vil·lanovià -ana
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a la cultura italiana de l’edat del ferro, localitzada a l’Emília i a la Toscana, que rep el nom de la necròpolis de Villanova, situada als ravals de Bolonya.
villener -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Villena.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Villena o als seus habitants.
vilment
adv. [LC] D’una manera vil.
viltat
f. [LC] VILESA.
viltinença
f. [LC] VILIPENDI.
vim
m. [LC] [BOS] SARGA.
vimassa
f. [BOS] Arbust caducifoli de la família de les salicàcies, de fulles ovades, amb la punta recurvada, tomentoses i de color cendrós, flors en aments ovoides i petits i càpsula tomentosa, que es fa a les riberes de muntanya (Salix aurita).
vimenar
m. [LC] [AGA] [BOC] VIMETERAR.
vimenerar
m. [LC] [BOC] [AGA] VIMETERAR.
vimera
f. [BOS] VIMETERA.
vímet
m. [LC] [IMF] [BOS] [AGA] Branca prima, llarga i flexible, de la vimetera o d’altres arbres, emprada per a fer recipients i alguns petits mobles. Un cistell de vímet. Una tauleta de vímet.
vimetera
1 f. [LC] [BOS] Arbre o arbust caducifoli de la família de les salicàcies, de branquillons drets, prims i flexibles, els vímets, fulles lanceolades, serrades, glabrescents o sedoses a la cara inferior, i aments densos cilíndrics, que es fa al bosc de ribera i en llocs humits i que de vegades es cultiva per a aprofitar-ne els branquillons (Salix fragilis).
2 f. [LC] [BOS] SALZE BLANC.
vimeterar
m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc poblat de vimeteres.
vinader
m. [BOB] Rovelló 1.
vinagrada
f. [LC] [HO] Refresc d’aigua i vinagre.
vinagre
m. [LC] [AGA] [HO] Líquid que prové de la fermentació acètica del vi o d’altres productes alcohòlics, com la sidra, la cervesa, etc., compost principalment d’aigua i d’àcid acètic, emprat com a condiment, preservatiu, etc.
vinagrella
f. [LC] [BOS] AGRELLA.
vinagrer -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al vinagre.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven vinagre.
vinagrera
f. [LC] [ED] Setrill del vinagre.
vinagret
m. [LC] [AGA] [HO] Vinagre de poca força, especialment l’aromatitzat.
vinagreta
f. [LC] [HO] Salsa feta amb ceba, all, julivert i ou dur, barrejats amb vinagre, oli i sal. Perdiu a la vinagreta.
vinagrós -osa
1 adj. [LC] De gust semblant al del vinagre.
2 adj. [LC] De geni aspre. Un home vinagrós.
vinarossenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Vinaròs.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Vinaròs o als seus habitants.
vinater -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al vi. Indústria vinatera.
2 m. i f. [LC] [PR] [HO] Persona que comercieja en vi.
vinateria
1 f. [LC] [HO] Comerç de vi.
2 f. [HO] Botiga on es ven vi.
vinca
f. [LC] [BOS] [AGA] Herba del gènere Vinca, de la família de les apocinàcies, de tiges estèrils decumbents i radicants, les floríferes erectes o ascendents, fulles verdes tot l’any, oposades, ovades o oblongues, i flors blaves o blavoses, amb un tub força llarg i un limbe format per cinc lòbuls estesos, que es fa a les vores de rius i en boscos caducifolis humits, cultivada de vegades com a ornamental.
vincamina
f. [QU] Alcaloide principal de la Vinca minor i d’altres apocinàcies, del grup de l’indole, vasodilatador.
vincapervinca
f. [LC] [BOS] [AGA] VINCA.
vinçat -ada
adj. [LC] Que fa vinces o vetes. Una fusta, una pedra, vinçada.
vincenzi
f. [IT] Màquina derivada de la màquina jacquard, que evita la deterioració dels cartons en cas de mal funcionament.
vinclada
f. [LC] Fet de vinclar-se una cosa.
vincladís -issa
adj. [LC] Que es vincla fàcilment.
vinclament
1 m. [LC] Acció de vinclar o de vinclar-se.
2 1 m. [AQ] Deformació per curvatura de les parets, de les columnes i d’altres elements verticals que treballen per compressió, quan suporten càrregues excèntriques respecte a llurs eixos.
2 2 m. [LC] [EI] Deformació lateral d’una peça llarga que es corba en la part central per efecte d’una compressió excessiva exercida en el sentit de l’eix longitudinal.
vinclar
1 1 v. tr. [LC] Corbar (una cosa flexible). El vent vinclava les canyes del torrent.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Vinclar l’esquena davant dels poderosos. Res no podrà vinclar la seva voluntat.
1 3 intr. pron. [LC] Les canyes es vinclen amb el vent. Vinclar-se una post.
2 tr. [LC] VINCULAR.
vincle
m. [LC] Lligam, especialment la relació, unió, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Vincle moral. El vincle conjugal. Vincles de sang.
vinculable
adj. [LC] Que pot ésser vinculat.
vinculació
1 f. [LC] Acció de vincular o de vincular-se; l’efecte.
2 f. [HIH] Institució jurídica en què es feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions.
vinculant
adj. [LC] Que vincula.
vincular
1 v. tr. [LC] Lligar amb un vincle legal o moral. El matrimoni vincula els cònjuges. El secretari vincula les seves esperances en el favor del ministre.
2 intr. pron. [LC] Vincular-se als sectors més renovadors del país.
vindicació
f. [LC] Acció de vindicar o de vindicar-se.
vindicador -a
adj. i m. i f. [LC] Que vindica.
vindicar
1 v. tr. [LC] Defensar (algú) contra una imputació injusta. Van declarar per vindicar-lo de les faltes que se li havien imputat.
2 v. tr. [LC] Fer valer el propi dret (a una cosa).
3 intr. pron. [LC] JUSTIFICAR-SE.
vindicatiu -iva
1 adj. [LC] Que vindica.
2 adj. [LC] [DR] Que fa apologia defensant una persona injuriada o calumniada. Un discurs vindicatiu.
vindicta
1 f. [LC] Acció de reclamar el càstig del culpable perquè serveixi d’exemple.
2 f. [LC] Satisfacció, per raó de justícia, per la pena aplicada als delictes.
vindre
[LC] V. VENIR.
vinent
1 1 adj. [LC] Que ve.
1 2 adj. [LC] Següent a comptar des del dia que som. La setmana vinent. El mes vinent. L’any vinent. Dimarts vinent.
2 1 m. i f. [LC] Persona que ve.
2 2 [LC] anants i vinents V. ANANT.
viner -a
adj. [LC] Vinater 1. Una bota vinera.
vinet
1 m. [LC] [AGA] Vi flac.
2 m. [AGA] Vi que es troba molt bo.
vinga
1 interj. [LC] Exclamació emprada per a demanar una cosa que hom desitja tenir tot seguit, per a donar pressa, etc. Vinga la música!
2 interj. [LC] Expressió emprada per a indicar el caràcter apressat, insistent o durador d’una acció o d’un objecte. Al ball, tothom vinga donar voltes i més voltes! Vinga pastissos i més pastissos!
vinguda
1 1 f. [LC] Acció de venir. Esperem amb ànsia la vostra vinguda. La vinguda de Jesucrist a la terra. La vinguda del dia. La vinguda de les orenetes a la primavera. La vinguda de l’hivern.
1 2 [LC] anades i vingudes V. ANADA.
2 f. [LC] Acció d’acudir abundosament al mugró la llet d’una mamella. La vinguda de la llet a les parteres.
vini-
[LC] Forma prefixada del mot ll. vinum, ‘vi’. Ex.: vinicolorímetre.
vinícola
adj. [LC] [AGA] Relatiu o pertanyent a la vinicultura. Indústria vinícola.
vinicultor vinicultora
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que es dedica a la vinicultura.
vinicultura
f. [LC] [AGA] Elaboració del vi.
vinífer -a
adj. [LC] [AGA] Que produeix vi. Regió vinífera.
vinificació
f. [AGA] [LC] Conjunt de les operacions i dels processos de l’elaboració del vi.
vinificar
v. tr. [LC] [QU] Convertir (un suc que conté sucre) en líquid alcohòlic per fermentació. A les vinyes, es vinifica separadament el raïm blanc i el raïm negre.
vinil
m. [QU] Grup atòmic insaturat, de fórmula H2C=CH–, derivat de l’etilè per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen.
vinilbenzè
m. [QU] ESTIRÈ.
vinílic -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al grup vinil.
2 adj. [QU] Que conté un grup vinil.
vinós -osa
1 1 adj. [LC] Vinater 1.
1 2 adj. [LC] Que s’assembla al vi per alguna qualitat. Gust vinós.
2 1 m. [BOB] Carlet 1.
2 2 f. [BOB] CUA DE CAVALL.
vinositat
f. [LC] Qualitat de vinós.
vint
1 adj. [LC] [MT] Dues vegades deu, dinou més un. Una distància de vint quilòmetres.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el dinou, 20. Deu i deu fan vint.
2 2 m. [LC] El que fa vint en una sèrie numerada. El quilòmetre 20. El 20 de gener és festa. Agafa el 20, que porta sort.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre vint. Escriu un vint ben gros.
3 1 adj. [LC] [MT] Els numerals cardinals compresos entre vint i trenta són: vint-i-un, vint-i-una, 21; vint-i-dos, vint-i-dues, 22; vint-i-tres, 23; vint-i-quatre, 24; vint-i-cinc, 25; vint-i-sis, 26; vint-i-set, 27; vint-i-vuit, 28; vint-i-nou, 29.
3 2 m. [LC] [MT] Els mateixos numerals usats com a ordinals o substantius són: vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, etc. El 21 de febrer.
vintè -ena
1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té dinou davant seu, el que fa vint.
1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les vint parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La vintena part d’una cosa.
1 3 m. [LC] [MT] Un vintè, 1/20. Disset vintens, 17/20.
2 adj. [LC] [MT] Els ordinals i fraccionaris compresos entre vintè i trentè són: vint-i-unè, vint-i-unena; vint-i-dosè, vint-i-dosena; vint-i-tresè, vint-i-tresena; vint-i-quatrè, vint-i-quatrena; vint-i-cinquè, vint-i-cinquena; vint-i-sisè, vint-i-sisena; vint-i-setè, vint-i-setena; vint-i-vuitè, vint-i-vuitena; vint-i-novè, vint-i-novena.
vintejar
v. intr. [LC] VINTENEJAR.
vintena
1 f. [LC] Conjunt de vint unitats. Vam haver de fer sopar per a una vintena.
2 f. [LC] Vint anys. El meu net ja ha passat la vintena.
vintenejar
v. intr. [LC] Anar pels vint anys.
vintenni
m. [LC] Període de vint anys.
vinya
1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Liana caducifòlia de la família de les vitàcies, de branques noves llargues i primes, circells ramificats, oposats a les fulles, fulles cordiformes palmatilobades i irregularment dentades, flors petites, verdoses, en panícules oposades a les fulles, que en estat fructífer porten nombrosos fruits en baia, cultivada a gran escala, sovint en forma d’arbust baix, i de vegades subespontània, o potser silvestre, als boscos de ribera mediterranis (Vitis vinifera).
1 2 [LC] [BOS] [AGA] vinya del Tibet Liana caducifòlia de la família de les poligonàcies, de tiges volubles, fulles ovades i cordiformes, flors blanques en panícules molt vistoses i fruit en núcula, embolcat per tres tèpals externs, acrescents i alats de to rosat, originària de l’Àsia central i cultivada com a ornamental (Fallopia baldschuanica).
1 3 [LC] [BOS] [AGA] vinya verge Liana caducifòlia del gènere Parthenocissus, de la família de les vitàcies, exòtica, amb circells ramificats, sovint terminats en discos adhesius, fulles palmatilobades o palmaticompostes, flors petites i verdoses, disposades en panícules oposades a les fulles o terminals, i fruit en baia d’un blau negrenc, plantada als jardins per recobrir parets.
2 1 f. [AGA] [BOC] Camp plantat de vinyes. Anar a collir raïm a la vinya. Treballar a la vinya. Plantar una vinya. Veremar la vinya.
2 2 f. [LC] [AGA] Tros de terra on hom planta arbres fruiters i lleguminoses, a vegades amb algun cep entre les altres plantes.
2 3 [LC] la vinya del Senyor El món. De tot hi ha a la vinya del Senyor.
2 4 f. [LC] Allò que dona gran fruit, molt de profit, amb poc de treball. Amb aquest càrrec en Miquel ha trobat una vinya.
vinyar
m. [LC] [AGA] [BOC] Terreny extens plantat de vinyes.
vinyataire
m. i f. [LC] [AGA] [PR] VINYATER, VINYATERA.
vinyater vinyatera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que té, que conrea, vinyes.
vinyer
m. [LC] [AGA] [BOC] VINYAR.
vinyet
m. [LC] [AGA] [BOC] VINYAR.
vinyeta
1 f. [AR] [AF] [LC] Ornament que es posa al començament o al final d’un llibre, d’un capítol, al marge d’una plana, etc.
2 1 f. [LC] [AF] [CO] [AR] Dibuix que forma part d’una sèrie que explica una història.
2 2 f. [AF] [CO] Dibuix o il·lustració, generalment humorístic, imprès en un llibre, un diari o una revista, acompanyat o no d’un text.
2 3 f. [CO] [AR] Dibuix imprès o adossat a una etiqueta que es col·loca sobre diferents objectes amb finalitats comercials.
3 f. [AQ] Ornamentació característica de l’arquitectura gòtica consistent en un dibuix de fulles i de circells filigranats.
vinyòvol
m. [LC] [AGA] Encarregat de guardar una vinya.
vió
1 m. [LC] [IT] Llista o via, especialment llista d’ordit, estreta i poc espaiada.
2 m. pl. [LC] [IT] Teixit amb llistes longitudinals molt estretes. Els pagesos duien calces de vions.
viola1
1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Planta del gènere Viola, de la família de les violàcies, generalment herbàcia, de fulles ovades i cordiformes, dentades o crenades i amb estípules, flors zigomorfes esperonades, amb cinc pètals, els dos superiors dirigits cap amunt i els tres restants cap avall, i fruit en càpsula.
1 2 [BOS] viola boscana [o viola de bosc] Viola amb rizoma llenyós i de vegades amb estolons llargs, fulles totes en roseta basal, estípules linears o lanceolades, fimbriades, i flors de color violeta o blanques, oloroses, pròpia dels boscos i de llocs ombrívols (Viola alba).
1 3 [BOS] [AGA] viola d’olor Viola que fa estolons llargs i prims, radicants, amb les fulles força arrodonides, totes en roseta basal, les estípules ovades i les flors molt oloroses, violàcies o, més rarament, blanques o rosades, espontània en alguns boscos de ribera i sovint cultivada en els jardins (Viola odorata).
1 4 [BOS] viola de ca [o viola de gos] Viola de fulles estretament ovades, força agudes, totes caulinars, estípules fimbriades i flors inodores de color de violeta, que es fa en sòls àcids a les landes i pastures de muntanya (Viola canina).
1 5 [BOS] viola silvestre Viola de fulles en una roseta basal i també sobre les tiges, estípules fimbriades i flors violàcies inodores, pròpia dels boscos frescals (Viola sylvestris).
2 1 f. [BOS] viola blanca a) ANEMONE ALPINA.
2 1 [BOS] viola blanca b) LLIRI DE NEU.
2 2 [BOS] viola d’aigua PINGÜÍCULA.
2 3 [BOS] viola d’hivern LLIRI DE NEU.
2 4 [BOS] viola de galàpet [o viola de llop, o viola de pastor] HERBA FETGERA.
2 5 [BOS] [AGA] viola de Sant Josep VIOLER DE SANT JOSEP.
2 6 [BOS] viola de Sant Pere CICLAMEN BALEÀRIC.
2 7 [BOS] viola groga CALTA.
2 8 [BOS] viola morenera CICLAMEN BALEÀRIC.
3 1 f. [LC] ésser flors i violes V. FLOR.
3 2 [LC] tota la resta són violes Tota la resta no té importància.
4 f. [FLL] En els jocs florals, flor d’argent que s’ofereix a la millor composició de caràcter religiós.
viola2
1 1 f. [LC] [MU] Instrument cordòfon de la família del violí, intermediari entre el violí i el violoncel.
1 2 f. [MU] Instrument cordòfon d’origen medieval que es podia tocar amb arc, amb els dits o amb plectre.
1 3 [MU] viola d’arc [o viola de gamba] Instrument cordòfon tocat amb arc, desenvolupat en terres de la Corona catalanoaragonesa a partir del segle XV, que s’afinava en quartes i terceres.
1 4 [MU] viola de mà Instrument cordòfon que es toca polsant la corda directament amb els dits.
1 5 [MU] viola de roda Instrument cordòfon antic proveït d’un petit teclat per a la mà esquerra i d’una maneta per a la mà dreta, la qual acciona una roda que frega les cordes.
2 m. i f. [MU] [PR] VIOLISTA.
viola3
f. [LC] Joc que consisteix a saltar per damunt d’una persona ajupida, amb diverses variants i dificultats.
violable
adj. [LC] Que pot ésser violat, transgredit, profanat.
violaci -àcia
1 adj. [LC] De color morat blavós.
2 1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o arbustives, de fulles generalment simples amb estípules, flors regulars o zigomorfes, pentàmeres, amb el gineceu format per tres carpels soldats, i fruit en càpsula, a la qual pertanyen les violes i els pensaments.
2 2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
violació
1 1 f. [LC] Acció de violar.
1 2 f. [LC] PROFANACIÓ. Violació d’un sepulcre, d’un temple.
1 3 f. [LC] [DR] Acte carnal amb una persona comès en contra de la seva voluntat.
2 f. [AD] violació de domicili Delicte consistent a entrar en un domicili sense autorització o a romandre-hi contra la voluntat del propietari o de l’inquilí.
violador -a
adj. i m. i f. [LC] Que viola.
violament
m. [LC] VIOLACIÓ.
violar1
m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc poblat de violes.
violar2
1 v. tr. [LC] [DR] No complir, no obeir, (una cosa que hom ha de fer, ha de respectar). Violar una llei, un precepte, una regla. Violar la fe jurada. Violar un jurament, un secret.
2 v. tr. [LC] [DR] Cometre una acció no respectant (una cosa considerada sagrada), profanar. Violar una sepultura. Violar el domicili particular d’algú. Violar la correspondència.
3 v. tr. [LC] [DR] Fer un acte carnal (amb una persona), en contra de la seva voluntat.
violari
m. [RE] [DR] Pensió vitalícia.
violat -ada
1 1 adj. [LC] [FIF] Del color de la viola, morat clar.
1 2 m. [LC] [FIF] Color violat, situat en l’extrem de l’espectre solar, després de l’indi.
2 adj. [LC] Confeccionat amb violes. Xarop violat.
violència
1 f. [LC] Força o energia desplegada impetuosament. La violència del vent, de la tempesta, d’una sotragada sísmica. La violència d’un cop. Empènyer-lo amb violència.
2 f. [LC] PER EXT. La violència d’una passió, d’un desig. La violència d’una malaltia.
3 f. [LC] Abús de força. Usar de violència envers algú. Emprar la violència contra algú. Sofrir violència. Rebutjar la violència amb la violència.
4 [LC] fer violència a algú Fer-li fer quelcom a la força.
5 [LC] fer violència a un text Fer-li dir una cosa que no diu.
6 [LC] fer violència a una dona Violar-la.
7 [LC] fer-se violència Constrènyer-se amb esforç a fer quelcom.
8 [LC] violència de caràcter Facilitat a deixar-se emportar per la ira.
violent -a
1 adj. [LC] Que obra amb violència, que implica violència. Un vent violent. Una tempesta violenta.
2 adj. [LC] Intens, extrem. Una passió violenta. Un desig violent. Un esforç violent. Un contrast violent de colors. És un home d’un caràcter violent, es deixa emportar fàcilment per la ira. Retrets violents.
3 adj. [LC] Que hom fa a contracor, imposat per la força. És molt violent per a mi d’haver-li de dir que no torni. Estar violent en un indret.
violentament
adv. [LC] D’una manera violenta.
violentar
v. tr. [LC] Constrènyer (algú) per la violència, fer-li violència. No convé violentar la joventut dedicant-la a oficis contra la seva aptitud i inclinació. Violentar l’ordre natural de les coses.
violer1
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les crucíferes, poc o molt tomentosa i blanquinosa, de fulles oblongues, enteres o gairebé, flors violàcies o purpúries, flairoses, en raïms terminals molt vistosos, i fruits en síliqua, que es fa a les roques, als murs i als talussos, prop de les habitacions humanes, i que es cultiva també als jardins sota una forma de flors purpúries, rosades o blanques, sovint dobles (Matthiola incana).
2 [BOS] [AGA] violer groc Planta de la família de les crucíferes, molt semblant al violer, però de fullatge no blanquinós i de flors grogues, també molt flairoses, originària del Mediterrani oriental i cultivada com a ornamental (Erysimum cheiri o Cheiranthus cheiri).
3 [BOS] violer marí Planta de la família de les crucíferes, molt semblant al violer, però amb les fulles inferiors dentades o pinnatipartides i les flors d’un rosa violaci, que es fa a les platges arenoses del litoral marí (Matthiola sinuata).
4 [BOS] violer de Maó Planta de la família de les crucíferes, semblant al violer, però pubescent i d’un verd cendrós, amb les fulles més amples, les flors de color de rosa o violàcies i les síliqües més primes, mig penjants, originària del Mediterrani oriental i de vegades cultivada als jardins (Malcolmia maritima).
5 [BOS] [AGA] violer de Sant Josep Herba de la família de les primulàcies, pubescent i glandulosa, de fulles en roseta basal, una mica suculentes, ovades o oblongues i dentades, i flors violàcies o purpúries, tubuloses i amb cinc lòbuls escotats, disposades en umbel·la unilateral sobre peduncles nus, que es fa a les escletxes de les roques silícies dels Alps i els Pirineus (Primula latifolia).
violerar
m. [LC] [AGA] [BOC] VIOLAR1.
violeria
1 f. [MU] Ofici de violer.
2 f. [MU] Obrador de violer.
violeta
1 1 f. [BOS] Viola1 1.
1 2 f. [LC] [BOS] [AGA] VIOLA D’OLOR.
2 1 f. [BOS] [AGA] violeta africana Planta herbàcia de la família de les gesneriàcies, de fulles en roseta basal, piloses, ovades, gruixudes, d’un verd fosc per sobre, vermelloses i amb els nervis molt prominents per sota, i flors una mica irregulars, simpètales, amb cinc pètals violacis, rosats o blancs, i dos estams grocs, disposades en cimes curtes, originària de l’Àfrica oriental i cultivada en interiors (Saintpaulia ionantha).
2 2 [BOS] violeta de mar VIOLER MARÍ.
2 3 [BOS] violeta de penyal [o violeta roquera] Mata de la família de les papilionàcies, de tiges flexuoses, fulles pinnaticompostes i glauques, amb els folíols oblongs, flors grogues amb olor de violeta, disposades en petites umbel·les, i fruit articulat amb els segments en forma de ferradura o de mitja lluna, que viu a les roques calcàries de les Illes Balears (Hippocrepis balearica).
2 4 [BOS] violeta silvestre VIOLA SILVESTRE.
3 adj. [LC] [FIF] Del color de la violeta.
4 1 m. [LC] [FIF] Color violeta.
4 2 [LC] [QU] violeta cristall Colorant del trifenilmetà.
4 3 [LC] [QU] violeta de genciana Colorant bàsic d’anilina, mescla de pararosanilines metilades.
violí1
1 m. [LC] [MU] El més petit d’una família d’instruments de corda formats per una caixa de ressonància de fusta amb dos forats en forma de S i un mànec a l’extrem del qual van les clavilles per a tibar les cordes, que arrenquen d’una peça fixada a l’altre extrem de la caixa i passen sobre un pont, fent hom sonar les cordes fregant-les amb un arquet. Tocar el violí. Mestre de violí.
2 m. i f. [MU] [PR] VIOLINISTA.
violí2
m. [BOS] [AGA] Herba del gènere Oxalis, de la família de les oxalidàcies, de fulles totes basals, trifoliolades i amb els folíols en forma de cor invertit o quasi triangulars, flors regulars, disposades en inflorescències umbel·liformes sobre peduncles nus, i fruit en càpsula, originària d’Amèrica del Sud i introduïda com a planta de jardí, que a causa dels seus prolífics bulbs i rizomes s’ha estès fàcilment, el nom de la qual és degut al color normalment violaci dels seus pètals.
violinista
m. i f. [LC] [PR] [MU] Persona que toca el violí.
violista
m. i f. [MU] [PR] Persona que toca la viola.
violó
m. [LC] [MU] Instrument cordòfon antic de la família de les gambes, antecessor del contrabaix modern.
violoncel
1 m. [LC] [MU] Instrument de la família del violí, que sona una octava més greu que aquest i es toca assegut tenint-lo en posició vertical entre els genolls.
2 m. i f. [MU] [PR] VIOLONCEL·LISTA.
violoncel·lista
m. i f. [LC] [PR] [MU] Persona que toca el violoncel.
vionar
v. tr. [LC] [IT] Fer vions (especialment a un teixit).
viot
1 m. [LC] Llista o via que presenta alguna cosa.
2 1 m. [IT] Llista de fils de color diferent dins una mateixa faixa, en l’ordissatge.
2 2 m. [IT] Peça ordida i disposada a tall de corda, tal com surt dels ordidors a mà, a punt d’ésser enrotllada damunt un plegador.
viperat -ada
1 adj. [HIG] En heràld., que té els perfils exteriors formats per dents d’angles quadrats, s’aplica a una peça.
2 adj. [HIG] Que té forma de dents d’angles quadrats, s’aplica a una partició.
viperí -ina
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’escurçó.
vipèrids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils ofidis, de cos generalment curt i rabassut i cua curta, amb el cap en forma triangular, recobert d’escates molt petites i eventualment proveït d’espines o bé de banyes, amb glàndules verinoses i dents inoculadores, presents a Europa, Àsia i Àfrica, que comprèn els escurçons.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
viperina
f. [BOS] LLENGUA DE BOU.
vira
1 f. [LC] [DE] Fletxa prima i de punta molt aguda.
2 f. [IMI] Tira que, per a reforç del calçat, es cus entre la sola i la pell.
3 f. [LC] Part no greixosa de la cansalada viada.
4 f. [LC] Franja de distint color. La vira de la barretina.
virada
f. [LC] Acció de virar.
virador
m. [CO] Bany emprat per a efectuar el viratge d’una prova fotogràfica.
virago
f. [LC] Dona homenenca.
virar1
v. tr. [LC] [IMI] Posar vires (al calçat).
virar2
1 v. intr. [LC] Una nau, un vehicle, girar més o menys a un costat o a un altre. Virar en rodó. Virar a llevant.
2 tr. [LC] Fer girar. Virar la nau. Virar l’argue.
3 1 tr. [LC] [IT] Canviar la intensitat d’un color, fer prendre un altre color, sota l’acció d’algun agent (especialment a un teixit que ha estat tenyit).
3 2 tr. [CO] Acolorir (una fotografia en blanc i negre).
4 intr. [QU] En quím., un viratge, convertir-se en un marcador.
virasi
f. [BI] Infecció produïda per virus que es poden filtrar.
virat1
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant que viu a les praderes de l’Amèrica del Nord (Antilocapra americana).
virater
m. [HIH] El qui tenia per ofici de fabricar vires o sagetes.
viratge
1 1 m. [LC] Virada que es fa fer a un cotxe.
1 2 m. [LC] Lloc d’un camí on cal fer una virada més o menys forta.
2 m. [QU] En quím., canvi de coloració o d’aspecte d’un indicador en una volumetria, el qual indica que s’ha assolit el punt final o d’equivalència d’una valoració.
virató
m. [LC] [DE] Fletxa prima.
virescència
f. [LC] Qualitat de virescent.
virescent
adj. [LC] Que comença a ésser verd.
viret
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels tríglids, amb el dors de color gris o olivaci i la línia lateral blanca, amb una espina a cada escata de la línia lateral (Eutrigla gurnardus).
virginal1
m. [MU] Antic instrument de teclat de cordes pinçades de la família del clavicèmbal.
virginal2
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una verge. Membrana virginal.
2 adj. [LC] Que és innocent i pur, com pertanyent a una verge. Candor virginal. Un aire de felicitat virginal.
virginalista
m. i f. [MU] Persona que toca el virginal.
virginalment
adv. [LC] D’una manera virginal.
virginitat
f. [LC] [ZOA] Estat o condició d’una persona que és verge.
virgular
adj. [LC] Que té la forma de vírgula.
víric -a
adj. [BI] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al virus.
viril
1 adj. [LC] [MD] Que pertany al sexe masculí, a l’home fet, capaç de procrear. Membre viril. Edat viril.
2 adj. [LC] Que té energia baronívola. Un monarca viril.
virilisme
1 m. [ZOA] [PS] Desenvolupament dels caràcters físics i mentals de l’home en la dona.
2 m. [ZOA] [PS] [MD] Alteració en l’individu de sexe femení en el qual es manifesten caràcters sexuals secundaris masculins, com ara hirsutisme o veu greu, a causa de diversos trastorns endocrins.
virilitat
1 f. [LC] [MD] Qualitat de viril.
2 f. [LC] [MD] Edat viril.
virilment
adv. [LC] D’una manera viril.
virió
m. [BI] Partícula vírica destinada a la propagació, constituïda per una zona central ocupada per l’àcid nucleic i un embolcall proteic envoltat en ocasions per capes accessòries.
virior
f. [LC] VIGORIA.
viró1
m. [LC] [ZOI] Larva que neix dels ous dipositats en les viandes per certs insectes.
viroide
m. [BI] Partícula infecciosa d’àcid nucleic de baix pes molecular, que no està protegida per un embolcall proteic com els virus autèntics.
virolai
m. [FLL] [MU] [LC] Composició poètica antiga per a ésser posada en música.
virolar
v. intr. [LC] Mostrar-se virolat. Quan arriba el bon temps i els horts comencen a virolar.
virolat -ada
1 adj. [LC] Que presenta colors varis i vius.
2 adj. [LC] PER EXT. Un estil virolat.
viròleg viròloga
m. i f. [PR] Persona versada en virologia.
virolet
m. [LC] [JE] Ballaruga de cos prismàtic amb una lletra distinta a cada cara lateral, que servia originàriament per a jugar a un joc d’atzar en què decidia la sort la posició en què restava quan parava de ballar.
virolla
1 1 f. [LC] Peça ordinàriament de metall que es posa, encerclant-lo, a l’extrem d’un bastó, d’un paraigua, d’una ombrel·la, etc., oposat al puny.
1 2 f. [LC] Peça tubular curta emprada per a inserir-hi una altra peça a la qual protegeix.
1 3 f. [AQ] Eixamplament de l’extrem d’un tub per a encaixar-hi un element que el perllongui.
1 4 f. [EE] Culot 2 2.
2 f. pl. [LC] POP. Diners.
virologia
f. [BI] Part de la microbiologia que estudia específicament els virus.
vironer -a
adj. [LC] [ZOI] Que diposita els seus ous en les viandes. Mosca vironera.
virosi
f. [MD] [BI] Afecció per virus.
virosta
f. [AGF] Conjunt de residus vegetals poc descompostos que s’acumulen a la superfície del sòl, especialment en els boscos.
virotja
f. [ZOO] BALDRIGA PUFÍ.
virregnal
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al virrei o al virregnat.
virregnat
1 m. [LC] [HIH] Dignitat o càrrec de virrei.
2 m. [LC] [HIH] Temps que dura el càrrec de virrei.
3 m. [LC] [HIH] Districte governat per un virrei.
virrei virreina
1 m. i f. [LC] [HIH] [PR] Governador d’una contrada o província en nom i amb autoritat del rei. El virrei de l’Índia anglesa.
2 f. [LC] Muller del virrei.
3 m. [HIH] Lloctinent general de cada un dels regnes de la Corona d’Aragó.
virtual
1 adj. [LC] [FS] Que no és sinó en potència. Portar una realitat virtual a tota la seva plenitud.
2 adj. [IN] Que ha estat creat artificialment, per analogia amb el món real, i es representa en un sistema audiovisual. Espai virtual. Imatge virtual.
virtualitat
f. [LC] Qualitat de virtual.
virtualment
adv. [LC] D’una manera virtual.
virtuós -osa
1 1 adj. [LC] Que practica la virtut. Un home virtuós.
1 2 adj. [LC] Conforme a la virtut. Una acció virtuosa.
2 m. i f. [LC] Persona que excel·leix en la tècnica del seu art, especialment a tocar un instrument musical. Era un virtuós del piano.
virtuosament
adv. [LC] D’una manera virtuosa.
virtuosisme
1 m. [MU] [LC] Habilitat extraordinària en la pràctica d’un art, especialment en l’execució musical.
2 m. [LC] [MU] Tècnica de l’execució instrumental o vocal virtuosística. Estudis de virtuosisme.
virtuosístic -a
adj. [MU] Relatiu o pertanyent al virtuosisme.
virtuositat
f. [LC] [MU] Virtuosisme 1.
virtut
1 1 f. [LC] Potència, eficàcia, d’alguna cosa. La virtut medicinal d’una planta. Perdre un remei amb el temps la seva virtut.
1 2 [LC] no tenir virtut No tenir força, vigor.
1 3 [LC] [AD] en virtut de loc. prep. Per l’acció de. En virtut del que disposa el reglament…
2 1 f. [LC] [RE] Pràctica habitual del bé. El camí de la virtut.
2 2 f. [LC] [RE] Disposició de l’ànim per a les accions conformes a la llei moral. La virtut de la temprança.
2 3 [LC] virtut cardinal Virtut de les quatre a què hom pot reduir totes les altres virtuts pròpies del comportament humà. Les virtuts cardinals són la prudència, la justícia, la fortalesa i la temprança.
2 4 [LC] [RE] virtut teologal Virtut cristiana que té per objecte Déu mateix. Les virtuts teologals són la fe, l’esperança i la caritat.
2 5 f. [LC] [RE] Capacitat de l’ànima de defugir tal o tal ordre de transgressions a la llei moral.
2 6 f. [LC] CASTEDAT. Guardar la virtut enmig de les temptacions.
2 7 f. [LC] MÈRIT. Ha tingut la virtut d’esperar-lo fins ara.
3 f. [RE] [usat generalment en pl.] En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al segon cor de la segona jerarquia.
virulència
1 f. [LC] [MD] Qualitat de virulent.
2 f. [BI] En microbiologia, grau de patogenicitat entre les diferents soques que componen una espècie.
virulent -a
1 1 adj. [BI] [MD] Maligne, molt patogen, extremament metzinós.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una invectiva virulenta.
2 1 adj. [MD] Causat per un virus.
2 2 adj. [MD] Que participa de la natura dels virus.
virulentament
adv. [LC] Amb virulència.
virumbella
f. [LC] [BOS] Vidiella 1.
virus
1 1 m. [LC] [BI] [MD] Individu d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, històricament units pel fet de no poder ésser retinguts per filtres bacterians, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris, que consta d’un nucli central constituït per àcid desoxiribonucleic o per àcid ribonucleic i envoltat per una coberta proteica o càpsida. El virus de la verola. Inocular el virus de la vacuna.
1 2 [BI] [MD] virus DNA Virus constituït per àcid desoxiribonucleic.
1 3 [BI] [MD] virus RNA Virus constituït per àcid ribonucleic.
2 m. [LC] [MD] Humor orgànic patològic, especialment el pus.
3 m. [LC] Cosa molt nociva o maligna. El virus del racisme.
4 m. [IN] Programa d’ordinador que té capacitat per a reproduir-se i transmetre’s independentment de la voluntat de l’usuari, sovint creat amb intencions destructives o il·legals.
vis1
m. [LC] [EI] [IMF] Caragol 3 1.
vis2
f. [LC] vis còmica Força còmica, capacitat de fer riure. Una actriu que destaca per la seva vis còmica.
visar1
v. tr. [LC] [AD] [DR] Verificar (una acta, un certificat o un altre document) i posar-hi la conformitat perquè tingui validesa.
visar2
1 v. tr. [LC] Dirigir la visual (a l’indret on es vol llançar alguna cosa). Els artillers visaren el campanar.
2 v. tr. [LC] Tenir en vista.
visat
1 1 m. [AD] [DR] Fórmula de conformitat que es posa en un document que es visa, especialment la que els cònsols estampen en els passaports, requerida per alguns països als estrangers que volen passar la seva frontera.
1 2 m. [AD] [DR] Document on hi ha el visat.
2 m. [AD] En les oficines, senyal que es posa en un document per tal de saber que ja ha estat objecte de l’operació a què ha d’ésser sotmès.
visatge
m. [LC] Aspecte del rostre d’una persona. Quin visatge tan alegre, la noia!
vis-a-vis
[inv.]
1 m. [LC] Comunicació entre un pres i els seus familiars o coneguts propers en què és possible el contacte físic.
2 m. [LC] Comunicació especial, que pot ésser de tipus sexual, que manté un pres amb una altra persona.
visc
m. [LC] [BOS] VESC.
visca
1 interj. [LC] Exclamació usada per a desitjar llarga vida i prosperitat a una persona o a una institució. Visca Catalunya!
2 1 interj. [LC] Exclamació d’alegria provocada per l’anunci d’alguna cosa positiva. Demà acabem les classes. Visca!
2 2 m. [LC] Aclamació entusiasta. Ressonaren visques per tota la vila.
3 interj. [LC] ANT. Expressió usada per a agrair una propina.
viscatxa
f. [ZOM] Mamífer rosegador de la família dels xinxíl·lids, propi de l’Amèrica del Sud (Lagidium viscacia).
víscera
f. [LC] [ZOA] [MD] Òrgan intern d’un animal, especialment els continguts a les cavitats toràcica i abdominal.
visceral
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a les vísceres.
2 1 adj. [LC] Íntim i profund. Aquell home li despertava una antipatia visceral.
2 2 adj. [LC] No controlat pel raonament. De vegades té reaccions molt viscerals.
visceralitat
f. [LC] Qualitat de visceral.
viscós -osa
1 adj. [LC] [FIF] VESCÓS. La mel és més viscosa que l’aigua.
2 adj. [LC] [FIF] Dotat de viscositat.
3 f. [IT] [QU] Solució aquosa, molt apegalosa, obtinguda dissolent residus de cotó o polpa de fusta o de cel·lulosa en una solució d’hidròxid de sodi i tractant-la amb disulfur de carboni, emprada en la fabricació del raió i de la cel·lofana.
viscosímetre
m. [FIF] [FIM] [QU] Aparell per a mesurar el grau de viscositat d’un líquid.
viscositat
1 f. [LC] [FIF] [QU] Qualitat de viscós.
2 f. [FIF] [LC] [QU] Resistència que ofereix un fluid al moviment relatiu de les seves partícules. La viscositat dels líquids disminueix en pujar la temperatura.
visera
1 f. [LC] [ED] Part anterior de l’elm que s’abaixava per cobrir la cara.
2 f. [LC] [ED] Ala de cuir, de plàstic o d’altres materials, col·locada a la part anterior d’una gorra o d’una altra lligadura per a resguardar la vista. Una gorra amb visera llarga.
3 f. [LC] [ED] Peça de cartó, de plàstic, etc., anàloga a la visera d’una gorra, però independent, que se subjecta al cap per mitjà d’una cinta o d’una goma.
visibilitat
1 f. [LC] Qualitat de visible.
2 f. [LC] Possibilitat de veure des de certa distància, a través d’un medi determinat, etc. Un revolt sense visibilitat. Amb tanta boira hi ha molt poca visibilitat.
visible
1 adj. [LC] Que pot ésser vist, que és perceptible per l’ull. Estel visible. El món visible.
2 adj. [LC] Que és perceptible, que té una realitat material. El cap visible de l’Església.
3 adj. [LC] Que es manifesta clarament. És visible que ell està enutjat.
4 [LC] estar visible Estar en estat de rebre una visita, disposat a rebre-la.
visiblement
adv. [LC] D’una manera visible.
visigòtic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als visigots. Dret visigòtic. Art visigòtic. Escriptura visigòtica.
visigotisme
m. [HIH] Manteniment del llegat cultural visigòtic.
visió
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Funció del sentit de la vista. Visió binocular. Visió de lluny, de prop.
1 2 [LC] Fet de veure. Els núvols poden complicar la visió de l’eclipsi de sol.
1 3 [LC] La cosa vista. Es presentà als seus ulls una visió horrorosa.
1 4 [ZOA] [MD] Agudesa visual.
1 5 [RE] visió beatífica Visió de Déu, en la qual consisteix la benaventurança.
1 6 [FS] [PS] visió intel·lectiva INTEL·LECCIÓ.
2 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Il·lusió per la qual creiem veure allò que no tenim davant els nostres ulls, que ens representa com a reals coses que no existeixen sinó en la nostra imaginació. Veure visions.
2 2 [LC] restar com qui veu visions Restar atònit, meravellat.
visionadora
f. [JE] MOVIOLA.
visionar
v. tr. [CO] Veure (una projecció cinematogràfica o televisiva) amb finalitats professionals.
visionari -ària
adj. [LC] [RE] Que té visions, que veu coses que no existeixen sinó en la seva imaginació.
visir
1 m. [LC] [HIH] [PR] [ISL] Funcionari executiu d’alguns països islàmics.
2 m. [LC] [HIH] [PR] [ISL] Ministre d’un país islàmic.
visirat
1 m. [LC] [HIH] [ISL] Càrrec de visir.
2 m. [LC] [HIH] [ISL] Temps que dura el càrrec de visir.
visita
1 1 f. [LC] Acció d’anar a veure algú a casa seva per amistat, per cortesia, per parlar d’un afer, etc. Fer una visita. Rebre una visita. Tenir visites. Visita de compliment, de cortesia.
1 2 [LC] tornar la visita a algú Visitar-lo en correspondència a una anterior visita seva.
1 3 [LC] visita de metge Visita molt breu.
1 4 f. [LC] Persona que visita. L’Eulàlia és visita de casa. Rebre les visites.
2 1 f. [LC] [MD] Acció d’anar un metge a veure un malalt, d’anar algú a veure un pobre, un malalt, per socórrer-lo. Pagar les visites que ha fet un metge. L’hora de la visita en un hospital. La visita dels pobres de la parròquia.
2 2 f. [LC] [MD] Observació d’un malalt que ha anat al metge perquè aquest faci una diagnosi i apliqui el remei convenient.
3 1 f. [LC] Acció d’anar a veure alguna cosa per informar-se del seu estat, inspeccionar-la, conèixer-la, etc. Una visita d’inspecció. La visita dels museus d’una ciutat.
3 2 [LC] [RE] visita pastoral Visita que fa el bisbe per inspeccionar les esglésies de la seva diòcesi.
3 3 f. [HIH] Al regne de Castella, inspecció de la gestió dels funcionaris públics, efectuada per uns jutges especials, nomenats pel rei.
visitable
adj. [LC] Que pot ésser visitat.
visitació
f. [LC] [RE] Festa catòlica en què se celebra la visita de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabet.
visitador -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que visita. És una visitadora assídua de les galeries d’art.
1 2 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa visites a domicili amb un fi professional.
1 3 m. i f. [PR] [MD] visitador mèdic Persona que visita els metges per promocionar productes d’un laboratori farmacèutic.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona encarregada de fer visites d’inspecció o de reconeixement.
visitant
m. i f. [LC] Persona que visita.
visitar
1 v. tr. [LC] Fer una visita (a algú o a alguna cosa). Em ve a visitar sovint. He estat a visitar el meu oncle, que ha arribat d’Amèrica. He d’anar a visitar un malalt greu. Visitar els monuments d’una ciutat.
2 [LC] [RE] visitar les esglésies Anar-hi com a acte de devoció.
visiu -iva
adj. [LC] Que serveix a la visió. Potència visiva.
visó
1 1 m. [ZOM] Mamífer carnívor del gènere Mustela, de la família dels mustèlids, de color burell i pell molt valuosa, que viu en estat salvatge, fent el cau prop de l’aigua, i en granges de cria.
1 2 [ZOM] visó americà Visó que viu a l’Amèrica del Nord (Mustela vison).
1 3 [ZOM] visó europeu Visó de distribució geogràfica restringida actualment a alguns punts d’Europa (Mustela lutreola).
2 m. [LC] [IQA] Pell de visó adobada.
visor
1 m. [FIF] [DE] Sistema òptic per a visar amb instruments topogràfics, càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques, etc., o per a apuntar determinades armes.
2 [FIF] visor nocturn Visor emprat per a fer visibles escenes amb poca il·luminació.
3 m. [DE] Alça telescòpica d’algunes armes de foc.
visquercí
m. [BOS] VESC.
vista
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Facultat de veure o de percebre els objectes amb els ulls. El sentit de la vista.
1 2 f. [LC] [ZOA] [MD] Sentit, òrgan, de la visió. Tenir bona vista, mala vista. Ésser llarg de vista, curt de vista. Vista cansada. Vista obliqua. Perdre la vista. Tornar la vista als orbs. Clavar la vista sobre algú. Malalties de la vista. Fer el sol mal a la vista. Tenir la vista delicada. Curar la vista.
1 3 [LC] tenir la vista als dits Tenir l’hàbit de tocar-ho sempre tot.
1 4 [LC] tenir la vista curta No veure-hi bé de lluny.
1 5 [LC] tenir la vista llarga Veure-hi de lluny.
2 1 f. [LC] Acció de veure. Impedir la vista d’una cosa. Permetre, facilitar la vista d’una cosa. A la vista d’aquell espectacle, van estimar-se més callar. Testimoni de vista.
2 2 f. [LC] Allò que es veu des d’un punt. Des d’ací podrem fruir d’una vista esplèndida. Tenir vista sobre la plaça. Estar una cosa a la vista. A vista de tothom. Des del punt de vista del deure.
2 3 [LC] perdre algú de vista Cessar de veure’l, de freqüentar-lo. Fa tres anys que l’he perdut de vista.
2 4 [LC] perdre alguna cosa de vista Cessar de veure-la.
2 5 [LC] tenir vista sobre un veí Tenir una obertura donant vista sobre la casa del veí.
2 6 [LC] a vista d’ocell loc. adv. Mirant des d’un punt elevat.
2 7 [LC] a primera vista loc. adv. En un primer examen, sense haver-ho vist d’abans.
2 8 f. [LC] [AR] Representació pictòrica, gràfica, d’un indret. He comprat vistes de la Vall d’Aran.
2 9 [LC] [CO] prendre vistes Filmar, fotografiar.
3 1 f. [LC] Facultat de veure amb el pensament.
3 2 f. [LC] Concepció que hom es forma d’alguna cosa.
4 f. [DR] Moment processal en què el jutge o el tribunal que entén en un afer pendent de sentència escolta la relació del secretari i els informes de les parts, juntament amb les proves pericials i testificals i l’interessat.
5 1 [LC] en vista de loc. prep. Considerant, atenent. En vista del fracàs crec que no hem d’insistir en l’empresa.
5 2 [LC] amb vista a loc. prep. Pensant en, amb la intenció de.
5 3 [LC] en vistes de loc. prep. A LES ENVISTES DE.
5 4 [ECT] a la vista loc. adj. a) Totalment exigible, sense un termini determinat, s’aplica a un dipòsit o a un compte bancari.
5 4 [ECT] a la vista loc. adj. b) Que té com a venciment el dia de la seva presentació al deutor. Lletra de canvi a la vista.
6 m. i f. [LC] [PR] Funcionari de duanes que té al seu càrrec la supervisió dels gèneres.
vistent
1 adj. [LC] Que atrau la vista, l’atenció. Amb el rostre animat de vistent alegria.
2 adj. [LC] VISTÓS. Un home vistent.
vistiplau
m. [AD] Verificació i conformitat d’un certificat, d’una actuació, etc. El certificat ha de dur el vistiplau del president.
vistós -osa
adj. [LC] Que fa goig de veure, que atreu la mirada pel seu bell aspecte, pel color, etc. La vistosa indumentària de la guàrdia imperial. Ocells que tenen un plomatge vistós.
vistosament
adv. [LC] D’una manera vistosa.
vistositat
f. [LC] Qualitat de vistós.
visual
1 adj. [CO] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la visió. Imatges visuals.
2 f. [LC] [FIF] Línia recta que va des de l’ull de qui mira al punt mirat.
visualitat
f. [LC] Qualitat d’una cosa quant a la seva visió.
visualització
f. [LC] Acció de visualitzar; l’efecte.
visualitzador
1 m. [EE] Dispositiu electrònic utilitzat en aparells de mesura en què es mostra una representació visible analògica o digital d’una magnitud.
2 m. [IN] [LC] En inform., dispositiu electrònic que permet la representació de les dades generalment en una pantalla.
visualitzar
1 v. tr. [CO] Formar en cinema i en televisió (imatges visuals de l’enquadrament, dels moviments, dels plans, etc.), per imaginar el resultat un cop la pel·lícula o el programa estiguin muntats.
2 v. tr. [IN] En inform., fer visible (una informació) per mitjà d’un recurs tècnic determinat.
visura
f. [LC] Acció de visurar. Van publicar el treball sense la visura d’una persona experimentada.
visurador visuradora
m. i f. [LC] Persona que visura.
visurar
v. tr. [LC] Examinar o reconèixer visualment. Exposaren els diversos projectes perquè tothom pogués visurar-los i demanar les explicacions que fossin del cas.
vit
1 m. [LC] Membre viril de certs animals. Vit de bou, d’ase.
2 m. [LC] [ZOP] vit d’en Gaona Fadrí 4.
vitàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies llenyoses, la majoria lianes amb circells, de fulles esparses sovint amb estípules, flors petites reunides en inflorescències i fruit en baia, a la qual pertanyen la vinya i la vinya verge.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
vital
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la vida.
2 adj. [LC] Essencial a la vida d’un individu o d’una col·lectivitat. Funcions vitals. Espai vital.
3 adj. [LC] De què depèn absolutament una cosa. Una qüestió vital.
vitalici -ícia
1 1 adj. [LC] Que dura des que s’obté fins a la fi de la vida. Un càrrec vitalici. Una pensió vitalícia.
1 2 adj. [LC] Que frueix d’un càrrec vitalici. Senador vitalici.
2 m. [LC] [DR] Dret del censalista a rebre una pensió periòdica anual durant la vida d’una o dues persones que visquin en el moment de la constitució del cens.
vitalicista
m. i f. [DR] Beneficiari d’un vitalici o d’una renda vitalícia.
vitalisme
1 m. [FS] [LC] Doctrina que considera els fenòmens biològics com a irreductibles als processos fisicoquímics.
2 m. [FS] Tendència filosòfica, de caràcter antiintel·lectualista, que pren la vida com a categoria clau, tant per a la interpretació de la realitat com per als judicis de valor.
vitalista
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent al vitalisme o als vitalistes.
2 adj. i m. i f. [FS] Partidari del vitalisme.
vitalitat
1 f. [LC] Qualitat de vital.
2 f. [LC] Força vital, principi de vida. La vitalitat d’un ou.
3 f. [LC] Grau de vigor o de prosperitat de quelcom. Una dona plena de vitalitat. La vitalitat d’un poble. La vitalitat d’un parlar. La vitalitat d’un sufix.
vitalització
f. [LC] Acció de vitalitzar.
vitalitzador -a
adj. [LC] Que vitalitza.
vitalitzar
1 v. tr. [LC] Donar vida, vitalitat, (a alguna cosa).
2 v. tr. [LC] Acréixer la vida, la vitalitat, (d’alguna cosa).
vitalment
adv. [LC] D’una manera vital.
vitamina
f. [BI] [QU] [MD] Substància orgànica necessària en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
vitaminat -ada
adj. [HO] Que té incorporada alguna vitamina per tal de millorar-ne el valor nutritiu. Llet vitaminada per a infants.
vitamínic -a
1 adj. [MD] [BI] [QU] Relatiu o pertanyent a les vitamines.
2 adj. [MD] [BI] VITAMINÓS.
vitaminós -osa
adj. [BI] [MD] Que conté vitamines.
vitand -a
adj. [LC] Que cal evitar. Pensaments vitands.
vitel
m. [BI] Dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos i glicogen, acumulat en el citoplasma dels ous de la majoria d’animals per a la nutrició de l’embrió.
vitel·la
f. [AF] [BB] [IQA] [AGR] Pergamí de qualitat superior, que es caracteritza per una gran finor i blancor, fabricat amb pell de vedell molt jove o nonat.
vitel·lí -ina
1 1 adj. [ZOA] [LC] [BI] Relatiu o pertanyent al vitel.
1 2 f. [ZOA] MEMBRANA VITEL·LINA.
2 1 adj. [LC] D’un color groc similar al del rovell de l’ou.
2 2 f. [BI] [QU] OVOVITEL·LINA.
vitenc -a
adj. [LC] Que té molta vitalitat, molta resistència. S’armà un ball d’allò més vitenc.
vitet
m. [AGA] [LC] [HO] Bitxo 1.
viteta
f. [LC] [ZOM] Cria femella del bestiar cabrum.
viti-
[LC] Forma prefixada del mot ll. vitis, ‘cep’, ‘vinya’. Ex.: viticultura.
vitícola
adj. [AGA] [LC] Relatiu o pertanyent a la viticultura.
viticultor viticultora
m. i f. [AGA] [PR] [LC] Persona que es dedica al conreu de la vinya.
viticultura
f. [AGA] [LC] Conreu de la vinya.
vitiligen
m. [MD] Anomalia pigmentària de la pell, de caràcter hereditari i familiar, que es manifesta per plaques blanques despigmentades voltades d’una vora normal o hiperpigmentada.
vitiligo
m. [MD] VITILIGEN.
vitivinícola
adj. [AGA] Relatiu o pertanyent a la vitivinicultura.
vitivinicultura
f. [AGA] Conreu de les vinyes destinades a l’elaboració de vi.
vitrac
m. [BOS] Herba de la família de les liliàcies, bulbosa, del grup dels alls, de fulles linears força amples i flors blanques en umbel·la laxa, finalment penjant cap a un costat, que es fa als herbassars ruderals poc o molt humits de les terres mediterrànies (Allium triquetrum).
vitrall
m. [AR] [AQ] Vidriera de colors, emplomada i construïda formant un dibuix, pròpia de finestrals, lluernes i altres obertures d’edificis.
vitraller -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als vitralls.
2 m. i f. [LC] [AR] Artista que exerceix l’art de la vitralleria.
vitralleria
1 f. [LC] [AR] Art de fer vitralls.
2 f. [LC] Obra de vitraller.
3 f. [LC] Obrador de vitraller.
vitre
m. [LC] [IT] Lona fina.
vitri vítria
1 1 adj. [LC] De vidre.
1 2 adj. [LC] Transparent com el vidre.
2 adj. [GL] Format principalment de vidre magmàtic. Roques vítries.
vitri-
[LC] V. VITRO-.
vítric -a
adj. [LC] VIDRENC.
vitrificable
adj. [LC] Que pot ésser vitrificat.
vitrificació
f. [LC] Acció de vitrificar o de vitrificar-se; l’efecte.
vitrificar
1 1 v. tr. [IQ] [LC] [QU] Convertir en vidre (una substància o una matèria) per fusió.
1 2 intr. pron. [QU] L’esmalt es vitrifica en cuites successives.
1 3 v. tr. [IQ] Recobrir de vidre (les parets d’un recipient).
2 tr. [AQ] [AR] Recobrir (els paviments de fusta) amb una capa de matèria plàstica per tal de protegir-los o d’abrillantar-los.
vitrina
f. [LC] [IMF] Moble amb una o més parets de vidre, que permet veure què hi ha dins.
vitrinita
f. [GLM] Maceral que es forma per la transformació de les substàncies húmiques en hulla i és component dels carbons brillants.
vitrita
f. [GLM] Component dels carbons format per vitrinita o humita.
vitro- [o vitri-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. vitrum, ‘vidre’. Ex.: vitropressió, vitriforme.
vitroceràmica
f. [AR] Matèria semblant als productes ceràmics, obtinguda per les tècniques del vidre.
vitualla
f. [LC] [HO] Provisió de boca, especialment en els exèrcits.
vitulí
adj. [BB] pergamí vitulí V. PERGAMÍ.
vituperable
adj. [LC] BLASMABLE. Una actitud vituperable.
vituperablement
adv. [LC] D’una manera vituperable, blasmable.
vituperació
f. [LC] BLASME.
vituperador -a
adj. i m. i f. [LC] BLASMADOR.
vituperar
v. tr. [LC] BLASMAR.
vituperi
1 m. [LC] BLASME. Els articulistes ompliren de vituperis els regidors.
2 m. [LC] Cosa altament enutjosa.
vituperiós -osa
adj. [LC] Que implica vituperi.
vituperiosament
adv. [LC] D’una manera vituperiosa.
vitxo
m. [AGA] [LC] BITXO.
viu1
1 m. [LC] Caire, cantell. Hauríem de matar el viu d’aquesta peça amb la llima.
2 m. [LC] Rivet o cordonet posat a la vora d’un vestit. Li han cosit un viu de seda a la vora de les faldilles.
viu2 viva
1 1 adj. [LC] Que viu, que no és mort. Els éssers vius. Un animal viu. L’any que ve, si som vius, anirem a Portugal. O viu o mort, l’heu d’agafar. Enterrar algú viu.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una despesa excessiva, qui l’ocasiona, etc., menjar-se viu algú. Estar algú més mort que viu. El seu record sempre serà viu entre nosaltres.
2 m. [LC] Persona que viu, que no és morta. Donació entre vius. Jutjar els vius i els morts.
3 1 m. [LC] Carn viva A). El viu d’una ferida, d’una nafra.
3 2 m. [LC] La part més sensible. Aquelles acusacions el feriren al viu.
3 3 m. [LC] La part més interessant d’una discussió, d’una qüestió, etc.
4 1 adj. [LC] Pertanyent a un ésser viu. El pes viu d’un animal.
4 2 [LC] de viu en viu loc. adv. a) Essent viu. El van escorxar de viu en viu.
4 2 [LC] de viu en viu loc. adv. b) Sense anestèsia. Li feren una primera cura de viu en viu.
4 3 [CO] en viu loc. adv. En directe en un estudi amb la presència del personatge, de l’actor, etc., entrevistat i del públic. Enregistrar un programa en viu. Una entrevista en viu.
5 1 adj. [LC] Que és ple de vida. Ulls vius.
5 2 adj. [LC] Que desplega la seva activitat, produeix el seu efecte, ràpidament i amb eficàcia. Cuit a foc viu. Tenir una intel·ligència, una imaginació viva. Una expressió viva. Una descripció viva. Un estil viu.
5 3 adj. [LC] Fet amb calor i ímpetu. Un viu atac. De viva força. Una viva discussió. Un viu altercat.
5 4 adj. [LC] Sentit intensament. Una fe viva. Un viu afecte. Una viva gratitud. Fer una cosa una viva impressió en l’ànim.
5 5 adj. [LC] Intens i penetrant. Una llum viva. Un fred viu.
5 6 adj. [LC] De to intens, brillant, vívid. Un vestit de colors vius. Un estampat viu.
6 1 adj. [LC] Prompte, amatent, a copsar, a concebre, a ginyar, les coses. És un xicot molt viu: de seguida ha entès què havia de fer.
6 2 [LC] viu com la pólvora Molt llest i eixerit.
6 3 [LC] viu com una centella D’una vivor extraordinària, molt espavilat.
viuda
f. [ZOP] Milana 2.
viudetat
f. [LC] VIDUÏTAT.
viudo -a
adj. i m. i f. [LC] Vidu 1.
viure1
[ger. vivint; p. p. viscut; ind. pr. visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; subj. pr. visqui, etc.; subj. imperf. visqués, etc.]
1 1 v. intr. [LC] [MD] Tenir vida. És impossible de viure sense menjar. Els peixos no poden viure fora de l’aigua.
1 2 [LC] [MD] deixar de viure Morir 1 1.
1 3 [LC] [MD] fer viure algú Prolongar-li la vida.
1 4 [LC] no viure No tenir un moment de repòs, passar neguit, etc., per algú o alguna cosa. Aquesta pobra dona no viu, darrere dels seus quatre fills.
2 1 intr. [LC] Passar la vida de tal o tal manera. Viure feliç. Viure cristianament, santament. Viure en estat de matrimoni.
2 2 [LC] viure amb l’esquena dreta Viure sense treballar.
2 3 [LC] viure bé a) Viure honestament.
2 3 [LC] viure bé b) Viure d’una manera allerada, sense angoixes econòmiques.
2 4 [LC] viure com un os Algú, viure fora de la societat de les persones.
2 5 [LC] viure com un sàtrapa Viure regaladament, com un príncep.
2 6 [LC] [RE] viure en la contemplació Viure absort en Déu.
2 7 [LC] viure molt content d’un mateix Estar content de les pròpies qualitats, dels propis actes.
2 8 tr. [LC] Viure una vida tranquil·la.
3 1 intr. [LC] Adaptar-se als usos del món, manegar-se en la vida, etc. Aprendre de viure. Saber viure.
3 2 [LC] ensenyar de viure a algú Corregir-lo perquè obri com cal.
4 1 intr. [LC] Residir, estar-se. Viure al camp, a ciutat. Viu al carrer de València. Viu a Tortosa. Viu amb el seu germà gran.
4 2 [LC] viure amb algú Cohabitar-hi.
5 1 intr. [LC] Durar amb vida. El meu avi va viure setanta anys. Viure molts anys, llargs anys.
5 2 intr. [LC] PER EXT. Ell viurà sempre en la memòria dels seus amics. Els instints prehumans viuen en l’home. Aquesta joguina no viurà gaire a les seves mans.
5 3 [LC] visqueu molts anys Fórmula de salutació, d’acomiadament.
6 1 intr. [LC] Mantenir la vida. Viure del seu treball. Viure de renda. Viure, a despeses, a les costelles, d’algú. Viure del robatori.
6 2 intr. [LC] Alimentar-se de manera exclusiva d’un tipus de menjar. El cavall viu de gra i d’herba.
6 3 [LC] viure sobre el país Les tropes, viure a costa del país que ocupen.
viure2
m. [LC] Vida, existència. Li són iguals el viure i el morir. Tinc un modest viure. Donar a algú un mal viure.
viu-viu
f. [LC] fer la viu-viu Anar tirant, anar passant la vida com hom pot.
vivaç
1 1 adj. [LC] Que té una gran vitalitat. És un minyó eixerit i vivaç.
1 2 adj. [LC] PER EXT. El cronista fa una descripció vivaç dels esdeveniments.
2 1 adj. [BO] En bot., que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l’aparell aeri. Planta vivaç.
2 2 adj. [BO] En bot., perenne.
vivacitat
f. [LC] Qualitat de vivaç.
vivaçment
adv. [LC] Amb vivacitat.
vivament
adv. [LC] D’una manera viva. Sentir vivament una pèrdua. Interessar-se vivament en una cosa.
vivari
m. [LC] [JE] VIVÀRIUM.
vivàrium
m. [LC] [JE] Lloc disposat per a tenir i criar animals, especialment terrestres.
vivència
1 f. [LC] [FS] [PS] Fet de viure alguna cosa.
2 f. [LC] [FS] [PS] Experiència viscuda.
vivent
1 adj. [LC] Viu, amb vida. Els éssers vivents.
2 m. [LC] Temps que dura la vida d’algú. Li van donar una renda per al seu vivent. Del meu vivent no havia vist mai una cosa igual.
viver
1 m. [LC] [AGR] [AGF] Lloc destinat a tenir i a criar, dins l’aigua, peixos o altres animals, especialment amb una finalitat comercial. Un viver de llagostes.
2 m. [AGA] [AGF] Planter 1.
vivèrrids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers carnívors fissípedes, amb glàndules odoríferes al voltant de l’anus, que comprèn la geneta.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
vivesa
f. [LC] VIVOR.
vivi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. vivus, ‘viu’. Ex.: vivípar.
vivianita
f. [GLM] Mineral, fosfat de ferro divalent hidratat, de fórmula Fe32+(PO4)2·8H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic i és de color blau o verd molt fosc.
vívid -a
adj. [LC] Ple de vida, s’aplica a coses inanimades o de l’esperit. Una prosa vívida.
vividor -a
1 adj. [LC] De vida duradora. Aquest arbre no sembla vividor.
2 m. i f. [LC] Persona que sap viure a costes dels altres.
vivífic -a
adj. [LC] VIVIFICADOR.
vivificable
adj. [LC] Que pot ésser vivificat.
vivificació
f. [LC] Acció de vivificar; l’efecte.
vivificador -a
adj. [LC] Que vivifica.
vivificant
adj. [LC] VIVIFICADOR.
vivificar
1 v. tr. [LC] Dotar de vida.
2 v. tr. [LC] Fer més viu, més animat. Vivificar una tradició.
vivificatiu -iva
adj. [LC] Capaç de vivificar.
vivípar -a
1 adj. [ZOA] [MD] Que presenta el desenvolupament de l’embrió dins el cos de la mare.
2 adj. [BO] Amb llavors que germinen abans de desprendre’s. Una planta vivípara.
viviparisme
m. [ZOA] Modalitat de reproducció pròpia dels éssers vivípars.
vivisecció
f. [MD] [LC] Dissecció d’un animal viu.
vivor
1 f. [LC] Qualitat de viu. La vivor dels seus ulls, de la seva intel·ligència. La vivor del seu estil. És notable la vivor d’aquest noi.
2 [LC] tenir la vivor de l’estornell Ésser viu però mancat de reflexió, de ponderació, de clara percepció de les coses, etc.
vobulador
m. [EL] Generador de senyals d’una freqüència variable periòdicament entorn d’una freqüència central fixa, que pot ésser ajustada manualment.
vocable
m. [FL] [LC] Mot o unitat lèxica.
vocabulari
1 1 m. [FL] Conjunt de mots propis d’un idioma, d’una activitat, d’un camp semàntic, d’una regió. Vocabulari hebreu. Vocabulari mèdic. Vocabulari de les Terres de l’Ebre.
1 2 m. [FL] Cabal de mots que coneix o usa un autor, una persona. Per la seva edat aquest nen té un vocabulari molt ric.
2 m. [LC] [FL] Repertori d’unitats lèxiques d’una llengua o d’un àmbit d’especialitat determinat que pot contenir definicions o equivalències. Vocabulari d’anglicismes. Vocabulari català-castellà.
vocació
1 1 f. [LC] [RE] Acció de cridar Déu algú invitant-lo a anar a ell, o a dur a terme una missió, a canviar de vida, etc. La vocació d’Abraham, dels gentils.
1 2 f. [LC] [PE] Inclinació que hom sent a un cert gènere de vida, especialment a la vida religiosa, a un estat, a una professió, etc.
2 f. [DR] vocació hereditària Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d’obrir-se el procés successori per la mort del causant.
vocacional
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la vocació.
vocal
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la veu. Els òrgans vocals.
2 1 m. i f. [LC] [DR] Persona que té veu en una congregació, en una junta, etc.
2 2 m. i f. [LC] [DR] Individu d’una junta que no té un càrrec especial.
3 1 f. [LC] [FL] So que s’articula sense cap obstrucció o constricció de l’aire expirat.
3 2 f. [FL] Lletra que representa una vocal.
3 3 [FL] vocal alta Vocal que s’articula amb el dors de la llengua relativament elevat. La i i la u són vocals altes.
3 4 [FL] vocal anterior Vocal que s’articula amb el cos de la llengua avançat. La i és una vocal anterior.
3 5 [FL] vocal baixa Vocal que s’articula amb el cos de la llengua abaixat. La a és una vocal baixa.
3 6 [FL] vocal central Vocal que s’articula amb el cos de la llengua entre la posició que correspon a les vocals anteriors i la posició que correspon a les vocals posteriors.
3 7 [FL] vocal lliure Vocal no seguida per una consonant en una síl·laba.
3 8 [FL] vocal mitjana Vocal que s’articula amb el cos de la llengua entre la posició que correspon a les vocals altes i la que correspon a les vocals baixes. La e de cel és una vocal mitjana baixa o oberta, i la de fem, una vocal mitjana alta o tancada.
3 9 [FL] vocal modal Vocal temàtica que té valor de morfema modal.
3 10 [FL] vocal neutra En català, vocal central mitjana, que correspon a l’articulació de a i e àtones en els parlars orientals i també a certes e tòniques d’una gran part del balear.
3 11 [FL] vocal oberta VOCAL BAIXA.
3 12 [FL] vocal posterior Vocal que s’articula amb el cos de la llengua endarrerit. La u és una vocal posterior.
3 13 [FL] vocal tancada VOCAL ALTA.
3 14 [FL] vocal temàtica Vocal que, en aquelles formes verbals en què apareix, se situa immediatament després del radical i permet classificar els verbs en conjugacions. La vocal temàtica i dels verbs de la tercera conjugació dormir i servir.
vocàlic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a les vocals.
2 adj. [FL] [LC] De la natura de les vocals.
3 adj. [FL] [LC] Que consta de vocals.
vocalisme
1 m. [FL] [LC] Sistema organitzat de les vocals d’una llengua determinada.
2 [FL] vocalisme àton Vocalisme que es troba en posició inaccentuada.
3 [FL] vocalisme tònic Vocalisme que es troba en posició accentuada.
vocalista
m. i f. [LC] Cantant d’un grup musical o d’una orquestra de ball.
vocalització
1 1 f. [LC] Acció de vocalitzar o vocalitzar-se; l’efecte.
1 2 f. [MU] Exercici de cant per a donar agilitat a la veu.
2 f. [FL] Procés fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’una consonant.
vocalitzar
1 v. intr. [LC] Fer exercicis vocals sense dir les notes, sinó emprant una vocal.
2 intr. [CO] Articular correctament els sons fònics d’un text per facilitar-ne la comprensió.
3 1 tr. [FL] Convertir (una consonant) en una vocal.
3 2 intr. pron. [FL] Una consonant, esdevenir vocal. La segona b del llatí bibere es vocalitza i origina el català beure.
vocalment
adv. [LC] Amb la veu.
vocatiu -iva
1 1 adj. [LC] Que anomena o invoca.
1 2 m. [FL] Nom amb què hom s’adreça directament a una persona o cosa personificada.
2 1 m. [FL] [LC] Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que s’usa per a adreçar-se directament a una persona o cosa personificada.
2 2 adj. [FL] Cas vocatiu.
vociferació
f. [LC] Acció de vociferar; l’efecte.
vociferant
adj. [LC] Que vocifera.
vociferar
1 v. intr. [LC] Parlar a grans crits.
2 tr. [LC] Vociferar injúries.
vodevil
m. [JE] [LC] Comèdia lleugera basada en situacions equívoques i frívoles.
vodka
[rus]
m. o f. [HO] [LC] Aiguardent de sègol, de blat o d’altres cereals originari de Rússia.
vodú
[pl. -ús]
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al vodú.
2 m. [AN] Ritual popular originari de les Antilles, basat en conceptes animistes i cristians i en pràctiques de màgia negra.
3 m. i f. [LC] Seguidor del vodú.
voga
1 1 f. [LC] [TRA] Acció de vogar o de remar.
1 2 [TRA] donar la voga Servir de norma als altres remadors en el maneig del rem, o en els temps de vogar, talment que tots es moguin al mateix ritme.
2 f. [LC] estar en voga una cosa Gaudir de l’acceptació general.
vogada
1 f. [LC] [TRA] Camí recorregut vogant.
2 f. [TRA] Temps esmerçat vogant.
vogador vogadora
m. i f. [LC] [TRA] [PR] [SP] REMER, REMERA.
vogar
1 1 v. intr. [LC] [TRA] Remar 1.
1 2 v. intr. [LC] Moure’s per l’aigua o per l’aire fent un moviment semblant al de remar. Les gavines vogaven damunt el port.
2 1 tr. [LC] Brandar 2. Vogar les campanes.
2 2 tr. [LC] Gronxar 1. Vogar el bressol.
vogi
1 m. [LC] Volt, circumferència, perifèria d’alguna cosa. El vogi d’una xemeneia. El vogi d’una brancada.
2 m. [LC] Pista de l’animal que dona voltes a una sínia, a un trull, etc.
vogidor vogidora
1 m. i f. [IMI] Persona que fa anar una serra de vogir.
2 m. [IT] [IMI] Barra de fusta forta que serveix de palanca aplicant-la, mitjançant una corda, regularment a cada extrem del plegador en enrotllar-hi un ordit fet a mà.
vogir
1 1 v. tr. [LC] Recórrer la perifèria (d’alguna cosa). Vogírem tota l’illa fins que trobàrem una cala per a poder treure la nau.
1 2 v. tr. [IMI] Llevar amb un instrument de tall (el contorn d’alguna cosa).
2 tr. [LC] Tenir de circumferència (tant o tant).
3 tr. [LC] Fer moure amb un moviment de rotació. La Fortuna vogint la seva roda.
voivoda
m. [HIH] [PR] Cap militar, alt funcionari o governador de certs territoris en els països eslaus.
vol
1 1 m. [LC] [ZOA] Forma de locomoció en què consisteix el volar dels ocells i d’altres animals. El majestuós vol de l’àguila. Tenir un vol ràpid, segur. Alçar, agafar, un ocell el vol.
1 2 m. [LC] Toc de campanes en què es venten totes alhora llargament. Un vol de campanes.
2 1 m. [LC] [ZOA] Volada d’un ocell des que s’alça de terra fins que torna a posar-s’hi. Venir d’un vol del bosc al colomar.
2 2 [LC] en un vol [o d’un vol] loc. adv. Molt de pressa. Hi anem en un vol i tornem.
2 3 m. [LC] [EI] Distància o espai recorregut per una aeronau des de l’envol fins a l’aterratge. La durada del vol és de dues hores.
3 1 m. [LC] [ZOA] Conjunt d’ocells que volen plegats. Un vol de perdius.
3 2 m. [ZOA] PER EXT. Un vol de llagostes. Un vol de peixos.
4 m. [LC] Amplada d’una peça de roba o d’una part d’un vestit, des del lloc d’on penja o des d’on va ajustada al cos. El vol de les faldilles. Una màniga de vol molt ample.
5 m. [HIG] En heràld., figura consistent en dues ales unides pels extrems superiors i amb les puntes dirigides vers el cap de l’escut.
6 1 m. [LC] [EI] Moviment d’un aerodina en l’atmosfera.
6 2 m. [LC] [EI] Moviment dels aeròstats i dels coets, fins i tot quan la translació d’aquests és efectuada fora de l’atmosfera.
volada
1 1 f. [LC] Acció de volar d’un punt a un altre. Fer un ocell una llarga volada. Ha fet una altra volada i ha caigut mig mort.
1 2 f. [LC] PER EXT. En pocs anys ha pujat a director general: quina volada! Al començament del poema l’autor pren una gran volada, que després no pot seguir. Un artista de gran volada.
1 3 [LC] ésser de la primera volada Ésser d’edat jovenívola.
2 f. [LC] [AQ] Part d’un edifici que surt enfora del mur que la sosté, sense tenir altre aguant. La volada d’un balcó, de la teulada.
3 f. [AGF] Conjunt d’arbres i de plantes llenyoses d’un bosc per oposició al sòl. Volada arbòria. El sòl i la volada.
voladís -issa
1 1 adj. [LC] Capaç d’ésser emportat fàcilment pel vent.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Voladisses paraules d’amor.
2 adj. [LC] [AQ] Que fa volada o surt enfora. Un ràfec voladís.
voladissa
f. [LC] Volada múltiple. Una voladissa d’ocells.
volador -a
1 1 adj. [LC] Capaç de volar. Un animal volador. Un peix volador. Un aparell volador.
1 2 adj. [LC] Que vola. Ser un ocell molt volador, poc volador.
2 adj. [LC] Voladís 1.
voladura
f. [LC] Acció de fer volar un pont, un edifici, etc.
voladúria
f. [LC] [ZOA] Munió d’ocells volant.
volander -a
1 1 adj. [LC] Que es mou per l’aire. Com les boires volanderes.
1 2 adj. [LC] Que va d’un lloc a l’altre com emportat pel vent, sense fer aturada llarga enlloc.
1 3 adj. [LC] Solt, no formant un llibre, un fullet, etc. Un full volander.
2 adj. [LC] CASUAL. Relacions volanderes.
volandera
1 f. [EI] [LC] Peça en forma de corona circular que es posa al voltant d’un eix, com la que es posa a l’extrem de l’eix d’un carro entre la roda i la clavilla.
2 [ECO] volandera autoadhesiva Volandera de plàstic o de paper impregnada pel dors d’una substància adhesiva.
volant1
m. [LC] Avís, ordre, etc., que es tramet a algú per escrit en un full de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg.
volant2
1 1 m. [IMI] Roda pesant, sobretot en la seva perifèria, que forma part d’un mecanisme, la qual, en rodar, amb la seva inèrcia s’oposa a qualsevol fluctuació de la velocitat del dit mecanisme. El volant d’una màquina de vapor.
1 2 m. [IMI] Roda de perifèria pesant o barra travessera terminada en dues boles pesants amb què es governa el moviment de rotació d’un eix, d’un caragol, etc. El volant d’un rellotge.
1 3 m. [IMI] Roda del mecanisme d’escapament d’alguns rellotges que té un moviment de vaivé provocat per l’acció combinada de l’àncora i de l’espiral i regula el moviment de la màquina.
1 4 m. [IMI] [TRG] Òrgan d’una màquina comparable al volant per la seva forma o per la seva funció. El volant d’un cotxe.
2 m. [AGA] Falç grossa sense dents.
volant3
1 1 adj. [LC] Que vola.
1 2 adj. [LC] Volander 1.
2 1 m. [LC] [JE] [SP] Trosset de suro o de fusta folrat de pell i coronat de plomes que serveix per a jugar al bàdminton.
2 2 m. [JE] [LC] [SP] BÀDMINTON.
3 m. [ED] Banda de roba prisada, arrufada amb tavelles, que solament cosida o clavada per la vora superior serveix d’adorn a un vestit, a una cortina o a qualsevol complement de la casa.
volantí
1 m. [LC] [AGP] Ormeig de pesca que consisteix en un cordill amb dues varetes en creu amb quatre hams, un a cada punta de les varetes, i un plom en l’extrem inferior.
2 m. [LC] Salt o tombarella que fa un volantiner.
3 m. [BOS] Herba de la família de les ceratofil·làcies, aquàtica, de fulles verticil·lades, dividides en lacínies linears denticulades, flors molt petites axil·lars i fruit en petita núcula que porta dues espinetes basals corbades i una de terminal llarga, que viu submergida a les aigües dolces estagnants (Ceratophyllum demersum).
volantiner volantinera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa salts, tombarelles o altres acrobàcies damunt una corda, sobre una perxa, etc.
volar
1 1 v. intr. [LC] [ZOA] Un animal alat, sostenir-se i moure’s dins l’aire per mitjà de les seves ales. Volen la major part dels ocells, molts insectes, les ratapinyades. Volar baix, alt. Fer volar els coloms.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. A tu vola el meu pensament.
1 3 [LC] volar al cel Un infant, morir.
1 4 v. intr. [LC] Un objecte lleuger, sostenir-se i moure’s dins l’aire per la força del vent. Fer volar un estel. Mirava com volaven les fulles despreses dels arbres.
1 5 v. intr. [LC] Un aparell propulsat per un motor, sostenir-se i moure’s dins l’aire. L’aeroplà volà una hora per damunt del Vallès.
1 6 v. intr. [TRG] Viatjar en una aeronau. Volaren amb un biplà.
1 7 [LC] fer volar coloms Il·lusionar-se, tocar poc de peus a terra.
2 1 intr. [LC] Sortir llançat violentament enlaire. Van fer volar la volta amb dinamita. Li feu volar el cap.
2 2 tr. [LC] [IQ] Fer sortir llançat violentament enlaire. Van volar el pont amb dinamita.
2 3 tr. [LC] Aquella resposta em va volar, em va irritar.
2 4 tr. [LC] volar les campanes Llançar-les al vol.
3 1 intr. [LC] Córrer ràpidament. El tren va passar volant. Cuita, ves-hi volant.
3 2 intr. [LC] PER EXT. El temps vola. Volen els anys. Volar una notícia de boca en boca.
3 3 intr. [LC] Desaparèixer del lloc on s’havia posat. Les claus eren al calaix; però han volat, noi: ja no hi són.
4 intr. [LC] [AQ] Una part d’un edifici, tenir volada major o menor.
5 tr. [AF] Col·locar (una lletra o un signe) a la part superior de la ratlla.
volat -ada
1 adj. [LC] Que s’ha irritat, enutjat, molt.
2 adj. [AF] En tip., que apareix a la part superior de la ratlla. El punt volat.
volateria
f. [LC] [AGR] Animals de ploma per a servir a taula.
volàtil
1 1 adj. [LC] Capaç de mantenir-se enlaire perquè té ales o és prou lleuger per a ésser endut per l’aire. Partícules o àtoms volàtils.
1 2 adj. [LC] Mudable, inconstant. Un amor volàtil.
2 adj. [LC] [FIF] Que s’evapora fàcilment. Una substància volàtil.
volatilitat
f. [LC] [FIF] Qualitat de volàtil.
volatilitzable
adj. [LC] [FIF] Susceptible de volatilitzar-se.
volatilització
f. [LC] [FIF] Acció de volatilitzar o de volatilitzar-se; l’efecte.
volatilitzar
1 1 v. tr. [LC] [FIF] Fer passar a l’estat de vapor. Les altes temperatures poden volatilitzar la naftalina.
1 2 intr. pron. [LC] Passar a l’estat de vapor. Volatilitzar-se l’aigua.
2 intr. pron. [LC] Desaparèixer d’una manera ràpida. Els diners solen volatilitzar-se amb molta facilitat.
volcà
1 m. [LC] [GL] Lloc a l’aire lliure o a sota l’aigua on les laves i altres productes magmàtics atenyen la superfície terrestre i, en refredar-se, construeixen un relleu al voltant de la boca o de la fissura eruptiva, el qual sol tenir una forma cònica i una depressió o un cràter al cim. Un volcà en activitat, un volcà actiu. L’erupció d’un volcà. Un volcà apagat.
2 1 m. [LC] ésser algú un volcà Ésser d’un caràcter impetuós, apassionat en alt grau.
2 2 [LC] estar sobre un volcà Trobar-se en una situació política en què una revolució és imminent, en perill imminent d’algun gros trasbals, etc.
3 m. [FIA] [GL] Obertura en la superfície d’un planeta o d’un satèl·lit per on els productes magmàtics són expel·lits i al voltant de la qual formen, en refredar-se, un relleu de forma cònica.
volcànic -a
1 adj. [LC] [GL] Relatiu o pertanyent al volcà.
2 adj. [LC] [GL] Fet del material expel·lit pel volcà.
volcanicitat
f. [GL] Conjunt de processos endògens referents a l’activitat ígnia i volcànica.
volea
1 1 f. [LC] [SP] En diferents esports de pilota, cop que el jugador dona a la pilota amb la mà, la pala, la raqueta, etc., sense esperar que toqui a terra. Tornar una pilota de volea. Aquest jugador té una bona volea.
1 2 [LC] [SP] mitja volea Cop que el jugador dona a la pilota després d’haver tocat a terra però quan tot just comença el seu bot.
2 f. [LC] Cop violent donat amb la mà a alguna cosa.
voleiar
1 v. intr. [LC] Una cosa que presenta una superfície molt gran relativament a la seva massa, mantenir-se i moure’s en l’aire per la força mateixa de l’aire. Les faldilles li voleiaven. Fer voleiar els mocadors.
2 tr. [LC] Fer donar un o més tombs enlaire (a algú o a alguna cosa). Un cavall voleia qui cavalca. Voleiar una moneda jugant a fer cara o creu.
voleibol
m. [SP] Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari mitjançant volees per damunt d’una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista.
volejador volejadora
m. i f. [AGF] [PR] Persona que caça els ocells al vol.
volença
1 f. [LC] Acció de voler en tant que afecta el bé o el mal d’altri. Això són males volences.
2 [LC] estar a la volença d’algú Trobar-se a la seva disposició.
3 f. [LC] Bona volença. La gran volença que li porto.
volenter -a
adj. [LC] VOLENTERÓS.
volenterós -osa
adj. [LC] Que fa amb voluntat, de bon grat, una cosa o les coses.
volenterosament
adv. [LC] DE BON GRAT.
volenterositat
f. [LC] Qualitat de volenterós.
voler1
[p. p. volgut; ind. pr. vull, vols, vol, volem, voleu, volen; ind. fut. voldré, etc.; subj. pr. vulgui, etc.; subj. imperf. volgués, etc.; imper. vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin]
1 1 v. tr. [LC] Tenir la intenció determinada d’obtenir (alguna cosa). Vol un vestit nou i li manquen diners per a comprar-lo. Tinc prunes: en vols? Volia roba per al seu fill petit. Vull que m’ho contis tot. Ell volia que jo anés a veure’l.
1 2 v. tr. [LC] Tenir la intenció determinada de procurar (alguna cosa). Voler bé a algú. Voler-li mal. Et voldria tota la sort, però em sembla que no reeixiràs.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. No voldria pas ésser ell, estar en la seva situació.
1 4 [LC] en vols de [o en voleu de] Expressió usada per a indicar que hi ha gran abundància d’alguna cosa. Sempre que es discuteixen, en voleu de crits i de renecs!
2 1 tr. [LC] AMAR.
2 2 intr. [LC] Exercir la potència de l’ànima que mou a fer o a no fer una cosa. Voler és poder. Fa més qui vol que no qui pot.
2 3 [LC] en voler loc. adv. Quan hom vulgui. En voler podem partir.
2 4 [LC] fer una cosa sense voler Fer-la involuntàriament, sense el propòsit de fer-la.
2 5 [LC] voler i doler Tenir desig i por d’una cosa al mateix temps.
3 1 tr. [LC] Admetre com a veritable. Ara jo vull que hagi estat així com dius: no per això ets menys culpable.
3 2 [LC] sigui com vulgui Tant si és una cosa com si és l’altra.
4 1 tr. [LC] Una cosa, exigir. Aquesta ofensa vol una reparació. Aquest servei vol una recompensa. Obrir aquesta caixa vol més enginy que força.
4 2 [LC] no voler Refusar 1. És un mal que no vol soroll.
5 1 tr. [LC] voler dir Significar 1. Aquests núvols volen dir que aviat plourà. No ha vingut: això vol dir que està malalt. En anglès, king vol dir ‘rei’. Què vol dir freturós?
5 2 [LC] vols dir? [o vol dir?, o voleu dir?] Expressió de dubte o d’incredulitat per allò que un altre acaba de dir.
5 3 [LC] què voleu dir amb això? Expressió dirigida a qui amenaça, adverteix, etc.
6 aux. [LC] Davant d’infinitiu, tenir la intenció determinada de fer l’acció indicada per aquell infinitiu. És tard, i me’n vull anar a dormir. Volia alçar-se i no podia. Fa el que vol i encara es queixa. Ho hauràs de fer tant si vols com si no vols.
7 aux. [LC] Davant d’infinitiu, estar a punt d’esdevenir-se quelcom. Vol ploure. Sembla que aquesta borla vol caure.
voleteig
m. [AGR] Acció de voletejar.
voletejar
v. intr. [LC] Volar d’un costat a l’altre, donant volts.
voliac
m. [LC] [ZOM] Ratapinyada 1.
voliana
f. [LC] [ZOI] VOLIAINA.
volició
f. [FS] [PS] [LC] [PE] Acte de voluntat. Hi ha obres d’art que han estat fruit de la volició d’un artista.
volior
1 f. [LC] [ZOA] Munió d’ocells volant. Els ocells s’aixecaven de les mates a voliors.
2 f. [LC] PER EXT. Una volior de mantellines a la sortida de missa.
volitiu -iva
1 adj. [FS] [PS] [LC] [PE] Relatiu o pertanyent a la voluntat.
2 adj. [FL] Que expressa la voluntat del subjecte, s’aplica a algunes formes verbals i a les oracions o construccions que les contenen. Oració volitiva.
volt1
1 1 m. [LC] Circumferència o perímetre d’un lloc, d’un cos rodó o prismàtic. Té 80 centímetres de volt de pit. La noguera té una brancada de 20 passes de volt. El pi tenia més d’1 metre de volt de canó. Un collaret que fa tres vegades el volt del coll. Fer el volt complet de la ciutat en una hora.
1 2 m. [LC] Figura circular o aproximadament circular que descriu un cos allargat i flexible a partir d’un punt fins que es torna a trobar en el mateix punt. En aquest cabdell hi ha quaranta volts de cordill.
1 3 [AGF] volt de pela Perímetre mínim necessari del canó d’una surera per a fer la primera pela o espelagrinada del suro.
1 4 [AGF] volt normal Perímetre del canó d’un arbre a 1,3 metres del sòl.
2 1 m. [LC] En un mòbil que recorre una línia tancada, moviment acomplert a partir d’un punt fins a tornar-se a trobar el mòbil en aquest mateix punt. Cada tramvia fa o dona catorze volts el dia.
2 2 [LC] fer un volt Fer una passejada breu. Vam anar a fer un volt pel poble.
2 3 m. [LC] Revolució, volta, d’un cos que té un moviment de rotació. Donar dos volts a la clau.
2 4 m. [LC] [JE] En certs jocs, conjunt de jugades que es fan des que un jugador té la mà fins que la torna a tenir.
3 m. [LC] Torn 4 1.
4 1 m. pl. [LC] VOLTANTS. Pels volts de Banyoles.
4 2 m. pl. [LC] PER EXT. Pels volts de les vuit.
volt2
m. [FIM] [LC] [FIF] Unitat de força electromotriu i de diferència de potencial del sistema internacional, equivalent a la diferència de potencial existent entre dos punts d’un conductor que, recorregut per un corrent d’1 ampere, dissipa una potència d’1 watt (símbol, V).
volta
1 1 f. [LC] Apartament del camí recte o més curt d’un punt a un altre. Si passeu pel molí, fareu volta. Agafem la drecera: la carretera fa una gran volta, aquí.
1 2 f. [LC] Trajecte més o menys tortuós a recórrer. Quina volta fa la processó d’avui? El carter ja ha fet la seva volta.
1 3 [LC] fer una volta Fer un passeig.
2 1 f. [LC] [FIF] En un cos que gira al voltant d’un eix, rotació completa que fa un punt d’aquest cos a partir d’una determinada posició fins a tornar a la posició inicial.
2 2 [LC] donar cent voltes a algú [o donar mil voltes a algú] Ésser-li superior amb escreix.
2 3 [LC] donar la volta [o fer la volta] Girar fins a prendre la posició oposada a la que tenia. Fes la volta, a veure com et queda del darrere, aquest vestit.
2 4 [LC] donar voltes a alguna cosa Meditar-hi molt.
2 5 [LC] fer la volta de campana Un vehicle, donar una volta completa sobre si mateix.
3 1 f. [LC] de cop i volta V. COP.
3 2 [LC] sense solta ni volta V. SOLTA.
4 1 f. [TRA] Lligada, de formes diferents, que es fa amb una corda. Volta de ruixó.
4 2 [TRA] donar volta Fer que un objecte resti subjectat per una corda que s’hi caragola per afermar-lo o per moure’l estirant la corda.
4 3 [TRA] prendre volta una corda Caragolar-se sobre ella mateixa.
4 4 [TRA] treure volta a una corda [o llevar volta a una corda] Desfer-la donant-li una rotació en sentit invers a aquell en què està caragolada.
4 5 [TRA] volta de fora Bordada en què una embarcació s’allunya de terra.
4 6 [TRA] volta d’en terra Bordada en què una embarcació fa proa a la costa.
5 1 f. [SP] Cursa de carretera, nacional o internacional, que els ciclistes disputen en un nombre determinat d’etapes, generalment una cada dia.
5 2 [LC] [SP] primera volta (o segona volta, etc.) Primer torn, segon torn, etc., en què se celebren certes competicions, unes eleccions, etc. Avui comença la segona volta de la lliga de bàsquet. La primera volta de les eleccions.
6 f. [LC] VEGADA. Esperava veure-la altra volta.
7 1 f. [LC] [AQ] [AR] Estructura arquitectònica corbada que forma un sostre, sosté un cobert, una escala, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc. Les voltes de la plaça Reial.
7 2 [LC] [AQ] volta apuntada Volta de secció transversal en forma de punta d’ametlla.
7 3 [LC] [AQ] volta de canó Volta cilíndrica semicircular de generatrius horitzontals característica de l’art romànic.
7 4 [AR] [AQ] volta de creueria Volta que resulta de la intersecció de dues o més voltes apuntades.
7 5 [LC] [AQ] volta de cul de llàntia Volta en forma de casquet esfèric.
7 6 [LC] [AQ] volta de racó de claustre Volta de planta quadrada, formada per quatre porcions triangulars de volta de canó que s’uneixen formant arestes entrants.
7 7 [AQ] volta sexpartida Volta resultant d’afegir a les nervadures pròpies de la volta d’ogiva dues voltes més que parteixen de la clau i recolzen en pilars intermedis respecte als quatre que limiten la volta.
8 f. [LC] [FIA] volta del cel Cel 1 1.
9 1 f. [MD] [ZOA] Formació anatòmica que recorda l’estructura arquitectònica que cobreix un espai o forma un sostre. Volta del paladar.
9 2 [ZOA] [MD] volta del crani Part superior òssia del crani.
voltadits
m. [LC] [MD] Panadís superficial estès al voltant de les vores unguials.
voltaic1 -a
1 adj. [LC] [QU] [FIF] Relatiu o pertanyent a Alessandro Volta o a les seves teories sobre l’electricitat. Pila voltaica.
2 adj. [QU] [FIF] Produït per piles. Electricitat voltaica. Inducció voltaica.
voltaic2 -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al voltaic.
2 m. [FL] [LC] Grup de llengües nigerocongoleses parlades a la conca alta del riu Volta.
voltairià -ana
adj. [FS] VOLTERIÀ.
voltam
m. [AQ] [LC] [AR] Conjunt de voltes. Vuit columnes aguanten tot el voltam.
voltàmetre
m. [EE] [FIM] [QU] COULOMBÍMETRE.
voltampere
m. [EE] [FIM] Unitat de potència aparent d’un corrent altern, equivalent al producte d’1 volt per 1 ampere (símbol, VA).
voltamperímetre
m. [EE] [QU] Aparell per a mesurar, directament o indirectament, la potència aparent en voltamperes.
voltampèrmetre
m. [FIM] VOLTAMPERÍMETRE.
voltamperòmetre
m. [EE] VOLTAMPERÍMETRE.
voltamperometria
f. [QU] Tècnica electroanalítica quantitativa i qualitativa que, per mitjà de les corbes intensitat-potencial obtingudes en l’electròlisi d’una dissolució realitzada en condicions determinades, s’utilitza per a identificar la natura d’alguna espècie química i determinar-ne la concentració.
voltamperomètric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la voltamperometria.
voltants
m. pl. [LC] Llocs que són al voltant. Els voltants d’Olot són deliciosos.
voltar
1 v. intr. [LC] Apartar-se del camí recte o més curt que va d’un punt a un altre, fer volta. Aneu a voltar pel camí de dalt. El camí volta per dalt del bosc. Per ací no podràs passar; volta pel carreró i podràs entrar per la porta del darrere.
2 intr. [LC] Girar 1. La Terra volta a l’entorn del Sol.
3 tr. [LC] ENVOLTAR. Les muralles que volten la ciutat. Les tropes enemigues voltaven la ciutat, i era impossible de sortir-ne ningú. Voltar de muralles una ciutat.
4 1 tr. [LC] Donar voltes a l’entorn (d’alguna cosa). Corrent, almenys ha voltat el sortidor quaranta vegades.
4 2 tr. i intr. [LC] VOLTEJAR. La mainada volta el poble fent tabola. Fa una hora que volto pels magatzems.
5 tr. [LC] Fer voltar o girar (alguna cosa). Un d’ells saltava i els altres dos voltaven la corda.
6 tr. [AGF] Fer una incisió a tot el volt del tronc (de l’alzina surera), entre el pelagrí i la pela bona.
voltatge
m. [EE] [LC] Tensió elèctrica expressada en volts. El voltatge d’un corrent.
voltcoulomb
m. [FIM] JOULE.
volteig
m. [LC] Acció de voltejar.
voltejar
1 1 v. intr. [LC] Donar voltes o passejos. Hem agafat un bot i hem voltejat un parell d’hores pel port.
1 2 v. intr. [LC] [TRA] Una nau, fer bordades.
1 3 v. intr. [LC] Fer giravolts o salts acrobàtics.
1 4 v. intr. [LC] Les campanes, sonar donant voltes.
2 1 tr. [LC] Donar voltes o passejos (per un indret). Hem anat voltejant tot el port, la ciutat.
2 2 tr. [LC] Fer sonar (les campanes) fent-les voltar.
voltera
f. [LC] MARRADA.
volterià -ana
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a Voltaire o a la seva filosofia.
2 adj. [FS] [LC] Que té una actitud escèptica, irònica, irreverent.
voltímetre
m. [FIM] [EE] [QU] Aparell per a mesurar en volts la diferència de potencial entre dos punts d’un circuit. Voltímetre electrònic.
voltor
1 m. [ZOO] Ocell carronyaire de la família dels accipítrids, de coll nu voltat d’un collar de plomes, d’ales amples i de cua curta i arrodonida (Gyps fulvus).
2 [ZOO] voltor lleonat Voltor 1.
3 [ZOO] voltor negre Ocell de la família dels accipítrids, que pot arribar a uns 107 centímetres de llargada, de plomatge fosc (Aegypius monachus).
voltzials
1 f. pl. [GLP] Ordre extingit de coniferofitins, de fulletes en forma de ganxo, considerats els avantpassats de les coníferes actuals, que visqueren del permià al triàsic.
2 f. [GLP] Individu d’aquest ordre.
volubilitat
f. [LC] Qualitat de voluble.
voluble
1 1 adj. [LC] Que gira fàcilment.
1 2 adj. [LC] Que és mudadís i inconstant. La roda voluble de la Fortuna. És una dona molt voluble: ja ha tornat a canviar de parer.
2 adj. [BO] En bot., que s’enfila entortolligant-se en un suport. Una flor voluble.
volublement
adv. [LC] D’una manera voluble.
volum
1 1 m. [FLL] [BB] [LC] Reunió de fulls manuscrits o impresos enquadernats junts, sia una obra sola, una part d’una obra, o diferents obres. Una obra en sis volums. Un volum que conté Lo Somni de Bernat Metge i la història de Valter i Griselda. Una biblioteca de vuitanta mil volums.
1 2 m. [FLL] [BB] Rotlle 1 1.
2 1 m. [LC] [MT] Grandor d’una porció limitada d’espai. El volum d’una esfera, d’un con, d’un cilindre, d’un poliedre. El volum d’una esfera s’obté dividint per 3 el quàdruple del producte del cub del seu radi pel nombre π.
2 2 m. [LC] Grandor d’un cos. Unes maletes que fan massa volum. El tumor tenia ja un volum considerable.
3 1 m. [AGF] [LC] Quantitat global d’una cosa. Volum de fusta amb escorça, sense escorça. Volum de taulons.
3 2 [AD] volum de negoci Total de transaccions comercials efectuades durant un exercici econòmic.
3 3 [QU] volum de retenció En una anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.
3 4 [FIF] [QU] volum específic Magnitud, inversa de la densitat, que expressa l’espai ocupat per la unitat de massa.
3 5 [FIF] [QU] volum molar Volum ocupat per la molècula gram d’un gas.
3 6 [MD] volum plasmàtic Volum de plasma sanguini no intersticial.
3 7 [MD] volum residual Volum d’aire que resta en els pulmons després de l’espiració màxima.
3 8 [ZOA] volum sanguini Volum de la sang d’un organisme.
4 1 m. [LC] Plenitud o quantitat de veu.
4 2 [FIF] [EL] volum sonor Magnitud que fa referència a l’amplitud o intensitat d’una ona sonora o nivell de so.
4 3 m. [CO] Comandament dels aparells que regula la intensitat del so, sigui d’entrada o de sortida.
volumètric -a
adj. [FIM] [LC] [QU] Relatiu o pertanyent a la volumetria.
volumètricament
adv. [FIM] Per procediments volumètrics.
volúmica
adj. [FIF] massa volúmica V. MASSA1.
voluminós -osa
1 adj. [LC] Que té un volum considerable. Un tumor voluminós. Un diccionari voluminós.
2 adj. [LC] PER EXT. Una veu voluminosa.
voluntari -ària
1 adj. [LC] [FS] [PS] [PE] Que neix de la voluntat. Moviment voluntari. Renúncia voluntària.
2 adj. i m. i f. [LC] [AD] [PE] [DE] Que s’ofereix lliurement a fer una cosa o a col·laborar en alguna tasca sense ésser-hi obligat. Un donador voluntari de sang. Un voluntari per a desparar la taula. Un regiment compost de voluntaris.
voluntàriament
adv. [LC] D’una manera voluntària.
voluntariat
m. [SO] Condició de voluntari en un treball social concret.
voluntarietat
1 f. [LC] Qualitat de voluntari.
2 f. [DR] Intencionalitat que constitueix un element essencial en la valoració de tota conducta delictiva.
voluntariós -osa
adj. [LC] Que té molta voluntat, que hi posa molta voluntat. Malgrat que no aprova mai, sempre ha estat un estudiant voluntariós.
voluntarisme
1 m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica segons la qual el fons de la realitat ha d’ésser concebut per analogia amb la voluntat.
2 m. [PS] [FS] Doctrina filosòfica que afirma la primacia de la voluntat sobre l’intel·lecte.
3 m. [LC] [FS] [PE] Actitud que respon a la convicció que la voluntat ho pot pràcticament tot.
voluntarista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al voluntarisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del voluntarisme.
voluntat
1 f. [LC] [FS] [PS] [PE] Facultat de voler, potència de l’ànima que ens mou a fer o a no fer una cosa. L’home té sensibilitat, intel·ligència i voluntat. Una voluntat enèrgica, fèrria, ferma, inflexible, indomtable. Una voluntat feble, flaca. No tenir força de voluntat. Mancat de voluntat.
2 1 f. [LC] Acte d’aquesta potència, intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa. Fer la seva voluntat. Aquesta és la meva voluntat. Si no ho he fet no ha estat per manca de voluntat. Conformar-se a la voluntat d’algú. Que la voluntat de Déu sia feta. És un home que sempre vol que es faci la seva voluntat. Fer algú les coses a tota sa voluntat.
2 2 [LC] a voluntat loc. adv. Quan o com hom vulgui. Un deute pagable a voluntat. Pot estrènyer-se o afluixar-se a voluntat.
2 3 [LC] darreres voluntats d’algú Allò que vol que es faci després de la seva mort.
2 4 [LC] tenir bona voluntat Tenir bona predisposició envers alguna cosa, tenir bones intencions. Treballar amb bona voluntat. Homes de bona voluntat.
2 5 [LC] tenir mala voluntat Tenir mala predisposició envers alguna cosa, tenir males intencions.
2 6 [SO] voluntat general Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
2 7 [PO] voluntat social predominant Resultat efectiu de les voluntats de les persones que integren una comunitat.
2 8 f. [LC] Consentiment, assentiment d’algú. Va vendre el mas sense la voluntat dels seus pares.
voluntatiu -iva
adj. [FL] VOLITIU.
volunter -a
adj. [LC] Que no vol que es faci sinó la seva voluntat.
voluptat
1 f. [LC] Complaença en els delits sensuals. Les seves paraules manifestaven una clara tendència a la voluptat.
2 f. [LC] Gran plaer. Ens obriren llur paradís ple de llum, de voluptat i de risc.
voluptuós -osa
1 adj. [LC] Donat a la voluptat. Una persona voluptuosa. Una vida voluptuosa.
2 adj. [LC] Que dona o expressa la voluptat. Sensacions voluptuoses. Una pintura voluptuosa.
voluptuosament
adv. [LC] D’una manera voluptuosa.
voluta
1 1 f. [AQ] [AR] Ornament en figura d’espiral o caragol, característic del capitell jònic.
1 2 [AQ] [AR] voluta d’angle Voluta de certs capitells jònics, corresponents a una columna cantonera, que, a diferència de les altres volutes, té l’eix del seu gruix en sentit diagonal respecte a la base de la columna.
2 f. [LC] [ZOI] Mol·lusc gastròpode marí proveït d’una closca que presenta una curta espira de colors molt vistosos.
volva
1 1 f. [LC] Partícula petita i lleu d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment, que està en suspensió en l’aire, en un líquid. Tenir una volva a l’ull. Un líquid ple de volves.
1 2 f. [LC] Filament, pellofa, etc., diminuts. Una volva de segó.
1 3 f. [LC] Floc de neu. Quina nevada! Mira com cauen les volves!
2 f. [BO] Part inferior del vel universal de molts bolets, que persisteix en forma de beina, sencera o fragmentada, a la base de la cama.
volvària
f. [BOB] Bolet de la palla d’arròs i espècies afins.
volvocals
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues verdes, formades per cèl·lules flagel·lades lliures, com les del gènere Chlamydomonas, o reunides en cenobis, com les del gènere Pandorina.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
volvós -osa
adj. [LC] Que conté volves.
vòlvul
m. [MD] Torsió d’un òrgan al voltant dels seus lligaments.
vòmer
m. [ZOA] [MD] Os quadrilàter que constitueix l’envà de les fosses nasals.
vòmic -a
1 adj. [LC] Que provoca el vòmit. Nou vòmica.
2 f. [LC] [MD] Abscés format en els pulmons o en qualsevol altre òrgan parenquimatós.
vòmit
1 m. [LC] [MD] Acció de vomitar. Fer venir, provocar, el vòmit. Tenir vòmits.
2 m. [LC] [MD] Allò que es vomita. Un vòmit de sang.
vomitada
f. [LC] [MD] Vòmit abundant produït per una indigestió.
vomitar
1 v. tr. [LC] [MD] Treure convulsivament per la boca (les matèries contingudes en l’estómac). Ha vomitat el sopar. Tenir ganes de vomitar.
2 v. tr. [LC] [MD] PER EXT. Vomitar sang, bilis.
3 v. tr. [LC] Llançar a fora. Les laves que el volcà vomitava posaven en perill el poble. Vomitar amenaces, injúries contra algú.
vomitejar
v. intr. [LC] Tenir sovint vòmits.
vomitiu -iva
1 adj. [LC] [MD] Que provoca el vòmit.
2 m. [MD] Medicament vomitiu. Administrar un vomitiu.
vomitori -òria
adj. i m. [LC] [MD] VOMITIU.
vomiturició
1 f. [MD] Esforç repetit i ineficaç per vomitar i en què hom vomita sense espasme una petita quantitat de matèria.
2 f. [MD] En un nadó, regurgitació que entre les mamades es repeteix sovint.
-vor -vora
[LC] Forma sufixada del ll. -vorus, derivat del mot vorare, ‘devorar’. Ex.: lignívor, mucívora.
vora
1 1 f. [LC] Part extrema d’una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten. Retallar les vores d’un full. Les vores d’una ferida. Acostar-se a la vora d’un precipici.
1 2 f. [HIG] En heràld., línia que limita l’escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa.
1 3 f. [LC] Terra que hi ha a l’un i a l’altre costat del mar, d’un llac, d’un riu. A les vores del Mediterrani hi ha poblacions importants. Li agradava passejar per la vora del llac.
2 1 f. [LC] [IT] Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida. Fer una vora a un vestit. Una vora ampla, estreta.
2 2 [IT] vora elàstica Part extrema d’una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça.
2 3 f. pl. [IT] Forats dels cartons jacquard corresponents a les agulles destinades a teixir les vores de la peça.
3 1 prep. [LC] Prop 1. Ja érem vora casa. Vora seu.
3 2 [LC] a la vora loc. adv. A prop. Vaig sentir el que deien perquè eren molt a la vora.
3 3 [LC] a la vora de [o vora de] loc. prep. Prop 1. A la vora d’aquí hi ha una font. Seurem vora de l’escenari.
vorà -ana
adj. [LC] VORER.
voraç
1 1 adj. [LC] Que menja com un afamat, amb avidesa. Era un home corpulent i voraç, que no acabava mai la gana. Alguns peixos són depredadors voraços.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Se li despertà un apetit voraç quan veié aquelles viandes.
2 adj. [LC] Que ho consumeix tot. Un foc voraç.
voracitat
f. [LC] Qualitat de voraç. La voracitat del llop.
voraçment
adv. [LC] Amb voracitat.
vorada
1 f. [LC] Vora d’un lloc. Per la vorada del riu. La vorada d’un llac, d’un estany.
2 1 f. [LC] [AQ] Allò que guarneix la vora d’una cosa.
2 2 f. [LC] Conjunt d’arbres que es posen al llarg de les vores dels camins, dels camps, etc.
2 3 f. [AQ] [TRG] [OP] Filera de peces de pedra o de formigó que forma la vora o el marge d’una andana o d’una vorera, que separa els vianants del trànsit de vehicles contigu.
voraginós -osa
adj. [LC] Ple de xucladors. Un corrent d’aigua voraginós.
voral
1 m. [LC] [AQ] Vora, ribera. Seguirem el voral de la riera.
2 m. [TRG] [OP] Franja de terreny pla, pavimentada o no, de la vora d’una via interurbana que fa de contenció del ferm de la calçada i dona un marge de seguretat als vehicles i als vianants. Voral d’emergència.
voravia
f. [LC] [TRG] [OP] VORERA.
voraviu
1 m. [LC] [IT] Vora resistent d’una roba, teixida o cosida de manera que no es pugui desfilar.
2 m. [IT] Aparell per a fer el lligat dels falsos voravius.
vorejar
1 v. tr. [LC] Anar per les vores (d’un riu, d’un barranc, d’un bosc, etc.).
2 v. tr. [LC] PER EXT. Vorejar un perill.
3 v. tr. [LC] RANEJAR. Voreja els cinquanta anys.
vorell
1 m. [LC] Marge en un terreny, una feixa, etc. Saltant vorells, vam arribar a la carretera.
2 m. [LC] Vora d’un objecte quan s’alça atenyent un nivell més alt que la part central.
vorellar
1 v. tr. [LC] Fer vorells per limitar (un camp, un prat).
2 v. tr. [LC] Fer el vorell (d’un objecte).
3 v. tr. [LC] VORETAR.
vorer -a
adj. [LC] Que és a la vora, pròxim. Un arbre vorer. Vorer a un perill.
vorera
1 f. [LC] [TRG] [OP] Part lateral d’una via urbana, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu.
2 f. [OP] [TRG] Voral 2.
3 [LC] [OP] vorera d’emergència Banda marginal de les autopistes i les carreteres importants que permet que s’hi aturi un vehicle en cas d’emergència.
voretar
v. tr. [LC] Fer les vores (a una roba).
vori
1 m. [LC] [ZOA] Substància blanca, dura, compacta, de què estan formats els ullals de l’elefant, de la morsa i del senglar, o les defenses del narval.
2 m. [ZOA] [MD] DENTINA.
3 [AGF] vori vegetal Part de les llavors d’algunes palmeres del gènere Phytelephas i de l’espècie Hyphaene thebaicas, blanca i dura, utilitzada com a substitut del vori per a fabricar objectes.
vòrtex
1 m. [FIF] Remolí que és format en una massa de fluid animada d’un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons.
2 [ME] [FIF] vòrtex de cicló ULL DE CICLÓ.
vorticel·la
f. [ZOI] Protozou ciliat del gènere Vorticella, que té forma de con invertit, solitari i comú a les aigües dolces.
vorticisme
m. [AR] Moviment intel·lectual i artístic britànic d’avantguarda sorgit abans de la Primera Guerra Mundial, similar al futurisme.
vorticitat
1 f. [ME] Circulació rotatòria de l’aire al voltant d’un eix.
2 f. [FIF] Magnitud física relacionada amb la tendència d’un fluid a girar sobre ell mateix, donada per la meitat del rotacional del camp de velocitat.
vos
pron. [LC] Forma que revesteixen l’acusatiu i el datiu del pronom vosaltres i de vós quan va immediatament darrere un verb terminat en consonant o u. Renteu-vos les mans. Escoltar-vos.
vós
pron. [LC] Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vostè; quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural. Vós m’ho heu dit. Beneita sou Vós entre totes les dones.
vosaltres
pron. [LC] Pronom personal de segona persona de nombre plural, mot amb què l’autor d’un enunciat designa col·lectivament, en el context d’aquest enunciat, les persones a qui s’adreça o entre les quals hi ha aquella o aquelles persones a qui s’adreça, però no l’autor de l’enunciat. Haureu d’espavilar-vos vosaltres sols. Vosaltres, fills meus, sou el meu tresor. La meva germana considera que vosaltres l’heu esgarrat. Sense vosaltres no ho hauríem aconseguit.
vostè
pron. [LC] Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vós i que expressa distanciament social, formalitat; quan és subjecte, exigeix el verb en tercera persona. Vostè m’ho ha dit. Vostès no hi eren. No sé com ens n’hauríem sortit sense vostè. Tractar algú de tu, de vós, de vostè. Tracta’m de tu, que si em tractes de vostè em fas vell.
vostre -a
1 1 adj. [LC] De vosaltres, de vós, pertanyent a vosaltres, a vós. Vosaltres, calleu: deixeu parlar els vostres adversaris. Vós i el vostre fill gran.
1 2 adj. [LC] Precedit d’una preposició que indica situació en l’espai o en el temps respecte d’alguna cosa, de vosaltres, de vós. Darrere vostre.
2 f. [LC] la vostra La vostra voluntat, opinió, el vostre interès, etc. Aneu massa a la vostra. Feu la vostra i deixeu-me en pau. Digueu-hi la vostra.
vot
1 1 m. [LC] [RE] Prometença que hom fa a Déu, a la Verge, a un sant, de tal o tal cosa, si obté el que demana. Fer un vot. Complir un vot. Mancar al vot.
1 2 m. [LC] Desig expressat que s’acompleixi alguna cosa bona, plaent. Faig vots per la guarició del seu fill. Tothom adreçava als nuvis vots de felicitat.
1 3 m. [LC] [RE] Obligació voluntària que es contrau envers Déu. Fer vot de pobresa, de castedat, d’obediència. Fer, qui entra en l’estat religiós, els seus vots.
1 4 [RE] vot simple Vot temporal o perpetu, no reconegut oficialment per la Santa Seu.
1 5 [RE] vot solemne Vot perpetu reconegut oficialment per la Santa Seu.
2 1 m. [AD] [DR] [PO] En una assemblea, una elecció, etc., manifestació de la voluntat de cadascú d’aprovar o de rebutjar una proposició, una mesura, d’elegir una persona per a un càrrec, etc., sia pronunciant sí o no, sia per mitjà de boles blanques i negres, sia per mitjà de paperetes, etc. Vot favorable, contrari. Tenir majoria de vots.
2 2 m. [LC] [DR] [PO] Dret a votar. Tenir algú en una assemblea veu i vot.
2 3 m. [PO] [AD] Cos material, papereta, bola blanca o negra, etc., per mitjà de la qual hom vota.
2 4 [PO] vot consultiu Dictamen que donen algunes corporacions o persones autoritzades a qui ha de decidir un negoci.
2 5 [LC] [DR] [PO] vot de censura Vot que emet una cambra o una corporació per a negar la seva confiança a un govern o a una junta directiva.
2 6 [PO] [DR] vot de confiança Autorització o facultat que es dona a algú perquè actuï o decideixi lliurement en un afer.
2 7 [PO] [AD] vot de qualitat Vot que, pel fet d’ésser d’una persona de major autoritat, decideix una qüestió en el cas d’empat.
2 8 [PO] [AD] vot directe Vot en què l’elector designa una persona determinada per a exercir el càrrec que s’ha de cobrir.
2 9 [PO] vot en blanc Acte d’exercir el dret a vot sense donar suport a cap força partidària, utilitzant una papereta en blanc o sense seguir les instruccions de vot.
2 10 [PO] vot indirecte Vot en què l’elector designa delegats, electors en segon grau, els quals designen les persones que han d’ocupar els càrrecs que cal cobrir.
2 11 [PO] vot informatiu Vot que no té efecte executiu.
2 12 [PO] [AD] vot secret Vot emès de manera que no es pugui conèixer la identitat del votant.
3 m. [LC] [DR] [PO] Opinió o parer donat sobre quelcom.