’ésser humà.

oliós -osa

1 adj. [LC] [HO] Que conté oli. Llavors olioses.

2 adj. [LC] [HO] Que sembla oli. Un líquid oliós.

olistòlit

m. [GL] Bloc de roca exòtic transportat per un esllavissament gravitatori submarí que ha quedat inclòs dins una sèrie sedimentària més recent.

olistostroma

m. [GL] Dipòsit sedimentari constituït per una massa caòtica de blocs de pedra, olistòlits, graves o sorres immergits en una matriu fangosa, que s’ha acumulat com una massa semifluida per efecte d’un esllavissament gravitatori submarí.

oliu¹

m. [LC] [BOS] [AGA] OLIVERA.

oliu²

m. [LC] Llenya de l’olivera.

oliva

1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit en drupa de l’olivera, de forma i dimensions diverses, de color negre purpuri quan és madur, comestible després d’ésser adobat, i productor d’un oli molt apreciat. Olives adobades. Oliva corcada, cucada, erugada, tocada.

1 2 [LC] [AGA] oliva confitada Oliva fermentada.

1 3 [LC] [AGA] oliva de salar [o oliva de posar] Oliva bona per a posar en conserva.

1 4 [LC] [AGA] oliva del cuquello Oliva d’una varietat petita i gairebé sense amargor.

2 f. [LC] [BOS] Fruit del llorer, baia negra, semblant a una petita oliva.

3 f. [LC] [BOS] MURTÓ.

4 f. [LC] Peça semblant a una oliva que va fixada a l’extrem d’algunes sondes i d’alguns tubs emprats en medicina.

olivaci -àcia

adj. [LC] Que tira a verd d’oliva.

olivada

f. [LC] [HO] Pasta feta d’olives trinxades i condimentada amb oli d’oliva, sal i espècies.

olivaire

1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Venedor d’olives.

2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] OLIVATER, OLIVATERA.

olivar

m. [LC] [AGA] [BOC] OLIVERAR.

olivarda

f. [LC] [BOS] Mata de la família de les compostes, de fulles lanceolades, sèssils i un xic abraçadores i de capítols grocs, comuna en vores de camins, arenys de rius i vinyes abandonades, a la terra baixa mediterrània (Inula viscosa).

olivardó

m. [BOS] Planta anual de la família de les compostes, densament pilosa i glandulosa, de fulles estretament lanceolades i capítols grocs i petits, que es fa als erms i als camps incultes (Inula graveolens).

olivarer -a

adj. [LC] Abundós en oliverars.

olivari -ària

adj. [LC] Que té forma d’oliva.

olivar-se

v. intr. pron. [LC] El pa, treure butllofes en coure’s.

olivater olivatera

m. i f. [LC] [IMI] [PR] Collidor d’olives.

oliveda

f. [LC] [AGA] [BOC] OLIVERAR.

olivella

f. [LC] [BOS] Mata de la família de les cneoràcies, tot l’any verda, de fulles oblongues, coriàcies i lluents, flors grogues amb tres o quatre pètals, i fruit de primer un xic carnós i vermell, finalment sec i negrós, que es desfà en tres o quatre cocs, pròpia de les terres mediterrànies càlides i seques i freqüent a Mallorca i Eivissa (Cneorum tricoccon).

oliver¹

m. [LC] [BOS] [AGA] OLIVERA.

oliver² -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Oliva.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Oliva o als seus habitants.

olivera

1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les oleàcies, de tronc gruixut i tortuós, fulles lanceolades enteres, coriàcies, grisenques i cobertes de pèls esquamiformes al revers, flors blanquinoses, en petits raïms o panícules, i fruit en drupa, cultivat a la regió mediterrània pels seus fruits, les olives (Olea europaea).

1 2 [LC] [BOS] olivera borda ULLASTRE.

2 f. [IMF] [AGF] Fusta d’olivera.

oliverar

m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc plantat d’oliveres.

olivereda

f. [LC] [AGA] [BOC] OLIVERAR.

oliverer -a

adj. [LC] [AGA] Relatiu o pertanyent a les oliveres. Propietari oliverer.

olivereta

f. [LC] [BOS] Arbust de la família de les oleàcies, de fulles oposades, lanceolades i enteres, glabres, flors blanques en denses panícules terminals i fruit en baia negre, que es fa entre les bardisses i a les clarianes del bosc caducifoli (Ligustrum vulgare).

olivet

m. [LC] [AGA] [BOC] OLIVERAR.

olivicultura

f. [AGA] [LC] Estudi del conreu de l’olivera.

olivila

f. [LC] Substància cristal·lina que s’obté de la goma de l’olivera.

olivines

1 f. pl. [GLM] Grup de nesosilicats ròmbics molt pobres en sílice i molt rics en ferro, magnesi o, més rarament, en manganès.

2 f. [GLM] Mineral del grup de les olivines.

olivínic -a

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’olivina.

2 adj. [GL] Que conté olivina.

olivó

1 m. [LC] [AGA] Fruit de l’ullastre o olivera borda.

2 m. [LC] [AGA] Oliva petita que no arriba a madurar.

olla

1 1 f. [LC] [ED] Vas rodó de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dues anses, que serveix per a cuinar, fer bullir aigua, etc.

1 2 [LC] [ED] olla de pressió Olla que hom pot tancar hermèticament, proveïda d’una vàlvula de seguretat, en què hom pot elevar l’aigua a un grau de temperatura superior al de l’ebullició a l’aire lliure.

2 1 f. [LC] [HO] Menjar cuinat amb olla, especialment el que es fa bullint carn i verdures.

2 2 [LC] [HO] olla barrejada Menjar que se serveix sense separar la carn i la verdura del brou, sovint amb arròs i fideus.

3 1 f. [LC] ésser de l’olla Ésser de les persones que governen, manegen un afer, etc.

3 2 [LC] ésser una olla de grills [o semblar una olla de grills] En un lloc, tothom, enraonar sense entendre’s.

3 3 [LC] estar fet una olla [o ésser una olla] Pensar, obrar, etc., absurdament.

4 f. [LC] Gorg 1.

5 f. [BOB] CASSOLETA VIOLÀCIA.

ollada

f. [LC] Allò que cap en una olla, especialment gran. Vam coure una ollada de faves.

ollaire

m. i f. [LC] [IMI] [PR] OLLER, OLLERA.

ollal

m. [LC] [AGP] Lloc amb aigua de mar on es conserva el peix viu.

ollam

m. [LC] Conjunt d’olles.

ollaó

interj. [LC] Expressió usada pel carreter per a fer anar l’animal cap a la dreta.

oller¹

m. [LC] Prestatge, a la cuina, on es tenen les olles.

oller² ollera

m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven olles i altres atuells de terrissa.

olleria

f. [LC] [IMI] Fàbrica o botiga de l’oller.

olm

m. [LC] [BOS] [AGF] OM.

olor

1 1 f. [LC] [ZOA] [QU] Sensació produïda en l’òrgan de l’olfacte per les emanacions de certs cossos. Fer olor una flor.

1 2 f. [LC] [ZOA] [QU] Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement o desagradablement l’òrgan de l’olfacte. L’olor de les flors. Sentir una olor.

1 3 [LC] fer olor de Ésser sospitós d’alguna cosa. Tot això fa olor de frau.

1 4 [LC] olor de resclosit Tuf especial que agafen les coses que han estat llarg temps tancades en un lloc no ventilat i poc sec.

2 f. [LC] Perfum 2. Un flascó d’olor. Carregat d’olor.

olorar

1 v. tr. [LC] [MD] Aspirar aire amb el nas per sentir l’olor (d’una cosa). Olorar una rosa.

2 v. tr. [LC] Descobrir per algun indici (una cosa oculta). Que ella hi tenia part, ja ho havia olorat, jo!

olorós -osa

adj. [LC] Que emet olor, especialment bona olor.

olorosament

adv. [LC] Emetent olor.

olotí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Olot.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Olot o als seus habitants.

om

1 1 m. [LC] [BOS] [AGF] Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies, de fulles ovades o el·líptiques doblement dentades, acuminades a l’àpex i asimètriques a la base, flors verdoses i petites, en glomèruls, molt primerenques, i fruit obovat alat, la sàmara, que es fa sobretot en indrets humits (Ulmus minor).

1 2 [BOS] om de Sibèria Arbre de la família de les ulmàcies, molt semblant a l’om, però de fulles més estretes, simplement serrades i poc asimètriques, i de fruit arrodonit, originari de la Sibèria i el Turquestan, cultivat com a ornamental (Ulmus pumila).

2 m. [IMF] [AGF] Fusta d’om.

oma

f. [LC] [BOS] Arbre de la família de les ulmàcies, molt semblant a l’om, però amb les fulles més grosses, molt aspres a l’anvers i les sàmares també més grosses, que es fa sobretot als boscos frescals de muntanya (Ulmus glabra).

omar

m. [LC] [BOC] [AGF] OMEDA.

ombra

1 1 f. [LC] [FIF] Obscuritat relativa deguda a la intercepció dels rajos de llum.

1 2 f. [LC] [FIA] [FIF] Part definida de l’espai a la qual la interposició d’un cos opac priva d’arribar els rajos de llum provinents d’un cos lluminós. Jeure a l’ombra d’un arbre. A mesura que el sol baixa, les ombres s’allarguen.

1 3 f. [LC] Imatge que aquest espai fa sobre una superfície reproduint en silueta la forma del cos interposat. Seguir algú com si hom fos la seva ombra.

1 4 f. [LC] PER EXT. Em seguia pertot: era la meva ombra!

1 5 [LC] [JE] ombres xineses Espectacle basat en les ombres que es fan aparèixer sobre un teló blanc.

2 1 f. [FIA] [FIF] Regió de l’espai situada darrere un cos, el qual impedeix totalment o parcialment que ones sonores, electromagnètiques, etc., arribin a la dita regió.

2 2 [FIA] ombra de la lluna Regió de l’espai a la qual no arriben els rajos del Sol a causa de la interposició de la Lluna.

2 3 [FIA] ombra de la terra Regió de l’espai a la qual no arriben els rajos del Sol a causa de la interposició de la Terra.

2 4 [FIA] [FIF] ombra pròpia Part d’un cos opac il·luminat que és dins la pròpia ombra.

2 5 [FIA] ombres volants Fenomen que té lloc poc abans o immediatament després dels eclipsis totals de Sol, consistent en l’aparició sobre el terra o sobre qualsevol superfície uniforme, com ara un mur, d’una sèrie d’ombres ondulants que es desplacen a una gran velocitat.

3 f. [LC] Aparença, especialment feble, vana, d’una cosa. No pot suportar l’ombra d’una ofensa. No li resta sinó una ombra del seu antic poder. En això que dius no hi ha una ombra de veritat. No és ni una ombra del que era.

4 1 f. [AN] Allò que, segons els antics, sobreviu d’una persona.

4 2 f. [AN] Espectre 1.

4 3 f. [AN] Record vivent d’una persona morta.

5 1 f. [MD] Malaltia que pren un curs molt benigne.

5 2 f. [MD] Malaltia que es manifesta només amb alguns dels seus símptomes.

6 f. [LC] Acció protectora comparable a la d’una ombra contra els rajos del sol. Créixer a l’ombra d’una mare amorosa. Viure sense ombra, no tenir ombra de ningú.

7 1 f. [LC] Absència de claror. L’ombra de la nit.

7 2 [LC] a l’ombra loc. adv. a) D’amagat, fora de la vista de la gent. Treballar a l’ombra.

7 2 [LC] a l’ombra loc. adv. b) A la presó.

7 3 [LC] dur les ombres mortes Tenir aspecte d’abatut.

7 4 [LC] fer ombra a algú Enfosquir els mèrits, la fama, etc., d’algú, amb els propis.

ombrada

f. [LC] Gran extensió d’ombra.

ombradís -issa

adj. [LC] OMBRÍVOL.

ombradiu

m. [LC] OMBRATGE.

ombrall

m. [LC] OMBRATGE.

ombrar

1 v. tr. [LC] Donar ombra (a alguna cosa). El para-sol ombrava només una part de la taula.

2 intr. pron. [LC] Posar-se a l’ombra.

ombratge

m. [LC] Indret ple d’ombra.

ombreig

m. [LC] Acció d’ombrejar; l’efecte.

ombrejar

1 v. tr. [LC] OMBRAR.

2 v. tr. [LC] [AR] Fer les ombres (d’una pintura).

ombrel·la

1 f. [LC] [ED] Para-sol petit.

2 f. [ZOA] Part eixamplada del cos d’una medusa.

ombrer -a

1 adj. [LC] Poc o no gens assolellat. Un camí ombrer.

2 f. [LC] OBAGA.

ombria

1 f. [LC] Ombra 1 2.

2 f. [LC] Ombriu 3.

ombriu -iva

1 adj. [LC] OMBRÍVOL.

2 adj. [LC] TÈTRIC.

3 m. [LC] Lloc on no toca el sol.

ombrívol -a

1 adj. [LC] [GG] Situat on el sol toca poc o no gens durant el dia.

2 adj. [LC] OMBRÓS.

ombro-

[LC] Forma prefixada del mot gr. ómbros, ‘pluja’. Ex.: ombròfit, ombrotèrmic, ombròfil.

ombrós -osa

adj. [LC] Que fa bona ombra. Un desmai ombrós.

ombú

[pl. -ús]

m. [BOS] [AGA] BELLAOMBRA.

omeda

f. [LC] [BOC] [AGF] Bosc d’oms.