polarització
1 f. [LC] Acció de polaritzar o de polaritzar-se; l’efecte.
2 1 f. [FIF] [GLG] Condició d’una radiació lluminosa o, en general, electromagnètica el vector del camp elèctric de la qual manté una certa orientació.
2 2 [FIF] [FIN] polarització dels fotons Estat de spin dels fotons.
2 3 [FIF] [FIN] polarització magnètica Magnitud vectorial pròpia d’un camp magnètic en una substància de permeabilitat relativa donada.
2 4 f. [FIF] Corrent elèctric consistent en el moviment de càrregues en un dielèctric situat en un camp elèctric.
2 5 f. [EL] En un dispositiu electrònic, tensió o corrent que determina el punt de funcionament sobre la corba característica.
3 1 f. [FIF] [QU] Fenomen que provoca que, en un electròlit, la tensió d’un elèctrode o d’un element galvànic sigui diferent quan hi ha pas de corrent o quan aquest és nul.
3 2 [FIF] [FIN] polarització elèctrica Fenomen que provoca la separació de les càrregues elèctriques positives i negatives que componen un medi dielèctric neutre.
3 3 f. [FIF] En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a donar una direcció ben definida al camp elèctric E que caracteritza les ones que formen la radiació.
3 4 f. [FIF] En els sistemes d’enregistrament magnètic, superposició d’un camp magnètic addicional al creat pel senyal a enregistrar, a fi d’aconseguir una linealitat acceptable en el funcionament.
4 1 f. [FIF] [FIN] polarització rotatòria Gir del pla de polarització d’un feix de llum polaritzada, provocat en travessar una substància òpticament activa.
4 2 f. [QU] [FIF] Efecte produït en els elèctrodes d’una pila per la deposició dels gasos despresos pel corrent elèctric, el qual es manifesta en un augment de la resistència del circuit.
4 3 [FIF] [FIN] polarització dielèctrica Modificació, de caràcter vectorial, que experimenta un dielèctric sotmès a la influència d’un camp elèctric.
4 4 [FIF] [FIN] polarització d’un elèctrode Disminució d’un valor absolut del potencial d’un elèctrode en adherir-se a la seva superfície ions del mateix signe que ell.
4 5 [FIN] polarització nuclear Orientació dels spins o dels moments angulars totals dels nuclis dels àtoms.
5 f. [GG] polarització regional Intensificació del desenvolupament desigual en l’espai geogràfic.
polaritzador -a
1 adj. [FIF] [LC] Que polaritza.
2 m. [FIF] Sistema òptic que produeix llum polaritzada i l’envia a l’analitzador.
polaritzar
1 v. tr. [LC] [FIF] [GLG] Donar polaritat (a un cos).
2 v. tr. [LC] [FIF] [GLG] Produir la polarització (de la llum, d’una pila).
3 intr. pron. [LC] Adquirir polaritat. Els dielèctrics es polaritzen sota l’acció del camp elèctric.
polaro- [o polari-]
[LC] Forma prefixada del mot polar. Ex.: polarògraf, polarimetria.
polarògraf
m. [QU] Instrument que serveix per a l’enregistrament automàtic de les corbes intensitat-potencial característiques d’un solut.
polarografia
f. [QU] Voltamperometria en què s’utilitza com a elèctrode indicador un elèctrode líquid, generalment de gotes de mercuri, la superfície del qual es renova contínuament i periòdicament.
polaroide
m. [FIF] Làmina dicroica que polaritza la llum en absorbir totalment un dels rajos que es formen quan la llum hi incideix al damunt.
polca
1 f. [LC] [MU] [JE] Ball de parelles de ritme binari i temps ràpid, originari de Bohèmia.
2 f. [LC] [MU] Música d’aquest ball.
pòlder
m. [GG] [GL] Terreny lacustre baix guanyat al mar i convertit en terra de conreu mitjançant dics de protecció i mètodes de drenatge.
polèmic -a
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la controvèrsia, especialment per escrit. Un escriptor polèmic.
1 2 adj. [LC] Que és objecte de controvèrsia, de contesa. Un tema polèmic.
2 f. [HIH] [RE] Controvèrsia, especialment per escrit, sobre un punt teològic, polític, literari, etc.
polemista
m. i f. [LC] Persona que sosté una polèmica o hi intervé.
polemitzar
v. intr. [LC] Sostenir una polèmica.
polemologia
f. [DE] Ciència que s’ocupa de l’estudi interdisciplinari de la guerra com a fenomen social.
polemoniàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbustos, petits arbres, lianes i herbes, de flors regulars pentàmeres, amb el calze tubulós i la corol·la simpètala, i fruit en càpsula, generalment explosiva, a la qual pertanyen algunes plantes ornamentals, com les floxs.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
polenta
f. [LC] [HO] Farina de blat de moro cuita en aigua bullent.
poli-
[LC] Prefix que significa ‘molts’. Ex.: policoral, policopiat.
-poli1
[LC] V. -POLIS.
-poli2
[LC] Forma sufixada del gr. -polion, del mot poleîn, ‘vendre’. Ex.: polipoli, oligopoli.
poliàcid -a
adj. [QU] Que té una molècula capaç de combinar-se amb dues o més molècules d’un àcid monobàsic per a formar una sal o un èster, s’aplica a una base o a un alcohol, respectivament.
poliacrilonitril
m. [QU] Polímer de l’acrilonitril, de fórmula (C3H3N)n, que es pot filar en fibres per a fabricar materials tèxtils com ara l’orló.
poliaddició
f. [QU] Reacció de polimerització segons la qual s’uneixen directament distintes molècules de monòmer sense eliminació de cap compost de pes molecular petit.
poliadelf -a
adj. [BO] Que té els estams reunits en diversos fascicles.
poliadenomatosi
f. [MD] Malaltia consistent en la presència de múltiples adenomes.
poliamida
f. [QU] Compost polimèric que conté grups amido (–CONH–) repetits al llarg de la cadena principal del polímer.
poliamídic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a una poliamida.
poliandre -a
1 adj. [AN] [LC] Que practica la poliàndria.
2 adj. [BO] Que té vint estams o més.
poliàndria
1 f. [AN] [LC] Unió matrimonial d’una dona amb més d’un home simultàniament.
2 f. [BO] En bot., condició de poliandre.
poliàndric -a
adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a la poliàndria.
poliarquia
f. [LC] [PO] Govern de molts.
poliàrquic -a
adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a la poliarquia.
poliartritis
f. [MD] [LC] Artritis que afecta diferents articulacions.
poliatòmic -a
adj. [FIF] [QU] Que és constituït per dos o més àtoms. Molècula poliatòmica. Cos poliatòmic.
polibàsic -a
adj. [QU] Que té en la molècula dos o més hidrògens reemplaçables per ions o grups bàsics per a formar sals o èsters.
policarbonat
m. [QU] Compost polimèric que conté grups carbonat (O–CO–O) repetits regularment al llarg de la cadena molecular principal.
policarpel·lar
adj. [BO] Compost de diversos carpels.
policàrpic -a
1 adj. [BO] Que floreix i fructifica més d’una vegada, s’aplica a les plantes perennes.
2 adj. [BO] POLICARPEL·LAR.
policèfal -a
1 adj. [LC] Que té molts caps.
2 adj. [BO] En bot., que té molts capítols.
policia
1 1 f. [LC] [DR] [DE] Organització i reglamentació internes d’un estat, d’una col·lectivitat. Una ordenança de policia.
1 2 f. [LC] [DR] [DE] Conjunt de reglaments establerts per al manteniment de l’ordre i de la seguretat públics. Policia sanitària.
1 3 f. [LC] [DR] [DE] Cos o força que vetlla pel compliment dels reglaments relatius a l’ordre i la seguretat públics. Havia estat inspector de policia. Policia secreta. Policia militar.
2 m. i f. [LC] [DE] [PR] Agent de policia.
policíac -a
1 adj. [LC] [DE] Relatiu o pertanyent a la policia.
2 adj. [JE] [FLL] Que té com a tema central una intriga relacionada amb la investigació d’algun fet delictiu. Novel·la policíaca.
policial
adj. [LC] [DE] Policíac 1.
policíclic -a
1 adj. [QU] Que consta de diversos cicles.
2 adj. [QU] Que conté dos o més anells en la seva estructura. Ió policíclic. Molècula policíclica.
policitèmia
f. [MD] Augment del volum total dels eritròcits circulants.
policlínica
f. [LC] [MD] Clínica per al tractament de diferents classes de malalties per metges especialistes.
policlorur
m. [EI] policlorur de vinil Resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil, que és emprada en la fabricació de tubs, de làmines, etc.
policondensació
f. [QU] Reacció de polimerització segons la qual s’uneixen distintes molècules de monòmer amb eliminació simultània de molècules d’algun compost de pes molecular petit, com aigua, amoníac o altres.
policondensat
m. [QU] Compost químic obtingut per policondensació.
policopiar
v. tr. [LC] [AF] MULTICOPIAR.
policoral
adj. [MU] Amb la intervenció de dos o més cors.
policord
m. [MU] Instrument de moltes cordes.
policrest -a
adj. [LC] Que serveix per a diferents usos.
policroic -a
adj. [FIF] [GL] Que presenta policroisme.
policroisme
m. [FIF] [GL] Propietat d’alguns cristalls de presentar colors diferents segons la direcció dels rajos lluminosos no polaritzats que hi incideixen.
policrom -a
adj. [LC] De diferents colors. Bíblia policroma.
policromar
v. tr. [LC] Pintar amb diferents colors.
policromia
1 f. [AR] [LC] Propietat de policrom.
2 f. [AR] Art d’afegir colors a les obres arquitectòniques i escultòriques.
3 f. [AF] Procediment tipogràfic de reproducció d’originals acolorits consistent en la superposició de diverses imatges de colors complementaris.
policultiu
m. [GG] [AGA] POLICULTURA.
policultura
f. [GG] [AGA] Sistema de conreu amb productes molt diversos destinats a alimentar la població local o a altres finalitats.
polidament
adv. [LC] Amb polidesa.
polidesa
f. [LC] Qualitat de polit.
polidípsia
f. [MD] Necessitat exagerada de beure.
polidor -a
1 adj. i m. i f. [LC] [IMI] [PR] Que poleix.
2 1 m. [LC] Eina per a polir.
2 2 f. [IMF] [IMI] Màquina emprada per a polir superfícies planes de materials diversos, que queden llises i brillants.
2 3 [IMF] [IMI] polidora orbital Polidora que fa un minúscul moviment rotatiu generat per un eix excèntric.
polídrom -a
adj. [EG] [AGP] Que fa diverses migracions per a la reproducció, s’aplica a alguns peixos.
poliè
m. [QU] Hidrocarbur insaturat amb dos o més enllaços dobles per molècula.
pòlie
m. [GL] [GG] Depressió tancada d’origen càrstic, de dimensions quilomètriques, vores calcàries i força abruptes i fons pla rocós o recobert de sediments, generalment recorreguda per un curs d’aigua.
poliedre [o políedre]
1 1 m. [MT] [GL] Figura limitada per quatre o més cares planes. Un poliedre regular.
1 2 [GL] poliedre cristal·lí Porció de matèria cristal·lina limitada a l’exterior per cares planes naturals.
2 adj. [GL] [MT] Format per tres o més plans o cares que concorren en un punt o vèrtex. Angle poliedre.
3 m. [GLG] poliedre de coordinació En una estructura cristal·lina, cos geomètric que té els seus vèrtexs definits per la posició dels ions que envolten un altre ió.
polièdric -a
1 adj. [LC] [MT] [GL] Relatiu o pertanyent a un poliedre.
2 adj. [MT] [LC] [GL] Que té diferents cares, s’aplica a un sòlid o a un angle.
poliesportiu -iva
1 adj. [LC] [SP] Relatiu o pertanyent a diversos esports. Un pavelló poliesportiu.
2 m. [SP] [LC] Lloc condicionat per a la pràctica de diversos esports.
polièster
m. [IQ] Plàstic obtingut per policondensació de poliàcids amb alcohols no saturats o amb glicols, o per polimerització d’èsters de l’àcid acrílic o de l’àcid metacrílic.
poliestèsia
f. [MD] Alteració de la sensibilitat en què una sola impressió tàctil és sentida en diferents llocs alhora.
poliestirè
m. [QU] Polímer de l’estirè.
polièter
m. [QU] Compost de natura polimèrica que conté grups èter (C–O–C) repetits al llarg de la cadena principal.
polietilè
1 m. [QU] Polímer de l’etilè.
2 m. [IQ] [QU] Matèria termoplàstica obtinguda per polimerització de l’etilè.
polifacètic -a
1 adj. [LC] Que té diverses facetes.
2 adj. [LC] Que destaca en camps diferents, que té diverses aptituds.
polífag -a
1 adj. [ZOA] [MD] Que es nodreix de diferents classes d’aliments.
2 m. i f. [MD] Persona que té una necessitat excessiva de menjar, amb absència de la sensació de sacietat.
polifàsic -a
adj. [LC] Que té o produeix dues o més fases. Corrent polifàsic. Màquina polifàsica.
polifilètic -a
adj. [BI] En biol., que inclou organismes d’origen filogenètic diferent.
polifiodont -a
adj. [ZOA] Que té diverses denticions successives. Vertebrats polifiodonts.
polifonemàtic -a
adj. [FL] Format per dos o més elements susceptibles de comparèixer separadament en un altre context, s’aplica a una seqüència fonemàtica.
polifonia
1 1 f. [LC] [MU] Composició musical en què se superposen parts melòdicament independents.
1 2 f. [LC] [MU] Qualitat de polifònic.
2 1 f. [FL] Qualitat d’un grafema o lletra que, dins l’ortografia normal d’una llengua, pot ésser realitzat fònicament de diverses maneres.
2 2 f. [FL] Coexistència de diverses veus en un missatge.
polifònic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la polifonia.
2 1 adj. [FL] Que té dos o més valors fonètics, s’aplica a una lletra.
2 2 adj. [MU] Format per dos o més sons o veus.
polifonista
1 m. i f. [MU] [PR] [LC] Persona versada en polifonia.
2 m. i f. [MU] [PR] Compositor de música polifònica.
polifosfat
m. [QU] Oxoanió del fòsfor, que existeix com a sal i correspon a un àcid polifosfòric rarament aïllable.
polifosfòric
adj. [QU] àcid polifosfòric V. ÀCID.
polígala
1 f. [LC] [BOS] Planta del gènere Polygala, de la família de les poligalàcies, generalment herbàcia, de fulles simples, flors amb cinc sèpals, els dos interns grossos i petaloides, i amb tres pètals soldats en tub a la part basal, l’inferior dels quals és diferent dels altres i sol portar un apèndix terminal fimbriat, i fruit en càpsula comprimida i generalment alada.
2 [BOS] [MD] polígala de Virgínia Polígala de tiges sovint grogoses, fulles ovades o lanceolades disposades densament i flors blanques o verdoses en inflorescència densa espiciforme, originària d’Amèrica del Nord, de rizoma medicinal (Polygala senega).
poligalàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes, arbustos i petits arbres, de fulles simples, flors generalment amb cinc sèpals i tres pètals, semblants a les flors papilionàcies, i fruit molt sovint en càpsula, a la qual pertanyen les polígales.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
polígam -a
1 1 adj. [LC] [AN] Que està casat o aparellat amb més d’una persona simultàniament.
1 2 adj. [ZOA] Que s’uneix sexualment amb diferents femelles.
2 adj. [BO] Que té flors hermafrodites i flors unisexuals diversament distribuïdes en els diferents individus.
poligàmia
f. [LC] [AN] [SO] Estat o qualitat de polígam.
poligàmic -a
1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a la poligàmia.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de la poligàmia.
poligènesi
f. [LC] [BI] Pluralitat d’origen.
poligenètic -a
1 1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la poligènesi.
1 2 adj. [LC] [BI] POLIFILÈTIC.
2 adj. [QU] Que tenyeix de diferents colors segons el mordent de què es faci ús. Colorant poligenètic.
poligenisme
m. [BI] [FS] [AN] [RE] Doctrina que admet la pluralitat d’orígens de l’espècie humana.
poligenista
1 adj. [FS] [BI] [AN] [RE] Relatiu o pertanyent al poligenisme.
2 adj. i m. i f. [BI] [FS] [AN] [RE] Partidari del poligenisme.
poligin -ígina
adj. [AN] Que practica la poligínia.
poligínia
f. [AN] [ZOA] Unió matrimonial d’un home amb més d’una dona simultàniament.
poliglobúlia
f. [MD] Augment del nombre d’eritròcits a la sang.
poliglot -a
1 adj. [LC] [FL] Escrit en diferents llengües. Bíblia poliglota.
2 adj. [LC] [FL] Que parla diferents llengües.
poliglotisme
m. [LC] Condició de poliglot.
polígon
1 1 m. [MT] [LC] Figura, principalment plana i closa, formada per diferents rectes, especialment per més de quatre. Un polígon regular. Un polígon de deu costats.
1 2 [FIF] polígon de forces Construcció gràfica que serveix per a trobar la resultant d’un sistema de forces qualsevol.
1 3 [FIF] polígon de sustentació Polígon convex, el menor que cobreix o envolta el conjunt de punts pels quals un cos recolza en un pla.
1 4 [MT] [LC] polígon esfèric Polígon limitat per tres o més cercles màxims.
1 5 [FIF] polígon funicular Construcció gràfica usada en estàtica per a trobar la recta d’aplicació de la resultant d’un sistema de forces.
2 1 m. [DE] polígon de tir Camp dotat d’instal·lacions adients per a exercitar-se en l’ús de les armes i per a experimentar-les per tal de poder-les avaluar.
2 2 [AQ] polígon industrial Sòl destinat a l’ús industrial que respon a una localització específica de les indústries, assenyalada en el pla urbanístic.
2 3 [AQ] polígon residencial Sòl destinat a l’ús residencial que respon a una localització específica de la residència, assenyalada en el pla urbanístic.
poligonàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, generalment herbàcies, de fulles simples amb òcrea, flors petites que tenen de tres a sis tèpals i fruit en núcula, generalment amb tres cantells, embolcada per tèpals membranosos, a la qual pertanyen, entre d’altres, les agrelles, les paradelles i els fajols.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
poligonació
f. [AQ] Tècnica emprada en l’aixecament topogràfic que consisteix a efectuar el conjunt de mesures d’un terreny segons una xarxa de polígons.
poligonal
1 1 adj. [MT] [LC] Relatiu o pertanyent a un polígon.
1 2 adj. [MT] Que té forma de polígon. L’hexàgon és una figura poligonal.
1 3 adj. [MT] Que presenta una secció transversal en forma de polígon. La piràmide és una figura poligonal.
2 1 f. [AQ] LÍNIA POLIGONAL.
2 2 [AQ] poligonal oberta Línia poligonal topogràfica en què els punts inicial i final no coincideixen.
polígraf polígrafa
1 m. i f. [LC] Autor que escriu sobre matèries diverses.
2 m. [PS] Aparell per a enregistrar simultàniament pulsacions, moviments respiratoris, la pressió sanguínia, la resistència elèctrica de la pell.
poligrafia
1 f. [LC] [FL] Art d’escriure en escriptures secretes, i l’art de desxifrar-les.
2 1 f. [LC] [FL] Condició de polígraf.
2 2 f. [LC] [FL] Escrits d’un polígraf.
poligràfic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la poligrafia.
polihalí -ina
adj. [EG] Que presenta una salinitat pròxima a la de l’aigua marina. Aigua polihalina.
polihalita
f. [GLM] Mineral, sulfat hidratat de calci, potassi i magnesi, de fórmula K2Ca2Mg(SO4)4·2H2O, que cristal·litza en el sistema triclínic i es forma en medis evaporítics.
polihídric -a
adj. [QU] POLIHIDROXÍLIC.
polihidroxílic -a
adj. [QU] Que conté diversos grups hidroxil alcohòlics.
polimatia
f. [LC] Erudició pedantesca i ociosa consistent en l’acumulació de nocions nombroses i inconnexes.
polimàtic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la polimatia.
poliment
m. [LC] Acció de polir; l’efecte.
polímer -a
1 adj. [QU] Que presenta polimeria.
2 1 m. [BI] [QU] Molècula d’elevat pes molecular constituïda per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre si mitjançant enllaços covalents.
2 2 [QU] polímer epòxid Polímer obtingut per condensació d’un epòxid i un fenol.
polimeria
f. [BI] [QU] Herència en què diversos gens, no al·lels, tenen efectes petits en l’expressió d’un mateix caràcter.
polimèric -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent als polímers.
2 adj. [QU] Que està format per molècules que són polímers.
polimerització
1 f. [QU] Acció de polimeritzar o de polimeritzar-se; l’efecte.
2 f. [QU] Reacció en què un monòmer es converteix en un polímer.
3 f. [GLG] Procés pel qual diverses unitats estructurals minerals s’uneixen pels vèrtexs, per les arestes o per les cares.
polimeritzar
1 v. tr. [QU] Convertir (una substància) en un polímer.
2 intr. pron. [LC] L’etilè es polimeritza amb dificultat.
polimetacrilat
m. [QU] Resina sintètica derivada del metacrilat de metil.
polimetàl·lic -a
adj. [MI] En min., que conté tres o més metalls explotables econòmicament. Dipòsit polimetàl·lic.
polimetínic
adj. [QU] colorant polimetínic V. COLORANT.
polimetria
f. [FLL] Varietat de metres en una mateixa composició poètica.
polimètric -a
adj. [FLL] Que presenta polimetria. Poema polimètric.
polimodalitat
f. [MU] Composició musical en què se superposen melodies pertanyents a diferents modalitats.
polimorf -a
1 adj. [LC] Que ocorre en diferents formes.
2 adj. [GL] En cristal·l., que presenta polimorfisme.
polimòrfic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al polimorfisme.
2 adj. [FL] En ling., que presenta polimorfisme.
polimorfisme
1 m. [LC] Qualitat de polimorf.
2 m. [GL] Propietat de la substància que, sense canviar de composició química, té dues o més fases o modificacions cristal·lines.
3 m. [FL] Coexistència de dues o més unitats lèxiques formalment relacionades per a expressar el mateix concepte.
4 m. [BI] Presència de diverses formes d’un caràcter o d’un gen en una població.
polinesi polinèsia
1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble estès per Oceania i especialment per la Polinèsia.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a la Polinèsia o als polinesis.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de llengües austronèsiques parlades a les illes de la Polinèsia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al polinesi.
polinomi
1 m. [LC] [MT] Expressió algebraica formada per la suma d’un nombre finit de termes, cada un dels quals és el producte d’un coeficient per les potències d’una o més indeterminades.
2 [MT] polinomi homogeni Polinomi els termes del qual són del mateix grau.
polinòmic -a
adj. [MT] Relatiu o pertanyent als polinomis.
polinuclear
1 adj. [ZOA] Que té diversos nuclis.
2 adj. [ZOA] Que té el nucli de formes diferents. Leucòcit polinuclear.
polinucleòtid
m. [QU] [BI] Cadena lineal de nucleòtids units mitjançant enllaços fosfodièster resultants de la condensació del grup fosfat d’un nucleòtid amb un grup hidroxil de la pentosa de l’altre nucleòtid.
poliol
1 m. [LC] [BOS] TIMÓ MASCLE.
2 m. [LC] [BOS] Herba aromàtica de la família de les labiades, de fulles ovades, enteres o poc dentades, flors liloses en verticil·lastres compactes i força distants entre si, que es fa als herbeis humits (Mentha pulegium).
3 m. [LC] [BOS] POLIOL BLANC.
4 [BOS] poliol blanc Mateta de la família de les labiades, aromàtica, grisenca i pilosa, sobretot al revers de les fulles, ovades, flors blanquinoses, que es fa en els replans de roca i clapers assolellats (Satureja fruticosa).
5 m. [BOS] poliol d’aigua Poliol 2.
poliolefina
f. [QU] Polímer derivat d’una monoolefina alifàtica de pes molecular baix.
poliomielitis
f. [MD] Malaltia infecciosa aguda, actualment endèmica, que afecta el sistema nerviós i provoca paràlisi.
poliopia
f. [MD] Estat de la visió en què l’objecte és vist amb una imatge doble o múltiple.
poliorama
m. [LC] Vista de molts objectes.
pòlip
1 m. [ZOI] Invertebrat cnidari que viu fix sobre la sorra o les roques, solitari o colonial, de cos generalment en forma de sac i amb una corona de tentacles a l’orifici anobucal.
2 m. [LC] [ZOA] [MD] Tumor tou pediculat d’una mucosa o de la pell.
polipèptid
m. [BI] [QU] Polímer de condensació de α-aminoàcids units per enllaços peptídics de pes molecular inferior a 10.000.
políper
m. [ZOI] Esquelet calcificat que caracteritza certs invertebrats cnidaris colonials del grup dels antozous, especialment els corals i les madrèpores.
poliplacòfors
1 m. pl. [ZOI] Classe de mol·luscos amfineures, de cos allargat i conquilla dividida en vuit plaques.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
poliploide
1 adj. [BI] Que té tres o més dotacions completes de cromosomes.
2 m. [BI] Cèl·lula, teixit o organisme poliploide.
poliploïdia
1 f. [BI] [BO] Condició de poliploide.
2 f. [BI] [BO] Fenomen que porta a la formació de poliploides.
polipodi
m. [BOI] [MD] Falguera de l’ordre de les polipodials, amb les fulles pinnatisectes, d’uns 10 a 40 centímetres, i amb sorus orbiculars grocs, sense indusi, que es fa sobretot a les roques, als murs i a les soques velles (Polypodium vulgare).
polipodials
1 f. pl. [BOI] Ordre de falgueres de la classe dels filicòpsids, que tenen sorus sense indusi i molts representants epifítics, al qual pertanyen els polipodis.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
polípor
m. [BOB] Bolet de soca del gènere Polyporus, de carn coriàcia, peu central i porus.
poliporals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, que comprèn bolets de soca amb peu central, lateral o absent, i himeni en porus, rarament sobre làmines.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
polipós -osa
1 adj. [MD] [LC] Que té forma de pòlip.
2 adj. [MD] Que té pòlips.
poliposi
f. [MD] Presència de molts pòlips. Poliposi intestinal.
polipròtic -a
adj. [QU] Que té una molècula que pot cedir diversos protons.
políptic
m. [AR] Retaule format per més de tres compartiments o plafons, articulats de manera que es puguin tancar sobre el plafó central.
poliquets
1 m. pl. [ZOI] Classe d’invertebrats anèl·lids marins, de cos amb quetes nombroses i dividit en cap, tronc i pigidi.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
polir
1 v. tr. [LC] [IMI] [IMF] Fer llisa i lluent (alguna cosa) fregant-la. Polir el marbre, el vidre. Polir fusta, fullola.
2 tr. [LC] Donar (a alguna cosa) tota la correcció, la perfecció, possibles, donant-li l’última mà, revisant-la acuradament. Polir un escrit.
3 tr. [LC] Llevar la rusticitat (a algú), instruir-lo en el tracte civil, cortès. Aquest fill vostre és un animalàs: tindreu feina a polir-lo.
4 tr. [LC] POP. Robar 1 i 2. Li han polit la bossa i s’ha quedat sense diners.
5 1 tr. pron. [LC] POP. Vendre’s (alguna cosa). S’ha polit la casa i el cotxe.
5 2 tr. pron. [LC] POP. Gastar-se els diners, la hisenda. En quatre dies s’ha polit els estalvis de tots aquests anys.
polirítmia
f. [MU] Ús de ritmes diversos i simultanis en les diferents veus o parts d’una composició musical.
polis
f. [HIH] [LC] A la Grècia clàssica, ciutat estat.
-polis [o -poli]
[LC] Forma sufixada del mot gr. pólis, ‘ciutat’. Ex.: pentàpolis.
polisacàrid
m. [BI] [QU] Glícid de pes molecular alt, de molècula lineal o ramificada, constituït per monoglícids o derivats units mitjançant enllaços glicosídics.
polisaprobi -òbia
adj. [EG] Que habita en medis que contenen una gran quantitat de matèria orgànica, s’aplica a un microorganisme saprobi.
poliscopi
m. [MD] Aparell per a il·luminar per transparència una cavitat orgànica a fi d’examinar-la.
polisèmia
f. [FL] Propietat per la qual una unitat lèxica té més d’un significat.
polisèmic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la polisèmia.
2 adj. [FL] Que té més d’un significat. Mot polisèmic.
poliserositis
f. [MD] Inflamació de la serosa.
polisíl·lab -a
1 adj. [FL] [FLL] [LC] De més d’una síl·laba.
2 m. [LC] [FL] [FLL] Mot de més d’una síl·laba. Un polisíl·lab pla.
polisil·làbic -a
adj. [LC] [FL] [FLL] Polisíl·lab 1.
polisil·logisme
m. [FS] Successió encadenada de sil·logismes de manera que la conclusió de cada un, excepte la del darrer, és una premissa del següent.
polisiloxà
m. [QU] Compost de natura polimèrica la cadena principal del qual és constituïda per una sèrie d’agrupaments atòmics –SiO– repetits indefinidament.
polisíndeton
m. [FL] Coordinació de diversos elements lingüístics mitjançant la repetició freqüent d’una conjunció.
polisintètic -a
1 adj. [LC] Format per polisintetisme.
2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a les llengües polisintètiques.
polisintetisme
1 m. [LC] Fusió de diferents parts en una.
2 m. [LC] [FL] Fenomen propi de les llengües polisintètiques.
polispast
m. [EI] Bossell 1.
polisperm -a
adj. [BO] Que té moltes llavors.
polispèrmia
f. [MD] [ZOA] [BI] Presència, en l’ou fecundat, de més d’un nucli masculí a conseqüència de la penetració de dos o més espermatozoides en un oòcit madur.
pòlissa
1 f. [HIH] [DR] [ECT] Document justificatiu d’un contracte d’assegurança, de noli, de subministrament d’aigua, de llum, etc. Pòlissa de crèdit. Pòlissa d’assegurança d’incendis. Pòlissa de transport.
2 f. [LC] [DR] Segell amb què se satisfà l’import de taxes o impostos en determinats documents.
polissó polissona
1 m. i f. [LC] Noi, noia, que és malcreient, que romanceja per no fer el que li diuen.
2 m. i f. [TRA] Persona que s’embarca clandestinament en una nau o una aeronau sense satisfer el preu del passatge.
polisson
m. [ED] [LC] Peça de roba bombada o coixinet ajustat sobre les natges, sota les faldilles, a fi d’augmentar-ne el volum.
polisulfur
m. [QU] Ió poliatòmic format per un ió sulfur coordinat amb un o més àtoms de sofre.
polit1
1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 40 centímetres de llargada, de plomatge bru i blanc que fa estries (Numenius phaeopus).
2 [ZOO] polit becfí Ocell de la família dels escolopàcids (Numenius tenuirostris).
3 [ZOO] polit cantaire Polit11.
4 [ZOO] polit negre CAPÓ REIAL.
polit2 -ida
1 adj. [LC] Endreçat, net, pulcre. Polit en el vestir. Anar sempre polit.
2 adj. [LC] PER EXT. Un llenguatge polit.
3 adj. [LC] Bell, bonic.
politana
adj. [LC] [JE] gallina politana V. GALLINA.
politècnic -a
1 adj. [LC] [PE] Que abraça moltes ciències o arts. Universitat Politècnica de Catalunya.
2 m. [PE] [LC] Escola o institució politècnica.
politeisme
m. [AN] [LC] [RE] Creença en més d’un déu.
politeista
1 adj. [AN] [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al politeisme.
2 adj. i m. i f. [RE] [AN] [LC] Que professa el politeisme.
politereftalat
m. [QU] Polièster lineal copolímer del tereftalat de metil i l’etilenglicol.
politetrafluoroetilè
m. [QU] Poliolefina perfluorada derivada del perfluoroetilè, coneguda comercialment per tefló.
polític -a
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a la política. Institucions polítiques. Drets polítics. Els partits polítics. Un diari polític.
2 1 f. [LC] [PO] Ciència i art de governar, que tracta de l’organització i de l’administració d’un estat en els seus afers interiors i exteriors. La seva dona es dedica a la política.
2 2 f. [LC] [PO] Manera de governar, d’entendre la direcció dels afers públics. Una política de repressió.
2 3 [PO] política dinàstica Política que té per objecte el manteniment de la dinastia regnant.
2 4 [ECT] política monetària Accions del Govern sobre la banca i el sistema monetari per tal d’aconseguir l’estabilitat del valor del diner, evitar una balança de pagaments adversa i assolir la plena ocupació i altres objectius de política econòmica.
3 m. i f. [LC] [PO] [PR] Persona que s’ocupa dels afers públics.
4 1 adj. [LC] Que condueix els afers amb política.
4 2 f. [LC] Manera de conduir un afer. Amb aquesta política no et guanyaràs pas la seva confiança.
5 adj. [LC] Que forma part d’una família per matrimoni, per afinitat. Fill polític, mare política, cosí polític.
políticament
adv. [LC] D’una manera política.
politicastre politicastra
m. i f. [LC] Mal polític.
politico-
[LC] Forma prefixada del mot polític. Ex.: politicoeconòmic, politicosocial.
politicòleg politicòloga
m. i f. [LC] [PR] Persona versada en politicologia.
politicologia
f. [LC] Ciència que estudia la política o les relacions de poder de la societat.
politípic -a
adj. [LC] [BI] Que té diversos representants, com un gènere que comprèn més d’una espècie.
politiqueig
m. [LC] Acció de politiquejar; l’efecte.
politiquejar
v. intr. [LC] Ficar-se en coses de política, parlar-ne contínuament.
politiqueria
f. [LC] POLITIQUEIG.
polititzar
1 1 v. tr. [LC] Donar una dimensió política (a una cosa que no en té). Polititzar la cultura.
1 2 intr. pron. [LC] Agafar una dimensió política. Mai no tornarà a polititzar-se l’esport com en aquella època.
2 1 tr. [LC] Donar consciència política (a algú), fer-lo participar en l’activitat política.
2 2 intr. pron. [LC] Adquirir consciència política. Alguns sindicalistes es van polititzar intensament i van entrar en les llistes dels partits.
politja
1 f. [LC] [EI] Cilindre de poca altura que pot girar al voltant d’un eix concèntric amb el seu eix geomètric, té una canal buidada tot al llarg de la seva superfície lateral per on es fa passar una corda que es manté tibada, i serveix per a canviar la direcció d’una força, transmetre un moviment, guiar un cable, etc.
2 [LC] [EI] politja boja Politja que gira independentment de l’arbre sobre el qual va muntada.
3 [LC] politja fixa Politja d’eix fix.
4 [EI] politja mòbil Politja d’eix mòbil.
politjó
m. [LC] [EI] Rodeta per on es fa passar la corda d’una politja.
politòleg politòloga
m. i f. [LC] [PR] POLITICÒLEG, POLITICÒLOGA.
politologia
f. [LC] POLITICOLOGIA.
politonal
adj. [MU] Relatiu o pertanyent a la politonalitat.
politonalisme
m. [MU] POLITONALITAT.
politonalitat
f. [MU] Modalitat d’escriptura musical que superposa diferents tonalitats en la composició musical.
politonia
f. [FL] Presència d’una correlació melòdica en les vocals o en els mots d’una llengua.
politònic -a
adj. [FL] Que presenta politonia. Una llengua politònica.
politraumatisme
m. [LC] Traumatisme múltiple.
politricals
1 f. pl. [BOI] Ordre de molses acrocàrpiques, generalment robustes, amb lamel·les sobre el nervi o el limbe dels fil·lidis i càpsules obturades per un epifragma, amb perforacions laterals, al qual pertanyen les espècies del gènere Polytrichum.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
poliuretà
m. [QU] Polímer sintètic que a la seva cadena principal conté repetidament grups uretà (–NHCOO–), que es presenta en forma d’escumes sòlides, materials porosos de densitat molt baixa.
poliúria
f. [MD] Secreció molt abundant d’orina.
poliúric -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la poliúria.
polivalència
f. [LC] Qualitat de polivalent.
polivalent
1 adj. [LC] Que té diversos usos o efectes. Vacuna polivalent. Sala polivalent.
2 adj. [FS] [LC] Que admet diversos valors. Lògica polivalent.
3 adj. [QU] En quím., que actua amb un nombre d’oxidació igual a +2 o superior.
polivinil
m. [QU] Resina sintètica, o matèria plàstica, obtinguda a partir de monòmers que contenen el grup vinil (CH2=CH–).
poll1
1 1 m. [LC] [ZOO] [AGR] Petit d’un ocell, especialment del gall. Els corbatons són els polls del corb. Fer una mort com un poll, morir com un poll. Per un poll no es perd la lloca. Poll ressuscitat pica més que cap. La gallina i els pollets.
1 2 [ZOO] [AGR] poll volander Poll que viu a la rodalia del niu i fa petites volades.
2 m. [LC] [AGR] Larva de les abelles.
3 m. [LC] [AGA] Brotet que neix a les branques velles d’una planta i li és més aviat perjudicial.
poll2
1 1 m. [LC] [ZOI] [AGA] Insecte petit de l’ordre dels anoplurs o dels mal·lòfags, sense ales, paràsit, que viu a la pell dels mamífers, a les plomes dels ocells, etc. Poll dels llibres.
1 2 [ZOI] poll comú Insecte de l’ordre dels anoplurs, de color groc fosc, cobert d’una cutícula resistent, que viu com a paràsit sobre el cos de l’home (Pediculus humanus). Tenir el cap ple de polls. Matar, treure, polls a algú.
1 3 [ZOI] poll del pubis Cabra 4 1.
2 1 m. [AGA] [ZOI] Cotxinilla que parasita molts cultius arboris. Poll roig. Poll gris.
2 2 [ZOI] poll blanc Cotxinilla de color blanc, molt prolífica i de desenvolupament ràpid, que parasita llimoners i altres arbres conreats i ornamentals (Aspidiotus nerii).
2 3 [ZOI] poll negre Cotxinilla que parasita cítrics i altres arbres fruiters (Parlatoria zizyphi).
3 m. [ZOI] poll de mar Crustaci marí de l’ordre dels isòpodes, de color negrós, amb el cos aplanat i segmentat, que viu com a paràsit extern dels peixos (Anilocra mediterranea).
4 m. [LC] Persona molt pesada.
poll3
1 m. [LC] [BOS] [IMF] [AGF] POLLANCRE.
2 [BOS] [AGF] [IMF] poll blanc ÀLBER.
3 [LC] [BOS] [AGF] [IMF] poll bordissot [o poll negre] Pollancre 1 2.
polla1
1 1 f. [LC] [ZOO] [AGR] Gallina jove.
1 2 [LC] [ZOO] [AGR] polla díndia Femella del gall dindi.
1 3 [LC] [ZOO] polla fera Femella del gall fer.
2 1 f. [ZOO] Ocell de la família dels ràl·lids, que viu amagat entre la vegetació aquàtica i té, sobre el front, una prolongació del bec en forma de placa.
2 2 [ZOO] polla blava Ocell de la família dels ràl·lids, d’uns 48 centímetres de llargada, amb un bell plomatge de color blau profund amb una taca blanca sota la cua (Porphyrio porphyrio).
2 3 [ZOO] polla d’aigua Ocell de la família dels ràl·lids, d’uns 33 centímetres de llargada, de plomatge bru blavós, amb una taca frontal vermella (Gallinula chloropus).
2 4 [ZOO] polla pintada Ocell de la família dels ràl·lids, d’uns 23 centímetres de llargada, de plomatge bru tacat de blanc, amb el bec groc i curt (Porzana porzana).
3 f. [LC] [ZOP] Cap-roig 2.
polla2
f. [BOS] [AGF] [IMF] POLLANCRE.
pollacra
1 1 f. [LC] [TRA] Nau de dos arbres de dues peces, encreuats.
1 2 [LC] [TRA] pollacra barca Nau de tres arbres, els dos de proa encreuats, i tots tres de dues peces.
1 3 [LC] [TRA] pollacra goleta Nau de dos arbres, el primer de dues peces encreuades i el segon com de pailebot.
1 4 [TRA] pollacra goleta de tres arbres Nau de tres arbres, el primer de dues peces encreuades i els altres dos com de pailebot.
2 f. [LC] [TRA] Vela triangular que va a proa d’alguns llaguts i algunes barques.
pollacrí
m. [LC] [TRA] Pollacra petita.
pollada
f. [LC] LLOCADA.
pollalla
f. [LC] Pollam 1.
pollanc
1 m. [LC] [BOS] [AGF] [IMF] POLLANCRE.
2 m. [LC] [AGF] [AGA] Rebrot vigorós que xucla la saba de la branca de la qual és nat.
pollancó
m. [LC] [BOB] Pollancró 1.
pollancre
1 1 m. [BOS] [AGF] [LC] Arbre caducifoli del gènere Populus, de la família de les salicàcies, dioic, amb els borrons viscosos, de fulles amb pecíol comprimit, flors verdoses en aments penjants, fruit en càpsula i llavors amb un plomall de pèls blancs.
1 2 m. [LC] [BOS] [AGF] Pollancre de capçada allargada i de fulles romboidals, menudament serrades, que creix en terres humides, principalment a les riberes (Populus nigra).
1 3 [AGF] [BOS] pollancre carolí Carolina 1.
1 4 [BOS] pollancre d’Elx Pollancre de fulles coriàcies d’un verd glauc, les joves lanceolades, les altres deltoides o reniformes, i d’aments femenins molt laxos, originari de l’Àsia occidental i del nord d’Àfrica, plantat i naturalitzat a la comarca d’Elx (Populus euphratica).
1 5 [BOS] [AGF] pollancre del Canadà Pollancre molt semblant al pollancre ver, híbrid d’aquest i el carolí, amb caràcters mesclats d’aquestes dues espècies, que comprèn moltes cultivars i és plantat com a ornamental i per beneficiar-ne la fusta (Populus × canadensis).
1 6 [AGF] [BOS] pollancre gavatx Pollancre d’una varietat de conreu, de branques dretes, acostades al tronc i, per tant, de capçada llarga i estreta (Populus nigra cv. ‘Italica’).
1 7 [AGF] [BOS] pollancre ver Pollancre 1 2.
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de pollancre.
pollancreda
f. [LC] [BOC] [AGF] Plantació de pollancres.
pollancró
1 m. [LC] [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les cortinarials, amb anell evident, de color bru ocraci clar, que es fa, sovint formant flotes, sobre la fusta de pollancres i altres planifolis, i a vegades és conreat (Agrocybe aegerita).
2 m. [BOB] Orellana 3.
3 m. [BOB] ALZINOI.
pollar
m. [LC] [BOC] [AGF] POLLANCREDA.
pollar-se
v. intr. pron. [LC] Corcar-se els cereals, els llegums, etc. El blat es pollava en el graner.
pollastrada
f. [LC] [HO] Menjada de pollastres. Han anat a fer una pollastrada a fora.
pollastraire
m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona que es dedica a la cria o a la venda de pollastres.
pollastre
1 m. [HO] [ZOO] [AGR] Gall domèstic jove. Ha comprat un parell de pollastres avançats.
2 1 m. [AGR] Gall o gallina jove destinat a consumir-ne la carn. Què prefereixes menjar, cuixa o pit de pollastre?
2 2 m. [AGR] [LC] Carn de pollastre. Arròs amb pollastre.
pollastrejar
v. intr. [LC] Un adolescent, captenir-se com un home fet, fer coses d’home gran.
pollastrer pollastrera
m. i f. [LC] [PR] POLLASTRAIRE.
pollataire
m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona que comercia en aviram.
pollatenc
m. [BOB] Bolet de l’ordre de les cortinarials, proper a les foliotes, que creix de forma cespitosa i gregària sobre fusta, de cama membranosa amb anell ascendent i barret de color bru clar (Kuehneromyces mutabilis).
pollater pollatera
m. i f. [LC] [PR] POLLATAIRE.
pollegana
1 f. [LC] [AGA] Arada amb braços en lloc de camatimó.
2 f. [LC] [AGA] Part forcada que, en aquesta arada, reemplaça el camatimó.
pollegó
1 1 m. [LC] [IMI] [AGA] Pua d’una forca o d’una forquilla.
1 2 m. [LC] [IMI] [AGA] Pua més curta de la forca de remenar palla, que forma angle amb el pla de les dues pues en què es bifurca el pal.
2 m. [IMI] Piu que encaixa en la polleguera.
3 m. [LC] Cim molt agut.
polleguera
1 f. [AQ] [IMI] [EI] Peça amb un ull en què entra i recolza el piu o l’eix sobre el qual gira la fulla d’una porta, d’una barrera, etc. La polleguera de la porta.
2 [LC] treure una cosa de polleguera Fer-la sortir del seu estat, del seu curs normal, natural.
3 [LC] fer sortir algú de polleguera Irritar-lo.
pol·len
m. [LC] [BO] Polsim format en els sacs pol·línics dels estams d’una planta fanerògama, constituït per cèl·lules germinals masculines, els grans de pol·len.
pollencí -ina
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Pollença.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Pollença o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Parlar mallorquí de la ciutat de Pollença.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al pollencí.
pollera
1 f. [LC] [AGR] Lloc on es guarden els pollets, ordinàriament una espècie de cove desfonat estret de dalt i ample de baix.
2 f. [LC] Aparell anàleg de dimensions adequades per a ficar-hi una criatura que, recolzant-se de braços a la vora superior, pot caminar sense por de caure, la vora inferior, acampanada, descansant i lliscant sobre el sòl.
3 f. [LC] Gàbia de filferro semblant a una pollera, que posada damunt un braser evita que algú es pugui cremar i serveix per a posar-hi roba a eixugar.
pollereda
f. [LC] [BOC] [AGF] POLLANCREDA.
pollerenca
1 f. [LC] [BOB] Pollancró 1.
2 [BOB] pollerenca mucosa Bolet de l’ordre de les cortinarials, de barret i cama mucosos, i làmines de color de rovell (Cortinarius collinitus).
3 f. [LC] [BOB] TASSA DE BRUC.
polleria
f. [LC] [IMI] Botiga on es ven aviram mort o viu, especialment pollastres.
pollet
1 m. [LC] [ZOO] [AGR] Poll11 1. La gallina i els pollets.
2 1 m. [LC] [BOS] CIRIALERA.
2 2 m. [BOS] HERBA ESQUELLERA.
pollí
m. [LC] [ZOM] [AGR] Cavall, ase o mul, jove.
pol·licitació
f. [DR] Promesa encara no acceptada.
pollina
1 f. [ZOM] [AGR] [LC] Egua, somera o mula, jove.
2 f. [LC] [IMF] Suport de diverses menes, emprat pels serradors, pels mestres d’aixa, etc.
pollinada
f. [LC] Ramat de pollins.
pollinar
v. intr. [LC] [AGR] La somera o l’egua, parir.
pol·linari
m. [BO] Òrgan format per una massa de pol·len prolongada en un pedicel amb una terminació viscosa, propi de la flor de moltes orquídies.
pol·lini
m. [BO] Massa de pol·len cerosa i compacta, formada per tot el contingut d’una teca.
pol·lini-
[LC] Forma prefixada del mot ll. pollen pollinis, ‘pol·len’. Ex.: pol·linífer.
pol·línic -a
adj. [BO] Relatiu o pertanyent al pol·len.
pol·linífer -a
1 adj. [BO] Que produeix pol·len.
2 adj. [BO] Adaptat per a transportar pol·len.
pol·linització
f. [BO] [LC] Acció de pol·linitzar; l’efecte.
pol·linitzador -a
1 adj. [BO] Que pol·linitza.
2 m. [BO] Agent pol·linitzador.
pol·linitzar
v. tr. [BO] Transportar el pol·len des de l’antera fins a l’estigma o el micròpil (d’una flor).
pollís
[pl. -issos]
m. [LC] [AGA] Brot vigorós nascut en una soca o en una branca vella d’un arbre, que en xucla tota la saba.
pollós -osa
1 adj. [LC] Ple de polls.
2 adj. [LC] POP. Que va brut, que manca de netedat.
pol·lució
1 f. [LC] [EG] Acció de pol·luir; l’efecte.
2 f. [LC] Emissió de semen sense haver-hi coit.
pol·lucita
f. [GLM] Mineral, tectosilicat feldespatoide de cesi i sodi, de fórmula (Cs,Na)2Al2Si4O12·H2O, que cristal·litza en el sistema cúbic i és mena de cesi.
pol·luent
1 adj. [LC] Que pol·lueix.
2 m. [LC] Substància, radiació, agent, pol·luent.
pol·luir
1 v. tr. [LC] Embrutar físicament o moralment. Les vostres accions han pol·luït el nom de l’entitat.
2 v. tr. [EG] Fer perdre qualitat (a un entorn) per causes diverses d’origen extern al mateix entorn, contaminar-lo. Els residus pol·lueixen l’aigua.
polo
m. [LC] [SP] Esport practicat a cavall entre dos equips de quatre jugadors que consisteix a fer entrar la pilota en una porteria tot impulsant-la amb una maça de mànec més o menys llarg.
polonès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Polònia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Polònia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua eslava parlada a Polònia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al polonès.
3 1 f. [LC] [ED] Peça de vestir de dona, consistent en un petit gavany cenyit de la cintura i guarnit de pells.
3 2 f. [LC] [IT] Roba feta amb ordit de seda greja i trama de cotó, emprada per a folres de vestit.
4 1 f. [LC] [MU] [JE] Dansa polonesa de ritme ternari i caràcter festiu i solemne.
4 2 f. [LC] [MU] [JE] Música d’aquesta dansa. Una polonesa de Chopin.
poloni
m. [QU] Element químic radioactiu, del grup dels calcògens (símbol, Po; nombre atòmic, 84; pes atòmic de l’isòtop més estable, 209).
polp
m. [ZOI] [LC] POP.
polpa
1 f. [BO] [LC] Part carnosa dels fruits o d’altres òrgans vegetals. La polpa d’un préssec.
2 1 f. [ZOA] [LC] Part carnosa o molsuda d’un òrgan o d’una part del cos. Polpa de l’orella. Polpa dentària. Polpa cerebral.
2 2 [LC] [MD] [ZOA] polpa dels dits Terminació carnosa dels dits.
polpós -osa
1 adj. [LC] Semblant a la polpa.
2 adj. [LC] Format per polpa.
pols1
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Batec arterial que es percep palpant una artèria superficial, especialment en el punt d’unió de la mà amb l’avantbraç. Pols fort, dèbil. Pols febril, freqüent. Pols natural, assossegat. Anar el pols de pressa.
1 2 [LC] prendre el pols a algú a) Prémer-li el pols amb la mà per observar el seu estat de salut.
1 2 [LC] prendre el pols a algú b) Sondar les seves intencions. Prendre el pols a l’opinió, al públic.
2 1 m. [LC] Seguretat de la mà a fer els moviments adequats per a l’execució d’alguna cosa, com escriure, manejar una arma. Tenir bon pols.
2 2 m. [LC] PER EXT. Tremolar-li a algú el pols.
3 [LC] a pols loc. adv. a) Fent força amb el braç sense recolzar-lo enlloc en aixecar o sostenir quelcom. Alçar un pes a pols.
3 [LC] a pols loc. adv. b) Amb esforç, sense l’ajut de ningú. Obtenir l’èxit a pols. Guanyar-se la fama a pols.
4 m. [LC] TEMPLA.
5 m. [LC] POLSADA.
pols2
1 1 f. [LC] Conjunt de partícules diminutes, de terra seca i d’altres matèries, que poden ésser alçades i emportades pel vent. A la carretera hi ha un pam de pols. Els camins estan tots plens de pols. Amb la ventada s’ha alçat un núvol de pols. Posar-se pols als mobles. Se li ha ficat un gra de pols a l’ull. Ha fet un ruixat que tot just ha arribat a matar la pols.
1 2 [LC] fer pols una cosa Esmicolar-la en fragments diminuts, destruir-la.
1 3 [LC] fer la pols a algú Ultrapassar-lo de molt, eclipsar-lo.
1 4 [LC] en pols loc. adj. Reduït a pols, a pólvores. Llet, xocolata, sucre, en pols.
2 f. [FIA] pols interestel·lar Pols de densitat molt baixa que representa aproximadament l’1 % de la massa total de la matèria interestel·lar.
pols3
m. pl. [LC] Pólvores de certes substàncies. Pols d’olor finíssims.
polsada
f. [LC] Petita quantitat d’una substància reduïda a pols o pólvores que es pot agafar amb els caps dels dits polze i índex.
polsador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que polsa.
2 m. [EE] Dispositiu amb un botó que en ésser pitjat produeix el tancament o l’obertura d’un circuit elèctric.
3 m. [IT] polsador de trama Mecanisme dels telers automàtics que controla la bitlla de trama, i que quan hi queden poques espires de fil disposa que es faci el canvi de bitlla o de llançadora.
polsament
m. [LC] PULSACIÓ.
polsant
1 adj. [FIF] Que produeix pulsacions.
2 adj. [FIF] Que varia periòdicament però sense canviar de signe, s’aplica a una magnitud física.
polsar1
1 1 v. tr. [LC] [MD] Prendre el pols (a algú). Polsar un metge un malalt.
1 2 v. tr. [LC] Tractar de conèixer (les intencions, els projectes, etc.) d’algú. Polsar l’opinió dels votants.
2 1 tr. [MU] Posar en vibració (les cordes d’un instrument musical) separant-les del seu punt de repòs i deixant-les anar tot seguit.
2 2 tr. [LC] Pitjar (els botons d’un mecanisme, les tecles d’un instrument musical).
3 intr. [LC] [ZOA] Tenir el pols batent.
polsar2
v. tr. [LC] Agafar una polsada (d’una substància). Polsar rapè. Va polsar un xic de sal.
polsegada
f. [LC] POLSEGUERA.
polsegós -osa
adj. [LC] Ple de pols. Un camí polsegós.
polseguera
f. [LC] Gran quantitat de pols, especialment emportada pel vent.
polseguina
f. [LC] POLSEGUERA.
polsejar
v. intr. [LC] Alçar pols.
polsera2
1 f. [LC] Sorrera 2.
2 f. [LC] Capseta per a guardar-hi el rapè.
3 f. [AR] Guardapols d’un retaule.
polset
m. [LC] POLSADA. Un polset de sal.
polsim
1 m. [LC] POLSINA.
2 m. [LC] Substància en un estat extrem de divisió, especialment en suspensió dins l’aire. Polsim d’aigua. El polsim d’una cascada, d’una onada.
polsina
f. [LC] Pols finíssima. Hi havia a l’aire una polsina de carbó.
polsinar
v. tr. [LC] Reduir a pols fina.
polsinera
f. [LC] POLSEGUERA.
polsós -osa
adj. [LC] Cobert de pols.
poltra
f. [ZOM] [LC] Egua jove.
poltrada
f. [LC] Conjunt de poltres d’una egua, d’un amo, etc.
poltre
1 m. [LC] [ZOM] Cavall jove.
2 1 m. [HIH] Cavallet de fusta en què es posava la persona que havia d’ésser sotmesa a certes tortures.
2 2 m. [LC] [AGA] [AGR] Aparell a manera de gàbia gran de fusta per a subjectar els cavalls o altres animals quan no es volen deixar ferrar o guarir.
2 3 m. [AGR] Aparell constituït per un tronc amb dues branques, clavat a terra, que era emprat per a fermar-hi les vaques quan el brau les havia de cobrir.
3 m. [SP] CAVALL DE SALTS.
4 1 m. [LC] [IT] Mecanisme que serveix per a enrotllar l’ordit sobre el plegador.
4 2 m. [IT] Màquina que en les fàbriques d’acabats i d’estampats disposa la roba en forma de rotlles, per a portar-los a les màquines de pintar, a les calandres, etc.
4 3 m. [IT] Bancada de ferro emprada per a sostenir els corrons de les cardes per tal de desborrar-los o d’esmerilar-los.
poltrer poltrera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que té cura dels poltres.
poltró -ona
adj. [LC] DROPO.
poltrona
f. [LC] [ED] Cadira de braços especialment confortable.
poltronament
adv. [LC] Amb droperia.
poltroneria
f. [LC] DROPERIA.
pólvora
1 1 f. [LC] [IQ] Mescla de salnitre, sofre i carbó, generalment en grans, dotada d’una gran força explosiva. Pólvora de caça. Pólvora de canó. Pólvora sense fum. Un barril de pólvora. Inflamar una càrrega de pólvora. Tirar amb pólvora sola.
1 2 f. [LC] [IQ] Mescla explosiva.
1 3 [LC] ésser algú una pólvora Ésser molt irascible.
2 1 f. pl. [LC] [IQ] Substància sòlida reduïda artificialment a partícules molt fines. Pólvores de talc.
2 2 f. pl. [LC] [ED] Cosmètic en pols que és aplicat especialment sobre el cutis, com a afait.
2 3 [LC] [ED] [QU] pólvores d’algarot Pólvores blanques formades per l’acció de l’aigua sobre triclorur d’antimoni.
2 4 [QU] pólvores de blanqueig CLORUR DE CALÇ.
polvorer polvorera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven pólvora.
polvorera
f. [LC] [ED] Vas, capseta, per a posar-hi pólvores.
polvorí
m. [LC] Lloc, edifici, convenientment disposat per a guardar-hi pólvora i altres explosius.
polvorista
m. i f. [PR] [IQ] [LC] PIROTÈCNIC, PIROTÈCNICA.
polvoritzable
adj. [LC] Que pot ésser polvoritzat.
polvorització
f. [LC] Acció de polvoritzar o de polvoritzar-se; l’efecte.
polvoritzador -a
1 1 adj. [EI] [IMI] Que polvoritza.
1 2 m. [LC] [IMI] Aparell per a polvoritzar o reduir a polsim un líquid.
2 f. [AGA] Màquina emprada per a aplicar productes fitosanitaris i similars, en forma de polsim, als cultius.
polvoritzar
1 v. tr. [LC] Reduir a pols o pólvores. Polvoritzar un mineral.
2 intr. pron. [LC] Una argila inestable, que es polvoritza fàcilment.
polzada
1 1 f. [LC] [AF] [FIM] Mesura de longitud equivalent a la dotzena part d’un peu.
1 2 f. [FIM] Unitat anglosaxona de longitud, equivalent a 25,4 mil·límetres (símbol, in o ″).
2 f. [LC] Cop donat amb el polze.
polze
m. [LC] [ZOA] [MD] Dit gros i curt de la mà.
polzejar
v. intr. [LC] Fer força amb el polze.
pom
1 1 m. [LC] Peça de forma arrodonida, que es posa com a acabament d’un barrot, d’un element vertical, o com a agafador en una porta, en un calaix, etc. Els quatre poms del llit. Un pom d’escala. Va posar la mà al pom de la porta.
1 2 [LC] [DE] pom d’una espasa Extrem de la guarnició.
2 m. [LC] Flascó petit. Un pom d’essència.
3 1 m. [LC] Ram petit de flors, d’herbes oloroses. Un pom de clavells. Una noia com un pom de flors.
3 2 m. [LC] Manat, feix petit, de galindaines.
4 m. [LC] [BO] Fruit complex en la formació del qual intervenen el tàlem, que esdevé carnós, i els carpels, que constitueixen un cos coriaci que enclou les llavors.
5 m. [BOB] pom de terra GÍRGOLA DE BRUC.
6 m. [AN] pom de dalt Cúpula d’un castell humà.
poma
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit comestible de la pomera, subglobós i poc o molt umbilicat a l’indret de la cua, de dimensions diverses, amb la pela groga, verda, vermellenca o bruna, i la polpa blanca, més o menys dolça i acídula, i amb el cor coriaci, que enclou les llavors. Poma d’agredolç, roqueta, terrola.
2 [LC] poma de la discòrdia Causa de la discòrdia. Llançar la poma de la discòrdia.
pomacèntrids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos oval, elevat i comprimit, de mida petita, amb la boca també petita i la línia lateral incompleta, molt abundants a les mars tropicals, representats a Catalunya únicament per la castanyoleta.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
pomaci -àcia
1 adj. [BOS] Semblant a la poma.
2 adj. [BO] Que dona fruits de tipus pom.
pomada
f. [LC] [MD] [ED] Mescla de greix i d’altres ingredients emprada com a cosmètic o com a medicament. Posar-se pomada als cabells. M’he fet una untura amb una pomada que m’ha preparat l’apotecari.
pomadàsids
m. pl. [ZOP] HEMÚLIDS.
pomar
m. [LC] [AGA] [BOC] POMERAR.
pomatòmids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, pròxima als caràngids, que inclou una sola espècie, el tallahams.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
pomejat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té poms, generalment posats a les extremitats, s’aplica a una peça o a una figura. Una creu pomejada. Un mirall pomejat.
pomell
m. [LC] Pom de flors.
pomel·la
f. [IMI] [IMF] Frontissa en què l’eix de gir és solidari amb la pala unida al bastiment i permet de separar-ne la porta aixecant-la enlaire.
pomer
m. [LC] [BOS] [AGA] POMERA.
pomera
1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de capçada ampla, brots pilosos, fulles ovades o arrodonides, poc o molt tomentoses al revers, flors blanques o rosades, disposades en inflorescències umbel·liformes, cultivat pels seus fruits comestibles, les pomes (Malus domestica o Pyrus malus ssp. mitis).
1 2 [BOS] pomera borda a) Pomera de fulles glabres quan són adultes i de pomes més petites i més àcides, que es fa espontàniament als boscos caducifolis i a les bardisses (Malus sylvestris o Pyrus malus).
1 2 [BOS] pomera borda b) MOIXERA.
2 f. [IMF] [AGF] Fusta de pomera.
pomerar
m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc plantat de pomeres.
pomereda
f. [BOC] [AGA] POMERAR.
pomerola
f. [LC] [BOS] CORNER.
pomi-
[LC] V. POMO-.
pomífer -a
adj. [AGA] Que lleva fruit.
pomiforme
adj. [LC] Que té forma de poma.
pomo- [o pomi-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. pomum, ‘fruita’. Ex.: pomologia, pomífer.
pomòleg pomòloga
m. i f. [AGA] [PR] [LC] Persona versada en pomologia.
pomologia
f. [AGA] [LC] Part de l’horticultura que tracta del conreu de les fruites.
pomològic -a
adj. [AGA] [LC] Relatiu o pertanyent a la pomologia.
pompa
1 f. [LC] Ostentació de magnificència, aparell fastuós. La coronació se celebrà amb pompa i fastuositat. Les pompes del món.
2 [LC] pompes fúnebres Cerimònies d’enterrament d’un difunt. Administració, servei, de pompes fúnebres.
pompeià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Pompeia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Pompeia o als seus habitants.
2 adj. [AR] Relatiu o pertanyent a l’estil dels frescos romans, des del període republicà fins al de la dinastia Flàvia, que se sol il·lustrar amb les pintures murals de Pompeia.
pompejar
v. intr. [LC] Fer pompa o ostentació.
pompó
m. [LC] Plomall emprat com a adorn del morrió dels militars.
pompós -osa
1 adj. [LC] Fet amb pompa, ple de pompa. Una festa pomposa. Paraules pomposes. Estil pompós.
2 adj. [MU] Lent i solemne. Una interpretació pomposa.
pomposament
adv. [LC] D’una manera pomposa.
pompositat
f. [LC] Qualitat de pompós.
pòmul
m. [LC] [ZOA] [MD] Os de la galta.
poncell -a
1 adj. [LC] ANT. Verge 2 1.
2 1 f. [LC] Noia verge.
2 2 m. [LC] NEN.
3 f. [LC] [BO] Flor abans d’obrir-se, que, organogràficament, correspon a una gemma floral.
poncellar
v. intr. [LC] [BO] Una planta, treure poncelles.
poncellatge
m. [LC] ANT. VIRGINITAT.
poncelló
m. [LC] [BO] Poncella petita.
poncem
m. [LC] [BOS] [AGA] Fruit del poncemer, força gros, oval o oblong, de pela gruixuda i rugosa, groga quan és madur, i polpa groga o verdosa, poc o molt àcida, emprat per a fer confitures i begudes.
poncemer
m. [LC] [AGA] [BOS] Arbret o arbust de la família de les rutàcies, espinós, de fulles persistents, coriàcies, oblongues o serrades i amb el pecíol no alat, flors blanques per dins i rosades o purpúries per fora, disposades en curts raïms axil·lars, originari de l’Àsia i cultivat pels seus fruits, els poncems (Citrus medica).
poncemerar
m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc plantat de poncemers.
poncir
m. [LC] [BOS] [AGA] PONCEM.
poncirer
m. [LC] [BOS] [AGA] PONCEMER.
ponderabilitat
f. [LC] Qualitat de ponderable.
ponderable
1 adj. [LC] Susceptible d’ésser pesat, que té un pes apreciable.
2 adj. [LC] Digne d’ésser ponderat.
ponderació
1 f. [LC] Acció de ponderar. És bella sobre tota ponderació. Parlar amb ponderació.
2 1 f. [LC] Equilibri entre dues forces.
2 2 f. [LC] Bon equilibri entre les parts d’una obra. Una obra mancada de ponderació.
ponderadament
adv. [LC] D’una manera ponderada.
ponderar
1 v. tr. [LC] Pesar, especialment examinant pros i contres. Em cal ponderar bé la proposta que em feu.
2 tr. [LC] Dir posant-les molt alt, exagerant-les, les qualitats (d’algú o d’alguna cosa). M’ho havia ponderat tant, que, en veure-ho, he tingut una decepció.
ponderat -ada
adj. [LC] Ben equilibrat. Un esperit ponderat. Un discurs ponderat.
ponderatiu -iva
adj. [LC] Que pondera.
ponderativament
adv. [LC] D’una manera ponderativa.
ponderosament
adv. [LC] D’una manera pesant, feixuga.
ponderositat
f. [LC] Qualitat de ponderós o pesant.
pondoestatural
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al pes i a la talla.
pòndol
m. [LC] Govern d’una casa, d’una hisenda, etc. Als vint anys ja portava el pòndol de la fonda.
pondre
[quant a la flexió, com respondre]
1 1 v. tr. [LC] [BI] [ZOA] [AGR] Una femella d’animal ovípar, especialment d’ocell, fer (els ous). La gallina ha post un ou. Les gallines no li ponen.
1 2 [LC] a aquest, totes li ponen A aquest, tot li va bé.
2 intr. pron. [LC] Un astre, passar a sota l’horitzó. El sol s’ha post.
ponedor1
m. [LC] [AGR] Lloc on la gallina i altres ocells domèstics ponen els ous.
ponedor2 -a
1 1 adj. [LC] [AGR] Que pon. És una gallina molt ponedora.
1 2 f. [AGR] Gallina destinada a pondre ous.
2 m. [LC] [AGR] Ou que hom posa en el ponedor perquè indueixi les gallines a pondre-hi.
ponència
1 f. [LC] Càrrec de ponent.
2 1 f. [LC] [DR] Grup de persones que conjuntament han d’informar, de dictaminar, sobre determinats assumptes, en el si d’una corporació, d’una assemblea, etc.
2 2 f. [DR] Jutge o magistrat ponent en un tribunal pluripersonal, que fa el seguiment més directe d’una causa i proposa la seva resolució al tribunal.
3 f. [LC] [DR] Informe o dictamen donat pel ponent o la ponència.
ponent1
1 1 m. [LC] [GG] OEST.
1 2 m. [LC] [GG] Banda de ponent. La costa de ponent. Vent de ponent.
2 m. [LC] [ME] Vent que ve de l’oest. Fa un ponent molt fort.
ponent2
adj. i m. i f. [LC] Que fa la relació d’un assumpte, que dona un informe o un dictamen, en el si d’una corporació, d’una assemblea, etc.
ponentada
f. [LC] [ME] Ventada forta de ponent.
ponentejar
1 1 v. intr. [ME] Fer vent de ponent.
1 2 v. intr. [ME] Un vent, tendir a venir de l’oest.
2 intr. [LC] [TRA] Navegar en direcció a ponent.
ponentí -ina
adj. [LC] De ponent, de la banda de ponent. Un vent ponentí. Terres ponentines.
ponentol
m. [LC] [ME] Ponent fluix.
pòngids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels primats, amb molts caràcters dels homínids però amb la primera premolar amb una sola cúspide, sense cua, tronc curt i amb un grau de cefalització elevat, que comprèn els goril·les, el ximpanzé i l’orangutan.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
pongis
1 m. [IT] Roba de seda, teixida en cru, amb lligat de plana.
2 [IT] pongis lionès Pongis teixit amb ordit de seda greja i trama de filadís, que és tenyit en peça i és emprat per a roba interior, mocadors, cortines, etc.
poni
m. [LC] [ZOM] [AGR] Cavall de menys de 140 centímetres d’alçada, d’una raça originària d’Anglaterra.
poniol
m. [LC] [BOS] POLIOL.
ponitana
adj. [LC] [JE] gallina ponitana V. GALLINA.
ponsètia
f. [BOS] [AGA] Planta de la família de les euforbiàcies, arbustiva i laticífera, de fulles ovades o lanceolades, sovint sinuades o lobulades, pubescents per sota, i inflorescència formant cimes terminals, amb glàndules grogues, envoltada de fulles més estretes, enteres o gairebé, de color vermell, més rarament rosat o blanquinós, molt vistoses, originària de l’Amèrica Central i el sud de Mèxic, plantada com a ornamental (Euphorbia pulcherrima o Poinsettia pulcherrima).
pont
1 1 m. [LC] [OP] Construcció sobre la qual una via de comunicació salva una depressió o un obstacle, o creua una altra via de comunicació a un nivell inferior. Un pont de pedra, de ferro. Les arcades d’un pont. Pont suspès, penjant. Pont llevadís. Pont giratori. Pont grua.
1 2 [AQ] fer pont una cosa Formar com un arc o una arcada a certa distància del sòl.
1 3 [LC] [TRA] pont de barques Pontó 1.
1 4 [AQ] pont llevadís Pont utilitzat als castells i a les fortaleses per a travessar el fossat, el qual era aixecat per politges, cordes o cadenes.
1 5 [OP] pont transbordador Estructura metàl·lica construïda sobre una via de navegació, a una altura suficient que permet el pas de les embarcacions, que mitjançant uns carrils i un bastiment amb rodes transborda persones i mercaderies.
2 1 m. [LC] [OP] Objecte o part d’un objecte semblant a un pont per la forma, funció o posició. El pont d’un teler mecànic.
2 2 m. [LC] [MU] Peça rígida col·locada perpendicularment sobre la taula harmònica dels cordòfons, que manté separades les cordes i tramet la vibració a la resta de l’instrument. El pont d’un violí, d’un violoncel.
2 3 [OP] pont de senyals PÒRTIC DE SENYALITZACIÓ.
2 4 [MD] [ZOA] pont del peu Part còncava del centre de la planta del peu.
2 5 [EI] pont grua GRUA PONT.
2 6 [AQ] pont volat Bastida mòbil formada per una plataforma allargada suspesa amb corrioles a cadascun dels extrems.
2 7 m. [IMF] Peça en forma de pont que, fixada a la fulla d’una porta balconera o d’una finestra, sosté i deixa girar la barralleva.
2 8 m. [MD] Pròtesi que es consolida d’una manera permanent en una o més dents.
2 9 m. [MD] [ZOA] Porció de teixit que uneix dues parts d’un òrgan.
3 1 m. [QU] Àtom o cadena d’àtoms que uneix dues parts diferents d’una molècula.
3 2 [QU] pont d’hidrogen Interacció establerta entre un àtom d’hidrogen que està unit covalentment a un àtom fortament electronegatiu i un altre àtom electronegatiu de la mateixa molècula o d’una altra.
3 3 m. [IN] En inform., unitat funcional que permet la interconnexió entre dues xarxes, generalment d’àrea local, amb arquitectura i protocols anàlegs.
3 4 [LC] pont aeri Línia aèria, generalment entre dues grans ciutats, amb un trànsit gairebé ininterromput.
4 1 m. [LC] [TRA] Lloc des d’on es governa la nau. L’oficial donava ordres des del pont.
4 2 m. [LC] [TRA] Coberta d’una nau antiga de guerra. Un vaixell de tres ponts.
5 m. [LC] Dia feiner que, escaient-se entre dos dies festius o inhàbils, es converteix també en festiu o inhàbil. Encara no sabem si la setmana que ve farem pont o no. El pont de la setmana santa.
6 m. [LC] pont dels ases Dificultat que es troba en alguna ciència, on s’encallen molts.
pontar
v. intr. [LC] Fer pont, fer com un arc o una arcada.
pontarrí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Pont de Suert.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Pont de Suert o als seus habitants.
pontarró
m. [LC] [OP] Pont petit.
pontatge
m. [LC] [DR] Dret que es pagava per a passar un pont.
ponter
m. [PR] Persona que cobrava el pontatge.
pontet
1 m. [LC] [MU] En el violí i en instruments anàlegs, pont petit.
2 m. [DE] Peça de forma semicircular, generalment de llautó o de ferro, que protegeix el gallet de les armes de foc portàtils.
3 m. [LC] En alguns panys de porta, peça de ferro que va fixa al llindar i subjecta el pestell.
pontífex
1 1 m. [LC] [RE] [PR] Dignatari de l’Església de Roma, bisbe o prelat.
1 2 [LC] [RE] summe pontífex Papa12 1.
1 3 m. [HIH] [PR] Magistrat sacerdotal que presidia les cerimònies religioses a l’antiga Roma.
2 m. [LC] Persona que, essent una autoritat en un terme, se’n preval i es dona importància.
pontifical
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a un pontífex, especialment al summe pontífex. Ornaments pontificals. Missa pontifical.
2 1 m. [RE] Conjunt d’ornaments que serveixen al bisbe per a la celebració dels oficis divins.
2 2 m. [RE] Llibre que conté les cerimònies pontifícies, les funcions episcopals.
pontificalment
adv. [LC] D’una manera pontifical. Oficiar pontificalment.
pontificar
1 v. intr. [LC] Actuar com a pontífex.
2 v. intr. [LC] Parlar o obrar amb un to de gran autoritat sense tenir-ne.
pontificat
1 m. [LC] [HIH] [RE] Dignitat de pontífex.
2 m. [HIH] [RE] [LC] Temps durant el qual un pontífex exerceix el seu poder.
pontifici -ícia
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a un pontífex, especialment al summe pontífex. Universitat pontifícia.
pontó
1 m. [LC] [OP] Pont flotant format per dues barques o dos flotadors units per una o més posts.
2 1 m. [LC] [TRA] Nau de fons pla usada per al servei dels ports, per a passar rius i per a construir ponts.
2 2 m. [LC] [TRA] Nau vella amarrada o fondejada en un port, que serveix de magatzem, d’hospital, de presó.
pontona
f. [LC] [TRA] Embarcació de fons pla emprada com a transbordador a l’Ebre.
pontonada
f. [LC] Barcada d’un pontó o d’una pontona.
pontoner pontonera
1 m. i f. [LC] [TRA] [PR] Persona que té cura del govern d’un pontó o d’una pontona.
2 m. i f. [DE] Enginyer militar especialitzat en la construcció de ponts de campanya.
pontsicà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Ponts.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Ponts o als seus habitants.
ponx
m. [LC] [HO] [ED] Beguda feta amb aigua, te, etc., rom o un altre licor, sucre i suc de llimona.
ponxera
f. [LC] [ED] Recipient hemisfèric en què es prepara el ponx.
ponxo
m. [LC] Peça d’abric consistent en una manta rectangular amb un forat al mig per a passar-hi el cap.
pop
1 m. [LC] [ZOI] Mol·lusc cefalòpode, amb vuit braços iguals, amb la conquilla molt reduïda o inexistent, que expulsa núvols de tinta com a defensa.
2 m. [ZOI] [LC] Pop que a l’hivern es troba sobre sorrals i fangars i que en arribar la primavera migra cap a la línia de costa i s’instal·la entre les roques, comestible molt apreciat (Octopus vulgaris). Pescar pops. Fer una menjada de pops.
3 [ZOI] pop blanc Pop de pell rugosa, de color bru vermellós o grogós, que forma una cresta perifèrica (Eledone cirrosa).
4 [ZOI] pop mesquer [o pop pudent] Pop de color grogós amb taques negroses, molt abundant però no gens apreciat com a comestible (Eledone moschata).
popa1
1 f. [LC] [TRA] Part posterior del buc d’una nau.
2 [TRA] amb la popa primera loc. adv. Amb la popa per davant, anant l’embarcació enrere.
3 [TRA] anar en popa [o anar vent en popa] Navegar amb el vent bufant per la popa.
4 [TRA] anar en popa rodó Navegar amb el vent bufant en la mateixa direcció i en el mateix sentit del rumb.
5 [TRA] córrer en popa Córrer una empopada.
popa2
f. [LC] Mamella 1.
popelín
1 m. [IT] Teixit fi amb ordit de seda i trama de filadís, llana o cotó.
2 m. [IT] Teixit de cotó merceritzat que imita el popelín.
poper1 -a
1 adj. [LC] Relatiu al pop.
2 f. [LC] [AGP] Ham emprat en la pesca del pop.
poper2 -a
adj. [TRA] Relatiu o pertanyent a la popa.
popliti -ítia
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la sofraja. Artèria poplítia. Múscul popliti.
popular
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al poble. Les creences populars.
2 adj. [LC] Fet per al poble. Escoles populars.
3 adj. [LC] Que té qualitats adequades per al poble. Escriptor popular.
4 adj. [LC] En voga entre el poble. Fer-se popular un escriptor, una obra, una frase.
popularisme
1 m. [LC] Condició de popular.
2 m. [LC] Conreu de les coses populars.
popularista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al popularisme.
2 m. i f. [LC] Estudiós de les coses populars.
popularitat
1 f. [LC] Qualitat de popular.
2 f. [LC] Favor o voga que hom gaudeix entre el poble. Aquistar popularitat. Gaudir d’una gran popularitat.
popularitzable
adj. [LC] Que pot ésser popularitzat.
popularització
f. [LC] Acció de popularitzar o de popularitzar-se; l’efecte.
popularitzar
1 v. tr. [LC] Fer popular. Ella és qui ha popularitzat aquesta cançó.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir popular. Una cançó que es popularitzà ràpidament.
popularment
adv. [LC] D’una manera popular.
populatxer -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al populatxo.
populatxo
m. [LC] BAIX POBLE. Els nous impostos feren esclatar la ira del populatxo.
populeó
m. [LC] [MD] Ungüent calmant fet a base de borrons d’àlber.
populicultura
f. [AGF] Conreu dels pollancres.
populisme
1 1 m. [LC] Corrent ideològic, polític, etc., que vol defensar els interessos i les aspiracions del poble.
1 2 m. [LC] Aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici.
2 m. [LC] [FLL] Tendència artística, especialment literària, que tracta de reflectir la manera de viure i els sentiments de les classes populars.
populista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al populisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del populisme.
populós -osa
adj. [LC] Molt poblat. Una regió populosa.
popurri
m. [MU] Peça musical formada per una sèrie de temes units per uns compassos d’enllaç.
poquedat
f. [LC] POQUESA.
poquejar
v. intr. [LC] Haver-hi poc d’alguna cosa. Els aliments ja fa dies que poquegen.
pòquer
1 m. [LC] [JE] Joc d’envit que es juga amb daus o amb una baralla francesa.
2 m. [JE] En aquest joc, conjunt de quatre cartes o quatre daus del mateix valor.
poquesa
1 f. [LC] Fet d’ésser poc o pocs.
2 f. [LC] Cosa de cap valor, de no res.
por
1 f. [LC] [PS] Torbament de l’ànim, especialment sobtós i fort, en presència d’un perill real o imaginari. Tenir por. Tremolar de por. Els vaig trobar morts de por. De què tens por? El gos li feia por.
2 [LC] por cerval Por extrema.
3 f. [LC] Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s’esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja. Tenir por de caure. Tinc por que ens castigaran, que no ens castiguin. Arribaran massa tard: en tinc por. No veníem perquè teníem por de molestar-vos.
4 [LC] de por de [o per por de] loc. prep. Per tal d’evitar (quelcom). No ho ha fet de por de rebre.
5 [LC] de por que [o per por que] loc. conj. Tement que. No ho ha fet per por que li pegarien.
6 [LC] de por loc. adj. Posposada a un substantiu del qual pondera la quantitat o la intensitat, molt gran. Hi havia una gentada de por, un desgavell de por.
7 [LC] ésser algú de por Ésser molt entremaliat, indòcil. Aquest marrec és de por!
-por
[LC] Forma sufixada del mot gr. póros, ‘orifici’. Ex.: gonòpor, blastòpor.
poral
1 adj. [BO] [GL] Relatiu o pertanyent al porus.
2 adj. [BO] En bot., que s’acompleix mitjançant porus. Dehiscència poral.
porat -ada
adj. [BO] Que té porus. Pol·len porat.
porc
1 1 m. [LC] [ZOM] [AGR] Mamífer artiodàctil domèstic, probablement derivat del senglar, de cos gros, pell dura i coberta de cerres fortes, musell llarg i mòbil, orelles sovint caigudes, potes curtes i cua curta i prima. Carn de porc. Un porc mallorquí. Matar el porc per Sant Martí. Engreixar porcs. Anar com un porc. Li vaig dir el nom del porc. De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena.
1 2 m. [LC] [HO] Carn de porc. Embotits de porc.
2 1 m. i f. [LC] [fem. porca] Persona bruta físicament o moralment. Menjant és un porc.
2 2 adj. [LC] PER EXT. M’ha fet una acció molt porca.
3 1 m. [LC] [ZOM] porc espí Mamífer rosegador de la família dels histrícids, de coll cobert de crins fortes i llom i costats coberts de pues còrnies, gruixudes i d’uns 20 centímetres de llarg (Hystrix cristata).
3 2 [LC] [ZOM] porc fer SENGLAR.
3 3 [ZOM] porc formiguer Mamífer de l’ordre dels tubulidentats, semblant al porc però amb el musell allargat (Orycteropus afer).
3 4 [LC] [ZOM] porc senglar SENGLAR.
4 m. [LC] [ZOP] porc marí Peix de la família dels esquàlids, amb el cos de secció triangular, les aletes dorsals amb una espina molt forta inserida a la part central i projectada cap endavant, i el ventre flàccid (Oxynotus centrina).
porca1
f. [LC] [ZOM] [AGR] Truja 1.
porca2
1 f. [LC] [AGA] Faixa de terra compresa entre rega i rega, subdivisió d’un camp per a sembrar, especialment per a sembrar a eixam.
2 f. [FIM] Mesura superficial agrària, equivalent en general a la dotzena part d’un jornal.
porcada
1 f. [LC] [AGR] Ramat de porcs.
2 f. [LC] Acció pròpia d’una persona porca.
porcairol porcairola
m. i f. [LC] [AGR] [PR] PORQUEROL, PORQUEROLA.
porcament
adv. [LC] D’una manera porca. S’ha portat porcament amb mi.
porcar
1 v. intr. [LC] [AGA] Fer porques.
2 tr. [LC] Dividir en porques. Porcar un camp.
porcastrell
m. [LC] [ZOM] Porc des que el desmamen fins que acaba de créixer.
porcastrella
f. [ZOM] [LC] Porcastrell femella.
porcater porcatera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que tracta en porcs.
porcatera
f. [LC] Porquera 1.
porcell
m. [LC] [ZOM] [AGR] Porc petit.
porcella
f. [ZOM] [AGR] [LC] Porca petita.
porcellada
f. [LC] [AGR] Conjunt de porcells.
porcellana
1 f. [LC] [AR] Terrissa molt fina que difereix de l’ordinària per la seva blancor, duresa i transparència. Porcellana de la Xina. Porcellana de Sèvres.
2 f. pl. [MD] Minoves, especialment les dels ganglis del coll.
3 f. [ZOI] Mol·lusc marí del gènere Cypraea, de la classe dels gastròpodes, amb la closca en forma d’ou mancada d’opercle, que habita a les mars càlides, especialment a les tropicals.
porcellaner porcellanera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fabrica o ven porcellana.
porcellanita
1 f. [GL] Argila fina, rica en sílice, grisa i blanca, dura i densa, que té la textura i la ruptura pròpia de la porcellana sense vitrificar.
2 f. [GL] Dipòsit piroclàstic àcid de gra fi, compacte i amb sílice secundària.
porcellar
v. intr. [LC] [AGR] La truja, parir.
porcellera
f. [LC] [AGR] Porquera 1.
porcí -ina
adj. [AGR] [LC] PORQUÍ.
porcicultura
f. [AGR] Cria i explotació de porcs.
porció
1 1 f. [LC] Part d’alguna cosa, separada o no del tot.
1 2 f. [LC] Quantitat treta d’una de més gran.
1 3 f. [LC] Part que toca a algú en una distribució. En farem porcions iguals perquè tothom quedi content.
2 f. [LC] Quantitat considerable i indeterminada de persones o coses. Una bona porció de membres hi estava en contra. Poseu-hi una porció d’avellanes i una altra d’ametlles.
porcioner porcionera
m. i f. [LC] Persona que té dret a una porció en una distribució.
porciúncula
f. [LC] Porció molt petita.
porcupina
f. [IT] Corró guarnit amb unes peces punxegudes de ferro que, en el batan, obren el cotó.
poregós -osa
adj. [LC] PORUC.
porfídia
f. [LC] Obstinació posada a aconseguir alguna cosa, a fer-se donar la raó.
porfidiejar
v. intr. [LC] Posar porfídia en la consecució d’alguna cosa.
porfidiós -osa
adj. [LC] Que porfidieja.
porfidiosament
adv. [LC] Amb porfídia.
porfina
f. [QU] [BI] Sistema policíclic nitrogenat constituït per quatre anells de pirrole units entre si per quatre ponts –CH=, característic d’un grup important de colorants naturals.
pòrfir
1 m. [GL] Roca ígnia intrusiva constituïda per fenocristalls de feldespat dispersos dins una matriu d’afanita compacta, com a resultat de dues fases successives de cristal·lització dels mateixos minerals, de vegades d’un vermell fosc.
2 m. [GL] Roca ígnia d’una estructura anàloga.
pòrfira
f. [HO] Alga roja comestible, rica en proteïnes, conreada al Japó.
porfíria
f. [MD] Alteració metabòlica caracteritzada per un augment de la síntesi de porfirines, per raó d’un trastorn en algun dels enzims que participen en llur formació.
porfíric -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al pòrfir.
2 1 adj. [GL] Semblant al pòrfir.
2 2 adj. [GL] Format per fenocristalls que es destaquen sobre una matriu microcristal·lina. Una roca porfírica.
porfiridials
1 f. pl. [BOI] Ordre de rodòfits primitius, al qual pertanyen les espècies del gènere Porphyridium.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
porfirina
f. [MD] [QU] [BI] Pigment natural que conté en la seva estructura el sistema de la porfina complexat amb un àtom metàl·lic de ferro, coure, magnesi, etc.
porfirínic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la porfirina.
porfirita
f. [GL] Andesita que conté epidota i clorita.
porfirització
f. [LC] Acció de porfiritzar.
porfiritzar
v. tr. [LC] Reduir a pólvores impalpables.
porfiro-
[LC] Forma prefixada del mot gr. porphýra, ‘púrpura’. Ex.: porfiroblast.
porga
f. [LC] Purga 1.
porgada
f. [LC] Acció de caure el fruit de l’arbre abans de madurar. La porgada de les olives.
porgador
m. [LC] [IMI] Garbell 1.
porgadora
f. [LC] [ED] ESCUMADORA.
porgadures
f. pl. [LC] GARBELLADURES.
porgar2
v. tr. [LC] PURGAR.
porgueres
f. pl. [LC] GARBELLADURES.
porgueries
f. pl. [LC] GARBELLADURES.
porgues
f. pl. [LC] GARBELLADURES.
porials
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, amb l’himeni amb porus o làmines i carn coriàcia o tendra, de color blanc o clar, al qual pertanyen la majoria de bolets de soca, com ara el bolet d’esca, el bolet de soca zonat i la sabatera.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
poricida
adj. [BO] Poral 2.
porífers
1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals metazous pluricel·lulars aquàtics amb un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, sense sistema nerviós, bentònics i colonials.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
poriol
m. [LC] [ZOI] Marieta2 1 1.
porisma
m. [MT] Deducció d’una demostració.
porístic -a
1 adj. [MT] De la naturalesa d’un porisma.
2 adj. [MT] Relatiu a un porisma.
pornografia
1 f. [LC] Tractat sobre la prostitució.
2 f. [FLL] En una obra literària, artística, etc., ús i descripció de termes i de situacions majoritàriament considerats com a obscens perquè ultrapassen els límits de les convencions morals compartides.
pornogràfic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la pornografia.
porós -osa
1 adj. [LC] Que té porus.
2 adj. [GL] En geol., que té porositat.
porositat
1 1 f. [LC] Qualitat de porós.
1 2 f. [MD] Porus 1.
2 f. [GL] Volum d’un sòl o d’una roca no ocupat per la fracció sòlida, expressat en tant per cent del volum total.
porpra1
1 1 f. [QU] [IQ] Matèria colorant vermella, de fórmula C16H8Br2O2, que els antics treien del múrex.
1 2 m. [LC] Color vermell fosc tirant a morat.
1 3 adj. [LC] Un cel porpra.
1 4 [IQ] [QU] porpra de Cassi Matèria colorant purpúria, que conté or, usada en la pintura de la porcellana i del vidre.
2 1 f. [LC] Vestit tenyit de porpra, especialment el portat com a emblema d’autoritat, especialment el portat pels emperadors romans i bizantins, pels cardenals.
2 2 f. [LC] Dignitat imperial, cardenalícia.
3 f. [HIG] En heràld., esmalt neutre de coloració entre el violeta i el morat.
4 f. [MD] Púrpura 2.
porpra2
f. [LC] [BOS] Herba de la família de les escrofulariàcies, del grup de les bleneres, un xic grisenca, amb les fulles inferiors crenades i els filaments dels estams coberts de pèls violacis, que es fa en clarianes de bosc i en llocs pedregosos (Verbascum boerhavii).
porprat -ada
adj. [LC] De color de porpra.
porquejada
f. [LC] Acció de porquejar; l’efecte.
porquejar
1 v. intr. [LC] Fer porqueries. No porquegis a taula!
2 intr. [LC] Fer la matança del porc i les feines subsegüents.
porquejat -ada
adj. [LC] Cuinat amb porc. Escudella porquejada.
porquer porquera
1 m. i f. [LC] [PR] PORQUEROL, PORQUEROLA.
2 m. i f. [LC] [PR] PORCATER, PORCATERA.
porquera
1 f. [LC] Corral de porcs.
2 f. [LC] Lloc brut.
porqueria
1 f. [LC] Brutícia 1. Tenien les habitacions plenes de porqueria.
2 1 f. [LC] Acció pròpia de porcs.
2 2 f. [LC] Porcada 2.
3 f. [LC] Cosa de poc valor, de no res. Molta aparença, aquests rellotges, però són una porqueria, no van gens bé.
porquerol porquerola
m. i f. [LC] [PR] [AGR] Pastor de porcs.
porquet
1 m. [ZOP] TAMBORER1.
2 m. [ZOI] porquet de Sant Antoni Crustaci isòpode que habita en llocs foscos i humits i que, davant el perill, es caragola formant una bola.
porquí -ina
adj. [LC] [AGR] Relatiu o pertanyent al porc. Bestiar porquí.
porquícia
f. [LC] Brutícia 1.
porquim
m. [LC] [HO] Vianda de porc.
porra
1 1 f. [LC] Bastó que té el cap gros i rodó.
1 2 f. [LC] CLAVA.
1 3 f. [LC] Maça que es porta com a insígnia de dignitat.
1 4 f. [DE] Bastó cilíndric d’uns 50 centímetres de llargària mínima emprat per la policia com a arma.
2 1 f. [JE] En el joc de parells i senars, el dit gros.
2 2 f. [JE] Culata o part més grossa del tac de billar.
3 f. [LC] Cosa que molesta. Haver-lo de suportar cada dia: ja és una porra. Que tanta porra!
4 f. [LC] fer porra Els caçadors, no matar res quan surten a caçar.
5 f. [BOB] Bossa 8.
porraci -àcia
adj. [LC] De color verd negrós.
porrada
f. [LC] [HO] Plat a base de porros bullits.
porradell
m. [LC] [BOS] Planta de la família de les liliàcies, de bulb ovoide o subglobós generalment acompanyat de petits bulbs laterals, fulles linears planes i flors blanques, rosades o purpurescents agrupades en umbel·la globulosa, amb una bràctea basal, que es fa en fenassars i marges (Allium ampeloprasum).
porrassa
f. [BOS] Planta de la família de les liliàcies, robusta, semblant a l’albó, però de fulles un xic carenades, flors i càpsules més grosses i branques de la inflorescència més llargues, que es fa als erms i als terrenys rocosos de les contrades mediterrànies (Asphodelus cerasiferus).
porrassar
m. [LC] [BOC] Lloc on abunden les porrasses.
porrassera
f. [BOS] ALBÓ.
porrassina
f. [BOS] Cebollí 2.
porrat
1 m. [AN] [LC] Petita fira, principalment de llepolies, que se celebra, en determinades diades tradicionals, en localitats valencianes.
2 m. [AN] [LC] Berena festiva.
porrecció
f. [LC] [RE] En una cerimònia d’ordenació, acte pel qual un bisbe presenta als ordenands, perquè els toquin, els objectes que simbolitzen llurs noves funcions.
porrer porrera
m. i f. [LC] [PR] MACER, MACERA.
porro1
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les liliàcies, molt semblant al porradell, però de bulb comestible, oblong i sense bulbs petits, cultivada des de temps antics (Allium porrum).
2 m. [LC] Gran sorpresa.
porro2
m. [LC] Cigarret que, a més de tabac, conté algun estupefaent.
porró
1 m. [LC] [ED] Vas de vidre de forma cònica, amb un broc en la part superior, estreta, per on s’omple, i amb un altre de llarg que arrenca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid en decantar convenientment el vas.
2 m. [FIM] Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a 94 centilitres.
porrona
f. [LC] [ED] Porró gran, generalment de vidre verd, posat dins una cistella.
porronaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven porrons.
porsavant
m. [HIG] [PR] Herald o oficial d’armes de tercera categoria.
port1
1 1 m. [LC] [TRA] [OP] Abric natural o artificial en una costa o a la riba d’un riu disposat per a servir de recés a les naus i per a les operacions de tràfic, d’armament, o d’embarcament i desembarcament de persones. Port natural, artificial. Port comercial, militar, esportiu. Entrar a port. Ésser a port. El port de Ciutadella. El port fluvial de Londres.
1 2 [ECT] port franc Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana, d’una manera absoluta o en relació amb mercaderies determinades.
1 3 m. [LC] Refugi, protecció. Jo sé que els vostres braços són port de salvació.
2 m. [LC] Ciutat que té un port, on poden anar les naus a carregar i descarregar mercaderies. Tarragona és port de mar.
3 m. [LC] Pas entre dues muntanyes. A l’altra part dels ports.
4 m. [IN] Via d’entrada i de sortida de les dades en un sistema informàtic.
port2
1 1 m. [LC] Acció de portar o traginar.
1 2 m. pl. [LC] TRAGINS. Pagar els ports.
2 1 m. [LC] Manera de portar el cos. Té mal port, aquell.
2 2 m. [LC] [AGF] [BO] Grandària i forma que presenten edificis, arbres, etc. Un arbre amb port de bandera, de canelobre, forestal, isolat.
porta
1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Obertura practicada en un mur o en una paret d’una ciutat, d’un edifici, d’una cambra, etc., des del soler fins a una altura convenient, per on es pot entrar i sortir. El llindar, els brancals d’una porta. La porta d’entrada d’un edifici. Les portes d’una ciutat. L’enemic era a les portes de la ciutat. La porta d’una casa. La seva casa treu porta al carrer Ample. Ell s’està a la tercera porta del carrer. Viu al segon pis primera porta. Una porta secreta. Anar de porta en porta demanant caritat. Captar de porta en porta.
1 2 f. [LC] PER EXT. La porta d’una cova.
1 3 [LC] a les portes de loc. prep. Molt prop de. Arribar a les portes de la mort.
1 4 [LC] anar per portes Anar del tot malament.
1 5 [LC] fer passar la porta a algú Treure’l de casa.
1 6 [AQ] porta del perdó En algunes catedrals, porta oberta a una banda lateral on els fidels podien guanyar indulgències en ingressar-hi.
1 7 [AQ] porta falsa Porta situada a la part del darrere o lateral d’un edifici, que no és la principal.
1 8 [AQ] porta triomfal Porta aïllada monumental, de caràcter commemoratiu, en forma d’arc de triomf.
1 9 f. [HIH] [ISL] Entrada de la cort i la mateixa cort del sultà otomà. La Sublim Porta.
2 1 f. [LC] [AQ] [IMF] Peça plana, o parell de peces planes, de fusta o altre material, que giren sobre pius suportats per peces en què encaixen, o bé es fan córrer paral·lelament al mur, mitjançant les quals es pot cloure a voluntat l’obertura en un mur i impedir-ne, així, el pas a través. Una porta d’una fulla, d’un batent. Una porta de dues fulles, de dos batents. Una porta de fusta de roure. Una porta de ferro, de bronze. Una porta articulada o plegable, de plafons, enrotllable. Sentir una porta que bat. Trucar, picar, a la porta. Tancar, obrir, una porta. Empeny, pitja, la porta i entra.
2 2 f. [LC] PER EXT. El diner obre totes les portes. Quan una porta es tanca, se n’obre una altra.
2 3 [LC] porta batent Porta que es tanca tota sola.
2 4 [LC] porta caladissa Porta que es tanca abaixant-la.
2 5 [LC] [AQ] porta cotxera Porta d’una casa per la qual pot passar un cotxe.
2 6 f. [AGP] Planxa de fusta o de ferro, rectangular o ovalada, que, fent parella amb una altra, manté l’art obert lateralment, en la pesca de bou.
3 1 f. [TRA] Obertura quadrangular feta als costats o a popa del buc d’una embarcació per a la ventilació, per a introduir o treure càrrega, etc.
3 2 f. [IMI] Obertura d’un forn de flequer, de terrissaire, de vidrier, etc., per la qual hom enforna i desenforna i a través de la qual són efectuades les altres operacions pròpies d’un forn.
3 3 f. [AGP] Part de l’almadrava que dona accés al cop i que és tapada amb una xarxa quan els peixos són dins.
4 f. [SP] Porteria 2.
5 1 f. [EL] Terminal de control de diversos dispositius electrònics. La porta d’un transistor d’efecte de camp.
5 2 [IN] [EL] porta lògica Circuit electrònic en què les relacions entre els valors d’entrada i els de sortida es poden definir en termes d’operacions lògiques.
6 f. [MD] [ZOA] Vena que condueix la sang al fetge.
portaaeronaus
m. [DE] Vaixell destinat al transport i a la utilització d’avions d’envol curt i d’helicòpters de vigilància i de lluita antisubmarina.
portaavions
m. [TRA] [DE] Vaixell de guerra, fortament blindat, concebut i construït per al transport, el llançament i la recollida d’avions militars d’atac i de vigilància, els quals constitueixen el seu armament principal.
portabandera
1 m. i f. [LC] [PR] BANDERER, BANDERERA.
2 m. [LC] Cinyell amb una bossa on el banderer recolza el pal de la bandera.
portabilitat
f. [LC] Qualitat de portable.
portable
adj. [LC] Que pot ésser portat.
portabombetes
m. [ED] [EE] [AQ] Peça cilíndrica de metall dins la qual s’encaixa o es caragola una bombeta a fi de fer-li de suport i, alhora, d’element de connexió elèctrica.
portabroques
m. [EI] Dispositiu per a subjectar una broca.
portabugia
1 m. [LC] [MD] Cànula que serveix per a conduir la bugia que s’introdueix a la uretra.
2 m. [LC] PALMATÒRIA.
portacarbons
m. [LC] [EE] PORTAESCOMBRETES.
portacarrabina
m. [LC] [DE] Bossa de cuir sostinguda per dues corretges que baixen de la sella, on es fica la boca de la carrabina.
portacigarretes
m. [LC] Capseta o estoig de cuir, de llauna, etc., per a portar-hi dins les cigarretes.
portacigarrets
m. [LC] PORTACIGARRETES.
portacigars
m. [LC] Capsa o estoig de cuir, de llauna, etc., per a portar-hi dins els cigars.
portaclaus
m. [LC] Estoig de cuir o anella per a portar-hi les claus.
portaclips
m. [ECO] Distribuïdor de clips.
portacreu
m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona que porta la creu a les celebracions religioses.
portada1
1 1 f. [LC] [AQ] PORTALADA.
1 2 f. [AQ] [AR] Obra d’ornamentació amb què es realça la porta o la façana principal de certs edificis sumptuosos.
2 1 f. [LC] [AF] [BB] Plana d’un llibre on figura l’autor, el títol i el peu d’impremta.
2 2 f. [AF] [BB] Primera plana d’un diari o d’una revista.
3 f. [IT] Faixa, especialment en l’ordit a mà.
portada2
f. [LC] Acció de portar. La portada d’aigües a una població.
portadella
1 f. [LC] [AF] [BB] Full que precedeix la portada d’un llibre i on no se sol posar sinó el títol de l’obra.
2 f. [AF] Full que separa les parts d’un llibre.
portadocuments
m. [ECO] Estoig amb diferents compartiments, usat per a portar-hi documents.
portador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que porta.
2 1 m. i f. [AD] [DR] Persona que presenta per cobrar-lo un bitllet de banc, un títol del deute públic, etc., pagador a qui el porta i l’exhibeix.
2 2 [AD] al portador loc. adj. Que pot ésser cobrat, negociat, etc., per qui el porti. Xec, taló, accions, al portador.
3 1 adj. i m. i f. [MD] Que alberga i propaga gèrmens patògens d’una malaltia infecciosa.
3 2 adj. i m. i f. [MD] Que posseeix cromosomes amb un gen mutant patològic que es pot transmetre de pares a fills.
4 f. [LC] [AGA] Atuell generalment de fusta i amb dues anses laterals usat generalment per a transportar la verema.
5 1 m. [EL] En un semiconductor, electró o forat, mòbil i capaç d’establir un corrent elèctric en aplicar-li tensió.
5 2 [EL] portador majoritari Portador que existeix en una quantitat superior a la meitat del total de portadors.
5 3 [EL] portador minoritari Portador que existeix en una quantitat inferior a la meitat del total de portadors.
portadorer portadorera
m. i f. [LC] [PR] Boter que fa portadores.
portaeines
m. [EI] Dispositiu que en les màquines eina serveix per a subjectar l’eina.
portaembut
m. [LC] Suport en forma de cèrcol emprat en els laboratoris per a mantenir els embuts en la posició adequada.
portaempelt
m. [AGA] Planta que serveix de suport a la varietat empeltada o empelt.
portaencenser
m. i f. [LC] [PR] TURIFERARI, TURIFERÀRIA.
portaequipatge
m. [TRG] [LC] Compartiment d’un vehicle destinat a portar-hi l’equipatge.
portaescombretes
m. [EE] Dispositiu destinat a subjectar les escombretes d’una màquina elèctrica.
portaescuradents
m. [LC] Recipient on es posen els escuradents.
portaestrep
m. [LC] Sivella o anella que sosté un estrep.
portafarcells
m. i f. [LC] Persona xafardera amiga de posar embolics.
portafeixos
m. [LC] [PR] BASTAIX.
portafileres
m. [EI] Instrument manual que serveix per a subjectar i fer girar la filera de roscar.
portafils
m. [IT] GUIAFILS.
portafirmes
m. [ECO] Carpeta o cartera on es posen les cartes o altres documents abans de presentar-los a la signatura.
portafusell
m. [LC] [DE] Corretja fixada per dues anelles al fusell, que serveix per a portar-lo penjat a l’espatlla.
portaguió
m. i f. [LC] Persona que porta el guió en una processó.
portahelicòpters
m. [DE] Vaixell de guerra per al transport, l’envol i la recollida d’helicòpters, per a la seva reparació, per al seu manteniment, etc., i per al transport de tropes.
portal
1 1 m. [LC] [AQ] [IMF] [AR] Porta principal d’entrada d’un edifici, especialment si és més gran que les altres, generalment amb dues grans fulles.
1 2 m. [LC] [AQ] Porta d’entrada d’una ciutat. El portal Nou. El portal de l’Àngel.
1 3 [LC] no treure portal a carrer Ésser una cosa absurda, irracional o completament inútil.
2 m. [IN] Lloc web que ofereix accés a un conjunt de recursos i serveis, com ara cercadors, bases de dades o comerç electrònic.
portalà
m. [LC] PORTALER.
portalada
f. [LC] [AQ] [AR] Portal, especialment portal gran.
portalàmpades
m. [AQ] [EE] PORTABOMBETES.
portalatge
m. [LC] [DR] [HIH] Dret que es pagava per entrar en una població emmurallada o entrar-hi certs articles.
portalenca
adj. [ZOO] griva portalenca V. GRIVA.
portaler
1 m. [LC] [HIH] Persona encarregada antigament d’obrir i de tancar el portal d’una ciutat, d’un palau, d’una presó, etc.
2 m. [PR] [HIH] Persona encarregada de cobrar el portalatge.
portalera
1 f. [LC] Cortina que es posa davant una porta.
2 f. [LC] [TRA] Obertura del buc d’una nau per on surt un canó.
portallàntia
m. [LC] Dispositiu per a aguantar o subjectar una llàntia.
portallapis
m. [LC] [ECO] Mànec o tub en què es fixa el llapis per a escriure o dibuixar.
portalliços
m. [LC] [IT] Arbre petit del teler mecànic amb politges per a penjar-hi els lliços.
portalliteres
m. i f. [PR] Persona que transporta malalts, ferits o cadàvers en llitera.
portaló
m. [LC] [TRA] Porta o obertura que dona accés a una embarcació.
portam
m. [LC] [IMF] Conjunt de portes d’una casa, d’una nau, etc.
portamaletes
m. [LC] PORTAEQUIPATGE.
portamantes
m. [LC] Parell de corretges fixades a un travesser de cuir o de metall, usat per a portar a la mà una manta, un abric.
portamascles
m. [EI] Instrument manual que serveix per a subjectar i fer girar el mascle de roscar.
portament
1 m. [LC] PORTADA2.
2 m. [MU] Pas d’una nota musical a una altra passant d’una manera contínua per les freqüències intermèdies.
portamines
m. [ECO] Llapis, generalment de metall o de plàstic, que porta un mecanisme que permet de fer sortir la mina a voluntat.
portamonedes
m. [LC] [ED] Bossa, cartereta, per a portar-hi diners.
portanoves
m. i f. [LC] Persona que és afeccionada a donar notícies.
portant
1 adj. i m. i f. [LC] Que porta.
2 1 m. [LC] AMBLADURA.
2 2 [LC] agafar el portant Anar-se’n.
3 1 m. [TRA] Estructura metàl·lica que es posa a la part de fora dels costats de certes embarcacions petites de competició per suportar les escalemeres lluny de les soletes.
3 2 m. [TRA] Vent que bufa a popa de través.
portantveus
m. i f. [LC] [PR] ANT. LLOCTINENT, LLOCTINENTA. El portantveus de la Diputació del General.
portanyola
f. [TRA] Obertura petita practicada al buc d’una embarcació per al pas dels rems o de les peces d’artilleria.
portaobjectes
m. [BI] Vidre generalment rectangular que serveix de suport a les preparacions que, cobertes amb un cobreobjectes, hom observa al microscopi.
portaobjectius
m. [FIF] Tambor giratori on són muntats els diversos objectius d’un microscopi.
portapau
m. [LC] [RE] Làmina de metall amb què, a les esglésies, es donava la pau als fidels.
portaploma
m. [LC] Mànec d’una ploma d’escriure.
portar
1 1 v. tr. [LC] Anar carregat (amb alguna cosa), anar (amb alguna cosa) a sobre. Portar un feix a la mà, a l’esquena. Portar una galleda a cada mà. Portar una criatura al braç. Portar un llibre a la butxaca. Portar un carro 30 quintars. Portar un cotxe deu persones. Portar un collaret de perles. Portar el vestit estripat, els mitjons foradats, les mitges al garró. Portar coll planxat. No porta mai rellotge. Portar ulleres. Portar dol.
1 2 v. tr. [LC] Anar (amb algú) al costat, davant, darrere, etc., dirigint-lo. Portava al seu costat una noia molt bufona.
1 3 v. tr. [LC] Fer anar, dirigir. Aquell dia portava un cotxe nou. Porta molt bé el volant.
1 4 v. tr. [LC] Anar (amb un membre, part del cos) de tal o tal manera. Portar el cap embenat. Portar les ungles llargues. Portar el cap alt. Portar barba, bigoti.
1 5 v. tr. [LC] PER EXT. El llibre porta per títol un nom de dona. Portar un nom il·lustre.
1 6 v. tr. [LC] Dirigir, governar. Portar bé un negoci. Portar la casa.
2 1 tr. [LC] Anar carregat (amb alguna cosa) per deixar-la en un altre lloc, per lliurar-la a algú. Portar fruita al mercat. Portar una carta al correu. Porta’m el martell, si us plau, que el necessito. Em vaig fer portar un canet de cervesa.
2 2 [LC] PER EXT. Portar una nova, una notícia. Va portar en dot molts diners.
2 3 [LC] Fer arribar en un lloc. Portar el cavall a beure. Fou portat a la presó, a la forca. El corrent va portar la nau a estavellar-se contra els esculls.
2 4 [LC] Fer arribar a un resultat determinat. Aquesta actitud et portarà al triomf.
2 5 [LC] Ésser ocasió (d’alguna cosa). Aquest vent portarà pluja. Aquest afer portarà raons.
3 1 tr. [MT] portar-ne un (o dos, o tres, etc.) Reservar les desenes d’una suma o d’un producte per afegir-les a la suma o al producte d’ordre immediatament superior.
3 2 intr. pron. [LC] Dues persones, tenir una diferència de tants anys. Els nens es porten tres anys.
4 1 intr. pron. [LC] Algú, obrar. En aquella ocasió et vas portar molt bé. Us heu portat molt malament amb el vostre pare.
4 2 [LC] portar-se bé dues o més persones Estar en bona relació, tractar-se amb cordialitat i harmonia.
porta-revistes
m. [LC] Moble auxiliar on es guarden les revistes i els diaris.
porta-rotlles
1 m. [AQ] Cilindre resistent usat com a estoig per a portar plans enrotllats.
2 m. [AQ] Suport contigu al vàter per a sostenir un rotlle de paper higiènic.
porta-segells
m. [ECO] Estri metàl·lic o de plàstic, de forma circular o rectangular, amb entrades, que serveix de suport als segells de cautxú o de metall.
portataules
m. [LC] [IT] Arbre del teler mecànic sobre el qual oscil·len els muntants de les taules.
portatge
m. [LC] Dret que es pagava per a passar per certs llocs.
portatger
m. [LC] [PR] El qui cobrava el portatge.
portàtil
adj. [LC] Que hom pot dur damunt seu, de bon transportar. Un orgue portàtil.
portatiu -iva
1 adj. [LC] Capaç de portar o transportar. La força portativa del mar.
2 m. [MU] Petit orgue transportable.
portavent
m. [LC] [EI] Canó per on es fa passar l’aire impel·lit per una manxa per a dirigir-lo on cal.
portaveu
1 1 m. i f. [LC] [SO] [AD] Persona que, per la seva autoritat, porta la veu d’una escola, d’una associació, d’un partit, etc.
1 2 m. i f. [CO] [PR] Persona autoritzada per una institució, un col·lectiu, un partit o un grup social, per difondre la informació que generen i respondre en el seu nom a les preguntes que se li puguin plantejar després d’un comunicat oficial.
2 m. [LC] [CO] [SO] Òrgan, diari, revista, d’una escola, d’una secta, d’un partit, etc.
3 m. [LC] Instrument en forma de gros embut emprat per a fer arribar lluny els sons, la paraula.
portaviandes
m. [LC] Carmanyola 1.
portell
1 1 m. [LC] [AQ] Obertura feta a una muralla enderrocant-ne un tros. Les tropes d’assalt entraren a la ciutat per un portell fet per l’artilleria.
1 2 m. [LC] [AQ] Pas d’entrada en un marge o en una tanca, que permet just el pas d’un carro.
1 3 m. [LC] [TRA] Obertura de la cabina d’una nau que dona al costat del buc.
2 [AQ] [AGA] a portell loc. adv. Formant rengles de manera que les posicions dels elements d’una fila corresponguin als punts mitjans dels buits entre dos elements de les files immediates. Plantar arbres a portell.
portella
1 1 f. [LC] Porta petita. La portella d’un carruatge.
1 2 f. [LC] [AQ] Porta petita practicada en el batent d’una porta més gran.
1 3 f. [AQ] Porta més petita que les altres en un clos emmurallat.
2 f. [TRA] Obertura practicada al buc d’una nau, com qualsevol d’aquelles per on ixen els canons.
portelló
m. [LC] Porta petita encaixada dins una de més gran o dins una vidriera.
portent
1 m. [LC] Fet extraordinari, que causa meravella.
2 m. [LC] PER EXT. Aquell home és un portent de saviesa.
portentós -osa
adj. [LC] Que, per la seva singularitat, causa meravella. Té un talent portentós.
portentosament
adv. [LC] D’una manera portentosa.