arranjador¹ -a

adj. i m. i f. [LC] Que arranja.

arranjador² -a

adj. [LC] ARRANJABLE.

arranjament

m. [LC] Acció d’arranjar o d’arranjar-se; l’efecte. L’arranjament d’una biblioteca. L’arranjament d’una composició per a piano. Els dos pledejants han arribat a un arranjament.

arranjar

1 1 v. tr. [LC] Disposar en l’ordre que convé, en la manera més adequada a un fi. Arranjar una sala, una biblioteca.

1 2 [LC] arranjar el sarró Preparar-se per a partir.

1 3 v. tr. [LC] Fer els treballs, les diligències, conduents a la realització (d’una convinença). Arranjar un casament.

1 4 v. tr. [LC] Establir, regular, (un assumpte) de comú acord amb algú. Arranjar un negoci.

2 intr. pron. [LC] Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d’una situació difícil, per evitar un perill, etc. Jo no sé com es va arranjar per escapar-se de pagar la indemnització que li exigien. Noi, jo et deixo: ja t’arranjaràs.

3 tr. [LC] ja t’arranjaré, jo! Ja et daré el càstig, el tractament, etc., que et mereixes.

4 1 tr. [LC] [MU] Adaptar (una composició musical) a veus o instruments per als quals no havia estat originalment escrita.

4 2 tr. [MU] Adaptar o revisar (una composició musical) per facilitar-ne l’execució o per acomodar-la a la moda.

arrap

m. [LC] ESGARRAPADA. Pegar un arrap. Barallar-se a arraps.

arrapada

f. [LC] ESGARRAPADA.

arrapadís -issa

adj. [LC] Que s’arrapa o s’aferra amb facilitat. L’heura és molt arrapadissa. Plantes arrapadisses.

arrapament

1 m. [LC] Acció d’arrapar o d’arrapar-se.

2 m. [LC] Estat de l’ànima transportada per l’admiració, l’entusiasme, etc.

arrapar

1 v. tr. [LC] Principalment la mort, un estat d’èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar.

2 intr. pron. [LC] AFERRAR-SE. Arrapa’t amb mi, que no cauràs. L’heura s’arrapava a la roca.

3 tr. [LC] ESGARRAPAR.

arrapinyar-se

v. intr. pron. [LC] AFERRAR-SE. S’enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. En Quimet s’arrapinyava per les parets per a abastar fruita.

arrapós -osa

adj. [LC] Que, amb les pues, espines, arestes, etc., de què està proveït, esgarrinxa, agafa.

arrasada

f. [LC] Acció d’arrasar una mesura curulla de gra.

arrasador -a

1 adj. [LC] Que arrasa.

2 m. [LC] Bastó emprat per a arrasar mesures.

arrasament

1 m. [LC] Acció d’arrasar; l’efecte.

2 m. [GL] Procés erosiu sofert per un relleu muntanyós fins a la formació d’un peneplà.

arrasar

1 1 v. tr. [LC] Enderrocar fins arran de terra, sense deixar pedra sobre pedra. Arrasar una casa, les muralles d’una ciutat.

1 2 v. tr. [LC] Tallar arran. Arrasar l’herba.

1 3 v. tr. [LC] Fer malbé, destruir del tot, (un sembrat). Ha passat una pedregada i ho ha arrasat tot.

2 tr. [LC] arrasar una mesura [o arrasar una mesura curulla] Llevar-li el curull fent que el contingut arribi just al nivell de les seves vores.

arrasat -ada

adj. [IT] Que no té cap rastre de pèl o de fibres en la superfície, s’aplica als draps de llana sense batanar i generalment tosos.

arrasatge

m. [IT] Operació d’acabament a la qual són sotmesos certs teixits per tal d’eliminar-ne el pèl o el borrissol amb la tondosa.

arrasir-se

v. intr. pron. [LC] El cel, posar-se ras. Després de la pluja, el cel s’arraseix.

arrastellament

m. [LC] Acció d’arrastellar.

arrastellar

v. tr. [LC] Disposar formant rastellera.

arrauliment

m. [LC] Acció d’arraulir o d’arraulir-se; l’efecte.

arraulir

1 v. tr. [LC] Ajupir, abatre. Tirant-se-li al damunt, d’una pitrada l’arraulí.

2 intr. pron. [LC] ARRUPIR-SE. Arraulir-se de fred. Arraulir-se de por.

arrauxament

m. [LC] ARRAVATAMENT.

arrauxat -ada

adj. [LC] Que té, que pateix, rauxes.

arravatada

f. [LC] [RE] Darrer toc de campanes cridant a missa. Tocar l’arravatada.

arravatadament

adv. [LC] Amb fúria. Parlava arravatadament.

arravatament

1 m. [LC] Acció d’arravatar-se; l’efecte.

2 m. [LC] Alienació, emoció intensa, causada per una passió. Un arravatament dionisíac. Els arravataments de l’amor. Emportat per un arravatament d’ira.

arravatar-se

v. intr. pron. [LC] ENFURIAR-SE. Veient aquelles destrosses, s’arravatà i començà a cridar.

arreament

1 m. [LC] [AGA] [AGR] Acció d’arrear.

2 m. pl. [LC] [AGA] Arreu¹ 2.

arrear

v. tr. [LC] [AGA] [AGR] Posar arreus (a algú o alguna cosa).

arrebossada

f. [LC] Acció d’arrebossar.

arrebossar

1 v. tr. [LC] [AQ] [AR] Cobrir amb una capa de morter, calç, ciment o guix (el parament d’una paret, d’un mur).

2 v. tr. [LC] [HO] Cobrir amb una capa d’ou batut i farina, pa ratllat o farina de galeta (el peix, la carn, etc.) abans de fregir-los.

3 v. tr. [LC] Cobrir, tapar, embolicar.

arrebossat

1 m. [LC] [HO] Operació d’arrebossar.

2 m. [LC] [HO] Capa que cobreix la cosa arrebossada.

arrecerament

m. [LC] Acció d’arrecerar o d’arrecerar-se.

arrecerar

1 v. tr. [LC] Posar a recer, a l’abric d’alguna cosa. Va arrecerar el cavall del vent fred de la nit.

2 intr. pron. [LC] Ens va sorprendre la ventada i ens vam arrecerar a la paret.

arregladament

adv. [LC] D’una manera arreglada, amb subjecció a una regla.

arreglador arregladora

m. i f. [LC] Persona que arregla.

arreglament

m. [LC] Acció d’arreglar o d’arreglar-se; l’efecte. La situació era tan dolenta, que no hi havia arreglament possible.

arreglar

1 v. tr. [LC] Subjectar a una regla. Decidí d’arreglar la seva vida. Han arreglat perfectament les diverses tasques de l’hospital.

2 1 tr. [LC] ARRANJAR.

2 2 intr. pron. [LC] No cal que l’ajudi: ja se sap arreglar tot sol.

2 3 intr. pron. [LC] Compondre’s. Si s’arreglés una mica seria més atractiu.

2 4 intr. pron. [LC] Enriquir-se.

2 5 [LC] estar arreglat Estar en bona posició.

3 tr. [LC] Reparar (una cosa espatllada, feta malbé, etc.). Arreglar un rellotge.

arregnar

1 v. tr. [LC] [AGR] Posar les regnes (a un cavall o a una haveria).

2 v. tr. [LC] Posar fre (a una passió, a un sentiment, etc.).

arregussament

m. [LC] Acció d’arregussar; l’efecte.

arregussar

v. tr. [LC] Doblegar l’extrem inferior (d’un vestit, d’una cortina, etc.).

arreic -a

adj. [GL] Afectat per l’arreisme.

arreisme

m. [GL] Caràcter de les regions que no posseeixen una xarxa hidrogràfica organitzada, a causa de la gairebé inexistència de precipitacions i, per tant, d’escolament.

arrel

1 1 f. [LC] [BO] [AGF] Part inferior d’una planta vascular, generalment enfonsada a terra, que creix en sentit oposat a la tija, desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, i serveix primordialment per a fixar la planta al sòl i absorbir l’aigua i altres substàncies nutrients. Les arrels d’un arbre. Un arbre d’arrels pregones. Un arbre de molta arrel. Arrels comestibles. Arrels medicinals. Una pipa d’arrel de bruc.

1 2 f. [BO] Eix o ramificació que, associat amb altres, constitueix l’arrel o aparell radical d’una planta.

1 3 [LC] posar arrels Fixar-se en un lloc.

1 4 f. [LC] [MD] Porció d’un òrgan o d’una formació anatòmica que s’implanta en el si d’un teixit. L’arrel d’un cabell, d’una ungla. Les arrels d’un queixal.

1 5 f. [LC] PER EXT. Hem d’extirpar les arrels d’aquest mal. Tallar el mal d’arrel.

2 1 f. [LC] [MT] En mat., quantitat que multiplicada per ella mateixa un cert nombre de vegades dona com a producte un nombre prèviament donat.

2 2 [LC] [MT] arrel cúbica d’un nombre Nombre que elevat al cub iguala el dit nombre. 3 és l’arrel cúbica o terça de 27.

2 3 [MT] arrel quadrada d’un nombre Nombre que, multiplicat per ell mateix, dona un producte igual a aquell nombre. L’arrel quadrada o segona de 16 és 4, perquè 4 per 4 fan 16.

2 4 f. [LC] [MT] Valors que, substituïts per les incògnites d’una equació, la satisfan o la converteixen en una igualtat. L’arrel de l’equació 3x = 12 és 4. Una equació de segon grau té dues arrels.

3 f. [IN] [FL] [QU] Vèrtex en una representació gràfica en forma d’arbre que es caracteritza pel fet de no haver-hi cap aresta que s’hi adreci.

4 1 f. [LC] [FL] Morfema central i bàsic que resta d’un mot despullat de tots els afixos, tant dels flexius com dels derivatius.

4 2 f. [LC] [FL] Mot primitiu d’on deriven altres mots.

arrelada

f. [LC] [AGA] ARRELAMENT. Aquest arbre té bona arrelada.

arreladament

adv. [LC] FERMAMENT². Una tradició arreladament popular.

arrelam

m. [LC] [AGA] Conjunt d’arrels.

arrelament

m. [LC] [AGA] Acció d’arrelar o d’arrelar-se; l’efecte.

arrelar

1 1 v. intr. [LC] [AGA] [BO] Una planta, un arbre, fer arrels, fixar-se al sòl mitjançant l’arrel o les arrels. Aquestes plantes no arrelen bé a la sorra. Pins que han arrelat a la roca.

1 2 v. intr. [LC] Una idea, un sentiment, un costum, etc., que es fa difícil d’extirpar o d’extingir, fixar-se profundament. En aquest poble, hi arrelen els mals costums. Por i ressentiment que van arrelar en el cor dels ciutadans.

1 3 intr. pron. [LC] El vici de fumar se m’ha arrelat tant, que no el puc deixar.

2 intr. pron. [LC] Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Descendents dels colons que s’arrelaren a Florida.

arrelós -osa

adj. [LC] [AGA] Que arrela fàcilment.

arrelut -uda

adj. [LC] [AGA] Que té fortes arrels.

arremangar

v. tr. i intr. pron. [LC] ARROMANGAR.

arremesa

1 f. [LC] [SP] Acció d’arremetre.

2 f. [LC] [SP] Arrencada violenta en començar a córrer, per exemple, els cavalls. Quina arremesa ha pegat, aquest cavall!

3 f. [SP] En esgr., acció ofensiva o contraofensiva que s’executa sense tornar a la posició de guàrdia després d’una parada del tirador contrari.

arremetre

[p. p. arremès]

1 v. tr. [LC] [SP] Escometre atacant. Sense dir-li cap paraula, van arremetre’l.

2 intr. [LC] Els soldats arremeteren contra els facciosos.

arremolinada

f. [LC] Acció d’arremolinar o d’arremolinar-se; l’efecte.

arremolinar

1 1 v. tr. [LC] Amuntegar en remolins, moure formant remolins. El vent arremolinava la neu.

1 2 intr. pron. [LC] Arremolinar-se la neu amb el vent.

1 3 intr. pron. [LC] La gent s’arremolinava a les portes.

2 1 tr. [LC] [AGR] Reunir (les ovelles) en un ramat.

2 2 intr. pron. [LC] [AGR] El ramat d’ovelles, donar voltes sobre si mateix, com un remolí.

3 tr. [LC] [AQ] Deixar l’arrebossat (d’una paret) a punt d’emblanquinar, estucar, pintar o aplacar.

arremorament

m. [LC] Acció d’arremorar o d’arremorar-se; l’efecte.

arremorar

v. tr. i intr. pron. [LC] AVALOTAR.

arrencada

1 f. [LC] Acció d’arrencar; l’efecte. Han fet una arrencada d’arbres.

2 1 f. [LC] Començament d’una correguda, d’una volada, etc.

2 2 f. [LC] EMBRANZIDA. Aquest bergantí porta una bella arrencada.

3 f. [TRG] [LC] Acció d’arrencar un vehicle automòbil.

4 1 f. [LC] [AQ] Naixement d’un arc, d’una volta.

4 2 f. [LC] [AQ] Inici d’un element. L’arrencada d’una escala, d’una paret, d’una branca d’un arbre.

5 f. [IN] Procés pel qual es porta un sistema informàtic a les condicions de funcionament.

6 f. [MI] Feina minera que condueix a dislocar i arrencar la massa mineral d’un filó o d’una pedrera i a llevar la massa d’estèrils per tal d’extreure’n el mineral o la roca.

arrencadissa

f. [LC] Acció d’arrencar en gran quantitat.

arrencador -a

1 adj. [LC] Que arrenca.

2 f. [AGA] [AGF] Eina o aparell capaç d’arrencar arbres, mates, etc.

arrencament

m. [LC] Acció d’arrencar.

arrencapins

1 m. [LC] Home corpulent i forçut.

2 m. [LC] Home menut i desnerit, dit irònicament.

arrencaqueixals

m. i f. [LC] [PR] [MD] Persona que es dedica a arrencar queixals.

arrencar

1 1 v. tr. [LC] Treure, desprendre amb esforç d’allò a què està plantat o adherit o de què forma part. Arrencar de terra un arbre, una planta, l’herba dolenta. Arrencar naps, patates. Arrencar una branca d’un arbre. Arrencar els claus d’una post. Arrencar una dent, un queixal.

1 2 [LC] [JE] arrencar cebes Joc infantil en què els jugadors d’un bàndol estan asseguts a terra un darrere l’altre i agafats per la cintura mentre els de l’altre intenten separar el primer jugador de la fila estirant-lo pels braços.

1 3 [LC] arrencar un bon nap d’una cosa No treure’n cap profit.

1 4 v. tr. [LC] [MD] EXPECTORAR. Cada quart prenia una copeta d’herbes perquè diu que fa arrencar.

1 5 v. tr. [LC] DESEMBEINAR. Va arrencar el ganivet de la funda.

2 1 tr. [LC] Prendre (alguna cosa) a algú amb violència. Van aconseguir d’arrencar-li la cartera amb els documents.

2 2 tr. [LC] Obtenir o aconseguir d’algú amb esforç, treball, astúcia. Amb penes i treballs li vaig arrencar els diners que em devia. No li podem arrencar els llibres que li hem deixat. Arrencar a algú una resposta, una prometença, una confessió.

3 1 tr. [LC] Començar bruscament (una acció que exigeix un esforç considerable, que costa de produir-se). Arrencar el vol. Arrencar el plor, la suor. Arrencar el bull.

3 2 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a, començar bruscament l’acció indicada per aquell infinitiu. Arrencar a volar, a córrer. Arrencar a plorar, a suar.

3 3 intr. [TRG] [LC] Un animal, un vehicle, iniciar el moviment de translació. El cotxe anava tan ple, la pujada era tan forta, que els cavalls no podien arrencar. Va aconseguir que el tractor arrenqués al primer intent.

3 4 tr. [LC] Fer que (un vehicle) arrenqui. Arrenca el cotxe que fem tard.

4 intr. [LC] Tenir el seu origen en alguna cosa. Les branques arrenquen del tronc. Vuit carrers que arrenquen tots vuit de la plaça. Els arcs arrenquen dels capitells. Aquestes idees arrenquen de la filosofia cristiana.

arrencat -ada

1 adj. [LC] Decidit, obstinat, a fer, a obtenir una cosa. Estava arrencat a dimitir el càrrec, i no l’en van poder dissuadir.

2 adj. [LC] Que es troba en bona marxa, en procés d’expansió, dit d’un negoci, d’un projecte, etc.

arrendable

adj. [LC] [DR] Que es pot arrendar.

arrendador -a

adj. i m. i f. [LC] [DR] [ECT] Que dona en arrendament alguna cosa.

arrendament

1 m. [LC] [DR] [AD] Acció d’arrendar; l’efecte. Arrendament a la bestreta. Arrendament a mitges, al terç, al quart. Arrendament rústic. Arrendament urbà.

2 m. [LC] [DR] [AD] Contracte d’arrendament.

3 m. [LC] [DR] [AD] Preu de l’arrendament.

4 [LC] [DR] [AD] arrendament a preu comptat Arrendament que es paga amb diners.

5 [DR] arrendament d’obres Contracte en virtut del qual una persona es compromet a executar una obra per compte d’una altra.

6 [DR] arrendament de serveis Contracte en virtut del qual una persona es compromet a realitzar unes determinades prestacions per a una altra.

7 [ECT] arrendament financer Tècnica de finançament per a l’ús o l’adquisició de maquinària o de béns d’equip de cost elevat i ràpida obsolescència, que resulta d’una combinació de l’arrendament amb la compravenda mitjançant la qual l’arrendador es compromet a fornir l’arrendatari del bé en qüestió per un temps determinat i a canvi d’un preu en concepte d’utilització.

arrendar

1 v. tr. [LC] [DR] [AD] [ECT] Donar (alguna cosa tinguda en propietat, especialment finques i serveis públics) a una altra persona perquè n’usi o se’n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda.

2 1 tr. [LC] [DR] [AD] Rebre d’algú (alguna cosa, especialment finques i serveis públics) per usar-ne i beneficiar-se’n per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda.

2 2 [LC] [DR] arrendar les herbes Contractar les herbes d’una propietat perquè els ramats hi pasturin.

arrendat -ada

adj. [LC] [DR] [ECT] Que gaudeix de rendes.

arrendatari -ària

adj. i m. i f. [LC] [DR] [ECT] Que rep o pren en arrendament alguna cosa.

arrengament

m. [LC] ARRENGLAMENT.

arrengar

v. tr. [LC] ARRENGLAR.

arrenglador arrengladora

m. i f. [LC] [PR] Persona encarregada de fer anar la gent amb ordre en una processó, tenint compte que les rengleres no es trenquin.

arrenglament

m. [LC] Acció d’arrenglar; l’efecte.

arrenglar

v. tr. [LC] Disposar (una colla o munió de persones) en rengs.

arrenglerament

m. [LC] Acció d’arrenglerar; l’efecte.

arrenglerar

1 v. tr. [LC] Posar formant renglera.

2 intr. pron. [LC] Ara us arrenglerareu i us repartirem els llibres.

arrepapar-se

v. intr. pron. [LC] Posar-se en el seient amb tota comoditat, repenjant-hi esquena i braços. Va fer una pipada al seu havà i s’arrepapà en el seient.

arrepetellar-se

v. intr. pron. [LC] Asseure’s amb tota comoditat mig estirat. L’Agustí s’arrepetella al canapè.

arreplec

1 1 m. [LC] Acció d’arreplegar o d’arreplegar-se.

1 2 m. [LC] Agregat de coses o persones arreplegades. La ventada ha deixat grans arreplecs de fullaraca pels carrers. Un arreplec de músics ambulants.

2 m. [LC] [MD] Raconada de ventrell.

arreplega

1 f. [LC] Acció d’arreplegar; l’efecte. L’arreplega de dades per a un atles lingüístic.

2 [LC] fer arreplega Fer provisió, reunir en certa quantitat. Fer arreplega de blat, de farina, de vi, de diners.

arreplegable

adj. [LC] Que pot ésser arreplegat.

arreplegadís -issa

adj. [LC] Que s’arreplega sense elecció.

arreplegadissa

f. [LC] Acció d’arreplegar en abundància.

arreplegador¹ -a

1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que arreplega.

2 m. [LC] [ED] Estri per a recollir allò que s’arreplega, com ara les escombraries, la palla de l’era, les engrunes de taula, etc.

arreplegador² -a

1 adj. [LC] Que pot ésser arreplegat.

2 adj. [LC] Que és hora d’arreplegar.

arreplegadures

f. pl. [LC] Residus, romanalles.

arreplegar

1 1 v. tr. [LC] Agafar o recollir d’ací i d’allà (coses escampades a terra, disperses, abandonades) per aplegar-les, guardar-les, apropiar-se’n. Arreplegueu la fullaraca dels caminals i feu-ne un foc. Tiraven confits i els nois arreplegaven els que podien. Un home que anava arreplegant fems amb un cabasset. Arreplegar materials, citacions, exemples, per escriure una obra. Els pocs músics que poguérem arreplegar per fer la cobla. Arreplegar una basa. Un asil on arrepleguen els nois abandonats. La mar tot ho arreplega.

1 2 [LC] arreplegar el bestiar Tancar-lo quan torna de pasturar.

1 3 v. tr. [LC] ATRAPAR. Ja veuràs si t’arreplego!

1 4 v. tr. [LC] [MD] Ésser atacat (per una malaltia). El meu cosí ha arreplegat una pulmonia.

1 5 v. tr. [LC] PER EXT. Ens va arreplegar una tempesta.

2 1 intr. pron. [LC] Coses disperses, ajuntar-se en munts. La neu s’ha arreplegat pels marges.

2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. En aquella taverna, s’hi arreplega tota la purrialla del barri.

arreplegat -ada

adj. i m. i f. [LC] Considerat incompetent per a una feina concreta. Una colla d’arreplegats.

arrere

1 adv. [LC] Endarrere.

2 [LC] tornar arrere Desdir-se hom del que prometé, de la paraula donada.

arres

1 f. pl. [LC] [DR] [ECT] Quantitat de béns fungibles o suma de diners que en la celebració d’un contracte una part lliura a l’altra com a garantia o coacció.

2 [DR] arres confirmatòries Arres que, un cop lliurades, impossibiliten a les parts de desdir-se del contracte.

3 [DR] arres de desistiment ARRES PENITENCIALS.

4 [DR] arres matrimonials Monedes que simbolitzen les arres donades pel nuvi, les quals aquest fa a mans de la núvia en la cerimònia del casament.

5 [DR] arres penals Arres confirmatòries que al mateix temps predeterminen la indemnització en cas d’incompliment del contracte.

6 [DR] arres penitencials Arres lliurades reservant-se les parts la facultat discrecional de desistir del contracte.

arrest

1 1 m. [LC] Acció d’arrestar; l’efecte.

1 2 m. [LC] [DR] Pena que s’aplica a determinats delictes i que consisteix en la privació de llibertat per un temps generalment breu. Arrest de cap de setmana. Arrest domiciliari.

1 3 [DR] arrest major Pena de reclusió que pot durar d’un mes i un dia a sis mesos.

1 4 [DR] arrest menor Pena de caràcter lleu que dura d’un a trenta dies.

1 5 m. [DE] En la milícia, presó.

2 1 m. [LC] Acció d’arrestar-se o deturar-se; l’efecte.

2 2 m. [LC] Parada 1 2.

3 m. [AD] [DR] Acord de caràcter general que adopten alguns comuns d’Andorra generalment un cop l’any.

arrestar

1 v. tr. [LC] [DR] [DE] Fer pres (algú).

2 intr. pron. [LC] Aturar-se.

arrestat -ada

adj. [HIG] En heràld., que es representa amb les potes rectes sense que l’una avanci davant de l’altra, s’aplica a un animal. Lleó arrestat.

arreu¹

1 1 m. [AGA] Eina agrícola arrossegada per un tractor o una cavalleria.

1 2 m. [LC] [AGA] ARADA.

2 1 m. pl. [LC] Ornaments, guarniments, especialment de vestir.

2 2 m. pl. [LC] [AGR] Guarniments de les bèsties de sella o de tir.

2 3 m. pl. [LC] Efectes, instruments, accessoris necessaris o convenients per a una operació, per al bon funcionament d’un aparell, etc. Arreus de caçar, de pescar.

2 4 m. [LC] [AGA] Conjunt d’arreus.

arreu²

1 adv. [LC] L’un darrere l’altre sense interrupció. Dejunar tres dies arreu.

2 1 adv. [LC] Pertot, per totes bandes. Ragen les canals arreu. Aquest costum l’he vist arreu.

2 2 [LC] pertot arreu [o arreu arreu] loc. adv. Arreu² 2 1. Hi havia bolets pertot arreu. Cercaven la persona desapareguda arreu arreu.

2 3 [LC] tot arreu loc. adv. Precedida de la preposició a, de o per, per totes bandes. Han anat a tot arreu. Han estat per tot arreu. Han vingut de tot arreu.

2 4 adv. [LC] D’una manera indiscriminada. En comptes d’espigolar, colliu arreu.

3 [LC] arreu de loc. prep. En tots els llocs de. Arreu del món.

4 1 adv. [LC] Amb deixadesa. Sempre vesteix molt arreu. No es pot fer la feina tan arreu.

4 2 adj. [LC] [inv.] És una persona molt arreu.

arreveixinar

v. tr. [LC] Posar dret o erecte. El moix arreveixina la coa.

arreveure

m. [LC] donar l’arreveure Prendre comiat.

arri

1 interj. [LC] Expressió usada per a excitar una bèstia a caminar, a seguir o a accelerar la marxa. Arri, arri, cavallet, que anirem a Sant Benet…

2 interj. [LC] PER EXT. Arri, ves-te’n del meu davant.

arrià -ana

1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a Àrrius o a les seves doctrines.

2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Seguidor d’Àrrius.

arriada¹

f. [TRA] Acció d’arriar veles; l’efecte.

arriada²

f. [LC] BESTIESA.

arrianisme

m. [LC] [RE] Doctrina d’Àrrius segons la qual la persona de Jesucrist no és de la mateixa substància del Pare.

arriar¹

1 1 v. tr. [LC] [AGR] Estimular (una bèstia) a seguir o a accelerar la marxa, amb la veu, les xurriaques, etc.

1 2 [LC] arriar el rellotge Donar-li corda.

1 3 [LC] arriar un motor Engegar-lo.

2 tr. [LC] Tirar, arrossegar, (un vehicle). Un carro que arriaven tres mules.

arriar²

1 v. tr. [LC] [TRA] [DE] Abaixar, fer baixar, per mitjà d’una corda o de corrioles. Arriar una vela. Arriar l’àncora.

2 v. tr. [LC] [TRA] [DE] Afluixar (una corda).

3 [TRA] arriar en banda Deixar anar totalment un cap que era fermat o que hom aguantava amb les mans.

4 [LC] [TRA] arriar veles AMAINAR VELES.

arribada

1 1 f. [LC] Acció d’arribar. Esperava l’arribada del meu pare. A l’arribada dels paquets ens posarem a treballar. L’arribada de la nau al port de Marsella. L’arribada de l’hivern.

1 2 [LC] donar la bona arribada Donar la benvinguda.

1 3 [LC] fer una bona arribada Rebre bé les persones que arriben.

2 [LC] d’arribada loc. adv. De bell antuvi, per començar.

arribar

1 1 v. intr. [LC] Venir a trobar-se en un indret per moció progressiva, tocar al terme del seu camí. A hores d’ara els excursionistes ja deuen haver arribat a Sant Marçal. La nau no arribarà a port abans del vespre. A quina hora arriba l’exprés de França? Ara arriben els convidats.

1 2 [LC] arribar i moldre Enllestir una cosa al cap de poc d’haver-la començada.

1 3 intr. pron. [LC] Anar circumstancialment. Arriba’t a la farmàcia. Anirem a París i potser ens arribarem a Fontainebleau.

2 1 intr. [LC] Atènyer el fi perseguit. Arribar a la presidència. Arribarà a catedràtica.

2 2 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a, atènyer o haver atès allò que indica aquell infinitiu. Si ens hi esforcem, arribarem a obtenir el que desitgem. No es van arribar a conèixer.

3 intr. [LC] Una cosa, atènyer la seva destinació. Ja han arribat els paquets. La carta no arribarà fins demà passat.

4 1 intr. [TRA] Moure el timó de manera que la nau caigui a sotavent.

4 2 intr. [TRA] Portar la proa del vaixell cap a sotavent.

4 3 intr. [TRA] Portar el vaixell fins al port o fins a la vora.

5 intr. [LC] Una època, esdevenir actual pel transcurs del temps. És arribada l’hora que tant esperàvem. Ja arribarà el dia que se’n penediran.

6 1 intr. [LC] Una cosa susceptible de variació, ascendir a un cert grau o nivell. L’aigua arribava fins als balcons de les cases.

6 2 intr. [LC] Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o a un cert fi. Els diners no ens arribaran per a pagar totes les factures. És massa lluny, no ho arribo a veure.

6 3 intr. [LC] Algú o alguna cosa que es consumeix, que passa, etc., durar fins a una certa època. El malalt no arribarà a dilluns.

7 intr. [LC] Esdevenir-se, tenir lloc. Arribi el que arribi, restarem fidels.

arribatge

m. [BO] [LC] Conjunt d’algues i altres restes vegetals arrossegades per les ones i dipositades a la platja.

arribisme

m. [LC] [PO] Condició d’arribista.

arribista

m. i f. [LC] [PO] Persona que per tots els mitjans procura atènyer de pressa l’objecte de la seva ambició.

arrienc -a

adj. [LC] Que fa bestieses.

arrier

m. [LC] [TRG] [PR] TRAGINER.

arrieria

f. [LC] [TRG] [PR] Ofici de traginer.

arriesa

f. [LC] BESTIESA.

arriet

m. [LC] [ZOM] [AGR] Ase petit.

arrigolar-se

v. intr. pron. [LC] ATIPAR-SE.

arrimada

f. [LC] Acció d’arrimar o d’arrimar-se; l’efecte.

arrimador

m. [LC] [AQ] Revestiment generalment de fusta amb què es protegeix la part inferior d’una paret o el tros de paret que podria sofrir d’arrimar-hi els mobles o del pas molt freqüent de la gent.

arrimament

m. [LC] Acció d’arrimar o d’arrimar-se.

arrimar

1 v. tr. [LC] Disposar formant rima.

2 1 tr. [LC] Posar (una cosa) tocant a una altra. Aquesta taula l’heu d’arrimar a la paret.

2 2 intr. pron. [LC] S’ha embrutat la màniga arrimant-se a la paret.

2 3 intr. pron. [LC] Acollir-se a la protecció d’algú. Arrima’t al ministre i no tindràs problemes.

arriscadament

adv. [LC] D’una manera arriscada.

arriscament

m. [LC] Acció d’arriscar o d’arriscar-se.

arriscar

1 v. tr. [LC] Exposar a un risc, posar en risc. Va arriscar tots els seus béns en aquest negoci. Arriscar la vida, la felicitat.

2 intr. pron. [LC] Arriscar-se en una empresa difícil. No t’arrisquis pas a passar el riu.

arriscat -ada

1 adj. [LC] Ple de riscos, que ofereix un risc. És una empresa molt arriscada.

2 adj. [LC] Que afronta els riscos. És un home arriscat en els negocis.

arrissada

f. [LC] Acció d’arrissar.

arrissar

1 1 v. tr. [LC] Caragolar amb estris adients (els cabells, el pèl), formant anells o rulls. Cada dia li arrissen els cabells. S’arrissa el bigoti. Arrissar el pèl d’un teixit.

1 2 [LC] arrissar algú Arrissar-li el cabell.

1 3 intr. pron. [LC] El pèl, els cabells, caragolar-se formant anells, rulls. El cabell se li arrissa quan se’l renta.

1 4 intr. pron. [LC] PER EXT. Una col de fulles arrissades. Arrissar-se la mar.

2 tr. [LC] POP. Enganyar cobrant un preu abusiu. No pareu en aquella fonda, que us arrissaran.

arrítmia

f. [ZOA] [MD] Variació de la regularitat o de la freqüència del ritme normal dels batecs cardíacs.

arrítmic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’arrítmia.

2 adj. [LC] No rítmic. Pols arrítmic.

arrizòfit

m. [BO] Planta sense arrel.

arrizotònic -a

adj. [FL] Que no té el radical accentuat, s’aplica a les formes verbals. Les formes arrizotòniques del present d’indicatiu cantem i canteu.

arrodolar

v. tr. [LC] Fer anar violentament de rodolons per terra.

arrodonidament

adv. [LC] D’una manera arrodonida.

arrodoniment

1 m. [LC] Acció d’arrodonir o d’arrodonir-se; l’efecte.

2 m. [FL] Fenomen particular de la labialització que consisteix en una prominència activa dels llavis en la realització de certes vocals i consonants. Les vocals posteriors es pronuncien amb arrodoniment dels llavis.

arrodonir

1 1 v. tr. [LC] Fer esdevenir rodó. L’acció de les aigües arrodoneix les pedres. Arrodonir un caire, els contorns d’una figura.

1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir rodó. Arrodonir-se-li a algú la cara.

2 1 tr. [LC] Fer més complet. Va comprar aquelles vinyes per arrodonir la seva propietat. Arrodonir la seva fortuna. Aquest treball t’ha sortit força arrodonit.

2 2 tr. [LC] Acabar bé, d’una manera correcta (una cosa). Arrodonir la frase. Amb aquesta bibliografia has arrodonit el treball.

2 3 [LC] [MT] [ECT] arrodonir un nombre Substituir-lo per un altre de més simple i de valor aproximadament igual per tal d’alleugerir el càlcul.

arrodonit -ida

adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb una prominència activa dels llavis. Vocal arrodonida.

arroentament

m. [LC] Acció d’arroentar.

arroentar

1 v. tr. [LC] Fer esdevenir roent. El foc arroenta el ferro.

2 v. tr. [LC] PER EXT. El sol arroentava els núvols.

arrogació

f. [LC] [DR] Acció d’arrogar-se; l’efecte. Arrogació de funcions.

arrogància

1 f. [LC] Qualitat d’arrogant.

2 f. [LC] Orgull agressiu, insolent, de qui s’atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius. Un escriptor d’una arrogància intolerable.

3 f. [LC] Manifestació o acte d’arrogància. No puc suportar les arrogàncies d’aquest home.

arrogant

1 adj. [LC] Que té, que manifesta, arrogància. Home arrogant. Paraules arrogants.

2 adj. [LC] De posats, maneres, presència, altívols, superbs, que imposen.

arrogantment

adv. [LC] Amb arrogància.

arrogar-se

v. tr. pron. [LC] [DR] [AD] Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret (una facultat, un poder, una qualitat). Aquest jutge s’arroga facultats que la llei no li dona.

arromançar

v. tr. [LC] [FL] Posar en romanç o llengua vulgar romànica (allò escrit en una llengua clàssica).

arromangada

f. [LC] Acció d’arromangar o d’arromangar-se; l’efecte.

arromangall

m. [LC] Plec o plecs que fa la roba que s’arromanga.

arromangar

1 1 v. tr. [LC] Tirar amunt, replegant-les, (les mànigues i, per extensió, les faldilles, els pantalons). Si vols rentar-li les mans, arromanga-li les mànigues del vestidet perquè no se les mulli. Per passar el riu es van haver d’arromangar les faldilles fins als genolls.

1 2 v. tr. [LC] Tirar amunt, replegant-les, les mànigues, les faldilles, etc., (d’algú). Arromanga la nena perquè no es mulli les mànigues. Per passar el riu ens vam haver d’arromangar fins als genolls. S’havien arromangat fins als colzes.

2 intr. pron. [LC] Decidir-se resoludament a fer alguna cosa. Mira que si m’hi arromango!

arrombollament

m. [LC] Acció d’arrombollar o d’arrombollar-se; l’efecte.

arrombollar

1 v. tr. [LC] Arremolinar 1 i 2. El torb arrombolla la neu.

2 intr. pron. [LC] [AGR] La neu s’arrombollava.

arronsada

f. [LC] Acció d’arronsar o d’arronsar-se; l’efecte.

arronsament

m. [LC] Acció d’arronsar o d’arronsar-se. Arronsament d’espatlles.

arronsar

1 1 v. tr. [LC] Disminuir per contracció el volum (d’alguna cosa, especialment del cos o d’algun dels seus membres). Arronsar les cames. Arronsar les espatlles.

1 2 intr. pron. [LC] El llit era tan curt, que s’havia d’arronsar per dormir. S’estira i s’arronsa.

1 3 [LC] arronsar les celles Arrufar-les.

1 4 [LC] arronsar les espatlles Endurar quelcom amb resignació sense fer res per evitar-ho.

1 5 intr. pron. [LC] arronsar-se d’espatlles DESENTENDRE’S.

1 6 intr. pron. [LC] Un teixit o cosa similar, encongir-se en ésser mullat.

2 intr. pron. [LC] Perdre el coratge, la resolució. Semblava decidit a fer-ho, però a la primera dificultat es va arronsar.

arronyacat -ada

adj. [LC] [AGF] Migrat, petit i amatat a terra. Un marge de suros arronyacats. Una olivera arronyacada.

arronyonat -ada

adj. [LC] Que té forma de ronyó.

arrop

1 m. [LC] [HO] Most bullit fins que pren la consistència del xarop.

2 m. [LC] [ED] [HO] Confitura feta amb most concentrat i fruites.

arropar

v. tr. [LC] [HO] Tirar arrop (al vi).

arroper arropera

m. i f. [LC] [PR] Persona que ven arrop.

arropera

f. [LC] [ED] Pot per a l’arrop.

arròs

[pl. -ossos]

1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les gramínies, de tija foliosa, fulles auriculades a la base i espiguetes en panícula laxa, finalment penjant, conreada extensament en climes càlids o benignes i terrenys inundables corresponent a diverses varietats d’Oryza sativa, provinent del sud-est asiàtic, i també a diverses varietats d’Oryza glaberrima, originària de l’Àfrica tropical occidental.

1 2 m. [LC] [BOS] Gra de l’arròs, ric en midó, altament nutritiu.

1 3 m. [LC] [HO] Plat o guisat fet amb arròs. Un arròs a la marinesca. Arròs amb pollastre. Arròs amb llet. Arròs negre. Arròs a la cassola.

2 1 m. [BOS] arròs bord [o arròs de pardal] CRESPINELL GROS.

2 2 [BOS] arròs de bruixa CRESPINELL GROC.

2 3 [BOS] arròs de bruixa [o arròs de pardal, o arròs de paret] CRESPINELL BLANC.

3 m. [LC] [AGA] arròs de bota TARTRÀ.

4 [LC] d’arròs loc. adv. Sense pagar. Ahir vam anar al teatre d’arròs.

arrosar

v. tr. [LC] Mullar (alguna cosa) com si fos de rosada, espargir-li al damunt un líquid en gotetes menudes.

arrosegallat -ada

adj. [LC] Que té l’aparença de rosegall, de cosa rosegada.

arrossada

f. [LC] [HO] Menjada d’arròs.

arrossaire

1 1 m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que conrea arròs.

1 2 m. i f. [LC] Comerciant, venedor, d’arròs.

2 m. i f. [LC] Persona a qui agrada molt l’arròs.

3 m. i f. [LC] Persona que cerca sempre, que acostuma, d’anar d’arròs.

arrossar

m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat d’arròs.

arrossegada

f. [LC] Acció d’arrossegar quelcom, especialment d’un cop.

arrossegadís -issa

adj. [LC] Que pot ésser arrossegat.

arrossegadissa

f. [LC] Acció d’arrossegar gran nombre de coses.

arrossegador -a

adj. [LC] Que arrossega.

arrossegall

1 m. [LC] Allò que hom arrossega darrere seu.

2 [LC] a l’arrossegall loc. adv. Arrossegant. Pesca a l’arrossegall.

3 m. [GL] Massa de materials detrítics, graves, sorres, etc., provinents de l’erosió, que són arrossegats pels cursos d’aigua i es dipositen per sedimentació.

arrossegament

m. [LC] [AGP] [AGF] Acció d’arrossegar o d’arrossegar-se. Pesca d’arrossegament. Arrossegament de la fusta.

arrossegar

1 1 v. tr. [LC] Fer moure (alguna persona o alguna cosa) estirant-la sense aixecar-la de terra, vencent la resistència que amb el fregadís oposa al moviment. Va comparèixer el rabadà arrossegant una ovella morta. Aquest carreu, qui és capaç d’arrossegar-lo? La munió arrossegà el cadàver del general pels carrers de la ciutat. Arrossegar una cama.

1 2 [LC] arrossegar algú pel fang [o arrossegar algú pel llot] Denigrar-lo greument.

1 3 [LC] arrossegar la cadena Haver de suportar penes, la dissort, una subjecció.

2 1 intr. pron. [LC] Avançar, el cos o una part del cos, descansant a terra, com fan els animals que no tenen potes. Aquestes criatures tot el dia s’arrosseguen per terra.

2 2 [LC] arrossegar-se als peus d’algú Humiliar-se vilment davant d’ell.

3 1 tr. [LC] Forçar a seguir. Ella no hi volia anar; la hi van haver d’arrossegar.

3 2 tr. [LC] Portar darrere seu vencent una resistència, com a conseqüència forçada, amb dificultat, lentament. Totes les calamitats que la guerra arrossega.

3 3 tr. [LC] PER EXT. Arrossegar una vellesa xacrosa.

3 4 [LC] arrossegar la veu [o arrossegar les paraules] Parlar lentament, prolongant els sons.

4 intr. [LC] Penjar tocant en part a terra. Quan estenguis la roba, procura que no arrossegui.

arrosser -a

1 adj. [LC] [AGA] Relatiu o pertanyent a l’arròs. Molí arrosser.

2 m. i f. [LC] [AGA] [PR] ARROSSAIRE.

arrossinadament

adv. [LC] D’una manera arrossinada.

arrossinament

m. [LC] Condició d’arrossinat.

arrossinar

1 v. tr. [LC] Causar l’arrossinament (d’algú).

2 v. tr. [LC] MALMENAR.

arrossinat -ada

adj. [LC] [AGR] En molt mal estat, decaigut, ple de xacres per l’edat, les malalties, els contratemps, en mala situació per revessos de fortuna, etc. Un cavall arrossinat. Aquella família va de mal en pitjor: estan arrossinats. Un vell arrossinat.

arrova

1 f. [LC] [FIM] Pes equivalent a un quart de quintar o 26 lliures.

2 f. [IN] En una adreça electrònica, símbol que separa la signatura de l’usuari de l’ordinador que l’hostatja (símbol, @).

arruament

m. [LC] Acció d’arruar-se.

arruar-se

v. intr. pron. [LC] Aplegar-se formant riu, torrent, cascada, formant una massa que es mou en un sentit determinat. Com una allau compacta que s’arrua per una força cega.

arrufada

f. [LC] Acció d’arrufar o d’arrufar-se.

arrufament

m. [LC] ARRUFADA.

arrufar

1 1 v. tr. [LC] Contreure (alguna part de la cara) fins a arrugar-se la pell. Arrufar el front. Arrufar les celles.

1 2 [LC] arrufar el nas Manifestar desgrat, desaprovació, repugnància.

2 intr. pron. [LC] ARRUPIR-SE.

3 intr. pron. [LC] Els cabells, el pèl, eriçar-se, estarrufar-se.

arrufat¹

1 m. [LC] [IT] Adornament que consisteix en unes arrugues fetes al teixit d’una peça de vestir.

2 m. [IT] ARRUGAT².

3 m. [IT] En un teixit, defecte consistent en una acumulació d’arrugues.

arrufat²

m. [AGA] [BOB] Malaltia produïda per l’atac, especialment sobre el presseguer i l’ametller, de fongs arquiascomicets del gènere Taphrina, que ocasiona deformacions acolorides de les fulles.

arrufat³ -ada

adj. [TRA] Que té la quilla torçada de manera que els extrems estan més elevats que no pas el centre.

arruga

1 f. [LC] [MD] Solc que es fa a la pell, ordinàriament per efecte de l’edat. Un front ple d’arrugues.

2 f. [LC] Plec, especialment defectuós, que es fa a la roba o en una altra cosa flexible per compressió, per esllenegament, etc. El vestit li fa arrugues.

arrugament

m. [LC] Acció d’arrugar o d’arrugar-se; l’efecte.

arrugar

1 v. tr. [LC] Fer arrugues (en alguna cosa). No arruguis el vestit.

2 intr. pron. [LC] La cara se li arruga. En seure, el vestit se li havia arrugat.

arrugat¹

m. [LC] [BOS] [AGF] [IMF] AURÓ ARRUGAT.

arrugat²

m. [LC] [IT] Efecte d’arrugues que s’obté en els teixits per diferents procediments, com ara valent-se de dos ordits alternats disposats en dos plegadors, l’un dels quals es fa treballar amb més tibantor que l’altre perquè els fils d’aquest produeixin les arrugues.

arruí

[pl. -ís]

m. [ZOM] Mamífer artiodàctil del grup dels ovins africans, gros com els cérvols i semblant a les cabres, amb una crinera de pèls llargs que li penja des de sota el coll per davant les potes (Ammotragus lervia).

arruïnar

1 v. tr. [LC] [AQ] Fer caure (una construcció), convertir-la en una ruïna. L’enemic hi feu grans destrosses, i el temps l’ha acabat d’arruïnar.

2 1 tr. [LC] Causar la ruïna (d’algú o d’alguna cosa). La guerra l’ha arruïnat, ha arruïnat moltes indústries.

2 2 intr. pron. [LC] Si segueixes per aquest camí, t’arruïnaràs.

arruix

interj. [LC] [AGR] Expressió usada per a allunyar l’aviram, els coloms, etc.

arruixada

f. [SP] caça a l’arruixada V. CAÇA.

arruixador

m. [LC] ESPANTAMOSQUES.

arruixadora

f. [LC] RUIXADOR.

arruixar¹

v. tr. [LC] [AGR] Fer allunyar (l’aviram, els coloms, etc.).

arruixar²

v. tr. [LC] RUIXAR.

arruixat -ada

adj. [LC] Que pren resolucions brusques, que obra impulsivament.

arrumbament

m. [GG] Acció d’arrumbar; l’efecte.

arrumbar

1 v. tr. [LC] Fer prendre (a un vaixell) una ruta determinada. Els mariners arrumbaren les naus cap a port.

2 intr. [LC] Un vaixell, posar-se en disposició d’emprendre una ruta determinada. Un llagut tripulat per l’avi Mundet arrumbà a la cala.

3 intr. pron. [LC] Un cop aquí, els vaixells s’arrumben cap a l’illa.

arrupiment

m. [LC] Acció d’arrupir-se; l’efecte.

arrupir

[ind. pr. 3 arrupeix (o arrup)]

1 v. tr. [LC] Contreure i estrènyer els músculs (d’una part del cos). L’Olga arrupí les espatlles.

2 intr. pron. [LC] Contreure els músculs del cos. Arrupir-se de fred. Els ocells de nit s’arrupeixen.

arrupit -ida

adj. [HIG] En heràld., que es representa estintolat sobre les potes del darrere, s’aplica a un animal no domèstic. Un lleó arrupit.

arrusquerar

v. tr. [LC] [IMI] [AGF] Disposar en files (el suro tret del bosc).

arsanílic

adj. [QU] àcid arsanílic V. ÀCID.

arsen-

[LC] [QU] V. ARSENO-.

arsenal

1 1 m. [LC] [DE] Dipòsit o magatzem d’armes i d’altres articles de guerra, especialment en la marina.

1 2 m. [LC] PER EXT. Aquell llibre és un arsenal de notícies interessants.

2 m. [DE] Establiment marítim militar tancat, bastit en un port defès, que consta de drassanes, de tallers i de magatzems on, a redós del mal temps, es construeixen, es forneixen, s’adoben i es conserven els vaixells de guerra i llurs ormejos, llurs provisions i llurs armaments.

arsenat

m. [QU] [GLM] Sal d’un àcid que conté arsènic pentavalent. Arsenat de potassi.

arseni

m. [QU] ARSÈNIC¹.

arseni-

[LC] [QU] V. ARSENO-.

arsènic¹

m. [QU] [ML] Element químic semimetàl·lic, de color gris, de lluïssor metàl·lica, trencadís, que es troba a la natura en forma de sulfurs o d’arsenosulfurs (símbol, As; nombre atòmic, 33; pes atòmic, 74,92).

arsènic² -a

adj. [QU] Que conté arsènic, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a pentavalent. Àcid arsènic.

arsenical

1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’arsènic.

2 adj. [QU] Que conté arsènic. Vapors arsenicals.

arsenífer -a

adj. [QU] Que porta arsènic. Mineral arsenífer.

arseno- [o arseni-, o arsen-]

[LC] [QU] Forma prefixada del mot arsènic. Ex.: arsenobenzol, arsenífer, arsenamina.

arsenopirita

f. [GLM] Mineral, sulfoarsenur de ferro, de fórmula FeAsS, que cristal·litza en el sistema monoclínic.

arsenur

m. [QU] Compost binari d’arsènic i un metall. Arsenur d’argent.

arsi

f. [FLL] En una melodia, elevació i temps feble que formen unitat amb la tesi o descens i temps fort.

àrsia

f. [HIH] A l’edat mitjana, indemnització pecuniària a favor del senyor a la qual era obligat el pagès de remença en cas d’incendi casual de la propietat que usufructuava.

arsina¹

1 f. [QU] Gas incolor molt verinós obtingut per l’acció dels àcids sobre els arsenurs metàl·lics, de fórmula AsH₃.

2 f. [QU] Derivat de l’arsina resultant de la substitució progressiva de l’hidrogen per radicals alquílics.

arsina²

f. [HIH] ÀRSIA.

arsoni

m. [QU] Catió monovalent, de fórmula AsH₄⁺.

art¹

[generalment masculí en singular i femení en plural]

1 1 m. o f. [LC] Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’observació. L’art de viure bé.

1 2 m. o f. [LC] Manera de fer alguna cosa segons regles. Una cosa feta amb art, sense art.

2 1 m. o f. [LC] [DE] Sistema de preceptes i de regles per a fer bé alguna cosa. Art militar. L’art de la terra. Exercitar un art.

2 2 [FLL] art poètica Obra didàctica en què són definides les característiques principals de la creació poètica i són exposades les regles que s’han d’observar en la composició poètica.

2 3 m. o f. [LC] Professió que requereix la coneixença i l’aplicació d’un sistema de preceptes i de regles. Escola d’arts i oficis.

2 4 [LC] [AF] [AR] arts gràfiques Conjunt de coneixements, operacions i processos inclosos en el camp de l’edició impresa.

2 5 [LC] [AR] arts liberals Arts en què obra més especialment la intel·ligència.

2 6 [LC] arts manuals Arts en què hom obra més especialment amb les mans.

2 7 [SP] arts marcials Conjunt d’esports de combat sense armes, d’origen oriental.

2 8 [LC] arts mecàniques ARTS MANUALS.

2 9 [LC] [AR] arts plàstiques Conjunt de les arts basades en la forma i el color: dibuix, pintura, escultura, etc.

2 10 [LC] [AR] belles arts Arts que tenen per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa.

3 1 m. o f. [LC] [JE] Aplicació de l’habilitat i del gust a la producció d’una obra segons principis estètics. Una obra d’art.

3 2 m. o f. [LC] Conjunt de les belles arts, generalment amb exclusió de la literatura. L’art grec.

3 3 [AR] arts majors Tradicionalment, la pintura, l’escultura i l’arquitectura.

3 4 [AR] arts menors Tradicionalment, l’argenteria, la ceràmica, la marqueteria, l’enquadernació, el gravat, l’ebenisteria, el mosaic, etc.

4 1 m. o f. [LC] Mitjà amb què hom reïx a fer alguna cosa. Té l’art d’agradar a tothom.

4 2 [LC] per art d’encantament loc. adv. Com per miracle.

4 3 [LC] no tenir art ni part en una cosa [o no tenir ni art ni part en una cosa] No tenir-hi cap interès ni cap intervenció.

4 4 [LC] sense tenir art ni part en una cosa [o sense tenir ni art ni part en una cosa] loc. adv. Sense tenir-hi cap interès ni cap intervenció.

4 5 [LC] per males arts loc. adv. Valent-se de mitjans reprovables.

5 1 m. [AGP] Ormeig o conjunt d’ormejos que serveixen per a pescar. Art de pesca, art de bou, art de deriva.

5 2 m. [AGP] Sistema de pesca duta a terme amb un art.

5 3 m. [LC] [AGP] ART DE PLATJA. Tirar l’art. Pescar a l’art. Peix de l’art.

5 4 [AGP] art clar Art d’encerclament, semblant a la teranyina, però de malla més clara que serveix per a la captura de peix blanc.

5 5 [AGP] art d’arrossegament a) BOU².

5 5 [AGP] art d’arrossegament b) Sistema de pesca que consisteix a arrossegar una xarxa en forma de sac a prou velocitat perquè l’art engoleixi el peix.

5 6 [AGP] art d’encerclament Sistema de pesca que consisteix a envoltar una mola de peix amb una xarxa.

5 7 [AGP] art de deriva Solta de superfície.

5 8 [AGP] art de fons Art que treballa tocant el fons del mar.

5 9 [AGP] art de mosca ART CLAR.

5 10 [AGP] art de platja Art de tir que es lleva de la platja estant.

5 11 [AGP] art de ròssec ART D’ARROSSEGAMENT.

5 12 [AGP] art de tir Art d’estructura i funció intermedi entre l’arrossegament i l’encerclament, que encercla i amolla el peix i el captura en un cop. El bolig, la xàvega i la sonsera són arts de tir.

5 13 [AGP] art menor Art d’estructura senzilla i que sovint treballa d’una manera passiva. Les nanses i els tresmalls són arts menors.

art²

m. [HIH] Gremi o corporació professional.

artaire

1 m. i f. [LC] [AGP] [PR] Persona que es dedica a pescar a l’art.

2 m. i f. [LC] [AGP] [PR] Patró dels ormejos, persona que tira l’art.

artanenc -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Artà.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Artà o als seus habitants.

artec -ega

adj. [LC] Enginyós a trobar la manera, el camí, etc., d’aconseguir el fi que es proposa.

artefacte

1 m. [LC] Objecte produït pel treball de l’ésser humà, normalment de mida grossa i fet d’una manera rudimentària, però amb una certa complexitat.

2 m. [BI] En biol., alteració produïda en les preparacions microscòpiques a causa dels processos preparatoris previs a l’observació.

artell¹

1 m. [ZOA] [MD] Juntura dels ossos dels dits de les mans i dels peus.

2 m. [ZOA] Peça articulada constitutiva de les potes i de les antenes dels artròpodes.

artell²

m. [AGA] Avellaner originari de l’Alt Camp, vigorós, gros i productiu.

artèmia

f. [ZOI] Crustaci branquiòpode de l’ordre dels anostracis, de color vermellós, que viu en salines o en llacs salats (Artemia salina).

artemisa

f. [BOS] ARTEMÍSIA.

artemísia

f. [BOS] Herba aromàtica del gènere Artemisia, de la família de les compostes, sovint emprada com a medicinal.

arter -a

1 adj. [LC] ASTUT.

2 adj. [LC] Que té vivor, que és atrevit.

arteria

1 f. [LC] Qualitat d’arterós.

2 f. [LC] Acte propi d’una persona arterosa.

artèria

1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Conducte tubular que porta la sang del cor a totes les parts del cos. Artèria pulmonar.

1 2 [ZOA] [MD] artèria femoral Artèria encarregada de la irrigació de la cuixa, de l’articulació dels malucs i dels genitals externs.

1 3 [ZOA] [MD] artèria lingual Branca de la caròtide externa que rega la llengua.

1 4 [ZOA] [MD] artèria temporal superficial Branca terminal de la caròtide externa que irriga el front, la regió temporal, la glàndula paròtide, el múscul masseter i l’orella.

1 5 [ZOA] [MD] artèria tibial anterior Artèria que s’origina a la sofraja i que es distribueix pel genoll, per la cama i pel turmell.

1 6 [ZOA] [MD] artèria tibial posterior Branca del tronc tibioperoneal que irriga la cama, el peu i el taló.

2 f. [LC] [TRG] [OP] VIA DE COMUNICACIÓ. Les grans artèries d’una ciutat.

arterial

adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a les artèries. Sistema arterial.

arterialitzar

v. tr. [ZOA] Transformar (la sang venosa) en sang arterial per l’acció de l’oxigen dels pulmons o d’altres òrgans respiratoris.

arterio-

[LC] [MD] Forma prefixada del mot artèria. Ex.: arteriotomia, arteriologia, arteriovenós, arteriocapil·lar.

arterioesclerosi

f. [LC] [MD] Engruiximent, enduriment i a vegades oclusió de les artèries.

arterioescleròtic -a

1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’arterioesclerosi.

2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix d’arterioesclerosi.

arterioespasme

m. [MD] Contracció de les parets d’una artèria.

arteriola

f. [LC] [ZOA] [MD] Petita artèria situada al final d’una ramificació arterial.

arteriolar

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a les arterioles.

arteriopatia

f. [MD] Malaltia de les artèries.

arteriós -osa

adj. [LC] [ZOA] [MD] ARTERIAL.

arteriotomia

f. [MD] Incisió quirúrgica d’una artèria.

arteriovenós -osa

adj. [MD] Arterial i venós al mateix temps, relatiu o pertanyent a una artèria i a una vena.

arteritis

f. [MD] Inflamació o lesió degenerativa d’una artèria.

arterós -osa

adj. [LC] ASTUT. La guineu és molt arterosa.

arterosament

adv. [LC] D’una manera arterosa.

artesà artesana

1 m. i f. [LC] [PR] [IMI] Persona que exerceix un art manual.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’artesà o a l’artesania.

artesanal

adj. [LC] Artesà 2.

artesanat

m. [PR] [IMI] Conjunt dels artesans.

artesania

1 f. [LC] Producció d’objectes fets a mà.

2 f. [LC] Producció d’obres decoratives amb pretensions artístiques fetes a mà i amb repetició de peces.

3 f. [LC] ARTESANAT.

artesià -ana

adj. [GL] Relatiu o pertanyent al pou artesià.

artet

m. [LC] [AGP] Art petit que es cala i es lleva de mar estant.

artètica

f. [BOS] Herba felera A).

àrtic -a

adj. [LC] [GG] [FIA] Relatiu o pertanyent al pol Nord o a la regió que el circumda. Oceà Àrtic. Corrent àrtic. Zona àrtica. Pol àrtic.

article

1 1 m. [LC] [DR] Disposició que en conjunt amb unes altres forma un estatut, un reglament, un tractat, un contracte, etc. L’article onzè del reglament.

1 2 m. [LC] [FL] Divisió d’un diccionari encapçalada per una entrada i que conté informacions diverses. L’article corresponent al mot ballesta.

1 3 m. [CO] Escrit de contingut variable d’una publicació periòdica.

1 4 m. [CO] [BB] Gènere del periodisme d’opinió que consisteix en un comentari d’una certa extensió, signat i no sotmès necessàriament a una periodicitat fixa.

1 5 m. [CO] [BB] Escrit d’aquest gènere. Un article de la secció de cultura.

1 6 m. [CO] [BB] Escrit en prosa d’una certa extensió, signat i publicat en una obra col·lectiva. Un article polèmic dins la miscel·lània.

2 m. [LC] [RE] article de fe a) Veritat que els cristians han de creure com a revelada per Déu.

2 [LC] article de fe b) Allò que mereix ésser cregut.

3 1 m. [DR] Prova d’un judici o pregunta dels escrits d’interrogació dels testimonis.

3 2 m. [DR] Qüestió incidental dins un procés.

4 1 m. [LC] Cosa comerciable. Articles de primera necessitat. Articles de luxe.

4 2 [LC] fer l’article Fer valer la mercaderia.

5 1 m. [LC] [FL] Determinant mancat de significació independent que encapçala el sintagma nominal i indica si aquest sintagma introdueix un element nou en l’univers del discurs o un element conegut i fàcilment recuperable a partir del context.

5 2 [FL] article personal Article que pot precedir els noms propis de persona i que presenta formes derivades d’antigues partícules de tractament.

5 3 [LC] [FL] article salat Article definit propi del balear, emprat també en el parlar salat, que té les formes es i sa.

6 m. [LC] en l’article de la mort loc. adv. A punt de morir-se.

articulació

1 1 f. [LC] Unió mòbil de dues parts o de dues peces d’una màquina o d’un instrument.

1 2 f. [LC] [ZOA] Unió mòbil de dues parts rígides en un animal.

1 3 f. [LC] [MD] [ZOA] Unió de dos ossos encara que sigui fixa.

1 4 f. [LC] Unió de dues parts d’una planta susceptibles de separar-se espontàniament.

1 5 f. [LC] Nus a tall de soldadura, com en el tronc de les canyes.

2 f. [MU] En mús., encadenament dels sons mitjançant espais de pausa o de qualitat de l’atac.

3 f. [LC] [FL] Producció dels sons mitjançant moviments determinats de la llengua, dels llavis, del vel del paladar, etc.

4 f. [LC] Acció d’enunciar en articles separats. L’articulació del reglament del club.

5 1 f. [FL] [FLL] Organització d’un enunciat en un doble pla significatiu i distintiu.

5 2 [FL] doble articulació Organització de la llengua en dos nivells, el primer dels quals és constituït per unitats lingüístiques significatives, i el segon, per unitats lingüístiques distintives.

articuladament

adv. [LC] D’una manera articulada.

articulador

m. [FL] Òrgan del tracte vocal que intervé en la producció d’un so.

articular¹

adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a les articulacions. Reumatisme articular. Superfície articular dels ossos. Cartílag articular.

articular²

1 1 v. tr. [LC] Ajuntar, enllaçar, dues parts (d’un cos, d’un tot), especialment no d’una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat.

1 2 intr. pron. [LC] El cúbit s’articula per l’extremitat superior amb l’húmer.

2 1 tr. [LC] [FL] Produir (un so) mitjançant moviments determinats de la llengua, dels llavis, del vel del paladar, etc.

2 2 tr. [LC] [FL] Pronunciar (els mots) clarament.

3 tr. [MU] Encadenar (els sons) en una frase musical.

4 tr. [LC] Enunciar, especificar, en articles separats.

articulat -ada

1 1 adj. [LC] [FL] Que té articulacions, que consta de segments units per articulacions.

1 2 adj. [LC] [FL] Expressat en articles, fet de parts que es complementen mútuament.

2 adj. [LC] Que va acompanyat de l’article. Substantiu articulat.

3 m. [LC] [DR] Conjunt d’articles d’una llei, d’un reglament, d’un tractat, etc.

4 1 m. pl. [ZOI] OBS. Grup d’invertebrats amb el cos compost de segments anulars, que comprèn els actuals anèl·lids i artròpodes.

4 2 m. [ZOI] OBS. Individu d’aquest grup.

articulatori -òria

adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’articulació.

articulejar

1 v. intr. [LC] Enraonar llargament, detingudament, d’una cosa.

2 v. intr. [LC] Tenir enraonies.

articulista

m. i f. [LC] [CO] [PR] Persona que redacta articles destinats a la publicació.

artífex

1 1 m. i f. [LC] [PR] ANT. Persona que exerceix alguna art manual. Comerciants i artífexs.

1 2 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa treballs manuals que exigeixen una habilitat especial.

2 m. i f. [LC] Autor d’alguna cosa.

artifici

1 1 m. [LC] ANT. Art de fer.

1 2 m. [LC] Truc 4 2. Artifici de càlcul.

2 m. [LC] Obra de l’home feta amb art, amb habilitat, amb enginy. Focs d’artifici.

3 m. [LC] Art, habilitat, truc, emprats per a estrafer o dissimular la veritat, les imperfeccions d’una cosa, per a produir un efecte determinat, que serveix per a enganyar. No hi cerqueu la sinceritat: és tot ell artifici. Els artificis de l’eloqüència patètica. En els escriptors lloem l’art, no l’artifici.

artificial

adj. [LC] Que és producte de l’activitat humana, que no és natural. Flors artificials. Port artificial. Alletament artificial.

artificialitat

f. [LC] Qualitat d’artificial.

artificialment

adv. [LC] D’una manera artificial.

artificier artificiera

m. i f. [DE] Persona especialment instruïda per al maneig de munició i d’explosius.

artificiós -osa

1 adj. [LC] Fet amb artifici.

2 adj. [LC] Mancat de naturalitat. Estil artificiós.

3 adj. [LC] Ple d’artificis, que cerca enganyar. Paraules artificioses.

artificiosament

adv. [LC] D’una manera artificiosa.

artificiositat

f. [LC] Qualitat d’artificiós.

artiga

f. [LC] [AGA] [AGF] Tros de terra artigada.

artigaire

m. i f. [LC] [AGA] [PR] [AGF] Persona que fa artigues.

artigar

v. tr. [LC] [AGA] [AGF] Preparar (un tros de terra inculta) per a conrear-la, especialment traient-ne els arbres, cremant el sotabosc i la brossa en munts que després s’escampen perquè les cendres serveixin d’adob.

artigatge

m. [AGF] Acció d’artigar; l’efecte.

artiguer artiguera

m. i f. [LC] [AGA] [PR] [AGF] ARTIGAIRE.

artillar

v. tr. [LC] [DE] Armar amb peces d’artilleria (una fortificació, un vaixell, etc.).

artiller artillera

m. i f. [LC] [DE] [PR] Persona que pertany a l’arma d’artilleria.

artilleria

1 f. [LC] [DE] Conjunt de canons, d’obusos i d’altres màquines de guerra d’una plaça, d’un exèrcit, d’un vaixell, amb les municions, els vehicles i els estris corresponents. Artilleria de campanya. Artilleria de setge, de plaça, antiaèria, de muntanya. Peça d’artilleria. Parc d’artilleria.

2 f. [LC] [DE] Cos de l’exèrcit destinat al servei de l’artilleria.

artimó

1 m. [TRA] Vela de tall de l’arbre de mitjana d’una fragata o de l’arbre mestre d’un bergantí.

2 m. [TRA] Vela llatina pròpia de certes naus antigues.

3 m. [TRA] Arbre d’una nau on s’hissa l’artimó.

artiodàctils

1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers placentaris integrat per individus ungulats i ungulígrads que caminen sobre dos o quatre dits, com ara els camells, les girafes, els hipopòtams, les vaques, els cérvols i els porcs, molt difosos arreu del món.

2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.

artista

1 1 m. i f. [LC] [AR] [PR] Persona que practica un art, especialment una de les belles arts. Mozart fou un gran artista.

1 2 m. i f. [LC] [JE] [PR] Persona que té per professió de cantar, tocar, dansar o representar obres de teatre, etc.

1 3 m. i f. [LC] Persona molt hàbil, llesta o eixerida. Ets un artista! Com has aconseguit que et convidin?

1 4 adj. [LC] Dotat per a les arts.

2 1 m. [HIH] [PR] Des de l’edat mitjana, persona que professava o estudiava les arts liberals.

2 2 m. [HIH] [PR] En l’Antic Règim, persona que es dedicava a una art o una professió no mecànica.

artístic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’art o als artistes.

2 adj. [LC] Fet amb art.

artísticament

adv. [LC] D’una manera artística.

artitzat -ada

adj. [LC] Fet amb art o artifici.

artó

m. [LC] [AGP] ARTET.

artoide

1 adj. [LC] Semblant a un os.

2 adj. [LC] URSÍ.

artonials

1 f. pl. [BOB] Ordre d’ascomicets amb ascs bitunicats, molt sovint associats a l’alga Trentepohlia per a formar líquens, especialment vora la costa.

2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.

artr-

[LC] [MD] V. ARTRO-.

artràlgia

f. [MD] Dolor articular.

artrectomia

f. [MD] Extirpació quirúrgica d’una articulació.

artrític -a

1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a les articulacions.

2 adj. [LC] [MD] [ZOA] Que afecta les articulacions. Dolor artrític.

3 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix d’una afecció artrítica.

artritis

1 f. [LC] [MD] Inflamació de les articulacions.

2 f. [LC] [MD] OBS. Poagre 1.

artritisme

m. [LC] [MD] Propensió a patir de malalties de causes obscures i d’evolució llarga, com ara l’obesitat, la diabetis, la gota, etc.

artro- [o artr-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. árthron, ‘articulació’. Ex.: artrologia, artropatia, artròdesi, artrosi.

artrobrànquia

f. [ZOA] Brànquia que presenten alguns crustacis, la qual s’insereix a la membrana articular que uneix la base d’un pereopodi amb el cos.

artròdesi

f. [MD] Operació quirúrgica per la qual es provoca l’anquilosi d’una articulació.

artròdia

f. [MD] Diartrosi amb superfícies articulars llises i aplanades que solament té moviments de lliscament.

artròfits

m. pl. [BOI] EQUISETÒPSIDS.

artròlit

m. [MD] Cos lliure intraarticular que apareix a conseqüència d’una lesió traumàtica o d’una afecció patològica de l’articulació.

artròmer

m. [ZOA] Unitat que compon, juntament amb altres, un primitiu artell en els apèndixs dels artròpodes.

artropatia

f. [MD] Malaltia de les articulacions.

artroplàstia

f. [MD] Operació quirúrgica que té per objecte construir una nova articulació que en substitueixi una altra de destruïda o d’anquilosada.

artropleura

f. [ZOA] Porció lateral d’un artròmer.

artròpodes

1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals invertebrats amb membres articulats i simetria bilateral que comprèn, entre d’altres, els insectes, els aràcnids, els miriàpodes i els crustacis.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

artroscopi

m. [MD] Endoscopi per a examinar l’interior d’una articulació.

artroscòpia

f. [MD] Examen visual de l’interior d’una articulació mitjançant l’artroscopi.

artrosi

f. [LC] [MD] Afecció crònica de les articulacions, de natura degenerativa.

artròspora

f. [BO] Espora perdurable originada per deshidratació i per reforçament de la membrana de les cèl·lules que formen un filament.

arturià -ana

adj. [FLL] ARTÚRIC.

artúric -a

adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al rei Artús o als seus cavallers. Novel·la artúrica.

àrum

m. [LC] [BOS] Planta herbàcia del gènere Arum, de la família de les aràcies, caracteritzada per les inflorescències en espàdix proveïdes de vistoses espates, com ara la sarriassa i la rapa blava.

arvella

f. [LC] [BOS] [AGA] Veça 1.

arvense

adj. [AGA] [EG] Que es troba o viu en els camps de conreu. Una planta arvense. Un animal arvense.

arvicòlids

1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers rosegadors amb corones dentàries molt complexes, orificis auditius protegits per pèl i potes curtes, que comprèn la rata d’aigua i els talpons.

2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.

arxi-

1 [LC] Prefix que indica preeminència o superioritat. Ex.: arxiduc, arxicanceller.

2 [LC] Prefix que indica força superlativa. Ex.: arximilionari, arxisatisfet.

arxicanceller

m. [LC] [PO] [PR] Gran canceller.

arxiconfraria

f. [LC] Confraria més antiga o que té privilegis més grans que altres.

arxidiaca

m. [LC] [RE] [PR] ARDIACA.

arxidiaconat

m. [LC] [RE] ARDIACONAT.

arxidiòcesi

f. [DR] [RE] Circumscripció eclesiàstica sota la jurisdicció d’un metropolità.

arxiduc arxiduquessa

1 m. i f. [LC] [PR] [HIG] Títol nobiliari que donava la casa d’Àustria als prínceps, a les princeses i a les germanes de l’emperador.

2 m. [LC] [PR] [HIG] Antigament, duc de més autoritat que els altres ducs.

3 f. [LC] Muller d’un arxiduc.

arxiducal

adj. [LC] [HIG] Relatiu o pertanyent a l’arxiduc.

arxiducat

1 m. [LC] Dignitat d’arxiduc.

2 m. [LC] Territori on un arxiduc exerceix la seva senyoria.

arxiepiscopal

adj. [LC] [RE] ARQUEBISBAL.

arxiepiscopat

m. [LC] [RE] Dignitat d’arquebisbe.

arxiepiscopologi

m. [HIH] Llista d’arquebisbes d’una metròpoli.

arxifonema

m. [FL] Conjunt de trets distintius comuns a dos o més fonemes producte d’una neutralització fonològica.

arxifonemàtic -a

adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’arxifonema.

arxillaüt

m. [MU] Instrument renaixentista de cordes pinçades, de la família del llaüt però més gran i amb un claviller doble.

arximandrita

m. [RE] [HIH] [PR] Títol donat al superior d’una comunitat monàstica de l’Orient cristià.

arxiota

m. [BOS] [IQ] [AN] Colorant natural, d’un vermell groguenc, extret de la coberta de les llavors de la bixa, molt emprat a l’Amèrica tropical com a pintura corporal i utilitzat industrialment per a donar color a alguns aliments, teixits, laques, sabons, etc.

arxipèlag

m. [LC] [GG] Conjunt d’illes més o menys agrupades i, generalment, amb característiques geogràfiques similars.

arxiprestat

1 m. [LC] [RE] Dignitat, càrrec, d’arxipreste.

2 m. [LC] [RE] Demarcació formada per un grup de parròquies dins un bisbat.

arxipreste

1 m. [LC] [RE] [PR] [HIH] Prevere que, per delegació del bisbe, exerceix certes atribucions sobre els preveres d’un territori determinat.

2 m. [LC] [RE] [PR] Dignitat en els capítols de les catedrals.

3 m. [HIH] [PR] Sacerdot d’una església catedral, generalment el més vell, que exercia les funcions de l’actual vicari general.

arxiu

1 1 m. [LC] [BB] [ECO] Conjunt de documents acumulats per una persona o per una institució com a resultat de l’activitat pròpia o aliena. Arxiu personal, patrimonial, eclesiàstic, nobiliari, d’una empresa. Arxiu judicial, militar, municipal. Arxiu digital.

1 2 [BB] arxiu privat Arxiu de procedència no pública.

1 3 [BB] arxiu públic Arxiu procedent d’organismes estatals i definit com a públic per la llei.

1 4 m. [ECO] [BB] Edifici, local o moble on és dipositat un conjunt documental.

2 m. [IN] [BB] Fitxer informàtic.

arxivador

m. [ECO] [BB] [LC] Moble, capsa, carpeta o qualsevol altre tipus de receptacle destinat a guardar-hi documents.

arxivament

m. [LC] Acció d’arxivar; l’efecte.

arxivar

1 v. tr. [LC] [BB] Guardar (documents) en un arxiu.

2 v. tr. [BB] Guardar i organitzar (documents) perquè, tot i haver-ne caducat el valor administratiu immediat, se’n considera necessària la conservació, atès el seu interès històric i jurídic.

arxiver arxivera

m. i f. [LC] [BB] [PR] Persona que té al seu càrrec un arxiu o un fons d’un arxiu.

arxivista

m. i f. [LC] [BB] [PR] ARXIVER, ARXIVERA.

arxivístic -a

1 adj. [BB] Relatiu o pertanyent a l’arxivística.

2 f. [BB] Ciència que estudia la naturalesa dels arxius, els principis de la seva conservació i organització i els mitjans per a la seva utilització.

arxivologia

f. [LC] [BB] ARXIVÍSTICA.

as¹

1 1 m. [LC] [JE] Cara del dau marcada amb un punt.

1 2 m. [LC] [JE] Carta de cada coll de la baralla marcada amb un sol punt i que en la majoria de jocs guanya la resta de cartes del mateix coll.

1 3 [LC] sempre hi ha un sis o un as [o sempre té un sis o un as] V. SIS.

2 m. [LC] Persona que excel·leix en una activitat determinada. Es convertí en un as de les finances.

3 1 m. [FIM] Entre els romans, pes equivalent aproximadament a 327 grams.

3 2 m. [NU] Unitat base del sistema monetari romà per a les sèries de bronze.

as²

m. [AN] En la mit. germànica, déu principal. Els dotze asos.

as³

[inv.]

[LC] En el balear i en el parlar salat, en registres informals, contracció de la preposició a i de l’article es.

asafètida

f. [MD] [QU] [BOS] Resina pudent obtinguda de l’arrel de la umbel·lífera Ferula assa-foetida i d’altres plantes afins, emprada antigament com a antiespasmòdic i emmenagog i també en perfumeria.

asafia

f. [MD] Pronunciació confusa com la de qui té el paladar foradat.

asamela

f. [IMF] [BOS] [AGF] AFRORMÒSIA.

asarina

f. [BOS] Herba de la família de les escrofulariàcies, pubescent i glandulosa, de tiges ajagudes o penjants, fulles arrodonides o reniformes, lobades, i de flors semblants a les dels conillets, però groguenques i amb estries rosades, que es fa a les roques silícies dels Pirineus i de les muntanyes properes (Antirrhinum asarina o Asarina procumbens).

asbest

1 m. [LC] [GL] [GLM] Amfíbol que apareix en fibres llargues i fines o en venes fibroses, generalment de colors blanc, gris o verd grisenc tornassolats i lluïssor sedosa.

2 m. [LC] [GL] [GLM] CRISOTIL.

3 m. [GLM] [GL] AMIANT.

asbestí -ina

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’asbest, de la naturalesa de l’asbest.

2 adj. [GL] Ininflamable, incombustible.

asbestiforme

adj. [GL] Que té forma o estructura d’asbest.

asbestinitzar

v. tr. [GL] Fer ininflamable com l’asbest.

asc

m. [BO] Esporangi unicel·lular dels ascomicets que, després de la meiosi, origina a dintre seu típicament vuit ascòspores que seran expulsades amb força quan siguin madures.

ascari-

[LC] Forma prefixada del mot ascàride. Ex.: ascaricida.

ascariasi

f. [MD] [VE] Malaltia parasitària causada per la presència d’ascàrides o de les seves larves al budell prim o en altres òrgans.

ascaricida

1 adj. [LC] [MD] Que destrueix les ascàrides.

2 m. [MD] Agent ascaricida.

ascàride

f. [ZOI] [MD] [VE] Cuc intestinal de la classe dels nematodes, paràsit de l’home o d’altres vertebrats. Ascàride del cavall. Ascàride del gos.

ascendència

f. [LC] [HIG] Conjunt de parents de la línia ascendent. Ascendència materna, paterna. Tota la seva ascendència.

ascendent

1 1 adj. [LC] Que va de baix a dalt. Saba ascendent. Moviment ascendent i descendent d’un astre. Node ascendent.

1 2 m. i f. [LC] [HIG] [AN] Persona que en precedeix una altra en la línia de successió genealògica.

2 1 m. [AN] [FIA] Signe del zodíac que apareix sobre l’horitzó en un moment donat, com el del naixement d’algú, i que hom suposa que té una influència sobre la seva vida o la seva fortuna.

2 2 m. [LC] Autoritat, predomini moral. Tenir una persona ascendent sobre una altra. Tenir molt d’ascendent.

3 adj. [BO] En bot., ajagut a la base i després redreçat. Tija ascendent.

ascendible

adj. [LC] Susceptible o digne d’ésser ascendit.

ascendir

1 v. intr. [LC] Pujar 1 1. Una columna de fum ascendia cap al cel. El nombre de cèl·lules afectades ascendia a milions.

2 v. intr. [LC] Procedir d’un grau, d’una dignitat, d’un càrrec, etc., inferior a un altre de superior, d’allò que és particular a allò que és general, del temps actual a un temps passat. El secretari d’Estat ha ascendit a ministre. Les seves recerques ascendeixen a la més remota antiguitat.

3 tr. [LC] Donar, concedir, un ascens (a algú). L’han ascendit a sotsdirector.

ascens

m. [LC] [DR] [DE] Promoció d’una dignitat, d’un càrrec, d’una plaça, etc., inferior a un altre de superior.

ascensió

1 1 f. [LC] Acció d’ascendir. L’ascensió de la saba en les plantes. L’ascensió a una muntanya.

1 2 f. [LC] [RE] Festa cristiana en què se celebra la pujada de Jesucrist al cel quaranta dies després de la seva resurrecció. El dia de l’Ascensió.

2 1 f. [FIA] ascensió obliqua d’un astre Arc de l’equador interceptat entre el primer punt d’Àries i el punt de l’equador que neix al mateix temps que l’astre, en l’esfera obliqua.

2 2 [FIA] ascensió recta d’un astre Angle mesurat sobre l’equador celeste en el sentit antihorari des del punt d’Àries al meridià celeste que passa per l’astre.

ascensional

1 adj. [LC] Relatiu a l’ascensió.

2 adj. [LC] Que causa l’ascensió. Força ascensional.

ascensor

m. [LC] [EI] Aparell per a transportar persones o coses d’un pla inferior a un altre de superior, especialment per a pujar o baixar persones als diferents replans o pisos d’un edifici.

ascensorista

m. i f. [PR] Persona encarregada d’un ascensor.

ascesi

f. [LC] [RE] Conjunt de pràctiques, com la mortificació, la meditació, etc., encaminades a assolir la perfecció personal, especialment dins una religió.

asceta

1 m. i f. [LC] [RE] Persona que practica l’ascetisme.

2 m. i f. [LC] Persona que s’imposa una vida austera.

asceteri

m. [RE] Lloc on es congreguen els ascetes.

ascètic -a

1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent als ascetes o a l’ascesi. Vida ascètica.

2 adj. [LC] [RE] Caracteritzat per la severitat de costums. Un ideal ascètic.

3 f. [RE] Doctrina sobre la vida ascètica.

ascetisme

1 m. [LC] [RE] Esforç constant i sistemàtic per a assolir la perfecció personal mitjançant l’ascesi.

2 m. [LC] Vida ascètica.

asci àscia

adj. i m. i f. [LC] Que és situat en els tròpics, on dues vegades l’any al migdia els rajos del sol cauen verticalment i els cossos per tant no projecten cap ombra.

ascidi

1 m. [ZOI] Animal urocordat del gènere Ascidia, de la classe dels ascidiacis, marí, de forma oval i de colors ataronjats, les larves del qual s’assemblen a un capgròs.

2 m. [BO] Òrgan propi d’algunes plantes insectívores, que consisteix en una fulla transformada en un recipient més o menys còncau o tubular que conté un suc digestiu.

ascidiacis

1 m. pl. [ZOI] Classe d’animals urocordats que tenen el cos en forma de sac amb una obertura anterior i una altra de dorsal.

2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.

ascidiforme

adj. [ZOA] Que té forma d’ascidi.

ascidioide

adj. [ZOA] En zool., semblant a un ascidi.

ascites

f. [MD] Acumulació de líquid sèric a la cavitat peritoneal.

ascla

f. [LC] Estella grossa.

asclar

v. tr. [LC] ESTELLAR.

ascle

m. [ZOO] ÀNEC GRISET.

asclepiadàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de morfologia molt diversa, que sovint presenten làtex i es caracteritzen perquè les seves flors posseeixen un dispositiu que, en enganxar-se a les potes dels insectes, facilita el transport del pol·len, a la qual pertanyen, entre d’altres, la masera, el seder i l’aràujia.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

asco-

[LC] Forma prefixada del mot asc. Ex.: ascòfor.

ascocarp

m. [BO] ASCOMA.

ascogen -ògena

adj. [BO] Que produeix ascs. Hifes ascògenes.

ascogoni

m. [BO] Gametangi femení dels ascomicets.

ascohelmints

1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals invertebrats sense valor taxonòmic que comprèn els rotífers, els gastròtrics i els cinorrincs.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

ascoliquen

m. [BOB] Liquen que, com la majoria, té com a micobiont un fong ascomicet.

ascoma

m. [BO] Cos fructífer dels fongs ascomicets on es formen els ascs.

ascomicets

1 m. pl. [BOB] Classe de fongs de la divisió dels ascomicots, que constitueixen un ampli grup de fongs terrestres, saprotròfics o paràsits, d’hifes septades amb els septes amb una perforació simple, caracteritzats per la formació d’ascs, a la qual pertanyen les orelles de gat, les múrgoles i les tòfones.

2 m. [BOB] Individu d’aquesta classe.

ascomicots

1 m. pl. [BOB] Divisió de fongs amb ascs, que comprèn les classes arquiascomicets, sacaromicets i ascomicets.

2 m. [BOB] Individu d’aquesta divisió.

ascona

f. [HIH] [DE] Antiga arma llancívola.

ascòrbic

adj. [BI] [QU] [MD] àcid ascòrbic V. ÀCID.

ascòspora

f. [BO] Espora produïda en un asc.

ascostroma

m. [BO] Estroma dins del qual es formen ascocarps o cambres que contenen els ascs.

ascotoràcics

1 m. pl. [ZOI] Ordre de crustacis cirrípedes que són paràsits d’equinoderms o d’antozous.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.

ase¹

1 1 m. [LC] [ZOM] [AGR] Mamífer perissodàctil més petit que el cavall, amb les cerres del coll i de la cua més curtes, orelles molt llargues, que és emprat sobretot com a bèstia de càrrega, algunes espècies o subespècies del qual viuen en estat salvatge a l’Àsia i a l’Àfrica (Equus asinus). Ase eguasser. Anar algú carregat com un ase.

1 2 [LC] ase de càrrega [o ase de feina, o ase de treball] Persona que porta el pes més feixuc en un ofici, en una ocupació.

1 3 [LC] ésser l’ase dels cops Ésser la persona que s’emporta totes les culpes, els reganys, els mals tractes, etc.

1 4 [LC] fer-ne una d’ase i seca Fer una cosa malament i encara amb agreujants.

1 5 [LC] no dir ase ni bèstia [o no dir ni ase ni bèstia] Estar-se de saludar, estar-se de dir res.

1 6 [LC] sense dir ase ni bèstia [o sense dir ni ase ni bèstia] loc. adv. Sense saludar, sense proferir cap paraula.

2 m. [LC] Persona toixa, de poc enteniment. És un ase, un tros d’ase.

ase²

1 m. [LC] [ZOP] JOELL.

2 [LC] [ZOP] ase mossegaire Peix de la família dels blènnids, de fins a 20 centímetres de llargada, cos de color groguenc vermellós o grisenc verdós amb cinc o sis bandes verticals brunes, i una gran taca negra envoltada de blanc sobre l’aleta dorsal espinosa, amb la primera aleta dorsal molt alta, que viu en aigües pregones de fons sorrenc (Blennius ocellaris).

3 m. [LC] [ZOP] Garneu 2.

ase³

m. [ZOI] Crustaci de l’ordre dels isòpodes, especialment dels gèneres Asellus i Limnoria.

aseïtat

f. [FS] [RE] Atribut de l’ésser que té en si mateix el principi de la seva existència. L’aseïtat de Déu.

asemàntic -a

1 adj. [FL] Que no té un significat propi o autònom.

2 adj. [FL] Que no es conforma a les regles semàntiques d’una llengua. Frase asemàntica.

asèmia

f. [MD] Trastorn afàsic consistent en la pèrdua patològica de la comprensió i la utilització dels símbols del llenguatge.

asenada

f. [LC] BESTIESA.

aseneria

f. [LC] BESTIESA.

asenet

m. [LC] [ZOM] [AGR] Ase petit.

asèpal -a

adj. [BO] Que no té sèpals.

asèpsia

1 f. [LC] [MD] Absència de microorganismes patògens.

2 f. [LC] [MD] Mètode preventiu de les infeccions amb què hom tracta d’evitar l’accés de microorganismes patògens.

asèptic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’asèpsia.

2 adj. [LC] [MD] Exempt de microorganismes patògens, s’aplica a les ferides, als instruments quirúrgics, a les robes, etc., esterilitzats.

aseta

f. [ZOP] JOELL.

asexual

1 adj. [MD] [BI] Que es reprodueix sense acció sexual. Espores asexuals. Generació asexual.

2 adj. [BI] [MD] ASEXUAT.

asexuat -ada

adj. [BI] [MD] Mancat de sexe.

asfalt

1 m. [LC] [QU] [OP] Material aglomerant de consistència sòlida o semisòlida i negrós, constituït majoritàriament per betums naturals o obtinguts com a residu de la destil·lació del petroli.

2 m. [LC] [QU] [OP] Barreja d’asfalt, betum o quitrà amb sorra, calç, etc., emprada per a fer paviments o ciment impermeable.

asfaltar

v. tr. [LC] [OP] Recobrir amb asfalt. Asfaltar una coberta. Asfaltar un carrer.

asfaltatge

m. [OP] Operació d’asfaltar.

asfaltè

m. [QU] Mescla d’hidrocarburs amb un cert caràcter aromàtic que constitueixen la part de l’asfalt insoluble en nafta.

asfàltic -a

1 adj. [LC] D’asfalt, de la naturalesa de l’asfalt. Ciment asfàltic.

2 adj. [LC] Que conté asfalt.

asfèric -a

adj. [FIF] En òptica, que no és esfèric, s’aplica a algunes superfícies, especialment a les que hom acostuma a emprar per a reduir les aberracions.

asfíctic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’asfíxia.

asfígmia

f. [MD] Desaparició del pols, sense interrupció de la contracció cardíaca.

asfíxia

f. [LC] [MD] Suspensió de la funció respiratòria en un organisme per causes mecàniques o per alteració de l’hematosi.

asfixiant

adj. [LC] [MD] Que produeix l’asfíxia. Gasos asfixiants.

asfixiar

1 v. tr. [LC] Produir l’asfíxia (d’algú).

2 v. tr. [LC] Dificultar la respiració (d’algú).

3 intr. pron. [LC] Tenir dificultats per a respirar. Ens asfixiàvem de tanta xafogor.

asfòdel

m. [BOS] Planta del gènere Asphodelus, de la família de les liliàcies, de fulles cintiformes un poc carnoses, fent una roseta basal, flors estrellades blanques, disposades en raïm sobre una llarga tija simple, i fruit en càpsula.

asianisme

m. [FLL] Estil literari o artístic, propi d’autors grecs o llatins clàssics, caracteritzat per l’exuberància, la complicació i l’abús de l’artificiositat.

asiàtic -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Àsia.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Àsia o als seus habitants. Els grans rius asiàtics.

asil

1 1 m. [LC] [DR] Lloc de refugi per als perseguits. Dret d’asil. Asil polític.

1 2 [DR] asil diplomàtic Protecció concedida als refugiats polítics.

1 3 [DR] asil religiós Immunitat reconeguda al perseguit que es refugia en un lloc sagrat.

1 4 m. [LC] [DR] Refugi, protecció.

2 m. [LC] Establiment de caritat on s’allotja gent desvalguda.

asilar

v. tr. [LC] [DR] Donar asil (als desvalguts), recollir-los en un establiment de beneficència.

asil·làbic -a

adj. [FL] No sil·làbic. La i asil·làbica del mot aire.

asimbòlia

f. [MD] ASÈMIA.

asimetria

f. [LC] [MT] Manca de simetria, qualitat d’asimètric.

asimètric -a

adj. [LC] [MT] No simètric.

asimètricament

adv. [LC] [MT] No simètricament.

asimptomàtic -a

adj. [MD] Que no presenta símptomes. Una malaltia asimptomàtica.

asímptota

f. [MT] Recta que, prolongada indefinidament, s’acosta tant com es vulgui a una corba donada. Les dues asímptotes d’una hipèrbola.

asimptòtic -a

adj. [MT] Relatiu o pertanyent a una asímptota.

asíncron -a

adj. [LC] No simultani.

asincronia

f. [LC] Qualitat d’asíncron.

asincronisme

1 m. [LC] ASINCRONIA.

2 m. [IN] Manera de funcionar d’un ordinador en què una seqüència d’operacions s’executa de tal manera que cada operació engega la següent tan aviat com és possible.

asíndesi

f. [MD] Trastorn psíquic consistent en la incapacitat de connectar pensaments aïllats en un tot coherent.

asindètic -a

adj. [FLL] Que usa l’asíndeton.

asíndeton

m. [FLL] [FL] Absència de les còpules o dels elements d’unió que podrien ésser nexe, o que caldria que ho fossin, entre dos termes o més.

asinergia

f. [MD] Incapacitat d’integrar i executar simultàniament els diversos moviments que constitueixen un acte.

asiní -ina

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’ase.

asintàctic -a

adj. [FL] No sintàctic, mancat de sintaxi.

asístole

f. [MD] Afebliment o cessació del poder contràctil del cor.

asistòlia

f. [MD] Conjunt de fenòmens causats per la insuficiència cardíaca i pels trastorns subsegüents de la circulació.

asistòlic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’asistòlia.

asma

f. [LC] [MD] Malaltia respiratòria deguda a la contracció espasmòdica dels músculs dels bronquis, que provoca accessos de dispnea, ranera, sensació d’opressió al pit, etc.

asmat -ada

adj. [LC] Sense alè a causa de cansament, sorpresa o esglai.

asmàtic -a

1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’asma. Tos asmàtica.

2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix d’asma.

asocial

1 adj. [LC] [SO] [PS] [PE] Contrari a les normes de la vida en societat. Una conducta asocial.

2 adj. [LC] [SO] [PS] [PE] Que no s’adapta o sent aversió a la vida en societat.

asòmat -a

adj. [LC] [FS] [MD] INCORPORI.

aspa

1 1 f. [LC] Conjunt de dos pals encreuats en forma de X o creu de Sant Andreu.

1 2 f. [LC] [EI] Conjunt de les quatre ales o braços d’un molí de vent, de les quatre barres d’un argue, etc.

1 3 f. [LC] [EI] Ala, barra, etc., d’aquest conjunt.

2 f. [MI] Intersecció de dues vetes de mineral.

asparagina

f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic, amida de l’àcid aspàrtic.

aspàrtic -a

adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent a l’àcid aspàrtic o a les sals o èsters d’aquest àcid.

aspat -ada

adj. [LC] En forma d’aspa.

aspectant

adj. [LC] Mirant l’un a l’altre.

aspecte

1 m. [LC] Manera de presentar-se o aparèixer, algú o alguna cosa, als ulls, a l’esperit. Un home d’aspecte repulsiu. L’aspecte terrible del mar. La qüestió es presenta sota un altre aspecte.

2 1 m. [LC] [FL] Categoria gramatical del verb relacionada amb les diferents maneres de presentar la situació designada per aquest. Aspecte imperfectiu, perfectiu, perfet.

2 2 [LC] [FL] aspecte lèxic MODALITAT DE L’ACCIÓ.

3 m. [FIA] Situació dels planetes respecte a la Terra i al Sol.

4 [LC] [AD] en aquest aspecte loc. adv. Sobre aquest punt, amb relació a aquest assumpte.

aspectiu -iva

adj. [FL] ASPECTUAL.

aspectual

adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’aspecte.

aspectuar

v. tr. [FL] Dotar d’aspecte.

asperges

1 1 m. pl. [RE] Antífona que comença amb aquest mot llatí.

1 2 m. pl. [LC] [RE] Aspersió de l’aigua beneita. Fer els asperges. Donar asperges.

1 3 m. pl. [LC] [RE] SALPASSER.

2 m. pl. [LC] POP. Corredisses d’una munió que es dispersa. Hi va haver uns asperges!

aspergil

m. [BOB] Floridura del gènere Aspergillus, de l’ordre de les eurocials, amb els conidis agrupats en una massa esfèrica sobre una vesícula.

aspergil·losi

f. [VE] Micosi produïda pel fong Aspergillus fumigatus, que afecta ocells, persones i d’altres mamífers.

aspergir

v. tr. [LC] [RE] Ruixar (amb aigua beneita). Aspergir l’aigua beneita.

asperitat

f. [LC] ASPROR.

aspermatisme

1 m. [MD] Absència de secreció o emissió seminals.

2 m. [MD] Absència d’espermatozoides a l’esperma.

aspèrmia

1 f. [BO] Manca de llavors.

2 f. [MD] ASPERMATISME.

aspersió

f. [LC] [AGA] [RE] Acció de ruixar, d’aspergir. Bateig per aspersió. Regatge per aspersió.

aspersor

m. [EI] [LC] [AGA] Aparell per a regar que escampa, en forma de pluja, l’aigua que li arriba a una certa pressió.

aspersori

m. [LC] [RE] Instrument per a aspergir l’aigua beneita.

asperulós -osa

adj. [BO] En bot., lleugerament aspre.

aspi

m. [LC] [IT] Estri que serveix per a distribuir el fil en troques o madeixes.

aspiador aspiadora

1 m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que aspia.

2 m. [LC] [IT] DEBANADORA.

aspiar

v. tr. [LC] [IT] Debanar, fer (troques), amb l’aspi.

aspiatge

m. [IT] Acció, operació, d’aspiar.

àspid

1 m. [LC] [ZOR] Petita serp verinosa, pròpia d’Egipte, Líbia, etc.

2 m. [LC] [ZOR] Rèptil verinós.

aspidistra

f. [BOS] Planta de la família de les liliàcies, sense tija, de fulles coriàcies lanceolades, d’un verd fosc, i flors que neixen ran de terra, originària de l’Àsia oriental, cultivada com a ornamental i molt tolerant a l’ombra (Aspidistra elatior).

aspido-

[LC] Forma prefixada del mot gr. aspís aspídos, ‘escut’. Ex.: aspidobranquiats, aspidocèfals.

aspiell

m. [LC] [IT] Debanadora per a llana.

aspiració

1 1 f. [LC] Acció d’aspirar; l’efecte. Tenir aspiracions elevades. No tenir aspiracions. Atraure per aspiració. L’aspiració de l’aigua en el cos d’una bomba.

1 2 f. [MD] Penetració, en l’arbre bronquial i en els pulmons, de cossos estranys aspirats de l’exterior o de l’interior de l’organisme.

1 3 f. [MD] Evacuació, mitjançant l’aspirador, de secrecions normals o patològiques, especialment de l’arbre bronquial.

2 1 f. [FL] Flux d’aire expirat que apareix, en certes llengües o en certs contextos, entre una consonant oclusiva sorda i l’inici del so que segueix. La t del mot anglès time es pronuncia amb aspiració.

2 2 f. [FL] Consonant fricativa glotal. El mot anglès house es pronuncia amb una aspiració inicial.

3 f. [EI] Admissió 2 2.

4 f. [MU] En mús., pausa mínima.

aspirador -a

1 adj. [LC] Que aspira.

2 m. [LC] [EI] Aparell que aspira.

3 m. [MD] Aparell utilitzat en el drenatge de les vies respiratòries i del tub digestiu.

4 f. [EE] [LC] [ED] Màquina elèctrica de neteja que treu la pols per aspiració.

aspirant

1 adj. [LC] Que aspira. Bomba aspirant.

2 m. i f. [LC] [PR] Persona que aspira a un càrrec, títol, dignitat, etc. Hi ha dues aspirants a la presidència de l’associació. Un aspirant a la plaça de secretari.

aspirar

1 v. intr. [LC] Portar el propi desig a l’obtenció d’alguna cosa. Aspira a casar-s’hi. Aspirar a un càrrec, a una dignitat.

2 1 tr. [LC] [MD] Atreure als pulmons (l’aire exterior, un gas, una substància difosa en l’aire). Aspirar el fum del cigar. Aspirar un perfum.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Aspirar amb una bomba l’aigua d’un pou.

3 1 tr. [LC] [FL] Pronunciar (una consonant) amb aspiració. L’anglès aspira les consonants oclusives sordes en certs contextos.

3 2 tr. [FL] Pronunciar (la lletra hac) com una consonant fricativa glotal. En anglès la h de house s’aspira i, en canvi, la de hour és muda.

aspiratori -òria

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’aspiració.

aspirina

f. [LC] [MD] [QU] Medicament compost d’àcid acetilsalicílic utilitzat per la seva acció analgèsica, antipirètica i antireumàtica.

asplenials

1 f. pl. [BOI] Gran ordre de falgueres de la classe dels filicòpsids, amb fulles sovint pinnades, amb sorus a banda i banda dels nervis, gairebé sempre amb indusi lateral, al qual pertanyen les falgueres mascle i femella, la dauradella i les falzies.

2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.

asprada

f. [LC] Acció d’asprar; l’efecte.

asprament

adv. [LC] D’una manera aspra. Li va contestar asprament.

asprar

v. tr. [LC] [AGF] [AGA] Posar aspres (a les plantes o als arbres tendres). Asprar les mongeteres.

aspre¹

m. [LC] [AGA] [AGF] Pal, canya, plantat a terra per a sostenir arbres tendres i plantes enfiladisses.

aspre² -a

1 1 adj. [LC] Desplaent al tacte perquè té la superfície plena de desigualtats. Aquesta pedra, poliu-la més, que encara és aspra. Una roba aspra.

1 2 adj. [LC] Que produeix una sensació anàloga als altres sentits. Una fruita aspra al paladar. Una veu aspra a l’orella.

2 adj. [LC] Rude, difícil, no suau. Un caràcter aspre. Una paraula aspra. Una pujada aspra.

3 m. [LC] Camp de secà.

aspredat

f. [LC] ASPROR.

asprejar

v. intr. [LC] Tenir un gust més o menys aspre. Aquestes pomes aspregen: no han madurat prou.

asprella

f. [LC] [BOI] Alga del gènere Chara, de la classe de les carofícies, d’aigua dolça o salabrosa, aspra al tacte i trencadissa, que forma eixos llargs amb ramificacions verticil·lades.

asprellina

f. [LC] [BOI] ASPRELLA.

aspresa

1 f. [LC] ASPROR.

2 f. pl. [LC] Desigualtats d’una superfície que la fan aspra, d’un terreny que fan difícil de caminar-hi. Les aspreses d’una roca.

aspreta

f. [LC] [BOI] Planta de la classe dels equisetòpsids, de tija simple, de 0,5 metres d’alçària aproximadament, persistent durant l’hivern, que viu en llocs humits (Equisetum hyemale).

aspriu -iva

1 adj. [LC] Rude, selvàtic. Un camí aspriu. Una mula aspriva.

2 m. [LC] Lloc inaccessible.

asprivesa

f. [LC] Qualitat d’aspriu.

asprivor

f. [LC] ASPRIVESA.

aspror

f. [LC] Qualitat d’aspre. L’aspror d’una terra, d’un sabor, d’una veu, d’un caràcter.

asprós -osa

1 adj. [LC] Que tira a aspre. Una fruita asprosa.

2 adj. [LC] Difícil de passar-hi, d’accedir-hi, etc. Un indret asprós.

asprositat

f. [LC] Qualitat d’asprós.

asquenazita

m. i f. [HIH] [RE] Jueu que fa remuntar els seus orígens en avantpassats establerts a l’Europa nord-occidental a l’inici de l’edat mitjana.

assabentar

1 v. tr. [LC] [AD] [DR] Informar, fer sabedor, donar (a algú) notícia. M’han assabentat de la seva fugida.

2 intr. pron. [LC] Adquirir coneixement d’una notícia. No em va dir que s’havia casat; me’n vaig assabentar pels diaris.

assaboriment

m. [LC] Acció d’assaborir.

assaborir

1 v. tr. [LC] [HO] Gustar lentament (un menjar o una beguda) per sentir-ne bé el sabor. Assaborir una vianda, un vi.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Assaborir la música d’una cançó. Assaborir les belleses d’una obra d’art.

assaciar

v. tr. [LC] SADOLLAR.

assadollar

v. tr. [LC] SADOLLAR.

assafètida

f. [MD] ASAFÈTIDA.

assagetador -a

adj. [LC] Que assageta.

assagetar

1 v. tr. [LC] Llançar sagetes (a algú).

2 v. tr. [LC] Ferir o matar amb sagetes.

assagista

m. i f. [LC] [FLL] [PR] Escriptor d’assajos. És una excel·lent assagista.

assagístic -a

1 adj. [FLL] [LC] Relatiu o pertanyent a l’assagística. Gènere assagístic. Obra assagística.

2 f. [FLL] [LC] Assaig 3 1.

assaig

1 1 m. [LC] Operació de prova per a veure si una cosa respon al seu objecte, a la seva destinació. Fer l’assaig d’una màquina. Fer l’assaig d’un medicament.

1 2 m. [QU] [EI] [ML] Experiment a què se sotmet un material, un dispositiu o un aparell per tal de valorar-ne objectivament la idoneïtat per a les condicions de treball que haurà de resistir.

1 3 m. [QU] [GL] Anàlisi química qualitativa que es duu a terme mitjançant reaccions i tècniques simples i breus. Assaig per via seca. Assaig per via humida.

1 4 m. [NU] Anàlisi d’una moneda, d’un lingot d’or, d’argent, per a verificar-ne la llei.

2 1 m. [LC] [JE] [FLL] Representació d’una obra, execució d’un concert, etc., abans de la seva presentació pública.

2 2 [JE] [LC] [FLL] assaig general Assaig que es fa just abans de l’estrena d’una obra o d’un espectacle, en el qual es reprodueixen al màxim les condicions de la representació en públic.

3 1 m. [LC] [FLL] Gènere en prosa, generalment breu, que aborda d’una manera lliure i no especialitzada els problemes més diversos amb voluntat de creació literària.

3 2 m. [FLL] Obra d’aquest gènere.

assaïnar

v. intr. [LC] [AGR] RENILLAR.

assaïnet

m. [LC] [AGR] RENILL.

assajador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que assaja.

2 m. i f. [IMI] [QU] [PR] Persona que té per ofici d’assajar els metalls preciosos.

3 m. [NU] [PR] Antic oficial de la seca responsable de la bonesa dels aliatges.

assajament

m. [LC] Acció d’assajar.

assajar

1 1 v. tr. [LC] Posar en assaig (una màquina, un producte, etc.). Assajar un nou model d’aspiradora. Assajar un remei.

1 2 v. tr. [ML] [QU] [EI] [IMI] Sotmetre (un material, un dispositiu o un aparell) a assaig.

1 3 v. tr. [LC] Fer l’assaig (d’una obra teatral, d’un concert, etc.). Han assajat una simfonia de Berlioz.

2 tr. [LC] Provar, intentar. Assajà de fugir per una finestra.

assalariament

m. [LC] [ECT] Acció d’assalariar; l’efecte.

assalariar

v. tr. [LC] [ECT] Assenyalar un salari (a algú).

assalariat -ada

adj. i m. i f. [ECT] [SO] [LC] Que percep un salari.

assalat -ada

adj. [LC] Fornit de sal a bastament, dit especialment del bestiar. Quan el ramat va ben assalat, el pèl li lluu.

assalt

1 m. [LC] [DE] Acció d’assaltar. Donar l’assalt a l’enemic, a una fortalesa. Prendre per assalt. Rebutjar l’assalt.

2 m. [LC] [SP] En esgr., combat amistós entre dos tiradors. Un assalt d’armes.

3 m. [LC] [SP] Període de tres minuts dels que constitueixen un combat de boxa.

assaltador assaltadora

m. i f. [LC] [DE] Persona que assalta. Assaltador de camins.

assaltament

m. [LC] Assalt 1.

assaltant

adj. i m. i f. [LC] Que assalta. Els assaltants del banc han estat detinguts.

assaltar

1 v. tr. [LC] [DE] Atacar bruscament (algú o, especialment, un edifici, una fortalesa, etc.). Uns lladres els varen assaltar a la recolzada de més enllà del pont. Assaltar un banc. Assaltaren coratjosament la trinxera.

2 v. tr. [LC] Envair impetuosament, a viva força. Obertes les portes, el públic assaltà la platea.

3 v. tr. [LC] Un pensament, una idea, un dubte, etc., la mort, una malaltia, sobrevenir (a algú) sobtadament. L’assaltà el temor de no fer-ho bé.

assamarrar

v. tr. [LC] APALLISSAR.

assaonador assaonadora

m. i f. [LC] [IQA] [PR] Persona que té per ofici assaonar pells.

assaonament

m. [LC] [IQA] Acció d’assaonar; l’efecte.

assaonar

1 1 v. tr. [LC] [AGA] [IQ] Posar (alguna cosa) al punt que ha de tenir, fer madurar.

1 2 intr. pron. [LC] [AGA] Alguna cosa, agafar el punt que ha de tenir, madurar. Fruita que s’assaona sobre l’arbre mateix.

1 3 v. tr. [LC] PER EXT. Ocells assaonats, a punt de saltar del niu.

2 tr. [LC] [HO] Fer saborós (el menjar) mitjançant ingredients culinaris.

3 tr. [LC] [IQ] [IQA] Efectuar les operacions d’adob i d’acabament (de la pell o del cuir). Assaonar pells, cuirs.

4 tr. [LC] [AGA] Posar en saó (la terra). Amb la pluja caiguda, el camp ha quedat ben assaonat.

assaplanar

v. tr. [LC] Aplanar formant un saplà. Assaplanar un indret per fer-hi una mesa de carbó.

assaplanat -ada

adj. [LC] Que forma un saplà.

assarjat -ada

adj. [LC] [IT] Que té el lligat o l’aspecte de la sarja.

assarronar

v. tr. [LC] APALLISSAR.

assassí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] [DR] Que assassina. Els assassins del president.

2 adj. [LC] PER EXT. Mà assassina.

3 adj. [LC] Que expressa un odi profund. Ulls assassins. Mirada assassina.

assassinar

v. tr. [LC] [DR] Matar (una persona) amb premeditació i traïdoria. Cèsar fou assassinat pels conjurats.

assassinat

m. [LC] [DR] Acció d’assassinar. Cometre un assassinat. Temptativa d’assassinat.

assecador¹

m. [LC] Lloc on es posen coses a assecar.

assecador² -a

1 adj. [LC] Que asseca.

2 m. [EI] [LC] [ED] Dispositiu, aparell o instal·lació per a assecar alguna cosa. Assecador continu, directe. Assecador de mà, de buit.

3 f. [ED] Màquina elèctrica que serveix per a assecar la roba.

assecament

1 m. [LC] Acció d’assecar o d’assecar-se; l’efecte.

2 m. [BOB] [AGF] assecament de la surera Malura produïda pel fong ascomicet Botryosphaeria stevensii.

assecant

1 1 adj. [LC] Que asseca.

1 2 m. [LC] [ECO] PAPER ASSECANT.

2 m. [IQ] Emulsió d’oli amb una sal metàl·lica que té la propietat d’accelerar l’oxidació o l’assecament dels olis emprats en pintura.

assecar

1 1 v. tr. [LC] Llevar la humitat (d’una cosa). Estendre una tovallola per assecar-la. Assecar fulles de tabac.

1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir sec, sense humitat. Poseu la roba estesa al sol perquè s’assequi.

2 1 tr. [LC] Deixar sense aigua (un riu, un llac, etc.). Assecar un aiguamoll.

2 2 intr. pron. [LC] Un riu, una font, etc., restar sense aigua. Fa dos anys que la llacuna es va assecar.

3 1 tr. [LC] Fer perdre el suc, la saba, (a una planta, a un òrgan). Les calors excessives han assecat el blat.

3 2 intr. pron. [LC] Una planta, un òrgan, perdre el suc, la saba. Les vinyes s’assecaran si no plou aviat.

3 3 intr. pron. [LC] Un animal, perdre el greix, la carn. Sense llet, els vedells s’assecaven.

3 4 intr. pron. [LC] Esdevenir insensible. Abans era generós i compassiu, però ara s’ha ben assecat.

4 tr. [HO] Preparar (la carn i el peix) mitjançant la sal, el fum, etc., de manera que la pèrdua de la humitat en permeti la conservació.

assecat

m. [LC] [HO] Operació d’assecar.

assecatge

1 1 m. [LC] [HO] ASSECAT.

1 2 m. [HO] Deshidratació 2.

2 m. [IMI] Operació que consisteix a separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.

assedegadament

adv. [LC] Amb gran set.

assedegador -a

adj. [LC] Que assedega.

assedegament

m. [LC] Estat de qui està assedegat.

assedegar

v. tr. [LC] Produir set (a algú). Caminar amb aquella calor l’havia assedegat. El menjar salat assedega.

assedegat -ada

1 adj. [LC] Que pateix set. Vam arribar assedegats.

2 adj. [LC] PER EXT. Assedegats de justícia, de glòria.

assegador

m. [LC] [AGA] [AGR] Camí per al bestiar o per a traginar les collites.

assegurable

adj. [LC] [ECT] Que es pot assegurar.

asseguració

f. [LC] [ECT] Acció d’assegurar; l’efecte.

asseguradament

adv. [LC] D’una manera assegurada.

assegurador -a

1 adj. i m. i f. [LC] [ECT] [PR] [DR] Que assegura, que garanteix alguna cosa amb un contracte d’assegurança.

2 [ECT] assegurador directe Assegurador que té el contracte signat amb l’assegurat, fet que el diferencia del reassegurador, al qual ha cedit una part de l’operació.

assegurament

1 m. [LC] Acció d’assegurar, especialment donant fermesa a una cosa perquè no caigui; l’efecte.

2 m. [DR] Tutela jurídica que comporta l’adopció de determinades mesures permeses per la llei en previsió de futurs danys o perjudicis que pugui sofrir el bé jurídic assegurat.

assegurança

1 f. [LC] [ECT] Acció d’assegurar o d’assegurar-se; l’efecte.

2 f. [ECT] [DR] Contracte mitjançant el qual, a canvi d’una prima, pagada d’un cop o anualment, mensualment, etc., és garantit algú contra un risc. Companyia d’assegurances. Assegurança de vida.

assegurar

1 1 v. tr. [LC] Donar fermesa (a alguna cosa) perquè no caigui, perquè es mantingui en el lloc on ha estat posada. Assegureu aquesta peça, que no pugui caure, que no pugui desprendre’s.

1 2 v. tr. [AQ] En arq., afegir (a un element que ja s’aguanta) els suports necessaris per a immobilitzar-lo.

1 3 v. tr. [AQ] En arq., subjectar (una cosa) doblement a fi que, si falla el primer suport, el segon l’aguanti.

2 1 tr. [LC] Permetre (a algú) de confiar en alguna cosa. Això m’assegura de la seva fidelitat.

2 2 intr. pron. [LC] Prendre confiança en alguna cosa. Abans de cloure el tracte amb ell, assegura’t de la seva honorabilitat.

3 1 tr. [LC] Fer estar segur. Assegurar la subsistència d’una ciutat.

3 2 tr. [LC] [ECT] Garantir contra determinats riscos mitjançant el pagament d’una prima. Assegurar els mobles, una casa.

3 3 intr. pron. [ECT] Fer-se garantir. Assegurar-se contra incendis i robatori.

4 tr. [LC] Afirmar com a cert. T’asseguro que vindran. Asseguren el fet.

5 1 tr. [TRA] Fermar 1 1.

5 2 tr. [TRA] TRINCAR¹.

assegurat assegurada

m. i f. [ECT] Persona sotmesa a un risc que té cobert mitjançant un contracte d’assegurança.

assegut -uda

1 adj. [LC] Que seu. Estaven asseguts, i els van fer posar drets.

2 adj. [HIG] En heràld., que es representa estintolat sobre les potes del darrere, s’aplica a un animal domèstic. Una llebre asseguda.

asseifa

f. [HIH] [ISL] Expedició militar de saqueig feta a l’estiu pels andalusins en territoris cristians.

assemblador

1 m. [IN] Programa informàtic que assembla.

2 m. [IN] Programa traductor de llenguatge de baix nivell a llenguatge de màquina.

assemblar

v. tr. [IN] Establir interconnexions (entre segments de programes informàtics) i assignar memòria allà on cal per generar programes d’un altre nivell.

assemblar-se

v. intr. pron. [LC] Dues o més persones o coses, tenir semblança entre elles. Aquests dos germans s’assemblen molt. Tu t’assembles molt al teu germà.

assemblea

1 1 f. [LC] [AD] [DR] Aplec de persones congregades per a deliberar, legislar, prendre acords. Assemblea de socis.

1 2 f. [PO] Organisme d’una democràcia que té com a funció representar una determinada comunitat política, que exerceix la funció legislativa i té la potestat de controlar l’executiu. Assemblea de diputats.

1 3 [PO] assemblea constituent Assemblea extraordinària encarregada d’establir un nou text constitucional.

2 f. [PO] Congrés d’un partit polític.

3 f. [DE] Toc de timbal, trompeta, etc., per a la reunió i la formació de les tropes.

assembleari -ària

1 adj. [DR] [LC] Relatiu o pertanyent a una assemblea.

2 adj. [DR] Basat en assemblees.

assemblearisme

m. [DR] Sistema d’organització en què l’assemblea té el poder decisori.

assembleista

m. i f. [LC] Membre d’una assemblea.

assensurat -ada

adj. [LC] Assenyat, compassat.

assentada

f. [LC] Deliberació entre dues o més persones.

assentador -a

adj. i m. i f. [LC] [ECT] [PR] Que assenta alguna cosa.

assentament

1 m. [LC] [ECT] [AD] Acció d’assentar o d’assentar-se; l’efecte.

2 m. [AQ] Moviment de descens que fan les terres i els fonaments, els pilars o les parets d’una construcció a mesura que van rebent el pes de les construccions que suporten.

3 1 m. [LC] [ECT] Partida assentada o registrada en un llibre de comptabilitat.

3 2 m. [DR] Inscripció en un registre de la propietat, en un registre civil.

4 m. [TRA] Diferència entre el calat de popa i el de proa.

assentar

1 v. tr. [LC] Posar sobre la seva base, en una posició estable. Assentar els fonaments d’un edifici. Assentar una estàtua sobre el seu pedestal.

2 1 intr. pron. [LC] Una cosa que fa moviment, pervenir a una posició estable, a un estat de repòs, d’immobilitat. Assentar-se una volta.

2 2 intr. pron. [LC] El temps, mudar-se de tempestuós, variable, en bo, fix. Sembla que el temps s’ha assentat.

2 3 [LC] assentar-se-li a algú el cap Posar seny, enteniment.

2 4 intr. pron. [LC] Un líquid tèrbol, assolar-se. No belluguis l’ampolla una estona i veuràs com el vinagre s’assenta.

2 5 intr. pron. [LC] Les barres, cloure’s de manera que no es pot obrir la boca per a engolir res.

2 6 [LC] assentar-se bé alguna cosa a) Fer profit al cos. Una rialla s’assenta bé. Cap menjar no se li assenta bé.

2 6 [LC] assentar-se bé alguna cosa b) PER EXT. Aquell arrambatge no se li havia assentat gens bé.

2 7 [LC] assentar-se malament alguna cosa No fer profit al cos. Qualsevol medicament se li assenta malament.

3 1 intr. pron. [LC] Establir-se en un territori. Els colons van assentar-se a l’Oest Llunyà.

3 2 intr. pron. [LC] PER EXT. El nou diari ja s’ha assentat completament entre els ciutadans.

4 tr. [LC] [ECT] [DR] [AD] Apuntar, anotar, inscriure, registrar. Ja l’han assentat per soldat. Assentar una partida en el llibre major.

assentiment

m. [LC] [DR] Acció d’assentir. Ho va fer amb el meu assentiment. Contra la nostra voluntat i assentiment.

assentir

1 v. intr. [LC] Trobar bé la manera de veure d’altri.

2 v. intr. [LC] Expressar la seva conformitat, aquiescència. Tothom assenteix a les seves paraules.

3 v. intr. [AD] [DR] Donar la conformitat a les pretensions de la demanda.

assenyadament

adv. [LC] D’una manera assenyada.

assenyaladament

adv. [LC] D’una manera assenyalada, singular.