pèl

1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Filament de matèria còrnia que neix a la pell de la major part de mamífers. Pèls llargs, curts, llisos, arrissats. Pèls blancs.

1 2 m. [LC] [ZOA] [MD] Conjunt d’aquests filaments que cobreixen el cos d’un animal o una part del cos de la persona. Un animal de pèl negre. Animals de pèl. Caça de pèl. Té el cabell ros i el pèl de la barba negre. No tenir pèl a la cara. No tenir pèl de barba. Posar pèl. Caure el pèl.

1 3 [LC] pèl moixí Pèl suau i curt com el que surt en néixer la barba.

2 1 m. [LC] no tenir pèls a la llengua Parlar sense embuts, dient les coses clares.

2 2 [LC] posar una cosa els pèls de punta a algú Esfereir-lo. La visió de l’incendi li posava els pèls de punta. Una emoció tan forta que posa els pèls de punta.

2 3 [LC] prendre el pèl a algú Burlar-se’n.

3 1 [LC] a pèl [o en pèl] loc. adv. a) En la direcció en què el pèl s’inclina naturalment.

3 1 [LC] a pèl [o en pèl] loc. adv. b) Despullat de vestits, sense la indumentària, els complements o l’acompanyament habitual. Anar a pèl. Escalar a pèl, muntar un cavall a pèl.

3 2 [LC] al pèl loc. adv. a) A PÈL.

3 2 [LC] al pèl loc. adv. b) Al punt, a mesura del desig. Noi, em vens al pèl: ajuda’m a traslladar la taula.

4 m. [LC] Fibra obtinguda del pèl de diversos animals. Un vestit de pèl de cabra. Una catifa de pèl de camell. Un folre de pèl de cavall. Els pèls d’un pinzell.

5 1 m. [LC] [ZOA] Conjunt d’apèndixs filiformes que presenten alguns animals altres que els mamífers, i certes plantes.

5 2 m. [BO] Tricoma 1.

5 3 [BO] [BI] pèl absorbent [o pèl radical] Prolongació filiforme del rizoderma en la zona pilífera de l’arrel.

6 1 m. [LC] [IT] Conjunt de fibres que sobresurten a la superfície de certes robes, borrissol. Perdre el pèl una roba amb el fregadís. Un vellut de pèl llarg.

6 2 [AGP] [IT] [AGF] pèl de seda [o pèl de cuca] Fibra molt resistent i brillant, actualment de plàstic monofilament, que per un cap es lliga a l’ham i per l’altre al cap del fil d’una canya de pescar, fluixa d’ham, etc.

6 3 m. [LC] [IMF] Fibra molt petita que s’alça a la superfície d’un tros de fusta revessa o d’un paper. Un paper que fa pèls que s’agafen a la ploma.

7 1 m. [LC] Pèl desprès, trosset de filament, bri, que constitueix una nosa.

7 2 m. [LC] Taqueta, clivella, filiforme que constitueix un defecte d’una pedra preciosa, d’un vidre, d’un metall.

7 3 [LC] trobar pèls als ous Cercar pretextos fútils.

7 4 [LC] trobar pèls en tot Trobar defectes, coses a objectar, en tot.

7 5 [LC] amb tots els pèls i senyals loc. adv. Amb tots els detalls. En Jordi coneixia aquell fet amb tots els pèls i senyals.

8 m. [LC] Gruix d’un pèl, quantitat petitíssima, una mica. Dues boles gairebé juntes: no els falta sinó un pèl per a tocar-se. Ha vingut d’un pèl que no et toquessin. No fa un pèl d’aire.

9 1 m. [IMF] Fulla de serra molt prima i de dents finíssimes que s’usa per a realitzar treballs de marqueteria, de joieria i en la fabricació d’instruments de corda.

9 2 m. [AF] En tip., element gràfic molt fi associat a un tipus com a ornamentació.

10 1 m. [BOS] pèl caní Herba de la família de les gramínies, que fa motes compactes amb la base endurida, les fulles junciformes rígides i les inflorescències linears unilaterals, pròpia de les pastures acidòfiles de muntanya, rebutjada pel bestiar (Nardus stricta).

10 2 [LC] [BOS] pèl de boc a) Planta anual de la família de les gramínies, fasciculada, de fulles linears, espiguetes amb arestes llargues, disposades en panícula estreta, pròpia dels pradells dels terrenys silicis (Vulpia myuros).

10 2 [LC] [BOS] pèl de boc b) Herba anual del gènere Spergula, de la família de les cariofil·làcies, de fulles linears aparentment verticil·lades, flors blanques i petites, en dicasis irregulars, i fruit en càpsula, que es fa als pradells d’anuals i als camps arenosos.

10 3 [BOS] pèl de bou a) Planta de la família de les gramínies, de fulles linears blanes i espiguetes oblongues sense arestes, disposades en panícula laxa, comuna en indrets ruderals i en alguns conreus (Poa annua).

10 3 [BOS] pèl de bou b) Planta de la família de les gramínies, poc o molt bulbosa, sovint pseudovivípara, de tija inflada a la base, fulles linears, i espiguetes oblongues sense arestes, disposades en panícula força densa, pròpia de les terres molt pasturades i calcigades (Poa bulbosa).

10 4 [LC] [BOS] pèl de ca a) MARGALL BORD.

10 4 [LC] [BOS] pèl de ca b) Pèl de bou B).

10 5 [LC] [BOS] [AGA] pèl de farigola CABELLS D’ÀNGEL.

10 6 [BOS] pèl de gos PÈL CANÍ.

10 7 [BOS] pèl de guilla Planta de la família de les gramínies, poc o molt cespitosa, de fulles primes linears, i espiguetes amb arestes curtes amb les glumel·les inferiors no carinades, disposades en panícula, que es fa a les pastures, principalment a muntanya (Festuca rubra).

10 8 [BOS] pèl de moix Herba de la família de les ranunculàcies, prostrada o ascendent, de fulles arrodonides, crenades o lobulades, flors d’un groc pàl·lid i fruits en aqueni bequerut i cobert de tubercles terminats en un pèl ganxut, pròpia dels herbeis frescals, sobretot de terra baixa (Ranunculus parviflorus).

10 9 [BOS] [AGA] pèl de nuvi CABELLS D’ÀNGEL.

10 10 [BOS] pèl de rata MARGALL BORD.

10 11 m. pl. [LC] [BOS] [AGA] CABELLS D’ÀNGEL.

pela¹

1 f. [LC] [AGF] Acció de pelar o llevar la pell o l’escorça, especialment el suro de l’alzina surera; l’efecte.

2 f. [LC] Pell, escorça, especialment la separada de la fruita, de la planta. Peles de patata.

pela²

f. [LC] POP. Pesseta 1.

pelable

adj. [LC] PELADÍS.

pelabou

m. [LC] [BOS] SANGUINYOL.

pelacanyes

m. i f. [LC] Persona pobra.

pelada

1 f. [LC] [MD] Acció de pelar o de llevar el pèl.

2 1 f. [LC] [AGF] Acció de pelar o de llevar la pell, l’escorça, el suro.

2 2 f. [LC] Erosió a la pell. He caigut i m’he fet una pelada al genoll.

peladella

f. [LC] [MD] Alopècia, especialment la provocada per la tinya i la pegadella.

peladís -issa

adj. [LC] Que es pot pelar. La part peladissa de la soca d’una alzina surera.

peladits

m. [LC] Encenedor en què s’ha de fer girar una rodeta rasposa amb el polze per a poder encendre la metxa.

pelador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que pela alguna cosa.

2 m. i f. [LC] [IMF] [PR] [IMI] Operari que lleva el suro de les alzines sureres.

3 f. [AGF] ESCORÇADORA.

peladures

f. pl. [LC] Pells que es treuen de la fruita en pelar-la.

pèlag

m. [LC] [GG] [FL] MAR. Navilis que solquen el pèlag. Un pèlag de dubtes, d’errors.

pelagianisme

m. [HIH] [RE] Doctrina de Pelagi, que minimitza el paper de la gràcia divina i exalta la capacitat humana de fer el bé i evitar el mal i merèixer, així, la salvació.

pelàgic -a

1 adj. [GLP] [BI] [LC] [EG] Relatiu o pertanyent al medi que comprèn totes les aigües marines.

2 adj. [BI] [GLP] [LC] [EG] Relatiu o pertanyent al medi que comprèn les aigües marines a continuació de la zona nerítica.

3 adj. [GLP] Relatiu o pertanyent als medis sedimentaris caracteritzats per la manca d’influències continentals i per la presència de fòssils planctònics i nectònics.

pelagrí

m. [LC] [IMI] Primer suro que dona l’alzina surera quan no ha estat mai pelada.

pelaguer

1 m. [BOS] Herba del gènere Stipa, de la família de les gramínies, de fulles sovint plegades o convolutes i d’espiguetes amb una sola flor, amb arestes llargues, disposades en panícula, sovint vistosa quan és madura, que es fa sobretot en llocs secs.

2 [BOS] pelaguer junci SANADELLA.

3 [BOS] pelaguer plomós Pelaguer que fa tofes denses, amb la panícula estreta i les flors terminades en una aresta molt llarga i tota plena de llargs pèls blancs, pròpia dels prats secs de les terres poc o molt continentals (Stipa pennata).

pelaí

m. [LC] [ZOP] LLENGUADO MENUT.

pelaia

f. [LC] [ZOP] PALAIA.

pelalla

[usat generalment en pl.]

f. [LC] PELADURES.

pelar

1 v. tr. [LC] Llevar el pèl (d’alguna superfície). T’has de fer pelar el cap. S’ha fet pelar al zero.

2 1 tr. [LC] Llevar la pell, l’escorça, (a algú o a alguna cosa). El van pelar de viu en viu. Ha caigut i s’ha pelat els genolls. Pelar patates.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Fa un fred que pela.

2 3 intr. pron. [LC] Ens pelàvem de fred.

2 4 tr. [IMI] Llevar el suro (a l’alzina surera) després d’haver-ne tret el pelagrí.

2 5 [IMI] [AGF] pelar suro Pelar l’alzina surera.

3 1 tr. [LC] Prendre o fer perdre (els diners). Em van pelar tots els diners que portava.

3 2 tr. [LC] Deixar (algú) sense diners. No juguis amb aquest parell, que et pelaran.

4 tr. [LC] POP. MATAR².

5 tr. [LC] VULG. pelar-se-la Un home, masturbar-se.

pelargoni

m. [BOS] [AGA] Gerani 1.

pela-roques

m. [ZOO] Ocell de la família dels sítids, d’uns 13 centímetres de llargada, amb el plomatge de color vermell i gris fosc, que s’enfila voleiant per les parets dels penya-segats buscant aranyes i insectes en les escletxes de les roques (Tichodroma muraria).

pelasg -a

1 adj. i m. i f. [HIH] Primitiu habitant de Grècia i les illes orientals del Mediterrani.

2 adj. [LC] PELÀSGIC.

pelàsgic -a

adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als pelasgs.

pelat -ada

1 1 adj. [LC] Mancat de pèl, de vegetació, de coses supèrflues. Una muntanya pelada. Un paisatge pelat.

1 2 [LC] net i pelat V. NET².

2 m. i f. [LC] Pobre, indigent.

3 1 m. [LC] Part d’un cos de la qual ha estat separada la pell o l’escorça.

3 2 m. [LC] Part d’una superfície peluda de la qual ha estat llevat o ha caigut el pèl.

pelatge

m. [LC] [ZOA] Pèl d’un animal.

pèl-blanc -blanca

adj. [LC] Que té el pèl blanc.

pèl-curt -curta

adj. [LC] [AGR] Que té el pèl curt.

peleà -ana

adj. [GL] Que es caracteritza per explosions d’una violència extremada, per l’emissió de laves molt viscoses que formen agulles extrusives i per la formació de núvols roents. Vulcanisme peleà.

pèlec

m. [LC] TOLL.

pelecànids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells pescadors, de l’ordre dels pelecaniformes, molt nedadors i capbussadors, de mida grossa, amb una gran bossa membranosa sota el maxil·lar inferior i la gola, a la qual pertany el pelicà.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

pelecaniformes

1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells aquàtics, de mida grossa, que comprèn sis famílies, tres de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades.

2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.

pelegrí¹

m. [ZOP] Peix condricti de la família dels cetorrínids, que pot atènyer els 10 metres de llargada, amb les fenedures branquials amplíssimes, la boca terminal, les dents rudimentàries i dues aletes pectorals, la primera molt més alta que la segona, de vida pelàgica, que s’alimenta de plàncton (Cetorhinus maximus).

pelegrí² pelegrina

m. i f. [LC] [RE] Persona que fa per devoció un viatge a algun santuari.

pelegrina

f. [LC] [ZOI] PETXINA DE PELEGRÍ.

pelegrinar

v. intr. [LC] PEREGRINAR.

pelegrinatge

m. [LC] [RE] Viatge a un santuari. Anar en pelegrinatge a Lorda.

pelfa

f. [LC] [IT] Teixit de seda, de llana o de moher, semblant al vellut, però d’un pèl més llarg, que augmenta la brillantor del teixit.

pelfar

v. tr. [LC] Guarnir de pelfa.

pelfeta

f. [IT] [LC] Pelfa de pèl molt curt i poc atapeït.

pelfó

m. [LC] [ED] Adorn de passamaneria de seda pelfada.

pelfut -uda

adj. [LC] Que fa pèls com la pelfa.

pelicà

1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels pelecànids, de 140 a 180 centímetres de llargada, de plomatge blanc, bec ample i molt llarg, amb una pell, en el maxil·lar inferior, que forma una bossa on diposita la pesca, rar al nostre litoral (Pelecanus onocrotalus).

2 [LC] [ZOO] pelicà cresp Ocell de la família dels pelecànids, excepcional al nostre litoral (Pelecanus crispus).

pelicans

m. pl. [LC] [BOS] Herba de la família de les ranunculàcies, pubescent, de fulles dividides en segments linears, flors liloses o rosàcies prolongades en un esperó, i fruit en fol·licle, també pubescent, que es fa en erms i prats secs (Delphinium pubescens o Consolida pubescens).

pelicosaures

1 m. pl. [GLP] Ordre de rèptils sinàpsids, alguns amb espines molt desenvolupades per damunt de les vèrtebres que sostenien una àmplia vela dorsal que actuava com a mecanisme de regulació tèrmica, els quals visqueren del carbonífer al permià.

2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.

pelilla

f. [LC] [IMI] Pela molt prima, especialment la que es desprèn dels carracs de suro en arrodonir-los.

pelita

f. [GL] Roca sedimentària detrítica de gra inferior a 1/16 de mil·límetre, com ara el llim o l’argila.

pelític -a

adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la pelita.

pelitre

m. [BOS] PIRETRE.

pelitxó

m. [IQA] En l’adoberia tradicional, pèl curt que encara resta a la flor del cuir un cop treballada.

pell

1 1 f. [MD] [ZOA] Tegument resistent i flexible que recobreix el cos de l’home i dels animals vertebrats, format per l’epidermis i la dermis. Pell fina, delicada, aspra. Pell blanca, rosada, bruna. Malalties de la pell. Se li ha alçat tota la pell: ensenya la carn viva.

1 2 [LC] pell de gallina [o pell anserina] Aspecte de la pell caracteritzat per l’erecció dels fol·licles pilosos a causa d’una impressió de fred, de por, d’emoció, etc.

2 1 f. [LC] entre carn i pell V. CARN.

2 2 [LC] ésser de la pell de Barrabàs Ésser molt entremaliat.

2 3 [LC] no tenir més que la pell i l’os [o no tenir sinó la pell i l’os] Estar molt magre.

2 4 [LC] no voler estar en la pell d’algú No voler estar en les condicions dolentes en què es troba.

2 5 [LC] posar una cosa la pell de gallina a algú Esborronar-lo, esgarrifar-lo.

2 6 [LC] tenir la pell dura No emmalaltir-se fàcilment, no sentir-se dels cops, etc.

2 7 [LC] tenir la pell gruixuda [o tenir la pell dura] No avergonyir-se pels retrets de què hom s’ha fet mereixedor.

3 1 f. [LC] Fet d’ésser viu. Arriscar la pell. Salvar la pell. T’hi va la pell. Ésser algú amic de la seva pell.

3 2 [LC] deixar-hi la pell Morir-hi.

3 3 [LC] fer-se’n la pell Pagar amb la vida.

4 f. [LC] L’home mateix quant a la seva índole. Ja ets una bona pell, tu!

5 1 f. [LC] [IQA] Pell adobada d’un animal, destinada a ésser emprada en guanteria, en confecció, en pellisseria i, com a pell fina, en sabateria.

5 2 f. [IQA] Pell d’animals salvatges que conserva el pèl o la llana naturals de l’animal, la qual és destinada generalment a la fabricació de roba d’abric o, també, a la de catifes i adornaments.

5 3 [IQA] pell anilina Pell que, un cop eliminat el pèl o la llana, ha estat adobada, tenyida i acabada pel costat de la flor, de manera que conservi perfectament visible el dibuix o el gra natural de la mateixa pell.

5 4 [IQA] pell apelfada Pell adobada, que presenta pel costat de la carn una pelfa formada per les mateixes fibres del teixit natural de la pell.

6 1 f. [IT] Tela més o menys semblant a la pell.

6 2 [IT] pell de cotilla Teixit gruixut de cotó, amb lligat de setí, emprat en la confecció de cotilles.

6 3 [IT] pell de seda Setí de seda o radsimir fets en qualitat molt bona.

7 1 f. [LC] Coberta exterior de certes fruites. Una pell de préssec. Menjar-se les prunes amb la pell.

7 2 [AF] mitja pell Enquadernació en què el llom és de pell, les cantoneres, de tela o de pergamí, i els plans, de paper decorat o de tela.

8 f. [IMF] pell d’escat Tros de pell del peix anomenat escat o àngel, que era emprada en fusteria per a polir la fusta, actualment bandejada pel paper de vidre.

pella

f. [HIH] A l’edat mitjana, roba usada.

pelladura

1 f. [LC] [MD] Acció de pellar-se una ferida, una plaga.

2 [LC] [MD] tenir bona pelladura Tenir bona carnadura.

3 [LC] [MD] tenir mala pelladura Tenir mala carnadura.

pel·lagra

f. [MD] [LC] Malaltia deguda a un dèficit de vitamina PP i caracteritzada per trastorns cutanis.

pellaire

m. i f. [IMI] [PR] [IQA] Persona que adoba i ven pells.

pellam

1 m. [LC] [IQA] Quantitat de pells adobades.

2 m. [IQA] Pell sencera d’un animal.

pellanc

m. [LC] Porció d’una cosa plana i flexible. S’ha menjat un pellanc de carn. Dos pellancs de roba, de pell.

pellar

1 v. intr. [LC] [MD] [ZOA] Una ferida, una plaga, etc., posar pell. És una rascada que costa de pellar.

2 intr. pron. [LC] La ferida ja comença a pellar-se.

pellenya

f. [LC] [IMI] Garbell de filferro.

peller pellera

1 m. i f. [IMI] PELLETER, PELLETERA.

2 m. [HIH] Menestral que venia roba vella als encants i feia vestits sense prendre mides.

pelleringa

1 1 f. [LC] Tros que penja, de pell alçada, d’una roba esquinçada, etc.

1 2 f. [LC] [ZOA] [MD] Tros prim de carn en què gairebé tot és pell.

1 3 [LC] estar fet una pelleringa Estar molt magre.

2 f. [ZOA] Descamació laminar o foliàcia.

pelleró

m. [LC] [AGA] PELLÓ.

pellerofa

f. [LC] [AGA] Pellofa 1.

pellerot

m. i f. [LC] [IMI] [PR] PELLISSAIRE.

pèl·let

m. [GL] Partícula carbonàtica, component de certes roques calcàries, arrodonida o ovoide, cilíndrica, de diàmetre entre 0,016 i 0,2 mil·límetres, sense estructura interna i possiblement d’origen fecal.

pelleter pelletera

m. i f. [IQA] [IMI] [PR] Persona que prepara i ven pells d’abric.

pelleteria

1 f. [IMI] [IQA] Art i ofici de pelleter.

2 f. [LC] [IMI] [IQA] Indústria o comerç de pelleter.

3 f. [LC] Conjunt de pells que prepara o ven el pelleter.

pel·letierina

f. [LC] [QU] Alcaloide que ocorre a l’escorça del magraner.

pellicar

v. tr. [LC] PELLUCAR.

pel·lícula

1 f. [LC] [MD] Pell o membrana molt prima.

2 1 f. [LC] [IQ] [JE] Cinta de material plàstic transparent que fa de suport a una emulsió fotosensible que permet la impressió d’imatges fotogràfiques o cinematogràfiques. Una pel·lícula verge. Compra un rodet de pel·lícula per a la càmera de fotografiar.

2 2 f. [JE] [LC] Obra cinematogràfica. Una pel·lícula molt ben realitzada. Una pel·lícula de l’Oest. Una pel·lícula de por.

2 3 [LC] fer una pel·lícula Projectar-la. Anem al cinema: fan una bona pel·lícula.

pel·licular

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la pel·lícula.

pellingot

1 m. [LC] PARRAC.

2 [LC] anar fet un pellingot Anar brut i malforjat.

pellissa

f. [LC] [ED] Peça de vestir feta o folrada de pell.

pellissaire

m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que va per les cases comprant pells de conill, d’anyell, etc.

pellisser pellissera

1 m. i f. [IMI] [PR] [IQA] PELLAIRE.

2 m. [HIH] [IMI] Menestral que manufacturava i venia pells de luxe.

pellisseria

1 f. [IQA] Ofici de pellisser.

2 f. [LC] [IMI] [IQA] Indústria o comerç de pellisser.

pèl-llarg -llarga

adj. [LC] [AGR] Que té el pèl llarg.

pelló

m. [LC] [AGA] Clofolla de nou, d’ametlla, de castanya.

pellobrir-se

[quant a la flexió, com obrir]

v. intr. pron. [LC] [AGA] La fruita, obrir-se de la pell.

pellofa

1 f. [LC] [AGA] Pell d’una fruita o d’un llegum.

2 1 f. [NU] Moneda local civil, incusa o bracteada, dels segles XIII-XVI.

2 2 f. [NU] Moneda interior eclesiàstica que s’emprà durant els segles XIV-XIX per a pagar determinats serveis, que després era canviada en numerari de curs general.

pellpartir-se

v. intr. pron. [LC] PELLOBRIR-SE.

pellroja

m. i f. [LC] Indígena de l’Amèrica del Nord.

pelltrencar-se

v. intr. pron. [LC] [MD] Sortir clivelles a la pell.

pellucalles

f. pl. [LC] Deixes de menjar que es donen a pellucar al bestiar.

pellucar

v. tr. [LC] Prendre (un menjar) a miques, en petites quantitats. Els coloms li pellucaven dels dits les molles de pa.

pellut -uda

adj. [LC] Que té molta pell.

pelmatozous

1 m. pl. [GLP] [ZOI] Grup d’animals equinoderms format bàsicament pels grups sèssils.

2 m. [GLP] [ZOI] Individu d’aquest grup.

pelobàtids

1 m. pl. [ZOR] Família d’amfibis anurs poc evolucionats, de pell llisa i amb un esperó a les extremitats posteriors, que inclou el gripau d’esperons.

2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.

pelodítids

1 m. pl. [ZOR] Família d’amfibis anurs de mida petita i esvelts, amb la pupil·la vertical i presència, en els mascles, d’excrescències còrnies en les potes anteriors i en el ventre durant l’aparellament, que inclou la granoteta de punts.

2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.

peloia

f. [LC] Pela¹2. Peloies de patata.

peloide

m. [GLG] Al·loquímic format per carbonat microcristal·lí de mida inferior a 0,5 mil·límetres.

pèlon

f. [EG] Comunitat bioaquàtica formada per organismes errants i corpulents que habiten entre el material fi o fangós del fons.

peloponesi -èsia

1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Peloponès.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Peloponès o als seus habitants.

pelòria

f. [BO] Anomalia d’una flor normalment zigomorfa que esdevé actinomorfa.

pelós -osa

1 adj. [LC] Que té pèl.

2 1 f. [BOB] LLETRAGA PELUDA.

2 2 f. [BOS] Herba de la família de les gramínies, de tija i fulles glabres i d’inflorescència en panícula densa, lobulada, blanquinosa, tota ella pilosa i eriçada de curtes arestes, que es fa en llocs herbosos poc secs, sobretot a les terres mediterrànies (Polypogon monospeliensis).

pelosella

f. [LC] [BOS] Herba de la família de les compostes, de fulles en roseta basal, oblongues, tomentoses i blanques al revers, i capítols grocs, que es fa en herbeis secs (Hieracium pilosella).

pèl-ras -rasa

adj. [LC] [IT] ARRASAT. Portava un abric pèl-ras.

pèl-roig -roja

adj. [LC] Que té el pèl o els cabells rojos.

peltat -ada

adj. [BO] En forma de disc fixat pel centre, com la fulla que té el pecíol inserit al centre del limbe. Fulla peltada. Tal·lus peltat.

peltinervi -èrvia

adj. [LC] PELTAT.

peltre

m. [ML] Aliatge de zinc, plom i estany.

peluix

1 m. [LC] [IT] Vellut de llana o de seda amb pèl tallat de llargària regular.

2 m. [IT] PELFA.

pelura

f. [LC] [IMI] PELILLA.

pelussa

1 f. [LC] Borrissol que cau de la roba.

2 f. [LC] Pèl suau i curt d’algunes fruites i plantes.

pelussera

f. [LC] Pèl, cabell, llarg i embullat o mal pentinat.

pelut -uda

1 1 adj. [LC] Que té molt de pèl.

1 2 adj. [LC] Ple de dificultats, difícil de resoldre. Una situació peluda. Un assumpte pelut.

2 m. [LC] Estora o catifa d’espart amb pèl.

3 1 m. [LC] [ZOP] Llenguado 1.

3 2 [ZOP] pelut d’escata Escatós 3.

3 3 [ZOP] pelut sense escata VIRET.

4 1 f. [ZOP] Peix de diferents espècies del gènere Arnoglossus, de la família dels bòtids, de mida petita, cos allargat i pell poc pigmentada, revestida d’escates força caduques.

4 2 f. [ZOP] Palaia 1.

4 3 f. [ZOP] LLENGUADO D’ARENA.

4 4 [ZOP] peluda d’alga LLENGUADO DE FONERA.

5 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les compostes, de fulles en roseta basal, oblongues, dentades o pinnatífides, gruixudes i proveïdes de setes rígides, i capítols grocs, ligulats, que es fa a les pastures i en llocs un xic humits, comestible quan és tendra (Hypochoeris radicata).

6 f. [BOB] LLETRAGA PELUDA.

pelutxo

m. [LC] [BOB] BOLET CARNER.

pelvià -ana

adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la pelvis. Cavitat pelviana.

pelvímetre

m. [MD] Aparell per a mesurar les dimensions de la pelvis.

pelvimetria

f. [MD] Mesura dels diàmetres de la pelvis.

pelvis

1 f. [LC] [ZOA] [MD] Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pel sacre i els dos ossos coxals.

2 [ZOA] [MD] pelvis del ronyó Cavitat en forma d’embut que hi ha a cada ronyó i és el començament de l’urèter.

pèmfig

m. [MD] Malaltia de la pell caracteritzada per flictenes o vesícules que deixen taques pigmentàries. Pèmfig agut o dels carnissers. Pèmfig vulgar.

pemfigoide

adj. [MD] Semblant al pèmfig.

pena¹

1 1 f. [AD] [DR] [RE] Càstig que el jutge o el tribunal imposa per sentència a qui ha comès un delicte o una falta. El tribunal el jutjà mereixedor de pena. Infligir, aplicar, una pena. Alleujar, mitigar, una pena. Condonar una pena. Pena aflictiva, infamant. Pena corporal, pecuniària. Sota pena de mort o sota pena de la vida.

1 2 f. [LC] [RE] En la religió cristiana, càstig infligit a l’ànima després de la mort pels pecats comesos. Les penes eternes.

1 3 [LC] [RE] [DR] pena capital Pena de mort.

1 4 [LC] [DR] pena corporal [o pena aflictiva] Pena aplicada al cos del delinqüent.

1 5 [LC] [DR] pena disciplinària Pena aplicada per faltes contra la disciplina.

2 1 f. [LC] Dolor, angoixa, morals que provenen de l’ànsia, del temor, de la compassió. Fa pena de veure’l tan abatut. Em fa pena, pobre xicot! És una pena que sigui tan peresós. Això em fa estar en pena.

2 2 [LC] treure algú de pena Alliberar-lo d’una inquietud, una preocupació, etc.

3 1 f. [LC] Esforç que costa. Doneu-vos pena, treballeu. Amb penes i treballs. Pren-te la pena de llegir-lo i veuràs com t’agradarà. No val la pena d’anar-hi.

3 2 [LC] sense pena ni glòria loc. adv. Sense haver despertat cap interès. L’estrena d’aquesta pel·lícula ha passat sense pena ni glòria.

4 1 [LC] a males penes loc. adv. A PENES.

4 2 [LC] a penes loc. adv. a) Gairebé no. A penes m’ha mirat.

4 2 [LC] a penes loc. adv. b) Tot seguit que. A penes havíem sortit de casa que es va posar a ploure.

pena²

1 f. [LC] [TRA] Peça superior de l’antena d’una embarcació, que queda a popa.

2 f. [IMI] Part prima, o terminada en una bola o en altra forma, del ferro d’un martell, oposada a la cabota.

pena³

f. [LC] PENYA¹.

penable

adj. [LC] Que pot ésser penat.

penal¹

m. [SP] Pena màxima imposada a un equip de futbol o d’altres jocs de pilota per una falta comesa dins l’àrea de la seva porteria.

penal²

1 adj. [LC] [DR] Que concerneix les penes judiciàries. Dret penal. Procediment penal. Lleis penals.

2 m. [DR] Establiment on les persones que han estat penades compleixen penes superiors a les d’arrest.

penalista

m. i f. [PR] Jurista especialitzat en dret penal.

penalitat

1 f. [DR] Sistema de penes establertes per la llei.

2 f. [LC] Treball o molèstia greu, que provoca una gran aflicció.

penalització

f. [LC] [SP] Acció de penalitzar; l’efecte.

penalitzar

1 v. tr. [LC] Penar 1.

2 v. tr. [SP] Un àrbitre o un jutge, castigar (un esportista o un equip que ha comès una falta) imposant-li un desavantatge.

penar

1 1 v. tr. [LC] Imposar una pena (a algú).

1 2 v. tr. [LC] [DR] La llei, assenyalar una pena (per una falta o un crim).

2 intr. [LC] Patir un dolor, un treball, etc. No el facis penar: digues-li-ho d’una vegada.

penat -ada

adj. [LC] PENÓS.

penats

1 m. pl. [AN] Divinitats protectores de la família i de l’Estat entre els antics romans.

2 m. pl. [LC] Lloc nadiu. Tornar als propis penats.

penca

1 1 f. [LC] Tira ampla i gruixuda que es treu d’alguna cosa. Una penca de pebrot. Una penca de cansalada.

1 2 f. [LC] [IMI] Panna llarga i ampla de suro.

1 3 [LC] tenir bones penques Tenir bons palpissos.

1 4 [LC] haver-n’hi una penca Expressió que s’aplica a una persona alta i prima.

1 5 [LC] tenir penques Tenir desvergonyiment.

2 f. [LC] [BO] Tija, pecíol, fulla o branca, amples i carnosos de certes plantes. Una penca de bleda. Una penca d’atzavara.

pencaire

adj. i m. i f. [LC] POP. Que penca. Aquelles dues són un bon parell de pencaires.

pencar

1 v. intr. [LC] POP. Escarrassar-se en una feina, avançar ràpidament en una marxa, etc.

2 v. intr. [LC] POP. Treballar 1 1. Et toca pencar, aquest dissabte?

pencut -uda

adj. [LC] Que té penques.

pendeló

m. [AQ] Biga vertical que baixa de la serrera al tirant d’una encavallada.

pendeloc

m. [AQ] PENDELÓ.

pendent

1 adj. [LC] Que està per resoldre’s.

2 1 adj. [LC] Que no segueix el pla horitzontal. Quins carrers tan pendents!

2 2 m. [LC] Terreny pendent. Va caure rodolant pel pendent i es va trencar una cama. Pujava fatigosament pel pendent.

3 1 m. [GG] Inclinació de la superfície d’un relleu: vessant, talús, aiguafons, etc.

3 2 [GL] [OP] pendent d’enterrossament Pendent del dipòsit de materials sòlids darrere d’un dic.

3 3 [GL] [OP] pendent de compensació Pendent d’equilibri dels arrossegalls d’un torrent.

4 1 m. [AQ] Inclinació que tenen els plans de les teulades per tal de facilitar el desguàs.

4 2 m. [AQ] Pla inclinat d’una teulada. Una teulada de dos pendents.

5 1 m. [GL] Línia o superfície que fa angle amb l’horitzontal.

5 2 m. [OP] Tangent trigonomètrica de l’angle d’inclinació d’una carretera respecte al pla horitzontal.

5 3 m. [OP] Quocient que resulta de dividir, en un curs d’aigua, la diferència de nivell que hi ha entre dos punts per la distància que els separa.

pendís

[pl. -issos]

m. [LC] Pendent 2 2. Les cabres trescaven pendís amunt.

pendó

1 1 m. [LC] [HIG] PENÓ.

1 2 m. [LC] [HIG] Estendard 2 1.

2 1 m. [LC] POP. Persona malforjada.

2 2 m. [LC] POP. Persona de conducta dissoluta.

pèndol

1 m. [LC] [FIF] Cos suspès d’un punt fix de manera que pot oscil·lar sota l’acció combinada de la gravetat i de la inèrcia. El pèndol d’un rellotge. Les lleis del pèndol.

2 [LC] [DE] [SP] pèndol balístic Pèndol usat per a determinar la velocitat inicial d’un projectil.

3 [FIF] pèndol de torsió Sistema constituït per un sòlid que oscil·la a l’entorn del seu eix a causa de la torsió del fil de què està suspès.

4 [FIF] pèndol elèctric Electroscopi constituït per una petita bola de suro o de saüc, suspesa amb un fil de seda.

5 [LC] [FIF] pèndol simple Pèndol purament teòric en què el cos suspès és un punt material, el fil és inextensible i ingràvid i l’oscil·lació es produeix sense fricció.

pèndola

f. [LC] [IMI] Pèndol d’un rellotge.

pendolada

f. [IMI] Oscil·lació de la pèndola.

pendolar

v. intr. [SP] Travessar una llosa fent una maniobra alpinística de balanceig amb l’ajut d’una corda fixada a un pitó.

pendonista

m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona que porta un pendó en una processó.

pèndul -a

adj. [LC] Que penja.

pendular¹

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al pèndol. Moviment pendular.

pendular²

v. intr. [LC] PENDOLAR.

penedesenc -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Penedès.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Penedès o als seus habitants.

penediment

m. [LC] Acció de penedir-se; l’efecte.

penedir-se

v. intr. pron. [LC] A algú, saber-li greu d’haver fet o deixat de fer alguna cosa. Es penedí de totes les paraules que havia dit. Ara em penedeixo d’haver renyit amb ell. M’he penedit moltes vegades de no haver-ho fet. D’això que ara fas, te n’has de penedir algun dia.

penegal

m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels escorpènids, de cos rabassut, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color vermellós amb 5 o 6 bandes verticals més fosques i amb el cap cuirassat amb nombroses punxes (Helicolenus dactylopterus).

penell

m. [LC] [AQ] [ME] Aparell per a assenyalar la direcció del vent, que consta generalment d’una sageta capaç de girar per l’acció del vent al voltant d’un eix vertical.

penelló

m. [LC] [MD] Inflor de la pell causada pel fred, principalment a les mans, els peus i les orelles, acompanyada d’ardència i de picor i, a vegades, d’ulceració.

peneplà

m. [GL] Superfície de gran extensió, generalment erosiva, amb alguns desnivells molt febles, de vegades recoberta per sòls i sediments.

peneplana

f. [GL] PENEPLÀ.

penetrabilitat

f. [LC] Qualitat de penetrable.

penetrable

adj. [LC] Que pot ésser penetrat.

penetració

1 1 f. [LC] Acció de penetrar.

1 2 f. [LC] Facultat d’anar fins al fons de les coses. Ha demostrat una gran penetració en el seu informe.

2 f. [BI] Freqüència amb què un gen dominant o un genotip homozigot recessiu es manifesta en el fenotip dels seus portadors.

penetrador -a

adj. [LC] Que penetra.

penetral

m. [LC] [AQ] L’apartament més interior d’una casa, d’un temple, etc.

penetrament

m. [LC] Penetració 1 1.

penetrant

1 adj. [LC] Que penetra, que es fica endins. Ferida penetrant.

2 adj. [LC] PER EXT. Un fred penetrant. Una mirada penetrant. Una olor penetrant. Una intel·ligència penetrant.

penetrar

1 1 v. tr. [LC] Entrar (en una cosa), fer-hi via endins. La humitat ha penetrat la paret. La llum penetra la tenebra.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Una gran pietat penetrà la seva ànima. Penetrar una qüestió difícil, misteriosa.

2 1 intr. [LC] Entrar 1 1. Una sala on no penetra mai la llum. Vam penetrar a la cova.

2 2 intr. [LC] PER EXT. Les teves paraules li penetren fins al cor.

penetratiu -iva

adj. [LC] Que té la propietat de penetrar.

penetròmetre

m. [AQ] [OP] Aparell per a mesurar la duresa d’un producte bituminós.

pengim-penjam

1 adv. [LC] Deixant-se anar indolentment a un costat i a l’altre, sense cap gràcia.

2 m. i f. [LC] Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera. Ser un pengim-penjam.

penià -ana

adj. [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent al penis.

penible

adj. [LC] Que causa pena. Un espectacle penible. Una separació penible.

peniblement

adv. [LC] D’una manera penible.

penic

1 m. [LC] [ECT] Moneda anglesa que abans del pas a la notació decimal equivalia a una dotzena part del xíling i actualment equival al centè d’una lliura esterlina.

2 m. [ECT] Moneda d’un penic.

penicil·li

m. [BOB] Floridura del gènere Penicillium, de l’ordre de les eurocials, amb els conidis disposats formant pinzellets.

penicil·lina

f. [MD] [QU] Substància obtinguda dels cultius d’alguns fongs del gènere Penicillium, activa contra molts bacteris.

península

f. [LC] [GL] [GG] Porció de terra envoltada en gran part d’aigua, unida per un istme a l’extensió major de terra de què forma part. La península Ibèrica.

peninsular

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una península.

2 adj. [LC] Natural d’una península, especialment de la península Ibèrica.

penis

1 m. [ZOA] [LC] [MD] Òrgan masculí erèctil que serveix per a la còpula, i en els mamífers per a la micció, situat davant la símfisi del pubis.

2 m. [ZOA] En els artròpodes, part final de l’aparell reproductor masculí, on desemboca el canal ejaculador.

penitència

1 1 f. [LC] [RE] Penediment d’haver pecat.

1 2 f. [LC] [RE] Sagrament d’algunes confessions cristianes per mitjà del qual són perdonats els pecats al pecador penedit que els confessa amb el propòsit d’esmena. El sagrament de la penitència.

2 1 f. [LC] [RE] Expiació del pecat.

2 2 f. [LC] [RE] Pena que el confessor imposa al penitent com a expiació dels pecats confessats. Donar tal penitència. Dir cinc parenostres per penitència. Complir la penitència. Qui ha fet el pecat, que faci la penitència.

2 3 f. [HIH] Càstig públic que imposava el tribunal de la Inquisició a alguns reus.

penitencial

adj. [LC] [RE] Relatiu a la penitència. Obres penitencials.

penitenciar

v. tr. [LC] Imposar penitència (a algú).

penitenciari -ària

1 1 adj. [LC] [DR] Relatiu a l’expiació de la pena de qui és condemnat per la justícia. Treball penitenciari. Jutge penitenciari.

1 2 m. [DR] Establiment penitenciari.

2 m. [LC] [RE] PENITENCIER.

penitencier

1 m. [LC] [RE] Prevere que té l’obligació de confessar en una església determinada.

2 [LC] [RE] penitencier major Cardenal que és el cap de la sacra penitencieria.

penitencieria

f. [LC] [RE] Tribunal eclesiàstic de Roma que concedeix absolucions, commutacions, dispenses, etc.

penitent

1 adj. i m. i f. [LC] [RE] Que es penedeix d’haver pecat. Un pecador penitent.

2 1 m. i f. [LC] Persona que confessa els seus pecats, en fa expiació, fa vida devota amb exercicis de mortificació.

2 2 m. i f. [LC] Persona que va a les processons vestit de túnica en senyal de penitència.

penjada

f. [LC] Acció de penjar; l’efecte.

penjadís -issa

adj. [LC] Que pot ésser penjat.

penjadissa

f. [LC] Penjada múltiple.

penjador

m. [LC] [ED] Croc, clau, instrument, que serveix per a penjar-hi alguna cosa.

penjall

m. [LC] [MD] Tros de teixit, especialment cutani, que penja durant una operació quirúrgica o a causa d’un traumatisme.

penjament

1 m. [LC] Acció de penjar.

2 1 m. [LC] Cosa que es penja o imputa a algú.

2 2 [LC] dir penjaments d’algú Malparlar d’algú.

penjant

1 adj. [LC] Que penja.

2 m. [LC] Pendent molt pronunciat d’una roca, d’un roquisser submarí.

3 m. [HIG] En heràld., peça de les diverses que pengen del fil d’un lambel.

penjar

1 1 v. tr. [LC] Fer aguantar (alguna cosa) per la seva part superior sense res que la sostingui per sota. Encara no han penjat les cortines del menjador. Pengen les llonganisses amb claus a les bigues. Penjar domassos als balcons. Penjar un mirall a la paret.

1 2 [RE] penjar els hàbits Abandonar la vida religiosa.

1 3 [LC] penjar la llufa a algú Fer-ne alguna a algú, abusant de la seva confiança, sense que se n’adoni.

1 4 [LC] penjar les barres al sostre Morir-se de fam.

2 1 intr. pron. [LC] Deixar caure el cos agafant-se a un lloc, sense res que el sostingui per sota. S’ha penjat amb una mà a la branca.

2 2 [LC] penjar-se a les orelles d’algú Fer-li oir amb insistència una demanda o una queixa.

2 3 [LC] penjar-se al coll d’algú Abraçar-lo.

2 4 [LC] penjar-se en algú No separar-se’n.

3 1 tr. [LC] Fer morir (algú) per estrangulació penjant-lo amb una corda passada al voltant del coll. Antigament penjaven els criminals en aquesta plaça.

3 2 intr. pron. [LC] Se suïcidà penjant-se.

4 tr. [LC] Col·locar o fer aguantar (alguna cosa) en un lloc alt, inaccessible. D’un xut han penjat la pilota a la teulada.

5 tr. [LC] Imputar 1. Totes les malifetes que es cometen les pengen al pastor.

6 1 intr. [LC] Alguna cosa, estar aguantada per la seva part superior sense res que la sostingui per sota. Fruits que pengen de l’arbre.

6 2 intr. [LC] Una peça de roba que penja, arribar més avall en un punt que en un altre. Les faldilles li pengen d’un costat.

7 1 intr. [LC] Estar en suspens. En la reunió hem decidit moltes coses, però alguns assumptes encara pengen.

7 2 tr. [LC] POP. Suspendre (algú) en els exàmens. M’han penjat de química.

8 1 intr. [IMF] Les portes, les finestres, els prestatges, els travessers, les bigues, cedir cap avall per efecte del seu propi pes més el pes que suporten.

8 2 tr. [IMF] Col·locar (una porta o una finestra) fent que els eixos de les pales de les fixes o dels perns fixats al bastiment s’introdueixin en els forats de les pales que van fixades a la fulla de la porta o de la finestra.

9 tr. [IN] En inform., transferir (fitxers) d’un client a un servidor.

penjarella

f. [LC] Cosa que penja.

penja-robes

m. [LC] [ED] Penjador o conjunt de penjadors per a penjar-hi peces de roba.

penjaroll

m. [LC] PENJOLL.

penjarolla

f. [LC] PENJARELLA.

penja-sargantanes

m. [LC] [ZOO] Xoriguer 1 1.

penjolar-se

v. intr. pron. [LC] REPENJAR-SE.

penjoll

1 m. [LC] [BO] Grup de fruits o de flors que pengen plegats i formen un pom o un raïm. Un penjoll de cireres.

2 m. [LC] Cosa, especialment joia, que penja.

penna

f. [ZOA] Ploma dels ocells, més grossa que les del cos, situada, juntament amb d’altres, en les extremitats de les ales i al punt d’arrencada de la cua.

pennals

1 f. pl. [BOI] Ordre de diatomees, predominantment d’aigua dolça, de valves allargades i de simetria bilateral.

2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.

pennat -ada

1 adj. [LC] Proveït de plomes.

2 1 adj. [LC] PENNIFORME.

2 2 adj. [LC] Pinnat 1.

3 adj. [HIG] En heràld., que té les aletes d’un esmalt diferent. Una sageta pennada.

penni-

[LC] Forma prefixada del mot ll. penna, ‘ploma’. Ex.: pennifoliat.

penniforme

adj. [LC] Semblant a una ploma d’ocell.

penníger -a

adj. [LC] Pennat 1.

penninervi -èrvia

adj. [BO] PINNATINERVI.

pennsilvanià -ana

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al pennsilvanià.

2 m. [GL] Segon subsistema i subperíode del carbonífer, situat entre el mississipià i el permià, que va de 310 a 290 milions d’anys.

penó

m. [LC] [HIG] Bandera o estendard petit que era usat com a insígnia d’un cavaller, d’una mainada, d’un regiment, etc.

penol

m. [TRA] Extrem de l’antena o de la verga d’una nau.

pènol

m. [LC] [BOS] [AGF] roure pènol V. ROURE.

penombra

1 1 f. [LC] [FIF] Espai parcialment il·luminat que hi ha entre l’ombra perfecta que projecta un cos opac quan és il·luminat i la plena llum.

1 2 [FIA] penombra de la lluna Regió de l’espai que és parcialment privada de la llum del Sol a causa de la interposició de la Lluna.

1 3 [FIA] penombra de la terra Regió de l’espai que és parcialment privada de la llum del Sol a causa de la interposició de la Terra.

2 f. [LC] Mitja claror. Estar a la penombra.

penombrós -osa

adj. [LC] Que està a la penombra, on la claror arriba a mitges.

penoner penonera

m. i f. [LC] Persona que porta el penó.

penós -osa

1 adj. [LC] Ple de penes. Una vida penosa. Un viatge penós.

2 adj. [LC] Que dona molta pena o molt treball. La feina penosa dels miners.

penosament

adv. [LC] Amb pena i treball.

penquer

m. [LC] [BOS] Espigot de l’atzavara.

penques

m. i f. [LC] Persona que té molta barra, moltes penques. El seu germà sempre ha estat un penques: has vist mai que treballés?

pensa

1 f. [LC] Facultat de pensar.

2 1 f. [LC] Exercici de la facultat de pensar.

2 2 [LC] de pensa acordada loc. adv. DELIBERADAMENT.

2 3 [LC] de pura pensa loc. adv. Sense recolzar-se en cap dada, indici, etc., d’esma.

pensada

f. [LC] Allò que acudeix al pensament, idea que ve de fer tal o tal cosa. Ja plou: hem tingut una bona pensada de tornar a casa.

pensadament

adv. [LC] Pensant-hi, havent-ho pensat bé.

pensador -a

adj. i m. i f. [LC] Que pensa, especialment profundament.

pensament

1 1 m. [LC] [FS] [PS] Acció de pensar; l’efecte. La seva ment era incapaç de concebre aquest pensament. No saber expressar bé els seus pensaments. El primer pensament que em va venir va ésser… Fer mals pensaments. Quin és el teu pensament: d’anar-hi o de no anar-hi? Havia fet el pensament de no veure-la més. Canviar de pensament. Endevinar el pensament d’algú. Interrompre el curs dels seus pensaments.

1 2 [LC] en un pensament loc. adv. En un instant brevíssim.

1 3 [LC] ni per pensament loc. adv. Lluny d’ésser realitat.

1 4 [LC] fer un pensament Prendre una decisió. És tan tard que hauríem de fer un pensament.

1 5 [PS] pensament màgic Pensament que hom creu dotat de força per a modificar o canviar la realitat.

2 1 m. [FS] Conjunt d’idees, cos doctrinal, d’una persona, d’una escola, etc. El pensament de Plató.

2 2 [FS] lliure pensament Manera de pensar pròpia d’un lliurepensador.

3 m. [LC] Quantitat petitíssima. Un pensament de sal.

4 m. [LC] Facultat de pensar. Això no cap en el meu pensament. Llibertat de pensament.

5 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta herbàcia del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior.

5 2 m. [BOS] Pensament de fulles oblongues o ovades amb estípules grosses i dividides i flors isolades, grosses i de colors diversos, amb predomini del violeta i el groc, obtingut segurament per hibridació i cultivat en jardins (Viola × Wittrockiana).

5 3 [LC] [BOS] pensament de camp Pensament semblant al de jardí, però amb les flors força petites, de colors groc, blanc o violaci, propi sobretot dels camps de cereals (Viola tricolor ssp. arvensis).

5 4 [LC] [BOS] pensament del Montseny Pensament de fulles crenades i flors de color blau violaci fosc, freqüent al Montseny (Viola bubanii).

pensamentera

f. [LC] [BOS] [AGA] Pensament 5.

pensant

adj. [LC] Que pensa.

pensar

1 1 v. intr. [LC] [FS] Exercir la facultat de concebre, de jutjar, d’inferir. És un home que pensa molt bé. La llibertat de pensar.

1 2 v. intr. [LC] [FS] Posseir aquesta facultat. Penso, ergo existeixo.

2 1 intr. [LC] pensar en alguna cosa, en alguna persona, a fer alguna cosa Tenir-la o tenir-ho present a l’esperit, no oblidar-la o no oblidar-ho. En qui penses? En què penses? Mai no penses en mi. Ja has pensat en les claus? No les has pas deixades a casa? No he pensat a fer-ho. No he pensat a dir-li-ho: se me n’ha anat de la memòria.

2 2 [LC] ni pensar-hi! Expressió per a negar enèrgicament una cosa.

2 3 [LC] no pensar en demà No ésser previsor.

2 4 intr. pron. [LC] pensar-s’hi No llançar-se a fer una cosa irreflexivament.

3 1 tr. [LC] Concebre, judicar, (alguna cosa). Jo et diré el que ells pensen. No diu mai el que pensa. Què penses?

3 2 tr. [LC] Tenir el propòsit (de fer alguna cosa). Nosaltres pensem sortir a les sis. Què penses fer?

4 tr. pron. [LC] Ésser de l’opinió, tenir com a cert. Qui et penses que és? Jo em penso que és boig.

5 tr. [LC] Veure’s en imminent perill (d’una cosa). La patacada ha estat tan forta que he pensat trencar-me una cama.

pensarós -osa

adj. [LC] PENSATIU.

pensatiu -iva

adj. [LC] Ple de pensaments. Feia dies que estava pensatiu.

pensió

1 f. [LC] [DR] [ECT] Allò que l’Estat, una corporació oficial, una empresa, paga regularment, en consideració a serveis passats, a algú retirat del servei, a la seva família després de la mort d’aquell, etc. Pensió de viduïtat. Pensió d’invalidesa.

2 1 f. [LC] Allò que hom paga a algú que li dona allotjament i menjar.

2 2 f. [LC] Allò que hom paga en un col·legi per l’allotjament, el menjar i la instrucció d’un alumne.

2 3 [PE] [LC] mitja pensió Situació dels alumnes que reben a l’escola el dinar a més de l’ensenyament.

3 f. [LC] [DR] Quantitat que per conveni o sentència té dret a rebre un dels cònjuges en determinats casos de separació o de divorci.

4 1 f. [LC] [HO] Establiment públic on es dona, pagant, allotjament i menjar per un període de temps més o menys llarg.

4 2 [LC] [HO] pensió completa Tarifa hotelera que comprèn l’habitació i tots els àpats del dia.

4 3 [HO] [LC] mitja pensió Tarifa hotelera que comprèn l’habitació, l’esmorzar i només un dels dos àpats.

5 f. [LC] [PE] Auxili pecuniari que es dona per estimular, ampliar, etc., estudis, coneixements científics, artístics, literaris.

pensionar

v. tr. [LC] [ECT] Concedir una pensió (a una persona, a una institució). El van pensionar perquè anés dos anys a estudiar música a París.

pensionari pensionària

m. i f. [LC] [ECT] Persona que paga una pensió.

pensionat pensionada

1 m. i f. [LC] [ECT] Persona que cobra una pensió.

2 m. [LC] INTERNAT.

pensionista

1 m. i f. [LC] [PE] Persona que està a pensió en un col·legi.

2 m. i f. [ECT] Persona que té dret a cobrar o que cobra una pensió.

pensiu -iva

adj. [LC] PENSÍVOL.

pensívol -a

adj. [LC] Absort en un pensament, en els seus pensaments.

pent-

[LC] V. PENTA-.

pentà

m. [QU] Alcà de fórmula C₅H₁₂ que es troba en les fraccions més lleugeres del petroli.

penta- [o pent-]

[LC] Forma prefixada que significa ‘cinc’. Ex.: pentadodecaedre, pentarca.

pentacord

m. [MU] Fragment de cinc tons de l’escala musical.

pentadàctil -a

adj. [ZOA] Que té cinc dits a la mà o al peu.

pentadecàgon

m. [MT] Polígon de quinze angles i quinze costats.

pentadodecaedre [o pentadodecàedre]

m. [GL] [MT] DODECAEDRE PENTAGONAL.

pentaedre [o pentàedre]

m. [MT] [LC] Poliedre de cinc cares.

pentaeritritol

m. [QU] Alcohol tetrahidroxílic saturat, de fórmula empírica C₅H₁₂O₄, l’èster tetranítric del qual és emprat en el tractament de l’angina de pit.

pentàgon

m. [MT] Polígon de cinc angles i de cinc costats.

pentagonal

1 adj. [MT] Que té cinc angles.

2 adj. [MT] Relatiu o pertanyent al pentàgon.

3 adj. [MT] Que té per base un pentàgon.

pentagrama

m. [MU] [LC] Conjunt de les cinc ratlles paral·leles i equidistants sobre les quals s’escriu la música.

pentalfa

f. [HIG] Moble heràldic en forma d’estrella pentagonal buida formada per un filet sense solució de continuïtat.

pentàmer -a

adj. [LC] Que consta de cinc parts.

pentàmetre

1 m. [FLL] En mètrica grega i llatina, vers format per la repetició de la primera part d’un hexàmetre fins a la cesura penthemímera, usat en combinació amb un hexàmetre en el dístic elegíac.

2 m. [FLL] En mètrica moderna, vers de cinc accents tònics que recauen en cinc síl·labes, cada una de les quals va seguida d’una o dues síl·labes àtones.

pentanol

m. [QU] Alcohol amílic isòmer, de fórmula C₅H₁₁OH, derivat del n-pentà.

pentasíl·lab -a

1 1 adj. [FL] [LC] [FLL] De cinc síl·labes.

1 2 m. [FL] [LC] [FLL] Mot de cinc síl·labes.

2 m. [FLL] [LC] [FL] Vers de cinc síl·labes mètriques.

pentasil·làbic -a

adj. [LC] [FLL] [FL] Pentasíl·lab 1 1.

pentastòmids

1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals metazous intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids, amb el cos cobert d’una cutícula que es muda periòdicament.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

pentatleta

m. i f. [SP] Atleta que competeix en les proves de pentatló.

pentatló

1 m. [SP] A l’antiga Grècia, conjunt de cinc proves disputades per un mateix atleta.

2 m. [SP] Prova combinada d’atletisme que comprèn cinc proves que es disputen en un sol dia.

pentatònic -a

adj. [MU] De cinc tons. Escala pentatònica. Melodia pentatònica.

pentè

m. [QU] Alquè isòmer de fórmula C₅H₁₀.

pentecosta

1 f. [LC] [RE] [AN] Festa jueva, d’origen agrícola, en què se celebra, cinquanta dies després del segon dia de la festa de Pasqua, que Déu donà la Llei al seu poble en el Sinaí.

2 f. [LC] [RE] Festa cristiana en què se celebra, el cinquantè dia comptant des del Diumenge de Pasqua, la vinguda de l’Esperit Sant als apòstols.

pentenill

1 m. [LC] ANT. Pubis 2.

2 m. [LC] Pèl que cobreix el pubis.

penthemímera

adj. [FLL] cesura penthemímera V. CESURA.

pentinador¹

m. [LC] [ED] Cos de tela lleugera amb què hom es cobreix les espatlles quan es pentina.

pentinador² -a

1 1 adj. [LC] [ED] Que pentina.

1 2 f. [LC] [IMI] [PR] Dona que té per ofici pentinar.

2 f. [LC] Màquina en què és efectuat el pentinat de fibres tèxtils.

pentinar

1 1 v. tr. [LC] [IT] Desembullar, netejar, agençar, etc., (el cabell, la llana, un manyoc de fibres) passant una pinta o una pentinadora. Cabells difícils de pentinar. Pentinar llana.

1 2 v. tr. [LC] Desembullar i agençar els cabells (d’algú). Encara no he pentinat el nen. Cada dia em pentino en llevar-me. Pentinar-se amb els dits.

2 tr. [LC] Donar una bona repulsa (a algú). Ja el pentinaré jo, aquell!

3 tr. [LC] [DE] Sotmetre (una zona) a una inspecció exhaustiva buscant algú o alguna cosa que s’hi amaga. La policia va pentinar el barri infructuosament.

pentinat

1 m. [LC] Agençament dels cabells. Prova de fer-te un altre pentinat.

2 m. [IT] Operació de pentinar.

pentinella

1 f. [LC] [BOB] Bolet del gènere Amanita, subgènere Amanitopsis, de l’ordre de les agaricals, amb volva, sense anell i amb el marge del barret pectinat.

2 [LC] [BOB] pentinella mediterrània Pentinella comestible, robusta i carnosa, freqüent a terra baixa (Amanita mairei).

3 [LC] [BOB] pentinella vera Pentinella comestible, de cama esvelta i carn més aviat prima, que creix als boscos de planifolis (Amanita vaginata).

pentlandita

f. [GLM] Mineral, sulfur de ferro i níquel, de fórmula (Fe,Ni)₉S₈, que cristal·litza en el sistema cúbic i és la principal mena de níquel.

pèntode

m. [EL] Tub electrònic proveït de cinc elèctrodes: un ànode, un càtode i tres reixes, una de control i dues d’auxiliars.

péntol

1 m. [LC] Tros d’una cosa que penja.

2 m. [LC] Tros d’una cosa esqueixada que es té enlaire.

3 m. [LC] PARRAC.

pentosa

f. [BI] Monosacàrid la molècula del qual conté cinc àtoms de carboni.

pentosan

m. [QU] Polímer d’una pentosa.

penúltim -a

adj. [LC] En una sèrie, terme que fa dos començant per l’últim o el darrer. La penúltima síl·laba del mot neboda, que és la síl·laba bo.

penúria

f. [LC] Extrema escassetat.

peny

m. [LC] Penyal 1.

penya¹

f. [LC] [GG] Massa pètria de gran volum que queda al descobert.

penya²

1 f. [LC] Grup de concurrents a un club, un cafè, etc., que solen reunir-se a certes hores, al volt d’una taula, per conversar i tractar de llurs afers.

2 f. [LC] POP. Grup d’amics.

penyal

1 1 m. [LC] Penya aïllada.

1 2 m. [LC] Penya gran i elevada. El penyal d’Ifac.

2 m. [MD] Porció de l’os temporal, de forma de piràmide de quatre cares, a l’interior de la qual hi ha l’orella interna.

penyalar

m. [LC] Lloc ple de penyals.

penyaler penyalera

m. i f. [LC] [PR] Persona ensinistrada a enfilar-se per les penyes.

penyalós -osa

adj. [LC] Cobert de penyals. El coster d’un puig penyalós.

penya-segat

1 m. [LC] [GL] Espadat rocós en la línia de contacte entre terra i mar. Els penya-segats de la Costa Brava.

2 m. [GL] CINGLE.

penyater

m. [LC] PRECIPICI.

penyatera

f. [LC] Lloc ple de penyes.

penyora

1 1 f. [LC] [DR] Cosa que es posa en mans d’algú com a garantia del pagament d’un deute, del compliment d’una obligació. Li vaig deixar molts diners, i ell em donà de penyora un rellotge d’or.

1 2 f. [LC] PER EXT. T’he donat la meva paraula: vols una altra penyora?

2 f. [DR] penyora de drets Penyora que ha de recaure sobre drets que tinguin caràcter mobiliari, que estiguin dins el comerç i que es puguin posseir.

penyorament

m. [LC] [DR] MULTA.

penyorar

1 v. tr. [LC] EMPENYORAR.

2 tr. [LC] Castigar amb pena pecuniària. Han penyorat els pastors perquè pasturaven fora del terme.

peó

1 1 m. [LC] Persona que va a peu.

1 2 m. [LC] [DE] [PR] Peoner 1.

2 1 m. [LC] [JE] Peça del joc d’escacs, en nombre de vuit per a cada jugador, que només pot moure’s al llarg d’una columna i avançant sempre, cada cop una sola casa, però que mata diagonalment.

2 2 m. [LC] [JE] Peça d’un joc de dames.

3 1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que treballa en una feina que no requereix saber un ofici.

3 2 [LC] [OP] [PR] peó de camins Obrer que treballa en el manteniment i la reparació de les vies fèrries, de les carreteres i de les instal·lacions annexes.

3 3 m. i f. [IMI] [AQ] [PR] MANOBRE.

peonada

f. [LC] Conjunt de peons.

peonalla

f. [LC] [DE] Conjunt de peons o soldats de peu.

peonar

v. intr. [LC] Un ocell, caminar.

peonatge

m. [LC] PEONADA.

peoner

1 m. [LC] [DE] Soldat de peu.

2 m. [LC] [DE] Soldat que va al davant obrint camins.

peònia

1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta del gènere Paeonia, de la família de les peoniàcies, herbàcia o una mica llenyosa, de fulles dividides i flors grosses, blanques o roses, i fruits en fol·licle, que es fa en boscos clars i sovint és cultivada als jardins.

2 [BOS] peònia de muntanya Peònia de fulles compostes d’una manera ternada diverses vegades i amb els folíols lobulats i flors solitàries, grosses i de color rosa purpuri, que es fa sobretot a les clarianes dels boscos clars de la muntanya mediterrània (Paeonia officinalis o P. peregrina).

peoniàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o arbustives, de fulles dividides, regulars, grosses i vistoses, que tenen de cinc a deu pètals i nombrosos estams, i fruit format per dos a cinc fol·licles, pròpia de les terres temperades de l’hemisferi boreal, a la qual pertanyen les peònies.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

pepa

1 adj. i m. i f. [LC] Talòs 1. S’ha casat amb un xicot que és un pepa.

2 f. [LC] Nina de drap.

3 f. [LC] PROSTITUTA.

pepida

f. [LC] [VE] [AGR] Malaltia contagiosa dels ocells que produeix una acumulació de mucositat a la boca que forma un tel escatós a la llengua. Aquesta gallina té la pepida.

pèplum

m. [ED] [LC] Vestidura usada per les dones gregues de l’antiguitat, ampla i solta, que baixava dels muscles fins a la cintura.

pepònide

f. [BO] Fruit carnós, indehiscent, d’una sola cel·la i moltes llavors, com la carabassa i el meló.

pepsina

f. [MD] [BI] Proteasa del suc gàstric que es forma a partir del pepsinogen.

pepsinogen

m. [BI] Proenzim secretat per la mucosa gàstrica que, activat per l’àcid clorhídric, dona lloc a la pepsina.

pèptic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la digestió.

2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la pepsina.

pèptid

m. [BI] Polímer format per poques unitats d’aminoàcids units mitjançant enllaços peptídics.

peptídic -a

adj. [BI] Relatiu o pertanyent als pèptids.

peptització

f. [QU] Procés que consisteix en la redispersió de substàncies recentment precipitades, per tal de formar col·loides.

peptitzar

v. tr. [QU] Redispersar (un precipitat no envellit) per tal de transformar-lo en un col·loide.

peptona

1 f. [BI] Component dels medis de cultiu artificials per a bacteris.

2 f. [BI] OBS. Mescla de polipèptids resultant de la hidròlisi de proteïnes amb pepsina.

peptonat

m. [QU] Mescla de sals d’argent, de peptona i d’albúmina emprada com a antisèptic.

pequinès -esa

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Pequín.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Pequín o als seus habitants.

2 1 m. [ZOM] Gos d’una raça d’origen xinès, petit i amb el musell curt, ample i arrugat, les orelles caigudes i el pèl llarg i abundant.

2 2 adj. [AGR] [LC] Un gos pequinès.

per¹

m. [LC] Cossi per a fer la bugada.

per²

1 prep. [LC] Expressa relacions que denoten:

a) El lloc o allò que serveix de pas, per on es passa. Van sortir per la porta del darrere. Han entrat per la finestra. Anirem a Andorra per Lleida. Anaven per la carretera. Corrien pels carrers. Viatjar per mar, per terra. Han passat pel camí de baix. Passeu per aquí, per allà. No passeu per sobre: passeu per sota. | PER EXT. Passar-li, a algú, una idea pel cap. | La nova es va escampar per la ciutat.

b) L’acord o la relació amb alguna cosa o persona. És alt per l’edat que té. Per mi, ja te’n pots anar.

c) El temps al llarg del qual, durant el qual, s’esdevé alguna cosa. Em vaig absentar per tres setmanes. L’he llogat per un any. Pel gener hi fa més fred que pel desembre. Pel maig, cada dia un raig.

d) La part o les parts d’un indret on és o s’esdevé alguna cosa; al voltant de, pels volts de. Viu per aquest carrer. El trobaràs pel port. Hi havia gent per les finestres. Ho va deixar per damunt la taula. Va tirar la llavor per tot el terme. El cònsol començarà a treballar per Nadal. El terratrèmol va ser pel juny. Degué arribar per Pasqua.

e) Allò que serveix per a produir un efecte, com l’agent, la causa, el motiu, l’instrument, el mitjà o la manera. Ha estat mort pels seus mateixos partidaris. Pompeu fou vençut per Cèsar. La ciutat ha estat presa pels enemics. La bandera portada per un cavaller. La ciutat fou destruïda per un terratrèmol. L’arbre fou abatut pel vent. | Obrar per interès. Fer una cosa per ambició. Pecar per ignorància. Es van trobar per casualitat. No sé per què ho vas demanar. Per què li vols fer mal, a ella, que t’estima tant? | A causa de. Em castiguen: no sé per quines faltes. El castigaren per haver-s’hi trobat. Fer alguna cosa per l’amor de Déu. Fem la festa per tu. | Ha estat valent per necessitat. Fer una cosa per força. Han cedit per por de nosaltres. Ell ha fet això per amistat, per consideració, envers nosaltres. Això és empipador per moltes raons. Fa de president per absència del senyor Costa. | Amb la intenció de. Havíem anat a Girona per veure el nostre pare. Hi enviaré un noi per saber noves de la malalta. S’ha ajagut al sofà per dormir. M’hi vaig acostar per sentir-lo millor. M’esperaven per dir-m’ho. Havia vingut per saludar-la. La nostra anada a Girona per veure el pare. | Agafaré el paraigua per si plou. | Mirant a, en pro de, a favor de. Fem-ho tot per Déu. Morir per la pàtria. Sacrificar-se per algú. Pregar per algú. Treballar per la pau. Jo m’interesso per ella. Estem per ell i no per tu. El poble va votar per la república. | Mitjançant, a través de. Hem parlat per telèfon. Me n’he assabentat pels diaris. | Agafar algú per les mans, pels cabells. El vaig cridar pel seu nom, i no em va respondre. Li ho vaig fer saber pel criat. M’ho han tramès per l’ordinari. | Ho va jurar per la salut del seu pare. | Reproducció per la fotografia. Tracció per l’electricitat. Cal presentar les al·legacions per escrit. Saber-ho per intuïció.

f) Allò en lloc de què, en comptes de què, en bescanvi de què, al preu de què, en nom de què. Tu fes-li preguntes, i jo et contestaré per ell. Noi, perdona: t’havia pres pel teu germà. Em va donar dos verdums per una cadernera. T’han donat garsa per perdiu. L’entrenador va fer jugar un defensa per un davanter. Per deu que en demanàvem, se’ns en van presentar més de cent. Per un que n’agambem, se’ns en moren quatre. Boig per boig, m’estimo més en Pau que en Pere. Traduir mot per mot. Fa tres anys, dia per dia, que la vaig conèixer. Riure per no plorar. | Perdre per perdre, fer-ho amb dignitat. Per no llegir, no llegeix ni el diari. | A tall de; en qualitat de, com a. El van deixar per impossible. El van donar per mort. Ho donaven tot per cert però van errar. No tenir per arma sinó un bastó. Ell volia per dona la filla del comte. Teníem per capità el ferrer del poble. Què prendran els senyors per postres?

g) Seguida d’un infinitiu, denota que l’acció indicada per aquell infinitiu encara no s’ha acomplert. Els pisos per llogar són el tercer i el quart.

h) Seguit d’alguns adverbis o adjectius i de la conjunció que, l’obstacle que no impedeix que una cosa tingui lloc, encara que. Per molt que t’hi esmercis, no ho aconseguiràs. Per més lluny que vagi, el record del que t’ha fet el percaçarà. Per ràpida que sigui la gasela, no pot fugir del guepard.

i) La distribució, el repartiment, la freqüència. Un pa per persona. Tant per dia. Ens veiem dos cops per setmana. Pagar per trimestres. Tant per setmana.

2 prep. [LC] Indica:

a) Operació matemàtica de multiplicar. Set per sis fan quaranta-dos.

b) Proporció. El deu per cent dels guanys.

3 prep. [LC] Seguida de la preposició a, expressa relacions que denoten:

a) L’efecte o ús que no són imputables a voluntat o intenció. No ésser bo per a res. Aquest llapis no serveix per a escriure. Aquesta fruita no és bona per a menjar. És prou boig per a intentar-ho. No tindrem prou vianda per a tothom. Això no és per a agradar-li a ella. Recurs emprat per a fer riure. N’hi ha per a llogar-hi cadires.

b) La destinació que no és de règim verbal. Esperit de vi per a cremar. Un remei per a la febre. Un metge per a les senyores. Un llibre per a infants.

c) La destinació final, la direcció. Hi ha una carta per al teu germà. Allò que no vulguis per a tu, no ho vulguis per als altres. Per a la meva amiga, això que dius ha estat una desgràcia. Han enviat menjar a Alemanya per a Croàcia. Han deixat ací una carta per a tu. Aquests productes són fabricats per una empresa petita per a la gran indústria. Agafarem l’avió per a Madrid. Reserva aquest diàleg per al capítol III. Per a què ho vols, perquè hi hagi més raons?

d) [LC] La concreció temporal, el terme, l’adiament. Estic convidat per a demà. M’ho han encarregat per a diumenge. Deixem-ho per al dia 15.

per-

[LC] En quím., prefix usat per a denotar el més alt grau d’oxidació. Ex.: peròxid, perclorat, permanganat.

pera

1 f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit comestible de la perera, de dimensions i forma diverses, amb una part relativament estreta prop de la cua i una part distal més voluminosa, de vegades globós o en forma de baldufa, de pela sovint verda o groga, algun cop envermellida, i de carn blanca, sucosa i dolça, generalment sembrada de granets llenyosos.

2 1 f. [LC] Recipient de goma, pom, etc., en forma de pera.

2 2 [MD] pera de goma Aparell auxiliar de cura, format per una esfera de goma, buida, allargada per un pol on hi ha un forat o conducte en què s’insereix un tub o una cànula de material rígid.

2 3 f. [LC] BOMBETA.

2 4 f. [LC] Interruptor elèctric en forma de pera.

3 f. [LC] [AGR] Masclet 1.

4 1 f. [LC] ésser la pera Ésser molt divertit, sorprenent, desconcertant, en alguns aspectes.

4 2 [LC] sac i peres V. SAC.

peràcid

m. [QU] PEROXOÀCID.

peralt

1 m. [AQ] En algunes voltes, arcs, etc., allò que excedeix el semicercle.

2 1 m. [OP] [TRG] Desnivell entre les dues arestes d’una calçada o entre les dues vies d’un ferrocarril, en una mateixa secció transversal d’un revolt.

2 2 m. [OP] Inclinació transversal de la carretera deguda a aquest desnivell.

peraltar

1 v. tr. [AQ] Donar a la corba (d’un arc, d’una volta, etc.) més alçada que la corresponent al semicercle.

2 v. tr. [OP] [TRG] Inclinar lleugerament les superfícies dels revolts sobre les quals circulen els vehicles, a fi de contrarestar els efectes de la força centrífuga. Han peraltat les corbes del camí veïnal. Una carretera ben peraltada.

peraltatge

m. [OP] Acció de peraltar.

perboc¹

1 1 m. [LC] [IMI] Part afilada d’un cisell, escarpra, aixada, etc.

1 2 m. [LC] [IMI] ACERÓ.

2 m. [AGA] [ML] Tros de ferro que se solda a certes eines, com ara la rella, l’aixada, etc., per tal de refer-les del desgast.

perboc²

m. [LC] Cosa desagradable que hom no podia gens esperar que li esdevingués. Quin perboc va ser, la seva mort, per a nosaltres!

perbocar¹

1 v. tr. [LC] [ML] ACERAR.

2 tr. [ML] Afegir un perboc a la punta o al tall (d’una eina).

perbocar²

v. tr. [LC] Vomitar 1. Ha perbocat el dinar. Tenir ganes de perbocar.

perborat

m. [QU] Anió del peroxoàcid derivat de l’àcid bòric, oxidant suau emprat com a germicida.

perbòric

adj. [QU] àcid perbòric V. ÀCID.

perbullir

[ind. pr. 3 perbull]

v. tr. [LC] Bullir dos cops. Ha perbullit el bacallà.

perca

1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels pèrcids, de fins a 3 quilos de pes, de color variable, generalment verdós amb algunes bandes verticals negroses, aliè a la nostra fauna (Perca fluviatilis).

2 f. [ZOP] LUCIOPERCA.

percaç

1 1 m. [LC] PERCAÇAMENT.

1 2 m. [LC] La cosa percaçada.

2 1 m. [LC] Profit eventual.

2 2 m. [LC] Contratemps 1. Sempre li passen percaços: avui li han robat la cartera.

percaça

1 f. [LC] PERCAÇAMENT.

2 [LC] a la percaça de loc. prep. A la caça de, en cerca de. A la percaça d’honors.

percaçament

m. [LC] Acció de percaçar o de percaçar-se.

percaçar

1 v. tr. [LC] Cercar amb ardor, perseguir la consecució (d’alguna cosa). Ells ens percacen tot el mal que poden. Jo et percaçaré la protecció d’ell. A muntanya, ja hi ha gent que percaça els bolets.

2 tr. pron. [LC] Procurar-se. Són grans els honors, la fama, que ell ha sabut percaçar-se. Amb aquesta actitud et percaces la seva ira.

percaceries

f. pl. [LC] Despulles, restes, de què hom pot emparar-se, que hom pot fer seves.

percala

f. [IT] [LC] Empesa de cotó semblant a la cretona, però de millor classe.

percalina

f. [IT] [LC] Percala d’un sol color emprada per a folres de vestits.

percaluci

m. [ZOP] LUCIOPERCA.

per capita

[ll.]

loc. adj. [ECT] [LC] Per cap, per persona. Aquest país ha assolit un grau de producció per capita molt elevat.

percebe

m. [LC] [ZOI] Crustaci cirrípede de l’ordre dels toràcics, amb un peduncle carnós característic, que es cria formant motes, comestible (Pollicipes cornucopia).

percebre

[ind. pr. 2 perceps, 3 percep]

1 v. tr. [MD] [ZOA] [FS] Rebre impressions, obtenir coneixença (de quelcom) per mitjà dels sentits. Percebre un so.

2 tr. [LC] Algú, rebre (una quantitat que li pertoca de cobrar). Percebre un impost.

percentatge

m. [LC] [MT] TANT PER CENT.

percentil

m. [MT] CENTIL.

percentual

1 adj. [MT] Relatiu o pertanyent al tant per cent.

2 1 adj. [LC] [MT] Expressat en tant per cent.

2 2 f. [LC] Distribució o fraccionament percentual d’una magnitud.

percepció

1 f. [LC] [ZOA] [FS] Acció de percebre. La percepció de la llum.

2 f. [LC] [ZOA] [FS] Facultat de percebre.

3 f. [LC] [ZOA] [FS] La cosa percebuda.

4 [PS] percepció extrasensorial Informació o coneixement suposadament adquirit per vies diferents dels sentits coneguts.

perceptibilitat

1 f. [LC] Qualitat de perceptible.

2 f. [FL] SONICITAT.

perceptible

adj. [LC] Que pot ésser percebut. Un so feble però perfectament perceptible.

perceptiblement

adv. [LC] D’una manera perceptible.

perceptiu -iva

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la percepció.

perceptivitat

f. [LC] Facultat de rebre impressions sensorials i transformar-les en sensacions.

perceptor -a

adj. i m. i f. [LC] Que percep.

pèrcids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis d’aigua dolça, amb una espina a l’opercle, amb dues aletes dorsals, la primera de radis espinosos, aliens a la fauna ibèrica.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

perclorat -ada

adj. [QU] Que té tots els àtoms d’hidrogen substituïts per àtoms de clor, s’aplica a un compost orgànic.

perclòric

adj. [QU] àcid perclòric V. ÀCID.

percolació

1 f. [GL] Flux de l’aigua en el sòl, amb transport de substàncies dissoltes o en suspensió a través de les partícules de terra que fan de filtre.

2 f. [QU] En quím., extracció d’un sòlid o d’un líquid, especialment la de tipus discontinu.

percolador

m. [QU] Muntatge emprat per a fer una percolació.

percolar

v. tr. [QU] Efectuar la percolació (d’una substància).

percucient

adj. [LC] Percussor 1.

percudida

f. [LC] Acció de percudir.

percudir

[ind. pr. 3 percut (o percudeix)]

v. tr. [LC] Donar un cop, una forta sotragada, (a alguna cosa). El mall percut l’enclusa. Aquell soroll em percudia el cervell.

percussió

1 f. [LC] [MU] Acció de percudir; l’efecte. Fusell de percussió. Instrument de percussió.

2 f. [LC] [MD] En med., mètode d’exploració que consisteix a donar cops sobre les parets d’una cavitat per deduir, de la naturalesa dels sons que així es perceben, l’estat dels òrgans continguts en aquesta cavitat.

3 f. [MU] Conjunt dels instruments de percussió d’una orquestra o d’una banda.

percussionista

m. i f. [MU] [PR] Persona que toca els instruments de percussió.

percussor -a

1 adj. [LC] Que percut.

2 1 m. [LC] Instrument, peça d’un aparell, que serveix per a percudir.

2 2 m. [DE] Punxó o agulla que en les armes de foc és retingut per un ressort que l’allibera en accionar el gallet i percut en l’estopí tot provocant la detonació del fulminant.

perdedís -issa

1 adj. [LC] Fàcil de perdre.

2 [LC] fer perdedissa una cosa Fer-la fonedissa. El mag va fer perdedís el colom.

perdedor¹ -a

adj. i m. i f. [LC] Que perd.

perdedor² -a

1 1 adj. [LC] Que es pot perdre.

1 2 adj. [LC] Fàcil de perdre.

2 adj. [LC] Per on hom es pot perdre. Un camí molt perdedor.

perdible

adj. [LC] Perdedor² 1 1.

perdició

1 f. [LC] Acció de perdre’s, especialment a causa d’una passió, d’un delicte, etc.; l’efecte.

2 1 f. [LC] Ruïna moral o espiritual. Anar algú a la seva perdició. Un camí de perdició.

2 2 f. [LC] Causa de la ruïna moral o espiritual. Aquest home serà la seva perdició.

2 3 f. [LC] [RE] DAMNACIÓ.

3 f. [LC] Dany irreparable.

perdigaia

f. [LC] [ZOO] PERDIGANYA.

perdigana

f. [LC] [ZOO] PERDIGANYA.

perdiganya

1 f. [LC] [ZOO] Perdiu jove.

2 [ZOO] perdiganya d’aigua Femella del morell d’ulls grocs.

perdigó

1 m. [LC] [ZOO] [AGR] Poll de la perdiu.

2 1 m. [LC] [DE] Gra de plom emprat com a munició de caça.

2 2 [LC] tenir un perdigó a l’ala No estar bé del cap, no ésser-hi tot.

perdigonada

f. [LC] Tret d’una arma carregada amb perdigons.

perdigot

m. [LC] [ZOO] [AGR] Mascle de la perdiu.

perdiguer -a

1 1 adj. [LC] [SP] [ZOO] Que caça perdius. Un gos perdiguer. Àguila perdiguera.

1 2 m. [LC] [SP] [ZOO] Gos perdiguer.

2 f. [LC] Sarró per a posar-hi les perdius mortes.

perdiguera

f. [BOS] Mateta de la família de les cistàcies, més o menys grisenca, de fulles linears o estretament oblongues i flors blanques o de color de rosa, que es fa sobretot en matollars secs (Helianthemum apenninum).

perdiment

m. [LC] Pèrdua 1.

perdis

m. i f. [LC] Perdulari, perdulària.

perdiu

1 1 f. [LC] [ZOO] [AGR] Ocell de la família dels fasiànids, d’uns 34 centímetres de llargada, cos revingut, ales i cua curtes, plomatge cendrós rogenc amb taques vermelles, negres i blanques, i el bec i les potes vermelles, típic dels conreus i els erms, peça de caça apreciada (Alectoris rufa).

1 2 [LC] [ZOO] perdiu blanca Ocell de la família dels tetraònids, d’uns 35 centímetres de llargada i amb plomatge totalment blanc a l’hivern, característic de l’alta muntanya (Lagopus mutus).

1 3 [LC] [ZOO] perdiu de mar Ocell de la família dels glareòlids, d’uns 25 centímetres de llargada, que viu a la costa i és de color gris fosc amb el ventre blanc i el dessota de les ales rogenc (Glareola pratincola).

1 4 [LC] [ZOO] perdiu de neu PERDIU BLANCA.

1 5 [LC] [ZOO] perdiu grega [o perdiu de roca] Ocell de la família dels fasiànids, que viu a les zones muntanyenques del centre d’Europa i de la Mediterrània oriental (Alectoris graeca).

1 6 [LC] [ZOO] perdiu grisa PERDIU XERRA.

1 7 [ZOO] perdiu roja Perdiu 1 1.

1 8 [LC] [ZOO] perdiu xerra Ocell de la família dels fasiànids, d’uns 30 centímetres de llargada, amb el plomatge de color gris i el cap castany rogenc, que viu en els prats de muntanya (Perdix perdix).

2 f. [LC] [AGR] Freixura 1. Comprar perdiu per als gats.

perdiueta

1 1 f. [LC] [BOS] PINYA DE SANT JOAN.

1 2 f. [BOS] CRESPINELL GROS.

2 f. [TRA] Peça posada al cim del tallamar que acaba a l’esquena del mascaró de proa.

perdó

1 m. [LC] Acció de perdonar; l’efecte. El perdó d’una ofensa. El perdó dels nostres pecats. Demanar perdó.

2 interj. [LC] Dispenseu.

perdonable

adj. [LC] Que pot ésser perdonat. És una falta ben perdonable.

perdonador -a

adj. i m. i f. [LC] Que perdona.

perdonança

f. [LC] Perdó 1.

perdonar

1 1 v. tr. [LC] Deixar passar sense càstig (una falta). És un crim que no es pot perdonar. Déu perdona els pecats.

1 2 v. tr. [LC] No guardar cap malvolença (per una ofensa rebuda). Perdonar una ofensa, una injúria.

1 3 [LC] no perdonar ni penes ni fatigues No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no cometre cap omissió ni transigir en res.

1 4 [LC] perdonar la vida a algú No matar-lo, no ajusticiar-lo.

1 5 v. tr. [LC] Exceptuar algú (d’una obligació, d’allò que li toca fer). A ell li podeu perdonar que no vingui. Aquests diners que li deus, ja te’ls perdona. La mort no perdona ningú.

2 tr. [LC] Excusar 2 2. Cal perdonar-li aquests petits defectes. Perdoneu-me la llibertat que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és veritat!

3 1 tr. [LC] Absoldre (algú) del càstig, de les conseqüències d’un crim, d’una falta. El perdono del dany que m’ha fet. Perdoneu-me: no voldria haver-vos ofès.

3 2 [LC] Déu l’hagi perdonat! Expressió que es diu d’un mort. El senyor Albert, Déu l’hagi perdonat, era un bon home.

perdonavides

m. i f. [LC] Persona fanfarrona que es glorieja de valenta.

perdre

1 v. tr. [LC] Deixar de tenir (una cosa que una contingència ens ha pres, s’ha emportat, ha fet anar a raure a un indret que desconeixem). Perdre les claus, un botó.

2 1 tr. [LC] Veure desaparèixer, deixar de conservar (quelcom susceptible de minva o destrucció). Perdre un ull, una mà. Perdre els cabells, les dents. Perdre la paraula. Perdre la salut, la força. Perdre la paciència. Perdre el seny. Perdre la gana, l’apetit, la son. Perdre la memòria, el record d’una cosa. Perdre la fe, l’esperança. Perdre el bon humor. Perdre una obra interès. Perdre una roba el color. Aquesta roba perd.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Perdre el fil del discurs.

2 3 tr. [LC] Una conducció, un recipient, deixar escapar (el fluid que conté). Aquesta canonada perd gas. Aquest càntir perd.

3 1 intr. pron. [LC] Errar el camí i no arribar al lloc on es pretenia, anar a raure a un indret desconegut. Ens havíem perdut en el bosc.

3 2 intr. pron. [LC] No acabar de situar-se en un afer, en una situació. Hi ha tantes fórmules que m’hi perdo.

4 tr. [LC] Ésser vençut (en una contesa). Perdre el partit, la partida, la batalla, el plet. Avui l’equip juga a casa, però em sembla que perdrà. Tant se val que guanyi com que perdi.

5 1 tr. [LC] No tenir més al món, a la vora nostra (una persona que ha mort, ens ha abandonat, s’ha allunyat per sempre). Perdre un fill. Els vencedors perderen més homes que els vençuts. La ciutat ha perdut molts dels seus habitants, que han emigrat a Amèrica.

5 2 tr. [LC] No retrobar (algú) en una munió, en una dispersió, etc. Vaig perdre l’Enric quan sortíem de l’estadi.

6 1 tr. [LC] No ésser a temps d’agafar (un mitjà de transport). Perdre el tren.

6 2 tr. pron. [LC] No poder presenciar (un esdeveniment). M’he perdut el final de la pel·lícula.

7 1 tr. [LC] Emmenar a la destrucció, a la ruïna moral (algú) corrompent-lo. L’enveja perd molta gent.

7 2 tr. [LC] Causar la perdició (d’algú). El teu fill, tu l’has perdut amb les teves condescendències.

7 3 intr. pron. [LC] Aquest pobre noi es perdrà.

7 4 intr. pron. [LC] Una nau, naufragar. La fragata es perdé a causa de la tempesta.

8 intr. pron. [LC] DESAPARÈIXER. Allí el riuet es perd entre el pedregar. Un fet que es perd en la nit del temps. L’aeròstat es perdé entre els núvols. Un mot, un costum, que s’ha perdut.

9 tr. [LC] No emprar útilment, no aprofitar. Perdre el temps jugant. Hem perdut una bona ocasió.

pèrdua

1 f. [LC] Acció de perdre; l’efecte. La pèrdua d’un paquet. La pèrdua d’un ull. La pèrdua de la salut. La pèrdua d’una batalla. Les pèrdues de l’enemic foren molt més grosses que les nostres. La pèrdua d’un fill. La pèrdua de sang. Pèrdua d’orina.

2 f. [MD] [LC] [usat generalment en pl.] Hemorràgia o fluix procedent de la matriu. Aquella dona tenia pèrdues de sang, tenia pèrdues.

3 f. pl. [ECT] Resultat comptable negatiu. El compte de pèrdues i guanys.

4 f. [IQ] pèrdua de càrrega Pèrdua de pressió que experimenta un fluid en circular per una instal·lació, a causa del fregament.

perdudament

adv. [LC] BOJAMENT. Perdudament enamorat.

perdulari perdulària

m. i f. [LC] Persona que ha arribat molt avall en la degradació moral o en la negligència dels seus interessos.

perdurabilitat

f. [LC] Qualitat de perdurable.

perdurable

adj. [LC] Que dura molt de temps, que continua durant.

perdurablement

adv. [LC] D’una manera perdurable.

perdurar

v. intr. [LC] Durar molt de temps, continuar durant. El mal temps perdura. Ell perdura en la seva obstinació.

perdut¹

m. [LC] [IT] Part que basteja, en el revés d’un teixit que fa dibuixos, entre motiu i motiu del dibuix, a causa de les passades dels fils amb què s’obtenen els dibuixos.

perdut² perduda

m. i f. [LC] Perdulari, perdulària.

peregrí -ina

adj. [LC] Rarament vist. Una bellesa peregrina.

peregrinació

f. [LC] Acció de peregrinar.

peregrinament

adv. [LC] D’una manera rara, rarament vista.

peregrinar

v. intr. [LC] Anar per terres estranyes, de poble en poble. S’ha passat mitja vida peregrinant pel nord d’Àfrica.

peregrinitat

f. [LC] Qualitat de peregrí.

perelló¹

m. [LC] [MD] PENELLÓ.

perelló²

m. [LC] [BOS] [AGA] Fruit del perelloner, semblant a una pera, però molt petit, globós i de pela bruna.

perelloner

1 m. [LC] [AGA] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, semblant a la perera, però generalment baix i espinós, amb fulles més estretes i més allargades, enteres o gairebé enteres, propi de les bardisses poc humides, els fruits del qual són els perellons (Pyrus spinosa).

2 m. [LC] [BOS] CORNER.

perempció

f. [LC] [DR] En jur., anul·lació per prescripció.

peremptori -òria

adj. [LC] Que no admet dilació.

peremptòriament

adv. [LC] D’una manera peremptòria.

peremptorietat

f. [LC] Qualitat de peremptori.

perennal

adj. [LC] Perenne 1.

perennalment

adv. [LC] PERENNEMENT.

perenne

1 adj. [LC] Sense cessació ni intermissió.

2 1 adj. [BO] En bot., que viu tres o més anys. Una herba perenne.

2 2 adj. [BO] En bot., que no és caduc. Fullatge perenne.

perennement

adv. [LC] D’una manera perenne.

perennifoli -òlia

1 adj. [LC] [AGF] [BO] Que té les fulles perennes.

2 m. [BO] Planta perennifòlia.

perennitat

f. [LC] Qualitat de perenne.

pereopodi

m. [ZOA] Apèndix toràcic dels crustacis.

perepunyetes

adj. i m. i f. [LC] POP. Exageradament minuciós i exigent.

perequació

f. [LC] Repartició igual.

perer

m. [LC] [AGA] [BOS] PERERA.

perera

1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles ovades o el·líptiques, amb nombrosos parells de nervis secundaris i amb el pecíol molt llarg, flors blanques i fruits en pom, cultivat pels seus fruits, les peres (Pyrus communis).

1 2 [LC] [BOS] [AGA] perera borda Perera que creix silvestre.

2 f. [IMF] [AGF] Fusta de perera.

pererar

m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de pereres.

perereda

f. [BOC] [LC] [AGA] PERERAR.

peresa

1 f. [LC] Repugnància al treball, a l’acció. Tenir peresa.

2 f. [LC] Lentitud a obrar. Si no fos per la teva peresa ja hauríem acabat.

peresívol -a

adj. [LC] Que fa peresa.

peresós -osa

1 1 adj. i m. i f. [LC] Que té, que mostra, peresa. Ésser peresós d’escriure. Ésser peresós per a llevar-se. Per peresa de llescar, el peresós no menja pa.

1 2 adj. [LC] PER EXT. Un estómac peresós.

2 m. [LC] [ZOM] Mamífer dels gèneres Bradypus i Choloepus, de l’ordre dels xenartres, de potes llargues proveïdes d’ungles llargues i corbes i de pèl gris verdós, que viu als arbres, on es desplaça penjat de les potes, notable per la lentitud dels seus moviments, propi de l’Amèrica Central i del Sud.

peresosament

adv. [LC] Amb peresa.

perfecció

1 1 f. [LC] [RE] Qualitat de perfecte. Aspirar a la perfecció en un art. La perfecció cristiana.

1 2 [LC] a la perfecció loc. adv. PERFECTAMENT. Fer una cosa a la perfecció.

2 f. pl. [LC] Qualitats excel·lents. Les perfeccions de l’ànima.

perfeccionador -a

adj. i m. i f. [LC] Que perfecciona.

perfeccionament

m. [LC] Acció de perfeccionar o de perfeccionar-se. El perfeccionament d’una màquina, de la indústria. Fer en una cosa importants perfeccionaments. El perfeccionament moral.

perfeccionar

1 v. tr. [LC] Millorar (una cosa) fent-la perfecta, acostant-la tant com es pot a la perfecció. Perfeccionar una màquina, un instrument. Perfeccionar una institució. Perfeccionar un escriptor el seu estil.

2 intr. pron. [LC] Les màquines es perfeccionen dia a dia.

3 intr. pron. [LC] Treballar a esdevenir millor. Perfeccionar-se en una llengua.

perfeccionisme

1 m. [RE] [LC] Pretensió d’atènyer la perfecció en les coses que hom fa.

2 m. [PS] Tendència neuròtica que sol impedir l’acompliment de coses fàcils, perquè l’autocrítica i el narcisisme excessius condicionen l’actuació en un pla ideal.

perfeccionista

1 adj. [RE] [LC] [PS] Relatiu o pertanyent al perfeccionisme.

2 m. i f. [LC] [RE] Persona que pretén atènyer la perfecció en les coses que fa.

perfectament

adv. [LC] D’una manera perfecta.

perfecte -a

1 adj. [LC] Acabat del tot.

2 adj. [LC] Que té totes les qualitats requerides, que no li manca res. És una obra verament perfecta. L’execució és perfecta. Una salut perfecta.

perfectibilitat

f. [LC] Qualitat de perfectible.

perfectible

adj. [LC] Que pot ésser perfeccionat.

perfectiu -iva

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la perfecció.

2 adj. [FL] Que designa situacions presentades com un tot perfectament delimitat. El passat simple i el passat perifràstic tenen aspecte perfectiu.

perfer

[quant a la flexió, com desfer]

v. tr. [LC] Acabar 1 2.

perfet -a

1 adj. [LC] Perfecte 1.

2 1 adj. [LC] [FL] Que designa el resultat d’una acció anterior o que fa referència a una situació acabada en el moment que es pren com a referència. El futur, el condicional, perfet. Aspecte perfet.

2 2 m. [LC] [FL] Temps verbal que indica el resultat present d’una acció passada o que fa referència a una situació acabada en un interval temporal que inclou el moment de l’acte de parla.

perfetamor

1 m. [BOS] MIOSOTIS.

2 m. [BOS] [AGA] CORNIOL.

pèrfid -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que és traïdor envers qui confia en ell. És un home pèrfid: pobre del qui hi confia. El pèrfid va mancar a la fe jurada.

2 adj. [LC] Fredament maligne. Un llenguatge pèrfid.

pèrfidament

adv. [LC] Amb perfídia.

perfídia

1 f. [LC] Qualitat de pèrfid. La perfídia d’aquell individu ens alarmà.

2 f. pl. [LC] Accions pèrfides. Les seves perfídies li van fer perdre tots els amics.

perfil

1 1 m. [IMF] [MT] Contorn d’una figura plana, de la projecció d’un cos sobre una superfície, especialment de la cara, vista de costat. Tenir algú un bell perfil.

1 2 m. [LC] PER EXT. Dibuixar algú de perfil. Estar, posar-se, de perfil.

1 3 m. [BB] [LC] Conjunt de trets que caracteritzen una persona o una cosa. El perfil de l’espectador de teatre. El perfil de l’aspirant a un lloc de treball. El perfil d’un usuari.

1 4 m. [BB] En bibl., definició d’una àrea d’interès a partir de paraules clau o de descriptors, destinats a seleccionar la informació en un fons documental.

2 1 m. [MT] Representació gràfica d’un tall perpendicular, longitudinal o transversal, d’un terreny, d’una construcció, d’una peça, etc. El perfil d’una motllura.

2 2 m. [EI] Secció d’una ala d’avió paral·lelament al pla de simetria.

2 3 m. [GL] Seqüència vertical d’un sòl ordenada de dalt a baix que fa referència als horitzons i als caràcters visuals o mesurables d’aquest sòl.

2 4 m. [GL] Representació gràfica d’aquesta seqüència.

2 5 [GL] perfil d’equilibri Perfil longitudinal d’un curs d’aigua en què no hi ha erosió ni acumulació sedimentària.

2 6 [GL] perfil estratigràfic Representació gràfica d’una successió estratigràfica, dibuixada sobre un perfil topogràfic, o en forma de columna.

2 7 [OP] [GL] perfil longitudinal a) Desenvolupament en un pla vertical de l’eix d’una via.

2 7 [OP] [GL] perfil longitudinal b) Representació gràfica d’aquest desenvolupament i del terreny natural situat a la mateixa vertical.

2 7 [OP] [GL] perfil longitudinal c) Representació gràfica de l’evolució de l’altura del llit d’un riu des del naixement fins a la desembocadura.

3 1 m. [LC] Traç delicat, prim, especialment el que es fa amb la ploma escrivint o dibuixant. Fer bé els perfils.

3 2 m. [AF] En tip., traç dels més fins d’una lletra.

3 3 m. [IMF] Adorn delicat i subtil que hom posa o fa a un objecte.

4 m. [EI] Barra metàl·lica o d’altres materials, de secció obtinguda per laminatge, extrusió o estiratge.

perfilar

1 1 v. tr. [LC] Dibuixar el contorn o el perfil (d’alguna cosa).

1 2 intr. pron. [LC] Posar-se de perfil.

2 tr. [LC] Afinar, acabar, acuradament.

perfilat -ada

1 adj. [AF] Que només té dibuixat el contorn. Una lletra perfilada. Una il·lustració perfilada.

2 adj. [HIG] En heràld., completament envoltat per un filet d’un esmalt diferent. Càrrega perfilada.

perfoliat -ada

adj. [BO] Amb la base que rodeja per complet la tija, de manera que sembla perforat per aquesta, s’aplica a la fulla.

perforable

adj. [LC] Que pot ésser perforat.

perforació

1 f. [LC] Acció de perforar; l’efecte.

2 f. [MI] [IQ] Mètode mecànic per a obrir pous i galeries o per a fer barrinadures. Perforació de pous petrolífers.

3 f. [EL] Obertura o forat produït en un cos dielèctric per excés de camp elèctric en el seu interior.

4 f. [MD] Obertura o orifici accidental en un òrgan o en una part del cos, produït per un traumatisme extern o una lesió interna.

5 f. [GLP] Icnita tubular i perforadora oberta per un organisme viu en un substrat dur.

perforador -a

1 adj. [LC] [ECO] Que perfora. Una màquina perforadora.

2 1 f. [ECO] Instrument emprat per a fer forats en el paper, cartó, etc.

2 2 f. [ECO] Aparell emprat per a fer petits forats que formen números en aplecs de fulls, talonaris, etc.

3 f. [OP] Màquina emprada per a foradar les roques mitjançant una barrina dotada d’un rapidíssim moviment.

4 m. [AGF] [ZOI] Insecte que fa galeries en el tronc, en les branques o en la fusta morta.

perforament

m. [LC] Acció de perforar.

perforant

adj. [LC] Perforador 1.

perforar

1 v. tr. [LC] Travessar foradant. La bala perforà la cuirassa de la nau.

2 v. tr. [LC] [MI] Fer un forat profund (en alguna cosa) mecànicament. Perforar una roca, un terreny.

perforat -ada

adj. [HIG] En heràld., foradat de part a part per una petita obertura, generalment circular, que deixa veure el camper, s’aplica a una peça o a un moble. Un sautor perforat. Una flor perforada.

perforista

m. i f. [LC] [PR] Persona especialment ensinistrada en el maneig de les perforadores de fitxes o de cintes.

performatiu -iva

adj. [FS] [FL] Que, pel sol fet d’ésser enunciat, es realitza l’acció que expressa. L’expressió jo et prometo que vindré és un enunciat performatiu.

perfum

1 m. [LC] Olor agradable. El perfum de les flors, de l’encens.

2 m. [LC] Substància o producte d’olor agradable que s’usa per a perfumar. Una fàbrica de perfums. S’ha posat un perfum nou, molt suau.

perfumador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que perfuma.

2 m. [LC] PEVETER.

perfumar

1 v. tr. [LC] Impregnar d’un perfum. Li ha perfumat els cabells. Les flors perfumaven la cambra. Es perfuma cada matí.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Aquest amor perfumà la seva existència.

perfumat

m. [LC] Cafè amb aiguardent o un altre licor.

perfumer perfumera

m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven perfums.

perfumeria

f. [LC] Indústria, comerç, de perfums.

perfumista

m. i f. [LC] [IMI] [PR] PERFUMER, PERFUMERA.

perfuntori -òria

adj. [LC] Fet sense cura, negligentment, per mera obligació.

perfusió

1 f. [MD] [BI] Circulació artificial d’un líquid de composició en un òrgan, apropiada per a mantenir les funcions del dit òrgan.

2 f. [BI] Tècnica emprada ocasionalment per a fixar o tintar els òrgans abans de l’estudi al microscopi.

pergamí

1 1 m. [BB] [AF] [IQA] [AGR] Pell d’ovella, de cabra, de vedell o, eventualment, d’altre animal, preparada per a escriure-hi, ésser impresa o emprada en enquadernació.

1 2 m. [BB] [AF] Paper preparat imitant el veritable pergamí.

1 3 [BB] [IQA] pergamí vitulí VITEL·LA.

2 1 m. [LC] [AF] [BB] Document escrit sobre pergamí.

2 2 m. pl. [LC] Antecedents nobiliaris.

pergaminer pergaminera

m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que treballa en pergamins o en ven.

pergirar

v. tr. [LC] Girar a un costat i a l’altre reiteradament.

pèrgola

1 f. [LC] [AR] [AQ] Enreixat sostingut per pilastres, a guisa de sostre, perquè s’hi enfilin parres o altres plantes arrapadisses, situat generalment en un jardí.

2 f. [OP] Sostre de bigues paral·leles que, en la xarxa viària, serveix per a sostenir un encreuament oblic a dos nivells.

perhom

adv. [LC] Per persona. Hem cobrat mil euros perhom. Toca a tant perhom.

peri-

[LC] Prefix que significa ‘al voltant’, ‘a la vora’. Ex.: periartritis, periglacial.

periant

1 m. [BO] Conjunt de peces estèrils que sovint envolta els elements fèrtils de la flor i pot constar de calze i corol·la.

2 m. [BO] Embolcall en forma de bossa que protegeix els arquegonis primer, i la base de l’esporòfit després, en les hepàtiques folioses.

periantal

adj. [BO] PERIÀNTIC.

periàntic -a

adj. [BO] Relatiu o pertanyent al periant.

periàpside

m. [FIA] PERIASTRE.

periastre

m. [FIA] Punt de l’òrbita d’un astre secundari que es troba a la menor distància de l’astre principal.

perible

adj. [LC] Que pot perir.

períbol

m. [AQ] Espai clos situat al voltant d’un temple o d’un altre edifici.

perica

f. [LC] [JE] En alguns jocs de cartes, sota d’oros.

pericardi

m. [ZOA] [MD] [BI] Sac fibroserós que envolta el cor i l’arrel dels grans vasos.

pericardíac -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al pericardi.

pericarditis

f. [MD] Inflamació del pericardi.

pericarpi

m. [LC] [BO] Part del fruit que envolta la llavor, que pot ésser membranosa, carnosa o dura.

pericèntric -a

adj. [MT] Situat als volts del centre.

perícia

f. [LC] Pràctica, habilitat, en una art, en una ciència.

pericial

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al perit o expert.

pericicle

m. [BO] [BI] Capa parenquimatosa més externa del cilindre central d’una planta.

períclasi

f. [GLM] Mineral, òxid de magnesi, de fórmula MgO, que cristal·litza en el sistema cúbic i es forma per metamorfisme de dolomies.

periclinal

adj. [BO] [BI] En biol., paral·lel a la superfície d’un òrgan. Divisió cel·lular periclinal.

periclini

m. [BO] Involucre dels capítols de les compostes.

periclitar

v. intr. [LC] PERILLAR.

pericó

1 1 m. [LC] [BOS] Herba de la família de les gutíferes, de tiges dretes, fulles oposades amb nombrosos punts translúcids, flors d’un groc daurat amb nombrosos estams, disposades en inflorescència corimbiforme terminal, que es fa sobretot als marges i vorades, emprada en medicina popular, especialment per a guarir contusions i úlceres (Hypericum perforatum).

1 2 [BOS] pericó groc Pericó 1 1.

1 3 [LC] [MD] [BOS] pericó vermell HERBA DE SANTA MARGARIDA.

2 1 m. [OP] Caixa d’obra a peu pla o enterrada on hi ha un dispositiu de registre.

2 2 m. [OP] Caixa d’obra enterrada que serveix per a desguassar o per a distribuir un doll d’aigua.

3 m. [LC] Pica petita de pedra que hi ha prop d’una font, d’un safareig, etc.

pericon

m. [JE] [LC] Dansa argentina de ritme ternari.

pericondri

m. [ZOA] [MD] Coberta de teixit connectiu fibrós que envolta un cartílag.

pericondritis

f. [MD] Inflamació del pericondri.

perícope

1 f. [RE] Fragment extret de certes obres literàries, especialment del Nou Testament, amb vista al seu estudi.

2 f. [RE] Fragment o unitat literària, especialment de la Bíblia.

3 f. [RE] Breu secció de la Bíblia que hom llegeix en el culte.

pericot

m. [LC] [JE] En alguns jocs de cartes, cavall de bastos.

pericrani

m. [ZOA] [MD] Periosti extern del crani.

periderma

m. [BO] [BI] Conjunt del fel·logen, el fel·loderma i el súber, que recobreix les tiges i les arrels llenyoses.

peridi

m. [BO] Coberta exterior de l’aparell esporífer de diferents fongs del grup dels gasteromicets.

peridot

1 m. [GLM] Varietat d’olivina, de color verd clar, considerada gemma.

2 m. [GLM] OBS. OLIVINA.

peridotita

f. [GL] Roca ígnia ultrabàsica, granada, de color verd negrós, constituïda predominantment per olivina, piroxens o amfíbols.

perídrom

m. [AQ] [AR] En un temple grec o romà, espai entre les columnes i la paret.

peridural

adj. [MD] EPIDURAL.

periec -a

adj. i m. i f. [LC] Que està situat en el mateix paral·lel de latitud però en meridians oposats.

periesperit

m. [AN] En l’espiritisme, element intermediari entre el món material i l’immaterial que participa de la natura d’ambdós.

perifèria

1 1 f. [LC] Contorn d’una figura curvilínia.

1 2 f. [LC] Contorn o superfície exterior d’un cos.

2 f. [GG] Extrems o marges d’una entitat geogràfica. La perifèria del continent.

perifèric -a

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la perifèria.

1 2 adj. [LC] Que constitueix la perifèria.

2 m. [IN] En inform., unitat de l’equip perifèric.

perifèricament

adv. [LC] SUPERFICIALMENT.

perífiton

m. [EG] Comunitat biòtica aquàtica formada per organismes vegetals fixos adherits per llur base.

perifrasar

1 v. intr. [LC] Usar perífrasis.

2 tr. [LC] Expressar per mitjà d’una perífrasi.

perifrasejar

v. intr. i tr. [LC] PERIFRASAR.

perífrasi

1 f. [LC] [FL] [FLL] Frase usada com a equivalent d’un mot.

2 f. [FL] Expressió composta d’un concepte que no sol tenir una correspondència, en un sol mot, dins el sistema de la llengua.

3 [FL] perífrasi verbal Construcció integrada bàsicament per un verb auxiliar seguit d’una forma no personal, que expressa valors aspectuals o modals que no figuren en el paradigma de la conjugació del verb.

4 [FLL] perífrasi literària Figura retòrica que expressa el contingut d’un mot per mitjà d’altres, per evitar l’ús d’aquell amb una finalitat embellidora o eufemística.

perifràstic -a

1 adj. [LC] [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent a la perífrasi.

2 adj. [FL] Format amb l’ajut d’un verb auxiliar. Temps perifràstic.

perifràsticament

adv. [LC] Valent-se d’una perífrasi.

perigeu

m. [FIA] Punt de l’òrbita de la Lluna o d’un satèl·lit artificial que es troba a la menor distància de la Terra.

perigin -ígina

1 adj. [BO] Inserit aparentment al voltant del gineceu, el qual es troba dins un tàlem en forma de copa, s’aplica a les peces florals.

2 adj. [BO] Amb l’ovari situat dins un tàlem acopat sense estar-hi soldat, s’aplica a la flor.

periglacial

adj. [GL] Característic de les regions fredes de la terra no recobertes pel glaç d’una manera contínua. Erosió, forma, periglacial.

perigoni

1 m. [BO] Periant de les flors homoclamídies.

2 m. [BO] Embolcall de fil·lidis que protegeix els anteridis dels briòfits.

perigordià -ana

1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent al perigordià.

2 m. [HIH] Indústria lítica de les primeres fases del paleolític superior de l’occident europeu.

periheli

m. [FIA] Punt de l’òrbita d’un cos, especialment d’un planeta o d’un cometa, més pròxim al Sol.

perilè

m. [QU] Hidrocarbur aromàtic pentacíclic, de fórmula C₂₀H₁₂, que es troba en el quitrà de carbó.

perill

1 m. [LC] Contingència o possibilitat imminent que s’esdevingui algun mal. Ens amenaça un greu perill. Ves amb compte a passar el pont: hi ha perill de la vida.

2 m. [LC] Situació en què existeix la dita contingència o possibilitat. Afrontar un perill. La pàtria està en perill. El pobre malalt està en perill de mort.

perillar

v. intr. [LC] Estar en perill. Perillem de perdre-ho tot. El pont perilla d’enfonsar-se. Anem-nos-en de dessota: perillem.

perillós -osa

adj. [LC] Que comporta un perill. És perillós de passar per aquest camí. Una situació perillosa. Un pas perillós.

perillosament

adv. [LC] D’una manera perillosa.

perillositat

f. [LC] Qualitat de perillós. La perillositat de l’incendi forestal.

perímetre

1 1 m. [LC] [MT] Contorn d’una figura plana.

1 2 m. [LC] [MT] Mesura d’aquest contorn.

2 1 m. [ZOA] perímetre cranial Circumferència del crani.

2 2 [ZOA] perímetre toràcic Circumferència del tòrax a una altura determinada.

3 m. [LC] Àmbit 1 i 2.

perimètric -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al perímetre.

perínclit -a

adj. [LC] Més que ínclit.

perineal

adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent al perineu.

perineo-

[LC] [MD] Forma prefixada del mot perineu. Ex.: perineoplàstia.

perineu

m. [ZOA] [MD] Regió limitada per les cuixes i compresa entre els òrgans sexuals i l’anus.

periodat

1 m. [QU] Sal de l’àcid periòdic.

2 m. [QU] Anió de fórmula IO₄^-.

període

1 1 m. [LC] [FIA] Porció de temps limitat i determinat per l’ocurrència d’algun fenomen. Un període de glaçades. En l’últim període de la seva vida. Menorca, durant el període de dominació anglesa.

1 2 [PE] període sabàtic Any sabàtic B).

2 1 m. [LC] [MD] Espai de temps que comprèn tota la durada d’una cosa, d’una fase. El període d’una ona acústica. La malaltia està en el seu període de creixença.

2 2 [ECT] període de carència Lapse que, en les assegurances, cal cotitzar per a poder ésser beneficiari d’una prestació determinada i durant el qual l’assegurat no té encara dret a percebre-la, especialment si és econòmica.

2 3 [DR] període de prova Període de temps durant el qual l’empresari i el treballador poden dissoldre el contracte sense obligació ni dret a indemnització.

2 4 [AGF] període de regeneració Període d’uns vint a vint-i-cinc anys durant el qual es regenera la massa forestal d’un bosc regular i arriba a l’edat d’aprofitament.

2 5 [MD] període expulsiu Temps del part en què és expulsat el fetus.

3 1 m. [FIF] [LC] En fís., temps de durada d’un cicle complet d’un fenomen altern.

3 2 m. [LC] [FIA] Compleció d’una revolució d’un cos celeste. Període lunar.

3 3 [FIN] [QU] període d’un reactor Temps necessari perquè la densitat espacial de neutrons d’un reactor nuclear sigui multiplicada o dividida pel nombre e.

3 4 [FIN] [QU] període de semidesintegració [o període radioactiu] Temps necessari perquè es desintegrin la meitat dels nuclis d’una substància radioactiva.

4 1 m. [GL] Temps geològic durant el qual s’esdevé un procés o un fenomen geològic. Període eruptiu. Període orogènic.

4 2 [GL] [GG] període glacial EDAT GLACIAL.

4 3 m. [GL] Unitat geocronològica de rang superior a l’època i inferior a l’era, que equival cronoestratigràficament al sistema. El període o sistema juràssic.

5 1 m. [MD] [ZOA] període menstrual Temps que dura la menstruació.

5 2 m. [LC] [MD] [ZOA] MENSTRUACIÓ.

6 m. [GL] període d’identitat Període relatiu als intervals de repetició específica per a cadascuna de les direccions de l’estructura reticular paral·lelepipèdica dels edificis cristal·lins.

7 m. [FL] [FLL] Sèrie d’oracions juxtaposades o coordinades des d’una pausa plena fins a una altra.

8 m. [MU] Tros de composició musical composta de dues o més frases que acaba amb una cadència.

9 1 m. [MT] En mat., xifra o grup de xifres que es repeteix indefinidament, especialment en una fracció decimal. En 0,16464… el període és 64.

9 2 m. [MT] En mat., interval mínim de la variable independent d’una funció periòdica després del qual es tornen a repetir successivament els mateixos valors de la dita funció.

10 m. [FIF] [QU] [LC] Filera horitzontal de la taula periòdica.

periòdic¹

adj. [QU] àcid periòdic V. ÀCID.

periòdic² -a

1 1 adj. [LC] [MT] [CO] Pertanyent a un període.

1 2 adj. [LC] [MT] [CO] Que s’esdevé a intervals o períodes de temps fixos o determinats. Les revolucions periòdiques dels astres. Publicació periòdica.

1 3 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent al temps que necessita la Lluna per a acomplir una revolució completa des d’un punt del zodíac fins que torna a aquest mateix punt. Revolució periòdica.

1 4 adj. [LC] [MT] [CO] Que consta de períodes. Una fracció decimal periòdica.

2 m. [CO] [AF] Publicació impresa que apareix amb una periodicitat determinada i amb uns continguts variables.

periòdicament

adv. [LC] Amb periodicitat, d’una manera periòdica.

periodicitat

f. [LC] Qualitat de periòdic.

periodisme

m. [LC] [CO] Exercici o professió de periodista.

periodista

m. i f. [LC] [PR] [CO] Persona que té per professió fer reportatges, entrevistes, etc., en algun dels mitjans de comunicació.

periodístic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als periòdics, als periodistes.

2 1 f. [CO] Conjunt dels gèneres periodístics.

2 2 f. [CO] Conjunt de textos o treballs periodístics que presenten característiques comunes, referides a una època, a un ambient, a una modalitat, etc. La periodística antiga. La periodística esportiva. La periodística d’entreguerres. La periodística anglosaxona.

3 f. [CO] Ciència de la comunicació que té per objecte l’estudi dels fenòmens i dels elements que integren l’activitat del periodisme, projectada en els diversos mitjans de comunicació social.

periodització

f. [LC] Acció de perioditzar; l’efecte.

perioditzar

v. tr. [LC] Dividir (el curs del temps) en períodes.

periodonci

m. [MD] Conjunt de teixits que envolten i suporten les dents.

periodontitis

f. [MD] Inflamació del periodonci.

periople

m. [AGR] Banda còrnia blanquinosa al voltant del casc dels èquids.

periosteo-

[LC] [MD] Forma prefixada del mot periosti. Ex.: periosteotomia.

periosti

m. [ZOA] [MD] Coberta fibrosa de teixit connectiu que revesteix els ossos.

periostitis

f. [MD] Inflamació del periosti.

periostosi

f. [MD] Afecció no inflamatòria del periosti.

peripatètic -a

adj. i m. i f. [FS] [LC] ARISTOTÈLIC.

peripatetisme

m. [FS] [LC] ARISTOTELISME.

peripècia

f. [LC] Esdeveniment, especialment si és notable o imprevist. Hem recordat les divertides peripècies d’aquell viatge.

periplasma

m. [BO] Massa de plasma nutritiu que envolta les cèl·lules mare de les espores de diverses criptògames.

periple

1 1 m. [TRG] [LC] [TRA] Viatge de circumnavegació.

1 2 m. [TRG] Viatge o recorregut, generalment amb retorn al punt de sortida. Un periple aeri. Un periple ferroviari.

2 m. [FLL] Obra literària en què es refereix un viatge de circumnavegació.

períploca

f. [BOS] Arbust de la família de les asclepiadàcies, de fulles oblongues i gruixudes, flors d’un púrpura vinós per dins i verdoses per fora, fruit format per dos llargs fol·licles molt divergents i llavors petites proveïdes d’un vistós plomall, propi de les màquies i espinars de les terres mediterrànies àrides (Periploca angustifolia).

perípter -a

adj. [HIA] Que presenta una o dues rengleres de columnes a l’entorn de la cel·la. Un temple perípter.

periqueci

m. [BO] Embolcall de fil·lidis que protegeix els arquegonis dels briòfits.

periquito

1 m. [LC] [ZOO] Ocell de l’ordre dels psitaciformes, de mida petita, uns 18 centímetres de llargada, de plomatge originalment verd amb el cap groc i el mantell ratllat de marró, originari d’Austràlia, molt apreciat com a ocell de gàbia (Melopsittacus undulatus).

2 m. i f. [LC] [SP] POP. Espanyolista 2.

perir

v. intr. [LC] Deixar d’existir.

perisci -íscia

adj. [LC] Que habita dins el cercle polar.

periscopi

m. [FIF] [LC] Aparell per a observar objectes situats fora del camp de visió directa, constituït bàsicament per un tub vertical que té a cada extrem dos miralls o dos prismes de reflexió total.

periscòpic -a

1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent al periscopi.

2 adj. [FIF] [LC] Que permet de veure tot a l’entorn.

perisístole

f. [MD] Interval entre la diàstole i la sístole del cor.

perisperma

m. [BO] Teixit de reserva d’algunes llavors derivat de la nucel·la.

perispermàtic -a

adj. [BO] Relatiu o pertanyent al perisperma.

perispèrmic -a

adj. [BO] PERISPERMÀTIC.

perissodàctil -a

1 adj. [ZOA] Que té els dits en nombre imparell.

2 1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers placentaris, amb les extremitats allargades, amb un o tres dits, un molt desenvolupat, de crani gros, sense clavícula i herbívors, que comprèn les famílies dels èquids, dels tapírids i dels rinoceròtids.

2 2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.

perissologia

f. [LC] Superfluïtat de paraules.

perista

m. i f. [LC] [PR] Persona que comercieja amb objectes robats.

peristalsi

f. [MD] [ZOA] PERISTALTISME.

peristàltic -a

adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al peristaltisme.

peristaltisme

m. [ZOA] [MD] Conjunt de moviments contràctils del tub digestiu, de forma d’ona que progressa des de l’estómac cap a l’anus.

peristèdids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, semblants als tríglids, amb una visera rostral bilobada i el cos cobert de plaques ossificades, que inclou el malarmat.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

peristil

m. [AQ] [LC] [AR] Pòrtic o galeria de columnes tot al voltant d’un pati o d’un edifici.