X
xa
[pl. xas]
m. [LC] [HIH] Títol del sobirà de Pèrsia.
xabec
m. [TRA] Nau de vela llatina, amb tres arbres, usada a la Mediterrània per al tràfic de cabotatge.
xaberniscle
m. [BOB] Groguet 2.
xabià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Xàbia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Xàbia o als seus habitants.
xac
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll produït per un xoc violent.
2 m. [LC] Soroll produït per un xoc violent. Des d’aquí vaig sentir el xac.
xacal
1 m. [ZOM] [LC] Mamífer carnívor de la família dels cànids, més petit que el llop i de costums solitaris, que es nodreix d’altres mamífers, d’ocells i de fruita, de carronya i de deixalles.
2 m. [ZOM] [LC] Xacal que es troba des de l’Europa sud-oriental fins a l’Àsia occidental i central i des del nord-est d’Àfrica fins al Senegal (Canis aureus).
3 [LC] [ZOM] xacal de llom negre Xacal que viu a la sabana i als boscos africans, des del Sudan a l’Àfrica austral (Canis mesomelas).
4 [LC] [ZOM] xacal gris Xacal que viu a l’Àfrica oriental (Canis anthus).
5 [LC] [ZOM] xacal ratllat Xacal que viu a les selves i sabanes africanes al sud del Sàhara (Canis adustus).
xacar
1 v. tr. [LC] Esclafar la closca (d’una ametlla, d’una nou, d’un cacau, etc.).
2 v. tr. [LC] Esberlar, fer trossos.
xacó
[pl. -ós]
m. [LC] Lligadura militar rígida, de forma cilíndrica, amb visera.
xacolí
[pl. -ís]
m. [LC] [AGA] Vi de baixa graduació, de gust una mica aspre i de vida curta, que s’obté de raïms que per causes meteorològiques no han madurat normalment.
xacona
1 1 f. [MU] [JE] [LC] Antiga dansa castellana de ritme ternari i de moviment lent.
1 2 f. [LC] [MU] [JE] Música d’aquesta dansa.
2 f. [MU] Peça instrumental en forma de variacions sobre un baix obstinat.
xacota
1 f. [LC] Burla, broma.
2 f. [LC] Festa, gresca.
xacra
1 f. [LC] [MD] Mal físic que pateix algú com a deixalla d’una malaltia.
2 f. [LC] [MD] Tara en la salut adquirida amb el temps. Les xacres de la vellesa. És un vell ple de xacres.
3 f. [LC] Tara moral. L’enveja és una xacra de la seva personalitat.
xacrat -ada
adj. [LC] [MD] XACRÓS.
xacrós -osa
1 1 adj. [LC] [MD] Que pateix una xacra o xacres. Un vell xacrós.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una vida xacrosa.
2 adj. [LC] Ple de ferides o de tares, s’aplica a una escorça, un suro, etc.
xacrosament
adv. [LC] Amb xacres.
xador
m. [ISL] Peça de vestir àmplia i generalment de color negre amb què algunes dones musulmanes es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.
xafada
f. [LC] AIXAFADA.
xafaldet
m. [TRA] Cap que, juntament amb d’altres, serveix per a carregar els punys baixos de les veles quadrades altes.
xafallós -osa
adj. i m. i f. [LC] Que parla reemplaçant el so de s per un so molt acostat al de x.
xafardeig
m. [LC] Acció de xafardejar.
xafardejar
v. intr. [LC] Algú, fer, més o menys malèvolament, objecte de conversa el que sap o creu saber, el que pensa, el que ha sentit a dir, de la vida i dels fets de la gent.
xafarder -a
adj. i m. i f. [LC] Que es plau a xafardejar.
xafarderament
adv. [LC] Amb xafarderia.
xafarderia
1 1 f. [LC] Qualitat de xafarder.
1 2 f. [LC] Acte propi d’una persona xafardera.
2 f. [LC] Indiscreció, intimitat, murmuració, que es fa córrer.
xafarnat
m. [LC] Rebombori 1.
xafarot
adj. i m. i f. [LC] TAFANER.
xafarotejar
v. tr. i intr. [LC] TAFANEJAR.
xafarranxo
1 m. [TRA] Acció de treure embarassos en un vaixell perquè estigui disposat al combat o a altra feina. Xafarranxo de combat, de neteja.
2 m. [LC] Rebombori 1.
xàfec
1 m. [LC] [ME] Pluja forta de curta durada. Va caure un xàfec que ens va deixar ben molls. Fa un xàfec de mil dimonis.
2 m. [LC] PER EXT. Un xàfec d’improperis.
xafegada
f. [LC] [ME] Gran xàfec.
xafeguer
m. [LC] Lloc ple de fang.
xafigar
v. tr. [LC] Xafar, trepitjar, esclafar.
xafó
m. [LC] Trepitjada 1.
xafogor
f. [LC] Calor sufocant que se sent en un ambient calent, humit i encalmat. Feia una xafogor anguniosa.
xafogós -osa
adj. [LC] De xafogor, en què fa xafogor. Fer un temps xafogós.
xagrí
1 m. [IQA] Pell de cabra adobada amb adob vegetal que es caracteritza per un gra molt petit obtingut a mà quan la pell està humida.
2 m. [IT] Tela de cotó, lleugera com la percalina, que es gofra després de tenyida perquè agafi aspecte de crepè.
xagrinat -ada
adj. [LC] Granellut com el xagrí.
xai
1 1 m. [LC] [ZOM] [AGR] Anyell 1.
1 2 m. [LC] [HO] Carn de xai. Xai a la brasa.
2 m. i f. [LC] [fem. xaia] Persona dòcil com un anyell.
xaia
f. [ZOM] [AGR] [LC] ANYELLA.
xaiada
f. [AGR] Ramat de xais.
xaiar
v. intr. [LC] [ZOM] [AGR] ANYELLAR.
xaica
f. [TRA] GUSSI.
xaienc -a
adj. [LC] De xai. Pell xaienca.
xaier xaiera
1 m. i f. [LC] [PR] [AGR] Pastor de xais.
2 f. [AGR] Ovella que mena xais.
xal
1 m. [LC] [ED] Peça de vestir femenina de llana, de seda, etc., de forma rectangular que, posada a les espatlles, serveix d’abric o d’adorn.
2 m. [ED] [ISL] Drap bast emprat com a mantell pels dervixos.
3 [ED] xal de Caixmir a) Xal decorat ricament, fabricat amb teixit de Caixmir.
3 [ED] xal de Caixmir b) Xal de seda amb dibuixos a l’estil de Caixmir.
xala
1 f. [LC] Esbargiment bulliciós de molts. Gaudiren de la nit plena de xala fins l’endemà.
2 f. [LC] FORADA. L’ermita era el lloc preferit per als aplecs i les xales familiars.
xalambrí
m. [ZOO] PARDAL DE BARDISSA.
xalana
f. [LC] [TRA] Embarcació de fons pla tallada de proa i de popa.
xalapa
f. [LC] [MD] [BOS] JALAPA.
xalar
1 1 v. intr. [LC] Esbargir-se alegrement. Com xala la canalla, anant d’excursió!
1 2 tr. pron. [LC] Com te la xales, ara que tens vacances!
2 intr. pron. [LC] Perdre la raó, el seny. Amb tantes desgràcies es va xalar, pobre home!
xalat -ada
1 1 adj. [LC] Regalat, divertit. La festa va ser molt xalada.
1 2 [LC] passar-se-la xalada Passar-ho regaladament.
2 adj. [LC] Boig 1. Aquest noi està xalat.
xàldiga
f. [LC] Espurna 1.
xalest -a
adj. [LC] Alegre, divertit.
xalesta
f. [LC] XALA.
xalet
1 1 m. [LC] [AQ] Cabana de fusta que els pagesos suïssos destinen principalment a la fabricació de formatges i de mantega.
1 2 m. [AQ] Casa rural de fusta amb la teulada generalment en dos vessants poc inclinats, pròpia de les regions alpines d’Europa.
2 m. [LC] [AQ] Torre, casa petita envoltada de jardí, generalment situada fora de la ciutat o en barris residencials.
xalina
f. [LC] [ED] Corbata de panys llargs i amples usada per homes i dones per a abrigar-se el coll.
xalma
f. [LC] Coixí o pell posats a tall de bast o de sella.
xalocada
f. [LC] [ME] Ventada forta de xaloc.
xaloquejar
1 v. intr. [ME] Fer vent de xaloc.
2 v. intr. [ME] Un vent, tendir a venir del sud-est.
xaloquell
m. [LC] [ME] Xaloc suau.
xalupa
1 f. [LC] [TRA] Embarcació de pesca costanera del litoral europeu de l’oceà Atlàntic.
2 f. [TRA] La més gran de les embarcacions de pesca costanera del mar Cantàbric en temps de vela.
3 f. [TRA] La més gran de les embarcacions auxiliars d’un vaixell.
xaman
m. [AN] [PR] Sacerdot que, per mitjà de tècniques extàtiques, practica l’endevinació i les cures mèdiques.
xamanisme
m. [AN] Conjunt de creences i pràctiques religioses i mèdiques vinculades al xaman.
xamar
v. tr. i intr. [LC] XUMAR.
xamat -ada
adj. [LC] Embriac 1 1.
xamba
f. [LC] Atzar favorable en el joc, en la vida. Ha guanyat per xamba.
xamberg
m. [ED] [LC] Barret rodó d’ala ampla aixecada d’un costat.
xamberga
f. [DE] [LC] Casaca ampla, d’origen militar, en què el folre, voltant la roba, forma les solapes i les botes de les mànigues.
xambó xambona
m. i f. [LC] Jugador que té més sort que coneixement del joc, que si n’encerta alguna és per casualitat.
xambonada
f. [LC] Jugada pròpia d’un xambó.
xambra
f. [LC] [ED] Brusa curta que es posen les dones damunt la camisa per a estar per casa.
xamellot
m. [IT] CAMELLOT.
xamerlí
m. [LC] [ZOO] TORLIT.
xamfrà
1 m. [LC] [IMI] Cara, generalment llarga i estreta, que mata l’aresta d’un sòlid.
2 m. [AQ] Cantonada d’un edifici constituïda per un pla que forma angles obtusos amb qualsevol de les dues façanes que la determinen.
xamor
f. [LC] Qualitat de xamós.
xamós -osa
1 adj. [LC] Atractívol per les seves gràcies, maneres, especialment pel seu enraonar. Infant xamós. Noia xamosa.
2 adj. [LC] PER EXT. Un gest xamós.
xamosament
adv. [LC] Amb xamosia.
xamosia
1 f. [LC] Qualitat de xamós.
2 f. [LC] Manera, paraula, pròpia d’una persona xamosa.
xampany
1 m. [LC] [AGA] [HO] Vi escumós criat en cava i produït a la regió francesa de la Xampanya.
2 m. [LC] Cava12.
xampanyer -a
1 adj. [AGA] Relatiu o pertanyent al xampany. Indústria xampanyera, zona xampanyera.
2 m. i f. [AGA] [PR] Persona que es dedica a l’elaboració i a la comercialització de xampany. Els xampanyers catalans.
xampanyera
f. [HO] [ED] Recipient per a refredar o mantenir xampany o cava en fresc.
xampanyeria
f. [HO] [LC] Establiment on se serveix especialment xampany o cava i còctels de xampany o cava.
xampanyització
f. [AGA] Acció de xampanyitzar.
xampanyitzar
v. intr. [AGA] Elaborar xampany.
xampinyó
1 m. [HO] [BOB] [LC] Bolet comestible del gènere Agaricus, de l’ordre de les agaricals, sobretot l’espècie A. bisporus, semblant al camperol, de barret convex, blanc o gris brunenc, cama amb anell ascendent i carn abundant i fragant, que es conrea sobre un substrat orgànic i es comercialitza abans que el barret s’obri.
2 [BOB] xampinyó de bosc Rubiol11.
xampú
[pl. -ús]
m. [MD] [LC] [ED] Preparat cosmètic que serveix per a rentar els cabells.
xampurrar
v. intr. i tr. [LC] XAMPURREJAR.
xampurrat -ada
adj. [LC] ENXAMPURRAT.
xampurreig
m. [LC] Acció de xampurrejar; l’efecte.
xanca
f. [LC] [JE] Pal proveït a certa altura d’un banyó o d’una anella per a posar-hi el peu, el qual, lligat a la cama o agafat amb la mà i el braç i formant parell amb un altre, serveix per a caminar per llocs pantanosos sense mullar-se o per a participar en certs espectacles populars.
xancle
1 m. [LC] [IMI] Cuir tallat per a posar a la part baixa de la bota.
2 m. [IMI] Part inferior d’una sabata composta de dues peces.
3 m. [IMI] Sabata amb sola de suro.
4 m. [IMI] Calçat dins el qual entra el peu ja calçat amb una sabata ordinària que serveix per a aïllar les sabates de la humitat, del fang, etc.
xancleta
f. [LC] [ED] Sabata lleugera, sense taló o que es porta a retaló.
xancre
1 1 m. [MD] Ulceració amb tendència a estendre’s i a destruir els teixits veïns.
1 2 m. [MD] Lesió inicial de la sífilis i d’altres malalties venèries.
2 1 m. [AGF] [AGA] Necrosi cortical del tronc i les branques d’un arbre acompanyada d’hipertròfies i d’esquerdes longitudinals.
2 2 [BOB] [AGA] [AGF] xancre del castanyer Malaltia del castanyer produïda pel fong ascomicet Endothia parasitica.
xandall
m. [ED] [LC] [SP] Conjunt de jersei i de pantalons llargs, amples i còmodes, normalment ajustats de punys i de turmells, adequat per a fer esport.
xanguet
1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels gòbids, de cos comprimit, de sols 4 o 5 centímetres de llargada, translúcid, escassament pigmentat, de color rosat blanquinós, que forma grans moles a l’època de la reproducció, molt apreciat gastronòmicament (Aphia minuta).
2 m. [ZOP] Fase molt jove, encara no pigmentada, de diferents peixos gregaris com la sardina, el seitó i el joell.
xano-xano
adv. [LC] Caminant a poc a poc. Xano-xano, carretera amunt, vam arribar a l’ermita. Vaig anar tot xano-xano rambla avall fins al port.
xanquer xanquera
1 m. i f. [LC] [JE] Persona que duu xanques.
2 adj. [LC] [JE] Relatiu o pertanyent als xanquers.
xant-
[LC] V. XANTO-.
xantat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid xàntic.
xantatge
m. [LC] Acció d’exigir alguna cosa, especialment diners, a algú amb l’amenaça de fer públic un assumpte, un fet, un escrit, etc., que el pot perjudicar.
xantatgista
m. i f. [LC] Persona que fa xantatge.
xantè
m. [QU] Compost heterocíclic d’estructura tricíclica.
xàntic -a
adj. [LC] De color més o menys groc.
xantillí
[pl. -ís]
m. [HO] Nata batuda en fred, amb sucre, pólvores de vainilla i fruita confitada tallada a trossets, emprada en pastisseria.
xantina
1 f. [QU] Matèria colorant groga que ocorre en la roja.
2 f. [QU] Base purínica que ocorre en l’extracte de te, l’orina, la sang i els teixits hepàtics, els derivats metilats de la qual són la cafeïna, la teobromina i la teofil·lina.
xantinúria
f. [MD] Presència d’un excés de xantina en l’orina.
xanto- [o xant-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. xanthós, ‘groc’. Ex.: xantoderma, xantofil·la, xantodont, xantòpsia.
xantofícies
1 f. pl. [BOI] Classe d’algues de la divisió dels crisòfits, de cloroplasts de color verd groguenc, amb representants nedadors, immòbils o filamentosos, que viuen generalment en aigües poc mineralitzades, que inclou les vauquerials i les espècies dels gèneres Ankylonoton i Characiopsis, entre d’altres.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.
xantofil·la
f. [BI] [QU] Pigment carotenoide oxigenat que ocorre en la natura conjuntament amb els carotens.
xantòfits
1 m. pl. [BOI] Divisió d’algues del regne de les cromistes, que comprèn les xantofícies.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.
xantogenat
m. [QU] XANTAT.
xantogènic
adj. [QU] àcid xantogènic V. ÀCID.
xantoma
m. [MD] Dipòsit intradèrmic de substàncies greixoses i de colesterol, que forma plaques o nòduls de color groguenc i lleugerament elevats en diverses parts del cos.
xantopterina
f. [QU] Pigment groc del grup de les pterines, àmpliament difós entre els insectes i altres animals.
xantre
m. [RE] [PR] Canonge encarregat de la direcció del cant en el cor de les catedrals.
xantria
f. [RE] Dignitat de xantre.
xantung
m. [IMI] Teixit de seda salvatge o de cotó, amb lligament de tafetà, que presenta una irregularitat en el gra causada per un fil de trama amb gates.
xanxa
f. [LC] Cosa dita en burla. Amb mi no hi gasteu xanxes.
xanxejar
v. intr. [LC] Dir xanxes.
xap2
m. [IT] Fil de seda natural procedent dels capolls foradats o tarats i dels rebutjos de qualsevol de les fases del procés de preparació de la seda greja.
xap3
m. [IMF] Bufa2 2 2.
xap4
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a l’aigua.
2 m. [LC] Soroll que fa un cos en caure a terra, a l’aigua.
xapa1
1 1 f. [LC] [IMF] Planxa o placa prima de metall, de fusta, de plàstic o d’altres materials.
1 2 f. [IMI] Làmina molt prima de metall preciós soldada sobre metall ordinari usada en la fabricació de joies falses i en altres aplicacions industrials. Xapa d’or, xapa de plata.
2 f. [LC] Coit homosexual amb un prostitut.
xapa2
f. [AGA] Aixada petita de tall molt estret que serveix per a entrecavar, tallar llenya prima, etc.
xapada
f. [LC] Adorn fet de xapes.
xapadura
f. [LC] CLIVELLA.
xapall
1 m. [LC] [AGF] Badall o clivella que es fa a la fusta en ressecar-se.
2 m. [LC] [AGF] Peça de fusta esquerdada longitudinalment per haver-se ressecat.
xapar1
1 v. tr. [LC] Cobrir o guarnir amb xapes. Van xapar la cara interior del dipòsit.
2 v. tr. [IMF] Aplacar3 2.
xapar2
v. tr. [LC] ESBERLAR. Xapar un ametlló. El vent ha xapat les fulles del plataner.
xaparro -a
1 adj. [LC] Feixuc, mancat de gràcia, d’esveltesa, en el caminar, en les proporcions.
2 adj. [LC] PER EXT. El caminar xaparro d’aquell mariner anglès.
xapàs -assa
adj. [LC] XAPARRO.
xapatge
m. [IMF] CONTRAPLACATGE.
xaperia
f. [LC] Ornament de xapes.
xapeta
f. [LC] [AGA] AIXADELL.
xapo
m. [LC] [AGA] Aixada ampla, sovint amb el mànec curt i corbat, que serveix per a cavar o per a arreplegar.
xapó1
[pl. -ós]
m. [LC] [JE] Joc de billar que es juga en una taula gran amb forats en els quatre angles, en el centre de la qual es planten en quincunci cinc bitlles petites i en què es marquen punts pel fet de ficar una bola en un forat o fer caure bitlles.
xapó2
m. [IT] Regle cobert de guarnició metàl·lica d’una màquina carda.
xàpol
m. [LC] [AGA] XAPO.
xapolí
m. [LC] XAPOLINA.
xaponer xaponera
m. i f. [IT] [PR] Persona que neteja els xapons d’una màquina carda.
xapot -a
adj. [LC] Mancat de finor, d’esveltesa. Quines sabates més xapotes!
xapotejar
v. tr. [LC] MANYUCLAR.
xàquera
1 f. [JE] [MU] [AN] Dansa popular valenciana de caràcter cerimoniós i solemne.
2 f. [MU] Música que acompanya aquesta dansa.
xàquia
f. [LC] XACRA.
xàquima
f. [LC] [AGR] Cabeçada a manera de cabestre.
xaquiós -osa
adj. [LC] XACRÓS.
xaquiosament
adv. [LC] XACROSAMENT.
xara
f. [AN] [ISL] XARIA.
xarada
f. [LC] [JE] Endevinalla en què es tracta d’encertar un mot a partir d’una indicació sobre la seva significació i la dels mots que es poden formar prenent una síl·laba o combinant dues o més síl·labes del mot. Els entretingué tota la tarda amb xarades.
xaragall
m. [LC] [GL] Incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat. Un prat per on serpenteja un xaragall.
xaragallar
v. tr. [LC] [GL] AIXARAGALLAR.
xarambeco
m. [AGP] Ormeig de pesca que consisteix en un cordill llarg i prim proveït en un extrem d’un plom petit i, a sota, un ham.
xarampió
m. [LC] [MD] Malaltia infecciosa i contagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que comença amb símptomes catarrals que van seguits de l’aparició de petites taques vermelloses.
xaranga
1 f. [LC] [MU] Conjunt instrumental format per instruments de vent.
2 f. [LC] [MU] Banda de música militar integrada per instruments de vent.
xarbot1
1 m. [LC] [ME] Xàfec 1. Aquella tarda va caure un xarbot sobre la ciutat.
2 m. [LC] Esquitx violent, esclafit d’aigua. De tant en tant la pala d’un rem alçava un xarbot d’aigua.
xarbot2
adj. [LC] ou xarbot V. OU.
xarbotada
1 f. [LC] Acció de xarbotar.
2 f. [LC] Xarbot d’aigua. Fer una xarbotada.
xarbotament
m. [LC] Acció de xarbotar un líquid agitat.
xarbotar
1 1 v. intr. [LC] La superfície d’un líquid sacsejat, agitar-se dins l’atuell, batent les parets o vessant-se en part.
1 2 v. intr. [LC] La superfície d’un líquid, agitar-se com ho fa un líquid dins un atuell sacsejat.
2 tr. [LC] Agitar 1 1. El vent xarbota l’aigua del mar. Vivim en un món xarbotat.
xarboteig
m. [LC] XARBOTAMENT.
xarbotejar
v. intr. [LC] XARBOTAR.
xarcuter xarcutera
m. i f. [LC] Venedor d’embotits, conserves, etc., especialment de carn de porc.
xarcuteria
1 f. [LC] [IMI] Establiment on venen diversos productes alimentaris de carn de porc, especialment embotits, conserves, etc.
2 f. [HO] Conjunt dels productes que es venen en una xarcuteria.
xardor
1 f. [LC] Ardor de l’ambient, calor sufocant. El sol escampava la seva xardor sobre la terra. La xardor de la sorra.
2 f. [LC] Cremor a l’estómac produïda per la set.
xardorós -osa
adj. [LC] Ardorós, xafogós. La fruita fresca és benvinguda en les tardes xardoroses de l’estiu. Una passió xardorosa.
xardorosament
adv. [LC] D’una manera xardorosa.
xare
1 m. [SP] Raqueta ovalada, amb les cordes poc tibants, utilitzada en un joc de pilota basc.
2 m. [SP] Modalitat de joc de pilota que es disputa en un trinquet fent servir el xare i en partits per parelles.
xarel·lo
1 1 m. [LC] [AGA] [HO] Cep d’una varietat que dona raïm blanc de tast dolç.
1 2 m. [AGA] [LC] Raïm de cep xarel·lo.
1 3 m. [HO] Vi elaborat amb raïm xarel·lo.
2 m. [LC] [HO] Vi 1 1.
xaria
f. [AN] [ISL] Llei islàmica fonamentada en l’Alcorà i el hadit, i complementada amb altres normes jurídiques, que regula les activitats públiques i privades.
xarista
m. i f. [SP] [PR] Pilotari especialitzat en la modalitat de xare.
xarlatà xarlatana
1 m. i f. [LC] Persona que, procurant atraure la curiositat dels passants, els ofereix remeis i articles diversos lloant llurs avantatges, preu excepcional, etc.
2 1 m. i f. [LC] Persona que explota la credulitat pública.
2 2 m. i f. [LC] Persona que, fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat.
xarlatanisme
m. [LC] Condició de xarlatà.
xarleston
1 m. [JE] [MU] Ball molt mogut caracteritzat per girs ràpids dels peus, llançats cap a un costat, després de la flexió dels genolls, que s’imposà als anys vint del segle XX.
2 m. [MU] Instrument de percussió que forma part de la bateria de jazz i constituït per dos plats amb colissa accionats pel peu de l’instrumentista.
xarlot
m. [LC] [ZOO] Becut 2.
xarnego xarnega
1 m. i f. [LC] Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa, dit despectivament.
2 m. i f. [LC] Immigrant castellanoparlant resident a Catalunya, dit despectivament.
xarnera
1 f. [IMI] [LC] [IMF] Frontissa 1.
2 f. [ZOA] [LC] Articulació de les dues valves d’un mol·lusc bivalve.
3 f. [AF] Recta al llarg de la qual s’articula el doblec d’un full de paper, cartolina o cartó.
4 f. [GL] Part d’un plec de l’escorça terrestre on el radi és més petit.
xaró -ona
adj. [LC] De mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció.
xarol
1 1 m. [LC] [IQ] Vernís molt llustrós i permanent que s’adhereix perfectament a la superfície dels cossos als quals s’aplica.
1 2 m. [LC] [IQA] [IMI] Cuir o pell a una de les cares del qual s’ha aplicat aquest vernís, que li dona un aspecte llis i molt brillant. Unes botes de xarol.
2 m. [LC] Engrut 1.
xarolar
v. tr. [LC] ENXAROLAR.
xarolat -ada
adj. [LC] Que té la lluentor del xarol.
xarop
1 m. [LC] [HO] Solució espessa, més o menys viscosa, de sucre en aigua, a la qual ordinàriament s’afegeix suc de fruites, herbes, etc. Xarop de magrana.
2 m. [MD] Solució medicinal. Pren-te el xarop de la tos.
xaropera
f. [LC] Vas on es guarda un xarop.
xaropós -osa
adj. [LC] Que té la consistència d’un xarop, que sembla xarop.
xarot
m. [LC] Seny, enteniment.
xarpa1
1 1 f. [LC] BALDRIC.
1 2 f. [LC] Faixa, tira de cuiro, etc., que es porta a la manera d’un baldric, com a insígnia d’un càrrec o d’una dignitat.
1 3 f. [LC] [ED] Veta o corretja que, col·locada a la manera d’un baldric, hom botona al davant i al darrere els pantalons d’un infant per sostenir-los.
2 f. [LC] Cabestrell 1.
xarpa2
f. [LC] [ZOA] [AGR] Grapa 1.
xarpada
f. [LC] Grapada 1.
xarpar
v. tr. [LC] ENXARPAR.
xarpellera
f. [LC] [IT] Teixit groller de cànem o de jute, fet amb lligat de plana, que s’usa per a enfardar, embolicar coses que s’han de transportar, etc.
xarpó
m. [LC] BALDRIC.
xarrabascat
1 m. [LC] Xàfec molt fort.
2 m. [LC] Grans crits i soroll de festa.
xarrada
f. [LC] XERRADA.
xarradissa
f. [LC] XERRADISSA.
xarrador -a
adj. i m. i f. [LC] XERRADOR.
xarrameca
f. [LC] XERRAMECA.
xarranca
f. [JE] Joc consistent a saltar a peu coix damunt unes figures geomètriques dibuixades a terra, dividides en caselles o en compartiments numerats, fent córrer a cops de peu un palet o un tros de teula que cal fer passar d’una casella a l’altra segons un ordre determinat.
xarrar
v. intr. i tr. [LC] XERRAR.
xarrasclet
m. [ZOO] Ocell de la família dels anàtids, petit, d’uns 38 centímetres de llargada, de coloració variada, amb una línia ocular blanca (Anas querquedula).
xarrec
adj. [ZOO] pardal xarrec V. PARDAL.
xarrera
f. [LC] XERRERA.
xarret
m. [TRG] Cotxe lleuger de dues rodes i dos o quatre seients.
xarreta
f. [LC] Conversa per passatemps.
xarretera
f. [LC] Adorn del muscle en certs uniformes que consisteix en una tira terminada en una pala d’on pengen una sèrie de cordonets d’or, d’argent, de seda, d’estam, etc.
xarrió
m. [EI] Mecanisme del torn que té un moviment de translació al llarg de la màquina i serveix per a subjectar l’eina amb què es treballa.
xarrup
m. [LC] Glop d’un líquid que hom xarrupa.
xarrupada
f. [LC] XARRUP.
xarrupar
v. tr. [LC] Beure, paladejant, com xuclant. Deixeu-me xarrupar aquest vi.
xarrupeig
m. [LC] Acció de xarrupar.
xarrupejar
v. tr. [LC] XARRUPAR.
xàrter
1 m. [LC] Servei no regular de vols en què hom lloga una aeronau quan hi ha prou passatgers perquè el vol sigui rendible. Vam anar a Atenes a veure la final de la copa d’Europa en un xàrter.
2 adj. [TRG] [inv.] Els vols xàrter són més barats que els regulars.
xaruc -uga
adj. [LC] Que repapieja. Un vell xaruc.
xaruga
f. [LC] [AGA] Arada de ferro, amb pala lateral, emprada en conreus en què cal fer solcs molt profunds, com ara en l’arròs.
xarxa
1 1 f. [LC] [IT] Teixit amb fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals.
1 2 f. [LC] [IT] [AGP] Tros d’aquest teixit destinat a la pesca, de malles que no permetin el pas del peix a través d’elles. Es dedicaven a fer i adobar xarxes.
2 1 f. [LC] [SP] En el tennis, el voleibol i altres esports, malla col·locada al mig del camp de joc per damunt la qual es fa passar la pilota.
2 2 f. [JE] En el circ, malla desplegada sota els acròbates per a amortir caigudes accidentals.
2 3 f. [LC] [EI] Malla de corda que cobreix l’embolcall d’un baló o globus aerostàtic, distribueix la càrrega per la seva superfície i suporta la barqueta.
3 1 f. [LC] [TC] Encreuament o connexió de línies, de conduccions, de vies de comunicació, de canonades, de circuits elèctrics, etc. Xarxa de regatge, de camins, de mostratge. Xarxa de ferrocarril. Xarxa de carreteres.
3 2 [LC] [GL] xarxa de drenatge Conjunt de cursos d’aigua que drenen una conca d’hidrografia o un territori.
3 3 [LC] [TC] xarxa telegràfica Conjunt de línies que conflueixen en una mateixa central telegràfica.
3 4 [LC] [TC] xarxa telefònica Conjunt de totes les instal·lacions destinades a la prestació del servei telefònic.
4 1 f. [ECT] [BB] Conjunt de coses o de persones enllaçades entre elles. La xarxa d’oficines d’un banc. La xarxa de biblioteques de la Diputació.
4 2 [GG] xarxa meteorològica Conjunt d’estacions distribuïdes geogràficament dins una regió o un país i destinades a fornir informació meteorològica a un servei central.
4 3 f. [CO] Conjunt d’emissores de ràdio i de televisió que comparteixen, totalment o parcialment, la programació.
4 4 f. [CO] [IN] Conjunt d’estacions de comunicació equipades per a la seva intercomunicació en certs moments i en un ordre determinat.
4 5 f. [GL] Conjunt de tots els nusos que constitueixen una estructura cristal·lina.
4 6 [GL] [GG] xarxa geodèsica Conjunt de punts d’una superfície geogràfica mesurats amb precisió mitjançant mètodes adequats.
4 7 f. [IN] En inform., conjunt d’unitats funcionals autònomes interconnectades. Treballar en xarxa.
5 f. [ZOA] Teixit anatòmic que forma una retícula de malles quadrades o rombals.
6 1 f. [EG] Sistema reticulat de relacions, com ara tròfiques, entre conjunts definits per la taxonomia o la funció.
6 2 [EG] xarxa tròfica Conjunt interconnectat de cadenes alimentàries, els nodes del qual són organismes que s’alimenten o són menjats per altres de la xarxa.
7 f. [FIA] [FIF] xarxa de difracció Instrument òptic format per una superfície, generalment un cristall, en què són gravades molt juntes milers de línies, emprat per a dispersar la llum.
xarxada
f. [LC] [AGP] Conjunt del peix agafat en una xarxa.
xarxaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que teixeix xarxes.
xarxet
1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels anàtids, de mida petita, d’uns 35 centímetres de llargada, amb una franja verda darrere l’ull (Anas crecca).
2 [ZOO] xarxet alablau Ocell de la família dels anàtids, propi d’Amèrica (Anas discors).
3 [ZOO] xarxet del Baikal Ocell de la família dels anàtids, propi de Sibèria i de l’est d’Àsia (Anas formosa).
4 [ZOO] xarxet marbrenc Ocell de la família dels anàtids, de plomatge poc vistent (Marmaronetta angustirostris).
xarxó -ona
adj. i m. i f. [LC] Que és extremament deixat en el vestir, que va sempre mal engiponat. Mai no havia vist un home tan xarxó. Quin parell de xarxones, les seves filles!
xarxot -a
adj. i m. i f. [LC] XARXÓ.
xassís
[pl. -issos]
1 m. [LC] [TRG] [IMI] Carcassa que constitueix l’estructura bàsica sobre la qual es munten la resta de components d’una màquina o d’un vehicle.
2 m. [EI] [EL] Bastiment o suport de certs dispositius, aparells o instruments.
xat
1 m. [IN] Comunicació simultània entre diverses persones a través d’Internet. Participa en el nostre xat!
2 m. [IN] Pàgina web en la qual es duu a terme un xat. El funcionament del xat és senzill.
xativenc -a
adj. i m. i f. [LC] XATIVÍ.
xativí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Xàtiva.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Xàtiva o als seus habitants.
xato -a
1 1 adj. [LC] CAMÚS.
1 2 adj. [LC] Expressió usada com a vocatiu afectuós. Et poso aquest llucet, xato? Ai, xata del meu cor!
2 m. [LC] Vas de vi.
3 f. [TRA] Embarcació de fons pla i poc calat que serveix per a traslladar molta càrrega i per a netejar l’obra viva dels vaixells sense entrar al dic.
xató
m. [LC] [HO] Amanida d’escarola, d’olives i de bacallà i tonyina esqueixats, tot amanit amb una salsa molt coent feta d’alls, ametlles i avellanes torrades, nyores, vinagre, oli i sal.
xatonada
f. [LC] Menjada de xató, generalment acompanyant altres menges.
xatrac
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels làrids, d’uns 35 centímetres de llargada, amb el bec negre a l’hivern i vermell a la primavera i a l’estiu, de costums gregaris (Sterna hirundo).
2 [ZOO] xatrac àrtic Ocell de la família dels làrids, d’uns 38 centímetres de llargada, de bec vermell a l’estiu i negrós a l’hivern, que fa les migracions més llargues entre tots els ocells (Sterna paradisea).
3 [ZOO] xatrac becllarg Ocell de la família dels làrids, d’uns 41 centímetres de llargada, de bec negre amb la punta groga (Sterna sandvicencis).
4 [ZOO] xatrac bengalí Ocell de la família dels làrids, rar a les nostres contrades (Sterna bengalensis).
5 [ZOO] xatrac gros Ocell de la família dels làrids, d’uns 53 centímetres de llargada, amb la cua forcada i el bec de color roig viu (Sterna caspia).
6 [ZOO] xatrac menut Ocell de la família dels làrids, d’uns 24 centímetres de llargada, de bec groc amb la punta negra, amb una taca blanca al front (Sterna albifrons).
7 [ZOO] xatrac rosat Ocell de la família dels làrids, d’uns 38 centímetres de llargada, amb el plomatge del pit rosat (Sterna dougallii).
xàtxero
m. [ZOO] CUERETA.
xautar-se
1 v. intr. pron. [LC] Preocupar-se, basquejar-se, per alguna cosa. Poc se’n xauta, del deute que ha contret.
2 v. intr. pron. [LC] BURLAR-SE. Te’n pots ben xautar, de les seves amenaces.
xauxa
f. [LC] País imaginari on hom tindria tot el que desitja.
xau-xau2
1 adv. [LC] LENTAMENT.
2 adv. [LC] Ni bé ni malament, així així. -Com et va la feina? -Xau-xau.
xauxinar
v. intr. [LC] Les viandes, fer soroll quan es couen a foc lent. La ceba ha començat a xauxinar.
xauxineig
m. [LC] Soroll que fa una vianda que es cou a foc lent.
xauxinejar
v. intr. [LC] XAUXINAR.
xava
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al xava.
2 m. [FL] Parlar propi d’alguns sectors de Barcelona amb una clara influència del castellà, caracteritzat per una eliminació de les consonants sonores i de les vocals obertes i neutres.
xaval xavala
m. i f. [LC] POP. Noi, noia.
xavalla
1 f. [LC] Monedes de coure.
2 f. [LC] Moneda fraccionària de poc valor.
xàvega
1 f. [LC] [IT] Xarxa de corda de malles grosses. Una xàvega de cànem per a portar palla.
2 f. [LC] [AGP] Art de pesca de tir de grans dimensions, emprat en la pesca a l’encesa.
3 f. [LC] Tros de fusta amb tot de puntes clavades que serveix per a recuperar nanses, cordes, etc., perdudes en el fons del mar.
xavegada
f. [LC] [AGP] Xàvega 2.
xavegó
m. [IT] Xàvega petita.
xaveguer xaveguera
m. i f. [AGP] Persona que pescava amb xàvega.
xaveta
1 f. [LC] [EI] Clau que es clava a l’extrem d’una clavilla perquè es mantingui ben clavada.
2 [LC] perdre la xaveta Perdre el seny.
xavo
1 1 m. [LC] [NU] A Catalunya, la moneda de coure més petita de la sèrie dels quartos, que valia 0,5 quartos.
1 2 m. [NU] Moneda de coure d’ínfim valor.
1 3 m. [NU] Moneda castellana de l’època borbònica que valia 2 maravedisos.
1 4 [LC] no tenir ni un xavo Ésser molt pobre.
2 m. pl. [LC] [BOS] Planta de la família de les hidrocaritàcies, aquàtica, de tiges en forma d’estoló, fulles rodones, flotants, gruixudes i lluents, i flors blanques, que es fa a les basses i en aigües estagnants (Hydrocharis morsus-ranae).
3 m. [LC] [ZOP] Gallet15.
xe
interj. [LC] Expressió usada per a demostrar admiració, alegria, entusiasme, enuig, etc.
xebró
m. [HIG] En un escut d’armes, peça fonamental formada per la unió, al punt d’honor, de les meitats inferiors d’una banda i una barra.
xebronat -ada
adj. [HIG] En heràld., cobert de xebrons, alternant-se els de metall i els de color, en nombre parell. Un escut xebronat.
xebronet
m. [HIG] Peça heràldica disminuïda de primer grau, que equival a un xebró reduït a la meitat de la seva amplària.
xec1
1 m. [LC] [ECT] [AD] Document de crèdit pel qual el titular d’un compte bancari dona una ordre al banc perquè pagui al tenidor del document una suma determinada. Xec al portador. Xec barrat.
2 [ECT] xec de viatge Xec d’un import determinat establert, imprès per un banc i venut al client que viatja a l’estranger.
3 [ECT] xec en descobert Xec que no es pot cobrar per manca de fons en el compte.
xec2
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’un cop.
2 m. [LC] Soroll d’un cop.
xec3
interj. [LC] [JE] En el joc d’escacs, veu amb què un jugador adverteix a l’adversari que el rei d’aquest està en escac.
xec4
interj. [LC] Expressió usada per a adreçar-se familiarment a algú.
xef
m. i f. [LC] [HO] [PR] Cuiner en cap.
xefla
f. [LC] XEFLIS.
xeflis
m. [LC] [HO] Àpat abundós.
xeic
1 m. [LC] [ISL] Títol dels caps de tribu àrabs.
2 m. [ISL] Ancià d’una tribu àrab.
xeiene
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble originari de les planes centrals dels Estats Units.
1 2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als xeienes.
2 1 m. [FL] Llengua ameríndia parlada pels xeienes.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al xeiene.
xeix
f. [LC] [FL] Lletra x X.
xeixa
1 f. [LC] [AGA] [BOS] BLAT BLANCAL. Pa de xeixa.
2 f. [LC] [IMI] Classe extra de suro, de carracs, de taps.
xelvà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Xelva.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Xelva o als seus habitants.
xemeneia
1 f. [LC] [AQ] [EI] Conducte que dona sortida al fum, als productes de la combustió, d’un fogar.
2 1 f. [GL] Conducte volcànic per on pugen i són emesos el magma, els gasos i els materials de projecció.
2 2 [GL] xemeneia càrstica Conducte càrstic vertical, vist des de baix.
2 3 [GL] xemeneia d’intrusió Conducte d’alimentació d’un cos intrusiu.
2 4 [GL] xemeneia mineralitzada Cos mineralitzat allargat verticalment, de secció horitzontal més o menys circular.
3 1 f. [GL] En alp., escletxa o fissura vertical a la roca, prou ampla per a cabre-hi el cos d’una persona i per a poder-hi ascendir per l’interior.
3 2 f. [GL] Canal molt estreta i dreta en què hom pot abastar d’una paret a l’altra en el seu interior.
4 f. [MU] Perllonga oberta, estreta i cilíndrica de la tapa que cobreix els tubs d’alguns jocs tapats de l’orgue.
xemic
m. [IT] Tros de fil en què manca una metxa de fibra i és per tant la meitat més prim que la resta.
xemicar
v. tr. [LC] Aixafar completament, destrossar. La roda de la màquina li ha xemicat la mà.
xena
f. [AGR] MESQUITA2.
xenartres
1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers placentaris que es caracteritzen per la pèrdua total de la dentició en els adults o la modificació en l’estructura de les dents, que inclou els armadillos, els peresosos, l’os formiguer i el tamàndua, que habiten l’Amèrica del Sud.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.
xenilla
f. [IT] Cordó format per dos o més fils retorts l’un amb l’altre, o lligant entre ells una gasa de volta o altres lligats, que retenen un gran nombre de fils de seda o de llana tallats, els quals li donen un aspecte de pelfa o d’eruga i serveix per a adornament de vestits de dona, passamaneria, fabricació de catifes, etc.
xenisme
m. [LC] Mot estranger que designa una realitat d’una altra cultura i que és difícil de traduir.
xenixell
m. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les compostes, un xic suculenta, de fulles pinnatífides o pinnatipartides, les superiors una mica abraçadores, capítols grocs, petits i cilíndrics, amb lígules curtes o nul·les, disposats en inflorescències subcorimbiformes, i fruits amb plomall, molt comuna en horts i ambients ruderals (Senecio vulgaris).
xenó
m. [QU] Element químic del grup dels gasos nobles, químicament inert, que ocorre en l’atmosfera en una petitíssima proporció (símbol, Xe; nombre atòmic, 54; pes atòmic, 131,30).
xeno-
[LC] Forma prefixada del mot gr. xénos, ‘estrany’, ‘estranger’. Ex.: xenofòbia.
xenòfil -a
adj. [LC] Que sent simpatia pels estrangers.
xenofília
f. [LC] [SO] Simpatia envers els estrangers.
xenòfob -a
adj. [LC] Que sent odi als estrangers.
xenofòbia
f. [LC] [SO] [PS] Odi als estrangers.
xenogàmia
f. [BO] AL·LOGÀMIA.
xenoglòssia
f. [AN] [MD] Fenomen pel qual un parlant que es troba en un estat modificat de consciència, parla o escriu en una o més llengües que no coneix.
xenòlit
m. [GL] Fragment d’una roca inclòs dins d’una roca volcànica, plutònica o plàstica, o dins un diapir.
xenomorf -a
adj. [GLG] ANÈDRIC. Mineral xenomorf.
xenotima
f. [GLM] Mineral, fosfat d’itri i terres rares pesants, de fórmula YPO4, que cristal·litza en el sistema tetragonal, és mineral accessori d’algunes roques ígnies, pot concentrar-se en placers i és mena d’itri i de les terres rares pesants.
xeol
m. [RE] Regió subterrània on van a parar els morts segons l’Antic Testament.
xéquel
1 1 m. [ECT] Unitat monetària de l’Estat d’Israel.
1 2 m. [ECT] Moneda d’un xéquel.
2 1 m. [NU] [HIH] [RE] Unitat de pes emprada antigament al Pròxim Orient corresponent a la dracma grega.
2 2 m. [NU] [HIH] [RE] Unitat monetària d’argent equivalent al pes del xéquel.
xera
1 f. [LC] Flamarada que es fa tirant al foc un manat de branquillons secs, palla, fullaraca, encenalls, etc. A la vora del foc, amb bones xeres, es va eixugar la roba.
2 1 f. [LC] GATZARA. Cada cop que es reunien feien xera.
2 2 f. [LC] Afalac, carícia, festa. Una xera de marit no dura ni un xic.
xereca
f. [LC] AVALOT.
xereix
1 m. [LC] [BOS] Herba de la família de les gramínies, de gèneres diversos, d’espiguetes agrupades en panícula densa, proveïda generalment de llargues setes, mala herba molt comuna en horts i indrets ruderals.
2 [LC] [BOS] xereix aferradís Xereix de panícula molt densa, espiciforme, de vegades un poc interrompuda a la part inferior, amb setes cobertes de denticles dirigits cap avall, que s’adhereix fortament a la roba, freqüent en horts i en herbassars ruderals (Setaria verticillata).
3 [LC] [BOS] xereix miller Xereix de panícula espiciforme, amb setes cobertes de denticles, que la fan aspra de dalt a baix, freqüent en horts i camps de regadiu (Setaria viridis).
4 [LC] [BOS] xereix de pota de gall Xereix de panícula formada per raïms espiciformes ben individualitzats, amb arestes o sense, que es fa als horts i als arrossars (Echinochloa crus-galli).
xeremell -a
adj. [LC] De tonalitat aguda. Una veu xeremella.
xeremia
f. [MU] Instrument musical aeròfon de doble llengüeta, amb el pavelló ample i el tub lleugerament cònic, usat en les cobles medievals i renaixentistes.
xeremier xeremiera
m. i f. [LC] [PR] [MU] Persona que toca la xeremia.
xeremina
f. [LC] Broc de banya que es posa a les botelles de cuir.
xerès
[pl. -essos]
m. [LC] [AGA] [HO] Vi blanc generós originari de la ciutat de Jerez de la Frontera.
xerevia
f. [LC] [BOS] [AGA] XIRIVIA.
xerif xerifa
1 m. i f. [HIH] [LC] [ISL] Noble descendent de Mahoma per la seva filla Fàtima.
2 m. [PR] [HIH] [ISL] Membre de la dinastia encarregada de la custòdia dels llocs sagrats de la Meca.
xèrif xèrifa
1 m. i f. [PR] Oficial de l’Administració de la Gran Bretanya que representa la Corona a cada comtat.
2 m. i f. [PR] Oficial elegit de l’Administració dels Estats Units que té poders judicials limitats.
xerifat
m. [HIH] [ISL] Dignitat o càrrec de xerif.
xerigot
m. [LC] [HO] [ZOA] Part aquosa de la llet, separada de la coagulable.
xeringa1
1 f. [LC] [MD] Instrument per a introduir o extreure substàncies líquides de l’organisme, que consisteix en un tub de vidre, de plàstic, etc., amb una agulla, un trocar, etc., acoblat. Xeringa d’un sol ús.
2 f. [LC] Mànega de regar o d’apagar incendis.
xeringa2
f. [BOS] COGOMBRE AMARG.
xeringada
f. [LC] [MD] Acció de xeringar.
xeringar
1 v. tr. [LC] [MD] Injectar un líquid (en una cavitat) per mitjà d’una xeringa.
2 tr. [LC] POP. Fastiguejar (algú) especialment en un seu propòsit. No em xeringuis més.
xeringuilla
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Arbust caducifoli de la família de les saxifragàcies, de fulles oposades, ovades o el·líptiques, i flors blanques amb quatre pètals, molt oloroses, cultivat en jardineria (Philadelphus coronarius).
2 f. [BOS] [AGA] Flor de la xeringuilla.
xerinola
f. [LC] TABOLA. Fer xerinola.
xerlovita
m. [ZOO] XIVITA.
xero-
[LC] Forma prefixada del mot gr. xerós, ‘sec’. Ex.: xeroderma, xeroftàlmia.
xeroacàntic -a
adj. [BO] Relatiu o pertanyent a les formacions de mates espinoses en coixinet pròpies de l’alta muntanya mediterrània.
xerocòpia
f. [AF] Còpia obtinguda per xerografia.
xerocopiar
v. tr. [AF] XEROGRAFIAR.
xerofàgia
f. [MD] Alimentació exclusiva d’aliments secs.
xeròfil -a
adj. [EG] Que viu en indrets secs. Organisme xeròfil. Comunitat xeròfila.
xeròfit
m. [BO] [EG] Planta xeròfila.
xerografia
1 f. [AF] Procediment de reproducció per mitjans fotoelèctrics que permet d’obtenir en sec i sense contacte còpies de textos, de plànols, de gràfics, etc.
2 f. [AF] Còpia obtinguda amb aquest procediment.
xerografiar
v. tr. [AF] [ECO] Reproduir per xerografia. Ja hem xerografiat els plànols.
xeromorf -a
adj. [EG] Que té l’aspecte típic de les plantes que viuen en ambients secs. Plantes xeromorfes.
xerpa
1 m. i f. [SP] [AN] Individu d’un poble del Nepal que habita en les zones altes de l’Himàlaia, conegut pel fet d’ésser contractat per a col·laborar en expedicions muntanyenques.
2 adj. [LC] [AN] [SP] Relatiu o pertanyent als xerpes.
xerra1
f. [LC] Xerrada 1.
xerra2
adj. [ZOO] perdiu xerra V. PERDIU.
xerrac
1 1 m. [LC] [IMF] Eina que consisteix en una fulla d’acer d’aproximadament 1 mil·límetre de gruix, d’una certa rigidesa però alhora amb una mica de flexibilitat, amb dents en un dels cantells, i amb agafador o mànec, per a ésser agafat amb una mà, fixat a l’extrem més ample de la fulla.
1 2 [IMF] xerrac de beina [o xerrac de costella] Xerrac reforçat amb una beina col·locada al cantell oposat al de les dents.
1 3 [IMF] xerrac de punta Xerrac de fulla estreta i afuada, acabada en punta.
2 1 m. [MU] Instrument musical de percussió que consisteix en una fulla d’acer fixada per un dels caps a un mànec de fusta, molt semblant a un xerrac de fuster però sense dents, que es toca amb un arquet de violí o colpejant amb una baqueta.
2 2 m. [LC] [MU] XERRIC-XERRAC.
xerracar
v. tr. [LC] Serrar, especialment amb un xerrac.
xerrada
1 f. [LC] Acció de xerrar durant una estona llarga. Fer petar la xerrada.
2 f. [LC] Dissertació oral, parlament, de caire informal.
xerradissa
1 1 f. [LC] Conversa animada de molts.
1 2 f. [LC] Xerrada 1.
2 f. [LC] [ZOA] Piuladissa o cant de molts ocells alhora.
xerrador -a
adj. i m. i f. [LC] Xerraire 1.
xerraire
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que parla molt i sense substància.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Inclinat a contar indiscretament les coses que hom li ha confiat.
2 m. [LC] [ZOO] GAIG BLAU.
xerrameca
f. [LC] Fet de parlar sense substància. Estava tipa de sentir tanta xerrameca. La xerrameca d’aquell venedor.
xerramenta
f. [LC] Xerradissa 1 1.
xerraquejar
v. tr. [LC] [IMI] Serrar amb el xerrac.
xerrar
1 1 v. intr. [LC] Parlar molt i sense substància, pel sol gust de parlar, fora de propòsit. Es passa tot el dia xerrant amb el veïnat. Xerra més que setze.
1 2 [LC] xerrar com un lloro Xerrar molt.
1 3 v. intr. [LC] Determinats ocells, emetre llurs crits insistents. Els pardals xerraven a son lloure.
2 tr. [LC] Dir, contar (alguna cosa), indiscretament, mancant a la reserva deguda. D’això, no li’n diguis res, que ho xerraria.
xerrera
f. [LC] Ganes de xerrar. Tenir xerrera.
xerri
m. [LC] [AGR] Excrements del bestiar de llana i cabrum.
xèrria
f. [LC] [BOS] SARRIASSA.
xerric
1 1 m. [LC] Soroll estrident de fregadís, especialment metàl·lic. El xerric del forrellat.
1 2 m. [LC] Soroll que, en beure a galet, es produeix fent passar l’aire aspirat entre el paladar i la punta de la llengua posats en contacte. Li agradava fer xerrics quan bevia amb el porró. Beure a xerric.
2 m. [LC] TRAGUINYOL.
3 1 m. [LC] Vailet 2 1.
3 2 m. [LC] [TRA] Noi que va a bord d’una barca de pesca.
xerricada
f. [LC] Acció de xerricar.
xerricar
1 v. intr. [LC] Una cosa, fer xerrics. Les rodes del carro xerricaven rost amunt.
2 v. intr. [LC] Beure a galet fent xerrics. Agafà el càntir i s’estigué una bona estona xerricant.
xerric-xerrac
m. [LC] [MU] Instrument de fusta amb una llengüeta que, en fer giravoltar la peça on va fixada, bat successivament les dents d’una roda dentada fixada al mànec, i produeix així un seguit de sorolls secs i desagradables.
xerrola
[usat generalment en pl.]
f. [LC] Fet d’enraonar per mer passatemps.
xerroteig
m. [LC] Acció de xerrotejar.
xerrotejar
1 v. intr. [LC] Una criatura, començar a parlar.
2 v. intr. [LC] [ZOA] Un ocell, fer un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant.
xevat
1 m. [RE] Onzè mes de l’any religiós jueu.
2 m. [RE] Cinquè mes de l’any civil jueu.
xeviot
1 m. [AGR] [IT] Llana molt blanca, fina, llarga i lluent, procedent d’una raça d’ovelles que es cria a Cheviot Hills.
2 m. [IT] [LC] Teixit fet amb aquesta llana.
xibec
m. [ZOO] ÀNEC BECVERMELL.
xibeca
f. [LC] [ZOO] ÒLIBA.
xibiu
1 m. [LC] Enginy per a caçar tords.
2 m. [LC] Antre, cau, lloc petit i brut.
xibuc
m. [LC] [ISL] Pipa turca d’argila cuita, amb un llarg broquet rígid.
xic -a
1 adj. [LC] Petit 1. S’ha emportat tots els atuells: xics i grans. Una gallina xica.
2 m. i f. [LC] Nen, nena.
3 m. [LC] un xic UNA MICA. Ho trobo un xic dolç.
xicalla
f. [LC] Mainada 1 2.
xicano xicana
1 m. i f. [AN] Individu d’un poble originari de Mèxic, emigrat als Estats Units.
2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als xicanos.
xicarró xicarrona
m. i f. [LC] Nen, nena.
xiclet
m. [LC] [HO] Goma aromatitzada i endolcida, emprada com a masticatori.
xicó xicona
1 m. i f. [LC] Nen, nena.
2 m. i f. [LC] Noi o noia molt joves.
xicoia
f. [BOS] Herba de la família de les compostes, de fulles totes en roseta basal, pinnatipartides o pinnatisectes, amb els segments estretament triangulars, i capítols d’un groc pàl·lid, amb totes les flors ligulades, solitaris al capdamunt d’un peduncle llis, que es fa a les pastures i als herbeis calcigats de l’alta muntanya, comestible en amanida quan és tendra (Taraxacum dissectum).
xicoira
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Herba de la família de les compostes, laticífera, de tija molt ramosa, de fulles pinnatipartides, les basals en roseta, les caulinars de base abraçadora, i capítols blaus amb totes les flors ligulades, pròpia dels sòls calcigats i més o menys humits, l’arrel de la qual ha estat emprada per a substituir i per a falsificar el cafè (Cichorium intybus)
2 [BOS] [AGA] xicoira amarga Xicoira 1.
3 f. [BOS] Xicoira d’una varietat cultivada, de fulles apinyades, generalment morades, que es mengen en amanida (Cichorium intybus var. foliaceum).
xicol
m. [IT] Conjunt de dos llistons sobreposats entre els quals es col·loca i s’estreny l’extrem dels fils d’un ordit preparat per a ésser passat per un cos de lliços o jacquard.
xicot xicota
1 m. i f. [LC] Noi, noia.
2 m. i f. [LC] Promès, promesa.
3 m. [IT] Llistó de fusta dels telers de mà, que serveix per a aguantar enrere el bastiment de les taules amb la pua ben separada de la roba.
xicotet -a
adj. [LC] Petit 1.
xicra
f. [LC] [ED] Tassa petita emprada especialment per a prendre xocolata desfeta.
xicranda
1 1 f. [BOS] [AGA] [AGF] Arbre de la família de les bignoniàcies, de fulles oposades, doblement pinnades, amb els folíols oblongs i acuminats, caduques a l’inici de la primavera, flors blaves tubuloses i un xic bilabiades, disposades en panícules piramidals molt vistoses, i fruit en càpsula arrodonida i aplanada, originari de l’Amèrica del Sud, sovint plantat en parcs i jardins als països on l’hivern no és gaire fred (Jacaranda mimosifolia o J. acutifolia).
1 2 f. [BOS] [AGA] [AGF] JACARANDA.
2 f. [LC] [IMF] [AGF] Fusta de xicranda i d’altres arbres congèneres, de color fosc o negrós, emprada sobretot en ebenisteria.
xífids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme i elegant, amb el musell molt allargat en forma d’espasa, sense aletes ventrals, que inclou únicament l’emperador.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
xifla
f. [IMI] [AF] Eina de tall que utilitzen els enquadernadors i els guanters per a aprimar les pells.
xifoidal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’apèndix xifoide.
xifosurs
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’artròpodes de cos aixafat semblant al dels trilobits, amb segments anteriors fusionats per a formar una cuirassa, quelicerats i sense antenes.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
xifra
1 1 f. [LC] [MT] Signe gràfic emprat per a representar els nombres en un sistema de numeració. El 256 és un número de tres xifres.
1 2 [MT] [LC] xifra aràbiga Signe gràfic dels deu, del 0 al 9, que serveixen per a expressar qualsevol nombre en el sistema de numeració decimal.
1 3 [LC] [MT] [BB] xifra romana Lletra majúscula emprada pels romans per a representar els nombres: I, V, X, L, C, D, M.
2 1 f. [LC] Quantitat a què puja alguna cosa, representada per un número. La xifra de les despeses. La xifra total de les defuncions.
2 2 [LC] xifra astronòmica Quantitat molt elevada.
3 f. [LC] [BB] Sistema de signes convinguts per a una escriptura o un llenguatge secrets, especialment el que es basa en els signes convencionals de l’escriptura. Aquest telegrama està escrit en xifra.
4 f. [BB] Conjunt de les inicials del nom i del cognom d’algú, combinades o enllaçades, i utilitzades com a marca personal. Xifra d’argent brodada sobre verd.
xifrar
1 1 v. tr. [LC] NUMERAR. Xifrar els fulls d’un llibre.
1 2 v. tr. [LC] Determinar el valor (d’alguna cosa) en tal o tal quantitat. La companyia ha xifrat les pèrdues en tres-cents milions.
2 tr. [LC] [BB] Escriure (un missatge) emprant un codi secret o xifra. Xifrar un despatx.
xifratge
m. [LC] Acció de xifrar.
xifreda
f. [LC] [AGA] [BOC] XIPRERAR.
xifrer
m. [LC] [BOS] [AGA] XIPRER.
xiisme
m. [AN] [ISL] Branca de l’islam que es constituí al voltant del gendre de Mahoma.
xiïta
1 adj. [AN] [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent al xiisme.
2 adj. i m. i f. [AN] [ISL] Seguidor del xiisme.
xiitake
m. [BOB] Bolet comestible del grup dels basidiomicets, d’aspecte semblant a la gírgola de panical, amb làmines serrades, molt conreat principalment al Japó sobre fusta de planifolis (Lentinus edodes).
xilarials
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs ascomicets, lignícoles, amb peritecis sovint reunits sota la superfície d’estromes negrosos, al qual pertanyen els dits de mort.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
xilè1
m. [QU] Hidrocarbur de la sèrie del benzè, de fórmula C6H4(CH3)2.
xilè2 -ena
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Xile.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Xile o als seus habitants.
xilema
1 m. [BO] [BI] Conjunt de vasos lignosos, parènquima i elements esquelètics, i ocasionalment glandulars, que juntament amb el floema constitueixen el sistema conductor.
2 m. [IMF] Part de l’arbre formada per l’albeca i el duramen.
xilemàtic -a
adj. [IMF] [BO] Relatiu o pertanyent al xilema.
xilenol
m. [QU] Fenol isòmer derivat d’un xilè, de fórmula (CH3)2C6H3OH.
xilidina
f. [QU] Amina isòmera derivada d’un xilè, de fórmula (CH3)2C6H3NH2.
xíling
1 m. [ECT] [LC] Moneda anglesa fora d’ús, equivalent a la vintena part d’1 lliura esterlina.
2 1 m. [ECT] Unitat monetària de Kenya, Somàlia, Tanzània i Uganda.
2 2 m. [ECT] Unitat monetària d’Àustria anterior a l’adopció de l’euro.
2 3 m. [ECT] Moneda d’un xíling.
xilo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. xýlon, ‘fusta’. Ex.: xilòfag, xiloporosi.
xilòfag -a
adj. [ZOA] [AGA] Que es nodreix de fusta.
xilòfon [o xilofon]
1 m. [LC] [MU] Instrument musical que consisteix en una sèrie de barres de fusta de llargàries diverses, que es toca colpejant-les amb dos martellets de fusta o fregant-les, i cadascuna dona una nota diferent.
2 m. i f. [MU] [PR] XILOFONISTA.
xilofonista
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca el xilòfon.
xilògraf xilògrafa
m. i f. [AF] [LC] [PR] Persona que practica la xilografia.
xilografia
1 f. [AF] [LC] [AR] Art de gravar la fusta o d’imprimir amb planxes de fusta gravades.
2 f. [AF] Matriu de fusta per a estampar un gravat.
3 f. [AF] Làmina obtinguda per estampació d’un gravat de fusta.
xilografiar
1 v. tr. [AR] [AF] Fer un gravat (en una fusta que serveix de motlle d’impressió).
2 v. tr. [AF] Imprimir o estampar amb planxes de fusta gravades.
xilogràfic -a
adj. [LC] [AF] [AR] Relatiu o pertanyent a la xilografia.
xiloide
1 adj. [LC] Que s’assembla a la fusta.
2 adj. [LC] De la naturalesa de la fusta.
xilologia
f. [AGF] [IMF] Estudi del xilema o de la fusta.
xilòmetre
m. [IMF] Dipòsit on se submergeix la fusta per a mesurar-ne el volum en funció de l’aigua desplaçada.
xilòpal
m. [GLM] Varietat d’òpal que fossilitza les parts dels organismes vegetals, especialment les tiges i els troncs dels arbres.
xilosa
f. [QU] Sucre de fusta, pentosa àmpliament distribuïda en el món vegetal, constituent de diversos glucòsids.
xilosti
adj. [BOS] xuclamel xilosti V. XUCLAMEL.
ximbla
f. [LC] [BOS] ALOC.
ximpanzé
[pl. -és]
m. [LC] [ZOM] Mamífer primat de la família dels pòngids, més alt i esvelt que l’orangutan, de membres més proporcionats, pelatge abundant i negrenc, arborícola, que habita les selves i les zones forestals dels grans rius d’Àfrica (Pan troglodytes).
ximple
adj. i m. i f. [LC] De poc seny, poca-solta.
ximplejar
v. intr. [LC] Fer el ximple, fer o dir ximpleries.
ximpleria
f. [LC] Acció, paraula, pròpia d’una persona ximple. Comprar aquesta roba tan cara és una ximpleria. Quines ximpleries que diu, el molt tanoca!
ximplet -a
adj. i m. i f. [LC] Que no té el seny complit.
xim-xim
1 m. [LC] [ME] Pluja menuda i seguida. Un suau xim-xim que a poc a poc li anava amarant la roba.
2 m. [LC] [MU] Seguit de músiques, d’actes ostensius, etc., amb què es vol donar solemnitat, importància, a un esdeveniment. El xim-xim de les bandes de música. Es deixà impressionar per les faramalles i els xim-xims.
xin
1 f. [RE] [FL] Vint-i-unena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
2 f. [FL] Tretzena lletra de l’alfabet àrab.
xinar
v. tr. [LC] Estirar els cabells (a algú).
xíndria
f. [LC] [BOS] [AGA] SÍNDRIA.
xiné
[pl. -és]
m. [IT] Teixit fet amb els fils d’ordit pintats o estampats parcialment de manera que les diferències de tensions i els encongiments durant el tissatge provoquin, un cop confeccionat, un dibuix lleugerament esfumat.
xinel·la
f. [LC] [ED] Sabata lleugera, de sola prima, sense taló, que s’usa ordinàriament per a estar per casa.
xinès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Xina.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Xina o als seus habitants. Porcellana xinesa. Ombres xineses.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua sinotibetana parlada a la Xina.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al xinès.
xino-xano
adv. [LC] XANO-XANO.
xintoisme
m. [RE] Religió tradicional del Japó, de caire politeista.
xintoista
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al xintoisme.
2 adj. i m. i f. [RE] Seguidor del xintoisme.
xinxa
1 1 f. [LC] [ZOI] Insecte de l’ordre dels heteròpters, de color vermell fosc, cos aplanat, que xucla la sang de l’home produint picades irritants (Cimex lectularius).
1 2 f. [ZOI] [AGA] Insecte heteròpter dels gèneres Aelia o Eurygaster, que en xuclar la saba de les plantes danya els cultius que parasita. Xinxa del blat. Xinxa de la col.
1 3 [ZOI] xinxa de camp BERNAT PUDENT.
2 f. [IMI] Clau petit i prim, de secció quadrada i desproveït de cabota, que empren els sabaters per a fermar les soles i els talons.
3 f. [LC] POP. ANT. xinxa de fàbrica Dona que treballa a la fàbrica.
xinxam
m. [LC] Munió de xinxes.
xinxer
m. [IT] Teixit de vímets, llistons de fusta amb foradets, que es posava al voltant del llit per agafar-hi les xinxes.
xinxeta
1 1 f. [LC] [ECO] Clauet de cap pla i circular amb la punta acerada que serveix per a clavar el paper al tauler de dibuixar, a la paret, etc.
1 2 f. [ECO] Piu de plàstic d’una forma i amb una finalitat similars que s’empra sobre taulers perforats.
2 f. [LC] [ED] Flotador de suro proveït d’un ble que es posa en un vas d’oli i serveix per a tenir un llum encès durant la nit, davant una imatge, etc.
xinxilla
1 f. [ZOM] [LC] [AGR] Mamífer rosegador de la família dels xinxíl·lids, amb els ulls grossos i les orelles arrodonides, pelatge de pèl llarg, sedós i molt suau, molt apreciat en pelleteria, originari de l’Amèrica del Sud (Chinchilla lanigera).
2 f. [LC] [AGR] Pell d’aquest animal.
xinxíl·lids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers rosegadors, de cap gros, cos massís, cua curta, amb les potes del darrere allargades i les del davant curtes, herbívors, que habiten l’Amèrica del Sud.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
xinxollar
1 v. tr. [LC] Sacsejar (un líquid) dins el seu recipient.
2 tr. [LC] Amoïnar amb demandes.
xinyell
m. [AGP] [IT] Corda prima d’espart emprada en diferents ormejos de pesca.
xip
m. [EL] [IN] [FIF] Element bàsic de la microelectrònica, de dimensions molt reduïdes, que normalment conté molts dispositius electrònics que formen un circuit integrat.
xipell
m. [LC] [BOS] BRUC D’HIVERN.
xipella
1 m. [LC] [FL] Conjunt de parlars de transició entre el català oriental i l’occidental, parlats en una franja discontínua des de l’Alt Urgell fins a la Conca de Barberà.
2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al xipella.
xipoll
m. [LC] Lloc aigualós i fangós. Travessaren el camp passant per xipolls que la pluja havia deixat.
xipollar
v. intr. [LC] Agitar la superfície de l’aigua fent que esquitxi. La xicalla xipollava en un bassiot. Vogar xipollant.
xipolleig
1 m. [LC] Acció de xipollejar.
2 m. [LC] Soroll de l’aigua que xipolleja.
xipollejar
1 v. intr. [LC] La superfície d’una massa d’aigua, agitar-se alçant petites ones i esquitxant.
2 v. intr. [LC] XIPOLLAR.
xipòtol -a
1 adj. i m. i f. [LC] XARXÓ.
2 adj. i m. i f. [LC] Barroer 1.
3 adj. i m. i f. [LC] XIMPLET.
xiprer
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Arbre perennifoli del gènere Cupressus, de la família de les cupressàcies, de fulles esquamiformes imbricades i falsos fruits, o gàlbuls, llenyosos, formats per esquames peltades, cadascuna de les quals porta nombroses llavors.
1 2 m. [BOS] [AGF] [LC] Arbre de la família de les cupressàcies de ramatge de color verd fosc i gàlbuls el·lipsoidals o esfèrics, de color bru grisenc, propi de la Mediterrània oriental i l’Àsia occidental, plantat, sovint en la seva forma de branques aplicades al tronc i, per tant, de capçada llarga i estreta, com a ornamental i també per a fer tanques i com a forestal (Cupressus sempervirens)
1 3 [BOS] [AGA] xiprer blau Xiprer de ramatge inicialment grisenc i després glauc, d’olor desagradable quan es masega, fulles agudes i gàlbul glaucescent i més petit que el xiprer comú, originari d’Amèrica del Nord i plantat com a ornamental (Cupressus glabra i C. arizonica).
1 4 [BOS] [AGF] [LC] xiprer comú Xiprer 1 2.
1 5 [BOS] [AGA] xiprer de Lambert Xiprer de branques sempre obertes, fulles un poc més llarguetes que les del xiprer comú i gàlbul més petit, de color bru rogenc brillant, originari d’Amèrica del Nord i plantat sobretot com a ornamental (Cupressus macrocarpa).
1 6 [BOS] xiprer de Mèxic Xiprer de branques obertes, fulles agudes, verdes o glauques, i gàlbul especialment petit, inicialment glauc i d’un bru lluent quan és ben madur, originari de Mèxic i Guatemala, plantat com a ornamental o per a aprofitar-ne la fusta (Cupressus lusitanica).
2 1 m. [BOS] [AGA] xiprer de Lawson CAMECÍPARIS.
2 2 [BOS] [AGA] xiprer de ventall TUIA ORIENTAL.
2 3 [BOS] xiprer dels pantans Arbre caducifoli de la família de les taxodiàcies, que sol desenvolupar arrels respiratòries, de soca engruixida, branquillons que es desprenen amb les fulles, les quals són linears i de color verd clar, flors masculines purpúries disposades en panícules i òrgans fructífers globosos, que viu espontàniament en terrenys pantanosos d’Amèrica del Nord i es planta sovint com a ornamental (Taxodium distichum).
3 m. [IMF] [AGF] Fusta de xiprer.
xiprera
f. [BOS] [AGA] XIPRER.
xiprerar
m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc poblat de xiprers.
xipriota
1 1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l’illa de Xipre.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’illa de Xipre.
1 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’illa de Xipre o als xipriotes.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte grec parlat a Xipre.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al xipriota.
xip-xap
1 interj. [LC] Expressió que evoca la remor del xipolleig d’una massa líquida.
2 m. [LC] Remor del xipolleig d’una massa líquida.
xiquet -a
1 adj. [LC] Petit 1.
2 1 m. i f. [LC] Nen, nena.
2 2 [TRA] xiquet de bord NOI DE BORD.
3 1 m. i f. [AN] Casteller de Valls.
3 2 m. i f. [AN] CASTELLER, CASTELLERA.
xiquina
f. [LC] Braç de terra que entra dins un riu.
xiribec
m. [LC] Trenc 1.
xiric
m. [LC] XERIC.
xirigar
v. intr. [LC] XERICAR.
xirigueig
1 m. [LC] Acció de xerricar.
2 m. [LC] Conjunt, seguit, de xerrics.
xiriguejar
v. intr. [LC] XERRICAR.
xirimoia
f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible del xirimoier, compost, cordiforme o cònic, de mig pam o un pam de llargada, amb la pela verdosa un xic gruixuda, però flexible, marcada d’un reticle que recorda les empremtes d’un dit o les escates d’un rèptil, i la polpa blanca, un poc àcida, mantegosa i aromàtica, que conté nombroses llavors negres.
xirimoier
m. [LC] [AGA] [BOS] Arbret o arbust caducifoli, de la família de les annonàcies, de fulles ovades o oblongues, coriàcies i vellutades per sota, flors pèndules, aromàtiques, groguenques o brunes, amb tres pètals externs llargs i estrets i tres d’interns molt reduïts, i fruit compost, originari dels Andes i cultivat a molts països tropicals pels seus fruits, les xirimoies (Annona cherimola).
xiripia
f. [LC] [BOS] ORTIGA.
xirivia
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, una mica pubescent, de tija dreta, fulles pinnaticompostes amb els folíols ovats o oblongs, dentats o lobulats, flors grogues, disposades en nombroses umbel·les, i fruit el·líptic, molt comprimit, envoltat d’una mena de voraviu, cultivada per la seva arrel (Pastinaca sativa ssp. sativa).
2 f. [BOS] Arrel comestible de la xirivia, grossa i cònica, emprada com a verdura i com a farratge.
3 [LC] [BOS] xirivia borda PASTANAGA D’ASE.
4 [BOS] xirivia silvestre Xirivia d’una raça d’arrel prima i fibrosa i de tiges i fulles pubescents i grisenques, que es fa als herbassars ruderals, sobretot a muntanya (Pastinaca sativa ssp. sylvestris).
xirlot
m. [LC] [ZOO] Daurada 2 1.
xiroi -a
adj. [LC] D’un temperament alegre, trempat, com infantívol, que fa gràcia.
xiroiament
adv. [LC] A tall de persona xiroia.
xiruca
f. [IMI] Sabata alta i flexible feta de lona amb les vores de pell girada, amb sola de goma gruixuda i resistent que s’usa ordinàriament per a fer caminades pel camp o la muntanya.
xisca
f. [LC] [BOS] Herba de la família de les gramínies, robusta, de fulles linears i rígides i espiguetes reunides en panícula espiciforme, densa, cilíndrica i coberta de pèls sedosos blanquinosos, pròpia de sòls profunds i humits i de distribució tropical i mediterrània (Imperata cylindrica).
xiscada
f. [LC] Acció de xisquejar; l’efecte.
xiscladissa
f. [LC] Seguit de xiscles.
xisclador -a
adj. i m. i f. [LC] XISCLAIRE.
xisclaire
adj. i m. i f. [LC] Que xiscla.
xisclar
v. intr. [LC] Fer xiscles. Davant del perill, les criatures van fugir xisclant. Si haguessis sentit com xisclava quan li curaven la ferida!
xiscle
m. [LC] Crit amb veu aguda i penetrant com el que fa llançar un dolor agut, el terror, etc.
xisclet
m. [LC] XISCLE.
xiscló
1 adj. [LC] [AGR] Que té un sol testicle o algun altre defecte de conformació dels testicles que el fa infecund.
2 m. [AGR] Mascle xiscló.
xisquejar
v. tr. [LC] [IMI] Treure, amb un instrument tallant, llepies (d’un tros de suro o d’un tap).
xisqueta
f. [AGR] Ovella de llana curta i rústega d’una raça pròpia del Pallars.
xitar
v. tr. [LC] Cridar (algú) sense dir-ne el nom.
xiulada
f. [LC] Acció de xiular en demostració de desaprovació, de descontentament, de refús. El públic el va rebre amb una xiulada.
xiuladera
f. [LC] XIULADISSA.
xiuladissa
1 f. [LC] Xiulada forta, múltiple.
2 f. [LC] Acció de xiular un animal, un instrument, un conducte, etc.
xiulaire
adj. [ZOO] [LC] Que xiula.
xiular
1 v. intr. [LC] Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets formant una petita obertura oval o tibats per mitjà de dos dits ficats a la boca. Qui canta a taula i xiula al llit no té el seny complit.
2 1 intr. [LC] Certs animals, certs instruments i conductes en passar-hi un corrent d’aire, el vent, un objecte que travessa rapidíssimament l’aire, produir un so o sons més o menys semblants als que produeix una persona quan xiula. El vent xiulava entre les canyes. Se sentien xiular les bales. Xiular-li a algú el pit.
2 2 intr. [LC] Tocar un xiulet.
2 3 [LC] xiular-li a algú les orelles a) Sentir un so semblant a un xiulet causat per alguna pertorbació interna de l’orella.
2 3 [LC] xiular-li a algú les orelles b) Sospitar que els altres diuen mal d’ell en absència seva.
3 1 tr. [LC] Cantar (un aire) xiulant. Xiular una sardana.
3 2 tr. [LC] Cridar (un animal, una persona) xiulant. El gos, si no el xiules, no et veurà i no vindrà.
3 3 [LC] ja pots xiular si l’ase no vol beure Ésser inútil d’insistir prop de la persona que està decidida a no fer el que li diuen.
3 4 tr. [LC] Mostrar amb xiulets la seva desaprovació (envers algú o alguna cosa). Xiular un actor. Xiular una comèdia.
xiulet
1 m. [LC] So que es produeix xiulant. Des d’ací sento els seus xiulets. Els xiulets del vent. Les orelles em fan xiulets.
2 m. [LC] [MU] Instrument per a produir un so agut semblant a un xiulet, en què l’aire insuflat ve a pegar obliquament contra la vora aguda de l’orifici de sortida.
3 m. [LC] Tavella tendra de fava.
xiuletada
f. [LC] Xiulada feta amb xiulets.
xiulit
m. [LC] Xiulet 1.
xiu-xiu
1 1 m. [LC] Conversa tinguda en veu molt baixa, per tal que els circumstants no puguin sentir el que hom diu. A mi parla’m alt, que tothom ho senti: no em vinguis amb xiu-xius.
1 2 m. [LC] Remor inintel·ligible d’una conversa tinguda en veu molt baixa. Es parlaven a l’orella: a penes sentíem el xiu-xiu.
1 3 adv. [LC] Aquest parell tot el sant dia estan xiu-xiu.
2 1 m. [LC] So o soroll suau i continuat. El xiu-xiu dels ocells. El xiu-xiu del vent en el fullatge. El xiu-xiu del foc.
2 2 m. [LC] XAUXINEIG.
xiuxiuadera
f. [LC] Soroll que a vegades fa un foc.
xiuxiuar
v. intr. [LC] Fer una remor sorda comparable a un xiuxiueig.
xiuxiueig
1 m. [LC] Acció de xiuxiuejar.
2 m. [LC] So produït per una persona o per una cosa que xiuxiueja.
xiuxiuejar
1 v. intr. [LC] Parlar en veu molt baixa, a l’orella d’algú.
2 v. intr. [LC] Certes coses, fer una remor sorda i tenuíssima.
xivarri
m. [LC] Rebombori 1. Quan la canalla surt de l’escola, quin xivarri pel carrer!
xivita
f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 23 centímetres de llargada, amb les parts superiors brunes i les inferiors blanques (Tringa ochropus).
xivitona
1 f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 19 centímetres de llargada, amb el mantell bru, i el pit i l’abdomen blancs (Actitis hypoleucos).
2 [LC] [ZOO] xivitona maculada Ocell de la família dels escolopàcids, propi del continent americà (Actitis macularia).
xixell
m. [ZOO] XIXELLA.
xixella
f. [ZOO] Ocell de la família dels colúmbids, d’uns 33 centímetres de llargada, amb el plomatge de color gris amb reflexos blavosos (Columba oenas).
xixonenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Xixona.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Xixona o als seus habitants.
xo
interj. [LC] Expressió per fer aturar un cavall, un ase, un mul.
xoc1
1 m. [LC] [FIF] Topada de dos cossos que s’encontren. Les lleis del xoc de dos cossos elàstics. Un xoc entre dos escamots enemics. Un xoc entre els insubordinats i la policia.
2 m. [LC] PER EXT. El xoc de dues opinions.
xoc2
1 m. [MD] [PS] [BI] Estat agut de prostració profunda caracteritzat per una insuficient irrigació sanguínia perifèrica, descens de la tensió arterial i distribució anormal del cabal cardíac, causat per una forta commoció física o psíquica. Xoc traumàtic. Xoc postoperatori. Xoc emocional.
2 [BI] xoc anafilàctic Reacció extremament aguda i greu produïda per la segona injecció d’un antigen.
3 m. [MD] [LC] [PS] Situació anormal, física o mental, sobtada i transitòria, produïda per una alteració de les funcions orgàniques o per causes emocionals.
xocant
adj. [LC] Que sorprèn, que ve de nou. És xocant que el noi no vulgui assistir al casament del seu germà. Quines preguntes tan xocants, aquesta criatura!
xocar
1 v. intr. [LC] Una cosa, topar, especialment d’una manera violenta. El cotxe va anar a xocar contra un arbre. Xocar dos vehicles, dues boles.
2 1 intr. [LC] Venir de nou, sorprendre vivament com a cosa inesperada. Em xoca que ell, sabent que ella és aquí, no comparegui.
2 2 intr. [LC] Fer gràcia pels seus acudits, les seves sortides, etc. Em xoca molt amb els seus acudits.
xocolata
1 f. [LC] [HO] Substància alimentosa feta amb cacau i sucre mòlts, als quals s’afegeix ordinàriament canyella o vainilla. Una presa de xocolata. Bombons de xocolata. Deixatar o desfer xocolata.
2 [LC] [HO] xocolata desfeta Beguda feta deixatant i coent xocolata en aigua o llet.
xocolatada
f. [LC] Menjada col·lectiva de xocolata desfeta.
xocolate
m. [LC] XOCOLATA.
xocolater xocolatera
1 m. i f. [LC] [PR] [HO] Persona que fabrica o ven xocolata.
2 adj. [LC] Que és amant de la xocolata.
xocolatera
f. [LC] [ED] Atuell per a fer xocolata desfeta.
xocolateria
1 f. [LC] [HO] Obrador, botiga, de xocolater.
2 f. [LC] [HO] Establiment on se serveix xocolata desfeta.
xocolatí
m. [LC] [HO] XOCOLATINA.
xocolatina
1 f. [LC] [HO] Bombó de xocolata.
2 f. [HO] [LC] Pastilla de xocolata petita, normalment una porció individual.
xofer xofera [o xòfer xòfera]
m. i f. [TRG] [PR] [LC] Persona que té per ofici conduir automòbils.
xoll1
m. [LC] Toll 1.
xoll2 -a
1 adj. [LC] Pelat de cap.
2 adj. [LC] Que ha estat esquilat.
xolla
1 f. [LC] [AGR] Acció de xollar, tosa.
2 1 f. [LC] Closca del cap.
2 2 f. [LC] Seny, enteniment. Que poca xolla tens!
3 f. [LC] Cabells llargs i descurats.
xollada
f. [LC] [AGR] ESQUILADA.
xollador xolladora
m. i f. [LC] [AGR] [PR] ESQUILADOR, ESQUILADORA.
xollar
v. tr. [LC] [AGR] Tallar arran els cabells, el pèl, la llana, (d’algú o d’algun animal), tondre, esquilar.
xop1
1 m. [LC] [BOS] [IMF] [AGF] POLLANCRE.
2 [BOS] [AGF] [IMF] xop blanc ÀLBER.
3 [BOS] [AGF] [IMF] xop carolí Carolina 1.
xop2
m. [LC] [HO] Got de cervesa.
xop3 -a
1 adj. [LC] Completament moll. No duia paraigua i va arribar ben xop. Les tovalloles encara són ben xopes.
2 [LC] estar algú xop Tenir els vestits xops.
xopada
f. [LC] Acció de xopar; l’efecte.
xopar
1 v. tr. [LC] Mullar impregnant de líquid. La pluja li xopava els vestits. Has de xopar el pa amb la llet. Va xopar una bola de cotó amb alcohol i li va netejar la ferida.
2 v. tr. [LC] Mullar amb un drap, amb un tros de cotó, etc., xopat amb un líquid. Xopa-li el front amb una esponja.
xopina
f. [LC] Mullader 1.
xopinejar
v. intr. [LC] XIPOLLAR.
xopoll
m. [LC] XIPOLL.
xoquí
m. [LC] XANCLETA.
xorc -a
adj. [LC] Estèril 1.
xoric
m. [LC] [ZOO] Xoriguer 1 1.
xoriç
m. [LC] [HO] Llonganissa de llom de porc.
xoriço
1 m. [LC] [HO] Tros curt de budell farcit de carn principalment de porc, adobada amb sal i pebre vermell dolç i picant.
2 m. [ZOI] GAMBA VERMELLA.
xoriguer
1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels falcònids, d’uns 34 centímetres de llargada, amb mantell castany rogenc i una ampla banda negra a la cua (Falco tinnunculus).
1 2 [ZOO] [LC] xoriguer petit Ocell de la família dels falcònids, d’uns 30 centímetres de llargada, plomatge bru rogenc amb tonalitats blavoses al cap i a la cua (Falco naumanni).
2 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels dactiloptèrids, de color castany amb taquetes fosques i blaves, amb nombrosos punts i taques ocel·lades blanques i blavoses a les ales, el cap cuirassat i les aletes pectorals enormes (Dactylopterus volitans).
xorigueresc -a
adj. [AR] Relatiu o pertanyent al xoriguerisme.
xoriguerisme
m. [AR] Modalitat de l’arquitectura i l’escultura barroques hispàniques, propulsada per la família d’arquitectes Xoriguera, que es caracteritza per la combinació carregada d’elements diversos.
xoroll -a
adj. [LC] Mancat d’una orella.
xorra
f. [LC] NYONYA.
xorrar
1 v. intr. [AGP] Cobrar les xarxes per treure el peix que s’hi ha agafat.
2 1 intr. [LC] RAJAR.
2 2 tr. [LC] RABEJAR.
xòrrec
m. [LC] [GL] XARAGALL.
xorregall
m. [LC] XARAGALL.
xorrencar
v. tr. [LC] AIXARAGALLAR.
xorroll
m. [LC] Raig d’aigua o d’un altre líquid que surt impetuosament per un lloc estret.
xot1
m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels estrígids, d’uns 19 centímetres de llargada, plomatge entre grisenc i bru, amb bigotis ben marcats, que fa un crit planyívol característic (Otus scops).
xot2
1 m. [LC] [AGR] Cabrit que encara mama.
2 1 m. [LC] [AGR] Anyell 1 1.
2 2 m. [LC] [AGR] Marrà 1.
xot3
m. [GG] Llac salat propi del nord d’Àfrica.
xotis
1 m. [JE] [LC] Ball de parella d’origen escocès, d’un ritme anàleg al de la polca, però més lent.
2 m. [MU] Música que acompanya aquest ball.
xotro -a
adj. [LC] POP. Brut, mancat de netedat.
xotxo -a
adj. [LC] Brut, deixat.
xou
m. [CO] Espectacle, generalment còmic o d’entreteniment.
xovato
adj. [ZOP] peix xovato V. PEIX.
xovinisme
m. [LC] Admiració excessiva pel propi país associada a un desinterès o a un menyspreu per altres cultures o països.
xovinista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al xovinisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Que té o denota xovinisme. Un discurs xovinista.
xubec
m. [LC] SOBEC.
xucla
1 f. [ZOP] Peix del gènere Spicara, de la família dels centracàntids.
2 [ZOP] xucla blanca Peix de la família dels centracàntids, de fins a 15 centímetres de llargada, de color grisenc clar amb una taca fosca ben destacada al centre dels flancs (Spicara flexuosa, femella).
3 [ZOP] xucla blava Peix de la família dels centracàntids, de 12 a 20 centímetres de llargada, de color grisenc amb taques blaves sobre les aletes dorsal i anal, i línies blaves longitudinals sobre el cos (Spicara flexuosa, mascle).
4 [LC] [ZOP] xucla vera Peix de la família dels centracàntids, de cos oblong, de fins a 24 centímetres de llargada, amb el dors de color gris blavós, els flancs més clars amb una taca central, negra i rectangular, i nombroses taquetes fosques, el ventre argentat i la lliurea nupcial amb taques blaves, molt fosca en els mascles (Spicara maena).
xuclada
1 f. [LC] Aspiració que hom fa cada vegada que xucla.
2 f. [LC] Líquid xuclat.
xucladit
m. [ZOP] AFERRAPEDRES.
xuclador -a
1 adj. [LC] Que xucla.
2 1 m. [LC] [GL] Indret d’una massa líquida turbulenta on els objectes flotants són xuclats o atrets cap al fons.
2 2 m. [GL] [GG] Fissura en els materials d’un carst per on l’aigua s’engoleix.
3 m. [BO] Haustori d’una planta paràsita originat per modificació d’una arrel.
4 m. pl. [IT] Conjunt de dos corrons que, en moltes màquines de filatura, fa avançar la fibra que es treballa.
5 m. [LC] [BOS] Herba de la família de les escrofulariàcies, hemiparàsita, amb rames patents, fulles lanceolades o estretament lanceolades, les floríferes dentades a la base, flors en raïm lax unilateral, de corol·la groga i bilabiada, i fruit en càpsula comprimida, que es fa en terrenys àcids als boscos de muntanya (Melampyrum pratense).
6 1 m. [LC] [ZOP] AFERRAPEDRES.
6 2 m. [ZOP] LLAMPRESA.
xuclamel
1 m. [LC] [BOS] Arbust caducifoli del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies, semblant al lligabosc, però de tiges rígides no enfiladisses i flors més petites.
2 [BOS] xuclamel negre Xuclamel de fulles ovades o oblongues, translúcides i amb els nervis opacs, flors d’un blanc rosaci, poc flairoses, i fruit en baia negra, que es fa als boscos frescals de muntanya (Lonicera nigra).
3 [BOS] xuclamel xilosti BOIX MOLL.
xuclar
1 1 v. tr. [LC] Aplicar els llavis (a alguna cosa) de manera que l’aire exterior no pugui entrar a la boca i, llavors, fer una aspiració, especialment per treure’n el líquid o suc que conté. Xuclar un infant la mamella. Xuclar una taronja.
1 2 v. tr. [LC] Atraure, xuclant, a la boca (un líquid). Xuclar la llet del pit. Xuclar el suc d’una taronja. Prendre una beguda xuclant-la amb una palla.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. Xuclar una xinxa la sang d’un home, un tàvec la sang d’un bou.
2 1 tr. [LC] xuclar amb la llet un sentiment (o una opinió, etc.) MAMAR AMB LA LLET UN SENTIMENT.
2 2 [LC] xuclar la sang a algú [o xuclar la sang d’algú] Enriquir-se empobrint-lo, llevar-li tot el que té, treure’n el màxim profit desposseint-lo de coses necessàries.
3 tr. [LC] Atreure i engolir. Un remolí d’aigua, xuclar un nedador.
xuclat -ada
1 adj. [LC] Magre, prim, dit especialment de la cara.
2 [LC] xuclat de galtes De galtes enclotades.
xuclera
f. [LC] [AGP] Nansa per a la pesca de la xucla.
xuclet
1 1 m. [LC] Xuclada forta feta a la pell d’algú.
1 2 m. [LC] Senyal o marca que una xuclada forta deixa a la pell.
2 m. [ML] Cavitat que es produeix al centre de la part superior d’un lingot o d’una peça emmotllada a causa de la contracció del metall fos en solidificar-se.
xucrut
1 f. [HO] Col blanca, tallada, salada i fermentada.
2 f. [HO] Plat preparat amb aquesta col, patates bullides, carn de porc i altres ingredients.
xueta
1 m. i f. [LC] [HIH] Descendent de jueus mallorquins convertits al cristianisme.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als xuetes.
xuetó xuetona
m. i f. [LC] Xueta 1.
xufa
f. [LC] [AGA] [BOS] XUFLA.
xufanc
m. [LC] [ZOI] Caragol marí que s’usa com a esquer (Pagurus arrosor).
xufar
m. [LC] XUFLAR.
xufer xufera
m. i f. [LC] [PR] XUFLAIRE.
xufera
f. [LC] [AGA] [BOS] XUFLERA.
xufla
f. [LC] [AGA] [BOS] Tubercle comestible de la xuflera, ovoide, de la mida d’un petit cigró, bru per fora i blanc per dins, dolç, amb el qual s’obté l’orxata.
xuflaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que ven xufles.
xuflar
m. [AGA] Camp plantat de xufleres.
xufler xuflera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] XUFLAIRE.
xuflera
f. [BOS] [AGA] Herba de la família de les ciperàcies, rizomatosa, de fulles linears i d’espiguetes florals linears o oblongues, brunenques o grogoses, disposades en umbel·la simple o composta, envoltada de bràctees foliàcies més llargues que la inflorescència, bé que quasi mai no floreix, cultivada pels seus tubercles, les xufles (Cyperus esculentus var. sativus).
xuït
m. [ZOO] GAMBA ROJA PINTADA.
xuixar
v. intr. [LC] El vent, fer remor a la xemeneia.
xuixo
m. [HO] Dolç de forma més o menys cilíndrica farcit de crema, fregit i recobert amb sucre.
xulla
1 1 f. [LC] [HO] CANSALADA.
1 2 f. [LC] Llenca de cansalada fregida.
2 f. [LC] [HO] Costella de moltó, de cabrit, de bou o de porc, cuinada.
xumada
f. [LC] Acció de xumar; l’efecte.
xumar
1 v. tr. [LC] Beure a morro.
2 v. tr. [LC] [AGR] Mamar 1. Aquesta criatura, sempre la veig xumant.
3 intr. [LC] Beure1 1 14. A aquell, li agrada molt xumar.
xumet
m. [MD] Objecte generalment de goma i en forma de mugró, que es posa a la boca del nodrissó perquè xumi.
xunga
f. [ZOO] Ocell de l’ordre dels gruïformes, propi de l’Amèrica del Sud (Chunga burmeisteri).
xunt
1 m. [AQ] Xemeneia de ventilació, activada per un barret d’aspiració estàtica, que consisteix en un conducte general que té adossada una columna de conductes individuals connectats al general al final d’un recorregut parcial.
2 1 m. [EE] [EL] Element connectat en paral·lel.
2 2 m. [EE] [EL] Resistència de precisió que hom connecta en paral·lel amb un amperímetre per ampliar-ne l’abast.
xupa
f. [LC] [ZOO] ÒLIBA.
xuplada
f. [LC] XUCLADA.
xuplador -a
adj. [LC] Xuclador 1.
xuplar
v. tr. [LC] XUCLAR.
xuplat -ada
adj. [LC] XUCLAT.
xuplit
m. [LC] XUCLADA.
xup-xup
m. [LC] [HO] Bull lent d’un líquid, com el suc d’un guisat, la llet, etc.
xurla
f. [LC] [ZOO] COLLTORT1.
xurma
1 f. [LC] [HIH] Conjunt de galiots d’una galera.
2 f. [LC] Conjunt de gent baixa, vil.
xurmar
v. tr. [AGR] Amorrar (un xai o un cabrit), la mare del qual és morta o no el vol, a la mamella d’una altra ovella o cabra perquè mami.
xurmer -a
1 adj. [AGR] Que ha de mamar d’una ovella o d’una cabra que no és la seva mare. Un xai, un cabrit, xurmer.
2 adj. [AGR] Que no admet un xai o un cabrit fill seu a mamar. Una ovella, una cabra, xurmera.
3 m. [LC] Vedell que mama.
xurra
f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels pteroclídids, de formes massisses i d’uns 35 centímetres de llargada, de plomatge grisenc a l’esquena i negre al ventre, amb les potes curtes i emplomallades i el bec curt (Pterocles orientalis).
xurrer xurrera
m. i f. [PR] Persona que fa o ven xurros.
xurreria
f. [IMI] [LC] [HO] Establiment on fan i venen xurros.
xurria
f. [TRA] Ressaca en una platja que xucla cap endins de la mar.
xurriacada
f. [LC] [AGR] Cop donat amb unes xurriaques.
xurriaquejar
v. tr. [LC] [AGR] Pegar (a un animal, a algú) amb les xurriaques.
xurriaques
f. pl. [LC] [AGR] Estri per a pegar a les bèsties que consisteix en una vara generalment de freixe, que porta al seu extrem una cordeta, una tira de cuir, etc.
xurro1
m. [HO] [LC] Peça de pasta de bunyol de forma allargada i estriada.
xurro2 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Aragonès, especialment del Baix Aragó i de la zona limítrofa dels Serrans de parla espanyola. Els xurros han baixat a segar l’arròs.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Natural de la major part de les comarques valencianes de llengua espanyola.
1 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a aquestes comarques. Una ovella xurra.
2 1 m. [FL] [LC] Varietat de l’espanyol parlada a les comarques occidentals del País Valencià.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al xurro.
3 m. i f. [LC] Persona tossuda.
xusma
f. [LC] XURMA.
xut
m. [LC] [SP] Cop donat a la pilota amb el peu.
xuta
f. [LC] ÒLIBA.
xutador xutadora
1 m. i f. [LC] [SP] Persona que xuta. És un bon xutador.
2 m. i f. [SP] Jugador que es caracteritza per la seva habilitat i potència en l’acció de xutar.
xutar
v. intr. [LC] [SP] Colpejar la pilota amb el peu.