cantirets
m. pl. [LC] [BOS] CANTERERA.
cantiri
m. [LC] [FLL] [MU] CANTÚRIA.
cantó
1 1 m. [LC] En un cos, indret on es troben dues cares laterals. A cadascun dels quatre cantons de la sala hi havia una estatueta.
1 2 m. [LC] [MT] En una figura poligonal, part pròxima al punt on es troben dos costats.
1 3 [LC] quatre cantons CRUÏLLA. Els quatre cantons del Call.
2 m. [JE] [LC] els quatre cantons Joc popular infantil en què quatre jugadors ocupen els quatre racons d’una superfície quadrada i van canviant ràpidament de cantó procurant que un altre jugador, situat al bell mig, no en pugui ocupar cap.
3 1 m. [HIG] En heràld., punt situat als quatre angles del camper.
3 2 m. [HIG] Espai buit dels quatre que deixa sobre un escut la creu o el sautor o dues figures posades en creu o en sautor.
3 3 m. [HIG] Peça disminuïda que ocupa un dels angles de l’escut, generalment el superior de la destra.
4 m. [LC] Banda, costat. No sap cap a quin cantó girar-se. A quin cantó és això? Els dos cantons d’un portal.
5 m. [LC] [PO] Divisió del territori d’alguns països. Els cantons federals de Suïssa.
canton
m. [IT] Teixit de cotó molt atapeït amb lligat de sarja.
cantonada
f. [LC] En l’encreuament de dues vies, angle format per dues façanes o parets d’un edifici. La botiga de la cantonada. Una casa que fa cantonada.
cantonal
adj. [LC] [PO] Que pertany a la divisió territorial d’un cantó. Les autoritats cantonals.
cantonalisme
1 m. [PO] Doctrina política que pretén l’organització de la societat en cantons federats que substitueixen l’organització estatal.
2 m. [PO] Tendència cap a la disgregació d’una comunitat política.
cantonalista
1 adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent al cantonalisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [LC] Partidari del cantonalisme.
cantonat -ada
1 adj. [HIG] En heràld., que porta figures als quatre cantons, s’aplica a la creu o al sautor.
2 adj. [HIG] Situat a un cantó de l’escut. Les quatre figures cantonades d’un escut.
3 adj. [HIG] Amb quatre mobles posats dos i dos, s’aplica a una figura abismada.
4 adj. [HIG] Amb els quatre angles d’un esmalt diferent. Una bordura cantonada.
cantoner -a
1 adj. [LC] Que fa cantó, que serveix per a formar cantó. Una casa cantonera.
2 f. [IMF] [LC] Raconer 2.
3 1 f. [LC] [IMF] Llistó en forma d’angle, motllurat o no, que se sol col·locar a l’aresta de les parets que formen una cantonada per evitar l’esmicolament del guix.
3 2 f. [AQ] Peça de forma angular, de ferro o d’acer perfilat en escaire, molt emprada en les construccions metàl·liques com a reforç, element d’unió, etc.
3 3 f. [AQ] PEDRA CANTONERA.
3 4 f. [LC] Peça de metall, de cuir, etc., que serveix per a reforçar els cantons de la coberta d’un llibre, d’una post, etc.
3 5 f. [AF] Part d’una orla d’impremta que correspon a cadascun dels quatre cantons d’una pàgina.
3 6 f. [ECO] Bosseta triangular transparent enganxada damunt un suport quadrat adhesiu que serveix per a fixar fotografies, postals, etc.
4 adj. [AGR] Que té una mamella inutilitzada, s’aplica a les ovelles i a les cabres.
cantonès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Canton.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Canton o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte xinès parlat a la zona de Canton.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al cantonès.
cantor cantora
1 m. i f. [LC] [MU] Persona que canta.
2 m. i f. [LC] [PR] [MU] Persona que té per ofici cantar.
cantoral
m. [RE] [MU] Manual de cants religiosos.
cantúria
f. [LC] [MU] [FLL] Cants.
cantussar
v. intr. [LC] [MU] CANTUSSEJAR.
cantussejar
v. intr. [LC] [MU] Cantar a mitja veu.
cantussol
1 m. [LC] Cant monòton.
2 [LC] fer el cantussol Els infants, demanar alguna cosa ploriquejant.
cantussolar
v. intr. [LC] CANTUSSEJAR.
canudera
f. [LC] [BOS] CANUGUERA.
canuguera
f. [BOS] Herba rizomatosa de la família de les crucíferes, de fulles pinnatisectes i flors grosses, liles o blanques, que es fa sobretot a les fagedes (Cardamine heptaphylla o Dentaria pinnata).
cànula
f. [LC] [MD] Tub obert per tots dos caps emprat per a conduir fluid a través d’una obertura de l’organisme.
canusir
v. intr. [LC] Els cabells, tornar-se blancs.
canut1
m. [LC] [IT] Canó 2 10.
canut2 -uda
adj. [LC] CANÓS.
canvi
1 1 m. [LC] Acció de canviar; l’efecte. Un canvi de decoració. Un canvi d’estat, de posició. Un canvi de direcció. Un canvi de govern. Un canvi de conducta. Un canvi de moda. El temps ha fet un canvi.
1 2 [TRG] [EI] canvi de marxes Mecanisme de certes màquines, especialment vehicles automòbils, que permet emprar en cada moment la potència més adequada.
1 3 [OP] [LC] canvi de rasant a) Punt d’intersecció de dues rasants corresponents a dos trossos de carretera de diferent inclinació, especialment quan un d’ells és ascendent i l’altre descendent segons un mateix sentit de marxa.
1 3 [OP] [LC] canvi de rasant b) Tros de carretera que conté un canvi de rasant.
1 4 [MD] canvi de vida CLIMATERI.
1 5 [GL] canvi lateral de fàcies Variació lateral d’un caràcter litològic o paleontològic o d’una fàcies, en un conjunt d’estrats.
1 6 [QU] canvi químic Reacció química.
1 7 [MD] [LC] fer el canvi Una dona, tenir la primera menstruació.
1 8 [LC] fer un canvi de front Canviar bruscament d’opinió, de partit.
2 1 m. [FL] canvi estructural En ling. generativa, procés que converteix una descripció estructural en una altra de diferent en aplicar-li una regla.
2 2 [FL] canvi fonètic Modificació que experimenta un so o un mot en l’evolució d’una llengua per processos d’assimilació, de dissimilació, d’analogia, de metàtesi, etc.
2 3 [FL] canvi fonològic Alteració de les relacions sistemàtiques dels fonemes en el curs de l’evolució d’una llengua.
2 4 [FL] canvi funcional Canvi de categoria lèxica que experimenta un mot mitjançant recursos sintàctics.
2 5 [FL] canvi induït Canvi que es produeix en una llengua per influència d’una altra amb què ha entrat en contacte.
2 6 [FL] canvi lingüístic Conjunt de processos constants de transformació, de pèrdua i d’innovació dels elements fònics, morfològics, lèxics, etc., d’una llengua.
2 7 [FL] canvi qualitatiu Canvi de qualitat fonètica.
2 8 [FL] canvi semàntic Canvi que experimenta la significació d’un mot en l’evolució de la llengua per desplaçament de la relació entre el significant, el significat i el referent.
3 1 m. [LC] Acció de canviar una cosa que hom dona per una altra que hom rep. Hem fet un canvi amb en Joan: jo li he donat el meu gos i ell a mi la seva escopeta. Hi has guanyat, en el canvi! Perdre en el canvi. Fer canvi de llibres. Fer el canvi de presoners. Hi ha hagut un canvi de notes diplomàtiques. Un canvi de compliments.
3 2 m. [LC] [ECT] Acció de canviar valors, com ara moneda, bitllets, etc., per valors equivalents. Una casa de canvi. Fixar el preu del canvi.
3 3 [ECT] lliure canvi Comerç internacional lliure, sense traves per exportar o importar.
4 1 m. [LC] Allò que hom rep en canvi.
4 2 m. [LC] Diner que, pagat el preu de la cosa comprada, és retornat al comprador quan aquest ha lliurat una moneda, un bitllet, etc., superior a aquell preu.
4 3 [LC] tornar el canvi Tractar algú com ell ens ha tractat.
5 1 [LC] en canvi [o a canvi] loc. adv. En compensació. Tu li has donat la medalla: i ell, què t’ha donat en canvi?
5 2 [LC] en canvi de [o a canvi de] loc. prep. En compensació de. Ens ha ajudat a canvi d’un bon dinar.
5 3 [LC] en canvi loc. conj. No així sinó altrament, contràriament. Ella és simpàtica; en canvi, el marit no ho és gens.
canviable
adj. [LC] Que pot ésser canviat.
canviador canviadora
m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que es dedica al canvi de monedes, de valors.
canviament
m. [LC] Canvi 1 1.
canviant
1 adj. [LC] Que canvia.
2 m. [AR] En representacions pictòriques de roba o de vestits, efecte produït pintant els tons foscos amb el color complementari del to clar.
canviar
1 v. tr. [LC] Treure (alguna cosa) i posar-ne una altra al seu lloc. Heu de canviar les tovalles perquè són brutes. Veig que heu canviat el mobiliari de la sala. Canvia’t les sabates: no veus que aquestes et fan mal? La fàbrica torna a anar; ara canviaran el director.
2 1 tr. [LC] TRANSFORMAR. Els companys d’Ulisses foren canviats en bèsties.
2 2 intr. pron. [LC] La seva alegria es canviarà aviat en tristesa.
3 1 tr. [LC] Fer esdevenir diferent. La malaltia l’ha canviat. Canviar lleugerament la direcció del moviment. L’educació pot canviar el caràcter.
3 2 [TRA] canviar la proa Canviar el rumb.
4 tr. [LC] canviar de lloc Transportar d’un lloc a un altre. Canviar de llit un malalt. Canviar de test una planta.
5 1 tr. [LC] Donar a algú (alguna cosa) i rebre d’ell una altra cosa com a equivalent, bescanviar. He canviat el rellotge per un aneroide de butxaca. Vull canviar aquest gos perdiguer per un buldog. Canvieu-me aquesta moneda.
5 2 tr. [LC] PER EXT. Canviar quatre paraules, uns quants compliments. Canviar mirades.
5 3 [LC] canviar la pesseta Vomitar 1.
6 1 intr. [LC] Esdevenir diferent, sofrir una transformació. El temps ha canviat. Trobo que el noi ha canviat molt amb la malaltia. Aquest noi ha canviat molt: abans era un dimoni.
6 2 intr. [LC] Algú o alguna cosa, sofrir una transformació en algun dels seus aspectes. Canviar de color. Canviar de geni. Canviar d’opinions. Canviar, un cos, d’estat físic.
6 3 intr. [LC] Reemplaçar l’una per l’altra dues coses o persones de la mateixa espècie. Canviar de vestits, d’eines. Canviar de casa. Canviar de metge.
6 4 [LC] canviar d’aires Canviar de clima. Viure a la ciutat no li prova, haurà de canviar d’aires.
6 5 [LC] canviar de camisa Canviar d’idees, de partit o de conducta segons les pròpies conveniències.
6 6 [LC] [ME] canviar el vent Canviar la direcció del vent.
canviari
adj. [ECT] [DR] regrés canviari V. REGRÉS.
canvista
m. i f. [LC] [ECT] [PR] CANVIADOR, CANVIADORA.
canya
1 1 f. [LC] [BOS] Planta perenne i rizomatosa de la família de les gramínies, forta i de gran desenvolupament, de fulles amples i flors agrupades en panícula terminal, procedent de l’Àsia, sovint plantada i naturalitzada a les vores de rambles i torrenteres, riberals dels rius i marges de camins (Arundo donax). Un camí vorejat de canyes. El vent vinclava les canyes del torrent.
1 2 [BOS] [AGA] canya americana Bambú 1.
1 3 [BOS] canya borda Canyís 2.
1 4 [BOS] [AGA] canya d’Amèrica Bambú 1.
1 5 [BOS] canya d’arenal Borró 4.
1 6 [BOS] [AGA] canya d’Índia Planta de la família de les cannàcies, rizomatosa, de fulles el·líptiques, acuminades i amb grans flors asimètriques, rosades, vermelloses o clapades de groc, cultivada com a ornamental (Canna indica).
1 7 [BOS] [AGA] canya de rosaris CANYA D’ÍNDIA.
1 8 [BOS] canya de sabonetes CANYA D’ÍNDIA.
1 9 [BOS] [AGA] canya de sucre Canya dolça A).
1 10 [BOS] [AGA] canya dolça a) Planta cultivada de la família de les gramínies, rizomatosa, que fa unes canyes robustes i massisses de què s’extreu el sucre (Saccharum officinarum).
1 10 [BOS] [AGA] canya dolça b) MELCA DOLÇA.
2 1 f. [LC] [BO] Tija de les plantes gramínies, fistulosa i proveïda d’envans transversals als nusos. Amb quatre brins de bruc i una canya, va fer una escombra. Un canó fet d’un tros de canya. Estar magre, ésser prim, com una canya. Les espigues eren perles, i les canyes, totes d’or.
2 2 f. [LC] [BO] Tija buida d’altres plantes.
3 1 f. [LC] córrer canyes Figurar un torneig lluitant amb canyes en lloc de llances.
3 2 [LC] no deixar canya dreta Fer una gran destrossa.
4 1 f. [LC] canya d’una columna Part d’una columna situada entre el capitell i la base.
4 2 [LC] canya de l’àncora Part de l’àncora situada entre l’anella i la creu.
4 3 [LC] canya de la mitja Part que cobreix la cama.
4 4 [LC] [AGP] canya de pescar Estri de pesca fluvial o marítima constituït bàsicament per una tija d’un cap de la qual penja un fil proveït a l’altre cap d’un ham o de diversos.
4 5 [LC] canya del pulmó Tràquea 1.
4 6 [LC] canya del rem Part més prima del rem.
4 7 [LC] [TRA] canya del timó ARJAU.
4 8 f. [MD] [AGR] CANYELLA2.
4 9 f. [IMI] En els calçats alts, peça de cuir que cobreix els turmells.
4 10 f. [IMI] Palla 5.
4 11 f. [IMI] [IMF] Tija d’algunes claus de pany.
4 12 f. [MU] Llengüeta de certs instruments musicals aeròfons.
4 13 f. [TRA] Barreta que es passa entre els fils d’ordit, durant les operacions de nuar i de teixir, per tal de separar-los i mantenir-los ordenats.
5 f. [TRA] canya del moc Corda que, partint de l’extrem inferior del moc, s’insereix a cada costat de la roda de proa.
6 f. [ED] [HO] Aiguardent obtingut de la melassa del sucre de canya.
7 f. [LC] Mesura de cervesa.
canyada
1 f. [LC] [AGP] Acció de tirar la canya per pescar.
2 f. [LC] Cop pegat amb una canya.
canyaferla
1 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, molt robusta, de fulles finament dividides i grans inflorescències grogues, que es fa en costers eixuts i erms de la terra baixa (Ferula communis).
2 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles gruixudes i piloses molt dividides, flors grogues, disposades en una umbel·la terminal grossa i altres de laterals més petites, i fruit el·líptic, comprimit i amb quatre ales membranoses al marge, que es fa a les brolles i pastures seques de terra baixa (Thapsia villosa).
canyafístula
f. [LC] [BOS] Arbre de la família de les cesalpiniàcies, originari de l’Índia i estès arreu dels països tropicals, els fruits del qual tenen propietats laxants (Cassia fistula).
canyamel
f. [LC] [AGA] [BOS] CANYA DE SUCRE.
canyamelar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de canyamels.
canyamet
m. [BOS] Planta de la família de les quenopodiàcies, subarbustiva, de fulles cilíndriques i suculentes, flors molt petites, en glomèruls axil·lars fent una panícula terminal, i fruits petits i globulosos, que viu en indrets salins del litoral (Suaeda altissima).
canyar
m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc poblat de canyes.
canyaret
m. [LC] Avalot, disputa de crits. Armaren un canyaret perquè no hi estaven d’acord.
canyavera
f. [LC] [BOS] Canyís 2.
canya-xiula
f. [LC] [BOS] Canyís 2.
canyella1
1 f. [LC] [BOS] [ED] Escorça aromàtica del canyeller emprada principalment en confiteria i també com a aromatitzant en perfumeria. Canyella en pols. Canonets de canyella.
2 [LC] [BOS] canyella blanca Escorça del canyeller blanc, emprada com a medicinal i com a condiment.
3 [BOS] canyella de la Xina Escorça del canyeller de la Xina, utilitzada com a aromatitzant.
canyella2
1 f. [LC] [MD] Part anterior de la cama sobre mateix de l’aresta anterior de la tíbia. M’he donat un cop a la canyella.
2 f. [MD] Os llarg de l’avantbraç.
3 f. [MD] [ZOO] Os llarg de l’ala d’un ocell.
4 f. [AGR] Part prima i llarga de les extremitats dels equins des del genoll a la garreta per a les extremitats anteriors i del garró a la garreta per a les extremitats posteriors.
canyeller
1 m. [LC] [BOS] Arbust o petit arbre de la família de les lauràcies, de fulles coriàcies d’un verd fosc i de flors grogues, originari de Sri Lanka, cultivat en els països tropicals humits per a l’extracció de la canyella (Cinnamomum verum o C. zeylanicum).
2 [LC] [BOS] canyeller blanc Arbre de la família de les canel·làcies, originari de les Antilles i la Florida, del qual s’obté la canyella blanca (Canella winterana o C. alba).
3 [LC] [BOS] canyeller de la Xina Arbre perennifoli de la família de les lauràcies, d’origen asiàtic, l’escorça del qual, llisa i de color clar, forneix la canyella de la Xina (Cinnamomum aromaticum o C. cassia).
canyellera
f. [SP] Peça protectora que cobreix la part anterior de la cama compresa entre el turmell i el començament del genoll.
canyet
1 m. [LC] [AGR] Lloc on es llencen o s’enterren les bèsties mortes.
2 [LC] anar al canyet [o anar-se’n al canyet] a) Morir 1 1.
2 [LC] anar al canyet [o anar-se’n al canyet] b) PER EXT. El negoci se n’ha anat al canyet.
canyís
[pl. -issos]
1 m. [LC] Teixit, reixat, fet de canyes, vímets, etc. Un canyís per a assecar figues. El canyís per als cucs de seda.
2 m. [LC] [BOS] Planta cosmopolita de la família de les gramínies, semblant a la canya però més gràcil, que creix, sovint formant grans colònies, a les vores d’estanys i de rius i en general en tots els indrets on hi ha una capa freàtica alta o en terrenys inundats (Phragmites australis o Ph. communis).
canyissa
1 f. [LC] Teixit de canyes i de cordill per a posar-hi pa, criar-hi cucs de seda, etc.
2 f. [LC] [BOS] Canyís 2.
canyissada
f. [LC] [AQ] Canyís o llit de canyes en què descansen certes teulades.
canyissar
m. [BOC] [AGA] Lloc poblat de canyissos.
canyissat
m. [LC] [AGP] SALTADA.
canyisser
m. [LC] [BOC] CANYISSAR.
canyiula
1 adj. [LC] Magre, escarransit.
2 m. i f. [LC] Persona magra, escarransida. És un canyiula.
canyó1
m. [LC] [MD] [AGR] FARINGE.
canyó2
1 m. [GG] [GL] Pas estret o gorja profunda excavada per un riu, que es troba especialment en paisatges calcaris.
2 [GG] [GL] canyó submarí Vall submarina estreta i de secció en forma de V excavada al talús continental.
canyoca
f. [LC] [BOS] [AGA] Canoca, especialment la de blat de moro.
canyota
f. [LC] [BOS] [AGA] Herba de la família de les gramínies, de panícula groguenca o vermellosa i fulles amb un nervi medial blanc molt sortint, comuna a les terres cultivades com a mala herba (Sorghum halepense).
canyut
m. [LC] [ZOI] Navalla 2.
caoba
1 1 f. [LC] [AGF] [BOS] Arbre de la família de les meliàcies, de gran port, propi de les selves pluvials de l’Amèrica tropical, la fusta del qual, dura i d’un bru vermellenc, és molt apreciada en ebenisteria (Swietenia mahagoni i S. macrophylla).
1 2 [BOS] [AGF] caoba africana Arbre de la família de les meliàcies, de gran port, de fulles bipinnades, propi de les selves de l’Àfrica occidental que proporciona una fusta vermella que s’empra en ebenisteria (Khaya ivorensis i K. senegalensis).
1 3 [BOS] [AGF] caoba americana [o caoba antillana, o caoba de Cuba] Caoba 1 1.
2 1 f. [IMF] [AGF] Fusta de caoba.
2 2 [BOS] caoba de les Filipines Lauan 2.
2 3 [AGF] [IMF] caoba vermella Fusta de l’eucaliptus karri, de color vermell fosc, densa i dura, emprada en ebenisteria.
caodaisme
m. [AN] Religió sincrètica fundada al Vietnam per Cao Dai.
caolí
m. [LC] [AR] [GLM] Argila de color blanc, constituïda gairebé exclusivament per caolinita, formada per l’alteració dels feldespats i usada per a fer la pasta de la porcellana.
caolínic -a
1 adj. [LC] [AR] [GL] Relatiu o pertanyent al caolí.
2 adj. [GL] Que conté caolí.
caolinita
f. [GLM] Mineral, fil·losilicat dioctaèdric d’estrat senzill, de fórmula Al2Si2O5(OH)4, compost per una capa octaèdrica i una de tetraèdrica, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color blanc amb lluïssor mat i quasi sempre presenta un gra molt fi.
caolinització
f. [GL] [GLG] Procés d’alteració hidrotermal pel qual una roca o alguns dels seus components són parcialment o totalment reemplaçats per agregats de caolinita.
caos
1 1 m. [LC] [AN] Estat de confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món.
1 2 m. [LC] Confusió i desordre complet.
2 m. [GL] caos rocós Conjunt superficial, desorganitzat, de grans blocs, de roques.
3 m. [FIF] caos determinista En fís., situació que, malgrat ésser descrita per equacions deterministes, esdevé impredictible al cap de poc temps a causa d’un comportament irregular i extremament sensible a les condicions inicials.
caòtic -a
1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent al caos.
2 adj. [LC] Completament desordenat i confús.
caòticament
adv. [LC] D’una manera caòtica.
cap1
1 1 m. [LC] [MD] Part superior del cos humà separada del tronc pel coll. Tenir el cap gros, petit, ample, estret, llargarut. Girar el cap endarrere. Treure el cap per la finestra. L’han ferit al cap. Li van obrir, badar, el cap d’un cop de pedra. Vaig pegar un cop de cap a la paret. Caminar cap per avall i cames enlaire. El cap fou trobat en un vall, i el cos, deu passes lluny.
1 2 m. [LC] [ZOA] Part anterior d’un gran nombre d’animals on hi ha els principals centres nerviosos i els òrgans dels sentits.
1 3 [LC] cap blanc Cap amb tots els cabells blancs.
1 4 [LC] cap d’escarola Cap amb cabells curts i caragolats.
1 5 [LC] cap de turc Persona a qui hom fa responsable d’alguna cosa sense ésser-ho.
1 6 [LC] cap pelat Cap sense cabells.
1 7 [LC] de cap loc. adv. Amb el cap, anant primerament el cap. Topar de cap contra una branca. Rematar una pilota de cap. Tirar-se de cap al mar.
1 8 [LC] entre cap i coll loc. adv. a) A la base del crani. Li ha tirat una pedra entre cap i coll.
1 8 [LC] entre cap i coll loc. adv. b) PER EXT. Estava malalt, i aquella notícia em va caure entre cap i coll. Durant tot el sermó ens ha anat engegant llatinades entre cap i coll.
1 11 [LC] fer a algú un cap nou Pegar-li.
1 12 [LC] anar a algú el cap entorn [o anar-se’n el cap a algú] RODAR EL CAP A ALGÚ.
1 13 [LC] amb el cap alt [o amb el cap ben alt] loc. adv. Sense avergonyir-se.
1 14 [LC] anar cap baix Estar trist, capficat.
1 15 [LC] anar cap per avall una cosa Anar malament, al revés del que un voldria.
1 16 [LC] de cap a peus loc. adv. a) DE DALT A BAIX. M’ha mirat de cap a peus. Anava mudat de cap a peus.
1 16 [LC] de cap a peus loc. adv. b) TOTALMENT. És un negoci equivocat de cap a peus.
1 17 [LC] no tenir una cosa cap ni centener [o no tenir una cosa ni cap ni centener] NO TENIR UNA COSA CAP NI PEUS.
1 18 [LC] no tenir una cosa cap ni peus [o no tenir una cosa ni cap ni peus] No tenir ordre ni concert, ésser un disbarat.
1 19 [LC] sense cap ni centener loc. adj. SENSE CAP NI PEUS. És una història sense cap ni centener.
1 20 [LC] sense cap ni peus loc. adj. Sense sentit. És una història sense cap ni peus.
2 1 m. [LC] El cap considerat com el seient de l’intel·lecte: facultats mentals, talent, judici, seny. Tenir cap. Tenir molt de cap, poc de cap.
2 2 [LC] anar-se’n a algú alguna cosa del cap Oblidar-la, esborrar-se-li de la memòria.
2 3 [LC] cap calent Persona que s’avara fàcilment, que té opinions polítiques avançades.
2 4 [LC] dur una cosa de cap Tenir la ferma intenció de fer-la.
2 5 [LC] ésser un cap boig [o ésser un cap calent, o ésser un cap d’estornell, o ésser un cap de pardals, o ésser un cap desgavellat, o ésser un cap de trons, o ésser un cap fluix, o ésser un cap lleuger, o ésser un cap verd] No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger.
2 6 [LC] ésser un cap buit [o ésser un cap d’ase, o ésser un cap de carabassa, o ésser un cap de meló] Ésser neci, ignorant.
2 7 [LC] ésser un cap de ferro Ésser incansable pel que fa al treball mental.
2 8 [LC] ésser un mal cap Ésser una persona perduda, disbauxada.
2 9 [LC] fer del seu cap Fer per si mateix, per pròpia iniciativa.
2 10 [LC] fer el cap viu Estar alerta, amatent.
2 11 [LC] passar a algú una cosa pel cap Acudir-se-li.
2 12 [LC] perdre el cap Perdre el seny, enfollir-se, torbar-se mentalment.
2 13 [LC] posar a algú un cap com un tabal [o posar a algú un cap com tres quartans] Marejar-lo a força de parlar.
2 14 [LC] posar-se al cap alguna cosa Proposar-se decididament de fer-la.
2 15 [LC] tenir el cap a tres quarts de quinze Estar completament distret d’allò que fa al cas.
2 16 [LC] tenir el cap com un bombo [o tenir el cap com un timbal] Sentir mareig o malestar a causa d’una insistència molesta, generalment sorollosa.
2 17 [LC] tenir el cap dur Tenir dificultat a comprendre les coses.
2 18 [LC] tenir el cap ple de serradures No tenir seny, ésser irreflexiu.
2 19 [LC] tenir el cap ple de vent (o de fum, o de pardals, o de grills, etc.) Ésser lleuger, vanitós, etc.
2 20 [LC] tenir un bon cap Tenir un cap ben organitzat.
2 21 [LC] treure del cap a algú alguna cosa Fer-l’en desistir.
2 22 [LC] treure’s del cap una cosa Inventar-la, idear-la.
3 1 m. [LC] Individu com a membre d’una col·lectivitat. En toquen tres trossos per cap. A tant per cap.
3 2 [AGR] [LC] cap de bestiar Individu que forma part d’un bestiar. Cent caps de bestiar.
3 3 [LC] cap per cap loc. adv. TANT PER TANT.
3 4 [LC] [ED] tants caps tants barrets Expressió que indica, referint-se a diferents persones, la disparitat de conveniències, propòsits, etc., entre cadascuna i les altres.
4 1 m. [LC] [AGF] Punta, extrem, d’una cosa, especialment l’extrem superior. El cap del nas, de la llengua. Els caps dels dits. El cap del fèmur. El cap i la cua d’una columna en marxa. Els dos caps d’una corda, d’una barra. El cap d’una destral. Recórrer un carrer d’un cap a l’altre. El cap de dalt i el cap de baix d’un tap. Aquest blat ja comença a tenir caps, treu brins.
4 2 [LC] anar a l’altre cap de món Anar molt lluny.
4 3 [LC] [AGA] cap d’un camp [o cap mort d’un camp] Andana 1.
4 4 [LC] cap de casa GOLFA.
4 5 [GG] [ME] [LC] cap de fibló Mànega 3.
4 6 [LC] [IMI] cap de llinyol Tros de llinyol.
4 7 [GL] cap de mina a) La part més endinsada d’una mina.
4 7 [GL] cap de mina b) Indret on neix l’aigua d’una mina.
4 8 [LC] [TRA] cap de mort Peça de fusta situada a l’extrem superior de la roda de proa.
4 9 [LC] [ME] [GG] cap de núvol a) Núvol fragmentat del qual cau una gotellada.
4 9 [ME] cap de núvol b) Gotellada que cau d’un cap de núvol.
4 10 [LC] [DE] cap de pont Tros petit de terreny que un exèrcit aconsegueix d’ocupar a l’altra banda d’un riu, en territori enemic, des d’on pren embranzida.
4 11 [GL] cap de riu Part sobresortint d’un delta.
4 12 [LC] prendre algú de cap d’esquila [o tenir algú de cap d’esquila] Agafar-li malvolença.
4 13 m. [LC] [GL] [GG] Punta de terra que entra mar endins. El cap de Creus. El cap de Bona Esperança.
4 14 m. [LC] Tros de corda, especialment en nàutica.
4 15 m. pl. [IMF] [IMI] Trossos de fils de cotó procedents de sobralles dels telers que, untats amb oli o petroli, s’empren per a untar i netejar màquines, motors i eines, i que, embolicats amb un drap de fil, constitueixen la monyeca dels envernissadors.
4 16 m. [IMI] Cabota d’un martell, d’un mall, etc.
4 17 m. [AF] Part superior del tall d’un llibre.
5 1 m. [HIG] En heràld., peça col·locada en faixa tocant la vora superior del camper, d’una amplària igual a un terç de l’alçària de l’escut.
5 2 m. [HIG] Part superior del camper on se situa un cap.
6 1 m. [LC] cap d’any a) El primer dia de l’any.
6 1 [LC] cap d’any b) ANIVERSARI.
6 2 [LC] cap de mes Els darrers dies del mes.
6 3 [LC] cap de setmana Temps de lleure entre el dia que acaba la setmana de treball i el de reprendre’l, generalment dissabte i diumenge.
7 1 m. [LC] cap d’ala Persona eminent en un ram d’activitat.
7 2 [LC] cap de brot El millor de la seva espècie, el més eminent. Els caps de brot de l’antiga cavalleria.
7 3 [LC] cap de taula Lloc d’honor en una taula.
7 4 [LC] de cap d’ala loc. adj. Que excel·leix en el seu ram.
7 5 [LC] de cap de brot loc. adj. De primera qualitat, excel·lent. Té una prosa de cap de brot, realment finíssima.
8 1 m. [LC] donar cap a una cosa Portar-la a cap.
8 2 [LC] fer cap Arribar, comparèixer, en un lloc. Demà farem cap a Tarragona. On fa cap, aquest camí?
8 3 [LC] no saber per quin cap començar [o no saber per quin cap posar-s’hi] No saber per on començar una feina, una obra, etc.
8 4 [LC] no tenir una cosa cap ni centener Ésser absurda, inexplicable.
8 5 [LC] portar a cap una cosa Executar-la, realitzar-la. Volen portar a cap una nova revista.
8 6 [LC] sortir a cap d’una cosa Pervenir a acabar-la.
8 7 [LC] tenir una cosa pel cap dels dits Saber-la molt bé, dominar-la.
8 8 [LC] tornar a prendre el cap del fil Continuar el discurs o el tema interromput.
8 9 [LC] treure cap Venir al cas, venir a propòsit. Això no treu cap a res. A què treu cap que no el vulguis rebre?
8 10 [LC] treure el cap del fil Esbrinar l’origen d’una cosa.
9 1 [LC] al cap i a la fi [o al cap darrer, o al cap i a l’últim] loc. adv. Al capdavall 2 1.
9 2 [LC] al cap de loc. prep. Després de. Al cap d’una estona. Al cap d’un any. Al cap de vuit dies.
9 3 [LC] de cap a cap loc. adv. a) D’un extrem a l’altre.
9 3 [LC] de cap a cap loc. adv. b) TOTALMENT. Això, ho has copiat de cap a cap d’algun llibre.
9 4 [LC] de cap i de nou loc. adv. Una altra vegada des del començament. Aquesta còpia t’ha sortit malament: has de fer-la de cap i de nou.
9 5 [LC] pel cap alt loc. adv. No pas més que.
9 6 [LC] pel cap baix loc. adv. Almenys, si no més.
10 m. [AGR] cap de moro Cavall, sovint negre, amb el cap molt més fosc que la resta del cos.
11 m. [IMF] cap de frare Eina que serveix per a aixamfranar forats cilíndrics de tal manera que puguin allotjar la cabota dels caragols de cap o d’altres tipus.
12 m. [EL] cap magnètic Transductor electromagnètic que transforma els senyals magnètics en elèctrics, i viceversa, emprat per a l’enregistrament, la reproducció o l’esborrament de la informació.
13 1 m. i f. [AD] [PR] [PO] Persona que ocupa el primer lloc, que presideix o té a les seves ordres els altres. Cap de bàndol, cap de motí. Cap d’estació.
13 2 m. i f. [LC] [DE] [PR] Persona que exerceix el comandament d’una unitat militar.
13 3 m. i f. [HIG] Persona que ostenta la representació d’una casa reial o senyorial, o que en té l’autoritat.
13 4 m. i f. [HIG] Persona que ostenta la representació d’un llinatge o família, o d’una línia o branca genealògica.
13 5 [LC] [PR] [AGA] cap d’era Persona que dirigeix la batuda.
13 6 [LC] [PO] cap d’estat Persona que representa o que exerceix la suprema autoritat de l’Estat.
13 7 [PE] cap d’estudis Professor que dirigeix els estudis en un centre docent i té per funcions l’elaboració d’horaris, la supervisió dels programes i exàmens, la disciplina acadèmica, etc.
13 8 [LC] cap de casa Membre principal de la família, persona que té l’autoritat dins d’ella.
13 9 [LC] [PR] [AGA] cap de colla Persona que mana i dirigeix el treball d’una colla de treballadors.
13 10 [LC] cap de dol Persona o persones que presideixen el dol en un enterrament o en uns funerals.
13 11 [LC] [PO] cap de govern Persona que presideix un govern.
13 12 [LC] [PR] cap de pastera Macip major de forn o fleca.
13 13 [LC] [HIH] cap de taula Persona que presideix la taula.
13 14 [LC] cap quadriller CAP DE COLLA.
13 15 [LC] [PR] en cap loc. adj. Que ocupa el primer lloc d’una jerarquia. Conseller en cap. General en cap.
14 1 m. [LC] Ciutat o vila principal. Cap de regne, cap de província.
14 2 [LC] cap de partit Ciutat o vila capital d’un partit judicial o governatiu.
15 m. [LC] [ZOM] cap d’olla Mamífer cetaci, de 6 o 7 metres de llarg (Globicephalus melas).
16 m. [LC] [ZOR] cap de bou Capgròs 2.
17 m. [ZOP] cap d’ase VIRET.
18 m. pl. [LC] [BOS] caps blancs Mateta grisenca i decumbent de la família de les crucíferes, de fulles estretament lanceolades, flors blanques i oloroses, agrupades en nombrosos raïms densos, i fruit en silícula plana, que es fa sobretot en ermots i vores de camins (Alyssum maritimum).
19 m. pl. [BOS] caps blaus LLUQUETA.
20 m. pl. [LC] [BOS] caps d’ase a) Tomanyí 1.
20 [LC] [BOS] caps d’ase b) TAMBORINO.
20 [LC] [BOS] caps d’ase c) Cardigassa 1.
21 m. [BOS] cap d’ocell XENIXELL.
cap2
[inv.]
1 adj. [LC] Algun, s’aplica a una persona o cosa no existent realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d’una negació, una exclusió, una interrogació o una suposició. No té cap germà: és fill únic. Quan m’ha demanat taronges, ja no en tenia cap. Cap d’ells no ho ha entès. Ha de treballar sense cap eina. Tens cap mocador que em puguis deixar? Si cap d’ells et pregunta alguna cosa, no li responguis. Jo no sé com pot fer servir cap de les eines que li han deixat.
2 pron. [LC] —Te n’ha donat alguna prova? —Cap, ni una.
cap3
prep. [LC] Quan precedeix un adverbi, sol, o en altres casos en combinació amb a, expressa relacions que denoten:
a) Direcció a. Vine cap aquí. Ves cap allà. Cap amunt. Cap avall. Cap a la dreta. Cap a l’esquerra. Me’n vaig cap a casa, que tinc tard. Au, cap a estudi, que faràs tard. | PER EXT. El país se’n va de pressa cap a la ruïna.
b) Situació de relativa proximitat. El poblet que dieu és cap a Esterri.
c) Proximitat en el temps. Cap a les onze ha començat a ploure.
capa
1 1 f. [LC] [ED] Peça de roba llarga, folgada, oberta de davant, sense mànigues, que es porta tirada a les espatlles cobrint el vestit. Posar-se, treure’s, la capa. Embolicar-se amb la capa. Una capa madrilenya. Capa d’aigua o de pluja. Capa de cor, magna. Capa de caputxa. Capa torera.
1 2 [RE] capa pluvial Capa que porten els prelats i altres eclesiàstics en processons i actes del culte diví.
1 3 [LC] sota la capa del cel loc. adv. En aquest món. És el lladre més gran que hi ha sota la capa del cel.
2 1 f. [LC] Pretext, aparença que serveix per a dissimular alguna cosa.
2 2 [LC] sota capa de loc. prep. Sota pretext de.
3 1 f. [LC] Drap, fulla, etc., amb què s’envolten i cobreixen certes coses.
3 2 f. [LC] [TRA] Tros de lona enquitranada que envolta el pal d’una nau en la proximitat de la coberta i que, clavada a aquesta, impedeix que entri aigua per l’afogament.
4 1 f. [LC] Extensió uniforme d’una substància que cobreix alguna cosa. Una capa de guix, de pintura, de vernís. Donar tres capes de pintura a una paret. Peus de porc revestits d’una capa de farina, ous batuts i sucre. Capa o tel que fa el vi, la llet. Donar tres capes a una paret.
4 2 f. [MD] Extensió laminar d’una substància o d’un teixit, d’un gruix gairebé uniforme, que cobreix una estructura anatòmica.
5 1 f. [LC] Zona superposada a una altra. Capes de l’atmosfera. Les capes profundes de l’oceà.
5 2 [GL] capa d’aigua Aqüífer 2 2.
5 3 [GL] [FIA] capa d’ozó Capa de l’atmosfera terrestre que s’estén a una altura d’entre 10 i 50 quilòmetres, caracteritzada per la presència d’ozó.
5 4 [AQ] capa de compressió Capa corresponent a una part de la secció d’una biga sotmesa a compressió com a conseqüència d’estar carregada.
5 5 [GL] capa de terreny Estrat 1.
5 6 [OP] capa de trànsit Capa superficial del ferm amb què tenen contacte directe els vehicles que circulen, formada generalment per una mescla en calent de betum asfàltic i de granulats d’alta qualitat que es compacta fins a formar una massa dura i de superfície uniforme.
5 7 [GL] capa freàtica NIVELL FREÀTIC.
5 8 [ME] capa de fricció Zona de l’atmosfera terrestre que s’estén des del sòl fins a uns 600 o 800 metres d’altura, en què la fricció amb la superfície de la Terra afecta significativament el moviment de l’aire.
6 f. [SO] ESTRAT SOCIAL.
7 f. [LC] [TRA] Gratificació que es dona al capità d’una nau mercant per les mercaderies que transporta.
8 f. [HIG] En heràld., peça consistent en una calça revessada.
9 f. [TRA] a la capa loc. adv. Amb les veles plegades o amb poca vela i la barra del timó tota a sotavent, per tal de resistir millor un temporal. La nau es posa a la capa esperant que el vent amaini. Vàrem navegar a la capa durant tres dies.
capaç
1 1 adj. [LC] Que pot contenir. Barca capaç per a deu persones.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Home capaç de les virtuts més grans.
2 1 adj. [LC] Que està en estat de fer alguna cosa, especialment extraordinària o dolenta. És capaç de caminar vint hores seguides. És capaç de fer un crim. És capaç de tot.
2 2 adj. [LC] Que té la capacitat legal per a fer alguna cosa. Capaç de testar.
2 3 adj. [LC] [DR] Que té condicions per a fer bé allò que té al seu càrrec. Un fadrí capaç.
2 4 adj. [LC] PER EXT. Un dic capaç de resistir la violència de les onades.
3 adj. [LC] ésser capaç de Expressió per a indicar que pot ésser molt bé que s’esdevingui quelcom. És capaç de ploure. Fa vuit dies que plou, però aquesta tarda és capaç de fer bon temps.
capacímetre
m. [EE] [QU] Aparell per a mesurar la capacitat elèctrica d’un condensador o d’un sistema similar a un condensador.
capacitació
f. [LC] Acció de capacitar; l’efecte.
capacitar
v. tr. [LC] Habilitar, posar (algú) en estat de fer alguna cosa.
capacitat
1 f. [LC] Propietat de poder contenir una quantitat d’alguna cosa. La capacitat d’un atuell. Aquest dipòsit té una capacitat de dos metres cúbics. Mesures de capacitat.
2 1 f. [LC] Quantitat màxima que pot transportar o emmagatzemar un cos. Capacitat d’absorció, de bescanvi. Capacitat màxima de retenció.
2 2 [FIF] [QU] capacitat calorífica Quantitat de calor necessària per a escalfar un grau centígrad un sistema.
2 3 [IN] capacitat de càlcul Nombre d’operacions per segon que pot efectuar un ordinador o un processador.
2 4 [GL] capacitat de camp Quantitat d’aigua retinguda per un sòl un cop se n’ha escorregut l’aigua gravitatòria.
2 5 [LC] [TC] [CO] [FIF] capacitat d’un canal a) Nombre de comunicacions simultànies que pot transmetre un canal de comunicació.
2 5 [LC] [TC] [CO] [FIF] capacitat d’un canal b) Nombre d’unitats d’informació que poden ésser transportades per unitat de temps en un canal de comunicació.
2 6 f. [IN] En inform., nombre de caràcters, mots o altra unitat de mesura que pot contenir una memòria o un bloc de memòria.
2 7 f. [FIF] [EE] Magnitud que expressa l’aptitud que tenen els condensadors d’emmagatzemar electricitat en forma de càrrega elèctrica en ésser sotmesos a una diferència de potencial.
3 1 f. [LC] Qualitat de qui està en estat de fer alguna cosa. La capacitat d’un artista. Home de molta capacitat. Tenir capacitat per a ésser elector.
3 2 f. [DR] Aptitud genèrica per a ésser subjecte de relacions jurídiques.
3 3 f. [FL] Coneixença que el parlant té dels recursos de la llengua.
4 1 f. [AGF] capacitat biogènica a) Conjunt de factors susceptibles de produir i conservar la presència d’una espècie.
4 1 [AGF] capacitat biogènica b) En pisc., possibilitats alimentàries de l’aigua.
4 2 [AN] capacitat de sustentació Nombre màxim de persones que poden alimentar-se en un medi determinat.
4 3 [GG] capacitat territorial Nombre màxim de persones o d’activitats que un territori pot mantenir d’acord amb els seus recursos.
capacitatiu -iva
adj. [EE] [FIF] En electr., relatiu a la capacitat, que té capacitat. Càrrega capacitativa. Reactància capacitativa.
capaçment
adv. [LC] Amb capacitat.
capada
f. [HIA] capada de moro Cavitat o fornícula oberta a la roca o dins una cova artificial prehistòrica, a Mallorca i a Menorca.
capadella
f. [ZOO] ARPELLA.
capador capadora
m. i f. [LC] [AGR] [PR] CASTRADOR, CASTRADORA.
capalçada
f. [OP] [TRG] Peralt 2.
capalçar
1 v. tr. [LC] [IMF] Aixecar d’un cap. Capalçar una bota per acabar-la de buidar.
2 v. tr. [TRG] Peraltar 2.
3 intr. pron. [LC] [IMF] Una post, una biga, un plafó, etc., fer moviment alçant-se d’un cap, torçar-se més o menys cap amunt. La porta s’ha capalçat i ara no tanca bé.
capalt -a
1 adj. [LC] Amb el cap alt. Ves capalta, noia: que sembles geperuda.
2 [LC] anar capalt Anar amb el cap alt en senyal d’altivesa, de no haver-se d’avergonyir de res.
capar
v. tr. [LC] [AGR] Castrar 1.
caparàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, generalment arbustives o herbàcies, de fulles sovint acompanyades de dues estípules espinoses i flors vistents, pròpies sobretot de les zones tropicals i subtropicals eixutes, a la qual pertany la taperera.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
caparidàcies
f. pl. [BOS] CAPARÀCIES.
caparra
f. [LC] [MD] Pesadesa de cap.
caparrada
1 f. [LC] COP DE CAP.
2 f. [LC] Sortida inesperada, resolució ardida, acció de poc judici. Era un bon xicot: ningú no entén com va fer aquesta caparrada.
caparràs
[pl. -assos]
1 m. [LC] Cap gros, desproporcionat. Té un caparràs que no li entra cap barret.
2 m. [LC] Persona molt sàvia, erudita. És un caparràs!
caparreta
f. [AGA] [ZOI] Cotxinilla que ataca el taronger, l’olivera, la vinya, etc. Caparreta blanca. Caparreta negra. Caparreta del xiprer.
caparró
1 m. [LC] Cap petit.
2 m. [LC] Persona eixelebrada, de conducta lleugera. Quin caparró n’hi ha, de tu!
caparrós
[pl. -ossos]
1 m. [QU] Substància cristal·lina verda de gust astringent que és un sulfat ferrós hidratat.
2 [QU] caparrós blanc Sulfat de zinc.
3 [QU] caparrós blau Sulfat de coure.
caparrot
m. [BOS] Planta de la família de les orobancàcies, de tija blavosa o groguenca i fulles reduïdes a esquames, paràsita d’una gran diversitat d’hostes (Orobanche ramosa).
caparrotada
f. [LC] CAPARRADA.
caparrudesa
f. [LC] Tossuderia, obstinació.
caparrut -uda
adj. [LC] Que s’ha ficat una cosa al cap i no vol cedir ni renunciar-hi.
capat -ada
adj. [HIG] En heràld., que presenta dues diagonals que surten del mig de la vora superior de l’escut i acaben als angles de la punta.
capatàs capatassa
m. i f. [LC] [ECT] [PR] Cap d’una colla de treballadors.
capavallós -osa
1 adj. [LC] Que ve de baixada.
2 adj. [LC] Que no exigeix esforç de fer-ho, ans hom hi és com emportat.
capbaix -a
adj. [LC] Amb el cap baix, inclinat endavant, especialment en senyal d’abatiment. El vaig trobar tot capbaix de la reprensió que li havien donat.
capbaixar-se
v. intr. pron. [LC] [IMF] Una post, una biga, etc., fer moviment abaixant-se d’un cap. Les biguetes s’han capbaixat i el sostre ha cedit.
capblanc -a
adj. [LC] Que té els cabells blancs.
capblau
m. [LC] [BOS] Blauet 2.
capbreu
1 m. [DR] [HIH] Document o volum que conté les declaracions de béns fetes pels vassalls d’un senyoriu, i les càrregues que comporten, davant d’un notari designat pel senyor a fi d’enregistrar-les.
2 m. [HIH] Volum on els notaris o altres persones copiaven documents, sencers o d’una manera resumida.
capbrevació
1 f. [HIH] [DR] Acció de capbrevar.
2 f. [HIH] Reconeixement del domini i de les prestacions inherents a aquest que l’emfiteuta feia al senyor directe.
capbrevador -a
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a la capbrevació.
2 m. [HIH] [PR] [DR] Jutge designat per tal d’acomplir un procés o una causa de capbrevació.
capbrevar
v. tr. [HIH] [DR] Fer el capbreu (d’uns drets).
capbrot
m. [LC] [AGA] [BO] Flor o fruita terminal d’una branca.
capbuidada
f. [LC] Acció pròpia d’una persona de poc seny, d’un capbuit. Fer capbuidades.
capbuit -buida
adj. [LC] Que té poc seny.
capbuitada
f. [LC] CAPBUIDADA. Amb les seves capbuitades esgotaria la paciència d’un sant.
capbussada
f. [LC] CAPBUSSÓ.
capbussador -a
adj. [LC] Que es capbussa.
capbussaire
adj. [ZOA] [LC] CAPBUSSADOR.
capbussament
1 m. [LC] Acció de capbussar o de capbussar-se.
2 m. [GL] Desviació de la superfície d’un estrat respecte de l’horitzontal.
capbussar
1 1 v. tr. [LC] Enfonsar de cap dins l’aigua.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Així com l’amor eleva la pensa, la malícia la capbussa.
1 3 intr. pron. [LC] Enfonsar-se completament dins l’aigua, submergir-se. L’Anselm es capbussa fins a tocar el fons amb les mans. Els ànecs es capbussen en l’aigua. El meu ésser es capbussa en una immensa felicitat.
2 tr. [LC] Trabucar, capgirar.
3 intr. [GL] Un estrat, presentar capbussament.
capbussejar
v. intr. [LC] Fer capbussons.
capbussó
1 1 m. [LC] Fet de tirar-se de cap dins l’aigua.
1 2 m. [LC] Sota2 1.
2 m. [LC] CAPFICALL.
3 m. [LC] TOMBARELLA.
capça
1 f. [LC] [AGA] Massa compacta i rodona que formen, a l’extrem del caluix, les fulles apinyades d’algunes plantes cultivades. Capça de bròquil, de coliflor.
2 f. [LC] [BO] [AGF] Capçada 1.
capçada
1 f. [LC] [AGF] [BO] [AGA] Conjunt de les branques d’un arbre des de l’enforcadura fins al cimall, amb fullatge o sense. Semblant a la capçada d’un pi descomunal.
2 f. [LC] [AGA] Bancal que es prepara per sembrar-hi una mena de llegums, verdura, etc.
3 f. [LC] [AF] Element decoratiu que consisteix en un cordonet que es col·loca al capdamunt i al capdavall del llom en enquadernar un llibre.
capçal
1 1 m. [LC] Coixí de llit. I de nit es posava les claus davall el capçal del llit.
1 2 m. [IMF] [LC] Part del llit on es posen el coixí o els coixins.
1 3 m. [LC] [IMF] Capçalera 1.
2 1 m. [IMF] [IMI] [AQ] Objecte que fa de suport o coixí.
2 2 m. [AQ] [IMF] Tros de fusta que es posa sobre el pilar perquè la biga hi descansi.
2 3 m. [IMI] Tronc o pedra sobre el qual s’assenten les botes de fusta.
2 4 m. [IMI] Buscall llarg que va de cap a cap a la part inferior d’una carbonera.
2 5 m. [IMF] Guarniment de fusta amb què s’asseguren les campanes.
2 6 m. [IMF] Tros de cuir que, posat sota la polleguera d’una porta evita que grinyoli, que la fusta es gasti.
2 7 m. [AQ] [IMF] [AR] Travesser superior que, ensems amb els muntants, formen el bastiment d’una porta, d’una finestra, etc.
2 8 m. [IMF] Travesser de fusta que formant parella amb un altre van l’un al davant i l’altre al darrere del carro, perpendicularment a les contrapernes, amb què formen el bastiment de la caixa.
2 9 m. [IMF] Peça de fusta adaptada a l’ungla de l’àncora de cep per a evitar de malmetre les taules del folre quan l’àncora anava trincada a l’amura.
2 10 m. [EI] Element d’una màquina eina que sosté la peça o eina giratòria i sovint transmet el moviment principal.
2 11 m. [MD] Tros de tela que es posava en doble sobre una sagnia, assegurat amb una bena, perquè no sortís la sang.
3 m. [LC] posar un capçal a algú [o fer un capçal a algú] Fer un arreplec d’imputacions contra algú. Van posar un bon capçal al Pere.
4 m. [IN] En inform., dispositiu per a enregistrar dades en un suport d’informació, llegir-les o esborrar-les.
capçalada
f. [LC] [AGF] [BO] Capçada 1. Una alzina d’ampla capçalada.
capçalera
1 f. [LC] [IMF] Barana o post que es posa al cap del llit perquè els coixins no caiguin o per a adornament.
2 1 f. [AF] [LC] Adornament que es posa al cap d’una plana, al començament d’un capítol, etc.
2 2 f. [CO] [LC] Nota preliminar amb què s’encapçala un escrit.
2 3 f. [AF] [AD] [LC] [CO] Nom d’una persona, corporació, entitat, empresa comercial, d’un diari, etc., que generalment apareix acompanyat de l’adreça postal, l’adreça electrònica, el logotip i altres indicacions i és imprès a la part superior d’una carta, d’un document, de la primera plana d’una publicació periòdica. La carta porta la capçalera de l’Ajuntament. Han canviat el format de la capçalera del diari.
2 4 f. [CO] Titular a tota pàgina d’una publicació periòdica. Molts lectors solament passen els ulls per les capçaleres.
2 5 f. [CO] Conjunt d’imatges o de sons que serveixen de presentació a l’inici d’un programa de ràdio o de televisió.
2 6 f. [CO] [IN] En inform., part d’un missatge que consisteix en certs caràcters que controlen el procés posterior a la rebuda de dades i que precedeix el text format per les dades pròpiament trameses.
3 f. [AR] [AQ] Part d’una església que s’estén des de l’absis fins al transsepte.
4 f. [GG] Sector més elevat d’una conca o vall fluvial o d’una glacera.
5 f. [MI] En min., punt on s’inicia l’explotació d’un filó.
capçalet
1 m. [IMF] Eina que feien servir els fusters i els ebenistes per a serrar amb el xerrac motllures, llistons o altres fustes, a escaire o al biaix.
2 m. [IT] Peça de ferro fos que tanca l’extrem de cada calaix de les taules del teler mecànic.
capçana
1 1 f. [LC] [ED] Rodella de drap, cimolsa, etc., que es posa al cap per portar un pes.
1 2 f. [LC] [ED] Rodella teixida d’espart, palma o altre material que serveix per a posar-hi olles, calderes, etc., quan es treuen del foc.
1 3 f. [LC] [ED] GORRA DE COP.
2 f. [LC] [ED] EIXUGAMÀ.
capçaner
m. [LC] [AQ] [AR] Enllosat o empedrat pla que es fa damunt les parets divisòries de patis, horts, etc.
capçar
1 v. tr. [LC] [IMI] Fer o reforçar el cap o extrem (d’alguna cosa).
2 v. tr. [LC] [IMI] Posar la virolla (als cordons de les sabates, als cordons de la cotilla, etc.).
3 v. tr. [LC] [ED] Cosir a les vores (de les robes, de les estores, etc.), un travesser del mateix gènere per reforçar-les.
4 v. tr. [LC] [AGA] Col·locar lloses o pedres grosses planes (damunt les parets divisòries d’horts, de patis, etc.).
5 v. tr. [LC] Plegar en un dels caps (d’una cigarreta) el paper sobrant a fi que el tabac no caigui.
6 v. tr. [LC] [IMI] Posar un botó de cuir a la punta (d’una espasa) perquè no punxi.
7 v. tr. [IMI] Treballar els caps (de les barres de ferro) per donar-los una forma determinada.
capçat
m. [LC] [ED] Virolla de llautó o llauna que es posa al cap dels cordons per passar-los més fàcilment pels ullets.
capcer
1 1 m. [LC] [AGP] Gall14.
1 2 m. [AGP] Flotador fondejat amb un pedral que s’usa per a concentrar peixos, particularment llampugues, a la seva ombra.
2 m. [LC] [GL] Cim 1.
3 m. [AR] Part superior de la façana o de la paret lateral d’un edifici limitada pels dos vessants de la teulada.
capcetes
f. pl. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les compostes, de fulles oblongues i de capítols grocs envoltats de fulles florals molt llargues, apinyades formant petites capces, que es fa als erms secs de les terres mediterrànies (Asteriscus aquaticus).
capcinal
m. [LC] [ED] Manta, gec, etc., que es fa servir de capçal o coixí.
capcineig
m. [LC] Acció de capcinejar.
capcinejar
1 v. intr. [LC] Fer capcinades.
2 v. intr. [LC] Oscil·lar 1. El brancam capcinejant gronxa els penjolls.
capcinès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Capcir.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Capcir o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Subdialecte del rossellonès, de transició cap a l’occità, parlat al Capcir.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al capcinès.
capcingle
m. [LC] Anella de fusta o de ferro de l’extrem de la cingla.
capció
f. [LC] Captura 1.
capciós -osa
adj. [LC] Enganyós, calculat arterosament per enganyar. Raonaments capciosos. Mots equívocs i capciosos.
capciosament
adv. [LC] D’una manera capciosa.
capciró
1 m. [LC] Trosset de la punta o de l’extrem d’una cosa.
2 m. [LC] Cap d’un dit.
capçó
m. [LC] [ED] Gorra que posen a les criatures acabades de néixer.
capcot -a
adj. [LC] CAPBAIX. Caminava amb les mans a l’esquena, sempre trist i capcot.
capçot
m. [LC] Espigot 1.
capçuda
adj. [ZOP] aranya capçuda V. ARANYA.
capcurucull
m. [LC] Cim 1.
capçut
m. [ZOP] LLISSA CAPPLÀ.
capdanser capdansera
1 m. i f. [LC] [JE] [PR] Persona que dirigeix una dansa.
2 m. i f. [LC] PER EXT. D’aquella colla d’avalotadors ell és el capdanser.
capdavanter capdavantera
m. i f. [LC] Persona que va al davant d’un grup, d’un moviment, etc. Els capdavanters del catalanisme.
capdret -a
adj. [LC] Amb el cap dret. Sempre va capdreta i amb passa decidida.
capejador1
m. [IMI] [PR] [LC] Operari taper encarregat de capejar el suro.
capejador2 capejadora
m. i f. [JE] [LC] Persona que capeja el toro.
capejar1
1 v. tr. [IMI] [LC] Tallar l’extrem (d’una peça de suro) per conèixer-ne la qualitat.
2 intr. [LC] Especialment els cavalls, fer moviments freqüents amb el cap.
capejar2
1 v. tr. [JE] [LC] Fer jocs (al toro) amb la capa.
2 tr. [TRA] [LC] Resistir (un temporal) navegant a la capa.
capel
1 m. [RE] Barret rodó d’ala ampla i copa petita, amb cordons i borles, usat pels eclesiàstics com a distintiu de llur dignitat. El capel cardenalici.
2 m. [RE] Dignitat de cardenal. Obtingué el capel.
capell
1 1 m. [LC] [ED] Barret 1. Capell de copa. Capell de palla. Un capell de dona. El capell vermell dels cardenals.
1 2 [LC] [DE] capell de ferro Casc de l’armadura, d’ales amples i caigudes.
2 1 m. [LC] Nuvolada que es posa al cim d’una muntanya.
2 2 m. [LC] Cabàs d’espart o palma per a tapar la portadora.
2 3 m. [LC] Tros de canemàs que es posa afegit a la boca dels balots quan per ésser massa plens no poden cosir-se.
2 4 m. [LC] Tapadora de cup.
2 5 m. [LC] Garba que es posa damunt de la garbera per a escopir l’aigua si plou.
3 m. [LC] posar un capell a algú Llevar-li una calúmnia.
4 m. [IT] Capoll del cuc de seda.
5 m. [BOB] capell de senyor Apagallums 4.
capella
1 1 f. [LC] [AQ] [RE] Lloc destinat al culte en una comunitat, palau, hospici, presó, etc., i que no té la plenitud dels drets d’una església parroquial.
1 2 f. [LC] [RE] Conjunt de les persones que serveixen una capella. Forma part de la capella del príncep.
2 1 f. [LC] [RE] [AQ] Esglesiola annexa a una església més gran.
2 2 f. [LC] [RE] [AQ] Part d’una església amb altar i advocació particular. La capella de Santa Llúcia. La capella del Sagrament.
2 3 [LC] capella fonda Capella del Santíssim quan és separada del cos principal de l’església.
2 4 f. [LC] [RE] [AQ] Església petita. La capella de Marcús.
2 5 f. [LC] [RE] Església d’una minoria religiosa.
2 6 f. [AQ] [AR] Fornícula que conté la imatge d’un sant.
3 f. [LC] capella ardent Cambra il·luminada i guarnida on és exposat el cadàver d’una persona.
4 1 f. [LC] Cambra on els condemnats a mort són cridats a fer les pràctiques religioses abans del suplici. Ser posat en capella. Entrar en capella.
4 2 [LC] estar en capella Esperar amb ànsia el resultat d’un afer, estar a punt de passar un mal pas, etc.
5 1 f. [MU] Grup de músics que canten en una capella o església.
5 2 f. [MU] Conjunt musical polifònic del Renaixement, format per diferents veus i instruments. Capella reial.
6 f. [LC] En una reunió de persones, dues que festegen a part, dues o més que formen un grup a part.
capellà
1 1 m. [LC] [RE] [PR] Sacerdot titular d’una capellania.
1 2 m. [RE] Sacerdot que diu missa en una capella o oratori, o que presta els seus oficis a una determinada classe de persones. El capellà de la presó. Capellà de l’exèrcit. El capellà de les monges del Carme.
1 3 m. [LC] [RE] [PR] Sacerdot 2. Capellà secret del papa. Capellà i almoiner del senyor rei. Seguir la carrera de capellà. Estudiar per capellà.
2 m. [LC] POP. Esquitx de saliva.
3 1 m. [LC] [BOS] ESPERNALLAC.
3 2 m. [BOS] BÀBOL.
4 m. [LC] [ZOP] Mòllera 1 1.
capellanada
1 f. [LC] Acció, sortida, dita, etc., pròpia de capellans.
2 f. [LC] Colla o reunió de capellans.
capellanatge
m. [LC] [RE] Carrera de capellà.
capellanejar
v. intr. [LC] Assemblar-se als capellans, procedir com un capellà, tenir alguna cosa de capellà físicament o moralment.
capellaner -a
1 adj. [LC] De capellans, abundant en capellans. Vic és un poble capellaner.
2 adj. [LC] Inclinat, addicte als eclesiàstics, que freqüenta molt els eclesiàstics.
capellaneria
1 f. [LC] [RE] Conjunt de capellans.
2 f. [LC] [RE] Estament clerical.
capellanesc -a
adj. [LC] [RE] Pertanyent als capellans.
capellania
1 f. [LC] [DR] [RE] Benifet annex a una capella. Tenir una capellania. Demanar, obtenir, una capellania. Donar, conferir, una capellania. Establir, fundar, una capellania.
2 f. [RE] Institució eclesiàstica senzilla servida per un capellà.
capellanum
m. [LC] Turba de clergues poc exemplars per la virtut o per la ciència.
capeller capellera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven capells.
capellera
f. [LC] [ED] Capsa per a guardar un capell.
capelleria
f. [LC] [IMI] Fàbrica o botiga de capells.
capellet
m. [LC] [ED] CAPÇÓ.
capelleta
1 1 f. [LC] [RE] Simulacre de capella que portaven els ermitans per a la capta.
1 2 f. [LC] Capella improvisada al carrer per a les estacions del Santíssim.
1 3 f. [LC] Capella de joguina.
2 f. [LC] Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle. Esperit de capelleta.
capellina
1 1 f. [LC] [DE] [HIH] Peça de l’armadura que cobria la part superior del cap.
1 2 f. [HIH] Soldat que portava capellina.
2 f. [LC] [ED] Peça de roba que les dones portaven al voltant de la cara i que encara avui es posa a les imatges de la Mare de Déu i d’algunes santes.
3 f. [HIG] Acompanyament de l’escut consistent en un tros de tela que surt del borlet del casc fent com un mantellet i és vist de perfil.
capellut
adj. [ZOO] morell capellut V. MORELL.
capense
adj. [EG] [BO] Relatiu o pertanyent a les terres australs càlides i temperades de l’Àfrica. Regne capense.
caper
m. [RE] [LC] [PR] Sacerdot que assistia a l’altar o al cor amb capa pluvial.
caperó
m. [LC] [ED] Peça rodona de drap, punt, feltre, etc., per a cobrir i abrigar el cap.
caperull
m. [LC] [ED] Caputxa de les capes de pastor.
caperulla
f. [LC] [ED] Caputxa més grossa que el caperull.
caperutxa
1 f. [LC] [ED] Caperó que acaba en punta tirada endarrere.
2 f. [LC] Peça llarguera de forma cònica molt aguda que duen els penitents de les processons de setmana santa.
3 m. i f. [LC] Penitent de les processons de setmana santa.
capesflorat -ada
adj. [LC] De poc seny, amb lleugeresa en les obres i falta de prudència.
capet
m. [LC] Persona de poc seny, eixelebrada, de conducta lleugera. És un capet la noia, i ningú no en fa cas.
capeta
1 f. [LC] [ED] Capa petita que cobreix les espatlles i el pit.
2 f. [RE] Peça de roba preciosa en forma de capeta amb què es cobria el copó en els sagraris.
capfermar
v. tr. [LC] Fixar (una corda) per un cap en algun lloc.
capferrada
f. [BOS] Herba perenne de la família de les compostes, de fulles pinnatipartides i de capítols grocs solitaris, força grossos i envoltats de bràctees espinoses, amb totes les flors tubuloses, les perifèriques més grosses i vistoses, pròpia dels camps de cereals i indrets propers (Centaurea collina).
capferrat
m. [BOS] Card de la família de les compostes, de tiges amb ales espinoses, fulles enteres o sinuades, espinoses al marge, i capítols d’un rosa purpuri, comú en les jonqueres i altres llocs humits (Cirsium monspessulanum).
capficada
1 f. [LC] [AGA] Branca que s’encorba i es colga sota terra traient només el cap, la qual, tallada en haver arrelat, forma una nova planta.
2 f. [LC] CAPFICALL.
capficall
m. [TRA] [LC] Acte d’enfonsar-se més o menys la proa d’una nau a causa de les ones. Donar una barca capficalls.
capficament
m. [LC] Estat de qui està capficat, molt preocupat.
capficar
1 1 v. tr. [LC] Fer entrar de cap (una cosa) dins una altra.
1 2 v. tr. [AGA] Encorbar i colgar sota terra (una branca) a fi que posi arrels.
2 intr. [TRA] Una nau, enfonsar més o menys la proa o tenir-la més o menys enfonsada.
3 intr. pron. [LC] Posar-se consirós, preocupar-se greument per alguna cosa. L’Anna decidí no capficar-se en l’estudi. El públic no es capfica a estudiar les causes dels esdeveniments. Això no serà res: no val la pena de capficar-s’hi. L’acusat feia veure que es capficava per coses que mai no li havien importat. El vaig trobar tot capficat i vaig mirar si podia distreure’l de les seves preocupacions.
capficat
m. [AGA] [LC] COLGAT.
capficó
m. [AGA] [LC] COLGAT.
capfinit -ida
adj. [FLL] Que té al final d’un vers o d’una estrofa un mot igual al del vers o l’estrofa següent. Cobla capfinida.
capfluix -a
1 adj. [LC] Que té l’enteniment feble.
2 adj. [LC] Eixelebrat i frívol.
capfoguer
m. [LC] [ED] Ferro o pedra que, juntament amb d’altres, sosté els tions en una llar de foc.
capgirada
1 f. [LC] Acció de capgirar; l’efecte.
2 f. [LC] Evasió, mitjà emprat per a escapar-se d’un destret o d’una dificultat.
capgirament
m. [LC] Acció de capgirar; l’efecte.
capgirar
1 v. tr. [LC] Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l’altre. Capgirar la fanga. Capgirar els llençols. En aquesta ratlla hi ha tres lletres capgirades.
2 tr. [LC] Pertorbar l’ordre (de les coses). Remenant el calaix ha capgirat tots els papers. Capgirar el món.
3 tr. [LC] Entendre, dir o fer (les coses) a l’inrevés, les unes per les altres. No li podem encomanar res perquè tot ho capgira.
4 1 tr. [LC] Fer cedir, fer canviar d’opinió, (algú), canviar el curs (d’alguna cosa). Amb les seves prèdiques t’han capgirat. Qui és capaç de capgirar els esdeveniments?
4 2 intr. pron. [LC] Cedir, canviar d’opinió, canviar de curs. Un home que no es capgira per res.
capgirell
1 m. [LC] Caiguda en rodó. Rostos avall, a capgirells.
2 m. [LC] TOMBARELLA. Fer un capgirell.
3 m. [LC] Canvi sobtat de situació, de fortuna, etc. En aquests moments, hi ha moltes cases comercials que fan un capgirell.
capgirellar
v. intr. [LC] Fer capgirells. Va anar capgirellant fins al fons.
capgiró
1 m. [LC] CAPGIRELL.
2 m. [LC] [AGA] Solc de biaix que es fa en un tros de terra quan no és possible de llaurar de llarg.
capgirolla
f. [LC] CAPGIRELL.
capgròs -ossa
1 1 adj. [LC] Que té el cap gros.
1 2 m. [JE] Nan 2.
2 m. [LC] [ZOR] Amfibi anur en la fase del seu desenvolupament en què és un animal aquàtic de respiració branquial, proveït de cua i durant la qual li neixen les quatre potes i pateix altres canvis externs i interns que el transformen en adult.
3 m. [ZOP] LLISSA LLOBARRERA.
capguardar
1 v. tr. [LC] Preveure un perill, dany, etc., que amenaça (algú) i prendre precaucions per defensar-l’en. Els governants haurien de capguardar llur prestigi.
2 intr. pron. [LC] Tothom ha de capguardar-se de la ingenuïtat.
capialçat
m. [AQ] Part superior a l’interior d’una obertura que fa capialt.
capialt
m. [AQ] Forma especial que es dona a l’intradós de l’arc d’obertura d’un portal o una finestra d’una paret molt gruixuda, més alt a l’interior que a l’exterior, a fi de poder obrir els batents.
capiample
m. [LC] [IMI] [IMF] Llesca, panna de suro, peça o tros d’aglomerat, de contraplacat, d’enllistonat, i d’altres materials, de forma rectangular o quadrada més ampla d’un cap que de l’altre.
capibara
m. [ZOM] Mamífer rosegador, el més gran que existeix actualment, de cos robust, cua molt curta, pelatge dens, aspre i curt, de colors bruns, que habita a l’Amèrica del Sud (Hydrochaeris hydrochaeris).
capicausa
m. i f. [LC] Instigador, instigadora.
capicua
1 1 m. [LC] Número que no s’altera si s’inverteix l’ordre de les seves xifres. El número 45154 és un capicua.
1 2 m. [LC] Bitllet de la rifa, de l’autobús, etc., el número del qual és un capicua. Compreu aquest capicua, que traurà. Fer col·lecció de capicues.
2 m. [IT] Llana de baixa qualitat que prové del cap i de la cua del be.
capicular
1 v. tr. [LC] Posar (dues coses similars) paral·lelament l’una al costat de l’altra, però en sentits oposats, de manera que cada extrem de l’una caigui a la banda oposada d’aquella a la qual ve a caure l’extrem corresponent de l’altra.
2 tr. [AF] Colpejar damunt un taulell (un conjunt de fulls, quaderns, etc.), per tal d’igualar-los pel cap comú.
capida
f. [LC] [RE] Vel blanc en forma de caputxa que es posava a l’infant després de la unció del baptisme. Amb la capida ho prenguí i amb la mortalla ho deixaré.
capidansa
m. i f. [LC] Capdanser, capdansera.
capil·lar
1 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent als cabells.
1 2 adj. [LC] [FIF] Semblant o comparable pel seu gruix a un cabell, s’aplica a elements en forma de tub estret. Vasos capil·lars. Tubs capil·lars.
2 1 m. [ZOA] [BI] [MD] Vas sanguini que connecta les arterioles amb les vènules.
2 2 [ZOA] [MD] capil·lar limfàtic Petit vas limfàtic on s’inicia la circulació limfàtica i s’acumula la limfa procedent dels teixits.
3 adj. [FIF] [MD] Relatiu o pertanyent a la capil·laritat.
capil·laritat
f. [FIF] Acció per la qual, en posar-se un líquid en contacte amb un sòlid, la superfície d’aquell puja o baixa en la proximitat d’aquest.
capil·lici
m. [BO] Conjunt de filaments que maduren entre les espores i en faciliten la dispersió, present en diversos grups de mixomicets i de gasteromicets.
capimoca
m. [LC] [AGP] Pasta feta amb cap i moca de peix, emprada com a esquer.
capipota
m. [LC] Guisat fet amb les parts cartilaginoses i greixoses del cap i els peus de bou, vedella o porc.
capir
v. tr. [LC] Entendre, explicar-se. Que un home com ell hagi fet aquest disbarat, francament no ho capeixo.
capironat
m. [BOS] Herba de la família de les resedàcies, de flors blanques agrupades en raïms drets, i fruits en càpsula erecta, terminada en quatre prominències, que es fa a les vores dels camins i en erms (Reseda alba).
capirot
m. [LC] [ED] Valona amb caputxa dels consellers, professors, etc.
capirota
f. [LC] CAPERUTXA.
capirotat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té el cap cobert per un caperó, s’aplica a un animal, generalment a una au rapinyaire.
capissar
1 v. tr. [LC] CAPIR.
2 intr. [LC] Veure-hi, penetrar, amb la intel·ligència. Sols creien en el contagi els qui no capissaven gaire. No hi capissa gaire, pobret: és beneitó.
capisser -a
1 1 adj. [LC] Que obra capriciosament, segons el que li passa pel cap.
1 2 adj. [LC] Caparrut, difícil de convèncer o de fer desistir de les seves idees.
2 adj. [LC] Que tendeix fàcilment a pegar als altres. Aquell nen no té amics perquè és massa capisser.
capissola
f. [LC] Cap, capacitat, intel·ligència. La Judit té bona capissola.
capistrat -ada
adj. [ZOA] Que té el capistre o el musell molt diferent en color de la resta del plomatge o del pelatge.
capistre
1 m. [MD] Embenat per a sostenir la mandíbula.
2 m. [ZOA] Part del cap dels ocells al voltant de la base del bec.
capità capitana
1 1 m. i f. [LC] Cap, principal, persona que té el comandament damunt un exèrcit o un grup de gent. Els capitans antics. Alexandre, Cèsar i Napoleó han estat els primers capitans del món.
1 2 [LC] capità de bandolers [o capità de lladres] Cap d’una banda de bandolers, de lladres.
1 3 m. i f. [LC] [PR] Obrer principal d’una colla, encarregat de dirigir la feina. Capità de segadors.
1 4 m. i f. [SP] Esportista que representa un equip i que sovint el coordina d’acord amb l’entrenador. El capità d’un equip de futbol.
1 5 m. i f. [HIH] [PR] Cap d’una confraria o una germandat religiosa.
1 6 [LC] capità d’indústria Persona de gran iniciativa, que promou o organitza grans empreses industrials.
2 1 m. i f. [LC] [DE] [PR] Militar de grau intermedi entre tinent i comandant. Capità d’infanteria, de cavalleria.
2 2 m. i f. [DE] Militar que mana una companyia, un esquadró o una bateria.
2 3 [LC] [DE] [PR] capità general Militar que comanda en cap un exèrcit, una armada o un districte militar.
2 4 [DE] [PR] capità prebost Oficial que estava encarregat de vetllar per l’observança dels bans i altres ordres, d’entendre en els casos criminals que es produïen en l’exèrcit, de castigar els malfactors, etc.
3 1 m. i f. [TRA] [PR] [LC] Persona que comanda una nau.
3 2 [LC] [TRA] capità de la marina mercant Oficial graduat que exerceix o pot exercir el comandament d’una nau mercant de les més grans.
4 m. [HIH] [PR] Comandant o governador d’una plaça o d’un territori determinat.
5 f. [LC] EN REC. Muller del capità.
6 f. [LC] [DE] NAU CAPITANA.
capitació
f. [HIH] Impost personal, taxa per cap.
capital1
1 m. [LC] [ECT] [AD] Fons de riquesa acumulada, diners que hom posseeix. Té molts milions de capital. S’ha gastat les rendes i ara es menja el capital. Capital empenyorat, hipotecat.
2 1 m. [LC] [ECT] Conjunt d’actius de tota mena considerat com a instrument de producció. Ella ha aportat el capital, ell hi posa el treball. El capital i el treball no poden prescindir l’un de l’altre. Capital en tantes accions. Interessar capital en un negoci. La productivitat marginal del capital.
2 2 [ECT] capital circulant Capital que s’inverteix en actiu circulant.
2 3 [ECT] capital fix Capital que s’inverteix en actiu fix.
2 4 [ECT] capital flotant Diner que circula entre les diverses places financeres amb finalitat principalment especulativa.
2 5 [ECT] [LC] capital improductiu [o capital mort] Capital que no és esmerçat per a la producció, que no dona cap benefici.
2 6 [ECT] capital social Valor nominal del conjunt de les accions emeses per una societat.
capital2
1 1 adj. [LC] Que constitueix el cap, la part dominant o vital d’una cosa. El punt capital d’un afer. Clàusula capital d’un tractat.
1 2 adj. [LC] Que és el principal, el més important. Error capital. Per a mi és capital de concórrer-hi.
2 1 f. [LC] Ciutat o vila on resideix el govern. París és la capital de França.
2 2 f. [GG] Ciutat o vila principal d’una contrada. Una capital populosa. Anar a la capital.
3 1 f. [AF] MAJÚSCULA. Capitals petites. Capitals grans.
3 2 adj. [LC] [AF] Lletra capital.
4 adj. [LC] [DR] Que implica la pèrdua del cap, de la vida, mortal. Acusació capital. Pena capital.
capitalisme
1 m. [LC] [ECT] [SO] Sistema econòmic caracteritzat per la propietat privada dels mitjans de producció, concentrats en mans d’una minoria, la prevalença del mercat i la recerca del benefici.
2 m. [LC] [ECT] Conjunt, poder, influència, dels capitalistes.
capitalista
1 1 m. i f. [LC] [ECT] Persona que té capital, especialment la que l’interessa en empreses.
1 2 m. i f. [LC] [ECT] Partidari del capitalisme.
2 1 adj. [LC] [ECT] Concernent al capital, acomplert pel capital. Empreses capitalistes.
2 2 adj. [LC] [ECT] Propi del capitalisme. Economia capitalista.
3 adj. [LC] [ECT] Que forneix el capital. Soci capitalista.
capitalitat
f. [LC] [GG] Qualitat de capital, especialment dit de la població que és capital.
capitalitzable
adj. [LC] [ECT] Que es pot capitalitzar.
capitalització
1 f. [LC] [ECT] Acció de capitalitzar; el resultat.
2 f. [ECT] Forma de previsió que té per objecte la constitució d’un capital a un termini fixat.
capitalitzar
1 v. tr. [LC] [ECT] Convertir (un valor) en capital realitzant-lo.
2 1 tr. [LC] [ECT] Computar quin capital representa (una renda, un pagament periòdic), d’acord amb una taxa d’interès. Si capitalitzes el lloguer al deu per cent veuràs que puja una fortuna.
2 2 [LC] [ECT] capitalitzar a un tant per cent Per cada tants diners de renda donar-ne cent d’un cop. Per redimir aquest cànon l’heu de capitalitzar al cinc per cent.
2 3 [ECT] capitalitzar interessos Afegir els interessos vençuts al capital que els ha produïts, per tal que la suma sigui el nou capital productor d’interessos.
2 4 intr. [LC] [ECT] Acumular capital. L’empresa capitalitza en previsió de futures inversions.
3 tr. [LC] Aprofitar (un fet, una situació) en benefici propi. Els partits de l’oposició volen capitalitzar el malcontentament.
capitalment
adv. [LC] D’una manera capital.
capitanejar
v. tr. [LC] [DE] Guiar o conduir (un nombre determinat de gent), ésser-ne el capità, exercir-ne el comandament.
capitania
1 1 f. [LC] [TRA] [DE] Condició, dignitat o autoritat de capità.
1 2 f. [LC] [DE] Edifici on són les oficines del capità.
1 3 f. [DE] Subdivisió de comandament territorial i administrativa militar encapçalada per un tinent general amb càrrec de capità general.
2 f. [LC] [TRA] Dret que el capità d’un port cobra de tots els vaixells que hi fondegen.
capitell
1 m. [LC] [AQ] [AR] Part superior d’una columna que corona el fust i sobre la qual reposa l’arquitrau. Un capitell dòric, corinti, jònic.
2 m. [LC] [IMF] Banc consistent generalment en una post amb quatre petges, que serveix per a armar cadafals, llits, taules, etc. Amb quatre posts i un parell de capitells, armarem una taula.
capítol
1 1 m. [LC] [FL] [FLL] [AF] Divisió d’un llibre, d’un tractat, d’un codi, etc., amb certa unitat de contingut. El capítol primer de la segona part. A la fi del capítol.
1 2 m. [AD] Grup d’articles d’una llei, d’un decret o d’un altre text de caràcter normatiu, que tracta d’una mateixa matèria.
2 1 m. pl. [LC] [AD] [DR] Articulat d’una estipulació, d’una relació, d’una disposició, i la mateixa estipulació, relació, disposició. Fer capítols.
2 2 [LC] [AD] [DR] capítols matrimonials Negoci jurídic accessori del matrimoni que permet als cònjuges pactar el règim econòmic familiar.
3 1 m. [LC] [RE] [DR] Cos d’eclesiàstics o de religiosos oficialment capacitat per a certes responsabilitats i deliberacions col·lectives. Reunir, convocar, capítol. Cridar a capítol. Presidir el capítol. Tenir capítol. Capítol general, provincial.
3 2 [LC] perdre el capítol No aconseguir allò que es disputava entre molts.
3 3 [LC] posar capítol de culpes Fer a algú una relació de les faltes que ha comès en l’exercici del seu càrrec.
4 m. [LC] [RE] [HIH] Cos de canonges d’una catedral. Capítol catedralici.
5 m. [HIH] capítol de cort A les corts de la Corona catalanoaragonesa, proposició que els estaments feien al rei recomanant-li de prendre una determinada resolució o disposició.
6 m. [DR] capítol de redreç Conjunt de disposicions que es dicten a partir del segle XV destinades a sanejar les finances de les corporacions públiques.
7 1 m. [BO] Inflorescència de flors sèssils disposades sobre un receptacle comú, en forma de disc o de con, i voltada d’un collar o involucre de bràctees. El capítol de la margarida.
7 2 m. [BO] Grup apical dels esfagnes, dens, de branques radials i amb aspecte de flor.
capitoli
1 m. [AQ] [AN] Temple dedicat a Júpiter, Juno i Minerva.
2 m. [AQ] Edifici monumental destinat generalment a seu administrativa, parlamentària, etc.
capitolí -ina
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al capitoli. La tríada capitolina.
capitomba
f. [LC] TOMBARELLA.
capitombar
1 v. tr. [LC] Fer caure de cap.
2 intr. [LC] Caure o llançar-se de cap, fer tomballons.
capitonar
v. tr. [LC] [IMI] Enconxar (un seient, una paret, etc.), travessant l’encoixinat amb punts esparsos.
capitonat
m. [TRG] Camió o remolc, capitonat interiorment i destinat al transport de mobles.
capitost
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que dirigeix i comanda.
2 m. i f. [LC] [DE] [PR] Cap d’exèrcit.
capítula
f. [RE] Breu fragment de la Bíblia que es llegeix en l’ofici diví.
capitulació
1 f. [LC] [PO] Acció de capitular.
2 f. [LC] [DR] [PO] [DE] Acta en què consten les condicions d’una rendició. Violar els termes de la capitulació.
capitulant
adj. [LC] [RE] Que té veu en un capítol. Canonge capitulant.
capitular1
1 adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent a un capítol d’eclesiàstics. Acte, sala, biblioteca, capitular. Disposicions capitulars. Vicari capitular.
2 m. [LC] [RE] Membre d’un capítol eclesiàstic.
capitular2
1 v. tr. [LC] [FL] [FLL] Posar per capítols, dividir en capítols.
2 1 intr. [LC] [DE] [PO] Rendir-se, especialment a l’enemic, establint els articles d’un tractat per a la rendició d’una plaça forta, d’un cos de l’exèrcit, etc. Resistiren heroicament, però a l’últim hagueren de capitular. Capitular amb honor.
2 2 intr. [LC] PER EXT. Van resistir el plet durant vint anys, però a l’últim van capitular.
capitulari
m. [RE] Llibre de les capítules.
capitularment
adv. [RE] En capítol eclesiàstic. Decisió presa capitularment.
capitulejar
v. intr. [FLL] [DE] [FL] CAPITULAR2.
capjup -a
adj. [LC] CAPBAIX.
caplletra
f. [AF] [FL] [FLL] Lletra d’un cos superior al text, sovint ornamentada, emprada com a inicial del primer mot d’un text, d’un capítol, d’un paràgraf, etc.
caplletrar
v. tr. [AF] [FL] [FLL] Traçar les caplletres (d’un llibre). Caplletrar d’atzur i de vermelló un breviari.
caplleuta
f. [HIH] [DR] Fiança donada per algú perquè un reu no fos tingut pres.
capllevador
m. [HIH] [DR] [PR] El qui donava caplleuta.
capllevar
1 v. tr. [DR] Donar caplleuta per alliberar (algú) d’ésser tingut pres.
2 intr. [LC] Una planta, treure el cap, brollar. Aquest blat ja caplleva.
capmall
m. [HIH] [DE] Peça de malla a manera de caputxa sobre la qual es posava el capell de ferro.
capmàs
1 1 m. [LC] [ECT] [AD] SUPUTACIÓ.
1 2 [LC] [ECT] [AD] fer un capmàs Establir a ull un preu global per a un conjunt de coses de diferent valor que es tracta de baratar totes plegades.
2 1 m. [HIH] Mas principal entre els diversos masos, bordes o terres aglevades que un mateix pagès tenia per a un sol senyor.
2 2 m. [HIH] Conjunt que formava el mas amb les pertinences agregades.
capmoix -a
adj. [LC] Amb el cap baix mostrant estar moix.
capmort
m. [LC] [QU] Residu d’una destil·lació, en el llenguatge dels alquimistes.
capnegre -a
adj. [LC] [ZOA] Que té el cap negre.
capó1
1 1 m. [LC] [AGR] Animal castrat.
1 2 m. [LC] [AGR] Pollastre capat de petit per engreixar-lo. Capons del Prat. Capó rostit.
2 1 m. [LC] [ZOO] capó d’aigua ros MARTINET ROS.
2 2 [ZOO] capó reial Ocell de la família dels tresquiornítids, d’uns 55 centímetres de llargada, de plomatge negre amb reflexos rogencs i verdosos, present en escàs nombre als nostres estanys litorals (Plegadis falcinellus).
capó2
m. [TRA] Cap o cadena amb què es penja l’àncora per l’argolla al costat de la nau.
capó3
[pl. -ós]
m. [EI] [LC] [TRG] Tapa que cobreix el motor o el portaequipatge d’un automòbil.
capoc
m. [IT] [BOS] Fibra blanca, fina i lleugera, molt semblant al cotó, que cobreix les llavors del capoquer i que serveix per a omplir coixins, matalassos, salvavides, etc.
capol
m. [LC] Tros, retall. Capols de ferro.
capolador -a
1 adj. [LC] Que capola. És un treball capolador.
2 m. [LC] [ED] Piló de fusta, generalment posat sobre tres peus, que serveix per a capolar-hi la carn.
capolament
1 m. [LC] Acció de capolar.
2 m. [LC] Estat de gran fatiga després d’un treball pesat, d’una caminada, etc. Capolament general de tot el cos. El capolament no em deixava moure.
capolar
1 v. tr. [LC] [HO] Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya. Capolar una peça de metall i moldre els trossos.
2 1 tr. [LC] Ferir amb contusió, macar. La pedra ha capolat la fruita.
2 2 tr. [LC] Fatigar fortament. Mira que et capoles fent tant d’exercici. L’excursió l’ha ben capolat.
capolat
m. [LC] [HO] Guisat de carn capolada amb cansalada, verdura, alls, etc.
capoll
1 m. [LC] [BO] Poncell 3. Capolls de rosa.
2 m. [LC] [ZOI] Coberta protectora de forma oval de molts insectes, fabricada amb un fil que segreguen les larves, especialment la del cuc de seda, i dins la qual es tanquen abans de passar a l’estat de crisàlide.
3 1 m. [BO] [LC] [AGA] Peduncle que sosté el fruit a la branca. Capoll de pera, de cirera. Fruita de llarg capoll. Llevar els capolls d’una fruita.
3 2 m. [LC] [JE] Sortint cilíndric d’una baldufa en l’extrem oposat a la punta, on se subjecta el cap del cordill emprat per a fer-la ballar.
caponada
f. [LC] [AGR] Acció de caponar.
caponar
1 1 v. tr. [LC] [AGR] Fer capó (un pollastre).
1 2 v. tr. [LC] [AGR] El mascle, en l’aviram, cobrir (la femella).
2 tr. [LC] Una noia, casar-se abans que (la seva germana més gran). La més petita ha caponat la pubilla.
caponera
1 f. [LC] [AGR] Gàbia de fusta on són engreixats els capons.
2 f. [DE] Galeria que es construïa en el vall d’una fortificació per impedir el pas del vall amb un foc de flanc.
capoquer
m. [BOS] Arbre de la família de les bombacàcies, de gran port, originari d’Amèrica, de fruit en càpsula, les llavors del qual donen el capoc i un oli emprat en la indústria i en l’alimentació (Ceiba pentandra).
caporal caporala
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa de cap d’una colla, d’un escamot, etc.
2 m. i f. [LC] [DE] [PR] Soldat que té el grau menys elevat de la jerarquia militar.
capot1
m. [LC] [ED] Peça d’abric més estreta que la capa i amb mànigues i caputxa. Capot de pastor o de muntanya. Capot de pagès.
capot2
m. [LC] [JE] fer capot [o donar capot] En certs jocs de cartes, un jugador, guanyar totes les bases o un nombre determinat de bases al final del joc.
capota
1 f. [LC] [ED] Barret lleuger de dona fet de palla, de roba atavellada, calada, etc.
2 f. [LC] [TRG] Coberta de cuir, lona, etc., que porten alguns vehicles.
capotar
v. intr. [TRG] Un vehicle, un avió, fer mitja volta de campana mentre corre per terra.
capotatge
m. [TRG] Acció de capotar.
capotejar
v. intr. [LC] Moure el cap a un costat i a l’altre.
capotell
m. [LC] [ED] Capot curt fins a la cintura.
cappare
1 m. [LC] [BO] Cap, brot o tany principal d’una planta.
2 m. [LC] Promotor, persona principal, d’un bàndol, partit, etc.
capplà
m. [ZOP] LLISSA CAPPLÀ.
caprel·la
f. [ZOI] Crustaci marí del gènere Caprella, de l’ordre dels amfípodes, de cos prim i allargat.
càpric
adj. [QU] àcid càpric V. ÀCID.
caprici
m. [LC] CAPRITX.
capriciós -osa
adj. i m. i f. [LC] CAPRITXÓS.
capriciosament
adv. [LC] CAPRITXOSAMENT.
capricorn
[inv.]
m. i f. [LC] [AN] [FIA] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Capricorn. Segons l’horòscop, els capricorn són reflexius. El meu germà és capricorn.
capricultura
f. [AGR] Cria i explotació de cabres.
caprificació
f. [AGA] Mètode artificial de fecundar la figa cultivada penjant a la figuera branques de cabrafiguera que tinguin fruits masculins madurs.
caprificar
v. tr. [AGA] Fecundar (la figa) per mitjà del mètode de la caprificació.
caprifoliàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, principalment llenyoses, sovint enfiladisses o arbustives, de fulles oposades i flors poc o molt tubuloses, a la qual pertanyen els lligaboscos, el saüc, el marfull i el perler.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
caprimúlgids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells nocturns, de l’ordre dels caprimulgiformes, insectívors, de mida mitjana, amb la boca grossa envoltada de pèls rígids, de colors críptics i vol silenciós, a la qual pertanyen l’enganyapastors i el siboc.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
caprimulgiformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells, de cap ample, bec curt i cavitat bucal molt grossa, que comprèn vuit famílies, dues de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
caprins
1 m. pl. [ZOM] [AGR] Grup de mamífers artiodàctils de la família dels bòvids que comprèn la cabra i espècies afins.
2 m. [ZOM] [AGR] Individu d’aquest grup.
capritx
1 m. [LC] Propòsit vingut a algú sobtosament, sense motivació aparent. Tenir capritxos. Ple de capritxos. Venir a algú un capritx. Obrar per capritx.
2 m. [LC] Amor sobtat i passatger. Tenir un capritx per algú. Inspirar un capritx a algú.
3 m. [MU] Composició musical de forma lliure i caràcter fantasiós.
4 m. [AR] En pint. i en gravat, composició original i fantàstica que defuig les regles i les convencions ordinàries.
capritxada
f. [LC] Cosa feta purament per capritx.
capritxós -osa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que té capritxos, que obra per capritx, inconstant. Noia capritxosa. És un capritxós, una capritxosa.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Voluntat capritxosa.
2 1 adj. [LC] Fet a capritx, que sembla fet a capritx. Pintura capritxosa. Portava un vestit capritxós.
2 2 adj. [LC] Que ofereix una certa gràcia estranya. Moda capritxosa.
capritxosament
adv. [LC] D’una manera capritxosa.
capritxositat
1 f. [LC] Qualitat de capritxós.
2 f. [LC] Feta de persona capritxosa.
cap-rodo
m. [LC] RODAMENT DE CAP.
caproic
adj. [QU] àcid caproic V. ÀCID.
caproids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos alt i comprimit, boca protràctil, aletes dorsal i anal amb espines robustes, que inclou el gallet.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
cap-roig -roja
1 adj. [ZOO] Que té el cap roig. Morell cap-roig.
2 1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels escorpènids, de fins a 50 centímetres de llargada, de color vermell purpuri amb clapes irregulars de tons més clars i més foscos, de cap gros i boca grossa, amb apèndixs cutanis al maxil·lar inferior, de carn de qualitat exquisida (Scorpaena scrofa).
2 2 [ZOP] cap-roig de fonera Peix de la família dels escorpènids, amb vistoses lamel·les cutànies sobre el marge de les galtes, que viu en aigües profundes (Scorpaena elongata).
3 m. [BOS] Planta de la família de les compostes, de fulles pinnatipartides, les superiors abraçadores, capítols amb totes les flors ligulades, grogues, tenyides de vermell per fora, i fruit bequerut amb un plomall blanc, freqüent als herbeis i a les vores dels camins (Crepis vesicaria ssp. taraxacifolia).
capròmids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers rosegadors que comprèn els coipús.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
cap-rossenc -rossenca
adj. [LC] Que té el cabell ros.
capsa
1 1 f. [LC] Receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes. Capsa de llumins, de bombons, de píndoles. Una capsa rodona, quadrada. Capsa de colors, de compassos.
1 2 f. [LC] Contingut d’una capsa. He gastat tota una capsa de llumins. S’ha pres una capsa de pastilles.
1 3 [LC] semblar algú que surti de la capsa Anar correctament vestit i endreçat.
2 f. [MU] capsa xinesa Instrument de percussió consistent en una fusta rectangular buida que hom percudeix amb una baqueta de fusta.
3 f. [AGF] [ZOA] capsa niu Niu artificial en forma de caseta per tal d’afavorir els ocells forestals, especialment els insectívors troglodites.
4 f. [IMI] Cilindre buit de terra cuita emprat com a suport per a coure plats.
capser1
m. [ZOO] Capsigrany 1.
capser2 capsera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa capses.
2 m. i f. [LC] [PR] Fabricant de puntes de coixí.
capserrat
m. [IMF] Santanell 1.
càpsida
f. [BI] Coberta proteica que protegeix l’àcid nucleic d’un virus.
capsigrany
1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels lànids, l’espècie més comuna d’aquesta família, d’uns 17 centímetres de llargada, amb el cap i la nuca de color castany rogenc intens el mascle (Lanius senator).
2 m. [LC] Persona de poc seny, no gens entenimentada.
3 m. [LC] [ZOP] Bavosa 1.
capsigranyera
adj. [BOS] herba capsigranyera V. HERBA.
caps-i-puntes
m. pl. [IMI] Conjunt de retalls de suro que es fan en l’operació de fer llesques, rodanxes, etc., constituïts pels caps de les pannes i de les peces d’on es treuen aquelles.
capsòmer
m. [BI] Estructura proteica que forma la càpsida.
capsot
1 m. [LC] Persona que té el cap gros.
3 m. [LC] Persona caparruda i obstinada. És un capsot; mai no cedeix en res.
capsotera
adj. [BOS] herba capsotera V. HERBA.
capsou
m. [LC] [DR] Dret d’un tant per cent percebut per un procurador, administrador, tutor, etc.
càpsula
1 f. [LC] [BI] Coberta que protegeix diferents estructures delicades en molts organismes. Càpsula del cristal·lí. Càpsula articular.
2 f. [BO] Fruit sec i dehiscent que prové d’un ovari pluricarpel·lar i que conté generalment moltes llavors.
3 f. [BO] Esporangi dels briòfits.
4 f. [MD] càpsula suprarenal GLÀNDULA SUPRARENAL.
5 f. [LC] [MD] Petit embolcall cilíndric o esfèric, constituït per dues peces que encaixen l’una amb l’altra, fet d’una matèria insípida i soluble, dins del qual es posen determinats medicaments que, per llur mal gust o mala olor, són de mal prendre.
6 f. [QU] Vas en forma de casquet esfèric, del qual hom se serveix principalment per a evaporar líquids. Una càpsula de porcellana, de platí.
7 f. [LC] [ED] Casquet de full d’estany amb què es cobreixen la boca i el tap d’una ampolla.
8 f. [LC] [DE] Cilindre metàl·lic buit que conté el fulminant que serveix per a comunicar el foc a la càrrega explosiva en les armes de percussió.
9 f. [EL] càpsula fonocaptora FONOCAPTOR.
capsular
adj. [LC] Pertanyent a una càpsula, de la naturalesa d’una càpsula. Fruit capsular.
capta
f. [LC] Acció de captar o demanar almoina.
captació
f. [LC] Acció de captar. La captació d’una deu d’aigua.
captada
f. [LC] CAPTA.
captador -a
adj. i m. i f. [LC] Que capta.
captaire
m. i f. [LC] Persona que viu de demanar almoina. Hi havia dos captaires a la porta de l’església.
captar
1 v. intr. [LC] Demanar almoina. Capta a la porta de Sant Just. Va captant de porta en porta, per les cases.
2 tr. [LC] Copsar (el filó líquid d’una deu) allà on emergeix, a fi de prevenir les infiltracions, alteracions, etc.
3 tr. [LC] Rebre (un senyal emès per una estació transmissora).
4 tr. pron. [LC] Obtenir (alguna cosa) d’una manera insinuant, amb manejos artificiosos. Captar-se la benevolència, l’atenció, de l’auditori. Captar-se les simpaties de la gent.
captard
m. [LC] CAPVESPRE.
captener
m. [LC] CAPTENIMENT.
capteniment
m. [LC] Manera de captenir-se, de presentar-se. Estic molt satisfet del vostre capteniment.
captenir-se
[quant a la flexió, com abstenir-se]
v. intr. pron. [LC] Algú, comportar-se. Es captingué com un home fora de seny. Es captingueren molt cruelment envers ell. La Isabel sempre s’ha captingut molt bé de mi.
capteny
m. [LC] CAPTENIMENT.
capterrera
f. [LC] [AGA] Bardissa que s’assegura amb terra o pedres damunt les parets dels corrals, horts, etc., per a llur conservació.
capterrerar
v. tr. [LC] [AGA] Capçar (una paret) fent-hi capterrera.
capterrerer
m. [LC] [AGA] Roc gros per a capterrerar una paret.
captinença
f. [LC] CAPTENIMENT. S’inclinà amb noble captinença.
captinyós
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels escorpènids, semblant a l’escórpora, de fins a 15 centímetres de llargada, de color vermellós amb una taca negra a la part posterior de l’aleta dorsal espinosa, amb els ulls grossos (Scorpaena notata).
captiri
m. [LC] ACAPTE.
captiu -iva
1 adj. [LC] Caigut en poder d’algú que el priva de la seva llibertat. El rei fou endut captiu amb tot el seu poble. Mentre la nostra terra serà encara captiva. Un ocell captiu.
2 adj. [LC] PER EXT. L’ànima captiva del plaer. Voluntat captiva.
3 m. i f. [LC] Persona captiva. Treure algú de captiu. Eixir, algú, de captiu. Alliberar, redimir captius.
captivador -a
adj. [LC] Que captiva.
captivar
1 v. tr. [LC] Agafar o retenir captiu.
2 v. tr. [LC] Adquirir o tenir un fort ascendent (sobre un altre), especialment per algun atractiu. Cleopatra captivà Antoni. La seva eloqüència ha captivat l’auditori. Captivar els cors.
captiveri
m. [LC] CAPTIVITAT.
captivitat
f. [LC] Condició de qui és captiu. Tenir algú en captivitat.
captrencar
1 v. tr. [LC] Trencar el cap (d’algú o d’alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] El vi, tornar-se agre. Aquest vi té un regust com si es volgués captrencar.
captura
1 f. [LC] Acció de capturar. La captura de les mercaderies de contraban. La captura d’un criminal.
2 f. [LC] Allò que ha estat capturat. Es repartiren la captura.
3 f. [GL] Fenomen pel qual un riu d’intensa activitat erosiva arriba a interceptar-ne un altre captant vers la conca pròpia les aigües del curs superior del riu capturat.
4 f. [FIA] Satel·lització d’un astre al voltant d’un altre de major massa, que s’esdevé per l’atracció gravitacional en passar l’un prop de l’altre.
capturar
v. tr. [LC] Pervenir a apoderar-se (d’algú o d’alguna cosa). Capturar un criminal. Capturar una nau.
capulla
1 f. [LC] [ED] Caputxa 1.
2 f. [LC] Didal de la gla.
3 1 f. [LC] Embolcall en forma de gla.
3 2 f. [LC] [MD] PREPUCI.
caputxa
1 1 f. [LC] [ED] Part d’un capot, mantell, etc., destinada a cobrir el cap, generalment de forma cònica i prou ampla perquè amb facilitat pugui ésser tirada sobre el cap o deixada penjar enrere.
1 2 f. [LC] [ED] Lligadura amb què les dones de muntanya es cobrien el cap, consistent en un saquet obert per la part anterior i la inferior.
2 f. [AF] En tip., accent circumflex.
3 f. [LC] [ZOP] RAJADA MORELLA.
caputxer caputxera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa caputxes.
caputxí caputxina
1 m. i f. [LC] [RE] [PR] Religiós d’una de les branques de l’orde franciscà o d’algun dels terços ordes que en deriven.
2 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’orde dels caputxins. Frare caputxí. Monja caputxina.
3 m. [LC] [IMF] Peça de ferro en forma de nas que sosté el baldó d’una porta, d’una finestra, etc.
4 m. [JE] Jugada de billar en què la bola, tocant a dues bandes en punts molt pròxims a llur punt d’encontre, passa pel centre de la taula.
5 f. [LC] [BOS] [AGA] Herba de la família de les tropeolàcies, enfiladissa o reptant, de fulles arrodonides, peltades, i flors grogues o ataronjades, esperonades, originària d’Amèrica del Sud, conreada com a ornamental (Tropaeolum majus).
6 m. [ZOM] Mamífer primat de la família dels cèbids, de la grandària d’un gat, de pelatge de color castany amb els contorns de la cara i el coll blancs, que habita d’Hondures a l’Equador (Cebus capucinus).
capvesprada
f. [LC] [FIA] Capvespre 1.
capvespral
adj. [LC] Del capvespre.
capvespre
1 m. [LC] [FIA] Crepuscle vespertí, part de la tarda quan el sol ja s’ha post. Al capvespre.
2 m. [LC] Tarda 1.
capvesprol
m. [LC] Vent feble marí que bufa al capvespre.
capvuitada
f. [LC] [AN] Dia que fa la setmana justa d’una festivitat, d’un esdeveniment. La capvuitada de Corpus. Tots els sants tenen capvuitada.
caquèctic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la caquèxia.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix caquèxia.
caquetó
m. [ZOO] MARTINET MENUT.
caquèxia
f. [MD] Alteració profunda de l’organisme que apareix en la fase final d’algunes malalties, caracteritzada per un amagriment intens, astènia i anèmia.
caqui1
m. [AGA] [BOS] Fruit comestible del caquier, d’aparença exterior semblant al tomàquet, globós o cordiforme, amb polpa mucilaginosa, molt dolça.
caqui2
1 adj. [LC] De color d’oli agrisat.
2 m. [LC] Color caqui.
3 m. [IT] Teixit d’aquest color.
caquier
1 m. [BOS] [AGA] Arbre caducifoli de la família de les ebenàcies, de fulles ovades, flors groguenques i fruits en baia, els caquis, originari de l’Àsia oriental (Diospyros kaki).
2 [BOS] caquier bord Arbre caducifoli de la família de les ebenàcies, dioic, de fulles oblongues, flors unisexuals i fruit en baia comestible, semblant al caqui però més petit, cultivat sobretot com a peu per a empeltar-hi el caquier, originari de l’Àsia oriental (Diospyros lotus).
car1
m. [TRA] Part inferior de l’antena d’una embarcació, que queda a proa.
car2
adv. [LC] A un preu elevat. Comprar, pagar, vendre, car una mercaderia.
car3
conj. [LC] Serveix per a introduir una proposició en què es dona la raó d’allò que s’ha dit en la proposició anterior. Dona’ls el que et demanen, car, si no ho fas, correm un gran perill.
car4 -a
1 1 adj. [LC] Que inspira una gran tendresa, afecte. El nostre car amic. La meva cara muller. La nostra cara pàtria. Més car que la vida.
1 2 [LC] tenir car Tenir en gran estima.
2 1 adj. [LC] Que té un preu elevat. Una roba cara. El menjar és molt car en aquell poble.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Aquesta botiga és cara. Avui la vida és molt cara.
2 3 [LC] ésser algú car de veure No deixar-se veure sinó de tard en tard.
cara
1 1 f. [LC] [MD] Part anterior del cap d’una persona. Els músculs de la cara. L’expressió de la cara. Tenir la cara plena, rodona, prima, seca, ampla, estreta, llarga. Tenir la cara blanca, bruna, morena, vermella, rosada, pàl·lida. Ple, prim, rodó, gras, ample, de cara. Blanc, bru, encès, lluent, fresc, de cara. Cara d’aguilot, d’àngel bufador, de pa de ral. Cara d’àngel, de rosa. Desfer, girar, rompre, a algú la cara d’una bufetada. Girar la cara per no ser reconegut. Vaig girar la cara per veure’l.
1 2 [LC] no tenir cara per a senyar-se Tenir-la molt petita.
1 3 [LC] fer una cara nova a algú Copejar-lo, apallissar-lo.
1 4 [LC] no saber algú on té la cara Ésser molt ignorant en la seva professió.
1 5 [LC] tenir cara i ulls a) Una cosa, estar molt bé, ésser bona de veure.
1 5 [LC] tenir cara i ulls b) Una persona, ésser seriosa, formal.
1 6 [LC] tenir la cara descarnada Tenir-la molt magra.
2 1 f. [LC] Conjunt de les faccions en tant que expressa l’estat físic, els afectes, el caràcter, etc. Es coneix que no et trobes bé: fas bastant mala cara. Ningú no diria que estiguessis malalt: fas bona cara. Cara de mort, de desenterrat. Cara de nyonya. Fer la cara de bon home, de dolent, de murri, etc., de voler-te dir alguna cosa. Conèixer a algú alguna cosa en la cara. Amb quina cara faré això? Fer bona cara a tothom. No fer mala cara a ningú.
2 2 [LC] cara d’ovella i urpes de llop Cara de malícia.
2 3 [LC] cara de bon any Cara d’aspecte sa, robust.
2 4 [LC] cara de Judes Cara de malícia.
2 5 [LC] cara de jutge Cara de la persona adusta, de mal tractar.
2 6 [LC] cara de maig Cara fresca, sana.
2 7 [LC] cara de mal atzar [o cara de mal conhort] Cara que revela un pesar, un geni malenconiós.
2 8 [LC] cara de malícia [o cara de nyau-nyau] Cara d’hipòcrita, de traïdor.
2 9 [LC] cara de pasqua Cara de satisfacció.
2 10 [LC] cara de pocs amics CARA DE JUTGE.
2 11 [LC] cara de pomes agres Cara de no trobar-se gens bé, de no estar gens satisfet.
2 12 [LC] cara de tres déus CARA DE JUTGE.
2 13 [LC] cara estirada [o cara llarga] Cara de la persona apesarada, decebuda, greument contrariada.
2 14 [LC] fer alguna cosa a algú per la seva bona cara Fer-la-hi no pels seus mèrits.
2 15 [LC] fer alguna cosa a algú per la bona cara d’altri Fer-la-hi en consideració a aquest, responent-ne aquest.
2 16 [LC] fer dues cares Tractar d’acontentar alhora les dues parts contràries.
2 17 [LC] portar alguna cosa escrita a la cara No poder-la amagar, no poder-la dissimular.
2 18 [LC] tenir cara d’agost [o fer cara d’agost] Tenir, fer, cara de benestant.
2 19 [LC] tenir la cara gruixuda No immutar-se per cap retret.
3 1 f. [LC] Part anterior del cos d’una persona. Estava de cara a nosaltres, però ara s’ha girat. Un retrat de cara, no de perfil ni mig girat. Jo vaig caure endarrere; ell, de cara. Mira’m de cara i coneixeràs qui soc.
3 2 [LC] a la cara de loc. prep. Davant, en presència de. Dir, fer, alguna cosa a la cara d’algú.
3 3 [LC] cara a cara [o cara per cara] loc. adv. Manifestament, enfront l’un de l’altre.
3 4 [LC] de cara a loc. prep. a) Cap3 C). Anem de cara al bon temps.
3 4 [LC] de cara a loc. prep. b) Envers 2. De cara als clients sempre sap quedar bé.
3 4 [LC] de cara a loc. prep. c) Per a, pensant en. Ho diuen de cara a les properes eleccions. Treballem de cara al futur.
3 5 [LC] dir una cosa de cara a la galeria Dir-la només per quedar bé, especialment davant l’opinió pública.
3 6 [LC] fer una cosa de cara a la galeria Fer-la només per quedar bé, especialment davant l’opinió pública.
3 7 [LC] donar la cara en un afer Presentar-se com a interessat en aquest.
3 8 [LC] donar la cara per algú Respondre’n, sortir a la seva defensa.
3 9 [LC] fer cara Presentar la cara, resistir, oposar-se coratjosament o desvergonyidament, a una persona o una cosa. Encara és capaç de fer cara a l’adversitat.
3 10 [LC] treure la cara en un afer DONAR LA CARA EN UN AFER.
3 11 [LC] treure la cara per algú DONAR LA CARA PER ALGÚ.
4 1 f. [LC] [IMF] Part anterior d’una cosa.
4 2 [LC] cara d’un edifici Façana 1 1. Des del balcó veiem la cara del teatre.
4 3 [LC] [NU] cara d’una medalla [o cara d’una moneda] Anvers 1. Jugar a cara o creu.
4 4 [LC] cara d’una pell [o cara d’un drap] Endret 1.
4 5 [LC] fer cara a Estar un edifici davant d’un altre. El palau de l’Ajuntament fa cara al de la Diputació.
4 6 [LC] [IMF] fer cara i cantell Obrar una peça de fusteria prèviament a l’acció de donar-li l’amplada i el gruix que correspon a la seva destinació.
4 7 [LC] fer la cara a alguna cosa Rentar-la, polir-la, endreçar-la.
5 1 f. [LC] Superfície d’una cosa. La cara de la terra, de l’aigua. Les cares de la lluna.
5 2 [LC] posar una cosa a cara amb una altra Posar-la de manera que les seves cares estiguin en un mateix pla.
6 f. [LC] Aspecte d’una cosa. La cara que fa el temps, la mar, un afer. Aquests núvols fan cara de portar pluja. El mar avui fa mala cara.
7 1 f. [GL] [MT] [IMF] [AF] Costat d’una cosa. Cara anterior, posterior, lateral. Gira-ho de l’altra cara. La cara bona i la dolenta, d’una peça. Cara de baix, de dalt. Un poliedre de vuit cares. Les sis cares d’un cub són quadrades.
7 2 [GL] cara cristal·lina Superfície gairebé sempre plana de les que formen els poliedres cristal·lins, les quals coincideixen amb els plans reticulars de la xarxa cristal·lina.
7 3 [IMF] cara de la bassa En un tauló o una post deformats, cara que fa bassa, que és còncava.
7 4 [IMF] cara del bot En un tauló o una post deformats, cara que fa bot, que és convexa.
7 5 [AGF] cara de resinació Faixa vertical del tronc d’un arbre de la qual es lleva l’escorça per tal que flueixi la resina.
caraalegre
adj. [LC] Que té una expressió de cara alegre.
caraample -a
adj. [LC] Que té ampla la cara.
carabao
m. [LC] [ZOM] Búfal domesticat, emprat com a bèstia de càrrega a les Filipines.
carabassa
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit en pepònide de la carabassera, molt divers segons les races, que s’usa en l’alimentació de les persones i en la del bestiar. Carabassa de cabell d’àngel. Carabassa de rabequet.
2 1 m. [LC] Color groc ataronjat característic d’aquest fruit.
2 2 adj. [LC] Una cartolina carabassa.
3 1 f. [LC] Persona o cosa que no respon a les esperances que havia fet concebre.
3 2 [LC] sortir carabassa Un meló, sortir aigualit i insípid.
4 1 f. [LC] POP. Reprovació en un examen. Treure carabassa.
4 2 f. [LC] Refús d’una noia a un pretendent. Donar carabassa. Rebre, portar-se’n, carabassa.
5 f. [LC] Cap d’una persona.
6 1 f. [LC] Carabassa assecada i buidada que es fa servir per a diversos usos. Carabassa de vi, vinera o vinatera. Carabassa oliera. Carabassa de nedar.
6 2 [LC] ésser tap i carabassa V. TAP.
carabassada
1 f. [LC] Abundància de carabasses.
2 f. [LC] Quantitat de líquid que cap dins una carabassa.
3 f. [LC] Cop amb el cap.
carabassaire
m. i f. [LC] Alumne que és reprovat sovint en els exàmens.
carabassal
m. [IMI] [AGF] Suro gruixut i fluix.
carabassar
m. [LC] [BOC] [AGA] CARABASSERAR.
carabassat
m. [LC] [HO] Confitura de carabassa.
carabassejar
1 v. intr. [LC] Semblar carabassa, tirar a carabassa. Aquest meló carabasseja. Un groc que carabasseja.
2 1 tr. [LC] Donar carabassa (a algú) en un examen, concurs, etc. Cada any el carabassegen.
2 2 tr. [LC] Una noia, donar carabassa (a un pretendent). Aquella xicota carabasseja tots els seus pretendents.
carabassenc -a
adj. [LC] Semblant a la carabassa, de carabassa. Meló carabassenc.
carabasser
1 m. [LC] [BOS] [AGA] CARABASSERA.
2 [BOS] carabasser bord COGOMBRE AMARG.
3 m. [LC] [AGA] [BOC] CARABASSERAR.
carabassera
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les cucurbitàcies, de gran port, híspida, de tija ajaguda, fulles lobulades i flors unisexuals, grogues, campanulades, d’origen americà, que es cultiva pels seus fruits, les carabasses, sovint globosos i aplatats, solcats, i de color groc ataronjat, amb el peduncle sempre angulós (Cucurbita pepo var. pepo).
2 [BOS] [AGA] carabassera d’Egipte CARABASSERA DE BOU.
3 [BOS] [AGA] carabassera d’esponja Planta enfiladissa de la família de les cucurbitàcies, d’origen tropical, el fruit de la qual, amb aspecte de cogombre, conté una xarxa de fibres dures i arrissades emprada a manera d’esponja, per a fer barrets o com a filtre (Luffa aegyptiaca o L. cylindrica).
4 [BOS] [AGA] carabassera de bou Planta de la família de les cucurbitàcies, semblant a la carabassera, però amb pilositat suau, fulles no lobades i fruit sovint molt gros, glauc, amb el peduncle cilíndric (Cucurbita maxima).
5 [BOS] [AGA] carabassera de cabell d’àngel a) Planta de la família de les cucurbitàcies, semblant a la carabassera, originària d’Amèrica i cultivada pels seus fruits, que s’utilitzen per a fer confitures i gelees (Cucurbita ficifolia).
5 [BOS] [AGA] carabassera de cabell d’àngel b) Planta de la família de les cucurbitàcies, varietat de la sindriera, els fruits de la qual, de polpa blanca i més compacta, s’utilitzen per a fer confitura i gelees (Citrullus lanatus var. citroides).
6 [BOS] [AGA] carabassera de cap Carabassera d’una raça en què els fruits tenen l’aspecte d’una mena de cap cofat amb un turbant (Cucurbita maxima var. turbaniformis).
7 [BOS] [AGA] carabassera de menjar CARABASSERA DE BOU.
8 [BOS] [AGA] carabassera de pelegrí CARABASSERA VINATERA.
9 [BOS] [AGA] carabassera de rabequet CARABASSERA DE BOU.
10 [BOS] [AGA] carabassera de turbant CARABASSERA DE CAP.
11 [BOS] [AGA] carabassera vinatera [o carabassera vinera] Planta anual de la família de les cucurbitàcies, enfiladissa, de fulles cordiformes i flors blanques, d’origen paleotropical, cultivada als països calents, amb fruits de coberta resistent i prima, de formes diverses, però amb una constricció mitjana, que un cop secs i buits de la polpa han estat emprats per a contenir líquids i com a flotadors (Lagenaria vulgaris).
carabasserar
m. [LC] [BOC] [AGA] Lloc plantat de carabasseres.
carabasseta
1 1 f. [LC] Flascó petit per a portar líquids, pólvora, etc.
1 2 [LC] ésser com sant Joan i la carabasseta [o ésser com sant Roc i la carabasseta] Ésser, dues persones que van plegades, d’estatures molt diferents.
2 f. [LC] [BOS] COLOQUINTA.
carabassí
1 m. [LC] [AGA] [BOS] Llavor de carabassa.
2 m. [LC] Carabassa seca i buida usada per a posar o trascolar líquids.
3 m. [LC] Cap de poc seny.
carabassina
f. [LC] [BOS] Planta de la família de les cucurbitàcies, vivaç, dioica, enfiladissa mitjançant circells, de fulles palmatipartides, semblants a les de la vinya, flors petites verdoses, en fascicles axil·lars, i fruits carnosos, vermells quan són madurs, que fa una grossa arrel napiforme, emprada com a purgant i emètic, freqüent als marges de bosc i a les bardisses (Bryonia dioica).
carabassonera
f. [AGA] [BOS] Planta de la família de les cucurbitàcies, varietat de la carabassera, de fruit oblong, el carabassó (Cucurbita pepo var. oblonga).
carabassot
1 m. [LC] Carabassa buida que es fa servir de recipient per a líquids, sal, etc.
2 m. [LC] Cap12 1. Posar-se una cosa dins el carabassot.
3 m. [LC] [MD] Bony al cap com a conseqüència d’un cop.
carabassotada
1 f. [LC] Quantitat de líquid, sal, etc., que cap dins un carabassot.
2 f. [LC] Cop donat amb el cap, especialment topament de dos caps l’un amb l’altre.
carabina
f. [LC] CARRABINA.
carabiner carabinera
m. i f. [LC] CARRABINER.
carablanc -a
adj. [LC] [ZOA] [AGR] Que té la cara blanca.
carabrú -una
adj. [LC] Que té la cara bruna.
carabrut -a
adj. [LC] Que té la cara bruta.
caracal
m. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels fèlids, bru rogenc amb les orelles negres, semblant al linx, propi de l’Àsia i de l’Àfrica (Caracal caracal).
caracarà
[pl. -às]
m. [LC] [ZOO] Ocell rapinyaire de la família dels falcònids, que té una envergadura de més d’1 metre i viu en llocs de vegetació rasa de l’Amèrica del Sud (Polyborus plancus).